Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 BCN 2 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona El Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 és el fruit del treball col·lectiu de l’Ajuntament de Barcelona i les entitats de la societat civil barcelonina aplegats en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva (ACBI), així com del Consell Municipal de Benestar Social i els seus grups de treball. En la seva elaboració hi han participat ciutadans, entitats, tèc- nics municipals i representants de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, sota el lideratge de la Tinència d’Alcaldia i l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Maite Fandos, Tinenta d’Alcalde. Regidors: Irma Rognoni (Infància, Família, Usos del temps, Discapacitat), Raimond Blasi (Ado- lescència i Joventut) Francina Vila (Dona i Drets Civils). Delegada de Salut: Cristina Iniesta. Comissionat d’Immigració i Acció Comunitària: Miquel Esteve. Comissionada per a la Gent Gran: Assumpció Roset. Comissionat d’Afers Religiosos: Ignasi Garcia Clavel. Gabinet tècnic: Jordi Arcarons, Iolanda Latorre, Eulàlia Cardeña, Susana Abril, Borja Aitor Arriaga. Consell de Direcció: M. Glòria Figuerola, Àngels Canals, Josep Villarreal, Ramon Lamiel, Teresa Batet, Josep M Miró, Jordi Tolrà, Àlex Masllorens, Xavier Amador, Jordi Arcarons. Àngel Miret, gerent. Pla d’Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Direcció: Jordi Tolrà. Equip de treball: Àlex Masllorens, Xavier Sisternas, Alena Collado i Carla Pascual. Coordinació de l'edició: Departament de Comunicació. Març de 2013 Xavier Trias Alcalde de Barcelona La meva principal prioritat com a alcalde és seguir fent de Barcelona una ciutat de les persones i per a les persones. Una ciutat que no deixi ningú enrere, especial- ment en aquests moments tan difícils que estem vivint. Una ciutat que vetlli pels col·lectius més vulnerables i que lluiti per evitar la fractura social. Aquest és el meu ferm compromís i aquesta és la voluntat de l’actual equip de govern municipal. Els importants efectes que la crisi està provocant sobre la qualitat de vida de les persones a la nostra ciutat ens demanen respostes unitàries, ràpides i eficients, per part de les administracions i de la societat civil, sota el lideratge de l’Ajuntament. Per damunt de tot, la crisi ens està demanant prevenció i anticipació. Perquè moltes persones i famílies estan vivint situacions de pobresa que no són estructurals. No tan sols estem veient incrementar la vulnerabilitat dels sectors de la població que ja 3 estaven situats sota el llindar de la pobresa, sinó que s’hi han afegit persones i fa- mílies que fins ara no patien riscos d’exclusió, perquè algun o tots els seus membres Qualitat de Vida, estan en situació d’atur. Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Fruit del nostre compromís, presentem aquest Pla per a la Inclusió Social de Barce- Social de Barcelona lona 2012-2015. Un pla que ha estat el resultat d’un ampli procés de participació, en 2012-2015 el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva, on s’han implicat les entitats del tercer sector, amb el Consell de Benestar Social i amb els professionals de dife- rents àrees de l’Ajuntament de Barcelona. Estic plenament convençut que Barcelona té la fortalesa i el potencial per superar aquests moments complexos. Comptem amb una ciutadania activa i solidària, amb un ric teixit associatiu que vol participar en el dia a dia de la ciutat, i amb un Ajunta- ment solvent, professional i compromès. No tinc cap dubte que aquest Pla, que s’executarà amb la implicació de la societat civil i de les entitats del tercer sector, serà un instrument molt valuós per millorar la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines, per reduir les desigualtats socials i per aconseguir la igualtat d’oportunitats. En definitiva, un veritable pla de ciutat per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva i cohesionada. 4 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Maite Fandos i Payà Tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Barcelona ha estat i és una ciutat referent en polítiques d’inclusió. No obstant això, avui la situació econòmica que viu Europa està impactant amb força als diferents col·lectius socials de la ciutat, sobretot en aquells més vulnerables. Davant d’aquesta situació, la ciutat ha d’encarar els importants reptes que se li plantegen posant en el màxim valor els seus actius, fortaleses i potencialitats. El Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 es planteja, en aquest context, com l’instrument destacat per articular una resposta àmplia, unitària i eficaç del conjunt de la ciutat (i no tan sols de l’Ajuntament) amb la voluntat de desenvolupar nous objectius i línies estratègiques innovadores de cara al futur i, actuacions con- cretes i eficaces en el curt termini per tal de respondre a les necessitats ciutadanes de forma immediata. És, també, el principal instrument municipal per treballar per una ciutat inclusiva i cohesionada. 5 La seva elaboració s’ha dut a terme en el marc d’un ampli i ric procés participatiu que Qualitat de Vida, ha culminat en un document que desplega 88 objectius i 183 actuacions. Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió El document resultant s’estructura en dues parts: la primera desenvolupa el marc Social de Barcelona conceptual i fa la diagnosi sobre l’estat de la qüestió a la ciutat. La segona esta- 2012-2015 bleix els principis rectors de la política d’inclusió, fixa les seves línies estratègiques i detalla les actuacions que es duran a terme. També es concreten les eines i instru- ments que ens han de servir per a construir una ciutat cohesionada, tot especificant el desplegament territorial de les actuacions i, finalment, s’especifica l’estratègia de desplegament i de seguiment que es durà a terme. Els quasi 90 objectius del Pla s’articulen en quatre línies estratègiques que compre- nen actuacions del conjunt de l’administració municipal (línies I i II), cobrant un pes preponderant les de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (línia III). El Pla conté una quarta línia estratègica (línia IV) proposada per l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, amb objectius i actuacions que es desenvoluparan des de la societat civil i en especial pel tercer sector d’acció social. D’aquesta manera el Pla esdevé plenament de ciutat ja que suma les actuacions municipals i les del tercer sector, i suposa un exercici de corresponsabilitat i compromís mutu entre Ajunta- ment i societat civil per desplegar una estratègia compartida que permeti abordar amb èxit els reptes d’inclusió. S’assenyala especialment l’Acord Ciutadà per una Bar- celona Inclusiva com a referent privilegiat i soci destacat a l’hora d’establir, en règim compartit, la seva estratègia de desplegament. Les propostes contingudes en aquest document cerquen consolidar Barcelona com a ciutat compromesa en la defensa dels drets dels seus ciutadans, en la lluita contra les desigualtats socials i en favor de la igualtat efectiva d'oportunitats. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Índex Part I Presentació ..................................................................................................... 9 1. Contextualització de la inclusió social ......................................................... 11 1.1. Marc conceptual ....................................................................................... 11 1.2. Context de crisi actual .............................................................................. 12 1.3. La inclusió social en el sí de la política social de la Unió Europea ............. 13 1.3.1. El mètode obert de coordinació per treballar conjuntament per la inclusió social ................................................................................ 13 1.3.2. L’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (2010) i l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions (2012) ........................................................................... 13 1.3.3. L’Estratègia 2020 per fer front a la crisi .................................... 13 1.3.4. Altres instruments i mesures polítiques de la UE ..................... 14 6 1.4. Marc normatiu i plans existents ................................................................ 15 1.4.1. El marc competencial de l’estat espanyol ................................ 15 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 1.4.2. El marc competencial català .................................................... 15 1.5. El marc normatiu i institucional de la ciutat de Barcelona ........................ 19 Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 1.5.1. Marc normatiu ......................................................................... 19 2012-2015 1.5.2. Marc institucional .................................................................... 19 2. Diagnosi: fets i tendències ........................................................................... 20 2.1. Indicadors demogràfics ............................................................................ 20 2.2. Indicadors economicolaborals .................................................................. 27 2.3. Indicadors residencials i relacionals ......................................................... 35 2.4. Indicadors educatius ................................................................................ 38 2.5. Indicadors sociosanitaris .......................................................................... 43 2.6. Indicadors culturals .................................................................................. 48 2.7. Indicadors sobre drets personals i col·lectius ........................................... 52 Part II Presentació ..................................................................................................... 55 1. Visió 2015: Barcelona, una llarga trajectòria per a la inclusió social ............ 56 1.1. El valors d’una ciutat inclusiva i cohesionada ........................................... 57 1.2. Visió integral i enfocament transversal en les actuacions ......................... 59 1.3. El Mapa de Ciutat ..................................................................................... 61 2. Principis rectors del pla ............................................................................... 62 3. Línies estratègiques, objectius i actuacions del pla .................................... 67 3.1. L’Ajuntament de Barcelona, una administració municipal inclusiva .......... 68 3.2. Barcelona, ciutat inclusiva i cohesionada ................................................. 70 3.3. Les persones i el barri, centrals en les polítiques de qualitat de vida i igualtat .. 71 3.4. Una estratègia compartida amb la societat civil i la ciutadania ................ 88 4. Eines i instruments per construir la ciutat cohesionada ............................. 94 4.1. Plans sectorials ........................................................................................ 94 4.2. Plans i programes específics .................................................................... 94 5. Desplegament territorial ............................................................................. 95 6. Estratègia de seguiment i de desplegament ................................................ 101 6.1. Presentació del Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 ........ 102 6.2. Desplegament del Pla ............................................................................... 103 Part III 1. Procés d’elaboració ..................................................................................... 105 2. Estructura de gestió de les polítiques municipals d’inclusió social ............. 109 3. Mapes de recursos per a la inclusió (públics, del tercer sector i comunitaris) .. 111 7 4. Glossari ........................................................................................................ 116 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 5. Fonts de dades i bibliografia ....................................................................... 117 Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 6. Entitats i institucions participants al Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 2012-2015 .................................................................................................... 121 7. Personal municipal que ha participat en l’elaboració del Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 ................................................................... 135 8 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Contextualització i Diagnosi Part I PRESENTACIÓ Barcelona és una ciutat que ha excel·lit través de les xarxes de participació i sempre per la cohesió social dels seus representació social. habitants i per la conscienciació de les seves institucions en el fet que aquest » L’esperit cívic, solidari i proactiu de la és un aspecte clau per la qualitat de ciutadania de Barcelona. vida a la nostra ciutat. L’actual equip de govern manté el compromís de seguir El Pla per a la Inclusió Social de Bar- treballant perquè Barcelona continuï celona 2012-2015 ha de ser el Pla que sent un exemple de ciutat cohesiona- articuli les polítiques sectorials i ter- da alhora que enfronta els reptes que ritorials que garanteixin la prestació l’actualitat ens planteja. dels serveis per la inclusió a la ciuta- dania. Es planteja, en aquest context, Els importants efectes que la crisi està com l’instrument destacat per articular provocant sobre la qualitat de vida de una resposta àmplia, unitària i eficaç les persones a la ciutat de Barcelona del conjunt de la ciutat (i no tan sols de 9 reclamen de les administracions pú- l’Ajuntament) amb la voluntat de desen- bliques i de la societat civil, sota el li- volupar nous objectius i línies estratè- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports deratge de l’Ajuntament, una resposta giques innovadores de cara al futur i, unitària que permeti continuar mante- actuacions concretes i eficaces en el Pla per a la InclusióSocial de Barcelona nint la cohesió social i evitar el risc de curt termini per tal de respondre a les 2012-2015 fractura social. necessitats ciutadanes de forma im- mediata. És també el principal instru- Molts indicadors relatius a la qualitat ment municipal per treballar per una de vida s’estan veient afectats nega- ciutat inclusiva i cohesionada. tivament per una crisi l’impacte de la qual es nota amb força en col·lectius La Mesura de Govern sobre el Pla per com ara la infància. Així mateix, veiem a la Inclusió Social de Barcelona 2012- incrementar la vulnerabilitat dels sec- 2015 va ser aprovada el 10 d’octubre de tors de la població que ja estaven si- 2011. Des d’aquell mateix moment, s’ha tuats sota el llindar de pobresa, i als dut a terme un ampli procés de partici- quals s’han afegit persones i famílies pació que ha culminat en l’elaboració que fins ara no patien riscos d’exclusió. d’un document renovat que compta amb aportacions del conjunt de la so- Davant d’aquesta situació, la ciutat ha cietat civil: hi han intervingut el Con- d’encarar els importants reptes que se sell Municipal de li plantegen posant en el màxim valor Benestar Social, El Pla per a la Inclusió Social els seus actius, fortaleses i potenciali- l’Acord Ciutadà de Barcelona 2012-2015 tats, recordant en tot moment que l’èxit per una Barce- ha de ser el Pla que articuli depèn d’ella mateixa. Barcelona dispo- lona Inclusiva, i sa de poderosos actius i d’eficaços ins- els professionals les polítiques sectorials i truments d’acció per encarar aquests de les diferents territorials que garanteixin reptes de futur: gerències muni- la prestació dels serveis per cipals, especial- la inclusió a la ciutadania. » Una administració municipal forma- ment de Qualitat da per professionals de llarga tra- de Vida, Igualtat i Esports. jectòria, que gestiona equipaments i recursos per a la inclusió social a tots El Pla és fruit d’un ampli i ric procés els barris. participatiu. Desplega un total de 88 objectius i 192 actuacions que impli- » Un teixit associatiu de caràcter so- quen tota l’administració municipal, cial, ric i nombrós, que s’articula a altres administracions amb les quals es fa imprescindible la col·laboració, el i II), les de Qualitat de Vida, Igualtat teixit associatiu i la ciutadania. i Esports (línia III), que tenen un pes preponderant, i les del sector social, El document resultant s’estructura en vehiculades a través de l’Acord Ciuta- dues parts. La primera desenvolupa el dà per una Barcelona Inclusiva (línia marc conceptual i fa la diagnosi sobre IV). El Pla traça un full de ruta en un l’estat de la qüestió a la ciutat. La sego- horitzó concret, el 2015, i engega no- na estableix els principis rectors de la ves estratègies. Es converteix en un full política d’inclusió, fixa les seves línies de ruta la vigència del qual s’estén des estratègiques i detalla les actuacions. del 2012 fins el 2015, data després de També es concreten les eines i els la qual s’haurà de fer una valoració i, si instruments que ens han de servir per cal, nous plantejaments o estendre en construir una ciutat cohesionada, tot el temps els ja existents. S’assenyala especificant el desplegament terri- especialment l’Acord Ciutadà per una torial de les actuacions i, finalment, Barcelona Inclusiva com a referent pri- s’especifica l’estratègia de desple- vilegiat i soci destacat a l’hora d’establir, gament i de seguiment que es durà a en règim compartit, la seva estratègia terme. de desplegament. 10 Els quasi 90 objectius del Pla s’arti- Les propostes contingudes en aquest culen en quatre línies estratègiques document han requerit un consens es- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports que comprenen actuacions del conjunt pecial en la seva formulació i requeriran Pla per a la Inclusió de l’administració municipal (línies I el mateix consens en la seva aplicació. Social de Barcelona 2012-2015 1. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA INCLUSIÓ SOCIAL 1.1. Marc conceptual La política d’inclusió social és una concepte d’inclusió social, així com el part de les polítiques socials i, per d’exclusió, és una tasca complexa so- tant, l’hem d’emmarcar en el conjunt bre la qual giren múltiples punts de de temàtiques socials de la ciutat. En vista i qüestions que cal debatre. En aquest sentit, és important assenyalar aquest document entendrem per ex- el caràcter adaptatiu dels problemes clusió social aquell procés de desin- socials1; és a dir, són problemes que tegració social en el qual la persona o no responen a una lògica determinada el grup de persones vulnerables veuen i no es poden resoldre únicament mit- augmentades les seves desigualtats jançant solucions tècniques. envers la comunitat de referència en algun dels diferents àmbits de la inclu- Els problemes adaptatius es carac- sió. teritzen per estar poc definits, per enfrontar-se a reptes complexes i, en El concepte d’exclusió social situa la darrer lloc, per demanar solucions fins temàtica de les desigualtats més enllà 11 aleshores desconegudes el desplega- dels aspectes estrictament econòmics ment de les quals requereix aprenen- i, alhora, contempla les transforma- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports tatge. cions recents que ha patit i està pa- tint la nostra societat, de manera que Pla per a la InclusióSocial de Barcelona D’aquesta manera, un repte social com pretén capturar la naturalesa canviant 2012-2015 acabar amb el fenomen de les per- i multidimensional dels problemes so- sones sense llar es converteix en un cials, sovint descrits com a pobresa. problema adaptatiu, atès que està poc Això significa que no l’emprem per re- definit, és difícil trobar la solució ideal ferir-nos exclusivament als grups en i, a més, la resposta passa per reunir i situació de marginació severa i a for- actuar amb el conjunt d’actors impli- mes extremes de desavantatge divers, cats en el fenomen (stakeholders) que com ara les persones sense llar, sinó són diversos. Per això és important tre- que és extensible a altres fenòmens. ballar amb ells per cercar una solució innovadora i que es dugui a terme de L’enfocament és ampli: ens referim a forma col·lectiva, evitant que es puguin la part significativa de la població que generar noves situacions de persones pateix una combinació de desavan- sense llar. tatges més o menys greus, des de la manca de treball fins a la necessitat Un cop sabem que la inclusió social sobrevinguda de fer-se càrrec d’un fa- forma part de temàtiques socials, i miliar dependent. Es reconeixen vuit per tant, adaptatives, ens podem ocu- àmbits en els quals es pot manifestar par del concepte per si sol. Definir el l’exclusió social: Àmbits principals en els quals poden produir-se dinàmiques d’exclusió i factors principals que operen en cadascun d’ells Econòmic: Laboral: Residencial: Formatiu: pobresa relativa atur, precarietat habitatge inaccessible, analfabetisme, nivell sense llar, assenta- formatiu insuficient ment informal Sociosanitari: Relacional: Ciutadania: Cultural: vellesa fràgil, discapa- debilitat de les xarxes feblesa en l’exercici de analfabetisme digital, citat, malalties de risc familiars i comunitàries drets cívics i polítics desigualtat en l’accés social al capital cultural 1 Ronald A.Heifetz, John V.Kania, Mark Kramer, “Leading boldly” a: Revista d’Innovació Social, Standford, hivern de 2004. 1.2. Context de crisi actual El nou Pla per a la Inclusió Social de per lluitar contra l’exclusió social i la Barcelona 2012-2015 s’emmarca en pobresa, donat que els nous perfils no una situació de crisi econòmica i fi- coincideixen, la majoria de les vega- nancera global que ens ha de permetre des, amb el tipus de demandes o ne- confrontar els nostres paradigmes de cessitats dels existents anteriorment. funcionament i preguntar-nos si es- Mentre que en alguns casos cal un tem fent les coses de la millor manera pla d’intervenció ad hoc, per exemple possible o si les hem de millorar. Potser amb el fenomen dels desnonaments, alguns procediments els trobarem efi- en altres es necessita tan sols una caços, eficients i de qualitat; d’altres millor qualitat de la informació, do- potser els haurem de revisar. nat que els usuaris no demanen aju- des econòmiques, sinó informació i És el moment de treballar per uns ser- assessorament. Un exemple d’aquest veis de qualitat que permetin fer front cas són les famílies que desconeixen 12 al context econòmic de la millor for- els serveis per a la inclusió als quals ma possible. Estem davant d’una cri- poden accedir. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports si econòmica i financera que ens està abocant, fins i tot a les societats con- Per la seva banda, els col·lectius més Pla per a la Inclusió Social de Barcelona siderades desenvolupades, com ara la vulnerables de la societat veuen au- 2012-2015 nostra, a un increment de les desigual- mentar les dificultats i els obstacles tats socials, un empobriment general per poder millorar la seva situació i la de les classes mitjanes i un augment seva qualitat de vida, i per tant, per de la vulnerabilitat dels ciutadans i començar processos d’inclusió social. ciutadanes que condueixen diferents En aquest context, els esforços que franges socials cap a l’exclusió social. s’havien començat a fer envers la in- En els darrers anys i especialment des clusió social cobren major rellevància i, del 2008, els serveis socials de dife- a més, es fa més necessari que mai re- rents ajuntaments han detectat un visar el model de polítiques públiques nou perfil de persones que demanen per tal de guanyar eficiència i poder algun tipus d’ajuda. Barcelona és un atendre els diferents perfils que de- d’aquests ajuntaments. manen ajut. Actualment, els reptes en inclusió social continuen sent impor- Molt sovint es tracta de persones que tants tot i els esforços realitzats per les tenien una situació estable, però que, diferents administracions, i en el cas amb l’esclat de de Barcelona amb el desplegament del És el moment de treballar per la crisi, es troben Pla Municipal per a la Inclusió Social uns serveis de qualitat que de cop en situa- 2005-2010, que va significar un avanç permetin fer front al context cions deficitàries en la política social municipal. a causa d’un en- econòmic de la millor forma deutament que La trajectòria de treball per a la inclusió possible. sobrepassa les social de la ciutat de Barcelona porta seves possibili- a considerar el marc programàtic que tats econòmiques. Així, ens trobem s’ha desplegat al llarg d’aquests anys, amb un gruix important de famílies compost pels elements següents: a) El que transiten d’una situació econò- Pla municipal per a la inclusió social mica i social estable i normalitzada 2005-2010 i el present; b) el conjunt a una situació de vulnerabilitat cau- de programes que el van desplegar; c) sada normalment per la pèrdua del el treball en xarxa i participatiu; d) el lloc de treball. En aquest sentit, és model de serveis socials bàsics, i e) el important remarcar la necessària re- treball des de la transversalitat amb adaptació dels serveis que s’ofereixen altres àmbits de la política pública. 1.3. La inclusió social en el sí de la política social de la Unió Europea L’origen competencial de la Unió Eu- lar des d’una vessant que compti amb ropea en matèria d’inclusió se situa l’element participatiu. L’elaboració l’any 1997, quan es va adoptar el Trac- d’un pla per a la inclusió social que tat d’Amsterdam, pel qual s’incorpora compti amb els diferents actors impli- l’exclusió social com un àmbit a trac- cats en la matèria és, de fet, la primera tar des de la política social. Tres anys mesura inclusiva d’aquest. més tard, el març de 2000, el Consell Europeu va aprovar l’Estratègia de Lis- 1.3.2. L’Any Europeu de Lluita contra la boa, que recull com a objectiu principal Pobresa i l’Exclusió Social (2010) i l’Any assolir una major cohesió social. Des Europeu de l’Envelliment Actiu i de la d’aleshores, la Unió Europea agafa un Solidaritat entre Generacions (2012) paper actiu vers la inclusió, adquirint L’any 2008 el Parlament i el Consell nous compromisos, atenent els con- Europeu acordaren declarar l’any 2010 textos canviants i creant instruments Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i polítiques d’acció amb la voluntat i l’Exclusió Social. D’aquesta manera, 13 d’assolir una Europa integrada, cohe- la Unió va reafirmar el seu compromís sionada i inclusiva. amb la lluita contra l’exclusió amb una Qualitat de Vida,Igualtat i Esports iniciativa que pretenia informar a la En aquest sentit, cal ressaltar l’entrada ciutadania europea sobre l’estat de la Pla per a la InclusióSocial de Barcelona en vigor de la Carta Europea de Drets qüestió, d’una banda, i ser el portaveu 2012-2015 Fonamentals el desembre de 2009, de les persones que es troben en situa- amb la ratificació del Tractat de Lisboa ció de risc, de l’altra. per part dels 27 estats membres de la Unió. En aquest apartat es presenta un Així mateix, la Unió Europea va declarar breu repàs de la trajectòria de la Unió el 2012 Any Europeu de l’Envelliment Europea en matèria d’inclusió social, Actiu i de la Solidaritat entre Genera- tot destacant les iniciatives preses per cions amb la vocació de fomentar po- fer front a la crisi econòmica i finance- lítiques de promoció de l’envelliment ra, així com la principal eina de políti- actiu i de la solidaritat intergeneracio- ca social amb què compta: l’Estratègia nal entre els seus estats membres i els 2020. diferents nivells de govern locals, en col·laboració amb els diferents agents 1.3.1. El mètode obert de coordinació socials i de la societat civil. per treballar conjuntament per la in- clusió social L’Ajuntament de Barcelona s’adhereix El mètode obert de coordinació (MOC) a aquesta celebració amb la voluntat és un instrument creat pel Consell de refermar-se en el seu compromís Europeu amb la voluntat de configurar- de construcció d’una ciutat per a to- se com un espai de col·laboració, crea- tes les edats que atengui les vulnera- ció de xarxa i intercanvi d’experiències bilitats del cicle vital de les persones entre els diferents actors que treballen i d’aconseguir una ciutat amiga de la per millorar la inclusió social. El MOC gent gran. fixa objectius i indicadors comuns per compartir un sistema de mesura comú 1.3.3. L’Estratègia 2020 per fer front a que permeti comparar i aprendre de les la crisi diferents experiències que es donen a El juny de 2010 el Consell Europeu Europa. va adoptar l’Estratègia Europa 2020, una estratègia per a un creixement S’ha d’entendre el MOC com una eina intel·ligent, sostenible i integrador, que parteix de la idea que les polítiques substituta de l’antiga Estratègia de per a la inclusió social s’han de formu- Lisboa, i que es converteix en el marc de referència en la política Europea l’exclusió social a Europa, la Unió té un per a enfrontar-se a la crisi i preparar precedent en altres mesures preses l’economia per al futur. amb anterioritat que no deixen de ser rellevants per assolir el mateix objectiu. L’Estratègia 2020 pretén respondre “al repte de reorientar les polítiques D’una banda, la Unió compta amb el de gestió de la crisi a la introducció Comitè de Protecció Social, creat el de reformes a mitjà i llarg termini que 2000 pel Consell Europeu de Niça fomentin el creixement i l’ocupació”2. amb la finalitat de convertir-se en un Compta amb objectius relacionats vehicle eficaç per a l’intercanvi i la amb la inclusió, com ara l’augment de cooperació entre la Comissió Europea la població ocupada, la reducció de i els estats membres en matèria de l’abandonament escolar, l’augment de modernització i millora de les estruc- persones amb estudis superiors i la tures de protecció social. De l’altra, 14 reducció de la població en risc de po- compta amb el Programa Comunita- bresa. ri per a l’ocupació i la solidaritat so- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports cial (Progress 2007-2013), iniciativa Per afavorir l’assoliment d’aquests ob- del Parlament i el Consell Europeu Pla per a la Inclusió Social de Barcelona jectius, la Comissió Europea va crear que vol aportar ajuda financera a la 2012-2015 l’Agenda Europea 2020, la qual compta realització dels objectius de la Unió amb un conjunt de set iniciatives em- en l’àmbit de l’ocupació i la difusió; blemàtiques que passen a ser priori- es desplega mitjançant un conjunt tat compartida a tots els nivells terri- d’ajudes als principals actors impli- torials. D’aquestes, destaquen la Guia cats en ocupació i inclusió social. per a les polítiques d’ocupació (octubre de 2010), la Plataforma europea con- Cal destacar també la comunicació de tra la pobresa i l’exclusió social (inicis la Comissió Europea “Noves competèn- de 2011), i la innovació social europea cies per a nous contractes: anticipar i (2010). fer coincidir les competències requeri- des i les necessitats del mercat labo- 1.3.4. Altres instruments i mesures po- ral” del desembre de 2008, com a guia lítiques de la UE orientativa per als estats per reduir les Tot i el compromís que pren l’Estratègia conseqüències de la crisi financera so- 2020 per a combatre la pobresa i bre els mercats laborals. Estratègia 2020 Objectius marcats de la Objectius marcats de l’Estat Unió Europea Població ocupada (20-64 anys) 75% 74% Abandonament escolar 10% 15% Estudis superiors de les persones entre 30 40% 44% i 34 anys Reducció de la població en risc de pobresa 20.000.000 persones 1.400.000 i 1.500.000 persones o d’exclusió social Font: http://ec.europa.eu/europe2020/index_en.htm [gener de 2012] 2 Conclusions del Consell Europeu del 17 de juny de 2010. 1.4. Marc normatiu i plans existents 1.4.1. El marc competencial de l’estat espanyol 1.4.1.1. Marc normatiu garantia de rendes i d’accés a uns ser- El marc normatiu de l’estat espanyol es veis de qualitat; i en segon lloc, abordar regeix en primer lloc per la Constitució l’impacte de l’exclusió social que ha Espanyola (CE), el tercer capítol de la portat el creixement de la immigració i qual fa referència als principis rectors l’envelliment de la població. de la política social i econòmica. Entre ells, estableix que els poders públics El febrer de 2010, el govern de l’Estat asseguraran la protecció social, econò- va aprovar el Plan Extraordinario de mica i jurídica de la família, promouran Fomento de la Inclusión Social y la Lu- les condicions favorables per al progrés cha contra la Pobreza amb la voluntat social i econòmic, vetllaran pel dret a la de reforçar les mesures del Pla 2008- protecció de la salut i reconeixeran el 2010, així com adaptar-lo a la nova dret de tots els ciutadans nacionals a realitat social, caracteritzada per un gaudir d’un habitatge digne i adequat. increment del nombre de persones en 15 situació de vulnerabilitat com a conse- En segon lloc, és rellevant destacar qüència de la conjuntura econòmica. Qualitat de Vida, l’aprovació de la Llei 39/2006, de 14 de Igualtat i Esports desembre, d’atenció a les persones en 1.4.2. El marc competencial català Pla per a la Inclusió situació de dependència (LAPAD), que Per parlar del marc competencial ca- Social de Barcelona 2012-2015 conforma el quart pilar de les políti- talà en matèria d’inclusió social cal fer ques socials de l’estat del benestar3. La referència a l’Estatut d’Autonomia de llei reconeix el caràcter universal i pú- Catalunya del 2006 (EAC) i al conjunt de blic de les prestacions, així com l’accés lleis aprovades fins a l’actualitat que a aquestes en condicions d’igualtat i tracten o afecten l’àmbit en qüestió. no discriminació. En el seu mateix text indica que es desenvoluparà de forma L’EAC estableix un llistat de drets i gradual, començant el seu desplega- deures de la ciutadania i, en l’àmbit ment pel grau més elevat de depen- dels serveis socials, l’article 24 dispo- dència, tot i que en l’actualitat estem sa que: “totes les persones tenen dret patint les dificultats d’un text poc avin- a accedir en condicions d’igualtat a les gut amb la situació real. prestacions de la xarxa de serveis so- cials de responsabilitat pública”; “les 1.4.1.2. Els plans estatals per a la in- persones amb necessitats especials, clusió i la cohesió social per a mantenir l’autonomia personal, El Plan nacional para la inclusión y la tenen dret a rebre La llei reconeix el caràcter cohesión Social 2008-2010 és el quart l’atenció adequa- pla aprovat pel govern de l’Estat es- da a llur situació”, universal i públic de les panyol en matèria d’inclusió i cohesió, i “les persones o prestacions, així com l’accés que segueix les directrius europees famílies que es a aquestes en condicions destacades a l’apartat anterior i que troben en situa- es marca com horitzó l’any 2010, Any ció de pobresa d’igualtat i no discriminació. Europeu de Lluita contra la Pobresa i tenen dret a ac- l’Exclusió Social. Concretament, el Pla cedir a una renda garantida de ciu- 2008-2010 manté els cinc objectius tadania que els asseguri els mínims prioritaris que ja es van plantejar en el d’una vida digna”. Pla anterior (2006-2008) agrupats en una doble direcció estratègica: en pri- Així mateix, estableix com un dels seus mer lloc, fomentar la inclusió activa, és principis rectors la cohesió i el benes- a dir, impulsar la inserció laboral com- tar socials (article 42), on compromet binada amb una política adequada de als poders públics “a vetllar per la plena 3 Veure el glossari dels annexos. integració social, econòmica i laboral Llei 39/2006, del 14 de desembre, de les persones i dels col·lectius més d’atenció a les persones en situació de necessitats de protecció, especial- dependència (LAPAD). ment dels que es troben en situació de pobresa i risc d’exclusió i a vetllar per Ha estat modificada, desenvolupada i la dignitat, la seguretat i la protecció concretada en normatives posteriors. integral de les persones, especialment La Generalitat de Catalunya també ha de les més vulnerables, a promoure desplegat la normativa d’acord amb polítiques preventives i comunitàries i les seves competències. D’àmbit es- a garantir serveis socials de qualitat i tatal, estableix el marc i regula les ba- serveis socials bàsics gratuïts”. ses per a construir el Sistema Nacio- nal d’Atenció a la Dependència amb la 1.4.2.1. Marc legislatiu col·laboració i participació de totes les Pel que fa a les lleis aprovades en els administracions públiques. En l’àmbit 16 darrers anys i que marquen el camí de competències de la Generalitat de quant a les prestacions i els serveis Catalunya les prestacions s’integren en Qualitat de Vida, Igualtat i Esports vinculats amb la inclusió, cal destacar el Sistema Català de Serveis Socials. les següents: Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de ser- 2012-2015 Llei Orgànica 1/2004, del 28 de desem- veis socials. Ha estat modificada per la bre, de mesures de protecció integral Llei 5/2012, del 20 de març. contra la violència de gènere. D’àmbit català, configura l’accés als D’àmbit estatal, té com objectiu ac- serveis socials com un dret subjectiu i tuar contra la violència vers les dones universal. Articula una cartera de ser- adoptant mesures de protecció inte- veis con un instrument dinàmic que grals en diversos àmbits, així com sen- s’haurà de renovar periòdicament i sibilitzar la societat i garantir els drets preveu que, en alguns casos, es pugui de les dones. requerir la participació dels usuaris en el pagament dels serveis. Llei 13/2006, del 27 de juliol, de presta- cions socials de caràcter econòmic. Ha Llei 5/2008, del 24 d’abril, dels drets de estat modificada per la Llei 14/2010, les dones a eradicar la violència mas- del 27 de maig, i per la Llei 5/2012, del clista. 