SUMARI Consell Municipal Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acta sessió 20/12/2013 ............................. 582 Acta sessió 10/12/2013 ......................... 800 Acords sessió 31/1/2014 ............................ 633 Acords Comissió de Govern Gener 2014 ............................................. 837 Acta sessió 22/1/2014 ............................... 637 Acords sessió 29/1/2014 ............................ 644 Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Comissions del Consell Municipal Modificació delegació atribucions Gerent Mu- Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- nicipal en matèria de gestió econòmica .... 846 vitat i Innovació. Acta sessió 12/12/2013 . 646 Delegació d’atribucions en matèria de Pre- Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- venció Seguretat i Mobilitat .................... 846 ventut i Esports. Acta sessió 13/12/2013 .. 665 Donar compte a la Comissió de Govern dels Comissió de Presidència i Règim Interior. actes, i acords adoptats en matèria de con- Acta sessió 11/12/2013 .......................... 700 tractació, convenis i subvencions ............ 847 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Nomenament personal eventual tècnic/a 2 Acta sessió 11/12/2013 .......................... 743 família Serveis Suport polític .................. 848 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- Cessar personal eventual tècnic/a 2 família sió 12/12/2013 ..................................... 781 Serveis Suport Polític ............................. 848 Núm. 4 / Any CI 10 de febrer de 2014 2 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Nomenament personal eventual tècnic/a 2 Suport 4 família General .Direcció de Serveis família Serveis suport polític ................... 849 Econòmics Financers .............................. 870 Nomenament personal eventual tècnic/a 2 Suport 4 família General Direcció de Serveis família Serveis suport polític ................... 849 Jurídics i de Gestió del Patrimoni .............. 874 Cessar personal eventual director/a 2 famí- Suport 3 família General Direcció de Serveis lia General ............................................ 849 Econòmics Financers .............................. 877 Nomenament personal eventual director/a 2 Suport 3 família General Direcció de Serveis família General ...................................... 850 Jurídics i Gestió de Patrimoni ................... 881 Cartipàs Nomenaments concursos Designació vocal Consell General del Con- Fe d’errates. ............................................ 885 sorci de les Biblioteques de Barcelona ...... 851 Concurs 4/13. Suport 2 família General. Dis- seny HUB de Barcelona. ICUB .................. 885 Personal Concurs 1/2013. Gestor Projectes 2 família Concursos General. IMI .......................................... 885 Bases generals que han de regir la convoca- Concurs 44/2013-C. Suport 1 família General tòria d’un concurs per a la provisió d’un ... Oficina d’Atenció al Personal. Gerència Re- lloc de treball de l’Institut Barcelona Esports 852 cursos Humans ...................................... 885 Gestor/a de projecte 2 família General. Dep. Concurs 45/2013-C. Suport 4 família General Comunicació i Premsa IB ........................ 854 Oficina d’Atenció al Personal Gerència Re- Bases generals que han de regir la convoca- cursos Humans ...................................... 886 tòria d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de IMSS .......................... 859 Nomenaments Lliures designacions Cap de secció 1 família General. Centres de Cap de departament 1 família General Direc- Serveis Socials IMSSB ............................ 861 ció de Promoció Educativa IE ................... 886 Bases generals que han de regir la convoca- tòria de quatre concursos per a la provisió Anuncis de cinc llocs de treball de PMH ................ 868 Altres anuncis ........................................... 887 582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 CONSELL MUNICIPAL Actes Acta de la sessió del dia 20 de desembre de 2013, aprovada el dia 31 de gener de 2014 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint de desembre de dos mil tretze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls (a partir de la proposició amb contingut de declaració institucional), Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Montserrat Sánchez Yuste, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier MullerasVinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 29 de novembre de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 28 d’octubre de 2013, que faculta la senyora Laia Pifarré i Yáñez per representar l’Ajuntament de Barcelona en l’acte de constitució de l’Associació Barcelona Clúster Nàutic, participant en l’adopció dels acords necessaris per a la constitució de l’esmentada Associació i signant tots els documents on es formalitzi la constitució d’aquesta Associació. 2. Decret de l’Alcaldia, de 28 d’octubre de 2013, que faculta el senyor Joan Llort i Corbella per representar l’Ajuntament de Barcelona en l’Associació Barcelona Clúster Nàutic, ocupant el càrrec o càrrecs que li pugui correspondre en els òrgans de govern i participant en l’adopció dels acords necessaris per al funcionament de l’esmentada Associació. 3. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de 2013 (S1/D/2013 4164), que delega en el Sr. Pau Batalla i Roldán la representació i el vot corresponent a NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 583 l’Ajuntament de Barcelona a les Juntes Generals d’Accionistes de la Societat Nauta TechInvest III, SCR de Régimen Simplificado, S.A. 4. Decret de l’Alcaldia, de 29 novembre de 2013, que nomena la Sra. Elena Subirà Roca vocal del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de Barcelona com a membre de reconeguda vàlua; i cessa a la Sra. Silvia Muñoz d’Imbert com a vocal de l’esmentat Consell d’Administració, per pròpia renúncia personal, agraint- li la tasca realitzada en l’exercici del seu càrrec. 5. Decret de l’Alcaldia, de 29 de novembre de 2013 (S1/D/2013 4162) , que proposa a la Junta General d’Accionistes de la Societat de capital risc Barcelona Emprèn, SCR, SA la designació com a representants d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració del Sr. Pau Batalla i Roldán i la Sra. Susana Tintoré i Rebholz en substitució respectivament de la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i el Sr. Jordi Joly i Lena. 6. Decret de l’Alcaldia, de 3 de desembre de 2012 (S1/D/2013 4232), que designa l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs membre del Consell General del Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar en substitució de la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader. 7. Decret de l’Alcaldia, de 9 de desembre de 2013, que delega la signatura de la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, Ima. Sra. Francina Vila i Valls, que té conferida dels actes, acords i resolucions en l’exercici de totes les funcions executives del Districte, per una banda, i l’assistència a les sessions de la Junta de Portaveus i del Consell Plenari del Districte, per altra, durant el període de baixa per maternitat, en favor del Cinquè Tinent d’Alcalde, Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, d’acord amb allò que disposen els articles 16 i 17, respectivament, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i disposicions concordants. 8. Decret de l’Alcaldia, d’11 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4340), que implementa els sistemes d’informació corporatius eExpedient RH i Portanotificacions. Aprova la Instrucció sobre la implantació de l’expedient electrònic i de la notificació electrònica dels procediments administratius de recursos humans i organització. Estableix per als empleats i empleades de l’Ajuntament de Barcelona, dels seus organismes i entitats públiques dependents, l’obligatorietat del canal electrònic com a mitjà de comunicació i notificació de les resolucions dels procediments tramitats per via electrònica, d’acord amb l’article 20.3 de l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica; i aprova la relació dels procediments en matèria de recursos humans i organització que es tramitaran mitjançant el sistema d’informació eExpedient RH i que s’annexen a la instrucció. 9. Decret de l’Alcaldia, de 12 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4296), que aprova provisionalment les variacions de les dades del padró municipal d’habitants amb referència a l’1 de gener de 2013 i de la qual resulta una població de dret d’1.612.296 habitants, sense perjudici de les variacions motivades per les tasques de control pròpies de l’Institut Nacional d’Estadística. b) Mesures de govern Mg 1. Pla municipal de Família 2013-2016. La Sra. Rognoni presenta el Pla municipal de Família 2013-2016 dient que és la constatació que Barcelona és la ciutat de les persones i de les famílies, atès que aquestes darreres es posen en el centre d'actuació del pla. Pel que fa a l'elaboració del pla, precisa que s'ha fet mitjançant un procés de participació, i que s'han constituït dues taules de família, una en l'àmbit de l'Àrea de Qualitat de Vida i, l’altra, en l'àmbit de ciutat, que ha comptat amb més d'onze àrees diferents. 584 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Afegeix que també hi ha participat àmpliament el grup de treball de famílies, i que s'hi han inclòs tots els comentaris, esmenes i transaccions que han presentat els grups municipals. Assenyala, quant a l'estructura del pla, que està compost per quatre eixos estratègics, vint-i-un objectius generals i dues-centes noranta accions, que avança que no descriurà atès que consten en el document que els ha estat lliurat. Comenta, però, que els tretze principis rectors que constitueixen el pla se sustenten en la consideració de les famílies com a capital social, àmbit en què s'analitza la parentalitat positiva com un element fonamental per garantir la qualitat de les relacions; d'altra banda, diu que també analitzen les famílies des de la perspectiva del cicle, com un itinerari de vida amb diverses fases. Remarca que el pla està elaborat des d'una perspectiva sistèmica i de relació, considerant la família com a grup nodal, a partir del qual cosa cadascun dels membres que la componen és subjecte de drets. Igualment, posa de manifest que consideren l'existència de diversos models, estructures i composicions familiars, així com el seu context socioeconòmic. Continua dient que el pla també té en compte les potencialitats, capacitats i recursos de les famílies, així com la sobrecàrrega de la doble presència, de manera que el Pacte del Temps esdevé un eix fonamental. En aquest sentit, assenyala que la celebració del vintè aniversari de l'Any Internacional de la Família marca un eix fonamental sobre el qual treballaran, així com també en funció del mandat de Nacions Unides, que treballa la família en el context de la pobresa, de les relacions intergeneracionals, i la conciliació. Afegeix que el pla també incorpora mesures d'avaluació i indicadors que permetran presentar una avaluació anual de la seva aplicació. La Sra. Moraleda agraeix en nom del seu Grup l'acceptació d'algunes de les seves aportacions al pla. Remarca que el pla ha de poder donar resposta, des de la transversalitat, a les necessitats actuals de les famílies, enteses en la seva diversitat i complexitat. Observa que la incorporació de les dones al mercat laboral, l'envelliment progressiu de la població, la davallada de la natalitat, l'endarreriment de l'emancipació juvenil i la consegüent creació de noves famílies, l'increment de llars monoparentals i unifamiliars són un reflex de les dinàmiques de canvi dels qui viuen en família. Igualment, remarca que la ciutat ha viscut una transformació de les estructures familiars, passant d'un model tradicional de parella amb fills, a una estructura familiar diversa, cosa que ha comportat que els darrers anys s'hagi hagut d'adaptar la legislació per donar resposta a les noves necessitats que han anat sorgint. Planteja que aquests canvis que ha esmentat fan necessària una política de suport que faciliti l'acompanyament del cicle vital de les persones. En aquest sentit, observa que la baixa intensitat de les polítiques familiars, tant a Catalunya com a l'estat, explica per què els ajuntaments han hagut d'impulsar serveis adreçats a les famílies. En aquesta línia, recorda que l'anterior govern de la ciutat va fer una aposta decidida per les polítiques de suport a les famílies en l'àmbit de proximitat, per exemple doblant les places d'escola bressol, les beques menjador, el suport a les activitats extraescolars o les ajudes a les famílies que tenen al seu càrrec persones amb dependència, entre altres serveis. Posa de manifest que l'anàlisi de context del pla que avui els presenten identifica alguns reptes de les polítiques familiars, com ara la necessitat d'adaptar-les als canvis sociodemogràfics; en aquest sentit, posa de manifest que el suport a les polítiques 0-3 és, a parer del seu Grup, un dels aspectes en què caldria posar èmfasi; com també caldria incrementar els recursos per pal·liar les repercussions de la crisi en les famílies i, molt especialment, el risc de pobresa infantil. Afegeix que tots els canvis a què s'ha referit abans, juntament amb la diversitat d'orígens culturals de moltes famílies, fan que les seves necessitats siguin molt diferents de fa uns anys; alhora que les retallades i l'escàs impacte de la despesa pública en les polítiques familiars no permeten que l'estat del benestar pugui satisfer la majoria de demandes de les famílies. Posa en relleu, però, que les famílies són imprescindibles per proveir de serveis bàsics la comunitat, de manera que les polítiques de suport, a més de considerar NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 585 les prestacions, han de tenir en compte altres aspectes per garantir la cohesió social. Indica que de les prop de sis-centes mil llars barcelonines, gairebé la meitat té moltes dificultats per arribar a final de mes, i adverteix que això també s'ha d'incorporar en les polítiques de suport a les famílies, atès que la llar és un element imprescindible per a la família. Finalment, lamenta que s'hagi fet un pas enrere en l’ús del terme família, el títol del pla l’empra en singular, tot i que reconeix que en l'interior ja hi apareix en plural palesant la pluralitat de models familiars. La Sra. Pajares, després d'agrair la presentació de la mesura de govern, remarca que el seu Grup creu fermament en la importància de la família, i en la necessitat de donar suport a una institució que és present i futur de qualsevol societat. Posa en relleu que la família és transmissora de principis i de valors i és el primer nivell de desenvolupament de la societat. Diu que la família desplega la seva funció protectora en èpoques de canvi i de crisi, i és el mecanisme més eficaç per a la integració i la cohesió social i, per aquests motius, palesa el convenciment que cal una veritable política de suport i ajut per incrementar la qualitat de vida. Observa que les polítiques familiars no són només polítiques socials, sinó també fiscals i econòmiques, de transport i d'educació i constitueixen el motor de la societat. Feta aquesta argumentació prèvia, i entrant a valorar el contingut del pla, fa avinent que no és el que haurien volgut. Precisa que, d'una banda, comparteixen la diagnosi acurada que es fa de la situació, però, d'altra banda, constaten que les actuacions que inclou no es corresponen amb el diagnòstic. Tanmateix, reconeix un canvi respecte al pla anterior, però no suficient; precisament per això, el seu Grup va presentar un seguit d'esmenes al pla, l'acceptació de bona part de les quals aprofita per agrair aquí. No obstant això, consideren que hi manca concreció i posar l'èmfasi en qüestions fonamentals com ara les polítiques de suport a les famílies nombroses, reconeixent la seva contribució a la societat, i situant-les en un apartat específic i no pas diluïdes entre la resta de mesures. Observa, en aquest sentit, que el govern municipal demostra certa sensibilitat cap a altres col·lectius que no demostra en el cas d'aquestes famílies. Posa de manifest que les competències locals no han estat recollides en el pla; així, l'establiment de bonificacions en matèria fiscal a favor de les famílies monoparentals, nombroses, persones grans i famílies amb membres amb alguna discapacitat, i aprofita per recordar que ja van pactar aquestes bonificacions arran de l'elaboració dels pressupostos del 2012. Es refereix al Consell Municipal de les Famílies, que va ser la primera proposta que el seu Grup va presentar a la primera sessió de la comissió de Qualitat de Vida el 20 de setembre de 2011, i que va ser acceptada. En aquest sentit, fa notar que el Sr. Forn criticava el retard de l'anterior govern en presentar el Pla de família, malgrat que el seu govern, dos anys més tard d'haver aprovat aquella proposta encara parla de preparació per a la creació de l'esmentat consell, tal i com s'expressa en el pla. Reclama, doncs, el compliment del compromís adquirit a l'inici del mandat. Afegeix que el pla no té pressupost, cosa que els fa témer que es quedi, només, en el terreny teòric, malgrat que en la negociació dels pressupostos de 2012 es va pactar una partida per començar el Pla integral de la Família. Dit això, fa notar que el balanç de l'informe sobre el pla anterior, ja que només es limita a un resum sense cap avaluació qualitativa. Finalment, agraeix les bones intencions que es trasllueixen en el pla, però adverteix que el voluntarisme polític no és suficient, menys encara en qüestions tan cabdals com la defensa del dret a la vida, un aspecte que en cap moment no recull el pla; igualment, consideren que cal vetllar per la imatge de la família als mitjans de comunicació públics, i fer campanyes institucionals de suport i informació a les famílies amb fills. El Sr. Gomà, després d'agrair a la Sra. Rognoni la presentació del pla, fa notar, com ha fet abans la Sr. Moraleda, que arrenca amb el perjudici, palesat en el títol, 586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d'emprar el terme família en singular. Entén que això no és anecdòtic, atès que el llenguatge és una eina de construcció de realitat, i que l'ús del terme famílies ha passat per un procés de reconeixement, de respecte i d'igualtat, mentre que retorn al singular és, d'alguna manera, un menyspreu a aquest procés. Tanmateix, observa que aquest família del títol és profundament contradictori amb el contingut mateix del pla, i sobretot amb la realitat social, caracteritzada avui dia per la diversitat de models familiars i de convivència existents. Entén que aquesta contradicció no es pot banalitzar, atès que la diversitat encara constitueix un factor de desigualtat i de discriminació i, en conseqüència, qualsevol pràctica en el llenguatge que pretengui invisibilitzar aquesta diversitat implica perpetuar les desigualtats i la manca de reconeixement. En aquest sentit, recorda que la igualtat jurídica de les parelles homosexuals continua sent qüestionada políticament i culturalment; o que la monoparentalitat de les dones joves continua sent un factor rellevant de risc de pobresa i d'exclusió. Insisteix que en l'àmbit de les polítiques familiars, el singular exclou i margina, mentre que el plural expressa igualtat i reconeixement; entén, doncs, que amb la tria del singular cometen un error polític i, sobretot, una irresponsabilitat social. Entrant a valorar el contingut del pla, observa que en la part analítica emergeix la contradicció que acaba d'esmentar en cada pàgina; amb dades molt clares s'hi fa ben palès que a Barcelona s'ha culminat, al llarg de les últimes dècades, la transició familiar, del matrimoni heterosexual a la diversitat de les parelles; de la família nuclear a la diversitat de tipologies de llar. Igualment, fa avinent que els programes de suport a les famílies emergents, a la diversitat, les accions per la igualtat en la realització de qualsevol projecte familiar s'han situar en un espai preeminent en qualsevol política de famílies avançada. Malgrat això, afegeix que hi ha altres dimensions de la realitat de les famílies que requereixen polítiques valentes de suport. Esmenta que la taxa d'emancipació juvenil cau deu punts els darrers cinc anys, de manera que l'edat d'emancipació augmenta deu anys de mitjana per sobre la de grans ciutats europees; la maternitat també augmenta de cinc anys per sobre de la mitjana europea; així doncs, entén que aquesta situació requereix polítiques que eliminin els obstacles a la parentalitat desitjada com a projecte vital. Altrament, fa notar que el govern municipal vota a favor de la precarització del mercat de treball o frena en sec l'expansió de les polítiques de 0-3, actuacions ben contràries a la política de suport a les famílies. Afegeix que en el pla es constata desigualtat de participació dels homes en les tasques domèstiques i familiars respecte a les dones; alhora que s'hi palesa el risc de pobresa infantil, molt per sobre de la mitjana de la resta d'edats. Entén, per tant, que són imprescindibles les polítiques d'igualtat de gènere, i polítiques familiars contra la pobresa infantil. Contràriament, el govern municipal ha retallat dràsticament les rendes mínimes d'inserció a famílies amb infants, de manera que els darrers dos anys a Barcelona han passat de percebre-la 2.400 famílies a 1.700. Conclou, en conseqüència, que el pla està ple de retòrica sobre el suport a la família i, a canvi, a la pràctica els posa les coses ben difícils. Avança que el seu Grup continuarà treballant per canviar aquestes polítiques partint del suport i el reconeixement a tots els models de convivència familiar. El Sr. Laporta, al seu torn, agraeix a la regidora Rognoni la presentació de la mesura de govern, de la qual afirma que comparteixen els plans, els serveis, els programes i les accions que planteja. Consideren que el pla fa una lectura correcta dels canvis socials i familiars que s'han produït els darrers anys i que han desembocat en l'aparició de nous models de família que requereixen altres polítiques de suport per poder dur a terme el seu projecte vital. Destaca el gran ventall de possibilitats que proposa la mesura quant a les noves polítiques familiars de proximitat, en les quals ocupa un paper preeminent la relació amb la resta d'administracions, que situa l'Ajuntament com un dels pilars de l'articulació de l'estat del benestar; i destaca que l’ajut a les famílies és clau per a l'equilibri social i econòmic de la ciutat. Fa avinent que consideren que la família és un primer nucli de solidaritat, de creació de vincles que permeten viure en societat, per tant, consideren que totes NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 587 les polítiques socials en general tenen impacte en les famílies, però diu que estan convençuts que calia un pla específic adreçat a les famílies, amb polítiques concretes, com el que avui presenta el govern municipal. Conclou la seva intervenció felicitant la regidora per la transversalitat del pla, així com a tot el personal tècnic de les diverses àrees implicades. I fa avinent que valoraran l'èxit de les seves línies estratègiques en funció de la capacitat que demostrin per donar resposta als efectes de la crisi social i econòmica que actualment afecta les famílies. La Sra. Rognoni agraeix les intervencions dels grups municipals. Tot seguit, respecte al Consell de Família, confirma a la Sra. Pajares que fa temps que hi estan treballant, però posa en relleu les dificultats que significa el procés de reestructuració general de Participació, a la qual cosa s’hi afegeix que al Grup de Famílies li costa acceptar transformar-se en consell i, per tant, han optat per acompanyar-lo en la transformació, fet que s'ha traduït en un endarreriment. Respon les argumentacions sobre el terme família en singular que han compartit la Sra. Moraleda i el Sr. Gomà acudint al filòsof Wittgenstein, el qual va centrar bona part de la seva obra en la filosofia del llenguatge; així el fet que el terme família s'empri en singular no és endebades, sinó perquè la seva formació política ha fet l'evolució filosòfica de Wittgenstein, alhora és el terme emprat internacionalment en tots els plans i lleis. Insisteix, doncs, que l'ús del terme no té res a veure amb ser de dretes o d'esquerres, ni és un pas enrere o endavant. Afegeix, però, que en el pla s’empra el terme en plural en 454 ocasions, mentre que en singular 222, però insisteix que consideren superades les etiquetes quant a les famílies. La Sra. Pajares admet que el nom no fa la cosa, però entén que la família és la institució més ben valorada pels espanyols i, per tant, reclamen que tingui una protecció específica. El Sr. Gomà diu que han quedat bocabadats amb les reflexions filosòfiques de la regidora, però recorda que aquí estan fent polítiques públiques, que són el fruit de processos socials de construcció que s'expressen amb un llenguatge determinat, i es reafirma en què el terme famílies, en plural, expressa una realitat de respecte, reconeixement i de priorització de les polítiques de suport a les diversitats i, sobretot, a la superació de les desigualtats entre famílies. Conclou, doncs, que l'assumpte no és ni banalitzable ni reconduïble al terreny filosòfic. La Sra. Rognoni puntualitza que en cap moment ha pretès banalitzar res, però diu que està ben convençuda que la política també necessita la filosofia; i subscriu, també, que s'ha de traduir en polítiques públiques. Mg 2. Desconcentració territorial de l’activitat turística. Plans de Turisme de Districte. La Sra. Recasens comença la seva intervenció dient que celebra poder presentar avui aquesta mesura, en la qual es treballa des de fa molt de temps, i que entén que subscriuen tots els membres del Plenari. Tot seguit, agraeix la presència a la tribuna dels equips de la Direcció de Turisme i Esdeveniments, de Barcelona Activa i de l'ajuntament de Barcelona que han estat al capdavant de feina, feta amb transversalitat, consens i molta dedicació. Destaca l'èxit de la gestió público-privada del model turístic de Barcelona, que ha estat exportat arreu del món, i que permet vetllar pel manteniment de la fràgil línia que separa el legítim interès de la indústria turística amb l'interès legítim dels residents per mantenir el seu entorn proper i qualitat de vida. Posa de manifest que la irregularitat de la distribució de l'activitat turística al territori ha generat un debat ciutadà, però també a escala de districte i de barri i, per això, cal els diversos territoris que componen la ciutat trobin els seus motors de dinamització econòmica i, alhora, que puguin garantir l'equilibri amb la vida veïnal. Amb aquest objectiu, indica que han iniciat un procés amb els Districtes per identificar potencialitats i riscos, proposar estratègies i optimitzar el rendiment de 588 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 l'activitat turística, i generar dinàmiques de gestió, de coordinació i de participació amb els sectors econòmics. Puntualitza que un pla de Districte no significa editar guies turístiques de cada barri de la ciutat, ni un pla de màrqueting turístic per presentar cada districte com una destinació, sinó que és un full de ruta que ha de permetre que cada Districte posi en valor els seus territoris i les eines per gestionar les conseqüències de l'afluència turística; així, juntament amb el Consorci de Turisme de Barcelona, treballen per establir les eines per distribuir l'activitat turística per la ciutat, i implicar-hi nous agents. Remarca que cal superar una visió icònica de Barcelona i, per tant, s'imposa la necessitat d'oferir una altra visió de la ciutat, més complexa, més rica en matisos i més singular situant punts d'interès diversos i repartits pel territori. Observa que això també és beneficiós per als mateixos residents. Entre les claus de l'èxit turístic de Barcelona esmenta la desestacionalització, la multimotivació i la internacionalització, malgrat que portades a una excessiva concentració territorial provoquen dificultats de mobilitat, problemes de convivència i, en conseqüència, s'imposa una distribució més heterogènia del turisme. Confirma que assumeixen la responsabilitat de mantenir la certificació de ciutat sostenible i responsable en matèria turística assolida durant el mandat anterior, i consideren que els plans de turisme de Districte hi ajudaran. Assenyala, també, que han creat la Taula Turisme i Ciutat a fi que, amb transversalitat, tots els àmbits implicats puguin treballar. Igualment, destaca que per a la confecció dels plans s'han fet més vuitanta reunions, més de seixanta entrevistes amb persones rellevants de diversos àmbits, i cinc sessions de validació de diagnòstic de plans. Indica que tot això ha permès elaborar sis programes, cinquanta-quatre actuacions, definir icones, nodes i punts d'interès turístic. Conclou, doncs, que el Plans de Turisme de Districte compleixen l'objectiu de fer un repartiment de la riquesa que genera l'activitat turística, l'esponjament de les zones amb més pressió turística i generar i dinamitzar nous fluxos turístics. La Sra. Jaurrieta agraeix la presentació d'aquesta mesura de govern, i posa en valor la gran feina esmerçada en la seva elaboració, així com la professionalitat demostrada pels equips que l'han dut a terme, entre els quals la Direcció de Turisme, Turisme de Barcelona, Barcelona Activa, Districtes i entitats, als quals aprofita per felicitar. Posa de manifest que els darrers vint anys Barcelona ha fet un salt espectacular en el terreny turístic, d'ençà del tret de sortida que van significar els Jocs Olímpics del 1992 , i que a dia d'avui acull cinc milions de visitants anuals, passant de l'1,7 milions de pernoctacions als 7,5 milions amb què es va tancar l'any 2012; i el percentatge del PIB provinent del turisme arribava a l'11%. Arran d'aquest increment exponencial, s'imposava pensar globalment la ciutat, cosa que es va fer amb el Pla Estratègic de Turisme, que apostava per la desconcentració i, en conseqüència, s'hi proposaven els deu plans de turisme de Districte. Diu, per tant, que subscriuen el punt de partida i l'objectiu de distribuir el turisme en tot el territori urbà, atès que els Districtes aporten una gran oferta cultural que cal posar a l'abast dels visitants. Altrament, fa notar la incoherència entre el text que presenten i la capacitat transformadora del govern municipal. Així, apunta que els ha sorprès que en la mesura es faci referència a una excessiva concentració turística en algunes zones de la ciutat i, a canvi, que el govern hagi optat pel Pla d'Usos de Ciutat Vella, que obre la porta a nous espais hotelers que s'hi poden multiplicar exponencialment. Fa notar, també, que la mesura es fa ressò d'una enquesta ciutadana que palesa que el principal aspecte negatiu percebut del turisme són les aglomeracions i, contràriament, el govern permet que aquesta concentració augmenti. Finalment, diu que lamenten que els grups de l'oposició hagin tingut coneixement d'aquest pla de Districtes amb només quaranta-vuit hores d'antelació, atès que en cap moment no se'ls ha convidat a participar en la seva elaboració, i entén que podrien haver contribuït positivament a enriquir-lo. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 589 Fa notar que aquesta manera de fer està molt allunyada del procés de participació que es va dur a terme en l'elaboració del Pla Estratègic de Turisme en l'anterior mandat, en el qual van participar més de set-centes persones, inclosos regidors i consellers de Districte dels grups de l'oposició. El Sr. Mulleras, després d'agrair la participació de tots els professionals que han treballat en la mesura de govern, remarca que Espanya és un destí turístic a l'alça, ja que durant el 2013 ha rebut 54,3 milions de visitants, un 4,8% més que l'any anterior. Remarca que Barcelona és el primer destí turístic de l'estat, i el quart a Europa després de Londres, París i Roma, i segons les darreres dades disponibles, el turisme genera el 15% del PIB de la ciutat i entorn de cent mil llocs de treball. Així doncs, es fa ben evident que el turisme és el motor econòmic de la ciutat a hores d'ara. Consideren, doncs, que l'administració ha de cuidar i afavorir el sector, però sempre fent-lo compatible amb la qualitat de vida i el benestar dels residents. Cal aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix el turisme, però sense que la ciutat mori d'èxit. No obstant això, posa de manifest que encara desconeixen quin és el model turístic del govern municipal, i diu que sospita que és el mateix que el de l'anterior. Tanmateix, esmenta algunes de les coses que, a parer del seu Grup, s'han fet bé, entre les quals donar protagonisme a la col·laboració público-privada, la potenciació del Port com a líder mundial de creuers, el turisme de negocis amb esdeveniments com el Mobile World Congress, o, arran de l'aportació del PP, la modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella a fi de desbloquejar projectes de gran interès per al Districte i per a tota la ciutat. Quant a les coses que consideren que s'han fet malament observa que l'Alcalde encara no ha sol·licitat la declaració de zones turístiques comercials per poder obrir els dies festius; fa notar que més dos-cents mils creueristes arriben i se'n van de la ciutat en un dia festiu, de manera que el comerç està perdent una oportunitat. Afegeix que un altre problema va ser l'operació d'Spanair, que va dilapidar més de dos-cents milions d'euros públics, que haurien d'haver estat dedicats al turisme, dels quals setanta milions provenien directament de l'ajuntament de Barcelona, hipotecant durant quinze anys les aportacions a la promoció del turisme a la ciutat. Es refereix també al fracàs del projecte del vaixell-hotel del Fòrum, que qualifica de faraònic, i que havia de servir per dinamitzar aquella zona de la ciutat. Assenyala que, en l'àmbit de l'activitat turística, ara resta pendent d'aconseguir la descongestió i la descentralització de les zones d'afluència de visitats, potenciant-la en tots els barris de la ciutat, però adverteix que també s'ha d'elaborar un pla de mobilitat, tal i com el seu Grup va manifestar en la darrera sessió de la comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, en què va plantejar el canvi de les parades d'autocars turístics perquè el comerç veí de les zones turístiques també se'n pugui beneficiar. La Sra. Blasco considera que, malgrat l'actual context de crisi, ningú no discuteix que el turisme és un dels sectors que no ha deixat de funcionar. Observa que la ciutadania percep el turisme com a beneficiós, però també refusa els efectes negatius de l'afluència massiva de visitants en determinades zones de la ciutat. Per aquest motiu, recorda que ja fa temps que alguns grups municipals van considerar la necessitat de repensar el model turístic de Barcelona, defugint les anàlisis simplement quantitatives, i proposant una gestió que preservés l'atractiu de la ciutat i que, alhora, fes possible l'equilibri de la convivència entre turisme i ciutadania. Posa de manifest que aquest plantejament es va concretar en el Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, elaborat durant el mandat passat de manera participada. En destaca la rigorositat, i el fet que recollia com a proposta la mesura que avui presenta el govern de la ciutat; i de fet, precisa que ja es van arribar a posar en marxa tres plans de districte durant el mandat passat. En conseqüència, confirma que subscriuen plenament aquesta mesura, que entenen que fa una diagnosi acurada quant als aspectes que implica l'activitat turística; comparteixen també la necessitat de posar el centre d'interès en visions de la ciutat que no siguin les arxi-conegudes mundialment; alhora que ratifiquen 590 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 que cal repartir per la ciutat els beneficis del turisme, cosa que significa, d'altra banda, la disminució de la pressió en el centre de la ciutat i els indrets més emblemàtics. No obstant això, troben una certa divergència entre allò que proposen el Plans de Turisme de Districte i l'acció de govern, cosa que els fa dubtar de la credibilitat de la mesura. Justifica aquesta apreciació perquè el Grup de CiU mai no va fer seu el Pla Estratègic de Turisme en què es basa la mesura, i entén que això es traspua en el text; també perquè moltes de les accions que han dut a terme fins ara contradiuen l'esperit del Pla Estratègic i de la mateixa mesura. Esmenta, a tall d'exemple, el tracte que s'ha donat a Ciutat Vella amb el nou Pla d'Usos, i assegura que no veuen enlloc cap mesura de contenció més que les estrictament necessàries, amb la qual cosa mai no arribaran al pretès equilibri que preconitzen. Considera que la mesura desprèn una lògica incrementalista i no pas de gestió integral i redistributiva; i lamenta constatar que està mancada de la visió integral del Pla Estratègic de Turisme i sense la qual la mesura perd sentit i credibilitat. El Sr. Portabella creu que la mesura de govern és oportuna, i diu que, en termes generals, els sembla convincent l'explicació que n'ha fet la Sra. Recasens i afirma que comparteixen força el marc que ha definit. Consideren, tanmateix, que cal aprofundir en alguns aspectes, alhora que la importància del turisme i la particularitat del model público-privat obliguen a establir plans com els que recull la mesura de govern. Quant al criteri general, determinat ja fa anys, recorda que en constatar la volada que prenia el turisme es va fer un intent de descentralitzar-lo i desestacionalitzar-lo, i reconeix que van tenir molt més èxit en el segon aspecte que no pas en el primer. Per tant, consideren que la mesura que avui es presenta acaba de consolidar la descentralització, d'una banda, per evitar l'aglomeració i, d'altra banda, perquè els avantatges econòmics que comporta el turisme es redistribueixin en tot el territori. Tot seguit, demana que reflexionin sobre la terminologia que apareix en la mesura, s'hi parla de districtes i o barris turístics o amb potencial turístic i dels que no en tenen, i entre aquests últims hi situen Sant Andreu i La Sagrera. Precisa, doncs, que caldria trobar la manera de no etiquetar. Proposa que es continuï aprofundint en la problemàtica de les zones bus; en aquest sentit, en la mesura es diu que és un dels aspectes que convé treballar, però en cap moment s'hi defineix la mobilitat dels autobusos turístics a fi de reduir-ne l'impacte sobre la mobilitat quotidiana. Palesa, com ja han manifestat la majoria de Grups, l'existència d'una certa incoherència entre la teoria i la pràctica tal i com exemplifica la recent aprovació del Pla d'Usos de Ciutat Vella i la voluntat de descentralització que postula la mesura. Acaba la seva intervenció dient que UpB troba molt encertat que no es defineixin zones turístiques a Barcelona, atès que consideren que podria crear una segregació molt complicada de resoldre; alhora que demana que arribin a un acord amb els comerciants quant als horaris turístics, atès que podria significar un perjudici per a la resta de comerç. La Sra. Recasens respon a la Sra. Jaurrieta que el Pla d'Usos de Ciutat Vella és una eina que garanteix l'equilibri territorial i el creixement econòmic controlat i de qualitat. Afegeix que han incrementat amb divuit punts percentuals la millora de la gestió, i ha disminuït de nou punts percentuals la percepció negativa. Quant al model turístic público-privat que defensa el govern municipal, remarca que assoleix fites d'èxit i creixement a escala mundial, alhora que garanteix l'equilibri entre turisme i ciutat. Referint-se als aspectes que ha esmentat el Sr. Mulleras en la seva intervenció i que ha qualificat de fracassos, entre els quals els horaris comercials, Spanair, vaixell-hotel del Fòrum, respon que són projectes de passat que el govern assumeix amb responsabilitat. Seguidament, fa avinent a la Sra. Blasco que el Pla Estratègic de Turisme proposat pel govern anterior no va ser aprovat en aquest Plenari, atès que no va assolir el consens necessari, ni en aquesta cambra ni entre el sector. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 591 Finalment, avança que els aspectes de mobilitat els treballaran en el marc de la taula del Pacte per la Mobilitat. La Sra. Jaurrieta replica que el model que defensa el seu Grup és molt diferent al del govern, i es referma en què el Pla d'Usos de Ciutat Vella representa un gran potencial de creixement hoteler en edificis de catalogació B. Afegeix que si allò que realment pretenen és una redistribució territorial del turisme han de potenciar altres districtes com Nou Barris o Sant Andreu, que disposen només de dos hotels. La Sra. Blasco opina que hi ha dues línies ben diferenciades entre el discurs i l'acció del govern de la ciutat en matèria de turisme; així, entén que deuen parlar de coses diferents quan parlen d'un model turístic responsable i sostenible. En aquest sentit, remarca que el Pla Estratègic de Turisme feia una proposta responsable i sostenible, l'efectivitat del qual el govern sempre ha negat. Constata, altrament, que el mateix sector ho està reclamant. En conseqüència, recomana al govern que tingui en compte la integralitat del Pla Estratègic a fi de governar el turisme a la ciutat, i que no succeeixi a l'inrevés: que el turisme governi la ciutat. c) Informes PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a l'Escola Superior de l'Edificació de Barcelona com a reconeixement a la seva trajectòria per aconseguir millorar els habitatges de la nostra ciutat i la qualitat de vida dels seus habitants. El Sr. Martí Galbis presenta la proposta d’atorgament de la medalla al Mèrit Cívic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona en reconeixement a la seva tasca per la millora dels habitatges de la ciutat i, en conseqüència, per la seva contribució a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Destaca de la trajectòria del centre la contínua integració de les demandes de la societat en els seus projectes d’edificació, així com la contribució a la millora de les llars amb criteris de sostenibilitat, formant professionals compromesos amb el progrés general de la societat. Posa en valor el conjunt de laboratoris en xarxa desenvolupats per l’Escola, que treballen per trobar materials adients per a la construcció, no només per a Barcelona sinó d’abast mundial, fet que explica el gran nombre d’alumnes estrangers en aquest centre. Afegeix com a fet destacable la col·laboració de l’Escola amb Bombers de Barcelona a fi de millorar la seguretat activa i passiva de la ciutadania; i esmenta, entre les activitats que desenvolupa, les memòries de recerca i projectes tutelats que, entre molts altres llocs, s’han dut a terme a la basílica de Santa Maria del Pi, les rectories, l’església i la sala capitular de Santa Anna, l’església de Santa Maria del Remei de Les Corts, la Casa Golferichs o la masia Can Mariner a Horta, així com algunes actuacions d’arquitectura eclèctica a Sant Andreu de Palomar. La Sra. Andrés posa en relleu que l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona va néixer ara fa seixanta anys, i que des de llavors ençà ha estat estretament vinculada a la ciutat. Esmenta els conceptes de millora de les condicions d’habitabilitat, rehabilitació, seguretat i patrimoni com a estretament lligats amb la qualitat de vida de la ciutat, i per això els enginyers tècnics d’edificació són professionals molt propers al dia a dia. 592 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Entre els aspectes que avui destaquen de vinculació de l’Escola amb la ciutat, opta per remarcar com a exemple la seva implicació en la detecció i actuació enfront de problemes estructurals dels edificis amb aluminosi, que van comportar més de cinquanta mil proves durant la dècada dels noranta que han permès treballar en avanços en el terreny de l’edificació, l’establiment de requeriments tècnics més exigents en la construcció i normatives que introdueixen conceptes nous com ara la necessitat de diagnosi i de manteniment dels edificis. Destaca, també, la tasca d’estudi i protecció del patrimoni de la ciutat, i la participació de l’escola en diversos projectes, entre els quals esmenta el Taller de patrimoni arquitectònic, el Taller Gaudí, o l’arxiu del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Per tot plegat, i atès el gran treball que l’Escola ha fet i fa per Catalunya, subscriuen plenament aquest acte de reconeixement i d’agraïment d’aquest ajuntament. El Sr. Fernández Díaz destaca la llarga tradició de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona en la formació de professionals de l’àmbit de l’edificació que arrenca el 1954, i que s’ha convertit en un referent per la seva tasca de recerca i de servei a la ciutat, col·laborant en molts projectes amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida de les persones. Subratlla la sòlida formació que imparteix aquest centre universitari, no només teòrica, sinó també amb la pràctica remunerada que ofereix amb la seva borsa de treball, en la qual ha participat més del cinquanta per cent dels seus estudiants. Igualment, remarca els convenis subscrits amb universitats d’arreu del món que permeten a l’Escola obtenir una experiència internacional per al seu alumnat, alhora que li proporcionen projecció exterior. Entre els projectes de ciutat en què s’ha implicat el centre, cita la seva col·laboració amb el cos de bombers, els projectes tutelats duts a terme en diverses esglésies de Barcelona o en edificis emblemàtics, o l’establiment d’una xarxa de laboratoris per a la investigació de materials per a la confortabilitat i seguretat de les llars, alhora que també esmenta les més de cinquanta mil proves sobre l’aluminosi. En conseqüència, avança que el seu Grup dóna suport a l’atorgament d’aquest guardó com a reconeixement de la tasca de l’Escola Politècnica en la formació de noves professions i en la recerca, així com per la seva implicació amb la ciutat, i l’encoratgen a continuar amb la tasca que ha fet fins ara per donar resposta als reptes per construir una societat millor. La Sra. Blasco avança el suport del seu Grup a la concessió d’aquesta medalla a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, antiga escola d’aparelladors, arquitectes tècnics i topògrafs, i posa en valor que la seva tasca ha contribuït decisivament a la formació, la investigació i la recerca sobre l’habitatge i el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Observa que sense la seva concurrència, aspectes com l’acústica, l’estalvi energètic, l’edificació sostenible, la seguretat, la prevenció del foc o la topografia no haurien avançat com ho han fet. Remarca que el compromís del centre ha ultrapassat la professió, assolint un compromís social i democràtic en moments en què això no era senzill, amb l’objectiu inamovible de formar bons professionals, però millors persones. El Sr. Laporta destaca la llarga tradició de l’Escola, que depèn de la UPC, en la formació de professionals d’ençà de la seva creació el 1954 com a Escola d’Aparelladors, que una dècada després va passar a anomenar-se Escola d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, i recentment ha adoptat el nom actual. Assenyala que aquest 2014 l’Escola celebrarà el seu seixantè aniversari, i que durant tot aquest temps ha mantingut el compromís per l’increment de la qualitat de vida de les persones a través de la millora de les llars. Remarca, igualment, la seva col·laboració amb el cos de bombers per millorar la seguretat, així com la tasca de recerca de materials que millorin el confort i la seguretat dels habitatges. Consideren, doncs, que tot plegat són motius més que suficients per concedir-li aquest guardó, una proposta que ve avalada pel Gremi de constructors i obres, l’Associació Barcelona Salut, la Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, l’Associació de professors de la UPC i el col·lectiu d’estudiants de l’Escola. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 593 Aprofita per recordar, amb motiu d’aquesta proposta, la importància de la millora de les tècniques constructives i dels materials, sobretot en un moment en què, més que mai, cal apostar per la rehabilitació d’edificis i per la millora de l’eficiència energètica. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 2. Ratificar l’acord assolit pels representants de l’Ajuntament de Barcelona i el Comitè d’empresa el 21 de novembre de 2013, que s’adjunta com a annex, sobre modificació de l’article 11 (categories laborals) de l’annex 1 de condicions específiques del personal laboral de l’Acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona 2008-2011 publicat en el DOGC núm. 5503 d'11 de novembre de 2009 i actualment en vigor. Publicar aquest acord i el seu annex a la Gaseta Municipal i presentar-ho davant el Departament d’Ocupació i Empresa de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb l’article 90.2 de l’Estatut dels Treballadors. 3. Aprovar inicialment les modificacions del catàleg de llocs de treball, categories professionals i taules retributives respecte a les aprovades pels acords del plenari del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012i 24 de juliol de 2013, en els termes que s'adjunten a l'annex. Sotmetre aquest acord i el seu annex a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva i publicar aquest acord i el seu annex 1 en la Gaseta municipal de Barcelona i al web municipal i de forma resumida al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El President del Plenari del Consell Municipal anuncia que la Junta de Portaveus va acordar tractar conjuntament els punts 2 i 3 de l’ordre del dia. El Sr. Forn comenta, quant al punt 2 de l'ordre del dia, que el 21 de novembre es va signar un acord amb els sindicats UGT, CCOO i CGT en el si del comitè d'empresa pel qual es va modificar l'article 11 de l'annex 1 de Condicions específiques del personal laboral. Precisa que la modificació suposa l'adaptació de les categories professionals del conveni; la revisió de les categories professionals existents a fi d'aclarir quines s'hauran de funcionaritzar, quines s'hauran d'extingir, i quines es mantenen enquadrades en els grups professionals establerts. Igualment, s'estableix un sistema perquè els diversos comitès d'empresa dels instituts i entitats adherides al conveni col·lectiu de l'Ajuntament se sumin a la modificació, i puguin incorporar també les novacions del sistema d'ordenació. Assenyala que l'acord permet ordenar la classificació del personal laboral en els llocs de treball establerts al SOM, identificant clarament quins són els llocs previstos al catàleg. I, finalment, fa avinent que l'acord permet ordenar els processos de funcionarització per als propers anys, resolent situacions de redundància entre categories professionals de caràcter laboral i les reservades a categories funcionarials. Quant al punt 3, informa que s'han signat dos acords i es proposa la modificació de l'actual catàleg de llocs de treball, concretament la creació, modificació i extinció dels llocs de treball de la família SPEIS a fi d'adaptar-los als acords signats; la creació i modificació dels llocs de treball de la família Guàrdia Urbana, també per adaptar-los als acords; la modificació dels llocs tècnics de la família SPEIS per adaptar-los a la nova configuració de les categories professionals; la creació de llocs de treball reservats a les categories laborals fixades en l'acord de modificació de l'article 11 del conveni col·lectiu; modificació de l'annex de categories professionals; i modificació de l'annex de retribucions. El Sr. Escudé posa de manifest que fa un any i mig que debaten l'àmbit de les relacions laborals, i entén que tal com van les coses aquest debat es pot allargar fins al final del mandat. Confirma que encara no disposen del reglament de desenvolupament del SOM i, per tant, d'un marc general, cosa que provoca múltiples acords parcials, no sempre bons. 594 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Quant als acords que avui presenten, anuncia que el seu Grup votarà a favor en el primer punt, malgrat que no acaba de ser complet atès que hi manca la ratificació d'alguns organismes i instituts municipals; altrament, fa avinent que s'abstindran en el segon punt perquè recull algun dels aspectes als quals el seu Grup s'ha oposat en diverses ocasions. Adverteix que provocarà greuges comparatius amb altres col·lectius, i es pregunta què succeirà amb la Guàrdia Urbana i amb la resta de la plantilla. Observa que es retorna a situacions de doble escala salarial, a la qual cosa el Grup Socialista sempre s'ha oposat; i, finalment, remarca que no resol la problemàtica real del cos de bombers. El Sr. Mulleras expressa l'abstenció del Grup del PP en els dos punts. El Sr. Mestre avança que el vot d'ICV-EUiA és favorable en ambdós punts, atès que es tracta d'acords assolits amb la representació sindical majoritària de la plantilla municipal, i perquè en comparteixen els continguts. Destaca que durant tot l'any en curs el seu Grup ha estat reclamant i proposant diàleg, negociació i voluntat d'acord amb els representants dels sindicats, el comitè i la junta, sobretot arran de l'aprovació del nou sistema d'ordenació municipal, que en el seu moment va generar problemes remarcables entre la plantilla municipal, i manifesta que ho han fet amb el convenciment que només amb un acord sindical es pot implementar el nou sistema d'ordenació. En conseqüència, recorda al govern municipal que queden reptes importants, segurament més rellevants i complexos en la seva negociació que els que avui aproven, com ara els que tenen a veure amb el sistema d'ordenació municipal, que s'han de negociar el 2014, i sobre els quals el seu Grup continuarà reclamant un acord en la part social; precisa que es refereix concretament a la concreció del reglament del SOM i de tot allò que fa referència a la carrera professional. En aquest sentit, reclamen que el govern garanteixi les condicions i el temps per a la negociació i que mantingui el marc de diàleg així com la voluntat d'acord que ha posat de manifest fins ara. El Sr. Laporta es refereix a la proposició del seu Grup aprovada el febrer d'enguany en què demanaven la constitució de la mesa de negociació amb els sindicats a fi d'abordar el contingut del sistema d'ordenació municipal (SOM). Afegeix que el juliol es van aprovar inicialment les modificacions dels annexos 1 del catàleg de llocs de treball, i 2 referent a les categories professionals, i de les taules retributives referides a ambdós annexos, prorrogant fins a 31 de desembre d'enguany el termini d'adscripció del personal al seu lloc de treball previst al SOM, així com a la categoria professional corresponent. Remarca que els acords que avui es porten a aprovació per a la modificació de l'article onzè del conveni han estat presos amb els representants dels treballadors i les treballadores, i que també es porten a aprovació inicial unes modificacions del catàleg a fi de recollir l'acord assolit quant al personal laboral. Afegeix, quant a les taules retributives i altres condicions, que la mesa de funcionaris també ha ratificat un acord amb la Guàrdia Urbana i un altre amb bombers, signats per CCOO i UGT, però amb el vot en contra de la CGT, que afirma que el seu Grup també comparteix, atès que l'acord parteix de l'assumpció de la prohibició de l'estat de contractar nou personal, de manera que no es pot cobrir el cent per cent de les jubilacions i baixes en ambdós cossos.Entenen que aquesta prohibició provoca que s'incrementi voluntàriament la jornada de treball. D'altra banda, es refereix al compromís de continuar negociant tot allò que fa referència a les categories laborals i funcionarials, de revisar a posteriori la migració dels llocs de treball al nou disseny del SOM. Remarca que resta pendent la negociació del reglament, incloent-hi els termes de carrera professional; en aquest sentit, reitera l'opinió expressada a bastament que l'actiu primordial d'una administració és el seu personal, que necessita polítiques clares i transparents, no subjectives; de manera que un catàleg de llocs de treball permet una carrera professional, i un debat profund sobre allò que cal externalitzar o no dels serveis. Per tant, ratifica que la confecció d'un nou catàleg de llocs de treball i la seva ordenació és una reivindicació que ve de lluny, i que té l'objectiu de simplificar i reordenar més de quatre-cents llocs de treball municipals, i afegeix que, al seu NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 595 parer, ha quedat ben palès que calia una mesa de negociació tal i com va proposar el seu Grup. El Sr. Forn comenta, quant a l'SPEIS, que l'acord s'ha de fer clarament perquè durant dos anys la Llei general de pressupostos de l'estat no deixava augmentar la plantilla, fet que ha repercutit directament en la plantilla de bombers i, per tant, necessitava un augment a fi donar el servei a què s'han compromès. Atès que ara ja és possible augmentar aquesta plantilla perquè el govern de l'estat ho ha aprovat al Senat, a principis de l'any vinent es convocaran places noves, que no seran actives fins al 2015. Així doncs, assenyala que no poden passar un tercer any sense augment de la plantilla del cos de bombers, cosa que solucionen amb una ampliació de la jornada, limitada i pactada amb els sindicats, que permetrà acarar les necessitats en aquesta matèria. Destaca, igualment, l'acord assolit al Senat que permetrà la reposició del cent per cent de la plantilla de bombers a partir del 2015. El Sr. Escudé coincideix amb les apreciacions que acaba de fer el Sr. Forn, tot i que puntualitza que hi havia altres maneres de fer-ho, i es podria haver augmentat la plantilla de bombers abans, amb més previsió i visió global de la política de recursos humans. El Sr. Mulleras aclareix que la informació de què disposa el Grup d'UpB ha quedat obsoleta, atès que el govern del PP farà que es puguin convocar a Barcelona el cent per cent de les places de bombers i, per tant, durant el 2014 es convocaran entorn de seixanta places de bombers per cobrir les baixes. Acaba la seva intervenció agraint en nom del seu Grup al govern d'Espanya que hagi fet aquesta modificació. S’aprova el dictamen en debat núm. 2 amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. S’aprova el dictamen en debat núm. 3 amb l’abstenció dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez,i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 4. Nomenar, en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la societat privada municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, auditors per a l’exercici 2013 a PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i GabineteTécnico de Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament. El Sr. Mulleras indica que encara no han obtingut cap resposta a la pregunta formulada en la comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, en què demanaven per quina raó no s'havia fet un concurs per adjudicar l'auditoria; i per quin motiu s'havia fet una adjudicació directa. Afegeix que tampoc no han rebut l'informe jurídic que havien demanat, i aprofita per preguntar quin preu tindrà la nova auditoria. En aquest sentit, reitera que resulta sorprenent que es nomenin novament els auditors que fa divuit anys que auditen aquest ajuntament –que no van detectar les irregularitats del Palau de la Música durant l'època Millet–, i que no es valorin altres opcions entre la gran quantitat de firmes auditores que hi ha a Barcelona. Per tots els motius que acaba d'expressar, avança el vot contrari del Grup del PP a l'adjudicació d'auditoria. La Sra. Recasens recorda que el 17 d'octubre de 2012 la Comissió de Govern va adjudicar l'auditoria, fruit d'un concurs públic al qual es van presentar un seguit d'empreses, al GabineteTécnico de Auditoría y Consultoría i a PricewaterhouseCoopers. Afegeix que, el 26 d'abril de 2013, el Plenari del Consell Municipal va aprovar la creació de la societat privada municipal Barcelona Cicle de l'Aigua, que si bé no comença a fer operacions fins al gener de 2014, sí que haurà d'aprovar el 596 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 tancament de comptes de l'exercici 2013, fer els comptes anuals, reflectir l'aportació econòmica de l'Ajuntament i les despeses de constitució de la societat; per tant, considera, tal i com també preveu el contracte original on es determinen les causes de modificació del contracte d'auditoria, que és oportú, legal i legítim adjudicar l'auditoria de Barcelona Cicle de l'Aigua a qui audita actualment l'Ajuntament i el seu grup d'empreses. El Sr. Mulleras observa que es va fer una adjudicació directa, sense que hi hagués cap obligació legal. Addueix, en conseqüència que el govern municipal és continuista de les polítiques del tripartit, de manera que insisteix a preguntar a la Sra. Recasens si considera que les auditories del Palau de la Música va estar ben fetes. El President del Plenari del Consell Municipal demana al Sr. Mulleras que posicioni el seu vot, a la qual cosa respon que serà d'abstenció. La Sra. Recasens entén que el Sr. Mulleras es refereix a un assumpte que no té res a veure amb l'expedient que ara els ocupa. Reitera que aquest ajuntament ha fet un concurs públic i transparent, de manera que suggereix al Sr. Mulleras que si la seva intenció és tractar altres assumptes, que ho faci allà on toca. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció de l’acord precedent, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 5. 1r. Acordar provisionalment la imposició d’una taxa per tramitació de llicències de terrasses a espais privats d’ús públic; 2n. Aprovar provisionalment, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes a partir de la seva aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.1, de taxes per serveis generals, per incorporar les disposicions reguladores de la taxa referida en l’anterior punt 1r; 3r. Acordar provisionalment la incorporació del mòdul bàsic reduït de vetlladors amb una superfície mínima de 1,20 m2; 4t. Aprovar provisionalment, segons l’article 2n de l’Annex, i amb efectes a partir aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal 3.10, de taxes per utilització privativa del domini públic municipal i altres prestacions de serveis, per incorporar les disposicions reguladores de la modificació referida en l’anterior punt 3r; 5è. Sotmetre els anteriors acords i el text de les corresponents ordenances fiscals a informació pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí oficial de la Província, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i 6è. Tenir per aprovades definitivament la imposició i les correlatives ordenances fiscals reguladores dels tributs esmentats en el supòsit que no es presentin reclamacions. 6. Suspendre i ajornar, respecte del dret de superfície atorgat a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona respecte de la finca de propietat municipal situada a l’avinguda Diagonal núm. 59 i carrer Selva de Mar núms. 43-47, formalitzat per escriptura formalitzada davant el Notari de Barcelona senyor Juan José López Burniol el 20 de desembre de 2006, número de protocol 5348 i l’escriptura formalitzada mitjançant escriptura de rectificació i novació de l’anterior autoritzada pel mateix Notari el 27 de juliol de 2010, número de protocol 1330, els terminis següents: a) el termini de presentació del projecte d’obres i sol·licitud de la llicència d’obres fins el 31 de gener de 2016; i b) el termini de pagament del preu del dret de superfície fins el 31 de juliol de 2016, ambdós terminis amb caràcter improrrogable; mantenir inalterables la resta de condicions del dret de superfície; sotmetre la modificació a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; formalitzar escriptura modificativade la constitució del dret de superfícieen els termes del NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 597 present acord; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. 7. Acceptar la renúncia, amb efectes d’11 d’octubre de 2013, formulada pel Consorci Casa d’Àsia, a la cessió d’ús de la finca situada al carrer de Rosselló núm. 279, avinguda Diagonal núm. 373, coneguda com a Palau del Baró de Quadras, que fou aprovada per acord del Plenari del Consell Municipal, en sessió de 15 de febrer de 2002, atès el trasllat definitiu de la seva seu social. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 8. Cedir l’ús a favor de l’Institut Ramon Llull de la finca de propietat municipal ubicada a l’avinguda Diagonal núm. 373, coneguda com el Palau del Baró de Quadres, amb la finalitat de destinar-lo a seu de l’Institut amb caràcter gratuït i d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió d’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. 9. Aprovar l'expedient 1265/13 de reconeixement de crèdit per un import de 354.284,57 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, amb NIF P0819300E, despeses realitzades en exercicis anteriors i no reconegudes durant l'exercici corresponent. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 354.284,57 euros, amb càrrec al Pressupost i posició pressupostària indicats en aquest mateix document a favor de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. S’aproven els dos dictàmens precedents amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 10. Aprovar l’Addenda al Conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via nord signat en data 14 de maig de 2012; facultar el Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs per la seva signatura; i autoritzar i disposar la despesa per import de 5.830.790,00 euros, amb càrrec al/s Pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consell Comarcal del Barcelonès, amb NIFP5800012F, per fer front a l’esmentada addenda. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals. El Sr. Vives indica que l'addenda al conveni reforça la idea dels signants, el Departament de Territori i Sostenibilitat, els ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal a fi de mantenir unificadament la gestió i el manteniment de les rondes. Afegeix que aquest és un encàrrec de l'Àrea Metropolitana en l'àmbit de les seves funcions al Consell Comarcal per un període de dos anys, amb un finançament quantificat entorn dels 8,9 milions d'euros anuals. El Sr. Bolaños reitera el vot negatiu del Grup del PP en aquest punt per dues qüestions. En primer lloc per l'aportació de la Generalitat a la conservació de les rondes, que qualifica de ridícula; i, en segon lloc, perquè es transfereix novament la gestió al Consell Comarcal del barcelonès, quan aquest òrgan ja hauria d'estar dissolt, i s’incompleix la llei de l'Àrea Metropolitana que obliga aquesta entitat a gestionar les rondes. 598 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. 11. Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública de conformitat amb l’informe de la Direcció de Llicències i Inspecció de 2 de desembre de 2013, que s’incorpora a aquest acord a efectes de motivació; aprovar definitivament l’Ordenança de Terrasses i disposar la publicació d’aquest acord i del text de l’Ordenança en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la seu electrònica de l’Ajuntament. El President del Plenari anuncia que es tractaran conjuntament els punts 5 i 11 de l’ordre del dia. El Sr. Vives justifica que les condicions climàtiques de la ciutat fan necessari consolidar el model d’ocupació de l’espai públic per a la seva explotació, motiu pel qual s’ha redactat la nova ordenança de terrasses. Destaca que la proliferació de terrasses els darrers anys sense l’existència d’una normativa clara provocava friccions que calia resoldre, per tant, assenyala que l’objecte de la nova normativa és garantir la qualitat dels espais, tant per a l’ús de veïns com per als usuaris de les terrasses, donar suport a l’activitat econòmica del sector i, alhora, garantir la convivència. Posa en relleu que fins ara hi havia tres ordenances amb disposicions generals, tres normatives de diferents plans d’usos per a establiments de concurrència pública, una ordenança pública específica de terrasses en un districte, i fins a vuit plans reguladors de terrasses i altres resolucions i instruccions específiques. En conseqüència, justifica la nova normativa per unificar les existents, reduir la dispersió jurídica i homogeneïtzar-la, passant de disset normatives a una de sola. Remarca que adapten la realitat a la norma, intentant unificar criteris i dissenys quant al mobiliari, els paravents, les estufes i la configuració de l’espai, i també s’ocupen de les ordenacions singulars, que tindran una regulació específica. Seguidament, esmenta els elements bàsics de la configuració de les terrasses. Indica, d’entrada, que es configura un mòdul bàsic d’1,5 m per 1,5 m, un mòdul mínim d’1,5 per 0,80; es normalitzen els elements que fins ara només eren tolerats com són les estufes, els paravents o la il·luminació; alhora que en els espais singulars, que estaran regulats per una comissió específica, els mobles auxiliars i les mampares. Afegeix que també es normalitzen les limitacions dels espais ocupables, entre les quals les distàncies mínimes a elements urbans o que les terrasses no estiguin adossades a les façanes. Precisa, en aquest sentit, que fins ara la distància mínima de separació entre façana i terrassa era de 1,4 m, i amb la nova normativa s’amplia a 1,8 m. Assenyala que s’han acceptat totes les al·legacions de les organitzacions de persones amb discapacitats, de manera que la normativa s’adapta plenament als seus requeriments. Es refereix, també, a que s’evita l’efecte túnel o passadís que conformen algunes terrasses establint un espai mínim d’1,8 m sense tenir en compte els escocells dels arbres. Afegeix que la nova normativa té en compte la diversitat d’espais de la ciutat, de manera que hi ha normes generals per a carrers amb voreres diferenciades de la calçada, i es particularitza en la norma en espais singulars. En aquest sentit, apunta que hi ha dos criteris bàsics a tenir en compte en aquesta mena d’espais, en el sentit que totes les terrasses han de tenir el mateix nombre de taules a l'exterior, o en àmbits molt específics i en funció de la capacitat interior del local, es valorarà la quantitat de taules que poden tenir a l'exterior. Afegeix que es fa una regulació molt estricta de les condicions d'altres establiments que també podran disposar d'aquesta llicència com les orxateries, gelateries i els alimentaris amb degustació, alguns dels quals ja disposen de llicència actualment, i amb la nova ordenança s'igualen les condicions a les de l'àmbit de la restauració. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 599 Es refereix tot seguit a la qüestió dels lavabos dels establiments; en aquest sentit, recorda que fins ara qualsevol centre comercial amb 400 metres quadrats destinats a la venda, només havia de disposar d'un lavabo, tot i que si ara vol tenir una terrassa haurà de disposar de serveis diferenciats per a homes i per a dones, haurà de tenir rentamans i adaptar l'accessibilitat si l'aforament interior és de més de cinquanta persones. Igualment, informa que s'amplia l'assegurança dels riscos associats a la terrassa, alhora que serà imprescindible no tenir oberts procediments de disciplina que afectin l'establiment per obtenir la llicència. Destaca que l'ordenança inclou nous deures per als establiments amb terrassa, entre els quals la senyalització discontínua de l'espai de la terrassa, el seu manteniment d'aquest espai i dels elements que el componen, la recollida sistemàtica d'aquests elements mentre l'establiment romangui tancat i, també, estar al corrent del pagament de la taxa. Assenyala, en aquest sentit, que de les 4.300 terrasses que hi ha a Barcelona, 400 no estan al dia en el pagament de la taxa i, si no s’hi posen, no podran continuar l'activitat quan entri en vigor l’ordenança. Fa avinent que es crea una comissió tècnica per interpretar la norma, per concretar les distàncies mínimes en monuments i edificis protegits i que informarà sobre les propostes d'ordenació singular. Indica que hi haurà uns terminis de resposta a les consultes que s'hi adrecin, i farà els repartiments anuals de llicències en espais amb concurrència de locals d'acord amb el protocol que s'estableixi. Finalment es refereix a la capacitat inspectora, que se sotmetrà a la possibilitat que l'exerceixin empreses acreditades, i al fet que s'ha establert un nou criteri de sancions. Posa de manifest que en l'elaboració de la nova ordenança han treballat amb les entitats i han atès les seves al·legacions, així com les dels grups municipals, i destaca la col·laboració estreta amb el Grup del PP per tirar endavant la normativa. Consideren, doncs, que és molt pertinent que Barcelona finament es doti amb una ordenança de terrasses que ajuda molt a millorar la situació vigent, que combinava la inseguretat jurídica, dispersió normativa i manca de criteris clars. La Sra. Escarp, d'entrada, expressa el vot contrari del seu Grup als dos punts de l'ordre del dia al·legant, entre altres qüestions, coherència. Lamenta el fet que avui es completi el que anomena la trilogia neoliberal dels acords CiU-PP, entre els quals la marina al Port Vell i el Pla d'Usos de Ciutat Vella, que significa un atemptat a l'espai públic i que dóna resposta a tota mena de lobbys tret de la ciutadania. Recorda que el juliol de 2011 la Sra. Recasens va voler donar una lliçó sobre terrasses en aquest Plenari, i va prometre que a finals d'aquell any tindrien una ordenança. Altrament, durant tot aquest temps, l'ordenança ha passat de l'àmbit d'Economia al d'Hàbitat Urbà; ha patit un retard de més de dos anys i, finalment, s’ha presentat per la via d'urgència en comissió, alhora que hi pesa al damunt una amenaça de recurs contenciós abans, fins i tot, que l'ordenança entri en vigor. Destaca que existeixen actualment trenta-dues regulacions específiques de terrasses per a espais concrets, però entenen que l'ordenança deixa la porta oberta a què n'hi hagi moltes més, atesa la gran quantitat d'excepcions que contempla. Adverteix al govern municipal que no aconseguirà amb aquesta ordenança la seva dèria de posar ordre, atès que no endreça, sinó que augmenta l’ocupació de l’espai públic. Afegeix que durant tot el temps que el govern no ha actuat en l'àmbit de les terrasses s'ha generat un gran desgavell que difícilment es pot tirar enrere, malgrat que afirma que l'esperit de l'ordenança és regular la realitat existent. Es remet a l'article de l'arquitecte Juli Capella "La invasión de las terrazasmutantes" en què expressava que els mesos d'ambigüitat municipal havien fet perdre la tasca de molts anys d'ordre i contenció, alhora que es posicionava a favor de les terrasses, sempre sota el control públic vetllant pel benestar dels veïns fent-lo prevaldre sobre els interessos del turista i l'hostaler. 600 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Addueix, doncs, que amb l'ordenança es genera "el carril-vianant", atès que amb la nova regulació l'espai públic fins i tot podrà emprar-se com a magatzem quan l'establiment estigui tancat, privatitzant-lo del tot. Quant a les millores d'accessibilitat que esmentava el Tinent d'Alcalde, fa notar que ha costat molt que l'ordenança obtingués l'informe positiu de l'Institut municipal de Persones amb Discapacitat. Concreta que l'article onzè del text, malgrat les al·legacions que hi ha presentat l'ONCE, manté la possibilitat d'autoritzar terrasses adossades a la façana en els xamfrans, fet que resulta un impediment per a les persones invidents que utilitzen el bastó com a guia. Posa de manifest que la comissió tècnica de terrasses està copiada de la de l'ajuntament de Madrid i permet desautoritzar els districtes, alhora que inclou els agents privats entre els seus membres. Així, l'existència d'un informe desfavorable a la concessió emès pel servei tècnic competent, abans d'emetre la resolució de la llicència, s'elevarà a la comissió tècnica de terrasses perquè dictamini. Pel que fa a la inspecció, posa en relleu que l'ordenança obre la porta a la seva privatització, cosa que comporta la pèrdua de l'acte més important de l'Ajuntament: la inspecció. Observa que el govern municipal justifica l'ordenança amb la necessitat de donar facilitats en temps de crisi; tanmateix, tot i que subscriu que cal lluitar contra la crisi, entén que cal posar mesures a fi de no degradar l'espai públic. Acaba la seva intervenció tornant a fer referència a l'article de Juli Capella, qui deia que les terrasses són un gran invent, com també ho són els arbres, però no per això han de deixar que els envaeixin. El Sr. Mulleras posa en relleu que el seu Grup ha fet possible una nova ordenança de terrasses per millorar la convivència, la inclusió de les persones amb discapacitat, per ajudar a la reactivació econòmica de la ciutat i millorar la qualitat d'un sector bàsic per a Barcelona. Igualment, diu que l'administració ha de ser un motor i no pas un llast per a l'activitat econòmica, i l'ordenança ha de significar una eina per aconseguir-ho. Lamenta, però, que les normatives existents no hagin ajudat, atesa l'existència de fins a vint-i-quatre regulacions diferents de terrasses i greuges comparatius importants entre barris; cruïlles on s'apliquen fins a tres normatives diferents en funció de la mida de la vorera, com és el cas de la plaça de la Bella Dorita al Paral·lel. Adverteix, doncs, que la gran disparitat de criteris atorgava un poder discrecional excessiu als Districtes, i incertesa jurídica en iniciar una activitat econòmica d'aquesta mena. En conseqüència, destaca que amb l'aprovació definitiva de l'ordenança, fruit també del debat ciutadà, es milloren un seguit de qüestions, entre les quals el manteniment del dret d'admissió als lavabos de bars i restaurants; es concilia l'activitat econòmica i el respecte als veïns; la introducció d'un mòdul reduït; i el concepte de reincidència en tres infraccions greus que serà causa de revocació de la llicència. Igualment, també consideren positiu que s'ampliïn puntualment els horaris en dates concretes de temporada o de zona en determinats esdeveniments. Afegeix que el govern municipal ha contret el compromís de no incrementar les taxes el 2014; alhora que els establiments amb degustació puguin mantenir les seves terrasses amb les mateixes condicions que la resta d'establiments de restauració. Posa en valor, també, el fet que l'ordenança respecta les singularitats amb una normativa harmonitzada, que inclou la zona portuària. En aquest sentit, la comissió tècnica de terrasses ha de conciliar criteris de qualitat i de promoció econòmica, garantint la transparència i evitant la discrecionalitat. Destaca les millores quant a accessibilitat i la inclusió com ara l'establiment de la distància lliure mínima de la vorera a 1,80 m a fi que hi passin dues cadires de rodes de costat, que fins i tot millora la llei catalana que ho estableix en 1,40 m. Afegeix que s'han ampliat les distàncies mínimes respecte al mobiliari urbà, i puntualitza que en la normativa general es prohibeixen les terrasses adossades a les façanes, amb l'excepció dels xamfrans sempre que incorporin elements de senyalització que permetin un itinerari accessible i adaptat. Continua dient que s'aplicarà una exempció automàtica de la taxa per obres públiques de més de trenta dies, i que es posarà en marxa un pla d'inspecció per NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 601 intensificar la lluita contra les terrasses il·legals a fi d’evitar la competència deslleial i garantir la defensa dels comerciants que paguen les seves taxes i impostos. Acaba la seva intervenció agraint al govern municipal l'acceptació de les al·legacions del seu Grup. La Sra. Sanz assenyala que el seu Grup comparteix la necessitat d'establir un règim jurídic clar pel que fa a l'ocupació de l'espai públic, però no pas la proposta d'ordenança que avui presenta el govern municipal, i que compta amb el suport del Grup del PP. Entén que han preferit trencar i carregar-se les regles del joc en favor de l'oportunitat d'enfortir la capacitat reguladora sobre l'espai públic de l'activitat econòmica i, enfront de la possibilitat d'endreçar i ordenar veritablement el seu ús fent prevaldre l'ús ciutadà, opten pels usos privatius i lucratius. Fa avinent que troben moltes contradiccions entre allò que el govern municipal deia que faria i allò que finalment ha fet; en aquest sentit, observa que justifiquen l'ordenança amb la finalitat de fer una normativa única, malgrat que conté trenta- dues excepcions, les zones singulars, que no decidiran els Districtes ni els tècnics, en què no hi participaran els veïns ni les entitats ni el sector, sinó que decidirà l'arbitrarietat i la discrecionalitat. En aquest sentit, recorda que, per sentit comú, van plantejar oferir qualitat democràtica al procediment, i per això van demanar que passés pels Consells de Barri, o que acabés sent la comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient l’òrgan que aprovés les excepcions de les zones singulars, i que la resposta va ser una negativa. Fa notar, també, que el govern municipal es queda sol en considerar que es millora la normativa de terrasses, atès que el gremi de restauració no pensa el mateix, i adverteixen que, amb tota probabilitat, presentaran una denúncia contra l'ordenança perquè entenen que obre la porta a la proliferació de terrasses atès que tot allò que s'assimili a un establiment de restauració en podrà obrir una, establint barra lliure. Recorda al govern que va proposar un acord cívic, tal i com va expressar la Sra. Recasens referint-se al caràcter públic dels sanitaris dels establiments, tot i que finalment s'han inclinat per l'opció del Grup del PP que es nega a aquest acord cívic amb les entitats i la ciutadania. Així, considera que totes les afirmacions de suport al sector i de millora de la situació que esgrimeix el govern de la ciutat són paper mullat, atès que no garanteixen ni la qualitat ni la convivència; considera que, altrament, aquest acord de CiU amb el PP il·lustra que comparteixen models i manera de fer política, que sempre acaben tenint un resultat negatiu per a la ciutadania. Tanmateix, fa avinent que han tingut l’oportunitat d’adoptar alternatives, com ara les reflectides en les esmenes presentades pel seu Grup, que prioritzen l'ús ciutadà i veïnal de l'espai públic; que refusen el mòdul reduït d'una taula i dues cadires; que proposen un nombre màxim de taules per evitar l'ocupació excessiva; que no se superi el percentatge d'ocupació del 35% en rambles i places i garantir sempre un 50% d'espai lliure per als vianants; l'establiment de distàncies mínimes i la prohibició d'instal·lar paravents i mampares en els casos que aquests elements augmentin la percepció de particularització de l'espai públic o que facin de barrera visual. Igualment, discrepa que s'hagi acceptat no posar terrasses en les línies de façana, atès que aquesta esmena només s'ha estimat, atès que sí que es permetrà en els casos d'ordenació singular. Remarca que totes les alternatives que ha plantejat el seu Grup tenien com a únic objectiu fer compatible l'espai públic per a l'activitat econòmica i l'ús ciutadà, i blindar l'accessibilitat universal i la protecció de l'espai. Altrament, el govern municipal les ha refusat, de manera que no els deixa altra possibilitat que votar en contra de l'ordenança de terrasses, i anuncia que no desestimaran cap possibilitat de tirar-la enrere. El Sr. Portabella indica que el seu Grup està d'acord amb què calia millorar la regulació de les terrasses a Barcelona, atès que hi concorren casuístiques molt diverses que no reflecteixen l'esperit de la ciutat. 602 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Tanmateix, diu que el seu Grup discrepa essencialment amb la proposta del govern municipal per fer-ho, ja que entenen que ha acabat aplicant un liberalisme extrem, unes tesis neoliberals dogmàtiques, que signifiquen una ocupació de l'espai públic que consideren abusiva. En aquest sentit, destaca que segons l'ordenança les terrasses poden ocupar fins al 50% de l'espai disponible per als vianants. Entén que aquesta proporció, atès que no està determinada per l'espai que ocupa la terrassa en relació a l'espai de vorera sinó al conjunt del carrer, pot desembocar en què la terrassa ocupi un 80% perquè en una altra part del carrer no hi ha terrasses. Insisteix que les voreres són per als vianants, creu, per tant, que aquest és el principi a partir del qual calia ordenar les terrasses dels carrers de Barcelona, i entén que al govern no se li acudiria proposar que les terrasses ocupessin els carrils de circulació. Addueix que si l'activitat econòmica és compatible amb la circulació de vianants és positiva, però allò que no es pot fer és desnaturalitzar la funció per a la qual existeixen les voreres. Tot seguit, precisa que el setembre d'enguany hi havia 3.882 llicències de terrassa a Barcelona, i actualment ja n'hi ha 4.341, fet que palesa la inflació de la demanda de llicències. Igualment, manifesta que UpB considera un error que activitats complementàries puguin disposar de terrasses, ja que suposa una competència deslleial als locals de pública concurrència perquè els requeriments són més laxos. Afegeix que tampoc no entenen les excepcions en els espais singulars, entre les quals la possibilitat de tenir mobiliari auxiliar i paraments, que no cal que es retirin quan l'establiment està tancat, alhora que permeten la publicitat en cadires, mampares i para-sols. Per tot plegat, qualifica l'ordenança d’error greu, i assegura que a partir del maig de 2015, amb un nou mandat municipal, lluitaran perquè s'anul·li. El Sr. Vives enceta els torns de rèplica manifestant que el govern veu les coses d'una manera diferent, atès que no consideren que la nova ordenança signifiqui un atemptat a l'espai públic, ni que actuïn sota pressió de lobbys. Per tant, no consideren que sigui el greu error que apuntava el Sr. Portabella, sinó que regula adequadament una realitat de la ciutat, que fins ara no s'havia regulat bé, i replica que la gran inflació del nombre de terrasses s'ha produït associat al fenomen del turisme i als nous usos de la via pública que creix a tot el món, i també perquè la normativa existent posava l'Ajuntament en situació de pràctica indefensió. Aclarits aquests termes, afirma que accepta que hi hagi visions diferents, malgrat que considera que algunes apreciacions són certament embolicades, com és el cas de les que incideixen en els establiments de degustació; recorda, en aquest sentit, que l'ordenança aprovada el darrer mandat va portar al desgavell actual d'aquests establiments, i precisa que hi ha responsables al darrere que tots coneixen. Discrepa igualment amb la denúncia d’una situació de barra lliure que ha fet la Sra. Sanz, i també lamenta la valoració que es fa de la comissió tècnica, i no entén per què no se li dóna el mateix tractament que a moltes altres que existeixen en aquest ajuntament, com ara la comissió tècnica del Paisatge Urbà. Per tot plegat, es referma en el convenciment que l'ordenança serà molt beneficiosa per a tothom, i aprofita per assegurar que respon a totes les al·legacions presentades per les entitats de persones amb discapacitat. La Sra. Escarp replica al Tinent de l'Alcalde que han arribat a la situació actual perquè el govern no ha actuat, i durant dos anys i mig ha deixat que, emparant-se amb la llei del tabac o la promoció econòmica, es produïssin els desastres actuals, que aplicant rigorosament la normativa vigent no haurien succeït. Insisteix que la situació actual no rau en la diversitat de la normativa, sinó perquè el govern municipal ni tan sols l'ha aplicada. Pel que fa a la comissió tècnica de terrasses, precisa que la competència d'atorgar les llicències a l'espai públic és dels Districtes; altrament, amb aquesta comissió aconsegueixen que, davant la denegació d'una llicència per part d'un Districte, s'obri una altra porta per autoritzar-la, un fet que denota centralització i negar als Districtes les seves competències. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 603 El Sr. Mulleras mostra imatges d'una pastisseria amb degustació, i informa que disposa de terrassa d'ençà de l'abril del 2008, atorgada pel Districte de l'Eixample. Tot seguit, mostra una nova imatge d'un altre establiment amb degustació al mateix districte que disposa de terrassa des del gener de 2009; i encara n'ensenya una tercera en les mateixes condicions. Posa de manifest que els locals a què s'acaba de referir disposen de terrassa perquè el Pla d'Usos de l'Eixample, aprovat el 25 d'abril de 2007, permet que els locals amb degustació puguin tenir terrassa, com actualment passa també a Sarrià-Sant Gervasi o al Paral·lel. Recorda a la Sra. Escarp, doncs, que el govern del qual formava part ho va autoritzar, i li pregunta si, valorant-ho amb perspectiva, considera que això ha enfonsat el sector de la restauració. Precisa que a Barcelona hi ha 269 locals de degustació enfront de 15.000 bars i restaurants, per tant, considera que hi ha molts interessats a crear un conflicte inexistent. La Sra. Sanz fa notar al Sr. Vives que s'ha arribat a la situació actual perquè fa dos anys i mig que el govern de la ciutat ha permès que es dobli el nombre de llicències de terrassa, mentre que les inspeccions han disminuït a la meitat, situació que ratifica de perfectament qualificable com a barra lliure, i que ara es blinda amb aquesta ordenança. En conseqüència, reitera la pregunta de si es permetran les terrasses en línia de façana, tant de les existents com de les que s'aprovin a través d'ordenació singular, tal i com assenyala l'informe de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat; i remarca que això va en contra del Pla de mobilitat urbana que prioritza l'espai públic per als vianants. El Sr. Portabella replica que el darrer any s'ha produït un increment de l'11% de terrasses; i insisteix en què l'ordenança permet que tots els elements que configuren les terrasses es puguin quedar a l'espai públic. Recorda que es pot ocupar més del 50% d'un tram de carrer amb una terrassa, sense que a l'Ajuntament li importin els problemes de mobilitat dels vianants. Assenyala que el seu Grup ha presentat 27 al·legacions a l'ordenança, de les quals només se n'ha aprovat una. Igualment, critica la gran quantitat de publicitat en els elements de les terrasses que, a parer seu, suposa un atemptat contra la qualitat del paisatge urbà. S’aproven els dictàmens núms. 5 i 11 en debat amb el vot en contra dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez, dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas, i també dels Srs. Laporta i Portabella Districte de Sarrià-Sant Gervasi 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament religiós situat al carrer d’Anglí, núm. 55, promogut per Benedictinas del Monasterio de San Pedro de las Puellas, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte d'Horta-Guinardó 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’equipament del solar situat al carrer de Natzaret, núms. 115-117, dins el recinte de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, promogut pel Servei Català de la Salut; K les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 604 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’ampliació de la Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, situada al carrer d’Àngel Marquès, núms. 2- 6, d’iniciativa municipal (BIM/SA). S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens precedents. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 15. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona al Sr. Jordi Subirà i Rocamora per la seva important contribució a la difusió, promoció i pràctica del Cant Coral a Catalunya i especialment a Barcelona. 16. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona a títol pòstum al Sr. Eugenio Trias Sagnier per la seva contribució al pensament filosòfic, especialment en la filosofia de l’art i l’estètica, i la filosofia de la religió. El President del Plenari anuncia que la Junta de Portaveus va acordar tractar conjuntament els punts 15 i 16 de l'ordre del dia. El Sr. Ciurana presenta ambdós punts, amb els quals es proposa l'atorgament de sengles Medalles d’Or al Mèrit Cultural al fundador de la Federació Catalana d’Entitats Corals, Jordi Subirà, i al filòsof barceloní Eugenio Trias, a títol pòstum. Entén que aquestes propostes obeeixen a la pluralitat de la ciutat, i demostren com des de diversos vessants es pot treballar per la cultura. Remarca que aquests dies, les corals de la ciutat, després de llargs i intensos vespres d’assaig, organitzen concerts en parròquies, auditoris, ateneus, places i carrers de la ciutat, i converteixen el cant coral en una de les formes més arrelades de participació cultural. Destaca que, històricament, el cant coral ha estat per a la llengua i la cultura catalana l'expressió més viva de transmissió oral de la música i de la poesia. Observa que tot i que el cant coral és per definició una expressió col·lectiva, difícilment singularitzable, aquest ajuntament avui proposa el reconeixement a la trajectòria d'un barceloní que ha dedicat la seva vida a la promoció del cant coral a la ciutat i al país i notable impulsor de la Federació Catalana de Cants Corals, el Sr. Jordi Subirà, també artesà cerer al Barri Gòtic. Assenyala que amb l'atorgament d'aquesta medalla, la ciutat vol reconèixer la seva feina com a promotor infatigable de la cultura, i per fer més viva que mai la tradició del cant coral. Afegeix que aquesta feina ha fet possible introduir la xarxa d'orfeons i entitats corals del país en el moviment coral europeu. Per tant, també es posa en valor el fet que ha estat un precursor de la internacionalització de la cultura catalana d'arrel tradicional. Fa avinent que aquesta distinció també es pot fer extensiva al reconeixement de la potència del moviment coral català que, sobretot, és convivència, treball en equip i esforç. Seguidament glossa la figura d'Eugenio Trias, posant de manifest l'encert d'atorgar-li aquesta distinció, malauradament a títol pòstum, justament en un moment en què s'ha reobert el debat sobre la banalització de la cultura. D'Eugenio Trias, en destaca la seva passió per la cultura, per la filosofia de l'art i de l'estètica, i que demostra que tot i les noves maneres de fer arribar i d'apropar la cultura a la societat, entenent-la com a motor de canvi i revulsiu social, no significa haver de renunciar al rigor en la reflexió, el pensament, la generació d'idees i el procés creatiu. Remarca que Eugenio Trias va ser un filòsof prolífic, amb una extensa obra original i rigorosa que arriba al seu màxim exponent amb la teorització de la filosofia del límit. Afegeix que va saber combinar l'exigència metodològica amb una prosa elegant i un estil acurat d'escriptura molt pròpia. Recorda que va ser guardonat amb el premi Nietzsche, sent l'únic filòsof en llengua castellana al qual se li ha atorgat aquest guardó, assimilable en matèria filosòfica al Nobel. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 605 Posa en relleu que la filosofia de Trias interpel·la els grans temes universals, interroga constantment la raó, generant un corpus argumental i conceptual que es podria definir com a autèntica literatura del coneixement. Acaba la seva intervenció al·ludint a un article de Josep Ramoneda, que recordava Eugenio Trias amb les paraules següents: "mi último referente ha sido la ciudad –dijo–, y la Ciudad està compuesta de barrios i territorios muy diversos, lo que indicaba la voluntad de dejar siempre vies abiertas que impidieran que el sistema se cerrara peligrosamente sobre si mismo." El Sr. Espriu destaca que les medalles d'or al Mèrit Cultural que avui atorga aquest ajuntament signifiquen un reconeixement de la ciutat a dues persones que, des d'àmbits ben diferents, han aportat molt a Barcelona. Observa que tal i com diu el Reglament de medalles, la ciutat de Barcelona, i l'Ajuntament en nom seu, té la voluntat de ser agraïda amb les persones i institucions que li presten serveis i ajuden a enriquir-la amb les formes més variades de l'activitat humana i, per tant, les vol premiar a fi que es conegui i es difongui la seva tasca i, així, que perduri en la memòria col·lectiva dels barcelonins i les barcelonines. En referència a la tasca de Jordi Subirà, mestre cerer propietari de la Cereria Subirà, l'establiment més antic del Barri Gòtic, assenyala que l'atorgament d'aquest guardó significa un reconeixement a la seva implicació en el cant coral de Catalunya i, sobretot, de Barcelona. Destaca la seva contribució a la transformació del Secretariat d'orfeons de Catalunya en la Federació Catalana d'Entitats Corals, promovent la unió d'orfeons i corals; el 1982 va fundar la delegació del barcelonès, que va presidir durant vint-i-tres anys i és membre del Patronat de la Fundació Orfeó Gracienc. Fa avinent que sovint es refereixen als valors de l'associacionisme, de la suma que representa crear federacions i xarxes, per tant, l'atorgament d'aquesta medalla a Jordi Subirà, a més de ser un reconeixement a la seva trajectòria personal, també ho ha de ser a la voluntat de teixir xarxes i complicitats, amb aportacions que ajuden a construir comunitat. Es refereix tot seguit a Eugenio Trias, al qual se li concedeix també la medalla d'or al Mèrit Cultural a títol pòstum, i del qual destaca la seva contribució a l'àmbit del pensament des de la seva proposta filosòfica "del límit". Esmenta els diferents premis i distincions, nacionals i internacionals, que va rebre el filòsof i que diuen molt sobre la seva contribució en el camp del pensament. Destaca que durant una etapa de la seva vida va exercir de professor d'estètica a la facultat d'Arquitectura de Barcelona, on va influenciar tota una generació d'arquitectes, i probablement té molt a veure amb bona part del nivell artístic de la producció arquitectònica d'una època a Barcelona. Explica que Eugenio Trias deia que s'havia decantat per la filosofia, tot i que va dubtar entre aquesta disciplina i la música; i definia la música i l'arquitectura com les arts primigènies, les que construeixen el món mitjançant els signes, en el temps i en l'espai, a diferència de les altres arts que expliquen el món amb representacions simbòliques. Subratlla que amb aquesta proposta filosòfica, Eugenio Trias va fer una gran aportació al pensament, que ajuda a intentar entendre el món i la vida i, alhora, va fer una gran contribució a la cultura universal des de Barcelona. El Sr. Fernández Díaz posa en valor que ambdues medalles honoren i donen testimoni de dues trajectòries biogràfiques singulars de vàlua contrastada. En el primer cas, glossa Jordi Subirà, empresari i artesà cerer, que ha sabut compaginar la seva tasca professional amb la seva afició per la música i el cant coral, aconseguint impulsar i transformar el cant coral a Barcelona i a Catalunya, per la qual cosa ha esdevingut un referent com a membre d'honor de la Federació Catalana d'Entitats Corals, des d'on va facilitar la participació activa de la ciutadania en la difusió i la pràctica del cant coral, i organitzant i impulsant nombroses activitats vinculades. Destaca, a banda dels mèrits en el terreny musical, que Jordi Subirà és el president del Gremi de Cerers, un dels més antics de la ciutat, i el propietari de la Cereria Subirà, un comerç emblemàtic d'ençà del 1761 i que s'ha convertit en l'establiment més antic de Barcelona. 606 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Quant a Eugenio Trias, filòsof, escriptor i docent barceloní, al qual avui reten un reconeixement pòstum, remarca que ha estat un metafísic en el sentit més ampli del terme, i també un filòsof de la religió, l'ètica, la història, l'estètica i de la política, sense oblidar el seu interès per la història del pensament i pels grans debats del seu temps. Es refereix també al seu reconeixement internacional, i al fet que va ser guardonat amb nombrosos premis, entre els que destaca el Nietzsche, màxim guardó internacional a una obra filosòfica, en el mateix rang que el Nobel. Fa avinent que, amb més de trenta títols publicats, la seva obra ha estat considerada per la crítica com una de les fites filosòfiques més rellevants del pensament espanyol del segle XX; constitueix, a més, una aportació molt rellevant al patrimoni filosòfic del país, que quedarà com un dels exercicis més sòlids de la seva generació en el terreny de la literatura filosòfica i del coneixement. Conclou la seva intervenció posant en relleu que Eugenio Trias ha estat un dels pensadors catalans i espanyols més importants en llengua castellana. La Sra. Ribas comença la seva intervenció expressant que, més enllà de compartir les seves conviccions i teories filosòfiques o no, està ben clar que Eugenio Trias ha estat una de les figures rellevants del panorama filosòfic del darrer segle. Destaca, doncs, la seva activitat com a filòsof i assagista, amb més de trenta títols publicats, amb aportacions molt remarcables especialment en els àmbits de l'estètica, la filosofia de la religió i en el camp de la reflexió històrica i política, el cinema i la música, dels quals va ser un gran apassionat. I subratlla també la seva faceta docent en moltes de les universitats públiques de Catalunya. En conseqüència, diu que subscriuen plenament el reconeixement d'Eugenio Trias amb la concessió d'aquesta medalla. Quant a Jordi Subirà, diu que no vol deixar d'esmentar la seva tasca com a artesà cerer i com a actual propietari de la Cereria Subirà, l'establiment més antic de la ciutat, tot i que la concessió de la medalla és per la seva tasca de difusió, promoció i pràctica del cant coral, tant a Catalunya com a Barcelona. Recorda el seu pas com a cantaire de l'Orfeó Laudate i de l'Orfeó Català, i el fet que va ser una persona clau en la transformació del Secretariat d'Orfeons de Catalunya en la Federació Catalana d'entitats corals, que actualment reuneix més de quatre-centes cinquanta entitats. Agraeix, doncs, la seva aportació essencial perquè el cant coral, element emblemàtic de la cultura catalana, continuï gaudint de la bona salut que té actualment, i que milers de cantaires de totes les edats puguin fer gaudir del cant coral a tota la ciutadania. El Sr. Portabella tanca les intervencions posant en valor el cant coral, des de fa molt de temps una activitat molt rellevant a Catalunya atesa la dedicació de moltes persones, entre les quals ocupa un paper molt destacat Jordi Subirà, del qual en remarca la vitalitat extrema. Així, recorda que fins fa ben poc encara regentava l'emblemàtica Cereria Subirà, un establiment amb més de dos-cents cinquanta anys d'història. A banda d'això, posa en relleu que avui és mereixedor d'aquest guardó per la seva faceta com a fundador de la Federació Catalana d'Entitats Corals, que aplega més de quatre-centes cinquanta entitats, i el fet d'haver estat president gairebé un quart de segle de la delegació del barcelonès. Pel que fa a Eugenio Trias, diu que és difícil sintetitzar la seva figura, tot i que es pot ben dir que amb el seu treball ha deixat una empremta significativa a la societat en àmbits diversos com el cinema, la música, l’assaig i, sobretot, en el camp de la filosofia; àmbits des de tots els quals ha demostrat la capacitat de nodrir la cultura universal. Per tot plegat, manifesta el total suport del Grup d'UpB a l'atorgament d'aquestes dues medalles. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens en debat. c) Proposicions NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 607 PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal Socialista Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda instar l'alcalde a procedir a canviar els òrgans de govern de les empreses BIMSA i BSM per tal que la composició dels mateixos sigui proporcional a la representació dels grups municipals en aquest Consell Plenari mentre es produeixi l'excepcionalitat de tenir vigent un pressupost aprovat pel mecanisme d'una qüestió de confiança. El Sr. Martí Grau qualifica la proposició del seu Grup d'excepcional atès el moment. Precisa que es refereix a la decisió del govern municipal d'emprar la qüestió de confiança com a mètode per poder disposar d'un pressupost el 2014, quedant en minoria i governant contra la majoria d'aquesta cambra. Recorda que l'Alcalde fa temps que es va comprometre a executar totes les decisions acordades en aquest Plenari, tot i que, al seu parer, més que un compromís hauria de ser una obligació. Precisa que aquest és el sentit de la proposició que van presentar inicialment, que després de les converses, els contactes amb altres grups municipals, en particular el del PP, i les esmenes han portat a un text transaccionat que conserva plenament l'esperit inicial, que és que les dues principals empreses vinculades al grup Ajuntament tinguin l'obligació d'executar totes les decisions que es prenguin en les comissions de Plenari. Justifica el fet d'arribar fins a la presentació de la proposició perquè el govern ha estat incapaç d'assolir un consens mínim per aprovar el compte general de l'exercici de 2012, el pressupost i les ordenances fiscals per al 2013, ni tampoc el 2014, havent de recórrer per primera vegada en la història d'aquest ajuntament a un sistema que deixa l'Alcalde en funcions, no només els dies previstos en la normativa, sinó pel que resta demandat, atès que li resta l'energia de govern per liderar una institució i, en aquest cas, una ciutat. Dit això, puntualitza que se centren en les empreses BSM i Bimsa perquè, en el cas de la primera, és l'entitat del grup de l'Ajuntament que gestiona més recursos, entre els quals serveis importantíssims relacionats amb la mobilitat, la cultura i el lleure i, sobretot, perquè té damunt la taula l'operació Bamsa, per la qual BSM podria perdre la gestió de la majoria d'aparcaments del centre de la ciutat, és a dir, el control d'una de les eines essencials de gestió de mobilitat de la ciutat. Afegeix que en aquest Plenari també es va demanar la presentació d'un seguit d'informes i una anàlisi de l'operació, que el govern encara no els hi ha fet a mans. Quant a Bimsa, destaca que és el braç executor de les polítiques urbanístiques i d'inversió de l'Ajuntament, i de moltes de les actuacions que ha d'executar a curt termini, entre les quals cita la rambla de Catalunya, Balmes-Mitre, el museu de les Cultures del Món o el castell de Montjuïc, que no responen ni a les necessitats reals de la ciutadania i que tampoc no han obtingut l'acord majoritari d'aquesta cambra. Conclou, doncs, que presenten aquesta proposició, i de futures, amb l'objectiu que allò que faci aquest ajuntament tingui l'acord majoritari dels grups municipals en substitució del paper que hauria de liderar l'Alcalde i el seu equip de govern. Remarca que presenten aquesta proposició, també, perquè han perdut tota confiança amb la capacitat del govern, no només de governar, sinó de generar les majories suficients per encetar projectes estratègics per a la ciutat. Diu que no pretén enumerar totes les iniciatives que, malgrat haver estat aprovades, el govern municipal ha deixat en l'oblit, però esmenta a tall d'exemple la moció acordada en aquest Plenari que instava el govern a ser transparent amb la ciutadania i modificar el pressupost de l'exercici vinent retirant-ne les partides relatives a l'operació d'aparcaments i a la venda de serveis funeraris. Confia, doncs, que amb l'aprovació d'aquesta proposició això no pugui tornar a passar. El Sr. Fernández Díaz, en primer lloc, agraeix al Grup Socialista que hagi acceptat l'esmena presentada pel seu Grup. 608 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Tot seguit, es refereix a un seguit de qüestions pel que fa a les empreses municipals. Diu que no es pot oblidar que les empreses, instituts i organismes autònoms de l'ajuntament de Barcelona, que qualifica de govern paral·lel, gestionen entorn d'un terç dels pressupostos i les inversions municipals, dels quals BSM i Bimsa en gestionen el 15%, i remarca que aquestes empreses no sempre actuen amb criteris democràtics, atès que el consell d'administració, en què el govern municipal té majoria, adopta acords que no estan en sintonia amb el posicionament que, prèviament o posteriorment, ha adoptat aquest Plenari, que també fa la funció de junta general d'accionistes i, en conseqüència, és el màxim òrgan de decisió d'ambdues empreses. Justifica, atesa la situació que acaba de descriure, la presentació de l'esmena a què s'ha referit al principi; alhora que recorda que els comptes de BSM i de Bimsa han estat rebutjats per aquest Plenari actuant com a junta d'accionistes, tot i que els seus respectius consells d'administració no han modificat els criteris ni han avançat cap canvi de tendència en la gestió de les empreses. Observa que podria continuar donant exemples de contractacions, planificacions i projectes, alguns dels quals molt rellevants com és el cas de les tarifes del Bicing, del Zoològic o de cementiris; de la inclusió en els pressupostos de l'Ajuntament d'un 15% de previsió de venda dels actius de Serveis Funeraris, o la previsió d'ingressos arran d'una operació de venda d'aparcaments municipals mitjançant la constitució d'una societat mixta que encara no ha estat ratificada. Esmenta també altres decisions de Bimsa que han suscitat controvèrsies en aquest Plenari o en la mateixa empresa com ara les Portes de Collserola, el Museu de les Cultures o el Blau Ictinea. Així doncs, el seu Grup entén que existeix un mandat clar d'aquest Plenari, com a junta general d'accionistes d'ambdues empreses, als seus òrgans d'administració, que han de ser conseqüents i actuar d'acord amb els directrius que emanen d'aquesta cambra. El Sr. Mestre observa que, com ja han expressat a bastament les darreres setmanes, l'aprovació del pressupost per a l'any vinent vinculada a una qüestió de confiança és una decisió presa contra la majoria d'aquest ajuntament, alhora que marca un punt de no-retorn per a la resta de mandat, de la qual cosa no els sembla que en siguin gaire conscients el govern municipal i el mateix Alcalde. Afegeix que temen que, a més d'haver aprovat el pressupost per aquesta via, es prorrogarà per al 2015, de manera que si això es produeix, per tercera vegada en el mandat el pressupost municipal no s'aprovarà per majoria del Plenari. Consideren que les decisions que ha anat prenent el govern municipal el fan estar a precari, malgrat que pretén governar contra la majoria. Admet que es pot governar en minoria si s'és capaç d'arribar a acords majoritaris, però allò que no estan disposats a acceptar és que un govern minoritari pretengui governar contra la majoria. Centrant-se en l'assumpte que els ocupa, posa de manifest que, a petició de l'anterior govern municipal, es va modificar la composició dels consells d'administració de BSM i Bimsa, de manera que la meitat més un dels seus membres fossin representants del govern municipal; i remarca que ho van fer per responsabilitat i sentit institucional, per no afectar la capacitat executiva de l'Ajuntament i per evitar entrar en una situació de paràlisi de la maquinària municipal. Remarca que també ho van entendre així la resta de grups municipals en l'oposició, i el juny de 2007 es va procedir a la modificació dels consells d'administració per garantir aquest criteri, que es va acompanyar de nous criteris de participació i control de les empreses municipals, acordats a la Junta de Portaveus en el mateix moment, a partir dels quals les ordenances, els pressupostos municipals i els comptes generals van ser aprovats per majoria d'aquesta cambra i en els terminis preceptius. Addueix, en aquest sentit, que avui no discuteixen la legitimitat ni les competències del govern municipal, sinó aspectes democràtics com ara el fet que els regidors i les regidores d'aquest consistori representen la ciutadania de Barcelona i, per tant, exigeixen que les decisions i els acords del govern municipal responguin sempre a la majoria del Plenari; i també exigeixen que l'Alcalde i el seu govern articulin majories, atès que ha demostrat que està disposat a utilitzar tots NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 609 els estratagemes legals per governar en minoria, com demostra la qüestió de confiança a la pròrroga dels pressupostos i ordenances fiscals. El Sr. Laporta observa que el text transaccionat té poc a veure amb l'inicial, cosa que ha creat certes complicacions quant al posicionament del seu Grup. Feta aquesta puntualització es refereix a què en la sessió de Plenari del 27 de juny de 2008 es va aprovar, amb el vot contrari dels Grups del PSC i d'ICV-EUiA, una proposició presentada pel Grup de CiU que demanava que, per principi democràtic, els òrgans executius haguessin de respectar les decisions que emanen del Plenari del Consell Municipal, que és el màxim dipositari de la sobirania política i ciutadana, de manera que cal substanciar i complir els acords a què s'arribi, ja siguin polítics o executius. Entén, doncs, que resulta evident que quan un Plenari de la importància del de Barcelona pren una decisió, el govern municipal l'ha de tractar políticament de la manera adequada. Afegeix que la Junta de Portaveus, en sessió de 29 de gener de 2008, va adoptar el criteri d'interpretar l'abast dels diferents instruments d'iniciativa en l'adopció d'acords, un mandat de naturalesa i exigència política adreçat al govern municipal. Indica que el posicionament del Grup d'UpB quant a les dues empreses municipals és el mateix de sempre: el garantiment de la pluralitat dels consells d'administració i l'accés a la informació per part dels grups municipals, aspectes que no han d'anar en detriment de la governabilitat de les empreses. Consideren que els consells d'administració han de garantir que les polítiques decidides en aquest ajuntament es duen a la pràctica de manera eficient. Posa de manifest que les decisions adoptades per aquest Plenari són mandats polítics i, per tant, els costa entendre el sentit de la present proposició, si no és que pretén un canvi de les regles del joc i una relectura del ROM. Observa que si es tracta d'això, desitjarien que el Grup Socialista fos més clar en les proposicions i avança que no estan d'acord amb el canvi de les regles del joc a mig mandat. Igualment, fa notar que el fet de justificar la proposició amb la manera com s'ha aprovat el pressupost no té la fermesa que pretenen, atès que s'ha aprovat aplicant una norma vigent; i apunta que, al seu parer, no hi ha hagut la voluntat suficient i generositat política perquè Barcelona tingui un pressupost aprovat per majoria consolidada. La Sra. Recasens observa que el Sr. Martí Grau ha presentat la proposició qualificant-la d'excepcional en un moment que també ho és; altrament, considera que es tracta d'una proposició d'última hora per no perdre la votació. Igualment, també remarca que el text transaccionat ha variat substancialment, i que els ha calgut fer un gir de cent vuitanta graus per aprovar-la. Entén que això respon al fet que el Grup Socialista cada vegada es queda més sol en presentar proposicions de bloqueig a l'acció de govern. Rebat l'afirmació que la qüestió de confiança resta energia al govern, que el Sr. Mestre ha definit de govern a precari, atès que la qüestió de confiança permetrà generar l'estalvi brut suficient per garantir la inversió de més de cinc-cents milions d'euros en projectes estratègics de ciutat. En conseqüència, tot i que admet que el govern és minoritari, nega que sigui un govern a precari, sinó que ha estat escollit legítimament a les urnes i utilitza els instruments legals per tirar endavant enfront la posició de bloqueig permanent que practica, en aquest cas, el Grup Socialista, que entén que té la pretensió de trencar acords ja consensuats. En conseqüència, diu que no comparteixen l'estratègia de canvis de criteri i de trencament de pactes; i, per tant, tampoc no està d'acord amb el que significa la proposta d'utilització de la via del dret mercantil en el debat polític que s'ha de fer en aquesta cambra, i que qualifica d'error conceptual. Afegeix que tampoc no estan d'acord amb què el Grup del PSC confongui l'espai que correspon legítimament al debat polític, on mana el joc de majories i minories, amb l'espai que pertoca al govern municipal, que és la part executiva de l'acció de govern. Reitera que s'equivoquen si continuen insistint en l'actitud permanent de bloqueig i de paràlisi, d'aturar la ciutat i de posar bastons a les rodes; altrament, entén que, en comptes d'actuar sempre mirant el retrovisor, haurien de mirar al 610 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 futur per fer de Barcelona el motor econòmic del país, per a la qual cosa cal un pressupost i l'acció de govern. El Sr. Martí Grau agreix, en primer lloc, els vots favorables a la proposició, alhora que lamenta que, una vegada més, el govern de la ciutat no faci el gest d'acceptar que aquest Plenari exerceixi les funcions que té delegades en les dues empreses. Confirma que la proposició ha canviat respecte al text inicial, i remarca que això exemplifica el pacte amb la finalitat d'assolir objectius; per arribar-hi, cal escoltar altres propostes i intentar entendre-les i valorar-les i, alhora, defensar aquells aspectes en què no estan disposats a claudicar; un cop fet això, cal decidir què es canvia per aconseguir majories i consensos, que és el que demana la ciutadania. Altrament, el govern de la ciutat ha demostrat a bastament que no sap pactar i ni acordar. La Sra. Recasens insisteix que les regles de joc estan fixades al ROM i a la Carta Municipal, i que aquest Consell Plenari té competències i funcions pròpies, com quan actua de junta general d'accionistes. Per tant, entén que és responsabilitat de tothom emprar com correspon els òrgans de debat i l'espai polític. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb quinze vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Rognoni, i també pels Srs. Laporta i Portabella–, i vint-i-cinc vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal, en la seva condició també de Junta General d’Accionistes de les empreses municipals BIMSA i BSM, insta al seu Conseller Delegat i Director General respectivament, així com ambdós consells d’administració, a aplicar els acords aprovats, i els que s’aprovin en endavant, per les Comissions i Ple d’aquest Ajuntament que afectin a les esmentades empreses. Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a: 1. Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya, entre altres: a) La modificació de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme, el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic i la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, a fi que l'Ajuntament de Barcelona pugui tenir legislació pròpia en matèria d'apartaments turístics a la ciutat. b) Les competències sobre atorgament de llicències, inspecció i sanció respecte als albergs de joventut a la ciutat. c) Establir les modificacions legals necessàries a fi que l'Ajuntament de Barcelona pugui tenir una legislació pròpia en matèria d'allotjaments tipus "bedandbreakfast". 2. Iniciar la tramitació de Plans Especials, en les zones de més impacte turístic, que reguli les noves llicencies per a l'activitat d'apartaments d'ús turístic, acordant, si s'escau, fins la seva aprovació, la suspensió de noves concessions. 3. Aplicar, de forma immediata un Pla de xoc d'Inspecció en el sector dels habitatges d'ús turístic sense llicència i garantir el compliment de la normativa d'aquells que la tenen concedida. 4. Revisar l'import de la taxa municipal de llicència per l'activitat d'allotjament turístic i establir la renovació anual de la mateixa. 5. Informar a les comunitats de veïns dels seus drets als seus Estatuts i procediments a seguir per infraccions de les normatives i de la resposta municipal (tècnics i Guàrdia Urbana). El Sr. Fernández Díaz presenta la proposició posant de manifest que Barcelona necessita el turisme, que representa entorn del 15% del PIB de la ciutat, i prop de cent mil llocs de treball. Dit això, recorda l'obligació dels membres del consistori de vetllar per la necessària conciliació entre el turisme i els residents de la ciutat, per a la qual cosa resulta imprescindible garantir la compatibilitat dels usos i la complementarietat dels serveis. Observa que l'eclosió del turisme aquests darrers anys, que és una notícia excel·lent, s'està convertint també en un risc, atès que l'afluència de turisme està generant conflictes i col·lisions en la convivència amb els residents, i precisa que, en aquest cas, es refereix concretament als pisos turístics i altres allotjaments. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 611 Seguidament, apunta algunes dades referents als apartaments turístics corresponents al 2012; així, destaca que durant l'exercici a Barcelona es comptabilitzaven 4.727 apartaments turístics, xifra que significa 2.680 apartaments més que l'any anterior, o que tan sols en una any la xifra s'havia incrementat d'un 76%, i en casos com el districte de l'Eixample l'augment va ser del cent per cent. Precisa, també, que les dades de què disposen fins al novembre de 2013 confirmen que els apartaments turístics regularitzats estan entorn dels set mil. En aquest sentit, recorda que el govern municipal va informar, no fa massa temps, que els apartaments en situació d'irregularitat només a Ciutat Vella podrien estar entorn dels vuit mil. Conclou, doncs, que aquestes xifres posen en evidència que cal reaccionar i justifiquen la presentació de la proposició, que ha estat transaccionada amb el Grup de CiU i les aportacions que hi han fet la resta de grups municipals. Fa avinent que en la proposició inicial el seu Grup proposava cinc mesures, mantingudes també en el text definitiu; en primer lloc, reclamen una normativa pròpia de Barcelona per als pisos turístics, i que la Generalitat reconegui la capacitat de l'Ajuntament per fer aquesta regulació per definir i inspeccionar els pisos d'ús turístic. En segon lloc proposen l'inici de tramitació de plans especials de districte, en un termini màxim de sis mesos, que tinguin en compte el desbordament d'usos turístics i que regulin l'atorgament de llicències noves. En tercer lloc demanen un pla d’inspecció per garantir el compliment de la normativa per part dels apartaments turístics que ja existeixen, per a la qual cosa es necessita un increment de la plantilla d'inspectors. Assenyala com a quarta mesura una revisió de l’import de la taxa que paguen els pisos turístics, actualment de 227 euros, i fer-ne una revisió anual. I, finalment, diu que la cinquena mesura que inclou la proposició és la demanda de mantenir informades permanentment les comunitats de veïns dels drets que els assisteixen i dels procediments que tenen a l’abast quan detectin infraccions de les normatives, o manca de resposta per part dels serveis municipals davant les molèsties que els puguin generar els apartaments turístics de l’edifici. La Sra. Jaurrieta, després d'agrair la nova proposta de text transaccionat, fa avinent que el model turístic que defensa el seu Grup és radicalment diferent al del PP, tal i com han constatat els posicionaments davant la recent aprovació del Pla d'Usos de Ciutat Vella. Això no obstant, anuncia el suport del seu Grup a la proposició perquè troba del tot necessària una regulació específica del funcionament dels apartaments turístics a Barcelona. Coincideix amb què els habitatges turístics són una realitat que ha proliferat exponencialment canviant dràsticament la fesomia de molts barris, comportant un repte de convivència amb l'activitat veïnal i l'equilibri entre Districtes de la ciutat. En aquest sentit, fa notar que el fenomen dels apartaments i habitatges turístics no té el mateix efecte a Barcelona que en altres localitats de Catalunya i, en conseqüència, es fa imprescindible una regulació i, una vegada establerta, augmentar la capacitat sancionadora per part de l'Ajuntament. Afegeix que consideren essencial informar les comunitats de veïns i veïnes dels seus drets, i recorda que tot just fa un any el seu Grup va fer al Ple del districte de Ciutat Vella una proposta en aquesta línia –aprovada amb el vot contrari del govern del districte–, amb què demanaven una campanya informativa de la legislació vigent a totes els comunitats de veïns davant la possible instal·lació d'habitatges turístics. La Sra. Sanz admet que Barcelona és un pol d'atracció turística global i que l'activitat turística genera múltiples beneficis a la ciutat, tot i que també és cert que paral·lelament provoca un seguit d'inconvenients, entre els quals problemes de convivència, encariment de preus i degradació del medi urbà. En aquest sentit, adverteixen que la capacitat de la ciutat per rebre visitants no és infinita, de manera que l'activitat turística en les zones massificades, com és el cas de Ciutat Vella, afecta negativament la convivència i la cohesió social. En conseqüència, constata que es genera un conflicte d'interessos entre una ciutadania i un teixit veïnal sotmesos a l'enorme pressió d'interessos del negoci 612 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 dels sectors hoteler i turístic que, a més, tenen una relació de forces desigual en el conflicte. Per aquest motiu, assenyala que el seu Grup defensa posar límit a l'activitat turística determinant la capacitat màxima de càrrega turística que pot assumir la ciutat, tal i com han expressat amb gran quantitat de propostes. Addueix, però, que la proposta del Grup del PP té algunes incoherències que el seu Grup ha intentat resoldre amb les esmenes que hi ha presentant, cap de les quals s'ha acceptat. Indica, en primer lloc, que la proposició planteja la regulació dels apartaments turístics, dels bedandbreakfast i els albergs de joventut, i el seu Grup va advertir que no s'havien d'oblidar dels hotels; observa, però, que el grup proposant s'ha negat a incorporar-los, en coherència amb la seva defensa del lobby hoteler en el Pla d'Usos de Ciutat Vella. Posa de manifest que els va sorprendre aquesta demanda de regulació dels apartaments turístics per part del Grup del PP, atès que altrament havia establert diversos pactes amb el govern municipal que han permès la desregularització de l'activitat turística, prioritzant els interessos econòmics per sobre dels interessos ciutadans i veïnals i posa com a exemples el ja aprovat Pla d'Usos, la marina del Port Vell o la mateixa ordenança de terrasses. Remarca que el seu Grup sempre ha apostat per una regulació de l'activitat turística buscant l'encaix del turisme a la ciutat intentant minimitzar els seus impactes negatius. En aquesta línia, recorda que el juliol del 2012 el seu Grup va presentar una proposició a la comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient en què demanaven un pla especial per a la regulació dels habitatges d'ús turístic i un programa per al funcionament adequat d'aquesta mena d'allotjaments; tanmateix, el Grup del PP hi va votar en contra, malgrat que anava força en la mateixa línia que la que avui presenta, i aprofita per recordar que ICV-EUiA ja havia proposat fer plans especials. Finalment, posa de manifest que el Grup del PP proposa modificar el decret 159/2012 d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic que en regula l'ús, que prové de la llei Òmnibus, a la qual el PP va donar suport al Parlament de Catalunya. Consideren, en conseqüència, que la proposició palesa un exercici que gosaria qualificar de cínic, tenint en compte les actuacions precedents. No obstant això, afirma que valora molt positivament que, finalment, el Grup del PP reconegui la col·lisió i el conflicte de convivència que genera l'activitat turística, tot i que entén que hauria d'haver reaccionat abans, per la qual cosa emetran un vot d'abstenció. El Sr. Portabella diu que el seu Grup coincideix amb el nucli essencial de la proposició, i recorda que ja fa temps que tant en aquesta cambra com al Consell Comarcal han demanat que es persegueixin els allotjaments turístics de tota mena que no són reglats i que incompleixen la legislació i la normativa i, per tant, que practiquen l'instrusisme en el sector. Tanmateix assenyala que discrepen amb la proposició en un parell d'aspectes que, finalment, els porten a abstenir-se. En primer lloc, per la incongruència que significa que el Grup PP votés, l'abril passat, en contra d'una proposició del seu Grup que demanava el mateix que la que avui presenta. En segon lloc, justifica l'abstenció perquè entenen que la inspecció és essencial i, en aquest sentit, adverteix que la simplificació dels procediments en l'atorgament de llicències, si bé agilita els tràmits per iniciar una activitat econòmica, fa perdre capacitat reguladora de l'administració pública, que té com a finalitat donar garanties a la ciutadania que les activitats tenen les cobertures necessàries per donar un servei i no produir problemes. Observa, en aquest sentit, que si s'aplica una visió molt lliberal per a l'atorgament de llicències, però altrament no es disposa d'un cos d'inspecció suficient, finalment s'ha d'acabar reclamant. Conclou, per tant, que cal decidir en què vol intervenir l'Ajuntament, si en una regulació que permeti garantir a la ciutadania que els establiments que inicien la seva activitat s'emmarquen en la legalitat, o si, contràriament, es fa a l'inrevés: primer es posen en marxa sense massa traves, i en un parell d'anys ja s'ocuparan de comprovar com va. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 613 Entén, per tant, que s'hauria d'arribar a un acord que, d'una banda, protegís la ciutadania enfront d'activitats il·legals i que, d'altra banda, impedís l'endarreriment innecessari de la tramitació per part de l'administració. La Sra. Recasens destaca que el text de la proposició ha estat consensuat perquè el govern municipal comparteix el fons de la proposició. Diu que són conscients de l'èxit turístic de la ciutat, però també que hi ha el repte i la necessitat de trobar l'encaix i l'equilibri, a fi de fer un model turístic sostenible, entre l'èxit de la ciutat quant a l'atracció de visitants i els residents. Igualment, sabent que aquest èxit turístic ha generat nous fenòmens a la ciutat, entre els quals els habitatges d'ús turístic, han començant a actuar amb un pla de xoc impulsat pel Districte de l'Eixample a fi de garantir la convivència entre veïns i habitatges turístics millorant els protocols d'actuació, responent amb més celeritat i contundència a les queixes veïnals i, sobretot, actuant a priori sobre aquells que exerceixen sense llicència d'activitat, millorant protocols i endurint sancions. Així, des de la la Sala conjunta de comandament de la Guàrdia Urbana i la taula de policia administrativa, els agents amb formació específica comprovaran els sorolls provinents dels habitatges turístics i, si es confirmen, denunciaran els infractors. Afegeix que també s'actua proactivament quant a l'assessorament a les comunitats de veïns com a mesura preventiva a fi d'evitar la instal·lació de nous allotjaments turístics, modificant els estatuts per prohibir l'activitat en els immobles de veïns. Admet que si ja hi ha habitatges d'aquesta mena en una finca, la modificació d'estatuts no és aplicable i, per tant, caldrà un assessorament civil. Es refereix, també, a l'acord en el reconeixement que Barcelona necessita mecanismes propis de regulació d'allotjament turístic atesa la seva complexitat; per tant, les competències en aquesta matèria estan molt reglamentades i corresponen a la Generalitat, tot i que la Carta Municipal dota Barcelona de la possibilitat de fer una autorització expressa pel que fa a l'obertura de tota mena d'activitats econòmiques; de manera que, en el marc de la comissió sectorial d'ordenació turística, demanaran competències específiques per a la ciutat. Quant als plans especials, observa que requereixen garantir-ne l'interès general, de manera que no permeten actuar indiscriminadament. En referència a la demanda d'un pla de xoc d'inspecció, confirma que hi estan d'acord, però adverteix que caldran espais de negociació amb el govern central. Finalment, quant a la taxa turística, informa que han estudiat mecanismes per incrementar-la i garantir que cobreixi el cost del servei, però també buscant mecanismes per gravar la renovació anual dels permisos. El Sr. Fernández Díaz comença agraint els vots favorables del Grup de CiU i del PSC, així com l'abstenció d'UpB i d'ICV-EUiA. Entén que amb aquesta proposta donen una empenta per resoldre una de les qüestions actualment més controvertides a la ciutat com és la convivència a les escales de veïns i en barris derivades de l'afluència turística, desbordada en ocasions. Justifica la presentació de la proposició per donar resposta els veïns que pateixen a les seves finques l'aparició d'un seguit d'habitatges turístics, que generen molèsties importants. Recapitula que la proposta posa l'accent en quatre aspectes: llei, urbanisme, inspecció i drets. En el primer cas establint una nova normativa pròpia de la ciutat a fi de regular els allotjaments turístics; pel que fa a l'urbanisme, amb l'establiment de plans especials en els barris on s'hagi detectat més conflictivitat amb els usos turístics; la inspecció per garantir la convivència i, finalment, vetllant pels drets dels veïns informant-los dels drets que els assisteixen. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb set abstencions – emeses pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas, i també pels Srs. Laporta i Portabella– i trenta-tres vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern Municipal a: 1. Traslladar a la Comissió Sectorial d’Ordenació Turística de la Taula de Turisme, de la que forma part l’Ajuntament, la petició d’incloure a la Llei 13/2002 de 21 de juny de Turisme, el Decret 159/2012 de 20 de novembre d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic i la Llei 18/2007 de 28 de 614 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 desembre, del dret a l’habitatge, la necessitat de dotar un règim específic competencial per la ciutat de Barcelona i modificar el marc normatiu, a fi i efectes que l’Ajuntament de Barcelona pugui desenvolupar normativament l’aplicació d’aquestes Lleis en matèria d’allotjament turístic a la ciutat de Barcelona. 2. Iniciar, en un termini màxim de 6 mesos, la tramitació de Plans Especials a les zones de més impacte turístic que reguli les noves llicències per a l’activitat d’apartaments d’ús turístic, sempre que sigui per causes objectives i per raons imperioses d’interès general. 3. Aplicar un Pla de xoc d’Inspecció en el sector d’allotjament turístic il·legal i garantir el compliment de la normativa d’aquells que la tenen concedida. 4. Estudiar els mecanismes jurídics aplicables per tal de revisar a l’alça l’import de la taxa municipal de llicències per l’activitat d’habitatges d’ús turístic i d’establir la renovació anual de la mateixa. 5. Informar les comunitats de veïns dels drets als seus Estatuts i dels procediments a seguir per infraccions de les normatives i de la resposta municipal (tècnics i Guardia Urbana). Del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda instar al Govern municipal a: 1. Realitzar les inversions necessàries en equipaments socials per tal de: a) Donar continuïtat al pla de desenvolupament dels Serveis Socials Bàsics, amb la construcció de 5 nous Centres de Serveis Socials, atenent a criteris de cobertura poblacional i concentració d'indicadors de necessitat social. b) Ampliar la xarxa d'Equipaments Socials d'Infància, amb la construcció de 5 nous Centres Oberts i Casals Infantils. c) Donar continuïtat al Pla de Millora d'Espais i Casals de Gent Gran. 2. Realitzar les inversions necessàries en equipaments educatius per tal de: a) Construir 18 noves Escoles Bressol municipals amb l'objectiu de dotar a la ciutat de 1500 places addicionals de titularitat pública. b) Programar l'ampliació gradual de la xarxa de Centres de Formació Professional de titularitat municipal. c) Desenvolupar el programa municipal de Centres de Formació d'Adults, garantint dotacions pressupostaries suficients per a la posada en funcionament de nous centres als barris. 3. Realitzar les inversions necessàries en equipaments culturals de proximitat per tal de: a) Construir les biblioteques previstes en el Pla de Biblioteques. b) Completar el Pla de Fàbriques de creació. 4. Realitzar les inversions necessàries en equipaments de joventut, per tal de construir 8 Casals de Joves, 6 Espais Joves i 1 Punt d'Informació Juvenil, tots ells previstos al Pla d'Equipaments Juvenils de Barcelona. 5. Realitzar les inversions necessàries en polítiques d'habitatge, per tal de: a) Crear un nou programa d'ajuts complementaris per cobrir fins al 100% del cost de la rehabilitació d'edificis amb patologies estructurals o en situació de risc. b) Augmentar la dotació del programa d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors. c) Crear 1.000 nous habitatges públics de lloguer socials. d) Realitzar el canvi de règim de 1.000 habitatges protegits en construcció i/o en planejament per fer-los en règim de lloguer social. e) Construir 1.000 nous habitatges dotacionals. 6. Emprendre projectes d'intervenció als barris més fràgils de la ciutat en els àmbits comunitari i de l'espai públic: a) Posar en marxa 6 nous Plans de Desenvolupament Comunitari. b) Crear un programa d'actuacions estructurals de millora de l'espai públic, posant especial èmfasi en l'accessibilitat (instal·lació d'escales mecàniques i ascensors) i en projectes d'intervenció comunitària sobre els espais urbans. El Sr. Gomà comença la seva intervenció posant de manifest la situació inèdita que pateix la ciutat, amb un govern que no només està en minoria, sinó que governa en contra de la majoria; un govern aïllat en el terreny polític, social i territorial, que és incapaç d’obtenir suports per aprovar el pressupost i que està NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 615 tristament acomodat en la seva precarietat, tot i que aferrat a una agenda de govern al servei d’interessos privats i a una marca sense model. Posa en relleu que la Barcelona de l’1% té la seva millor garantia en l’alcalde Trias, condicionat per la seva parella ideològica, el PP, amb la qual van tancant grans acords privatitzadors, i posa com a exemple l’aprovació, avui mateix, de l’ordenança de terrasses al servei dels usos lucratius de l’espai públic. Recorda que el mes passat aquest Plenari va rebutjar el pressupost per al 2014 i va denegar la confiança al govern, de manera que la sessió va concloure amb el govern tocat i el pressupost enfonsat, per incapacitat, però també per manca de voluntat política. Igualment, destaca que els darrers mesos han assistit a la posada en escena de la retòrica de la mà estesa per part de l’Alcalde, que a la pràctica es tradueix en la qüestió de confiança, una actuació legal però que banalitza l’acció política municipal i evidencia la baixa qualitat democràtica del govern de la ciutat. Adverteix que el govern no podrà sortir del seu aïllament si persisteix a defensar un conjunt de polítiques ancorades en el dogma neoliberal contràries als barris i a les classes populars, injustes i sense cap mena de resultat en la lluita contra la crisi i en la creació d’ocupació. Ratifica que el seu Grup mai no s’ha resignat a confrontar aquestes polítiques, i encara menys han renunciat a construir alternatives en cada sessió de Plenari; en conseqüència, avui una vegada més en presenten una d’arrelada en els valors de la ciutat com a espai de justícia social i de ciutadania inclusiva; una alternativa oberta al diàleg i a la millora, necessària per sortir de la crisi amb cohesió social i urbana; amb sentit de projecte de ciutat i no només de Barcelona com a marca. Precisa, doncs, que es tracta de sis objectius, entre els quals un nucli de prioritats per la Barcelona dels barris i la solidaritat; l’aposta pels equipaments socials, per donar continuïtat al desenvolupament dels serveis socials bàsics i els d’infància; l’aposta per la inversió educativa, per les escoles bressol i per llançar un missatge de compromís a les més de cinc mil famílies que han quedat excloses; l’aposta per la cultura de proximitat; i el compromís amb el pla d’equipaments juvenils. Assenyala que es tracta, sobretot, de situar l’estat de benestar en el centre de les prioritats d’inversió municipal com a pedra angular de la ciutat de les persones, per la qual es postula l’Alcalde, però que, tanmateix, abandona en benefici de la mercantilització de la marca turística i per fer de Barcelona un aparador. Així, el seu Grup està per la ciutat de les persones i dels barris, que volen amb accessibilitat universal, amb plans comunitaris i amb habitatge digne i assequible per a tothom. Puntualitza que no estan proposant altra cosa que el desplegament del Pla d’habitatge vigent fins al 2016, que inclou dos mil habitatges nous de lloguer social i dotacionals; no demanen res més que l’acompliment de les proposicions aprovades per la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, entre les quals el programa públic que permeti cobrir el cent per cent del cost de la rehabilitació d’habitatges amb patologies estructurals, o la reactivació de les accions comunitàries. Admet que la proposició que presenten és alternativa, i que ho fan a fi que es palesin prioritats i maneres de fer radicalment diferents a les polítiques de privatització del govern municipal. Els demanen, per tant, que capgirin les seves prioritats i que deixin de posar en venda Barcelona i, altrament, que governin amb els veïns i veïnes dels barris. Igualment, els demana que entenguin aquesta proposició com l’oportunitat de superar el seu aïllament i per recuperar els vincles amb la ciutat real; per tant demanen al govern que no torni a aixecar un mur d’insensibilitat social en aquesta cambra i que doni suport a la proposició. La Sra. Moraleda remarca que fa molts anys que Barcelona va assumir el repte d’esdevenir una ciutat cohesionada i promotora d’oportunitats per a la ciutadania; per aquest motiu, els anteriors governs van situar les polítiques socials com a eix preferent de les seves actuacions, i remarca que sovint van ser menyspreades per alguns sectors. Destaca que el resultat d’aquesta manera de fer es va traduir en un gran esforç per consolidar un sistema de serveis i de recursos orientats al benestar de les 616 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 persones i a la cohesió social, i es felicita pel fet que van enfortir els sistemes generals de serveis socials i educatius. Addueix que en temps de crisi es fa imprescindible mantenir ferma la voluntat que la ciutat estigui cohesionada i que sigui inclusiva, atès que són moltes les famílies que pateixen dificultats, i a tall d’exemple es refereix a les dades dels anuaris del 2012 que reflecteixen que més de tres-cents mil ciutadans i ciutadanes estan en risc d’exclusió social a Barcelona, malgrat que ven arreu la seva imatge de ciutat rica i cosmopolita. Afegeix que aquests mateixos anuaris constaten que el nombre de llars on tots els membres estan a l’atur ha crescut considerablement, passant del 2,5% el 2006 a més del 8% el 2011. En conseqüència, avisa que polítiques orientades a prevenir la fractura social s’han de reforçar amb una intensitat que el govern actual no practica, com el seu Grup ja ha denunciat en moltes ocasions. Posa de manifest que, contràriament, la resposta a les demandes creixents de serveis es tradueix en retallades de les polítiques socials i en la paralització dels equipaments que han de donar resposta a les necessitats per part dels governs de l’estat i de la Generalitat. Adverteix que cal actuar contra les desigualtats garantint la millora dels equipaments, dels serveis i de les prestacions com la millor resposta que Barcelona pot donar com a capital de Catalunya i, per tant, demanen al govern municipal que enforteixi les polítiques d’inclusió i que es mantinguin les inversions en obres públiques, especialment en els barris que més ho necessiten. Remarca que la solvència d’aquesta administració els ho permet i, en conseqüència, avança que el seu Grup donarà suport a la proposició. El Sr. Bolaños posa de manifest que, en llegir l’enunciat de la proposició, no acaba d'entendre si allò que planteja és el programa electoral d’ICV-EUiA o una carta als Reis Mags. Entén que, d'entrada, la proposició hauria de fer referència al cost del que demanen, ja que no fer-ho és una irresponsabilitat. En segon lloc, observa que, es tracta de les mateixes al·legacions que el grup del Sr. Gomà va fer al pressupost per al 2014. En conseqüència, entén que allò que pretenen és endeutar l'Ajuntament. No obstant això, subscriu algunes de les actuacions que plantegen com ara la construcció de cinc nous centres de serveis socials; però discrepen quant a les escoles bressol, perquè entenen que la concertació de places aporta la mateixa qualitat i resulta molt més barata per a l'administració. En referència a l'habitatge social, confirma que estan d'acord amb què cal augmentar-lo, però entén que la proposta d'ICV-EUiA en aquest aspecte no és realista; i coincideixen amb què el dret de superfície s'ha de destinar a lloguer social. Afegeix que no estan d'acord amb la demanda de construir l'any vinent vuit casals de joves i sis espais joves perquè no ho consideren una prioritat. En conseqüència, addueix que consideren la proposició irrealitzable, poc rigorosa i, per tant, avança que hi votaran en contra. El Sr. Laporta observa que la proposició és molt semblant a la que va presentar UpB sobre escoles bressol, en conseqüència, diu que estan absolutament d'acord amb les propostes d'inversió en àmbits tan essencials com els equipaments socials, educatius, culturals, de joventut o de polítiques d'habitatge i d'espai públic. Afegeix que el seu Grup encara aniria més enllà quant a la rebaixa de les ràtios dels centres escolars, prioritzar la construcció de les escoles que estan en barracons, potenciar la formació professional, o fer les fàbriques de creació en els districtes que encara no en tenen, i impulsar els habitatges públics de lloguer social. Malgrat això, diu que està convençut que poden trobar punts d'acord i de consens sobre les inversions que calen a la ciutat. Fa notar al Grup proposant que es tracta d'un programa d'inversions alternatiu, que toca tots els eixos d'actuació bàsics de la ciutat: educació, serveis socials, cultura, habitatge i espai públic, i entén que el debat ultrapassa el d'una simple proposició, de manera que entenen que fóra més escaient en un debat pressupostari o en el del PAM. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 617 Fa notar al Sr. Bolaños, que titlla d'irresponsabilitat presentar un pla com aquest sense pressupostar, que al seu parer allò que realment és irresponsable és prorrogar els pressupostos de la Generalitat, fet que provocarà una minva dels ingressos del govern del país que es podrien destinar a projectes socials; o les retallades que fa el govern del PP en polítiques socials, i l'impagament a la Generalitat. En aquest sentit, i atès que estan plenament d'acord amb el contingut de la proposició, que no pretén altra cosa que aplicar el Pla d'equipaments, avança que el seu Grup hi votarà favorablement. El Sr. Forn assenyala que coincideixen amb què la ciutat necessita inversions en equipaments socials, educatius i culturals, així com també desenvolupar polítiques d'habitatge i plans d'intervenció en tots els barris. En conseqüència, fa avinent que durant el mandat, malgrat el context econòmic complicat, s'està esmerçant un bon paquet d'inversió en aquests àmbits, com ara dues noves fàbriques de creació, que s'han incorporat a les vuit existents; tres biblioteques noves al Clot, el Camp de l'Arpa i Trinitat Vella, la Joan Maragall a Sant Gervasi, que obrirà el 2014, i la Comtes de Bell-lloc que ja està programada. Afegeix que han posat en marxa vint- i-vuit escoles bressol i han incrementat en més d'un miler el nombre de places; igualment, han augmentat els ajuts a l'habitatge, alhora que treballen per ampliar el parc públic, així com també destaca que s'ha produït un increment anual importantíssim en el pressupost destinat a serveis socials i, en conseqüència, fa avinent que poden estar d'acord amb moltes de les accions que planteja la proposició. Continua dient que a 1 de gener de 2014 es posarà en marxa un pressupost expansiu de gairebé dos mil sis-cents milions d'euros que ajudarà al blindatge de les polítiques socials, que permetrà una inversió de més de quatre-cents vint-i-sis milions d'euros i que prioritza la despesa en els àmbits de l'atenció a les persones i la reactivació econòmica. En conseqüència, fa avinent que no poden acceptar ni donar suport a una proposició que qualifica de "brindis al sol", que no està ben argumentada ni quantificada econòmicament. No obstant això, li reitera la invitació a asseure's a parlar seriosament de les prioritats inversores per a la ciutat. El Sr. Gomà replica al Tinent d'Alcalde que discrepen radicalment amb la valoració del pressupost que acaba de fer, atès que la realitat és que aposta per les privatitzacions i la mercantilització del patrimoni públic, enfonsa la inversió social en els barris, amb un 57% per sota de la mitjana del mandat passat; igualment, entenen que el pressupost consolida les retallades educatives ja que no es crea ni una sola plaça pública nova a les escoles bressol per primera vegada en molts anys. En referència a l'habitatge públic, i deixant de banda l'operació de privatització dels aparcaments, remarca que no arriba ni a vuit milions d'euros d'inversió pública directa, cosa que fa impossible garantir les necessitats d'habitatge social, altrament, destaca que el pressupost injecta inversió en els barris benestants de la ciutat. Posa de manifest que la possibilitat que Barcelona surti de la crisi sense fractures territorials i socials no està ni al passeig de Gràcia, ni a la zona alta de la Diagonal, sinó a barris com La Marina, el Besòs, la Trinitat Nova o Bon Pastor, que són precisament els barris on s'ha enfonsat la inversió inclosa en el pressupost. Fa notar que la proposició recull inversions socials que ja van presentar en anteriors ocasions i que, indefectiblement, els han votat en contra, aixecant un mur d'insensibilitat i desconnexió amb les necessitats reals de la ciutadania. Entén que la proposta que avui els fan és factible, però sobretot és necessària davant les polítiques del govern que, no només són injustes, sinó inútils i sense resultats atès que l'atur a Barcelona continua creixent, sobretot el juvenil, el de llarga durada. Acaba la seva intervenció parafrasejant les paraules de Teresa Crespo, presidenta del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat, qui diu que Barcelona hauria de distingir-se per ser una ciutat inclusiva; i que les situacions de pobresa severa que sofreixen avui les famílies sense cap ingrés, amb tot tipus de privacions i dèficits socials i econòmics fan que bona part de la 618 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 població se senti molt lluny dels congressos, dels creuers i dels casaments sumptuosos, que barra el pas i que s'imposa a la ciutat inclusiva, de la solidaritat amb les persones i de la dignitat dels barris. El Sr. Bolaños vol deixar ben clar que el seu Grup no pot votar una proposta irresponsable, atès que ni tan sols valora econòmicament tot allò que proposa; i entén que no és possible fer un llistat llarguíssim d'actuacions sense dir com i d'on es pensen pagar. Quant a la intervenció del Sr. Laporta, entén que UpB no és el grup més legitimat per parlar d'irresponsabilitat, sobretot quan el seu líder els amenaça amb una vaga general d'una setmana per aturar l'economia catalana. El Sr. Laporta replica a les al·lusions del Grup del PP que el seu fonamentalisme ideològic el fa estar en un estat permanent d'exaltació. Es ratifica, tanmateix, en què el govern del PP és el de les retallades, dels impagaments, la irresponsabilitat i el discurs contradictori amb la pràctica. El Sr. Forn observa que el Sr. Gomà no vol ni sentir parlar de pactes amb el govern municipal, però altrament presenta un pla d'equipaments amb noves inversions que vol que li sigui acceptat i, si no és així, els acusa de no voler-los escoltar. Li demana coherència i li pregunta on era quan els van oferir la possibilitat de pactar i consensuar el PAM; contràriament, abans que el presentessin, ICV-EUiA i ja va anunciar que no el votaria; igualment, li recorda que abans de presentar el pressupost, ja van anunciar que no el pactarien amb el govern de la ciutat. Remarca que aquesta és la manera d'actuar del Grup d'ICV-EUiA que avui els ha fet perdre la proposició, i que el situa en una situació d'aïllament per voluntat pròpia, atès que sempre s'han negat al pacte i a la negociació. Sospita, doncs, que se senten confortables en aquesta tessitura; però li recorda que l'oposició també ha de triar prioritats, i no pas instal·lar-se en la demagògia. Acaba demanant al Sr. Gomà que els doni una xifra del cost de les actuacions que proposen i d'on pensen que es poden treure els diners. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-dos vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Rognoni, i també pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, i divuit vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. S’incorpora a la sessió la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional Del Grup Municipal d'Unitat per Barcelona Única. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Manifestar el suport de l'Ajuntament de Barcelona a la celebració el dia 9 de novembre de 2014 del Referèndum que consultarà, en els termes acordats i amb la pregunta majoritàriament pactada, al poble de Catalunya. 2. Instar el Govern municipal a col.laborar amb el Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya per tal de fer possible el Referèndum sobre el futur polític de Catalunya. El Sr. Portabella posa de manifest, en començar, que els regidors d'ERC i de Democràcia Catalana d'aquest ajuntament, UpB, es feliciten per poder presentar avui aquesta proposició en el Plenari, atès que el sol fet de poder-ho fer significa un pas endavant per al país. Dit això, assenyala que la proposició pretén donar suport a l'acord polític sobre la data i la pregunta que sis forces polítiques parlamentàries han assolit fa pocs dies. Remarca que aquest acord polític, d'ampli espectre, demostra amb claredat una posició ferma a favor de convocar un referèndum a Catalunya perquè els catalans i les catalanes puguin decidir el seu futur. Justifica la presentació de la proposició en aquesta cambra perquè consideren que l'ajuntament de Barcelona, com a capital de Catalunya, ha de liderar a escala NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 619 municipal la voluntat que el referèndum se celebri, i que s'ha de comprometre amb les entitats i associacions favorables a la convocatòria a fi de facilitar-ne la realització. Fa avinent que atesa la insatisfactòria situació institucional entre Catalunya i Espanya, que també és traslladable a l'àmbit social, econòmic, cultural, lingüístic i polític, és imprescindible que mani la democràcia. Així, entenen que l'esperit democràtic ha de significar un sí a aquesta proposta que avui presenten, ja que si el 84% de la població de Catalunya demana una consulta és molt difícil negar-li el dret a votar, sobretot quan la pregunta que s'ha acordat permet votar tothom. Subratlla, però, que la principal virtut de la pregunta és el criteri mitjançant el qual s'han de dirimir les diferències i les discrepàncies entre Catalunya i Espanya, a les urnes. Així doncs, la proposta que presenten reflecteix la voluntat de donar suport a una data, una pregunta i a una manera d'actuar profundament arrelada al país, que és que tothom pugui expressar com ha de ser la relació política futura entre l'estat espanyol i Catalunya. El Sr. Colomé enceta la seva intervenció refermant-se en què, novament, el Grup d'UpB presenta una proposició de ciència-ficció. Entén que el Plenari municipal no és el lloc adient per fer el debat que proposen, i recorda que el Parlament de Catalunya encara no ha aprovat la Llei de consultes. Així doncs, observa que els demanen que donin suport a una consulta, no pas a un referèndum, que no se sap si se celebrarà, atès que encara no ha estat convocada. En conseqüència, recomana al Grup d'UpB que torni a presentar la proposició quan tinguin la certesa que la consulta estigui convocada. Fetes aquestes reflexions prèvies, entén que amb la proposició el Grup del Sr. Portabella ha demostrat la diferència entre un polític i un estadista, perquè més que no pas de consulta s'hauria de parlar d'enquesta. Així, referint-se a la doble pregunta de l'enquesta, observa que no queda clar quina mena d'estat es proposa per a Catalunya, si federal, confederal o autonòmic. Remarca que la primera opció i la tercera són possibles en la marc de la Constitució, però la segona no, ja que la clau resideix en qui ostenta la sobirania, que en aquests moments no resideix en el Parlament de Catalunya. Quant a la segona pregunta, que anomena pregunta-filtre, entén que abona en la confusió entre el dret a decidir i el dret a l'autodeterminació. En conseqüència, diu que la pregunta de l'enquesta és de nul rigor científic, alhora que també és un error polític, atès que s'hi expressa una opinió com en tota enquesta. Es pregunta, doncs, on és el diàleg entre governs; si es pretén el pacte per la via de la imposició; si la pregunta sobre la voluntat de tenir un estat independent és la manera adient d'iniciar una negociació; si hi ha una delegació competencial per convocar un referèndum amb una pregunta que permet totes les interpretacions possibles del resultat. Pregunta, també, si consideren que és més important votar, malgrat que no hi hagi cens, que no pas el resultat que se n'obtingui, de la votació; i reitera la pregunta de si consideren que Catalunya és una colònia d'Espanya. Diu que, en la seva opinió, el debat ha de girar en l'encaix de Catalunya amb Espanya, i afegeix que tots ja saben què opinen els tres blocs: unionistes, secessionistes i federalistes; i remarca que el PSC s'inscriu en el darrer. En referència a la data, diu que tothom és conscient que no hi haurà consulta, i el mateix Oriol Junqueras ha expressat que hi haurà eleccions abans que consulta; i sospita que la data en què es faran serà el 9 de novembre de 2014. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest la dificultat dels moments que estan vivint, una situació de greu crisi econòmica i social, a la qual s'hi afegeix una crisi d'estat, que lluny de resoldre problemes agreuja una situació en què tot apunta que el 2014 serà l'any en què, finalment, es començarà a reactivar l'economia i es crearà ocupació. Addueix que hi ha qui ha vist en la crisi econòmica una oportunitat de negoci, i en aquest cas una oportunitat per a la independència. En conseqüència, creu que la pregunta que cal formular no és la que se'ls proposa per a la consulta, sinó quan i com Barcelona i Catalunya, amb Espanya, poden sortir plegades de la crisi, atès que dividides es poden enfonsar alhora. 620 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Adverteix, doncs, que l'adversari de Catalunya no és l'estat espanyol, sinó la crisi econòmica. Posa de manifest que els àmbits que propugnen la independència ignoren que cada vegada són més interdependents; que els problemes reals depenen de tots, atès que es poden resoldre molt millor que si actuen per separat i, a més, podran fer moltes més coses i millor. Entenen que la proposta que presenta UpB és una trampa, apreciació que justifica perquè el nom no fa la cosa, i observa que la primera de les dues preguntes de la consulta admet tantes interpretacions que, ella sola, requeriria altres consultes. Quant a la segon pregunta, diu que també en necessitaria a fi d'aclarir la diversitat d'interpretacions que requeririen els percentatges obtinguts per donar validesa a considerar majoritària l'opció independentista. Conclou, doncs, que es tracta d'un desgavell constant instal·lat en una il·legalitat manifesta. Igualment, recorda a aquells que apel·len al dret i al reconeixement de la secessió i el dret a l'autodeterminació, que les Nacions Unides únicament reconeixen aquest dret en situacions extremes, com ara quan a un poble li és negada la possibilitat de votar, quan es tracta d'una colònia o d'un poble oprimit, quan un poble està subjecte a ocupació militar estrangera, o es produeix una violació sistemàtica dels drets humans, i entén que resulta ben evident que aquesta no és la situació en què es troba Catalunya, ja que la realitat del país no és comparable per reclamar el dret a la secessió o l'autodeterminació, perquè ni Espanya és metròpoli, ni Catalunya és una colònia de ningú. Opina que la convocatòria de la consulta és una gran irresponsabilitat, i suposa que alguns han emprés una fugida insòlita cap a enlloc, i entén que en són conscients; conscients de la il·legalitat de separar Catalunya d'Espanya i excloure els catalans d'Europa, amb els greus riscos afegits que això comportaria per a l'economia i el benestar social. I avisa que el dret a decidir té la conseqüència de la divisió de la societat catalana. Altrament, afirma que per al seu Grup la prioritat és sortir de la crisi, preguntar- se com i quan; si es podran pagar les hipoteques o si es trobarà feina; si s'arribarà a final de mes; si es mantindrà la qualitat de l'educació i de la sanitat; o si es podrà garantir la seguretat als barris. Diu que tot això no és incompatible amb reconèixer que han de millorar coses en les relacions de Catalunya amb Espanya. Acaba manifestant que més Catalunya no significa menys Espanya, com tampoc millor Catalunya és negar la realitat espanyola. Altrament, proclama que per al seu Grup sentir-se catalans és la millor manera de sentir-se espanyols i, per això, el seu Grup votarà no a la proposició, un no a la independència, al qual afegeixen un sí a Catalunya i un sí a Espanya. La Sra. Ribas avança el vot favorable del Grup d'ICV-EUiA, que justifica, en primer lloc, perquè la convocatòria i la pregunta sorgeixen de l'acord d'una gran majoria, i perquè recull la voluntat de bona part de catalans i de catalanes, ja siguin autonomistes, federalistes o independentistes, amb la convicció que Catalunya ha de decidir. Afegeix que cal situar en aquest mateix marc la proposta de llei per delegar a la Generalitat la competència per autoritzar, convocar i celebrar el referèndum. En segon lloc, defensa el vot afirmatiu perquè la pregunta proposada permet pronunciar-se tothom en funció de les seves conviccions; així doncs, per exemple, permet votar a un independentista com el Sr. Portabella i a una federalista com ella mateixa, i fins a partidaris de l'statu quo de la recentralització. Remarca que d'allò que es tracta és d'exercir el dret a decidir, de practicar la democràcia i reconèixer el poble català com a subjecte polític, com ja el reconeix amplíssimament la societat catalana, i que il·lustra amb el comunicat fet per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona en suport de la consulta, en què diu que treballaran per la unitat de la seva gent, diversa en la seva parla i els seus orígens, sota l'ensenya que sempre han defensat de llibertat i d'autodeterminació del poble. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 621 Posa de manifest que el procés de la consulta ha d'endegar un debat sobre el model d'estat que volen per a Catalunya, no només en relació a Espanya, sinó també econòmic i social; insisteix que volen decidir-ho tot. Remarca que dins del procés de construcció nacional encara queden molts aspectes per debatre, i confirma que la seva formació política continuarà treballant per un país republicà i democràtic, basat en la justícia social i la igualtat de gènere, vertebrat per la solidaritat i adequat als límits mediambientals del territori. Afegeix que continuaran sent bel·ligerants contra les retallades, la privatització dels serveis públics i el desmantellament de l'estat de benestar; tanmateix, són conscients que ara toca que el poble de Catalunya hi digui la seva i que guanyi la democràcia. El Sr. Forn posa de manifest que l'ampli acord per a la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya, amb una pregunta clara i inclusiva i una data consensuada, suposa una fita històrica i un repte democràtic de primer ordre. Observa que el debat i la votació en el Plenari del Consell Municipal de Barcelona vol ser el símbol clar i inequívoc de la capital del país a favor d'un procés imparable que ha de culminar el 9 de novembre de 2014 dipositant un vot en una urna. Remarca que, durant els darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació de l'estat espanyol per encaixar-hi Catalunya, sense haver de renunciar ni a les legítimes aspiracions nacionals, a la voluntat d'autogovern, ni a la seva continuïtat com a nació. Altrament, els intents frustrats per aconseguir aquest encaix, i les respostes negatives reiterades han conduït Catalunya a una via sense recorregut que ja està totalment esgotada. Ara Catalunya es troba davant d'una oportunitat que només es presenta un cop cada moltes generacions, i una sòlida majoria del país ha proclamat que les coses no poden continuar com fins ara. Recapitula que el juliol passat es van adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i avui, com no podria ser d'altra manera, donen suport a l'acord sobre la pregunta i la data de la consulta. En aquest sentit, ratifica que la capital de Catalunya vol tenir un paper actiu i protagonista en un procés que té com a objectiu últim la construcció d'un país millor. Posa de manifest que els governants d'Espanya els observen amb recel i fent oïdes sordes, mentre la immensa majoria de ciutadans de Catalunya esperen amb il·lusió i esperança, i assegura que no decebran el clam d'un poble que vol votar el seu futur. Remarca que la consulta significa una oportunitat de refermar el seu compromís amb la democràcia, la pau i amb Europa, i la solució és passar per les urnes, perquè votar no és un problema jurídic, sinó la solució política i democràtica als anhels que la gent ha expressat al carrer. Confirma que se senten molt acompanyats i recolzats, i sense por de mirar al futur, i que Catalunya té una capital que treballarà constructivament al seu costat per l'èxit d'un procés que, en el seu cas, acaren amb la màxima ambició. Assenyala que tot aquell qui vulgui un canvi d'status polític de Catalunya el podrà votar, i els qui vulguin que el canvi sigui cap a un estat independent també ho podran fer. Es pregunta, doncs, qui té por de votar, i diu que allò que fa autèntica por és seguir com fins ara, i no pas donar la paraula a la ciutadania de Catalunya; en aquest sentit, fa avinent que la consulta deixa que Catalunya sigui protagonista de la seva història, i posa la política en el centre del debat públic. Avança que no té intenció d'alimentar cap tesi apocalíptica, altrament diu que Barcelona farà pedagogia aquí i fora, en positiu i de manera constructiva, atès que no hi ha res més atractiu que un país que demana pacíficament exercir el seu dret a votar. Insisteix que cal explicar sense complexos que el país està viu i que vol parlar, i assegura que no deixaran que una falsa cotilla constitucional aturi les aspiracions de tot un poble; la confrontació la busquen els qui tanquen la porta i es neguen a parlar; així, mentre els governants d'Espanya resten inamovibles, Catalunya no pensa renunciar a fer el seu camí, i confia que cada vegada se sumi més gent al trajecte. 622 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Sr. Portabella enceta el seu segon tornpreguntant si consideren que el fet de votar es converteix en un problema democràtic o si, altrament, allò que és un realment un problema democràtic és no deixar votar. Posa de manifest que la diferència rau en negar la votació a fi de canviar una legislació existent en què no es creu, i això ho justifiquen al·legant que cap constitució permet el dret a l'autodeterminació, cosa que no és certa, i a fi de justificar-ho cita l'article setè de la constitució portuguesa que reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació i la independència, així com el desenvolupament i el dret a la insurrecció contra totes les formes d'opressió. Cita també la constitució del Brasil, que en el seu article quart expressa que la república federativa de Brasil es regeix en les seves relacions internacionals pels principis següents: independència nacional, prevalença dels drets humans, autodeterminació dels pobles, no-intervenció, igualtat dels estats, defensa de la pau, solució pacífica als conflictes, repulsa al terrorisme i al racisme, cooperació entre els pobles per al progrés de la humanitat i concessió d'asil polític. Es refereix, també, a un dictamen de la Cort Internacional de Justícia, del 2010, que diu que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica d'un poble part d'aquest estat, preval sempre la voluntat democràtica. Igualment, esmenta un altre article del dictamen en què es declara que en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la llei que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta voluntat la que crea o modifica la legalitat vigent. Entén, en conseqüència, que el problema rau en què l'estat no vol deixar votar Catalunya, i que ho intenta justificar amb arguments de caire democràtic. Remarca que això, però, no convenç ningú, i que significa un menysteniment polític de primera magnitud no fer cas a les majories socials i polítiques de Catalunya que volen votar. Igualment, qualifica de ciència-ficció fer cas omís a la mobilització sostinguda des de fa tres anys de milions de persones al país. Insisteix si és que no s'adonen que són els governants els qui han de respondre les demandes de la població, i que són ells qui passaran pel filtre de la història; si no s'adonen que quan hi ha una proposta que uneix el 84% de la població, això significa clarament que ateny tot el país. Pregunta, doncs, si no s'adonen de les conseqüències d'enfrontar Constitució amb el dret democràtic de milions de persones. S’aprova la proposició amb contingut de declaració institucional en debat amb el vot en contra dels Grups Municipals Socialista i del Partit Popular i el vot a favor dels Grups Municipals de Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Unitat per Barcelona. c) Precs Del Grup Municipal Socialista Pc 1. Que abans del proper episodi de contaminació es convoqui la Taula de Qualitat de l'Aire i que s'estableixin mesures concretes a aplicar davant d'aquests fets. El Sr. Martí Grau, que formula el prec, el justifica arran del període recent de contaminació atmosfèrica a la ciutat, que va provocar, fins i tot, l’activació de l’alerta de risc sanitari. Fa avinent que la ciutat disposa d’un pla de qualitat de l’aire, promogut pel govern municipal, al qual el seu Grup va donar suport malgrat que van posar en relleu la manca d’ambició quant a rebaixar els nivells de contaminació a mitjà i llarg termini, atesa la inexistència de mesures concretes i d’actuacions radicals davant d’aquesta situació. En aquest sentit, remarca que la UE els reclama que el 2015 compleixin amb els nivells que estableix, tot i que al pas que van sospita que difícilment els podran assolir. Precisa que el prec demana la convocatòria de la Taula de Qualitat de l’Aire i que s’enceti el debat a fi de disposar d’un protocol d’urgència que actuï sobre les causes i no només sobre els efectes, de manera que cal incidir en aspectes com la NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 623 restricció del trànsit, o limitar la generació de contaminació causada per les grans estructures aeroportuàries mitjançant un dispositiu que es pugui activar eficaçment en episodis com el que acaba de passar la ciutat. El Sr. Alcalde recorda que els episodis de contaminació atmosfèrica són periòdics i remarca que, des de fa anys, en comptes d’augmentar, disminueixen. Destaca que la Taula de Qualitat de l’Aire té un programa de mesures concretes, i que es reuneix amb una periodicitat de tres cops l’any, la propera vegada el gener de 2014 a fi d’estudiar l’episodi de contaminació que s’acaba de produir i valorar quines mesures ha d’anar prenent. Dit això, puntualitza que no s’ha llançat una alerta sanitària, sinó una prealerta, ja que mai s’ha arribat als 400 micrograms per metre cúbic que és la xifra que activa l’alerta. El Sr. Martí Grau diu que és plenament conscient que s’han produït altres episodis de contaminació arran de factors existents a la ciutat com ara les fàbriques dins l’àmbit urbà, que ara han estat substituïts per factors com el trànsit de vehicles i la intensitat d’algunes infraestructures que, sortosament d’altra banda, generen activitat econòmica. Per tant, adverteix que cal una necessària transició cap a un sistema energètic més sostenible ambientalment, i tot un conjunt d’actuacions paral·leles. Admet que no han passat de la xifra de 400 micrograms per metre cúbic, xifra que no hauria activat una alerta sinó un estat d’emergència. Insisteix, doncs, que l’alerta s’ha produït i no només per raons sanitàries. Conclou que allò que demana a l’Alcalde és més ambició a curt termini aplicant instruments per rebaixar l’efecte de la contaminació atmosfèrica quan la situació meteorològica ho recomani, i a llarg termini actuant amb més decisió. El Sr. Alcalde observa que d’aquests assumptes cal parlar-ne amb precisió. Així, reitera que hi ha prealertes i alertes, i que les darreres s’activen a partir de la xifra que ha esmentat abans; altrament, adverteix al Sr. Martí Grau que si diu una cosa per una altra acaba creant confusió i alarma. Assegura que prenen les mesures que calen, entre les quals esmenta l’ampliació de voreres per disminuir l’espai per al trànsit de vehicles; potencien el transport públic, àmbit en que destaca la xarxa ortogonal d’autobusos; o l’aposta per un conveni entre el Port i Gas Natural per al desenvolupament del gas natural liquat com a combustible per al transport marítim. Remarca que quan s’adapten aquesta mena de mesures durant un període de quinze o vint anys s’acaba capgirant la situació. Del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA Pc 2. Que el Govern municipal impulsi els canvis reglamentaris necessaris per garantir que als museus públics de la ciutat no es pugui tancar l'accés al públic per realitzar activitats privades. El Sr. Gomà fa avinent que el prec, que té un sentit constructiu, demana els canvis reglamentaris necessaris per garantir que no es tanqui l'accés de la ciutadania als museus públics de Barcelona arran de la celebració d'activitats de caire privat. Precisa que parlen de tancament de l'accés als museus, no pas de posar determinats espais al servei de la ciutadania fent compatible aquesta activitat de caràcter privat amb el funcionament de l'equipament. Per tant, demanen una reglamentació que estableixi, d'una banda, que el règim d'obertura i de tancament d'un museu no es pot comprar amb diners i, d'altra banda, que el dret d'accés del públic ha de prevaldre sobre l'ús privatiu. Insisteix, doncs, que cal preservar un model de museus públics oberts a tothom i garantir que mai no es tornarà a produir el que acaba de passar al MNAC durant el dia i la nit del 7 de desembre d'enguany; que mai més un magnat podrà comprar el tancament d'un equipament públic per fer-hi una festa d'ostentació de riquesa. El Sr. Alcalde avança que no li acceptarà el prec perquè considera que els museus han de tenir capacitat d'actuació en determinats moments, tot i que admet que el tancament ha de significar un fet excepcional com va succeir la data 624 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 esmentada. Considera, però, que restringir això és limitar la possibilitat dels museus, atès que aquesta celebració concreta ha permès al MNAC no fer dèficit enguany. El Sr. Gomà discrepa absolutament amb el plantejament de l'Alcalde, i diu que no és equiparable que els museus de la ciutat puguin posar espais determinats a disposició de la ciutadania per a ús privat, amb el fet que es tanqui completament l'equipament per a una festa privada. Addueix, en conseqüència, que o bé l'Alcalde no ha entès el prec, o que si l'ha entès, li ha donat una resposta del tot refusable, ja que no es pot retallar substancialment el finançament dels museus, posant-los en una situació en què l'única sortida sigui vendre's a un multimilionari. Tot seguit, pregunta a l'Alcalde quina taxa es va aplicar per al tancament del MNAC i amb quin marc normatiu –tal i com s'aplica per al lloguer de la Sala Oval–, i per quin àmbit de decisió va passar. Fa avinent, en aquest sentit, que estan convençuts que no existeix preu públic per al tancament total de l'equipament, i que ni la permanent ni el plenari del patronat del MNAC va adoptar la decisió, de manera que tot plegat s'ha fet amb opacitat i irregularitat. Insisteix, doncs, que demanen regulació, transparència, i la defensa dels museus públics al servei de la ciutadania. El Sr. Alcalde observa que les argumentacions del Sr. Gomà no deixen de ser curioses, atès que quan la seva formació tenia responsabilitats de govern va portar els museus públics a una situació límit de catàstrofe econòmica. Altrament, diu que ara tenen la possibilitat que aquests espais puguin aixecar el cap amb determinades activitats remunerades, tot i que admet que el tancament total del dia 7 de desembre és excepcional, com també ho és el pagament de 205.000 euros que donen la possibilitat al MNAC de comprar alguna obra per al seu fons, d'equilibrar el seu pressupost, o que es puguin fer gran quantitat d'accions socials com ara obrir el MNAC gratuïtament els dissabtes per la tarda, o impulsar programes que fomenten l'èxit educatiu a la Sala Oval. Diu que està d'acord amb què no es pot mercantilitzar tot, però no ho està amb perdre l'oportunitat que se'ls ha presentat que, d'altra banda, fan tots els museus del món, i posa com a exemple la celebració de la final de la Champions al Museu d’Història Natural de Londres. No s’accepta el prec en debat. Pc 3. Que el Govern municipal reconegui el dret del personal que treballa a l'Ajuntament de Barcelona a cobrar la part meritada de la paga extra de l'any 2012, que negociï amb els representants dels treballadors i treballadores la forma i data de pagament d'aquesta paga per tal de minimitzar l'impacte sobre les finances municipals, i que paralitzi el termini de prescripció de la part no meritada de la paga, subjectant-se al que pugui sentenciar el Tribunal Constitucional o al que a Dret procedeixi. El Sr. Gomà presenta el prec en defensa dels drets laborals i retributius dels treballadors i de les treballadores municipals. Precisa que l'arrel del problema està en el decret-llei 20/2012, que estableix la reducció retributiva de la totalitat de les quantitats corresponents a la paga extraordinària de 2012. Remarca que aquest precepte infringeix l'ordenament jurídic i topa frontalment amb els principis d'irretroactivitat de la norma i de seguretat jurídica, en la mesura que pretén deixar sense efecte el dret a cobrar la part meritada de la paga extra de desembre. En aquest sentit es refereix a les diverses sentències del contenciós i de tribunals superiors de justícia de diverses comunitats autònomes favorables a abonar la part corresponent a la paga extra del 2012; així com també a acords de referència entre les administracions i els sindicats com el que s'ha assolit a la Diputació de Barcelona. En conseqüència, plantegen en aquest prec que l'Ajuntament reconegui el dret a percebre la paga en la quantitat corresponent a cada col·lectiu; que s'obri una negociació amb els sindicats per establir la forma i la data de pagament a fi de NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 625 minimitzar l'impacte en les finances municipals; i que es paralitzi el termini de prescripció de l'acció per reclamar, vinculant-ho a allò que pugui sentenciar el TC. Posa de manifest que el govern municipal no s'ha tancat a la reclamació, però tampoc no s'hi ha compromès i, per tant, avui els demanen un compromís explícit de garantia dels drets retributius del personal de l'Ajuntament. El Sr. Forn ratifica que l'arrel del problema és el reial decret 20/2012, i que l'Ajuntament, a fi de minimitzar l'impacte de la mesura, el 29 de novembre de 2012 va acordar amb els representants dels treballadors la possibilitat de sol·licitar l'avançament voluntari de la paga extraordinària, i que es cobrés, només amb una setmana de retard, a partir del 2 de gener de 2013. Remarca que la mesura tindrà vigència fins que el govern de l'estat, mitjançant la Llei de pressupostos, fixi la destinació definitiva de la paga extra de desembre de 2012. Quant a la suspensió, apunta que s'han produït diversos pronunciaments d'àmbits i d'instàncies judicials i institucionals que qüestionen l'abast i la procedència de l'aplicació íntegra de la mesura suspensiva; a conseqüència d'aquesta controvèrsia, la representació dels treballadors i treballadores municipals, tant del personal laboral com del funcionari, han presentat reclamacions formals per a l'abonament de la part de la paga. Assenyala que el posicionament de l'Ajuntament, d'acord amb les opinions dels serveis de recursos humans i els jurídics i la Intervenció, ha estat que, atesa l'existència de diverses qüestions d'inconstitucionalitat plantejades davant del TC, per raons de prudència i de legalitat, aquest ajuntament esperarà la resolució judicial, o algun canvi de posició per part del govern de l'estat mitjançant alguna modificació legal. Afegeix que també s'ha consultat a les direccions de funció pública de l'estat i de la Generalitat; igualment, fa avinent que s'ha rebut la comunicació de la Federació de Municipis de Catalunya que informa que el Secretari d'estat, el Sr. Beteta, ha recordat que el decret 20/2012 és d'obligat compliment per a totes les administracions públiques; igualment, el Secretari d'estat especifica que qualsevol actuació unilateral per part d'aquestes institucions serà recorreguda per l'administració de l'estat per incompliment del reial decret. Afegeix que el 2 de desembre, la mesa general de negociació del personal funcionari i laboral ha anunciat que no es farà efectiva la part proporcional de la paga extraordinària corresponent al desembre de 2012. Finalment, recorda que la prescripció no es pot apreciar d'ofici per part d'aquest ajuntament, sinó que només es pot interrompre per accions individuals davant dels tribunals. El Sr. Gomà replica que allò que no poden fer és refugiar-se en subterfugis jurídics per encobrir la manca de voluntat política; de manera que insisteix a demanar aquesta voluntat a fi que no es lesionin els drets retributius dels treballadors i les treballadores de l'Ajuntament. Observa, també, que els ajuntaments de Salou i de Sentmenat, governats per CiU, han arribat a acords amb les seves plantilles que reconeixen íntegrament els drets retributius de l'any 2012, i entén que Barcelona podria fer el mateix. No s’accepta el prec en debat. Del Grup Municipal d'Unitat per Barcelona Pc. 4. Sol·licitem a l'alcalde que el Govern municipal faci una campanya dirigida als conductors de vehicles privats per sensibilitzar-los sobre les avantatges d'utilitzar el transport públic en relació als vehicles privats, tant sobre la salut com sobre el medi ambient, en especial en episodis de contaminació atmosfèrica persistent. El Sr. Portabella destaca que el seu Grup ha presentat fins a setze propostes en referència a la contaminació atmosfèrica al llarg del mandat atès que és un assumpte que els preocupa molt. En aquest sentit, posa de manifest que les dades d'afectació de la salut que publica la UE o la mateixa Àrea Metropolitana evidencien que cal intervenir més decididament en aquest terreny. 626 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 En conseqüència, fa avinent que amb aquest prec demanen a l'Alcalde que es faci una campanya específica adreçada als conductors de vehicles a fi que durant els episodis de contaminació siguin conscients que convé canviar el vehicle privat pel transport públic; així, s'ha d'elaborar una informació precisa sobre les emissions de gasos i partícules que suposa l'ús de vehicles que funcionen amb combustibles fòssils, i remarcar els avantatges de deixar el vehicle a casa en períodes de contaminació elevada. El Sr. Alcalde avança l'acceptació del prec perquè estan absolutament d'acord que cal una campanya de sensibilització, que basaran essencialment en els avantatges d'usar el transport públic; alhora que també coincideix amb què la campanya ha d'incidir en què durant els períodes de contaminació cal ser més curosos i prendre decisions positives per a la millora del medi ambient de la ciutat. El Sr. Portabella observa que, de mitjana, una persona respira catorze quilos d'aire diaris, de manera que l'efecte que té la contaminació atmosfèrica sobre la salut de les persones és molt important, amb unes repercussions espectaculars tal i com demostren les estadístiques de la UE. Adverteix, en conseqüència, que cal que tots plegats s'ho prenguin més seriosament, tenint en compte que totes les grans ciutats incompleixen, no ja les recomanacions de l'OMS, sinó també la normativa de la UE. Admet que s'han intentat millores per la via dels plans Renove del parc de vehicles, amb la substitució dels vehicles que empren combustibles fòssils per altres, però també s'ha constatat que malauradament continua persistint una contaminació atmosfèrica amb unes mitjanes molt altes a Barcelona. El Sr. Alcalde està completament d'acord amb les paraules del regidor, per la qual cosa la minimització de la contaminació, i per tant dels seus efectes, és una fita per a qualsevol ciutat. Quant a les normes que marca la UE, diu que són gairebé d'obligat incompliment per la impossibilitat real d'aplicar-les. Posa de manifest que la principal eina de lluita contra la contaminació atmosfèrica en un futur proper és el vehicle elèctric, que suposa un canvi de paradigma i, per tant, ha de ser un objectiu prioritari la seva implantació. Demana, però, que no es creïn alarmes, sobretot perquè l’estat de salut dels barcelonins no ha deixat de millorar i l'esperança de vida d'augmentar, alhora que els nivells de contaminació han millorat i s’aniran reduint cada vegada més. Pc 5. Que el Govern municipal exigeixi a totes els administracions respecte a la Llei i a les competències que la Carta Municipal atribueix a Barcelona, així com el compliment íntegre de les Lleis 1/2006, de 13 de març i 22/1998, de 30 de desembre, i en conseqüència faci arribar formalment al Govern de l'Estat Espanyol el rebuig de l'Ajuntament de Barcelona al Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local. El Sr. Laporta es remet a l'informe del ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, presentat pel Consell de ministres del dia 15 de febrer de 2013, sobre l'avantprojecte de llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'administració local, que amb l'objectiu d'estalvi econòmic significarà una intervenció en els ens locals que modificarà i vulnerarà el model territorial, que ignora els principis d'autonomia i subsidiarietat, les necessitats de la ciutadania i els nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels governs locals, a més de suposar una invasió total de l'estat en les competències de la Generalitat, vulnerant l'article 160 de l'Estatut que li atorga competències exclusives en matèria de règim local. Conclou, doncs, que es tracta d'un avantprojecte recentralitzador, que allò que pretén és controlar al màxim els municipis, de manera que amb aquest prec demanen que es respecti la Carta Municipal i, concretament, que l'Ajuntament manifesti a l'estat espanyol el seu rebuig a l'avantprojecte de llei. El Sr. Forn avança que s'accepta el prec perquè el govern municipal comparteix que el projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local no és una resposta ni racional ni sostenible. Remarca que el projecte de llei té com a problema de fons que està elaborat d'esquena al món local i que no té en compte la realitat ni de Barcelona ni dels pobles i ciutats de Catalunya i de l'estat. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 627 Admet que cal una reforma de les administracions, tot i que considera que la reforma més urgent és la de l'estat i no pas dels ajuntaments; en aquest sentit, recorda novament que els ens locals representen únicament el 4,5 del deute públic respecte al PIB, tenint en compte que només el deute de l'ajuntament de Madrid és més gran que el deute dels nou-cents quaranta-set municipis de Catalunya; i que el deute de l'estat és el 75% del PIB. Confirma que d'ençà que van conèixer el primer esborrany de la llei s'han posat a treballar, amb la col·laboració de tots els grups municipals, per la preservació de la Carta Municipal, cosa que significa defensar l'autonomia i els interessos de la capital de Catalunya, aconseguint eliminar la derogatòria que constava en el text inicial i que afectava molt directament la capacitat de govern de l'ajuntament de Barcelona i el reconeixement de la Carta Municipal. Igualment, fa avinent que, el març passat, el Plenari del Consell Municipal va aprovar una Declaració Institucional de rebuig de l'avantprojecte de llei per la vulneració de l'autonomia local i de les competències de la Generalitat. Conclou, per tant, que aquesta llei no aporta millores a la ciutadania ni modernitza l'administració, alhora que significa una nova oportunitat per posar de manifest que ni Barcelona ni els ajuntaments són un problema, sinó que són una part de la solució. Afegeix que si bé l'impacte final de la llei és menor a la ciutat de Barcelona, assegura que no pas per això deixaran de mantenir que es tracta d'una iniciativa que no respon a les necessitats actuals i que no tindrà cap impacte positiu. Confirma que continuaran treballant especialment en la reivindicació d'aquelles competències d'autoorganització que reclamen per a Barcelona, convençuts que tenen un marge per continuar treballant per totes les competències que consideren necessàries per a la ciutat. El Sr. Laporta agraeix l'acceptació del prec. d) Preguntes Del Grup Municipal Socialista Pg. 1. A quina de les vuit alternatives d'ordenació dels entorns de la Sagrada Família contemplades a l'estudi encarregat pel Govern municipal es refereix l'Alcalde en les seves declaracions recents sobre els enderrocs dels habitatges afectats? La Sra. Escarpes refereix a l’avanç de les obres de la Sagrada Família, i precisa aspectes com l’accés a la façana de la Glòria, les afectacions urbanístiques de l’entorn i les inversions. Posa de manifest que, periòdicament, l’Alcalde els va informant de l’evolució de les obres, tot i que no s’acaba de concretar de quina manera es vol reordenar l’espai. Així doncs, justifica la presentació de la pregunta atès que han tingut notícia d’un informe que planteja vuit possibilitats per abordar la reordenació de l’entorn del temple, i entenen que els veïns han de saber quina és l’opció per què es decanta el govern de la ciutat, ja que els graus d’afectació són molt diversos. El Sr. Vives respon que el govern de la ciutat té l’obligació de preveure les actuacions que es duran a terme en l’entorn de la Sagrada Família i, atesa la inexistència d’estudis elaborats per l’Ajuntament d’ençà del 2007, els va semblar pertinent d’elaborar-los. Fa avinent, doncs, la voluntat del govern de la ciutat de col·laborar amb el Temple, de manera que ofereixen un seguit de solucions que consideren les més racionals tant per als veïns, el Temple i el mateix ajuntament de Barcelona. La Sra. Escarp entén que és evident que s’ha de col·laborar amb el Temple així com també restaurar el diàleg entre la ciutat i la Sagrada Família. Precisa que no qüestiona els estudis que s’han fet, sinó qui ha de liderar la reordenació de l’espai que, al seu parer, ha de ser la ciutat i, per tant, aquest ajuntament. En aquest sentit, diu que li sorprenen les declaracions de l’Alcalde, qui va dir que la data de la decisió depenia de la voluntat dels responsables del 628 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Temple, ja que entén que només el lideratge municipal pot realitzar l’entorn de la Sagrada Família com el vol la ciutat. El Sr. Vives diu que l’Ajuntament treballa en funció dels ritmes que planteja tirar endavant el pòrtic de la Glòria; per tant, l’obligació de l’Ajuntament és tenir totes les opcions damunt la taula, i per això han fet els estudis nous. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg. 2. Té previst el Govern accions de suport i d'organització de la convocatòria de la consulta anunciada per al 9 de novembre de 2014? En cas afirmatiu, detalli'ns quines. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que per tres vegades durant aquest any el Plenari s’ha pronunciat entorn al dret a decidir, és a dir, en favor de la celebració d’una consulta independentista. Remarca que en una d’aquestes tres ocasions, aquest Plenari va acordar que l’Ajuntament donaria suport a una consulta d’aquestes característiques entre les entitats socials i econòmiques de la ciutat, i només fa uns minuts el mateix Alcalde ha donat suport a una proposta de celebració de la consulta, que li recorda que és il·legal, motiu pel qual li formulen la present pregunta. El Sr. Alcalde puntualitza que mai no empra el terme independentista per referir-se a la consulta, sinó dret a decidir. Així, quan es convoqui, el 9 de novembre de 2014, l’Ajuntament hi aportarà els mecanismes necessaris, tal i com va fer amb la consulta d’adhesió a l’OTAN o a la UE. El Sr. Fernández Díaz reitera que la consulta és il·legal, i entén que el Sr. Alcalde n’és conscient; per tant, haurà de decidir si l’Ajuntament cedeix locals, si dóna suport institucional, si en fa publicitat i, fins i tot, les relacions amb l’Idescat pel que fa a l’accés a les dades dels barcelonins contingudes en el padró municipal. Insisteix que la pregunta que formulen és en aquest sentit, i es ratifica en què és una consulta per la independència i així ho demostren els pronunciaments que han sorgit en aquest Plenari. Afegeix que constaten una certa contradicció quant a la puntualització de l’Alcalde que està pel dret a decidir i que no empra el terme independentista en referir-se a la consulta, ja que fa unes setmanes va negar a Barcelona el dret a decidir sobre els Jocs Olímpics d’hivern, únicament perquè el resultat no podria haver estat el més convenient als seus interessos en clau partidista. Constata, també, que la ciutat ha exercit el dret a decidir dient no als pressupostos municipals, i l’Alcalde no ho ha respectat i ha optat per una aprovació per decret. El Sr. Alcalde respon, cenyint-se a la pregunta, que l’Ajuntament posarà els mitjans i que mai no es posicionarà contra el dret a decidir, sobretot perquè el president Mas ha deixat molt clar que si se celebra la consulta serà en el marc de la legalitat. Remarca que no pretenen anar contra ningú, tal i com pretén el PP, sinó decidir què volen ser, des del respecte i no pas des de posicionaments enfrontats. Reitera, doncs, que si es fa una consulta legal compliran amb els requeriments que tenen com a ajuntament de Barcelona, capital de Catalunya. Afegeix, quant a la seva posició, que ja l’ha explicada a bastament. 3. Quin coneixement i parer té el Govern municipal sobre el possible trasllat del Camp Nou del Futbol Club Barcelona? El Sr. Fernández Díaz es refereix a què els darrers temps els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la pretensió del FC Barcelona de consultar als seus socis la possibilitat de votar entre la remodelació del Camp Nou o el trasllat de l’estadi a altres terrenys. Posa de manifest que aquest plantejament ha suscitat diverses reaccions, entre les quals les de rebuig per part de la UB, de veïns i de comerciants, i altres d’entusiasme per la possibilitat de traslladar el camp, entre les quals la del mateix alcalde, motiu pel qual formulen la pregunta. El Sr. Vives manifesta que el diàleg entre el FC Barcelona i l’Ajuntament és permanent per diverses qüestions, entre les quals el fet que darrerament s’estan NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 629 fent actuacions importants en els entorns del Camp Nou a fi de consolidar els espais de recepció de visitants i per a les activitats associades al club; precisament per això, el FC Barcelona s’ha adreçat a aquest ajuntament per demanar informació sobre diversos àmbits on podrien decidir traslladar l’estadi o, altrament, sobre les implicacions que podria comportar la seva remodelació. Així doncs, respon que el coneixement que tenen de la situació, derivat de les consultes tècniques que se’ls han formulat, els porta a posicionar-se en la neutralitat fins que el FC Barcelona determini què vol, i confirma que quan hi hagi una proposta en ferm podran determinar la seva posició. El Sr. Fernández Díaz considera que l’Ajuntament no ha de tenir un posicionament neutre, sinó un pronunciament actiu; i, davant el dret del FC Barcelona de presentar la seva proposta, li ha de dir si és factible o no; i una vegada s’hagi dirimit si ho és, l’Ajuntament s’ha de situar en un posicionament neutre davant la decisió que lliurement prenguin els socis de l’entitat. Adverteix que si no es fa així pot succeir el mateix que amb la requalificació de terrenys del FC Barcelona, quan es va tramitar l’anomenat Pla Laporta en quatre mesos només i que el Plenari va aprovar quinze dies abans de l’assemblea de compromissaris del club i que, posteriorment, el club va desestimar. Recapitula, doncs, que la seqüència lògica és que el club presenti les diverses possibilitats que vol sotmetre a consulta dels socis i, a partir d’aquí, l’Ajuntament ha de mostrar-se neutral. El Sr. Vives insisteix que no es poden posicionar sobre allò que desconeixen, i reitera que el club només ha sol·licitat informació, però no ha fet cap proposta en ferm. I assegura que quan la faci actuaran de la manera que apunta el Sr. Fernández Díaz, ja que si ho feien altrament podrien arribar a conclusions errònies. Entén, per tant, que tractant-se d’una actuació tan estratègica, no només per al FC Barcelona, sinó per a la ciutat, convé actuar amb calma i valorar les coses amb profunditat. e) Seguiment Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal del Partit Popular 1. Es sol·licita al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat de l'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió del dia 26 d'abril de 2013 del Plenari del Consell Municipal: El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern municipal a assolir els acords necessaris amb el Consell Comarcal del Barcelonès - REGESA i la Generalitat de Catalunya - INCASOL en un termini de 3 mesos, per: 1. Donar ús social a tots els habitatges públics buits a Barcelona construïts per aquests organismes, com també pel propi Patronat Municipal de l'Habitatge. 2. Trobar solucions per impulsar la finalització de les promocions d'habitatges que es troben paralitzades en la seva construcció o no iniciades. El Sr. Bolaños presenta el seguiment de la proposició presentada pel seu Grup sobre les promocions paralitzades de Regesa i de l'Incasòl a Barcelona, així com als pisos buits d'ambdues entitats. El Sr. Vives indica, quant a la primera part de la proposició que instava a donar ús social als habitatges buits, que van negociar amb els organismes titulars, i que l'abril d'enguany l'Ajuntament va acordar amb Regesa la subvenció del lloguer de 189 habitatges, a fi que la renda a pagar estigués entorn dels tres-cents euros. Així, del total d'habitatges, 152 van ser sortejats el 18 de juny; 7 habitatges es van destinar a inclusió social, 10 a emergències socials, i 20 per a contingències especials, que actualment està en la fase final de presentació de documentació que acredita la puntuació rebuda per al barem. Quant a la segona part de la proposició, fa avinent que tots els promotors públics i privats tenen sòls que no poden executar arran de la manca de finançament i a la disminució d'ajuts, cosa que fa pràcticament inviables les noves promocions d'habitatge de lloguer protegit, si no és que hi ha una aportació directa del pressupost públic. 630 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Diu que aquest ajuntament no pot garantir la construcció d'habitatges de lloguer sobretot perquè les administracions competents, bàsicament l'estat, no han estat capaces d'aportar els ajuts i el finançament necessaris per desenvolupar les promocions. En aquest sentit, recorda que estan en relació permanent amb el ministeri de Foment per fer-ho possible, sense obtenir una resposta efectiva. Afegeix que també han treballat amb l'Incasòl per donar sortida social a la promoció del carrer Sant Eloi, i amb Regesa per la del carrer Reina Amàlia i a la parcel·la C de les casernes de Sant Andreu. El Sr. Bolaños precisa que es referia justament a aquestes promocions que acaba d'esmentar el Tinent d'Alcalde i que porten paralitzades molt de temps; així, posa de manifest que, en el cas de Regesa, quan deixi d'existir el Consell Comarcal els seus actius hauran de passar a l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, el consistori s’hauria de preocupar d’omplir com més aviat millor aquests habitatges públics que ja s’han començat a construir o a projectar i posposar noves promocions. El Sr. Vives diu que està parcialment d'acord amb el Sr. Bolaños, però li recorda que hi ha pisos de titularitat d'altres institucions, de manera que no és aquest ajuntament qui hi ha d'anar al darrere, essencialment per no quedar entrampats. Considera, doncs, que cal actuar amb prudència i tirar endavant allò que realment pot fer aquest ajuntament. Del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 2. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat d'execució per donar compliment al següent prec presentat per aquest Grup municipal i acceptat pel Govern municipal en el Plenari del Consell Municipal de 5 d'octubre de 2012: Que el Govern municipal insti al Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona a procedir a la denegació del tràmit d'aprovació definitiva de la MPGM d'àmbit discontinu que abasta els municipis de Barcelona, àmbit de Les Corts, on s'ubiquen els terrenys del F.C. Barcelona i entorn plaça d'Alfons Comín, i de Montcada i Reixac, àmbits de la Vallençana Baixa i el Pla de Reixac. El Sr. Gomà indica que aquest seguiment es refereix a un prec del seu Grup, acceptat pel Tinent d’Alcalde en nom del govern, l’octubre de 2012, en què demanaven que instés la Generalitat a procedir a la denegació definitiva de la modificació del PGM en els terrenys del FC Barcelona i en la resta d’àrees implicades en l’operació. Justifica el prec i el seu posterior seguiment perquè el seu Grup sempre s’ha manifestat en contra del model de requalificació del miniestadi i dels altres terrenys del FC Barcelona que es va dur a terme el mandat passat, i recorda que posteriorment van donar suport a totes les decisions que es van prendre quant a la suspensió del tràmit arran de la demanda de nova directiva del club a la Subomissió d’Urbanisme de la Generalitat. Consideren, per tant, que transcorreguts tres anys d’aquells fets ja és possible fer el tancament jurídic del procés, el pas de la suspensió a la denegació definitiva, que el sembla el més coherent, tant des del punt de vista polític com jurídic i, sobretot, perquè és el final que garanteix millor que es pugui reactivar cap operació de caire especulatiu a Les Corts, i permet que desaparegui un risc que jurídicament encara plana sobre els veïns del Districte. Per tant, atès que els van acceptar el prec, demanen ara quines han estat les gestions fetes i quins els seus resultats concrets. El Sr. Vives recorda, en primer lloc, que el pla no és d’aplicació perquè no ha estat aprovat definitivament, fet que suposa una salvaguarda essencial. Indica que les converses derivades del prec que va formular el Grup del Sr. Gomà han permès, malgrat que no és possible instar la denegació d’una modificació de PGM perquè no hi ha motius legals per fer-ho, obtenir el compromís que la subcomissió d’Urbanisme de no instar el compliment de la sol·licitud de modificació. Remarca, per tant, que el compromís és ferm, tant el de l’àmbit polític com per part de l’esmentada subcomissió. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 631 El Sr. Gomà subscriu els arguments donats pel Sr. Vives, però entén que la manera més clara de tancar l’assumpte des del punt de vista jurídic és instar la denegació definitiva. Afegeix la reflexió que el FC Barcelona té dret a posar damunt la taula les propostes que li convinguin; però, sobretot, adverteix al govern de la ciutat que no es pot anar a remolc dels interessos privats d’una entitat i, per tant, ha d’assumir el lideratge públic, sotmès a processos de participació de veïns i veïnes de Les Corts. MOCIONS DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI única. Atès que a Catalunya la taxa d’atur de joves entre 16 i 29 anys és del 38,4% i a Barcelona, del 31%. I en el tram d’edat de 16 i 24 anys, augmenta fins a un 52,1% a Catalunya i un 40,1%, a Barcelona. Atès que la Unió Europea (UE) ha aprovat el Programa de Garantia Juvenil dotat amb més de 6.000 milions d’euros, que té per objectiu garantir a tota la gent jove menor de 26 anys una oportunitat de treball, formació o pràctiques professionals en un màxim de 4 mesos, després d’haver finalitzat els estudis o quedar a l’atur. Atès que el Govern de l’Estat va anunciar que vehicularà la demanda de la Garantia Juvenil a través de les mesures incloses en mitjançant mesures incloses en l’Estrategia de Emprendimiento y Empleo Joven 2013-2016. Atès que el comissari de Programació Financera i Pressupostos de la UE, el Sr. Janusz Lewandowski, va declarar el 13 de desembre passat que el Govern de l’Estat encara no ha presentat el Programa per acollir-se a aquests fons. D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona demana al Govern de l’Estat que, abans del 2014, realitzi les accions necessàries per acollir-se al Programa de Garantia Juvenil de la Unió Europea, que té per objectiu combatre l’atur juvenil, i que aquests fons siguin descentralitzats i es reparteixin equitativament entre les comunitats autònomes i els governs locals. La Sra. Sanz llegeix el text de la declaració. Tot seguit el President del Plenari del Consell Municipal obre un torn de paraula a petició del Grup del PP. Intervé en primer lloc la Sra. Esteller, la qual fa avinent que va anunciar al Primer Tinent d’Alcalde que en cas que s’aprovés aquesta declaració, intervindria només per dir que la declaració no té sentit, atès que demana que el govern de l’estat s’aculli al programa de garantia juvenil de la UE, cosa que ja ha fet en la conferència sectorial d’ocupació del dia 8 de desembre, i que s’aprovarà en el consell de ministres d’aquest mateix mes. El Sr. Laporta considera que s’hauria d’haver comunicat en la Junta de Portaveus que s’obriria un torn de paraula. El President del Plenari replica que ha tingut coneixement de la petició de paraula de la Sra. Esteller fa uns instants, de manera que convida a intervenir els representants dels Grups que ho vulguin fer. La Sra. Sanz observa que l’acolliment al programa encara no ha estat aprovat pel consell de ministres, de manera que reitera la demanda ateses les exigències de la UE per acollir-s’hi. Afegeix que amb aquesta Declaració també demanen que els diners vagin a parar allà on hi ha la competència de desenvolupar els plans contra l’atur juvenil: les comunitats autònomes i els governs locals. S’aprova la declaració institucional en debat amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popular. 632 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El President del Plenari tanca la sessió convidant tots els regidors i les regidores a assistir al brindis de Nadal que tindrà lloc ara mateix al Saló de Cent i desitjant bones festes i un bon 2014 a tots els veïns i veïnes de Barcelona en nom del consistori. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i quaranta-cinc minuts. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 633 Acords Acords de la sessió del dia 31 de gener de 2014. Aprovació de l’acta de la sessió de 20 de desembre de 2013. C) Part Decisòria / Executiva b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 2. Aprovar la proposta de Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA, l’Associació Gremial d’Empresaris majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província, i les Cooperatives Agrícoles que operen en el Mercat per a l’execució del Pla d’inversions per a la modernització de les infraestructures del Mercat Central de Fruites i Hortalisses sens perjudici de la preceptiva aprovació per part de l’òrgan municipal competent dels projectes d’obres singulars als que fa referència el mateix Conveni; facultar la Segona Tinent d’Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la formalització del present conveni. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 3. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la protecció del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial urbanístic de concreció del tipus d’equipament, titularitat i ordenació volumètrica dels terrenys de l’escola Betània- Patmos, situats a l’avinguda de la Mare de Déu de Lorda, núms. 2-6, promogut per Fundació Privada Betània-Patmos. Districte de Ciutat Vella 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral d’ordenació volumètrica de l’edifici situat al carrer dels Boters, núm 2, i del Pi, núm. 16, promogut per Casacuberta Villamill, SL; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de l'Eixample 634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Calàbria, núms. 66-78, d’iniciativa municipal (BIMSA), amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sants-Montjuïc 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació d’una Estació de Serveis situada al carrer K de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de les Corts 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del sector nord-oest de Pedralbes, d’iniciativa municipal, resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Nou Barris 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’equipament privat Escola Aloma, situat al torrent de Can Piquer, núm. 2, promogut per Vilarre, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de Sant Martí 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana del Subsector 6 del PMU Perú-Pere IV, a l’illa delimitada pels carrers del Marroc, de Josep Pla, de Cristòbal de Moura i de Puigcerdà, inclosa en la MPGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou, promoguda per Fincas Riana, SL. 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la transformació dels edificis industrials consolidats situats als carrers dels Almogàvers, núms. 89-91 i de Joan d’Àustria, núms. 118 i 120-124, promogut per Creu Roja de Catalunya, amb els ajustos a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 12. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 18 de desembre de 2013, pel qual s'atorga la medalla d'Honor al Mèrit als membres del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d'argent i bronze, per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; produint la concessió de la medalla en la categoria d'argent els beneficis establerts en l'article NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 635 5 del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis, de 17 de setembre de 1976. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal PP: 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar el Govern municipal a executar els acords adoptats a les Comissions i el Plenari del Consell Municipal, fins i tot aquells en què el grup municipal de CiU ha estat en desacord, i especialment els que afecten a la lluita contra la crisi, la creació d’ocupació, el reforç de polítiques socials a les persones, la seguretat i la cohesió als barris. Del Grup Municipal d’UpB: 2. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda instar al govern municipal a elaborar i fer arribar a totes les llars de Barcelona un manual de serveis i de consells que ofereix la ciutat a la ciutadania per tal de pal·liar els efectes de la crisi sobre l’economia familiar i reduir-ne la despesa mensual, que entre d’altres, inclogui: 1.- Com adreçar-se als serveis d’atenció social. 2.- Consells i mesures per a l’estalvi en els serveis bàsics i altres despeses fixes de la llar. 3.- Exempcions, subvencions i bonificacions disponibles per a la ciutadania tant a nivell d’impostos, taxes i preus públics com de serveis culturals, esportius, educatius i socials. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Es fa constar que la Proposició amb contingut de Declaració institucional que es transcriu a continuació té naturalesa d’acte d’impuls polític de l’acció del govern i no produeix efectes jurídics com a acte administratiu resolutori. Del Grup Municipal PSC: Única. El Plenari del Consell Municipal acorda: - Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva. – Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya. F) Declaracions Institucionals DI 1. El Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: - Expressar la preocupació pel deteriorament de la situació A Kíev, i en general A Ucraïna, i manifestar el compromís de Barcelona per contribuir a una solució pacífica i dialogada del conflicte. - Reclamar un diàleg creïble i constructiu entre el govern i els representants de la societat civil i l’oposició política. - Demanar que no es preguin mesures restrictives que malmetin la llibertat d’expressió i els drets de la població d’Ucraïna, rebutjant qualsevol violència. - Demanar la solidaritat de les ciutats europees, constructores de la idea de llibertat d’Europa i dels valors democràtics. - Sol·licitar a les autoritats espanyoles que traslladin a la Unió Europea la 636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 preocupació de la ciutat de Barcelona per la situació ucraïnesa. - Demanar, si la situació no millora, la presa de mesures per part de la Unió Europea, en recerca de la pau i el diàleg que són caràcter imprescindible d’Europa. DI 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Commemorar durant el 2014 l’Any de l’Exili republicà amb un programa específic, d’acord amb les entitats memorialistes i la societat civil, que ha d’incloure actes de reconeixement, amb projecció política, cultural i educativa, donant compliment a la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del 21 de gener. Segon. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a commemorar durant 2014 l’Any de l’Exili Republicà amb un acte públic nacional de reconeixement a les milers de persones que es van veure forçades a marxar del nostre país, tot comptant amb la participació d’entitats memorialistes. Tercer. Traslladar aquests acords al Departament de Governació i Relacions Institucionals, al Memorial Democràtic, al Museu de l’Exili de la Jonquera i les entitats memorialistes. DI 3. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer.- Reiterar el nostre compromís per tal que es regulin com abusives les clàusules de limitació a la variabilitat del tipus d’interès, conegudes com clàusules sòl, en els supòsits que recull l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC- ADICAE). Segon.- Insistir en la necessitat que l’estat espanyol aprovi una modificació de la normativa hipotecària i d’enjudiciament civil adaptada a les Directives Europees sobre clàusules abusives als consumidors (93/13) i sobre contractes de crèdit al consum (2008/48). Tercer.- Instar al Govern de l’estat espanyol que prengui en consideració la proposta de regulació de clàusules sòl que l’associació de consumidors AICEC-ADICAE ha presentat amb la intenció de declarar abusives les clàusules de limitació a la variabilitat dels tipus d’interès imposades en els contractes de préstecs hipotecaris a particulars. DI 4. El Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer.- Manifestar el compromís d'endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta declaració, amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a l'emergència habitacional. Segon.- Elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d'entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de l'administració i l'atorgament d'audiència a l'interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l'administració. Tercer.- Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquest procediments hauran d’acabar amb una resolució que declari si s’està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d’una utilització anòmala de l’habitatge, d’acord amb el que estableix l’article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment que està duent a terme l’administració per facilitar-li la finalització d’aquesta situació. Quart.- Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal i com determina l’article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el termini fixat no s’ha produït l'ocupació de l'immoble. Cinquè.- Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l'habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir la situació, tal com preveu l’article 123.1.h de la LDHC. Sisè.- Informar detalladament de la implementació de les actuacions acordades en aquesta declaració a la comissió mixta sobre desnonaments, amb una periodicitat no inferior a tres mesos. Setè.- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències. Vuitè.- Transmetre aquesta declaració pel seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona, al Consell de l'Habitatge Social de Barcelona i a les associacions veïnals del municipi. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 637 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 22 de gener de 2014, aprovada el dia 29 de gener de 2014 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-dos de gener de dos mil catorze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència del Ims Sr. Primer Tinent d’Alcalde Joaquim Forn i Chiariello en substitució de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. i la Ima. Sra. Tinent/ta d'Alcalde Antoni Vives i Tomàs, Maite Fandos i Payà i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls i Eduard Freixedes i Plans. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES C) Part Decisòria / Executiva a) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Agència Marca Barcelona; aprovar inicialment els Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. COMISSIÓ D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 2. Adjudicar, complementant l’acord de la Comissió d’Economia, Empreses i Ocupació del Consell Municipal, de 11 de desembre de 2013, de transformació de les llicències actuals en concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal dels quioscos situats a la via pública per a la venda de diaris, revistes, llibres i altres publicacions periòdiques, a favor dels titulars que es troben relacionats en el document annex núm. 1; desestimar i declarar en situació de vacants els quioscos relacionats en l’annex núm. 2 en el termes que resulten de l’informe de la Direcció de Patrimoni; formalitzar la concessió a favor dels adjudicataris; i facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 3. Resoldre de mutu acord el contracte de lloguer existent sobre el local baixos de la finca núm. 7 de la Baixada de la Llibreteria; aprovar inicialment el Plec de 638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal d’aquest local, per al manteniment de l’activitat tradicional de cereria que es desenvolupa actualment; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a Sra. Maria Pilar Subirà Adelantado; formalitzar la concessió; i facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 4. Concertar, amb efectes d'1 de gener de 2014, l’arrendament del local baixos de la finca situada al carrer de Sant Ramon núm. 1 cantonada carrer de Sant Pau núm. 65, per un termini de deu anys prorrogables, amb subjecció a les normes de la Llei d’Arrendaments Urbans amb el senyor José Lamiel Vallve, actual ocupant del mateix; i formalitzar el contracte d’arrendament. Facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en la sessió de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat. II) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el quinze de gener de dos mil catorze, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit i l’Ajuntament de Barcelona pel manteniment, reparació i modificació d’equips i sistemes de control de trànsit de les Rondes (Ronda de Dalt i Ronda Litoral) amb vigència des de la data de la seva signatura fins el 10 de febrer de 2016 i designar l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor de Mobilitat, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 2. Convocar 100 places d'Agent de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant oposició lliure i aprovar les bases i annexos que han de regir aquesta convocatòria; donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Francisco Javier Machado Martín (mat. 24356) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en dret, amb destinació a la Direcció de Serveis Jurídics de la Gerència d’Hàbitat Urbà del Hàbitat Urbà, on desenvolupa el lloc de treball de director serveis jurídics (20.20.GE.10), i l’activitat pública com a NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 639 professor associat de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2013-2014, des del 21 de novembre de 2013 al 14 de setembre de 2014 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 16 i 4 de la Llei 53/1984 de 26 desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en la redacció donada per la Llei 7/2007 de 13 d’abril de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i per allò establert a l’acord del Consell Municipal reunit en plenari el 19 de juny de 1996. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Modificar el conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra subscrit el 17 de juny de 2010, en els termes que figuren en el document que s'annexa al present acord. Facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura de la modificació del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Aprovar la convocatòria per sol·licitar i atorgar subvencions a les entitats dedicades a l'àmbit de la cooperació internacional 2014 aprovades les Bases per acord de la Comissió de Govern en sessió de 9 de maig de 2012. Convocar, en règim de concurrència competitiva, l’atorgament de subvencions a les entitats dedicades a l’àmbit de la Cooperació Internacional 2014. Aquesta convocatòria es regirà per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, pel Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament que la desenvolupa, per la Normativa General de Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona publicada al BOP de 4 de gener de 2011, per las Bases de Subvencions de Cooperació Internacional publicades al BOP del 2 de juliol de 2012, i amb els criteris que s’incorporen en aquesta convocatòria d’acord amb l’informe del director de Serveis de Solidaritat i Cooperació Internacional de 8 de gener de 2014. Autoritzar la despesa total de tres milions sis-cents cinquanta mil euros (3.650.000,00 euros), amb càrrec a la partida 489.01, programa 232.91 i de la forma següent: 2.500.000,00 euros amb càrrec al pressupost de l’exercici 2014, 1.150.000,00 euros amb càrrec al pressupost de l’exercici 2015, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient. Ordenar la publicació de la convocatòria mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província. Districte de Nou Barris 6. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona per al desenvolupament dels programes de diversificació curricular de diversos instituts d’ensenyament secundari del Districte de Nou Barris durant el curs acadèmic 2013- 2014, atès que el seu contingut deriva del conveni marc de col·laboració, subscrit el 8 de novembre de 2013, entre el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona i s’ajusta als principis de col·laboració i cooperació establerts a l’article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i a l’article 31 de la llei 26/2010,del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. L’instrument de cooperació utilitzat (conveni de col·laboració) respecte dels ens locals està reconegut a l’article 144 c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i a l’article 60 a) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona i les clàusules del present conveni de col·laboració recullen els requisits establerts als articles 13 i 14 del Decret 640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 143/2007, de 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria i a la resta de l’ordenament jurídic; notificar-ho a l’entitat interessada i facultar la Regidora del Districte de Nou Barris, Sra. Irma Rognoni i Viader, per signar el present conveni de col·laboració. Districte de Sant Andreu 7. Aprovar l’Acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el centre educatiu Escola Baró de Viver per a la utilització de les instal·lacions del centre per al desenvolupament d’activitats formatives; facultar el regidor del Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat Acord, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 8. Informar favorablement el document d'inversions de 22 de gener de 2014. 9. Restar assabentat del Protocol d'actuació per a la tramitació de les propostes de creació, adhesió i modificació d'estatuts i consorcis, fundacions i associacions per part de l'Ajuntament de Barcelona i els seus ens depenents, d'acord amb el text adjunt. 10. Aprovar l’expedient núm. 3-001/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 1.962.488,72 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consten a l’expedient, referència comptable núm. 14011491. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 11. Aprovar el Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i Property Services Limited sobre recerca d'inversió per a grans actuacions urbanístiques i d'infraestructures a Barcelona, i facultar indistintament a l'Alcalde i al Tercer Tinent d'Alcalde per a la seva signatura. 12. Aprovar la rectificació del conveni de col·laboració aprovat per la Comissió de Govern en sessió de 22 de maig de 2013 (CG13/19 PR/20), a subscriure amb la Fundació Privada Vila Casas, Can Framis Invest, S.L. i Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, per a la regulació de l’accés i manteniment dels Jardins de Miquel Martí i Pol, en el sentit d’introduir el Manifesten III i el Pacte 3.4.; facultar el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans per a la signatura de l’esmentat conveni, i per a l’aprovació i formalització de les seves pròrrogues, si escau, deixant sense efecte allò que disposa en aquest sentit l’acord de 22 de maig de 2013; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, de conformitat amb l’article 22.19 del Reglament Orgànic Municipal. 13. Aprovar els Convenis de delegació de facultats entre l’Excm. Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona; el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per a l’emissió dels Informes de Idoneïtat Tècnica corresponents als projectes i documentació tècnica de les obres corresponents al règim de llicències i de comunicació, en virtut del que determina la Disposició Transitòria Primera del Decret d’Alcaldia que aprova la Regulació del Sistema d’Habilitació i de Funcionament de les entitats col·laboradores de l’Ajuntament de Barcelona per a la verificació i el control urbanístic de les obres; facultar al Tercer Tinent d’Alcalde, Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, per a la formalització d’aquests convenis; autoritzar la despesa de vuit-cents mil (800.000,00) euros per fer front a les despeses NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 641 derivades d’aquests convenis, amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Ciutat Vella - Districte de l'Eixample - Districte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia - Districte d'Horta-Guinardó - Districte de Nou Barris - Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí 14. Desestimar el recurs potestatiu de reposició interposat en data 26 de novembre de 2013 pel Sr. Fernando Trilles Serrat, contra l’acord de la Comissió de Govern adoptat en sessió del dia 16 d’octubre de 2013, relatiu a la subvenció sol·licitada per l’esmentat senyor, equivalent al cinquanta per cent de la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles de l’any 2011 per la posada a disposició de la Borsa Jove d’habitatge de Barcelona, l’habitatge de la seva propietat, ubicat al carrer Mestrança, 37 baixos 1a; i tot això, pels motius que justificadament i raonada figuren a l’informe emès en data 9 de desembre de 2013, que figura a l’expedient, i que a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord.” Districte de l'Eixample 15. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’edificació de la parcel·la en la plaça de la Sagrada Família, núm. 12, i la creació d’un nou interior d’illa públic, promogut per Cel Urbà, S.L.; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 16. Aprovar inicialment el Projecte Modificat Núm.1 del Pla de Millora del passeig de Gràcia- Actuacions en Mitjanes, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 2.798.486,90 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); i sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sants-Montjuïc 17. Desestimar les al·legacions formulades per la Sra. Emilia Viñals Espín en el tràmit d’informació pública del projecte d’estatuts i les bases d’actuació per a la constitució de la Junta de Compensació del Polígon d’actuació urbanística A de la Modificació del Pla general metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 7 de gener de 2014, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Tenir per fetes les manifestacions del Sr. Pablo Armentol –Finques Armengol, SCP- relatives a la finca aportada 4 (núm. 7018 del Registre de la Propietat 14). Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 119.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, el projecte d’estatuts i les bases d’actuació per a la constitució de la Junta de Compensació del Polígon d’actuació urbanística A de la Modificació del Pla General Metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn. Requerir, de conformitat amb l’article 190.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, els propietaris afectats que no hagin sol·licitat la seva incorporació a la Junta, perquè puguin manifestar la seva decisió d’adherir-se a la futura entitat durant el termini de quinze dies des de la notificació d’aquest acord, amb l’advertiment que la Junta de compensació podrà optar entre l’expropiació de les finques dels propietaris no incorporats, o bé la cessió de 642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 finques de resultat en pagament de les quotes d’urbanització, de conformitat amb la base segona. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, amb inserció dels estatuts i les bases d'actuació aprovats definitivament, i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a les persones propietàries. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Es retira la proposta precedent. 18. Aprovar inicialment el projecte executiu d’adequació de l’edifici Lleialtat Santsenca per a convertir-lo en equipament per a l’ús del barri i de les seves entitats i associacions, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte de 23 de desembre de 2013 que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 4.114.996,40 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre que no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública, i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte de Nou Barris 19. Resoldre el recurs potestatiu de reposició interposat en data 25 d’octubre de 2013 per la Sra. Edith Garcia Romero, en representació de la Sociedad de Gestión de Activos Procendentes de la Reestructuración Bancaria, Sociedad Anónima (SAREB), contra l’acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió de data 10 de setembre de 2013, que va aprovar definitivament el Projecte d’urbanització de zones verdes del PAU 2 de l’àmbit del Sector 1 de la Modificació puntual del Pla de Millora Urbana de Torre Baró; en el sentit i pels motius que justificadament i raonada, figuren als informes de la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA de dates 11 i 22 de novembre i 9 de desembre de 2013, que obren a l’expedient, i que a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Districte de Sant Martí 20. Aprovar, de conformitat amb l'article 195 del Reglament de la Llei d'urbanisme, la dissolució i liquidació de la Junta de Compensació de la UA 2 del Pla especial de reforma interior de l’illa delimitada pels carrers Sancho d'Àvila, Badajoz, Ciutat de Granada i Almogàvers, inscrita en el Registre d'Entitats Urbanístiques Col·laboradores el 22 de gener de 2004, amb el núm. 1874, del Tom 17, per haver complert les finalitats per les quals va ser creada. Traslladar certificació d’aquest acord a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, per a la pràctica de la inscripció de la dissolució de l’entitat en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores, de conformitat amb l’article 205.1.d) del Reglament de la Llei d’Urbanisme. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar-lo personalment als interessats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 21. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la modificació puntual de les condicions d’ordenació de l’equipament docent situat al carrer de Pujades, entre els carrers de Fluvià i de Provençals, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 643 sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 22. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’àmbit Centre Comercial Glòries, promogut per Unibail-Romanco, SLU; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Es retira la proposta precedent. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores. 644 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Acords Acords de la sessió del dia 29 de gener de 2014 Aprovació de l'acta de la sessió de 22 de gener de 2014. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Restar assabentat del decret d'Alcaldia, de 31 de desembre del 2013, que autoritza la despesa del contracte núm. 871/13, que té per objecte les despeses derivades del contracte acord marc núm. 13002794 d’Acord Marc de fixació de condicions per a la contractació dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les negociacions, gestió de la contractació d’espais en tots els mitjans convencionals i no convencionals i, secundàriament, la ideació i/o la creativitat i/o el disseny i/o la producció i/o la implementació d’accions de comunicació, per un import de 2.000.000,00 euros, mitjançant l’avocació de les competències delegades a la Comissió de Govern per Decret d’11 de juny de 2012, ateses circumstàncies d’extrema urgència, de conformitat amb l’article 14 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; faculta el Gerent de Recursos per a la signatura dels actes d’adjudicació i formalització dels contractes que se’n derivin; condiciona l’eficàcia d’aquesta d’autorització de despesa, al perfeccionament de l’Acord marc esmentat. 2. Modificar el conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya subscrit el 26 de novembre de 2012, en els termes que figuren en el document que s'annexa al present acord; facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura de la modificació del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Modificar el conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Pompeu Fabra subscrit el 29 de gener de 2013, en els termes que figuren en el document que s'annexa al present acord; facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura de la modificació del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Universitat Pompeu Fabra; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 5. Autoritzar el Consorci El Far a concertar una pòlissa de crèdit per un import màxim de 200.000,00 euros, destinada a atendre les necessitats transitòries de tresoreria, en les condicions que s'adjunten a l'annex. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-005/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 3.340,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14012091. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 645 7. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de part de la finca ubicada al carrer Eugeni d’Ors, núms. 2-12, a favor de Vidalet 43, SL, per destinar-la a les activitats d’un centre de creació de dansa i arts escèniques, per un termini de tres anys; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, considerar- lo aprovat definitivament; adjudicar la concessió, prèvia la constitució de les fiances que el Plec assenyala; formalitzar la concessió; i facultar l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 8. Restar assabentat del Decret d'Alcaldia, de 30 de desembre de 2013, pel qual es resol Atorgar una subvenció al Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento, per un import de 200.000,00 euros per a l'Acord de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i el Banc Internacional de Reconstrucció i Foment per al Programa a realitzar a la Ciutat de Barcelona sobre les Ciutats Intel·ligents i el mòbil per al desenvolupament, d'acord amb allò previst en l'article 6.2. de la Normativa General Reguladora de Subvencions de l'Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari de 17 de desembre de 2010, i en la Disposició Addicional 18a, paràgraf segon, de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, relativa a les subvencions de cooperació internacional; declarar la no-inclusió en la convocatòria pública donada l'excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el document "Acord de la ciutat de Barcelona per reemborsar al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment pel Mòbil per al desenvolupament i per a les smart cities de Barcelona, producció finançada externament (EFO) de l'associació del Banc Mundial", on s'articula aquesta subvenció, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar indistintament l'Alcalde i el Tercer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per a la seva formalització; autoritzar i disposar la despesa per un import de 200.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento, per fer front a les despeses que se'n deriven d'aquest Acord. La consignació queda subordinada al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d'acord amb l'art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti la justificació dels fons rebuts en la forma i termini establerts en l'Acord de col·laboració. Districte de Sant Martí 9. Aprovar el conveni a signar entre l’Ajuntament de Barcelona i Centre d’Estudis Montseny, SCCL per la cessió de sòl i concreció de la forma de pagament del cost de les obres d’urbanització del carrer en forma de “L” que uneix els carrers Pallars i Agricultura per sota de l’escola de la seva titularitat, situada al carrer Pallars, 410, d’aquesta ciutat. sotmetre’l a informació pública pel termini d’un mes, d’acord amb els articles 104 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya i 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya. 10. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’àmbit Centre Comercial Glòries, promogut per Unibail-Romanco, SLU; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 646 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió del dia 12 de desembre de 2013, aprovada el dia 21 de gener de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 12 de desembre de 2013, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Puigdollers i Fargas, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, i que certifica. També hi és present l’Im. Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:Francina Vila i Valls, Sònia Recasens i Alsina, Joan Trullén Thomàs i Ángeles Esteller Ruedas. S’obre la sessió a les 16,35 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió Áula Educació Ambiental al barri de la Sagrada Família, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 127.600,00 euros. 2. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 29 de novembre de 2013, que adjudica a l’Espectacleria, SL el contracte per a l’organització i execució de la cavalcada dels Reis Mags 2014 del Districte d’Horta-Guinardó (lot 1, serveis d’animació), per als exercicis 2013-2014, i per un import de 22.990,00 euros. 3. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 29 de novembre de 2013, que adjudica a l’Espectacleria, SL el contracte per a l’organització i execució de la cavalcada dels Reis Mags 2014 del Districte d’Horta-Guinardó (lot 2, servei d’ordre), per als exercicis 2013-2014, i per un import de 6.698,56 euros. b) Mesures de govern c) Informes NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 647 d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona a títol pòstum al Sr. Eugenio Trias Sagnier per la seva contribució al pensament filosòfic, especialment en la filosofia de l’art i l’estètica, i la filosofia de la religió. El Sr. Ciurana exposa que la medalla pòstuma al Sr. Eugenio Trias obeeix a la petició d’un prec del PP al qual el Govern es va comprometre. Així mateix, indica que encara és dins del termini d’un any després de la seva mort, tal com marca el reglament. Quant al Sr. Jordi Subirà i Rocamora, indica que la medalla s’atorga sobretot per la seva contribució a la difusió, la promoció i la pràctica del cant coral a Catalunya, especialment a Barcelona. Per acabar, afirma que són dues medalles que honoren la ciutat i, per això, el Govern en farà la proposta al proper Ple. El Sr. Espriu reitera la seva petició que es valorin les medalles abans de la Comissió, tal com va expressar ahir el seu grup i ho reiterarà a la propera Junta de Portaveus. A continuació, expressa el vot favorable del seu grup a les dues medalles. La Sra. Pajares expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Ribas expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Ciurana aclareix que, segons el reglament de medalles, el sistema d’atorgament no preveu una comissió formalment constituïda a aquest respecte. Afegeix que, tot i així, sí que s’ha compromès a fer les comunicacions prèvies pertinents. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 2. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona al Sr. Jordi Subirà i Rocamora per la seva important contribució a la difusió, promoció i pràctica del Cant Coral a Catalunya i especialment a Barcelona. Tractat conjuntament amb el punt 1. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Aprovar inicialment l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Institut Ramon Llull. Aprovar inicialment els Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Ciurana afirma que és una actuació en què tothom surt guanyant. Diu que per a la cultura catalana és bo disposar del pes i el nom de la capital del país per donar-li una major projecció internacional, i alhora l’Ajuntament es pot beneficiar dels coneixements i les capacitats de l’Institut Ramon Llull per projectar els creadors culturals del país. Exposa que la participació de l’Ajuntament en aquest consorci consisteix únicament i exclusivament en la cessió del Palau de Baró de Quadras. Per acabar, indica que avui es planteja la ratificació dels estatus, que també han de ser ratificats per l’altra institució consorciada. 648 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Sr. Espriu explica que el seu grup ja ha dit que no es vol posicionar quant a consorcis i fundacions fins que no hi hagi un pla general de l’Ajuntament a aquest respecte. Recorda que en la Comissió de Presidència es va aprovar una proposta del PP perquè es presenti el protocol que se segueix en aquests casos i la Sra. Recasens va explicar que qualsevol nova creació de consorci o fundació havia de complir certes condicions, com tenir un pla de viabilitat a quatre anys. Destaca que la Carta Municipal marca com a capacitat de l’Ajuntament formar part d’aquestes institucions i, en aquest sentit, considera que l’Ajuntament hi ha de ser. Així mateix, expressa el seu acord amb el fet que se cedeixi aquest espai. Aclareix, però, que no estan d’acord amb el fet que el punt tres dels estatuts prevegi una dotació de partides extraordinàries i indica que caldria que es retirés de l’expedient. Finalment, diu que farà la votació després de la resposta del Govern. La Sra. Pajares assenyala que cal veure si és realment necessari que l’Ajuntament s’incorpori com a membre del consorci per col·laborar amb l’Institut Ramon Llull, atès que ara s’està intentant que l’Ajuntament redueixi la seva aportació a fundacions i consorcis. Recorda que en la Comissió d’Economia es va aprovar una proposta presentada pel PP que demanava la reducció de la presència en consorcis i fundacions de l’Ajuntament i afegeix que és preferible que es doni suport a través de convenis de col·laboració. D’altra banda, assenyala que l’Institut Ramon Llull dóna suport a la cultura catalana, per la qual cosa ho ha de fer en la seva pluralitat. En aquest sentit, afirma que és necessari aclarir quina línia segueix la seva col·laboració amb editorials catalanes, tant les que editen en català com les que ho fan en castellà, ja que Barcelona té una llarga tradició editorial i és la capital mundial de l’edició en castellà. Així mateix, considera que cal aclarir les aportacions financeres de l’Ajuntament a l’Institut perquè no es podria admetre que arribessin a suplir la reducció d’aportacions de la Generalitat i encara menys que fossin aportacions extraordinàries. Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup i informa que, en funció de com es resolguin aquestes observacions, presentaran al·legacions en el tràmit d’informació pública i no descarten votar-hi en contra. La Sra. Ribas expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que comparteixen l’aposta de l’Institut Ramon Llull per la internacionalització de la cultura catalana. Expressa, tot i així, la seva preocupació per la situació actual del sector creatiu, que pateix més desocupació i precarietat, i del mateix Institut, que ha patit una retallada pressupostària per sobre dels límits acceptables. En aquest sentit, diu que les declaracions del conseller de Cultura en relació amb l’Institut són contradictòries amb els fets. D’altra banda, puntualitza que la incorporació de l’Ajuntament en aquesta institució no s’hauria de fer per substituir el paper que la Generalitat hi deixa de fer. Afirma que Barcelona pot aportar més a l’Institut que únicament un edifici, sobretot quan la bogeria ideològica anticatalana del PP ha portat el Govern balear a desentendre-se’n. Així mateix, diu que, tal com van manifestar al director Àlex Susanna, una bona solució per a l’Institut seria acudir al món local i veure tot el que aquest li pot aportar. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Ciurana aclareix, en relació amb la intervenció del Grup Municipal del PSC, que el Govern no té cap inconvenient a retirar l’article 16.1.c, referit a les aportacions extraordinàries de l’Ajuntament per a la realització de projectes específics, no l’article 3. Aclareix que això no estava pensat per a una aportació corrent i constant, sinó per a projectes concrets, sobretot tenint en compte que l’aportació municipal és l’edifici. Indica que, en tot cas, es pot fer l’acord que això quedi incorporat en el període d’informació pública d’ofici. Pel que fa a la intervenció de la representant del PP, explica que la Setmana del Llibre de París la va organitzar l’Institut Ramon Llull amb participació de l’Ajuntament. En aquest sentit, assenyala que des del punt de vista de gestió és molt més fàcil que la participació es vehiculi mitjançant un sol organisme, i més encara davant del repte de la Setmana del Disseny de Beijing, en la qual Barcelona serà ciutat convidada. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 649 El Sr. Espriu expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l’abstenció del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova, tanmateix, amb l’esmena instada pel PSC, en el sentit d’eliminar l’article 16.1b dels estatuts que literalment diu: ”Les aportacions extraordinàries de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de projectes específics.” c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el Govern municipal presenti, en un termini màxim de 3 mesos, un informe que analitzi la situació de la formació de persones adultes a la ciutat (contemplant l’evolució de l’oferta i la demanda i la detecció de necessitats), així com les propostes de futur per a aquests ensenyaments. La Sra. Andrés exposa que l’objecte de la formació de persones adultes és fer efectiu el dret a l’educació en qualsevol moment de la vida i, en l’àmbit de la ciutat, té com a objectius formar en ensenyaments obligatoris, preparar per a l’accés a la formació professional o la universitat, i validar competències adquirides per qualsevol altra via. Afegeix que a Barcelona des de l’1 de gener del 2009 aquesta formació és gestionada pel Consorci d’Educació, el qual ha establert una línia de treball per assegurar la distribució territorial equitativa, la coherència i la coordinació de l’oferta educativa, i per evitar buits i ofertes duplicades. Destaca que l’últim informe disponible sobre la distribució i l’oferta educatives en aquest àmbit és del febrer del 2010. Assenyala que les mesures de planificació d’aquest informe eren tres: en primer lloc, transformar aules de formació d’adults en centres de formació d’adults per assolir un nivell d’homologació suficient que garantís el projecte educatiu de cada escola; en segon lloc, millorar les instal·lacions dels centres i ampliar-ne l’oferta, i, en tercer lloc, crear nous centres. Així mateix, diu que l’informe indicava com a necessària una planificació progressiva i dinàmica que respongués no només a la demanda del moment, sinó a una demanda objectiva de formació a mitjà i a llarg termini, establint necessitats futures degudament identificades. Per acabar, llegeix la proposició del seu grup. La Sra. Pajares afirma que la formació de les persones adultes és fonamental no solament des d’un punt de vista assistencial sinó com a formació personal i professional al llarg de tota la vida. Afegeix que, a més, una situació econòmica i social complicada com l’actual demana que es faciliti la formació i l’aprenentatge de totes les persones que ho necessiten perquè estan aturades o buscant la primera feina. D’altra banda, destaca que efectivament l’últim cop que es va tractar en profunditat aquest tema en aquesta Comissió va ser el febrer del 2010. Assenyala que la petició de l’informe d’aleshores va ser del Sr. Ardanuy, el qual va demanar que l’informe inclogués els perfils dels usuaris d’aquests centres. En aquest sentit, demana que ara també es faci constar aquesta informació en el nou informe. Quant a les dades de l’informe del 2010, destaca que no mostraven una evolució positiva de la projecció del professorat, els centres i les matèries d’ensenyament, i en concret pregunta què ha passat amb el centre de Ciutat Meridiana. Així mateix, assenyala que el Programa d’actuació municipal 2012-2015 també proposava complementar la implementació del mapa de centres de formació adulta, avançant la transformació d’aquestes aules en centres. En aquest sentit, demana al Sr. Ardanuy que inclogui en el nou informe les actuacions dutes a terme des de l’inici 650 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 del mandat, ja que el 2012 hi havia 24 centres i 4 aules, però al curs 2013-2014 l’oferta ha disminuït, amb 19 centres i 6 aules. Exposa que hi ha districtes com Ciutat Vella i Gràcia que no tenen equipaments per a la formació d’adults, per la qual cosa considera necessari que a l’informe també s’inclogui una nova planificació dels centres que tingui en compte les necessitats del territori i es detallin els cursos, els horaris i l’adequació de l’oferta a la demanda dels nous alumnes. Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Gomà expressa el vot favorable del seu grup. Afirma que les polítiques públiques de formació d’adults sempre han estat necessàries i avui probablement ho són més que mai. Destaca que a Barcelona s’ha expressat en diverses ocasions el compromís de tenir una xarxa que cal posar al dia en coherència amb les noves circumstàncies econòmiques i socials de la ciutat amb un component clar de qualitat. Considera que les polítiques de formació d’adults han de ser centrals en el conjunt de les polítiques educatives i també del model de ciutat educadora, tant per a la inclusió social com per a la igualtat d’oportunitats i la formació entesa com un procés que té sentit en totes les etapes del cicle vital de les persones. Així mateix, destaca que el Congrés de Ciutats Educadores del novembre del 2014 pot ser un bon espai perquè Barcelona pugui reflexionar sobre la seva pràctica en matèria d’educació i formació d’adults. Per acabar, afirma que, atesa la rellevància de la formació d’adults i la necessitat de polítiques públiques de suport i impuls, és important que els reptes que afronta Barcelona es recullin en un document que tingui una dimensió d’anàlisi i també una de propositiva. El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de la proposició. Exposa que efectivament l’últim informe es va fer arran de sol·licituds del seu grup, aleshores a l’oposició, perquè volien posar de manifest la rellevància d’aquest tema. Afegeix que també volien posar èmfasi en el canvi de l’educació d’adults des de l’alfabetització i el treball social fins a la seva evolució en tots els formats i les metodologies d’aprenentatge, i fins a la normalització de la formació en l’edat adulta. En aquest sentit, destaca que la visió actual és que la formació ha d’acompanyar les persones al llarg de la vida i no només se circumscriu a les aules i els centres de formació d’adults, sinó que abraça tot el sistema de formació contínua de la ciutat i el país. Considera que, per tant, la proposició és molt adequada. Assenyala que la presentació de l’informe permetrà fer un debat més enllà dels 27 centres i aules de formació d’adults i dels gairebé 13.000 alumnes que hi ha a la ciutat. Exposa que, tot i que no se n’hagi presentat cap informe, des del 2010 hi ha hagut canvis positius en aquest àmbit. En aquest sentit, exposa que s’han desenvolupat diverses estratègies per millorar les infraestructures, ja que s’han agrupat aules i s’han convertit aules en centres, alineant tots els cicles formatius, i també s’ha aconseguit una col·laboració més íntima entre els centres de formació d’adults i els centres reglats públics, sense renunciar al paper de dinamització social i educativa que aquests centres han de dur a terme. En aquest sentit, destaca que, més enllà de la formació en cicles de grau, educació secundària obligatòria, idiomes i societat del coneixement, els centres de formació d’adults tenen una missió molt important en l’acompanyament i la incorporació al sistema educatiu de moltes persones que no han tingut aquesta oportunitat per motius diversos. Diu que, per tant, cal fer un reconeixement als professionals i la funció d’aquests centres. A continuació, expressa el vot favorable del seu grup. Indica que la mitjana d’informes que es demanen per comissió són dos o tres, però assegura que, per descomptat, el Govern mirarà de presentar aquesta documentació i fer-ne el debat quan sigui oportú. Precisa, però, que en els informes d’inici i tancament de curs, les escoles d’adults i tots els instruments de formació de la ciutat hi són reflectits. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup. Considera que tot el que es refereixi a la formació d’adults ha de tenir l’atenció dels grups municipals i cal planificar l’oferta d’aquesta educació de manera que hi hagi ensenyaments essencials, formació instrumental, educació secundària, proves d’accés a cicles formatius i a la universitat, i competències per a la societat de la informació. Així mateix, afirma que cal assegurar l’oferta de formació per a persones adultes en NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 651 tots els districtes, ja que n’hi ha algun que no té cap centre i val la pena que hi hagi una bona distribució territorial i ampliar horaris o centres on calgui. La Sra. Andrés agraeix el suport de tots els grups. Quant a la intervenció del Sr. Ardanuy, assenyala que efectivament es demanen molts informes, però que es poden fer per escrit i després fer-ne el debat. Per acabar, diu que, en tot cas, l’important és tirar-ho endavant, ja que cada vegada hi ha més persones adultes que necessiten aquesta formació i caldrà fer ajustos en el mapa educatiu de la ciutat. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Govern municipal a revisar tots aquells articles que es troben a la venda a la Llibreria - Botiga del Born Centre Cultural i a retirar aquells de simbologia independentista, com ara samarretes. El Sr. Mulleras exposa que el Born Centre Cultural és un equipament 100% municipal que ha costat 74 milions d’euros i, tanmateix, l’alcalde Trias l’està posant al servei de l’independentisme, en comptes d’exercir d’alcalde de Barcelona defensant els interessos de tots els barcelonins. Afegeix que el més greu és que s’utilitzi la llibreria d’aquest equipament per fer difusió de l’independentisme d’una forma sectària i vergonyosa. Afirma que Barcelona és plural i el Govern no pot utilitzar els diners i els recursos de tots els barcelonins per fer apologia de l’independentisme ni de cap ideologia partidista. En aquest sentit, diu que la llibreria hauria de ser un exemple d’objectivitat, rigor històric i debat d’idees, i, en canvi, és una botiga més del merchandising independentista, ja que ven material molt divers com ara samarretes i llibretes amb l’estelada, amb un clar afany manipulador i vocació d’adoctrinament. Així mateix, destaca que, entre les publicacions que s’hi venen, hi ha llibres clarament independentistes com Per què sí a la independència?, de les inefables Muriel Casals i Carme Forcadell, i 99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents, entre les quals s’inclouen el PSC, el PP, Iniesta, Messi, Europa i El Bulli. Destaca que tant el tinent d’alcalde com l’alcalde Trias estan permetent que es vengui un llibre que els posa a la diana. En aquest sentit, afirma que això no és només adoctrinament, sinó que fins i tot podria ser incitació a l’odi. Per acabar, llegeix la proposició del seu grup. El Sr. Colomé sosté que el que es vengui a les botigues dels museus o els centres culturals no hauria de ser objecte de debat en una comissió de plenari de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, expressa l’abstenció del seu grup. Així mateix, recomana un llibre d’un premi Nobel de l’ex-Iugoslàvia sobre un pont, ja que el més important és no dinamitar els ponts i això serà especialment important durant els propers mesos. D’altra banda, assenyala que el seu grup no està a favor de la censura de llibres o xapes, com les que es van haver de retirar perquè al Govern no li agradaven. Afirma que el que es pot reclamar al Govern és que la botiga del Born es gestioni amb cura, bon servei i amb productes de la màxima qualitat, però no se li pot demanar res respecte al tipus de productes, ja que, si no, faria una funció que no li correspon. Així mateix, destaca que els mateixos llibres també es troben en llibreries privades i, si es comencen a determinar quins llibres es poden vendre en una llibreria, després s’acabaran dient coses molt més greus. La Sra. Ribas assegura que el Grup Municipal del PP està obstinat a seguir tensant el fil i veure només la palla a l’ull de l’altre sense veure la biga en el propi. En aquest sentit, assenyala que no es pot acceptar de cap manera el discurs únic que vol imposar el PP, entre altres mitjançant la força d’una majoria absoluta al Parlament de l’Estat, ja que la democràcia se sustenta sempre en el respecte de l’altre, el debat i la confrontació d’idees. 652 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 D’altra banda, pregunta al Sr. Mulleras si reprova les declaracions de membres dirigents del seu partit que associen l’independentisme amb el nazisme i si comparteix l’opinió que Barcelona no té cap deute amb Lluís Maria Xirinacs o el fet que Rajoy vagi a l’enterrament del Sr. Nelson Mandela quan el PP s’oposa que un carrer porti el seu nom. En aquest sentit, assegura que qui fa ideologia és el PP per aconseguir vots a la resta de l’Estat sense importar-li posar en perill la convivència de tot un poble i fins i tot deixant de defensar el lliure comerç. Assenyala que al seu grup no li agradaria que el Centre Cultural del Born fos un santuari d’exaltació independentista i considera que, de fet, no ho és. Finalment, expressa el vot contrari del seu grup. El Sr. Portabella diu que podria fer una intervenció abrandada, cosa que seria molt coherent amb el que han fet els darrers mesos per marcar la seva posició, però assenyala que ara sent una certa pena perquè el Grup del PP s’equivoca de mig a mig amb aquesta proposició. En aquest sentit, afirma que és ridícul portar a una comissió el contingut d’una llibreria si aquest és clarament democràtic. Destaca que avui s’ha fet un pas molt rellevant i el PP és el que no vol deixar votar els ciutadans, de manera que és incomprensible que posin en qüestió una botiga gestionada per un grup independent que lògicament fa la tria de llibres que millor li sembla per a la seva activitat comercial. Assenyala que aquest intervencionisme és pitjor que els llibres que ha mostrat el Sr. Mulleras i li pregunta si no s’adona que mai ningú no ha portat a cap comissió samarretes amb la bandera espanyola i el toro, ja que estaria absolutament fora de lloc i no es poden fer servir les comissions d’aquesta institució per fer-ne aquest mal ús. Així mateix, considera preocupant que el Grup el PP faci d’això un motiu de confrontació. Per acabar, expressa el vot contrari del seu grup. El Sr. Ciurana indica que és comprensible que el Born sigui un equipament llaminer perquè el Grup del PP intenti fer forat entre el seu electorat. Exposa que es tracta d’una llibreria, no pas una biblioteca municipal, en règim de concessió i, per tant, va guanyar un concurs públic. Destaca que els productes que s’hi venen són de circulació legal i estan lliurement al mercat. En aquest sentit, pregunta per què caldria retirar uns productes amb simbologia independentista democràtica i no pas uns altres. D’altra banda, diu que és perfectament conscient que aquesta proposició forma part d’un dels eixos de l’acció política del PP, tal com demostren totes les iniciatives que planteja en aquesta Comissió. Afegeix que perquè aquestes iniciatives siguin com són tot allò relacionat amb la cultura, el coneixement, l’educació, la universitat, la recerca, la creativitat i la innovació deu estar ben orientat i ben resolt. Afirma que coincideix molt amb les intervencions que s’han fet i amb la recomanació del Sr. Colomé del llibre El pont sobre el Drina, d’Ivo Andric, premi Nobel de Literatura l’any 1961. En aquest sentit, diu que precisament Barcelona sempre ha tingut vocació de pont, de porta i de port. Pel que fa a la llibreria, afirma que tothom que hi entra és lliure de comprar o no els productes que ven. Així mateix, assegura que al Grup del PP no li deu fer gaire angúnia si ha demanat al Govern la sala del Born per fer-hi un acte al gener. Per acabar, expressa el vot contrari del seu grup. El Sr. Mulleras manifesta que determinats vots s’entenen perquè formen part del deliri independentista de CiU i ERC. Pregunta, tot i així, si es pot considerar democràtic que es vengui aquest merchandising independentista quan és una llibreria de concessió 100% municipal i l’Ajuntament és de tots, no només dels partits independentistes. D’altra banda, exposa que la clàusula 5.5.1.6 del plec de clàusules diu: «Tots els productes de regal necessiten la prèvia autorització de la direcció del Born per ser posats a la venda». Considera que, per tant, en el plec de clàusules el Govern municipal va incloure aquesta censura i que aquests productes tenen l’autorització del Govern. Afirma que caldria retirar el merchandising independentista, però que hi ha d’haver una oferta plural de llibres, ja que la gent és lliure i ha de poder accedir a llibres independentistes i llibres que no ho siguin. En aquest sentit, assenyala que, si hi hagués llibres que estiguessin en contra de la independència, s’entendria, NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 653 però ara mateix és una llibreria 100% municipal que fa apologia de l’independentisme. Així mateix, indica que l’alcalde Trias està permetent un llibre que assenyala 99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents, entre les quals hi ha el PP, el PSC, les samarretes d’Iniesta i Messi, el Bulli i la bandera d’Europa. En aquest sentit, diu que el PP creu que no s’ha d’aniquilar ningú per aconseguir la independència, ja que Barcelona és plural i el que cal és unir, no pas dividir la societat, com està fent l’ofensiva independentista. El Sr. Ciurana respon que el Sr. Mulleras no deu pensar que l’alcalde és responsable del disseny d’una coberta d’un llibre escrit per un tercer i publicat per una editorial 100% privada. Afegeix que pot arribar a veure les raons de fons que hi ha darrere d’aquesta qüestió, ja que és molt probable que el Grup del PP un altre dia parli del cost de l’aire condicionat, el manteniment, els horaris o l’aspirador del Born, però afirma que aquesta proposició no és apropiada i, per això, hi voten en contra. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 6. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Rebutjar el tancament del MNAC el passat dissabte 7 de desembre per la celebració d’una festa privada. 2. Instar el Govern municipal a adoptar les mesures necessàries per evitar en el futur el tancament al públic d’aquest equipament per raons d’ús privat. 3. Instar el Govern municipal a explicar públicament els motius d’aquest tancament i quina persona o òrgan del Govern municipal ha sol·licitat el tancament del MNAC. El Sr. Gomà assenyala que hi ha una pregunta del Grup del PSC sobre el mateix tema i demana que es plantegin alhora. El Sr. Portabella diu que no hi ha cap inconvenient. El Sr. Gomà destaca que a Barcelona s’ha tancat a la ciutadania un equipament cultural durant un dia perquè s’hi pugui fer la festa privada de la neboda d’un magnat. Assegura que això ha tingut una rellevància ciutadana, per la qual cosa cal un debat i un tractament institucional sobre aquest fet. Així mateix, expressa el seu desacord amb el que ha representat. Exposa que d’entrada és rebutjable el tancament d’un equipament públic al servei d’una festa privada d’un multimilionari aliè a la ciutat. En aquest sentit, diu que això avala la lògica que a Barcelona tot es pot comprar amb diners, lògica que tendeix a desmantellar l’esfera dels béns comuns, que en cap cas no haurien de ser mercantilitzables. D’altra banda, indica que el tancament del museu no s’ha fet per permetre una altra expressió ciutadana o una activitat privada però vinculada a la ciutat, sinó que s’ha fet per permetre un festival d’exhibició de riquesa, una ostentació pública de luxe i banalitat. En aquest sentit, pregunta si el Govern no hi veu una certa obscenitat, tenint en compte la crisi, les retallades i la pobresa econòmica, alimentària i energètica actuals. Pel que fa al magnat que ha celebrat la festa, Lakshmi Mittal, assegura que és un paixà arrogant que creu que els treballadors són súbdits i és un perill per a la indústria europea de l’acer, ja que a penes inverteix però ha repartit 19.000 milions en dividends. Destaca que, segons un activista sindical afectat per l’acomiadament de 600 treballadors per part de Mittal a la planta francesa de Florange, els seus deutes els paguen els obrers. Així mateix, indica que fins i tot un diari com The Times denunciava que l’home més ric contractava en condicions d’esclavatge. En aquest sentit, considera que no és un exemple de bona pràctica econòmica en temps d’atur. Afirma que probablement a moltes persones no agrada gens que un explotador global vingui a Barcelona a casar la seva neboda, però diu que la pregunta 654 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 important és per què havia de ser l’alcalde de Barcelona qui li posés la catifa vermella per fer aquesta exhibició de luxe. Considera que aquest fet denota un cert papanatisme i provincialisme, d’una ridiculesa que degrada i banalitza la ciutat i l’alcalde que la representa. A continuació, llegeix la proposició del seu grup. En relació amb el tercer punt, pregunta si la decisió de tancar el MNAC es va prendre en el plenari o la permanent del Patronat de la Fundació i, per tant, si hi ha una acta de la sessió. Així mateix, pregunta en quin marc normatiu es va prendre aquesta decisió i si existeix un preu públic per al tancament del MNAC i com s’ha regulat. En aquest sentit, assenyala que si no existís aquest preu públic potser s’hauria produït una irregularitat procedimental i destaca que el procediment de presa de decisions que s’ha seguit resta encara en l’opacitat. Per acabar, demana el suport de tots els grups perquè fets com aquests no es tornin a produir a Barcelona. El Sr. Espriu llegeix la pregunta del seu grup. Destaca que el Museu Nacional d’Art de Catalunya té un concepte de centralitat nacional i planteja que, si la societat britànica tanqués globalment el British Museum per alguna raó, seria només per algun tema de caràcter estatal o d’interès general. En aquest sentit, afirma que en el cas d’aquest casament no es donen aquestes condicions, sinó que és una qüestió merament econòmica. Assenyala que no és clar amb quin criteri de fons s’ha fet, ja que no se sap què passaria si en comptes d’un sol casament n’haguessin estat 10 que aportessin 200.000 euros. Exposa que per als fons del MNAC, minvats per la situació de crisi, possiblement sigui un ingrés necessari, però diu que no tot està dins del mercat, ja que aquesta societat protegeix l’interès general per sobre de l’interès del mercat, sobretot tenint en compte que hi ha altres infraestructures disponibles en les quals no s’infringiria l’interès general ni el servei públic si s’utilitzessin per a una activitat d’aquest tipus. Així mateix, assenyala que no és clar si ha estat a causa de la improvisació, de la inexperiència a l’hora d’afrontar aquesta situació o per les necessitats de les institucions culturals, però assegura que, en tot cas, l’interès general del país no es pot pagar amb diners i cal diferenciar les tendències econòmiques globalitzadores de l’interès de la ciutadania. Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Pajares afirma que el tancament d’un espai públic per a la celebració d’un acte privat podria ser qüestionable, però, en el context actual, cal valorar els beneficis i els perjudicis de prendre aquesta decisió. En aquest sentit, diu que tenint en compte les xifres es va prendre la decisió correcta. Exposa que la decisió es va adoptar després de valorar l’oferta econòmica en una reunió del Patronat on hi havia representades totes les administracions del Consorci —Generalitat, Ajuntament i Estat— i membres de la societat civil. Així mateix, indica que el museu es va obrir el diumenge per compensar el tancament i va rebre 6.379 visites, nombre que triplica les visites del pont de l’any passat. Destaca també que al MNAC es fan actes molt diversos, com ara casaments, sopars, entregues de premis, passarel·les de moda i actes polítics, i aquest lloguer representa un 18% dels ingressos del museu. D’altra banda, assenyala que aquests actes tenen una repercussió econòmica important en la ciutat. Considera que es poden fer aquest tipus d’actes si són excepcionals i sempre que el benefici valgui la pena per a la ciutat, com en aquest cas. Indica que, per tant, és important que el Govern expliqui quin n’ha estat el benefici i quines despeses ha generat l’esdeveniment. Manifesta que, tot i així, el seu grup no està d’acord amb el to taxatiu de la proposició perquè no se cedeixi aquest espai per a cap ús privat. Per acabar, expressa el vot contrari del seu grup. El Sr. Portabella exposa que el seu grup comparteix alguns aspectes de la proposició, com el fet que no tot es pot llogar i comprar. Diu que, per tant, el primer que caldria fer seria modificar el reglament que regula quins equipaments són llogables per a activitats no pròpiament institucionals i quin tipus d’activitats són adequades per fer-ho. Indica que, així mateix, coincideixen amb la idea que un museu nacional no pot tancar un dia per a una activitat privada, sigui quina sigui. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 655 Explica que, tot i així, no estan d’acord amb el fet de valorar la persona que vol llogar l’equipament, ja que això implica un nivell ideològic de confrontació i afecta la llibertat de cadascú de demanar llogar un edifici. Afegeix que aquest reglament existeix des de fa molt de temps i al MNAC es fan actes privats de tot tipus, com sopars, actes de promoció i concerts. En aquest sentit, diu que és extremadament delicat afirmar que no s’hi pot fer un casament però sí un sopar d’una ràdio privada, sobretot tenint en compte que hi ha un reglament que avala la possibilitat de llogar-lo. D’altra banda, destaca que cal valorar per què el MNAC s’ha vist obligat a llogar la sala, ja que si el director hagués considerat la importància del Museu Nacional de Catalunya no hauria entrat en aquest mercat. Indica que, tot i així, ho ha hagut d’acceptar a causa de les retallades del Govern central i la disminució d’aportacions de la Generalitat. Assegura que aquest cas ha pres una dimensió superior a la que li correspon, ja que altres equipaments culturals, com les Drassanes, han llogat les seves sales per a actes de tota mena. Indica que el més interessant de la proposició és la conveniència de plantejar una reforma del reglament. En aquest sentit, considera que els equipaments amb una importància simbòlica molt gran només haurien de ser d’ús públic i de l’Administració. Finalment, expressa l’abstenció del seu grup. El Sr. Ciurana manifesta que donarà algunes dades per poder parlar-ne més a bastament i diu que està a la disposició dels grups per continuar aquest debat més enllà del temps que hi dediquin ara. Detalla que aquest esdeveniment ha suposat un ingrés per al MNAC de 207.735,09 euros, i unes despeses de reforç de seguretat de 2.007 euros i de 224 de neteja, de manera que l’ingrés net ha estat de 205.504,09 euros. Assenyala que el MNAC destinarà part d’aquests recursos a l’adquisició d’una obra de Josep Tapiró. En aquest sentit, afirma que enriquir el patrimoni públic d’obres d’art és d’interès general. Quant al balanç públic, destaca que en els tres dies afectats l’any 2012 el MNAC va rebre 2.166 visitants, mentre que el 2013 en va rebre 6.379, per la qual cosa es pot deduir que, lluny de limitar-ne l’accés, el que s’ha fet és fomentar una major presència de públic al museu. Quant al Museu Marítim, especifica que l’ingrés net ha estat de 71.395 euros, ingressos que li permeten tancar aquest exercici sense dèficit. Assenyala que l’esdeveniment s’ha tractat com un acte més dels que es fan a les naus del museu amb un preu públic aprovat prèviament. Afegeix que s’han llogat les naus durant dos dies i la Sala Comillas durant un, fet que no ha impedit mantenir el museu obert tots els dies. D’altra banda, detalla que també s’ha cobrat la taxa d’ocupació de l’espai de l’avinguda Drassanes, de 1.266,33 euros; la taxa d’ocupació de l’espai ocupat per les carpes del càtering a la plaça de Carles Bohigas, de 1.564,29 euros; la taxa d’ocupació de la plaça de Carles Bohigas a l’entorn de la Font Màgica per un valor de 15.781,94 euros; la taxa d’ocupació del Mirador del Palau Nacional per un valor d’11.297,65 euros, i una taxa per a la llicència d’activitat extraordinària de l’espectacle pirotècnic de 227,28 euros, xifres que sumen un total de 30.137 euros en concepte de taxes liquidades. Així mateix, explica que la resta de serveis han anat tots a càrrec de la família organitzadora i que hi ha pendents de pagament 1843,10 euros per la plantació floral a les copes ornamentals de la balustrada del MNAC. Exposa que l’àmbit de decisió respecte a aquest esdeveniment és la direcció i la presidència dels museus, ja que, en els dos casos, tot i que els immobles són de propietat municipal, no són gestionats per l’Ajuntament, sinó per consorcis: en el cas del Museu Marítim, amb la Diputació de Barcelona, que hi té molta més presència que l’Ajuntament, i en el cas del MNAC, amb la Generalitat i l’Administració de l’Estat. Quant al fet de si la decisió ha passat per algun consell, explica que no n’hi havia cap de convocat, sinó que la convocatòria és per a la setmana vinent. En aquest sentit, assegura que hi farà arribar la necessitat de regular aquest tipus d’esdeveniments quan suposin el tancament del centre, però considera que no hi ha cap mena d’inconvenient que sigui qualsevol entitat qui vulgui llogar aquest espai per fer-hi actes. 656 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 D’altra banda, destaca que va conèixer el Sr. Nelson Mandela en un acte d’una fundació privada al qual també van assistir Naomi Campbell i Elle Macpherson i per al qual l’Ajuntament va pagar una taula. En aquest sentit, diu que és lògic que en aquests espais s’organitzin tot tipus d’actes. Quant a la referència al British Museum, recorda que el Barça va celebrar la Champions del 2011 al Museu de Ciències Naturals de Londres, festa que es va acabar a les tres de la matinada. Assegura que entén el debat que s’ha plantejat, però considera que el lloguer d’aquests espais no pot dependre de la personalitat de la persona que ho demana. Indica que, a més, cal destacar els enormes beneficis que ha tingut per a Barcelona per l’assistència de gent del món de l’empresa amb perspectives de fer inversions al país i per l’espot publicitari que ha significat per a la ciutat. En aquest sentit, diu que, quan es tanca Maria Cristina per al Saló de l’Automòbil, també s’està privatitzant l’espai públic en benefici d’unes empreses concretes, però la importància de la institució firal a Barcelona és evident i la seva transcendència va més enllà dels dies que pugui durar un saló. D’altra banda, destaca que les dades demostren que no s’ha privat el públic de visitar els museus i, a més, el MNAC ha obtingut uns recursos que li permeten adquirir una obra d’art nova, el Museu Marítim podrà tancar el curs sense dèficit i s’ha aconseguit posar Barcelona al món. En aquest sentit, afirma que el balanç total ha estat positiu i és evident que aquest esdeveniment és excepcional, ja que la direcció i la presidència del MNAC és perfectament conscient de quina és la seva relació amb el client. A continuació, expressa el vot contrari del seu grup. Assenyala que, tanmateix, està disposat a parlar-ne amb més profunditat, ja que properament, amb el 080 del Born, tindrà lloc un cas semblant perquè caldrà limitar l’accés al barri durant uns dies. Per acabar, afirma que en aquestes qüestions, independentment dels reglaments, el que cal és que domini el sentit comú per evitar polèmiques que sovint no van més enllà de la pròpia capacitat d’indignació. El Sr. Gomà agraeix el vot favorable del Grup del PSC. Quant a l’abstenció d’UpB, considera que en la intervenció del Sr. Portabella hi ha més elements d’acord que de desacord, però, en tot cas, és el grup qui decideix el sentit final del seu vot. D’altra banda, agraeix els termes del debat, amb independència dels vots contraris del Govern i el PP. Lamenta, tanmateix, que hagin prevalgut elements contraris a la proposició i no s’hagin emfatitzat els elements que permetrien impulsar punts d’acord entre els grups per regular allò necessari perquè determinats fets no es tornin a produir. Destaca que la proposició s’ha redactat de manera molt curosa i, per això, es refereix estrictament al tancament del MNAC, ja que evidentment no qüestiona l’ús d’espais del MNAC o altres equipaments culturals per a tota mena d’activitats públiques o privades vinculades a la ciutat. Afegeix que és el tancament durant tot un dia a la ciutadania el que implica un salt qualitatiu que implica una mercantilització dels béns comuns i planteja una lògica en què tot és comprable. En aquest sentit, diu que el sentit comú no du al tancament durant tot un dia d’un museu per a una festa privada amb components de luxe i ostentació de riquesa. D’altra banda, reconeix que davant del fet que un magnat com Mittal vingui a Barcelona a casar la seva neboda no es pot fer res d’acord amb el marc normatiu actual. Pregunta, tot i així, si està justificat que l’alcalde de la ciutat acudís a una festa d’aquestes característiques en un temps difícil per a molta gent de Barcelona. En aquest sentit, diu que la valoració no és de la persona que ha organitzat l’esdeveniment, sinó de l’actitud de l’alcalde, que, al seu parer, mereix una valoració política lamentable i rebutjable. Pel que fa a la decisió, destaca que el fet que l’hagi presa la direcció del museu implica que no ha passat pel plenari ni la permanent del patronat. Així mateix, pregunta qui ho ha sol·licitat a la direcció del museu i com s’ha establert que el preu públic pel tancament del MNAC siguin 207.000 euros. Afegeix que, si la raó per fer-ho és que el MNAC necessita eines per lluitar contra les retallades, s’estan mercantilitzant les polítiques de promoció del museu i manca una política pública potent i convençuda de promoció cultural dels grans equipaments del país. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 657 Per acabar, lamenta que la proposició no tiri endavant perquè no es fa cap favor a la ciutadania i no s’està prevenint que torni a passar. El Sr. Espriu agraeix la informació aportada respecte als equipaments públics que s’han posat en aquest règim. Indica que el seu grup no qüestiona el lloguer de les sales, sinó el tancament del MNAC i el motiu d’aquest tancament en relació amb l’interès general de la institució afectada. Considera que el museu és un dels símbols del país i, per tant, s’hauria de poder determinar que no s’hi poden fer determinades coses. En aquest sentit, pregunta què passaria si s’hi volguessin fer més casaments. Així mateix, afirma que no es pot consentir que les grans institucions hagin de dependre d’aquests actes perquè els quadrin els números. Finalment, en relació amb el fet que generés molta atracció de públic el diumenge següent, diu que caldria decidir una política d’obertura permanent del MNAC i llavors l’ús públic seria molt superior a l’actual. La Sra. Pajares demana al Sr. Ciurana que quan pugui faci arribar per escrit a tots els grups les xifres que ha presentat. El Sr. Ciurana respon que no hi ha cap problema. Respecte al preu públic fixat, assenyala que ho haurà de consultar, però que l’ingrés brut de 207.735,09 deu obeir a algun factor de multiplicació de lloguer d’espais per hores, ja que si s’hagués fet a preu fet la xifra hauria estat rodona. D’altra banda, destaca que en moltes ocasions aquests es museus no es tanquen de llei, però sí de facto, ja que quan s’organitza una cursa esportiva a Montjuïc s’impedeix l’accés rodat a equipaments culturals situats a la part més alta de la muntanya. En aquest sentit, diu que també es tracta d’un debat sobre la convivència entre espais públics. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a destinar l’antic mercat de Vallvidrera a un equipament de barri i a definir-ne els usos conjuntament amb les entitats i els veïns i veïnes de Vallvidrera. El Sr. Portabella llegeix la proposició del seu grup. Recorda que el Pla de futur aprovat el 2011 es referia literalment a la «creació a l’antic mercat de Vallvidrera d’un equipament de serveis per al barri (sala polivalent, espai per a les entitats, etcètera)» i en el PAD 2012-2015 es va consensuar que el mercat de Vallvidrera es convertís en un equipament cultural. Exposa que aquest mercat es va anar aprimant per diversos motius fins que es va tancar l’abril del 2009 i l’any següent va començar a ser utilitzat per una companyia de teatre amateur del barri, la Fontmontina de Comèdia. En aquest sentit, afirma que aquest espai podria tenir molta més utilitat que l’actual. Exposa que recentment un particular de la Fàbrica de Creació, que explota una empresa que alhora té una productora de cinema, va demanar tenir-hi accés aportant-hi un fons de 800.000 euros per rehabilitar-lo a canvi que l’Ajuntament li atorgués un període d’explotació de 10 anys. Afegeix que quan es va presentar aquest projecte al Consell de Barri la gent es va sentir defraudada i va considerar que aquesta possibilitat impediria que es fes un ús públic habitual de l’equipament. En aquest sentit, declara que el seu grup considera aquesta valoració encertada, raó per la qual presenta avui aquesta proposició. Assenyala que actualment el Govern s’ha d’acostumar a implementar les propostes que provenen del veïns i, en aquest cas, s’inverteix el procediment. Reconeix que la proposta no és gens menystenible, per tal com implica una inversió i la gestió publicoprivada pot tenir sentit en alguns casos. Opina que, tot i així, és una proposta clarament desequilibrada a favor dels interessos privats, de 658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 manera que cal tornar a la proposta de convertir l’antic mercat en un equipament públic que presti serveis al barri. El Sr. Espriu expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Pajares expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Ribas expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que, com ja han manifestat al Consell de Barri i al Plenari de Sarrià-Sant Gervasi, cal fer un debat a aquest respecte, ja que Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és un barri força diferent de la resta per l’entorn forestal en què es troba i la mala comunicació en transport públic que pateix, cosa que l’impedeix compartir equipaments amb la resta del districte o la ciutat. En aquest sentit, diu que, tot i que mai no és pot menysprear una activitat econòmica, és bo mantenir la proposta del Pla de futur per tenir en compte la cohesió del barri. Així mateix, destaca que és important obrir un debat, ja que sembla que la posició que estan discutint els veïns no és unànime i caldrà veure a quina conclusió s’arriba. En aquest sentit, demana al regidor que deixi que els grups municipals hi participin perquè entre tots es pugui triar la millor opció. El Sr. Puigdollers explica que la transacció que han fet amb el Grup d’UpB és justament el que diu el Pla de futur. Exposa que el 2011 els cinc barris que formen el districte de Sarrià-Sant Gervasi van elaborar un Pla de futur consensuat per totes les forces polítiques i els veïns en els consells de barri corresponents. Afegeix que a l’inici del mandat es va fer exactament el mateix amb el PAD i, en el cas de Vallvidrera, les Planes i el Tibidabo, es va consensuar que hi havia un ordre de prioritats. Destaca que els veïns van marcar que la primera era fer un estudi de viabilitat per a un equipament esportiu, prioritat que van acceptar tots els grups municipals. Aclareix que, per tant, el PAD que s’està executant ara no inclou cap previsió sobre el mercat de Vallvidrera consensuada amb els veïns. Explica que una productora de cinema ha fet una proposta d’inversió tecnològicament i laboralment molt interessant per al barri i que permetria mantenir les condicions actuals perquè la companyia de teatre amateur fes els seus assajos amb els mateixos horaris. Assenyala que ara es tracta de veure si es pot consensuar amb els veïns, l’empresa i el Districte que es faci aquesta inversió privada per posar en condicions l’equipament mantenint la mateixa gestió perquè les entitats de Vallvidrera en puguin continuar traient el mateix benefici. Assenyala que, en tot cas, el Govern no faria aquesta inversió abans del 2015. Destaca que el procediment que s’ha seguit és el de presentar l’oferta als ciutadans en el Consell de Barri i indica que s’han donat dues reaccions: d’una banda, una part dels veïns rebutgen l’oferta perquè volen que l’equipament sigui públic encara que trigui més a estar disponible i, de l’altra, diversos membres del Consell manifesten la voluntat de parlar-ne. En aquest sentit, diu que el compromís del Govern és veure si es pot arribar a un consens d’aquí al 31 de gener del 2014 i, si no s’hi arriba, es tornarà al que preveuen el PAD i el Pla de futur. Explica que, per això, poden donar suport a la proposició d’UpB transaccionada amb el que preveu el Pla de futur. Així mateix, assenyala que, si no hi ha consens, durant el període 2011-2015 l’agrupació de teatre podrà assajar-hi un dia a la setmana en unes condicions que no són òptimes, però, si s’arriba a un consens, el Govern intentarà tirar endavant la proposta de l’empresa. Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable de tot els grups. Afirma que l’antic mercat de Vallvidrera ha de complir el Pla de futur en el sentit que ha de ser un equipament de serveis al barri. Considera que la prioritat és que aquest edifici s’utilitzi d’una manera que satisfaci la ciutadania del barri. Assenyala que totes les votacions van en aquest sentit i considera adequat que el Govern vulgui fer un esforç de consens i, en cas que no s’arribi a aquest consens, continuï buscant una solució perquè aquest important emplaçament sigui d’utilitat per al barri. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 659 La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal, tal i com es va pactar en el Pla de Futur aprovat pel Consell de Barri de Vallvidrera, amb el suport dels grups municipals i les entitats que hi formen part, destinar l’antic mercat de Vallvidrera a un equipament de serveis per al barri (sala polivalent, espais per a les entitats, etc.) b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 8. Que es concedeixi a l’Associació de Festes de la plaça Nova la Medalla d’Or al Mèrit Cultural per haver mantingut les Festes de la plaça Nova, que al 2014 celebraran el seu 425è aniversari. El Sr. Espriu aclareix que no és la seva intenció fer servir aquest sistema, de manera que es posa a disposició del Govern per fer la reunió pertinent on valorar aquesta qüestió després de fer-ne l’expedient corresponent. Exposa que l’any vinent se celebrarà el 425è aniversari de les Festes de la Plaça Nova, que se celebren pels voltants de sant Roc, el 16 d’agost, i es van començar a fer el 1589. Destaca que si aquestes festes encara són possibles és gràcies a l’Associació de Festes de la Plaça Nova. D’altra banda, assenyala que sovint les festes i tradicions més petites passen desapercebudes, ja que les que reben més atenció són les que tenen dimensió de ciutat, com les de la Mercè, o les que tenen projecció internacional, com les de Gràcia. Indica, però, que precisament aquesta dimensió més petita és una de les millors característiques de les Festes de la Plaça Nova, en el sentit que han sobreviscut durant segles al marge de les modes i les tendències. Per acabar, llegeix el prec del seu grup. El Sr. Ciurana assenyala que d’aquest tipus de qüestions se n’ha de parlar abans i es compromet a traslladar aquesta petició al Districte de Ciutat Vella perquè entén que s’ajustaria més a la concessió d’una Medalla d’Honor que a la d’una Medalla d’Or al Mèrit Cultural. Considera que un 425è aniversari mereix un reconeixement de la ciutat, però assenyala que les Festes de la Plaça Nova formen part de la xarxa d’entitats de festa i cultura popular de la Casa dels Entremesos, al costat d’altres entitats, com ara l’Esbart Català, les Festes de Sant Roc, la Festa de la Plaça del Pi i les de la Barceloneta, i totes tenen la Medalla d’Honor de la Ciutat, no la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. El Sr. Espriu opina que caldria iniciar l’expedient i que tots els grups ho valoressin quan correspongués en el conjunt d’aquesta reflexió. Assenyala que aquesta és la proposta del seu grup i, encara que avui es rebutgi, valoraran qualsevol iniciativa en aquest sentit. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 9. Que es rebutgi atorgar la denominació de Lluís Maria Xirinachs a la zona enjardinada situada entre l’avinguda de Roma i els carrers de Rocafort i de Mallorca, així com a qualsevol altre espai públic de la ciutat de Barcelona, i es traslladi a la Ponència de Nomenclàtor aquest acord. El Sr. Bolaños llegeix el prec del seu grup. El Sr. Ciurana respon que el Govern no atendrà el prec, ja que va acceptar el prec en sentit contrari presentat el 17 d’abril del 2012 per UpB. El Sr. Bolaños lamenta profundament que el Govern no l’accepti i afirma que és una indignitat per a Barcelona que es posi el nom d’una persona que es considerava amiga d’ETA a uns jardins de l’Eixample. Considera que és una ofensa per als ciutadans víctimes de la banda terrorista i per a les persones a qui els repugnen les accions d’aquesta banda. Diu que sembla que per al Govern tot s’hi 660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 valgui mentre sigui independentista, fins i tot un amic d’ETA. En aquest sentit, demana que tinguin més seny i no rebutgin aquesta proposta. Per acabar, destaca que és indigne que catalans tan importants al llarg de la història i de reconegut prestigi internacional com Salvador Dalí no tinguin un espai públic a la ciutat, però sí que el tingui una persona que es declarava amiga d’ETA. El Sr. Ciurana manifesta que passarà per alt el fet que el Sr. Bolaños hagi insinuat connivència amb el terrorisme per part del Govern municipal. D’altra banda, assegura que tothom comet errors, de manera que no es pot jutjar la trajectòria d’una persona per les declaracions que ha fet un dia. En aquest sentit, pregunta si caldria retirar tots els carrers de les persones que van ser amigues del dictador Franco. Destaca que l’espai del districte de l’Eixample és molt a prop de la presó Model de Barcelona, que és on el Sr. Xirinacs va fer un acte de testimoniatge demanant la llibertat dels presos polítics als anys setanta. Assenyala que entén que el Grup del PP no ho vulgui perquè probablement el Sr. Xirinacs demanava la llibertat dels presos polítics que el seu president fundador havia fet empresonar. Afirma que aquesta qüestió és molt complicada i considera que aquest prec no és oportú des del punt de vista de l’equilibri i el seny, motiu pel qual el rebutja. Es dóna per tractat. 10. Que l’Ajuntament de Barcelona reclami la suspensió del simposi “Espanya Contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014” organitzat pel Centre d’Història Contemporània, organisme depenent de la Generalitat de Catalunya i que té lloc a Barcelona entre el 12 i el 14 de desembre. El Sr. Bolaños llegeix el prec del seu grup. Explica que cal reclamar-ne la suspensió perquè és una falta de respecte a la ciutadania, una incitació a l’odi i l’animadversió cap a la resta d’Espanya i cap als milions de catalans que també se senten espanyols, i una falsificació històrica feta amb els diners de tots. El Sr. Ciurana diu que el Govern no atén aquest prec perquè l’Ajuntament no té res a veure amb aquest simposi. El Sr. Bolaños afirma que la connivència amb què actua la Regidoria de Cultura en relació amb la Presidència de la Generalitat respecte a aquest simposi evidentment hi té molt a veure. Afirma que aquest simposi es podria haver titulat «Espanya contra Catalunya: una mirada histèrica» en comptes d’«històrica», ja que intenta fer un pas més en l’estratègia d’enfrontament amb la resta d’Espanya. En aquest sentit, assegura que no per repetir una mentida mil vegades es converteix en veritat. Assegura que aquest simposi organitzat per la Generalitat és tan verídic com que Tarragona té més població que Barcelona, per la qual cosa és un insult a la intel·ligència i el sentit comú. Assenyala que al·ludeixen a greuges i desacords dels darrers 300 anys, però sense fer referència a tot allò que també s’ha aconseguit durant aquest període. Així mateix, assegura que Catalunya és i ha estat una part fonamental d’Espanya, no tan sols en els últims 300 anys, sinó durant més de 500, i diu que ho seguirà sent durant molts més. El Sr. Ciurana considera que el Sr. Bolaños s’hauria de preparar millor les intervencions, ja que diu que l’Ajuntament hi té molt a veure, però en realitat l’Ajuntament no forma part de l’organització del simposi ni li ha atorgat cap ajuda, i el simposi no forma part del programa municipal de celebració del Tricentenari ni es fa a cap seu de l’Ajuntament. Li suggereix, doncs, que es faci diputat i plantegi aquestes preguntes al Parlament de Catalunya, que és on correspondria. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Que el Govern municipal garanteixi a l’Escola Massana l’ús provisional de la part subterrània construïda sota l’espai del nou edifici que albergarà aquesta escola i incorpori al pressupost municipal per a l’any 2014 la partida pressupostària necessària per executar el projecte de construcció de la nova seu d’aquest centre educatiu municipal. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 661 El Sr. Gomà llegeix el prec del seu grup. Destaca que la Massana és un dels vaixells insígnia d’una xarxa educativa de titularitat municipal que cal cuidar i projectar cap al futur. Així mateix, assenyala que la Massana també és molt important per la seva implantació territorial en el cor del Raval. El Sr. Ardanuy anuncia que el Govern no accepta el prec. Explica que el projecte executiu encara necessita algunes modificacions, però el Govern té el compromís que la Massana continuï a Ciutat Vella, a la ubicació ja prevista, i que entre els anys 2014 i 2015 aquest projecte veurà la llum. Afegeix que de moment l’objectiu és garantir que aquest temps de trànsit es faci en les millors condicions possibles en la ubicació actual i, un cop s’hagi analitzat i tancat definitivament el projecte executiu, entrar-hi com en qualsevol altre cas. Per acabar, destaca que aquest projecte serà molt potent des del punt de vista arquitectònic i també molt costós, però la Massana mereix disposar d’una ubicació i un equipament privilegiats. El Sr. Gomà lamenta que el Govern no accepti el prec. Afirma que això implica que el compromís del Govern és purament retòric, ja que, si no, l’actitud davant d’aquest prec hauria estat radicalment diferent. Destaca que, en tot cas, ara saben que en el pressupost del 2014 tampoc no hi haurà una partida pressupostària que permeti tirar endavant la construcció d’acord amb el projecte executiu, amb els canvis que calguin. Considera que això és una molt mala notícia per a l’escola Massana. Afegeix que l’actitud del Govern de compromís retòric que no es concreta en els fets és precisament el que avui genera inquietud i desconfiança a l’equip educatiu de la Massana. Per acabar, assenyala que l’obligació del Govern municipal és aconseguir que aquest projecte pugui tirar endavant en les millors condicions possibles. El Sr. Ardanuy afirma que el compromís de l’Ajuntament existeix, ja que és un compromís amb una institució que forma part del mateix Ajuntament, de la seva història, del seu present i del seu futur. Indica que entén que el Sr. Gomà hagi de fer el paper d’impuls de l’acció de govern, però demana que no s’aventuri a treure conclusions inexactes i incorrectes. Afegeix que el compromís real de l’Ajuntament és que la Massana es pugui reubicar en el termini esmentat i, durant el trànsit, garantir una ubicació que li permeti desenvolupar la seva activitat. Exposa que el projecte executiu està en procés d’ajust i revisió, però les licitacions es poden distribuir durant l’any 2014, tot i que no apareguin en la literalitat de la reserva pressupostària. Per acabar, diu que entén que hi pugui haver cert nerviosisme en la comunitat de la Massana, però assegura que el compromís del Govern hi és. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 12. Que el Govern municipal procedeixi a una segona fase de certificació amb els Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental dels equipaments culturals de la ciutat. El Sr. Portabella explica que aquest prec és conseqüència d’un altre que va presentar el seu grup per demanar que l’Àrea de Cultura treballés per garantir la certificació del distintiu d garantia de qualitat ambiental en equipaments culturals. Assenyala que la voluntat és que els equipaments municipals siguin més eficients energèticament i hi hagi un compromís explícit amb la sostenibilitat. Recorda que el Govern va acceptar aquest prec anterior i va dir que començaria per les biblioteques. En aquest sentit, destaca que la Gerència de Biblioteques de Barcelona ha esmerçat molta energia per aconseguir aquesta acreditació i la Generalitat ha finançat les biblioteques perquè poguessin obtenir el distintiu. A continuació assenyala que l’han obtingut la biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, la Francesc Candel de Sants, l’Horta-Can Mariner d’Horta, i la Collserola de Sarrià- Sant Gervasi. Afegeix que aquesta iniciativa ha millorat la sostenibilitat de la ciutat i l’estalvi econòmic per a aquestes biblioteques ha estat rellevant. Per acabar, llegeix el prec del seu grup. El Sr. Ciurana diu que el Govern accepta el prec i agraeix la intervenció del Sr. Portabella. Assenyala que efectivament es tracta d’una qüestió cabdal. Exposa que, tanmateix, bona part dels edificis municipals tenen una catalogació patrimonial 662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 determinada, fet que dificulta prendre aquestes mesures. Destaca que, tot i així, en el cas dels dos centres més nous, el Disseny HUB Barcelona i el Born Centre Cultural, ja tenen la conformitat tècnica, amb el projecte i l’obra acabada. Així mateix, detalla que els edificis següents ja tenen la certificació d’eficiència energètica: l’annex del Museu Picasso, les oficines del Jardí Botànic, l’edifici annex del Born, la via sepulcral romana de la plaça de la Vila de Madrid, l’edifici del carrer Llibreteria del Museu d’Història de la Ciutat, els dos magatzems de la Zona Franca, i la Central del Circ. Afegeix que també s’han fet inspeccions d’eficiència energètica renovable a diversos centres, com l’Arxiu Fotogràfic, el Monestir de Pedralbes i el Castell dels Tres Dragons, i les actuacions necessàries s’hauran de resoldre amb càrrec al pressupost de manteniment de 2014 i 2015. D’altra banda, informa que durant el primer semestre del 2014 el Govern té previst avaluar, d’acord amb els requisits del Departament de Territori i Sostenibilitat, quins criteris dels que enumera la resolució es compleixen amb l’objectiu de planificar les actuacions necessàries per cursar la sol·licitud del distintiu. Assenyala també que això es farà amb l’ajut d’un pla d’ocupació. Per acabar, diu que el Govern no tindrà cap inconvenient a continuar informant sobre aquesta qüestió quan així se sol·liciti. El Sr. Portabella considera que és difícil reduir a un número la sostenibilitat, però és molt positiu pedagògicament demostrar que les polítiques d’estalvi i d’eficiència tenen una repercussió positiva sobre l’equipament pròpiament dit i sobre el conjunt de la ciutat. Per acabar, agraeix que el Govern mostri la voluntat de continuar aplicant el primer prec del seu grup i que accepti aquest segon. Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal elabori i presenti una proposta per donar ús als cinemes tancats de la nostra ciutat. El Sr. Portabella llegeix el prec del seu grup. A continuació, detalla els set cinemes que han tancat en els darrers tres anys i esmenta els cinemes que fa anys que van tancar i han acabat sent un comerç o tancats i barrats per sempre més. Indica que en el local on era el Renoir-Les Corts el Govern ha previst fer una fàbrica de creació de dansa i arts escèniques, però destaca que aquest gran nombre d’equipaments culturals tancats repercuteixen negativament en l’àmbit de la cultura i també en l’espai urbà i el paisatge públic. En aquest sentit, considera que el Govern hauria de considerar seriosament donar una sortida culturalment acceptable a tots aquests equipaments. El Sr. Ciurana diu que és una qüestió complexa amb diverses arestes. Assenyala que darrere la motivació del tancament d’un cinema hi ha raons de tots tipus, ja que, més enllà de la millora dels sistemes domèstics de reproducció de cinema, pot dependre de la solidesa de l’empresa o de l’especulació urbana. Indica que, tot i així, el fet que es vagin tancant cinemes no significa que paral·lelament no se’n vagin obrint de nous. Així mateix, destaca que Barcelona té uns 20 festivals de cinema, per la qual cosa se suposa que hi ha un públic delirós de cinema, com també demostra la resposta del públic davant la recent baixada de preus que han fet algunes companyies exhibidores. En aquest sentit, exposa que l’anàlisi de la situació que ha fet el Govern no indica que la necessitat del sector sigui única i determinada, com sí que ho és en el cas de les llibreries de barri, que tenen uns patrons similars i, per tant, poden rebre ajuts semblants. D’altra banda, assenyala que el prec planteja salvaguardar aquests edificis per a la utilització cultural, cosa que és encara més difícil. Afegeix que això només es pot fer mitjançant un sistema de requalificació urbanística, ja que avui dia la majoria dels cinemes que ocupen grans espais no tenen la qualificació d’equipament. Destaca que entrar en aquest procés de requalificació comportaria compensacions no només econòmiques, sinó també de qualificació urbanística d’altres parcel·les del Pla general metropolità. En aquest sentit, explica que el cas del Renoir és especial, ja que era propietat de l’Ajuntament en règim de concessió, de manera que, quan el concessionari l’ha deixat i l’Ajuntament ha vist que ningú del sector del cinema estava disposat a assumir-ne la gestió, s’ha pogut destinar al trasllat de la Caldera de Gràcia a les Corts. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 663 Així mateix, indica que es pot estudiar la possibilitat d’afegir els cinemes en les convocatòries d’ajuts que s’atorguen a llibreries i galeries d’art, però diu que la proporció d’ajuts municipals no s’adequaria al que necessiten els cinemes com a model de negoci. Destaca que el Govern no pot fer una proposta per donar ús als cinemes tancats, però sí que fa polítiques quant als festivals i per a exhibidors concrets amb l’objectiu de salvaguardar la diversitat del sector a la ciutat. Per acabar, assenyala que el Govern rebutja el prec. El Sr. Portabella assenyala que el prec no fa referència en cap moment a donar subvencions, sinó a elaborar una proposta per donar ús als cinemes tancats. Assenyala que l’espai cultural s’està degradant cada cop més, cosa que afecta negativament la qualitat de l’espai públic. En aquest sentit, diu que no és només una qüestió cultural, sinó també urbanística. Explica que avui mateix s’ha sabut que els cinemes Alexandra, de la rambla Catalunya, també tancaran, fet que l’ha dut a pensar que el Govern hi reflexionaria. Diu que, en canvi, la resposta del Sr. Ciurana ha estat de perfil baix. Assenyala que òbviament no hi ha una única raó per la qual tanquen els cinemes, com tampoc no n’hi ha per al tancament de botigues o la disminució de camps futbols. Afirma que això no impedeix que el Govern accepti presentar una proposta per estudiar què es pot fer en aquests llocs. Destaca que en aquests casos, si no hi ha una intervenció municipal, es poden produir sorpreses desagradables, com ha passat en el cas del cinema Principal. En aquest sentit, diu que el més lògic seria que, en una ciutat amb una tradició cinematogràfica rellevant, el Govern mirés de trobar una solució davant el nombre creixent de cinemes que van tancant. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 14. Quins espais culturals (municipals o de consorcis) i quins serveis s’han fet servir per al casament d’aquesta milionària família, quin preu han pagat per cada un dels espais i serveis utilitzats i quin impacte ha tingut aquest ús en el funcionament dels diferents espais? Tractat conjuntament amb el punt 6. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Quin és l’estat del procés per al canvi d’estatuts del MACBA, l’Auditori, el Mercat de les Flors, la Fundació Teatre Lliure, la Fundació Tàpies i la Fundació Miró, per ajustar-se a l’actual percentatge de finançament públic de les diferents administracions, a partir de la dotació extraordinària del Fons de Capitalitat Cultural de l’Ajuntament de Barcelona? La Sra. Ribas llegeix la pregunta del seu grup. El Sr. Ciurana exposa que, en el cas del MACBA, ja s’ha fet l’aprovació inicial dels òrgans de govern del Consorci del Consell General i actualment està en tramitació amb el Ministeri, la Generalitat i l’Ajuntament. Afegeix que en la tramitació de l’Ajuntament l’expedient està en marxa i es preveu que se’n faci l’aprovació inicial durant els primers mesos del 2014. Quant al Mercat de les Flors, informa que els òrgans de govern del Consell General ja n’han fet l’aprovació inicial, també està en tramitació a la Generalitat i l’Ajuntament, i la previsió és fer-ne l’aprovació inicial els primers mesos del 2014. Pel que fa a L’Auditori, explica que ahir es va signar el contracte amb el nou gerent, que pren possessió el dia 16 de desembre, i que lògicament voldrà conèixer a fons totes les qüestions, de manera que, tot i que part de la feina ja està feta, en aquest cas es preveu que la tramitació duri més. Amb relació amb la Fundació Miró, la Fundació Tàpies i el Teatre Lliure, recorda que són fundacions privades amb els seus propis òrgans de decisió, de manera que 664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 no es tracta d’una modificació d’estatuts, sinó que s’està treballant en nous contractes-programa que incloguin les aportacions extraordinàries de l’Ajuntament. La Sra. Ribas recorda que el seu grup és contrari a la decisió del Govern municipal sobre la dotació d’aquest fons de capitalitat cultural perquè suposa que l’Ajuntament tapi els forats que va deixant la Generalitat. Tot i així, expressa preocupació pel fet que aquests 5 milions ja donats el 2013 no tinguessin una traducció ràpida en els òrgans de govern i altres àmbits. Així mateix, assenyala que les aprovacions de l’Ajuntament han de passar pel Plenari municipal, de manera que el Govern haurà de buscar majories que no té, ja que, si no, s’haurà de replantejar el fons de capitalitat cultural. El Sr. Ciurana assegura que en aquest tema es posaran d’acord. Explica que, en el cas del MACBA, els estatuts vigents preveuen 6 vocals per a l’Ajuntament, que passaran a ser 9, la Generalitat en tindrà 6 en comptes de 5, el Ministeri passarà de 3 a 1 vocal i el museu mantindrà els 5 que ja té. En aquest sentit, destaca que hi haurà un canvi de majories, de manera que caldrà veure si quan arriba la tramitació administrativa als òrgans de les altres administracions mantenen o modifiquen la seva posició. Per acabar, indica que efectivament aquesta qüestió es plantejarà al Plenari. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19,05h. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 665 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del dia 13 de desembre de 2013, aprovada el dia 21 de gener de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 13 de desembre de 2013, s’hi reuneix la Comissió de Qualitat De Vida, Igualtat, Joventut I Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. Janet Sanz Cid. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Immaculada Moraleda i Pérez, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Ricard Gomà Carmona i Joan Laporta Estruch, assistits per la Sra. Cristina Mas i Salse, per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica. També hi són presents les Sres. Cristina Iniesta i Blasco, Assumpció Roset i Elias i Anna Garrido, i els Srs. Àngel Miret i Serra i Miquel Esteve i Brignardelli. Excusen la seva absència les Imes. Sres. Francina Vila i Valls, Ángeles Esteller Ruedas i l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas. S’obre la sessió a les 9,30 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 8 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca licitació per a l’adjudicació del contracte relatiu a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del centre cívic Besòs. 2. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 8 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca licitació per a l’adjudicació del contracte relatiu a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del centre cívic Sant Martí. 3. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 8 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca licitació per a l’adjudicació del contracte relatiu a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del centre cívic Can Felipa. 4. Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al seguiment i balanç del Pla d’Immigració 2012-2015, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 72.290,05 euros. 5. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 29 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació de la gestió del projecte musical i audiovisual de l’espai jove Garcilaso, per als exercicis 2014-2017, i per un import de 321.647,68 euros. 6. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 29 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i convoca licitació per a l’adjudicació del contracte relatiu al servei de 666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 punt d’informació juvenil del Districte de Sant Andreu, per als exercicis 2014-2017, i per un import de 294.969,55 euros. 7. Del gerent municipal, de 21 de novembre de 2013, que adjudica a la Fundació Salut i Comunitat el contracte relatiu al servei de formació per a la prevenció de les relacions abusives entre adolescents "Els paranys de l’amor", per als exercicis 2014-2015, i per un import de 96.154,44 euros. 8. Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que adjudica a la Fundació Presme el contracte relatiu al programa de noves famílies: servei Prepara’t d’acompanyament i tutorització per facilitar l’accés a la universitat i/o cicles de grau mitjà o superior, d’adolescents i joves provinents de famílies reagrupades, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 42.915,00 euros. 9. Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que adjudica a Xerox España, SA el contracte per al subministrament de 12 fotocopiadores, mitjançant arrendament amb opció de compra, per als exercicis 2013-2016, i per un import de 58.864,81 euros. 10. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 26 de novembre de 2013, que adjudica a Club Bàsquet Pedagogium el contracte relatiu a la gestió i explotació de la pista poliesportiva municipal Josep Comellas, per als exercicis 2013-2015, i per un import de 71.633,86 euros. Acords de la Comissió de Govern de 27 de novembre de 2013: 11. Excloure, de conformitat amb allò que preveuen l’article 84 del Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i l’article 22.1a) i b) del Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, l’oferta presentada per l’empresa Suara Serveis, SCCL, amb NIF núm. F17444225, per haver renunciat a què s’obrís el sobre 2B presentat manifestant que l’oferta inclosa al sobre no era correcta. Desestimar la nova oferta presentada per Suara Serveis, SCCL, d’acord amb l’article 83.6 del Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, ja que la Mesa de contractació no es pot fer càrrec de documents que no haguessin estat lliurats durant el termini d’admissió d’ofertes, d’acord amb l’acta aixecada per la corresponent Mesa de contractació, que figura a l’expedient. Adjudicar el contracte núm. 13002660, que té per objecte la gestió integral i l’administració dels apartaments tutelats per a gent gran Pau Casals, durant els anys 2014 i 2015, a “Instituto de Gestión Sanitaria, SA y Asociación Edad Dorada Mensajeros de la Paz, Unión Temporal de Empresas, Ley 18/1982 de 26 de Mayo” (UTE Equipament Pau Casals), amb NIF núm. U66153024, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, amb preferència a la resta de licitadors segons motivació que consta a l’Acta de 4 de novembre de 2013, a partir de l’1 de gener de 2014 fins al dia 31 de desembre de 2015, per un import de 564.145,48 euros (512.859,52 euros pressupost net i 51.285,96 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%) amb el desglossament següent: Any 2014: per import de 282.072,74 euros, dels quals 256.429,76 euros són pressupost net i 25.642,98 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Any 2015: per import de 282.072,74 euros, dels quals 256.429,76 euros són pressupost net i 25.642,98 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Disposar a favor de l’esmentada unió temporal d’empreses la despesa de 564.145,48 euros (512.859,52 euros pressupost net i 51.285,96 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%), amb càrrec a la partida 02.01 23132 22731 del pressupost dels exercicis 2014 i 2015. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 667 Pressupostos. Atès que el contracte es formalitza en exercici anterior al de l’inici de l’execució, se’n sotmet l’adjudicació a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte a l’exercici corresponent. Requerir l’adjudicatari perquè, a partir del termini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (pg. Sant Joan, núm. 75, 9è) per a la formalització del contracte, advertint-lo que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en el Butlletí Oficial de la Província en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en la qual hagi estat acordada. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Declarar la improcedència de revisió de preus durant la vigència inicial del contracte a l’empara de l’article 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 12. Adjudicar el contracte núm. 13003161 que té per objecte la gestió integral i l’administració de la residència assistida i llar residència municipal Parc del Guinardó, a Eulen Servicios Sociosanitarios, SA, amb NIF núm. A79022299, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors segons motivació que consta a l’Acta de 4 de novembre de 2013, a partir de l’1 de gener de 2014 fins al dia 31 de desembre de 2015, per un import de 2.187.092,12 euros (1.988.265,56 euros pressupost net i 198.826,56 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%), amb el desglossament següent: Any 2014: per import d’1.093.546,06 euros, dels quals 994.132,78 euros són pressupost net i 99.413,28 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Any 2015: per import d’1.093.546,06 euros, dels quals 994.132,78 euros són pressupost net i 99.413,28 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Disposar a favor de l’esmentada empresa la despesa de 2.187.092,12 euros, IVA del 10% inclòs, amb càrrec a la partida 0201 23132 22731 del pressupost dels exercicis 2014 i 2015. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Atès que el contracte es formalitza en exercici anterior al de l’inici de l’execució, se’n sotmet l’adjudicació a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per finançar les obligacions derivades d’aquest contracte a l’exercici corresponent. Requerir l’adjudicatari perquè, a partir del termini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (pg. Sant Joan, núm. 75, 9è) per a la formalització del contracte, advertint-lo que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en el Butlletí Oficial de la Província en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en la qual hagi estat acordada. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Declarar la improcedència de revisió de preus, durant la vigència inicial del contracte, a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar- ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Acord de la Comissió de Govern de 4 de desembre de 2013: 13. Adjudicar el contracte núm. 13003341 que té per objecte la gestió integral i l’administració de la residència i apartaments tutelats municipals Josep Miracle titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, durant els anys 2014 i 2015, a CLECE, SA, amb NIF núm. A80364243, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació, en ésser l’oferta econòmicament més avantatjosa, amb preferència a la resta de licitadors segons motivació que consta a l’acta de 7 de novembre de 2013, per un import de 2.334.699,26 euros (2.122.453,88 euros pressupost net i 668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 212.245,38 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 %), amb el desglossament següent: Any 2014: per import d’1.167.349,63 euros, dels quals 1.061.226,94 euros són pressupost net i 106.122,69 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Any 2015: per import d’1.167.349,63 euros, dels quals 1.061.226,94 euros són pressupost net i 106.122,69 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Disposar a favor de l’esmentada empresa la despesa de 2.334.699,26 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida 020123132 22731 dels pressupostos dels exercicis 2014 i 2015. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos. Atès que el contracte es formalitza en exercici anterior al de l’inici de l’execució, se’n sotmet l’adjudicació a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte a l’exercici corresponent. Requerir l’adjudicatari perquè dins del termini de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75, 9è) per a la formalització del contracte, advertint-lo que de no complir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo resolt. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en el Butlletí Oficial de la Província en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en la qual hagi estat acordada. Notificar-ho als interessats en aquest procediment. Declarar la improcedència de revisió de preus, durant la vigència inicial del contracte, a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Informe participatiu i memòria del Consell Municipal de Benestar Social i propostes dels grups de treball (2012-2013). La Sra. Fandos, primer de tot, agraeix a totes les persones i entitats vinculades al Consell Municipal de Benestar Social la feina magnífica de reflexió i anàlisi de la realitat que fan i que, després de tants anys, continuïn fent propostes d’acció, que el Govern municipal intenta escoltar i tenir en compte a l’hora de planificar i prioritzar les polítiques. A continuació, manifesta que vol fer una menció molt especial del doctor Clusa, que va morir el passat mes d’agost, coordinador del grup de salut durant molts anys, que va dur a terme una feina compromesa i impulsora de la salut mental a Catalunya. Tot seguit, comenta que la memòria del CMBS pretén donar respostes a temàtiques i demandes i que el que avui presenten és un resum de cada grup de treball. Exposa que aquest any cal destacar la creació d’una comissió de treball ad hoc –a proposta de la vicepresidenta del consell– sobre la inserció laboral de les persones amb discapacitat al mercat ordinari. Així mateix, recorda que aquest mandat s’està treballant en la modificació del Reglament de funcionament intern. I a continuació fa un resum de cada grup de treball. Pel que fa a pobresa, explica que aquest grup ha analitzat les diferents iniciatives ciutadanes que, de manera espontània, sorgeixen per ajudar a pal·liar els efectes de la crisi, especialment adreçades a les persones més vulnerables, i que el grup remarca que, malgrat que és prioritari valorar positivament qualsevol mostra de solidaritat, cal mantenir uns estàndards de qualitat i unes metodologies d’intervenció que no vulnerin la dignitat de les persones ateses. Indiquen que cal invertir en comunicació i pedagogia social, adreçada tant a la ciutadania com a les entitats, per fer arribar el missatge que per combatre especialment els temes NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 669 d’alimentació el més eficaç és una bona coordinació i un coneixement profund de la situació. Manifesten que els problemes són complexos i que, per tant, les solucions també ho han de ser, que no se soluciona el problema de la pobresa intervenint sobre una sola dimensió. El grup proposa generar debat sobre l’abordatge de la pobresa, millorar el coneixement de les persones ateses i atendre-les des de la interdisciplinarietat. Quant al grup de salut, exposa que mostra un impacte positiu en termes de millora de la salut individual i col·lectiva i que el grup de treball indica la necessitat d’elaborar uns indicadors fiables que permetin correlacionar l’impacte de les variables vinculades a la vulnerabilitat amb la salut. Així mateix, també recomanen, des del grup, introduir ponderacions d’equilibri territorial i de situació social en els recursos assistencials, o refermar actuacions o programes específics d’efectivitat provada, com els programes «Salut als barris» o «Baixem al carrer». D’altra banda, assenyala que el grup proposa lluitar contra l’obesitat infantil, abordar l’educació de les conductes afectivosexuals i reproductives i promoure la salut mental de la població. A continuació, exposa que el grup d’acció comunitària destaca que des de la societat civil sorgeixen iniciatives que cal tenir en compte en una bona organització del sistema de previsió social, unint les polítiques socials amb les polítiques d’ocupació i formació. El grup proposa establir un nou marc de relacions amb l’Administració pública basat en la coresponsabilitat i l’horitzontalitat per tal de fomentar el civisme i experimentar noves formes de construir la ciutat, a través de la gestió compartida dels espais públics. Quant al grup de famílies, manifesta que aquest grup parteix de la base que la ciutat disposa, actualment, d’una bona xarxa de serveis socials bàsics, però que cal plantejar noves respostes a nous tipus de necessitats i innovar en l’acció per tal d’optimitzar l’atenció a persones, famílies i comunitats veïnals. Així, el grup proposa avançar en el treball en grup i comunitari amb persones i famílies en situació de vulnerabilitat, a més d’altres tipus de suports d’urgència, o que les persones puguin compartir temps amb altres i fer un ús del temps que els ponderi personalment i col·lectivament. Pel que fa al grup de gent gran, explica que aquest grup ha analitzat com les persones grans contribueixen amb el seu temps i moltes vegades amb els seus estalvis a pal·liar els efectes de la crisi en les famílies i com la crisi afecta aquestes mateixes persones grans. Com a conclusió, el grup indica que caldria aportar més dades i tenir un coneixement més profund de la realitat de les persones grans a la nostra ciutat i dissenyar respostes tenint en compte la diversitat que caracteritza la situació de les persones grans; també remarquen la importància de fomentar les relacions entre generacions i aposten per la difusió i la reflexió sobre el bon tracte a les persones grans. Pel que fa al grup d’infància, indica que les seves recomanacions van en la línia de promoure la participació cívica dels infants com a ciutadans de ple dret i promoure la conciliació del temps familiar i laboral dels pares i mares, tenint en compte l’interès superior de l’infant i el desenvolupament de l’educació emocional com a model integrador. Així mateix, el grup considera essencial disposar d’un sistema d’indicadors per als diferents aspectes de qualitat de vida dels infants. A continuació, exposa que el grup de treball de dones s’ha centrat, durant aquest any, en la prevenció i en les dones joves i, com a conclusió, indica que els models de relacions amoroses difosos per la indústria de l’entreteniment, la publicitat i la vigència dels estereotips sexistes condicionen bona part del jovent, per la qual cosa calen instruments capaços de descodificar tot aquest procés, continuar els projectes de prevenció de les relacions abusives entre infants i joves als centres educatius, des d’una perspectiva coeducativa i des de la primera infància i des de l’escola bressol. A més, el grup remarca la necessitat d’impulsar la coresponsabilitat dels membres de la parella en les tasques de cura dels infants i de la gent gran, a més de donar un nou impuls a l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. Quant al grup de drogues, posa de manifest que el grup recomana, pel que fa a la prevenció, facilitar entorns que permetin el desenvolupament dels infants, adolescents i joves i promoguin actituds i hàbits saludables, i insisteix que cal 670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 utilitzar els canals i els llenguatges més apropiats per sensibilitzar els més joves i els seus entorns dels riscos del consum. Finalment, exposa que la comissió de treball d’inserció laboral de persones amb discapacitat al mercat ordinari recomana construir un model Barcelona per a la inserció d’aquestes persones al mercat ordinari, garantir la igualtat d’oportunitats i avançar en la contractació responsable, com també establir aliances estratègiques entre l’Administració i les entitats, generar coneixement sobre la inserció laboral i difondre’l. Per acabar, manifesta que recullen totes aquestes observacions i propostes que fa el CMBS per tal d’incorporar-les a cadascun dels àmbits. A més, fa palès que coincideixen en moltes de les propostes del consell, la qual cosa és positiva perquè significa que van en la mateixa línia. I, finalment, torna a donar les gràcies a tot el consell per aportar-los llum, coneixement, reflexió i noves propostes, les quals contribuiran a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. La Sra. Moraleda agraeix la presentació de l’informe i de la memòria que recull l’activitat portada a terme pel Consell Municipal de Benestar Social i pels diferents grups de treball. A continuació, manifesta el seu reconeixement al treball fet per les persones i per les entitats dels grups de treball, que reflexionen a fons, juntament amb els representants polítics, sobre les polítiques socials que afecten la ciutat. Remarca que les propostes incorporades en els diferents plans elaborats han estat importants per la seva contribució al desenvolupament de polítiques en favor de la cohesió social a la ciutat. D’altra banda, manifesta que celebren la creació de la nova comissió sobre la inserció laboral de les persones amb discapacitat funcional al mercat ordinari, que de ben segur servirà per avançar en la igualtat d’oportunitats, en la inserció laboral d’aquestes persones i per millorar la seva qualitat de vida i autoestima, atès que podran treballar en millors condicions. També destaca positivament que s’hagi fet una millora en les normes de funcionament del consell, a partir d’un nou reglament. D’altra banda, assenyala que en l’informe han inclòs de nou una part de l’acció de govern i l’evolució del pressupost de l’àrea, malgrat el suggeriment que ja els van fer l’any passat que seria millor que aquesta informació es facilités per separat d’aquest informe. A continuació, reconeix l’esforç que fan per donar resposta a les necessitats socials, la qual cosa considera que és el que cal fer quan s’és al Govern; és a dir, defensar els drets de les persones per evitar la fractura social i impulsar totes les accions possibles en favor de la cohesió social i per fer front a les noves desigualtats que està produint aquesta crisi tan llarga i tan profunda. Quant a l’informe de propostes de futur dels grups de treball, posa de manifest que l’informe destaca la destrucció d’ocupació, l’empobriment generalitzat de la població, la pèrdua de l’habitatge habitual, l’afebliment dels sistemes de protecció social, la polarització social, el creixement de la desigualtat territorial, l’augment de la pobresa infantil i de les persones grans, l’impacte de les desigualtat socials en la salut de la població, l’augment significatiu de trastorns de salut mental, entre d’altres aspectes negatius. I remarca que en els últims informes lliurats hi ha dades més que preocupants sobre quina és l’afectació de la crisi sobre la salut i les condicions de vida de moltes famílies i moltes persones de la ciutat, que a més evidencien el continu creixement d’aquesta vulnerabilitat social, de les desigualtats i, en conseqüència, del risc d’exclusió social d’aquestes persones. Per tot això insisteix en la necessitat d’enfortir les polítiques de cohesió i blindar les polítiques socials per abordar els efectes de la crisi. A continuació, manifesta que són moltes les propostes sorgides del treball dels grups, que totes tenen el seu valor i importància, però que en moments com els actuals cal posar més atenció en algunes consideracions com, per exemple, avançar en la política de gratuïtat o de forts descomptes en els subministraments bàsics per a les famílies –aigua, gas i electricitat–; avançar en el compliment de la Lismi; mantenir el treball comunitari que es fa als centres de serveis socials; NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 671 continuar la inversió en dispositius assistencials, en salut mental i en addiccions; reforçar l’atenció primària i de proximitat en salut mental; avançar cap a una renda garantida de ciutadania davant de les restriccions de la renda mínima d’inserció; adequar els serveis d’atenció domiciliària i les iniciatives de formació i suport adreçades als familiars cuidadors; promoure el bon tracte a les persones grans; continuar impulsant acciones preventives contra les manifestacions de la violència masclista, o elaborar un sistema d’indicadors per a cada barri de la ciutat per als diferents aspectes de la qualitat de vida dels infants. Per acabar, indica que, atès que al darrer consell municipal es va aprovar una petició del seu grup per valorar la implantació d’una renda garantida de ciutadania i atès que una de les propostes que fa el consell és avançar cap a una renda garantida de ciutadania, podria ser interessant obrir un debat per reflexionar sobre aquest tema, com s’ha fet en altres temes. La Sra. Martín, primer de tot, agraeix la presentació de l’informe i de la memòria del Consell Municipal de Benestar Social, i alhora dóna les gràcies a totes les persones i entitats implicades en el treball del consell. A continuació, indica que el Govern hauria d’analitzar el contingut de les aportacions i conclusions de la memòria i l’informe i també analitzar i fer un seguiment dels compromisos adquirits pel Govern en el Pla d’inclusió, així com avançar en el compliment dels objectius i de les demandes que cada any fan els membres del consell. Considera que cal prioritzar els serveis i els recursos per atendre les persones més vulnerables –als quals fa referència l’informe–, com ara l’atenció a necessitats bàsiques de les persones, per exemple, l’accés a un habitatge digne, vetllar pel benestar dels infants, ampliar i millorar el servei d’atenció domiciliària a les persones grans, procurar la integració real de les persones amb discapacitat en tots els àmbits, sobretot en el laboral, atès que és un col·lectiu especialment castigat per la crisi. D’altra banda, manifesta que, tal com recomana el consell, s’han d’incrementar els recursos destinats a les famílies en situació de precarietat, atès que, tot i l’esforç dels professionals dels centres de serveis socials i l’increment dels recursos, observen que els recursos són insuficients per atendre totes aquestes famílies, el nombre de les quals s’ha multiplicat a causa de la crisi. Per acabar, comenta que és conscient que s’està fent un esforç per part de tots, també del Govern, per atendre totes les persones que actualment estan en situació de precarietat a causa de la crisi, però seria convenient saber exactament quina és la demanda real en tots els serveis bàsics, que és una informació que no figura en els documents de valoració que presenta el Govern i considera que s’hi hauria d’incloure. Finalment, torna a agrair el treball, les aportacions i l’esforç fet per totes les persones que formen part del Consell Municipal de Benestar Social, i els anima a continuar aquesta feina. El Sr. Gomà agraeix que tinguin l’oportunitat de nou de debatre en aquesta comissió els dos textos que avui es presenten, que palesen que el CMBS continua sent una realitat molt potent i molt dinàmica a la ciutat de Barcelona i que, vint anys després de la seva creació, és un dels consells sectorials de referència a la ciutat, que a més no deixa d’introduir elements d’innovació tant en les seves regles de joc com en la seva dinàmica. En aquest sentit, considera molt positiu el nou reglament elaborat amb els consens i l’acord dels agents del consell. A continuació, reconeix la immensa feina del teixit associatiu que es compromet en un espai de participació com el Consell Municipal de Benestar Social i a més destil·la tota la feina d’un any en un conjunt de propostes, com també dóna les gràcies a l’equip tècnic del consell i al conjunt de persones que, des del suport tècnic, permeten el funcionament dia a dia del consell. Pel que fa a la memòria del 2012-2013, a banda de reconèixer la molta feina que s’ha fet i remarcar la reactivació que s’ha fet del premi del consell als mitjans de comunicació, manifesta que en el seguiment continuen havent-hi una combinació d’elements que són la resposta a les propostes que s’havien fet amb una simple descripció del que és l’acció de govern no directament connectada a aquestes propostes. Considera que això s’hauria d’anar polint i que s’hauria de fer 672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 un seguiment més vinculat amb les respostes a les propostes i deixar de banda la descripció de l’acció de govern. A més, opina que també seria bo palesar determinades mancances o determinats límits, perquè és evident que no es pot donar resposta a tot en el curs següent al de la proposta que s’ha fet. D’altra banda, proposa que, de cara a propers exercicis, els grups de treball del consell poguessin participar en l’avaluació de l’informe de seguiment. Per acabar, valora molt la síntesi que es fa en la part de propostes de l’impacte global de la crisi sobre la ciutat, atès que considera que queda molt clar que, d’una banda, hi ha les dinàmiques de crisi econòmica i d’atur i, d’altra banda, les dinàmiques d’erosió de la protecció social a la ciutat, i que tot això ha provocat en la ciutat un triple impacte: més pobresa, més polarització social i més desigualtats territorials. I per això en les propostes dels grups de treball s’indica el triple repte d’enfortiment a la ciutat de les polítiques de lluita contra l’exclusió, contra les desigualtats i per la cohesió urbana. Tot seguit, destaca tres elements: la centralitat que cada vegada més té la dimensió econòmica de l’exclusió social i, per tant, la importància de continuar lluitant per la renda garantida de ciutadania; la rellevància de dos exclusions que continuen presents a la ciutat, la laboral i la residencial, i, per tant, la necessitat d’enfortir les polítiques d’inserció laboral i d’accés a l’habitatge, i una segona onada d’impactes socials de la crisi en termes de cobertura de necessitats bàsiques i, per tant, la necessitat de garantir una alimentació digna i autònoma a la ciutat i superar la pobresa energètica. El Sr. Laporta agraeix a la tinent d’alcalde la presentació de la memòria i l’informe del Consell Municipal de Benestar Social, i també agraeix a tots els grups i persones que han aportat informació i sobretot propostes per a l’elaboració de l’informe participatiu, que considera que és un document de gran vàlua en què s’apunten els dèficits que cal corregir des d’ara mateix, sobretot en aspectes tan importants con la lluita contra la pobresa i la desigualtat d’oportunitats. Tot seguit, manifesta que estan d’acord que l’ajuntament continuï reforçant les polítiques socials, tal com indica l’informe, i que hi afegiria que hauria de vetllar per incrementar la participació de la ciutadania en totes les qüestions que els afecten de ben a prop. Insisteix en la necessitat d’invertir en comunicació i en pedagogia social, tant adreçada a la ciutadania com a les entitats socials. En aquest sentit, remarca que els preocupa que alguns plans dissenyats pels diversos grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social no són prou coneguts pel conjunt d’actors i per la ciutadania. Per tant, opina que calen objectius concrets i indicadors que orientin les mesures adoptades, com també una política informativa persistent. D’altra banda, considera molt satisfactori que el CMBS aposti clarament per polítiques transversals, perquè en moments de crisi com els actuals entén que és la manera de fer les coses; és a dir, s’han de coordinar les accions en els diversos àmbits, ja sigui família, infància, pobresa o gent gran. També opina que cal reforçar la tradició d’ús autogestionària de les entitats socials per tal de superar el cercle de dependència de l’Administració pública que pateixen moltes entitats socials, com també potenciar processos d’organització comunitaris que puguin ser viables sense subvenció pública. En aquest sentit, considera que cal promoure el procés de coresponsabilització de la societat civil; és a dir, els diversos plans dissenyats pels grups de treball han d’estar orientats a sensibilitzar la ciutadania de la necessitat d’ajuda mútua, perquè la construcció de la societat que volem és un procés col·lectiu del qual tots som responsables. Així, el seu grup entén que el CMBS ha de vetllar pel compliment del catàleg de serveis marcat per la Llei de serveis socials i dels circuits d’atenció per tal de minimitzar el temps de resposta en totes les situacions, en una nova articulació territorial en tres nivells: barri o centre de serveis socials, districte i ciutat. Per acabar, fa palès que poden comptar amb ells en la construcció d’una Barcelona per a tothom, d’una Barcelona sensible amb les persones que ho passen malament i d’una Barcelona que garanteixi el benestar social i la prosperitat i que enforteixi el sentiment de pertinença. La Sra. Fandos agraeix a tots els grups la seva intervenció i comunica que prenen nota d’alguns elements que els han suggerit de cara als propers informes. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 673 Es dóna per tractat. 2. La salut a Barcelona 2012. La Sra. Iniesta informa que avui presenten l’informe de salut de la ciutat del 2012, que és el vint-i-vuitè informe de salut de la ciutat. Manifesta que és un informe que presenta una evolució positiva de la majoria dels indicadors. I recorda que ja el van compartir amb tots, acompanyada del Sr. Conrad Casas, abans de donar-lo a conèixer als mitjans de comunicació, i que a més l’informe és a la web de l’agència. Tot seguit, comenta que l’informe ofereix una visió que permet establir les prioritats d’actuacions de salut pública de l’agència i de l’ajuntament, atès que la salut s’ha d’abordar de manera intersectorial, i que és el segon any que apliquen una nova metodologia per tal que quedin reflectits els fenòmens emergents o els canvis de perfil, com ara salut mental, trastorns crònics o alimentació, i així aconseguir la visió conjunta de la salut de tots els ciutadans. Manifesta que és important que la ciutat disposi d’una eina tan important com aquesta, que tots tenen al seu abast i que, a més, faran una jornada col·loqui oberta a tothom. D’altra banda, de totes les dades de l’informe destaca l’alta esperança de vida dels ciutadans de Barcelona, que informa que en vint anys s’ha guanyat una mitjana de sis anys, tant per als homes com per a les dones, xifra lleugerament superior a la mitjana de Catalunya i d’Espanya. També remarca que alguns indicadors de salut que normalment estan relacionats amb situacions de vulnerabilitat social i econòmica no tenen augments significatius, la qual cosa s’ha de celebrar. Comunica que actualment hi ha la xifra més baixa de tuberculosi de tota la història, que continua la tendència de reducció dels consum de drogues – cocaïna i heroïna– i que s’han reduït els casos d’embarassos adolescents. Així, fa palès que els indicador que recull l’informe no detecten aquest any el possible impacte de la crisi sobre la salut, però que realment cal estar-hi amatents. Per acabar, agreix la recopilació de dades a l’agència i al consorci, i dóna les gràcies a tots els professionals de salut pública pels resultats en salut de la ciutat aquest any. El Sr. Casas explica que el diagnòstic de salut de la ciutat es fa seguint un nou model conceptual en l’àmbit local que té molt presents els determinants del context socioeconòmic i de l’entorn físic que influeixen sobre la salut i que, d’acord amb aquest model, l’informe s’estructura en quatre grans apartats: els determinants socioeconòmics, els determinants de l’entorn físic, el comportaments relacionats amb la salut i els resultats en salut. Pel que fa als determinants socioeconòmics, destaca dos exemples d’actuacions de promoció de la salut: un sobre la parentalitat positiva, que es va posar en marxa l’any anterior, i el programa «De marxa..., fent esport», que és un programa consolidat que pretén promoure l’oci saludable entre els joves; ambdós programes es desenvolupen en col·laboració amb altres agents de la ciutat i preferentment en aquells barris que participen en el nou programa «Salut als barris». Quant als determinants socioeconòmics, posa en relleu els programes de diagnòstic ràpid de càncer, i informa que el projecte de detecció precoç del càncer de mama, que s’ofereix a totes les dones de cinquanta a seixanta-nou anys, té una participació molt estable al llarg dels anys del voltant del 50%; el de càncer de colon i recte, iniciat l’any 2009 i adreçat també a la població de cinquanta a seixanta-nou anys, d’un 43,6%, i al de càncer de cèrvix, el 2012, s’han fet 64.739 citologies. Sobre els determinants de l’entorn físic manifesta que Barcelona té un alt nivell de seguretat alimentària –el 95% de les inspeccions són conformes a la normativa– i que l’aigua de consum compleix tots els valors regulats a la normativa espanyola i europea, que el paràmetre de trihalometans, que ens anys anteriors donava maldecaps, continua per sota del valor màxim de 100 micrograms a tota la ciutat. Pel que fa a la qualitat de l’aire, informa que l’aire de 674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Barcelona compleix els valors establerts per a deu dels dotze contaminants regulats per la Unió Europea, que les partícules PM10 s’han mantingut estables o amb una lleugera disminució respecte al 2011 i que, per tercer any consecutiu, es compleix el valor límit de la mitjana anual de 40 micrograms a totes les estacions de mesura, i que, quant als òxids de nitrogen, a quatre de les set estacions de mesura s’ha superat el valor límit de la mitjana anual (40 micrograms). Respecte a aquesta última dada comenta que no s’observa una millora significativa, especialment a les estacions de trànsit molt intens, però que la dada positiva és que cap de les estacions supera el valor límit horari de dos-cents micrograms més de divuit hores a l’any. Tot seguit, respecte als comportaments de salut, comunica que els centres d’atenció i seguiment de drogues a la ciutat han donat tractament a 8.500 persones durant el 2012 i han fet de mitjana un total de 4.000 inicis de tractament, dels quals el 75% corresponen a homes, i el primer motiu de tractament és l’alcohol (48%), seguit de la cocaïna (22%), els opiacis (17%) i el cànnabis (13%). Quant als resultats en salut, indica que la principal causa de mort prematura en homes continua sent el càncer de pulmó, que presenta un lleuger augment, i pel que fa al suïcidi, informa que, si bé es manté estable durant els últims vint anys, s’observa una tendència creixent des del 2007; en les dones assenyala que la principal causa de mort prematura continua sent el càncer de mama i, en segon lloc, el càncer de pulmó, amb una tendència creixent aquests darrers anys. Informa que l’esperança de vida es manté alta: 80 anys per als homes i 86,2 per a les dones. També indica que les taxes d’embarassos i interrupcions voluntàries de l’embaràs en dones joves continuen la tendència a la baixa. Insisteix en els bons resultats obtinguts pel programa de control de la tuberculosi a Barcelona, que és un referent en l’àmbit internacional. I pel que fa al VIH indica que es detecta un petit descens respecte del 2011, amb 356 nous casos, i que l’any 2012 s’han detectat 82 casos de sida (76 l’any 2011). Quant a les ITS, recorda que es consideren malalties infeccions emergents i que cal destacar, el 2012, l’increment de la sífilis (340 casos) i la gonocòccia (359 casos), ambdues infeccions majoritàriament en homes. Per acabar, constata l’evolució favorable del control dels factors de risc de les malalties cròniques: el 57,8% dels pacients dels centres d’atenció primària tenen ben controlada la hipertensió arterial, el 64% mostren un bon control metabòlic de la diabetis i el 73,4% tenen un bon control del colesterol en sang. La Sra. Iniesta agraeix l’esforç de síntesi al Sr. Casas i alhora recorda als grups parlamentaris que ja es va fer una sessió àmplia i que per això ara s’ha fet de manera tan esquemàtica. A continuació, comunica que han preservat el model de salut pública de la ciutat amb la direcció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i que han signat el conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ASPB per al 2013-2016, en què s’ha mantingut el pressupost. Així mateix, informa que s’ha fet un desplegament del Pla estratègic de l’ASPB per tal que els serveis siguin els més sostenibles, els que tinguin més retorn per a la ciutadania, que s’han mantingut i desplegat els serveis, els programes i les intervencions de salut pública amb mirada territorial i que s’han duplicat els imports destinats a convenis i entitats. La Sra. Jaurrieta agraeix la presentació al Govern i al gerent de l’ASPB, el Sr. Casas, com també l’excel·lent feina que fan els tècnics de l’agència des de fa molts anys. D’altra banda, lamenta que l’informe no es pugui debatre al Ple de l’ajuntament, com s’havia fet durant vint-i-tres anys, i que ara ja fa dos anys que només es debat en aquesta comissió. Quant a l’informe, indica que dóna una visió transversal de la ciutat, de la salut dels barcelonins i constata que algunes prioritats han canviat en els últims anys, la qual cosa reflecteix la progressió de la ciutat. A continuació, comenta que l’impacte de la crisi continua afectant la ciutadania – el fet de no poder accedir al mercat laboral, l’atur de llarga durada– i es relaciona amb els pitjors indicadors de salut, com també incideix negativament en la salut la manca de prestacions que s’està patint, perquè, com diu l’informe, les polítiques NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 675 municipals poden actuar en diversos àmbits, però és evident que algunes polítiques municipals han anat minvant. D’altra banda, manifesta que observen amb molta preocupació que les diferències entre els barris creixen, cosa que també es reflecteix en la salut, no només en l’esperança de vida, que hi ha una diferència de sis anys entre un ciutadà de Ciutat Vella i un de les Corts, sinó en l’evolució de les desigualtats, que el mateix informe indica que les desigualtats entre barris han augmentat més d’un 65% aquests últims quatre anys. Per exemple, les ajudes de rehabilitació dels habitatges, segons l’informe, s’han reduït un 60% respecte de l’any 2011, la qual cosa afecta sobretot els barris més pobres de la ciutat. També ha disminuït el programa «Salut als barris», vinculat a la Llei de barris, que la Generalitat ha deixat d’elaborar i que era una de les lleis més valorades pels ciutadans; per tant, considera que caldria ampliar l’oferta d’aquest programa. Quant a seguretat i higiene dels aliments, comenta que s’han fet nou-centes inspeccions menys que el 2011 i que no s’indica a l’informe els districtes en què s’han fet les inspeccions, cosa que també van demanar l’any anterior. També apunta que seria interessant tenir dades sobre el compliment de la Llei del tabac. Tot seguit, posa de manifest que aquests dies precisament no són els millors per parlar de la qualitat de l’aire, tenint en compte els episodis de contaminació que es viuen a la ciutat, tot i que és evident que hi ha causes anticiclòniques en què l’ajuntament no pot fer res, però sí que hi ha altres factors en què pot incidir favorablement, com, per exemple, apostar pel transport públic i per zones de vianants –zones 30–, etc. Pel que fa a la qualitat de l’aigua, recorda que el seu grup va preguntar al Govern de la ciutat quines propostes de millora es farien, que estan pendents de la resposta. A més, recorda que aquest any 2014 entra en vigor una nova normativa europea que baixa el llindar de la concentració de plom a l’aigua i que, per tant, és molt important treballar en la línia de la rehabilitació dels edificis, per exemple, atès que precisament són els barris amb rendes més baixes els que pateixen aquesta situació més complicada. D’altra banda, demana disposar de les dades de sinistralitat laboral creuades amb l’ocupabilitat, perquè l’informe indica que la sinistralitat ha disminuït, però també ha disminuït l’ocupabilitat. Per acabar, insisteix en les desigualtats socials a Barcelona, que també afecten la salut i que des de l’ajuntament s’hi pot incidir. Per exemple, assenyala que la tuberculosi és més freqüent al districte de Ciutat Vella, o l’increment d’un 43,4% de persones sense llar, o els embarassos en dones joves i adolescents que ha augmentat un 30% respecte de l’any anterior al districte de Nou Barris. La Sra. Pajares, primer de tot, agraeix la presentació de l’informe a la Sra. Iniesta i al Sr. Casas i la feina que es fa al llarg de tot l’any des de l’ASPB. A continuació, comenta que, en línies generals, s’observa que es consoliden les tendències ja mostrades en anys anteriors, tant les positives com les negatives, com, per exemple, l’impacte negatiu de la crisi en les malalties de salut mental. Així, indica que el 23,2% de la població viu amb privació material i un 10,6% presenta una privació material severa, i que la majoria són gent jove (45% menors de trenta-quatre anys). També palesa l’augment de les persones grans que viuen soles, la majoria dones (vuit de cada deu són dones). Remarca aquestes dades perquè creu que l’informe ha de servir per desenvolupar polítiques que actuïn contra aquestes situacions. D’altra banda, assenyala que l’any 2012 continua disminuint la cobertura del programa «Salut i escola», que comparat amb el 2011 disminueix un 4% i amb el 2010, un 10%, i considera que és un programa molt interessant que caldria continuar ampliant a tots els centres. Pel que fa al programa «De marxa..., fent esport», manifesta que s’observa poca participació (de 113 centres només hi han participat 38, un 34%), i pregunta si s’ha avaluat el motiu d’aquesta poca acceptació. Tot seguit, s’alegra que en l’informe d’aquest any s’hagin desglossat les urgències que ingressen a l’hospital, que era una petició del PP de l’any anterior. Ara bé, voldria que els facilitessin el comparatiu de les urgències desglossat per hospitals, dels últims anys, per veure les àrees bàsiques i les àrees d’influència 676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d’aquests hospitals i detectar si cal posar en marxa més centres d’urgències d’atenció primària, perquè considera que són el que descongestionen les urgències dels hospitals. En aquest sentit, pregunta per l’augment significatiu de les urgències amb ingrés hospitalari, que el 2012 són més de 81.000 i el 2011 eren unes 64.000. Quant a l’atenció sociosanitària, demana –ja ho van demanar l’any passat– que els informin no només del nombre de persones ateses, sinó també de l’evolució dels recursos sociosanitaris, el nombre de dies d’estada mitjana en cada un d’aquests recursos, la mitjana d’edat de les persones ateses, etc.; és a dir, més ampliació i més detall. D’altra banda, comenta que, al capítol dels determinants de l’entorn físic, hi ha dues qüestions que, a parer seu, són paradoxals: l’obesitat infantil i el sobrepès versus l’anorèxia i la bulímia, que a més d’aquestes dues últimes –anorèxia i bulímia– no hi ha cap menció a l’informe, quan fa uns dies la consellera de Salut presentava un portal per prevenir els trastorns de la conducta alimentària i alertava que un 11% dels nois i noies de dotze a vint-i-quatre anys a Catalunya presenta alguna conducta de risc de patir anorèxia o bulímia nerviosa, com també alertava l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de l’increment dels casos d’anorèxia i bulímia, no només entre els joves, sinó també en les persones adultes. A continuació, indica que considera molt encertat el tema de l’informe sobre la salut psicosocial de les persones afectades per un desnonament, però li agradaria una mica més de detall i profunditat en els resultats aportats, i suggereix que, de cara a l’any vinent, es faci un monogràfic sobre aquest tema. Pel que fa a salut mental i addiccions, observa que hi ha un increment dels tractaments i de les persones ateses, i davant d’això demana que es garanteixi que els serveis d’atenció primària i els de salut mental no estiguin desbordats i puguin atendre correctament la demanda. Respecte al consum de tabac, alcohol i drogues, comenta que s’evidencia l’increment sostingut del consum d’alcohol i, des del 2009, dels tractaments per cànnabis. Manifesta la seva preocupació perquè el 98,6% dels casos d’adolescents atesos pel SOD són per consum de cànnabis. En aquest sentit, celebra que en la roda de premsa de presentació d’aquest informe, el 4 de desembre, es parlés de la possible regulació, per mitjà d’ordenances municipals, de les associacions i clubs de fumadors de cànnabis, que és un dels aspectes que des del PP més es van treballar i demanar durant l’elaboració del Pla de drogues 2013-2016. Considera que és important aquesta regulació per dos motius. D’una banda, és important no banalitzar el consum de cànnabis perquè pot ser la porta d’entrada al consum d’altres drogues per a la gent jove, a més de les conseqüències òbvies del consum al llarg dels anys. I, d’altra banda, perquè aquests centres creen molèsties als veïns que conviuen amb aquestes associacions. Per tant, demana a la Sra. Iniesta que s’estableixin mecanismes per informar a la resta de grups de com van els tràmits, què s’està fent per establir aquestes ordenances municipals i què fa la Generalitat també en aquest sentit, perquè sembla que té intenció de regular-ho. Finalment, indica la importància de les polítiques de prevenció, sobretot en el tema de les malalties de declaració obligatòria individualitzada, les malalties de transmissió sexual i el sida. Per acabar, comenta que l’any passat va criticar l’escassetat de monogràfics i que aquest any, en canvi, considera que els monogràfics són molt interessants. En aquest sentit, respecte a la tos ferina, l’informe indica que l’aparició d’aquest nou patró epidemiològic queda confirmat a la ciutat i que la malaltia només es presenta en grups de lactants amb primovacunació incompleta, i pregunta a què es deu aquesta vacunació incompleta. També li agradaria aprofundir en l’atenció a la cronicitat, però com que ara ja no té temps, espera poder-hi aprofundir en properes comissions. La Sra. Ribas, primer de tot, agraeix la presentació d’aquest informe de salut a la presidenta i al gerent de l’ASPB i a tots els professionals que hi han participat. Tal com han comentat altres regidors, lamenta que no es presenti al Ple de l’ajuntament. Manifesta que en deu minuts no podrà dir tot el que vol dir sobre l’informe i, per tant, d’alguns aspectes no en parlarà, cosa que no vol dir que per a ella no siguin importants. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 677 D’altra banda, es queixa de la falta de comparació, en alguns punts de l’informe, amb anys anteriors, cosa que facilitaria poder establir tendències. Tot seguit, indica que, com ja s’intuïa l’any passat, l’impacte de la crisi econòmica és evident sobre la salut. Considera escandalós que un 23,2% de la població de Barcelona tingui privació material i un 10,6%, privació material severa, i que el 45% siguin menors de trenta-quatre anys; que els nascuts a l’estranger tinguin un 46,8% i un 21%, respectivament; que les famílies monoparentals amb infants tinguin un 42% i un 24%, respectivament, dades que palesen clarament l’impacte de la crisi econòmica i social. En aquest sentit, manifesta que les ajudes públiques el 2012 per a rehabilitació d’edificis s’han reduït un 60%, i que ha augmentat el nombre de persones sense llar, que a més hi ha una dada molt preocupant, i és que hi ha persones amb feina que han de viure al carrer a causa de la precarietat d’aquesta feina i de la migradesa del seu salari. També considera molt preocupant la llista de repercussions per a la salut que provoquen les execucions hipotecàries, i recorda que a Barcelona es produeixen uns disset desnonaments diaris; o l’augment important de les diferències de renda familiar, que s’ha incrementat un 65%, i res no indica que aquestes diferències deixin de créixer, sinó al contrari. Quant a salut laboral, manifesta la seva preocupació per l’augment del 50% dels accidents mortals, tot i que reconeix que han disminuït altres tipus de lesions, a parer seu a causa de l’empitjorament de les condicions laborals i l’augment de la precarietat forçada. Considera que la disminució de la declaració de les malalties relacionades amb el treball també és a causa d’aquesta precarietat laboral, és a dir, de la por a perdre la feina. D’altra banda, reconeix que la dada de l’esperança de vida a Barcelona és positiva, però alerta que altres dades molt més recents al nostre país i al nostre Estat ja han detectat una pèrdua en l’esperança de vida i que això s’acabarà notant també a la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la qualitat de l’aire, puntualitza que en moments com aquests de crisi econòmica, que s’ha reduït el trànsit rodat, els valors dels contaminants haurien de ser millors, especialment els PM10 i els diòxids de nitrogen, que continuen estables o fins i tot pitjor que el 2010. Per tant, considera que el Govern ha d’impulsar noves estratègies de lluita contra la contaminació atmosfèrica. Quant al tema de drogues, opina que el títol no és adequat, atès que tot són drogues, l’alcohol i el tabac també, que el fet que siguin legals o il·legals només té importància des del punt de vista de l’abordatge, no pel que fa a les repercussions sobre la salut. Remarca que el gran problema continua sent l’alcohol, i no els clubs de cànnabis. Indica que, gràcies a la feina feta, disminueix el consum de cocaïna i de cànnabis, com també el del tabac. Ara bé, el tema de l’alcohol és un gran problema, per la poca conscienciació que hi ha, per l’acceptació del seu consum, per una sèrie de motius històrics i culturals, que no diu que la culpa sigui del Govern, sinó de tots. Reconeix que no és fàcil, però que cal preservar i millorar l’actuació, a més considera que la feina feta respecte al tabac els ensenya un camí a seguir. Quant a l’embaràs adolescent, manifesta la seva satisfacció pel descens del 50% a Ciutat Vella, que a més indica que s’ha produït entre la població nascuda a països de renda baixa, la qual cosa palesa els fruits de la feina feta durant molts anys en aquest districte. D’altra banda, lamenta l’augment a Nou Barris (25%), que es dóna sobretot en noies nascudes a països de renda baixa, com també l’augment a Horta-Guinardó i Sant Andreu. Opina que això és un llum vermell que els obliga a intervenir-hi, i demana que els comuniquin què faran i com ho faran. A continuació, pel que fa a les malalties transmissibles, manifesta la seva satisfacció per l’èxit en la tuberculosi, que creu que és merescut per una feina perseverant i molt ben sistematitzada. D’altra banda, constata negativament la remuntada del sida, que a més s’ha sorprès que encara en un 20% en els homes i un 17% en les dones la transmissió sigui per injecció de drogues; considera que tampoc són dades positives les de la gonocòccia i les de la sífilis. Per tot això, opina que cal plantejar-se noves estratègies conjuntament amb les entitats amb què ja fa molts anys que es treballa, que cal treballar molt més en el col·lectiu 678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d’homes que tenen sexe amb altres homes i que segurament caldrà més força i més mitjans. Tot seguit, també remarca negativament l’increment del 45% d’accidents de trànsit en ciclistes. Per acabar, agraeix la inclusió i l’avaluació en l’informe de la Llei de barris i del programa «Salut als barris», que estableix que han tingut efectes positius en la salut percebuda i en la salut mental de les persones residents als barris en què s’ha intervingut i que sembla que millora la salut en totes les classes socials, però especialment en les més desafavorides, i, per tant, redueix les desigualtats. I lamenta que el Govern de la Generalitat es carregui aquesta llei, perquè consideren que és massa ideològica, mentre que ella opina que és molt saludable. El Sr. Laporta felicita la Sra. Iniesta i el Sr. Casas per la presentació d’aquest informe, com també el seu equip de treball i els professionals de l’ASPB per la bona feina feta aquest any; també creu que tots els grups municipals coincidiran que cal estar satisfets amb la tasca feta en general els darrers anys pels professionals del Consorci Sanitari de Barcelona i de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Pel que fa a l’informe, entén que és una bona base per aprofundir en el benestar dels barcelonins i les barcelonines i que cal reflexionar-hi i plantejar-se nous reptes. Valora positivament que, un any més, l’informe vagi més enllà d’una simple recollida de dades. En aquest sentit, com han manifestat la resta de grups, manifesta que les diferències socioeconòmiques són clau en la salut de les persones i, per això, agraeix que l’informe es redacti tenint en compte l’entorn, el context econòmic i social, la participació ciutadana, els estils de vida i els estats de salut. Considera que el fet d’assolir determinats objectius no significa abaixar la guàrdia i que és evident que les desigualtats socials impacten en la salut de la població. Per tant, opina que cal posar en pràctica polítiques socials i sanitàries apropiades que combinin una estratègia selectiva pel que fa a la focalització en situacions de pobresa amb una estratègia universal adreçada a tota la població i basada en principis d’equitat. Tot seguit, comenta que comparteix que l’estat de salut de la ciutat de Barcelona és bo, tant en termes absoluts com en termes de comparació amb altres ciutats del nostre entorn. Ara bé, insisteix que, una vegada més, la qualitat de l’aire de la ciutat és una problemàtica que cal resoldre. En aquest sentit, se sorprèn que l’informi obviï que els resultats no són gens bons pel que fa als òxids de nitrogen i als PM10 i que tampoc hi hagi una reflexió sobre l’impacte econòmic del tractament de les malalties associades a l’exposició a l’aire de la nostra ciutat. Informa que, segons l’OMS, la contaminació de l’aire provoca 430.000 morts prematurs cada any a la Unió Europea i que la reducció dels nivells de partícules atmosfèriques amb diàmetre inferior a les deu micres podria disminuir aquesta mortalitat en un 15% anual. Per tot això, considera que cal activar mesures concretes per millorar la qualitat de l’aire, sobretot respecte als òxids de nitrogen, les partícules en suspensió i els al·lergògens. Concreta que alguna d’aquestes mesures podrien ser la disminució del trànsit motoritzat, fomentar els combustibles menys contaminants i el vehicle elèctric, reduir l’ús del gasoil, crear zones de baixa emissió en què només es permeti la circulació lliure de vehicles que compleixin uns determinats estàndards d’emissions de contaminants, com també divulgar informació sobre la qualitat de l’aire i les seves conseqüències sobre la salut. La Sra. Iniesta agraeix als regidors les seves aportacions. Remarca que aquest és un informe tècnic i és un informe del 2012, no del 2013, que fa vint-i-vuit anys que es fa, que cal recollir la informació i elaborar uns indicadors. Puntualitza que no es vol defugir la crisi, sinó que és un informe que recull una monitorització d’un sistema sobre la base que la salut no només té a veure amb els serveis sanitaris, i que des de fa dos anys no presenten el que són els serveis sanitaris, sinó que incorporen indicadors nous. Insisteix que han convidat tots els grups a participar en el grup de treball en salut per debatre com impacta la crisi en la salut i què cal fer en aquest sentit, perquè tècnicament no és gens fàcil. D’altra banda, remarca que no han canviat cap política ni cap prioritat, ni cap «Salut als barris», que una altra cosa són les dificultats que hi poden haver. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 679 Manifesta que és evident que hi ha diferències entre els barris de la ciutat, però que és important mirar la tendència de cada un dels districtes. Quant a la demanda de la regidora del PP de més detall sobre les dades dels serveis sanitaris, considera que no és àmbit de l’ajuntament, que ells han de promoure l’accessibilitat i vetllar perquè hi hagi una oferta de serveis de salut mental per a joves i nens, que en això li dóna la raó. Tot seguit, manifesta que és molt important reforçar l’atenció a aquestes 80.000 persones grans, la majoria dones, que viuen soles. Quant al tema de l’alcohol i les drogues, considera que és molt important el tema de l’alcohol, que per això han fet un pla de drogues entre tots; i que també és important el tema del cànnabis, que no està regulat i que té més importància que la que li dóna la regidora d’ICV. Reconeix que cal millorar tots els indicadors sobre la qualitat de l’aire. I, quant a seguretat alimentària, manifesta que estan molt orgullosos de tenir un laboratori de referència que aquest any acredita tot el que fa referència a exportació d’aliments. A continuació, indica que no s’ha d’abaixar la guàrdia d’hàbits saludables, de com s’han de fer les estratègies, que preserven el model, el pressupost i tenen les mateixes entitats que el Govern anterior. També coincideix amb la resta de grups en el tema de l’obesitat infantil, d’activar la població, de tenir cura de la gent gran i la importància de les campanyes de detecció i protecció. La Sra. Jaurrieta constata que, com ha quedat palès en totes les intervencions, aquest és un informe molt important i molt rigorós. Tot seguit, demana a la Sra. Iniesta que els informi de la capacitat com a govern per evitar moltes de les dades negatives que recull aquest informe. D’altra banda, manifesta que és molt important que, des de l’ajuntament, es continuï apostant no només pel treball que fa l’agència, sinó també pel treball transversal que es pot fer per incidir en aquests factors de salubritat, com, per exemple, amb la participació en els consells de salut, en els districtes, amb una actuació coherent i amb una informació que arribi a tot arreu. A més, potenciar el programa de salut als barris –que tots els grups hi han fet referència–, impulsar mesures que facilitin la mobilitat saludable (carrils bici, transport públic, etc.), que a més també incidirien en la millora de la qualitat de l’aire. Quant a les polítiques en rehabilitació d’habitatges, comenta que és molt preocupant que s’hagin reduït un 60% les ajudes en rehabilitació. Per acabar, remarca la importància de les polítiques que faciliten l’equilibri territorial, que cal treballar per reduir les desigualtats a la ciutat, perquè cal tenir present que ni la crisi ni els hàbits de salut impacten de la mateixa manera en els ciutadans de Barcelona. La Sra. Pajares diu a la Sra. Iniesta que és veritat que ells no són el Departament de Salut, però sí que són el 40% del Consorci Sanitari de Barcelona i que si l’Ajuntament de Barcelona no té capacitat per influir-hi, millor que ho deixin estar. A continuació, manifesta que han demanat una reflexió o una valoració sobre determinades qüestions i que, com que no han obtingut resposta, segurament faran aquestes preguntes per escrit. La Sra. Ribas demana a la delegada de Salut que no es posi a la defensiva, atès que tothom ha reconegut la bona feina feta. A més, constata que és l’informe de la ciutat, no l’informe de l’ajuntament i, per tant, els implica a tots i que l’informe el que fa és posar el llum vermell en les qüestions en què cal fixar-se més i implementar noves polítiques o modificar les que ja s’estan duent a terme. El Sr. Laporta indica que, quant a la qualitat de l’aire, caldria adoptar mesures i també demana més incidència a l’hora d’avaluar la qualitat de l’aigua de Barcelona, atès que considera que aquí també hi ha una certa problemàtica. D’altra banda, puntualitza que, quan parla d’adoptar mesures –que en l’anterior intervenció ja n’ha apuntat algunes–, ja sap que no és competència de la delegada de Salut, però el que demana és que s’impulsin polítiques transversals amb altres departaments per tal de millorar qüestions que afecten directament la salut de la població. 680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 La Sra. Iniesta agraeix les aportacions dels regidors i manifesta el seu acord amb aquestes intervencions. Ara bé, sí que els demana que no parlin de «canvi de política» o de «canvi de programes» perquè realment en aquest àmbit no hi ha hagut cap canvi. D’altra banda, comenta a la Sra. Pajares que sí que tenen influència en el consorci i que ella disposa sempre de tota la informació, i amb tota la transparència. Per acabar, agraeix de nou totes les aportacions i indica que, evidentment, els preocupen l’equilibri territorial i les diferències amb relació als indicadors socioeconòmics. Puntualitza que no defugen que hi ha una crisi econòmica, però és difícil reflectir en un informe tècnic l’impacte d’aquesta crisi, que la seva voluntat és que quedi recollit aquest impacte en el proper informe i els convida a fer les aportacions que creguin oportunes, abans de la presentació del proper informe, per afavorir unes polítiques transversals a l’ajuntament. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord Districte de Sant Martí 3. Adjudicar a Col·lectiu d’Esport per a Tothom 10 CLUB amb núm. de NIF G60775715, el contracte núm. 13C00003, que té per objecte la gestió i explotació del Complex Esportiu Municipal Olímpia per un termini de catorze anys, amb un cànon fix anual de 6.000,00 euros, d’acord amb la proposta de la Mesa de contractació i a l’empara del que s’estableix en el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic. Notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contractant. Requerir l’adjudicatari perquè en un termini màxim de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació d’aquesta resolució comparegui per formalitzar el contracte. La Sra. Fandos explica que es tracta de l’adjudicació a CET 10 del contracte de gestió i explotació del CEM Olímpia per un termini de catorze anys, que els acompanya la cap de Recursos Interns del Districte de Sant Martí, Sra. Anna Garrido, a qui li poden fer qualsevol pregunta que tinguin. La Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Pajares manifesta el vot a favor del seu grup. El Sr. Gomà indica que hi voten a favor. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 681 a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1. Instar el Govern de la ciutat a realitzar un estudi sobre la realitat socioeconòmica i de condicions de vida de les persones de seixanta-cinc anys i més; 2. Que en el transcurs de tres mesos presenti, en la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, el resultat d’aquest estudi. La Sra. Díaz exposa que, segons les estadístiques municipals de les dades de població a la ciutat, hi ha 338.770 persones més grans de seixanta-cinc anys, la qual cosa representa el 21% de la població, i que d’aquestes persones el 34% (116.075 persones) tenen més de vuitanta anys, que l’índex de sobreenvelliment és del 34,3% i que l’esperança de vida a Barcelona l’any 2003 era de 80,3 anys i el 2012 és de 82,8 anys. D’altra banda, informa que la darrera enquesta de condicions de vida constata que el 10,1% de les persones més grans de seixanta-cinc anys no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adient durant l’hivern i l’estiu, que el 4% no pot menjar carn o peix dos cops la setmana i que el 37,7% no pot fer front a despeses imprevistes. A més, indica que el Pla municipal de la gent gran 2013- 2015 –que es va aprovar aquest l’estiu– reconeix que a la ciutat hi ha gairebé cent mil persones més grans de seixanta anys que tenen ingressos per sota de l’IPREM, és a dir que el 22,8% de les persones grans cobren menys de 532 euros. D’altra banda, comenta que aquest any s’han fet diversos precs i propostes, per part de tots els grups, sobre la malnutrició infantil, que és un tema molt important, però que també la situació de la gent gran és un tema important, com ja s’ha posat de manifest avui mateix en l’informe de salut i en la memòria dels serveis socials. En aquest sentit, reconeix l’esforç que fa l’ajuntament en el pressupost de serveis socials, que és innegable que hi ha un augment, però també és evident que augmenta la demanda; i, per tant, considera que cal fer un estudi acurat sobre la realitat de la gent gran de la ciutat. Comenta que està molt bé visibilitzar els maltractament a la gent gran o fomentar les relacions intergeneracionals, però que cal posar l’èmfasi en el dia a dia d’aquestes persones grans, per exemple, si pateixen gana o els problemes d’accessibilitat, com ha indicat la Sra. Jaurrieta, amb les retallades als ajuts per a la rehabilitació dels edificis. Per tant, creu que cal fer un estudi d’aquesta realitat, i agraeix al Govern la transacció, pel que fa al termini que passa de tres mesos a quatre mesos. Remarca que cal tenir una idea clara de la realitat de la ciutat en aquest tema, per exemple, per saber com afectarà la gent gran l’anunci de la consellera que a partir de l’any que ve hi haurà un copagament en els serveis socials o si podran fer front al copagament de medicaments que ve de Madrid. La Sra. Martín comenta que és cert que Barcelona ha experimentat en les darreres dècades un procés d’envelliment de la població molt important. A més, assenyala que per conèixer el grau de feblesa les persones més grans de seixanta anys disposen de les dades que indiquen quantes persones grans tenen ingressos que no superen l’IPREM, però considera que es pot anar una mica més enllà i qüestionar-se quantes persones grans estan per sota del llindar de la pobresa, atès que la prestació de l’IPREM és de 532 euros, mentre que el llindar de pobresa se situa als 648 euros. En aquest sentit, manifesta que una dada prou significativa, en aquest sentit, és el nombre d’usuaris de la targeta rosa gratuïta, que se situa, segons les darreres respostes del Govern, en 100.087 persones. Per tant, considera que és important fer aquest estudi per situar-se en la realitat, veure fins a on arriba el suport que reben les persones grans i fer-se un plantejament de cap a on s’ha d’anar per millorar l’atenció d’aquestes persones grans. Per acabar, li comenta a la Sra. Díaz que el PP sempre se centra en les propostes que es presenten i en el seu contingut, no en qui presenta la proposta, i 682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 que, com que aquesta proposta és positiva per al col·lectiu de les persones grans, és positiva per al PP i hi votaran a favor. El Sr. Gomà expressa que donaran suport a la proposició del Grup Socialista. Tot seguit, palesa que en aquest ajuntament hi ha una tradició consolidada de polítiques de suport a les persones grans de la ciutat, que, de fet, són el col·lectiu més nombrós, des del punt de vista estadístic (una de cada quatre persones està per sobre dels seixanta-cinc anys). Indica que des de fa temps es fan estudis i anàlisis sobre la realitat socioeconòmica i sobre les condicions de vida de les persones grans, que l’últim estudi, encarregat per l’ajuntament, recull sobretot dades d’abans de la crisi, o de just els primers anys, per la qual cosa considera molt oportú poder actualitzar aquestes dades i veure com la crisi i els elements d’erosió de la protecció social en general han afectat les persones grans de la ciutat. D’altra banda, comenta que hi ha dues dimensions que formen part de la vulnerabilitat de la gent gran que són difícilment destriables entre si. D’una banda, tots els elements de precarietat relacional, emocional, els riscos de solitud i d’aïllament de les persones grans i, d’altra banda, els aspectes més materials, més econòmics, que alhora són els principals determinants de les condicions de salut de les persones grans, amb el component de gènere que té això. En aquest sentit, indica que gairebé el 70% de les dones grans de la ciutat cobren una pensió per sota dels sis-cents euros i que hi ha unes vint mil dones més grans de vuitanta- cinc anys que viuen soles, la qual cosa és positiva, des del punt de vista de l’autonomia, però també hi ha el risc de generar un jaciment d’exclusió relacional a la ciutat, i, per tant, cal donar importància a les polítiques d’atenció domiciliària, de teleassistència, etc. I, d’aquí, el paper molt important de l’ajuntament perquè les situacions de pobresa de les persones i de les dones grans no esdevinguin situacions d’exclusió social i relacional, que considera que és la gran missió de les polítiques de gent gran de l’ajuntament. Finalment, reitera el seu suport a aquesta proposta. El Sr. Laporta manifesta el seu suport a aquesta proposició del PSC, perquè considera important tenir un estudi que doni més dades de la situació socioeconòmica de les persones grans, atès que és un sector de la població sempre castigat, amb unes taxes de pobresa molt elevades, i que no es pot obviar la contribució d’aquestes persones grans, a causa de la crisi, al manteniment de les necessitats bàsiques de les seves famílies. D’altra banda, comenta que els preocupa que la vulnerabilitat econòmica afecti la vida quotidiana de les persones grans, o encara més preocupant el cas de les persones grans receptores de pensió no contributiva, que a més hi ha que han deixat de rebre els ajuts dels seus familiars, a causa de la crisi, i que es veuen afectats en qüestions molt bàsiques, com la privació energètica, una alimentació insuficient i la impossibilitat de reparar avaries a la llar. D’altra banda, indica que, quan tracten sobre la gent gran, parlen molt de l’envelliment actiu i saludable per evitar situacions d’exclusió social. En aquest sentit, creu que cal actuar en quatre àmbits: el de la salut i l’autonomia, la participació i els drets socials, la solidaritat entre generacions i la vinculació relacional entre les mateixes persones d’aquest sector. Finalment, reitera que votaran a favor de la proposició presentada per la regidora Díaz. La Sra. Fandos manifesta que està molt d’acord amb les intervencions que han fet els altres grups i que justament ahir, en dos entrevistes que va tenir, una a la ràdio i l’altra en una entitat, quan li van preguntar quin era el tema que més la preocupava va fer algunes de les reflexions que han fet els altres intervinents. D’altra banda, comenta que tots estan treballant molt en altres àmbits –temes d’alimentació, de pobresa infantil, etc.– i també en el tema de la gent gran, prova d’això és que aquest any s’ha aconseguit que no hi hagi llistes d’espera en la teleassistència. Ara bé, opina que moltes vegades la gent gran desconeix que pot recórrer als serveis socials i que sí s’ha aconseguit que la teleassistència sigui universal és perquè des del mateix CAP se’ls informa i se’ls ofereix aquest servei. D’altra banda, remarca que sempre que pot, des de la ràdio o altre mitjà de comunicació, informa la gent que la funció de l’ajuntament és estar al servei de les NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 683 persones grans, que són, precisament, les persones que durant tants anys han fet que el país anés endavant. La Sra. Roset s’afegeix a les reflexions que s’han fet i manifesta que tots els presents estan d’acord que cal cuidar la gent gran. Indica que, com ja s’ha comentat, a la ciutat hi ha 98.138 persones que tenen uns ingressos inferiors als 532 euros, i que ja saben que moltes persones grans actualment estan donant suport a les seves famílies, tant econòmicament com en temps. En aquest sentit, indica que un dels objectius de les accions del Pla municipal de les persones grans és desplegar estratègies per compensar els diferents efectes de la pèrdua de capacitat adquisitiva de les persones grans que pateixen vulnerabilitat. D’altra banda, manifesta que cal tenir un coneixement més profund de la realitat socioeconòmica de les persones grans per avançar en la construcció de respostes adaptades a les seves necessitats, dels impactes de la crisi sobre aquest col·lectiu. Per això, una de les accions d’aquest pla municipal és impulsar la recerca sobre els efectes de la crisi econòmica i les dinàmiques familiars, en què s’analitzin no només les formes de solidaritat intrafamiliar, sinó també les tensions i els conflictes que se’n poden derivar, per exemple, en els casos de reagrupament familiar per motius econòmics. Així mateix, considera que calen dades sobre l’impacte de la crisi en situacions de dependència, per exemple. Finalment, informa que des de l’àrea ja s’estan elaborant estudis sobre com afecta la crisi les persones grans i que, en el decurs dels propers quatre mesos, ja els podran compartir. La Sra. Díaz apunta que s’ha confós, que la transacció dels quatre mesos, en comptes de tres, era al prec i no a la proposició. La Sra. Roset comunica que està d’acord amb els tres mesos. La Sra. Díaz agraeix als grups municipals el seu suport a la proposició. Opina que la informació és una eina molt útil per abordar les solucions i al mateix temps per fer saber a les persones de quins serveis disposen. Finalitza la seva intervenció amb una cita de Nelson Mandela: «La pobresa no és natural, la crea l’home, i pot superar-se i eradicar-se mitjançant accions dels éssers humans. I eradicar-la no és un acte de caritat, és un acte de justícia.» El Sr. Gomà exposa que és veritat, tal com ha comentat la tinent d’alcalde, que aquestes polítiques de suport a la gent gran en aquesta dimensió més relacional són absolutament necessàries i que és una contribució que si no la fan ells des de la proximitat no la farà ningú. Ara bé, també indica que, en aquest context de crisi, hi ha hagut per part del moviment de persones grans una nova articulació, la Plataforma Unitària de la Gent Gran, que posa de manifest que el principal problema actualment, des del punt de vista de les condicions materials de vida de les persones grans, és l’impacte de l’agressió a les pensions públiques per la reforma del PP, reforma que en l’últim Ple d’aquest ajuntament es va rebutjar per part de quatre dels cinc grups i va ser objecte d’una declaració institucional. En aquest sentit, indica que la pensió mitjana d’una persona gran a Barcelona és de 857 euros i que, si en els propers cinc anys hi ha una inflació entre l’1,5 i el 3%, aquesta persona perdria 8.000 euros de poder adquisitiu; per tant, encara s’agreujarien més les condicions materials de vida d’aquestes persones. I, per això, demana al PP que, a més de votar positivament aquesta proposició, faci cavall de batalla política de la declaració institucional del Ple de l’ajuntament, que vagin al Govern de l’Estat i els demanin que retirin aquest atac brutal a les pensions públiques. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar el Govern municipal a: - Presentar un informe, en el termini de tres mesos en aquesta comissió, sobre les reformes que s’han de dur a terme per a l’abordatge 684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 de l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual en la seva etapa adulta per facilitar l’accés al món laboral i en la vellesa, per tal d’acompanyar-les adequadament en aquestes etapes amb l’objectiu de donar les màximes oportunitats, suport i uns serveis eficients a aquestes persones i les seves famílies; - Que aquest informe es realitzi amb la participació de les entitats i associacions que treballen amb les persones amb discapacitat intel·lectuals i les seves famílies. La Sra. Martín exposa que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen un envelliment prematur i que la mitjana de la seva esperança de vida és significativament inferior a la de la resta de la població, al voltant dels cinquanta- sis anys, tot i que gràcies als avenços científics actualment s’ha millorat i pot arribar o superar els seixanta anys. A més, palesa que en aquest col·lectiu l’interval d’edat entre els quaranta-cinc i els cinquanta anys marca l’inici d’un procés de reducció de capacitats i actituds que demana més intensitat en la seva cura i canvis en els hàbits de vida. D’altra banda, manifesta que la majoria d’aquestes persones són ateses pels seus pares que, per motius evidents d’edat, tenen més probabilitats de trobar-se en situació de dependència, o fins i tot poden haver mort. Davant de tot això, indica que és evident que les necessitats d’aquestes persones estaran marcades per l’envelliment del col·lectiu i que augmentarà la demanda dels serveis de suport. En aquest sentit, manifesta que hi ha molts interrogants sobre quin tipus de recursos són els més adients per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu i, per això, cal disposar d’un estudi respecte a això. D’altra banda, remarca la preocupació dels representants d’aquestes persones amb discapacitat intel·lectual no tan sols quant a places residencials i centres assistencials, sinó també per les actuals dificultats en la integració al món laboral en la seva etapa adulta i per la manca de cursos i activitats extraescolars, entre altres qüestions. És per tot això que el seu grup ha presentat aquesta proposta que insta el Govern a presentar un informe en el termini de tres mesos sobre les reformes que s’han de dur a terme per a l’abordatge de l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual en la seva etapa adulta, amb la col·laboració de les entitats i associacions que treballen amb aquest col·lectiu i les seves famílies. En aquest sentit, comunica que el Govern ha presentat una transacció que demana que el termini de lliurament d’aquest estudi sigui de quatre mesos, en comptes de tres mesos, amb la qual estan d’acord. La Sra. Díaz comunica que espera la resposta del Govern abans de posicionar- se, atès que la proposta demana que l’IMD elabori aquest informe i, quan el seu grup va demanar un informe sobre l’accessibilitat de les persones amb discapacitat en l’espai públic, l’IMD va respondre que als estatuts de l’IMD no hi ha cap precepte relatiu a l’obligatorietat d’emetre informes preceptius o no preceptius, vinculants o no vinculants. D’altra banda, manifesta la seva sorpresa per l’actitud del grup del PP, ja que a Madrid vol treure competències als ajuntaments i aquí demana a l’ajuntament més coresponsabilitat. En aquest sentit, suggereix a la Sra. Martín que aquestes mateixes propostes que fa aquí les porti al ministeri, a la Sra. Ana Mato, perquè les tinguin en compte. A continuació, considera que no s’ha de parlar de 9.100 persones, sinó que cal parlar de 135.000 persones amb discapacitat en aquesta ciutat, que tripliquen la taxa d’atur. I recorda al Govern que la consellera ha suprimit el 15% de la prestació per a la vida independent a les persones amb discapacitat intel·lectual, que a més l’han de retornar retroactivament des del gener. Per acabar, remarca que cal ser coherent i recorda a la Sra. Martín que el seu grup ha adoptat uns compromisos amb les persones amb discapacitat sobre el tema de la normativa de vetlladors, dels quals després s’oblida. El Sr. Gomà, seguint la mateixa línia, indica que, si atenen la literalitat de la proposta, les intencions són bones, però que no es pot obviar el context polític d’aquesta proposta i les polítiques que es duen a terme en els àmbits en què el partit que fa la proposta té responsabilitats de govern. En aquest sentit, constata NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 685 les polítiques de retallada i de desmantellament de tots els programes d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, contra les quals aquest col·lectiu s’ha mobilitzat. És a dir, per exemple, el desmantellament progressiu de la Llei d’atenció de l’autonomia personal –que afecta diversos col·lectius i aquest de manera molt important–, o la nova proposta de normativa general dels governs locals que declara il·legals el conjunt de serveis que no són estrictament competencials. En aquest sentit, palesa l’enorme contradicció, de fons i estructural, entre la proposició del PP i qualsevol altre element que tingui a veure amb les polítiques o amb la normativa que impulsa el Govern de l’Estat. Per tant, indica que és gairebé impossible donar suport a la literalitat d’aquesta proposta, perquè entrarien en un terreny de complicitat quant al conjunt de decisions que s’estan adoptant que situen el col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual i el moviment associatiu d’aquestes persones en el límit de la resistència. El Sr. Laporta manifesta que no insistirà en la contradicció d’aquesta proposició que presenta el PP, que té bones intencions i que no dubta de la bondat de la proposant amb relació a aquesta proposta, però que és evident la contradicció entre el que proposen i el que fa el Govern del PP, amb una sèrie de retallades de prestacions, de competències, de recursos, que són absolutament necessaris per portar a terme, precisament, el que demana aquesta proposició. En aquest sentit, manifesta que, tal com també han exposat la Sra. Díaz i el Sr. Gomà, és difícil votar-hi afirmativament perquè els faria sentir copartícips d’una situació que no accepten. La Sra. Rognoni informa la Sra. Martín que existeix un informe (Situació de les famílies amb persones amb discapacitat intel·lectual i el seu desenvolupament a Catalunya) elaborat per Dincat, per la Universitat de Girona i la Universitat Ramon Llull, entre d’altres, del juny del 2010. Aquest informe s’estructura en quatre blocs. El primer bloc és la diagnosi i anàlisi de dades poblacionals i de la demanda existent de diferents serveis, com també de l’oferta, i la dificultat per obtenir aquestes dades. Al segon bloc s’avaluen les necessitats de les famílies i inclou l’anàlisi d’una enquesta que va fer Dincat (40.000 enquestes enviades i més de 2.000 recollides); és un bloc tant quantitatiu com qualitatiu i es va fer conjuntament amb un equip d’investigadors de la URL. El tercer bloc analitza els drets i deures de les famílies, elaborat per la Dincat i la UdG, amb la col·laboració de diverses universitats. I el quart bloc recull les conclusions i propostes, algunes de les quals adreçades a totes les administracions públiques que atenen persones amb discapacitat intel·lectual; per tant, també s’analitzen responsabilitats no només de l’ajuntament, sinó també de l’Estat i de la Generalitat. Tot seguit indica que aquest informe fa tres recomanacions a l’Administració local, a les quals l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat es van comprometre ja en el passat mandat. Informa, per exemple, que una de les orientacions parlava de la creació de punts d’informació i orientació locals, a partir d’acords entre governs locals i serveis de territori, per facilitar informació sobre serveis, suports, beques, etc., com també atenció a les famílies, orientació especialitzada i coordinació de demandes, i que l’IMD disposa d’un servei d’aquestes característiques que actualment estan revisant per tal d’agilitzar-lo més. Indica que una altra recomanació d’aquest estudi era establir una borsa de treball local, d’àmbit municipal o comarcal, de persones que fan el servei de cangurs especialitzats o altres serveis, i que l’IMD disposa d’un equip d’atenció laboral que treballa en una xarxa de col·laboració amb entitats quant al tema laboral, i que són conscients que cal dinamitzar-lo. Així mateix, comenta que han impulsat un grup de reflexió sobre la inserció al mercat laboral ordinari de les persones amb discapacitat, que ha donat uns resultats molt importants i que ha comptat amb la implicació de molta gent. Pel que fa a la recomanació d’incrementar dotacions per al programa de subvencions a entitats col·laboradores per enfortir pares, germans, etc., manifesta que han fet un subvenció d’1.400.000 euros per a aquest punt. 686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Finalment, expressa que estan d’acord a fer un altre estudi, però consideren que l’hauria de fer la mateixa Dincat, com a actualització de l’informe anterior. Pel que fa al termini, explica que l’anterior va durar vint-i-dos mesos, que intentaran enllestir-lo en quatre mesos, però que també és important fer-lo ben fet. Per acabar, comenta a la Sra. Díaz que, amb el que ha dit, ja és prou òbvia la diferència entre un informe d’estudi i un informe preceptiu. La Sra. Martín agraeix el suport del Govern i la voluntarietat de dur a terme aquest informe. D’altra banda, lamenta les intervencions del PSC, d’ICV i d’UpB. Pel que fa al PSC, comenta que ja sap que els ha sabut greu que s’aprovés la normativa de terrasses i que, per això, ara aprofiten per atacar, i manifesta que aquesta normativa tenia una clara finalitat, que tothom la demanava perquè hi havia un gran desgavell de normatives a tots els districtes i que estava ben vista pel sector de la discapacitat. A més, remarca que ells van posar la condició sine qua non que es respectés la normativa de discapacitat i que es parlés amb el sector, la qual cosa s’ha complert. També li comenta que, pel que fa al tema de la reforma local, era una demanda del municipalisme amb caràcter general, perquè es feien coses que no estaven reconegudes. I amb relació a la Llei de dependència li recorda que la va aprovar el Partit Socialista com una mesura per quedar bé, perquè no comptava amb els recursos suficients, i que gràcies a la seva mala gestió el seu partit s’ha trobat el que hi ha ara i han hagut de començar de nou. En aquest sentit, també amb relació al Sr. Gomà, recorda que el Govern tripartit va governar durant set anys i que, en aquests set anys, el risc de pobresa va passar del 20% al 25%, que en èpoques de bonança no tan sols no van ser capaços de rebaixar el risc de pobresa, sinó que el van augmentar. Per tant, diu al Sr. Gomà que no li doni lliçons en aquests aspectes. I insisteix que el 90% dels desnonaments es van fer abans del 2012 i que no hi van fer res, que és ara, quan governa el PP, que organitzen totes aquestes convocatòries. Per acabar, indica a la Sra. Díaz que ja sap que està molt implicada en el tema de la discapacitat física i li demana que no discrimini els discapacitats intel·lectuals. La Sra. Díaz replica a la Sra. Martín que no discrimina les persones amb discapacitat, que són persones amb discapacitat, no són «discapacitats»; que qui discrimina és ella quan parla de 9.000 persones i no de 135.000, perquè el problema no és que sigui més o menys greu, sinó que són totes les persones amb discapacitat. D’altra banda, manifesta a la Sra. Martín que està molt satisfeta de la Llei de dependència que va fer el PSOE, que ha significat que actualment 1 milió de persones tinguin reconegut el dret de l’ajuda al suport a l’autonomia personal i el suport a la dependència, i que és el Govern del PP qui s’ho està carregant. A més, li comenta que l’excusa aquesta de l’herència rebuda aviat se li acabarà i que hauran de donar comptes de la seva tasca, com ho han fet els governs d’altres partits. Quant a la normativa de vetlladors, indica que l’últim any de govern de l’alcalde Hereu es va fer un informe per auditar el grau de compliment de la Convenció de Nacions Unides sobre accessibilitat i que l’actual Govern també haurà de fer aquest informe, cada quatre anys, i que ja es veurà si es compleix o no l’accessibilitat universal. Per acabar, manifesta que potser haurien de dir als ciutadans amb mobilitat reduïda i a les persones invidents que les reclamacions que hagin de fer a l’ajuntament també les adrecin al PP, perquè considera que fan demagògia i que no és veritat que s’hagi parlat amb el col·lectiu. Finalment, indica que, pel grau de responsabilitat que té el seu partit amb les persones amb discapacitat, hi votaran a favor. El Sr. Gomà indica a la Sra. Martín que el Govern del PP dinamita el suport a les entitats que treballen en la inserció laboral de la discapacitat intel·lectual, que li ho pot preguntar a Dincat, i que el Govern del PP desmantella la possibilitat de fer compatibles els serveis d’atenció domiciliària i la integració de les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat laboral, perquè ara s’ha de triar entre una cosa o l’altra. En aquest sentit, exposa que hi ha moltes famílies de Barcelona que estan desesperades amb aquesta mesura, que han de triar entre rebre la prestació de NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 687 cuidadora no professional o el centre ocupacional, i que a més la prestació s’ha retallat un 15%. Tot seguit, manifesta que el PP està generant unes condicions d’una adversitat brutal per a les persones amb discapacitat intel·lectual, que, per tant, entén que la Sra. Martín ja només pot proposar elaborar informes, perquè qualsevol altra proposta amb una mica més de contingut xocaria directament amb les polítiques que impulsa el Govern del PP. Per tant, davant d’aquesta situació, assenyala que l’únic que poden fer és votar que no a aquesta proposició. El Sr. Laporta manifesta que el seu grup té la mateixa sensibilitat, respecte al contingut de la proposta, que la Sra. Martín, com també li sembla que és la que tenen la resta de grups municipals. D’altra banda, insisteix en la contradicció permanent dels regidors del PP en aquestes qüestions, que manifesta que té un punt de comprensió perquè, d’alguna manera, s’han de moure dins d’aquesta situació. D’altra banda, comenta que la rèplica de la Sra. Martín no ha estat la més oportuna per guanyar-se el vot dels altres grups. Considera que són qüestions molt sensibles, però davant d’aquesta evident contradicció expressa l’abstenció del seu grup. La Sra. Rognoni expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Díaz expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: instar el Govern municipal a: presentar un informe, en el termini de quatre mesos, en aquesta comissió, sobre les reformes que s’han de dur a terme per a l’abordatge de l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual en la seva etapa adulta per facilitar l’accés al món laboral i en la vellesa, per tal d’acompanyar-les adequadament en aquestes etapes amb l’objectiu de donar les màximes oportunitats, suport i uns serveis eficients a aquestes persones i les seves famílies; que aquest informe es realitzi amb la participació de les entitats i associacions que treballen amb les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 6. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el Govern municipal a no introduir cap formula de copagament en l’àmbit dels serveis socials de competència municipal. El Sr. Gomà exposa que l’objectiu d’aquesta proposició és instar el Govern municipal a no introduir cap fórmula, cap sistema, cap element nou de copagament en l’àmbit dels serveis socials que són de competència estrictament municipal. Tot seguit, indica que fan aquesta proposició perquè consideren que el context en què se situa avui el copagament dels serveis socials és un context canviant, tenint en compte les últimes mesures anunciades pel Govern de la Generalitat, i, per tant, creuen que és molt important que el Govern de l’ajuntament es posicioni de manera pública, clara i definitiva a favor del blindatge del finançament dels serveis socials, al marge de qualsevol element nou de copagament. D’altra banda, manifesta que els tres últims estius han estat molt negatius pel que fa a les polítiques socials competència de la Generalitat: l’estiu del 2011, amb el desmantellament de la renda mínima d’inserció; el del 2012, amb la interrupció del pagament a les entitats d’acció social; i el del 2013, amb la supressió de les prestacions econòmiques per residència privada i les retallades als programes de vida independent. A més, la tardor del 2013, la conseller Neus Munté anunciava tres canvis importants –i molt negatius– en el copagament. D’una banda, un increment percentual molt elevat en diferents tipus de copagament: un 20% més en residències i centres de dia per a persones grans, un 40% més en discapacitat física, un 31% en discapacitat sensorial, un 49% en drogodependències i fins a un 54% en els serveis d’atenció a la població afectada per la sida. I, d’altra banda, un 688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 canvi en les regles de joc, amb la introducció d’elements patrimonials i no només de renda en el càlcul del copagament, a més d’un copagament que generaria trams excloents, és a dir, barreres econòmiques d’accés als serveis per part de les rendes més baixes. En definitiva, molt lluny del que hauria de ser un sistema de tarifació social. Davant d’aquest context, considera que és necessari emetre un missatge molt clar, que seria el següent: que els serveis socials d’atenció especialitzada han de tenir com a mecanisme d’accés la tarifació social, que impliqui que les rendes més altes puguin fer una aportació, però que no hi hagi cap barrera d’accés econòmic per a les rendes més baixes, i que els serveis socials bàsics han d’estar finançats cent per cent per la via de la fiscalitat, per la via impositiva. Per acabar, exposa que, de fet, qualsevol copagament en els serveis socials bàsics seria repagament. I insisteix que demana que s’adopti el compromís polític com a govern de la ciutat que, al llarg d’aquest mandat, no hi haurà ni cap element ni cap sistema nou de copagament en cap servei social de competència municipal. La Sra. Moraleda exposa que novament, amb la presentació dels pressupostos de la Generalitat, ha quedat palès que el Govern diu veritats a mitges, atès que, d’una banda, el conseller Mas-Colell indicava la consolidació de la despesa social en els nous pressupostos i, d’altra banda, la directora de l’ICASS anunciava que el nou copagament de la Llei de la dependència es faria d’acord amb el patrimoni i que s’aplicaria l’1 de gener, la qual cosa afectarà el 30% dels usuaris d’aquest servei. Tot seguit, es pregunta com es poden fer aquestes afirmacions –dir que no es retrocedeix en despesa pública per habitant– quan estem en índexs del 2004, o es fa una retallada consolidada de més de 2.600 milions d’euros en serveis socials (gairebé un 16%). D’altra banda, comenta que ells són defensors que la justícia social s’implementi a través de lleis que igualin els drets, que a Catalunya hi ha la nova Llei de serveis socials, de l’any 2008, que ha generat uns drets que abans no existien, i que un d’aquests drets és l’accés universal als serveis socials. Considera que actualment – el pitjor moment de la crisi– no és el moment més adequat per introduir fórmules de copagament. I, en aquest sentit, comunica que estaran alerta que als barris de la ciutat no s’introdueixi cap fórmula nova de copagament en determinats serveis socials que es presten actualment, perquè tenen la mosca darrere l’orella. Finalment, indica que donaran suport a la proposició. La Sra. Martín comunica al Sr. Gomà que li sembla molt bé el que demana i que, de fet, el seu grup ja es va manifestar en contra del copagament quan es va aprovar el contracte del Servei d’Atenció Domiciliària. A continuació, considera que els serveis socials bàsics són un dret de ciutadania i que s’han de preservar per damunt d’altres serveis que no siguin essencials. Per tant, creu que l’Ajuntament de Barcelona, que té una situació econòmica sanejada, ha de prioritzar uns serveis socials sense cap mena de copagament. Indica que si no es donés la situació que hi ha actualment, s’hauria d’obrir un debat per veure quin és el posicionament de cada un dels grups polítics. Tot seguit, li comenta al Sr. Gomà que la solvència de les paraules sempre s’ha de demostrar amb fets, que el grup del Sr. Gomà no és precisament el més adequat per donar lliçons i que el Sr. Gomà té mala memòria, que sort de les transcripcions de les actes de les comissions que els recorden les seves paraules. En aquest sentit, indica que a l’acta de la Comissió d’Acció Social i Ciutadania del 21 d’octubre del 2008 –quan governava ICV a l’ajuntament i a la Generalitat– el Sr. Gomà defensava el copagament del SAD. Per tant, li demana que sigui honest i que reconegui que sempre fa oportunisme polític. Finalment, declara que donaran suport a aquesta proposta, com fan sempre que creuen que és bona per a la ciutat i per a les persones. El Sr. Laporta manifesta que també donaran suport a aquest proposició d’ICV, perquè ja han manifestat en diverses ocasions que estan en contra del copagament, que afecta les persones amb rendes més baixes. Reconeix que, malgrat els necessaris ajustaments que s’han de fer per a la contenció de la NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 689 despesa pública en termes de garantir la universalitat i sostenibilitat del model, les polítiques socials que s’han fet a Barcelona en aquests últims anys han estat en conjunt força efectives, especialment en zones amb un nivell de renda familiar per sota de la mitjana de la ciutat. D’altra banda, defensa que els reajustaments que es facin en el conjunt dels recursos assistencials no es produeixin d’una forma lineal. Considera que cal introduir ponderacions d’equilibri territorial d’acord amb la situació social i econòmica dels barris de la ciutat per tal d’evitar que la crisi condemni encara més les persones que més necessiten l’assistència social pública. La Sra. Fandos comunica que aproven sense cap problema aquesta proposició, que no tenen cap intenció d’instaurar cap nou copagament. En aquest sentit, replica a la Sra. Moraleda que ja es pot treure la mosca de darrere l’orella. A continuació, explica que l’ajuntament no només no ha incorporat els nous copagaments, sinó que en alguns casos, quan no han rebut els diners que havien de venir d’altres administracions, han continuat mantenint l’aportació. En definitiva, manifesta que no tenen cap intenció d’incorporar cap nova fórmula de copagament en cap servei d’àmbit municipal de competència de l’ajuntament. D’altra banda, recorda que hi ha alguns serveis a la ciutat que ja venien d’abans, que no els han instaurat ells, que sí que són de copagament, però que ells l’únic que fan és mantenir-ho i en cap cas ampliar-ho. Per exemple, exposa el cas del SAD que, amb la baixada de preus, és possible que encara hi hagi menys persones que facin el copagament, que actualment hi ha copagament a 171 usuaris (1,14%), o el cas dels centres oberts que, al final, si no poden pagar, acaben pagant un euro o tres euros i, a més, la percepció dels usuaris és positiva. Per acabar, reitera la voluntat del Govern de no instaurar cap mena de copagament en els serveis municipals de la seva competència i que, de fet, ja veuran que no figura aquest concepte en els pressupostos de l’any que ve. El Sr. Gomà agraeix a tots els grups polítics el seu suport i a la Sra. Fandos l’explicitació de la voluntat política del Govern. Reconeix que Barcelona és una ciutat que sempre ha apostat per la gratuïtat dels serveis socials bàsics i per la introducció de mecanismes de tarifació social en aquells en què la competència no és municipal; i indica que segurament en aquest concepte és on tenia abans la confusió la Sra. Martín. En aquest sentit, explica que quan l’ajuntament estableix el servei municipal de teleassistència i el servei municipal d’atenció domiciliària ho fa sense cap mena de copagament, mentre que, quan s’estableix SAD dependència, per imperatiu legal, ha d’establir un conjunt de trams de copagament que sobretot afecten les rendes més altes i que, per tant, fa que el percentatge de persones que hi accedeixen per copagament sigui molt baix. Finalment, considera que és important el que han fet avui, que és explicitar el compromís del Govern municipal amb aquesta trajectòria i amb aquest sistema. I agraeix al Govern que siguin els pressupostos de l’ajuntament els que segueixin carregant amb el finançament del conjunt de serveis socials municipals, perquè considera que amb això estan fent una aportació a la inclusió social i a la cohesió de la ciutat. La Sra. Martín aclareix que al SAD, tant en dependència com en social, hi ha un copagament i que és un servei social bàsic que es va implantar quan governava ICV. El Sr. Gomà li replica que el SAD dependència té copagament i que el copagament es va aprovar al Congrés dels Diputats amb els vots a favor del grup de la Sra. Martín i els vots en contra del seu grup. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Del Grup Municipal UpB: 7. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el govern municipal a habilitar un espai per acollir el Centre Unificat de Recursos i Serveis LGBT de Barcelona. El Sr. Laporta exposa que Barcelona sempre ha estat una ciutat capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones i és un referent en la normalització del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, i que, a més, actualment el teixit associatiu d’aquest col·lectiu de Barcelona és molt ampli i divers. Per tot això, considera que Barcelona ha d’atendre la demanda que els arriba de les associacions d’aquest col·lectiu de crear un centre unificat de totes aquestes associacions amb seu a Barcelona. A continuació, manifesta que, des que es va crear la Plataforma d’Entitats de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, aquests col·lectius tenen la necessitat de disposar d’un espai comú on poder oferir serveis i recursos a la ciutadania i, en concret, al seu col·lectiu. Indica que hi ha diverses ciutats d’Europa on ja s’han creat aquests centres. La Sra. Moraleda manifesta que el seu grup donarà suport a la proposició d’UpB. Tot seguit, explica que el seu grup també ha tingut contacte amb la Plataforma d’Entitats LGTB i han pogut revisar el projecte que han elaborat. D’altra banda, indica que el projecte és d’abast de país, de tot Catalunya, i que, per tant, el Govern de la Generalitat també hi hauria d’assignar una partida pressupostària. En aquest sentit, exposa que van presentar una al·legació al pressupost de la Generalitat en què demanaven incloure la dotació i el finançament necessari per a la construcció d’un equipament destinat a les associacions d’aquesta plataforma que tenen seu a Barcelona. Tot seguit, recorda que quan ells van ser al Govern van impulsar i mantenir una línia potent de coordinació amb les entitats de la ciutat i van potenciar espais associatius per a aquestes, com la Casa Àsia, el Consell de la Joventut o el centre de recursos per a dones Bonnemaison. Finalment, indica que cal tenir en compte que el pla de locals que el Govern diu que ha posat en marxa també podria facilitar un centre per a aquestes associacions. La Sra. Pajares reconeix que Barcelona, tal com ha dit el Sr. Laporta, sempre s’ha reconegut per la seva pluralitat, diversitat, avantguarda, cosmopolitisme i per la seva capacitat d’acollida i integració. En aquest sentit, manifesta que el PP sempre ha tractat amb molta sensibilitat i respecte totes les qüestions relacionades amb determinats col·lectius de la ciutat que requereixen un tracte especial i més atenció per part de les administracions. Ara bé, lamenta que algunes formacions vulguin incloure el col·lectiu LGTB entre els grups vulnerables que requereixen un tracte discriminatori. A continuació, exposa que el seu grup, durant la presentació del pla LGTB al Ple del mes de juliol del 2010, ja va manifestar el posicionament a favor de la llibertat i el respecte per l’orientació sexual de les persones i que el reconeixement d’aquest dret és una norma bàsica de convivència. Tanmateix, considera que aquest col·lectiu ja té una situació normalitzada, la qual cosa és molt positiva, i que els casos d’homofòbia són cada vegada més aïllats, tot i que no es pot abaixar la guàrdia i cal encarar-ho amb fermesa. Per tot això, creu que aquest col·lectiu ha de ser tractat amb igualtat de condicions que altres col·lectius de la ciutat que actualment tampoc reben un tracte diferencial, i manifesta que s’abstindrà a la proposta del Sr. Laporta. La Sra. Sanz expressa que donaran suport a aquesta proposició. Remarca que, com explicava el Sr. Laporta, és una proposta que neix de la Plataforma d’Entitats LGTB de la ciutat, però també en l’àmbit de país, de Catalunya, que aplega algunes de les principals entitats d’aquest moviment, com el Casal Lambda, al president del qual, Sr. Emilio Ruiz, agraeix l’assistència, el FAC, la Coordinadora LGTB, l’Associació de Famílies LGTB, etc. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 691 D’altra banda, recorda que aquest és un projecte que ja inclou el pla LGTB, vigent i elaborat en el mandat anterior –el Govern d’esquerres–, aprovat per tots els grups, i, per això, considera que és una proposta que hauria d’entomar directament el Govern municipal en un procés de negociació amb les entitats. Tot i així, manifesta que hi estan d’acord, que considera que és una mesura necessària. Entén que és una proposta eficaç i eficient perquè les entitats puguin agrupar tots els serveis que ofereixen i es puguin especialitzar. Comparteix amb la Sra. Moraleda la necessitat d’implicar-hi la Generalitat de Catalunya, atès que no és un projecte només de la ciutat, sinó que és un projecte de país. A continuació, exposa que la majoria d’aquestes entitats fan un servei que és molt útil per a la ciutadania, un servei que, d’alguna manera, s’estalvia d’oferir l’Administració, perquè actualment aquestes entitats són les que fan el seguiment dels casos de vulneració de drets del col·lectiu. A més, considera que també és important perquè aquests diners que es podran estalviar de pagar uns lloguers els podran destinar a desenvolupar campanyes o serveis per a la ciutadania. Per acabar, recomana a la Sra. Pajares que s’informi de totes les actuacions que fan les entitats, els serveis d’acompanyament, les denúncies que reben diàriament de casos d’homofòbia i de transfòbia, perquè el col·lectiu LGTB és encara un col·lectiu vulnerable, i, per tant, li demana que se sumin a l’aprovació de la proposta, que ajudin a visibilitzar-ho i a trencar aquestes situacions que es donen a les escoles i també a la via pública. La Sra. Fandos manifesta que votaran a favor i que agraeixen la proposta al Sr. Laporta. De fet, indica que ja estan fent gestions per localitzar aquest espai, precisament amb el programa de locals que tenen. Tot seguit, informa que s’han reunit amb la Plataforma d’Entitats LGTB i que els van presentar aquest projecte de centre unificat de recursos i serveis LGTB i els van fer formalment la petició de la creació d’aquest centre, que, com ja s’ha comentat, forma part del mateix pla LGTB de l’anterior mandat, que ells continuen executant. A més, també indica que l’alcalde s’ha reunit amb el Casal Lambda, que és una de les quatre entitats membres més actives d’aquesta plataforma, el qual li va fer la proposta i l’alcalde va estar-hi d’acord. Per acabar, manifesta que estan treballant per trobar l’espai adequat, atès que el projecte demana una sèrie de requisits per al local, però que la seva voluntat és trobar-lo, perquè consideren que és un projecte molt interessant i a més comparteixen les seves finalitats. El Sr. Laporta dóna les gràcies als grups municipals que hi han donat suport, i comenta que coincideix amb la Sra. Moraleda que aquest és un projecte de país. Pel que fa a la intervenció de la Sra. Sanz, comparteix plenament tots els seus arguments i creu que la visió que ha donat que encara és un col·lectiu vulnerable és molt encertada. En aquest sentit, agraeix al PP la seva abstenció i assenyala que entén el seu plantejament; ara bé, comenta que en la intervenció la Sra. Pajares ha fet referència que no es pot abaixar la guàrdia, per tant, d’alguna manera ja es reconeix que aquest col·lectiu es troba encara en situació de risc, de vulnerabilitat i d’exclusió. Finalment, celebra que ja s’estigui treballant en el projecte, tal com ha comunicat la tinent d’alcalde, i desitja que es trobi el local com abans millor. La Sra. Pajares puntualitza que s’hi abstenen perquè creu que hi ha altres maneres i mecanismes perquè les associacions, les entitats i els col·lectius accedeixin a espais públics, i potser no és a través d’aquesta comissió. Tot seguit, comenta al Sr. Laporta que hi ha altres col·lectius, com les dones, per exemple, que es troben en situació normalitzada, però que en situacions puntuals requereixen un tractament especial. Per això, opina que precisament per normalitzar la situació el que s’ha de fer és no tenir un tracte discriminatori. El Sr. Laporta reitera els agraïments i manifesta que cada dia es tenen notícies de situacions de discriminació d’aquest col·lectiu, com ara mateix a l’Índia, on l’homosexualitat no és legal, o a països com Rússia, on cada cop estan més amenaçats i agredits. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz 692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 8. Que el Govern comparegui per presentar, en el proper trimestre, un informe de balanç de l’atenció a la dependència de l’any 2013 amb els continguts següents: com s’ha concretat l’ampliació de la prestació econòmica d’assistent personal a tots els graus i quins canvis s’han produït en la compatibilitat entre prestacions econòmiques i serveis; com han afectat les noves instruccions en el procediment de la LAPAD els cuidadors no professionals que han de conviure amb la persona amb dependència en el moment de la signatura de l’acord PIA; quina ha estat la revisió de les instruccions i indicacions efectuades per l’ICASS en l’elaboració dels PIAS, així com altres dades que considerin també d’interès de posar en coneixement a aquesta comissió. La Sra. Díaz, primer de tot, agraeix al Govern la transacció feta, perquè d’alguna manera ja vol dir que acceptaran el prec. A continuació, exposa que la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència –la LAPAD i mal anomenada «Llei de dependència»– va significar el reconeixement d’un nou dret universal que garanteix l’accés a prestacions econòmiques i a determinats serveis socials per a les persones que no poden dur una vida del tot autònoma, però ara, a causa de la paràlisi en què es troba la LAPAD, per les retallades fetes pel Govern de l’Estat, les persones amb dependència han perdut drets i prestacions reconeguts per aquest nou dret de ciutadania. Així, assenyala que en els diferents informes que presenta el Govern es pot veure que l’aplicació d’aquesta llei s’alenteix i que la llista d’espera es duplica. Per això, i sobre la base de l’anàlisi trimestral del període d’abril a juny del 2013, demana al Govern que presenti, en el proper trimestre, un informe balanç de l’atenció a la dependència de l’any 2013 amb els continguts que figuren al redactat del prec. El Sr. Miret comunica que accepten la proposta i li agraeix que hagi acceptat la transacció dels tres als quatre mesos. Comenta que ja estan treballant en aquest estudi i que per això han demanat poder-lo presentar en el quadrimestre, perquè és la memòria corresponent al darrer any. Per acabar, assenyala que, quant als Programes Individual d’Atenció, PIA, estan fent una reestructuració, que més endavant ja presentaran més formalment, que els permetrà avançar d’una manera molt significativa en l’elaboració dels PIA, que ja han reduït, en aquests dos anys, a la meitat el temps d’espera, que han passat dels dotze mil pendents a cinc o sis mil, i que esperen, al llarg de l’any que ve, poder aconseguir que el temps d’espera sigui els tres mesos que marca la normativa. La Sra. Díaz agraeix al Govern l’acceptació del seu prec. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern comparegui per presentar, en el proper quadrimestre, un informe de balanç de l’atenció a la dependència de l’any 2013 amb els continguts següents: com s’ha concretat l’ampliació de la prestació econòmica d’assistent personal a tots els graus i quins canvis s’han produït en la compatibilitat entre prestacions econòmiques i serveis; com han afectat les noves instruccions en el procediment de la LAPAD els cuidadors no professionals que han de conviure amb la persona amb dependència en el moment de la signatura de l’acord PIA; quina ha estat la revisió de les instruccions i indicacions efectuades per l’ICASS en l’elaboració dels PIAS, així com altres dades que considerin també d’interès de posar en coneixement a aquesta comissió. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 693 9. Que l’Ajuntament de Barcelona presenti semestralment un informe en aquesta mateixa comissió sobre l’estat d’execució del conveni signat el 8 d’octubre de 2008 entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a la millora de la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona, i que el primer d’aquests informes es faci en la propera sessió d’aquesta Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. La Sra. Jaurrieta exposa que l’octubre del 2008 es va signar el conveni entre la Generalitat i l’ajuntament per fer un seguiment dels equipaments sanitaris de la ciutat i que, a través de proposicions, precs i preguntes, han anat sabent com està evolucionant, i consideren que l’estat d’execució és molt deficient en el sentit que no es compleixen els acords presos en el seu dia. Per tot això, demanen que cada sis mesos s’informi els grups polítics, d’una manera endreçada, completa i sistematitzada, de l’estat d’aquest conveni. Puntualitza que demanaven que fos en aquesta mateixa comissió, perquè és un espai obert, accessible als mitjans de comunicació i a la ciutadania, però que accepten la transacció del Govern que sigui en un grup de treball, encara que consideren que és un espai tancat. La Sra. Iniesta manifesta que accepten el prec perquè considera que el seguiment del conveni és molt important per a la ciutat. Tot seguit, agraeix a la Sra. Jaurrieta que hagi acceptat la transacció i assenyala que no tenen cap inconvenient de presentar-ho en aquesta comissió d’una manera resumida. D’altra banda, informa que la dinàmica del Govern ha estat reunir-se cada sis mesos amb els portaveus de salut per explicar-los l’evolució d’aquest conveni. Així mateix, indica que per poder «endreçar» aquest conveni han mantingut dues reunions molt llargues amb l’Àrea de Patrimoni de la Generalitat, el CatSalut i el Consorci Sanitari, i que aquest any han treballat sobre l’estat d’actuació de cada un dels centres. En aquest sentit, assenyala que no ha estat fàcil, perquè han analitzat quina ha estat la inversió de finançament, la inversió de funcionament, la titularitat, la gestió, el calendari d’execució, el pressupost, etc.; que és una informació que tenen en detall de cada un dels disset centres d’atenció primària, dels tres sociosanitaris, dels vuit de salut mental i dels nou d’especialitzada. Per acabar, reitera que no tenen cap inconvenient de presentar aquesta informació en aquesta comissió de manera resumida, però considera que val la pena que entre tots ho treballin en espais que no pretenen ser tancats, sinó d’anàlisi. La Sra. Jaurrieta indica que ara els faran arribar la transacció, i agraeix al Govern l’acceptació del prec, que és garantir la sistematització de com es duen a terme els compromisos adquirits en l’àmbit sanitari. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que l’Ajuntament de Barcelona presenti semestralment un informe en un grup de treball ad hoc sobre l’estat d’execució del conveni signat el 8 d’octubre de 2008 entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a la millora de la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona, i que el primer d’aquests informes es faci en la propera sessió d’aquesta Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Del Grup Municipal PP: 10. Que el Govern municipal insti la Generalitat a incorporar les famílies amb fills menors d’edat a càrrec en situació de risc social com a requisit d’accés a la renda mínima d’inserció per tal de garantir la suficiència econòmica adequada a les famílies sense cap ingrés per alimentar adequadament els seus fills. La Sra. Martín exposa que la situació laboral precària, la pèrdua de llocs de treball i la manca de creació de nous llocs de treball provoca l’increment de la pobresa infantil, que actualment se situa en un 26,4%, cosa que significa que un de cada quatre infants està en risc de pobresa severa; i indica que per garantir que els infants gaudeixin d’una alimentació adequada a casa seva el primer repte és 694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 garantir que les famílies disposin dels recursos necessaris per atendre les necessitats bàsiques dels seus fills. En aquest sentit, assenyala que la modificació dels requisits d’accés a la renda mínima d’inserció a través del Decret 384/2011, de 30 d’agost, i la dificultat de renovació d’aquesta prestació tenen un efecte directe sobre famílies desocupades amb fills a càrrec, atès que la nova normativa exclou de l’accés a la renda mínima les persones que només presentin una problemàtica laboral per manca o pèrdua de feina i no tinguin dificultats socials afegides ni requereixin cap intervenció social. Tot seguit, manifesta que aquesta modificació i la suspensió de les prestacions universals per infant a càrrec, que va tenir lloc el juny del 2011, fan que moltes famílies no tinguin els ingressos necessaris per poder alimentar adequadament els seus fills. Per tot això, i perquè tenen coneixement que el Govern de la Generalitat pretén revisar i establir una nova llei del programa de renda mínima d’inserció, demanen que el Govern municipal insti la Generalitat a tenir en compte les famílies amb fills menors a càrrec i amb manca d’ingressos en els requisits d’accés a la PIRMI per tal que hi puguin accedir independentment de si tenen o no dificultats o requereixen intervenció psicosocial. En aquest sentit, remarca que ja el mateix Síndic de Greuges en l’informe sobre la malnutrició infantil a Catalunya d’agost de 2013 reclamava la incorporació d’aquest concepte com a factor de discriminació positiva en l’accés a aquesta prestació, davant l’increment de casos de pobresa infantil detectats en els darrers anys. La Sra. Fandos manifesta a la Sra. Martín que hi estan d’acord, però que deuen tenir una confusió entre el que ella diu i el que ells tenen d’informació de la llei, perquè, segons el papers que ella té al davant, això ja està inclòs a la llei i fins i tot en alguns casos la llei estableix que «just queden exemptes d’aquest requisit les persones que tinguin infants menors o persones amb disminució a llur càrrec»; és a dir, són els casos més protegits. En tot cas, com que no sap qui té una informació que no és correcta, indica que accepta el prec, però que s’ho han de mirar des del vessant tècnic per veure si realment està recollit a la llei o no. En aquest sentit, demana a la Sra. Martín que ho parli amb el Sr. Miret. Resumint, accepta el prec, perquè hi estan d’acord, però indica que han de mirar si està recollit en la llei o no. La Sra. Martín manifesta que ja ho aclarirà amb el Sr. Miret i que agraeix la predisposició de la Sra. Fandos, i que l’important és la finalitat. Es dóna per tractat. 11. Que el Govern municipal ampliï les tres modalitats del programa «Temps per tu» a tots els districtes de la ciutat, per tal d’evitar la sobrecàrrega dels cuidadors i facilitar la conciliació de la vida laboral i personal de les famílies amb persones amb dependència. La Sra. Martín exposa que a Barcelona hi ha unes 130.000 persones amb discapacitat, la qual cosa representa entre un 7 i un 8% de la població de la ciutat, i que les famílies que tenen a càrrec una persona amb dependència i/o diversitat funcional pateixen una situació d’especial dificultat per a la conciliació personal, laboral i familiar. En aquest sentit, el programa «Temps de barri, temps per tu» és un servei que permet aquesta conciliació i té tres modalitats depenent del col·lectiu al qual s’adreça. A continuació, explica que els anys 2011-2012 es va fer una prova pilot d’aquest programa als districtes de Sant Martí, Nou Barris i Horta-Guinardó i al llarg del 2012 i 2013 s’ha ampliat a altres districtes. Quant a les tres modalitats d’aquest programa, indica que la de famílies d’infants amb discapacitat s’ha implementat a tots els districtes, però que la de temps per a famílies cuidadores de persones amb dependència encara hi ha quatre districtes sense cobertura (40%) i la modalitat adreçada a joves i adults amb discapacitat encara no s’ha implementat a sis districtes (60%). Per tot això, demanen el compromís del Govern municipal per ampliar la cobertura d’aquestes dues modalitats –la de les famílies amb persones amb NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 695 dependència i la de joves i adults– a tots els districtes de la ciutat durant l’any 2014. La Sra. Fandos comunica que accepten el prec. Tot seguit, puntualitza que el fet que aquest programa s’implementés com a prova pilot el 2011-2012 a Sant Martí i actualment ja estigui implementat a catorze equipaments dels deu districtes demostra que s’ha fet un gran esforç. Pel que fa a la modalitat per a joves i adults, matisa que s’ha iniciat a Gràcia i s’ha anat ampliant i s’anirà ampliant, però que depèn de la demanda i l’acceptació del servei. En aquest sentit, manifesta que explica això perquè en el cas de la modalitat de famílies cuidadores de persones amb dependència, que es va iniciar a Sant Martí i a l’Eixample, quan l’any següent el van oferir a Nou Barris i a Sant Andreu van detectar que hi havia molt poca participació, la qual cosa ha fet que decideixin analitzar quins són els motius d’aquesta poca acceptació. Malgrat això, l’any 2014 l’ampliaran al Centre de Serveis Socials del Poblenou i a Sant Andreu. Per acabar, insisteix que la seva voluntat és consolidar aquest programa, com ja s’ha fet amb la primera modalitat, però que han de repensar per què costa que hi hagi més participació. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 12. Que el Govern municipal intensifiqui tant els recursos de Serveis Socials com la coordinació amb les entitats i associacions que atenen a persones sense llar per tal de garantir una atenció adequada i suficient de la indigència sobrevinguda i prevenir així la cronificació de la indigència. La presidenta comunica que el Sr. Laporta del Grup d’UpB s’ha hagut d’absentar i ha demanat que li enviïn per escrit la resposta al seu prec. La Sra. Fandos comunica que enviaran per escrit la resposta al prec, però ja informa als presents que l’accepten. Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal disposi, sota demanda, d’un servei d’intèrpret en la llengua dels signes per tal de fer accessibles els espais participatius de la ciutat. La presidenta comunica que el Sr. Laporta del Grup d’UpB s’ha hagut d’absentar i ha demanat que li enviïn per escrit la resposta al seu prec. La Sra. Fandos comunica que enviaran per escrit la resposta al prec, però ja informa als presents que l’accepten. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. Quina ha estat l’actuació del Govern municipal amb relació a la mort d’una persona al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca el passat 3 de desembre i amb relació al compromís d’impuls de l’elaboració d’un reglament d’aquests centres? El Sr. Gomà manifesta que aquesta és una pregunta que els hauria agradat no haver-la de fer mai. Tot seguit, exposa que el 3 de desembre de 2013 Alik Manukyan, un veí de Barcelona de la comunitat armènia, va morir al CIE de la Zona Franca, com ja havia passat amb el Jonathan, el 2009, el Mohammad, el 2010, i l’Idrissa Diallo, a principis del 2012; és a dir, quatre joves vulnerables morts sota custòdia policial en un equipament públic de la ciutat. En aquest sentit, manifesta que l’altre dia amb els companys de la comunitat armènia es feien una doble pregunta: quantes persones més hauran de morir abans de tancar aquest CIE?, i quantes persones més hauran de morir abans 696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d’aconseguir l’aprovació d’un reglament de funcionament que eviti de manera definitiva el risc de vulneració sistemàtica dels drets humans al CIE de la Zona Franca? A continuació, exposa que sap perfectament que aquest centre no és competència del Govern municipal, però considerava important fer aquesta pregunta per dos motius. D’una banda, perquè estan convençuts que l’ajuntament no pot ser aliè a la mort de joves immigrants en un equipament públic de la ciutat, potser amb una cosa tan senzilla com l’expressió pública del condol d’acompanyament als membres de la comunitat d’aquest jove. D’altra banda, i més important encara, perquè el Govern municipal, quan, fa gairebé dos anys, el seu grup va presentar una proposició en què es demanava el tancament d’aquest CIE, va votar en contra de la proposició perquè estava en desacord amb la necessitat de tancament d’aquest equipament, però es comprometia a mantenir un rol actiu amb relació a impulsar l’aprovació del reglament. Puntualitza que el Govern de l’Estat es va comprometre a l’aprovació del reglament en un any, que han passat dos anys i el reglament encara no s’ha aprovat, i que probablement amb la seva aprovació i implementació s’hauria evitat la mort de l’Alik. Per tot això, creu que és important que el Govern de la ciutat expressi quin ha estat el seu capteniment en aquest tema. Sr. Esteve, primer de tot, manifesta la preocupació i el pesar per la mort del Sr. Aramis. Tot seguit, informa que ell mateix personalment, immediatament es va posar en contacte amb el subdelegat del Govern, Sr. Ablanedo, perquè els expliqués quina era la versió de les autoritats responsables del centre, també amb Creu Roja, que en aquests moments està dins del CIE, almenys una part del temps, i amb l’entitat Migra Studium, que són els que han presentat un recurs jurídic per aquest tema, i assenyala que en tots tres casos les informacions són confuses, que els informen que està en tràmit judicial i que estan a l’espera que el jutge dictamini o faci les investigacions pertinents, a més sembla que hi ha algunes gravacions. Puntualitza que sembla que hi ha una certa situació de canvi amb el director del CIE, però que no en tenen constància directa, que estan a l’espera de rebre una informació acurada i ajustada als fets de les entitats implicades amb què s’han posat en contacte. Pel que fa al capteniment de l’ajuntament, comunica que va oferir a les autoritats competents del CIE i a la direcció del CIE poder articular la presència al centre d’entitats socials mentre no estigués aprovat aquest reglament. En aquest sentit, comenta que no sap si els van escoltar o no, però que la Creu Roja hi ha entrat, no a través de l’ajuntament, però potser sí que hi van influir d’alguna manera. D’altra banda, indica que han insistit a diferents representants del Congrés dels Diputats que agilitzin l’aprovació del reglament i que, per les informacions que tenen, sembla que és imminent. El Sr. Gomà agraeix la informació al Sr. Esteve i constata que es tracta d’això, que l’ajuntament mantingui i enforteixi aquesta posició proactiva amb relació al que passa al CIE i que facin servir tota la força i tota la legitimitat de Barcelona amb relació al CIE, perquè creu que es pot fer la reflexió –segurament compartida per tots– que les coses que passen actualment al CIE xoquen frontalment amb el model de ciutat, de convivència intercultural, d’acollida que té Barcelona. Per tant, considera que el Govern de la ciutat té tota la legitimitat per ser proactiu i demanar l’aprovació d’aquest reglament, que tant de bo sigui imminent, i sigui un reglament que eviti qualsevol risc de vulneració dels drets humans i que, a partir d’aquí, es pugui acabar definitivament amb un equipament que trenca un principi sagrat, que és la igualtat de drets de totes les persones davant de la llei. Es dóna per tractada. 15. Quin ha estat el capteniment del Govern municipal envers la notícia que l’Hospital de Sant Pau va donar prioritat a una operació programada i no urgent d’un pacient privat per davant de l’atenció a una intervenció d’urgència arribada a través del sistema sanitari públic? NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 697 La Sra. Ribas exposa que el 5 de desembre el Comitè d’Empresa de l’Hospital de Sant Pau va fer pública una nota, de la qual els mitjans de comunicació es van fer ressò, en què denunciava que l’hospital havia prioritzat una intervenció no urgent d’un pacient privat davant una intervenció urgent d’un pacient ingressat per la via pública i que aquesta priorització també es va fer en l’assignació després d’un llit a planta. En aquest sentit, pregunta quin és el capteniment del Govern municipal davant d’aquests fets. La Sra. Iniesta manifesta que entén que es faci aquesta pregunta i remarca que és una notícia que ha sortit de la premsa. Tot seguit, informa que es van posar en contacte amb el comitè de direcció per esclarir aquest fet i de seguida van rebre un informe del cap de servei de cirurgia vascular de l’hospital –que ha fet arribar a tot el personal de Sant Pau– en què nega aquesta acusació, detalla i especifica tots els fets, en resum, que en cap cas es va prioritzar una intervenció privada davant d’una de pública perquè es tracta de circuits, equipaments i equips diferents. D’altra banda, també han rebut el comunicat del consell directiu del cos facultatiu, que són tots els caps de servei, en el qual rebutgen que hi hagi filtracions d’informacions negatives i no contrastades a la premsa i recorda que el centre disposa d’espais específics, com les comissions deontològiques, per analitzar en profunditat les actuacions que poden afectar l’atenció mèdica dels pacients. Per acabar, remarca que l’ajuntament vetlla per garantir l’accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes al servei sanitari públic, i els comunica que els farà arribar aquest comunicat. La Sra. Ribas manifesta que es llegiran aquest comunicat, i que no vol debatre sobre alguns problemes organitzatius que hi ha a l’interior de l’Hospital de Sant Pau, ni si és adequat o no, ètic o no ètic, filtrar informació fora i no utilitzar els espais adients. Però que la informació que s’ha fet pública, que és a la qual ella s’acull, és que el pacient de la via pública va ingressar a les onze, que se li van fer totes les exploracions i proves preoperatòries i que a les quatre, quan l’havien d’operar, a l’únic quiròfan dotat amb l’arc quirúrgic radiològic que necessitava aquest pacient es va intervenir un pacient privat que estava programat però no era una intervenció d’urgència. Tot seguit, assenyala que la Sra. Iniesta no li diu si és veritat o no tot això, que és el que es demana en aquesta pregunta. A més, indica que als diaris l’empresa va al·legar que no es va poder operar a les quatre perquè calia fer unes proves preoperatòries, mentre que en la informació filtrada a la premsa es diu que aquestes proves ja estaven fetes. En aquest sentit, manifesta que tot això el que evidencia és un cas de conflicte d’interessos, que es donen i es continuaran donant, a causa de la perversió que un hospital que hauria de fer només assistència pública també pugui fer assistència privada. Finalment, indica que ells havien demanat una compareixença sobre l’aplicació de la reordenació assistencial territorial, la RAT, a Barcelona, que la Sra. Iniesta els ha demanat que la posposi per al gener, i que així ho faran i que, per tant, al gener continuaran debatent sobre aquest tema, perquè considera que és la mateixa RAT la que permet perversions com aquestes. La Sra. Iniesta indica a la Sra. Ribas que li farà arribar tota la informació dels diferents òrgans. D’altra banda, li comenta que no entén per què parla del model si ells no han canviat res pel que fa a Sant Pau, que ha buscat informació de l’anterior legislatura i resulta que l’activitat d’ingressos privats va ser de 8,1 milions d’euros, el 2010; 6,9, el 2009; 6,3, 2008, i 6,4, el 2007; per tant, és evident que no hi ha cap diferència de model. Es dóna per tractada. e) Seguiment de proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 16. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports de 19 de juny de 2012, amb el 698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 contingut següent: «La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda que l’Ajuntament de Barcelona busqui, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la fórmula de finançament que permeti finalitzar la primera fase de les obres d’ampliació i millora de l’Hospital del Mar del Parc de Salut Mar, i es comprometin a dur-les a terme dins el mandat 2012-2015, i a informar a aquesta comissió de les gestions realitzades i dels nous calendaris, abans de finalitzar aquest any.» La Sra. Díaz comunica que la Sra. Jaurrieta, que és qui fa el seguiment d’aquesta proposició, s’ha hagut d’absentar i que demana que la hi contestin per escrit. La Sra. Iniesta manifesta que pot donar la resposta ara i per escrit. La Sra. Díaz li contesta que com ella vulgui, però que si vol contestar-ho ara, també, si us plau, ho faci per escrit. La Sra. Iniesta decideix contestar per escrit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 17. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 18 de juny del 2013: «La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el Govern municipal a: 1. Constituir amb urgència un espai de treball mixt coordinat per l’Ajuntament de Barcelona i on participin representants de les entitats i associacions més representatives que treballen amb infants (centres oberts, casals, ludoteques, etc.) i altres organitzacions socials representatives i coneixedores de l’àmbit, amb l’objectiu de detectar i donar resposta a les problemàtiques i reptes de la infància en risc social de la ciutat, especialment en la cobertura de les necessitats alimentàries i de lleure dels infants; que aquest espai de treball, entre d’altres, tracti d’unificar els criteris d’actuació i arribar als acords i establir el consens necessari que permetin rendibilitzar al màxim els esforços conjunts del sector i del Govern municipal per fer front a aquesta situació. 2. Establir amb urgència un calendari de reunions periòdiques d’aquest espai de treball conjunt per tal de fer un seguiment constant de l’abast de les problemàtiques i reptes de la infància en risc social.» La presidenta comunica que la regidora del PP ha demanat que li enviïn la resposta per escrit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 18. Què el Govern municipal informi sobre l’execució de la proposició aprovada el passat 19 de novembre amb el contingut següent: «La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el Govern municipal que reclami al Govern de la Generalitat de Catalunya que inclogui les partides necessàries en els seus pressupostos per a l’any 2014 per garantir l’entrada en funcionament de les residències de gent gran i de persones amb discapacitat i centres de dia per a gent gran construïts a la nostra ciutat.» El Sr. Gomà demana que els expliquin quina ha estat la negociació i el contacte i amb quin resultat amb relació al que es va aprovar el mes d’octubre sobre que el pressupost de la Generalitat per al 2014 incorporés les partides per possibilitar l’obertura de les residències i dels centres de dia del carrer Molí, d’Alchemika i de Mas Sauró a Barcelona. La Sra. Fandos exposa que la feina ja l’han feta i que el Sr. Gomà ja coneix el resultat. És a dir, informa que va parlar personalment amb la consellera Munté i que, a més, van tenir una reunió del consorci en què ho van demanar i van indicar que volien que constés a l’acta aquesta petició de l’Ajuntament de Barcelona de posar en marxa de manera urgent els equipaments que estaven acabats. D’altra NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 699 banda, comenta que també va encarregar al Sr. Miret que parlés amb la secretaria general del departament perquè els informés del cost que representaria posar en marxa aquests equipaments i que estan pendents d’aquesta informació. El Sr. Gomà entén que, per tant, aquestes partides no estan recollides en el pressupost del 2014 de la Generalitat. En qualsevol cas, ho lamenta profundament, perquè es tracta d’equipaments que fa temps que estan acabats, i insisteix que l’edifici més important del barri de la Prosperitat és la residència del carrer Molí, amb més de cent places per a persones grans, trenta-sis de centre de dia, i que continua tancada. Per acabar, lamenta que no hi hagi aquesta voluntat política per part del Govern de la Generalitat i que no hi hagi fruits concrets en la reclamació que fa el Govern de la ciutat, i demana que quan tinguin aquesta informació disponible que la comparteixin com abans millor. La Sra. Fandos manifesta que també ho lamenta i que són els primers interessats que es posin en marxa aquests equipaments, però recorda que això ve d’un conveni de l’any 2005 que havia d’estar en funcionament el 2007 o el 2009, en la seva totalitat, que era quan hi havia el Govern d’esquerres a les dues bandes i no eren moments de crisi com ara, i que, en canvi, no ho van fer. I, a més, recorda al Sr. Gomà que aquests equipaments s’han fet quan ha entrat el Govern de Convergència a la Generalitat. Per acabar, remarca que està d’acord que és molt important que entrin en funcionament i que continuaran insistint perquè això es posi en marxa. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 19. Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports en data 14 de febrer de 2012 amb el contingut següent: «Que l’Ajuntament de Barcelona utilitzi només mètodes d’eficàcia contrastada per al control poblacional de coloms i gavians de la ciutat i no el sacrifici d’individus.» La presidenta comunica que el Sr. Laporta del Grup d’UpB s’ha hagut d’absentar i ha demanat que li enviïn per escrit la resposta. Es dóna per tractada. VI) Mocions La presidenta informa que la Sra. Vila ja ha sigut mare i vol que consti en acta la felicitació de tots els membres d’aquesta comissió a la Sra. Vila i al seu fill, el Guerau. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13 hores. 700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió del dia 11 de desembre de 2013, aprovada el dia 22 de desembre de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 11 de desembre de 2013, s’hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Montserrat Sánchez Yuste, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona, Joaquim Mestre Garrido, i Joan Laporta i Estruch, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, i certifica. També hi són presents els Ims. Srs. Raimond Blasi Navarro i Óscar Ramírez Lara, i els Srs. Carles Agustí i Hernández, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, i Marc Puig i Guàrdia, director de Comunicació i Atenció Ciutadana. Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Jaume Ciurana i Llevadot, i Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 10.05 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa La Sra. Pajares informa que les propostes d’acord, és a dir, els punts 5, 6 i 7, se substanciaran conjuntament, i aclareix que cada un dels grups es posicionarà respecte a cada punt de manera separada. A més, assenyala que els precs, és a dir, els punts 14, 15 i 18, també se substanciaran conjuntament. Afegeix que cada Grup disposarà de dos minuts i mig repartits en dos torns i que el Govern també disposarà de dos minuts i mig per respondre en dos torns tots els punts de manera conjunta. a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que adjudica a Blawcel 360, SL el contracte relatiu a la supervisió, assessorament i definició de les peces comunicatives de les diferents campanyes de l’Ajuntament, per als exercicis 2013- 2014, i per un import de 400.000,00 euros. 2. Del gerent de recursos, de 8 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió de dos llocs de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família de Serveis Generals (GE), adscrits a la Direcció de Serveis a les persones i al territori de la Gerència del Districte de Sant Andreu. 3. Del gerent de recursos, de 8 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família de Serveis Generals (GE), adscrit a la Direcció de Programa de dona de la Direcció de Serveis d’Equitat Social i Salut de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 4. Del gerent de recursos, de 8 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Tècnic/a 3 de la família de NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 701 Serveis Urbanístics i d’Obra (OP), adscrit al Departament de Planificació de la Mobilitat de la Direcció de Serveis de Mobilitat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 5. Del gerent de recursos, de 8 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Tècnic/a 3 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP), adscrit al Departament de Regulació a la Direcció de Serveis de Mobilitat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 6. Del gerent de recursos, de 8 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Suport 1 de la família General (GE) adscrit a l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans. 7. Del gerent de recursos, de 8 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Suport 4 de la família General (GE) adscrit a l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans. 8. Del gerent de recursos, de 8 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Família i Infància de la Direcció de Família i Serveis Socials de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 9. Del gerent de recursos, de 15 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de la Gerència del Districte de Sant Martí. 10. Del gerent de recursos, de 15 de novembre de 2013, que convoca un concurs i aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE), adscrit a la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 11. Del gerent de recursos, de 15 d’octubre de 2013, que modifica les bases del concurs per a la provisió d’un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP). 12. Del gerent de recursos, d’11 de novembre de 2013, que convoca la provisió, per lliure designació, i aprova les bases de tres llocs de treball de Suport 4 de la família General (GE) adscrits a la Direcció Tècnica de Protocol del Gabinet de l’Alcaldia. 13. Del gerent de recursos, d’11 de novembre de 2013, que convoca la provisió, per lliure designació, i aprova les bases d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família General (GE) al Departament de Comunicació de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Sant Andreu. 14. Del gerent de recursos, d’11 de novembre de 2013, que reintegra a la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona procedent de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona la Sra. Sonia Lobaco Poyatos i la nomena per ocupar el lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família General (GE), adscrita al Departament de logística i manteniment de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència de Recursos. 15. De l’alcalde, de 22 de novembre de 2013, que modifica les funcions del Departament de Família i Infància, adscrit a la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials. 16. De l’alcalde, de 22 de novembre de 2013, que declara aptes, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició en torn lliure, en 702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 règim laboral i amb caràcter fix, les persones que s’indiquen a la resolució per ocupar 14 places de Professors d’Orquestra i Banda a l’Institut de Cultura de Barcelona. 17. De l’alcalde, de 26 de novembre de 2013, que nomena, amb efectes 1 de novembre de 2013, de conformitat amb la proposta del Tribunal Qualificador del concurs oposició en torn lliure, com a funcionari de carrera en la categoria de subaltern, el Sr. Francisco Damián Ponce Rebollo i l’adscriu al Consorci d’Educació de Barcelona. 18. Del gerent de recursos, d’11 de novembre de 2013, que nomena, mitjançant concurs intern, la Sra. Eva Maria Julián García per ocupar el lloc de treball de Tècnic 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) i l’adscriu al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte d’Horta-Guinardó. 19. Del gerent de recursos, d’11 de novembre de 2013, que nomena, mitjançant concurs intern, el Sr. Eric Pintor González per ocupar el lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família General (GE) i l’adscriu al Departament de Logística i Infraestructures de la Direcció de Gestió Econòmica i Control de Recursos de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 20. Del gerent de recursos, d’11 de novembre de 2013, que nomena, mitjançant concurs intern, la Sra. Míriam Alvarado Suñer per ocupar el lloc de treball de Tècnica 2 de la família de Serveis de Gestió i Administració i l’adscriu al Departament de Projectes i Gestió de la Informació de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. 21. Del gerent de recursos, d’11 de novembre de 2013, que nomena, mitjançant concurs intern, la Sra. Judit Vallejos Pérez per ocupar el lloc de treball de Tècnica 2 de la família de Serveis Jurídics i l’adscriu al Departament de Serveis Jurídics de la Direcció de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada de la Gerència del Districte de Ciutat Vella. 22. Del gerent de Recursos Humans i Organització, de 27 de novembre de 2013, que nomena, mitjançant concurs intern, la Sra. Olga Peña Baliu per ocupar el lloc de treball de Suport 3 de la família General (GE) i l’adscriu a la Direcció de Coordinació de contractació administrativa de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència de Recursos. 23. De l’alcalde, de 22 de novembre de 2013, que nomena, com a personal eventual, el Sr. Jordi Mercader Farrés en el lloc de Tècnic 2 de la família de Serveis suport polític adscrit al Grup municipal Socialista. 24. De l’alcalde, de 22 de novembre de 2013, que esmena un error material relatiu al nomenament com a personal eventual del Sr. Robert Gásquez Mendoza, en el sentit que el lloc de treball que ocupa és de Tècnic 3, i no de Tècnic 2 com es feia constar al decret d’Alcaldia S1/D/2013 3467. Acords de la Comissió de Govern de 20 de novembre de 2013: 25. Restar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 8 de novembre de 2013, pel qual s’aprova l’acord d’amistat i cooperació entre les ciutats de Tel Aviv i Barcelona, que té per objecte la promoció i suport mutu en comerç, inversions i activitats econòmiques en general, d’acord amb el text que s’adjunta. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 26. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, que té per objecte la coordinació en matèria d’animals i GGPP, amb la finalitat d’emmarcar els diferents punts de treball NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 703 comú, d’acord amb el text que s’adjunta. Facultar l’Im. Sr. Jordi Marti i Galbis, Regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 27. Aprovar l’acord de col·laboració entre les ciutats de Milà i de Barcelona, que té per objecte la concreció d’accions d’intercanvi i cooperació en un seguit d’àmbits: transformació urbanística; promoció econòmica; universitat i recerca; cultura; turisme i sector agroalimentari entre ambdues ciutats, d’acord amb el text que s’adjunta. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 27 de novembre de 2013: 28. Autoritzar i disposar la despesa, per un import de 80.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Casa Caritat Consorci de Cultura Contemporània, amb NIF P5800017E, per a la realització dels projecte de l’exposició "Piso Piloto. Medellín-Barcelona"; aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Casa Caritat Consorci de Cultura Contemporània, amb NIF P5800017E, per a la realització del projecte de l’exposició "Piso Piloto. Medellín-Barcelona" de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; facultar l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona per la signatura de l’esmentat conveni; requerir l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de la finalització del projecte presenti la justificació dels fons rebuts, segons consta en el (Pacte 2. Obligacions de l’entitat) de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 29. Denegar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Miguel Sánchez Martínez (mat. 21875) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera de la Guàrdia Urbana, amb la categoria professional de caporal, amb destinació a la UNO III (Districte de Sants-Montjuïc) de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, on desenvolupa les funcions pròpies de la seva categoria, i l’exercici de la professió d’advocat, atès que d’acord amb el que disposa l’article 37 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de Policies Locals, els cossos policials de Catalunya només poden desenvolupar aquelles activitats no incloses en la legislació reguladora de les incompatibilitats, que són únicament i exclusivament les previstes a l’article 19 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i l’article 2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, entre les quals no hi figura l’activitat sol·licitada. A més, el Sr. Sánchez com a membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona percep un complement específic pel factor d’incompatibilitat, per la qual cosa tampoc es pot autoritzar la compatibilitat sol·licitada en base al règim comú d’incompatibilitats d’acord amb l’establert a l’article 16.1 de l’esmentada Llei 53/1984 i a l’article 14 de la també esmentada Llei 21/1987. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 30. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Eulàlia Rubió Galofré (mat. 35290) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de administratiu d’administració General, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l’Eixample, on desenvolupa el lloc de treball d’inspectora de districte, i l’activitat privada per compte d’altri com a administradora de l’empresa REMA 12, que té per objecte social la creació, realització, execució, explotació, distribució, representació i gestió de qualsevol tipus de produccions i espectacles artístics, culturals i literaris, propis o aliens, ja siguin teatrals, audiovisuals, discogràfics o d’edició, realitzats en qualsevol suport, format o sistema; l’edició de llibres i fulletons; la traducció i correcció de textos a qualsevol idioma, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 31. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Pilar Ciurana Muntè (mat. 36934) entre la seva activitat municipal com a laboral fix amb la categoria professional de tècnic auxiliar d’activitats socials, amb destinació a la plantilla volant (grup informadors V) de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de informador tramitador, i l’activitat privada per compte propi com a administradora de la societat Mobiliari i Projectes SL, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 32. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Ariza Picón (mat. 24644) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional d’auxiliar pràctic, amb destinació al Parc Mòbil de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de conductor polivalent del Parc Mòbil, i l’activitat privada per compte d’altri de tallerista de defensa personal al Centre Cívic La Sedeta a través de l’empresa LUDIC 3 SCCL, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 33. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio Kilian Burruezo Sánchez (mat. 72780) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de auxiliar d’Administració General, amb destinació a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà Nou Barris de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de suport 4 (90.40.GE.20), i l’activitat privada per compte propi de periodista esportiu (redacció i edició de textos), atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 705 per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 34. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Javier Águila Morales (mat.26906) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Guineueta-Verdum-Prosperitat de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Treballador Social d’Assistència Primària, i l’activitat pública com a Professor associat a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2013- 2014 des del 15 de setembre de 2013 fins al 14 de setembre de 2014 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 4 de desembre de 2013: 35. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i a l’entitat sense ànim de lucre Associació de Comerciants Carmel Comerç, amb NIF G-61.102.778, consistent en la facilitació de les infraestructures necessàries pel correcte desenvolupament d’activitats de dinamització comercial durant els anys 2014-2015, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia de 27 d’abril de 2011. Facultar la Regidora del Districte d’Horta-Guinardó per la formalització del conveni en document administratiu. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 36. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat sense ànim de lucre Associació de Comerciants Sanllehy Comerç, amb NIF G-58515321, consistent en la facilitació de les infraestructures necessàries pel correcte desenvolupament d’activitats de dinamització comercial durant els anys 2014-2015, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia de 27 d’abril de 2011. Facultar la Regidora del Districte d’Horta-Guinardó per la formalització del conveni en document administratiu. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 37. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat sense ànim de lucre Federació de Comerç del Cor d’Horta, el Centre Comercial d’Horta i el Mercat d’Horta, amb NIF G-62.734.736, consistent en la facilitació de les infraestructures necessàries pel correcte desenvolupament d’activitats de dinamització comercial durant els anys 2014 i 2015, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia de 27 d’abril de 2011. Facultar la Regidora del Districte d’Horta-Guinardó per la formalització del conveni en document administratiu. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 38. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat sense ànim de lucre Associació de Comerciants de Montbau, amb NIF G- 60.356.151, consistent en la facilitació de les infraestructures necessàries pel correcte desenvolupament d’activitats de dinamització comercial durant els anys 2014-2015, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients 706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia de 27 d’abril de 2011. Facultar la Regidora del Districte d’Horta-Guinardó per la formalització del conveni en document administratiu. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 39. Adjudicar el contracte que té per objecte el lloguer de material d’infraestructures, i el seu muntatge, desmuntatge i transport per a actes culturals i populars del Districte de Ciutat Vella (LOT 1), Districte de l’Eixample (LOT 2), Districte de Sants-Montjuïc (LOT 3), Districte de les Corts (LOT 4), Districte de Sarrià-Sant Gervasi (LOT 5), Districte d’Horta-Guinardó (LOT 6), Districte de Nou Barris (LOT 7), Districte de Sant Andreu (LOT 8) i Districte de Sant Martí (LOT 9), per un import de 2.275.604,00 euros, IVA inclòs. Sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual, i de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l’expedient i d’acord amb les seves proposicions en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: - LOT 1 amb codi de contracte 13004723, a Serveis de l’espectacle Focus, SA, NIF A58116369, per un import de 332.000,00 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 274.380,17 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 57.619,83 euros; - LOT 2 amb codi de contracte 13004715, a La Llauna, SCCL, NIF F58184201, per un import de 312.800,00 euros IVA inclòs amb el següent desglossament: import net 258.512,40 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 54.287,60 euros; - LOT 3 amb codi de contracte 13004724, a La Rulot Infraestructures, SL, NIF B62429675, per un import de 184.000,00 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 152.066,12 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 31.933,88 euros; - LOT 4 amb codi de contracte 13004727, a La Rulot Infraestructures, SL, NIF B62429675, per un import de 90.000,00 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 74.380,17 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 15.619,83 euros; - LOT 5 amb codi de contracte 13004716, a La Llauna, SCCL, NIF F58184201, per un import de 150.000,00 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 123.966,94 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 26.033,06 euros ; - LOT 6 amb codi de contracte 13004728, a La Rulot Infraestructures, SL, NIF B62429675, per un import de 240.000,00 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 198.347,11 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 41.652,89 euros; - LOT 7 amb codi de contracte 13004729, a Serveis de l’espectacle Focus, SA, NIF A58116369, per un import de 583.280,00 euros IVA inclòs; amb el següent desglossament: import net 482.049,59 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 101.230,41 euros; - LOT 8 amb codi de contracte 13004717, a La Llauna, SCCL, NIF F58184201, per un import de 203.524,00 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 168.201,65 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 35.322,35 euros; - LOT 9 amb codi de contracte 13004719, a La Llauna, SCCL, NIF F58184201, per un import de 180.000,00 euros IVA inclòs, amb el següent desglossament: import net 148.760,33 euros amb tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 31.239,67 euros; DISPOSAR a favor de cadascun dels adjudicataris la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en la relació annexa a aquest document. Fixar l’import de garantia definitiva d’acord amb el següent desglossament: - LOT 1 per un import de 13.719,01 euros i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. - LOT 3 per un import de 7.603,30 euros i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. - LOT 4 per un import de 3.719,01 euros i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. - LOT 6 per un import de 9.917,35 euros i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia.- LOT 7 per un import de 24.102,48 euros i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 707 contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 40. Adjudicar, de conformitat amb la proposta de la mesa de contractació l’acord marc amb núm. de contracte 13002794 que té per objecte la fixació de condicions per a la contractació dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les negociacions, gestió de la contractació d’espais en tots els mitjans convencionals i no convencionals, i secundàriament, la ideació i/o la creativitat i/o el disseny i/o la producció i/o la implementació d’accions de comunicació i de designació de les empreses per a la utilització comuna i contractació centralitzada per part de l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals i organismes amb participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona, i la designació de les empreses (proveïdors) amb les quals es podran contractar aquests serveis a mesura que apareguin les necessitats, amb una estimació de volum anual de despesa de 9.800.000 euros IVA inclòs. Designar les empreses Carat España, SA amb CIF: A28343358, Zenith Media, SL amb CIF: B81864894, Media Planning Group, SAU amb CIF: A78809662 i Focus Media amb CIF: B62418488 per presentar aquestes les ofertes més avantatjoses en base a la puntuació obtinguda. Requerir als adjudicataris per tal que en el termini màxim de 15 dies hàbils a comptar des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació als licitadors, sempre que no s’hagués interposat recurs especial de contractació o bé s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió, compareguin per formalitzar el contracte. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 41. Aprovar la Declaració d’intencions entre el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i els govern locals i regionals de la iniciativa de les Aliances Horitzontals per a la Cooperació Territorial, d’acord amb el text que s’adjunta. Facultar l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, per la signatura de l’esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 42. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Elisabet Boleda Martí (mat. 26187) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de tècnic superior d’arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa el lloc de treball de tècnica 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi com a arquitecta, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 43. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Pagès Massó (mat. 26826) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en Dret, amb destinació a la Direcció de Serveis Jurídics de la Gerència d’Hàbitat Urbà, on desenvolupa el lloc de treball de 708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 tècnic 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2013-2014 des de l’1 de setembre de 2013 fins al 28 de febrer de 2014, i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 44. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Rabaixet Pérez (mat. 21203) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic d’Administració General, amb destinació a la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic 1 (80.10.SJ.10), i l’activitat privada per compte propi d’advocat, si bé no podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 45. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Àngels Orriols Sallés (mat. 24919) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de tècnica superior en dret, amb destinació a la a la Direcció de Serveis Jurídics (Sotsdirecció de Serveis Jurídics i Dir. de l’Àrea del Contenciós) de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic 1 (80.10.SJ.10), i l’activitat pública com a professora associada a temps parcial de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2013-14 des del 15 de setembre de 2013 fins al 31 d’agost de 2014 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre la campanya comunicativa “Bcn Inspira”. En concret quin és el seu origen, els objectius de la mateixa, la seva durada, les peces creatives que la compondran, el seu cost de creació, producció i difusió realitzat o previst, els idiomes en els quals es realitzarà i l’àmbit geogràfic. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 709 La Sra. Esteller pregunta quin és el contingut de la campanya «Barcelona inspira», quin és el cost i quin és l’abast d’aquesta campanya. Assenyala que tenen constància que el cost de creació va ser de 72.000 euros i que després hi va haver una adjudicació per 30.000 euros més. El Sr. Martí explica que es troben en una fase inicial en què només s’han produït aquestes contractacions i que properament s’aniran desplegant cadascun dels eixos de la campanya. Dit això, cedeix la paraula al Sr. Marc Puig, director de Comunicació, perquè doni els detalls concrets del disseny i l’execució de la campanya «Barcelona inspira». El Sr. Puig, seguint una presentació en PowerPoint que ha preparat, confirma que la previsió del 2014 és que s’iniciï la campanya comunicativa que portarà com a signatura «Barcelona inspira» amb l’objectiu de posicionar la marca i de difondre els seus valors, a fi de respondre a les necessitats de projecció i promoció de la ciutat a escala internacional. Tot seguit, aclareix que cal diferenciar una campanya d’un eslògan o una signatura, com ara «Barcelona inspira», que no és una campanya en si mateixa, sinó que inclou una o moltes campanyes o accions. Afegeix que la campanya encara no està planificada i que actualment se n’està tancant la creativitat, per tant no pot acabar de confirmar-ho tot, ni tampoc l’àmbit territorial, si bé pot avançar que la intenció és que sigui una campanya a escala internacional que es difongui a l’àrea anglosaxona, a Europa i en alguns mercats d’Àsia, amb accions puntuals, sempre que això obeeixi i respongui a necessitats de l’àrea de Promoció Econòmica. Quant a la campanya, anuncia que hi participaran Ferran Adrià, Anna Veiga, Sergi Caballero, i Eugènia Bieto, i que es farà menció a Messi amb el seu permís. Tot seguit, explica que tota aquesta idea arranca del fet que el món s’ha convertit en un mercat i que les ciutats competeixen entre elles d’una manera més tecnificada. Destaca que les ciutats són marques i els noms, actius estratègics que s’han de gestionar amb les tècniques actuals. En aquest sentit, subratlla que tenir una marca de ciutat forta és útil, entre altres coses, per captar projectes internacionals, crear confiança, reduir estereotips, crear sinergies i aliances, internacionalitzar el mercat local i donar a conèixer els actius i atributs. Assegura que tot aquest relat, si no es condueix, recau en mans dels estereotips, per tant opina que és fonamental intentar mínim pilotar-lo. Pel que fa a mesurar el valor d’una marca i la seva fortalesa, creu que una bona manera de fer-ho és amb els criteris Saffron, que consisteixen, per exemple, a mesurar l’orgull i la personalitat de la gent d’un lloc, allò que fa diferent un lloc d’un altre, la visió política, el clima de negoci, si el país funciona o no, allò que fa que hi hagi esdeveniments que es puguin identificar, el valor d’haver visitat un lloc, les infraestructures, la comoditat, els aeroports o el valor conversacional. Entre tots aquests criteris, destaca l’anomenat «efecte Barcelona», que és l’efecte I couldlivehere, és a dir, «jo aquí m’hi quedaria a viure», i que altres ciutats com Londres no tenen. Quant a la visió de Barcelona, afirma que té un bon posicionament, i una marca reconeguda i admirada. En aquest sentit, remarca que la feina que s’està fent ara ve d’una feina anterior, molt ben feta al llarg dels anys, i que en línies generals s’intenta avançar en la mateixa direcció. Afegeix que dels estudis es desprèn que des d’Europa es veu Barcelona com la ciutat més estimulant del Mediterrani, des d’Àsia com una ciutat creativa i cultural de l’antiga Europa, i des d’Amèrica Llatina com una ciutat d’acollida provisional útil per a l’enriquiment professional i personal, una ciutat per gaudir de l’experiència d’Espanya. El diagnòstic, però, és que cal articular un nou relat que faci que Barcelona sigui reconeguda com una ciutat per fer-hi turisme, però també per fer- hi negocis, generadora de talent, per invertir-hi en tots els sentits, i que es reforcin els valors associats a la marca. És per això ―afegeix― que van reunir empreses líders d’opinió i experts en citybranding per veure quina havia de ser l’essència dels valors que configuren una marca i, a continuació, fer-ne el posicionament. Tot seguit, esmenta algunes de les personalitats consultades: Màrius Carol, Isabel Roig de la Fundació BCD, Anna Cabanes, Ivan López, Coixet, Vilalta, Castellón, Jaume 710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Alemany, Oriol Soler, Anton Gerona, Pere Duran de Turisme de Barcelona, Maria Reig, etc. Per acabar, manifesta que a partir d’aquest treball amb experts es va concloure que Barcelona és una ciutat on es treballa amb coparticipació i proactivitat, amb qualitat de vida, excel·lència, orgull, sensibilitat per la justícia i l’equitat, que intenta actuar d’una manera intel·ligent i audaç. També que és una ciutat oberta, vibrant, intimista i humana, diversa, creativa i capdavantera, amb vocació de lideratge, compromís, eficiència i enginy, vocació de capitalitat, que se sent catalana i busca la cultura de la felicitat i de la innovació. Així, el posicionament basat en aquests valors es va concretar en el fet que és una ciutat que inspira. D’aquí el sentit de «Barcelona inspira». La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup comparteix els valors amb els quals s’associa Barcelona i considera que cal enfortir tots aquests valors perquè es coneguin a Barcelona i també cada cop més gent a escala nacional i internacional. Tot i així, lamenta que el Sr. Puig no hagi explicat el motiu de la campanya ni tampoc en què consisteix, quin és el disseny, quins en seran els suports, les etapes, els costos i la despesa que tenen previst vincular a la campanya. En aquest sentit, insisteix que només disposa de dues dades: els 72.000 euros del cost de la creació i una adjudicació per valor de 30.000 euros. A continuació, explica que el seu Grup ha tingut l’oportunitat de veure uns vídeos: un d’un minut i 18 segons sobre els principals valors de la ciutat i un d’un minut, «Inspira el teu estiu», que és el que més circula. Critica que en aquests vídeos no hi hagi un reclam turístic en l’àmbit de la cultura i només s’hi vegi una Barcelona de mar i platja. A parer seu, cal associar Barcelona a uns altres factors, com ara negoci, tecnologia, coneixement, esports o salut. Opina, a més, que un vídeo en què es veuen la festa el mar i la platja és insuficient per poder atraure un determinat públic i un determinat turisme, perquè, a més d’això, cal potenciar la cultura i uns altres aspectes de la ciutat. Afegeix que aquest vídeo ha tingut 191.000 visites en català, 2.000 en anglès i 653 en castellà. Lamenta, doncs, que s’estigui promovent més el primer vídeo i suggereix que s’haurien de moure molt més els internacionals, perquè l’anglès i el castellà són els idiomes que més gent domina. Dit això, insisteix a demanar que el Sr. Puig aclareixi les etapes de la campanya, els costos de publicitat previstos en els diferents suports i en quins suports es farà. Per acabar, comenta que ha vist unes pancartes de la campanya vinculant «Barcelona inspira» al 1714 i el Tricentenari, principis que el Sr. Puig no ha mencionat en la seva exposició, i li pregunta si considera que aquesta vinculació aporta o resta a la campanya que avui es presenta. El Sr. Colomé assegura que s’ha canviat un model per una marca i que en la marca que el Sr. Puig ha dissenyat, a partir de la història de la ciutat, no se sap quin és el model de ciutat que s’ha dibuixat. Demana, doncs, si es tracta d’una marca turística, d’una marca de cultura o d’una marca d’innovació. Tot seguit, subratlla que el Govern anterior també feia branding i tenia marca i model, però assenyala que ara els criteris són molt diferents. En aquest sentit, planteja si és més important una boda índia que els Premis Laureus. En segon lloc, recorda que existeix la Llei 18/2000, de 29 de novembre, que regula aquestes qüestions. A parer seu, és curiós que el Grup Municipal de CiU governi la ciutat des de l’1 de juliol del 2011 i que decideixi fer una gran campanya de la ciutat de Barcelona el 2014, un any abans de les eleccions. Per tant, els adverteix que vagin amb compte el 2014 de no fer un ús indegut de la publicitat institucional. El Sr. Mestre, primer de tot, agraeix la presentació del Sr. Puig. A continuació, comenta que la presentació té a veure amb una campanya publicitària que s’inscriu en un determinat discurs que fa el Govern municipal que tendeix a reduir Barcelona a una marca. A parer seu, és un discurs que contrasta amb el que ha passat a la ciutat en els últims decennis, abans que el Govern estigués format per CiU, amb l’alcalde Trias al capdavant. En aquest sentit, recorda que fins a l’arribada del Govern municipal de CiU la qüestió més rellevant era afirmar, consolidar i explicar un model de ciutat en molts àmbits, com l’urbanisme, la cohesió social, l’educació, la recerca, la creativitat i el NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 711 disseny, la garantia dels drets i llibertats, la cooperació i solidaritat internacional, la pau o les polítiques de gènere, entre altres. Tanmateix, destaca que ara només se sent parlar el Govern de posicionar la marca, cosa que, a parer seu, és un error gravíssim, perquè la força de Barcelona no és tenir una marca molt ben posicionada internacionalment, per bé que això és important en un món global, sinó que Barcelona sigui un model de ciutat molt ben posicionat i que serveixi de referència per a moltes polítiques locals a altres ciutats. Al seu parer, tanmateix, la marca és sempre un instrument que ha d’estar subordinat al model de ciutat i ser- ne complementari, no al revés. A més, assenyala que si la preocupació és la marca, Barcelona acabarà sent un producte en un mercat global i no una ciutat. Afegeix que una marca depèn de molts factors: de competència en l’escena internacional, econòmics, de conjuntura, etc., per això insisteix que el que dóna solidesa al llarg del temps és tenir un model i no una marca. A continuació, subratlla que Barcelona ja tenia una marca plenament consolidada, tot i que subordinada i complementària al model de ciutat, gràcies a un treball que Barcelona ha fet des de fa molt temps i que l’Ajuntament ha impulsat. Finalment, apunta que un element molt important de la publicitat és la subjectivitat i manifesta que, després de conèixer més detalls de la campanya, el seu Grup no hi veu gaire l’encert, malgrat que reconeix la facultat del Govern de fer les campanyes publicitàries que li semblin adients. Tanmateix, reconeix que tampoc no li agradava alguna campanya puntual dels governs municipals anteriors. Tot i així, assenyala que la preocupació no és la campanya, sinó que es vulgui reduir la ciutat a una marca i posicionar-la internacionalment, quan la ciutat encara és molt més que una marca. El Sr. Laporta agraeix al Sr. Marc Puig la presentació de «Barcelona inspira». Tot seguit, exposa que al Grup municipal d’UpB li agrada que el Govern treballi per posicionar la imatge de Barcelona al món i que es faci una campanya de publicitat. Reconeix que les campanyes són subjectives, però confia que el Govern treballarà amb els millors experts en aquestes qüestions. Amb tot, es mostra d’acord amb l’exposició del Sr. Mestre i adverteix que cal anar amb compte amb el concepte de marca. En opinió seva, és millor parlar d’imatge i de model de ciutat. En aquest sentit, assegura que sempre ha estat contrari a vincular les organitzacions a marques. Confia que això es valorarà i es farà aquesta apreciació referent al concepte de marca, que és molt impersonal i fa que la ciutat acabi sent un producte. Insisteix que Barcelona és un model de ciutat de referència, que és la imatge que té al món com a conseqüència d’uns valors que s’han promogut i, a parer seu, cal tenir-ho en compte. Malgrat tot, es mostra satisfet que es treballi i que hi hagi una campanya de publicitat per promocionar la imatge de Barcelona al món. El Sr. Martí, amb relació a la intervenció de la Sra. Esteller, recorda que el vídeo al qual s’ha referit va ser produït per a la campanya d’estiu i que, per tant, és una peça amb continuïtat i relació però que no forma part del futur d’aquesta campanya. Recorda que l’acció encara s’està dissenyant, estudiant i discutint. Afegeix que encara no es poden respondre algunes qüestions relatives als costos, que hi ha hagut una adjudicació i que la planificació posterior es produirà en les properes setmanes. Pel que fa al motiu de la campanya, afirma que els interessa reforçar la ciutat i que com a Ajuntament i com a ciutat tenen molts instruments per reforçar i projectar la imatge i el concepte de Barcelona. Comenta que la marca és només una de les derivades i subratlla que l’important d’aquesta acció és que és un instrument que ha de servir per potenciar altres campanyes i accions que es faran en el futur de manera puntual, monogràfica, sectorial, etc. Dit això, es compromet a explicar els costos a mesura que es vagi planificant i a mesura que es vagin concretant el contingut i les fases d’aquesta acció. Quant a les pancartes del «Barcelona inspira 1714», insisteix que són només una acció de les moltes que es fan a la ciutat i que la intenció és reivindicar un moment actual de pau, de progrés general, de benestar d’un país que vol guanyar en llibertat, amb la voluntat que Barcelona s’impregni d’aquests valors. 712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Pel que fa a la intervenció del Sr. Colomé, assegura que el Govern actual no canvia un model per una marca, sinó que dóna continuïtat a una feina que s’ha estat fent, i força bé en molts casos, des de fa anys. En resposta a si és més important una boda índia o els Premis Laureus, assenyala que no s’ha d’optar per una cosa o una altra i que l’intel·ligent és fer evolucionar els models i els conceptes i treure el més important de cada opció en cada moment. Amb relació a la boda índia, recorda que ha donat ingressos i una projecció internacional molt important a la ciutat, que, si es gestiona bé, podrà donar molts beneficis. Quant als Premis Laureus, posa en qüestió la despesa de 4 milions d’euros de la darrera edició. En aquest sentit, suggereix que caldria valorar els esdeveniments i el suport que hi dóna l’Ajuntament en funció dels costos per a la ciutadania. A més, recorda que l’any 2007 es va llogar el MNAC a un banc privat per fer-hi un concert. Dit això, aclareix que no hi ha cap voluntat política de fer cap campanya subliminal l’any 2014 pel que fa referència al «Barcelona inspira». Pel que fa a la intervenció del Sr. Mestre, opina que afirmar que es vol reduir la ciutat a una marca és una visió reduccionista. En aquest sentit, assegura que hi ha un model i que la voluntat del Govern és fer-lo evolucionar i millorar, a més de potenciar la marca, la imatge i tots els valors i actius importants per projectar Barcelona a escala internacional. A més, creu que, si això comporta que el nombre d’usuaris de l’aeroport del Prat s’incrementi en un 20%, cal estar satisfets que la marca Barcelona, la imatge i els valors aportin beneficis i més ingressos. Quant a la publicitat, reconeix que cal fer autocrítica i que, si una campanya no agrada, s’ha de dir i intentar que no es repeteixi. Amb relació a la intervenció del Sr. Laporta, agraeix les seves paraules i admet que cal vigilar segons quins conceptes i treballar més per la imatge, el model i els valors que no pas per la marca pròpiament dita com un element material propagandístic. En opinió seva, Barcelona és una icona i expressa el desig que aquesta icona sigui encara més potent però amb uns valors associats, com la cooperació internacional i la cohesió social, que afirma que comparteixen al 100%. La Sra. Esteller lamenta que el Sr. Martí no hagi contestat pràcticament res del que ha preguntat. A més, critica que, d’una banda, el Sr. Martí sembli continuista i que, en canvi, Evil Love, l’empresa publicitària que s’encarrega de la campanya, anunciï que vol projectar una nova visió de la ciutat. De nou, retreu al Govern que no acabi de concretar ni el calendari ni els continguts de la marca. A parer seu, quan es fa una campanya, cal planificar-ho tot: els costos, la durada, el cost de la campanya i els suports publicitaris. També lamenta que el Sr. Martí parli de valors de pau i llibertat, ja que, a parer seu, a Barcelona ja es viu en pau i llibertat, per tant no cal vincular-ho a una nova projecció de la ciutat. Pel que fa a la campanya conjunta amb la Generalitat, demana saber qui la paga, ja que a parer seu, quan l’Ajuntament participa amb la Generalitat, habitualment paga l’Ajuntament. A més, en opinió seva, els valors del cartell «Viure lliure» no s’haurien de vincular a la campanya, ja que resten a la marca Barcelona. En aquest sentit, afirma que Barcelona és molt més forta i té molts més valors. Per acabar, mostra interès per saber el cost global de la campanya, quina previsió de cost institucional hi ha i si s’hi inclourà acció de govern. En aquest sentit, adverteix que no es pot vincular l’acció de govern amb una campanya institucional, tal com solien fer els governs anteriors. El Sr. Colomé assegura que ningú no discuteix les campanyes institucionals de Barcelona, ni les actuals ni les anteriors. Dit això, aclareix que brandingvol dir marca i que la marca Barcelona està fixada des dels Jocs Olímpics del 1992. Creu que s’està parlant de marca i no de model i, en aquest sentit, pregunta si el model és una marca turística. Assegura que d’aquí a un any se sabrà si el Govern aposta per un producte, que és la marca, que competeixi amb la marca Espanya. Pel que fa als Premis Laureus, aclareix que aquests premis són els Oscar de l’esport. Afegeix que si Barcelona ocupa el segon lloc en el tema esportiu és pel Barça, per l’organització del Mundial de Natació i del Mundial d’Atletisme, etc. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 713 Tanmateix, destaca que sense els Premis Laureus, que reuneixen tots els esports, seria molt difícil ocupar aquesta posició. Per acabar, felicita el Sr. Puig pel branding que ha ensenyat, però qüestiona el Govern perquè explica una marca però no diu quin model de ciutat té. El Sr. Mestre exposa que Barcelona té la sort que canviar un model consolidat per una marca és difícil i necessita temps. Tanmateix, critica que hi hagi un discurs del Govern municipal i molt especialment de l’alcalde en què només es parla de marca i en què, quan es parla de model, es confon model i marca. A més, assenyala que el Govern municipal ha pres una sèrie de decisions que afecten negativament el model de Barcelona. A tall d’exemple, esmenta decisions sobre Ciutat Vella que tenen a veure amb molts aspectes d’aquest model i que també tenen a veure amb el model de turisme. També recorda polèmiques com la possible instal·lació d’Eurovegas, una qüestió que afectava directament el model de la ciutat i de l’àrea metropolitana, i assegura que va ser impossible saber l’opinió de l’alcalde fins que el Sr. Adelson va dir que se n’anava a Madrid. Per acabar, i amb relació al casament de la família Mittal, anuncia que el Grup Municipal d’ICV-EUiA portarà aquesta qüestió a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació i a la propera Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. Sobre aquest tema, afirma que no s’està parlant només de diners ni de museus o d’un quadre, sinó de valors. No critica que el Sr. Mittal es gasti molts diners en un casament, sinó el paper de l’Ajuntament afavorint l’espectacle, i reitera que és un problema de valors i no de diners, projecció ni marca. El Sr. Laporta insisteix que es tingui en compte que Barcelona és un model de referència i que cal projectar-la amb campanyes publicitàries de qualitat i continuar endavant en el posicionament de la imatge de Barcelona al món. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Escola Superior de l’Edificació de Barcelona com a reconeixement a la seva trajectòria per aconseguir millorar els habitatges de la nostra ciutat i la qualitat de vida dels seus habitants. La Sra. Pajares llegeix la proposta d’acord. El Sr. Espriu vota a favor de la proposta. Tanmateix, expressa el desig del seu Grup que les medalles d’or, tenint en compte el seu increment, no es converteixin en el mateix que les medalles d’honor de la ciutat. A parer seu, cal fer una valoració conjunta de l’atorgament de les medalles d’or de la ciutat de Barcelona. La Sra. Esteller també vota a favor de la proposta. Afegeix, però, que el seu Grup se n’ha assabentat en l’ordre del dia de la Comissió, per tant, demana que hi hagi un criteri i que se’ls consulti per poder determinar les medalles d’or de Barcelona. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Martí respon que pren nota dels comentaris del Sr. Espriu i la Sra. Esteller i assenyala que en les properes juntes, quan es presenti una proposta, els portaveus la comentaran. Per acabar, demana disculpes per l’oblit. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 3. Ratificar l’acord assolit pels representants de l’Ajuntament de Barcelona i el Comitè d’empresa el 21 de novembre de 2013, que s’adjunta com a annex, sobre modificació de l’article 11 (categories laborals) de l’annex 1 de condicions específiques del personal laboral de l’Acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona 2008-2011 publicat en el DOGC núm. 5503 d’11 de novembre de 2009 i actualment en vigor. Publicar aquest acord i el seu annex a la Gaseta Municipal i presentar-ho davant el Departament 714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d’Ocupació i Empresa de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb l’article 90.2 de l’Estatut dels Treballadors. El Sr. Forn explica que el 21 de novembre es va signar un acord amb els sindicats UGT, CCOO i CGT en el si del comitè d’empresa pel qual es modifica l’article 11 de l’annex 1 de condicions específiques del personal laboral de l’Acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament, que regula les categories laborals professionals. En primer lloc, assenyala que s’adapten les categories professionals del conveni per donar compliment al mandat legal establert per la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Indica que amb aquest acord també s’estructuren, mitjançant grups professionals, les diferents categories professionals de caràcter laboral existents a l’Ajuntament. En segon lloc, explica que es revisen les categories professionals existents per tal d’aclarir quines s’hauran de funcionaritzar, quines s’hauran d’extingir o quines es mantenen enquadrades en els grups professionals establerts. En tercer lloc, comenta que s’estableix el sistema dels diferents comitès d’empresa dels instituts i/o entitats adherides al conveni col·lectiu de l’Ajuntament que s’adhereixen a aquesta modificació perquè es puguin incorporar al nou sistema d’ordenació. En quart lloc, aclareix que l’acord permet ordenar la classificació del personal laboral en els llocs de treball establerts al SOM i identificar més clarament els llocs de treball previstos al catàleg, que són exclusivament per a personal laboral. Finalment, exposa que l’acord també permet ordenar els processos de funcionarització dels propers anys i resoldre les situacions de redundància que es produïen entre categories professionals de caràcter laboral reservades a categories de funcionaris. El Sr. Escudé informa que el seu Grup fa reserva de vot. La Sra. Esteller informa que el seu Grup fa reserva de vot. El Sr. Mestre informa que el seu Grup fa reserva de vot. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu Grup. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i UpB i amb la reserva de vot del PSC, PP i ICV-EUiA. 4. Aprovar inicialment les modificacions del catàleg de llocs de treball, categories professionals i taules retributives respecte a les aprovades pels acords del plenari del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013, en els termes que s’adjunten a l’annex. Sotmetre aquest acord i el seu annex a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva i publicar aquest acord i el seu annex 1 en la Gaseta municipal de Barcelona i al web municipal i de forma resumida al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. Forn informa que és un acord signat pels sindicats UGT, CCOO i CGT en el marc del comitè d’empresa de l’Ajuntament, pel qual es modifica l’article 11.1 de les condicions específiques del personal laboral. Afegeix que el 29 de novembre es va signar un acord amb els sindicats UGT, CCOO i SAPOL en la comissió paritària de formació mitjançant el qual es van fixar les bases reguladores del procés de creació de l’equip intern de formació, i que el 2 de desembre es va signar un acord entre els sindicats UGT i CCOO en el marc de la mesa de funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona pel qual es modificaven alguns aspectes organitzatius que afecten l’SPEIS. Aclareix que l’acord ha permès resoldre un problema organitzatiu molt important provocat pel fet que l’aplicació de la Llei de pressupostos generals de l’Estat no permetia augmentar el nombre de bombers. Tot seguit, exposa que, davant de la reducció d’efectius, l’Ajuntament s’ha vist obligat a proposar als sindicats la possibilitat d’ampliar la jornada de treball durant un període de tres anys per garantir la prestació del servei d’extinció d’incendis. Assenyala que es tracta d’un augment de la jornada de treball en els nivells establerts en l’actual pla director. A més, indica que en el marc d’aquesta NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 715 negociació s’ha acordat amb la part social l’ampliació voluntària de la jornada de treball de personal de l’escala operativa de SPEIS en nou jornades ampliables a dotze, s’han ordenat les categories professionals de l’SPEIS i s’ha millorat el sistema de promoció interna en tot el sistema de prevenció i extinció d’incendis, tant en l’operatiu com en el tècnic. Finalment, també comenta que el 2 de desembre es va signar un acord amb els sindicats CCOO, UGT i SAPOL en el si de la mesa de funcionaris de l’Ajuntament pel qual es concreta el que es va acordar el 29 de novembre a la mesa general i es va ratificar al Plenari del 21 de desembre de 2012, relatiu a l’ordenació dels complements específics del grup C2 de la Guàrdia Urbana, que afecta les categories d’agent i de caporal i que s’inscriu en la voluntat de l’Ajuntament que, quan la normativa ho permeti, aquestes categories puguin promocionar al grup C1. El Sr. Escudé informa que el seu Grup fa reserva de vot. La Sra. Esteller informa que el seu Grup fa reserva de vot. El Sr. Mestre informa que el seu Grup fa reserva de vot. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu Grup i es mostra satisfet pel fet que era una proposició del Grup Municipal d’UpB. Així i tot, recorda que l’acord no és definitiu i avança que estaran amatents a l’evolució del tema. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i UpB i amb la reserva de vot del PSC, PP i ICV-EUiA. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5. Aprovar inicialment el Reglament de Participació Ciutadana, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. El Sr. Agustí manifesta que avui presenten l’aprovació inicial d’una proposta de reforma de participació ciutadana. Afegeix que la normativa anterior ja té 11 anys i sosté que hi ha hagut canvis socials i polítics evidents que fan necessària l’adaptació de la normativa de participació ciutadana. Assenyala que el document s’ha elaborat en el si de la Comissió per a la Revisió de la Normativa de Participació Ciutadana. Recorda que es va acordar la creació d’aquesta comissió en la Comissió de Presidència i Règim Interior, a proposta del Grup Municipal d’UpB, i afegeix que, durant més d’un any, els grups municipals han treballat en el document que es presenta avui, que intenta ser del màxim consens. En aquest sentit, assegura que hi ha hagut consens en l’elaboració del document, en la voluntat del Govern a l’hora de presentar aquesta proposta de reforma i en les formes, i augura consens futur i voluntat de diàleg en el període que ara s’obrirà i consens en les propostes concretes d’aquesta normativa. Al seu parer, els principals punts de la proposta poden ser de consens global a l’Ajuntament de Barcelona: fer consultes ciutadanes, regular la iniciativa ciutadana, racionalitzar els òrgans de participació o reconèixer els consells de barri, que no estaven recollits en la normativa anterior. Opina que en aquests punts poden estar-hi tots d’acord i assenyala que, en concret, la racionalització dels òrgans ha estat aprovada per unanimitat de les forces polítiques presents en el Pla director de participació ciutadana aprovat l’octubre del 2010. Dit això, insisteix que el que es presenta és una aprovació inicial i expressa la voluntat d’anar més enllà dels 30 dies preceptius d’exposició pública i marcar un mínim de 90 dies per poder fer un procés participatiu, tal com s’ha acordat amb el moviment associatiu i algunes forces polítiques, que permeti fer evolucionar el document i arribar al màxim consens possible. En aquest sentit, comenta que el procés participatiu ja ha començat, amb una jornada organitzada pel Consell d’Associacions de Barcelona, la Federació d’Associacions de Veïns i l’IGOP, en la qual tots van participar. A més, proposa que 716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 aquest procés contingui un grup de treball format conjuntament pel Consell de Ciutat i el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, que ja està funcionant i que emetrà el seu posicionament en forma de dictamen. També proposa una sessió de treball a cada districte per valorar l’afectació de la proposta i debatre la proposta de reforma de la normativa en tots els òrgans de participació que ho requereixin. En cas que es faci l’aprovació inicial, es compromet a enviar una notificació a tots els òrgans de participació per informar-los que s’està debatent aquest document i que poden demanar que Participació Ciutadana hi vagi a explicar-ho o fer els treballs de debat intern. També suggereix que es facin reunions específiques amb el Consell d’Associacions de Barcelona i amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. A més, anuncia que s’engegarà un web per al procés participatiu, perquè els ciutadans puguin fer-hi aportacions per via electrònica, i que se celebrarà una sessió específica amb el Registre Ciutadà perquè els ciutadans que hi estiguin inscrits també puguin fer-hi les seves aportacions. Tot seguit, expressa l’esperança que de tots aquests treballs surti un document obert en tots els seus punts. Assenyala que amb alguns grups municipals han quedat alguns punts per debatre i expressa la voluntat de dialogar, amb l’esperança que en aquest període s’arribi a un consens o a la màxima majoria possible per actualitzar la normativa de participació i així respondre a les noves realitats. El Sr. Espriu apunta que el procés ha estat lent, però reconeix que el Grup Municipal del PSC ha pogut introduir-hi algunes qüestions que, a parer seu, eren imprescindibles. Tanmateix, subratlla que encara tenen moltes qüestions pendents i discrepàncies obertes sobre alguns aspectes, però, admet que avui tanquen un document inicial millor i més consensuat com a punt de partida del procés de debat. Afegeix que el compromís del Grup Municipal del PSC davant la junta permanent del Consell de Ciutat és permetre iniciar el procés de debat d’una proposta concreta. Reconeix que aquest procés és complex i impossible sense una bona triangulació entre els representants, els representats i l’ordenament jurídic. Per això, opina que cal cercar un nou espai comú, públic. Recorda que el Grup Municipal del PSC ha posat condicions al procés i hi ha presentat al·legacions. Demana, per tant, que en els espais participatius corresponents hi hagi un veritable procés participatiu. Assegura que són imprescindibles i obligatoris el debat i el posicionament dels òrgans de participació de la ciutat, dels districtes i de l’entorn respecte al projecte de reglament. En opinió seva, cal fer un procés de treball complet i exigent des d’aquests espais abans d’aprovar un nou marc normatiu. Així doncs, demana un procés de participació en l’elaboració dels preceptius dictàmens i informes dels diferents òrgans de participació de la ciutat, i molt especialment del Consell de Ciutat. A més, recorda que el Grup Municipal del PSC també ha demanat la realització d’unes jornades de treball amb associacions, entitats i representants dels consells i ciutadans interessats en què s’abordi el debat en el seu conjunt, i també l’impuls dels Serveis Jurídics. Admet que tot això requereix un temps mínim de tres mesos i, per això, sol·licita que el període d’al·legacions sigui igual que el període de participació; que es permeti presentar formalment com a al·legacions les aportacions, les esmenes i els suggeriments que en resultin, i que obtinguin el tractament formal i adequat que un procés normatiu es mereix. A continuació, expressa l’esperança que el Govern compleixi la seva paraula i que no només posi un termini al procés, sinó també que l’impulsi políticament i institucionalment per tal d’obtenir un resultat final que compleixi les expectatives i els anhels de tots i totes. Puntualitza que aquesta confiança potser és agosarada, perquè el procés que s’ha seguit fins ara no l’avalaria. En aquest sentit, assenyala que hi ha errors en el termini d’al·legacions i que el document final modificat pels Serveis Jurídics no és el mateix que el de dos dies abans, cosa que complica l’estudi dels documents. Dit això, esmenta alguns dels temes sobre els quals encara tenen qüestions a tractar. Opina que la iniciativa ciutadana ha de tenir uns termes de tramitació més clars, malgrat l’informe dels Serveis Jurídics, i destaca que ara en conviuen dos de NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 717 diferents en la proposta de reglament: un per a la tramitació de les normes i l’altre per a l’activitat en què es barregen sol·licitud, inici i tramitació. Pel que fa a la tramitació de la promoció d’activitats d’interès públic, creu que cal ajustar-ne millor l’objectiu i la tramitació i no accepta la proposta del Govern que les consultes ciutadanes puguin tenir qualsevol àmbit, ja que, a parer seu, no es poden fer en territoris inferiors a un barri. A més, considera que cal treballar millor la vinculació de les consultes jurídicament i políticament. Assenyala que no s’ha inclòs l’existència d’altres espais de participació en l’àmbit municipal, com el Pacte per la mobilitat o altres pactes. Suggereix, doncs, que s’estudiï incloure aquestes formes de diàleg i participació, propostes i seguiment de l’acció municipal en el reglament de la participació. Tot seguit, retreu que no s’hagin tret de l’articulació del Registre Ciutadà els apartats sobre funcionament que el Grup Municipal del PSC va demanar que es retiressin i assegura que es deixa una certa indefinició pel que fa a la seva aprovació. A continuació, demana un informe sobre la composició actual de les comissions de seguiment dels consells de barri abans de fer-ne una regulació excessiva. I encara amb relació als consells de barri, aclareix que estan regulats, encara que la regulació no estigui publicada. Afegeix que la publicació del material no és sinònim de l’acceptació per part del secretari que això ja estava regulat en si mateix. Respecte a les comissions de seguiment dels equipaments municipals, opina que no s’han dibuixat amb claredat els processos de participació en els punts relatius a la decisió dels districtes de l’ordre del dia dels consells plenaris. A parer seu, quan es planteja la retirada de les comissions consultives de govern i es proposa que els consells sectorials determinin els temes de l’ordre del dia dels consells de plenari, això ha de quedar recollit molt més clarament per saber com és el circuit d’informació previ a la celebració del consell plenari. Per acabar, suggereix que es dissenyi una planificació realista de l’aplicació de les normes que no generi un desgavell en el conjunt del sistema i en el seu funcionament. La Sra. Esteller, primer de tot, opina que la participació és un element clau per connectar la ciutadania amb la política i per contribuir a millorar les polítiques de ciutat en l’àmbit que correspongui. A parer seu, és molt important no només que la gent participi, sinó també que hi hagi una devolució d’aquesta participació i que la gent vegi que la seva participació o el temps que destina a inquietuds de caràcter municipal poden tenir un retorn. Per això, creu que calia racionalitzar els 560 òrgans de participació actuals. Assegura que amb tants òrgans de participació es desincentiva la participació, hi ha una dispersió de les propostes de la ciutadania i, finalment, rebuig o fins i tot apatia, perquè els ciutadans es perden en els processos i no entenen com es pot anar millorant, al marge que les propostes s’acceptin o no. Dit això, reconeix que s’han anat racionalitzant els òrgans de participació fins a arribar als aproximadament 367 actuals. Tanmateix, atès que aquest procés no ha acabat i que avui fan una aprovació inicial, es mostra interessada que aquests òrgans siguin efectius i acordats amb els agents implicats. En opinió seva, els òrgans de participació són uns òrgans actius, consultius i allunyats de la politització, per evitar que hi hagi duplicitat. En aquest sentit, recorda que moltes de les esmenes presentades pel Grup Municipal del PP anaven en aquesta direcció i insisteix que no pot ser que alguns òrgans de participació o de caràcter consultiu reprodueixin qüestions de caràcter polític que ja es debaten a l’Ajuntament. Tot seguit, tot i reconèixer l’avenç que s’ha produït, admet que no és suficient, perquè al seu parer encara queden algunes distorsions dins el procediment de participació. Quant a les consultes, recorda que el Grup municipal del PP volia que només fossin d’àmbit municipal. A més, afegeix que cal establir criteris clars sobre els temes sobre els quals es faran consultes, per saber en quins àmbits són possibles i quins són els criteris perquè es pugui fer o no una consulta en un àmbit territorial. A parer seu, les consultes han de ser de districte o de barri, però no en un territori més petit, ja que podria tenir un efecte contraproduent i dificultar les preses de decisions. També suggereix que s’aclareixi què és la iniciativa ciutadana i es vegi com es pot aclarir la resta de participacions dins dels consells de barri i 718 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 dins dels consells de districte, com queda el Consell Ciutadà i quina capacitat té aquest Consell de Ciutat. Finalment, i a causa de totes les disfuncions esmentades, expressa el vot contrari del seu Grup a la proposta i adverteix que presentaran al·legacions en el període corresponent, tot i que admet que el seu vot pot canviar en funció de com quedi determinat aquest punt. El Sr. Gomà valora positivament la trajectòria de participació ciutadana a Barcelona, per tot el que ha significat d’implicació del teixit associatiu en la política municipal, tot i que també assenyala que hi ha elements crítics des del punt de vista de la insuficiència, els límits o les disfuncions que s’hagin pogut produir. Subratlla que Barcelona es troba en un nou escenari des del punt de vista de les formes d’autoorganització de la ciutadania que requereix una actualització del model de participació a la ciutat. Tanmateix, lamenta que els acords no hagin arribat gaire més enllà d’aquesta apreciació inicial. Assegura que, quan el Govern ha posat fil a l’agulla al procés de reforma de les normes de participació, han començat desacords profunds que fan que el Grup Municipal d’ICV-EUiA voti contra els punts 5 i 6 de l’ordre del dia. A continuació, aclareix que el vot contrari té dues raons fonamentals. En primer lloc, creu que el procés s’ha fet malament perquè, a parer seu, s’ha estat treballant més sobre coneixements fragmentats i parcials i intuïcions que no pas sobre diagnosis rigoroses de la realitat d’avui, no només dels escenaris de participació sinó també de les capacitats autoorganitzatives de la societat civil a Barcelona. En segon lloc, considera que no s’ha integrat el moviment veïnal i el moviment associatiu en el debat des del minut zero. En aquest sentit, es mostra convençut que qualsevol nou model de participació que no generi des del primer moment les complicitats necessàries amb el moviment veïnal i associatiu de la ciutat està cridat a generar més frustració que no pas implicació. Dit això, assenyala que avui hi ha moltes pràctiques de participació ciutadana a Barcelona que s’expressen al marge dels canals formals de participació. A tall d’exemple, fa referència al procés «Fem Rambla» al Poblenou i recorda que el Govern va decidir no només no reconèixer-lo sinó menystenir-lo, i generar un procés de participació en paral·lel que no reconeix les aportacions que provenen de les bases organitzades del Poblenou. També assenyala que hi ha algunes iniciatives molt potents que han fet ús d’instruments ja reconeguts en la normativa, tot i que no estan explícitament regulats. En aquest cas, posa com a exemple la iniciativa ciutadana del 0-3. Opina que és inadmissible i incomprensible que es pugui fer una retòrica de participació i, en canvi, fer un cop de porta burocràtic a 26.000 ciutadans i ciutadanes. Tot seguit, recorda que el Grup Municipal d’ICV-EUiA ha estat molt proactiu des del primer moment fent aportacions al procés, però lamenta que el grau d’acceptació de les seves propostes hagi estat gairebé nul, sobretot amb les que consideraven més importants. Amb relació als mecanismes de democràcia directa, creu que en el document que es porta a aprovació inicial, tal com està redactat i sobretot pel que fa a la iniciativa ciutadana, hi ha una regulació restrictiva que, en comptes de facilitar l’exercici, sembla que vulgui buidar-lo d’efectivitat. Quant als òrgans de ciutat, opina que la concepció del control polític predomina sobre l’autonomia d’aquests espais i critica que s’entenguin més com a braços participatius del Govern que com a espais dotats d’autonomia i capacitat d’incidència real de la ciutadania. A parer seu, no pot ser que calgui el vistiplau polític del Govern perquè un òrgan generi un grup o una comissió de treball, o que es negui la possibilitat d’una presidència associativa d’un òrgan sectorial. Pel que fa als districtes, expressa el seu desacord amb la supressió d’espais que, a parer seu, han de poder ser rellevants, com les comissions consultives de govern. I, en relació amb els consells de barri, tot i mostrar-se satisfet que es reconegui la importància del consell de barri com a espai de participació, assenyala que ara s’aixequen altres barreres d’accés a aquests consells, com ara el fet que per poder votar o formar part d’una comissió de seguiment calgui estar inscrit en el fitxer d’entitats. Tot seguit, apunta que també hi ha certa voluntat recentralitzadora, ja que, en opinió seva, la normativa és excessivament homogènia i reglamentista en molts NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 719 aspectes que haurien de formar part de la capacitat de cada districte per autoorganitzar els seus propis espais de participació. Per acabar, anuncia que el seu Grup serà present en el procés d’al·legacions, sense renunciar a cap de les seves propostes i treballant braç a braç amb el moviment veïnal i el moviment associatiu. Malgrat que es mostra poc optimista pel que fa a trobar espais de consens, assegura que treballaran a fons per capgirar aquestes posicions i aconseguir que Barcelona es pugui dotar del nou model de participació que requereix en ple segle XXI, sobretot en clau de radicalització de la democràcia. El Sr. Mestre, amb relació al punt 7 de l’ordre del dia, manifesta que el reglament intern del Consell de Ciutat és fruit d’un acord del Consell de Ciutat en el seu Plenari i que, per tant votaran a favor de l’aprovació inicial. Opina que és un bon exemple de com s’ha de dur un procés de canvi normatiu i recorda que el que es porta a aprovació inicial és un reglament acabat i consensuat. Assenyala, però, que perquè això passi s’han de crear condicions, espais i temps, per assolir acords molt amplis, cosa que a parer seu no ha passat en els punts 5 i 6 de l’ordre del dia. Per acabar, es mostra convençut que el reglament del Consell de Ciutat expressa la maduresa dels 10 anys d’aquest òrgan i creu que ha de servir per donar un nou impuls al Consell de Ciutat, a la seva activitat, però també i especialment a la seva incidència en les decisions municipals. El Sr. Laporta recorda que en la Comissió de Presidència i Règim Interior de setembre del 2011 es va acordar la proposta del Grup municipal d’UpB de crear una comissió de treball per abordar la modificació del Reglament orgànic municipal de les Normes reguladores del districte i de les Normes reguladores de participació ciutadana per actualitzar-les tenint en compte el context actual i per incorporar noves estratègies d’aprofundiment democràtic, més transparència i noves estratègies de participació ciutadana. Expressa la convicció que, en un moment de desencís polític, la proximitat de l’Administració a l’elector és un factor d’implicació de la ciutadania que facilita la participació i la implicació individual en els projectes col·lectius i el desenvolupament d’eines de cohesió social i de resolució de conflictes. Afegeix, també, que actualment les demandes de la ciutadania han posat en relleu la necessitat d’implementar noves mesures de participació que millorin la comunicació entre l’Administració i els ciutadans, totes dirigides a la participació directa dels ciutadans i ciutadanes en la presa de decisions. Assenyala que el primer pas va ser aprovar el Pla director municipal de participació ciutadana. Pel que fa al reglament que se sotmet a aprovació inicial, creu que obre noves portes de participació directa de la ciutadania. En concret, fa referència al fet que el Consell de Ciutat podrà formular propostes d’acord al Consell Municipal; que els consells ciutadans de districte podran formular propostes d’acord en els consells de districte, generades al Consell Ciutadà o procedents del consell de barri. A més, afegeix que el reglament aclareix el procediment per dur a terme iniciatives ciutadanes i compromet l’Administració a regular la gestió cívica i la declaració d’entitats d’interès ciutadà. Pel que fa al període d’al·legacions, adverteix que el Grup municipal d’UpB estarà atent a l’opinió de la ciutadania. Reconeix que el reglament és perfectible i anuncia que segurament presentaran al·legacions als textos. Tanmateix, considera que la proposta és una eina que millora la que tenen i que representa un avenç sobretot pel que fa a la democràcia participativa. Per tot això, vota a favor dels punts 5, 6 i 7. El Sr. Forn agraeix els vots de tothom, fins i tot els contraris, perquè el to ha estat positiu i s’han fet aportacions. Dit això, s’adreça al Sr. Gomà per expressar-li la voluntat que el Grup Municipal d’ICV-EUiA també s’incorpori al debat i recorda que hi haurà un termini de 90 dies per poder discutir no només amb els grups polítics, sinó també amb les entitats, amb l’objectiu que el reglament s’aprovi amb el màxim consens possible. Afegeix que actualitzar les Normes de participació ciutadana és un pas endavant i expressa el desig d’intensificar el treball amb el teixit associatiu de la ciutat. Creu, a més, que després de 10 anys de l’aprovació de les primeres Normes de participació ciutadana ha arribat el moment de reformar-les amb l’objectiu de 720 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 preservar i potenciar un dels trets característics de la ciutat. En aquest sentit, assenyala que la ciutat i les entitats han evolucionat i que hi ha moltes formes diverses i noves de participació que caldrà tenir en compte. En opinió seva, la participació no ha de ser només una opció, sinó que és una obligació que va en la línia del que s’ha anomenat «governar amb els ciutadans». Dit això, insisteix que només és un pas més i subratlla que queda molt per fer. Assenyala que des del Consell de Ciutat i des del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ja s’ha creat un grup de treball específic i assegura que estaran atents a les propostes que puguin continuar arribant des de tots els àmbits. Per acabar, sosté que l’objectiu que comparteixen tots és avançar cap a una participació de qualitat, que sigui real, i es mostra convençut que en els propers mesos podran arribar a un acord al més consensuat possible. El Sr. Espriu expressa l’abstenció del seu Grup amb relació als punts 5 i 6 i vota a favor del punt 7 de l’ordre del dia. Sobre aquest darrer punt, diu que coincideix amb el Sr. Mestre quan afirma que el Consell de Ciutat ha fet una bona feina en el procés de debat i participació per a l’elaboració de les seves normes reguladores. La Sra. Esteller anuncia que el Grup municipal del PP presentarà al·legacions en el període corresponent i expressa l’esperança que en aquest temps es puguin aclarir les qüestions relatives als procediments de participació i les distorsions que encara hi ha. Argumenta, també, que el seu Grup vota en contra per una qüestió de naturalesa i de fons, perquè creu que els òrgans de caràcter consultiu no han de ser en cap cas òrgans de caràcter polític. D’altra banda, a parer seu, respecte a alguns instruments de participació com les consultes, els criteris no estan clars, i recorda que les esmenes del seu Grup no s’han acceptat. Amb relació als consells de barri, sosté que són uns òrgans de participació efectius i eficaços que han anat absorbint altres òrgans que fins ara s’utilitzaven més als districtes i suggereix que cal acabar de millorar la incardinació de les participacions del districte conjuntament amb l’Ajuntament perquè aquesta participació tingui una devolució, sigui efectiva i es tingui la capacitat de connectar amb la gent que no està organitzada però que també pot participar a través d’altres instruments. Per acabar, insisteix en el seu vot contrari i expressa l’esperança que s’acceptin les al·legacions i es puguin corregir les mancances i distorsions que, en opinió seva, els reglaments encara tenen. El Sr. Gomà insisteix que el Grup Municipal d’ICV-EUiA serà en el procés de participació que s’obre avui i es mostra convençut que aniran trobant punts d’acord en la mesura que es vagin avançant propostes en la línia d’aprofundir, codecidir, cogestionar i oferir espais i escenaris que integrin les noves pràctiques i formes d’organització a la ciutat i que regulin els elements de democràcia directa amb la voluntat de fer-los efectius i no de buidar-los de contingut. Tanmateix, retreu al Sr. Forn que el discurs que expressa a la Comissió està lluny d’algunes decisions que el Govern ha pres en els últims mesos. Per això, li demana gestos polítics, com ara que es rectifiqui pel que fa a la iniciativa ciutadana del 0-3 i l’admetin a tràmit, tal com ha recomanat la síndica de greuges, i que es recullin les propostes de l’assemblea participativa final del procés «Fem Rambla» perquè siguin el veritable criteri del Govern de la ciutat per remodelar i modelar l’espai públic del Poblenou. Afirma que per al seu Grup seria una injecció de recuperació de confiança molt important. Altrament, hauran d’anar al procés amb voluntat d’acord però amb moltes precaucions. El Sr. Laporta expressa el seu desacord amb qui vol desnaturalitzar l’essència de les normes reguladores de participació, ja que al seu parer consultar implica votar i el vot és l’essència de la democràcia i porta conseqüències polítiques. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: Aprovar inicialment el Reglament de Participació Ciutadana, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública per un termini de noranta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 721 6. Aprovar inicialment el Reglament General d’Organització i Funcionament dels Districtes, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. Punt tractat conjuntament amb el punt número 5. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: Aprovar inicialment el Reglament General d’Organització i Funcionament dels Districtes, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública per un termini de noranta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 7. Aprovar inicialment el Reglament Intern del Consell de Ciutat, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. Punt tractat conjuntament amb el punt número 5. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: Aprovar inicialment el Reglament Intern del Consell de Ciutat, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública per un termini de noranta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 8. Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic Municipal per tal d’establir un sistema per a l’aixecament de les actes de les sessions de les Comissions del Consell Municipal i dels Consells de Districte, basat en el seu enregistrament en suport apte per a la gravació i reproducció del so i de la imatge; i sotmetre-la a informació pública per un termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, de conformitat amb allò previst a l’article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i a l’article 112 del propi Reglament Orgànic Municipal. El Sr. Espriu avança el vot favorable del seu Grup a l’aprovació inicial de la modificació del ROM per establir un nou sistema d’aixecament de les actes de les sessions de les comissions del Consell Municipal i dels consells de districte. Tot seguit, recorda que el Grup Municipal del PSC va ser un dels impulsors d’aquesta iniciativa, que cerca una major fidelitat dels debats produïts en les comissions, a més de reduir el cost econòmic. Creu, a més, que el nou sistema pot millorar la transparència i la difusió dels debats. També agraeix la introducció en la disposició transitòria de la vigència de l’estructura i el contingut de les actes escrites fins que la Comissió de Presidència i Règim Interior en resolgui la substitució de forma definitiva. A més, manifesta que hi ha en marxa una prova pilot i confia que aquesta serveixi abans de l’aprovació definitiva per poder posar-la en pràctica. La Sra. Esteller valora positivament que s’introdueixi aquesta nova manera de reproduir les sessions a través de la gravació i la reproducció. Tanmateix, opina que ha de ser compatible amb les actes, que serveixen per tenir dades i poder disposar de la informació d’una manera acurada i immediata. A més, atès que aquest tema afecta tots els grups, demana que aquest acord s’adopti per unanimitat dels grups. Anuncia que aquesta serà una al·legació que el Grup Municipal del PP presentarà en el tràmit d’exposició pública. El Sr. Mestre recorda que el canvi de sistema d’aixecament d’actes ve de l’anterior mandat i s’ha discutit diverses vegades a la Junta de Portaveus. També recorda que el Grup Municipal d’ICV-EUiA ha expressat les seves reserves sobre 722 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 aquest canvi, que tenen a veure amb la necessària comprovació i verificació que el nou sistema d’aixecament d’actes és realment útil per al treball dels grups municipals. També fa referència a la prova pilot que es va iniciar la setmana anterior i que en principi hauria de permetre trobar el nou sistema d’aixecament d’actes a la intranet. Tanmateix, el Grup Municipal d’ICV-EUiA no l’hi ha trobat. Per això, insisteix que cal verificar si aquest nou sistema d’aixecament d’actes és útil per al treball dels grups municipals. Anuncia que el Grup municipal d’ICV-EUiA té la intenció de presentar una al·legació a la nova disposició transitòria segona, que és la que determina quin dels dos sistemes d’aixecament d’actes s’acabaria utilitzant finalment, i assenyala que en l’al·legació demanarà que aquest acord sigui unànime o per una majoria molt qualificada de tres quartes parts de la composició del Plenari municipal. Per acabar, avança que el seu vot serà favorable si el tinent d’alcalde expressa el compromís que el Govern municipal estimarà aquesta al·legació. El Sr. Laporta opina que la proposta és precipitada, perquè encara estan en un període de proves, i manifesta que s’estimaria més que aquesta proposta vingués avalada per un balanç positiu. Tot i així, comenta que hi votarà a favor si el Govern considera que els dos sistemes ja poden conviure. El Sr. Forn admet que el Govern fa una proposta que ja prové del mandat anterior i que representa un canvi de cultura respecte al que es fa des de fa molt temps. Dit això, assenyala que cal saber combinar les plenes garanties no només per als grups, sinó també per a tots els ciutadans que vulguin tenir accés als debats de les comissions o el Plenari. Assegura que el Govern s’ha mostrat partidari des del primer moment que tothom pugui verificar les bondats d’aquest sistema que, a parer seu, és molt més àgil i representa un estalvi important per a l’Ajuntament. No obstant això, reconeix que és una qüestió que cal verificar. Amb relació a un acord amb majoria qualificada, atès que és un canvi que afecta de manera directa l’organització, crec que no tindria sentit aprovar-lo per una majoria simple. Per això es compromet a intentar consensuar-ho al màxim possible, tot i que descarta la unanimitat. Per acabar, es compromet a treballar perquè tothom ho vegi clar i expressa la voluntat que es pugui arribar a una proposta consensuada per tots els grups polítics i comprovar que la proposta va en la línia de preservar els drets de la ciutadania i dels grups polítics a estar informats dels debats i dels continguts de les decisions que es prenguin en el si dels òrgans de govern. El Sr. Espriu reitera el vot favorable del seu Grup. La Sra. Esteller insisteix que el Grup Municipal del PP presentarà una al·legació perquè aquesta decisió es prengui per unanimitat o per una majoria molt reforçada, tenint en compte que afecta molt la dinàmica de treball de l’Ajuntament. Tanmateix, després de sentir el compromís del Govern, expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Mestre vota a favor de la proposta. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 9. Anul·lar part de l’autorització i disposició de despesa del contracte que té per objecte el servei de neteja (2013-2014-2015) i recollida selectiva dels edificis i locals municipals adscrits als diferents districtes i gerències de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 683.982,80 euros IVA inclòs, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en la relació comptable annexa a aquest mateix document, atès que la quantia prevista es va determinar en base a preus unitaris i els imports inicials del contracte han resultat superiors a la despesa efectuada en base a les necessitats del servei. I amb el següent desglossament: LOT 1: Gerència de Recursos, Gerència de Recursos Humans i Organització i Districte de l’Eixample, amb codi de contracte 12002641, per un import de 152.395,88 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243. LOT 2 Districte de Sant Martí i Districte de Sant Andreu , amb codi de contracte 12002643, per un import NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 723 de 129.000,00 euros, adjudicat a Otima Lesan, SL, NIF B60124831. LOT 3 Districte de Ciutat Vella i Districte de Sants-Montjuïc, amb codi de contracte 12002645, per un import de 78.000,00 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243. LOT 4 Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Districte de Nou Barris, amb codi de contracte 12002647, per un import de 104.000,00 euros, adjudicat a Otima Lesan, SL, NIF B60124831. LOT 5 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, amb codi de contracte 12002648, per un import de 62.548,46 euros, adjudicat a Clece, SA, NIF A80364243. LOT 6 Districte de les Corts, Districte de Sarrià-Sant Gervasi i Districte de Gràcia, amb codi de contracte 12002649, per un import de 95.038,46. Euros, adjudicat a La Bruixa neteges generals i manteniment, SL, NIF B61399408. LOT 7 Districte d’Horta-Guinardó i Gerència d’Hàbitat Urbà, amb codi de contracte 12002650, per un import de 63.000,00 euros, adjudicat a Otima Lesan, SL, NIF B60124831. El Sr. Espriu expressa el vot favorable del seu Grup. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Gomà expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 10. La Comissió de Presidència i Règim interior acorda que s’elabori un Pla Integral d’Accessibilitat de les instal·lacions del Zoo de Barcelona, i que s’inclogui aquest pla en l’informe que cal presentar en aquesta Comissió de Presidència i Règim Interior sobre les accions de manteniment i inversions a realitzar en el Zoo de Barcelona, amb calendari d’actuacions i pressupost. La Sra. Sánchez formula la proposició. Tot seguit, recorda que el Grup Municipal del PSC ha expressat de forma continuada el seu compromís amb el projecte del Zoo de Barcelona, un equipament de referència de la ciutat que compta amb l’estimació i valoració dels ciutadans. Per això, considera que és un valor de la ciutat que cal continuar preservant, transformant i millorant per tal que estigui al nivell de les necessitats actuals i dels canvis socials. Afegeix que el Pla estratègic del Zoo de Barcelona 2012-2020 i la creació de la Fundació Barcelona Zoo a principis del 2011, amb el consens de tots els grups municipals, són una demostració més de la importància que es dóna a aquest projecte col·lectiu. Recorda que l’any anterior el Zoo va celebrar el 120è aniversari i que el seu futur, l’assoliment de la seva funció i la seva adequació continuada requereixen un treball decidit quant a la transformació i modernització de les instal·lacions, com també el seu manteniment escrupolós i la cura permanent, atesa la intensitat d’ús de diferents espais. També recorda que uns mesos enrere es va aprovar una proposició en què es deia que calia presentar un informe per concretar les obres de manteniment del Zoo i com es desenvoluparien, a més d’altres aspectes concrets com el futur Dofinari. Dit això, demana informació detallada sobre com s’estan fent les actuacions del Zoo per fer-ne un seguiment. A continuació, sosté que les instal·lacions són l’ànima del Zoo, ja que són l’hàbitat en què viuen els animals i, per tant, l’espai de conservació, protecció i connexió amb la ciutadania. Tot seguit, afirma que la seva proposta s’emmarca en 724 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 la connexió del Zoo amb la ciutadania com a part dels seus objectius estratègics més importants. A parer seu, del pla estratègic i del coneixement que es té de les obres de millora i del seu manteniment no es dedueix que s’hagin plantejat accions per millorar de forma integral l’accessibilitat del Zoo. En aquest sentit, aprofitant la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat el 3 de desembre i amb una visió global del que suposa l’accessibilitat física, comunicativa i social a tota la societat i als col·lectius específics, demana que el pla estratègic incorpori el pla d’accessibilitat integral específic, poder conèixer-lo i debatre’l, juntament amb les actuacions que cal fer. Expressa, doncs, el desig de conèixer de forma integral les mesures en marxa en aquest sentit, per debatre-les i millorar-les. En opinió seva, aquest debat podria ser possible i construït per a tothom, i es mostra convençuda que hi podrien fer aportacions necessàries per a la seva millora. La Sra. Esteller hi vota a favor. Recorda que el Grup Municipal del PP ha assenyalat en moltes ocasions la necessitat de millorar l’accessibilitat a la ciutat de Barcelona per garantir que tothom pugui accedir a tots els emplaçaments de la ciutat. Per això, considera que la proposta perquè les instal·lacions del Zoo incloguin aquest pla d’accessibilitat integral és bona i oportuna. El Sr. Gomà hi vota a favor. Afegeix que la proposta s’inscriu en una trajectòria de llarg abast de Barcelona de considerar que l’accessibilitat universal del conjunt del seu espai públic, però també dels seus espais específics, havia de ser un element definitori del model de ciutat que s’està construint: una ciutat per a totes les persones en què l’edat, la discapacitat o la diversitat funcional no impliquin un eix de desigualtat ni de marginació. A continuació, afirma que Barcelona ha avançat moltíssim en aquest aspecte, que avui té un espai públic pràcticament accessible en totes les seves dimensions, una mobilitat també accessible i que també s’ha avançat molt en l’accessibilitat d’espais específics. Dit això, admet que el Zoo de Barcelona, pel fet de tenir unes instal·lacions encara no renovades del tot, no ha estat mai un espai fàcil pel que fa a elements d’accessibilitat universal. Tot i així, destaca que no s’ha deixat mai de treballar i que s’han fet les reformes i innovacions necessàries per dotar el Zoo d’accessibilitat. Tanmateix, es mostra preocupat perquè ha sabut, a través de persones que treballen al Zoo, que algunes de les instal·lacions més noves no s’han dissenyat sobre la base dels principis d’accessibilitat universal. Reconeix que s’han fet esforços d’adaptació posterior, però creu que aquest fet vulnera el model Barcelona. A parer seu, és molt important que qualsevol mena d’instal·lació al Zoo de Barcelona es pugui dissenyar, projectar i portar a la pràctica sota el criteri de l’accessibilitat universal. Per això, suggereix que el Govern municipal, amb el suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i del moviment associatiu de la ciutat, faci un esforç extraordinari perquè totes les instal·lacions envellides del Zoo puguin incorporar aquests elements d’accessibilitat i perquè qualsevol element nou que s’hi instal·li respongui a criteris d’accessibilitat universal. El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu Grup. Tot seguit, recorda que un any i mig enrere es va presentar al Consell Plenari el Pla estratègic del Zoo de Barcelona 2012-2020 i que el juliol de 2013 el Grup Municipal del PSC va demanar que es presentés un informe que concretés l’estat d’execució de les obres previstes en aquest pla estratègic. Remarca que en la proposta actual es demana que aquest informe incorpori un pla d’accessibilitat a les instal·lacions del Zoo. Dit això, assegura que el Grup Municipal d’UpB sempre s’ha manifestat a favor de tot el que comporti una millora del benestar dels animals del Zoo. En aquest sentit, recorda que quan es va parlar de l’ampliació de les instal·lacions dels animals, aquest grup municipal, malgrat que ho valorava positivament, va fer la reflexió que aquesta ampliació no implicava una millora de l’estat en què es troben els animals. Aclareix que aquesta reflexió anava dirigida a decidir quina ha de ser NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 725 la funció del Zoo de Barcelona dins del marc educador i de divulgació ciutadana i en el context dels zoològics del segle XXI. A continuació, constata que s’estan duent a terme unes obres que costaran milions i confia que siguin d’utilitat. Tanmateix, assenyala que hi ha algunes qüestions prioritàries, com ara el fet que encara hi ha queixes sobre el mal estat d’algunes instal·lacions i sobre l’existència de barreres arquitectòniques i comunicatives que dificulten l’accessibilitat a algunes instal·lacions del Zoo. En aquest sentit, critica que al web del Zoo es digui que no hi ha barreres arquitectòniques quan se sap que això no és del tot així. Per tot això, demana que es concreti quin és l’estat actual de les execucions de les obres i es posi a debat quin és el futur del Zoo de Barcelona i la seva implicació en l’educació, la investigació i la preservació de les espècies en perill d’extinció. La Sra. Recasens vota a favor de la proposta. Considera que cal generar consens al voltant del Zoo de Barcelona i que amb la millora i les aportacions de tots podran tenir unes instal·lacions pròpies d’un zoo del segle XXI. A més, expressa la voluntat que el Zoo sigui un model de recerca, conservació, sensibilització i educació, i afirma que cal tenir els criteris d’accessibilitat universal com una de les màximes principals. Dit això, admet que el Grup Municipal del PSC va demanar que el Govern portés un informe a la Comissió sobre l’evolució i els resultats de la nova contracta de manteniment del Zoo. Explica que la contracta es va adjudicar el mes d’octubre i que ACSA, la nova empresa adjudicatària, està efectuant el manteniment del Zoo des del novembre. Aclareix que la jardineria no entrarà en el paquet fins al gener del 2014. Per això, anuncia que cap al març podran tenir una valoració suficient per portar l’informe sol·licitat i incloure-hi el nou pla d’accessibilitat que ara es demana. A continuació, aclareix que el Zoo ha de ser accessible en tres eixos. En primer lloc, fa referència als accessos i la mobilitat associada al Zoo, i explica que els dos accessos principals de Wellington i Ciutadella i l’entrada pel passeig Circumval·lació han de ser accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, amb transport públic, privat o a peu. En segon lloc, proposa que s’analitzin i estudiïn els accessos interiors i se suprimeixin les barreres arquitectòniques i/o sensorials perquè el visitant pugui gaudir al màxim de l’experiència. I, finalment, assenyala que cal parlar de com es garanteix l’accés a la informació bàsica sobre el Zoo a les persones amb mobilitat reduïda i amb discapacitat visual o auditiva. Continua recordant que alguns mesos enrere van implantar els codis QR a 50 instal·lacions en tres idiomes diferents, i expressa la voluntat d’anar-ho incrementant. També exposa que han estat treballant amb l’ONCE Catalunya arran del 120è aniversari del Zoo i que han acordat que aquesta organització elaborarà un estudi a càrrec seu per a un itinerari bàsic dins del Zoo per a persones amb discapacitat visual, i que l’Ajuntament assumirà les inversions necessàries per dur- lo a terme. A parer seu, és un bon acord de col·laboració. Dit això, admet que no ho tenen tot resolt i que no només tenen dificultats les persones amb mobilitat reduïda, sinó també les famílies que van amb cotxets. Per això, considera que el Zoo ha de tenir un grau d’accessibilitat molt més important que l’actual. Tot seguit, exposa la situació actual. En primer lloc, comenta que al Departament d’Educació hi ha unes aules situades a les plantes primera i segona sense accés per ascensor, tot i que assenyala que la recepció, l’espai museístic, el centre de recursos i l’aviari, tots a la planta baixa, sí que són accessibles. En segon lloc, fa referència a l’Aquarama. Recorda que l’any 2006 es va instal·lar un sistema motoritzat per remuntar les escales, que és per on accedeixen el 99,9% dels visitants, i que aleshores es va descartar fer un ascensor muntacàrregues exterior pel seu alt cost. Afirma que aquí tenen un espai de millora important, ja que aquest sistema motoritzat no és adequat i no sempre es pot utilitzar quan hi ha una cadira motoritzada que pesa molt. Dit això, demana al Sr. Gomà que, si s’ha fet una instal·lació nova sense accessibilitat universal, li digui de quina es tracta. En aquest sentit, creu que no té sentit que avui es facin instal·lacions noves i no s’adopti el criteri d’accessibilitat universal des del primer moment. 726 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Pel que fa al Dofinari, recorda que la Setmana Santa de l’any 2013 es va habilitar una rampa d’accés per a la zona d’accés universal a la instal·lació que permet que les persones amb mobilitat reduïda puguin arribar directament a la primera filera de la graderia, on hi ha un espai reservat per a cadires de rodes. Aquesta rampa substitueix l’accés per una rampa interior que duia al mateix lloc però que no era pràctic ni suposava un trànsit normalitzat per als acompanyants de les persones amb cadira de rodes. Quant al Terrari, admet que l’accés per la porta principal presenta un tram d’escales molt pronunciat. Exposa que l’accés amb cadira de rodes es fa per la porta de sortida de la instal·lació i que el recorregut es fa en direcció inversa al recorregut de les visites normals. Per això, reconeix la necessitat de fer accessible l’accés normal i l’itinerari normalitzat i buscar solucions més adequades. Amb relació a l’edifici de Direcció, aclareix que és un edifici d’ús intern, però admet que hi ha problemes d’accessibilitat, si bé assenyala que els visitants entren pel punt d’informació, plenament accessible. Tanmateix, comenta que cal estudiar com eliminar la barrera arquitectònica que hi ha en el primer tram d’esglaons d’aquest edifici, pensant en hipotètiques necessitats futures dels treballadors i en la dinàmica interna de l’edifici d’oficines. En quant al paviment del Zoo, admet que no està bé i dificulta el pas de cotxets, cadires de rodes i persones amb mobilitat reduïda. En aquest sentit, anuncia que es destinaran 140.000 euros per arreglar de manera més immediata les zones de paviment més malmeses. Per acabar, es refereix als cotxets de transport elèctric per visitar el Zoo. Comenta que es va obligar l’empresa concessionària a disposar de dos vehicles d’ús individual perquè els utilitzin persones amb discapacitat o mobilitat reduïda per tal de facilitar-los el recorregut pel Zoo. Finalment, reitera el compromís del Govern d’ampliar l’informe sol·licitat amb el pla integral de mobilitat reduïda i demana al Sr. Gomà que, si té coneixement d’alguna instal·lació nova que no s’hagi fet bé, els ho digui per posar-hi remei i que no torni a succeir. La Sra. Sánchez agraeix el suport i l’acceptació de la proposició per part de tots els grups. Dit això, s’adreça al Govern per dir que, si presenta l’informe el mes de març, continuaran treballant perquè el Zoo sigui accessible. A més, es mostra preocupada per les bastides, que comporten problemes per als invidents. En aquest sentit, suggereix que si les bastides i les tanques no estan protegides, el Govern actuï per fer-les accessibles. El Sr. Gomà agraeix la informació que ha donat la Sra. Recasens i anuncia que li farà arribar alguns elements que, a parer seu, es poden millorar. En opinió seva, és molt important que el criteri d’accessibilitat universal estigui perfectament establert. Es mostra convençut que és així, però assegura que mai no deixen de fer èmfasi en la doble dimensió, fisicoarquitectònica i comunicativosensorial, perquè hi ha un gran camí per recórrer en els elements més comunicatius i sensorials. Per acabar, expressa la convicció que aquesta és la voluntat i, per això, creu que tots han de continuar treballant-hi. La Sra. Recasens es mostra d’acord amb la qüestió de l’accessibilitat sensorial. En aquest sentit, insisteix que van aplicar els codis QR a 50 instal·lacions i que hi ha la voluntat d’ampliar-ne el nombre. A més, repeteix que, a parer seu, l’acord amb l’ONCE és un bon acord. Pel que fa a les bastides i les tanques, també es mostra preocupada. Tanmateix, assenyala que cal trobar el punt d’equilibri, ja que s’estan fent fortes inversions en el Zoo i en les obres les bastides i les tanques són imprescindibles. Reconeix que és un espai amb moltes criatures i adverteix que cal anar amb compte per tenir les obres ben protegides i ben tancades, cosa que de vegades podria ser incompatible amb les persones amb discapacitat visual. Per això, insisteix que cal trobar un punt d’equilibri i que, tot i que les persones amb discapacitat visual hi solen anar acompanyades, cal compatibilitzar la seva presència amb el tancament de les obres en un espai amb molts nens i nenes. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 727 expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim interior acorda que s’elabori un Pla d’Accessibilitat Integral de les instal·lacions del Zoo de Barcelona, i que s’inclogui aquest pla en l’informe que cal presentar en aquesta Comissió de Presidència i Règim Interior sobre les accions de manteniment i inversions a realitzar en el Zoo de Barcelona, amb calendari d’actuacions i pressupost. Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió de Presidència i Règim interior acorda instar al Govern municipal a elaborar un Protocol que estableixi els criteris de participació de l’Ajuntament de Barcelona en fundacions i consorcis amb l’objectiu de reduir la seva presència en aquestes entitats. La Sra. Esteller formula la proposició. A continuació, recorda que el mes de desembre de 2011 el Grup Municipal del PP va demanar al Govern que fes un inventari de la participació de l’Ajuntament en fundacions i consorcis per valorar-ne la idoneïtat. Argumenta que ho van fer perquè, a parer seu, cal racionalitzar l’Ajuntament de Barcelona, no només internament sinó també en aquells òrgans dels quals forma part. A més, apunta que de vegades amb convenis de col·laboració n’hi ha prou i no cal formar part d’una fundació o d’una organització. A continuació, assenyala que l’Ajuntament forma part de més de 130 organismes amb participació i objectius diversos: 66 fundacions, 45 consorcis i 26 empreses. A més, afegeix que hi ha un pressupost compromès de totes aquestes participacions superior als 20 milions d’euros. Considera que algunes participacions són imprescindibles, però demana que, després d’avaluar-les, s’estableixin els criteris per veure on és necessari ser-hi i on no. D’altra banda, admet que s’han produït canvis en la legislació de fundacions, que estableix unes responsabilitats als seus membres que no sempre es corresponen amb la capacitat de decisió que tenen. Per tot això, presenta aquesta proposta en què es demana al Govern que estableixi uns criteris objectius per poder valorar la conveniència o no de mantenir- se en aquestes organitzacions o si s’ha d’incorporar en unes altres. Tot seguit, comenta que s’han presentat dues esmenes a la proposta. D’una banda, explica que el Grup Municipal d’ICV-EUiA demana suprimir «reduir la seva presència en aquestes entitats» i demana una transacció al Grup Municipal del PSC, que demanava «racionalitzar». En aquest punt, expressa la voluntat de reduir la participació, sense que això signifiqui abandonar la fundació, amb la qual es pot tenir un conveni si es considera necessari. D’altra banda, assegura que, tal com demana el Grup Municipal del PSC, el Grup del PP no té cap inconvenient que aquests criteris es traslladin a tots els grups per tal que tothom els conegui i vegi com s’aplicaran. Un cop exposat això, llegeix el text definitiu de la proposició: «La Comissió de Presidència i Règim interior acorda instar el Govern municipal a elaborar un protocol que estableixi els criteris de participació de l’Ajuntament de Barcelona en fundacions i consorcis amb l’objectiu de racionalitzar i reduir la seva presència en aquestes entitats». I hi afegeix un segon punt: «Presentar aquest protocol als grups municipals». El Sr. Espriu anuncia que votarà en contra de qualsevol modificació respecte a la pertinença o no a fundacions fins que no se’n faci una anàlisi. A més, recorda que han demanat que es faci aquesta anàlisi de les entitats de què forma part l’Ajuntament i de quina és la participació en cada un d’aquests organismes abans de posicionar-se. A continuació, assenyala que el Grup Municipal del PP, a més de l’anàlisi del conjunt de fundacions, també demana que s’expliciti un protocol del Govern sobre com ho farà. En aquest sentit, expressa el seu acord. A més, aclareix que el Grup Municipal del PSC ha demanat racionalitzar perquè, a parer seu, el criteri de racionalització implica la reducció. Per això, creu que l’objectiu és el mateix: 728 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 demanar al Govern, d’una banda, que disposi d’un protocol i, de l’altra, que faci una anàlisi del conjunt de les fundacions a les quals pertany l’Ajuntament per saber si cal continuar-hi o no. Dit això, insisteix que s’ha de fer de manera global i no com un degoteig continu d’expedients. Tot seguit, reitera que el Grup Municipal del PSC mantindrà la seva posició i votarà en contra de qualsevol cosa que no es faci amb aquest procés previ. Per acabar, vota a favor de la proposició tenint en compte les dues incorporacions que el Grup Municipal del PSC ha demanat. El Sr. Mestre, primer de tot, demana al Grup Municipal del PP que lliuri per escrit les transaccions proposades com a mínim a l’inici de la Comissió. Tot seguit, confirma que el Grup Municipal d’ICV-EUiA va presentar una esmena a la proposició en què es proposava suprimir «l’objectiu de reduir la presència de l’Ajuntament en aquestes fundacions i consorcis». En aquest sentit, justifica aquesta esmena perquè, a parer seu, si es vol preservar el sentit de la proposició, no s’hi escau fixar-hi l’objectiu, sinó que es tracta d’establir uns criteris objectius per determinar la participació de l’Ajuntament en fundacions i consorcis. Afegeix que si es tracta de definir uns criteris objectius no es pot prefixar que el resultat final serà reduir la participació de l’Ajuntament en fundacions o consorcis. Al seu parer, cal fer les coses pas a pas i assenyala que la qüestió que cal resoldre avui són els criteris objectius per determinar la participació de l’Ajuntament. Per tot això, expressa la seva abstenció. El Sr. Laporta proposa una esmena in voce al redactat de la proposició, que és suprimir «amb l’objectiu de racionalitzar i reduir la seva presència en aquestes entitats». Opina que cal reflexionar sobre la participació de les administracions en determinades fundacions i en determinats consorcis i, en aquest sentit, assenyala que si una administració no compleix les seves obligacions dins de l’organisme, cal que la seva participació desaparegui perquè no té sentit. A tall d’exemple, recorda que el gener del 2013 el Grup Municipal d’UpB va proposar a l’Ajuntament que l’Estat espanyol deixés de formar part del Consorci del MACBA, perquè ha deixat d’aportar-hi diners i, per tant, està incomplint unes obligacions. Afegeix que comparteix la posició de l’alcalde quan va dir que no tenia sentit que el Govern de l’Estat espanyol no hi participés de la manera convinguda. Per això, es mostra d’acord amb la motivació de la creació de consorcis per garantir la implicació de totes les institucions, fonamentalment en el finançament i en el futur dels equipaments de gran rellevància. Per tot això, adverteix que si no se suprimeix la frase que ha esmentat, el Grup Municipal d’UpB no compartirà l’objectiu que, a parer seu, ha de tenir aquesta proposició. Per acabar, critica que el Grup Municipal del PP fomenti la supressió, reducció o racionalització de la participació als organismes municipals o de caràcter nacional català i que, en canvi, preservi i promogui, encara que sigui sense pagar, la presència de les institucions, organismes o el mateix Govern de l’Estat en fundacions i consorcis de Barcelona i de Catalunya. La Sra. Recasens vota a favor de la proposició. En opinió seva, és important fer una diagnosi de tots els consorcis, entitats i fundacions en què participa l’Ajuntament de Barcelona. A més, assenyala que fruit d’aquesta diagnosi es pot veure que en molts casos ni tan sols s’ha arribat a formalitzar o a constituir l’entrada a la fundació o al consorci. Afegeix que en algunes de les entitats no hi ha les aportacions econòmiques i que d’altres ni tan sols tenen activitat. Per això, considera que cal veure la racionalització de tot el mapa de les fundacions, les entitats i els consorcis dels quals l’Ajuntament forma part. A parer seu, hi ha d’haver un punt d’inflexió per veure amb quin objectiu l’Ajuntament forma part d’entitats i consorcis, disminuir aquesta dispersió d’entitats en què participa i evitar responsabilitats de tutela financera. En aquest sentit, comenta que de vegades no s’avaluen ni la responsabilitat patrimonial dels patrons que formen part de les entitats ni les responsabilitats de tutela financera quan s’entra en una entitat que pot tenir pèrdues. Per això, suggereix que cal NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 729 estudiar la viabilitat econòmica de tot això i disminuir aquesta responsabilitat patrimonial sobre entitats sobre les quals no es té control. Dit això, exposa que el Govern municipal ha treballat i creu que és bo tirar endavant un protocol per establir els criteris objectius que caldrà seguir per entrar a formar part de nous consorcis, per crear nous consorcis i òrgans, etc., i per modificar estatuts, a més de veure quin protocol cal seguir en les organitzacions de les quals l’Ajuntament ja forma part. A més, assenyala que hi ha noves lleis, com la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, que impacten directament en els consorcis i les fundacions. Per això, considera que hi ha l’obligació legal de racionalitzar l’assignació de recursos en uns moments en què cal ser molt curosos a l’hora de destinar recursos públics a segons quines entitats, consorcis i fundacions. A continuació, explica que el nou protocol introdueix uns nous criteris que hauran de quedar plenament justificats. En primer lloc, fa referència als criteris de necessitat, és a dir, quina necessitat hi ha que l’Ajuntament creï un nou òrgan. En aquest sentit, proposa que s’estudiï si una activitat no està desenvolupada per un altre òrgan, unitat o entitat de l’Ajuntament, i admet que, per a tot allò que es pugui fer amb un conveni de col·laboració, no caldrà crear un organisme nou ni que l’Ajuntament entri en un consorci. En segon lloc, esmenta els criteris de viabilitat econòmica i aclareix que la proposta ha de ser viable des del punt de vista econòmic i financer, ha de seguir criteris econòmics i financers establerts des de la Gerència d’Economia i Finances de l’Ajuntament de Barcelona. Per això, suggereix que, abans de decidir l’entrada o la creació d’una nova entitat, cal veure’n la viabilitat econòmica i financera a 4 anys. Per acabar, reconeix que cal treballar en aquesta línia i aclareix que el Govern municipal no té cap inconvenient a ensenyar als grups el protocol que es tiraria endavant. La Sra. Esteller agraeix el posicionament de tots els grups. En referència a l’esmena del Grup Municipal d’UpB, assegura que no la pot acceptar perquè ja s’han tancat les esmenes i ja tenien aquest text acordat. Dit això, es mostra satisfeta que es pugui aprovar aquesta proposició, que té l’objectiu de reduir presència i estructura i racionalitzar recursos i despeses. Per això, valora positivament que hi hagi aquests criteris clars. Admet que cal fer una avaluació d’on és necessari ser-hi i on no i, a partir d’aquí, establir uns criteris. Amb relació a la intervenció del Sr. Laporta, afirma que el Ministeri no deixa d’aportar recursos al MACBA, però que no pot pagar perquè la Generalitat no compleix el dèficit pressupostari i Intervenció no hi dóna l’autorització. Confia que el que va succeir el 2012 no torni a passar el 2013, atès que s’han modificat els estatuts i la Generalitat ja no és l’administració dominant. El Sr. Espriu constata que el protocol ja s’ha elaborat i que hi ha criteris clars respecte al que es vol fer. Per això, demana a la tinenta d’alcalde que el faci arribar als grups municipals perquè el puguin estudiar. En segon lloc, anuncia que el Grup Municipal del PSC demanarà un informe respecte a la situació de les fundacions, perquè voldran parlar d’aquests criteris. També adverteix que segurament acabaran fent una compareixença sobre l’anàlisi dels criteris i de l’anàlisi de l’informe per veure com es tira endavant. Per acabar, creu que hauran d’intentar concretar entre tots quin és el paper de l’Ajuntament de Barcelona en aquestes entitats. A parer seu, va més enllà exclusivament de la conceptualització econòmica del seu funcionament, ja que també hi ha la voluntat política de tirar projectes endavant perquè l’Ajuntament s’hi sent compromès. El Sr. Laporta expressa l’abstenció del seu Grup, atès que no s’ha admès la seva esmena in voce. Al seu parer, cal un debat respecte a la participació de totes les administracions i no només de l’Ajuntament de Barcelona. Dit això, demana a la Sra. Esteller que no digui que el fet que el Govern de l’Estat espanyol decideixi no pagar el que s’ha compromès a pagar al MACBA és una qüestió tècnica. En aquest sentit, assenyala que el Govern espanyol té altres prioritats, com aportar recursos al Reina Sofia, que rep el triple del que reben tots 730 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 els equipaments culturals de Catalunya junts. Per això, creu que és una qüestió de prioritats i no pas una qüestió tècnica. La Sra. Esteller assenyala que el Sr. Laporta ha obert un debat que no correspon. Insisteix que el problema que hi va haver al MACBA és que el pressupost estava determinat i l’interventor no va autoritzar el pagament perquè l’administració dominant era la Generalitat. Afegeix que els interventors no tenen color polític i paguen en funció de si es compleix la llei d’estabilitat, que la Generalitat no va complir. Afirma que aquest problema s’està solucionant amb el canvi d’administració dominant, que serà l’Ajuntament. Dit això, agraeix els vots favorables i les abstencions. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim interior acorda instar al Govern municipal a elaborar un Protocol que estableixi els criteris de participació de l’Ajuntament de Barcelona en fundacions i consorcis amb l’objectiu de racionalitzar i reduir la seva presència en aquestes entitats. Presentar aquest Protocol als Grups Municipals. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que el Govern municipal: 1) Insti la Fundació Mobile World Capital Barcelona que inclogui en la propera edició del Mobile World Congress la creació d’un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l’explotació dels recursos naturals. 2) Faci les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat i la Unió Europea perquè impulsin legislacions a fi que no s’utilitzin minerals “obtinguts il·legalment” procedents de zones en conflicte. El Sr. Mestre justifica la presentació de la proposta. En primer lloc, assenyala que la República Democràtica del Congo pateix una de les guerres més actives que actualment hi ha al món i que l’exportació del coltan i d’altres minerals està contribuint a incentivar i perllongar la guerra. Explica que el benefici derivat de l’explotació il·legal d’aquest mineral és un dels principals motius pels quals el conflicte continua, ja que els grups armats, sectors de les forces armades congoleses i negociants i empreses d’un gran nombre de països s’estan enriquint amb la seva comercialització. També comenta que s’està generant un flux econòmic il·legal que finança i perpetua la compra d’armament i una situació de violència i de manca de protecció de la societat civil, a més d’impedir els progressos reals per la pau i la reconstrucció de moltes àrees del país afectades per aquest conflicte armat. A més, destaca que la República Democràtica del Congo té el 80% de les reserves mundials del coltan, un mineral indispensable dels dispositius electrònics presents als telèfons mòbils, als reproductors de música portàtils i als ordinadors. En segon lloc, afirma que aquest fenomen es dóna en paral·lel a una manca molt gran de transparència en la cadena de subministrament d’aquests minerals a les empreses productores dels aparells als quals s’ha referit. En aquest sentit, exposa que hi ha diverses iniciatives en marxa per determinar el progrés que aquestes companyies han fet pel que fa a oferir la transparència suficient amb relació al subministrament d’aquests minerals i garantir que els minerals que utilitzen no estan vinculats al conflicte i a les operacions il·legals que s’estan fent des de la República Democràtica del Congo. En tercer lloc, assenyala que a Barcelona hi ha un llarguíssim compromís amb la defensa dels drets humans i de la pau, com demostra l’existència i l’activitat de l’entitat que impulsa aquesta proposició, la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo, que és una coalició, activa des del 2009 i formada per Justícia i Pau, La Bretxa, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Veterinaris Sense Fronteres, Escola de Cultura de la Pau, Farmacèutics Mundi i persones i experts vinculats amb aquest tema. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 731 Dit això, recorda que en la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del 3 de maig del 2013, el Parlament va aprovar una resolució en la mateixa línia que aquesta proposició, i confia que aquesta obtindrà el vot favorable dels grups municipals. També assenyala que la resolució del Parlament de Catalunya va obtenir els vots favorables d’ICV-EUiA, que era el grup proposant, de CiU, d’ERC, del PSC, del PP i de Ciutadans. Per això, proposa que l’Ajuntament de Barcelona adopti un acord en aquest mateix sentit i aclareix que en la proposició s’expressa el desig que en la propera edició del Congrés Mundial dels Mòbils de Barcelona hi hagi un espai concret de reflexió i de diàleg amb relació a la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en què es puguin tractar totes les qüestions relacionades amb la transparència i la traçabilitat de determinats minerals utilitzats per aquestes empreses. Finalment, assenyala que en la proposició també es demana que l’Ajuntament faci les gestions necessàries davant diverses instàncies perquè s’impulsin legislacions que impedeixin l’ús de minerals obtinguts il·legalment, atenent especialment les gravíssimes conseqüències que això provoca i que es concreten molt clarament en el conflicte armat de la República Democràtica del Congo. Per tot això, demana el vot favorable de la resta de grups municipals. El Sr. Colomé subscriu la intervenció del Sr. Mestre i vota a favor de la proposta. La Sra. Esteller assenyala que el Sr. Mestre ha explicat els antecedents de la proposta i ha recordat que es va aprovar una resolució al Parlament de Catalunya en la mateixa línia. Afegeix que en la resolució 1.952 de les Nacions Unides s’estableix i es tracta aquest problema existent al Congo. El Grup Municipal del PP també considera que aquests minerals no es poden obtenir il·legalment i, per això, voten a favor de la proposta. Tanmateix, opina que no cal tenir un relat de causa-efecte amb les empreses que participen en el World Mobile Congress, tot i que valora positivament que s’hi inclogui l’espai de reflexió i de diàleg. Per acabar, reitera que l’extracció il·legal de minerals perpetua aquest tipus de situacions, especialment en aquestes zones de conflicte. El Sr. Laporta manifesta el vot favorable del seu Grup a la proposta i considera que, pel fet que la República Democràtica del Congo té el 80% de reserves mundials de coltan, té sentit parlar d’aquesta qüestió quan, a conseqüència de la guerra del coltan, estan morint milions de persones. També afegeix que Barcelona és capital de la pau, del diàleg, és un espai de trobada i de convivència entre cultures. Per això, creu que no seria coherent que, sent capital mundial del mòbil fins al 2018, no es faci una mirada crítica als conflictes vinculats a la tecnologia del mòbil. A parer seu, Barcelona té l’oportunitat de promoure aquest debat, la reflexió sobre aquest conflicte i la responsabilitat social corporativa en la tecnologia del mòbil. Per aquest motiu, considera que la ciutat ha de tenir la capacitat per ser punta de llança contra el tràfic de recursos naturals i impulsar una regulació específica i pròpia a la Unió Europea per als recursos provinents de les zones en conflicte. Per tot això, vota a favor de la proposta. La Sra. Recasens expressa el vot favorable del seu Grup a la proposta. A més, recorda que, aprofitant la cinquena edició del congrés de Barcelona, la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo va fer una roda de premsa per presentar la campanya «No amb el meu mòbil», que té l’objectiu de denunciar l’espoli i la injustícia que pateix el poble congolès i alhora exigir que s’ampliï la regulació. També assenyala que la campanya «No amb el meu mòbil» ha fet que es mantinguin converses amb les institucions polítiques catalanes per buscar el replantejament de les properes edicions del congrés. Anuncia que s’ha treballat, d’una banda, des de la Regidoria de Drets Civils i, de l’altra, amb la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya. També destaca la Llei de foment de la pau, aprovada per unanimitat al Parlament el juny del 2003, que va convertir Catalunya en precursora de la defensa dels drets 732 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 humans. Subratlla que aquesta llei va ser pionera a Europa i a la resta del món i que, per això, Catalunya va esdevenir un referent internacional en matèria de pau. A continuació, manifesta que la xarxa demana diàleg amb la societat civil per organitzar aquest esdeveniment, més transparència, coherència pel que fa a les polítiques i a la legislació, promoció de la responsabilitat exterior de les empreses extractores i acabar amb la complicitat que aquestes obtenen a determinats països. Admet que en la campanya es reconeix l’impacte i l’impuls econòmic que suposa el Mobile World Congress per a Barcelona. Per això, creu que cal trobar el punt d’equilibri necessari que permeti avançar, tenint en compte, d’una banda, el respecte dels drets humans, la defensa i el foment de la pau i, de l’altra, l’impacte econòmic que suposa aquest tipus d’esdeveniments. Tot seguit, destaca que les tecnologies de la informació i la comunicació afavoreixen la sostenibilitat de les economies, eviten desplaçaments innecessaris o redueixen l’ús del document en paper, entre altres avantatges, i, per tant, contribueixen a la millora i a la sostenibilitat. Recorda que per això ICV-EUiA va presentar al Parlament una proposta de resolució en la qual CiU, mitjançant esmenes, va introduir els dos punts que el Grup Municipal d’ICV-EUiA incorpora en la seva proposta d’acord. A continuació, comenta que aquesta resolució està seguint el seu curs i assenyala que hi ha una compareixença sol·licitada pel Sr. Josep Maria Royo i la Sra. Rita Huybens, membres de la xarxa, sobre l’organització i els continguts a l’espai durant el World Mobile Congress. En aquest sentit, valora positivament que es facin aquestes campanyes de sensibilització i anuncia que el Govern enviarà una carta a la Fundació Mobile World Capital demanant que inclogui en el seu pla d’activitats un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l’explotació dels recursos naturals, i es compromet a demanar al Govern de l’Estat i de la Unió Europea que s’impulsin legislacions per impedir l’ús de minerals obtinguts il·legalment procedents de les zones de conflicte. El Sr. Mestre, primer de tot, agraeix el vot de tots els grups municipals. A continuació, s’adreça a la Sra. Esteller per comentar-li que s’ha demostrat que els minerals obtinguts i comercialitzats de manera il·legal arran del conflicte bèl·lic a la República Democràtica del Congo entren a la cadena de subministrament de les companyies de telefonia, perquè si no hi entressin no tindrien cap valor. En aquest sentit, assegura que aquests minerals estan entrant a les cadenes de subministrament de, com a mínim, les 21 principals companyies de telefonia del món, i afirma que aquestes són molt poc transparents respecte a les seves fonts de subministrament d’aquests minerals tan sensibles. Assenyala que el Congrés dels Estats Units, el juliol del 2010, va aprovar una llei per garantir que les empreses nord-americanes no utilitzin minerals procedents de la República Democràtica del Congo si no es verifica que són minerals obtinguts legalment. A continuació assenyala que, tot i que Barcelona és la capital del mòbil, abans ja era capital de la pau, especialment arran de les grans mobilitzacions ciutadanes contra la guerra d’Iraq. Per això, opina que la proposició d’avui reforça aquest aspecte importantíssim de Barcelona com a capital de la pau i ciutat compromesa amb la pau. Per acabar, es mostra satisfet que la Sra. Recasens s’hagi compromès a enviar una carta amb aquest acord de la Comissió. Tanmateix, suggereix al Govern que, a més d’enviar la carta, faci totes les gestions necessàries perquè es doni compliment a la proposició. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 13. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el Govern municipal a presentar, en un termini de 3 mesos, un informe sobre els solars, edificis i propietats de l’estat espanyol a Barcelona, on hi figurin els corresponents NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 733 metres quadrats de sòl i de sostre, el seu valor cadastral i el seu ús actual, i on es puguin identificar aquells que provenen de cessions de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Laporta comença explicant que la proposta va emmarcada en l’acord del Grup Municipal d’UpB amb el Govern per a l’aprovació del PAM, en el qual es parlava d’una ciutat al servei de la construcció de la capital de l’Estat. En opinió seva, el procés d’aquestes estructures comporta que sigui molt important que Barcelona tingui present quines propietats de la ciutat estan registrades a nom de l’Estat espanyol, sota quines circumstàncies es va procedir a aquesta cessió municipal i quin és l’ús que s’està fent d’aquestes propietats. Per això, sol·licita al Govern municipal que recopili aquesta informació i la faciliti, si és possible en un termini de sis mesos. Demana, doncs, que en aquest termini s’elabori un informe sobre els solars, els edificis i les propietats de l’Estat espanyol a Barcelona, en què figurin els corresponents metres quadrats de sòl i de sostre, el seu valor cadastral i el seu ús actual, i en què es puguin identificar els que provenen de cessions de l’Ajuntament. El Sr. Colomé vota a favor de la proposició. La Sra. Esteller es mostra sorpresa que el Sr. Laporta presenti aquest text, atès que el Govern té l’inventari dels edificis de l’Estat a Barcelona. Creu que és una informació interessant per als grups municipals i, tot seguit, expressa una esmena in voce per demanar els edificis, els solars i les propietats de l’Estat i també de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, pregunta si el Sr. Laporta accepta l’esmena i demana que, si és així, els facin arribar la informació en un termini de sis mesos. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu Grup a la proposició. Al seu parer, és interessant disposar d’aquest informe per poder demanar en el futur la cessió de béns immobles de l’Estat a l’Ajuntament de Barcelona, ja siguin equipaments, edificis o solars que l’Estat té al terme municipal de la ciutat. En aquest sentit, recorda que es va produir la cessió condicionada del castell de Montjuïc i que, a proposta del Grup Municipal d’ICV-EUiA, es va aprovar la reclamació a l’Administració general de l’Estat de la cessió de l’edifici de la comissaria de Via Laietana. Per això, considera que és especialment interessant poder disposar d’aquesta informació. El Sr. Martí afirma que s’ha arribat a un acord de transacció sobre el termini per elaborar i presentar l’estudi. Exposa que aquesta informació no és fàcil d’obtenir i aclareix que formalment el Govern no la té, tot i que la va demanar, tal com s’havia compromès, a la Delegació del Govern de l’Estat a Barcelona. Es compromet a reiterar aquesta petició i, en paral·lel, a iniciar la recerca a través dels registres de la propietat, el cadastre i totes les informacions de registres públics per elaborar aquest informe a través de la Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament. Dit això, confia que el Govern podrà lliurar aquesta informació a tots els grups municipals en un termini de sis mesos. El Sr. Laporta, primer de tot, agraeix al Govern que s’hagi pogut transaccionar la proposició, així com el vot favorable dels grups municipals del PSC i d’ICV-EUiA. Respecte a l’esmena de la Sra. Esteller, la rebutja perquè considera que qui mostra més resistència a l’hora d’oferir aquesta informació és el Govern de l’Estat espanyol. Afegeix que el Grup Municipal d’UpB intenta tenir una informació molt important per donar compliment als acords que aquest Grup va exigir per votar a favor del Pla d’acció municipal. A més, a parer seu, el Govern de la Generalitat no ofereix la mateixa resistència que l’Estat espanyol, similar a la resistència que ha ofert quan s’han intentat obtenir dades de les balances fiscals entre Catalunya i Espanya. La Sra. Esteller lamenta que no s’hagi acceptat la seva esmena, ja que valora positivament poder disposar d’aquesta informació. Així mateix, es mostra sorpresa que l’Ajuntament no la tingui. D’altra banda, insisteix que també és bo poder disposar de la informació de la Generalitat, i assenyala que si el Grup Municipal d’UpB no accepta l’esmena, el seu vot serà una abstenció. Quant a les balances fiscals, assegura que el primer trimestre del 2014 les tindran i que el Sr. Laporta s’endurà alguna sorpresa. El Sr. Laporta reitera l’agraïment pels vots favorables del PSC, d’ICV-EUiA i del Govern, com també l’abstenció del PP. 734 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Amb relació a la intervenció de la Sra. Esteller, expressa el desig de poder disposar finalment de la informació de les balances fiscals, i expressa el desig que l’expectativa favorable a què fa referència la Sra. Esteller amb relació a aquestes balances fiscals sigui favorable als interessos de Catalunya. Dit això, confia que s’acabi aconseguint la informació que es demana en aquesta proposició. El Sr. Martí Galbis expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el Govern municipal a presentar, en un termini de 6 mesos, un informe sobre els solars, edificis i propietats de l’estat espanyol a Barcelona, on hi figurin els corresponents metres quadrats de sòl i de sostre, el seu valor cadastral i el seu ús actual, i on es puguin identificar aquells que provenen de cessions de l’Ajuntament de Barcelona. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 14. Que el Govern municipal presenti, en un termini de 3 mesos, un informe dels serveis jurídics sobre les contractes de serveis de l’Ajuntament de Barcelona que concreti les opcions de què disposa l’administració per tal de: 1) Evitar l’adjudicació a ofertes amb baixes temeràries i establir quines formes de concurs públic són les més adequades a aquest objectiu. 2) Garantir un mínim en les condicions laborals dels treballadors, en especial quan les empreses resulten afectades per expedients de regulació. 3) Garantir els cànons de qualitat dels serveis i 4) Controlar el compliment de les condicions establertes en la contracta, especificant com afecta a la relació contractual l’incompliment d’alguna de les condicions. El Sr. Escudé, en primer lloc, comenta que és la primera vegada en molts anys que tots els grups de l’oposició presenten exactament el mateix prec i, a parer seu, això expressa la preocupació per la contracta d’enllumenat i la subhasta dels semàfors. Dit això, i sense posar en dubte la legalitat del procés, es mostra preocupat per les seves conseqüències i demana que s’intenti esmenar-ho. Assenyala que tota la contractació pública ha de ser rigorosa i cercar el millor resultat per a la ciutadania, i afegeix que, en el cas de l’externalització d’un servei públic, la demanda de rigor ha de ser encara més especial i curosa. A parer seu, en els casos de serveis públics essencials externalitzats, aquests han de comptar amb la garantia de la qualitat del servei i la protecció dels treballadors com si es tractés de serveis prestats directament des de l’Administració. Pel que fa a la contracta d’enllumenat públic, assenyala que es tracta d’empreses guanyadores d’un concurs dotat econòmicament de forma solvent per l’Ajuntament i amb unes condicions determinades que han dut a terme expedients de regulació d’ocupació que han afectat els operaris de Barcelona, fet que planteja dubtes amb relació a com es pot complir la qualitat del contracte, què està fent l’Ajuntament per garantir-ho o com protegir els treballadors. Quant a la contracta de semàfors i l’opció de la subhasta electrònica com a forma de contractació, es mostra convençut que d’aquí a un any possiblement hauran de portar aquesta qüestió a la Comissió perquè les coses no s’han fet com calia. Dit això, demana que s’accepti el prec, que s’ha fet en sentit constructiu per intentar que no es repeteixin situacions que generaran problemes en el futur. El Sr. Ramírez, com el Sr. Escudé, destaca que és la primera vegada que tots els grups de l’oposició consensuen un mateix text per a un prec dirigit al Govern municipal, i confia que serà acceptat per la seguretat jurídica i per la garantia de la prestació dels serveis urbans per a la ciutadania de Barcelona. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 735 A continuació, es mostra preocupat per alguns aspectes de la prestació de serveis urbans i la seva gestió indirecta, com la contracta del servei de manteniment dels semàfors de la ciutat. Recorda que aquesta contracta es va adjudicar a una baixa temerària per un 52% menys de l’oferta econòmica per la qual s’havia licitat el servei. En aquest sentit, remarca que inicialment s’havia licitat per 11 milions d’euros i es va acabar adjudicant per poc més de 5 milions. Opina que això pot suposar una afectació molt important en la qualitat i en la prestació del servei, així com en la seva eficiència, i expressa el temor que pugui tenir repercussions en la seguretat ciutadana. A més, comenta que es va posar de relleu que les condicions laborals dels treballadors de la contracta no estaven garantides: ni el plec de clàusules administratives recollia quina era la situació del personal —si hi havia subrogació o no— ni es va aclarir en la Comissió de Seguretat i Mobilitat si s’aplicaria com a dret supletori el compliment de la legislació laboral, en aquest cas el conveni col·lectiu del sector de la siderometal·lúrgia de la província de Barcelona. Afirma que tot això ·genera incertesa als licitadors, als treballadors i també pel que fa a la prestació del servei, que no se sap si es podrà acabar prestant amb la qualitat i l’eficiència corresponents. També suggereix que cal perfilar de quines eines i de quins mecanismes disposa l’Ajuntament per garantir aquestes condicions de qualitat i fer complir la contracta quan hi ha unes modificacions substancials de les condicions establertes inicialment en el plec. En aquest sentit, assenyala que la reducció de recursos humans o fins i tot la reducció de recursos materials no garanteixen aquest compliment. A parer seu, hi podria haver una responsabilitat subsidiària per part de l’Ajuntament i, per això, demana que abans d’emprendre accions els Serveis Jurídics de l’Ajuntament enviïn, en un termini de tres mesos, un informe jurídic en què s’informi de quines eines i de quins instruments disposa l’Ajuntament per garantir el compliment de la contracta i la prestació dels serveis urbans amb la qualitat i eficiència corresponents. El Sr. Gomà comparteix les reflexions dels dos grups que ja han intervingut i, a més, assenyala que el seu Grup ha convertit aquesta preocupació, més enllà de la denúncia i el rebuig de determinades contractes, en iniciativa política. En aquest sentit, recorda que el mes de novembre del 2013 a la Comissió de Seguretat i Mobilitat es va aprovar una proposició impulsada per aquest Grup perquè el que ha passat en la subhasta de semàfors no es repeteixi i, per tant, es rectifiquin els instruments, els procediments i les conseqüències que posen en risc la feina dels treballadors i les treballadores que estan prestant un servei públic. A continuació, comenta que, quan s’utilitza una contracta com a mecanisme de prestació d’un servei públic, s’està externalitzant la prestació d’aquest servei, però aquest no deixa de ser un servei públic en la seva titularitat, en la seva regulació i en el seu finançament. Afegeix que en el cas d’una externalització de la prestació d’un servei públic, el plec de clàusules de la contracta esdevé l’eina de govern d’aquell servei. Per això, creu que el que es disposa en les clàusules i les condicions de la contracta esdevé fonamental i l’espai de garantia del caràcter de titularitat pública i, per tant, de la qualitat de prestació i de les condicions laborals de prestació d’aquell servei. A continuació, assenyala que el prec que avui es presenta té tres elements fonamentals. En primer lloc, fa referència a les baixes temeràries. Creu que l’Ajuntament, en tots els plecs de clàusules, ha de fixar clarament què s’entén en aquell determinat contracte per baixa temerària i penalitzar en el marc de la legalitat qualsevol oferta que es faci amb baixa temerària. Per tant, proposa que no sigui el mercat el que fixi les baixes temeràries, sinó la regulació pública. En segon lloc, suggereix que els elements de control i de seguiment estiguin clarament prefixats i que, per tant, no hi hagi mai la possibilitat d’una dinàmica de desresponsabilització de l’Ajuntament amb relació a aquest servei. I, finalment, fa referència a les condicions laborals, un element fonamental. Creu que no es pot renunciar a regular condicions laborals de prestació del servei equivalents a les de qualsevol altre servei públic de prestació directa, és a dir, cal evitar que una externalització generi un camp de precarietats, de riscos laborals, que no serien assumits a través d’una altra forma de prestació del servei. 736 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Per acabar, afirma que en el marc de la legalitat hi ha un marge de millora substancial importantíssim respecte a pràctiques que avui s’estan produint a l’Ajuntament. Per això, creu que aquest informe jurídic pot ajudar a millorar, corregir i revisar perquè els elements als quals ha fet referència quedin perfectament garantits. El Sr. Laporta assenyala que tots els grups municipals coincideixen que hi ha un problema i recorda que s’ha debatut a bastament sobre els incompliments de clàusules en els contractes en el cas del manteniment dels espais de joc infantil i de l’enllumenat i sobre les adjudicacions amb baixa temerària en el cas del manteniment dels semàfors i dels serveis de teleassistència. Recorda que els concursos d’adjudicació i les licitacions del Grup Ajuntament es resolen a partir de l’anàlisi de les propostes presentades per complir certes condicions establertes a les pliques. En aquest sentit, comenta que cal vetllar perquè les condicions que ofereixen els adjudicataris es compleixin. A parer seu, que es portin a la pràctica les bases de les adjudicacions o els oferiments dels adjudicataris és la base de l’adjudicació o no del servei externalitzat. Per acabar, opina que és important que l’informe de Serveis Jurídics garanteixi la qualitat del servei, les condicions laborals i que es faci una política pública de suport a les entitats del tercer sector. A més, afegeix que l’informe ha de dir com cal controlar i garantir el compliment de les clàusules dels contractes adjudicats i alhora evitar que es produeixin baixes temeràries. El Sr. Forn aclareix que la llei i els plecs de clàusules ja regulen els punts que els grups de l’oposició expressen en els seus precs. Pel que fa a les baixes, explica que en els procediments de licitació amb un únic criteri d’adjudicació, quan aquest criteri és el preu s’ha d’utilitzar la fórmula d’apreciació de temeritat que s’estableix en l’article 85 del reglament de la Llei de contractes. Afegeix que, en cas que es produeixi una oferta en situació de temeritat, l’Administració ha de sol·licitar a l’empresa la seva justificació i, si estima que aquesta és rigorosa i acceptable, pot autoritzar de forma expressa l’adjudicació. Aclareix que es tracta d’un tràmit habitual i previst per la llei. Quant als treballadors, fa referència al Text refós de la Llei de contractes i al plec de clàusules administratives generals de l’Ajuntament, en què es determina la prohibició de contractar les empreses que hagin comès infraccions en matèria laboral. Comenta que també s’hi estableix un sistema d’infraccions i sancions que permet a l’òrgan de contractació sancionar i resoldre els contractistes que incompleixin les seves obligacions amb els seus treballadors. A continuació, assegura que els cànons de qualitat dels serveis s’estableixen en els plecs de prescripcions tècniques i es garanteixen mitjançant els requisits de solvència que s’exigeixen per participar en una licitació. Respecte al control del compliment de les obligacions contractuals, afirma que correspon a l’òrgan de contractació, que pot designar un responsable del contracte que inspeccioni i supervisi l’execució del contracte. Afegeix que el sistema de faltes i sancions, com també la possibilitat d’establir condicions essencials d’execució, permet a l’Administració sancionar o rescindir els contractes en cas d’incompliment per part del contractista, tal com es recull en els plecs generals de l’Ajuntament. Per acabar, assegura que l’Ajuntament aplica totes les garanties i tots els preceptes legalment establerts en el Text Refós de la llei de contractes del sector públic amb relació a altres qüestions. Dit això, creu que el que els grups de l’oposició plantegen té sentit i, per això, accepta el prec i expressa el compromís que la Gerència de Recursos elabori l’informe sol·licitat en un termini de tres mesos. S’accepta. Del Grup Municipal PP: 15. Que el Govern municipal presenti, en un termini de 3 mesos, un informe dels serveis jurídics sobre les contractes de serveis de l’Ajuntament de Barcelona que concreti les opcions de què disposa l’administració per tal de: 1) Evitar l’adjudicació a ofertes amb baixes temeràries i establir quines formes de concurs públic són les més adequades a aquest objectiu. 2) Garantir un mínim en les NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 737 condicions laborals dels treballadors, en especial quan les empreses resulten afectades per expedients de regulació. 3) Garantir els cànons de qualitat dels serveis i 4) Controlar el compliment de les condicions establertes en la contracta, especificant com afecta a la relació contractual l’incompliment d’alguna de les condicions. Punt tractat conjuntament amb el punt número 14. S’accepta. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 16. Que el Govern municipal presenti, en un termini de 3 mesos, un informe dels serveis jurídics sobre les contractes de serveis de l’Ajuntament de Barcelona que concreti les opcions de què disposa l’administració per tal de: 1) Evitar l’adjudicació a ofertes amb baixes temeràries i establir quines formes de concurs públic són les més adequades a aquest objectiu. 2) Garantir un mínim en les condicions laborals dels treballadors, en especial quan les empreses resulten afectades per expedients de regulació. 3) Garantir els cànons de qualitat dels serveis i 4) Controlar el compliment de les condicions establertes en la contracta, especificant com afecta a la relació contractual l’incompliment d’alguna de les condicions. Punt tractat conjuntament amb el punt número 14. S’accepta. 17. Instar el Govern municipal a plantejar, en les properes sessions dels òrgans de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis, respectivament, un acord per a l’establiment de la utilització del tractament protocol·lari de senyor o senyora per a l’alcalde, regidors i regidores en substitució del tractament protocol·lari d’excel·lentíssim senyor en el cas de l’alcalde i d’il·lustríssim/a senyor/a en els cas de regidors i regidores, en termes transversals i generals per a tot el món local català. El Sr. Gomà formula el prec. Tot seguit, manifesta que les institucions s’han d’adaptar a la realitat social i es mostra convençut que en un sistema democràtic cal superar qualsevol element simbòlic que segregui la realitat política de la ciutadana, cosa que inclou el llenguatge que l’expressa. Afegeix que avui això té més sentit que mai, ja que la realitat social reclama una política pròxima, sense prerrogatives ni privilegis. En aquest sentit, considera que l’àmbit institucional ha de ser cada vegada menys jeràrquic i més horitzontal i ha de generar igualtat i proximitat on el llenguatge expressa encara avui privilegi i diferenciació. Creu que aquest és l’objectiu que cal perseguir i que respecte al tractament personal dels representants electes s’ha de superar qualsevol mena de tractament protocol·lari diferenciat. Recorda que el 2005 l’Administració general de l’Estat va adoptar una decisió en aquest sentit i creu que també s’està treballant a l’Administració de la Generalitat. A continuació, recorda que quan el Grup Municipal d’ICV-EUiA va presentar aquest prec uns mesos enrere, el Sr. Martí va respondre que Barcelona no podia fer-ho per si sola. Creu que, en tot cas, Barcelona ha de ser punta de qüestions com aquesta. També recorda que el Sr. Martí va dir que aquest tema s’havia de tractar en l’àmbit general del municipalisme. Per això, en el prec es demana que en les properes sessions dels òrgans de govern de la Federació de Municipis i de l’Associació Catalana de Municipis, l’Ajuntament de Barcelona hi porti aquesta proposició per tal que les dues entitats municipalistes del país puguin decidir sobre la supressió del tractament protocol·lari i que l’Ajuntament porti immediatament a la pràctica la decisió que es prengui en aquests òrgans. El Sr. Martí admet que va ser una resposta no a partir d’una normativa concreta sinó d’un criteri polític, entenent que Barcelona és la capital però que algunes qüestions s’han de contextualitzar en l’àmbit de tot el país. 738 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Dit això, accepta el prec, perquè creu que va en coherència amb el prec anterior, i afegeix que el dimarts de la setmana següent se celebra l’Assemblea de la Federació de Municipis i el Consell Executiu de l’Associació Catalana de Municipis. Anuncia que hi assistirà en nom del Govern i es compromet a traslladar- hi aquesta qüestió. Per acabar, confia que les dues institucions municipalistes ho gestionin correctament i Barcelona pugui ser capdavantera també en això. El Sr. Gomà agraeix l’acceptació del prec. A més, expressa el desig d’estar informats i conèixer la substanciació d’aquest punt en els dos òrgans de govern. Confia que això pugui arribar a bon port i creu que, si és així, faran un pas endavant. S’accepta. Del Grup Municipal UpB: 18. Que el Govern municipal presenti, en un termini de 3 mesos, un informe dels serveis jurídics sobre les contractes de serveis de l’Ajuntament de Barcelona que concreti les opcions de què disposa l’administració per tal de: 1) Evitar l’adjudicació a ofertes amb baixes temeràries i establir quines formes de concurs públic són les més adequades a aquest objectiu. 2) Garantir un mínim en les condicions laborals dels treballadors, en especial quan les empreses resulten afectades per expedients de regulació. 3) Garantir els cànons de qualitat dels serveis i 4) Controlar el compliment de les condicions establertes en la contracta, especificant com afecta a la relació contractual l’incompliment d’alguna de les condicions. Punt tractat conjuntament amb el punt número 14. S’accepta. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 19. Quin és el motiu pel qual ja no es té accés a través de l’espai del Servei de Premsa de la web de Barcelona a l’hemeroteca de notes i dossiers de premsa anteriors al juliol del 2011? El Sr. Colomé dóna la pregunta per substanciada. El Sr. Forn respon que l’espai del Servei de Premsa al web de l’Ajuntament de Barcelona, http://www.bcn.cat/premsa, és una pàgina que té la funció de mantenir a través d’Internet un canal de comunicació amb els periodistes i els mitjans d’informació interessats a conèixer l’activitat de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit municipal. Afegeix que en aquest espai es pengen les convocatòries, les notes de premsa, els dossiers, les fotografies, els vídeos, els enllaços per streaming de les emissions en directe de les rodes de premsa, el Consell Plenari i les sessions de comissions del Plenari. Assenyala que es tracta d’eines i productes de comunicació que resulten útils en la relació de l’Ajuntament i el seu govern amb els periodistes que segueixen l’actualitat municipal. A més, explica que el mes de setembre el web es va renovar completament amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat als diferents continguts. En opinió seva, s’ha guanyat en claredat i el web respon als criteris de funcionalitat i d’imatge que la Direcció de Comunicació ha fixat per al conjunt dels webs municipals. També recorda que a començament del mandat, la Direcció del Servei de Premsa va decidir despenjar del web de premsa els continguts periodístics que recollien l’acció i els posicionaments dels governs anteriors amb la finalitat d’evitar errors o confusions entre els usuaris d’aquest servei, que és essencialment d’actualitat. Assenyala, a més, que el Departament de Premsa, per mitjà dels seus tècnics, sempre està a disposició dels periodistes per atendre les possibles peticions i assegura que, quan s’ha demanat alguna documentació, sempre s’ha pogut lliurar la informació sol·licitada. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 739 El Sr. Colomé es mostra sorprès que, per evitar confusions, el Govern hagi considerat que l’hemeroteca no té cap sentit. A parer seu, d’acord amb aquest criteri s’hauria de tancar tot l’arxiu municipal. També pregunta si això és exemple de govern obert, transparència i millora de la governança, i opina que una hemeroteca del 1979 al 2013 no pot crear cap confusió. A més, critica que la pàgina del Servei de Premsa hagi esdevingut el servei de premsa de l’alcalde Trias i del Govern. El Sr. Forn respon que aquesta informació ha desaparegut de la pàgina web http://www.bcn.cat/premsa, però aclareix que existeix una hemeroteca que es pot consultar. Explica que no es troba en aquest servei perquè, a parer seu, té una altra funció. A més, subratlla que la capacitat d’organització del Servei de Premsa correspon al Govern. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 20. Quin balanç fa el Govern municipal dels viatges efectuats per l’Alcalde Trias en l’actual mandat 2011-2013, desglossant els seus costos totals per tots els conceptes, les activitats realitzades i els objectius assolits en cadascun dels viatges, i quines han estat les persones que han format part de les delegacions? La Sra. Esteller formula la pregunta. El Sr. Martí anuncia que farà arribar a la Sra. Esteller la informació relativa als costos dels viatges, la composició de les delegacions i la informació més administrativa. Assenyala també que l’alcalde Trias ha fet 17 viatges internacionals en dos anys i mig i es compromet a enviar a tots els grups municipals una fitxa per cada un dels viatges en els propers dies. Pel que fa a la valoració política que fa el Govern del balanç conjunt d’aquests viatges internacionals —alguns d’estrictament institucionals, uns altres de perfil més econòmic i uns altres de més representatius—, és globalment positiva en termes de projecció de la ciutat, d’agermanaments i de captació d’inversions futures. No obstant això, assenyala que hi ha aspectes que no es podran avaluar fins que acabi el mandat. Per això, diu que la valoració política dels resultats concrets de cada viatge, especialment dels més recents, no es podrà incloure en la informació que enviaran en els propers dies, atès que se’n farà un seguiment per part de les diferents àrees de govern de l’Ajuntament i s’haurà de valorar en els propers mesos, quan es puguin concretar els agermanaments, els contactes empresarials i els contactes polítics. Dit això, es compromet a enviar la informació administrativa automàticament i la informació de balanç global al llarg del mandat municipal. La Sra. Esteller aclareix que vol saber exactament el balanç i els acords a què s’ha arribat. Entén que un acord actual pot tenir una inversió al cap d’un temps, però creu que és bo tenir un coneixement exhaustiu dels viatges. Per això, demana quin és el contingut i quins són els compromisos assolits en cada viatge, per saber si ha estat útil o rendible, al marge del cost que tingui o de les delegacions que en formin part. A continuació, assenyala que troba a faltar una informació més exhaustiva per part del Govern i explica que pel Compte General se sap que hi va haver un desplaçament del personal del Govern municipal, amb els seus tècnics, amb un pressupost de 810.000 euros durant el primer any de mandat. Considera que aquests costos s’han de posar en proporció amb els balanços i els objectius assolits. Així doncs, a més de demanar la part administrativa, expressa el desig que el Govern digui si el balanç és políticament positiu o no. Respecte al viatge als Estats Units en concret, assenyala que en la resposta a una pregunta anterior hi havia certes ambigüitats i opina que, després d’aquest temps, el Govern ja pot concretar els actius d’aquell viatge, el balanç i els acords als quals s’ha arribat. Per tot això, demana que en la resposta que el Sr. Martí ha de fer arribar es faci balanç dels objectius previstos i, com a mínim, el punt de partida dels objectius que encara no s’han assolit. 740 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Sr. Martí respon que enviaran la informació que la Sra. Esteller demana. Insisteix que, amb relació als viatges més recents, com el d’Israel, poden donar la informació sobre les empreses i institucions que es van visitar, els alcaldes amb els quals es van entrevistar i la part de complementarietat respecte als contactes polítics del president de la Generalitat. Tanmateix, admet que no poden donar resultats. Per això, es compromet a proporcionar la informació de què es disposa i confia que fins al maig del 2015 tindran rèdits i resultats positius de cada un dels viatges internacionals de l’alcalde de Barcelona. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 21. En quin moment va tenir coneixement el Govern municipal i/o Alcalde de Barcelona de la decisió presa pel Consorci de la Zona Franca de cedir temporalment a determinats col·lectius part dels terrenys dels que disposa a les Antigues Casernes de Sant Andreu? El Sr. Laporta recorda que un mes enrere, en aquesta Comissió, es va aprovar una proposició del Grup Municipal d’ICV-EUiA en què s’instava l’alcalde de Barcelona, en qualitat de president del Consorci de la Zona Franca, a anul·lar la cessió temporal a l’entitat Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios d’un espai de 5.000 m2 a les antigues Casernes de Sant Andreu. Puntualitza que es tracta d’una associació de civils que fan apologia del militarisme, la violència i la dictadura franquista i que adoren el Crist de la Bona Mort. A parer seu, cedir-los aquest espai no és una decisió encertada, atès que l’Hermandad representa l’espanyolisme més ranci i antidemocràtic i defensa el militarisme i altres valors anacrònics, com l’ultranacionalisme, vinculats al passat més violent i sanguinari de la història de l’Estat espanyol. A continuació, assenyala que el Consorci de la Zona Franca està presidit per l’alcalde de Barcelona però controlat pel PP, ja que el Sr. Cornet i Serra, delegat de l’Estat, és qui a la pràctica pren les decisions. A més, indica que també forma part del Consorci la Sra. Llanos de Luna, delegada del Govern espanyol. Dit això, atès que el Sr. Blasi s’ha entrevistat amb els representants d’aquesta entitat i amb el seu president, confia que podrà respondre la pregunta que formula. El Sr. Blasi, primer de tot, aclareix que no té res a veure la comunicació que s’hagi pogut fer al Govern municipal o a l’alcalde amb el fet que ell mateix s’hagi reunit o no amb una entitat amb seu social al districte de Sant Andreu. A més, assenyala que la titularitat dels solars és del Consorci de la Zona Franca. Pel que fa a la pregunta, comenta que la comunicació que podria ser oficial es fa en els diferents òrgans executius i de control que estableix el Consorci de la Zona Franca. En aquest sentit, recorda que dos dies enrere es va celebrar el Consell Plenari del Consorci, que és l’espai idoni per fer aquest rendiment de comptes. Dit això, assegura que l’Ajuntament va tenir constància de la sol·licitud d’aquests solars en el mateix moment que la resta de grups municipals i altres entitats, és a dir, en la Comissió de Seguiment de les Casernes de Sant Andreu del 24 de juliol. El Sr. Laporta considera que la data en què el Govern municipal i l’alcalde en van tenir coneixement és posterior a la presa de decisió. Si ha estat així, suggereix que l’alcalde hauria de demanar explicacions per aquesta qüestió, ja que és el president del Consorci. Si no ha estat així, pregunta si l’alcalde va participar en la presa d’aquesta decisió i quins criteris va aplicar per acceptar la cessió. En tot cas, creu que el Consorci de la Zona Franca hauria de posar en marxa el projecte per desenvolupar aquell espai i iniciar la construcció dels pisos i equipaments compromesos. A més, suggereix que, si no està en disposició de fer- ho, cedeixi aquest espai a l’Ajuntament. Per acabar, opina que quan les decisions es prenen des de Madrid succeeixen coses com aquesta, que un espai que hauria de ser per a pisos s’està utilitzant per fer apologia d’aquests anacronismes del passat. El Sr. Blasi, com el Sr. Laporta, és del parer que seria interessant que el plantejament previst a l’entorn de les Casernes de Sant Andreu es pogués NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 741 desenvolupar. Assegura que es van veient algunes actuacions i que, igual que s’ha fet amb altres solars, s’estableix un criteri de cessions d’aquests solars, en aquest cas amb titularitat del Consorci de la Zona Franca. També recorda que, com a regidor de Sant Andreu, serà el primer a oposar-se a qualsevol activitat contrària a les llibertats de la democràcia. No obstant això, afirma que l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios és una entitat formalment constituïda i registrada als diferents organismes i que, per tant, cal fer la presumpció que l’activitat que desenvolupen és correcta. Si no és així, reconeix que caldria actuar de forma contundent. A continuació, recorda que el 29 d’octubre hi va haver una nota de premsa per part del Consorci de la Zona Franca, que podria considerar-se la part més oficial de la cessió. Així mateix, assenyala que en el si d’una comissió de seguiment de les Casernes de Sant Andreu, el 24 de juliol, s’havia donat informació d’entitats que estaven interessades a ser subjectes de cessió dels diferents solars per desenvolupar-hi una activitat pròpia. Malgrat tot, coincideix que caldria reclamar de forma més conjunta que, amb relació a alguns organismes que actuen i desenvolupen la seva feina en el territori de l’Ajuntament de Barcelona, la presa de decisions sigui més efectiva i més pròpia i que parteixi de la ciutat. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 22. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior de data 19 de juny de 2013 amb el contingut següent: Que el Govern municipal presenti en 3 mesos en aquesta Comissió de Presidència i Règim Interior un informe sobre els projectes en marxa en matèria “d’opengovernment”, objectius, calendaris i costos. El Sr. Espriu dóna el seguiment de proposició per presentat. El Sr. Forn respon que s’han començat a mantenir reunions amb els grups polítics per presentar el projecte de govern obert i confia que ho podran presentar com a mesura de govern al Plenari de gener o febrer. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 23. Que el govern municipal informi de les gestions realitzades i l’estat d’execució per donar compliment a la proposició següent, presentada per aquest Grup Municipal i aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior del passat 20 de novembre de 2013 amb el contingut següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior insta l’alcalde de Barcelona, en qualitat de president del Consorci de la Zona Franca, a anul·lar la cessió temporal a l’entitat Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios d’un espai de 5.000 m2 a les antigues Casernes de Sant Andreu. El Sr. Gomà recorda que el mes anterior en aquesta Comissió es va aprovar una proposició per anul·lar la cessió temporal de 5.000 m2 a les antigues Casernes de Sant Andreu. En aquest sentit, creu que el debat és com es fa efectiu el compliment del mandat democràtic i majoritari d’aquesta Comissió per anul·lar aquesta cessió temporal. També recorda que el Sr. Blasi va adoptar el compromís de portar aquesta qüestió com un punt de l’ordre del dia a la següent sessió plenària de l’òrgan de govern del Consorci de la Zona Franca i que el mateix alcalde proposaria el compliment de la proposició aprovada en aquesta Comissió. Assenyala que dos dies enrere es va reunir el Consell Plenari i que té constància que la proposició no era a l’ordre del dia i que l’alcalde no va defensar la necessitat d’adoptar mesures per donar-hi compliment. 742 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Per tot això, pregunta al Sr. Blasi per què s’ha produït aquest doble incompliment, com es rectificarà això i com es farà per fer efectiva la supressió en el termini de temps més breu possible. El Sr. Blasi recorda que, a parer seu, l’espai on s’havia portat la iniciativa no era el correcte i que per això va manifestar que s’havia de desenvolupar en el si del Consorci de la Zona Franca. Dit això, admet que aquest punt no va formar part de l’ordre del dia, però assenyala que la Comissió de Presidència i Règim Interior es va celebrar el 20 de novembre i que la convocatòria amb l’ordre del dia establert per al Consell Plenari del Consorci havia sortit el 19 de novembre. Per això, creu que encara poden presentar-lo en la següent sessió ordinària. No obstant això, afirma que es va poder parlar i debatre sobre aquest punt. El Sr. Gomà opina que és una excusa formal. Assenyala que tot i que l’ordre del dia s’hagués elaborat un dia abans de la celebració d’aquesta Comissió, hi havia la possibilitat d’introduir-hi el punt. A més, creu que va ser un incompliment flagrant el fet que l’alcalde no defensés un mandat democràtic i majoritari d’aquesta Comissió. Per això, afirma que el Grup Municipal d’ICV-EUiA no renunciarà a demanar que l’alcalde faci de cavall de batalla política del compliment del mandat de la Comissió de Presidència i Règim Interior en el termini de temps més breu possible. Confia que sigui abans de la propera reunió de l’òrgan de govern del Consorci de la Zona Franca o bé que aquesta decisió importantíssima es pugui materialitzar definitivament en la propera reunió. Dit això, considera inadmissible que una entitat que fa exaltació del militarisme i apologia de la dictadura i que, per tant, vulnera els elements més fonamentals dels principis democràtics pugui dur a terme la seva activitat a les Casernes de Sant Andreu. Per acabar, assegura que té el rebuig ciutadà majoritari del teixit social del districte, al qual aquesta entitat no aporta res. El Sr. Blasi assegura que en el Consorci de la Zona Franca l’alcalde va manifestar la seva voluntat de poder donar resposta a la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Insisteix, a més, que es tracta d’una qüestió de titularitats i de competències en el Consorci. Dit això, repeteix que en la reunió del 24 de juliol, en què també hi havia consellers del Grup Municipal d’ICV-EUiA, el Consorci de la Zona Franca va manifestar que hi havia hagut dues entitats, la Federació Catalana de Criquet i els legionarios, que havien expressat la seva voluntat de disposar d’aquest solar. Continua dient que des del 24 de juliol fins a la nota de premsa del 29 d’octubre ningú no s’havia queixat. En aquest sentit, recorda que ell mateix va manifestar que mai no havia rebut cap queixa de l’activitat que s’hi desenvolupava, com també que coneixia poc aquesta entitat. Dit això, manifesta que també va assenyalar el nul interès de l’activitat que desenvolupen i recorda que va comentar que hi havia una junta nova amb voluntat d’obrir-se districte. Per acabar, assegura que s’oposarà a qualsevol activitat contrària a les llibertats o a la democràcia i demana un punt de responsabilitat i que no es caigui en demagògies ni en populismes. Es dóna per tractat. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.45 h NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 743 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió del dia 11 de desembre de 2013, aprovada el dia 22 de gener de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’11 de desembre de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’Economia, Empresa I Ocupació, sota la presidència de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Montserrat Sánchez Yuste, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, i Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo que, per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents la Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix i els Srs: Pau Batalla i Roldán, Direcció de Finançament, Alfred Lacasa i Tribó, Direcció Serveis Jurídics, Josep Maria Rius i Medina, Direcció de Patrimoni, Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor General Excusen la seva absència les Imes. Sres i els Ims. Srs:Maite Fandos i Payà, Belén Pajares Ribas,Antoni Vives i Tomàs i Gerard Ardanuy i Mata. S’obre la sessió a les 17.15 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Nou Barris Del gerent municipal de 19 de novembre de 2013, que adjudica a Aprise- Catalunya Empresa d’Inserció el contracte relatiu al projecte d’inserció sociocultural de jardineria i millora del barri de Trinitat Nova en la Iniciativa Urbana Trinitat Nova 2007-2013, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 82.650,04 euros. Acord de la Comissió de Govern de 2 de maig de 2013: 2. Aprovar la realització d’operacions financeres fins a un import màxim de 103,725 milions d’euros en les condicions que s’adjunten, i delegar la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, i el Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a l’atorgament de tota la documentació necessària per dur a terme la signatura de les operacions. Acord de la Comissió de Govern de 3 de juliol de 2013: 3. Acceptar, d’acord amb l’aprovació de la Comissió de Govern celebrada el 2 de maig de 2013, les ofertes per a la formalització de préstecs a llarg termini fins a 40 milions d’euros d’acord amb les condicions que es descriuen en els annexos. Acords de la Comissió de Govern de 20 de novembre de 2013: 4. Aprovar l’expedient núm. 3-191/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 744 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 10.200,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13111195 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-192/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 10.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13111295 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 6. Aprovar l’expedient núm. 3-193/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 15.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13111395 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern de 27 de novembre de 2013: 7. Aprovar l’expedient núm. 3-190/2013 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2012 per a l’exercici 2013, d’import 35.016,20 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13110895. i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació 8. Aprovar l’expedient núm. 3-199/2013 d’anul·lació de la Generació de crèdit per ingressos 3-186 (d’import 150.000€ d’ingressos provinents de la Generalitat de Catalunya per foment del Turisme i aprovada per la Comissió de Govern de 13 de novembre de 2013), en el sentit d’anul·lar la generació de 150.000,00 € i generar 377.526,00 €, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13111495. i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 9. Aprovar l’expedient núm. 3-209/2013 de Generació de crèdit per ingressos per import de 62.353,33 €, provinents de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13111995 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acord de la Comissió de Govern de 4 de desembre de 2013: 10. Aprovar l’expedient núm. 3-213/2013 de Generació de crèdit per ingressos per import de 500.000,00 euros, provinents del Consejo Superior de Deportes, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 13112695 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per aclarir i explicar el detall de cada bé immoble afectat pel deute tributari de 8,9 milions d’euros de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Barcelona encara no concretats, explicació de les reunions mantingudes i el calendari de devolució dels 25 milions NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 745 d’euros del Conveni d’Spanair, i la data prevista de pagament a l’Ajuntament de l’impost turístic corresponent al tercer trimestre d’aquest any. El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup presenta aquesta compareixença perquè no ha obtingut resposta sobre les qüestions que planteja en diverses sessions de la Comissió en què s’han tractat. La Sra. Recasens recorda que quan el Grup del PP va demanar que es fes una comissió específica per tractar el tema del deute, la proposta del Govern va ser fer-ho en el marc de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, però que aquest grup va rebutjar-la i va insistir en la creació d’una comissió específica sobre aquesta qüestió. Opina que l’oposició té dret a preguntar el que consideri oportú, però que seria convenient utilitzar els instruments acordats per a cada àmbit. En aquest sentit, remarca que s’han dotat d’un nou espai de reflexió i de debat per tractar el tema del deute. Afirma que és cert que el Govern no ha respost les preguntes que el Grup del PP ha presentat per escrit en relació amb l’IBI, però que aquest no és el cas pel que fa a les altres dues qüestions que avui es plantegen: Spanair i l’impost turístic. Respecte a l’IBI, explica que lliurarà per escrit les referències cadastrals de les finques i dels equipaments als quals corresponen els 8,1 milions d’euros de deute tributari. Precisa que la diferència entre els 8,9 milions que planteja el Sr. Mulleras i els 8,1 sobre els quals donaran compte correspon als IBI pendents de pagament, que es refereixen als mesos que van del 30 de juny al 30 d’octubre del 2013. Pel que fa a això, aclareix que no es tracta d’uns impostos sobre els quals la Generalitat de Catalunya hagi mostrat discrepàncies o cregui que no li correspon satisfer, com és el cas dels 21 milions d’IBI corresponents als equipaments sanitaris, sobre els quals la Generalitat sí que discrepa. Explica que aquests 8,1 milions d’IBI corresponen a diferents immobles que són propietat de la Generalitat de Catalunya, on hi ha serveis de l’activitat pública o administrativa. Assenyala que, en el període 2008-2013, s’han liquidat un total de 24,6 milions d’euros, dels quals se n’han pagat 16,4 milions. Precisa els imports satisfets en concepte d’IBI en aquest període: 1,7 milions el 2008; 3,4 milions el 2009; 3,5 milions el 2010; 1,3 milions el 2011; 1,3 milions el 2012; i 5,8 milions el 2013. Remarca que hi va haver una caiguda en els pagaments efectuats els anys 2011 i 2012,que és el període en què la Generalitat també va tenir dificultats per satisfer el deute, però que, de la mateixa manera que el 2013 s’ha millorat la situació del pendent en el global Generalitat-Ajuntament, aquest any també s’han recuperat els índexs de cobrament dels IBI relatius als immobles de la Generalitat. Explica que els percentatges de cobrament d’aquests rebuts se situaven en el 51,8% el 2008, el 70% el 2009, el 73% el 2010, el 23% el 2011, el 19% el 2012 i el 57,8% el 2013, any en què s’han recuperat els percentatges històrics de cobrament. Afirma que la Generalitat manté un calendari de pagament respecte als IBI que no s’ajusta a les necessitats de l’Ajuntament i que, en el marc de les comissions de treball creades per tractar els pendents de pagament, tenen previst treballar de manera concreta els IBI de les propietats de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona. Quant a la liquidació de l’impost turístic, assenyala que aquest impost es gestiona mitjançant l’autoliquidació que ingressen trimestralment les persones físiques o jurídiques que són titulars de l’explotació d’establiments o equipaments turístics. Recorda que es tracta d’un impost que recapta l’Agència Tributària de Catalunya per trimestres: el primer comprèn de l’1 al 20 d’abril; el segon, de l’1 al 20 de juliol; el tercer, de l’1 al 20 d’octubre, i el quart, de l’1 al 20 de gener de l’exercici següent. Explica que, pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, fins ara la Generalitat ha fet dos ingressos per aquest concepte, que ascendeixen a un total de 3.532.588,59 euros, i que la liquidació del tercer trimestre se satisfarà en el període del 20 al 23 de desembre, d’acord amb el que preveu el reglament. Assenyala que el 50% d’aquest import es transfereix al Consorci de Turisme de Barcelona, que és l’organisme que té competències en promoció turística de la ciutat, i l’altre 50% se’l queda l’Ajuntament, que el destina a polítiques de foment del turisme en el marc del que estableix la llei. Pel que fa a això, afirma que ja hi 746 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 ha alguns projectes que han passat per la Comissió de Govern i que seran finançats per l’impost turístic. Respecte a Spanair, manifesta que la darrera reunió de seguiment del conveni es va fer el passat 6 de novembre, tal com es va informar en la Comissió No Permanent d’Estudi del Deute de la Generalitat amb l’Ajuntament. Explica que en aquesta reunió van traslladar l’acord que es va aprovar el 3 de juny del 2013i es va prendre la decisió de compensar els diners invertits per l’Ajuntament en Spanair amb un conjunt d’obres i inversions que ascendeixen a un total de 10.061.620 euros. Assenyala que aquestes obres, d’acord amb la proposició aprovada, corresponen a obres realitzades després del 30 de novembre del 2011, que és la data d’aprovació del conveni. En aquest sentit, recorda que el criteri de meritació d’execució de la inversió en qüestió és sempre posterior a la data del conveni. Explica que, per tant, la Comissió té previst celebrar les sessions que siguin necessàries abans del 2016, que és la data de vigència temporal del conveni, per completar la presa en consideració de la totalitat de les obres necessàries per arribar als 25 milions pendents. El Sr. Mulleras demana si se’ls pot facilitar ara la documentació que la tinenta d’alcalde ha dit que tenia per escrit. La Sra. Escarp demana que es faci extensiva a la resta dels grups. El Sr. Mulleras afirma que el seu grup continuarà presentant iniciatives mentre el Govern no respongui i no assumeixi els compromisos relatius al dret que tenen els grups de l’oposició a sol·licitar informació. Remarca que han demanat aquesta informació per escrit fins a nou vegades, a banda de les sol·licituds que han fet verbalment tant en la Comissió No Permanent d’Estudi del Deute de la Generalitat amb l’Ajuntament com en la sessió del 9 d’octubre de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Manifesta que espera poder disposar d’aquesta informació abans que acabi la sessió i que es faciliti també a la resta de grups. Opina que la Sra. Recasens no ha contestat cap de les tres qüestions que el seu grup ha plantejat en la compareixença. Pel que fa al deute tributari, remarca que la Generalitat deu a l’Ajuntament 32 milions d’euros en concepte d’impostos, segons la darrera resposta que tenen del mateix Govern municipal, i que encara no tenen el detall dels 8,1 milions d’euros a què s’ha referit la tinenta d’alcalde, malgrat haver-lo demanat fins a nou vegades. Explica que es pregunten a què es deu aquesta opacitat i si potser es vol amagar alguna cosa. Afirma que és indignant que la Generalitat no pagui els seus impostos a Barcelona, cosa que, al seu parer, equival a dir que la Generalitat no compleix les seves obligacions amb els barcelonins. Pel que fa a això, remarca que quan els ciutadans no paguen l’IBI, l’Ajuntament els exigeix aquest pagament i incoa els expedients sancionadors corresponents, mentre que si la Generalitat no el paga, l’Ajuntament calla i permet que no compleixi les seves obligacions amb Barcelona. Opina que no es pot demanar un comportament exemplar als barcelonins pel que fa a les seves obligacions fiscals quan la Generalitat de Catalunya no el té. Assenyala que s’esperaran a veure a què fan referència aquests IBI, tot i que la Sra. Recasens ja ha avançat que no corresponien a equipaments sanitaris i educatius, sinó que alguns eren d’oficines de serveis. D’altra banda, opina que és inacceptable que la tinenta d’alcalde, en comptes d’explicar-los quins són els immobles afectats per l’IBI que no paga la Generalitat, els doni els percentatges de cobrament de l’IBI que li pertoca pagar a la Generalitat. Respecte a l’impost turístic, precisa que també han preguntat quin import rebrà l’Ajuntament el tercer trimestre, atès que avui s’han assabentat per la premsa que la Generalitat ja ha recaptat tot l’impost turístic. Pel que fa al conveni de Spanair, recorda que el secretari general d’economia de la Generalitat, Sr. Carreras, va dir en la Comissió No Permanent d’Estudi del Deute de la Generalitat amb l’Ajuntament que havia ofert fins a 800 milions d’inversions a la ciutat, i manifesta que els agradaria saber de quines inversions es tracta. Així mateix, pregunta a quines inversions corresponen els 10 milions que l’Ajuntament ja ha acceptat, i demana que se’ls facilitin les actes de totes les reunions i tots els acords adoptats en aquesta Comissió sobre el cobrament del conveni de Spanair. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 747 La Sra. Sánchez explica que el seu grup creu que no és adient portar aquest debat a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació quan ja hi ha un espai per tractar aquest tema. El Sr. Mestre agraeix les informacions que ha donat la tinenta d’alcalde, però manifesta que també consideren que l’àmbit adequat per tractar aquestes qüestions és la Comissió No Permanent d’Estudi del Deute de la Generalitat amb l’Ajuntament, de la qual s’han dotat per acord del Plenari municipal. El Sr. Portabella s’expressa en els mateixos termes que els dos portaveus que l’han precedit, i opina que no cal convertir aquest tema en un «malson». La Sra. Recasens assenyala que el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona pel que fa als IBI s’arrossega d’anys anteriors, però que estan disposats a treballar per millorar al màxim possible els percentatges de cobrament. A més, remarca que la gestió tributària entre institucions públiques té un tractament diferent de la gestió tributària respecte als ciutadans i contribuents. Quant al conveni de Spanair, afirma que facilitaran les actes. Explica que en aquest moment s’estan recollint les signatures dels membres que van assistir a la darrera reunió del 6 de novembre i que, per tant, la faran arribar als grups quan estigui signada. Pel que fa a l’impost turístic del tercer trimestre, reitera que està previst cobrar- lo entre el 20 i el 23 de desembre, i explica que ja ha demanat l’import i que l’hi donaran al Sr. Mulleras abans del final de la sessió. El Sr. Mulleras manifesta que estudiaran la documentació. D’altra banda, explica que per al seu grup és un «malson» que la Generalitat no pagui els seus deutes i l’Ajuntament li ho perdoni. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 2. Que comparegui el/la responsable del govern municipal per tal de donar compte dels incompliments pressupostaris de l’Estat Espanyol amb l’Ajuntament de Barcelona, tant a nivell econòmic com d’infraestructures. El Sr. Portabella recorda que el seu grup ha demanat en reiterades ocasions que es doni compte dels incompliments de l’Estat amb relació a l’Ajuntament de Barcelona durant els darrers anys. Manifesta que sempre han defensat que cal aclarir amb precisió i rigor la posició de Barcelona amb relació a les administracions supramunicipals i que, per tant, val la pena fer un esforç per tenir una visió global del que passa amb l’Administració de l’Estat i la Generalitat. Assenyala que, en la sessió d’octubre del Ple municipal, l’alcalde va acceptar un prec del seu grup que sol·licitava que s’elaborés i es difongués un estudi sobre els incompliments de l’Estat amb relació als compromisos adquirits amb la ciutat de Barcelona i el seu impacte sobre les finances municipals i els serveis a les persones. Explica que suposa que aquest estudi ja deu estar bastant elaborat i se’n podrà parlar en la compareixença d’avui, però demana que també es digui com i quan es pensen difondre els incompliments de l’Estat amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de satisfer el compromís adquirit per l’alcalde en el Ple. Manifesta que pensen que Barcelona pateix un doble incompliment econòmic: d’una banda, el directe de l’Estat envers la ciutat de Barcelona i, de l’altra, el de l’Estat envers la Generalitat, que alhora repercuteix en la relació de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Recasens manifesta que, quan finalitzi la tramitació dels pressupostos de l’Estat al Senat, no té inconvenient a fer un informe sobre com queden finalment els pressupostos de l’Estat en relació amb l’Ajuntament de Barcelona. Explica que el que el Govern de la ciutat fa en aquests moments és treballar perquè els pressupostos generals de l’Estat atenguin les necessitats que té Barcelona, tot i que el marge de negociació via esmenes és molt estret i, per tant, és complicat que es reconeguin moltes de les afirmacions que creu que se sentiran en aquest debat. En aquest sentit, assenyala que sovint sent parlar del reconeixement de la capitalitat de Barcelona i el seu paper com a motor econòmic de país, així com del PIB que representa la ciutat de Barcelona respecte al conjunt 748 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 de Catalunya i d’Espanya, però que després això no es reflecteix en els pressupostos. Explica que treballen en positiu i que, per exemple, així com l’any passat es va reconèixer l’excepció pel que fa a la contractació de la Guàrdia Urbana a la ciutat de Barcelona, aquest any s’ha acceptat l’esmena que Bombers de Barcelona pugui cobrir la totalitat de les baixes i s’inclogui en els serveis locals d’extinció d’incendis, de manera que no se’ls apliqui el límit del 10%. Opina que aquesta és de les poques esmenes que prosperaran, tot i que en aquests moments també estan treballant intensament perquè s’accepti una esmena relacionada amb la Mobile World Capital. Afirma que cal que els compromisos adquirits entre el Govern d’Espanya i el Govern de la ciutat de Barcelona quedin reconeguts en els pressupostos i que, per exemple, estan vetllant perquè s’executi l’acord al qual va arribar la ministra de Foment amb l’alcalde respecte a les inversions de la Sagrera, que no estan explicitades en els pressupostos de l’Estat però sí en els pressupostos d’ADIF. Recorda que, per exemple, l’Estat va traspassar a ADIF 255 milions per a la construcció de la Sagrera i només se n’han executat 59. Remarca que amb això vol dir que no només han de treballar perquè hi hagi un reconeixement pressupostari, sinó per exigir-ne després l’execució. Explica que també han treballat perquè es prevegi el conveni de l’àrea especial de rehabilitació integral (AERI) de Sants, que preveia 3 milions d’euros per al 2012 i 4 milions per al 2013, i que han presentat les esmenes oportunes en relació amb això. Destaca que hi ha un incompliment generalitzat pel que fa a la disposició addicional tercera de l’Estatut, en què l’Estat es comprometia a fer una inversió equivalent al pes econòmic de Catalunya a Espanya, que representa el 18,7% del PIB, mentre que la inversió de l’Estat a Catalunya només serà del 9,6% del PIB. Afirma que mentre no es reconegui el compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, Barcelona en sortirà perjudicada i no serà tractada com mereix. Remarca que a això s’afegeix l’acumulació del seguit de retallades dels pressupostos de l’Estat envers la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, subratlla que en els darrers quatre anys s’ha produït una reducció de 189 milions d’euros en transferències a la ciutat, ja que el 2011 van representar 311 milions d’euros i el 2014 es preveu que seran de 122 milions. Assenyala que, en aquest període, també s’ha produït una rebaixa molt important de l’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que ha caigut un 50% els darrers quatre anys, fet que ha generat una asfíxia en el finançament del transport públic. Afirma que, per tant, també cal recuperar les transferències de períodes anteriors i tornar al contracte-programa que es necessita per al finançament de l’ATM. Manifesta que també s’han produït incompliments en l’àmbit cultural, en el qual s’han reduït les aportacions un 64% en els darrers quatre anys i, a més, no s’han fet determinades inversions, com els 6 milions previstos per a la Biblioteca Provincial. D’altra banda, es refereix a la disminució dels pressupostos en matèria de serveis socials, que ha estat d’un 36%, i destaca les pèrdues importants que s’han produït pel que fa a la llei de dependència i al fons per a la integració dels immigrants. Reitera que estan treballant al màxim perquè els pressupostos reconeguin les necessitats de Barcelona, i opina que, si de veritat es creu en la capitalitat de Barcelona i el seu paper com a motor del país i punta de llança per sortir de la crisi, cal reconèixer això en els pressupostos de les diferents administracions públiques. El Sr. Portabella agraeix la resposta, i demana que al final es pugui donar una xifra definitiva, atès que moltes de les quantitats que ha esmentat la Sra. Recasens ja les tenen comptabilitzades. Manifesta que agraeixen l’esforç de negociació respecte ala Guàrdia Urbana i els Bombers, tot i que opina que no n’hi ha prou a intentar evitar una reducció del nombre d’efectius. En aquest sentit, recorda que, quan els governs anteriors feien això i aconseguien petits increments, el Grup del PP sempre defensava que calia augmentar el nombre d’agents d’aquests dos cossos. D’altra banda, agraeix també NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 749 que es negociïn al màxim els pressupostos de l’Estat per a la ciutat, tal com opina que li pertoca fer al Govern de la ciutat. Remarca que els pressupostos generals de l’Estat han suprimit l’apartat de capitalitat de Barcelona, cosa que afirma que no havia passat mai i que suposa un incompliment flagrant de la Carta Municipal. A més, destaca que l’Estat espanyol ha reduït un 64% la seva aportació als equipaments culturals de Barcelona en els últims tres anys, cosa que opina que no es pot deslligar de la pretensió ideològica que Madrid sigui l’única capital cultural de l’Estat i que hi hagi un menysteniment sistematitzat de la capitalitat cultural de la ciutat de Barcelona. Assenyala que no repetirà les dades sobre la disminució dels recursos destinats al transport públic, però que l’ofec que pateix TMB el porta al límit de la seva viabilitat econòmica i s’ha de donar a conèixer. Manifesta que tenen alguna discrepància respecte a les xifres que ha donat la Sra. Recasens pel que fa a les infraestructures. Assenyala que, per exemple, el pressupost de la Biblioteca Provincial és de 51 milions i no pas de 6 milions, que és l’import que correspondria només a aquest any. A més, remarca que hi ha altres imports pendents: 120 milions per a accessos al port; 260 per a la reforma de l’estació de Sants; 161 per a la construcció de la Sagrera; 250 per a la connexió de Rodalies amb l’aeroport, i una xifra que no han pogut precisar en relació amb el pla de millora d’estacions, sistemes de control i elèctrics de Rodalies. Destaca que només això suma un total de 800 milions d’euros, que és cinc vegades més del que la Generalitat deu a l’Ajuntament de Barcelona. Assenyala que també discrepa de la tinenta d’alcalde quan diu que la partida de la Sagrera està inclosa en el pressupost d’ADIF. Explica que, en l’annex d’inversions reals per al 2014 i la programació plurianual analitzada dels pressupostos generals, només hi figuren els conceptes següents: accés UIC a port de Barcelona, actuacions a Rodalies de Catalunya i conveni Catalunya. Afirma que, si a això se sumen els diners que deixa de pagar l’Estat a la Generalitat de Catalunya i la seva repercussió sobre l’Ajuntament de Barcelona, calculen que l’Estat espanyol deu 1.500 milions d’euros a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, opina que cal explicar de manera ben clara la «presa de pèl» que significa l’actuació de l’Estat a la ciutat. El Sr. Trullén remarca que fa només dues sessions que ja van tractar aquest tema en la Comissió i que, per tant, bona part dels arguments d’aquest debat ja s’han explicitat. Manifesta que, tanmateix, vol significar la incongruència que suposa presentar un projecte de pressupostos de l’Estat que implica un menysteniment del paper motor de Barcelona en el procés de sortida de la crisi. Assenyala que, en els dos mesos que han transcorregut des del debat que van tenir sobre aquest tema, les autoritats econòmiques i fiscals han reconegut que l’any 2014 serà un any d’inici de la recuperació de l’activitat econòmica. Opina que, en conseqüència, és particularment greu que, quan més falta fan les inversions en el motor de l’activitat econòmica, s’infradotin de manera particularment aguda les partides pressupostàries destinades a la ciutat, sobretot les relacionades amb la inversió, però també altres relacionades amb la cultura, la recerca, el desenvolupament i la innovació, que al seu parer són fonamentals per activar i intensificar el procés de sortida de la crisi del conjunt de l’economia. Destaca les greus conseqüències que pot tenir el fet de no incorporar pressupostàriament d’una manera adequada els fons necessaris per activar el projecte de la Sagrera, ja que té una gran importància estratègica en el desenvolupament, no només de Barcelona, sinó de tots els intercanvis amb la resta d’Europa. En aquest sentit, manifesta que coincideix amb el Sr. Portabella que no hi ha les partides corresponents en el pressupost d’ADIF. Explica que no hi han trobat les connexions ferroviàries amb la T1, que sempre han considerat que eren estratègiques per a la ciutat, ni tampoc un tractament suficient dels accessos al port. Així mateix, remarca que la insuficiència de les partides que recullen bona part dels museus i les entitats culturals més destacades de la ciutat contrasta amb l’abundància de recursos d’altres institucions de Madrid. Manifesta que volen saber què ha fet el Govern de la ciutat des de l’octubre passat per tractar aquests temes amb el Ministeri de Foment, el Ministeri d’Hisenda i el Ministeri de Cultura, per tal de revertir el que el mes d’octubre es qualificava 750 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 com una situació clarament insostenible. Subratlla que la inversió adscrita i identificable a Barcelona continua estant un 40% per sota de la mitjana del conjunt del país, i que per això volen que la tinenta d’alcalde expliqui les passes que ha fet el consistori per revertir uns pressupostos tan desfavorables per a la ciutat. El Sr. Mulleras demana a la presidenta que sigui tan estricta en l’ús del temps en aquest segon punt de l’ordre del dia com ho ha estat amb el primer, ja que va ser precisament en el mateix debat de la sessió d’octubre quan no va ser tan rigorosa com ho ha estat amb ell anteriorment. A més, afegeix que això va constar en l’acta d’aquella sessió. La Sra. Escarp afirma que l’estranya aquesta observació perquè sempre és estricta en l’ús del temps. El Sr. Mulleras assenyala que el Grup d’UpB ha presentat pràcticament la mateixa iniciativa que va plantejar el mes d’octubre, i opina que aquesta compareixença es podria declarar com a nul·la, atès que no hi ha incompliments pressupostaris de l’Estat. Destaca que el Govern del Sr. Rajoy ha desbloquejat inversions de gran importància per a Catalunya i per a Barcelona, a diferència del Govern socialista anterior, que afirma que va ser el gran incomplidor amb Barcelona. Explica que la ministra de Foment, quan va arribar al Ministeri, l’únic que va trobar sobre el corredor mediterrani va ser un PowerPoint, sense cap dotació liquidada d’inversió. Afirma que, en canvi, el 2014 s’invertiran 110 milions d’euros només a l’àrea de Barcelona per al corredor mediterrani. Així mateix, assenyala que els accessos ferroviaris del port estaven bloquejats des de l’any 2006, mentre que el Govern del PP els ha dotat de 57 milions d’euros en els propers dos anys. A més, remarca que l’ampliació del port també té consignats 121,3 milions d’euros només per al 2014. Destaca que, en termes absoluts, Barcelona és la segona província d’Espanya amb més volum d’inversió del Ministeri de Foment i la primera amb major inversió pressupostària del Ministeri de Foment en ports. Assenyala que, quant a superfície, Barcelona és la cinquena província d’Espanya amb major inversió del Ministeri de Foment, amb un 318% per sobre de la mitjana nacional, i la tercera en inversió en ferrocarrils. Opina que això no es pot qualificar de maltractament, tot i que els pressupostos siguin inferiors als d’altres anys, igual que ho són els de qualsevol altra Administració. Respecte a les aportacions concretes de l’Estat a Barcelona, remarca que el 2011 van ser de 664 milions d’euros, mentre que el 2014 arribaran a 1.046 milions d’euros. Assenyala que, en canvi, la Generalitat va liquidar 108 milions d’euros a Barcelona el 2010 i només n’ha liquidat 6,2 el 2013, cosa que representa una disminució de 100 milions d’euros en tres anys. Afirma que, per tant, Barcelona cobra el 100% de les aportacions de l’Estat i només un 7% de les de la Generalitat. A més, es refereix als diners que l’Ajuntament de Barcelona ha avançat per compte de la Generalitat, que sumen un deute real de 330 milions d’euros. Destaca que, tanmateix, es cobraran 123 milions dels deutes reconeguts per la Generalitat gràcies al fons de liquiditat de l’Estat. D’altra banda, assenyala que el conveni que es va firmar a l’estiu en relació amb la Sagrera es reflecteix en el pressupost d’ADIF. Explica que no ha sentit que la tinenta d’alcalde expliqués els esforços que està fent el Grup del PP perquè hi hagi més guàrdies urbans i més bombers a Barcelona. En aquest sentit, recorda que el seu grup va aconseguir l’any passat que Barcelona pogués tenir més Guàrdia Urbana, i afirma que aquest any farà el mateix respecte als bombers. Manifesta que, per tant, és veritat que el Grup del PP a Barcelona continua sent el principal defensor de l’increment d’aquests efectius. Quant a infraestructures, remarca que el mateix conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya va agrair públicament el pacte al qual es va arribar amb el Govern d’Espanya sobre les inversions en infraestructures a Catalunya, i va dir explícitament que s’havien compromès el 100% de les actuacions demanades per la Generalitat. En aquest sentit, opina que si no s’inverteix més és perquè segurament la Generalitat no ho ha demanat. Conclou que l’Estat tracta millor Barcelona com a gran capital d’Espanya que el que ho fa la Generalitat com a capital de Catalunya. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 751 El Sr. Mestre assenyala que el debat d’avui és força semblant al que es va fer el mes d’octubre, en què el Grup d’UpB va presentar una compareixença en el mateix sentit. Afirma que, per tant, donarà per reproduïts els arguments que el seu grup va defensar en aquell debat. Recorda al Sr. Mulleras que Barcelona és la segona ciutat en població de l’Estat espanyol i la primera ciutat en població de les que tenen port. Opina que, per tant, hi ha alguns criteris per establir el rànquing d’inversions que són lògics. Explica que, en la intervenció del mes d’octubre, el seu grup ja va assenyalar dues coses que li semblaven especialment preocupants amb relació al projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2014. Recorda que, d’una banda, es van referir a les infraestructures que no es preveuen o es recullen de manera insuficient en els pressupostos: l’estació de la Sagrera, l’estació de Sants, els accessos ferroviaris al port de Barcelona i inversions essencials per millorar els desplaçaments en transport públic entre Barcelona i el seu entorn, com els accessos ferroviaris a l’aeroport del Prat o el desdoblament de la línia R3 entre Montcada i Vic. Afirma que, d’altra banda, van insistir molt en les retallades dels recursos previstos per a equipaments culturals fonamentals de la ciutat, com el MACBA, el MNAC, la Fundació Tàpies, el Museu Miró, el Palau de la Música, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure o l’Institut d’Estudis Catalans, que han significat una retallada mitjana del 64,5% en els darrers anys. Recorda que també es van referir a l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Manifesta que comparteix plenament amb el Sr. Trullén que l’informe per escrit que la tinenta d’alcalde s’ha compromès a presentar ha de detallar també les actuacions del Govern municipal, i especialment del seu alcalde, per mirar de pal·liar tot el dèficit inversor de l’Estat a Barcelona i les retallades en les partides destinades a les institucions de la ciutat, així com els resultats concrets d’aquestes actuacions. En aquest sentit, opina que, si bé l’alcalde diu que li agrada fer les coses sense fer soroll, també s’han de veure els resultats. Afirma que en altres ocasions els resultats han estat molt decebedors i que esperen que aquesta vegada no tornin a ser-ho. La Sra. Recasens manifesta que, atès que aquest debat l’han fet diverses vegades, dóna per reproduïdes les intervencions. Reitera que es compromet a fer un informe per escrit per explicar com queda tot quan acabi la tramitació dels pressupostos. Explica que intentaran acabar de negociar alguns aspectes importants, com les qüestions relatives a la Mobile World Capital. Opina que, a més, és important poder contrastar les dades, de manera que, per exemple,puguin comprovar si les inversions previstes per a la Sagrera estan reflectides en els pressupostos d’ADIF, cosa que alguns grups no creuen. Diu al Sr. Mulleras que la compareixença parlava dels incompliments pressupostaris de l’Estat espanyols envers la ciutat de Barcelona, però que ella ha començat parlant de la Guàrdia Urbana i dels Bombers per deixar ben clar que algunes negociacions donen fruits positius. Pel que fa a això, afirma que no té cap inconvenient a agrair les negociacions del Grup del PP en aquest sentit. Precisa que, tanmateix, el que estan aconseguint és la reposició del 100% dels efectius, però no increments de la plantilla, que és el que els hauria agradat i hauria necessitat la ciutat. D’altra banda, assenyala que quan el Sr. Mulleras parla dels 123 milions que arribaran de l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmica, sempre s’oblida d’explicar que això és un préstec que fa l’Estat a la Generalitat, tot i que tingui un interès tou i períodes de carència. Manifesta que li agradaria que la fortalesa i la fermesa que veu en els grups de l’oposició en la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació tingués el seu reflex en les altres administracions, ja que això acabaria beneficiant la ciutat de Barcelona. Explica que el Govern municipal no tindrà cap inconvenient a explicar les vegades que calgui que l’alcalde, sol o acompanyat, ha mantingut reunions amb els ministres per aconseguir millores per a la ciutat. Assenyala que, a més d’això, els posicionaments de tots els grups parlamentaris queden ben palesos quan s’examinen les esmenes que presenten, que permeten veure si tots els discursos que es fan en la Comissió es traslladen al Congrés i al Senat a través dels grups parlamentaris. 752 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Sr. Portabella demana que l’informe que s’ha compromès a fer la tinenta d’alcalde especifiqui les xifres. D’altra banda, agraeix al Grup del PP que no hagi insistit a dir que hi ha una partida per a la Sagrera en el pressupost d’ADIF i que hagi parlat tant de la província de Barcelona, ja que d’aquesta manera reconeix implícitament que les inversions a l’Ajuntament de Barcelona es redueixen molt. La Sra. Escarp, davant les protestes del Sr. Mulleras, li diu que en la compareixença anterior ha deixat que parlés gairebé vuit minuts en comptes dels sis que li pertocaven perquè el seu grup era el compareixent. Assenyala que ara ha permès fer una puntualització al Sr. Portabella pel mateix motiu, però que, si protesten, serà més rígida i no permetrà que s’excedeixin els sis minuts. El Sr. Portabella demana que consti en acta que el Grup del PP no l’ha deixat acabar la intervenció. El Sr. Mulleras reclama respecte per tots els compareixents i demana a la presidenta que vetlli pel bon funcionament de la Comissió. La Sra. Escarp replica que ningú no li ha faltat al respecte. A més, demana que s’intenti mantenir una certa cordialitat dins del debat. Reitera que ha intentat regular el temps amb una certa flexibilitat perquè considera que a vegades al compareixent li queda alguna cosa per matisar. Tot seguit, dóna la paraula al Sr. Trullén, que afirma que és l’únic que encara disposa de temps per tornar a intervenir. El Sr. Trullén manifesta que vol subratllar la magnitud relativa de la inversió pública prevista en els pressupostos generals de l’Estat per a la província de Barcelona, ja que, d’acord amb el document que ha elaborat el Gabinet Tècnic de Programació el mes d’octubre, la inversió és de 470 milions d’euros, una xifra un 28% inferior al 2013 i que representa el 49,8% del total de la inversió a Catalunya, quan Catalunya tenia el 60% de la mitjana de la inversió del conjunt de comunitats autònomes del país. En aquest sentit, denuncia la infradotació de les inversions previstes en els pressupostos generals de l’Estat per al 2014. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Nomenar, en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la societat privada municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, auditors per a l’exercici 2013 a Pricewaterhouse Coopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament. La Sra. Sánchez expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mulleras assenyala que entén que Barcelona Cicle de l’Aigua és l’hereva de l’empresa CLABSA, que estava auditada per Bové Montero y Asociados, i pregunta per què no s’ha fet un concurs per a l’adjudicació de l’auditoria. El Sr. Mestre manifesta que donen suport a la proposta i que consideren que l’informe tècnic que hi ha a l’expedient justifica plenament l’adjudicació de l’auditoria a les dues empreses que s’esmenten. El Sr. Portabella expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Recasens explica que, atès que la constitució de la societat ha estat posterior al nomenament d’auditors i que només es fa referència a l’exercici 2013, creuen que cal encarregar l’auditoria d’aquesta societat al grup d’empreses que auditen el Grup Ajuntament, d’acord amb el concurs que es va fer al seu moment. Tot seguit dóna la paraula al Sr. Pau Batalla. El Sr. Batalla manifesta que es remet a l’informe tècnic, on s’indica que la societat és de nova constitució i 100% municipal, i que va ser el mateix Consell Municipal, a través de l’adjudicació d’un contracte administratiu, el que va adjudicar a Pricewaterhouse Coopers i el Gabinete Técnico de Auditoría y NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 753 Consultoría l’auditoria de les empreses municipals. Afirma que per això no és adient fer un altre concurs. El Sr. Mulleras assenyala que, atès que Barcelona Cicle de l’Aigua és una empresa de nova creació, l’Ajuntament no està obligat a incloure-la en el concurs d’auditoria del Grup Ajuntament. D’altra banda, explica que el seu grup segueix sense entendre per què es torna a adjudicar una nova auditoria municipal als mateixos auditors que fa 18 anys que fan l’auditoria del Grup Ajuntament i que no van detectar irregularitats en el Palau de la Música en l’època del Sr. Millet. Manifesta que faran una reserva de vot, i demana que abans de la Junta de Portaveus se’ls faciliti un informe dels serveis de l’Ajuntament en el qual s’indiqui per què no s’ha fet un concurs per adjudicar l’auditoria. El Sr. Portabella recorda que el seu grup va fer una intervenció molt semblant a la que acaba de fer el Grup del PP, en el sentit que no hi havia obligació de recórrer als mateixos auditors. Manifesta que, com que ja es van pronunciar sobre aquesta qüestió on havien de fer-ho, avui voten a favor de la proposta, tot i deixar constància del que ja van dir al seu moment. La Sra. Recasens remarca que aquesta empresa ha passat a ser una empresa 100% municipal i, per tant, s’ha considerat oportú incloure-la dins del contracte de les empreses que, mitjançant concurs transparent i legal, han estat adjudicatàries de l’auditoria de l’Ajuntament de Barcelona i el seu grup d’empreses. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 4. 1r. Acordar provisionalment la imposició d’una taxa per tramitació de llicències de terrasses a espais privats d’ús públic; 2n Aprovar provisionalment, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes a partir de la seva aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.1, de taxes per serveis generals, per incorporar les disposicions reguladores de la taxa referida en l’anterior punt 1r; 3r. Acordar provisionalment la incorporació del mòdul bàsic reduït de vetlladors amb una superfície mínima de 1,20 m2; 4t. Aprovar provisionalment, segons l’article 2n de l’Annex, i amb efectes a partir aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal 3.10, de taxes per utilització privativa del domini públic municipal i altres prestacions de serveis, per incorporar les disposicions reguladores de la modificació referida en l’anterior punt 3r; 5è. Sotmetre els anteriors acords i el text de les corresponents ordenances fiscals a informació pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí oficial de la Província, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i 6è Tenir per aprovades definitivament la imposició i les correlatives ordenances fiscals reguladores dels tributs esmentats en el supòsit que no es presentin reclamacions. La Sra. Sánchez manifesta que el seu grup vota en contra de la proposta i es reserva el debat per al Plenari. El Sr. Mulleras afirma que el seu grup dóna suport a la proposta, ja que considera que es tracta d’una simple adaptació de l’Ordenança fiscal 3.10 a la nova Ordenança de terrasses. El Sr. Mestre explica que el seu grup votarà en contra de la proposta perquè representa la concreció en les ordenances fiscals de la nova Ordenança de terrasses, amb la qual el seu grup no està d’acord. Assenyala que pràcticament totes les al·legacions que van presentar han estat desestimades, inclosa l’al·legació relacionada amb el punt concret al qual es refereix aquesta modificació, que tracta especialment del mòdul reduït. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup també és contrari a la proposta pels motius que ha explicat diverses vegades en relació amb la taxa de tramitació de les llicències de terrasses. La Sra. Recasens precisa que l’únic que estan fent és traslladar a les ordenances fiscals el que es desprèn de la nova Ordenança de terrasses. A més, opina que ara no és procedent fer un debat sobre aquesta ordenança, que ja va tenir el seu tràmit en la Comissió d’Hàbitat Urbà fa dos dies i es tractarà en el Plenari. 754 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Recorda les dues modificacions que s’efectuen en les ordenances fiscals. Explica que, d’una banda, es reconeix un nou mòdul bàsic de terrassa, ja que fins ara existia un mòdul d’1,5 metres x 1,5 metres, equivalent a una taula amb quatre cadires, i ara s’incorpora un nou mòdul reduït d’1,5 metres x 0,80 metres, que correspon a una taula i dues cadires. D’altra banda, assenyala que legalitzen a efectes de taxa aquelles terrasses que ja existeixen en passatges privats i àmbits i vies privades amb servitud de pas públic universal, com ara els porxos de l’avinguda Icària o del carrer Xifréo alguns passatges de Sant Martí, per a les quals s’habilita una taxa de 220 euros. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP i amb el posicionament contrari del PSC, ICV-EUiA i UpB. 5. Suspendre i ajornar, respecte del dret de superfície atorgat a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona respecte de la finca de propietat municipal situada a l’avinguda Diagonal núm. 59 i carrer Selva de Mar núms. 43-47, formalitzat per escriptura formalitzada davant el Notari de Barcelona senyor Juan José López Burniol el 20 de desembre de 2006, número de protocol 5348 i l’escriptura formalitzada mitjançant escriptura de rectificació i novació de l’anterior autoritzada pel mateix Notari el 27 de juliol de 2010, número de protocol 1330, els terminis següents: a) el termini de presentació del projecte d’obres i sol·licitud de la llicència d’obres fins el 31 de gener de 2016; i b) el termini de pagament del preu del dret de superfície fins el 31 de juliol de 2016, ambdós terminis amb caràcter improrrogable; mantenir inalterables la resta de condicions del dret de superfície; sotmetre la modificació a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; formalitzar escriptura modificativa de la constitució del dret de superfície en els termes del present acord; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Sánchez expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Casanova manifesta que el seu grup farà una reserva de vot. El Sr. Mestre afirma que el seu grup dóna suport a la proposta. El Sr. Portabella manifesta que faran reserva de vot perquè els sorprèn molt que la Cambra de Comerç torni a demanar que s’ajorni l’obligació de presentar el projecte d’obres i la sol·licitud de llicència, i, per tant, el pagament del dret de superfície anual. Explica que, si es produeix aquest ajornament però s’arriba a l’acord que la quantitat a cobrar sigui la mateixa, estaran d’acord amb la proposta. Afirma que són conscients de les dificultats per trobar finançament, fins i tot per a la Cambra de Comerç, però que creuen que l’Ajuntament no ha de perdre diners. La Sra. Recasens assenyala que és cert que no és la primera modificació ni el primer ajornament que es fa del projecte d’obres i la sol·licitud de llicència. Recorda que això es remunta al 18 de novembre del 2005, quan va entrar en vigor el conveni per un dret de superfície a favor de la Cambra de Comerç a l’avinguda Diagonal amb el carrer Selva de Mar perquè la Cambra hi ubiqués la seva nova seu. Afirma que, tanmateix, és d’interès per a la ciutat que la Cambra de Comerç continuï mantenint el seu compromís de radicar la seva seu en aquest espai. Destaca que, per tant, és positiu que la ciutat entengui la situació actual de la Cambra de Comerç i li doni més temps per complir els seus compromisos respecte a l’inici de les obres i el pagament del dret de superfície. Opina que la reducció del preu del dret de superfície, atesa la davallada dels preus immobiliaris i atesos els canvis normatius que s’han produït en les quotes camerals, justifiquen aquest ajust en els cànons a satisfer pels drets de superfície. Conclou que la ciutat continua mantenint el seu compromís i el seu interès que la Cambra de Comerç ubiqui la seva seu a Diagonal amb Selva de Mar i, per tant, concedeix una nova modificació d’allò acordat en anys anteriors. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i ICV-EUiA i amb la reserva de vot del PP i UpB. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 755 6. Acceptar la renúncia, amb efectes d’11 d’octubre de 2013, formulada pel Consorci Casa d’Àsia, a la cessió d’ús de la finca situada al carrer de Rosselló núm. 279, avinguda Diagonal núm. 373, coneguda com a Palau del Baró de Quadras, que fou aprovada per acord del Plenari del Consell Municipal, en sessió de 15 de febrer de 2002, atès el trasllat definitiu de la seva seu social. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 7. Cedir l’ús a favor de l’Institut Ramon Llull de la finca de propietat municipal ubicada a l’Avinguda Diagonal núm. 373, coneguda com el Palau del Baró de Quadres, amb la finalitat de destinar-lo a seu de l’Institut amb caràcter gratuït i d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió d’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 8. Aprovar l’expedient 1265/13 de reconeixement de crèdit per un import de 354.284,57 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, amb NIF P0819300E, despeses realitzades en exercicis anteriors i no reconegudes durant l’exercici corresponent. Autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació de la despesa per un import de 354.284,57 euros, amb càrrec al Pressupost i posició pressupostària indicats en aquest mateix document a favor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. La Sra. Sánchez expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Casanova manifesta que faran reserva de vot perquè volen sol·licitar un informe a Serveis Jurídics per conèixer les diferents possibilitats que té l’Ajuntament per resoldre aquest conflicte amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. El Sr. Mestre afirma que el seu grup vota a favor de la proposta. El Sr. Portabella expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Recasens manifesta que donarà la paraula al Sr. Lacasa perquè l’Ajuntament de Barcelona ha interposat un recurs contenciós administratiu. Explica que aquest litigi amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs es deu a una modificació amb la qual l’Ajuntament de Barcelona no hi va estar d’acord perquè suposava pagar l’IBI d’unes zones verdes i uns vials que creien que no els corresponia satisfer. El Sr. Lacasa assenyala que en l’expedient d’interposició hi ha un informe de viabilitat i que en faran arribar una còpia al Grup del PP. Tot seguit exposa els arguments que justifiquen el recurs de l’Ajuntament de Barcelona. Explica que, en primer lloc, el port és de l’Estat i, per tant, consideren que la concessió de la Generalitat no està subjecta a IBI. D’altra banda, assenyala que s’acaba de fer una nova valoració cadastral i, en conseqüència, s’hauria d’aplicar la reducció a la base imposable. Finalment, remarca que es grava l’IBI com si les zones d’aprofitament no fossin d’ús comú general per als ciutadans. En aquest sentit, manifesta que creuen que les zones dels dics, que són d’accés general, no haurien d’estar gravades com si tinguessin activitat lucrativa. La Sra. Casanova manifesta que no ha entès si l’estudi de viabilitat ja estava inclòs en l’expedient o els el faran arribar. El Sr. Lacasa assenyala que és dins l’expedient. La Sra. Casanova afirma que tornaran a revisar-lo. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 756 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 9. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 15 de novembre de 2013, pel qual s’esmena per raons d’urgència, la clàusula setena, reguladora del règim de les fiances del plec administratiu particular del contracte que ha de regir l’adjudicació de la conservació i explotació publicitària dels quioscos de premsa instal·lats a la via pública, llevat dels de La Rambla, en el sentit de suprimir la referència relativa a l’expressió "inclosa la seva pròrroga", per no resultar d’aplicació al present contracte. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 10. Declarar vàlida la concurrència pública celebrada per a l’adjudicació del contracte per a la conservació i explotació publicitària dels quioscs de premsa ubicats a la ciutat de Barcelona, llevat els situats a la Rambla i com a conseqüència adjudicar a la societat Corporación Europea de Mobiliario Urbano SA (CEMUSA) el dit contracte per un preu anual unitari de 9.200,00 euros, més l’IVA, amb subjecció a les clàusules del Plec aprovat per acord de la Comissió d’Economia, Empreses i Ocupació del Consell Municipal en sessió de 9 d’octubre de 2013 i les propostes derivades de la seva oferta; requerir-la perquè en el termini de quinze dies a comptar des de la notificació del present acord constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva que preveu la clàusula setena del dit Plec; formalitzar el contracte; i facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Jaurrieta expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Casanova manifesta que votaran a favor de la proposta, però que volen expressar alguns dubtes. Assenyala que només s’han presentat dues empreses al concurs i que, al final, l’oferta econòmica de l’empresa adjudicatària ha estat l’element clau per guanyar el concurs, tal com va passar en l’adjudicació de l’aparcament dels Encants. Remarca que aquesta oferta és un 20% més elevada que el preu de sortida, quan el mercat publicitari pateix de manera especialment acusada els efectes de la crisi econòmica. En aquest sentit, explica que esperen que el Govern no hagi de revisar el preu d’adjudicació a la baixa d’aquí a un o dos anys pel fet que no s’adapta a la realitat del mercat, tal com va succeir recentment en un altre concurs de publicitat. El Sr. Mestre expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Portabella manifesta que el seu grup vota a favor de la proposta. La Sra. Recasens assenyala que el concurs es referia a la gestió de la publicitat als quioscs, però també al manteniment i la neteja dels quioscs. Explica que només s’hi van presentar dues empreses, Clear Channel i CEMUSA, i que Clear Channel va treure un lleuger avantatge en els punts dels criteris tècnics en relació amb la neteja i el manteniment, però CEMUSA va fer una oferta més agressiva quant a l’aportació econòmica a satisfer al quiosc i quant a l’espai del quiosc que se cedirà a l’Ajuntament i al comerç local per poder posar-hi publicitat. Assenyala que, malgrat que només s’hagin presentat dues empreses al concurs, cal tenir en compte que no hi ha gaires empreses especialitzades en la gestió de la publicitat i que el mercat publicitari està molt afectat per la crisi econòmica. Destaca que a partir d’ara els quioscos rebran 9.200 euros per any, més IVA, i que el contracte de l’adjudicatari inclou una freqüència de neteja d’un cop cada 20 dies, la neteja de grafits i la instal·lació d’unes barres de seguretat a la part posterior dels quioscos per protegir-los de les topades quan hi ha una zona d’aparcament. A més, remarca que una setzena part dels espais serà per a ús gratuït de l’Ajuntament, cosa que suposa una millora important respecte al que establia el plec, i que CEMUSA ha presentat una proposta important per al foment del comerç local, ja que ha ofert un espai perquè els quioscos puguin posar publicitat del comerç de la zona. Conclou que s’ha produït una millora significativa respecte als plecs que es van presentar i que el sector també ha expressat la seva satisfacció amb l’oferta. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 757 La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 11. Resoldre, en els termes que resulten de l’informe de la Direcció de Patrimoni, les al·legacions presentades, en el tràmit d’informació pública de l’expedient relatiu a l’aprovació del Plec de clàusules reguladores per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal dels quioscos situats a la via pública per a la venda de diaris, revistes, llibres i altres publicacions periòdiques; aprovar definitivament el Plec de clàusules reguladores; adjudicar-la, com a resultat de la convocatòria celebrada, mitjançant la transformació de les llicències actuals, a favor dels titulars que es troben relacionats en el document annex; formalitzar la concessió; i facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Recasens manifesta que aquesta proposta té com a objectiu resoldre les al·legacions relatives al plec de quioscos i fer l’adjudicació a aquells quiosquers que ja han sol·licitat habilitar la llicència i continuar amb l’activitat. Afirma que ara ja s’adjudiquen 185 quioscos, que hi ha pendent de revisar la documentació de 121 i que 88 han estat tancats definitivament. Assenyala que, atès que un dels requisits que demanaven per continuar l’activitat era tenir quioscos que estiguessin oberts i en funcionament, s’ha efectuat tota una feina de comprovació que ha implicat la inspecció d’uns 400 quioscos. D’altra banda, remarca que les noves llicències seran vigents fins al 13 de setembre del 2030, i recorda que s’atorguen 18 anys de concessió per homologar els quioscos de tota la ciutat amb els 13 quioscos de la Rambla. Assenyala que el Grup del PP és l’únic grup que ha presentat al·legacions i que han arribat a un consens amb aquest grup i el sector quant a les peticions que han plantejat. Explica que una d’aquestes demandes té relació amb la taxa anual que paguen els quioscos, que en aquests moments pren com a referència una categorització de carrers de l’any 1997 que ha quedat desfasada. En relació amb això, afirma que el compromís del Govern municipal és constituir una taula de treball per tractar d’actualitzar les taxes i, tal com demana el Grup del PP, estudiar si és millor aplicar una única taxa per a tot Barcelona o mantenir la categorització per carrers, però actualitzant-la. Precisa que en aquesta taula hi haurà els directors de Política Fiscal i de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i representants del sector, i que s’han donat un termini de tres mesos per proposar les noves taxes. Explica que el Grup del PP també ha demanat que només es donessin concessions a quioscos que en aquests moments estiguessin oberts i en funcionament, al·legació que s’ha acceptat perquè ja formava part del plec, i que s’oferís als quioscos la possibilitat de traslladar-se a una altra zona de la ciutat. Pel que fa a això, afirma que es tracta d’un aspecte sensible, ja que es considera el quiosc com un element de mobiliari urbà. Destaca que els quioscos són motor d’activitat econòmica, fan una funció de cohesió social i són un element d’ocupació de la via pública, per la qual cosa l’Ajuntament continuarà mantenint la potestat de fixar-ne la localització. Assenyala que el Grup del PP també ha demanat que els quioscos que estan tancats no surtin al mercat. Afirma que, pel que fa a això, tenen encara un marge de recorregut i que han de trobar el punt d’equilibri entre aquells quioscos tancats que té sentit que es retirin de la via pública i aquells altres que puguin tenir l’oportunitat de sortir a concurs perquè hi pugui haver algú que se’n vulgui fer càrrec. Explica que encara no han tingut temps d’analitzar tots aquests quioscos tancats i que es donen un temps per fer-ho. A més, remarca que en aquest cas també crearan una comissió específica, on hi haurà representats Patrimoni, els districtes i l’Associació de Quiosquers, per avaluar la nova ubicació d’aquests quioscos. Assenyala que el 90% de l’import que ofereix CEMUSA se’l queda el quiosquer i el 10% restant l’Ajuntament, mentre que el Grup del PP demana que el 758 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 percentatge sigui del 95% i el 5% respectivament. Explica que la possible solució que han ofert respecte a aquesta qüestió és que, en el marc de la comissió que treballarà les noves taxes dels quioscos, es valori aquesta possibilitat. Opina que, tenint en compte els ingressos que els quioscos tindran per la via de publicitat i l’establiment de noves taxes, es veurà que la millora econòmica dels quioscos és substancial i que, per tant, aquest 5% de més que es demana és prou insignificant. Agraeix la feina que ha fet el Grup del PP per negociar i pactar millores per als quiosquers de la ciutat, i opina que tots es poden felicitar perquè, després de mesos de treball, s’ha aconseguit un bon acord. La Sra. Jaurrieta explica que el seu grup, després de parlar amb l’Associació de Quiosquers, valora positivament la proposta del Grup del PP que el percentatge que els quiosquers ingressin de la publicitat passi del 90% al 95%. Opina que aquesta diferència del 5% és un import insignificant per a l’Ajuntament i, en canvi,pot representar una manera de fomentar l’Associació de Quiosquers, que fa un treball rigorós i manté el dinamisme diari de la ciutat. Pregunta a la Sra. Recasens si, per les seves paraules, poden entendre que es podria ampliar el percentatge d’ingressos publicitaris dels quiosquers del 90% al 95%. La Sra. CASANOVA manifesta que el seu grup va formular un seguit d’al·legacions que va treballar conjuntament amb els representants principals del sector dels quioscos. Explica que van demanar al Govern que s’unifiquessin els grups d’emplaçament, que s’apliqués la menor taxa vigent actualment, que és de 1.737 euros, i que es distribuís el màxim percentatge possible dels ingressos de publicitat entre els quioscos, amb la proposta de passar del 90% al 95%. Assenyala que la Sra. Recasens ja ha explicat la resposta del Govern, però que demanen que en la taula de treball s’arribi al compromís d’abaixar la taxa i de trobar el millor percentatge possible per augmentar els ingressos de publicitat dels quiosquers. Així mateix, demana el compromís de fer ambdues coses en el termini màxim de tres mesos i amb efectes a 1 de gener de 2014, i amb el consens total del sector. Recorda que les llicències actuals expiraven a finals del 2011, però que el Govern va optar per prorrogar-les dos anys més. Remarca que durant aquest temps no han detectat que s’hagi dut a terme una feina de suport i d’impuls del sector dels quioscos, i que és ara quan veuen una reacció positiva del Govern. Explica que per això pensen que, en aquest àmbit, el Govern ha tingut altres prioritats que no han respost a les necessitats dels quiosquers de la ciutat, malgrat la forta crisi econòmica que pateixen i la seva rellevància, ja que, a més de desenvolupar una activitat econòmica molt tradicional a la ciutat, duen a terme una activitat d’interès general i social. Manifesta que votaran a favor de la proposta perquè consideren que dóna resposta a bona part de les al·legacions que van presentar i que, si el Govern compleix els seus compromisos, els quioscos de la ciutat en sortiran força beneficiats. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup, i destaca el bon treball dels serveis municipals amb relació a les qüestions que han vist en els darrers punts de l’ordre del dia. Manifesta que també vol subratllar el paper que ha tingut l’Associació de Quiosquers, que ha treballat amb l’Ajuntament de manera molt cooperativa, fet que ha donat com a resultat un acord total. Afirma que es tracta d’un sector molt afectat per la crisi econòmica i per la caiguda continuada de les vendes de la premsa escrita, i que per això necessitava un acord d’aquestes característiques, que opina que representa un suport clar a la continuïtat de la seva activitat a la ciutat. Finalment, assenyala que tots els grups han tingut ocasió d’anar seguint aquesta qüestió tant a través del director de Patrimoni, el Sr. Rius, com a través de la presidenta i els representants dels quiosquers. El Sr. Portabella expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Recasens agraeix les paraules del Sr. Mestre, ja que opina que val la pena agrair la feina que s’ha fet des de la Direcció de Patrimoni en una negociació NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 759 que no era fàcil perquè aquest sector està molt afectat per la crisi econòmica i calia tenir en compte molts aspectes. Explica que van prorrogar les llicències perquè van voler veure si eren capaços de donar una nova viabilitat al quiosc, però que al final es van adonar que, de moment, aquesta viabilitat passava per mantenir el format actual de quiosc. Respecte a la intervenció de la Sra. Casanova, manifesta que el seu compromís és modificar les taxes, que han quedat desfasades a causa de la transformació de la via pública a la ciutat, però que no pot assegurar que baixin, ja que tant si s’opta per una única taxa a tota la ciutat com si mantenen el model referenciat per carrers, alguns quioscos acabaran tenint taxes superiors i d’altres taxes inferiors. Pel que fa a la distribució dels ingressos de publicitat, explica que el seu compromís és valorar si es manté la proposta del Govern del 90%-10% o del Grup del PP del 95%-5%, un cop vegin el resultat final de les anàlisis que es faran. Remarca que la millora que aconseguiran els quioscos només per la via dels ingressos de la publicitat és molt evident, ja que alguns veuran incrementats els seus ingressos per imports de 7.290 euros, 3.780 euros o 5.580 euros. A més, assenyala que, mentre el 5% del qual estan parlant suposarà molts diners per a l’Ajuntament, per a alguns quioscos representarà només 30 euros més. D’altra banda, recorda que el Grup del PSC va establir la proporció 90%-10% a la Rambla, i que no ha presentant al·legacions a aquest expedient. Conclou que s’ha fet un bon acord i que el sector està molt satisfet, i que estudiaran si poden millorar-lo encara una mica més revisant les taxes a partir dels treballs de la comissió creada a aquest efecte, que tindrà tres mesos per fer-ho. La Sra. Jaurrieta diu a la Sra. Recasens que el conveni amb els quiosquers de la Rambla es va fer fa cinc anys, quan ni la crisi econòmica ni de la premsa escrita no eren tan greus com ara. D’altra banda, remarca que, encara que el seu grup no hagi presentat al·legacions, amb el seu vot expressa el rebuig o l’acceptació d’unes determinades al·legacions. En aquest sentit, afirma que es poden pronunciar després d’haver parlat amb els quiosquers i interessar-se pel posicionament sobre l’al·legació esmentada. Agraeix la tasca del Sr. Rius i del seu equip pel treball que han fet i per la facilitat d’accés a la documentació que han sol·licitat. Acaba expressant el vot favorable del seu grup. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 12. Modificar parcialment per raó d’interès públic, la concessió administrativa per a la realització de les obres i l’explotació d’un aparcament públic subterrani situat als jardins del Doctor Roig i Raventós, adjudicat el 29 d’octubre de 2010 a l’empresa INMOMEDIC 09, SL, per tal de restablir l’equilibri econòmic financer del contracte, derivat de la diferència del cost per a la reordenació de la superfície i en els termes previstos en el Projecte Executiu d’obres, aprovat per la Comissió de Govern, en sessió de 25 de juliol de 2013, mitjançant la compensació econòmica per un import de 454.024,14 euros (IVA inclòs), de conformitat amb l’art. 282 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 13. Declarar deserta, per manca de licitadors, la concurrència pública convocada en relació a la constitució d’un dret real de superfície de la finca de propietat municipal situada a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat núm. 5-11, per a la construcció i posterior explotació d’una residència assistida per a gent gran, aprovada per acord de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació del Consell Municipal de 19 de juny de 2013. 760 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 La Sra. Sánchez expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup s’abstindrà. El Sr. Mestre recorda que el seu grup va votar en contra d’aquest dret real de superfície, sobre el qual finalment ha quedat deserta la concurrència pública. Afirma que en aquest cas voten a favor de la proposta, però que volen deixar constància de com ha acabat el procés. El Sr. Portabella expressa el vot a favor del seu grup. La Sra. Recasens recorda que el Govern va optar per comprar la finca que ocupava l’antiga clínica Quirón i intentar oferir el nou equipament a una residència assistida per a gent gran, un casal de barri i un casal de gent gran. Afirma que el fet que la concurrència pública hagi quedat deserta es deu sobretot a tres factors: les restriccions d’accés al crèdit dels mercats financers; les dificultats que avui tenen els operadors en els seus equipaments i les incerteses que afronten entorn de les perspectives de concert de places amb les administracions públiques; i les condicions que van pactar en els plecs de condicions, que preveien un percentatge de llits a preu concertat, cosa que ha dificultat la recerca d’un operador interessat. Explica que, per tal que no es degradi la zona mentre es continua buscant un nou projecte per al barri, el Govern ha cregut oportú encarregar a BIMSA la redacció del projecte d’enderroc de l’edifici i destinar un total de 786.500 euros a l’enderroc. Assenyala que, d’aquesta manera, el barri de Gràcia veurà com a mínim l’espai alliberat. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 14. Modificar parcialment per raó d’interès públic, la concessió administrativa per a la realització de les obres i l’explotació d’un aparcament públic subterrani situat als jardins de Salvador Espriu, adjudicat el 21 de desembre de 1964 a l’empresa SABA Aparcamientos SA., per tal de restablir l’equilibri econòmic financer del contracte, derivat del cost d’execució del Projecte de substitució d’un ascensor i de les baranes exteriors de l’aparcament per un import màxim de 332.332,23 euros IVA inclòs, segons es determina al Projecte tècnic que s’aprova, d’acord amb allò que preveu l’article 37.6 del decret 179/1995, de 16 de juny, pel que s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals i l’art. 163.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aplicable al present contracte per raons temporals. Formalitzar la modificació contractual i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes aquelles actuacions encaminades a clarificar, concretar i executar el present Acord. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de Gràcia 15. Aprovar la certificació final del contracte mixt núm. 10001338, que té per objecte les obres de construcció d’una escola Bressol i la pista poliesportiva del carrer Neptú, núms. 6-12, per import de 65.304,88 euros, corresponent a l’escreix d’amidaments derivat de la relació valorada de 22 de juliol de 2013, que consta a l’expedient, de conformitat amb els articles 217 de la Llei de Contractes del Sector Públic i 166 del RGTRLCAP; autoritzar i disposar l’esmentada despesa a favor de l’empresa Obres i Contractes Penta, SA (NIF A60514643) amb càrrec a la partida 06.06-321.11-622.91. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 761 c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 16. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern municipal a aturar qualsevol ampliació o nou centre comercial a la ciutat de Barcelona fins no disposar i presentar a la Comissió un informe sobre l’impacte de l’apertura de nous espais comercials i grans superfícies d’activitat comercial a Barcelona i la planificació estratègica de l’Àrea Metropolitana. La Sra. Jaurrieta afirma que s’estan produint decisions polítiques sense precedents pel que fa als centres comercials i les grans superfícies. Assenyala que una nota de PIMEC de fa pocs dies assegurava que la Generalitat de Catalunya havia autoritzat projectes de requalificació de terrenys de sòl industrial en sòl comercial que sumaven un total de 232.000 m² i que això podia afectar el model comercial català. Destaca que entre els centres de La Maquinista, la Sagrera i Glòries hi ha uns 80.000 m² de nous espais comercials i grans superfícies. Afirma que la tendència a aquesta concentració d’espais especialitzats té un impacte molt rellevant, ja que fa que la gent passegi menys pels carrers de la ciutat i hi compri menys, fet que provoca tancaments de locals. Opina que cal no oblidar l’origen de les ciutats europees, sobretot de les mediterrànies, on l’activitat comercial de proximitat ha fet que creixin centres històrics on s’ha implantat el comerç i ha configurat una ordenació física determinada. Destaca que la proximitat dels comerços dóna lloc a ciutats compactes on s’eviten desplaçaments innecessaris; ciutats equilibrades on es barreja l’ús residencial i l’activitat comercial, i ciutats socialment cohesionades. Afirma que tot això ha fet que les compres de proximitat siguin el principal actiu de l’estructura comercial de la ciutat. A més, remarca que això ha pogut ser una realitat a tots els districtes gràcies als mercats municipals, els eixos comercials i els supermercats, i que és un senyal d’identitat de la ciutat. Explica que creuen que cal acabar amb la «bombolla» de centres comercials on moltes galeries estan tancades. Assenyala que fins i tot el president de l’eix comercial de Sant Andreu, el Sr. Pròsper Puig, ha qualificat d’aberració l’ampliació de La Maquinista. Conclou que pensen que cal reforçar l’equilibri entre els diversos formats comercials, garantir la competència evitant posicions de domini i limitar els grans establiments comercials. El Sr. Mulleras explica que, a priori, el seu grup no considera que s’hagi d’aturar cap ampliació o nova inversió a Barcelona en cap sector, ja que creuen que posar traves a les inversions a la ciutat pot generar un efecte contrari al creixement de l’activitat econòmica. Destaca que les noves inversions generen llocs de treball, efectes multiplicadors en l’àmbit econòmic i un focus d’atracció comercial. Afirma que, per exemple, durant els últims anys s’ha parlat molt d’incloure grans superfícies als mercats municipals perquè això podia suposar un focus d’atracció comercial cap al mercat, i que, de fet, ha estat així. D’altra banda, assenyala que la majoria de les inversions de les quals s’està parlant es fan a l’àrea metropolitana de Barcelona i no pas a la ciutat. En aquest sentit, manifesta que els agradaria saber si el Grup del PSC pensa presentar aquesta proposició a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que opinen que, tenint en compte les grans superfícies que s’han anunciat a Viladecans o a Cerdanyola, seria més adient fer aquesta proposició en aquest àmbit que no pas en el consistori barceloní. Manifesta que s’esperaran a conèixer la resposta a aquesta pregunta per expressar el seu vot. La Sra. Ribas opina que darrerament assisteixen a la destrucció sistemàtica del model comercial propi per part del Govern de l’Estat, amb el silenci còmplice del Grup Municipal del PP i amb una certa ambigüitat del Grup Municipal de CiU. 762 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Remarca que el Govern de la Generalitat ha autoritzat nous projectes que augmentaran en més de 232.000 m² les grans superfícies a Catalunya, i que el Govern municipal també està tramitant ampliacions de grans centres comercials, com els de la Sagrera, les Glòries i La Maquinista. Assenyala que el seu grup va votar en contra de l’aprovació inicial del projecte de La Maquinista i que, per tant, donarà suport a aquesta proposició, malgrat que el Grup del PSC es va abstenir en una proposició del seu grup que demanava la retirada del projecte d’ampliació de La Maquinista. Afirma que l’augment de grans superfícies tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona són fets palpables que es contradiuen amb les manifestacions reiterades del Grup de CiU de no fer res contra la voluntat del sector. En aquest sentit, opina que aquestes paraules són «comèdia» perquè, quan el sector clama en contra de l’obertura de nous centres comercials o l’ampliació dels actuals, el Govern municipal mira cap a una altra banda. Explica que això els va quedar molt clar en la resposta del Sr. Blasi a la pregunta que va plantejar el seu grup en la darrera sessió de la Comissió sobre les declaracions del president de la Fundació Barcelona Comerç sobre l’ampliació de La Maquinista. Demana al Govern municipal que actuï amb responsabilitat i transparència, i que faci un informe detallat i rigorós sobre l’impacte de l’augment de les grans superfícies sobre el model comercial barceloní que el Govern diu defensar. Afirma que, d’aquesta manera, podran actuar amb coneixement de causa i veure realment qui defensa el petit comerç de proximitat i qui defensa els interessos dels més poderosos i els que més pressionen. El Sr. Portabella precisa que el seu grup es va abstenir en la proposta que es va presentar el mes d’octubre sobre l’ampliació de La Maquinista perquè també hi havia una part vinculada a la construcció d’una nova escola. Recorda que ja van dir en aquell moment que troben desmesurat un canvi del planejament vigent per transformar 72.000 m² de sostre industrial en 25.000 m² de sostre comercial, que se sumarien als altres 20.000m², i 47.000 m² de sostre d’habitatge. D’altra banda, manifesta que el seu grup ha reivindicat en múltiples ocasions que Barcelona ha de continuar mantenint el seu perfil industrial, i que per això els desagrada el fet que hi hagi una transformació de 72.000 m² de sostre industrial, que és una quantitat molt significativa. En aquest sentit, afirma que, mentre que el sostre industrial es va reduint a la ciutat, ells continuen pensant que Barcelona hauria de tornar a un procés de reindustrialització en un futur immediat. Conclou que, en concordança amb les al·legacions que han presentat a la modificació del PGM en el subàmbit dos del sector quatre de La Maquinista, votaran a favor d’aquesta proposició. El Sr. Blasi agraeix la presentació de la proposició, sobretot pel to en què ho ha fet la Sra. Jaurrieta. Manifesta que comparteix molts dels aspectes de la iniciativa, però que el Grup de CiU hi votarà en contra. Explica que acostuma a coincidir en moltes coses amb el Sr. Portabella, sobretot pel que fa al model, malgrat que algú pugui pensar que fan «comèdia». A més, assenyala que segurament després la tinenta d’alcalde tindrà oportunitat de parlar de la tasca que s’ha fet al Districte de Sant Andreu per potenciar el polígon industrial del Bon Pastor i evitar que es converteixi en zona residencial, fruit, sobretot, d’actuacions del Govern anterior. Amb relació als formats comercials, assenyala que l’ampliació de La Maquinista i la creació d’una futura estació que acollirà sostre comercial a la Sagrera han estat condicionades per la voluntat de vendre de l’Incasòl, que manifesta que el Govern municipal no comparteix i que distorsiona el manteniment de l’equilibri dels formats comercials existents, que és una cosa que fa molts anys que defensen els grups del PSC, d’UpB i de CiU, a diferència del Grup d’ICV-EUiA, que opina que obstaculitza qualsevol iniciativa que presenta el teixit comercial de proximitat. Recorda que es va comprometre a fer un seguit d’estudis, un d’ells relacionat amb una proposició del Grup d’UpB sobre l’outlet de Viladecans. Assenyala que aquest estudi ja està encarregat i pràcticament enllestit, i que, a més, encarregaran dos estudis a principis de l’any vinent sobre l’impacte de la creació de nou sostre comercial a la Sagrera i l’ampliació de La Maquinista. Explica que aquest estudis han de servir per tirar endavant mesures que serveixin per NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 763 dinamitzar els entorns comercials situats a les proximitats dels centres comercials, tot cercant la complicitat del sector, sobretot del petit i mitjà comerç. La Sra. Jaurrieta agraeix el suport a la proposició dels grups d’UpB i d’ICV-EUiA. Aclareix al Sr. Mulleras que no presentaran aquesta proposició a l’Àrea Metropolitana. Explica que creuen que l’informe ha d’englobar tota l’àrea metropolitana, però que a la ciutat falta una planificació de tot aquest àmbit, atesos els 80.000 m² previstos de nous espais comercials i grans superfícies, que opina que poden suposar un preu massa elevat per al comerç de la ciutat. Precisa a la Sra. Ribas que es van abstenir en el projecte d’ampliació de La Maquinista perquè aquest expedient també incloïa la construcció d’una escola. A més, remarca que el seu grup ha presentat al·legacions sobre el límit de creixement del sostre comercial d’aquest centre i vetllarà perquè es recullin en la tramitació de l’expedient. Finalment, lamenta que el Govern no doni suport a la proposició. Destaca que el comerç necessita demanda i que, si aquesta demanda es destina a les grans superfícies, el petit comerç és el que en surt perjudicat. El Sr. Mulleras afirma que el seu grup veu una triple contradicció en la proposició. En primer lloc, assenyala que durant molts anys s’han implantat grans superfícies a la ciutat gràcies a les llicències urbanístiques atorgades per un ajuntament socialista amb governs tripartits i a les llicències comercials concedides pel Govern català de CiU. Explica que per això veuen incongruent que ara el Grup del PSC demani paralitzar la inversió en grans superfícies comercials. Opina que això crearia un efecte negatiu pel que fa a la inversió econòmica a Barcelona, però també seria dolent per al petit comerç, ja que una gran superfície pot generar un pol d’atracció cap al comerç del voltant. A més, reitera que les grans superfícies generen llocs de treball, els quals són necessaris perquè hi hagi consum i demanda en el petit comerç. Explica que una segona contradicció és que moltes de les grans superfícies de què estan parlant es faran a altres municipis de l’àrea metropolitana, com Viladecans o Cerdanyola, que són poblacions governades pel PSC. Afirma que no qüestionen la legitimitat de presentar aquesta iniciativa en el consistori barceloní, però que demanen que es presenti també a l’Àrea Metropolitana per veure quin és el sentit de la votació. Assenyala que una tercera contradicció és que, quan Eurovegas va decidir no invertir a l’àrea metropolitana, els alcaldes de Cornellà, Gavà, Sant Boi i Viladecans, tots quatre del PSC, van demanar inversions d’aquest tipus i van fer una declaració institucional en aquest sentit. Conclou expressant el vot contrari del seu grup. La Sra. Ribas diu a la Sra. Jaurrieta que el Govern anterior tenia un projecte per fer l’escola de La Maquinista sense necessitat d’augmentar el sòl comercial. Diu al Sr. Blasi que el seu grup no obstaculitza les iniciatives del teixit comercial i que mantenen moltes reunions amb el sector, amb el qual coincideixen amb la majoria de coses. Afirma que l’únic en el que discrepen és en la conveniència de la pista de gel que s’instal·la per Nadal a la plaça Catalunya, però que el sector agraeix que siguin tan clars, mentre que diu el contrari de l’equip de govern. Diu al Sr. Mulleras que caldria fer un estudi per veure els llocs de treball que generen les grans superfícies, ja que caldria restar-ne els que es destrueixen als comerços de proximitat. A més, recorda que l’estudi sobre la liberalització d’horaris comercials que se’ls va presentar fa poc ja alertava del perill dels canvis en els hàbits de consum per al comerç de proximitat. El Sr. Blasi manifesta que comparteix que aquest debat s’hauria de traslladar a l’Àrea Metropolitana. D’altra banda, assenyala que el període d’al·legacions al projecte d’ampliació de La Maquinista va finalitzar el 29 de novembre i, per tant, encara continua obert el procés de tramitació. Pel que fa a això, recorda que el Govern va dir que procuraria que el seguit de mesures a les quals es va comprometre entrin en vigor abans de l’aprovació del projecte. D’altra banda, es refereix a la complicitat d’eixos comercials com el del Clot o el del Poblenou amb el centre comercial de les Glòries. La Sra. Jaurrieta aclareix al Sr. Mulleras que la proposició no diu enlloc que s’aturin les tramitacions urbanístiques que hi ha a l’àrea metropolitana, sinó que es 764 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 presenti un informe que permeti planificar l’impacte que tindrà a la ciutat la previsió d’uns 80.000 m² de nova superfície comercial. D’altra banda, afirma que és cert que els governs socialistes anteriors també van permetre la implantació de centres comercials a la ciutat, però que creuen que actualment s’han excedit els límits del que pot absorbir la ciutat. El Sr. Blasi expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 17. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern municipal a la congelació dels preus públics per l’any 2014, sense que hi hagi cap tipus d’increment. El Sr. Mulleras afirma que els preus públics tenen una funció social i pública similar a la de les taxes, tot i ser qüestions diferents des del punt de vista jurídic i tenir, per tant, procediments d’aprovació diferents. Manifesta que, atès que el Govern municipal ha anticipat que volia congelar les taxes l’any 2014, li demanen que sigui coherent i congeli també els preus públics. A més, explica que consideren que l’Ajuntament de Barcelona té una bona salut financera i, per tant, no hi ha cap necessitat d’incrementar els preus públics. En aquest sentit, remarca que s’han generat superàvits durant els últims anys, que les transferències de l’Estat s’han incrementat de 800 a 1.000 milions d’euros el 2013 i que la liquiditat de l’Ajuntament no es ressentirà aquest any pel deute de la Generalitat gràcies al fons de liquiditat, que és un mecanisme que l’Estat posa al servei del Govern català perquè pugui pagar el deute que té amb Barcelona amb unes condicions molt millors que les que ofereix el mercat financer. Opina que, en temps de crisi com els que es viuen actualment, la congelació dels preus públics és una ajuda que l’Ajuntament pot fer a les famílies de Barcelona. A més, assenyala que aquesta congelació és raonable, si es té en compte que la inflació interanual acumulada el mes d’octubre era d’un -0,1% a Catalunya i que la inflació de l’any 2014 serà d’entre un 0,3% i un 0,7%, segons Funcas. D’altra banda, manifesta que aprofiten aquesta proposició per demanar que els preus públics es puguin sotmetre a votació en la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, atès que fan una funció semblant a la de les taxes. Així mateix, sol·licita que se’ls faciliti un estudi sobre el cost real de la prestació dels serveis regulats pels preus públics, de la mateixa manera que es fa amb les taxes. La Sra. Sánchez explica que el seu grup ja havia criticat l’augment dels preus públics que havia proposat el Govern municipal per al 2014, alguns dels quals s’incrementaven per sobre de l’IPC. Assenyala que aquest increment, que quedava recollit en el projecte de pressupostos del 2014 que el Govern municipal va portar al tràmit d’exposició pública, serà revisat com a conseqüència del pacte assolit amb el Grup d’UpB, tal com va anunciar l’alcalde just abans del darrer Consell Plenari. Afirma que al seu grup li hauria agradat debatre aquest increment en el context d’un debat global sobre els ingressos, però que el Govern ha tornat a prorrogar les ordenances fiscals, sense ni tan sols presentar cap proposta per al 2014. A més, recorda que els preus públics només representen l’1,4% de tots els ingressos corrents que gestiona cada any l’Ajuntament. Conclou que el seu grup donarà suport a la proposició, tot i ser conscients que només suposa una petita parcel·la d’una política d’ingressos i de despeses del Govern municipal que no comparteixen. El Sr. Mestre assenyala que la proposta inicial de preus públics aprovada pel Govern municipal suposava augments en determinats equipaments per damunt de la previsió d’increment de l’IPC. Recorda que, posteriorment, un acord del Govern municipal amb el Grup d’UpB va comportar que els preus públics no es poguessin incrementar per sobre de l’IPC. Explica que el seu grup considera que aquest acord encara és insuficient atesa la crisi econòmica actual, que els porta a considerar que NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 765 seria bo que el 2014 no hi hagués cap increment en els preus públics. Opina que això és possible perquè l’Ajuntament de Barcelona té una situació financera totalment sanejada, ja que ha tancat l’exercici 2012 amb superàvit i aquesta situació es tornarà a repetir en l’exercici 2013 i, previsiblement també, el 2014. A més, remarca que es dóna la circumstància que el Govern municipal va decidir prorrogar les ordenances fiscals i, per tant, el 2014 quedaran congelats els impostos i les taxes, cosa que no succeeix amb els preus públics. Manifesta que, per tots aquests motius, el seu grup votarà a favor de la proposició. El Sr. Portabella assenyala que els grups del PP, del PSC i d’ICV-EUiA proposen sobrepassar els articles de la hisenda local que estableixen que els preus públics han de cobrir el cost del servei que s’ofereix. Manifesta que li ha cridat especialment l’atenció que el Grup del PP comparés els preus públics amb les taxes, intentant fer veure que són més o menys el mateix. Explica que entén això com un simple acte de buscar arguments i voler confondre, ja que la diferència entre els preus públics i les taxes és una de les primeres coses que s’aprenen quan s’és regidor. Recorda que els preus públics es cobren per la prestació d’un servei en igualtat de condicions amb el sector privat, mentre que les taxes es cobren per la prestació d’un servei o per l’aprofitament del domini públic. D’altra banda, manifesta que, si al Grup del PP li semblava tan necessari que en període de crisi es congelessin els preus públics, no pot comprendre per què l’any 2012, en el pacte pressupostari que el Govern va fer amb el Grup del PP, els preus públics van augmentar el 3%, ni per què el 2013, amb la influència que encara va tenir aquest grup en la part d’inversions, es van incrementar una altra vegada un 3% de mitjana, amb alguns preus que van arribar a pujar molt per sobre. Assenyala que aquest va ser el cas de les escoles bressol, en què el Grup del PP va acceptar un increment del 10%, mentre que el seu grup l’ha abaixat del 3% a l’1,5%. D’altra banda, afirma que el que realment ha tingut un impacte sobre el conjunt de la ciutat és l’increment de l’IVA dels centres esportius, que ha passat del 8% al 21%. Explica que justament ahir es va reunir amb una executiva de centres esportius públics i privats, en què li van demanar que se’ls tornés a aplicar el preu públic que s’havia acordat el mes de setembre en comptes de l’1,5% perquè, si no, perdien diners. La Sra. Recasens explica que no saben què pretén el Grup del PP amb aquesta proposició i que no entenen per què no ha plantejat això en el marc d’una negociació pressupostària, que és el que opina que hauria estat més oportú si aquest grup creia que els preus públics de la ciutat havien de congelar-se. A més, opina que algun dia hauran de fer una reflexió sobre què volen dir quan parlen de congelació fiscal: si es refereixen a l’IPC o parlen d’increments zero. Manifesta que el Govern no es cansarà d’oferir diàleg per arribar a acords amb tots els grups que ho considerin necessari, però en el marc d’una negociació pressupostària, ja que és complicat arribar a acords en polítiques fiscals sense tenir un context general bàsic d’ingressos i despeses. Explica que la proposició que presenta el Grup del PP és molt legítima, però que el Govern creu que s’hauria hagut de fer en el marc d’una negociació pressupostària. En aquest sentit, recorda que recentment el Govern ha arribat a un acord amb el Grup d’UpB, de la mateixa manera que en exercicis anteriors va assolir acords pressupostaris amb altres grups. Remarca que el Grup d’UpB, tot i no compartir plenament els pressupostos, va entendre que la ciutat necessitava tenir uns pressupostos i per això es va asseure a negociar. Explica que una de les seves condicions va ser limitar l’augment dels preus públics a l’1,5%, cosa que ha representat una reorientació important pel que fa a la gestió dels preus públics i que significa que hi ha alguns que no s’han modificat i d’altres que, com a molt, tindran aquest increment. Opina que, quan es parla de política fiscal, és molt important tenir en compte el cost del servei i saber equilibrar la part que ha de suportar el ciutadà i la part que ha d’aportar l’Administració pública, ja que aquest equilibri és essencial per garantir la sostenibilitat financera. Manifesta que creuen que el Grup del PP avui presenta més una contraproposta que no pas una proposta, i que no seria legítim que el Govern hi donés suport. 766 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Sr. Mulleras agraeix els vots favorables dels grups municipals del PSC i d’ICV- EUiA, que destaca que faran que la proposició s’aprovi i que, per tant, el Govern municipal tingui el mandat polític de congelar els preus públics el 2014. Afirma que, en els anys que fa que és regidor, no deixen de sorprendre’l determinades maneres de fer. Explica que ara no sabia si el regidor del Grup d’UpB feia de portaveu del Govern municipal o si era la tinenta d’alcalde qui feia de portaveu del Grup d’UpB, perquè el seu discurs era el mateix. Opina que és tan lícit reclamar que es congelin els preus com que es limitin a l’1,5%, perquè influeix tant en els costos d’un servei demanar una cosa com l’altra. A més, remarca que desconeixen el cost dels serveis públics que estan subjectes als preus públics, entre altres coses perquè el Govern no facilita aquesta informació. Destaca que el fet de congelar els preus públics no té un impacte significatiu per a l’Ajuntament i, en canvi, pot ser una ajuda per a les famílies de Barcelona. Explica que si quan el Govern va pactar amb el seu grup una rebaixa del 10% de l’impost de vehicles algú hagués demanat una rebaixa del 15%, l’haurien acceptat perquè això millorava el pacte. Opina que, en aquest cas, la proposta de congelar els preus públics millora de manera molt significativa el pacte que ha fet el Grup d’UpB amb el Govern, ja que, al seu parer, la limitació dels preus a l’1,5% és insuficient. Demana al Govern municipal que expliqui com pensa aplicar aquesta proposició, ja que abans de final d’any ha d’aprovar per decret els preus públics que afecten el Bicing, el Zoo, les escoles bressol, els serveis educatius, els centres cívics i les instal·lacions esportives municipals. En aquest sentit, pregunta si l’alcalde Trias complirà els mandats aprovats per majoria en plenari o comissió municipal, tal com es va comprometre a fer. El Sr. Mestre diu al Sr. Portabella que tots els grups coneixen la diferència entre preu públic i taxa i el mandat legal que els preus públics han de tendir a cobrir el 100% del cost. Assenyala que, tanmateix, tots saben també que una part molt important dels preus públics de l’Ajuntament no cobreixen el cost per raons diverses, entre altres per raons socials. Afirma que la qüestió és si es poden o no es poden congelar els preus públics. En aquest sentit, opina que sí que es pot fer, ja que, de fet, la mateixa Sra. Recasens ha dit que alguns no s’han modificat. A més, explica que el dimarts passat va assistir al Consell Plenari de Sants-Montjuïc, on es va informar dels preus públics que acabarà aprovant la Comissió de Govern, i que molts d’ells tenien un increment zero. D’altra banda, assenyala que cal situar la congelació dels preus públics en el context de la decisió de congelar les taxes per part del Govern, que ha decidit no portar a aprovació les ordenances fiscals. A més, remarca que estan parlant de magnituds relativament petites pel que fa a la hisenda municipal. Explica que saben que hi ha una comissió tècnica del Govern que ha estat treballant pràcticament durant un any sobre els preus públics de l’Ajuntament amb la idea d’homogeneïtzar-los. Assenyala que aquesta comissió ha previst uns topalls mínims i màxims i uns períodes de transició cap a l’homogeneïtzació. Remarca que, segons sembla, aquesta comissió tècnica és un secret, ja que mai se n’ha dit res, ni s’han presentat els seus criteris. En aquest sentit, opina que seria bo que algun dia el Govern els expliqués en algun informe els resultats d’aquesta comissió tècnica, atès que s’han aplicat alguns dels seus criteris en el preus públics que aprovarà la Comissió de Govern. Finalment, manifesta que, atès que els preus públics els aprova la Comissió de Govern, esperen que es compleixi el mandat que ha sorgit de la Comissió. La Sra. Escarp nega l’ús de la paraula al Sr. Portabella perquè ja ha exhaurit el temps de què disposava. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 767 18. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Deixar sense efecte l’ampliació horària de l’enllumenat nadalenc que ha anunciat el Regidor de Comerç. La Sra. Sanz recorda que l’any passat el seu grup també va presentar diverses iniciatives per donar una orientació diferent a les campanyes de Nadal que impulsa el Govern municipal, amb un enfocament menys centrat en la perspectiva mercantilista i més arrelat als valors culturals propis. Assenyala que ho van fer a partir de diverses peticions sobre l’enllumenat, l’anunci televisiu i la pista de gel. Explica que saben que aquest any s’han impulsat iniciatives diferents de les d’anys anteriors, com ara la polsera solidària o la Fira Solidària de Nadal, però que encara queda camí per recórrer en aquesta direcció i encara podrien fomentar actituds més ecològiques. Afirma que han defensat diverses vegades que la promoció de Nadal no ha de passar per la promoció exclusivament comercial de la ciutat, però que de nou s’ha fet una campanya lligada estrictament al consum. Remarca que el seu grup municipal no està en contra de la promoció del comerç, però que no els agrada que la campanya del Nadal es limiti només a això i que qüestionen també algunes de les actuacions amb què es pretén promocionar el comerç. Opina que calen polítiques per donar impuls i estimular el comerç, però que el que plantegen en aquesta proposició és aplicar el sentit comú. Explica que no comparteixen la decisió d’ampliar l’horari de l’encesa de l’enllumenat nadalenc, quan, a més, l’any passat ja es va passar de 168 a 252 hores. Afirma que els arguments que ha exposat el Govern per justificar aquesta decisió, com ara que això estimula el comerç o dóna ambient nadalenc, responen a percepcions totalment subjectives. En aquest sentit, assenyala que no hi ha cap estudi que doni suport a l’associació que es fa entre llum, comerç i consum. A més, destaca que avui Barcelona és una ciutat ben il·luminada i que ja fa temps que en les enquestes de ciutat la ciutadania valora amb molt bona puntuació la il·luminació, sense que n’hi hagi cap que digui que la ciutadania vol més llum per Nadal. Explica que comparteix plenament l’afirmació que va fer el Sr. Portabella en la Comissió d’Hàbitat Urbà sobre el fet que les compres estan relacionades amb el poder adquisitiu i la disponibilitat econòmica que té cadascú, i no pas amb les hores d’obertura d’un establiment o d’encesa de l’enllumenat que l’envolta. En aquest sentit, recorda que, tot i que l’any passat les botigues van estar obertes 20 dies seguits i es van incrementar les hores d’encesa de l’enllumenat, el consum va continuar sent més baix que en anys anteriors. Assenyala que el segon argument que motiva la proposició té a veure amb la concepció de la sostenibilitat. Afirma que el Govern utilitza la millora tecnològica en matèria d’eficiència energètica per augmentar el consum en comptes de reduir- lo, cosa que es contradiu amb el concepte de la sostenibilitat. Pel que fa a això, opina que cal usar la tecnologia per promoure canvis en els comportaments i per garantir unes pràctiques sostenibles. La Sra. Jaurrieta destaca que, des del 22 de novembre fins al 6 de gener, la ciutat de Barcelona tindrà 85 quilòmetres de carrers il·luminats i 252 hores de llum en el còmput global. Recorda que el 22 de novembre es va iniciar l’encesa de l’enllumenat de Nadal a la ciutat i que, de cop i volta, el consistori es va plantejar allargar l’horari d’encesa dels llums d’alguns carrers de la ciutat per satisfer les demandes d’algunes associacions de comerciants, de manera que pocs dies després va modificar el pla inicial amb l’ampliació horària. Assenyala que l’any 2011 va passar una cosa semblant quan es va decidir ampliar les dates i els horaris de l’enllumenat nadalenc enmig de la campanya de Nadal. En aquest sentit, qüestiona els canvis de planificació de la il·luminació nadalenca quan ja està en ple funcionament, i proposa que ja es comencin a debatre els horaris de la campanya de Nadal 2014-2015. Manifesta que el seu grup votarà en contra de la proposició perquè creuen que els llums de Nadal afavoreixen l’ambient nadalenc a la ciutat i estimulen el passeig pels carrers en dies freds. A més, explica que pensen que l’ús de leds fa que el cost d’incrementar les hores d’il·luminació sigui poc rellevant i que comparteixen la decisió final sobre l’ampliació horària de l’enllumenat nadalenc. 768 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup també creu en la sostenibilitat, però no només des del punt de vista ambiental, sinó també cultural i econòmic. Remarca que, des del punt de vista ambiental, l’enllumenat nadalenc és sostenible perquè utilitza llums led, que són de baix consum. Afirma que també consideren que és sostenible des del punt de vista cultural perquè genera un esperit nadalenc, no només pel que fa al consum, sinó també en l’àmbit cultural, familiar i social. Quant a l’aspecte econòmic, opina que l’enllumenat nadalenc també és sostenible perquè afavoreix l’apropament als eixos comercials i, per tant, el comerç de proximitat. Destaca que això genera un consum i una activitat econòmica no només al centre de la ciutat, sinó també a la resta de barris. Explica que creuen que els 85 quilòmetres d’enllumenat nadalenc són encara insuficients i caldria augmentar-los, ja que això beneficiaria més barris i més comerços de Barcelona que encara no disposen d’enllumenat nadalenc. A més, afirma que no pensen que 252 hores totals d’il·luminació suposin un problema per a la ciutat o per al medi ambient. D’altra banda, manifesta que al seu grup també el sobta la improvisació a què s’ha referit la Sra. Jaurrieta. Pel que fa a això, assenyala que a vegades troben a faltar una certa planificació i previsió dels problemes en tot allò que fa referència al sector del comerç de la ciutat. Destaca que l’enllumenat de Nadal, a més de comptar amb el suport del seu grup i altres grups municipals, ha estat una demanda llargament reivindicada pel sector, ja que és essencial per apropar la gent als eixos comercials i al comerç de proximitat, en detriment de les grans superfícies, que segurament no necessiten que l’Ajuntament els ajudi a posar enllumenat de Nadal. Conclou que, no només estan a favor de l’enllumenat de Nadal, sinó que creuen que n’hi hauria d’haver més i que l’Ajuntament hauria de destinar més recursos a ajudar el comerç dels eixos comercials de la ciutat. Afirma que per això votaran en contra de la proposició. El Sr. Portabella expressa l’abstenció del seu grup. Explica que creuen que no es poden anar allargant les hores d’il·luminació nadalenca any rere any, i més després que s’hagi pres una determinació, però que també cal tenir en compte que això es produeix en un període de temps molt concreti té un impacte econòmic i ambiental molt limitat. Explica que quan l’any 2011 es va prendre la decisió d’ampliar els horaris de l’enllumenat en ple període d’il·luminació nadalenca a la ciutat, el seu grup ja va dir que això es podia convertiren un punt de feblesa en la presa de decisions del Govern. Pel que fa a això, opina que hi ha d’haver una reflexió a l’entorn de la fermesa en la presa de decisions, ja que, si no, sempre hi haurà la tendència a ampliar el nombre d’hores d’il·luminació. En aquest sentit, assenyala que alguns regidors van poder seguir un debat sobre aquesta qüestió en el comitè executiu de Turisme de Barcelona en el qual ja es reclamaven més dies i més hores d’enllumenat. D’altra banda, afirma que no es pot menystenir cap mesura que signifiqui una major despesa energètica, encara que sigui petita. Pel que fa a això, manifesta que no està d’acord amb l’actitud del Grup del PP de treure-hi importància, ni tampoc amb l’actitud del Grup d’ICV-EUiA de magnificar-ho. Explica que han calculat l’impacte de l’ampliació horària de l’enllumenat en consum energètic i que el seu cost econòmic és de 140 euros al dia, que representa un cost de 3.500 euros per a tot el període. Conclou que no els agrada la incertesa que generen els canvis de darrera hora sobre allò acordat, ni tampoc la tendència a anar augmentant les hores d’il·luminació nadalenca, però que, d’altra banda, consideren que les coses s’han de situar al seu lloc, sense menystenir-les ni sobredimensionar-les. El Sr. Blasi afirma que és cert que el 2011 hi va haver una modificació en relació amb la il·luminació nadalenca, però que això es va produir perquè el Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que anul·lava un decret de la Generalitat i retornava a la ciutat la possibilitat d’establir els criteris i els horaris de l’enllumenat de Nadal. Explica que això permetia a l’Ajuntament, amb la complicitat del sector del comerç, amortitzar i ampliar els aspectes més beneficiosos als quals s’han referit els grups municipals, excepte el Grup d’ICV- EUiA, que no troba cap vinculació entre l’enllumenat de Nadal, fer més atractius els NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 769 carrers de la ciutat i afavorir el consum. A més, remarca que l’enllumenat de Nadal el paga majoritàriament el sector del comerç, tot i que l’Ajuntament hi contribueix des del mandat anterior, en què es van habilitar un conjunt de subvencions per ajudar el sector del comerç. Explica que, després del canvi del 2011, el 2012 es va continuar amb el criteri de les 252 hores d’enllumenat, i que aquest any s’havia fixat un calendari similar, però que el sector del comerç ha volgut estirar al màxim la campanya de Nadal. Afirma que, tanmateix, és veritat que s’han de marcar unes limitacions, i que per això l’ampliació horària es fa només a partir del 13 de desembre, dia de Santa Llúcia. D’altra banda, opina que aquest any s’ha fet un gir considerable a la campanya de Nadal amb el lema «Tots junts fem Nadal», per tal de donar-li un sentit i anar introduint diferents elements que impulsin els valors propis del Nadal, a banda de l’enllumenat i del comerç. Destaca que el canvi a la nova tecnologia led ha fet reduir de manera considerable la potència i el consum elèctrics, de manera que l’increment d’una hora més d’il·luminació diària suposa només 140 euros més al dia. A més, assenyala que la tecnologia led fa poca dispersió de llum i, per tant, provoca poca contaminació lumínica, a diferència de les làmpades d’incandescència. Conclou manifestant que el seu grup votarà en contra de la proposició i expressant el suport del Govern al comerç. La Sra. Sanz remarca que el seu grup no planteja que no hi hagi il·luminació nadalenca, sinó que la proposta del Govern municipal d’ampliar la il·luminació de les 23 a les 24 h de la nit és «fantasiosa», si amb això creu que afavorirà que la gent surti a passejar o consumeixi més, ja que a aquesta hora els comerços estan tancats. Amb relació a la intervenció del Sr. Mulleras sobre la sostenibilitat, precisa que ella en parla des del punt de vista ambiental. Manifesta que és cert que la tecnologia led aporta beneficis, però que també ho és que han de fer servir aquesta tecnologia per intentar reduir el consum. Reitera que li agradaria que totes les afirmacions que es fan amb relació al consum i la il·luminació es basessin en estudis fonamentats i no pas en percepcions subjectives. D’altra banda, diu al Sr. Blasi que el seu grup està d’acord a promoure el comerç de proximitat, però que hi ha mesures per fer-ho que no passen per posar llums, sinó per dur a terme actuacions que permetin aturar els grans centres comercials, tal com reclamen els comerciants, o evitar la desaparició dels comerços emblemàtics. El Sr. Blasi expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 19. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al govern municipal a desenvolupar una estratègia per a la implantació d’activitat industrial en el sòl industrial de la nostra ciutat, que inclogui, entre d’altres: 1. L’estudi dels requeriments per a aquesta implantació. 2. La definició d’una oferta atractiva i adequada als requeriments de la nova indústria. 3. La cerca activa i la concreció de mesures per a l’atracció d’activitat industrial, tant al nostre país com a nivell internacional. 4. La concreció d’una oficina de suport als tràmits per a la instal·lació de nova activitat industrial. El Sr. Portabella expressa la seva discrepància sobre la interpretació del reglament que s’ha fet en el punt 17 de l’ordre del dia. Explica que ell havia utilitzat un argument que ha estat replicat i que, atès que ha estat al·ludit, hauria d’haver tingut temps per a la contrarèplica. Destaca que aquesta proposició va en la línia d’un dels eixos principals de model de ciutat del seu grup, que sempre ha defensat que Barcelona ha de ser una ciutat amb un bon teixit industrial, com ho ha estat tradicionalment. Assenyala que, de fet, Barcelona ha seguit el model de desenvolupament de les regions industrials 770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 metropolitanes, amb un procés d’industrialització definit per l’existència prèvia d’una gran ciutat i la manca de matèries primeres pròpies, que va donar lloc a un sistema d’industrialització bastant treballat i a un tipus de societat diferenciada amb relació a les ciutats que no han desenvolupat aquest tipus de procés. Explica que creuen que a l’inici de la crisi de l’any 2008 es va tornar a posar de manifest la importància de la indústria com un sistema productiu amb menor risc especulatiu que d’altres com el financer o el constructor i que porta associat tot un seguit de béns, de serveis i de llocs d’ocupació que són més estables i que generen un teixit més sòlid. Destaca que Barcelona disposa d’una mica més de 5 milions de metres quadrats qualificats de sòl industrial, que representen entorn del 5% de la superfície total de la ciutat i que opina que són suficients per poder desenvolupar una estratègia per a l’atracció i la implantació de l’activitat industrial. Assenyala que si estiguessin parlant de restes d’espais industrials probablement haurien de plantejar-se com recuperar espai industrial, però que, atès que aquest no és el cas, creuen que no s’ha de perdre sòl industrial i que, a més, aquest espai ha de tenir un procés que impliqui un estudi dels requeriments per a la implantació de nova indústria, la definició d’una oferta atractiva i adequada als requeriments de la nova indústria, la cerca activa i la concreció de mesures per a l’atractivitat d’activitat industrial tant a escala de país com a escala internacional, i la concreció de tot això amb una oficina de suport als tràmits per facilitar la instal·lació de la nova activitat industrial a Barcelona. Assenyala que hi ha dos aspectes que mereixen una precisió. Explica que, cap a finals dels anys seixanta, quan hi havia una indústria tradicional amb un cert grau de contaminació i amb un fort impacte territorial, es va fer una reflexió sobre com es podia anar substituint aquesta indústria perquè la ciutat no en patís les conseqüències. Afirma que creuen que això ja està superat, atès que hi ha una nova industrialització en sectors estratègics i en serveis associats que poden ser sostenibles i respectuosos amb la qualitat de l’aire, de les aigües i del sòl. Opina que, per tant, Barcelona hauria de determinar la indústria com un sector clau per a la recuperació de la seva economia i com a motor d’internacionalització, de millora de la productivitat i de transferència del canvi tecnològic, que també està relacionat amb l’àmbit universitari. Assenyala que l’altre aspecte sobre el qual també val la pena incidir és el fet que cal definir bé una oferta atractiva i adequada als requeriments de la nova indústria. En aquest sentit, explica que troben a faltar una estructura de potenciació de la industrialització i una voluntat de ser proactius en aquest àmbit per atraure i desenvolupar al màxim possible la indústria existent. El Sr. Trullén manifesta que el seu grup comparteix la idea que la indústria no és el passat sinó el futur, i que el model de creixement que ha d’endegar la ciutat els propers anys ha de tenir la indústria com a element fonamental. En aquest sentit, recorda que alguna vegada ja han dit que la indústria ha de ser considerada com a sistèmica, ja que, si fallés el model industrial, s’ensorraria tot l’esquema productiu de la ciutat i del país. Afirma que això encara cobra més sentit en un context com l’actual, en què el model de creixement s’ha d’orientar cap a l’exportació. Assenyala que, atès que el 80% de l’exportació és de naturalesa manufacturera, donar suport a un model industrial és una condició necessària, tot i que no suficient, per sortir de la crisi, que és la primera prioritat des del punt de vista de la política econòmica. Pel que fa a això, destaca la redacció i l’aprovació del Pacte per la indústria a Catalunya, que conté 138 propostes i que ha estat presentat al Parlament de Catalunya fa poques setmanes. Manifesta que estan totalment d’acord que cal estudiar els requeriments que es desprenen d’aquesta estratègia. Recorda que això es va fer quan es va proposar la transformació urbana del Poblenou, en què els estudis previs que es van efectuar van ser molt importants per identificar què representava el canvi del model industrial tradicional al nou model basat en l’economia del coneixement. Així mateix, destaca que el projecte del 22@ introduïa una idea molt important pel que fa a la definició d’una oferta atractiva i adequada als requeriments de la nova indústria: que aquesta definició no es fes tant amb relació a allò que es produïa sinó amb relació a com es produïa. Opina que, en ciutats de naturalesa industrial, el nucli central de la metròpoli hauria de recollir aspectes industrials relacionats NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 771 amb com es produeix i orientar l’urbanisme per fer-lo atractiu per a la demanda autòctona o internacional d’espais per a la localització. En aquest sentit, assenyala que en el Congrés Mundial de Metròpolis del passat mes de juliol es va citar com a referència el cas del 22@ de Barcelona com a emblemàtic d’una nova manera de fer política industrial des de les ciutats. Pel que fa a això, opina que traslladar l’estratègia 22@ a escala metropolitana constituiria un dels elements més interessants per donar suport al nou model industrial. Explica que Barcelona també ha estat capdavantera quant a la recerca activa de mesures concretes per donar suport a la indústria que no siguin només de naturalesa urbanística, ja que ha acollit al Poblenou, en el marc del 22@, cinc clústers que s’han definit a partir del Programa d’agrupació d’empreses innovadores, que continua vigent i que, per tant, es pot utilitzar per donar suport a noves propostes d’aquesta naturalesa. Pel que fa a la concreció de l’oficina tècnica, suggereix que reproduir el model 22@ a escala general podria significar portar aquest tipus de plantejaments a l’àmbit metropolità. La Sra. Casanova afirma que el seu grup comparteix que la indústria és un sector econòmic clau, tant per a la ciutat de Barcelona com per a la regió metropolitana. Recorda que, en l’informe de conjuntura que es va presentar en la darrera sessió de la Comissió, es deia que avui la indústria representa el 10,6% del valor afegit brut de la ciutat i el 18% del de la regió metropolitana, així com el 7% dels llocs de treball creats de manera directa a la ciutat. Assenyala que, alhora, no hi ha dubte que aquest sector ha anat perdent pes a favor del sector terciari, i que, a més, ha estat fortament colpejat per la crisi econòmica, que ha portat al tancament d’empreses i a una gran destrucció de llocs de treball. Remarca que aquesta situació posa en perill la sostenibilitat econòmica de la ciutat, ja que la indústria és crucial per augmentar la diversificació i la competitivitat de l’economia a Barcelona i l’àrea metropolitana. A més, destaca que la indústria genera molts llocs de treball estables i altament qualificats, i és una gran font de creació de llocs de treball de manera indirecta, no només en el sector dels béns intermedis, sinó també en el sector de serveis. Explica que per tot això creuen que l’Administració pública ha de donar suport a tot allò que necessiti la indústria, tant la nova com la tradicional, tot garantint els requeriments que ja existeixen en la normativa pel que fa a la conservació del medi ambient, la salut pública, la seguretat ciutadana i la protecció dels consumidors. Manifesta que, tot i que encara no han sabut fer un debat del model econòmic de ciutat, voldria destacar que el seu grup ha presentat moltes iniciatives en relació amb el tema que els ocupa en diferents comissions, com la de crear un programa d’estímul de la iniciativa privada en l’àmbit de l’economia del coneixement, la d’impulsar un clúster d’automoció, que es va anunciar des del Govern de la Generalitat poc després, i la d’estudiar i intentar revitalitzar la situació econòmica de la Verneda industrial. Així mateix, assenyala que, en l’àmbit de les al·legacions al PAM, van proposar elaborar un pla director d’indústria, que opina que és una proposta que engloba gran part del que proposa avui el Grup d’UpB. Recorda que aleshores van dir que aquest pla havia de servir per actuar a favor de la transformació del teixit productiu per tal de potenciar l’especialització de les empreses industrials, sense renunciar a les activitats tradicionals, i per guanyar competitivitat facilitant la connexió de la recerca, el coneixement en l’empresa i el món productiu per tal d’aplicar el coneixement en la millora de productes i incrementar la productivitat i la competitivitat. En aquest sentit, pregunta si el Govern està tirant endavant aquesta al·legació. Explica que, en el marc d’al·legacions al PAM, també van demanar que es potenciés la Zona Franca com a epicentre logístic i d’innovació industrial a la ciutat, i van fer altres propostes, com la realització de programes de consolidació de noves empreses i polítiques de reempresa. Manifesta que el seu grup està totalment a favor de la proposició, que creuen que pot ser un pas endavant a favor de l’impuls i de la revitalització de l’activitat industrial a la ciutat i a l’àrea metropolitana. Assenyala que, tanmateix, volen puntualitzar que els requeriments ja estan estipulats per la normativa, i que creuen que el que cal, sobretot, és establir instruments d’impuls per facilitar 772 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 l’activitat industrial. Així mateix, opina que l’Oficina d’Atenció a l’Empresa pot ser el lloc idoni per centralitzar i agilitzar els tràmits. La Sra. Sanz manifesta que el seu grup donarà suport a la proposició perquè planteja una estratègia que comparteixen i que han defensat diverses vegades. Remarca que avui la ciutat, en comptes de garantir i fomentar el sòl industrial, en deixa perdre. Afirma que un cas flagrant és el projecte d’ampliació de La Maquinista, en què el canvi d’usos elimina 72.000 m² de sostre d’ús industrial, que és una proposta a la qual el seu grup s’ha oposat des del primer moment perquè creu que la ciutat no pot perdre sòl industrial, sinó que ha de potenciar-lo i ha de definir una estratègia que permeti reconvertir-lo. Pel que fa a això, destaca la necessitat que els governs liderin polítiques que apostin pel retorn de la indústria, que opina que és allò que pot permetre que l’economia passi de l’especulació al terreny de la realitat. Recorda que el 2011, en el marc del Districte de Sant Andreu, el seu grup va plantejar crear una taula per reactivar el polígon industrial de Torrent de l’Estadella i el Bon Pastor. Remarca que aquesta proposta va ser aprovada amb el suport de tots els grups del Districte, però que no ha estat fins al març del 2013 que el Govern municipal ha començat a posar en marxa aquesta taula. Explica que el seu grup hi ha participat activament, però creu que els acords que s’han plantejat fins ara són molt minsos i no posen en evidència tot el que cal fer. A més, opina que aquests acords es contradiuen amb la voluntat que ha expressat el Govern municipal respecte a l’operació de La Maquinista. En aquest sentit, opina que cal exportar l’estratègia del 22@, tal com ha dit el Sr. Trullén, però no només a l’àrea metropolitana sinó també a altres parts de la ciutat com aquesta. Assenyala que, a banda d’això, el seu grup ha fet èmfasi de manera reiterada en la idea que la indústria fonamentada en els sectors de l’economia verda és un sector de futur. Explica que saben que el Govern municipal els pot informar d’algunes actuacions en aquest sentit, però que no veuen una aposta dirigida a fomentar l’economia verda a la ciutat, que creuen que és el que permetrà fer el canvi de model productiu que cal. Destaca que, en la 11a Jornada de Prevenció de Residus, el director de l’Agència Catalana de Residus va afirmar que l’únic camí possible per capgirar avui l’economia és reconvertir el sector productiu cap a l’economia circular que incorpora la indústria i l’economia verda. Manifesta que és una afirmació que comparteixen i que els agradaria que es traduís en polítiques concretes, tant per part de la Generalitat com de l’Ajuntament. D’altra banda, assenyala que en el Pacte per la indústria a Catalunya hi ha moltes propostes, però que no hi ha cap memòria econòmica per desenvolupar-les. Pel que fa a això, opina que el lideratge i el compromís també s’han d’expressar en aquest sentit. La Sra. Recasens manifesta que comparteix íntegrament la filosofia i l’esperit de la proposició, així com les reflexions que han fet el Sr. Portabella i tots els grups. Explica que ella també recorda vells debats al voltant del procés d’industrialització i desindustrialització de la ciutat i el pes que anava agafant progressivament el sector terciari en el conjunt de l’activitat econòmica, i com això afectava el mercat laboral, ja que els llocs de treball al sector terciari són de menor qualitat que els que es generen en el sector industrial. Afirma que també ha estat testimoni de debats entorn dels sectors tecnològics i com tenen un impacte menor quant a generació de nombre de llocs de treball que la indústria més tradicional, tot i que representen un alt percentatge de qualificació laboral. Manifesta que ella és una ferma defensora de la indústria, i que creu que avui es va abandonant cada vegada més el debat al voltant de la indústria neta o contaminant, ja que queda molt poca indústria que generi impacte negatiu i aquesta es troba allunyada de l’àmbit municipal. Destaca que Catalunya té un nombre important de metres quadrats de sòl industrial, gairebé el 50% dels quals estan en l’àmbit de la Barcelona metropolitana, cosa que opina que representa una oportunitat important. Afirma que el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que es va fundar l’any 1997, va ser innovador al seu moment i encara genera actuacions en l’àmbit de la innovació, la mobilitat i els polígons industrials que s’han de tenir en compte. Explica que ahir va presidir l’Àrea de Desenvolupament Econòmica l’Àrea Metropolitana, on va poder presentar l’anàlisi que estan fent dels polígons NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 773 industrials per veure quins dels 36 municipis no tenen esgotat el sostre industrial i intentar fer un mapatge i una oferta clara per ubicar nova indústria i nova empresa. En aquest sentit, opina que han de passar a la fase d’acció i execució que ahir va esmentar el Sr. Mulleras, però que cal un bon mapatge per fer una bona política industrial. D’altra banda, recorda al Sr. Portabella que l’Àrea Metropolitana ha endegat un programa de 30 milions d’euros per actuar sobre els polígons industrials i que es calcula que tindrà un impacte econòmic de 75 milions d’euros. Finalment, opina que tenen l’oportunitat de fer més competitius els sectors industrials més tradicionals gràcies a les noves tecnologies i que, per exemple, el fet que Barcelona sigui seu del congrés mundial del vehicle elèctric mostra que fa anys que es treballa en la bona direcció. El Sr. Portabella agraeix a tots els grups el seu suport a la proposició i, sobretot, les seves intervencions, que opina que han estat força enriquidores. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullen expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 20. Que el Govern municipal elabori un estudi sobre les diferents alternatives d’ubicació dels llocs de parada dels autobusos de turistes a Barcelona, tenint en consideració els efectes sobre l’activitat econòmica dels barris implicats i la mobilitat de la zona. El Sr. Mulleras assenyala que l’atractiu turístic de determinats llocs de la ciutat fa que siguin visites obligades per a tots els turistes i operadors turístics. Explica que aquestes visites es fan sovint amb autobusos de turistes, que és un tipus de transport que, per la seva capacitat de càrrega de passatgers i la seva densitat, genera impacte en el tràfic vial i de vianants. Afirma que un exemple d’això són les mesures que l’Ajuntament va haver d’adoptar al voltant de la Sagrada Família. Explica que demanen al Govern municipal que faci un estudi per identificar els problemes que generen aquests autobusos i les solucions de mobilitat que hi pot haver, sobretot pel que fa a estendre els fluxos de turistes als llocs propers als punts turístics. En aquest sentit, opina que cal estudiar com, a través les parades dels autobusos de turistes, es pot incrementar els fluxos de turistes en carrers que ara no en tenen per tal de donar-los vida comercial i permetre que també es puguin beneficiar del turisme. La Sra. Recasens manifesta que acceptaran el prec si l’estudi es fa en el marc del Pla de mobilitat turística de la ciutat de Barcelona que ha endegat la Regidoria de Mobilitat, on hi ha representats tots els sectors. Afirma que és cert que l’autocar turístic és un mitjà de transport molt utilitzat pels turistes que visiten la ciutat i que, pel que fa a això, cal garantir que el visitant arribi a prop del monument que vol visitar, però també l’equilibri amb el vianant i el ciutadà que veu l’autocar turístic com un problema al seu barri. En aquest sentit, assenyala que un autocar turístic no pot aparcar on vulgui i quan vulgui sinó que ha d’utilitzar la Zona Bus. Explica que BSM és l’òrgan competent per organitzar la Zona Bus, que té tres tipus de parades: la zona de parada per encotxar i desencotxar, que és gratuïta i permet l’estacionament durant 10 minuts; la zona blava d’estacionament a la calçada, que és de pagament i permet una estada de dues hores; i la zona pàrquing, que és una zona d’estacionament fora de la calçada que cobreix la demanda de llarga durada. Remarca que aquests tres tipus de places de Zona Bus permeten la proximitat al monument turístic i, alhora, la disponibilitat de l’espai per evitar que l’autobús turístic estacioni en vials amb una alta congestió de trànsit, una elevada activitat residencial i una alta pressió d’estacionament residencial, a fi de minimitzar l’impacte sobre el resident. A més, 774 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 recorda que el Govern ha regulat la mobilitat dels autocars a llocs especialment turístics com la Sagrada Família, on va organitzar la nova zona d’aparcaments, i al Parc Güell. Assenyala que altres reptes importants són Via Laietana, Glòries, el Mirador de l’Alcalde i l’Hospital de Sant Pau. El Sr. Mulleras manifesta que accepta l’esmena del Govern de fer aquest estudi en el marc del Pla de mobilitat turística, i demana que es faci al més aviat possible. Explica que consideren que un petit canvi en les parades d’alguns autocars de turistes no ha de significar necessàriament un problema per als turistes, mentre que pot suposar un benefici per a molts barris de la ciutat. Es dóna per tractat. 21. Que se’ns informi sobre el procediments de creació, continguts, estructura, cost i calendari de creació d’aquesta empresa pública d’energia. El Sr. Mulleras opina que és sorprenent que un Govern municipal que aposta per l’eficiència administrativa anunciï la creació d’una nova empresa pública d’energia, en el marc d’un pacte pressupostari que qualifica d’innecessari. Remarca que, a més, aquest anunci s’ha fet sense explicacions i genera un gran nombre de dubtes respecte a aspectes com el procediment de creació, els continguts, l’estructura, el cost, el calendari o la possible ubicació. La Sra. Recasens recorda que el mes de juliol el Govern de l’Estat va iniciar un procés de canvis normatius agrupats en el que s’ha denominat la reforma energètica, que és una reforma en profunditat que modifica la llei vigent durant els últims 16 anys. Assenyala que recentment també s’ha aprovat l’avantprojecte de Llei del sector elèctric, que s’ha tramès a les Corts per a la seva tramitació urgent i la seva entrada en vigor immediata. Explica que aquesta reforma energètica que impulsa el Govern de l’Estat està encaminada a reduir el dèficit tarifari, però que, des del punt de vista del Govern de la ciutat, no estableix una política energètica clara, consensuada i perdurable. Destaca que la reforma energètica i la Llei del sector elèctric afecten de manera important les corporacions locals i els ciutadans, ja que suposaran una forta pujada del preu de l’electricitat en augmentar el terme fix. A més, remarca que l’increment del terme fix però no del variable farà que s’estimuli poc l’estalvi i l’eficiència energètica. Així mateix, subratlla que aquestes reformes tenen un impacte important sobre l’activitat econòmica dels municipis i el desenvolupament de polítiques energètiques específiques, ja que es manté la moratòria en la construcció de noves plantes renovables, es redueix la retribució de les existents i es bloqueja l’autoconsum. Explica que l’Ajuntament de Barcelona té una política energètica clara basada en l’autosuficiència energètica, que es tradueix en els principis de màxima producció d’energia distribuïda utilitzant els recursos energètics propis de la ciutat, màxim autoconsum i mínima demanda. A més, recorda que l’Ajuntament es va adherir al Pacte d’alcaldes i alcaldesses promogut per la Comissió Europea i signat el 2008 per promoure que els municipis treballin en la línia de l’eficiència energètica i les energies renovables. Destaca que, en conseqüència, l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a ser un 20% més eficient i reduir un 20% les emissions de CO2de cara al 2020 pel que fa als consums energètics directament municipals, sense oblidar el seu paper capdavanter, com a Administració local, en la lluita contra el canvi climàtic. Manifesta que, per tot això, el Govern municipal ha considerat necessari estudiar la proposta que va fer el Grup d’UpB en el marc de les negociacions per al suport al pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per al 2014. En aquest sentit, explica que analitzaran com l’Administració local pot crear una empresa d’energia i plantejar diferents opcions i escenaris per treballar envers la gestió i l’explotació de les instal·lacions de generació existents i futures. El Sr. Mulleras afirma que la Sra. Recasens no ha respost la pregunta que li ha formulat i li demana que doni una resposta concreta. Assenyala que, gràcies al pacte que va fer el seu grup amb el Govern municipal, es va aconseguir reduir l’estructura empresarial de l’Ajuntament, i que, fins i tot, l’agència de qualificació Fitch els ha felicitat públicament per aquesta reducció. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 775 Explica que, en canvi, ara es vol tornar enrere i crear novament més organismes, cosa que opina que és negativa per a l’Ajuntament i que no valoraran positivament les agències de qualificació que el Govern té tant en compte. Afirma que les explicacions que ha donat la Sra. Recasens certifiquen que el pacte pressupostari amb el Grup d’UpB era només «fum», ja que la tinenta d’alcalde no pot respondre a res del que li ha preguntat. La Sra. Recasens explica que ha dit que el que estan fent és veure les opcions i els escenaris per treballar cap a la gestió i l’explotació de la generació d’energia. Diu al Sr. Mulleras que no pot pretendre obtenir informació detallada sobre un acord al qual s’ha arribat tot just fa 15 dies. A més, destaca que es tracta d’un acord de prou envergadura per donar-hi compliment de manera seriosa i rigorosa. Conclou que treballaran per veure com Barcelona pot gestionar d’una manera diferent l’energia i quina és la fórmula jurídica pertinent per fer-ho. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 22. Instar a la Tinenta d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació en qualitat de Presidenta del Zoo de Barcelona a que doni compte dels motius pels quals s’han talat un pi al costat de la instal·lació dels hipopòtams? La Sra. Recasens manifesta que el Zoo de Barcelona disposa d’un pla de risc que realitzen tècnics de Parcs i Jardins en el qual s’analitzen els arbres del recinte i es preveuen les actuacions que cal dur a terme per mantenir un arbrat saludable i sense perill. Afirma que, a través de l’actualització periòdica d’aquest pla, s’han pogut detectar diversos arbres en mal estat, que han estat rebaixats de port o talats per evitar que puguin ser potencialment perillosos per als visitants i les persones que treballen al recinte. Explica que, el 8 d’agost del 2013, Parcs i Jardins va procedir a tallar un arbre de la zona dels hipopòtams després que els tècnics en arbrat fessin les inspeccions tècniques habituals. Assenyala que l’arbre era un Pinuspinea situat enmig d’una zona molt transitada i que presentava diversos signes d’envelliment. Destaca que el seu port estava alterat, amb evidències que podia representar un perill per al públic que hi passeja per sota, on hi ha un mirador amb un vidre molt gran i una zona d’esbarjo constantment ocupada i transitada per vianants. A més, explica que en la valoració del risc que suposava es va tenir en compte que els nius que es feien regularment dalt de l’arbre podien ocasionar una caiguda de branques a sobre de la gent que observa els hipopòtams, trencar el vidre i esdevenir un perill afegit. Assenyala que, de fet, en diversos episodis de pluges i vent ja havien caigut algunes branques de l’arbre. La Sra. Sanz manifesta que els treballadors de Parcs i Jardins no saben res de la tala d’arbres que avui s’està produint al Zoo, ja que no es tracta només d’un exemplar, i que el Consell d’Administració de Parcs i Jardins no n’ha informat. Afirma que s’han talat més de 10 exemplars d’arbres sans i que, segons els treballadors del Zoo, això no s’ha fet pel perill d’un possible despreniment de branques, sinó per evitar la brutícia que generaven els excrements de les aus que hi niaven, atès que el canvi de contracte de manteniment ha suposat una disminució de les hores de neteja. A més, destaca que hi havia nius d’espècies protegides per la Generalitat que estaven catalogades. Pel que fa a això, pregunta què s’ha fet amb aquests nius, i afirma que no s’ha tingut en compte el benestar dels animals, que hauria de ser la prioritat de totes les actuacions que fa el Zoo de Barcelona. Opina que el Govern municipal està autoritzant una línia de treball indesitjable al Zoo, i demana a la Sra. Recasens que l’aturi, que s’assabenti bé de tot el que passa i que intenti resoldre aquelles situacions que són perjudicials per als animals i per a les espècies vegetals de la ciutat. La Sra. Recasens afirma que és difícil que la tinència de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació sàpiga en aquest moment on són els nius als quals s’ha referit la Sra. Sanz. 776 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Destaca que el nou contracte que ajunta el manteniment, la neteja i la jardineria al zoològic de Barcelona ha produït una eficiència en la prestació del servei i un estalvi molt important. Explica que aquest canvi de contracte afecta quatre treballadors del Zoo i que, arran d’això, el comitè d’empresa està plantejant unes reivindicacions equivocades des del punt de vista del paper que li pertoca fer. A més, remarca que el nou contracte ha entrat en vigor des del mes de novembre amb el manteniment i la neteja, però no pas encara amb la jardineria, que no començarà fins al gener. Recorda que en la sessió de la Comissió de Presidència i Règim Interior d’aquest matí s’ha posat de manifest el consens que hi ha entorn del zoològic, i demana a la Sra. Sanz que no el trenqui. Així mateix, li demana que sàpiga contextualitzar les reivindicacions que fa el comitè d’empresa, i li proposa d’anar a passejar juntes pel Zoo per comprovar-ne l’estat de manteniment. Finalment, afirma que, atès que s’han compromès a informar de l’evolució del Pla estratègic, del Pla d’accessibilitat i del nou contracte de manteniment del Zoo el proper mes de març, podran aprofitar aquesta ocasió per parlar de la tala d’arbres. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 23. Que el govern municipal reguli l’establiment i localització de les parades de les llançadores que connecten la nostra ciutat amb els centres comercials situats fora del nostre terme municipal, i habiliti un espai a l’Estació del Nord com a únic punt d’encotxament i desencotxament a la nostra ciutat. El Sr. Portabella agraeix a la tinenta d’alcalde la resposta que ha donat en el prec sobre la creació d’una empresa d’energia pública, ja que opina que ha estat il·lustrativa per a aquells que encara creuen que la producció energètica està vinculada al «fum». Manifesta que al seu grup li sembla insòlit que una ciutat tan important i amb una oferta tan gran en l’àmbit del comerç tingui un autobús llançadora que treu turistes de la ciutat de Barcelona per portar-los a fer compres a altres poblacions. Explica que hi ha un servei d’autobusos llançadora que s’anomena Shopping Express Tour que porta els clients des del centre de Barcelona fins a La Roca Village i després els torna a la ciutat. Assenyala que el punt d’origen i final d’aquest autobús és el passeig de Gràcia amb el carrer Casp, que remarca que és al cor del Shopping Line, i que fa sis sortides entre les 9 i les 15 h i cinc tornades entre les 13 i les 20 h. Opina que un servei com aquest no afavoreix gens l’oferta comercial de la ciutat. La Sra. Recasens assenyala que, abans de començar la sessió, ha ofert al Sr. Portabella una esmena per acceptar el prec, que consisteix a dir que el Govern municipal estudiï l’establiment i la creació de les parades de les llançadores d’aquest tipus de servei. Afirma que aquesta qüestió és molt complicada, ja que el servei d’autobusos que presta La Roca Village funciona des de l’any 2008. Explica que ella mateixa ha negociat aquest tema amb els diferents agents implicats, com La Roca Village, Sagalés, el nou operador que presta aquest servei i tot el comerç de la ciutat, i que en un any i mig ha mogut fins a quatre vegades la parada, que ha passat de la plaça Catalunya 11 al carrer Fontanella 2-4, al passeig de Gràcia 8-10 i al carrer Casp 34, a causa de les diverses queixes que ha generat el seu emplaçament. Remarca que els responsables del servei tenen la llicència corresponent per prestar-lo, i que aquest cas genera un debat molt complicat sobre si es tracta d’un servei regular de viatgers o és un producte turístic. En aquest sentit, afirma que estan limitats per actuar des del punt de vista jurídic i que l’Administració que té competències en aquest àmbit és la Generalitat de Catalunya. Conclou que no són aliens a aquest conflicte, que no ha aparegut durant aquest mandat sinó que ve de lluny, i proposa treballar per mirar d’aconseguir que aquest servei es presti des de l’Estació del Nord, però respectant els drets que tenen totes les parts implicades. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 777 El Sr. Portabella afirma que el fet d’haver canviat quatre vegades la parada d’un autobús mostra un esforç per resoldre el problema, però posa també de manifest que no s’ha trobat la ubicació adequada. Pel que fa a això, opina que cal ordenar el sistema d’autobusos aprofitant les estacions existents, tot i que algunes com la de Sants presentin força deficiències a causa de la inoperància i la desinversió del Govern de l’Estat. A més, assenyala que conceptualment és difícil d’acceptar que hi hagi una llançadora per treure turistes de la ciutat i fer que vagin a comprar a un altre lloc. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 24. Quines alternatives tenia el Govern municipal dintre del marc legislatiu fixat per la Llei 16/2013 a l’hora de fixar el nivell de pressió fiscal, els valors cadastrals, el tipus impositiu i la quota líquida resultant de l’impost de béns immobles per a l’exercici 2014? La Sra. Sánchez explica que el seu grup ha volgut plantejar aquesta pregunta perquè en la darrera sessió de la Comissió es va produir un debat sobre quines eren les alternatives que tenia el Govern municipal a l’hora d’establir l’IBI per al 2014 i donar compliment a la Llei 16/2013. Recorda que en aquell moment els grups de l’oposició van demanar un informe jurídic del Govern i que, per tant, estan esperant aquest informe. La Sra. Recasens pregunta a la Sra. Sánchez si vol la resposta per escrit, ja que, si no, excedirà el temps d’intervenció de què disposa. La Sra. Sánchez contesta que prefereix que se li doni la resposta per escrit, tal com van quedar en la sessió anterior. Es dóna per tractada. 25. Quina és l’estratègia econòmica que hi ha al darrera dels nous canvis urbanístics que l’Ajuntament planteja en zones com Ciutat Vella, el Port Vell o l’edifici de la Torre Agbar? El Sr. Trullén es refereix a la densificació hotelera a Ciutat Vella, a la incorporació d’unes reixes al Moll d’Espanya que dificulten l’accés visual al porti al canvi d’usos a la Torre Agbar. Pregunta si tots aquests canvis urbanístics responen a un model preconcebut, o si l’Ajuntament va simplement a remolc d’aportacions i propostes que fan diferents agents de la ciutat. La Sra. Recasens manifesta que se sent incapaç d’explicar l’estratègia de promoció econòmica que hi ha darrere d’aquests projectes en només dos minuts. Afirma que, per tant, en parlarà de manera superficial, tenint en compte que, a més, han estat temes a bastament debatuts. Explica que darrere del pla d’usos de Ciutat Vella hi ha la voluntat d’equilibrar els usos residencials, comercials i turístics del districte, de manera que es mantingui la massa residencial, es garanteixi una mixtura de l’oferta comercial i s’eviti l’especialització turística. Afirma que busquen un equilibri més acurat de les activitats que hi ha al districte recuperant edificis amb valor patrimonial i establint un nou marc econòmic, ja que creuen que l’anterior pla d’usos havia reduït al mínim l’activitat econòmica a Ciutat Vella. En aquest sentit, destaca que el Govern de la ciutat pensa que la cohesió social a la ciutat passa per la dinamització econòmica. Assenyala que darrere dels apartaments turístics hi ha tota una estratègia per fer que, en un sector que genera llocs de treball, acabi operant aquell que està legalitzat i que ho faci de manera professional. D’altra banda, es refereix al «Contracte per Ciutat Vella», que remarca que és una nova modalitat de mecenatge a través de la qual operadors econòmics importants de Ciutat Vella fan aportacions econòmiques per transformar el seu entorn més immediat, com ha 778 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 estat el cas de la Universitat Blanquerna Ramon Llull, l’Ohla Hotel o Casino Barcelona. Quant al canvi d’usos de la Torre Agbar, manifesta que ha estat una iniciativa privada i que l’Ajuntament simplement en pren coneixement i constància. Afirma que en aquests moments resten a l’espera que es demani una llicència, si és que el projecte tira endavant. Finalment, explica que darrere del Port Vell hi ha l’estratègia d’enfortir un clúster molt important, ja que hi ha més de 1.175 empreses radicades a Catalunya en el sector nàutic. El Sr. Trullén opina que tot això posa de manifest la diferència respecte als 32 anys de governs de progrés de la ciutat, en què les decisions es prenien sobre la base de models molt pensats i molt ben dissenyats. Explica que, per exemple, la Torre Agbar obeïa a una estratègia de canvi en la direcció del creixement de la ciutat, portant-la de ponent cap a llevant i senyalitzant el nou model de ciutat que apareixia al Poblenou. En aquest sentit, destaca que les decisions de fer modificacions de planejament estaven vinculades a models econòmics i urbanístics molt sòlids, com la transformació del Port Vell, que responia a un model de ciutat darrere el qual hi havia arquitectes com Oriol Bohigas, Joan Busquets i Manuel de Solà-Morales i economistes que pensaven la transformació econòmica d’espais molt complicats, o el projecte «Del Liceu al Seminari», que reflectia també una determinada concepció urbana de Ciutat Vella. Conclou manifestant que troben a faltar aquesta estratègia de ciutat ben articulada, i que per això tenen la impressió que el Govern de la ciutat va a remolc de les decisions que es prenen d’un dia per l’altre a la ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 26. Com valora el Govern municipal el fet de que Turisme de Barcelona s’encarregui d’intervenir entre la família i els espais que seran escenari de la celebració del casament de la família Mittal? El Sr. Mestre opina que el casament de la neboda del Sr. Mittal i el paper que han tingut l’alcalde i l’Ajuntament en aquesta celebració que s’ha produït a la ciutat han estat uns fets insòlits. Explica que, segons s’ha publicat, el regal de l’Ajuntament a la parella va ser la posada en marxa de l’espectacle de la Font Màgica. A més, afegeix que, segons el diari El Mundo, els serveis municipals i la Guàrdia Urbana es van encarregar de la neteja dels entorns de la Font Màgica abans de l’espectacle per evitar que hi hagués imatges poc convenients per a un casament d’aquestes característiques. A més, remarca que també es van tancar el MNAC i el Museu Marítim per acollir alguns dels actes de la celebració. Explica que tot això li va recordar una mica la pel·lícula Bienvenido, Mister Marshall, amb un ric de fora que tira diners per la finestreta del cotxe i el Sr. Trias en el paper de l’alcalde del poble de la pel·lícula. Opina que això ha transmès una imatge una mica trista de Barcelona i una actitud molt provinciana per part de l’alcalde i el Govern municipal. Afirma que el més preocupant és que durant tot aquest casament s’ha fet una ostentació pública de la riquesa que li ha semblat obscena i indecent, tenint en compte les dificultats que pateixen moltes persones i famílies de la ciutat. En aquest sentit, opina que els valors que la ciutat transmet es demostren en aquest tipus d’accions, i no pas quan s’escriuen en un paper per presentar una mesura de govern o un pressupost municipal. D’altra banda, assenyala que potser el casament ha costat 60 milions, però que aquesta no és la xifra que ha deixat a la ciutat, tal com s’ha dit. Opina que, en canvi, el que sí que ha deixat aquesta celebració és la impressió que, a la Barcelona d’avui, amb diners tot és possible, i que l’alcalde Trias i el seu Govern tenen una actitud servil davant els milionaris. Finalment, formula la pregunta. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 779 La Sra. Recasens opina que el Sr. Mestre ha aprofitat la pregunta per fer un discurs sobre aquest casament, que suposa que és un discurs que també farà el president del Grup d’ICV-EUiA en la propera sessió de la Comissió de Cultura. Explica que aquests dies ha llegit molts articles sobre el casament i que la majoria en fan una valoració positiva. A més, afirma que és un fet evident que Barcelona ja s’ha posicionat com a ciutat de weddingplanners, que són aquelles ciutats que organitzen casaments d’alt poder adquisitiu. Opina que aquest tipus d’esdeveniments tenen un impacte molt positiu per a les ciutats que els acullen, ja que impliquen creació de llocs de treball, activitat econòmica per a les empreses local si promoció econòmica internacional. A més, destaca que també permeten que els convidats a l’esdeveniment coneguin la ciutat i vulguin tornar-hi com a destí de vacances. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 27. Es requereix al Govern Municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 22 de maig de 2013: Instar al Govern municipal a posar fi a les traves administratives que impedeixen o dificulten l’activitat emprenedora, i simplificar les normatives existents per facilitar l’activitat econòmica, aplicant les mesures següents d’actuació de forma urgent a la ciutat de Barcelona: - Establir un expedient únic de l’emprenedor que inclogui totes les autoritzacions necessàries per al desenvolupament de cada activitat econòmica (d’activitat, de mobilitat, etc.). - Crear la figura del responsable municipal en l’Oficina d’Atenció a l’Empresa per tal que es responsabilitzi que tota la documentació requerida a l’emprenedor o empresari està en el mínim temps i en la forma exigida. - Accelerar substituir el règim de llicència pel de comunicació en totes les activitats econòmiques que ho permetin, i en els casos que no es pugui fer, implementar la llicència exprés, establint un calendari de compliment. La Sra. Casanova pregunta quins passos ha fet el Govern en relació amb aquesta proposició sobre la simplificació administrativa a l’Ajuntament, especialment pel que fa a l’establiment d’un expedient únic de l’emprenedor, la creació de la figura del responsable municipal a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i la substitució de la llicència pel règim de comunicació. La Sra. Recasens assenyala que li resulta difícil respondre en els dos minuts de què disposa, i proposa fer-ho per escrit. Explica que a finals del mes de desembre s’iniciarà una prova pilot de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, que ja està licitada i es posarà en marxa el primer trimestre del 2014. A més, assenyala que en l’informe sobre el balanç de dos anys de Barcelona Creixement que es va lliurar en el darrer plenari de l’Ajuntament es parla de l’estat d’aquesta mesura en concret. Pel que fa a les llicències, destaca que el 2013hi ha hagut un ritme de resolució de llicències molt elevat, que se situa en el 98,8%. Precisa que, de les 88.627 sol·licituds de llicències, només en tenen pendents 1.032. D’altra banda, explica que l’estoc de llicències pendents que van heretar del Govern anterior ha passat de 5.613 el 2012 a les 1.386 actuals. Respecte a la simplificació de les llicències, assenyala que s’haurà de veure com s’hi dóna resposta en el marc de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. A més, remarca que són molt poques les activitats econòmiques que avui funcionen pel règim de llicència d’activitat entès en el sentit clàssic, atès que el 99% es fan sota el règim de comunicació. Afirma que, per tant, el règim de comunicació ja és avui una llicència exprés. La Sra. Casanova manifesta que li agradaria tenir una reunió amb els tècnics per saber com evoluciona el període mitjà de concessió de llicències el 2013. Explica que ha entès que s’han demanat unes 88.000 llicències, i opina que no s’han de considerar només des del punt de vista del pes que tenen sobre el total 780 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d’autoritzacions, sinó també des del punt de vista de si aquestes futures empreses tindran un gran impacte en l’activitat econòmica i en la creació de llocs de treball. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.30 h. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 781 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió de 12 de desembre de 2013, aprovada el dia 23 de gener de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 12 de desembre de 2013, s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Míriam Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan Laporta i Estruch, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusa la seva absència els Ims. Sr. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Sra. Francina Vila i Valls, Raimon Blasi i Navarro i Inmaculada Moraleda i Pérez. S'obre la sessió a les 9,40 h. La Presidenta comenta que, pel que fa als temes d’accessibilitat, hi va haver una proposició inicial per part del Grup Socialista i que, en una altra sessió, es va dir que tenia cabuda en aquesta Comissió si estava vinculada amb infraestructures de transport públic, ja que és un tema transversal i s’ha de determinar en quina àrea de les comissions té cabuda. Així mateix, afirma que té constància que des de la Junta de Portaveus es tractarà aquest tema i que la Secretaria General ajudarà a donar indicacions en quines comissions s’ha de tractar en funció de l’àmbit en què es vol analitzar. Seguidament, exposa que, des del Grup d’Iniciativa, es va plantejar aturar aquesta sessió des de les dotze menys cinc fins a les dotze i deu per la vaga convocada a la plaça Sant Jaume, però afirma que des de la Presidència no consideren que sigui un fet excepcional que justifiqui una aturada, tot i que proposa que es plantegi canviar l’ordre del dia per evitar que les persones que hi vulguin anar perdin alguna de les iniciatives de la part d’impuls. El Sr. Mestre confirma que des del seu grup van demanar poder participar en una convocatòria d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores a tot Catalunya per manifestar el rebuig a les reformes que impulsa el Govern espanyol a la legislació local i demana que aquesta petició consti en acta. Alhora, assegura que continuen reclamant que s’aturi la Comissió i explica que depenent del moment en què estiguin de l’ordre del dia no demanaran cap alteració. Tot i això, insisteix que consti en acta la seva queixa que no s’aturi la Comissió en una convocatòria específica de càrrecs locals impulsada per la majoria de les forces polítiques. La Sra. Escarp considera que, pel que fa al tema de l’accessibilitat, és necessari que la Junta de Portaveus en parli, així com el primer tinent d’alcalde, ja que, segons explica, sovint s’envia d’una banda a l’altra i s’esquiva. Així mateix, recorda que des del seu grup van substituir la proposició i van acatar el que deia la Presidència. A continuació, afirma que subscriu el que ha dit el Sr. Mestre sobre el fet de poder parar la Comissió i manifesta que algun membre del seu grup baixarà al moment que pertoqui. D’altra banda, demana que consti en acta el seu agraïment als bombers per a l’extinció de l’incendi del passat dijous a Collserola i demana que quan es coneguin les causes el primer tinent d’alcalde n’informi. El Sr. Forn exposa que hi ha hagut una primera investigació que l’està tancant el Consorci del parc de Collserola. Així mateix, afirma que quan tinguin l’informe definitiu el lliuraran als portaveus municipals. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior i de l’acta de la sessió extraordinària celebrada el passat 15 de novembre. S'aproven. 782 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 22 de novembre de 2013, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient per a la contractació de la posada en funcionament d'un projecte pilot de 6 mesos de durada per a les operacions de la xarxa d'espais de microdistribució de mercaderies de Barcelona, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 72.144,07 euros. 2. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a l'estudi per a la pacificació de la mobilitat al carrer Gran de Sant Andreu, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 60.500,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 29 de novembre de 2013, que adjudica a EACOM Enginyers i Arquitectes el contracte relatiu a l'execució del Pla Director de senyalització informativa urbana de la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2013- 2015, i per un import de 21.332,30 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Projecte Whyviolence? amb joves al front Besós. El Sr. Forn anuncia que presentaran la mesura titulada Projecte Whyviolence i afirma que la millor pràctica de seguretat i de convivència és la prevenció. Segons explica, es tracta d’un projecte innovador, adreçat a gent jove que pretén transmetre la idea de la no utilització de la violència per expressar idees i que proposa una feina educativa i pedagògica a través de la creació musical, escènica, audiovisual i d’emprenedoria social. En aquest sentit, comenta que entre l’octubre i el desembre de 2012 es va fer la primera prova pilot i que aquest any ja s’ha iniciat el projecte amb bons resultats, concretament a Front Besòs amb la participació de joves de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris, els quals han fet trobades setmanals a l’Espai Jove Garcilaso i a l’Espai Jove Les Basses. El Sr. Lahosa exposa que quan es parla de prevenció se sol fer una prevenció reactiva, és a dir, quan les coses ja han succeït, i afirma que aquest no és el cas d’aquest projecte, ja que es tracta d’un projecte de prevenció de l’anticipació. Així mateix, explica que el fet que es desenvolupi en el Front Besòs és perquè és un territori amb unes característiques de fragilitat determinades, així com energia. Alhora, considera positiu desenvolupar projectes innovadors en les zones perifèriques. Quant al terme en anglès, remarca que pretén acostar-se als joves, els quals es comuniquen sovint en aquesta llengua. Seguidament, explica que el projecte intenta combatre les violències a través de l’expressió artística i d’iniciatives d’emprenedoria social, ja que es tracta d’una metodologia que facilita una certa llibertat en l’expressió i en el moviment, per la qual cosa, segons la seva opinió, això serveix perquè els joves puguin explicar allò que senten en relació amb aquests temes. En aquest sentit, comenta que també pretén despertar esperit de lideratge entre els joves, de tal manera que es construeixi un discurs que vagi de jove a jove i que no sigui imposat, sinó construït per ells mateixos. També insisteix en el fet que es treballi a la zona del Besòs, ja que, segons exposa, la mobilitat entre aquesta zona i la resta de ciutat és NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 783 horitzontal i no vertical, per la qual cosa es tracta d’un projecte molt lligat al territori i vinculat amb els equipaments i els agents que hi operen. Quant a la metodologia, afirma que intenten utilitzar el sistema d’arrossegament, de tal manera que un equip gestor identifica joves amb capacitat d’atreure dins la seva comunitat. Així, explica que es fa a partir de microprojectes elaborats pels mateixos joves, a més d’una cooperativa que fa un acompanyament per tal de vetllar per la qualitat del que es faci. Seguidament, comenta que tenen dos objectius clars. En primer lloc, emprendre accions d’intervenció preventiva de conflictes entre joves i la millora de la seva relació amb el medi urbà o amb els equipaments públics. En segon lloc, promoure un model de convivència juvenil on aquests valors no són ensenyats, sinó experimentats i construïts per ells mateixos. Segons afirma, tot plegat va començar el 2012 amb un diagnòstic sobre la realitat dels joves del Besòs, per tal d’identificar elements que poguessin ajudar a definir el projecte. A més a més, comenta que es va fer una prova pilot a finals del 2012 i es va realitzar el projecte en el 2013 i mostra una llista amb el recorregut. A continuació, explica que el proper dissabte es farà una jornada a Les Basses per tal de fer visible la feina feta durant aquest any, a partir de tallers, taules rodones, etcètera., tot plegat combinat amb la utilització de les xarxes socials i online, ja que és, segons afirma, el mitjà amb el qual se senten més còmodes. Així mateix, comenta que també s’està mirant quina capacitat té el projecte per transferir-se a altres territoris de la ciutat. Seguidament, explica un dels microprojectes, elaborat per un col·lectiu d’aquests joves, els quals van decidir construir un microbloc a partir de microrelats de les seves experiències en relació amb la violència. Segons comenta, aquests microrelats després serveixen per discutir-los dins els grups de treball. En aquest sentit, insisteix que s’intenta que els joves defineixin les seves pròpies realitats i projectes. D’alta banda, afirma que a la mostra que es va fer el mes de juny hi va haver un total de cent cinquanta beneficiaris i, tot i que ell considera que no seran tants, està previst que a la mostra prevista per dos dies després siguin dos-cents cinquanta, tot i que afirma que els mateixos joves asseguren que tenen capacitat per arrossegar gent dels seus grups. En aquest sentit, comenta el projecte TBR de Trinitat Vella i afirma que hi ha un element de coneixement i remarca que s’hi gasten pocs diners. Per acabar, explica que estan satisfets amb el funcionament i que tant els joves com les seves famílies estan incorporant de manera natural el posicionament enfront a les violències quotidianes i assegura que en un futur es podrà presentar un informe més detallat i insisteix en la importància d’aplicar-ho en un territori perifèric. En aquest sentit, remarca que tenen previst tornar-lo desenvolupar durant el 2014, si els autoritzen. El Sr. Escudé afirma que és un gran projecte i n’esmenta el bloc i la pàgina web com a exemples. Alhora, comenta que el tema de la violència comença a ser preocupant, per la qual cosa considera que els projectes de prevenció, explicació i socialització dels joves són molt importants. Així, agraeix la presentació i comenta que els repunts de violència de gènere, per exemple, entre la gent jove també són molt preocupants, tot i que assegura que el que preocupa més és que no siguin conscients que estan exercint la violència de gènere. Pel que fa a la primera fase de diagnòstic, on es va decidir focalitzar en la zona del Besòs, demana de quina manera es va portar a terme el contacte per donar a conèixer el projecte entre els joves dels diferents barris. En aquest sentit, també comenta que es podria lligar, a més del tema artístic, el tema esportiu i demana quin és el paper que juguen els tres districtes implicats en el projecte per poder-ne fer un seguiment i col·laborar a poder expandir-ho i informar-ne a tants joves com sigui possible. A continuació, assegura que l’assetjament i la microviolència no es donen només en els àmbits socialment més desafavorits, sinó que en tot cas no tenen tanta repercussió mediàtica. En aquest sentit, afirma que amb l’aparició de les eines 2.0 es pot afegir el tema del ciberbulling, ja que s’hi fa referència, i proposa fer un estudi per poder ampliar el projecte a altres territoris, de tal manera que no s’estigmatitzin més barris ja estigmatitzats. Alhora, assegura que des del seu grup col·laboraran en tot el que sigui possible. 784 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Sr. Villagrasa també felicita l’actuació dels Bombers a Collserola i agraeix la presentació de l’informe, el qual valora de manera molt positiva, ja que, segons afirma, aquests sistemes de prevenció són molt importants des d’una doble perspectiva. Per una banda, comenta que una acció preventiva a curt termini que té la feina amb joves en la qual s’intenta que el jove sigui conscient que hi ha uns valors que regeixen la societat i en els quals s’ha de conviure, s’intenten evitar problemes de convivència. Per altra banda, afirma que a llarg termini el jove arriba a ser adult i s’intenta que quan arribi a una edat més madura no tingui desviacions de comportament i arribi a tenir un perfil delictiu. Per aquests motius ho valora molt positivament. Així mateix, confia que el tinent d’alcalde doni continuïtat al projecte durant l’any 2014. A continuació, comenta que des del seu grup tenen alguns dubtes, com ara quina va ser la prova pilot que es va fer l’any 2012 i els resultats que va donar per continuar el projecte. Així mateix, exposa que seria bo fer una valoració quant a gènere, edats, resultats acadèmics, etcètera., per veure els perfils sobre els quals es treballa i en quins pot tenir més èxit. També demana quin programa se seguirà en la jornada de dia 14 de desembre. La Sra. Ribas agraeix la presentació de l’informe i assegura que els sembla un projecte interessant tant per la temàtica com per la metodologia. Tot i això, esmenta que la presentació en diapositives els resulta molt pobra en comparació amb la feina que hi ha darrere. Seguidament, exposa que des del seu grup entenen que el projecte s’emmarca en les actuacions plantejades en el Pla local de seguretat ciutadana i afirma que els sembla una mesura interessant perquè va dirigida a col·lectius afectats per l’actual context de crisi, els quals poden trobar en la violència una forma d’expressió del seu descontentament vital i així poden canalitzar-lo cap a altres bandes. Seguidament, explica que els sembla encertat treballar aquest tema a través de llenguatges propers a aquestes edats, com la música, el teatre, l’audiovisual, etcètera., ja que es tracta d’eines molt atractives, així com també el fet que la idea parteixi amb els joves com a agents actius en la prevenció de la violència, tot i que remarca que la família, el centre educatiu, etcètera. també són àmbits en els quals cal fer-hi prevenció. A continuació, exposa un seguit de propostes i preguntes. En primer lloc, es refereix al concepte «control masclista» que apareix als documents que els han entregats i demana què volen dir, ja que considera que han de ser curosos amb els termes i no inventar-se’n de nous. En aquest sentit, afirma que es podrien coordinar amb actuacions que es porten a terme des de la Direcció de la Dona o des dels tallers de prevenció de relacions abusives a les escoles i als instituts, ja que esmenta que és un tema molt important i transversal. Així mateix, també demana com hi ha intervingut la Direcció d’Adolescència i Joventut, ja que assegura que té la impressió que la coordinació podria ser millor, per la qual cosa proposa que es contacti amb el Consell de la Joventut de Barcelona, així com també amb entitats juvenils. També demana quin paper han tingut dins aquest projecte els districtes. Així mateix, comenta la relació amb altres programes, concretament esportius, i el fet que probablement els joves que estiguin implicats en la violència com a mesura d’expressió també estiguin lligats a altres conductes no-saludables. Alhora, també exposa que seria bo poder tenir un informe amb totes les actuacions que es fan en matèria de prevenció i joves. Finalment, afirma que des del seu grup consideren que potser no seria necessari posar un nom en anglès al projecte i que darrerament es veuen molts anglicismes en programes i explicacions de l’Ajuntament i, en to de broma, demana si s’haurà de canviar el Reglament d’usos lingüístics per donar cabuda a l’anglès. El Sr. Laporta agraeix la presentació de l’informe i assegura que es tracta d’una iniciativa molt interessant, ja que des del seu grup celebren qualsevol iniciativa relacionada amb la contenció de la violència. Alhora, considera que les tècniques presentades són properes als joves i assegura que seguiran amb atenció l’aplicació d’aquest informe. Finalment, felicita l’Ajuntament per la bona actuació dels bombers en l’incendi de Collserola. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 785 El Sr. Lahosa explica que, com que els temps de presentació són molt acotats, els informes tipus PowerPoint no són gaire adequats, però insisteix que es tracta d’una qüestió de temps. Seguidament, fa referència a la pregunta sobre les característiques dels joves que hi participen i assegura que no s’escullen, sinó que s’explica el projecte als instituts i s’hi apunta qui vol, tant gent de l’institut com gent que no hi va, de tal manera que es busca un segment poblacional jove que formi part de la ciutat o del territori en el qual s’intervé. A continuació, explica que no es tracta d’un projecte transversal, ja que no hi intervé tothom, sinó que pretén parlar de violència als joves i comenta que per una qüestió de coherència no volen que se’ls escapi aquest debat. Així mateix, exposa que s’utilitza el Centre Garcilaso, que és gestionat per Serveis Socials, així com també Les Basses i Fabra i Coats i equipaments en els districtes, en els instituts, etcètera., de tal manera que estan en contacte amb els operadors del territori, amb les direccions de serveis. Quant a la prova pilot, comenta que es va fer el diagnòstic ja en el Besòs i no a la resta de la ciutat. Segons explica, era un diagnòstic molt epidèrmic, els mesos de maig i juny del 2012 amb vuitanta joves que van donar resposta a una convocatòria pública per fer un focus-grup on identificar els elements que els podien interessar de tal manera que es pogués tenir un cert èxit. Tot i que afirma que la forma de treballar és transversal, insisteix que no hi treballa tothom i, tot i que reconeix que coneixen els altres projectes i que s’han intercanviat informació, així com també que en un principi s’havia plantejat desenvolupar alguna activitat esportiva, comenta que la idea després va decaure perquè es van decantar més cap al tema musical. Pel que fa al concepte de «control» afirma que és una paraula que utilitzen els joves, per la qual cosa l’han utilitzat a l’informe, tot i que reconeix que potser no és adequat. En aquest sentit, explica que els joves han integrat la violència en les relacions de parella i l’acceptació, com si fos normal, d’un cert nivell de violència, per la qual cosa considera que no s’ha de reinterpretar el que ells diuen, sinó treballar amb ells perquè deixin d’assumir com a normal aquesta incorporació de la violència. Per acabar, insisteix que treballen amb les direccions de territori i de servei a les persones i que a banda dels tècnics de Prevenció hi ha els tècnics de barri, que són els que tenen els vincles més directes amb els joves. Així, explica que no van a buscar col·lectius de joves, però que els mateixos col·lectius s’hi acosten i que la intenció és trobar individus que siguin capaços d’elaborar microprojectes, tot plegat a partir de l’energia i la capacitat dels joves d’imaginar-se elements que inicialment no estaven previstos. La Sra. Ribas demana al tinent d’alcalde que també faci arribar l’agraïment del seu grup als bombers. A continuació, comenta que pensava que donaven la imatge que hi havia un excés de violència entre els joves i assegura que no és així, tot i que aquest fet no considera que tregui validesa al programa. Així, remarca que s’està vivint un moment de canvis culturals i d’hàbits i que tot plegat afecta a llarg termini, quan aquests joves seran majors i tindran fills. Alhora, demana quin sistema d’avaluació tenen previst per veure si el programa és efectiu o no, tot i que insisteix que és a llarg termini. El Sr. Lahosa recorda que en el document està explicat el procés de sistematització de l’experiència, en la qual hi ha la incorporació de criteris per a l’avaluació, que ha de ser seqüencial, de tal manera que d’aquí un any es pugui tenir una mostra de l’evolució d’aquests joves. Segons exposa, es tracta de fer una avaluació dels hàbits, semblants a les que es fan en l’àmbit de la drogodependència. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal 786 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a presentar en aquesta comissió en un termini màxim de 2 mesos una proposta de modificació del vigent conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia signat entre l'Ajuntament i el Departament d'Interior de la Generalitat per tal que la Unitat d'Investigació de la Guàrdia Urbana pugui portar a terme la seva tasca. La Sra. Escarp comenta que es tracta d’un tema de la Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana i l’encaix a dins de la revisió del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Interior que es va firmar l’any 2005. Tanmateix, recorda que se n’ha parlat moltes vegades en aquesta Comissió i recorda que a l’inici del mandat el seu grup ja ho va plantejar i que al desembre del 2011 es va presentar un informe que deia el que ja tothom sabia. Alhora, remarca que un any més tard el tinent d’alcalde manifestà que el 2013 la Guàrdia Urbana investigaria el delicte, així com també que es va crear un grup inicial de trenta agents. En aquest sentit, explica que tant des del seu grup com des del Grup Popular s’han fet diverses preguntes i que el Sr. Forn ha respost al voltant de les converses amb el Departament d’Interior i assenyala que els canvis polítics en el Departament mateix han retardat algunes qüestions. Seguidament, manifesta la seva preocupació per fets com que els trenta agents seleccionats facin el curs a la UB amb un cost de 42.000 euros. Segons explica, es va dir que anaven a la universitat i no a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya perquè havia estat una decisió de la gerència del sector. També comenta que el mes de maig hi va haver informacions que manifestaven el malestar dels Mossos d’Esquadra i recorda que el Sr. Forn va dir que no en tenia coneixement. Així mateix, exposa que el mes d’octubre passat un diari públic va dir que la Unitat d’Investigació es paralitzava de nou i que el Grup Popular va fer una pregunta i el tinent d’alcalde va dir, referint-se al conveni marc de col·laboració, que era una discussió salvable i que podia conduir a un acord. Per acabar, també esmenta que es va formalitzar el conveni amb la UB per a la formació d’aquests agents, que se’ls van comprar dues taules i que es van dedicar 50.000 euros a la Unitat d’Investigació i, segons explica, encara no hi ha Unitat d’Investigació. Per aquests motius, manifesta que han arribat a aquest consens al voltant de la creació d’aquesta unitat per tal que el govern prengui les mesures oportunes perquè pugui començar a treballar de manera ordinària a partir del primer trimestre i que es pugui fer en el marc de la revisió del conveni de col·laboració i cooperació amb Mossos d’Esquadra. El Sr. Villagrasa afirma que votaran a favor, ja que, segons exposa, el seu grup ha mostrat interès a que la Guàrdia Urbana, per la seva experiència, història, etcètera., pugui fer de policia judicial i que tingui la Unitat d’Investigació. En aquest sentit, recorda que hi ha trenta persones formades, i considera que poden NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 787 dur a terme la tasca de forma eficaç. Així mateix, assegura que el problema és de la Conselleria d’Interior i no de l’Ajuntament. El Sr. Mestre manifesta que el seu vot serà favorable, ja que, segons el seu parer, cal posar en marxa aquesta Unitat d’Investigació a principis del proper any, així com també resoldre les resistències que existeixen des del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa considera que s’ha de revisar el conveni del 2005. Així, afirma que és un tema recurrent d’aquesta Comissió que s’hauria de resoldre definitivament. El Sr. Laporta exposa que també hi votaran a favor i assegura que el seu objectiu és tenir un cos de policia unificat i recorda que van presentar un prec en aquest sentit i que va ser acceptat. Tanmateix, considera que mentre no s’arribi a aquesta situació és fonamental que hi hagi coordinació, lleialtat, etcètera. entre els cossos policials per millorar les tasques de protecció i seguretat ciutadana. Seguidament, explica que delictes com l’alteració de la convivència o la protecció del patrimoni municipal serien objecte d’aquesta Unitat d’Investigació i assegura que sempre que estigui coordinat amb els Mossos d’Esquadra i que sigui eficaç i eficient. El Sr. Forn agraeix els canvis que han permès arribar a un consens amb el Grup Socialista i remarca la seva coincidència amb tots els grups quant a aquest tema. Així, afirma que la seva voluntat és que el primer trimestre del 2014 estigui en marxa i recorda que es troben en una fase de negociació amb el Departament d’Interior. En aquest sentit, assegura que la seva responsabilitat els obliga a defensar tot el que sigui positiu per a la seguretat a la ciutat de Barcelona, com ara l’assumpció de competències en matèria de policia judicial i fer-ho de manera coordinada amb el Departament d’Interior i a través de la reforma del conveni de coordinació i cooperació de l’any 2005. Finalment, insisteix que la seva voluntat és que el primer trimestre del 2014 estigui plenament en marxa. La Sra. Escarp agraeix els vots favorables i confia que la unanimitat pugui servir al Sr. Forn per a les negociacions. Tanmateix, remarca que l’esperit de la proposició és entendre que la Guàrdia Urbana és la que està al carrer i que l’aposta per la proximitat és bona en aquesta tasca. Alhora, comenta que més que apostar per la unificació de la policia consideraria més oportú posar-se d’acord al voltant d’un sistema de seguretat pública a Catalunya i no per un sistema de policia únic. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: I. Instar al Govern municipal a prendre les mesures oportunes per tal que la Unitat d'Investigació de la GUB comenci a treballar de manera ordinària i contínua el primer semestre del 2014. II. Comunicar aquest acord i instar al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya per tal que l'assumpció d'aquestes competències es faci en el marc de la revisió i actualització del vigent conveni de coordinació i cooperació en matèria de seguretat subscrit l'any 2005 entre l'Ajuntament de Barcelona i el Departament d'Interior. Del Grup Municipal PP: 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a repercutir a l'infractor el cost del decomís del dipòsit de bens intervinguts per la Guàrdia Urbana així com de la seva destrucció i/o reciclatge. El Sr. Villagrasa agraeix la transacció proposada pel Grup Socialista perquè considera que millora la iniciativa que havien presentat des del seu grup. Així, explica que fa referència al dipòsit o reciclatge i destrucció dels béns que es van intervenir per infraccions en les ordenances municipals, ja que hi ha gairebé un milió d’articles comissats des del 2011, i, segons explica, l’Administració ha d’assumir el cost de la destrucció, el reciclatge, etcètera., fet que considera injust, ja que, segons la seva opinió, aquelles persones que comercien de forma fraudulenta i il·legal sovint exploten persones que venen aquests productes al 788 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 carrer i que també fan competència deslleial al comerç propi. Tanmateix, considera que la proposta de la Sra. Escarp defineix millor el que era la proposta que ells volien realitzar, perquè no anava cap al petit infractor, sinó a les xarxes que exploten les persones que venen al carrer. Finalment, afirma que la transacció quedaria d’aquesta manera: «Instar el govern municipal a estudiar que es repercuteixi a l’infractor el cost del decomís del dipòsit de béns intervinguts per la Guàrdia Urbana, així com la seva destrucció o reciclatge, i en aquells casos de gran distribució d’articles destinats a la venda ambulant i no autoritzada.» La Sra. Escarp agraeix haver pogut treballar la transacció i manifesta que era una qüestió en la qual hi estaven tots d’acord i que es pretén donar més viabilitat a la proposició, així com fer-ne factible l’aplicació, sobretot en els casos de la distribució. Així mateix, recorda que s’ha parlat moltes vegades sobre els decomisos i el que suposen quant a la salut pública pel que fa a la destrucció i recorda que l’Ordenança de Convivència parla de reparació de danys. En aquest sentit, comenta que no sap si seria una via vàlida jurídicament però afirma que s’ha d’estudiar quin és el marc i que l’infractor assumeixi els costos que genera per la ciutat la seva actuació. El Sr. Mestre celebra que la proposta del Grup Popular hagi estar transaccionada i afirma que, des del seu punt de vista, canvia el sentit de la proposició, ja que canvia en relació amb qui és l’infractor. Segons explica, la proposició inicial de Grup Popular incidia en un error, que és castigar el més feble, com són les persones que són víctimes d’una xarxa d’explotació. En aquest sentit, recorda que des del seu grup sempre han apostat per centrar els esforços a combatre aquestes xarxes per tal de protegir les persones que treballen de manera coaccionada i sense drets i no perseguir-les ni sancionar-les, ni tampoc obligar-les a fer-se càrrec de la destrucció, reciclatge o emmagatzemament dels productes intervinguts per la Guàrdia Urbana. Així, afirma que entenen que la proposició està dirigida únicament contra les xarxes i que proposa un estudi, el qual demana que sigui presentat en aquesta Comissió perquè es pugui verificar que les mesures que es puguin prendre van dirigides cap a les persones que dirigeixen les xarxes i no cap a les persones explotades. El Sr. Laporta assegura que hi volien votar en contra fins que han conegut la transacció. Així, afirma que es decanten per l’abstenció, ja que, tot i que des del Grup Popular han explicat que gairebé no es dirigeix a la venda ambulant, segons el seu parer aquesta venda ambulant causa perjudicis, tot i que remarca que es tracta d’un col·lectiu en risc d’exclusió social i que mai no podrà pagar les taxes de destrucció o reciclatge. Tanmateix, afirma que aquest tema s’ha d’abordar directament en el marc de l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic. Segons la seva opinió, cal un pla d’acció per intervenir de forma clara en aquesta situació i el que proposa el Grup Popular fa només referència a la detenció, de tal manera que s’obvia el problema real i la discussió que ha d’haver-hi en profunditat. Alhora, comenta que aquest tema s’hauria de desenvolupar en la Comissió de Qualitat de Vida i assegura que no s’ha d’arribar a una societat permanentment vigilada i sancionada, per la qual cosa s’han d’articular altres mecanismes. El Sr. Forn agraeix que s’hagi inclòs l’esmena, ja que els permet estudiar-ho tant des d’un punt de vista pràctic com jurídic. Segons explica, s’ha de trobar una base jurídica per poder-ho fer. Així mateix, assegura que presentaran l’estudi, tot i que considera que la voluntat de la proposició és la correcta, perquè obre una nova via contra la venda ambulant. El Sr. Villagrasa agraeix els vots favorables i comenta que si algú en vol fer lectures demagògiques és el seu problema. Així mateix, dirigint-se al Sr. Mestre, explica que les parts dèbils són dues: la persona explotada i els comerciants de la ciutat i retreu que sovint s’oblidin dels autònoms i dels comerciants, que pateixen una competència deslleial. Alhora, exposa que es porta a aquesta Comissió perquè hi ha persones explotades per xarxes, així com també per aquesta competència deslleial, la qual és un delicte econòmic i, en molts casos, tipificada pel Codi Penal. El Sr. Mestre insisteix que la part feble només és la persona explotada, ja sigui en la venda o en la producció, tot i que reconeix que hi ha una part perjudicada, que són els comerciants. En aquest sentit, assegura que des del seu grup no tenen NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 789 cap interès que els comerciants hagin de fer front a la competència deslleial ni que els fabricants hagin de fer front a la falsificació de les seves marques. Així, dirigint- se al Sr. Villagrasa, comenta que cal no confondre les coses i no posar-ho tot al mateix sac, ja que així es creen problemes innecessaris i es fan discursos que no són bons ni per a la convivència ni per a la cohesió als barris i a la ciutat de Barcelona. Finalment, insisteix que volen veure l’estudi per tenir garantia plena que les mesures aniran adreçades únicament contra els responsables de les xarxes de producció, per la qual cosa manifesta que s’abstindran. El Sr. Laporta afirma que des del seu grup tenen clar que l’explotat és la persona que practica la venda ambulant per sobreviure i que el perjudicats són els comerciants, per la qual cosa assegura que s’ha d’actuar. Així, remarca que també volen veure l’estudi i que s’abstindran. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l'abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a estudiar que es repercuteixi a l'infractor el cost del decomís del dipòsit de bens intervinguts per la Guàrdia Urbana, així com de la seva destrucció i/o reciclatge, en aquells casos de gran distribució d'articles destinats a la venda ambulant no autoritzada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Expressar la preocupació per l'efecte que pot tenir l'avantprojecte de llei per a la protecció de la seguretat ciutadana que està elaborant el govern de l'Estat, sobre la garantia i l'exercici de drets fonamentals i llibertats. 2. Expressar el rebuig a l'”Anteproyecto de Ley para la protecció de la seguridad ciudadana" que està elaborant el govern de l'Estat. El Sr. Mestre explica que el Govern de Rajoy impulsa una ofensiva ultraconservadora que es manifesta en iniciatives legislatives com la Llei d’educació, sobre l’avortament, etcètera., així com també l’Avantprojecte de llei de seguretat ciutadana. En aquest sentit, assegura que, segons el seu parer, es tracta de mesures reaccionàries. Pel que fa a l’Avantprojecte de llei de seguretat ciutadana, considera que es tracta d’una ofensiva molt greu contra els drets i llibertats fonamentals, com ara el dret d’expressió i manifestació, recollit a la Constitució i a les lleis. Així, recorda que l’anunci d’aquesta nova llei ha produït moltes reaccions de rebuig en l’àmbit social, sindical, jurídic, polític i parlamentari, tant dins com fora d’Espanya, amb casos com el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, el jutge degà de Saragossa, el jutge degà de Madrid, l’Associació Francisco de Vitoria, etcètera. Alhora, comenta que les crítiques també han arribat des del Consell d’Europa i cita les paraules del comissari de Drets Humans amb les quals titlla de desequilibrada una multa de 600.000 euros per manifestar-se davant institucions governamentals. Seguidament, afirma que davant aquests fets l’Ajuntament de Barcelona s’hi ha de manifestar en contra, per coherència amb la trajectòria i els compromisos de l’Ajuntament, ja que assegura que és una ciutat de convivència, compromisos i drets. Tanmateix, insisteix que aquesta Comissió ha de prendre un acord per expressar la preocupació per l’efecte que pot tenir aquest Avantprojecte de seguretat ciutadana sobre la garantia i exercici dels drets fonamentals i les llibertats, així com també considera necessari que l’Ajuntament manifesti el seu rebuig, per la qual cosa demana el vot favorable de la majoria de grups. La Sra. Escarp manifesta el vot favorable del seu grup i recorda que ja ho van fer així davant la proposició d’Iniciativa al Parlament de Catalunya per rebutjar l’Avantprojecte de llei de seguretat ciutadana, la qual va ser rebutjada pels vots contraris del PP i de Convergència. Així mateix, remarca que hauria de tenir per títol, en comptes de «protecció ciutadana» de «repressió ciutadana». A continuació, exposa que el seu grup sempre ha defensat la seguretat com un dret i que creuen en l’exercici de l’autoritat democràtica, però assegura que no 790 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 estan d’acord amb l’autoritarisme. Tanmateix, recorda que el ministre va dir que es pretenia sancionar els que cremen contenidors i, segons la seva opinió, aquesta actitud vandàlica, recollida en algunes ordenances i en la llei 1/92, no justifica aquesta Llei, la qual considera que pretén limitar la llibertat d’expressió, de protesta pacífica, etcètera. dels ciutadans, de tal manera que es puguin sancionar per via administrativa conductes que els jutges no han considerat delicte. Seguidament, insisteix que la reforma del Codi Penal, així com la pretesa modificació de la Llei de l’avortament, etcètera. són derives autoritaristes, així com la Llei de seguretat privada, la qual recorda que es va aprovar el dia abans amb el suport de Convergència i Unió. Alhora, comenta que la democràcia i el seu exercici signifiquen convivència i això implica conviure amb protestes i manifestacions, sempre que no siguin violentes. El Sr. Villagrasa assegura que no se sorprendran que votin en contra i assenyala que obvien per què neix aquesta Llei, la qual substitueix una llei vigent, del 1992, i alhora perquè hi ha una reforma del Codi Penal que elimina el Llibre 3 referent a les faltes, ja que algunes d’aquestes faltes en la reforma passaran a ser delictes lleus i altres sancions administratives, per la qual cosa les que són delictes lleus quedaran en el Codi Penal i les que passen a ser sancions administratives s’han de regular a partir d’alguna llei. A continuació, afirma que és fàcil deformar una anècdota o un fet puntual i dir que és una llei reaccionària. Segons el seu parer, aquesta Llei no va en contra del dret de llibertat d’expressió, ni del dret de manifestació, sinó que els protegeix i, segons assegura, només va en contra dels fets violents quan hi ha manifestacions o vagues, així com també protegeix aquelles persones que no volen fer vaga durant una vaga general i regula altres temes importants, com ara el fet de fer responsables solidaris els promotors d’un espectacle o alguns establiments, o la responsabilitat solidària de pares, tutors o guardes legals de les accions dels menors. En aquest sentit, afirma que es pretén acabar amb els actes de violència i protegir el dret de reunió. Finalment, insisteix que s’han aprofitat del fet que es faci aquest Avantprojecte de llei per deformar el significat del que es vol protegir i considera que és un insult a la intel·ligència i al contingut democràtic del partit del Govern. Així mateix, remarca que, si no els agrada, convencin cinquanta diputats i vagin al Tribunal Constitucional. Alhora, assegura que han ocultat que hi ha una reforma del Codi Penal. El Sr. Laporta afirma que votaran a favor de la proposició d’Iniciativa perquè els preocupa el que pot suposar la Llei quant a la privació de llibertats. Tanmateix, assegura que ha escoltat atentament el regidor del Grup Popular i considera que si només es circumscrivissin un seguit d’actuacions com ell ha dit es podria discutir, però insisteix en l’afany recentralitzador i de retallada de drets nacionals catalans que desenvolupa el Partit Popular, amb la voluntat d’aniquilar tots els drets i llibertats que es tenen a Catalunya, de tal manera que es retallen competències i es perjudica el desenvolupament normal de la llengua. Alhora, explica que la balança es decanta cap a la seguretat en comptes de la llibertat i afirma que aquest desequilibri que provoca el Partit Popular aboca a actituds autoritaristes. Seguidament, assenyala que són desproporcionades les quanties de multes que es volen imposar i recorda que s’han generat dubtes respecte a aquesta Llei, els quals han estat manifestats pel comissari dels Drets Humans del Consell d’Europa, així com també pel Consell de l’Advocacia Catalana. Finalment, insisteix que la Llei té com a principal objectiu fer callar les protestes socials, així com també les reivindicacions nacionals. El Sr. Forn recorda que des del seu grup mai no han estat en contra d’una llei de protecció de la seguretat ciutadana i comenta que a Madrid l’han reclamada reiterades vegades. En aquest sentit, afirma que poden coincidir en alguns dels valors que la Llei pretén defensar, però aclareix que els preocupa el contingut d’alguns preceptes de la Llei, els quals podrien representar una involució quant als drets fonamentals. Així mateix, exposa que el dia abans el Grup Parlamentari de Convergència i Unió va presentar a la Mesa del Congrés una iniciativa en la qual es demanava la plena vigència dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, de reunió i manifestació o de rebre i comunicar lliurement informació a la tutela NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 791 judicial, així com també que la Llei de protecció s’apartés de les orientacions conegudes en l’Avantprojecte i que es dirigís a preservar de manera nítida els drets, reforçant l’exercici davant dels que utilitzen la violència urbana per a accions il·legals. A continuació, també comenta que en la iniciativa es demanava que les normes sancionadores que tenen com a finalitat la protecció de la seguretat ciutadana no s’utilitzessin per restringir de manera injustificada l’exercici dels drets fonamentals vinculats a la participació política de la ciutadania i que fossin orientades a prevenir els supòsits que revelen una perillositat especial. Finalment, insisteix que, tot i que puguin estar d’acord amb alguns dels valors que defensa la Llei, el que en coneixen no els agrada i considera que en casos d’involució dels drets fonamentals hi ha d’haver posicions clares, per la qual cosa manifesta que donaran suport a la proposta. El Sr. Mestre, dirigint-se al Sr. Villagrasa, exposa que el problema del Partit Popular és la manera com governa amb majoria absoluta, que es va veure amb el Govern d’Aznar i ara es veu amb el de Rajoy. En aquest sentit, assegura que no es deixaran confondre ni enganyar pels seus discursos, ja que, segons comenta, amaguen altres objectius. Així mateix, li retreu que l’Avantprojecte no vagi acompanyat de cap informe ni del Consell del Poder Judicial ni del Consell d’Estat, i assegura que la Llei no surt d’on diu el Sr. Villagrasa i insisteix que és reaccionària en un moment de molta conflictivitat social. Seguidament, assenyala que la crisi econòmica provoca molta conflictivitat social i insisteix que es tracta d’una llei reaccionària que neix per apaivagar i ofegar la conflictivitat social, així com també per reprimir la protesta social o política pacífica i criminalitzar els moviments socials que impulsen la protesta. Tanmateix, assegura que la Llei inclou mesures en relació amb concentracions i manifestacions, etcètera. Així, també comenta que el país viu un moment de conflictes laborals que tenen el seu origen en la precarietat, en els acomiadaments, en els aturs, etcètera., que són conseqüència de la crisi econòmica. Alhora, explica que la crisi financera provocada en l’economia real ha estat a causa de mesures de desregulació econòmica del Partit Popular i dels seus homòlegs d’altres països, així com també conseqüència de la Reforma laboral que ha fet el Partit Popular en aquesta legislatura i assegura que el país viu tanta conflictivitat també a causa dels desnonaments, conseqüència de la bombolla immobiliària nascuda de la Llei del sòl del Govern d’Aznar, així com d’altres conflictes. A continuació, explica que la resposta del Partit Popular és incrementar els instruments i les legislacions per reprimir les protestes i les reivindicacions, en comptes d’anar a les causes. Segons el seu parer, el Partit Popular només vol reprimir el conflicte conseqüència de les causes profundes que fan que els ciutadans hagin de protestar. D’altra banda, també cita unes paraules de Josep Ramoneda en les quals explica que les pitjors lleis són aquelles innecessàries que no responen a cap problemàtica real de la societat i que es fan per raons ideològiques. En aquest sentit, assegura que aquest és el problema d’aquesta Llei. Finalment, agraeix els vots favorables a la proposició. La Sra. Escarp, amb to burlesc, comenta que es farà presidenta del club de fans del Sr. Forn, ja que assegura que no comprèn com el seu grup va votar en contra, al Parlament de Catalunya, gairebé la mateixa proposició. Tot i això, afirma que li ha agradat més la intervenció del Sr. Forn que no la del seu company de partit al Parlament. Així, assegura que la Llei no surt perquè sí, sinó perquè en un moment de conflictivitat hi ha un cert temor a com puguin anar les coses i insisteix que és una llei que limita els drets fonamentals i recorda que se n’ha fet ressò la premsa internacional i considera que s’ha volgut justificar la limitació de drets a través d’una llei paraigua que pretén cobrir tot allò que interessa al Govern. El Sr. Villagrasa exposa que amb les intervencions li donaran la raó sobre el fet que s’obvien algunes realitats i recorda que el mateix dia, en el Congrés dels Diputats, es debat el Codi Penal i insisteix que aquells actes incívics que quedin fora del Codi Penal no poden quedar desatesos. Així mateix, comenta que no només es regulen les ofenses a Espanya, sinó a les comunitats autònomes, als ajuntaments, a les institucions, etcètera., sempre que no sigui constitutiu de delicte. Per aquests motius, demana que no es diguin mitges veritats. També 792 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 considera que obvien que les sancions són les mateixes que a la Llei de 1992. Així mateix, acusa alguns partits d’aprofitar-se de l’agitació social i assegura que el Partit Popular intenta treure el país de la crisi com sempre després d’haver governat els partits d’esquerres. Segons la seva opinió, pretenen alterar el carrer per treure el Partit Popular del Govern. Així mateix, exposa que als partits d’esquerres els sembla bé que si un comerciant no vol tancar un dia de vaga li destrossin l’aparador i assegura que això és el que defensen, mentre que des del seu grup volen protegir tant els que es volen manifestar pacíficament com els que no ho volen fer. En aquest sentit, afirma que la llibertat dels drets té un límit i és la llibertat i els drets del veí i que aquest límit també s’ha de protegir. Per acabar, insisteix que s’estan regulant els drets individuals, les persones, les institucions, etcètera. i recomana que es llegeixin la Llei abans de parlar. El Sr. Mestre, dirigint-se al Sr. Villagrasa, comenta que les institucions s’han de protegir, però assegura que ja estan protegides i que el que cal protegir són les persones i que aquesta Llei no va adreçada en aquest sentit, com tampoc hi van la resta de mesures que adopta el Govern i, en to irònic, diu que el Partit Popular hauria de canviar les sigles i dir-se «Partit Milagro» perquè afirma que fan miracles, ja que, segons es desprèn de l’opinió del Sr. Villagrasa, el país viu una crisi permanent des de 1977 fins que arriba el president Aznar o el president Rajoy, ja que no hi ha hagut creixement de rendes, ni creixement econòmic, ni progrés social i econòmic excepte els deu anys que ha governat el Partit Popular. Finalment, afirma que la situació al país és molt greu, per la quantitat de persones a l’atur, en situació d’exclusió social i de pobresa. Així, comenta que tot i la situació tan greu que es viu, segons la seva opinió, la conflictivitat social és molt baixa i els episodis de violència són escassos, per la qual cosa insisteix que és una llei innecessària i que només respon a la voluntat que prevalgui la política de mà dura que tant agrada al Partit Popular i al ministre. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal UpB: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a presentar en aquesta Comissió, en un termini de 3 mesos, un estudi sobre les diverses opcions d'accés i pagament als busos de Barcelona amb l'objectiu d'agilitzar l'encotxament i desencotxament i garantir l'accessibilitat a les màquines validadores dels títols de transport. El Sr. Laporta agraeix la transacció a la qual han arribat amb el Grup Socialista i comenta que es dóna la circumstància que de vegades els busos estan molt plens, per la qual cosa es produeix un embús entre la gent que vol pujar i la que vol baixar, situació que, segons explica, crea distorsions. Segons exposa, el ritme de pujada i baixada de viatgers és un factor considerable en la velocitat mitjana dels autobusos, fet que comenta que fa que el metro i el tramvia siguin més eficients, ja que els passatgers poden entrar i sortir per qualsevol porta i no han de fer cap pagament perquè ja l’han fet abans. Així mateix, comenta que hi ha un estudi de l’empresa Soler i Sauret, concessionària de diverses línies de transport en l’àrea metropolitana de Barcelona, que diu que el temps en què l’autobús està parat, un terç és per a la pujada i la baixada de passatgers, per la qual cosa considera que si es pogués agilitar aquest procés es reduiria el temps de trajecte i el servei seria més eficaç. Seguidament, explica que hi ha diverses possibilitats, com ara la possibilitat d’accés i sortida del bus per qualsevol porta. Així, els viatgers ja portarien el bitllet i no necessàriament haurien d’entrar per la porta davantera, de tal manera que la col·locació de màquines de validació al llarg del vehicle facilitarien aquesta tasca. Segons el seu parer, això també seria un avantatge important per a les persones amb mobilitat reduïda, ja que es milloraria la seva accessibilitat al vehicle. D’altra NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 793 banda, comenta que una altra solució podria ser la de comprar el bitllet a la parada de bus o reduir el temps de pagament, per la qual cosa això suposaria la implementació d’una targeta contactless, que reduiria el temps de manera notòria. Així mateix, afirma que saben que s’estan aplicant mesures per millorar aquesta qüestió a altres ciutats com Londres o San Francisco. Finalment, recorda que la proposició ha estat transaccionada i esmenta que la dóna per substanciada. La Sra. Díaz agraeix al Sr. Laporta i al seu grup que hagin acceptat la transacció i afirma que donaran suport a la proposició, ja que en la redacció volien fer visible la T-Mobilitat. En aquest sentit, comenta que validar la tarja per a les persones amb mobilitat reduïda que entren per darrere és un problema. Segons explica, la resta de viatgers han de validar-la i comenta que, segons el seu parer, la T- Mobilitat era un projecte que va quedar guardat en l’últim govern del PSC, d’Iniciativa i d’Esquerra en l’Àrea Metropolitana. Així, explica que implantar la T- Mobilitat salvaria els obstacles per a totes les persones usuàries del transport públic i comenta que totes les dades apunten que cap al 2014 començarà a implantar-se la T-Mobilitat, per la qual cosa considera que seria important veure de quina forma facilitaria a les persones amb mobilitat reduïda l’entrada per la porta del darrere i no haver de validar el títol. Finalment, exposa que poden comptar amb el seu suport per tot allò que sigui millora de l’accessibilitat. El Sr. Ramírez manifesta el seu suport a la proposició i afirma que, des del seu punt de vista, és molt interessant elaborar un informe per presentar les possibilitats i els camps que es poden explorar a l’hora de valorar els títols de transport per agilitzar l’entrada i la sortida dels usuaris del transport públic. Segons exposa, els moments d’aglomeració redueixen dràsticament la velocitat comercial dels autobusos i considera que en el moment en què s’està desplegant la nova xarxa d’autobusos cal treballar en aquesta línia, per la qual cosa afirma que és positiu poder obtenir aquestes dades per tal de buscar noves solucions i avantatges per a la validació dels títols. Seguidament, assegura que estan d’acord en la introducció que ha fet el Grup Socialista i en l’esmena respecte a la implantació de la T-Mobilitat, ja que, segons el seu parer, s’hauria d’aprofitar la informació per avançar els treballs que es fan per a la implantació de la nova tecnologia contactless. Així mateix, recorda que des del Grup Popular van presentar una proposició que va sortir aprovada en la qual demanaven que s’estudiés la implantació d’una prova pilot a l’hora d’adquirir els títols de transport dintre del vehicle mateix o fins i tot a les parades, ja que, segons explica, amb la nova implantació de la xarxa d’autobús, en els intercanviadors, s’estan posant en marxa les màquines expenedores que podrien ser la solució per a la validació dels títols de transport. La Sra. Ribas assegura que el guany de temps que s’aconsegueixi repercuteix en una millora de la velocitat comercial, la qual cosa considera que és un aspecte essencial que el seu grup valora especialment, ja que això suposa guanyar competitivitat al transport privat. En aquest sentit, considera important analitzar tots els avenços tecnològics tant en el tipus de vehicles com en les màquines validadores per poder millorar aquest aspecte. Així, recorda que la Plataforma del Transport Públic ja va expressar aquesta idea en una reunió de la nova xarxa de bus. Alhora, agraeix de nou la transacció i afirma que hi ha diverses coses a comentar, com ara la targeta sense contacte, però també l’adquisició d’alguns autobusos nous que poden ajudar a reduir el temps de validació, com el bus biarticulat de l’H12, que té dues portes d’entrada al davant. Segons afirma, hi ha moltes possibilitats reals i futures, per la qual cosa paga la pena avaluar-ho. El Sr. Forn explica que als autobusos de la flota estàndard de TMB la venda està limitada al conductor i que la validació es realitza exclusivament a l’entrada anterior o davantera, amb dues validadores, per motius operatius. Quant als autobusos biarticulats de TMB, afirma que s’està portant a terme alguna prova, com ara instal·lar una màquina per a la venda automàtica de bitllets senzills, la qual està dissenyada en base a conceptes d’accessibilitat estàndard i ubicada aproximadament enmig de l’autobús, la qual cosa descarrega el conductor de la venda de bitllets i fa que el passatger pugui adquirir el bitllet si no accedeix amb un títol de viatge. Així, segons explica, el conductor queda gairebé aïllat en una mena de cabina i la venda directa li resulta més dificultosa. Segons assegura, això 794 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 és possible en aquests vehicles especials i perquè el conductor està dedicat exclusivament a la conducció. Seguidament, explica que l’adopció d’una solució similar a la resta d’automòbils és inviable operativament per qüestions d’espai i pel cost elevadíssim, tot i que comenta que el canvi tecnològic i els nous enfocaments estan supeditats al projecte de la T-Mobilitat, amb la qual afirma que podrien arribar novetats importants. Alhora, explica que el projecte es desenvolupa en l’àmbit de l’ATM, tot i que amb la participació dels diferents operadors de transport públic i la seva àrea metropolitana. Així mateix, dirigint-se a la Sra. Díaz, remarca que el projecte de la T-Mobilitat no està guardat, sinó que s’està finalitzant el diàleg competitiu i està previst que aquest any s’aprovi el prec de clàusules i que el primer mes de l’any nou s’obri el concurs per a les empreses que es vulguin presentar al projecte de la T-Mobilitat. El Sr. Laporta agraeix els vots i comenta que no ha parlat de la T-Mobilitat perquè considerava que n’havia de parlar la Sra. Díaz, ja que ella ho va proposar. Així mateix, també esmenta que el Grup Popular hagi fet referència a la xarxa bus que s’està implementant i manifesta que hi està d’acord, ja que considera que s’ha de millorar la velocitat comercial perquè és un dels elements prioritaris a l’hora de valorar-ne el funcionament i afirma que des del seu grup estaran en la mateixa línia quan es facin les proves pilot. Alhora, remarca que hi hagi una certa unanimitat, la qual, segons la seva opinió, serà positiva per millorar. La Sra. Díaz demana al Sr. Forn que no s’enfadi i comenta que potser no s’ha explicat bé o no l’ha entès i remarca que ella va dir que no tenia més informació que les dades del 2011 i que no és per això que hagi dit que estava guardat, sinó al contrari. El Sr. Laporta agraeix haver d’adquirir coneixement respecte de la T-Mobilitat i celebra que s’aprovi per unanimitat. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Díaz expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a presentar en aquesta Comissió, en un termini de 3 mesos, un estudi sobre les diverses opcions d'accés i pagament als busos de Barcelona i els efectes de la implantació de la T-MOBILITAT, amb l'objectiu d'agilitzar l'encotxament i desencotxament i garantir l'accessibilitat a les màquines validadores dels títols de transport. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 6. Que la línia V3 de la nova xarxa de bus es desdobli en el final de línia al Consorci de la Zona Franca i ampliï el seu recorregut a les hores punta fins al carrer A amb l'encreuament amb el carrer 3, on es concentra la gran majoria de treballadors i treballadores del polígon de la Zona Franca. El Sr. Escudé recorda que a la darrera Comissió es va parlar de la implantació de la segona fase de la xarxa ortogonal i que es va intentar ser constructius i interessar-se per zones com el Bon Pastor, Poblenou, el parc i la Zona Franca. Per aquest motiu, afirma que volen aprofitar per transmetre un prec de la secció sindical de la UGT de Transports de Barcelona, la qual ha estat enviada al Sr. Freixedes per carta. Seguidament, explica que la seva proposta és demanar que s’allargui la línia i comenta que seria interessant poder estudiar el desdoblament de la línia V3 en el seu final actual a la Zona Franca, o que des d’allà a les hores d’entrada i sortida de les empreses que hi ha al polígon es desdobli la línia i arribi fins a l’emplaçament de l’encreuament del carrer A amb el carrer 3, a un quilòmetre i mig més de distància. Segons el seu punt de vista, aquesta mesura beneficiaria molts NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 795 treballadors i treballadores del polígon de la Zona Franca, de diferents empreses com Ecoparc, Nissan, el Parc Logístic o la mateixa cotxera de TMB. Així mateix, comenta que el polígon de la Zona Franca es caracteritza per ser un pol d’atracció de treballadors i treballadores, tot i que té un dèficit de transport públic i, segons explica, les previsions no són gaire optimistes, per la paralització de la línia 9 del metro, la disminució de serveis de les línies 21, 37 i 109 i la nova línia de bus V3, que no s’endinsa dins el polígon. El Sr. Forn explica que la V3 s’ha dissenyat per al recorregut més rectilini possible, entre Can Caralleu i la Zona Franca i que aquest fet facilita la regularitat dels intervals entre bus i l’optimització de recursos, ja que amb els mateixos vehicles es pot oferir una millor freqüència de pas. Així mateix, exposa que el disseny ortogonal també és una de les característiques de la nova xarxa, per la necessitat de realitzar algun transbordament entre línies per fer trajectes oblics. Així mateix, assegura que un cop estiguin totes les línies implantades el 95 % dels desplaçaments es podran fer amb un sol intercanvi, fet que ja succeeix a la Zona Franca amb la línia V3, la qual facilita el transbordament amb les línies 109 i 21, que cobreixen el recorregut fins al carrer A amb el carrer 3 i també amb la línia 23 per arribar a l’avinguda del Parc Logístic, amb la qual cosa, segons explica, es garanteix l’accés a la majoria de treballadors i treballadores del polígon, amb uns serveis que s’ajusten millor a la corba de la demanda existent. A continuació, afirma que són coneixedors de la demanda que es fa i assegura que s’està efectuant un seguiment exhaustiu de les noves línies per detectar i valorar aspectes de millora i la necessitat d’introduir ajustos, els quals recorda que es van comprometre a estudiar. Alhora, apunta que fa tres setmanes escasses que la nova línia està en funcionament i que es necessiten més dades per valorar-ho. Finalment, insisteix que l’accés a la Zona Franca està garantit i, tot i que reconeix que podria existir la possibilitat d’allargament, afirma que fins d’aquí un temps no es podrà donar una resposta definitiva. El Sr. Escudé manifesta que entén la resposta del Sr. Forn i la filosofia de la xarxa ortogonal, tot i que comenta que, segons ha vist als mitjans, aquesta és la línia que va més buida de tota la xarxa i afirma que no costaria gaire allargar aquest quilòmetre i mig i que possiblement augmentaria la gent que puja a l’autobús. En aquest sentit, insisteix que no és una mesura descabellada i demana que s’ho estudiïn atentament. El Sr. Forn afirma que s’ho miraran atentament, tot i que explica que aquest quilòmetre i mig sí que té una repercussió directa perquè totes les noves línies es fan amb els mateixos busos que ja hi ha i el fet d’allargar un recorregut repercuteix directament sobre la freqüència. Alhora, assegura que estan estudiant si hi ha la possibilitat de fer aquest allargament sense repercutir en la freqüència i que donaran una resposta definitiva més endavant. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 7. Que el Govern municipal estableixi, en el termini de tres mesos, un calendari definitiu per tal de modificar i adaptar els 16.340 m de barreres de seguretat per a motos que queden pendents d'adequar-se segons la normativa establerta pel Ministeri de Foment. El Sr. Ramírez manifesta que han observat un error de càlcul en el prec, ja que si demanaven adaptar i modificar 16.340 metres i fan la resta de la part enunciativa dels 25.000 menys els 16.000, el que realment volien consignar són 9.612,75 metres de barreres de seguretat. Segons explica, el prec està motivat atenent el fet que els usuaris de motocicletes són el col·lectiu que més risc d’accidentalitat té a la xarxa viària de Barcelona, per la qual cosa considera que són els usuaris més febles, ja que el seu propi cos és el xassís del vehicle, per la qual cosa s’han de prendre mesures per garantir la seva seguretat. Així, exposa que les motocicletes són el mitjà de transport amb més implicació en accidents greus i molt greus i afirma que en les mesures i en el pla d’acció presentats no hi ha cap línia d’actuació en aquest sentit, per la qual cosa considera que s’hauria 796 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 d’actuar amb les barreres de seguretat, ja que són elements que causen lesions greus als conductors. En aquest sentit, demana que en el termini de tres mesos s’estableixi un calendari definitiu per modificar i adaptar els 9.612 metres de barreres de seguretat per a motos que queden pendents d’adequar-se, ja que hi ha una normativa establerta pel Ministeri de Foment i ordres circulars i recomanacions que daten del 1995. El Sr. Freixedes manifesta que acceptaran el prec i afirma que dels 25.953 metres que són competència de l’Ajuntament ja n’hi ha 16.484 que s’adapten a la normativa. A continuació, explica que, a final d’any, per efecte de les obres fetes amb dotacions dels pressupostos d’inversions d’aquest any, s’incrementaran amb 2.030 metres lineals els que ja estan adaptats a la normativa, de tal manera que 7.582 metres lineals queden fora de la normativa. Segons exposa, la intenció del Govern és transformar a zero aquests metres a càrrec dels pressupostos del 2014 i del 2015, tot i que assegura que no tenen cap inconvenient a explicar quines són les previsions per abordar aquests metres que queden per adaptar. El Sr. Ramírez agraeix l’acceptació del prec i manifesta que desitja que durant aquest mandat es pugui solucionar el tema de les barreres de seguretat. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. Que el Govern municipal presenti, a la propera sessió d'aquesta Comissió, un informe amb les actuacions previstes en els projectes de remodelació dels Jardinets de Gràcia, del passeig de Gràcia i de la Diagonal per facilitar el pas de vianants i la circulació de bicicletes i autobusos a la cruïlla de la Diagonal, passeig de Gràcia i Còrsega. La Sra. Ribas explica que hi ha damunt la taula tres projectes de remodelació urbana que afecten els carrers que conformen la cruïlla de Diagonal, passeig de Gràcia i Còrsega, de tal manera que la part superior del passeig de Gràcia ja està a punt d’estar acabada i la resta del passeig de Gràcia pendent d’executar, mentre que la reforma de Diagonal està pendent que es redacti el projecte. Segons el seu parer, en una cruïlla d’aquestes dimensions, és complicat el pas dels vianants, així com la circulació de bicicletes, cotxes, transport públic, etcètera., per la qual cosa considera que cal aprofitar qualsevol canvi per afavorir els passos de vianants i de ciclistes, així com per promoure la mobilitat sostenible. Així, comenta que presenten el prec per tal que tothom conegui com s’afrontaran aquests reptes de forma global en un espai tan complex de la ciutat. El Sr. Freixedes afirma que acceptaran el prec i assegura que el govern municipal no té cap inconvenient a presentar un informe amb les actuacions relatives a facilitar el pas de vianants i la circulació de bicicletes i autobusos a la cruïlla de la Diagonal, passeig de Gràcia i Còrsega. En aquest sentit, recorda que ja s’hi han executat algunes reformes i que n’hi ha altres de previstes. Així, esmenta que presentaran l’informe amb les mesures proposades per garantir la permeabilitat d’aquest entorn complex per als vianants, bicicletes i autobusos. La Sra. Ribas comenta que el prec ve motivat perquè aquest tema ja s’ha començat a presentar a veïns i veïnes de Gràcia i, segons explica, ha suscitat molt de debat entre la gent que era a les reunions, sobretot pels itineraris que havien de fer els vianants, per la dificultat d’accedir a les parades d’autobús o pel fet que trobar el carril de cotxes just quan baixes de l’autobús, especialment a la Diagonal entre el tram de Jardinets i via Augusta. Tanmateix, assegura que no és només un tema de Gràcia, sinó que, segons el seu parer, s’ha de tractar en un àmbit de ciutat. Finalment, agraeix l’acceptació del prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 797 9. Per quin motiu no van participar ni el Cos Nacional de Policia ni els serveis d'Inspecció administrativa en el dispositiu policial del proppassat 26 de novembre contra perruqueries i centres de massatges xinesos? La Sra. Escarp exposa que dia 26 de novembre es va portar a terme una operació conjunta entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, a més de divuit inspectors de Treball, cinc traductors i representants de l’agència ABITS. Segons el seu parer, resulta curiós que en una actuació d’aquestes característiques, on es buscaven temes d’investigació de les xarxes de tràfic d’éssers humans, no hi participés la policia responsable del tràfic i explotació de persones, així com tampoc els districtes afectats en la inspecció mateixa, per tal de determinar quines infraccions administratives es podien produir. Per aquest motiu, demana si era semitransversal. La Sra. Ribas demana si en aquesta mateixa actuació policial hi van participar treballadores de l’agència ABITS i si es va aplicar el protocol de coordinació entre aquesta agència i la Guàrdia Urbana, concretament la instrucció 15/12. Alhora, també pregunta en quants locals es va detectar l’oferta de serveis sexuals i si entre les dones identificades hi havia víctimes d’explotació sexual. En cas afirmatiu, demana quantes se’n van atendre i en quina situació es troben actualment. El Sr. Forn comenta que una de les preguntes de la Sra. Ribas no estava formulada, per la qual cosa només li podrà respondre la meitat, tot i que assegura que entregaran a tots els grups l’informe que demana. Quant a la pregunta de la Sra. Escarp, explica que els Mossos d’Esquadra van dur l’operació i que van requerir la Guàrdia Urbana perquè hi participessin. Alhora, comenta que al dispositiu hi van participar Mossos, Guàrdia Urbana, Inspecció de Treball i l’agència ABITS, per si calia assistir alguna de les dones que estaven en els centres investigats. Així mateix, exposa que es van dur a terme totes les activitats necessàries tant de policia judicial com dels diferents àmbits administratius i, segons la seva opinió, es va aconseguir el resultat que es buscava. Seguidament, assegura que no és habitual que en un dispositiu hi participin tots els cossos i explica que se’n va fer la valoració i que es tractava d’una iniciativa de Mossos d’Esquadra, que van demanar la col·laboració amb diferents administracions. Alhora, afirma que en l’operatiu es va aplicar el protocol com sempre i que van ser set les persones que van treballar. A continuació, insisteix que el protocol sempre s’aplica, sempre tenint en compte que s’ha de guardar la màxima confidencialitat possible i més en un cas tan gran com aquest. Finalment, assegura que l’assistència de l’agència ABITS és absolutament necessària. La Sra. Escarp reconeix que no és habitual que hi siguin tots els cossos i comenta que quan hi ha una operació concreta en què es busca perseguir l’explotació i es pretén protegir les víctimes de tràfic de persones, amb temes d’estrangeria entre els explotadors, des del seu punt de vista és habitual que tot plegat vagi més enllà de les desavinences entre els cossos policials, per la qual cosa demana al Sr. Forn que faci d’intermediari per al bon funcionament d’aquest tipus d’operacions, ja que es tracta de delictes molt greus i de la protecció de persones explotades. La Sra. Ribas reconeix que ha ampliat la pregunta i accepta que li respongui en un altre moment. Seguidament, explica que s’han assabentat d’aquest tema per la premsa i considera que no n’ha fet el millor tractament, ja que, amb la manera com estava escrit, va provocar estigmatitzacions envers el col·lectiu xinès que es perseguia i envers les víctimes d’explotació sexual. Per aquests motius, demana que es respongui el que demanen des del seu grup i que en altres casos s’intervingui perquè la premsa tracti les notícies de manera més respectuosa. El Sr. Forn respon, quant al que ha preguntat la Sra. Escarp, que la seva relació amb els cossos és excel·lent i explica que no es tractava d’una iniciativa que prenguessin ells directament i que sempre s’ha respectat la manera. També comenta que els responsables operatius degueren considerar que les persones que hi assitien dels diferents cossos i de l’administració de Treball eren suficients. Seguidament, exposa que ells continuen amb la tasca de compliment de les 798 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 competències de cadascun dels cossos i de la bona relació amb tots ells, la qual, segons el seu parer, és la garantia d’una bona eficàcia de treball. Quant a les preguntes de la Sra. Ribas, assegura que és molt important el que planteja, ja que sempre que es tracta el tema del món de la prostitució s’intenta posar en valor tot el que es fa des de l’agència ABITS, tot i que reconeix que no sempre s’aconsegueix, ja que, segons explica, de vegades és més espectacular la imatge de la policia entrant a un local que no la feina continuada de l’agència ABITS. Tot i això, es compromet a demanar que des dels mitjans de premsa de l’Ajuntament es ressalti aquesta tasca, a través de la qual aquestes persones poden tenir una alternativa i sortir del forat on estan. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 10. Quina serà la ubicació del Parc de Trànsit Infantil situat en les immediacions del Castell de Montjuïc segons està previst pel Pla d'Usos de Montjuïc, tot indicant el cost que suposarà? El Sr. Villagrasa comenta que hi ha un error en l’escriptura i que hauria de ser: «Quina serà la ubicació del parc de trànsit infantil situat a les immediacions del castell de Montjuïc, segons estava previst a la modificació del PGM de Montjuïc, indicant el cost que pot suposar el trasllat.» El Sr. Forn explica que el seu propòsit és mantenir el parc infantil de trànsit a Montjuïc en una nova localització i que sigui respectuosa amb l’ordenament urbanístic. Segons comenta, un cop aprovada la tramitació que s’està duent a terme per a la modificació del PGM, s’iniciarà un procés per elaborar un projecte de construcció d’un nou parc en una de les peces que estaran disponibles al Sot del Migdia, proper a la resta de serveis de formació viària que existeixen allà. Així mateix, comenta que la peça que es preveu és considerablement més gran que l’actual, fet que permetrà una instal·lació més àmplia i la possibilitat de creixement. Quant a pressupost, afirma que és prematur donar una quantitat i exposa que els projectes i els preus, així com les licitacions i l’import d’adjudicació final han variat els darrers anys. Tanmateix, assegura que no contemplen tornar a realitzar una despesa com la de la darrera vegada, que va ser de 600.000 euros. Finalment, exposa que quan es produeixi l’aprovació del PGM els podran informar de la nova localització del parc infantil viari. El Sr. Villagrasa comenta que on el Sr. Forn diu que pot haver-hi el parc de trànsit infantil és on hi ha actualment les autoescoles i demana si serà compatible o si traslladaran les autoescoles, ja que si es traslladen han de tenir una ubicació definitiva. Alhora, demana si sap on s’ubicaran les persones que treballen a Montjuïc. El Sr. Forn insisteix que no pot avançar més i assegura que tot el que comenta es tindrà en compte, ja que no es pot afectar una activitat que ja s’estigui desenvolupant. Així mateix, repeteix que la seva intenció és establir-ho on ha comentat i a la zona de Montjuïc. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. En el cas de l'operatiu policial del passat 26 de novembre de 2013 en quaranta locals de la ciutat on pressumptament s'exercia la prostitució, s'ha aplicat el protocol de coordinació entre l'Agència per a l'Abordatge del Treball Sexual i els cossos policials per atendre les víctimes de trata amb finalitat d'explotació sexual? Tractat conjuntament amb el punt 9. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 799 12. Quins estudis s'han realitzat per tal de planificar la reducció temporal de la circulació amb vehicles privats pel centres de la ciutat en episodis de contaminació atmosfèrica persistent? El Sr. Laporta llegeix la pregunta. El Sr. Freixedes respon que l’Àrea de Mobilitat està treballant en un nou pla de mobilitat urbana que no només té l’objectiu de reduir els desplaçaments en vehicle privat durant els episodis de contaminació atmosfèrica, sinó que té un objectiu estructural, de model de mobilitat. Seguidament, explica que malgrat actualment estiguin lluny dels models en el PMU, pels valors de prealerta, l’Ajuntament aconsella de forma preventiva utilitzar la xarxa de transport públic, desplaçar-se amb bicicleta o a peu i disminuir la temperatura d’escalfament en tots els casos que estigui regulada per sobre dels 21 graus centígrads. Així mateix, assegura que l’Ajuntament reforçarà el control de les emissions d’aquells vehicles que visiblement emeten més contaminants. Tanmateix, comenta que tot i que aquests dies els índexs es mantenen en uns valors més elevats del que és habitual, segueixen estan lluny d’assolir els 200 mil·ligrams d’NO2de mitjana horària, nivell a partir del qual està previst prendre mesures preventives. També explica que estan molt lluny dels 400 mil·ligrams, que és el nivell d’alarma a partir del qual caldria prendre un seguit de directius de la Generalitat de Catalunya per tal d’impedir l’ascens de les concentracions. Finalment, assegura que de cara al nou PMU seran capaços de solucionar problemes estructurals. El Sr. Laporta agraeix la resposta i comenta que el seu grup està en la mateixa de línia, per tal de combatre la situació de greu contaminació. Es dóna per tractada. 13. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el carril bici a la Gran Via de les Corts Catalanes mentre es realitza la Fira de Reis de la Gran Via de Barcelona? El Sr. Freixedes comenta que ho té per escrit i que li ho pot donar. Així mateix, respon que s’instal·laran senyalitzacions marcant recorreguts alternatius per a les bicicletes, tenint en compte que ja tant a Diputació com a Consell de Cent hi ha carrils bici alternatius. El Sr. Laporta agraeix la resposta, però remarca que la pregunta és referent a la paralització que es produeix per la Fira de Reis, per la qual cosa afirma que agrairà la resposta per escrit. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 11.57 h. 800 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta de la sessió del dia 10 de desembre de 2013, aprovada el dia 23 de gener de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de desembre de 2013, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència de l’Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Mercè Homs i Molist, Irma Rognoni i Viader, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Galbis, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Elsa Blasco Riera, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós i Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi és present l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia, del Grup Municipal del Partit Popular, i els Srs.:Albert Vilalta Cambra, gerent d’Hàbitat Urbà;Antoni Sorolla i Edo, gerent adjunt d’Habitatge; Enric Torrellas, director de Serveis de Llicències i Inspecció de la Gerència d’Hàbitat Urbà; Albert Piedrabuena Granés, director de Coordinació Territorial de la Gerència Adjunta d’Urbanisme, i Roman Llagostera Pujol, gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs i Joan Trullén Thomàs. S’obre la sessió a les 9.05 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 15 de novembre de 2013, que adjudica a F. Closa Alegret el contracte de les obres d’arranjament de la coberta del centre cívic Elèctric, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 152.242,35 euros. 2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que adjudica a Agustí i Masoliver, SA el contracte de les obres d’arranjament de les voreres al carrer Bigai, entre els carrers de Muntaner i de Mandri, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 123.541,00 euros. 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2013, que adjudica a Serveis Integrals Manteniment Rubatec el contracte per a la 1a fase de les obres del carrer Benet Mateo, entre els carrers de Manuel de Falla i de Francesc Carbonell, per als exercicis 2013-2014, i per un import de 94.391,88 euros. Acords de la Comissió de Govern de20 de novembre de2013: 4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl de la plaça de la Pau, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 801 5. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de l’equipament situat a l’avinguda del Cardenal Vidal Barraquer, núms. 8-12, per a destinar-lo a “Centre Juvenil Martí Codolar”, promogut per la societat de Sant Francesc de Sales; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 6. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l’equipament religiós situat a la plaça de Sant Bernat Calbó, núms. 3-5, promogut per Fraternidad de la Comunidad del Cordero; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 7. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la transformació dels edificis industrials consolidats situats als carrers dels Almogàvers, núms. 89-91 i de Joan d’Àustria, núms. 118 i 120-124, promogut per Creu Roja de Catalunya; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 8. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de l’equipament docent del Sector 2 de la Modificació del Pla General Metropolità a la plaça de les Glòries i el seu entorn, d’iniciativa municipal; exposar- la al públic pel termini d’un mes; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acord de la Comissió de Govern de27 de novembre de2013: 9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de illa d’equipament situada als carrers de Joan de Peguera, de Rogent, de Coll i Vehí i de l’Eterna Memòria, promogut per la Fundació Escolàpies; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de4 de desembre de2013: 10. 1r) Aprovar definitivament el compte de liquidació definitiva del Projecte de reparcel·lació del solar situat als núms. 44 i 46 del carrer Ribes xamfrà amb el carrer Lepant de Barcelona, quantificat en 114.387,11 euros abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, amb un saldo positiu del propietari únic de 4.319,77 euros abans d’IVA; 2n) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afectació de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació del solar situat als núms. 44 i 46 del carrer Ribes xamfrà amb el carrer Lepant de Barcelona; 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província i Notificar-lo individualment als interessats; 4t) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 11. 1r) Aprovar definitivament el compte de liquidació definitiva del Projecte de reparcel·lació del PA discontinu que inclou la finca del carrer de Sant Joaquim, núms. 8-12, Maspons 6 i la finca del carrer Verdi, núm. 100, quantificat en 284.501,39 euros abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme, amb saldo negatiu de 229,10 euros abans d’IVA; 2n) Sol·licitar al Sr. Registrador de la 802 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Propietat la cancel·lació de l’afectació de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació discontinu que inclou la finca del carrer Sant Joaquim, núms. 8-12, Maspons 6 i la finca del carrer Verdi, núm. 100; 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la Província i Notificar-lo individualment als interessats; 4t) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 12. 1r) Aprovar definitivament el compte de liquidació definitiva del Projecte de reparcel·lació, modalitat de cooperació, de la Unitat d’Actuació per l’obertura del vial de nova creació entre els carrers de Cartellà, i Mare de Déu de les Neus de Barcelona, quantificat en 541.074,31 euros, abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, amb un saldo positiu de 4.618,74 euros, abans d’IVA; 2n) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l ‘afectació de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació de la unitat d ‘actuació per l’obertura del vial de nova creació entre els carrers de Cartellà i Mare de Déu de les Neus de Barcelona; 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la Província i Notificar-lo individualment als interessats; 4t) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 13. 1r) Aprovar definitivament, el compte de liquidació definitiva del Projecte de reparcel·lació de la UA 6 del Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Porta, quantificat en 2.248.862,96 euros abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, amb un saldo positiu de 10.753,26 euros, abans d’IVA; 2n) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afectació de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació de la UA 6 del Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Porta; 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la Província i Notificar-lo individualment als interessats; 4t) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 14. 1r) Aprovar definitivament el compte de liquidació del Projecte de reparcel·lació de la UA de l’illa delimitada per la plaça Llucmajor, passeig de Valldaura i els carrers d’Alcúdia i Eduard Tubau de Barcelona, quantificat 375.526,48 euros, abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, amb saldo negatiu de 54.407,52 euros, abans d’IVA; 2n) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afectació de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació de la UA de l’illa delimitada per la plaça Llucmajor, passeig de Valldaura i els carrers d’Alcúdia i Eduard Tubau de Barcelona; 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la Província i Notificar-lo individualment als interessats; 4t) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 15. 1r) Aprovar definitivament, el compte de liquidació definitiva del Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació núm. 1 de la Modificació del Pla General per a la reordenació de l’afectació del Primer cinturó (entre els carrers de Sant Quintí i Avinguda Meridiana) quantificat en 350.857,84 euros abans d’IVA, a l’empara de l’article 119 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, amb un saldo negatiu de 8.122,86 euros abans d’IVA; 2n) Sol·licitar al Sr. Registrador de la Propietat la cancel·lació de l’afectació de les finques de resultat al saldo del compte de liquidació provisional del Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació núm. 1 de la Modificació del Pla General per a la reordenació de l’afectació del Primer cinturó (entre els carrers de Sant Quintí i Avinguda Meridiana); 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major circulació de la província i Notificar-lo NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 803 individualment als interessats; 4t) Donar-ne compte a la Comissió que correspongui. 16. Aprovar definitivament el compte de liquidació definitiva del Projecte de compensació de la Unitat d’actuació 9 del Pla especial de reforma interior del Diagonal Poblenou, aprovat per la Junta de compensació de l’àmbit, per un import total de 35.701.518,48 euros. Aprovar, de conformitat amb l’article 195 del Reglament de la Llei d’urbanisme, la dissolució i liquidació de la Junta de Compensació de la UA 9 del PERI Diagonal Poblenou, inscrita en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores amb el núm. d’assentament 1173, foli 100, tom X, per haver complert les finalitats per les quals va ser creada. Traslladar certificació d’aquest acord a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, per a la practica de la inscripció de la dissolució de l’entitat en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores, de conformitat amb l’article 205.1.d) del Reglament de la Llei d’Urbanisme. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província; i notificar-lo personalment als interessats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. La presidenta diu que cal votar per urgència una moció que ha fet arribar el govern que diu: «Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d'informació pública de conformitat amb l'informe de la direcció de llicències i inspecció de 2 de desembre de 2013 que incorpora aquest acord a efectes de motivació. Aprovar definitivament les ordenances de terrasses i disposar la publicació d'aquest acord i del text de l'ordenança en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en la seu electrònica de l’Ajuntament.» La Sra. Escarp manifesta el vot en contra del Grup Municipal Socialista. Explica que és un procés en què al juliol del 2011 la Sra. Recasens va declarar que al desembre d’aquell any s’hauria aprovat la nova ordenança de terrasses, que el projecte normatiu es va aprovar a l’octubre del 2012 després d’anar i venir dues vegades amunt i avall, i que l’aprovació inicial es va fer al juliol del 2013. Considera, doncs, que després de dos anys i set mesos d’anar i venir amb l’ordenança de terrasses no es mereix un tràmit d’urgència en què el dia anterior se’ls van donar els papers a les 17.37 de la tarda i en què es pretén que al matí els grups municipals en facin el dictamen. Insisteix, doncs, en el vot en contra del seu grup i vol fer constar en acta que és una sessió estranya de la Comissió d’Hàbitat Urbà, atès que s’ha canviat de dia, d’hora, no hi ha el tinent d’alcalde i es porta per urgència l’ordenança més important en la regulació de l’espai públic. El Sr. Mulleras exposa que el Grup Popular entén que Barcelona no es mereix estar un mes més sense ordenança de terrasses. Explica que perquè aquesta ordenança entri en vigor l’1 de gener de 2014 cal aprovar-la en aquesta sessió, i per això el seu grup hi votarà a favor. La Sra. Sanz comenta que Iniciativa també votarà en contra d’aquesta urgència perquè creu que no hi ha cap argument perquè el govern municipal presenti de forma precipitada aquesta ordenança. Afegeix que, tal com deia la Sra. Escarp, no han tingut temps suficient per analitzar i avaluar la resposta a totes les al·legacions presentades a l’ordenança, i que, atès que aquesta no incorpora uns tempos predeterminats, es podria presentar el mes següent. Conclou que si hi havia tanta urgència per presentar-la el govern s’ho havia d’haver preparat amb antelació i fer-ho arribar als grups amb més anterioritat. El Sr. Puigdollers manifesta que és un dictamen que en la Comissió Informativa l’únic que es fa és emetre’n un informe favorable o desfavorable perquè pugui anar al Plenari. Diu, per tant, que la urgència s’ha d’apreciar perquè aquesta Comissió s’ha convocat dos dies abans de l’habitual –normalment es fa dijous i s’està fent un dimarts al matí. Considera, doncs, que els grups tenen temps fins a la votació definitiva, que serà en el Plenari del mes de desembre. En segon lloc, comenta que, com és sabut, és una ordenança amb moltes esmenes i al·legacions, que s’han estudiat totes i de les quals es parlarà, quan s’entri al fons del tema. Diu que, per tant, lògicament, té aquest camí. 804 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 I, en tercer lloc, explica que la urgència ve perquè el govern vol que entri en vigor l’1 de gener, i que per això cal aprovar-la en el Plenari de desembre. Comenta que, com deia la Sra. Escarp, l’ordenança ha estat dos anys llargs en tràmit i que, per tant, el que no es pot dir és que no hi ha hagut temps, ja que se la coneixen tots de memòria. La presidenta constata que no hi ha el Grup d’Unitat per Barcelona i diu que, per tant, quedarà com a absent i com a abstenció. Conclou que la urgència queda aprovada, doncs, amb els vots en contra del Partit Socialista i d’Iniciativa per Catalunya i els vots a favor del Grup Popular i del govern, i diu que després es debatrà abans de la part decisòria, després del punt número 6. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar quina ha estat la inversió en la renovació del paviment dels carrers de la ciutat de Barcelona durant l’exercici 2013, tot indicant les vies on s’han realitzat actuacions de millora, el total de m2 de pavimentació millorats i les actuacions preses en la millora del paviment. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en Comissió. El Sr. Ramírez explica que el seu grup demana que comparegui el responsable del govern municipal per explicar les actuacions en la renovació del paviment dels carrers de Barcelona el 2013. Recorda que al maig el govern va anunciar que l’Ajuntament invertiria més de 45 milions en la regeneració urbana integral de 65 carrers i 13 parcs entre els anys 2013 i 2015. Comenta que, d’aquestes actuacions, 40,3 milions anaven a actuacions integrals previstes i 5,2 milions a espais verds de la ciutat. Assenyala que al juny es va aprovar el Pla de millora integral de l’espai públic de la ciutat de Barcelona per al període 2013-2015 per tal de mantenir en bon estat la ciutat i que aquest pla englobava diferents actuacions de regeneració urbana, com ara millorar l’accessibilitat, la il·luminació, el paisatge urbà, el drenatge de la ciutat, la jardineria i el manteniment de l’espai públic. Entén que aquesta Comissió del desembre, atès que és la darrera de l’any, és un bon moment per fer una valoració de les actuacions que s’han portat a terme quant a la millora del paviment de la ciutat de Barcelona, i per això ha demanat aquesta compareixença i que se’n lliuri per escrit la informació detallada. El Sr. Puigdollers recorda que en la formulació escrita de la compareixença el Partit Popular demana «la inversió en la renovació del paviment als carrers de la ciutat» i que no parla de PMI; per tant, diu que el govern contestarà estrictament el que el Partit Popular ha demanat a la compareixença. Explica que durant l’exercici 2013 s’han renovat 160.910 metres quadrats d’asfaltat a la ciutat de Barcelona i que d’aquests, 10.365 s’han fet amb asfaltat convencional, i 90.545 amb asfaltat sonoreductor. Diu que s’estalvia de llegir la llista de les actuacions en els diferents carrers dels districtes de Barcelona perquè és llarga i es distribuirà a tots els grups municipals, i insisteix que la xifra total són aquests 160.910 metres quadrats de renovació d’asfaltat de la ciutat durant l’exercici 2013. La Sra. Blasco demana que se’n faciliti còpia a tothom. La Sra. Escarp, com la Sra. Blasco, demana que se’ls lliuri tota la documentació. Fa una mica de broma amb la intervenció del Sr. Puigdollers, del fet que ha llegit el literal de la petició de compareixença del PP, que només parla del paviment i no del PMI. Considera que el Sr. Puigdollers hauria de tractar bé el Partit Popular en aquesta sessió, atès que li han de votar l’ordenança de terrasses. Recorda que s’ha demanat en repetides ocasions, també en el consell de BIMSA, la descripció de tots els carrers afectats del PMI. El Sr. Ramírez agraeix que el govern lliuri per escrit el detall de totes les actuacions de la ciutat de Barcelona. Admet que en el literal de la compareixença NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 805 no es parlava del Pla de millora integral de l’espai públic, però entén que dintre del PMI hi ha actuacions que afecten la pavimentació, per la qual cosa vol que s’incorporin aquestes actuacions que s’han fet durant el 2013 dintre d’aquests 160.000 metres quadrats asfaltats, amb el detall de quines són de paviment sonoreductor, i vol veure si s’ha tingut en compte alguna de les mesures del Pla de millora de qualitat de l’aire, com la prova pilot del parc de Can Mantega de formigó porós que podia tenir una afectació en la millora de la qualitat de l’aire. Entén que el detall és molt llarg de debatre en aquesta Comissió i està a l’espera que el govern li faci arribar aquesta informació per escrit per analitzar-la. El Sr. Puigdollers confirma que farà arribar la documentació als grups, tot i que creu que el tema del PMI val la pena fer-lo quan s’hagi acabat l’exercici 2013, del qual encara queden 21 dies. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’explicar el "Contracte per Ciutat Vella". Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa Comissió. La Sra. Blasco explica que el govern municipal ha creat aquest Contracte per Ciutat Vella, amb el qual diverses empreses han col·laborat en la subvenció de diversos projectes d’urbanització impulsats en el Districte. Diu que des del seu grup municipal tenen interès en el fet que comparegui el responsable –s’imagina que la regidora del Districte– perquè expliqui els termes d’aquest contracte. La Sra. Homs explica que el Contracte per Ciutat Vella és un pas més per a la governança col·lectiva del Districte, ja que es vol afegir un component més d’implicació i responsabilitat dels actors econòmics implantats a Ciutat Vella. Comenta que es reclama una col·laboració empresarial en activitats d’interès general, que es demana com a contrapartida a la utilització d’un territori per tal que aquest conservi la seva riquesa i la seva essència. Afegeix que és una nova forma de mecenatge que consisteix a demanar a les empreses amb implantació al territori que col·laborin econòmicament en projectes concrets de millora de l’entorn, però aclareix que és una col·laboració voluntària, no obligatòria. Assenyala que aquestes millores d’urbanització, d’enllumenat i de col·lectivitat en els contractes fins ara signats tindran una repercussió molt positiva en el dia a dia dels veïns, alhora que suposaran un benefici per a les empreses col·laboradores. Explica que per això s’ha creat un segell identificatiu com a mostra d’agraïment i reconeixement a qualsevol empresa o institució que s’hi vulgui adherir. Pensa que tot pot anar millor si tothom col·labora, i diu que aquest és l’esperit del Contracte per Ciutat Vella, que es concreta mitjançant un conveni amb l’empresa que s’hi vulgui adherir. Comenta que un dels beneficis de les empreses és el posicionament de la marca i la reputació, que permetrà que aquesta marca es consolidi i serà garantia del bon rendiment del negoci. Afegeix que el projecte va acompanyat d’una estratègia d’avaluació i de comunicació per consolidar el projecte i assegurar-ne els resultats. Reitera que va acompanyat d’un distintiu i, a més, d’un reconeixement institucional, que en aquest cas va ser la setmana anterior en presència de l’alcalde i de la segona tinent d’alcalde. Pel que fa a aspectes fiscals, la Llei de mecenatge preveu que les empreses puguin tenir beneficis fiscals dels convenis de col·laboració empresarial. Afegeix que també s’obté un benefici humà i social, una gestió dels valors intangibles. I, d’altra banda, pel que fa als beneficis directes per a la vida quotidiana de Ciutat Vella en general, parla de l’obra urbanística, de les urbanitzacions de plaça i del que sigui per millorar l’entorn per a la qualitat de vida dels veïns. En relació amb els contractes al llarg del 2013, parla de quatre exemples. En primer lloc, explica que la Universitat Blanquerna es va implicar en la redacció d’un projecte urbanístic per millorar la connectivitat entre els carrers Torres Amat, passatge Bernat, carrer Valldonzella i la plaça Terenci Moix, entorn en què s’instal·laran unes escales laterals que afavoriran la fluïdesa del pas de l’entorn 806 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 dels jardins Torres Clavé. Comenta que la Universitat Blanquerna va assumir el cost de la redacció del projecte executiu –6.000 euros–, mentre que el Districte de Ciutat Vella es farà càrrec del cost de l’obra –prop de 40.000 euros. Diu que les obres s’estan executant i està previst que s’acabin a finals d’any. Posa com a segon exemple el Casino de Barcelona, que contribueix amb 60.000 euros en el projecte de renovació dels fanals del Passeig Marítim, que té un cost total de 284.000 euros i l’execució del qual es va iniciar a mitjans de novembre i es preveu que s’acabi al febrer del 2014. En tercer lloc, parla de l’Hotel Ohla, que s’ha implicat en un projecte urbanístic de millora de l’entorn, el triangle Comtal, que es convertirà en una plaça per a vianants, i que ha costat 550.000 euros, dels quals l’Hotel Ohla n’ha aportat 300.000. I, en quart i últim lloc, parla de Quiksilver, que ha integrat una estació transformadora amb una nova botiga a la Barceloneta. Comenta que aquest canvi d’ubicació de l’estació transformadora –la integració en l’estructura de la botiga– té un cost de 90.000 euros i la connexió a la xarxa, de més 26.000. La Sra. Escarp comenta que la guia d’impuls del Contracte per Ciutat Vella conté a la portada una frase d’Adam Smith que diu: «Sentir sobretot pels altres i menys per a nosaltres, constrènyer el nostre egoisme i practicar la benevolència de la perfecció és la perfecció de la naturalesa humana.» Creu que aquesta frase defineix el que hi ha darrere d’aquest impuls del Contracte per Ciutat Vella, ja que s’edita amb una frase del liberalisme més antic que posa en valor el que el govern defensa: el fet de passar de l’estat del benestar a l’estat de la caritat. Constata que aquest Contracte per Ciutat Vella surt del pla més liberal i més dur que ha fet el govern en aquest mandat, que és el Pla d’usos de Ciutat Vella, i explica que només en dues pàgines dedicades al contracte dins del Pla d’usos es parla de l’impuls econòmic i l’endreça urbanística i dels veïns com a protagonistes. Diu que això no és un nou pacte ni un contracte per a Ciutat Vella, ja que això és el que els cristians en diuen una butlla: pagar per poder pecar. Considera que no és el que la Sra. Homs defineix –un pacte social, econòmic–, perquè no hi ha lideratge polític ni un projecte ni una línia clara integral del que el govern realment vol fer. Comenta que, en la urbanització del triangle Comtal, l’Ajuntament assumeix 250.000 euros, d’un total de 550.000 euros, i l’Hotel Ohla posa la resta, però diu que cal tenir en compte que l’Hotel Ohla recupera la inversió perquè es dedueix íntegrament el que ha aportat i no ha de pagar l’IVA. Considera que el que es fa és arreglar i endreçar l’entrada del Quiksilver, de l’Hotel Ohla o del Casino de Barcelona, però que no es fa en virtut d’un projecte integral d’urbanització complet. Creu que el govern es renta la cara pel projecte més dur sobre Ciutat Vella aprovat amb el Partit Popular com és el Pla d’usos, i que al final tot seran hotels i l’espai del davant. Pel que fa als veïns de Ciutat Vella, el segon gran protagonista del Contracte per Ciutat Vella, diu que no sap si la Sra. Homs pensa en els veïns o els està convertint en figurants, ja que recorda que fa molts mesos el seu grup va formular una proposició que el govern va votar al voltant del carrer Om i que després, en el seguiment, es va dir que en un no res tindrien el que el govern pensa fer al voltant del carrer Om, però que l’únic que veu són les propostes del govern d’arreglar l’entrada d’un hotel o d’una botiga, i no les del carrer Om. Insisteix que el govern defensa que els veïns siguin figurants, perquè sense veïns Ciutat Vella seria un gran Poble Espanyol, i reitera que amb aquesta proposta queda clar que el govern passa de l’estat del benestar a l’estat de la caritat, que en el fons és el que li agrada. El Sr. Villagrasa comenta que el que presenta la Sra. Homs és un sistema, utilitzat en els sistemes democràtics liberals, de finançament o d’implicar la iniciativa privada en la vida pública. El seu grup troba que això és positiu perquè consisteix en el fet d’intentar una major participació de la iniciativa privada en la vida pública en benefici del bé general, cosa que implica un estalvi de les arques públiques, d’una banda, i, de l’altra, millora la idea de comunitat en el sentit d’intentar més implicació i més relació del ciutadà, de l’empresa, del comerç amb el seu entorn i el seu barri. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 807 Constata que això tampoc és una cosa nova que estigui fent aquest Ajuntament, atès que en Paisatge Urbà, quan es rehabilita un monument o una façana, la publicitat de les lones reverteix en la rehabilitació. I pel que fa al cas del Casino de Barcelona, recorda que ve del 2007. Considera, doncs, que el Partit Socialista no hauria de criminalitzar els sistemes liberals o de participació de la iniciativa privada en el bé públic. Troba, però, que aquest sistema de mecenatge no ha d’implicar l’obligatorietat als privats en segons quines activitats ni tampoc ha de permetre fer un urbanisme a la carta en les zones del comerç o l’empresa implicats. Pel que fa al tema associatiu, considera que cada associació de comerciants ha de tenir llibertat per poder demanar subvencions o no, és a dir, que no s’exigeixi la inclusió en un eix comercial per tal de participar en un projecte o en una subvenció, tal com alguna associació de comerciants ha comentat al Grup Popular que se’ls havia insinuat des del Districte. Vol que cada associació mantingui la llibertat de poder estar en un eix comercial i poder participar en el Districte com creguin pertinent. Comenta que el seu grup no ho veu malament en línies generals, però que és important a quins fins es dediquen els diners que aplica cada privat. Parla del Casino de Barcelona, en què l’aportació de 30.000 euros des de 2007 anava a fins socials, que eren menjadors per a la gent gran, i que ara el govern ho vol destinar a millores en l’espai públic. Considera que en aquest cas potser seria millor que fos una finalitat social. Diu que quant al carrer Magdalenes, en què està d’acord amb la participació, cal corregir el fet que l’obra es farà el 2013 perquè està clar que ja no es farà el 2013. Insisteix, doncs, en el fet que ho veu positiu sempre que això no suposi un urbanisme a la carta, no es coarti la llibertat de les associacions de comerciants i que la implicació d’un comerciant o d’una empresa redundi a millorar la idea de comunitat, atès que la idea de comunitat no es fa només amb la subvenció, ni amb més Administració ni més Estat. Creu, per tant, que tothom ha de participar en el bé general, i pensa que és la idea que hi ha en aquesta guia, que ja es feia anteriorment i que ara alguns s’escandalitzen quan ja es feia quan ells governaven. La Sra. Blasco mostra sorpresa per l’ordre en què es fan les compareixences i li agradaria que s’aclarís perquè troba que el fet que en unes comissions es faci d’una manera i en d’altres d’una altra despista tots els grups. El secretari diu que està establert l’ordre que estan seguint, però es compromet a mirar-s’ho i que si hi ha una excepció la comunicarà a la presidenta. La Sra. Blasco diu que no ho discuteix, només mostra la seva estranyesa pel fet que es faci diferent segons les comissions. Comenta que després d’escoltar la Sra. Homs se li plantegen molts dubtes, com ara si són els privats que acudeixen a l’Ajuntament per demanar l’obra o és l’Ajuntament que acudeix als privats, qui escull els projectes, amb quins criteris, qui defineix aquests criteris i com es defineixen o qui defineix l’interès general d’aquests projectes. Creu que són obres que no estan incloses en el PAD, i que això demostra que no eren d’iniciativa municipal ni tan sols del govern. Demana si hi ha algun concurs públic i es pregunta per què s’utilitza el sistema d’un conveni i d’aportacions econòmiques directes i no un instrument que ja existeix com són les contribucions especials, que està regulat, és transparent, està previst en les ordenances fiscals i que permet revertir el cost d’una intervenció municipal en tots els beneficiaris i no en un de sol. Pel que fa als quatre projectes de què parlava la Sra. Homs –l’Hotel Ohla, el Casino, la Universitat i la botiga Quiksilver–, constata que en tots ells hi ha, evidentment, xifres diferents segons la intervenció, però que els tants per cent varien del 15% al 100%, per tant, de 6.000 a 300.000 euros, variació que li sembla considerable. Es pregunta, doncs, qui fixa aquesta aportació, com es fixa i si determina el percentatge l’Ajuntament o el privat. Comenta que aquests temes la preocupen perquè, amb aquesta proposta que el govern defineix com un nou pas en la governança col·lectiva, el seu grup considera que és un pas endarrere, atès que de tot això al Districte –les comissions 808 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 consultives– se l’ha informat a posteriori, de manera esfilagarsada, primer, i després explicant que això estava dintre del Contracte per Ciutat Vella. Al seu grup el preocupa aquesta certa opacitat en aquest projecte, i es pregunta on hi ha la línia entre l’interès públic i el privat, ja que pensa que és difusa. Diu que el seu grup no està en contra de la col·laboració publicoprivada en un sentit ampli, atès que aquest Ajuntament ja fa anys que la practica, però el seu grup no està disposat que els privats diguin a l’Ajuntament el que ha de fer per sobre de l’interès col·lectiu i mirant els seus propis interessos. Constata que per a les empreses és una operació de màrqueting, una manera de situar la marca, amb la qual obtenen beneficis fiscals i els queda coberta la responsabilitat social corporativa i poden explicar que ajuden el territori en què estan. Reitera, doncs, que ho fan per interès propi, que, si no, no ho farien. I assenyala que cadascun d’aquests projectes està al servei absolut de cadascun d’aquests negocis, inclosa la universitat, atès que és una universitat privada. Al seu grup el preocupa molt aquesta deixadesa del govern de la governança col·lectiva per caure en la voluntat d’alguns privats que podrien continuar col·laborant i participant de la vida del Districte de Ciutat Vella de la mà dels veïns. Troba que és com si hi haguessin camins diferents per als agents econòmics del Districte i per als agents socials que tota la vida han fet aportacions i han treballat per a la millora col·lectiva del Districte. Diu que sembla que els que tenen capacitat econòmica tenen capacitat de decidir i, en canvi, als altres només se’ls informa dels projectes sense possibilitat d’intervenció. El Sr. Portabella constata que tots els grups estan d’acord que l’Administració pública ha de tenir especial cura de la millora de la societat i que cap dels grups s’oposa a la col·laboració publicoprivada que repercuteixi en positiu en el conjunt de la societat. Tanmateix, considera que la separació entre el benefici comú i el benefici privat és una línia molt fina que es pot trencar i que per això discuteixen sobre el tema. Creu que per evitar aquest conflicte, si algun privat està disposat a fer una política de mecenatge de benefici al conjunt de la societat, caldria posar-ho en una bossa única i que l’Administració pública decidís on s’apliquen aquests diners, perquè, si no, és difícil interpretar un mecenatge que no és altruista. Considera que, si algú aporta uns diners per arreglar-se el tros de davant o de darrere del seu carrer, això no és altruista. Diu que el seu grup no s’oposa, per tant, al fet que hi hagi col·laboració privada en la millora de l’espai públic, però creu que la decisió hauria de ser pública. Proposa, doncs, que es faci un apartat de gent interessada a millorar l’espai públic que repercuteixi en la millora de la ciutat, perquè, si no, sí que es pot traspassar aquesta prima línia de si és mecenatge o benefici propi. Pensa que seria millor que aquestes determinacions no s’escapessin del control polític directe, i explica que en el mandat anterior, quan es va proposar el Contracte per Ciutat Vella i que aquestes decisions es prenguessin a Focivesa, Unitat per Barcelona ja va dir que Focivesa no li semblava el lloc adequat perquè es prenguessin aquestes decisions. La Sra. Homs comenta que ha quedat perplexa amb algunes intervencions. Abans de la Comissió es preguntava quins tres peus al gat li trobarien a un tema que no deixa de beneficiar a tothom, evidentment els veïns del Districte de Ciutat Vella, però també l’Ajuntament, en el sentit que s’aconsegueixen uns diners que no gastarà l’Ajuntament, atès que s’aconsegueixen d’una altra banda. Creu que es deu haver explicat francament malament perquè alguns grups tinguin aquests dubtes en segons quins casos. Pel que fa al triangle Comtal, s’adreça a la Sra. Blasco i a la Sra. Escarp per explicar-los que no és fer la placeta davant d’un hotel, sinó fer la placeta per una entrada al carrer Comtal, per tenir una entrada més, per a una connectivitat evident entre el casc antic i el barri Gòtic, que és una reclamació de fa temps dels veïns. Explica que és un projecte de l’Ajuntament, que es licita i es busca el mecanisme per fer-ho amb la màxima celeritat. Comenta que no han anat a buscar l’Hotel Ohla i li han demanat que arregli la placeta, sinó que l’Ajuntament té el projecte i que després ha buscat aquesta col·laboració privada a l’entorn. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 809 Pel que fa a Quiksilver, explica que la marca els va anar a veure dos anys enrere per dir que es volien instal·lar allà i que l’Ajuntament els va demanar, ja que feien aquesta botiga i arreglaven l’edifici en desús, per la qual cosa la gent de la Barceloneta estava molt agraïda, si podien incorporar-hi l’estació transformadora. Conclou, doncs, que és una cosa absolutament gratuïta, perquè és una millora i una contribució a l’entorn urbà. En relació amb la Universitat Blanquerna, explica que la remodelació de la plaça Terenci Moix s’ha fet amb els veïns i està inclosa en els projectes del Districte de Ciutat Vella, i que la Universitat, implicadíssima en totes les reunions participatives no només d’aquell entorn, sinó també de la plaça Joan Coromines, decideix col·laborar en la redacció del projecte amb 6.000 euros. Apunta que, evidentment, a un li va bé contribuir amb un euro i a un altre amb deu i que totes les aportacions són benvingudes, encara que no siguin econòmiques. Quant al que ha comentat el Sr. Portabella de les contribucions especials o de la bossa única, no sap si això podria existir o ja hi és, però assenyala que a Ciutat Vella hi ha una implantació econòmica evident, de la qual tothom es pot beneficiar amb projectes tangibles ja projectats per al Districte, des dels PAM, els PAD o les taules de participació. I aclareix que és l’Ajuntament qui va a buscar els empresaris perquè l’ajudin amb aquell projecte relacionat amb el seu entorn més proper. Parla d’absoluta transparència i de la intenció claríssima de revertir d’una manera tangible en el benefici dels veïns de Ciutat Vella. Recalca, doncs, que no cal buscar tres peus al gat. Explica que treballa al Districte de Ciutat Vella amb tècnics que fa molt temps que hi són i diu que això no s’havia fet fins llavors d’aquesta manera. Comenta que això l’únic que busca és que, davant de tota aquesta implantació econòmica que fa molt temps que és al Districte, hi hagi aquesta oportunitat de col·laboració directa entre el públic i el privat amb projectes urbanístics molt concrets ja pensats i que són beneficiosos per al conjunt de veïns del Districte. La Sra. Escarp diu que això apareix per primera vegada en el Pla d’usos de Ciutat Vella, que regula i desregula moltes de les coses de l’anterior pla d’usos, i troba curiós que hi aparegui de cop i volta aquesta mena de Contracte per Ciutat Vella. Està d’acord amb la Sra. Blasco en el fet que falta lideratge polític, definir un projecte global i l’àmbit de la col·laboració publicoprivada. Pel que fa al tema de l’Hotel Ohla, té el dubte de si realment és per arreglar el triangle Comtal o senzillament és per indemnitzar aquell quiosc que molestava i molesta per fer el vetllador. Reconeix que Ciutat Vella genera capacitat econòmica i molt impuls, però creu que a aquest pas acabaran matant la gallina dels ous d’or. Comenta que el Grup Socialista ha proposat moltes vegades que de la taxa de pernoctació turística a la ciutat hi hagi una part molt important que reverteixi sobre Ciutat Vella, amb neteja, urbanització, cura de l’espai públic, atès que és qui més pressió té en els seus carrers i places. Diu que li sembla bé la proposta del Sr. Portabella de fer una bossa i a partir d’aquí sobre un projecte global, amb un lideratge clar i sobre una decisió pública, no sobre un criteri de submissió. El Sr. Villagrasa destaca que l’interès particular no necessàriament ha de xocar amb el bé general; al contrari, diu que algú vol que el seu entorn funcioni perquè el seu negoci funcioni i el veïnat estigui bé. Recalca que la iniciativa privada no és el dimoni, sinó que hi ha gent que, per l’arrelament al barri, vol contribuir a millorar l’entorn. Pel que fa a les contribucions especials, considera que per a Ciutat Vella són injustes i insolidàries, ja que, en comptes que la iniciativa privada pugui ajudar a millorar l’espai públic, es demana als veïns i comerciants d’un carrer que paguin una taxa per millorar-lo. Li estranya que els altres grups no vegin que les contribucions especials no són una bona solució per a Ciutat Vella. Com a exemple de com la iniciativa privada intentava millorar l’espai públic amb altres governs, parla de l’hotel que s’ha de fer davant de la sala Baluard, al qual se li va retirar la llicència i que segurament guanyarà el contenciós administratiu per culpa del govern anterior. Explica que aquell propietari va comprar el solar i que el govern li va dir que tindria la llicència d’activitat a canvi de comprar l’Hostal Forcales, que donava problemes per la venda de droga. Diu que així ho va fer i 810 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 que, a més, va cedir el 25% del terreny per a habitatge de protecció. Considera, doncs, que això és participació de la vida privada a la vida pública i que ja es feia abans. Comenta, però, que quan es va aprovar el pla d’usos amb el vot d’Esquerra Republicana a aquests senyors se’ls va retirar la llicència i que això costarà un ull de la cara perquè segurament guanyaran el contenciós. Assenyala que el que s’ha fet amb aquest document és marcar quatre pautes de com utilitzar el mecenatge a Ciutat Vella, però reitera que això ja es feia. I afegeix que quan participaven després se’ls perjudicava, com va passar amb el Sr. Eric Calvo a les Drassanes. La Sra. Blasco diu que la preocupa que la Sra. Homs no vegi la deixadesa de la seva capacitat de decisió des del govern. Constata, a més, que des del Districte s’informa quan ja està tot dat i beneït, que primer es fan els informes dels projectes i després s’explica que a darrere hi ha un contracte. Diu que caldrà veure quin serà el futur d’aquests espais, perquè està segura que davant de l’Hotel Ohla el que hi haurà és una magnífica terrassa de l’hotel i que per això hi ha interès a fer-ho, igual que la il·luminació de l’entrada del casino és voluntat del casino de poder il·luminar la seva pròpia entrada, i en el cas del transformador davant de Quiksilver, és que feia lleig a la botiga. Troba evident l’interès que poden tenir aquests privats a arreglar aquest espai vinculat directament al seu negoci, però diu a la Sra. Homs que en la col·laboració publicoprivada el que és imprescindible és que es mani des de la vessant pública, i creu que el govern en aquest projecte ha caigut de la banda de la línia que menys defensa l’interès públic. Es queixa que la Sra. Homs la mira amb menyspreu i li parla amb prepotència. Recalca que el seu grup veu que en aquest contracte el govern està fent deixadesa de la seva capacitat d’intervenir des de l’àmbit públic i que està caient massa en mans de les voluntats dels privats. Insisteix, però, que no està en contra de la col·laboració publicoprivada, sinó que pensa que en aquesta col·laboració qui ha de manar és l’espai públic. El Sr. Portabella comença com la Sra. Homs, dient que o s’ha explicat molt malament o que ella no l’escoltava, perquè creu que el que ha dit era bastant senzill d’entendre. Apunta que, d’una banda, l’Hotel Ohla aporta 300.000 euros sobre un cost de modificació de la via urbana de 550.000, però que això passa en les seves rodalies immediates, com en el cas del Casino, que aporta 60.000 euros sobre un projecte de 284.000 que afecten la renovació de la il·luminació a l’entorn del casino, o com en el cas de la Universitat Blanquerna, que n’aporta 6.000 d’un projecte de 40.000 al voltant de la connectivitat de la seva pròpia zona, o, finalment, la botiga Quiksilver, que paga el trasllat de l’estació transformadora. Constata que el govern amb això abarateix els costos d’una actuació sobre la via pública de la qual tenen una demanda dels privats i que els sembla bé que passi. El que demana Unitat per Barcelona és que aquests diners no s’apliquin directament a l’entorn d’aquests privats, sinó que es faci una bossa, i que la decisió d’on s’apliquen sigui pública. Considera que el govern el que fa en aquests casos és arribar a un acord que no es pot anomenar mecenatge perquè té un interès directe, atès que cal arreglar una cosa i l’Ajuntament n’aporta una part i el privat una altra. Però insisteix que el seu grup demana que, si els de l’Hotel Ohla, els del Casino de Barcelona, els de la Universitat Blanquerna i els de la botiga Quiksilver estan disposats a ajudar a millorar l’espai públic, aquests diners s’aportin a una bossa i la decisió sigui pública. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Aprovar l’Addenda al Conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via nord signat en data 14 de maig de 2012; facultar el Tercer Tinent d’Alcalde de NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 811 l’Ajuntament de Barcelona, Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs per la seva signatura; i autoritzar i disposar la despesa per import de 5.830.790,00 euros, amb càrrec al/s Pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consell Comarcal del Barcelonès, amb NIFP5800012F, per fer front a l’esmentada addenda. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’art. 174 del RDL 2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals. El Sr. Puigdollers comenta que en aquest punt s’aprova una addenda al conveni de col·laboració per al manteniment i la conservació de les rondes de Barcelona, que és un tema històric. Explica que durant molts anys el Consell Comarcal del Barcelonès ha estat l’encarregat de gestionar aquest tema a través de les aportacions que li fa la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona –que és l’acord que estan prenent en aquest moment–, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el mateix Consell Comarcal del Barcelonès. Diu, doncs, que és l’aportació per al 2014 dels recursos econòmics per al manteniment de les rondes de Barcelona. El Sr. Bolaños diu que en aquest punt faran un doble no, en primer lloc, perquè ho hauria de pagar la Generalitat, cosa que és un tema recurrent, i, en segon lloc, perquè la Llei de l’Àrea Metropolitana deixa ben clar que la gestió de les rondes l’hauria de fer l’Àrea Metropolitana i no el Consell Comarcal, cosa que el Partit Popular ja va manifestar al Consell Comarcal. Considera que, com que es fa cas omís de la Llei de l’Àrea Metropolitana, se segueixen aprovant aquests convenis, i per això aquest doble no. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i UpB, amb la reserva de vot del PSC i ICV-EUiA i amb el posicionament contrari del PP. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament religiós situat al carrer d’Anglí, núm. 55, promogut per Benedictinas del Monasterio de San Pedro de las Puellas, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Puigdollers explica que aquest punt és l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament del carrer Anglí, 55, promogut per les Benedictinas del Monasterio de San Pedro de las Puellas. Comenta que aquest expedient ha tingut informació pública i no li consta que s’hagi presentat cap al·legació. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PSC. Districte d’Horta-Guinardó 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’equipament del solar situat al carrer de Natzaret, núms. 115-117, dins el recinte de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, promogut pel Servei Català de la Salut; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Puigdollers explica que és l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’equipament situat al carrer Natzaret, núm. 115 i 117, dintre del recinte de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Diu 812 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 que aquí sí que hi ha al·legacions presentades i que el govern emetrà un informe favorable d’aquest tema. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PSC. 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’ampliació de la Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, situada al carrer d’Àngel Marquès, núms. 2- 6, d’iniciativa municipal (BIM/SA). El Sr. Puigdollers comenta que també és aprovar definitivament el Pla especial urbanístic per regular l’ampliació de la Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró, situada al carrer Àngel Marquès, números 2 i 6, i diu que li sembla que tampoc no hi ha cap al·legació presentada i que, per tant, el govern n’emetria un informe favorable. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PSC. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 7. 1r) Declarar les obres per a l’ampliació (5.221 m2) i reforma (9.330 m2) de l’Edifici Docent amb Laboratori d’Anàlisi i Recerca de l’Hospital del Mar, amb l’objecte de millorar de les mesures de protecció i prevenció contraincendis, millora de la seguretat de les instal·lacions i millora de l’accessibilitat, a què es refereix la llicència atorgada el 5 de juny de 2013 a l’expedient 01-2011LM21201, d’especial interès i utilitat pública, perquè és una actuació d’especial interès i utilitat municipal, hi concorren circumstàncies socials per poder gaudir d’una bonificació, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2013; 2n) Concedir a Consorci Mar Parc Salut de Barcelona (Hospital del Mar) una bonificació del 70% (que suposa la bonificació de 419.762,69 euros), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les referides obres, i 3r) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi 8. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació de l’entorn de la ronda de Dalt, entre el Parc de Cervantes i el Parc del Castell de l’Oreneta, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Puigdollers diu que és un tema que han anat parlant amb tots els grups des de l’anterior Comissió, en què aquest tema va ser retirat. Explica que és una modificació del Pla general metropolità que pretén fer dos grans temes: d’una banda, reconèixer la possibilitat que el Centre d’Educació Especial Pedralbes pugui construir una residència per a persones amb disminució en uns terrenys cedits per un familiar d’una de les persones que va a aquesta escola, i, de l’altra, desafectar les finques que havien resultat afectades per la construcció de la Ronda de Dalt, que una vegada construïda ja es poden desafectar. La Sra. Escarp manifesta l’abstenció del seu grup perquè s’ho vol acabar de mirar bé i sentir les explicacions d’Urbanisme. Vol fer constar que en aquesta NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 813 modificació del PGM no hi ha l’estudi econòmic i financer i que per això una sentència el pot tombar. Pensa, doncs, que el govern hauria de resoldre aquest tema. El Sr. Bolaños també manifesta l’abstenció del seu grup perquè, tot i que veu amb bons ulls un equipament per a discapacitats, es tracta de moltes finques dividides en sis trams, i s’ho vol mirar amb calma per veure si es pot millorar l’expedient. La Sra. Blasco s’afegeix a l’abstenció, tenint en compte que és una aprovació inicial i s’ho vol mirar per fer-hi al·legacions si ho considera. El Sr. Portabella expressa el vot en contra d’Unitat per Barcelona. Explica que, tot i que és una aprovació inicial i es pot mirar si hi ha variacions, no entén que es desdibuixi tan clarament l’inici del verd de Collserola, ni que es comenci al mig d’unes illes de cases tot el que es proposa. Creu que està clar que es produeix una situació que deriva d’una permuta d’ampliació d’una edificabilitat de sis habitatges a trenta, i no hi està d’acord. El Sr. Piedrabuena diu, pel que fa al comentari de la regidora Escarp, que el document sí que inclou l’estudi econòmic, i que potser la versió que li han passat no és l’adequada. Ofereix a tots els grups fer una jornada de treball específica per a aquest document. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. S’aprova. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 9. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Incloure en l’ordre del dia de la pròxima Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient una Addenda al Conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II, SL on s’estableixi que l’Ajuntament rebi la finca de l’avinguda Verge de Montserrat 97-107, "lliure de càrregues i gravàmens, arrendataris i ocupants i amb les edificacions enderrocades", tal i com s’establia en la versió del conveni de gener de 2012. La Sra. Escarp manifesta que aquesta proposició vol esmenar el que entén que és un error material. Explica que és un conveni que vinculava l’execució del projecte de la parcel·lació de Can Batlló a l’acceptació de mutu acord expropiatori relatiu a la finca de Verge de Montserrat. Comenta que aquest conveni estava a l’ordre del dia de la Comissió d’Hàbitat Urbà de gener i que es va retirar perquè hi havia un desacord en el valor dels 22.580.000 euros que el govern havia acceptat de mutu acord. Assenyala que un mes després, al febrer del 2012, es va tornar a incloure a l’ordre del dia per ajustar el valor del mutu acord expropiatori en 21.170.000 euros, tal com deia la UPC, i afegir una petició del Partit Popular sobre el destí públic dels sòls. Indica que en el seu moment el seu grup també va manifestar desacord amb el fet que l’Ajuntament pagués més de 1.100 euros el metre quadrat en aquest cas. Comenta que, analitzant els convenis, es troba que hi ha una diferència substancial, no només la de precisar el preu de l’expropiació i el destí d’ús públic a deferència del PP, sinó que de cop i volta a l’apartat vuitè desapareix la frase «amb les edificacions enderrocades», és a dir, que el cost de l’enderroc anava a compte d’Inmogaudir i no a compte de l’Ajuntament de Barcelona. Vol entendre que és un error material i adverteix que, si no es modifica, pot significar un perjudici d’entre 200.000 i 300.000 euros a l’Ajuntament, ja que en aquest moment és Bagursa qui 814 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 executa l’enderroc d’aquestes finques, que en el primer conveni constava que anava a compte de l’expropiat i no a compte de l’Ajuntament, i no consta a l’expedient que s’hagi hagut de modificar en aquest sentit. El Sr. Bolaños diu que no donarà suport a la proposta del Partit Socialista, perquè, tot i que entén lògica la intenció d’alliberar l’Ajuntament del pagament d’aquests enderrocs, considera que si es va acordar una literalitat en un moment donat ha de ser amb totes les conseqüències. Reconeix que en el conveni que es va esmenar l’Ajuntament ja es va estalviar 1.400.000 euros, que no és una quantitat menor, i que va ser el preu que van posar uns taxadors independents de la UPC. Creu, doncs, que si és el que es va pactar en el seu dia, cal complir-ho, tant si agrada com si no. La Sra. Blasco manifesta el vot a favor del seu grup. Explica que en el seu dia va votar en contra d’aquest conveni perquè no compartia l’acord aconseguit pel govern municipal i Inmogaudir. Tanmateix, considera que l’acord modificat encara és pitjor, i que es demostra que l’acord del govern i el Partit Popular per rebaixar el preu que pagava l’Ajuntament no era tal rebaixa perquè al final l’enderroc quedava a càrrec de l’Ajuntament i no de l’expropiat. Conclou, doncs, que quan el Partit Popular parla de l’estalvi que tindrà l’Ajuntament, aquesta xifra no és d’1.400.000 euros, sinó del voltant d’1 milió d’euros, perquè l’enderroc va a càrrec de l’Ajuntament. El Sr. Portabella manifesta que hi votarà a favor, tot i que veu que no ho havia entès bé. Es pensava que, senzillament, era un error, és a dir, que s’havia arribat a un acord, que després va desaparèixer, que el Partit Socialista se’n va adonar i que ara ho reivindica. Però admet que ara veu que no, que hi ha gent que està d’acord amb el fet que no hi hagi allò que s’havia incorporat. Com que li sembla bé, comenta que hi votarà a favor, però espera veure com evoluciona per saber què s’està votant de debò. El Sr. Puigdollers diu que, justament per l’argument del Sr. Portabella, el govern vota en contra d’aquesta proposta. La Sra. Escarp agraeix el vot favorable d’Iniciativa i d’Unitat per Barcelona, i dubta de si és el mateix argument el del Sr. Portabella que el del Sr. Puigdollers; de fet, creu que no. Comenta que una cosa és que hi hagués un acord i un text d’un conveni que es va aprovar, i que l’altra és que al mateix expedient hi hagi un informe jurídic que no avali una tercera modificació de la qual ningú no va informar. Recorda que les explicacions que va donar el PP van ser que es baixava, d’acord amb l’informe de la UPC, 1.400.000 euros i alhora es donava un destí d’equipaments a aquests sòls públics, però no admet que en aquell moment tothom sabés com anava el tema dels enderrocs. Tal com deia la Sra. Blasco, apunta que llavors de l’estalvi d’1.400.000 se n’han perdut 300.000 pel camí. Comenta que ni es va informar del canvi, ni a l’informe jurídic que acompanya el complementari de la modificació de febrer consta aquesta modificació. A més, afegeix que es paga a 1.100 euros el metre quadrat i es cobra, com a la Maquinista, per compensacions urbanístiques a 450 euros el metre quadrat. Troba, doncs, exagerat que, a més, els ho hagin d’enderrocar. Diu que creia de bona fe que era un error material. El Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot contrari del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 10. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Expressar el rebuig perquè el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona no ha adquirit els Habitatges de Protecció Oficial del carrer Sagrera 77 (Sant Andreu), de Travessera de Les Corts, 86 (Les Corts), de Passeig d’Urrutia 13-37 (Nou Barris) i del carrer Manuel Sancho, 15-17 (Nou Barris), que s’han venut per part del Consell Comarcal del Barcelonès a una empresa privada. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 815 El Sr. Bolaños agraeix al Grup d’Iniciativa la transacció proposada. Explica que el Grup Popular vol posar de manifest amb aquesta proposició la perplexitat i el rebuig a l’operació de privatització de quatre blocs d’habitatges en tres districtes de la ciutat. Diu que li hauria agradat que l’Ajuntament s’hagués fet càrrec d’aquests habitatges, que els hagués gestionat el Patronat Municipal de l’Habitatge i que formessin part del parc públic d’habitatge social de l’Ajuntament. Com que això no ha passat i se n’ha assabentat per la premsa, com molta altra gent, ha presentat aquesta proposició. La Sra. Andrés manifesta que el Grup Socialista comparteix el fons d’aquesta proposició. Explica que, com ha demostrat de sobres aquests dos anys a l’oposició, el seu grup és absolutament favorable a l’adquisició i promoció d’habitatge públic. Comenta que en dos mesos ha presentat, d’una banda, al Ple municipal un prec per conveniar amb la Generalitat l’adquisició dels habitatges de l’Incasòl a Barcelona abans que es puguin privatitzar, i, de l’altra, una proposició per garantir 108 milions en polítiques d’habitatge aquest 2014, independentment de si es venen o no els aparcaments públics de Bamsa. Per tant, tot i que està d’acord amb aquesta proposició, no hi donarà suport, perquè entén que és un exercici de demagògia i de cinisme polític del Partit Popular, atès que és conegut el que ha fet el PP en polítiques d’habitatge els darrers temps. Posa com a exemple el fet que el mateix dia que es presentava una proposició molt semblant en dos plenaris de dos districtes el Govern de l’Estat donava llum verda a una autoesmena de la Llei de reforma local per la qual els ajuntaments podran vendre sòl destinat a habitatge de protecció oficial, equipaments i verd, amb l’objectiu de liquidar deute. Comenta, però, que l’historial és bastant més llarg i que comença amb el decret De Guindos, en què hi ha la supressió bàsica de la renda d’emancipació juvenil i un increment de l’IVA en l’adquisició d’habitatges i lloguer amb opció de compra, que passa del 4% al 10%. Explica que també hi ha la Llei de flexibilització i foment del mercat d’habitatges de lloguer, que va ser molt rebutjada, tal com es va fer arribar al Consell de l’Habitatge Social de l’Ajuntament, a la qual s’afegeix l’eliminació de la subsidiació a préstecs hipotecaris. Comenta que fa un any i mig que hi ha veïns del carrer Martorelles de Torre Baró al Plenari del Districte, i convida el Partit Popular a explicar-hi la bondat del decret De Guindos, pel qual han deixat de cobrar els ajuts als préstecs hipotecaris d’habitatges de protecció oficial. Insisteix, doncs, que no hi donarà suport perquè pensa que és un exercici de demagògia política. La Sra. Sanz agraeix al Partit Popular que hagi acceptat les seves esmenes, perquè creu que aquestes concreten de manera més clara els espais on s’ha pres aquesta decisió i la responsabilitat del govern municipal en aquesta operació. Comenta que pel seu grup és una operació incomprensible perquè s’aprova en el marc de la fundació, però no passa per cap espai de presa de decisió com el Consell d’Administració de Regesa o el Ple del Consell Comarcal. Informa que es fa en el marc d’una fundació privada, participada pels ajuntaments del Consell Comarcal i pel mateix Consell Comarcal, però en la qual el seu grup, per exemple, no hi és. Per això reclama que aquestes decisions passin pels espais de presa de decisions del Consell Comarcal o del Consell d’Administració, on són tots. Creu que és incomprensible que el govern municipal hagi rebutjat quedar-se amb aquests pisos, atès que sap que es van oferir a l’Ajuntament i el govern va dir que no. Comenta que això no ha passat mai en el Patronat de l’Habitatge, en què els diferents grups són presents i no hi ha hagut mai el debat sobre si era convenient que es quedessin aquests pisos. Entén, doncs, que això és una sol·licitud que es va fer directament al govern municipal i no ho entén, com tampoc la majoria de la ciutadania. Indica que el seu grup donarà suport a la proposició del Partit Popular perquè creu que l’Ajuntament hauria d’haver acceptat l’oferta i hauria d’haver comprat aquests habitatges per garantir-ne la titularitat 100% pública. Creu que la quantitat –11 milions– és molt menor i que l’Ajuntament té diners de sobres per fer-hi front, a part de no ser incompatible amb altres polítiques de creació d’habitatge públic i social. 816 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Com deia la Sra. Andrés, constata que el Grup Popular a Barcelona és una excepció en relació amb la política d’habitatge del Grup Popular en l’àmbit estatal o en el marc de la Generalitat. Explica que justament recentment han aprovat aquesta proposta que els ajuntaments es puguin vendre sòl públic per eixugar deutes. Reafirma, però, el compromís d’Iniciativa per continuar treballant en aquesta direcció i el suport a aquesta proposició. Anuncia que portarà accions en el marc del Consell Comarcal per resoldre aquestes situacions. El Sr. Portabella diu que hauria votat a favor d’aquesta proposició si aquesta qüestionés la venda de les promocions per part del Consell Comarcal, però que el que expressa és el rebuig al Patronat Municipal d’Habitatge de no haver comprat les promocions, que no és el mateix. Comenta que això no li ha agradat, però reconeix que l’empresa Colón Viviendas no pot modificar el preu dels contractes actuals, que només s’incrementarà el tant per cent que marca la llei i que cal respectar l’actual qualificació de protecció oficial de lloguer de pisos fixada per l’Ajuntament en 25 anys, i també els drets de superfície de les quatre promocions que estableixen que, transcorreguts 75 anys, la propietat ha de tornar a l’Ajuntament. Explica, a més, que el plec de licitació obliga l’adjudicatari a sotmetre’s a la normativa d’habitatges públics, així com a les normes reguladores del Registre de sol·licitants de Barcelona, que estableixen l’accés dels ciutadans a l’habitatge públic i les clàusules que garanteixen la funció social de l’habitatge. Comenta que el seu grup s’abstindrà perquè pensa que el parc públic del Barcelonès, de l’àrea metropolitana o de Catalunya no és suficient. Creu que l’Ajuntament no està per deixar passar oportunitats d’aquest tipus, que les condicions es transformen poc i que hi haurien d’haver intervingut. El Sr. Puigdollers manifesta el vot en contra del govern i la intenció d’aclarir algunes coses que creu que no s’entenen prou bé. En primer lloc, vol deixar clar que el que s’ha fet és cedir un dret de superfície, que, per tant, el sòl continua sent municipal i que, quan acabi la concessió de 75 anys del dret de superfície, tornarà a ser municipal amb la construcció feta al damunt. En segon lloc, vol aclarir que aquest procés ha estat públic, transparent i mitjançant concurs publicat, per tant, amb accés a tots els ciutadans a conèixer que el Consell Comarcal del Barcelonès, a través de la seva Fundació d’Habitatge, tenia la intenció de fer això. Finalment, assegura que, per qualificació urbanística – habitatge dotacional–, perquè és habitatge protegit i per les condicions del mateix plec, queda garantit el dret dels llogaters així com els preus d’habitatge protegit, i explica que en cas que hi hagués persones que se n’anessin el nou llogater sortiria mitjançant el registre públic. Entén, doncs, que tots els temes estan garantits i comenta que tot s’ha fet a través d’una institució pública com és el Consell Comarcal del Barcelonès, del govern del qual alguns formen part. I destaca com a més important el fet que això ha tingut un procés d’informació pública en què no només els membres del govern del Consell Comarcal han tingut accés a aquesta documentació, sinó qualsevol ciutadà que hagi volgut consultar-ho. El Sr. Bolaños comenta que el seu grup no comparteix aquesta operació ni en el fons ni en la forma. Reitera l’agraïment a Iniciativa, que veu la bona fe del que es presenta. Considera que el Patronat Municipal de l’Habitatge, que gestiona més de 6.000 habitatges, se’n podria fer càrrec perfectament. Insisteix que el Grup Municipal del Partit Popular sempre ha defensat que hi hagi un parc públic d’habitatges a Barcelona i que per això no li agrada el que s’ha fet. Pel que fa a la forma, considera que ha estat demencial. Entén que, evidentment, s’ha fet per concurs i que no s’han donat aquests habitatges a Colón Viviendas de manera irregular, però reitera que ningú se n’ha assabentat, tot i que molts regidors estan presents en el Consell Comarcal, en el Patronat Municipal de l’Habitatge i a Regesa. Torna a dir que se n’han hagut d’assabentar per la premsa, atès que no ha passat pel Ple. Creu, doncs, que alguna cosa ha fallat. Insisteix que, en primer lloc, no entén per què s’ha fet aquesta operació i, en segon lloc, per què s’ha fet d’aquesta manera. Conclou que per això ha presentat aquesta proposició a la Comissió i al Consell Comarcal. D’una banda, parla de qui no compra, el Patronat Municipal de l’Habitatge, que creu que hauria d’haver comprat, i de qui ven, ja que pensa que NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 817 no s’hauria d’haver privatitzat, sinó que haurien d’haver arribat a un acord amb el Patronat Municipal de l’Habitatge perquè ho gestionés la ciutat de Barcelona, ja que creu que, a part del procés de liquidació d’actius que fa Regesa a Barcelona, qui n’ha de ser el destinatari principal és l’Ajuntament, no només en aquestes promocions, sinó en moltes altres, algunes paralitzades o que encara no s’han començat a construir. Pensa que si se cedeix un sòl a Regesa i al final no el pot gestionar, ha de revertir sobre la ciutat i ha de ser l’Ajuntament, a través del Patronat en aquest cas, el que ha de gestionar aquests habitatges. La Sra. Sanz només vol reforçar la idea que expressava el Sr. Bolaños, que és el que l’ha portat a donar suport a aquesta proposició, i és el fet d’evidenciar que alguna cosa ha fallat, atès que aquestes decisions, encara que s’hagin fet com marca la legalitat, no han passat pel Plenari ni pel Consell Comarcal ni pel Consell d’Administració. Creu que cal pensar quins mecanismes es poden desenvolupar perquè això no torni a passar i perquè hi hagi un espai de debat polític on hi hagin representats tots els grups, perquè en el cas de la fundació no és així, com deia abans. El Sr. Puigdollers hi està d’acord, però pensa que això s’ha de plantejar al Consell Comarcal, que és on ha passat, i no a la Comissió d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament. El Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al Govern Municipal a: 1. Manifestar el rebuig al conjunt de canvis normatius agrupats en la denominada Reforma Energètica que impulsa el Govern de l’Estat. 2. Facilitar el desenvolupament de la campanya "Desolbediència" que recolzen la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, la Xarxa per la Sobirania Energètica i Som Energia entre moltes d’altres, que promou un canvi de model energètic, la reducció de les nostres necessitats energètiques, la contractació de l’electricitat a cooperatives d’energia verda, la participació en projectes de generació d’electricitat verda i l’autogeneració d’energia. 3. Manifestar el compromís pel desenvolupament de polítiques públiques i accions concretes per part de l’Ajuntament de Barcelona per l’impuls d’un canvi de model energètic basat en l’estalvi, l’eficiència, les energies renovables, la democratització i la sobirania energètica, així com veritables polítiques contra el canvi climàtic a la ciutat de Barcelona. La Sra. Sanz amb aquesta proposició presenta tres qüestions molt concretes. En primer lloc, planteja el rebuig al conjunt de canvis normatius expressats en la reforma del sector energètic que està impulsant el Govern de l’Estat, perquè creu que es tracta d’una reforma amb caràcter exclusivament pressupostari reduccionista feta des de l’opacitat, sense participació i amb un dèficit democràtic brutal, que vol mantenir un model energètic caduc, car i insostenible, que vol impedir l’autoconsum, que incompleix directives de la Unió Europea, que genera inseguretat jurídica i que ha destruït 30.000 llocs de treball. En definitiva, considera que és una reforma que està suposant la mort de les energies renovables i la perpetuació d’un model contaminant que crea dependència de l’exterior. En segon lloc, comenta que aquesta proposició vol facilitar una campanya de la societat civil anomenada «desolbediència», en què es juga en el nom amb el dret del sol. Explica que no es tracta de ser desobedient en res, sinó que és una campanya informativa que reivindica un model energètic diferent, basat en energies renovables, en l’estalvi, en l’eficiència, en la democratització i en la sobirania energètica, on es planteja que la ciutadania desenvolupi actuacions com auditories energètiques pròpies, o que se sumi a cooperatives d’energia verda o participi en projectes de generació d’electricitat verda. Insisteix que és una campanya informativa que consta de diferents materials. 818 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 I, en tercer lloc, demana el compromís polític de l’Ajuntament perquè s’impulsi aquest canvi de model a través de polítiques d’estalvi, d’eficiència, però també polítiques de lluita contra el canvi climàtic. Demana, doncs, el suport a aquestes tres propostes. La Sra. Escarp comenta que, com deia la Sra. Sanz, s’està tirant endavant aquest projecte de canvis normatius agrupats en l’anomenada «reforma energètica» amb l’aprovació de l’avantprojecte de llei del sector elèctric remès a les Corts per a la seva tramitació urgent. Constata que això de la tramitació urgent comença a ser un vici i pensa si no és cosa de la dreta. Explica que la forta pujada prevista tindrà repercussions importants en col·lectius socials i econòmicament més vulnerables i que, d’altra banda, en les corporacions locals també tindrà una repercussió important, perquè veuran créixer la seva factura elèctrica. Destaca que la reforma també tindrà un impacte recessiu sobre l’activitat econòmica del sector, les energies renovables, en els vessants industrial, comercial, d’innovació i recerca, atesa la reducció de la retribució a la producció. Comenta que, a més de totes aquestes situacions, l’avantprojecte de llei entra en contradicció amb el Codi tècnic de l’edificació, i considera que Espanya trenca tots els seus compromisos de lluita contra el canvi climàtic des del sector de la generació d’electricitat. Assenyala que el Grup Socialista està d’acord amb alguns dels punts que es plantegen, però no amb tots. D’una banda, està d’acord amb el fet de mostrar el rebuig a l’avantprojecte de llei i emplaçar el Govern de l’Estat a respectar els compromisos adquirits. No està d’acord, però, amb el fet de facilitar o no facilitar una campanya, sinó que creu que cal manifestar el compromís polític i el rebuig de l’Administració local, que és l’afectada. Pensa, doncs, que cal liderar políticament el rebuig a la reforma i que s’ha de fer des de tots els grups parlamentaris, però també des de l’Ajuntament, i generar des de l’àmbit local una altra manera d’entendre l’energia. Creu, doncs, que cal facilitar el diàleg i l’acord amb entitats i associacions, però amb totes, no només facilitar una campanya en concret, i que s’ha de manifestar el rebuig polític al que representa aquesta reforma del sector energètic que ha presentat el PP. Conclou, per tant, que el vot del seu grup serà d’abstenció. El Sr. Ramírez avança que votarà en contra de la proposició, perquè, com deia la Sra. Escarp, comparteix alguns aspectes quant a polítiques públiques destinades a facilitar l’estalvi i l’eficiència energètica, però no pot assumir la proposició ni la seva part dispositiva. Entén que aquest tema s’està debatent al Senat, i comenta que el dia anterior els regidors presents a la Comissió van estar discutint al Consell de TERSA les esmenes que s’havien presentat per tots els grups que tenen representació al Senat, en alguns aspectes dels quals no està d’acord o creu que cal perfilar-ne els detalls per garantir la seguretat jurídica, reduir els costos dels peatges o garantir l’aclariment d’alguns conceptes de la inversió d’aquestes infraestructures. Insisteix, però, que no pot compartir alguns aspectes. Entén que el sistema elèctric presenta fortaleses importants, com ara el mix diversificat i equilibrat quant a tecnologies de generació. D’altra banda, comenta que també hi ha un alt nivell de penetració de les energies renovables, molt proper al 50% de l’energia produïda a la primera meitat del 2013 i amb un nivell elevat de desenvolupament de les infraestructures i de la qualitat del subministrament. Reconeix, però, que el preu de l’electricitat en aquest país cada cop s’incrementa més i que està per sobre de la mitjana europea. Constata que, malgrat el preu elevat i les mesures ja preses, encara existeix el dèficit de tarifa. Explica que si no s’haguessin pres aquestes mesures durant els anys 2012 i 2013 aquest dèficit hauria arribat fins a 10.500 milions aquest any i que això s’hauria traduït en un increment d’un 42% en la tarifa de subministrament per als usuaris. Comenta que el Govern de l’Estat ha intentat redistribuir el cost d’aquest dèficit, perquè cal gestionar bé el sistema elèctric, atès que algú –les generacions futures potser– ha de pagar aquest dèficit tarifari. Entén que amb les mesures que ha pres el Govern, tot i que puguin ser impopulars, el dèficit de tarifa previst per al 2013 és només de 4.500 milions, NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 819 sense comptar les aportacions eventuals per part del sector públic o per l’increment dels peatges. Vol recordar que el cost del sistema puja fins a 22.500 milions i que els ingressos només fins a 18.000, i que, per tant, es genera un dèficit del tot insostenible. Malgrat l’elevat preu de l’electricitat, exposa que els ingressos no són suficients per cobrir el creixement dels costos que, entre el 2003 i el 2011, s’han més que duplicat. Recorda que el consumidor mitjà ha vist incrementar la seva factura en aquest període en més d’un 63% i que, tot i això, el dèficit encara es continua generant. Per això entén que cal prendre mesures, perquè, si no, el problema es continuarà agreujant. Recorda, doncs, que la reforma elèctrica evita un increment del preu de la llum d’un 42% per al consumidor i que es corregeix el dèficit estructural de 10.500 euros que va heretar el Govern el 2011, que hauria fet necessari apujar aquesta tarifa. Com a eixos bàsics d’aquesta reforma, diu que, en primer lloc, s’estableix un marc normatiu que garanteix l’estabilitat financera del sistema elèctric; que, en segon lloc, s’assoleix una reducció significativa dels costos del sistema a través de mesures reguladores que fa que es dirimeixin els costos al voltant de 2.700 milions l’any, i, en tercer lloc, es garanteix el subministrament al menor cost possible per al consumidor, i es manté la tarifació social. Ratifica, doncs, el seu vot en contra i recorda que tots els grups s’han emplaçat perquè en el Senat es tirin endavant les esmenes per garantir aquests petits perfils que cal tenir en compte per a l’àmbit local. El Sr. Portabella comenta que en la proposició troba aspectes interessants i que comparteix i altres que matisaria. Comparteix la preocupació pel que fa referència a la reforma energètica que s’impulsa des de l’Estat. Reconeix que encara està en tramitació al Senat i que podria haver-hi algun canvi, però troba que la situació és molt desconcertant perquè sembla que es doni per efectiu un model de titularització del deute amb garantia a l’Estat, i considera que fa pinta que s’acosti a tot el sistema de rescat del sistema financer, cosa que el preocupa molt. Comenta que uns dies abans un mitjà de comunicació treia en portada que s’estava a punt d’acabar –o no sap si d’iniciar– una nova bombolla elèctrica financera amb un fort impacte tant en el sistema elèctric com en el finançament de l’Estat. Creu que si això passa n’haurà d’acabar responent l’Estat i pensa que això voldrà dir que tothom acabarà pagant encara més pel subministrament elèctric, quan, com deia el Sr. Ramírez, el cost kilowatt/hora a l’Estat espanyol està molt per sobre de la mitjana europea. Considera que alhora que es treballa en el dèficit de tarifa es descarta la possibilitat d’establir un sistema elèctric que realment no generi dèficit, que és el que passa en l’actualitat, i es descarta la possibilitat de crear un sistema energètic que sigui sostenible els pròxims 20 anys. Creu que cal un pla energètic i pensa que tant a curt com a llarg termini s’ha de plantejar un sistema energètic que sigui molt menys dependent dels productes derivats del petroli i del carboni. Constata que no sembla que les converses sobre aquesta reforma energètica vagin dirigides en aquest sentit, sinó que, més aviat al contrari, s’han posat dificultats perquè els petits formats d’energies renovables tinguessin viabilitat o capacitat d’expandir-se. Veu, doncs, amb molta preocupació el que està passant al voltant de la reforma energètica i creu que és bàsicament un tema d’interessos de grans empreses i d’un enorme risc financer. A més a més, pensa que Barcelona estaria en condicions de tenir la seva pròpia empresa pública d’energia i de subministrament d’electricitat, i explica que ha estat un dels punts en la negociació pressupostària amb el govern, perquè creu que això suposaria una disminució de costos significativa per a l’Ajuntament de Barcelona, que podria agrupar tota la producció d’energies renovables instal·lades a la ciutat, i que aquesta seria una manera de tirar endavant un sistema propi, municipal, garantista i amb preocupacions diferents de les que han portat a la fallida pràcticament sostinguda del sistema elèctric en el conjunt de l’Estat. D’altra banda, està d’acord amb el fet que el model energètic ha de continuar aprofundint en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables. Considera que, 820 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 probablement, l’estalvi és el que podria permetre que hi hagués una variació sobre no només el consum de recursos naturals, sinó sobre la viabilitat d’aquest sistema energètic. Informa, per tant, que per la suma d’aquests arguments el seu grup s’abstindrà, tenint en compte que comparteix la base d’algunes coses, i, d’altra banda, insisteix que li sembla que la creació d’una empresa pública d’energia a Barcelona solucionaria una bona part d’aquestes demandes. El Sr. Puigdollers anuncia que explicarà com ha anat la negociació d’aquesta proposició del Grup d’Iniciativa i que intentarà explicar la posició del govern municipal en els temes d’energia. Explica que el govern hauria votat aquesta proposta si la Sra. Sanz hagués acceptat votar els punts número 1 i 3, és a dir, rebutjar els canvis normatius en tramitació per part de l’Estat i manifestar el compromís de l’Ajuntament amb les polítiques energètiques. Manifesta que com a govern municipal no està disposat a votar un apartat que parla de facilitar el desenvolupament d’una campanya de desobediència d’una plataforma. Reitera que van oferir aquesta alternativa i que no ha estat acceptada, i que per això hi votarà en contra, exclusivament per aquest tema. Tanmateix, opina que el rebuig a les normatives s’ha de manifestar quan la normativa està aprovada, perquè ara tenen una feina a fer, que és intentar que això no sigui normativa. Fa referència al que deia el Sr. Ramírez, que tots els grups municipals amb representació a les Corts espanyoles estan treballant per intentar que la normativa que vol fer l’Estat no afecti d’una manera definitiva les polítiques energètiques que voldria fer l’Ajuntament de Barcelona. Recalca que la feina ara és intentar que això no sigui una normativa, i aprofita per emplaçar els representants dels diferents grups municipals per intentar que al Congrés dels Diputats i al Senat això no passi. A continuació, comenta que de la normativa que està tramitant l’Estat el preocupen tres coses. En primer lloc, parla d’un concepte general de gestió d’un estat model, que és la seguretat jurídica, i diu que justament en temes energètics a l’Estat espanyol el gran problema és la profunda inseguretat jurídica. Afegeix que el dia anterior uns bancs alemanys anunciaven que portarien als tribunals de l’Estat espanyol justament aquests temes, perquè s’havien fet unes inversions en funció d’un marc regulador i a meitat del partit havien canviat les regles del joc. Considera que això en un estat seriós no es fa. En segon lloc, explica que per al govern és molt important que Barcelona, i en general Catalunya, pugui autoconsumir l’energia que produeix, i constata que amb l’esborrany de normativa tècnicament és viable, però econòmicament impossible, i reconeix que en casos en què un tema és tècnicament viable, però econòmicament impossible, aquest acaba no passant. Conclou, doncs, que aquesta normativa posa en risc que a Catalunya es puguin fer servir temes d’autoconsum energètic des d’un punt de vista de la producció. I, en tercer lloc, parla de la suficiència energètica entesa com a no-dependència d’energia de matèries primeres que no es poden controlar perquè no són a Catalunya, i diu que és un tema molt important per al govern. Reitera que els dos temes clau per al govern, de què no parla la proposta, són l’autoconsum i la suficiència energètica, a part de l’estalvi i l’eficiència energètica, que dóna per descomptat, perquè ja en parla la proposta. Insisteix que, si Iniciativa retira el punt 2, hi votarà a favor. La Sra. Sanz recorda que aquesta reforma del sector energètic no només consta d’un projecte de llei que està en debat i en què els grups poden presentar esmenes, sinó també de dues ordres ministerials i vuit reials decrets. Comenta que és una reforma que només se centra a donar resposta al dèficit tarifari, generat, recorda, per la Llei Piqué del 1997, que no va tenir en compte els errors del mercat ni que el preu de l’energia depenia de molts altres elements, com ara les reserves de combustible o l’especulació que les empreses generaven a l’exterior. Vol recordar un tema rellevant, i és que estan parlant d’un bé bàsic i d’un dret de tothom, i que en l’actualitat aquest bé bàsic està a uns preus de luxe que diferents governs de l’Estat han mantingut. Vol pensar que és per desconeixement, NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 821 però aclareix que és absolutament fals que el dèficit tarifari sigui per culpa de la diferència entre el cost real de l’electricitat i el que paga el consumidor. Concreta que és la diferència entre el que les elèctriques diuen que és el cost que tenen i el que paguen els consumidors. Conclou, doncs, que no és sostenibilitat del sistema, sinó que s’està garantint mantenir uns beneficis milionaris per a les elèctriques. Pensa que, si es parla de sostenibilitat, cal parlar d’energies renovables, que són les que realment estan ajudant l’Estat espanyol a reduir la dependència de l’exterior. Informa que en l’actualitat la taxa de dependència d’energia importada del Govern de l’Estat és d’un 79%, mentre que a la Unió Europea és d’una mitjana del 54%. Assenyala que un model sostenible és el que permet estalviar en el cost de l’energia 28.000 milions d’euros, que és el que han fet les energies renovables; és el que permet abaratir el preu de l’energia en 7.600 milions d’euros i estalviar-se l’emissió de tones de CO2. Informa que el 2011 es van estalviar 33 milions de tones de CO2, amb els costos que això suposa de no haver de comprar emissions en el mercat d’emissions. Considera que això és sostenibilitat i no el que proposa el Partit Popular. S’adreça al Sr. Ramírez per preguntar-li com pot ser que a l’Estat espanyol s’estigui parlant de dèficit de tarifa i que, en canvi, el marge de beneficis de les elèctriques sigui el doble que el de les europees, i com pot ser que el preu de l’energia sigui el tercer més car d’Europa, només per darrere de Xipre i Malta. No entén com pot conviure això amb un dèficit de tarifa de 20.000 milions d’euros. No sap si el Sr. Ramírez ho coneix, però creu que hauria de saber que l’any 2005-2006 les elèctriques van cobrar 3.400 milions més del que els pertocava, derivats dels costos de transició a la competència de la llei del PP del 1997, i que la Comissió Nacional d’Energia va denunciar aquest cobrament indegut, però cap govern, ni l’actual ni l’anterior, ha reclamat aquests diners a les elèctriques. Creu que el Govern del Partit Popular ho coneix i que el Grup Municipal del Partit Popular també, però que igualment es rendeix al lobby de les elèctriques i li fa una normativa a mida, mentre que la situació és que el 10% de la població de l’Estat espanyol –4,5 milions– es troba en situació de pobresa energètica, i un 15% de la població de Barcelona –240.000 persones– no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adient perquè no poden pagar la factura. Diu que d’això el PP no en parla i no ho regula. Indica que pel seu grup aquest és el problema principal que cal abordar en relació amb l’energia. No entén que ni el Partit Socialista ni Unitat per Barcelona ni el govern municipal no donin suport a aquesta proposició per l’aspecte de la campanya de la desolbediència. Aclareix que el seu grup no demana que el govern municipal es proclami desobedient a la normativa que ja s’ha aprovat o que falta per aprovar- se, sinó que faci de facilitador com fa amb moltes altres plataformes, com ara Plataforma contra la Violència Masclista, la Plataforma Primer de Desembre, la Xarxa d’Economia Social i Solidària, etc. Comenta que altres vegades s’han aprovat proposicions en què es demanava facilitar un espai públic a una entitat, i afegeix que els principis de la Xarxa per la Sobirania Energètica són els mateixos de què el govern fa el seu mantra, que són l’estalvi, l’eficiència, l’autosuficiència, etc. Pensa, per tant, que és incomprensible que basant-se en aquesta proposta argumentin que estan en contra de tot allò que desenvolupa moltes altres coses. Però, finalment, diu que potser no és tan incomprensible tenint en compte que la llei que ha portat a aquesta desastrosa situació va ser feta pel Sr. Piqué i pel Govern del Partit Popular, però aprovada amb els vots de Convergència, un error polític que surt molt car a tothom. El Sr. Ramírez manifesta altre cop la predisposició del seu grup per negociar aquestes esmenes en el Congrés i el Senat quan pertoqui. S’adreça a la Sra. Sanz per dir-li que no parla des del desconeixement, ja que ella parlava de la Llei Piqué i el deute tarifari es comença a generar el 2005 –amb 26.000 milions en l’actualitat–, i el Sr. Piqué en aquell moment no hi era. Diu que si és per una llei que venia d’ell altres governs han tingut la possibilitat de reparar- ho. Creu que seria molt irresponsable no trobar solucions per continuar endeutant encara més el sector. Tot i que admet que poden estar d’acord o no en alguns 822 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 temes de la reforma energètica, opina que hi ha un rerefons, que és el dèficit tarifari, que crea un endeutament de més de 25.000 milions d’euros, que algú haurà d’assumir en algun moment. Acusa la Sra. Sanz de parlar molt de lobbies i mantres, però diu que encara no ha sentit cap proposta del Grup d’Iniciativa per solucionar aquest deute, que només ha sentit el rebuig a la reforma. Li demana, doncs, que presentin esmenes per dur a terme mesures per poder fer sostenible econòmicament el sector energètic. La Sra. Sanz li recorda al Sr. Ramírez que el seu grup ha presentat un text alternatiu al projecte de llei amb una esmena a la totalitat al Congrés. Diu que assumirà els deutes que es demostrin que són reals, atès que el dèficit de tarifa és irreal i ve generat del 2005, però també del 1997, amb uns costos de transició i una aritmètica legal adreçada a reconèixer unes despeses que no són, des del seu punt de vista, necessàries ni recognoscibles. El Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal UpB: 12. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda que el govern municipal elabori de forma urgent el registre municipal de solars sense edificar als sectors inclosos dins de les àrees de tempteig i retracte que permeti valorar la tramitació dels processos d’expropiació o edificació forçosa, previstos a la Llei d’Urbanisme, que en cada cas es poguessin derivar. El Sr. Portabella demana amb aquesta proposició que s’elabori de manera urgent el registre municipal de solars sense edificar als sectors inclosos a les àrees de tempteig i retracte que permeti valorar-ne la tramitació amb processos d’expropiació o edificació forçosa. Comenta que fa temps que el seu grup hi va al darrere perquè el 20 de novembre del 2008 es va aprovar una modificació de PGM del seu grup per a la definició d’àrees subjectes a l’exercici de tempteig i retracte en els àmbits inclosos en programes de rehabilitació d’iniciativa municipal, que és bastant similar al que presenta en aquesta sessió. Explica que al cap d’un any va presentar el seguiment d’aquesta proposició i el govern va contestar que hi havia un primer treball en el nucli antic de Sants i de Gràcia, però que encara no s’havia configurat formalment el registre de solars buits. Comenta que al setembre del 2010 es va acceptar al Plenari la proposta del seu grup de crear un registre de solars de Barcelona per als expedients del cens dels solars que permetés iniciar el procés d’expropiació o edificació forçosa previstos en la Llei d’urbanisme. Afegeix que al març del 2012 es va aprovar la proposta del seu grup d’elaboració d’un protocol d’actuació per als solars buits localitzats dintre de les àrees de tempteig i retracte. Creu que tothom estarà d’acord que la presència de solars buits degrada l’espai públic i la imatge de la ciutat, cosa que comporta problemes d’insalubritat i en facilita l’ocupació irregular amb assentaments que s’acaba traduint en un fenomen de barraquisme. Comenta que només cal donar una ullada a diferents parts de Barcelona on hi ha aquests solars buits per veure que això no és cap exageració, sinó que és el més freqüent. Comenta que aquests solars impedeixen el desenvolupament urbanístic normal de la ciutat, ja que la seva urbanització depèn sovint de criteris econòmics i no d’oportunitats urbanístiques, i considera que alguns d’aquests solars, per la seva ubicació o per l’afectació a l’entorn veïnal, podrien ser susceptibles d’una actuació pública, tant per ubicar-hi un equipament com per ampliar el programa d’habitatge protegit o per urbanitzar amb un parc, per exemple. Assenyala que per poder actuar sobre aquests solars buits i demanar-ne l’execució forçosa o l’expropiació als propietaris si no s’avenen a tractes, han de NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 823 passar a tenir caràcter d’interès públic, i diu que això s’aconsegueix fent el registre municipal de solars i edificis buits. Per això insisteix en aquesta proposta, perquè l’Ajuntament tingui la possibilitat d’actuar en casos de greu perjudici sobre la ciutat perquè els propietaris no tenen cura d’aquests solars buits. Explica que durant aquest temps s’han anat fent coses com ara demanar que estiguin nets o delimitats, però creu que és important que hi hagi aquest cens per si l’Ajuntament té la necessitat d’expropiar o fer una execució forçosa. Conclou, doncs, que després d’uns antecedents en què s’han votat a favor les propostes del 2008, el 2009, el 2010 i el 2012, a hores d’ara ja hauria d’existir aquest registre, i que, si no, s’hauria d’elaborar amb urgència. La Sra. Escarp manifesta el suport del Grup Socialista a aquesta proposició. Diu que el Sr. Portabella ja ha fet la història de les anades i vingudes, però recorda que l’última vegada el Sr. Civit va dir que activarien un protocol, que estava relacionat amb una proposició que es va aprovar el mes de març de 2012 amb tots els grups favorables, en què es discutia sobre els solars buits privats i la problemàtica del barraquisme en el sector del 22@. Recorda que va ser una comissió en què tots els grups van coincidir amb proposicions molt similars. Comenta que estan parlant de mecanismes propis de la Llei d’urbanisme, des de l’execució d’obres fins a l’incompliment de l’obligació d’edificar, passant per incloure la finca al registre municipal de solars sense edificar. Creu, per tant, que és hora que el govern doni compliment als acords que s’han votat a la Comissió. El Sr. Bolaños expressa el vot en contra del seu grup. Assenyala que al Partit Popular, evidentment, no li agraden els solars sense edificar, ni els públics ni els privats, ni tampoc les condicions en què es troben alguns solars privats. Per això defensa que es compleixi la llei i que aquests solars buits privats es mantinguin en bon estat i que es tanquin per evitar ocupacions il·legals. No obstant això, constata que el Sr. Portabella va més enllà i pretén que no només es mantinguin en bones condicions aquests solars, sinó que l’Ajuntament pugui expropiar-los quan vulgui partint de l’interès públic i forçar que s’hi edifiqui. Comenta que en una altra situació podria transaccionar o parlar de què es pot fer en alguns solars en concret, però que quan l’Administració és la primera que incompleix les seves obligacions pel que fa a l’execució d’alguns planejaments urbanístics aprovats –que és el cas de diverses administracions– no es pot exigir als privats una cosa que les administracions no fan, perquè seria incoherent. Per tant, conclou que el que cal fer és, primer, executar els planejaments que depenen de l’Administració municipal i exigir a altres administracions que ho facin en les seves competències, i estar atents que els privats mantinguin els solars en condicions i instar-los a executar els planejaments, però sense obligar a una cosa que ni tan sols fa l’Administració. La Sra. Blasco diu que el seu grup hi votarà a favor, igual que el 2008 i el 2012, atès que comparteix plenament la proposta d’UpB. Considera que la problemàtica dels solars buits s’ha d’abordar urgentment i es pregunta què ha fet el govern municipal des de l’última proposició del 2012. Li agradaria veure la presentació d’algun treball fet en aquesta Comissió de manera urgent o, si més no, abans que acabi aquest mandat. El Sr. Puigdollers comenta que les proposicions del 2008 i el 2009 en aquell moment d’Esquerra Republicana no devien tenir el suport de Convergència i Unió. Li sembla recordar que personalment hi va votar en contra, tot i que no ho pot afirmar amb rotunditat perquè fa molt de temps. Fa al·lusió al fet que la Sra. Blasco i la Sra. Escarp reclamen al Govern que compleixi les proposicions, però diu que el Sr. Portabella amb el seu discurs ha posat en evidència que el seu govern tampoc va complir els acords del 2008 i el 2009. Comunica que el govern hi votarà a favor, però no d’una forma global, sinó en un marc. En aquest sentit, informa que el 16 de novembre del 2011, per part de la Comissió de Govern, es va aprovar la declaració d’àrea de conservació i rehabilitació a l’àmbit dels carrers de Robador i Sant Ramon, al Districte de Ciutat Vella, i que en desenvolupament d’aquesta àrea de conservació s’elaborarà el registre municipal de solars sense edificar. Així mateix, declara que en aquest 824 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 sentit s’estudiarà la forma jurídica de fer possibles aquests dos processos, el d’expropiació del solar i el procés d’edificació forçosa posterior. Reitera, doncs, que en aquest sentit i en aquest àmbit, accepta la proposta d’UpB. El Sr. Portabella no sap si ho ha entès bé i recalca si és només en l’àmbit a què el Sr. Puigdollers ha fet referència. Creu que és una llàstima perquè aplicant-ho només en aquest àmbit el govern s’adona de la importància de tenir una eina per part municipal que no necessàriament s’ha d’aplicar, però que en el cas en què no hi hagi més sortida llavors la poden tenir. Recalca que el govern mateix en veu la utilitat, que no l’ús freqüent d’aquesta figura. Diu que ell tampoc està d’acord amb el fet d’expropiar, però que hi ha situacions en què l’Ajuntament ha de defensar l’espai públic i el bé públic. Però considera que per poder fer això ha d’existir el cens. Està d’acord que es faci el cens a la petita zona delimitada pel govern, però creu que és tan urgent o més fer-ho en certes parts del Poblenou. Comenta que hi ha situacions de deixadesa extrema en què no s’ha atès ni a la voluntat de netejar ni de delimitar, que tenen unes conseqüències majúscules sobre la ciutat, i que l’Ajuntament no es dota ell mateix d’una possibilitat d’actuació. Considera que això és un error estratègic i que, independentment de si després s’aplica o no, el sol fet de la seva existència ja fa que la gent es posi les piles. Pensa que és una llàstima i que haurà de continuar presentant proposicions per ampliar aquest petit espai en què el govern està disposat a fer-ho. Anuncia que no tardarà gaire a presentar-ho per a Poblenou i Sant Martí, perquè hi ha algunes zones que clamen al cel. La Sra. Blasco remarca que el 2012 el govern ho va aprovar. El Sr. Puigdollers matisa que ha parlat del 2008 i el 2009. La Sra. Blasco insisteix en el fet que aquest mandat, el 2012, el govern ho va aprovar en un sentit ampli i que ara diu que ho aprova en sentit restrictiu. Vol fer- li veure, doncs, que hi ha una certa contradicció entre el que va dir el 2012 i el que ha dit en aquesta sessió. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot contrari del PP, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 13. Que en la propera sessió de la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient es presenti un informe sobre el resultat del procés de participació de "la casa de les idees", de les propostes presentades i acceptades i de quins seran els passos posteriors en aquest procés. La Sra. Andrés llegeix el prec literalment i diu que aquest respon al fet que a la Comissió de Qualitat de Vida i també a la Comissió de Presidència i per part del Comissionat de Participació es va presentar el projecte de la Casa de les Idees, que actualment ja està finalitzat i resolt. Explica que es van presentar deu projectes finalistes, i com que fan referència a proposar solucions innovadores en matèria d’accés i conservació de l’habitatge, entén que l’informe s’ha de formular en aquesta Comissió. El Sr. Puigdollers diu que el govern accepta el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 14. Que el govern municipal proposi al Consell de l’Habitatge Social la creació d’un grup de treball per desenvolupar un nou protocol per als casos d’impagament NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 825 del lloguer i desnonaments en els habitatges del Patronat municipal de l’Habitatge, i presenti els resultats a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient abans de 3 mesos. La Sra. Blasco explica que el Patronat Municipal de l’Habitatge té un protocol per als casos d’impagament per evitar desnonaments dels llogaters per motius econòmics. Constata que aquest protocol ha servit durant molt temps i ha evitat que els llogaters del Patronat perdessin el seu habitatge per motius econòmics, estrictament de «pobresa», és a dir, que no es fes fora ningú que no pogués pagar. Comenta, però, que això genera una pressió psicològica molt gran als llogaters, ja que es veuen immersos en un procés de desnonament pel qual reben citacions judicials i ordres de desnonament, i diu que desconeixen aquest protocol que intenta afavorir i preservar aquelles persones que per raons estrictament econòmiques i socials no puguin pagar. Afegeix que els llogaters no tenen clar, per tant, si el desnonament s’executarà i si podran rebre algun ajut dels serveis socials o no. Declara que aquesta situació genera crítiques per part dels llogaters i de la ciutadania, que no entenen com la gent que viu en un pis de protecció oficial públic que per motius econòmics no pot pagar el lloguer rep una ordre de desnonament. Comunica que tot això es veu agreujat els últims anys perquè, per la crisi econòmica, els casos d’impagament han augmentat molt. Per això el Grup d’Iniciativa proposa repensar el protocol i potser fer-ne un de nou que millori l’anterior i que eviti la pressió psicològica als llogaters que per motius econòmics no poden pagar. Pensa que cal buscar una solució a aquest problema amb una fórmula que permeti tenir un informe de Serveis Socials i rebre un ajut abans que s’iniciï aquest procés de desallotjament. Per això presenta aquest prec, per tal que el govern proposi al Consell de l’Habitatge Social la creació d’un grup de treball per desenvolupar un nou protocol per als casos d’impagament de lloguer i desnonaments en els habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge i presenti els resultats a la Comissió abans de tres mesos. Considera que el Consell de l’Habitatge Social és l’àmbit apropiat per fer un nou protocol, perquè és on hi ha representades totes les entitats del sector i és com s’ha arribat a moltes decisions de polítiques d’habitatge de la ciutat, com ara el dret de superfície. El Sr. Puigdollers diu que no accepta la literalitat del prec, en el sentit que no accepta que es creï el grup de treball, però sí que es compromet a millorar el protocol d’aplicació d’aquest tema i informar-ne al cap de tres mesos aquesta Comissió. La Sra. Blasco diu que ho proposava en el si d’un grup de treball del Consell de l’Habitatge Social perquè li semblava que era el marc més obert i on s’han dut a terme molts dels debats. Agraeix que el govern accepti treballar en el tema, però està segura que en algun moment això es pot acabar veient en el Consell de l’Habitatge Social. Entén que sigui el govern qui pugui portar una proposta i que es treballi a partir d’aquesta proposta tant en el Consell de l’Habitatge Social com en aquesta Comissió. Entén que en aquest sentit no hi ha cap problema que la proposta vingui del Govern i s’acabi parlant i debatent en el Consell de l’Habitatge. El Sr. Puigdollers considera que el govern s’ha manifestat clarament, és a dir, que treballarà en la millora del protocol i n’informarà la Comissió. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 15. Que el govern municipal planifiqui i executi actuacions urbanístiques per facilitar la circulació dels vianants per les voreres als entorns d’aquelles sortides del metro que la dificulten, com per exemple la parada de Vilapicina. El Sr. Portabella comenta que al seu grup el preocupa l’accessibilitat i la qualitat de l’espai públic i que per això fa moltes propostes i posa l’accent en alguna 826 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 ordenança com la dels vetlladors. Explica que ha detectat que en algunes zones, com ara Vilapicina, la sortida del metro fa que no hi hagi pràcticament espai per passar els vianants. Comenta que en aquest cas concret li sembla fàcil de resoldre i que també n’hi ha altres que s’haurien de mirar. Demana, doncs, que el govern se centri a estudiar les actuacions urbanístiques per facilitar la circulació de vianants a les voreres als entorns de les sortides de metro que la dificultin, ja que li sembla que és una qüestió fàcil i que podria resoldre la majoria de problemes. El Sr. Puigdollers accepta el prec amb el text transaccionat. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern municipal planifiqui i estudiï les actuacions urbanístiques per facilitar la circulació dels vianants per les voreres als entorns d’aquelles sortides del metro que la dificulten. 16. Que es creï una comissió de treball de l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació de tots els grups municipals, per tal de fer el seguiment de la revisió del Pla General Metropolità. El Sr. Portabella explica que el prec està relacionat amb un aspecte en què fa anys que UpB ha anat intervenint, que és la necessària modificació del PGM. Creu que tothom és conscient des de fa una dècada que el Pla general metropolità s’ha de modificar, però que això significa obrir la caixa dels trons i, per tant, diu que tothom s’ha bellugat amb molta cautela. Explica que, com ja saben els grups, la setmana anterior es va crear una comissió d’un centenar d’experts, per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per començar a parlar d’aquesta necessària revisió del PGM, i diu que s’ha optat per redactar un pla director urbanístic. Comenta que al març del 2011 el seu grup va presentar una proposició per crear un grup de treball d’estudis i criteris objectius del Pla director urbanístic metropolità i l’adaptació al Pla general metropolità per la seva evident importància dintre de l’àrea metropolitana i l’MPGM i l’evident repercussió del PGM sobre la ciutat. Diu que té les intervencions d’aquell dia i que va ser un punt unànime, que tant el Sr. Martínez, com el Sr. García-Bragado, com el Sr. Villagrasa, com la Sra. Blasco, com el Sr. Vives van estar d’acord a crear un grup per estudiar la part d’efecte i transformar el PGM. Reitera que s’ha creat aquesta comissió, que considera imprescindible perquè és en l’àmbit de l’àrea metropolitana on això es produeix, però creu també que hi ha d’haver un grup a Barcelona que en faci el seguiment i que pugui fer-hi propostes. I per això fa aquest prec. El Sr. Puigdollers entén que el que planteja el prec és crear un grup de treball per al Pla director metropolità en allò que afecta el municipi de Barcelona. El Sr. Portabella ho confirma i concreta que el Pla director és la manera que s’ha buscat de modificar el PGM. El Sr. Puigdollers diu que, en aquest cas, doncs, accepta el prec. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 17. Quin és el capteniment del govern municipal en relació a la factura que han d’abonar els veïns que van defensar la campanya de l’AVE pel litoral al perit judicial que va elaborar l’informe recolzant aquesta opció? La Sra. Escarp pregunta què pensa fer el govern municipal en relació amb la factura que han d’abonar els veïns que van defensar la campanya de l’AVE pel litoral al pèrit judicial. El Sr. Puigdollers respon que el govern no pensa fer res en aquest tema perquè cada persona és responsable dels seus actes personals i col·lectius. Recorda que el NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 827 govern no va assumir cap responsabilitat sobre aquest tema i, per tant, no s’hi sent vinculat. La Sra. Escarp recorda que, durant els anys en què es discutia el traçat i es construïa el túnel de l’AVE per l’Eixample, Convergència i Unió va alimentar les inquietuds dels veïns i va jugar amb un element molt més perillós: la por. Comenta que al final el túnel s’acaba i que tot això era per desgastar el govern municipal que hi havia en aquell moment, i diu que van donar suport a la Plataforma AVE pel litoral amb el mateix objectiu. Declara que al final a un li ve de gust repassar l’hemeroteca i destaca que el Sr. Vives va fer córrer molts rius de tinta sobre el túnel de l’AVE, dient que era un atac dels espanyols i titllant els membres del govern municipal de «col·laboracionistes locals». Comenta que la plataforma veïnal en defensa de l’AVE, encoratjada per l’oposició de llavors, es va abocar a un procés judicial. I diu que com a regidora de l’Eixample es va reunir amb el Sr. Pere Vallejo i la Plataforma AVE pel litoral pràcticament cada setmana. Explica que al final van perdre el judici i l’Audiència Nacional els ha condemnat a pagar el pèrit. Diu que ells mateixos han intentat parlar amb l’alcalde Trias no perquè sigui l’alcalde, sinó perquè llavors era el cap visible de la força política que els va encoratjar a prendre el camí cap als jutjats. Creu que el govern hauria de ser coherent amb aquells amb qui es va comprometre amb una despesa que poden acabar pagant 13 comunitats de veïns. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 18. Quina és la previsió del govern municipal per a la reforma dels entorns de la plaça Urquinaona i Via Laietana, tenint en compte que el projecte que inclou la nova cua de maniobres a l’estació de plaça de Catalunya del FGC no estarà redactat fins a l’any 2020 (segons el PDI 2011-2020)? El Sr. Bolaños comenta que la pregunta és respecte a la possible reforma de la plaça Urquinaona i Via Laietana, que és una qüestió que s’arrossega des de fa anys, i la connexió amb la cua de maniobres dels Ferrocarrils de la Generalitat a la plaça Catalunya. El Sr. Puigdollers explica que el PDI 2011-2020 preveu que el projecte constructiu estigui redactat el 2012 i que, per tant, es retarda la cua de maniobres de la plaça Urquinaona i el carrer Fontanella. Es compromet, com a Ajuntament, a estudiar l’estat de conservació d’aquest àmbit per veure si cal fer alguna millora a l’espera que s’executi el túnel de maniobres de Ferrocarrils de la Generalitat. El Sr. Bolaños diu que, a través de preguntes al Parlament, ja sap que no estarà redactat fins al 2020. I afegeix que el preocupa que es deixi aquesta reforma pendent de la ciutat fins a un període tan allunyat, a part de per les possibles millores en la plaça Urquinaona i la Via Laietana, perquè l’intercanviador del metro a Urquinaona és un dels que plantegen més dificultats d’accessibilitat a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. Considera que plantejar una reforma més enllà del 2020 i escaig és un problema a la ciutat que li agradaria que l’Ajuntament amb el Govern de la Generalitat ho intentessin avançar, perquè és una zona amb molt de trànsit i afluència de diverses artèries. Creu, doncs, que és una qüestió que l’alcalde hauria de plantejar amb la Generalitat, que no es poden deixar deu anys pendents aquestes reformes, perquè ara no es pot canviar tot per després fer la cua de maniobres. Pensa que això no ho entendria ningú i que deu anys és un període massa llarg. El Sr. Puigdollers està convençut que comptarà amb la col·laboració del Grup Popular perquè el Govern de l’Estat financi bé el Govern de la Generalitat per poder fer obres com la que es proposa. El Sr. Bolaños replica que ho diu amb bon ànim i que li podria dir el que inverteix la Generalitat el 2014 en Ferrocarrils a Terrassa i a Sabadell, que segur que també és una infraestructura important, però reitera que per a Barcelona 828 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 aquesta és una qüestió pendent i que no hauria de ser un escenari de més de deu anys. Diu que és conscient dels problemes que té la Generalitat i la quantitat d’obres pendents, però només demana que, amb bona predisposició, s’escurci aquest escenari, perquè aquesta obra n’afecta d’altres. El Sr. Puigdollers li respon, amb la mateixa cordialitat, que, si el Grup Popular els ajuda que l’Estat financi bé el Govern de la Generalitat, això es podrà fer. Es dóna per tractada. 19. Quina és la previsió del govern municipal per a l’execució, així com la calendarització prevista, de la MPGM al carrer de Joan Sada i el seu entorn? El Sr. Villagrasa comenta que la pregunta fa referència a l’aprovació del PGM del carrer Juan de Sada i el seu entorn, que es va fer el 2009 en el Districte Sants- Montjuïc. Explica que la zona té una degradació i problemes de salubritat preocupants en el solar. Destaca, doncs, que hi ha inquietud per saber al final quins equipaments hi aniran, ja que de moment s’ha definit el CAP, però en falten altres per definir. Diu que es tracta de donar seguretat als veïns de quan s’executarà el planejament de la zona. El Sr. Puigdollers explica que l’execució s’està fent, que s’estan redactant els projectes de reparcel·lació i urbanització del PAU, i que quan es vagi avançant, s’anirà donant informació de com està el tema de Juan de Sada. El Sr. Villagrasa demana que es concreti algun calendari per tal que els veïns tinguin una certa seguretat, atès que és un projecte del 2009 i que els veïns estan inquiets sobre el fet que es puguin elaborar tots els equipaments previstos i donar una sortida a aquest solar, que està en un estat lamentable. Reitera la petició de donar una certa seguretat jurídica i vital als veïns i comerciants de la zona, que s’ho mereixen. Sol·licita almenys un calendari aproximat. El Sr. Puigdollers diu que el calendari aproximat és poder aprovar aquest tema el 2014 i iniciar l’execució el 2015. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 20. Quin es el coneixement del govern municipal sobre la proposta de transformar en hotel la Torre Agbar. Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa Comissió. La Sra. Blasco explica que el planejament vigent en l’àmbit de la torre Agbar és un estudi de detall que la qualifica de subzona d’ordenació específica amb uns usos admesos de comercial i terciari, i que, per tant, per poder-hi fer un hotel cal modificar el planejament vigent i fer un pla especial per canvi d’ús. L’ha sorprès, doncs, l’aposta decidida dels inversors a comprar la torre Agbar sense tenir assegurada la possibilitat de fer-hi un hotel, perquè això està condicionat al fet que el Consell Plenari aprovi el futur pla especial, i el govern està en minoria. Des del seu grup es pregunta com i quan ha estat informat el govern i quines garanties ha ofert, i per això pregunta quin és el seu coneixement sobre la proposta de transformar en hotel la torre Agbar. El Sr. Puigdollers diu que el govern municipal ha estat informat d’aquest tema i que ha manifestat que s’hauran de fer les tramitacions que la llei preveu per a aquest tipus de situacions i que a partir d’aquí el promotor té la iniciativa per plantejar el tema. La Sra. Blasco vol que el govern tingui clar que cal fer aquesta tramitació, i veu que ho té clar, però l’ha sorprès que es tirés a la piscina dient que allò seria un hotel sense tenir res assegurat. L’alegra, doncs, sentir que el govern té clar que cal fer la tramitació i que haurà de buscar suports. Admet, però, que la preocupa el que vol dir aquesta possible requalificació, que pot tenir els acords del govern i d’algun altre grup municipal, és a dir, el que suposa com a precedent en el 22@, en què hi havia un equilibri d’activitat i barreja NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 829 d’usos que va portar tots els grups a tenir un ampli acord sobre com s’havia de configurar. No comparteix que els edificis destinats a un altre tipus d’activitat econòmica a la ciutat de manera sistemàtica puguin acabar sent hotels en aquest àmbit del 22@. Reconeix que és una de les activitats econòmiques de la ciutat, però diu que no es pot caure en aquesta mena de bombolla especulativa lligada al turisme que està vivint Barcelona i que fa que alguns intentin reconvertir edificis destinats a terciari, a comercial, en hotels. Pensa, per tant, que la barreja d’usos i l’activitat comercial s’han de poder mantenir al 22@ i així mantenir aquest equilibri que sempre va pretendre tenir i que el seu grup ha compartit al llarg del seu recorregut. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 21. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat d’execució del prec M1115/7088, aprovat en la sessió de 7 de març de 2013: Instar al Govern municipal a revisar l’ordenança dels usos del paisatge urbà, per tal de simplificar i agilitzar la seva interpretació, en el termini de 6 mesos. El Sr. Bolaños explica que es va acceptar un prec del seu grup al març en què s’instava el govern municipal a revisar l’ordenança d’usos del paisatge urbà, amb un termini estimat de sis mesos, i comenta que no té notícies de si almenys hi ha un esborrany per fer una aprovació inicial si més no. El Sr. Puigdollers informa del fet que s’està treballant en la redacció de les modificacions puntuals de l’ordenança d’usos del paisatge urbà i que quan hi hagi un esborrany es parlarà amb tots els grups municipals. El Sr. Bolaños demana una mica més de concreció. El Sr. Puigdollers diu que no concretarà més. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 22. Que el govern municipal informi de les actuacions realitzades per: - Iniciar els tràmits urbanístics necessaris per canviar de qualificació els terrenys de transformació a zona verda (17/6) de l’àmbit dels jardins Antoni Puigverd del barri del Camp del Grassot a equipament (7), intercanviant les qualificacions amb els jardins de la Sedeta, i per la concreció de la titularitat pública de l’equipament. - Iniciar els tràmits per l’adquisició dels terrenys qualificats de transformació a zona verda (17/6). - Portar a terme un procés participatiu per definir els usos d’aquest equipament tenint en compte les necessitats educatives, juvenils i socials del barri. La Sra. Blasco explica que en el seu dia va presentar un prec que va ser acceptat, tot i que no en la seva literalitat. Comenta que el prec deia: «Iniciar els tràmits urbanístics necessaris per canviar la qualificació dels terrenys de transformació a zona verda en els jardins d’Antoni Puigvert, del barri del Camp d’en Grassot; intercanviar les qualificacions amb els jardins de la Sedeta per a la concreció de la titularitat pública de l’equipament.» Diu que el Sr. Vives va acceptar estudiar-ho i per això demana en aquest prec en quina fase estan aquests estudis. El Sr. Puigdollers informa que s’estan analitzant els paràmetres per incloure-ho en el document urbanístic de transformació, atès que és un 17/6, amb totes les dificultats tècniques que té el tema del 17/6. Diu, doncs, que quan hi hagi el planejament analitzat es posarà en coneixement dels grups per veure’n la tramitació. La Sra. Blasco demana si hi ha previsió d’algun termini. El Sr. Puigdollers respon que no hi ha previsió de termini i que en el prec tampoc n’hi havia. 830 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 23. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en data 20 de juny de 2013 amb el contingut següent: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda la redacció urgent d’un Pla Específic de Subministrament Elèctric per a les Festes Majors de Gràcia i Sants, a l’empara de l’article 42 de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona. El Sr. Portabella assenyala que, quan el seu grup va presentar aquesta proposició de redactar urgentment un pla específic de subministrament elèctric per a les festes majors de Gràcia i Sants, el mateix Sr. Puigdollers va dir que sí, tot i que no s’arribaria a temps per a les festes de l’any 2013, atès que la proposició es va presentar al juny. Vol saber, doncs, com està el tema de cara a l’any següent. El Sr. Puigdollers creu que s’arribarà a temps per a la festa major de Gràcia i de Sants de l’agost del 2014, i informa que s’ha engegat amb el Districte de Gràcia una comissió de treball per concretar necessitats energètiques per a actes d’espai públic, sobretot per a la festa major. Explica que des del Districte hi ha una voluntat d’anar racionalitzant les festes i els actes als espais públics. Comenta que el 2013 s’ha treballat molt en els temes d’accessibilitat i que el 2014 es vol treballar el tema de la racionalitat energètica. Diu que en aquest sentit hi ha aquesta comissió treballant conjuntament amb el Districte de Gràcia per intentar arribar a les festes majors amb aquest tema, i entén que serà aplicable a Sants. El Sr. Portabella creu que estan d’acord que les festes majors, però especialment les de Gràcia i Sants, ajuden a crear cohesió a la ciutat i tenen efectes positius. Reconeix, però, que es generen inconvenients en els veïns que pateixen directament la festa. Explica que fins ara s’arribava a un acord, però que de tant en tant en algun carrer hi ha algun veí que diu que no vol que la línia elèctrica passi per la façana de casa seva o que no vol deixar que hi clavin un clau per a una garlanda. Considera que l’Ajuntament ha de poder resoldre aquestes situacions. Li sembla bé que el govern estigui mirant la mobilitat i l’accessibilitat, però aclareix que en el prec es reclamava que es resolgués el fet que a l’estiu del 2014 no hi hagi impediments legals perquè els carrers que es vulguin engalanar tinguin accés al subministrament elèctric i puguin penjar-hi les garlandes. El Sr. Puigdollers diu que estan en aquesta línia i creu que s’aconseguirà que a les festes majors hi hagi aquest protocol amb un aspecte jurídic important, que és saber fins on arriba el dret a la façana. Es dóna per tractada. VI) Moció Propostes a dictaminar: Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública de conformitat amb l’informe de la Direcció de Llicències i Inspecció de 2 de desembre de 2013, que s’incorpora a aquest acord a efectes de motivació; aprovar definitivament l’Ordenança de Terrasses i disposar la publicació d’aquest acord i del text de l’Ordenança en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la seu electrònica de l’Ajuntament. El Sr. Piedrabuena informa que es porta a tràmit d’informació l’aprovació definitiva de l’ordenança de terrasses, l’objectiu de la qual és normalitzar, endreçar i afavorir la convivència i equilibri entre els usos col·lectius de l’espai públic i els usos de terrassa, vetllant sempre per la qualitat de l’espai per als ciutadans i veïns i donant suport a l’activitat econòmica sota un model de convivència. Explica que NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 831 aquesta ordenança és una refosa i una actualització de quinze normatives existents, articulant-ho en un únic text per facilitar-ne la interpretació i l’aplicació i donar un millor equilibri territorial als districtes. Comenta que com a novetats principals hi ha l’homogeneïtzació dels paràmetres aplicables a les terrasses pel fet que obliga a una perfecta delimitació dels àmbits de la terrassa, a incloure elements essencialment desmuntables, i també marca la prohibició d’elements tancats estables. Així mateix, diu que s’habilita la possibilitat de disposar de terrassa com a activitat complementària vinculada a elements de restauració assimilats, i s’exigeixen sempre els mateixos requisits de qualitat quant a sanitaris i accessibilitat. Apunta que també estableix una variació, que és el mòdul reduït, amb la qual cosa passa a haver-hi un mòdul bàsic d’1,50 per 1,50 d’una taula i quatre cadires, i un mòdul reduït d’1,50 per 0,80 d’una taula i dues cadires. Afegeix que també estableix dos tràmits diferenciats, la distribució prèvia i singular, en què la prèvia és per als emplaçaments on hi hagi concurrència sobre un espai limitat, i la singular és un document que determina uns paràmetres especials d’ocupació i també de mobiliari i té un tràmit d’exposició pública específica. Continua explicant que l’ordenança inclou la composició d’una comissió tècnica de terrasses com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu compost per membres de les gerències d’Hàbitat Urbà i Promoció Econòmica, representants d’institucions vinculades al disseny i representants del sector, que tindrà com a funcions elaborar informes tècnics per a les ordenacions singulars i prèvies, difondre propostes, circulars o instruccions de caràcter interpretatiu, i redactar un informe anual i una memòria detallada. Informa del fet que es redactarà un manual operatiu per fixar criteris de tramitació de les llicències i protocols operatius de la inspecció i la disciplina. Pel que fa als canvis d’al·legacions del document tramitat, explica que es van presentar tres esmenes per part del PSC, Partit Popular i Iniciativa, que es van recollir en l’aprovació inicial, i que en l’aprovació definitiva se n’han presentat 41, de les quals 40 entren a tràmit i 1 queda fora de tràmit. Assenyala que els al·legants han estat tots els grups municipals, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, diverses associacions de veïns, cinc gremis professionals, federacions d’associacions i sindicats. En relació amb els canvis establerts, quant a l’habilitació d’establiments assimilats a restauració que puguin optar a terrassa, diu que s’exigeix el compliment dels estàndards de qualitat d’assimilat i que es fa referència específicament als sanitaris i l’accessibilitat. Pel que fa als canvis quant a modificació de distàncies mínimes, explica que s’ha fet un treball específic amb l’ONCE, que alhora s’incorpora un informe de l’Institut Municipal de Discapacitats que en fa esmena i que es recullen parcialment les al·legacions del PSC, Iniciativa i de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. Apunta que s’ha establert deixar un espai lliure per a pas dels vianants no inferior al 50% d’ample total de la calçada, amb un mínim d’1,80 de pas lliure, i que es prohibeix adossar terrasses a façana amb excepció de xamfrans on ja existien. Comenta que en aquests casos es farà una anàlisi prèvia i, si escau, via ordenació prèvia o singular, s’inclouran els elements de senyalització per a un correcte itinerari accessible. Quant als materials, indica que s’estableix l’obligatorietat d’utilitzar preferentment els mateixos materials i tipus de mobiliari, que es limita l’ús de mampares rígides als laterals i si estan previstes en l’ordenació singular, i, en canvi, es permeten en les alineacions paral·leles a la calçada. Comenta que no s’estableix cap prescripció respecte del color dels para-sols, que sí que s’establia a l’aprovació inicial, i diu que finalment s’incorpora un nou àmbit d’ordenació singular al port de Barcelona. Assenyala també que s’estableix un règim de transitòries anuals, de les quals es preveu l’entrada en vigor l’1 de gener i que seran successives. Posa com a exemples la del 2015, amb l’adaptació de les distàncies mínimes de regulació; la del 2016, sobre les ubicacions davant dels establiments; la del 2017, sobre les condicions sanitàries d’accessibilitat, i la del 2021, sobre les ordenacions del port de Barcelona i el Port Olímpic. 832 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Conclou dient que l’entrada en vigor d’aquesta ordenança s’acompanya d’un pla d’inspecció que s’iniciarà amb un cens efectiu de les terrasses existents, i que finalment s’establirà la metòdica concreta d’aquest pla. La Sra. Escarp diu que li han sabut greu les paraules del Sr. Puigdollers del fet que ja tindrien temps de mirar-se la documentació fins que no fos el Plenari. Comenta que en realitat no estan fent un tràmit, sinó que estan dictaminant, i li diu al Sr. Puigdollers que el debat polític s’acostuma a fer perquè és amb més temps i no hi ha la cotilla del Plenari. Considera que entre el Sr. Puigdollers, la Sra. Homs i el Sr. Vives amb la seva absència s’estan passant la Comissió pel forro. Considera que no van a la Comissió a dictaminar, a dir sí o no i a esperar que es diguin les coses, sinó que és un àmbit de debat polític, i troba que és impossible analitzar la resposta a quaranta escrits d’al·legacions. Aprofita per agrair al Sr. Piedrabuena la informació i les explicacions, però pensa que no hi ha temps material per analitzar-ho. Per això diu que el seu grup farà reserva de vot, camí cap al no, i que reservarà es la seva intervenció en el Consell Plenari demanant a la Junta de Portaveus el temps que ha estat escatimat per manca d’informació d’aquesta Comissió. Creu que, essent l’informe de la Direcció de Llicències i Inspecció del 2 desembre, tenien temps de posar aquest material en tràmit ordinari de la Comissió i que així els grups haurien tingut temps per poder analitzar-ne el contingut. Es tem que el pacte amb el Partit Popular en l’ordenança de terrasses li ha costat al govern fer les coses tard i malament. I reitera que el Grup Socialista demanarà a través de la Junta de Portaveus el temps necessari per fer el debat polític en el Consell Plenari. El Sr. Mulleras repeteix el que ha dit a l’inici de la Comissió: que el seu grup entén que Barcelona no pot estar més sense una ordenança de terrasses i que per poder-la implantar l’1 de gener del 2014 cal aprovar-la en la Comissió de desembre, i d’aquí la urgència. Diu que els pactes del Partit Popular normalment són pactes amb contingut, amb millores concretes, i que al seu grup no li agrada fer pactes de fum. Agraeix, doncs, al govern municipal que hagi acceptat les seves al·legacions. Indica que el Partit Popular dóna suport a aquesta nova ordenança de terrasses, que millora la convivència i la inclusivitat de les persones amb discapacitat, que ajuda a la reactivació econòmica i que millora la qualitat d’un sector bàsic per a la ciutat. Considera que l’Administració ha de ser un motor i no un llast de l’activitat econòmica d’una ciutat. Vol, doncs, que aquesta ordenança sigui una eina important per millorar la reactivació econòmica a Barcelona, i diu que en aquest sentit el seu partit ha incorporat diverses esmenes en el text de l’aprovació inicial que es va aprovar al juliol en aquesta Comissió. Explica que un dels objectius principals de les seves esmenes era la millora en l’accessibilitat i la inclusió i que entenia que tant des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat com des dels col·lectius de discapacitats era necessari que es poguessin incorporar esmenes. Per això, diu, el seu grup va demanar un informe a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i després va sol·licitar que s’incorporessin els criteris d’aquest informe en aquesta nova ordenança per fer una ciutat accessible i inclusiva per a tothom. Pel que fa als aspectes més importants de les millores d’accessibilitat, parla del fet que s’incorpora al preàmbul l’objectiu de fer una ciutat accessible i inclusiva per a tothom. Explica que en concret s’amplien les distàncies lliures de la vorera a 1,80 metres, que és per on poden passar dues cadires de rodes; afegeix que s’amplien les distàncies mínimes respecte al mobiliari urbà i que es prohibeix de manera general que les terrasses estiguin a les façanes per un problema d’accessibilitat, amb l’excepció dels xamfrans, on hi haurà itineraris accessibles adaptats. Comenta que s’ha incorporat, a través de les al·legacions del seu grup, en aquesta aprovació definitiva, l’exempció automàtica de la taxa per obres públiques de més de trenta dies, és a dir, que quan un comerç amb terrassa pateixi obres públiques de més de trenta dies, l’Ajuntament aplicarà automàticament i d’ofici l’exempció de la taxa de terrasses per a aquest comerç, cosa que era una antiga reivindicació del sector. Diu que el seu grup també ha demanat que es posi en marxa un nou pla d’inspecció que intensifiqui la lluita contra les terrasses il·legals NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 833 que eviti la competència deslleial, que garanteixi la defensa dels comerciants que compleixen els seus deures i que garanteixi la convivència i la inclusivitat a l’espai públic. D’altra banda, pel que fa a incorporacions de la primera versió de l’aprovació inicial de l’ordenança, diu que algunes es confirmen i d’altres es milloren. Entén com una millora de la qualitat de les terrasses el fet que s’incorpori el requeriment tècnic d’accessibilitat com a obligació perquè els establiments de degustació puguin tenir terrassa. Creu que és just i que era necessari que els establiments de degustació i els de restauració poguessin tenir els mateixos requeriments tècnics i d’accessibilitat a l’hora de poder disposar d’una terrassa. Respecte a la singularitat, esmenta la incorporació de la zona del port, ja que hi ha unes condicions molt específiques de la concessió de la zona portuària que afecten el Port Olímpic. Comenta que, a part de ser paritària entre el sector de Promoció Econòmica i el d’Hàbitat Urbà, a la Comissió Tècnica de Terrasses, s’hi incorporen representants del sector del disseny i dels sectors afectats per aquesta ordenança. Assenyala que el seu grup ha buscat que aquesta nova ordenança garanteixi la transparència i eviti la discrecionalitat, per la qual cosa s’ha incorporat, a través de les seves al·legacions, el fet que en l’informe anual de la Comissió Tècnica de Terrasses s’afegeixi també una anàlisi dels períodes d’atorgament de llicències per garantir l’eficàcia en els terminis de la seva resolució. Comenta que es ratifiquen incorporacions que es van fer en l’aprovació inicial, com ara el manteniment del dret d’admissió als lavabos de bars i restaurants, la garantia que l’activitat econòmica sigui una eina de convivència i respecte amb els veïns i, per tant, la incorporació segons la qual la reincidència amb tres infraccions molt greus serà causa de revocació de la llicència. Indica que s’ha incorporat també el mòdul reduït de dues cadires i que puntualment es puguin ampliar els horaris per festes majors, congressos, etc. Afegeix que hi ha el compromís del govern municipal de no incrementar les taxes el 2014 i que s’adaptin totes les normatives de la ciutat a l’ordenança de terrasses durant un període de sis mesos. Conclou dient que el Partit Popular dóna suport a aquesta ordenança, ja que creu que Barcelona la necessitava. Considera que aquesta nova ordenança de terrasses ha de servir per millorar la convivència i la inclusivitat de les persones amb discapacitat, que ha d’ajudar a la reactivació econòmica de Barcelona i ha de millorar la qualitat d’un sector bàsic per a la ciutat. Reitera, com ja ha dit anteriorment, que l’Administració ha de ser motor i no llastre de l’activitat econòmica. La Sra. Blasco destaca que el dia anterior a les 17.37 h els van arribar 78 pàgines de resposta d’al·legacions en un correu i que no han tingut temps material per analitzar-ho. Per això diu que el seu grup farà una reserva i una intervenció al Plenari per demanar el temps que es mereix aquest tema per poder debatre’l en condicions. El Sr. Portabella està totalment en desacord que aquest punt hagi pogut passar com a moció d’urgència perquè no creu que ho sigui. Considera que la moció d’urgència és per a temes sobrevinguts i aquest no ho és perquè fa molt de temps que en parlen. Opina que s’està utilitzant de manera inadequada una moció d’urgència per aprovar un expedient que s’ha acabat de constituir tard o que estava fora de termini en la presentació a la Comissió. Diu que el seu grup hi va poder accedir a les 14.15 h del dia anterior i destaca que hi ha 200 pàgines. Assenyala que el Sr. Piedrabuena s’ha deixat de dir les al·legacions d’Unitat per Barcelona, que són 27, i li demana que ho rectifiqui. Comenta que d’aquestes 27 al·legacions se n’ha aprovat una i una altra s’ha tingut parcialment en compte, però diu que la resta no s’ho han pogut llegir ni ell ni el seu equip per falta de temps. Ho considera, doncs, absolutament inapropiat. Diu que li correspondria fer una reserva de vot. Comenta que l’al·legació que s’ha acceptat li sembla interessant, que és determinar un espai mínim per als vianants d’1,80 en comptes d’1,50, atès que l’espai per a una persona és de 90 centímetres i la suma dels dos, en comptes de ser 1,80, es reduïa a 1,50. I diu que s’ha tingut parcialment en compte la seva al·legació sobre la situació de terrasses en xamfrans. Destaca que el seu grup vol veure com ha quedat en general, perquè, si aquesta és la variació que hi ha, Unitat per Barcelona no només hi votarà en contra, sinó 834 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 que treballarà perquè aquesta sigui una ordenança efímera i que al maig del 2015 es pugui tombar. Considera que en aquest pacte amb Convergència es veu la mà del Partit Popular i que és com la Llei Wert. Espera, doncs, que aquesta ordenança no passi d’aquest mandat i no s’arribi a aplicar, perquè el govern parteix d’un concepte que pel seu grup és inacceptable, i és que s’obliden que les voreres són per caminar, i diu que si es pot combinar amb alguna activitat econòmica, fantàstic, però insisteix que les voreres són per caminar. Està segur que el govern no posaria aquestes terrasses en el ferm dels cotxes, perquè les calçades són perquè hi vagin cotxes; així, reitera que les voreres són per caminar i les botigues per tenir activitat econòmica. Considera inacceptable que el fet d’aprofitar una part de les voreres signifiqui dificultats per a la mobilitat reduïda dels que tenen alguna discapacitat o per a la mobilitat normal de la gent. Es pregunta què vol dir que al final en carrers de cinc metres se’n pugui arribar a ocupar fins al 40% amb terrasses. Insisteix, doncs, que el seu grup està molt en desacord amb molts aspectes de l’ordenança, ja que creu que és contrària a l’interès públic i que defensa un liberalisme exacerbat, neoliberal i doctrinal que no comparteix la majoria de la societat. Fa al·lusió al fet que el govern diu que aquesta és una gran ordenança, però diu que s’obliden de dir que dupliquen per dos les possibilitats que hi hagin terrasses. Afirma que hi ha sectors de la restauració que hi són contraris. Li sembla un despropòsit, i no considera que es pugui apreciar la urgència d’un tema que fa mesos que estan discutint quan s’han assabentat de la resposta a les seves al·legacions 12 hores abans. Pensa que es perd el sentit comú, i reitera que les voreres són per caminar i no per impedir el pas de la gent. Diu, doncs, que el vot del seu grup és contrari. El Sr. Puigdollers agraeix, en primer lloc, al Sr. Piedrabuena i al Sr. Civit la feina que han fet durant els mesos anteriors per elaborar aquesta ordenança, i també agraeix l’informe favorable del Partit Popular i les intervencions de la resta de l’oposició. Considera que fins al Plenari del desembre hi ha temps suficient per discutir el que calgui, i comenta que l’ordenança té tres característiques que formen part dels gens del govern de Convergència i Unió de la ciutat de Barcelona. En primer lloc, diu que respecta els drets de tots els ciutadans a anar per les voreres, i que, a diferència de l’antiga ordenança, garanteix un espai lliure d’1,80 metres quan abans era d’1,50, gràcies a les esmenes d’Unitat per Barcelona i del Partit Popular. Indica que, a més, s’han acceptat totes les observacions de l’informe de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució. A continuació, diu que la segona gran prioritat del govern és facilitar la creació de llocs de treball a Barcelona. Constata que aquesta ordenança té aquestes dues connotacions: respecte per tots els ciutadans en els seus drets, inclosos els vianants, i, d’altra banda, facilitar la creació de llocs de treball, que sens dubte crea la possibilitat de fer terrasses. I, finalment, en tercer lloc, fa referència al fet de facilitar la comprensió de les ordenances als ciutadans. Explica que hi ha un problema greu amb una gran quantitat de legislació, que per interpretar-la s’ha de ser, més que advocat, expert en la matèria. Considera que en el món modern els ciutadans han de poder llegir les ordenances municipals i poder-les interpretar sense assessorament de ningú. En aquest sentit fa referència al que deia el Sr. Piedrabuena que aquesta ordenança recull en una quinze normatives que afectaven el tema de vetlladors i terrasses a la ciutat de Barcelona. Per tot això, conclou que el Grup Municipal de Convergència i Unió emetrà un informe favorable per tal que aquesta ordenança pugui anar al Plenari del mes de desembre. La Sra. Escarp diu que serà molt breu, perquè ja ha dit que no entraria en el contingut per falta de temps, però que després de les explicacions del Sr. Mulleras s’adona que hi ha algú que juga amb avantatge i se l’ha pogut llegir. Pel que fa a la intervenció del Sr. Portabella al voltant dels vianants, esmenta un tuit que deia: «Amb això de les terrasses, ara tenim un carril per a vianants.» Creu que aquesta frase reflecteix el que vol dir, és a dir, que s’ha passat de vorera a carril per a vianants. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 835 La preocupa que s’ha tardat dos anys i mig a tirar endavant una ordenança que no unifica, sinó que estableix trenta excepcions a espais singulars, i que en aquests dos anys i mig hi ha hagut una proliferació de macroterrasses que el seu grup creu que serà irreversible ja tirar enrere. Pensa, doncs, que es parteix d’una gran situació de degradació. El Sr. Mulleras explica que el que ha fet és simplement explicar les al·legacions del Partit Popular que han estat acceptades en aquest text del govern municipal. També agraeix el treball del personal de la casa i del Sr. Civit i el Sr. Piedrabuena, que són els tècnics fonamentals en l’Àrea d’Hàbitat Urbà i d’Urbanisme de l’Ajuntament. Insisteix que l’únic que ha fet és llegir les al·legacions del seu grup. Fa al·lusió al fet que s’ha dit que en una via pública de cinc metres hi pot haver una terrassa, i diu que potser s’ha dit per desconeixement, però que amb les al·legacions que s’han incorporat això no és possible. Explica que l’al·legació d’1,80 metres d’espai públic era una al·legació adient del Partit Popular, que va demanar l’informe de l’Institut de Persones amb Discapacitat i el consens amb els col·lectius de discapacitats. Comenta que era una de les primeres qüestions que va posar sobre la taula i està, doncs, satisfet de l’acceptació d’aquesta al·legació. Per acabar, torna a agrair l’acceptació de les al·legacions del Partit Popular en el text de l’ordenança, tant en l’aprovació inicial com en la definitiva. I remarca que el seu grup ha fet possible una nova ordenança de terrasses perquè creu que cal per millorar la convivència i la inclusivitat de les persones amb discapacitat, perquè creu que cal ajudar a la reactivació econòmica de Barcelona millorant la qualitat d’un sector bàsic, perquè entén que és compatible la reactivació econòmica amb el descans i la convivència en l’espai públic amb els veïns i perquè pensa que l’Administració ha de ser un motor i no un llastre per a Barcelona. Com que opina que aquesta ordenança pot ajudar a tot això, el Partit Popular ha ajudat a des bloquejar definitivament aquesta ordenança de terrasses, que espera que es posi en marxa l’1 de gener de 2014. La Sra. Blasco reitera que es reserva per fer el debat posteriorment, però caminant cap a un no en la seva votació pel poc que ha pogut veure en la resposta a les al·legacions del seu grup. El Sr. Portabella diu que es troba en una situació similar a la del Partit Socialista i Iniciativa, que no ha tingut temps per llegir-se les esmenes, però creu que algunes afirmacions de la presentació no només no són certes, sinó que són al contrari. Afirma que no comparteix de cap de les maneres que es pugui destinar el 50% de l’espai disponible per als vianants a posar-hi terrasses i vetlladors, atès que insisteix que la mobilitat a les voreres ha de ser la seva funció principal. No comparteix que es puguin fer terrasses no vinculades a la mida del local, tampoc que sigui en espais singulars on es permeti incorporar mobiliari auxiliar, ni que la definició dels espais singulars quedi al marge dels consells ciutadans, ni que s’escalfi l’aire lliure, atès que ja hi ha inversió tèrmica sovintejada a Barcelona i episodis de contaminació atmosfèrica cada cop més freqüents. Creu, doncs, que amb el doble de terrasses s’escalfarà l’aire. Tampoc comparteix que es puguin quedar instal·lats fora dels horaris de terrassa les mampares, el mobiliari auxiliar, la il·luminació, etc., ni que s’utilitzin taules i cadires com a suport publicitari. Diu que el seu grup discrepa i reitera que començarà a treballar perquè al maig del 2015 es derogui aquesta ordenança. La presidenta explica que també se’n va assabentar cap a dos quarts de dues i que la documentació encara no estava a punt. Creu que les coses no es fan així. Pensa que els grups necessiten temps per poder mirar-se la documentació i estudiar-la per saber quin serà el seu posicionament. Vol, doncs, que la queixa consti en acta perquè no torni a passar, i reitera que el govern té l’obligació d’enviar als grups la documentació amb prou temps perquè es pugui treballar. El Sr. Puigdollers recorda que l’ordenament jurídic de l’Ajuntament preveu la urgència i demana que consti en acta que en aquesta Comissió s’ha complert estrictament el reglament municipal. La presidenta replica que ha quedat molt clar que, quan es parla de temes tan importants com aquest i que fa dos anys i mig que es treballen, potser la urgència no era tal. Reconeix que ha quedat aprovat perquè el Grup Popular i Convergència 836 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 ho han votat i tenen majoria, però creu que els grups de l’oposició també tenen dret a expressar el seu malestar, que és el que han fet. El Sr. Puigdollers recorda que la urgència l’aprecia la Comissió i que així ho han fet. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP, amb la reserva de vot del PSC i ICV-EUiA i amb el posicionament contrari d’UpB. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 12.04 h. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 837 Acords Acords de les sessions del mes de gener de 2014 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió de 22 de gener de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Agència Marca Barcelona. Aprovar inicialment els Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 2. Que es presenti a la propera Comissió de Presidència i Règim Interior un informe sobre la integració de les direccions de Serveis a les Persones i de Serveis de Territori, que inclogui els anàlisis i estudis previs que han orientat el procés, les dades de la situació actual (personal, competències, activitats ...) i la valoració del mateix. Del Grup Municipal del PP: 3. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda iniciar converses amb AENA i l'Aeroport de BCN-El Prat per analitzar possibles ubicacions a la ciutat de Barcelona per celebrar la Festa del Cel aquest any 2014, amb les màximes garanties de seguretat. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 4. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta a l'alcalde de Barcelona també en la seva qualitat de president de l'AMB- a convocar una cimera amb el president de la Generalitat de Catalunya i el president del Govern espanyol per analitzar i acordar solucions al finançament insuficient del transport públic. Del Grup Municipal d’UpB: 5. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el govern de la ciutat a posar a disposició el padró municipal, en els termes que indiqui la futura Llei de Consultes del Parlament de Catalunya i el Decret que convoqui la consulta, en el supòsit que la Generalitat de Catalunya el requereixi per a la celebració de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, i a liderar i promoure que tots els ajuntaments de Catalunya prenguin acords en el mateix sentit. 838 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Moció Declaració Institucional: 1. Denunciar que el tancament d’emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià representa un greu atac a la democràcia i un perjudici en els drets fonamentals col·lectius i de les persones, particularment el de la llibertat d’informar i el dret de rebre informació, i el de la lliure circulació d’idees en el marc d’una llibertat d’expressió plena, tots ells, pilars cabdals d’una societat lliure i democràtica. 2. Denunciar que el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio, representa juntament amb el tancament de TV3, un atac frontal a la llengua catalana, pròpia del País Valencià, llengua mil·lenària i patrimoni comú de milions de parlants de l’actual estat espanyol. També conjuntament amb el tancament de Canal 9, representa un atemptat a la llibertat d’expressió. 3. Demanar al govern espanyol que retiri l’expedient sancionador a ACPV i deixi sense efecte el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. 4. Demanar la represa immediata de les emissions en llengua catalana al País Valencià amb tota la protecció legal possible, per garantir els drets lingüístics dels seus ciutadans d'acord amb la Carta Europea de Protecció de les Llengües Regionals o Minoritàries. 5. Transmetre aquests acords al Govern espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de la Generalitat Valenciana, a la Comissió Europea, a la Mesa del Parlament de Catalunya i a Acció Cultural del País Valencià. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 22 de gener de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Adjudicar, complementant l’acord de la Comissió d’Economia, Empreses i Ocupació del Consell Municipal, de 11 de desembre de 2013, de transformació de les llicències actuals en concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal dels quioscos situats a la via pública per a la venda de diaris, revistes, llibres i altres publicacions periòdiques, a favor dels titulars que es troben relacionats en el document annex núm. 1; Desestimar i declarar en situació de vacants els quioscos relacionats en l’annex núm. 2 en el termes que resulten de l’informe de la Direcció de Patrimoni; formalitzar la concessió a favor dels adjudicataris; i facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 2. Resoldre de mutu acord el contracte de lloguer existent sobre el local baixos de la finca núm. 7 de la Baixada de la Llibreteria; aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal d’aquest local, per al manteniment de l’activitat tradicional de cereria que es desenvolupa actualment; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a Sra. Maria Pilar Subirà Adelantado; formalitzar la concessió; i facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 3. Concertar, amb efectes d'1 de gener de 2014, l’arrendament del local baixos de la finca situada al carrer de Sant Ramon núm. 1 cantonada carrer de Sant Pau núm. 65, per un termini de deu anys prorrogables, amb subjecció a les normes de la Llei d’Arrendaments Urbans amb el senyor José Lamiel Vallve, actual ocupant del mateix; i formalitzar el contracte d’arrendament. Facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 839 Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 4. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1. Instar al Govern municipal a aportar a terme els procediments oportuns per tal de crear un segell d'accessibilitat destinat a aquells establiment, comerços de proximitat i empreses situats a la ciutat de Barcelona. 2. Instar al Govern municipal a constituir una mesa tècnica per a establir els requisits per obtenir aquest segell d'accessibilitat. 3. Instar al Govern municipal a fer difusió d'aquest segell, fer públiques les empreses, establiments i comerços de proximitat que l'obtinguin, i ampliar i donar a conèixer les mesures de suport als comerços i establiments de la ciutat a favor de la consecució del mateix. Del Grup Municipal del PP: 5. Sol·licitar al Govern municipal la realització d'un estudi independent en el termini de 3 mesos amb la finalitat de conèixer la situació en el procés de concessió de llicències i possibles recomanacions d'optimització (activitat, obres...), des que l'empresari inicia el procés fins que l'obté definitivament (incloent totes les tramitacions necessàries, tant directes com indirectes o externalitzades). Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 6. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: Primer. Rebutjar i exigir la retirada de la resolució, GRI/2715/2013, de 19 de desembre, de distribució als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el fons de cooperació local de Catalunya per l'any 2013, eliminant els nous criteris de càlcul per al repartiment del FCLC fixats en base a la participació en els ingressos de l'Estat de 2013, i obrir diàleg amb el món local per tal d'acordar criteris equitatius respecte a la distribució dels FCLC. Segon. Expressar el desacord amb l'absoluta manca de diàleg i acord amb el món local, respecte la resolució sobre la destinació dels 37 milions d'euros i les dates en les que s'ha publicat la mateixa (DOGC del divendres 27 de desembre) que deixa poc marge a les al·legacions i deixa compromesos els pressupostos anuals i les corresponents previsions. Tercer. Instar al Govern municipal a reclamar a la Generalitat de Catalunya el Fons de Cooperació Local de Catalunya de 2013, és a dir, el mateix import atorgat el 2012. En el cas que la Generalitat de Catalunya no accepti aquesta reclamació, interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució GRI/2715/2013, de 19 de desembre. Quart. Trametre aquest acords al President del Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a la Consellera de Governació i Relacions Institucionals, als Grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes FMC i ACM. Del Grup Municipal d’UpB: 7. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda, en el marc del Pla d'impuls i suport al comerç de Barcelona, instar al Govern municipal a prioritzar urgentment les mesures previstes dins el pla de suport al comerç emblemàtic i a elaborar un registre o cents de comerços artesanals, històrics o emblemàtics, que permeti elaborar polítiques de suport a aquestes activitats comercials i de protecció del patrimoni. 840 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 23 de gener de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres realitzades a l'edifici de la Rambla, 111, consistents en: Reforma per a l’adequació de l’hotel de 5* a les condicions de la llicència ambiental concedida, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 dels anys 2010 i 2011; concedir a Starman Hoteles España, SL, una bonificació del 35% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb les corresponents sol·licituds de llicències d’obres, donat que s’ajusten a allò establert en l’article 7è 1. B2 de l’esmentada ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. 2. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la rehabilitació integral de l’edifici del Gremi de Pastisseria del carrer Tantarantana, núms. 13-17, per destinar-lo a ús docent i a residència d’estudiants, promoguda per una entitat sense ànim de lucre i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, concedir a la Fundació Escola Gremi Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona una bonificació del 65% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, que acredita amb la sol·licitud de la llicència d’obres majors presentada el 7 de setembre de 2010, atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è 1. A1 de l’esmentada ordenança, en relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera, la quota de l’impost sobre instal·lacions, construccions i obres, que ascendeix a 54.809,27 euros, es redueix un 65%, la qual cosa representa una bonificació de 35.626,03 euros, quedant només obligat a pagar 19.183,24 euros per aquest concepte. Donar trasllat a l’institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 3. Primer. Declarar les obres realitzades al carrer Morabos, 8, per a la construcció d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres desenvolupat en dues plantes soterrani, baixa amb altell i 1, 2 i 3 plantes pis segons front de vial, per a destinar- los a 32 habitatges de protecció oficial, 2 locals comercials, un aparcament de 57 places de cotxe, 2 de moto i 28 trasters vinculats a les places, a que es refereix la llicència atorgada el 15 de febrer de 2010 a l’expedient 03-2009LM27511, modificada el 19 d’octubre de 2010 (Expedient 03-2010LM09052), resultant un conjunt edificatori de nova planta entre mitgeres desenvolupat en planta soterrani, baixa amb altell i 1, 2 i 3 plantes pis segons front de vial, per destinar-les a 32 habitatges de protecció oficial, 1 local comercial, un aparcament de 36 places de cotxe, i 32 trasters, i el 7 de juny de 2011 (Expedient 03-2011LM05873) per a la construcció d'una planta soterrani -2 (de 110,81 m2) i supressió d'un local d'instal·lacions situat a planta coberta; d’especial interès i utilitat pública, perquè hi concorren circumstàncies socials per poder gaudir d’una bonificació, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2010. Segon. Concedir a QUALITAT OBRES, SL, una bonificació del 85% (que suposa la bonificació de 72.508,00.- €), sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost de l’obra executada de 2.936.825,86 €), respecte a les referides obres catalogades de protecció oficial, i Tercer. Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que ha resultat de la inspecció final de la obra. 4. Adjudicar el contracte administratiu especial núm. 0022013CT00008407 que té per objecte el projecte d’evolució tecnològica, gestió i explotació integral de les infraestructures i xarxes de Telecomunicacions Municipals, per un import total de 9.150.625,00 euros (IVA inclòs) amb càrrec a les partides i pressupostos que NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 841 s’indiquen en aquest document, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l’expedient, a favor de l’empresa Tradia Telecom, SA, amb NIF A61902045, i d’acord amb la seva proposició en considerar-se l’oferta més avantatjosa; disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat de 9.150.625,00 euros (dels quals 7.562.500,00 euros corresponen al preu net i 1.588.125,00 euros a 21% de l’IVA) amb càrrec a la partida pressupostària G/926I/22799 0900 i pressupostos dels anys 2014 a 2022, amb el desglossament següent: 955.900,00 euros amb càrrec al pressupost de l’any 2014, 1.143.450,00 euros amb càrrec al pressupost dels anys 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, i la resta 190.575,00 euros amb càrrec al pressupost de l’any 2022. Atès que el present contracte comporta despeses plurianuals, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos; anul·lar part de l’autorització de la despesa dels anys 2013, 2014 i 2021 per un import d'1.715.175,00 euros, amb el desglossament següent: 3.025,00 euros amb càrrec al pressupost de l’any 2013, 187.550,00 euros amb càrrec al pressupost de l’any 2014 i 1.524.600,00 euros amb càrrec al pressupost de l’any 2021, i amb càrrec de la partida G/926I/22799 0900, i autoritzar la despesa per l’any 2022 per l’import 190.575,00 euros amb càrrec a la partida G/926I/22799 0900 en concepte de baixa licitatòria i reajust d’anualitats atenent que l’inici serà l’1 de març 2014; formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent a la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la notificació d’aquesta resolució i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització, o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió; facultar el president de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona per a l’adopció de tots els acords que es puguin derivar d’aquesta contractació durant la seva execució; notificar la present resolució als licitadors, i publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el butlletins oficials corresponents i en el perfil de contractant de l’Ajuntament de Barcelona. 5. Aprovar inicialment, per segona vegada, la modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació de l’entorn de la ronda de Dalt, entre el Parc de Cervantes i el Parc del Castell de l’Oreneta, d’iniciativa municipal, atesa la introducció de modificacions en el document de Planejament que va ser aprovat inicialment per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, en sessió del 10 de desembre de 2013, modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora al present acord; exposar el nou document al públic pel termini d’un mes; i publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 6. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la regulació de la nova església de Sant Rafael a la plaça de Ca n’Ensenya, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 7. La Comissió d'Hàbitat i Medi Ambient acorda: Que el Govern municipal posi en marxa un programa específic d'ajuts a la rehabilitació per als edificis residencials de tipologia tradicional del nucli antic de Sant Andreu, d'acord amb els 842 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 estudis històrics i urbanístics elaborats durant el mandat 2007-2011, així com al normativa de la MPGM aprovada. Del Grup Municipal del PP: 8. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal i a l'Arquebisbat a promoure de forma conjunta les actuacions necessàries per a l'adquisició del solar d'Aigües de Barcelona del carrer Mallorca 424-432 per al reallotjament dels possibles expropiats per la transformació dels entorns del temple de la Sagrada Família. Del Grup Municipal d’UpB: 9. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar el Govern municipal a fer i publicar, anualment, el càlcul de la petjada de carboni de Barcelona segons la norma PAS 2070. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 21 de gener de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment el Reglament del Consell Municipal de l'Esport, d’acord amb el document que obra en l’expedient. Sotmetre’l al tràmit d’informació pública de conformitat amb la lletra b) de l’article 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i amb l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal, per un termini de 30 dies, mitjançant la inserció de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, als efectes de formular-hi, si s’escau, al·legacions i/o suggeriments. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 2. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Que es presenti en aquesta Comissió, en el termini màxim de dos mesos, un paquet de mesures de caràcter permanent, adreçades al conjunt de la població, però amb una especial atenció a la població jove i adolescent, que incrementin i reforcin el treball preventiu, tant pel que fa als embarassos no desitjats en joves i adolescents, com les malalties de transmissió sexual, posant l'accent en aquells barris que, estadísticament, s'observa que pateixen unes majors desigualtats. Del Grup Municipal del PP: 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Incorporar al Pla d'Actuació en matèria de Serveis Socials, amb caràcter d'urgència i amb el pressupost necessari, entre d'altres les actuacions següents: - Elaborar una nova estratègia per l'atenció a persones sense llar que contempli l'ampliació dels recursos residencials de llarga durada, amb un increment mínim de 750 places en habitatges d'inclusió i/o recursos residencials diversificats que permeti oferir NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 843 una solució adequada a les necessitats reals de les gairebé 800 persones que a dia d'avui dormen al carrer o en assentaments, orientant-les per aconseguir la seva integració social i poder així assolir una vida autònoma. - 1.000 nous habitatges de lloguer social i d'emergència que permetin atendre les demandes d'aquelles persones afectades per la crisi i que no poden fer front a les despeses d'hipoteca o de lloguer dels seus habitatges, per tal de donar sortida a situacions realment crítiques com les que ens trobem actualment. - 500 noves places d'habitatges amb serveis per a gent gran per eliminar la actual llista d'espera de persones grans que requereixen d'aquest recurs residencial. - Garantir que no hi hagi llista d'espera per aconseguir una prestació d'aliments. - Ampliar de forma suficient, els ajuts econòmics destinats a atendre el pagament temporal de lloguers o hipoteques que permeti resoldre una situació de crisi puntual. - Ampliar el projecte de suport a l'alimentació infantil per atendre els infants que es trobin en situació de vulnerabilitat. - Reduir el temps d'espera per accedir a una primera entrevista als centres de Serveis Socials, a un màxim de 7 dies. - Posar en marxa la finestra única social compromesa. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1. Demanar al Govern de l'Estat la retirada immediata de l'avantprojecte de llei de protecció dels drets del concebut i de la dona embarassada promoguda pel Govern espanyol. I exigir el manteniment de la llei 2/2010, de 3 de març, de Salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. 2. Instar al Parlament de Catalunya a iniciar el procés per a l'elaboració i desenvolupament d'una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductius. 3. Donar trasllat de l'aprovació d'aquesta proposició al Ministeri de Justícia i als Grups Parlamentaris de les Corts Espanyoles així com al Parlament de Catalunya. Del Grup Municipal d’UpB: 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda sol·licitar a la Delegada del Govern de l'Estat Espanyol a Catalunya, la Sra. Mª Llanos de Luna, la seva compareixença en aquesta Comissió per tal de donar compte del funcionament del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca i els fets ocorreguts els darrers dies. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 21 de gener de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Ratificar l’acord del Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona aprovat en la sessió de 23 de juliol de 2013, en el sentit d’aprovar inicialment la proposta de la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient; sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup 844 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el Govern municipal presenti, a la propera sessió d'aquesta comissió, un informe que analitzi la previsió d'oferta i demanda del primer cicle d'educació infantil, primària i secundària per al curs 2014-2015 així com la proposta d'àrees d'influència dels centres i les possibles modificacions de grups. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 3. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que l'Ajuntament de Barcelona commemori durant el 2014 l'Any de l'Exili republicà amb un programa específic, d'acord amb les entitats memorialistes i la societat civil, que ha d'incloure actes de reconeixement, amb projecció política, cultural i educativa. Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda exigir al Ministerio de Cultura del govern de l'estat espanyol la convocatòria urgent de la comissió de seguiment per a la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 23 de gener de 2014. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern municipal a que convoqui de manera urgent la Junta de Seguretat de Ciutat Vella per tal d'analitzar les diferents morts amb violència ocorregudes al Districte. 2. Exigir al Govern de la Generalitat augmentar la dotació de Recursos Humans i de Recursos Materials destinats a la Comissaria del Cos de Mossos d'Esquadra del Districte de Ciutat Vella per tal de donar resposta a les problemàtiques de seguretat que s'hi donen en aquest àmbit. 3. Reforçar el patrullatge nocturn al Districte de Ciutat Vella del Cos de Mossos d'Esquadra. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a incrementar la presència permanent d'agents de la Guàrdia Urbana als carrers del Districte de Ciutat Vella, i a intensificar la col·laboració i coordinació amb el Cos de Mossos d'Esquadra i el Cos Nacional de Policia a la zona, en funció de les seves respectives competències. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 845 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Manifestar el profund desacord amb l'increment de tarifes del transport públic per al 2014 que s'han aprovat al Consell d'Administració de l'ATM. 2. Desaprovar l'actuació dels membres del Govern municipal, representants de l'Ajuntament de Barcelona al Consell d'Administració de l'ATM, per la seva posició favorable a aquest increment per sobre de l'IPC. Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar l'Autoritat del Transport Metropolità a rectificar els increments aplicats en el preu dels títols de transport públic per el 2014 per tal de congelar-los o aplicar-los fins a un increment màxim equivalent a l'IPC. 846 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Modificar l’apartat c) del punt 2 del decret de l’Alcaldia de 25 de juliol de 2011 (S1/D/2011-3516), de delegació d’atribucions al Gerent Municipal en matèria de gestió econòmica, que queda redactat de la manera següent: 2 c) l’aprovació de tota classe de transferències o subvencions a organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats municipals de capital íntegrament municipal i participades, i consorcis participats per l’Ajuntament de Barcelona. Segon. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s'actua per delegació de l'Alcalde. Tercer. Determinar que la delegació d’atribucions conferida en aquesta resolució serà efectiva a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. Quart. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 2 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 160/14) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Delegar en el Tinent d’Alcalde de Seguretat i Règim Interior les atribucions següents: L’autorització d’instal·lació dels dispositius de videovigilància destinats a la disciplina i regulació del trànsit i seguretat viària. La sol·licitud per a la instal·lació de videocàmeres fixes en matèria de seguretat, l’autorització de l’ús de sistemes de videovigilància amb equips mòbils, dels edificis afectes a la seguretat de l’Àrea, i l’afectació excepcional de les instal·lacions existents de videovigilància a la prevenció de la seguretat i la convivència davant situacions de perill concret i desordres. Segon. Delegar en el Regidor de Mobilitat les atribucions següents: Les autoritzacions a què l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles sotmet la circulació, ordenació i ús de les vies urbanes als vehicles a motor i els ginys mecànics amb motor o sense, d’acord amb els articles 7, 10 i 11.6 de l’Ordenança. Les autoritzacions de transports de viatgers que la normativa en matèria de mobilitat i transport atribueix als municipis, llevat de l’atribució a altres òrgans de govern. L’atorgament de les autoritzacions de transport escolar que tinguin itineraris que afectin més d’un districte. Les reserves d’estacionament per a taxis. Tercer. Delegar en el Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat les atribucions següents: La declaració dels béns mobles afectes a les funcions de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat com a béns no utilitzables d’acord amb l’article 13 del RPEL, i la seva cessió si s’escau. Les atribucions que en matèria d’armament de les policies locals la normativa vigent atribueix a l’alcalde (adjudicació d’arma, suspensió, baixa i retirada de l’arma de foc i la guia, autorització de la segona arma i armament especial als NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 847 membres del cos de la Guàrdia Urbana, serveis sense arma) i la prestació de serveis per raó de la seva especialitat sense uniforme. La retirada de dispositius no autoritzats de videovigilància instal·lats en espais públics del domini públic municipal. Les autoritzacions de parada i estacionament dels vehicles de transport de mercaderies per a càrrega i descàrrega entre les 21 i les 7 hores a la xarxa bàsica o centralitzada, i les que comportin un règim excepcional d’estacionament dels vehicles a les zones reservades i de càrrega i descàrrega de la ciutat per raó de l’activitat. La cessió de dades en els supòsits i termes autoritzats per la normativa en matèria de protecció de dades, i les estadístiques d’activitat i indicadors de ciutat en l’àmbit material de la Gerència a fi de facilitar el compliment de les funcions d’altres ens del sector públic, o el desenvolupament de finalitats d’interès públic general per entitats privades. L’autorització d’ús temporal de les instal·lacions i material adscrit al desenvolupament de les funcions de l’àmbit de la Gerència amb finalitats d’interès públic, formatives, culturals i filmo gràfiques. Resoldre els procediments de reclamació de responsabilitat patrimonial per danys a tercers, d’acord amb els criteris establerts al Procediment per a la tramitació de reclamacions patrimonials per danys a tercers, aprovat per Decret d’Alcaldia de 9 de desembre de 1999, i en els termes previstos en els articles 139 a 144 de la Llei de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, i del Reial Decret 429/93, de 26 de març, de quantia inferior a 18.000,00 euros derivats de: Les actuacions dels serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament i de Guàrdia Urbana. La utilització dels servei de transport "Bicing". La retirada, custòdia i desballestament dels vehicles ingressats als dipòsits municipals. Quart. Modificar el decret de delegació a favor del Primer Tinent d’Alcalde d’1 de juliol de 2011 (S1/D/2011/3210) en el sentit que la delegació en matèria de responsabilitat patrimonial és per als procediments que tinguin una quantia superior a 18.000,00 euros, restant inalterades la resta d’atribucions. Cinquè. Establir que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s’actua per delegació de l’Alcalde. Aquestes resolucions exhauriran la via administrativa, d’acord amb l’article 52 de la llei 7/1985, de 2 d’abril i 109 de la llei 30/1992, de 26 de novembre. Sisè. Determinar que les delegacions d’atribucions conferides en aquesta resolució seran efectives a partir del dia següent al de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal. Setè. Donar compte d’aquesta resolució al Plenari del Consell Municipal en la primera sessió que celebri. Barcelona, 28 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 182/14) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Primer. Establir l’obligatorietat de donar compte a la Comissió de Govern de tots els actes i acords que adoptin els òrgans dels Organismes Autònoms, Entitats Públiques Empresarials i Societats de capital íntegrament municipal dependents de l’Ajuntament en relació a les següents matèries: 1. En matèria de contractació: Els acords d’inici de l’expedient de contractació, aprovació dels plecs de clàusules i d’adjudicació dels contractes l’import dels quals sigui igual o superior a 500.000 euros (IVA inclòs). 848 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 2. En matèria de convenis: Els convenis de cooperació interadministrativa i els convenis de col·laboració amb persones físiques i jurídiques, siguin públiques o privades, sempre que el seu objecte no tingui la consideració de contractes subjectes a la normativa reguladora dels contractes del sector públic, l’import del quals sigui igual o superior a 500.000,- euros. 3. En matèria de subvencions: Els acords pels quals s’aprova concedir subvencions d’import igual o superior a 30.000,- euros. Segon. Atribuir la responsabilitat del compliment de l’esmentada obligació als/les Gerents, Directors/es Generals, Directors/es o òrgans assimilats dels respectius organismes, entitats i societats, els/les quals hauran de cursar l’oportuna comunicació a la Secretaria General de la Corporació, en la forma que aquesta determini, dins dels deu dies següents a la data de l’adopció del corresponent acte o acord. Tercer. Notificar la present resolució a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, a l’Institut Municipal de Serveis Socials, a l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, a l’Institut Municipal d’Urbanisme, a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, a l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, a l’Institut Barcelona Esports, al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, a la Fundació Mies van der Röhe, a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins Barcelona, a l’Institut de Cultura de Barcelona, a Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (incloent-hi Parc d’Atraccions Tibidabo, S.A. i Cementiris de Barcelona, S.A.), a Informació i Comunicació de Barcelona, S.A., a Barcelona Activa, S.A., a Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A., a Barcelona Gestió Urbanística, S.A. i a Barcelona Cicle de l'Aigua, SA. Quart. Publicar-la a la Gaseta Municipal. Barcelona, 28 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 183/14) * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: El nomenament com a personal eventual, amb efectes 13 de gener de 2014, de la Sra. Immaculada Delgado Álvarez, subgrup de classificació A1, en el lloc de tècnic/a 2 de la família Serveis de suport polític – codi 80.20.PO.10,S 07006038, amb complement de destinació de nivell 24, adscrit al Grup Polític Municipal Partit Popular i amb el règim de plena dedicació. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 30 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 216/14) * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: Cessar amb efectes 8 de gener de 2014, com a personal eventual, el Sr. Óscar Rivas Torrijos (mat. 72571), en el lloc de tècnic/a 2 de la família Serveis de suport polític, codi 80.20.PO.10, adscrit al Consell Municipal del districte de Les Corts. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 849 Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 30 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 217/14) * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: El nomenament com a personal eventual, amb efectes 9 de gener de 2014, de la Sra. Óscar Rivas Torrijos, subgrup de classificació A1, en el lloc de tècnic/a 2 de la família Serveis de suport polític – codi 80.20.PO.10,S 07028126, amb complement de destinació de nivell 24, adscrit al Grup Polític Municipal Partit Popular i amb règim de plena dedicació. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 30 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 218/14) * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: El nomenament com a personal eventual, amb efectes 9 de gener de 2014, del Sr. Miguel Àngel Zamora García, subgrup de classificació A1, en el lloc de tècnic/a 2 de la família Serveis de suport polític – codi 80.20.PO.10, S 07016958, amb complement de destinació de nivell 24, adscrit al Consell Municipal del Districte de Les Corts. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 30 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 219/14) * * * Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: Cessar amb efectes 31 de juliol de 2013, com a personal eventual, la Sra. Cruz M. Pérez García (mat. 23507), en el lloc de director/a 2 de la família General - codi 20.20.GE.30, adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Personal. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 30 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 220/14) * * * 850 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: El nomenament com a personal eventual, amb efectes 1 d’agost de 2013, de la Sra. Cruz M. Pérez García, subgrup de classificació A1, en el lloc de director/a 2 de la família General - codi 20.20.GE.30, S 07005980, amb complement de destinació de nivell 28, i el règim de plena dedicació, adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 30 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 221/14) NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 851 CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb el que determina l’article 11 dels Estatuts del Consorci de les Biblioteques de Barcelona, disposo: Designar el Sr. Ricard Mas Peinado com a vocal del Consell General del Consorci de les Biblioteques de Barcelona en substitució del Sr. Cels Piñol Guerrero. Barcelona, 29 de gener de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 223/14) 852 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT BARCELONA ESPORTS (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 853 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. 854 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 9/2013. Un lloc de treball de gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament Comunicació i Premsa de l’Institut Barcelona Esports. (Nivell 24) Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament Comunicació i Premsa de l’Institut Barcelona Esports. Concurs de mèrits núm. 9/2013 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament Comunicació i Premsa de l’Institut Barcelona Esports. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Comunicació i Premsa de l’Institut Barcelona Esports. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Gestor/a de Projecte 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 € mensuals) Complement específic: 969 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 2 de la família GE) NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 855 3.1.1 Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. 3.1.2 Funcions bàsiques Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. • Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. • Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. • Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. • Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. • Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2 Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Comunicació i Premsa de l’Institut Barcelona Esports) 3.2.1. Missió Planificació i gestió de la informació i comunicació que en matèria d’esports hagi d’arribar a la ciutadania, incrementant el coneixement i la percepció dels serveis esportius que ofereix la ciutat de Barcelona als seus habitants. 3.2.2. Funcions • Elaborar les estratègies d’impuls i gestió de la comunicació de l’Institut i de la projecció de l’esport municipal, de manera coordinada amb els altres serveis de l’Institut i d’acord amb els objectius i línies d’actuació de l’Ajuntament en matèria d’esports. • Dissenyar, proposar i executar la planificació de la comunicació de l’Institut per normalitzar i estandarditzar el conjunt de productes i el seu calendari d’edició així com per facilitar la recerca de patrocini. • Produir o gestionar les accions comunicatives del conjunt de productes i serveis de l’Institut, les campanyes i les publicacions, en col·laboració amb els departaments implicats. • Gestionar els elements d’imatge corporativa, vetllant per l’aplicació de les directrius municipals en matèria d’identitat corporativa, tant en els productes i serveis propis com pel que fa operadors externs. 856 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 • Proposar i mantenir un sistema de relació i resposta als ciutadans, en coordinació amb els altres serveis de l’Institut i d’acord amb els criteris municipals. • Establir i gestionar les relacions amb els mitjans de comunicació. • Donar suport en matèria de comunicació als actes de representativitat institucional. • Dissenyar i mantenir els sistemes d’informació interna i externa de l’Institut, en coordinació amb la resta dels departaments. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 857 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Gestió integral de les campanyes de publicitat i informatives, d’acord als objectius i principis del Pla Global de Comunicació Municipal en general, ja siguin pròpies o en col·laboració amb tercers: recopilació dels materials informatius, producció i distribució: fins a 2 punts − Gestió i /o coordinació integral de l’edició de publicacions (ja siguin pròpies o en col·laboració amb tercers): recopilació dels materials informatius, producció i distribució: fins a 1 punt. − Col·laboració en l’organització d’actes institucionals i similars: fins a 1 punts. − Elaboració dels productes de comunicació (impresos i digitals), com ara butlletins, agendes, newsletters, webs, xarxes socials, presentacions i similars: fins a 1 punt. − Experiència en gestió de projectes en altres àmbits, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Gestor/a de Projecte 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració. Presidenta: − Sra. Teresa Batet i Calaf, Gerent de l’Institut Barcelona Esports, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Elvira Utrillo Tomás, Directora de Planificació i Serveis generals, o persona en qui delegui. − Sr. Francesc Terrón i Cusí, Cap del Departament d’Administració, o persona en qui delegui. − Sra. M. Dolors Calvo Pousa, Cap del Departament de Comunicació i Premsa, o persona en qui delegui. Representant, titular i suplent, de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. 7. Presentació de sol·licituds. Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre de l’Institut Barcelona Esports (Avinguda de l’Estadi 40), al Registre General o a qualsevol dels registres 858 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 859 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: − Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). − Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. − Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. − Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan 860 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: − El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: − El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. − Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. − Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. − Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 861 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 2/2014. Dos llocs de treball de cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrits al Centre de Serveis Socials Franja Besòs i CSS Sant Gervasi, de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB) (Nivell 24) Cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrits al Centre de Serveis Socials Franja Besòs i CSS Sant Gervasi, de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB) Concurs núm. 2/2014 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de dos llocs de treball de cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrits al Centre de Serveis Socials Franja Besòs i CSS Sant Gervasi, de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB) Atesa la necessitat de proveir 2 llocs de Cap de Secció 1, corresponents a les direccions de dos Centres de Serveis Socials. Atesa la voluntat de facilitar a la vegada la mobilitat dels/les actuals directors/es dels Centres de Serveis Socials, podent-se presentar aquests tant a les places convocades com a les que, de resultes dels canvis puguin quedar vacants, resolent els moviments en una mateixa convocatòria per un principi d’economia administrativa. El procés que es convoca preveu, igualment, la presentació de personal sempre que reuneixi els requisits de la convocatòria, podent optar a un lloc de treball de Cap de Secció 1. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits de dos llocs de treball de Cap de Secció 1 de la família General (GE) adscrits als Centre de Serveis Socials Franja Besòs i Sant Gervasi de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB), en els termes continguts en aquesta convocatòria. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Secció 1 (50.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de secció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 862 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 1.2. Els llocs que es convoquen i consten a continuació són susceptibles d’adjudicació directa: DISTRICTE Centre Serveis Socials Llocs convocats Sant Andreu Franja Besòs 1 Sarrià-Sant Gervasi Sant Gervasi 1 1.3. Els 38 llocs de Direcció de centres de serveis socials que es convoquen i consten a continuació són susceptibles d'adjudicació per resultes si la persona que ocupa la posició actual obté destinació en una altra plaça en aquest mateix concurs: DISTRICTE Centre Serveis Socials Llocs convocats Ciutat Vella Barceloneta 1 Ciutat Vella Casc Antic 1 Ciutat Vella Gòtic 1 Ciutat Vella Raval Nord (Erasme Janer) 1 Ciutat Vella Raval Sud (Drassanes) 1 Eixample Fort Pienc 1 Eixample Nova Esquerra Eixample 1 Eixample Sagrada Família 1 Eixample Sant Antoni 1 Eixample Antiga Esquerra Eixample 1 Eixample Dreta Eixample 1 Sants-Montjuïc Poble Sec 1 Sants-Montjuïc Cotxeres de Sants 1 Sants-Montjuïc Numància 1 Sants-Montjuïc La Marina 1 Les Corts Les Corts 1 Les Corts Maternitat-Sant Ramon 1 Sarrià-Sant Gervasi Sarrià 1 Gràcia Coll-Vallcarca 1 Gràcia Vila de Gràcia 1 Gràcia Camp del Grassot 1 Horta-Guinardó Carmel 1 Horta-Guinardó Guinardó 1 Horta-Guinardó Baix Guinardó 1 Horta-Guinardó Horta 1 Horta-Guinardó Vall d'Hebron (Taxonera) 1 Nou Barris Roquetes-Trinitat N-Canyelles 1 Nou Barris Guineueta-Verdun-Prosperitat 1 Nou Barris C.Meridiana-TorreBaró-Vallbona 1 Nou Barris Porta-Vilapicina i Torre Llobeta 1 Nou Barris Turó de la Peira-Can Peguera 1 Sant Andreu Garcilaso 1 Sant Andreu Sant Andreu 1 Sant Marti Besòs 1 Sant Marti Clot - Camp de l'Arpa 1 Sant Marti Poblenou 1 Sant Marti St. Martí - Verneda 1 Sant Marti El Parc - Vila Olímpica 1 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.019€ mensuals segons catàleg vigent. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 863 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Coordinar i supervisar equips especialitzats que es responsabilitzen d’un o més programes i processos tècnics d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del cap, la normativa establerta i les necessitats plantejades per tal de d’aconseguir l’adequat desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes d’eficàcia i qualitat. 3.1.2 Funcions bàsiques • Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l‘equip de tècnics i professionals en el marc d’actuació fixat i sota les directrius de l‘òrgan superior on esta adscrit l’equip o centre prestador de serveis • Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, i gestionar els recursos econòmics assignats • Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis 3.2 Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció territorial de Serveis socials) 3.2.1. Missió: Desenvolupar la planificació de les necessitats dels Serveis socials bàsics del districte, la direcció dels Centres de serveis socials adscrits, i gestionar i avaluar els serveis programes del seu territori en el marc de les coordenades marcades per l’ Ajuntament i d’ acord amb la legislació vigent. 3.2.2. Funcions: • Planificació i seguiment de l’operativa anual i del pressupost assignat al seu territori. • Direcció de la implementació i avaluació del Pla d’Acció Social del Districte. • Direcció dels Centres de Serveis Socials (CSS) que tingui assignats. • Comandament dels Directors dels CSS assignats i potestat de redistribució de persones entre aquests centres. • Valoració i presa de decisions sobre la correcció dels indicadors d’activitat i resultats dels centres. • Seguiment de la implantació de programes de millora. • Garantia de que el CSS opera amb els recursos humans i tècnics que té assignats. • Seguiment de resultats del seu territori. • Impuls dels programes i campanyes definits. • Participació en reunions amb districtes i entitats externes. • Articulació de la xarxa de serveis socials del territori en coordinació amb el districte. • Eventualment, podrà cobrir absències de curta durada dels Directors dels CSS que tingui assignats. 4. Requisits de participació 4.1 Fase de mobilitat • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir • Ocupar el lloc de treball de Cap de Secció 1 de l’IMSS (antic lloc de treball de Director/a de CSS) 4.2 Fase de concurs de mèrits • Pertànyer al grup A subgrup A1 i A2 de qualsevol categoria, excepte Guàrdia Urbana. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o laboral fix de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels 864 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat C1 de nivell de suficiència de llengua catalana (antic nivell C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística, o equivalent. Restaran exempts d’acreditar els coneixements de la llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s’indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l’Administració local o a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en l’Administració local o en l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els candidats/tes que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas (mobilitat o concurs) no hi podran prendre part els funcionaris o laboral fixos que estiguin en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part els funcionaris en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases tant en l’apartat de mobilitat com en el de concurs s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats 5.1 Fase de mobilitat Mèrits • L'antiguitat de serveis prestats com a funcionari de carrera o laboral fix en el lloc de treball de Cap de Secció 1 de l’IMSS (antic lloc de treball de Director/a de CSS), d’acord amb la distribució següent: − Per any complert de servei: 1 punt. − Per mes (30 dies) complert de servei: 0,08 punts. En el supòsit d’empat en el còmput total dels mèrits i que la sol·licitud sigui per la mateixa plaça, el desempat és dirimirà a favor de la persona amb més antiguitat com a Cap de Secció 1 en el CSS on estigui adscrit en el moment de fer la sol·licitud. Si persisteix l’empat, guanyaria la persona amb més antiguitat en seva categoria actual. Si tot i així encara es manté l’empat, el següent criteri de desempat serà l’antiguitat global a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, si els anteriors criteris no resolen l’empat, aquest es dirimirà en favor de la persona de major edat. 5.2 Fase de concurs de mèrits Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 865 qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional, fins a 6 punts segons el barem següent: − Per experiència com a tècnic/a superior i/o mitjà/na en l’àmbit dels serveis socials, fins a 3 punts. − Per experiència en gestió de Centres de Serveis Personals, fins a 1 punt. − Per experiència en comandament de personal, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball, fins a 6 punts. La Junta de valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Empatia, Lideratge i desenvolupament i Direcció de persones. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11,5 punts. − Si no es realitza l’exercici o supòsit pràctic, la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Desenvolupament del concurs i adjudicació de llocs de treball 6.1 Finalitzada la fase de mobilitat, la proposta de destinació recaurà en aquells candidats que obtinguin la millor puntuació d’acord amb els criteris i barem de mèrits establerts al punt 5.1 d'aquesta convocatòria, i d'acord amb l'ordre de preferència que hagi manifestat el /la concursant . 6.2 Finalitzada la fase de concurs de mèrits, la proposta de destinació als llocs que hagin quedat vacants un cop tancada la fase de mobilitat, recaurà en aquells candidats que obtinguin la millor puntuació d’acord amb els criteris i barem de mèrits establerts al punt 5.2 d'aquesta convocatòria i tenint en consideració l'ordre de preferència que hagi manifestat el /la concursant. 6.3 Un cop assignats els llocs de treball, la Comissió de Valoració publicarà la proposta de resolució del concurs, a fi i efecte que els interessats hi puguin formular les observacions o les reclamacions que considerin pertinents en el termini dels 10 dies hàbils a comptar de l'endemà de la data de publicació d'aquesta proposta. 6.4 Transcorregut el termini que estableix l'apartat anterior, es resoldrà aquesta convocatòria per resolució de l'òrgan convocant, i es publicarà a la Gaseta Municipal la qual cosa servirà de notificació als interessats. 7. Junta de valoració Presidenta: − Sra. Àngels Canals , Gerent de l’IMSSB, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Montserrat Jordà, Cap de departament 1 de la família professional general Departament de Recursos Humans de l’IMSSB o persona en qui delegui. 866 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 − Sra. Maite del Moral, Responsable de projectes del Departament de Recursos Humans de l’IMSSB o persona en qui delegui. − Sra. Fina Pidelaserra, Cap de departament 1 de la família professional general Direcció Territorial de l’IMSSB o persona en qui delegui. − Sra. Marta Fité, Cap de departament 1 de la família professional general Direcció Territorial de l’IMSSB o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 8. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal. La instància ha d’anar adreçada a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (C/ València 344, 2a planta). S’haurà fer constar a la instància si l’interessat/da es presenta a la fase de mobilitat o a la fase de concurs de mèrits. En tots casos s’haurà de relacionar, per ordre de preferència, els centres als quals vol optar, d’acord amb el model que figura a l’Annex d’aquestes Bases. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 9. Presa de possessió El personal funcionari de carrera o laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent de l’Ajuntament de Barcelona o d’un dels seus organismes autònoms o ens instrumentals diferents del convocant, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 867 ANNEX RELACIÓ DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS COGNOMS I NOM: MATRICULA: Indicar per a cada lloc que es sol·liciti el nombre de preferència. Si únicament es demana un lloc indicar aquest amb el número 1. CSS Ordre preferència 868 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE QUATRE CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE CINC LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 869 acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 870 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 1/2014. Un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge. (Nivell 16). Concurs núm. 2/2014. Dos llocs de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. (Nivell 16). Concurs núm. 3/2014. Un lloc de treball de suport 3 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge. (Nivell 18). Concurs núm. 4/2014. Un lloc de treball de suport 3 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. (Nivell 18) Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge. Concurs núm. 1/2014 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball suport 4 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge . 1. Classificació del lloc convocat Denominació: suport 4 (90.40.GE.20) segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € segons catàleg vigent) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat 3.1.1 Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 871 actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2 Funcions bàsiques • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat 3.2.1. Missió Administració, planificació i control dels recursos econòmics i la prestació dels serveis que porta a terme el PMH, en el marc de les coordenades marcades per l’Ajuntament de Barcelona i d’acord amb la legislació vigent. 3.2.2 Funcions • Control i gestió dels recursos econòmics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. • Controlar, aplicar i comptabilitzar els recursos econòmics i financers del Patronat, complint amb els requeriments legals. • Impulsar el model de gestió econòmica establert per la direcció del PMHB. • Donar suport en els temes econòmics, als diferents departaments del PMHB. • Confeccionar i subministrar la informació de caire econòmic que la direcció del Patronat i els departaments necessiten per gestionar els seus recursos. • Control fiscal i presentació dels corresponents impostos. • Control i gestió dels Immobilitzats. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 de la categoria Auxiliar. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/ària de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat del nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones aspirants que es troben en una de les situacions següents i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: 872 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per a el desenvolupament de les funcions del lloc de treball, fins a 2 punts. − Experiència en atenció a clients interns i externs en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 873 Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: − Sr/. F. Xavier González Garuz, Gerent del Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Joaquim Olaria Carré, Cap d’àrea Econòmica del PMHB, o persona en qui delegui − Sra. Rosa Mateu Torres, Cap d’Àrea de Recursos Humans i Serveis Generals, o persona en qui delegui. − Sr. José Mª Martínez de Eulate, Departament de Selecció i Promoció, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre del Patronat Municipal de l'Habitatge (c/Doctor aiguader 36,)o bé al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 874 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Suport 4 de la família professional General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. Concurs núm. 2/2014 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de dos llocs de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits de dos llocs de treball SUPORT 4 de la família professional General (GE) adscrits a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge . 1. Classificació del lloc convocat Denominació: suport 4 (90.40.GE.20) segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € segons catàleg vigent) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat 3.1.1 Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2 Funcions bàsiques • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis Jurídica i de Gestió del Patrimoni) NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 875 3.2.1. Missió Desenvolupar els sistemes de planificació, coordinació, gestió i avaluació dels àmbits corresponents a la direcció de serveis Jurídica i patrimonial i a la prestació dels serveis que porta a terme el PMH, en el marc de les coordenades marcades per l’Ajuntament de Barcelona i d’acord amb la legislació vigent 3.2.2 Funcions • Tramitar els expedients relacionats amb la gestió del Parc Municipal d’Habitatges • Controlar la homogeneïtzació dels procediments administratius, establint criteris uniformes, normalitzant expedients i supervisant el seu acompliment. • Assessorar i informar, en el seu cas, els aspectes jurídics de les normes internes orgàniques i procedimentals de la Gerència. • Fer seguiment de les disposicions normatives, de l'efectivitat del seu coneixement i de la seva operativitat. • Proposar al Gerent del Sector l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 de la categoria Auxiliar Administrativa. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/ària de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat del nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones aspirants que es troben en una de les situacions següents i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. 876 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per a el desenvolupament de les funcions del lloc de treball,, fins a 2 punts. − Experiència en atenció a clients interns i externs en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: − Sr/. F. Xavier González Garuz, Gerent del Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Dolors Sabartes, Cap d’àrea jurídica del PMHB, o persona en qui delegui − Sr Josep Maria de Simon. Cap de l’àrea de Gestió i administració de Finques − Sra Leonor Brozgol Nieto, cap de l’àrea de Patrimoni − Sra. Rosa Mateu Torres, Cap d’Àrea de Recursos Humans i Serveis Generals, o persona en qui delegui. − Sr. José Mª Martínez de Eulate, Departament de Selecció i Promoció, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 877 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge. Concurs núm. 3/2014 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. 878 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a l’Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat Municipal de l'Habitatge. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2, C1 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € segons catàleg vigent) Complement específic: 667 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat 3.1.1 Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 3.1.2 Funcions bàsiques • Integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Àrea Econòmica de la Direcció de Serveis Econòmics Financers del Patronat 3.2.1.Missió Administració, planificació i control dels recursos econòmics i la prestació dels serveis que porta a terme el PMH, en el marc de les coordenades marcades per l’Ajuntament de Barcelona i d’acord amb la legislació vigent. 3.2.2 Funcions • Control i gestió dels recursos econòmics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. • Controlar, aplicar i comptabilitzar els recursos econòmics i financers del Patronat, complint amb els requeriments legals. • Impulsar el model de gestió econòmica establert per la direcció del PMHB. • Donar suport en els temes econòmics, als diferents departaments del PMHB. • Confeccionar i subministrar la informació de caire econòmic que la direcció del Patronat i els departaments necessiten per gestionar els seus recursos. • Control fiscal i presentació dels corresponents impostos. • Control i gestió dels Immobilitzats. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 879 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 de la categoria Auxiliar. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat del nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones aspirants que es troben en una de les situacions següents i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. 880 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per a el desenvolupament de les funcions del lloc de treball, fins a 2 punts. − Experiència en atenció a clients interns i externs en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: la Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de suport 3 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: − Sr/. F. Xavier González Garuz, Gerent del Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Joaquim Olaria Carré, Cap d’àrea Econòmica del PMHB, o persona en qui delegui − Sra. Rosa Mateu Torres, Cap d’Àrea de Recursos Humans i Serveis Generals, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre del Patronat Municipal de l'Habitatge (c/Doctor Aiguader, 36) o bé al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 881 En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. Concurs núm. 4/2014 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball SUPORT 3 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2, C1 Destinació: Nivell 18 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 18 (394,79 € segons catàleg vigent) Complement específic: 667 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat 3.1.1 Missió Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la qualitat requerida. 882 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 3.1.2 Funcions bàsiques • Integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres entitats • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge) 3.2.1. Missió Desenvolupar els sistemes de planificació, coordinació, gestió i avaluació dels àmbits corresponents a la direcció de serveis Jurídica i patrimonial i a la prestació dels serveis que porta a terme el PMH, en el marc de les coordenades marcades per l’Ajuntament de Barcelona i d’acord amb la legislació vigent. 3.2.2 Funcions • Tramitar els expedients relacionats amb la gestió del Parc Municipal d’Habitatges. • Controlar la homogeneïtzació dels procediments administratius, establint criteris uniformes, normalitzant expedients i supervisant el seu acompliment. • Assessorar i informar, en el seu cas, els aspectes jurídics de les normes internes orgàniques i procedimentals de la Gerència. • Fer seguiment de les disposicions normatives, de l'efectivitat del seu coneixement i de la seva operativitat. • Proposar al Gerent del Sector l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 de la categoria Auxiliar. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/ària de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat del nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, les persones aspirants que es troben en una de les situacions següents i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 883 − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per a el desenvolupament de les funcions del lloc de treball, fins a 2 punts. − Experiència en atenció a clients interns i externs en matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 3 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 884 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 6. Junta de valoració President/a: − Sr/. F. Xavier González Garuz, Gerent del Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Dolors Sabartes, Cap de l’Àrea Jurídica del PMHB, o persona en qui delegui − Sr. Josep M. de Simón, Cap de l’Àrea de Gestió i Administració de Finques o persona en qui delegui. − Sra. Leonor Brozgol Nieto, Cap de l’Àrea de Patrimoni o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Mateu Torres, Cap de l’Àrea de Recursos Humans i Serveis Generals, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre del Patronat Municipal de l'Habitatge (c/ Doctor aiguader 36,) o bé al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 885 Nomenaments Fe d’errates Concurs 6/13 ICUB En la Gaseta núm 3 publicada el 30 de gener de 2014, dins l’apartat Personal/Nomenaments a la pàgina 576, on diu “... de suport 2 de la família professional General (90.20.GE.10)del Departament de Sistemes d’Informació de la Direcció de Programa de Difusió Cultural...”, ha de dir “... tècnic/a 2 de la família professional de Gestió i Administració (80.20.GA.10) de la Direcció de Promoció de Sectors Culturals ...” Concurs La gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona, en data 6 de febrer de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 4/13, la Sra. Margarita Cabrero Calmet (Mat. 21.552), per a ocupar el lloc de treball de Suport 2 de la família professional general (GE) (90.20.GE.10) al Disseny HUB de Barcelona, adscrit a la Direcció de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona, amb complement de destinació nivell 20 i complement específic corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent. El Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, en data 1 de febrer ha resolt : Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs 1/2013 : a la Sra. Mercè Fígols Puigbó (mat. 158), subgrup A1 Gestor de Projectes 2 de la Família professional General, codi 70.20.GE.10 del vigent Catàleg de llocs de treball, amb complement de destinació de nivell 24, adscrit a la Direcció d’innovació i Arquitectures TIC de l’Institut Municipal d’informàtica, amb efectes 1 de febrer de 2014. El Gerent de Recursos, en data 7 de febrer de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 44/2013-C: - la Sra. Cristina Mancho Suárez (mat. 22868), en el lloc de treball de Suport 1, de la família professional general, codi 90.10.GE.10, amb complement de destinació de nivell 22, i adscrit a l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 886 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 4 de febrer de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 45/2013-C: - el Sr. Javier Castrillo Burgui (mat. 17383), en el lloc de treball de Suport 4, de la família professional general, codi 90.40.GE.20, amb complement de destinació de nivell 16, i adscrit a l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Lliures designacions El gerent de l’Institut d’Educació, en data de 29 de gener de 2014 disposa: Nomenar la Sra. Montserrat Potrony Insa, com a Cap de Departament 1 de la família general (40.10.GE.10) adscrita a la Direcció de Promoció Educativa, amb un nivell de destinació 26 i amb un complement específic d’acord amb el catàleg de llocs de treball vigent, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació 136/13, i de conformitat amb l’art. 80 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat pel Plenari Municipal en data 21 de desembre de 2012, i l’article 9.1.j i l’article 12 dels Estatuts de l’IMEB, aprovats pel Consell Plenari en data 14 d’octubre de 2005. NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 887 ANUNCIS Altres anuncis Gerència d’Hàbitat Urbà Expedient 4BD 2013/085 El Gerent d’Hàbitat Urbà, en data 13 de gener de 2014, adoptà la següent resolució: Aprovar el Projecte executiu de millora Benavent – Felipe de Paz (Micro urbanitzacions 2013) al Districte de Les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de data 30 de setembre de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït, amb un import de 60.497,40 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament, i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 14 de gener de 2014. La secretaria delegada. Natàlia Amorós i Bosch * * * Expedient 2BC 2013/132 El Gerent d’Hàbitat Urbà, en data 13 de gener de 2014, adoptà la següent Resolució: Aprovar el Projecte d’instal·lacions complementàries del sistema de clavegueram de l’Av. Diagonal. Col·lector secundari d’aigües pluvials (costa mar), al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic – Jurídic de la societat municipal BIM/sa de data 10 de gener de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït, per un import de 467.322,94 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis; i encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar 888 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 4 10-2-2014 directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 15 de gener de 2014. La Secretària Delegada, Natàlia Amorós i Bosch * * * Institut Municipal de Mercats de Barcelona Núm. Ex13002342 En compliment del que disposa l'art. 59.4 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en relació amb l'expedient núm. EX13002342 instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autorització administrativa que empara l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Rebeca Blanco Motiño, que en data 12 de desembre de 2013 el cap del servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatura del requeriment següent: “Segons consta a la Direcció del Mercat, la parada a baix esmentada, roman tancada al públic des del dia 14 d’octubre de 2013. Aquest comportament està previst a l’Ordenança de Mercats com a causa d’extinció de la llicència d’ús: “Sense perjudici d’allò que es disposa en altres preceptes d’aquestes Ordenances, les autoritzacions d’ús s’extingeixen per: (…) i) no ocupar la parada o tenir-la tancada per a la venda durant un mes, llevat que sigui per causa justificada segons el criteri de l’òrgan que atorgà l’autorització, i allò que es disposa en l’article 47.” Així mateix, l’article 47 de l’Ordenança de Mercats estableix: “1. Es declararà vacant tota parada que no s’ocupi durant un mes consecutiu, llevat que hagués estat obtinguda pel titular una autorització municipal, i amb independència que s’hagi satisfet o no el cànon corresponent…” Per tot l’esmentat, el requerim per a que en el termini de DEU DIES comptats des de l’endemà de rebre la present notificació procedeixi a l’obertura del/s lloc/s de venda, i l’advertiment que en cas de no fer-ho es procedirà a iniciar el corresponent expedient administratiu per tal de declarar extingida l’autorització administrativa. Així mateix, dins el termini atorgat podrà presentar les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus drets i interessos.“ Barcelona, 29 de gener de 2014. El secretari delegat Manel Armengol i Jornet Mercat: Besòs Lloc/s: Lloc Fixe/157-1, Lloc Fixe/158-1, Lloc Fixe 159-1 * * * En compliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, en relació amb els expedients seguits sota el núm. EX13001622 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, sobre traspàs de la parada núm.033-1 del mercat municipal de Núria es notifica al cedent de l’autorització NÚM. 4 10-2-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 889 d’ús de la parada esmentada, Eulogio Sánchez Hormigo, on a l’últim domicili conegut, han estat rebutjades les notificacions que li han estat dirigides, que el Gerent de l’IMMB, nomenat per Decret de l’Alcaldia de data 1 de juliol de 2011, ha disposat en data 30 d’octubre de 2013: “Aprovar els canvis de titularitat de l’autorització d’ús de les parades i dipòsits magatzems dels mercats municipals de Barcelona que consten en el llistat adjunt, previ pagament de les taxes fixades a l’Ordenança fiscal de mercats segons consten als respectius expedients; requerir als nous titulars que hagin formalitzat el compromís de donar-se d’alta del règim d’autònoms davant la Tresoreria de la Seguretat Social, i el compromís de donar-se d’alta de l’IAE davant l’Agència Estatal Tributària (Declaració censal model 036), per a que en el termini de 10 dies comptats de l’endemà de rebre la present notificació, procedeixin a lliurar a la Direcció del mercat, la documentació que acrediti el compliment d’aquestes obligacions i advertir-los, cas que no aportessin la documentació requerida, que l’IMMB iniciarà la tramitació d’un expedient per tal d’extingir la titularitat de les autoritzacions arran de la incapacitat en que hauran incorregut d’acord amb el previst per l’article 20 lletra f) del Text refós de la Llei de contractació de les Administracions Públiques i l’article 26.2 del Text refós de l’Ordenança municipal de mercats. Finalment, lliurar un nou permís d’ús, i si s’escau, incloure, en el permís el canvi automàtic de denominació, previst a la disposició transitòria segona del Text refós de l’Ordenança de mercats, i aplicar, si s’escau, als supòsits previstos a l’apartat 2.c) de la disposició esmentada, la taxa prevista a l’Ordenança fiscal de mercats per als canvis a denominació agrupada de caràcter obligatori.” En el llistat esmentat hi consta l’expedient núm. EX13001622 relatiu al canvi de titularitat de l’autorització d’ús corresponent al lloc de venda núm. 033-1 del mercat de Núria, sol·licitat pel Sr. Eulogio Sánchez Hormigo, en qualitat de cedent i pel Sr. Manuel Soto Casal, en qualitat de cessionari. Contra aquesta resolució els interessats poden interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats contencioso administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 4 de febrer de 2014. El secretari delegat de l´IMMB. Manel Armengol i Jornet. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies