Síntesi Pla municipal per a la infància 2013-2016 BCN Direcció i edició: Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Síntesi Pla municipal per a la infància Qualitat de Vida, Regidoria de Família, Infància, Igualtat i Esports Usos del temps i Discapacitats: Irma Rognoni Síntesi Pla municipal per a la infància Consell de Direcció de l’Àrea: Ester Capella, Teresa Batet, Àngels Canals, 2013-2016 2013 - 2016 M. Glòria Figuerola, Josep Villarreal, Àlex Masllorens, Josep M. Miró, Jordi Tolrà, Xavier Amador, Jordi Arcarons, Mariona Sòria i Bàrbara Soler. Gerència: Àngel Miret Comissió de seguiment: Irma Rognoni (Regidora), Jordi Grané (assessor Regidoria), Josep M. Miró (director de Projectes d’Innovació Social), Clàudia Raya (cap del Departament de Família i Infància), Carme Gómez (directora de CIIMU), Carmina Català (cap del Departament de Planificació i Processos) Coordinació tècnica: Departament de Planificació i Processos Coordinació de l’edició: Departament de Comunicació Amb la col·laboració de: CIIMU. Institut d’Infància i mon urbà El Pla per a la Infància s’ha elaborat amb la participació de l’Audiència Pública de nois i noies de Barcelona, les aportacions d’organitzacions i entitats socials, i del Grup de treball d’Infància del CMSB, i el treball cooperatiu de responsables i tècnics de diferents departaments i àmbits municipals, així com dels grups polítics. Març de 2013 Com a alcalde, tinc el ferm convenciment que invertir en la infància significa invertir en el futur de Barcelona. El benestar material, social i emocional dels nens i nenes de la nostra ciutat és essencial per al progrés i desenvolupament de les persones d’avui i del demà. Aquesta és la raó per la qual vàrem decidir impulsar una regidoria específica d’infància a l’Ajuntament de Barcelona. El Pla municipal per a la infància 2013-2016 desenvolupa un ventall de polítiques pú- bliques adreçades a reforçar el protagonisme dels nens i nenes a la ciutat, tot incidint en àmbits tan diversos com la família, l’escola, la salut, el joc i el lleure. Però, sobre- tot, posa èmfasi en l’atenció dels infants que poden estar patint situacions de més vulnerabilitat i risc d’exclusió, en aquest moments de forta crisi econòmica i social. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Síntesi Pla És cert que en les darreres dècades, en el món desenvolupat, les condicions de vida municipal per i el benestar infantil han millorat notablement: s’ha avançat en salut, educació, pro- a la infància 2013 - 2016 tecció i reconeixement dels drets de la infància. Calen, ara més que mai, unes polítiques públiques eficients i properes a la ciutada- nia per fer front, prevenir i pal·liar els riscos i aquelles ombres que planen encara sobre el benestar infantil. Estic convençut de comptar amb la complicitat de tothom per assolir aquest objectiu. La infància de la ciutat de Barcelona i el seu futur ben bé s’ho valen. Xavier Trias Alcalde de Barcelona Quan el nostre alcalde Xavier Trias emfatitza la necessitat de construir la “ciutat de les persones”, vol significar, entre d’altres, aquest esforç de l’equip de govern per a construir polítiques actives adreçades a la globalitat de la infància. L’objectiu de la regidoria de Família i Infància, Usos del Temps i Discapacitats rau en desenvolupar i concretar aquelles polítiques públiques integrals que tinguin en compte la infància i possibilitin construir-ne un futur millor. El Pla municipal per a la infància 2013-2016 és un pla estratègic pensat i elaborat al voltant de quatre línies estratègiques que responen a quatre temàtiques centrals pel benestar de la infància a la nostra ciutat: Qualitat de Vida, • L’infant com a protagonista actiu a la ciutat Igualtat i Esports • Infància i relacions familiars Síntesi Pla municipal per • Infància i estils de vida a la infància 2013 - 2016 • Infància vulnerable i exclusió social El Pla es desplega en un reguitzell de divuit objectius generals, a més dels especí- fics, i un seguit d’accions que es concreten en serveis, programes i projectes a de- senvolupar. És important remarcar la incorporació d’un sistema d’avaluació global del pla. Es tracta d’un instrument indispensable per vehicular i comprovar l’assoli- ment de les seves accions. Sóc una ferma defensora d’actituds constructives, de cooperar i multiplicar en es- pais que han d’anar més enllà de l’arena política. I la infància n’és un exemple molt clar, ja que no es pot teixir el benestar dels infants de la nostra ciutat sense la com- plicitat de tothom. Per aquesta raó voldria agrair i reconèixer molt especialment les aportacions valuoses de totes les persones que han participat en el seu procés d’elaboració. Concretament, vull agrair la contribució dels infants barcelonins, d’or- ganitzacions i entitats socials, del grup de treball d’infància, del professionals de l’ajuntament (en especial, de la quarta tinença), i dels grups polítics per afegir-se a la tasca de construir un futur millor pels nostres infants. Com ja ha esmentat el nostre alcalde, la infància de la ciutat de Barcelona i el seu futur ben bé s´ho valen. Irma Rognoni Regidoria de Família, Infància, Usos del temps i Discapacitats ÍnDEX 1. Anàlisi de context ........................................................................................................................................................................... 11 2. El pla 2013-2016 .............................................................................................................................................................................. 15 12 principis rectors del pla .................................................................................................................................................. 15 2.1 Orientació i abast del pla ............................................................................................................................................. 17 2.2 Grans línies estratègiques centrals del pla ............................................................................................ 18 L’infant com a protagonista actiu a la ciutat ........................................................................................ 19 Infància i relacions familiars ....................................................................................................................................24 Infància i estils de vida .................................................................................................................................................. 29 Infància vulnerable i en exclusió social ...................................................................................................... 41 3. Seguiment i avaluació del pla .......................................................................................................................................... 50 Taula de sigles i acrònims ........................................................................................................................................................... 52 1. AnÀLISI DE COnTEXT CRéIXER Amb nOuS RISCOS I OPORTunITATS Avui ningú no pot posar en dubte que La despesa pública en infància ha de en les darreres dècades, en tot el món ser l’eix principal d’una inversió soci- desenvolupat, les condicions de vida i al productiva orientada cap al futur, el benestar de la infància han millorat però també cal considerar els infants notablement. S’ha avançat en àmbits com a ciutadans presents aquí i ara, com la salut, l’educació, la protecció subjectes actius en la defensa dels física i social o el reconeixement dels seus drets, en la línia de la Convenció seus drets. S’ha reduït molt la mortal- de les Nacions Unides sobre els Drets dat infantil i la incidència de factors de l’Infant, que recull que els infants de vulnerabilitat física. S’han eradicat són individus posseïdors de drets i res- ÍnDEX formes extremes de pobresa, s’ha im- ponsabilitats, tant pel que fa als drets posat l’escolarització obligatòria i s’ha de subsistència (protecció i provisió) aconseguit pràcticament l’escolaritza- com respecte als drets de participació 11 ció de la major part dels nens i nenes (drets civils i polítics). de tres anys i més. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Acceptar l’infant com a persona i com Síntesi Pla Però, malgrat tots aquests avenços, hi a ciutadà no implica desconèixer-ne la municipal per ha encara un conjunt de realitats ob- dependència dels adults, sinó reconèi- a la infància 2013 - 2016 jectives que comprometen el benestar xer el dret dels infants a participar ac- d’un gran nombre d’infants en el pri- tivament. A més de fomentar la capa- mer món. A alguns dels «vells riscos» citat de formar-se socials generadors de malestar en les un judici propi i malgrat tots aquests famílies en les societats industrials – acceptar respon- avenços, hi ha falta de treball, malaltia o discapacitat sabilitats, sensi- encara un conjunt de del sustentador principal, etc.