Raval Cultural 2013-2018 Edició d’octubre de 2014 ÍNDEX 1. Introducció 5 2. Recursos culturals del raval 6 3. Què és el raval cultural? 8 4. Objectius del projecte del raval 9 cultural 5. Propostes d’actuació 13 1. INTRODUCCIÓ L’objectiu de fer del Raval un barri cultural no és nou. L’origen de la trans- formació el trobem a primers dels anys vuitanta amb l’estudi “Del Liceu al Seminari” (1980-1981). A partir d’aquest encàrrec recuperar edificis amb un important valor patrimonial i històric i rehabilitar espais degradats es va acabar convertint en un itinerari urbà. Es va apostar doncs, per instal·lar grans equipaments culturals que d’una banda havien d’oferir nous serveis culturals a la ciutat, però que d’altra, ha- vien d’afavorir l’estratègia de regenerar el barri. Des de llavors s’ha anat en la direcció d’aglutinar el major nombre possible de recursos culturals al barri i, per tant, s’ha seguit el model de construcció d’un barri cultural basat en augmentar la densitat dels equipaments. 5 El Raval ja és un barri amb més de 300 recursos culturals de diverses ti- Ciutat Vella pologies, entre els quals trobem grans equipaments de ciutat, de país i de projecció internacional. Ja no es tracta de portar més equipaments al barri Raval Cultural 2013-2016 sinó de donar una projecció conjunta als que ja hi ha i, al mateix temps, per- meabilitzar l’accés a al cultura. La concentració dels recursos culturals no ha estat repartida d’igual manera per tot el Raval. De totes maneres, l’efecte és positiu i transformador. Ara bé, cal treballar perquè aquest efecte es traspassi al conjunt del Raval, on hi ha també un important nombre d’equipaments amb un gran potencial. Això aconseguirà que la transformació urbana ja iniciada acabi en una veri- table transformació integral del Raval, incloent en aquest canvi no només la millora de l’espai urbà si no la millora social del barri i un major qualitat de vida per als veïns del Raval. 2. ELS RECURSOS CULTURALS DEL RAVAL 1.1 Per què potenciar el Raval com un Barri cultural? Perquè la cultura és: El projecte del Raval Cultural neix perquè hi ha una base molt sòlida que li dóna sentit. Per una banda, trobem tots els recursos culturals que hi ha al •Una identitat, una imatge i una marca atractiva. barri i, per l’altra, la voluntat demostrada d’aquests per treballar conjunta- ment. Dades en relació al potencial cultural del Raval i a les diverses xarxes •Un element que pot generar oportunitats inclusives per als veïns. culturals que ja existeixen. •Una opció proporcionada de major benestar per a les persones. •Un canal per formar ciutadans lliures, innovadors i compromesos. •El Raval compta amb més de 300 recursos culturals. •Una via generadora d’innovació. •Ja s’han creat xarxes d’institucions culturals, per tant, la voluntat de •Un motor econòmic i creadora de riquesa. treballar conjuntament és clara. •Duta a terme d’accions d’apropament de les institucions culturals als veïns del Raval. Perquè al Raval?: 6 •Iniciatives de promoció conjunta. 7 •A Barcelona tenen lloc diversos esdeveniments internacionals on hi Ciutat Vella •Perquè és al centre històric de la ciutat. Barcelona ha explotat fins participen equipaments o entitats culturals del Raval. Ciutat Vella ara molt poc la potencialitat que ofereix el fet de tenir un barri cultu- Raval Cultural ral al centre històric de la ciutat. Raval Cultural2013-2016 2013-2016 •Perquè el Raval és una ciutat amb tant potencial com Barcelona. •Perquè ja existeix la cultura de la col·laboració entre els equipament culturals. •Perquè sovint no se li reconeix al Raval el gran potencial que té. •Perquè el fet de ser una zona molt ben acotada facilita una estratègia conjunta. És un barri amb un límits físics molt clars. Això no treu que a l’hora de proposar estratègies culturals conjuntes aquests límits no puguin ser flexibles, sobretot quan dues artèries delimiten el barri: la Rambla i el Paral·lel. Aquestes són també per si mateixes indrets d’una gran concentració cultural. 