Documents Pla d’acció de drogodependències de Barcelona 2006-08 Pla d’acció de drogodependències de Barcelona 2006-08 Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona PLA D’ACCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES DE BARCELONA 2006-08 Aprovat defi nitivament al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona 24 de febrer de 2006 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Edició: Barcelona, maig 2006 Tiratge: 1.000 exemplars D.L.: B-xx.xxx-2006 Producció gràfi ca: Primer Segona Serveis de Comunicació Professionals i institucions que han participat PROFESSIONALS I INSTITUCIONS QUE Lucía Artazcoz i Lazcano. Servei de Salut Laboral i Institut HAN PARTICIPAT de Serveis a la Comunitat. Elía Díez i David. Servei de Programes i Intervencions Grup polític de drogues de l’Ajuntament Preventives. de Barcelona Joan Guix i Oliver. Gerència. Núria Carrera i Comes (PSC) Manel Nebot i Adell. Servei d’Avaluació i Mètodes d’In- tervenció. Àngels Esteller i Ruedas (PPC) M Isabel Pasarín i Rua. Servei de Salut Comunitària. Xavier Florensa i Cantons (ERC) Catherine Pérez i Gonzàlez. Servei de Sistemes d’Infor- Joaquim Forn i Chiariello (CiU) mació Sanitària. Jordi Hereu i Boher (PSC) Cristina Rius i Gibert. Servei d’Epidemiologia. Carles Martí i Jofresa (PSC) Joan Ramon Villalbí i Hereter. Divisió d’Estratègia i Imma Mayol i Beltrán (ICV) Sistemes d’Informació. Maria Caridad Mejias i Sánchez (PPC) Joan Puigdollers i Fargas (CiU) Experts i representants d’entitats que Marina Subirats i Martori (PSC) gestionen recursos de prevenció i assistència Pilar Vallugera i Balañà (ERC) Alberto Villagrasa i Gil (PPC) Rafael Borràs i Vives. Col·legi Ofi cial de Farmacèutics. Maica Casado i Sierra. Promoció i Desenvolupament Social (PDS). Equip del Servei de Prevenció i Atenció Narcís Martí i Barnosell. Centre Català de Solidaritat a les Dependències, ASPB (CECAS). Joan Pallarés i Gómez. Grup IGIA. Mireia Ambrós i Hortensi Alícia Pascual i Martí. Institut Genus. M Teresa Brugal i Puig Josep Rovira i Guardiola. Energy-control. Associació Victòria Garcia i Domingo Benestar i Desenvolupament (ABD). Dolors Grauges i Pons Rosa Ros i Rahola. Centre Juvenil d’Anticoncepció i Se- Anna Guitart i Garcia xualitat (CJAS). Josep M Jansà i López del Vallado Cristina Sanclemente i Sierra. Àmbit Prevenció. Daniel Lacasa i Estébanez Carles Sedó i Luzuriaga. Ajuntament de Santa Coloma. Àngels Llorens i Garcia M Isabel Serra i Canadell. SPOTT Centre Comunitari d’Atenció a les Dependències. Carme Macias i Rodríguez Jaume Serrano i Jordan. Intervenció i Projectes socio- Alícia Queralt i Azpilicueta sanitaris (INPROSS). Núria Ribot i Iglesis Rosa Suàrez i Vàzquez. Centre d’Estudis sobre Promoció Albert Roig i Giraldo de la Salut (CEPS). Alícia Rodríguez-Martos i Dauer Marta Torrens i Mèlich. CAS Barceloneta. Hospital del Carmen Vecino i Santos Mar. IMAS. Altres professionals de l’Agència de Salut Representants de l’administració municipal Pública de Barcelona Carme Aràjol i Tor. TGP de Salut. Districte Horta- Carles Ariza i Cardenal. Servei d’Avaluació i Mètodes Guinardó. d’Intervenció. Marta Carranza i Gil-Dolz del Castellar. Institut Munici- Josep M Armengou i Iglesias. Divisió de Vigilància i pal d’Educació de Barcelona (IMEB). Serveis. Marleny Colmenares i Gonzàlez. Consorci d’Educació. 3 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 Iria Garcia i Labandeira. Sector de Seguretat i Mobilitat. Esther Jordà i Sampietro. Consorci Sanitari de Barcelona Direcció de Serveis de Prevenció. Xavier Majó i Roca. Òrgan Tècnic de Drogodependènci- Leonor Garcia i Toscano. Institut de Cultura de Barcelona es. Departament de Salut. (ICUB). Enriqueta Pujol i Ribera. Divisió d’Atenció Primària de Elisabet Gaspar i Pellin. TGP de Salut. Districte de Nou l’Institut Català de la Salut. Barris. Xavier Roca Tutusaus. Serveis Penitenciaris, Rehabilitació Pilar Gort i Almacellas. TGP de Salut. Districte de Sarrià- i Justícia Juvenil del Departament de Justícia. St. Gervasi. Mónica Roche i Vallès. Servei Català de Trànsit. Flor Majado i Freile. Sector de Serveis Personals. Xavier Sancho. Mossos d’Esquadra. Miquel Mira i Múñoz. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Lidia Segura i Garcia. Òrgan Tècnic de Drogodependèn- cies. Departament de Salut. Martí Niubó i Baqué. Direcció d’Esports. Jesús Solores i Arroyta. Serveis Territorials del Departa- Jaime Ocaña i Romero. Institut Municipal de Parcs i Jar- dins. ment d’Interior. Generalitat de Catalunya. Neus Oller i Grau. TGP de Salut. Districte de Les Corts. Josep M Suelves i Joanxich. Òrgan Tècnic de Drogo- dependències. Departament de Salut. Emilia Pallàs i Zenke. Sector de Serveis Personals. Francisco Vicente i Romero. Serveis Penitenciaris, Reha- Marisa Parés i Soliva. TGP de Salut. Districte de Sants- bilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia. Montjuïc. Conxita Vidal i Coll. Direcció General de Recursos Sani- Gabriel Pérez i Franco. Barcelona Serveis Municipals. taris. Albert Piqué i Ros. Transports Metropolitans de Barcelona Roser Viladot i Aguayo. Departament d’Educació. (TMB). Maria Dolors Rengel i Vilches. TGP de Salut. Districte Ciutat Vella. Francesc Romà i Millan. TGP de Salut. Districte de Grà- Consell Municipal de Benestar Social. cia. Membres del grup de treball sobre drogodependències Victòria Santafé i Zapater. TGP de Salut. Districte de Sant Andreu. Lina Abellanas i Molleví. Àmbits-Esport. Joana Soler i Moya. Direcció de Comerç i Consum. Anna Altabàs i Reñé. Àmbit Prevenció. Visitación Tarilonte i Martínez. TGP de Salut. Districte de Sant Martí. Susanna Boada i Lloro. Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona. Maribel Ujeda i Cañete. TGP de Salut. Districte de l’Ei- xample. Gemma Calvet i Barot. Coordinadora Grup treball sobre Carlos Vázquez i González-Román. Direcció de Serveis Drogodependències. de Neteja Urbana. Sector Serveis Urbans i Medi Ambi- Jordi Casanovas i Berdaguer. Direcció de Joventut-Ajun- ent. tament Barcelona. Jordi Verdaguer i Gladich. Guàrdia Urbana. M Rosa de la Torre i Pastor. Federació Catalana de Volun- tariat Social. Marta Escudero i Torras. Col·legi Ofi cial Treball Social i A. Representants d’altres administracions: Socials de Catalunya. Carme Fortea i Busquets. Direcció de Benestar Social- Josep M Argimon i Pallàs. Servei Català de la Salut. Ajuntament de Barcelona. Eugeni Bruguera i Cortada. Divisió hospitalària de l’Insti- Joan Garcia i Trujillano. Federació d’Associacions de Ve- tut Català de la Salut. ïns i Veïnes de Barcelona. Pilar Duro i Herrero. Òrgan Tècnic de Drogodependènci- Carles Gil i Miquel. Secretari adjunt Consell Municipal es. Departament de Salut. Benestar Social. Imma Enfedaque. Mossos d’Esquadra. Esther Henar i Pérez. Associació Benestar i Desenvolupa- Carme Iniesta i Torres. ICASS. ment. Lluïsa Jiménez i Gusi. Secretaria General de Joventut. Maria Montero i Espuña. Creu Roja de Barcelona. 4 Professionals i institucions que han participat Enriqueta Moyano. Grup Ajuda Mútua Alcohòlics Reha- bilitats. Begoña Odriozola i Farré. Col·legi Ofi cial de Psicòlegs de Catalunya. Alícia Pascual i Martí. Institut Genus/CAS Nou Barris. Felisa Pérez i Antón. Associació Benestar i Desenvolupa- ment. Carme Porta i Rigau. Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya. Oriol Romaní i Alfonso. Grup Igia. Pilar Solanes i Salse. Secretària Consell Municipal Benes- tar Social. Elisabet Yanovsky i Martí. Fundació “la Caixa”. Invitats/invitades d’altres grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social Núria Andreu i Freixes. Filles de la Caritat. Mercè Cruells. Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat. Oswald Hernàndez i Aguilar. UGT. Marta Mas i Perulles. Federació de Dones per la Igualtat de Catalunya. Joan Mateu. Portaveu de la Fundació Barcelona Co- merç. Imma Miret i Nicolazzi. Assessora de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Ramon Noró i Camats. Fundació Arrels. Maribel Pérez i López. ACTUA. Eduard Sala. Professor Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Fundació Pere Tarrès. Enrique Rodríguez. Grupo de Reducción de Daños de Barcelona. Isabel Sánchez i Bianchi. Sector Serveis Personals (Immi- gració). Vicens Tarrats i Masó. CCOO. 5 INDEX 1. Introducció ....................................................................................................................................................... 9 2. Context del Pla de Drogodependències ....................................................................................................... 13 3. Metodologia ................................................................................................................................................... 17 4. Avaluació del Pla de Drogodependències 2000-04 ...................................................................................... 21 Eix Preventiu ................................................................................................................................................... 23 Eix Assistencial i d’Incorporació Social ......................................................................................................... 23 Eix de Seguretat i Dissuasió .......................................................................................................................... 25 Eix de Suport Científi c, d’Informació i Recerca ............................................................................................ 25 Eix Territorial ................................................................................................................................................... 27 5. Anàlisi de situació .......................................................................................................................................... 29 5.1. Ciutat ....................................................................................................................................................... 31 5.2. Adolescència i joventut ............................................................................................................................ 32 5.3. Dones ........................................................................................................................................................ 34 5.4. Població addicta a substàncies psicoactives .............................................................................................. 35 Tabac ........................................................................................................................................................ 35 Alcohol ..................................................................................................................................................... 35 Drogues il·legals ....................................................................................................................................... 36 Població usuària de drogues psicoactives en l’àmbit laboral ..................................................................... 37 Població usuària de drogues psicoactives i violència ................................................................................. 38 6. Pla d’Acció de Drogodependències 2006-2008 ............................................................................................ 39 6.1. Marc conceptual ....................................................................................................................................... 41 6.2. Estratègia .................................................................................................................................................. 41 6.3. Filosofi a i principis rectors ......................................................................................................................... 42 6.4. Planifi cació operativa ................................................................................................................................ 44 6.4.1. Abordatge de Ciutat ....................................................................................................................... 44 6.4.2. Infància i adolescència .................................................................................................................... 45 6.4.3. Joves i adults joves .......................................................................................................................... 47 6.4.4. Dones ............................................................................................................................................. 48 6.4.5. Població addicta a substàncies psicoactives .................................................................................... 49 Bibliografi a ........................................................................................................................................................ 51 Annex: Pla d’equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona 2006-08 ............................ 55 1. INTRODUCCIÓ 1. Introducció El document que es presenta, recull l’avaluació del que han estat les actuacions en matèria de drogodependènci- es a la ciutat de Barcelona en el període de vigència del Pla 2000-04, una anàlisi de situació entorn al consum de drogues, l’activitat dels recursos específi cs, els trastorns derivats de l’ús problemàtic i les línies prioritàries d’actu- ació per a la ciutat de Barcelona en el període 2006-08. En l’apartat on s’exposa el context d’aquest document marc, es planteja una refl exió sobre l’entorn, l’evolució i els condicionants polítics, socials i organitzatius que determi- nen les actuacions per aquest període de temps a la ciutat. De forma sintètica, s’exposa el marc conceptual i les princi- pals directrius sobre les que es fonamenta el pla. Pel que fa a la metodologia emprada, es destaquen els aspectes de participació, transversalitat i identifi cació de les millors evidències disponibles sobre les accions plante- jades. L’esforç realitzat garanteix l’assoliment d’una estra- tègia especialment sòlida tant pel que fa al recull de les sensibilitats de tots els actors implicats en el treball de drogodependències, com per la consistència tècnica i científi ca disponible en totes les àrees d’intervenció. L’avaluació del Pla de Drogodependències 2000-04, ofe- reix una perspectiva de quines han estat les tasques rea- litzades i l’evolució dels principals indicadors en el període immediatament anterior a la posada en marxa del nou pla. Així mateix, l’anàlisi de situació permet visualitzar el present context com a punt de partida, i la identifi cació de tendències i àrees prioritàries d’actuació. Finalment el Pla d’Acció en el que es redefi neix l’estratè- gia del Pla de Drogodependències de Barcelona i s’esta- bleixen els principis rectors en què es basa la seva actuació, ofereix el conjunt d’objectius, àmbits i accions que es portaran a terme en el període de vigència d’aquest pla. 11 2. CONTEXT DEL PLA DE DROGODEPENDÈNCIES 2. Context del Pla de Drogodependències La ciutat de Barcelona constitueix un espai obert, plural i Barcelona es va plantejar una política municipal de dro- dinàmic en el que hi coincideixen persones, infrastructures, gues que prioritzava la Salut Pública, concretant-se en el organitzacions, serveis i activitats de tots els àmbits de la Pla de Drogodependències de la ciutat de Barcelona vida humana, que impliquen els seus ciutadans amb com- (PADB), elaborat i consensuat políticament per primera promisos i fi nalitats ben diverses. El dinamisme de la ciutat vegada l’any 1988, amb una revisió quadrianual. Aquest s’ha vist accelerat en la darrera dècada amb un progressiu Pla ha anat defi nint el conjunt d’estratègies, actuacions, increment de visitants (turistes, treballadors, professionals, accions, serveis i recursos que s’han plantejat a la ciutat etc.), immigrants, diverses maneres de fer noves tecnologi- en aquesta matèria. es, nous mercats, nous consums de productes bens i ser- veis, etc., que han anat modifi cant de manera substancial Des del seu inici, el PADB ha comptat amb el consens de la vida quotidiana i el mapa humà i urbà d’aquest entorn. tots els grups polítics municipals, acordant-se i defi nint- se les actuacions en aquest marc, i sent fi nalment apro- Al mateix temps, Barcelona ha esdevingut cada vegada vat en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. més un espai de referència mundial, ubicant la ciutat en Aquest consens ha permès avançar en les directrius po- la capçalera de molts circuits culturals, socials, econò- lítiques i les principals estratègies que s’han realitzat a la mics, professionals i del lleure. ciutat en matèria de drogodependències en els dues darreres dècades. En la seva formulació ha destacat Tot plegat, determina que aquest motor i aquest dina- sempre l’enfocament pragmàtic, on s’ha considerat de misme incorporin situacions i problemes als que cal forma explícita l’abordatge global dels usuaris de dro- oferir solucions i respostes ajustades a les necessitats, gues. Des de l’aprovació del primer PADB s’han anat identifi cant les prioritats i amb garanties d’efectivitat. El creant recursos per donar resposta a les necessitats tràfi c de drogues il·legals i el consum problemàtic de d’aquesta població. Aquestes polítiques han constituït drogues legals i il·legals, acompanyats dels diversos fac- un exemple i un bon model de referència per a altres tors que els envolten, representen un d’aquests reptes ciutats de l’Estat i en altres països. El mapa de recursos als que cal donar resposta. de l’any 2005 es concreta en la Figura 1. Figura 1. Xarxa assistencial de Barcelona en drogo- A. RECURSOS ESPECÍFICS dependències, 2005. CENTRES D’ATENCIÓ I SEGUIMENT I CAS Barceloneta II CAS Sants III CAS Sarrià IV CAS Horta-Guinardó V CAS Nou Barris VI CAS Garbivent VII CAS Vall Hebron 1 Casa Bloc 2 Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Llínic 3 Unitat d’Alcoholisme de la Generalitat 4 Servei de prevenció i orientació (SPOTT) 5 Unitat de Toxicomanies St. Pau-Citran III 6 Servei de Toxicomanies de Creu Roja 7 Centre Català de Solidaritat – CECAS (Càritas) CENTRES DE REINSERCIÓ V Tallers socio-educatius VII Pisos terapèutics IV Taller d’alcohol Comunitat Terapèutica 1 Associació Rauxa VI Àmbit Esport (Fundació Privada Mensalus) 3 2 Servei d’Assessorament Tècnic (SAT) Centre de Dia II 5 ALTRES RECURSOS I PROGRAMES Servei d’Orientació sobre Drogues 6 Agents de salut al carrer 7 Servei d’atenció i prevenció socio-sanitàtia (SAPS) Programa calor i café (SPOTT) I Sala de consum Baluard 4 Farmàcies amb Programa Intercanvi Xeringues Programa Recoje Parcs i jardins Sala de consum mòbil Zona Franca Centre calor i cafè Robadors Sala de consum CAS Vall Hebron Farmàcies Dispensació Metadona Bus metadona C.D. Metadona Generalitat Centre penitenciari (Model, Wat-Ras, Trinitat) Unitat desintoxicació hosp. (Vall d’hebron, Mar, Clínic, Sant Pau) B. RECURSOS INESPECÍFICS Serveis Socials, Serveis Sanitaris, associacions de pobresa 15 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 En els darrers anys, els canvis constants i les noves ne- cannabis i en menor mesura de cocaïna constitueixen cessitats sorgides en aquest àmbit han determinat una una preocupació i una prioritat en les actuacions. revisió a fons de les actuacions i les directrius del Pla de Drogodependències de Barcelona, que es recullen en En defi nitiva, les polítiques de drogues de la ciutat aquest document. s’adrecen a donar resposta a totes aquestes necessitats amb una visió integradora de persones, serveis i estra- Així, arrel de la pressió policial exercida a Ciutat Vella tègies, respectant les diverses opcions i situacions rela- degut a les Olimpíades i de les reformes urbanístiques cionades amb el consum de drogues, oferint eines iniciades a la zona, les zones de tràfi cs de la ciutat es preventives a les poblacions més vulnerables, recursos varen anar desplaçant fi ns a concentrar-se principalment socials i de salut a les persones drogodepenents i a les al voltant del cementiri de Montjuïc. Aquesta àrea ubi- afectades per trastorns derivats del consum de drogues, cada al barri de Can Tunis, zona perifèrica de la ciutat, va i actuant amb determinació front als trafi cants de dro- aplegar bona part del consum més precari de drogues gues il·legals i possibles actuacions abusives de produc- il·legals de la ciutat i de la seva àrea metropolitana, en tors i empreses vinculades a les drogues legals. unes defi citàries condicions socials, higièniques, sanità- ries i de qualitat humana. L’existència d’aquest espai va Conscients de la necessitat de fer front a la ciutat, a les suposar durant molt de temps un repte per a la ciutat múltiples opcions de consum de drogues, des d’aquest que ha hagut de preveure i afrontar les necessitats pla s’ofereixen les directrius per continuar atenent d’aquesta població, no sempre cobertes. En certa ma- aquestes situacions amb la responsabilitat, la previsibili- nera, el circumscriure’s els consums més problemàtics a tat i el rigor necessaris. aquesta zona de la ciutat va provocar la no visibilitat del fenomen i va crear una falsa il·lusió a la ciutadania, que creia que aquesta realitat no existia. Finalment, a l’any 2003 aquesta zona es va tancar defi nitivament per cau- sa de la reforma urbanística del Port de Barcelona. La millora en les condicions de vida dels ciutadans i la implantació d’un model de societat cada vegada més exigent en la defensa dels drets individuals i en la provi- sió de bens i serveis col·lectius, genera nous reptes i planteja noves difi cultats en la ubicació dels recursos per a toxicòmans, sovint contestades per alguns sectors veï- nals. Els responsables polítics i la societat en el seu con- junt, han de fer un notable esforç per fer convergir aquests drets, evitant situacions de crispació i de con- frontació. Altrament, realitzades les planifi cacions, me- diacions i negociacions pertinents, és responsabilitat de l’administració la presa de decisions d’acord amb les necessitats previstes. L’increment del consum de cocaïna en detriment del d’heroïna durant els darrers deu anys, determinat per modifi cacions en el mercat de drogues il·legals, ha mar- cat canvis substancials en la tipologia i la conducta de bona part dels usuaris atesos en els centres de tractament de drogues, generant noves necessitats i l’adaptació de les estratègies terapèutiques per aquests pacients. Altrament el Pla de Drogodependències s’adreça al con- junt de la població i no tant sols a les persones amb problemes de drogodependència, motiu pel que el ven- tall d’estratègies i actuacions que s’inclouen abasten un ampli espectre de situacions. D’entre aquestes, la crei- xent implicació d’adolescents i joves en el consum de 16 3. METODOLOGIA 3. Metodologia El PADB s’ha elaborat amb la participació de diferents Els objectius de l’AIS s’adrecen a avaluar els impactes agents sanitaris, socials, educatius, culturals, del lleure, dels potencials en la salut –positius i negatius– de les políti- cossos de seguretat i d’altres sectors d’un ampli espectre ques, programes i projectes, l’ús de la millor evidència social, cercant el consens polític, social i professional. disponible per valorar el possible efecte en la salut d’una política en un marc concret, i la millora de la qualitat del Per aquest motiu, des de l’Agència de Salut Pública de procés de presa de decisions públiques a través de reco- Barcelona (ASPB) com a responsable executiva del Pla, manacions per reforçar els impactes positius i minimit- s’ha optat per treballar amb el procediment de l’Avalu- zar els negatius. Aquesta sistemàtica, es fonamenta en ació de l’Impacte en la Salut (AIS) o Health Impact els següents principis: Assessment (HIA), que prioritza polítiques o programes en relació als seus potencials efectes en la salut de la 1. L’existència d’un model social sobre la salut i el població, combinant el debat i el consens dels diferents benestar (Figura 2), considerant que el benestar indivi- estaments implicats, amb l’evidència de les intervenci- dual i comunitari està determinat per un ampli rang de ons plantejades. L’AIS representa un nou enfocament en determinants de la salut que inclouen des dels as- l’avaluació de polítiques, programes i projectes socials, pectes biològics, les circumstàncies personals o familiars econòmics i ambientals i pot ser defi nida com l’estima- i estils de vida, l’ambient social (posició socioeconòmica, ció dels efectes d’una acció concreta en la salut en una cultura, xarxes socials i participació comunitària), el medi població defi nida. Constitueix una recomanació que físic (qualitat de l’aire, habitatge, criminalitat, disseny apareix expressament en diverses iniciatives governa- urbà i transport) i els serveis públics. mentals actuals i organismes internacionals, essent es- pecífi cament un instrument metodològic prioritzat per 2. L’èmfasi explícit en l’equitat i la justícia social. l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea1. En aquest context l’equitat té una dimensió moral i Figura 2. Model dels determinants de salut. Font: Dahlgren i Whitehead 19 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 ètica que resulta de les diferències injustes i evitables en l’estat de salut. 3. Un enfocament multidisciplinari i participatiu basat en l’experiència i coneixements d’un ampli ven- tall de persones afectades o interessades, que s’impli- quen durant el procés, incloent professionals amb coneixements rellevants dels temes tractats, polítics claus, organitzacions no governamentals, i represen- tants dels grups socials que es veuran afectats per una determinada política o projecte. 4. L’ús d’evidència i informació quantitativa i qua- litativa, que implica l’avaluació de l’evidència cientí- fi ca quantitativa quan està disponible però reconeix també la importància de la informació qualitativa. Pot incloure les opinions, experiència i expectatives dels grups més directament afectats per les polítiques públiques i incorpora ambdós tipus d’evidències. En conseqüència, el procés d’elaboració del Pla liderat des del Servei de Prevenció i Atenció a les Dependències (SEPAD) en estreta col·laboració amb el conjunt de l’ASPB i les directrius del grup polític de drogues de l’Ajuntament de Barcelona, ha comptat amb aportacions de diversos àmbits sectors i districtes i del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, l’Òrgan Tècnic de Drogues del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i altres departaments del Govern Autonòmic, representants d’empreses i ONGs especialit- zades en l’àmbit de les drogodependències, col·legis professionals i professionals i experts en la matèriaa. Aquestes aportacions s’han incorporat a través d’un pro- cés de participació, en el que es varen debatre i recollir propostes que consten en el document i es van prioritzar les estratègies que calia introduir. Al fi nal d’aquest procés podrem afi rmar que el PADB haurà estat actualitzat d’acord amb les necessitats del moment i per als propers tres anys, identifi cant els objectius i les línies d’actuació prioritàries entorn de la temàtica de les drogues a la ciutat. a. S’annexa al fi nal la relació detallada de participants i organismes impli- cats en el procés. 20 4. AVALUACIÓ DEL PLA DE DROGODEPENDÈNCIES 2000-04 4. Avaluació del Pla de Drogodependències 2000-04 S’ha plantejat fer una avaluació global del Pla de Dro- tament en els centres de Barcelona (CAS), no ha canviat godependències 2000-04 per poder valorar l’estat de la substancialment per cap d’aquestes tres substàncies. En situació i analitzar les necessitats futures que ha de tenir el cas de l’heroïna, però, s’ha incrementat en un any i el Pla 2006-08. L’avaluació s’ha dut a terme tenint en mig des de 1992, i en la cocaïna ha disminuït en dos compte els cinc eixos d’intervenció i els objectius plante- anys des de 1996 (Figura 4). jats pel Pla anterior (eix de prevenció, eix d’assistència i incorporació social, eix de seguretat i dissuasió, eix de  L amentablement no es disposa de dades d’oferta de suport científi c, d’informació i recerca i eix territorial). lleure. La valoració del grau de compliment del objectius de EIX PREVENTIU l’eix de prevenció és: • Bo pel que fa a la reducció del consum de tabac, alco- Els 23 objectius d’aquesta àrea que incloïa el Pla, estaven hol i heroïna. adreçats a disminuir la prevalença de consum de drogues • No s’han assolit els objectius pel que fa al consum psicoactives, endarrerir l’edat d’inici de consum i aug- de cannabis i cocaïna, ja que no s’ha incrementat l’edat mentar l’oferta de lleure en espais públics i participatius. inici de consum ni ha disminuït la seva prevalença.  P el que fa a la prevalença de consum de tabac, alcohol i cànem en població escolar de 13-14 anys de Barcelona, EIX ASSISTENCIAL I D’INCORPORACIÓ s’observa que (Figura 3): SOCIAL • La prevalença de consum de tabac ha disminuït, tant en nois com amb noies. Els 36 objectius d’aquest eix estaven adreçats a millorar • La prevalença del consum d’alcohol alguna vegada la qualitat i l’esperança de vida de la població depenent també ha disminuït tot i que es manté constant la de substàncies psicoactives, a garantir l’accés als dispo- prevalença de consum de risc (borratxeres i farteres). sitius assistencials i potenciar el canvi d’hàbits i de com- • El consum de cannabis ha augmentat en ambdós portaments de risc d’aquesta població. sexes.  Millora de la qualitat i esperança de vida. En la població  Les enquestes que estudien l’evolució de les edats d’inici heroïnòmana en tractament s’han aconseguit impor- en el consum de drogues són d’àmbit estatal i s’analitza tants avenços. Així, l’esperança de vida s’ha incremen- en l’apartat d’anàlisi de situació del grup d’adolescents. tat en 21 anys, tot i que segueix essent 25 anys inferior L’edat d’inici de consum de la població addicta en trac- a la població general. La qualitat de vida també ha Figura 3. Evolució del consum de tabac, alcohol i cànem en la població escolar de 13 i 14 anys. Barcelona, 1987-2004. Augment del GLOBAL: disminució consum de cànem consum OH % % 25 90 20 80 20 70 17 60 60 15 50 50 40 10 8,4 30 5 5 20 15 10 11 0 0 1987 1992 1994 1996 1999 2004 1987 1992 1994 1996 1999 2004 Tabac habitual - nois Tabac habitual - noies Han provat OH - nois Han provat OH - noies Han provat cànem nois Han provat cànem noies OH problemàtic nois OH problemàtic noies Font: Enquestes sobre Drogues a Població Escolar 1987-2004 (enquestes FRISC-ESFA). ASPB. 23 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 millorat en aquesta població, tot i seguint Figura 4. Evolució de l’edat d’inici de consum de cocaïna, essent inferior a la de la població general2. heroïna i cannabis en els inicis de tractament de Barcelona. Barcelona, 1992-2004.  G arantia de l’accés als dispositius assisten- cials. Durant el període de vigència d’aquest Anys inici consum 24 Pla s’ha incrementat el nombre d’inicis de 22 tractament en consumidors d’alcohol i cocaï- na (Figura 6). Els inicis de tractament per he- 20 roïna han disminuït de forma signifi cativa, 18 fenomen que és degut a la disminució del 16 nombre de nous consumidors d’heroïna. Di- 14 ferents estudis mostren que prop del 70% 12 dels consumidors d’heroïna han estat en trac- tament alguna vegada a la vida i el 50% en els 10 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 darrers 12 mesos3. Quant a l’alcohol i la coca- Any inici tractament ïna, tot i que han augmentat, s’estima que el Heroïna Cocaïna Cànem nombre de persones que inicien tractament Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. és insufi cient pel total d’usuaris problemàticsb estimats per la ciutat de Barcelona4. Figura 5. Evolució de l’esperança de vida dels usuaris d’hero- ïna que inicien tractament segons any d’inici de tractament  Des de l’inici de les polítiques de disminució Barcelona, 1992-97. de danys s’han fet grans avenços en poten- ciar el canvi d’hàbits i de comportaments de Edat 80 risc d’aquesta població. Ha disminuït el per- centatge de heroïnomans que consumeixen 60 per via endovenosa, i els que ho fan han millorat els seus hàbits ja que han disminuït les pràctiques de risc, com per exemple, 40 compartir xeringues (Figura 7). 20 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Global 1992-97 b. S’entén per ús problemàtic, el d’aquella persona que ha Usuari Heroïna Població general Barcelona tingut algun problema sanitari, social o legal degut al con- sum d’alguna substància psicoactiva. * Informe de mortalitat de Barcelona. Figura 6. Evolució del nombre d’inicis de tractament segons substància que motiva l’inici. Barcelona 1991-2004 Nom. inicis 1.000 800 600 400 200 0 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 Trimestres Opiacis Cocaïna Alcohol Altres Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. 24 4. Avaluació del Pla de Drogodependències 2000-04 La valoració del grau de compliment del objectius Figura 7. Percentatge de joves injectors d’heroïna que s’han in- de l’eix assistencial i d’incorporació social és: jectat amb una xeringa usada per altri. Barcelona, 1995 i 2002. % • Bo pel que fa a l’increment de l’esperança i 80 qualitat de vida dels usuaris d’heroïna en trac- 72% tament i a la seva cobertura assistencial. Així 60 mateix, els programes de disminució de danys 42% han demostrat la seva efectivitat pel que fa a 40 35% canvis en els hàbits i pràctiques de risc. • Acceptable en la cobertura d’assistència 20% 20 13% dels usuaris de cocaïna i alcohol. Tot i que ha 8% millorat en els darrers anys, encara cal ampli- 0 ar l’oferta i les modalitats, per fer-la més Injecció Injecció Injecció atractiva a aquest col·lectiu. alguna vegada 12 mesos 30 dies 1995 2002 Font: Itinere. EIX DE SEGURETAT I DISSUASIÓ Figura 8. Evolució d’alcoholèmies realitzades per la Guàrdia Els 6 objectius d’aquest eix s’adreçaven a Urbana de Barcelona. Barcelona, 2000-2004. facil itar un ambient comunitari que controlés l’oferta de substàncies psicoactives, vetllés pel Nombre usuaris 50.000 comp liment de la normativa i dissuadís el con- 45.000 sum de drogues a la via pública. 40.000 35.000 D’aquest eix existeix poca informació, només 30.000 es pot constatar un increment de l’activitat 25.000 policial en el control de les alcoholèmies, tant 20.000 les positives com les de caràcter preventiu 15.000 (Figura 8). 10.000 5.000 Com a conclusió, el grau de compliment dels 0 objectius de l’eix de seguretat i dissuasió és: 2000 2001 2002 2003 2004 • Acceptable: Pel que fa a alcoholèmies pre- Font: Guàrdia Urbana de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. ventives i dissuasives. Figura 9. Estimació d’usuaris problemàtics d’heroïna i de co- La resta d’objectius de control de l’oferta no caïna segons nombre de pacients tractats, el nombre d’inics han pogut ser avaluats per limitacions en la anuals i el nombre de primers inicis per cada una d’aquestes comparabilitat dels indicadors. substàncies. Barcelona 2004. Nombre usuaris EIX DE SUPORT CIENTÍFIC, 14.000 13.613 D’INFORMACIÓ I RECERCA 12.000 10.000 Els 14 objectius d’aquest eix s’adreçaven a co- 8.000 7.571 nèixer la tendència i la magnitud del consum de 6.000 drogues psicoactives, estudiar les necessitats de 4.168 4.000 la comunitat i dels usuaris de drogues, desenvo- 1.881 2.000 1.093 1.429 lupar indicadors d’efectivitat i efi ciència dels re- 257 866 cursos i avaluar les estratègies adoptades. 0 Heroïna Cocaïna Estimació usuaris problemàtics Pacients en tractament  En la Figura 9 podem veure com en funció Inicis de tractament Inicis de tractament per primera vegada de la substància, la proporció de pacients en tractament varia de forma substancial. Així Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. 25 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 en el cas de l’heroïna el 55% dels usuaris Figura 10. Proporció de dependència a diferents substàncies problemàtics estimats per un any concret en joves consumidors amb i sense comorbilitat psiquiàtrica. està en tractament aquell any, essent aques- ta relació en el cas de la cocaïna del 14%. % 100 Aquestes dades són congruents amb les ob- tingudes amb altres estudis3. Pel que fa la 80 incidència (incorporació de nous consumi- dors), en el cas de l’heroïna ha baixat en els 60 darrers anys, sent en l’actualitat molt baixa; 40 per contra la incidència de cocaïna ha tingut diferents pics des de 1997 i en l’actualitat la 20 prevalença de consumidors problemàtics de cocaïna s’estima en un 3,1%4 del total de la 0 ALC HER COC CAN BZD EST ALU població barcelonina. No Comorbilitat Comorbilitat  D urant l’any 2003 es va realitzar una enques- Font: Projecte Ítinere. ta als usuaris dels CAS municipals per conèixer el grau de satisfacció amb els tractaments ALC: alcohol; HER: heroïna; COC: cocaïna; CAN: cannabis; BZD: benzodiacepi- nes; EST: estimulants; ALU: al·lucinògens ofertats, les instal·lacions, el tracte rebut i la competència dels professionals que els ateni- en. La valoració ha estat molt positiva en la Figura 11. Prevalença d infeccions evitables en joves UDIs professionalitat, cortesia, comprensió del cli- reclutats al carrer segons sexe. Barcelona, 2000-02. ent, fi abilitat, comunicació i capacitat de res- posta dels centres. Els aspectes a millorar eren % 70 els relacionats amb les instal·lacions o mobili- 68% ari i amb el temps d’espera per a les visites. 60 60% 50  S ’han realitzat diversos estudis per analitzar 40 l’estat de salut i les necessitats de tractament i serveis d’aquesta població, posant especial 30 27% 28% 25% atenció en les malalties infeccioses i psiquià- 20 18% triques. Així, en una cohort de joves consumi- dors d’heroïna (projecte Itinere), la proporció 10 de pacients diagnosticats d’alteracions psi- 0 quiàtriques de l’eix I (depressió, ansietat i psi- HIV+ VHC+ VHBc+ cosis) és del 46% i de l’eix II (trastorns de la Homes Dones personalitat) és del 40%. La cocaïna, l’alco- hol i l’heroïna són les substàncies amb més Font: Itinere. Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. comorbilitat (Figura 10) i els pacients amb comorbilitat tenen dependència a més subs- tàncies que els no comòrbids. mitja intensitat i baixa intensitat)5. La mitjana de visites anuals Pel que fa a les malalties infeccioses en usuaris segons professional indica que el metge és qui més visites rea- de drogues intravenoses (UDIs), tot i que la si- litza en tots els subprogrames, seguit del treballador social tuació ha millorat en els darrers anys, la preva- (Figura 12). lença d’infeccions evitables encara és elevada, comparada amb altres països de la Unió Eu- La Figura 13 mostra l’evolució dels PMM segons l’estat de salut ropea. (Figura 11) La prevalença d’infecció pel autopercebut, la intensitat d’atenció i el temps en tractament. VIH, VHC i VHBc és molt alta, sobretot entre les S’observa que, a mesura que el pacient passa més temps en un dones. PMM l’estat de salut millora, apropant-se cada vegada més a la salut autopercebuda de la població general.  S’ha dut a terme una avaluació dels progra- mes de manteniment amb metadona (PMM) Una vegada analitzats tots els objectius d’aquest eix, la valoració segons la intensitat d’atenció (alta intensitat, del seu grau de compliment és: 26 4. Avaluació del Pla de Drogodependències 2000-04 Figura 12. Distribució de la mitjana de visites anuals segons intensitat d’atenció realitzada pels pacients que han entrat en un PMM. Barcelona 2001. 25 25 25 20 20 20 15 15 15 10 10 10 5 5 5 0 0 0 Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa Alta Mitjana Baixa intensitat intensitat intensitat intensitat intensitat intensitat intensitat intensitat intensitat Font: Elisabet Puigdollers. Tesi doctoral. UAB 2003. Figura 13. Evolució de l’estat de salut autopercebut segons la intensitat d’atenció realitzada i temps passat en un PMM. Barcelona 2001. 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Inici 1 mes 6 mesos 12 mesos Dimensions PSN Alta intensitat Mitja intensitat Baixa intensitat Població General (41-49 anys) Font: Elisabet Puigdollers. Tesi doctoral. UAB 2003. • Bo pel que fa a tots els objectius, ja que s’ha treballat  Durant el període de vigència del Pla 2000-04 es van en els diferents aspectes plantejats en el Pla 2000- portar a terme dos Plans de territori, als districtes de 2004. Tot i així, queda pendent analitzar la utilització Sant Andreu i de Sant Martí. de serveis per part dels usuaris de drogues i aspectes relacionats amb la comunitat i l’acceptació de l’usuari  D es de l’any 2002 se signen contractes programa com a ciutadà de ple dret. amb cada un dels districtes, on es concerten quin dels serveis ofertats per l’ASPB es faran de forma específi - ca en el territori. EIX TERRITORIAL La valoració del grau de compliment és: Els 12 objectius d’aquest eix estan enfocats a afavorir la • A cceptable perquè el catàleg de serveis de l’ASPB ha participació ciutadana en els fòrums de discussió, millo- estat capaç d’adaptar-se a les demandes i necessitats rar la percepció i l’actitud de la comunitat sobre els de cada un dels territoris de la ciutat. consumidors crònics i generar plataformes de treball per adaptar el Pla al territori i implantar-lo. 27 Puntuació mitja Mitjana visites anuals metge Energia Dolor Reaccions Son Aïllament Mobilitat Puntuació Energia Dolor Mitjana visites anuals assistens social Reaccions Son Aïllament Mobilitat Puntuació Energia Dolor Reaccions Son Aïllament Mitjana visites anuals Mobilitat Psicòleg Puntuació Energia Dolor Reaccions Son Aïllament Mobilitat Puntuació 5. ANÀLISI DE SITUACIÓ 5. Anàlisi de situació Es presenta el diagnòstic de la situació, tal com Figura 14. Evolució de la taxa de mortalitat por reacció s’ha fet en anys anteriors, tenint en compte les aguda adversa a drogues a 5 ciutats espanyoles. Taxes per diferents àrees i àmbits que estructuren el Pla 100.000 habitants. 1983-2000. actual, és a dir, ciutat, adolescència i joventut, dones i població addicta a substàncies psico- Taxa per 100.000 hb 10 actives. 7,5 Per la formulació de l’anàlisi de situació s’ha utilitzat la informació disponible de Barcelona 5 fi ns al 2004. En els casos en què no s’ha dispo- sat d’aquesta informació o la disponible era 2,5 defi cient o incompleta s’ha optat per les dades procedents dels sistemes d’informació de co- 0 bertura autonòmica o estatal. 5.1. Ciutat Barcelona Bilbao Madrid València Saragossa Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatorio Español sobre Drogas. A Barcelona, el consum de drogues psicoactives es va iniciar molt precoçment. Així, els primers con- sums d’heroïna descrits a l’Estat espanyol es varen donar a Barcelona a l’any 1976, i a partir d’aquell 12 darrers mesos9. Aquesta substància té a la nostra societat una any varen començar a incrementar-se les urgències gran visibilitat i es consumeix obertament en tot tipus d’espais per heroïna i la mortalitat per sobredosis6, conver- públics. És a dir, hi ha una tolerància social sense precedents amb tint-se Barcelona en la ciutat de l’Estat espanyol altres substàncies il·legals. Tanmateix, fi ns el moment, no s’ha ob- amb més problemes asso ciats al consum d’heroï- servat un increment dels problemes sanitaris associats a aquests na (Figura 14). L’expansió d’aquest consum va te- consums, ja que els inicis de tractament i les urgències per aquesta nir greus implicacions en la població jove de substància s’han mantingut estables en els darrers anys. No passa Barcelona, convertint-se el consum d’heroïna en la així amb la demanda social procedent de l’àmbit educatiu on es primera causa d’anys de vida perduts7. comencen a detectar consums problemàtics a l’aula. Pel que fa a la cocaïna, Barcelona també va ser L’augment del consum d’èxtasi i preparats amfetamínics que va la ciutat que primer va detectar un increment tenir lloc durant els anys noranta, essent la prevalença màxima a del seu consum problemàticc. Així l’any 1997, la l’any 2000 de 5,2% de consum recreacional entre la població de cocaïna ja va provocar més urgències hospitalà- 14-18 anys, sembla que s’hagi estabilitzat en els darrers anys així, ries que l’heroïna i l’any 2002 va sobrepassar a l’any 2004 aquesta prevalença es de 2,2%13. Estudis en determi- l’heroïna pel que fa als inicis de tractament8. nades poblacions han mostrat que el consum d’èxtasi i d’altres Actualment s’estimad que el nombre de consu- preparats amfetamínics és més comú entre els joves que assistei- midors problemàtics d’heroïna és aproximada- xen a determinades festes tipus “rave” i aquest consum és més ment de 7.500 i els de cocaïna és de 13.6008. freqüent els caps de setmana i ocasions especials. Tot i així, al- guns indicis recents suggereixen que aquest vincle s’està debili- El cànem, actualment, és la substància psicoac- tant així com el seu consum i cada vegada menys s’associa a tiva més consumida, estimant-se que el 7% de grups urbans concrets18. la població de 15-64 anys en té un consum re- gular i l’11% l’ha consumit alguna vegada en els Tots aquests consums han provocat un cost social i sanitari, esti- mant-se pel que fa a la globalitat de l’abús de drogues il·legals en 58 € per càpita/any10. c. S’entén per ús problemàtic aquell que produeixin un dany o perjudici social, legal o de salut per a qui les utilitza, per a Pel que fa al consum de drogues legals, Barc el ona, com la resta de tercers o per a la comunitat.. l’Estat, ha experimentat l’epidèmia del consum de tabac, estimant- d. A questa estimació s’ha realitzat mitjançant la tècnica del 11 captura-recaptura que consisteix en l’encreument dels dife- se que el 29% de la població adulta és consumidora diària . Tot i rents registres disponibles (inicis de tractament als CAS, ur- que actualment sembla que aquest consum està disminuint, se- gències hospitalàries i ingressos penitenciaris), i a partir dels gueix sent la droga psicoactiva que més cost sanitari i social provo- seu grau de solapament es calcula el nombre total de la 10 població estudiada. ca, estimant-se en 336 € per càpita/any . 31 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 Tot i haver canviat el patró de consum de l’alcohol en els (UDI) que són estrangers i d’aquests el 62% són no co- darrers anys, aquesta substància segueix sent la segona munitaris, trobant-se un 79% d’ells en situació irregular amb més consum problemàtic, calculant-se que a (dades SIDB). Barcelona el 3% de la població de 15-64 anys té un con- sum de risc5. Com ja s’ha comentat, el patró de consum ha canviat, desapareixent en gran mesura de la dieta i 5.2. Adolescència i joventut concentrant-se en els caps de setmana. Tot i que el feno- men del “botellón”, no ha estat tan prevalent com a la El consum de drogues psicoactives és un fenomen molt resta del l’Estat, s’han observat escenes obertes de con- plàstic, sotmès a canvis continus derivats del context sum, que en algunes ocasions han esdevingut problemà- social i del mercat. En els darrers anys, Barcelona ha tiques. El cost social i sanitari de l’alcohol, com en el cas experimentat un notable canvi en el tipus i patrons de del tabac, és molt elevat, 265 € per càpita/ any, ja que no consum de substàncies psicoactives. En la nova socie- tant sols provoca costos sanitaris directes sinó que a més tat defi nida en termes de consum i opulència, la incor- té costos indirectes, com poden ser la disminució de la poració de les dones al món laboral ha provocat un productivitat i els danys a tercers no consumidors. canvi de rols i de valors en la família tradicional. Les difi cultats per a la conciliació de la vida laboral i famili- Hi ha profundes desigualtats en la distribució territorial ar ha ocasionat una disminució del temps dedicat als del consum de drogues psicoactives. El consum de subs- fi lls i a la seva educació, a més, els adolescents i joves tàncies com l’heroïna, la cocaïna i l’alcohol és signifi cati- tenen una educació més permissiva, amb menys nor- vament més alt a Ciutat Vella, Nou Barris o Sants, encara mes i amb un menor aprenentatge de la responsabilitat que aquests consums en major o menor grau estan este- individual i de respecte a l’altri. Així, els adolescentsf i sos en tots els territoris. Contràriament, el cànem, proba- joves nascuts en la societat del benestar, on la compe- blement degut a la normalització del seu consum, es distribueix per igual a tota la ciutat (Figura 15). L’heroïna per via injectada, està fortament relacionada e. S ’entén per consum de risc d’alcohol aquell en què hi ha un consum di- amb l’exclusió social i amb un elevat índex de pobresa12. ari de 40 gr. d’alcohol pur en homes i de 24 gr. d’alcohol pur en dones. f. L ’article primer de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Aquestes desigualtats, que varen començar als anys no- Unides de 1989 diu que “s’entén per infant tot ser humà menor de 18 ranta, actualment s’estan ampliant bàsicament a expen- anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d’edat”. L’article 2, del Capítol I de la Llei 8/1995, de 27 de juliol, ses dels usuaris immigrants i de petites bosses de antics d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modifi cació de la usuaris d’heroïna que estan en situació de pobresa ex- Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels me- trema. Actualment, en els programes de carrer s’està nors desemparats i de l’adopció, ens indica que infant és tota persona menor de dotze anys i adolescent tota persona amb una edat compresa atenent un 57% d’usuaris de drogues per via injectada entre els dotze anys i la majoria d’edat establerta per llei. Figura 15. Distribució dels inicis de tractament efectuats als CAS de Barcelona segons substància i districte de residència. Barcelona 2004. Taxa per 1.000 habitants 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 Ciutat Vella Eixample Sants- Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Tot Barcelona Montjuïc Gervasi Guinardó Districte Municipal Heroïna Cocaïna Cannabis Alcohol Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. 