Pla municipal per a la infància 2013-2016 BCN Direcció i edició: Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla municipal per a la infància Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Regidoria de Família, Infància, Pla municipal Usos del temps i Discapacitats: Irma Rognoni 2013-2016 per a la infància 2013 - 2016 Gerència: Àngel Miret Consell de Direcció de l’Àrea: Ester Capella, Teresa Batet, Àngels Canals, M. Glòria Figuerola, Josep Villarreal, Àlex Masllorens, Josep M. Miró, Jordi Tolrà, Xavier Ama- dor, Jordi Arcarons, Mariona Sòria i Bàrbara Soler. Comissió de seguiment: Irma Rognoni (Regidora), Jordi Grané (assessor Regidoria), Josep M. Miró (director de Projectes d’Innovació Social), Clàudia Raya (cap del Departament de Família i Infància), Carme Gómez (directora de CIIMU), Carmina Català (cap del Departament de Planificació i Processos) Coordinació tècnica: Departament de Planificació i Processos Amb la col·laboració de: CIIMU. Institut d’Infància i mon urbà El Pla per a la Infància s’ha elaborat amb la participació de l’Audiència Pública de nois i noies de Barcelona, les aportacions d’organitzacions i entitats socials, i del Grup de traball d’Infància del CMSB, i el treball cooperatiu de responsables i tèc- nics de diferents departaments i àmbits municipals, així com dels grups polítics. Març de 2013 Des de l’Ajuntament de Barcelona som conscients que invertir en infància signifi- ca invertir en el futur de la nostra ciutat. El benestar material, social i emocional dels infants és essencial pel progrés i desenvolupament de la ciutadania d’avui i del demà. Per tant, som conscients que la qualitat de vida dels nostres infants ha de ser central en la nostra acció política. Aquesta és la raó per la qual vàrem decidir, en l’inici de l’actual legislatura, impulsar una regidoria específica d’infància en el nostre equip de govern. El Pla municipal per a la infància 2013-2016 desenvolupa un ventall de polítiques públiques adreçades a treballar per aquest benestar de la globalitat dels infants de la ciutat amb l’objectiu d’afavorir les seves condicions òptimes de desenvolupament Qualitat de Vida, Igualtat i Esports com a persones. Aquesta visió global vers la infància ens mena cap un gir paradig- Pla municipal màtic. És cert que són necessàries, avui més que mai, polítiques d’atenció i protec- per a la infància ció als col·lectius d’infants més vulnerables, però un pla dirigit a la globalitat de la 2013 - 2016 infància de la ciutat ha de partir de les polítiques de prevenció, promoció, orientació i suport si es vol treballar amb perspectiva de futur. Tot i així, també som conscients que la inversió de futur que significa invertir social- ment en la infància es malmet quan l’empobriment infantil entra en escena. I aquest és un preu massa elevat que una ciutat i capital com Barcelona no es pot permetre. És cert que en les darreres dècades en el món desenvolupat les condicions de vida i el benestar infantil han millorat notablement: s’ha avançat en salut, educació, pro- tecció i reconeixement dels drets de la infància. També s’ha reduït molt la mortaldat infantil i s’ha imposat l’escolarització obligatòria pels infants majors de tres anys. Calen, ara més que mai, polítiques públiques contundents i properes a la ciutadania per fer front, prevenir, promoure i pal·liar, en la mesura necessària, el riscos, aque- lles ombres que planen sobre el benestar infantil. Estic convençut de comptar amb la complicitat de tothom per assolir aquest objec- tiu. La infància de la ciutat de Barcelona i el seu futur ben bé s´ho val. Xavier Trias Alcalde de Barcelona Quan el nostre alcalde Xavier Trias emfatitza la necessitat de construir la “ciutat de les persones”, vol significar, entre d’altres, aquest esforç de l’equip de govern per a construir polítiques actives adreçades a la globalitat de la infància. L’objectiu de la regidoria de Família i Infància, Usos del Temps i Discapacitats rau en desenvolupar i concretar aquelles polítiques públiques integrals que tinguin en compte la infància i possibilitin construir-ne un futur millor. El Pla municipal per a la infància 2013-2016 és un pla estratègic pensat i elaborat al voltant de quatre línies estratègiques que responen a quatre temàtiques centrals pel benestar de la infància a la nostra ciutat: Qualitat de Vida, • L’infant com a protagonista actiu a la ciutat Igualtat i Esports • Infància i relacions familiars Pla municipal • Infància i estils de vida per a la infància 2013 - 2016 • Infància vulnerable i exclusió social El Pla es desplega en un reguitzell de divuit objectius generals, a més dels especí- fics, i un seguit d’accions que es concreten en serveis, programes i projectes a de- senvolupar. És important remarcar la incorporació d’un sistema d’avaluació global del pla. Es tracta d’un instrument indispensable per vehicular i comprovar l’assoli- ment de les seves accions. Sóc una ferma defensora d’actituds constructives, de cooperar i multiplicar en es- pais que han d’anar més enllà de l’arena política. I la infància n’és un exemple molt clar, ja que no es pot teixir el benestar dels infants de la nostra ciutat sense la com- plicitat de tothom. Per aquesta raó voldria agrair i reconèixer molt especialment les aportacions valuoses de totes les persones que han participat en el seu procés d’elaboració. Concretament, vull agrair la contribució dels infants barcelonins, d’or- ganitzacions i entitats socials, del grup de treball d’infància, del professionals de l’ajuntament (en especial, de la quarta tinença), i dels grups polítics per afegir-se a la tasca de construir un futur millor pels nostres infants. Com ja ha esmentat el nostre alcalde, la infància de la ciutat de Barcelona i el seu futur ben bé s´ho valen. Irma Rognoni Regidoria de Família, Infància, Usos del temps i Discapacitats TAulA De sIgles I ACRònIms ÍnDeX ABs: Àrees Bàsiques de Salut, 129 ImeB: Institut Municipal d’Educació de 1. emmarcament .................................................................................................................................................................................... 11 AmPA: Associació de Mares i Pares Barcelona, 129, 157, 166 marc normatiu i competencial ...................................................................................................................................... 11 d’Alumnes, 114, 122, 134, 136 JIP: Punt Jove, Informa’t Participa, 134, marc planificador i programàtic de ciutat ...................................................................................................... 14 CA: Centres d’Acollida, 164 137, 165 Abast del Pla per a la Infància ....................................................................................................................................... 16 CmBs: Consell Municipal de Benestar lDOIA: Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats de la infància i l’adoles- 2. Anàlisi de context ........................................................................................................................................................................... 17 Social, 103 cència, 11, 98, 150, 152 2.1 Quatre relats que ens apropen a la infància de Barcelona ............................................... 17 CDIAP: Centres de Desenvolupament menA: Servei de Menors no Acompa- 2.1.1 L’infant com a protagonista actiu a la ciutat .................................................................................. 17 Infantil i Atenció Precoç, 128, 137, 164 nyats, 147, 148 2.1.2 Infància i relacions familiars ................................................................................................................................. 29 CeeB: Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, 142 PAm: Pla d’Acció Municipal, 14 2.1.3 Infància i estils de vida ................................................................................................................................................... 46 2.1.4 Infància i processos de vulnerabilitat i exclusió social .................................................... 84 CemB: Consell Escolar Municipal de PAsC: Plans d’acció als centres de Ser- Barcelona, 123, 129 veis Socials, 100 2.2 Balanç del Programa municipal per a la Infància i l’Adolescència 2007-2010 ..................................................................................................................................... 99 CIImu: Institut d’Infància i Món Urbà, 2, PIAD: Punts d’informació i atenció a les LÍNIA ESTRATÈGICA 1. La participació de l’infant 19, 20, 26, 31, 34, 37, 38, 40, 41, 42, 43, dones, 164 com a subjecte i protagonista actiu ............................................................................................................................. 99 47, 48, 49, 51, 54, 56, 58, 59, 61, 62, 63, RumI: Sistema unificat per a la valora- LÍNIA ESTRATÈGICA 2. Atenció i suport a les famílies 63, 64, 66, 67, 68, 68, 69, 70, 71, 72, 73, ció del risc, 150 amb infants i adolescents ....................................................................................................................................................... 100 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 84, 87, saBB: Salut als Barris a Barcelona, 167 LÍNIA ESTRATÈGICA 3. Acció socioeducativa transversal 89, 90, 91, 92, 93, 94, 96, 97, 158, 159, 160, 161, 162, 163 sAn: Servei d’Atenció a Nois i Noies de proximitat per a totes les etapes del creixement .......................................................................... 101 que han patit violència masclista, 103, LÍNIA ESTRATÈGICA 4. Xarxa d’atenció i protecció CJB: Consell de Joventut de Barcelona, 164 a la infància i l’adolescència en risc greu i desemparament ................................................. 102 123 sAsPI: LÍNIA ESTRATÈGICA 5. Xarxa com a visió ........................................................................................................... 103 Servei d’Atenció Social a les CRAe: Centres Residencials d’Acció Persones Itinerants, 147 Educativa, 109, 164 3. Participació i aportacions ................................................................................................................................................. 105 seAIA: Servei Especialitzat d’Atenció 3.1 Recomanacions del grup d’Infància del Consell de Benestar social ................. 105 CRAJ: Centre de Recursos per a les As- a la Infància i l’Adolescència, 14, 102, 3.2 Propostes expressades pels nois i les noies de la ciutat ................................................. 110 sociacions Juvenils, 165 152 CsmIJ: Centres de Salut Mental Infan- 4. el pla 2013-2016 ........................................................................................................................................................................... 117 sIs: Serveis d’Inserció Social, 147 til i Juvenil, 69, 107, 152, 164 4.1 12 principis rectors del pla .................................................................................................................................. 117 sOD: Servei d’Orientació sobre Dro- Css: Centres de Serveis Socials, 96, 4.2 Orientació del pla ............................................................................................................................................................ 119 gues, 137, 167 97, 100, 130, 139, 146 4.3 grans línies estratègiques centrals del pla ..................................................................................... 120 ssB: Serveis socials bàsics, 96, 138, 151 DgAIA: Direcció General d’Atenció a la Línia estratègica 1. Infància i l’Adolescència, 96, 148, 151 sse: Serveis socials especialitzats, L’infant com a protagonista actiu a la ciutat ................................................................................................ 121 151, 152 eAD: Línia estratègica 2. Equips d’Atenció a les Dones, 164 Xarxa nusT: Nous Usos Socials del Infància i relacions familiars ............................................................................................................................................... 127 eAIA: Equips especialitzats d’atenció a Temps, 131 Línia estratègica 3. la infància i l’adolescència, 89, 98, 102, Infància i estils de vida ................................................................................................................................................................ 132 138, 151, 152, 164 Línia estratègica 4. eAP: Equips d’Assessorament i Orien- Infància vulnerable i en exclusió social ................................................................................................................ 145 tació Psicopedagògica, 137 5. seguiment i avaluació del pla ....................................................................................................................................... 154 FResC: Factors de Risc en Estudiants de Secundària, 63, 64, 65, 137, 160, 167 6. Bibliografia i referències de suport ....................................................................................................................... 158 ICuB: Institut de Cultura de Barcelona, 115, 157 7. Annex .......................................................................................................................................................................................................... 164 7.1 Recursos i dispositius municipals actuals per a infància ................................................ 164 1. emmARCAmenT 1.1 mARC nORmATIu I COmPeTenCIAl El present Pla Municipal per a la Infància de la lDOIA (Generalitat de Catalunya, s’emmarca en un seguit de normatives 14/2010), aglutina les legislacions an- emeses per diferents òrgans, des de la teriors relacionades amb la infància i fa Convenció de les Nacions Unides sobre un pas endavant en el reconeixement els drets de l’infant fins a la Carta de drets dels drets dels infants, unint en un ma- i deures de la Ciutat de Barcelona. Té tam- teix text tant la legislació vinculada a la bé com a referència bàsica la Constitució protecció i l’atenció de la infància en risc espanyola, la Llei Orgànica 1/1996 de 15 com la perspectiva de l’infant com a sub- de gener, de Protecció Jurídica del Menor jecte de drets, oportunitats i responsabi- i modificacions posteriors, el nou marc litats. No debades aquesta llei és redac- normatiu establert per la Llei 14/2010, tada amb l’objectiu d’adequar el marc dels drets i les oportunitats en la infància normatiu català a la normativa interna- i l’adolescència (LDOIA), del Parlament cional referent a la infància, tant pel que 11 de Catalunya, a més de la Llei de serveis fa a la Convenció de les Nacions Unides socials (12/2007) i el desplegament de la ja esmentada com respecte a la Carta Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Cartera de serveis socials 2010-2011 (Ge- europea dels Drets dels Infants (Consell Pla municipal neralitat de Catalunya, 2010). d’Europa, 1992), ambdós textos centrats per a la infància en la promoció dels drets i la participació 2013 - 2016 La Constitució espanyola, en el seu ar- infantil i la millora dels serveis i recursos ticle 39.1 estableix “Els poders públics destinats a aquest col·lectiu. asseguren la protecció social, econòmi- ca i jurídica de la família”, i en especial a Més concretament, pel que fa a la LDO- l’article 39.4 “Els infants gaudiran de la IA, el Pla Municipal adopta el nou para- protecció prevista en els acords interna- digma del sistema de protecció que es- cionals que vetllen pels seus drets”. tableix una responsabilitat compartida entre tots els agents socials en la pre- La Convenció sobre els Drets dels In- venció i detecció fants (Nacions Unides, 1989) signada per del risc, així com la Alguns dels drets l’Assemblea General de Nacions Unides, perspectiva de tre- que recull són el ara fa més de vint anys, va ser el primer ball en quatre àre- dret a adquirir una tractat internacional legalment vinculant es específiques: la nacionalitat i identitat, per als estats, en recollir els drets civils, promoció, és a dir la a la no-discriminació, polítics, socials i econòmics dels infants. millora del benes- a la participació, a la El seu contingut combina els drets de tar social i personal protecció social, a la protecció dels infants per part de la fa- de tots els infants salut i el medi ambient, mília, l’estat i les institucions, amb el i adolescents; la a l’educació, el joc i el reconeixement dels seus drets i les se- prevenció, per tal lleure i a la protecció. ves llibertats de participació. Més con- d’evitar les situaci- cretament, alguns dels drets que recull ons perjudicials per al desenvolupament són el dret a adquirir una nacionalitat i de l’infant; l’atenció, destinada a aquells identitat, a la no-discriminació, a la par- infants que es troben en una situació ticipació, a la protecció social, a la salut amb possibilitat de risc, i la protecció, i el medi ambient, a l’educació, el joc i el posada en pràctica quan el desenvolu- lleure i a la protecció. pament de l’infant es troba clarament afectat. A més a més, el present Pla d’In- En la mateixa línia, el nou marc normatiu fància també fa seus alguns dels princi- català, establert a partir de l’aprovació pis rectors de la LDOIA, com poden ser la importància del treball transversal, la a Ciutat Amiga de la Infància (UNICEF, tèria d’educació, de les quals s’encarrega afavorir el seu desenvolupament, el tre- coordinació territorial entre administra- 2007) com la Carta de Ciutats Educado- principalment el Consorci d’Educació i ball en xarxa, l’avaluació de les accions i cions i la cooperació institucional. res (Associació Internacional de Ciutats que breument podem resumir en totes les el diagnòstic de la situació de la infància. Educadores, 1990). accions relacionades amb la planificació i D’altra banda, també és un marc de re- gestió dels centres educatius, l’educació Finalment, també és rellevant destacar ferència el nou Pacte per a la Infància Les competències municipals recollides complementària i els serveis de suport que Barcelona és una de les ciutats sig- a Catalunya (2012), impulsat des de la a la Carta municipal i relacionades amb pedagògic, la vigilància del compliment nants de la Carta de Ciutats educadores Generalitat de Catalunya amb l’objec- la infància són, en primer lloc, la gestió de l’escolaritat obligatòria i l’aplicació de (1990), també coneguda com la Declara- tiu d’assolir un gran acord en el qual dels equipaments públics destinats a la la normativa de matriculació i d’inspecció. ció de Barcelona, al mateix temps que és participin tots els agents socials, civils, infància i la joventut, en el camp de la impulsora i membre de l’Associació Inter- institucionals i polítics, per treballar prevenció, la promoció i el lleure, sem- En quart lloc, amb l’aprovació de la Carta nacional de Ciutats Educadores. Tant el conjuntament a partir d’un diagnòstic pre que hi hagi hagut una delegació o un de ciutadania. Carta de drets i deures de manifest com l’associació tenen l’objectiu 12 de la situació acurat i consensuat, que acord de cooperació amb la Generalitat Barcelona (2010), l’Ajuntament de Barce- d’establir l’educació com a eix estructura- 13 doni centralitat i visibilitat a la infància. de Catalunya (article 111.2). lona també reconeix el dret dels infants i dor de progrés personal i col·lectiu de con- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Tot i que el pacte està encara en procés adolescents a unes condicions d’existèn- vivència i de solidaritat, entenent l’edu- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports d’elaboració, podem dir ja d’entrada que En segon lloc, també és competència de cia que els permetin el seu desenvolupa- cació de manera transversal i, per tant, Pla municipal Pla municipal per a la infància presenta alguns principis rectors i unes l’Ajuntament el desenvolupament dels ment integral. Té en compte els drets vin- implicant tots els actors socials, que en el per a la infància 2013 - 2016 línies d’acció que van en la mateixa línia serveis socials bàsics, definits a la llei culats al dret de supervivència, com ara cas de Barcelona estan connectats a tra- 2013 - 2016 que el Pla Municipal d’Infància, com ara de serveis socials (Generalitat de Catalu- el dret a gaudir de la seva família en un vés del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). el reconeixement dels drets i deures de nya, 12/2007), com els serveis de primer marc de responsabilitat i protecció, l’ac- la infància, la universalitat, la territoriali- nivell, és a dir de més proximitat. Aquests cés als recursos socials necessaris per al Abans d’acabar, cal mencionar breument tat i proximitat, la diagnosi com a mesura serveis, tot i que estan destinats a la po- desenvolupament físic, mental, intel·lec- altres legislacions importants en referèn- d’eficàcia, la promoció de la participació blació en general, també exerceixen una tual i ètic i la prevenció i l’atenció davant cia a la infància, com poden ser, en primer infantil, la innovació i determinació de les atenció als infants i les famílies, com ara de situacions de discriminació, risc o lloc, la Llei 1/2001, de mediació familiar prioritats, les polítiques destinades a la la detecció de situacions de necessitat desemparament. També s’hi consideren de Catalunya, una llei d’importància per a infància, el reconeixement de la família familiar, el tractament social o socioe- els drets subjectius i personals, és a dir el aquest pla, pel que fa al suport i l’atenció com a institució educadora i de transmis- ducatiu, la intervenció en nuclis familiars dret a opinar i a expressar-se, a l’honor, a de les transicions familiars i a la promoció sió de valors i la prevenció i atenció tenint en situació de risc social i la intervenció la intimitat, a la privacitat, incloent-hi la d’unes relacions familiars de qualitat. En en compte les noves realitats emergents. socioeducativa no residencial. D’altra protecció de les dades i la protecció de la segon lloc, la Llei 18/2003, de suport a les banda, l’Ajuntament de Barcelona també seva imatge i el dret a participar en l’ela- famílies, per la qual s’estableixen les ba- Finalment, pel que fa a la normativa refe- s’encarrega, de manera compartida amb boració del projecte de ciutat. ses i les mesures de suport i protecció a la rent a la infància de la ciutat de Barcelo- la Generalitat de Catalunya, de gestio- família. I, en tercer lloc, la Llei d’educació na, podem dir que deriva de quatre textos nar els serveis socials especialitzats i els També cal esmentar els compromisos de Catalunya, que recull que l’educació és diferents. En primer lloc, de la Llei de la serveis residencials. Alguns d’aquests contrets l’any 2007, a través del reconei- l’element principal en la creació de capital Carta Municipal de Barcelona (Generali- serveis estan gestionats pel Consorci de xement de la UNICEF de Barcelona com humà, permet l’increment de capital soci- tat de Catalunya, 1998), per la qual s’es- Serveis Socials de Barcelona, un ens as- a Ciutat Amiga de la Infància, ja que, en al i és un factor de cohesió social i cultural. tableixen les competències municipals i sociatiu entre la Generalitat de Catalunya entrar a formar part d’aquest conjunt de en la qual trobem el capítol XI dedicat es- (60%) i l’Ajuntament de Barcelona (40%), ciutats, Barcelona es compromet a se- Per concloure, hem de destacar un cop pecíficament a joventut i infància; en se- creat per la Carta Municipal amb l’objec- guir els principis de no-discriminació, més que l’actual Pla Municipal per a la gon lloc, de la Carta de Ciutadania. Carta tiu de desenvolupar, en l’àmbit territorial interès superior de la infància, dret a la Infància i l’Adolescència beu clarament de drets i deures de Barcelona (Ajunta- del municipi de Barcelona, els serveis, vida i al màxim desenvolupament humà d’aquest conjunt de textos normatius re- ment de Barcelona, 2010), amb l’article els establiments i els programes i les ac- dels infants i a escoltar les nenes i els ferents a la infància, tant pel que fa a la 22 destinat a la infància i l’adolescència, i tivitats de prevenció, atenció i promoció nens, respectant el seu punt de vista. A perspectiva holística de l’infant, que suma per acabar, tot i que no es tracti específi- social que li encomana la carta. més, desenvolupa una sèrie de bones drets i necessitats, com per l’anàlisi inte- cament de documents jurídics, també és pràctiques pel que fa al reconeixement gral de la infància, és a dir, la voluntat de rellevant destacar tant el reconeixement En tercer lloc, relacionades amb la infàn- dels drets dels infants, els mecanismes tenir en compte totes les situacions dels de Barcelona per part de l’UNICEF com cia també hi ha les competències en ma- de participació, les accions destinades a infants i no sols les més vulnerables. 1.2 mARC PlAnIFICADOR I PROgRAmàTIC De CIuTAT El Pla per a la Infància s’emmarca en el De la mateixa manera, el Pla per a la El Pla municipal per a la Infància, tot i el que l’envolta. L’infant és un ciutadà Pla d’Actuació municipal (PAm) 2013- Inclusió social, que constitueix el marc que se centra en l’edat de 0 a 12 anys, i, com a tal, s’ha concebut en aquest 2016, el qual constitueix el full de ruta específic per a les polítiques d’inclu- abasta objectius i prioritats fins als 16 Pla d’Infància que aborda les oportuni- per a aquests tres anys. Aquest pla, sió social i que és transversal a tots anys, ja que està adreçat també al que tats i les necessitats de l’infant com un que s’ha aprovat després d’un procés els altres plans de la ciutat, presenta podríem considerar l’adolescència, i individu de ple dret i amb responsabili- participatiu en el qual s’han recollit La infància en risc com un dels àmbits fins als 17 quan es tracta de situaci- tats, i com un individu en relació amb el més de 17.000 propostes, orienta cap a prioritaris en les polítiques de qualitat ons de risc. Comparteix, per tant, ob- seu entorn més proper, família, escola una visió de Barcelona com La ciutat de de vida i igualtat. jectius, serveis i recursos amb el Pla i altres entorns socioeducatius on la les persones i proposa tres grans fites: d’Adolescència i Joventut. És un encaix comunitat, i per tant la ciutat, pren un aconseguir el benestar i la qualitat de El Pla per la Inclusió Social considera de sinergies que manifesta que l’orga- paper rellevant. vida de les persones, el progrés econò- com a orientacions estratègiques per a nització municipal es posa al servei de mic i la il·lusió i confiança de la ciutada- la infància els aspectes següents: les persones superant l’organització D’altra banda, el Pla per a la Família 14 nia per un projecte de ciutat compartit. executiva i les dependències organit- està adreçat a totes les famílies en 15 zatives. L’adolescència és una fase de qualsevol etapa del seu cicle vital: a Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Les persones i famílies constitueixen • Potenciar serveis de suport a la fa- transició en la qual els nois i les noies les parelles amb fills o sense, a les fa- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports el primer objectiu del Pla d’Actuació de mília i d’atenció a la petita infància. s’estan desenvolupant, però encara són mílies amb fills petits i amb fills ado- Pla municipal Pla municipal per a la infància la ciutat en el qual ja s’apunten temes infants menors d’edat, i per tant neces- lescents, a les famílies amb fills que per a la infància 2013 - 2016 relacionats amb la infància com: • Consolidar el servei de famílies col- siten l’acompanyament i la protecció s’emancipen, a les famílies monopa- 2013 - 2016 laboradores. dels adults. Però alhora necessiten el rentals, a les famílies formades per reconeixement progressiu de la seva persones grans, etc. • El desenvolupament d’una política • Consolidar els Serveis d’Atenció a la autonomia, com també la potenciació integral de suport a les famílies i als Infància i Adolescència (SEAIA) en el de l’assumpció de les seves responsa- infants. marc del contracte programa de la bilitats. És per això que aquesta etapa Generalitat de Catalunya. ha de tenir dues mirades i és objecte de • L’atenció socioeducativa a la in- treball de les dues regidories, que han l’infant és una persona, fància i l’adolescència, ampliant la • Promoure projectes d’atenció social unit esforços i han treballat conjunta- és a dir és un subjecte xarxa pública d’equipaments muni- preventiva en relació amb la cronifi- ment per apropar els equipaments i re- independent i, com a tal, cipals amb la col·laboració amb la cació de la pobresa infantil. cursos de joves també als adolescents, l’hem de concebre. iniciativa privada. i també han dut a terme totes aquelles • Donar suport a serveis i projectes de accions específiques que els infants • Potenciar les escoles bressol de promoció de l’educació del temps de necessiten en aquesta etapa de trànsit, qualitat per tal d’augmentar l’oferta lleure. tenint en compte la pluralitat de con- pública de places. textos educatius (família, escola, espai • Potenciar els serveis d’intervenció públic, xarxes socials…). • L’esport com a eina d’inclusió i co- socioeducativa per compensar i per hesió social. trencar el cercle de la pobresa. El Pla per a la Infància i el Pla per a la Família tenen moltes àrees d’inter- • El foment d’estils de vida de ben- • Millorar la coordinació interadminis- secció, en tenen tantes que podríem estar (educatiu, emocional, xarxes tracions. estar temptats de pensar que podrien socials i noves tecnologies). ser un mateix pla, però no es així, per- • Fomentar mesures que afavoreixin la què l’infant és més i és diferent d’allò • Sensibilitzar la comunitat envers conciliació de la vida laboral i familiar. que constitueix amb la seva família. l’educació dels infants. L’infant és una persona, és a dir és un subjecte independent i, com a tal, l’hem de concebre. Un subjecte actiu amb drets i deures en relació amb tot 2. AnàlIsI De COnTeXT 1.3 2.1 ABAsT Del PlA PeR A lA InFànCIA QuATRe RelATs Que ens APROPen A lA InFànCIA De BARCelOnA El Pla per a la Infància 2013-2016 2.1.1 L’INFANT COM A PROTAGO- els efectes dels quals són particular- abasta objectius per a infants de 0 a 16 NISTA ACTIU A LA CIUTAT ment lesius per a les persones més jo- anys, fent especial èmfasi en el tram ves i en particular per als infants, en la 0-12, i té en compte des de la promo- InFànCIA, CIuTADAnIA I PARTICIPACIÓ mesura que tenen una menor capacitat ció, la prevenció i l’orientació fins al de mobilització i més dificultats per re- suport, el tractament i la protecció, Avui ningú no pot posar en dubte que presentar els seus interessos. que en aquest cas abasta tots els in- en les darreres dècades, en tot el món fants menors de 18 anys. desenvolupat, les condicions de vida i Aquesta suma de vells i nous riscos el benestar de la infància han millorat (Beck, 1992; Giddens, 1999) està con- El pla està plantejat des de la transver- notablement. S’ha avançat en àmbits figurant noves condicions socials que salitat i abasta diferents àmbits mu- com la salut, l’educació, la protecció generen nous perfils de vulnerabilitat nicipals relacionats amb la infància: física i social o el reconeixement dels i poden afectar la globalitat de la po- 16 serveis socials, promoció, immigració, seus drets. S’ha reduït molt la mortal- blació infantil en qualsevol moment de 17 gènere i igualtat, temps i qualitat de dat infantil i la incidència de factors la seva vida. La manca d’oportunitats Qualitat de Vida, Igualtat i Esports vida, adolescència i joventut, salut, es- de vulnerabilitat física. S’han eradicat per als infants es concreta en aspec- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ports, educació i cultura, especialment formes extremes de pobresa, s’ha im- tes com la pobresa infantil i la privació Pla municipal Pla municipal per a la infància en tot allò relacionat amb contextos posat l’escolarització obligatòria entre material, el baix rendiment escolar i per a la infància 2013 - 2016 socioeducatius. els sis i els setze anys i, a Espanya i Ca- l’abandonament escolar prematur o el 2013 - 2016 talunya, s’ha aconseguit pràcticament preocupant creixement dels problemes L’abast territorial del pla i el treball de l’escolarització de la major part dels emocionals, els malestars psicològics proximitat es garanteixen a través dels nens i les nenes de tres anys i més. El o les conductes i els comportaments òrgans gestors dels deu districtes de la sistema legal ha consagrat el dret dels de risc. ciutat. El pla abasta objectius de tre- infants a la protecció davant el mal- ball que s’apliquen de manera general tractament o l’abús sexual i concep Molts investigadors (Esping-Andersen, als diferents territoris de la ciutat, però la infància com una etapa de la vida 2005, 2007; Marí-Klose, Marí-Klose, també mitjançant programes i projectes exempta de qualsevol compromís la- Vaquera i Cunningham, 2010), coinci- singulars que s’apliquen en algun terri- boral, forçat o voluntari. Els principis deixen a assenyalar que, en el context tori de districte en particular. bàsics de protecció a la infància que- de canvi social que estan travessant les den garantits per acords internacio- societats desenvolupades, el benes- Així mateix, també té en compte el pa- nals –com la Convenció Internacional tar de la infància, en molts casos, se’n per fonamental del tercer sector en la de Drets de la Infància de l’ONU o la ressent. Els nens i les nenes s’han vist promoció i el suport de la infància, in- Carta de Drets Fonamentals de la Unió perjudicats per di- el Pla per a la Infància cloent-hi les en- Europea (Unió Europea, 2001)–. nàmiques socials A alguns dels «vells 2013-2016 abasta titats socials tant que es desencade- riscos» socials generadors de malestar objectius per a infants de e n l a d e f i n i c i ó Però, malgrat tots aquests avenços, hi nen en àmbits en del pla com en el ha encara un conjunt de realitats ob- els quals no parti- en les famílies de les 0 a 16 anys, fent especial seu desenvolupa- jectives que comprometen el benestar cipen directament, societats industrials èmfasi en el tram 0-12. ment posterior. d’un gran nombre d’infants en el pri- com el mercat de se’ls sumen avui «nous En aquest sentit, s’ha treballat amb mer món. A alguns dels «vells riscos» treball i la crisi so- riscos». el grup d’infància del Consell Muni- socials generadors de malestar en les cioeconòmica, per cipal de Benestar Social per incloure famílies de les societats industrials – iniciatives que prenen els seus proge- les aportacions del sector en la plani- falta de treball, malaltia o discapacitat nitors amb les mires posades en el seu ficació municipal i es preveu la col·la- del sustentador principal, etc.– se’ls propi benestar i afanys d’autorealitza- boració amb les entitats tant en el se- sumen avui «nous riscos» –noves for- ció –com la de divorciar-se o unir-se guiment i enfortiment de projectes ja mes de vinculació dels progenitors al a una nova parella–, o per decisions iniciats com en la posada en marxa de mercat de treball, dissolució i recom- d’índole política, que donen prioritat a nous convenis de col·laboració. posició de les famílies, immigració–, altres necessitats i demandes. CRéIXeR AmB nOus RIsCOs I Població 0-17 anys (percentatges sobre total de població). OPORTunITATs Barcelona i Catalunya, 1991–2011 Dos són els principals fets que posen Aquest problema d’envelliment pro- 24 22,9 Barcelona avui en perill el benestar infantil. El gressiu també afecta, des de fa anys, primer té a veure amb el procés d’en- la ciutat de Barcelona. Com es pot 22 Catalunya velliment que estan experimentant veure en el gràfic següent, la ciutat de 20 18,9 17,8 18,2 17,7 18 les societats desenvolupades. En els Barcelona ha seguit les grans tendèn- 18,9 17 17,1 17,2 últims anys els investigadors socials cies i els canvis poblacionals que han 18 16,9 16,7 16,7 16,816,9 estan prenent consciència de les im- patit Catalunya i Espanya en els dar- plicacions polítiques i socials de la rers anys: un descens continuat de la 16 15,5 longevitat creixent de les persones població menor d’edat fins al 1998 que 14 18 d’edat avançada. Com han assenyalat fa que el percentatge de menors de 18 14,5 14,2 14,1 14,1 14 14,1 14,1 14,114,1 14,1 14,2 14,4 19 ja diferents investigadors, el conse- anys a Barcelona es mantingui al vol- 12 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports güent augment del seu pes demogrà- tant del 14% des de l’any 2000, malgrat Qualitat de Vida, Igualtat i Esports fic en la societat genera un desequi- l’existència d’un lleuger increment en 10 Pla municipal 91 96 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 Pla municipal per a la infància libri en el repartiment dels recursos els darrers anys a causa principalment 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 per a la infància 2013 - 2016 públics, la qual cosa perjudica altres de la immigració. 2013 - 2016 Nota: La línia discontínua representa la tendència dels anys no especificats perquè no es disposa de grups socials i molt especialment els dades. FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’IDESCAT. infants. L’empitjorament de la situ- ació dels infants s’ha fet evident en Aquestes dinàmiques en l’estructura d’edat de la població de Barcelona i Catalunya altres països que, expliquen que l’índex de dependència juvenil –menors de 15 anys en relació amb la Dos són els principals com Espanya, es- població de 15 a 64 anys– hagi experimentat un descens considerable en la darrera fets que posen avui en tan immersos en dècada del segle xx. Si l’any 1981 hi havia gairebé 33 infants menors de 15 anys per perill el benestar infantil: processos d’enve- cada 100 persones entre 15 i 64 anys a la ciutat, a partir del 1996 l’índex es va esta- el procés d’envelliment lliment demogrà- bilitzar, i es va mantenir fins al 2011 al voltant de 18 infants de 0 a 14 anys per cada que estan experimentant fic (OCDE, 2008). 100 persones de 15 a 64 anys. les societats La despesa social desenvolupades i en programes ori- A 31 de juny de l’any 2012, a la ciutat de Barcelona, en xifres absolutes, la població l’extraordinària mutació entats preferent- de 0-17 anys era de 236.767 infants. que està afectant ment a persones el mercat laboral i d’edat avançada Índex de dependència juvenil. Barcelona i Catalunya, 1981–2011 l’estructura de les (pensions, atenció 45 Barcelona relacions familiars. sanitària) consu- 39,0 meix una porció 40 Catalunya creixent dels recursos públics i perju- dica les possibilitats de desenvolupa- 35 ment d’altres programes socials. Un 32,7 32,9 30 fet que s’accentua en el cas de la in- 26,1 fància, ja que, en general, el seu ben- 25 26,6 21,2 22,9 estar continua sent vist majoritària- 20,7 21,1 20,0 ment com una responsabilitat privada, 20 essent les famílies que es decideixen 15 18,2 17,7 a tenir fills les que han de suportar el 17,2 17,4 cost d’aquest benestar. 