– se’ls bilitzar-los sobre realitats objectives sumen avui «nous riscos» –noves for- els valors demo- que comprometen el mes de vinculació dels progenitors al cràtics, el respecte benestar d’un gran mercat de treball, dissolució i recom- mutu i la toleràn- nombre d’infants en el posició de famílies, immigració–. Con- cia, la negociació i primer món. cretament, podem parlar de dos fets gestió de conflic- que estan a l’arrel dels riscos sobre el tes, així com incrementar l’efecte i la benestar infantil: el procés d’envelli- sostenibilitat de les intervencions a fa- ment que estan experimentant les so- vor dels infants. cietats desenvolupades, que fa que es destini una major inversió social al col- En segon lloc, cal posar de relleu les lectiu de gent gran, i l’extraordinària transformacions que estan vivint les mutació que afecta el mercat laboral i famílies en l’actualitat, tant pels can- l’estructura de les relacions familiars, vis en la morfologia de les famílies com ja que les situacions de més vulnerabi- en les pautes de formació de les llars, litat de les famílies repercuteixen en el la distribució de rols, les relacions en- benestar dels infants. tre pares i fills i les estratègies de cura de les persones dependents. Canvis que es deuen principalment a: A. La creixent incorporació de la dona En tercer lloc, és important incidir en INDICADoRS SoBRE LA INFÀNCIA A BARCELoNA al mercat laboral. La doble presència la conformació dels estils de vida. Ac- femenina a la llar i a la feina. tualment, apareixen noves condicions • El 12,3% de la població és menor de • Augment de trastorns d’adaptació socials i nous agents educatius (mit- 15 anys (2011) i de trastorns emocionals registrats b. Els problemes de la conciliació de la jans de comunicació, noves tecnolo- vida laboral i familiar. gies, grup d’iguals, el temps d’oci i el • El 15% de llars amb fills/es adoles- als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil mercat) que prenen força en la confi- cents són monoparentals (2008) C. La caiguda de la fecunditat i de la na- guració de la identitat d’infants i ado- • Al voltant de 4.000 divorcis l’any • El 49,9% dels joves es connecten a talitat. lescents, posant en joc el rol de les fa- (2011) Internet cada dia després de l’esco- mílies. la (2008) ÍnDEX • El 14% d’adolescents que viuen situa- D. Unes famílies cada vegada més re- cions de separació o divorci han estat • El 35,9% dels joves fan com a pràc- ÍnDEX duïdes i plurals. Un dels factors clau en aquesta con- diagnosticats de depressió (2010) tica més freqüent l’esport (2008) 12 formació d’estils de vida és l’assoli- • L’11,4% d’alumnes no universitaris són • 1 de cada 3 nens/es veu més de 7 h 13 E. Un increment molt alt del nombre de ment educatiu. Dos reptes a afrontar, Qualitat de Vida, les famílies monoparentals, encap- si volem garantir l’equitat i la cohesió de nacionalitat estrangera (2010) de TV a la setmana (2008) Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports çalades per un sol progenitor, nor- social, han de ser el fracàs escolar, per • El 37,7% d’infants de 0-2 anys van a • El 77,8% dels infants participen Síntesi Pla en alguna activitat fora de l’horari Síntesi Pla municipal per malment la mare. evitar l’exclusió social tant ara com en escoles bressol (2010) escolar (2009) municipal per a la infància 2013 - 2016 la vida adulta, i l’eficiència, és a dir, a la infància • El 15% dels alumnes no es graduen 2013 - 2016 F. L’augment extraordinari de les rup- establir sobre una base ferma la capa- a l’ESO (2010) • El 20% dels menors de 16 anys es- tures conjugals, que és especial- citat d’una societat per competir en tan en situació de pobresa al 2011 ment elevat entre les parelles joves. l’economia del coneixement. • El 3,9% d’adolescents presenten (el llindar de pobresa es fixa com el obesitat (2008) 60% de la mediana dels ingressos En aquest context, una de les preocu- En general els resultats acadèmics • El 16% de nois i el 20% de noies són disponibles anuals equivalents) pacions més freqüents de les famílies estan condicionats pel nivell educatiu consumidors regulars de tabac a • El 41% dels menors d’edat atesos és la dificultat que tenen per organitzar dels pares, però també és cert que als quart d’ESO (2008) directament pels CSS ho han estat i coordinar de manera satisfactòria els centres on els progenitors mostren un per problemes familiars i relacionals espais i els temps en què es desenvo- alt grau d’implicació en el seguiment (2011) lupa la seva vida quotidiana. A més de de les activitats escolars els resultats la complexitat creixent d’educar els in- acadèmics milloren notablement, fins fants que fa que sovint els progenitors al punt de pràcticament pal·liar els se sentin desorientats en l’educació efectes de la procedència social i cul- troben més determinats pels factors És important destacar que, en la pràc- dels seus fills. tural de les famílies. En menor mesu- socioeconòmics i pels estils de vida tica de conductes de risc, hi tenen in- ra, però no per això menys importants, que no pas per la dificultat d’accés als fluència tant el grup d’iguals dels ado- Unes dificultats que afecten el grau trobem les experiències socials i edu- tractaments mèdics. lescents com els estils parentals i les d’implicació i la «qualitat» de les ori- catives prèvies (com l’educació infan- 1 campanyes de sensibilització dutes a entacions, les habilitats i els coneixe- til) que també són condicionants de Concretament hi ha tres grans grups de terme des de les administracions. Així ments transmesos –el «capital social» l’èxit escolar, ja que són una manera de problemes que afecten la salut dels in- com el suport que puguin tenir els ado- de les famílies–, i que consegüentment compensar els dèficits d’estimulació fants de la ciutat: lescents per superar els trastorns de- tenen un impacte en el desenvolupa- en els primers anys de creixement. guts a les transicions de cicle vital. ment cognitiu, afectiu i social dels in- A. El sobrepès infantil 2 fants. També són rellevants tots els aspectes D’altra banda, si ens fixem en el temps relacionats amb la salut dels infants, b. La salut mental d’oci, veiem que en la vida quotidiana Una major dedicació per part dels pa- ja que la salut constitueix una dimen- dels infants cada cop hi ha més béns res i les mares a atendre les necessi- sió vital i decisiva per assegurar-ne el C. Les conductes de risc dels i les ado- i activitats de «consum cultural» que tats emocionals i afectives dels seus benestar i les oportunitats vitals, i més lescents vinculades a consums de són fonamentals en la producció i cir- fills i filles és una inversió en el seu si es pren en consideració el fet que, substàncies, accidents i comporta- culació de significats culturals, és a benestar present i futur. actualment, els problemes de salut es ments incívics dir, elements utilitzats per construir 2. EL PLA 2013-2016 12 PRInCIPIS RECTORS DEL PLA 3 la seva identitat personal i de grup. Finalment, cal parar atenció a la infàn- D’aquestes activitats d’oci, Internet ja cia vulnerable, tenint en compte que, 12 PRInCIPIS RECTORS constitueix l’activitat més freqüent per com dèiem a l’inici, avui dia els infants tres quartes parts dels joves, tot i que, s’enfronten a vells i nous riscos que a part d’instrument de comunicació, posen en joc el seu desenvolupament. Prioritat intercanvi i oci, Internet també consti- A més a més, cal ser conscients del fet tueix ja una eina habitual per a la majo- que els riscos s’acumulen al llarg de la ria dels joves en la resolució de qüesti- vida, és a dir que els riscos patits en la Abordatge integral ons educatives. infància estan a l’arrel de les dinàmi- ÍnDEX ques d’exclusió a l’edat adulta. ÍnDEX La pràctica d’activitats esportives con- tinua sent força freqüent, però en me- Més concretament, la manca d’oportu- Promoció i prevenció 14 nor mesura; aquest fet és important, nitats per als infants és causada per: 15 ja que l’activitat física i esportiva de- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports senvolupada en edat escolar permet A. La pobresa infantil i la privació ma- Participació Qualitat de Vida, Igualtat i Esports incorporar l’hàbit de l’esport i l’activi- terial Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per tat física per a tota la vida, amb l’ob- municipal per a la infància 2013 - 2016 jectiu de garantir una millor salut, però b. El baix rendiment escolar i l’abando- Equitat a la infància 2013 - 2016 també per a l’educació en valors des nament escolar prematur de l’esport i la cohesió social. També Internet ja constitueix la participació en C. El creixement dels problemes emo- Famílies com a capital social associacions i al- cionals i malestars psicològics l’activitat més freqüent tres activitats de per tres quartes parts lleure, que, tot i D. I les conductes i comportaments de dels joves. Pluralitat de contextos socioeducatius la seva importàn- risc cia com a entitats d’educació no for- mal, continua sent una de les activitats Per concloure podem afirmar que la Territorialitat menys freqüents entre els infants. «societat del risc» implica viure amb noves vulnerabilitats i inestabilitats al La realització d’aquestes activitats ex- llarg de la vida, però també inclou la traescolars, amb una funció de com- idea d’una societat més reflexiva, amb Transversalitat plementació educativa i conciliació de més oportunitats d’analitzar, preveure les famílies, és molt útil per al desen- i prevenir aquests riscos. volupament dels infants, però presenta Treball en xarxa i cooperatiu un perill de dualització de la infància, ja que no tots els infants hi poden ac- cedir de la mateixa manera. Recerca i coneixement continuat Avaluació, millora i innovació 2.1 ORIEnTACIÓ I AbAST DEL PLA • La infància i l’adolescència com la promoguin la socialització i el desen- El Pla Municipal per a la Infància 2013- D’altra banda, també desenvoluparem PRIORITAT de les polítiques públi- volupament educatiu segons les ca- 2016 dirigeix les polítiques públiques programes molt específics per a aquell ques. racterístiques i capacitats individu- per al benestar personal, familiar i so- grup d’infants i adolescents, que, si als, i de manera complementària. cial de tots els infants i adolescents de bé és minoritari a la ciutat, es troba en • L’AbORDATGE InTEGRAL de l’infant la nostra ciutat. Treballem pel benes- una situació de més vulnerabilitat i en focalitzat en les seves capacitats, • LA TERRITORIALITAT com a prin- tar infantil de tots els infants, des de risc d’exclusió social. En aquests casos fortaleses i necessitats. Cal consi- cipi bàsic per al desenvolupament la promoció, la prevenció i l’orientació, serà necessari establir programes de derar l’infant des d’un punt de vista dels plans d’infància. La proximitat tenint en compte que tots els infants, suport i tractament social per superar holístic, sense segmentar l’atenció i la col·laboració en cada comunitat, malgrat que gaudeixin d’un creixement la situació i per prevenir l’exclusió soci- ÍnDEX per especialitats, ni per serveis. adaptada a les necessitats de l’in- evolutiu satisfactori en la majoria d’as- al i/o el desemparament. De la mateixa ÍnDEX fant, segons les característiques de pectes, sempre en algun moment o al- manera, per als infants i adolescents • unA mIRADA DE PROmOCIÓ I PRE- cada comunitat territorial. tre de la seva vida passen per etapes que ja es troben en una situació de risc 16 VEnTIVA que comporta, d’una banda, de fragilitat. És una prioritat ajudar greu de maltractament i exclusió so- 17 una línia d’acció de coneixement i de- • LA TRAnSVERSALITAT com a pers- l’infant a superar aquestes etapes amb cial, es garanteix el desplegament del Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tecció de situacions i contextos i, de pectiva necessària per a l’aplicació normalitat i amb resiliència, és a dir, sistema de protecció en sentit ampli. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports l’altra, la posada en marxa de línies de les polítiques públiques per a la amb aprenentatge i fortalesa per afron- Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per d’acció proactives. infància i l’adolescència, per a una tar nous reptes, amb la qual cosa es pot municipal per a la infància 2013 - 2016 visió integrada, global i sistèmica de preveure que esdevinguin situacions de a la infància 2013 - 2016 • LA PARTICIPACIÓ de l’infant com a l’infant. més gravetat. protagonista actiu en els processos de ciutat i del seu entorn familiar. • EL TREbALL En XARXA I COOPERA- TIu com a base per a la planificació • L’EQuITAT per a tots els infants, es- i el desenvolupament de les mesures pecialment pel que fa a diferències de d’actuació per a la infància. Una me- contextos econòmics, de gènere, de todologia de treball cooperatiu que procedència i de diversitat funcional. permeti integrar les sinergies entre benestar infantil els diferents agents socials. • LES FAmÍLIES COm A CAPITAL SOCI- AL per a la cura, l’educació i la vincu- • LA RECERCA I EL COnEIXEmEnT lació afectiva dels infants, des de la COnTInuAT de la infància a Barce- petita infància fins a l’adolescència, lona com a base per a l’orientació de Fragilitat marc de les relacions intergeneraci- l’acció. en la infància onals, essent el temps de dedicació l’element clau que ha de generar un • L’AVALuACIÓ DE PROGRAmES, PRO- Risc i gran pacte per als temps a nivell de JECTES I SERVEIS PER A LA mILLORA vulnerabilitat ciutat. EL CICLE VITAL FAmILIAR com COnTÍnuA I LA InnOVACIÓ i espe- a procés que marca l’itinerari vital i cíficament l’avaluació de l’impacte maltrac- evolutiu de l’infant, a través del qual social de determinats projectes amb tament Exclusió l’infant creix com a individu i s’es- l’objectiu de valorar els efectes de social tructura com a persona. determinades accions en la societat. 4 • unA VISIÓ DE PLuRALITAT DE COn- TEXTOS DE DESEnVOLuPAmEnT SO- CIOEDuCATIu DE L’InFAnT (família, escola, carrer, equipaments diver- sos, grups, xarxes socials, etc.) que PROTECCIÓ TRACTAmEnT SuPORT ORIEnTACIÓ PREVEnCIÓ PROmOCIÓ 2.2 LÍnIA ESTRATèGICA 1 GRAnS LÍnIES ESTRATèGIQuES CEnTRALS DEL PLA L’INFANT COM A PROTAGONISTA ACTIU A LA CIUTAT 1. L’InFAnT COm A PROTAGOnISTA ACTIu A LA CIuTAT Fer la ciutat pròxima i accessible per als infants, sensibilitzant la ciutadania de les seves capacitats i necessitats específiques i facilitant el protagonisme actiu 4 ObJECTIuS GEnERALS, 18 ObJECTIuS ESPECÍFICS I 40 ACCIOnS dels infants en la construcció de la ciutat. Fer la ciutat pròxima i accessible per als infants, sensibilitzant la ciutadania de les ObJECTIu GEnERAL 1: seves capacitats i necessitats específiques i facilitant el protagonisme actiu dels infants en la construcció de la ciutat. Impulsar programes i accions per sensibilitzar i facilitar el coneixement i la percepció de la ciutadania, dels drets i de les necessitats de cura, socioedu- catives i emocionals dels infants i dels adolescents segons cada edat i etapa ÍnDEX 2. InFÀnCIA I RELACIOnS FAmILIARS evolutiva. ÍnDEX 18 3 ObJECTIuS GEnERALS, 6 ObJECTIuS ESPECÍFICS I 38 ACCIOnS ObJECTIuS ESPECÍFICS: 19 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Promoure l’atenció a les famílies i el suport en el desenvolupament de les seves Qualitat de Vida, Igualtat i Esports competències parentals per afavorir la transmissió de vincles, valors i models posi- A. Informar, divulgar i sensibilitzar la ciutadania sobre els drets dels infants. Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per tius per al creixement de l’infant i l’adolescent com a persona. municipal per a la infància • Programa d’actes amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Drets a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 dels Infants. • Divulgació en els casals i serveis d’infància de la celebració del Dia Internacional 3. InFÀnCIA I ESTILS DE VIDA dels Drets dels Infants. • Lideratge de la xarxa dels drets dels infants i suport a les activitats de 5 ObJECTIuS GEnERALS, 33 ObJECTIuS ESPECÍFICS I 106 ACCIOnS sensibilització que en derivin. Desenvolupament d’una xarxa d’equipaments, recursos i projectes d’acció socioe- • Compliment de la convenció dels infants pel que fa a nens i nenes discapacitats. ducativa de proximitat per promoure hàbits i estils de vida saludables (físicament i • Divulgació i sensibilització sobre el dret al joc dels infants i les seves famílies emocionalment) i la prevenció de conductes de risc, garantint l’equitat i la igualtat (Dia del Joc a Horta-Guinardó). d’oportunitats per a tots els infants. b. Informar i assessorar els agents socials de les capacitats i necessitats dels infants segons les etapes evolutives i situacions particulars. 4. InFÀnCIA VuLnERAbLE I EXCLuSIÓ SOCIAL • Coordinació i vinculació amb l’associacionisme juvenil. 6 ObJECTIuS GEnERALS, 27 ObJECTIuS ESPECÍFICS I 55 ACCIOnS • Assessorament a les famílies i formació a les AMPA sobre participació en els Millorar la detecció, l’atenció, el suport i el tractament d’aquelles situacions de més espais ja existents d’atenció a les famílies. vulnerabilitat i exclusió social dels infants i adolescents i les seves famílies. • Formació al professorat relacionada amb la participació dels alumnes en l’entorn escolar. • Establiment de dinàmiques de reflexió i compactació dels educadors i les educadores dels equipaments infantils per tal de millorar les competències d’acord amb les noves necessitats dels infants i adolescents. 5 ObJECTIu GEnERAL 2: ObJECTIu GEnERAL 3: Impulsar programes i accions per la capacitació en drets, participació, igualtat Promoure processos i accions innovadores per promoure la participació dels i no-discriminació, destinats als infants. infants a la ciutat, especialment en aquells processos que els afecten. ObJECTIuS ESPECÍFICS: ObJECTIuS ESPECÍFICS: A. Difondre els textos legals nacionals i internacionals on es recullen els drets i A. Continuar i potenciar projectes singulars de ciutat de participació dels infants. les responsabilitats, des d’una lectura planera i entenedora. ÍnDEX • Barcelona Ciutat Amiga de la Infància. ÍnDEX • Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona. • Audiència pública: continuació de l’Audiència i extensió a tot el territori. 20 • Convenció dels Drets dels Infants. 21 • El Pregó de la Laia. La veu dels infants: continuació del projecte i extensió a tot Qualitat de Vida, • Carta europea dels nens i nenes hospitalitzats i Llei 142010 dels drets i les el territori. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports oportunitats en la infància i l’adolescència. Igualtat i Esports Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per b. Continuar i potenciar la participació activa en els territoris. municipal per a la infància 2013 - 2016 b. Donar suport a projectes desenvolupats per entitats que focalitzin i alhora am- a la infància 2013 - 2016 plifiquin aquesta línia de treball, tant en l’àmbit de ciutat com de territori. • Consells escolars com a mitjà de participació de l’alumnat. • Establiment de convenis i subvencions. C. utilitzar i promoure la participació a través de les noves tecnologies. C. Formar els infants i joves en la defensa dels drets, la coresponsabilitat en els • Xarxes socials: Facebook de l’Audiència pública i Facebook dels Espais Joves. deures, la igualtat i la no-discriminació. • Dia de la Diversitat. D. Treballar amb els mitjans de comunicació per promoure la participació dels in- fants, fer sentir les seves veus i millorar l’ús de la imatge de l’infant. • Cicle de cinema: drets dels infants. • Xarxa d’escoles per la igualtat i la no-discriminació. • Cursos de formació de representants dels alumnes als consells escolars E. Desplegar l’article 27 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la in- (CEMB i CJB). fància i l’adolescència, en relació amb els consells de participació territorial • Promoció de la campanya «El joc no sexista i la tria responsable de joguines». d’infants i adolescents, d’acord amb el reglament autonòmic que s’aprovi. D. Aconseguir la participació dels infants en els centres residencials i d’acollida F. Promoure una comissió especialitzada en participació infantil que aglutini els en totes les decisions que els afecten. diferents àmbits municipals i que faci propostes de participació infantil a la ciutat. • Espais de formació i de reflexió dels equips educatius dels centres. • Impuls d’un projecte participatiu concret en cada centre residencial i d’acollida. • Creació d’una comissió interdepartamental. 7 E. Donar a conèixer el Pla municipal per a la Infància als mateixos infants.Publica- ció d’un resum del Pla Municipal per a la Infància adaptat als infants, de lectura fàcil que n’asseguri la comprensió. 6 ObJECTIu GEnERAL 4: C. unificar i mantenir la informació dels recursos municipals que l’Ajuntament posa a l’abast en relació amb els infants. Pensar la ciutat en clau d’infants, apropant-la, fent-la accessible i segura. La ciutat a mida de l’infant. • Web d’infància que permet tenir una visió global dirigida a infants, agents socials i famílies de la ciutat. www.bcn.cat/infancia ObJECTIuS ESPECÍFICS: D. Adaptar els serveis i les iniciatives municipals a les necessitats dels infants per tal de facilitar-ne la inclusió. A. Promoure un espai públic generador d’autonomia per a l’infant aprofitant els vincles comunitaris i de solidaritat. • Guies i díptics d’oferta esportiva i guies de lleure. ÍnDEX ÍnDEX • Llenguatge i imatge amb què el municipi s’adreça a l’infant com a ciutadà. • Consolidació i ampliació de les xarxes de «Camins escolars, espai amic» i «Camins 22 segurs» en el marc de la cohesió educativa social de l’escola, les entitats del 23 barri i la xarxa veïnal. E. Promoure l’accés dels infants i les seves famílies a les biblioteques i la seva Qualitat de Vida, oferta cultural. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Ampliació i obertura de patis escolars als barris: Igualtat i Esports Síntesi Pla - Activitats d’oci dins del programa «Patis oberts». • organització d’activitats per atraure la població infantil: clubs de lectura infantil Síntesi Pla municipal per a la infància - organització d’activitats per a les famílies. municipal per i juvenil, novel·la negra, «Perseguint la història» i tallers de descoberta. a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 • Suport a activitats d’estiu familiars a l’espai públic. • Visites escolars a les biblioteques i ofertes culturals als museus. • Espais de jocs lliures i per organitzar la gestió del temps de lleure. • Campanyes d’educació viària en col·laboració amb la Guàrdia Urbana. 8 • Promoció d’un espai de convivència i cohesió social per als infants i les famílies nouvingudes. Acció «Vine a jugar al teu barri». b. Garantir l’accessibilitat física i comunicativa per a tots els infants a la ciutat (als equipaments municipals), especialment per als discapacitats. • Revisió i anàlisi de la possibilitat de millora de l’accessibilitat dels equipaments infantils de lleure, en especial ludoteques, espais, casals infantils i àrees de joc. • Accessibilitat física dels centres educatius municipals (escoles bressol i escoles municipals de música). LÍnIA ESTRATèGICA 2 INFÀNCIA I RELACIONS FAMILIARS Promoure l’atenció a les famílies i el suport en el desenvolupament de les • Activitats culturals per a la petita infància: seves competències parentals per afavorir la transmissió de vincles, valors - Espectacles, activitats i tallers infantils en centre cívics i casals de barri. i models positius per al creixement de l’infant i l’adolescent com a persona. - Programacions que es desenvolupen a les biblioteques: hora del conte, acció «Nascuts per llegir: Primeres passes». - Activitats inclusives: contacontes inclusius (Biblioteca Can Fabra) i ObJECTIu GEnERAL 1: contacontes en escoles d’educació especial. Promoure el suport als processos de criança i al desenvolupament de funcions • Activitats d’oci en família dins el programa «Temps de barri». i competències parentals en les diverses etapes evolutives de la infància • Programes de suport educatiu a les famílies amb petita infància: - Suport educatiu a les famílies realitzat des dels Centres de Desenvolupament ÍnDEX Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). ÍnDEX ObJECTIuS ESPECÍFICS: - Programació periòdica de suport educatiu en altres equipaments municipals: 24 casals de barri, equipaments infantils, etc. 25 A. Enfortir i augmentar els serveis i programes educatius per a la petita infància Qualitat de Vida, • Suport a entitats que donen resposta a la necessitat social de projectes de cura reforçant els programes de suport a la família. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i atenció educativa a la petita infància i les seves famílies, com, per exemple, Igualtat i Esports Síntesi Pla Quatre Vents, racó infantil, serveis maternoinfantils, Projecte Pre-Infant, atenció Síntesi Pla municipal per • Escoles bressol: programació anual d’activitats a les escoles bressol i municipal per a la infància al matí a les escoles bressol, etc. a la infància 2013 - 2016 consolidació de les activitats de vacances d’estiu. 2013 - 2016 • Elaboració, en el marc del projecte de xarxa de Sant Andreu, de la Guia de Serveis • Espais familiars per a infants de 0-3 anys i de suport educatiu per a les famílies. per a la petita infància i les seves famílies. Manteniment dels existents (Sant Martí, Sants-Les Corts i Bon Pastor, Casa dels Colors de Sants-Montjuïc, Erasme Janer de Ciutat Vella i Petit Drac de Sarrià- Sant Gervasi). obertura d’un espai familiar a l’equipament Casal Infantil Andrea b. Apostar per reforçar i sistematitzar bones pràctiques de programes d’informa- Dòria de la Barceloneta. ció, formació, eines i acompanyament als progenitors per desenvolupar les se- • Programa per afavorir l’alletament matern a les escoles bressol municipals. ves habilitats educatives i donar suport a les competències parentals segons • Programa «Ja tenim un fill». les seves necessitats. • Música per a nadons i per als més petits. • «Programa d’habilitats i competències parentals» promogut per l’Agència • Servei de ludoteca en família per a la petita infància dins dels equipaments de Salut, per a la promoció de la parentalitat positiva, potenciant aspectes infantils municipals. Escola de pares a la ludoteca. determinants en la generació de dinàmiques relacionals familiars. Aquest • Natació per a nadons als centres esportius municipals. programa és una eina sistematitzada per als pares i les mares per gestionar situacions difícils amb els fills i les filles i els proporciona estratègies personals, emocionals i educatives per implicar-se en un model de parentalitat adequat per a infants i joves. • «Escoles i tallers de pares i mares» adreçats a treballar habilitats educatives per a les diferents etapes evolutives o temàtiques específiques, que es desenvolupen en el marc dels centres de serveis socials, projectes comunitaris de territori, Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i als centres educatius. • Espais complementaris adreçats a les famílies en equipaments socioeducatius, culturals i de lleure: casals i espais infantils, ludoteques, centres oberts i biblioteques. • Webs i espais educatius a Internet: Consell Escolar Municipal - CEMB, Educació, racó de pares i mares a les biblioteques, web «Nova Ciutadania» (informació educativa per a les famílies nouvingudes), creació del portal Barcelona Bressol. • Producció de material educatiu per a pares i mares, que abordi estratègies b. Promoure la solidaritat i ajuda mútua entre famílies per reforçar la seva xarxa personals, emocionals i educatives per a la relació quotidiana amb els fills i les de suport. filles. Projecte «Maleta de les emocions». • Esport en família. Promoció d’activitats conjuntes. • «Servei de famílies col·laboradores». Consolidació i increment del banc de famílies. • Accions formatives a les famílies a les escoles bressol municipals. • Projectes de col·laboració entre pares i mares i autoorganització de xarxes de famílies en el marc de les xarxes comunitàries de ciutat i territori. • Programa de suport educatiu a les famílies (IMEB). • «Bancs del Temps» i d’intercanvi de serveis per promoure l’ajuda mútua i la • Inclusió de formacions sobre noves tecnologies i xarxes socials en els espais col·laboració entre famílies, en relació amb els infants. formatius per a pares i mares, ja existents. • Promoció d’activitats intergeneracionals afavorint la implicació de la gent gran ÍnDEX en l’educació i el lleure dels infants: C. Promoure la mediació familiar per afavorir la resolució dels processos de se- ÍnDEX - Col·laboració entre els casals infantils i els espais de gent gran, centres cívics paració i divorci conjugal, evitant costos emocionals a l’infant i promovent la i serveis d’infància. coparentalitat i potenciant la relació intergeneracional. 26 27 - Acció «Compartim escola», horts urbans intergeneracionals, «Aprendre amb Qualitat de Vida, • Conveni amb el Centre de Mediació Familiar de Catalunya. Igualtat i Esports la gent gran», creació i explicació de contes i projectes per a la promoció de la Qualitat de Vida, Igualtat i Esports lectura entre la gent gran i els infants. • orientació a pares i mares en procés de separació. Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per • Relacions intergeneracionals. municipal per 9 a la infància a la infància 2013 - 2016 ObJECTIu GEnERAL 2: 2013 - 2016 10 Facilitar l’atenció i l’orientació en les transicions lligades als processos de ci- cle vital, a canvis familiars estructurals o a canvis socials. Posant un èmfasi especial en els factors relacionals, emocionals i socials que generen fragilitat per a l’infant i a promoure les relacions intergeneracionals. ObJECTIuS ESPECÍFICS: A. Reforçar i homogeneïtzar els processos d’atenció als infants i a les seves famí- lies des de la xarxa de serveis socials bàsics i altres serveis específics, priorit- zant les situacions de fragilitat conjuntural o estructural per a l’infant, donant impuls als serveis, les prestacions i els recursos pertinents. • Atenció social, orientació i suport a famílies en crisi conjuntural, situacions de dificultats econòmiques o pèrdua d’habitatge, posant un èmfasi especial a donar pautes per als infants en situació de fragilitat. • Garantir el cobriment de totes les demandes del Servei d’atenció domiciliària de tipus socioeducatiu per aplicar a l’àmbit familiar amb infants menors. • Grups de suport social a les competències parentals, per a situacions de més dificultat en el marc dels CSS. • Suport a les famílies amb infants amb discapacitat intel·lectual mitjançant un projecte de temps de respir per a les famílies (conveni DINCAT, servei de cura dels infants el cap de setmana). • Suport educatiu i d’orientació a les famílies d’adolescents, en el marc d’un nou servei per a adolescents en situació de fragilitat o crisi conjuntural. LÍnIA ESTRATèGICA 3 INFÀNCIA I ESTILS DE VIDA ObJECTIu GEnERAL 3: Desenvolupament d’una xarxa d’equipaments, recursos i projectes d’acció socioeducativa de proximitat per promoure hàbits i estils de vida saludables Fomentar la conciliació del temps familiar necessari per a la criança i l’edu- (físicament i emocionalment) i la prevenció de conductes de risc. cació dels infants amb la vida quotidiana i laboral en el marc d’un pacte del temps a la ciutat. ObJECTIu GEnERAL 1: Aconseguir l’assoliment educatiu de l’infant que li permeti desenvolupar al ObJECTIuS ESPECÍFICS: màxim les seves capacitats i oportunitats en totes les etapes escolars. ÍnDEX ÍnDEX A. Afavorir la dedicació dels progenitors als fills i les filles, potenciant el temps de criança i temps educatiu. ObJECTIuS ESPECÍFICS: 28 29 • Anàlisi, recerca i publicació «Usos del temps en la infància a la ciutat de Qualitat de Vida, A. Assegurar la consolidació i sostenibilitat del conjunt de la xarxa pública d’es- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Barcelona». coles bressol de l’Ajuntament de barcelona. Igualtat i Esports Síntesi Pla • Xarxa NUST: sensibilització de les empreses per conciliar la vida personal, Síntesi Pla municipal per • Accions per incrementar la ràtio per grups d’edat. municipal per a la infància familiar i laboral. a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 • Campanya per promoure la responsabilitat compartida a la llar en l’àmbit • Revisió del model de gestió de les escoles bressol: gestió directa i indirecta. domèstic, per tal de compatibilitzar el temps domèstic i temps de cura als infants • Continuació dels projectes de vinculació de les escoles bressol municipals amb amb la vida quotidiana i laboral. P3. • Posada en marxa d’activitats per a infants i famílies als casals infantils per • Col·laboració entre les escoles bressol i les universitats en projectes d’innovació abordar la coresponsabilitat en els treballs de cura. i formació. • Reforç de programes de suport a la família per a la conciliació i la gestió dels • Mètodes educatius i plans d’estudis adaptats i que abastin les necessitats de temps. Programa «Temps per a tu». tot l’alumnat, incloent-hi els i les alumnes que tenen discapacitat i promoure - Posada en marxa del programa per a famílies amb infants amb discapacitats. l’acceptació de la diversitat (acompliment de la Convenció de l’Infant). Activitats específiques i adaptades en espais municipals. 11 b. Impulsar programes de millora dels resultats escolars • Programa Èxit. • Accions de suport al reforçament de l’aprenentatge de la lectura a primària, amb les famílies i el voluntariat: Projecte Lola Anglada, Projecte LECXIT. • Impuls de projectes educatius compartits entre escola, entitats i món universi- tari. • Acció «Club de deures» a les biblioteques. • Projecte Shere Rom adreçat a la població gitana escolaritzada per a la promoció de l’èxit escolar. Reforç educatiu i prevenció de l’absentisme. • Continuïtat i millora del Pre-taller del Carmel (Horta-Guinardó) per a adolescents de 12 a 16 anys en risc d’exclusió i fracàs escolar. C. Vetllar per l’atenció als infants amb necessitats educatives especials. ObJECTIu GEnERAL 2: • Programes d’inclusió social i sensibilització envers el col·lectiu de persones amb discapacitat. Desenvolupar programes preventius i de detecció precoç per a la promoció de - Equip d’atenció de necessitats especials. la salut, hàbits i estils de vida saludables, tenint en compte especialment els aspectes de desenvolupament, de conducta i emocionals de l’infant. - Desplegament del Pla d’Escola Inclusiva. - Col·laboració d’escoles amb centres de salut mental. - Campanyes sensibilitzadores d’entitats de persones amb discapacitat a les ObJECTIuS ESPECÍFICS: escoles. ÍnDEX A. Garantir el pla de vacunació continuada amb la població infantil com a eina de ÍnDEX D. Adaptar el Pla d’Absentisme a la nova legislació i a les noves estructures de les prevenció eficaç. 30 administracions i fer-ne difusió per sensibilitzar la comunitat educativa. 31 • Calendari de vacunacions sistemàtiques adreçades a infants. Qualitat de Vida, • Accions de prevenció, atenció, detecció i seguiment de les situacions d’absentisme. • Informació a les famílies de nadons del calendari vacunal i dels centres públics i Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports Síntesi Pla • Elaboració d’una diagnosi anual de la situació del compliment de l’escolaritat gratuïts de vacunació. Síntesi Pla municipal per obligatòria a la ciutat de Barcelona, parant atenció en l’alumnat d’ètnia gitana. • Distribució de vacunes als centres vacunals de la ciutat i seguiment de l’estat municipal per a la infància a la infància 2013 - 2016 • Tractament de l’abandonament escolar prematur, afavorint el seguiment vacunal dels infants. 2013 - 2016 d’estudis postobligatoris, altres accions formatives i/o accions d’inserció laboral. • Vacunació escolar dels alumnes de sisè d’educació primària i segon curs de l’ESo. • Protocol d’absentisme als territoris (Consorci d’Educació). - Comissions escolars. - Projectes de complementació institucional. E. Articular la interrelació de les escoles i el conjunt d’agents i dinàmiques edu- catives al territori. Treballar amb la comunitat educativa a partir del triangle escola-família-infant. • Projectes de vinculació escola-família. • Seguiment de les accions: obertura de patis i aules d’estudi. • Suport, formació i col·laboració amb les AMPA. • Continuació del programa «obrim l’escola a la comunitat» a les escoles bressol municipals. • Consolidació de les xarxes 0-3 amb participació de les escoles bressol (xarxes Alerta Eixample i Sant Andreu). F. Obrir l’oferta dels recursos i equipaments adreçats a joves vinculats a l’escola, també als adolescents a partir de 12 anys. • Punts «Jove, Informa’t i Participa» (JIP): ampliació de la informació i el material adreçant-lo també a adolescents des dels 12 anys. • Campanya «Ja saps que faràs?». Material informatius per decidir després de l’ESo. 12 b. Potenciar el programa «Salut i Escola», promogut pels Departaments d’Edu- C. Continuar amb l’assessorament familiar sobre drogues i amb l’atenció indivi- cació i de Salut, i altres programes amb l’objectiu de millorar la salut dels ado- dualitzada a l’adolescent a través del Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD), lescents a través de la prevenció de situacions de risc i la detecció precoç de així com continuar desenvolupant els programes de tractament adreçats espe- problemes de salut. cíficament a adolescents. • Pla d’escola de promoció de la salut: «Fem salut! Guia de promoció de salut a • Assessorament i atenció individualitzada a adolescents i joves (fins als 21 anys) l’escola», com a estratègia per a la promoció d’entorns i conductes saludables amb problemes de consum de drogues. als centres escolars, amb la participació del professorat, les famílies i l’alumnat, • Assessorament a les famílies amb fills/filles consumidors/es. abordant la salut alimentària, mental, afectiva i sexual i la prevenció del consum de substàncies addictives. • Col·laboració dels equips dels centres residencials amb altres serveis de suport ÍnDEX a l’infant: SPoTT (Centre de prevenció i intervenció en drogodependències). • «Consulta oberta» adreçada a l’alumnat de tercer i quart d’ESo. ÍnDEX • Intervenció preventiva de grup a tots els cursos d’ESo i a tota la població 32 escolaritzada independentment de la titularitat del centre, amb programes D. Continuar desplegant el programa «Salut als barris» per reduir les desigualtats 33 d’educació per a la salut. socials entre els territoris desafavorits, beneficiaris de la Llei de barris i la res- Qualitat de Vida, ta de barcelona. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Prevenció del tabaquisme i el consum d’alcohol i altres substàncies psicoactives. Igualtat i Esports Síntesi Pla - Programa de prevenció de les addiccions a substàncies a l’escola (PASE.bcn) • Elaboració d’un diagnòstic, una priorització, una planificació d’accions i una Síntesi Pla municipal per a la infància per a la prevenció del tabaquisme. avaluació final d’aquestes, de manera participativa i intersectorial. municipal per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 - Prevenció de les drogodependències a través del programa «Sobre canyes i • Adaptació de les actuacions a les característiques i els recursos del barri. petes» adreçat a l’alumnat de tercer d’ESo. - Informació i assessorament a les famílies a través de les AMPA i els consells escolars dels centres. E. Potenciar el coneixement de la salut escolar, sobre els comportaments i factors de risc, a través de l’enquesta FRESC (Factors de Risc en Estudiants de Secundària). - Projecte «De marxa... fent esport!» per a la promoció de l’activitat física i la reducció del consum d’alcohol i drogues il·legals. • Administració periòdica de l’enquesta a mostres representatives de les escoles • Educació afectiva i sexual a través del programa «Parlem-ne; no et tallis». de Barcelona. • Intervencions per millorar la salut bucodental en la infància, oferint tallers de • Adaptació de l’enquesta a la realitat social del moment (noves tecnologies, promoció de la salut bucodental a les escoles d’educació primària de la ciutat, i xarxes socials...). continuar amb el programa de glopejos periòdics de fluor al llarg del curs escolar. • Prevenció d’hàbits alimentaris no saludables: disseny de noves intervencions F. Potenciar l’escolta, l’orientació i el suport en situacions emocionals i estats d’ànim per a la prevenció de l’obesitat infantil, Projecte PoIBA. Intensificar programes dels infants i adolescents, així com la detecció de trastorns de salut mental. educatius per a la promoció d’hàbits saludables. - Tallers de prevenció: afectivosexuals, sobre toxicomanies i nutrició • CDIAP: Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç per a la detecció i equilibrada en el marc dels centres residencials. atenció de nens/es en risc de desenvolupament (de 0 a 6 anys). • Nova línia de prevenció, detecció i suport a la salut emocional a través dels Punts JIP (servei d’informació i assessorament als adolescents dins dels instituts), especialment per detectar transtorns alimentaris i altres problemes de salut mental. • Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP). • Nou servei per a adolescents en situació de fragilitat, crisi o amb necessitat d’orientació a la ciutat, per donar atenció, orientació, suport i tractament psicoterapèutic a adolescents. • Col·laboració dels equips dels centres residencials amb altres serveis de suport a l’infant: psiquiatria transcultural de la Vall d’Hebron. G. Desenvolupar programes per a la prevenció i l’abordatge de les conductes vio- ObJECTIu GEnERAL 3: lentes i de risc. El desenvolupament socioeducatiu de l’infant com a procés de creixement i • Projecte de convivència dels centres escolars. Jornades sobre l’alumne mediador. socialització a partir del lleure socioeducatiu. • Programa de prevenció de relacions abusives de parella, adreçada a la població de 6 a 16 anys. Definir i implementar un programa de promoció de les relacions de gènere lliures i igualitàries que articuli les diferents intervencions a fer de ObJECTIuS ESPECÍFICS: manera coherent, complementària i progressiva en col·laboració amb els centres educatius. A. Continuar potenciant el desenvolupament d’espais i equipaments socioedu- ÍnDEX • Guia per a la detecció i l’actuació en situacions de violència masclista que afecten catius de lleure i complementació escolar, com a forma de compensar defici- infants i adolescents. Promoure’n la realització en el context dels circuits contra el ències, afavorir la igualtat d’oportunitats, la convivència i la cohesió social als ÍnDEX maltractament. barris. 34 35 • Projectes de grup adreçats a adolescents en el marc dels SSB i els EAIA, amb • Continuar i reforçar l’atenció socioeducativa que es realitza des dels Centres de Qualitat de Vida, objectius socioeducatius i de prevenció de conductes de risc. Serveis Socials reforçant el perfil de l’educador/a social com a figura clau de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports referència per als infants i adolescents, preveient la incorporació de 7 educaros/ Igualtat i Esports • Projecte per a la prevenció de la mutilació genital (coliderat amb el Consorci Síntesi Pla Sanitari de Barcelona): accions formatives adreçades als profesionals dels serveis es als territoris, segons la proposta de pressupost aprovada pel Consell Rector Síntesi Pla municipal per municipal per a la infància implicats en el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones, i especialment de l’IMSS. a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 als dels circuits territorials. Col·laboració amb el grup de treball de la Generalitat • Xarxa de centres oberts: ampliació de la xarxa de centres oberts a la ciutat de per a l’abordatge de les MGF, així com en les Jornades de febrer de 2013. Barcelona amb la incorporació de tres centres nous. - Signatura de convenis de col·laboració amb entitats del tercer sector i incorporació de tres nous centres oberts d’iniciativa privada a la xarxa. 13 - Garantia de qualitat i seguiment de l’aplicació del model de centre obert: plans individuals per infants i adolescents, suport familiar, reforç escolar i tallers i serveis de berenar. - Continuació de l’acció social i educativa específica per a infants i adolescents en risc d’exclusió. • Xarxa de casals infantils i de ludoteques: - Inici de l’aplicació d’un nou model de casals i suport a la xarxa. - Programació d’activitats socioeducatives a les ludoteques. - Elaboració del «Règim de funcionament intern» dels equipaments infantils per garantir els drets i deures dels infants en el territori. • Programa d’activitats i vacances d’estiu: - Atenció del 100% de les demandes d’ajuts econòmics que s’ajustin a la normativa. - Continuïtat de l’organització de la campanya d’estiu anual, en coordinació amb les entitats del tercer sector, coordinant la convocatòria, formulant la normativa de funcionament i avaluant-ne el procés. - Facilitar monitors i monitores de suport per a infants amb discapacitat als casals d’estiu ordinaris i els casals especials. Suport al bany. b. Reforçar i obrir noves línies d’oferta de recursos i equipaments informatius, • Activitats «Esport per a tothom». Accions per a la sensibilització dels alumnes socioeducatius i de lleure associatiu incorporant-hi la franja adolescent davant dels esports per a persones amb discapacitats, dins de les jornades «A (12-16 anys). l’escola fem esport». • Consolidació i millora de la Guia d’activitats extraescolars de cada districte. • Promoció de campanyes d’informació als IES per realitzar tasques de voluntariat als centres oberts, ludoteques i altres espais, oferint serveis de reforç escolar, • Espais d’educació en el lleure per a 12-16 anys d’edat que configuren un servei activitats esportives, etc. als barris, implicant, així, els infants i adolescents en complementari de casals infantils, ludoteques i altres serveis per a joves. projectes d’inclusió social i enfortint la cohesió social del territori. • Pla d’equipaments per a adolescents (12-16 anys) i joves, amb l’objectiu d’homologar un centre de referència per a cada districte. E. Incorporar les noves tecnologies i les xarxes socials en l’acció educativa. ÍnDEX • Nou catàleg de recursos per a adolescents. ÍnDEX • Ciberaules, espais lúdics i educatius en temps extraescolar que permeten l’accés a • Punts d’Informació Jove als districtes. menors i pares amb difícil accés a les noves tecnologies. 36 • Coordinació i suport a la iniciativa social i al lleure socioeducatiu d’esplais i 37 agrupaments. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports F. Promoure projectes socioeducatius per treballar estils de vida sostenibles. Qualitat de Vida, • Convenis de col·laboració amb federacions i entitats de segon nivell per garantir Igualtat i Esports Síntesi Pla l’accés de la infància de la ciutat als centres de lleure educatiu i fomentar la municipal per • Programa «Aula mediambiental de Turull», acció «Hort urbà escolar» i suport a Síntesi Pla municipal per a la infància inclusió dels infants amb vulnerabilitat econòmica, social o d’altre tipus. entitats. a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 - Convenis impulsats per associacions dins del territori de la ciutat, amb el • Impuls de l’ús de la bicicleta entre els escolars. Acció «Portem la bici a l’escola». Moviment Laic i Progressista i el Consell de la Joventut de Barcelona. • Adaptació dels espais, els equipaments i les franges horàries per als adolescents. 14 • Projectes per a l’adaptació de les necessitats dels adolescents i les realitats ObJECTIu GEnERAL 4: dels barris. • Posada en marxa d’un espai d’adolescents de Sant Martí, principalment per a la Promoure l’esport educatiu i l’activitat física com a hàbit de vida saludable en franja de 12-14 anys. el marc del lleure socioeducatiu i per a la promoció de valors positius per al desenvolupament de l’infant com a persona. C. Apostar pel treball transversal en l’àmbit socioeducatiu als territoris, integrant l’acció socioeducativa dels centres de serveis socials, els centres oberts, els ObJECTIuS ESPECÍFICS: centres i equipaments de lleure i les escoles. • Coordinació transversal estable d’acció socioeducativa de territori. A. Promoure l’esport i l’activitat física per aconseguir que sigui una pràctica regu- lar per millorar la salut física, prevenir el sedentarisme i l’obesitat. D. Incorporar projectes de convivència i interculturalitat en el lleure socioeduca- • Programa d’activitats de suport a l’educació física escolar. tiu per afavorir la cohesió social en l’espai públic. • Promoció de les activitats als equipaments esportius municipals. • Projectes educatius no formals per a una educació integral mitjançant la música: • Pla d’esport en edat escolar. acció «orquestra Un Do d’ACoRDS» del districte de Sants-Montjuïc, i accions • Programa «Per un esport sense barreres», que ofereix un suport als vestidors i «Mus-e», «Musikeli» i «Músics per la Pau» del districte de Nou Barris. desplaçaments i accés gratuït a les persones acompanyants. • Acció «A l’estiu, Barcelona t’acull»: projecte en el marc del reagrupament familiar de la • Creació de noves activitats esportives curriculars. Programa «Juga amb Gràcia» Direcció d’Immigració. en col·laboració amb el Seminari d’Educació Física del Centre de Recursos. • Iniciatives que utilitzen l’esport per potenciar la inclusió social entre joves i adolescents: programa «Convivim esportivament». b. Aprofitar els grans esdeveniments esportius de ciutat, nacionals i internacio- ObJECTIu GEnERAL 5: nals per promocionar l’esport escolar amb clubs i federacions i desenvolupar projectes de caràcter solidari. Promoure el desenvolupament sociocultural de l’infant com a procés educatiu a partir de les activitats culturals paraformals i no formals. C. Promoure la participació de pares i mares en els diferents programes de sensi- bilització i educació que lluiten contra la violència en l’esport. ObJECTIuS ESPECÍFICS: D. Impulsar la relació de barcelona amb el mar com a espai aquàtic d’aprenentat- A. millorar l’oferta d’ensenyaments artístics. ge, salut i lleure. ÍnDEX • Implementació d’un nou model en col·laboració amb els centres existents, ÍnDEX • Manteniment del programa d’aprenentatge de la natació adreçat a primer de públics i privats, i amb un fort arrelament al territori. primària. 38 • Impuls als centres públics de formació musical. 39 • Promoció de la natació vinculada al Campionat Mundial de Natació 2013. Qualitat de Vida, • Elaboració del mapa dels ensenyaments artístics. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Suport a les activitats de promoció o a les competicions aquàtiques escolars Igualtat i Esports Síntesi Pla organitzades pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona o la Federació Catalana Síntesi Pla municipal per a la infància de Natació. b. Impulsar programes que apropin la creació artística a l’entorn educatiu. municipal per a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 • Projecte «Espai de mar», activitats específiques per a grups i escoles especials. • Ampliació del projecte «En residència», per afavorir la connexió entre la creació i els futurs creadors a noves disciplines i centres. E. Incrementar la participació de la població infantil, adolescent i juvenil en la pràc- • ReflexionArt: tutories d’art. tica de l’esport organitzat, basada en la concertació amb el Consell de l’Esport Escolar de barcelona, amb les federacions esportives, les entitats i els clubs de • Impuls de la poesia i la literatura a les escoles: Jocs Florals. la ciutat, potenciant-ne el paper d’instruments de socialització de la població. • Promoció de la formació musical: corals escolars. • Nou conveni amb el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) on quedi recollida la seva rellevància en la promoció i el desenvolupament de la pràctica C. Potenciar les activitats pedagògiques als centres culturals de la ciutat per in- esportiva fora de l’horari lectiu, així com la participació d’aquest en els projectes troduir la creativitat i la innovació com un valor a l’escola. relacionats amb el Pla de l’esport en edat escolar de Barcelona. • Consell de coordinació pedagògica. • Impuls als «Plans de creixement» en aquells territoris de la ciutat on es detectin riscos d’exclusió i pobresa i on, a través de l’esport, es pot millorar la cohesió social. • Programa d’activitats escolars, «Ja sé llegir» entre d’altres. • Creació de nous programes d’iniciació esportiva escolars. • Programes culturals als IES. • Coordinació entre els centres residencials i les entitats esportives. D. Programar iniciatives que apropin els infants en edat escolar a l’oferta cultural de la ciutat fora de l’horari lectiu. F. Implementar xarxes de continuïtat entre l’esport escolar i les entitats i clubs per garantir una pràctica esportiva dels més joves i a la vegada enfortir la xarxa • Impuls del projecte «El quadern de la cultura» per a adolescents. associativa. E. Impulsar iniciatives que posin en valor la cultura científica i la cultura tecnològica. 