32 5. Anàlisi de situació titivitat, l’oci, la diversió i el consum adquireixen un un 2,2%, 3,7% i 3,2% respectivament. Finalment, l’he- valor hegemònic, han defi nit uns criteris de qualitat de roïna només representa un 0,5%. vida propis on el consum de drogues psicoactives ha adquirit un paper rellevant i, el que és encara més pre- L’edat mitjana d’inici en el consum dels estudiants ocupant, normalitzat. de 14 a 18 anys13 durant el període de 1994 a 2004 és diferent segons la substància estudiada. Cal ressaltar La substància d’abús més estesa entre la població esco- que les primeres substàncies consumides són el tabac i lar13 catalana de 14 a 18 anys és l’alcohol: un 77,1% l’alcohol, amb inicis al voltant dels 13,5 anys, seguit del l’ha consumit alguna vegada, un 76,8% ho va fer el cannabis que es produeix un any després. La resta de darrer any, un 60,6% els darrers 30 dies i un 12,3%14 substàncies psicoactives (cocaïna, hipnosedants, amfe- han fet un consum de riscg en l’últim mes. El consum tamines, etc.) tenen inicis superiors als 15 anys. d’alcohol en la població de 15 a 349 anys és del 74,2% en el darrer any i del 62,7% en els últims 30 dies. Tot i Destaquen com a factors de risc facilitadors del consum que l’evolució d’aquest consum ha estat estable en la de drogues17,13, la disminució del risc percebutj i l’incre- darrera dècada, s’han observat alguns fenòmens de ment de la disponibilitatk de les substàncies per part dels canvis de patrons, com el consum concentrat en els estudiants de secundària. L’alcohol, el tabac i el canna- caps de setmana, els consums intensos de begudes al- bis són les substàncies més valorades, consumides i uti- cohòliques en poc espai de temps (farteres i borratxeres) litzades pels joves. Els seus consums augmenten els caps i els consums en espais oberts (carrer, parcs). de setmana i hi ha una tendència a la normalització dels consums recreacionals18. El tabac ocupa el segon lloc, amb una prevalença en la població escolar de 14 a 18 anys de 31,3% en el consum Quant a les diferències de sexe, el consum de drogues habitualh i del 23% de fumadors/es diaris. Tant en el cas és signifi cativament superior entre els nois, exceptuant de l’enquesta en la població escolar barcelonina15, com el tabac i els tranquil·lizants sense prescripció mèdica on en l’espanyola14, entre les dones adolescents i joves9 les hi ha una major proporció de noies consumidores. Cal prevalences són més elevades que entre els seus com- destacar que el consum de tranquil·lizants per part de panys. Les dades suggereixen un declivi de l’epidèmia ta- les noies és gairebé 3 vegades superior al que realitzen bàquica ja que tant en els nois com en les noies les els nois. Pel que fa al d’alcohol, es donen xifres de con- prevalences han disminuït en els darrers quatre anys. sum lleugerament superiors en les noies. (taula 2). El cannabis és la substància il·legal més estesa i la que Tal com s’ha comentat anteriorment, la família té un ha experimentat en l’última dècada un augment més paper important en la transmissió de valors, actituds i important. En la població de 14 a 18 anys la proporció estils de vida. Dades com, que el 6,2% dels nens que d’adolescents que han consumit cannabis de forma re- creixen en famílies on un o tots dos pares són bevedors gular (30,4%) quasi iguala el consum regular de tabac excessius d’alcohol19, el 15,4% de joves consumidors (31,3%). Aquest consum regular, considerat com a pro- d’heroïna i/o cocaïna tenen els pares consumidors d’he- blemàtici, s’ha duplicat des de l’any 1994 i actualment a roïna i/o cocaïna i dels quals el 86% eren injectors3, o prop d’un de cada tres adolescents catalans fa un con- que els factors que amb més freqüència s’associen amb sum habitual d’aquesta substància. una intervenció amb menors són el 56% d’història fami- liar d’alcoholisme i 33% d’alta confl ictivitat familiar, La cocaïna, amb taxes molt allunyades del consum d’al- apunten a la importància de treballar amb les famílies. cohol, del tabac i del cannabis, en la població escolar Per tot això, d’una banda, cal informar i donar suport a també ha experimentat un augment en els darrers 10 les famílies, no només en l’etapa infantil, sinó també en anys, amb una prevalença de consum del 8,7% alguna vegada a la vida, un 6,8% els darrers 12 mesos i del 3,4% el darrer mes. Tot i així, en els joves16 aquestes g. S’entén per consum de risc d’alcohol aquell en què hi ha un consum diari de 40 gr. d’alcohol pur en homes i de 24 gr. d’alcohol pur en dones. prevalences s’incrementen de forma notable, arribant a h. Consum habitual o regular és aquell que s’ha produït en els darrers 30 un 5% de consum habitual amb una prevalença similar dies. a la del Regne Unit i EE.UU. i. C onsum que perjudica o interfereix negativament en el desenvolupa- ment personal i social del menor, en totes i en algunes de les seves àrees, incrementant la vulnerabilitat en el seu procés de socialització. La resta de substàncies se situen en prevalences de con- j. R isc percebut: Proporció d’estudiants de secundària que pensen que el consum d’una determinada substància pot causar bastants o molts sum al voltant o inferiors al 5% en els 12 últims mesos. problemes. Els tranquil·lizants sense recepta mèdica represen- k. Disponibilitat: Reconeixement dels estudiants de secundària que els seria fàcil o molt fàcil aconseguir la majoria de drogues legals i il- ten un 5,2%, l’èxtasi, al·lucinògens i amfetamines legals. 33 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 Taula 2. Prevalences de consum entre estudiants d’ensenyaments secundaris de diferents substàncies segons sexe. Catalunya, 2004. Alguna vegada Últims 12 mesos Últims 30 dies Nois Noies Nois Noies Nois Noies Alcohol 75,5 78,9 75,0 78,8 60,6 60,6 Tabac 33,8 38,3 — — 28,6 34,2 Cànnabis 47,3 47,2 43,0 40,5 32,2 28,3 Cocaïna 10,0 7,2 8,1 5,4 4,3 2,3 Tranquil·lizants sense prescripció mèdica 5,4 9,7 3,3 7,3 1,4 4,0 Èxtasi 5,1 4,2 2,8 1,5 1,7 0,5 Speed i amfetamines 5,3 3,3 4,2 2,2 2,3 1,2 Al·lucinògens 6,9 3,9 5,1 2,1 3,0 0,8 Font: Enquesta sobre drogues a la població escolar. Informe intern Òrgan Tècnic de Drogodependències. Generalitat de Catalunya. l’adolescència i en la joventut. Per altra, sensibilitzar els quals el 75% són dones. Hi ha moltes causes que expli- professionals dels diferents recursos sanitaris, socials i quen aquest fet. La competitivitat laboral i les grans ex- educatius per a la detecció precoç de famílies vulnera- pectatives de futur són les principals fonts de malestar bles i millorar les condicions de vida que afavoreixen el per a les dones més joves; els confl ictes derivats de la consum problemàtic de drogues. conciliació de la vida laboral i familiar són un dels motius per a les dones de mitjana edat; la frustració i pèrdua de confi ança són els principals problemes per a les dones 5.3. Dones d’edat avançada21. També s’ha assenyalat que el consum de tranquil·lizants és superior entre les mestresses de casa Malgrat que el consum de drogues és superior entre els que en les dones que tenen un treball remunerat22. homes, les dones són especialment vulnerables ja que les problemàtiques associades a aquest consum les situ- El consum de psicofàrmacs sense recepta mèdica és en, com s’explica més endavant, en una posició més superior entre les dones13,9. Una de les possibles causes desfavorida pel que fa a la posició socioeconòmica, la esgrimides per aquest alt consum és que les dones són salut mental, les malalties infeccioses, l’embaràs i la ma- diagnosticades per trastorn d’ansietat tres vegades més ternitat, la prostitució, etc. Això ha fet que no només es que els homes. A més, s’ha descrit un menor esforç di- consideri la perspectiva de gènere transversalment en agnòstic per a les dones amb una sobreprescripció de tots els àmbits, sinó que a més es plantegi una estratè- tranquil·lizants per tractar malalties de naturalesa biolò- gia específi ca amb objectius i intervencions pròpies. gica23. Cal assenyalar que el consum d’hipnosedants per part de les adolescents de 14 a 18 anys duplica el que La prevalença i els patrons de consum de tabac, alco- tenen les dones de la població general. hol i cannabis tendeixen a igualar-se en els dos sexes, en- cara que continua sent superior en els homes20,9. En la Pel que fa a les dones usuàries de drogues per via resta de substàncies il·legals (cocaïna, heroïna, etc.) el injectada (UDI), a prop d’un 6% de dones heroïnòma- consum en les dones és molt inferior a la dels homes i, a nes han estat iniciades a consumir per via intravenosa més, els seus patrons de consum són més prudents. Tal per un familiar directe (germà o pare) i un 48% per la com s’indica en l’informe de l’Observatori de nous con- seva parella estable3. El 25% de les prostitutes que tre- sums18, les edats d’inici són similars en ambdós sexes, ballen al carrer consumeixen drogues per aquesta via24, sobretot en l’alcohol, tabac i cannabis, però quan aquest i a prop del 70% prenen algun tipus de substància psi- consum continua, les dones el presenten més moderat i coactiva, sent l’alcohol, la cocaïna i el cannabis les més redueixen més els riscos que els homes. prevalents25. Un estudi fet en tres comunitats autònomes indica que Altres dades que confi rmen que les dones drogodepen- un milió i mig de persones a l’Estat espanyol consumeixen dents estan en una situació de major vulnerabilitat fan re- somnífers o tranquil·litzats de manera habitual, de les ferència a les prevalences de malalties infeccioses i les de 34 5. Anàlisi de situació Figura 16. Prevalença de consum d’hipnosedants (tranquil·lizants i/o somnífers) sense recepta mèdica, en els darrers 12 mesos, segons sexe i franja d’edat. Espanya, 1994-2004. Estudiants de 14 a 18 anys Població de 15 a 64 anys % % 8 8 6 6 4 4 2 2 0 0 1994 1996 1998 2000 2002 2004 1997 1999 2001 2003 Noies Nois Dones Homes Font: Enquesta Domiciliària, 2003 i Enquesta escolar, 2004. DGPND. Figura 17. Evolució del consum diari de tabac en els escolars de Barcelona. Barcelona 1987-2004. Nois Noies % % 40 40 33 32,4 29,4 30 30 23,5 19 20 18,1 20 19,8 10 13,3 6,2 10 7,1 4,6 4,6 4,6 3,7 4 5,1 3,3 2,9 4 2,5 0 0 1987 1990 1992 1994 1996 1999 2001 2004 1987 1990 1992 1994 1996 1999 2001 2004 14 anys 16 anys 18 anys 14 anys 16 anys 18 anys Font: Enquestes sobre Drogues a Població escolar 1987-2004 (enquesta FRISC-ESFA). ASPB. salut mental. Així, per a la població de 18 a 30 anys consu- mortalitat global atribuïble al tabac és del 4,1% i la càrre- midora de drogues per via injectada, les dones amb VIH ga global de malaltia és 12,2%26. En la població barcelo- representen el 27% (homes 18%) i amb VHC el 68% (ho- nina de més de 35 anys la proporció de mortalitat mes 60%)3. D’altra banda, les dones consumidores d’hero- atribuïble al tabac s’ha estimat en un 14%. ïna i/o cocaïna amb trastorns afectius representen el 38% (homes 19%), amb depressió major el 22% (homes 10%) i Les dades sobre la prevalença del hàbit tabàquic i la incor- amb trastorns d’ansietat el 37% (homes 13%)33. poració de nous fumadors fa pensar que estem al declivi de l’epidèmia i que les noves mesures preventives dels es- pais sense fum i les taxes sobre el tabac faran baixar la 5.4. Població addicta a substàncies prevalença de forma signifi cativa en un futur (Figura 17). psicoactives Tabac Alcohol El tabac, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), A l’Europa Mediterrània es considera que la mortalitat és la substància amb capacitat addictiva que més impacte global atribuïble al consum d’alcohol és del 3,2%26. A la ha tingut i té en la població general. Així, s’estima que la ciutat de Barcelona, suposa el 4,3% de la mortalitat total27, 35 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 essent les causes principals les malalties digesti- Figura 18. Evolució del consum d’alcohol per capita a Espanya ves, les cardiovasculars, les neoplàsies malignes i i de la mortalitat a Barcelona. Espanya 1980-2003, Barcelona les causes externes (principalment accidents). 1994-2003. Espanya ha experimentat grans canvis en el con- Taxa per 100.000 hb 40 120 sum d’alcohol. En els últims 25 anys, el consum 35 per capita (pc) s’ha reduït un 25%. Aquest des- 100 cens s’ha traduït en una disminució paral·lela de 30 80 la mortalitat per cirrosi hepàtica (Figura 18). Pel 25 60 que fa a altres indicadors com la prevalença del 20 consum en el darrer any, el consum diari i els 40 15 bevedors de risc, en la darrera dècada s’aprecia 10 20 una estabilització (Figura 19). 0 0 Drogues il·legals Mortalitat cirrosis BCN Consum OH, litres per càpita En els darrers anys, Barcelona ha experimentat un Font: Elaboració pròpia. notable canvi en el tipus i els patrons de consum de substàncies psicoactives. D’una banda, l’hero- Figura 19. Evolució de la prevalença del consum d’alcohol en ïna ha deixat de ser la primera substància de els últims 12 mesos, consum diari i consum de risc. Població consum problemàtic, passant la cocaïna a ocupar 15-64 anys, Espanya 1993-2003. aquest lloc28; i d’altra, el consum injectat, i per tant, els seus problemes associats (infeccions, % 90 sobredosis), ha experimentat una lleugera dismi- 80 nució, bàsicament a expenses de l‘increment del 70 consum de cocaïna per via ensumadal (Figura 60 20). Tot i així, la mortalitat global atribuïble al 50 40 30 l. Les diferents vies de consum són: 20 V ia oral: És l’absorció d’una substància a través de la mu- 10 cosa gàstrica. 0 V ia pulmonar: És la inhalació de vapors. La via d’absorció 1983 1985 1987 1989 2001 2003 de les substàncies psicoactives es fa als pulmons. Un exem- ple d’aquest patró de consum seria el fumar. V ia ensumada: És l’absorció d’una pols a través de la mu- P. OH 12 últims mesos 15-64 anys Consum diari OH cosa nasal. Consum de risc OH V ia injectada: És l’absorció d’una substància a través de la injecció a la venosa o intramuscular. Font: Elaboració pròpia. Figura 20. Evolució percentual de la via de consum preferent referida en els inicis de tractament per drogues. Barcelona 1991-2004. Heroïna Cocaïna % % 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 Injectada Pulmonar Ensumada Injectada Pulmonar Ensumada Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. 36 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 1983 1984 1985 1991 1986 1992 1987 1988 1993 1989 1994 1990 1995 1991 1996 1992 1997 1993 1998 1994 1995 1999 1996 2000 1997 2001 1998 2002 1999 2003 2000 2004 5. Anàlisi de situació consum d’heroïna i/o cocaïna es de l’1%29; i l’es- Figura 21. Evolució de les substàncies en els episodis d’ur- perança de vida dels usuaris d’heroïna és 25 anys gències produïts pels pacients d’urgències consumidors de 30 drogues psicoactives. Barcelona 1992-2004. inferior a la dels no consumidors . N. Urgències En les urgències hospitalàries de l’any 2004, 3.000 s’observa que prop del 55% es donen en usuaris 2.500 de cocaïna (Figura 21), essent les patologies més associades a aquest consum, els problemes 2.000 mentals (crisis d’ansietat, psicosi), malalties car- 1.500 diovasculars com palpitacions, crisis hipertensi- ves i dolor precordial, les sobredosi i els accidents. 1.000 De les 1.277 urgències ateses en consumidors 500 d’heroïna, les patologies més freqüents han es- 0 tat: les sobredosis, les infeccions, els trastorns hepàtics i de salut mental. Heroïna Cocaïna Èxtasi i Amfetamines GHB Pel que fa al consum d’èxtasi i d’altres drogues de síntesi com el GHB, la tendència observada és congruent amb les dades procedents de les enquestes poblacionals (Figura 21). Així tenim Figura 22. Prevalença de VIH, VHC i VHB en UDIS segons grup d’edat. Barcelona 2004. que, després de la seva aparició a principis dels anys 90, s’observa una estabilització durant el % darrer quinquenni que se situa al voltant de 80 78% 400 urgències a l’any. Les complicacions princi- 70 pals són similars a les de la cocaïna, és a dir: 60 crisi d’ansietat, palpitacions i altres trastorns de 54% la conducta. 50 40 Les infeccions associades al consum intravenós 32% 30 29% ha experimentat una important davallada en els 20 18% darrers 5 anys. Entre els consumidors majors de 16% 30 anys la prevalença de problemes infecciosos 10 és signifi cativament més alta que entre els joves. 0 VIH+ VHC+ VHBc+ (Figura 22). Tot i que aquesta infecció es dóna durant els 3 primers anys de consum injectat. Joves <30 anys Adults >=30 anys Aquestes prevalences són molt superiors a les de Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. la població UDI (usuaris de drogues per via injec- tada) de la resta d’Europa. Actualment el dany més important dels UDIs, senten una prevalença-vida de comorbilitat psiquiàtrica del 66,2%33. el responsable de més anys de vida perduts i el Els trastorns més freqüents són els de l’Eix I (Trastorns Afectius, que més atenció medica consumeix, són les Psicosi, Trastorns Ansietat, Fòbies, etc.) 26,1%, l’Eix II (Trastorns per- sobredosis o reaccions agudes adverses a dro- sonalitat) sense Eix I (20,4%) i Eix I + Eix-II 19,7%. gues. Cal destacar que el 70% dels UDIs han tingut com a mínim una sobredosi a la vida, i d’aquestes el 5% són mortals, és a dir de cada Població usuària de drogues psicoactives 32 sobredosi, una és mortal31. en l’àmbit laboral Els problemes de salut mental són molt freqüents Segons algunes dades recents, el consum de drogues psicoactives entre els usuaris de substàncies psicoa ctives. Així, en la població adulta treballadora no és menyspreable, el 47% fu- la prevalença de trastorns de la personalitat en els men; el 12,4% són bevedors de risc molt altm, augmentant a un individus alcohòlics és del 53% i en els consumi- dors de drogues il·legals del 37%32. En el nostre àmbit els joves usuaris d’heroïna i/o cocaïna pre- m. Consum diari d’alcohol igual o superior a 80 gr. 37 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 22% en el sector de la construcció; el 7,8% consumeixen diàriament cannabis i el 0,2% cocaïna34. Aquestes prevalences tan elev ades comporten un increment de prob lem àtiques associades al consum de drogues com ara: 3 cops més d’absentisme; 25% menys de produc- tivitat; 2-4 vegades més d’accidentabilitat ja que el 25% dels accidents laborals són conseqüència del consum alcohol i altres drogues35,36. Població usuària de drogues psicoactives i violència Arran de l’increment del consum de cocaïna, s’ha experimentat un increment dels problemes associats a aquest consum, entre ells les agres- sions i la violència. Així, en el 30% de les morts violentes està implicada la cocaïna i entre el 60 i el 70% ho està l’alcohol o altres drogues37,38. També cal destacar que al voltant del 40% dels delictes estan relacionats amb el consum d’al- cohol i altres drogues39. Pel que fa a la violència domèstica, diferents es- tudis han mostrat que entre el 60-70% dels agressors estan sota els efectes d’alcohol i altres drogues40. 