10 81 86 91 96 01 06 11 19 19 19 19 20 20 20 Nota: L’índex de dependència juvenil es refereix a la població menor de 15 anys / població entre 15 i 64 anys* 100. FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’IDESCAT Índex de dependència juvenil % població 0 a 17 anys En l’actualitat, només un 12,3% de la població a la ciutat de Barcelona és menor de En aquest escenari d’envelliment pro- Però, a més de parlar dels riscos que les 15 anys. Ciutat Vella i l’Eixample són els districtes on menys població de 0 a 14 anys gressiu i canvis familiars i laborals, noves condicions socials imposen als hi ha (un 10,7% i un 10,8% sobre el total de població de cada districte, respectiva- accentuat en aquest moment per la infants, cal no oblidar que el concep- ment) i Sarrià–Sant Gervasi on n’hi ha més (un 15,6% sobre el total del districte). La crisi econòmica, la pobresa infantil te de «societat del risc» encunyat per resta tenen una posició força propera a la mitjana d’infants de Barcelona. experimenta, com ja hem dit, un auge sociòlegs com Guidens o Beck, també insòlit. Les dades internacionals pu- considera una esfera d’oportunitats. blicades en els darrers anys evidenci- Població 0-14 anys segons districtes (% sobre població de cada districte). en que en un nombre considerable de Així, per exemple, només els països Barcelona, 2011 països del món desenvolupat els ris- que han estat capaços de reequilibrar cos de pobresa en la infància s’estan les seves inversions en funció de les 18 incrementant des de finals de la dèca- diferents necessitats al llarg del cicle 16 da dels vuitanta i, en gairebé tots ells, de vida, invertint més en infància, han 20 14 15,6 les taxes de pobresa infantil són a dia aconseguit també reduir les taxes de 21 Mitjana de Barcelona (12,3%) 12 12,8 12,9 13,1 d’avui més elevades que les del con- pobresa infantil. Qualitat de Vida, 11,7 12,1 junt de la població (UNICEF Innocenti, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 10 10,8 11,6 11,3 Igualtat i Esports 10,7 8 2007; OCDE, 2008). Espanya i Catalu- Pla municipal Pla municipal per a la infància nya no són una excepció: el percentat- lA InVeRsIÓ sOCIAl en InFànCIA 6 per a la infància 2013 - 2016 ge de menors de 16 anys en situació 2013 - 2016 4 de pobresa a Espanya se situa des de En la nova economia que caracterit- 2 fa anys al voltant del 25%, mentre que za la societat global, les oportunitats 0 la mitjana de la Unió Europea està al de vida depenen cada vegada més del 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Ciutat Eixample Sants- Les Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant voltant del 19%. A Catalunya, on els capital cultural, social i cognitiu que Vella Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí nivells de pobresa infantil se situaven els ciutadans poden acumular. Els orí- Gervasi l’any 2008 en el 17,6%, és a dir per sota gens de les oportunitats de vida de les FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona de la mitjana europea, s’ha produït un persones es troben en les condicions increment molt important durant els de la família durant la seva infància. anys 2009 i 2010, ja que han arribat a La qüestió fona- «Invertir» en infància Com ja hem dit abans, el problema de laboral i l’estructura de les relacions prop del 24%. mental rau en la suposa invertir en el futur les ciutats i els països que estan im- familiars. D’una banda, els nous esce- interacció de les mersos en un procés d’envelliment naris laborals fan que un nombre crei- La pobresa infantil als països desen- inversions que fan de la nostra societat. progressiu va més enllà d’un estric- xent d’infants visqui en llars on les for- volupats continua sent moltes vegades els pares i la societat en el desenvo- te fet poblacional (tenim cada vegada mes de vinculació flexibles dels seus el resultat de vells riscos que arrosse- lupament dels infants (Esping-Ander- menys infants). Les conseqüències progenitors amb el mercat de treball guen famílies a situacions de vulnera- sen, 2004). En una economia que posa d’aquest fet, que no se soluciona amb són font de malestar. Als riscos econò- bilitat –com la pèrdua d’ocupació o el el capital humà com la base d’un crei- les polítiques natalistes clàssiques, mics cal afegir les dificultats que ex- baix salari del sustentador principal xement sostingut, els pares rics tenen tenen a veure amb l’empitjorament de perimenten els progenitors per trobar de la llar–, però és també cada vega- una major oportunitat per invertir en la situació dels infants i el creixement el temps que necessiten per exercir da més la conseqüència de noves tra- els seus fills i això suposa més reptes de la pobresa infantil, en privilegiar-se les seves funcions parentals. D’altra jectòries laborals i familiars dels seus en el camí de la igualtat d’oportunitats. la inversió en els sectors de població banda, tal com es comentarà més en- progenitors –diverses, inestables, més gran (Gómez-Granell i Escapa, davant a l’apartat dedicat a les relaci- discontínues– que poden exposar els Les tendències descrites més amunt, 2010; Marí-Klose, Marí-Klose, Vaquera ons familiars, cal destacar els canvis nens i les nenes a experiències d’ad- que apunten a un empitjorament de i Cunninghams, 2010). estructurals a les llars, alguns dels versitat econòmica i social en diferents les condicions de vida dels nens i les quals, com la reducció de la dimensió moments del cicle de vida familiar (Gó- nenes, són, per tant, objecte de preo- El segon fet que amenaça el benestar de les famílies i les ruptures de pare- mez-Granell, Marí-Klose, Marí-Klose, cupació pública creixent. Conseqüent- infantil té a veure amb l’extraordinària lla, han provocat el debilitament dels Flaquer, Sánchez i Morató, 2008). ment amb aquesta preocupació, en els mutació que està afectant el mercat vincles de solidaritat familiar. darrers anys s’està consolidant la idea, % població 0–14 anys avalada per una gran quantitat d’inves- ticipació en l’educació preescolar d’in- és important prioritzar les polítiques dència dels adults i, particularment, tigació empírica, que cal impulsar una fants que provenen de famílies amb de prevenció i provisió adreçades a la dels pares (Gómez-Granell et al., 2002). estratègia d’inversió social centrada baixos recursos culturals i educatius. globalitat de la infància, evitant la ten- en els infants. Una estratègia capaç de dència a centrar-se gairebé exclusiva- Un dels elements centrals per canvi- reequilibrar les inversions, en els dife- En les societats postindustrials el ben- ment en polítiques d’atenció i protec- ar la concepció social dels infants i el rents sectors de població, en funció de estar material dels infants és essencial ció als col·lectius més vulnerables. reconeixement del seu estatus com a les diferents i canviants necessitats al per al seu progrés i desenvolupament individus posseïdors de drets i respon- llarg del cicle vital (Esping-Andersen i com a ciutadans i, en aquest sentit, Com es pot veure de seguida, aquests sabilitats va ser, també, l’aprovació de Palier, 2009; Gómez-Granell, Marí-Klo- una de les virtuts principals de l’estra- nous discursos, que tenen un caràcter la Convenció sobre els Drets de l’Infant se, Marí-Klose, Flaquer, Sánchez i Mo- tègia d’inversió social és posar el ben- essencialment futurista, entenen que (Nacions Unides, 1989). Aquesta con- rató, 2008). estar dels infants a la palestra com un «invertir» en infància suposa invertir en venció és el primer tractat internacio- assumpte públic i portar la seva aten- el futur de la nostra societat (Marí-Klo- nal específic sobre la infància que in- 22 Des d’aquest punt de vista, la política ció i el seu suport a l’avantguarda de se, Marí-Klose, Vaquera i Cunningham, clou nens i nenes com a ciutadans, els 23 social ha de contribuir a generar di- l’agenda política (Esping Andersen i 2010). Els infants i adolescents són vis- atorga un conjunt ampli de drets, que Qualitat de Vida, namisme econòmic, capacitant els in- Palier, 2009). tos com una inversió per al futur més poden ser dividits entre els de subsis- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports dividus per aprofitar les oportunitats que com un valor per se. Això planteja tència, també denominats de protecció Pla municipal Pla municipal per a la infància laborals que se’ls presenten al llarg de Un altre valor d’aquesta perspectiva la qüestió del seu estatus de ciutada- i provisió –que fan referència sobretot per a la infància 2013 - 2016 la seva vida i millorar la seva produc- radica en què planteja com un eix cen- nia. Els infants han de ser considerats a drets econòmics i socials–, i els de 2013 - 2016 tivitat. En aquest nou paradigma de la tral l’eradicació de la pobresa infantil només com a futurs ciutadans o també participació, que tenen a veure amb política social –defensat repetidament i el fracàs escolar, posant l’èmfasi en com a ciutadans presents aquí i ara? drets civils i polítics. La convenció re- per organismes internacionals i inves- la lluita contra l’herència social que Aquesta qüestió ens obliga a anar més corda, també, que els infants formen tigadors i aplicat ja per un nombre crei- provoca les desigualtats. Però el més enllà de l’enfocament d’inversió social part del sistema global de Drets Hu- xent de països–, la despesa pública en important és que posa en el centre i considerar també aquelles perspecti- mans i que tenen, per tant, dret a tots infància ja no representa un cost social, de l’acció social el desenvolupament ves que veuen els infants com a ciuta- els drets i les llibertats enunciats en la sinó l’eix principal d’una inversió social d’estratègies preventives i la neces- dans reals, subjectes actius en la de- Declaració Universal de Drets Humans la «societat del risc» productiva, orien- sitat de la intervenció primerenca per fensa dels seus drets. de les Nacions Unides, però que, alho- implica també la idea tada cap al futur. tal de fer front a potencials riscos so- ra, ateses les seves necessitats espe- d’una societat més Des d’aquest punt cials. Com han mostrat nombrosos es- cífiques, tenen també drets de cura i de vista, l’objectiu tudis, el retorn sobre el capital humà lA InFànCIA COm A PROTAgOnIsTA assistència especial. Aquesta espe- reflexiva, amb més és prevenir totes és molt alt si la intervenció es fa en cificació és important, ja que parteix oportunitats d’analitzar, aquelles situaci- els primers anys de vida i disminueix a La infància no ha format part de les pre- del supòsit que els infants no tenen les preveure i prevenir ons de risc que pu- mesura que augmenta l’edat, fet que, ocupacions socials i polítiques al llarg mateixes necessitats que els adults, aquests riscos. guin comprometre a més dels beneficis per als afectats, de la història. Les concepcions adulto- sobretot en el que es refereix als drets l’horitzó vital dels infants, de manera que veuen disminuïts els riscos de cèntriques, que veuen els infants com de protecció i provisió reconeguts a la que puguin esdevenir adults preparats quedar en situacions d’exclusió, té una a projectes de persones adultes, han mateixa convenció. i flexibles, capaços d’adaptar-se efi- clara repercussió sobre la disminució estat predominants i els han mantingut caçment a les exigències canviants de de la despesa social. En aquest sen- invisibles durant segles. És a partir de Els infants tenen necessitats diferents als la nova societat i constituir-se en la ga- tit, és important remarcar la impor- finals del segle xix i durant tot el segle adults pel fet, en molt bona part, que són rantia de la provisió pública del demà. tància de les polítiques de prevenció xx que les aportacions de la pedagogia, persones en procés de desenvolupament i provisió adreçades a la globalitat de la psicologia i més recentment la socio- emocional i cognitiu, que transiten des L’estratègia d’una major inversió social la infància, evitant la tendència actu- logia han fet canviar la concepció sobre d’una major dependència dels adults –en en infància suposa una intensificació al a centrar-se gairebé exclusivament aquesta etapa de la vida. Avui els in- les primeres etapes de la vida– fins a una dels esforços per combatre la pobresa en els col·lectius més vulnerables fants són considerats veritables agents major autonomia. I cal no oblidar que els infantil, donar suport a les famílies que (Gómez-Granell et al. [coord.], 2004a). socials, actius en la construcció i de- infants tampoc no són tots iguals, es dife- travessen dificultats per equilibrar la terminació de la seva vida social i amb rencien per la seva edat, per les seves con- seva dedicació al treball i a les respon- capacitat de reflexió i participació, sen- dicions de vida i per les seves competències sabilitats familiars, o incentivar la par- se que això suposi negar-ne la depen- i necessitats afectives, socials i cognitives. Són necessitats materials i fisiològi- ció sota la tutela de l’estat, eliminant Parlar d’una participació en què la pro- drets econòmics i socials, però un es- ques, que tenen a veure amb la salut, la seva condició efectiva de ser subjec- tagonista és la infància emfatitza el rol pai massa limitat als anomenats drets l’alimentació, la integritat física o l’ac- tes de dret i d’exercir-ne l’exigibilitat”» dels infants com a actors socials i no polítics expressats a través del dret a cés als recursos bàsics; necessitats (Cussiánovich, 2005). En aquesta con- com a mers executors o legitimadors la participació. Des d’aquesta perspec- afectives i emocionals, lligades a l’es- cepció, la infància rep atenció com a de les polítiques públiques. tiva, es limita el dret dels infants a par- tabliment de vincles afectius de quali- objecte de cura i protecció i no pas com ticipar només en aquells temes que els tat amb la família, a l’escola, amb els a grup social amb demandes pròpies i afecten directament. iguals o amb la comunitat; necessitats dret a decidir sobre els assumptes que Tal com afirmen Alfageme, Cantos i cognitives i d’aprenentatge, vincula- els concerneixen. Martínez, «el protagonisme de la infàn- En resposta a les crítiques sobre la des a l’educació dins i fora de l’escola; cia orienta un nou significat de les rela- concepció social i política de la in- necessitats socials, relacionades amb En contraposició amb aquesta concep- cions polítiques i socials per als infants fància en la convenció, el Comitè dels la comunicació, la interacció i la cura ció que ha incidit excessivament en la en què “la participació esdevé una Drets de l’Infant (CDN) va publicar l’any 24 amb els altres (Barudy, Dantagnan, protecció de la infància més vulnerable qüestió de poder i exercici de poder”» 2009 una Observació General sobre la 25 2005). Els adults, en general, la famí- i marginada, les anàlisis contemporà- (Alfegeme, Cantos i Martínez, 2003). interpretació dels drets referits a la Qualitat de Vida, Igualtat i Esports lia i l’estat tenen l’obligació de generar nies busquen emfatitzar el rol social de Les noves relacions socials basades en participació a la convenció. L’objectiu Qualitat de Vida, Igualtat i Esports les condicions i els contextos que per- la infància, de manera que els infants una infància protagonista tenen bene- de l’observació va ser oferir una inter- Pla municipal Pla municipal per a la infància metin als infants la satisfacció de les no són entesos com a «objectes pas- ficis a escala individual i col·lectiva. pretació que assegurés la plena apli- per a la infància 2013 - 2016 seves necessitats. Moltes d’aquestes sius de socialització sinó com a actors cació dels drets i homogeneïtzar-ne la 2013 - 2016 necessitats són objectives i fàcilment socials per dret propi» (Flaquer, 2003). interpretació. El CDN destaca que els identificables, però d’altres tenen un Aquesta concepció considera que els InFànCIA I PARTICIPACIÓ estats estan obligats a generar meca- caràcter subjectiu o responen a inte- nens i les nenes són els protagonis- nismes de participació per als nens i ressos determinats i cal escoltar i do- tes de les seves vides i del seu futur i Tan importants com els drets de pro- les nenes de totes les edats, interpre- nar veu als infants per tal que les pu- abandona concepcions centrades en tecció i provisió són els drets de parti- tant la participació com una llibertat guin expressar. l’infant com a objecte de mesures i de- cipació, ja que són els que es vinculen universal i reafirmant la idea que tot in- cisions preses pels adults i les autori- amb l’exercici actiu de la ciutadania. fant és un subjecte actiu en la definició En efecte, el reconeixement de l’infant tats. Acceptar l’infant com a persona i Aquests van ser reconeguts per prime- de la seva vida. Destaca la necessitat com a subjecte de drets ha estat un com a ciutadà no implica desconèixer ra vegada, com ja s’ha dit, en un docu- d’assegurar l’existència d’espais que avenç importantíssim pel que suposa la seva dependència dels adults, sinó ment internacional àmpliament rati- tinguin en consideració els diferents quant a l’acceptació de la seva especi- reconèixer el dret dels infants a parti- ficat, com és la Convenció dels Drets estadis de desenvolupament cognitiu i ficitat i la seva autonomia, com també cipar, en funció de les característiques dels Infants, i definits en un conjunt afectiu dels infants, adaptant els pro- Avui els infants són d’una actitud de dels seus diferents nivells de desenvo- d’articles que cobreixen les necessi- cessos de participació a aquesta rea- considerats agents major cura i valo- lupament evolutiu, en aquelles decisi- tats mínimes necessàries per garan- litat. Proposa una interpretació més socials, i subjectes rització en l’àmbit ons que els afecten i emfatitzant que el tir-la (articles 12, 13, 14, 15, 16 i 17). àmplia, en reconèixer que els espais en actius amb capacitat per social. Però no és rol que té l’adult és el de dur a terme Els drets vinculats a la participació in- què el menor té dret a participar inclo- menys cert que una missió d’acompanyament, promo- fantil i la convenció en general han es- uen tant l’esfera privada, en particular reflexionar i participar l’èmfasi posat en ció i educació (CIPRODENI, 1996). Una tat, però, qüestionats com un conjunt la família, com la pública, i especifica en la construcció i les necessitats infància protagonista implica neces- de principis generals que deixen poc que el dret a participar ha de ser parti- determinació de les seves d e l s i n f a n t s v a sàriament la participació activa dels marge per a l’exercici efectiu d’aquests cularment assegurat per als nens i les vides, en els temes que implicar un incre- nens i les nenes en la vida del seu en- drets. Des d’aquestes veus crítiques nenes pertanyents a col·lectius més els afecten. ment del control i torn més proper. Escoltar i incloure la es considera que, a la convenció, la vulnerables (per classe social o origen la regulació sobre els infants, en nom seva veu no significa recolzar acrítica- infància és fonamentalment un espai ètnic i cultural) o que topen amb difi- de la cura i la protecció. Com sosté ment les seves opinions, sinó entaular protegit pels adults i això l’allunya de cultats específiques (com els infants Cussiánovich, «els nous discursos so- un diàleg respectuós en què els infants qualsevol col·laboració activa en la re- amb discapacitats), garantint la ne- bre la infància implicaven una moder- s’integrin com a ciutadans actius en alitat social de què forma part. Són els cessitat d’establir mecanismes que en nitat no inclusiva, en què la incorpora- les seves comunitats (Associació Dio- adults (la família, l’escola, l’estat) els garanteixin la inclusió. ció de les necessitats dels infants els mira, 2007; Observatori dels Drets de que es fan càrrec de garantir els drets va fer esdevenir “un objecte de protec- la Infància, 2010; Gaitan, Liebel, 2011). dels infants donant un ampli espai als De fet, són els drets de participació els condueixen a la participació a l’esfera Recollint les conclusions de l’infor- lA PARTICIPACIÓ InFAnTIl A lA que reconeixen als infants la capacitat pública, com la pràctica de presa de me sobre la implementació de la Con- CIuTAT De BARCelOnA no sols d’expressar les seves opinions, decisions de manera consensuada o el venció dels Drets de l’Infant (UNICEF, les seves necessitats o els seus inte- fet de recórrer en menor grau a l’agres- 1999), la participació és un procés que: La ciutat de Barcelona té una llarga ressos, sinó també d’intervenir acti- sió física i/o verbal en el moment de tradició en l’impuls de diferents pro- vament en la defensa i conquesta dels discutir. Així, famílies més participati- A. Augmenta la capacitat de l’infant de cessos participatius com a estratègia seus propis drets i, en aquest sentit, ves afavoreixen que els infants desen- formar-se un judici propi i expres- per al desenvolupament d’una ciuta- ser ciutadans de ple dret des del mo- volupin «eines socials», que són útils sar-lo, triar entre diverses opcions i dania activa i responsable. Un dels col- ment del seu naixement. Perquè ser en les seves diverses interaccions en acceptar responsabilitats. lectius que ha experimentat més difi- ciutadà no vol dir assumir les mateixes l’àmbit públic. cultats a l’hora d’exercir els seus drets responsabilitats que els adults, vol dir B. Promou els valors democràtics i a participar és el dels infants i adoles- participar en la mesura de les seves Entendre la participació com un dret prepara l’infant per complir les se- cents. A causa de la seva consideració 26 capacitats en un procés de construcció implica acceptar que els infants i joves ves funcions de ciutadà. com a ciutadans «en potència» o «pre- 27 de la ciutadania, que es basa en l’acció tenen opinions i arguments vàlids res- paració», infants i joves han estat his- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports individual i en la interacció amb els al- pecte als temes que els afecten (arra- C. Contribueix a incrementar el respec- tòricament marginats en els processos Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tres i que l’infant no podrà fer sense el conant concepcions que estableixen te mutu, la tolerància i l’acceptació de presa de decisions, tant en l’esfera Pla municipal Pla municipal per a la infància suport i l’acompanyament dels altres. que els adults són els experts i els por- de la diversitat. privada com en la pública. Però no és per a la infància 2013 - 2016 Més enllà de limitar la nostra mirada a taveus dels drets i les necessitats dels menys cert que els darrers anys, tant 2013 - 2016 la dependència dels infants respecte infants), que el fet d’incloure la seva veu D. Promou la negociació i ajuda a pre- des dels organismes públics com des als adults, cal començar a parlar d’in- en les decisions comportarà que aques- venir conflictes. d’altres àmbits i entitats, s’ha desen- terdependència, un fet que està a la tes siguin més justes, legítimes i soste- volupat un conjunt ampli de projectes i base de la construcció de la individu- nibles en el temps. Implica reconèixer e. Fomenta el respecte i el reconeixe- programes que inclouen la participació alitat i també de la ciutadania. Adults i que els infants no són subjectes po- ment dels infants com a persones dels infants i joves com un dels seus Definir l’infant com a infants interaccio- tencials de dret, sinó actors rellevants per dret propi. elements centrals, que parteix del re- nen constantment en les seves vides i les de les seves co- coneixement de la participació infantil ciutadà no vol dir que al llarg de la seva munitats i que, per tant, això comporta F. Incrementa l’efecte i la sostenibili- i adolescent a la ciutat com un dret que assumeixi les mateixes vida i aquesta in- també adquirir responsabilitats. tat de les intervencions a favor dels ha de ser garantit i promogut. responsabilitats que teracció té benefi- infants. els adults, significa que cis i conseqüènci- En un estudi recent impulsat per l’Ajun- participi en la mesura de es per a tots ells. tament de Barcelona (Maranzana i Go- les seves capacitats. Infants i adoles- mez-Granell, 2011) s’analitzen algunes cents, en el procés de les experiències que s’estan realit- de construcció de la seva identitat i zant a la ciutat i es constata l’existèn- autonomia, necessiten mantenir inter- cia d’una important oferta de projectes relacions positives tant amb les perso- participatius, amb una àmplia varietat nes adultes com amb els seus iguals. de temàtiques i metodologies, així com una voluntat explícita d’eixamplar-ne Estudis realitzats recentment pel CII- l’abast a la major quantitat d’infants i MU (Gómez-Granell i Marí-Klose, 2012) adolescents possible. demostren que els infants i joves pro- vinents de famílies en les quals la Però també es constata que la parti- presa de decisions es basa en el diàleg cipació dels infants i adolescents a la i l’elecció consensuada presenten més ciutat de Barcelona necessita millorar bons resultats en múltiples esferes en molts aspectes. Així, per exemple, públiques, fins i tot a l’escola. Aquest la majoria dels projectes analitzats en tipus de famílies eduquen els fills i les aquest estudi són de tipus consultiu. filles en capacitats i conductes que Encara que des del nostre punt de vista un projecte consultiu no és necessà- Llei dels drets i les oportunitats en 2.1.2 INFÀNCIA I RELACIONS riament menys participatiu que un de la infància i l’adolescència de Cata- FAMILIARS Però també és cert que, com a resul- proactiu, sinó que respon a diferents lunya (2010) reconeix un dèficit en tat d’aquestes transformacions, una objectius i contextos, tanmateix, això l’aplicació dels drets i les oportuni- En les darreres dècades, a Catalunya, de les preocupacions que les famílies no exclou que calgui generar més es- tats de participació als infants i joves la institució familiar ha patit una muta- amb fills i filles menors d’edat (o altres pais en què la participació dels in- del país. Com a proposta per superar ció extraordinària. Aquest canvi afecta persones dependents) expressen més fants i adolescents tingui un caràcter aquest dèficit participatiu en la in- dimensions múltiples, tant estructu- sovint són les dificultats que tenen més actiu. fància, la llei destaca la necessitat de rals com de relació en les dinàmiques per organitzar i coordinar de manera promoure òrgans de participació per quotidianes de la vida familiar. Estan satisfactòria els espais i els temps en L’any 1992 alcaldes de tot el món re- als nens i les nenes i per als adoles- canviant aspectes tan importants com què es desenvolupa la seva vida quo- units a Dakar van adoptar la iniciativa cents tant a escala autonòmica com la morfologia de les famílies, les pau- tidiana (treball remunerat i treball fa- Alcaldes defensors dels infants. I anys local (article 27), la necessitat de re- tes de formació de les llars, la distribu- miliar de les persones adultes, escola 28 després, la UNICEF, que havia donat conèixer els infants i adolescents com ció de rols dins de les llars, les pautes dels infants, ús de transports, man- 29 suport a la iniciativa, va impulsar el a ciutadans plens (articles 3, 11 i 53) i de convivència entre els membres de la teniment d’atencions als ascendents Qualitat de Vida, Igualtat i Esports moviment de ciutats amigables per als d’assegurar-los el dret a ser escoltats parella, les relacions entre pares i fills, amb qui es viu o que viuen en una altra Qualitat de Vida, Igualtat i Esports infants (UNICEF, 2004), al qual Barce- (articles 7 i 34). Esperem que el des- les pautes de criança i socialització de llar, manteniment de la llar, subminis- Pla municipal Pla municipal per a la infància lona pertany. plegament de la llei en aquest aspecte les noves generacions o les estratègies trament d’aliments i arranjaments do- per a la infància 2013 - 2016 aporti noves oportunitats per impulsar de cura de les persones dependents. mèstics, compres, visites mèdiques, 2013 - 2016 La construcció d’una ciutat amigable la participació infantil en les seves di- ús d’altres serveis necessaris, neces- amb els infants exigeix, òbviament, verses formes i els diversos contextos Tot i els canvis que afecten els mo- sitats de lleure i associació, etc.). Les un canvi d’actitud i mentalitat de les de vida dels infants i adolescents. dels familiars, el que no ha variat és seves vides són una cursa contínua persones adultes sobre què és i què la importància de la institució familiar contra el temps, pot fer i aportar un infant. La recent en el benestar de les persones. La fa- per tal de poder el temps dedicat pels mília continua sent altament valorada organitzar i com- pares, les mares –i per la majoria dels ciutadans com a partir temps i es- altres adults– a atendre una ciutat amigable amb suport fonamental a la satisfacció vi- pais (Marí-Klose, necessitats emocionals els infants considera els tal dels seus membres. D’altra banda, Gómez-Granel l , i afectives dels seus infants com a ciutadans en temps de crisi econòmica, on les Brullet i Escapa, fills i filles, a inculcar i fa accions per ajudar- institucions, el mercat laboral i l’es- 2008a). valors i transmetre los, acompanyar- tat estan disminuint els recursos de coneixements, a fer un los, en el seu procés benestar necessaris, les famílies es- La quantitat i es- seguiment dels seus d’aprenentatge de tan considerades com l’última xarxa p e c i a l m e n t l a estudis i activitats participació i ciutadania, de protecció que tenen els individus. qualitat d’aquest d’oci o a incentivar dialogant amb ells, Sense aquesta xarxa augmentaria la temps és un dels comportaments apropiats creant espais on se sentin vulnerabilitat de les persones en risc determinants prin- d’exclusió i s’incrementarien les difi- cipals del benestar és una inversió en el seu protagonistes. cultats de progressar. Al contrari del i del desenvolupa- benestar present i futur. que afirmen algunes veus, la família ni ment dels infants i adolescents i, per està en crisi ni en vies de desaparició, tant, de les seves oportunitats laborals ben al contrari. i la seva capacitat productiva futura. Els dèficits en inversions familiars en Al contrari del que afirmen algunes temps dedicat als fills i filles afecten veus, la família ni està en crisi ni en negativament la salut i el benestar dels vies de desaparició, ben al contrari, la infants i estan associats amb trastorns seva importància és avui més manifes- emocionals, problemes de conducta i ta que mai. dificultats educatives. TenDÈnCIes De CAnVI En l’àmbit estructural, les famílies són ment i es van situar l’any 2007 en 384 i cada vegada més reduïdes i plurals. l’any 2010 en 275. la incorporació de la dona al mercat la caiguda de la fecunditat i de la na- Una tendència que indica una pauta laboral va comportar en el seu moment talitat, només minvada recentment per de menor convivència entre tres gene- L’augment de les ruptures conjugals que es passés d’un model tradicional l’increment dels naixements de fills de racions o més. El 2008 les llars d’una i s’observa clarament a les dades del de separació de rols entre l’home i la mares immigrants, té a veure amb els dues persones ja conformaven el 60% Panel de Famílies i Infància, una àm- dona, on l’home era l’únic responsable canvis esmentats, però també està re- de totes les llars de la ciutat de Barce- plia enquesta dissenyada pel CIIMU.1 de portar els ingressos a la llar (male lacionada amb l’aparició de nous es- lona. Les de tres persones s’acostaven En només quatre anys (2006-2010), a breadwinner), a un model on tots dos tils de vida i valors, un nou model de al 20% i les de 4 persones i més repre- la província de Barcelona ha augmen- membres de la llar treballen de mane- vida on tant les dones com els homes sentaven un altre 20%. tat en 5 punts percentuals el nombre ra remunerada. En la societat catalana prioritzen els seus objectius individu- d’adolescents que han viscut el pro- i espanyola actual, el doble salari s’ha als –estudis, carreres professionals, Les famílies biparentals, formades per cés de divorci o separació dels pares, 30 convertit en una condició gairebé neces- interessos sentimentals, etc.– sobre mare, pare i fills, continuen sent la for- passant d’un 14,5% a un 19,5%. Amb 31 sària per al benestar econòmic de les els familiars. A Espanya i Catalunya a ma familiar més habitual, però coexis- l’increment de separacions i divorcis Qualitat de Vida, Igualtat i Esports llars i les famílies. Aquelles on només la caiguda de la fecunditat s’afegeix teixen amb un nombre creixent d’altres s’han incrementat també les famílies Qualitat de Vida, Igualtat i Esports treballa una persona corren un risc molt l’elevada edat de la maternitat de les models de convivència. En particular, reconstituïdes i, conseqüentment, les Pla municipal Pla municipal per a la infància alt de caure en situacions de pobresa. dones, que tenen els primers fills a en els últims anys s’ha viscut un incre- famílies amb algun fill o filla d’una re- per a la infància 2013 - 2016 edats molt superiors a les dones dels ment molt alt del nombre de les famí- lació anterior. 2013 - 2016 els problemes de la conciliació de la nostres països veïns. D’altra banda, la lies monoparentals, encapçalades per vida laboral i familiar s’han convertit en majoria de les dones joves consideren un sol progenitor, normalment la mare. D’aquests fets no s’ha de deduir de un focus freqüent de conflictes dins de que és essencial per a la dona d’avui El 2008 el percentatge de famílies mo- manera automàtica l’existència de la parella i un motiu d’angoixa per a les tenir independència econòmica i una noparentals amb fills/es adolescents conseqüències problemàtiques per als mares i els pares, que han de demos- feina. Aquesta dinàmica de canvi del (de 12 a 18 anys) representava el 15% infants que les viuen, però un fet in- trar competència en la feina fora de rol femení no està exempta de tensi- de les llars a Barcelona i el 7% de les negable és que les ruptures de parella la llar i no descuidar la cura dels seus ons, però cal no oblidar que hi ha altres llars estaven formades per un dels pro- a Espanya solen estar envoltades de fills. La doble presència femenina a la factors que dificulten la decisió de te- genitors i la seva nova parella, és a dir, tensió familiar i que durant i posterior- llar i a la feina i el repartiment desigual nir fills i que depenen de les polítiques famílies reconstituïdes. ment al procés de ruptura es produei- de les tasques domèstiques es conver- que es promoguin, com les dificultats xen situacions traumàtiques que sens teixen freqüentment en un element de d’accés a l’habitatge, els problemes Aquest augment de les famílies mono- dubte repercuteixen en els fills. De les conflictivitat. La manca de temps per d’inserció laboral i la feblesa de les po- parentals és producte de l’increment dades del Panel de Famílies i Infància atendre les necessitats dels infants lítiques de conciliació laboral i familiar. extraordinari de les ruptures conju- es desprèn que el 14% d’adolescents provoca angoixa i desorientació i té re- gals, que és especialment elevat en- que viuen situacions de separació o di- percussions greus en la seva educació. tre les parelles joves. Cal recordar que vorci dels seus pares ha estat diagnos- a Espanya i a Catalunya el nombre de ticat de depressió. separacions i divorcis ha crescut inin- terrompudament, un fet que ha estat facilitat per l’aprovació de la darrera Llei del divorci. A Barcelona, el nom- 1 El Panel de Famílies i Infància és una bre de divorcis va passar de 2.219 l’any àmplia enquesta longitudinal dissenyada 2002 a 5.096 l’any 2007, un increment i realitzada pel CIIMU. Durant quatre anys afavorit per l’aprovació de la Llei del consecutius (2006-2010) es va entrevistar una divorci. Durant els anys següents i fins mostra d’entre 3.000 i 4.500 adolescents i joves al 2010 aquesta xifra es va estabilitzar catalans (nois i noies entre 12 i 19 anys) i les al voltant dels 4.000. De manera inver- seves famílies. En els qüestionaris s’aborden temes relacionats amb l’estructura i les sa, també a causa de l’esmentada llei, relacions familiars, les condicions materials de les separacions que l’any 2002 es situ- vida, la salut, l’educació, el temps de lleure, les aven en 2.361 van disminuir dràstica- relacions amb els amics, el consum, etc. Entre els profunds canvis que està pa- del futur i en la qual, per tant, la recer- en què s’assentava tradicionalment persones configuren qui i com som. tint la família al llarg dels darrers cin- ca de la felicitat –si pot ser per la via la família, en favor d’una major La naturalesa i la qualitat dels vincles quanta anys, potser el més important ràpida– s’ha convertit en la finalitat existència de diàleg, comunicació i que mantenim amb altres persones és el dels nous valors que presideixen prioritària (Iglesias de Usel i Marí-Klo- consens. S’aspira a construir amb influeixen en tots els aspectes de la les relacions familiars. se, 2011). els fills un clima relacional basat nostra vida, en qualsevol moment del en la confiança i en la comunicació cicle vital. Des dels primers anys de Uns valors que estan en relació amb Criar i educar els fills és una de les en què preval la interacció sobre la vida, la relació de l’infant amb els seus els canvis de valors de la població en principals funcions que els espanyols jerarquia, com veurem més extensa- progenitors té efectes decisius en el general, tal com mostren les darreres continuen assignant a la família (Meil, ment a l’apartat següent. seu desenvolupament cognitiu i el de Enquestes Europees de Valors (World 2006). Però també han canviat les con- la seva personalitat. Les situacions de Values Survey, 1990, 1999, 2008, 2009; cepcions en relació amb la cura i la De fet, ens trobem en un moment de privació afectiva o d’estímuls apropiats European Values Study, 2008, 2009) i criança de la infància. Es considera transició difícil per a moltes famílies durant els anys de creixement es con- 32 també l’Enquesta de Valors a Catalu- majoritàriament que aquesta no pot amb infants i adolescents, perquè la verteixen en un handicap que els indi- 33 nya (Castiñeira i Elzo, 2011). La impor- continuar descansant en l’abandó de reconstrucció d’una nova autoritat pa- vidus arrosseguen al llarg de la seva Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tància creixent que s’atorga a com- l’activitat laboral per part de les dones. rental compartida i democràtica dins la vida, que influeixen en els seus proces- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports partir tasques domèstiques reflecteix I encara que es veu amb bons ulls que llar no és fàcil en una societat tan com- sos d’aprenentatge i integració social. Pla municipal Pla municipal per a la infància l’emergència d’una nova concepció de les dones que tenen fills petits reduei- plexa, on han canviat els valors, han per a la infància 2013 - 2016 les relacions interpersonals basada xin la seva activitat laboral, també es aparegut amb força nous agents soci- El grau d’implicació dels pares en 2013 - 2016 en la plena equiparació de drets. El veuen amb bons ulls els serveis extra- alitzadors, com el mercat i el consum, l’educació dels seus fills/es i la «qua- model igualitari gaudeix d’una crei- familiars d’atenció a la petita infància els mitjans de comunicació i Internet, i litat» de les orientacions, les habilitats xent legitimitat. Però cal dir, també, (escoles bressol, espais familiars, etc.) es disposa de poc temps per a la rela- i els coneixements transmesos, és a que el discurs no lliga gaire amb la re- no tan sols com a espais que faciliten la ció quotidiana amb fills i filles (Brullet i dir, el que es coneix com a capital so- alitat existent. conciliació familiar i laboral, sinó com a Roca, 2004). En un context de creixent cial de les famílies (Coleman, 1988), espais educatius i de socialització. complexitat social la tasca d’educar tenen efectes decisius en el desenvo- Les idees d’igualtat, llibertat i tole- s’ha fet cada vegada més complexa. lupament cogni- rància han impregnat la societat. Però Socialment creix la preocupació per tiu, afectiu i social molts pares i mares se alhora vivim en una societat amb un l’educació de les noves generacions i la dels seus fills i les senten desorientats creixent sentiment individualista (Li- creença que molts dels problemes ac- COmPeTÈnCIes PARenTAls I seves filles. L’em- davant de l’educació dels povetsky, 2003), formada per persones tuals d’infants i joves són deguts a una CRIAnÇA Dels FIlls: el CAPITAl patia, el suport seus fills, però no vol dir, que volen viure la vida a la seva mane- creixent pèrdua d’autoritat dels pares sOCIAl De les FAmÍlIes efectiu i el diàleg ans al contrari, que es ra i relativitzen les normes i els dictats i mares i també dels mestres, així com permeten a pares i preocupin menys pels socials que pretenien en el passat diri- de certs valors com el respecte, l’es- Nombrosos estudis han mostrat els mares influir en la seus fills o descuidin les Apareixen nous valors gir les seves elec- forç, etc. beneficis que reporta als fills el fet que vida dels seus fills seves responsabilitats. cions i els seus les famílies dediquin temps de quali- orientant-los així que impregnen les comportaments. Avui les relacions entre pares i fills es tat al seguiment de les seves activitats cap a direccions més saludables i pro- relacions familiars: caracteritzen per dos fets: escolars, de les relacions amb els seus ductives i allunyant-los d’alguns riscos el model igualitari entre Una societat de amics, a generar expectatives positi- (fracàs escolar, comportament desor- els dos gèneres guanya l’abundància que A. Una major preocupació pel benestar ves, etc. En una paraula, les famílies denat o vandàlic, consum de substàn- legitimitat, creix el indueix constant- dels seus fills i una major inversió necessiten incrementar el seu capital cies addictives) que poden marcar el sentiment individualista ment a l’increment emocional, sentimental i econòmica social, o el que és el mateix, la seva seu futur. Les oportunitats en el cicle com a model de vida i de la capacitat de en els infants, que guanyen centrali- capacitat d’establir relacions interge- vital dels fills poden estar afavorides s’expandeix la societat de consum i benestar tat en la família. neracionals i vincles socials amb els o limitades per aquest capital, ja que consum i de l’abundància. material. Una so- seus fills i això requereix també passar proporciona recursos, no només per a cietat de consum B. Un canvi en el model educatiu i de més temps de qualitat amb els seus l’assoliment i èxit acadèmic, sinó tam- que difon a escala planetària els valors relació, en què s’abandonen formes fills (Marí-Klose, Gómez-Granell, La- bé en les seves interaccions amb grups del benestar i del plaer individual i en d’autoritat patriarcals, representa- nau i Marí-Klose 2010). d’iguals, professors o diferents oportu- la qual s’ha revalorat el present enfront da en exclusiva per la llei del pare, Les relacions que establim amb altres nitats de progrés relacionades amb el el capital social de les mercat de treball mílies estableixen amb el seu entorn fill o la filla. No s’interessen pel que va redactar el document Parentalidad (Gómez-Granell i (la relació dels pares amb els pares pensa o fa i mantenen un nivell de con- positiva y políticas locales de apoyo a famílies engloba el Marí-Klose, 2012). d’amics dels infants, la dels pares trol molt baix sobre les seves activitats. las familias (Maiquez & Martín, 2011). conjunt d’orientacions, amb els agents educatius), la intensi- Aquest document s’inscriu dins de les habilitats i coneixements La noció de capital tat d’aquestes relacions (per exemple, La investigació realitzada en les últi- línies d’actuació del conveni destina- que es transmeten en social fa referèn- el grau d’implicació dels progenitors mes dècades evidencia que els adoles- des a promoure les polítiques locals de el si de la família i que cia a un conjunt en la vida dels infants), el sentit o el cents els progenitors dels quals des- recolzament a la família. El document tenen efectes decisius d’habilitats i capa- contingut de la relació (comunicació, pleguen estils autoritatius presenten parteix de la Recomanació 19 (Comi- en el desenvolupament citats parentals control, suport, afecte, etc.), els rols i més bons resultats en un ventall ampli tè de Ministres del Consell d’Europa, cognitiu, afectiu i social positives que en- les normes que s’executen, el grau de d’indicadors d’integració social, auto- 2006) als estats membres sobre Polí- dels infants. globen aspectes comunicació entre el progenitors i els estima, salut mental i competències tiques de Recolzament a l’Exercici Po- com l’estructura infants o la coresponsabilització en (Gray & Steinberg, 1999). En general, sitiu de la Parentalitat (adoptada pel 34 dels vincles familiars (per exemple, la l’educació dels infants. infants i adolescents es beneficien Comitè de Ministres el 13 de desembre 35 convivència o no dels dos progenitors 1 d’estils parentals que combinen nivells de 2006 en la 983a reunió dels Delegats Qualitat de Vida, Igualtat i Esports amb l’infant) i dels vincles que les fa- Les famílies desenvolupen estils edu- elevats d’exigència i supervisió amb dels Ministres). Qualitat de Vida, Igualtat i Esports dosis altes de comunicació i proximi- Pla municipal Pla municipal per a la infància tat afectiva. Per exemple, de les da- la parentalitat positiva es defineix per a la infància 2013 - 2016 Probabilitat de tenir una mitjana de suspès en la darrera avaluació segons estils des del Panel de Famílies i Infància es com el conjunt de conductes 2013 - 2016 parentals i sexe de l’adolescent. Província de Barcelona. desprèn que la manca de comunicació parentals que ofereixen benestar entre pares i fills eleva la probabilitat 0,160 als nens i les nenes i en faciliten d’obtenir una nota mitjana de suspès. 0,140 el desenvolupament integral des Compartir temps i activitats, tenir una 0,120 comunicació fluida, un cert grau de d’una perspectiva de cura, afecte, 0,100 seguiment i un control adequat i una protecció, seguretat personal i de 0,080 relació democràtica entre pares i fills no-violència. 0,060 afavoreix el rendiment educatiu i un 0,040 estil de vida saludable en els adoles- 0,020 cents (Marí-Klose, Gómez-Granell, La- 0,000 nau i Marí-Klose, 2010). D’altra banda, Autoritari Autoritatiu Permissiu Negligent la manca de comunicació entre pares i fills eleva la probabilitat del fracàs es- Nota: Probabilitat calculada a partir d’una anàlisi de regressió logística controlant per les variables de l’ado- colar en els infants i adolescents. Un lescent i ingressos de la llar. FoNt: Elaboració CIIMU de les dades del Panel de Fanílies i Infància 2006, CIIMU. estil parental autoritatiu també supo- sa una bona prevenció en el consum de catius diferents, en funció del valor l’autoritatiu, en què els pares mante- substàncies addictives dels fills. Els i que donen a dos eixos fonamentals de nen nivells elevats d’exigència, però les adolescents amb un baix nivell de l’exercici de la parentalitat: el control alhora es mostren propers als seus comunicació amb els pares tenen una sobre els comportaments dels infants fills, es preocupen i s’interessen pel probabilitat més alta de fumar tabac, i la capacitat de comunicació i diàleg que pensen i el que els passa, i eviten emborratxar-se i fumar haixix (Marí-K- i proximitat afectiva i emocional entre els càstigs; el permissiu, en què els pa- lose, Marí-Klose, Maranzana i Grana- pares i fills. En funció de la combinació res mantenen un grau elevat de comu- dos, 2010). d’aquests dos eixos, un volum conside- nicació amb els seus fills, saben el que rable de literatura ha agrupat els estils pensen i fan, i els concedeixen un mar- parentals en quatre tipologies: l’au- ge de maniobra ampli en la determina- Fruit del Conveni Marc de Col·labora- toritari, en què els pares tendeixen a ció dels seus comportaments i formes ció firmat entre el Ministeri de Sanitat i adoptar estils de decisió jerarquitzats de vida, i el negligent, en què els pares i Política Social i la Federació Espanyo- i promouen l’obediència i el càstig; les mares es desentenen de la vida del la de Municipis i Províncies (FEMP) es probabilitat Amb la parentalitat positiva es pro- Compartir temps i activitats i tenir una TRAnsICIOns I DInàmIQues no només els recursos econòmics que mouen el reconeixement personal i comunicació fluida, un control adequat FAmIlIARs. elemenTs RelACIOnAls el progenitor no resident dedica als es donen unes pautes educatives que i una relació democràtica entre pares I De FRAgIlITAT PeR A l’InFAnT Al fills, sinó també les seves inversions en inclouen l’establiment de límits que i fills afavoreixen el desenvolupament llARg Del CICle VITAl temps compartit amb ells. Aquest dis- permetin el ple desenvolupament de cognitiu i emocional dels infants en tanciament pot comprometre la seva l’infant. Els principis d’actuació gene- totes les etapes del seu desenvolupa- Avui les trajectòries vitals de les perso- capacitat de seguiment i monitoratge ral dels pares per al desenvolupament ment, el rendiment educatiu i un estil nes i les famílies són més heterogènies i, per tant, reduir el nivell de supervi- d’una parentalitat positiva i responsa- de vida saludable en els adolescents. i imprevisibles, han d’estar preparades sió adulta a què està sotmès l’infant ble es poden resumir en: Disposar de temps és essencial per per entomar tant les noves oportuni- en una llar monoparental. Un volum poder atendre i tenir cura de les neces- tats com els riscos i entrebancs que important de literatura ha acreditat A. Vincles afectius i càlids, per tal que sitats, diferents segons les diverses van sorgint al llarg de les seves vides. que tant en les famílies monoparentals els infants se sentin acceptats i etapes evolutives, dels infants i ado- Al llarg del seu cicle vital les persones i com en les famílies reconstituïdes els protegits. 36 lescents. Però aconseguir que aquest les famílies passen per situacions molt resultats educatius dels infants són 37 B. Un entorn estructurat, on es puguin temps sigui també un temps de qua- més canviants que en el passat, es pro- més baixos que a les famílies on l’in- Qualitat de Vida, proporcionar models, valors i normes. Igualtat i Esports litat requereix que les famílies incre- dueixen situacions transitòries (morts, fant viu amb els seus dos progenitors, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports C. Estimulació i recolzament en l’apre- mentin el seu capital social, que adqui- malalties, pobresa, etc.) i s’hi afegeixen tot i que la magnitud de l’efecte pot Pla municipal Pla municipal per a la infància nentatge quotidià i escolar. reixin certes habilitats parentals i que nous riscos (ruptures conjugals, més ser bastant variable (Marí-Klose, Gó- per a la infància 2013 - 2016 disposin d’ajudes externes per poder precarietat laboral, manca de temps, mez-Granell, Escapa i Brullet, 2008b). 2013 - 2016 D. Reconeixement dels valors dels exercir-les. canvis en el rol femení, més autonomia fills/es, mostrant interès en allò que dels fills i increment dels comporta- Segons dades del Panel de Famílies i fan i que expliquen. ments de risc, increment dels males- Infància del CIIMU, el 2006 el 16% dels e. Capacitació dels fills/es com a tars emocionals, etc.) que poden afec- adolescents catalans han viscut direc- agents actius, competents i capaços tar les famílies en períodes determinats tament un procés de divorci o sepa- de realitzar coses i fomentar canvis. de les seves vides i les poden portar a ració dels pares. Com a conseqüència situacions greus d’exclusió si no s’ac- d’aquest fet, el 8% passa temps en una F. Una educació sense violència, exclo- tua de manera preventiva. En aquestes segona llar amb el progenitor amb el ent qualsevol forma de càstig físic o psicològic. noves condicions, el capital econòmic qual no viu habitualment i un 4% con- i el capital social de les famílies po- viu amb germanastres. den canviar significativament i expo- sar molts infants a situacions noves i Un fet innegable Dos dels processos menys previsibles de vulnerabilitat. és que les rup- que poden afectar més tures de parella el capital social que En ambdós casos, el temps que pas- a Espanya solen exerceixen les famílies sen els progenitors amb els seus fills estar envoltades sobre la vida dels infants i filles es pot reduir, produint-se con- de tensió famili- i adolescents són les seqüències negatives (Gómez-Granell i ar i que, durant i dificultats de conciliació Marí-Klose, 2012). És per aquest motiu posteriorment al de la vida laboral i que cal prendre consciència de la im- procés de ruptura, familiar i les separacions portància del capital social en la bio- es produeixen si- de parella. grafia dels infants i adolescents i dedi- tuacions traumàti- car mesures encaminades a incentivar ques que, sens dubte, repercuteixen en aquest «temps de qualitat». Per exem- els fills. De les dades del Panel de Fa- ple, són coneguts els efectes educatius mílies i Infància es desprèn que el 14% de les ruptures familiars i les experièn- d’adolescents que viuen situacions de cies de monoparentalitat (Flaquer, Al- separació o divorci dels seus pares ha meda i Navarro, 2006). Amb la sortida estat diagnosticat de depressió. d’un progenitor de la llar es redueixen D’aquest fet no s’ha de deduir de ma- estar dels seus propis fills i filles. Però els pares que es desentenen d’aques- tari i un treball en xarxa que superi les nera automàtica l’existència de con- no podem obviar que les dificultats que ta faceta o no mantenen cap contacte visons més sectorials (salut, educació, seqüències problemàtiques per als determinades trajectòries familiars amb el fill/a. Quan hi ha un grau ele- serveis socials, etc.) que han predomi- infants que les viuen. Molts infants i poden arribar a plantejar afegides al vat de comunicació amb el pare també nat fins ara. Els ajuntaments, per les joves, sempre que els seus progenitors mateix trauma psicològic de la separa- augmenten de manera considerable les seves característiques de proximitat als o tutors sàpiguen enfocar i elaborar ció dels pares, poden tenir conseqüèn- expectatives que tenen els adolescents ciutadans, són les administracions més els seus conflictes, augmentaran les cies greus per al desenvolupament psi- de fer una carrera universitària. L’exer- adequades per impulsar aquest tipus seves habilitats adaptatives i negocia- cosocial dels infants. En aquest sentit, cici de la coparentalitat, és a dir de la de polítiques, en col·laboració amb al- dores per fer front a la complexitat de caldria millorar els instruments de me- coresponsabilitat dels dos progenitors, tres administracions i altres agents de les relacions humanes i socials i potser diació, negociació i resolució de con- representa beneficis inqüestionables la societat civil. tindran més recursos per gestionar en flictes, uns serveis que estan molt poc per a la vida dels infants (Marí-Klose i el futur les seves relacions de parella i desenvolupats a Catalunya. Marí-Klose, 2012). 38 intentar assegurar, en tot cas, el ben- lA COnCIlIACIÓ Del TemPs FAmIlIAR 39 Un altre aspecte que pot generar dè- I lABORAl, unA neCessITAT PeR A Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ficits de capital social està relacionat l’eDuCACIÓ I lA CuRA Dels FIlls Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Adolescents que tenen o han tingut depressió, ansietat o algun transtorn mental amb els canvis de domicili. La mobili- Pla municipal Pla municipal per a la infància diagnosticat. Província de Barcelona. tat residencial altera els vincles «ex- D’un temps ençà s’ha instal·lat en per a la infància 2013 - 2016 terns» de les famílies, dels infants l’imaginari social la idea que molts 2013 - 2016 amb els seus amics i companys, dels progenitors no aconsegueixen pas- 14 progenitors amb altres pares i dels sar prou temps amb els seus fills. Des 12 13,2 progenitors amb professors i personal d’aquest punt de vista, les relacions 12,3 10 escolar. La mobilitat residencial per- intergeneracionals es veuen afectades 11,1 8 9,2 judica fins i tot famílies ben dotades negativament per dèficits creixents de 8,4 d’altres formes de capital (econòmic, temps provocats per les dificultats de 6 7,1 educatiu, social «intern»). conciliació de vida 4 Calen polítiques que familiar i laboral. 2 «acompanyin» els infants sí no sí no Un altre exemple seria el de l’experièn- Molts pares, i es- 0 cia migratòria pecialment mares, i les famílies al llarg del . El fet d’immigrar pot ser Sexe Ha viscut període Ha viscut procés seu cicle vital incorporant de pobresa de divorci ja una experiència complicada per als se senten empe- infants, però, a més a més, moltes ve- sos a fer equilibris lògiques que els ofereixin FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància 2012, CIIMU. gades la situació de les famílies immi- impossibles entre un suport integral. grants exposa els infants a un conjunt el doble rol que han assumit, situació de situacions –precarietat econòmica, que molt sovint viuen amb un grau ele- L’abundant recerca suggereix que la progenitor que abandona la llar, nor- segregació escolar, canvis freqüents vat d’angoixa i frustració. interrupció de la convivència amb un malment el pare, les oportunitats de de domicili o desestructuració famili- dels progenitors després d’un divorci relacionar-se i compartir temps i acti- ar– poc beneficioses. A més, en molts casos, els avis asso- o d’una mort pot arribar a implicar un vitats acostumen a disminuir. leixen el rol de cura amb els seus néts, dèficit en el capital social familiar que Des d’aquesta perspectiva són nombro- donant-se també per a ells situacions tingui conseqüències en el desenvolu- Sabem que el seguiment de l’activitat ses les recerques que avalen la idea, de sobrecàrrega i dificultats de concili- pament de l’infant o l’adolescent. Les escolar per part del pare no resident recollida també per les institucions in- ació dels seus temps. activitats que els infants i adolescents té efectes positius en diferents indica- ternacionals, que calen polítiques que fan amb el progenitor absent es res- dors educatius. Així, a igualtat de con- «acompanyin» els infants i les famílies Segons dades del Panel de Famílies i senten pel fet de no conviure de ma- dicions socioeconòmiques de la llar, el al llarg del seu cicle vital incorporant lò- Infància, a Barcelona el 44,5% de les nera habitual. Tot i que, després del risc d’haver repetit curs és gairebé tres giques més longitudinals i transversals, mares amb fills i filles adolescents que divorci dels progenitors, la legislació vegades més baix entre els/les adoles- menys sectorials, que els ofereixin un treballen fora de la llar arriben a casa reconeix el dret de mantenir una rela- cents el pare dels qual els fa un segui- suport integral. Són polítiques que exi- després de les sis de la tarda. La xifra ció directa i regular entre el fill/a i el ment alt de l’activitat escolar que entre geixen, sens dubte, un treball comuni- és superior entre els pares: el 69,1% probabilitat arriba més tard de les sis de la tarda del 70% s’adreça algun dia a un altre Proporció d’adolescents que troben algú a casa quan hi arriben. a casa i un 12% arriba més tard de les lloc abans de passar per casa. El 14% no Barcelona i Catalunya, 2006. nou del vespre. Aquest fet implica que va mai a casa immediatament després Barcelona Catalunya arriben a casa més tard de l’hora en de sortir de l’escola segons dades del 60 què està previst que els seus fills i filles Panel de Famílies i Infància. Això obliga surtin de l’escola i, per tant, no estan que moltes mares i pares facin un exer- 50 disponibles per atendre les necessitats cici de programació del temps postes- 48,9 40 43,4 i demandes dels infants a la tarda. colar dels seus fills i filles fora de la llar. 30 29,8 La desaparició de les formes d’organit- Més del 70% dels i les adolescents tro- 20 27,0 zació que imperaven en la família tradi- ba sempre o habitualment una persona 10 17,9 16,0 cional ha obligat a replantejar la progra- adulta quan arriba a casa, però hi ha 8,9 40 mació dels temps familiars. Un nombre més d’un 8% que no hi troba mai nin- 0 8,1 41 creixent de nens i nenes no va cap a gú. El 76% dels i les adolescents que Sempre Habitualment Algun cop Mai o gairabé mai Qualitat de Vida, Igualtat i Esports casa després de sortir del col·legi i, quan troba algun adult a la seva arribada a Qualitat de Vida, FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de la primera onada del Panel de Famílies i Infància 2006 (CIIMU). Igualtat i Esports hi van, molts no hi troben cap adult. Es casa especifica que és la mare, men- Pla municipal Pla municipal per a la infància tracta d’infants que passen un temps tre que només el 31% declara que és el per a la infància 2013 - 2016 cada cop més ampli de les seves vides pare (80% i 33% a Catalunya, respec- 2013 - 2016 a càrrec d’altres adults, mentre fan ac- tivament). La presència d’altres famili- Els infants i adolescents valoren el Una confrontació que es dóna tant a tivitats extraescolars i/o esperen a casa ars és més reduïda. Més del 40% dels i temps compartit amb el pare i la mare. escala individual, a escala familiar fins que hi arribi el pare o la mare –grà- les adolescents destaca que hi ha ger- Són ells els qui reclamen més temps com a escala col·lectiva. D’una banda, cies al fet que disposen de clau pròpia mans o germanes. El 16% hi troba l’avi conjunt, sobretot quan les possibilitats ens trobem amb les realitats del món des de ben aviat–, on s’entretenen amb i/o l’àvia, i menys del 10% altres pa- de relació intergeneracional es ressen- laboral, que estipulen horaris i ritmes alguns dels béns i equipaments d’oci rents. Les dades confirmen la disminu- ten a conseqüència de les jornades de treball sovint incompatibles amb que hi ha cada cop més sovint a les llars. ció del paper que tradicionalment ocu- laborals. Segons dades del Panel de les inversions de paven les xarxes de parentiu extenses Famílies i Infància, entre els nois i les temps que recla- Avui les famílies viuen només el 27% dels adolescents que vi- –àvies, avis, tietes, oncles, cosines, noies que viuen en llars biparentals, al men les responsa- en un dilema constant uen a la ciutat de Barcelona va immedi- cosins– en la configuració dels temps 32% els agradaria passar més temps bilitats familiars i, entre l’ètica de la cura atament a casa cada dia. És a dir, més familiars quotidians dels infants. amb el pare i un 22% voldria passar de l’altra, amb els –vincles afectius i més temps amb la mare. Quan l’ado- desitjos de moltes familiars– i l’ètica del Adolescents que van a casa immediatament després de classe durant la setmana. lescent conviu només amb la mare o dones que aspi- treball remunerat –vida Barcelona i Catalunya, 2006. amb la mare i la seva nova parella, més ren a consolidar i laboral–. (Brullet, 2010) del 60% voldria passar més temps amb impulsar les se- Barcelona Catalunya el pare. ves carreres professionals. Les vies de 35 conciliació actuals impliquen habitual- 30 31,7 Per donar resposta a aquestes neces- ment alguna mena de cost o sacrifici, 29,6 29,0 sitats, un dels reptes més importants que continua sent assumit de manera 25 28,3 26,3 27,0 és com repartir, organitzar i articular desigual per homes i dones. 20 les responsabilitats i les obligacions comunes, de manera que es puguin 15 mantenir els vincles afectius i de soli- 10 14,4 13,7 daritat que donen sentit a les relacions 5 familiars. 0 Mai Un o dos dies Tres o quatre dies Tots els dies FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de la primera onada del Panel de Famílies i Infància 2006 (CIIMU). % adolescents que van a casa immedia- tament després de sortir de l’escola % adolescents que troben algú a casa quan hi arriben PARes I mARes I FIlls DAVAnT Del El nivell de participació de la dona en el dones treballadores incrementin molt RePARTImenT Del TemPs DOmÈsTIC mercat laboral també té una incidència poc la seva contribució a les activitats significativa en la seva dedicació a tas- domèstiques quan la presència d’un fill de Hi ha un cert consens en el fet que la a la llar. Són les mares, en una gran ques domèstiques, malgrat que con- augmenten de ma- menys de set anys aug- sustentació del temps dedicat als fills majoria, les que assumeixen com a tinuïn sent elles les que hi dediquen nera important les menta significativament i filles ha estat possible gràcies als es- pròpia la responsabilitat de la conci- moltes més hores. Com es pot veure hores que el les forços i sacrificis que fan les seves ma- liació entre feina remunerada i cura en el gràfic següent, les dones que te- dediquen a una la diferència de temps res, amb el manteniment en el dia a dia dels fills. A Barcelona (Gómez-Gra- nen una feina remunerada tendeixen a feina remunerada. que homes i dones de- d’una intensa «doble presència». Les nell i Escapa, 2010), la diferència de dedicar, de mitjana, menys hores a les És interessant fer diquen a les activitats dades disponibles a l’Estat espanyol, participació dels pares en les tas- tasques domèstiques que aquelles que notar que la situa- domèstiques i familiars. obtingudes a partir de l’Encuesta sobre ques domèstiques i familiars entre no ho fan i aquesta disminució és més ció més desfavorable per a una redis- Usos del Tiempo de l’Instituto Nacional els que tenen fills menors de set anys alta com més hores treballin. Les ma- tribució dels temps més gran es dóna 42 de Estadística, indiquen que les dones i els que tenen fills més grans és de res que no treballen fora de la llar de- quan les mares fan jornades laborals 43 dediquen aproximadament tres cops gairebé tres hores. En canvi, les ma- diquen unes 35 hores setmanals a les de menys de 20 hores setmanals. En Qualitat de Vida, Igualtat i Esports més temps a la cura dels seus fills i fi- res augmenten més de vuit hores a la tasques domèstiques. Les mares que aquest sentit, sembla que la jornada a Qualitat de Vida, Igualtat i Esports lles que els homes (CSIC, 2005). Ara setmana la dedicació a les tasques tenen una ocupació remunerada de 35 temps parcial de la mare, presentada Pla municipal Pla municipal per a la infància bé, aquestes diferències varien con- domèstiques i familiars així que te- hores o més dediquen menys de 20 ho- en molts discursos com una solució als per a la infància 2013 - 2016 siderablement en funció de l’etapa nen fills menors de set anys (dades res a aquest tipus de tasques. problemes de la conciliació, no afavo- 2013 - 2016 del cicle familiar en què es troben i del Panel de Famílies i Infància). La reix que el pare amb fills adolescents d’algunes característiques socio- presència d’un fill de menys de set Més significatiu, en relació amb la dis- modifiqui el seu rol tradicional dins de demogràfiques de les famílies. Per anys augmenta significativament la tribució dels temps de treball remune- la llar i dediqui més hores a les tasques exemple, la dedicació de mares i pa- diferència de temps que homes i do- rat i no remunerat entre els pares i les de la llar i familiars. res a activitats domèstiques i famili- nes dediquen a les activitats domès- mares, és el fet que les parelles de les ars varia en funció de la presència o tiques i familiars. absència de fills de sis anys o menys mitjana d’hores setmanals que mares i pares dediquen a les tasques domèstiques segons la jornada laboral de la mare. Barcelona, 2006. mitjana d’hores setmanals que mares i pares dediquen a les tasques domèstiques Mare Pare segons si tenen o no fills/es menors de sis anys. Barcelona i Catalunya, 2006 40 Té un fill/a de 6 o menys anys Té un fill/a de 6 anys 35 35 35,0 30 30 25 25 24,0 8,0 20 21,6 20 10,9 19,7 15 18,3 18,7 15 29,1 20,7 10 10 8,1 7,8 7,1 8,6 5 8,6 5 7,9 4,0 9,5 28,3 0 0 22,5 Mitjana No treballa Menys de De 20 a 34 De 35 a 45 Més de 45 Pare Mare Pare Mare d’hores 20 h/set h/set h/set h/set setmanals BARCelOnA CATAlunyA JORnADA lABORAl De lA mARe FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de la primera onada del Panel de Famílies i Infància 2006 (CIIMU). FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de la primera onada del Panel de Famílies i Infància 2006 (CIIMU). Mitjana d’hores a la setmana que dediquen a les tasques de la llar Mitjana hores/setmana dedi- cades a les tasques de la llar La distribució de les tasques domèsti- d’altres condicions, gairebé dues vega- un segon gran repte de les «políti- trenyiments d’horaris sobre les seves ques i de cura entre el pare i la mare té des més alta quan el pare li dedica un ques de conciliació» és reconèixer la possibilitats de dedicació a ells i elles, un efecte important en la participació temps insuficient que quan el seu grau perspectiva dels infants. D’acord amb n’hi ha que tenen la sensació que «fa- dels infants i joves en aquestes tasques. de compromís és intens. La magnitud les estipulacions de la Convenció dels cin el que facin, els fills i les filles sur- Prop de la meitat d’adolescents del Pa- de la bretxa observada és semblant si Drets de la Infància del 1989, els estats ten com volen». nel de Famílies i Infància diuen que aju- examinem la probabilitat que l’infant tenen l’obligació de protegir la respon- den en les tasques domèstiques «comu- tingui problemes per seguir una assig- sabilitat primària dels pares i les mares En aquestes circumstàncies, és impor- nes» –fer el llit, netejar la casa, planxar, natura segons el grau de dedicació del de proveir atencions i fer un seguiment tant reforçar el compromís de les ad- rentar els plats, etc.–. Però, en funció de pare (Marí-Klose i Marí-Klose, 2012). dels seus fills i filles i d’ajudar-los en ministracions amb la idea que el «bé la tasca concreta, la proporció de noies aquestes tasques amb iniciatives i pro- superior» de l’infant ha de ser una prio- que proporcionen aquesta ajuda és entre un primer repte de les «polítiques de grames específics, per promoure els ritat en el moment d’impulsar i articular 6 i 10 punts percentuals superior a la de conciliació» és establir les bases per a interessos dels infants. La convenció les polítiques de conciliació del temps 44 nois. El millor antídot contra aquests pro- una responsabilitat compartida de les també estableix que els infants tenen familiar i laboral, ja que sabem que la 45 cessos és un model de distribució de tas- tasques domèstiques. Aquest objec- el dret a expressar els seus punts de dedicació dels pares i les mares als fills Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ques domèstiques igualitari entre mares tiu no s’aconsegueix si els problemes vista i que siguin tinguts en compte. i filles és una inversió de primer ordre Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i pares. En les llars on els pares dediquen de conciliació es veuen com un «as- Això significa que governs i òrgans le- per afavorir-ne el benestar present i el Pla municipal Pla municipal per a la infància més hores a les tasques domèstiques, la sumpte» que només afecta les dones. gislatius estan obligats a plantejar-se desenvolupament social i cognitiu. per a la infància 2013 - 2016 proporció de nois que contribueixen a les L’agenda política i empresarial més fins a quin punt les lleis i les regulaci- Les fórmules assajades en diferents 2013 - 2016 tasques domèstiques s’apropa al per- sensibilitzada amb aquestes qüesti- ons adoptades en relació amb qüesti- països són diverses. Algunes polítiques centatge de noies que ho fan. ons massa sovint s’ha centrat en la ons més generals que poden afectar europees proposen l’augment de pres- creació de condicions de flexibilitat directament o indirecta els infants re- tacions públiques en serveis de cura de la distribució de les tasques domès- que permetin que les mares participin solen problemes i donen resposta a les proximitat (que permeten passar temps tiques i de cura entre el pare i la mare en el mercat laboral i que continuïn demandes i necessitats dels mateixos de cura personal a temps laboral), així té un efecte important en la partici- assumint de manera predominant les infants (Marí-Klose, Gómez-Granell, com l’augment i la una veritable política pació dels infants i joves en aquestes obligacions domèstiques i familiars. Escapa i Brullet, 2008b). millora dels per- d’organització del temps tasques. Mentre passa això, les cultures em- misos laborals per és una política que presarials continuen recompensant els La vida dels infants ha canviat de ma- a la cura parental fomenta usos òptims del Pel que fa als beneficis per als climes empleats que es poden comportar com nera profunda en els darrers anys. o de la dependèn- familiars, la coresponsabilització mas- si no tinguessin responsabilitats addi- Molts d’aquests canvis estan vincu- cia (que perme- temps compartit i que té culina és essencial per prevenir situ- cionals a la vida. lats a la decadència del model famili- ten passar temps en compte la perspectiva acions de tensió derivades del repar- ar de sustentador únic, encara que no laboral a temps de les necessitats dels timent de tasques domèstiques o de Les noves polítiques de conciliació han és l’únic factor que els ha precipitat. El de cura). Altres infants. cura a la llar. Per exemple, a les llars on de crear condicions propícies per a la grup d’iguals, els mitjans de comunica- propostes s’han dirigit a modificar els tots dos progenitors treballen, la pro- coresponsabilització d’homes i dones, ció i la publicitat i les noves tecnologi- usos socials dels temps amb una idea babilitat que hi hagi tensions per tenir combatre tota forma de discriminació es s’han convertit en agents socialitza- principal: cal racionalitzar els horaris cura dels fills és un 52% més elevada laboral per raó de gènere i «normalit- dors poderosos, al costat de la família de treball remunerat. A Espanya i a Ca- quan només la mare hi està molt im- zar» les jornades inferiors a les 45 ho- i l’escola –amb les quals de vegades talunya, seguint l’estela europea, s’han plicada que no pas si tots dos progeni- res entre els homes,2 els permisos de entren en competència–. En aquest aprovat en diferents lleis algunes me- tors hi estan plenament coresponsabi- paternitat independents dels permisos context, els pares i les mares veuen sures de conciliació en l’àmbit laboral, litzats. A més, les dades apunten que maternals, les excedències paternes amb certa «angoixa» les dificultats que les quals han tingut efectes molt mode- la dedicació de pares amb intensitat i i les pràctiques de reorganització del tenen per compaginar el temps laboral rats en la vida d’algunes famílies i en el responsabilitat repercuteix positiva- temps de treball per fer-lo compatible amb el temps familiar i fer així un se- suport a unes relacions de gènere més ment en la salut del menor, en les se- amb necessitats familiars. guiment adequat dels seus fills i filles. equitatives a les llars. ves competències socioemocionals i en Davant de la multiplicació d’influènci- el seu compromís escolar. La probabi- 2 Un dels efectes de la reducció de la jornada es sobre els seus fills i filles i els cons- litat que un infant de 5 a 10 anys tingui laboral a 35 hores a França ha estat incrementar problemes d’obesitat és, en igualtat la coreponsabilització (Letablier 2006). 2.1.3 INFÀNCIA I ESTILS DE VIDA preocupació per l’eficiència, és a dir, pament cognitiu i els resultats educa- lar, que cada vegada es cronifica més per assentar sobre una base ferma la tius. Com veurem més endavant, les i crea alarma i preocupació social. Pot- Fa uns anys, relativament pocs, els capacitat d’una societat per competir mares i els pares amb recursos educa- ser la clau de la solució a aquest pro- agents socialitzadors més importants en l’economia del coneixement. tius elevats solen dedicar més temps blema requereix analitzar quins són els per al desenvolupament d’infants i a fer un seguiment de l’activitat edu- nous determinants socials d’aquest fe- adolescents eren la família i l’esco- El sistema educatiu és, en primer lloc, cativa dels seus fills, a interessar-se nomen i promoure vies de solució que la. En l’actualitat, encara que família un instrument privilegiat per assolir per allò que els passa a l’escola i per passin per una major implicació de la i escola continuen tenint un valor de l’equitat. La distribució més o menys les seves relacions amb el professorat família i la comunitat. centralitat, han aparegut noves condi- equitativa de credencials educatives i estan més capacitats per ajudar-los a cions socials i nous agents educatius en una societat explica amb un grau alt fer deures i superar dificultats que tro- (en ocasions antieducatius) que estan de precisió els nivells de pobresa i dis- bin en els seus treballs escolars. Així esCOlARITzACIÓ A BARCelOnA impactant amb força en la vida dels in- persió d’ingressos. Les tendències que mateix, les famílies amb més recursos 46 fants i els i les adolescents. Els mitjans s’observen a escala internacional quan educatius solen generar en els seus A Catalunya i Barcelona pràcticament 47 de comunicació i en especial la tele- es comparen els nivells de desigualtats fills expectatives més elevades d’èxit la totalitat de la població entre els 3 i Qualitat de Vida, Igualtat i Esports visió, les noves tecnologies –sobre- de renda de diversos països estan es- escolar i aspiracions professionals els 16 anys està escolaritzada. L’alum- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tot Internet–, el grup d’iguals i amics, tretament associades amb la variació ajustades a aquestes expectatives. nat no universitari en els darrers anys Pla municipal Pla municipal per a la infància el temps d’oci i el consum cultural i el dels nivells de desigualtat en la dis- ha seguit una evolució paral·lela a la per a la infància 2013 - 2016 mercat (música, cultura del cos i moda, tribució del capital humà en aquests Tant a Espanya com a Catalunya s’ha població de menors en aquest període. 2013 - 2016 activitats nocturnes, consum de diver- països. Per això, l’expansió dels siste- produït en els darrers anys una ràpi- Després d’una davallada a la dècada ses substàncies psicoactives, etc.) es- mes educatius ha esdevingut una de da expansió de l’educació que ha es- dels noranta, les xifres totals han anat tan adquirint una forca inusitada en la les estratègies públiques més pode- tat possible gràcies al reforçament del augmentant de manera força constant configuració de la identitat d’infants i roses per combatre la pobresa i reduir compromís públic amb l’àmbit educa- en l’educació primària i infantil, a cau- adolescents. Òbviament, tots aquests la desigualtat. L’assignació pública de tiu. Malgrat aquesta evidència, no hem sa sobretot de l’increment de la pobla- contextos de vida i activitat trans- recursos a l’àmbit educatiu, sobretot estat capaços de solucionar un pro- ció immigrant. meten valors que no sempre estan en a l’ensenyament preescolar i escolar blema, el del denominat fracàs esco- sintonia amb els de la família o l’esco- obligatori (on beneficia més els col·lec- la. Pares i mares han d’educar moltes tius desfavorits), redueix les desigual- vegades en contra o posant límits als tats econòmiques dins de la població evolució de l’alumnat matriculat a educació infantil, primària, secundària obliga- impactes d’aquests agents, en el marc (OCDE, 2008). tòria i secundària postobligatòria. Barcelona, cursos 1999-2000 a 2010-2011. d’un context educatiu de complexitat creixent. Però l’educació no és només un deter- Infantil Primària Secundària obligatòria Secundària postobligatòria minant clau dels salaris dels individus i 80.000 Cada vegada més, l’educació, les seves oportunitats laborals. L’edu- 75.000 la salut i el temps de lleure es cació assolida està directament relaci- configuren com un terreny on els onada amb altres circumstàncies vitals 70.000 estils de vida i les noves condicions que tenen influència decisiva sobre el 60.000 socials són determinants. benestar dels individus: la satisfacció personal en la vida o els sentiments 55.000 de benestar i confiança depenen d’una 50.000 manera notable dels recursos educa- 45.000 ACCIÓ eDuCATIVA, FRACàs esCOlAR I tius assolits. AssOlImenT eDuCATIu 40.000 D’altra banda, diversos estudis mos- 1999- 2000- 2001- 2002- 2003- 2004- 2005- 2006- 2007- 2008- 2009- 2010- 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 La preocupació per l’educació està lli- tren que el nivell educatiu de mares i Nota: S’inclou en educació secundària postobligatòria Batxillerat, CFGM, CFGS, COU (fins al curs 2000-01) gada a preocupacions intrínsecament pares (sobretot de les primeres) inci- i FP (fins al curs 2000-01). No hi ha dades d’infantil i primària de 2010-11. contemporànies, com ara la preocupa- deix de manera significativa en el ben- FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de l’Estadística de l’Educació del Departament d’Educació de ció per l’equitat i la cohesió social i la estar dels infants i el seu desenvolu- la Generalitat de Catalunya. Nombre d’alumnes matriculats l’alumnat estranger ha anat augmen- da de la ciutat de Barcelona amb un Alumnat estranger segons districtes. Barcelona, curs 2009-2010 tant en els darrers anys tant a Barcelo- 11,4%. Espanya, en el curs 2009-2010 35 na com a Catalunya, seguint la tendèn- se situava en un 9,5%. Mentre que el cia marcada per l’important increment curs 2002-2003 Barcelona comptava 30 de la població immigrant. La proporció amb 227.994 alumnes no universitaris 28,7 d’alumnes de nacionalitat estrange- (un 6,3% dels quals eren estrangers), el 25 ra que cursen estudis no universitaris curs 2009-2010 es va arribar a la xifra 20 s’ha doblat en els últims cinc anys. Ca- de 238.526 alumnes, l’11,4% dels quals 19,9 17,6 talunya se situa al capdavant amb un eren de nacionalitat estrangera. 15 Mitjana de Barcelona 12,9% d’alumnes estrangers, segui- 12,9 10 10,0 11,0 10,2 7,8 5 4,9 48 evolució de l’alumnat estranger. Barcelona, Catalunya i espanya. 3,1 49 0 Curos 2002-03 a 2009-10. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Ciutat Eixample Sants- Les Corts Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant Qualitat de Vida, Barcelona Catalunya Espanya Vella Montjuïc Sant Guinardó Barris Andreu Martí Igualtat i Esports Pla municipal 14 13,1 Gervasi 12,9 Pla municipal per a la infància 12,5 per a la infància 2013 - 2016 FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de l’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2009 del Departa- 2013 - 2016 12 11,4 ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya 10,3 11,4 10 11,3 11,6 9,0 10,5 8,1 9,8 8 8,7 9,7 9,1 9,5 6,3 8,6 7,4 6 5,3 6,6 7,6 Les principals àrees d’origen de L’origen concret de l’alumnat estran- 4 5,7 l’alumnat estranger de Barcelona són ger també marca diferències dins de 4,3 l’Amèrica del Sud i el Magrib. El curs la ciutat de Barcelona. A la majoria 2 2007-2008, del total d’alumnes es- de districtes els alumnes estrangers trangers no universitaris un 19,1% provenen de països amb un PIB baix, 0 eren de nacionalitat equatoriana, se- excepte els districtes de les Corts 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 guits dels peruans (8,8%), els boli- i Sarrià-Sant Gervasi.3 A Ciutat Ve- vians (7,6%) i els marroquins (6,8%). lla, del total d’alumnes estrangers, FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, del Cinc anys abans, el curs 2002-2003, un 14% són de nacionalitat bolivia- Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d’Educació els equatorians seguien encapçalant na, seguits dels pakistanesos (13%), el rànquing amb un 24,3%, seguits els filipins (11%), els equatorians dels colombians (9,5%), els peruans (11%) i els russos (11%). A l’Eixample, Pel que fa a la distribució d’alumnes d’alumnat estranger i Sants–Montjuïc, (8,1%) i els marroquins (7,6%). A Ca- les nacionalitats més freqüents en estrangers segons districtes de Bar- amb un 17,6%. En canvi, els districtes talunya i a Espanya, en canvi, la nacio- l’alumnat no universitari són l’equa- celona, el gràfic següent indica que amb el percentatge més baix d’alum- nalitat amb més pes entre els alumnes toriana (15%) i la peruana (12%), aquells que tenen un percentatge per nes estrangers són Sarrià–Sant Ger- estrangers és la marroquina amb un igual que als districtes d’Horta-Gui- sobre de la mitjana de la ciutat (situ- vasi (3,1%) i les Corts (4,9%), que són 27,4% i un 15,5%, respectivament, se- nardó, Sant Andreu i Sant Martí, on ada en un 11,4% d’alumnat estranger) els districtes de la ciutat amb un nivell guida de l’equatoriana amb un 12,5% els alumnes equatorians representen són els mateixos districtes que te- socioeconòmic més elevat. a Catalunya i un 14,6% a l’Estat espa- un 16%, un 30% i un 20%, respec- nen un nivell socioeconòmic inferior. nyol i la romanesa amb un 6,6% i un tivament, sobre el total d’alumnes Destaca sobre la resta el districte de 10,9%, respectivament. Ciutat Vella, on gairebé el 29% dels 3 Es considera països amb PIB baix aquells seus alumes són d’origen estranger. que tenen un PIB-PPA per càpita menor o igual El segueix Nou Barris, amb un 19,9% a 8.250 dòlars, segons l’any 2006. % alumnat estranger sobre total alumnat % alumnes estrangers sobre total alumnes estrangers, i els peruans un 12%, En relació amb els infants de 0 a 2 Percentatge d’alumnat de 0 a 2 anys escolaritzat sobre total de població de 0-2 anys. un 11,7% i un 10%, respectivament. anys, a la ciutat de Barcelona en el Barcelona, Catalunya i espanya. Curs 2009-2010. Sants-Montjuïc presenta, del total curs 2009-2010 hi havia un 37,7% d’alumnes estrangers, un 19% de na- d’infants de 0 a 2 anys que assitien a 40 cionalitat equatoriana i un 9% boli- les escoles bressol, un percentatge 35 37,7 viana. Gràcia i Nou Barris tenen un més elevat que el de Catalunya, amb 33,8 percentatge també majoritari d’es- 33,8% i molt més alt que el d’Espanya, 30 tudiants equatorians (16% i 30%, que se situa en un 27,2%. És evident 25 27,2 respectivament), però estan seguits que l’esforç realitzat des de fa anys d’alumnes amb nacionalitat marro- per l’Ajuntament de Barcelona en 20 quina (10% i 12%, respectivament). aquest sector ha estat molt important. 15 A les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, en entre el curs 2001-2002 i el 2009- 50 canvi, predomina l’alumnat estranger 2010 el nombre d’escoles bressol de 10 51 provinent de països europeus amb PIB la ciutat ha passat de 39 a 63, és a dir, 5 Qualitat de Vida, mitjà-alt (18% a les Corts i 19% a Sar- un increment de 24 centres, que ha Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 0 Igualtat i Esports rià-Sant Gervasi), seguits de les naci- suposat també un notable increment Barcelona Catalunya Espanya Pla municipal Pla municipal per a la infància onalitats més representades a la resta de la matrícula, que ha passat d’una per a la infància 2013 - 2016 de districtes com són l’equatoriana oferta de 2.276 places a 4.260 en el F : 2013 - 2016 oNt Elaboració CIIMU a partir de les dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el (amb un 14% i un 9%, respectivament) mateix període. La Generalitat comp- Ministeri d’Educació, IDESCAT i INE. i la peruana (amb un 11% i un 89%, ta amb un total de cinc llars d’infants respectivament). que escolaritzen 370 infants (curs 2008-2009). Però cal recordar que les L’alumnat de les escoles bressol a Barcelona va ser al curs 2010-2011 de 1.474 escoles bressol municipals de Barce- infants de 0 - 3 anys, i al curs 2011-2012 de 1.656 infants de 0 - 3 anys. lona solament poden atendre un 40% de la demanda existent. Així mateix tant a Barcelona com a Catalunya hi ha molts infants de 0 a 2 anys que no nombre d’escoles bressol municipals. Barcelona, cursos 2001–2002 a 2009–2010. assisteixen a escoles bressol, però sí que ho fan a una altra mena de serveis 70 de cura i assistència, de manera que es pot estimar que al voltant d’un 60% 60 62 63 d’infants de 0 a 2 anys reben atenció 50 57 59 de persones que no són els seus pro- 52 53 49 genitors. D’altra banda, els alts preus 40 47 d’aquestes escoles, tant les públiques 39 com les privades, fan que l’assistència 30 a aquestes dels fills de famílies amb baix nivell socioeconòmic, que són els 20 que més es beneficiarien d’aquests 10 serveis, sigui minoritari. 0 2001- 2002- 2003- 2004- 2005- 2006- 2007- 2008- 2009- 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de l’Institut Municipal d’Educació, Ajuntament de Barcelona. % alumnat escolaritzat Nombre d’escoles bressol municipals de 0 a 2 anys Cada vegada més els resultats de la in- Diversos estudis han posat de manifest els ResulTATs eDuCATIus vestigació empírica posen de manifest que intervencions educatives intensi- que els resultats acadèmics estan con- ves i «de qualitat» a edats preescolars Els estudiants que surten del sistema El fracàs escolar es defineix general- dicionats tant pel nivell educatiu dels poden afavorir millores considerables no havent assolit uns mínims de forma- ment segons dos indicadors: pares com per experiències socials i en la capacitat cognitiva dels nens/es, ció raonables o no podent acreditar-los educatives prèvies. Entre aquestes contribuint a preparar-los per als apre- (en no haver obtingut les titulacions A. el nivell de les competències bàsi- experiències prèvies destaca la impor- nentatges escolars (Esping Andersen adequades) veuen tancat tot d’una un ques dels estudiants al final de la tància de l’educació infantil, que apor- i Palier, 2009; Sarasa, 2012). D’acord ventall ampli d’oportunitats educatives seva etapa d’educació obligatòria, ta importants avantatges, especial- amb aquests estudis, els beneficis de i professionals. Sense haver-se gradu- ment als nens/es que viuen en entorns l’escolarització primerenca són majors at a l’ESO hom no pot estudiar Batxi- B. la proporció de joves de 18 a 24 anys familiars amb baixos nivells educatius i per als nens/es que viuen en entorns llerat, ni aspirar a ser policia, mestre, que han abandonat el sistema educa- de capital cultural. desafavorits. És en aquestes llars on dentista, etc. El seu horitzó educatiu tiu sense la titulació adequada (títol 52 aquest tipus d’intervencions serien i ocupacional es redueix i, amb això, de d’educació secundària postobliga- 53 els resultats acadèmics estan més necessàries per corregir dèficits les oportunitats de competir en certs tòria) i que no continuen estudiant. 4 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports lligats al nivell educatiu dels pares d’estimulació cognitiva i intel·lectual segments del mercat laboral, normal- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla municipal i a experiències educatives prèvies, que estan a l’arrel dels problemes i les ment més ben remunerats, amb més Pla municipal per a la infància dificultats d’aprenentatge dels nens/ bones perspectives de promoció i més Segons dades de l’OCDE i de l’IDESCAT, per a la infància 2013 - 2016 concretament l’educació infantil es demostra com un factor molt es en etapes posteriors. protegits davants els riscos socials. en els darrers anys tant a Espanya com 2013 - 2016 important pel posterior èxit escolar La vida que té per endavant un/a jove a Catalunya la taxa mitjana d’abando- que surt prematurament del sistema nament prematur de persones de 18 de l’alumnat. educatiu es veu condicionada per una a 24 anys estaria al voltant del 30%, decisió presa en un moment prematur mentre que la mitjana europea estaria de la seva biografia (per ell/a o el seu al voltant del 14%. Cal dir que, malgrat tutor legal), on la societat encara no que es tracta d’una xifra alta, el pro- el considera prou madur i responsable grés realitzat des de l’inici de la dècada per exercir la ciutadania plena (per ca- dels noranta –quan aquest percentat- sar-se, avortar, conduir un automòbil o ge se situava per sobre del 40%– ha triar els seus representants polítics). estat considerable. Aquest condicionament incrementa notablement els riscos d’exclusió soci- Els resultats educatius ens permeten al en la seva vida adulta, quan les man- conèixer el capital humà del qual dis- cances de formació i credencials són posa un país. En aquest sentit, els re- més difícils de revertir. sultats de l’Informe PISA 2006 no dei- xen en una bona posició Catalunya i Espanya, tot i que Catalunya obté una puntuació en els tres nivells d’avalua- ció (competència científica, matemà- tica i comprensió lectora) superior a la de l’Estat espanyol. 4 Cal no confondre aquest terme amb l’absentisme, que té a veure amb manca d’assistència de l’alumnat a l’aula, en el període d’escolarització obligatòria. Abandonament educatiu prematur de la població (% sobre el total població DesIguAlTAT eDuCATIVA I CAPITAl portants dels rendiments educatius. 18-24). ue-27, espanya i Catalunya, 2000, 2005 i 2010. sOCIAl De lA FAmÍlIA Aquest fet il·lustra la importància de la HOmes DOnes TOTAl composició social del centre escolar. % 2000 2005 2010 2000 2005 2010 2000 2005 2010 Davant aquestes dades, sembla lògic Les institucions escolars en què la ma- ue-27 19,6 17,8 16,0 15,5 13,7 12,1 17,6 15,8 14,1 preguntar-se quines són les causes joria dels alumnes provenen d’un en- espanya que es troben a la base del denomi- torn familiar amb pocs recursos edu- 35,0 36,6 33,5 23,2 24,9 23,1 29,1 30,8 28,4 nat èxit o fracàs escolar. L’assoliment catius es converteixen en espais on els Catalunya 34,6 40,7 34,6 23,3 25,1 23,2 29,1 33,1 29,0 educatiu es transmet intergeneracio- rendiments dels estudiants tendeixen Nota: Es refereix al percentatge de població entre 18 i 24 anys que no ha completat la segona etapa nalment, els riscos de fracàs educatiu a ressentir-se. Però també cal dir que d’educació secundària i que no segueix cap tipus de formació. FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les també. Nombrosos estudis han posat hi ha altres factors que poden contra- dades de l’Eurostat i IDESCAT. en evidència que, tot i la universalit- restar aquests resultats. zació de l’accés a l’educació i la millo- 54 ra del sistema educatiu, es mantenen Les dades del Panel de Famílies i In- 55 D’altra banda, les taxes de graduació a l’esO se situa en el 85%. Aquesta és desigualtats considerables en els ren- fància evidencien que el seguiment Qualitat de Vida, Igualtat i Esports en ESO a Catalunya són de les més una dada preocupant, ja que la no-gra- diments educatius d’estudiants d’orí- que fan el pare i la mare de l’activitat Qualitat de Vida, Igualtat i Esports baixes d’Espanya. Malgrat que hi ha duació en ESO determina la possibilitat gens socials diferents (Gómez-Granell, escolar dels seus fills influeix sobre els Pla municipal Pla municipal per a la infància hagut una evolució positiva en els dar- d’accés a l’educació postobligatòria. Marí-Klose, Marí-Klose, Flaqué, Sánc- seus rendiments educatius, sigui quin per a la infància 2013 - 2016 rers anys, encara se situen en el 81,9%, hez, Morató, 2008). Els fills de famílies en sigui el nivell d’ingressos. Com s’hi 2013 - 2016 amb diferències importants entre el benestants acostumen a treure més observa, la proporció d’adolescents sector públic i el privat (un 74,7% en el bones notes i a tenir expectatives de amb nota mitjana de suspès és força sector públic i 86,9% en el sector pri- futur més optimistes que els nois i les superior quan el seguiment familiar és vat). A Barcelona la taxa de graduació noies de famílies amb un capital soci- baix, tant quan els ingressos familiars oeconòmic més baix. La possibilitat de són alts com quan són baixos. Aques- més recursos econòmics per incentivar ta proporció disminueix a mesura que les actituds educatives (com ara l’ordi- augmenta el seguiment familiar, sigui nador, les classes de reforç, etc.) i les quin sigui el nivell de renda de la llar. expectatives diferenciades que tenen Alumnes que han aconseguit la graduació en educació secundària, els diferents entorns socials (arribar Barcelona i Catalunya, cursos 1999-2000 a 2009-2010. a la universitat o no) són alguns dels factors que contribueixen a l’apari- Barcelona Catalunya 85,0 ció d’aquestes diferències en els re- en els centres on els 86 83,3 sultats educatius dels infants i joves progenitors mostren 83 82,6 81,9 82,6 (Marí-Klose, Marí-Klose, Granados i un alt grau d’implicació 80 76,0 77,0 77,0 78,0 77,5 81,9 Gómez–Granell, 2009; Fernández En- en el seguiment de les 77 79,0 79,0 79,8 guita, Mena i Riviere, 2010; De Miguel i activitats escolars dels 77,7 74 Arcarons 2012). seus fills, els resultats 69,0 71 73,0 73,0 73,0 73,1 acadèmics milloren 71,5 Estudis recents com l’Informe de la In- 68 67,0 clusió Social a Espanya (Gómez-Gra- notablement, fins al 65 nell, Marí-Klose, Marí-Klose, Flaqué, punt de pràcticament 1999- 2000- 2001- 2002- 2003- 2004- 2005- 2006- 2007- 2008- 2009- Sánchez, Morató, 2008) mostren que pal·liar els efectes de 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 hi ha una estreta relació entre l’aban- la procedència social i FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. donament prematur i el nivell educa- cultural de les famílies. tiu dels progenitors. el perfil educatiu dels progenitors, sobretot de la mare, així com els recursos culturals i edu- catius de la llar, són determinants im- % d’alumnes que aconsegueixen el Graduat en Ed. Secundària Adolescents que treuen nota mitjana de suspès segons nivell d’ingressos de la llar i cions que afavoreixin que mares i pares neració de polítiques publiques (OCDE seguiment familiar de l’activitat escolar. Catalunya, 2006 comparteixin experiències d’aprenen- 2007; Marí-Klose, Gómez-Granell, Ingressos baixos Ingressos mitjans Ingressos alts tatge i socialització amb els seus fills, Lanau i Marí-Klose, 2010) planteja la 45 i disposin tant d’espais com de temps necessitat d’impulsar intervencions 40 per fer-ho. Això implica fomentar les públiques per, entre altres objectius, 39 relacions intergeneracionals possibili- garantir una adequada estimulació 35 tant experiències compartides a través cognitiva i d’altres capacitats es- 30 de programes i serveis que facilitin la sencials per a l’èxit educatiu a la pri- 28 interacció i el desenvolupament d’inte- mera infància, afavorint l’accés dels 25 27 25 ressos compartits. col·lectius de risc a escoles bressol i 20 20 altres programes de suport. 15 16 16 Finalment, és important promoure po- 56 lítiques per esmorteir les conseqüèn- A diferència del que succeïa fa unes 57 10 10 cies de la manca de capital social en dècades, les dades indiquen inequívo- Qualitat de Vida, 7 Igualtat i Esports 5 situacions en què poden aparèixer dè- cament que la immensa majoria dels Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 0 ficits. El paper «compensador» dels progenitors animen els seus fills a con- Pla municipal Pla municipal per a la infància Seguiment baix Seguiment mitjà Seguiment alt serveis socials i d’acompanyament tinuar estudiant després d’haver com- per a la infància 2013 - 2016 Nota: La nota mitjana correspon a les puntuacions obtingudes en la darrera avaluació (segons l’adolescent a les famílies pot ser decisiu en mo- pletat els estudis obligatoris i estan 2013 - 2016 enquestat) de les assignatures troncals: llengua i literatura catalana, llengua i literatura castellana, matemà- ments crítics del desenvolupament disposats a promoure l’èxit educatiu tiques, ciències naturals i ciències socials. Nota: Ingressos baixos es refereixen a menys de 28.800 € anuals personal de l’infant, així com en pro- dels seus fills en la mesura de les seves a la llar, ingressos mitjans entre 28.800 € i 43.200 € anuals a la llar i ingressos alts més de 43.200 € anuals a cessos de transició familiar. La recer- possibilitats. El que diferencia unes fa- la llar. Nota: L’indicador seguiment familiar de l’activitat escolar s’ha construït a partir de dues preguntes del ca internacional ha detectat diversos mílies d’altres són les oportunitats per Panel de Famílies i Infància: freqüència amb la qual parla amb la seva mare i el seu pare sobre l’escola i el episodis i etapes de vulnerabilitat al fer-ho, així com l’eficàcia de les seves professorat. Nota: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2006 (CIIMU). llarg de les trajectòries infantils, on iniciatives de promoció. El repte és in- els dèficits de capital social poden te- cidir positivament sobre aquests parà- L’associació també es fa evident en la produeixen en el rendiment acadèmic nir efectes negatius importants i du- metres per afavorir l’equitat. probabilitat d’obtenir una mitjana de i l’èxit escolar. En bona mesura, les radors. En aquest sentit, una nova ge- notable-excel·lent. Només el 25% dels diferències en els resultats educatius estudiants d’ESO amb uns ingressos tenen l’origen en factors aliens a l’es- de la llar baixos i un baix seguiment cola, sobretot amb dimensions, quali- familiar assoleixen un notable-excel- tats i pràctiques familiars vinculades a lent de mitjana. En canvi, quan el se- la disposició de diferents recursos a la els progenitors han guiment és alt, tot llar: econòmics, educatius, culturals i de saber el paper i tenir ingressos socials. Sens dubte per aconseguir in- baixos a la llar, la crementar l’èxit educatiu cal desenvo- determinant que poden xifra es duplica, lupar polítiques públiques per enfortir tenir en l’educació dels arribant a més del el capital social de les famílies, espe- seus fills i filles i trobar 50% d’estudiants cialment d’aquelles que experimenten encoratjament, orientació d ’ E S O a m b u n a dèficits més importants. L’objectiu és i suport públic per exercir mitjana de nota- tant reforçar vincles intergeneracio- de manera responsable ble-excel·lent. nals dins de les famílies com fomentar i efectiva les seves formes d’integració d’aquestes en l’en- funcions parentals. Cada vegada hi ha tramat comunitari. més evidència que els sistemes educatius han demos- Pel que fa als vincles intergeneraci- trat la seva incapacitat per corregir els onals és essencial que les polítiques efectes que les desigualtats socials públiques contribueixin a crear condi- % alumnes que treuen mitjana de suspès PROmOCIÓ De lA sAluT, HàBITs estat de salut percebuda segons sexe. Població de 0 a 14 anys. Barcelona, 2006 I esTIls De VIDA Excel·lent Molt bona Bona Regular Dolenta 45 Els problemes de salut en la infància te- Les Enquestes de Salut de Barcelona i 44,1 nen una importància cabdal perquè po- de Catalunya proporcionen indicadors 40 40,2 41,2 den tenir repercussions en etapes més de l’estat de salut i la qualitat de vida de 35 36,9 38,5 avançades de la vida o condicionar se- la població subjectius i basats en la per- 30 32,7 verament les oportunitats vitals de les cepció de les persones. En aquest sentit, 27,4 28,7 28,0 persones. La salut dels infants és avui dia la percepció de la pròpia salut és un bon 25 24,8 un objectiu prioritari de les polítiques pú- indicador de la qualitat de vida i un bon 20 23,7 22,4 bliques en la majoria de països del nostre predictor de la mortalitat. Entre les fa- 15 entorn, ja que constitueix una dimensió mílies amb fills menors de 15 anys que 58 vital i decisiva per assegurar la protecció participaven en l’enquesta, més del 70% 10 59 i el benestar d’aquest segment de la po- dels pares consideren que els seus fills 5 3,1 2,0 3,6 Qualitat de Vida, tenen una salut excel·lent o molt bona 1,8 blació. El coneixement de l’estat de salut . 0,2 0,2 0,1 0,2 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports (mortalitat, morbiditat, etc.) i dels seus Les dades també reflecteixen que no hi ha 0 Home Dona Home Dona Pla municipal Pla municipal per a la infància determinants (dieta, consum de subs- diferències remarcables en la salut perce- BARCelOnA CATAlunyA per a la infància 2013 - 2016 tàncies psicoactives, comportaments de buda entre els nois i les noies d’aquesta 2013 - 2016 FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, Agència de Salut risc, estils de vida, etc.) es pot entendre edat. Pública de Barcelona, i de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2006, Departament de Salut de la Gene- com una activitat estratègica i necessària ralitat de Catalunya per assolir aquest objectiu mitjançant ini- ciatives públiques ben informades i l’ade- quada planificació dels diferents serveis d’atenció als infants, adolescents i joves. D’altra banda, l’evolució de la mortalitat infantil mostra que aquesta no ha deixat de disminuir i s’ha situat en els darrers anys en nivells mínims. estat de salut percebuda. Població de 0 a 14 anys. Barcelona, 2006 evolució de la mortalitat infantil (menors d’un any). Barcelona, 1910-2010 Barcelona Catalunya 45 16 14,8 14 40 42,7 14,4 35 39,4 12 10 9,6 34,8 30 8,1 8 6,2 25 28 26,4 6 5 5,3 20 23,1 4 15 2 0,9 0,4 0,1 0,2 10 0 5 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2,6 2,7 0,2 0,2 0 Nota: EA partir del 1980 no s’hi inclouen els no residents. FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’Anuari Excel·lent Molt bona Bona Regular Dolenta Estadístic de la ciutat de Barcelona 2009, Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, Agència de Salut Pública de Barcelona, i de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2006, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya % menors 15 anys % defuncions de menys d’1 any % menors 15 anys els DeTeRmInAnTs sOCIAls Índex de massa corporal d’adolescents (pes insuficient, sobrepès i obesitat) segons De lA sAluT sexe. Barcelona i Catalunya, 2008 Pes insuficient Sobrepès Obesitat A Europa els problemes de salut de la assolit un progrés significatiu en la re- 14 població general es troben més deter- ducció del consum de tabac, les taxes 12,8 minats pels factors socioeconòmics i d’obesitat i els transtorns alimentaris 12 pels estils de vida que no pas per la di- s’han incrementat en tots aquests paï- 10 ficultat d’accés als tractaments mèdics. sos, demostrant canvis en els hàbits die- 9,4 Aquests factors i estils de vida no són, tètics i estils de vida més sedentaris. Els 8 d’altra banda, immutables, sinó que va- menors no són un col·lectiu aliè a aques- 6 6,6 rien en el temps i d’acord amb la capa- ta tendència, ja que es caracteritzen tant 4 5,3 4,9 5,2 4,4 5,0 5,6 citat i influència social de les polítiques per la seva capacitat d’adaptació a les 3,8 3,8 60 públiques desenvolupades. Per exemple, transformacions socials com per la seva 2 2,7 61 mentre que en les darreres dècades els vulnerabilitat a aquests mateixos canvis. 0 Qualitat de Vida, Noi Noia Noi Noia estats membres de la Unió Europea han Qualitat de Vida, Igualtat i Esports BARCelOnA CATAlunyA Igualtat i Esports Pla municipal per a la infància FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2008 (CIIMU) Pla municipal per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 un PROBlemA De «Pes» Segons dades de l’Enquesta de Salut Com es mostra en el gràfic següent, D’altra banda, com ja s’assenyalava a rendes baixes (18% de sobrepès i 7% de Catalunya 2006, el 3,8% dels nens hi ha diferències entre nois i noies. A l’informe Infants i Famílies a Barcelo- d’obesitat per les llars amb ingressos i les nenes menors de 15 anys tenia la ciutat de Barcelona els nois tenen na realitzat pel CIIMU l’any 2010 (Gó- anuals de menys de 28.000 euros). En sobrepès, un 1,3% obesitat i un 1% més problemes de sobrepès i obesitat mez-Granell i Escapa, 2010), els resul- canvi, quan la llar té rendes superiors a obesitat mòrbida. En les dades del Pa- que les noies segons el seu IMC (13,2% tats sobre obesitat i sobrepès en nois 43.200 euros, les xifres de sobrepès es nel de Famílies i Infància s’observa que dels nois i 9,0% de les noies). A Cata- i noies segons ingressos anuals de la redueixen a un 15% per als nois i un 7% el 4,8% dels adolescents entre 15 i 19 lunya, en canvi, són les noies les que llar de la primera onada del Panel de per a les noies i pel que fa a l’obesitat, anys a Catalunya i el 5,0% a Barcelona tenen sobrepès o obesitat doblant el Família i Infància apunten que, a Cata- entre un 2% i un 3% dels adolescents té un pes insuficient segons el seu Ín- percentatge dels nois (9,3% de nois i lunya, l’obesitat i el sobrepès són més en sofreixen. dex de massa corporal (IMC).5 18,4% de noies). prevalents entre els nois de famílies de El 8,9% pateix sobrepès a Catalunya, mentre que a Barcelona el percentatge és inferior, el 7%. En canvi, tant a Ca- talunya com a Barcelona hi ha un 3,9% d’adolescents amb obesitat. 5 L’Índex de massa corporal és un càlcul a partir del pes (en quilos) i l’alçada (en metres): pes/alçada2. El resultat s’ha de comparar amb uns intervals preestablerts per saber si s’està en un pes insuficient, en un pes real, en sobrepès o obesitat. Aquest interval és diferent per a homes i dones i també varia en cada any d’edat fins als 17 anys. % adolescents Obesitat i sobrepès en nois i noies segons ingressos anuals de la llar. Catalunya, 2006 Freqüència setmanal amb què la població de 3 a 14 anys consumeix begudes o refrescos amb sucre segons sexe. Barcelona, 2006 Menys de 28.800€ De 20.800€ a 43.200€ Més de 43.200€ Cap vegada D’1 a 3 vegades De 4 a 6 vegades Cada dia Més d’un cop al dia 20 18 18 Noia 41,1 39,5 7,0 8,8 3,5 16 16 14 15 14 Noi 38,1 33,8 12,0 15,1 1 12 12 10 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 62 8 % POBlACIÓ De 3 A 14 Anys 63 6 7 7 FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, Agència de Salut Qualitat de Vida, 6 6 Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 4 Igualtat i Esports Pla municipal 2 3 3 Pla municipal per a la infància 2 per a la infància 2013 - 2016 0 Freqüència setmanal que la població de 3 a 14 anys consumeix menjar ràpid 2013 - 2016 Noi Noia Noi Noia (entrepans, pizzes, hamburgueses...) segons sexe. Barcelona 2006 sOBRePÈs OBesITAT Cap vegada D’1 a 3 vegades De 4 a 6 vegades Cada dia Més d’un cop al dia FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2006 (CIIMU). Un dels factors importants que influeix Als mals hàbits d’alimentació s’ha Noia 49,1 39,0 3,6 5,8 2,5 en l’augment del sobrepès i l’obesi- d’afegir la manca d’activitat física, tat entre els joves en els darrers anys que també ha influït en l’increment Noi 39,2 46,7 4,6 6,9 2,6 és el tipus d’alimentació amb un ma- del sobrepès i l’obesitat entre la po- jor consum de productes amb sucre i blació infantil i juvenil. Segons dades greixos saturats i una dieta pobra en de l’Enquesta de Salut de Catalunya 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% fruites i verdures. El 19,3% de les no- 2006, el 26,5% dels nois i el 43,5% % POBlACIÓ De 3 A 14 Anys ies i el 28,1% dels nois de 3 a 14 anys de les noies de 15 a 19 anys declaren FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, Agència de Salut consumeixen begudes o refrescos amb que estan asseguts la major part de la Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona sucre quatre cops o més a la setmana. jornada. El 34,1% de les nenes de 6 a El 60% dels infants d’aquestes edats 14 anys de Barcelona i el 21,1% dels L’enquesta del FRESC 2004 (Factors celona (23,5% per als nois i 53,9% per consumeixen com a mínim un cop a la nens no realitza activitats extraesco- de Risc en Estudiants de Secundà- a les noies). Dels que han intentat re- setmana menjar ràpid. Aquest percen- lars esportives. Més de la meitat dels ria de Barcelona) (ASPB, 2008), que duir el seu pes, el mètode més comú tatge s’incrementa a mesura que aug- nens (el 53,3%) fan activitats esporti- es realitza des del 1987 en diferents que han utilitzat tant nois com noies menta l’edat de l’infant. Mentre que ves com a mínim dues hores a la set- escoles de Barcelona, indica que el ha estat l’exercici i l’esport, seguit de només el 8,5% dels nens i les nenes mana, enfront del 26,7% de les nenes 5,5% dels nois i el 17,1% de les noies la reducció de la quantitat d’aliments de 3 a 5 anys consumeix més de tres que en fan. de segon i quart d’ESO estaven fent o la supressió d’algun aliment. Però vegades a la setmana menjar ràpid, el dieta en el moment de respondre l’en- cal destacar que un 9,2% de les noies 18,8% dels nois i noies de 12 a 14 anys trevista. Segons dades del 2008 del s’ha provocat el vòmit per perdre pes. en consumeixen amb aquesta freqüèn- Panel de Famílies i Infància del CIIMU, Dit d’una altra manera: una de cada 20 cia. Cal assenyalar que més de la mei- el 25,2% dels nois i el 59,2% de les adolescents de Barcelona s’ha provo- tat dels nens i nenes de 6 a 14 anys noies han intentat perdre pes alguna cat alguna vegada el vòmit per inten- prenen menjar ràpid com a mínim un vegada en els darrers 12 mesos. Les tar perdre pes. Una dada força preo- cop a la setmana. xifres són similars a la ciutat de Bar- cupant (Escapa i Maranzana, 2012). % adolescents l’obesitat infantil és, també, cada ve- partir de l’adolescència, i molt espe- El gènere és un dels factors que dife- de Secundària) indica que el consum gada més un problema de salut públi- cialment en el cas dels nois. A mesu- rencien els adolescents en la predis- de tabac ha disminuït tant en nois com ca; en aquest sentit, a la Unió Europea ra que els nens i les nenes es van fent posició a les conductes de risc per la en noies i que el consum d’alcohol es dels 25, la prevalença de sobrepès, in- més grans, adquireixen més autonomia salut. Segons les dades del Panel de manté estable al llarg dels anys. Men- cloent-hi els obesos, oscil·la entre el i capacitat de decisió. Com ja es deia Famílies i Infància, els nois destaquen tre que el 1996 els estudiants de quart 16 i 22% i d’aquests entre el 4 i 6% són en el Primer Informe 2002 sobre la si- en conductes de risc associades a la d’ESO (14-15 anys) consumidors regu- obesos. És a dir que hi ha entre 11,8 i tuació de la infància i les famílies a Bar- seguretat viària. Gairebé el 28% dels lars de tabac era del 27% en els nois i 16,3 milions d’infants amb sobrepès celona i Catalunya realitzat pel CIIMU nois adolescents declara haver conduit del 42% en el cas de les noies, el 2008 a la ue-25, dels quals entre 2,9 i 4,4 l’any 2002 (Romaní i González, 2002), a alguna vegada un ciclomotor sense disminueix fins al 16% i el 20% respec- milions són obesos (European Associ- partir de certa edat, sobretot en l’ado- permís, el 27% haver pujat al ciclomo- tivament, acostant-se les diferències ation for the Study of Obesity, 2005). lescència, la vulnerabilitat associada tor sense casc (el 18,4% de les noies) entre sexes que en anys anteriors eren Gran part de les polítiques i activitats a la fragilitat del menor i caracteritza- i un 6% afirma haver conduït un ciclo- molt marcades. 64 europees contra l’obesitat són desen- da per malalties infantils i accidents motor després d’haver begut alcohol. 65 volupades a través de la Plataforma (principalment a l’escola i a casa), va Si a aquestes conductes perilloses Pel que es refereix al consum d’alco- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Europea d’Acció sobre Alimentació, desapareixent a la vegada que entra amb el ciclomotor hi afegim la poca hol, el FRESC recollia el 1987 que el Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Activitat Física i Salut, que va comen- en escena una vulnerabilitat associada pràctica en conducció dels joves, no 76% dels nois i el 69% de les noies de Pla municipal Pla municipal per a la infància çar a funcionar l’any 2005. Aquesta a pràctiques de risc (consum de subs- és d’estranyar la gran taxa d’acciden- segon d’ESO havia provat l’alcohol al- per a la infància 2013 - 2016 plataforma promou un conjunt d’acci- tàncies psicoactives, pràctiques peri- talitat en trànsit que tenen els menors guna vegada (mínim mig got de qualse- 2013 - 2016 ons per combatre l’obesitat als països lloses en conducció, etc.). d’edat, tal com hem vist anteriorment. vol beguda alcohòlica). Tot i que la xifra i les organitzacions pertanyents a la es manté força elevada, el 2008 ha dis- Unió Europea i elabora informes de se- Segons dades de l’Informe Juventud Però en el consum d’alcohol i tabac les minuït a un 67% i un 60%, respectiva- guiment sobre el problema de la pan- en Espanya (Injuve, 2008), el 61,5% de pautes de nois i noies són molt simi- ment. En canvi, entre els estudiants de dèmia. A escala global, l’Organització les defuncions en joves són per causes lars, amb una proporció lleugerament quart d’ESO i de segon de Batxillerat el Mundial de la Salut (OMS) constitueix externes. Aquestes causes externes superior de noies, sobretot a fer bote- consum d’alcohol es manté invariable una referència i ha establert el sobre- es concentren en tres grups: els ac- llón. El 28% dels i les adolescents de des dels darrers deu anys. pès i l’obesitat infantil com un dels cidents de trànsit, els suïcidis i altres Barcelona declara haver fet alguna ve- desafiaments més seriosos en matèria accidents. gada botellón, el 15% s’ha emborratxat Els resultats del Panel de Famílies i de salut pública del segle xxi. En total, com a mínim un cop en el darrer mes Infància indiquen que els i les ado- el 2010 els menors de 5 anys amb so- Les xifres de Barcelona també ens i més d’un 9% ha fumat tabac en la lescents tant de Barcelona com de tot brepès eren aproximadament 42 mili- mostren que, si en els grups d’edat de darrera setmana. Aquestes dades evi- Catalunya tenen un consum força ele- ons. Atesos els problemes de salut que 0 a 5 anys i de 6 a 13 anys la major part dencien una certa homogeneïtzació en vat d’alcohol, tabac i porros. El 33,7% aquest sobrepès pot ocasionar tant en dels lesionats en accidents de trànsit aquestes pràctiques entre nois i noies. dels i les adolescents a la ciutat de l’edat infantil com en edat adulta, la corresponen a vianants que van ser Barcelona fumen com a mínim una ci- prevenció de l’obesitat infantil esdevé atropellats o a usuaris de turismes, a Una dada important a tenir en compte garreta a la setmana (gràfic G.4.25). una prioritat per a l’OMS. la franja d’edat entre 14 i 17 anys són és la disminució de la taxa d’embaras- A Catalunya, el 37,6% de les noies va els joves que circulaven amb ciclomo- sos en noies adolescents, que va arri- fumar en la darrera setmana. A més, tor els que van patir més accidents, bar l’any 2007 a un 11,2‰, mentre que les joves adolescents tenen un con- VIuRe PeRIllOsAmenT amb un 68,9% dels casos. La bicicleta el 2009 va ser d’un 8,1‰. sum d’alcohol més elevat que els nois: també és un mitjà de transport força el 43,4% de les noies a Barcelona i el Els infants no són un col·lectiu gaire utilitzat entre els joves, només un 17% El consum de substàncies psicoacti- 40,6% a Catalunya afirmen haver-se vulnerable a patir malalties, trastorns dels nois i un 13% de les noies estudi- ves, tant de les legals com de les il·le- emborratxat alguna vegada en el dar- i accidents de molta gravetat i, en can- ants de segon d’ESO afirma posar-se gals, forma part de les problemàtiques rer mes (gairebé el 39% dels nois tant vi, són bastant vulnerables a malalties, el casc en la bicicleta sempre o sovint de salut entre adolescents i joves. a Barcelona com a Catalunya). I final- trastorns i accidents de menor grave- (FRESC, 2008). Una dada positiva és Són, això no obstant, les legalitzades ment, una dada preocupant és que el tat. La baixa vulnerabilitat relacionada que més del 90% dels estudiants de les que gaudeixen d’una major accep- 59,5% dels nois a Barcelona i el 51,6% amb els estils de vida es va perdent a segon d’ESO es posen el cinturó quan tació i consum. L’enquesta periòdica a Catalunya declara haver fumat por- mesura que el menor creix, sobretot a van en cotxe. FRESC (Factors de Risc en Estudiants ros en el darrer mes. Consum de substàncies psicoactives dels i les adolescents segons sexe. Comportaments de risc dels i les adolescents segons sexe. Barcelona, 2006 Barcelona i Catalunya, 2008 Noi Noia Noi Noia Conduir un 9,1 Fumar en la 33,2 ciclomotor sense darrera setmana 34,7 permís de conduir 27,9 Emborratxar-se 43,4 Pujar a 18,4 en el darrer mes 38,9 un ciclomotor 26,1 sense casc 27,0 Fer “botellón” 28,3 Conduir un Fumar porros ciclomotor 1,7 43,2 en el darrer mes després d’haver 5,9 59,5 begut alcohol 66 Provar 2,1 67 altres dorgues 2,2 29,5 Fer “botellón” Qualitat de Vida, 27,5 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports Pla municipal Fumar en la 37,6 Emborratxar- Pla municipal per a la infància 15,5 2013 - 2016 darrera setmana 32,3 se en el per a la infància 15,4 2013 - 2016 darrer mes Emborratxar-se 40,6 en el darrer mes 38,8 Fumar en 9,9 30,7 la darrera Fer “botellón” 28,2 setmana 9,2 Fumar porros 44,6 0 5 10 15 20 25 30 35 en el darrer mes 51,6 % ADOlesCenTs Provar 1,9 altres dorgues 2,1 FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2008, CIIMU Els joves actuen en funció de les di- de joves que realitzen conductes de PRàCTIQues De RIsC I CAPITAl què certes pràctiques tradicionals en nàmiques relacionals en les quals es risc associades a la seguretat viària sOCIAl De les FAmÍlIes l’exercici de l’autoritat, com els càstigs troben. Conviure amb certes formes de gairebé es triplica quan els amics te- físics, han quedat actualment desacre- ser suposa al jove ser d’una manera o nen una proclivitat alta al risc (segons Però no només té influència el grup ditades i han acabat sense ús i a què la una altra. Es reforcen les seves acti- dades del Panel de Famílies i Infància). d’iguals en les conductes i els hàbits imposició de prohibicions i limitacions tuds i orientacions en companyia del Les diferències són molt més eleva- de risc dels joves, també tenen influèn- als menors entra en contradicció amb seu grup d’iguals, és a dir, amb altres des quan es refereixen als hàbits de cia els estils parentals, concretament, les representacions socials actuals, ja joves, i realitzen la majoria de com- consum de tabac i alcohol. Mentre que podem afirmar que les bones pràcti- que s’associen als marcs normatius portaments de risc en companyia. el menys del 5% dels adolescents que te- ques parentals requereixen una certa autoritaris del passat i a una falta de percentatge de joves que incorren en nen amics amb una proclivitat baixa al dosi d’autoritat. Tot i així, a causa del consideració per les habilitats i capa- conductes i hàbits de risc augmenta risc han fet alguna vegada botellón, el context actual i de l’aparició de nous citats del menor per autoimposar-se considerablement quan la proclivitat percentatge dels que han consumit al- valors, molts progenitors han abando- normes de conducta. En aquest con- a aquest tipus de conducta entre els cohol al carrer és del 59% quan tenen nat les funcions relatives a l’exercici text, molts progenitors han abandonat seus amics és més alta. La proporció amics molt proclius al risc. de l’autoritat. Aquest canvi és degut a certes funcions relatives a l’exercici de CATAlunyA BARCelOnA l’autoritat. Com ja es mostrava en l’es- els pares i les mares són més permis- mAlesTARs emOCIOnAls tudi Adolescents a Barcelona, realitzat sius, com per exemple el fet de pujar I sAluT menTAl pel CIIMU sobre la base de l’anàlisi de a un ciclomotor sense casc, una acció dades del Panel de Famílies i Infància que han dut a terme un 17% dels joves En els darrers temps ha crescut la pre- o certs moments de transició en el ci- (Marí-Klose, Marí-Klose, Maranzara i amb pares poc permissius, enfront del ocupació social pels problemes de sa- cle vital, com el trànsit de la infantesa a Granados, 2010), com més permissivi- 36% dels que tenen una permissivitat lut mental dels infants i, sobretot, dels l’adolescència i de l’adolescència a la jo- tat hi ha en la família, més proclivitat familiar alta. En el cas del consum d’al- adolescents. Les dades sobre els di- ventut, que tenen un pes molt important. hi ha envers aquestes conductes de cohol, la xifra es quadruplica, passant agnòstics principals dels pacients ate- risc. En certes conductes es duplica, d’un 6,6% quan hi ha una permissivitat sos als Centres de Salut Mental Infantil Certament l’adolescència és un perí- i fins i tot triplica, la proclivitat a què familiar baixa a un 25% quan la per- i Juvenil de Catalunya (CSMIJ) mostren ode de vulnerabilitat en el terreny de l’adolescent les realitzi en funció de si missivitat és alta. l’augment dels trastorns d’adaptació i les emocions, els sentiments i els es- els trastorns emocionals específics en tats d’ànim que s’atribueix a un mo- 68 la infància i adolescència tant en nois ment difícil, al desenvolupament fisi- 69 com en noies. els denominats «com- ològic i psicològic i a la conformació Qualitat de Vida, Igualtat i Esports portaments pertorbadors» constitu- d’una identitat encara en construcció. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports eixen una important font de malestar i Aquesta situació passa a ser especial- Pla municipal Comportament de risc dels nois/es segons el grau de permissivitat dels pares. Pla municipal per a la infància disfuncions tant en els centres educa- ment rellevant a l’hora de valorar as- per a la infància 2013 - 2016 Catalunya, 2006 tius com en les famílies. Com s’afirma pectes tals com els problemes de salut 2013 - 2016 Permissivitat alta Permissivitat mitjana Permissivitat baixa en el quart informe sobre la situació mental dels adolescents, ja que molts de la infància i la família a Barcelona dels seus comportaments han de ser Conduir un 15,0 i Catalunya realitzat pel CIIMU (Gó- entesos més com a malestars transi- ciclomotor sense 20,5 mez-Granell i Marí-Klose, 2012), en el toris que com a veritables problemes permís de conduir 25,8 capítol Anatomia social de les emoci- psiquiàtrics (Martínez Hernáez, 2012). Pujar a 16,9 ons (Martínez Hernáez, 2012), algunes un ciclomotor 26,0 vegades aquests comportaments, com la major part de les i els adolescents sense casc 35,7 el trastorn per dèficit d’atenció amb catalans mostren un estat anímic posi- Conduir un hiperactivitat (TDAH), el trastorn disso- tiu, en el sentit de sentir-se mai o po- ciclomotor 0,6 1,7 després d’haver cial, el trastorn negativista desafiant, ques vegades tristos, avorrits, nerviosos 5,3 begut alcohol etc., són diagnosticats com a trastorns o sols, entre altres 15,0 psiquiàtrics. Aquest fet apareix asso- estats emocionals l’adolescència és un Fer “botellón” 22,4 ciat a una altra situació preocupant, que hem analitzat període de vulnerabilitat 37,7 que és l’increment del consum de psi- (taula 1). Ara bé, en el terreny de les Emborratxar- 6,6 cofàrmacs, com ara ansiolítics, anti- aquesta tendència emocions, els sentiments se en el 11,8 depressius i psicoestimulants i agents no significa que no i els estats d’ànim i molts darrer mes 24,6 utilitzats per al TDAH, entre infants i hi hagi nois i noies dels seus comportaments Fumar en 6,0 adolescents. que mostren un només són deguts a la darrera 8,4 malestar emocio- malestars transitoris. setmana 15,4 Sense negar el valor d’aquests diagnòs- nal de tipus crònic, tics i la seva etiologia individual i tenint el coneixement dels quals pot resultar 0 5 10 15 20 25 30 35 40 en compte que alguns d’aquests com- útil per detectar grups socials vulne- % ADOlesCenTs portaments poden ser predictors de rables que poden estar associats, en FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU trastorns mentals més greus, cal dir el present o en el futur, a un major risc també que en molts, per no dir en la ma- de patir trastorns mentals, d’abús de joria, d’aquests comportaments hi ha substàncies psicoactives i de margina- certs determinants socials (situacions ció i exclusió. de pobresa, ruptures familiars, conflic- tes amb la família o l’entorn social etc.) Joves (de 14 a 17 anys) que afirmen sentir-se sovint o sempre en els següents estats D’altra banda, un segon grup confor- canvis de l’estructura familiar (mono- d’ànim segons sexe. Barcelona, 2008 mat pels estats d’ànim nerviós, ocupat parentalitat), la comunicació parental, i pressionat que constitueix un grup de els ritmes domèstics, en el cas de les 35 malestars més actius i externalitzats i noies, i de consecució d’una relació de 30 31,6 32,5 també més associats a famílies de ren- parella, en el cas dels nois. Per exem- 25 27,8 des mitjanes, les quals estableixen rit- ple, de les dades del Panel de Famílies mes formatius per als adolescents més i Infància del CIIMU es dedueix que la 20 21,9 22,1 intensos i amb més diversitat d’activi- prevalença d’aquest tipus de trastorns 15 18,5 tats educatives i lúdiques. En aquest és més elevada entre les famílies amb 10 13,7 cas, el que s’estaria expressant és una menys recursos econòmics, fins al sensació d’aclaparament, de veure’s punt que mentre que el percentatge de 5 7,9 «superat» pels requeriments i les ex- nois/es amb diagnòstic és del 14,4% 4,3 4,7 70 0 pectatives dels progenitors i el món entre els adolescents de famílies amb 71 Sol/a Tris/a Avorrit/da Nerviós/osa Cansat/ada dels adults per extensió. rendes inferiors a 21.600 euros anuals, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2008, CIIMU aquest valor és del 8,6% en les famí- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Encara que alguns d’aquests estats lies amb rendes entre 21.600 euros i Pla municipal Pla municipal per a la infància d’ànim es puguin vincular amb la de- 36.000 euros anuals i del 6,7% en les per a la infància 2013 - 2016 pressió o l’ansietat, el cert és que famílies amb rendes superiors a 36.000 2013 - 2016 sentir-se trist no és cap patologia, euros anuals. Les famílies monopa- Sense negar les dimensions psicofi- CAPITAl sOCIOeCOnòmIC, CAPITAl com tampoc el nerviosisme. Més avi- rentals mostren una taxa gairebé del siològiques, neuroquímiques, hormo- sOCIAl I sAluT menTAl at constitueixen estats normals que doble de diagnòstics que les biparen- nals, psicològiques i psicodinàmiques poden apuntar, a partir de la seva re- tals: el 13,2% versus el 7,6%, respec- de les emocions, els sentiments i els Una anàlisi més detallada dels estats currència i cronicitat, cap a possibles t ivament. Entre les implicacions dels estats d’ànim, creiem que aquestes d’ànim, basada en dades del Panel de riscos i vulnerabilitats en salut mental. els adolescents responen també a fenòmens socials i Famílies i Infància (Martínez Hernáez, diagnosticats amb factors socials en la vénen determinades per variables com 2012) ens ha permès identificar que De fet, pel que fa als trastorns mentals, progenitors sepa- depressió, l’ansietat i els el gènere, el nivell de renda, l’estructu- molts d’aquests malestars estan vin- si be és cert que part dels trastorns im- rats i divorciats, estats d’ànim negatius a ra de les famílies, la comunicació amb culats als diferents tipus de relacions portants com és el cas de l’esquizofrè- la percepció de la l’adolescència fan pensar els progenitors o la xarxa social dels familiars en què es troben immersos nia emergeixen durant aquest període qualitat de la rela- en la necessitat de adolescents, per posar només alguns els adolescents. Així, per exemple, els de la vida, el risc de patir depressió i ció amb l’exparella polítiques que incloguin exemples. adolescents que afirmen tenir sovint ansietat és menor en l’adolescència, per part del proge- aquestes dimensions, estats d’ànim trist, avorrit i sol perta- comparat amb el debut a la majoria nitor (sigui mare o ja s’entenguin aquestes El coneixement dels determinants so- nyen amb major freqüència a famílies d’edat. Per exemple, segons l’Ofici- pare) que viu amb com a causes o com cials dels estats d’ànim pot resultar amb menor renda que es troben més na Europea de l’Organització Mundial l ’adolescent es a conseqüències dels útil per orientar les polítiques sanitàri- pròximes al risc de «desafiliació», en de la Salut (WHO, 2004), la prevalença troba profunda- trastorns i malestars. es i educatives o per discriminar deter- el sentit de trobar obstacles a l’ho- d’aquests estats psicopatològics per ment associada minats grups o circumstàncies associ- ra de reproduir les seves existències i als nois i les noies de 12 a 17 anys és a la taxa de depressió. Per exemple, ats amb una major vulnerabilitat. assegurar la seva protecció. Es trac- del 4%, mentre que als 18 anys la taxa quan la percepció és dolenta o molt ta d’adolescents i contextos familiars augmenta al 9%. dolenta, ens trobem amb una preva- També per evitar l’excés medicalitza- amb un risc de mobilitat descendent, lença del 36,4% enfront del 14% quan dor derivat de la no-valoració del con- així com una major dificultat per acce- Ara bé, el que és més rellevant és que la relació és qualificada com a regular text social, ja que aquest últim és una dir a la diversitat de béns i serveis que les i els adolescents diagnosticats de i del 13,2% quan és catalogada com a peça fonamental per determinar els conformen el panorama de la moderni- depressió/ansietat també presenten bona o molt bona. De les dades del Pa- casos dels no-casos i per pensar es- tat i els seus models vinculats al con- un perfil social que subratlla notables nel de Famílies i Infància també podem tratègies alternatives i/o complemen- sum. diferències de gènere, de renda, de ni- extreure els efectes de la desocupació tàries al tractament psicofarmacològic vell d’estudis dels progenitors i també d’algun dels progenitors en la taxa de (Kleinman, 1988). majors vulnerabilitats associades als depressió/ansietat. % adolescents Més concretament, a la primera línia niment utilitzats pels joves per relaci- els ordinadors i, cada vegada més, són amb un índex de connexió d’una a dues (causes), es tractaria de pal·liar les ad- onar-se entre ells i amb la societat), la grans usuaris dels mitjans digitals, la vegades entre setmana, també ten- versitats socials (la pobresa, el nivell cultura corporal (elements materials qual cosa influirà en les habilitats cog- deixen clarament a la baixa: en aquest educatiu dels pares, etc.) que incidei- –corporals o extracorporals– i imma- nitives, els valors socials, les actituds i grup, el 2006 hi trobàvem pràcticament xen en trastorns com la depressió o terials –lingüístics o simbòlics– que les expectatives d’aprenentatge. una quarta part dels joves (24,5%) que d’amortir aquests efectes mitjançant serveixen als joves per presentar-se en el 2008 es va reduir fins al 18,9%. la major qualitat de les polítiques so- públic), la cultura del lleure (activitats La major part tenen la seva llar com a cials i inclusives i la potenciació del ca- col·lectives, ubicades en espais d’oci o punt de connexió prioritari i, en no gaire pital social de les famílies. Com ja hem en espais intersticials de la vida insti- menys de la meitat dels casos, fins i tot comentat, factors com el rendiment tucional, mitjançant les quals els joves compten amb aquest accés a la seva Freqüència d’ús d’Internet dels joves, acadèmic i la dedicació dels pares als omplen el seu temps lliure de sentits i pròpia habitació. Però també és cert de dilluns a divendres, després de l’es- estudis dels seus fills i filles amor- significats compartits), la cultura mu- que un percentatge no menyspreable cola. Catalunya 2006, 2007, 2008 72 teixen l’efecte de les desigualtats en sical (repertoris sonors –rítmics, ver- de joves encara no disposen de cap ti- Cada dia Tres o quatre cops a la setmana 73 aquest àmbit. És per això que el capital bals, instrumentals, relacionals– que pus de connexió a les seves llars. Un o dos cops a la setmana Mai o gairabé mai Qualitat de Vida, Igualtat i Esports social de les famílies es revela com un configuren el consum musical dels jo- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports factor clau a potenciar des de les polí- ves, en el qual es basen les identitats 100% Pla municipal Actualment, a Catalunya i Pla municipal per a la infància tiques socials. musicals específiques) i la cultura di- per a la infància 2013 - 2016 Barcelona la gran majoria gital (instruments, llenguatges i pràc- 2013 - 2016 80% 38,6 tiques socials que faciliten la connexió dels infants i els joves 44,0 49,9 TemPs De lleuRe I dels joves amb les noves tecnologies).6 disposen, com a mínim, DesenVOluPAmenT sOCIOeDuCATIu d’un ordinador a casa 60% seva que, en la major part En els darrers anys estem assistint InTeRneT, XARXes sOCIAls I dels casos, té connexió a 24,8 24,4 a una transformació del cicle de vida TeCnOlOgIes De lA InFORmACIÓ la xarxa d’alta velocitat 40% 25,0 dels menors i del mateix concepte I lA COmunICACIÓ (ADsl o cable). d’infància, que es desenvolupa funda- 24,5 20% 22,6 mentalment en l’àmbit cultural. En la És possible que el fenomen que més 18,9 vida quotidiana dels menors cada cop ha canviat les nostres vides en els dar- FReQüÈnCIA D’ús 12,1 hi ha més bens i activitats de «consum rers anys sigui l’existència i l’expansió 9,0 0% 6,2 cultural» que, més enllà del seu sen- de la xarxa. Com l’OCDE ha remarcat a Una recent anàlisi de les dades del Pa- 2006 2007 2008 tit instrumental, són fonamentals en l’informe Are the new millennium lear- nel de Famílies i Infància que s’ha fet FoNt: Elaboració pròpia a partir del Panel de la producció i circulació de significats ners making the grade? (OCDE, 2010), en el marc del IV Informe sobre la situ- Famílies i Infància, CIIMU socials. Els menors no són només re- les competències en matèria d’ús de ació de la infància i la família a Barce- ceptors passius dels béns i les activi- les TIC esdevenen cabdals en l’actual lona i Catalunya (Gómez-Granell i Ma- tats culturals i lúdiques que ofereix el societat del coneixement. El futur de rí-Klose, 2012), en el capítol Infància Però si observem la freqüència de con- mercat, les administracions públiques les societats modernes passa pel do- 2.0: desigualtats digitals, context fa- nexió durant el cap de setmana, els jo- i altres institucions. Ja que, d’una ban- mini de les noves tecnologies, espe- miliar i rendiment acadèmic (Mominó, ves que es connecten a la xarxa cada da, s’apropien selectivament de les cialment per part dels més joves. En Meneses i Fàbregues, 2012) ens mos- dia, de dilluns a divendres, després ofertes que tenen al seu abast, men- aquest sentit, els joves dels països de tra la ràpida expansió en la freqüència de l’escola, és el que creix de manera tre que, d’altra banda, les utilitzen ac- l’OCDE estan força familiaritzats amb d’ús d’Internet en els joves. Entre l’any més evident: en aquest grup, el 2006 tivament per construir la seva pròpia 2006 i el 2008 i durant els dies feiners, ja hi trobàvem més d’una tercera part identitat personal i de grup. L’anome- 6 El tema del consum cultural i el seu impacte el nombre de joves que no naveguen dels joves (38,6%), però el 2007 conti- nat consum cultural que influiria en la en la construcció de la identitat infantil i mai per Internet s’ha reduït a la mei- nua creixent de manera important fins identitat dels joves comprendria dife- juvenil va ser àmpliament tractat en el capítol tat, essent, en darrer terme, pràctica- al 44% i aquesta clara tendència a l’al- rents àmbits, com la cultura material Identitats culturals i estils de vida (Feixa et al., ment residual. Llevat d’aquests casos, ça es manté el 2008 arribant a ser ja la (béns que configuren els mitjans d’in- 2002) del primer Informe del CIIMU sobre la també podem observar que els que es meitat (49,9%) els joves que es con- situació de la infància i les famílies a Barcelona formació, de comunicació i d’entrete- i Catalunya. troben en la freqüència més moderada, necten cada dia sense excepció. Freqüència d’ús d’Internet dels joves Així doncs, a part d’un ritme de conne- la televisió. En un segon lloc, bastant el cap de setmana. Catalunya 2006, xió que evoluciona clarament a l’alça distanciat, se situen activitats com ju- 2007, 2008 per a un grup molt majoritari, sembla gar amb la consola de joc o l’ordinador Molt sovint Sovint que el nombre d’hores del seu temps i passar el temps amb els amics: en Algun cop Mai o gairabé mai que acumulen per a aquest propòsit ambdós casos són poc més del 40% els és important. Una cinquena part ja hi que porten a terme aquestes activitats 100% dediquen més de catorze hores set- cada dia o, com a mínim, tres o quatre manals i una altra tercera part, de set cops per setmana. 80% 37,4 a catorze, la qual cosa segurament ens 43,2 49,3 ofereix un indici clar de franja prou sig- La pràctica d’activitats esportives, tot nificativa que està ocupant l’ús d’Inter- i que es troba entre les més freqüents 60% D’altra banda, gairebé la meitat dels net en l’activitat setmanal dels joves. per a una mica més d’una tercera part 74 joves (47%) se situen a la franja alta dels joves (35,9%), se situa clarament 75 27,6 dels que destinen diàriament més Si ho comparem amb altres activitats per sota de les opcions anteriors, men- Qualitat de Vida, 40% 27,0 Igualtat i Esports 27,3 d’una hora del seu temps a aquesta que fan els joves en el seu temps lliure, tre que la participació en associacions Qualitat de Vida, Igualtat i Esports forma d’activitat. Dins d’aquest grup, constatem que navegar per Internet ja i altres activitats de lleure que consti- Pla municipal per a la infància 22,8 cal destacar el percentatge prou elevat constitueix l’activitat més freqüent per Pla municipal tueix el tipus d’activitat en què es par- per a la infància 2013 - 2016 20% 20,9 17,4 (19,4%) dels que ocupen més de dues a tres quartes parts dels joves (74,9%), ticipa de manera menys assídua. 2013 - 2016 hores diàries a navegar per Internet. pràcticament al mateix nivell que mirar 12,2 8,9 0% 5,9 2006 2007 2008 FoNt: Elaboració pròpia a partir del Panel de Famílies i Infància, CIIMU Temps diari de connexió, després de classe. Catalunya 2008 Freqüència de les activitats que fan de dilluns a divendres, després de l’escola. Catalunya, 2008 Cada dia Tres o quatre cops a la setmana Un o dos cops a la setmana Mai o gairabé mai 35% 100% 2,7 5,3 8,7 30% 23,4 23,0 31,9 16,4 27,6 80% 27,2 49,9 45,7 25% 52,9 20,7 60% 20% 21,3 21,1 25,5 19,4 14,6 15% 40% 30,5 75,6 25,0 19,1 10% 38,7 18,5 20% 38,6 18,2 25,8 18,9 5% 16,7 21,2 6,2 9,7 0% 0% Passo temps Participo en Practico Jugo a Navego per Miro la televi- Miro la televi- amb amics/ associacions activitats videoconsola internet sió abans de sió després de Habitualment no De mitja hora D’una a Més de gues i activitats de esportives o ordinador sopar sopar em connecto a una hora dues hores dues hores lleure FoNt: Elaboració pròpia a partir del Panel de Famílies i Infància, CIIMU FoNt: Elaboració pròpia a partir del Panel de Famílies i Infància, CIIMU Els dies festius, la situació és molt (44,3%). La participació en associaci- PeR A QuÈ HO FAn seRVIR? semblant, tot i que trobem una major ons o activitats de lleure es manté com proporció de joves que indiquen en- a opció menys freqüent entre les ana- Internet és utilitzada, en primer ter- que no la utilitzen amb aquest propò- tre les seves activitats més freqüents litzades: més de les tres quartes parts me, com a instrument per a la co- sit és mínim (7,3%). trobar-se amb els amics (69,5%), fer (77,5%) no participen mai en aquest ti- municació. Així, per a una gran ma- Internet, per als servir la consola o l’ordinador per ju- pus d’activitat. joria dels joves (74,8%), la xarxa és En aquest sentit , joves, constitueix gar (52,7%) o practicar algun esport principalment un instrument per a doncs, hauríem de prioritàriament un mitjà la comunicació síncrona en línia i matisar que Internet, per a la interacció social la interacció amb d’altres a través a part d’instrument i obtenció de productes del xat. Internet és utilitzada també de comunicació, in- per al lleure. Freqüència de les activitats que es porten a terme durant el cap de setmana. Catalunya, 2008 com a eina per a la descàrrega d’ar- tercanvi i oci, també xius amb finalitats vinculades prio- constitueix ja una eina habitual per a Molt sovint Sovint Algun cop Mai o gairabé mai 76 100% ritàriament a l’oci. Gairebé les tres la majoria dels joves en la resolució 77 5,5 quartes parts dels joves (71,6%) la de les qüestions que es desprenen Qualitat de Vida, 5,8 24,1 18,0 Igualtat i Esports 26,1 utilitzen sovint o molt sovint per bai- de l’activitat diària en el seu centre Qualitat de Vida, 11,2 Igualtat i Esports 80% 38,7 44,6 xar pel·lícules o música. educatiu, tot i que, en termes gene- Pla municipal 49,3 Pla municipal per a la infància rals, segurament aquesta no cons- per a la infància 2013 - 2016 20,2 60% 26,6 39,5 Cal fer notar, però, que més de la titueix l’opció preferent, ni és apro- 2013 - 2016 meitat (53,6%) també diuen que fitada encara en tot el ventall ampli 30,8 20,8 la utilitzen en els nivells de fre- de prestacions que ofereix, més en- 40% 77,5 30,3 30,3 qüència més alts per a la resolució llà de la seva potència com a cerca- 26,6 de treballs de l’escola o l’institut, dor d’informació. 32,0 20% per a la preparació d’exàmens o 24,8 34,8 20,0 20,0 per a la recerca en temes esco- 20,7 5,8 5,9 5,2 10,4 lars. De fet, el percentatge dels 0% Quedo amb Participo en Practico Jugo a Navego per Miro la Estudio o faig els amics/ activitats de activitats videoconsola internet televisió treballs gues lleure i asso- esportives o ordinador de classe ciacionisme Freqüència de les diferents formes d’ús d’Internet. Catalunya, 2008 FoNt: Elaboració pròpia a partir del Panel de Famílies i Infància, CIIMU Molt sovint Sovint Algun cop Mai o gairabé mai 100% 4,2 4,1 4,7 5,2 9,3 7,8 15,0 11,0 Aquesta situació ens permet constatar 16,7 33,5 14,7 12,9 80% 17,1 que el pes que ha pres l’activitat a la 51,0 xarxa ha trobat un lloc importantíssim 28,9 38,6 27,9 entre altres formes d’acció habituals 60% 29,1 entre els joves. Una constatació que 50,1 38,1 sens dubte fa sorgir preguntes i inqui- 40% etud sobre la manera com això podria 73,7 23,8 influir en els estudis dels joves. 39,1 55,4 20% 46,9 51,4 17,7 14,7 29,0 7,3 10,8 10,5 0% Preprar Obtenir Baixar Veure Jugar amb Llegir prem- Xatejar Llegir prem- treballs de informació pel·lícules pàgines videojocs a sa, revistes sa, revistes classe, sobre cines, o música de sexe la xarxa o notícies o notícies exàmens, especta- d’interès especialitza- etc. cles, etc. general des (moda, esportives…) FoNt: Elaboració pròpia a partir del Panel de Famílies i Infància, CIIMU els i les adolescents amb un millor rendiment aca- dèmic accedeixen a Inter- els adolescents amb pares internautes ràtios d’ordinadors a les escoles) i els TeleVIsIÓ I VIDeOJOCs disposin de menys net amb una probabilitat habituals són també els que tenen una coneixements necessaris per fer un ús temps per estar a significativament més major probabilitat d’utilitzar la xarxa responsable i desenvolupar les noves El consum televisiu dels infants és for- casa veient la te- elevada que els adoles- per dur a terme accions vinculades a la competències requerides en l’econo- ça elevat. Més del 65% dels infants de levisió, jugant a la cents que es troben amb seva activitat escolar. Els adolescents mia i societat actual (OCDE, 2010). Per 6 a 14 anys veu més de 4 hores a la set- consola o davant de més dificultats. que disposen de més recursos per a la aquest motiu, l’OCDE posa l’accent en mana la televisió i un de cada tres nens l’ordinador. Aquest seva activitat escolar i/o els que per- la necessitat de formar els professors i nenes la veu més de 7 hores a la set- fet no sols és una causa del nivell econò- ceben un millor suport familiar són els en aquestes competències i coneixe- mana. Cal destacar que el 14,3% de les mic de les famílies, sinó que també està que se serveixen més de la xarxa per a ments. nenes en consumeix més de 14 hores la influït pels estils educatius dels pares. finalitats educatives. En canvi, aques- setmana, enfront del 5,7% dels nens. Segons dades del Panel de Famílies i In- tes associacions no es mantenen quan Es fa imprescindible, doncs, identificar D’altra banda, els nois i les noies de clas- fància 2006, hi ha una correlació entre ens referim a l’ús d’Internet per a l’oci. i fomentar les habilitats i competènci- se baixa veuen més temps la televisió i l’estatus social i els estils educatius que 78 es necessàries respecte a les TIC. És juguen més a la videoconsola que els nois posen en pràctica els pares i les mares. 79 Els educadors i les educadores, junta- important, també, tenir en compte que i noies de classe alta. Les diferències de Per exemple, en les famílies on el pare i Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ment amb els responsables del desen- no tots els joves tenen el mateix accés consum televisiu i de consoles de joc té la mare tenen nivells educatius més alts Qualitat de Vida, Igualtat i Esports volupament de polítiques, han de tenir a Internet. Aquells amb nivells socio- a veure amb el temps que dediquen els es redueix dràsticament el consum de Pla municipal per a la infància en compte els múltiples usos que els econòmics més baixos tenen menys nois i noies a activitats extraescolars. Els televisió Pla municipal i, una mica menys, però enca- per a la infància 2013 - 2016 joves fan d’aquestes tecnologies, es- oportunitats i recursos per accedir a infants de classe social alta participen ra de manera significativa, la proporció 2013 - 2016 pecialment en l’aplicabilitat d’aques- les noves tecnologies (OCDE, 2010). En en més activitats extraescolars que els d’adolescents que fan ús quotidià del tes en matèria educativa. En aquest aquest sentit, el diferent nivell d’ac- que classe social baixa, majoritàriament mòbil o de la consola de joc. sentit, l’escola ha de poder satisfer cés pot fer augmentar les desigualtats per causes econòmiques, i això fa que les creixents necessitats en matèria educatives. de TIC; així doncs, és important donar les eines (per exemple millorant les Hores setmanals de consum televisiu segons classe social (població de 6 a 14 anys). Barcelona, 2006 No en veu < 2 hores 2-4 hores 4-7 hores 7-14 hores < 14 hores Hores setmanals de consum televisiu segons sexe (població de 6 a 14 anys). Barcelona, 2006 CS I 4,8 19,8 25,6 30,5 16,2 3,1 No en veu < 2 hores 2-4 hores 4-7 hores 7-14 hores < 14 hores CS II 10,3 14,2 26,6 29,2 13,4 6,3 Noia 2,4 11,3 18,5 31,0 22,6 14,3 CS III 0,9 13,1 17,0 27,4 36,8 4,9 Noi 4,3 12,4 18,7 28,3 30,8 5,6 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% CS IV 2,9 7,7 10,5 29,7 36,0 13,3 % POBlACIÓ De 6-14 Anys FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona (Agència de Salut Pública, 2006), Ajuntament de Barcelona CS V 12,8 27,6 22,1 37,5 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% % POBlACIÓ De 6-14 Anys FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, Agència de Salut Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Classe social En la mateixa direcció que el consum Segons dades de la Diagnosi d’activi- Activitats ofertes segons tipologia. Barcelona 2009 televisiu dels infants, també són els tats educatives fora de l’horari esco- nens i les nenes de 6 a 14 anys de famí- lar realitzada en el marc del Projecte lies de classe social més baixa els que Temps de barri, temps educatiu com- Social-comunitària passen més temps jugant amb la con- partit, l’any 2009 el 77,8% dels in- 1% sola o l’ordinador. fants i adolescents de Barcelona par- Educació en el lleure ticipaven en alguna activitat fora de l’horari escolar, amb una participació Acadèmica instructiva 7% ACTIVITATs eXTRAesCOlARs lleugerament superior en els centres 7% concertats (80,7%) que en els públics A més dels beneficis individuals que po- (75,6%). Com es pot veure en el gràfic den aportar les activitats de lleure orga- següent, són els infants d’entre 6 i 11 80 nitzades, en moltes ocasions aquestes anys els que fan més activitats. Com 81 activitats s’han convertit també en un re- és sabut, la participació en aquest ti- Artística 29% 56% Esportiva Qualitat de Vida, Igualtat i Esports curs necessari per a la conciliació laboral pus d’activitats comença a caure du- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i familiar de pares i mares, ja que en ge- rant l’adolescència. Pla municipal Pla municipal per a la infància neral les jornades laborals dels adults no per a la infància 2013 - 2016 s’adeqüen a l’horari escolar dels fills. 2013 - 2016 Participació en activitats exrtaescolars segons edat. Barcelona, 2009 90 FoNt: Elaboració CIIMU, a partir de l’informe “Diagnosi de les activitats educatives fora de l’horari 80 84,3 escolar a Barcelona”, Ajuntament de Barcelona, 2009 77,8 76,4 70 60 58,7 Com ja hem dit, les dades demostren tat extraescolar no esportiva. En can- 50 que aquests recursos extraescolars no vi, entre la població d’aquesta edat de 40 estan a l’abast de totes les famílies. classe social I (alta), només el 33% no realitza aquest tipus d’activitat. Així 30 Aquest fet pot dur a una dualització en- doncs, el nivell socioeconòmic de les tre els infants per causes socioeconò- famílies influeix en la realització d’ac- 20 miques que abasteixi no només l’edu- tivitats de l’oferta educativa no formal. 10 cació formal, sinó també la informal. Per aquest motiu, cal impulsar des de 0 les institucions públiques més espais Barcelona Menys de 6 anys De 6 a 11 anys Més d’11 anys l’origen social i els i activitats lúdiques i formatives per a eDAT infants i adolescents. recursos econòmics F : Elaboració CIIMU, a partir de l’informe “Diagnosi de les activitats educatives fora de l’horari influeixen en la selecció oNt escolar a Barcelona”, Ajuntament de Barcelona, 2009 Tant en les activitats extraescolars es- i orienten la participació portives com no esportives hi ha una i la no-participació en diferència entre classes molt marca- determinades activitats Com es pot observar en el gràfic se- A més, es comprova que els nois trien da, encara que en aquestes darreres extraescolars. güent, les activitats majoritàriament majoritàriament les activitats esporti- la diferència s’accentua. El 71% dels triades són les esportives, seguides de ves, mentre que les noies es troben més menors de 6 a 14 anys de classe social les artístiques i de les de reforç escolar. representades en les artístiques. V (baixa) no realitzen cap tipus d’activi- % Hores setmanals que realitzen activitats extraescolars no esportives segons classe l’ACTIVITAT FÍsICA I esPORTIVA social (població e 6 a 14 anys). Barcelona, 2006 L’esport és en l’actualitat un element pandèmies actuals com el sedenta- No realitza < 1 hora 1-2 hores 2-4 hores < 4 hores inherent en un important nombre risme o l’obesitat. dels processos vitals de les perso- CS I 33,3 8,3 28,4 23,0 7,0 nes. L’esport entès de manera global Però també s’està valorant cada cop ha esdevingut el fenomen des de les més l’educació en valors des de l’es- darreres dècades del segle xx de més port, la qual cosa, com s’ha demos- diversa i gran expansió per tot el món trat últimament, resulta altament CS II 48,3 11,8 23,7 6,8 9,5 en gairebé totes les societats. rendible. Quan ens referim a la infància és evi- Aquesta activitat esportiva o física en 82 CS III dent que, pel que fa a la pràctica es- l’actualitat es planteja com una opor- 83 41,4 9,4 25,1 15,0 9,1 portiva, ens basem preferentment en tunitat per conèixer i desenvolupar Qualitat de Vida, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tot allò que fa referència a la promo- diversos continguts des de l’assigna- Igualtat i Esports ció de l’esport en l’edat escolar, ja tura de l’educació física curricular; Pla municipal Pla municipal per a la infància CS IV 58,8 7,7 20,2 10,1 3,2 sigui com a conseqüència de les po- formar part d’organitzacions i partici- per a la infància 2013 - 2016 lítiques de les administracions o per par en competicions amb altres noies 2013 - 2016 iniciatives privades. És a dir totes i nois; poder participar en activitats aquelles pràctiques que es desenvo- de lleure, que persegueixen fona- CS V 71,1 13,4 8,8 2,7 4,1 lupen en el marc dels centres educa- mentalment oferir activitats de caire tius, en clubs esportius o de manera recreatiu i gaudir d’una possibilitat 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% lliure en els espais urbans o naturals de compartir amb altres membres que té la mateixa ciutat. Com ja hem de la família activitats esportives o % POBlACIÓ De 6-14 Anys dit, és un tema rellevant, tenint en físiques que poden ser practicades FoNt: Elaboració CIIMU a partir de dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, Agència de Salut compte que l’activitat extraescolar al mateix temps per persones de di- Pública de Barcelona, Ajuntament de Barcelona majoritària és aquella que està rela- ferents edats (passejar en bicicleta, cionada amb l’esport. nedar, jugar a tennis de taula…). L’administració pública i especial- espais i la provisió d’adults qualifi- A més a més, són un conjunt d’activi- ment les administracions locals te- cats que donin suport als infants i tats que, des d’un punt de vista edu- nen la responsabilitat d’obrir espais joves en el temps de lleure són bà- catiu, també s’estan prenent cada de lleure i educatius als infants i jo- sics, sobretot per a aquells que sur- cop més en consideració per definir l’esport és un dels ves. Cal proporcionar espais segurs ten de l’escola amb dèficits d’ofertes millor el conjunt d’activitats motrius millors escenaris on poder establir relacions entre lúdiques i formatives. practicades per la població infantil i per poder promoure iguals, així com relacions intergene- les seves famílies, en termes d’activi- A la ciutat de Barcelona hi ha nombro- dinàmiques afavoridores racionals, amb continguts no sols lú- tat física i esport. dics, sinó també educatius. Aquests sos equipaments socioeducatius que de bones relacions espais i activitats han d’estar espe- són complementaris a l’escola, com Un primer enfocament de les políti- socials i, fins i tot, cialment pensats per cobrir les man- els casals d’infants i les ludoteques ques d’esport és la voluntat de gene- poder-hi desenvolupar cances de famílies en situació de risc distribuïts pels diferents districtes. rar un impacte educatiu en els nois actuacions d’inclusió econòmic, amb dificultats de provi- Durant l’any 2010 un total de 4.343 in- i les noies, així com en les seves fa- i cohesió social. sió de recursos educatius a la llar, fants de tot Barcelona es van inscriure mílies per poder incorporar l’hàbit però també per oferir recursos so- als casals i les ludoteques. Així mateix, de l’esport i l’activitat física per a cials, de seguiment de les activitats un total de 280 infants van assistir als tota la vida amb l’objectiu de garan- escolars, preocupacions i problemes centres oberts municipals i 1.250 ho tir una millor salut en les persones i dels infants. La creació d’aquests van fer a centres oberts amb conveni. poder evitar o combatre els riscos de Classe social 2.1.4 INFÀNCIA I PROCESSOS DE les altes taxes de pobresa infantil, que viure en societats en què els itineraris d’aquests últims, la vulnerabilitat a VULNERABILITAT I EXCLUSIó SOCIAL superaven les de la gent gran. Ara, com vitals eren, en gran mesura, social- l’exclusió pot ser especialment greu, ja a conseqüència de la crisi econòmica, ment previsibles a societats de trajec- que els riscos patits durant la infància aquesta situació s’ha agreujat. tòries individuals desestandarditza- (fracàs escolar, participació en activi- des, en què la vida de les persones es tats perilloses, consum de substàncies InFànCIA VulneRABle I en RIsC En efecte, a alguns dels «vells riscos» converteix, moltes vegades, en una addictives, embarassos prematurs no D’eXClusIÓ sOCIAl socials generadors de malestar en les successió discontínua d’experiències desitjats, situacions de maltractament famílies en les societats industrials – i estats singulars, transicions no pre- o abús, etc.) se situen a l’arrel de dinà- En les últimes dècades, arreu del món manca de treball, malaltia o discapa- vistes (divorcis, rotació d’ocupacions miques d’exclusió que sovint s’arros- desenvolupat, han millorat molt els citat del sustentador principal, etc.– o parelles, períodes d’atur entre una seguen al llarg d’etapes posteriors del indicadors de benestar de la infància. s’hi sumen avui «nous riscos» –noves feina i la següent) i períodes d’incer- cicle vital (en forma de carències for- S’ha reduït la mortalitat infantil i la in- formes de vinculació dels progenitors tesa i d’impàs que tenen importants matives bàsiques, atur, trastorns psi- 84 cidència de factors de vulnerabilitat fí- al mercat de treball, dissolució i re- conseqüències en l’àmbit econòmic, cològics i de conducta, etc.). 85 sica en els primers anys de vida (com composició de les famílies, immigra- social i psicològic. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports el baix pes en néixer) ha remès de ma- ció– amb efectes particularment lesius Qualitat de Vida, Igualtat i Esports nera important. S’han eradicat formes per als nens i les nenes. Aquesta suma Pla municipal Pla municipal per a la infància extremes de pobresa, responsables de de vells i nous riscos està configurant per a la infància 2013 - 2016 mancances nutricionals i de problemes nous perfils de vulnerabilitat, enca- 2013 - 2016 de salut. S’ha aconseguit l’escolaritza- ra no prou estudiats. En el context de ció universal dels infants a partir dels canvi social que estan travessant les sis anys (a Espanya i Catalunya, a la societats desenvolupades, el benestar pràctica, s’ha aconseguit l’escolaritza- de la infància, en molts casos, se’n res- ció de la immensa majoria dels infants sent. Els infants es veuen perjudicats de tres anys i més). I s’han desactivat per dinàmiques socials que es des- alguns dels «vells riscos» socials que encadenen en àmbits en els quals no comprometien el benestar infantil. participen directament –com el mercat de treball, els problemes residencials, Malgrat tots aquests avenços –en el etc.– o per iniciatives que prenen els terreny de l’educació, de la salut, en la seus progenitors, com la de divorci- protecció de la seva seguretat física, ar-se o unir-se a una nova parella. en els drets que els emparen–, la preo- cupació per la infància es troba en ple- Cal, doncs, avançar en la comprensió na expansió i hi ha alguns motius po- d’aquesta nova configuració de ris- derosos per a això, ja que existeixen un cos socials que planen sobre la vida bon nombre de realitats objectives de dels infants i adolescents, descriure més significació i representativitat que la naturalesa d’aquests riscos, analit- comprometen el benestar d’un gran zar com es materialitzen en les seves nombre de nens i nenes en el primer experiències quotidianes i com poden món. En efecte, ja en el primer Informe arribar a afectar la seva salut i el seu de la inclusió social a Espanya, realit- benestar i fins i tot condicionar-ne les En aquest tipus de societat, les no- Sobre la base de tot això, les políti- zat pel CIIMU l’any 2008 (Gómez-Gra- trajectòries en el futur. ves coordenades de l’exclusió/inclu- ques d’inclusió dels estats de benes- nell, Marí-Klose, Marí-Klose, Flaqué, sió social estan determinades en gran tar també hauran de canviar; s’hauran Sánchez i Morató, 2008), s’advertia que Totes aquestes noves dinàmiques que mesura per lògiques de distribució d’adaptar més a la diversitat de perso- la pobresa a Espanya, i també a Cata- afecten els infants tenen un denomi- dels riscos socials al llarg del cicle vi- nes i col·lectius i a les seves trajectò- lunya, començava a tenir «rostre d’in- nador comú: les trajectòries vitals de tal. Els riscos s’acumulen al llarg de ries; hauran de tenir un caràcter més fant» i que els temps de bonança eco- les persones són avui molt més incer- la vida i això és especialment greu per dinàmic, més intersectorial, d’acom- nòmica no havien servit per disminuir tes i vulnerables, ja que hem passat de als infants i adolescents. En el cas panyament i prevenció. el risc d’exclusió per falta de recursos econòmics es distribueix de manera desigual en els diferents en aquest escenari, la pobresa infan- les DImensIOns De que caracteritza la pobresa moderada i n f a n t s s ’ e s t a n períodes del cicle de vida. til experimenta un auge insòlit. Les l’eXClusIÓ sOCIAl s’altera de manera considerable quan convertint en el dades internacionals publicades en es tenen en consideració els llindars grup de població més vulnerable. Això els darrers anys evidencien que en un En la societat tradicional els riscos per de pobresa alta i severa (40% de la s’explica perquè la política de presta- nombre considerable de països del al benestar dels infants se situaven en mediana i 25% de la mitjana dels in- cions socials aplicada en el cas de la món desenvolupat els riscos de po- l’àmbit de la salut i la pobresa econò- gressos equivalents, respectivament). gent gran, sobretot les pensions, ha bresa en la infància s’estan incremen- mica. Avui, aquests vells riscos es con- En efecte, en el gràfic es pot observar estat molt efectiva per reduir la po- tant des de finals de la dècada dels sideren dues dimensions de l’exclusió que a Espanya el percentatge d’infants bresa alta i severa en aquest grup de vuitanta i, en gairebé tots ells, les ta- social a les quals cal afegir-ne d’altres, i joves entre 0 i 25 anys que estan en població, mentre que les polítiques de xes de pobresa infantil són a dia d’avui com les noves estructures i relacions situació de pobresa alta (40% de la suport a les famílies amb fills ha estat més elevades que les del conjunt de familiars, l’accés a l’educació, la immi- mediana) i pobresa severa (25% de la molt minsa, la qual cosa ha comportat la població (UNICEF Innocenti, 2007; gració, les noves condicions del mercat mitjana dels ingressos equivalents) és el creixement de la pobresa infantil 86 OCDE, 2008; Ayala i Cantó, 2009). En laboral o l’habitatge. superior al de les persones de 65 anys (Gómez-Granell, Marí-Klose, Marí-K- 87 aquest sentit, Espanya no és una ex- i més. És a dir, en els darrers anys, els lose, Flaquer, Sánchez i Morató, 2008). Qualitat de Vida, Igualtat i Esports cepció: el percentatge de menors de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 16 anys en situació de pobresa se si- POBResA I eXClusIÓ eCOnòmICA Pla municipal Percentatge de població per sota del llindar de pobresa segons grups d’edat. Pla municipal per a la infància tua en els últims anys entre dos i cinc Catalunya i espanya, 2008 per a la infància 2013 - 2016 punts per sobre de la mitjana pobla- Fins als primers anys del segle xxi, 2013 - 2016 cional. tant a Catalunya com a Espanya ens 60% mediana Espanya 40% mediana Espanya trobàvem en una situació de bonança 25% mediana Espanya 60% mediana Catalunya La creixent preocupació per les situa- econòmica. Paradoxalment, ni l’ex- 35 cions de risc de pobresa i exclusió so- pansió econòmica ni el nivell d’ocu- 32,6 cial a Europa, que afecta el 19% dels pació que hi havia no van afavorir una 30 30,7 infants, ha fet que per a l’any 2020 reducció de la taxa de pobresa infantil 25,3 25 la Unió Europea (que es mantenia per sobre del 20%). 22,3 22,5 22,7 els riscos patits en la 20,8 s’hagi fixat com a La pobresa persistia, però les formes 20 18,5 21,0 infància es troben a l’ar- 17,6 objectiu l’eradica- d’exclusió i els perfils de vulnerabilitat 22,0 16,5 rel de les dinàmiques 19,4 ció de la pobresa canviaven. En els darrers anys ens tro- 15 16,9 11,8 d’exclusió; per tant, les i n f a n t i l . A m b bem en una crisi econòmica i finance- 16,0 13,7 9,7 polítiques de benestar aquest objectiu ra de caire internacional però que està 10 8,9 8,8 6,9 11,5 13,2 12,3 7,2 6,2 s’ha creat la Pla- afectant especialment l’Estat espa- 6,7 6,2 s’hauran d’enfocar des de 4,8 5,1 5 l’acompanyament i la pre- taforma Europea nyol en forma de pèrdua dels llocs de 5,4 1,7 1,4 venció en l’etapa infantil. contra la Pobresa treball i augment de la pobresa. 3,7 3,8 4,7 0 2,7 4,4 3,9 3,4 i l’Exclusió Social, des de la qual es coordinen un con- Si abans les situacions de pobresa 0-2 3-5 6-15 16-25 26-35 36-45 46-55 56-64 65-75 76 i més anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys junt de recursos i actuacions en di- afectaven majoritàriament el grup de ferents àmbits (recursos econòmics, població de la gent gran, avui la situ- Nota: El llindar de pobresa es fixa com el 60% de la mediana dels ingressos disponibles anuals equi- assistència sanitària, habitatge, edu- ació està canviant. La intensitat de la valents. Les dades de Catalunya s’han calculat sobre el llindar català situat en 8.748 euros anuals cació, etc.) en els països membres. pobresa varia segons els grups d’edat després de transferències el 2008. FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de l’Encuesta de Con- En aquest context, un dels objectius de manera considerable. Si bé els diciones de Vida 2008 de l’INE. d’Europa per al 2020 és reduir la taxa grups d’edat en els extrems són els d’abandonament escolar per sota del col·lectius amb més risc de patir po- Segons dades provisionals de l’En- dament uns 2 milions d’infants), i se- 10% i que com a mínim el 40% de la bresa, és en especial entre els infants questa de Condicions de Vida 2011, la gons les mitjanes europees basades generació mes jove assoleixi estudis i els joves on s’ha vist créixer el per- taxa de risc de pobresa dels menors en l’Estratègia Europea 2020, la taxa superiors complerts. centatge de pobresa de manera més de 16 anys a Espanya és del 26,5% d’exclusió social és del 29,5%. Aques- significativa. Com es pot veure en el (dels 8 milions de nens i nenes de tes dades representen un dels valors gràfic següent, la distribució bimodal l’Estat espanyol suposaria aproxima- més elevats de tot Europa. % població sota el llindar de pobresa Persones de 0 a 16 anys en situació de pobresa. espanya i Catalunya 2006-2011 evolució del nombre total dexpedients de la RmI i del nombre de fills menors a càrrec. Barcelona, 2008-2012 Espanya Catalunya Total expedients Nº fills menors a càrrec 35 3.415 3.828 5.000 30 4.000 29,9 2.697 2.987 3.000 2.654 28,8 25 25,8 25,8 26,4 25,8 2.000 25,5 2.425 1.980 23,4 23,7 1.000 1.512 1.867 1.709 22,2 20 0 2008 2009 2010 2011 2012 18,9 17,6 FoNt: Departament de Recerca i Coneixement. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de Barcelona 15 88 89 10 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Si desglossem les dades per districtes, En aquest moment a Barcelona hi ha Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 5 observem que el 20,5% dels beneficia- 13 equips especialitzats que atenen Pla municipal ris de les RmI l’any 2011 corresponien Pla municipal per a la infància els infants i adolescents en situació de per a la infància 2013 - 2016 al Districte de Ciutat Vella, seguits risc greu o desemparament (EAIA). Al 2013 - 2016 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 pels de nou Barris. Els districtes on gràfic següent podem veure l’evolució hi ha menys població amb RMI són les dels infants atesos per aquests serveis FoNt: iNE. ENquEsta dE CoNdiCioNs dE Vida 2006-2011 Corts, amb només l’1,2% del total de des del 2007 fins al 2012. beneficiaris, i Sarrià-Sant Gervasi, amb gairebé el 3%. A partir del gràfic podem observar que Com es pot veure en el gràfic següent, malgrat l’augment progressiu des del des del 2008, el nombre d’expedients Beneficiaris RmI segons districte. Barcelona 2011 2008 de les taxes de pobresa de menors de la RMI a Barcelona ha anat aug- de 16 anys a Espanya i Catalunya, l’evo- mentant fins al 2010, passant de 2.697 25 20,53 lució de les taxes catalanes presenten expedients a 3.828. L’any 2011 aquest 20 17,02 valors més baixos que les espanyoles. nombre va disminuir, situant-se en 15 12,46 2.987 expedients, i després en 2.654 al 9,57 11,21 10 7,57 6,94 Les dades de la renda mínima d’inser- 2012. Aquesta mateixa tendència s’ob- 5 4,91 5,69 ció (RMI) constitueixen un bon indica- serva pel que fa al número de fills me- 1,20 2,91 dor per conèixer el nombre de persones nors a càrrec. 0 Ciutat Eixample Sants- Les Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant Atencions que estan en situació de vulnerabilitat Vella Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí especials Gervasi greu. Com sabem, la renda mínima FoNt: Elaboració CIIMU segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, 2011 d’inserció és una acció de solidaritat de caràcter universal envers els ciu- tadans i les ciutadanes amb greus di- l’eXClusIÓ lABORAl un augment de la precarietat en els in- ficultats econòmiques i socials amb dividus aturats i les seves parelles, sinó el propòsit d’atendre les necessitats L’evolució de la situació econòmica de que també en pateixen les conseqüèn- bàsiques per viure en societat, amb els les famílies en els últims anys té com a cies d’una manera directa els fills, amb recursos convenients per mantenir-se i principal influència la pèrdua de llocs el risc que això en condicioni el desen- per afavorir-ne la inserció o la reinser- de treball. Amb la situació de crisi eco- volupament al llarg de la seves vides. ció social i laboral. nòmica l’augment espectacular de po- blació en situació d’atur no sols desen- Encara que no hi ha gaires dades re- cadena una situació de vulnerabilitat i cents sobre l’impacte de la crisi en la % menors 16 anys en risc de pobresa situació de les famílies, en un estudi tre el 2006 i el 2010, passant d’un 1,2% l’esTRuCTuRA De lA llAR, un nOu recent sobre l’Impacte de la crisi en les a un 7,4%. El nombre de mares aturades FACTOR De RIsC famílies de la província de Barcelona també ha augmentat considerablement, (Gómez-Granell i Julià, 2012, en prem- passant en aquests quatre anys del 4,1% L’estructura de la llar s’ha convertit avui les llars monoparentals i les famílies sa), l’anàlisi longitudinal de les dades a l’11,7%. És a dir, el percentatge de pa- dia en un nou factor social que condici- nombroses són les que concentren del Panel de Famílies i Infància ens han res que treballen de manera remunerada ona en molts casos el risc de pobresa més risc de pobresa i en especial de permès constatar que el percentatge el 2010 ha disminuït vuit punts respecte dels seus membres. Segons dades de pobresa infantil. de pares amb fills adolescents que es- al 2006 i, en el cas de les mares, el des- l’Enquesta de Condicions de Vida 2009 tan a l’atur s’ha multiplicat per sis en- cens ha estat de quatre punts i mig. a Catalunya, el 40,9% de les llars mo- Els fills representen una font de difi- noparentals amb fills dependents es- cultats econòmiques per a un percen- tan en situació de pobresa. L’altre tipus tatge significatiu de llars en totes les evolució de la situació laboral del pare i la mare. Província de Barcelona 2006 i 2010 de famílies on es concentren els princi- edats, però aquestes dificultats es fan 90 pals riscos de pobresa són les famílies especialment feixugues en el col·lectiu 91 2006 2010 nombroses, que, en el cas de les famí- de persones més joves que encapçalen Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 100 lies biparentals, arriben a una taxa de una llar. Així, la meitat de les llars en- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 80 96,6 88,3 pobresa del 60,3% (IDESCAT). capçalades per una persona entre 25 Pla municipal 81,8 Pla municipal per a la infància 77,3 a 35 anys sense fills menors reconeix 60 per a la infància 2013 - 2016 disposar de menys ingressos dels que 2013 - 2016 40 necessita per arribar a final de mes. 20 7,4 4,3 4,1 11,7 14,1 10,9 0 1,2 2,2 Treballa Aturat Inactiu Treballa Aturat Inactiu PARe O PARellA mARe mARe O PARellA PARe Taxa de pobresa per composició de la llar. Catalunya FoNt: Elaboració pròpia a partir del Panel de Famílies i Infància 2006 i 2010, CIIMU 2005 2006 2007 2008 2009 llars sense fills dependents (a) Ara bé, la crisi ha fet augmentar el vuit punts respecte del 2006, passant Unipersonal 38,7% 33,3% 28,3% 30,4% 28,7% nombre de llars on cap membre no tre- d’un 65% el 2006 a un 57% el 2010. Les De menys de 65 anys 24,3% – 13,6% 21,0% 17,6% l’augment de la balla. A Catalunya, famílies on cap dels dos membres no De 65 i més 55,7% 51,7% 46,4% 41,4% 41,4% inseguretat laboral, amb el percentatge de treballa ha passat d’un 1,3% a un 4,4% menors de 18 anys i les llars monoparentals on el proge- Amb dos adults 17,1% 18,6% 21,3% 17,7% 17,0% un mercat cada cop més que viuen en llars nitor que encapçala la llar no treballa De menys de 65 anys 9,2% 11,7% 12,8% 10,4% 11,7% basat en contractes on cap membre no ha augmentat en dos punts, arribant a Amb al menys un de 65 i més 27,9% 26,9% 31,9% 27,2% 23,8% temporals, i la relació treballa s’ha tripli- gairebé el 19%. Aquest fet suposa un dels sous baixos i els cat en cinc anys, indicador més de l’augment de la pre- llars amb fills dependents costos elevats familiars passant del 3,7% carietat econòmica i laboral d’aques- Un adult amb un o més fills dependents 17,4% 21,0% 17,0% 16,4% 21,7% exigeixen a les famílies el 2005 a l’11,2% tes famílies. Dis adults amb un o més fills dependents 17,4% 21,0% 17,0% 16,4% 21,7% una doble presència en el el 2010.7 Segons dades de la pro- Amb un fill dependent 10,9% 14,2% 11,5% 12,4% 20,8% mercat de treball per tenir un mínim d’estabilitat víncia de Barce- Amb dos fills dependents 19,0% 23,3% 17,8% 15,8% 17,6% econòmica a la llar. lona del PFI, el Amb tres o més fills dependents 33,9% 25,5% 27,4% 45,7% 60,3% p e r c e n t a t g e d e – No es disposa de casos suficients. famílies amb dos sous ha disminuït Nota (a): Persones menors de 16 anys i entre 16 i 24 anys que viuen almenys amb un dels pares i que són econòmicament inactives. FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les dades de l’ECV_2005 fins 2009, 7 Dades de l’IDESCAT. Consultades al juny del INE i IDESCAT 2011 a http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do. % També és necessari referir-se a la si- sa més quan s’apliquen llindars de po- l’eXClusIÓ ResIDenCIAl tuació dels menors d’origen immigrant. bresa més intensa. Mentre que el risc Segons el ja citat Informe de la Inclusió de pobresa alta entre els autòctons és Una de les diferents cares en què es i Infància, a la província de Barcelo- a Espanya 2008, el risc de pobresa dins del 8,4%, entre els d’origen estranger visualitza l’exclusió social que pa- na (Gómez-Granell i Julià, 2012, en el grup de menors de 16 anys és espe- es quadruplica (32%). El risc de po- teixen les famílies és la que fa refe- premsa), el 2006 el 30,9% de llars cialment alt entre els d’origen immi- bresa severa és set vegades més alta rència a l’habitatge i l’entorn. L’ex- amb adolescents patien amunte- grant: a l’Estat espanyol la meitat són entre els menors d’origen immigrant clusió residencial es pot definir com gament (fins a 20 m2 per persona). pobres. La bretxa entre els infants au- (28% i 4%, respectivament). el procés que condueix determinats D’aquestes llars, el 20,7% se situen tòctons i els d’origen immigrant s’acu- grups o col·lectius a no poder resol- en un amuntegament moderat (entre dre de manera satisfactòria i autò- 15 i 20 m2 per persona), un 8,8% en noma les seves pròpies necessitats amuntegament greu (entre 10 i fins Percentatge de pobresa dels menors de 16 anys segons procedència dels pares. residencials, que s’articulen al llarg a 15 m2 per persona) i un 1,4% de les 92 espanya, 2006 del cicle vital. llars presenta una proporció que no 93 Espanya Resta del món* supera els 10 m2 per persona (amun- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports En concret, la problemàtica referent tegament sever). Aquest fet està Qualitat de Vida, 60 Igualtat i Esports a l’habitatge s’acostuma a centrar molt lligat als nivells de pobresa de Pla municipal Pla municipal per a la infància 50 52,4 en l’accés i les condicions d’habita- les famílies, ja que el 30% de les per a la infància 2013 - 2016 bilitat de l’habitatge. La sobreocu- famílies que es troben per sota del 2013 - 2016 40 pació dels habitatges suposa una de llindar de la pobresa pateixen situ- 30 32,1 les principals problemàtiques resi- acions de manca d’espai físic a les 27,9 dencials que ha afectat, sobretot, la llars. 20 21,2 població estrangera amb dificultats 10 8,4 4,3 econòmiques que ha arribat a Ca- talunya en els últims anys. Segons 0 Pobresa moderada Pobresa alta Pobresa severa l’estudi ja citat basat en l’anàlisi (60% mediana) (40% mediana) (25% mitjana) de les dades del Panel de Famílies * Resta del món: s’hi inclouen els nens/es els pares dels quals són estrangers (de qualsevol país excepte els 25 de la Unió Europea). llars segons grau d’amuntegament físic. Província de Barcelona FoNt: Elaboració CIIMU a partir de l’Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008. Dades de l’ECV_2006 A la província de Barcelona, segons dades del Panel de Famílies i Infància, mentre Amuntega- Amuntega- Amuntega- sense amun- que a les llars d’origen autòcton la taxa de pobresa és del 15%, a les d’origen immi- ment sever ment greu ment moderat tegament grant arriba al 35%. Total 1,4% 8,8% 20,7% 69,1% Taxa de pobresa de les llars segons estructura de la llar i origen dels pares. Província de Barcelona llindar pobresa Pobre 5,9% 23,7% 23,7% 46,6% 40 No pobre 0,4% 6,3% 19,4% 74,0% 30 33,9 35 Origen pares 20 23,2 Pares immigrants 7,0% 32,6% 28,5% 32,0% 16,7 15 Pare no immigrants 0,9% 6,6% 19,8% 72,7% 10 12,5 Nota: Amuntegament sever fins a 10m2/persona. 0 Amuntegament greu més a 10 fins a 15m2/persona. Total Biparental Reconstituïda Monoparental Autòcton Inmigrant Amuntegament moderat més de 15 fins a 20m2/persona. Sense amuntegament més de 20m2/persona FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU % menors 16 anys pobres % El cost de l’habitatge no és un factor lies amb adolescents a la província de VulneRABIlITAT I mAlTRACTAmenT que tothom pateix de la mateixa ma- Barcelona tenen l’habitatge totalment nera. No és el mateix parlar de famílies pagat o cedit gratuïtament (part o el Tal com promou la UNICEF, tots els morts per cada 100.000 infants menors que tenen ingressos reduïts i que no total), el 45,6% són de propietat amb nens i les nenes tenen dret a ser prote- de 15 anys. han de fer front a cap tipus de paga- pagament pendents (hipoteques) i un gits de la violència, l’explotació i l’abús. ment per l’habitatge, que famílies amb 13,4% de lloguer. D’altra banda, s’ha No obstant això, milions d’infants ar- A partir de l’aprovació de la nova Llei ingressos reduïts però que han de fer de tenir en compte en especial que el reu del món de tots els estrats socio- de drets i oportunitats de la infància i front als costos d’un lloguer o d’una hi- 36,8% de les famílies que es troben per econòmics, de totes les edats, les reli- l’adolescència de Catalunya, l’Ajunta- poteca. Segons les dades del Panel de sota del llindar de la pobresa estan pa- gions i les cultures pateixen violència, ment de Barcelona defineix el Pla de Famílies i Infància, el 41% de les famí- gant endeutament hipotecari. explotació i abús cada dia. A més, mili- millora d’atenció a la infància en risc i ons d’infants més estan en risc. Alguns les seves famílies, que posa l’èmfasi en infants són particularment vulnerables els serveis socials bàsics i en la relació 94 Règim de tinença d’habitatge segons pobresa. Província de Barcelona a causa del seu gènere, l’origen ètnic de continuïtat entre aquests i l’atenció 95 o l’estatus socioeconòmic. Els nivells especialitzada. Qualitat de Vida, No pobre Pobre més alts de vulnerabilitat s’associen Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports 60 sovint amb infants amb discapacitat, L’atenció social bàsica és el primer ni- Pla municipal Pla municipal per a la infància que han quedat orfes, de minories èt- vell d’atenció social al ciutadà i té, per per a la infància 2013 - 2016 50 niques i altres grups marginats. Altres tant, la missió d’atendre les necessi- 2013 - 2016 48,8 40 riscos per als infants estan associats tats socials més immediates, generals 41,2 36,8 amb el fet de viure o treballar al carrer, i bàsiques de les persones, les famílies 30 32,8 30,4 de viure en institucions de tutela o en i els grups, i de contribuir a la preven- 20 centres de menors i de viure en comu- ció de les problemàtiques socials. És nitats on la desigualtat, la desocupació evident que les noves condicions soci- 10 10 i la pobresa es concentren. als han comportat que, com ja hem ex- 0 plicat més amunt, la violència, l’explotació i De propietat totalment Propietat amb De lloguer Molts infants es veuen exposats a di- les situacions de pagat/cedit pagaments pendents els abusos es produeixen verses formes de violència, explotació risc d’exclusió so- gratuïtament i abús, incloent-hi l’abús sexual i l’ex- cial s’ampliïn i es a les llars, les famílies, FoNt: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU plotació, el tràfic, el treball infantil, la diversifiquin. Són les escoles i les violència de gènere, l’assetjament es- moltes les situaci- comunitats, en tots els colar, l’assetjament cibernètic, la vio- ons que, més enllà contextos socials. lència entre colles, la mutilació/ablació de la pobresa material, poden portar a el factors de risc En un context de crisi econòmica, el rè- genital, el matrimoni infantil, el mal- l’exclusió social i això ha suposat que d’exclusió són la gim de tinença d’habitatge és un factor tractament psíquic i emocional i altres en els darrers anys s’hagin incremen- precarietat econòmica determinant de risc d’exclusió social pràctiques nocives. Hi ha evidència tat les consultes i demandes de la po- i laboral familiar, per a les famílies, sobretot pel perill de significativa que la violència, l’explota- blació en general als serveis socials la manca d’accés a no poder fer front a les hipoteques (que ció i l’abús poden afectar la salut física d’atenció bàsica. l’habitatge, l’estructura pot arribar a comportar la pèrdua de i mental de l’infant a curt i llarg ter- de la llar, en especial l’habitatge i mantenir pagaments pen- mini, que tenen un impacte en la seva Els equips de serveis socials bàsics, la monoparentalitat, dents amb el banc) i amb conseqüènci- capacitat d’aprendre i socialitzar i que distribuïts en 40 centres de serveis la manca d’assoliment es tan greus com el desnonament, que afecten la seva transició a l’edat adul- socials a la ciutat, atenen aquelles també pot succeir en el cas de famílies ta, amb conseqüències adverses en la situacions de fragilitat de la infància educatiu i la salut. en lloguer. vida. Segons l’informe d’UNICEF A lea- que poden ser de risc lleu o moderat. gue table of child maltreatment deaths Són situacions que arriben als cen- in rich nations (UNICEF, 2003), Espanya tres de serveis socials a partir fona- és el país amb menys morts infantils mentalment de les demandes direc- per maltractament per any, amb 0,1 tes o indirectes de la mateixa família, % de les escoles i les entitats d’infàn- molts casos les problemàtiques plan- la majoria de menors d’edat atesos menors atesos per Css serveis socials cia, d’entitats de lleure socioeduca- tejades per persones i famílies tenen directament pels Css el 2011 ho han Bàsics segons grup d’edat. Barcelona 2011 tiu o de salut, tot i que també poden conseqüències directes sobre els seus estat per problemes familiars i rela- arribar per demanda de la DGAIA, la fills, encara que el motiu de la consul- cionals (el 41%), bàsicament per con- Menor 0-3 fiscalia o els jutjats. ta no estigui relacionat amb el proble- ductes de risc i per relacions conflicti- ma del menor. En aquest sentit, podem ves entre pares i fills. En el 18% dels 8% Segons dades de l’Ajuntament de Bar- veure que el nombre de domicilis d’ex- casos és per temes educatius, com celona, una proporció relativament pedients familiars amb menors, o sigui l’absentisme escolar, el baix rendiment petita d’usuaris d’aquests serveis són famílies amb fills de 0 a 17 anys amb in- educatiu o la baixa implicació dels pa- menors d’edat (el 4% del total de la tervenció dels SSB, és bastant més alt, res en el procés educatiu dels fills. En població atesa al 2011). El 2011 es van arribant als 7.191 domicilis l’any 2011. tercer lloc trobem les qüestions econò- 49% atendre de manera directa com a usu- miques, amb el 17% del total d’atesos, Menor 13-17 96 aris 2.717 infants menors de 18 anys.8 Del total de menors atesos directa- la majoria dels quals són per mitjans 43% 97 Però cal dir que aquestes dades s’han ment pels serveis socials bàsics el econòmics insuficients. Entre les pro- Menor 4-12 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports d’interpretar amb cautela, ja que en 2011, el 18% eren del Districte de Nou blemàtiques de salut, que represen- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Barris (488 casos), seguit de Sant Matí ten el 13% dels casos, destaquen les Pla municipal Pla municipal per a la infància 8 Les dades de menors atesos pels amb un 15% (405 casos) i Horta-Gui- malalties cròniques i els trastorns de per a la infància 2013 - 2016 serveis socials bàsics que apareixen en nardó i Sants-Montjuïc, que n’atenen conducta dels infants. La resta de ca- 2013 - 2016 aquest apartat han estat calculades sobre al voltant del 12% (amb 343 i 332 ca- sos són variats, com, per exemple, la la base del nombre de persones ateses sos, respectivament). manca d’espais de socialització del durant el 2011 que el 31 de desembre d’aquest any eren menors de 18 anys. lleure o els desnonaments en el cas de FoNt: Elaboració CIIMU segons dades de l’Ajun- l’habitatge. tament de Barcelona, 2011 menors atesos per Css serveis socials Bàsics segons districtes. Barcelona 2011 nombre de menors atesos als Css serveis socials Bàsics per àmbit de problemes. Barcelona, 2011 20 Jurídicolegal Laboral 18 17,96 2,7% 2,0% Xarxa de proximitat i comunitat 16 14,91 Habitatge residencial 0,3% 14 2,8% Context i valors culturals 12,22 12,62 12 0,2% Lleure socioeducatiu 10 9,57 9,97 9,39 3,3% 8 6 Sociosanitari / 4,49 5,08 Salut 4 3,79 13% 41% Individual / Familiar / 2 Relacional 0 Ciutat Eixample Sants- Les Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant Vella Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí 17% Gervasi Econòmic / FoNt: Elaboració CIIMU segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, 2011 Necessitats bàsiques 18% Del total de menors de 18 anys atesos directament pels serveis socials bàsics, el 8% Educació/Formació són menors de 3 anys, el 43% tenen entre 4 i 12 anys i el 49%, entre 13 i 17. Aquestes xifres s’han anat mantenint en els darrers anys. FoNt: Elaboració CIIMU segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, 2011 2.2 BAlAnÇ Del PROgRAmA munICIPAl PeR A lA InFànCIA I l’ADOlesCÈnCIA 2007-2010 En aquest moment a Barcelona hi ha a l’EAIA, factor possiblement relacionat lÍnIA esTRATÈgICA 1. lA PARTICIPACIÓ I els DReTs 13 equips especialitzats que atenen amb l’aplicació de l’LDOIA i l’assumpció LA pARTICIpACIó dE L’INfANT Com Dels InFAnTs els infants i adolescents en situació de de major competències d’atenció de la A SubjECTE I pRoTAGoNISTA ACTIu risc greu o desemparament (EAIA). Al infància en risc per part dels Serveis So- • Projecte de participació en un tema gràfic següent podem veure l’evolució cials Bàsics, però també, perquè a partir Impulsar línies de treball i accions per central de ciutat: «El pregó de la Laia: dels infants atesos per aquests serveis de 2012 s’han aglutinat els expedients fer de Barcelona una ciutat més aco- La veu dels infants» des del 2007 fins al 2012. en un únic EAIA referent, la qual cosa ha llidora per als infants i adolescents. Any 2010: hi participen 18 centres es- comportat una baixada del nombre d’ex- Promoure processos innovadors d’im- colars. pedients i no de nuclis familiars. Aquest plicació, participació i protagonisme Infants atesos als eAIA procediment es continuarà aplicant du- actiu d’aquest col·lectiu. • Foment de la participació a traves de 3.800 rant l’any 2013. les noves tecnologies. les neCessITATs Dels InFAnTs 3 ciberaules. 3.700 98 Un tema minoritari però emergent és 99 3.600 l’anomenada violència filioparental (me- • Barcelona «Ciutat amiga de la infàn- • Participació en activitats de lleure Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 3.500 nors que agredeixen els seus progenitors cia» Reconeguda el 2007 promogudes pel teixit associatiu. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports o tutors legals). Segons un recent infor- Convenis amb tres entitats de segon Pla municipal 3.400 Pla municipal per a la infància 3.300 me de la Fiscalia, la violència domèsti- • El web dels infants amb una visió am- ordre: el Consell de Joventut de Bar- per a la infància 2013 - 2016 ca exercida per menors d’edat contra els plia i més integrada (lleure, educació, celona, el Moviment Laic i Progres- 2013 - 2016 3.200 seus pares o parents ha augmentat fins salut, esports i atenció social) http:// sista i la Fundació Pere Tarrés. 3.100 al 55% el 2011 respecte a l’any anterior bcn.cat/infancia. 3.000 (de 220 casos a 342). Moltes agressions • Participació en activitats de lleure 2.900 no són denunciades, ja que molts pares • Iniciatives de coordinació amb l’as- organitzades en casals i ludoteques 2007 2008 2009 2010 2011 2012 desisteixen de fer-ho en ser conscients sociacionisme juvenil. municipals de la ciutat. de les conseqüències legals que podrien Mostra d’entitats d’associacions ju- 47 equipaments que van atendre, el FoNt: SIAS (Sistema d’Informació d’Acció Social, comportar per als seus fills, tant condem- venils, Consells d’infància i joventut 2011, 4.050 infants. Ajuntament Barcelona) nes com ordres d’allunyament. dels districtes, Comissions de lleure dins les taules de joves dels distric- • Sensibilització de la població a través Com es pot veure, la xifra d’infants atesos Reconèixer l’existència i rellevància so- tes. de diverses accions. des dels equips especialitzats d’infància ciològica d’aquests riscos no equival a Cal destacar la publicació La con- en risc es manté al llarg dels anys, però assumir que l’emergència de nous riscos • Millora de la mobilitat urbana: la T12. venció sobre els drets dels infants a partir del 2008 hi ha un repunt. Actual- implica necessàriament un empitjora- en lectura fàcil i la celebració del Dia ment han augmentat els casos de mal- ment de les condicions de vida de la in- • Continuació del pla d’accessibilitat a internacional dels Drets dels Infants, tractaments físics, alguns d’ells lligats a fància o de les seves oportunitats futu- la ciutat: amb 17 entitats compromeses. Viure en la societat patrons educatius res. El que alguns autors, com Giddens o 11 jardins infantils adaptats total- d’altres entorns Beck, han anomenat societat del risc ex- ment i 124 adaptats per a cadires de del risc no significa culturals, i també posa els individus a noves modalitats de rodes. necessàriament fer-ho hi ha una tendència risc, però és també una societat reflexiva en una societat més més elevada de fa- i en transformació, que es reconsidera i insegura o perillosa, mílies amb progeni- es reconstrueix constantment a si matei- sinó en una societat més tors amb trastorns xa, generant en el curs d’aquest procés reflexiva, on aquests de salut mental, noves capacitats per mitigar el risc i no- perills es poden anticipar com també hi ha ves formes d’organització per alleujar els i prevenir. una major detecció efectes negatius. Vivim en una societat (giddens, 1999) d’adolescents amb cada vegada més preocupada per la seva problemes de sa- seguretat i el seu benestar, que es pot do- lut mental. Constatem, però, que el 2012 tar de més i millors instruments per tal de ha disminuït el nombre d’infants atesos poder-ho oferir. lÍnIA esTRATÈgICA 2. • Definició i lleuger impuls del Servei lÍnIA esTRATÈgICA 3. • Definició de la campanya de vacan- ATENCIó I SupoRT A LES fAmÍLIES d’Atenció Domiciliaria per a famílies ACCIó SoCIoEduCATIvA TRANS- ces d’estiu, adaptada a les necessi- Amb INfANTS I AdoLESCENTS amb objectius socioeducatius. vERSAL dE pRoXImITAT pER A To- tats de la ciutat i a la normativa legal. De 621 llars el 2008 a 680 llars el TES LES ETApES dEL CREIXEmENT 111.877 places (2010), 13.962 més Impulsar l’atenció integral a les famí- 2011, representa el 6% del total de que el 2007. lies amb infants i adolescents en el llars amb SAD. Desenvolupar un entramat de recur- desenvolupament de les seves funci- sos d’acció socioeducativa, amb ca- • Consolidació de l’acció socioeducati- ons parentals. • Renovació i consolidació del Servei ràcter transversal i de proximitat, va al medi obert a través del progra- de famílies col·laboradores (famílies integrant la promoció, la prevenció i ma «A partir del carrer». suPORT A lA FunCIÓ PARenTAl De que ajuden altres famílies). atenció i el suport a les diferents eta- 34 educadors i educadores i 1.768 jo- CuRA I eDuCATIVA De les FAmÍlIes Nou impuls l’any 2010: 42 famílies al pes de creixement. ves contactats el 2010. banc i 27 infants acollits. 100 • Projectes de vinculació família-esco- 101 la i altres entitats de lleure. «Temps PlA D’ACCIÓ sOCIOeDuCATIVA emeRgenTs sOCIAls: l’ABsenTIsme Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de Barri». lA PeTITA InFànCIA 0-3 Anys esCOlAR Qualitat de Vida, Igualtat i Esports De 1.966 usos l’any 2006 a 186.039 • Visualització d’accions socioeduca- Pla municipal • • Pla municipal per a la infància usos el 2011, sumat a la diagnosi Definició del model i consolidació tives. Aprovació i implementació del Pla per a la infància 2013 - 2016 d’activitats educatives fora de l’hora- dels espais familiars municipals (0-3 Directori de recursos socioeducatius integral de millora de l’escolaritat i 2013 - 2016 ri escolar. anys) en els centres oberts munici- de lleure i esports integrats al web tractament de l’absentisme a tota la pals de Barcelona. d’infància. ciutat. • Posada en marxa i manteniment de Dos nous espais familiars als nous Edició de guies d’activitats i recursos Anàlisi de les dades sobre absentisme projectes educatius de ciutat adre- centres oberts municipals (Sant Mar- per a famílies, infants i adolescents. dels centres educatius de la ciutat. çats a famílies. tí i les Corts-Sants). Total 140 places. Implementació del pla a través de El racó de pares i mares a les bibli- • Definició del model de «L’acció so- la Comissió de Tractament de l’Ab- oteques; web: www.bcn.cat/cem/pa- • Continuació dels programes i projectes cioeducativa en el marc dels serveis sentisme Escolar de Barcelona, en resimares; la publicació Famílies que educatius per a famílies amb nadons. socials bàsics». Definició de les fun- coordinació amb les comissions de eduquen i la guia d’accions formati- Al qual s’han de sumar 140 noves pla- cions de l’educador social a escala districte. ves per a famílies Educar és estimar. ces dels centres oberts municipals. individual, de grup i comunitària. Creació d’una comissió tècnica per fer propostes d’actuació. • Manteniment i desenvolupament als • Ampliació de la xarxa de centres Centres de Serveis Socials (CSS) de oberts. Posada en marxa de dos cen- • Diagnòstic de l’absentisme a la ciu- nous projectes. tres oberts municipals i signatura de tat: es comprova que ha disminuït. Actualment hi ha 27 grups de suport quatre convenis més amb entitats del Actualment hi ha 1.255 casos d’absen- a les competències parentals/ma- tercer sector, que van passar a incor- tisme (índex de 0,73%), dividits en 937 rentals. porar-se a la xarxa. casos d’absentisme regular i 288 d’ab- Definició del model de centre obert sentisme crònic (curs 2010-2011). suPORT A PROCessOs De CICle VITAl i consolidació: dos nous centres FAmIlIAR I CRIsIs eVOluTIVes O COn- oberts municipals (Sant Martí i les JunTuRAls Corts-Sants). Un total de 17 centres oberts que poden atendre 1.500 in- • Desenvolupament de 40 plans d’acció fants. 2,00% als centres de serveis socials (PASC) 1,50% Curs en la dimensió famílies. • Definició d’un nou model de casals 1,00% 2007-08 Curs Una mitjana de 8.238 domicilis l’any infantils i ludoteques: cartera de ser- 0,50% 2008-09 Curs Curs amb intervencions dels serveis soci- veis, població destinatària, gestió, 2009-10 2010-11 als bàsics. espais i estàndards. 0,00% Índex d’absentisme lÍnIA esTRATÈgICA 4. DeTeCCIÓ, PReVenCIÓ I ATenCIÓ A lÍnIA esTRATÈgICA 5. XARXA d’ATENCIó I pRoTECCIó A LA INfàNCIA I L’AdoLESCÈNCIA sITuACIOns De VIOlÈnCIA InTRA- XARXA Com A vISIó EN RISC GREu I dESEmpARAmENT FAmIlIAR Generar i activar espais d’intercan- Millorar i consolidar el sistema d’atenció i protecció a la infància en situació d’alt • Posada en marxa de programes i nous vi i d’acció cooperativa en xarxa entre risc a la ciutat de Barcelona. Revisar i enfortir la resta d’instruments, recursos i ser- dispositius de detecció i tractament l’Ajuntament i les entitats que tre- veis d’atenció a infants i adolescents altament vulnerables. de situacions de violència masclista ballen a la ciutat en l’àmbit de la in- i maltractament en el si de la parella. fància i l’adolescència. Promoure les eines d’informació, coneixement i re- ATenCIÓ A lA InFànCIA en RIsC • Creació d’un nou Centre municipal cerca sobre la realitat i les dinàmiques d’acolliment d’urgències. d’infància. • S’ha dissenyat i aprovat el Model de promoció i suport a les famílies i atenció a la Amb 27 places i 69 unitats familiars 102 infància i l’adolescència en risc, tot i que no s’ha aplicat a escala organitzativa. (69 dones i 64 fills/es) tractades. XARXes D’InFànCIA Al TeRRITORI I 103 En el model actual s’han atès 3.280 infants als serveis socials bàsics i 3.529 als Servei Atenció a Nens/es (SAN): de ReCeRCA Qualitat de Vida, Igualtat i Esports equips d’atenció a la infància en risc (2010). 109 el 2007 a 129 el 2010. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Consolidació, desenvolupament i Pla municipal Pla municipal per a la infància • Increment d’ajuts econòmics a famí- proliferació de xarxes de serveis i re- per a la infància 2013 - 2016 lies en conceptes escolar, de lleure i cursos d’infància al territori. 2013 - 2016 Infants atesos 0-17 2007 2008 2009 2010 2011 socieducatiu. 6 xarxes d’infància estables a la ciutat. serveis socials bàsics 3119 3539 3479 3280 2918 23% d’ajuts en conceptes escolars i eAIA 3315 3239 3361 3529 lleure infantil. • Consolidació del grup de treball d’In- fància del Consell municipal de Ben- estar social (CmBs), que ha centrat la seva temàtica en la participació de l’infant com a repte. • Millores de circuit, protocols de de- • Nou servei per garantir la valoració 31 entitats participants el 2010. tecció i valoració i nous dispositius i urgent de la infància en risc: equip programes especialitzats de tracta- Central especialitzat d’Atenció a la • la xarxa de drets dels infants forma- ment a famílies amb infants en risc i Infància (eCeIA). da per 17 entitats. suport a famílies extenses. Des de la seva creació el 2009 fins al 384 famílies i 552 nens i nenes reben 2010 es van atendre 99 famílies i 135 • Amplis estudis i recerques al voltant actualment tractament psicotera- infants. Anualment accedeixen al cir- de la situació d’infància a la ciutat. pèutic especialitzat (2011). cuit de valoració urgent una mitjana 5 recerques específiques d’infància. de 30 casos prioritaris que no poden • Consolidació de l’educador social esperar a ser atesos pels circuits or- familiar als seAIA (Servei Especia- dinaris. litzat d’Atenció a la Infància i l’Ado- lescència). • Acord de ciutat i posada en marxa Són 16 educadors i educadores que dels circuits de maltractament infan- han atès al voltant de 261 infants til en diferents territoris de la ciutat. l’any 2011. 5 circuits en funcionament. 3. PARTICIPACIÓ I APORTACIOns 3.1 ReCOmAnACIOns Del gRuP D’InFànCIA Del COnsell De BenesTAR sOCIAl Les aportacions al Pla Municipal per a la Infància del Consell de Benestar Social s’han fet al llarg del desenvolupament del Grup de treball d’Infància del Consell Mu- nicipal de Benestar Social, però van ser recollides i treballades de manera especí- fica a través d’una sessió de treball participativa del grup de treball d’infància en la qual van participar diferents representants d’entitats socials i associacions: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Grup Municipal PSC, Associació Benestar i Desen- volupament, FEDAIA, Càritas Diocesana de Barcelona, Col·legi Oficial de Treball So- cial, Consorci de Serveis Socials de Barcelona, Fundació Catalana de l’Esplai, UGT de Catalunya, Creu Roja de Barcelona i DIOMIRA. Les aportacions les podem estructurar en quatre àrees que resumim a continuació. 104 105 InFAnT COm A CIuTADà • Facilitant l’accés dels infants als ca- Qualitat de Vida, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports nals de participació en els diferents Igualtat i Esports Per poder garantir que els infants si- àmbits de la seva vida. Pla municipal Pla municipal per a la infància guin ciutadans de ple dret, cal reco- per a la infància 2013 - 2016 nèixer-los com a ciutadans i ciuta- • Aprofitant i treballant amb els dife- 2013 - 2016 danes, assegurant-los el dret a ser rents canals de comunicació, com escoltats, el dret a la informació, el poden ser la televisió, la ràdio, Inter- dret a la llibertat de pensament, el net i les xarxes socials, per sensibi- dret d’associació, el dret a la privaci- litzar la població dels drets i les res- tat i el dret a opinar. ponsabilitats dels infants. A més a més, s’ha de fomentar la cons- • Garantint el dret a la igualtat d’opor- ciència ciutadana sobre els drets i les tunitats de tots els infants, eliminant responsabilitats dels infants, sense barreres i desi- Prioritats: caure en la sobreprotecció o el pater- gualtats en l’ac- nalisme per part dels adults, ja que, en cés als canals un sistema polític aquest cas, s’estaria limitant la seva de participació, que doni suport a la capacitat d’opinar. com poden ser participació infantil i hi les desigualtats cregui fermament. Per tant, es considera que la participa- causades per la Veu i reconeixement dels ció de l’infant és un aspecte priorita- bretxa tecnolò- infants i participació en ri, en el qual cal treballar de diferents gica. totes les decisions que maneres: els afecten. En aquest sentit, ser escoltat dins la • Fomentant la participació dins de la proposen crear un família com a primera família, l’escola i la participació ciu- consell d’infants esfera de creixement. tadana a través del barri. de ciutat que tin- Barcelona Ciutat gui vinculació amb • Fent formació en bones pràctiques les polítiques que Amigable amb els infants. de participació a les famílies, l’esco- afecten nens i nenes i adolescents i la, els esplais i les organitzacions de que s’estableixin mitjans pels quals lleure i l’administració. l’administració pugui fer un retorn de les propostes presentades pel consell. A més, ressalten la importància del Per tot això es diagnostica com a neces- • Acostar els pares i les mares a les no- Educació: treball de proximitat, que afavoreixi la sitat fonamental la conciliació laboral i ves tecnologies, perquè puguin com- participació dels infants en un entorn familiar, entenent que el primer pas per partir el mateix codi que els seus fills • Garantir el dret a l’educació pública més proper, com pot ser cada barri; per afavorir el paper de la família és acon- i filles. i de qualitat (també de la franja 0-3 això proposen la creació de consells seguir que els pares i les mares puguin anys). d’infants als barris. dedicar més temps als seus fills i filles. • Fomentar l’educació sexual i de con- En aquesta direcció es proposen diver- sum de drogues en el si de la família, • Assegurar la qualitat de l’educació, Al mateix temps, es proposa enfortir ses mesures: donant suport als pares i mares en en aquest cas de les escoles bressol, les relacions a escala nacional (a tra- aquests temes. disminuint les ràtios d’alumnes per vés del Consell Nacional dels Infants • Per garantir la conciliació laboral i professor/a i evitant l’externalització i Adolescents de Catalunya – CnIAC) i familiar apareixen diferents opcions: • Orientar les famílies en moments de dels serveis. internacional. donar uns recursos a les famílies transicions familiars, potenciant la 106 perquè puguin dedicar més temps transparència i el dret a la informació • Donar una millor atenció als alum- 107 Per acabar, es destaca la importància als seus fills i filles, ampliar la xarxa dels infants. nes amb necessitats educatives es- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de continuar treballant en la línia de d’escoles bressol i adaptar els hora- pecials. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports les Ciutats Amigables amb la Infància, ris de les escoles. • Ampliar l’atenció en temes de salut Pla municipal Pla municipal per a la infància per tal de fer una ciutat pensada amb emocional a les famílies, així com el • Reconèixer la importància de l’escola per a la infància 2013 - 2016 i per als infants, on els espais públics • Conscienciar sobre les responsabili- suport en els conflictes relacionals. en la conformació dels estils de vida 2013 - 2016 siguin accessibles i pensats per a ells tats dels pares i les mares, així com dels infants i promoure la creació de i elles. I es destaca la necessitat que la importància de compartir aquestes • Tenir en compte la diversitat de mo- vincles i la transmissió d’informació aquesta línia sigui el resultat d’un tre- responsabilitats. Un bon mitjà per fer- dels familiars i els nous contextos. amb les famílies, PRIORITATs: ball compartit entre l’Administració i la ho pot ser donant a conèixer els rols però també amb societat civil. exemplars de persones públiques. altres agents Promoció d’un oci salu- InFànCIA I esTIls De VIDA educatius com dable com a alternativa al • Potenciar la transmissió de valors, poden ser els es- consumisme. InFànCIA I RelACIOns FAmIlIARs sense que aquesta funció sigui dele- Les propostes en aquesta àrea partei- plais i altres enti- Fer un major reconeixe- gada a altres agents, assegurant l’ac- xen de l’observació que el paper fona- tats de lleure. ment de la tasca de les La família és considerada un element cés de totes les famílies als espais fa- mental en la conformació d’un estil de entitats de lleure educatiu. clau en el creixement i desenvolupa- miliars de 0-3 anys, creant més espais vida determinat entre infants i ado- Salut: Retardar un any el con- ment dels infants. En aquest sentit, es de joc compartit (com poden ser els lescents prové fonamentalment dels sum de tabac i alcohol PRIORITATs: destaca la necessi- parcs), potenciant les activitats fami- valors i hàbits que els transmeten les • Millorar l’atenció millorar l’atenció de la tat d’un reconeixe- liars en les quals intervinguin tots els famílies. En aquest sentit es consi- de la salut men- CONCILIACIÓ: ment social de les membres de la família i creant casals dera imprescindible fomentar que els tal i emocional, salut emocional. Conciliació de la vida responsabilitats de de mares i pares, en els quals aquests pares i les mares assumeixin aques- solucionant la saturació que pateixen laboral, familiar i personal la família, que vagi es puguin formar i compartir temps ta responsabilitat en l’educació dels els serveis actuals (CSMIJ) i donant per garantir l’educació lligat a un suport amb els seus fills/es. seus fills i filles, així com la importàn- un servei més proper als infants, en dels infants i la formació en el desenvolupa- cia de donar-los suport en el procés de els seus entorns, per tal de millorar la dels pares i les mares. ment d’aquestes • Donar suport a les competències pa- transmissió de valors i estils de vida prevenció i la diagnosi. Facilitar el temps funcions. rentals amb projectes com la prova saludables. compartit entre pares i pilot de l’Agència de Salut Pública, • Tractar els hàbits alimentaris i de son mares i fills/es: temps, A més, es ressalta en què una persona acompanya la fa- D’altra banda, però, també es destaca per prevenir malalties i trastorns ali- la importància que mília durant els anys de criança, po- la necessitat de promoure uns estils de mentaris. recursos i espais. tenen les compe- tenciant que aquest treball es faci en vida saludables des d’altres àmbits: tències parentals en el desenvolupa- tots els àmbits i estenent el treball en • Retardar un any la mitjana d’inici de ment d’aquestes responsabilitats, així grup familiar. consum de tabac i alcohol entre els com el paper fonamental de la família adolescents. com a transmissora de valors. Oci Educatiu: InFànCIA VulneRABle I en RIsC Concretament, es proposa afrontar el prEvENció i atENció: D’eXClusIÓ sOCIAl treball amb aquests col·lectius des de • Fomentar un oci saludable, alterna- la perspectiva de la participació i de la • Donar una atenció als diferents per- tiu a l’oci consumista i individualista En el moment de crisi i d’aparició de prevenció: fils de vulnerabilitat dels infants predominant. nous factors de vulnerabilitat, com sense estigmatitzar: discapacitats i l’augment de l’atur o els desnona- participació: immigració (diferenciant aquells que • Donar més visibilitat i reconeixement ments, s’han de garantir les necessi- tenen referents familiars dels me- a les entitats de lleure educatiu com tats bàsiques: habitatge, educació, • Per evitar caure en un assistencialis- nors no acompanyats). els esplais. beques menjador… En aquest sentit, me paternalista, l’atenció a les famí- l’atenció de la infància vulnerable i en lies s’hauria de basar en tot moment • Tenir en compte les desigualtats ge- • Facilitar l’accés a les instal·lacions risc d’exclusió social es presenta com a fomentar un rol actiu d’aquestes en nerades per raons de gènere i fer un esportives, assegurant l’accés a les una prioritat que ha de ser tractada qualsevol aspecte relacionat amb els pla destinat tant als nens com a les 108 famílies en situacions de vulnerabili- amb urgència, assegurant els pressu- seus fills i filles. nenes. 109 tat i avançant cap a un model d’accés postos necessaris per fer-hi front. Qualitat de Vida, lliure. • Treballar des de l’enfortiment comu- Igualtat i Esports • Tractar els nous factors d’exclusió: Qualitat de Vida, nitari i la creació de xarxes de suport Igualtat i Esports A més, des del Consell Municipal de accés a noves tecnologies i accés a Pla municipal Pla municipal per a la infància • Fomentar l’oci vinculat a la cultura. Benestar Social es proposa establir entre les famílies dins dels barris. activitats de creixement personal per a la infància 2013 - 2016 un model de treball basat en l’anàlisi (extraescolars, oci, viatges…). 2013 - 2016 • Oci com a espai de socialització dels de la realitat social, el treball conjunt • Fomentar el voluntariat formant els infants. entre les administracions i les entitats voluntaris i sense que aquests subs- • Afavorir el treball amb les famílies en socials, partint de la transparència i el titueixin l’atenció professional. el marc dels centres oberts. traNSpOrt públic: consens, i l’avaluació dels plans i les • Creació de xarxes que potenciïn la mesures posades en marxa. participació directa dels infants. • Fomentar l’acolliment familiar, pri- • Continuar potenciant l’ús del trans- oritzant-lo davant d’altres mesures port públic entre infants i joves, man- • Coordinació dels diferents agents com els CRAE, potenciant el progra- tenint la T12 i congelant les tarifes de implicats en l’atenció de la infància ma de Famílies Acollidores amb més targetes per a joves. PRIORITATs: en risc i de les mateixes famílies. pressupost. tElEviSió i iNtErNEt: Prevenció (centres oberts, espais familiars i oci Temes transversals i de consens • Prendre mesures de prevenció i di- saludable). NOVES fusió dels riscos vinculats a l’ús garantir la cobertura de FAMÍLIA PARTICIPACIó NOUS RISCOS TECNOLOGIES d’Internet. necessitats bàsiques als infants (educació, menjar, La família és clau dret a opinar i deci- posen en perill la Riscos i oportu- • Contrarestar i limitar certs valors ne- habitatge i lleure). per al foment de la dir en tots els àm- cobertura de neces- nitats. Genera un gatius que es transmeten per aquests enfortiment comunitari i participació dels bits que afecten les sitats bàsiques, les oci indivualitzat, canals de comunicació. xarxes de suport familiar. infants, la promo- seves vides: estils relacions familiars amb riscos per a la Participació, donar veu ció d’uns estils de de vida, relacions de qualitat, els es- seguretat i allunyat • Fomentar la transmissió d’uns hàbits a la infància i garantir el vida saludables familiars i supera- tils de vida saluda- dels pares i mares d’ús saludable i segur de les noves dret a decidir. i en la prevenció ció de situacions bles i la participació però pot facilitar la tecnologies per part de les famílies, de situacions de de vulnerabilitat i dels infants. Noves participació dels facilitant la conciliació laboral i fami- vulnerabilitat fragilitat desigualtats. infants. liar i donant eines. Reconeixement Fomentar un i suport Participació en PRIORITAT ús responsable CONCILIACIó tots els àmbits i compartit 3.2 PROPOsTes eXPRessADes Pels nOIs I les nOIes De lA CIuTAT Aquest recull s’ha fet a partir de les ResPeCTe A un esPAI PúBlIC seguR ResPeCTe A les esCOles ResPeCTe A l’esPORT COm A aportacions dels infants i dels nois i les I sAluDABle PRàCTICA BàsICA De l’ACCIÓ noies de la ciutat, a través del Pregó de • Escoles ben equipades, amb bones sOCIOeDuCATIVA el Pregó de la laia: la Laia i de la XVII • Millorar el transport públic i la mobi- instal·lacions, que es puguin utilitzar participem per fer sentir Audiència pública. litat ecològica per disminuir la conta- per la comunitat educativa de l’es- • Demanda de més facilitats per a la la veu dels infants a minació sonora i ambiental. cola fora de l’horari escolar, per fer pràctica de l’esport. P r e s e n t e m , e n esport, aprendre llengües diverses, Barcelona. primer l loc, les • Facilitar l’ús del transport públic i fo- fer tallers, etc., per jugar i compartir • Més i millors instal·lacions gratuïtes. propostes de millora de la ciutat que mentar-lo abaixant-ne els preus. llibres i llengües diferents. els infants de tercer, quart i cinquè de primària han fet a través d’«El Pregó • Fer que el transport públic arribi a • Sense barracons. de la Laia: participem per fer sentir la tots els racons de la ciutat. ResPeCTe Al BenesTAR Dels 110 veu dels infants a Barcelona». InFAnTs I les FAmÍlIes 111 • Promoure que l’aire de la ciutat sigui • Esports Qualitat de Vida, En aquest procés han participat més més net, augmentant les zones verdes • Llengües • Demanda que a la ciutat tothom tin- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports de 650 infants organitzats en deu i millorant les existents equipant-les • Tallers gui un habitatge digne i els mitjans Pla municipal Pla municipal per a la infància equips de treball i provinents de 18 correctament (lavabos, fonts, jocs per • Espais econòmics i laborals per poder viure per a la infància 2013 - 2016 centres escolars. Les seves propostes i a diverses edats, etc.). per jugar dignament. Que les hipoteques sobre 2013 - 2016 els seus compromisos es van llegir pú- Amb més els habitatges es puguin condonar. blicament davant d’una representació • Reciclar els residus. Aprofitar l’aigua del govern de la ciutat encapçalada pel de la pluja. usos mateix alcalde, en un acte que va tenir • Més facilitats lloc el 15 de desembre de 2011. • Promoure i mantenir els carrers nets. • Més instal·lacions • Promoure una campanya per no em- Ben gratuïtes brutar Barcelona. equipades • Reduir la • Realitzar una campanya de flors als esports contaminació balcons. Instaurar el dia de les flors • Reciclar a la ciutat. • Amb bones medi • Millorar i augmentar els espais verds instal·lacions ambient i els parcs de la ciutat. Millorar-hi les • Sense Vida digna zones de joc per a grans i petits. barracons • Habitatge • Més nets • Treball • Més ben Carrers • Menjar equipats • Amb més i parcs espais verds i flors • Que arribi a tots Transport els racons • Fomentar-lo baixant públic els preus • Per reduir la contaminació Xvii audièNcia pública alS NOiS i NOiES dE barcElONa: • Donar més importància a la figura • Educar els nens i les nenes des de la participació d’iNfaNtS i jOvES. fEm SENtir la NOStra vEu! del delegat o la delegada i als meca- petits a participar i a respectar les nismes de participació dins i fora de opinions dels altres. Aquest segon bloc recull les propostes • Continuï creant i fomentant inicia- l’escola. de millora pel que fa a la participació, tives com ara les trobades, els con- • Donar suport a l’alumnat en la formu- que els nois i les noies d’edats compre- cursos, les exposicions, les sortides • Crear una associació d’alumnes. lació d’idees i oferir-li més possibi- ses entre els 11 i 17 anys han fet arribar per la ciutat, els casals de joves o un litats per dur a terme les seves pro- als representats de la ciutat, a través canal de ràdio. • Participar en la decoració i el mante- postes. de la XVII Audiència pública als nois i niment del centre educatiu. noies de Barcelona: la participació d’in- • Fomenti les associacions de joves i • Convidar l’alumnat d’altres centres fants i joves. Fem sentir la nostra veu!, que aquestes s’anunciïn a través del • Dedicar més hores de treball a l’Audi- de la ciutat al centre educatiu perquè en l’edició d’aquest curs 2011-2012. web de l’Ajuntament i les xarxes soci- ència pública. expliqui les seves experiències en 112 als. Igualment que difongui activitats projectes associatius i de participa- 113 L’Audiència pública ha comptat amb la culturals i de lleure, per a la qual cosa • Crear una bústia d’opinions i suggeri- ció i fer sortides culturals conjuntes Qualitat de Vida, Igualtat i Esports participació de 29 centres educatius, aniria bé tenir Wi-Fi a tota la ciutat. ments dins del centre. per tal de conèixer millor la ciutat. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports arribant a un total de 1.200 alumnes Pla municipal Pla municipal per a la infància de diferents cursos, des de sisè de pri- • Es faci una revista de l’Audiència • Treballar amb ordinadors i les no- • Informar-los dels mecanismes i òr- per a la infància 2013 - 2016 mària fins a Batxillerat, incloent-hi els pública en la qual participin tots els ves tecnologies i millorar la connexió gans on poden participar: Agenda 21, 2013 - 2016 centres especials. Aquests infants i centres. d’Internet. consell escolar, etc. joves han fet sentir la seva veu a tra- vés d’un procés de treball liderat des • Creï grups de joves per organitzar la • Facilitar els mitjans perquè tots els dels centres educatius pels mateixos participació ciutadana. membres de la comunitat educativa professors, fent que la seva opinió si- puguin expressar la seva opinió i així gui tinguda en compte en els diferents Per millorar la participació de l’alum- treballar en aquells aspectes del centre barris i districtes. nat en els centres educatius, conside- que tothom creu que s’han de millorar. rem que es podria… ResPeCTe A PARTICIPACIÓ ACTIVA en • Organitzar dinàmiques que siguin lA COnsTRuCCIÓ De lA CIuTAT pròpies del centre escolar i que im- pliquin tot l’alumnat. Aquest serà el Per millorar la participació dels in- responsable d’organitzar-les. fants, els nois i les noies proposem a Informar i donar a conèixer els canals i espais de l’Ajuntament que… • Fer activitats transversals amb alum- Mitjans de participació nes del mateix nivell educatiu o amb comunicació • fomentar espais de debat on els joves puguin expressar l Promogui els efectes positius i els alumnes d’altres nivells (aprenentat- a seva opinió avantatges de la participació i cons- ge cooperatiu). cienciï el jovent de la importància de col·laborar. • Rebre informació de les activitats disposar de més espais públics (casals) i subvencions que fan els centres cívics més pro- Associacions • Faci enquestes o reunions per conèi- pers a les nostres escoles. Suport en la informació i difusió de les associacions xer els nostres interessos i ens faciliti existents espais on puguem debatre i formular • Organitzar i preparar els viatges de les nostres propostes. fi de curs o d’etapa, i també festes i Crear espais de participació virtuals adaptats als infants diades culturals. Igualment es podri- i joves • Promogui jornades de portes obertes en fer, per exemple, exposicions dels Xarxes socials de les institucions per tal que els in- hobbies i proposar grups d’interès Extendre la xarxa Wi-fi fants i els joves les coneguin. entre l’alumnat. a tots els equipaments i espais públics InsTRumenTs De PARTICIPACIÓ Concienciar els infants i joves (portes obertes) Per tal d’afavorir la resolució de Per tal de facilitar la participació conflictes, proposen a l’Ajuntament d’infants i joves a través de les xar- Ciutat que… xes socials, proposen a l’Ajunta- Crear canals de participació (enquestes, reunions…) ment que… • Convoqui i organitzi reunions per tal d’escoltar a tothom i, si cal, po- • Convoqui concursos en els quals Implicar l’alumnat en les activitats del centre sar pau en cas de conflicte. puguin participar i votar per millo- rar la seva ciutat. Centres • Potenciï de manera gratuïta, en educatius millorar els mecanismes de participació el cas que no s’arribi a un acord • Estengui la xarxa de Wi-Fi a espais entre les parts implicades (veïns, públics i a tots els barris. entitats, associacions), la figura 114 Educar en la participació i donar suport per exercir-la d’un/a mediador/a per als diversos • Creï pàgines web o espais virtuals 115 conflictes i alhora inverteixi diners on els infants puguin fer pública Qualitat de Vida, fomentar la participació dels infants i joves en diferents Igualtat i Esports per dignificar aquesta figura ja la seva opinió i comunicar les se- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports àmbits existent. ves propostes, i elabori enquestes Pla municipal Pla municipal per a la infància Famílies d’opinió o votacions, ja que són un per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 facilitar la participació en les decisions de la família mitjà de comunicació ràpid i fàcil Per tal de promoure la participa- entre els representants polítics i la ció en les associacions, demanen a ciutadania. l’Ajuntament que… • Informi l’escola dels grups d’acció Per millorar la participació dins de les • Participar en activitats educatives i • Faciliti espais públics per poder social propers al barri i a les asso- famílies, pensen que aquestes haurien divertides entre el veïnat. reunir-se i fer trobades on es pu- ciacions. de… guin dur a terme les activitats. • Col·laborar amb l’escola, per exem- • Doni a conèixer els diferents ca- • Saber escoltar i gestionar els àm- ple a través de l’AMPA. • Ofereixi més subvencions econò- nals de comunicació i en creï de bits que puguin afavorir l’educació i miques. nous per a gent de totes les edats i l’aprenentatge emocional dels fills amb interessos ben diferents. i les filles. Animar-los a formar part Per millorar la seva participació, pen- • Doni més informació sobre les as- d’associacions, esplais o casals i, sen que els mitjans de comunicació sociacions existents fent més pu- • Treballi amb les escoles des de d’aquesta manera, potenciar la seva haurien de… blicitat i difusió de les activitats l’àmbit educatiu. participació. Alhora, informar-los que duen a terme. dels espais on podrien participar. • Informar de les activitats per a joves, • Organitzi maratons, festes i trobades com ara l’Audiència pública, i moti- • Creï més casals i esplais per tal de per fer conèixer les xarxes socials. • Prendre part en activitats que es fan var-los a participar-hi. fomentar la participació d’infants i a la ciutat, juntament amb els seus joves. • Ofereixi cursos gratuïts d’informà- fills i les seves filles. • Fer conèixer les associacions i enti- tica bàsica en què s’ensenyi a les tats juvenils existents. • Ofereixi visites a les associacions persones que no en saben a accedir • Facilitar que els fills i filles puguin per tal que la població pugui veure i participar en les xarxes socials. participar lliurement en les decisions • Fomentar espais de debat on els jo- la feina que s’hi fa diàriament. que es prenen en l’àmbit familiar. ves puguin expressar les seves opi- • Creï una xarxa social per als menors nions, idees, problemes i preocupa- de 16 anys, amb un contingut i uns • Permetre que els fills i filles aportin cions. programes educatius i de partici- idees per al bon funcionament de la pació com ara La veu dels infants: família, ja que en són membres i, per • Informar dels recursos que els ofe- el Pregó de la Laia, l’Audiència pú- tant, tenen dret a opinar. reix la ciutat de Barcelona. blica, el joc web de l’ICUB, etc. esPAIs De PARTICIPACIÓ 4. el PlA 2013-2016 4.1 12 PRInCIPIs ReCTORs Del PlA 12 PRInCIPIs ReCTORs prioritat Abordatge integral promoció i prevenció 117 participació Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla municipal per a la infància Equitat 2013 - 2016 Les famílies com a capital social pluralitat de contextos socioeducatius Territorialitat Transversalitat Treball en xarxa i cooperatiu Recerca i coneixement continuat Avaluació, millora i innovació 4.2 ORIenTACIÓ Del PlA • La infància i l’adolescència com una • unA VIsIÓ De PluRAlITAT De COn- El Pla Municipal per a la Infància 2013- És una prioritat ajudar l’infant a superar PRIORITAT de les polítiques públiques. TeXTOs De DesenVOluPAmenT 2016 adreça les polítiques públiques aquestes etapes amb normalitat i amb sOCIOeDuCATIu De l’InFAnT per al benestar personal, familiar i so- resiliència, és a dir, amb aprenentatge i • l’ABORDATge InTegRAl de l’infant (família, escola, carrer, equipaments cial de tots els infants i adolescents de fortalesa per afrontar nous reptes, amb focalitzat en les seves capacitats, diversos, grups, xarxes socials, etc.) la nostra ciutat. Treballem per al ben- la qual cosa es prevé que esdevinguin fortaleses i necessitats. Cal consi- que promoguin la socialització i el estar infantil de tots els infants, des de situacions de major dificultat. derar l’infant des d’un punt de vista desenvolupament educatiu segons la promoció, la prevenció i l’orientació, holístic, sense segmentar l’atenció les característiques i capacitats indi- entenent que aquesta és la situació D’altra banda, també desenvolupa- per especialitats, ni per serveis. viduals, i de manera complementària. majoritària de la infància a Barcelona, rem programes molt específics per a per tal d’afavorir les condicions òpti- aquells grups d’infants i adolescents, • unA mIRADA De PROmOCIÓ I PRe- • lA TeRRITORIAlITAT com a prin- mes per al desenvolupament de l’in- que, si bé són minoritaris a la ciutat, es VenTIVA que comporta, d’una banda, cipi bàsic per al desenvolupament fant com a persona. troben en una situació de més vulnera- 118 una línia d’acció de coneixement i de- dels plans d’infància. La proximitat bilitat i en risc d’exclusió social per di- 119 tecció de situacions i contextos i, de i la col·laboració en cada comunitat, Però aquest pla municipal té molt pre- verses causes. En aquests casos serà Qualitat de Vida, l’altra, la posada en marxa de línies adaptades a les necessitats de l’in- sent que tots els infants, tot i gaudir necessari establir programes de suport Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports d’acció proactives. fant, segons les característiques de d’un creixement evolutiu satisfacto- i tractament social per superar la situ- Pla municipal Pla municipal per a la infància cada comunitat territorial. ri en la majoria d’aspectes, sempre ació i per tal de prevenir l’exclusió soci- per a la infància 2013 - 2016 • lA PARTICIPACIÓ de l’infant com a en algun moment o altre de la seva al i/o el desemparament. 