20 de març. D’àmbit català, la llei crea mecanismes D’àmbit català, per contribuir a eradicar la violència aquestes pres- masclista i avançar en garanties. Tam- tacions tenen bé obliga a la Generalitat de Catalunya la finalitat de a desenvolupar models d’intervenció donar el suport integral en tot el territori. adequat a totes les persones que Decret Llei 1/2010, del 12 de gener, de ho necessiten modificació de la Llei 10/1997, del 3 de per atendre les seves necessitats bà- juliol, de la renda mínima d’inserció. Ha siques i afavorir-ne la inserció social. estat modificat per la Llei 7/2011, del La llei estableix ajuts econòmics per a 27 de juliol, de mesures fiscals i finan- les persones amb ingressos inferiors a ceres. l’indicador de la renda de suficiència amb l’objectiu d’aproximar-se progres- D’àmbit català, la renda mínima sivament a l’indicador de Catalunya. d’inserció integra un conjunt d’accions sota els principis de solidaritat i sub- Decret 384/2011, del 30 d’agost, de sidiarietat i té com a finalitat donar el desplegament de la Llei 10/1997, del 3 suport adequat a totes les persones de juliol, de la renda mínima d’inserció. que ho necessitin per a atendre les seves necessitats bàsiques. Les mo- D’àmbit català, estableix detallada- dificacions posteriors a la llei original ment els requisits necessaris per acce- s’han fet amb l’objectiu d’ampliar els dir a la prestació en el marc jurídic que requisits per a la seva percepció, amb indica la Llei. el resultat de disminuir el nombre de persones que hi poden accedir. Reial Decret Legislatiu 3/2011, del 14 de novembre, de refosa de la Llei de Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida contractes del sector públic. de les persones immigrades i de les re- tornades a Catalunya. D’àmbit català, les diverses modifica- cions de la llei de contractes han fet 17 D’àmbit català, estableix el marc legal aconsellable la refosa en un text únic. de referència integral per a l’acollida i És aplicable a les comunitats autòno- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports desplega un conjunt d’eines d’aplicació mes i a l’administració local sempre progressiva per a les persones nouvin- que no tinguin competències pròpies Pla per a la InclusióSocial de Barcelona gudes. aplicables a aquesta matèria. 2012-2015 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels 1.4.2.2. Els plans per a la inclusió i la drets i oportunitats de la infància i cohesió social i altres instruments l’adolescència. Ha estat modificada El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió per la Llei 10/2011, de 29 de desembre. social a Catalunya 2010-2013 s’acull a un plantejament diferent del que tenia D’àmbit català, estableix mesu- Catalunya anys enrere. Aquest engloba res pel col·lectiu de la infància i les diverses dimensions de l’exclusió, l’adolescència, estigui en situació de tal com les hem vist en el marc con- risc o no. Millora el sistema de pro- ceptual. El Pla 2010-2013 s’estructura tecció davant dels maltractaments, en vuit eixos estratègics, un per cada agilitza el procés d’adopció nacional àmbit de la inclusió social. Emmarcat i situa l’interès superior dels infants i en l’Estratègia 2020 i recollint entre els adolescents al capdavant de les polí- seus principis la perspectiva integral i tiques d’infància. la trajectòria de vida, la transversalitat, la proximitat i la Decret 142/2010, de l’11 d’octubre, pel participació, el qual s’aprova la cartera de Serveis So- Pla marca una lí- cials 2010-2011. Prorrogada per la Llei nia de continuïtat 1/2012, del 22 de febrer. Modificada, en amb els objec- part, per Ordre BSF 127/2012, del 9 de tius dels plans maig. anteriors, sent “sensible a les D’àmbit català, la cartera distingeix en- transformacions tre prestacions garantides, que es confi- socials, a l’extensió dels riscos de rup- guren com a dret subjectiu, i prestacions tura associats a processos d’exclusió no garantides, subjectes a la disponibi- social a capes més àmplies de la so- litat pressupostària. Conté la identifi- cietat”. cació de la prestació i diversos indica- dors. En les prestacions econòmiques El Pla estableix cinc prioritats per al s’especifica també el tractament fiscal. 2013, que són les següents: » Promoure actuacions estratègiques i ha comportat el naixement d’un “nou integrals que prioritzin la debilitació perfil de persones afectades que, de dels factors estructurals que generen manera sobtada, s’han vist immerses processos d’exclusió social. en situacions de pobresa”. » Dur a terme accions preventives i d’inclusió social. El Document recull un conjunt de pro- » Potenciar el treball en xarxa. postes d’actuació que s’agrupen en » Dissenyar instruments participatius dues vessants: una enfocada a pal·liar per garantir una forta implicació ciu- els efectes de la crisi econòmica i fi- tadana. nancera sobre la pobresa i l’exclusió » Promoure pràctiques innovadores. social, i que es dissenyen, per tant, en el curt termini; una altra orientada a Amb tot, el Pla 2010-2013 insisteix a establir actuacions a mitjà i llarg termi- incorporar els trencaments de trajec- ni que comprenguin una política social 18 tòria de vida com un element essencial transformadora de la realitat. Classifi- per abordar les polítiques d’inclusió cades per temàtiques, les actuacions Qualitat de Vida, Igualtat i Esports social. Així mateix, potencia el fet de es divideixen en quatre eixos priorita- posar les bases per crear sinergies ris: ocupació, habitatge, recursos a les Pla per a la Inclusió Social de Barcelona amb tots els agents de Catalunya que persones i estratègies territorials. 2012-2015 treballen per a la inclusió social. Per la seva banda, és rellevant citar aquí l’Acord estratègic per a la interna- cionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia ca- talana 2008-2011, com a instrument que, consensuat amb el sector social, preveia tot un seguit d’actuacions per reforçar la cohesió social. L’Acord preveia actuacions per refor- çar el desenvolupament de la LAPAD i el desenvolupament d’una política d’habitatge ambiciosa i realista que s’adeqüés a les persones amb més ne- cessitat. En darrer lloc, cal esmentar que el 13 de desembre de 2011 el Grup de Treball contra la Pobresa i per a la Inclusió So- cial liderat des del Departament de Be- nestar Social i Família del Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar per unanimitat el Document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya. El text s’emmarca en la voluntat d’impulsar el Pacte nacional per a la inclusió so- cial i l’eradicació de la pobresa i en el context de crisi econòmica i financera que, tal com reconeix reiteradament, 1.5. El marc normatiu i institucional de la ciutat de Barcelona 1.5.1. El marc normatiu La Carta Municipal és la norma de re- amb el Decret 113/2006, de 25 d’abril, ferència bàsica per a la ciutat. Assenya- el Consorci se centra en el desenvolu- la com a objectius reforçar l’autonomia pament de la xarxa de serveis socials de la ciutat al servei d’una gestió admi- de la ciutat de Barcelona i, sobretot, en nistrativa eficaç i propera a la ciutada- els serveis especialitzats adreçats a nia, assolir una descentralització més col·lectius especialment vulnerables: forta, aprofundir en els mecanismes infància i adolescència, persones amb de participació ciutadana, reforçar la discapacitat i persones drogodepen- pràctica democràtica i estimular la co- dents4. operació entre l’Ajuntament, el movi- ment associatiu i els agents socials. El Pla per a la Inclusió Social de Barce- lona 2012-2015 vol establir unes prio- Respecte als principis i les competèn- ritats per tal de poder mantenir una cies de l’Ajuntament, entre els quals ciutat inclusiva que generi benestar s’engloben les matèries d’habitatge, per a tots els seus residents. Per poder 19 serveis socials i joventut, la Carta ex- plantejar l’estratègia que s’ha de se- posa el següent: l’activitat de prestació guir, cal una anàlisi detallada sobre les Qualitat de Vida,Igualtat i Esports dels serveis socials ha de contribuir a dinàmiques de risc d’exclusió social fer real i efectiva la igualtat garantint i que s’estan generant, i sobre la manera Pla per a la InclusióSocial de Barcelona facilitant a tota la ciutadania l’accés als que aquestes afecten la ciutadania de 2012-2015 serveis que tendeixin a afavorir un des- Barcelona. envolupament lliure i ple de la persona i dels col·lectius dins la societat, espe- Prenent com a referència els indica- cialment en cas de limitacions i man- dors demogràfics i els vuit àmbits de la cances. S’ha de promoure la prevenció i inclusió social mencionats en el marc l’eliminació de les causes que menen a la conceptual, a continuació es presenta marginació i aconseguir la integració de una diagnosi sobre l’estat de la qüestió tots els ciutadans i ciutadanes afavorint a la ciutat que ens servirà posterior- la solidaritat i la participació. ment per definir els grans reptes de la inclusió. No obstant això, cal advertir 1.5.2. El marc institucional que la següent diagnosi no pretén ser El Govern Municipal s’organitza en cinc un anuari estadístic. Presenta dades Tinències, divuit regidores, deu de les seleccionades i acotades que ens han quals corresponen a districtes, cinc permès focalitzar l’atenció en les prin- comissionats i una delegació. cipals característiques envers la inclu- sió social de la població de la ciutat. La Gerència municipal consta de cinc àrees, una per a cada Tinència: Presi- dència, Règim interior, Seguretat i Mo- bilitat; Economia, Empresa i Educació; Urbanisme, Infraestructures, Medi Am- bient i Sistemes d’Informació; Qualitat de Vida, Igualtat i Esports; i Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. Com a institució rellevant, cal fer re- ferència també al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, institució des de la qual es regula part de la gestió dels serveis socials de la ciutat. Creat en el marc de la Carta Municipal deBarcelona 4 El 28 de gener de 2008 el Consell de Govern del Consorci dels Serveis Socials de Barcelona va aprovar el Pla di- rector de serveis socials especialitzats de Barcelona, instrument a partir del qual es regula la gestió i el control dels centres especialitzats de dones i infants en risc, persones drogodependents i persones amb discapacitat. 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.1. Indicadors demogràfics 2.1.1 Esperança de vida L’esperança de vida és un indicador de les condicions de vida i de salut de les persones. Barcelona té una esperança de vida mitjana de 82,8 anys, a partir de la qual s’observen diferències notables segons sexe (85,9 anys les dones i 79,3 els homes) i segons districte (gràfic 1). 2.1.2 Adolescència i joventut Es denota una manca d’oportunitats pels joves que repercuteixen en pro- blemes d’identitat i en altres aspectes com les bandes i els grups socials. L’any 2011 l’atur de la població entre 16 i 19 20 anys era del 56% i entre els 20 i els 24 del 40,7%. Alhora augmenten progres- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports sivament els contractes temporals, els quals dificulten una planificació de fu- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona tur. L’opció d’estudiar es presenta cada 2012-2015 vegada com una opció menys atractiva perquè sembla que deixa de garantir una feina qualificada, per la qual cosa augmenten joves que ni estudien ni treballen arribant l’any 2011 al 23,1% del conjunt de joves entre 18 i 24 anys de l’estat espanyol. Gràfic 1. Esperança de vida per districtes. Barcelona 2010 100 83,2 83,0 83,9 84,3 82,8 82,5 82,3 83,7 82,9 82,8 79,5 80 60 lla ple uïc rt s sia ia ó is u rt í a lae j l e V m nt Cot er v rà c rd rr re a n l a G ina a p o s B d An t M lo Ve m ta Eix M Le t G Gu ou t an ar ce at u - n ut Ei xa Ci s n - N a S B i an t Sa rta S C ià-S Hor Sa r Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2.1.3 Envelliment i sobreenvelliment Una de les dinàmiques actuals de les societats desenvolupades és el pro- gressiu envelliment de la població. A Barcelona, el 20,8% de la població té 65 anys o més, dels quals un 3,4% te- nen 85 anys o més. El districte on viuen més persones grans és l’Eixample, amb 58.208 perso- nes majors de 65 anys. En canvi, Ciutat Vella és el districte amb menys perso- nes grans de la ciutat, tant en nombres absoluts (15.879 majors de 65 anys) com en xifres relatives (15,3% de la po- blació del districte). 21 L’índex de sobreenvelliment indica el Qualitat de Vida,Igualtat i Esports percentatge de persones de 75 anys o més respecte al total de la gent gran Pla per a la InclusióSocial de Barcelona de la ciutat (65 anys o més). En el con- 2012-2015 junt de la ciutat, s’observa que el 55% de la gent gran té 75 anys o més, amb una clara preponderància de les dones. El districte amb un major sobreenvelli- ment és l’Eixample, amb un índex del 58,5%. Gràfic 2. Gent gran per districtes. Barcelona 2011 11.585 6.559 5.763 5.099 5.436 5.902 4.204 4.740 2.912 2.903 12.976 46.623 30.236 15.888 24.743 20.936 33.299 33.461 24.867 38.849 lla ple ïc ts s i ia ó is u rtí t V e am nt ju r a c rd rr re a a x o s C o v er ràG ina a B ndA t M ut Ei -M Le t G u u Ci s n - G o t an nt Sa n rta N Sa S Sa rri à- Ho Sa Font: elaboració pròpia prenent com a base les dades del Departament d’Estadística municipal. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.6.2011. 22 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Gràfic 3. Índex de sobreenvelliment per districtes (%) Barcelona 2011 100 80 60 58,5 58,5 55,9 56,1 56,551,5 53,5 53,9 53,2 54,2 55,3 40 20 0 ell a s i í V p le uïc rt as cia dó ris eu rt a m tjn Co rv rà a r ar dr aM elo n at xa o s i e G i n B An t ut E M Le t G u u n r c Ci ts- an a- G o nt a BaN S an -S r t Sa S orri à H Sa Nota: índex de sobreenvelliment: (població de 75 i més / població de 65 i més) x 100. Font: elaboració pròpia basada en indicadors sociodemogràfics del Departament de Recerca i Coneixement. Observatori Social de l’Ajuntament Barcelona. 2.1.4 Persones en situació de dependència ble. L’any 2011, no obstant, van coinci- Des de l’entrada en vigor de la Llei de dir dues circumstàncies que van frenar promoció de l’autonomia personal i la tendència de creixement: l’entrada atenció a les persones en situació de del Grau I, nivell 2 (són elegibles les dependència a la ciutat de Barcelo- valoracions d’aquest grau i nivell de na l’any 2007, s’observa un increment sol·licituds anteriors a l’1 de juliol de progressiu en el percentatge de plans 2011) i un període de suspensió d’un individuals d’atenció elaborats (PIA) en dispositiu especial de suport per la relació a les valoracions de grau elegi- realització de PIA. Gràfic 4. Evolució dels PIAs respecte les valoracions amb dret. Barcelona 2008-2012 23 Qualitat de Vida, 100 86,40% Igualtat i Esports 76,91% Pla per a la Inclusió 80 Social de Barcelona 2012-2015 60 56,82% 75,32% 60,56% 40 20 0 08 09 12 1* * 20 20 20 01 01 2 2 2 Font: Elaboració pròpia prenent com a base les dades de la Direcció Executiva de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de Barcelona. *El 2011, entrada del Grau I, nivell 2. El 2012, les dades són de gener a setembre. Taula 1. Atenció a persones en situació de dependència. Barcelona 2008-2012 Any 2008 2009 2010 2011* 2012** Valoracions amb dret 15.010 15.592 10.687 15.053 5.687 Valoracions amb dret acumulat 15.010 30.602 41.289 56.342 62.029 PIAs realitzats 8.529 10.004 13.225 10.680 11.161 PIAs acumulats 8.529 18.533 31.758 42.438 53.599 % de PIAs sobre les valoracions amb dret 56,82% 60,56% 76,91% 75,32% 86,40% Font: Institut Municipal de Serveis Socials. Ajuntament de Barcelona. *Entrada del Grau I, nivell 2. **Dades de gener a setembre de 2012. 2.1.5 Persones amb discapacitat Les persones amb discapacitat tenen especial vulnerabilitat davant de les dinàmiques d’exclusió social, ja que sovint necessiten una atenció espe- cial per poder dur una vida quotidiana normal. A Barcelona hi ha 118.004 per- sones amb una discapacitat recone- guda legalment, que pot ser mobilitat reduïda, discapacitat visual, auditiva o psíquica, malaltia mental i altres (tau- la 2). Aquesta condició afecta en major mesura a les dones, així com a les per- sones majors de 44 anys. La majoria de Actualment, persisteixen les barreres casos de discapacitat són deguts a dis- perquè les persones amb discapacitat 24 capacitat física, però també destaquen gaudeixin d’una vida autònoma i inclu- els casos de malaltia mental. Pel que fa siva, barreres invisibles que estigma- Qualitat de Vida, al grau, pràcticament 60.000 persones titzen les persones amb discapacitat Igualtat i Esports tenen un grau reconegut d’entre el 33 i i, de manera més important, aquelles Pla per a la Inclusió Social de Barcelona el 64%, gairebé 32.000 d’entre el 65 i el persones que pateixen problemes de 2012-2015 74%, i finalment, 26.401 persones te- salut mental. Així mateix, s’observen nen més del 74% de discapacitat. mancances en alguns serveis que fa- ciliten gaudir d’una vida autònoma i independent, com són els serveis d’assistència personal. Taula 2. Perfil de persones reconegudes legalment amb discapacitat. Barcelona 2011 Un factor clau per a la inclusió de Perfil Nombre les persones amb discapacitat és l’accessibilitat dels espais i ser- Sexe veis de la ciutat. Segons dades de Homes 55.170 l’informe d’accessibilitat de 2012, Dones 62.834 és accessible el 91,7% del total de TOTAL 118.004 km de via pública de la ciutat amb Edat possibilitat de ser-ho. Pel que fa a De 0 a 15 anys 2.729 l’adaptació del transport públic, el De 16 a 44 anys 17.930 83,5% de les estacions de metro dis- De 45 a 64 anys 36.790 posen d’ascensor entre el carrer i De 65 a 74 anys 23.015 l’andana, el 100% d’autobusos estan 75 anys i més 37.540 adaptats per a persones amb mo- Tipus de discapacitat bilitat reduïda i disposen de siste- Motora 40.883 mes d’informació amb àudio i text, Física no motora 28.499 i 244 parades del conjunt de la xar- Visual 9.747 xa disposen del Punt d’Informació a Auditiu 6.322 Psíquic 8.862 l’Usuari amb veu instal·lada. El model Malalties mentals 23.564 d’accessibilitat implementat a l’espai No consta 127 públic i a la xarxa de transport ha per- Grau de discapacitat mès que Barcelona esdevingui una ciutat exportadora de coneixement en Entre 33 i 64% 59.974 Entre 65 i 74% 31.629 matèria d’accessibilitat i un referent 75 i més % 26.401 en l’àmbit internacional, fet que s’ha traduït en l’obtenció de diferents pre- Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de mis d’àmbit nacional i internacional. Barcelona. 2.1.6 Immigració La població estrangera a Barcelona la que el període 2001-2009 registrava conformen 279.724 persones (dada del un increment exponencial de 241.490 30 de juny de 2011) i és clarament més noves persones immigrants, el període jove que la mitjana dels autòctons, ja 2010-2012 ha registrat una davallada de que sol emigrar per motius econòmics, 12.740 persones immigrants a la ciutat. i, per tant, ve en edat de treballar. Les Aquest fet, juntament amb l’augment franges d’edat on les persones immi- de matrimonis mixtos i la davallada de grants representen percentatges més sol·licituds de reagrupament familiar i alts sobre el total són entre els 25 i els d’arrelament social, fan palès el canvi en 29 anys, en què ocupen el 40,3% del el paradigma migratori de la ciutat, que total de població d’aquesta franja, en- es veu accentuat pels canvis econòmics. tre 30 i 34 anys (37,26%) i entre 35 i 39 anys (27,87%). Les tendències de les sol·licituds tant de reagrupament familiar5 com d’informes Durant l’època de bonança econòmi- d’arrelament social6 mostren un punt 25 ca hi havia una forta demanda de mà d’inflexió clar entre els anys 2008 i d’obra que es va cobrir majoritària- 2009, en què es comencen a fer palesos Qualitat de Vida,Igualtat i Esports ment amb població estrangera. Des els efectes de la crisi sobre l’arribada de principis dels anys 2000, i a ritme d’immigració. La crisi ha fet disminuir el Pla per a la InclusióSocial de Barcelona accelerat, Barcelona s’ha convertit nombre de persones que arriben a la ciu- 2012-2015 en una ciutat on conviuen un total de tat, però també el nombre de contractes 163 nacionalitats. La crisi actual ha a les persones instal·lades a Barcelona, afectat especialment moltes persones fet que condiciona les possibilitats per immigrants, ja que els llocs de treball a l’obtenció dels permisos de reagrupa- més precaris o inestables eren ocu- ment i d’arrelament. Aquesta tendència pats sovint per persones estrangeres, i a la baixa es materialitza amb un declivi aquests llocs han estat dels primers a del 44,7% per al conjunt de la ciutat en- ser eliminats. tre el 2008 i el 2011 (gràfic 7). A això s’hi afegeix que, en no estar a la seva ciutat d’origen, tenen general- ment xarxes relacionals més dèbils, Gràfic 5. Nacionals i estrangers de 20 a 49 anys. (%) Barcelona 2011 de manera que acostumen a disposar d’un suport social més feble per fer front als factors de risc social. En el següent gràfic es presenta la proporció 29,11 40,30 37,26 27,87 21,63 15,43 de persones espanyoles i persones es- trangeres per a aquelles franges d’edat en què els estrangers tenen major pes, que és entre els 20 i els 49 anys. A Ciutat Vella, les persones estrangeres 70,89 59,70 62,74 72,13 78,37 84,57 representen el 41,6% del total de la po- blació que hi resideix, xifra que supera ys ys ys ys ys ys de llarg la proporció de persones estran- an an an an an an24 29 34 39 44 49 geres de la resta de districtes (gràfic 6). 20- 5- 0- - -2 3 35 40 45- Hem de notar, però, que en els darrers anys estem davant d’un estancament de la població estrangera, fet que evidencia Font: elaboració pròpia basada en dades del Departament un canvi de tendència migratòria. Mentre d'Estadística municipal. Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.6.2011. Gràfic 6. Població autòctona i estrangera per districtes. (%) Barcelona 2011 Percentatge de població estrangera al districte Percentatge de població espanyola al districte 58,4% 82,1% 80,0% 87,6% 88,6% 84,3% 86,9% 83,1% 86,5% 84,4% 41,6% 17,9% 20,0% 12,4% 11,4% 15,7% 13,1% 16,9% 13,5% 15,6% 26 a ell ple i tí uïc rts as cia dó ris eu ar Qualitat de Vida, Vat m tj o rv rà ar r rC t ixa o n s Ge G uin u B a nd t M Igualtat i Esports Ciu A E M ns- L e t an t -G o nt SaN n S rta S a Pla per a la Inclusió a ià-S Hor Social de Barcelona arS 2012-2015 Font: elaboració pròpia basada en dades del Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.6.2011. Taula 3. Reagrupament familiar i arrelament social. Barcelona 2008-2011 Any 2008 2009 2010 2011 Sol·licituds de reagrupament familiar 6.243 4.603 4.178 3.452 Variació respecte el 2008 - -26,2% -33,1% -44,7% Sol·licituds informes d’arrelament social 9.306 11.405 10.048 8.969 Font: Direcció d’Immigració. Ajuntament de Barcelona. Gràfic 7. Sol·licituds de reagrupament familiar. Barcelona 2008-2011 8.000 6.000 4.000 2.000 0 00 8 00 9 12 1* 2 2 20 20 1 Font: elaboració pròpia basada en dades de la Direcció d’Immigració. Ajuntament de Barcelona. 5 El reagrupament familiar és un dret reconegut tant en la normativa europea com en l’estatal, pel qual els es- trangers residents a l’Estat espanyol poden sol·licitar el procés de reagrupació dels seus familiars. 6 Els estrangers en situació irregular i que compleixen determinades característiques (3 anys de residència continuada a l’estat espanyol, disposar de mitjans de vida i mostrar un cert grau d’arrelament a la societat d’acollida) poden optar al permís de residència mitjançant l’informe d’arrelament social. 2.2. Indicadors economicolaborals 2.2.1 Taxa de risc de pobresa Les persones grans, en estar jubilades, les transferències arriba a més del 22% acostumen a tenir uns ingressos mo- de la població. El col·lectiu que mos- derats, sovint derivats de les pensions tra menys risc és el que té entre 16 i 64 públiques. anys, franja d’edat de la població acti- va, que a Barcelona té un risc del 13,7% Abans de les transferències socials7, (taula 4). la taxa de risc de pobresa l’any 2010 a Barcelona era gairebé del 80,4% per a Segons el sexe, les diferències també la gent gran (major de 65 anys), però el són notables: les dones tenen, de mit- suport de les transferències socials va jana, gairebé quatre punts percentuals reduir aquesta xifra fins al 19,4%. més de risc que els homes; i la diferència és especialment notable entre dones i La taxa de risc de pobresa és enca- homes de 65 anys o més, ja que les taxes ra més elevada entre la infància i de risc són 28% i 21,3%, respectivament l’adolescència, ja que després de totes (en aquest cas amb dades de 2009). 27 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Taula 4 Taxa de risc de pobresa abans i després de les transferències socials per edat. Barcelona 2010 Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Abans de totes les Després de pensions i abans d’altres Després de totes lestransferències transferències transferències Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Homes 34,2 39,8 19,2 26 14,1 18,5 65 anys i més 84,4 88,7 - 23 - 18,5 Dones 40,6 43,5 22,6 27,8 17,7 21,3 65 anys i més 77,6 84,2 21,4 26,4 19,2 23,7 Total 37,5 41,6 20,9 26,9 16 19,9 Menys de 16 anys 29,1 32,5 29,1 31,4 22 23,7 De 16 a 64 anys 25,7 32,8 19,2 26,3 13,7 18,6 65 anys i més 80,4 86,1 21,6 25 19,4 21,4 2.2.2 Índex de Gini Barcelona té un índex de Gini8 del 0,3, de manera que el 20% de la població amb el nivell econòmic més alt obté 6,22 vegades més ingressos que el 20% de la població amb el nivell econòmic més baix. Cal observar que les desigualtats entre la població de nivell adquisitiu més elevat respecte a la població de nivell adquisitiu més baix de la ciutat han augmentat durant la recessió, ja que la mesura S80/20 el 2009 és major que la del 2007 (4,97) (taula 5). 2.2.3 Distribució de la renda 28 Pel que fa a la distribució de la renda familiar disponible per càpita entre els Qualitat de Vida, diferents barris de Barcelona (figura 1, Igualtat i Esports pàgina següent), prenent de referència Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Barcelona=100, s’observa que els ba- 2012-2015 rris que disposen de renda molt alta, alta o mitjana-alta (les 3 primeres cate- gories) són 18 (d’un total de 73 barris), mentre que els que disposen de rendes mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les 3 darreres categories) són 55. Entre el 2008 i el 2011 les desigualtats de renda entre els barris de la ciutat han augmentat allunyant-se 10 punts per sobre o per sota del llindar de Bar- celona=100. Taula 5 Índex de Gini. Barcelona i Catalunya. 2006-2010 2006 2007 2008 2009 2010 Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Catalunya Índex de Gini 0,31 0,29 0,32 0,29 0,31 0,29 0,30 0,29 0,33 0,32 S80/20 5,12 4,71 4,97 4,71 4,83 4,83 5,26 5,01 6,22 5,75 S90/10 8,96 7,65 8,16 7,65 9,04 9,04 8,88 10,08 15,91 13,4 Nota: l’enquesta no ha estat dissenyada per ser representativa a nivell municipi. Els resultats de Barcelona poden tenir un marge d’error més gran. Font: Encuesta de condiciones de vida. INE. Per Barcelona i Catalunya explotació de l’Idescat. 7 Veure el glossari. 8 Veure el glossari. Renda Familiar Disponible per càpita Any 2011 Barris de Barcelona 22 40 39 55 43 56 49 54 41 23 50 25 38 42 28 4847 51 53 21 29 37 46 52 57 24 27 36 45 30 44 58 20 34 60 26 35 62 19 31 33 59 29 32 61 17 63 18 64 06 Qualitat de Vida,09 08 73 72 Igualtat i Esports 16 15 07 65 14 05 Pla per a la Inclusió 10 71 Social de Barcelona 13 66 2012-2015 70 11 01 12 02 04 68 69 Parc de Montjuïc 67 03 Zona Franca-Port Renda Familiar Disponible per càpita Any 2011 (números índex. Base Barcelona=100) Molt alta (més de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63) Ciutat Vella 23 Sarrià 48 La Guineueta 01 el Raval 24 les Tres Torres 49 Canyelles 02 el Barri Gòtic 25 Sant Gervasi-La Bonanova 50 les Roquetes 03 la Barceloneta 26 Sant Gervasi-Galvany 51 Verdun 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 27 el Putxet i el Farró 52 la Prosperitat 53 la Trinitat Nova l’Eixample Gràcia 54 Torre Baró 05 el Fort Pienc 28 Vallcarca 55 Ciutat Meridiana 06 la Sagrada Família 29 el Coll 56 Vallbona 07 la Dreta de L’Eixample 30 la Salut 08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample 31 la Vila de Gràcia Sant Andreu 09 la Nova Esquerra de l’Eixample 31 el camp d’en Grassot i Gràcia Nova 57 la Trinitat Vella 10 Sant Antoni 58 Baró de Viver Horta-Guinardó 59 el Bon Pastor Sants-Montjuïc 33 el Baix Guinardó 60 Sant Andreu 11 el Poble Sec 34 Can Baró 61 la Sagrera 12 la Marina del Prat Vermell 35 el Guinardó 62 el Congrés i els Indians 13 la Marina de Port 36 la Font d’en Fargues 63 Navas 14 la Font de la Guatlla 37 el Carmel 15 Hostafrancs 38 la Teixonera Sant Martí 16 la Bordeta 39 Sant Genís dels Agudells 64 Camp de l’Arpa del Clot 17 Sants-Badal 40 Montbau 65 el Clot 18 Sants 41 la Vall d’Hebron 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou 42 la Clota 67 la Villa Olímpica del Poblenou Les Corts 43 Horta 68 el Poblenou 19 les Corts 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del 20 la Maternitat i Sant Ramon Nou Barris Poblenou 21 Pedalbes 44 Vilapiscina i la Torre Llobeta 70 el Besós i el Maresme 45 Porta 71 Provençals del Poblenou Sarrià-Sant Gervasi 46 el Turó de Peira 72 Sant Martí de Provençals 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 47 Can Peguera 73 la Verneda i la Pau Font: “Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona”, Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. 2.2.4 Dificultats per arribar a final de mes 2.2.5 Atur i precarietat laboral La crisi econòmica està afectant a una El juny de 2012, a Barcelona hi havia àmplia part de la societat i les conse- 110.521 persones a l’atur. Aquest es qüències les pateixen moltes famílies. reparteix de manera gairebé uniforme Una manera de mesurar aquest impac- entre sexes (51,1% homes i 48,9% do- te és a través de la percepció que les nes). No és tan uniforme segons l’edat, famílies tenen sobre les dificultats per ja que del total de persones aturades, arribar a final de mes. el 50,4% són persones d’entre 25 i 44 anys; i el 44,1% de persones aturades Entre els anys 2006 i 2007 van dismi- tenen 45 anys i més. Ara bé, s’ha de te- nuir les famílies que declaraven tenir nir en compte que la població activa aquesta percepció; en canvi, entre el varia segons la franja d’edat, de forma 2007 i el 2008 van augmentar con- que en realitat el percentatge d’aturats siderablement, ja que van passar de dins de cada un dels col·lectius pot ser 164.200 a 176.900, un 27,18% del total molt o poc elevat (aquí s’analitza sobre 30 de llars de la ciutat. La tendència entre el valor absolut del total d’aturats de el 2008 i el 2009 és semblant, ja que el Barcelona). Qualitat de Vida, Igualtat i Esports percentatge passa a ser del 27% de les llars (gràfic 8). En referència al nivell educatiu, entre Pla per a la Inclusió Social de Barcelona el total d’aturats, gairebé el 70% dels 2012-2015 Tot i això, el primer trimestre del 2012, aturats són persones amb baix nivell el 12,1% de les llars catalanes diuen formatiu (sense estudis o amb estudis tenir molta dificultat per arribar a fi- primaris incomplets, amb estudis pri- nal de mes i el 39% no té capacitat per maris o amb estudis generals). També afrontar despeses imprevistes, segons hi ha un percentatge elevat d’aturats dades provisionals de l’Enquesta de que tenen estudis universitaris (més condicions de vida que publica l’Institut del 16% del total d’aturats tenen un tí- Nacional d’Estadística. tol universitari). Pel que fa a la naciona- litat, tot i que les persones estrangeres Gràfic 8. Llars amb dificultats per arribar a final representen el 21,1% dels aturats, s’ha del mes (percepció). Barcelona 2006-2010 de tenir en compte que la incidència de l’atur sobre aquest col·lectiu és més forta, ja que sobre el total de la pobla- 200000 176.900 176.800 ció de Barcelona representen un 17%, 170.900 164.200 i a més són un col·lectiu de població 148.800 amb majors taxes de població en edat 150000 de treballar que no pas la població au- tòctona. 100000 Pel que fa a la durada de la situació d’atur hi ha una situació bastant po- laritzada: el 44,2% d’aturats porten 50000 menys de 6 mesos en aquesta situa- ció, però el 36% porten més d’un any a l’atur. Aquesta darrera xifra és preocu- 0 pant, ja que les conseqüències nega- 6 7 8 9 0 00 00 00 00 01 tives de la situació d’atur s’agreugen a 2 2 2 2 2 mesura que augmenta la seva durada (les possibilitats de tornar a trobar fei- Font: elaboració pròpia basada en dades del Depar- tament d’Estadística municipal. Nota: unitats en na, el malestar personal, etc.). milers. L'enquesta no ha estat dissenyada per ser representativa a nivell municipi. Els resultats de Barcelona poden tenir un marge d'error més gran. Les persones de més de 45 anys són Gràfic 10. Aturats sense prestacions a Barcelona. les que es mantenen durant períodes Juny 2009 a juny 2012 (%) més llargs a l’atur, ja que representen el 64% de les persones aturades du- 50% rant un període de més d’un any. Sol 40% ser aquest col·lectiu el que té majors 30% dificultats per la recol·locació al món 20% laboral (gràfics 9 i 10). 10% 0% Una greu conseqüència d’aquest allar- 9 9y 0 g 0 t 09 09 10 10 10 10 10 10 11 11 1 1 1 1 2 2 2n a c es eb br ny ag ct es eb br ny 1 g 1 1 1 1 1 1u o d f a u o d f a u a oct des feb br ya un gament de la situació d’atur és la pèr- j j j j dua de la prestació d’atur. De fet, en un sol any, el 2010, les persones atu- Font: elaboració pròpia basada en dades de rades sense subsidi d’atur han pas- l’Enquesta de Població Activa (INE) i del Departa-ment de Treball. Dades de juny de 2012. Genera- sat del 27% al 34% (gràfic 10). Aquest litat de Catalunya. Elaboració del Departament 31 augment, que és molt probable que d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. continuï en els propers anys, té greus Qualitat de Vida,Igualtat i Esports conseqüències per a la ciutadania Taula 6. Atur. Barcelona juny 2012 afectada, ja que passa a no tenir cap Pla per a la Inclusió Nombre de persones aturades % sobre el Social de Barcelona font d’ingressos estable i a dependre total d’atur 2012-2015 sovint de la seva xarxa social (família, amics, etc.). Atur total 110.521 100% Sexe A més de les elevades taxes d’atur, s’ha Homes 56.440 51,1% de tenir present que també ha augmen- Dones 54.081 48,9% tat la precarietat laboral. Així, el risc de Edat pobresa també afecta a una part im- Menors de 24 anys 6.106 5,5% portant de la població ocupada. De fet, Entre 25 i 44 anys 55.661 50,4% del total de nous contractes signats a 45 anys i més 48.754 44,1% la ciutat durant el 2011, el 89% eren Nivell d’estudis temporals, dels quals gairebé el 46% eren per un període inferior a un mes. Sense estudis o prima- 2.739 2,5% ris incomplets Estudis primaris 5.231 4,7% Gràfic 9. Persones aturades de llarga durada: més Formació professional 9.284 8,4% de 12 mesos. Barcelona 2012 Educació general 67.280 60,9% Tècnics o professionals 8.150 7,4% superiors ‹ 25 anys Universitaris 17.596 15,9% 1% Altres estudis postse- 241 0,2% cundaris 25-44 anys Nacionalitat 35% Espanyola 87.230 78,9% 45 anys Estrangera 23.291 21,1% i més 64% Mesos en situació d’atur Menys de 6 mesos 48.821 44,2% De 6 a 12 mesos 21.884 19,8% Més de 12 mesos 39.816 36,0% Font: elaboració pròpia basada en dades del 2n tri- Font: elaboració pròpia basada en dades de mestre de 2012 de l’Enquesta de Població Activa l’Enquesta de Població Activa (INE) i del Depar- (INE). tament de Treball. Dades de juny de 2012. Gene- ralitat de Catalunya. Elaboració del Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. 2.2.6 Rendes mínimes d’inserció La finalitat de les rendes mínimes concreten en la formalització del con- d’inserció (RMI) és prestar el suport veni d’inserció. La Llei 7/2011, del 27 de adequat a totes les persones que els juliol, de mesures fiscals i financeres, calgui per atendre les necessitats bà- va incorporar algunes modificacions siques per viure en societat, amb els substancials a la Llei de l’RMI que van recursos convenients per mantenir-se afectar els requisits per accedir a la i per afavorir-ne la inserció o la rein- prestació. serció social i laboral, tal com disposa l’article 1 del Decret 384/2011, de 30 El Decret 384/2011, del 30 d’agost de d’agost de 2011. 2011, va adaptar el Reglament de l’RMI a les modificacions produïdes per la El Decret estableix mecanismes Llei i va incorporar concrecions pel que d’inserció i reinserció social i laboral fa a possibles beneficiaris. També va per fer front als problemes derivats de concretar els requisits dels titulars de 32 la pobresa i la marginació. Es reconeix la prestació. L’anàlisi per districte ens el dret a una renda assistencial, sub- mostra que on es van destinar més ren- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports jecta al compromís de la persona be- des mínimes d’inserció l’any 2011 és a neficiària de seguir i dur a terme totes Ciutat Vella i Nou Barris, ja que entre Pla per a la Inclusió Social de Barcelona aquelles actuacions encaminades a la ambdós van rebre el 34,4% del total de 2012-2015 seva inserció social i laboral, que es rendes de la ciutat (gràfic 11). Taula 7. Perceptors de les rendes mínimes d’inserció. Barcelona 2012 (de gener a setembre) No d’expedients vigents No de beneficiaris Perceptors de les RMI 2.708 5.470 Font: Generalitat de Catalunya. Gràfic 11. Nombre de beneficiaris de RMI per districte. Barcelona 2011 1.500 1.201 1.200 996 900 729 656 560 600 443 406 287 300 170 70 0 ell a le ïc tsp s i ia ó is u rtí t V am nt ju or va àc rd rr e C r r a a d r a M ut a Eix o M sLe t G e G uin u BG t A n t n Ci ts- an ta - No an Sa Sa n S S rià - r r H o Sa Font: elaboració pròpia basada en dades del Departament de Recerca i Coneixement. Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de Barcelona. 2.2.7 Pensions no contributives Les pensions no contributives (PNC) grans que no tenen xarxes socials són una altra de les ajudes socials que solen tenir forts riscos d’exclusió, si es proporcionen a aquelles persones depenen exclusivament d’aquestes que, ja sigui per edat o invalidesa, es pensions, ja que solen tenir també pro- veuen impossibilitades per treballar blemes de mobilitat (taula 8). i, per tant, per aconseguir una font d’ingressos estable. La majoria de persones que reben les PNC de jubilació són dones grans, L’import anual d’aquests ajuts és de col·lectiu especialment vulnerable a 4.574 euros repartits en 14 mensua- riscos d’exclusió social, mentre que les litats són uns 325€ al mes. Així, tot i pensions d’invalidesa estan més equi- aquesta ajuda econòmica, les persones librades per sexe (taula 9). 33 Qualitat de Vida, Taula 8. Evolució de les pensions no contributives de la Seguretat Social i ajuts complementaris a les pensions Igualtat i Esports de viduïtat a Barcelona (2007-2011) Pla per a la Inclusió PNC BARCELONA Social de Barcelona2012-2015 2007 2008 2009 2010 2011 PNC de jubilació 8.207 7.977 7.737 7.632 7.565 Import mitjà anual 3.976 € 4.287 4.341 4.386 4.574 PNC d’invalidesa 7.617 7.648 7.694 7.782 7.892 Import mitjà anual 4.427 4.752 4.802 4.878 5.049 Fons d’Assistència Social 17 9 9 6 5 (FAS) Llei d’integració social 378 282 240 212 184 dels minusvàlids (LISMI) Ajuts complementaris a 13.388 12.102 6.029 5.112 4.646 les pensions de viduïtat Font: Idescat i Departament de Recerca i Coneixement. Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de Barcelona. Taula 9. Evolució de les pensions no contributives de la Seguretat Social per sexe. Barcelona 2011. % Homes % Dones Perceptors de les RMI 25,7% 74,3% PNC d’Invalidesa 47,5% 52,4% Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI) 18,3% 81,7% TOTAL 30,8% 69,2% Font: Departament de Recerca i Coneixement. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de Barcelona. 2.2.8 Habitatge 2.2.9 Ajuts de menjador L’habitatge és una de les necessitats Des del curs 2008-2009 el Consor- bàsiques per poder tenir un nivell de ci d’Educació de Barcelona gestiona vida digne i un dels àmbits de despe- la convocatòria d’ajuts individuals de sa que més pes té sobre el total de la menjador per a alumnat dels cursos renda familiar. El preu mitjà del lloguer entre P-3 i 4t d’ESO escolaritzat en de l’habitatge a Barcelona el primer se- centres públics i concertats, amb un mestre de 2012 era de 731,9€. Segons pressupost que aporten conjunta- la Creu Roja, a les persones ateses pels ment amb la Generalitat de Catalunya seus serveis, mantenir un sostre els i l’Ajuntament de Barcelona. suposa uns 500€ de mitjana, i són famí- lies que tenen una mitjana d’ingressos Per al curs 2012-2013, una aportació totals de la llar de 550€ al mes (dades extraordinària de 2,5 milions d’euros de 2011). L’entitat afirma que tres de de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i cada deu persones ateses han hagut Esports de l’Ajuntament de Barcelona 34 de canviar de casa entre el 2009 i el ha permès destinar a la convocatòria 2011, la meitat de les quals per motius un import màxim inicial de 8.500.000 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports econòmics. d’euros, fent possible atendre totes les sol·licituds que complien els requisits Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Darrerament està augmentant de for- de la convocatòria. Aquesta aporta- 2012-2015 ma important el nombre de famílies ció, que s’ha fet a l’inici del procés, ha que tenen problemes per pagar les des- permès que tots els ajuts s’adjudiquin peses d’hipoteca. El 2011 es van realit- amb efectes del primer dia del curs. zar 7.925 execucions hipotecàries a la província de Barcelona, xifra que tot i ser menor que la de 2010 és significati- vament més alta que la de 2007 (2.804 casos). El mateix any es van fer efec- tius 5.801 desnonaments a la província de Barcelona, amb un increment del 62% respecte a l’any 2008 (gràfic 12). Gràfic 12. Execucions hipotecàries i desnonaments. Província de Barcelona 2008-2011 10.738 Execucions hipotecàries 10.445 7.925 6.759 4.866 5.801 Llançaments o 5.8693.581 desnonaments 8 9 0 1 20 0 20 0 1 1 20 20 Font: elaboració pròpia basada en dades del Consell General del Poder Judicial. 2.3. Indicadors residencials i relacionals 2.3.1. Monoparentalitat L’any 2011, Barcelona comptava amb un total de 657.278 llars (taula 10). D’aquestes, 15.425 estaven forma- des per una persona de 16 anys o més i almenys un menor, situació que s’interpreta com a llar monoparental. Així, tot i que com a percentatge sobre el total de la ciutat aquestes represen- ten una proporció petita (2,35%), la xi- fra absoluta és significativa, i denota un canvi en els models de família de la ciutat. Cal remarcar també que la ma- joria d’aquestes llars són formades per dones. 35 La tendència al llarg dels anys ha estat d’augment de les llars monoparentals Qualitat de Vida,Igualtat i Esports fins al 2010, moment en què es co- Pla per a la Inclusió mença a observar una lleugera dava- Social de Barcelona llada, passant de 15.799 llars a 15.425 2012-2015 (taula 10). Taula 10. Estructura de les llars monoparentals. Barcelona 2001-2011 2001 2007 2008 2009 2010 2011 Total de llars a Barcelona 594.452 645.752 650.647 655.302 658.623 657.278 Una persona de 16 anys i més 12.462 14.968 15.121 15.323 15.799 15.425 amb un o més menors % de persones soles /llars ciutat 2,10% 2,32% 2,32% 2,34% 2,40% 2,35% Nota: de l’any 2007 en endavant, lectures del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de cada any.Font: Cens de Població i Habitatges 2001. Instituto Nacional de Estadística. Institut d’Estadística de Catalunya. Gràfic 13. Evolució de les famílies monoparentals. Barcelona 2001-2011 17000 16000 15000 14000 13000 12000 11000 10000 00 1 00 7 00 8 09 0 1 2 2 2 20 20 1 012 Nota: de l'any 2007 en endavant, lectures del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny de cada any. Font: elaboració pròpia basada en dades del Cens de Població i Habitatges 2001. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística de Catalunya. 2.3.2. Persones que viuen soles Un factor de risc important per a la Les xifres són molt similars en l’índex gent gran és l’aïllament social, risc que de solitud de persones de 75 anys i es pot veure potenciat pel fet de viu- més, cas en què l’índex per a les dones re sol. Sobre el total de persones que arriba a gairebé el 40%. L’any 2012, els viuen soles, el 43,3% tenen 65 anys o districtes amb major nombre de gent més. Un indicador per analitzar el risc gran sola són l’Eixample, Ciutat Vella i d’aïllament social és l’índex de solitud Sants-Montjuïc. de persones de 65 anys i més (que és la relació entre les persones de 65 anys Viure sol, no obstant, no és tan sols un i més que viuen soles respecte el total risc per a la gent gran, ja que les llars de persones d’aquesta edat a la ciutat). unipersonals impossibiliten les eco- Un terç de les persones de 65 anys o nomies d’escala, és a dir, la comparti- més de la ciutat viuen soles. ció de costos, a més de dependre d’un sol sou, fet que les fa especialment 36 Els homes de 65 anys o més que viuen vulnerables. El 2011 a la ciutat, hi ha- sols representen un 14,1% i l’índex de via 202.856 llars unipersonals, que Qualitat de Vida, Igualtat i Esports solitud femení és de gairebé el 33% del representen el 31% del total de llars total de dones de 65 anys o més. (657.278). Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Taula 11. Índex de solitud per grups d’edat. Barcelona 2011 Índex de solitud 65 anys i més Índex de solitud 75 anys i més Homes Dones Total Homes Dones Total 14,23 33,11 25,67 16,10 39,61 31,22 Font: indicadors sociodemogràfics del Departament de Recerca i Coneixement. Ajuntament de Barcelona. Gràfic 14. Persones que viuen soles. Barcelona 2001-2011 250.000 191.934 197.038 203.677 200.000 200.897 194.251 150.000 155.463 100.000 50.000 0 010 0 7 8 9 0 1 2 20 20 0 00 01 012 2 2 Font: elaboració pròpia basada en la lectura del Padró Municipal d’Habitants. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. 2.3.3. Aglomeració en l’habitatge L’elevat esforç econòmic que supo- sa per a algunes persones accedir a l’habitatge provoca la necessitat de compartir pis amb altres persones per tal de repartir despeses. Sobre el total de persones que viuen a Barcelona, el 5,3% viu en habitatges amb 7 persones o més; a Ciutat Vella aquest percentat- ge arriba al 13,5% (taula 12). 2.3.4. Xarxes socials Un dels factors més importants per assegurar la inclusió social dels indivi- dus és disposar d’una xarxa social que pugui ajudar-lo en moments difícils. 37 A Catalunya, un 35,42% de les perso- nes afirmen que en cas de problemes Qualitat de Vida,Igualtat i Esports personals acuden a la família (pares, parella o altres familiars), mentre que Pla per a la InclusióSocial de Barcelona el 35,68% afirma haver acudit a altres 2012-2015 persones conegudes. Taula 12. Població que viu en habitatges amb 7 persones o més. Barcelona 2011 Districtes Persones que viuen amb 7 persones o més % sobre població districte Ciutat Vella 13.971 13,5% Eixample 11.069 4,2% Sants-Montjuïc 11.503 6,3% Les Corts 2.955 3,6% Sarrià-Sant Gervasi 7.670 5,3% Gràcia 4.013 3,3% Horta-Guinardo 6.546 3,9% Nou Barris 10.359 6,2% Sant Andreu 6.854 4,7% Sant Marti 10.530 4,6% BARCELONA 85.470 5,3% Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants a juny de 2011. Departament d’Estadística. Gràfic 15. Persones a qui acudeix en cas de problemes personals. Catalunya 2011. % 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Pares Parella Fills Altres Altres presones Ningú Familiars conegudes Font: dada obtinguda a partir de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població a Catalunya. Idescat i IERMB. 2.4. Indicadors educatius 2.4.1. Nivell formatiu Un dels factors que permeten millors de títol superior. Nou Barris és també oportunitats i més autonomia per a les el districte que té major proporció de persones i que, per tant, permet dismi- persones sense estudis (el 16,3% de la nuir els riscos d’exclusió social, és un seva població) i el que té més persones bon nivell educatiu. Si s’analitza el ni- amb tan sols estudis primaris o EGB vell acadèmic per districtes (gràfic 16), (el 30%). Ciutat Vella, Sants-Montjuïc es pot apreciar que Sarrià-Sant Gerva- i Sant Andreu també destaquen per la si és el districte amb major proporció seva proporció d’habitants que només de persones amb estudis universitaris tenen estudis primaris, ja que els tres o cursos formatius de grau superior, tenen més del 24% de la població amb ja que gairebé la meitat de la seva po- aquest nivell educatiu (gràfic 17). En blació (44,3%) assoleix aquest nivell. canvi, els barris que com Sarrià-Sant En canvi, Nou Barris és el districte que Gervasi destaquen en ensenyaments menys titulats universitaris o de cursos universitaris o de formació de grau su- 38 formatius de grau superior té, ja que perior són Les Corts (35%), l’Eixample menys del 10% de la població disposa (33,9%) i Gràcia (34%). Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Gràfic 16. Nivell acadèmic per districte. Barcelona 2011 Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Sense estudis Estudis primaris/certificat d’escolaritat/EGB Batxillerat elemental/graduat escolar/ESO/FPI Batxillerat superior/BUP/COU/FPII/ Estudis Universitaris/CFGS grau superior CFGM grau mitjà 100% 23,7% 33,9% 18,9% 35,0% 44,3% 34,0% 18,5% 10,1% 17,0% 20,1% 80% 19,1% 22,0% 60% 18,7% 23,3% 24,1% 22,7%24,4% 18,2% 25,7% 26,3% 25,2%40% 21,4% 27,0% 22,6% 23,3% 22,2% 17,6% 16,9% 17,7% 30,0% 20% 29,4% 27,0% 13,7% 23,1% 24,7% 23,6% 15,9% 14,5% 9,2% 15,9% 0% 9,9% 6,8% 10,6% 7,4% 5,7% 7,1% 12,4% 16,3% 10,8% 11,4% llae pl e í V nt s- rts ià- ia dó ris eu rt t am a juï c Co r i ar as rà c r r r a a x S t s S v G uin a Bar u An d t M iut E i on Le t G e -G No n Sa n C M an t or ta Sa S H Nota: població classificada de 16 anys i més. Font: elaboració pròpia basada en la lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.6.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Gràfic 17. Percentatge de població sense estudis o amb estudis primaris per districtes. Barcelona 2011 50% 46,3% 39,3% 40% 37,7% 35,5% 35,5% 35,0% 30% 22,7% 21,9% 23,0% 20% 14,9% 10% 0% lla ple ts - rts ià- ia ó is u rt í la t V e m an uïc C o r ar as i rà c ar d r e l a a r dr a e a ix S tj s S M rv G ui n u B An nt at V iut E on Le e G -G o t t C M t ta N Sa n Sa iu n r C Sa Ho Nota: població classificada de 16 anys i més. Font: elaboració pròpia basada en la lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30.6.2011. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. 39 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 2.4.2. Nacionalitat de l’alumnat Pla per a la Inclusió La taxa d’alumnat de nacionalitat es- 15,39% del total dels alumnes immi- Social de Barcelona 2012-2015 trangera mostra una clara tendència a grants a la ciutat), sí que és notori ob- l’alça des d’inicis dels anys 2000 fins al servar que a Ciutat Vella els alumnes curs 2010-2011, en què es va arribar a estrangers representen el 28,2% del l’11,9% d’alumnes estrangers en rela- total dels alumnes del districte. ció amb el total d’alumnes de la ciutat. A partir de llavors l’evolució es mostra Si analitzem les regions d’origen dels estable. alumnes de Ciutat Vella i de Nou Barris també observem alguns biaixos. Més Pel que fa a la distribució dels alum- del 26% dels alumnes magrebins i més nes estrangers per districtes, tot i que del 30% dels asiàtics i d’Oceania van a cap districte acull un percentatge molt escoles de Ciutat Vella; i més del 35% elevat d’alumnes estrangers sobre el d’africans, que no del Magreb, i gairebé total (Nou Barris és el districte que el 20% dels llatinoamericans van a es- n’escolaritza un major percentatge, el coles de Nou Barris. Gràfic 18. Alumnes per nacionalitat i per districte. Barcelona 2010-2011 Nacionals Estrangers 28% 10% 18% 5% 4% 8% 12% 20% 10% 13% 100 80 60 40 20 72% 90% 82% 95% 96% 92% 88% 80% 90% 87% 0 lla - s -ple ts rt ià cia dó ris eu t í Ve n c o rr i à r r r ar ta t ixa m a a dSa tju ï s r n es C Sa rva Ge Gu in u Bo t A n t M Ciu E o L n M t G a n rta - N nSa S Sa Ho Nota: no s’han inclòs els alumnes matriculats en centres que cursen plans d’estudis estrangers. Font: elaboració pròpia basada en dades estadístiques d’Ensenyament. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. 2.4.3. Titularitat dels centres Durant el curs 2010-11, a Barce- Tot i que l’índex d’absentisme esco- lona gairebé el 40% dels alumnes lar a Barcelona el curs 2010-2011 va d’ensenyament bàsic (de 3 a 16 anys) ser del 0,73, hi ha tres districtes on cursaven els seus estudis en centres aquest índex es va doblar: Ciutat Vella públics, percentatge que es dispara a (1,94), Sants-Montjuïc (1,17) i Nou Ba- Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Martí, rris (1,83), els mateixos districtes que districtes en què el percentatge su- reuneixen pitjors condicions en els àm- pera el 50%. En canvi, als districtes bits laboral i educatiu, tal com s’ha vist de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts anteriorment. Un factor que pot difi- menys del 30% dels seus alumnes cultar el procés d’inclusió d’un alumne estudien en escoles de titularitat pú- és l’entrada a l’escola a mig curs. A la blica. següent taula es presenten les dades d’altes i baixes de matrícula durant el 2.4.4. Fracàs escolar curs 2010-2011. 40 El curs 2010-11, la taxa de fracàs es- colar a 4t d’ESO va ser del 15,59%. Un indicador que té a veure de forma Qualitat de Vida, Igualtat i Esports S’aprecia un declivi respecte a la taxa més indirecta amb l’educació, però el de 2006-07 (18,1%), tot i l’estancament tractament del qual té molt a veure amb Pla per a la Inclusió Social de Barcelona d’aquesta millora respecte al curs l’activitat socioeducativa, és la delin- 2012-2015 2008-09. Continua sent una xifra con- qüència juvenil. A Barcelona l’any 2011 siderable, tenint en compte la impor- hi havia 1.207 infants i adolescents ate- tància de l’educació secundària per sos per Justícia Juvenil, xifra que ha anat poder entrar al mercat laboral en con- disminuint de forma lleugera però conti- dicions adequades (gràfic 20). nua des del 2006 (taula 14). Gràfic 19. Sector escolar segons nacionalitat dels Gràfic 20. Evolució del fracàs escolar a 4t d’ESO. alumnes. Barcelona curs 2010-2011 Barcelona 2006-2011 Públic 20 65% 27,4% Privat 15 o conertat 18,1 17,36 16,17 15,02 15,59 10 5 35% 72,6% 0 07 08 09 10 11 6- 7- 8- 9- 0- Nacionals Estrangers 0 0 020 20 20 20 0 20 1 Nota: no s’han inclòs els alumnes matriculats en Font: elaboració pròpia basada en dades del recull centres que cursen plans d’estudis estrangers. estadístic L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Font: elaboració pròpia basada en dades estadís- Curs 2010-2011 del Consorci d’Educació de Barce- tiques d’Ensenyament. Departament d’Ensenya- lona. ment. Generalitat de Catalunya. Taula 13. Altes i baixes de matrícula durant el curs 2010-2011. Barcelona Altes Baixes Increment net Educació infantil 1806 1611 195 Primària 2356 2356 2370 -14 Secundària obligatòria 1965 2136 -171 Total 6127 6117 10 Font: recull estadístic L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2010-2011. Consorci d’Educació de Barce- lona. Les dades corresponen al període entre el 7.9.2010 i el 28.3.2011. Taula 14. Menors atesos segons sexe i edat. 2006-2011. Barcelona Catalunya Any Nois Noies Nois Noies 2006 1.219 333 6.091 1.272 2007 1.186 310 6.280 1.374 2008 1.091 248 6.138 1.267 2009 1.101 229 6.003 1.217 2010 1.077 231 5.882 1.212 2011 978 229 5.641 1.247 Edat Nois Noies Nois Noies 14 anys 16 11 nd nd 41 15 anys 82 21 nd nd 16 anys 131 56 nd nd Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 17 anys 224 48 nd nd Pla per a la Inclusió 18 -25 anys 525 93 nd nd Social de Barcelona 2012-2015 Font: Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil. Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. 2.4.5. Grau de cobertura Actualment, l’educació gratuïta és un quen els casals infantils, les ludote- dret de la infància entre 6 i 16 anys. A ques i els Centres Oberts. Barcelona més, l’educació infantil de segon cicle té una xarxa de 45 casals infantils i (de 3 a 5 anys) està universalitzada. ludoteques repartits per tota la ciu- Així doncs, s’observa que a la ciutat de tat. Els districtes on més nens acuden Barcelona les taxes de cobertura de les a aquests centres són Sant Martí (713 demandes d’escolarització entre els 6 infants l’any 2011), Sants-Montjuïc i els 16 anys estan cobertes al 100% (i (506 nenes i nens) i Nou Barris (462). més) en centres públics i concertats. No obstant això, el barri on hi ha un major grau d’utilització en relació amb Aquesta taxa arriba també als estu- la població infantil és Ciutat Vella, on el dis de batxillerat. No obstant això, hi 3,18% dels infants hi acuden. ha dues excepcions importants: les escoles bressol públiques, que co- Els Centres Oberts són un altre re- breixen un 56,7% de les demandes curs molt important per a l’activitat sol·licitades, i la formació professional socioeducativa de la ciutat. L’any de grau mitjà i de grau superior, que 2011 l’Ajuntament i la Xarxa de Cen- cobreixen un 86,6% i 71,8%, respecti- tres Oberts d’Atenció a la Infància vament (taula 15). i l’Adolescència gestionaven un to- tal de 17 centres per a la integració i Pel que fa a altres activitats socioedu- l’activitat socioeducativa de la infància catives de la ciutat, no incloses dins fins als 16 anys, i en van atendre 1.591 l’educació formal o obligatòria, desta- (taula 16). Taula 15. Oferta i demanda a la preinscripció. Centres públics i concertats. Barcelona curs 2010-2011 Places Sol·licituds Grau de cobertura Escoles bressol 5.400 9.522 56,7% Educació infantil 15.284 14.850 102,9% Educació primària 4.462 2.884 154,7% Educació secundària obligatòria 10.125 7.747 130,7% Batxillerat 4.594 3.727 123,3% Formació professional de grau mitjà 6.655 7.687 86,6% Formació professional de grau superior 8.852 12.337 71,8% Arts plàstiques i disseny 1.011 467 216,5% 42 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Taula 16. Promoció social i comunitària per districtes. 2011 Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Serveis Casals infantils i ludoteques Centres 6 3 3 2 3 3 8 7 3 7 45 Nens inscrits 352 300 506 187 208 97 457 462 210 713 3.492 Vacances d’estiu infants i adolescents 8.385 17.540 8.909 6.625 6.733 12.148 12.811 9.126 9.861 21.937 114.075 Places ofertes 4.286 9.427 3.741 3.363 4.443 6.111 6.825 4.560 4.901 10.881 58.538 Participants 51,1 53,7 42 50,8 66 50,3 53,3 50 49,7 49,6 51,3 % ocupacio 593 536 425 126 141 342 763 813 424 1.010 5.173 Centres Oberts Centres(1) 1 7 1 0,5 0,5 0 0 2 3 2,5 17 Menors atesos 11 70,3 43 48 75 0 0 212 273 126 1.591 Nota: (1) El valor 0,5 vol dir que hi ha un equipament compartit amb un altre districte. Font: Departament de Recerca i Coneixement. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de Barcelona. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-St.Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Marti BARCELONA 2.5. Indicadors sociosanitaris La Delegació de Salut té entre els seus salut a la ciutat que ajuda a determinar objectius estratègics fomentar i vetllar les accions prioritàries sobre les quals per la salut de les persones. L’Agència cal intervenir. Així mateix, cada quatre de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té anys, l’ASPB elabora l’Enquesta de Sa- encomanada la funció de vetllar per la lut de Barcelona que cobreix aspectes Salut Pública. En aquest sentit, l’ASPB de salut i estils de vida, socioeconòmics fa un seguiment sistemàtic de les da- i d’ús de serveis sanitaris i pràctiques des de salut de la ciutat, extraient-les preventives (la darrera enquesta és de de diverses fonts (hospitals, centres 2011). Per aprofundir en el coneixe- d’atenció primària de salut, registre ment de la salut, l’ASPB també realitza de natalitat i mortalitat, entre altres), estudis monogràfics sobre problemes i analitzant-les per oferir una visió de de salut específics, com són el càncer conjunt de l’estat de salut de la ciuta- de mama, la salut mental, el consum dania. Aquest seguiment es plasma en de drogues o altres. l’elaboració d’un informe anual sobre la 43 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 2.5.1. Dades generals sobre l’estat de salut L’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) ens ofereix un diagnòstic molt clar tant del nivell de salut de la pobla- ció com de la percepció ciutadana. El 2011 el 81,2% de persones (84,6% dels homes i el 78,2% de les dones) va de- clarar que la seva salut era bona, molt bona o excel·lent, percentatge que ha incrementat des del 2006. Pel que fa a la percepció de mala salut, el 15,4% dels homes i el 21,8% de les dones de- claraven que la seva salut era regular o dolenta, dades que mostren una des- igualtat segons el sexe. 44 Altres conclusions de l’ESB de 2011 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports reflecteixen que el 50,3% dels homes i el 59,3% de les dones pateixen algun Pla per a la Inclusió Social de Barcelona trastorn crònic; ha minvat el nombre 2012-2015 de menors de 25 anys que declaren tenir un pes baix (el 13,6% i el 41,1% de les dones); el consum de tabac ha- bitual disminueix, de manera que són 2.5.3. Salut mental fumadors habituals el 22,2% d’homes El patiment psicològic és un dels indi- i 15,8% de dones. cadors que s’obté de l’ESB mitjançant el test de Goldberg-12 i permet mesu- L’ESB de 2011 reflecteix altres conclu- rar el risc de patir problemes de salut sions respecte la qualitat de vida dels mental. Segons l’Enquesta de Salut de ciutadans. En destaca que el 84,1% de 2011, l’11,1%dels homes i el 16,8% de les persones majors de 15 anys decla- les dones residents a Barcelona tenen ren que caminen cada dia almenys deu patiment psicològic. minuts i que l’activitat física la practi- quen en el temps lliure de manera in- Aquest valor mostra una relació amb la tensa un 25,4% dels homes i un 15,7% tipologia professional, ja que mentre de les dones. que les dones treballadores no quali- ficades arriben al 17,2% de patiment 2.5.2. Embarassos adolescents psicològic, les directives, professionals Un factor de risc per a les adolescents liberals i tècniques superiors mostren són els embarassos no planificats que, un 13,7% de mitjana (figura 2). en la majoria dels casos, són no desi- tjats. L’any 2011, es van enregistrar D’altra banda, tot i l’augment respec- 547 embarassos de dones entre 12 i 18 te el 2010 de les persones ateses per anys de les quals 125 van donar a llum. malaltia mental als centres d’adults La resta, el 77%, van ser interrupcions (37.092 el 2011), la tendència és de voluntàries de l’embaràs. Tot i això, des descens. L’atenció a infants i joves té de l’any 2008 aquestes xifres tenen una una tendència a l’alça durant tot el pe- tendència de decreixement. ríode, i l’any 2011 es van arribar a aten- dre 7.657 nens. Aquesta tendència a l’alça també es dóna en el nombre de persones ateses en hospitals i centres de dia (taula 17). Taula 17. Evolució de les persones ateses per malaltia mental a Barcelona. 2007-2011. Persones ateses 2007 2008 2009 2010 2011 Centres d’adults (CSMA) 44.758 34.898 34.925 36.083 37.092 Centres infantils i juvenils (CSMIJ) 6.269 6.953 7.239 7.669 7.657 Hospitals i altres 4.803 nd 4.829 5.337 4.478 Centres de dia 1.395 1.516 1.504 1.641 1.539 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 2. Patiment psicològic per categoria professional i sexe. Barcelona 2011 Treballadors manuals i no qualificats 45 Quadres intermedis i administratius Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Directius, professionals Social de Barcelona lliberals, i tècnics mitjans 2012-2015 Treballadors manuals i no qualificats Quadres intermedis i administratius Directius, professionals lliberals, i tècnics mitjans 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 2.5.4. La tuberculosi i la sida A Barcelona, l’any 2011 hi havia 404 Taula 18. Casos de persones residents a Barcelona persones amb tuberculosi, de les quals amb tuberculosi per districtes. 2009-2011 79 residien a Ciutat Vella. Cal destacar TUBERCULOSI que la tendència és de descens tot i el repunt de l’any 2009 (taula 18). Pel que Districtes 2009 2010 2011 fa a la sida, fins al setembre de 2012 se Ciutat Vella 64 104 79 n’han detectat 2.327 casos, principal- Eixample 61 53 43 ment residents a Ciutat Vella, Eixample Sants-Montjuïc 49 52 52Les Corts 8 22 7 i Gràcia (taula 19). Sarrià-Sant Gervasi 22 19 13 Gràcia 24 26 29 Horta-Guinardo 28 23 42 Nou Barris 40 40 47 Sant Andreu 36 36 35 Sant Marti 45 47 48 No determinat 15 7 9 TOTAL 392 429 404 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Dones Homes Taula 19. Distribució dels casos de SIDA vius diagnosticats entre el 1987 i el 2011, i de VIH vius diagnosticats entre el 2001 i el 2011, de persones residents a Barcelona. Barcelona 2009-2012 SIDA VIH Districtes 2009 2010 2011* 2012* Ciutat Vella 443 448 416 370 Eixample 421 429 410 823 Sants-Montjuïc 343 347 328 375 Les Corts 69 67 65 72 Sarrià-Sant Gervasi 147 140 138 122 Gràcia 171 178 164 158 Horta-Guinardo 184 188 182 119 Nou Barris 229 225 212 116 Sant Andreu 136 141 127 90 Sant Marti 261 263 244 167 No determinat 43 41 41 1.469 46 TOTAL 2.447 2.467 2.327 3.881 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Font: Agència Salut Pública de Barcelona. *Dades fins a setembre de 2012. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 2.5.5. El consum de drogues L’any 2011 es van atendre 7.095 pa- primeres visites als centres d’atenció cients amb drogodependència en cen- i s’apropa a l’activitat generada per tres d’atenció i seguiment de titularitat la cocaïna i els opiacis als centres municipal, principalment per proble- d’atenció i seguiment, sent un 44,9%, mes amb l’alcohol i l’heroïna (taula 20). un 19,1% i un 15,7%, respectivament. La tendència entre 2009 i 2010 és de força estabilitat en el nombre de casos Segons el mateix informe, la substàn- detectats o atesos. cia que genera un nombre més elevat de pacients en tractament és l’alcohol, Pel que fa a les drogues, l’Informe de amb un 34% d’homes i un 36,9% de Salut de 2011 conclou que la substàn- dones, seguida de l’heroïna, amb un cia que motiva un nombre més elevat de 29,1% d’homes i un 24% de dones. El primeres visites al Servei d’Orientació nombre absolut de morts per reacció sobre Drogues en els adolescents és el aguda adversa a drogues il·legals s’ha cànnabis. Tot i així, el consum proble- mantingut estable al llarg dels anys màtic es presenta en un percentatge (aproximadament 60 morts anuals), molt inferior a altres anys. L’alcohol és malgrat que hi va haver una davallada la droga que té un nombre més alt de entre el 2007 i el 2008. Taula 20. Pacients en tractament als centres d’atenció i seguiment de titularitat municipal segons la droga primària. Barcelona 2007- 2011 Pacients en tractament 2007 2008 2009 2010 2011 Alcohol 2.291 2.505 2.475 2.487 2.470 Heroïna 2.381 2.374 2.123 2.086 1.975 Cocaïna 1.279 1.389 1.373 1.287 1.146 Altres (1) 825 874 1.012 1.376 1.504 Total pacients atesos 6.776 7.142 6.989 7.221 7.095 (1) Altres: cànem, amfetamines, drogues de disseny, tabac i benzodiazepines. Font: Prevenció i Atenció a les Dependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. 2.5.6. Suïcidis El nombre de suïcidis entre el 2007 i el 2010 no presenta una tendència clara, tal i com es mostra a la següent taula. Taula 21. Evolució dels suïcidis per franja d’edat i sexe. Barcelona 2007-2010 Any 2010 Homes 84 0 3 12 18 23 24 47 Dones 48 0 1 0 5 10 9 2009 Qualitat de Vida, Homes 90 0 6 9 15 22 28 Igualtat i Esports 28 Pla per a la InclusióDones 0 3 7 11 17 11 Social de Barcelona 2008 2012-2015 Homes 80 0 4 6 15 34 31 Dones 49 0 1 2 4 13 8 2007 Homes 80 0 2 9 18 33 22 Dones 25 0 0 7 7 18 16 Font: Registre de mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Total 5-14 anys 15-24 anys 25-34 anys 35-44 anys 45-64 anys 65 i més anys 2.6. Indicadors culturals El Pla per a la Inclusió Social de Bar- de capital social. Un dels factors que celona 2012-2015 s’inscriu en el marc provoca més desigualtat cultural rau de l’experiència obtinguda des de en l’accés a les noves tecnologies de la l’Ajuntament de Barcelona en la tasca informació i la comunicació (TIC), i en el per avançar cap a una Barcelona in- seu ús, que s’han convertit en eines co- clusiva i cohesionada. És per això que municatives quasi imprescindibles de ha volgut incorporar un altre àmbit de les societats actuals. En aquest sentit, la inclusió social dedicat a la cultura, és positiu notar la disminució del per- atenent així les consideracions fetes centatge de llars sense accés a Inter- arran del mapatge d’experiències 1.09 net a Barcelona. Tot i això, l’any 2011 (febrer de 2011) i de diversos estudis10 encara hi havia gairebé un 25% de llars que han proliferat en els darrers anys que no disposaven de connexió. en aquest àmbit. Tant el mapatge com el corpus teòric han fet palesa la ne- Ara bé, les oportunitats que obre el 48 cessitat d’incorporar la dimensió cul- llenguatge digital no es troben gene- tural com un factor més de la inclusió/ ralitzades ni equitativament distribuï- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports exclusió social, posant l’èmfasi en les des. A continuació s’ofereix un con- desigualtats culturals. junt d’indicadors extrets de l’enquesta Pla per a la Inclusió Social de Barcelona d’equipament i ús de tecnologies de 2012-2015 Entendrem les desigualtats cultu- la informació i la comunicació de les rals com aquelles relacionades amb llars, elaborada per l’Institut Nacional l’accessibilitat al capital cultural i edu- d’Estadística (INE) el 2011. Tot i ser catiu i els vincles socials generadors dades del conjunt de l’estat espanyol, Gràfic 21. Evolució de les llars sense connexió a Internet (%). Barcelona 2007-2011 50 40 30 20 10 0 01 08 90 0 00 01 0 1 2 2 2 2 20 1 Font: elaboració pròpia basada en dades de l’enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació de les llars. INE. 9 Veure els annexos. 10 Veure els annexos. s’ha cregut oportú plasmar alguns in- difereixen de les llars amb majors in- dicadors que ajudin a comprendre la gressos en més de 50 punts percen- dimensió del fenomen. tuals. Al gràfic següent es poden observar El col·lectiu de persones amb estudis les diferències d’ús de les TIC segons superiors ocupen els percentatges més l’edat. Les cohorts més joves són les alts –arriben quasi al 100%-, mentre que ofereixen taxes d’ús més eleva- que les persones analfabetes comp- des, i, de generació en generació, es ten amb els percentatges més baixos produeix un descens de l’ús tant de –arriben al 0% en el cas de la compra a l’ordinador com d’Internet. través d’Internet. D’altra banda, la penetració de De la mateixa manera que passava amb l’ordinador i d’Internet estan relacio- els ingressos nets de la llar, s’observa nades directament amb els ingressos una relació directament proporcional 49 nets de la llar, tal com es pot veure al entre l’ús de les TIC i el nivell forma- gràfic següent. tiu. El gràfic que es mostra a continua- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports ció permet visualitzar aquesta relació A mesura que creixen els ingressos (gràfic 24). Pla per a la InclusióSocial de Barcelona nets, creix també la possibilitat de te- 2012-2015 nir algun tipus d’ordinador a la llar i disposar d’accés a Internet. Les llars amb uns ingressos menors de 1.100 € Gràfic 22. Ús de les TIC segons edat a l’Estat espanyol. 2011 (%) 100 Persones que han utilitzat 90 l’ordinador en els 80 darrers 3 mesos 70 60 Persones que 50 han utilitzat 40 Internet en els 30 darrers 3 mesos 20 10 Persones que 0 han utilitzat In- ys ys ys ys s s ternet almenys y y an an an an an an un cop per se- 24 34 44 54 64 74 tmana en els 6 a 5 a 5 a 5 a 5 a 5 a 1 2 3 4 5 6 darrers 3 mesos de de de de de de Font: enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació de les llars 2011. INE. Gràfic 23. Ús de les TIC segons ingressos nets de la llar. Estat espanyol 2011 (%) Habitatges amb algun tipus d’ordinador 100 80 Habitatges que 60 disposen d’accés a Internet 40 20 0 50 0 € 0 € 0 € 0 € .10 .80 .70 .70 Qualitat de Vida, de 1 0 a 1 a 2 de 2 Igualtat i Esports s 0 01 s ny 1.1 1.8 é e M Pla per a la Inclusió M De De Social de Barcelona 2012-2015 Font: enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació de les llars 2011. INE. Quant a la situació laboral, els estudiants tenen els majors nivells percentuals. Això s’explica, en part, pelfet que els estudiants són més joves que la resta dels grups. En canvi, els pensionistes, dels quals unagran part són persones grans, mostren els per- centatges més baixos, juntament amb les persones que treballen com a mestresses de la llar (taula 22). Gràfic 24. Ús de les TIC segons nivell formatiu. Estat espanyol 2011 (%) 100 Persones que han utilitzat 90 l’ordinador en els 80 darrers 3 mesos 70 60 Persones que 50 han utilitzat 40 Internet en els 30 darrers 3 mesos 20 10 Persones que han 0 comprat a través de Internet en els et s ria pa pa a l à a a a n rio r re s b t ri darrers 3 mesoslfa rim a e à a e t ria io au e lt na P er nd n nd à es s r f u p A A ió u o u ro de G S ac rim ec e g ec ci ó c P S S S ó P i ca Ed u de de ac du or m E F Font: enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació de les llars 2011. INE. Taula 22 Accés a les TIC segons nivell formatiu i situació laboral. Estat espanyol 2011 Persones que Persones que Persones que han utilitzat han utilitzat han comprat a l’ordinador en els Internet en els través d’Internet darrers 3 mesos darrers 3 mesos en els darrers 3 mesos Analfabets 4,7 2,2 0 Educació primària 30,3 27,6 2,9 Segons Primera etapa de secundària 65,9 62,7 10,8 nivell Segona etapa de secundària 85,5 83,3 21,7 formatiu Formació professional de 92,7 90,5 30,5grau superior Educació superior 95,7 95,1 39,6 Altres 36,4 36,4 0 Actius ocupats 83,3 81,1 25,8 51 Actius aturats 68,2 65 12,5 Segons Estudiants 99,1 99,2 25,4 Qualitat de Vida, situació Feines de la llar 32,6 29,4 5,8 laboral Pensionistes 23,4 21,8 3,9 Igualtat i Esports Altres situacions laborals 50,6 48,5 14,2 Pla per a la Inclusió Treballador per compte aliè 84,6 82,5 26,3 Social de Barcelona Treballador per compte propi 77,6 74,5 23,7 2012-2015 Nota: Situació laboral: les xifres corresponents a aquesta variable s'han obtingut a partir de l'autoclassificació de l'entrevista. Font: Instituto Nacional de Estadística 2.7. Indicadors sobre drets personals i col·lectius 2.7.1. Vulneració dels drets civils a 2.7.2. Dones la ciutat Persisteixen les queixes per vulneració El gran sector de la població que se- de drets civils a la ciutat. Així, el 2011 gueix patint discriminacions són les l’Oficina per la No Discriminació (OND) dones. Tot i els avenços que s’han pro- va atendre 508 persones. duït en els darrers anys, encara exis- teixen indicadors que demostren les Les queixes eren atribuïdes en un 39% dificultats de les dones per harmonit- a entitats i empreses privades i un 20% zar la vida personal, familiar i laboral, a particulars. El motiu font de més dis- per a la seva promoció en llocs direc- criminació va ser la immigració, que va tius i per continuar amb la seva carrera representar el 41% de les denúncies a professional. l’OND. Així, s’observa que el nombre de do- El segon motiu amb major nombre de nes amb estudis mitjans i superiors no 52 discriminacions el formen diferents es correspon al nombre de dones que col·lectius, entre els quals es troben ocupen càrrecs de responsabilitat en Qualitat de Vida, Igualtat i Esports les treballadores sexuals. els diferents tipus d’organitzacions. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Continua existint una important bre- 2012-2015 txa salarial entre dones i homes, tal com demostren les estadístiques de l’IDESCAT. Els contractes a temps par- cial, les reduccions de jornada i altres mesures de conciliació són utilitza- des majoritàriament per les dones. En aquest sentit, s’observa que el per- centatge d’empreses que disposen de plans d’igualtat i que apliquen mesures de conciliació i teletreball són inferiors al 50%. Un indicador rellevant de la qualitat de vida fa referència al repartiment de tasques domèstiques, on el 35,4% de les dones declaren que tenen cura dels menors de 15 anys i el 33,7% dels majors de 65 anys sense cap ajuda, es- sent valors molt inferiors en el cas dels homes, segons l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2011. En el cas de les dones que exerceixen la prostitució, la seva situació de vul- nerabilitat augmenta de forma expo- nencial. 2.7.3. Col·lectiu de gais, lesbianes, 2.7.4. Poble gitano bisexuals i transsexuals Persisteixen les situacions de discri- El poble gitano és un dels col·lectius minació per l’orientació sexual, que que segueix patint discriminació. Se- prenen forma d’homofòbia, assetja- gons l’Agència Europea de Drets Fo- ment escolar (bullying), discriminació namentals (FRA), en l’àmbit estatal a la feina, en l’oci i al lleure, al món es- s’observa que prop del 9% de la pobla- portiu i també dins les residències per ció gitana d’entre 7 i 15 anys no van a a gent gran. l’escola, davant l’escàs 1% de la resta de la població. La taxa de noies que fi- Segons el diagnòstic elaborat en el nalitzen els estudis secundaris és tan marc del Pla Municipal per al Col·lectiu sols del 15%. Respecte a l’ocupació Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual remunerada (excloent l’autoocupació), 2010-2015 de l’Ajuntament de Barce- la dada general de l’estat espanyol se lona, es pot considerar que Barcelona situa prop del 42%, mentre que per a és una ciutat oberta i respectuosa amb la població gitana no arriba al 20%. En 53 la diversitat. Tanmateix, entre els en- darrer lloc, el 90% de les persones gita- questats a partir dels quals es va ela- nes viuen sota el llindar de la pobresa. Qualitat de Vida,Igualtat i Esports borar el diagnòstic, hi ha consens en el fet que l’espai públic continua marcat Pla per a la InclusióSocial de Barcelona com a heterosexual i que es continuen 2012-2015 produint agressions homofòbiques i transfòbiques. La diagnosi també assenyala que hi ha un alt nivell de preocupació en re- lació a l’àmbit educatiu, sobre el qual es considera que cal establir mesures urgents per combatre les situacions d’assetjament que viuen molts joves. Els grups que necessiten actuacions més urgents segons la diagnosi del Pla són les persones transsexuals, que són les que pateixen més discriminació, la gent gran LGTB, que davant de la de- pendència se sol trobar socialment més aïllada i amb serveis i institucions on no pot viure amb naturalitat la seva identitat de gènere o tendència sexual, i la població nouvinguda. 54 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Línies estratègiques, objectius i actuacions Estratègia de Desplegament Part II PRESENTACIÓ Una anàlisi exhaustiva de la realitat a ment de la Llei d’atenció a les persones Barcelona és el pas previ per configurar en situació de dependència. Aquest el conjunt de polítiques que es duran a desplegament és vital per a les perso- terme per a la inclusió social. A partir nes amb discapacitats, que veuen per- dels vuit àmbits d’inclusió definits en sistir algunes barreres per desenvolu- el marc conceptual, s’ha fet una diag- par una vida autònoma. nosi sobre l’estat de la qüestió, al qual s’afegeixen indicadors demogràfics i Altres factors que hem de tenir en indicadors sobre els drets individuals i compte per valorar la inclusió i la co- col·lectius. hesió social rauen en el canvi de para- digma migratori, que obliga a centrar Actualment l’augment de la taxa d’atur l’atenció en les polítiques d’integració i i de la precarietat laboral posen en risc deixar en un segon terme les d’acollida. moltes persones i famílies que cada La immigració és el motiu de discri- vegada necessiten més ajuts per a sor- minació més freqüent, segons recull 55 tir endavant. Una de les conseqüències l’Oficina per la No Discriminació, fet d’aquesta desestabilització econòmica que denota la necessària implicació en Qualitat de Vida,Igualtat i Esports és la pèrdua de l’habitatge, factor que polítiques d’integració. deixa moltes persones en condicions Pla per a la InclusióSocial de Barcelona vulnerables i amb un alt risc d’exclusió Tot plegat fa palesa la necessitat de 2012-2015 social. L’alta taxa d’atur es converteix, seguir treballant per una Barcelona així mateix, en una xifra preocupant per més inclusiva i cohesionada. La ciutat als joves, els quals veuen augmentar de les persones, com a ciutat on tots la precarietat laboral alhora que tro- els habitants gaudeixin de benestar i ben els estudis una opció cada vegada de qualitat de vida, és una prioritat del menys atractiva. govern municipal, i és en aquest sentit que el Pla per a la Inclusió Social de El progressiu envelliment de la socie- Barcelona 2012-2015 s’erigeix com el tat posa de relleu la importància d’una principal instrument de lluita contra adaptació de la ciutat a la gent gran, els factors d’exclusió que persisteixen així com la importància del desplega- a la ciutat. 1. VISIÓ 2015: BARCELONA, UNA LLARGA TRAJECTÒRIA PER A LA COHESIÓ SOCIAL La visió és un full de ruta a curt i mit- l’Ajuntament democràtic va endegar jà termini per a la política d’inclusió polítiques urbanístiques i territorials social que, farcit d’una trajectòria, uns encaminades a “fer ciutat” als ba- consensos i uns valors, ha de guiar la rris més desfavorits. Durant els anys presa de decisions en aquesta matèria 80, Barcelona va ser també pionera a en els propers anys. apostar per polítiques socials i a ende- gar programes adreçats a determinats L’Ajuntament defensa un model que col·lectius en risc, com la infància i la asseguri els drets de la ciutadania i joventut, les dones i les persones a que vetlli pel benestar de les persones l’atur. Posteriorment, es van desplegar residents, promovent la seva màxima les polítiques socials a mesura que la integració educativa, laboral, social, Generalitat de Catalunya construïa un residencial, relacional, cívica i políti- estat del benestar. ca, vetllant per la seva salut i perquè 56 tinguin l’oportunitat d’obtenir uns in- En els darrers anys s’ha enfortit la gressos suficients i estables que els concertació d’actuacions adreçades Qualitat de Vida, Igualtat i Esports permetin gaudir d’una vida digna a la a col·lectius en risc amb les entitats nostra ciutat. El govern municipal es del tercer sector social, que juguen un Pla per a la Inclusió Social de Barcelona compromet a fer el necessari perquè paper molt rellevant en aquest àmbit. 2012-2015 tothom pugui gaudir dels seus drets de Tot plegat ha tingut lloc en un entorn ciutadania a la ciutat de Barcelona. de doble consens –polític i social- que ha permès assegurar la continuïtat i ha Barcelona ha acumulat una llarga tra- facilitat l’eficàcia de les polítiques so- jectòria de treball per a la inclusió i la cials. Les polítiques de benestar han cohesió social. Ja durant el franquis- comptat tradicionalment amb el suport me els moviments veïnals van mostrar del Govern i de l’oposició municipal i, a preocupació per la pobresa i les se- més, reben un ampli suport de les enti- ves conseqüències. A partir del 1979, tats socials i de la ciutadania. 1.1. El valor d’una ciutat inclusiva i cohesionada Barcelona vol ser una ciutat inclusiva nals (familiars, veïnals, d’amics, asso- per voluntat del seu Govern, dels grups ciatives, etc.). Aquestes xarxes juguen municipals, de la societat civil i de les un rol fonamental en la inclusió, ja que persones que hi viuen. Ajuntament i actuen com a espais de socialització i ciutadania compartim el convenciment integració en la vida cívica i faciliten la que la cohesió social i el bon nivell de mobilització de suports solidaris quan convivència veïnal, resultat de l’aposta alguna persona de la xarxa es troba per la inclusió i d’altres factors, ens fan amb dificultats. Aquest és un altre fac- forts com a ciutat i com a societat. En tor tradicionalment positiu de la so- els propers anys caldrà esmerçar tots cietat catalana, d’una banda, i de les els esforços per no perdre aquesta for- ciutats denses, d’una altra. La ciutat talesa, que ens ha d’ajudar a gestionar de Barcelona compta amb una potent la crisi i ens ha de permetre aprofitar xarxa d’entitats del tercer sector que totes les oportunitats quan en sortim. realitza una acció bàsica per promoure la inclusió social de totes les perso- 57 La cohesió social a la nostra ciutat nes que conviuen a Barcelona. Cal s’assenta sobre tres bases principals: reconèixer i conservar aquest factor Qualitat de Vida,Igualtat i Esports l’acció pública, les persones i famílies positiu que suposa aquesta àmplia “fa- i les xarxes relacionals. mília social”. Aquestes xarxes faciliten Pla per a la InclusióSocial de Barcelona als seus membres oportunitats, infor- 2012-2015 a) L’acció pública macions, recursos i suport en moments El Pla impulsa una acció pública proac- difícils, i ho fan des de la proximitat. tiva. L’Ajuntament ha d’estar sempre a prop de les persones per garantir pres- El Pla fomentarà l’enfortiment del ter- tacions i serveis. Els serveis municipals cer sector social, del món associatiu i han de garantir la provisió d’eines i ins- del voluntariat, i impulsarà actuacions truments per afavorir un entorn inclu- per fer créixer la confiança amb el ter- siu i de cohesió. Però sempre des de la cer sector amb l’objectiu d’arribar a consciència que els poders públics re- acords de partenariat i de definir una quereixen de la col·laboració del teixit estratègia compartida per a la inclusió. social i de la ciutadania per reintegrar socialment una persona en situació d’exclusió i per evitar l’exclusió de les persones en risc. b) Les persones i les famílies Les persones han d’estar al centre de les polítiques i dels serveis municipals. El Pla opta per capacitar-les i potenciar la seva autonomia. Les famílies són, a la nostra societat, una xarxa bàsica de solidaritat i de protecció social. El Pla vol reforçar el dret i les possibilitats reals de les famílies d’esdevenir espais d’inclusió social i relacional, en siner- gia i complementarietat amb la resta d’àmbits. c) Les xarxes relacionals Els científics socials anomenen capital social a la riquesa de les xarxes relacio- 1.1.1. Assegurar la cohesió social en una conjuntura de crisi El govern de la ciutat mantindrà i po- que els estan provocant o els podrien tenciarà els serveis públics de la ciutat, provocar riscos reals d’exclusió; i s’emfa- tenint en compte que és imprescindi- titzaran especialment els esforços ble construir nous espais de concer- d’inclusió destinats a la infància i a tació amb el tercer sector i l’empresa l’adolescència. i incrementar la responsabilitat social de tota la societat. 1.1.3. Treballarem per la prevenció, amb dos enfocaments complementaris En els propers anys, i mentre continuem S’emfatitzarà la prevenció, centrada en treballant perquè desapareguin les for- dos moments de l’espiral d’exclusió: mes tradicionals de desigualtat, poden aparèixer noves formes d’exclusió que » En la fase prèvia o inicial de l’exclusió afectin persones i col·lectius que fins social. Quan la persona o la família es- ara no es trobaven en risc. tigui en situació de vulnerabilitat o en 58 risc de perdre -o hagi perdut- vincles Hem de treballar perquè les necessi- d’inclusió, les actuacions s’adreçaran Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tats socials no esdevinguin més àm- a evitar aquesta pèrdua i a estabilitzar Pla per a la Inclusió plies, més complexes i més dinàmi- la situació. Es treballarà per prevenir Social de Barcelona ques. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament l’entrada en una situació d’exclusió so- 2012-2015 de Barcelona ha adoptat el com- cial severa. promís d’augmentar la despesa so- cial així com de reclamar, a la resta » En la fase primerenca de l’exclusió es d’administracions públiques, el com- mirarà d’endegar estratègies de xoc, pliment de les seves obligacions a la adreçades a evitar que les situacions ciutat. En aquest sentit, el Pla instarà d’exclusió esdevinguin cròniques. al Govern de la Generalitat que com- pleixi amb els compromisos del Conve- ni d’Equipaments 2005-2007. Com cal actuar en aquesta situació? Quines respostes seran les més ade- quades en aquest entorn? Pensem que, en unes circumstàncies difícils, caldrà prioritzar, caldrà prevenir sempre que sigui possible, caldrà un enfocament integral i tranversal, caldrà treballar des de la proximitat i caldrà mobilitzar i coordinar tots els recursos de la ciutat. En un context de crisi caldrà enfortir el compromís de treball contra les des- igualtats i les noves formes d’exclusió. 1.1.2. Prioritzar, posant èmfasi en les necessitats concretes de les persones més vulnerables És a dir, posant èmfasi en aquells col·lectius que acumulin més fac- tors de risc i més greus. En l’actuació vers aquests col·lectius s’emfatitzarà l’atenció de les seves necessitats con- cretes i d’aquells elements específics 1.2. Visió integral i enfocament transversal en les actuacions Per portar a terme aquestes directrius, pública-privada, valors tots positius l’acció de l’Ajuntament i de les entitats que cal mantenir i enfortir. El tercer del tercer sector s’ha de guiar per una sector és, i ha de ser amb més força, visió integral i un enfocament transver- protagonista, actor i peça fonamental sal, tant en l’anàlisi de la situació com de la política d’inclusió social. Amb la en la identificació de persones i famí- seva col·laboració, les administracions lies en risc i en les actuacions concre- responsables del benestar de la ciuta- tes. dania, han d’incidir en la construcció contínua d’un model social que previn- Integralitat i transversalitat són im- gui i actuï contra l’exclusió i que, quan prescindibles per resoldre amb eficà- aquesta es produeixi, doni suport, ser- cia situacions que són, per definició, veis i eines a les persones excloses. multifactorials. La prevenció o la sorti- da de l’exclusió exigeix actuar de forma L’Ajuntament liderarà aquest procés simultània i coordinada sobre els dife- de mobilització d’actors públics i so- 59 rents factors que, en aquell cas con- cials a través de l’Acord Ciutadà per cret, generin situacions de risc. una Barcelona Inclusiva, però obrirà Qualitat de Vida,Igualtat i Esports també altres processos per eixamplar Pel que fa als serveis públics, caldrà co- els recursos mobilitzats i crear espais Pla per a la InclusióSocial de Barcelona ordinar accions entre totes les àrees i d’intercanvi i de coneixement per con- 2012-2015 tots els departaments que treballin per cretar accions transversals. Treballarà la qualitat de vida i la igualtat. Això exi- per implicar la ciutadania a títol indivi- geix enfortir els canals de comunicació dual en la lluita per la qualitat de vida, i coordinació entre els serveis munici- la igualtat i els drets civils –a través de pals i les altres institucions públiques models formals i informals de volun- que juguen un paper en el sistema de tariat, bon veïnatge i compromís cí- benestar i protecció social. Entre elles vic- i també el nostre teixit empresarial podríem destacar, per exemple, el De- per tal que les empreses que puguin partament de Benestar Social i Famí- s’impliquin en projectes d’inclusió so- lia, el Servei d’Ocupació de Catalunya, cial, mitjançant fórmules diverses, o a els consorcis d’Educació, Sanitari i de través dels seus programes de respon- Serveis Socials, l’Agència de Salut Pú- sabilitat social corporativa. blica, els serveis penitenciaris i de jus- tícia juvenil, l’Administració de Justícia i els cossos de seguretat. 1.2.1. Mobilitzar tots els recursos de la ciutat: públics, socials, cívics i empre- sarials En unes circumstàncies com les que estem vivint, cal mobilitzar-nos i su- mar esforços. Barcelona ha sabut su- mar voluntats i aportacions davant de grans reptes en altres ocasions. El nom de Barcelona s’ha anat con- solidant com una gran marca reco- neguda a tot arreu i que s’identifica amb solvència, serietat i rigor i tam- bé amb innovació, esperit de tre- ball, qualitat, recerca i cooperació 1.2.2. Abordar les respostes als barris des de la proximitat i l’acció amb la comunitat El govern municipal de Barcelona ha L’objectiu és que els ciutadans ens de liderar la resposta als nous rep- sentim part d’una comunitat en què tes de la inclusió social del segle XXI les persones són el centre de l’acció amb noves solucions. La proximitat política. Ara, en temps de crisi econò- és essencial perquè l’exclusió té una mica i de valors, la vida col·lectiva pren dimensió territorial molt important i més relleu que mai. La comunitat ha de perquè les actuacions per a la inclu- suplir les necessitats que de manera sió s’han de realitzar al barri i des del individual no poden garantir els seus barri. components. Per tant, la participació de les entitats 1.2.3. Coordinació institucional per del barri, tant les grans com, sobretot, abordar una realitat que traspassa la les petites, juntament amb el treball ciutat comunitari, ha de ser la norma general La cohesió social a la ciutat de Barcelo- 60 de les actuacions. na ha de ser abordada, també, amb una visió metropolitana. El contínuum urbà Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Aquesta dimensió territorial serà enca- que configura l’àrea metropolitana exi- ra més important quan alguna actuació geix coordinar determinades actua- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona pugui tenir impacte sobre la convivèn- cions amb els municipis limítrofs. En 2012-2015 cia veïnal o sobre la percepció de segu- aquest sentit, la coordinació entre el retat. En aquest sentit, les accions en conjunt d’institucions de l’àrea metro- el territori hauran d’enfortir el capital politana de Barcelona, especialment social i la confiança entre les perso- dels municipis limítrofs de la capital, nes residents a través de dinàmiques serà necessària per fer front a una d’acció comunitària. realitat que traspassa la ciutat. 1.3. El Mapa de Ciutat A l’Ajuntament, el mapa estratègic taris per a cadascun dels beneficiaris. I que actua com a pedra angular de tot l’assoliment dels objectius dels bene- el model de planificació i gestió per ficiaris es tradueix en l’assoliment de objectius és l’anomenat Mapa de Ciu- la visió. tat, que recull els grans objectius del mandat i expressa els resultats finals Els valors que es volen aconseguir amb l’acció Els valors que ha definit l’Equip de Go- municipal. vern configuren una veritable agenda del canvi, pretenen contribuir a bastir El Mapa de Ciutat consta d’una sèrie nous ponts entre la política i la societat d’elements: a la qual serveix i han d’inspirar l’acció de govern dels propers quatre anys. Els » La visió de l’organització és el lema valors definits es poden agrupar al vol- que encapçala el Mapa de Ciutat. Re- tant de tres principis: lideratge, proxi- cull l’essència d’allò que es vol asso- mitat i eficiència: 61 lir en darrera instància a llarg termini. Els valors de l’organització són un altre LIDERATGE: una ciutat amb un fort li- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports element fonamental. deratge i visió de futur; capitalitat i re- generació, emprendre i donar valor a la Pla per a la InclusióSocial de Barcelona » Els eixos estratègics han de perme- marca Barcelona. 2012-2015 tre assolir la visió. Cadascun dels ob- jectius del Mapa de Ciutat contribueix PROXIMITAT: escoltar i reaccionar, de forma prioritària a algun d’aquests equitat i fermesa. eixos estratègics. EFICIÈNCIA: estratègia, Ajuntament » Les perspectives representen les facilitador, acció transversal i en equip, etapes de creació de valor, des dels re- excel·lència i ambició amb priorització, cursos fins als beneficiaris finals. col·laboració entre ens públics i pri- vats, esperança i il·lusió. Els objectius de ciutat són les prioritats en les quals s’enfocarà l’acció munici- pal al llarg del mandat, definides per l’alcalde i l’Equip de Govern. La defini- ció del Mapa de Ciutat constitueix un gran exercici de priorització: el Mapa no tracta de reflectir tot allò que realit- za l’Ajuntament, sinó de marcar clara- ment la direcció cap on s’ha d’enfocar l’acció municipal. Finalment, cal desta- car que el Mapa de Ciutat: » Es construeix principalment de dalt a baix; és a dir, des de la visió i les lí- nies estratègiques, la perspectiva dels beneficiaris, fins a la perspectiva de l’estructura i dels recursos. » S’executa, però, bàsicament en sentit invers, de baix a dalt: els recursos clau permeten disposar de l’estructura ne- cessària per assolir els resultats priori- 2. PRINCIPIS RECTORS DEL PLA 2.1. 2.2. Universalitat, solidaritat i ac- Prevenció i proactivitat cessibilitat dels drets socials Els poders públics han de seguir tre- La realitat actual demana la definició ballant perquè totes les persones de polítiques públiques orientades a gaudeixin dels seus drets socials, ga- fer front als efectes de la conjuntura rantint la igualtat d’oportunitats en econòmica sobre els drets i les neces- l’accés a uns serveis de qualitat. Hem sitats bàsiques de les persones. Però de treballar per avançar cap a una ciu- no podem oblidar que per avançar cap tat on tothom vegi garantit l’exercici a una societat inclusiva i cohesionada dels seus drets, de manera que pugui hem de fer un esforç encara major en la gaudir d’una vida digna i exercir els prevenció, en la proactivitat i en la in- drets de ciutadania (tenint en compte versió social. Els poders públics han de els eixos de desigualtat: sexe, edat, ori- basar-se en el coneixement de la rea- gen, ètnia, territori i orientació sexual o litat per tal d’incidir en les veritables religiosa). causes dels problemes, per més com- plexes que siguin. 62 En el projecte comú de ciutat inclusiva i cohesionada, ningú no pot quedar en- Hem d’actuar en el curt termini, però Qualitat de Vida, Igualtat i Esports rere, i és per això que els serveis bàsics també hem de dissenyar actuacions i han de disposar de recursos públics polítiques per al mitjà i llarg termini. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona suficients. Hem d’avançar cap a una 2012-2015 ciutat equitativa que prioritzi la igual- tat d’oportunitats i la justícia social. Hem de treballar també perquè la res- ponsabilitat ciutadana i la consciència dels deures que la ciutadania signifi- qui es desenvolupi paral·lela-ment a la consciència del ciutadà com a posseï- dor de drets. Ser ciutadà significa ser subjecte de drets i també de deures. 2.3. 2.4. Integralitat i transversalitat Participació, consens i cores- ponsabilitat Donada la naturalesa multidimensio- La participació en el disseny, la formu- nal del fenomen de la inclusió social, lació i la posada en marxa de les políti- l’actuació municipal s’ha de basar en el ques públiques és un valor destacat de principi d’integralitat, és a dir, procurar tots els sistemes democràtics que fo- una atenció a la persona que cobreixi menten la governança Hem de fomentar els diferents aspectes i dimensions una gestió de les polítiques públiques que l’afecten. Per la mateixa raó, tota activa i oberta que permeti la interlo- l’actuació municipal haurà de con- cució entre les institucions públiques templar la inclusió social com un dels i la societat civil. A més, en el nostre punts que cal treballar en el mandat. cas, els poders públics han de procurar Així, el principi de transversalitat fa pa- que el tercer sector d’acció social sigui lesa la necessitat de tractar la inclusió partícip del projecte de ciutat, creant des dels diferents àmbits i sectors de vincles de treball i col·laboració, així la política pública. com compartint coneixement amb ell. Serà mitjançant la participació social 63 que assolirem majors consensos polí- tics i socials, els quals ens permetran Qualitat de Vida,Igualtat i Esports apel·lar a la coresponsabilitat com a principi d’actuació de la ciutat, cores- Pla per a la InclusióSocial de Barcelona ponsabilitat que ha de ser proporcio- 2012-2015 nal al rol i competències de cada actor dins la societat. 2.5. 2.6. Proximitat Enfocament a persones i famílies Per realitzar polítiques públiques més La política social s’orienta a les neces- sensibles i eficients en una ciutat com- sitats de les persones. Elles són les plexa i diversa com Barcelona hem de principals destinatàries del conjunt treballar no sols amb una perspectiva d’actuacions municipals. El govern global de ciutat, sinó també des de la municipal vol actuar en l’entorn més proximitat. Això implicarà dues coses: proper de la persona i és per això que d’una banda, haurem de treballar ate- promourà noves actuacions en el marc nent les necessitats específiques de de l’àmbit familiar i de l’entorn comuni- cada barri i districte; de l’altra, hau- tari. Les famílies són el primer nucli de rem de fer un esforç addicional perquè convivència intergeneracional, de cura, l’estructura s’apropi a la persona. Amb solidaritat i transmissió de valors. tot, l’Ajuntament vol assegurar serveis de qualitat amb criteris compartits a Les relacions familiars i els vincles tot el territori. positius que s’hi acostumen a establir 64 faciliten el desenvolupament de cada El principi de proximitat implica que individu en el marc de la seva societat Qualitat de Vida, Igualtat i Esports els poders públics sàpiguen escoltar de referència. A la nostra societat ha des de l’entorn més proper, és a dir, les augmentat la diversitat familiar, des Pla per a la Inclusió Social de Barcelona persones, el teixit associatiu i veïnal d’un punt de vista tant estructural com 2012-2015 dels barris, i els districtes com a nucli cultural. urbà més gran. Així, es podran definir i engegar de forma flexible i cooperativa A més, l’anàlisi de les relacions familiars polítiques adaptades a les necessitats i dels recursos econòmics als quals te- de les persones i respectuoses amb les nen accés les llars (o unitats familiars) dinàmiques socials generades. mostra l’existència d’importants des- igualtats intrafamiliars i interfamiliars, de manera que la política social ha de donar resposta a les necessitats so- cials de les persones i les seves famí- lies i, en especial, a les necessitats de les més vulnerables, per potenciar-ne l’autonomia. Per poder fer una política social efectiva i preventiva cal que els plans i programes d’acció municipal treballin des de tres línies bàsiques: la individual, la familiar i la comunitària. Cal donar suport a la família en les se- ves funcions de criança, protegint els drets dels infants; i també en les se- ves funcions de cura al llarg de la vida, protegint els drets de la gent gran; cal promoure recursos per lluitar contra la pobresa de moltes famílies; cal pro- moure mesures a favor de la concilia- ció de la vida familiar i la laboral que no carreguin més pes sobre les dones. En aquest sentit, cal promocionar també una nova cultura del temps i del treball a la vida quotidiana que també ajudi a articular la vida familiar, la laboral i la participació social. 2.7. 2.8. Intervencions adequades al ci- Igualtat en la diversitat cle de vida i amb visió de gènere L’enfocament del cicle de vida suposa Una ciutat justa, cohesionada i agra- que els poders públics estiguin alerta dable ha de ser una ciutat que valori la als riscos que cada moment vital pot diversitat en tots els seus àmbits, i on suposar per a una persona en termes tothom pugui participar en la creació d’exclusió. Actualment el cicle de vida del seu projecte comú. Aquest objec- compta amb un conjunt de fluctua- tiu s’ha d’assolir mitjançant la igualtat cions que fins ara no s’havien tingut d’oportunitats de tots els seus resi- presents des de l’esfera política. Així, dents -la qual inclou també la igual- la mobilitat geogràfica, el canvi de fei- tat d’accés a la participació en la vida na periòdic i la precarietat en les rela- social i en l’esfera pública-, garantint cions de parella i familiars, obliga als l’acció positiva per atendre, si és ne- poders públics a atendre els diferents cessari, minories o condicions de di- períodes vitals d’una persona com a versitat. La igualtat en la diversitat eina preventiva. implica una atenció acurada a aquesta diversitat per poder copsar les especi- 65 Hem de realitzar intervencions ade- ficitats i necessitats de cada persona. quades al cicle de vida per enfortir el El Pla promourà la perspectiva de gè- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports caràcter preventiu de la política social nere en totes les actuacions per la in- per trencar amb la transmissió inter- clusió. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona generacional de la pobresa i l’exclusió 2012-2015 i, en darrer lloc, per millorar la qualitat de vida i la gestió del temps dels ciuta- dans, sempre tenint en compte la visió de gènere. 2.9. 2.10. Coordinació interinstitucional Eficiència, transparència i gestió innovadora i àgil Barcelona és el nucli d’una àrea metro- Per ser eficients, cal, en primer lloc, politana dins la qual es mouen lliure- una coordinació dels recursos de què ment cada dia les ciutadanes i els ciu- ja disposem, i, en segon, una optimit- tadans sense prestar atenció als límits zació de tots ells. El govern municipal urbans. És per això que els poders pú- vol afavorir una gestió eficient dels re- blics han de crear instruments de coor- cursos per a la inclusió de què dispo- dinació per donar respostes adaptades sa la ciutat, i és per això que seguirà a aquest fenomen. La realitat de la ciu- promovent l’intercanvi de coneixement tat obliga a la coordinació entre les di- i experiències amb el teixit associa- ferents administracions públiques que tiu, i especialment amb el tercer sec- operen en el territori en l’àmbit de les tor. En aquest sentit, la transparència polítiques d’inclusió social. ha de ser un altre principi de la nostra manera de treballar. La transparència és necessària per generar confiança i 66 implica assumir les responsabilitats. Amb eficiència i transparència podrem Qualitat de Vida, Igualtat i Esports veure què hem fet bé i què no. I és en aquest sentit que podem parlar de ges- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona tió innovadora. Hem de treballar par- 2012-2015 tint d’avaluacions que permetin dis- senyar polítiques a mitjà i llarg termini, i partint també de l’experiència acumu- lada dels serveis municipals i del ter- cer sector. Hem de treballar amb una orientació a resultats, eliminant dupli- citats i reduint la burocràcia; si cal, re- visant les ordenances municipals. 3. LÍNIES ESTRATÈGIQUES, OBJECTIUS I ACTUACIONS DEL PLA El Pla s’organitza en quatre línies es- La tercera línia recull les prioritats de tratègiques que es despleguen en ob- l’administració municipal sobre la in- jectius i actuacions. Per a cada línia clusió social: serveis socials i atenció estratègica s’incorpora un conjunt a persones vulnerables, alimentació, d’objectius que volen indicar el camí habitatge, inserció sociolaboral, in- que seguirà l’actuació municipal per fància en risc i atenció a col·lectius avançar cap a la ciutat inclusiva. en risc d’exclusió. I en darrer lloc, la quarta línia apunta al treball que des La primera línia estratègica té a de l’administració municipal hem de veure amb la manera de treballar de fer conjuntament amb les entitats l’Ajuntament. Hem de treballar d’una del territori i del tercer sector d’acció manera més inclusiva, és a dir, adoptant social. una visió i un plantejament integrals. El desplegament del Pla per a la In- La segona línia reflecteix la incorpo- clusió Social de Barcelona 2012- 67 ració d’objectius i actuacions per a la 2015 es durà a terme conjuntament inclusió social des de totes les àrees amb l’Acord Ciutadà per una Barce- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports de l’administració municipal, més en- lona Inclusiva, implicant així el teixit llà de les actuacions que es desenvo- associatiu i la ciutadania. Així mateix, Pla per a la InclusióSocial de Barcelona lupin des de Qualitat de Vida, Igualtat és necessari treballar i desplegar el 2012-2015 i Esports. Pla amb el màxim consens polític. Línies estratègiques del Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 1. L’Ajuntament de Barcelona, una administració municipal inclusiva 2. Barcelona, ciutat inclusiva i cohesionada 3. Les persones i el barri, centrals en les polítiques de qualitat de vida i igualtat 4. Una estratègia compartida amb la societat civil i la ciutadania 3.1. L’Ajuntament de Barcelona, una administració municipal inclusiva El Pla per a la Inclusió Social de Barce- de l’Ajuntament i la ciutadania, amb lona 2012-2015 impulsarà actuacions l’objectiu de conèixer millor les neces- per garantir la integralitat, la transver- sitats i poder treballar conjuntament. salitat, la coordinació interna i la cores- Així mateix, altres mesures cerquen ponsabilitat i coordinació institucional també generar espais conjunts de en la construcció de la ciutat inclusiva. trobada, intercanvi i aprenentatge en- El conjunt de l’actuació municipal ha tre tots els serveis públics implicats d’integrar la inclusió social i ha de tre- en la inclusió social, siguin de ges- ballar amb una visió i un plantejament tió directa, externalitzada o concer- integrals. tada, així com mecanismes conjunts d’avaluació i seguiment de resultats. És per això que aquesta línia estra- Amb tot, caldrà considerar un factor tègica desenvolupa mesures amb clau l’assistència tècnica als profes- l’objectiu de millorar els canals de co- sionals de l’Administració perquè tre- 68 municació entre les diferents àrees ballin amb una visió integral i inclusiva. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 L’Ajuntament de Barcelona, una administració municipal inclusiva Objectius A.01. Treballar per a la inclusió social des de tots els àmbits municipals. A.02. Millorar la coordinació en l’execució de les actuacions municipals inclusives. A.03. Millorar l’atenció ciutadana inclusiva des de totes les àrees. A.04. Promoure la recerca sobre inclusió social en l’àmbit acadèmic. A.05. Fomentar la transferència activa de bones pràctiques. A.06. Fomentar la innovació per a la inclusió social. A.07. Fer de l’Ajuntament un referent del sector públic en l’àmbit de la responsabi- litat social corporativa. 69 A.08. Aprovar i desplegar una instrucció municipal sobre la contractació responsable. A.09. Desenvolupar una estratègia compartida a través de l’Acord Ciutadà. Qualitat de Vida, A.10. Promoure la coordinació institucional entre les administracions catalanes Igualtat i Esports responsables de la inclusió. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona A.11. BCN ciutat inclusiva, referent internacional i solidari. 2012-2015 Actuacions 1.01. Incloure actuacions per a una Barcelona inclusiva a les estratègies i objec- tius de totes les àrees municipals. 1.02. Incorporar actuacions inclusives al PAM i al Pla d’Inversions (PIM). 1.03. Definir i concretar amb mesures un model d’administració inclusiva. 1.04. Creació d’un grup de treball específic i transversal per avançar cap a una administració inclusiva. 1.05. Crear mecanismes àgils i eficaços de comunicació i intercanvi transversal entre els àmbits municipals que treballen per a la inclusió. 1.06. Impulsar l’atenció inclusiva envers els ciutadans simplificant i reduint proce- diments i millorant els canals de comunicació. 1.07. Integrar tots els canals d’atenció (web, telèfon, xarxes socials, presencial) en eines i instruments que els facin més inclusius. 1.08. Generalitzar la inclusió de clàusules de contingut social a tota la contracta- ció municipal. 1.09. Garantir la inserció laboral de persones en risc (un mínim del 5% d’hores treballades o del 5% del pressupost total) en tota la contractació municipal. 1.10. Garantir el compliment efectiu de la reserva del 2% de persones amb disca- pacitat en el personal al servei de l’Ajuntament, així com els seus ens autò- noms i empreses públiques. 1.11. Mantenir la reserva social fins arribar al 20% en contractes negociats i me- nors de l’Ajuntament. 1.12. Mesurar el retorn social dels programes municipals. 1.13. Participar en les xarxes internacionals i col·laborar en l’organització del Con- grés Mundial de Ciutats Educadores per a la Inclusió (2014). 1.14. Fer el seguiment de l’aprovació i el desplegament de la nova Llei de mecenat- ge i alinear-hi les polítiques de la ciutat. 3.2. Barcelona, ciutat inclusiva i cohesionada El caràcter transversal i complex d’un a l’emprenedoria i per consolidar la fenomen social com és la inclusió obli- Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Bar- ga a pensar i dirigir-hi esforços des de celona, entre altres. totes les àrees de l’administració mu- nicipal. Sigui quin sigui l’objecte prin- L’Àrea d’Hàbitat Urbà també des- cipal d’una política pública, i sigui qui- plegarà un conjunt de mesures per na sigui la matèria que tracta, hem de avançar cap a una ciutat inclusiva i co- tenir en compte que sempre tindrà uns hesionada com són la millora i la sim- efectes o altres sobre la inclusió i la plificació dels serveis de les Oficines cohesió social. d’habitatge o la recerca d’iniciatives de col·laboració entre l’Ajuntament, És per això que en el procés de for- els agents socials i la ciutadania per mulació d’objectius i actuacions del desplegar els objectius de l’àrea. Pla d’actuació municipal (PAM), cada També se sumaran esforços per pro- 70 àrea ha determinat les mesures que moure l’economia verda i la innova- desenvoluparà en matèria d’inclusió ció en aquest camp, per millorar en Qualitat de Vida, Igualtat i Esports durant el mandat actual. Serà també l’eficiència energètica i la qualitat en l’actuació quotidiana que les àrees ambiental, i, per estendre i fomentar Pla per a la Inclusió Social de Barcelona municipals hauran de definir actua- la cultura de la sostenibilitat. Així ma- 2012-2015 cions concretes per a la inclusió so- teix, treballarà per fer de l’espai públic cial. D’aquesta manera, totes les àrees un espai més segur i accessible. desplegaran mesures per avançar cap a la ciutat inclusiva, referint-se a te- Des d’Educació es treballarà per mes d’educació, cultura, urbanisme, augmentar les places i la ràtio de economia i ocupació, així com també professors-alumnes de les escoles de seguretat i mobilitat, i, de recursos. bressol. També s’incrementarà la qua- litat del sistema escolar, es promourà Des de l’Àrea de Seguretat, la Preven- l’educació en valors i es desplegaran ció i la Mobilitat, es treballarà, entre diferents programes i instruments per altres aspectes, per millorar la se- augmentar l’èxit escolar i lluitar contra guretat viària, especialment la dels l’absentisme i l’abandonament. escolars i la gent gran, i per millorar el Servei de Transport Públic i també L’àmbit de Cultura i Coneixement tre- les connexions i infraestructures de ballarà per posar en valor el patrimoni mobilitat i transport de la Regió Me- de la ciutat i promoure les manifesta- tropolitana. També es treballarà con- cions de la cultura popular i tradicio- juntament amb el teixit associatiu la nal com a element educatiu i de co- prevenció i la resolució de conflictes hesió, alhora que definirà una xarxa de la comunitat. d’equipaments culturals de proximitat orientada a la formació, la creació i la Per la seva banda, des d’Economia, producció, i promourà Barcelona com Empresa i Ocupació es treballarà per a ciutat universitària referent. posar en marxa un nou model de rela- ció entre l’administració, les empreses Finalment, l’Àrea de Recursos treba- i els centres de coneixement per po- llarà, entre altres, per la simplificació tenciar el creixement econòmic; per i la millora dels canals de comunica- reorientar els serveis d’ocupació cap a ció amb l’administració, tot afavorint la demanda real mitjançant nous ser- la participació i la interacció amb la veis i programes; per fomentar la mi- ciutadania, i, per crear canals de rela- llora de la qualitat i la competitivitat ció estables entre l’administració i les del sector comercial; per donar suport associacions. 3.3. Les persones i el barri, centrals en les polítiques de qualitat de vida i igualtat El Pla per a la Inclusió Social de Bar- Ordre dels apartats: celona 2012-2015 impulsarà noves mesures per adaptar els serveis so- î Serveis socials bàsics cials i els altres serveis que vetllen per la qualitat de vida i el benestar de les persones als nous fenòmens d’exclusió î Persones vulnerables social. Ho farà des del barri i per al bar- i en situació de pobresa ri, entès com a unitat bàsica per a la gestió de la vida quotidiana. î Ajuda alimentària Entre les mesures, es recull la reduc- î Habitatge ció del període d’espera als centres de serveis socials bàsics amb l’objectiu de poder atendre en el menor temps î Inserció sociolaboral possible totes les persones que hi 71 acudeixin. També es renovaran alguns î Infància i família equipaments i se’n crearan de nous, Qualitat de Vida,Igualtat i Esports com ara infraestructures per a les per- î Adolescència i joventut sones sense llar, per a persones amb Pla per a la InclusióSocial de Barcelona discapacitat, i també per a la petita î Gent gran 2012-2015 infància, l’adolescència i la joventut. El Pla també impulsarà mesures per millorar la inclusió d’altres col·lectius î Salut vulnerables, com les persones nouvin- gudes o el col·lectiu de gais, lesbianes, î Drets civils bisexuals i transsexuals. î Dona Tot i el caràcter sectorial i específic de les mesures, el Pla vol garantir que î Immigració les actuacions es plantegin com un tot harmònic que miri més enllà dels àm- bits d’actuació específics. La Comissió î Persones amb discapacitat de seguiment del Pla, l’òrgan i les fun- cions de la qual s’especifiquen més en- î Esports davant, vetllarà per garantir-ho. î Ciutadania activa, participació Totes les mesures es duran a ter- i voluntariat me emfatitzant l’enfocament ge- nerador d’autonomia que miri per l’apoderament de les persones ateses pels serveis d’inclusió. Només així es podran assolir quotes d’inclusió i cohe- sió social duradores i sostenibles. Serveis socials bàsics Objectius C.01. Millorar la qualitat de l’atenció i l’eficiència que presten els centres de ser- veis socials bàsics. C.02. Avançar en el desplegament de la Llei de l’autonomia personal i atenció a la dependència. C.03. Millorar i ampliar la cobertura dels serveis de teleassistència i d’ajuda domi- ciliària garantint l’accés a tothom que ho necessiti. C.04. Avançar en el procés de transferència de serveis socials d’atenció especialit- zada al Consorci de Serveis Socials (CSS) de Barcelona per tal de millorar-ne la qualitat . 72 C.05. Consolidar i ampliar el Programa Radars promovent la col·laboració cívica. Qualitat de Vida, C.06. Treballar conjuntament amb el tercer sector d’acció social. Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Actuacions 2012-2015 3.1. Reduir en 10 dies, amb l’objectiu de suprimir-les, les llistes d’espera dels centres de serveis socials bàsics, sense afectar la qualitat del servei, i millo- rar el temps de resposta d’atenció ciutadana als mateixos centres. 3.2. Finalitzar l’adaptació al nou model de tots els centres de serveis socials de Barcelona 3.3. Agilitzar els tràmits per a les ajudes socials, estudiant la possibilitat de crear un expedient únic. 3.4. Donar resposta, a través del conjunt de serveis socials municipals, a totes les necessitats. 3.5. Seguir treballant per assolir, quan sigui possible des d’un punt de vista nor- matiu, la ràtio d’educadors socials, incorporant professionals als centres de serveis socials bàsics. 3.6. Millorar el temps de resposta en l’elaboració i resolució dels Plans indivi- duals d’atenció (PIA). 3.7. Garantir la cobertura dels Serveis d‘atenció personal i neteja i el servei de teleassistència a totes les persones dependents amb dret reconegut per la LAPAD. 3.8. Demanar la transferència, de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials, de tots els serveis socials d’atenció especialitzada. 3.9. Garantir el Servei d’Atenció Domiciliària a totes les famílies en situació de risc social que, a partir de la valoració dels serveis socials bàsics, reque- reixen d’un servei d’atenció domiciliària per desenvolupar una tasca de caràcter socioeducatiu amb l’objectiu de millorar la capacitat d’atenció a les necessitats bàsiques i de cura dels fills i/o per millorar les habilitats per des- envolupar les funcions parentals. 3.10. Estendre el Programa Radars a diferents districtes de la ciutat. 3.11. Activar i potenciar la utilització dels serveis del tercer sector i altres ens pú- blics per a la inserció social dels sectors més vulnerables de la població. 3.12. Defensar el dret a l’opció de vida independent a la cartera de serveis socials de Barcelona. 3.13. Desenvolupar Plans d’actuació social territorial (PAST) en cadascun dels dis- trictes i cadascun dels centres de serveis socials de la ciutat. Persones vulnerables i en situació de pobresa Objectius C.07. Desenvolupar el Programa d’atenció a persones sense sostre, tot ampliant la dotació dels serveis i equipaments disponibles. C.08. Millorar els dispositius d’atenció a les situacions de pobresa extrema i de cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació i d’habitatge. C.09. Ajustar el nombre de places de menjador social existents a les necessitats d’alimentació que es detectin. C.10. Incidir en l’engegada del Model d’intervenció en població sense llar a Cata- lunya elaborat i consensuat entre el Govern de la Generalitat, els ens i les entitats socials de Catalunya, per implementar-lo a la ciutat de Barcelona un cop s’hagi aprovat pels òrgans de la Generalitat. 73 C.11. Potenciar una xarxa de serveis de benestar de ciutat de responsabilitat pú- Qualitat de Vida, blica fonamentada en el coneixement de la realitat i que compti amb la par- Igualtat i Esports ticipació activa d’entitats, agents socials i ciutadania. Pla per a la Inclusió C.12. Consolidar els acords de col·laboració entre el Programa sense sostre i els Social de Barcelona 2012-2015 programes de salut mental. Actuacions 3.14. Obrir una nova seu del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelo- na (CUESB) amb una dimensió d’àmbit metropolità. 3.15. Incrementar la dotació econòmica per atendre les necessitats bàsiques de les famílies vulnerables. 3.16. Desplegar un pla d’actuació preventiva per evitar que les persones es quedin sense llar, de manera coordinada amb els serveis socials bàsics del territori. 3.17. Posar en marxa un equipament d’allotjament puntual per a persones i famí- lies que han patit una situació d’emergència o urgència social dins del nou CUESB i un equipament més per a persones vulnerables. 3.18. Fer un tractament integral que tingui en compte els responsables de salut, educació, inserció laboral, habitatge, cossos de seguretat i jutjats com a pre- venció de malalties mentals dels sense sostre. 3.19. Pla d’assentaments irregulars 3.20. Prevenció, informació, detecció i seguiment dels assentaments. 3.21. Dispositiu d’inserció social i autonomia amb allotjament temporal per a per- sones que viuen en assentaments. 3.22. Resposta ordinària d’emergència social per a persones que viuen en assen- taments. 3.23. Oferir programes de retorn voluntari per a persones que viuen en assenta- ments. 3.24. Pla de la Franja del Besòs Ajuda alimentària Objectius C.13. Incrementar els recursos i crear nous instruments i eines d’actuació en re- lació amb la distribució d’ajuda alimentària per a persones en situació de pobresa. C.14. Cercar i oferir noves fórmules per a la distribució alimentària als qui ho ne- cessiten. Actuacions 3.25. Garantir la cobertura de necessitats d’alimentació a l’alumnat amb indicis 74 d’alimentació deficient o inadequada. 3.26. Incrementar el pressupost per als àpats dels menjadors socials. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 3.27. Ubicar 4 nous serveis de menjador social seguint criteris d’equilibri territorial Pla per a la Inclusió que suposaran 300 noves places mitjançant acords amb entitats del tercer Social de Barcelona sector i ampliar els acords amb les entitats socials per incrementar el nom- 2012-2015 bre de places. 3.28. Reforçar el Programa d’àpats en companyia adreçat a gent gran vulnerable mitjançant 5 menjadors més (que equival a 95 places) sota criteris d’equilibri territorial i de proximitat. 3.29. Garantir que hi hagi un menjador social que ofereixi el servei d’àpats en com- panyia a cada districte i estudiar solucions per poder oferir aquest servei els 365 dies de l’any. 3.30. Treballarem amb el Banc dels Aliments per aconseguir que a cada districte hi hagi centres distribuïdors suficients. 3.31. Creació de la Taula Solidària d’Aliments de Barcelona. Habitatge Objectius C.15. Articular les mesures necessàries per augmentar el parc d’habitatge social a Barcelona d’acord amb les altres administracions i els agents econòmics i so- cials. C.16. Contribuir, en la mesura que sigui possible, a evitar processos de llançament idesnonament a la ciutat, i, en qualsevol cas, fer tot el possible per reduir l’efecte negatiu d’aquests processos quan es produeixin, especialment en aquells casos que afectin a menors i/o a altres persones vulnerables. C.17. Millorar els sistemes d’accés a l’habitatge. C.18. Facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer de preu assequible, incrementant el parc públic i privat mitjançant polítiques pròpies i acords amb els agents 75 econòmics i socials. Qualitat de Vida, C.19. Augmentar els recursos econòmics i el nombre d’equipaments i serveis des- Igualtat i Esports tinats a millorar l’atenció a les persones i famílies que pateixen processos de Pla per a la Inclusió llançament o desnonament. Social de Barcelona 2012-2015 C.20. Millorar el sistema d’adjudicació d’habitatges destinats a emergències so- cials, atenent especialment persones econòmicament i social més vulnera- bles, treballant conjuntament amb la regidoria competent. Actuacions 3.32. Posar en marxa dos nous centres d’acolliment temporal familiar, amb un total de 65 unitats habitacionals i fins a un màxim de 260 places, per a persones i famílies afectades per processos de llançament o desnona- ment. 3.33. Incrementar el nombre d’habitatges de lloguer de preu assequible, que es destinaran prioritàriament a cobrir les emergències socials i els con- tingents especials. Amb aquesta finalitat, se signaran convenis amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona i amb algunes entitats financeres. 3.34. Dedicar una partida pressupostària específica per a la compra de pisos per augmentar el parc d’habitatge de lloguer de preu assequible. 3.35. Obrir un nou equipament municipal per persones amb necessitats so- cioeconòmiques per substituir els actuals allotjaments, oferint una mi- llora qualitativa substancial en l’atenció i el seguiment social a les per- sones ateses i una major qualitat de vida. 3.36. Promoure accions de sensibilització per als propietaris de pisos buits, per tal que s’animin a cedir-ne la gestió a la Borsa d’habitatge de lloguer social. 3.37. Desenvolupar un nou servei de mediació entre propietaris i llogaters a les Oficines d’Habitatge per tal d’evitar, en la mesura que sigui possible, els procediments judicials instats pels propietaris dels habitatges. 3.38. Negociar amb bancs i caixes, sempre que això sigui possible, per acon- seguir una negociació amb els afectats que intenti evitar l’inici del pro- cés de llançament. 3.39. Signar convenis amb els diversos operadors judicials (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Departament de Justícia de la Generalitat i els col·legis d’advocats i de procuradors) per tal que els serveis socials muni- cipals puguin preveure una resposta en aquells desnonaments que hagin d’afectar menors o altres persones vulnerables anticipadament. 3.40. Incrementar el nombre d’habitatges d’inclusió, tant els de gestió munici- pal com els que es posaran a disposició d’entitats de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. 3.41. Incrementar les hores d’atenció del Servei d’Assessorament Jurídic de les Oficines de l’Habitatge a disposició de les persones i famílies que es tro- ben en risc o en procés de desnonament. 76 3.42. Subvencionar l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de natura- lesa urbana (plusvàlua) en els casos de dació en pagament d’habitatge ha- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports bitual, sempre que es compleixin els requisits socials i econòmics mínims. Pla per a la Inclusió 3.43. Augmentar els fons destinats a donar ajuts a les famílies que pateixen Social de Barcelona risc de desnonament a causa d’una manca de pagament, i, a subvencionar, 2012-2015 quan cal, el preu del lloguer a aquelles famílies que accedeixen als habi- tatges del Patronat municipal. 3.44. Desenvolupar un procés participatiu ciutadà, mitjançant les TIC, per a la recerca de propostes innovadores per millorar les condicions d’accés a l’habitatge i activar el mercat de l’habitatge social. 3.45. Continuar desplegant els programes del Pla d’Habitatge de Barcelona 2008- 2016 orientat als col·lectius que tenen problemes per accedir a l’habitatge i als col·lectius que estan en risc de perdre’l. Inserció sociolaboral Objectius C.21. Afavorir la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió (joves, atu- rats de llarga durada, treballadors sexuals, persones amb discapacitat, per- sones que han patit drogodependència, etc.). C.22. Oferir programes de formació per a persones en situació d’atur, amb dificul- tats específiques o en risc d’exclusió. C.23. Fomentar la innovació social i impulsar l’emprenedoria social, especialment entre aturats. C.24. Reconèixer i col·laborar amb les empreses inclusives així com amb aquelles socialment responsables que tenen pràctiques inclusives en la inserció la- boral. 77 C.25. Promoure l’accés a les TIC de tota la ciutadania, especialment aquella amb Qualitat de Vida, major risc d’exclusió digital. Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Actuacions 2012-2015 3.46. Promoció del Programa d’Inserció Sociolaboral de persones en risc d’exclusió social (PISL), així com d’altres programes específics vers col·lectius amb dificultats d’inserció, que tenen com a objectiu l’organització d’un conjunt d’accions ocupacionals que permetin l’accés a un itinerari d’inserció als des- tinataris del programa identificats prioritàriament des dels Serveis socials bàsics de la ciutat. 3.47. Programa personalitzat de recerca de feina. 3.48. Programes específics: programes mixtos de formació i treball; programes d’experienciació laboral; programes de formació i inserció per a persones en atur de llarga durada i de baix nivell formatiu; programes de formació i inser- ció per a joves aturats amb baix nivell formatiu (alguns d’aquests es realitza- ran en el marc del Projecte treball als barris, que incidirà especialment en 12 barris de la ciutat) i Pla jove formació-ocupació (suport i col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona). 3.49. Suport a programes de qualificació professional inicial adreçat a joves sense feina i que no estudien. 3.50. Assessorament sociolaboral a col·lectius específics (projecte suport a famí- lies, etc.), mitjançant sessions d’informació i orientació laboral per a l’accés al treball. 3.51. Promoure la formació i l’ocupació de les persones amb discapacitat. 3.52. Afavorir la inclusió sociolaboral de les dones provinents del Pla d’abordatge integral del treball sexual. 3.53. Donar a conèixer a les empreses d’inserció i als centres especials de treball les possibilitats de prestació de serveis a l’Ajuntament. 3.54. Circuit d’inclusió de persones en risc d’exclusió en empreses contractades per l’Ajuntament de Barcelona. 3.55. Projectes d’inserció per a persones d’ètnia gitana. Infància i família Objectius C.26. Potenciar els serveis de suport a la família i d’atenció a la petita infància. C.27. Consolidar el Servei de famílies col·laboradores. C.28. Consolidar els Serveis d’atenció a la infància i l’adolescència (SEAIA) en el marc del Contracte-programa amb la Generalitat de Catalunya. C.29. Promoure projectes d’atenció social preventiva dirigits a evitar que la po- bresa infantil esdevingui crònica. C.30. Donar suport a serveis i projectes de promoció de l’educació inclusiva en el temps lliure. C.31. Potenciar els serveis d’intervenció socioeducativa amb infants per compen- 78 sar deficiències i estimular els recursos dels infants i llurs famílies, i contri- buir, així, a trencar el cercle de pobresa o risc social generacional. Qualitat de Vida, C.32. Millorar la coordinació entre els serveis de diferents administracions en Igualtat i Esports l’àmbit de la prevenció i l’atenció social de la infància i llurs famílies. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona C.33. Fomentar mesures que afavoreixin la conciliació de la vida laboral i familiar. 2012-2015 Actuacions 3.56. Aprovar el Pla Municipal d’Infància i el Pla Municipal de Família. 3.57. Augmentar la Xarxa de Centres Oberts a la ciutat adreçats a la petita infància amb la incorporació de nous centres. 3.58. Treballar per augmentar el Banc de Famílies Col·laboradores fins a un mínim de 45 i atendre el 100% de les demandes del servei. 3.59. Obertura de dos equipaments als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, on s’atendran famílies amb infants de 0 a 6 anys en situació de pobresa o risc d’exclusió social amb dificultats per a l’atenció i la cura dels fills, que poden presentar necessitats bàsiques no cobertes. 3.60. Articulació dels actuals equips d’atenció a la infància i l’adolescència en risc en 4 zones amb equips de valoració i de tractament. 3.61. Participació de l’Ajuntament a la comissió impulsora del circuit contra el maltractament infantil. 3.62. Engegar el projecte Temps per a tu de suport a famílies que tenen cura d’infants amb discapacitat i de suport a cuidadors de persones dependents en col·laboració amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD), els serveis socials i centres de salut. 3.63. Impuls i dinamització de la Xarxa d’Empreses en Nous Usos del Temps (NUST) per promocionar el desplegament de mesures de conciliació de la vida per- sonal, familiar i laboral en empreses de la ciutat. 3.64. Organitzar la campanya d’estiu per a infants i adolescents i atendre el 100% de les demandes d’ajuts econòmics que s’ajustin a la normativa. 3.65. Ampliar de forma progressiva els punts del Programa Respir per cobrir totes les necessitats i buscar una distribució territorial adequada. 3.66. Impulsar un pacte de ciutat per la millor gestió del temps a Barcelona que incorpori els operadors econòmics i socials. 3.67. Fer que la informació que va adreçada a infància i adolescència, tant a través de tríptics com a través d’Internet, sigui atractiva i de lectura fàcil. Adolescència i joventut Objectius C.34. Millorar les oportunitats de treball juvenil a través de la formació i la infor- mació, potenciar els serveis d’atenció als joves i incrementar la presència adolescent i jove en els esdeveniments culturals i de lleure de la ciutat. C.35. Promocionar l’ocupació juvenil i donar suport a la formació professional i l’emprenedoria juvenil des del compromís i la coresponsabilitat dels joves. Actuacions 3.68. Aprovar el Pla Municipal d’Adolescència i Joventut. 3.69. Incorporar l’assessorament laboral i l’emprenedoria als espais d’informació 79 jove de cada districte en col·laboració amb Barcelona Activa per a fomentar les polítiques actives d’ocupació. Qualitat de Vida,Igualtat i Esports 3.70. Impulsar un Pla específic contra l’atur juvenil. Pla per a la Inclusió 3.71. Donar suport a la formació professional com a ensenyament tècnic de quali- Social de Barcelona tat que doni prestigi social i feina. 2012-2015 3.72. Disseny d’un nou equipament per a adolescents que ofereixi recursos per a famílies i per a adolescents, assistència psicològica, informació i derivació de diferents serveis i opcions de promoció per a adolescents. 3.73. Ampliar les accions de suport a la informació i l’assessorament dels 53 punts Joventut, informació i participació (JIP) i als centres concertats. 3.74. Posta en marxa d’un equip d’educadors per treballar amb grups juvenils. 3.75. Desplegar projectes de prevenció del conflicte amb joves. Gent gran Objectius C.36. Avançar en la construcció d’una ciutat per a totes les edats sota el paradigma del Projecte de ciutats amigues de la gent gran de l’Organització mundial de la salut (OMS) i fomentar l’envelliment actiu. C.37. Millorar els equipaments de proximitat adreçats a les persones grans tot poten- ciant els punts d’informació dels casals i promovent la participació de la gent gran en qualitat de promotors. C.38. Pla d’actuació i sensibilització que garanteixi la detecció i l’atenció coordinada entre els diferents agents i institucions davant les situacions de maltractament cap a la gent gran (que contempli les diferents situacions d’abús i d’assetjament 80 psicològic). C.39. Garantir l’acolliment residencial urgent de gent gran en situació d’urgència social. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports C.40. Ampliar sota criteris d’equilibri territorial la xarxa de serveis orientats a donar su- Pla per a la Inclusió port a la vida quotidiana de les persones grans fràgils i dependents. Social de Barcelona 2012-2015 Actuacions 3.76. Pla Municipal per a la Gent Gran d’acord amb les conclusions del diagnòstic parti- cipatiu del Projecte de ciutats amigues de la gent gran de l’OMS. 3.77. Seguir promovent l’envelliment actiu després de l’adhesió de la ciutat de Barcelo- na a la celebració de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions. 3.78. Promoure la vinculació territorial i comunitària de les persones grans a través d’habitatges amb serveis en funcionament per a gent gran. 3.79. Seguir garantint que les persones grans de la ciutat puguin accedir al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). 3.80. Seguir cobrint totes les urgències del Servei d’Atenció a les Urgències de la Vellesa (SAUV). 3.81. Augmentar el nombre d’acords amb els operadors públics i privats que ofereixen avantatges o descomptes associats als titulars de la Targeta Rosa. 3.82. Enfortir els recursos de suport a les famílies cuidadores potenciant el treball en xarxa entre entitats, serveis sanitaris i serveis socials, i millorar i ampliar els pro- grames de formació i suport. 3.83. Continuar desplegant el Programa d’adaptació funcional de la llar per a persones grans amb dependència o discapacitat. 3.84. Actualitzar el protocol de detecció i intervenció en situacions de maltractament a persones grans per facilitar la tasca als professionals, crear mecanismes de coordinació, incrementar el servei d’atenció a les situacions de maltractament i promoure accions de sensibilització. 3.85. Enfortir els mecanismes de prevenció i detecció, com ara els programes de sensi- bilització veïnal, el Servei d’Urgències a la Vellesa, el Servei de Teleassistència i el Servei d’Inspecció de l’ICASS. 3.86. Reforçar altres mecanismes de prevenció, com ara les taules de treball coordinades amb els cossos de seguretat, salut, serveis socials i serveis d’atenció a la víctima, o el Servei d’Atenció Domiciliària com a servei bàsic de protecció i suport a la persona gran. 3.87. Establir mecanismes de seguiment per promoure la millora de l’agilitat en els trà- mits d’incapacitació i d’ingrés urgent. Salut Objectius C.41. Fomentar i vetllar per la salut de les persones, reduir desigualtats entre la ciutadania i contribuir a la cohesió social. C.42. Aprofundir en el coneixement de la salut a la ciutat. C.43. Contribuir a cercar fórmules per a l’atenció integral de les persones amb problemes de salut mental. C.44. Incorporar la dimensió de la salut a les polítiques municipals per fer una ciutat saludable: serveis socials, hàbitat urbà, esports, cultura, etc. Actuacions 81 3.88. Elaboració i seguiment del Pla de Salut de Barcelona, fomentant la millora Qualitat de Vida, de la salut i qualitat de vida de les persones. Igualtat i Esports 3.89. Elaboració i seguiment del Pla de Salut Comunitària i promoció de la salut Pla per a la Inclusió de Barcelona Social de Barcelona 2012-2015 3.90. Seguir desenvolupant el programa de Salut als barris i ampliar-lo. 3.91. Reduir i prevenir els problemes derivats del consum d’alcohol i de drogues, i elaborar el nou Pla de Drogues. 3.92. Engegar el nou centre integral de baixa exigència per a persones vulnerables amb addiccions i adaptar els circuits a noves realitats. 3.93. Treballar per possibilitar l’accés de les dones maltractades amb problemes relacionats amb el consum de drogues als recursos d’acollida adients. 3.94. Millorar l’abordatge de les drogues en persones sotmeses a mesures penals i impulsar el programa preventiu per consum a la via pública. 3.95. Elaborar informes sobre l’estat de salut a Barcelona i als districtes des d’un nou enfocament i facilitar-ne el seu coneixement a la població de manera entenedora (health litery). 3.96. Seguir desenvolupant el programa Salut i escola adequant-lo als problemes de salut emergents. 3.97. Realitzar un programa pilot integral d’envelliment actiu i saludable a 4 zones de la ciutat. 3.98. Seguir desenvolupant programes específics per l’abordatge de la salut dels col·lectius més vulnerables. 3.99. Seguir impulsant la xarxa de famílies cuidadores amb la participació de les entitats i institucions concernides. 3.100. Impuls dels programes de prevenció de les infeccions de transmissió sexual i del virus de la immunodeficiència humana. 3.101. Desenvolupar programes de prevenció i acompanyament de salut mental. Drets civils Objectius C.45. Establir un enfocament global del coneixement i defensa dels drets i deures de la ciutadania mitjançant l’Agència per a la Igualtat i la No Discriminació. Actuacions 3.102. Crear l’Agència per a la Igualtat i la No Discriminació, que pivotarà sobre tres àmbits: sensibilització i formació, execució de programes, assessorament jurídic i mediació. 3.103. Reforçar l’Oficina per a la No Discriminació com a impulsora d’actuacions 82 de mediació i assessorament en els drets de la ciutadania, perquè es con- verteixi en el lloc de referència de la ciutat on denunciar una discriminació Qualitat de Vida, en termes de drets fonamentals. Igualtat i Esports 3.104. Implantar el Pla per al col·lectiu lèsbic, gai, transsexual i bisexual (LGTB Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2010-2015), incidint en la inclusió de la visió de la diversitat afectiva i sexual 2012-2015 en els plans d’acció transversal de l’Ajuntament. 3.105. Desenvolupar un Estratègia local amb el poble gitano, incidint en els objec- tius d’educació, salut, integració laboral i habitatge. 3.106. Estudiar amb el Govern de la Generalitat la possibilitat de recuperar el Pro- grama Barcelona, Ciutat Refugi. 3.107. Impuls de l’àmbit relacional amb les diverses confessions religioses de la ciu- tat. 3.108. Desenvolupar actuacions de sensibilització sobre els drets de la ciutadania, igualtat i no discriminació en diferents espais (Ajuntament de Barcelona, escoles, ciutadania). 3.109. Formar mestres per tal que l’aprenentatge de les condicions d’igualtat i no discriminació siguin transversals en totes les assignatures i al llarg de tot l’itinerari curricular. Dona Objectius C.46. Promoure la igualtat entre homes i dones respectant la diferència, especial- ment la de les dones pertanyents als col·lectius més vulnerables. C.47. Defensar el dret a la igualtat d’oportunitats de totes les dones de la ciutat i en especial de les dones vulnerables (dones amb discapacitat, dones víc- times de violència masclista i dones víctimes d’explotació sexual) des de la col·laboració i coordinació amb altres entitats, administracions i institu- cions que treballin en aquest àmbit. Actuacions 83 3.110. Implementar el Pla municipal per a la Igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que conté 7 eixos de treball i que inclou actuacions que desenvo- Qualitat de Vida, lupen la transversalitat de la perspectiva de gènere dins l’Ajuntament de Igualtat i Esports Barcelona. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 3.111. Reorientar els objectius del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones 2012-2015 (CIRD), reforçant-lo com a principal eina municipal que vetlli per la transver- salitat de la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. 3.112. Reforçar l’atenció a les dones víctimes de la violència masclista i als seus fills i filles, i intensificar les actuacions contra aquesta violència des de la prevenció, especialment als centres educatius, l’educació en el lleure, els mitjans de comunicació i els cossos de seguretat, tot fomentant, també, la participació i la implicació dels homes en les iniciatives per a la seva elimi- nació. 3.113. Lluitar contra el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual i establir un protocol de coordinació de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Tre- ball Sexual (ABITS) amb els cossos policials que permeti l’intercanvi eficient d’informació i l’actuació en les situacions en què una persona sigui objecte de tràfic d’éssers humans i/o explotació sexual. 3.114. Promoure clàusules socials per a la contractació de dones en risc d’exclusió. 3.115. Ampliar el nombre de pisos per a dones víctimes d’explotació sexual i per a dones víctimes de violència. Immigració Objectius C.48. Promoure la integració de les persones nouvingudes a la vida social i parti- cipativa de Barcelona. C.49. Potenciar la xarxa d’acollida descentralitzada per als nouvinguts amb me- diadors professionals i amb la col·laboració de les entitats especialitzades amb l’objectiu d’oferir orientacions personalitzades. C.50. A bordar els problemes derivats de la irregularitat administrativa dels es- trangers per minimitzar-los amb ple respecte per les garanties legals i els drets humans. C.51. Promoure programes i projectes que promoguin el voluntariat i la interacció 84 de persones d’origen estranger. Qualitat de Vida, C.52. Fomentar entre tots les barcelonines i els barcelonins, sigui quin sigui el seu Igualtat i Esports origen, la participació en un projecte comú perquè convisquin harmoniosa- Pla per a la Inclusió ment a la ciutat i al conjunt de Catalunya. Social de Barcelona C.53. Promoure una major participació de les persones immigrades i les associa- 2012-2015 cions d’immigrants a la vida social de la ciutat de Barcelona. Actuacions 3.116. Adaptar les polítiques d’acollida per a persones nouvingudes al nou para- digma migratori de la ciutat. 3.117. Elaborar el Pla de Treball d’Immigració per al mandat des del màxim con- sens amb la resta de forces polítiques i una major coordinació amb les polí- tiques d’immigració de Catalunya. 3.118. Execució del Pla d’Interculturalitat fomentant projectes que facilitin la co- hesió social i la interculturalitat. 3.119. Adaptació del SAIER a les noves necessitats dels processos d’acollida i acompanyament 3.120. Crear un servei d’orientació educativa de futur per als joves reagrupats de la franja d’edat entre 15 i 18 anys. 3.121. Garantir l’accés gratuït a l’aprenentatge de la llengua catalana per a les per- sones nouvingudes. 3.122. Potenciar el Programa d’acompanyament a les famílies reagrupants Noves famílies per arribar a totes les famílies que duen a terme un procés de re- agrupament familiar. 3.123. Donar suport als processos d’acollida i acompanyament dels immigrants LGTiB i facilitar les sol·licituds de refugi i asil per motius d’orientació sexual. 3.124. Facilitar la inscripció al cens electoral d’aquelles persones estrangeres que tinguin dret a la inscripció per exercir el dret de vot a les eleccions locals d’acord amb la normativa. Persones amb discapacitat Objectius C.54. Millorar l’autonomia i la independència de les persones amb discapacitat i promoure la correcta atenció d’aquestes persones entre els professionals dels diversos sectors municipals. C.55. A vançar en la construcció d’un model de ciutat de futur sense barreres, dis- senyat de manera transversal per garantir el gaudi de tots els drets de les persones amb discapacitat, mitjançant la implicació i la participació de la ciutadania. Actuacions 85 3.125. Treballar per la consolidació del Servei Municipal d’Assistent Personal com a servei dins la cartera de serveis socials bàsics de l’Ajuntament. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 3.126. Integrar els projectes de vida independent de l’Institut Municipal de perso- nes amb Discapacitat al Servei Municipal d’Assistent Personal. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 3.127. Fer el seguiment del desenvolupament del Pla d’equipaments de serveis 2012-2015 socials especialitzats per a persones amb discapacitat de la ciutat. 3.128. Prestació del Servei de Transport Especial conjuntament amb l’Àrea Metro- politana. 3.129. Treballar amb les associacions i entitats projectes singulars que permetin desenvolupar habilitats terapèutiques i rehabilitadores: horts urbans, ani- mals de companyia, activitat aquàtica, espai de mar i projectes de lleure. 3.130. Fer el seguiment de l’accessibilitat a la via pública, als edificis municipals, a les platges, i al transport públic i desplegar el Pla d’accessibilitat 2012- 2015. 3.131. Col·laborar en el projecte ObertaMent de sensibilització de la població en la lluita contra l’estigma de les persones amb trastorn mental. 3.132. Treballar per incrementar el pressupost del servei especial i revisar la nor- mativa d’ús per a una distribució de viatges més efectiva. 3.133. Treballar per a una celeritat i uns criteris de gestió eficients en la tramitació i la renovació de la targeta d’aparcament i per a un control de l’ús fraudulent. Esports Objectius C.56. Garantir el paper de cohesió, inclusió i igualtat social de l’esport. Actuacions 3.134. Utilitzar l’esport com a eina integradora, contribuint a evitar el risc d’exclusió social. 3.135. Aplicació del Pla Municipal de l’Esport en Edat Escolar i del Pla l’escola fa esport a la ciutat en horari escolar i no escolar per activar la pràctica espor- tiva en la infància i l’adolescència. 86 3.136. Millorar la convivència en l’espai públic i treballar perquè els beneficiaris siguin els protagonistes del seu propi canvi, en la seva formació i futura in- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports tegració laboral. Pla per a la Inclusió 3.137. Ajudar en el rol familiar i acompanyar en la seva tasca educativa. Social de Barcelona 3.138. Impulsar el Programa Convivim Esportivament en aquells territoris de la 2012-2015 ciutat on es detectin riscos d’exclusió i pobresa i on, amb l’esport, es pugui millorar la cohesió social mitjançant els seus plans associats, els plans de creixement, els plans d’activació i el Pla d’Adolescents i Esport. 3.139. Normalitzar la inclusió plena de les persones amb discapacitat en la pràcti- ca esportiva dels centres municipals i divulgar l’oferta de promoció esporti- va a tots els nivells, i també a través del CEEB, mitjançant els esdeveniments esportius de la ciutat, i ampliar els canals d’informació per incrementar el nombre de persones amb discapacitat participants. Programa l’esport in- clou. 3.140. Col·laboració en el disseny i el desplegament de nous plans de prevenció contra l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme, etc. a través de la partici- pació en programes d’activitat física i esport. 3.141. Promoció constant i a tots els nivells de la participació de la dona en la pràctica esportiva, en les mateixes condicions d’igualtat que l’home. 3.142. Millorar i, si cal, rehabilitar els espais esportius que ho requereixin, tot vet- llant per l’accessibilitat de les persones amb discapacitat a les instal·lacions esportives municipals. Ciutadania activa, participació i voluntariat Objectius C.57. Promoure la ciutadania activa potenciant els diversos projectes d’acció co- munitària i redefinint el model de participació social. C.58. Renovar i impulsar l’Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència Masclista perquè afavoreixi la implicació de tota la ciutadania en la preven- ció i la lluita contra la violència masclista. C.59. Millorar la capacitat de l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva per avançar en un model de ciutat sense exclusions, tot augmentant les enti- tats i organitzacions adherides i assolint una major implicació de totes les organitzacions. 87 Actuacions Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 3.143. Augment dels recursos per a l’acció comunitària tot potenciant els Plans de desenvolupament comunitari (PDCs) i els bancs del temps de la ciutat. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 3.144. Promoure un programa comunitari com a estratègia bàsica per afavorir la 2012-2015 inclusió social. 3.145. Crear un programa per fomentar la ciutadania activa i el bon veïnatge i po- tenciar els projectes d’acció comunitària. 3.146. Treballar amb el teixit associatiu en els diversos àmbits de la inclusió social articulant una estratègia compartida. 3.147. Promoure un voluntariat i un associacionisme social, compromès i cores- ponsable amb la inclusió a partir de la xarxa d’entitats existent a la ciutat en col·laboració amb el Comissionat de Participació. 3.148. Desenvolupar processos consultius destinats a involucrar a la ciutadania en la generació de solucions innovadores per a la dinamització dels reptes socials de la ciutat de Barcelona. 3.149. Treballar amb els districtes i la Generalitat per la consolidació i l’extensió dels PDCs. 3.150. Potenciar i fer visible l’Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència Masclista 3.151. Promoure la creació de noves xarxes d’acció en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. 3.152. Crear el Consell Municipal de Família 3.153. Creació del Consell Municipal de l’Esport. 3.154. Obrir una línia d’ajuts extraordinària en funció de les disponibilitats pres- supostàries destinada a entitats del tercer sector social per a projectes relacionats amb l’impacte de la crisi econòmica sobre els col·lectius més vulnerables. 3.155. Desplegar el Projecte 20/27. 3.4. Una estratègia compartida amb la societat civil i la ciutadania El treball per a la inclusió social rau 3.4.1.1. Potenciar la Xarxa d’Acollida en mans dels poders públics, però descentralitzada per als nouvinguts també hem de tenir molt present amb mediadors professionals i amb el treball que realitza el sector de la col·laboració de les entitats es- l’economia social i el tercer sector pecialitzades amb l’objectiu d’oferir d’acció social. orientacions personalitzades sobre la feina, els serveis, l’habitatge i la vida El Pla impulsarà una estratègia com- a Barcelona. partida que estableixi uns objectius i uns programes que articulin tots els - Realització de programes de suport i recursos públicsd’iniciativa social acompanyament per afavorir la con- i voluntaris per donar una resposta vivència i la cohesió social. més àmplia i eficaç a les necessitats socials de la ciutadania. 3.4.1.2. Desenvolupar les línies d’ac- 88 ció de la Xarxa d’Entitats Socials L’estratègia compartida constituirà d’Assessorament Jurídic d’Estrange- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports pròpiament un pla d’inclusió de tots ria (XESAJE). els actors socials de la ciutat: pú- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona blics, d’iniciativa social i voluntaris. - Impuls d’activitats i reunions de la 2012-2015 XESAJE. L’estratègia compartida es promourà - Treball de la Comissió del Codi Ètic. en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, renovant-lo i 4.1.3. Desenvolupar les línies d’acció enfortint-lo com a espai que aglutina de la Coordinadora de la Llengua. l’administració pública i els agents del tercer sector d’acció social. Així, - Impuls d’activitats i reunions de la el govern municipal es compromet a Coordinadora de la Llengua. enfortir la capacitat de resposta del tercer sector, que, com a ens més proper a la ciutadania, és qui té el Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar motor perquè cada individu sigui pro- tagonista del seu procés de canvi. 3.4.2. Fomentar la coordinació i l’inter- canvi d’experiències en el marc de la En aquest sentit presentem els ob- Xarxa. jectius i projectes que es disposen per desenvolupar en el marc d’aquest 3.4.2.1. Compartir coneixement, ex- Pla: les xarxes de l’Acord Ciutadà, for- periències i informació, tot estimu- mades per les entitats socials rela- lant la reflexió i el diàleg, per millorar cionades amb cada àmbit d’actuació l’orientació i l’eficàcia dels serveis i específic i l’Ajuntament, que articu- recursos. len projectes d’acció basats en la co- operació. - Accions per millorar la coneixença entre les entitats de la Xarxa. - Intercanvi d’experiències per millo- Xarxa d’Acollida i Acompanyament rar l’atenció i optimitzar els recur- per a Persones Immigrants a Barce- sos de la Xarxa. lona - Millora del catàleg de recursos de la Xarxa. Analitzar internament els recur- 3.4.1. Adaptar la Xarxa d’Acollida i sos i serveis de les entitats (què tenim Acompanyament a la nova situació de i què és necessari), de forma comparti- la població immigrada de Barcelona. da amb les persones usuàries. - Accions per a la millora del treball 3.4.4. Sensibilitzar el teixit social i la transversal i de coordinació de la ciutadania sobre les situacions de ne- pròpia Xarxa, i de la Xarxa amb altres cessitat i les accions que s’hi realitzen. agents (per exemple, els cossos de seguretat i els mitjans de comunica- 3.4.4.1. Sensibilitzar i fer entendre a la ció). ciutadania el fenomen del sensellarisme. - Promoció de l’estudi del cost de l’acció/recurs actual per millorar la - Sensibilització i difusió de les ta- inclusió de la persona sense llar. ques que realitza la Xarxa per aten- - Recerca de vincles i intercanvis amb dre i millorar les condicions de vida altres xarxes de l’Acord Ciutadà (in- de les persones sense llar. serció, habitatge, etc.). - Millora de l’impacte de la comunica- ció/sensibilització. 3.4.3. Treballar per prioritzar, adequar - Impuls de nous canals de comunica- i ajustar els recursos existents a la ció aprofitant les xarxes socials. 89 ciutat per poder atendre més i millor - Elaboració de nous recursos per a les persones sense llar. les escoles i instituts, fent especial Qualitat de Vida,Igualtat i Esports èmfasi en la sensibilització del pro- 3.4.3.1. Actuar de manera conjunta i co- fessorat i dels i les adolescents. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona ordinada a través de projectes concrets. - Accions de sensibilització/assesso- 2012-2015 rament de caire preventiu per evitar - Promoció de la posada en funciona- que les persones arribin a la situa- ment d’un recurs que permeti aten- ció de pèrdua del seu habitatge. dre a persones amb malalties cròni- ques de llarga durada. Xarxa de Centres Oberts d’Atenció a la - Promoció d’equipaments d’atenció Infància i l’Adolescència a aquelles persones sense llar amb problemes de drogodependències, 3.4.5. Avançar, des d’una visió estratè- talment com hi ha recursos espe- gica i de ciutat, en la definició de crite- cífics d’atenció a persones amb ris i orientacions, en termes de model, malalties mentals o amb problemes per tal de fonamentar la definició de les d’alcoholisme. condicions i les característiques comu- - Promoció de places d’allotjament de nes de la Xarxa de Centres Oberts. persones sense llar en habitatges d’inclusió. 3.4.5.1. Seguir avançant en la cons- - Promoció de recursos que permetin trucció de la Xarxa de Centres Oberts un major seguiment i un treball amb d’atenció a la infància i l’adolescència major profunditat, amb una major de Barcelona ampliant la cobertura exigència i centres de baixa exigèn- territorial de la ciutat, amb especial cia per atendre determinats perfils atenció a les zones vulnerables. d’usuaris. - Optimització i millora de metodolo- - Consolidació del model de centre gies: adaptar els circuits d’atenció, obert treballat en el marc de la xarxa millorar les derivacions, etc. a tots els centres de la ciutat. - Atenció a noves problemàtiques: - Millorar la coordinació entre les xar- persones sense llar amb un impor- xes de prevenció als districtes, els tant endeutament personal, incre- serveis socials i altres agents que ment del nombre de desnonaments treballen la infància en el territori. a la ciutat, etc. - Incorporació de nous centres oberts - Establir mecanismes per identificar atenent a criteris de distribució te- noves necessitats i nous recursos. rritorial en zones vulnerables. 3.4.5.2. Crear un llenguatge i una cul- element clau per a la construcció de tura compartida a partir de l’intercanvi valors i per a la inclusió social. de coneixements i perspectives sobre la realitat en què s’incideix i s’actua. - Desenvolupar en format web el Mapa d’experiències de Cultura per a la - Reflexionar sobre temes d’interès Inclusió elaborat per la Xarxa durant per als centres oberts: el 2010-2011 per a garantir la seva • Disseny d’indicadors de qualitat i actualització i afavorir que esdevin- d’impacte del servei dels centres gui una eina per a l’intercanvi de co- oberts. neixements entre les entitats i insti- • Programes educatius. tucions culturals de la ciutat. Xarxa • Treball amb la petita infància. dels Drets dels Infants • La transició entre escola i formació/ treball. 3.4.8. Enfortir les capacitats de la ciu- 90 • La participació de les famílies i els tat en la defensa i promoció dels drets infants. dels infants en el marc de la Conven- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports • Rols i funcions dels equips dels cen- ció sobre els Drets dels Infants. tres oberts. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 3.4.8.1. Sensibilitzar la població en- 2012-2015 - Formulació de propostes d’inter- vers els drets dels infants i especial- venció al voltant d’aquells àmbits ment sobre el dret a la participació en que estan afectant a la infància en el marc de la Convenció. el context socioeconòmic actual (noves necessitats). - Consolidar la celebració del Dia In- ternacional dels Drets dels Infants Xarxa de Cultura per la Inclusió Social el 20 de novembre. - Major impacte del Dia Internacional 3.4.6. Connectar organitzacions diver- dels Drets dels Infants. ses per crear coneixement compartit sobre els vincles de la cultura amb 3.4.8.2. Intercanviar i difondre infor- l’acció social. mació d’accions que fan les entitats de la Xarxa en relació amb els drets 3.4.6.1. Potenciar i enfortir la dimen- dels infants. sió inclusiva de la cultura. - Accions per difondre la tasca de la - Celebració de reunions i Jornades de Xarxa (campanya de sensibilització/ la Xarxa. comunicació). - Impuls d’un “laboratori” com a espai - Creació i difusió del Banc de Recur- de treball de la Xarxa orientat a la sos elaborat per la Xarxa. recerca i l’experimentació en relació - Creació de sinergies de formació i a la dimensió inclusiva de la cultura. intercanvi de coneixements amb - Impuls d’accions i projectes concrets la finalitat d’enfortir la capacitat basats en la col·laboració i la coope- d’acció, tant de la Xarxa com de ca- ració entre entitats i institucions. dascuna de les entitats en particu- lar, al voltant de la situació de la in- 3.4.7. Fer més visibles les iniciatives fància a la ciutat. i projectes que posen l’accent en la - Establiment de canals i vies de co- dimensió inclusiva del desenvolupa- municació amb serveis socials bà- ment cultural. sics i amb espais d’educació formal i no formal per tal de poder treba- 3.4.7.1. Fer visible la cultura com un llar en xarxa, coordinar millor els serveis que s’ofereixen i optimitzar mes conjunts. els recursos. - Promoció de la inserció laboral de di- ferents col·lectius en risc d’exclusió a través d’actuacions i circuits i amb Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social col·laboració amb diverses entitats de la Xarxa. 3.4.9. Esdevenir un espai de coor- dinació de les polítiques socials i 3.4.10.2. Incorporar les empreses in- d’habitatge que proporcioni una visió clusives a la Xarxa i posar en valor les global dels recursos residencials a la bones pràctiques i experiències sig- ciutat i fomenti la complementarietat nificatives. i l’acció conjunta entre el sector pú- blic i els agents socials. - Activitats per fomentar l’emprene- doria social i avançar en noves formes 3.4.9.1. Ampliar la coordinació de tots de finançament. 91 els actors implicats en la Xarxa en - Activitats per incorporar la diversitat una acció conjunta de ciutat. com a element de valor afegit a les Qualitat de Vida,Igualtat i Esports organitzacions de la Xarxa, tant en - Elaboració d’un mapa dinàmic dels l’àmbit empresarial com en el social. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona habitatges d’inclusió de la ciutat. - Incorporar bones pràctiques al web. 2012-2015 - Coordinació entre les entitats de - Incorporar les empreses inclusives a la Xarxa per millorar els serveis la Xarxa a partir del treball de defini- adreçats a les persones que viuen ció de la Comissió “Apropant-nos a en habitatges d’inclusió durant el les empreses”. seu recorregut residencial. - Millora de l’accés de les entitats so- 3.4.11. Oferir eines de gestió per a la cials a habitatges de lloguer protegit. millora organizacional i empresarial. 3.4.11.1. Oferir formació per a la inno- Xarxa d’Inserció Sociolaboral vació a la Xarxa. 3.4.10. Optimitzar recursos a través - Formació per promoure l’activitat de la transferència i intercanvi de co- de les empreses socials de la Xar- neixements i metodologia. xa, així com la resta d’entitats de la Xarxa per tal de millorar la seva efi- 3.4.10.1. Aportar noves metodolo- càcia i afavorir la seva competitivi- gies d’inserció a les organitzacions tat i les seves relacions amb altres de la Xarxa i millorar els sistemes països i empreses. d’informació i els circuits d’atenció i derivació de les persones, incremen- 3.4.12. Obertura a Europa i relació amb tar l’agilitat en les respostes i poten- altres Xarxes. ciar intercanvis que facin més visible i eficaç l’acció col·lectiva. 3.4.12.1. Avançar en la relació amb les xarxes europees i, específicament, - Engegar el circuit d’inclusió de per- amb les mediterrànies. sones en risc d’exclusió en empre- ses contractades per l’Ajuntament - Avançar en la relació amb altres de Barcelona a partir de la incorpo- xarxes d’empreses ja existents a la ració de clàusules socials. nostra ciutat i àrea metropolitana. - Compartir metodologia amb altres - Fer una sessió de treball amb diver- països europeus a partir de progra- ses xarxes catalanes/europees. 3.4.13. Visualització, reconeixement i 3.4.16.1. Analitzar la situació actual posada en valor de les organitzacions de les persones cuidadores, identi- de la Xarxa. ficar itineraris de suport, detectar buits en el circuit de suport i millorar 3.4.13.1. Potenciar el web i el treball la coordinació. en xarxa i avançar en la visualització de l’economia social i del treball rea- - Garantir que s’incorpori de manera litzat per les entitats de la Xarxa. permanent a l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) la perspectiva - Jornada anual que mostri el treball d’anàlisi de la situació i l’estat de de les entitats. salut de les persones que conviuen - Publicació dels quaderns de la Xarxa. amb persones amb necessitats es- - Engegar la segona fase del web. pecials d’atenció o dependència. - Participació en fires i congressos. - Anàlisi comparatiu entre l’estat de 92 - Difusió del full informatiu. salut de les persones de la ciutat que conviuen amb persones amb Qualitat de Vida, Igualtat i Esports necessitats especials d’atenció o Xarxa de Prevenció i Convivència dependència i les que no hi con- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona viuen. 2012-2015 3.4.14. A frontar el repte que suposa - Seguiment dels canvis legislatius l’increment del sentiment d’insegu- que es facin a nivell estatal i au- retat de la ciutadania. tonòmic en relació amb l’àmbit laboral i la conciliació de la vida 3.4.14.1. Establir una estratègia laboral i familiar amb l’objectiu compartida i un programa d’actuació d’incidir en el fet que la legislació comú per enfortir el dret a la ciutat i contempli el dret de la família a te- les seves capacitats d’inclusió social. nir cura dels seus familiars, però en cap cas esdevingui una obliga- - Definició del marc de participació de ció. les entitats al programa de mesures - Proposició de criteris d’atenció i educatives i prestacions en benefici intervenció. de la comunitat. 3.4.17. Sensibilitzar, visualitzar i pro- 3.4.15.Prevenir i gestionar els conflic- moure el reconeixement públic a les tes que s’expressen amb agressions persones cuidadores no professionals. vers els espais i béns públics, privats i vers les persones, amb oportunitats 3.4.17.1. Sensibilitzar al conjunt de la per reforçar el dret a la ciutat per a to- ciutadania sobre aquestes situacions thom i la inclusió social. i posar aquestes problemàtiques a l’agenda pública. 3.4.15.1.D isposar de programes d’ac- tuació compartits. - Desenvolupament d’accions per vi- sualitzar els recursos de les entitats - Reflexió i estudi sobre els joves en que donen suport a les famílies cui- situació de risc en l’àmbit de la pre- dadores. venció. 3.4.18. C ompartir coneixement i in- Xarxa de Suport a les Famílies Cuidadores tercanvi d’experiències de famílies cuidadores. 3.4.16. Millorar les respostes de su- port a les famílies cuidadores. 3.4.18.1. Afavorir el coneixement i generar confiança per tal de millorar la coordinació entre les entitats i els professionals. - Millora de la comunicació, la relació i coordinació entre les entitats so- cials que agrupen persones que te- nen cura de familiars cuidadors i els col·lectius mèdic, d’infermeria, de treball social i de psicologia. - Promoció d’espais per al treball con- junt entre les entitats que confor- men la xarxa. - Difusió de l’Estudi de grups dels àmbits de salut i suport social de 93 Barcelona: malalties, addiccions, discapacitats i altres situacions Qualitat de Vida,Igualtat i Esports personals i publicar el catàleg web existent per garantir-ne l’ús. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 2012-2015 4. EINES I INSTRUMENTS PER CONSTRUIR LA CIUTAT COHESIONADA El repte fonamental d’aquest nou Pla per garantir els drets dels col·lectius per a la Inclusió Social de Barcelona i de les persones que viuen en zones 2012-2015 és mantenir la cohesió so- més desfavorides. El conjunt de plans cial a la nostra ciutat. Es tracta, per tant, es proposaran des de les diferents re- de dotar-nos d’eines per fer-ho possi- gidories de l’Ajuntament, abraçant així ble. En el marc del Pla es promourà el un ampli ventall de polítiques i rela- desenvolupament de diferents actua- cionant-les amb la inclusió social. Així cions amb l’objectiu d’enfortir i enge- mateix, cadascun recollirà un conjunt gar mesures que afavoreixin la inclusió de mesures pròpies que desenvolu- social des de la proximitat temàtica. El parà després de la corresponent apro- desenvolupament dels plans secto- vació i es posarà en marxa al llarg del rials es converteix en una eina valuosa mandat. 94 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 4.1. Plans sectorials Pla per a la Inclusió - Pla Municipal d’Infància Social de Barcelona - Pla Municipal de Família 2012-2015 - Pla Municipal d’Adolescència i Joventut - Pla Municipal per a la Gent Gran - Pla de Salut de Barcelona - Pla de Salut Comunitària de Barcelona - Pla de Drogues - Pla Municipal per a la Igualtat d’oportunitats entre dones i homes - Pla Municipal per al Col·lectiu LGBT 2010-2015 (lèsbic, gai, bisexual i transsexual) - Estratègia local amb el poble gitano - Pla de Treball d’Immigració - Pla d’Interculturalitat - Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona - Plans de Desenvolupament Comunitari 4.2. Plans i programes específics - Pla d’Actuació Social Territorial i plans de cadascun dels centres de serveis socials - Programa Radars - Pla d’Assentaments Irregulars - Pla de la Franja del Besòs - Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 - Programa d’Inclusió Sociolaboral de Barcelona Activa (PISL) - Pla contra l’Atur Juvenil - Pla d’Accessibilitat per a persones amb discapacitat - Projecte Temps per a tu - Pla d’Abordatge Integral del Treball Sexual - Programa l’Esport Inclou - Programa Convivim Esportivament - Pla Barcelona Activitat Física i Salut - Pla Municipal d’Esport en Edat Escolar - Pla l’Escola fa Esport a la ciutat - Projecte 20/27 - Projectes de prevenció del conflicte i de millora de la convivència amb els joves 5. DESPLEGAMENT TERRITORIAL El Pla per a la Inclusió de Barcelona SERVEIS SOCIALS, PERSONES 2012-2015 es desplegarà als distric- VULNERABLES I AJUDA ALIMENTÀRIA tes i barris de Barcelona responent al principi de proximitat i a la voluntat de HABITATGE construir una ciutat inclusiva i cohe- sionada. Això vol dir que es treballarà INSERCIÓ SOCIOLABORAL des dels barris i districtes per poder escoltar millor les persones i veure INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT quines són les seves necessitats. GENT GRAN Treballar des del territori fa possible copsar les característiques específi- DISCAPACITAT ques de cada zona. Seran aquestes les que determinaran el tipus d’actuació DONA I DRETS CIVILS que s’hi desenvoluparà. 95 IMMIGRACIÓ Caldrà prioritzar la intervenció. Seran Qualitat de Vida,Igualtat i Esports zones d’actuació preferent aquelles ESPORTS on l’exclusió social adopti caracte- Pla per a la InclusióSocial de Barcelona rístiques més pronunciades, ja sigui PARTICIPACIÓ 2012-2015 amb un alt índex de pobresa relativa o amb alts índex d’altres indicadors SALUT que mostrin risc d’exclusió social. Les mesures del Pla es desplegaran lògicament atenent a les necessitats més urgents de cada zona, és a dir, atenent als àmbits de l’exclusió i els col·lectius que es vegin més afectats de cada districte. Les actuacions hauran d’enfortir el capital social i la confiança en- tre les persones residents a través de dinàmiques d’acció comunitària. L’enfocament de proximitat permetrà engegar de forma flexible i cooperati- va polítiques adaptades a les neces- sitats de cada districte o barri. Amb tot, el Pla no perdrà l’enfocament inclusiu de la ciutat i és per això que desenvoluparà actuacions per a la in- clusió a tot el territori. Cada districte acordarà un conjunt d’intervencions per garantir que es duen a terme ac- tuacions en totes les zones de la ciutat. No obstant això, podem establir un primer mapa de les actuacions més emblemàtiques. Serveis socials, persones vulnerables Dona i drets civils i ajuda alimentària Habitatge Immigració Inserció sociolaboral Esports Infància i adolescència i joventut Participació Gent gran Salut Discapacitat Districtes Inversions Ampliació de serveis o programes Nous programes Ciutat Reubicació del Centre Projecte Treball als barris Nou Pla d’acció social Vella de serveis socials (Sant Pere i Sta. Caterina) del territori (PAST) (CSS) del Gòtic Salut als barris al Raval, Nou Programa d’acció Reforma del CSS Casc Antic i Barceloneta social dels centres de del Casc Antic serveis socials del districte Programa Activa’t a un parc Centre d’atenció a les Experiència pilot d’Enve- famílies amb infants Manteniment lliment Saludable a càrrec de 0 a 6 anys Programes Promoció (Barceloneta) de la Salut a l’escola Reubicació de l’EIPI Programa De marxa fent esport 96 Trasllat i adequació de l’Oficina d’Afers Religiosos Programa de Drogodepen- Qualitat de Vida, dència de Prevenció Igualtat i Esports indicada Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Nou impuls a ABITS 2012-2015 Programa Convivim Esportivament Pla de desenvolupament comunitari (PDC) Barceloneta PDC Casc Antic Eixample Menjador social Ampliació Programa Nou Pla d’acció social (Eixample-Dret) Radars del territori (PAST) Centre d’allotjament 78 places residencials del Nou Programa d’acció familiar temporal Servei d’Urgències a la social dels centres de Vellesa (Eixample-Dret) serveis socials del districte Espai de joves Les Arenes Programa Activa’t a un parc Projecte Temps per a tu Reforma integral de la adreçat a cuidadors de residència Francesc Layret Manteniment persones dependents Programes Promoció Casal de gent gran de la Salut a l’escola Tallers d’habilitats parentals a la Barceloneta Programa De marxa fent esport Experiència pilot d’Enve- lliment Saludable Nou impuls a ABITS Programa Convivim Esportivament PDC Sagrada Família Districtes Inversions Ampliació de serveis o programes Nous programes Sants- Trasllat del CSS Ampliació Programa Radars Nou Pla d’acció social Montjuïc de Poble Sec del territori (PAST) Ampliació de places Ludoteca Font de la Guatlla al menjador social Nou Programa d’acció del Paral·lel social dels centre de Reforma dels serveis socials del districte apartaments per gent Projecte Treball als gran Josep Miracle Barris (La Bordeta) Obres d’adaptació i Salut als Barris accessibilitat del Centre al Poble Sec Esportiu Municipal Tennis Montjuïc Manteniment dels Programes de promoció 97 de la salut a l’escola Programa De marxa Qualitat de Vida, fent esport Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Nou impuls a ABITS Social de Barcelona 2012-2015 Programa Convivim Esportivament PDC Poble Sec Les Corts Menjador social Ampliació Programa Radars Nou Pla d’acció social del territori (PAST) Programa Activa’t a un parc Nou Programa d’acció Manteniment de social dels centres de Programes de Promoció serveis socials del districte de la Salut a l’escola Projecte Temps per a tu adreçat a famílies amb infants amb discapacitat Experiència pilot d’Enve- lliment Saludable Sarrià- Reubicació del CSS Arimón Ampliació Programa Radars Nou Pla d’acció social Sant del territori (PAST) Gervasi Menjador Social (Sarrià) Programa Activa’t a un parc Nou Programa d’acció Manteniment Programes social dels centres de Promoció de la Salut serveis socials del districte a l’escola Projecte Temps per a tu Programa Convivim adreçat a cuidadors de Esportivament persones dependents Acció comunitària (Sarrià) Serveis socials, persones vulnerables Dona i drets civils i ajuda alimentària Habitatge Immigració Inserció sociolaboral Esports Infància i adolescència i joventut Participació Gent gran Salut Discapacitat Districtes Inversions Ampliació de serveis o programes Nous programes Gràcia Reubicació del CSS Consolidació i ampliació Nou Pla d’acció social Camp d’en Grassot del Programa Radars del territori (PAST) Nou menjador Projecte Treball als Nou Programa d’acció Companyia a El Coll Barris (El Coll) social dels centres de serveis socials del districte Centre d’atenció als Programa Activa’t a un parc adolescents i les seves Projecte pilot de famílies Manteniment Programes suport a adults i joves Promoció de la Salut amb discapacitat i a Nou equipament a l’escola les seves famílies d’habitatges amb serveis per a gent gran (Cibeles) De marxa fent esport 98 Programa Convivim Esportivament Qualitat de Vida, Igualtat i Esports PDC La Salut Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Horta- Reubicació del CSS Ampliació Programa Radars Nou Pla d’acció social 2012-2015 Guinardó del Carmel del territori (PAST) Programa Activa’t a un parc Reubicació del CSS Nou Programa d’acció Vall Hebron Manteniment social dels centres de Programes Promoció serveis socials del districte Reconversió de la de la Salut a l’escola residència Parc del Projecte Temps per a tu Guinardó Programa De marxa adreçat a famílies amb fent esport infants amb discapacitat Milora del centre Can Puig Programa Convivim Projecte pilot de Adaptació i accessibilitat Esportivament suport a adults i joves del Centre Esportiu amb discapacitat i a Municipal del Carmel PDC Carmel les seves famílies Nou Reubicació del CSS i de Ampliació de places al Nou Pla d’acció social Barris l’EAIA de Roquetes menjador social de La del territori (PAST) Guineueta Centre d’atenció a les Nou Programa d’acció famílies amb infants Projecte Treball als social dels centres de a càrrec de 0 a 6 anys barris Ciutat Meridiana serveis socials del districte (Turó de la Peira) Dos programes Pla de la Franja del Besòs Casal de joves de la Prosperitat Activa’t a un parc Projecte Temps per a tu Nou equipament d’habitat- Manteniment adreçat a famílies amb ges amb serveis per a gent Programes Promoció infants amb discapacitat gran (Torre Júlia 77 places) de la Salut a l’escola Salut als Barris a Ampliació d’apartaments Programa De marxa Roquetes i Zona Nord per a gent gran a l’equi- fent esport pament de Pau Casals Projecte pilot d’inter- Programa de venció en el temps Equipament per serveis Drogodependència de desocupat dels joves (Can de dona que ha de Prevenció indicada Peguera i Turó de la Peira) donar acollida a l’Equip d’Atenció a les Dones i Programa Convivim al Servei d’Atenció als Esportivament Nens/es maltractats PDC Verdun Adaptació i accessibilitat PDC Trinitat Nova de la Piscina Turo PDC Roquetes Districtes Inversions Ampliació de serveis o programes Nous programes Sant Nou menjador d’Àpats en Ampliació de places al Nou Pla d’acció social Andreu Companyia a Sant Andreu menjador social de Navas del territori (PAST) Centre d’allotjament tem- Remodelació del centre Nou Programa d’acció poral familiar Garcilaso adolescents social dels centres de i joves (Sagrera) serveis socials del districte Nou equipament d’habi- tatges amb serveis per Projecte Treball als Pla de la Franja del Besòs gent gran (Navas) barris (Trinitat Vella) Experiència pilot d’Enve- Programa Activa’t lliment Saludable a dos parcs Salut als Barris a 99 Bon Pastor-Baró de Viver- Vallbona Qualitat de Vida, Manteniment Igualtat i Esports Programes Promoció Pla per a la Inclusió de la Salut a l’escola Social de Barcelona 2012-2015 Programa De marxa fent esport Programa de Drogodependència de Prevenció indicada Programa Convivim Esportivament PDC Navas PDC Baró de Viver St.Marti Nova seu del CUESB Ampliació Programa Nou Pla d’acció social (Poble Nou) Radars del territori (PAST) Reubicació del Aplicació Pla de millora Nou Programa d’acció CSS Verneda dels casals i espais social dels centres de per a la gent gran serveis socials del districte Nou menjador d’Àpats en Companyia a El Clot Projecte Treball als barris Pla d’Assentaments (Besòs Maresme) Irregulars Casal de Gent gran Programa Activa’t a un parc Pla de la Franja del Besòs Adaptació i accessibilitat del Centre Esportiu Manteniment Projecte Temps per a tu Municipal Verneda Programes Promoció adreçat a famílies amb de la Salut a l’escola infants amb discapacitat Nou impuls a ABITS Projecte Temps per a tu adreçat a cuidadors de Programa Convivim persones dependents Esportivament Programa Salut als PDC Besòs Maresme Barris Besòs-Maresme Serveis socials, persones vulnerables Dona i drets civils i ajuda alimentària Habitatge Immigració Inserció sociolaboral Esports Infància i adolescència i joventut Participació Gent gran Salut Discapacitat Districtes Inversions Ampliació de serveis o programes Nous programes Ciutat Nou espai d’acollida de Servei d’Assessorament Projecte de retorn voluntari persones sense sostre Jurídic de les Oficines per a persones que viuen en l’Operació Fred d’Habitatge en assentaments Adjudicació de pisos d’emer- Convenis amb bancs i caixes Estratègia Local amb gències per col·lectius espe- per cedir habitatge social el poble gitano cials mitjançant conveni amb el PISL Projectes per joves que Consorci d’Habitatge treballen la diversitat Programes específics als Instituts públics Promoció de l’habitatge d’inserció laboral per a públic adaptat a persones col·lectius vulnerables Projecte educatiu en amb discapaciat la formació dels Drets Projectes d’inserció Humans amb l’objectiu de 100 Nou centre per a persones ètnia gitana crear la Xarxa d’Escoles persones vulnerables pels Drets Humans Qualitat de Vida, amb addiccions (3.92) Augment Servei de Igualtat i Esports Famílies Col·laboradores Accions de sensibilització Pla per a la Inclusió Increment pisos d’acollida en drets humans i Social de Barcelona per a dones vulnerables Incorporar l’assessorament cultura de la pau 2012-2015 laboral i l’emprenedoria Nou equipament per per- als espais d’informació Programa “Tothom a sones amb necessitats jove de cada districte l’AMPA” per facilitar socioeconòmiques l’accés dels pares i mares per substituir els Aplicació Pla de millora immigrants a les AMPA’s actuals allotjaments dels casals i espais en pensions. (3.35). per la gent gran Programes d’activitats esportives per a escolars Nou centre per a persones Ampliar els habitatges amb en horari lectiu vulnerables (3.17) serveis per a la gent gran Programa “Convivim Ampliar l’acolliment esportivament” residencial de la gent gran en situació Projectes esportius d’urgència social per infants i joves que es desprenen del Programa d’adaptació fun- Conveni d’IBE-FCB cional de la llar per a persones grans amb Plans de creixement dependència o discapacitat Programa per fomentar Servei d’orientació la ciutadania activa educativa de futur per i el bon veïnatge a joves reagrupats entre 15 i 18 anys Programa d’Acompanyament al Reagrupament Familiar Programa “A l’estiu Barcelona t’acull” per a menors immigrants Programa l’Esport Inclou Programes del Pla l’Escola fa esport a la ciutat 6. ESTRATÈGIA DE SEGUIMENT I DE DESPLEGAMENT El seguiment i l’avaluació dels resul- B. Elaboració de dos informes de se- tats són essencials en el desplegament guiment i de l’avaluació del Pla d’un Pla com aquest. És per això que el Durant el període de desplegament del Pla per a la Inclusió Social de Barcelo- Pla és necessari comptar amb un su- na 2012-2015 determina els següents port material que ens serveixi tant per mecanismes de seguiment: veure fins a quin punt s’estan assolint els objectius previstos com per poder A. Comissió de seguiment. rectificar les actuacions quan calgui. B. Elaboració d’informes de seguiment És per això que s’elaboraran dos infor- i d’avaluació del Pla, que seran presen- mes de seguiment i un d’avaluació: tats a diferents espais institucionals i participatius relacionats amb el des- » I Informe de seguiment, desembre plegament del Pla. 2013 En aquest primer informe serà un im- 101 A. Comissió de seguiment peratiu verificar que totes les actua- Durant el mes posterior a l’aprovació cions disposades al Pla estan en pro- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports del Pla, es constituirà una comissió cés de desplegament, és a dir, que amb l’objectiu de posar en marxa un s’han engegat. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona equip de treball responsable del segui- 2012-2015 ment i el desplegament de les mesures » II Informe de seguiment, desembre aprovades al Pla per a la Inclusió Social 2014 de Barcelona 2012-2015. El segon informe tindrà per objectiu avaluar la implantació i la valoració de La comissió estarà integrada per pro- resultats. fessionals de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i de les altres gerèn- » Avaluació del Pla, abril 2015 cies municipals amb l’objectiu de con- L’avaluació haurà de ser una avaluació figurar un equip interdepartamental i ex post, és a dir, que s’elaborarà un cop amb una visió integradora del Pla. Les superat el període de desplegament funcions de la Comissió són les se- del Pla. L’objectiu del document serà güents: doble: d’una banda, haurà de compro- var el grau d’assoliment de les actua- 1. Vetllar pel desplegament del Pla cions previstes en el Pla, tot tenint pre- 2. Donar suport als tècnics municipals sents les conclusions dels informes de i equips encarregats de desplegar-lo seguiment anteriors; de l’altra, haurà 3.Pilotar el seguiment de les actua- de mesurar l’impacte de les mesures cions i objectius del Pla en l’estat de la inclusió a la ciutat. Per a 4. Promoure la participació social en el aquest darrer punt, la Comissió de se- seguiment i l’avaluació guiment es coordinarà amb la Comissió 5.Encarregar els informes de segui- d’estudis sobre Inclusió Social, ja que ment necessitarà una nova diagnosi per po- 6. Realitzar l’avaluació del Pla der veure quin ha estat l’efecte de les accions desenvolupades i de la política Es convidarà el Consell de Govern de que s’ha dut a terme. l’Acord Ciutadà per una Barcelona In- clusiva a la Comissió de seguiment. L’objectiu del sistema informàtic és automatitzar (si no en totes les actua- cions, en la majoria), els resultats dels indicadors per facilitar la redacció dels informes i de l’avaluació, però també 6.1. Presentació del Pla per a la In- clusió de Barcelona 2012-2015 disposar d’un mapa de resultats en el 6.1.1. Presentació a l’organització mu- moment que calgui. nicipal Els informes de seguiment i l’avaluació El Pla s’haurà de presentar als tinents seran presentats als diversos espais d’alcalde, als regidors, als delegats, als institucionals i participatius relacio- comissionats i als consellers munici- nats amb el desplegament del Pla, que pals. són: Altres òrgans de l’Ajuntament de Bar- » El Consell Plenari de l’Ajuntament o celona la Comissió de Plenari de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat » El Consell Plenari del Consell Munici- 102 pal de Benestar Social Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Qualitat de Vida, Igualtat i Esports » El Consell de Govern de l’Acord Ciuta- Àrea d’Urbanisme, Infraestructures, dà per una Barcelona Inclusiva Medi Ambient i Sistemes d’Informació Pla per a la Inclusió Social de Barcelona i Telecomunicacions 2012-2015 A continuació s’especifica el procés de desplegament del Pla per a la Inclusió Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Es- Social de Barcelona 2012- 2015: ports Àrea de Cultura, Coneixement, Creati- vitat i Innovació Districtes 6.1.2. Presentació al Consell Municipal de Benestar Social Permanent del Consell Municipal de Benestar Social 6.1.3. Presentació a altres institucions catalanes Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Consorci d’Educació de Barcelona Consorci de Serveis Socials de Barce- lona Àrea Metropolitana de Barcelona 6.2. Desplegament del Pla 6.1.4. Presentació a l’Acord Ciutadà per 6.2.1. Concertar l’estratègia compartida una Barcelona Inclusiva amb l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva Consell de Govern de l’Acord Ciutadà El Pla per a la Inclusió Social de Barce- Xarxa d’Acollida i Acompanyament per lona 2012-2015 es desplegarà conjun- a Persones Immigrants a Barcelona tament amb el tercer sector a través de l’estratègia compartida amb l’Acord Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Xarxa de Centres Oberts d’Atenció a la 6.2.2. Sessions formatives per als Infància i l’Adolescència equips professionals encarregats de desenvolupar el Pla Xarxa de Cultura per a la Inclusió Social La Comissió de Seguiment durà a terme 103 Xarxa de Drets dels Infants sessions formatives per als equips pro- fessionals de l’organització municipal Qualitat de Vida,Igualtat i Esports Xarxa d’Habitatges d’Inclusió amb l’objectiu de desplegar l’estratègia compartida. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona Xarxa d’Inserció Sociolaboral 2012-2015 6.2.3. Sessions per a les entitats de Xarxa de Prevenció i Convivència l’Acord Ciutadà (a través de les Xarxes d’acció) Xarxa de Suport a les Famílies Cuida- dores L’Acord Ciutadà per una Barcelona In- clusiva compta amb 9 Xarxes d’acció: Xarxa d’Acollida i Acompanyament per a Persones Immigrants a Barcelona Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Xarxa d’Inserció Sociolaboral Xarxa de Centres Oberts d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Xarxa de Cultura per a la Inclusió Social Xarxa de Drets dels Infants Xarxa de Prevenció i Convivència Xarxa de Suport a les Famílies Cuidadores Les sessions per a les entitats es fa- ran a través de les Xarxes d’acció amb l’objectiu de desplegar l’estratègia compartida. 104 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Annexos Part III 1. PROCÉS D’ELABORACIÓ 1.1. 1.2. Punt de partida Elaboració del primer esborrany L’octubre del 2011, el plenari de Adoptada la mesura de govern, en el l’Ajuntament de Barcelona adopta la marc de la gerència de Qualitat de Vida, Mesura de Govern del Pla per a la In- Igualtat i Esports es constitueix un clusió Social 2012-2015. El present Pla Equip de redacció que inicia el seu tre- és el segon del seu tipus i dóna conti- ball amb els informes de seguiment del nuïtat a la línia de treball endegada en Pla 2005- 2010 i planteja l’elaboració mandats anteriors amb el Pla Munici- d’una diagnosi sobre l’estat de la inclu- pal per una Barcelona Inclusiva 2005- sió a la ciutat. 2010. La metodologia utilitzada per a l’elaboració del primer esborrany és la que proposa la Guia de Plans d’Inclusió Social de la Diputació de Barcelona (2008), que inclou un am- pli llistat dels indicadors que s’han 105 de valorar en l’estudi de la matèria i un procés de treball concís i especí- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports fic. Per a l’elaboració, es treballa amb l’Observatori Social de l’Ajuntament de Pla per a la InclusióSocial de Barcelona Barcelona i amb l’equip de Recerca i 2012-2015 Coneixement de la gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Se segueix l’ordre d’indicadors tal com apareix a la Guia i es fixa el desembre del 2011 com a moment temporal per a fer la fo- tografia de l’estat de la inclusió social a la ciutat. El resultat és un primer document, el Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015. Document base de treball, amb data de 13 de gener de 2012, in- tegrat per una diagnosi i estructurat en vuit grans reptes de futur per a la po- lítica d’inclusió social entre els quals s’apunten l’habitatge i l’ocupació, pa- lanques essencials per a la inclusió i la cohesió social. El text defineix deu principis rectors i contempla un capítol dedicat a la Visió 2015, text que recull la visió de futur de la ciutat de Barce- lona en termes d’inclusió i de cohesió social. 1.3. Procés participatiu amb la societat civil i la ciutadania Entre gener i maig, el document es va Activa, organització que aplega més de sotmetre a un procés de participació 470 entitats. En el curs d’aquestes ses- entre el teixit social i la ciutadania on sions de treball es van apuntar man- van contribuir els següents actors: el cances, però, el més important és que Consell Municipal de Benestar Social es van debatre punts controvertits en i els seus grups de treball, l’Acord Ciu- la formulació de la política d’inclusió a tadà per una Barcelona Inclusiva i les partir dels quals es va consensuar una respectives Xarxes d’acció, i la societat visió comuna i una manera unitària de civil i la ciutadania. L’objectiu d’aquest fer. En les més de 10 sessions de tre- procés va ser afegir valor al document ball amb l’Acord Ciutadà van participar i convertir-lo en un pla de ciutat, orien- un total de 378 persones. tat a tots els actors que treballen per a la inclusió social a la ciutat de Bar- Arrel del procés de participació amb celona. l’Acord Ciutadà van realitzar-se més de 106 500 aportacions al Pla per a la Inclusió El document va ser discutit a les nou Social de Barcelona 2012-2015. Docu- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Xarxes d’acció i al Consell de Govern ment base de treball. de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Nº Data Participants reunions Acord Consell de Govern 1 28/02/12 28 Taula referents de xarxes 1 17/01/12 13 Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar 2 09/02/12 16/02/12 40 Xarxa de Centres Oberts d’Atenció a la Infància i 2 19/01/12 13/02/12 45 l’Adolescència Xarxa de Famílies Cuidadores 1 10/02/12 13 Xarxa de Cultura per a la Inclusió Social 1 21/02/12 16 Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social 1 06/02/12 20 Xarxa de Drets dels Infants 1 14/02/12 13 Subtotal de Xarxes d’acció i del Consell Govern - - 188 Jornada anual de l’Acord Ciutada 1 16/03/12 190 TOTAL 11 - 378 Així mateix, el Pla es va discutir en els 8 da i escrupolosa. Es van realitzar més grups de treball del Consell Municipal de 8 sessions de treball i també va ser de Benestar Social, fet que va perme- debatut a la Permanent (6 de març del tre copsar altres opinions i punts de 2012). vista. La pluralitat de veus integrades al Consell Municipal de Benestar So- Amb tot, més de 107 persones provi- cial, que agrupa més de 150 entitats i nents d’entitats socials, institucions i institucions, va obligar a treballar amb col·legis professionals van discutir el precisió el text, que va ser discutit re- document, tot fent possible un recull petides vegades d’una manera acura- de més de 100 aportacions. Nº Data Participants reunions CMBS Infància 1 17/01/12 12 Pobresa 1 08/02/12 14 Dones 1 29/02/12 15 Acció comunitària 1 26/01/12 11 Drogodependències 1 13/02/12 16 Famílies 1 13/02/12 12 Salut - - - Gent gran - - - Permanent CMBS 1 06/03/12 27 TOTAL 6 - 107 107 En el marc del procés participatiu i de La participació del teixit social i asso- Qualitat de Vida, l’Acord Ciutadà per una Barcelona In- ciatiu va completar-se amb la partici- Igualtat i Esports clusiva, es va aconseguir un consens pació dels ciutadans i dels professio- Pla per a la Inclusió que va permetre la formulació d’una nals de l’administració. Un pla de ciutat Social de Barcelona2012-2015 estratègia compartida. A la Jornada havia de comptar necessàriament amb Anual de l’Acord Ciutadà (16 de març la veu directa de la ciutadania, fet pel del 2012), l’Acord va presentar la De- qual es van realitzar dos focus groups claració “Barcelona s’uneix per fer que van comptar amb un total de 33 front a la crisi social” amb l’objectiu de participants. fer pública la seva voluntat d’elaborar amb totes les organitzacions de l’Acord Així mateix, es van considerar les més una estratègia compartida de Ciutat de 800 aportacions realitzades per la per a fer front conjuntament als aspec- societat civil i la ciutadania al llarg del tes socials de la crisi. procés de consulta del Pla d’actuació municipal (PAM) que s’havien adreçat D’aquesta manera es va fer explícit el a Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. desig del teixit social i associatiu de En darrer lloc, es van considerar les participar de la política d’inclusió de la aproximadament 200 aportacions dels ciutat i, alhora, el mateix teixit va mos- diversos equips municipals que treba- trar la voluntat d’una implicació major llen per a la inclusió social. en la matèria. Sessions Data Participants de treball Focus group en un Centre Obert 1 23/02/12 16 Focus group amb joves 1 20/03/12 17 TOTAL - - 33 1.4. 1.5. Elaboració del segon esborrany Procés de negociació amb els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona Fruit del procés participatiu amb la Un cop tancat el procés de participa- societat civil i la ciutadania, es va re- ció, i amb un Pla que comptava amb formular el pla d’acció del Document cinc línies estratègiques, el document base de treball i es van definir els ob- va passar a la fase de debat polític. En jectius i les actuacions per a cada línia el seu decurs, tots els grups va elabo- estratègica. La definició dels objectius rar informes, observacions i esmenes, i les actuacions va partir d’un procés arribant a més de 140 propostes. Com d’alineació amb la discussió del PAM, a resultat d’aquest procés, al Pla se li de manera que es van considerar les va incorporar un capítol dedicat al des- propostes del PAM i es van sotmetre a plegament territorial i un altre amb les revisió per part dels àmbits correspo- eines i instruments per a construir una nents i dels agents socials. ciutat cohesionada. També es van agru- par les línies estratègiques en quatre. Amb tot, el 31 de maig es va disposar 108 d’una nova versió, el Pla per a la Inclu- sió Social 2012-2015 de 31 de maig del Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 2012, que canviava substancialment respecte l’anterior ja que contemplava Pla per a la Inclusió Social de Barcelona un nou capítol amb la definició de línies 2012-2015 estratègiques, objectius i actuacions. A més, en aquesta versió es va integrar una nova línia estratègica consensua- da amb el teixit social i la ciutadania que s’havia emmarcat en l’estratègia compartida. D’aquesta manera, es va fer palesa la voluntat que fos un instru- ment per al conjunt de la ciutat. 2. ESTRUCTURA DE GESTIÓ DE LES POLÍTIQUES MUNICIPALS D’INCLUSIÓ SOCIAL L’Ajuntament de Barcelona estructura Direcció Executiva de l’Àrea: dirigeix, la seva gestió en diverses gerències planifica i coordina les actuacions de sectorials i organismes públics. L’Àrea les direccions que té assignades. de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports és una de les gerències. A continuació Direcció de Família i Serveis Socials: es presenta l’organigrama general de gestiona la prestació dels serveis vin- l’Ajuntament i tot seguit l’organigrama culats a família i serveis socials. Per de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat exemple, gestiona els serveis d’atenció i Esports juntament amb una petita a persones sense sostre, els serveis di- descripció dels diferents òrgans. rigits a la infància i la gent gran i també l’atenció a les urgències i emergències L’àrea se subdivideix en dues grans socials, entre d’altres. Aquesta direcció direccions: la direcció executiva i la estableix els objectius que cal assolir i direcció estratègica. Compta també els estàndards de qualitat en l’atenció, amb tres instituts municipals que, tot el nivell òptim de producció, i la ràtio 109 sent òrgans autònoms en la seva ges- professional. Entre les seves funcions, tió, es vinculen a l’Àrea de Qualitat de destaquen: Qualitat de Vida,Igualtat i Esports Vida, Igualtat i Esports. Aquests són: l’Institut Municipal de Persones amb » Garantir el suport tècnic permanent als Pla per a la InclusióSocial de Barcelona Discapacitat (IMD), l’Institut Municipal equips de gestió territorialitzats. 2012-2015 de Serveis Socials (IMSS) i l’Institut » Establir i comandar sistemes (presen- Barcelona Esports (IBE). cials i no presencials) regulars i esta- bles per a la coordinació i control de Institut Municipal de Persones amb la producció dels serveis, el traspàs Discapacitat (IMD): treballa perquè d’informació i de criteris generals de les persones amb qualsevol tipus de ciutat, i el traspàs dels informes i co- discapacitat (visual, auditiva, física, neixement necessaris per la millora en intel·lectual o per trastorn mental) pu- la prestació dels serveis territorials. guin desenvolupar la seva vida quoti- » Mantenir un contacte permanent amb diana de la manera més autònoma pos- el Consorci de Serveis Socials de Bar- sible, en plena igualtat d’oportunitats i celona pel que fa a la planificació de amb respecte per les diferents neces- recursos i serveis a la ciutat. sitats personals. També es treballa de manera conjunta amb els diferents Direcció de Serveis d’Immigració i In- departaments municipals, tant a les terculturalitat: promou la integració àrees com als districtes, i es gestionen real de les persones immigrades en de manera directa determinats equipa- tots els àmbits de la vida ciutadana de ments i serveis. Barcelona, així com el principi de nor- malització i transversalitat en les polí- Institut Municipal de Serveis Socials tiques de l’Ajuntament. Entre les seves Bàsics (IMSS): gestiona els 40 centres funcions, destaquen: de serveis socials (CSS) que configuren la xarxa d’atenció social bàsica de la » Aprofundir i difondre el coneixement ciutat i promou les prestacions i els re- sobre el fet migratori a la ciutat de Bar- cursos socials destinats a ajudar a les celona. persones, les famílies i els col·lectius a » Liderar les accions de coordinació que obtenir l’atenció social que necessitin. fomentin la relació transversal amb els districtes i impulsin els processos Institut Barcelona Esports (IBE): ges- de participació territorial en matèria tiona l’esport i les instal·lacions espor- d’immigració, diàleg intercultural, soli- tives municipals de Barcelona. daritat i cooperació internacional. Direcció de Serveis d’Equitat So- cial i Salut: dirigeix i fa el seguiment i l’avaluació de les actuacions de les di- reccions dels programes de Dona, Ado- lescència i Joventut, Temps i Qualitat de Vida, Drets Civils i Salut, garantint sinergies en el seu funcionament con- junt i coordinant les seves relacions, tant amb els altres òrgans de la Gerèn- cia com amb altres dependències mu- nicipals. Direcció de Recursos i Serveis Gene- 110 rals: proposa, executa i difon les es- tratègies de gestió dels recursos de la Qualitat de Vida, Gerència de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Igualtat i Esports per tal de facilitar la Pla per a la Inclusió màxima eficiència en l’execució de les Social de Barcelona seves polítiques. 2012-2015 Direcció Estratègica d’Innovació de l’Àrea: garanteix que els àmbits d’actuació de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports estiguin al dia en relació amb les millors pràcti- ques conegudes, i que s’innovi prenent el coneixement disponible com a base. Entre les seves funcions destaca vet- llar per l’eficiència i l’eficàcia dels mo- dels d’intervenció predominants de la Gerència. 3. MAPES DE RECURSOS PER A LA INCLUSIÓ (PÚBLICS, DEL TERCER SECTOR I COMUNITARIS) a. Mapa de centres de serveis socials Horta-Guinardó 30 27 28 111 Sarrià-Sant Gervasi 29 19 2620 23 Nou Barris 18 38 32 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Les Corts 35 Gràcia Pla per a la Inclusió 17 16 24 Sant Andreu Social de Barcelona 21 22 25 3334 2012-2015 08 14 11 06 13 Eixample 37 39 07 10 09 05 15 Sant Martí 3604 02 40 Sants-Montjuïc Ciutat Vella 12 3803 01 Centres de serveis socials Ciutat Vella Sarrià Sant-Gervasi Sant Andreu Centres de serveis socials 01 Balboa,11 18 Arimon, 7 33 Estadella, 64 02 Pl. Acadèmia, 1 19 Salvador Mundi, 4 bis 34 Garcilaso, 193 03 Correu Vell,5 35 Paixalet, s/n 04 Carme,101-109 Gràcia 05 Carme,101-109 20 Aldea,17 Sant Martí 21 Vila de Gràcia, 2 36 Rbla.Prim, 87-89 Eixample 22 Vila de Gràcia, 6 37 Corunya, 5-7 06 Antiga carretera Horta,1 38 Pallars, 277 07 Pl.Tetuan,2 Horta-Guinardó 39 Selva de Mar, 215 08 Comte Borrell, 305 23 Santuari,27 40 Buenaventura Munoz, 21 09 Mallorca, 425-433 24 Rda. Guinardo,113-141 10 Calabria, 38 25 Lepant,387 11 Mallorca, 219 26 Pl.Santes Creus,8 27 Arenys,75 Sants-Montjuïc 12 Pl.Sortidor,12 Nou Barris 13 Carretera,79-81 28 Vidal i Guasch, 77-79 14 Numància, 7-13 29 Enric Casanovas, 73-77 15 Foneria,19 30 Av. Rasos de Peguera, 25 31 La Selva, 61 Les Corts 32 La Selva, 57 16 Can Bruixa,7-11 17 Travessera de les Corts,122 b. Mapa d’equipaments d’atenció a persones vulnerables Horta-Guinardó 52 2518 09 19 112 26 Sarrià-Sant Gervasi 24 31 27 58 03 Nou Barris 47 08 45 Qualitat de Vida, 46 51 Igualtat i Esports 53 37 50 Les Corts Pla per a la Inclusió 54 Social de Barcelona Gràcia Sant Andreu 22 2012-2015 1739 13 23 57 30 10 04 55 20 Eixample 21 33 42 05 Sant Martí32 40 48 12 56 45 49 41 Sants-Montjuïc 16 34 Ciutat Vella 01 02 14 35 43 36 16 28 29 07 06 15 39 11 Equipaments d’atenció a persones 01 Servei d’Inserció Social (SIS) 21 Menjador Canpedro 40 Basses de Sant Pere vulnerables 02 Servei d’Atenció Social a Població Itinerant (SASPI) 22 Menjador Social Les Corts 41 Almogàvers A Equips (2) 03 Centre de Primera Acollida Sant Gervasi 23 Menjador Social Emaus 42 Almogàvers B Centres Residencials Nocturns (1) 04 Centre Residencial d’Inserció Can Planas 24 Menjador Social Marie Curie 43 Pujades Centres Residencials (3) 05 Centre Residencial d’Inserció Sant Joan de Déu 25 Via Favència A 44 Tarrós Centres Allojatment Temporal (2) 06 Centre Residencial d’Inserció Llar Pere Barnés 26 Via Favència B 45 Florida Equipaments Integrats (5) 07 Equipament Zona Franca 27 Catasús 46 Meridiana Centres Diürns (1) 08 Equipament Nou Barris 28 Marina 47 Fastenrath Menjdors Socials (12) 09 Equipament Horta 29 Pere IV 48 Parc de Sant Martí Habitatges d’Inclusió (47) 10 Equipament Meridiana 30 Verneda 49 Almogavers Centres Maternoinfantils (5) 11 Equipament Santa Lluisa de Marillach 31 Viladrosa 50 Sant Andreu 12 Centre Diürn Poble Sec 32 Cendra 51 Santa Coloma 13 Menjador Social Navas 33 Valldonzella 52 Santa Eulàlia 14 Menjador Social Paral·lel 34 Santa Elena 53 Santa Isabel 15 Menjador Social Poble Sec 35 Sant Oleguer 54 Madre Teresa 16 Menjador Social Café Just 36 Sant Rafael 55 Lligam 17 Menjador Social La Terrasseta 37 Torras i Bages 56 Quatre Vents 18 Menjador Social Sant Rafael 38 Maria Aguiló 57 Navas de Tolosa 19 Menjador Social Sarrià 39 Caballero 58 Sarrià 20 Menjador Social Eixample c. Mapa d’equipaments d’atenció a la infància Horta-Guinardó 13 113 Sarrià-Sant Gervasi Nou Barris Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Les Corts 11 14 Gràcia Pla per a la InclusióSant Andreu 01 10 Social de Barcelona 12 2012-2015 Eixample08 02 15 09 07 Sant Martí 03 06 Sants-Montjuïc Ciutat Vella 04 05 Equipaments d’atenció a la infància 01 Espai Familiar i Centre Obert Les Corts-Sants Centres Oberts per a Infants (2) 02 Espai Familiar i Centre Obert Sant Martí Equipaments d’Atenció a la Infàn- 03 EAIA Casc Antic cia i l’Adolescència (EAIA) (13) 04 EAIA Raval Nord 05 EAIA Raval Sud 06 EAIA Gòtic i Barceloneta 07 EAIA Eixample 08 EAIA Central Barcelona 09 EAIA Sants-Montjuïc 10 EAIA Les Corts - Sarrià-Sant Gervasi 11 EAIA Gràcia 12 EAIA Horta-Guinardó 13 EAIA Nou Barris 14 EAIA Sant Andreu 15 EAIA Sant Martí d. Mapa d’equipaments d’atenció a la gent gran Horta-Guinardó 27 11 15 14 Sarrià-Sant Gervasi 13 Nou Barris 12 114 Les Corts 28 Qualitat de Vida, 26 16 Igualtat i Esports Gràcia Sant Andreu10 08 Pla per a la Inclusió 09 Social de Barcelona 17 2012-2015 24 25 Eixample 19 18 06 21 22 23 07 05 Sant Martí 04 02 20 Sants-Montjuïc 03 Ciutat Vella 01 Equipaments per a la Gent Gran 01 Habitatges amb serveis Barceloneta 15 Habitatges amb serveis Urrutia Apartaments Tutelats (2) 02 Habitatges amb serveis Santa Caterina 16 Habitatges amb serveis Joan Torras Centres de Dia (2) 03 Habitatges amb serveis Reina Amàlia I 17 Habitatges amb serveis Navas Habitatges amb Serveis (20) 04 Habitatges amb serveis Reina Amàlia II 18 Habitatges amb serveis Concili de Trento I Residències Municipals (4) 05 Habitatges amb serveis Campo Sagrado 19 Habitatges amb serveis Concili de Trento II 06 Habitatges amb serveis Gran Via 20 Habitatges amb serveis Camí antic de València 07 Habitatges amb serveis Bronze-Coure 21 Residència Francesc Layret 08 Habitatges amb serveis Montnegre 22 Centre de dia Fort Pienc 09 Habitatges amb serveis Gràcia 23 Residència Fort Pienc 10 Habitatges amb serveis Marina 24 Residència Josep Miracle 11 Habitatges amb serveis Can Travi 25 Apartament tutelat Josep Miracle 12 Habitatges amb serveis Via Favència I 26 Residència Parc del Guinardó 13 Habitatges amb serveis Via Favència II 27 Apartament tutelat Pau Casals 14 Habitatges amb serveis Via Favència III 28 Centre de dia Casa Bloc e. Mapa de districtes i barris de la ciutat 22 40 39 55 43 56 49 54 41 23 50 25 38 42 28 4847 51 53 21 29 37 46 52 57 24 27 36 45 115 30 44 58 20 34 60 26 62 Qualitat de Vida,35 19 31 33 59 Igualtat i Esports 32 61 17 Pla per a la Inclusió63 18 64 Social de Barcelona 09 08 06 73 2012-2015 72 16 15 07 65 14 05 10 71 13 66 70 11 01 12 02 04 68 69Parc de Montjuïc 67 03 Zona Franca-Port Ciutat Vella 23 Sarrià 48 La Guineueta 01 el Raval 24 les Tres Torres 49 Canyelles 02 el Barri Gòtic 25 Sant Gervasi-La Bonanova 50 les Roquetes 03 la Barceloneta 26 Sant Gervasi-Galvany 51 Verdun 04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 27 el Putxet i el Farró 52 la Prosperitat 53 la Trinitat Nova l’Eixample Gràcia 54 Torre Baró 05 el Fort Pienc 28 Vallcarca 55 Ciutat Meridiana 06 la Sagrada Família 29 el Coll 56 Vallbona 07 la Dreta de L’Eixample 30 la Salut 08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample 31 la Vila de Gràcia Sant Andreu 09 la Nova Esquerra de l’Eixample 31 el camp d’en Grassot i Gràcia Nova 57 la Trinitat Vella 10 Sant Antoni 58 Baró de Viver Horta-Guinardó 59 el Bon Pastor Sants-Montjuïc 33 el Baix Guinardó 60 Sant Andreu 11 el Poble Sec 34 Can Baró 61 la Sagrera 12 la Marina del Prat Vermell 35 el Guinardó 62 el Congrés i els Indians 13 la Marina de Port 36 la Font d’en Fargues 63 Navas 14 la Font de la Guatlla 37 el Carmel 15 Hostafrancs 38 la Teixonera Sant Martí 16 la Bordeta 39 Sant Genís dels Agudells 64 Camp de l’Arpa del Clot 17 Sants-Badal 40 Montbau 65 el Clot 18 Sants 41 la Vall d’Hebron 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou 42 la Clota 67 la Villa Olímpica del Poblenou Les Corts 43 Horta 68 el Poblenou 19 les Corts 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del 20 la Maternitat i Sant Ramon Nou Barris Poblenou 21 Pedalbes 44 Vilapiscina i la Torre Llobeta 70 el Besós i el Maresme 45 Porta 71 Provençals del Poblenou Sarrià-Sant Gervasi 46 el Turó de Peira 72 Sant Martí de Provençals 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 47 Can Peguera 73 la Verneda i la Pau 4. GLOSSARI Capital social: xarxes, coneixement i » S80/20: coeficient de Gini que expres- valors que determinen la manera que sa la desigualtat del nivell de renda els membres d’una societat es rela- entre el 20% de lapoblació amb major cionen entre ells. nivell de renda i el 20% de la població amb menor nivell de renda. Cohesió social: capacitat d’una so- cietat per garantir el benestar de tots » S90/10: coeficient de Gini que expres- els seus membres, disminuint les sa la desigualtat del nivell de renda desigualtats allà on siguin i evitant la entre el 10% de la població amb ma- marginalització. jor nivell de renda i el 10% de la po- blació amb menor nivell de renda. Exclusió social: procés mitjançant el qual certs grups es veuen empesos Inserció social: capacitat d’una socie- a la marginació social i conseqüent- tat per a oferir vies d’integració especí- 116 ment no poden participar plenament fiques per a col·lectius o zones urbanes a la societat per motius de pobresa, que es troben en situació d’especial Qualitat de Vida, Igualtat i Esports nivell formatiu baix o altres factors vulnerabilitat o marginació. inadequats, fet que els distancia de Pla per a la Inclusió Social de Barcelona les oportunitats laborals, d’ingressos Integració social: capacitat d’una so- 2012-2015 i educatives així com de les xarxes cietat per interactuar, connectar i ac- comunitàries. Tenen poc accés a les ceptar cada membre de la comunitat. institucions de poder i de presa de decisions així com poca capacitat Quatre pilars de l’Estat del Benestar: per influenciar en les decisions i po- l’Estat de Benestar es caracteritza per la lítiques públiques que els afecten. implantació d’un conjunt de polítiques (CombatPoverty Agency) socials de caràcter universal. En cièn- cia política, es defineixen quatre pilars Inclusió activa: procés d’inclusió que de l’Estat del Benestar: les pensions, la combina la inserció laboral amb una salut, l’educació i la dependència. política adequada de garantia de ren- des i amb l’accés a uns serveis bàsics Risc de pobresa: proporció de llars amb de qualitat. ingressos per sota del 60% de la mitjana d’ingressos de la comunitat de referència. Inclusió social: capacitat que té una societat per assegurar que els grups Stakeholders: en temàtica social, són marginals o vulnerables tinguin una el conjunt d’actors interessats o invo- significativa participació en la presa lucrats en un problema i que necessi- de decisions que afecten les seves vi- ten una solució òptima. En el cas de la des, permetent-los millorar els seus inclusió, parlem d’associacions i ONGs estàndards de vida i el seu benestar. que treballen per a la inclusió, governs de diferents nivells, famílies, societat Índex de Gini: coeficient de Gini ex- civil organitzada, empreses, etc. pressat en percentatge que mesura les desigualtats del nivell de renda de Transferències socials: transferències la zona de referència escollida. El co- de fons públics d’un grup social a un eficient de Gini és un nombre entre 0 i altre amb caràcter redistributiu. A Es- 1, on 0 correspon a la perfecta igualtat panya les transferències socials més de riquesa (tothom té el mateix nivell rellevants són les pensions (de vellesa, de renda) i 1 a la perfecta desigualtat de viduïtat i de discapacitat), les aju- (una persona té tots els ingressos i la des a les famílies i les prestacions per resta no en té cap). desocupació. 4. 5. GLOSSARI FONTS DE DADES I BIBLIOGRAFIA 5.1. Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Acord Ciutadà per una Barcelona Inclu- Ajuntament de Barcelona. Barcelona siva. Memòria d’activitats 2010. Balanç Economia núm. 77. Barcelona: 2011. 2006-2010. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: 2011. Ajuntament de Barcelona. Balanç del desplegament del model de Serveis So- Ajuntament de Barcelona i Associació cials Bàsics de Barcelona 2007-2010, Barcelona per l’Acció Social (ABAS). Lli- presentat al Plenari Municipal de 4 de bre blanc dels serveis socials d’atenció febrer de 2011. Barcelona: febrer 2011. primària. Barcelona: 2003. Ajuntament de Barcelona. Mapatge Ajuntament de Barcelona. Barcelona d’experiències 1.0. Cultura per la in- Inclusiva. Pla Municipal per a la Inclu- clusió social a Barcelona. Barcelona: sió Social. Barcelona: 2005-2010. febrer 2011. Ajuntament de Barcelona. Programa Institut d’infància i món urbà (CIIMU). 117 Municipal per a les Famílies 2006- Adolescents a Barcelona: estils de vida, 2010. Barcelona: 2006. àmbit educatiu i conductes relaciona- Qualitat de Vida,Igualtat i Esports des amb la salut. Barcelona: 2010. Ajuntament de Barcelona. Programa Mu- Pla per a la InclusióSocial de Barcelona nicipal per a la Infància i l’Adolescència Institut d’infància i món urbà (CIIMU). 2012-2015 2007-2010. Barcelona: 2007. Infants i famílies a Barcelona. Barcelo- na: 2010. Ajuntament de Barcelona. Pla de Tre- ball Immigració 2008-2011. Barcelona: Consell Municipal de Benestar Social 2008. 2010-2011. Informe participatiu: pro- postes dels grups de treball. Barcelo- Ajuntament de Barcelona. Programa na: octubre 2011. d’Acció Social contra la Pobresa. Bar- celona: 2009. Consell Econòmic i Social de Barcelo- na. Informe sobre la pobresa i l’exclusió Ajuntament de Barcelona. Pobresa i social a Barcelona. Dictàmens 2009. exclusió social a la ciutat de Barcelona. Barcelona: 2011. Barcelona: 2009. Departament d’Infància i Adolescèn- Ajuntament de Barcelona. Pla Barcelo- cia. Informe sobre les actuacions so- na Interculturalitat. Barcelona: 2010. cials de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Ajuntament de Barcelona. Enquesta de Barcelona: juliol 2010. victimització. Barcelona: juliol 2010. Sarasa, S. i Sales, A. Itineraris i factors Ajuntament de Barcelona. La població d’exclusió social. Ajuntament de Bar- estrangera a Barcelona. Informe esta- celona. Síndica de Greuges de Barcelo- dístic núm. 34. Barcelona: gener 2011. na: 2009. Ajuntament de Barcelona. Xarxa de Vilarrasa, A. (coord.); Alonso, J.M.; Mo- Centres Oberts d’Atenció a la Infància. rató, J.; Fernández, A. Anàlisi de les Barcelona: 2011. propostes del grup de treball d’infància (2005-2010) segons les línies estratè- Ajuntament de Barcelona. Memòria giques del Pla Municipal per a la Inclu- 2010 de l’Àrea d’Acció Social i Ciutada- sió Social 2005-2010. Barcelona: febrer nia. Barcelona: 2011. 2011. 5.2. 5.3. Publicacions i documents d’altres Publicacions i documents administracions i organismes públics d’entitats del tercer sector Agència de Salut Pública de Barcelona. Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Enquesta de salut de Barcelona. Bar- Roja de Catalunya. L’impacte de la crisi celona: 2006. en la infància i les famílies. Barcelona: juliol 2011. Consorci d’Educació de Barcelona. L’escolarització a la ciutat de Barcelo- Observatori de Vulnerabilitat de la Creu na. Curs 2010-2011. Recull estadístic. Roja de Catalunya. L’ocupació dels Barcelona: abril 2011. col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica. Barcelona: des- Diputació de Barcelona. Plans locals embre 2011. d’inclusió social. Guia metodològica. Barcelona: 2008. Taula d’entitats del Tercer Sector So- cial de Catalunya. “La pobresa infantil Generalitat de Catalunya. Departament a Catalunya” a: Dossiers del Tercer Sec- 118 de Benestar Social i Família. Document tor núm. 15. Barcelona: desembre 2011. de propostes per a la lluita contra la Qualitat de Vida, Igualtat i Esports pobresa i per a la inclusió social a Ca- Taula d’entitats del Tercer Sector So- talunya. Barcelona: 2011. cial de Catalunya. Pobles i ciutats sen- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona se pobresa ni exclusions. Barcelona: 2012-2015 Síndic de Greuges de Catalunya. Infor- maig 2011. me extraordinari: La segregació escolar a Catalunya. Barcelona: 2008. 5.4. Publicacions científiques i acadèmiques Atkinson, Anthony B.; Marlier, Eric; Van Winden, W. “The End of Social Ex- Nolan, Brian. “Indicators and Targets clusion? On Information Technology for Social Inclusion in the European Policy as a Key to Social Inclusion in Union”a: Journal of Common Market Large European Cities” a: Regional Stu- Studies, Vol. 42, pp. 47-75. Oxford: març dies, vol. 35.9. Rotterdam: 2001. Pp. 2004. 861-877. Ariño, Antonio. Què està canviant en les pràctiques culturals? a: http://www. ub.edu/cultural/Eventos/DocsPubli- cosCultura/ArinoAntonioConeixerPu- blicsCultura.pdf [12/03/2012] Castel, R. Les metamorphoses de la question sociale. Paris: Gallimard. 1995. 119 Fundació Caixa Catalunya. Informe de Qualitat de Vida,Igualtat i Esports la Inclusió social a Espanya 2009. Bar- celona: 2009. Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 2012-2015 Fundación Luís Vives. Claus sobre la pobresa i l’exclusió social a Espanya. Madrid: 2007. Fundación Luis Vives. Guía de reco- mendaciones y líneas de actuación en inclusión social. Madrid: 2011. Gerometta, J.; Häussermann, H.; Longo, G. “Social Innovation and Civil Society in Urban Governance: Strategies for an Inclusive City” a: Urban Studies, vol. 42, núm. 11. Berlin: 2005. Pp. 2007-2021. Government of Canada. Policy Re- search Initiative. Social Capital: A tool for Public Policy. Ottawa: 2005. Subirats, J. (Dir.); Gomà, R. i Brugué, J. (Coords.). Análisis de los factores de exclusión social. Institut de Govern i de Polítiques Públiques de la UAB. Barce- lona: Fundación BBVA. 2005. Putnam, Robert D. “Jugant a bitlles sol. La decadència del capital social nord- americà” a: Revista Idees núm. 3. Bar- celona: 1999. 5.5. 5.6. Publicacions de la UE, d’organis- Fonts estadístiques mes internacionals i d’institucions públiques estrangeres Birmingham City Council, Cities for Ac- Ajuntament de Barcelona. Estadística tive Inclusion. The active inclusion of Municipal young people: Birmingham. Eurocities network of local authority observato- Institut d’Estadística de Catalunya ries on active inclusion. Birmingham: (IDESCAT) 2011. Instituto Nacional de Estadística (INE) Ciudades y Gobiernos Locales Unidos. Per un món de ciutats inclusives. Ajun- tament de Barcelona. Barcelona: 2009. Comissió Europea. Recomendación de la Comisión 2008/867/CE, de 3 de oc- tubre de 2008, sobre la inclusión activa 120 de las personas excluidas del mercado laboral. Brussel·les: 2008. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports OECD. Doing better for families. París: Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2011. 2012-2015 OECD. How’s Life? Measuring well-be- ing. París: 2011. Hobart City Council. Social inclusion strategy 2010-2013. Hobart: 2010. House of Commons. Children, Schools and Families Committee. Young people not in education, employment or trai- ning. Eighth Report of Session 2009– 10. Volume I. United Kingdom: 2010. 6. ENTITATS I INSTITUCIONS PARTICIPANTS AL PLA PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL DE BARCELONA 2012-2015 Xarxes participants al Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva 1. Xarxa d’acollida i acompanyament per a persones immigrants a Barcelona 2. Xarxa d’atenció a persones sense llar 3. Xarxa d’habitatges d’inclusió 4. Xarxa d’inserció sociolaboral 5. Xarxa de centres oberts d’atenció a la infància i adolescència 6. Xarxa de cultura per a la inclusió social 7. Xarxa de drets dels infants 8. Xarxa de prevenció i convivència 9. Xarxa de suport a les famílies cuidadores 121 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 Entitats participants al Pla per la Inclusió Social 2012-2015 de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva L’Acord Ciutadà, a data de març de 2012, està format per un total de 473 entitats, que són les següents: 1. ACCEM 2. Acció contra la Violència Domèstica 3. ACELL, Federació Catalana d’esports per a disminuïts psíquics 4. Actua SCCL 5. Actua, Associació de Persones que Vivim amb VIH 6. Acupuntura per al món 7. Adoratrius - SICAR cat 8. Agència de Salut Pública de Barcelona 9. Agència d’ecologia urbana de Barcelona 10. Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la gent gran de Catalunya 11. AgrupacióExcursionistaCatalunya 122 12. Agrupació Gent Gran Trinitat Vella 13. Ajuntament de Barcelona Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 14. Alzheimer Catalunya 15. Àmbit Prevenció Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 16. Amics de la gent gran 2012-2015 17. Apropem-nos 18. Àrea de Polítiques Socials d’Habitatge 19. Asociación Conecta Migraciones 20. Asociación de Alternativas, Motivación y Acompañamiento 21. Asociación de Ayuda a la Mujer La Pizarra de Raimunda 22. Asociación de familiares Valldaura 23. Asociación de Jubilados de Hidroeléctrica de Catalunya 24. Asociación de orientación a las mujeres migrantes en Cataluña 25. Asociación de Prejubilados y Jubilados SEAT 26. Asociación de Uruguayos en Catalunya 27. Asociación jubilados y pensionistas Renfe en Cataluña 28. Asociación MATA 29. Asociación Social Yaya Luisa de Barcelona 30. ASPASIM 31. Assistència i gestió integral 32. Associació ATRA 33. Associació AUNAR 34. Associació Benestar i Desenvolupament 35. Associació Bona Voluntat en Acció 36. Associació Catalana “La Llar” de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple 37. Associació catalana de brigadistes a Nicaragua- Sandino 38. Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals. 39. Associació Catalana de Familiars i Usuaris i Col·laboradors de Centres Geriàtrics Assistits 40. Associació Catalana de Gossos d’Assistència 41. Associació Catalana de Llevadores 42. Associació catalana de residents senegalesos 43. Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats 44. Associació Catalana Nabiu 45. Associació Catalana pel síndrome de Fatiga Crònica 46. Associació Catalana per al Parkinson 47. Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Trans- sexuals Immigrants 48. Associació Catalana Síndrome X Fràgil 49. Associació Catalana Traumàtics Cranio-Encefàlics 50. Associació Cedre per a la promoció social 51. Associació CIC (Cultura-Informació-Cristianisme) 52. Associació Ciutadana Antisida de Catalunya 53. Associació cívica La Nau 54. Associació Coordinadora Ancianitat 55. Associació Cre-Art-Sants 56. Associació Cultura i Oci Tercera Edat 57. Associació Cultural Catalanopolonesa 58. Associació Cultural El Casalet 59. Associació Cultural Idara Minhaj ul Quran (Via de Paz) 60. Associació Cultural Recreativa Germanor de Jubilats i Pensionistes 61. Associació d’Amputats Sant Jordi 62. Associació d’afectats de retinosi Pigmentaria de Catalunya 123 63. Associació de Bipolars de Catalunya 64. Associació de botiguers i veïns Baix Carmel Qualitat de Vida,Igualtat i Esports 65. Associació de Cardiopaties Congènites 66. Associació de comerciants i veïns del Carrer Cera Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 67. Associació de dones Elisenda Montcada 2012-2015 68. Associació de Dones no Estàndards 69. Associació de Dones Palas Atenea de Barcelona 70. Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona 71. Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya 72. Associació de Famílies Lesbianes i Gais 73. Associació de Gent Gran Jubilats del Barcelonès 74. Associació de joves estudiants de Catalunya 75. Associació de la Paràlisi Cerebral 76. Associació de Malalties Neuromusculars 77. Associació de mares i pares d’alumnes de l’escola Pau Casals de Gràcia 78. Associació de Mentors i Emprenedors 79. Associació de Paràlisi Cerebral Camí 80. Associació de pares i mares de nens/es amb dificultats especials 81. Associació de Pensionistes i Jubilats La Sedeta 82. Associació de serveis personalitzats d’atenció a la infància i les famílies 83. Associació de suport a organitzacions xilenes 84. Associació de treballadors marroquins de Catalunya 85. Associació de Veïns del Barri de Navas 86. Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Raval 87. Associació de Veïns i Veïnes de Can Baró 88. Associació de Veïns i veïnes de Coll- Vallcarca 89. Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera 90. Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample 91. Associació de veïns i veïnes del Racó de Les Corts 92. Associació de veïns pel Benestar Ciutadà 93. Associació d’ecologistes de Barcelona 94. Associació del Casal de la Gent Gran de la Verneda Alta 95. Associació d’enginyers Industrials de Catalunya 96. Associació d’Iniciatives Solidàries 97. Associació Diomira 98. Associació Dit i Fet 99. Associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya 100. Associació Educativa Integral del Raval 101. Associació en defensa de la gent gran 102. Associació Esclat 103. Associació Esplai L’Esquitx 104. Associació Exil 105. Associació GABELLA 106. Associació gent gran Bon Pastor 107. Associació Grup d’Amics Gais 108. Associació in via 109. Associació independent de Dones de Barcelona 110. Associació Institut GENUS 111. Associació Institut promoció de la cultura catalana 112. Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya 124 113. Associació Joia 114. Associació Lligam Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 115. Associació Maloka-Colombia 116. Associació nacional per a problemes del creixement Crecer Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 117. Associació Noves Amistats 2012-2015 118. Associació Observatori del Tercer Sector i de la societat civil 119. Associació per a joves TEB 120. Associació per a la Creació d’Estudis i Projectes Socials 121. Associació per a la Mediació Intercultural i Social amb Immigrants 122. Associació per a la Promoció d’Iniciatives Socials i Econòmiques 123. Associació per a la Promoció i la Reinserció Social 124. Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental 125. Associació per a l’Estudi i la Promoció del Benestar Social 126. Associació per residències viudes de metges 127. Associació Prevenció Violència de Gènere 128. Associació Professional per a la Promoció de la Cultura Social 129. Associació Prohabitatge 130. Associació Promotora del Treball Social 131. Associació Punt de Referència 132. Associació Quetzal 133. Associació Rauxa 134. Associació Salut i Família 135. Associació Sociocultural Ibn Batuta 136. Associació sociocultural La Formiga 137. Associació Talentia 138. Associació Universitària Sin Vergüenza 139. Associació Voluntaris 2000 140. Associació Wafae 141. Associació Xarxa Renda Bàsica 142. Associació: ACR Les Flors de Maig 143. Atenció i Investigació en Socioaddiccions 144. Atlàntida, Professionals per la Interculturalitat 145. Audiència Provincial de Barcelona 146. Aula Oberta a Sants 147. Aules d’extensió universitària per a la gent gran de Barcelona 148. Autoritat Portuària de Barcelona 149. AV Sant Martí de Provençals 150. Aves-Grup de Dol 151. Banda i Majorets Triangle de Sants 152. Barcelona Activa SPM SAU 153. Barcelona Camina 154. BarcelonActua 155. Benito Menni, Complex Assistencial de Salut Mental 156. Bido de Nou barris (Ateneu Popular 9barris) 157. Cámara de Comercio del Perú en Europa 158. Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona 159. Càritas Diocesana de Barcelona 160. Casal argentí a Barcelona 161. Casal d’Avis Montmany 162. Casal de Gent Gran Siracusa 163. Casal dels Infants per a l’acció social als barris 164. Casal Gent Gran Joan Casanelles 125 165. Casal Gent Gran La Palmera 166. Casal Lambda Qualitat de Vida,Igualtat i Esports 167. CEIP Montseny 168. Cejac, Formació Promoció Inserció Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 169. Centre Cruïlla. Projecte Èxit 2012-2015 170. Centre cultural de formació i ocupació professional Sant Martí 171. Centre Cultural Tomàs Tortajada 172. Centre d’acollida Assis 173. Centre de cultura popular Montserrat 174. Centre de Normalització Lingüística de Barcelona 175. Centre de Reinserció social Recollim 176. Centre d’Estudis Naturistes 177. Centre d’estudis sobre Promoció de la Salut 178. Centre d’Intervenció psicològica, Anàlisi i Integració Social 179. Centre excursionista de Catalunya 180. Centre Juvenil Martí Codolar 181. Centre Obert Don Bosco 182. Centre Obert Heura 183. Centre Obert Joan Salvador Gavina 184. Centre Obert Sant Bernat 185. Centre Ocupacional Grans Disminuïts Ciutat Vella S.C.C.L 186. Centre Passatge - Fundació Privada Viarany 187. Centre recreatiu i cultural de sords 188. Centre UNESCO de Catalunya 189. CEPAIM-ACISI 190. CÍVIC 191. CLECE, S.A. 192. Club d’Avis Les Saleses 193. Club de petanca El 8 de Mayo 194. Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona 195. Club Excursionista de Gràcia 196. Club Petanca Plaça Gaudi 197. Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona - Lleida 198. Col·legi d’arquitectes de Catalunya, demarcació de Barcelona 199. Col·legi de Pedagogs de Catalunya 200. Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya 201. Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya 202. Col·legi Oficial de farmacèutics de la Província de Barcelona 203. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 204. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya 205. Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona 206. Col·legi Paideia 207. Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat 208. Comissions Obreres 209. Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül 210. Comunitat de Sant Egidio 211. Confederació de Cooperatives de Catalunya 212. Congregació Serventes de la Passió 213. Consell d’Associacions de Barcelona 214. Consell de dones 215. Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona 126 216. Consell de la Joventut de Barcelona 217. Consell Econòmic i Social de Barcelona Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 218. Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona 219. Consell Nacional de Dones d’Espanya Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 220. Consorci de la Zona Franca de Barcelona 2012-2015 221. Consorci de l’Auditori i l’Orquestra 222. Contes pel món 223. Coordinadora Anem per feina 224. Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat: Salut, Consum i Alimentació 225. Coordinadora d’Associacions de Casals Municipals 226. Coordinadora de les Vocalies de Jubilats i Pensionistes de les AV de Barcelona 227. Coordinadora de tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Catalunya 228. Coordinadora d’entitats d’Horta 229. Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya 230. Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya 231. Creu Roja a Barcelona 232. Cultura a la Carta 233. Departament de Justícia de la Generalitat 234. Departament de Pedagogia Aplicada 235. Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat 236. Departament Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona 237. Diputació de Barcelona. Àrea de Benestar Social 238. Direcció General de Serveis Penitenciaris 239. Dones Mundi 240. Dones per a la Cultura 241. Drac Màgic (Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals) 242. Ecoconcern innovació social 243. ED, Associació Educativa Sociolaboral 244. El Galliner 245. El Lloc de la Dona - Germanes Oblates 246. EMA Layret 247. Ensenyament Universitari de Treball Social. Facultat de Pedagogia de la UB 248. Entitats Catalanes d’Acció Social 249. EQMON, Associació pel Quart Món 250. Equipament per a gent gran Pau Casals 251. Escola Fasia Eixample 252. Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic 253. Espai Familiar Erasme Janer -Raval 254. Espais per la igualtat 255. Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra 256. EURECY S.L. 257. Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna 258. Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona 259. Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia UAB 260. Facultat de Psicologia de la UAB 261. Família i Benestar Social 262. Federació Catalana d’Associacions Familiars de Malalts Mentals 263. Federació Catalana de Drogodependències 264. Federació Catalana de la Unió Democràtica de Pensionistes Jubilats 265. Federació Catalana de Transports de Barcelona 266. Federació Catalana de Voluntariat Social 127 267. Federació Catalana Pro Persones amb Retard Mental 268. Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs Qualitat de Vida,Igualtat i Esports 269. Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes 270. Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 271. Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya 2012-2015 272. Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes d’ensenyament secundari de Catalunya 273. Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona 274. Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya 275. Federació de Centres Especials de treball de Catalunya 276. Federació de Dones de Catalunya per la Igualtat 277. Federació d’Empreses d’Inserció 278. Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adoles- cència 279. Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família 280. Federació ECOM Barcelona 281. Federació esportiva catalana de paralítics cerebrals 282. Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya 283. Femarec SCCL 284. Fem-ho construccions 285. Finestra Oberta 286. Foment del Treball Nacional 287. Foment Martinenc 288. Fòrum per a la Defensa de la Tercera Edat 289. Front de solidaritat amb els disminuïts físics 290. Fundació Acció Solidària contra l’Atur 291. Fundació ADSIS 292. Fundació Anne 293. Fundació Arrels 294. Fundació Artesà per la Integració sociolaboral 295. Fundació Banc dels Aliments 296. Fundació Bayt al- Thaqafa 297. Fundació Can Ensenya 298. Fundació Casc Antic 299. Fundació Catalana de la Síndrome de Down 300. Fundació Catalana de l’Esplai 301. Fundació CIDOB 302. Fundació Comtal 303. Fundació Concepció Juvanteny 304. Fundació Congrés Català de Salut Mental 305. Fundació Desenvolupament Comunitari 306. Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia 307. Fundació Els Tres Turons 308. Fundació Èxit 309. Fundació FADED 310. Fundació FICAT 311. Fundació Formació i Treball 312. Fundació Futur 313. Fundació Ginesta 314. Fundació Gresol Projecte Home 128 315. Fundació Hospital Sant Pere Claver 316. Fundació Innovació per l’Acció Social Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 317. Fundació La Caixa 318. Fundació Lluis Artigues Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 319. Fundació Ludàlia 2012-2015 320. Fundació Maria Raventós 321. Fundació Mies van der Rohe 322. Fundació Migra Studium 323. Fundació Món-3 324. Fundació Orfeó Gracienc 325. Fundació Pare Manel 326. Fundació Pere Tarrés 327. Fundació Pia Autònoma Agrupació Cultural i Social 328. Fundació Prahu 329. Fundació privada Agència i mediació comercial 330. Fundació Privada Ared (Fundació per a la Reinserció de Dones) 331. Fundació Privada Avismón-Catalunya 332. Fundació Privada Benallar 333. Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral 334. Fundació Privada Centre Educatiu i de Lleure 335. Fundació Privada Claperós 336. Fundació Privada d’Ajuda i Investigació del Trastorn límit de la Personalitat 337. Fundació privada d’Ajuda Oncològica 338. Fundació Privada Engrunes 339. Fundació Privada Escó 340. Fundació Privada Hospitalitat de Lourdes 341. Fundació Privada Jubert Figueras 342. Fundació Privada Llars Compartides 343. Fundació Privada Mambré 344. Fundació Privada Mensalus 345. Fundació Privada OMNES 346. Fundació Privada Pere Closa 347. Fundació Privada Servei Solidari per la Inclusió Social 348. Fundació Privada Síndrome de Tourette 349. Fundació Privada Taller de Músics 350. Fundació Privada Trinijove 351. Fundació Privada Tutelar ACIDH 352. Fundació Privada Uszheimer 353. Fundació Projecte AURA 354. Fundació Quatre Vents 355. Fundació Salut i Comunitat 356. Fundació Secretariado Gitano 357. Fundació tallers de Catalunya 358. Fundació Tot Raval 359. Fundació Viure i Conviure 360. Fundación Privada Altarriba. Amigos de los Animales 361. Fundación San Lázaro 362. GEDI, Centre de joves de Sant Martí 363. General Fast Service Company SA 364. Grup Àgata, Associació Catalana de Dones amb Càncer de Mama 365. Grup Cívic de Sant Andreu 366. Grup de dones de la Vocalia Dona. A.V.V. Coll-Vallcarca 129 367. Grup de Reinserció i Inserció Social 368. Grup d’Educadors per a la Integració de Persones en Perill d’Exclusió Social Qualitat de Vida,Igualtat i Esports 369. Grup EULEN, S.A. 370. Grup IGIA Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 371. Grup jove de gais i lesbianes 2012-2015 372. Grup Mou-te Les Corts 373. Hermanas Oblatas del Santísimo Redentor 374. IFTEM Almacenatica 375. Impacta Teatre 376. Impulsem, SCCL 377. Infosoc S.L. 378. Insercoop 379. Institut Borja de Bioètica 380. Institut Català d’Estudis de la Violència 381. Institut de Ciències Polítiques i Socials 382. Institut de Govern i Polítiques Públiques 383. Institut de Reinserció Social 384. Institut de Sociologia i Psicologia Aplicades 385. Institut de Treball Social i Serveis Socials 386. Institut GENUS, S.L 387. Institut Guttmann 388. Institut municipal de persones amb discapacitat 389. Institut per a la Promoció Social i de la Salut 390. Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya 391. Justícia i Pau 392. La Comunitat amb les Dones i les Famílies 393. La Gemegé Creativitat Vertical SL 394. La tercera edat per al tercer món 395. L’Hora de Déu 396. Llar de Pau 397. Llar Mossèn Lluís Vidal 398. Lluïsos de Gràcia 399. Mango Punto Fa, S.L. 400. Metges Sense Fronteres 401. Miaportacion 402. Migracom 403. Moviment Coral Català 404. Museu d’Història de Barcelona. Monestir de Pedralbes 405. Museu Picasso de Barcelona 406. Nexe Fundació Privada 407. Nova Acròpolis. Associació de Voluntariat 408. Objectiu Inclusió 409. Obra Misionera Ekumene. Centro Social Domingo Solà 410. Obra Social Catalunya Caixa 411. Obra Social Sant Martí 412. Obra Social Santa Lluïsa de Marillac 413. Observatori de drets humans DESC 414. Observatori Europeu de la TV Infantil 415. Parròquia de Sant Miquel del Port 416. Parròquia Sant Bernat (Centre Cruïlla) 130 417. Patronat d’homenatge a la Vellesa del Carmel 418. Per l’altre cor cremat de Barcelona Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 419. PIMEC 420. Plan España - Catalunya Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 421. Plataforma ciutadana per una empresa inclusiva a Catalunya 2012-2015 422. Poble-Sec per a tothom (Coordinadora d’Entitats del Poble-sec) 423. Projecte Sostre 424. Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL 425. Punt d’informació i Atenció a les Dones de Nou Barris 426. Ravalnet, associació ciutadana 427. Ravaltext, Empresa d’Inserció Laboral 428. REPRIS 429. Repsol YPF 430. Residencia Marvi Park 431. Rotary Club Barcelona Alba 432. Sant Joan de Déu Serveis Socials 433. Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 434. Seminari Interdisciplinari d’Estudis de Gènere 435. Servei de Rehabilitació Comunitària 436. Servei Solidari i Missioner 437. Sida Studi 438. Societat General d’Aigües de Barcelona 439. Som - Fundació Catalana Tutelar Aspanias 440. Sonrisas de Bombay 441. SOS Racisme Catalunya 442. Suara Cooperativa 443. Surt, Fundació de Dones, Fundació Privada 444. Taller El Xop, SCCL 445. Taller escola Barcelona, SCCL. 446. Tallers Blancs 447. Tamettut, Associació de dones amazigues per la cultura i el desenvolupament 448. Taula de joves del districte de Sant Andreu 449. Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya 450. Taula per la Infància i l\’Adolescència a Catalunya 451. Técnicas para la Iniciativa 452. Telèfon de l’Esperança de Barcelona 453. Tuti Serveis Pedagògics 454. UNICEF Comitè Catalunya 455. Unió de Pensionistes Jubilats i Prejubilats 456. Unió d’entitats de La Marina 457. Unió General de Treballadors de Catalunya 458. Unió Gitana de Gràcia 459. Unió Romaní 460. Unió sindical obrera de Catalunya 461. Universitat Autònoma de Barcelona 462. Universitat de Barcelona Consell Social 463. Universitat de Barcelona. Departament d’educació 464. Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona Tech 465. Universitat Ramon Llull 466. Ventijol, Associació per la Salut Familiar i Comunitària 467. Vocalia de Discapacitats del Barri de Porta 468. Voluntaris en assessoria empresarial 131 469. Xarxa 9 Barris Acull 470. Xarxa Comunitària de Sant Antoni Qualitat de Vida,Igualtat i Esports 471. Xarxa de Dones de 50 i Més 472. Parròquia de Sant Cebrià Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 473. Associació per al desenvolupament cultural, ambiental i humà. 2012-2015 Grups de treball participants al Pla per a la Inclusió Social 2012- 2015 del Consell Municipal de Benestar Social 1. Acció Comunitària 2. Dones 3. Drogodependència 4. Famílies 5. Gent gran 6. Infància 7. Pobresa 8. Salut Entitats i institucions participants al Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 del Consell Municipal de Benestar Social (desembre 2011) 1. ACAP, Associació catalana per al Parkinson 2. Acció Contra la Violència Domèstica 3. Acció Solidaria Contra l’Atur 4. ACEI, Associació catalana d’empreses d’inserció 5. AFANOC, Associació de familiars i amics de nens oncològics de Catalunya 6. Agència de Salut Pública de Barcelona 7. Amics de la Gent Gran 8. Arquebisbat de Barcelona 9. Arrels Fundació 10. Asociación de Pacientes Dependientes a Opiáceos 11. Associació “in via” 12. Associació Benestar i Desenvolupament 13. Associació Bona Voluntat en Acció 14. Associació Catalana de Familiars, Usuaris i Col.laboradors de Centres Ge- 132 riàtrics Assistits 15. Associació Catalana de Malalts Epilèptics Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 16. Associació Catalana de Recursos Assitencials, ACRA 17. Associació Catalana de Traumàtics Cranio-Encefàlics i Dany Cerebral Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 18. Associació de dones per a la reinserció laboral / SURT 2012-2015 19. Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona, AFAB 20. Associació de Famílies Acollidores de Barcelona 21. Associació de Famílies Lesbianes i Gays 22. Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, FANOC 23. Associació Nou Horitzó 24. Associació de Mentors i Emprenedors / Fundació Empren 25. Associació Fons de Coneixement i Experiència 26. Associació per a les Nacions Unides a Espanya 27. Associacio de Veïns i Veïnes de Porta 28. Associació Quetzal 29. Audiència Provincial de Barcelona 30. Avalot - Joves de UGT de Catalunya 31. Barcelona Activa 32. Belluga’t 33. Ca La Dona 34. CasaEslava 35. Càritas Diocesana de Barcelona 36. CCOO del Barcelonès 37. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris- ACAPS 38. Centre d’Art Social Comunitari 39. Centre d’Estudis sobre Promoció de la Salut 40. Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat 41. Centre Obert Joan Salvador Gavina 42. CEPS, Associació per a la creació d’estudis i projectes socials 43. CIVIC, Iniciatives Socials i Ocupació 44. Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, COPC 45. Col·legi d’Advocats de Barcelona 46. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 47. Col·legi de Farmacèutics de Barcelona 48. Col·legi de Pedagogs de Catalunya 49. Col·legi de Periodistes de Catalunya 50. Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya 51. Col·legi d’Economistes de Catalunya, CEC 52. Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, CEESC 53. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya 54. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, COMB 55. Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya 56. Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona 57. Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül 58. CONEX 59. Confederació de Cooperatives de Catalunya 60. Consell de Dones Districte Sarrià Sant Gervasi 61. Consell de Gremis de Comerç, Serveis, i Turisme de Barcelona 62. Consell de la Joventut de Barcelona / CJB 63. Consell de Salut del Districte d’Horta Guinardó 64. Consell de Salut del Districte de Nou Barris 65. Consell de Salut Districte de Sant Martí 133 66. Consell Econòmic i Social de Barcelona 67. Consell Municipal de Dones de Barcelona Qualitat de Vida,Igualtat i Esports 68. Consell Municipal d’Immigració. Ajuntament de Barcelona 69. Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra Pla per a la InclusióSocial de Barcelona 70. Consell Social Universitat Autònoma de Barcelona 2012-2015 71. Consell Social Universitat Politècnica de Catalunya 72. Consorci Institut d’Infància i Món Urbà / CIIMU 73. Consorci Serveis Socials de Barcelona 74. Cooperativa ETCS (Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible) 75. Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, CUS 76. Coordinadora Entitats del Poble Sec 77. Creu Roja a Barcelona 78. Defensem l’Acció Comunitària 79. Espais per la igualtat 80. FAVB, Federació d’Associacions de Veïns/es de Barcelona 81. FECAFMM, Federació Catalana d’Associacions Familiars Malalts Mentals 82. Federació Catalana de Drogodependències 83. Federació Catalana de Famílies Monoparentals 84. Federació Catalana de la Unió Democràtica de Pensionistes 85. Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn 86. Federació Catalana de Voluntariat Social 87. Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, FAPAC 88. Federació de Pensionistes Jubilats de CCOO de Catalunya 89. Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat 90. Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència 91. Federació d’Organitzacions Catalanes Gent Gran, FOCAGG 92. Foment del Treball Nacional 93. Foro por la defensa de la tercera edat (Foro Defensa tercera edad), FDTE 94. Fundació Àmbit Prevenció 95. Fundació “La Caixa” 96. Fundació Catalana de l’Esplai 97. Fundació Catalana Síndrome de Down 98. Fundació Congrés Català de Salut Mental 99. Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia 100. Fundació Engrunes 101. Fundació Familia i Benestar Social (fundació privada), FIBS 102. Fundació Formació i treball, FIT 103. Fundació Igenus 104. Fundació Institut Genus 105. Fundació Institut per a la promoció social i de la Salut -IPSS- 106. Fundació Maria Aurèlia Campmany 107. Fundació Pere Tarrés 108. Fundació Promocions 109. Fundació Privada Escó 110. Fundació Privada Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica 111. Fundació Privada Mensalus 112. Fundació Privada Trinijove 113. Fundació Propedagógic 114. Fundació Salut i Comunitat 115. Fundació Save The Children 134 116. Fundación Secretariado Gitano 117. Gais Positius - L’Associació de i per a Gais Seropositius Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 118. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. 119. Generalitat de Catalunya. Regió Policial Metropolitana de Barcelona-Mossos Pla per a la Inclusió Social de Barcelona d’Esquadra 2012-2015 120. Grup Ajuda Mútua per a Alcoholics Rehabilitats 121. Grup Estudis Vellesa (GEV)- UAB 122. Grup IGIA 123. Grup Persona 124. Guardia Urbana de Barcelona 125. Institut Municipal d’Educació 126. Institut de Reinserció Social, IRES - Barcelona 127. Institut de Treball social i serveis socials-INTRESS, 128. Institut per a la promoció social i de la salut -IPSS 129. Justícia i Pau 130. La Casa Amarilla 131. Obra Social Fundació Catalunya Caixa 132. ONCE Delegació Territorial de Catalunya 133. Per l’altre cor cremat de Barcelona 134. Pla Comunitari de Poble Sec 135. Pla comunitari de Verdum 136. Projecte Home 137. Servei Català d’Ocupació 138. Sindicatura de Greuges de Barcelona 139. Suara Cooperativa 140. Taula d’entitats del tercer sector social de Catalunya 141. Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJ 142. UGT, Unió General de Treballadors de Catalunya 143. UNICEF. Comité de Catalunya 144. Unió de jubilats i pensionistes de la UGT 145. Universitat a l’Abast - Universitat Autònoma de Barcelona 146. Universitat de Barcelona. Departament de Psicologia social 147. Universitat de Barcelona. Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions 148. Xarxa Comunitària de Sant Antoni 149. Xarxa d’Entitats Artibarri 7. PERSONAL MUNICIPAL QUE HA PARTICIPAT EN L’ELABORACIÓ DEL PLA PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL DE BARCELONA 2012-2015 El Pla d’Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 ha comptat amb la col·laboració ac- tiva del personal municipal del conjunt d’àrees de l’Ajuntament de Barcelona i tam- bé d’altres ens de l’Administració. Volem agrair especialment la contribució de les següents persones: Xavier Amador, Jordi Arcarons, Sensi Arquillo, Francesc Barreda, Lluís Batlle, Sara Berbel, Charo Borda, Montserrat Calvo, Àngels Canals, Ester Capella, Eulàlia Cardeña, Carmina Català, Jordi Cerdà, Montse Colàs, Alena Collado, Gal·la Cortadellas, Xavier Cubells, Miquel Esteve, Isabel Ferrer, Glòria Figuerola, Carme Fortea, Mati Fructuoso, Maria Gas, Carles Giner, Pep Gómez, Jordi Grané, Xavier Hernández, Cristina Iniesta, Iolanda Latorre, Sebastià López, Àlex Masllorens, Bàrbara Melenchón, Núria Menta, Àngel Miret, Josep Maria Miró, Maria Jesús Molar, Josep Ramon Morell, Martí Niubó, Emília Pallàs, Carla Pascual, Josep Maria Pascual, Esther Quintana, Claudia Raya, Assumpció Roset, Pere Sala, Carlos Salanova, Ramon Sanahuja, Jordi Sánchez, Xavier Sisternas, Verònica Soler, Susana Tintoré, Jordi Tolrà, Lorena Ventura, Ramon 135 Vila, Josep Villarreal. Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 BCN Pla d’Inclusió Social 2012-2015 bcn.cat/ qualitatdevida facebook.com/Bcn.cat twitter.com/Barcelona_cat