15 • Consolidació del projecte «Escolab». • Mostra de projectes de recerca. LÍnIA ESTRATèGICA 4 INFÀNCIA VULNERABLE I EN EXCLUSIÓ SOCIAL F. Promoure el treball en xarxa dels sectors municipals i els agents socials per avançar en la coresponsabilitat educativa per a una educació en valors. Millorar la detecció, l’atenció, el suport i el tractament d’aquelles situacions de més vulnerabilitat i exclusió social dels infants i adolescents i les seves famílies. • Celebració del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, a Barcelona, el 2014, amb el tema central de la inclusió social. ObJECTIu GEnERAL 1: G. millorar l’oferta cultural de qualitat per a infants i famílies als barris. Identificar factors de vulnerabilitat per la infància, en famílies amb manca • Espectacles infantils als centres cívics i campanyes a les escoles. de necessitats bàsiques i en situacions d’exclusió social, promovent mesures d’atenció, prevenció, detecció i tractament per a l’infant i la família a fi de dis- ÍnDEX minuir la situació de vulnerabilitat de l’infant. ÍnDEX H. Impulsar iniciatives que promoguin la cultura popular i tradicional. 40 41 • Iniciatives que impulsen actuacions de barri de la cultura popular i tradicional: ObJECTIuS ESPECÍFICS: Qualitat de Vida, Carnestoltes, festa de la Castanyada. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports • Tallers per a infants i famílies de cultura popular, organitzats per entitats de A. Reforçar l’atenció d’aquelles famílies que s’atenen als CSS amb manca de Síntesi Pla municipal per cultura popular, Serveis a les Persones, Centre Municipal de Cultura Popular de necessitats bàsiques, insuficiència d’ingressos, problemes residencials i Síntesi Pla municipal per a la infància Sant Andreu i escoles. situacions de manca de benestar material que constitueixen factors de fra- a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 • Exposicions de cultura popular a les escoles. gilitat infantil. 16 • Identificació dels perfils d’atenció social segons els indicadors clau de benestar material: famílies amb infants menors, dos membres en atur o famílies molt endeutades, famílies monoparentals amb menors i amb insuficiència d’ingressos, famílies desnonades o infants que no disposen de material educatiu. • Intensificar ajuts econòmics per al desenvolupament educatiu i social: llibres i material escolar, sortides escolars i lleure socioeducatiu. • Atenció individual, familiar, en grup i comunitària del CSS. • Garantir la detecció de situacions de manca de cobertura de la necessitat bàsica d’alimentació en els alumnes escolaritzats a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu d’arbitrar les mesures necessàries per garantir una nutrició de qualitat dels mateixos: - Cobertura universal d’alimentació dels alumnes escolaritzats les famílies dels quals tinguin dificultats per cobrir les despeses de menjador (Institut Municipal de Serveis Socials en col·laboració amb el Consorci d’Educació). - Conveni amb Creu Roja pels kits d’alimentació i de suport bàsic. - Conveni amb el Banc d’Aliments per tal de millorar la distribució d’aliments frescos. - Projectes de distribució solidària d’aliments a diferents districtes. • Aplicació de mesures de detecció i intervenció d’infants en situació de risc social, fragilitat infantil i nova pobresa en les escoles, centres oberts, casals infantils i ludoteques. b. Promoure projectes d’atenció social preventiva que contribueixin a prevenir els ObJECTIu GEnERAL 2: factors de cronificació de la pobresa infantil. Considerar l’espai públic com a espai de socialització per a l’acció socioedu- • Implementació del projecte d’atenció integral i integrada a famílies amb infants cativa per a nois i noies i per abordar la prevenció de conductes de risc i reso- a càrrec de 0 a 6 anys, en situació de pobresa i/o risc d’exclusió social en dos lució de conflictes. districtes de la ciutat, conjuntament amb Càritas Diocesana de Barcelona. • obertura de dos equipaments als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, on s’atendran famílies amb infants de 0 a 6 anys, en situació de pobresa i/o risc ObJECTIuS ESPECÍFICS: d’exclusió social, amb dificultats per a l’atenció i cura dels fills que poden presentar altres necessitats importants no cobertes. A. Enfortir la intervenció socioeducativa en el medi obert, en el marc dels serveis ÍnDEX socials bàsics, adreçada als adolescents i joves i al seu entorn relacional més ÍnDEX C. Continuar promovent un servei d’atenció social i desplegament de recursos per immediat per tal de millorar les condicions de socialització i qualitat de vida 42 a les famílies itinerants oferint recursos vinculats al treball de relacions paren- d’aquests 43 tals, salut i inserció laboral dels adults així com l’accés a habitatges d’inclusió. Qualitat de Vida, • Projecte socioeducatiu «A partir del carrer». Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports • Servei d’atenció social a persones itinerants (SASPI), atenció a famílies Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per galaicoportugueses; s’ampliarà l’actuació en la mateixa línia també a les a la infància b. Promoure la detecció i acollida dels menors no acompanyats que viuen als car- municipal per 2013 - 2016 famílies d’origen gitanoromanès. Treball per a l’escolarització obligatòria de a la infància rers i espais públics de la ciutat de barcelona per tal de facilitar l’accés als re- 2013 - 2016 tots els menors, la disminució del grau d’absentisme en la secundària, i també cursos normalitzats de protecció de la DGAIA, així com la intervenció en situa- l’escolarització no obligatòria i l’escola bressol. cions de conflicte en l’àmbit comunitari, que es puguin produir. D. Continuar oferint una atenció específica a les famílies sense sostre amb fills • Servei de Menors no Acompanyats (MENA). per tal de cuidar el desenvolupament de les relacions familiars i potenciar l’es- colarització i la utilització de recursos de lleure dels infants, posant èmfasi en C. Gestionar els conflictes de l’àmbit social a l’espai públic amb una intervenció la detecció de situacions de risc. intensiva per a la restitució de les condicions de convivència, treballant acti- tuds violentes i conductes incíviques dels adolescents i joves a l’espai públic. • «Programa per a persones sense sostre» que en fa el seguiment social a través del Servei d’Inserció Social (SIS). • Servei de gestió de conflictes al carrer. • «Habitatges d’inclusió» per a famílies amb fills en què l’educador donarà un • Programa transversal de ciutat i territori per a l’abordatge de conductes violentes suport socioeducatiu a la família i als infants. i abusives a les bandes i els grups de carrer. • L’Equip Central Especialitzat d’Atenció a la Infància en risc ECEIA, per millorar la detecció i prevenció de situacions de risc greu i desprotecció, en la línia dels bons resultats obtinguts en aquests darrers anys. 18 E. millorar l’atenció als nois i les noies immigrants sense referents familiars que resideixen en centres d’infància i facilitar la integració social als que surten dels centres. • Coordinació entre els diferents professionals relacionats amb el tractament dels menors estrangers no acompanyants (MENA). • Pisos per als joves, formació per a la inserció laboral i suport en la tramitació de documentació (Projecte Joves Vulnerables). 17 ObJECTIu GEnERAL 3: D. Articular un projecte de prevenció, detecció i atenció per a noies adolescents que viuen situacions de relacions abusives de parella o altres manifestacions Prevenir, detectar i abordar situacions de famílies amb patrons de relació de de violència masclista. violència intrafamiliar i infants que viuen situacions de violència masclista, amb l’objectiu d’evitar la cronificació i l’estancament de les situacions. • Inici d’accions en escoles, centres i equipaments de joves per prevenir i detectar qualsevol manifestació de violència masclista (Projecte «Paranys de l’amor» i d’altres). ObJECTIuS ESPECÍFICS: E. Donar atenció a les famílies que pateixen violència de fills menors envers els seus progenitors. A. Promoure el bon tracte a la infància i prevenir el maltractament infantil: ÍnDEX • Articulació de programes de tractament familiar per a les famílies que pateixen ÍnDEX • Accions formatives. violència dels fills menors. 44 • Projectes preventius. 45 Qualitat de Vida, • Eina de suport al bon tracte, elaborada de manera participativa amb les famílies. 19 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ObJECTIu GEnERAL 4: Igualtat i Esports • Promoure espais interserveis de reflexió i intercanvi d’experiències. Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per municipal per a la infància millorar la detecció i el tractament de situacions d’infància en risc per tal de a la infància 2013 - 2016 b. millorar l’atenció i la intervenció dels serveis socials en casos de violència mas- prevenir situacions de més gravetat i/o necessitat de desemparament, en un 2013 - 2016 clista: marc de treball en xarxa i cooperació transversal, basat en les potencialitats de la mateixa família i en el treball en un entorn de proximitat de l’infant. • Nou model d’intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista definit pels serveis socials bàsics de la ciutat de Barcelona. ObJECTIuS ESPECÍFICS: • Nou sistema d’indicadors i eines necessàries per detectar i treballar situacions de violència masclista des dels serveis socials, amb l’objectiu de dur a terme una valoració diagnòstica tècnica i un tractament adequat a la problemàtica. A. millorar l’atenció a la infància en risc en els serveis socials bàsics posant èm- fasi en el circuit d’atenció, en els plans de tractament i en el seu desenvolupa- • Redefinició i reorganització dels serveis del dispositiu municipal d’atenció ment, en el nou marc competencial de la LDOIA. específica en situacions de violència masclista que atenen infants i adolescents per tal de posar en marxa un nou servei integrat que garanteixi la implementació • Circuit d’atenció. plena del model d’intervenció definit pels serveis socials públics en l’àmbit de la ciutat. • Protocol d’atenció a la infància en risc, segons situacions tipus. • Impuls del treball en grup com una eina principal en la intervenció amb infants i • Formació de professionals per al disseny dels plans de tractament. adolescents que viuen situacions de violència masclista i amb les seves mares en aplicació del que estableix el model d’atenció definit pels serveis socials públics en l’àmbit de la ciutat. b. Consolidar la implantació del sistema unificat per a la valoració del risc (RumI). • Establiment del RUMI com a marc tècnic referencial per als equips dels C. Portar a terme una recerca aplicada sobre l’impacte de la violència masclista serveis socials bàsics i especialitzats, donant informació i formació a tots els en la infància i l’adolescència i en les relacions maternofilials i els processos professionals i fent-ne un seguiment. de recuperació. • Estudi realitzat pel nou servei integrat d’atenció ambulatòria específica a C. Reforçar el continu d’atenció a la infància i adolescència en risc entre els ser- dones, infants i adolescents, que viuen situacions de violència masclista, en veis socials bàsics (SSb) i els serveis socials especialitzats (SSE), consolidant col·laboració amb la universitat. el circuit d’atenció intern i extern. • Suport a l’espai d’anàlisi conjunt d’infància en risc. • Sessions de treball de bones pràctiques. 20 ObJECTIu GEnERAL 5: D. Participar en la construcció de l’expedient únic dels infants en risc de maltractament, d’acord amb la Llei 14/2010, mitjançant la incorporació millorar i enfortir tècnicament i revisar organitzativament l’atenció als infants dels EAIA al sistema informàtic SInIA. en situació de risc greu i de desemparament, prioritzant la protecció de l’infant i potenciant la rehabilitació de les competències parentals i els plans de trac- tament especialitzats. E. Col·laborar amb la Generalitat en l’articulació del servei de suport i acolli- ment residencial de proximitat, tenint en compte les necessitats detecta- des en cada territori. ObJECTIuS ESPECÍFICS: • Projecte Cases: promoure les places de suport del projecte com a reforç als plans de tractament. ÍnDEX A. Enfortir el procés d’estudi, diagnòstic i els plans de millora i/o tractament en el ÍnDEX marc dels serveis socials especialitzats. F. millorar i complementar el treball amb les famílies dels infants en centres 46 47 • Formació als professionals sobre el procés d’estudi i diagnòstic d’infants en i treballar per reduir l’estada dels infants i adolescents als centres. Qualitat de Vida, situació de risc greu i/o desemparament. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Crear espais de reflexió ètica conjunts per acordar intervencions i consensuar Igualtat i Esports Síntesi Pla • Creació d’un espai estable i formatiu mitjançant l’intercanvi dels professionals criteris. Síntesi Pla municipal per dels EAIA, d’eines, tècniques i procediments, amb la finalitat d’enfortir la pràctica municipal per a la infància 2013 - 2016 professional i unificar criteris i procediments dels diferents EAIA. • «Jo torno a casa»: projecte específic per treballar amb les famílies i a la infància 2013 - 2016 els infants dels centres per tal d’avançar el retorn a casa i consolidar la • Revisió i actualització, en funció del nou marc normatiu, dels actuals protocols proposta de retorn amb la família. tècnics: «L’estudi, diagnòstic i avaluació dels EAIA» i «El context escolar i els infants en risc de maltractament». • Formació als professionals sobre la utilització del compromís socioeducatiu com G. Generar estratègies tècniques per identificar i discriminar, en el marc de la a instrument del Pla de millora i/o tractament. nova llei de situacions de violència masclista, aquelles situacions en què la dona no vol o no pot garantir la protecció dels seus fills per tal d’evitar una • Col·laboració en la protocol·lització dels processos d’intervenció dels SSE, en el doble victimització. marc del Pla de Qualitat 2011-2014. • Posada en marxa dels espais de reflexió ètica (ERE), en la intervenció amb H. Consolidar i enfortir els serveis d’atenció a la infància i l’adolescèn- infància en risc, en el marc del Pla de Qualitat 2011-2014 de la DGAIA. cia (SEAIA), en el marc del contracte programa amb la Generalitat de • Incorporació de tècniques d’intervenció en grup i/o comunitàries amb adolescents. Catalunya. • Augment de l’estructura directiva i de coordinació que permeti millorar el b. Promoure programes de tractament i de suport especialitzats integrats en els funcionament, l’eficàcia i l’avaluació dels SSE d’atenció a la infància. Plans de tractament dels SEAIA. • Avaluació i adequació de la dotació tècnica a les noves demandes mitjançant • Concertació amb entitats de tractament especialitzades. el contracte programa amb la Generalitat. • Xarxa pública de Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). 21 C. Avaluar i redefinir la figura de l’educador dins dels serveis socials especialit- zats, tenint en compte la nova LDOIA 14/2010, el nou circuit municipal d’atenció a la infància en risc, la realitat de cada territori i la incorporació de tècniques d’intervenció individuals, en grup i comunitàries. ObJECTIu GEnERAL 6: Promoure la participació, la coordinació i la coresponsabilitat entre els serveis de les diferents administracions i institucions que treballen per a la infància en cada territori, reforçant els sistemes de treball en xarxa, i taules transversals per coordinar, impulsar i promoure la integració dels agents socials del territori. ObJECTIuS ESPECÍFICS: ÍnDEX A. Col·laborar amb la Generalitat en el desplegament de l’article 26 de la nova Llei ÍnDEX d’infància, que es refereix a les Taules Territorials d’Infància, donant suport i 48 integrant les xarxes d’infància territorials existents. 49 Qualitat de Vida, • Suport i integració de les xarxes territorials d’infància existents (Xafir de Raval, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Interxarxes d’Horta-Guinardó, Alerta petita infància en el marc del nou projecte Igualtat i Esports Síntesi Pla EIXAM de l’Eixample, Sant Andreu Petita Infància...). Síntesi Pla municipal per municipal per a la infància 2013 - 2016 • Participació dels districtes en la construcció de les Taules Territorials d’Infància a la infància 2013 - 2016 i Adolescència. b. Col·laborar amb la Generalitat per consolidar i homogeneïtzar els circuits de maltractament infantil en el marc de les Taules Territorials d’Infància. • Col·laboració amb altres administracions en el desenvolupament del circuit contra el maltractament infantil. • Lideratge o colideratge dels circuits contra el maltractament infantil. • Participació de l’Ajuntament en la comissió impulsora del circuit contra el maltractament infantil. C. Enfortir la col·laboració estable amb el tercer sector en les tasques de preven- ció, sensibilització, programació i prestació de serveis per a famílies i infants. • Augment del nombre de projectes als quals es donarà suport mitjançant convenis de col·laboració amb entitats del tercer sector que desenvolupen projectes de prevenció, sensibilització, programació i prestació de serveis per a famílies i infants • Coordinació de les actuacions del programa Proinfància de la Fundació “la Caixa” i els recursos municipals per racionalitzar i optimitzar els recursos. 3. SEGuImEnT I AVALuACIÓ DEL PLA El Pla per a la Infància 2013-2016 El pla es dota d’un sistema d’indica- • Sistema d’indicadors és un pla marc amb una visió global i dors vinculats a la cadena • Nivell executiu transversal de la infància a la ciutat • Nivell planificació de Barcelona que emmarca les políti- nivell planificació • Revisió i ajustos ques d’infància en quatre grans línies – estratègiques i d’acció. En aquest pla Programació AVALuACIÓ s’assenyalen les accions programàti- – ques, que han de ser definides operati- Execució vament i mesurables a partir dels indi- – ÍnDEX cadors plantejats. A més, el pla es pot Avaluació – PROGRAmA ÍnDEX considerar la garantia de coherència i unitat d’acció de tot el desenvolupa- Reprogramació 50 ment programàtic. 51 Qualitat de Vida, PLA Igualtat i Esports El seguiment del pla es farà, per tant, a La planificació present és un marc Qualitat de Vida, Igualtat i Esports partir de la programació de cada òrgan d’actuació a tres anys que ha de per- munICIPAL Síntesi Pla Síntesi Pla municipal per de gestió competent ja sigui sectorial o metre fer una revisió anual, així com municipal per a la infància territorial. els ajustos i la reprogramació necessà- • Accions, serveis, a la infància 2013 - 2016 2013 - 2016 ria en cada àmbit. projectes i recursos • objectius operatius El programa és una guia d’actuació • Sistema d’indicadors concreta i a més curt termini que de- termina objectius operatius i que es • Línies estratègiques PLA mARC dota d’un conjunt d’indicadors de ges- • objectius generals LíNIES ESTRATÈGIQUES tió lligats operativament als objectius • objectius específics marcats per cada projecte, procés o • Accions, serveis servei, mitjançant els quals executa les i recursos diferents accions que ja estan descri- oBJECTIUS GENERALS tes en el pla. objectius específics L’avaluació comptarà amb un sistema d’indicadors, format majoritàriament PRoGRAMACIó EXECUTIVA per indicadors significatius del conjunt Accions d’indicadors de resultats, però també es tindran en compte indicadors de procés i d’entorn en relació amb la va- SEGUIMENT EXECUTIU loració de l’impacte global del pla. Indicadors SEGUIMENT GRAU DE CoMPLIMENT AVALuACIÓ FInAL DEL PLA TAuLA DE SIGLES I ACRÒnImS AbS: Àrees Bàsiques de Salut, 25 mEnA: Servei de menors no acompa- AmPA: Associació de Mares i Pares nyats, 42, 43 d’Alumnes, 19, 30, 32 RumI: Sistema unificat per a la valora- CDIAP: Centres de Desenvolupament ció del risc, 45 Infantil i Atenció Precoç, 25, 33 SASPI: Servei d’Atenció Social a les CEEb: Consell de l’Esport Escolar de Persones Itinerants, 42 Barcelona, 38 SEAIA: Servei Especialitzat d’Atenció a CEmb: Consell Escolar Municipal de la Infància i l’Adolescència, 46, 47 Barcelona, 20, 25 SIS: Serveis d’Inserció Social, 42 ÍnDEX CJb: Consell de Joventut de Barcelona, 20 SOD: Servei d’orientació sobre Dro- CSmIJ: Centres de Salut Mental Infan- gues, 33 52 til i Juvenil, 46 SSb: Serveis socials bàsics, 34, 45 Qualitat de Vida, CSS: Centres de Serveis Socials, 13, 26, 41 SSE: Serveis socials especialitzats, 45, Igualtat i Esports DGAIA: Direcció General d’Atenció a la 46, 47 Síntesi Pla municipal per Infància i l’Adolescència, 43, 46 Xarxa nuST: Nous usos socials del a la infància 2013 - 2016 EAIA: Equips especialitzats d’atenció a temps, 28 la infància i l’adolescència, 34, 46, 47 EAP: Equips d’Assessorament i orien- tació Psicopedagògica, 33 ECEIA: Equip Central d’Especialització d’Atenció a la Infància en Risc, 42 FRESC: Factors de Risc en Estudiants de Secundària, 33 ImEb: Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 26 JIP: Punt Jove, Informa’t Participa, 30, 33 LDOIA: Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats de la infància i l’adoles- cència, 45, 46 Síntesi Pla municipal per a la infància 2013-2016 BCN bCn Síntesi Pla municipal per a la Infància 2013-2016 bcn.cat/ infancia twitter.com/barcelona_cat facebook.com/bcn.cat