Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona Programa d’Actuació del Districte 2012-2015 Districte de SANTS-MONTJUÏC Programa d’Actuació del Districte de Sants Montjuïc 2012-2015 Sumari Presentació ...................................................................................................................................................... 3 PART I 1. Marc Normatiu ........................................................................................................................................ 4 2. La situació socioeconòmica del districte ................................................................................................. 7 3. Marc econòmic i pressupostari ............................................................................................................. 11 4. Organització política i executiva de l’Ajuntament i dels Districtes ....................................................... 12 PART II 5. Model de pacte entre la política i la gestió pública .............................................................................. 16 6. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 .............. 18 6.1. Visió, valors i eixos ......................................................................................................................... 18 6.2 Mapa de Ciutat .............................................................................................................................. 20 6.3 Desplegament dels objectius del Mapa de Ciutat ......................................................................... 22 PART III 7. Objectius i actuacions del PAM 2012-2015 amb impacte a tots els Districtes ..................................... 23 PART IV 8. Programa d’Actuació del Districte de Sants Montjuïc 2012-2015 ........................................................ 32 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 2 Presentació Benvolguts veïns i veïnes de Sants-Montjuïc, Teniu a les vostres mans el Programa d’Actuació del Districte (PAD) del mandat 2012-2015. Un full de ruta que s’emmarca dins el projecte del Programa d’Actuació Municipal (PAM) de la ciutat de Barcelona que contempla de forma més concreta els objectius que té el nostre territori. Un PAD treballat durant mesos per tots vosaltres, en diferents òrgans de participació, que dueu anys ideant i desenvolupant. És important que aquest PAD us el sentiu vostre per tal que tots plegats puguem assolir de forma més fàcil i ràpida el màxim de fites que ens hem marcat. L’època de contenció en la despesa que viuen totes les administracions del país ens obliguen a ser cautelosos. Les èpoques en les que es gastava no sempre prou justificadament, s’han acabat. És per això que entre tots hem hagut de prioritzar les inversions, i no ha estat pas fàcil, començant per finalitzar tots aquells projectes que havien quedat a mig fer en anteriors mandats. I sobretot, ser imaginatius. Fer més amb menys. I aquí és on la vostra tenacitat i idees juguen i han jugat un paper transcendent. El més important és que el PAD que teniu a les mans sigui un PAD que s’ajusti a la realitat. Un PAD que neix amb la voluntat de poder assolir el major grau de compliment possible. Tenim reivindicacions històriques que hem desencallat i podran començar a caminar, però també sabem que molts altres projectes ben necessaris hauran de fer-se, però més endavant. Vull que tingueu present que el procés participatiu continua. No s’acaba amb aquest document. Seguirem escoltant-vos fins l’últim dia de mandat i valorant noves idees i propostes per anar avançant i reflexionant sobre el projecte col·lectiu del nostre districte. Perquè si Sants-Montjuïc va endavant, Barcelona també. Jordi Martí i Galbis Regidor Sants-Montjuïc Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 3 PART I 1. Marc Normatiu El Programa d’Actuació Municipal (PAM) El Programa d’Actuació Municipal (PAM), proposat per l’equip de govern i aprovat pel Ple, és un dels instruments del sistema de planificació de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el Pla d’inversions Municipal (PIM), el Pla financer, els pressupostos generals del municipi i el Pla de Tresoreria.1 El PAM conté “els objectius i les polítiques que es preveu dur a terme en el quatre anys de mandat electoral en les diferents activitats i serveis que faci l’Ajuntament de Barcelona i les entitats i societats mercantils que en depenen” 2i per a la seva naturalesa de directriu, “ha de ser observat en quant a les seves finalitats i objectius per tots els òrgans de municipals”.3 Els Programes d’Actuació dels Districtes (PADs) D’acord amb Reglament Orgànic Municipal (ROM) 4, el Programa d’Actuació del Districte (PAD) té per objecte la formulació de l’estat de les necessitats inversores dels Districtes i “en cap cas pot contenir projectes contraris al PAM,al PIM i al Programa Financer”. El contingut del PAD ha de recollir: a) La formulació de l’estat de les necessitats inversores dels Districtes b) La proposta d’actuacions a realitzar en el mandat per cobrir aquestes necessitats c) La identificació i priorització dels projectes d’inversió directa per part dels Districtes en el marc del PAM, PIM i Programa financer. La proposta d’actuacions d’inversió ha d’estar avalada per la disponibilitat pressupostària i ser coherent amb la planificació global de la ciutat. Aquesta coherència també respon al compromís amb els principis “d’unitat de govern, eficàcia, coordinació i solidaritat” que han de regir l’actuació territorial.5 El requeriment d’alineació dels PADs amb el PAM recomana que es garanteixi un coneixement suficient del PAM per abordar els objectius i propostes d’actuació dels territoris6. Alhora, però, també impulsa a considerar l’aportació del punt de vista territorial durant el procés d’elaboració del PAM. 1 LLEI 1/2006, de 13 de març, Art. 56 per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona 2 Id. 3 Reglament Orgànic Municipal Art. 120 4 Reglament Orgànic Municipal Art. 122 5 Carta Municipal Art. 21 6Consell Econòmic i Social de Barcelona . Resum executiu del Dictamen sobre el Document base del Programa d’actuació municipal 2008-2011: “per donar un impuls al procés participatiu del projecte de PAM el calendari de redacció del PAD fos posterior, fruit de la maduració del PAM, incorporant-hi les aportacions originades en la fase de participació”.6 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 4 Procés d’elaboració i aprovació del PAM i els PADs. Requeriments normatius El procés d’elaboració dels Programes d’Actuació Municipal i de Districtes comença, per iniciativa de la Comissió de Govern, amb l’aprovació d’un Marc Estratègic i un Document de Bases per a l’elaboració del PAM i dels PADs7. Aquest full de ruta, on l’equip de govern estableix les seves prioritats, és el tret de sortida per a la formulació del Programa d’Actuació Municipal i dels Programes d’Actuació dels Districtes. El Document de Bases es sotmet a un procés de participació ciutadana. La voluntat de diàleg, interlocució i la col·laboració amb els ciutadans i ciutadanes, el teixit associatiu i els agents econòmics i socials és un dels valors fonamentals del nou govern i sintonitza plenament amb una de les opcions estratègiques de l’Ajuntament de Barcelona i principi inspirador de l’activitat municipal8 . També dóna resposta a les normes que regulen la participació ciutadana, que formulen que “s’han d’impulsar de manera preceptiva processos de participació en projectes d’especial transcendència (....) i sobretot en els plans d’actuació municipal” 9 El ROM i les Normes Reguladores de la participació Ciutadana, preveuen que aquesta cooperació amb la ciutadania, les entitats i els grups polítics es faci efectiva a partir de diferents instruments: − Procés de participació ciutadana: procés de recollida d’aportacions, obert a tota la ciutadania i a totes les entitats de la ciutat que té per finalitat recollir les aportacions que contribueixin a millorar i enriquir el document marc i compartir els reptes del nou equip de govern amb la ciutadania. − El Consell de Ciutat, “és el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona en el que els representants de la ciutadania i els representants de l’Ajuntament debaten els afers principals de la ciutat”10. − Consell Econòmic i Social de Barcelona, “òrgan consultiu de l’Ajuntament de Barcelona que té caràcter general i de participació dels agents econòmics i socials més representatius de la ciutat de Barcelona”11 Les aportacions ciutadanes, així com les aportacions dels grups polítics i agents socials configuren un nou document que se sotmet a l’aprovació inicial de la Comissió de Presidència i Règim interior. Aquest document ha d’anar a informació pública per un període mínim d’un mes. Durant aquest període es realitza un tràmit d’Audiència Pública i es trametrà als Consells de Districte per emetre informe. L’aprovació definitiva correspon al Plenari del Consell Municipal. La participació dels Districtes en el procés d’elaboració del PAM es realitza per diferents vies i en les diferents etapes del procés: 7El 22 de febrer de 2012, la Comissió de Govern, presidida per l’Alcalde i integrada pels Tinents d’Alcalde i els Regidors i Delegats, va aprovar el Marc Estratègic i full de ruta 2012-2015. Document de bases per a l’elaboració del PAM i els PAD s on es definien la visió per a la ciutat, els valors que haurien de guiar l’actuació municipal, els eixos prioritaris i la proposta d’objectius i actuacions estratègiques pel mandat 2012-2015 8Carta Municipal. Títol IV. Capítol I. Art. 30: “L’Ajuntament de Barcelona garanteix la participació ciutadana, especialment en les matèries que afecten més directament la qualitat de vida dels ciutadans” 9Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. Art. 22. 10Normes Reguladores de la Participació Ciutadana..Art. 14 11 Carta Municipal. Títol VIII. 142.2. “El Consell Econòmic i Social de Barcelona. en exercici de les seves funcions elabora estudis dictàmens i propostes sobre matèries econòmiques i socials (...) li correspon emetre informes sobre el pressupost municipal, el pla general d’acció municipal, el programa d’actuació i les ordenances fiscals.”” Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 5 − Fase de participació ciutadana. Els Districtes lideren el diàleg amb els veïns i entitats territorials en el marc dels Consells de Barri i altres espais d’interlocució i participació territorial. − Fase d’informació pública12. Els Consells de Districte, en compliment de les atribucions que els hi atorga la Carta Municipal13, emeten i traslladen al Consell Municipal, l’informe preceptiu sobre el contingut del Projecte de PAM referent al respectiu Districte. Les Audiències Públiques de Districte realitzades culminen el procés d’interlocució ciutadana per a l’elaboració dels PADs. Pel que fa al procés d’elaboració i aprovació dels PADs, el Consell de Districte és l’encarregat de formular i aprovar el PAD en primera instància i trametre’l a l’Alcalde per tal que sigui aprovat o rectificat pel Plenari del Consell Municipal. En cas que el Programa d’Actuació de Districte no s’ajustés substancialment al PAM, al PIM o al Pla Financer pot ser retornat al Consell de Districte per a un nou estudi. 14 La normativa també recull la possibilitat de revisió anual per acord del Consell de Districte o, obligatòriament, si ho especifica el PAM vigent. 12 Reglament Orgànic Municipal. Art. 121 Durant el període d’informació pública es realitzarà el tràmit d’Audiència Pública i es trametrà el projecte de PAM als Consells de Districte a fi que puguin emetre l’informe corresponent. Aquest informe podrà ser emès fins a la data de la Convocatòria del Consell Municipal que hagi d’aprovar el PAM definitivament. La tramesa de l’avantprojecte a cada Districte es durà a terme amb un a anel·lació mínima d’un mes respecte a la data de la convocatòria esmentada en aquest paràgraf. 13 Carta Municipal. Art. 23 f) E l Consell de Districte ha d’emetre informe preceptiu en tot un seguit de procediments amb impacte al territori: “El Programa d’Actuació Municipal, els instruments d’ordenació urbanística que afectin l’àmbit territorial del districte, els projectes d’equipaments del districte, el desenvolupament del procés de participació i descentralització, l’estudi de les peticions i les iniciatives individuals i col·lectives dels veïns (..) i els pressupostos municipals”. Aquest informe podrà ser emès fins a la data de la Convocatòria del Consell Municipal que hagi d’aprovar el PAM definitivament. La tramesa de l’avantprojecte a cada Districte es durà a terme amb un a anel·lació mínima d’un mes respecte a la data de la convocatòria esmentada en aquest paràgraf. 14 Reglament Orgànic Municipal. Procediment d’aprovació del Programa d’Actuació de Districte. Art. 123. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 6 2. La situació socioeconòmica del districte El districte de Sants- Montjuïc, comprèn els barris de Poble Sec, La Marina del Prat Vermell, La Marina del Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, La Bordeta, Sants Badal i Sants. Amb 182.771 habitants és el tercer districte més poblat de la ciutat i respecte l’any 2001, ha incrementat la seva població en un 8,9%. Respecte el 2010, l’any 2010 experimenta la mateixa pèrdua percentual de residents que el conjunt de la ciutat (-1,2%). Indicadors demogràfics i de població15 Índex d’envelliment=(població de 65 i més anys / població 0-14)x100 Índex de sobreenvelliment=(població de 75 i més anys / població 65 i més anys)x100 Índex de solitud 65 i més anys=(població de 65 i més anys que viu sola/ població total 65 i més anys)x100 Índex de solitud 75 i més anys=(població de 75 i més anys que viu sola/ població total 75 i més anys)x100 Índex de dependència demogràfica= (població 0-15 +població>64)/població 16-64)x100 Un 19,9 % de la població del districte de Sants Montjuïc és estrangera, 2,5 punts percentuals per sobre la mitjana de Barcelona i és tercer districte de Barcelona en nombre absolut de població forana (36.361 persones). Per nacionalitats, les tres més presents al districte són la pakistanesa (9,8%), l’equatoriana (6,3%) i la xinesa (6,2%).El Poble sec (28,7%) i Hostafrancs (20,9%) són els barris amb major percentatge de població immigrada i formen part del grup de barris de la ciutat amb valors més elevats en aquest indicador. Per grups d’edat, el percentatge de població infantil (12,3%) està 0,7 punts per sota la mitjana de Barcelona i el grup de joves representa un 8,2 % de la població del districte, valor molt similar al de la ciutat. Respecte a les persones grans, el districte de Sants-Montjuïc té un índex d’envelliment (158,1%) molt similar a la mitjana de la ciutat. Al districte de Sants-Montjuïc hi viuen 29.360 persones de més de 65 anys que viuen soles. L’índex de solitud sobre la població de més de 65 anys és del 26,4% i el de sobrenvelliment d’un 32,1% . Tots dos lleugerament per sobre la mitjana de Barcelona. Els barris amb més persones grans que viuen soles són el Poble sec , Sants , Sants Badal i La Marina de Port. 15 Font. Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. Febrer 2012. Informes estadístics. Característiques de la població de Barcelona segons padró municipal. Juny 2011 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 7 L’índex de dependència demogràfica, que expressa la càrrega que per a la població en edat de treballar (16-64) representa la població en edats dependents (0-15 i >64), és del 46,8 % i està 3,4 punts percentuals per sota del promig de la ciutat de Barcelona (51,2%). La població en edat de treballar (16-64 anys) amb un 68,%, està dos punts per sobre que la mitjana de la ciutat (66,0%). Indicadors socioeconòmics16 *Font: Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona **Font: Consorci d’Educació. L’escolarització a la ciutat de Barcelona curs 2010/2011. Recull estadístic abril 2011. D’acord amb l’estimació d’atur per districte que elabora el departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, el nombre de persones aturades l’abril de 2012 al districte de Sants Montjuïc és de 13.571. La taxa d’atur registrada a Sants és del 14% el desembre de 2011, 0,4 punts superior a la mitjana. 17 Taxa d'atur registrat per districtes. Desembre 2011 16 Font. Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. Febrer 2012. Informes estadístics. Característiques de la població de Barcelona segons padró municipal. Juny 2011 17 Font. Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació, de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l’INE. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 8 Quant als indicadors de benestar econòmic, el 2010 Sants Montjuïc registra una Renda Familiar Disponible (RFD) que se situa en un valor de 76,1, un 23,9% per sota del valor mitjà de la ciutat de Barcelona i empitjora lleugerament respecte l’any 2000 quan assolia un valor de 80 per una mitjana de la ciutat igual a 100. Aquesta evolució ha generat que Sants Montjuïc sigui el Districte amb un nivell de renda més baixa de la ciutat. El barri de La Marina del Prat Vermell, se situa, amb un valor per sota a 63 en el grup de barris amb la Renda Familiar disponible per càpita més baixa. Els barris de Font de la Guatlla i Sants són els que tenen RFD per càpita més propera a la mitjana de la ciutat (79 a 100) i la resta de barris del Districte estan en la franja baixa (entre el 63 i el 79). En l’àmbit educatiu Sants-Montjuïc té un 11,3 % de població sense estudis, 10,7 punts per sobre de la mitjana de la ciutat. Pel que fa a la població amb estudis universitaris, amb un 18,6%, està significativament per sota de la mitjana de la ciutat (24,6%). Així mateix la ràtio d’absentisme escolar a sants Montjuïc (2,4%) també supera la mitjana de la ciutat (1,1%). El percentatge d’alumnat de nacionalitat estrangera és del 19,0%, gairebé 7 punts percentuals per sobre de la mitjana de Barcelona (12,3%). La procedència de l’alumnat estranger és majoritàriament del Magreb (16,4%), Àsia i Oceania (17,5%) i Centre i Sudamèrica (14,0%). Pel que fa a la distribució de l’alumnat, un 50,3% està matriculat a escoles públiques i un 49,2 % a centres concertats. 18 Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre 18 Font. Consorci d’Educació. L’escolarització a la ciutat de Barcelona curs 2010/2011. Recull estadístic abril 2011. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 9 Total Barcelona 39,7 58,1 2,3 Ciutat vella 54,8 45,2 0,0 L'Eixample 28,5 70,1 1,4 Sants - Montjuïc 50,3 49,2 0,5 Les Corts 29,1 52,2 18,7 Sarrià - Sant Gervasi 12,5 84,6 2,9 Gràcia 41,7 58,0 0,4 Horta - Guinardó 40,8 57,7 1,5 Nou Barris 56,4 43,6 0,0 Sant Andreu 47,9 52,0 0,1 Sant Martí 60,7 39,2 0,1 0% 20% 40% 60% 80% 100% Públic Concertat Privat no concertat Activitat econòmica19 Sants Montjuïc és el segon districte amb superfície productiva per darrera de l’Eixample i concentra focus econòmics de gran rellevància per a la ciutat. La Zona franca, el Port, la Fira i l’Estació de Sants. El Districte té una caracterització marcadament industrial i concentra el 19,3 % d’establiments industrials de la ciutat que ocupen al 51% de treballadors de la indústria de la ciutat. També hi te molta presència el comerç de barri que presenta una combinació entre els establiments regentats per les comunitats pakistanesa i xinesa, amb molta presència al districte i el comerç més tradicional, sobretot de roba i calçat, concentrat sobretot als voltants dels mercats municipals d’Hostafrancs i Sants i en els eixos comercials del carrer de Sants, el més llarg d’Europa, Sants Creu-Coberta i Sants-Les Corts eix comercial. Pel que fa als establiments hotelers, Sants Montjuïc concentra el 7,1 % de l’oferta de la ciutat, sobretot als barris propers a la Fira de Barcelona o el Palau de Congressos i l’estació de Sants. Les empreses associades a la tecnologia i el coneixement i a les TIC han crescut respecte l’any 2001 però se situen per sota del creixement que en promig ha experimentat la ciutat i representen actualment un 4,3 i un 7,7 de les empreses d’economia i coneixement de Barcelona. Les empreses creatives molt vinculades al Paral·lel, segueixen representant un pes modest sobre les de la ciutat. 19 Aquest punt s’ha elaborat a partir de l’apartat “Anàlisi socioeconòmica dels districtes de Barcelona”, inclòs en la Mesura de Govern sobre actuacions de proximitat en matèria d’empresa i ocupació a Barcelona de 25 de gener de 2012. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 10 3. Marc econòmic i pressupostari L’escenari pressupostari que es dibuixa per als propers quatre anys està molt condicionat per la conjuntura econòmica. Les previsions de creixement del producte interior brut (PIB) són força moderades. Això afecta a l’evolució dels ingressos, sobretot d’aquells més vinculats a l’activitat econòmica, de forma que el conjunt d’ingressos corrents s’estima que tindrà un creixement molt proper al del PIB real, sense que es prevegi augmentar la pressió fiscal. Els objectius financers que es proposa el govern municipal pel període 2012-2015 s’emmarquen en el Pla Econòmic Financer 2010-2012, revisat al maig de 2012 i que preveu assolir l’estabilitat pressupostària (és a dir el dèficit zero o equilibri entre els ingressos i les despeses no financeres) l’any 2012 i mantenir-la en els següents anys. Totes les estimacions, per tant, s’han fet tenint en compte el que marca la normativa europea de comptes i la normativa d’estabilitat pressupostària. L’escenari planteja l’objectiu de mantenir un nivell d’estalvi brut respecte dels ingressos corrents per sobre del 15% en el conjunt del període. Això vol dir, que de cada 100 euros que s’obtinguin d’ingressos corrents (impostos, taxes i preus i transferències, bàsicament), se’n destinaran com a mínim 15 a estalvi. Resulta fonamental poder obtenir aquest estalvi ja que és el que ha de permetre finançar inversions que són necessàries per al desenvolupament de la ciutat. A partir de l’any 2014 es planteja fer un estalvi brut fins i tot superior al 15% per tal de disposar d’una capacitat d’inversió superior. L’obtenció d’aquest estalvi permetrà fer unes inversions que se situen al voltant dels 1.600 milions d’euros en el període 2012-2015. Si a més, s’hi afegeixen les inversions estimades per de les empreses del grup Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i del Patronat Municipal de l’Habitatge, que no formen part del perímetre del sector administracions públiques, d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes però que formen part del sector públic de l’Ajuntament, la quantitat es pot incrementar en uns 300 milions d’euros més, de forma que es podria arribar a una inversió al voltant dels 1.900 milions d’euros en el mandat. D’entre els objectius financers, també cal destacar la voluntat d’estabilitzar el nivell d’endeutament per sota del 60% dels ingressos corrents, o en altres paraules, que el que devem no superi el 60% del que ingressem per la nostra activitat ordinària. Un nivell d’endeutament contingut representa tenir més marge de maniobra per poder prestar serveis a la ciutadania i una càrrega financera més sostenible de cara al futur. Ingressos i despeses corrents en termes SEC Inversions en termes SEC (milers €) (milers €) 2.500.000 Inversions reals i transferències de capital 2.300.000 2.350.038 2.241.630 2.264.964 2.288.875 2.100.000 1.900.000 1.944.835 1.905.386 1.902.570 1.899.766 455.466 1.700.000 380.969 407.214 351.259 1.500.000 2012 2013 2014 2015 Ingressos corrents (a) Despeses corrents (b) 2012 2013 2014 2015 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 11 4. Organització política i executiva de l’Ajuntament i dels Districtes Organització política i executiva de l’Ajuntament El Consell Municipal és l’òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat. Està integrat per tots els regidors i regidores (41) i presidit per l’alcalde. Estableix les línies d’actuació municipal i resol les qüestions més importants, amb funcions de tipus constitutiu, planificador, reglamentari i fiscalitzador de la funció executiva, i aprova el Programa d’Actuació Municipal (PAM) i els Programes d’Actuació dels Districtes (PADs), el pressupost, els comptes anuals, les ordenances i els plans urbanístics. Les comissions del Consell Municipal assumeixen competències decisòries i de control, a més de les pròpiament informatives. Exerceixen, en relació amb les matèries del seu àmbit d’actuació, les funcions resolutòries atribuïdes per la Carta Municipal i pel Reglament Orgànic i les delegades pel plenari del Consell Municipal. L’Alcalde és el president de la Corporació Municipal i exerceix les atribucions conferides per la Carta Municipal de Barcelona, la legislació general de règim local, les lleis sectorials i el reglament orgànic municipal. Presideix el Comitè de Govern, format pels tinents d’alcalde responsables de les àrees polítiques en que s’estructura l’acció de govern. La Comissió de Govern és l’òrgan col·legiat del govern executiu municipal. El formen l’alcalde, els tinents d’alcalde i els regidors que nomeni l’alcalde, i s’informa d’aquests nomenaments al Consell Municipal. Exerceix les funcions que li encomana expressament la Carta municipal, i les que li delegui l’alcalde. Organigrama polític de l’Ajuntament Consell Municipal Comissions del Consells de Consell Alcaldia Districte Municipal Tinències Comitè de d’Alcaldia Govern Comissió de Govern Àrea de Cultura, Àrea de Presidència, Àrea de Qualitat de Àrea d’Economia, Coneixement, Règim Interior, Àrea ‘Hàbitat Urbà Vida, Igualtat i Empresa i Ocupació Creativitat i Seguretat i Mobilitat Esports Innovació Regidoria de Regidoria de Regidoria de Medi Regidoria de Regidoria d’Educació Presidència i Consum, Comerç i Ambient i Serveis Família, Infància, i Universitats Territori Mercats Urbans Usos del Temps i Discapacitats Regidoria de Regidoria de Dona i Mobilitat Drets Civils Comissionat de Regidoria Participació d’Adolescència i Ciutadana Joventut Comissionat de Delegació de Salut Relacions Institucionals i Interadministratives Comissionat d’Immigració Comissionat de la Gent Gran Comissionat dels Jocs Olímpics Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 12 L’organització executiva de l’Ajuntament de Barcelona, que encapçala el gerent municipal, la componen, d’una banda divisions i òrgans integrats en la personalitat jurídica única de l’Ajuntament i, de l’altra, òrgans dotats de personalitat jurídica diferenciada (organismes, entitats públiques empresarials, societats mercantils, consorcis i fundacions). L’administració municipal executiva s’organitza a través del seu Consell de Direcció coordinat pel gerent municipal i composat funcionalment pels gerents dels sis sectors en què s’estructura l’Ajuntament: Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Prevenció, Seguretat i Mobilitat Hàbitat Urbà Economia, Empresa i Ocupació Recursos I per dues gerències adjuntes: Coordinació Territorial Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals Organigrama executiu de l’Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gerència Municipal Comitè Executiu Gerència Adjunta de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals Gerència Adjunta de Coordinació Territorial Gerència de Gerència del Gerència del Gerència de Gerència de Gerència Cultura, Gerència Districte Districte Qualitat de Prevenció, d’Economia, Gerència de Coneixement, d’Hàbitat de Ciutat Vella de Gràcia Vida, Igualtat Seguretat i Empresa i Recursos Creativitat i Urbà i Esports Mobilitat Ocupació Innovació Gerència del Gerència del Districte Districte d’Horta – de l’Eixample Guinardó Gerència de Gerència de Medi Ambient Recursos i Serveis Humans i Gerència del Gerència del Urbans Organització Districte Districte de Sants – de Nou Barris Montjuïc Gerència del Gerència del Districte Districte de Les Corts de Sant Andreu Gerència del Gerència del Districte Districte de Sarrià Sant de Sant Martí Gervasi Base territorial de l’administració municipal La base territorial de l’administració municipal executiva està formada per les 10 gerències de districte, coordinades per la Gerència adjunta de Coordinació Territorial, que apropen la gestió municipal quotidiana a tots i cadascun dels 73 barris de la ciutat . • Ciutat Vella • Eixample • Sants – Montjuïc • Les Corts • Sarrià Sant Gervasi • Gràcia Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 13 • Horta- Guinardó • Nou Barris • Sant Andreu • Sant Martí Els districtes són òrgans territorials per a la desconcentració de la gestió i la descentralització de la participació ciutadana i per a l’aplicació d’una política municipal orientada a la correcció de desequilibris i la representació dels interessos dels diversos barris i zones del municipi. L’actuació dels Districtes s’ha d’ajustar als principis d’unitat de govern, eficàcia, coordinació i solidaritat.20 La Taula de Districtes és l’espai formal per garantir la coordinació de l’actuació territorial des de la vessant executiva. Està integrada per les gerències dels 10 districtes i la Gerència Adjunta de coordinació territorial. D’acord amb la Pauta Organitzativa dels Districtes21, les seves funcions són establir criteris d’actuació territorial comuns, garantir la coordinació a nivell executiu entre districtes i entre sectors i districtes i traslladar formalment a la Gerència Municipal els acords i demandes que resultin de la Taula. Organització política i executiva dels districtes Els Districtes constitueixen una estructura orgànica integrada pels següents òrgans: Consell de Districte President/a del Consell del Districte Regidor/a del Districte Comissió de Govern del Districte Comissions i òrgans consultius i de participació El màxim òrgan de govern és el Consell de Districte format pels representants dels diferents grups polítics del Districte que articula el seu funcionament a través de la Junta de Portaveus i dels grups municipals del Districte. El President/a és nomenat i separat per l’Alcalde entre els Regidors/es a proposta del Consell. El Consell de Districte té atribuïdes les funcions de representació de l’Ajuntament al territori, relació i interlocució amb veïns i entitats, i impuls o proposta de serveis i actuacions en l’àmbit territorial.22 En alguns procediments amb forta transcendència pel territori també emet informe preceptiu: − Programa d’actuació municipal − Instruments d’ordenació urbanística que afectin l’àmbit territorial del districte − Projectes d’equipaments del districte − Desenvolupament del procés de descentralització i participació − Estudi de les peticions i les iniciatives individuals i col·lectives dels veïns. − Els pressupostos municipals Igualment correspon al Consell de Districte aprovar el Programa d’Actuació del Districte i sotmetre’l a Consell Municipal. 20 Carta Municipal, Títol II Art. 21, Normes Reguladores del funcionament dels Districtes, Art. 1. 21 DA de 19 de març de 2009 recollit a la Gaseta Municipal de Barcelona. Núm. 10 del 30/03/2009 22Pel detall de les atribucions del Consell de Districte: Normes Reguladores del funcionament dels districtes. Art.10 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 14 El nombre de Consellers i Conselleres de Districte, nomenats i separats per l’Alcalde, ha de ser proporcional als resultats obtinguts en el Districte en les eleccions municipals d’acord amb les condicions que estableixen les Normes reguladores del funcionament dels Districtes que també detallen les seves funcions, drets i deures i retribucions.23 El Regidor/a de districte és nomenat per l’alcalde. Dirigeix el govern i l’administració del Districte i al personal adscrit. Exerceix funcions d’inspecció dels serveis i obres del districte i té la responsabilitat d’informar, impulsar i representar els interessos del districte en els òrgans municipals. Alhora, ha d’assegurar la relació constant del districte amb els diferents sectors de l’Administració municipal, fomentar les relacions de l’Ajuntament amb el moviment ciutadà del districte i informar els ciutadans de l’activitat municipal mitjançant els corresponents òrgans de participació. La Comissió de govern és l’òrgan executiu que assisteix al Regidor/a del Districte en la direcció del govern del districte. Presidit pel Regidor/a del districte està integrat, com a mínim, per cinc consellers/es. El Comitè executiu format pel Regidor o Regidora del districte, el/la Conseller/a tècnic/a, el/la Gerent/a i els Directors/es de les quatre direccions executives, és l’àmbit de relació entre l’estructura política i executiva dels districtes i té la missió de “garantir la comunicació i seguiment operatiu del pla municipal i de districtes entre els àmbits polític i executiu”24. El Comitè Executiu té, entre d’altres, les funcions de supervisar el nivell d’execució del PAD i PAM.25 Organigrama polític i executiu dels districtes Consell de Àmbit Districte polític Comissió de Govern Comitè Executiu Regidor/a de Districte Cons. tècnic/a c/atècnic/aTèc nic EMPRESES Gerència Districte e Àmbit UTE Guàrdia Urbana executiu Direcció de Serveis Direcció de Serveis de Direcció de Direcció de Serveis de Generals Territori Serveis a les Persones Llicènciesi Espai Públic . L’estructura executiva Directiva dels Districtes s’articula en quatre direccions dependents de la Gerència de districte: − Direcció de Serveis Generals − Direcció de Serveis al Territori − Direcció de Serveis a les Persones − Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic 23Normes Reguladores del funcionament dels districtes. Art. 16-19 24DA de 19 de març de 2009 25 Id. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 15 Part II 5. Model de pacte entre la política i la gestió pública L’Ajuntament de Barcelona formula el seu plantejament estratègic en un moment de forta incertesa. La situació socioeconòmica que ens envolta és molt inestable i hi ha un cert desconcert general sobre les fórmules per sortir de la crisi econòmica, sobretot en els països de la Unió Europea. No es tracta només d’una crisi econòmica sinó, també, d’una crisi de valors que posa en qüestió principis que han guiat el desenvolupament de les economies occidentals durant la dècada dels noranta i les primeries del segle XXI. Entre els aspectes més qüestionats per la ciutadania està la relació amb els polítics, en el sentit del seu allunyament als problemes que més preocupen al ciutadà, cosa que ha obert una mena d’escletxa que va distanciant l’un de l’altre. Amb la voluntat d’abordar una nova manera de fer política, el Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona que emmarca el PAM es desenvolupa sota un nou model de pacte entre la política i la gestió amb l’objectiu d’apropar els objectius polítics a la gestió per alinear l’organització i facilitar l’execució de l’estratègia, amb la finalitat última de millorar el servei al ciutadà. El “pressupost executiu” és l’instrument que facilita que l’assignació de recursos que té lloc en el moment de fer el pressupost tingui en compte els objectius i les prioritats polítiques i que se seleccioni la millor forma d’aconseguir aquests objectius. La millor forma d’aconseguir els objectius serà aquella que obtingui els millors resultats amb el menor ús de diners públics. El model de pacte entre la política i la gestió inclou un requeriment bàsic de transparència, orienta la presa de decisions a les prioritats de l’estratègia política, facilita l’assignació dels recursos i el rendiment de comptes sobre l’ús dels recursos públics i contribueix a l’exercici de lideratge i comunicació. Per poder saber si s’han aconseguit els resultats que es volien assolir, es necessitarà disposar d’informació a través d’un conjunt d’indicadors i valoracions qualitatives que permetran fer el seguiment en termes de gestió per saber si s’estan fent bé les coses i, també, poder explicar-ho a la ciutadania. En l’esquema adjunt es poden visualitzar els elements que configuren aquest model amb el pressupost executiu com a element central. ESTRATÈGIA POLÍTICA LIDERATGE I COMUNICACIÓ Estratègia Política SOCIETAT Política Pressupost Lideratge i Executiu comunicació ORGANITZACIÓ Gestió PUBLICA Executiva Estratègia de ESTRATÈGIA DE GESTIÓ Gestió PRESSUPOST EXECUTIU Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 16 El model aborda diferents àmbits: − Estratègia política. Es tracta de definir l’estratègia global vinculada al programa polític, d’acord amb el marc econòmic i financer de l’organització. − Lideratge i comunicació. L’equip de govern, amb la definició de l’estratègia, inicia i lidera el canvi cultural que suposa el nou model. − Estratègia de gestió. Consisteix en definir l’estratègia de gestió d’acord amb l’estratègia política i alinear tota l’organització. − Pressupost executiu: Com a facilitador entre l’àmbit polític i executiu i eina per a dotar de recursos l’estratègia i fer-ne el seguiment. Aquest model de Pacte entre la política i la gestió és visualitza en l’esquema adjunt on es presenta una definició d’objectius a tres nivells: polític (objectius de ciutat que es representen en el que s’anomena Mapa de Ciutat), gerencial (objectius estratègics que es representen en mapes estratègics de gerències) i directiu (objectius funcionals i actuacions). Així, des de la definició de grans objectius polítics (“garantir la seguretat de les persones”, per exemple) anem baixant per la piràmide i anem concretant amb els objectius estratègics (“millorar la percepció de seguretat i tranquil·litat de la ciutat”), els objectius funcionals (“Incrementar la presència de la Guardia Urbana”), fins arribar a les accions concretes (“Patrullatge preventiu”) que són les que es doten de recursos econòmics. Mapa de Ciutat Objectius de Ciutat Pla de Política Govern Contribucions per Gerència Pla Gestió Objectius Estratègic estratègics Direccions Objectius Funcionals Pla Actuació municipal i Pla Tècniques d’actuació dels districtes Pressupost anual Accions i inversions Pla d’Inversions Municipal Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 17 Execució de Definició de les prioritats l’estratègia 6. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 A partir del model de Pacte entre la política i la gestió i el desenvolupament de la cascada d’objectius que hem esmentat a l’apartat anterior es configura el Marc Estratègic 2012-2015 que és el full de ruta del mandat. Conté les prioritats polítiques i estratègiques que serviran de marc per a la proposta d’iniciatives i actuacions concretes que configuren el Programa d’Actuació Municipal 2012-2015. 6.1. Visió, valors i eixos La formulació de l’estratègia es fonamenta en la visió i els valors que esdevenen els pilars i principis inspiradors de l’Alcalde i l’equip de govern. La visió d’aquest Govern es resumeix en la frase “LA CIUTAT DE LES PERSONES” com a expressió de la imatge desitjada de la ciutat a llarg termini. Una ciutat on el primer són les persones, on es pugui viure amb qualitat de vida, on hi hagi oportunitat per créixer des de diversos punts de vista: l’econòmic, el cultural, el social o el personal. Els valors són els principis inspiradors de l’acció de govern i denominador comú de l’actuació del mandat. Pretenen contribuir a generar nous espais de diàleg i cooperació entre la política i la societat i contenen, implícitament, una nova manera de relacionar-se amb els ciutadans i ciutadanes. Es poden agrupar entorn a tres principis: lideratge, proximitat i eficiència a. Lideratge. Una ciutat amb un fort lideratge i visió de futur Capitalitat: actuant com a veritable capital del país, esdevenint líder de la catalanitat com a motor econòmic, social i de país. Regeneració: renovar la ciutat tot prioritzant l’adequació i el bon funcionament dels actuals equipaments públics. Emprendre: sent pro actius i emprenedors, tot avançant-se a les necessitats ciutadanes. Donar valor a la marca Barcelona: fent realitat i donant valor als aspectes projectats de la marca Barcelona. b. Proximitat. Una ciutat més justa, propera i amigable Proximitat: abordant les necessitats i els problemes del ciutadà d’una manera més pròxima, a on el barri sigui la unitat d’actuació. Escoltar i reaccionar: Escoltant i actuant, promovent la col·laboració i la participació ciutadana i el diàleg. Equitat: Garantint l’equitat per l’accés just als serveis d’acord a les necessitats dels destinataris. Fermesa: Aplicant amb fermesa les normes establertes per a garantir la convivència i seguretat a la ciutat. c. Eficiència. Una ciutat amb una gestió més eficient i coordinada Estratègia: potenciant una organització que treballi amb visió estratègica, en clau de futur a llarg termini, posant especial atenció en la qualitat de l’activitat diària i garantint els projectes a mig termini. Ajuntament facilitador: reduint la burocràcia en els tràmits i ser facilitadors de l’activitat de les persones i les empreses, posant les coses fàcils a aquell que vulgui emprendre. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 18 Acció transversal i en equip: potenciant el treball en equip entre les diferents àrees, amb directrius i objectius comuns, tot reforçant el sentiment de pertinença dels treballadors i treballadores. Excel·lència i ambició amb priorització: Fomentant la cultura del compromís amb la feina ben feta, i de la priorització del destí dels recursos per garantir una gestió més eficaç i eficient. Públic-privat: establint aliances estables amb el tercer sector i amb la iniciativa privada per a gaudir d’uns serveis competitius i de qualitat. Esperança i il·lusió: per creure en un futur millor mitjançant la feina ben feta. Els eixos estratègics sustenten la visió de l’organització: l’aspiració d’esdevenir “la ciutat de les persones” i posen l’accent en tres prioritats: benestar i qualitat de vida de les persones, progrés econòmic i il·lusió de la ciutadania i confiança en la institució. 1. Benestar i qualitat de vida de les persones Barcelona, la ciutat preferida per les persones i les famílies per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida; amb un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC; i amb barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero. 2. Progrés econòmic Barcelona, motor d’una economia que generi oportunitats per a tothom, on sigui fàcil desenvolupar la creativitat, la innovació, el coneixement i fer-hi negocis. 3. Il·lusió de la ciutadania i confiança en la institució Barcelona, amb un Ajuntament innovador obert en gestió pública, que cooperi i participi amb el teixit social; amb una forta cultura del cost, de priorització i de resultats; que sigui una institució competitiva, motivada i que tant els seus treballadors com la ciutadania se’n pugui sentir orgullosa. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 19 6.2 Mapa de Ciutat L’Alcalde, els Tinents d’Alcalde, els Regidors, Delegats i Comissionat han formulat i consensuat 40 objectius polítics plasmats en el mapa de ciutat. Estan distribuïts en 7 grups d’objectius i organitzats en tres perspectives: beneficiaris, estructura i recursos. 2.Entitats, 3. Agents econòmics i 1. Persones associacions i agents centres de i famílies esportius, socials i coneixement culturals “La ciutat preferida per “L’Ajuntament que “Economia que genera viure amb seguretat, coopera i participa amb el oportunitats per a equitat i qualitat de vida“ teixit social” tothom” 4. Hàbitat urbà “Un nou model de ciutat saludable que “Barris productius a velocitat humana integri plenament medi ambient, en el si d’una ciutat hiperconnectada i urbanisme, infraestructures i TIC” d’emissions zero” 7. El coneixement, la 6. Govern, directius tecnologia, la 5. El pressupost i recursos humans innovació i la col·laboració “D’una cultura de la “Institució competitiva, despesa a una cultura del motivada, amb orgull de “Barcelona, innovació cost i priorització de pertinença i orientada a oberta en gestió pública” resultats” la ciutadania” Cada perspectiva representa un pas en l’assoliment del model de ciutat desitjat: com cal gestionar els recursos de què disposem per poder transformar l’estructura de la ciutat de manera que impacti més directament sobre els diferents grups de beneficiaris de les polítiques municipals. Alhora, cadascun dels 40 objectius del Mapa de Ciutat contribueix de forma prioritària a algun dels eixos estratègics esmentats: benestar i qualitat de vida de les persones, progrés econòmic i il·lusió i confiança en la institució. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 20 Recursos Estructura Beneficiaris Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 21 6.3 Desplegament dels objectius del Mapa de Ciutat D’acord amb el requeriment d’alineació i coherència implícit en el model de pacte entre la política i la gestió, cada gerència sectorial, sota la direcció i coordinació del gerent municipal i considerant les aportacions i necessitats territorials, ha definit els 146 objectius estratègics que contribuiran a assolir les 40 prioritats del mapa de ciutat a mitjà termini. A cada objectiu polític hi poden contribuir diferents objectius estratègics sectorials de manera que, en alguns casos, l’aportació a l’assoliment de la fita política implica l’execució d’objectius i competències associades a diferents sectors que poden abordar l’estratègia política des de diverses òptiques. Un cop definides les prioritats expressades en els objectius de ciutat i els objectius estratègics, l’execució de l’estratègia passa per establir objectius més tangibles: objectius funcionals i actuacions concretes que es dotaran de recursos en l’exercici pressupostari anual. És en aquest sentit que es parla de pressupost executiu, perquè l’assignació de recursos pren com a referència els objectius que es volen assolir i els resultats que es pretenen aconseguir. En aquest context, els districtes, tenint en consideració els seus àmbits de responsabilitat i les seves competències, formularan els seus objectius funcionals i actuacions en base als objectius estratègics. Aquesta serà la via de contribució als 40 objectius de ciutat. La relació d’objectius funcionals i actuacions de cada districte, en especial les que comporten inversió amb un impacte directe al territori, conformaran els Programes d’Actuació dels Districtes 2012-2015. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 22 PART III 7. Objectius i actuacions del PAM 2012-2015 amb impacte a tots els Districtes Abans d’entrar pròpiament en els objectius concrets i les actuacions que tenen impacte singularitzat al districte convé examinar el contingut del PAM per poder aïllar aquells objectius i actuacions que, per la seva naturalesa, tenen un impacte més directe en el territori, malgrat que la seva vocació d’impacte s’estén al conjunt de la ciutat. Això constitueix el marc en el que s’engloben la resta d’actuacions que conformaran els Programes d’Actuació del Districte. A continuació, doncs, es fa un breu resum dels objectius i actuacions del PAM de cada grup d’objectius del Mapa de Ciutat que impacten a tots els Districtes de la Ciutat. 1. Persones i famílies “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida” El benestar i la qualitat de vida de les persones i les famílies forma part d’un dels eixos prioritaris del mandat. La fita política de fer de Barcelona “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida” es concreta en 11 Objectius de Ciutat desplegats en 53 objectius estratègics orientats a millorar la seguretat i la cohesió social als barris de la ciutat i el benestar i qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona. Les prioritats del Programa d’Actuació Municipal pel que fa a l’atenció social a les persones es situen en l’òrbita d’assegurar l’accessibilitat i la qualitat dels serveis municipals, garantint l’accés just als serveis d’acord amb les necessitats dels ciutadans i, en especial, dels col·lectius de dones, persones grans, infants/adolescents, joves i famílies. En aquest context es recullen diferents iniciatives com el desplegament de la llei de l’Autonomia Personal i d’Atenció a les persones en Situació de Dependència (LADAP), la millora de l’accés als serveis socials bàsics garantint la cobertura de Servei d’Ajut a Domicili a totes les persones amb dret reconegut, incrementant els beneficiaris del Servei de Teleassistència i reduint les llistes d’espera als Centres de Serveis Socials o el temps de concessió dels ajuts a famílies. També es proposa millorar l’atenció socioeducativa a la infància i l’adolescència en risc social amb l’augment de la xarxa de centres oberts per a infants i adolescents en risc social o el desenvolupament de programes per a la integració i de prevenció, com “A partir del carrer” o “Convivim esportivament”. En relació amb les persones grans, és prioritària l’atenció a les persones grans dependents o en risc d’exclusió amb l’ampliació del nombre d’habitatges amb serveis o l’acolliment residencial de la gent gran en situació d’urgència social. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 23 Així mateix, el Programa d’Actuació Municipal, en el marc de l’adhesió de l’Ajuntament a l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre generacions impulsat per la Unió Europea, inclou la proposta de fomentar l’envelliment actiu i la participació de la gent gran mitjançant el Pla Municipal de Gent Gran 2012-2015 i el Pla de millora dels Casals de gent gran en els districtes, tot promovent la seva implicació al barri. Les actuacions dirigides a les persones i col·lectius en situació de major vulnerabilitat o risc d’exclusió social esdevenen un dels eixos principals d’atenció. En el marc del nou Pla per a la Inclusió social 2012-2015 s’abordaran les necessitats de les persones sense sostre, nouvingudes, dones i infants víctimes de maltractaments, famílies en risc d’exclusió i persones grans sense recursos que viuen soles. Es fa especial esment a les actuacions dirigides a cobrir les necessitats bàsiques d’aquests col·lectius: accés a l’habitatge i ajust de les places als menjadors socials. Es proposa incrementar o millorar els habitatges d’inclusió, els habitatges socials per a l’allotjament temporal familiar o els habitatges per a emergències socials i augmentar les places per a acollir a dones i infants víctimes de violència masclista. El Programa d’Actuació Municipal també destaca l’objectiu de realitzar una política integral a favor de la família i de la infància atenent adequadament les seves necessitats i fomentant polítiques de conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Com a mesures destacades proposa la implementació del Pla Municipal de família i el Pla Municipal de la infància, amb la implementació, en alguns districtes de la ciutat, del projecte d’atenció a famílies amb infants a càrrec de 0 a 6 anys en situació de pobresa i/o risc d’exclusió social o promovent espais per a famílies als territoris. També s’impulsarà un pacte de ciutat per a millorar la gestió del temps a Barcelona amb l’elaboració d’un Pla integrador del temps a la ciutat, l’anàlisi dels horaris dels equipaments públics o l’execució de projectes pilot que concretin les polítiques de conciliació i gestió del temps als barris. Així mateix, es pretén abordar l’adequació i millora dels serveis dels casals infantils i ludoteques municipals. Pel que fa a les prioritats en l’àmbit de les polítiques d’igualtat, el Programa d’Actuació recull l’objectiu d’impulsar polítiques transversals de col·laboració i coordinació amb entitats, altres administracions i institucions per impulsar un nou marc de relació entre homes i dones més igualitari a través del Pla de Gènere 2012-2015, pla municipal per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes de Barcelona. Es fa referència explícita a la defensa de dones que viuen en una situació de major vulnerabilitat: dones en risc d’exclusió social, dones víctimes de violència masclista o dones víctimes d'explotació sexual. El Programa d’Actuació Municipal recull l’educació i la cultura com a elements bàsics per al desenvolupament de la ciutat, instruments per a garantir la cohesió social i aposta estratègica de creixement social i econòmic. En l’àmbit de l’educació es posa de manifest el compromís de contribuir a millorar la qualitat del sistema escolar i fer de Barcelona un pol d’excel·lència en l’aprenentatge i l’educació en valors. En el PAM es recull com a objectiu l’increment de les places d’escola bressol a partir de diferents mecanismes (modificació de les ràtios alumne/professor; increment d’escoles bressol; etc.). S’introdueixen iniciatives orientades a contribuir a millorar la qualificació acadèmica i professional dels nois i noies de Barcelona, disminuir l’absentisme i disminuir l’índex d’abandonament escolar amb diferents programes : Programa d’impuls a la lectura, Programa Èxit, Pla experimental de llengües estrangeres (PELE), Suport educatiu personalitzat (SEP). Des de la perspectiva territorial i pel que fa a la cultura, destaquen les iniciatives encaminades a facilitar i promoure’n l’accés per arribar a nous públics i fidelitzar els existents amb el disseny i desenvolupament d’estratègies compartides entre equipaments i entitats culturals de la Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 24 ciutat i amb la consolidació i ampliació de la xarxa d’equipaments culturals de proximitat i la seva difusió als districtes i als barris. Igualment, es fa referència al desplegament de la xarxa de biblioteques de Barcelona i a la millora dels seus serveis. També es contempla l’execució d’un programa de descomptes i de preus per fidelitzar i ampliar el públic de la cultura. Així mateix es proposa donar suport a iniciatives que contribueixin a incrementar la presència de joves i adolescents en els esdeveniments culturals de la ciutat i els hi faciliti l’accés. En relació als joves i la cultura, en el marc del compromís de posar a l’abast de creadors, entitats culturals i públic en general les oportunitats per fer cultura a la ciutat, es fa especial menció a generar les condicions perquè els joves i adolescents sentin la ciutat com un espai on desenvolupar i consolidar els seus projectes culturals i de lleure, per exemple a partir del condicionament dels espais joves de cada districte. La promoció de les manifestacions de cultura popular i tradicional de Catalunya esdevé element educatiu i de cohesió social de primer ordre. D’altra banda, també es vol fomentar el català com a llengua pròpia de la ciutat i expressió última de la seva identitat cultural. En l’àmbit de la promoció esportiva es destaca la funció social de l’esport com a instrument educatiu, factor de benestar i salut i mitjà afavoridor de la cohesió social. S’impulsaran Plans de Creixement per a millorar la cohesió social a través de l’esport en aquells territoris de la ciutat on es detectin riscos d’exclusió i pobresa i on, amb l’esport, es pugui contribuir a millorar la cohesió social. També es recull la proposta de millorar la qualitat de l’oferta esportiva i dels esdeveniments esportius populars de la ciutat per tal incrementar la participació de la població infantil, adolescent i juvenil en la pràctica de l’esport organitzat i augmentar el nombre d’equips i participants femenines, persones grans i persones amb discapacitat, com per exemple, a través d’actuacions com les recollides en la Mesura de govern l’Esport inclou de 25 de maig de 2012. Així mateix, es contemplen iniciatives de millora i ampliació de la xarxa d’equipaments esportius municipals per apropar l’esport als ciutadans. S’executarà el Pla de millora de les instal·lacions esportives per garantir-ne l’accessibilitat, la seguretat i l’eficiència energètica i s’adequaran les instal·lacions a les necessitats dels barris. Garantir la seguretat de les persones a l’espai públic, a les seves llars i arreu dels barris del municipi de Barcelona és un dels principals reptes del Programa d’Actuació Municipal. Amb l’elaboració i execució del Pla de Seguretat Ciutadana 2012-2015 es vol obtenir una millora substancial de la percepció que té la ciutadania de la seguretat i tranquil·litat a la ciutat, incrementant la presència de la Guàrdia Urbana als barris i amb altres mesures que posin el focus en àmbits prioritaris com el patrullatge preventiu a peu i en bicicleta (GU de barri), el Pla de seguretat pels comerços de barri o Plans específics per petit tràfic de drogues. En estret contacte amb el teixit associatiu, s’orienta la prestació dels serveis de seguretat a l'atenció i resolució dels conflictes de la comunitat i a la seva prevenció amb l’impuls del Programa de suport a les comunitats de veïns i veïnes, la revisió de l’orientació de les Unitats Territorials de la Guardia Urbana i amb projectes de prevenció del conflicte i millora de la convivència, en especial pel col·lectiu de joves. També es recull com a prioritat reforçar l’exercici de l’autoritat per a garantir el compliment de la normativa municipal i vetllar pels interessos dels ciutadans. Es proposa la realització de campanyes de correcció de comportaments incívics, la millora dels procediments d'inspeccions de locals de concurrència pública i el seguiment i control dels usos dels espais vulnerables. En aquest context també es proposa la millora de les actuacions ocasionades per les molèsties per Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 25 sorolls, el increment del seguiment i control del graffiters i l’agilització dels tràmits per la retirada de vehicles abandonats i residus sòlids. Alhora, el Programa d’Actuació Municipal, es planteja la millora de la seguretat viària, especialment la dels escolars i de la gent gran, amb l’elaboració, entre d’altres iniciatives, del Pla de camins escolars de Barcelona i l’estudi, amb els responsables dels districtes, d’accions que promoguin una minoració efectiva de la velocitat a les zones de prioritat invertida. El foment de l’ocupació destaca com a prioritat i element destacat en el PAM 2012-2015. En coordinació amb els agents socials i econòmics de la ciutat, es promourà la generació d'ocupació estable i amb condicions de qualitat. Es posa l’accent en la formació i en l’assessorament com a factor clau d'accés al món laboral. Des d’aquesta òptica, es fa especial esment a la promoció de l’ocupació pels joves, el reforç de la formació professional i el suport a l'emprenedoria juvenil. Finalment, en sintonia amb la voluntat de proximitat, col·laboració i diàleg amb la ciutadania, es posa de manifest la prioritat d’apropar a les persones les eines i els instruments que facin possible una major participació en els afers de la ciutat per traduir-la de forma efectiva dins l'acció política de l'Ajuntament. Es fa referència al manteniment i millora de les bases de dades de participació i sistemes d’informació, a la creació de l’Observatori de la realitat Social de Barcelona, l’apropament dels Arxius Municipals als ciutadans, la racionalització dels òrgans de participació per fer-los més efectius i la promoció de canals de comunicació clars i coneguts per facilitar la participació dels ciutadans posant èmfasi en les TIC. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 26 2.Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals “l’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” Un dels trets destacats i opció estratègica del Programa d’Actuació Municipal és la voluntat de diàleg, interlocució, cooperació i treball compartit amb el teixit social, les entitats i els diferents actors i agents econòmics de la ciutat de Barcelona. La promoció i impuls de la participació ciutadana i el compliment de les normes que la regulen esdevenen una de les prioritats del mandat. Per esdevenir “l’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” s’han definit 3 objectius de ciutat desplegats en 10 objectius estratègics. Es recullen iniciatives orientades a fer possible una major participació d’associacions i agents esportius, socials i culturals i perquè les seves aportacions impactin de forma efectiva en l'acció política de l'Ajuntament. Com a exemples d’iniciatives concretes es poden destacar el Pla de relacions amb la comunitat: xarxa de proximitat de la Guàrdia Urbana, el Pla de suport i promoció de l’associacionisme, la creació d’espais i canals de relació estable amb les associacions o un nou funcionament del Pacte per a la Mobilitat. El PAM també proposa una nova manera de relacionar-se entre l'Ajuntament i les entitats i la ciutadania, basada en la coresponsabilitat, la coparticipació, el recolzament mutu i el principi de subsidiarietat. Aquest nou marc de relació té per objectiu millorar la igualtat i la cohesió social a la ciutat. Es fa especial esment a la renovació, impuls o millora de la capacitat d’influència d’alguns àmbits concrets: Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva , Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència masclista o impuls de les festes majors de la ciutat com espais de trobada, celebració, convivència i coresponsabilitat. Alhora, es posa de manifest una nova estratègia política per enfortir el teixit associatiu de la ciutat un associacionisme fort i implicat que col·labori a partir dels diferents Consells Municipals i els altres òrgans reglats de participació de la ciutat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 27 3.Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” El progrés econòmic de Barcelona s’explicita com un dels eixos principals del PAM i l’objectiu d’assolir una “Economia que genera oportunitats per a tothom” esdevé un puntal clau en aquest mandat. S’han definit 7 objectius de ciutat que esdevenen el marc de 29 objectius estratègics. Des de la perspectiva d’impacte territorial, destaquem alguns objectius i actuacions: En l’àmbit dels sectors econòmics consolidats, com el comerç i el turisme, el Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 es proposa, entre d’altres reptes: afavorir l’activitat econòmica vinculada al turisme, fomentar la millora de la qualitat i competitivitat en el sector comercial i la seva integració en els barris de la ciutat, enfortint l’associacionisme territorial i sectorial del comerç i seguir modernitzant la xarxa de mercats municipals. Una altra prioritat estratègica és el suport a pimes i autònoms i la promoció de l’emprenedoria. Es crearà un entorn més favorable a la creació i desenvolupament d’empreses mitjançant polítiques de recolzament a pimes i emprenedors, inclosos els emprenedors socials, accés a oficines i locals, ajuts i suport financer etc., facilitant, per exemple, l'accés a finançament de l’activitat comercial i empresarial, apostant per la Formació Professional de qualitat, afavorint la realització de pràctiques de qualitat a les empreses i fomentant la cultura de l’emprenedoria entre els joves estudiants de formació professional. En relació amb les empreses, veritables protagonistes del progrés econòmic, l’objectiu és que l’Administració sigui un factor de competitivitat i en cap cas un element “desactivador”. Per tant, es considera fonamental que des de l’Ajuntament s’agilitzin els processos i s’eliminin traves burocràtiques per facilitar l’establiment d’empreses. Així, es vetllarà perquè les actuacions municipals estiguin orientades efectivament cap a l’activitat econòmica, s’impulsarà la simplificació administrativa i la revisió de la normativa que tingui relació amb l’activitat econòmica (Obres; llicències d’activitats, antenes i vetlladors) i es simplificaran i eliminaran processos per facilitar la relació de les empreses amb l’Ajuntament (Oficina d’Atenció a l’Empresa). Es vol intensificar, també, l’Administració electrònica i identificar i posar en valor la informació de que disposa l’Ajuntament per ajudar a les empreses. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 28 4.Habitat Urbà “Un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” “Barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero” En l’àmbit de l’Hàbitat Urbà, el Programa d’Actuació Municipal proposa dos lemes per a aquest grup d’objectius. El primer s’orienta a assolir un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC. El segon s’encamina a aconseguir barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero. Aquest grup d’objectius es desplega en 10 objectius de ciutat i 24 objectius estratègics. En el context d’esdevenir una ciutat saludable, garantir la qualitat de vida als ciutadans i aconseguir un desenvolupament sostenible es contemplen diferents prioritats relacionades amb la renaturalització de la ciutat, l’aposta per un model d’espai públic sense barreres i per a totes les edats, la proposta d’una Barcelona més neta i sense contaminació i la transformació de la ciutat en una ciutat intel·ligent. La renaturalització de la ciutat s’emmarca en el Pla Estratègic del Verd i la Biodiversitat. Es proposa recuperar espais per a la natura i potenciar el verd i la biodiversitat amb la rehabilitació i restauració dels parcs i jardins de la ciutat fent especial atenció a la gestió dels parcs i jardins històrics. També es destaca la reordenació dels entorns del Parc de Collserola i la seva connexió amb la ciutat, posant en valor els seus recursos naturals i paisatgístics i finalitzant el passeig de les Aigües. Així mateix, es recullen actuacions per incrementar les hectàries de superfície verda, recuperar el verd als interiors d’illa, executar el Pla Buits i impulsar els horts urbans a la ciutat. Un altre aspecte destacat del PAM fa referència a potenciar l’ús de l’espai públic urbà (passejos, parcs, places, platges,..) per a la pràctica esportiva i el lleure i a avançar en la construcció d’un model de ciutat sense barreres i per a totes les edats. Així mateix, es destaquen com a prioritats el desplegament del Pla per a la reducció de la contaminació acústica 2010-2020, i l’execució del Programa Especial de Control de la Qualitat de l’aire 2011-202 i el Pla de millora dels serveis de neteja viaria de la ciutat i gestió de residus. Com a impulsora d’una nova economia dels serveis urbans esdevé objectiu de ciutat convertir Barcelona en una ciutat intel·ligent de referència (Smart City). Es tracta d’aplicar les TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) a la ciutat amb l’objectiu de proveir-la de plataformes tecnològiques d’alt valor afegit que contribueixin a garantir un desenvolupament sostenible, un increment de la qualitat de vida dels ciutadans i una major eficiència dels seus recursos humans i energètics. Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús és un dels objectius polítics del Programa d’Actuació Municipal. Es proposen tot un seguit de polítiques orientades a aquesta finalitat: l’obtenció d’un parc públic d’habitatges socials, el foment del parc d’habitatges de Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 29 protecció oficial de lloguer, la creació de la Comissió mixta sobre desnonaments d’habitatges a Barcelona o els ajuts a la rehabilitació privada. S’impulsa la regeneració de barris i districtes amb la promoció d’illes autosuficients i amb la rehabilitació energètica urbana. Es proposa un nou model de construcció i rehabilitació d'edificis i illes a Barcelona que contribueixi a l’autonomia energètica i a una gestió més sostenible. La proposta preveu aplicar aquests principis d'autosuficiència en àrees de nova edificació, on s'incorporaran elements com ara les cobertes solars, la calefacció conjunta per barri, el reciclatge d'aigua o la utilització de vehicles elèctrics. Alhora, també es fomenta un model urbanístic de barris basat en l’equilibri entre les funcions residencial, econòmica i social dels barris amb mesures com la gratuïtat de l’Àrea Verda pels residents o la instauració d’acreditacions professionals amb diverses bonificacions. Pel que fa a la mobilitat urbana, es proposa un nou model d’equilibri entre els diferents mitjans de transport i es dóna prioritat a la seguretat i als vianants. Les iniciatives que conté el Programa d’Actuació Municipal s’orienten a incrementar el control i la inspecció sobre les actuacions que afectin la mobilitat del trànsit o dificultin la mobilitat dels vianants (vetlladors, bastides, mobiliari urbà,..) per garantir el compliment estricte de les ordenances d’ocupació de la via pública. Així mateix, es considera prioritari minimitzar els conflictes entre vianants, motoristes o ciclistes, reordenar la mobilitat associada al turisme i millorar l’accés i els serveis als transports públics amb propostes com la targeta T-16, la millora del Bicing o la nova xarxa ortogonal d’autobusos. Hi ha una aposta decidida per aconseguir un espai públic més segur, atractiu i accessible. S’orienten a aquesta finalitat el Pla Director d’il·luminació, el Pla d’accessibilitat, els estudis de pacificació de carrers o nous projectes d’urbanització i rehabilitació als barris. Finalment, cal destacar l’impuls de nous atractors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i permetin distribuir el turisme a tota la ciutat. Es tracta d’aconseguir que tots els districtes disposin d’algun element emblemàtic d’atracció (com per exemple places, edificis representatius, estacions, etc.) que actuï com a centre de referència i contribueixin a diversificar l’oferta turística a la ciutat, minimitzar la pressió en alguns districtes i generar activitat econòmica a tota la ciutat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 30 5. El Pressupost 6. Govern, directius i recursos 7. El Coneixement, la humans tecnologia, la innovació i la col·laboració “D’una cultura de la despesa a una “Institució competitiva, motivada, “Barcelona, innovació oberta en cultura del cost i priorització de amb orgull de pertinença i gestió pública” resultats” orientada a la ciutadania” En el marc de la perspectiva de Recursos del Mapa de Ciutat, el Programa d’Actuació Municipal incorpora tres grups d’objectius: El Pressupost, orientat a “promoure una cultura del cost i la priorització de resultats”, Govern, Directius i Recursos humans que conté aquells objectius que han de contribuir a fer de l’Ajuntament de Barcelona una “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” i el grup d’objectius relatius a El Coneixement, la Tecnologia, la Innovació i la Col·laboració que tenen per finalitat assolir una “Barcelona, innovadora i oberta en gestió pública” que aprofita les TIC per a aconseguir una administració més propera i eficaç. En aquesta perspectiva es recullen 9 objectius de ciutat que es despleguen en 30 objectius estratègics. Alguns d’aquests objectius estratègics incorporats al Programa d’Actuació Municipal, afecten a totes les gerències de l’Ajuntament i orienten tota l’organització municipal. En síntesi es proposa una assignació i gestió racional i eficient dels recursos, adequant-los a les prioritats i eliminant despeses supèrflues; una gestió dels recursos que posi al capdavant la coordinació de les accions dins l’organització amb criteris de proximitat, austeritat, autoritat i productivitat que, entre d’altres qüestions, faciliti el flux de la informació i la seva supervisió a nivell de barri. Els recursos humans són cabdals en una institució que ofereix serveis al ciutadà. Es vol disposar dels millors directius i treballadors públics per tal d’oferir un servei excel·lent a la ciutadania. I finalment, es vol aprofitar els avantatges de les noves tecnologies per oferir un millor servei al menor cost possible i es potenciarà la col·laboració amb altres administracions públiques per evitar duplicitats i per reforçar sinèrgies. Aquest són, en essència, els objectius i actuacions que planteja el Programa d’Actuació Municipal per al mandat 2012-2015. En el següent apartat es presenten els objectius i actuacions que es preveuen en el Programa d’Actuació del Districte i que volen fer front a les necessitats específiques del districte i dels seus barris. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 31 Part IV 8. Programa d’Actuació del Districte de Sants Montjuïc 2012-2015 Actuacions i projectes al Districte de SANTS-MONTJUIC 2012-2015 Introducció Si gireu la pàgina us trobareu amb els set eixos prèviament resumits en què el PAD es desenvolupa seguint l’estructura del PAM: La qualitat de vida de les persones, l’impuls i manteniment de la xarxa associativa (cabdal en l’època actual), l’impuls del comerç de proximitat, els reptes urbanístics, la gestió més eficaç dels recursos lligada també a un ús més eficaç de les noves tecnologies, etc. El PAD del districte 2012-15 té la voluntat de situar la convivència com la primera prioritat i això passa principalment per fer complir les ordenances. L’Ajuntament i el districte inverteixen molts recursos perquè els serveis municipals no minvin en qualitat ni en quantitat. Si fem passos importants en la conscienciació de les persones i la cura del seu entorn tots hi sortirem guanyant, i podrem dedicar més esforços a la nostra primera prioritat: el progrés de les persones. Un eix, doncs, que sabem que també us mou i en el qual sou imprescindibles. Tenir cura i fomentar el comerç de proximitat és una altra dels eixos que el govern del districte considera prioritaris. El comerç és un molt bon indicador de l’estat dels barris del nostre progrés econòmic i és un factor vertebrador en l’àmbit de la convivència. Cal, per tant, facilitar-li les eines per a millorar-ne la seva visibilitat, recuperar la importància que es mereix i defensar-lo d’amenaces que planen sobre la nostra estructura comercial tradicional. L’altre eix cabdal és el manteniment del progrés social de les persones: des dels sense sostre i les persones en risc d’exclusió, passant pels adolescents i la gent gran. És per això que creiem que cal actuar en un dels principals problemes del districte: l’alt grau d’absentisme i fracàs escolar. I mitjançant les escoles seguir fomentant els programes pedagògics que ajudin als adolescents i joves a valorar la necessitat de formar-se, fer-los veure la transcendència d’aquesta etapa en el seu futur. La millora de les seves aptituds i la capacitat d’adaptació que assoleixin serà més d’hora que tard un altre factor que permetrà empènyer el districte cap endavant. En aquest sentit cal destacar el nou projecte d’ampliació de l’Escola Jacint Verdaguer. Un altre eix del present PAD és desbloquejar grans projectes que contribueixin a una millora de la qualitat de vida tot permetent guanyar espais verds i de trobada. En aquest sentit la urbanització de les vies de Sants i els seus entorns, el començament de les obres a Can Batlló i la futura rehabilitació integral de l’edifici de la Lleialtat Santsenca són els exemples més clars que tenim. Així mateix, seguirem impulsant grans projectes en la mesura del possible com ara el nou barri de la Marina del Prat Vermell. Aquestes són les principals prioritats d’actuació dels propers anys que el govern s’ha marcat per assolir un districte més cohesionat, cívic i modern: Som-hi! Jordi Martí i Galbis Regidor Sants-Montjuïc Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 32 Persones i famílies “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida” Superar les barreres arquitectòniques i mantenir i millorar el conjunt d’equipaments públics: culturals, esportius i escolars, així com els programes d’atenció i les activitats, sempre posant per davant aquells projectes que permetin un millor aprofitament dels recursos públics, és el que es proposa el Districte de Sants-Montjuïc per tal de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. 1.1 Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis. Assegurar uns serveis, en especial els socials, de qualitat i de plena satisfacció per al ciutadà. Promoure un accés just als serveis d’acord a les necessitats específiques dels destinataris. − Nou Centre de Serveis Socials del Poble Sec al carrer Roser, 15: obres de reforma o trasllat del servei. − Impulsar la construcció del CAP la Bordeta-Magòria. − Suport a l’esport base. − Recolzar les iniciatives que promoguin la pràctica esportiva de dones i nenes. − Elaborar la Guia d’entitats de persones amb discapacitat del districte. − Obres de millora en el Casal de Gent Gran La Capa. − Traslladar el Punt d’Informació i Atenció a la Dona al Passatge Gelabert. − Impulsar el projecte de Patis Oberts que coordina l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. − Impulsar la finalització de les obres i la posada en marxa de Cal Muns. − Impulsar el desenvolupament del projecte de Can Batlló i actualitzar el Pla d'equipaments previst. − Garantir la viabilitat econòmica del Centre Esportiu Municipal de La Bordeta. − Aconseguir que els barris comptin amb més espais d'ús públic per a la utilització per part dels joves. − Donar suport a les entitats, especialment les històriques, per a què puguin seguir tenint la seu al barri. − Planificar els usos dels diferents espais en clau de barri i districte, apostant per la polivalència. − Aplicar projectes de ciutat que puguin suposar un increment pel que fa a serveis o equipaments als veïns del barri. − Potenciar el desenvolupament de projectes que acostin els serveis dels equipaments als veïns. − Elaborar un Pla d’Equipaments Esportius de Districte per a garantir-ne la seva conservació i un Pla d’Esports del Districte, que permeti racionalitzar i potenciar els usos. − Desenvolupar la gestió cívica en els equipaments culturals i en els centres esportius municipals. − Consensuar amb el veïns la priorització dels equipaments a les zones de nova urbanització. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 33 − Que els barris a peu de la muntanya de Montjuïc es beneficiïn més fàcilment dels equipaments i serveis de ciutat amb el mínim perjudici. − Fomentar l’aprofitament dels baixos per persones grans o amb alguna discapacitat. − Millorar les condicions de la pràctica de la petanca en el parc de l’Espanya Industrial. 1.2 Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència. Vetllar especialment per al benestar dels col·lectius més vulnerables: infants, adolescents, sense sostre, persones en situació de dependència i els nouvinguts − Consolidar i ampliar el projecte àpats en companyia per a gent gran. − Potenciar la informació sobre la Llei de Promoció de l’Autonomia i Atenció a la Dependència. − Impulsar la col·laboració amb la xarxa de recursos i serveis del territori per millorar l’atenció a la gent gran. − Garantir l’existència i el correcte ús de les places d’aparcament de reserva per a persones amb mobilitat reduïda. − Impulsar i col·laborar en programes d’esport per a persones amb discapacitat. − Promocionar el Dia de la dona i el dia de la Violència de Gènere (8 de març i 25 de novembre) dissenyant i promovent activitats amb les entitats de dones del Districte. − Aprofundir i avançar amb el circuit de violència de gènere establert i potenciar tallers preventius als instituts. − Continuar amb els projectes de lectura dirigits a persones amb dependència i discapacitat. − Seguir impulsant i col·laborant en el projecte de seguiment de l’absentisme escolar de Sants-Montjuïc. − Suport a aquelles associacions d’afectats de malalties minoritàries que tenen la seva seu en el Districte de Sants. − Augmentar el parc d’habitatges per a persones amb discapacitat. − Promoure la integració de la gent gran en el grup de voluntariat de la gent gran. − Seguir impulsant de la mà de les entitats del tercer sector programes d’integració de les persones sense sostre. − Garantir que persones amb discapacitat intel·lectual i mobilitat reduïda, puguin tenir accés a un servei de transport adaptat amb acompanyant per al transport a serveis i equipaments (CAE, CO; etc.). − Promoure habitatges amb serveis comuns per a persones amb discapacitat al Districte. 1.3 Impulsar accions que afavoreixin la promoció i la protecció de la família i la infància. Fomentar mesures de promoció i protecció de la família i la infància i afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. − Ampliar el pati de la Ludoteca del c/Olzinelles. − Organitzar i promoure activitats de “Temps de família” conjuntament amb els agents educatius i socials dels diferents barris. − Donar suport a altres àmbits educatius no formals que hi ha a l'entorn de les escoles per facilitar una educació integral als nens i nenes en edat escolar. − Augmentar els espais de lleure per als infants. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 34 1.4 Fer de l’educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit. L’educació i la cultura són elements bàsics per al desenvolupament de les ciutats, per a la cohesió social, per enfortir-ne la identitat, el seu creixement social i econòmic, i també com aposta de futur. − Posar en funcionament el Centre Cívic del carrer Albareda. − Impulsar l’ampliació del pati del CEIP Cavall Bernat. − Rehabilitar l’edifici de la Lleialtat Santsenca. − Impulsar l’ampliació de l’escola Jacint Verdaguer. − Adequar i traslladar al Centre Cívic Casa del Rellotge el Punt Multimèdia. − Obres de millora i manteniment a les escoles públiques. − Obres de millora a l’auditori de Cotxeres de Sants. − Seguir impulsant la campanya de vacances d’estiu. − Seguir organitzant activitats en xarxa per a infants amb els diferents equipaments i serveis. − Seguir impulsant els projectes multiculturals al Poble-sec. − Impulsar i donar suport a projectes de diverses cultures. − Potenciar i augmentar l’oferta de tallers i activitats a la Sala Pepita Casanellas. − Mantenir l’oferta d’activitats de cap de setmana als Centres Cívics Casinet, Sortidor i Sala Pepita Casanellas. − Potenciar el Concurs Fotogràfic Francesc Boix. − Potenciar la participació al Premi Literari Francesc Candel − Continuar treballant en projectes que potenciïn l’educació per a la ciutadania. − Consolidar i promoure les activitats per a famílies als barris. − Cedir a IES Consell de Cent els Jardins Walter Benjamin per a l'ampliació del seu pati. − Abordar el fracàs escolar a partir d'un Pla integral − Potenciar la llengua catalana com a llengua vehicular. − Aplicar la memòria històrica en la revisió dels noms dels carrers. − Potenciar l’escola pública vetllant perquè sigui reflex del seu territori, apostant per la pluralitat i la integració. − Fer una interpretació ampla del concepte de cultura per tal que tinguin cabuda totes les manifestacions artístiques i culturals. − Realitzar una campanya de difusió per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania els equipaments i entitats culturals del Districte. − Fomentar i potenciar la visibilitat del teixit cultural del nostres barris i de les tasques i activitats de les entitats. − Potenciar i mantenir els Programes "Aprendre amb la gent gran" i “La quinzena de la Salut”. − Crear i potenciar rutes culturals temàtiques dins del Districte. − Promocionar i facilitar el coneixement i accés a les noves tecnologies. − Vincular el Poble-sec amb les infraestructures de teatre i dansa. − Donar suport a iniciatives pels joves i dels joves en l’àmbit del lleure. − Promoure que la informació que es transmet des de l’Ajuntament sigui el més entenedora possible. − Cedir sòl municipal a la Generalitat de Catalunya dels terrenys de Can Batlló per a la construcció de la nova seu de l’Escola Perú. − Sol·licitar que es posi nom a un carrer que hi ha perpendicular a l’entrada de l’escola El Polvorí (Camí del Polvorí 8-10). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 35 1.5 Barcelona Salut: promoure una ciutat saludable. Fomentar i promoure els hàbits de vida saludable, la promoció i la prevenció de la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, garantir la protecció de la salut pública i fer que la salut estigui present de forma transversal a totes les polítiques de la ciutat − Continuar fent seguiment i suport del programa de salut escolar i també dels programes preventius. − Aprofundir en el coneixement de l’estat de la salut del Districte per introduir correccions si s’escau. − Impulsar la millora de la vigilància i el control de riscos ambientals, alimentaris i epidemiològics. − Impulsar programes d’alimentació saludable, adreçats prioritàriament a la població infantil i famílies. − Situar la salut com un concepte transversal que incideix en tots els àmbits de la vida quotidiana (escola, treball, medi urbà, salut laboral, alimentació, etc.) i en tots els sectors de població i tenir-ho present en tots els programes del Districte. − Impulsar campanyes específiques, conjuntament amb els centres educatius del districte, de prevenció del consum d’alcohol en menors i adolescents. 1.6 Potenciar la funció social de l’esport. Potenciar l’esport, el seu vessant educatiu i competitiu, sense oblidar el que representa per a la salut, per a la relació entre les persones i per a la cohesió. − Cobrir la pista poliesportiva de les Tres Xemeneies i canviar-ne el paviment. − Impulsar la realització de les obres del camp de futbol Magòria i el pavelló de bàsquet de Joan de Sada. − Eliminar les barreres arquitectòniques de les instal·lacions esportives. − Adaptar els accessos del camp de futbol Iberia per a persones amb discapacitat. − Desplaçar el Club de Petanca 8 de maig al final del recinte del Camp de Futbol del carrer Energia. − Arreglar els problemes de compactació del terreny del camp de futbol de la Satàlia. − Continuar promovent activitats adreçades a la pràctica esportiva escolar, tant dins com fora de l’horari lectiu. − Donar suport als actes esportius populars que organitzen les entitats. − Promoure un programa d’esports adreçat a les persones amb discapacitat. − Potenciar l’esport inclusiu. − Consultar amb les entitats i els usuaris de les instal·lacions esportives les propostes d’inversió en aquestes instal·lacions. − Dur a terme iniciatives per a què els parcs públics tinguin un espai, si s’escau amb l’equipament necessari, per a què es pugui realitzar exercici físic. − Donar suport a esports minoritaris. − Redacció d’un nou projecte per a la construcció del poliesportiu municipal al carrer Energia. − Instar a la Generalitat a què posi en funcionament les instal·lacions esportives de Magòria. − Localitzar un solar per a la construcció d’un futur Centre Esportiu Municipal al Poble-sec. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 36 1.7 Garantir la seguretat de les persones. Assegurar la tranquil·litat de les persones en l’espai públic, a les seves llars i arreu del territori del municipi de Barcelona, i promoure la conducta cívica. − Seguir amb la realització del projecte de camins escolars en els diferents barris del districte. − Treballar conjuntament amb altres agents socials, educatius i de seguretat per evitar conductes de risc en els menors escolaritzats, especialment en la prevenció dels adolescents susceptibles de formar part de bandes organitzades de joves, i per a la prevenció de la violència de gènere i la discriminació sexual. − Realitzar un seguiment acurat dels locals de pública concurrència, especialment aquells que provoquen molèsties per soroll i els que incompleixen les ordenances de forma reiterada. − Fer complir les ordenances de civisme i impulsar projectes de foment del civisme. − Vetllar per la convivència als espais públics. − Millorar la seguretat i el manteniment a l’entorn de les escoles. 1.8 Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals. Propiciar l’existència d’una sola comunitat barcelonina i catalana que integri el conjunt de la societat de la ciutat. − Consolidar els Punts de Joves Informats i Participatius existents actualment als cinc Instituts d’Educació Secundària del Districte. − Afavorir el compliment de la normativa referent als animals de companyia i consolidar el model de colònies controlades de gats urbans. − Organitzar campanyes i activitats per posar en valor la diversitat cultural que hi ha als diferents equipaments del Districte. − Implementar i fer el seguiment de les propostes del Pla Barcelona Interculturalitat i el Pla d'Acollida de Nouvinguts, com a eines per a la millora convivència. − Impulsar la incorporació dels comerços regentats per persones d’altres cultures en les associacions i eixos comercials del barri. − Impulsar la posada en marxa del desenvolupament d’un Pla Comunitari als barris de la Marina. − Desenvolupar projectes que afavoreixin la convivència als barris i mantenir els que ja estan en funcionament. − Treballar pel coneixement del veïnat sobre la realitat social actual, donant informació i dades per a combatre els judicis per sensacions o els prejudicis. − Fer més partícips als nouvinguts dels programes impulsats des del Districte. − Mantenir les activitats d’inserció social destinades al veïnat. 1.9 Promoure la igualtat entre homes i dones basada en el respecte i l’equitat. Impulsar polítiques transversals per aconseguir que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat a la ciutat de Barcelona. - Impulsar el Consell de Dones del Districte com a espai de relació entre diferents grups i persones implicades per tal de compartir coneixements i experiències. - Crear un butlletí digital i fer-ne la difusió entre totes les entitats de dones del Districte. - Potenciar i millorar, a través dels diferents àmbits educatius, la coeducació per construir una nova organització de la vida quotidiana: coresponsable i lliure de violència. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 37 - Promoure programes de prevenció contra la violència de gènere i contra el racisme i la xenofòbia. - Col·laborar en les iniciatives que promoguin la millora de la visibilitat i la contribució de les dones a la societat. - Promoure clàusules socials per a la contractació de dones en risc d’exclusió. - Promoure accions encaminades a reforçar la lluita contra la pobresa de les dones. - Realització de programes de capacitació de les dones en les noves tecnologies. - Estudiar les possibilitats d’incorporació de les “Propostes de Dones per Transformar Barcelona” sorgides en el II Congrés de les Dones de Barcelona. 1.10 Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom. En coordinació amb els agents socials i econòmics de la ciutat, promoure la generació d’ocupació estable i amb condicions de qualitat, fent èmfasis en aspectes de formació com a factor clau d’accés al món laboral. − Crear ponts per vincular l’oferta de formació ocupacional amb les necessitats de les empreses de l’entorn. − Promoure la contractació d’aquells col·lectius amb majors dificultats d’inserció laboral. − Incidir perquè les empreses comercials s’estableixin als barris, s’associïn i col·laborin en la seva millora. − Vetllar per al compliment de la LISMI, concretament la contractació del 2% de persones amb discapacitat en aquelles organitzacions que així ho preveu la llei. − Fomentar la contractació de proximitat. 1.11 Crear canals per a tota la ciutadania, sensibilitat per interioritzar el què diuen i donar-hi resposta efectiva. Apropar al ciutadà les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament. − Potenciar noves estratègies de treball en xarxa amb els diferents agents del territori. − Prioritzar la implementació de projectes que ofereixin respostes més ajustades a unes necessitats socials concretes de la població per a millorar-ne l’eficàcia. − Impulsar la creació d'una xarxa on-line de dones. − Obrir vies de negociació amb propietaris de sòl no construït per tal que provisionalment es puguin condicionar per a usos veïnals: aparcament; esport, lleure... − Potenciació de la intervenció ciutadana i no sols de les entitats. − Respondre els requeriments ciutadans, per escrit, en el termini màxim d’un mes. − Garantir una informació periòdica i facilitar la participació activa dels veïns, en el procés de transformació del barri. − Posar atenció a les noves formes de participació i als nous centres d’interès per tal que, tant el teixit associatiu com el Districte es vagin adequant a la realitats actuals. − Dinamitzar el Consell de Barri com a òrgan de participació. − Realitzar anualment una sessió de seguiment del compliment del PAD del districte en el marc del Consell Ciutadà. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 38 Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals “L’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” La societat civil és el pilar d’aquest Districte i de Barcelona; és el vaixell que mai no deixa de navegar cap a una societat més justa i equitativa, entesa com a suma de voluntats amb un objectiu comú: el benestar de les persones. Un objectiu compartit, i és per això que el foment de l’associacionisme serà la base de les polítiques del Districte. 2.1.Potenciar i ordenar els canals d’interacció real i efectiva entre l’Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals. Apropar a les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals, les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l’acció política de l’Ajuntament − Treballar en xarxa entre les diferents entitats. − Mantenir l'aportació i col·laboració del Districte en diverses activitats educatives organitzades des dels Serveis Educatius. − Reforçar la participació i la formació de la comunitat educativa potenciant les comissions de treball del Consell Escolar del Districte fent èmfasi amb les associacions de pares i mares. − Difondre la utilització de la tecnologia entre les entitats del barri i la ciutadania. Treballar l’alfabetització digital i la utilització de noves tecnologies entre el teixit associatiu i la ciutadania. − Adequar els canals de participació a la realitat social i revisar els canals establerts, adaptant-los a la ciutadania i als diferents sectors de població, desenvolupant canals per a la comunicació amb la població que no està associada. 2.2.Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat entre l'Ajuntament i els diferents agents socials. Establir una nova manera de relacionar-se entre l’Ajuntament i les associacions basada en la coparticipació, recolzament mutu, i el principi de subsidiarietat. − Continuar treballant en un model associatiu basat en el foment de la cohesió social i donar suport a les activitats impulsades per la xarxa associativa del barris. − Fomentar la realització d'activitats amb els esplais i entitats del barri. − Potenciar aquelles entitats o espais que esdevenen focus vertebradors i difusors d’activitat associativa. − Potenciar els mitjans de comunicació local del districte. − Fomentar i afavorir la gestió cívica d’alguns equipaments del districte. − Promoure i reforçar les iniciatives associatives contra la precarietat laboral i/o enfortir les relacions veïnals solidàries. − Facilitar a les entitats la utilització de carrers i places, sempre que sigui possible, per a l’organització d’activitats que esdevinguin elements vertebradors i de cohesió social. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 39 − Facilitar que les entitats, grups i associacions puguin dur a terme en condicions les seves activitats. − Conèixer millor la opinió del veïnat per tal de fer propostes més ajustades a les seves demandes tot facilitant-los la participació. − Aprofitar millor els espais disponibles, pensant en la seva polivalència. − Donar a conèixer les associacions existents i la seva activitat. − Fomentar la participació de les entitats i els ciutadans en les polítiques de l’administració. − Mantenir el suport a les entitats dels barris que treballen en la cohesió i la inclusió social. − Tenir present les necessitats d’espais de les entitats i associacions del barri en el moment que es planifiquen edificis nous i projectes urbanístics de transformació del barri, i comptar amb la participació veïnal en la presa de decisions. 2.3.Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans. Reforçar el teixit associatiu ajustant- lo a les necessitats de la ciutat. − Continuar potenciant les comissions de seguiment de les obres amb veïns/es del barri. − Fomentar l’associacionisme comercial al barri donant suport a les associacions ja existents. − Millorar els canals de difusió o crear-ne de nous per tal que les entitats puguin arribar a més gent a l’hora d’explicar la seva tasca. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 40 Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” Les petites i mitjanes empreses són el motor de l’economia d’aquesta ciutat; però no només això, sinó que permeten generar vida i dinamitzar els barris. És per això que es donarà suport a totes aquelles accions que permetin millorar la visibilitat dels comerços, en especial dels eixos comercials, i garantir-ne una bona il·luminació i neteja. 3.1. Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del Sud d'Europa. Impulsar la connectivitat de Barcelona i promoure noves zones d’activitat econòmica per tal de fer-la un node d’activitat lligada a la logística i a l’accés als mercats del sud d’Europa, de la Mediterrània, els països asiàtics i l’Amèrica Llatina. 3.2.Impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat. Des del sector sanitari i biomèdic, d’atenció social o el sector de les TIC, als sectors d’economia verda, els sectors energètics, el comerç o el turisme − Promoure la implantació d’empreses que orientin la seva activitat a nous mercats. 3.3. Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat. Cal desenvolupar polítiques efectives d'atracció de capital, tant amb la finalitat de captar capital financer per invertir en projectes d'empreses i emprenedors local com la voluntat d'atraure la instal·lació d'empreses estrangeres a la ciutat − Agilitar els processos de constitució empresarial així com de llicències per als locals, afavorint a la creació d’empreses i ocupació. 3.4. Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina. Barcelona gaudeix ja d'un privilegiat reconeixement a nivell internacional. Es tracta ara de posar en valor aquest posicionament i treure-li més retorn en termes econòmics: més esdeveniments internacionals, més empreses globals instal·lades a Barcelona, més exportacions de les empreses locals, etc. 3.5.Donar suport a pimes i autònoms, i promoure l’emprenedoria. Es tracta de crear un entorn més favorable a la creació i desenvolupament d’empreses mitjançant polítiques de recolzament a pimes i emprenedors, inclosos els emprenedors socials, accés a oficines i locals, ajuts i suport financer etc. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 41 − Impulsar projectes que recolzin les botigues dels carrers secundaris als eixos comercials, i a les dels entorns dels mercats municipals. − Potenciar el comerç de proximitat, les botigues tradicionals i les especialitzades, així com la visualització i l’associació dels artesans existents. − Impulsar la participació dels comerços de la zona en les activitats de promoció econòmica que s’organitzin. − Enfortir l’associacionisme comercial i donar suport a la creació de nous eixos comercials, com per exemple al Paral·lel i a la Marina. − Elaborar i aplicar una nova ordenança de terrasses. − Confeccionar Plans d’Usos de Comerç i promoure la diversificació de l’oferta comercial. − Afavorir projectes amb el sector empresarial que reforcin el vincle social amb el barri i fomentin el seu coneixement. − Promoure acords entre comerciants i entitats, per incentivar l’ocupació al barri. − Impulsar els eixos comercials ja existents i millorar-ne la seva visualització. − Enfortir les relacions entre els eixos comercials i els mercats. − Facilitar l'ús responsable de l'espai urbà per activitats de promoció pel comerç. − Mantenir ajuts i subvencions a les associacions de comerciants i d’establiments comercials. − Donar suport a la revitalització comercial de l’entorn del Mercat de Sants, arrel de la finalització de les obres del mercat, i als entorns de la Plaça Navas un cop finalitzades les obres d’urbanització. − Col·laborar amb les iniciatives comercials. − Impulsar la formació comercial dins un programa didàctic de comerç amb les escoles. − Facilitar que les empreses en actiu puguin continuar la seva activitat, malgrat es vegin immerses en processos de transformació urbanística per tal de minimitzar-ne els efectes. − Seguir de prop el desenvolupament de la Fira i la muntanya de Montjuïc per a poder reflexionar sobre la relació empresarial i comercial que hi pot existir en favor dels barris que l’envolten. − Vetllar per al compliment de les normatives referents als horaris comercials al districte. − Donar suport a les accions comercials que afavoreixin un comerç de proximitat. − Promocionar el comerç just entre les associacions de comerciants. − Facilitar que les empreses en actiu puguin continuar la seva activitat malgrat el procés de transformació urbanística del barri de La Marina de Prat Vermell . 3.6.Fer de Barcelona un lloc fàcil per fer negocis (“Business Friendly”). En relació a les empreses, l’objectiu és que l’Administració sigui un factor de competitivitat i en ningun cas un element “desactivador”. Per tant, és fonamental que des de l’Ajuntament s’agilitzin els processos i s’eliminin traves burocràtiques per facilitar l’establiment d’empreses. − Agilitar els tràmit per a l’obtenció de la llicència d'activitats. 3.7.Fer de Barcelona la ciutat de la cultura, coneixement, creativitat i ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent. Creativitat, cultura, educació i recerca i investigació són accents d’un mateix objectiu. Volem crear una ciutat i una societat basades en el coneixement com a un dels motors de progrés econòmic i social de Barcelona, i abordar-lo des de la col·laboració amb les institucions i entitats de ciutat i amb visió metropolitana. − Fomentar la creativitat, la societat de la informació i convertir la mida de les empreses petites en una qualitat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 42 Habitat Urbà “Un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” L’urbanisme ha d’anar lligat al medi ambient, ha d’ésser no només sostenible, sinó també més verd del que ha estat fins ara. Els carrers, les places i els parcs del futur més pròxim han de caracteritzar-se per tenir més arbrat, tot minimitzant les zones dures, amb jocs pels infants, essent punts de trobada per a la pràctica del lleure i l’esport. 4.1.Promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds. Ampliar el verd urbà i protegir els espais lliures com un element d’estructuració de la ciutat − Finalitzar el gran espai verd a la coberta de les vies amb dotació de mitjans (ascensors i escales mecàniques) per accedir a aquesta coberta. − Remodelar els jardins de la plaça de Can Mantega. − Remodelar els Jardins de Màlaga incloent el solar al costat de l’escola bressol El Fil. − Crear un nou espai verd a la Plaça Ramon Aramon i Serra entre els carrers Cap de Guaita i Sant Roc. − Tenir en compte la necessitat de punts de trobada en la planificació urbanística dels barris. − Arranjar el camí de Font Florida a l’escola Pau Vila. − Iniciar la urbanització del recinte de Can Batlló i els seus entorns. − Millora del jardí de Joaquim Domingo. − Remodelar els espais del Parc de Tres Xemeneies. − Tancar els Jardins Walter Benjamin. − Remodelar places amb espais funcionals diferenciats per trams d’edat. − Identificar els patis interiors i espais lliures amb l’objectiu de crear jardins amb mobiliari urbà adient. − Recollir estudis i aportacions amb l’objectiu de buscar utilitat a “La petita Maria”. − Implementar l’Àrea verda al barri de Sant Cristòfol. 4.2.Garantir l’excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat. Assegurar un disseny urbà de qualitat fent èmfasis en la regeneració dels barris de la ciutat, donant prioritat al manteniment dels actuals equipaments públics i fent de la ciutat un escenari de la pràctica esportiva i una ciutat sense barreres − Reformar el Paral·lel com un eix de teatre vinculat als barris que l’envolten. − Transformar l'Avinguda del Paral·lel en un eix cultural i artístic de la ciutat. − Incorporar al planejament urbanístic una sèrie de criteris comuns. − Millorar l’accessibilitat: rampes suaus, voreres més amples, escales en bones condicions. − Revisar l'estat d'afectacions històriques: una vegada revisat, caldrà catalogar els edificis històrics que no siguin al catàleg i canviar, si s’escau, el grau de qualificació en vigor. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 43 − Tenir en compte en la construcció d’obra pública els punts de vista de la seguretat ciutadana. − Definir dels usos dels diferents espais públics. − Instal·lar mobiliari urbà necessari i adaptat. − Vetllar pel manteniment de les zones verdes. − Dissenyar els espais verds amb un procés participatiu amb els veïns i les entitats. 4.3.Impulsar una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l’aire i la sostenibilitat dels cicles de l’aigua, de la matèria i l’eficiència energètica. Assolir els nivells òptims de qualitat ambiental com a base per conservar i esdevenir una ciutat saludable, garantir la qualitat de vida als ciutadans, i aconseguir un desenvolupament sostenible. − Ampliar els aparcaments de motos i bicicletes sobretot en l'entorn dels equipaments municipals, sobretot en cruïlles de baixa visibilitat. − Vetllar per la inclusió de clàusules mediambientals en la redacció dels plecs dels concursos del Districte. − Fer estudis de sostenibilitat i eficiència energètica en les instal·lacions municipals en matèria d’energia, aigua i recollida selectiva per tal d’implantar models més eficients i sostenibles. − Fomentar accions formatives i divulgatives en equipaments com ara centres cívics o casals de gent gran i aprofitar els equipaments per fer difusió de bones pràctiques. − Estudiar la millora de l’eficiència lumínica a l’Auditori de Cotxeres i al teatre del Casinet. − Remodelar el col·lector del carrer Trajà. − Millorar el control sobre les activitats que són generadores de soroll. − Insistir amb el control i la neteja dels solars que no tenen cap ús, siguin públics o privats. − Prioritzar el manteniment i la neteja dels carrers i places, per tal d’evitar espais degradats i les seves conseqüències. − Vetllar per la neteja de grafits al Districte. − Promoure campanyes de sostenibilitat i educació en el reciclatge. − Millorar la neteja i la il·luminació en els eixos comercials i els entorns educatius. − Millorar la il·luminació a algunes zones que es perceben com a insegures. − Procurar equilibrar i distribuir millor els contenidors d’escombraries. − Col·locar més papereres als entorns educatius i a les zones de més afluència. 4.4.Liderar la re informació de l’espai públic: les Smarts Cities com a impulsores d’una nova economia de serveis urbans. Emprar les TIC per a dotar a la ciutat de plataformes tecnològiques d’alt valor afegit per a Barcelona. - Millorar la visualització del comerç al web del districte. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 44 Habitat urbà “Barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero” L’impuls de Can Batlló serà l’obra de més impacte, juntament amb la urbanització de la cobertura de les vies; però no deixarem de fer el manteniment dels carrers, places i espais verds que estiguin malmesos o d’arranjar-los per a millorar-los. A més a més, la millora de la mobilitat als diferents barris, tant des del punt de vista del vianant com des del conductor, serà un altre dels reptes a afrontar. 4.5.Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús. Posar en marxa un conjunt de polítiques (incentius al lloguer, col·laboracions amb el sector privat, obtenció de sòl, suport a la rehabilitació,...) per aconseguir que els ciutadans tinguin accés a un habitatge de qualitat. − Construir habitatge públic a Can Batlló. − Adequar i mantenir les naus de Can Batlló de titularitat municipal. − Adequar els habitatges a la nova realitat social, vetllar perquè tinguin suficients espais comuns, i estimular la rehabilitació. − Seguir treballant perquè l’adjudicació d’habitatge social reflecteixi l’assignació d’habitatges a diferents tipologies de població. − Promoure l’Habitatge de Protecció Oficial assequible de lloguer. − Prioritzar que una part dels habitatges per a joves i, sobretot per a gent gran, s’adjudiquin a persones que visquin als propis barris per evitar el desarrelament al barri. 4.6.Promoure illes autosuficients i rehabilitació energètica urbana. Treballar en aconseguir autosuficiència energètica sostenible a la nostra ciutat, prioritzant les accions que ens permetin gaudir de més qualitat de vida i continuar sent competitius en el nostre model energètic, adoptant els principis de l’estalvi, l’eficàcia i l’eficiència per convertir-nos en un referent d’ excel·lència a nivell mundial. − Conservar les zones de casc antic dels barris i acotar l’alçada dels nous edificis. − Desbloquejar el PERI de Plus Ultra i/o donar una nova solució al seu conjunt. − Col·laborar en resoldre els problemes als patis interiors de Estrellas Altas. − Revisar el solars i immobles afectats dels barris, alguns qualificats com a zona verda i equipaments. − No continuar l’ampliació de voreres del carrer Vila-Vilà. − Reforçar el manteniment de carrers, places i voreres. − Posar fitons a la Plaça del Mig de Can Clos. − Estudiar la reforma de la Plaça de la Vidriera. − Iniciar l’estudi per a la requalificació de l’edifici del carrer Badal 122. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 45 − Donar assessorament als veïns del Turó de Font de la Guatlla mentre no pugui acabar-se d’executar el PERI. 4.7.Fomentar barris productius en els quals es viu i es treballa. Fomentar un model urbanístic basat en un equilibri entre la funció residencial, l’econòmica i la social en els barris. − Promoure un urbanisme que potenciï el comerç intern del barri i a crear espais amb tallers que desenvolupin nous oficis. − Procurar més espais físics al barri on es puguin desenvolupar projectes relacionals, culturals i socials sobretot pel sector de població jove, gent gran i infants. 4.8.Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a tota la ciutat. Fomentar un nou model de mobilitat d’equilibri entre els diferents mitjans de transport, i que dona prioritat a la seguretat i al vianant. − Millorar la neteja i la il·luminació en els eixos comercials i els entorns educatius. − Arranjar els carrers al voltant del mercat de Sants: Daoíz i Velarde, Sant Medir, Càceres, Sant Jordi i Canalejas. − Finalitzar les obres de la Llei de barris de La Bordeta. − Realitzar actuacions en el marc de la Llei de barris de Can Clos, la Vinya i Plus Ultra. − Finalitzar el pas soterrani del c/ Riera de Tena, la rampa c/ Antoni Capmany i la seva urbanització fins el c/ Sant Jordi. − Millorar l’espai públic en el Passeig de la Zona Franca. − Arranjar els carrers de Sants-Badal: Carreró de les Ànimes, Fisas, Canonge Pibernat, Pl. Vàquez Mella, Tirso de Molina. − Arranjar els carrers del casc antic de Sants. − Remodelar la Rambla Badal a l'alçada de l’escola Cavall Bernat. − Reurbanitzar els entorns i les places al voltant de l’estació de Sants. − Arranjar el carrer de Robrenyo. − Executar el PERI del carrer Diputació. − Remodelar el barri de Sant Cristòfol. − Arranjar els carrers al voltant de la Plaça Herenni: Forn, Ermengarda, Espanya Industrial, Pl.Antoni Pérez i Moya. − Arranjar la plaça del Centre. − Urbanitzar els carrers Noguera Pallaresa, Ferreria, Vilassar i Fernández Duró. − Arranjar carrers Piquer, Cabanes, Olivera, Ricart i Passatge Prunera. − Urbanització i millora de la mobilitat del carrer Carreras Candi com a eix transversal. − Realitzar plans de mobilitat, i també estudis de mobilitat sostenible, per tal que els barris tinguin cada cop menys afectacions davant de grans esdeveniments de ciutat amb gran afluència de gent. − Pacificar el trànsit estudiant la implantació de noves zones 30. − Respectar l’equilibri entre els carrers de preferència per al trànsit de vehicles i els de prioritat invertida. − Senyalitzar els accessos històrics, itineraris, espais i equipaments dels barris. − Augmentar les zones blaves del districte al voltant dels eixos comercials. − Treure més rendiment a les pantalles de transport públic dels autobusos i metros de la ciutat per tal de millorar la comunicació amb els seus usuaris i poder proveir-los de més informació. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 46 − Garantir la circulació a la via pública de totes les persones, posant especial atenció a aquells elements que en dificulten o n’impedeixen el pas. − Evitar l’ús paviments en l’espai públic que dificulten l’accessibilitat. − Inspeccionar de forma més efectiva els vetlladors i terrasses del barri. − Promoure l’ús de les places i carrers per activitats que fomentin la inclusió social. − Garantir el compliment de la Llei d’Accessibilitat. − Estudiar la creació d’àrees verda i blava en el barri de Sant Cristòfol − Incrementar el nombre de places d’àrea blava al voltant de la plaça de Can Mantega. − Agilitar els procediments per resoldre de forma més àgil les ocupacions d’edificis. − Vetllar perquè els comerços reuneixin les condicions regulades a les ordenances i altres normatives que els hi són aplicables. − Estudiar la creació de passos de vianants en alguns punts del c/ Ulldecona (cantonada c/Sovelles i Pontils) i limitar la velocitat de circulació. − Estudiar la possibilitat d’habilitar un carril de gir a l’esquerra al Pg. Zona Franca per poder accedir al barri de Santiveri. − Donar suport als projectes que afavoreixin l’accessibilitat dels habitatges. − Proposar la incorporació del nom de La Bordeta a les parades de metro de Mercat Nou (L1) i a la de Ferrocarrils de la Generalitat de Magòria a la Gran Via. − Proposar la incorporació del nom Poble-sec/Ciutat del Teatre a la parada de metro de Poble-sec (L3). − Millorar la senyalització dels eixos comercials i de punts del districte que es troben en situació de provisionalitat. − Instar a la Generalitat per a què, tan aviat es disposi dels recursos necessaris, procedeixi a l’adaptació de l’intercanviador de metro de la L1 i L5 a la Pl.de Sants. − Estudiar la possibilitat de connectar els 2 trams dels carrer Corral. 4.9. Impulsar nous atractors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat. Es tracta d’aconseguir que tots els districtes disposin d’algun element emblemàtic d’atracció (com per exemple places, edificis representatius, estacions, etc.) que actuïn com a centres de referència i puguin generar al voltant activitat comercial, turística, etc. − Millorar la connectivitat de la muntanya de Montjuïc amb els barris adjacents, així com l’ús de les instal·lacions olímpiques. − Finalitzar la rambla verda del passeig de Sants i la urbanització de la coberta de les vies. − Recuperar els antics camins cap a la muntanya de Montjuïc, per tal de permeabilitzar els barris del seu entorn. − Millorar la senyalització i els accessos a la muntanya de Montjuïc, tant de vianants com de vehicles des dels barris adjacents. − Augmentar el manteniment dels espais de la Muntanya de Montjuïc que ho requereixin. − Senyalitzar la ubicació del Funicular de Montjuïc. − Impulsar dinàmiques comunes i de col·laboració entre l'àmbit del turisme i el comerç. 4.10. Impulsar l’àrea metropolitana, la integració de port, aeroport i zona franca, i desenvolupar espais d’oportunitat. Consolidar noves zones d’activitat econòmica a la ciutat i impulsar l’àrea metropolitana a través de les grans infraestructures Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 47 Recursos La racionalització dels recursos públics existents, la millora de la transparència de cara a la ciutadania tant en els processos participatius com en la informació transmesa, així com fomentar una utilització més eficaç de les eines TIC han de ser pilars en la gestió del dia a dia del govern del Districte. El pressupost “D’una cultura de la despesa a una cultura del cost” 5.1 Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a aconseguir els objectius de Ciutat. Es tracta d'implantar una nova forma d'elaborar el pressupost municipal que consisteix en definir prèviament els objectius de Ciutat per poder dotar aquesta estratègia de recursos segons les prioritats definides. El seguiment continu dels objectius juntament amb l'execució pressupostària permetran avaluar el grau d'assoliment dels resultats desitjats 5.2 Garantir la capacitat d’inversió. En un entorn d'extrema dificultat per accedir a l'endeutament , és crític dissenyar mesures encaminades a obtenir estalvi corrent per finançar inversions 5.3 Millorar l’eficiència, evitar duplicitats i alliberar recursos per altres programes prioritaris. Impulsar mesures de revisió i optimització de l'estructura, processos i serveis de l'Ajuntament, per tal d'incrementar l'eficiència i alliberar recursos − Simplificar la justificació de les subvencions. 5.4 Promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa. Aplicar rigor i austeritat en la despesa incorporant criteris de competitivitat i productivitat en la gestió, i eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets − Contractar centres especials de treball per a tasques municipals. − Incloure en les pliques dels concursos com a criteri de valoració la contractació d’aturats. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 48 Govern, directius i recursos humans “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” 6.1 Garantir la qualitat d’assistència a la ciutadania preservant la transparència i ètica en la gestió pública El govern municipal ha de donar visibilitat sobre allò que es fa i com s’està aconseguint, i fer de l'ètica i l'honestedat el principi bàsic de la gestió política − Transparència de les subvencions atorgades a cada entitat. 6.2 Potenciar les capacitats del capital humà de l’organització, l’experiència i la innovació, i promoure la motivació i el compromís. Impulsar mesures per motivar i comprometre el capital humà de l'organització, i cercar l’eficiència dels recursos humans amb la millora continuada de les competències i l’avaluació dels rendiments 6.3 Garantir la productivitat i l'alineament en tots els nivells de l’organització. Assegurar que el conjunt de l'organització treballa orientada en vers a una direcció i objectius clarament definits, i ho fa de forma productiva i coordinada − Col·laborar amb el Consorci d’Educació en relació amb el procés de matriculació. El Coneixement, la Tecnologia, la Innovació i la Col·laboració “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” 7.1 Proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats. Realitzar actuacions proactives orientades a establir acords amb altres administracions, i vetllar per el seu compliment. − Negociar amb la Generalitat de Catalunya l’ús de la nau central de Can Batlló. 7.2 Millorar les TIC per a aconseguir una administració més propera i eficaç. Les tecnologies de la informació i la comunicació han de servir per poder donar un millor servei al ciutadà, més eficient i eficaç i estalviador de temps i de paper Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 49 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació del Districte de Sants-Montjuïc 2012-2015 50