38 6. PLA D’ACCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES 2006-08 6. Pla d’acció de drogodependències 2006-08 6.1. Marc conceptual Les polítiques de drogues al llarg dels temps s’han anat • L ’avançament en la integració i l’acceptació dels serveis adaptant a les noves necessitats cercant el punt d’equi- per a drogodepenents en els recursos de salut de la xarxa libri entre les necessitats de la població no consumidora, assistencial i en el conjunt del teixit social de la ciutat. les dels consumidors amb un ús no problemàtic de les substàncies i les de la població drogodepenent i la que • El reforç del treball amb tots els actors, agents i insti- presenta un ús problemàtic. tucions implicats en el treball vinculat al consum de drogues. Els antecedents històrics han demostrat arreu que les polítiques d’abordatge de les drogodependències han D’aquestes prioritats se’n deriven les actuacions que de ser globals, amb una combinació equilibrada de me- s’inclouen en el següent pla d’acció. sures preventives, dissuassòries, d’intervencions i d’as- sistència sanitària, social i de reinserció social, ja que el retard en l’aplicació de mesures d’efectivitat provada, 6.2. Estratègia com els programes de manteniment amb metadona, els intercanvis de xeringues o les actuacions de prevenció L’anàlisi de situació del fenomen del consum de drogues selectiva han determinat l’aparició de situacions de greu psicoactives a la ciutat de Barcelona posa de manifest impacte en la salut de les persones drogodependents i que l’ús de drogues, en alguns casos, durant la transició en el conjunt de la població. de la infància a la maduresa hi és present. En algunes persones, aquest consum és abandonat en arribar a L’abordatge des del progressisme de les polítiques de l’edat adulta, però en canvi, en d’altres pot esdevenir un tractament de les drogodependències es basen en problema d’abús o dependència. aquests factors, demostrant-se que la voluntat d’ama- gar les problemàtiques lligades al consum de drogues és Tot i que els guanys en aquests darrers 15 anys han un plantejament conservador que mai ha ajudat a resol- estat considerables, segueixen existint consums abu- dre el problema. sius, inadequats i problemàticsn de drogues psicoacti- ves que provoca greus problemes sanitaris i socials. Per Altrament l’evolució i els canvis de la població en el con- tant, s’ha considerat oportú introduir modifi cacions en sum de substàncies, les dinàmiques pròpies del mercat l’estratègia que fi ns ara regia els cinc últims Plans, re- de drogues i l’evolució dels determinants socials i cultu- defi nint el punt de partença que era: “les línies de rals impliquen la necessitat que els plans i les polítiques lluita contra les drogues s’han d’entendre orientades a de drogues s’adaptin a les noves realitats i cerquin les impedir, tant com sigui possible, el seu consum”, enfo- mesures de màxima efectivitat per donar-hi resposta. cant-ho més en la prevenció, i continuant treballant per assolir l’ampli ventall d’objectius que abasten les En aquest sentit els grans reptes que es plantegen en diferents situacions que es produeixen davant d’aquest aquest pla se centren en els següents aspectes: fenomen social. • El reforç de les mesures de prevenció selectiva i indica- Es plantegen sis grans fites estratègiques: vetllar pels da amb visió comunitària, adreçades a evitar el con- drets dels que no volen consumir, prevenir el con- sum o disminuir els efectes del consum problemàtic sum, fomentar l’abstinència per a qui vulgui aban- de drogues per a les poblacions més vulnerables. donar, reduir els riscos i efectes adversos sanitaris i socials per a qui fa un consum esporàdic o habitual, • La consolidació dels programes i les estratègies de re- minimitzar els danys associats a l’addicció i propiciar el ducció de danys per a les poblacions de consumidors canvi cap a l’abstinència per aquells que ho sol·licitin. de drogues en situació de major cronifi cació. • L’adaptació dels centres de tractament als nous reptes terapèutics vinculats al consum de cocaïna, cannabis i altres substàncies psicoactives. n. S’entén per ús problemàtic qualsevol utilització de substàncies que • La incorporació d’estratègies de multiculturalitat en produeixin un dany o perjudici social, legal, o de salut per a qui les uti- totes les línies d’actuació en l’àmbit de les drogo- litza, per a tercers o per a la comunitat. Exemples: deteriorament de les relacions familiars, socials o laborals; actituds incíviques o violentes; baix dependències. rendiment o fracàs escolar. 41 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 Defi nint la seva fi nalitat última com: • T ransversalitat. La pròpia concepció d’aquest Pla de Drogodependències és transversal, i va més enllà Prevenir i reduir el consum de drogues d’una perspectiva de salut. Tot i que les directrius i la psicoactives i les seves repercussions negatives gestió del PADB es porta a terme des de l’ASPB, es en els àmbits individual, familiar i social. planteja la coordinació amb diversos plans, tant els municipals de caràcter transversal (Pla Jove, Pla de Per tal de: dones) com els autonòmics (Pla Director de Salut Mental i Addicions, etc.) establint els criteris d’harmo- • reduir la morbilitat i mortalitat associada al consum de nització i seguiment corresponents drogues psicoactives. • prevenir situacions d’exclusió social de l’individu i del • C orresponsabilitat i coordinació. Les institucions, seu entorn. dins del seu àmbit de competència, han de ser correpon- • evitar les vulneracions i l’incompliment de la legislació sables en les actuacions en matèria de les drogodepen- vigent. dències, així com reforçar els mecanismes de coordinació per garantitzar l’efi càcia de les intervencions. 6.3. Filosofi a i principis rectors • P articipació dels diferents actors implicats, in- closos els usuaris per tal d’implementar interven- La fi losofi a del present pla incorpora els següents princi- cions que possibilitin canvis d’estils de vida. Per tenir pis, que són presents en tots els àmbits i actuacions una perspectiva transformadora de la societat és im- plantejades. portant la implicació de la societat, dels serveis, de les institucions, dels agents comunitaris, de les ONG’s i • Equitat i disminució de les desigualtats socials. dels propis usuaris. Totes les accions i estratègies desenvolupades en aquests Pla tindran com a fi últim disminuir les desi- • Abordatge integral. Les intervencions en drogo- gualtats socials presents en el consum de substàncies dependències s’abordaran de manera global, tenint psicoactives i garantir l’equitat de tots els barcelonins present el conjunt de problemes associats al fenomen i barcelonines consumidors de drogues. social de la droga. • Contundència amb el tràfi c i compromís amb • A ccessibilitat als recursos. L’atenció a les persones les persones i l’espai públic. Refermar el compro- consumidores de drogues complirà amb els principis mís municipal de contribuir en la lluita contra el mer- generals de l’atenció sanitària a Catalunya, serà gratu- cat il·legal de drogues i la voluntat de treballar per ïta, equitativa, igualitària, universal i de qualitat. minimitzar els efectes dels seu consum sobre les per- sones i l’espai públic. • Recerca, informació i coneixement. Es facilitaran els coneixements necessaris per a la gestió dels recur- • Perspectiva de gènere. A banda de l’apartat especí- sos i de les intervencions dutes a terme, així com fi c de dona, en les accions incloses dins d’aquests Pla s’aprofundirà en la recerca i coneixement del fenomen es considerarà sistemàticament la perspectiva de gè- canviant de les drogues. Es garantiran les eines neces- nere (condicions, situacions i necessitats diferents de sàries per planifi car i desenvolupar programes de les dones i dels homes). prevenció, intervenció, assistencials i de reinserció ba- sat en l’evidència científi ca. • Els consumidors de drogues són persones amb tots els drets i, per tant, no poden ser objecte de • Avaluació continua. Anualment es desenvoluparan discriminació, independentment d’orígens, races, cul- plans de treball amb objectius i indicadors que seran tures o drets administratius. avaluats periòdicament. • Protecció del menor. Seguint les directrius de l’ONU o. L ’article primer de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions sobre els drets de l’infant, aquest Pla vetllarà per la protec- Unides de 1989 ens diu “s’entén per infant tot ser humà menor de 18 ció del menor per tal que el seu desenvolupament físic, anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la mental i social es doni de forma saludable i normal. Així majoria d’edat”. L’article 2, del Capítol I de la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modifi ca- mateix el Pla tindrà una estructuració per franges d’edat ció de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció (infància, pre-adolescència, adolescència i joves)o i per dels menors desemparats i de l’adopció, ens indica que infant és tota persona menor de dotze anys i adolescent tota persona amb una edat àrees i poblacions prioritàries (usuaris, poblacions en risc). compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat establerta per llei. 42 6. Pla d’acció de drogodependències 2006-08 El Pla d’Acció de Drogodependències 2006-08 estarà ra física de l’equipament reuneix totes les condicions vinculat a un pla d’equipaments pel tractament de de qualitat. les persones drogodependents que complirà amb els següents criteris: • Veïnatge. L’Ajuntament de Barcelona garantirà que els mitjans humans, materials i econòmics dedicats • Accessibilitat. Els diferents equipaments s’acostaran al manteniment, vigilància, seguretat i garantia de als llocs de residència de les persones ateses i estaran qualitat de l’entorn faran d’aquests equipaments especialment ben comunicats amb transport públic. uns bons veïns, evitant situacions indesitjables i do- Per defi nir el número d’equipaments que necessita la nant tranquil·litat als veïns. Per tal de garantir això, ciutat i els districtes on s’ubiquen es tindrà en compte l’Ajuntament quantifi carà i pressupostarà aquests la prevalença de residents consumidors de drogues en recursos específi cs. cadascun dels districtes de la ciutat. • C ontrol i seguiment. Allà on s’ubiquin els equipa- • Integració. Els equipaments seran integrats en la ment de drogodependències es crearan mecanismes xarxa d’utilització pública sanitària de Catalunya, es- permanents de diàleg amb els actors implicats. En pecialment dins dels espais de salut mental, àrees bà- aquest sentit, es constituiran: siques de salut o hospitals generals. Els accessos a a. Una taula de coordinació amb els diferents actors l’equipament concret seran independents. implicats i afectats: gestors, tècnics, veïns, policia, els propis addictes. • Transparència. La ubicació de cadascun dels equipa- b. Una taula tècnica de planifi cació i gestió: gestors i ments es farà desprès del diàleg entre les diferents tècnics. forces polítiques, socials i econòmiques, amb l’objec- tiu de buscar el consens. • E quitat territorial. La creació de nous equipaments estarà vinculada a la necessitat detectada en el territo- • Solidaritat. La distribució territorial dels equipaments ri tenint en compte les àrees petites amb especial per al tractament de les persones drogodependents es problemàtica i a la inexistència de recursos específi cs farà respectant l’equilibri territorial, amb l’elaboració de drogues en aquest territori. d’un mapa de necessitats i amb una distribució equi- tativa entre cadascun dels districtes de la ciutat, en • Magnitud. La dimensió del problema es calcularà funció de les necessitats sanitàries, que els tècnics es- segons l’índex de consum problemàtic de drogues41 pecifi quin. La proposta dels tècnics tindrà el suport (ICPD). Aquest índex, per cada districte, serà la suma polític de tots els grups municipals. de la puntuació jeràrquica de l’ordre de les taxes dels indicadors següents: Mortalitat per reacció aguda ad- • Qualitat. Els equipaments per a persones amb dro- versa a drogues, Urgències en consumidors de dro- godependències tindran les condicions, les dimensi- gues i Inicis de tractament per drogues, exceptuant els ons i la comoditat que garanteixin que els tractaments inicis per tabac. El districte amb puntuació més alta que reben, des del punt de vista de la pròpia estructu- serà el de major problemàtica. Districte Total inicis Ordre Urgències Ordre Mortalitat Ordre Taxes per 100.000 hb inicis ICPD Taxes per 100.000 hb Urgen Taxes per 100.000 hb Mort Ciutat Vella 420,719252 10 1.896,70983 10 31,3 10 30 Eixample 165,621041 3 330,089891 7 4,3 4 14 Sants-Montjuïc 233,984552 5 420,609884 9 1,2 2 16 Les Corts 137,515396 1 188,913746 2 0 1 4 Sarrià-St. Gervasi 165,584276 2 127,306422 1 3,2 3 6 Gràcia 196,282378 4 300,466368 6 7,4 7 17 Horta-Guinardó 274,868879 9 216,879415 4 5 6 19 Nou Barris 253,860419 7 227,355976 5 10,1 9 21 Sant Andreu 255,591054 8 195,232224 3 4,4 5 16 Sant Martí 249,766991 6 366,122501 8 9,7 8 22 43 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 Concreció de les necessitats d’equipaments de venció i promoció de salut, polítiques de vida quo- la ciutat de Barcelona tidiana i afavoridores d’estils de vida saludables. Segons les dades disponibles del 2004, la magnitud del Accions: consum problemàtic de drogues a la ciutat és la se- a. I mpulsar polítiques de cultura i de lleure que promo- güent: guin estils de vida saludable. b. P otenciar i fomentar les actituds i hàbits saludables Per tant, l’IPCD indica que les necessitats d’equipaments mitjançant el procés educatiu que es produeix en el de recursos de drogues seria: temps del lleure. c. P romoure la ciutat com una destinació turística basa- 1r. Ciutat Vella da en la cultura i el civisme. 2n. Sant Martí d. E stablir mecanismes de col·laboració amb els mitjans 3r. Nou Barris de comunicació, adequant els missatges que trans- 4t. Horta-Guinardó meten a la ciutadania, per tal que aquests siguin 5è. Gràcia promotors d’estils de vida saludable. 6è. Sants-Montjuïc i Sant Andreu e. F acilitar espais de participació ciutadana, d’intercanvi 7è. Eixample i cohesió social per tal de potenciar el teixit social. 8è. Sarrià-St. Gervasi f. P romoure la solidaritat de la ciutadania per tal que 9è. Les Corts assumeixi la necessitat d’ubicar infrastructures i re- cursos per a persones amb problemes de drogo- dependències. 6.4. Planifi cació operativa g. P romoure l’actuació conjunta de les famílies, els cen- tres escolars i els mitjans de comunicació amb l’objec- El Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona con- tiu d’incrementar la informació i la percepció del risc templa les grans directrius i objectius a portar a terme del consum de drogues. durant el període 2006-08 en el territori de la ciutat. Les diferents línies i àmbits d’intervenció, s’aglutinen en tres grans apartats; model de ciutat, poblacions diana i po- 2. Evitar nuclis de marginació i concentració que blació usuària de drogues, partint de la necessitat de fomenten l’exclusió social i són facilitadors del dissenyar una tàctica comuna per al conjunt de la ciutat, consum problemàtic de drogues. i que alhora contempli les particularitats dels diferents col·lectius que la integren. Accions: a. D istribuir de forma equilibrada equipaments, instal- Durant els tres anys de vigència del Pla, es posaran en lacions i recursos als diferents territoris de la ciutat i la pràctica les accions derivades dels objectius que han seva Àrea Metropolitana. estat defi nits en aquest document. L’ASPB, com a res- b. A nalitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la ponsable executiva d’aquest pla, preveu tenir la col- reordenació de barris i zones especialment deprimides laboració i la corresponsabilització de bona part dels per reduir els espais facilitadors de consum problemàtic. actors que han participat en el procés d’elaboració. Es defi niran objectius específi cs, activitats i indicadors 3. Impulsar la reordenació dels espais de consum. d’avaluació a dur a terme anualment. Al fi nal de cada període es farà la corresponent avaluació amb els in- Accions: dicadors disponibles en el Sistema d’Informació de a. S ’aplicarà la legislació vigent respecte a la prohibició Drogues de Barcelona, el conjunt d’indicadors de procés de venda i consum de drogues a l’espai públic, amb i de resultat monitoritzats des del servei de Prevenció i el compromís dels promotors i organitzadors de vet- Atenció a les Dependències de l’ASPB. llar pel seu compliment b. P romoure el diàleg polític i social per tal de modifi car el marc legislatiu sobre la regulació del consum de 6.4.1. Abordatge de Ciutat cannabis, i així poder evitar escenes de consum al carrer i aconseguir segmentar el mercat del cannabis Objectiu: de les altres substàncies il·legals. 1. Implicar la ciutadania com a veritable agent social c. F omentar taules de participació i coordinació amb de salut, impulsant decididament accions de pre- empresaris del món de la nit per tal de sensibilitzar i 44 6. Pla d’acció de drogodependències 2006-08 implicar-los en les accions per a la disminució de ris- Accions: cos associats a l’oci nocturn (disposar de punt d’ai- a. C orresponsabilitzar a tots els actors de la ciutat en el gua, protocols d’emergència, zones de descans, etc.) control de l’oferta. d. E ls cossos de seguretat vetllaran per evitar el consum b. V etllar pel compliment efectiu de les normatives de de drogues al carrer, i en cas de produir-se una infrac- seguretat, venda, dispensació i consum en els locals ció, de conformitat en la normativa legalment esta- d’oci, altres espais de consum i al carrer. blerta, retiraran i intervindran cautelarment les drogues. c. A favorir el control efectiu en la dispensació de fàr- Quan s’escaigui, podran conduir els infractors als ser- macs psicoactius. veis socials o assistencials corresponents. d. P romoure patrocinadors diferents a la indústria del e. L’Ajuntament de Barcelona informarà els possibles tabac i de l’alcohol en el fi nançament de festes popu- consumidors dels recursos públics i privats al seu lars i activitats municipals. abast, per tal de no reincidir en les conductes descri- e. L imitar la publicitat i promocions directes o encober- tes en els apartats anteriors. tes de consum de drogues legals a la via pública. f. N o permetre activitats publicitàries lligades a la produc- ció, promoció, venda encoberta i consum de cànem. 4. P ossibilitar un model d’integració intercultural d’ús g. E stablir com a prioritat el control dels conductors de l’espai públic. sota els efectes de l’alcohol i altres drogues. Accions: a. Potenciar el paper dels agents de salut com a mediadors 6.4.2. Infància i adolescència socials per tal de sensibilitzar i difondre la realitat sanità- ria a les persones immigrants i afavorir l’adherència Objectiu: d’aquests ciutadans als recursos sanitaris i socials. 1. E vitar o, si més no, endarrerir l’edat d’inici de con- sum de drogues entre els menors de 18 anys, refor- çant els factors de protecció i la promoció d’actituds 5. Garantir una coordinació intersectorial efi caç entre i hàbits saludables mitjançant activitats preventives els diferents nivells de l’Administració local i auto- de tipus universalP en els diferents àmbits. nòmica, i altres entitats. Accions: Accions: a. Millorar les polítiques de prevenció, intervenció, assis- Àmbit comunitari: tència i inserció mitjançant una coordinació efectiva a. D esenvolupar i promoure xarxes de suport social per entre les institucions. tal de fomentar intervencions dirigides a desbanalit- b. Afavorir la integració dels Centres de tractament de dro- zar el consum social de drogues en els menors. gues (CAS) als recursos de la xarxa sanitària per tal afa- b. V etllar pel compliment de la normativa legal vigent vorir l’abordatge integral de les persones amb problemes sobre promoció, publicitat i venda de begudes alco- de drogoaddicció, evitar l’exclusió i no potenciar xarxes hòliques i tabac. paral·leles per al tractament d’aquests malalts. c. E laborar material informatiu per sensibilitzar els més jo- c. F acilitar els espais de refl exió, participació i coordina- ves dels riscos del consum de substàncies psicoactives. ció entre professionals dels diferents àmbits sanitari, social, educatiu, judicial, de seguretat i de l’oci, per Àmbit del lleure: tal de potenciar les intervencions i cercar una major a. P romoure activitats d’oci no consumista per a infants coherència. i adolescents. d. Intensifi car la col·laboració amb les organitzacions no governamentals, en els programes de prevenció i re- Àmbit escolar: ducció de danys, incrementant els recursos econòmics a. F acilitar i promoure els programes de prevenció uni- i materials per portar a terme les actuacions que des- versal escolar amb efi càcia provadaq. envolupen. 6. Reduir l’oferta de les drogues psicoactives, així p. L a prevenció universal és aquella que va dirigida a tota la població o a un grup ampli de persones que no tenen cap factor de risc identifi cat. com, vetllar pel compliment efectiu de les norma- q. S ón aquells programes que treballen l’enfortiment de les aptituds inter- tives sobre promoció, publicitat, venda i consum personals, la capacitat crítica, l’ensenyament interactiu, són aplicats pels professors amb la participació dels iguals, a l’hora que van acom- de drogues legals. panyats per sessions de reforç i són avaluats. 45 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 b. Promoure i potenciar el programes preventius que Àmbit del lleure: combinen la prevenció universal, la prevenció de a. P romoure i potenciar les intervencions de sensibilitza- l’oferta a través dels cossos de seguretat (compliment ció, informació, formació i assessorament d’aquelles de la normativa) i programes de base comunitària. entitats que treballen amb infants i adolescents en els c. E vitar el desenvolupament d’actuacions de promoció espais de lleure, especialment d’aquelles activitats del tabac i de begudes alcohòliques encobertes sota dirigides a grups d’adolescents de major risc. la forma de programes preventius escolars. b. P romoure estratègies d’intervenció orientades a redu- d. Promoure programes específi cs de prevenció del con- ir els riscos associats a l’ús problemàtic en menors de sum de drogues i violència. 16 a 18 anys. e. E laborar, en col·laboració amb la Generalitat de Cata- c. P otenciar control de l’oferta, de caràcter preventiu, lunya, nous programes específi cs de prevenció del en les grans concentracions de lleure estables. consum de cannabis, drogues de disseny i d’altres substàncies psicoactives. Àmbit escolar: a. D esenvolupar i impulsar programes de prevenció se- Àmbit familiar: lectiva i indicada dirigits a grups vulnerables (progra- a. Impulsar intervencions de sensibilització, informació, mes de garantia social, centres de justícia juvenil). formació i assessorament a mares i pares per millorar i enfortir la seva implicació en la tasca educativa, so- Àmbit familiar: bretot pel que fa a la prevenció de les drogodepen- a. P romoure la detecció precoç d’aquelles famílies que dències. es troben en situació de major vulnerabilitatt. b. P romoure i potenciar intervencions (escoles de pares) Àmbit individual: per a aquelles famílies que presenten mancances i/o a. Potenciar els aspectes de creixement personal i pensa- factors de risc que les situen a elles o als infants o ment crític en tots els àmbits de la vida del menor. adolescents en posicions de vulnerabilitat. b. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips c. I mpulsar intervencions selectives amb famílies d’alt d’atenció primària de la salut de les Àrees Bàsiques de risc vinculades a programes i recursos sanitaris o so- Salut (ABS), per tal de promoure el cribatge i consell cials per tal d’augmentar la seva capacitat i compe- sobre el consum dins del Programa del Nen Sa. tència en l’educació dels seus fi lls i fi lles. d. F omentar programes específi cs per a fi lls i fi lles de drogodepenents que es troben en tractament. Objectiu: 2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels infants i Àmbit individual: adolescents de col·lectius més vulnerables per tal a. C onsolidar i garantir el Servei d’Orientació sobre de disminuir la prevalença de consum de drogues Drogues (SOD), com un servei d’atenció i orientació i els seus problemes associats mitjançant activitats per a adolescents i joves que han iniciat consum, per a preventives selectivesr i indicadess en els diferents les seves famílies, i per als professionals que, dins del àmbits. seu àmbit laboral, detecten consum de drogues en adolescents i joves. Accions: b. P romoure i fomentar espais de coordinació interinsti- tucional –sanitària, social, educativa i judicial– per tal Àmbit comunitari: d’impulsar programes de detecció precoç i interven- a. Analitzar, dissenyar i implementar accions destinades ció dirigits a menors en risc o amb problemes de a infants i adolescents amb problemes del comporta- consum de drogues. ment i delinqüència. c. I mpulsar el consell, la intervenció breu i la derivació dels serveis d’urgències hospitalàries en els casos d’intoxicacions per consum de drogues. r. L a prevenció selectiva està destinada a un subgrup de la població que, segons dades objectives, té una major vulnerabilitat a tenir problemes relacionats amb les drogues, degut a factors de risc determinats (indivi- duals, escolars, familiars, socials). s. La prevenció indicada és aquella que està dirigida a persones que ja mostren consum de drogues (experimental o habitual) o altres proble- t. S ’entén per població vulnerable aquella que per les seves característi- mes comportamentals. Està a orientada a persones d’alt risc i l’objectiu ques personals (físiques o mentals), familiars, socials o ambientals pre- no és només la reducció del consum de drogues sinó també els altres senten una alta probabilitat de tenir consums problemàtics o altres problemes associats. situacions de risc. 46 6. Pla d’acció de drogodependències 2006-08 6.4.3. Joves i adults joves Objectiu: 2. Potenciar l’acompanyament educatiu dels joves Objectiu: per tal de prevenir els problemes associats al con- 1. Potenciar els factors de protecció en front dels sum de drogues mitjançant activitats preventives consums de drogues i fomentar actituds i hàbits selectives i indicades dels diferents àmbits. saludables mitjançant activitats preventives de ti- pus universal en els diferents àmbits. Accions: Accions: Àmbit comunitari: a. F omentar l’ús de les noves tecnologies com a font Àmbit comunitari: de difusió de missatges de disminució de riscos per a. Promoure grups de discussió de joves orientats cap el tal de minimitzar els consums problemàtics de dro- canvi de conductes i estils de vida saludable, on ells gues. defi neixin la situació i l’abordatge del consum de dro- b. P romoure grups de discussió de joves orientats cap gues, enfortint la seva participació social i les xarxes la reducció del consum de drogues i els seus proble- relacionals. mes associats, així com retardar o evitar les conduc- b. Promoure la mobilització i la participació activa de tes d’abús. Seran els joves qui defi niran la situació i la comunitat en estratègies efi caces per a la reduc- l’abordatge, enfortint la seva participació social i les ció de les conseqüències negatives del consum de xarxes relacionals. drogues. c. Fomentar la incorporació d’aspectes transculturals en Àmbit del lleure: les estratègies de joves nouvinguts i d’altres cultures. a. Desenvolupar i promoure estratègies de disminució d. Elaborar material informatiu per sensibilitzar els joves de riscos en espais d’oci per a joves i amb la col- dels riscos del consum de substàncies psicoactives. laboració dels treballadors de la nit, especialment adreçats a aquelles substàncies associades a aquests Àmbit laboral: entorns, com són per exemple, l’èxtasi i les drogues a. Incloure en els plans de prevenció de riscos laborals, de disseny. un mòdul de formació sobre el consum de drogues i b. Potenciar o afavorir intervenció específi ca en joves els seus riscos i les conseqüències legals. amb discapacitats relacionades amb el consum de substàncies psicoactives (psíquiques, salut mental, Àmbit del lleure: malalties cròniques, etc.). a. Promoure iniciatives de lleure juvenil participatiu i no consumista, destinant-hi els recursos sufi cients, amb Àmbit laboral: la fi nalitat de fomentar la llibertat d’elecció i la capa- a. I mpulsar intervencions específi ques per a col·lectius citat crítica dels joves. de major risc de consum, com els treballadors d’hote- b. Afavorir iniciatives que millorin la participació dels leria, construcció, etc.; i en aquells col·lectius de risc a joves i de les entitats que els representen en la posada tercers: transports, seguretat, afavorint la no discrimi- en marxa d’accions encaminades a reduir el consum nació laboral per consum i vetllant per l’estabilitat de drogues. laboral. c. Sensibilitzar i formar als monitors i educadors de b. O fertar a les empreses programes de prevenció dels lleure perquè s’impliquin en el foment d’hàbits salu- efectes del tabac sobre la salut. dables. c. I mpulsar les intervencions breus per alcohol i altres d. Potenciar alternatives d’oci no associades al consum drogues a grans empreses, des dels serveis mèdics. de drogues. e. Divulgació, coneixement i compliment de les orde- Àmbit escolar: nances municipals pel que fa a l’ús de l’espai públic. a. I mpulsar programes de prevenció selectiva i indicada als centres docents (universitat, cicles formatius supe- Àmbit individual: riors). a. Potenciar els aspectes de creixement personal i pensa- ment crític en tots els àmbits de la vida del menor. Àmbit individual: b. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips a. P romoure estratègies de disminució de riscos associa- d’atenció primària de la salut de les Àrees Bàsiques de des al consum en el marc de la prevenció indicada. Salut (ABS), per tal de promoure hàbits i estils de vida b. C onsolidar i garantir el servei d’atenció i orientació saludables. tant per a joves que han iniciat consum, com per a les 47 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 seves famílies, i als professionals que, dins del seu b. M inimitzar els factors de risc que situen a la dona en àmbit laboral, detecten consum de drogues. una situació de major vulnerabilitat davant del con- c. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips sum (parelles o amics consumidors, treballadores del d’atenció primària de la salut de les Àrees Bàsiques de sexe, etc.). Salut (ABS), per tal de promoure cribatge, detecció i c. Im pulsar i consolidar programes d’acompanyament a consell sobre el consum. recursos de salut reproductiva per a usuàries de dro- d. Promoure i fomentar espais de coordinació interinsti- gues (control de l’embaràs, planifi cació familiar i re- tucional -sanitària, social, educativa i judicial- per tal visions ginecològiques). d’impulsar programes de detecció i intervenció diri- gits a joves en risc o amb problemes de consum de drogues. Objectiu: e. Consell, Intervenció breu i derivació dels serveis d’ur- 3. I ncorporar la perspectiva de gènere en els progra- gències davant d’intoxicacions per consum de dro- mes assistencials sociosanitaris i de disminució de gues. riscos i de danys, que tinguin en compte les dife- rents necessitats dels homes i les dones. 6.4.4. Dones Accions: a. A favorir el treball en xarxa amb la coordinació dels Objectiu: diferents nivells d’intervenció sanitària, social, educa- 1. Promoure la incorporació de la perspectiva de gè- tiva i comunitària, donant importància a la detecció nere en els programes de prevenció universal. precoç dels factors de risc associats al consum proble- màtic de drogues per part de les dones. Les accions de prevenció universal descrites en el grups b. D esenvolupar i promoure xarxes de suport social d’infància, adolescència i joves hauran de contemplar complementàries a la xarxa de recursos assistencial la perspectiva de gènere, donades les diferents condi- per tal de fomentar la participació de les dones en la cions, valors, actituds, comportaments i necessitats de detecció i canalització del consum problemàtic de les dones. drogues. c. E stablir mecanismes de coordinació de les ofi cines de Accions: farmàcia, ABS i centres de salut mental per afavorir el control del consum i la prescripció de fàrmacs psico- Àmbit comunitari: actius. a. Potenciar mecanismes que permetin la conciliació d. F acilitar l’accés als recursos de tractament a aquelles dels temps laboral i familiar. dones que es troben en una situació d’alt risc (ade- quant horaris, establint espais per a atendre els fi lls, Àmbit del lleure: etc.). a. Estimular la creació d’una oferta atractiva d’esport e. P ossibilitar l’accés i adequar els centres d’acollida per i d’oci no consumista per a nenes i noies a partir a dones maltractades, tenint en compte la problemà- dels 12 anys, per tal de fomentar estils de vida sa- tica específi ca del consum de drogues. ludables. f. P otenciar la creació de recursos destinats a l’atenció i tractament de dones usuàries amb fi lls que permetin la convivència, i garantir espais d’intervenció diferen- Objectiu: ciat per tots dos per tal de contribuir a impedir la 2. D isminuir la problemàtica de salut associada al transmissió generacional dels rols. consum de drogues amb col·lectius de dones es- g. F omentar intervencions específi ques per a famílies pecialment vulnerables. monoparentals amb fi lls/es consumidors/es. h. F acilitar l’accés a les ajudes econòmiques, formatives Accions: i laborals, en base a una discriminació positiva, per a. Promoure el cribatge, la detecció i el consell a les ABS contribuir als itineraris d’incorporació social. sobre el consum de drogues, tant pel que fa des de l’atenció primària sanitària, com des de l’atenció es- pecialitzada, especialment per a aquelles dones que Objectiu: han patit traumes o que es troben en una situació de 4. Impulsar la recerca de les diferències de gènere en major vulnerabilitat degut a factors de risc personals, l’ús de substàncies psicoactives i en les conductes familiars i/o socials. addictives. 48 6. Pla d’acció de drogodependències 2006-08 6.4.5. Població addicta a substàncies Objectiu: psicoactives 2. D onar el suport necessari perquè les persones que volen abandonar el consum de drogues ho acon- Objectiu: segueixin. 1. Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi d’hàbits i comportaments de risc de la població Accions: usuària de drogues. Àmbit laboral: Accions: a. P romoure mesures d’integració i no discriminació en el lloc de treball dels ciutadans addictes a les drogues. Àmbit comunitari: a. Potenciar mesures alternatives a les sentències penals Àmbit familiar: i treballs per a la comunitat en les infraccions admi- a. F acilitar l’atenció, consell i tractament a aquelles uni- nistratives per consum de drogues psicoactives. tats familiars que algun dels seus membres tingui una b. Promoure les intervencions per a la no discriminació problemàtica de drogues. dels consumidors de drogues en l’ús d’instal·lacions d’utilitat pública, complint i fent complir les ordenan- Àmbit individual: ces municipals i la resta de l’ordenament jurídic. a. A ssegurar el tractament orientat a l’abstinència per a la dependència de substàncies psicoactives per a Àmbit del lleure aquelles persones que així ho desitgin. a. Desenvolupar i promoure estratègies de disminució b. G arantir l’accés a l’atenció especialitzada i de quali- de riscos en espais d’oci. tat, de forma directa i amb el mínim temps d’espera. b. Impulsar i promoure programes de dispensació res- c. D ispensar assistència sanitària i social, ambulatòria, ponsable de begudes alcohòliques per reduir els epi- hospitalària o residencial a les persones afectades sodis d’intoxicació i violència en els locals i el seu d’abús o dependència a les drogues psicoactives. entorn. S’aplicaran les ordenances municipals en els d. R espondre els consum emergents amb noves modali- espais públics de la ciutat. tats terapèutiques i recursos assistencials adequats. c. Endegar intervencions específi ques amb mediadors e. F omentar la creació de grups d’ajuda mútua d’afec- culturals per a població estrangera per tal que com- tats i familiars per tal d’aconseguir i mantenir l’absti- pleixin les ordenances municipals i no utilitzar el con- nència. sum d’alt risc en espais públics de la ciutat. f. P romoure la corresponsabilitat i coparticipació de d. La Guàrdia Urbana vetllarà especialment pel compli- l’usuari en tractament, sota supervisió terapèutica. ment de les ordenances municipals respecte el con- sum de drogues als espais públics. I si s’escau, es promourà l’acompanyament a serveis socials o assis- Objectiu: tencials corresponents. 3. P romoure recursos i programes d’efi càcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum de Àmbit familiar: drogues comporta en la salut i en l’entorn social. a. Estimular la participació de la família en l’acompa- nyament de l’usuari de drogues cap al canvi d’hàbits Accions: i comportaments de risc. Àmbit comunitari: Àmbit individual: a. P ropiciar sistemes d’acompanyament i tutela per a a. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips persones drogodependents amb alta exclusió social. d’atenció primària de l’àrea de salut i de serveis soci- b. P otenciar nous programes de tractament basats en als, per tal promoure cribatge, detecció, i derivació l’evidència científi ca i fomentar la recerca. als serveis especialitzats dels usuaris problemàtics de c. D esenvolupar espais socio-sanitaris (programes de drogues. consum supervisat21, calor-cafè, albergs, etc.) d’aten- b. Impulsar la detecció, consell, intervenció breu i deri- ció als drogodependents, en procés terapèutic o no, vació als CAS des dels serveis d’urgències hospitalàries que afavoreixin la seva integració i socialització, per davant de consums crònics i intoxicacions agudes per aquelles persones que ho necessitin, d’acord amb el consum de drogues psicoactives. que estableix el Pla d’equipaments de Barcelona. En tot cas l’Ajuntament de Barcelona vetllarà especial- ment per evitar l’efecte crida, com a mesura preventi- 49 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 va davant d’una política progressista en el tractament Objectiu: de les persones amb drogodependències que com- 4. I mpulsar programes que facilitin la integració social porti que Barcelona no es converteixi amb un centre de les persones amb problemes de drogodepen- d’atracció de transeünts. dència. d. P ropiciar l’anàlisi de la situació socio-sanitaria i el de- bat per a la recerca de solucions coordinades per a la Accions: població drogodependent. a. P romoure estratègies per facilitar el procés d’integra- ció social i l’acceptació en les xarxes socials i sanitàries Àmbit laboral: normalitzades. a. Fomentar tallers ocupacionals i espais de cerca labo- b. F omentar la creació d’empreses o cooperatives d’usu- ral en els centres de tractament especialitzats. aris de drogues que puguin establir convenis amb al- b. P otenciar xarxes socials complementàries als tracta- tres empreses per fer treballs de baixa exigència amb ments amb funcions d’inserció laboral, social, ocupa- benefi ci social. ció del temps lliure i creació de xarxa relacional. c. P romoure la coordinació amb les associacions de c. Promoure l’organització de grups i associacions d’usu- persones afectades, associacions de familiars i acos- aris de drogues psicoactives per tal de garantir els seus tats, per tal de fomentar activitats d’integració soci- drets i deures i facilitar la seva integració social. al i de canvi d’imatge social del drogodependent. d. Impulsar programes específi cs per a la població reclu- sa amb problemes de drogues, garantint l’accés als mateixos recursos que les persones no privades de Objectiu: llibertat. 5. E stimular la coordinació i col·laboració de les dife- rents institucions públiques i entitats no governa- Àmbit del lleure: mentals. a. Afavorir l’accés a programes esportius i de lleure per a usuaris de drogues. Accions: a. P ropiciar la coordinació i coherència entre les dife- Àmbit individual: rents xarxes públiques o privades que atenen a usuaris a. Facilitar l’accés i millorar l’adherència als recursos so- drogodependents, per tal de millorar la seva interven- cials i sanitaris de totes les persones amb problemes ció i derivació. de drogodependències. b. M illorar la planifi cació, disseny, gestió i avaluació de les b. Consolidar i millorar la qualitat dels programes de intervencions que es realitzin en matèria de drogues. tractament farmacològics i psicoterapèutics. c. P romoure la integració de la xarxa específi ca de dro- c. P otenciar els programes terapèutics i les intervencions gues dins la xarxa de salut i de salut mental. de reducció de danys per tal de millorar la qualitat i esperança de vida de la població drogodependent. d. Establir espais propis d’atenció als CAS per a poblaci- Objectiu: ons específi ques (joves, dones). 6. Promoure la formació, la recerca aplicada i el des- e. Fomentar la creació d’unitats de llarga estada i cen- envolupament de sistemes d’informació en el camp tres de dia per a drogodependents amb trastorns de de les drogodependències. la personalitat, del comportament i altres trastorns psiquiàtrics Accions: f. P romoure i facilitar programes de prevenció indicada, a. P otenciar la creació d’un programa de formació con- realitzada per iguals per tal d’evitar les sobredosi, fo- tinuada dels professionals de serveis especialitzats de mentar el consum higiènic i impulsar el sexe segur. la xarxa social, sanitària, judicial, educativa, etc., que g. Garantir l’assistència sanitària global del drogodepen- atenen persones amb problemàtica de drogodepen- dent, consolidant els tractaments directament obser- dències. vats de les malalties infeccioses tractables (tuberculosi, b. C onsolidar i perfeccionar els sistemes d’informació HIV), així com assegurar el tractament de les comor- epidemiològica sobre el fenomen social i sanitari de bilitats psiquiàtriques. les drogues. h. Propiciar el diàleg polític i social per refl exionar sobre c. A favorir la investigació epidemiològica i aplicada en els programes de dispensació d’acetilmorfi na, com a el camp de les drogues. eina terapèutica per a les persones heroïnòmanes que d. P romoure d’estudis d’investigació sobre violència i han fracassat reiteradament amb altres tractaments, i altres comportaments de risc i el consum concomi- possibilitar el canvi de la legislació vigent. tant de substàncies psicoactives. 50 BIBLIOGRAFIA Bibliografi a 1 W HO European Centre for Health Policy. Helath 13 E nquesta sobre drogues a la població escolar, 2004. Impact Assessment. Main concepts and suggested Informe intern. Barcelona: Departament de Salut. approach. Gothenburg Consensus Paper, December Generalitat de Catalunya, 2005. 199. Copenhagen: WHO Regional Offi ce for Europe, 14 E ncuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas 1999. secundarias 2004. Madrid: Delegación del Gobierno 2 Elisabet Puigdollers. Programes de Manteniment amb para el Plan Nacional de Drogas (DGPNSD), 2005. Metadona a Barcelona: un estudi de cost-efectivitat. 15 R esultats de les enquestes ESFA-FRESC del 2004 Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de sobre els hàbits dels adolescents a Barcelona. Barcelona, 2003. Barcelona: ASPB, 2005. 3 de la Fuente Luis, Brugal MT, Ballesta R, Bravo MJ, 16 E nquesta Joves a Barcelona. Barcelona: Ajuntament Barrio G, Domingo-Salvany A, Silva T, Ambrós M, de Barcelona, 2003. Grupo proyecto Itinere. Metodología del estudio de 17 B ecoña E. Bases científi cas de la prevención de las dro- cohortes del proyecto Itinere sobre consumidores de godependencias. Madrid: Delegación del Gobierno heroína en tres ciudades Españolas y características para el Plan Nacional de Drogas, 2002. básicas de los participantes. Rev Esp Salud Pública 18 O bservatori de nous consums de drogues en l’àmbit 2005; 79: 475-91. juvenil. Informe 2004. Barcelona: Institut Genus, 4 B rugal MT, Domingo-Salvany A, Díaz de Quijano E, 2005. Torralba Ll. Prevalence of problematic cocaine con- 19 N ational Association for the Children of Alcoholics sumption in a city of souther Europe, Using capture- (NACOA), 2000. recapture with a single list. J Urban Health 2004; 20 N ebot M, Tomás Z, López MJ, Ariza C, Díez E, Borrell 81: 416-27. C, Villalbí, JR. Cambios en el consumo de tabaco 5 Puigdollers E, Cots F, Brugal MT, Torralba L, Domingo- en la población general en Barcelona, 1983-2000. Salvany A, Costas F. [Methadone maintenance Aten. Prim. 2004, 34: 457-64. programs with supplementary services: a cost- 21 R omo N et al. Mujeres y prescripción de psicofár- effectiveness study]. Gac. Sanit. 2003; 17: 123-30. macos. Un estudio comparativo en tres comunida- 6 Camí J, Álvarez F, Monteis J, Caus J, Menoyo E, De des autónomas (Andalucía, Madrid y País Vasco). Torres S. Heroína: nueva causa de urgencias toxico- Granada: Universidad de Granada, 2005. lógicas. Med. Clin. (Barc) 1984; 82: 1-4. 22 A rtazcoz L, Cortès I, Pasarín MI, Borrell C. Diferències 7 M ontellà N, Borrell C, Brugal MT, Plasència A. i desigualtats de gènere en salut. Barcelona: [Mortality trends in the young people of the city of Ajuntament de Barcelona; 2003. Barcelona, 1983- 1993]. Med. Clin. (Barc.) 1997; 23 R uiz-Cantero, M. T., Verdú-Delgado, M. Sesgo de 108: 241-7. género en el esfuerzo terapéutico. Gac. Sanit.; 2004; 8 Brugal MT, Domingo-Salvany A, Díaz de Quijano E, 18 (Supl. 1): 118-125. Torralba Ll. Prevalence of problematic cocaine con- 24 S anromà M. Estudi sobre la prostitució toxicòmana sumption in a city of souther Europe, Using capture- a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Departament de recapture with a single list. J Urban Health 2004; Sanitat i Seguretat Social. 2000. 81: 416-27. 25 E studi del treball sexual femení de carrer a Barcelona 9 Encuesta Domiciliaria sobre drogas. Madrid: ciutat (Informe intern). Barcelona: Àmbit Prevenció, Delegación del Gobierno para el Plan Nacional de 2004. Drogas (DGPNSD), 2003. 26 W orld Health Organization. Annual Health Report, 10 Single E, Rehm J, Robson L, Van Truong Minh. The 2002. Geneva: WHO 2003. relative risks and etiologic fractions of different cau- 27 J ané M., Borrell C; Nebot M, Pasarín MI. Impacto ses of death and disease attributable to alcohol, to- del tabaquismo y del consumo excesivo de alcohol bacco and illicit drug use in Canada. CMAJ 2000; en la mortalidad de la población de la ciudad de 162: 1.669-75. Barcelona: 1983-1998. Gac. Sanit. 2003; 17: 108- 11 Villalbí JR, Tomás Z, López MJ, Rodríguez M, Nebot 105. M. La cambiante epidemiología del tabaquismo: 28 S uelves JM, Brugal MT, Cayla JA, Torralba L. [Change Barcelona, 2000-2001. Rev Clin. Esp 2004; 204: in health-related problems of cocaine consumption 312-6. in Catalonia, Spain]. Med. Clin. (Barc) 2001; 117: 12 B rugal MT, Domingo-Salvany A, Maguire A, Caylà 581-3. JA, Villalbí JR, Hartnoll R. A small area análisis esti- 29 B rugal MT, Barrio G, Royuela L, Bravo MJ, de la mating the prevalence of addiction to opioids in Fuente L, Regidor E. Estimación de la mortalidad Barcelona, 1993. J Epidemiol Community Health atribuible al consumo de drogas ilegales en España. 1999; 8: 488-494. Med Clin (Barc) 2004, 123: 775-7. 53 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 30 Brugal MT, Domingo-Salvany A, Puig R, Barrio G, Garcia de Olalla P, de la Fuente L. Evaluating the im- pact of methadone maintenance programs on mor- tality due to overdose and aids in a cohort of heroin users in Barcelona city. Addiction 2005; 100: 981- 989. 31 D arke, S. The ratio of non-fatal to fatal heroin over- dose. Addiction, 2003; 8: 1.169-71. 32 Bowden-Jones O, Iqbal MZ, Tyrer P, Seivewright N, Cooper S, Judd A, Weaver T. Prevalence of persona- lity disorder in alcohol and drug services and associ- ated comorbidity. Addiction 2004; 99: 1.306-1.314. 33 R odríguez-Llera MC, Domingo-Salvany A, Brugal MT, Silva TC, Torrens M and the ITINERE investiga- tors. Psychiatric comorbidity in young heroin users. Drug Alcalcohol Dependence (in press). 34 Informe de CCOO, 2005. 35 Health and Safety Executive (1996). Don’t mit it! A guide for employers on alcohol at work. HSE. 36 C ommunity Economic Development Associates of UK. 37 I mproving substances misuse for vulnerable young people report 2000. 38 I ASW 1999. 39 M acdonald S, Anglin-Bodrug K, Mann RE, Erickson P, Hathaway A, Chipman M, Rylett M. Injury risk as- sociated with cannabis and cocaine use. Drug Alcohol Depend 2003, 72: 99-115. 40 J acobs J. The links between substance misuse and domestic violence. Alcohol Concern/ISDD, London. 1998. 41 Person P, Retka R, Woodward A. Toward a heroin problem index an analytical model for drug abuse indicators. National Institute on Drug Abuse, Rockwille, Maryland 1978. 54 ANNEX: PLA D’EQUIPAMENTS ASSOCIAT AL PLA DE DROGODEPENDÈNCIES DE BARCELONA 2006-08 Annex: Pla d’equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona 2006-08 1. Pla director de salut mental i defi nir el número d’equipaments que necessita la ciutat addiccions de Catalunya i els districtes on s’ubiquen es tindrà en compte la pre- valença de residents consumidors de drogues en cadas- Les polítiques de planifi cació en serveis assistenci- cun dels districtes de la ciutat. als s’estructuren dins del Pla Director, tant pel que fa a Barcelona com a Catalunya. Per tant, el Pla de Integració. Els equipaments seran integrats en la xarxa Drogodependències de Barcelona 2006-08 s’emmarca d’utilització pública sanitària de Catalunya, especialment dins d’aquest Pla Director. dins dels espais de salut mental, àrees bàsiques de salut o hospitals generals. Els accessos a l’equipament con- cret seran independents. 2. Anàlisi de situació Transparència. La ubicació de cadascun dels equipa- Introducció: ments es farà desprès del diàleg entre les diferents forces polítiques, socials i econòmiques, amb l’objectiu de bus- L’estimació del nombre de consumidors problemàtics de car el consens. drogues il·legals és difícil de fer al ser una població ocul- ta i s’han de fer servir metodologies indirectes, tot i això Solidaritat. La distribució territorial dels equipaments hi ha indicadors indirectes que ens poden orientar sobre per al tractament de les persones drogodependents es farà respectant l’equilibri territorial, amb l’elaboració l’evolució i tendència d’aquesta població. d’un mapa de necessitats i amb una distribució equita- L’estimació de consumidors excessius d’alcohol és més tiva entre cadascun dels districtes de la ciutat, en funció fàcil de fer a partir d’enquestes poblacionals. de les necessitats sanitàries, que els tècnics especifi quin. La proposta dels tècnics tindrà el suport polític de tots Els recursos assistencials (CAS) usen un sistema d’infor- els grups municipals. mació que permet comptabilitzar el nombre de casos que demanen tractament, però els serveis de reducció Qualitat. Els equipaments per a persones amb drogo- de danys poden comptabilitzar el nombre de contactes dependències tindran les condicions, les dimensions i la però no els casos. Això és així arreu, també a la resta comoditat que garanteixin que els tractaments que re- d’Europa, i és a causa de les característiques d’aquests ben, des del punt de vista de la pròpia estructura física de serveis. Actualment s’està estudiant algun sistema que l’equipament reuneix totes les condicions de qualitat. permeti, si més no, una aproximació. Veïnatge. L’Ajuntament de Barcelona garantirà que els Indicadors: mitjans humans, materials i econòmics dedicats al man- teniment, vigilància, seguretat i garantia de qualitat de Per a la planifi cació de recursos de reducció de danys i l’entorn faran d’aquests equipaments uns bons veïns, de tractament, podem aplicar els següents indicadors: evitant situacions indesitjables i donant tranquil·litat als veïns. Per tal de garantir això, l’Ajuntament quantifi carà 1. E stimació de les tendències dels consums. Actualment i pressupostarà aquests recursos específi cs. disposem com indicadors indirectes: •Inicis de tractament i actius en metadona del SIDB i Control i seguiment. Allà on s’ubiquin els equipament del SIDC. de drogodependències es crearan mecanismes perma- •Activitat dels centres de reducció de danys. nents de diàleg amb els actors implicats. En aquest •Urgències i mortalitat per districte (SIDB). sentit, es constituiran: 2. Enquestes poblacionals. a. U na taula de coordinació amb els diferents actors 3. E n el cas de drogues il·legals, ser concentració urbana. implicats i afectats: gestors, tècnics, veïns, policia, els 4. Ser zona de tràfi c i consum, en el cas de drogues il- propis addictes. legals. b. U na taula tècnica de planifi cació i gestió: gestors i tècnics. 