3. 4. QUÈ ÉS EL RAVAL CULTURAL? OBJECTIUS DEL PROJECTE DEL RAVAL CULTURAL 1.Millorar la imatge del barri comunicant el que tenim 2.Potenciar l’acció conjunta i transversal en l’àmbit cultural 3.Reforçar el lligam entre els veïns del Raval i la Cultura El Raval Cultural neix de la voluntat de projectar una nova mirada sobre el Raval. Una mirada que ens apropi al Raval de veritat, creador, vital i solidari. Que ens apropi al Raval de la cultura. Objectiu 1. Al llarg dels anys al Raval hi han crescut multitud de propostes innovadores Millorar la imatge del barri comunicant el que tenim. Que en l’imaginari que l’han convertit en el barri cultural per excel·lència de la ciutat. El Raval col·lectiu, el barri del Raval, sigui el barri cultural de la ciutat. Cultural comença per a donar identitat a aquesta realitat, posar-la en valor i potenciar l’acció conjunta de les entitats i les institucions que treballen pel barri i per la cultura. L’objectiu és explicar qui som, què tenim, ser capaços de L’objectiu final i prioritari del Raval Cultural és una millora del barri que re- projectar-nos conjuntament, d’entendre que la cultura és de tots i per a tots. percuteixi en els veïns per tal de millorar la seva qualitat de vida. Raval Cultural forma part d’un projecte més ampli, liderat pel Districte de Això es vol aconseguir potenciant l’acció conjunta i transversal de l’activi- 8 Ciutat Vella, que vol promoure el Raval com a barri cultural i creatiu, entès tat relacionada amb la cultura de la qual el barri ja gaudeix, a partir de la com espai que acull nombroses i diverses iniciatives innovadores (gastrono- concentració de grans equipaments, espais de creació i esdeveniments. És 9 Ciutat Vella mia, disseny, noves tendències, música, teatre, tallers artístics, grans equi- a dir, visualitzar els actius culturals és una contribució decisiva per millorar Ciutat Vella paments culturals, etc.), posant-les en valor i donant-los més visibilitat. la imatge del barri. Raval Cultural Raval Cultural 2013-2016 El Raval Cultural permetrà que els grans equipament culturals donin força L’estigmatització que pateix el Raval fa que possiblement cert tipus de públic 2013-2016 als petits espais alternatius treballant conjuntament per fer més atractiva deixi de visitar-lo, per tant, un dels objectius és que el reclam cultural suposi l’oferta conjunta. Es donarà a conèixer la història i el patrimoni del Raval re- una modificació en la tipologia de visitant que rep el barri. No es tracta de forçant el sentiment de pertinença i col·lectivitat i alhora el de correspon- que vingui més gent, sinó que vingi un perfil atret per la cultura. sabilitat amb l’entorn. Aquesta mirada diferent sobre el barri, ha d’ajudar a millorar la qualitat de vida del seus veïns perquè dinamitzarà tot el potencial Aquests sectors poblacionals atrets pel món cultural, poden generar efectes del barri al voltant de la identitat amb la cultura. positius que aniran més enllà dels propis equipaments culturals i, per tant, poden dinamitzar el sector comercial ja que els flux de gent que ve atreta pels equipaments culturals consumeix als establiments del Raval. D’aques- ta manera, potenciar el Raval com un barri cultural ha d’incrementar el poder adquisitiu dels veïns del Raval i d’aquells que han apostat per obrir-hi el seu negoci. També es persegueix que la millora de qualitat de vida es pugui equiparar a tot el Raval, és a dir, que deixin d’haver diferències substancials en quan al desenvolupament de determinades zones. També es busca un flux de gent entre equipaments i zones del Raval i com aquest no es donarà de forma natural, cal fer certes intervencions urbanís- tiques i de senyalització que facilitin els fluxos. La idea és estudiar bé el detall i dur a terme aquestes petites intervencions en l’espai públic que més beneficiïn la vida de barri. Per últim, el projecte no pot oblidar l’entorn ni la situació geogràfica del barri del Raval, així que per assolir l’objectiu final de millorar la qualitat de vida cal tenir en compte el potencial que tenen dos eixos com són la Rambla i el Paral·lel. Cal que siguin un flux d’entrada de visitants, i que l’atractiu que su- posen, tant en si mateixos com pels equipaments culturals que s’hi troben, beneficiïn al Raval. Objectiu 2. El sentiment de pertinença i estimació ha d’acabar generant corresponsa- Potenciar l’acció conjunta i transversal en l’àmbit cultural. Fer xarxa. bilitat dels veïns amb l’entorn i dels equipaments amb el barri. S’ha de tenir en compte que al barri del Raval s’hi concentren un nombre important de problemàtiques socials i diversos col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió. L’oferta cultural del Raval està formada per grans equipaments, però tam- Els equipaments culturals han de sentir-se corresponsables i col·laborar en bé per tallers i espais de creació més petits. Així mateix, el barri acull grans la gestió d’aquestes problemàtiques. Per aquest motiu, cal promoure acti- esdeveniments i d’altres de format més reduït. Un dels reptes de potenciar vitats de relació entre els equipaments culturals i els col·lectius socials en el Raval com a barri de cultura passa perquè els actius de més dimensió no risc, i que els espais culturals puguin jugar algun paper en la inserció social només no eclipsin els més petits, sinó que això els ajudi. Per tant, cal aprofi- d’aquestes persones. tar el fet que equipaments de referència internacional i que mouen un nom- bre molt important de gent, estiguin ubicats al barri, i que els visitants no Per últim, els equipaments han de poder valorar que la diversitat cultural i només vinguin a consumir aquests grans equipaments culturals i sinó que social del Raval aporta un valor afegit als continguts culturals, és a dir, que 10 també vinguin als petits espais alternatius. la complexitat del barri també pot servir per enriquir la programació i els 11 continguts dels equipaments. El fet de ser al Raval no només comporta als Ciutat Vella I no només es tracta de portar més visitants en aquests espais, sinó promou- equipaments un sèrie de problemàtiques en l’entorn que afecten el seu fun- Ciutat Vella re activitats conjuntes, en les quals puguin participar els espais més petits i cionament, sinó que els proporciona la riquesa que no tindrien en cap altra Raval Cultural que, per tant, els ajudin en la producció dels seus continguts culturals o els zona de la ciutat. Raval Cultural 2013-2016 2013-2016 hi donin facilitat des d’un punt de vista logístic i d’espai. Objectiu 3. Reforçar el lligam entre els veïns del Raval i la Cultura. Millorar la qualitat de vida del barri. Que els veïns del Raval coneguin els recursos culturals amb els quals comp- ta el barri, que siguin conscients que viuen en un barri amb els principals equipaments culturals de la ciutat i del país, que els visitin, se’ls facin seus i se’ls sentin pròxims. Cal que la població nouvinguda al barri també tingui accés a la cultura i hi contribueixin amb la seva participació. No només entenen per cultura els equipaments, sinó que cal que coneguin la història del Raval i el valuós patrimoni que tenen. De la mateixa manera, les festes i la cultura popular han d’estar a l’abast de tothom. Posar en valor tot el que tenim i donar-ho a conèixer als veïns per aconseguir que estimin el barri, que creixi el sentiment de pertinença i col·lectivitat, per fer-los saber que formen part d’un conjunt amb un important valor cultural. Conèixer la nostra història i identitat, qui som i d’on venim, ha de reforçar el sentiment de barri universal, dins un país que és Catalunya. El Raval està format per veïns de múltiples procedències. D’aquesta diversitat se’n des- prèn un Raval Català, que és el punt de trobada, el que ens uneix i el que construïm entre tots. La cultura ha de tenir un paper fonamental en aques- ta construcció de la identitat compartida, convertint-se alhora amb un pol d’atracció de les aportacions internacionals més innovadores i creatives. 5. PROPOSTES D’ACTUACIÓ Camp 1. 14. Sumar i realitzar accions conjuntes amb els projectes de l’entorn, Potenciar l’acció cultural (activitats) tant amb el Paral·lel com amb la Rambla. Posar en marxa el Fem Pa- ral·lel! Fem Raval! 15. Potenciar l’obertura d’espais de creació en determinades zones on Aquest camp pretén impulsar accions de relació dels veïns del Raval amb la s’hi concentra un volum important de locals buits. Es marquen com cultura, fomentar les activitats que relacionin els grans equipaments amb a prioritàries les zones de l’entorn de la Filmoteca (Salvador Seguí) els més petits i amb els veïns, crear corresponsabilitat, posar en valor el pa- i l’entorn del Taller de Músics (Cendra i Príncep de Viana). Planteja trimoni del Raval i el potencial cultural del barri i que això generi lligams i una la possibilitat d’obrir una línia d’ajudes per impulsar activitats cul- identitat compartida. Aquest camp és l’ànima del projecte, el que li dóna la turals. substancia, en canvi, els altres camps són el cos del projecte. Accions per a tot el barri Accions per zones 12 13 1. Anàlisi sobre els hàbits culturals dels veïns i veïnes del Raval i sobre S’han definit com a prioritàries 4 zones del barri del Raval, on s’actuarà de Ciutat Vella els usuaris dels equipaments. manera integral. Hi haurà una intervenció urbanística i de millora física de Ciutat Vella Raval Cultural 2. Crear una línia específica d’ajudes per Projectes Culturals al Barri. l’espai, però amb un objectiu que va més enllà: fer que siguin espais de re- Raval Cultural 2013-2016 ferència de l’activitat cultural. 3. Moltes de les accions que es proposen requereixen d’un acompan- 2013-2016 yament als espais culturals per poder-les dur a terme. Des del Raval Hi ha una cinquena zona en la qual no s’intervindrà des d’un punt de vista Cultural es donarà suport a les institucions i espais culturals, en l’or- urbanístic perquè ja s’hi ha intervingut molt, però si que es considera una ganització d’activitats. zona prioritària a potenciar com a espai d’activitats culturals. És la zona de 4. Creació d’un banc de recursos tècnics i logístics per al barri (Càmeres, Salvador Seguí, on trobem un dels equipaments més importants del barri, la escenografia, material informàtic, instruments musicals, etc.). La idea Filmoteca de Catalunya. és potenciar la creació d’un banc de recursos. 5. Relació entre els centres educatius i els equipaments culturals. Una de les voluntats del Raval Cultural és convertir aquests espais públics en 6. Apropament de la Cultural (popular i no popular) als veïns i veïnes del els nous espais públics culturals del barri. El Raval Cultural, per tant, poten- barri. ciarà i ajudarà a aconseguir que les activitats programades per equipaments culturals es puguin desenvolupar en aquests nous espais, donant a cadas- 7. Buscar lligams amb el comerç: cun, una singularitat i una vinculació específica amb la cultura i el ciutadà. - Vinculació entre la història, la cultura i els establiments comercials. - Treballar amb les associacions de comerciants, participar i impulsar accions. Camp 2. 8. Pla de foment de la lectura. Intervencions urbanístiques 9. Posar en valor el barri, donar-lo a conèixer. 10. Accions de suport als equipaments culturals més petits. Criteris d’elecció de les zones 11. Donar suport i impulsar alguns projectes culturals que diverses enti- tats han estat elaborant i que ja s’han presentat a al convocatòria de Dins el barri del Raval s’han escollit 4 zones d’acció prioritària on la millora subvencions del Districte de Ciutat Vella. urbana d’un àmbit concret pot suposar un valor afegit per al barri en general. 12. Noves tecnologies i cultura. 13. Donar suport als grans equipaments culturals en la sensibilització Intervencions de millora que reverteixin en noves dinàmiques d’ús de l’espai del seu personal professional vers la responsabilitat social de l’equi- públic, que afavoreixin un ús ciutadà del barri, que permetin relligar i con- pament vers el territori. nectar diferents teixits i equipaments i que, en definitiva, apropin els veïns a espais que tenen un gran valor i que potser fins ara no han estat del tot descoberts o utilitzats pels veïns del Raval. Els espais escollits no són espais qualsevol. Són espais públics vinculats a Romànica més antiga de Barcelona: St. Pau del Camp. És un espai complex, institucions culturals de rellevància; espais que millorats de forma puntual amb desnivells importants provocats per l’aparcament soterrat i que ara ma- poden convertir-se en referents dins la memòria col·lectiva. Espais “base” teix genera unes barreres físiques i socials entre els seus extrems importants. per ser conquerits per les entitats i associacions culturals del barri i, de re- truc, pels veïns del Raval. Zona 4. Drassanes Però la millora va més enllà de significar i millorar aquests nous nodes cultu- rals, sinó que pretén relligar-los entre ells i connectar-los amb el teixit cultu- La zona 4 és la més extensa i difosa de totes. Compren tota la part sud del ral més informal del barri a través d’un projecte de senyalètica. Un projecte Raval, en contacte amb el Museu Marítim i el de Sta. Mònica. L’encreuament que ha de garantir un flux de gent entre equipaments grans i petits, que ha de entre el passatge de Sta. Madrona i l’Av. Drassanes. promoure unes passejades de nord a sud, que ha de generar enllaços entre la Rambla, el Paral·lel i el Raval. En definitiva, aquests nous espais cultu- És un àmbit caracteritzat per una escassa presència d’habitatge i per avingu- 14 rals han de convertir-se no només en condensadors culturals, sinó també en des amples i de poc ús ciutadà. És una de les entrades més potents al Raval, 15 punts de partida per conèixer i descobrir el Raval i la seva cultura. però curiosament la menys utilitza pels vianants. És també una de les conne- Ciutat Vella xions entre Rambles i Paral·lel més evidents, però també menys utilitzades. Ciutat Vella Raval Cultural Zona 1. Nord, entorns MACBA, CCCB i universitats Raval Cultural 2013-2016 2013-2016 Proposta de projecte de senyalètica La zona 1 compren l’àmbit cultural més consolidat del Raval. És una zona que va néixer amb la implantació del MACBA al cor del Raval Nord i que, al Com s’ha anunciat a la introducció, el Raval Cultural ha de dotar-se d’una llarg de 20 anys, ha anat acollint un seguit de noves institucions configurant senyalètica específica que permeti conduir els vianants des dels punts o i consolidant un teixit cultural importantíssim, barrejat a un seguit d’espais equipaments de més afluència als punts o equipaments culturals més ama- públics places i placetes, no sempre evidents. gats o informals. Aquesta senyalètica, ha de posar en valor el Patrimoni arquitectònic i cultu- Zona 2. Jardins Rubió i Lluch ral d’una forma clara i senzilla, ha de generar recorreguts culturals i perme- tre connectar diferents entitats culturals del barri. La Zona 2 compren l’àmbit dels Jardins de Rubió i Lluch i totes les institu- cions culturals que hi tenen l’accés: L’escola Massana, La Biblioteca de Sant Ha de ser un projecte molt lligat a l’apartat de comunicació ja que la senyalè- Pau i de Santa Creu, La Biblioteca de Catalunya, El Institut d’Estudis Cata- tica no només ha de conduir, sinó que ha de poder informar en temps real so- lans, La Capella (ICUB), La Real Acadèmica de Farmàcia i la Real Acadèmia bre activitats culturals properes, ofertes culturals, recorreguts especials... de Medicina. Cal vincular la senyalètica a sistemes QR per permetre també una senyalèti- ca amb informació actualitzable i consultable des d’aplicatius mòbils. És un àmbit força més tancat i controlat que la resta i configura, en sí mateix, un conjunt arquitectònic propi. Els accessos a aquests Jardins es produeixen des del c/ del Carme (pel nord) i des del c/ Hospital (pel sud). Actualment, té un ús diürn. Camp 3. Comunicació i promoció conjunta Zona 3. St. Pau del Camp 1. Elaborar una estratègia de sortida, un Pla de Comunicació Inicial, que La Zona 3 compren l’àmbit dels Jardins de Sant Pau del Camp i el monestir, determinarà com seran totes les publicacions que s’editin en el marc del així com les connexions del Paral·lel amb el Raval en aquests punts. Raval Cultural. L’àmbit de la zona 3 és un àmbit molt més difús que les zones anteriors. És •Crear una marca, un nom, un eslògan, un logotip. un dels pocs espais verds dels quals disposa el Raval i gira entorn l’Església •Aquesta marca serà un identificatiu que tindrà tots els espais culturals. 2. Editar materials de difusió i comunicació amb una unitat gràfica, basada en la marca o la imatge que s’hagi creat. 3. Crear la pàgina web del Raval Cultural. www.ravalcultural.cat recollirà tot el directori d’espais culturals del barri i tota la programació d’activitats. Serà l’eina bàsica i central de difusió del Raval Cultural. 4. Editar una guia que reculli tots els recursos culturals del barri, i que tingui diverses opcions per visitar el barri: •El Raval en un dia! •El Raval en tres hores. •Les deu coses que no et pots perdre del barri del Raval. El que no pots deixar de veure. •Visita el Raval amb nens. La guia es distribuirà per tota la ciutat. És molt important remarcar la cen- 16 tralitat del barri, la bona comunicació en transport públic. Ciutat Vella 5. Estratègia per als veïns del Raval. Que amb el DNI tinguin descomptes es- Raval Cultural pecials per entrar als equipaments. Que puguin comprar la Raval Card a 2013-2016 un preu més assequible. 6. Panels informatius o pantalles als principals equipaments culturals on s’anunciïn la oferta dels altres equipaments. Inicialment se situarien als equipaments més grans o més consolidats, perquè aquest donin a conèixer els més petits. 7. Elaborar el Quadern de Viatge del Raval. L’Ajuntament de Barcelona dis- posa d’una col·lecció de Quaderns de viatge sobre diversos barris de la ciutat. En el marc del Raval Cultural s’elaborarà el d’aquest barri posant un èmfasi especial en la vessant cultural del barri. 8. Treballar amb els mitjans de comunicació perquè coneguin el projecte del Raval Cultural i perquè se sumin a la millora de la imatge del barri. 9. Dur a terme accions de comunicació perquè, a través dels suports publi- citaris, es faci difusió del projecte a tota la ciutat. Aquests suports inclou- ran mitjans exteriors i gràfiques en premsa, així com també patrocinis i col·laboracions amb altres esdeveniments o materials als quals el Raval Cultural doni suport. 10. Campanya de comunicació per posicionar el Raval Cultural a la ciutat i crear notorietat. Aquesta campanya es basarà en el llançament d’un con- cepte que identifiqui el Raval com el barri cultural de la ciutat i emmarqui al web bcn.cat/ravalcultural com a referent de consulta d’activitats cultu- rals. La campanya anirà dirigida a un públic resident a Barcelona i rodalies que siguin habituals consumidors de cultura de la ciutat. Els suports pu- blicitàries amb els quals comptarà són mitjans exteriors i distribució de fulletons informatius a diversos equipaments de Barcelona. BCN Raval Cultural 2013-2018 Edició de Octubre de 2014