2013 - 2016 protagonista actiu en els processos • lA TRAnsVeRsAlITAT com a pers- vida passen per etapes de fragilitat. de ciutat i del seu entorn familiar. pectiva necessària per a l’aplicació Les situacions de fragilitat són inhe- De la mateixa manera, per als infants de les polítiques públiques per a la rents al procés evolutiu de l’infant i i adolescents que ja es troben en una • l’eQuITAT per a tots els infants, es- infància i l’adolescència, per a una poden venir donades pel mateix cicle situació de risc greu de maltractament pecialment pel que fa a diferències de visió integrada, global i sistèmica de vital, per canvis estructurals familiars i exclusió social, a més de totes les ac- contextos econòmics, de gènere, de l’infant. o per esdeveniments socials quotidi- cions precedents, es garanteix el des- procedència i de diversitat funcional. ans. El coneixement d’aquests factors plegament del sistema de protecció en • el TReBAll en XARXA I COOPeRA- de fragilitat és clau per tal de poder sentit ampli, amb visió de xarxa terri- • les FAmÍlIes COm A CAPITAl sOCIAl TIu com a base per a la planificació donar orientació i desenvolupar pro- torial per posar en marxa les mesures per a la cura, l’educació i la vinculació i el desenvolupament de les mesures grames de suport als infants direc- necessàries de protecció i de rehabi- afectiva dels infants, des de la petita d’actuació per a la infància. Una me- tament, però també a les seves famí- litació segons les característiques de infància fins a l’adolescència, marc todologia de treball cooperatiu que lies i als educadors i les educadores. cada infant i situació familiar. de les relacions intergeneracionals, permeti integrar les sinergies entre essent el temps de dedicació l’ele- els diferents agents socials. ment clau que ha de generar un gran Benestar infantil pacte per als temps a nivell de ciutat. • lA ReCeRCA I el COneIXemenT el CICle VITAl FAmIlIAR com a pro- COnTInuAT de la infància a Barce- cés que marca l’itinerari vital i evolu- lona com a base per a l’orientació de tiu de l’infant, a través del qual l’infant l’acció. creix com a individu i s’estructura com Fragilitat a persona. • l’AVAluACIÓ De PROgRAmes, PRO- en la infància JeCTes I seRVeIs PeR A lA mIllORA COnTÍnuA I lA InnOVACIÓ i especí- ficament l’avaluació de l’impacte so- Risc i cial de certs projectes amb l’objectiu vulnerabilitat de valorar els efectes de determina- maltrac- des accions en la societat. tament exclusió social PROTeCCIÓ TRACTAmenT suPORT ORIenTACIÓ PReVenCIÓ PROmOCIÓ 4.3 gRAns lÍnIes esTRATÈgIQues CenTRAls Del PlA lÍnIA esTRATÈgICA 1. lÍnIA esTRATÈgICA 1. L’INfANT Com A pRoTAGoNISTA ACTIu A LA CIuTAT L’INfANT Com A pRoTAGoNISTA ACTIu A LA CIuTAT 4 OBJeCTIus geneRAls, 18 OBJeCTIus esPeCÍFICs I 40 ACCIOns Fer la ciutat pròxima i accessible per als infants, sensibilitzant la ciutadania de Fer la ciutat pròxima i accessible per als infants, sensibilitzant la ciutadania de les les seves capacitats i necessitats específiques i facilitant el protagonisme actiu seves capacitats i necessitats específiques i facilitant el protagonisme actiu dels dels infants en la construcció de la ciutat. infants en la construcció de la ciutat. lÍnIA esTRATÈgICA 2. 120 INfàNCIA I RELACIoNS fAmILIARS 121 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 3 OBJeCTIus geneRAls, 6 OBJeCTIus esPeCÍFICs I 38 ACCIOns Infants Qualitat de Vida, Igualtat i Esports com a Pla municipal Pla municipal per a la infància Promoure l’atenció a les famílies i el suport en el desenvolupament de les seves ciutadans per a la infància 2013 - 2016 competències parentals per afavorir la transmissió de vincles, valors i models posi- Una ciutat 2013 - 2016 accessible i segura Xarxa de drets tius per al creixement de l’infant i l’adolescent com a persona. per als infants dels infants lÍnIA esTRATÈgICA 3. INfàNCIA I ESTILS dE vIdA 5 OBJeCTIus geneRAls, 33 OBJeCTIus esPeCÍFICs I 106 ACCIOns InFAnT COm Ciutat en clau Drets A PROTAgOnIsTA d’infants i responsabilitats Desenvolupament d’una xarxa d’equipaments, recursos i projectes d’acció socioe- ACTIu A lA CIuTAT dels infants ducativa de proximitat per promoure hàbits i estils de vida saludables (físicament i emocionalment) i la prevenció de conductes de risc, garantint l’equilibri i la igualtat d’oportunitats per a tots els infants. lÍnIA esTRATÈgICA 4. Barcelona Necessitats INfàNCIA vuLNERAbLE I EXCLuSIó SoCIAL Ciutat Amiga i capacitats dels de la Infància infants 6 OBJeCTIus geneRAls, 27 OBJeCTIus esPeCÍFICs I 55 ACCIOns Participació activa Millorar la detecció, l’atenció, el suport i el tractament d’aquelles situacions de més vulnerabilitat i exclusió social dels infants i adolescents i les seves famílies. OBJeCTIu geneRAl 1: OBJeCTIu geneRAl 2: Impulsar programes i accions per sensibilitzar i facilitar el coneixement Impulsar programes i accions per a la capacitació en drets, participa- i la percepció de la ciutadania, dels drets i de les necessitats de cura, ció, igualtat i no-discriminació, destinats als infants. socioeducatives i emocionals dels infants i dels adolescents segons cada edat i etapa evolutiva. OBJeCTIus esPeCÍFICs: OBJeCTIus esPeCÍFICs: A. Difondre els textos legals nacionals i internacionals on es recullen els drets i les responsabilitats, des d’una lectura planera i entenedora. A. Informar, divulgar i sensibilitzar la ciutadania sobre els drets dels infants. 122 • Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona. 123 • Programa d’actes amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Drets Qualitat de Vida, • Convenció dels Drets dels Infants. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports dels Infants. • Carta europea dels infants hospitalitzats i Llei 14/2010, dels drets i les Igualtat i Esports Pla municipal • Divulgació en els casals i serveis d’infància de la celebració del Dia Internacional oportunitats en la infància i l’adolescència. Pla municipal per a la infància 2013 - 2016 dels Drets dels Infants. per a la infància 2013 - 2016 • Lideratge de la xarxa dels drets dels infants i suport a les activitats de sensibilització que en derivin. B. Donar suport a projectes desenvolupats per entitats que focalitzin i alhora amplifiquin aquesta línia de treball, tant a escala de ciutat com de territori. • Compliment de la convenció dels infants pel que fa a nens i nenes discapacitats. • Divulgació i sensibilització sobre el dret al joc dels infants i les seves famílies • Establiment de convenis i subvencions. (Dia del Joc a Horta-Guinardó). C. Formar els infants i joves en la defensa dels drets, la coresponsabilitat en els B. Informar i assessorar els agents socials de les capacitats i necessitats dels deures, la igualtat i la no-discriminació. infants segons les etapes evolutives i les situacions particulars. • Dia de la Diversitat. • Coordinació i vinculació amb l’associacionisme juvenil. • Cicle de cinema: drets dels infants. • Assessorament a les famílies i formació a les AMPA sobre participació en els • Xarxa d’Escoles per a la Igualtat i la No-discriminació. espais ja existents d’atenció a les famílies. • Cursos de formació de representants dels alumnes als consells escolars (CEMB i CJB). • Formació al professorat relacionada amb la participació dels alumnes en l’entorn • Promoció de la campanya «El joc no sexista i la tria responsable de joguines». escolar. • Establiment de dinàmiques de reflexió i compactació dels educadors i les educadores dels equipaments infantils per tal de millorar les competències D. Aconseguir la participació dels infants en els centres residencials i d’acollida d’acord amb les noves necessitats dels infants i adolescents. en totes les decisions que els afecten. • Espais de formació i de reflexió dels equips educatius dels centres. 2 • Impuls d’un projecte participatiu concret en cada centre residencial i d’acollida. e. Donar a conèixer el Pla municipal per a la Infància als mateixos infants. • Publicació d’un resum del Pla Municipal per a la Infància adaptat als infants, de lectura fàcil i assegurant-ne la comprensió. 3 OBJeCTIu geneRAl 3: OBJeCTIu geneRAl 4: Promoure processos i accions innovadores per fomentar la participa- Pensar la ciutat en clau d’infants, apropant-la, fent-la accessible i ció dels infants a la ciutat, especialment en aquells processos que els segura. La ciutat a la mida de l’infant. afecten. OBJeCTIus esPeCÍFICs: OBJeCTIus esPeCÍFICs: A. Promoure un espai públic generador d’autonomia per a l’infant aprofitant els A. Continuar i potenciar projectes singulars de ciutat de participació dels infants. vincles comunitaris i de solidaritat. 124 • Barcelona Ciutat Amiga de la Infància. • Consolidació i ampliació de les xarxes de «Camins escolars, espai amic» i «Camins 125 • Audiència pública: continuació de l’Audiència i extensió a tot el territori. segurs» en el marc de la cohesió educativa social de l’escola, les entitats del Qualitat de Vida, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports barri i la xarxa veïnal. Igualtat i Esports • El Pregó de la Laia. La veu dels infants: continuació del projecte i extensió a tot Pla municipal el territori. • Ampliació i obertura de patis escolars als barris: Pla municipal per a la infància per a la infància 2013 - 2016 - Activitats d’oci dins del programa «Patis Oberts». 2013 - 2016 B. Continuar i potenciar la participació activa en els territoris. - Organització d’activitats per a les famílies. • Suport a activitats d’estiu familiars a l’espai públic. • Consells escolars com a mitjà de participació de l’alumnat. • Espais de joc lliure i per organitzar-se la seva gestió del temps de lleure. • Campanyes d’educació viària en col·laboració amb la Guàrdia Urbana. C. utilitzar i promoure la participació a través de les noves tecnologies. • Promoció d’un espai de convivència i cohesió social per als infants i les famílies • Xarxes socials: Facebook de l’Audiència pública i Facebook dels Espais Joves. nouvingudes. Acció «Vine a jugar al teu barri». D. Treballar amb els mitjans de comunicació per promoure la participació dels B. garantir l’accessibilitat física i comunicativa per a tots els infants a la ciutat infants, fer sentir les seves veus i millorar l’ús de la imatge de l’infant. (als equipaments municipals), especialment per als discapacitats. • Revisió i anàlisi de la possibilitat de millora de l’accessibilitat dels equipaments e. Desplegar l’article 27 de la llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infantils de lleure, en especial ludoteques, espais, casals infantils i àrees de joc. infància i l’adolescència, en relació amb els consells de participació territorial • Accessibilitat física dels centres educatius municipals (escoles bressol i escoles d’infants i adolescents, d’acord amb el reglament autonòmic que s’aprovi. municipals de música). F. Promoure una comissió especialitzada en participació infantil que aglutini C. unificar i mantenir la informació dels recursos municipals que l’Ajuntament els diferents àmbits municipals i que faci propostes de participació infantil posa a l’abast en relació amb els infants. a la ciutat. • Web d’Infància que permet tenir una visió global dirigida a infants, agents socials • Creació d’una comissió interdepartamental. i famílies de la ciutat. www.bcn.cat/infancia 4 D. Adaptar els serveis i les iniciatives municipals a les necessitats dels infants per tal de facilitar-ne la inclusió. lÍnIA esTRATÈgICA 2. INfàNCIA I RELACIoNS fAmILIARS • Guies i díptics d’oferta esportiva i guies de lleure. • Llenguatge i imatge amb què el municipi es dirigeix a l’infant com a ciutadà. Promoure l’atenció a les famílies i el suport en el desenvolupament de les seves competències parentals per afavorir la transmissió e. Promoure l’accés dels infants i les seves famílies a les biblioteques i la seva de vincles, valors i models positius per al creixement de l’infant i oferta cultural l’adolescent com a persona. • Organització d’activitats per atraure la població infantil: clubs de lectura infantil i juvenil, novel·la negra, «Perseguint la història» i tallers de descoberta. 126 • Visites escolars a les biblioteques i ofertes culturals als museus. 127 Qualitat de Vida, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports 5 Pla municipal Família com a Pla municipal per a la infància capital social per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 Mediació Ajuda mútua familiar entre famílies suport a les RelACIOns competències Orientació en les parentals FAmIlIARs transicions familiars Transmissió Responsabilitat de valors compartida Temps de criança, temps educatiu - suport a entitats que donen resposta a la necessitat social de projectes OBJeCTIu geneRAl 1: de cura i atenció educativa a la petita infància i les seves famílies, com per exemple: Quatre Vents, Racó infantil, serveis maternoinfantils, Projecte Pre- Promoure el suport als processos de criança i al desenvolupament de Infant, atenció al matí a les escoles bressol, etc. funcions i competències parentals en les diverses etapes evolutives de • Elaboració, en el marc del projecte de xarxa de Sant Andreu, de la Guia de Serveis la infància. per a la petita infància i les seves famílies. OBJeCTIus esPeCÍFICs: B. Apostar per reforçar i sistematitzar bones pràctiques de programes d’informa- ció, formació, eines i acompanyament als progenitors per desenvolupar les se- ves habilitats educatives i donar suport a les competències parentals segons A. enfortir i augmentar els serveis i programes educatius per a la petita infància les seves necessitats. reforçant els programes de suport a la família. 128 • «Programa d’habilitats i competències parentals» promogut per l’Agència 129 • escoles bressol: programació anual d’activitats a les escoles bressol i de Salut, per a la promoció de la parentalitat positiva, potenciant aspectes Qualitat de Vida, Igualtat i Esports consolidació de les activitats de vacances d’estiu. determinants en la generació de dinàmiques relacionals familiars. Aquest Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla municipal espais familiars programa és una eina sistematitzada per als pares i les mares per gestionar • per a infants de 0-3 anys i de suport educatiu per a famílies. Pla municipal per a la infància situacions difícils amb els seus fills i les seves filles i els proporciona estratègies per a la infància 2013 - 2016 Manteniment dels existents (Sant Martí, Sants-les Corts i Bon Pastor, Casa dels personals, emocionals i educatives per implicar-se en un model de parentalitat 2013 - 2016 Colors de Sants-Montjuïc, Erasme Janer de Ciutat Vella i Petit Drac de Sarrià- adequat per a infants i joves. Sant Gervasi). Obertura d’un espai familiar a l’equipament Casal Infantil Andrea Dòria de la Barceloneta. • «escoles i tallers de pares i mares» adreçats a treballar habilitats educatives per alletament matern a les diferents etapes evolutives o temàtiques específiques, que es desenvolupen • Programa per afavorir l’ a les escoles bressol municipals. en el marc dels centres de serveis socials, els projectes comunitaris de territori, • Programa «Ja tenim un fill». les àrees bàsiques de salut (ABS) i els centres educatius. • música per a nadons i per als més petits. • espais complementaris adreçats a les famílies en equipaments socioeducatius, • Servei de ludoteca en família per a la petita infància dins dels equipaments culturals i de lleure: casals i espais infantils, ludoteques, centres oberts i infantils municipals. Escola de pares a la ludoteca. biblioteques. • natació per a nadons als centres esportius municipals. • Webs i espais educatius a Internet: Consell Escolar Municipal-CEMB, Educació, Racó de pares i mares a Biblioteques, web «Nova Ciutadania» (informació • Activitats culturals per a la petita infància: educativa per a les famílies nouvingudes), creació del Portal Barcelona Bressol. - Espectacles, activitats i tallers infantils en centres cívics i casals de barri. • Producció de material educatiu per a pares i mares, que abordi estratègies - Programacions que es desenvolupen a les biblioteques: hora del conte, acció personals, emocionals i educatives per a la relació quotidiana amb els fills i les «Nascuts per llegir: Primeres passes». filles. Projecte «Maleta de les emocions». - Activitats inclusives: contacontes inclusius (Biblioteca Can Fabra) i • esport en família. Promoció d’activitats conjuntes. contacontes en escoles d’educació especial. • Accions formatives a les famílies a les escoles bressol municipals. • Activitats d’oci en família dins el programa «Temps de barri». • Programa de suport educatiu a les famílies (IMEB). • Programes de suport educatiu a les famílies amb petita infància: • Incloure formacions sobre noves tecnologies i xarxes socials en els espais - Suport educatiu a les famílies realitzat des dels Centres de Desenvolupament formatius per a pares i mares, ja existents. Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). • Promoció d’activitats intergeneracionals afavorint la implicació de la gent gran - Programació periòdica de suport educatiu a altres equipaments municipals: en l’educació i el lleure dels infants: casals de barri, equipaments infantils, etc. - Col·laboració entre els casals infantils i els espais de gent gran, centres cívics i serveis d’infància. - Acció «Compartim escola», horts urbans intergeneracionals, «Aprendre amb la gent gran», creació i explicació de contes i projectes per a la promoció de la lectura entre gent gran i infants. 6 C. Promoure la mediació familiar per afavorir la resolució dels processos de sepa- OBJeCTIu geneRAl 2: ració i divorci, evitant costos emocionals a l’infant i promovent la coparentali- tat, potenciar la relació intergeneracional. Facilitar l’atenció i l’orientació en les transicions lligades als processos • Conveni amb el Centre de mediació Familiar de Catalunya. de cicle vital, a canvis familiars estructurals o a canvis socials. Posant es- pecial èmfasi en els factors relacionals, emocionals i socials que generen • Orientació a pares i mares en procés de separació. fragilitat per a l’infant i a promoure les relacions intergeneracionals. • Relacions intergeneracionals. OBJeCTIus esPeCÍFICs: OBJeCTIu geneRAl 3: A. Reforçar i homogeneïtzar els processos d’atenció als infants i a les seves famí- 130 Fomentar la conciliació del temps familiar necessari per a la criança i lies des de la xarxa del serveis socials bàsics i altres serveis específics, priorit- 131 Qualitat de Vida, zant les situacions de fragilitat conjuntural o estructural per a l’infant, donant l’educació dels infants amb la vida quotidiana i laboral en el marc d’un pacte del temps a la ciutat. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports impuls als serveis, les prestacions i els recursos pertinents. Igualtat i Esports 7 Pla municipal Pla municipal per a la infància • Atenció social, orientació i suport a famílies en crisi conjuntural, situacions de per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 dificultats econòmiques o pèrdua d’habitatge, posant especial èmfasi a donar OBJeCTIus esPeCÍFICs: pautes per als infants en situació de fragilitat. • garantir el cobriment de totes les demandes del servei d’atenció domiciliària de A. Afavorir la dedicació dels progenitors als fills i les filles, potenciant el temps de tipus socioeducatiu per aplicar a l’àmbit familiar amb infants menors. criança i el temps educatiu. • grups de suport social a les competències parentals, per a situacions de major • Anàlisi, recerca i publicació «Usos del temps en la infància a la ciutat de dificultat en el marc dels CSS. Barcelona». • suport a les famílies amb infants amb discapacitat intel·lectual mitjançant un • Xarxa NUST: sensibilització de les empreses per conciliar la vida personal, projecte de temps de respir per a les famílies (conveni DINCAT, servei de cura familiar i laboral. dels infants el cap de setmana). • Campanya per promoure la responsabilitat compartida a la llar en l’àmbit • suport educatiu i d’orientació a les famílies d’adolescents, en el marc d’un nou domèstic, per tal de compatibilitzar el temps domèstic i el temps de cura als servei per a adolescents en situació de fragilitat o crisi conjuntural. infants amb la vida quotidiana i laboral. • Posada en marxa d’activitats per a infants i famílies als casals infantils per B. Promoure la solidaritat i ajuda mútua entre famílies per reforçar la seva xarxa abordar la coresponsabilitat en els treballs de cura. de suport. • Reforç de programes de suport a la família per a la conciliació i la gestió dels • «servei de famílies col·laboradores». Consolidació i increment del banc de temps. Programa «Temps per a tu». famílies. - Posada en marxa del programa per a famílies amb infants amb discapacitats. Activitats específiques i adaptades en espais municipals. • Projectes de col·laboració entre pares i mares i autoorganització de xarxes de famílies en el marc de les xarxes comunitàries de ciutat i territori. 8 • «Bancs del Temps» i d’intercanvi de serveis per promoure l’ajuda mútua i la 9 col·laboració entre famílies, en relació amb els infants. lÍnIA esTRATÈgICA 3. OBJeCTIu geneRAl 1: INfàNCIA I ESTILS dE vIdA Aconseguir l’assoliment educatiu de l’infant que li permeti desenvolupar al Desenvolupament d’una xarxa d’equipaments, recursos i projectes d’acció màxim les seves capacitats i oportunitats en totes les etapes escolars. socioeducativa de proximitat per promoure hàbits i estils de vida saludables (físicament i emocionalment) i la prevenció de conductes de risc. OBJeCTIus esPeCÍFICs: A. Assegurar la consolidació i sostenibilitat del conjunt de la xarxa pública d’es- coles bressol de l’Ajuntament de Barcelona. 132 • Accions per incrementar la ràtio per grups d’edat. 133 Qualitat de Vida, • Revisió del model de gestió de les escoles bressol: gestió directa i indirecta. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports Pla municipal Hàbits i estils • Continuació dels projectes de vinculació de les escoles bressol municipals amb P3. Pla municipal per a la infància de vida saludables • Col·laboració entre les escoles bressol i les universitats en projectes d’innovació per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 Prevenció de Xarxes socials i formació. pràctiques de risc i noves tecnologies • Mètodes educatius i plans d’estudis adaptats i que abastin les necessitats de tot l’alumnat, compresos els i les alumnes que tenen discapacitat i promoure l’acceptació de la diversitat (acompliment de la Convenció dels Infants). B. Impulsar programes de millora dels resultats escolars • Programa Èxit. Activitat física i esTIls Assoliment • Accions de suport al reforç de l’aprenentatge de la lectura a primària, amb les esport educatiu De VIDA educatiu famílies i el voluntariat: Projecte Lola Anglada, Projecte LECXIT. • Impuls de projectes educatius compartits entre escola, entitats i món universitari. • Acció «Club de deures» a les biblioteques. • Projecte Shere Rom adreçat a la població gitana escolaritzada per a la promoció de l’èxit escolar. Reforç educatiu i prevenció de l’absentisme. • Continuïtat i millora del Pre-taller del Carmel (Horta-Guinardó) per a adolescents Convivència i Atenció emocional de 12 a 16 anys en risc d’exclusió i fracàs escolar. interculturalitat a l’infant Desenvolupament socioeducatiu C. Vetllar per l’atenció als infants amb necessitats educatives especials. • Programes d’inclusió social i sensibilització envers el col·lectiu de persones amb discapacitat. - Equip d’atenció de necessitats especials. - Desplegament del Pla d’Escola Inclusiva. - Col·laboració de les escoles amb els centres de salut mental. - Campanyes sensibilitzadores d’entitats de persones amb discapacitat a les escoles. D. Adaptar el Pla d’Absentisme a la nova legislació i a les noves estructures de les administracions i fer-ne difusió per sensibilitzar la comunitat educativa. OBJeCTIu geneRAl 2: • Accions de prevenció, atenció, detecció i seguiment de les situacions d’absentisme. Desenvolupar programes preventius i de detecció precoç per a la promoció de la salut, els hàbits i els estils de vida saludables, tenint en compte especial- • Elaboració d’una diagnosi anual de la situació del compliment de l’escolaritat ment els aspectes de desenvolupament, de conducta i emocionals de l’infant obligatòria a la ciutat de Barcelona, posant atenció en l’alumnat d’ètnia gitana. • Tractament de l’abandonament escolar prematur, afavorint el seguiment d’estudis postobligatoris, altres accions formatives i/o accions d’inserció laboral. OBJeCTIus esPeCÍFICs: • Protocol d’absentisme als territoris (Consorci d’Educació). - Comissions escolars. A. garantir el pla de vacunació continuada amb la població infantil com a eina de prevenció eficaç. 134 - Projectes de complementació institucional. 135 • Calendari de vacunacions sistemàtiques dirigides a infants. Qualitat de Vida, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports e. Articular la interrelació de les escoles i el conjunt d’agents i dinàmiques edu- • Informació a les famílies de nadons del calendari vacunal i dels centres públics i Igualtat i Esports Pla municipal catives al territori. Treballar amb la comunitat educativa a partir del triangle gratuïts de vacunació. Pla municipal per a la infància 2013 - 2016 escola-família-infant. per a la infància • Distribució de vacunes als centres vacunals de la ciutat i seguiment de l’estat 2013 - 2016 • Projectes de vinculació escola-família. vacunal dels infants. • Seguiment de les accions: obertura de patis i aules d’estudi. • Vacunació escolar dels alumnes de sisè d’educació primària i segon curs de l’ESO. • Suport, formació i col·laboració amb les AMPA. • Continuació del programa «Obrim l’escola a la comunitat» a les escoles bressol municipals. • Consolidació de les xarxes de 0-3 anys amb participació de les escoles bressol (Xarxes Alerta Eixample i Sant Andreu). F. Obrir l’oferta dels recursos i equipaments dirigits a joves vinculats a l’escola, també als adolescents a partir de 12 anys. • Punts «Jove, Informa’t i Participa» (JIP): ampliació de la informació i el material adreçant-lo també a adolescents des dels 12 anys. • Campanya «Ja saps que faràs?». Materials informatius per decidir després de l’ESO. 10 B. Potenciar el programa «salut i escola», promogut pels Departaments d’edu- C. Continuar amb l’assessorament familiar sobre drogues i amb l’atenció indivi- cació i de salut, i altres programes amb l’objectiu de millorar la salut dels ado- dualitzada a l’adolescent a través del servei d’Orientació sobre Drogues (sOD), lescents a través de la prevenció de situacions de risc i la detecció precoç de així com continuar desenvolupant els programes de tractament adreçats espe- problemes de salut. cíficament a adolescents. • Pla d’escola de promoció de la salut «Fem salut! guia de promoció de salut a • Assessorament i atenció individualitzada a adolescents i joves (fins als 21 anys) l’escola», com a estratègia per a la promoció d’entorns i conductes saludables amb problemes de consum de drogues. als centres escolars, amb la participació del professorat, les famílies i l’alumnat, • Assessorament a les famílies amb fills/filles de consumidors/es. abordant la salut alimentària, mental, afectiva i sexual i la prevenció del consum de substàncies addictives. • Col·laboració dels equips dels centres residencials amb altres serveis de suport a l’infant: SPOTT (Centre de prevenció i intervenció en drogodependències). • «Consulta Oberta» adreçada a l’alumnat de tercer i quart d’ESO. • Intervenció preventiva de grup a tots els cursos d’esO i a tota la població 136 D. Continuar desplegant el programa «salut als Barris» per reduir les desigualtats escolaritzada independentment de la titularitat del centre, amb programes 137 socials entre els territoris desafavorits, beneficiaris de la llei de barris, i la res- d’educació per a la salut. Qualitat de Vida, ta de Barcelona. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Prevenció del tabaquisme i el consum d’alcohol Igualtat i Esports i altres substàncies psicoactives. Pla municipal - Programa de prevenció de les addiccions a substàncies a l’escola (PASE.bcn) • Elaboració d’un diagnòstic, una determinació de les prioritats, una planificació Pla municipal per a la infància per a la infància 2013 - 2016 per a la prevenció del tabaquisme. d’accions i una avaluació final d’aquestes, de manera participativa i intersectorial. 2013 - 2016 - Prevenció de les drogodependències a través del programa «Sobre canyes i • Adaptació de les actuacions a les característiques i els recursos del barri. petes» adreçat a l’alumnat de tercer d’ESO. - Informació i assessorament a les famílies a través de les AMPA i els consells e. Potenciar el coneixement de la salut escolar sobre els comportaments i factors de escolars dels centres. risc, a través de l’enquesta FResC (Factors de Risc en estudiants de secundària). - Projecte «De marxa… fent esport!» per a la promoció de l’activitat física i la reducció del consum d’alcohol i drogues il·legals. • Administració periòdica de l’enquesta a mostres representatives de les escoles de Barcelona. • educació afectiva i sexual a través del programa «Parlem-ne; no et tallis». • Adaptació de l’enquesta a la realitat social del moment (noves tecnologies, • Intervencions per millorar la salut bucodental en la infància, oferint tallers de xarxes socials…). promoció de la salut bucodental a les escoles d’educació primària de la ciutat i continuar amb el programa de glopejos periòdics de fluor al llarg del curs escolar. F. Potenciar l’escolta, l’orientació i el suport en situacions emocionals i estats d’ànim • Prevenció d’hàbits alimentaris no saludables: disseny de noves intervencions dels infants i adolescents, així com la detecció de trastorns de salut mental. per a la prevenció de l’obesitat infantil, projecte POIBA. Intensificar programes educatius per a la promoció d’hàbits saludables. • CDIAP: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (de 0 a 6 anys). • Tallers de prevenció: afectivosexuals, sobre toxicomanies i nutrició equilibrada • Nova línia de prevenció, detecció i suport a la salut emocional a través dels Punts en el marc dels centres residencials. JIP (servei d’informació i assessorament als adolescents dins dels instituts), especialment per detectar transtorns alimentaris i altres problemes de salut mental. • Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (eAP). • nou servei per a adolescents en situació de fragilitat, crisi o amb necessitat d’orientació a la ciutat, per donar atenció, orientació, suport i tractament psicoterapèutic per a adolescents. • Col·laboració dels equips dels centres residencials amb altres serveis de suport a l’infant (Psiquiatria transcultural de la Vall d’Hebron). OBJeCTIu geneRAl 3: g. Desenvolupar programes per a la prevenció i l’abordatge de les conductes violentes i de risc. El desenvolupament socioeducatiu de l’infant com a procés de creixement i • Projecte de Convivència dels Centres escolars. Jornades sobre l’alumne mediador. socialització a partir del lleure socioeducatiu. • Programa de prevenció de relacions abusives de parella, adreçat a la població de 6 a 16 anys. Definir i implementar un programa de promoció de les relacions de gènere OBJeCTIus esPeCÍFICs: lliures i igualitàries que articuli les diferents intervencions a fer de manera coherent, complementària i progressiva en col·laboració amb els centres educatius. A. Continuar potenciant el desenvolupament d’espais i equipaments socioeduca- • guia per a la detecció i l’actuació en situacions de violència masclista que afecten tius de lleure i complementació escolar, com a forma de compensar deficiències, infants i adolescents. Promoure’n la realització en el context dels circuits contra afavorir la igualtat d’oportunitats, la convivència i la cohesió social als barris. 138 el maltractament. 139 • Continuar i reforçar l’atenció socioeducativa que es realitza des dels Centres Qualitat de Vida, • Projectes de grup adreçats a adolescents en el marc dels ssB i els eAIA, amb Qualitat de Vida, Igualtat i Esports objectius socioeducatius i de prevenció de conductes de risc. de Serveis Socials (CSS) reforçant el perfil de l’educador/a social com a figura Igualtat i Esports Pla municipal clau de referència per als infants i adolescents, preveient la incorporació de 7 Pla municipal per a la infància • Projecte per a la prevenció de la mutilació genital (coliderat amb el Consorci educadors/es en els territoris, segons la proposta de pressupost aprovada pel per a la infància 2013 - 2016 sanitari de Barcelona): accions formatives adreçades als professionals dels 2013 - 2016 Consell Rector de l’IMSS. serveis implicats en el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones, i especialment als dels circuits territorials. Col·laboració amb el Grup de treball • Xarxa de centres oberts: ampliació de la xarxa de centres oberts a la ciutat de de la Generalitat per a l’abordatge de les MGF, així com de les Jornades de Barcelona amb la incorporació de quatre centres nous. febrer 2013. - Signatura de convenis de col·laboració amb entitats del tercer sector i incorporació de quatre nous centres oberts d’iniciativa privada a la xarxa. - Garantia de qualitat i seguiment de l’aplicació del model de centre obert: 11 plans individuals per infants i adolescents, suport familiar, reforç escolar i tallers i serveis de berenar. - Continuació de l’acció social i educativa específica per a infants i adolescents en risc d’exclusió. • Xarxa de casals infantils i de ludoteques: - Inici de l’aplicació d’un nou model de casals i suport a la xarxa. - Programació d’activitats socioeducatives a les ludoteques. - Elaboració del «Règim de funcionament intern» dels equipaments infantils per garantir els drets i deures dels infants en el territori. • Programa d’activitats i vacances d’estiu: - Atenció del 100% de les demandes d’ajuts econòmics que s’ajustin a la normativa. - Continuïtat de l’organització de la campanya d’estiu anual, en coordinació amb les entitats del tercer sector, establint la convocatòria, formulant la normativa de funcionament i avaluant el procés. - Facilitar monitors i monitores de suport per a infants amb discapacitat als casals d’estiu ordinaris i els casals especials. Suport al bany. B. Reforçar i obrir noves línies d’oferta de recursos i equipaments informatius, soci- activitats esportives, etc. als barris; implicant, així, els infants i adolescents en oeducatius i de lleure associatiu incorporant-hi la franja adolescent (12-16 anys). projectes d’inclusió social i enfortint la cohesió social del territori. • Consolidació i millora de la guia d’activitats extraescolars de cada districte. e. Incorporar les noves tecnologies i les xarxes socials en l’acció educativa. • espais d’educació en el lleure per a 12-16 anys d’edat que configuren un servei complementari de casals infantils, ludoteques i altres serveis per a joves. • Ciberaules, espais lúdics i educatius en temps extraescolar que permeten l’accés • Pla d’equipaments per a adolescents (12-16 anys) i joves, amb l’objectiu a menors i pares amb dificultats per accedir a les noves tecnologies. d’homologar un centre de referència per a cada districte. • nou catàleg de recursos per a adolescents. F. Promoure projectes socioeducatius per treballar estils de vida sostenibles. • Punts d’Informació Jove als districtes. • Programa «Aula mediambiental de Turull», acció «Hort urbà escolar» i suport a 140 • Coordinació i suport a la iniciativa social i al lleure socioeducatiu d’esplais i agrupaments. entitats. 141 • Impuls de l’ús de la bicicleta entre els escolars. Acció «Portem la bici a l’escola». • Convenis de col·laboració amb federacions i entitats de segon nivell per garantir Qualitat de Vida, Igualtat i Esports l’accés de la infància de la ciutat als centres de lleure educatiu i fomentar la Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla municipal inclusió dels infants amb vulnerabilitat econòmica, social o d’altre tipus. 12 Pla municipal per a la infància per a la infància 2013 - 2016 • Adaptació dels espais, els equipaments i les franges horàries per als adolescents. OBJeCTIu geneRAl 4: 2013 - 2016 • Projectes per a l’adaptació de les necessitats dels adolescents i les realitats dels barris. • Posada en marxa d’un espai d’adolescents de Sant Martí, principalment per a la Promoure l’esport educatiu i l’activitat física com a hàbit de vida saludable en franja de 12 a 14 anys. el marc del lleure socioeducatiu i per a la promoció de valors positius per al desenvolupament de l’infant com a persona. C. Apostar pel treball transversal en l’àmbit socioeducatiu als territoris, integrant l’acció socioeducativa dels centres de serveis socials, els centres oberts, els OBJeCTIus esPeCÍFICs: centres i equipaments de lleure i les escoles. • Coordinació transversal estable d’acció socioeducativa de territori. A. Promoure l’esport i l’activitat física per aconseguir que sigui una pràctica regu- lar per millorar la salut física, prevenir el sedentarisme i l’obesitat. D. Incorporar projectes de convivència i interculturalitat en el lleure socioeduca- • Programa d’activitats de suport a l’educació física escolar. tiu per afavorir la cohesió social en l’espai públic. • Promoció de les activitats als equipaments esportius municipals. • Pla d’esport en edat escolar. • Projectes educatius no formals per a una educació integral mitjançant la música: acció «Orquestra Un DO d’ACORDS» del Districte de Sants-Montjuïc, i accions • Programa «per un esport sense barreres», que ofereix un suport als vestidors i «Mus-e», «Musikeli» i «Músics per la Pau» del Districte de Nou Barris. desplaçaments i accés gratuït a les persones acompanyants. • Creació de noves activitats esportives curriculars. Programa «Juga amb Gràcia» • Acció «A l’estiu, Barcelona t’acull»: projecte en el marc del reagrupament familiar en col·laboració amb el Seminari d’Educació Física del Centre de Recursos. de la Direcció d’Immigració. • Iniciatives que utilitzen l’esport per potenciar la inclusió social entre joves i B. Aprofitar els grans esdeveniments esportius de ciutat, nacionals i internacio- adolescents: programa «Convivim esportivament». nals per promocionar l’esport escolar amb clubs i federacions i desenvolupar • Activitats «Esport per a tothom». Accions per a la sensibilització dels alumnes projectes de caràcter solidari. davant dels esports per a persones amb discapacitats, dins de les jornades «A l’escola fem esport». • Promoció de campanyes d’informació als IES per realitzar tasques de voluntariat als centres oberts, ludoteques i altres espais, oferint serveis de reforç escolar, C. Promoure la participació de pares i mares en els diferents programes de sensi- OBJeCTIu geneRAl 5: bilització i educació que lluiten contra la violència en l’esport. Promoure el desenvolupament sociocultural de l’infant com a procés educatiu D. Impulsar la relació de Barcelona amb el mar com a espai aquàtic d’aprenentat- a partir de les activitats culturals paraformals i no formals. ge, salut i lleure. • Manteniment del programa d’aprenentatge de la natació adreçat a primer de OBJeCTIus esPeCÍFICs: primària. • Promoció de la natació vinculada al Campionat Mundial de Natació 2013. A. millorar l’oferta d’ensenyaments artístics. • Suport a les activitats de promoció o a les competicions aquàtiques escolars • Implementació d’un nou model en col·laboració amb els centres existents, organitzades pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona o la Federació Catalana públics i privats, i amb un fort arrelament al territori. 142 de Natació. 143 • Impuls als centres públics de formació musical. Qualitat de Vida, • Projecte «Espai de mar», activitats específiques per a grups i escoles especials. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Elaboració del mapa dels ensenyaments artístics. Igualtat i Esports Pla municipal Pla municipal per a la infància e. Incrementar la participació de la població infantil, adolescent i juvenil en la per a la infància 2013 - 2016 pràctica de l’esport organitzat, basada en la concertació amb el Consell de B. Impulsar programes que apropin la creació artística a l’entorn educatiu. 2013 - 2016 l’esport escolar de Barcelona, amb les federacions esportives, les entitats i els clubs de la ciutat, potenciant el seu paper d’instruments de socialització • Ampliació del projecte «En Residència», per afavorir la connexió entre la creació de la població. i els futurs creadors, a noves disciplines i centres. • ReflexionArt: tutories d’art. • Nou conveni amb el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) on en quedi recollida la rellevància en la promoció i el desenvolupament de la pràctica • Impuls de la poesia i la literatura a les escoles: Jocs Florals. esportiva fora de l’horari lectiu, així com la participació d’aquest en els projectes • Promoció de la formació musical: corals escolars. relacionats amb el Pla de l’esport en edat escolar de Barcelona. • Impuls als «Plans de creixement» en aquells territoris de la ciutat on es detectin C. Potenciar les activitats pedagògiques als centres culturals de la ciutat per in- riscos d’exclusió i pobresa i on, a través de l’esport, es pot millorar la cohesió troduir la creativitat i la innovació com un valor a l’escola. social. • Creació de nous programes d’iniciació esportiva escolars. • Consell de coordinació pedagògica. • Coordinació entre els centres residencials i les entitats esportives. • Programa d’activitats escolars, «Ja sé llegir» entre d’altres. • Programes culturals als IES. F. Implementar xarxes de continuïtat entre l’esport escolar i les entitats i els clubs per garantir una pràctica esportiva dels més joves i a la vegada enfortir la xarxa D. Programar iniciatives que apropin els infants en edat escolar a l’oferta cultural associativa. de la ciutat fora de l’horari lectiu. • Impuls del projecte «El quadern de la cultura» per a adolescents. 13 e. Impulsar iniciatives que posin en valor la cultura científica i la cultura tecnològica. • Consolidació del projecte «Escolab». • Mostra de projectes de recerca. F. Promoure el treball en xarxa dels sectors municipals i els agents socials per avançar en la coresponsabilitat educativa per a una educació en valors. lÍnIA esTRATÈgICA 4. INfàNCIA vuLNERAbLE I EN EXCLuSIó SoCIAL • Celebració del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, a Barcelona, el 2014, amb el tema central de la inclusió social. Millorar la detecció, l’atenció, el suport i el tractament d’aquelles situacions de més vulnerabilitat i exclusió social dels infants i adolescents i les seves famílies. g. millorar l’oferta cultural de qualitat per a infants i famílies als barris. • Espectacles infantils als centres cívics i campanyes a les escoles. H. Impulsar iniciatives que promoguin la cultura popular i tradicional. 144 145 • Iniciatives que impulsen actuacions de barri de la cultura popular i tradicional: Qualitat de Vida, Carnestoltes, Festa de la Castanyada. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports • Tallers per a infants i famílies de cultura popular, organitzats per entitats de Detecció i Pla municipal per a la infància cultura popular, Serveis a les Persones, Centre Municipal de Cultura Popular de tractament de la Pla municipal per a la infància 2013 - 2016 Sant Andreu i escoles. infància de risc 2013 - 2016 Recursos per a Intervenció les famílies sense socioeducativa • Exposicions de cultura popular a les escoles. sostre i itinerants en el medi 14 Programes de detecció i atenció VulneRABIlITAT Factors de fragilitat a la violència I eXClusIÓ sOCIAl i manca de intrafamiliar benestar infantil Projectes per a Acollida de menors infants que no acompanyats Tractament i viuen violència prevenció del masclista risc greu i desamparament B. Promoure projectes d’atenció social preventiva que contribueixin a prevenir els OBJeCTIu geneRAl 1: factors de cronificació de la pobresa infantil. Identificar factors de vulnerabilitat per la infància • Implementació del projecte d’atenció integral i integrada a famílies amb infants , en famílies amb manca a càrrec de 0 a 6 anys, en situació de pobresa i/o risc d’exclusió social en dos de necessitats bàsiques i en situacions d’exclusió social, promovent mesures districtes de la ciutat, conjuntament amb Càritas Diocesana de Barcelona. d’atenció, prevenció, detecció i tractament per a l’infant i la família a fi de dis- minuir la situació de vulnerabilitat de l’infant. • Obertura de dos equipaments als Districtes de Ciutat Vella i de Nou Barris, on s’atendran famílies amb infants de 0 a 6 anys, en situació de pobresa i/o risc d’exclusió social, amb dificultats per a l’atenció i cura dels fills que poden OBJeCTIus esPeCÍFICs: presentar altres necessitats importants no cobertes. A. Reforçar l’atenció d’aquelles famílies que s’atenen als Css amb manca de neces- C. Continuar promovent un servei d’atenció social i desplegament de recursos per 146 sitats bàsiques, insuficiència d’ingressos, problemes residencials i situacions de 147 a les famílies itinerants oferint recursos vinculats al treball de relacions paren- Qualitat de Vida, manca de benestar material que constitueixen factors de fragilitat infantil. tals, salut i inserció laboral dels adults així com l’accés a habitatges d’inclusió. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports Pla municipal • Identificació dels perfils d’atenció social segons els indicadors clau de benestar • servei d’atenció social a persones itinerants (sAsPI), atenció a famílies Pla municipal per a la infància material: famílies amb infants menors, dos membres en atur o molt endeutades, 2013 - 2016 galaicoportugueses i actuació ampliada en la mateixa línia també a les famílies per a la infància 2013 - 2016 famílies monoparentals amb menors i amb insuficiència d’ingressos, famílies d’origen gitanoromanès. Treball per a l’escolarització obligatòria de tots desnonades o infants que no disposen de material educatiu. els menors, la disminució del grau d’absentisme en la secundària, i també l’escolarització no obligatòria i l’escola bressol. • Intensificar ajuts econòmics per al desenvolupament educatiu i social: llibres i material escolar, sortides escolars i lleure socioeducatiu. D. Continuar oferint una atenció específica a les famílies sense sostre amb fills • Atenció individual, familiar, de grup i comunitària del CSS. per tal de cuidar el desenvolupament de les relacions familiars i potenciar l’es- • Garantir la detecció de situacions de manca de cobertura de la necessitat bàsica colarització i la utilització de recursos de lleure dels infants, posant èmfasi en d’alimentació en els alumnes escolaritzats a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu la detecció de situacions de risc. d’arbitrar les mesures necessàries per garantir-los una nutrició de qualitat: • «Programa per a persones sense sostre» que en fa el seguiment social a través - Cobertura universal de l’alimentació dels alumnes escolaritzats les famílies del Servei d’Inserció Social (SIS). dels quals tinguin dificultats per cobrir les despeses de menjador (Institut Municipal de Serveis Socials en col·laboració amb el Consorci d’Educació). • «Habitatges d’inclusió» per a famílies amb fills en què l’educador dóna un suport - Conveni amb Creu Roja pels kits d’alimentació i de suport bàsic. socioeducatiu a la família i als infants. - Conveni amb el Banc d’Aliments per tal de millorar la distribució d’aliments • l’equip Central especialitzat d’Atenció a la Infància en risc eCeIA, per millorar frescos. la detecció i prevenció de situacions de risc greu i desprotecció, en la línia dels bons resultats obtinguts en aquests darrers anys. - Projectes de distribució solidària d’aliments a diferents districtes. • Aplicació de mesures de detecció i intervenció d’infants en situació de risc social, e. millorar l’atenció als nois i les noies immigrants sense referents familiars que fragilitat infantil i nova probresa a les escoles, centres oberts, casals infantils i resideixen en centres d’infància i facilitar la integració social als que surten ludoteques. dels centres. • Coordinació entre els diferents professionals relacionats amb el tractament dels menors estrangers no acompanyants (MENA). • Pisos per als joves, formació per a la inserció laboral i suport en la tramitació de documentació (Projecte Joves Vulnerables). 15 OBJeCTIu geneRAl 2: OBJeCTIu geneRAl 3: Tenir en compte l’espai públic com a espai de socialització per a l’acció soci- Prevenir, detectar i abordar situacions de famílies amb patrons de relació de oeducativa per a nois i noies i per abordar la prevenció de conductes de risc i violència intrafamiliar i infants que viuen situacions de violència masclista resolució de conflictes. prevenint la cronificació i estancament de les situacions. OBJeCTIus esPeCÍFICs: OBJeCTIus esPeCÍFICs: A. enfortir la intervenció socioeducativa en el medi obert, en el marc dels serveis A. Promoure el bon tracte a la infància i prevenir el maltractament infantil: socials bàsics, adreçada als adolescents i joves i al seu entorn relacional més 148 immediat per tal de millorar les condicions de socialització i qualitat de vida • Accions formatives. 149 d’aquests. Qualitat de Vida, • Projectes preventius. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Eina de suport al bon tracte, elaborada de manera participativa amb famílies. Igualtat i Esports Pla municipal • Projecte socioeducatiu «A partir del carrer». • Promoure espais interserveis de reflexió i intercanvi d’experiències. Pla municipal per a la infància per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 B. Promoure la detecció i acollida dels menors no acompanyats que viuen als car- rers i espais públics de la ciutat de Barcelona per tal de facilitar l’accés als re- B. millorar l’atenció i la intervenció dels serveis socials en casos de violència cursos normalitzats de protecció de la DgAIA, així com la intervenció en situa- masclista: cions de conflicte en l’àmbit comunitari que es puguin produir. • nou model d’intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista definit pels serveis socials bàsics de la ciutat de Barcelona. • Servei de Menors no Acompanyats (MENA). • Nou sistema d’indicadors i eines necessàries per detectar i treballar situacions de violència masclista des dels serveis socials, amb l’objectiu de fer una valoració C. gestionar els conflictes de l’àmbit social a l’espai públic amb una intervenció diagnòstica tècnica i un tractament adequat a la problemàtica. intensiva per a la restitució de les condicions de convivència, treballant acti- tuds violentes i conductes incíviques dels adolescents i joves a l’espai públic. • Redefinició i reorganització dels serveis del dispositiu municipal d’atenció específica en situacions de violència masclista que atenen infants i adolescents • Servei de gestió de conflictes al carrer. per tal de posar en marxa un nou servei integrat que garanteixi la plena implementació del model d’intervenció definit pels serveis socials públics en • Programa transversal de ciutat i territori per a l’abordatge de conductes violentes l’àmbit de la ciutat. i abusives en les bandes i grups de carrer. • Impuls del treball en grup com una eina principal en la intervenció amb infants i adolescents que viuen situacions de violència masclista i amb les seves mares en 16 aplicació del que estableix el model d’atenció definit pels serveis socials públics en l’àmbit de la ciutat. C. Portar a terme una recerca aplicada sobre l’impacte de la violència masclista en la infància i l’adolescència i en les relacions maternofilials i els processos de recuperació. • Estudi realitzat pel nou servei integrat d’atenció ambulatòria específica a dones, infants i adolescents que viuen situacions de violència masclista, en col·laboració amb la universitat. D. Articular un projecte de prevenció, detecció i atenció per a noies adolescents C. Reforçar el continu d’atenció a la infància i adolescència en risc entre els ser- que viuen situacions de relacions abusives de parella o altres manifestacions veis socials bàsics (ssB) i els serveis socials especialitzats (sse), consolidant de violència masclista. el circuit d’atenció intern i extern. • Inici d’accions en escoles, centres i equipaments de joves per prevenir i detectar • Suport a l’espai d’anàlisi conjunt d’infància en risc. qualsevol manifestació de violència masclista (projecte «Paranys de l’amor» i • Sessions de treball de bones pràctiques. altres). e. Donar atenció a les famílies que pateixen violència de fills menors envers els 18 seus progenitors. OBJeCTIu geneRAl 5: • Articulació de programes de tractament familiar per a les famílies que pateixen 150 violència dels fills menors. 151 millorar i enfortir tècnicament i revisar organitzativament l’atenció als infants en Qualitat de Vida, situació de risc greu i de desemparament, prioritzant la protecció de l’infant i po- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tenciant la rehabilitació de les competències parentals i els plans de tractament Igualtat i Esports 17 Pla municipal especialitzats. Pla municipal per a la infància per a la infància 2013 - 2016 OBJeCTIu geneRAl 4: 2013 - 2016 OBJeCTIus esPeCÍFICs: millorar la detecció i el tractament de situacions d’infància en risc per tal de prevenir situacions de major gravetat i/o necessitat de desemparament, en un marc de treball en xarxa i cooperació transversal, basat en les potencialitats A. enfortir el procés d’estudi, diagnòstic i els plans de millora i/o tractament en el de la mateixa família i en el treball en un entorn de proximitat de l’infant. marc dels serves socials especialitzats. • Formació als professionals sobre el procés d’estudi i diagnòstic d’infants en situació de risc greu i/o desemparament. OBJeCTIus esPeCÍFICs: • Creació d’un espai estable i formatiu mitjançant l’intercanvi dels professionals dels EAIA, d’eines, tècniques i procediments, amb la finalitat d’enfortir la pràctica A. millorar l’atenció a la infància en risc en els serveis socials bàsics posant l’èm- professional i unificar criteris i procediments dels diferents EAIA. fasi en el circuit d’atenció, en els plans de tractament i en el seu desenvolupa- ment, en el nou marc competencial de la lDOIA. • Revisió i actualització, en funció del nou marc normatiu, dels actuals protocols tècnics: «L’estudi, diagnòstic i avaluació dels EAIA» i «El context escolar i els • Circuit d’atenció. infants en risc de maltractament». • Protocol d’atenció a la infància en risc, segons situacions tipus. • Formació als professionals sobre la utilització del compromís socioeducatiu com a • Formació de professionals per al disseny dels plans de tractament. instrument del Pla de millora i/o tractament. • Col·laboració en la protocol·lització dels processos d’intervenció dels SSE, en el B. Consolidar la implantació del sistema unificat per a la valoració del risc (RumI). marc del Pla de qualitat 2011-2014. • Posada en marxa dels espais de reflexió ètica (ERE), en la intervenció amb infància • Establiment del RUMI com a marc tècnic referencial per als equips dels en risc, en el marc del Pla de qualitat 2011-2014 de la DGAIA. serveis socials bàsics i especialitzats, donant informació i formació a tots els professionals i fent-ne un seguiment. • Incorporació de tècniques d’intervenció en grup i/o comunitàries amb adolescents. B. Promoure programes de tractament i de suport especialitzats integrats en els Plans de tractament dels seAIA. OBJeCTIu geneRAl 6: • Concertació amb entitats de tractament especialitzades. • Xarxa pública de Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Promoure la participació, la coordinació i la coresponsabilitat entre els serveis de les diferents administracions i institucions que treballen per a la infància en cada territori, reforçant els sistemes de treball en xarxa, i taules transversals per coor- C. Avaluar i redefinir la figura de l’educador dins dels serveis socials especialit- dinar, impulsar i promoure la integració dels agents socials del territori. zats, tenint en compte la nova llei 14/2010 (lDOIA), el nou circuit municipal d’atenció a la infància en risc, la realitat de cada territori i la incorporació de tècniques d’intervenció individuals, de grup i comunitàries. OBJeCTIus esPeCÍFICs: A. Col·laborar amb la generalitat en el desplegament de l’article 26 de la nova llei 152 D. Participar en la construcció de l’expedient únic dels infants en risc de maltrac- d’infància, referent a les Taules Territorials d’Infància, donant suport i inte- 153 tament, d’acord amb la llei 14/2010, mitjançant la incorporació dels eAIA al Qualitat de Vida, grant les xarxes d’infància territorials existents. sistema informàtic sInIA. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports Pla municipal • Suport i integració de les xarxes territorials d’infància existents (Xafir del Raval, Pla municipal per a la infància Interxarxes d’Horta-Guinardó, Alerta petita infància en el marc del nou projecte per a la infància 2013 - 2016 e. Col·laborar amb la generalitat en l’articulació del servei de suport i acolliment 2013 - 2016 EIXAM de l’Eixample, Sant Andreu Petita Infància…). residencial de proximitat, tenint en compte les necessitats detectades en cada territori. • Participació dels districtes en la construcció de les Taules Territorials d’Infància i Adolescència. • Projecte Cases: promoure les places de suport del projecte com a reforç als plans de tractament. B. Col·laborar amb la generalitat per consolidar i homogeneïtzar els circuits de maltractament infantil en el marc de les Taules Territorials d’Infància. F. millorar i complementar el treball amb les famílies dels infants en centres i tre- ballar per reduir l’estada dels infants i adolescents als centres. • Col·laboració amb altres administracions en el desenvolupament del circuit contra el maltractament infantil. • Crear espais de reflexió ètica conjunts per acordar intervencions i consensuar criteris. • Lideratge o colideratge dels circuits contra el maltractament infantil. • Jo torno a casa: projecte específic per treballar amb les famílies i els infants dels centres per tal d’avançar el retorn a casa i consolidar la proposta del retorn la • Participació de l’Ajuntament en la comissió impulsora del circuit contra el amb família. maltractament infantil. g. generar estratègies tècniques per identificar i discriminar, en el marc de la C. enfortir la col·laboració estable amb el tercer sector en les tasques de preven- nova llei de situacions de violència masclista, aquelles situacions en què la ció, sensibilització, programació i prestació de serveis per a famílies i infants. dona no vol o no pot garantir la protecció dels seus fills per tal d’evitar una do- ble victimització. • Augment del nombre de projectes a què es donarà suport mitjançant convenis de col·laboració amb entitats del tercer sector que desenvolupen projectes de prevenció, sensibilització, programació i prestació de serveis per a famílies i H. Consolidar i enfortir els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència (seAIA), infants. en el marc del contracte programa amb la generalitat de Catalunya. • Coordinació de les actuacions del programa Proinfància de la Fundació “la Caixa” • Augmentar l’estructura directiva i de coordinació que permeti millorar el i els recursos municipals per racionalitzar i optimitzar els recursos. funcionament, l’eficàcia i l’avaluació dels SSE d’atenció a la infància. • Avaluació i adequació de la dotació tècnica a les noves demandes mitjançant el contracte programa amb la Generalitat. 19 5. seguImenT I AVAluACIÓ Del PlA El Pla per a la Infància 2013-2016 és un Per a la seva avaluació el pla es dota, pla marc amb una visió global i trans- per tant, d’un sistema d’indicadors versal de la infància a la ciutat de Bar- mesurables vinculats a la cadena: AVAluACIÓ celona que emmarca les polítiques d’infància en quatre grans línies estra- nivell planificació tègiques. – • Sistema d’indicadors Programació • Nivell executiu Sota aquests grans eixos estratègics – • Nivell planificació del pla s’engloben els objectius i les ac- execució cions programàtiques. El pla és la ga- – • Revisió i ajustos rantia de coherència i unitat d’acció de Avaluació tot el desenvolupament programàtic. – 154 (ajustos) 155 El seguiment del pla es farà, per tant, – Qualitat de Vida, Igualtat i Esports a partir de la programació executiva de Reprogramació PROgRAmA Qualitat de Vida, Igualtat i Esports cada òrgan de gestió competent, ja si- Pla municipal Pla municipal per a la infància gui sectorial o territorial. per a la infància 2013 - 2016 el pla present és un marc d’actuació • Accions, serveis, 2013 - 2016 a tres anys que ha de permetre fer-ne projectes i recursos una revisió anual així com els ajustos i • Objectius operatius PlA mARC reprogramació necessaris de cada àm- bit, amb el mateix marc estratègic de • Sistema d’indicadors LÍNIES ESTRATÈGIQUES planificació. el programa és una guia d’actuació OBJECTIUS GENERALS concreta i a més curt termini que de- Objectius específics termina objectius operatius i que es dota d’un conjunt d’indicadors de ges- tió lligats operativament als objectius PlA PROGRAMACIó EXECUTIVA marcats per a cada projecte, procés o Accions servei, mitjançant els quals executa les diferents accions que ja estan descri- munICIPAl tes en el pla. SEGUIMENT EXECUTIU Indicadors l’avaluació. Es comptarà amb un is- • Línies estratègiques tema d’indicadors del pla que estarà • Objectius generals format majoritàriament per indicadors significatius del conjunt d’indicadors • Objectius específics SEGUIMENT de gestió, és a dir, indicadors relacio- • Accions, serveis GRAU DE COMPLIMENT nats amb l’objectiu operatiu de cada i recursos acció. Però també es tindran en comp- te indicadors de procés i indicadors AVAluACIÓ FInAl Del PlA d’entorn en relació amb la valoració de l’impacte global del pla. Per al seguiment del pla es preveuen - Una valoració del grau de com- òRgAns De gesTIÓ ImPlICATs: • Institut Barcelona Esports (IBE) els mecanismes següents: pliment global del pla. • Agència de la Salut Pública de Barce- • Institut Català de la Salut (ICS) • un sistema d’indicadors significatius. - Nous temes que puguin sorgir. lona (ASPB) Indicadors de resultats mesurables, • Institut de Cultura de Barcelona vinculats als programes, acordats Aquests informes es presentaran a: • Consell de la Joventut de Barcelona (ICUB) amb els responsables executius i al- tres indicadors de procés i d’entorn. • La Comissió de Seguiment Politico- • Consell Escolar Municipal • Institut Municipal d’Educació de Bar- tècnica. celona (IMEB) • la taula tècnica transversal de se- • Consorci d’Educació de Barcelona guiment del pla formada per tots els • La Comissió de Govern. • Institut Municipal de Persones amb responsables tècnics dels diferents • Consorci de Serveis Socials Discapacitat (IMD) 156 departaments relacionats amb te- A escala de calendarització, es preveu 157 mes d’infància, i que han participat una fase prèvia de programació amb • Departament d’Atenció a Persones • Institut Municipal de Serveis Socials Qualitat de Vida, Igualtat i Esports en la seva construcció. Les funcions els òrgans executius i una selecció vulnerables (IMSS) Qualitat de Vida, Igualtat i Esports d’aquesta taula seran: d’indicadors. El seguiment es farà se- Pla municipal Pla municipal per a la infància mestralment a través de la taula tèc- • Departament de Comunicació • Programa d’Adolescència i Joventut per a la infància 2013 - 2016 - Seguiment del desenvolupa- nica. D’altra banda, l’avaluació global 2013 - 2016 ment del pla, a partir del com- del grau de compliment del pla es farà • Departament de Drets civils pliment de les accions previstes anualment. • Programa de Dona segons els indicadors. • Departament de Participació social • Programa de Drets civils - Anàlisi tècnica dels processos i • Departament de Recerca i Coneixement detecció de temes no previstos. PlA mARC • Programa de Temps i qualitat de vida • Departament de Família i Infància - Recull d’indicadors pertinents • Servei de Gestió de conflictes per al seguiment i l’avaluació • Direccions de Serveis a les Persones del pla. dels deu districtes PROGRAMACIó PROGRAMACIó • la Comissió de seguiment Politico- EXECUTIVA EXECUTIVA tècnica, que tindrà com a funció la valoració del grau de compliment del pla. • S’elaborarà un Informe anual d’ava- TAULA TÈCNICA luació del Pla per a la Infància. Aquest TRANSVERSAL DE SEGUIMENT informe incorporarà: - El conjunt d’indicadors per a cada línia estratègica i el seu COMISSIó DE SEGUIMENT grau de compliment en relació POLÍTICOTÈCNICA amb l’objectiu operatiu marcat. - Una valoració del procés executiu. COmIssIÓ De gOVeRn 6. BIBlIOgRAFIA I ReFeRÈnCIes De suPORT agèNcia de Salut Pública. (2006). Enques- ba r u dy, j. i da N ta g N a N, m., (2005). comité de loS derechoS del Niño (2009). Ob- eScaPa, S. i maraNzaNa, l. (2012). «Per- ta de Salut de barcelona. los buenos tratos en la infancia. servación número 12: derecho del niño a cepcions enganyoses del cos en l’ado- Barcelona: Gedisa. ser escuchado. Disponible a: http://www. lescència: la influència de la família i el ajuNtameNt de barceloNa i FuNdació jaume scribd.com/doc/24191115/OBSERVACION-GE- grup d’iguals». A C. Gómez-Granell i P. boFill (2009). «Diagnosi de les activi- beck, u. (1992). risk Society: towards a NERAL-N%C2%BA-12. Marí-Klose. família i relacions interge- tats educatives fora de l’horari escolar New modernity. Londres: Sage. neracionals: un espai d’oportunitats per a Barcelona». temps de barri. temps comitè de miNiStreS del coNSell d’euroPa. a l’educació dels fills. Barcelona: Ajun- educatiu compartit. Barcelona: Ajunta- beck-gerNSheim, e. (2003). la reinvención (2006). recomanació 19/2006 als Estats tament de Barcelona i Institut d’Infàn- ment de Barcelona. de la familia. En busca de nuevas formas membres sobre polítiques al recolza- cia i Món Urbà (CIIMU). de convivencia. Barcelona: Paidós. ment positiu de la parentalitat. ajuNtameNt de barceloNa. (2010). carta eSPiNg-aNderSeN, g. (2004). «Educati- de ciutadania. carta de drets i deures de brullet, c. (2010). temps, cura i ciutadania. coNSell d’euroPa. (1992). carta Europea on and equal life chances. Investing in 158 barcelona. coresponsabilitats privades i públiques. dels drets dels infants. Children». A O. Kangas i J. Palme (eds.). 159 Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Social policy and Economic development Qualitat de Vida, Igualtat i Esports alberdi, i. (1999). la nueva familia es- cSic. (2005). Encuesta sobre usos del ti- in the Nordic countries. Londres: Pal- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports pañola. Madrid: Taurus. brullet, c. i gómez-graNell, c. (2008). empo del instituto Nacional de Estadística. grave Macmillan. Pla municipal Pla municipal per a la infància malestares: infancia, adolescencia y per a la infància 2013 - 2016 al Fag eme, e., ca N t o S, r. i ma r t íNe z, familias. Barcelona: Graó. c u S S i á N o v i c h , a . (20 0 5). inf an c i a eSPiNg-aNderSeN, g. (2005). «Inequality 2013 - 2016 m. (20 03). d e la p ar tic ip ación al invisibilizada: una cuestión de Estado. of Incomes and Opportunities». A A. protagonismo infantil. propuestas para brullet, c. i roca, c. (2008). «Tener y cui- Disponible a: http://www.ifejants.org/new/ Giddens i P. Diamond (eds.). the New la acción. plataforma de Organizaciones dar hijos: estrategias, tiempos, redes docs/articulos/infancia_invisibilizada.pdf. Egalitarianism. Cambridge: Polity Press. de infancia. Disponible a: sociales y políticas de apoyo a la cri- http://plataformadeinfancia.org/sites/default/ anza». A C. Brullet i C. Gómez-Granell cuSSiáNovich, a. (2007). Ensayos sobre in- eSPiNg-aNderSeN, g. (2007). «Families, files/De%20la%20Participación%20al%20 (coords.). malestares: infancia, adoles- fancia. Sujetos de derecho y protagonis- Government and the Distribution of Protagonismo%20Infantil.pdf cencia y familias. Barcelona: Graó. tas. Lima: IFEJANT. Skills». Demosoc Working Paper. aNtoN aloNSo, F. (2012). «L’exclusió resi- brullet, c. i roca, c. (2004). «Relacions de miguel, j.m. i arcaroNS, a.F. (2012). eSPiNg-aNderSeN, g. i Palier, b. (2009). dencial de famílies amb adolescents: familiars i autoritat». A Gómez-Granell, «Són realment les noies més exitoses los tres grandes retos del Estado del bi- radiografia i avaluació d’impactes». A C. et al. (dir). informe 2004. infància, que els nois? Família, classe social i enestar. Barcelona: Ariel. C. Gómez-Granell i P. Marí-Klose. fa- famílies i canvi social a catalunya. gènere en la transició a la universitat». mília i relacions intergeneracionals: un Barcelona: Institut d’Infància i Món A C. Gómez-Granell i P. Marí-Klose. fa- euroPeaN aSSociatioN For the Study oF obeSity espai d’oportunitats per a l’educació dels Urbà (CIIMU). Disponible a: www.ciimu.org mília i relacions intergeneracionals: un (2005). briefing paper. Brussel·les: EU fills. barcelona: Ajuntament de Barcelo- espai d’oportunitats per a l’educació dels Platform on Diet, Physical Activity and na i Institut d’Infància i Món Urbà (CII- caStiñeira, a. i elzo, j. (2011). valors tous fills. Barcelona: Ajuntament de Bar- Health and European Association for MU). en temps durs. Barcelona: ESADE. celona i Institut d’Infància i Món Urbà the Study of Obesity. (CIIMU). aSSociació diomira (2007). la infància i ciProdeNi (1996). «Protagonismo euroPe aN valueS Study (2008, 2009). l’adolescència a catalunya. reptes i re- infantil y nueva infancia». Disponible a: dePartameNt de beNeStar Social i Família de la Tilburg University. Disponible a: http:// alitats. llibre de síntesi de les i jornades http://www.ciprodeni.org/articulos.htm. geNeralitat de cataluNya (2012). pacte per a la www.europeanvaluesstudy.eu/evs/data-and- de reflexió. Barcelona: Diomira. infància a catalunya. document de bases. downloads/. colemaN, j. (1988). «Social capital in the aSSociació iNterNacioNal de ciutatS educado- creation of human capital». american eNcueSta de coNdicioNeS de vida (ecv) (2007, Fedaia (2012). informe fEdaia. pobresa reS. (1990). carta de ciutats Educadores. journal of Sociology, 94 (supplement): 2008, 2009,2010). Instituto Nacional de infantil a catalunya. 95-120. Estadística, Madrid. ayala, l. i caNtó, o. (2009). análisis y propuestas sobre pobreza infantil en Es- eNcueSta Sobre uSoS del tiemPo (2005). Ins- paña. Madrid: UNICEF. tituto Nacional de Estadística, Madrid. FerNáNdez eNguita, m., meNa, l. i riviere, giddeNS, a. (1999). runaway world: How g r ay, m.r . i S t e i N b e r g , l . (19 9 9). llei delS dretS i leS oPortuNitatS de la iN- j. (2010). fracaso y abandono escolar en globablization is reshaping ourlives. Lon- «Unpacking authoritative parenting: FàNcia i l’adoleScèNcia de cataluNya (2010). España. Barcelona: Obra Social Funda- dres: Profile Books. reas ses sing a mult idimensional Disponible a: http://www.acm.cat/arxius/ ción “la Caixa”. construct». journal of marriage and the imatgesbutlleti/pdf. góme z-gr a Nel l, c. e t a l. (2002). la family, 61: 574-587. Flaquer, l. (2003). How can we orientate infància i les famílies als inicis del segle maiquez & martíN. (2011). parentalidad the reform of social policies. challenges, xxi. Barcelona: Institut d’Infància i Món gu t ier r e z-domèNech, m. (2007). «El positiva y políticas locales de apoyo a las dillemas and proposals. Wellchi Working Urbà (CIIMU). Disponible a: www.ciimu.org. temps amb els fills i l’activitat laboral familias. papers 8. Disponible a: http://www.ciimu.org/ dels pares». documents d’Economia “la webs/wellchi/working_papers/wp8_flaquer.pdf. gómez-graNell, c. et al. (coord.) (2004a). caixa”. Núm. 6. maraNzaNa, l. i gómez-graNell, c. (2011). infancia y familias: realidades y tenden- la participació infantil i adolescent Flaquer, l. (2012). «Pobresa infantil: cias. Barcelona: Ariel. hart, r. (1993). la participación de los a la ciutat de barcelona. Barcelona: 160 conseqüències en les condicions de niños: de una participación simbólica a Ajuntament de Barcelona i Institut 161 vida i el rendiment escolar dels i les gómez-graNell, c. et al. (coord.) (2004). una participación auténtica. Ensayos d ’ In f à n c i a i M ó n U r b à (C I IM U ). Qualitat de Vida, Igualtat i Esports adolescents». A C. Gómez-Granell i P. infància, famílies i canvi social a Innocenti, UNICEF, núm. 4. Disponible a: www.ciimu.org. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Marí-Klose. família i relacions interge- catalunya. Barcelona: CIIMU. Disponible Pla municipal Pla municipal per a la infància neracionals: un espai d’oportunitats per a: www.ciimu.org. igleSiaS de uSel, j. i marí-kloSe, P. (2011). marí-kloSe, P. i marí-kloSe, m. (2012). per a la infància 2013 - 2016 a l’educació dels fills. Barcelona: Ajun- «La familia española en el siglo xxi: los «Crisi i CIIMU (2010)». infants i famílies 2013 - 2016 tament de Barcelona i Institut d’Infàn- gómez-graNell, c. i eScaPa, S. (2010). retos del cambio social». A F. Chacón i a barcelona. Ajuntament de Barcelona. cia i Món Urbà (CIIMU). infants i famílies a barcelona. Barcelona: J. Bestard (dirs.). familias. Historia de la Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Acció sociedad española. Barcelona: Cátedra. marí-kloSe, m. i marí-kloSe, P. (2012). Flaquer, l., almeda, e. i Navarro, l. (2006). Social i Ciutadania. Disponible a: www. «Separats després del divorci? La im- monoparentalitat i infància. Barcelona: ciimu.org. iNjuve. (2008). informe juventud en Espanya. plicació del pare no resident i el seu im- Fundació Obra Social “la Caixa”. pacte en el benestar dels nois i noies». gómez-graNell, c. i julià, a. (2012, eN kleiNmaN, a. (1988). rethinking psychiatry. A C. Gómez-Granell i P. Marí-Klose. fa- FreSc: FactorS de riSc eN eStudiaNtS de Se- PremSa). l’impacte de la crisi en les fa- from cultural category to personal mília i relacions intergeneracionals: un cuNdària (2004, 2008). Barcelona: Ajun- mílies. una anàlisis de les dades del pa- experience. Nova York: Free Press. espai d’oportunitats per a l’educació dels tament de Barcelona. nel de famílies i infància a la província fills. Barcelona: Ajuntament de Bar- de barcelona. Barcelona: Diputació de letablier, m.t. (2006). «Child care in a celona i Institut d’Infància i Món Urbà gaitaN, l. i liebel, m. (2011). ciudadanía Barcelona i Institut d’Infància i Món changing world: policy responses in (CIIMU). y derechos de participación de los niños. Urbà (CIIMU). working time flexibility in France». A Madrid: Comillas, ed. Síntesis. J. Lewis (Ed.) children changing fami- marí-kloSe, m., gómez-graNell, c., laNau, gómez-graNell, c. i marí-kloSe, P. (co- lies and owelfare states. Cheltenham: a. i marí-kloSe, P. (2010). acompanya- geNeralitat de cataluNya (12/2007). llei de ord.) (2012). família i relacions interge- Edward Elgar. ment a l’escolaritat: pautes per un model Serveis Socials. neracionals: un espai d’oportunitats per local de referència. Barcelona: Diputa- a l’educació dels fills. Barcelona: Ajun- liebel, m. (2009). «Ciudadanía desde ció de Barcelona. geNeralitat de cataluNya (14/2010). llei tament de Barcelona i Institut Infància abajo. Derechos de la niñez y movimi- dels drets i les Oportunitats en la infàn- i Món Urbà (CIIMU). entos sociales». A C. Villagrasa, i I. Ra- marí-kloSe, P., gómez-graNell, c., eScaPa, cia i l’adolescència. vetllat. por los derechos de la infancia y S. i brullet, c. (2008b). «La reorganitza- gómez-graNell, c., marí-kloSe, P., marí- la adolescencia. Barcelona: Bosch. ció dels temps de la vida quotidiana a geNeralitat de cataluNya (1998). llei de la kloSe, m., Flaqué, l., SáNchez, c. i morató les llars catalanes amb fills i filles ado- carta municipal de barcelona. l. (2008). informe de la inclusión social en liPovetSky, g. (2003). la Era del vacío: lescents». A Barcelona Societat, núm. España 2008. Barcelona: Obra Social Caixa Ensayos sobre el individualismo contem- 15, p. 35-54. geNeralitat de cataluNya (2010). cartera Catalunya. Disponible a: www.ciimu.org. poráneo. Barcelona: Anagrama. de Serveis Socials 2010-2011. marí-kloSe, P., gómez-graNell, c. brullet, momiNó, j. m., meNeSeS, j. i FàbregueS, romaNí, o. i goNzález, i. (2002). «La salut uNiceF (2012). Estado mundial de la c. i eScaPa, S. (2008a). temps de les fa- S. (2012). «Infància 2.0: desigualtats dels menors. Vulnerabilitat, dependèn- infancia 2003. Disponible a: http://www. mílies: anàlisi sociològica dels usos dels digitals, context familiar i rendiment cia i estils de vida». A C. Gómez-Granell unicef.org/spanish/sowc03/index.html temps de les llars catalanes a partir de acadèmic». A C. Gómez-Granell i P. Ma- et al. la infància i les famílies als inicis les dades del panel de famílies i infància. rí-Klose. família i relacions intergene- del segle xxi. Barcelona: Institut d’in- uNiceF (2012b). Niños y niñas en un Barcelona: Departament d’Acció Social racionals: un espai d’oportunitats per a fància i Món Urbà (CIIMU). mundo urbano. i Ciutadania, Generalitat de Catalunya. l’educació dels fills. Barcelona: Ajunta- ment de Barcelona i Institut d’Infància i SáNchez torreS, e. (2011). conciliar per uNiceF iNNoceNti reSearch ceNtre (2007). marí-kloSe, P., marí-kloSe, m., graNadoS, Món Urbà (CIIMU). educar. Informes Breus Fundació Jau- child poverty in perspective: an overview F. i gómez-graNell, c. (2009). informe me Bofill. of child well-being in rich countries. Inno- de la inclusió Social a Espanya 2009. NacioNS uNideS. (1989). convenció sobre centi Report Card 7. Florència: The Uni- Barcelona: Fundació Caixa Catalunya. els drets de l’infant. SaraSa urdiola, S. (2012). «Efectes de ted Nations Children’s Fund. 162 Disponible a: www.ciimu.org. l’escola bressol en el desenvolupament 163 ob Servatori del S dre t S de l a iNFàNcia dels adolescents». A C. Gómez-Gra- uNió euroPe a. (2001). carta de drets Qualitat de Vida, Igualtat i Esports m a r í - k l o S e , P. , m a r í - k l o S e , m . , (2010). El consell Nacional dels infants i nell i P. Marí-Klose. família i relacions fonamentals. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports mar aNz aNa, l. i gr aNadoS, F. (2010). els adolescents de catalunya (document intergeneracionals: un espai d’oportuni- Pla municipal Pla municipal per a la infància adolescents a barcelona: estils de vida, de bases). Documents de l’observato- tats per a l’educació dels fills. Barcelo- Who (2004). World Health Organizati- per a la infància 2013 - 2016 àmbit educatiu i conductes relacionades ri dels drets de la infància. Barcelona: na: Ajuntament de Barcelona i Institut on European ministerial conference on 2013 - 2016 amb la salut. Barcelona: Ajuntament de Secretaria d’Infància i Adolescència. d’Infància i Món Urbà (CIIMU). mental Health: facing the challenges. Barcelona. Disponible a: www.ciimu.org. building Solutions. mental Health of chil- ocde (2007). No more failures: ten steps taula d’eNtitatS del tercer Sector (2011). dren and adolescents. Helsinki: Who. marí-kloSe, P., marí-kloSe, m., vaquera, to equity in education. París: OCDE. «La pobresa infantil a Catalunya». Do- e. i cuNNiNg am, S. (2010). infancia y cuments Infància a Catalunya. Barce- Wo r l d va l u e S S u r v e y (1990, 1999, futuro: nuevas realidades, nuevos retos. ocde (2008). Growing unequal? income lona: UNICEF. dossiers del tercer Sector. 2008, 2009). Base de Datos ASEP/ Barcelona: Fundación “la Caixa”. distribution and poverty in OcdE coun- Núm. 15. JDS, Madrid. Disponible a: http://www. Disponible a: www.ciimu.org. tries. París: OCDE. worldvaluessurvey.org/. uNiceF (1999). la participación de martíNez herNáez, a. (2008). «Rallados, ocde (2010). panorama de la educación. niños y adolescentes en el contexto AlTRes DOCumenTs munICIPAls burchados, chofs y deprimidos. Cómo indicadores de la OcdE 2010. informe de la convención sobre los derechos los adolescentes perciben el malestar Español. are the new millennium lear- del Niño: visiones y perspectivas. ajuNtameNt de barceloNa (2009). model de y actúan ante la adversidad». A C. Bru- ners making the grade? Madrid: Ministe- Disponible a: ht tp://www.iin.oea.org / serveis socials bàsics. una aposta per llet i C. Gómez-Granell (coords.). males- rio de Educación. iin/cad/taller/pdf/UNICEF%20-%20La%20 repensar i millorar l’acció Social territori- tares: infancia, adolescencia y familias. participaci%C3%B3n%20de....pdf al des de l’administració local. acció So- Barcelona: Graó i Institut d’Infància i o N u (19 8 9). C o n v e n c i ó n d e l a s cial i ciutadania. Món Urbà (CIIMU). Naciones Unidas sobre los Derechos uNiceF (2003). a league table of child de los Niños. Disponible a: http://www. maltreatment deaths in rich nations. ajuNtameNt de barceloNa (2010). model de ca- martíNez herNáez, a. (2012). «Anatomia un.org/spanish/Depts/dpi/boletin/infancia/ sals i ludoteques. acció Social i ciutadania. social de les emocions: adolescència, convencion.htm. uNiceF (2003). propuesta de un sistema estats d’ànim i salut mental». A C. Gó- de indicadores sobre bienestar infantil en ajuNtameNt de barceloNa (2011). Xarxa de mez-Granell i P. Marí-Klose. família i rodrigo, m. j., máiquez i martíN (2011). pa- España (primera y segunda parte). centres Oberts d’atenció a la infància. relacions intergeneracionals: un espai rentalidad positiva y políticas locales de construint el model de centres oberts d’oportunitats per a l’educació dels fills. apoyo a las familias. Madrid: Ministeri uNiceF (2004). construyendo ciudades per a la ciutat de barcelona. Àrea de qua- Barcelona: Ajuntament de Barcelona i de Sanitat i Política Social i la Federa- amigas de la infancia. un marco para la acción. litat de vida, igualtat i esports. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). ció Espanyola de Municipis i Províncies Disponible a: http://www.childfriendlycities.org/ (FEMP). documents/view/id/67/lang/en coNSorci SaNitari de barceloNa i agèNcia de meil, g. (2006). padres e hijos en la España ac- Salut Pública (2012). pla de salut comuni- tual. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya. uNiceF (2007). ciutat amiga de la infància. tària i promoció de la salut de barcelona. 7. AnneX 7.1 ReCuRsOs I DIsPOsITIus munICIPAls ACTuAls PeR A InFànCIA ATENCIó SOCIAL • Centres d’Acollida (CA): 6 centres • Temps de Barri • Campanya «Compta fins a tres» seRVeIs esPeCÍFICs PeR A lA seRVeIs PeR A lA POBlACIÓ • Benvingut Nadó • Plans de creixement InFànCIA geneRAl AmB PROgRAmes PeR A InFAnTs I ADOlesCenTs • Ciutat Amiga de la Infància activitatS ESpOrtivES a l’EStiu: SErvEiS bÀSicS: • Xarxa de Centres de Serveis Socials • Convenis amb l’associacionisme • Campus Olimpia • Xarxa de centres oberts: 2 centres (projectes d’atenció familiar, de grup juvenil municipals, d’una xarxa de 17 cen- i comunitària) (40) SupOrt a l’Educació fíSica EScOlar: tres • Dia Internacional dels Drets dels • Habitatges d’inclusió amb suport Infants • El joc perdut • Acció socioeducativa en medi obert socioeducatiu: 34 habitatges 164 «A partir del carrer» PARTICIPACIó • Ja nedo 165 • Prestacions i ajuts econòmics a Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Servei de detecció i intervenció al famílies PROJeCTes esPeCÍFICs PeR A lA • L’esport fa per tu Qualitat de Vida, Igualtat i Esports carrer i atenció a menors immigrants InFànCIA Pla municipal Pla municipal per a la infància no acompanyats • Servei d’atenció domiciliària de tipus • Dansa ara per a la infància 2013 - 2016 socioeducatiu • Punt Jove, Informa’t i Participa 2013 - 2016 • Servei de famílies col·laboradores (JIP) (9) • El raid atlètic • Atenció a necessitats general bàsi- SErvEiS ESpEcialitzatS: ques, RMI, accés a l’habitatge... • Consell escolar • El flic flac circ • Servei de Desenvolupament Infantil i • Atenció a persones que pateixen vio- • Agenda 21 escolar • L’esport inclou Atenció Precoç (CDIAP) lència de gènere: punts d’informació i atenció a les dones (PIAD) i Equips • Camí escolar, espai amic • La Biatló • Equips d’Atenció a la Infància i Ado- d’Atenció a les Dones (EAD) lescència (EAIA):12 equips • Audiència pública • La Triatló • Centre d’acolliment d’urgència a do- • Equip Especialitzat Central d’Infàn- nes amb fills/es que viuen processos • El Pregó de la Laia • Valors i esports: grada jove cia i Adolescència (ECEIA) de violència • Fer de ciutadans i ciutadanes • De marxa fent esport • Tractament psicoterapèutic especia- PROMOCIó SOCIAL I LLEURE litzat (8 CSMIJ i serveis concertats) • Consell Assessor Jove del Síndic de • Sobre rodes seRVeIs esPeCÍFICs PeR A lA Greuges • Suport de grup a famílies acollidores InFànCIA OfErta dElS EquipamENtS ESpOr- extenses • Centre de Recursos per a les Associ- tiuS muNicipalS: • Casals infantils i ludoteques (47) acions Juvenils (CRAJ) • Servei d’atenció a nois i noies que • Cursets de natació han patit violència masclista (SAN) • Espais familiars (6) ESPORTS • Escoles d’iniciació esportiva cENtrES rESidENcialS: • Ciberaules (3) seRVeIs esPeCÍFICs PeR A lA InFànCIA • Esdeveniments esportius • Projecte especialitzat Cases d’In- • Biblioteques fants (3 centres) pla dE l’ESpOrt EN Edat EScOlar: • Xarxa de centres cívics • Centres Residencials d’Acció Educa- • Oferta dels equipaments esportius, tiva (CRAE): 27 centres • Campanya de vacances d’estiu entitats, clubs, associacions, escoles... • seRVeIs PeR A lA POBlACIÓ gene- • Atenció als infants amb NEE de les SALUT RAl AmB PROgRAmes PeR A In- escoles bressol municipals FAnTs I ADOlesCenTs SErvEiS ESpEcíficS pEr a la iNfÀN- • Pla de millora de l’escolarització cia • Instal·lacions i equipaments espor- i tractament de l’absentisme a la tius municipals ciutat • Pla de vacunació continuada • Competicions esportives d’alt nivell activitatS EducativES • Programa Salut i Escola EDUCACIó • Espais familiars gestionats per • Intervencions per millorar la salut l’IMEB (3) bucodental en la infància seRVeIs esPeCÍFICs PeR A lA 166 InFànCIA • Música per a nadons • Pla d’escola de promoció de la salut 167 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports EquipamENtS i cENtrES públicS • Programa de biblioteques escolars • Programa d’habilitats i competènci- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports d’Educació curS 2011 -2012 es parentals Pla municipal • Pla municipal per a la infància Programa d’activitats escolars (PAE) per a la infància 2013 - 2016 • Centres d’educació infantil • Servei d’orientació sobre drogues 2013 - 2016 (0-3 anys) (97) • Programes culturals als centres de (SOD) secundària • Centres d’educació infantil • Salut als Barris a Barcelona (SaBB) (3-6 anys) i primària (165) • Ja tenim un fill • Enquesta FRESC (Factors de Risc en • Centres d’educació secundària (72) • Programa de suport educatiu a les Estudiants de Secundària) famílies • Instituts escola (3) • Disseny de noves intervencions per • Portal Barcelona Bressol a la prevenció de l’obesitat infantil: • Institut d’Educació Secundària projecte POIBA i Artística de l’Institut del Teatre participació dE la cOmuNitat Edu- cativa • Programa «Ja tenim un fill» • Escoles d’Arts Plàstiques i Disseny (2) • Camí escolar, espai amic • Centre d’Atenció i Tractament de • Centres d’educació especial (8) Drogodependències (CAS) amb un • Consell Escolar Municipal de Barce- programa especialitzat en adoles- • Conservatori Municipal de Música lona cència (Horta-Guinardó) • Escoles Municipals de Música (4) • Consells escolars de districte SErvEiS EducatiuS a l’EScOlaritza- • Representació municipal en els con- ció i la qualitat EScOlar sells escolars dels centres educatius de la ciutat • Matriculació escolar • Audiència pública • Ajuts, beques i subvencions a l’esco- laritat • Consell de Coordinació Pedagògica Pla municipal per a la infància 2013-2016 BCN BCn Pla municipal per a la Infància 2013-2016 bcn.cat/ infancia twitter.com/barcelona_cat facebook.com/bcn.cat