3. Criteris per a la planifi cació Equitat territorial. La creació de nous equipaments estarà vinculada a la necessitat detectada en el territori Accessibilitat. Els diferents equipaments s’acostaran tenint en compte les àrees petites amb especial proble- als llocs de residència de les persones ateses i estaran màtica i a la inexistència de recursos específi cs de dro- especialment ben comunicats amb transport públic. Per gues en aquest territori. 57 Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 Magnitud. La dimensió del problema es calcularà se- 4. Disponibilitat de recursos de gons l’índex de consum problemàtic de droguesi (ICPD). drogues a Barcelona per districtes Aquest índex, per cada districte, serà la suma de la pun- tuació jeràrquica de l’ordre de les taxes dels indicadors Els cicles d’evolució del consum de drogues a la ciutat següents: Mortalitat per reacció aguda adversa a dro- de Barcelona requereixen l’adaptació periòdica dels re- gues, Urgències en consumidors de drogues i Inicis de cursos sanitaris específi cs per aquesta població. La seva tractament per drogues, exceptuant els inicis per tabac. distribució en diversos indrets de la ciutat, respon tant a El districte amb puntuació més alta serà el de major la necessitat de desconcentrar la pressió en un territori problemàtica. determinat, com a la d’atendre les pròpies necessitats de la distribució del problema. Concreció de les necessitats d’equipaments de En conseqüència amb aquests criteris, a la ciutat de la ciutat de Barcelona Barcelona disposem en l’actualitat dels següents equi- paments per districtes: Segons les dades disponibles del 2004, la magnitud del consum problemàtic de drogues a la ciutat és la se- güent: Inicis Urgències Mortalitat Districte Índex Taxes per 100.000 hb Ordre Taxes per 100.000 hb Ordre Taxes per 100.000 hb Ordre (ICPD) Ciutat Vella 420,71 10 1896,70 10 31,3 10 30 Eixample 165,62 3 330,08 7 4,3 4 14 Sants-Montjuïc 233,98 5 420,60 9 1,2 2 16 Les Corts 137,51 1 188,91 2 0 1 4 Sarrià-St. Gervasi 165,58 2 127,30 1 3,2 3 6 Gràcia 196,28 4 300,46 6 7,4 7 17 Horta-Guinardó 274,86 9 216,87 4 5,0 6 19 Nou Barris 253,86 7 227,35 5 10,1 9 21 Sant Andreu 255,59 8 195,23 3 4,4 5 16 Sant Martí 249,76 6 366,12 8 9,7 8 22 Per tant, l’IPCD indica que les necessitats d’equipaments de recursos de drogues seria: 1r. Ciutat Vella 2n. Sant Martí 3r. Nou Barris 4t. Horta-Guinardó 5è. Gràcia 6è. Sants-Montjuïc i Sant Andreu 7è. Eixample 8è. Sarrià-St. Gervasi 9è. Les Corts i Person P, Retka R, Woodward A. Toward a heroin problem index an analy- tical model for drug abuse indicators. National Institute on Drug Abuse, Rockwille, Maryland 1978. 58 Annex: Pla d’equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona 2006-08 CAS Districte I CIUTAT VELLA CAS Barceloneta* Ajuntament IMAS SI X X X X X Ciutat vella CAS Creu Roja Creu Roja Creu Roja Conveni X X X X X CAS SPOTT Diputació Diputació X X X X X X X X Calor i Cafè (Programa de contacte socio-sanitari diürn) CAS CECAS (Càritas) FUNDACIÓ CECAS Conveni X X X X X X X C.T CAN PUIG FUNDACIÓ CECAS Conveni X Com. Terapèutica “Can Puig” Curta i llarga estada UHD Hosp de MAR Ajuntament IMAS X X X X SAPS Creu Roja+ ASPB+Gene Creu Roja Conveni X X X X Centre d’emergències socio-sanitàries Nocturn Habitants1: Agents de ASPB Àmbit Contracte X De dilluns a divendres de 10-2 h 107.605 Salut al carrer Prevenció Farmàcies Privat 4 2 4 Centres dispensadors de metadona PADS C. ROJA C. ROJA NO P. d’atenció domiciliaria a drogodependents Sida Centre Dispensador Generalitat ICS NO X de Metadona P. Recollida de Xeringues Ajuntament Servei de Neteja 3 dies / setmana Centre Àmbit De dilluns a divendres Robadors ASPB Prevenció Contracte X X X de 10-20 h Sala Baluard ASPB ABD Contracte X X X Sala de consum (6 places) Tots els dies de l’any (24 h) Mercè Fundació ICASS+ Seu Social+3 pisos (Dtes. II, IV, Fontanilles privat VII) 1 Padró Municipal 2004. Total habitants de Barcelona: 1.578.546 * Districte/s d’infl uència 59 RECURS Titularitat Proveïdor Adscripció ASPB P. lliure D Metadona P. Alcohol P. altres Drogues P. Tabac P. de contacte Socio-sanitari Tallers soci Educatius C. Dia R. residencial Urbà PIX Observacions Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 CAS Districte II EIXAMPLE UHD. Unitat d’Alcohogia de la Corporació Generalitat Sanitària ICS No H. Clínic de Clínic Barcelona Farmàcies Privat 7 16 7 Centres dispensadors de metadona Servei d’Orientació Atenció individual i grupal sobre ASPB CEPS Contracte X per a adolescents i pares. Drogues Assessorament a professionals Habitants1: (SOD) 260.237 Recurs Fundació residencial Mercè ICASS+ X 3 pisos (Dtes. II, VI, VII) urbà Fontanilles privat Taller Insercoop ICASS+ Orientació en formació, reinserció S.C.C.L ASPB Subvenció X treball, lleure Recurs residencial Ass. Social ICASS+ FORMA 21 privat X 4 pisos (Dtes. II, V, VII, X) urbà OBINSO Ass. OBINSO Obra Obra ICASS+ Seu social (Com. Terapèutica d’Integració d’Integració privat fora de BCN, 1 pis d’inserció Social Social (Dte. IX)) 1 Padró Municipal 2004. Total habitants de Barcelona: 1.578.546 60 RECURS Titularitat Proveïdor Adscripció ASPB P. lliure Drogues Metadona P. Alcohol P. altres Drogues P. Tabac P. de contacte Socio-sanitari Tallers soci Educatius Centre Dia Recurs residencial urbà PIX Observacions Annex: Pla d’equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona 2006-08 CAS Districte III SANTS MONTJUÏC CAS Sants *Eixample- Sants ASPB ABD Contracte X X X X X X Montjuïc-les Corts Taller Soci laboral (OH) ASPB ABD X Alcohòlics P. Disminució P. de treball preventiu Risc Joves PND+ adolescents i joves en l’àmbit Energy ABD ASPB+ Subvenció Generalitat d’oci Control Grup C/15 dies Habitants1: 176.027 Programa per OH sense Associació Ajuntament +ICASS Subvenció X Furgoneta de contacte sostre RAUXA +ASPB Alcohòlics sense sostre Farmàcies Privat 3 6 3 Centres dispensadors de metadona Sala mòbil Zona Franca ASPB ABD Contracte X X X Sala de consum (4 places) Unitat Mòbil de dispensació ASPB Institut Genus Contracte X Fa 2 parades de Metadona 1 Padró Municipal 2004. Total habitants de Barcelona: 1.578.546 * Districte/s d’infl uència CAS Districte IV LES CORTS Farmàcies Privat 2 3 2 Centres dispensadors de metadona Unitat Mòbil de dispensació ASPB Institut Contracte X Fa 2 parades Habitants1: de Metadona Genus 82.546 CAS Unitat d’Alcohogia de la Corporació Generalitat Sanitària ICS No X X H. Clínic de Clínic Barcelona 61 RECURS RECURS Titularitat Titularitat Proveïdor Proveïdor Adscripció ASPB Adscripció ASPB P. lliure Drogues P. lliure Drogues metadona Metadona P. Alcohol P. Alcohol P. altres Drogues P. altres Drogues p. Tabac P. Tabac P. de contacte Socio-sanitari P. de contacte Socio-sanitari Tallers soci Educatius Tallers soci Educatius Centre Dia Centre Dia Recurs residencial urbà Recurs residencial urbà PIX PIX Observacions Observacions Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 CAS Districte V SARRIÀ SANT GERVASI CAS Sarrià *Sarrià Sant ASPB ABD Contracte X X X X X Gervasi-Gràcia Programa Esportiu de Àmbits ASPB/Gene Subvenció X Habitants1: reinserció social Esports 138.656 Farmàcies Privat 2 4 2 Centres dispensadors de metadona Recurs Ass. Social ICASS+ residencial urbà FORMA 21 privat X 4 pisos (Dtes. II, V, VII, X) 1 Padró Municipal 2004. Total habitants de Barcelona: 1.578.546 * Districte/s d’infl uència CAS Districte VI GRÀCIA Recurs residencial Ass. Social ICASS+ FORMA 21 privat NO X urbà Centre de Dia Disposen de 10 pisos A. RAUXA Ass.RAUXA Ajunt+ICASS X X X X terapèutics en diferents districtes. A.T.R.A (Ass. pel tractament A.T.R.A ICASS + Seu social (Com. Terapèutica i 1 de les privat NO pis d’inserció fora de BCN) Habitants : 119.210 addicions) Farmàcies Privat 4 12 4 Centres dispensadors de metadona Institut Línia Verda Generalitat Promoció No Telèfon Informació sobre Social i Salut Drogues de Catalunya A.A.T. (Ass. Associació d’Ajuda al d’Ajuda al ICASS + No Seu social (Com. Terapèutica, 3 Toxicòman) Toxicòman privat pisos i C. Dia fora de BCN) 62 RECURS RECURS Titularitat Titularitat Proveïdor Proveïdor Adscripció ASPB Adscripció ASPB P. lliure Drogues P. lliure Drogues metadona Metadona P. Alcohol P. Alcohol P. altres Drogues P. altres Drogues p. Tabac P. Tabac P. de contacte Socio-sanitari P. de contacte Socio-sanitari Tallers soci Educatius Tallers Soci Educatius Centre Dia Centre Dia Recurs residencial urbà Recurs residencial urbà PIX PIX Observacions Observacions Annex: Pla d’equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona 2006-08 CAS Districte VII HORTA- GUINARDÓ CAS HORTA- GUINARDÓ ASPB INPROSS Contracte X X X X *Tota Barcelona CAS Unitat de Fundació de Toxicomanies P. la Gestió ICS NO X X X X X X Sant Pau-Citran Sanitària H. Sant Pau UHD. Unitat de Fundació de Toxicomanies la Gestió ICS NO P. Sant Pau- Sanitària H. Citran Sant Pau UHD Hosp. de Generalitat ICS Unitat hospitalària la Vall d’Hebron de desintoxicació CAS Vall d’Hebron *Horta Guinardó- Nou ASPB Institut Genus Contracte X X X X X X Sala de consum (3 places) Barris, Sant Andreu Habitants1: Fundació 169.739 Taller Soci Laboral (OH) Salut i ICASS NO X Comunitat +privat Recurs Fundació ICASS residencial urbà Salut i +privat NO X Comunitat Exercici físic i esport. Suport Programa ASPB Esportistes Esportiu Solidaris SI Subvenció X procés de rehabilitació de toxicòmans (Com. Terapèutica “Can Puig”) Farmàcies Privat 3 8 3 Centres dispensadors de metadona Unitat Mòbil de dispensació de ASPB Institut Genus Contracte X Fa 2 parades Metadona Recurs Fundació ICASS residencial urbà Mercè X Fontanilles +privat Recurs Ass.Social ICASS residencial urbà FORMA 21 +privat X 4 pisos (Dtes. II, V, VII, X) 1 Padró Municipal 2004. Total habitants de Barcelona: 1.578.546 * Districte/s d’infl uència 63 RECURS Titularitat Proveïdor Adscripció ASPB P. lliure D Metadona P. Alcohol P. altres Drogues P. Tabac P. de contacte Socio-sanitari Tallers soci Educatius C. Dia R. residencial Urbà PIX Observacions Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 CAS Districte VIII NOU BARRIS CAS NOU BARRIS *Horta ASPB Institut Guinardó- Genus Contracte X X X X X X Nou Barris Habitants1: 165.368 Agents de Institut Salut (VIPS) ASPB Genus Contracte X Farmàcies Privat 6 10 6 Centres dispensadors de metadona 1 Padró Municipal 2004. Total habitants de Barcelona: 1.578.546 * Districte/s d’infl uència CAS Districte IX SANT ANDREU CAS Garbivent *Sant Andreu- ASPB INPROSS Contracte X X X X X Taller de reinserció “Ass Retorn“ Sant Martí Unitat de Drogodepen- dències Casa Generalitat ICS NO X X X Bloc Habitants1: CAS Unitat 141.154 d’Alcoholisme Generalitat ICS NO X de Barcelona Farmàcies Privat No 3 13 3 Centres dispensadors de metadona Obra Pis d’inserció d’Integració ICASS X Com. Terapèutica fora de BCN, social Social +Privat 1 pis d’inserció (Dte. IX) OBINSO * Districte/s d’infl uència 64 RECURS RECURS Titularitat Titularitat Proveïdor Proveïdor Adscripció ASPB Adscripció ASPB P. lliure Drogues P. lliure Drogues Metadona Metadona P. Alcohol P. Alcohol P. altres Drogues P. altres Drogues P. Tabac P. Tabac P. de contacte Socio-sanitari P. de contacte Socio-sanitari Tallers soci Educatius Tallers soci Educatius Centre Dia Centre Dia Recurs residencial urbà Recurs residencial urbà PIX PIX Observacions Observacions Annex: Pla d’equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona 2006-08 CAS Districte X SANT MARTÍ Farmàcies Privat 1 10 1 Centre dispensador de metadona Unitat Mòbil Habitants1: de Institut 18.004 dispensació PADB Genus SI Contracte X Fa 2 parades de Metadona Recurs residencial Ass. Social X X Seu social, empresa d’inserció, urbà FORMA 21 4 pisos (Dtes. II, V, VII, X) 1 Padró Municipal 2004. Total habitants de Barcelona: 1.578.546 65 RECURS Titularitat Proveïdor Adscripció ASPB P. lliure Drogues Metadona P. Alcohol P. altres Drogues P. Tabac P. de contacte Socio-sanitari Tallers soci Educatius Centre Dia Recurs residencial urbà PIX Observacions Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelona 2006-08 5. Proposta de nous equipaments en 2. C ontenció en el territori, en la resta d’espais menys base a les necessitats actuals i futures problemàtics per tal d’evitar el desplaçament i la con- centració de malalts en determinades zones, i per Si bé la ciutat compta actualment amb un ampli dispo- acostar els serveis als seus llocs de residència habitu- sitiu d’assistència convencional als malalts drogodepen- als. Aquests equipaments estaran associats a recursos dents, en base a les demandes de primera visita segons sanitaris nous o ja existents. el districte d’origen, i a les llistes d’espera existents, així com en la previsió de la futura demanda derivada de l’ús Per tal de respondre a aquestes dues estratègies propo- de la cocaïna per via nasal i del cannabis, podem expli- sem: citar les següents necessitats d’equipaments per al A. Per a llocs d’alta concentració: correcte desenvolupament de l’atenció als malalts dro- • A mpliació de l’espai de Baluard, en el marc del desen- godependents a la ciutat de Barcelona. volupament del Pla d’Equipaments. • C reació d’un Programa de Consum Supervisat al 1. Centres d’Atenció i Seguiment a persones districte de Nou Barris, en una unitat mòbil que tin- drogodependents (CAS) drà caràcter provisional fi ns que es traslladi el nou • U n nou CAS per atendre les persones dels districtes CAS. amb més demandes que avui no disposen de servei propi. B. Contenció en el territori • R eubicació del CAS de Via Favència (Nou Barris) a un • T rasllat del CAS i del Programa de Consum Supervisat nou espai sanitari, avui ocupat per serveis d’atenció de la Vall d’Hebron als espais fi xos de l’Hospital. primària. Aquest CAS contemplarà un programa de • C reació de Programes de Consum Supervisat a tots consum supervisat. els CAS de nova creació i estudiar-ne la ubicació en aquells CAS ja existents en què sigui adient. 2. Integració de l’atenció en drogodependències en els recursos C. Unitat Mòbil de salut mental Com a complement de les dues anteriors estratègies, Incorporar progressivament a la cartera de serveis proposem la creació de, com a mínim, una unitat mòbil dels centres de salut mental l’atenció a les drogo- més dedicada al PCS per tal de reforçar o donar assistèn- dependències. cia en aquells punts que, en un moment determinat, ho poguessin requerir. 3. Disminució de danys R especte a l’acció en disminució de danys, cal distin- D. Equipaments de recolzament gir entre el necessari reforç dels programes d’inter- • O bertura d’un hospital de dia per a pacients drogo- canvi de xeringues (PIX) i dispensació ambulatòria de dependents a l’Hospital de Sant Pau. metadona (PMM), i els programes de consum super- • C reació de places d’alberg específi cament adaptades visat (PCS). per a la tipologia dels malalts drogodependents. • C reació de llits per a pacients en situació de crisi a les 3.1. PIX UHD (Unitats Hospitalàries de Desintoxicació). Incrementar el número de farmàcies incorporades al PIX i al PMM, especialment als districtes d’Eixample, Les 4. Diàleg social Corts i Nou Barris. El desenvolupament de les propostes del Pla d’Equipa- ments anirà acompanyat d’un procés de diàleg amb les 3.2. Programes de Consum Supervisat (PCS)ii entitats socials, econòmiques i polítiques dels entorns Al respecte, plantegem dues estratègies complemen- per buscar el consens. tàries: 1. Actuació directa en els llocs on hi hagi una alta con- 5. Comissió tècnica centració de consumidors per via parenteral, amb • E s constituirà una Comissió Tècnica integrada per les especial impacte a la via pública, concretament Ciutat següents persones: el Director General de Salut Pública Vella i Nou Barris. de la Generalitat, el director de l’Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat, el Gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, el Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Gerent de l’Institut ii S ’entén per consum supervisat aquell que es desenvolupa en contextos Municipal d’Assistència Sanitària de Barcelona, que d’atenció sanitària en el marc dels programes controlats per les Administracions. s’encarregarà de fer les propostes d’ubicació dels 66 Annex: Pla d’equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona 2006-08 equipaments a partir dels criteris defi nits en la Pla d’Acció de Drogodependències. • A aquesta comissió s’hi afegirà en cada cas el gerent o gerenta corresponent a cada Districte en funció de la ubicació proposada. • Les propostes seran presentades i acordades en el Grup Polític de Drogues de l’Ajuntament previ acord dels Districtes, després del corresponent procés de diàleg territorial. 67 Documents Pla d’acció de drogodependències de Barcelona 2006-08 Pla d’acció de drogodependències de Barcelona 2006-08 Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona