SUMARI Consell Municipal Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió ... Acta sessió extraordinària 24/1/2014 .......... 1600 4/3/2014 ............................................. 1708 Acta sessió 31/1/2014 ............................... 1612 Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió ....... Acords sessió 28/2/2014 ............................ 1671 11/3/2014 ........................................... 1711 Acords sessió extraordinària 14/3/2014 ....... 1677 Districte 10. Sant Martí. Acords sessió 6/3/2014 ............................................. 1713 Comissió de Govern Acta sessió 26/2/2014 ............................... 1678 Disposicions generals Acta sessió 5/3/2014 ................................. 1684 Decrets de l’Alcaldia Acords sessió 5/3/2014 ............................. 1691 Delegació temporal de facultats en el primer Acords sessió 12/3/2014 ............................ 1697 tinent d’alcalde ..................................... 1718 Consells Municipals de Districte Cartipàs Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió Nomenament membre Consell Municipal del 6/3/2014 .............................................. 1701 Districte de Sarrià-Sant Gervasi .............. 1719 Districte 4. Les Corts. Acords sessió 6/3/2014 1703 Convenis Districte 5. Gràcia. Gràcia. Acords sessió ..... Convenis de col·laboració i autorització pai- 4/3/2014 .............................................. 1705 satgística 2013 ..................................... 1720 Núm. 9 / Any CI 20 de març de 2014 1599 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Personal Concurs núm. 55/2013-C. Tècnic/a 2 família Concursos de Serveis Urbanístics i d’Obres. Districte Bases generals que han de regir la convoca- de Gràcia .............................................. 1795 tòria de dos concursos per a la provisió .... Concurs núm. 52/2013-Suport 4 família Ge- de dos llocs de treball ........................... 1759 Neral Dep. Recursos In-terns Dte. Ciutat Gestor/a de projecte 1 família General. Direc- Vella .................................................... 1795 ció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat. 1761 Concurs núm. 48/2013-C. Gestor/a Projecte 1 Tècnic/a família Serveis Jurídics. Dep. de Ser- Família General. Direcció Executiva de veis Jurídics-Secretaria. Districte de Gràcia. 1765 Qualitat de Vida ..................................... 1796 Bases generals que han de regir la convoca- Concurs núm. 49/16-C. Suport 2 família tòria de tres concursos per a la provisió ... General. Direcció de Serveis de Comp- de tres llocs de treball de l’ICUB .............. 1770 tabilitat . ............................................... 1796 Gestor/a de projecte 2 família General. El Concurs núm. 29/2013-C. Gestor/a de Pro- Born Centre Cultural .............................. 1772 jecte 1 Família General. Oficina de Mana- Gestor/a de projecte 1 família General . El gement i Pressupost Executiu .................. 1796 Born Centre Cultural .............................. 1776 Concurs núm. 41. Família General. Gestor/a Cap de secció 1 família General. El Born de projectes 2. Direcció del Programa de Centre Cultural ...................................... 1780 la Dona ................................................ 1796 Bases generals que han de regir la convoca- Concurs núm. 56/2013-C. Gestió de Projec- tòria de dos concursos per a la provisió .... tes 1, família General. Direcció de Serveis de dos llocs de treball de l’IMH ................ 1785 de Gestió de Costos i Avaluació ............... 1797 Suport 4 família General. Dep. Reclamacions Concurs núm. 135/13. Gestor/a de projec- de Multes i Infraccions de l’IMH ............... 1787 tes 1, família General. Direcció de Centres Suport 4 família General. Dep. d’Adminis- Educatius de l’IE. ................................... 1797 tració d’Ingressos i Comptabilitat de l’IMH 1791 Concurs 1/14. Suport 3 família General. Direcció Programa de difusió Cultural de Nomenaments concursos l’ICUB ................................................... 1797 Concurs núm. 37/2013-C. Tècnic/a 2 famí- Nomenaments Lliures designacions lia de Serveis Urbanístics i d’Obres. Cap Departament 1 família General. Depar- Dep. Informació i Documentació .............. 1795 tament Llicències d’obres. Hàbitat Urbà. ... 1797 Concurs núm. 37/2013-C. Tècnic/a 2 famí- lia de Serveis Urbanístics i d’Obres. Anuncis Dep. Informació i Documentació .............. 1795 Altres anuncis ........................................... 1798 1600 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 CONSELL MUNICIPAL Actes Acta de la sessió extraordinària del dia 24 de gener de 2014, aprovada el dia 28 de febrer de 2014 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i- quatre de gener de dos mil catorze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Montserrat Sánchez Yuste, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier MullerasVinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata i la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre a les vuit hores i cinquanta-cinc minuts aquesta sessió extraordinària sol·licitada pel Grup Socialista per tractar el text transaccionat de la proposició / declaració de grup següent: Única. Instar al Govern de la ciutat a elaborar un pla d’accions als barris que es detallen en la documentació, que tingui l’horitzó fins l’any 2020 i contingui els elements específics recollits, així com els programes de caràcter general enumerats a continuació, adreçats a eradicar els obstacles que impedeixen una igualtat d’oportunitats als ciutadans i ciutadanes i que tingui com a objectius: 1. Barris que eduquen, barris amb una escola pública de qualitat per garantir: - La igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació - Una educació en valors - Una educació inclusiva per a tothom - Noves escoles bressol - Completar el mapa escolar en els barris d’acció preferent - L’alfabetització digital, com a eina per a tenir eines d’inserció sòcio-laboral - Un temps de lleure de qualitat com a temps d’educació no formal - Posar en marxa un pla de millora dels equipaments educatius per tal de dotar- los d’espais “plus” que facin de les escoles públiques espais pioners i innovadors 2.Uns barris amb ocupació com a millor eina per garantir la redistribució de la riquesa - Engegar programes d’ocupació activa - Posar en marxa programes per reciclar coneixements i fent formació ocupacional continuada - Fent polítiques d’inserció laboral per col•lectius amb especials dificultats - Afavorint i defensant els centres especials de treball i els centres ocupacionals - Fent un Pla de Xoc d’ocupació juvenil NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1601 - Dissenyant un programa de millora de la ocupabilitat per a persones més grans de 45 anys 3. Uns barris cohesionats socialment com a garantia de convivència - Posant en marxa programes per donar a conèixer els serveis socials municipals i la seva cartera de serveis - Amb programes de suport a la suficiència alimentària de les famílies - Posant en marxa un centre de serveis socials en tots els barris amb indicadors de fractura social - Amb una Renda de Garantia Ciutadana per garantir uns ingressos mínims - Reprenent les polítiques de suport a l’habitatge social de lloguer - Reactivant el programa d’ascensors i d’eliminació de barreres arquitectòniques a les llars - Amb polítiques públiques contra la pobresa energètica - Amb beques menjador com a garantia d’una correcta alimentació infantil - Amb programes de suport a la gent gran - Finalització dels programes de substitució d’habitatges amb patologies estructurals 4. Uns barris en què l’espai públic sigui una oportunitat de millora - Amb més seguretat per garantir un bon veïnatge - El civisme com a pràctica dels valors compartits per la comunitat - La neteja per tenir qualitat de vida - La mobilitat i l’accessibilitat com a signe d’inclusió - El microurbanisme, per tenir en bona forma i accessibles els carrers i les places 5. Uns barris saludables - Amb programes per col·lectius amb necessitats especials com ara adolescents, dones i gent gran - Implantant el programa “Salut als barris” a tots els barris de la ciutat, que tenen necessitats detectades” Es presenta el següent text transaccionat que se sotmet a debat: Instar al Govern de la ciutat a elaborar un pla d’accions als barris, que consten en el document adjunt, que tingui l’horitzó fins l’any 2020 i contingui els programes de caràcter general enumerats a continuació, adreçats a eradicar els obstacles que impedeixen una igualtat d’oportunitats als ciutadans i ciutadanes i que tingui com a objectius: 1. Barris que eduquen, barris amb una escola pública de qualitat per garantir: - La igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació - Una educació en valors - Una educació inclusiva per a tothom, recuperant la sisena hora a les escoles públiques - La construcció de 10 noves escoles bressol municipals, en el període 2014- 2015, per tal de dotar els barris més vulnerables de 800 places addicionals de titularitat pública, i amb el compromís de cobertura del 100% de la demanda l’any 2020. Recuperació del suport educatiu i de les ràtios que existien en el curs 2011- 12 Completar el mapa escolar en els barris d’acció preferent - Completar el mapa escolar en els barris d’acció preferent - L’alfabetització digital, com a eina per a tenir eines d’inserció sòcio-laboral - Un temps de lleure de qualitat com a temps d’educació no formal - Posar en marxa un pla de millora dels equipaments educatius per tal de dotar- los d’espais “plus” que facin de les escoles públiques espais pioners i innovadors 2.- Uns barris amb ocupació com a millor eina per garantir la redistribució de la riquesa - Engegar programes d’ocupació activa - Impulsar el projecte “Treball als Barris” amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per promoure la realització d’accions d’acompanyament a la inserció laboral, l’ocupació i el desenvolupament local - Posar en marxa programes per reciclar coneixements i fent formació ocupacional continuada - Fent polítiques d’inserció laboral per col·lectius amb especials dificultats - Afavorint i defensant els centres especials de treball i els centres ocupacionals 1602 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 - Impulsar la posada en marxa de centres ocupacionals-formatius en barris amb alta taxa d’atur - Fent un Pla de Xoc d’ocupació juvenil - Dissenyant un programa de millora de l’ocupabilitat per a persones més grans de 45 anys 3.- Uns barris cohesionats socialment com a garantia de convivència - Posant en marxa programes per donar a conèixer els serveis socials municipals i la seva cartera de serveis - Amb programes de suport a la suficiència alimentària de les famílies - Donant continuïtat al pla de desenvolupament dels serveis socials bàsics: en una primera fase (2014-2015) amb la construcció de 5 nous centres de serveis socials (CSS) atenent a criteris de cobertura poblacional i necessitats socials; i en una segona fase (2016-2020) amb la construcció dels CSS necessaris per tal d’assolir l’objectiu mínim d’un centre per barri - Ampliant la xarxa d’equipaments d’infància: en una primera fase (2014-15) amb la construcció de 5 nous centres oberts i casals infantils atenent a criteris de cobertura poblacional i necessitats socials; i en una segona fase (2016-2020) amb la construcció dels centres i casals necessaris per tal d’assolir l’objectiu mínim d’un equipament d’infància per barri - Amb una Renda de Garantia Ciutadana per garantir uns ingressos mínims - Reprenent les polítiques de suport a l’habitatge social de lloguer, creant 1.000 nous habitatges públics de lloguer social i realitzant el canvi de règim de 1.000 habitatges protegits en construcció i/o en planejament per fer-los en règim de lloguer social, en el 2014-15 - Reactivant el programa d’ascensors i d’eliminació de barreres arquitectòniques a les llars i crear un nou programa d’ajuts complementaris per cobrir fins al 100% del cost de la rehabilitació d’edificis amb patologies estructurals o en situació de risc - Amb polítiques públiques contra la pobresa energètica i d’accés a l’aigua com a dret humà, que evitin el tall de subministrament en el cas d’uns ingressos per càpita a la unitat familiar inferiors al SMI - Amb beques menjador com a garantia d’una correcta alimentació infantil i amb serveis que garanteixin els 3 àpats diaris a tots els infants en risc de malnutrició tots els dies de l’any - Amb programes de suport a la gent gran - Finalització dels programes de substitució d’habitatges amb patologies estructurals 4.- Uns barris en què l’espai públic sigui una oportunitat de millora - Amb més prevenció i seguretat per garantir un bon veïnatge - La neteja per tenir qualitat de vida - La mobilitat i l’accessibilitat com a signe d’inclusió, amb la recuperació de la circulació en dies festius dels busos de barri 114, 119, 120, 121, 122, 125, 126, 127 i 132. Que les vies urbanes que no configurin la xarxa bàsica en el nou Pla de Mobilitat Urbana esdevinguin Zones 30 - El microurbanisme, per tenir en bona forma i accessibles els carrers i les places 5.- Uns barris saludables - Amb programes per col·lectius amb necessitats especials com ara adolescents, dones i gent gran - Implantant el programa “Salut als barris” - Exigir a la Generalitat el compliment del Conveni d’equipaments sanitaris 2008-2015 - Ampliació de l’Hospital del Mar El Sr. Martí Grau comença la seva intervenció referint-se a què aquesta vegada és la segona que el Grup Socialista demana una sessió extraordinària de Plenari, conscient que el motiu ha de ser rellevant i ha de tenir una significació especial per al funcionament de la ciutat, i a fi de discutir i intentar resoldre problemes que, al seu parer, són estructurals a Barcelona. En aquest sentit, recorda que la primera vegada que ho van demanar va ser per fer un pla de xoc contra l'atur juvenil, que es va aprovar, malgrat que s'ha avançat poc en la seva concreció. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1603 Assenyala que el motiu per sol·licitar aquesta sessió extraordinària és la reclamació d'un pla d'accions als barris que afecti directament en els vint-i-nou barris de la ciutat que actualment estan patint d'una manera més cruenta les conseqüències de la crisi, amb una situació de creixement sostingut de la desigualtat i de la pobresa. Justifica que les dues ocasions que han demanat un plenari extraordinari els ha mogut, d'una banda, la responsabilitat d'aquest Plenari d'encendre un llum d'alarma, tal i com ja van fer en el cas de l'atur juvenil, que arribava al 50% entre aquest col·lectiu; i, d'altra banda, en aquesta ocasió, per la situació actual, que la ciutat no patia des de fa dècades, de sensació de fractura, ja no només social, sinó territorial. Afegeix que també ho fan per denunciar, tal i com els obliga el seu paper de Grup majoritari de l'oposició, i per proposar vies de solució. Quant al context en què presenten el pla, fa notar que és de creixement exponencial de desigualtat social. En aquest sentit, assenyala que l'Enquesta metropolitana de condicions de vida ha posat de manifest molt clarament, així com també molts altres indicadors de les entitats socials, que la pobresa i la desigualtat a Barcelona estan creixent desmesuradament; així, les diferències de renda entre el 10% de barcelonins més pobres i el 10% de barcelonins més rics eren vuit vegades el 2006 i van passar a ser de 16 vegades el 2011. Igualment, continuen creixent els aturats de llarga durada, i apareixen fenòmens com la pobresa energètica, la malnutrició infantil i els desnonaments –segons les últimes xifres, una vintena diàriament–. Remarca que durant el primer trimestre del curs, el seu Grup ha estat en tots aquests barris, s'ha reunit amb entitats i amb veïns i veïnes, i han pogut constatar que la desigualtat està afectant, a més, el capital social, és a dir, la confiança comunitària i entre els residents i, fins i tot, l'associacionisme. Així, s'han trobat que en alguns barris no hi ha ni tan sols associació de veïns, fet que constata que el creixement de la desigualtat afebleix, també, els llaços comunitaris del territori. Arribat a aquest punt, aprofita per agrair la presència a la tribuna de convidats de representants veïnals, que els han acompanyat en el procés. Seguidament, recapitula que la situació descrita ha provocat la dualització de la ciutat, produint una fractura territorial que dibuixa una geografia de la pobresa que desemboca en l'existència de dues barcelones. En aquest sentit, fa notar que d'ençà fa dos anys i mig les energies d'aquest ajuntament, tal i com demostren les inversions, s'han posat molt més en les zones de la ciutat que ja funcionen, més que no pas allà on realment calen. Remarca que la distribució injusta de les inversions municipals indica que és cert que s'han fet esforços en el terreny dels pressupostos socials, però no quant a les inversions que podrien ajudar a limitar aquesta fractura territorial. El seu Grup considera, doncs, que la millor manera de respondre a aquesta situació és mitjançant un Pla de barris –que ja van demanar incloure en el PAM sense resultat– directament adreçat als barris on les dades indiquen que la crisi hi deixa una empremta més cruenta. Recorda que ja es va fer un pla de barris la dècada dels vuitanta, que incidia en l'urbanisme i la connexió dels barris que quedaven llavors a la perifèria de la ciutat; avui proposen que es faci un Pla que incideixi en les polítiques socials; amb polítiques educatives que evitin que les retallades fracturin en dos el sistema educatiu de la ciutat, ja que, com han confirmat molts centres educatius, només en aquells on els pares poden complementar amb quotes a les Ampa la baixada de recursos públics, els nivells de qualitat educativa es mantenen. Diu que és conscient que l'Ajuntament no pot resoldre aquesta qüestió d'una manera absoluta, però sí que la pot pal·liar. Afegeix que també han proposat endegar polítiques actives d'ocupació en aquests barris, i assenyala que han tingut ocasió de comprovar com moltes iniciatives comunitàries resolen amb efectivitat la necessitat d'ocupació. Altrament, el desmantellament de les polítiques municipals d'ocupació aquests darrers anys està impedint donar sortida sobretot als col·lectius que pateixen atur de llarga durada o que veuen impossibilitada la seva entrada al mercat laboral. En l'àmbit dels serveis socials, reconeix que s'han incrementat les aportacions econòmiques municipals; tanmateix, els serveis socials avui dia han de resoldre 1604 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 problemàtiques greus per a les quals no estan preparats. Fa avinent, en aquest sentit, que el 2012 els serveis socials van atendre tres-cents casos de desnonament, mentre que les dades més optimistes indiquen que a Barcelona n'hi van haver cinc mil. Diu que és conscient que qui s'adreça als serveis socials és atès, però també que hi ha problemàtiques que ni tan sols hi arriben, per la qual cosa entén que cal fer un replantejament, tal i com proposen avui. Igualment, es refereix a la preservació de la convivència a l'espai públic, on la seguretat ha estat un dels aspectes repetits en totes les reunions que han fet en els barris. Finalment, aclareix que se'ls ha proposat segregar les dues parts de què inicialment constava la proposició; així, hi ha una part inicial que conté els elements centrals que sotmeten a votació, i queda relegat com a annex el document d'anàlisi rigorosa, barri per barri, i les propostes concretes per a cadascun. Puntualitza, doncs, que allò que es votarà és la primera part del document, que incorpora les esmenes que han negociat amb els grups municipals. El Sr. Fernández Díaz manifesta que els barris han de ser una de les prioritats del govern de la ciutat perquè són i han de continuar sent les pedres angulars de la cohesió social. Quant a la proposició que presenta el Grup Socialista en aquest plenari extraordinari, i que ha estat transaccionada amb el Grup d'ICV-EUiA, planteja un seguit de qüestions al Sr. Martí Grau. En primer lloc, li recorda que el seu Grup va pactar el PAM amb el Grup de CiU i amb el mateix Alcalde; va permetre, doncs, aprovar el full de ruta de l'acció de govern que estableix totes les actuacions i prioritats de la ciutat fins al 2015. En conseqüència, diu que fóra lògic que el Grup del PSC hagués instat el govern municipal a complir-lo estrictament. Feta aquesta reflexió, observa que la proposta inicial, oberta, genèrica, sense calendari ni concreció pressupostària, era una declaració d'intencions, un mandat polític més que no pas de govern, que el Grup del PP ja havia anunciat que votaria favorablement. Tanmateix, finalment han optat per una esmena transaccional amb el Grup d'ICV-EUiA que introdueix diversos aspectes amb els quals discrepen. Així, no s'hi diferencien les competències entre administracions, i sospita que ho fan per no evidenciar que una gran part de les assignatures pendents de la ciutat són precisament els incompliments sistemàtics dels tripartits municipals dels darrers trenta anys, i del tripartit a la Generalitat. Recorda que el 2011, quan el Grup Socialista va deixar el govern de la ciutat i també el govern de la Generalitat, encara restava pendent d'execució més del 40% dels 183 milions d'inversió previstos amb la Llei de barris, que n'afectava dotze a Barcelona. En el capítol d'habitatge, assenyala que encara s'arrosseguen els incompliments sistemàtics en barris com Canyelles, on cinquanta-set blocs estan afectats per patologies de la construcció. Es refereix també als lloguers socials, que qualifica de purament anecdòtics, i entén que això s'arrossega d'ençà del mandat anterior. Diu que no entén, doncs, com ara se'ls ha despertat tanta preocupació pels barris, atès que quan tenien responsabilitats de govern de Les Glòries, per exemple, només els preocupava el museu del Disseny Hub, i no pas promoure els catorze equipaments i els habitatges socials previstos; alhora que també destaca que en la present proposta no es fa cap referència al conveni d'equipaments per a la gent gran, que fa anys que està pendent amb un grau d'execució només del 10%, el mateix percentatge que els equipaments per a persones amb discapacitat. Afegeix que tampoc no fan cap referència, en l'àmbit de la seguretat, a la promoció de les comissaries dels mossos pendents des de fa anys a Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi; com tampoc no parlen en cap moment del trasllat de les presons, cosa que també significa preocupar-se pels barris. Fa avinent, doncs, que no poden subscriure la proposta perquè incorpora en la part dispositiva uns continguts que obliden bona part dels barris de la ciutat, que també tenen necessitats; i aprofita per preguntar per quin motiu obvien que el Consell Comarcal ha tingut més de dos-cents habitatges socials buits d'ençà del 2010 –els recorda que tots els grups municipals llevat del seu hi governen– i que NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1605 ha venut a un fons privat el dret de superfície de dos-cents noranta-vuit pisos públics a Barcelona. Remarca, igualment, que la Taula del tercer sector ha mostrat la seva perplexitat pel fet que no se li hagi donat l'oportunitat de gestionar aquesta part d'habitatge públic. Quant al terreny de les tarifes, replica que tant el Grup proposant com el d'ICV- EUiA s'exclamen per les tarifes del transport públic, que enguany ha significat un augment del 48% per al bitllet senzill, i un 25% en dos anys la T-10, però no n'han dit res a l'Àrea Metropolitana on governen juntament amb CiU, o a la Junta General de TMB. En conseqüència entén que, per coherència, haurien de deixar el govern d'aquestes organitzacions. Conclou la seva intervenció reiterant que haurien volgut donar suport a la proposta inicial del Grup del PSC en els termes com la van redactar, tot i que lamentablement després han canviat fent seguidisme d'ICV-EUiA. El Sr. Gomà expressa que el debat d'avui, sobre barris, desigualtat i polítiques socials, és essencial per definir el model de ciutat, i en aquest cas per definir amb quin model de Barcelona volen sortir de la crisi. Defineix les polítiques municipals com a classistes, d'esquena als barris i que posen la ciutat en venda, i lluny de combatre les desigualtats, les amplien, alhora que palesen la sintonia del govern de la ciutat amb les retallades dels presidents Mas i Rajoy, i amb les polítiques globals de l'1%, que es tradueixen en pobresa als barris. Posa de manifest que mentre l'Alcalde era a Davos aquesta mateixa setmana i obtenia l'aval de la troica al seu pressupost d'austeritat injusta, una família de Ciutat Meridiana era desnonada d'un pis propietat de Bankia. Li recorda que fa un any, votaven en aquest Plenari a favor de la suspensió de les execucions hipotecàries per part dels bancs amb què opera l'Ajuntament; i al seguiment que hi va presentar el seu Grup, l'Alcalde va respondre que ja havia enviat una carta als bancs però que no havia obtingut resposta. Pregunta a l'Alcalde, doncs, si va explicar a Davos el drama dels desnonaments a Barcelona; o si va demanar als dirigents de la banca que aturin la sagnia a què sotmeten els barris. Diu que és conscient que les desigualtats entre barris es deuen a molts factors, entre els quals la desigualtat de renda, motivada essencialment per factors supralocals; la precarització laboral; la creixent bretxa salarial i una fiscalitat injusta i incapaç de gravar el capital i l'especulació. Afegeix que existeix també una altra faceta de la desigualtat urbana, que és el grau de cohesió o de segregació entre barris motivada per factors locals, i que s'explica a partir de l'autoorganització i les xarxes de solidaritat en els barris i, sobretot, a partir de la distribució més o menys equitativa i justa de serveis, equipaments, espais públics i habitatge a preu assequible i de qualitat; i remarca que tot això depèn clarament de la voluntat, les prioritats, les polítiques i les maneres de fer del govern municipal. Considerant la situació actual, però, constaten que la voluntat i les prioritats d'aquest govern estan molt lluny de la justícia social, de l'atenció als barris i de la ciutat democràtica. La realitat social a la ciutat és encara molt dura, i s'està veient afectada per una segona onada d’impactes de les retallades, que impliquen la denegació de cinc mil sol·licituds de renda mínima d'inserció el 2013, infants en risc de malnutrició, talls d'aigua, llars en situació de pobresa energètica i, en aquest context, l'Ajuntament impulsa, vota i aprova increments abusius del preu de l'aigua, la llum o el gas i els transports. Conclou, doncs, que aquesta és la realitat de la ciutat i, per tant, necessitaria un govern compromès amb la inclusió social, la cohesió urbana i prioritats centrades en els barris populars; altrament, el govern s'aferra a les polítiques de l'1%, d'interessos privats, a una Barcelona-marca que subordina el model i els valors. Il·lustra aquesta argumentació amb un seguit d'exemples entre els quals la retallada substancial en el pressupost de la inversió social, educativa i en habitatge públic, i l'aposta per reproduir un model de bombolla turística, hotelera i comercial menystenint els elements de reindustrialització, d'economia social i cooperativa. Es pregunta com és possible que, ateses les circumstàncies, el govern de la ciutat continuï instal·lat en el dogma neoliberal de l'emprenedoria empresarial, 1606 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 abandonant les persones aturades, i que a hores d'ara no hi hagi un programa municipal estable de foment de l'ocupació. Acusa el govern municipal de privatitzar els béns públics i generar oportunitats de negoci privat, de posar la ciutat en venda; d'aprovar una ordenança com la de terrasses, o el nou Pla d'usos de Ciutat Vella, la Marina de luxe al Port Vell, la venda d'aparcaments i del nom de les estacions de metro, o el tancament de museus públics per a festes privades. Contràriament, entén que hauria de lluitar per tancar el Centre d'Internament per a Estrangers (CIE), el quarter del Bruc o la comissaria de Via Laietana. Finalment, denuncia la injustícia de les inversions municipals, centrades en les parts més cèntriques i riques de la ciutat, mentre que s’escatimen recursos als barris més desafavorits; i es pregunta com és possible que la inversió a Nou Barris sigui la mateixa que a l'Eixample, dos districtes que estan a 51 punts de desigualtat de renda; o que la inversió a la zona alta de la ciutat –Balmes, passeig de Gràcia– multipliqui per dos la de barris amb problemes estructurals d'habitatge. Contràriament, expressa la convicció que existeix una alternativa que passa per la lluita i el compromís de veïns i veïnes per aturar els desnonaments, l'increment de les tarifes del transport públic, així com que l'alternativa està en cadascuna de les propostes d'inversió social, educativa i d'habitatge en els barris que tantes vegades el seu Grup ha portat al Plenari, topant sempre amb la muralla de la negativa aixecada pel govern i el Grup del PP. Així doncs, defensa la necessitat d'aquest pla de barris proposat atès el creixement de la pobresa i la desigualtat a la ciutat, al qual han aportat esmenes substancials per concretar una proposta que en principi van rebre com a excessivament genèrica, i que han quedat recollides i calendaritzades per al període de 2014 a 2015. El Sr. Portabella posa de manifest que subscriuen plenament la proposició sobre un pla d'acció en barris i un seguit d'actuacions adreçades a eradicar els obstacles que impedeixen la igualtat d'oportunitats, atès que s'inscriu en el llegat republicà. Igualment, diu que estan d'acord amb els cinc punts que estableixen un seguit d'objectius considerant la situació econòmica i social, dels quals, tanmateix, en destaca l'obvietat. Fa notar, però, que l'encaix d'aquesta argumentació en la conjuntura actual de la ciutat està mancat de propostes i solucions útils, ja que només fan una valoració a escala territorial, identificant vint-i-nou dels setanta- tres barris de la ciutat a fi de centrar-hi l'activitat inversora i de serveis. Observa, però, que aquests vint-i-nou barris no coincideixen amb els que tenen una renda familiar disponible més baixa –fet que els va portar a preguntar-se quina era la línia argumental que havien escollit–, i que il·lustra amb l'exemple del barri de Sant Martí de Provençals, que no apareix al pla tot i que té menys renda familiar disponible i més atur que altres que sí que hi surten com ara la Marina del Port, Vilapicina, Can Baró i Poble-sec. Diu que no té intenció d'entrar en consideracions sobre el motiu que els ha portat a escollir discrecionalment els barris, però sí que, adonant-se que no coincideixen amb els que tenen una renda més baixa, planteja un seguit de qüestions, entre les quals que la ciutat, a banda d'estar cada vegada més influïda per l'economia global, està patint una ruptura entre allò que procedeix de l'economia global i allò que prové de l'economia local; els preus són diferents en el lloguer de locals, en els béns i serveis, i la instal·lació de l'economia global està deixant bona part de l'economia local marginada i apartada. Arriba a la conclusió, doncs, que el gran repte és com es pot combinar i sincronitzar l'economia global amb la local de manera que hi hagi una sola Barcelona, perquè es puguin garantir uns estàndards d'oportunitats a tota la ciutadania. Indica que justament això és el que no han trobat en el document; només hi han trobat una visió clàssica i coneguda, i adverteix que si no són capaços de traslladar els efectes obvis de l'economia de finals del segle XX a l'època actual no es podrà garantir la igualtat d'oportunitats per a tothom. Afegeix que hi ha un segon aspecte que consideren determinant i que tampoc no apareix en la proposició, que és la manera com s'ha de sortir de la crisi, atès que no és acceptable que la sortida signifiqui la prolongació de la crisi entre les classes NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1607 populars i mitjanes; és absolutament inacceptable que un nombre reduït de persones augmenti exponencialment la renda per càpita, i que també ho faci exponencialment el nombre de persones que viuen en la pobresa i que, ni tan sols treballant, tenen capacitat de pagar els serveis bàsics de la família, i avança que estan disposats a lluitar perquè la sortida de la crisi no sigui la consolidació de l'economia neoliberal, amb els estralls devastadors que comporta en la immensa majoria de la ciutadania. Reitera que tot això no surt reflectit en la proposició ni explícitament ni implícita; no incorpora cap dels elements que determinaran realment el desllorigador de la situació a la ciutat. Fa avinent que per establir el model de ciutat republicana que defensa el seu Grup totes les propostes d'aprofundiment de l'educació que formula la proposta són bàsiques, i que la necessitat de crear llocs de treball és determinant per garantir una mínima qualitat de vida a la ciutadania; també és evident que cal donar serveis a la població, sobretot la que pateix més necessitats; però també és cert que per poder determinar el dret a l'accés amb igualtat de condicions calen projectes nous i no pas arrossegar els de dècades anteriors. Acaba la seva intervenció afegint l'observació que el document també hauria d'haver reflectit la mobilització de dos milions de persones a Catalunya, entre els quals molts barcelonins i barcelonines, que reclamen el dret democràtic de decidir, atès que forma part de l'anàlisi imprescindible per trobar les solucions de les properes dècades a Barcelona. El Sr. Forn reconeix que l'assumpte que avui tracten té una rellevància especial, i afirma que la lluita contra la crisi i l'atur són la prioritat del govern de la ciutat, de manera que el seu repte és continuar treballant per reduir les desigualtats, garantir la prestació de serveis públics amb equitat i oferir oportunitats a tothom, especialment a les persones més vulnerables. Diu que el govern municipal rep aquesta proposta del Grup Socialista amb voluntat constructiva, atenent sobretot al fet que la crisi econòmica s'expressa amb gran contundència a partir del 2008, moment en què es comença a accentuar l'augment de les desigualtats; així, entre els anys 2007 i 2011, va augmentar exponencialment el nombre de rendes a la baixa, passant a afectar del 22% al 39% de la població, concentrant-se especialment en alguns barris i districtes molt afectats per l'atur. Fa notar que el Grup Socialista deu conèixer molt bé aquesta conjuntura de què parla, atès que llavors ostentava el govern de la ciutat, i malgrat els grans esforços que no dubta que va fer, les desigualtats no van fer altra cosa que créixer any rere any. Referint-se al mapa de distribució de la renda familiar que inclou la proposta, precisa que correspon al 2011, i fa avinent que amb les dades que actualment tenen a disposició –que es podran consultar properament– pot afirmar que el 2012 s'ha frenat per primer cop els darrers anys el procés d'augment de les desigualtats. Així doncs, els barris amb una renda familiar més alta i els que la tenen més baixa continuen sent els mateixos, però la distància entre uns i altres no ha augmentat i, fins i tot, comença a mostrar símptomes de millora. Entén que l'acció municipal dels dos darrers anys ha estat un factor clau per posar fre al creixement de les desigualtats, i tot i que no pretén pas dir que estan bé, només constata que comencen a anar una mica millor, malgrat que encara queda molta feina per fer. Observa que sovint s'empra com a termòmetre el districte de Ciutat Vella, i en aquest cas, el 2012 s'hi constata la consolidació de la millora de la renda familiar disponible. Per tant, gosa dir que Barcelona ha sabut reaccionar com cap altra ciutat per frenar les desigualtats i l'empobriment causats per la crisi, i garantir que tothom tingui oportunitats en alimentació, educació, habitatge, atenció social, protecció de menors, ajuts i prestacions, aspectes en què confirma que no només no s'ha retallat ni un sol euro, sinó que se n'hi han afegit més; i allà on altres administracions no han arribat, Barcelona ha fet esforços per garantir que ningú vegi malmesa la seva capacitat per sortir-se'n. En aquest sentit, precisa que s'ha passat de 184 milions d'euros en despesa social el 2011 a 232 a l'actualitat, de manera que aquest és l'esforç pressupostari 1608 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 en l'àmbit social més gran que mai s'ha fet en aquesta ciutat; indica que els centres de serveis socials han atès 71.000 persones, un 15,6% més que el 2010; el servei d'atenció domiciliària ha beneficiat 21.000 persones, un 31% més que el mateix any; els ajuts econòmics a persones necessitades han crescut un 68%; els menjadors socials han servit un 40% més d'àpats; i l'aportació per a beques per a activitats de lleure estivals han augmentat d'un 32,5%. Conclou, doncs, que inverteixen més en atenció a les persones i intenten fer millor les coses, com demostra, per exemple, que s'hagi posat punt i final a la llista d'espera en el servei de teleassistència; i confirma que tot plegat és fruit de la convicció de l'Alcalde i del seu equip, i de la gran tasca que estan fent les entitats del tercer sector. Tanmateix, diu que tenen molt clar que per aconseguir remuntar la situació actual no n'hi ha prou amb tot això i, sobretot, que cal aprofundir en els àmbits de l'educació i en ocupació. En aquest sentit, posa de manifest que s'ha reduït a gairebé a la meitat l'absentisme escolar gràcies a un pla integral que ha posat especial atenció en els barris amb més dificultats, i confirma que la sisena hora es manté a la Barceloneta, al barri Gòtic, al Raval, a Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera, la Marina, Poble-sec, Hostafrancs, el Carmel, Vallbona, Ciutat Meridiana, Porta, Trinitat Nova, Bon Pastor, Besòs, Maresme, la Verneda i la Pau, tots barris afectats greument per la crisi. Constata, també, que han treballat a fons per evitar que ningú es quedi sense sostre obrint tres centres d'allotjament, i anuncia que enguany se n'obrirà un de nou a Sant Pere més Baix; impulsen el parc públic d'habitatge de lloguer, alhora que estan prenent mesures perquè no hi hagi pisos buits. Diu que són conscients, però, que el gran repte és generar ocupació, per a la qual cosa ja tenen les zones amb més necessitats perfectament identificades, es treballa en projectes a Ciutat Meridiana, Torre Baró i Roquetes, i s'ha desenvolupat un pla de xoc contra l'atur juvenil. Tot i amb això, confirma que cal fer encara més, de manera que proposen un nou salt endavant amb un programa municipal d'ocupació adreçat a joves i més grans de quaranta-cinc anys. Quant a la distribució de la inversió a la ciutat, adverteix que s'han bastit molts tòpics, que es desmenteixen amb fets com ara que entre el 2012 i el 2015 s'invertiran 1.636 milions d'euros a la ciutat, que compara amb els que es van invertir el mandat passat: Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sant Martí; mentre que en l'actual, els que reben més inversió són Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí. Per tant, no entén on rau la diferència que alguns argumenten. Posats a buscar diferències amb el mandat anterior, observa que Nou Barris ocupava el setè lloc quant a inversió, i en aquest ha pujat fins al cinquè. Rebat, per tant, que aquest govern només inverteixi a les zones benestants de la ciutat, sinó allà on més cal per ajudar a reactivar l'economia i per tenir un espai públic de qualitat, implicant-se a fons en tots els racons de la ciutat. Entén, en conseqüència, que el Grup Socialista equivoca el diagnòstic en culpar el govern de tots els mals; i, en conseqüència, tampoc no encerten la recepta quan pretenen donar solucions en una sessió de Plenari de curta volada, en comptes d'implicar-se a fons en el dia a dia de la ciutat. Conclou que la ciutat no és culpable de la crisi, però sí que es responsable de donar una resposta clara, contundent i de progrés, de manera que s'imposa treballar amb rigor i generositat perquè la ciutat vagi millor. Finalment, avança que no poden votar a favor de la proposició, que consideren que tan sols és un pressupost alternatiu de cara a la galeria i que, òbviament, no es pot resoldre amb un debat com el d'avui. Entén que allò important no és guanyar o perdre una proposició que, com en aquest cas, no porta enlloc, sinó saber fins a quin punt s'està disposat a arribar amb el compromís per la ciutat, i reitera que el govern municipal està disposat a tirar endavant Barcelona, de manera que, malgrat que no accepten el mètode, convida el Grup Socialista, per enèsima vegada, a asseure's per tractar de tot plegat. El Sr. Martí Grau enceta els torns de rèplica referint-se a l'evidència que per sortir de la crisi cal créixer, i al fet que durant dècades el model que s'ha defensat a Europa és créixer per després distribuir, i fins i tot economistes de renom NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1609 apunten que si no és vol un creixement que deixi gent al vagó de cua, cal pensar en la distribució social, la cohesió i la lluita contra la desigualtat i posar-ho al servei del creixement econòmic. Lamenta que algunes de les intervencions s'hagin distingit per la pràctica de posar el retrovisor, perquè allò que cal és mirar què està succeint avui: que la ciutat està consolidant una fractura que, fins i tot en el cas que es produeixi creixement econòmic que permeti sortir de la crisi i es constatin indicadors positius cap a la represa, hi haurà sectors numèricament significatius que tenen el risc de quedar enrere. Seguidament demana al Tinent d'Alcalde que faci públiques les dades a què acaba d'al·ludir, si realment disposa de dades sobre distribució de renda; tot i que sospita que si mai les fan públiques s'adonaran que no concorden amb el discurs del Sr. Forn. Quant a l'acord assolit pel govern amb el seu Grup per a l'aprovació del PAM, en què demanaven plans d'ocupació, un pla de barris, polítiques educatives, fa avinent que no s'ha dut a terme. Reconeix, tanmateix, que ha augmentat la despesa social, malgrat que hi ha més de tres-centes mil persones en risc de pobresa a la ciutat contra les setanta- una mil ateses pels serveis socials. Això el porta a concloure que el sistema de serveis socials, pensat i dissenyat per a una societat en creixement i que tendia a la cohesió progressiva, avui no serveix perquè és incapaç de donar resposta a les necessitats i, per tant, cal una altra manera d'actuar. Atès que el Sr. Forn titlla de clàssica la proposta del Grup Socialista, li demana que expliqui de quina manera pensen abordar els reptes. I en referència als plans d'ocupació posats en marxa en alguns barris, i a la sisena hora, li pregunta si realment la informació que té és de primera mà; si ha trepitjat alguna escola, per exemple, de la zona del Besòs. Entén que si realment ho hagués fet s'adonaria que la realitat desmenteix el seu discurs. Admet que anteriors governs van fer coses malament i que es van poder equivocar, però recorda que durant el mandat passat van invertir més de tres mil milions d'euros, i està convençut que difícilment el govern actual podrà arribar a aquell nivell d'inversió per càpita en algun barri de la ciutat, simplement perquè durant el mandat anterior es va invertir el doble, i van deixar unes finances i una economia sanejada que ha heretat l'actual. Insisteix, doncs, que cada moment vol els seus projectes i les seves prioritats; en conseqüència, entenen que el problema rau en la manca de sensibilitat social del govern, que tapa esmentant quatre exemples mal comptats, sense que existeixi un plantejament de fons que contempli que l'impacte de l'economia global i de la crisi està trencant la ciutat en dues. Remaca que no tracta de fer alarmisme, sinó de posar-ho damunt la taula a fi de debatre-hi. Fa notar al Sr. Forn que sempre ha estat disposat a asseure's amb el govern, i que no només no els han fet cas, sinó que els han enganyat. El Sr. Fernández Díaz replica que no es tracta de posar el retrovisor, sinó les llums llargues, que en política municipal es poden equiparar al PAM, que el Grup Socialista va pactar amb CiU, i que fixa el full de ruta del govern de la ciutat fins al 2015. Observa, però, que el Grup del Sr. Martí Grau ha passat en divuit mesos de pactar el PAM amb el govern a promoure un PAM alternatiu i reduït amb el Grup d'ICV-EUiA, cosa que sospita que està molt més motivada per la seva preocupació per les primàries del PSC que no pas per interès en la ciutat. Entén que el Sr. Martí Grau és conscient que la proposta inicial, en els termes que la van redactar, tenia el suport del Grup del PP, que finalment no ha estat possible arran de l'acceptació de les esmenes del Grup d'ICV-EUiA, amb les quals discrepen obertament. Acaba suggerint al Sr. Martí Grau que la campanya per a les primàries l'ha de fer al carrer Nicaragua i no pas en aquesta cambra. El Sr. Gomà posa de manifest la discrepància del seu Grup amb l'afirmació del Tinent d'Alcalde que l'acció municipal ha frenat les desigualtats. Admet que s'ha incrementat la despesa social, però molt per sota del creixement de les 1610 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 necessitats, i amb un ritme de creixement molt menor que durant el mandat anterior. Afegeix que han enfonsat la inversió social, educativa i d'habitatge. En aquest sentit, es pregunta com és possible que només l'1,5% de la inversió del 2014 sigui en habitatge; que s'hagin frenat les inversions en els equipaments socials més emblemàtics, en els centres de serveis socials, els equipaments socials d'infància; que en l'àmbit de l'educació hi hagi més alumnes que mai i també menys mestres que mai, que la sisena hora no es mantingui en dues de cada tres escoles dels barris més fràgils, o que no s'hagi fet ni un gest per acabar amb l'exclusió educativa en l'etapa 0-3. Pregunta a l'Alcalde si pot afirmar que ha situat en el centre de les prioritats del govern la suspensió dels desnonaments i la garantia de serveis bàsics d'aigua, llum i gas sense talls, tal i com s'ha compromès en aquesta cambra. Posa en relleu que sense inversió de proximitat en habitatge, en educació i en benestar social, les costures de la cohesió urbana entre barris s'esquincen, i quan això passa, adverteix que són molt difícils de cosir si no és des de l'alternativa política i la lluita als barris; amb la construcció d'una Barcelona del bé comú, humana i habitable, alternativa al classisme del govern municipal. El Sr. Portabella observa que el creixement de la desigualtat social a Barcelona és un aspecte incontestable que totes les enquestes reflecteixen; en aquest sentit, considera adequat debatre la proposta del Grup Socialista, i creu que el govern hauria de ser el primer interessat a arribar a consensos amplis per valorar com s'aborda aquest nou repte, atès que la força de la ciutat rau en la cohesió social, i en comptes de refusar propostes útils, convindria buscar un denominador comú prou ampli perquè la ciutat reprengui una velocitat de creuer per sortir de la crisi amb força, reduint les desigualtats socials. El Sr. Forn comprèn que al Sr. Gomà li sàpiga greu que, després de tants discursos abrandats, el govern de CiU inverteixi molt més que el que va invertir el seu Grup en serveis socials quan governava. Adverteix que aquesta és una veritat incontestable que les xifres demostren. Al Sr. Martí Grau li demana més rigor i objectivitat, i entén que no pot acusar- los de tapar amb quatre exemples l'acció de govern. Assegura que darrere dels exemples que ha citat hi ha un projecte de govern sòlid, i que està invertint en serveis socials més que mai. Conclou la seva intervenció demanant-li que reconegui aquest extrem, i reitera l'oferta d'asseure's a treballar junts, i afegeix que estan disposats fins i tot a recollir algunes de les propostes que avui ha fet, tot i que es referma en què la manera com han plantejat el debat no permet que puguin arribar a un acord. El Sr. Martí Grau expressa l'agraïment en nom del seu Grup als grups municipals que han donat suport a la proposició. Addueix que en aquesta cambra hi ha dues maneres d'abordar la realitat de la ciutat; dit això, s'adreça en primer lloc al Sr. Fernández Díaz, per recomanar-li que quan faci política de baixa estofa no utilitzi aquesta cambra. Tot seguit, a la pregunta de quins indicadors han emprat per fer les seves valoracions, respon que s'ha emprat la renda familiar disponible i altres indicadors creuats; i precisa que no hi ha cap altre criteri en l'elecció dels barris triats que el convenciment que són els que des del punt de vista de l'impacte de la crisi ho passen pitjor. Afegeix que, tal i com van dir en enviar la proposta als grups municipals, estaven d'acord a discutir quina era la frontera exacta. En aquest sentit, entén que tots poden coincidir en la situació de determinats barris, però en d'altres hi ha una frontera subtil entre una banda i una altra i entén que això també podria haver estat objecte de debat. Fa avinent al Sr. Forn la seva preocupació per la manca absoluta de sensibilitat del govern de la ciutat, i observa que no es pot permetre determinats discursos panegírics com altrament sí que poden fer alguns grups de l'oposició, però creu que no poden revestir amb tot un seguit de lloances actuacions que, com a govern de la ciutat, no poden obviar. Així doncs, tot i que reitera que reconeix la inversió feta en l'àmbit social, entén que el govern ha de tenir clar que no és suficient i que hi ha d'esmerçar tots els recursos possibles d'una institució econòmicament sanejada. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1611 Tanca la seva intervenció amb la certesa que, novament, l'Alcalde tampoc no dirà res en aquesta ocasió i s'inhibirà una vegada més davant del repte més prioritari de Barcelona. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-un vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Rognoni, i també pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, i divuit vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les nou hores i cinquanta minuts. 1612 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Acta de la sessió del dia 31 de gener de 2014, aprovada el dia 28 de febrer de 2014 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta-u de gener de dos mil catorze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Montserrat Sánchez Yuste, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Assumpta Escarp i Gibert i Elsa Blasco i Riera. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 20 de desembre de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova. El President del Plenari del Consell Municipal saluda en nom de tots els membres del consistori les persones que avui, per primera vegada, escoltaran la sessió de Plenari per ràdio. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 29 de novembre de 2013, que designa la Ima. Sra. Janet Sanz Cid membre del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports en substitució de la Ima. Sra. Isabel Ribas Seix. 2. Decret de l’Alcaldia, d’11 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4340), que implementa els sistemes d’informació corporatius eExpedient RH i Portanotificacions; aprova la instrucció sobre la implantació de l’expedient electrònic i de la notificació electrònica dels procediments administratius de recursos humans i organització; estableix per als empleats i empleades de l’Ajuntament de Barcelona, dels seus organismes i entitats públiques dependents, l’obligatorietat del canal electrònic com a mitja de comunicació i notificació de les resolucions dels procediments tramitats per via electrònica; i aprova la relació dels procediments en matèria de recursos humans i organització que es tramitaran mitjançant el sistema d’informació eExpedient RH i que s’annexen a la instrucció. 3. Decret de l’Alcaldia, de 12 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4356), que renova la designació com a representants de l’Ajuntament de Barcelona als òrgans de govern del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona de les persones NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1613 següents: Membres del Consell Rector: Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata i Sra. Cristina Iniesta i Blasco; i vocal de la Comissió Executiva: Sra. Cristina Iniesta i Blasco. 4. Decret de l’Alcaldia, de 12 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4372), que crea la Secretaria Executiva, adscrita a la Gerència Municipal i li assigna una dotació del lloc de Director 2 (20.20.GE.30) del vigent Catàleg de Llocs de Treball. 5. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4432), de modificació de l’organigrama de la Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. 6. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4429), de modificació de la Direcció d’Estadística i Opinió per la de Direcció d’Estadística i Estudis d’Opinió. 7. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4394), que deixa sense efectes el Decret de l’Alcaldia de 20 de setembre de 1996 pel que es regulaven els criteris per a l’establiment de convenis de col·laboració amb finalitat formativa o de recerca amb universitats, escoles i altres entitats del sector públic o privat; Aprova la instrucció reguladora del procediment d’aprovació dels convenis de pràctiques acadèmiques universitàries a l’Ajuntament de Barcelona i els seus organismes públics dependents; i Delega en els Gerents de Sectors, Districtes i Instituts, la facultat d’aprovar i signar convenis específics per a l’acolliment d’estudiants en pràctiques en els termes de l’apartat sisè de la instrucció. 8. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4560), que nomena el Sr. Ivan Cortés Rico membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu en substitució del Sr. Jesús Ruíz Martínez. 9. Decret de l’Alcaldia, de 23 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4559), que nomena: l’Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona regidor adscrit al Districte de l’Eixample i la Ima. Sra. Janet Sanz Cid regidora adscrita al Districte d’Horta-Guinardó ambdós en substitució de la Ima. Sra. Isabel Ribas Seix; i deixa sense efectes els nomenaments de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera com a regidora adscrita al Districte de Ciutat Vella i de la Ima. Sra. Janet Sanz Cid com a regidora adscrita al Districte de Sant Martí. 19. Decret de l’Alcaldia, de 23 de desembre de 2013, que actualitza la composició del Consell Municipal de Consum. 11. Decret de l’Alcaldia, de 30 de desembre de 2013 (S1/D/2013 4573), que aprova, amb efectes de l’1 de gener de 2014, la modificació del seccionat municipal recollit a la documentació annexa a aquest Decret, d’acord amb l’article 76 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals. 12. Decret de l’Alcaldia, de 7 de gener de 2014 (S1/D/2014) que delega temporalment la signatura del regidor del Districte de Sant Andreu, Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, que té conferida pels actes, acords i resolucions en l’exercici de totes les funcions executives del Districte, per una banda, i l’assistència a les sessions de la Junta de Portaveus i del Consell Plenari del Districte, per altra, durant el període per absència del 9 al 21 de gener, en favor de la Regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, d’acord amb allò que disposen els articles 16 i 17, respectivament, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. 13. Decret de l’Alcaldia, de 8 de gener de 2014 (S1/D/2014) que inicia, de conformitat amb allò disposat a l’article 3.3 del Reglament Orgànic del Consell Tributari, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal el 29 de juny de 1614 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 2012, el procediment per al nomenament dels membres del Consell Tributari d’entre persones juristes de competència reconeguda en matèria tributària, que comptin amb un mínim de deu anys d'experiència professional; i disposa el seguiment de les actuacions pels tràmits previstos a l’esmentat precepte reglamentari. Acord de la Comissió de Govern de 27 de desembre de 2013: 14. Aprovar la reversió a l’empresa municipal “Barcelona Cicle de l’Aigua, SA” (BCASA), del passiu i l’actiu, drets i obligacions, personal i relacions contractuals de l’empresa mixta CLABSA, amb la finalitat de garantir la continuïtat en la prestació del servei el dia 1 de gener de 2014, així com la reversió a l’Ajuntament de Barcelona dels immobles i instal·lacions de CLABSA que s’han d’incorporar al patrimoni municipal; facultar l’Im. Sr. Jordi Martí Galbis, amb l’assistència del Secretari General de la Corporació, per a la formalització dels documents o instruments públics que siguin necessaris per a l’efectivitat de la reversió esmentada; comunicar el present acord a “Clavegueram de Barcelona, SA” (CLABSA). b) Mesures de govern c) Informes 1. Barcelona 2014. El compromís amb les persones i la creació d’ocupació. El Sr. Alcalde obre la sessió felicitant-se perquè avui té ocasió de presentar l'informe sobre l'estat de la ciutat, que permet fer un balanç i definir les perspectives de futur per al 2014, i fa avinent que tots els membres del Plenari tenen a la seva disposició un informe exhaustiu sobre la situació actual i els principals assoliments de l'acció de govern. Enceta la seva intervenció situant el context, complex i difícil, en els àmbits econòmic i social, institucional i de model d'estat; es refereix, també, al fet que enguany s'exercirà el dret a decidir, no pas com una eina de confrontació sinó de diàleg, que ha de permetre acarar amb fermesa el futur. Afegeix que a la crisi econòmica i social s'hi suma una situació nova de canvis demogràfics significatius. En aquest sentit, es refereix a què, en quinze anys, la població de Catalunya ha augmentat d'un milió i mig de persones; i destaca, també, l'augment de l'índex d'esperança de vida de la població, que a dia d'avui és de 86,2 anys en el cas de les dones, fet que genera nous reptes que cal acarar de cara al futur. Assegura que el compromís del govern de la ciutat per a aquest any continuarà sent el benestar de les persones i la creació d'ocupació. Apunta que es comença a albirar una millora incipient en el mercat de treball, malgrat que la realitat constata que continuen immersos en una crisi econòmica i social profunda que es tradueix a Barcelona en 107.000 persones a l'atur que, tot i que significa un 4% menys que el desembre de 2012, és una xifra inadmissible. Precisa que el 2013 s'ha tancat amb 4.500 persones aturades menys que fa un any, xifra assolida amb set mesos consecutius de descens, i s'ha produït una creació neta d'ocupació per primer cop d'ençà del 2007. Destaca que la confiança en el dinamisme empresarial de l'àrea metropolitana creix; el 2013 es van crear 6.600 empreses noves a Barcelona, un 5% que l'any anterior; assenyala també que creix la inversió estrangera, més d'un 40% el darrer any. En aquesta línia, recorda que una de les primeres decisions que van prendre en arribar al govern va ser que la ciutat havia de generar confiança, que es tradueix en què, a escala internacional, la marca Barcelona és molt potent; la ciutat és solvent, fa dèficit zero, redueix l'endeutament i paga els proveïdors a trenta dies, tenen uns pressupostos aprovats i una inversió prevista de 426 milions d'euros. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1615 Addueix que aquesta confiança els ha de servir perquè a Barcelona ningú no es quedi enrere, per donar resposta social i, alhora, crear activitat econòmica, generar convivència i cohesió social. Admet que no és pot obviar que d'ençà del començament de la crisi la diferència entre els barris més rics i el més pobres de la ciutat no ha parat d'augmentar, i adverteix que no es poden permetre una ciutat de dues velocitats; tanmateix, destaca que el 2012 s'ha aconseguit aturar el procés d'eixamplament de les desigualtats socials, i constata que el 2013 han continuat treballant en aquesta direcció i enguany es plantegen el repte de consolidar la situació. Es refereix, en aquest mateix context, a les dades sobre renda familiar disponible, que indiquen que entre el 2007 i el 2011 el nombre de rendes més baixes va créixer exponencialment del 22% al 42%; tanmateix, i per primer cop, el 2012 aquest percentatge s'ha reduït de tres punts. Conclou, però, que aquestes dades indiquen que han de continuar treballant en la línia de prestar ajuda als qui més la necessiten, i consolidar la tendència que ha d'atenuar la distància entre els més rics i els més pobres. Fa avinent que la causa que s'hagi produït aquesta frenada és l'increment dels recursos en polítiques socials d'un 30% des del 2011, passant de 184 milions a 232 milions d'euros, amb l'objectiu d'equilibrar les desigualtats socials i promoure autèntiques polítiques d'equitat. En aquest sentit, es refereix a l'aprovació difícil dels pressupostos per al 2014, que inclouen 2.574 milions d'euros al servei de les persones i la creació d'ocupació; precisa que enguany incrementaran les inversions d'un 22,1%, fins als 426 milions, i volen que siguin inversions productives i que generin llocs de treball. Indica que la inversió prevista podria augmentar fins als 527 milions d'euros si hi afegeixen el centenar llarg de milions que preveuen obtenir amb la nova gestió dels aparcaments, i que es destinaran íntegrament a polítiques d'habitatge. Es mostra convençut, per tant, que cal assegurar que el canvi de tendència que es comença a percebre arribi a tothom, per a la qual cosa és necessari un compromís social que doni resposta a les necessitats bàsiques de les persones i que generi treball i habitatge. No obstant això, adverteix que no s'aconsegueix la cohesió social si no hi ha feina i habitatge, per la qual cosa les seves prioritats per al 2014 seran les mateixes que l'any passat: atenció a les persones, especialment a les més vulnerables, la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, juntament amb fer que la ciutat funcioni amb uns serveis de qualitat. Seguidament, situa com a primera prioritat l'atenció a les persones, que es tradueix en un increment del 7,2% en termes reals del pressupost de protecció i promoció social de les persones. Igualment, destaca com a preeminent l'atenció a les persones grans, amb discapacitats i dependents; i repeteix, com ja ha fet en moltes ocasions, que no consideren l'atenció social com a despesa, sinó com una inversió de futur que genera activitat econòmica i ocupació, motiu pel qual creuen i aposten fermament pel tercer sector. En conseqüència, assenyala que Barcelona ha mantingut i ha reforçat la xarxa de serveis socials per garantir la cobertura de necessitats bàsiques com l'alimentació, l'atenció als col·lectius més vulnerables, l'accés a l'habitatge o els ajuts contra la pobresa energètica. Afegeix que el temps d'espera de primera visita als centres de serveis socials s'ha reduït d'un 23%; i s'han eliminat llistes d'espera en serveis clau, com ara el d'atenció domiciliària i el de teleassistència. Destaca també que Barcelona és un referent clau en esperança de vida i de serveis de salut pública; així doncs, els indicadors de salut relacionats amb la vulnerabilitat social i econòmica no tenen uns increments significatius, i posa com a exemple que el índex de prevalença de la tuberculosi és dels més baixos de la història; la disminució dels embarassos en adolescents; i el decrement del consum de drogues. Assenyala que durant aquest any continuaran ampliant les places de menjadors socials, atenent totes les sol·licituds de beques menjador, oferint berenars nutritius als centres oberts, àpats en companyia i àpats en domicili, situació que palesa que el tercer sector disposa de recursos suficients perquè ningú passi gana a Barcelona. 1616 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Afegeix com un altre factor essencial de la política social l'habitatge entès com un dret bàsic que constitueix un dels pilars de l'estat del benestar; en aquest sentit, avança que s'han proposat la consolidació d'una política de gestió de sòl amb el Pla Empenta; l'ampliació de l'habitatge públic de lloguer assequible; l'increment del nombre de places per d'allotjament d'emergència, d'habitatges d'inclusió i allotjaments temporals a famílies. Igualment, estableixen mesures per donar impuls a la rehabilitació, amb actuacions de millora energètica; per evitar desnonaments i pèrdues d'habitatge, oferint una resposta social; mesures per garantir el compliment de les obligacions dels propietaris, i cessió d'habitatges buits. Precisa, entre aquest tipus de mesures, insistir en la destinació a lloguer social de part dels habitatges absorbits pel banc dolent. En aquest sentit, posa de manifest que es va adreçar personalment a bancs i caixes perquè aturin els desnonaments de persones i famílies en situació de vulnerabilitat; igualment, subratlla que han eximit del pagament de l'impost de plusvàlua en casos de pèrdua d'habitatge; i han signat convenis amb entitats financeres per a la cessió de pisos buits per destinar-los a inclusió social. Posa en relleu que a Barcelona no existeix un problema greu d'habitatges buits, no obstant això, remarca la voluntat de donar resposta a la demanda de lloguer assequible; així doncs, avança que en aquesta mateixa sessió donaran suport a la moció impulsada per la PAH. Es ratifica en què, com ja va dir fa uns dies, sancionaran les entitats bancàries que mantinguin pisos buits en zones on hi ha necessitat d'habitatge. No obstant això, consideren que tot aquest seguit de mesures no són suficients, de manera que confirma que treballen en l'ampliació del parc públic d'habitatges de lloguer assequible amb mil habitatges nous els propers dos anys. Indica que també han facilitat 189 pisos de lloguer assequible propietat de Regesa; n'han adjudicat en les promocions de Cristóbal de Moura i el passeig de Santa Coloma, i fa poques setmanes que han ampliat aquesta oferta amb l'adquisició d'un altre edifici a Regesa a Torres i Bages. Diu que, conscients com són que hi ha persones que no poden pagar els subministraments bàsics de les llars, víctimes de la pobresa energètica, disposen d'una partida il·limitada, i recorda que ja han destinat més cinc-cents mil euros per evitar el tall de subministraments bàsics. Afegeix que les persones sense llar i l'atenció als col·lectius més vulnerables, exclosos de l'accés a un habitatge digne, també són prioritats per al govern de la ciutat, i esmenta la posada en marxa d'un nou centre permanent d'acollida nocturna a persones sense sostre en el marc de l'Operació Fred; la creació del centre d'allotjament temporal familiar a Navas, i del centre per a persones soles i parelles a Hort de la Vila. En aquest mateix àmbit, avança que enguany s'obrirà un nou centre d'allotjament temporal a Sant Pere més Baix; entrarà en funcionament el nou Centre d'Urgències i Emergències Socials; i continuaran treballant per garantir l'allotjament temporal digne per a persones en situació irregular dels assentaments de Poblenou. Entrant en el terreny de l'educació, ratifica el compromís del govern de la ciutat, i precisa que el 2013 van gastar 16 milions d'euros al manteniment i conservació d'escoles, i que enguany hi destinaran 17 milions més. Es refereix, igualment, a l'obertura de l'escola Mediterrània i la Sant Martí, l'escola bressol Caspolino i l'equipament infantil de la Barceloneta i, tal com va anunciar, aquest 2014 es construiran l'escola Univers, la dels Encants i les escoles bressol Guinardó, Germanetes i Escorial, i destaca que durant el que porten de mandat les places d'escola bressol han augmentat d'un 61%. Diu que aposten per millorar l'escolarització i la promoció de l'èxit escolar amb l'impuls de polítiques innovadores com la FP Dual a fi d'incrementar la col·laboració amb les empreses. Remarca, també, que la taxa de graduats a l'ESO ha crescut de cinc punts des del 2010 i està per damunt de la mitjana a Catalunya. Entrant en l'àmbit de la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, que defineix com la segona prioritat del govern de la ciutat, diu que s'incideix en la millora de les condicions d'ocupabilitat de les persones que s'han quedat sense feina i, per aquest motiu, han creat programes personalitzats per buscar feina per NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1617 a persones aturades de llarga durada i en risc d'exclusió social. Assenyala que han posat en marxa el programa "Barcelona crea ocupació", que atorga tres mil euros a les empreses per cada contracte indefinit d'un jove entre 16 i 29 anys, o a qualsevol persona que faci més d'un any que està a l'atur. Afegeix que enguany també impulsaran un nou programa per oferir 450 ajuts a la contractació a empreses en creixement i entitats del tercer sector. Confirma que continuaran reforçant la formació, l'acompanyament i l'assessorament laboral als joves en sectors de futur com les tecnologies mòbils, smartcities o energies renovables; i tres mil alumnes d'ESO de la ciutat i l'àrea metropolitana participaran en un nou programa de foment de la creativitat i l'emprenedoria. Fa avinent que el 2014 serà l'any de la consolidació de la Plataforma Barcelona Grow i de la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i el Centre de Recursos per a les empreses en col·laboració amb la Cambra de Comerç. Afegeix que des de Barcelona Grow també impulsaran nous espais i models de gestió d’incubació empresarial que s'afegiran als que ja existeixen a Barcelona Activa. Posa el valor el fet que Barcelona té una economia diversificada, amb sectors tradicionals molt competitius, entre els quals el comerç, la indústria, els serveis, el turisme i les noves tecnologies, per als quals impulsen mesures de suport com, per exemple, en l'àmbit del comerç tradicional, que permetin el manteniment d'establiments emblemàtics, i continuaran amb la remodelació dels mercats municipals de Sant Antoni, el Ninot, Sants, Galvany i Guinardó. Defineix el turisme -un sector econòmic que no ha parat de créixer- com un element tractor per a la ciutat, i es mostra convençut que la ciutat hauria de gestionar l'IVA que genera aquesta activitat. Fa avinent, que continuaran treballant a fi d'evitar la concentració turística amb la creació de plans de turisme de Districte, la regulació d'accés al Park Güell, la millora de la mobilitat en l'entorn de la Sagrada Família o la festa de Cap d'Any a Montjuïc. Destaca que també aposten per sectors estratègics de futur, entre els quals les tecnologies mòbils, les smartcities, el vehicle elèctric, l'economia verda, la biomedicina, l'agroalimentació, la nàutica o la logística. Es refereix, també, a què el 2013 han ajudat a impulsar la plataformacity protocol society per compartir amb ciutats, universitats i empreses de tot el món els millors projectes de ciutat intel·ligent, que ajudin a impulsar una nova economia d'innovació urbana. També, i en aquest mateix àmbit, posa en relleu que el Banc Mundial i Cisco han triat Barcelona per instal·lar-hi centres de tecnologia i innovació; així com que l'any passat la ciutat també ha estat capital del vehicle elèctric i que s'han consolidat projectes importants en aquest terreny. Remarca igualment l'aposta amb la Generalitat i l'ajuntament de Sant Adrià del Besòs per impulsar el campus tecnològic del Besòs. Entrant en l'àmbit de la cultura, el defineix com a motor econòmic i creador d'ocupació a la ciutat, i avança que el 2014 invertiran 14 milions d'euros en el manteniment i impuls de la xarxa d'equipaments culturals de proximitat, composta actualment per cinquanta-un centres cívics, trenta-nou biblioteques, i vint-i-tres museus i centres d'exposicions. Assenyala, també, que acaben de presentar el carnet Barcelona Cultural, que ofereix descomptes de consum cultural, al qual s'hi suma el Quadern Barcelona Cultura que s'adreça als més joves. Es refereix alhora a l’expansió programa Fàbriques de Creació amb la incorporació de la Sala Becket, i la Caldera, així com al fet que Barcelona s'ha consolidat en la celebració de grans festivals internacionals com ara el Grec, Sónar, Primavera Sound o el noufestival Jardins de Pedralbes. No obstant això, diu que la gran davallada de la inversió de l'estat en grans equipaments culturals els obliga a fer una aportació extraordinària al fons de capitalitat cultural de cinc milions d'euros anualment. Afegeix que el Born Centre Cultural s'ha convertit en un referent a la ciutat, i ja hi han passat més de sis-cents mil visitants d'ençà de la seva inauguració. Destaca també la posada en marxa del Museu del Disseny Hub, el desenvolupament museu Cultures del Món i el Canòdrom, o la inauguració part del 1618 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 recinte modernista de l'hospital de Sant Pau, i fa avinent que continuaran treballant per convertir Montjuïc en la muntanya dels museus i de l’esport. Dit això, apunta que l'esport és un altre element generador d'activitat econòmica i de cohesió social; i destaca que Barcelona és, darrere de Londres, la ciutat més esportiva del món segons un estudi recent, a la qual cosa hi contribueixen grans esdeveniments esportius, com la celebració enguany de la Barcelona World Race i la regata Nova York-Barcelona, o que la ciutat serà la seu del campionat del món de bàsquet 2014; i remarca que iniciaran una nova etapa del projecte de candidatura olímpica per als Jocs d’Hivern Barcelona Pirineus 2026. Afegeix, que no s'obliden de la promoció de l'esport de base i de l'activitat esportiva de la ciutadania, per a la qual cosa hi ha un pla de millora dels equipaments esportius municipals. En un altre àmbit de coses, posa de manifest que Barcelona es consolida com la ciutat del món que ha rebut més congressistes els darrers cinc anys, passant per primera vegada per davant de Viena; així com que és la tercera destinació europea més sol·licitada després de Londres i París per fer esdeveniments empresarials el 2014, i recorda que el mes vinent hi haurà una nova edició del Mobile World Congress, i el tretzè congrés de Ciutats Educadores. Entrant en un altre capítol de prioritats, esmenta la de fer que Barcelona funcioni amb uns serveis de qualitat i amb criteris d'excel·lència; en aquest àmbit, diu que tenen prioritats per respondre, entre les quals la seguretat en primer lloc; i destaca que des del 2011 s'ha constatat una disminució de delictes i faltes propera al 15%. Afegeix que enguany incorporaran 113 agents nous de la Guàrdia Urbana; 27 efectius nous al cos de bombers, i aquest 2014 es convocaran cent noves places de guàrdia urbana i seixanta-set al cos de bombers, malgrat que són conscients que no és suficient. Diu que continuaran millorant l'enllumenat amb criteris de ciutat intel·ligent per a la qual cosa invertiran 22,4 milions d'euros en cent seixanta trams de carrer; i renovaran 3.300 punts de llum. Pel que fa al transport públic, subratlla una aposta clara per la nova xarxa d'autobusos, que incrementarà en quatre noves línies durant aquest any. De tota manera, adverteix que enguany han de ser capaços d'impulsar entre tots un bon contracte-programa, viable i sostenible pel al transport públic metropolità. I que mantenen el repte de no continuar generant dèficit, atès el deute de 540 acumulat de milions d'euros, ni tampoc incrementar el preu del bitllet. Destaca que el 2013 s'han aprovat les ordenances de terrasses i la de la xarxa de telecomunicacions de nova generació, que han de permetre tenir una Barcelona més avançada, més ordenada i més atractiva. Remarca que el 2014 es faran obres en tots els districtes; i inversions per promoure equilibri i mecanismes de reactivació econòmica i de creació d'ocupació. Quant al terreny de les infraestructures, esmenta la signatura protocol per a la construcció de l'estació de La Sagrera, i confirma que en faran el seguiment, com també el faran de les millores a l'estació de Sants. Es refereix també als nous accessos viaris i ferroviaris definitius del Port, i a l’ampliació de la terminal de contenidors Hutchinson, amb una inversió de 150 milions d'euros. Igualment, diu es donarà impuls al corredor mediterrani, i la connexió Barcelona-París amb alta velocitat. Així com a la consolidació de la ciutat com a gran node d'activitat econòmica lligada a la logística i a infraestructures com el port, l’aeroport, Fira, Zona Franca, Mercabarna. Posa en valor el fet que Barcelona és una ciutat atractiva i ben connectada, amb infraestructures de primer nivell; coneguda durant molt temps com a ciutat olímpica i posteriorment de turisme, mentre que ara pretenen que sigui coneguda com a ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar. Acaba la seva primera intervenció reconeixent que la seva obligació com a alcalde i la de tots els presents és que la gent de Barcelona visqui bé i en condicions de benestar. Fa avinent que això no ho pot fer l'Alcalde tot sol, menys encara quan el seu equip de govern és només de catorze regidors, motiu pel qual demana la col·laboració de tots els membres del consistori per tirar endavant. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1619 Abans de donar la paraula al Sr. Martí Grau, el President del Plenari comunica als presents que la Sra. Escarp no els acompanya en aquesta sessió pel traspàs de la seva mare, i expressa el condol en nom de tots els membres del Consistori. El Sr. Martí Grau inicia la seva intervenció assegurant que mai no havia sentit una descripció de la ciutat tan plana, monòtona i avorrida com la que acaba de fer el Sr. Alcalde. Observa que ha explicat projectes i iniciatives que fa més de dues dècades que funcionen a la ciutat. Considera que no es tracta d'esmentar tot el reguitzell d'actuacions, una rere l'altra, sinó de situar quins són els reptes, les necessitats específiques i el diagnòstic en els punts clau que ha d'acarar la ciutat. Està d'acord que també s'ha de posar èmfasi en tot allò que funciona, però d'una manera endreçada i jerarquitzada quant a la seva importància, sense barrejar les coses, fins a fer pràcticament impossible poder entendre quina és la visió i les perspectives que té l’Alcalde de la seva ciutat. Destaca que, una vegada més, el document fa referència a un marc estratègic de la ciutat i no pas al PAM que aquest Plenari va aprovar, fet que li sembla una manca de respecte al màxim òrgan municipal i al mateix compromís de l’Alcalde al capdavant del govern. Posa de manifest que el document està estructurat en tres parts, fet al qual ni tan sols ha fet referència l'Alcalde, de manera que en una primera part fa una anàlisi socioeconòmica de la ciutat, en una segona el balanç del 2013 i, en la tercera part, apunta les perspectives per al 2014, i fa avinent que, al seu parer, l'anàlisi és equivocada, el balanç denota l'escassesa d'actuacions, i encara és més decebedor quant a les perspectives, de manera que les generalitats hi són convertides en bones intencions. Corrobora, doncs, que en comptes de govern a Barcelona hi ha administració, tal i com palesa l'informe, calcat al que faria el conseller delegat d'una empresa, intentant demostrar amb xifres, dades i llistats d'iniciatives que la ciutat es belluga, però en cap cas explicant quin és el projecte que lideren al capdavant de la ciutat. Precisa, quant a la consideració que l'anàlisi és equivocada, que analitzar parteix de la base d'endreçar els aspectes a tractar i situar quins són els assumpte clau i atribuint-los un rang d'importància, cosa que l’Alcalde no ha fet. Destaca d'aquesta anàlisi el que considera el repte central i principal de la ciutat, i que segurament comparteix amb bona part de les ciutat europees: el creixement de la desigualtat i el perill de la fractura social. Emprant dades contingudes en l'informe, fa avinent que el 2012 hi ha divuit barris amb renda molt baixa, deu més que el 2007, on resideix el 14,9% de la població de la ciutat, nou dècimes més que el 2011; dit això, al·lega que no comprèn d'on treu l'Alcalde que la desigualtat s'ha aturat. Apunta, també, que s'hi estima que la renda de la ciutat s'ha situat en 18.900 euros el 2012, que significa un descens interanual de l'1,1%, és a dir, tota la ciutat s'empobreix. I destaca que aquest 1,1% és lleugerament superior a la baixada que ja van patir l'any 2011; en conseqüència, repeteix que no sap d'on treu l'Alcalde la seva visió optimista sobre la desigualtat. Puntualitza, en aquesta línia, que la ràtio entre l'extrem superior, que correspon a Pedralbes, i l'inferior, a Ciutat Meridiana -on fa ben poc els veïns van haver d'ocupar un FabLab per posar-hi un banc d'aliments- és de 6,4, dues dècimes més que l'any anterior. Constata, doncs, que la desigualtat està creixent i, el més greu és que s'està consolidant. Admet que hi ha alguns símptomes de recuperació econòmica, però que tanmateix no afecten a la desigualtat, de manera que alerta que en sortir de la crisi es poden trobar amb una ciutat fracturada. Considera reprovable que les mateixes dades que avui estan debatent, el Sr. Forn les emprés en el Plenari extraordinari de divendres passat sense haver-les fet públiques abans; i assenyala que li va haver d'exigir per escrit que les posés immediatament en coneixement de tots els grups municipals i de la ciutadania.No obstant això, allò que considera més greu és el canvi de sistema de càlcul, tot i que havien demanat que els lliuressin les sèries amb el mateix que havien fer servir l'any anterior, de manera que és fa impossible establir comparacions. 1620 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Observa que aquesta actitud té un paral·lelisme amb els canvis en el sistema de publicació de les balances fiscals de les autonomies, anunciat fa ben poc pel ministre Montoro. Entén, doncs, que l'Alcalde fa el mateix: com que les dades no són bones, cal canviar el sistema de càlcul a fi de camuflar-les, i s'intenta muntar una operació per vendre a la ciutadania que la desigualtat s'ha aturat. Adverteix que això suposaria un fet inèdit, atès que no està passant enlloc d'Europa, i reitera que no és culpa del govern municipal el creixement sostingut de la desigualtat; altrament, sí que és responsabilitat seva tractar de dissimular-ho i no fer tot el possible per combatre-ho, i no situar-ho com l'element central de l'anàlisi d'allò que avui succeeix a la ciutat, i del risc que es consolidi la ciutat dual anunciada per tots els experts en realitats urbanes. Entrant a valorar el balanç, observa que, si bé és cert que s'han augmentat els recursos en l'àmbit social, estan molt lluny de donar resposta a les necessitats actuals, de manera que caldria un canvi de model dels serveis de benestar social. En aquest sentit, assenyala que continua havent-hi problemes de malnutrició infantil; en el terreny de l'habitatge, les dades més fiables posen de manifest que cada dia s'executen vint desnonaments, i que demostra que és absolutament insuficient el que el govern ha fet durant els dos anys que porta de mandat. Indica que el Patronat de l'Habitatge diu en el seu informe que disposa de sis mil pisos de lloguer social, cosa que significa que en dos anys n'ha augmentat només dos- cents, provinents, a més, d'operacions heretades del mandat anterior. Observa que l'Alcalde no ha dit ni una paraula dels aproximadament vint desnonaments diaris, és a dir, que voregen els set mil anuals, i el mateix informe diu que n'han atès tres-cents. Fa notar a l'Alcalde que el problema dels serveis socials d'avui no és que estiguin desbordats per la demanda directa, sinó la seva incapacitat per donar resposta a una urgència social. Insisteix que no l'hi atribueix la responsabilitat d'allò que està passant arran de la conjuntura, sinó d'allò que està fent. Remarca, doncs, que malgrat que han fet molts plans han estat incapaços d'atendre el conjunt de necessitats socials; així, avui l'Alcalde s'ha referit molt succintament a la pobresa energètica, dient que es destina una partida "il·limitada" a pal·liar-la, i aprofita per demanar que defineixi què significa, atès que no li sembla pas un terme pressupostari ortodox. Tanmateix, diu que allò que resulta evident és que la pobresa energètica existeix, i no només pel que fa als talls de subministrament, sinó perquè hi ha molta gent que està deixant de disposar dels serveis bàsics. En el terreny de l'educació, posa de manifest que en l'informe es parla d'algunes obres, de xifres de creixement de matriculació, i del fet que ha baixat la taxa d'abandonament escolar, una de les poques conseqüències positives de la crisi; tanmateix no esmenta allò que és central en el món educatiu: que el sistema educatiu de Barcelona s'està convertint en un sistema dual; no diu res de la disminució de recursos, de l'increment del nombre d'alumnes versus el decrement del nombre de mestres; enlloc no diu que l'anul·lació dels suports per llibres i material escolar està fent que molts centres educatius dels barris més desfavorits no disposin d'aquests recursos. Insisteix que la dualització del sistema educatiu s'està produint perquè les retallades estan afectant sobretot els barris on les famílies no poden fer front del diferencial de les aportacions dels consorcis. Entrant en l'apartat de l'ocupació, posa de manifest l'eloqüència de les dades: el 2011, els serveis d'ocupació atenien 26.972 persones, mentre que el 2013 n'atén 17.000; o que el desmantellament progressiu de Barcelona Activa com a empresa dedicada a la formació ocupacional per dedicar-la només al suport a l'emprenedoria i l'empresa està passant factura a les polítiques d'ocupació. Tot seguit, demana una explicació quant a l'afirmació que ha fet l'Alcalde que continuaran batallant pel Jocs Olímpics d'hivern, i en aquest sentit pregunta com s'ha d'entendre la destitució del Sr. Truñó, una figura consensuada per tothom, que ha fet el millor projecte perquè Barcelona pogués competir per la candidatura, i sospita que una vegada més estan amagant la decisió presa amb una actuació inexplicable. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1621 Pel que fa a la seguretat, posa de manifest que l'índex de victimització del 2013 és molt similar al del 2010, 25,3% contra 25,6%, i es remet a l'afirmació del Sr. Forn, referint-se a la del 2010, que l'enquesta era la prova del fracàs més absolut de les polítiques de seguretat de la ciutat, i li pregunta si ara també subscriu l'afirmació. Puntualitza, en aquest sentit, que d'ençà del 2006 Nou Barris no havia superat el 20% en l'índex de victimització. Aprofita per posar de manifest l'Alcalde tampoc no s'ha referit a la crisi de la comissaria de Ciutat Vella, ni als casos que han afectat un equipament desbordat per problemàtiques repetides durant el 2013. Pel que fa al transport, fa notar que l’Alcalde ha parlat de la xarxa ortogonal, que ja estava previst iniciar durant aquest mandat des de feia anys, però no ha dit res sobre la T-10 ni de les tarifes d’altres títols de transport en general. En aquest sentit, li recorda que en campanya deia no als increments abusius d’un 7% de la T- 10, i li pregunta si en aquell moment desconeixia el deute dels transports municipals; i remarca que aquest títol en concret ha crescut d’un 20% en aquest mandat. Afegeix que l’Alcalde també argumentava en campanya que el transport públic no és un luxe sinó una necessitat, i assenyalava, llavors, que en una conjuntura de crisi el govern tripartit l’encaria, tot i que una vegada arribat al govern les xifres han assolit el rècord; i fa avinent que fins i tot es queixava de la manca de capacitat de negociació amb el govern de l’estat, tot i que amb el temps han pogut constatar que la del govern actual ha estat nul·la, i només ha sabut fer créixer les taxes del transport públic fins a límits injustificables i, alhora, continua plantejant la privatització dels aparcaments, malgrat que fa temps que aquest Plenari li demana que ho aturi. Quant a l’àmbit de l’urbanisme, apunta que no té intenció d’entretenir-s’hi, només constata que l’embranzida inicial de l’àmbit d’Hàbitat Urbà ha quedat en no- res; han desaparegut els mantres que repetia el Sr. Vives, i que han estat substituïts pels que fa servir l’Alcalde: cultura, creativitat, coneixement, benestar i innovació. Tot i amb això, aplaudeix el Pla Buits, que qualifica com la iniciativa més interessant del mandat, malgrat que la desmereix l’ordenança de terrasses, la poca perseverança a reclamar les inversions que han de fer altres administracions, o la distribució d’inversions. Finalment, remarca que l’Alcalde no ha dit ni una sola paraula dels Districtes, i ara entén per què no va voler aprovar fa poc el Pla de Barris. Altrament, considera que avui que és més necessari que mai estar al costat de la Barcelona que pateix, el govern no només opta per la recentralització, sinó que no cita ni una sola vegada el Districtes en l’informe. Conclou, per tant, que el govern no té nord, no entén quina és la prioritat de la ciutat; alhora que denota debilitat i aïllament, entestat a continuar subordinat a la Generalitat i sense capacitat de fer front als reptes que ara com ara té Barcelona. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que el govern municipal, al l’Alcalde al capdavant, no té prou cura de la ciutat, sobretot en alguns aspectes. Observa que la presentació de l’informe que ha fet l’Alcalde és coherent amb la conferència que fa pocs dies va fer al Col·legi de Periodistes amb el títol “Barcelona respon”, a la qual avui no ha aportat cap novetat, i ha reiterat com la proposta més nova que es podria sancionar la tinença de pisos buits de les entitats bancàries, una possibilitat que subscriu el Grup del PP. Tot i amb això, pregunta a l’Alcalde si té previst multar-se ell mateix, el Consell Comarcal o la Generalitat pels pisos públics buits als quals encara no s’ha donat l’ús social previst; precisa que està parlant, d’ençà del 2010, de tres-cents pisos buits a la ciutat, més de cent locals, i equipaments buits des de fa més de dos anys, entre els quals la residència per a persones amb discapacitat de Mas Sauró, o per a gent gran a Via Favència. Considera que afirmar que es multaran els bancs que tinguin pisos buits queda molt bé de cara a la galeria, però ha de mirar què passa a casa. Posa en relleu que en la intervenció de l’Alcalde s’han produït molts silencis, i s’ha palesat molta amnèsia. En aquest sentit, assenyala que no ha dit res de la contracta de semàfors que s’ha anul·lat molt recentment, adjudicada per cinc milions d’euros quan havia estat licitada per deu. 1622 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Afegeix que tampoc no ha esmentat la petició llargament reclamada pel seu Grup per saber quan podran accedir de debò als contractes del Fòrum de les Cultures, del qual ja han passat deu anys, mentre que l’Alcalde manté la mateixa actitud del govern tripartit de no permetre la fiscalització d’aquella actuació. Igualment, posa de manifest que no ha dit res de les protestes per l’increment abusiu i injustificat en les tarifes del transport públic, d’un 25% en el cas de la T- 10 els dos últims anys; o d’un 31% en el rebut de l’aigua durant el mateix període, que ha comptat amb la complicitat de l’Àrea Metropolitana. Continua dient que no ha expressat la més mínima preocupació pel fet que l’any es va iniciar amb tres morts violentes, i no ha dit ni una paraula de les polítiques de seguretat, que a parer del seu Grup són una prioritat. Reitera, doncs, la conveniència de revisar el Pla de seguretat que l’Alcalde va presentar ja fa dos anys; igualment, diu que cal revisar l’actitud davant l’exercici de l’autoritat; en aquest sentit es refereix a les imatges de la comissaria de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella, en què els agents van rebre l’ordre de confinar-s’hi a fi de protegir-se mentre els radicals destrossaven mobiliari urbà i comerços de la Rambla. Recorda, en vista d’això, que fa deu anys, en produir-se uns fets semblants, havent-se de protegir la guàrdia urbana dins de l’edifici de l’Ajuntament mentre els radicals destrossaven la plaça de Sant Jaume, el Sr. Trias, llavors en l’oposició, ho va criticar durament i va qualificar el fet d’al·lucinant. Diu que el grau d’inseguretat a la ciutat és important, tal i com demostren les dades que es van presentar ahir mateix, que tot i que constaten la disminució del nombre de delictes, evidencien que hi ha una delinqüència submergida, que és aquella que no apareix en els indicadors oficials perquè la ciutadania desisteix de denunciar per diverses raons. També posa de manifest que l’Alcalde té una amnèsia molt evident quant a l’actitud del govern de la Generalitat envers Barcelona; obvia cap manifestació sobre el deute que manté amb la ciutat i que impedeix un finançament millor dels serveis, incrementar els beneficiaris i la qualitat de les prestacions; remarca que no esmenta que aquest deute és de 321 milions d’euros, entre deute vençut i no vençut. Tot i amb això, a l’Alcalde li agrada repetir que aquest ajuntament paga els seus proveïdors a trenta dies, però obvia que la Generalitat és morosa sine die amb la ciutat. Afegeix que el mateix Alcalde ha dit que havia calgut incrementar el fons de capitalitat ateses les retallades de l’estat en cultura, però ha passat per alt que la Generalitat ha retallat pel mateix import les aportacions culturals, onze milions d’euros; i precisa que l’estat no té representació en moltes de les institucions i equipaments culturals que han patit retallades. Admet que és obligació de l’Alcalde ser exigent amb l’estat, però també ho ha de ser amb la Generalitat; i li fa notar que l’estat, l’any passat, feia el 90% de les transferències públiques que rep Barcelona, i que 90 de cada 100 euros públics que rep aquest ajuntament provenen de l’estat. Puntualitza que l’any passat la ciutat va rebre més de cent milions d’euros per sobre del que havia previst, és a dir, un 10% d’ingressos extraordinaris en transferències de l’estat, malgrat que l’Alcalde no n’ha dit res. Altrament, l’aportació de la Generalitat no només és testimonial, ja que no arriba ni al 5% dels ingressos de la ciutat, sinó que s’executa mínimament tal i com demostra que l’octubre de 2013 únicament s’havia executat el 12% de les transferències previstes i, a més, en els pressupostos Generalitat per al 2014 l’execució està en el mínim possible, a la qual cosa s’hi suma que no transferirà enguany els 3,3 milions d’euros que li pertoquen al fons de cooperació local. Afegeix que l’Alcalde tampoc no ha fet cap referència al trasllat de les presons, que és competència de la Generalitat, que sumen un any més a les dècades de manca de compromís pel que fa al trasllat de la Model; o dels ajornaments de les comissaries de mossos d’esquadra als districtes de Sarrià i de Sant Martí; i tampoc no ha dit res sobre l’execució testimonial de convenis d’equipaments per a la gent gran i per a persones amb discapacitat signats el 2006. Pel que fa les inversions en sanitat, i atenent que l’Ajuntament té un 40% de participació en el Consorci Sanitari de Barcelona, entén que hauria d’haver parlat NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1623 sobre la situació de les urgències a l’hospital del Mar i dels CAP de La Bordeta o de Sant Andreu, demostrant sensibilitat per millorar l’atenció sanitària a la ciutadania. En l’àmbit educatiu, l’Alcalde ha anunciat un increment de la inversió en els centres educatius, però no ha dit que el fet d’aportar-hi més diners no significa més inversió pública, atès que el que realment suposa és una compensació, des de les arques municipals, de les aportacions que deixa de fer-hi la Generalitat. Continua parlant sobre la desigualtat patent entre els barris; en aquest sentit critica que el canvi que va prometre l'Alcalde no ha servit per invertir la tendència, que durant els últims cinc anys de governs tripartits municipals no ha parat de créixer. Recorda que, tot i que ja no hi ha convocatòries de la Llei de Barris d'ençà del 2010, el 45% de la Llei de barris d'exercicis anteriors encara no s'ha executat. En el terreny de l'habitatge destaca que dos de cada tres barcelonins desisteixen o renuncien a l'accés a un habitatge social que els ha estat assignat; i apunta que amb el govern tripartit aquesta xifra arribava al 61%, mentre que ara és d'un 65%, i que el desistiment és per moltes raons, entre les quals polítiques municipals equivocades per promoure l'assignació dels habitatges. Quant al Pla d'Habitatge, fa notar que no se n'ha aprovat cap aquest mandat, tot i que el seu Grup ho ha demanat en vàries ocasions, de manera que encara està vigent el que va ser aprovat per l'anterior govern municipal, i que malgrat que fa sis anys que està vigent només se n'ha executat el 30%, tenint en compte que en fa dos ja se n'havia executat el 28%. Entén que això deixa ben clar que no s'ha avançat gens en aquest àmbit i explica que només s'hagin finalitzat 6.430 habitatges dels trenta mil previstos. En el capítol de l'atenció a les persones, observa que la màxima a aplicar hauria de ser "qualitat deu i zero llistes d'espera". No nega, però, que els darrers dos anys s'han incrementat com mai els recursos adreçats a les persones que més ho necessiten, i remarca que en gran part això ha estat així per les aportacions que ha fet el seu Grup amb diverses iniciatives. Entén, tanmateix, que no és suficient, i fins i tot quan el govern no rep l'empenta del Grup del PP perquè té altres prioritats municipals no vinculades a l'atenció a les persones, ni a la ciutat, sinó a seguir les tesis sobiranistes del president de la Generalitat, creu que hauria pogut fer molt més. En aquest sentit, esmenta algunes dades que qualifica de preocupants, com ara que les estades en centres residencials per a gent gran s'estan reduint, com també s'ha reduït el nombre de beneficiaris de la Targeta rosa; i que continua havent-hi llistes d'espera en centres de serveis socials, que arriben a una mitjana de setze dies. Diu que no és acceptable que en els pressupostes del 2014, aprovats mitjançant una qüestió de confiança, el servei d'atenció domiciliària pateixi una reducció de les seves aportacions municipals en dotze milions d'euros, cosa que no només impedirà que s'incrementin les hores d'atenció setmanals, sinó que ja s'ha constatat una reducció de 4 a 3,3 hores setmanals. Afegeix que tampoc no s'ha avançat gaire en la finestreta social única, ni en l'expedient social únic; continua sense constituir-se el Consell municipal de la Família, malgrat que en l'informe es parla de la necessitat de reformar el Consell de Lesbianes, Gais i persones transsexuals, demostrant una sensibilitat que no tenen amb les famílies. Advoca per un canvi en les polítiques fiscals de l'Ajuntament, atesa la continuïtat manifesta amb les anteriors, tret de les primeres ordenances fiscals aprovades durant el mandat, que van introduir un primer canvi de tendència; altrament, amb l'aprovació per qüestió de confiança dels pressupostos d'aquest any, no ha fet una proposta fiscal pròpia; remarca, també, que en els pressupostos es preveu un increment de l'IBI de gairebé un 10%, que significarà més de cinquanta milions d'euros extra de recaptació. Pel que fa al comerç, subscriu que cal defensar-lo, però no pas de la manera que pretén fer-ho el govern municipal; així, en comptes de negar la llibertat de comerç a la ciutat, admeten la proliferació en la primera corona metropolitana de grans superfícies comercials, que ben probablement acabarà per desertitzar el comerç de Barcelona. 1624 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 En aquest sentit, reclama més llibertat per al comerç, que passa també per la llibertat del consumidor. Assegura que és conscient del que significa el comerç de proximitat als barris i per a l'activitat econòmica de la ciutat, però també que això no és incompatible amb la delimitació d'una zona turística comercial, que pugui obrir els dies festius per donar resposta al consumidor provinent de l'activitat turística. Aprofita aquesta referència al turisme per assenyalar que l'Alcalde s'hi ha referit molt tangencialment en la seva intervenció, sense aclarir si el 2014, tal i com ha proposat el seu Grup, es tiraran endavant les decisions de govern necessàries per posar fi a la proliferació d'apartaments turístics a Barcelona, molts dels quals en situació irregular, que poden generar un conflicte greu amb els veïns, o agreujar les conseqüències que ja s'estan produint en alguns indrets fora de Ciutat Vella, on existeix una moratòria. Tot seguit, reclama més suport a l'emprenedoria, i adverteix de la necessitat d'enfortir l'atracció d'empreses amb vivers, promoure l'autoocupació, i la finestreta única empresarial com una manera d'eliminar burocràcia per a l'obtenció de llicències. En aquest sentit, diu que no pot ser que la mitjana per obtenir una llicència d'obres sigui de 113 dies, o d'un any en el cas de les llicències d'activitat econòmica, com passa al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample o Ciutat Vella. Finalment, demana a l'Alcalde que treballi perquè Barcelona esdevingui una ciutat de llibertat, i que no hi apliqui el pensament únic, que exemplifica el veto a rodatges de sèries de televisió, pel·lícules, o exposicions fotogràfiques. Per tant, demana que posi l'accent en el veritable estat de la ciutat, en l'atenció a les persones, la creació d'ocupació, en la seguretat, en la rectificació de polítiques d'immigració equivocades i en la cohesió dels barris. I li reclama que deixi de sumar-se a les tesis del govern de la Generalitat perquè Barcelona esdevingui capital d'estat, perquè Barcelona ha de posar l'accent en allò que uneix i no pas en allò que els separa. Acaba referint-se a l'oferta de col·laboració que els ha fet l'Alcalde en la seva intervenció, i li adverteix que això passa per fomentar allò que els uneix, en aquest cas Barcelona. El Sr. Gomà comença la seva intervenció referint-se a què l'informe que avui el presenta l'Alcalde té dues parts; una amb elements de diagnosi de la realitat de la ciutat, i, l'altra, amb mesures d'intervenció en aquesta realitat, tant de balanç com de futur. Quant a la diagnosi de la realitat socioeconòmica de la ciutat, l'informe en fa una anàlisi molt pobra i esbiaixada, superficial, sense fil conductor. Precisa que la qualifica d'esbiaixada, sobretot perquè en l'informe es detecta un intent d'amagar i deixar fora les realitats socials i econòmiques de la ciutat que evidencien amb més intensitat el caràcter profundament injust de la crisi i de les polítiques de desmantellament de drets socials i laborals. Tot seguit, i a fi d'il·lustrar l'argument, posa com a primer exemple l'atur, la conseqüència més devastadora en termes socials de la crisi i de les retallades, i adverteix que no es pot despatxar dient que l'atur s'ha reduït lleugerament. Altrament, la realitat és que l'atur juvenil es manté per sobre del 30%, i hi ha un exili laboral forçat de joves que no para de créixer i ja arriba a la ratlla de trenta mil; així com un atur de llarga durada que s'ha disparat de setze mil a quaranta- cinc mil persones durant la conjuntura, i que no deixa d’augmentar. Contràriament, posa de manifest que la prestació social a les persones aturades no cessa de caure, i ara ja sumen més de trenta mil les persones que no reben cap prestació. Destaca, també, que les noves contractacions es fan, gairebé sempre, en precari. Valorant les pautes de distribució territorial de l'atur, fa notar que a Nou Barris, la franja del Besòs o la Marina gairebé multiplica per tres el que hi ha a Sarrià i per dos el de l'Eixample; continua augmentant més als barris més fràgils, entre els quals Can Peguera, la Trinitat Vella, mentre que es redueix a Sarrià i a Les Corts. Posa la pobresa com a segon exemple. En aquest cas, fa avinent que a Barcelona es comptabilitzen tres-centes mil persones en situació de pobresa, xifra que desglossada significa una de cada quatre persones grans i gairebé un de cada NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1625 tres infants, i tot i aquesta situació, saben que durant el 2013 a Barcelona s'ha denegat la renda mínima d'inserció a cinc mil famílies vulnerables, i demana explicacions a l’Alcalde. Tot seguit, destaca la importància del tercer exemple, les desigualtats; posa de manifest que al llarg de la crisi a Barcelona ha crescut la desigualtat, de manera que els quatre districtes més rics blinden la seva renda, mentre que els sis districtes restants perden set punts de mitjana. Així, al principi de la crisi, el districte més ric multiplicava per dos i mig la renda del més pobre, ara la multiplica per tres; a més, durant aquest temps, la ciutat s'ha fracturat, i la distribució social de la renda s'ha fet insosteniblement injusta. Remarca que han crescut les rendes més altes i també les més baixes, mentre que les molt baixes han crescut exponencialment, del 4 al 15%; diu, en aquest sentit, que el 2011, la distància entre Sarrià i Nou Barris era de 116,7 punts de renda, i a finals del 2012, havia arribat a 119,9. Confirma, doncs, que l'impacte d'una crisi injusta i d'una austeritat encara més injusta ha consolidat una ciutat socialment fracturada; i així ho expressa l'informe, demostrant que s'ha produït una dinàmica d'empobriment progressiu de les rendes mitjanes i baixes, i que d'aquesta dinàmica n'ha quedat exclòs el segment de renda més alt. Entén, per tant, que la crisi els pot fer més pobres, però adverteix que és la seva gestió política la que genera desigualtats, un fet que en termes ètics és pot qualificar d'inhumà, i en termes polítics d'injust; i a Barcelona això es tradueix en el punt i final d'un projecte històric de redistribució social i de cohesió urbana. Fa notar a l'Alcalde que, tal i com deia la setmana passada en la sessió extraordinària de Plenari a petició del Grup del PSC, cal ser molt rigorosos, atès que la desigualtat de renda entre barris té, en primera instància, una explicació supralocal, que inclou la precarització, la bretxa social per manca de voluntat política per elaborar una fiscalitat redistributiva sobre el capital i l'especulació. Altrament, entén que han de reconèixer que fa molts anys que s'apliquen polítiques de desmantellament laboral i de privilegis fiscals al capital i les rendes més altes, impulsades, de bracet, pel Partit Socialista, el PP i CiU que finalment han acabat precaritzant la vida de molta gent, i han blindat el benestar i els interessos d'uns pocs. Tot i aquesta situació, el govern de la ciutat fa polítiques que, lluny de combatre les desigualtats, les amplien; que en el millor dels casos gestionen la pobresa en clau assistencial, però que en cap cas combaten els factors que la generen. Diu que són ben conscients de la cruesa dels impactes de la crisi a Barcelona, que es tradueixen en 108.000 persones a l'atur, la gent jove sense feia o treballant en precari, desigualtats creixents i la pobresa infantil per sobre del 25%, situació a la qual s’hi suma una nova onada d'impactes que trenquen esquemes per l’estat de coses que fan emergir: cent mil llars amb pobresa energètica, trenta mil talls d'aigua, dos mil nou-cents infants en risc de malnutrició, disset desnonaments diaris, cinc mil famílies en situació de pobresa amb la renda mínima d'inserció denegada. Fa veure a l'Alcalde que aquesta que acaba de descriure és l'autèntica realitat social de la ciutat, tal com també reflectia el darrer baròmetre municipal en posar de manifest que l'atur, els problemes econòmics i les retallades ocupen els primers llocs com a principals problemes de la ciutadania, molt per sobre de qualssevol altres. Per això, la gent es mobilitza per frenar l'increment abusiu del transport públic, per aturar els desnonaments en cada barri; però també hi ha molta gent que viu el patiment i la injustícia en l'àmbit privat, sense que transcendeixi a la dimensió col·lectiva. Davant d'aquest estat de coses hi ha l'actitud d'un govern insensible, desconnectat de les raones de la gent que lluita i del dolor de la gent que viu els efectes de la crisi en silenci. En aquest sentit, destaca que malgrat que l'Alcalde va assistir a la trobada de Davos, no coneix a fons la realitat de les escoles públiques dels barris més vulnerables; altrament, acudeix al Círculo Ecuestre a escoltar com la part alta de la Diagonal es reformarà, amb diner públic, al servei del comerç de luxe, malgrat que no és capaç de frenar els desnonaments a la ciutat, instigats per bancs rescatats, també, amb diner públic. 1626 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Fa notar que les paraules de l'Alcalde diuen de persones i de creació d'ocupació, mentre que els seus fets parlen de negoci i de lobbys; empra una retòrica pel que fa a les persones i l'ocupació que, al seu parer, no és altra cosa que una coartada per intentar legitimar una pràctica al servei d'interessos privats massa sovint. En l'àmbit de la política municipal, expressa que Barcelona està immersa en una situació inèdita; amb un pressupost refusat per nou dels deu districtes i per la majoria d'aquesta cambra, i aprovat per un joc de mans, legal, però no pas democràtic, que banalitza la política municipal i evidencia la baixa qualitat democràtica del govern. Diu que l'Alcalde teatralitza una política de mà estesa i de diàleg, però a la pràctica és incapaç d’arribar a acords majoritaris, més enllà de l'aliança que manté amb el Grup del PP per privatitzar i fer polítiques de l'1%; per aixecar el mur de la negativa a les alternatives que els presenten. Conclou que l'Alcalde ha passat a ser un bon venedor de paraules a un mal venedor de fum que, malgrat tot, ja no pot emmascarar la realitat de les seves prioritats classistes, ni de la política confegida d'esquena a la ciutadania, ni tampoc els seus silencis quan s'imposa l'exigència, ni les seves absències quan toca liderar. Entén, per tant, que ja sigui per incapacitat o per deixadesa, o una combinació d'ambdues, el govern està enrocat en la precarietat política i un aïllament social i territorial sense precedents, actitud que qualifica de molt negativa atès el context. Precisa que al llarg del 2013 el seu Grup ha posat en qüestió moltes de les polítiques, prioritats i maneres de fer del govern municipal, sobretot perquè consideren que alteren una trajectòria de ciutat de barris dignes, de complicitats veïnals, d'oportunitats vitals per a tothom i, especialment, perquè creuen que apunten cap a una ciutat dual, socialment injusta i sense aposta ecològica real.Per aquest motiu, han qüestionat la forta davallada en la xarxa d'equipaments socials i en el sistema educatiu públic, i li demana que expliqui per quin motiu s'acabarà el mandat sense un centre de serveis socials nou a Trinitat Vella; per què a l'escola Antaviana de Roquetes li han suprimit la sisena hora, quan suposava un element vertebrador del seu projecte d'escola inclusiva; quina és la causa que hagi començat el curs sense cap escola bressol nova, i amb el 40% de famílies sense plaça. Fa avinent a l'Alcalde que ha qüestionat la seva complicitat amb els increments abusius dels preus dels serveis bàsics i del transport; i li pregunta si troba algun sentit que un context de crisi brutal l'aigua i la T-10 hagin augmentat més del 25% els darrers dos anys; o haver de crear una partida, diuen que il·limitada, contra els talls d'aigua, però alhora no els tremola la mà per continuar incrementant tarifes i blindant els preus de l'aigua en benefici d'Agbar. Insisteix que han qüestionat la manca d'ambició de les seves polítiques d'habitatge, i l'incompliment de compromisos per evitar desnonaments, i li pregunta com és possible que un any després d'aprovat el compromís de suspensió de desnonaments per part dels bancs amb què opera l'Ajuntament, Bankia continuï desnonant famílies a Ciutat Meridiana. Li pregunta com pot explicar que disposin de recursos per a una reforma a la carta al passeig de Gràcia i, a canvi, no en tinguin per solucionar les condicions infrahumanes de l'habitatge amb aluminosi a Trinitat Nova. Afegeix que també han qüestionat un urbanisme excloent i fracturador territorialment, i pregunta els motius de l’operació especulativa a La Maquinista, i per què han requalificat, si per alimentar la bombolla immobiliària i per fer habitatge a preus excloents. Afegeix que també han posat en entredit una espiral de privatitzacions que posen Barcelona en venda, que fan de la ciutat una pista d'aterratge de negocis privats. En aquest sentit, pregunta si calia un nou Pla d'Usos a Ciutat Vella, aprovat amb la majoria del Districte en contra, per tornar a la barra lliure hotelera en barris que concentren més del 40% de totes les places de la ciutat. Pregunta a l'Alcalde si és conscient que la nova ordenança de terrasses acaba amb trenta anys de feina per l'accessibilitat universal a l'espai públic. I fa avinent que també han qüestionat la política de creixement sense compromís real amb l'ocupació, molt més connectada a la bombolla turística que NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1627 no pas amb l'economia cooperativa i a una ciutat amb una base forta productiva, ecològica i diversificada. Subratlla que han aconseguit aturar Eurovegas, i els Jocs Olímpics d'hivern del 2022, i considera que es tracta d'una bona oportunitat per evitar les agressions ambientals amb perspectiva de futur. Continua interpel·lant l’Alcalde sobre quina base de model i de resultat pot explicar la retallada del programa de treball als barris, o dels plans locals d'ocupació i, a canvi, la transferència de 26 milions d'euros de diner públic a la fórmula 1 de Montmeló. Recorda que el seu Grup també ha posat en qüestió l'abandonament de les polítiques de qualitat de l'aire, el principal determinant ambiental de la salut de les persones; altrament, es tiren enrere les limitacions de velocitat, es desgrava l'ús del vehicle privat o no s’amplien les àrees 30; i, en aquest sentit, pregunta per què els projectes de reforma de Glòries o la Diagonal no contemplen cap reducció d'espai per als cotxes. Adverteix que això, a més de ser antiecològic i agressiu per a la salut, és anacrònic. Continua esmentat aspectes que el seu Grup ha qüestionat durant el mandat, entre els quals les respostes policials a problemes socials; el militarisme i la vulneració dels drets humans; la intimidació i la violència policial sobre persones migrades vulnerables als assentaments de Poblenou o al CIE de la Zona Franca, que confegeixen un model als antípodes del model de ciutat de convivència intercultural. Tanmateix, entén que avui, emetent un vot favorable a la proposició que presentarà el seu Grup sobre la creació d'una comissió especial d'estudi del CIE de la Zona Franca, tenen l'oportunitat de dir no a la impunitat i sí als drets humans. Finalment, observa que totes les estratègies de govern que ha esmentat acaben resultant incompatibles amb la participació de la ciutadania, i està convençut que el nou Pla d'Usos de Ciutat Vella no hauria tirat endavant si s'hagués fet una consulta ciutadana; tampoc no ho hauria fet la concentració de recursos a les zones de luxe de la ciutat amb un pressupost participatiu d'inversions; o l'ordenança de terrasses si s'hagués donat veu vinculant a tots els Consells de Barri. Afegeix que tampoc no hauria estat possible la degradació del model educatiu 0-3 si s'hagués dialogat amb la plataforma i s'hagués admès a tràmit la iniciativa ciutadana. Apunta, per tant, que per tirar endavant la privatització de la ciutat, també han de privatitzar les maneres de governar. Tot i amb això, avisa que no podran impedir que la ciutadania es mobilitzi, imagini i proposi, i que moltes vegades acabi guanyant, perquè si el govern tanca la porta a la democràcia participativa, la ciutadania l'obre amb arguments i arrelament popular. Posa de manifest, però, que durant l'any passat Barcelona ha tendit a desaparèixer com a protagonista amb veu pròpia de l'escenari polític general; els presidents del govern i de la Generalitat són conscients que poden menystenir Barcelona sense que el seu Alcalde s'hi oposi amb un projecte fort per fer respectar la ciutat. En conseqüència, l'impacte de les retallades de la Generalitat posa en risc la prestació de serveis bàsics, tot i que admet que l'Ajuntament està garantint amb recursos propis les beques menjador i la teleassistència, però demana que no avalin les retallades amb silenci de complicitat, i reclama que expressin que l'austeritat injusta situa els barris populars al límit de l'abisme social. Demana a l'Alcalde novament que passi de la incapacitat al lideratge, de la subordinació a l'exigència, que no calli i que planti cara; i, sobretot, li reclama que deixi de governar d'esquena a la ciutadania i als barris, perquè la Barcelona de principis del 2014 necessita més que mai un govern que situï la lluita per superar la crisi en el centre de les seves prioritats, amb polítiques potents de cohesió social i territorial, amb una aposta forta per l'ocupació de qualitat i per un canvi solidari i ecològic de model econòmic. El Sr. Portabella obre la seva intervenció posant de manifest que la presentació d'aquest informe els hauria de permetre debatre sobre l'estat de la ciutat sense Estat. Considera que paga la pena analitzar on són, quins reptes tenen i quines les mesures proposa el govern de la ciutat; i entén que això cal fer-ho amb amplitud 1628 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 de mires, atès que dels aspectes més quotidians ja se n'ocupen amb el tractament dels punts de l'ordre del dia més habituals. En conseqüència, del document que ha presentat el govern, el primer que han detectat és que de les vuitanta pàgines de què consta, setanta-quatre són dades del 2013, i sis pàgines que parlen del 2014. Considera, doncs, que la desproporció és evident i, al seu parer, infringeix l'esperit d'aquest debat, que és parlar del model de ciutat. Fa notar que, en l'informe, del model de ciutat no se'n parla, i apunta que quan s'elabora un corol·lari, encara que només sigui de sis pàgines, que fa referència a les actuacions previstes, cal donar-li un sentit i una orientació que quedi inclosa en la idea de la ciutat que volen, que creï sinergies, que expliqui cap a on van i com volen que la ciutadania visqui i treballi. Tanmateix, lluny d'aquesta línia, fa notar que el document és un recull de dades de l'any anterior i una breu declaració d'intencions per a enguany. Considera que la inexistència de marc polític en les actuacions que es proposen és una mancança gens menor. Diu que també hi troben a faltar que no hi hagi ni una ratlla que parli del procés nacional, en el qual Barcelona hi té el paper de capital. En vista d'això, pregunta a l'Alcalde si és que els ha passat desapercebut que més del 70% de la ciutadania de Catalunya reclama votar democràticament el seu futur polític; si no s'han assabentat de l'acord ampli assolit al Parlament de Catalunya, en què diverses forces polítiques han concretat data i pregunta per a aquest any. Pregunta si consideren que la capital del país pot viure d'esquena a tot aquest procés, i ni tan sols dedicar-hi una sola paraula en el document. Remarca que el país té un rumb clar, però ofegat premeditament i sistemàtica per l'estat espanyol en l'àmbit econòmic, i malgrat que la capital és solvent econòmicament, duu un rumb difús i descontextualitzat nacionalment. Assenyala que el seu Grup allò que defensa és arremangar-se i posar-se a treballar per la ciutadania i pel país, i no pas per dir que Barcelona ha de liderar el país, sinó per fer-ho realitat; per posar propostes de lideratge de la ciutat en el conjunt del país, i per respondre a les expectatives de la ciutadania; perquè aquest lideratge els dóna notorietat, dins del país, a l'estat i a escala internacional. Fa notar que el procés en què està immersa Catalunya s'està internacionalitzat; i com diuen els teòrics, quan hi ha un procés radical de reforma de la legalitat és el moment de generar creativitat, nous marcs d'actuació i de plantejar una nova ciutat que no es mogui només per inèrcia. Contràriament, el govern de la ciutat, que ho té millor que mai per liderar el procés com a capital del país, deixa perdre l'oportunitat i ni tan sols hi dedica un mot. Entén que també s'equivoquen en no dedicar ni una ratlla als valors de Barcelona, una ciutat amb un arrelament profund de la democràcia i, per tant, del respecte a les majories democràtiques, com també ho són la integració i la cohesió social. Quant a les expectatives de la ciutadania, entén que és prou evident que passen per combatre les desigualtats econòmiques i d'ocupació, per lluitar contra l'atur i per generar llocs de treball de qualitat. Observa que la precarietat dels llocs de treball es pot valorar des de la consideració que més val tenir un lloc de treball precari que no tenir-ne cap, però també es pot considerar des de la perspectiva que la precarietat afecta i condiciona el projecte vital de les persones. Fa notar que d'ençà del 2008 no fan altra cosa que anar caient per un pou sense fons, tot i que sembla que el 2013 la caiguda lliure s'ha aturat, però adverteix que queda molta distància per remuntar fins assolir la boca d'aquest pou. Precisa que segons les dades que consten a l'informe, la classe mitjana passa del 59% al 44%, i la classe menys afavorida ha augmentat d'un 22% fins a un 39%. En aquesta línia, indica que algunes ràtios de districte i barris de la ciutat són summament preocupants, i palesen que a escala territorial es produeix un desajustament, sobretot a la banda de muntanya i del Besòs. Així, com ja s'ha expressat en altres intervencions que l'han precedit, assenyala les diferències percentuals entre Pedralbes i Ciutat Meridiana, que el 2012 experimenta un NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1629 augment significatiu; i que barris, com el cas de La Guineueta, han experimentat declivis de fins a vint-i-sis punts en la renda familiar. Adverteix que la manera com se'n surtin de la crisi configurarà una societat o una altra, i en aquest sentit, fa avinent que el seu Grup troba a faltar un debat sobre l'encaix de l'economia local i la global a la ciutat, atès que és un factor que està afectant molt perquè no pot pagar els mateixos preus el comerç de franquícia que el comerç emblemàtic i històric de la ciutat, com tampoc no són els mateixos el marges de benefici. En conseqüència, s'imposa trobar les maneres de combatre aquesta situació, perquè això també es tradueix en els preus de lloguer de les botigues; com tampoc no s'obté el mateix rèdit pel lloguer d'un pis si es dedica a apartament turístic. Entén que això genera desencaixos, i el que cal és buscar la manera de resoldre-ho. Igualment, passa el mateix amb l'accés a determinats serveis com demostra el fet que, en l'anomenada ciutat tecnològica, els sistemes de cablejat no estan equilibrats territorialment; en aquest sentit, esmenta com a paradigmàtic el que va succeir durant el Mobile World Congress de l'any passat, que va concentrar el 90% d'activitat a la Fira, al passeig de Gràcia i al Front Marítim. Es pregunta, doncs, on és l'equilibri de les infraestructures per poder oferir igualtat d'oportunitats. Subratlla la importància de poder accedir igualitàriament a la tecnologia, perquè els desequilibris entre els barris tenen conseqüències que afecten el model de ciutat que, teòricament, tots defensen: la ciutat policèntrica i de la mixtura d'usos, que tanmateix s'està perdent perquè, cada vegada més, els residents es veuen obligats a sortir dels seus barris per trobar serveis bàsics; es perden els oficis, i tanquen comerços als barris, i algunes zones de la ciutat ja s'estan convertint en ciutat-dormitori. Adverteix, per tant, que cal centrar el debat en aquestes qüestions, i mirar com es pot revertir la situació; altrament, la inèrcia de la ciutat s'acabarà imposant. Posa en valor que aquest ajuntament té capacitat de negociar amb les grans corporacions, fer una empresa pública de generació i distribució d'energia, tal i com han fet cinc-centes ciutats a Europa, i perquè suposa una disminució de la factura pública, i privada amb el temps, de prop del 30%; destaca la capacitat de negociar amb els bancs, perquè aquest ajuntament és un operador de primera magnitud, insisteix que allò que pretenen, que el govern faci gala de dignitat i de fortalesa i capacitat d'actuar amb solvència. Diu que també estan d'acord amb la creació de l'empresa d'energia que significaria un salt qualitatiu; amb enfortir l'educació, la sanitat i els serveis bàsics, la informació i la mobilitat amb transport públic. En aquest darrer cas, no es pot obviar el deute de més de set-cents setanta milions d'euros, i entén que cal dir clarament que el sistema és deficitari perquè l'estat no paga, que els darrers tres anys ha retallat un 30% les aportacions que li pertoquen, i que, per contra, la Generalitat, molt discretament, i l'Ajuntament han augmentat les seves participacions. Conclou, doncs, que el problema rau en què no tenen un estat, malgrat que sigui un fet que s'obviï en l'informe sobre l'estat de la ciutat. El Sr. Alcalde enceta els torns de rèplica avançant que intentarà posar en evidència algunes contradiccions posades de manifest en les intervencions i expressant la coincidència amb altres plantejaments que també s'hi han fet. D'entrada, contextualitza el document en la situació de crisi, que genera desigualtats socials i crea situacions límit, i diu que el fet que alguns indicadors millorin no significa que les coses vagin bé. Admet que això exigeix mesures, decisions i formes de col·laboració. Quant a l'acusació que el seu discurs és pla, entén que no el poden valorar per comparació, atès que és la primera vegada que es fa en aquesta cambra perquè, en anteriors mandats, l'alcalde de la ciutat feia una conferència en el Col·legi de Periodistes. Creu que el poden acusar de moltes coses, però no deixar de reconèixer que dóna la cara i que el poden interpel·lar. En segon lloc, admet que existeix la fractura social, però entén que cal analitzar per què s'ha produït, començant per la crisi generalitzada. De tota manera, fa 1630 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 notar que en aquesta cambra hi ha qui ha tingut responsabilitats molts importants a la Generalitat i a l'Ajuntament els darrers anys. Sap que no aconsegueixen acabar amb aquesta fractura social, però també sap que hauran de treballar molt més tots plegats; en aquest sentit, afirma que molts dels problemes d'habitatge que té la ciutat no són nous; que no ha estat pas responsabilitat del seu govern la transformació des del Besòs fins a l'hospital del Mar, amb la requalificació total dels terrenys; el foment de la bombolla immobiliària. Posa de manifest que també s'han fet afirmacions que no són certes, com ara qüestionar que es pugui destinar una partida il·limitada a lluitar contra la pobresa energètica, que confirma que es pot fer perfectament restant-la d'altres necessitats no prioritàries. Igualment, també es reafirma en què ningú no passarà gana a Barcelona. En l'àmbit de la seguretat, destaca la bona col·laboració entre la guàrdia urbana i els mossos d'esquadra, que ha portat una disminució dels delictes, malgrat que admet que no és suficient perquè mai no es podrà arribar a eradicar totalment la delinqüència. Però considera una gran gosadia dir que no s'està d'acord amb l'augment de les tarifes del transport públic, i recorda que els darrers anys s'ha generat un forat de cinc-cents i escaig milions d'euros. Precisa que el 2010, l'estat aportava dos-cents milions d'euros, l'ajuntament de Barcelona hi aportava, el 2009, noranta-vuit milions, mentre que el 2010 va aportar-ne setanta-dos. Igualment, les aportacions de l'estat han disminuït fins als noranta-quatre milions d'euros. Entén, doncs, que la situació que amb el temps s'ha creat és insostenible, i pregunta si saben per quin motiu les aportacions han anat disminuït els darrers anys; per aquest motiu, diu que cal trobar la manera d'exigir un contracte- programa que compleixin, sempre, totes les administracions. Al Sr. Martí Grau, que en un moment donat de la seva intervenció ha expressat que la cultura ha guanyat l'urbanisme, li fa avinent que l'urbanisme no és comprensible sense cultura, i perquè la cultura els confereix força com a país, tot i que això no significa que hagi de ser un àmbit estanc, sinó que forma part de la filosofia d'un govern, que es basa en la feina d'equip i amb la seva solidesa. Admet que un equip pot estar format per individus amb diferents plantejaments i ideologies, però per damunt de tot ha de ser sòlid; en aquest sentit, fa avinent, en referència a la marxa del Sr. Truñó, que la seva feina estava subordinada a les ordres de la persona que mana en l'àmbit de l'esport, en aquest cas la Tinent d'Alcalde Maite Fandos. Igualment, recorda que el projecte de la passarel·la del zoo no és d'aquest govern, sinó del mandat anterior. Dirigint-se al representant del Grup del PP diu que subscriu algunes de les seves argumentacions, entre les quals la necessitat d'un pla d'habitatge potent; però també li recorda que l'estat té l'obligació de donar-los finançament, tal i com estableix el sistema, i reitera la voluntat de participar en l'IVA que genera el turisme a la ciutat. Pel que fa a les al·lusions constants al deute que manté la Generalitat amb aquest ajuntament, precisa que significa un 2% del pressupost, alhora que recorda que no pot fer front als pagaments perquè la està arruïnada i té un sistema de finançament insuportable. Tot seguit, i referint-se a la intervenció del Sr. Gomà, opina que s'exclama molt però no col·labora en res; en aquest sentit, li demana, atès que té idees i plantejaments encertats, que col·labori en comptes de criticar, sobretot tenint en compte, ja que ha format part del govern municipal, que coneix la situació per què estan passant i les seves causes. Replica, quant a les al·lusions a la seva presència al Fòrum de Davos i al Cercle Eqüestre, que en ambdós llocs el seu discurs se centra en el tercer sector, perquè el futur de la ciutat no és només el mercat o les noves tecnologies, sinó el tercer sector, que pot donar ocupació a persones sense formació. Finalment, diu que deixa per a una tercera intervenció la resposta al parlament del Sr. Portabella, tot i que ja li avança que saben clarament què volen ser: la capital de Catalunya, i referent del sud d'Europa, i que actuaran en coherència; i NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1631 confirma per enèsima vegada que donaran suport absolut al dret a decidir. Tanmateix, diu que no té cap intenció de passar el dia barallant-se, i intenta aconseguir el màxim possible per a la ciutat. El Sr. Martí Grau entén que amb aquesta darrera frase, l'Alcalde s'acaba de definir: no es baralla. Admet que desconeix per què es baralla, en el sentit positiu del terme, ni que tingui una dèria i un projecte i una estratègia per a la ciutat. Insisteix en què el govern de la ciutat ha quedat aïllat i el seu alcalde tot sol, i que això ha succeït per molts motius, entre els quals la mania de posar sempre el retrovisor, com ha fet avui mateix, i que no es cansi d'atribuir als tripartits les causes de tots els mals que assolen el país. Replica, però, que el pas del capitalisme cap al capitalisme financer té molta part de responsabilitat en la situació actual, i entén que dels quaranta-un regidors d'aquesta cambra, de ben segur que qui més capacitat d'influència ha tingut els darrers anys sobre el que ha passat al país ha estat el Sr. Trias. Li demana, per tant, que no intenti carregar les responsabilitats a altri, atès que ell mai no li ha dit que la desigualtat i la crisi que pateix la ciutat palesada en la fractura social sigui culpa seva. Altrament, confirma que ha acusat l'Alcalde de no moure's prou per combatre la situació amb decisió i eficàcia. Entén que la seva solitud rau en què no es pot pactar si no es té projecte. Tanmateix, l'Alcalde va iniciar el seu mandat intentant pactar amb tothom alhora, i ha aconseguit que tothom s'hi posi en contra, tal i com s'ha vist avui en aquest debat, en què tots els grups li han exigit el mateix: que decideixi en quina direcció orienta el govern municipal a fi de consolidar-lo. Insisteix a dir que no existeix estratègia, tal i com ha demostrat l'Alcalde amb una primera intervenció que, al seu parer, és la demostració palmària que no té la ciutat al cap en termes de projecte, de reptes, i de qüestions que hi són essencials. Afegeix, però, que encara li preocupa més que falti a la veritat, i puntualitza que el Sr. Truñó no ha deixat el seu lloc voluntàriament, tal i com ha fet saber a tothom per escrit, i és ben evident que ha estat destituït; i considera que no hi ha comparació entre la seva capacitat per encapçalar projectes esportius importants a la ciutat i la de la Tinent d'Alcalde. Recorda, a més, que el Sr. Truñó era comissionat de l'Alcalde, no pas de la Sra. Fandos. Entén que també és una demostració evident de manca de lideratge la incapacitat de l'Alcalde per liderar el seu mateix equip de govern, que quan li planteja un problema, acaba cedint, passant per davant dels interessos de la ciutat. Posa de manifest que l'Alcalde també falta a la veritat amb el cas del Zoo, perquè és ell qui ha decidit invertir-hi els diners que aporta l'Àrea Metropolitana; i li recorda que el planejament urbanístic estava fet preveient el trasllat d'una part del zoo, però que no suposava gastar ara com ara quatre milions d'euros en un projecte que afectarà la qualitat de vida de molts dels animals que hi resideixen. Li adverteix que no emfasitzi les aportacions que fan a l'àmbit de la cultura, atès que mai com ara la ciutat havia estat tan apagada culturalment; no hi ha ni un sol equipament cultural que tingui energia ni recursos suficients, i posa com a exemple paradigmàtic el Liceu; en aquest cas, el fons de capitalitat només ha servit per cobrir la retirada de recursos de la Generalitat i augmentar el deute real que continua tenint amb aquest ajuntament, que s'hi subordina. Observa, quant al dèficit del transport públic, que sembla que l'Alcalde l'hagi descobert en posar-se a governar, tot i que una de les denúncies que feia en campanya electoral era la incapacitat del govern municipal per liderar els acords amb l'estat perquè deixés de reduir les aportacions. Li pregunta, en conseqüència, què ha fet ara, des del govern estant, tret de dir que té unes relacions excel·lents amb els ministres de Madrid. Altrament, ha hagut d'acabar apujant d'un 20% el preu de la T-10, quan havia dit que l'increment d'un 7% que havia fet l'anterior govern era escandalós. En referència als 64 milions d'estalvi de l'Ajuntament, li recorda que van deixar les finances prou sanejades perquè aquesta administració funcioni amb potència en el combat de les desigualtats i d'aposta pel creixement de l'economia local, altrament, l'Alcalde malbarata uns anys clau perquè, en la sortida de la crisi, la ciutat no estigui fracturada sense remei i els resulti irreconeixible. 1632 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 El Sr. Fernández Díaz demana a l'Alcalde que faci el canvi que va prometre als barcelonins per deixar enrere el model de tripartit i segueixi l’estela de Barcelona. Un canvi per apostar per un nou model de ciutat alternatiu a l'imperant durant trenta anys; insisteix a demanar-li que no es refugiï en una continuïtat esbalaïdora de les antigues polítiques, i també que deixi enrere l'aposta per una equivocada transició nacional. Li demana que segueixi l'estela de Barcelona, que és l’objectiu i no l’eina de res; perquè la ciutat ha de ser motor i no ha d'anar a remolc de la Generalitat, que no té altre objectiu polític que la independència. Li demana que no posi l’accent en el dret a decidir sinó a governar sobre els principals problemes de la ciutat. El Sr. Gomà replica l'afirmació de l'Alcalde que ve a aquesta cambra a donar la cara, que només ho fa un cop a l'any, i la resta del temps calla. Pregunta si les preguntes que ha llançat l'Alcalde sobre la bombolla immobiliària i l'atur eren retòriques, ja que, si no ho són, li pot respondre amb la pregunta de si es van oposar a la Llei de liberalització del sòl promoguda pel PP; i li recorda que el Grup parlamentari de CiU al Congrés va donar suport al desnonament exprés i va votar sempre en contra de la dació en pagament. Li pregunta per què durant vint- i-tres anys CiU, des de la Generalitat, no va parar de vendre sòl i no va articular una política pública d'habitatge. Fa memòria, també, que CiU va votar a favor de la reforma laboral del PP, i remarca que ho va fer amb entusiasme. Precisa que en la seva primera intervenció ha posat l'accent en els desacords que la seva formació manté amb l'Alcalde, tot i que els ha plantejat amb la perspectiva política del seu compromís amb la ciutat; una actitud que passa per la confrontació democràtica d'idees, de models i de propostes. I com han dit des del primer dia del mandat, ratifica que no volen complementar les polítiques del govern, sinó construir una alternativa de govern. Precisament per això, assegura que no deixaran de forjar alternatives concretes; d'actuar com a força propositiva i de buscar espais d'entesa per millorar les condicions de vida de les persones, tal i com han anat fent al llarg de tot el mandat. Sap que la confrontació és necessària, però considera que allò que els dóna sentit com a projecte és l'alternativa. Remarca, també, que han arribat a acords, a l'aprovació de propostes de lluita contra els desnonaments, de garantia alimentària i d'accés als consums bàsics, de construcció d'escoles que avui dia estan en barracons, d'imposició d'una taxa als caixers automàtics, els criteris socials en els concursos públics, o la redefinició del FabLab de Ciutat Meridiana en sentit social i formatiu. Posa de manifest que algunes de les propostes que ha esmentat s'estan concretant, mentre que altres estan pendents de compliment, sense que detectin prou voluntat política per part del govern. Tanmateix, confirma que continuaran incidint-hi, perquè l'incompliment del compromís banalitza l'activitat política i, finalment, la converteix en un joc desconnectat de la realitat de les persones i dels barris. Fa avinent que tampoc no renunciaran a combatre polítiques injustes, i molt menys encara a construir alternatives. En aquest sentit, assenyala que el seu Grup identifica un nucli de prioritats per retornar a la Barcelona dels barris i de la solidaritat, entre les quals els equipaments socials i la inversió educativa, tarifes justes de transport, energia i d'aigua, habitatge públic de lloguer social i millora integral de barris, polítiques reals d'ocupació i canvi de model econòmic i productiu, aire net i reducció dràstica del trànsit de vehicles, i un model de democràcia radical i participativa. Diu que estan convençuts que la ciutat té un gran potencial i energia per superar la crisi, i que és possible la Barcelona dels béns comuns, però per aconseguir-ho cal un canvi radical de la manera de fer política del govern de la ciutat. Així, el futur de Barcelona com a projecte democràtic construït per la ciutadania passa per superar la ciutat injusta i grisa que representa el govern municipal, que governa amb diligència pels interessos privats, quan allò que cal és tornar a situar les persones en el centre de la política municipal. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1633 Amb aquesta perspectiva, assegura que no estalviaran complicitats ciutadanes ni esforços, i fins a final de mandat continuaran confrontant i resistint la manera de governar la ciutat i continuaran construint alternatives perquè Barcelona torni a ser una ciutat inclusiva, de llibertat i cohesió social. El Sr. Portabella reitera que l'informe no fa cap referència a la revolució democràtica que viu el país i la ciutat, i no entén per què estranya a l'Alcalde que se'n queixi, tal i com ha palesat en la seva intervenció. Replica, tanmateix, que els que estan perplexos són els membres d'UpB per l'omissió en l'informe de cap esment sobre la profunda revolució democràtica que viu el país, i que ni l'Alcalde de la capital, ni el seu informe, en diguin ni una paraula. Entén que la posició d'UpB en aquest procés és diàfanament clara, però diu que a allò que donen més importància és als valors democràtics, i encara s'hi ratifiquen més en sentir determinades declaracions, com les de la presidenta del PP a Catalunya, en què amenaça amb suspendre l'autonomia de Catalunya si s'insisteix a voler consultar la gent, mentre que la capital de Catalunya fa com qui no ho sent. Insisteix, doncs, que han de fer prevaldre els valors democràtics, inclusius i solidaris, en definitiva, els valors que han fet gran Barcelona. Afegeix, també, que troben a faltar molts aspectes en l'informe, com ara que es faci una actuació a l'àrea metropolitana més significativa, que no es vengui el sòl industrial o que hi hagi una perspectiva econòmica basada en el futur industrial. Entén que posat de manifest tot això, el seu Grup pretén que es trobi un denominador comú prou sòlid i compartible perquè es mantingui ferm; i el respecte a una ètica comuna, com la que ha definit la ciutat durant anys amb la defensa inalienable dels drets individuals i dels col·lectiu,. Entén que és a partir d'aquesta premissa que és possible construir ciutats sòlides, integradores, amb cohesió social i ben informades, i que comprenguin que la sortida de la crisi que es prepara no és la consolidació de les diferències que ha produït. Reitera que UpB s'ofereix a treballar per la ciutat, a ajudar que les coses vagin millor, i entén que aquesta actitud del seu Grup és manifesta. Afegeix que no els deixa de sorprendre que les sis pàgines dedicades a les perspectives del 2014 en l'informe, les vertebrin amb els quatre punts del PAM proposats pel govern, i no diguin res ni de la part que va aprovar el Grup del PSC amb la seva abstenció, i que es va incloure com a annex, ni de la part que va aportar UpB i que es va aprovar. Acaba la seva intervenció manllevant l'expressió tantes vegades emprada per l'Alcalde "mà estesa", assegurant-li que estan disposats a treballar en benefici de la ciutat i la ciutadania, i a donar suport a qualsevol proposta positiva per a Barcelona, sabent que és el motiu pel qual són regidors de la ciutat. El Sr. Alcalde tanca el debat agraint, en primer lloc, les darreres paraules del Sr. Portabella, sobretot perquè reflecteixen un tarannà absolutament necessari en moments com els presents. Admet que la ciutat té prou capacitat i energia per sortir-se'n perquè és punta de llança. I demana a tots els Grups que interioritzin que generar dèficit és l'acció més antisocial que es pot produir; un error gravíssim que ajudat a portar-los a situacions molt difícils. Diu que és conscient que és l'alcalde de la capital de Catalunya i, per tant, exercirà com a tal, que significa estar al servei de totes les ciutats de Catalunya i en col·laboració estreta amb el govern i el Parlament de Catalunya en tot allò que decideixi. Confirma, en conseqüència, que com a capital del país defensen i defensaran el dret a decidir, perquè és important saber què vol la ciutadania, sense que això vagi en contra de ningú, sinó que és un exercici democràtic per tirar endavant. Reitera la voluntat de ser la capital de Catalunya, de la Mediterrània i d'estar oberta al món, defensant principis democràtics i els drets de tots els ciutadans, sent, com volen, una ciutat de cultura, de coneixement, de creativitat, d'innovació i de benestar. 1634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 2. Aprovar la proposta de Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA, l’Associació Gremial d’Empresaris majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província, i les Cooperatives Agrícoles que operen en el Mercat per a l’execució del Pla d’inversions per a la modernització de les infraestructures del Mercat Central de Fruites i Hortalisses sens perjudici de la preceptiva aprovació per part de l’òrgan municipal competent dels projectes d’obres singulars als que fa referència el mateix Conveni; FACULTAR la Segona Tinent d’Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la formalització del present conveni. La Sra. Recasens intervé per deixar constància d'aquest punt de l'ordre del dia que ateny al Mercat central de fruites i hortalisses, que juntament amb el Mercat del peix conforma un dels equipaments centrals de Mercabarna. Indica que engloba cent cinquanta empreses, i té una superfície del 26,6% del total del recinte distribuïda en set pavellons. Remarca, igualment, que en els moments de màxima afluència pel mercat arriben a passar quatre mil persones. Assenyala que el mercat de fruites i hortalisses va començar a l'antic mercat del Born, traslladant-se a Mercabarna el 1971, per la qual cosa es fan necessàries actuacions de conservació i millora de les instal·lacions per adequar-les a les exigències mediambientals i de seguretat alimentària. Informa que la vida útil d'alguns dels actius de l'esmentat mercat està esgotada, i el grau d'exigència actual de les normatives que l'afecten supera les que eren d'aplicació el 1971, per la qual cosa es fa imprescindible una remodelació integral del mercat, que significarà una inversió de 19,9 milions d'euros, amb un període estimat d'obres de set anys, sense aturar, però, l'activitat del mercat, i amb un allargament de les concessions de disset anys a fi que els majoristes i les cooperatives agrícoles puguin recuperar la inversió. La Sra. Jaurrieta reitera, tal i com ja van expressar en la sessió de la setmana passada de la comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, que amb el conveni s'aconsegueix fer unes inversions cabdals per mantenir i renovar un dels mercats centrals més importants del sud d'Europa. El Sr. Mulleras celebra l'acord assolit entre Mercabarna i els paradistes del Mercat central de fruites i hortalisses, i que això signifiqui un pas endavant més per aconseguir un veritable hub alimentari a Barcelona. Per tant, felicita els paradistes perquè, després de molt de temps, han aconseguit que es faciliti la inversió, de gairebé vint milions d'euros, per modernitzar les seves instal·lacions a canvi de l'allargament de les concessions. La Sra. Ribas es felicita al seu torn per l'acord entre Ajuntament, Mercabarna, l'associació gremial de majoristes de fruites i hortalisses i les cooperatives agrícoles, que ha de permetre modernitzar les infraestructures del mercat central a fi que les mil cinc-centes persones que hi desenvolupen la seva activitat econòmica, i les més de quatre mil que hi acudeixen a comprar, tinguin les millors condicions possibles. Destaca que també es tracta d'un bon acord per a la ciutadania, atès que el 74% de fruites i hortalisses que es consumeixen a Catalunya provenen de Mercabarna, i és interès de tots que continuï sent un servei públic de qualitat i de garantia. La Sra. Recasens agraeix el consens assolit en aquest punt. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1635 COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 3. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la protecció del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial urbanístic de concreció del tipus d’equipament, titularitat i ordenació volumètrica dels terrenys de l’escola Betània- Patmos, situats a l’avinguda de la Mare de Déu de Lorda, núms. 2-6, promogut per Fundació Privada Betània-Patmos. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. Districte de Ciutat Vella 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral d’ordenació volumètrica de l’edifici situat al carrer dels Boters, núm. 2, i del Pi, núm. 16, promogut per Casacuberta Villamill, SL; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Vives indica que l'objecte d'aquest punt és la reforma i rehabilitació del palau Castell de Pons, protegit amb nivell B, on es regularà una remunta i l'increment de l'edifici per la banda del carrer del Pi, una assignació d'usos comercials i es proposa la modificació de la fitxa del catàleg. Tot seguit, i atès que aquest punt de l'ordre del dia està molt vinculat a l'aprovació del punt tercer de modificació de PGM per a la protecció del patrimoni historicoartístic, hi fa una breu referència ja que, gràcies a l'aprovació de la modificació de PGM sobre el catàleg d'edificis protegits, ara tindran la possibilitat de fer plans especials que permetin actuar en edificis com aquest del carrer de Boters, que poden incloure en el patrimoni mobiliari i identitari de la ciutat relacionat amb els usos comercials. La Sra. Jaurrieta observa que aquest punt no té una importància menor, sinó que palesa model de ciutat i, concretament, del futur de Ciutat Vella, atès que veïnat i comerços emblemàtics es posen en perill amb aquest pla. Precisa, d'una banda, que estan parlant d'una finca que en l'actualitat allotja veïns amb lloguers de pròrroga forçosa, i que amb els usos que comentava el Sr. Vives es pot transformar l'edifici sencer a ús comercial, fet que comportaria que els veïns hagin de deixar els seus habitatges. Constata, per tant, que estan provocant directament l'expulsió dels veïns de Ciutat Vella, fet que el seu Grup fa temps que denuncia. D'altra banda, pel que fa als comerços emblemàtics, assenyala que el pla afecta directament la filatèlia Monge, la xocolateria Fargas i la bodega La Pineda, tots comerços històrics especialitzats que confereixen molta personalitat a la zona. Troba paradoxal que tant el Sr. Vives com el Sr. Blasi assegurin que estan treballant i fent mesures per protegir el comerç emblemàtic, i mentrestant donen suport a aquesta mena de projectes que els fan desaparèixer del tot. 1636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Considera, doncs, que estan davant d'un exemple d'especulació, en què un privat proposa una opció de compra en funció dels futurs usos que pugui tenir un edifici, operació que compta amb el suport de l'Ajuntament, en comptes de donar una solució als propietaris actuals. El Sr. Bolaños avança que el Grup del PP donarà suport al Pla Especial Integral (PEI) del carrer Boters, atès que consideren que compta amb tots els paràmetres legals; alhora que fa notar que no té res a veure aquest pla amb els comerços emblemàtics. Consideren, doncs, que el promotor té tot el dret a executar aquest planejament tal i com ho proposa, i entenen que l'Ajuntament no ha d'exercir un intervencionisme excessiu en aquest assumpte. La Sra. Sanz remarca que el seu ha estat l'únic Grup que ha presentat al·legacions a aquesta proposta d'acord, i fa avinent que la resposta que els han fet arribar no els satisfà gens, de manera que continuen tenint els mateixos dubtes que van expressar a la comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient amb motiu de l'aprovació inicial. Diu que consideren que és necessari que la ciutat conservi el patrimoni comercial, mentre que amb aquest PEI s'afavoreix la desaparició de comerços històrics de la ciutat. Així doncs, entenen que amb la proposta no queda garantida la conservació dels elements patrimonials afectats, fet que desdiu les paraules de l'Alcalde ara fa ben poca estona en el sentit que el compromís de l'Ajuntament és mantenir establiments emblemàtics. Conclou, doncs, que no es concreta suficientment el futur dels elements protegits. Assenyala que el seu Grup, tal i com ha expressat en les al·legacions a aquest expedient, considera imprescindible garantir la protecció del patrimoni comercial existent; en conseqüència, diu que no poden emetre un vot favorable al pla especial, que al seu parer és paradigmàtic del que està succeint a la ciutat. Expressa que saben que els assumptes de patrimoni mai no són senzills, però en aquest cas concret entenen que no s'ha fet tot l'esforç que calia; i remarca que l'objectiu de la protecció del patrimoni no és lligar de mans els privats per dur a terme els seus objectius, i que és evident que els edificis s'han de posar al dia i se'ls ha donar una utilitat; tanmateix, creuen que això no significa triar l'opció que ofereix més rendiment immobiliari als privats i menys protecció a la ciutat en general, és a dir, a l'interès comú i públic. El Sr. Portabella, després d'avançar que votaran en contra d'aquest punt, es refereix a la definició, al seu parer força sorprenent, de la fitxa de l'edifici en què consta que té una protecció de nivell B, tot i que l'actuació que es pretén no està permesa amb aquesta catalogació, cosa que significa que, una vegada aprovat el pla especial, canviaran la fitxa a fi que sigui legal. El Sr. Vives posa de manifest que aquesta situació s'arrossega des de fa vint anys, i remarca que la modificació de PGM els permet actuar sobre plans especials que eviten la possibilitat que alguns comerços emblemàtics puguin ser canviats amb facilitat. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Martí Grau, Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez, dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas, i també dels Srs. Laporta i Portabella. Districte de l'Eixample 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Calàbria, núms. 66-78, d’iniciativa municipal (BIMSA), amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Vives precisa que es tracta de la concreció del tipus d'equipament i l'ordenació volumètrica de l'antic edifici de l'ONCE, que possibilitarà la implantació d'un conjunt d'equipaments, entre els quals una escola d'adults, un centre de NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1637 normalització lingüística, un espai per al veïnat, un espai de Districte i els locals administratius de BSM i de la Direcció d'Atenció Ciutadana. Remarca, doncs, que esdevindrà un equipament molt important fruit del consens dels grups municipals i del treball fet amb els veïns i les veïnes. El Sr. Colomé avança el vot favorable del Grup Socialista atès que dóna continuïtat a un dels objectius del mandat anterior, motiu pel qual van decidir la compra de l'immoble. Observa, tanmateix, que haurien volgut una proporció major d'equipaments per als veïns respecte als usos administratius que s'hi preveuen, sobretot tenint en compte que algunes de les necessitats veïnals quant a equipaments no es podran materialitzar a curt termini, ja que hi ha un seguit d'actuacions paralitzades a l'Eixample, entre les quals la de la Model. El Sr. Bolaños expressa el vot favorable del seu Grup, i puntualitza que el fet que decreixi la factura de 22 milions que paga aquest ajuntament per lloguers passa perquè tingui dependències municipals de propietat. La Sra. Sanz se suma als vots favorables a la proposta, i es felicita perquè avanci una llarga reivindicació veïnal. Consideren que ara toca equilibrar els interessos públics i dels veïns per garantir les exigències que des de fa temps hi ha al territori. El Sr. Portabella valora especialment la proposta perquè l'edifici es va comprar arran d'una negociació pressupostària d'ERC amb el govern, que ha de permetre fer realitat una reivindicació veïnal persistent i significativa. Destaca, també, que el preu de compra de l'edifici va ser molt raonable. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. Districte de Sants-Montjuïc 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació d’una Estació de Serveis situada al carrer K de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Districte de les Corts 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del sector nord-oest de Pedralbes, d’iniciativa municipal, resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. Districte de Nou Barris 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l’equipament privat Escola Aloma, situat al torrent de Can Piquer, núm. 2, promogut per Vilarre, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. El Sr. Vives indica que l'objecte d'aquest expedient és l'establiment dels paràmetres urbanístics que han de regular l'equipament Escola Aloma a fi de possibilitar-ne l'ampliació amb la remunta d'una planta; s'hi manté la qualificació urbanística d'equipament, s'estableix la seva titularitat privada, es manté el tipus d'equipament com a docent i s'estableixen les alçades. 1638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 El Sr. Colomé avança que el Grup Socialista farà una abstenció en aquest punt. El Sr. Bolaños indica que també faran abstenció perquè, tot i que consideren que és legal allò que es proposa, i que són favorables a fer una ampliació de l'equipament, consideren que la solució arquitectònica s'hauria d'haver consensuat amb els veïns de l'entorn a fi d'arribar a una solució millor a totes les parts. La Sra. Sanz, que anuncia l'abstenció d'ICV-EUiA, posa de manifest que aquest pla especial arriba al Plenari amb un informe desfavorable del Consell de Districte de Nou Barris, amb un vot contrari de tots els Grups, tret del govern. Diu que vol posar en evidència la mala gestió política en el territori arran de tirar endavant aquest pla especial, i recorda que la proposta no es va explicar en les comissions consultives prèvies al plenari de Districte, i que tampoc no es va oferir tota la documentació durant la sessió per poder avaluar el projecte. Afegeix que els veïns han expressat que se'ls ha amagat informació i que no s'ha actuat amb transparència. El Sr. Portabella avança que emetran un vot favorable en aquest punt, que justifica perquè cal prendre una decisió a fi que l'escola Aloma millori el seu programa funcional, en aquest cas amb la remunta d'un pis per ampliar l'edifici existent a fi de millorar les seves capacitats educatives. Pel que fa a les discrepàncies dels veïns amb el projecte, que afecta l'assolellament d'edificis propers, entén que era un element a tenir en compte, per a la qual cosa es va elaborar un estudi que confirma que pràcticament no hi ha afectacions en aquest sentit. En conseqüència, no entén per quin motiu no voten a favor de la millora de l'equipament educatiu. El Sr. Vives subscriu la intervenció del Sr. Portabella, sobretot tenint en compte els informes esmentats, i la voluntat de l'escola i l'Ampa. Admet, però, que cal escoltar qui reclama que les coses es facin d'una altra manera. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Martí Grau, Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas. Districte de Sant Martí 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana del Subsector 6 del PMU Perú-Pere IV, a l’illa delimitada pels carrers del Marroc, de Josep Pla, de Cristòbal de Moura i de Puigcerdà, inclosa en la MPGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou, promoguda per FincasRiana, SL. 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la transformació dels edificis industrials consolidats situats als carrers dels Almogàvers, núms. 89-91 i de Joan d’Àustria, núms. 118 i 120-124, promogut per Creu Roja de Catalunya, amb els ajustos a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 12. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 18 de desembre de 2013, pel qual s'atorga la medalla d'Honor al Mèrit als membres del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d'argent i bronze, per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals; produint la concessió de la medalla en la categoria d'argent els beneficis establerts en l'article 5 del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis, de 17 de setembre de 1976. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1639 S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens precedents. c) Proposicions Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds- EUiA Única. El Plenari del Consell Municipal acorda la creació d’una comissió especial d’estudi de la situació de les persones internades al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca i sobre la garantia i l’exercici dels drets humans d’aquestes persones. Aquesta comissió especial tindrà el règim següent: 1. L’objecte de la comissió és l’estudi de la situació de les persones internades al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, l’estudi de la garantia i l’exercici dels drets humans d’aquestes persones i l’elaboració d’unes conclusions sobre aquesta qüestió que seran aprovades pel Plenari del Consell Municipal i comunicades a l’administració responsable d’aquest centre. 2. La composició d’aquesta comissió estarà integrada per dos regidors o regidores de cada un dels grups municipals i serà presidida per un regidor o regidora a proposta de l’Alcalde a partir de l’acord entre els grups municipals. 3. La Comissió es reunirà les sessions que siguin necessàries, prendrà els acords per majoria ponderada, les seves sessions tindran caràcter públic i podrà requerir la presència de persones que consideri adients per al compliment del seu objecte. 4. La Comissió iniciarà els seus treballs en un termini màxim de 30 dies des del dia de la seva aprovació. El Plenari del Consell Municipal haurà d’aprovar les conclusions abans de la finalització d’aquest any 2014. El President del Plenari del Consell Municipal informa que el Grup proposant ha demanat l'ús del sistema de votació nominal de la proposició, i notifica que, segons disposen els articles 87 i 88 del ROM, després del debat i abans de l'inici de la votació, sol·licitarà la conformitat del Plenari amb l'ús del sistema de votació nominal. Tot seguit, el Sr. Gomà agraeix al President l'aclariment sobre el mètode de votació de la proposició, i observa que no és la primera vegada que porten a debat una iniciativa sobre el Centre d'Internament per a Estrangers (CIE) al Plenari, malgrat que mai no n’havien presentat una de tan concreta i constructiva com aquesta, que sorgeix arran de l'acumulació d'evidències sobre el model i el funcionament del centre, la situació fràgil i precària de les persones internades, i les denúncies i veus d'alerta quant la vulneració de drets. En conseqüència, a mesura que creix la conscienciació social i es qüestiona un model d'internament que difícilment encaixa amb els valors d'igualtat i de convivència, consideren que l'Ajuntament no pot restar impassible i, inexcusablement, ha de fer un pas endavant generant un espai democràtic i públic de tractament de tot allò vinculat al CIE de la Zona Franca. Entén que cal debatre sobre un model de caràcter punitiu, que certament pot estar atemptant contra alguns principis de l'estat de dret atès que hi ha privació de llibertat desvinculada de la comissió d'un delicte, i perquè s'hi produeix el trencament del principi d'igualtat davant la llei en funció de l'origen de les persones. Reitera que cal un espai per debatre el funcionament del CIE que quotidianament pot vulnerar el dret i la dignitat de les persones que hi són internades, exempt d'un marc específic de reglamentació, amb molts elements d'opacitat envers la societat, i blindatge de la impunitat en el tracte policial. Posa en relleu que el model ha estat qüestionat des dels valors democràtics i humanitaris, que Barcelona està obligada a defensar amb fermesa sempre ja que és una ciutat que aposta per la convivència en la diversitat, el respecte a tots els projectes de vida en condicions d'igualtat; una ciutat compromesa i referent en la defensa dels drets humans, les llibertats individuals i els drets civils. Adverteix que aquest debat que proposen no es pot fer en termes abstractes, ja que estan parlant de persones amb trajectòries vitals complicades, que amb molts de sacrificis aconsegueixen fer un procés migratori per construir un futur digne en una ciutat pretesament acollidora; es tracta de persones vulnerables a l'exclusió social, que d'una manera discrecional i gratuïta acaben tancades en un CIE a la Zona Franca. Remarca que el centre ha trencat unitats familiars, ha separat pares 1640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 dels seus fills, treballadors de la seva feina, veïns i veïnes dels seus barris; totes realitats concretes, amb noms i cognoms. Manifesta, d'altra banda, que el debat es pot establir en termes molt concrets partint de la denúncia d'allò que està passant al CIE de la Zona Franca, on no hi ha cap dret fonamental reconegut en cap àmbit; ni en atenció social, ni sanitària, ni en formació, com tampoc el dret de presentar sol·licituds de residència o d'acollir- se a l'asil. Igualment, diu que són coneixedors que el dèficit de regulació provoca unes condicions habitacionals que no serien acceptables en cap altre equipament ciutadà. Finalment es refereix a què les darreres setmanes entitats socials, SOS Racisme, la plataforma Tanquem els CIE, dos jutges, la fiscalia i el Síndic i la Síndica de Greuges han coincidit a alertar de la vulneració concreta de drets humans i de la impunitat policial al CIE. Per tot plegat, fa avinent que la proposició que avui presenten és una iniciativa clara i concreta: la creació d'una comissió especial en aquest ajuntament arran de la situació del CIE de la Zona Franca i de les persones que hi són internades, i per exigir la garantia de respecte i exercici dels drets humans d'aquestes persones. Manifesta la voluntat que aquesta comissió sigui plural, composta per tots els grups municipals en situació d'igualtat; pública i transparent, on puguin comparèixer i fer contribucions persones vinculades al CIE per la seva responsabilitat institucional, per la seva experiència vivencial, o pel seu compromís social. Afegeix que aquesta comissió hauria d'iniciar els seus treballs en un termini màxim de trenta dies, atès que la situació del CIE requereix una activació diligent; i indica, també, que la comissió hauria de redactar i aprovar unes conclusions abans d'acabar l'any. És a dir, fer una aportació de caràcter propositiu perquè Barcelona faci un pas endavant en defensa dels drets humans. El Sr. Escudé posa de manifest que el seu Grup també comparteix que la situació al CIE de la Zona Franca exigeix explicacions per part dels responsables polítics, i que l'Ajuntament, malgrat que no hi té competències, no hi sigui aliè. Entén, per tant, que la seva obligació com a Ajuntament és no tancar els ulls davant tot allò que s'esdevé a la ciutat i, sobretot, a tot allò relacionat amb els drets fonamentals de les persones. Observa que el conjunt de l'ordenament jurídic s'ha de regir pel principi favor libertatis i, en conseqüència, cal replantejar el model dels CIE, i mentre això no es fa cal actuar amb la màxima transparència. En aquest sentit, adverteix que les persones internes al CIE tenen menys garantits els seus drets que les que ho estan en un centre penitenciari. Apel·la a la consciència que no poden permetre que en democràcia funcioni centres com ho fan els CIE, sense cap mena de regulació i ni tan sols un jutge de vigilància penitenciària que vetlli pels interns. Quant al text concret de la proposició, assenyala que el seu Grup va proposar que, en comptes d'una comissió d'estudi, es constituís un grup de treball proactiu entre els grups municipals a fi de fer propostes i cercar solucions en l'àmbit municipal; igualment, per fer aportacions al reglament del CIE buscant el suport de les organitzacions socials; i fa avinent que, malgrat que no s'ha admès la seva proposta, estan d'acord amb constituir una comissió per conèixer què passa i que contribueixi a elaborar les propostes que garanteixin transparència, respecte i garanties per a les persones internades al centre, tal i com exigeix l'estat de dret. La Sra. Esteller observa que les intervencions que l'han precedida expressen l'interès per conèixer què està passant als CIE, i adverteix que han fet denúncies molt greus que no es corresponen amb la realitat. Entén que estan magnificant uns fets, que no s'estan produint ni amb la magnitud ni la intensitat que els volen atorgar. Confirma que el Grup del PP també vol transparència als CIE, que se sàpiga què hi passa de portes endins, tal i com demostra el fet que el govern l'ha visitat en més de dues ocasions, i permet que tothom qui ho sol·liciti ho pugui fer, tal i com ha succeït els darrers mesos en què han sovintejat les vistes als CIE; tanmateix, entén que les intervencions anteriors denoten populisme, i emeten uns judicis de valor que reitera que no es corresponen amb la realitat. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1641 Quant al reglament del CIE, remarca que el PP l'ha impulsat i actualment està esperant el dictamen del Consell d'Estat, i s'aprovarà properament en consell de ministres. Precisa que en el reglament s'han introduït millores després de la visita de la Defensora del Pueblo, així com algunes qüestions tècniques, a fi que sigui el millor reglament per gestionar aquests centres. Tot i amb això, precisa que el CIE de la Zona Franca garanteix tots els drets i llibertats de les persones, està sotmès a control judicial i que el jutjat corresponent ordena la detenció de la persona immigrant en situació il·legal i la tutela. Insisteix, doncs, que aquestes persones tenen tots els drets de l'ordenament jurídic i, per tant, avisa que no es pot dir que s'està infringint l'ordenament jurídic amb la frivolitat que acaba de constatar. Remarca que s'estan posant en qüestió les gestions i les obligacions tant del CIE com dels jutjats; afegeix que també s'està qüestionant la tasca de la Creu Roja, que treballa als CIE. Reitera, per tant, que els CIE estan controlats pels jutges d'ingrés i el de control, i afegeix que també van visitar el centre de la Zona Franca la judicatura de Barcelona i el fiscal delegat d'estrangeria, que van suggerir un seguit de millores en les instal·lacions i altres àmbits. Puntualitza que el dret de llibertat es regeix segons la llei orgànica de 2011, que estableix que les persones immigrants en situació irregular han de ser ingressades al CIE per ordre judicial, i per un període màxim de seixanta dies. Insisteix que tot el que acaba de dir s'està complint escrupolosament, alhora que també esmenta el protocol anti-suïcidis a fi d'evitar fets com els que s'han produït darrerament. Per acabar, nega que el CIE, amb una ocupació del 80%, sigui comparable a les condicions d'alguns centres penitenciaris on la sobreocupació és norma. En conseqüència es reafirma en què es magnifiquen els fets amb voluntat política. El Sr. Laporta expressa la voluntat d'UpB de treballar perquè els CIE siguin transparents i compleixin la funció per a la qual han estat creats; i, sobretot, perquè siguin escrupolosos amb el respecte als drets humans, independentment de la situació administrativa de les persones que hi ingressen. Opina que allò que realment s'ha d'evitar és que es perpetuï el cercle viciós i pervers presó-CIE-presó mentre s'espera una resolució d'expulsió. Precisa que, en el cas de la Zona Franca, hi han estat ingressades durant el 2013 prop de mil cinc- centes persones, entre les quals s'ha materialitzat un 45% d'expulsions. Recorda que el seu Grup va demanar en la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports la compareixença de la delegada del govern espanyol a Catalunya, la Sra. Llanos de Luna, atès que és la persona que té la competència del CIE, a fi que aportés les dades referents a la mitjana de dies d'estada al centre, el percentatge d'interns que tenen antecedents penals i policials, quina és la mitjana d'ocupació, així com perquè informés sobre el nou reglament que regularà els CIE i saber si s'han adequat a les demandes dels jutges, entre les quals l'eliminació de les mampares que separen els interns dels visitants, i la instal·lació dels serveis sanitaris en tots els dormitoris, així com altres millores en matèria de salut i higiene. Precisa, quant a la demanda que inclou la proposició, que millor que una comissió especial d'estudi consideren més adient una comissió interadministrativa estatal, catalana i municipal, ja que malauradament l'administració local no té gairebé competències per actuar en aquest àmbit. Tanmateix, mentre no s'articuli aquesta mena de comissió, avança que faran confiança i donaran suport a la proposició. Considera que no es pot defugir la problemàtica de l'establiment del llindar legal dels anomenats inexpulsables, que significa una condemna a l'exclusió social, evitable amb procediments jurídics com existeixen en altres països. Per acabar, i a tall de reflexió, diu que la privació de llibertat, el màxim exercici repressiu admès en una societat democràtica, s'ha d'exercir amb garantia absoluta dels drets fonamentals de les persones, altrament és inadmissible que persones privades de llibertat per una falta administrativa no tinguin, com a mínim, les mateixes garanties de protecció dels seus drets que els presos amb condemna penal. 1642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Conclou, doncs, que és urgent dictar mesures per via reglamentària que regulin el funcionament dels CIE, els drets i deures de les persones que hi són internades, i que puguin rebre l'assistència jurídica i la visita de persones que s'interessin per la seva situació. El Sr. Martí Galbis fa avinent la preocupació i el malestar del govern de la ciutat pel funcionament ordinari del CIE de la Zona Franca. Tal i com ja han expressat recentment, reitera que els disgusta el funcionament del centre, i encara que es tracti d'un equipament competencialment en mans de l'estat, no es volen estar d'exercir l'obligació política d'intentar millorar les condicions, el funcionament i la gestió d'aquest centre. En aquest sentit, es refereix a la demanda de l'Alcalde a la delegada del govern de l'estat de fer una reunió per posar damunt la taula possibles propostes de millora i, també, per visitar les instal·lacions, que confien que es produeixi la setmana vinent. Esmenta altres mostres de rebuig, entre les quals l'expressió de la preocupació que els han causat les denúncies concretes dels jutges de vigilància. Entén que es pot encetar un debat sobre la necessitat dels CIE, existents en tot l'àmbit europeu, i precisament per això cal que els centres tinguin una gestió transparent i que respectin escrupolosament els drets humans. Tot seguit, recorda al Sr. Goma que el CIE de la Zona Franca va entrar en funcionament l'agost de 2006, amb un altre govern a la ciutat i amb un reglament que encara està pendent d'aprovació. Confirma que estan a favor d'un canvi radical en la gestió del centre, i suggereix la possibilitat que les ONG i les institucions humanitàries solidàries com ara Creu Roja intervinguin en la gestió de l'equipament. Apunta, però, que discrepen amb la proposta de crear una comissió especial d'estudi, d'entrada perquè la competència política de la gestió correspon al ministeri de l'Interior, fet que condiciona absolutament l'èxit de l'esmentada comissió, tant per les compareixences com per les resolucions que s’hi podrien aprovar, que entén que només tindrien una efectivitat testimonial. Consideren, doncs, que la comissió no contribuiria en l'aportació de solucions des d'aquest ajuntament. Admet que, si més no, serviria per aconseguir soroll mediàtic, però no pas la transformació real del CIE en un establiment modèlic amb el respecte als drets humans i gestionat amb la màxima transparència que vol el govern municipal. Confirma que treballaran en aquesta línia, així com que exigiran novament l'aprovació del reglament. I afegeix que l'ajuntament de Barcelona s'ha compromès a tirar endavant el servei d'orientació jurídica per als interns i els seus familiars a iniciativa del Col·legi d'Advocats de Barcelona. El Sr. Gomà enceta el torn de rèplica agraint el suport dels grups del PSC i UpB, i també la presència de la Sra. Alba Cuevas, directora de SOS Racisme i de la Sra. Gabriela Poblet per la seva lluita a favor dels drets humans. Lamenta el vot en contra del Grup del PP, coherent tanmateix amb el seu model de tractament policial i repressiu del fenomen migratori. Altrament troba incomprensible el posicionament de CiU i, precisament per això, han demanat l'ús del vot nominal, personal i de consciència, atès que no hi ha res més vinculat a la consciència personal que el respecte als drets humans, i garantir-los a les persones més vulnerables de la ciutat. Entén, doncs, que ja no es poden excusar amb arguments superficials, ja que els drets i la dignitat de les persones, l'acollida i convivència formen part del model de la ciutat, avui en risc de vulneració permanent al CIE de la Zona Franca. En conseqüència, fa avinent als regidors i regidores de CiU que avui, quan el Secretari els vagi anomenant un per un, poden fer una opció clara; si diuen sí, ho faran a favor dels drets humans, als valors democràtics i humanitaris; contràriament, si diuen no, significarà una opció de mantenir el risc de vulneració dels drets humans, a la impunitat policial i l'opacitat. Considera que ja no valen les paraules sense fets, les declaracions d'intencions sense compromisos concrets, sinó que s'imposa el compromís expressat amb un vot favorable. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1643 Adverteix que és incompatible un discurs amable i ben intencionat amb un vot contrari a la creació de la comissió especial d'estudi del CIE. El Sr. Escudé es ratifica en el que ha expressat en la seva primera intervenció, admetent la limitació competencial de l'Ajuntament en la gestió del CIE, però que tanmateix no significa tancar els ulls a la realitat del que hi succeeix. Subratlla, igualment, que la seva argumentació està legitimada per l'informe de la Defensora del Pueblo sobre l'estat actual del CIE, i afegeix que podria continuar aportant dades al seguit de situacions que ha esmentat el Sr. Laporta en la seva intervenció, entre les quals la manca d'una atenció socio-sanitària correcta, d'un protocol per a la prevenció del suïcidi, o fins i tot les dificultats d'entendre's amb els interns per la manca de traductors. Entén, per tant que es tracta de situacions en què tots s'hi han d'implicar amb accions decidides, entre les quals la creació de la comissió proposada. La Sra. Esteller insisteix a dir que el CIE de la Zona Franca es va construir durant el mandat del govern socialista, i que el reglament està pendent d'aprovació d'ençà el 2009 i que ara s'aprovarà; que la gent que està interna al CIE hi és per mandat judicial i amb tutela judicial, de manera que no es tracta d'un internament arbitrari, sinó per compliment legal; i precisa que el 56% dels interns ha comès delictes, i en molts casos són reincidents. Es reafirma en què el CIE està ben gestionat i regulat, i a través del reglament que s'aprovarà properament s'acabaran d'establir les condicions i els itineraris, alhora que nega rotundament cap vulneració de drets humans, i entén que dir el contrari és fer una instrumentació política populista. El Sr. Gomà replica la intervenció de la Sra. Esteller dient-li que el PP està incomplint flagrantment el compromís de regular el CIE. Rebat l'acusació de populisme dient que es limiten a reflectir el que fa molt de temps que denuncien entitats socials, ONG, jutges, fiscalia i les sindicatures de greuges. Contràriament, entén que qui realment fa populisme punitiu és la formació de la Sra. Esteller, incendiant el model de convivència en tots els àmbits, i especialment en el cas del CIE. Acaba la seva intervenció adreçant-se directament a l'Alcalde per preguntar-li si ha visitat el CIE, si ha tingut la sensibilitat de voler conèixer en quines condicions jurídiques, assistencials i humanes hi estan les persones internades. Assenyala que ell ho ha fet en diverses ocasions, amb molts impediments, amb advocats que estan defensant els drets humans en l'equipament. Considera que si l'Alcalde ho hagués fet, i hagués tingut en compte les múltiples denúncies per part de persones que hi treballen a diari, avui hauria pogut convèncer els seus regidors i regidores d'emetre un vot afirmatiu i donar suport a la proposició, que no és ni un sí ni un no al CIE, sinó per generar un espai de transparència i un pas endavant en defensa dels drets humans; altrament CiU optarà per alinear-se amb el PP pel manteniment de la vulneració dels drets humans al CIE de la Zona Franca. Tot seguit, el President sol·licita la conformitat del Plenari amb l'ús del sistema de votació nominal, que s'acorda per unanimitat. El President ordena l'inici de la votació, i el Secretari crida per ordre alfabètic els membres de la Corporació que, en ser cridats, respondran sí, no o m'abstinc. Carmen Andrés i Añón: Sí Gerard Ardanuy i Mata: No Raimond Blasi i Navarro: No Eduardo Bolaños Rodríguez: No Míriam Casanova Domènech: No Jaume Ciurana i Llevadot: No Gabriel Colomé i García: Sí Ma. Pilar Díaz López: Sí David Escudé i Rodríguez: Sí Guillem Espriu i Avendaño: Sí Ángeles Esteller Ruedas: No Teresa M. Fandos i Payà: No Alberto Fernández Díaz: No Joaquim Forn i Chiariello: No 1644 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Eduard Freixedes i Plans: No Ricard Gomà Carmona: Sí Mercè Homs i Molist: No Sara Jaurrieta i Guarner: Sí Joan Laporta i Estruch: Sí Jordi Martí i Galbis: No Jordi Martí i Grau: Sí Gloria Martín Vivas: No Joaquim Mestre Garrido: Sí Immaculada Moraleda i Pérez: Sí Xavier Mulleras Vinzia: No Belén Pajares Ribas: No Jordi Portabella i Calvete: Sí Joan Puigdollers i Fargas: No Oscar Ramírez Lara: No Sònia Recasens i Alsina: No Isabel Ribas Seix: Sí Irma Rognoni i Viader: No Montserrat Sánchez Yuste: Sí Janet Sanz i Cid: Sí Joan Trullén Thomas: Sí Francina Vila i Valls: No Alberto Villagrasa Gil: No Antoni Vives i Tomàs: No Xavier Trias i Vidal de Llobatera: No Acte seguit es procedeix a l’escrutini dels vots que dóna el resultat següent: 16 sís i 23 nos. Es rebutja la proposició en debat amb vint-i-tres vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, i setze vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar el Govern municipal a executar els acords adoptats a les Comissions i el Plenari del Consell Municipal, fins i tot aquells en què el grup municipal de CiU ha estat en desacord, i especialment els que afecten a la lluita contra la crisi, la creació d’ocupació, el reforç de polítiques socials a les persones, la seguretat i la cohesió als barris. El Sr. Fernández Díaz, que presenta la proposició, es refereix a què durant el mandat anterior el traçat de l'alta velocitat pel centre de Barcelona va ser, amb freqüència, objecte de debat; recorda també que, en molt poques ocasions, es va produir una votació adversa al govern municipal, llavors encapçalat pel Sr. Hereu, de manera que el traçat va ser objecte d'un seguit d'acords majoritaris d'aquest Plenari, que van ser ignorats i sistemàticament incomplerts pel govern. Justifica aquesta introducció perquè en el present mandat, aquest Plenari s'ha pronunciat en moltes ocasions, amb l'anuència del govern de la ciutat o sense, i ha pres diversos acords en comissió i al Plenari sobre diversos aspectes que afecten la ciutat, tant pel que fa a la gestió del consistori o pel que fa a l'actitud de l'Alcalde quant a la defensa dels interessos de la Generalitat, entre altres qüestions. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1645 Posa de manifest que, malgrat haver assolit un nombre remarcable d'acords, el govern els ignora sistemàticament. Precisa que es refereix a qüestions tan importants com ara reclamar al govern de la Generalitat més inversions, exigir-li el pagament del deute, promoure un pacte cultural de Barcelona, el refús del conveni signat entre la Diputació i aquest ajuntament que afecta les actuacions en equipaments i infraestructures culturals, el rebuig a l'increment de les tarifes del transport púbic, o incorporar als pressupostos municipals els ingressos procedents de la venda d'actius municipals d'aparcaments. Continua enumerant acords significatius, entre els quals reclamar al govern de la ciutat que incrementi en dotze milions d'euros la partida de l'atenció domiciliària o reclamar l'ús social dels habitatges públics buits, projectes alternatius a Eurovegas o rebutjar que el projecte Barcelona World a Tarragona utilitzi el nom de la ciutat. Malgrat tot, diu que han constatat que el govern municipal no està donant compliment als acords esmentats ni a molts d’altres, fins i tot aquells que el govern ha votat favorablement, com ara les mesures de protecció dels comerços històrics i emblemàtics de la ciutat, i que el seu Grup ja va demanar en començar el mandat. En conseqüència argumenta que el seu Grup vol fer palesa la reiteració de l'incompliment de mandats democràtics sorgits d'aquest Plenari, que és el màxim òrgan de govern de la ciutat. El Sr. Colomé manifesta, d'entrada, que el seu Grup troba fora de lloc la proposició, per continuar formulant un seguit de preguntes retòriques referents al compliment dels mandats del Plenari per part del govern, i recordant que, com a cap de l'oposició, el Sr. Trias exigia per activa i per passiva el compliment dels acords en mandats anteriors. Es pregunta, doncs, què ha canviat entre el seu paper de cap de l'oposició i l'actual d'Alcalde. Remarca que actualment, amb una minoria de catorze regidors, actua com si tingués majoria absoluta i, en conseqüència, fent exactament el contrari d'allò que li mana el Plenari. Així doncs, diu que el seu Grup constata, no sense lamentar-ho, que cal recordar i exigir a l'Alcalde que ha de donar compliment als acords presos en aquesta cambra. Seguidament posa alguns exemples del que qualifica com a mala praxis de l'Alcalde; en primer lloc, esmenta que el 25 de juliol el Plenari va acordar que el govern havia d'elaborar uns informes per analitzar les alternatives possibles a la privatització d'aparcaments de BSM; en el consell d'administració de l’empresa, la Tinent d'Alcalde els va comunicar que convocaria un consell extraordinari per informar-los; tot i que mig any després encara no han vist els informes. En aquesta línia, aprofita per recordar el mandat del Plenari de retirar dels pressupostos les partides incertes de BSM i Serveis Funeraris, i considera un fet greu que els cent vint-i-vuit milions de la suposada i futura venda continuïn pressupostats. En segon lloc, es refereix al fracàs de governar conjuntament amb el Grup del PP durant el 2012, amb una estratègia de geometria variable i de mà estesa, i d’establir alhora converses amb el Grup Socialista per aprovar el PAM, que es materialitza a finals de 2013, i remarca que, dels deu projectes que van pactar, no n'han complert cap ni un. Addueix que, si això és el concepte de mà estesa que té el govern municipal, no es vol ni imaginar com governaria si tingués majoria absoluta. Quant a la comissió de seguiment del deute de la Generalitat, que es va crear per mandat del Plenari, assenyala que havia de servir per esbrinar quina línia de crèdit té oberta aquest ajuntament, que actua com a entitat bancària amb la Generalitat, convertint-se en el banc bo de la ciutat. Observa que és lamentable haver de reconèixer que una proposició que sembla, d'entrada, fora de lloc, té tot el sentit arran de la manera d'actuar de l'Alcalde, per la seva absència i pel seu silenci, i que empra el tarannà de la mà estesa per incomplir la seva paraula. El Sr. Mestre posa en relleu que fa una estona han tingut oportunitat de discutir a bastament l'estat de la ciutat, demostrant-se, certament, que ara més que mai la ciutat necessita un bon govern, l'acció del qual no es tradueix amb indicadors de gestió o enquestes de serveis; altrament, un bon govern es destaca per les seves prioritats clares, unes decisions coherents, i la capacitat i la voluntat de construir 1646 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 majories en aquest Plenari, i cercar complicitat i implicació ciutadana en la política municipal i les decisions de l'ajuntament. Fa notar, però, que avui Barcelona no té el bon govern que necessita, atès que moltes de les decisions rellevants que pren o desestima no tenen res a veure amb un discurs, en aquesta cambra i fora, que té molt de retòric i molt poc de real. Argumenta que la ciutat no té un bon govern perquè no escolta suficientment els grups municipals, ni la ciutadania ni les seves associacions; i no té un bon govern, no pas perquè estigui en minoria, sinó perquè ha decidit aïllar-se i no reconèixer les majories que s'expressen en aquest Plenari, fet sobre el qual debaten ara arran de la proposició. Admet que no tots els acords es poden executar, atès que alguns són contradictoris entre ells per un joc de majories contradictòries, però altres no admeten discussió quant al seu compliment; així, quan es pren un acord per àmplia majoria en aquest Plenari, s'hi ha de donar compliment per principi democràtic, però sobretot perquè expressa una voluntat política a favor de la ciutat; i per damunt de tot, es tracta de donar compliment a acords que garanteixen els drets de la ciutadania, la cohesió social i per lluitar contra la fractura social que s'està produint a la ciutat. Recorda que, fa un parell de dies, l'Alcalde i la Sra. Fandos es van reunir al Saló de Cent amb les entitats del tercer sector, que plantejaven l'obtenció de més recursos municipals per fer front a la pobresa i a l'exclusió, per a l'habitatge social i per crear ocupació, que són les prioritats de la ciutat avui, i per a les quals hi ha un catàleg de propostes majoritàries aprovades en comissió i en Plenari que o no s'han executat o s'ha fet molt parcialment. El Sr. Laporta observa que allò que planteja la proposició s'ha presentat de manera recurrent en comissió i en Plenari; i assenyala que el seu Grup hi ha votat a favor, tret d'algun cas en què s'ha abstingut. Expressa que, en aquesta ocasió, però, consideren sorprenent la proposta del Grup del PP, sobretot perquè quan n'ha presentat alguna UpB en la mateixa línia, especialment que s'ampliés el compliment dels acords als Districtes, el Grup del PP s’ha abstingut. Afegeix que troben poc concreta la proposició, i consideren que haurien d'haver elaborat una llista exhaustiva dels incompliments; de manera que pregunta si també reclamen compliment íntegre del Reglament d'usos de la llengua catalana, el rebuig de l'esborrany de reforma educativa del ministre Wert, o la retirada de l'avantprojecte de reforma de la llei de l'avortament. Entenen, però, que la proposició no contempla els supòsits que acaba d'esmentar, tot i que consideren que l'aprovació d'una proposició o declaració de Grup implica un mandat d’exigència política al govern municipal, i que és sobre el govern que recau determinar els mitjans executius i pressupostaris per complir-lo. Recapitulant, doncs, hi ha el mandat de compliment dels acords aprovats, i correspon al govern estudiar-ne la viabilitat; per tant, demanen que el Grup proposant concreti més a quines propostes es refereix. Acaba dient que espera la segona intervenció del Sr. Fernández Díaz a fi d'emetre el posicionament d'UpB. El Sr. Forn fa avinent que per al govern municipal respectar els acords que es prenen en comissió i en Plenari no és una opció, sinó una convicció democràtica. Remarca que durant el present mandat s'han introduït canvis destacats per millorar les eines de control, de fiscalització i de debat entre el govern i l'oposició, tal i com demostra el debat que han fet aquest matí sobre l'estat de la ciutat; i destaca que l'Alcalde en la seva intervenció, posava de manifest que s'havia trigat trenta-dos anys a normalitzar plenament el debat sobre l'estat de la ciutat. Assenyala que aquesta no és l'única modificació, i es ratifica en què calen els espais adients perquè el debat entre govern i oposició redundi en benefici de la ciutat. Afegeix que un altre canvi important és que l'Alcalde respongui directament les preguntes que formulen els Grups, cosa que d'entrada pot semblar una obvietat, tot i que durant trenta-dos anys mai no va succeir. Avança que el govern municipal votarà favorablement la proposició, i fa avinent que la vocació de mà estesa i d'afavorir els acords no està condicionada només NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1647 perquè el govern no disposi de majoria absoluta, sinó que neix també del convenciment que resulta imprescindible buscar consensos i dissenyar estratègies conjuntes per accelerar la sortida de la crisi econòmica i garantir una atenció adequada a la ciutadania. En aquesta línia, assenyala que treballen en els àmbits social, econòmic i en el polític; i fa notar que els grups de l'oposició posen l'accent en els desacords, però avança que ell ho farà en el terreny dels acords, entre els quals esmenta el pacte d'inversions, l'acceptació de tota mena d'iniciatives dels grups de l'oposició, i concretament amb el Grup del PP l'increment dels recursos destinats a atenció social, la millora de l'ordenança de convivència en alguns aspectes a fi de fer-la més eficaç o la presentació d'un pla de regeneració de sòl i habitatge. Afirma que no es negaran mai a aplicar una proposició que sigui positiva per a la ciutat, per a la qual cosa estan obligats a entendre's, i remarca que aquesta és l'obligació del govern municipal, però també de l'oposició. Així doncs, demana a l'oposició una actitud oberta, responsable i rigorosa, i de la mateixa manera que confirma que el govern no farà oïdes sordes al que diu, no es pot pretendre governar des de l'oposició. Destaca que parlar, debatre i negociar són aspectes bàsics en l'escenari polític, i tot i que cada Grup té una visió pròpia de la ciutat, entén que quan hi ha bona voluntat sempre és possible assolir acords. Referint-se a alguns acords concrets que aquí s'han citat, confirma que hi ha hagut exigència del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament mitjançant reunions reiterades amb el govern de Catalunya per aquest assumpte; també s'han reunit per reclamar inversions i, fins i tot, per manifestar el rebuig del Plenari a les tarifes del transport públic; quant al Barcelona World, recorda que hi ha un contenciós presentat per aquest ajuntament. Quant al PAM, fa notar al Sr. Colomé que no és lògic donar suport a un full de ruta i, posteriorment, votar en contra del pressupost. El Sr. Fernández Díaz enceta els torns de rèplica agraint els vots favorables a la proposició, i expressa que es felicita sobretot pel vot a favor del govern de la ciutat, especialment si es tradueix en donar compliment als acords presos per majoria en comissió i en Plenari, que també és govern. Puntualitza que no està demanat altra cosa que allò que reclamava el Grup de CiU des de l'oposició estant, i per aquest motiu ha iniciat la seva primera intervenció referint-se al traçat de l'alta velocitat per la ciutat. Expressa que, deixant de banda la bona voluntat de la mà estesa i les ofertes de diàleg, allò que resta no són paraules sinó fets, i es refereix al fet que, finalment, s'han hagut d'aprovar els pressupostos amb una qüestió de confiança, que si bé és legal, provoca el rebuig majoritari del Plenari. I adverteix que aquesta actitud podria desembocar en el govern per decret i, justament per això, han presentat la proposició. Tot seguit, precisa que els acords incomplerts que ha esmentat han estat a títol orientatiu, i afegeix a la llista el rebuig del Plenari al Museu de les Cultures, que no és una prioritat cultural per a la ciutat; la demanda de congelació dels preus públics; o l'aprovació de la comissió de seguiment de les obres i serveis de la ciutat, tot i que transcorreguts dos mesos encara no en saben res. Conclou que allò que han pretès amb la presentació de la proposició és essencialment posar de manifest que hi ha un criteri majoritari de ciutat que no sempre és respectat pel govern de la ciutat, al qual demana un canvi d'actitud. El Sr. Colomé observa que han trigat trenta-dos anys a passar d'un alcalde- president a tenir, segons els seus càlculs, un "alcalde de de cent vint minuts", el total de temps que parlarà en aquest Plenari durant el mandat de les dues-centes hores que s'hi debatrà, és a dir, un 1% del temps. En conseqüència, demana que no es vantin d'haver fer grans canvis en favor de la democràcia parlamentària del Plenari, atès que aquesta participació només es pot qualificar d'escàndol. El Sr. Laporta diu que si bé poden compartir el fons de la proposició, no veuen la idoneïtat del moment, a la qual cosa s'hi afegeix que en la darrera intervenció el Sr. Fernández Díaz ha fet referència als preus públics o al Museu de les Cultures, i entenen que les prioritats del Grup del PP no contemplen la negociació; mentre que si realment volen ser útils a la ciutadania, allò més urgent és impulsar 1648 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 polítiques d'estímul a l'emprenedoria i a l'ocupació; i en comptes que les administracions se centrin a pal·liar els efectes del mercat, cal modular-lo. Conclou, per tant, que no acaben de coincidir quant a les prioritats, per la qual cosa avança un vot d'abstenció. El Sr. Forn fa notar al Sr. Colomé que l'autèntic escàndol era no poder celebrar durant trenta-dos anys un debat sobre l'estat de la ciutat, o que l'Alcalde no respongués mai les preguntes que li adreçava l'oposició. Finalment, afegeix a la resposta al Sr. Mestre que està absolutament d'acord que cal lluitar contra la fractura social, i remarca que aquesta està entre les seves prioritats tal i com demostra l'increment de recursos en matèria social, i que el mateix col·lectiu del tercer sector reconeixia fa ben poc la tasca en favor dels serveis socials que fa el govern municipal. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb dues abstencions – emeses pels Srs. Laporta i Portabella– i trenta-set vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona Pp 2. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda instar al govern municipal a elaborar i fer arribar a totes les llars de Barcelona un manual de serveis i de consells que ofereix la ciutat a la ciutadania per tal de pal·liar els efectes de la crisi sobre l’economia familiar i reduir-ne la despesa mensual, que entre d’altres, inclogui: 1. Com adreçar-se als serveis d’atenció social. 2. Consells i mesures per a l’estalvi en els serveis bàsics i altres despeses fixes de la llar. 3. Exempcions, subvencions i bonificacions disponibles per a la ciutadania tant a nivell d’impostos, taxes i preus públics com de serveis culturals, esportius, educatius i socials. El Sr. Portabella assenyala que la proposició que presenten sorgeix arran de la conversa amb persones diverses a peu de carrer, i posa com a exemple que fa un parell de setmanes, mentre passejava per la Barceloneta, se li va atansar un dona de mitja edat, que ja coneixia, que li va preguntar on s'havia de dirigir de l'Ajuntament atès que la seva situació econòmica era delicada. Fa avinent que, d'entrada, el va sorprendre l'impacte de la crisi en aquella persona, que havia tingut una bona feina i perdurable, i que com més de cent mil d'altres a la ciutat l'havia perduda, i li costava molt de trobar-ne una altra. Afegeix que també va poder constatar que desconeixia el procediment per accedir als circuits de l'àmbit dels serveis socials, atès que mai abans hi havia hagut de recórrer. Entén que aquesta dona exemplifica un col·lectiu de persones en risc de caure en el cercle de la pobresa, malgrat que està convençut que amb la seva empenta i emprenedoria són capaces de sortir-se'n i d'ajudar a sortir de la crisi tota la societat. Tanmateix, quan realment necessiten ajuda, i amb la confusió que els genera l'angoixa per la situació, han de poder trobar les vies perquè l'Ajuntament els faci costat. Posa de manifest que l'administració municipal disposa de recursos per fer-ho, entre els quals esmenta les bonificacions fiscals, suports i assistència per part dels serveis, però adverteix que hi ha molta gent que desconeix els circuits, de manera que demanen que s'editi informació, per adreçar-la a totes les llars de la ciutat, en què s'expliqui amb claredat el paper de l'ajuntament de Barcelona en aquest àmbit i que afegeixi un seguit de recomanacions sobre les actuacions que fan les empreses en la mateixa línia i a les quals es podrien acollir. Diu que es tracta, en definitiva, que l'Ajuntament acompanyi i ajudi aquestes persones a sortir de la situació en què es troben. Precisa que sempre, abans de formular una proposta, la comptabilitzen i en valoren la funcionalitat i, en aquest cas concret, assenyala que el cost d'acomplir aquesta és perfectament assumible, atès que estan parlant, només, de milers d'euros, que no obstant això podrien fer un servei important. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1649 Conclou, doncs, que presenten la proposició a fi que s'elabori un manual anticrisi, el títol del qual estan disposats a pactar, que inclogui recomanacions a la ciutadania a fi de facilitar el seu accés als serveis d'atenció social, consells per estalviar en els serveis bàsics i altres despeses fixes de la llar, la via per obtenir exempcions i bonificacions quant a impostos, taxes i preus públics, serveis culturals, esportius, educatius i socials. Consideren, en definitiva, que aquest manual faria un bon servei a la ciutadania, ja que molta gent, com la dona que ha esmentat en iniciar la seva intervenció, se sent desorientada com a conseqüència de la duresa i la durada de la crisi. La Sra. Moraleda fa notar que avui novament tornen a debatre en aquesta cambra la situació en què es troben moltes famílies de la ciutat com a conseqüència de la crisi, que entre molts altres efectes ha produït precarietat laboral, retallades contínues en les prestacions socials, i que aboca moltes famílies a viure situacions d'exclusió. Recorda que ja fa mesos que el seu Grup presenta en la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports algunes iniciatives arran del creixement continu de les desigualtats entre barris, i que també incideixen en la manca de lideratge del govern municipal. Reconeix, no obstant això, que s'inverteixen més diners, però entén que no es tracta d'esmerçar-hi més diners, sinó de dissenyar noves estratègies que ajudin a acarar una nova situació social. Admet que la informació, tal i com planteja la proposició, és un dels requisits per poder accedir als serveis i els recursos de la ciutat, atès que per a la immensa majoria de la ciutadania que viu una situació de pobresa és molt difícil accedir a una mínima informació que li garanteixi l'equitat en l'accés als recursos. Per aquest motiu, assenyala que el seu Grup va presentar un seguit d'esmenes a la proposició, entre les quals demanava que s'especifiqués que la informació s'havia d'elaborar en un llenguatge planer i havia de descriure quins recursos ofereix l'Ajuntament pel que fa a aspectes d'alimentació, subministraments, referits a l'habitatge, així com altres suports adreçats a les famílies. Diu que haurien celebrat que s'hagués incorporat l'esmena, i no entén per quin motiu no ho van acceptar, ja que el Sr. Portabella hi ha fet referència literalment. No obstant això, afirma que estan d'acord amb la proposició, tot i que no consideren adequat editar una guia amb tots els recursos de la ciutat, sinó un recull planer i senzill, a l'abast de tothom, sense un excés de números de telèfon i adreces, sinó que els que hi constin siguin útils realment. Justifica aquesta precisió referint-se a què ahir per la tarda va tenir ocasió d'assistir a la presentació del projecte "T'acompanyem", liderat per la societat civil, primer al Districte de Sant Andreu i actualment també a Sant Martí, que fa l'acompanyament de ciutadans i ciutadanes perquè sàpiguen on adreçar-se, per exemple, quan els tallen la llum; com acarar una entrevista de feina, o animar-los a seguir els estudis. Adverteix que gran part de les persones que acudeixen a aquests recursos, en moltes ocasions no tenen capacitat per saber on són els serveis socials del seu barri, i és en aquest sentit que l'Ajuntament els ha de donar suport. Insisteix a demanar, doncs, que no s'editi una guia exhaustiva de serveis, sinó un fulletó entenedor i eficaç. La Sra. Martín posa de manifest la duresa de la realitat socioeconòmica actual, i el fet que passa factura a moltes persones i famílies de la ciutat que pateixen perquè no arriben a final de mes, ni a cobrir les seves despeses bàsiques mensuals. Coincideix, per tant, amb la situació de gravetat que ha descrit el Sr. Portabella, i el fet que afecta una part important de la població de Barcelona. En aquest sentit, afirma que el seu Grup té clar que tots els esforços són pocs per ajudar persones i famílies que es troben en situació de risc. Entén que és molt important que sàpiguen que no estan soles, i que tenen el suport necessari per fer front a la seva situació, per a la qual cosa és imprescindible que rebin, d'entrada, bona informació per saber on han d’adreçar-se. Observa que així com ningú té dubtes sobre els recursos sanitaris, educatius o el sistema de pensions, i qualsevol persona, independentment del seu grau de formació, té coneixement d'aquest sistema de protecció social, no passa el mateix 1650 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 amb els serveis socials, atès que és un sistema de recorregut històric curt, motiu pel qual la ciutadania no identifica adequadament què són i què ofereixen. En aquest sentit, indica que tant el Consell Econòmic i Social com els experts insisteixen en la necessitat d'establir una relació més propera entre la xarxa de serveis socials i els seus destinataris potencials. En conseqüència, subscriu plenament que per anar en aquesta direcció és indispensable millorar la informació i apropar els serveis a la ciutadania, atès que no pot ser que la majoria desconegui la manera d'adreçar-s'hi, de quines ajudes pot disposar o a quines subvencions o bonificacions té dret. Adverteix que no té sentit promoure mesures per beneficiar col·lectius determinats si no saben com arribar-hi, o ni tan sols que existeixen. Remarca que això és el que ha succeït amb les mesures de bonificació fiscal proposades pel PP, i aprovades el 2012, per bonificar el 50% de l'IBI a les persones vídues amb ingressos per sota dels nou-cents euros mensuals, i a les famílies nombroses o amb fills amb discapacitat o monoparentals. Destaca que el seu Grup és plenament conscient que aquests ajuts són importants per a moltes famílies que difícilment poden fer front a aquests impostos, i per això han demanat reiteradament fer-ne publicitat. Posa de manifest que han trobat a faltar diligència per part del govern municipal en la comunicació dels avantatges fiscals i socials introduïts pel seu Grup en la negociació dels pressupostos el 2012, i en el pacte d'inversions del 2013, motiu pel qual se n’ha beneficiat un nombre reduït de persones. Consideren molt positiu, per tant, que totes les famílies de la ciutat, de la mateixa manera que estan informades del pagament d'impostos, tinguin coneixement també dels recursos al seu abast i que coneguin el contingut de la cartera de serveis a què poden accedir, entre els quals els serveis socials. Confirma que troben encertada la proposició i que hi donaran suport; i aprofita per remarcar que precisament aquest suport marca la diferencia amb el Grup proposant, atès que el seu Grup vota per coherència, i no es dedica a posar com a excusa, per exemple, la manca de concreció. Afirma que quan una proposta és bona per als ciutadans, ho és per al seu Grup, deixant de banda qui la fa. La Sra. Sanz avança el vot favorable a la proposició d'UpB, amb el convenciment que cal tot allò que signifiqui facilitar informació sobre els serveis de què disposa l'Ajuntament, fer-los accessibles i universals, tenint en compte sobretot que diverses publicacions que informaven a bastament d'alguns recursos han anat desapareixent, com ara la revista dels Districtes o la de la ciutat i la guia fiscal. Observa, quant al punt segon de la proposició que parla de consells i mesures per a l'estalvi en serveis bàsics i altres despeses fixes de la llar, que convindria matisar més quant al tipus d'informació que entenen que cal donar; consideren que és molt necessari informar en aquest sentit, però allò que cal és evitar, des de tots els fronts, situacions de precarietat, de pobresa energètica i, per tant, legislar per garantir l'accés a drets tan bàsics com el subministrament d'aigua, gas i electricitat. La Sra. Fandos anuncia que el govern donarà suport a la proposició, que subscriu plenament. Coincideixen amb la diagnosi de la situació per què passen moltes persones a la ciutat; en aquest sentit, es refereix a què en la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports manifesten reiteradament que s'ha de fer tot el possible per arribar a la ciutadania i que sàpiga quina és la porta d'entrada als serveis socials. En conseqüència, reconeix que fan un seguit d'accions però no la que proposa UpB, que acceptaran perquè la troben molt encertada, i remarca que tot allò que els proposa l'oposició no tenen cap inconvenient a acceptar-ho si ho consideren bo. No obstant això, reitera que ja estan fent difusió dels serveis socials, sobre els centres i sobre projectes específics, i campanyes en barris. Comenta, quant a les bonificacions, que en el cas de l'IBI es va fer una distribució de vint mil flyers i quatre-cents cinquanta cartells, però és cert que no es va enviar informació a totes les llars, tal i com proposa el Sr. Portabella, amb un llenguatge clar i entenedor. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1651 Diu, doncs, que estan d'acord a crear aquest element informatiu, del qual ja en faran un càlcul del cost, perquè estan d'acord amb què la ciutadania ha de conèixer tots els serveis que ofereix l'Ajuntament, i coincideix amb què altres serveis com la sanitat o l'educació són molt més identificats i universals que no pas els serveis socials, cas en què preval el prejudici que no estan adreçats a tota la ciutadania sinó a col·lectius determinats. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable de tots els grups municipals. Tot seguit, comenta, quant a les esmenes que ha presentat el Grup del PSC a la proposició, que hi estan d'acord, però justifica que no les han acceptades perquè, de certa manera, transformaven la proposició. Precisa que incidien en uns àmbits que tenen la intenció de complementar més àmpliament; en conseqüència, subscriu que la informació ha de ser concisa i entenedora, però també consideren que ha d'abastar una informació més àmplia que ordeni les tipologies de serveis. Avança, però, que si el Grup del PSC presenta una proposició amb el contingut de l'esmena hi votaran a favor. Tot seguit, agraeix especialment el vot favorable del Grup del PP, i aprofita per desmentir que mai no els voten a favor cap de les seves iniciatives com ha apuntat la Sra. Martín. En aquest sentit, avança que farà un llistat sobre tot allò que els han votat a favor, malgrat que no els ho posen fàcil, i que els el farà arribar. Pel que fa a la proposta que els feia la Sra. Sanz quant al punt segon de la proposició, precisa que hi ha un seguit d'aspectes vinculats a les empreses subministradores que no són coneguts, entre els quals que la tarifa elèctrica d'últim recurs és la més cara, o que la potència de contracte suposa el 20% de l'import de la factura, o que el fet d'acollir-se a la tarifa nocturna –que no és gens senzill– suposa un estalvi considerable. La Sra. Moraleda fa avinent que el seu Grup desitja que les més de sis-centes mil llars de la ciutat rebin un fulletó on consti un telèfon a fi d'evitar que els tallin els subministraments d'aigua, de llum o de gas; un telèfon per evitar que cap família pugui ser desnonada; i un altre que informi a on es poden adreçar per rebre suport a l'alimentació. La Sra. Sanz agraeix les darreres explicacions del Sr. Portabella, tot i amb això insisteix en què allò realment necessari és combatre les causes de la pobresa, per a la qual cosa s'imposa canviar les estratègies. Ratifica la necessitat d'editar guies i díptics informatius, però també vots contraris a pressupostos antisocials o decrets que intenten lluitar contra la pobresa energètica només posant-se a favor de les companyies subministradores. La Sra. Fandos, després d'agrair les paraules del Sr. Portabella, puntualitza a la Sra. Moraleda que el govern de la ciutat actuarà en benefici de la ciutadania i, sobretot, perquè tingui els serveis que necessita, no pas per fer content el Grup del PSC. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional S’absenten de la sessió les Imes. Sres. Sònia Recasens i Alsina i Irma Rognoni i Viader i els Ims. Srs. Gerard Ardanuy i Mata i Raimond Blasi i Navarro. Del Grup Municipal Socialista Única. El Plenari del Consell Municipal acorda: - Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva. – Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya. El President del Plenari del Consell Municipal informa que el grup municipal de CiU ha sol·licitat l'ús del sistema de votació nominal. 1652 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 La Sra. Moraleda, que presenta la proposició, es refereix a què el Consell de Ministres del desembre passat va fer realitat les amenaces del ministre Gallardón i, en conseqüència, s'han posat al descobert les intencions del govern de l'estat amb la reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, una llei orgànica aprovada el 2010. Precisa que l'objecte de la llei esmentada, recollit en l'article primer, és garantir els drets fonamentals en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, regular les condicions de la interrupció voluntària de l'embaràs i establir les obligacions corresponents dels poders públics. Assenyala que la llei vigent pretén garantir el dret de les dones a la lliure elecció en cas d'iniciar un embaràs no desitjat, i que tinguin accés a la salut sexual i reproductiva reconeixent-los els drets i les prestacions corresponents. Afegeix que la llei compleix amb la recomanació de Nacions Unides de garantir un accés equitatiu a la interrupció voluntària de l'embaràs, i assegura que l'exercici de l'objecció de consciència per part dels professionals de la sanitat no constitueixi un obstacle per a les dones que volen posar fi a un embaràs no desitjat. Posa en valor l'avenç que ha suposat aquesta llei en la protecció de les dones i també dels professionals que els donen cobertura sanitària. Afegeix que la llei va ser aprovada amb un amplíssim consens de la majoria dels grups polítics amb representació a la cambra dels diputats, així com el de nombrosos professionals del món de la salut i de la justícia. Destaca que la llei també incorpora jurisprudència, tant del TC com del Tribunal Europeu dels drets humans. No obstant això, posa de manifest que amb la reforma proposada pel govern de l'estat els drets de les dones reculen tres dècades; significa un retorn a l'època de la doble moral en què les dones tenien unes funcions predeterminades socialment. Fa notar que mai no s'ha produït en cap país europeu un retrocés en la legislació com aquest, mentre que el govern del PP ha creat un problema on no n'hi havia cap, atès que la llei s'aplicava amb absoluta normalitat i no existia cap demanda social perquè es modifiqués, tret dels membres de l'església més propers al cardenal Rouco Varela i a l'electorat més dretà del PP. Atesa la situació, es pregunten què succeirà sense la protecció i la garantia dels drets en salut sexual i reproductiva que contempla integralment la llei vigent; què passarà amb el repunt d'embarassos adolescents en alguns barris de la ciutat, tal i com palesa l'informe de Salut del 2012; què passarà amb les recomanacions de l'OMS de donar màxima prioritat a l'elaboració de programes de prevenció i assistència de les malalties de transmissió sexual. En aquest sentit, subratlla que els programes de salut sexual i reproductiva han servit per disminuir el nombre d'embarassos no desitjats en gairebé totes les comunitats autònomes; i que les interrupcions farmacològiques de l'embaràs als centres sanitaris han ajudat molt a conscienciar sobre conductes de risc, especialment entre col·lectius molt vulnerables. Adverteix que les dones no volen ni poden tornar enrere, no poden tolerar que segrestin els seus drets amb una reforma que, d'entrada, provocarà que no puguin decidir sobre el seu cos; dividirà les dones en dos tipus, d'una banda, les que podran pagar les despeses per avortar lliurement i de manera legal en un altre país i, d'altra banda, les dones sense recursos econòmics, que es veuran abocades a la clandestinitat i la desprotecció jurídica i a posar en risc la seva salut. Adverteix als qui defensen la reforma, doncs, que la maternitat es protegeix generant ocupació, procurant serveis d'atenció a la infància i a les famílies, promocionant la Llei de la dependència, implementant polítiques d'usos del temps, allargant les baixes de maternitat i paternitat, i amb moltes altres mesures que els països del nord d'Europa fa molts anys que han posat en marxa. Considera que un bon govern ha d'impulsar mesures i accions en favor dels drets i les llibertats de les persones; en aquest sentit, destaca que Barcelona s'ha significat sempre per ser una ciutat capdavantera en la defensa de les llibertats personals i, molt especialment, de la llibertat de les dones; recorda que aquest va ser un dels primers ajuntaments en constituir el Consell Municipal de Dones. Per tot el que acaba d'expressar, justifica la presentació d'aquesta proposició amb la voluntat que aquest consell Plenari manifesti majoritàriament i explícita la NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1653 demanda al govern de l'estat de retirar la reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. La Sra. Pajares respon la intervenció de la Sra. Moraleda amb l'argument que no es pot demanar la retirada –preventiva, com l'ha definida el cap del Grup Socialista– d’un avantprojecte de llei que encara no s’ha presentat al Congrés dels Diputats. Considera que la regidora s'ha equivocat d'escenari, atès que és a les Corts espanyoles on es debaten les lleis, i li replica que aquí ja tenen prou feina amb les competències que han d'exercir com a administració local i prou problemes a la ciutat com per buscar-ne de nous, fent torns amb els seus socis del Grup d'ICV- EUiA en la presentació d'aquesta mena d'iniciatives. Observa, quant a la tramitació a seguir, que es tracta d'un avantprojecte de llei aprovat en Consell de Ministres, que l'ha fet arribar al Consell d'Estat, a les comunitats autònomes, al Consell General del Poder Judicial, i al Consell Nacional de la Discapacitat a fi que elaborin els seus informes que, una vegada recopilats, el Consell de Ministres l'adreçarà al Congrés dels Diputats i es convertirà en projecte de llei. Es constituirà una ponència en què tots els grups parlamentaris hi seran representats a fi de debatre i presentar esmenes al text, com es fa en el tràmit de qualsevol llei. En conseqüència, recomana que el Grup de la Sra. Moraleda no s'immisceixi en allò que pertoca al seu grup parlamentari al Congrés dels Diputats. Posa de manifest que el text que finalment s'aprovi s'haurà modificat, atès que el PP sempre s'ha mostrat contrari a la llei aprovada el 2010 pel govern Zapatero, que trencava el consens polític que fins a les hores havia existit en una qüestió complexa i sensible, que va molt més enllà de l'àmbit sanitari o de la defensa exclusiva d'una de les parts. Diu que quan la formació de la Sra. Moraleda parla de drets, oblida el nonat, que té rang de bé jurídic a protegir. Així doncs, adverteix que s'han d'establir els límits, tal i com els establia clarament la sentència del TC el 1985. Fa notar que el PP no ha fet res que no hagués anunciat en la tramitació de la llei del 2010, i així ho van explicitar en el seu programa electoral el 2012, mentre que el partit de la Sra. Moraleda no ho va fer. Diu que no pot entrar al detall de l'avantprojecte per manca de temps, i que tampoc no pretén respondre moltes de les desqualificacions que acaba d'adreçar al PP la Sra. Moraleda, i que sospita que no seran les úniques que sentirà durant aquest debat. No obstant això, diu que no es vol estar de dir-li que quan parli de tractats internacionals no s'oblidi que, el setembre de 2011, el Comitè Internacional de les Nacions Unides, que vetlla pel compliment de la convenció internacional sobre les persones amb discapacitat, va recordar a Espanya que la llei de l'avortament del 2010 no podia incórrer en cap mena de discriminació per causa de discapacitat. En segon lloc, li reclama respecte per les opinions de tothom, el mateix que reclamava la formació socialista per a les seves opinions en presentar la llei al Congrés dels Diputats, atès que no tothom al PSOE hi estava d'acord. Per acabar, aconsella que els qui es diuen progressistes i defensors de totes les causes s'apuntin a la defensa dels més vulnerables i dels qui no tenen veu, perquè mai no l'arribaran a tenir. Demana a la Sra. Moraleda, doncs, que torni al segle XXI, al segle de la televisió digital terrestre, i que defensi els més dèbils, que això sí que és modern i progressista. La Sra. Sanz anuncia el vot a favor del Grup Municipal d’ICV-EUiA, tal i com ja van expressar en la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports amb una proposta en què demanaven la retirada de l'avantprojecte de llei presentat pel ministre Gallardón i el manteniment de la llei vigent. Diu, tot seguit, que les intervencions de la Sra. Pajares mai no deixen de sorprendre-la, atès que apel·la sempre al compliment de les promeses electorals. Per tant, li pregunta, atesa la inviolabilitat que atorga al seu programa electoral, per què la resta de promeses han estat incomplertes sistemàticament. Entén, però, que en aquest cas concret el PP sacrifica els drets i les llibertats de les dones per mantenir un rèdit electoral entre els seus votants d'ultradreta, els més conservadors i els més autoritaris, els veritables extremistes i radicals. 1654 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Adverteix que els efectes d'aquest tacticisme electoral són indesitjables per a qualsevol tipus de societat, i que en aquest cas implica un risc per a la vida de les dones; es tracta d'un avantprojecte de llei fet amb criteris absolutament ideològics i cap criteri sanitari ni científic, tal i com han posat de manifest diversos col·lectius professionals, incloses metgesses de reconegut prestigi que, alhora, són càrrecs electes del PP. Conclou, en definitiva, que aquesta llei dificulta una decisió personal, íntima i pròpia per raons econòmiques, laborals o personals que pren una dona i que, en cap cas, és una decisió fàcil. Remarca que la llei que pretenen aprovar suprimeix supòsits tan sensibles com la malformació, i que fa passar les dones per un viacrucis per assolir el vistiplau d'un seguit de persones. Una llei que, davant les traves i les dificultats, abocarà milers de dones a posar en risc la seva salut i la seva vida, perquè moltes avortaran en períodes de gestació molt avançats; o les abocarà a la clandestinitat o a marxar fora del país per poder-ho fer. En definitiva, descriu la llei com un retorn al franquisme, un retrocés mèdic i social en tota regla; a una època en què es tutelaven les dones i es tractaven com a menors d'edat, i entén que amb aquesta llei el PP jutja les dones que vitalment han fet una decisió difícil i complexa; una llei, en definitiva, que practica violència institucional vers les dones, provocant que deixin de ser subjectes de ple dret. Per tant, adverteix que aquesta reforma classista, masclista, degradant, injusta, autoritària, misògina, insultant i cruel generarà, tal i com alerta l'OMS, un índex més elevat d'avortaments insegurs i clandestins i més mortalitat materna, i es reafirma en què ICV-EUiA no deixarà de combatre-la fins a la seva retirada. El Sr. Laporta manifesta que UpB donarà suport a la proposició, que tracta una matèria molt sensible, conscient que l'anunci del PP de reformar la llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l'embaràs és un retrocés en els drets de les dones i, a més, una retallada a la llibertat i l'autonomia en relació a la seva sexualitat i a decidir la maternitat. Remarca que el dret a la interrupció de l'embaràs ha estat una conquesta que ha costat dècades de lluita, bàsicament de les dones, que es veien abocades a la clandestinitat i a la criminalització de l'avortament. En aquest sentit, es refereix a recomanacions d'organismes internacionals de drets humans que indiquen clarament que les lleis restrictives en aquesta matèria violen el dret a la vida, la igualtat, la dignitat, el dret a la justícia, de l'autonomia i la llibertat. Afegeix que en el marc europeu hi ha referències de l'acceptació de l'avortament lliure fins a les dotze setmanes de gestació i, per tant, demanen que el govern del PP segueixi aquesta normativa i es replantegi la reforma de la llei orgànica 2/2010. Igualment, recomana que aconsegueixin consens per adaptar la normativa als corrents imperants a Europa. Considera que han de treballar plegats a Barcelona i a Catalunya per gestionar una política de planificació familiar eficient i a l'abast de tothom, així com també creu que és molt important el suport psicològic real a les dones que han de prendre la decisió d'avortar. Finalment, expressa que el dret de les dones a decidir lliurement sobre la interrupció de l'embaràs mai no pot estar regulat pel codi penal, atès que forma part dels drets humans, recolzat per nombroses resolucions de Nacions Unides que recomanen Espanya que garanteixi l'exercici de la llei vigent. I alhora, es refereix a què la comunitat científica té, en general, una opinió contrària a la modificació de la llei, per la qual cosa recomana al PP que no posi els criteris ideològics per davant dels mèdics. La Sra. Fandos, abans d'entrar en el fons de la qüestió, precisa que el Grup de CiU dóna llibertat de vot als seus regidors en assumptes de consciència. En conseqüència, anuncia que els seus companys d'UDC, tal i com van fer en la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports no participaran en aquest debat. Tot seguit diu que li ha sorprès que, novament, el Grup del PSC torni a treure aquest assumpte quan ja el van aprovar en comissió, i diu que no vol pensar que sigui per afany de protagonisme o que en fan una arma política. Després de puntualitzar que fa la intervenció en nom de CDC, reitera els arguments expressats pel seu portaveu adjunt al Congrés, el Sr. Pere Macias, en el NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1655 sentit que consideren aquest avantprojecte de llei com un retorn al passat, absolutament innecessari. Observa que fins i tot des del vessant tècnic, l'avantprojecte seria de difícil compliment. Igualment, manifesta que és cruel amb les dones perquè retalla els seus drets. Diu que no comprèn quin sentit té endegar ara un debat com aquest, quan fins i tot molta gent de l'entorn del govern de l'estat tampoc no hi està d'acord; i tal com deia el Sr. Puigdollers en la seva intervenció a la comissió, perquè no poden estar canviant contínuament lleis de tanta importància i que s'han aprovat amb tant de consens cada vegada que canvia el govern. Adverteix, doncs, que no poden continuar creant inseguretat jurídica a la ciutadania; i que donen suport a la proposició perquè estan convençuts que cada dona té dret a decidir què passa amb el seu cos. La Sra. Moraleda enceta els torns de rèplica adreçant-se a la Sra. Pajares per dir-li que allò que no es pot fer és dir que un partit protegeix la maternitat i, altrament, retallar totes les ajudes a la dependència per als menors de sis anys; tampoc no es pot utilitzar les persones amb discapacitat, al·legant que es protegeix el nonat amb discapacitat, i després no reconèixer els drets de les dones amb discapacitat a decidir lliurement. En conseqüència, considera que no estan legitimats per donar lliçons quant a la protecció de les dones i de les persones amb discapacitat. Comenta, arran de la intervenció de la Sra. Fandos, que la seva formació, durant els últims anys, ha aprés molt de la manera com generar clima social entorn d'algunes propostes polítiques, i una de les coses que han constatat és que cal repetir les proclames amb freqüència i en molts àmbits diferents. Per aquest motiu, ho van fer un primer cop de manera "preventiva" com a resposta a les amenaces del Sr. Gallardón, i avui ho fan de manera substantiva, sabent que existeix un avantprojecte de llei aprovat en consell de ministres i que estan disposats a combatre decididament perquè no tiri endavant. Lamenta que els membres d'UDC, que forma part de la coalició de govern, no estiguin presents en aquesta sala, atès que podria arribar a entendre que quan es vota en bloc com a formació política, les persones que no estan d'acord amb el posicionament s'absentin, però no pas que, havent-hi llibertat de vot, no puguin manifestar lliurement el seu posicionament. En aquest sentit, demana que votin a favor de la proposició, que és el mateix que votar a favor dels drets de les dones i, per tant, estaran fent un acte de justícia i de reconeixement a la capacitat de les dones del país a decidir lliurement sobre la seva maternitat i la seva sexualitat. La Sra. Sanz ratifica que defensen aquesta proposició com ho van fer en el marc de la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, amb el convenciment de reivindicar el dret lliure a l'avortament i que s'ha de garantir amb seguretat. Precisa que es basen en què els països on les lleis són més restrictives, les taxes d'avortament són més elevades, mentre que en els països on són més accessibles i segures, les taxes són més baixes. Així, fa notar que davant de les xifres i les opinions dels professionals, la seguretat i salut de les dones, el PP hi situa el fonamentalisme religiós; per aquest motiu també consideren incomprensible l'actitud d'UDC al respecte. El Sr. Laporta reitera el vot favorable a la proposició, i també posa de manifest novament que el dilema en què es pot trobar una dona havent de decidir un avortament és molt complex, de manera que és impensable tornar a èpoques pretèrites en què un avortament era clandestí i criminalitzat, i que situava les dones i els qui els donaven suport en una situació punible jurídicament. La Sra. Fandos lamenta que sigui justament el Grup Socialista qui els doni lliçons sobre llibertat de vot, i només li cal remetre's a l’actitud manifestada pel seu cap de Grup. Replica que els qui ho han fet tenen tot el dret d'absentar-se del debat i no voler participar en la votació, i assegura que no se'ls ha passat pel cap de sancionar-los o asseure'ls a l'última fila, perquè la seva coalició és respectuosa amb les discrepàncies. El President del Plenari del Consell Municipal informa que al Grup proposant li resta encara un minut i quatre segons de temps per intervenir, i dóna l'opció que sigui el Sr. Martí Grau qui empri aquest temps. 1656 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 La Sra. Moraleda replica a la Sra. Fandos que ella seu en l'última fila de l'hemicicle i que es considera tan digna com qualsevol dels seus companys de Grup. Nega que el feta què ha al·ludit la Tinent d'Alcalde tinguin el mateix significat que l'absència avui dels membres d'UDC. Acaba referint-se a què demà milers de dones de tota Espanya es trobaran a Madrid per defensar els drets de les dones, moltes de les quals hi arribaran amb l'anomenat Tren de la llibertat, al qual convida a pujar tots els qui avui votaran a favor de la proposició. El Sr. Martí Grau, que demana intervenir per al·lusions de la Sra. Fandos, diu que sempre defensarà que qualsevol representant de la ciutadania pugui fer el que consideri adient per expressar la seva opinió; però entén que allò que avui han fet els representants d'UDC ha estat fugir, una acció que qualifica de covarda i que no es pot comparar amb el que ell ha fet en altres ocasions. Després d'aquesta intervenció, el President del Plenari del Consell Municipal, es veu obligat a cridar a l'ordre els membres del Plenari que expressen la seva opinió en veu alta o amb aplaudiments, i els commina a mantenir les formes com sempre s'ha fet en aquesta cambra. La Sra. Fandos diu que no respondrà al Sr. Martí Grau, atès que ahir ja va tenir ocasió de fer campanya per a les primàries del PSC, i entén que ja té prou feina per convèncer molta gent de la seva mateixa formació. Tot seguit, el President sol·licita la conformitat del Plenari amb l'ús del sistema de votació nominal, que s'acorda per unanimitat. El President ordena l'inici de la votació, i el Secretari crida per ordre alfabètic els membres de la Corporació que, en ser cridats, respondran sí, no o m'abstinc. Carmen Andrés i Añón: Sí Eduardo Bolaños Rodríguez: No Míriam Casanova Domènech: No Jaume Ciurana i Llevadot: Sí Gabriel Colomé i García: Sí Ma. Pilar Díaz López: Sí David Escudé i Rodríguez: Sí Guillem Espriu i Avendaño: Sí Ángeles Esteller Ruedas: No Teresa M. Fandos i Payà: Sí Alberto Fernández Díaz: No Joaquim Forn i Chiariello: Sí Eduard Freixedes i Plans: Sí Ricard Gomà Carmona: Sí Mercè Homs i Molist: Sí Sara Jaurrieta i Guarner: Sí Joan Laporta i Estruch: Sí Jordi Martí i Galbis: Sí Jordi Martí i Grau: Sí Gloria Martín Vivas: No Joaquim Mestre Garrido: Sí Immaculada Moraleda i Pérez: Sí Xavier Mulleras Vinzia: No Belén Pajares Ribas: No Jordi Portabella i Calvete: Sí Joan Puigdollers i Fargas: Sí Oscar Ramírez Lara: No Isabel Ribas Seix: Sí Montserrat Sánchez Yuste: Sí Janet Sanz i Cid: Sí Joan Trullén Thomas: Sí Francina Vila i Valls: Sí Alberto Villagrasa Gil: No Antoni Vives i Tomàs: Sí Xavier Trias i Vidal de Llobatera: Sí NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1657 Acte seguit es procedeix a l’escrutini dels vots que dóna el resultat següent: 26 sís i 9 nos. S’aprova la proposició amb contingut de declaració institucional en debat amb nou vots en contra –emesos pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova– i vint-i-sis vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. c) Precs Es reincorporen a la sessió les Imes. Sres. Sònia Recasens i Alsina i Irma Rognoni i Viader i els Ims. Srs. Gerard Ardanuy i Mata i Raimond Blasi i Navarro. Del Grup Municipal Socialista Pc 1. Que el Govern municipal ordeni al Conseller Delegat de BSM que autoritzi, amb els requisits legals pertinents, la consulta de l’Informe de valoració de l’empresa BAMSA al comitè d’empresa de BSM. El Sr. Escudé formula el prec. La Sra. Recasens respon que els criteris per accedir a la informació relacionada amb la constitució d’una nova societat per gestionar els aparcaments han estat estrictament jurídics. Es refereix a tot un seguit de documentació que forma part de l'expedient administratiu del projecte, que ha estat sotmès a informació pública en el moment processal oportú, regulat per la llei 30/92 i la llei 19/2013, i a la qual tothom hi ha pogut accedir. Afegeix que BSM, com a gestora de l'expedient, que ja ha passat pel tràmit d'aprovació inicial, ha participat en la seva confecció i ha encarregat a tercers un seguit d'informes, distribuïts en dos grups, amb un règim jurídic d'accés diferenciat. Precisa, doncs, que la documentació de BSM que no s'integra en l'expedient administratiu, atès que no té caràcter de documentació preceptiva i forma part de l'apartat de dades i valoracions de l'operació, confidencials i reservades. Recorda que, atès que BSM és una empresa municipal, els membres de la corporació sí que tenen accés diferenciat a aquesta documentació, referendat per la Carta i el ROM. El Sr. Escudé reitera, tal i com va dir en la comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, que l'argumentació jurídica de part que fa la Sra. Recasens és rebatible fàcilment basant-se, només, en el principi de transparència. Tot seguit, i a fi que la Tinent d'Alcalde es pugui explicar en aquest Plenari i també en el comitè d'empresa, planteja un seguit de qüestions; en primer lloc, que l'expedient de privatització no justifica en cap punt per què BAMSA val 245 milions d'euros, motiu pel qual pregunta a la Sra. Recasens si realment creu que l'informe que estableix la quantia de la nova empresa no ha de formar part de l'expedient. En segon lloc, pregunta per quin motiu va canviar d'opinió, en tan sols cinc dies, per denegar al comitè d'empresa la consulta una vegada ja havia estat autoritzada. En tercer lloc, demana per què no es permet que hi tingui accés. Pregunta, en resum, què pretenen amagar, i li reclama que s'expliqui en aquesta cambra, sobretot perquè la seva inexplicable opacitat només fa que augmentar l'ombra de dubte que plana sobre aquest expedient. La Sra. Recasens després d'opinar que no s'ha de fer qüestió política d'aquest punt, recorda que no estan parlant d'una privatització sinó d'una concessió. I recorda que s'ha aprovat en seu plenària una proposició del Grup del PSC per discutir i debatre tres informes sobre l’assumpte. No s’accepta el prec en debat. Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds- EUiA Pc 2. Resposta Alcalde. Que el Govern municipal introdueixi els canvis necessaris, abans de finalitzar l’actual mandat, en l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona per tal 1658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 d’eliminar la possibilitat de sanció a qualsevol situació o activitat relacionada amb la realitat de vulnerabilitat de les persones sense sostre. El Sr. Gomà formula el prec adreçat a l'Alcalde, que justifica amb l'argument que l'ordenança del civisme dóna cobertura a imposar sanció a una persona sense sostre pel fet de dormir al carrer. Precisa que, d'entrada, se la multa i, després, es retira la sanció; per tant, demanen a l'Alcalde una reforma de l'esmentada ordenança en el sentit que se suprimeixi la possibilitat jurídica de multar, per justícia i per humanitat, atès que afecta la dignitat de les persones sense llar, alhora que ha quedat sobradament demostrat que aquesta mena de sanció és innecessària. Considera, per tant, que hi ha temps i un ampli acord social per introduir els canvis convenients en l'ordenança per deixar sense cobertura jurídica la possibilitat de sanció, i remarca que s'hi han manifestat a favor les entitats i la Síndica de Greuges, i està convençut que també podrà obtenir un acord polític ampli. El Sr. Alcalde respon taxatiu que a Barcelona no es multa ningú per dormir al carrer, i puntualitza que només es multen les accions incíviques al carrer. Diu que la normativa deixa clar que en els casos en què hi ha perill d'exclusió social, el tractament serà diferenciat, de manera que reitera que no es multen les persones sense sostre. El Sr. Gomà discrepa que realment sigui com diu l'Alcalde, atès que l'experiència demostra que s'han posat moltes multes arran d'activitats a la via pública directament vinculades a la vulnerabilitat de les persones en situació d'exclusió social, i la prova fefaent que això passa és que moltes d'aquestes sancions es retiren a posteriori. Admet que l'Alcalde ha manifestat en moltes ocasions la seva bona voluntat i que s’ha dictat instrucció a la Guàrdia Urbana de no multar per situacions d'exclusió social, fet que valoren, però també consideren que ja és moment de passar de les declaracions de bona voluntat a les decisions; entenen que el problema no està resolt jurídicament i, per tant, li demana que aprofiti la sensibilització social per eliminar el tractament punitiu a les persones sense llar. El Sr. Alcalde repeteix que no es multa ningú per dormir al carrer, sinó que es sancionen les actuacions incíviques al carrer. Puntualitza que durant el que porten de mandat només s'han sancionat 500 persones sense sostre, mentre que el 2007, quan ICV-EUiA era al govern, se’n van sancionar 3.569. Proposa al Sr. Gomà, tanmateix, de col·laborar revisant cada cas a fi de valorar l'actuació de la Guàrdia Urbana i, si convé, canviar alguns dels criteris d'actuació. No s’accepta el prec en debat. Pc 3. Que el Govern municipal reclami la convocatòria d’una reunió extraordinària del Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per tal de deixar sense efecte l’acord d’increment de tarifes del transport públic per al 2014. El Sr. Gomà formula el prec en què el seu Grup demana que el govern reclami la convocatòria d’una reunió extraordinària de l’ATM per deixar sense efecte l’increment de tarifes per a 2014, per tot un seguit de raons, però sobretot com a exercici de coherència amb l'aprovació en comissió de fins a tres iniciatives en aquesta mateixa direcció. El Sr. Forn respon que aquestes tarifes no es poden rebaixar perquè el finançament del transport públic metropolità és insuficient des que el PSC i ICV- EUiA governaven a la ciutat de Barcelona; en aquest sentit, corrobora l'opinió expressada per l'Alcalde fa una estona sobre la incoherència de les actuacions del Grup d'ICV-EUiA depenent de la situació en què es troba. Puntualitza que actualment el sistema té un deute de 540 milions d'euros, i que el compromís de l'Ajuntament durant el mandat anterior era de posar-hi 98 milions el 2009, que van disminuir fins a 72 el 2010. Afegeix que l'actuació de l'estat va anar en la mateixa línia, i actualment hi ha 532 milions d'euros corresponents a aportacions públiques, quan el 2010 era de 591 milions. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1659 Conclou, doncs, que les aportacions actuals són les mateixes que el 2008, tot i que actualment hi ha 16 quilòmetres més de xarxa i 18 estacions noves. Acaba referint-se a què el govern municipal està fent gestions amb el govern espanyol per solucionar el dèficit del transport, conscient de la situació que representa haver de fer front al deute, i també que no es pot recórrer a la via de l'augment de les tarifes. I fa avinent que ben aviat faran una reunió a fi d'arribar a un acord pel finançament del transport públic entre les diferents administracions catalanes, a fi que els permeti negociar en posició de força a Madrid. El Sr. Gomà considera que allò realment insostenible és el càstig a les persones usuàries del transport públic, amb una escalada d'augments de preu abusius. Admeten que hi ha un problema en el model de transport públic, amb una caiguda del passatge i un finançament insuficient arran de la retallades de la Generalitat i de l'estat; malgrat això, entenen que la resposta no pot ser que els títols que utilitza el 60% d'usuaris hagin incrementat el preu del 25% i del 27% d'ençà del 2011, en un context de creixents dificultats econòmiques, amb una crisi ambiental i episodis greus de contaminació, tot plegat juntament amb retallades inèdites de serveis i la desgravació de l'ús del vehicle privat. Conclou, doncs, que l'apujada de tarifes és socialment injusta i perversa ambientalment, alhora que debilita el sistema, estronca la fidelització i no incentiva nous públics i, en conseqüència, aboca a la pèrdua d’usuaris. Adverteix, per acabar, que el govern tampoc no es pot enrocar en respostes tecnocràtiques, i demana al Sr. Forn que no faci de gerent sinó de tinent d'alcalde i doni respostes de naturalesa política. En aquest sentit, apunta que les alternatives passen per dotar el sistema d'un marc de finançament sòlid, garantit per llei, amb una nova estructura tarifària amb una visió més social, amb abonaments de tarifa plana tal i com estan reclamant des del principi del mandat, i fins i tot s'ha aprovat en Plenari. Remarca, però, que per tirar endavant en aquesta línia cal convenciment i lideratge, i demana al govern de la ciutat que faci l'esforç de fer un pas endavant, que deixi estar l'enrocament i que convoqui la reunió a fi de plantejar-hi la necessitat de fer enrere l'increment de preus. Considera que si ho fan així hauran construït una base sòlida i real per al diàleg, altrament serà la mobilització social que haurà d'intervenir. El Sr. Forn replica que la Generalitat no ha retallat; alhora que remarca l'existència d'un 21% de tarifació social en els títols anuals, que ara com ara està preservant aquesta administració. Insisteix a recordar al Sr. Gomà que el 2008 l'IPC va augmentar d'un 0,8%, i l'augment de tarifes va ser del 4,75%, que en el cas de la T-10 va representar un increment del 7% el 2009, i, tanmateix, el govern de llavors no va dir-hi res. Conclou, doncs, que actuen amb una gran incoherència. No s’accepta el prec en debat. Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona Pc 4. Que l’Alcalde de Barcelona emprengui mesures immediates per a la protecció del comerç històric i emblemàtic de la ciutat que incloguin, entre d’altres, la finalització dels estudis i l’aplicació de les nombroses mesures aprovades en diferents Comissions de Plenari els darrers mesos, i que valori la suspensió temporal de llicències en aquests locals singulars de la ciutat mentre aquestes mesures no es desenvolupen. El Sr. Portabella expressa, en formular el prec, que lamentablement s'assabenten, un dia sí, l'altre també, del tancament d'un comerç a la ciutat. Observa que els motius per què això passa són diversos, entre els quals l'aplicació de la LAU, la dificultat de compaginar l'economia d’escala global amb l'economia local, que comporta que els lloguers que poden pagar les franquícies i els comerços siguin molt diferents, o la dificultat dels comerciants per tenir continuïtat generacional en l'explotació del negoci. Entén que, des de la perspectiva de ciutat, els ha de preocupar que Barcelona garanteixi la continuïtat dels establiments emblemàtics. 1660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Remarca que aquesta és la cinquena proposta que formula UpB per protegir els comerços històrics de Barcelona, i destaca que han rebut bona acollida per part del govern i dels grups de l'oposició; no obstant això, diu que pateixen per no arribar a temps i, per tant, plantegen que es valori la suspensió temporal de la nova llicència en aquests locals singulars. Consideren, però, que allò que cal és un pla general de béns materials i immaterials dels establiments emblemàtics, tal i com ja s'està fent, malgrat que en l'interval van caient un darrere l'altre. Recorda que a Barcelona ja s'ha fet en diverses ocasions una suspensió temporal d'atorgament de llicències, cosa que en aquest cas garantiria poder treballar amb calma un pla i que, mentrestant, les coses no es precipitin. Assenyala que, precisament per això, agrairien que s'acceptés el present prec. El Sr. Alcalde respon que accepta la intenció del prec, tot i que remarca que cal fer-ho tot legalment, atès que no es pot fer una suspensió temporal de llicències sense un planejament urbanístic. Entén que tots els grups estan d'acord amb què s'han de salvar els comerços emblemàtics, per a la qual cosa s'ha d'elaborar un catàleg i prendre un conjunt de mesures per protegir el patrimoni exterior i interior d'aquests establiments i que, alhora, ha d'anar lligat amb un pla de protecció d'activitat econòmica. Apunta que estan acabant de perfilar una mesura de govern en col·laboració amb els comerciants, i expressa el desig que també compti amb el suport dels grups municipals, als quals convida a col·laborar. El Sr. Portabella agraeix l'acceptació del prec, que qualifica de bona notícia per als establiments comercials emblemàtics i històrics de la ciutat. Puntualitza que en cap moment han pretès que s'incorregués en una il·legalitat, atès que això restaria efectivitat al pla d'actuació. Afegeix, quant a l'elaboració d'un catàleg, que l'Ajuntament ja disposa d'un cens inicial des de fa una dècada i mitja. El Sr. Alcalde assenyala que hi ha més de cent establiments que es podrien qualificar com a emblemàtics, i destaca que ja han emprès algunes accions com la continuïtat del bar Marsella o de la cereria Subirà. Pc 5. Que el Govern municipal reafirmi els valors propis de la capital de Catalunya a la “marca Barcelona”, i es desvinculi de la “marca Espanya”. El Sr. Laporta formula el prec amb què UpB pretén que el govern de la ciutat reafirmi els valors propis de la capital de Catalunya en la marca Barcelona i la desvinculi de la marca Espanya; remarca que no és pas la primera vegada que ho demanen, atès que consideren que la imatge i els valors que transmeten una i altra són ben diferents, cosa que corrobora la mateixa definició de marca Espanya que es fa en el web del Ministerio de Asuntos Exteriores. Es refereix, igualment, a les declaracions de l'Alto Comisionado de la marca España, el Sr. Espinosa de los Monteros, que, en una visita recent a Catalunya, va donar un seguit de dades sobre el grau de coneixement de la marca España entre la població mundial que arriba als quatre mil milions, mentre que set-cents milions coneixen Barcelona, i cent milions coneixen Catalunya. Entén que el comissionat va obviar que el fet de conèixer una marca no significa inexcusablement que se'n tingui una imatge positiva. En aquest sentit, posa en relleu que les multinacionals, en època de crisi, s'estan establint a Barcelona en un nombre considerable, així com també hi ha un volum significatiu quant a la celebració de congressos internacionals a la ciutat, sense oblidar el nombre de turistes que visiten Barcelona. Consideren, doncs, que no han de témer desvincular-se d'una marca que està en franca davallada, com corroboren, darrerament, els afers de Sacir o Repsol. La Sra. Recasens respon quela marca Barcelona no es pot desvincular de quelcom a què no està vinculada. Per aquest motiu, no accepta el prec tal i com està formulat; afegeix que Barcelona té una estratègia i un full de ruta propis per projectar la seva marca, i aprofita per agrair el vot favorable d'UpB en l'aprovació inicial de l'Agència de la marca Barcelona, que tiraran endavant amb col·laboració público-privada a fi que la marca atragui inversions, fet que inclou intrínsecament NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1661 els valors de l'emprenedoria, de la capitalitat i de la catalanitat, el valor del talent, de la creativitat i de la innovació. Precisa, doncs, que l'estratègia del govern de la ciutat no és la confrontació de marques sinó de posicionament i de projecció de la marca pròpia. En conseqüència, apel·la al consens dels grups municipals perquè, conjuntament amb Fira de Barcelona, amb què es crea un consorci amb partenariat público- privat, es tiri endavant l'estratègia de la marca Barcelona. El Sr. Laporta agraeix la resposta de la Tinent d'Alcalde i celebra que parli dels valors de la marca Barcelona, que comparteixen plenament. Malgrat això, puntualitza que quan es refereix a la desvinculació de la marca Espanya és perquè l'Ajuntament està adherit a l'Asociación de Marcas Renombradas Españolas. Recorda que UpB va fer un vot de confiança en el consorci esmentat, deixant molt clar el seu posicionament respecte als valors que ha de tenir la imatge de Barcelona i de Catalunya. La Sra. Recasens fa avinent que ja han tingut ocasió de parlar del Foro de Marcas Renombradas Españolas, i recorda que hi ha un litigi obert amb l'oficina espanyola de Patentes y Marcas pel que fa a la marca Barcelona a fi de recuperar les competències en matèria de marca. No s’accepta el prec en debat. d) Preguntes Del Grup Municipal Socialista Pg 1. Què opina l’Alcalde de Barcelona respecte l’actual situació de molts comerços històrics i emblemàtics de la nostra ciutat i què pensa fer al respecte? El Sr. Martí Grau formula la pregunta amb què demanen l'opinió de l'Alcalde sobre la situació actual de molts comerços històrics i emblemàtics, de la qual ja han tingut ocasió de parlar arran del prec d'UpB. Fa avinent que malgrat que era un assumpte que ja els preocupava, ara la proliferació de tancaments els fa témer que estan davant d'una emergència, i anomena un seguit d'establiments que han tancant ben recentment entre els quals el Palacio del Juguete, la camiseria Bonet, els Magatzems de Betlem, la llibreria Almirall, la sabateria l'Empordanesa, la camiseria Flotats i el Rey de las Gorras; així com també els comerços amenaçats per un tancament imminent com la pastisseria Fargas, la filatèlia Monge, la xarcuteria La Pineda, la Casa Almirall, la cereria Codina i, com han sabut avui mateix, el Colmado Quilez. Precisa que no culpa el govern municipal d'aquesta situació, però entén que és obvi que un conjunt d'elements han provocat que això emergeixi ara i, per tant, l'Alcalde ha de reaccionar. Admet que es poden fer accions puntuals com la del bar Marsella arran de la pressió del seu Grup i d'altres de l'oposició, però és conscient que no es pot fer la mateixa operació per salvar tots els comerços històrics. Considera que la suspensió de llicències és una via, però entén que calen canvis de normativa per protegir l'activitat; en aquest sentit, diu que la protecció patrimonial, fins i tot la del patrimoni intangible, no és suficient. Altrament, com ja han fet altres ciutats europees, calen canvis legislatius, en aquesta cambra i al Parlament. En conseqüència, més enllà de mesures de govern que poden ser un brindis al sol, adverteix que seria més efectiu que, liderat per l'Alcalde, diputats del Parlament de Catalunya i grups parlamentaris advoquessin per fer tots els canvis possibles a fi d'actuar com actualment ho fa París i moltes altres ciutats europees que han implantat plans d'usos que protegeixin l'activitat comercial d'una tipologia en un eix, com poden ser els antiquaris al carrer de la Palla o les xocolateries al de Petritxol, i protegir l'activitat de determinats establiments per la qual han assolit el seu caràcter històric i indentitari de la identitat de la ciutat. El Sr. Alcalde fa notar que l'aplicació de la LAU, aprovada pel govern socialista, afecta un munt d'establiments, molts dels quals històrics i emblemàtics de la ciutat, que proporcionen uns senyals d'identitat urbana que cal preservar. 1662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Reiterant els arguments que ha exposat en el prec d'UpB, es refereix a la necessitat d'elaborar un catàleg, una mesura de govern de patrimoni exterior i interior dels establiments, alhora que cal estudiar la viabilitat dels negocis i la continuïtat empresarial i familiar, així com tot un seguit de mesures per evitar el tancament i la desaparició d'aquests comerços. Precisa que com a ajuntament també poden fer coses, entre les quals instar la Generalitat perquè legisli en aquest àmbit. El Sr. Martí Grau recorda a l'Alcalde que la LAU es va aprovar amb els vots de CiU, i observa que en el moment que va entrar en vigor probablement ningú no s'imaginava la seva evolució i les dinàmiques econòmiques que s'imposarien i de quina manera afectarien la ciutat. Posa de manifest que ja fa molts mesos que els anuncien una mesura de govern en aquest sentit, però temen que no hi arribin a temps. Remarca que la situació ha implosionat a la ciutat i, per tant, l'Alcalde hauria de liderar amb rapidesa, no només allò que pot fer un govern municipal, sinó també tots els canvis legislatius que protegeixin l'activitat; altrament, serà impossible que al centre històric de la ciutat hi resti ni un sol establiment emblemàtic. El Sr. Alcalde confirma que reaccionaran amb rapidesa, i fa avinent que, a hores d'ara, ja han aconseguit solucionar la situació d'alguns establiments. Quant al suggeriment d'emmirallar-se en allò que fa París o Milà, adverteix al Sr. Martí Grau que cal anar amb compte, atès que cada situació legal és diferent; i avança que cal estudiar-ho amb deteniment i que, d'entrada, començaran per discutir la mesura de govern properament. Fa notar, també, que alguns dels casos que ha esmentat el regidor no tenen solució, atès que els comerciants no volen continuar. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg2. Quin és el capteniment de l’Alcalde a l’hora de signar els Decrets per atorgar noms als carrers de Barcelona? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta, que adreça a l'Alcalde atès que és qui té la darrera paraula en les decisions de la Ponència del Nomenclàtor, l'òrgan municipal que proposa noms per als carrers de la ciutat, juntament amb els informes dels Districtes. Dit això, adverteix que darrerament han constatat el que qualifica "d'encara més gran politització del nomenclàtor", que il·lustra citant exemples com ara la concessió d'una plaça al creador de l'estelada, Vicenç Albert Esteller, el projecte de dedicar uns jardins de l’Eixample a Lluís Maria Xirinachs, que el seu Grup no comparteix, no pas per la seva primera etapa de compromís polític, sinó per la seva darrera etapa vital en què es va declarar amic d’ETA, i condemnat per enaltiment del terrorisme. Així doncs, justifica la presentació de la present pregunta atès que han tingut notícia que el govern no promourà l'assignació d'un carrer a Joan Antoni Samaranch per manca de consens. El Sr. Alcalde respon que ha estat la mateixa família de Joan Antoni Samaranch qui li ha demanat que no es posi el nom si no hi ha consens, i per això s’ha aturat fins que no s’assoleixi. Replica, al que li ha semblat un intent d'acusar-lo de fer alcaldades, que intenten actuar amb total transparència i amb control democràtic, i remarca que l'assignació de noms passa per un conjunt de controls a partir d'una proposta de la Ponència del Nomenclàtor, i un informe favorable del districte preceptiu, a partir del qual s'inicia un procediment administratiu que acaba amb la firma de l'Alcalde. Ratifica que, en cap cas, s'ha posat mai el nom a un carrer o plaça de la ciutat en contra del criteri de la Ponència o del Plenari del districte afectat. El Sr. Fernández Díaz remarca que presenten aquesta pregunta per obtenir una resposta del govern de la ciutat, que en aquest cas ha apel·lat a la falta de consens. Observa que si sempre s'actués així, no existirien ni la plaça ni els jardins que ha citat anteriorment; altrament, entén que Joan Antoni Samaranch es va destacar per la seva acció en favor de la ciutat, i aprofita per recordar al Sr. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1663 Alcalde que la proposta d'assignar-li un carrer la va fer ell mateix davant la petició de les entitats que representen associacions centenàries i de referència de Barcelona. Insisteix, per tant, que si el criteri per posar un nom o no és el consens, s’ha d’aplicar en tots els casos. El Sr. Alcalde insisteix que ell no pren cap decisió motuproprio, sinó que atén a la tramitació que abans ha explicat i reitera que mai no s'ha posat cap nom en contra de la voluntat d'un districte. En el cas concret de Joan Antoni Samaranch, persona a qui valora i aprecia personalment, diu que respecta molt la posició de la família. Pg3. Quines mesures té previst adoptar el Govern municipal per fer front a les ocupacions irregulars de pisos, de propietat tant pública com privada, a la ciutat de Barcelona? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta referint-se a la quantitat de pisos buits que hi ha a Barcelona, tant de propietat privada com pública, concretament més de tres-cents pisos públics buits, entre els quals, d'ençà del 2010, més de dos-cents a Torre Baró, o 230 habitatges, propietat de Regesa, dels quals se n'ha transferit el dret de superfície a un fons privat perquè l'Ajuntament ha renunciat a adquirir-ne la titularitat, i ni tan sols ha proposat que els gestioni la Taula del tercer sector. Apuntat breument aquest estat de la qüestió, assenyala que la pregunta es refereix a quines mesures té previst adoptar el govern municipal per fer front a les ocupacions irregulars de pisos públics i privats, concretament en el cas de les màfies que promouen les ocupacions per llogar els pisos a tercers que els necessiten i que es veuen obligats a pagar aquests "lloguers". El Sr. Vives observa que el Grup del PP no parlava del fenomen de les màfies en la pregunta que va presentar per escrit; assenyala, però, que en el cas en què hi ha intervenció de màfies actua directament la policia. Centrant-se en la literalitat de la pregunta, nega que hi hagi pisos buits propietat d'aquest ajuntament, aspecte que vol deixar ben clar a fi que no es vagi repetint una vegada i una altra. Remarca, a més, que l'Ajuntament centra els seus esforços a evitar la pèrdua de l'habitatge. Admet que s'ha detectat un augment d'ocupacions de caire social arran de la crisi perquè és l'única solució que troben moltes famílies. Precisa que en aquests casos, a través del Pla de prevenció d'ocupacions, es millora la informació i es mira de reubicar les famílies. Altrament, en els casos en què hi ha habitatges susceptibles de ser ocupats, s'hi assigna vigilància privada i un pla de seguiment en els àmbits de la ciutat en què es perceben aquestes ocupacions. Afegeix que en els casos que es tracta d'una ocupació de caire clarament delictiu, es posa la demanda pertinent. El Sr. Fernández Díaz insisteix a afirmar que a Barcelona hi ha màfies que ocupen pisos que lloguen a tercers, i afegeix que si el Tinent d'Alcalde, com sembla, desconeix aquesta pràctica, li donarà la informació d'algunes comunitats on es fa a fi que actuï. El Sr. Vives confirma que coneixen perfectament aquesta pràctica i que actuen; però li demana que no barregi les coses, atès que una cosa són les polítiques socials relacionades amb l'habitatge, i una altra aquest element que acaba d'introduir el Sr. Fernández Díaz a la pregunta; i aprofita per agrair-li l'oferta d'informació. e) Seguiment proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal del Partit Popular 1. Es sol·licita al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l’estat de l’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió del dia 26 d’octubre de 2012 al Plenari del Consell Municipal: (M1115/5427) El Plenari del 1664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Consell Municipal: 1.- Insta a l'Alcalde a promoure des de l'Ajuntament i amb l'Àrea Metropolitana i el Govern de la Generalitat, un projecte alternatiu i d'inversió per a Barcelona, a l'anomenat "Eurovegas", i donar trasllat a aquest Consell Plenari de les gestions realitzades. 2.- Expressa el seu rebuig a que el projecte "Barcelona World", que s'ha d'ubicar a l'entorn de Tarragona, Vilaseca-Salou al costat de Port Aventura, utilitzi la denominació Barcelona. El Sr. Mulleras recorda que l'octubre de 2012, una vegada descartada la inversió d'Eurovegas a Barcelona, es va aprovar en aquest Plenari d'instar la Generalitat, l'Àrea Metropolitana i el mateix ajuntament a promoure un projecte alternatiu d'inversió, així com que no es permetés usar el nom de la ciutat per a una inversió que s’havia de fer a més d'un centenar de quilòmetres. Així doncs, amb aquest seguiment demanen que se'ls informi sobre el compliment de la proposició i de l'estat del contenciós administratiu arran de la utilització del nom de Barcelona. La Sra. Recasens aprofita per anunciar que acaben de conèixer fa uns minuts que, finalment, Barcelona serà la seu d'una incubadora europea d'empreses del sector aeroespacial. Destaca que es tracta d'una gran notícia per a l'àrea metropolitana, atès l'impuls econòmic que suposarà i el fet que serà punt de referència a Europa. Remarca que, sota el lideratge de l'Alcalde i el treball conjunt a través de la secretaria tècnica que ha exercit Barcelona Activa, l'Àrea Metropolitana, la Diputació, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la UPC i Caixa Capital-risc, s'instal·larà al campus de Castelldefels de la UPC una incubadora que acollirà empreses i, per tant, que atraurà talent emprenedor del sector aeroespacial i esdevindrà una oportunitat de futur per als emprenedors i joves investigadors que es dediquen a les tecnologies espacials. Posa en relleu que la ciutat lidera apostes fermes de futur en sectors estratègics, treballant amb col·laboració público-privada. Pel que fa a les perspectives d'instal·lar més activitats a la zona del Llobregat, esmenta l'àrea de l'aeroport, la ZAL, el BZ Innovació, el centre direccional del Prat, el sector de la Marina pel que fa a les activitats econòmiques terciàries i d'innovació, Ca n’Alemany, el sector del Joncs i Mas Blau, comptant amb el Consorci de la Zona Franca que lidera la feina en el sector. Quant a les marques Barcelona World i Bcn World recorda que actualment estan en fase de tràmit de recurs contenciós administratiu. El Sr. Mulleras precisa que allò que volen saber és en quina fase està el contenciós jurídic per la utilització de la marca Barcelona. Fa avinent que el seu Grup va demanar en aquest Plenari la suspensió d'aquesta utilització en considerar que no s'adeia amb la filosofia i la fortalesa de la marca, essencialment perquè el projecte s'ubica a més de cent quilòmetres de la ciutat. Pregunta, doncs, si el govern ha demanat la suspensió de l'ús de la marca. En referència a la inversió alternativa a Eurovegas, observa que la Tinent d'Alcalde es treu un as de la màniga amb la notícia que acaba de donar-los. Entén, però, que cal ser més curosos i tenir en compte que la instal·lació d'Eurovegas al Baix Llobregat hauria generat una inversió de nou-cents milions d'euros i disset mil llocs de treball; pregunta, per tant, quants llocs de treball es generaran amb la incubadora anunciada, o si generarà una inversió alternativa equiparable al projecte Eurovegas. Considera que la Sra. Recasens hauria d'estar en condicions de respondre les preguntes que acaba de formular; i, sobretot, insta el govern municipal que s'ocupi de generar inversió i ocupació a Barcelona. La Sra. Recasens insisteix que no s'ha tret cap as de la màniga perquè porten molt de temps treballant en el projecte conjuntament amb l'ajuntament de Castelldefels, i destaca com a molt remarcable l’aconsecució d’aquesta incubadora. Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds- EUiA 2. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l’estat d’execució per donar compliment al prec següent presentat per aquest Grup Municipal i NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1665 acceptat pel govern municipal en el Plenari del Consell Municipal de 29 de juny de 2012: (M1115/3933) Que el Govern municipal apliqui el recàrrec del 50% de la quota líquida de l'Impost sobre Béns Immobles, que preveu l'article 10è, relatiu als immobles desocupats, de l'Ordenança Fiscal Reguladora de l'Impost sobre Béns Immobles en el cas d'aquells immobles que hagin estat objecte d'un llançament fruit d'una execució hipotecària, que siguin propietat d'entitats bancàries i que estiguin buits en el moment de l'aplicació. Aquesta aplicació ha d'estar contemplada a les Ordenances Fiscals de 2013. El Sr. Gomà recorda que el juny de 2012 el seu Grup va demanar l'aplicació d'un recàrrec del 50% de l'IBI als pisos buits arran d'una execució hipotecària propietat d'entitats financeres, que es va acceptar. En conseqüència, amb aquest seguiment demanen quines actuacions concretes ha fet el govern municipal i amb quins resultats. La Sra. Recasens respon que ja l'anterior govern va aprovar, mitjançant ordenances fiscals, el recàrrec del 50% de l'IBI per als habitatges desocupats. Fa notar al Sr. Gomà, atès que va formar part del govern de la ciutat, que ja llavors no es va poder aplicar, tal i com ara passa, atès que segons la Llei d'hisendes locals s'han de complir les condonacions que es determinin reglamentàriament. A tall d'exemple, assenyala que la mesura està paralitzada per la justícia en alguns municipis com Berga o Sevilla que han intentat tirar-la endavant amb un reglament propi, que ha estat declarat nul per la sala contenciosa del TSJ. Fa avinent, tanmateix, que estan treballant en matèria d'habitatges buits, tal i com ho contemplen les ordenances fiscals, i confia que aviat es legisli a fi de permetre que els ajuntaments puguin aplicar aquest recàrrec. Afegeix que, en l'àmbit de la llei catalana, estan treballant paral·lelament les sancions, que es complementa amb la feina que s'està fent amb les entitats financeres a fi que posin a disposició pisos buits. El Sr. Gomà admet que hi ha una possibilitat jurídica oberta, però considera que existeix un supòsit nou i emergent: la desocupació d'un pis per execució hipotecària i el manteniment d'aquest pis buit per part de l'entitat financera; creu que és a partir d'aquesta situació que és possible generar amb voluntat política un terreny d'actuació. Remarca que la gravetat dels fets reclama agosarament; diu que estan d'acord que cal mobilitzar l'estoc d'habitatges buits, fent-ho amb totes les eines que tenen a l'abast, entre les quals el recàrrec de l'IBI. Entenen que, per començar, es pot encarregar un estudi jurídic concret sobre el supòsit del recàrrec –que ja podria estar fet–, alhora que també s'ha d'aprofitar el fet que la Generalitat ha expressat la voluntat de crear una taxa nova sobre pisos buits, i aplicar el nou marc també a Barcelona per fer possible el recàrrec de l'IBI. Consideren que contra l'especulació amb els pisos buits calen respostes estructurals, i aprofitar les escletxes jurídiques per tirar-les endavant. La Sra. Recasens confirma que han demanat les notes jurídiques, i els consta que als municipis que abans ha esmentat com a exemple el contenciós els ha anul·lat la reglamentació pròpia per aplicar el recàrrec. Confirma que el govern municipal està en disposició de treballar en el sentit que convingui, tal i com ja ha demostrat en el cas de les plusvàlues, la taxa aplicable als caixers en façana de les entitats bancàries només per citar un parell de casos. Tanmateix, i en honor del rigor, diu que no poden avançar qüestions que els portin a un litigi en matèria fiscal. Conclou, per tant, que tenen previst aquest recàrrec en les ordenances fiscals, i que ara esperen a veure com avança la llei catalana. MOCIONS 1666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. Des de la suspensió, per part del govern d’Ucraïna, de la cimera del 28 i 29 de novembre en què s’havia de signar el tractat d’associació i lliure comerç d’aquest país amb la Unió Europea, signatura que havia de produir-se després del compliment de les condicions establertes per la Unió Europea, el país, i en especial la ciutat de Kíev, viuen immerses en una situació de protesta, marcada els darrers dies pels enfrontaments violents. La reacció del govern d’Ucraïna a les multitudinàries accions de ciutadans i ciutadanes en contra d’aquesta decisió, lluny de facilitar un transcurs pacífic de les mateixes, ha estat posar en marxa un paquet de dures lleis que suposen pràcticament prohibir qualsevol iniciativa contra l’acció del govern i que governs occidentals i personalitats han criticat per abusives i antidemocràtiques. El conflicte amb violència, que ha arribat a causar morts entre les persones manifestants i multitud de persones ferides, no pot deixar impassible als ciutadans i ciutadanes d’Europa. Europa és, a més d’història comuna, una idea íntimament relacionada amb el diàleg i la democràcia en un espai de llibertat. Les ciutats europees probablement són el millor reflex d’aquesta d’Europa, sent com són cresols de cultures i espais de construcció col·lectiva. Per aquesta raó, si la ciutat de Barcelona no pot ser aliena a cap conflicte que involucri la vida i els drets de persones, menys encara davant la violència i la situació extrema que es viu als carrers de Kiev. No fa tant de temps que hem vist com la guerra destrossava part de la nostra utopia europea de pau i entesa, i cal que entre tots siguem capaços de posar els ciments perquè això no es repeteixi. De conformitat amb els articles 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignats presenten al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: - Expressar la preocupació pel deteriorament de la situació A Kíev, i en general A Ucraïna, i manifestar el compromís de Barcelona per contribuir a una solució pacífica i dialogada del conflicte. - Reclamar un diàleg creïble i constructiu entre el govern i els representants de la societat civil i l’oposició política. - Demanar que no es preguin mesures restrictives que malmetin la llibertat d’expressió i els drets de la població d’Ucraïna, rebutjant qualsevol violència. - Demanar la solidaritat de les ciutats europees, constructores de la idea de llibertat d’Europa i dels valors democràtics. - Sol·licitar a les autoritats espanyoles que traslladin a la Unió Europea la preocupació de la ciutat de Barcelona per la situació ucraïnesa. - Demanar, si la situació no millora, la presa de mesures per part de la Unió Europea, en recerca de la pau i el diàleg que són caràcter imprescindible d’Europa. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Colomé. DI 2. Des del desembre de 1938 fins el febrer del 1939, les tropes sollevades franquistes van ocupar Catalunya. Després de tres anys de sagnant Guerra Civil al conjunt de l’Estat espanyol, Catalunya va veure la fi dels temps de democràcia i República, que va significar la pèrdua de llibertats, drets i vides humanes en una repressió que va obligar milers de persones a exiliar-se fora de Catalunya i de l’Estat espanyol. Enguany es compleixen 75 anys de l’exili republicà, català i espanyol. El suposat final de la Guerra Civil (provocada per l’aixecament militar del general Franco) i la dictadura que la va continuar va obligar milers de persones a abandonar les seves llars i a iniciar un llarg i dolorós exili. Un episodi d’especial transcendència fou la retirada de les forces republicanes cap a França l’any 1939, a través del Pirineu català. Per aquest motiu, és important que les institucions democràtiques, entre elles l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat de Catalunya, recordin aquests fets en el marc del que disposen l’article 54 de l’Estatut de 2006, la Llei 13/2007 del Memorial Democràtic i la Llei 10/2009 sobre la localització de les NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1667 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. En aquest sentit, el passat dia 21, la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, a rel d’una proposició presentada per ICV-EUiA, va acordar “que l’Ajuntament de Barcelona commemori durant el 2014 l’Any de l’Exili republicà amb un programa específic, d’acord amb les entitats memorialistes i la societat civil, que ha d’incloure actes de reconeixement, amb projecció política, cultural i educativa”. D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: Primer. Commemorar durant el 2014 l’Any de l’Exili republicà amb un programa específic, d’acord amb les entitats memorialistes i la societat civil, que ha d’incloure actes de reconeixement, amb projecció política, cultural i educativa, donant compliment a la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del 21 de gener. Segon. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a commemorar durant 2014 l’Any de l’Exili Republicà amb un acte públic nacional de reconeixement a les milers de persones que es van veure forçades a marxar del nostre país, tot comptant amb la participació d’entitats memorialistes. Tercer. Traslladar aquests acords al Departament de Governació i Relacions Institucionals, al Memorial Democràtic, al Museu de l’Exili de la Jonquera i les entitats memorialistes. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida per la Sra. Ribas amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popular. DI 3. I. La situació actual, amb tipus baixos, hauria de suposar un alleujament a les economies domèstiques que estan patint dificultats per fer front a la seva quota hipotecària. No obstant això, molts consumidors no es poden beneficiar d’aquestes baixades degut a unes clàusules incloses en els seus préstecs que limiten la variació a la baixa dels tipus d’interès impedint la translació afectiva de la reducció dels tipus d’interès oficials de la zona euro als consumidors. II. Aquestes clàusules sòl han estat, en la majoria dels casos, predisposades al costat d’altres que limiten a l’alça les pujades de tipus (anomenades, per això, “sostre”). No obstant això, tal i com reconeix el mateix Banc d’Espanya en l’informe de data 16 d’abril del 2010 “(...) les acotacions a l’alça, tot i arribar a una part significativa de la cartera no tenen, en general, virtualitat com a mecanisme de protecció real i efectiva davant increments de tipus d’interès”. III. Tot i que la sentència de 9 de maig de 2013 del Tribunal Suprem ha determinat la nul·litat per falta de transparència de les clàusules sòl imposades per tres entitats concretes, la resta les segueixen aplicant. Algunes ofereixen als consumidors petites rebaixes de la clàusula sòl a canvi de renunciar a les accions legals de reclamació per la mateixa. IV. D’aquesta manera es dóna la circumstància que mentre hi ha consumidors que es veuen alliberats d’aquesta clàusula sòl, centenars de milers de consumidors segueixen patint els seus efectes. V. Amb l’objectiu d’eliminar dels préstecs hipotecaris dels consumidors aquestes clàusules, facilitant el pagament de la quota hipotecària, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE) ha elaborat una proposta de proposició de llei per la declaració de les clàusules sòl com abusives. La proposta d’AICEC-ADICAE implicaria afegir un nou apartat 7 a l’article 86 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries. VI. Es demana que es regulin com abusives aquelles estipulacions que en contractes de préstec o crèdit de garantia hipotecària en què el bé hipotecat sigui l’habitatge familiar, fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès contractat i reuneixin almenys UNA de les següents característiques: 1668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 a) Que només s’hagi fixat un límit a la baixada de tipus, però no es prevegi en el contracte cap límit per a la pujada dels mateixos. b) Que el límit establert a la baixada del tipus d’interès sigui major al 50% del valor d’índex de referència aplicable en el moment de la contractació que figuri al contracte, amb l’única excepció de límits que s’estableixin en l’1% supòsit en què la limitació percentual prevista en aquest epígraf no s’aplicarà. c) Que la diferència entre el límit fixat en contracte per l’alça i la baixa dels tipus d’interès sigui superior a 5 punts. VII. Aquesta modificació proposada s’aplicarà a més de futurs contractes de préstecs hipotecaris a aquells que en el moment de la seva entrada en vigor tinguin saldo pendent d’amortització sense que la modificació repercuteixi en cap cost per al consumidor. D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: Primer. Reiterar el nostre compromís per tal que es regulin com abusives les clàusules de limitació a la variabilitat del tipus d’interès, conegudes com clàusules sòl, en els supòsits que recull l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE). Segon. Insistir en la necessitat que l’estat espanyol aprovi una modificació de la normativa hipotecària i d’enjudiciament civil adaptada a les Directives Europees sobre clàusules abusives als consumidors (93/13) i sobre contractes de crèdit al consum (2008/48). Tercer. Instar al Govern de l’estat espanyol que prengui en consideració la proposta de regulació de clàusules sòl que l’associació de consumidors AICEC- ADICAE ha presentat amb la intenció de declarar abusives les clàusules de limitació a la variabilitat dels tipus d’interès imposades en els contractes de préstecs hipotecaris a particulars. El Sr. Portabella, abans de llegir la declaració institucional, agraeix la presència a la tribuna de públic de membres de l'AICEC-ADICAE. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional. DI 4. Atesa la moció impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. Atès el suport que la Comissió Permanent del Consell de Ciutat dóna a la moció presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Atesa l’aprovació en el sí del Consell de l’Habitatge Social de donar suport a la moció presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Vist que és voluntat dels Grups Municipals signants que el Plenari del Consell Municipal es pronunciï, en termes de declaració institucional, sobre un dret bàsic com és l’habitatge. Atès que l’habitatge constitueix el quart pilar de l’Estat del Benestar i un dels principals factors de desigualtat social, les polítiques d’habitatge esdevenen una prioritat. Atès que la profunda crisi que estem patint afecta molt especialment l’entorn immobiliari i específicament la capacitat econòmica de les famílies (tal com queda palès a la introducció de la moció presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que s’adjunta com annex) Atès que això té un impacte molt important i és en aquest context que les polítiques per evitar la pèrdua de l’habitatge són de la màxima prioritat. Per tot això, vista la moció presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el suport a la mateixa de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat i del Consell de l’Habitatge Social, i en vista del que disposen els articles 53, 55.2 i 65 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignats presenten al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Manifestar el compromís d'endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta declaració, NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1669 amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a l'emergència habitacional. Segon. Elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d'entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de l'administració i l'atorgament d'audiència a l'interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l'administració. Tercer. Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquest procediments hauran d’acabar amb una resolució que declari si s’està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d’una utilització anòmala de l’habitatge, d’acord amb el que estableix l’article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment que està duent a terme l’administració per facilitar-li la finalització d’aquesta situació. Quart. Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal i com determina l’article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el termini fixat no s’ha produït l'ocupació de l'immoble. Cinquè. Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l'habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir la situació, tal com preveu l’article 123.1.h de la LDHC. Sisè. Informar detalladament de la implementació de les actuacions acordades en aquesta declaració a la comissió mixta sobre desnonaments, amb una periodicitat no inferior a tres mesos. Setè. Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències. Vuitè. Transmetre aquesta declaració pel seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona, al Consell de l'Habitatge Social de Barcelona i a les associacions veïnals del municipi. El President del Plenari del Consell Municipal informa que el Grup del PP ha fet petició de paraula i, en conseqüència, anuncia que després de llegir el text de la Declaració s'obre un torn de paraula d'un minut per a cada grup municipal. El Sr. Portabella celebra que l'ajuntament de Barcelona es posicioni en contra de les entitats bancàries que fan un mal ús de les execucions hipotecàries. Considera que aquestes entitats han de ser conscients que cada vegada que desnonen una família li estan generant un problema gravíssim, amb l'agreujant que després deixen els pisos buits. Entenen que això és absolutament inacceptable i, per tant, l'Ajuntament ha de fer saber a les entitats bancàries que no està disposat a permetre-ho i que donarà suport a les persones desnonades. El Sr. Gomà expressa el ple suport del Grup d'ICV-EUiA a la moció de la PAH i fa avinent que, en primer lloc, en comparteixen l'anàlisi del context com d'emergència habitacional i que requereix respostes públiques contundents. En segon lloc, estan d’acord que calen polítiques estructurals, que necessàriament passen per la cessió obligatòria d'habitatges buits dels bancs als ajuntaments per fer programes de lloguer social. I, en tercer lloc, subscriuen que cal lluitar amb tots els instruments a l'abast d'aquesta administració, concretament amb les multes als habitatges permanentment desocupats. Acaba expressant el reconeixement sincer a la lluita de la PAH, al seu treball i als seus valors, així com també als resultats obtinguts. El Sr. Fernández Díaz inicia la seva intervenció lamentant que no s'hagin acceptat les quatre esmenes presentades pel seu Grup, la primera de les quals plantejava la necessitat d'aprovar un pla municipal d'habitatge per evitar la desocupació permanent i injustificada d'habitatges; una segona que incidia en la necessitat de promoure convenis amb els particulars per destinar els pisos buits a lloguer social o venda, i incloure les entitats socials en aquest acord; una tercera que proposava que l'abast de la mesura arribés a les administracions públiques 1670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 que tenen pisos buits; i una quarta que considerava que l'abast de la Declaració hauria de ser extensiu a tota la ciutat. Finalment, observa que allò important no és l'aprovació d'aquesta Declaració sinó que s'apliqui, motiu pel qual haurien volgut que fos més concreta quant a la seva redacció; expressa, també, que comparteixen que és inadmissible l'existència de pisos buits propietat de les entitats bancàries i, per tant, cal donar-hi una resposta social amb participació directa de les administracions; i, per últim, precisa que si en comptes d'una Declaració s'hagués presentat una proposta d'acord en cap cas hi haurien votat en contra, sinó que s'haurien abstingut. El Sr. Martí Grau també fa un reconeixement explícit de la tasca de la PAH, i del seu combat en un dels àmbits que més afecta la dignitat de les persones i que és un dels principals problemes que pateix la societat actualment, qualificable com a emergència habitacional. Diu que confia que aquesta aprovació els comprometi, sobretot al govern de la ciutat; en aquesta línia, recorda que s'han establert negociacions amb les entitats financeres amb uns resultats ben minsos ja que únicament s'han obtingut dotze pisos per posar-los a lloguer social. Posa com a exemple el cas de l'ajuntament de Terrassa, un dels pioners, que ha posat tota la seva energia i recursos humans i materials perquè un compromís com el que avui subscriuen no quedi en un brindis al sol. El Sr. Vives tanca les intervencions remarcant que aquesta Declaració no és anecdòtica, sinó que ha estat impulsada i treballada conjuntament amb la PAH i les entitats cíviques de la ciutat que es dediquen a la problemàtica de l'habitatge, aprovada en el Consell de l'Habitatge Social, i és un compromís del govern municipal, que s'hi ha posat al capdavant i que n'obtindrà resultats ben aviat. S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Puigdollers amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popular, que s'absté. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i vint-i-cinc minuts. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1671 Acords Acords de la sessió del dia 28 de febrer de 2014 Aprovació de les actes de les sessions de 24 i 31 de gener de 2014 C) Part Decisòria / Executiva b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 3. Ratificar els decrets d’Alcaldia relatius a retribucions dels membres electes de la Corporació i personal de l’administració municipal executiva que es detallen en relació adjunta; i decrets de bestreta a compte de retribucions 2013 i 2014. 4. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, els acords següents: Primer. Designar el Sr. Climent Molins i Borell membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA en substitució del Sr. Ferran Anglès Carlas. Segon. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 5. I. Resoldre, en el sentit que indica l’informe de la Gerència Municipal que consta a l’expedient, les al·legacions que s’han presentat a l’expedient de canvi de forma de gestió dels aparcaments del perímetre central de Barcelona i aprovar la corresponent memòria justificativa i, en conseqüència, aprovar definitivament: 1.- El canvi en la forma de gestió del servei públic dels aparcaments relacionats a l’Annex núm. 1 d’aquest acord, els quals passaran, de conformitat amb el procés descrit a l’Annex núm. 2, a ser gestionats de forma indirecta per mitjà d’una societat d’economia mixta, que tindrà la forma de societat anònima i la denominació de “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA” (en endavant la “Societat”). El canvi en la forma de gestió, instrumentat mitjançant els acords que segueixen, serà efectiu en els termes i seqüència descrits a l’Annex 2, un cop hagi estat seleccionat l’accionista que esdevindrà titular de les accions “classe B” de la Societat, representatives del 60% del seu capital social, en virtut del que s’estableix en l’apartat 3 i es constitueixi la Societat. En tot cas, la Societat no assumirà la gestió dels aparcaments actualment gestionats de manera indirecta que es relacionen a l’Annex núm. 1 fins que els contractes de concessió vigents es vagin extingint per arribar al seu venciment o per una altra causa admissible en Dret. 2.- La revocació dels encàrrecs de gestió directa en virtut dels quals Barcelona de Serveis Municipals, SA. té atribuïda la gestió dels aparcaments relacionats a l’Annex núm. 1. L’Ajuntament transmetrà a Barcelona de Serveis Municipals, SA, accions “classe A” de la Societat per import equivalent al valor net comptable en llibres de la gestió directa objecte de revocació. 3.- El plec de bases del procediment obert per a la selecció de l’accionista que esdevindrà titular de les accions “classe B” de la Societat, representatives del 60% del seu capital social, així com els seus annexes (de forma conjunta, el “Plec”). 4. La constitució i els 1672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 estatuts de la Societat “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA”, el capital social de la qual serà de 61.000 €, representat per 6.100 accions ordinàries nominatives de 10 € cadascuna d’elles, numerades correlativament de l’1 al 6.100, ambdues incloses, i totalment subscrites i desemborsades. La constitució de dita Societat inclou les següents determinacions: 4.1. La subscripció i desemborsament íntegre del capital social que es portarà a terme mitjançant (i) una aportació dinerària de 61.000 euros i (ii) una aportació no dinerària consistent en drets d’explotació i gestió dels aparcaments relacionats a l’Annex núm.1 d’aquest acord. Les aportacions esmentades en el paràgraf anterior s’imputaran als fons propis de la Societat de la manera següent: (i) un import de 61.000 € correspondrà al capital social de la Societat; (ii) l’import restant de l’aportació s’imputarà a la reserva per prima d’emissió de les accions.” 4.2. La transmissió de les accions “classe B” de la Societat representatives del 60% del seu capital social a l’accionista que resulti seleccionat mitjançant el procediment de contractació referit en el punt 3 anterior, i, en conseqüència, la transformació de la Societat en societat d’economia mixta. 4.3. En relació a l’apartat 2, la transmissió a Barcelona de Serveis Municipals, SA, d‘accions “classe A” de “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA”, per import equivalent al valor net comptable en llibres dels encàrrecs de gestió directa revocats, en el moment en què es produeixi l’entrada en la Societat de l’accionista seleccionat. 4.4. L’aportació a Barcelona de Serveis Municipals, SA, en forma d’ampliació del seu capital amb prima d’emissió, de les accions de la “classe A” de la Societat pel valor que resulti de la diferència entre (a) les accions “classe A” representatives del 40% del capital de la Societat i (b) les accions “classe A” transmeses a Barcelona de Serveis Municipals, SA pel valor dels encàrrecs de gestió directa revocats. Conseqüentment, l’article 5 dels estatuts socials de Barcelona de Serveis Municipals, SA es modificarà, en la part corresponent al capital social d’aquesta aportació, per tal de reflectir la nova xifra resultant del seu augment. II. Publicar la convocatòria del procediment obert en el perfil del contactant de l’Ajuntament de Barcelona, Diari Oficial de la Unió Europea, Butlletí Oficial de l’Estat i Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. III. Facultar la Tinenta d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació per resoldre les possibles incidències que puguin sorgir en el procediment licitatori fins a la proposta d’adjudicació del contracte. IV. Facultar l’Alcalde i la Presidenta de Barcelona de Serveis Municipals, SA perquè puguin dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat dels acords anteriors. 6. Acceptar la cessió de la propietat de la finca situada a la carretera de Vista Rica, núm. 28-32 oferta per la societat Tibidabo Properties, SL, grafiada en el plànol annex, i constituir un dret de superfície sobre l’esmentada finca per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït a favor de la mateixa societat per destinar-la a ús residencial, d’acord amb les condicions annexes que s’aproven, tot això en compliment de la Disposició Transitòria Primera de les NN.UU. del Pla General Metropolità; formalitzar en escriptura pública l’adquisició i constitució del dret de superfície, inscriure-les en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 7. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de propietat municipal situada al carrer Constitució núms. 31-35, grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’habitatges de protecció en règim de venda i lloguer, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de 17 d'octubre de 1988, amb reserva a favor de la Corporació Municipal d’un dret de tempteig i retracte respecte dels locals no destinats a habitatge o aparcament de la futura edificació; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1673 8. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de propietat municipal situada al carrer Parcerisa núm. 6, grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’habitatges de protecció en règim de venda i lloguer, d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de 17 d'octubre de 1988, amb reserva a favor de la Corporació Municipal d’un dret de tempteig i retracte respecte dels locals no destinats a habitatge o aparcament de la futura edificació; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Districte de l'Eixample 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de l’equipament docent del Sector 2 de la Modificació del Pla General Metropolità a la plaça de les Glòries i el seu entorn, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. Districte de Sants-Montjuïc 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació de l’equipament de barri “Lleialtat Santsenca”, situat al carrer d’Olzinelles, núm. 31, d’iniciativa municipal. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, Pla especial urbanístic per a la definició i concreció dels paràmetres edificatoris de l’equipament del carrer de Teodor Roviralta, núms. 1-3 i de desenvolupament del sistema d’espais lliures públics a les parcel·les del carrer de Teodor Roviralta, núms. 1-3 i de l’avinguda del Tibidabo, núms. 17-19, promogut per Mútua Universal-Mugenat; amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informe tots dos que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de un any a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia de 15.615,84 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al planejament, als efectes establerts als articles 106.3 i 107.3 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i notificar l’ acord adoptat als promotors del Pla. Districte de Gràcia 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament de “La Sedeta”, situat al carrer de Sant Antoni Maria Claret, núms. 64-78, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Serveis 1674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. Districte d'Horta-Guinardó 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de l’equipament situat a l’avinguda del Cardenal Vidal Barraquer, núms. 8-12, per a destinar-lo a “Centre Juvenil Martí Codolar”, promogut per la societat de Sant Francesc de Sales. Districte de Sant Andreu 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana de la finca situada al carrer de Cinca, núms. 24-30 (Clínica Sant Jordi), promogut per Mikter Catalunya, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte de Sant Martí 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl de la plaça de la Pau, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l’equipament religiós situat a la plaça de Sant Bernat Calbó, núms. 3-5, promogut per Fraternidad de la Comunidad del Cordero, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de illa d’equipament situada als carrers de Joan de Peguera, de Rogent, de Coll i Vehí, i de l’Eterna Memòria, promogut per la Fundació Escolàpies, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 18. Aprovar definitivament el Reglament de funcionament intern del Consell Municipal de Benestar Social; publicar-lo per al seu coneixement públic al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 19. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública a l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Institut Ramon Llull, en el sentit i termes que figuren en les respostes que consten a l’expedient i que es donen per reproduïdes. Aprovar definitivament l’esmentada NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1675 adhesió. Aprovar definitivament els estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Facultar l’Alcalde perquè pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord. 20. Rectificar, de conformitat amb allò establert en l’article 105,2 de la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l’errada material observada en els Estatuts de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, consistent en que a l’inici de l’apartat 1 de l’art. 4, manca la frase següent: “la promoció de la cultura i les arts en general, la difusió del patrimoni cultural del Sr. Julio Muñoz Ramonet”. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 21. Ratificar la Resolució de 23 de desembre de 2013 per la qual es disposa estimar el recurs extraordinari de revisió presentat pel Sr. Jordi Palau Mateu, el 25 de juny de 2013, contra la part del decret d’Alcaldia de 20 de setembre de 2012, ratificat pel Consell Plenari de l’Ajuntament, en sessió celebrada el 26 d’octubre de 2012, que aprovava la concessió de la seva medalla d’honor al patiment (categoria d’argent) per la seva actuació meritòria, el 26 de gener de 2011, i tenint en compte les lesions que se’n van derivar, que, a la vista de la resolució aportada de l’INNS de 8 de maig de 2013, no eren constitutives d’una incapacitat temporal per al servei sinó d’una incapacitat permanent en grau de total per a la professió habitual, amb efectes del 23 de juliol de 2012, revisió que procedeix d’acord amb el que disposa l’article 118.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i reconèixer al Sr. Jordi Palau Mateu la medalla d’honor al patiment (categoria d’or) en comptes de la que se li va atorgar (categoria d’argent), de conformitat amb el que disposa l’article 3, apartat 2 a) del Reglament d’Honors i Recompenses de la Policia Municipal i del Servei de Prevenció d’Incendis, aprovat pel Consell Plenari de l’Ajuntament, en sessió celebrada el 17 de setembre de 1976 i amb els efectes previstos a l’article 5 del mateix Reglament. c) Proposicions D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern Municipal a celebrar un plenari extraordinari en les properes setmanes per tal que adoptin els següents acords: Primer.- Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013) d’acord amb el text que s’adjunta, segons el que s’estableix en els arts. 75 bis i següents de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. Segon.- A tal efecte, sol·licitar Dictamen del Consejo de Estado, conforme a l’establert en l’art. 75 ter 3 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, per conducte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a petició de l’entitat local de major població (art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local), així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària. Tercer.- Facultar i encomanar a l’Alcalde/Alcaldessa per a la realització de tots els tràmits necessaris per portar a 1676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 terme els acords primer i segon i expressament per a l’atorgament d’escriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es requereixi a favor de la Procuradora Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Madrid per tal que, en nom i representació de l’Ajuntament de Barcelona, de forma solidària i indistinta interposi conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, seguint-lo per tots els seus tràmits i instàncies fins a obtenir sentència ferma i la seva execució. Del Grup Municipal del PP: 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern Municipal a iniciar els tràmits per acordar amb la Generalitat la posada en marxa d’una prova pilot basada en centres de serveis integrals de barri amb l’objectiu de generar espais polivalents que ofereixin diverses tipologies de serveis per tal de prevenir i actuar davant situacions de dependència de la gent gran i potenciar la cohesió social. E) Mocions PROPOSICIÓ / DECLARACIÓ DE GRUP Es fa constar que la Proposició / Declaració de Grup que es transcriu a continuació té naturalesa d’acte d’impuls polític de l’acció del govern i no produeix efectes jurídics com a acte administratiu resolutori. Del Grup Municipal UpB: Única. El Plenari del Consell Municipal acorda reclamar al govern de l’estat espanyol l’aplicació de les mesures necessàries per tal que la duana del Port de Barcelona actuï, com a mínim, amb la mateixa diligència amb la que actuen les duanes a la resta de ports de l’estat espanyol. F) Declaracions Institucionals DI 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Manifestar el nostre més sincer reconeixement, suport i afecte pel nens que pateixen càncer infantil, les seves famílies i els professionals que els atenen, que mantenen sempre una actitud positiva donant una lliçó d’esperança a tota la societat. 2. Així mateix, valorem molt positivament la tasca de les entitats socials que donen suport i acompanyament als nens i nenes afectades i les seves famílies. 3. L’Ajuntament de Barcelona col·laborarà amb les entitats, els professionals sanitaris i les famílies afectades per donar a conèixer la malaltia, els avenços en la recerca i en la prevenció, i seguirà donant suport a les entitats de famílies de nens i nenes amb càncer a través de la xarxa de famílies cuidadores i dels grups de suport per a familiars. DI 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer. Manifestar el nostre suport institucional a la família d’en Salvador Puig i Antich en les accions empreses en el jutjat número 1 de Buenos Aires, que pretenen fer justícia, revisar el judici militar, restituir la veritat i revocar la sentència de mort contra Puig i Antich. Segon. Participar institucionalment en la commemoració del 40è aniversari de l’execució vergonyant de Salvador Puig i Antich en mans del règim franquista. Tercer. Expressar el nostre compromís per a la dignificació de la plaça de Salvador Puig i Antich, per tal que sigui un espai per a la seva memòria. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1677 Acords de la sessió extraordinària del dia 14 de març de 2014. C) Part Decisòria / Executiva b) Propostes d'acord Única. Primer. Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013) d’acord amb el text que s’adjunta, segons el que s’estableix en els arts. 75 bis i següents de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. Segon. A tal efecte, sol·licitar Dictàmen del Consejo de Estado, conforme a l’establert en l’art. 75 ter 3 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, per conducte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a petició de l’entitat local de major població (art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local), així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària. Tercer.- Facultar l’Alcaldia per a la formalització del conflicte i qualsevol acte que sigui necessari per a l’execució d’aquest acord. 1678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 26 de febrer de 2014, aprovada el dia 5 de març de 2014 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de febrer de dos mil catorze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Tinent d’Alcalde Antoni Vives i Tomàs, l’Im. Sr. Regidor Joan Puigdollers i Fargas i la Ima. Sra. Regidora Francina Vila i Valls. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré i el Director de l’Alcaldia Sr. Albert Ortas Serrano. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 19 de febrer de 2014, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i S'APROVA. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 28 de gener de 2014, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 1. Adjudicar al licitador Obres i Serveis Roig, SA el contracte d'obres relatives al projecte d'instal·lacions complementàries del sistema de clavegueram de l'Avinguda Diagonal. Col·lector secundari d'aigües pluvials (costat mar), per un import de 292.475,27 euros, IVA exclòs, i un termini d’execució total de 1,8 mesos, d’acord amb els informes tècnics de valoració que s’accepten. 2. Aprovar inicialment el Plec de Clàusules Particulars que regula el Procediment Obert del contracte d'obres del casal de barri a l'interior dels pavellons del conjunt: La Casa de l'Aigua, al barri de Trinitat Nova al Districte de Nou Barris de Barcelona, amb un pressupost de licitació de 516.690,71 euros, IVA exclòs. 3. Aprovar l'expedient de contractació de les obres relatives al projecte executiu d’arranjament provisional del carrer Almogàvers (entre av. Meridiana i c. Joan d’Àustria) per ampliació de voreres, recobriment de calçada i recol·locació d’elements urbans (sense infraestructura), al Districte de Sant Martí, a Barcelona, amb un import de licitació de 558.841,16 euros, IVA exclòs. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1679 ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 4. Institut de Cultura de Barcelona Aprovar la tramitació de l’expedient de contractació i els corresponents plecs de clàusules particulars i tècniques del contracte que té per objecte el servei relatiu a la neteja ordinària d’equipaments adscrits a l’Institut de Cultura de Barcelona i la neteja de vidres del DHUB Glòries amb foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat, convocat per procediment obert d’adjudicació, per un pressupost base d'1.957.477,68 euros. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Olga Moseguí Gil (mat. 62.327) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’auxiliar d’administració general, amb destinació a la Direcció d’Inspecció Tributària de l’Institut Municipal d’Hisenda, on desenvolupa el lloc de treball d’auxiliar d’administració general, i l’activitat privada per compte d’altri com a auxiliar de farmàcia, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 2. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Aida Miranda Galicia (mat. 805222), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM El Vent de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a Clece, SA, com a monitora d’activitats, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ma. Eulàlia Viñals Kosters (mat. 805121), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la 1680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Can Canet de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a Nusos activitats científiques i culturals, SCCL, com a coordinadora d’activitats, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Eva March Guerrero (mat. 805039), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM El Palomar de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a Suara Serveis, SCCL, com a auxiliar tècnic d’educació, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Raquel Martínez Codorniu (mat. 804894), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Pau de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a Agro-Viver, SL, com a peó compostaire, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 6. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Domingo Sánchez (mat. 805057) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Turó de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a l’Associació Comunitària Verdum, com a educadora social a un espai familiar, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1681 prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Aprovar el projecte normatiu per a la modificació de: a) el Reglament d'organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV): b) els estatuts de l'entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, SA spm"; i c) el Reglament regulador de les condicions d'accés i d'ús dels mitjans de comunicació i informació de titularitat municipal pels regidors/res i grups municipals; i donar-li el tràmit previst a l'article 111 del Reglament Orgànic Municipal. 8. Aprovar el projecte normatiu de l’Ordenança Municipal sobre la Protecció, la Tinença i la Venda d’Animals (OPTVA), d’acord amb el document que obra en l’expedient, i donar-li el tràmit dels articles 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal. 9. Aprovar el memoràndum d’entesa entre l’Ajuntament de Barcelona i el Centre Europeu de Voluntarietat, per definir el marc d’implementació de la Capitalitat Europea del Voluntariat 2014 concedida a la ciutat de Barcelona, d’acord amb el document annex. Districte de Sants-Montjuïc 10. Prorrogar des de l'1 d'abril de 2014 fins al 31 de març de 2015 el contracte núm. 11C00019 que té per objecte la "Gestió de serveis de ludoteques Districte de Sants-Montjuïc", condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient per a l'exercici pressupostari 2015; ampliar l'autorització i disposició de despesa per un import de 339.657,85 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; i disposar-la a favor de Progess Projec. Gestió Serveis Socials, SL, NIF B59960526; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 11. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 26 de febrer de 2014 12. Aprovar l’expedient núm. 3-023/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 277.620,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14021891. 13. Acceptar l’atorgament per part de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) a favor de l’Ajuntament de Barcelona, de la concessió administrativa per a l’ocupació del domini públic ferroviari que afecta als espais situats al terme de Barcelona entre los PP.KK. 97/805 al 98/501 de la línia de Tarragona a Barcelona i França y sobre el túnel de Sants entre los PP.KK. 619/510 al 620/206 de la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa, amb caràcter gratuït i un termini de setanta-cinc anys, per tal de dur a terme les obres derivades del “Projecte revisat d’urbanització sobre la coberta i espais annexos de l’accés ferroviari a l’Estació de Sants. Fase 2: executiu de reurbanització del carrer d’Antoni Campmany i passos inferiors als Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona”, encarregades a la societat municipal BIMSA per 1682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 acord de la Comissió de Govern de 10 de setembre de 2013, en els termes del document administratiu de la concessió que s’annexa; i formalitzar la concessió en document administratiu. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 14. Suspendre, a l'empara de l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i de conformitat amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i l’atorgament de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació i enderrocament de construccions, i de comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en els termes que es detallen en el quadre “Suspensió llicències, comunicats i altres autoritzacions d’obres. Àmbit Protecció Establiments Emblemàtics de la ciutat de Barcelona”, que s’annexa a aquest acord i forma part del mateix; suspendre, també, l’atorgament de llicències d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets, i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial; precisar, no obstant això, que resta exclòs d’aquesta suspensió, l’atorgament de llicències d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, vinculades a obres amb llicència concedida amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present suspensió; determinar que els àmbits delimitats i grafiats en el plànol de suspensió que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article 73 del TRLU, abasten exclusivament els establiments identificats en el llistat de suspensió annex a aquest acord, que es dóna per reproduït; precisar que aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs a la tramitació del Pla especial urbanístic de protecció dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona; determinar, de conformitat amb l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà d’un any, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona d’aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 15. Aprovar la pròrroga del període de vigència del Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Abertis Telecom per a la definició dels requisits d'una plataforma tecnològica que permeti noves tècniques de gestió d'una entitat local i el seu espai públic per un termini de dotze mesos a comptar des de la data de la finalització del període inicial de vigència del Conveni (5 de març de 2012). Facultar indistintament a l’Alcalde i al Tercer Tinent d'Alcalde per a la formalització de la pròrroga del Conveni. Districte de les Corts 16. Resoldre les al·legacions presentades durant el termini d’informació pública per la mercantil “Villa Subirana, SA”, en els termes que figuren a l’informe tècnic emès a l’efecte pel Director de Llicències i Espai Públic en data 10 de gener de 2014, que consta a l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït. No obstant això, es corregeix la identificació dels ocupants reals de la finca, els quals són el Sr. Eloy Mariano Casin i la Sra. Vanessa Caravedo Farré; modificar l'aprovació inicial de béns i drets afectats, en el sentit d’incorporar en l’aprovació de béns i drets els titulars de totes les càrregues que apareixen en la finca, així com els ocupants, tal i com es detalla en la relació de béns i drets afectats que s’adjunta, per la qual cosa és procedent; aprovar definitivament d’acord amb l’article 17 de la Llei d’expropiació forçosa, i l’article 212 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme la relació de béns i drets afectats que s’adjunta, respecte al procediment administratiu per a l’adquisició pel sistema d’expropiació de la part de la finca del carrer Abadessa Olzet, 33-35 que es troba afectada parcialment de vial per l’obertura del carrer NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1683 Buxó, 6 (clau 5), pel Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana aprovat el 14 de juliol de 1976. Notificar individualment als afectats en la incoació de l’expropiació per tal que en el termini de quinze dies aportin els títols que legitimin els seus drets, en el cas que no ho hagin fet a la fase d’informació pública; i proposin el preu en què els valoren, i el termini necessari per desallotjar la finca, en el cas de ser-ne ocupants, a fi d’intentar el tràmit d’avinença previst a l’article 24 de la Llei d’Expropiació Forçosa i 155 del Decret 336/19888, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, advertint els ocupants dels immobles, i tots aquells a qui afecti, que hauran de desallotjar la finca en el termini màxim de cinc mesos a comptar des de la data de la notificació, previ pagament o dipòsit de la indemnització que, si s’escau, pugui correspondre i, en el supòsit que transcorregut l’esmentat termini de quinze dies no hi hagi mutu acord, iniciar la peça separada de preu just, d’acord amb allò establert a l’article 29 de la Llei d’Expropiació Forçosa i concordants del seu Reglament i a l’article 157 i següents del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals. Publicar aquest acord mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al Butlletí Oficial de la Província, i a un diari dels de més circulació de la província, amb publicació íntegra de la relació de béns i drets aprovada definitivament. Districte de Nou Barris 17. Aprovar inicialment el projecte d’arranjament de l’espai destinat a activitats a l’aire lliure al conjunt conegut com la Casa de l’Aigua, al Districte de Nou Barris, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d'1.815.519,34 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 18. Aprovar el Projecte bàsic i d’execució de Rehabilitació de les façanes de la caserna UTE8 de la Guàrdia Urbana, al Districte de Nou Barris de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del districte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 753.502,35 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i trenta minuts. 1684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Acta de la sessió del dia 5 de març de 2014, aprovada el dia 12 de març de 2014 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia cinc de març de dos mil catorze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist,Eduard Freixedes i Plans i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència l’Ima Sra. Tinent d’Alcalde Maite Fandos i Payài els Ims. Srs. Regidors i la Ima. Sra. Regidora Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro i Jordi Martí i Galbis També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré i el Director de l’Alcaldia Sr. Albert Ortas Serrano. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 26 de febrer de 2014, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 28 de gener de 2014, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 1. Obres d’adequació del teatre fase 2, al carrer de Vallcivera, 14-18, Ciutat Meridiana, al Districte de Nou Barris de Barcelona. 2. Adjudicació contracte relatiu a les obres del projecte segregat del projecte de la segona fase d’urbanització el PMU per a l’ajust de la localització dels habitatges de l’avinguda de l’Estatut, al Districte d’Horta-Guinardó per import de 464.755,57 euros IVA exclòs. 3. Institut Municipal d’Informàtica Adjudicar la licitació del contracte restringit núm. 0022014CT00008429 que té per objecte l’aprovisionament dels serveis d’infraestructures TIC i serveis professionals associats per l’Ajuntament de Barcelona – lot 1: Gestió dels centres de procés de dades: CPDVF propi (Via Favència), CPD 1 extern i el CPDGL propi de Glòries, per un import total de 18.372.104,24 euros (IVA inclòs) per una durada de 4 anys a favor de l’empresa Servicios Integrales Unitecnics, SL; formalitzar el contracte i FACULTAR al President de l’IMI per l’adopció de tots els acords derivats de l’execució d’aquest contracte. b) Informes NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1685 C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Autoritzar i disposar la despesa a favor de l’empresa Endesa Energia XXI S.L.U. amb NIF B82846825, pel subministrament del fluid elèctric necessari per al funcionament dels elements reguladors del trànsit (semàfors, panells, detectors, etc.) sense comptador, per un import màxim d'1.930.000,00 euros, IVA inclòs (1.595.041,32 euros d'import net i 334.958,68 euros en concepte d'IVA), amb càrrec a la partida 0401-22120-13323 del pressupost de 2014, i abonar a l’adjudicatari els serveis prestats mitjançant la presentació de les factures corresponents. 2. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la realització coordinada de l’Enquesta de Victimització de Barcelona i la seva àrea metropolitana, edició 2014, i designar el Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Sr. Joan Delort i Menal, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. M. Carmen Torres Morales (mat. 25938) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional d’interventor/a, amb destinació a la Intervenció General de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball d’interventora adjunta, i l’activitat pública com a professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2013-2014, des del dia 1 de febrer de 2014 fins al 31 de juliol de 2014 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 16 i 4 de la Llei 53/1984 de 26 desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en la redacció donada per la Llei 7/2007 de 13 d’abril de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i per allò establert a l’acord del Consell Municipal reunit en plenari el 19 de juny de 1996. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Modificar el contracte que té per objecte la contractació de serveis de gestió de xarxes socials, continguts periodístics i audiovisuals i comunicació digital de l’Ajuntament de Barcelona, adjudicat a l'empresa Antena Local, SL amb NIF B62246434, d’acord amb els motius exposats en l'informe de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana i la conformitat del contractista incorporat a l’expedient, de conformitat amb el que estableix l'article 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de TRLCSP i la clàusula número 21 del plec de clàusules administratives particulars, per un import de 120.000,00 euros (iva inclòs). Autoritzar i disposar la despesa del contracte per un import de 120.000,00 euros amb l’IVA del 21% inclòs, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es que consten en aquest document. Requerir l’adjudicatari perquè reajusti la garantia per un import de 4.958,68 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte dintre del termini de 15 dies a comptar des de la recepció de la present comunicació. Districte de Ciutat Vella 1686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 5. Autoritzar i disposar la despesa de 48.000,00 euros amb càrrec a la partida D/48999/92416 del pressupost de l'exercici 2014, per subvencionar l'execució del projecte que s'indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l'Associació Cultural Casa de la Barceloneta, amb NIF G66004441, per un import de 48.000,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, per a la concertació de la gestió cívica de l'equipament municipal Casa de la Barceloneta 1761 amb l'objectiu de dinamitzar l'equipament, amb un cost total d'execució de 48.000,00 euros i una durada fins al 31 de desembre de 2014, d'acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Requerir l'entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. 6. Autoritzar i disposar la despesa de 69.000,00 euros amb càrrec a la partida D/48999/92416 del pressupost de l'exercici 2014, per subvencionar l'execució del projecte que s'indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Federació Casc Antic Gestió Comunitària, amb NIF G65822595, per un import de 69.000,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, per a la concertació de la gestió cívica de l'equipament municipal Casal de Barri Pou de la Figuera amb l'objectiu de dinamitzar l'equipament, amb un cost total d'execució de 69.000,00 euros i una durada fins al 31 de desembre de 2014, d'acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Requerir l'entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Districte de Sant Martí 7. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte Sant Martí) i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona per definir els termes de col·laboració per tal de facilitar el trasllat del mercat de venda no sedentària del Barri del Besós i del Maresme; i Facultar l'Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor del Districte de Sant Martí per la signatura de l'esmentat conveni. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 8. Aprovar l’expedient núm. 3-027/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 26.700,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14022491. 9. Deixar sense efecte l’encàrrec a favor de la societat Foment de Ciutat Vella SA respecte de la gestió de la finca del carrer Tantarantana núms. 13-17, atorgat per acord del Plenari del Consell Municipal de 22 de desembre de 2000, mantenint inalterable la resta del dit encàrrec. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1687 10. Aprovar el Conveni de col·laboració entre el Servei Català de la Salut (CatSalut), el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del qual l’Ajuntament accepta l’autorització del CatSalut per a l’ús a precari i a títol gratuït del local situat al carrer Paraguai, núms. 17-19, a fi de destinar-lo a activitats i serveis relacionats amb l’àmbit de la salut i adreçades a la comunitat veïnal, d’acord amb els termes establerts al Conveni annex; i facultar l’lm. Sr. Eduard Freixedes i Plans, regidor del Districte de Sant Martí, per a la seva signatura. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 11. Autorització i disposició de despesa per un import d'1.845.823,74 euros amb càrrec al Pressupost i partida indicats en el document comptable, a favor de Endesa Energia XXI, SLU amb NIF B-82846825, per atendre les despeses ocasionades pel consums d'electricitat per a l'enllumenat de la ciutat de Barcelona per l'exercici 2014 (de pòlisses de menys de 10 KW) que es paguen com a tarifa d'últim recurs; i obligar el seu pagament prèvia conformitat de les factures corresponents per part dels responsables de la Gerència Adjunta d’Infraestructures i Coordinació Urbana. 12. Prorrogar per raons d’interès públic el termini de vigència del contracte que té per objecte el servei de neteja d'escales mecàniques i ascensors a la via pública de Barcelona (2011-2012) fins al 4 d'abril de 2015, d'acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d'acord amb el que estableix l'article 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Ampliar la disposició de despesa del contracte núm. 10004206 per un import de 222.644,20 euros, a raó de 166.983,12 euros per l'any 2014 i 55.661,08 euros per l'any 2015 amb càrrec als Pressupostos i Partides indicades en el document comptable, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l'actual. Disposar-la a favor de Can Cet Centre d'Inserció sociolaboral, NIF B60759644. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 9.200,17 euros, i comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament d'Administració d'Hàbitat Urbà. 13. Esmenar, d’acord amb l’article 105.2 de la Llei 4/1999, que modifica la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’error material detectat a la Memòria del projecte, apartat 3.5, del contracte 14000297, expedient 20140023, aprovat el 12 de febrer de 2014, que té per objecte la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària de Barcelona (2014-2018), en el sentit que on diu: “Les ordres de treball de senyalització excepcional per actes no es definiran pel termini des de l’emissió de l’ordre de treball, sinó que indicaran la data límit d’execució que es defineix a partir dels actes al que van vinculats. Senyalització excepcional per actes 8 dies naturals d’antelació a la data de l’acte.”, ha de dir: "Les ordres de treball de senyalització excepcional per obres de nova planta o manteniment no es definiran pel termini des de l’emissió de l’ordre de treball, sinó que indicaran la data límit d’execució que es defineix a partir de la data en que estigui prevista l’execució de les obres que no permeten que hi hagi vehicles estacionats. Senyalització excepcional per obres 8 dies naturals d’antelació a la data d’inici dels treballs.” Mantenir la resta de pronunciaments de la resolució de 12 de febrer de 2014. Publicar la rectificació al BOP i al perfil del contractant. Ampliar el termini de recepció de proposicions a 26 dies naturals a comptar des de l’endemà de la publicació de la rectificació al BOP o al Perfil del Contractant. Districte de Sants-Montjuïc 1688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 14. Aprovar definitivament el “Projecte d’urbanització del carrer Cap de la Guaita i espai urbà entre el carrer Vidriol i carrer Mir i Geribert del MPGM per a l’ordenació de les afecciones viàries del Barri d’Hostafrancs (UA4, UA7, AA7 i AAC)” concretament l’AA7, al Districte Sants-Montjuïc, a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 15 de novembre de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 624.646,48 euros més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a BAGUR, SA la gestió de l’actuació. 15. Aprovar la constitució de la Junta de Compensació provisional del Polígon d’actuació urbanística B de la Modificació del Pla general metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn, que comprèn les finques situades als carrers Fisas, 1 a 7, Sants, 262*LI, carreró de les Ànimes, 29, Canonge Pibernat, 1-3 i 5, i Portbou, 18 i 18*LI, de 5.693 m2 de superfície total, formalitzada per la companyia mercantil Patrinova, SL, propietària de finques la superfície de les quals representa amb escreix més del 25% de la superfície total del Polígon d'actuació urbanística requerit per l'article 196.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, mitjançant escriptura pública atorgada davant de el notari de Barcelona Sr. Vicente Pons Llacer en data 22 de gener de 2014, amb el número 100 del seu protocol; indicar a la resta de les persones propietàries del polígon d 'actuació urbanística la possibilitat d'adhesió a la Junta de Compensació provisional, d'acord amb el que estableix l'article 8.2 dels estatuts incorporats a l'escriptura de constitució, i l'article 196.6 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme; traslladar a la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme la documentació que prescriu l'article 192 del Reglament de la Llei d'urbanisme als efectes de la inscripció de la Junta de Compensació provisional en el Registre d 'Entitats Urbanístiques Col·laboradores; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a les persones propietàries; donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte d'Horta-Guinardó 16. Aprovar definitivament el Projecte executiu de reurbanització de la Balconada de Barcelona. Bateries antiaèries Turó de la Rovira. Actuació als “Tres Turons”, al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d'1.482.814,10 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); resoldre l’al·legació presentada, d’acord amb l’informe Resposta de l’Al·legació que s’inclou dins l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït; notificar- ho als interessats en aquest procediment; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 17. Encarregar a la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística S.A. (BAGURSA), la gestió de l’expropiació dels drets d’ocupació de la finca del carrer Mühlberg, núms. 5-15 i 23-35 també identificada com a carretera del Carmel, núm. 108 inclosa en la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres Turons, en els termes de l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 10 de febrer de 2014 obrant en l’expedient i que es dóna per íntegrament reproduït, i amb l’article 155.b del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1689 Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a un dels diaris de més circulació de la mateixa província i al Tauler d’edictes municipal. Districte de Nou Barris 18. Aprovar inicialment el “Projecte d’urbanització del carrer Palamós i Sa Tuna i les zones verdes de l’entorn al Barri de Trinitat Nova, al Districte de Nou Barris” a Barcelona, d’iniciativa Urbana (Urban) Trinitat Nova, que forma part d’una operació seleccionada al programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, que està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 17 de febrer de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 3.479.643,61 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs; d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i sotmetre a informació pública dit projecte, durant un termini d’un mes, a partir del dia següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sant Andreu 19. Autoritzar la despesa, de conformitat amb els informes que figuren a l'expedient, per un import de 5.940.274,97 euros, en concepte de resta de just preu pendent de pagament, de conformitat amb el barem establert per la STJC de 22 de maig de 2012 i fins al límit de la quantitat concurrent acceptada per l’Ajuntament, més els interessos de demora meritats, en relació a la finca del carrer Gran de Sant Andreu, núm. 513 d’aquesta ciutat, expropiada per acta de 26 de gener de 2011; amb el desglossament següent: 4.951.783,33 euros en concepte de resta de just preu i 988.491,64 euros en concepte d’interessos de demora de tramitació i pagament per dita expropiació. Aplicar l’esmentada despesa amb càrrec a la partida 60628 del pressupost del Districte de Sant Andreu per a l’any 2014, Projecte núm. P.09.6908.01. Disposar i reconèixer l’obligació de la despesa de la quantitat de 5.940.274,97 euros en les següents proporcions: 2.970.137,48 euros a favor de “Autogarage Estación San Andrés SL” amb CIF núm. B08697146 i 2.970.137,48 euros a favor de “Germantre SL” amb CIF núm. B60550886 o, altrament, dipositar-la a la Caixa de Dipòsits Municipal. Es retira la proposta precedent. Districte de Sant Martí 20. Aprovar definitivament el “Projecte d’infraestructures d’urbanització del costat Besòs del carrer Puigcerdà, entre els carrers Cristóbal de Moura i Veneçuela, en l’àmbit 22 @” al Districte Sant Martí a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 18 d’octubre de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 664.533,16 euros més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a BAGUR, SA la gestió de l’actuació. 21. Declarar la prescripció de l’acció de reversió de part de la finca qualificada de zona industrial -clau 22a- de 1735 m², situada al carrer Santander 38*40/carrer de Can Oliva núm. 96 (registral 9722), que va ser expropiada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant Acta administrativa de 24 de juliol de 1980, atès que, havent transcorregut el termini de tres mesos atorgat, en virtut de l’establert a l’article 54.3 de la Llei d’expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, modificada per la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, a les Sres. Ana Ma de Navas Albareda i Elena i Isabel Roig de Navas, 1690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 com a hereves del Sr. Enrique Roig Ribera antic propietari de la finca expropiada, no han sol·licitat la reversió dins del termini legalment establert. Notificar-ho als interessats. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 22. Prorrogar, de conformitat amb la clàusula tercera de l’esmentat contracte, el contracte d’arrendament de l’edifici ubicat al passeig de Sant Joan, núm. 75 de Barcelona, propietat de Farrag, SL, des del 9 d’abril de 2014 i fins al dia 8 d’abril de 2015, en les mateixes condicions en què fou concertat l’arrendament. Autoritzar i disposar a favor de Farrag, SL, amb NIF núm. B62371513 la despesa d’1.013.836,78 euros, IVA inclòs, dels quals 837.881,64 euros corresponen al preu net i 175.955,14 euros a l’IVA al tipus impositiu del 21%, amb el desglossament següent: 740.964,36 euros corresponen al pressupost del 2014, dels quals 707.139,31 euros al pressupost net i 148.499,26 euros a l’IVA al tipus impositiu del 21%; 272.872,42 euros corresponen al pressupost del 2015, condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient, dels quals 225.514,40 euros al pressupost net i 47.358,02 euros a l’IVA al tipus impositiu del 21%; donar compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació; notificar d’aquesta resolució a Farrag, SL. 23. Prorrogar de mutu acord, a l’empara dels articles 23.2 i 303 del Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte que té per objecte el servei de gestió de conflictes d’àmbit social a l’espai urbà, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Tècnica del Servei, la Cap del Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic amb el vist i plau del Director de Serveis de Família i Serveis Socials, adjudicat a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, per al període comprés entre l’1 d’abril de 2014 i el 31 de desembre de 2015 i per un import d'1.219.817,74 euros, IVA inclòs (1.108.925,21 euros de pressupost net i 110.892,53 euros en concepte de l’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%); autoritzar i disposar, a favor de l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B-59960526, la despesa per un import total d'1.219.817,74 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida 0201 23122 22731 i d’acord amb el desglossament següent: L’import de 522.779,03 euros, IVA inclòs, a càrrec dels pressupostos de 2014, i L’import de 697.038,71 euros, IVA inclòs, a càrrec dels pressupostos de 2015 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient; requerir l’adjudicatari perquè dins el termini màxim de quinze dies hàbils, a comptar des del següent al de la notificació d’aquesta resolució, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització de la pròrroga del contracte. 24. Aprovar el conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Calella i l’Ajuntament de Barcelona per a la promoció i realització d’esdeveniments esportius de Triatló; facultar la signatura d’aquest conveni en la regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports; notificar aquest acord a l’Ajuntament de Calella per al seu coneixement i efectes. b) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1691 Acords Acords de la sessió del dia 5 de març de 2014 Aprovació de l'acta de la sessió de 26 de febrer de 2014. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Autoritzar i disposar la despesa a favor de l’empresa Endesa Energia XXI S.L.U. amb NIF B82846825, pel subministrament del fluid elèctric necessari per al funcionament dels elements reguladors del trànsit (semàfors, panells, detectors, etc.) sense comptador, per un import màxim d'1.930.000,00 euros, IVA inclòs (1.595.041,32 euros d'import net i 334.958,68 euros en concepte d'IVA), amb càrrec a la partida 0401-22120-13323 del pressupost de 2014, i abonar a l’adjudicatari els serveis prestats mitjançant la presentació de les factures corresponents. 2. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la realització coordinada de l’Enquesta de Victimització de Barcelona i la seva àrea metropolitana, edició 2014, i designar el Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Sr. Joan Delort i Menal, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. M. Carmen Torres Morales (mat. 25938) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional d’interventor/a, amb destinació a la Intervenció General de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball d’interventora adjunta, i l’activitat pública com a professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2013-2014, des del dia 1 de febrer de 2014 fins al 31 de juliol de 2014 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 16 i 4 de la Llei 53/1984 de 26 desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en la redacció donada per la Llei 7/2007 de 13 d’abril de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i per allò establert a l’acord del Consell Municipal reunit en plenari el 19 de juny de 1996. D’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Modificar el contracte que té per objecte la contractació de serveis de gestió de xarxes socials, continguts periodístics i audiovisuals i comunicació digital de l’Ajuntament de Barcelona, adjudicat a l'empresa Antena Local, SL amb NIF B62246434, d’acord amb els motius exposats en l'informe de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana i la conformitat del contractista incorporat a l’expedient, de conformitat amb el que estableix l'article 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de TRLCSP i la clàusula número 21 del plec de clàusules administratives particulars, per un import de 120.000,00 euros (iva inclòs). Autoritzar i disposar la despesa del contracte per un import de 120.000,00 euros amb l’IVA del 21% inclòs, amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es que consten en aquest document. Requerir l’adjudicatari perquè reajusti la garantia per un import 1692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 de 4.958,68 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte dintre del termini de 15 dies a comptar des de la recepció de la present comunicació. Districte de Ciutat Vella 5. Autoritzar I Disposar la despesa de 48.000,00 euros amb càrrec a la partida D/48999/92416 del pressupost de l'exercici 2014, per subvencionar l'execució del projecte que s'indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l'Associació Cultural Casa de la Barceloneta, amb NIF G66004441, per un import de 48.000,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, per a la concertació de la gestió cívica de l'equipament municipal Casa de la Barceloneta 1761 amb l'objectiu de dinamitzar l'equipament, amb un cost total d'execució de 48.000,00 euros i una durada fins al 31 de desembre de 2014, d'acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Requerir l'entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. 6. Autoritzar i disposar la despesa de 69.000,00 euros amb càrrec a la partida D/48999/92416 del pressupost de l'exercici 2014, per subvencionar l'execució del projecte que s'indica tot seguit. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a la Federació Casc Antic Gestió Comunitària, amb NIF G65822595, per un import de 69.000,00 euros, equivalent al 100% del cost total del projecte, per a la concertació de la gestió cívica de l'equipament municipal Casal de Barri Pou de la Figuera amb l'objectiu de dinamitzar l'equipament, amb un cost total d'execució de 69.000,00 euros i una durada fins al 31 de desembre de 2014, d'acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per a la seva signatura la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Requerir l'entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Districte de Sant Martí 7. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte Sant Martí) i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona per definir els termes de col·laboració per tal de facilitar el trasllat del mercat de venda no sedentària del Barri del Besós i del Maresme; i facultar l'Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, Regidor del Districte de Sant Martí per la signatura de l'esmentat conveni. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 8. Aprovar l’expedient núm. 3-027/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 26.700,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14022491. 9. Deixar sense efecte l’encàrrec a favor de la societat Foment de Ciutat Vella SA respecte de la gestió de la finca del carrer Tantarantana núms. 13-17, atorgat NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1693 per acord del Plenari del Consell Municipal de 22 de desembre de 2000, mantenint inalterable la resta del dit encàrrec. 10. Aprovar el Conveni de col·laboració entre el Servei Català de la Salut (CatSalut), el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del qual l’Ajuntament accepta l’autorització del CatSalut per a l’ús a precari i a títol gratuït del local situat al carrer Paraguai, núms. 17-19, a fi de destinar-lo a activitats i serveis relacionats amb l’àmbit de la salut i adreçades a la comunitat veïnal, d’acord amb els termes establerts al Conveni annex; i facultar l’lm. Sr. Eduard Freixedes i Plans, regidor del Districte de Sant Martí, per a la seva signatura. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 11. Autorització i disposició de despesa per un import d'1.845.823,74 euros amb càrrec al Pressupost i partida indicats en el document comptable, a favor de Endesa Energia XXI, SLU amb NIF B-82846825, per atendre les despeses ocasionades pel consums d'electricitat per a l'enllumenat de la ciutat de Barcelona per l'exercici 2014 (de pòlisses de menys de 10 KW) que es paguen com a tarifa d'últim recurs; i obligar el seu pagament prèvia conformitat de les factures corresponents per part dels responsables de la Gerència Adjunta d’Infraestructures i Coordinació Urbana. 12. Prorrogar per raons d’interès públic el termini de vigència del contracte que té per objecte el servei de neteja d'escales mecàniques i ascensors a la via pública de Barcelona (2011-2012) fins al 4 d'abril de 2015, d'acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d'acord amb el que estableix l'article 303 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Ampliar la disposició de despesa del contracte núm. 10004206 per un import de 222.644,20 euros, a raó de 166.983,12 euros per l'any 2014 i 55.661,08 euros per l'any 2015 amb càrrec als Pressupostos i Partides indicades en el document comptable, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l'actual. Disposar-la a favor de Can Cet Centre d'Inserció sociolaboral, NIF B60759644. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 9.200,17 euros, i comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte a les dependències del Departament d'Administració d'Hàbitat Urbà. 13. Esmenar, d’acord amb l’article 105.2 de la Llei 4/1999, que modifica la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’error material detectat a la Memòria del projecte, apartat 3.5, del contracte 14000297, expedient 20140023, aprovat el 12 de febrer de 2014, que té per objecte la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària de Barcelona (2014-2018), en el sentit que on diu: “Les ordres de treball de senyalització excepcional per actes no es definiran pel termini des de l’emissió de l’ordre de treball, sinó que indicaran la data límit d’execució que es defineix a partir dels actes al que van vinculats. Senyalització excepcional per actes 8 dies naturals d’antelació a la data de l’acte.”, ha de dir: "Les ordres de treball de senyalització excepcional per obres de nova planta o manteniment no es definiran pel termini des de l’emissió de l’ordre de treball, sinó que indicaran la data límit d’execució que es defineix a partir de la data en que estigui prevista l’execució de les obres que no permeten que hi hagi vehicles estacionats. Senyalització excepcional per obres 8 dies naturals d’antelació a la data d’inici dels treballs.” Mantenir la resta de pronunciaments de la resolució de 12 de febrer de 2014. Publicar la rectificació al BOP i al perfil del contractant. AMPLIAR el termini de recepció de proposicions a 26 dies naturals a comptar des de l’endemà de la publicació de la rectificació al BOP o al Perfil del Contractant. 1694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Districte de Sants-Montjuïc 14. Aprovar definitivament el “Projecte d’urbanització del carrer Cap de la Guaita i espai urbà entre el carrer Vidriol i carrer Mir i Geribert del MPGM per a l’ordenació de les afecciones viàries del Barri d’Hostafrancs (UA4, UA7, AA7 i AAC)” concretament l’AA7, al Districte Sants-Montjuïc, a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 15 de novembre de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 624.646,48 euros més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a BAGUR, SA la gestió de l’actuació. 15. Aprovar la constitució de la Junta de Compensació provisional del Polígon d’actuació urbanística B de la Modificació del Pla general metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn, que comprèn les finques situades als carrers Fisas, 1 a 7, Sants, 262*LI, carreró de les Ànimes, 29, Canonge Pibernat, 1-3 i 5, i Portbou, 18 i 18*LI, de 5.693 m2 de superfície total, formalitzada per la companyia mercantil Patrinova, SL, propietària de finques la superfície de les quals representa amb escreix més del 25% de la superfície total del Polígon d'actuació urbanística requerit per l'article 196.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, mitjançant escriptura pública atorgada davant de el notari de Barcelona Sr. Vicente Pons Llacer en data 22 de gener de 2014, amb el número 100 del seu protocol; indicar a la resta de les persones propietàries del polígon d 'actuació urbanística la possibilitat d'adhesió a la Junta de Compensació provisional, d'acord amb el que estableix l'article 8.2 dels estatuts incorporats a l'escriptura de constitució, i l'article 196.6 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme; traslladar a la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme la documentació que prescriu l'article 192 del Reglament de la Llei d'urbanisme als efectes de la inscripció de la Junta de Compensació provisional en el Registre d 'Entitats Urbanístiques Col·laboradores; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a les persones propietàries; donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte d'Horta-Guinardó 16. Aprovar definitivament el Projecte executiu de reurbanització de la Balconada de Barcelona. Bateries antiaèries Turó de la Rovira. Actuació als “Tres Turons”, al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu, i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d'1.482.814,10 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); resoldre l’al·legació presentada, d’acord amb l’informe Resposta de l’Al·legació que s’inclou dins l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït; notificar- ho als interessats en aquest procediment; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 17. Encarregar a la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística S.A. (BAGURSA), la gestió de l’expropiació dels drets d’ocupació de la finca del carrer Mühlberg, núms. 5-15 i 23-35 també identificada com a carretera del Carmel, núm. 108 inclosa en la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres Turons, en els termes de l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 10 de febrer de 2014 obrant en l’expedient i que es dóna per NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1695 íntegrament reproduït, i amb l’article 155.b del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a un dels diaris de més circulació de la mateixa província i al Tauler d’edictes municipal. Districte de Nou Barris 18. Aprovar inicialment el “Projecte d’urbanització del carrer Palamós i Sa Tuna i les zones verdes de l’entorn al Barri de Trinitat Nova, al Districte de Nou Barris” a Barcelona, d’iniciativa Urbana (Urban) Trinitat Nova, que forma part d’una operació seleccionada al programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, que està confinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 17 de febrer de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 3.479.643,61 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs; d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i sotmetre a informació pública dit projecte, durant un termini d’un mes, a partir del dia següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sant Martí 20. Aprovar definitivament el “Projecte d’infraestructures d’urbanització del costat Besòs del carrer Puigcerdà, entre els carrers Cristóbal de Moura i Veneçuela, en l’àmbit 22 @” al Districte Sant Martí a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 18 d’octubre de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 664.533,16 euros més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a BAGUR, SA la gestió de l’actuació. 21. Declarar la prescripció de l’acció de reversió de part de la finca qualificada de zona industrial -clau 22a- de 1735 m², situada al carrer Santander 38*40/carrer de Can Oliva núm. 96 (registral 9722), que va ser expropiada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant Acta administrativa de 24 de juliol de 1980, atès que, havent transcorregut el termini de tres mesos atorgat, en virtut de l’establert a l’article 54.3 de la Llei d’expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, modificada per la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, a les Sres. Ana Ma de Navas Albareda i Elena i Isabel Roig de Navas, com a hereves del Sr. Enrique Roig Ribera antic propietari de la finca expropiada, no han sol·licitat la reversió dins del termini legalment establert. notificar-ho als interessats. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 22. Prorrogar, de conformitat amb la clàusula tercera de l’esmentat contracte, el contracte d’arrendament de l’edifici ubicat al passeig de Sant Joan, núm. 75 de Barcelona, propietat de Farrag, SL, des del 9 d’abril de 2014 i fins al dia 8 d’abril de 2015, en les mateixes condicions en què fou concertat l’arrendament. Autoritzar i disposar a favor de Farrag, SL, amb NIF núm. B62371513 la despesa d’1.013.836,78 euros, IVA inclòs, dels quals 837.881,64 euros corresponen al preu net i 175.955,14 euros a l’IVA al tipus impositiu del 21%, amb el desglossament següent: 740.964,36 euros corresponen al pressupost del 2014, dels quals 707.139,31 euros al pressupost net i 148.499,26 euros a l’IVA al tipus impositiu 1696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 del 21%; 272.872,42 euros corresponen al pressupost del 2015, condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient, dels quals 225.514,40 euros al pressupost net i 47.358,02 euros a l’IVA al tipus impositiu del 21%; donar compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació; notificar d’aquesta resolució a Farrag, SL. 23. Prorrogar de mutu acord, a l’empara dels articles 23.2 i 303 del Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte que té per objecte el servei de gestió de conflictes d’àmbit social a l’espai urbà, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Tècnica del Servei, la Cap del Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic amb el vist i plau del Director de Serveis de Família i Serveis Socials, adjudicat a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, per al període comprés entre l’1 d’abril de 2014 i el 31 de desembre de 2015 i per un import d'1.219.817,74 euros, IVA inclòs (1.108.925,21 euros de pressupost net i 110.892,53 euros en concepte de l’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%); autoritzar i disposar, a favor de l’empresa Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B-59960526, la despesa per un import total d'1.219.817,74 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida 0201 23122 22731 i d’acord amb el desglossament següent: L’import de 522.779,03 euros, IVA inclòs, a càrrec dels pressupostos de 2014, i L’import de 697.038,71 euros, IVA inclòs, a càrrec dels pressupostos de 2015 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient; requerir l’adjudicatari perquè dins el termini màxim de quinze dies hàbils, a comptar des del següent al de la notificació d’aquesta resolució, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització de la pròrroga del contracte. 24. Aprovar el conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Calella i l’Ajuntament de Barcelona per a la promoció i realització d’esdeveniments esportius de Triatló; facultar la signatura d’aquest conveni en la regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports; notificar aquest acord a l’Ajuntament de Calella per al seu coneixement i efectes. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1697 Acords de la sessió del dia 12 de març de 2014 Aprovació de l'acta de la sessió de 5 de març de 2014. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Iniciar l'expedient per a l'adquisició de quatre furgons de salvament per al Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS), amb núm. de contracte 14000920, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d'1.280.000,00 euros, IVA inclòs, i a la vista de l’informe de necessitat i idoneïtat emès pel Departament de Logística i Infraestructures, en el qual es fan constar també els motius pels que únicament procedeix una aplicació parcial del Decret de l’Alcaldia de 20 de novembre de 2013, sobre contractació responsable; Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 1.057.851,24 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 222.148,76 euros, de manera condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Districte de Sant Andreu 2. Acceptar la donació a favor de l’Ajuntament de Barcelona, feta pel senyor Joan Termes i Roig, la senyora Núria Termes i Roig, el senyor Jordi Termes i Giner, el senyor Joan Termes i Carbonell, la senyora Roser Termes i Carbonell i el senyor Albert Termes i Carbonell, d’un conjunt documental, format per deu guions teatrals escrits entre 1930 i 1956 pel senyor Joan Termes i Piera, del qual en tenen la plena i lliure disposició, amb destinació a l’Arxiu del Districte de Sant Andreu, de conformitat amb l’article 31 del Reglament del patrimoni dels ens locals i l’article 206.2 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Districte de Sant Martí 3. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Asociación de Vecinos La Verneda Alta de Barcelona, amb DNI/NIF G08939670, per a la gestió del casal de barri La Verneda, de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada per Consell Plenari el 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011. Facultar al gerent del Districte de Sant Martí la signatura del conveni així com tots els actes necessaris per l'execució del conveni. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 24.190,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Asociación Vecinos La Verneda Alta de Barcelona, amb NIF G08939670, per a la gestió del casal de barri La Verneda. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos de la data de finalització de l'activitat, presenti la justificació amb un compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació i una memòria justificativa del cost total del projecte. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 4. Aprovar l’expedient núm. 3-032/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 1.884.170,00 euros, de conformitat amb la documentació 1698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14030391. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-034/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 37.335,60 euros, d’ingressos provinents del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14030395; Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 6. Aprovar l’Acord de col·laboració a subscriure amb Barcelona Activa, SAU SPM en el marc del programa mixt de treball i formació – Plans d'Ocupació 2013-2014, per l’ocupació de tretze persones en tasques incloses en l’àmbit de competència de la Gerència d’Hàbitat Urbà, de conformitat amb l’encàrrec efectuat a Barcelona Activa per Acord de la Comissió de Govern de 4 de desembre de 2013. Facultar el gerent d’Hàbitat Urbà per la signatura del conveni. 7. Aprovar l’Acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Regió Metropolitana de Gran Casablanca (Grand Casablanca) i el Centre Regional d’Inversions (Centre Régional d’Investissements), per a l’elaboració d’un Pla Estratègic 2015-2035 de desenvolupament urbà de la ciutat de Casablanca. Facultar el Tercer Tinent d'Alcalde per a la seva signatura. 8. Aprovar el Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fomento de Construcciones y Contratas, SA per a la creació del Programa de Beques HUBarcelona, i facultar indistintament l'Alcalde i el Tercer Tinent d'Alcalde per a la seva signatura. Districte de Ciutat Vella 9. Aprovar definitivament el Projecte executiu per a la nova seu del Museu de les Cultures del Món. Fase 2, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte, de 22 de març de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.864.491,42 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte de Gràcia 10. Aprovar definitivament el Projecte d’execució. Fase 2. La Sedeta – Equipament per a famílies amb adolescents, bucs d’assaig i espai per a entitats al carrer de Sant Antoni Mª Claret, al Districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.690.188,21 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB); i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte d'Horta-Guinardó NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1699 11. Aprovar inicialment el Projecte d’ampliació i millora de la Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.237.519,20 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Nou Barris 12. Aprovar inicialment el projecte d’adaptació del projecte de reurbanització dels interiors de Guineueta Fase 2, al Districte de Nou Barris, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.005.573,70 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Districte de Sant Andreu 13. Autoritzar la despesa de 8.836.882,81 euros, en concepte de preu just de conformitat amb la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya de 6 d’octubre de 2009, confirmada per la Sentència del TSJC de 14 de març de 2012, més el interessos de demora meritats, per l’expropiació de la finca núm. 322-324 del carrer Espronceda d’aquesta ciutat, lliure de càrregues, de 1.618 m2 de total superfície cadastral, qualificats de clau (17/7) de transformació de l'ús existent a equipaments i de clau (13a) pel PGM aprovat definitivament en data 15/07/1976; amb el desglossament de 7.445.347,43 € com a preu just i 1.391.535,38 euros, com a interessos de demora; disposar i reconèixer l’obligació de la despesa a cadascun dels propietaris registrals de la finca en els següents proporcions: quant a 4.418.441,40 euros, al Sr. Josep Maria Pujol Artigas, amb DNI núm. 36.783.197X, propietari amb una proporció de participació del 50% de ple domini amb caràcter privatiu; quant a 4.418.441,40 euros, a la Sra. Mercedes Pujol Artigas, amb DNI núm. 36.899.285V, propietària amb una proporció de participació del 50% de ple domini amb caràcter privatiu; o, altrament, consignar els imports a la Caixa Municipal de dipòsits, i un cop això efectuat, procedir a ocupar l immoble. Districte de Sant Martí 14. Aprovar definitivament el Projecte executiu de reforma de la sala d'actes dels IES Joan d’Àustria i Infanta Isabel - Fase 2 al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 825.099,77 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB); i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 15. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització del parc Trinxant - Meridiana (Camp de l’Arpa), al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient 1700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.830.013,21 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB); i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 16. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Metropolis Centre especial de treball SL, amb NIF B-64918550 en l’àmbit del programa "Temps de Barri, Temps per a tu", vigent des del dia següent a la formalització del conveni i amb efectes des del dia 1 de gener de 2014 i fins al 31 de desembre del 2015. A partir d’aquesta data, el present conveni es podrà prorrogar per un termini màxim de 2 anys, mitjançant acord previ manifestat expressament per les parts amb una antelació mínima de dos mesos a la finalització de la seva vigència inicial o de les seves pròrrogues. Facultar l'Ima Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se'n derivin, així com la pròrroga, si s’escau. 17. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona l’entitat Boliche Cinemes SL, amb CIF B65984379, per al desenvolupament del Cicle de Cinema D Barcelona: La força del talent, amb la finalitat d’incidir per mitjà del llenguatge cinematogràfic en la igualtat d’oportunitats real i efectiva de les dones i els homes, aprofitant l’impacte que els mitjans audiovisuals tenen en els imaginaris col·lectius del conjunt de la ciutadania, vigent des del dia següent a la seva formalització fins al 31 de desembre de 2014 podent ser prorrogat per acord exprés de les parts per dotze mesos més. Facultar en la Regidora de Dona i Drets Civils, Ima. Sra. Francina Vila i Valls, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin, i si s’escau, la seva pròrroga. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1701 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 1. Ciutat Vella Acords de la sessió del dia 6 de març del 2014. PART DECISÒRIA Informar favorablement, per majoria dels membres presents, sobre la reforma de les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. Informar favorablement, per majoria dels membres presents, sobre la reforma de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes. PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar, per majoria dels membres presents, la Proposició al Consell Plenari de Ciutat Vella del Grup Municipal UpB d’instar a la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona a elaborar mapes per barris on figurin els comerços històric i emblemàtics. Acceptar, per majoria dels membres presents, la Proposició al Consell Plenari de Ciutat Vella del Grup Municipal d’ICV-EUiA d’incorporar en els plans d’estiu les mesures adients per garantir les bones pràctiques en el lloguer de bicicletes a grups turístics. Acceptar, per majoria dels membres presents, la Proposició al Consell Plenari de Ciutat Vella del Grup Municipal PPC per tal que es faci efectiu el canvi d’aparcament de motos del carrer Capellans al carrer Sagristans. Acceptar, per majoria dels membres presents, la Proposició al Consell Plenari de Ciutat Vella del Grup Municipal PSC d’instar al govern municipal per donar compliment a la proposició aprovada a la Comissió de Qualitat de Vida de juny 2012 de trobar una fórmula de finançament per finalitzar la primera fase de les obres de l’Hospital del Parc de Salut Mar, abans del 2015. DECLARACIONS INSTITUCIONALS El Consell de Districte de Ciutat Vella acorda acceptar per majoria dels membres presents les següents Declaracions Institucionals: 1. Declaració Institucional presentada pel Grup Municipal UpB en defensa del model d’immersió lingüística als centres educatius, el suport a la comunitat educativa i el desacord amb les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Primer. Manifestar la nostra preocupació pels atacs constants al model d’èxit d’immersió lingüística als centres educatius del nostra país provinents de diversos estaments judicials. Segon. Expressar el nostre desacord amb la ingerència en les tasques pedagògiques i d’organització curricular que representen les interlocutòries del TSJC que afecten a quatre escoles i un institut del nostre país. Tercer. Expressem, de nou, el nostre suport i compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüística dels centres educatius catalans, un model d’èxit educatiu i garant de la cohesió social al nostre país. 1702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Quart. Posem de manifest el nostre compromís vers el manteniment, millora i extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’Educació de Catalunya. Cinquè. Donem suport als membres de la comunitat educativa així com a totes les institucions i governs que defensin l’actual sistema d’immersió lingüística als nostres centres educatius. 2. Declaració Institucional presentada pel Grup Municipal PSC en defensa dels drets de les dones. Que les mesures d’ajust i d’austeritat econòmica no es converteixin en una excusa per retallar els drets de ciutadania de les dones. Que es garanteixi el benestar de les dones amb els serveis i prestacions corresponents a una societat que vol avançar en la coresponsabilitat. Que es destinin els recursos necessaris per garantir el dret de les dones a viure sense violència. En especial en els actuacions en matèria de la detecció, sensibilització, prevenció, atenció i recuperació. Que s’intensifiquin les campanyes d’informació i assessorament sobre salut sexual i reproductiva que es fan des del Punt d’Informació i Assessorament a la Dona, els punts d’informació juvenil del Districte. Promoure el coneixement i difusió d’aquestes campanyes i recursos disponibles a través del Consell de Dones del Districte i les diferents associacions de dones del Districte. Que es recuperi la memòria històrica de les dones que van lluitar per la llibertat i pels drets de les dones. Que es vetlli perquè els drets sexuals i reproductius de les dones estiguin garantits i per tant, demanem que es retiri immediatament l’avantprojecte de llei de protecció dels drets del concebut i de la dona embarassada. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1703 Districte 3. Les Corts Acords de la sessió del dia 6 de març de 2014 Aprovar l’acta de la sessió ordinària del 3 de desembre de 2013. Restar assabentat del contingut del despatx d’ofici en el qual es relaciona el desenvolupament de les competències del Districte i les resolucions dels nomenaments del nou conseller Cristian Sais i Fetthauer. Restar assabentat de la mesura de govern relativa a barris inclusius, barris sostenibles a velocitat humana. Restar assabentat de l’Informe sobre els habitatges amb problemes d’accessibilitat per manca d’ascensors a la zona compresa entre Riera Blanca, Travessera de les Corts, Comandant Benítez i avinguda de Madrid (resposta a una proposició del PSC presentada en el Consell Plenari de 9 de juliol de 2013 relativa .a que en el termini de tres mesos es faci una localització d’habitatges amb manca d’ascensors a la zona entre Riera Blanca, Travessera de les Corts, Comandant Benítez i avinguda Madrid, i que es presenti un projecte d’intervenció en els mateixos). Restar assabentat de la Resposta a la proposició del PPC (facilitar l’accés a les entitats socials del Districte als locals de Travessera de les Corts 334-338 en lloguer i a preu social) i del PSC (garantir que l’import de la venda per part d’INCASOL del solar del carrer Entença es destini al capítol d’ingressos de la Colònia Castells i que l’Ajuntament presenti el projecte bàsic de la tercera escala corresponent a la cantonada del carrer Entença en un termini màxim de sis mesos) presentades en el Consell Plenari de 3 de desembre de 2013. Restar assabentat de l’Informe sobre el procés participatiu dels carrils bici. Restar assabentat de l’Informe de seguiment de les mesures de govern relatiu al Pla de treball per a la inclusió de les persones amb discapacitat. Restar assabentat de l’informe del regidor del Districte. PART DECISÒRIA Propostes d’acord: Comissió Consultiva de Presidència: Informar favorablement el Reglament General d’Organització i Funcionament dels Districtes. Informar favorablement el Reglament de Participació Ciutadana. Aprovar les distincions i els premis del Districte de les Corts 2014. Proposar i aprovar la designació de candidats del Districte de les Corts per a optar a les medalles d’honor de Barcelona. Comissió Consultiva de Medi Ambient, Urbanisme i Obres: Informar favorablement la Modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació de l’entorn de la ronda de Dalt, entre el parc de Cervantes i el parc del Castell de l’Oreneta, d’iniciativa municipal. 1704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Informar favorablement el Pla Especial Urbanístic d’ordenació de l’equipament escolar “Col·legi Loreto Abat Oliba”, situat a l’avinguda de Pearson, 22, promogut per la Fundación San Pablo. PART D’IMPULS I CONTROL Es fa constar que les Proposicions/Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PPC: Instar el Govern del Districte a adequar el Pla Especial d’Usos dels establiments de concurrència pública en l’àmbit del Districte de les Corts a l’actual situació de crisis econòmica, revisant les zones d’especial restricció establertes en el seu dia, tot això per facilitar l’activitat econòmica i comercial del nostre Districte i en un termini no superior a tres mesos. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: Que el Govern del Districte presenti en el proper plenari del Consell del Districte una nova proposta d’ubicació de la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual (la ubicació en l’àmbit de les antigues Cristalleries Planell va ser descartada pel Govern del Districte sense proposar una nova alternativa el seu Pla de Millora de la Xarxa d’Equipaments presentat en el Consell Plenari del 5 de juliol de 2012), així com unes previsions d’execució d’obra. Del Grup PSC: Que el Govern del Districte acordi demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la LO 2/2010, de salut sexual i reproductiva; comunicar l’acord a diferents institucions; intensificar les campanyes d’informació i assessorament des del PIAD i des del punt d’informació juvenil del Districte; promoure el coneixement i difusió d’aquestes campanyes i recursos disponibles a través del Consell de Dones del Districte i les diferents associacions de dones del districte. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1705 Districte 5. Gràcia Acords de la sessió del dia 4 de març de 2014 A. Lectura i aprovació de les actes de les sessions de 5 de novembre de 2013 i de 3 de desembre de 2013. C. PART DECISÒRIA C.1. Propostes d’acord C.1.1. Informar favorablement, de conformitat amb l’article 23.2 f) de la Carta Municipal de Barcelona, el Reglament General d’Organització i Funcionament dels Districtes, aprovat inicialment per la Comissió de Presidència i Règim Interior en data 11 de desembre de 2013. C.1.2. Informar favorablement, de conformitat amb l’article 23.2 f) de la Carta Municipal de Barcelona, el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat inicialment per la Comissió de Presidència i Règim Interior en data 11 de desembre de 2013. C.1.3. Proposar l’atorgament de les Medalles d’Honor de Barcelona per a l’any 2014, al senyor Ricard Estruch Payà i a l’Associació de Pensionistes i Jubilats La Sedeta-Camp d’en Grassot, de conformitat amb el disposat a l’article 17 del Reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Barcelona. D. PART D’IMPULS I CONTROL D.1. Proposicions/declaracions de grup D.1.1. Del Grup Municipal del PSC. “Que el districte es comprometi amb els treballadors i familiars del Centre Labor a fer gestions en altres centres especials de treball i/o empreses per aconseguir una solució a la situació generada.” D.1.2. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA “Instar al govern municipal a habilitar el solar del carrer Encarnació núm. 62-64 per a ús ciutadà i iniciar un procés participatiu per definir la reforma i usos futurs del solar, comptant amb la participació de la ciutadania i d'entitats veïnals i socials del districte, per tal d'assegurar que el resultat de la reforma i els usos respongui a l'interès públic.” D.1.3. Del Grup Municipal del PPC “1. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la modificació de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, amb la finalitat de que l’Ajuntament de Barcelona, sobre la base de la Carta Municipal i de les seves pròpies competències tingui una normativa amb criteris propis de seguretat, densitat, i règim sancionador, entre unes altres, que eviti la seva proliferació a certes zones de la ciutat i els problemes que ocasionen. 2. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya l’estudi de la modificació de la llei 5/2006, del Codi Civil de Catalunya respecte a l’actual règim de majories per modificar els estatuts de les comunitats de propietaris amb la finalitat de restringir la instal·lació de determinats tipus d’activitat. Actualment està en quatre cinquenes 1706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 parts de propietaris i coeficients el que suposa una dificultat, en moltes ocasions insalvable, a l’hora que les comunitats puguin limitar per estatus aquest tipus d’establiments. La nostra proposta seria que bastés la majoria simple de propietaris per poder adoptar un acord que impedeixi l’activitat d’apartament turístic. 3. Pla d’inspecció: Incrementar les inspeccions. No tan sols per inspeccionar les denúncies relacionades amb les molèsties ocasionades pels locals de pública concurrència, les derivades de tot tipus d’activitats i les obres majors sinó per fer una tasca proactiva en el control d’aquesta activitat.” D.1.4. Del Grup Municipal d’UpB “Atès la recent informació del tancament definitiu del Bosch i Gimpera, instar a la Generalitat de Catalunya a donar una solució de continuïtat el més ràpidament possible i instar al Consorci d’Educació de Barcelona a accelerar i plantejar solucions de futur viable i urgent.” E. DECLARACIONS INSTITUCIONALS E.1. Declaració institucional amb motiu de l’8 de març, Dia Internacional de les Dones. “1. Que les mesures d’ajust i d’austeritat econòmica no es converteixin en una excusa per retallar els drets de ciutadania de les dones ni per imposar doctrines que res tenen a veure amb la crisi. 2. Que es garanteixi el benestar de les dones amb els serveis i prestacions corresponents a una societat que vol avançar en la coresponsabilitat de la cura. 3. Que es destinin els recursos necessaris per garantir el dret de les dones a viure sense violència. En especial les actuacions en matèria de la sensibilització la prevenció, l’atenció i la recuperació. 4. Que es vetlli perquè els drets sexuals i reproductius de les dones estiguin garantits en el nostre sistema de salut. I per tant, que es retiri immediatament l’avantprojecte de llei de protecció dels drets del concebut i de la dona embarassada. I instar al Parlament de Catalunya a iniciar l’elaboració d’una llei catalana de Drets i Salut Sexual i Reproductiva i instar al Parlament de Catalunya a iniciar el procés per a l'elaboració i desenvolupament d'una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductius.” E.2. Declaració institucional sobre la LOMCE. “Que el Consell Plenari de Gràcia considera que la nova Llei d'educació (LOMCE) del ministre Wert és inacceptable, perquè proposa una contrareforma educativa retrògrada, recentralitzadora i inútil que vulnera les competències en matèria d’educació recollides en l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’educació de Catalunya (LEC). Que el Consell Plenari de Gràcia manifesta que donarà suport a la comunitat educativa del districte en totes aquelles accions de caràcter reivindicatiu i pacífic i de desobediència a la LOMCE que tinguin per objectiu garantir l’educació pública, de qualitat i en català.” E.3. Declaració Institucional sobre el tancament de l’IES Bosch i Gimpera. “1. Que el Consell Plenari de Gràcia lamenta el tancament del Institut Bosch i Gimpera ja que fins que es faci l’IES Vallcarca la zona nord del districte no disposa d’un IES de referència. 2. Que el Consell Plenari de Gràcia insta a informar en el proper consell escolar dels motius del tancament del centre. 3. Fer arribar aquesta declaració al Consorci d’Educació de Barcelona, a la Regidoria d’Educació i Universitat i a la Coordinadora d’AMPAs de Gràcia.” NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1707 E.4. Declaració Institucional sobre el sistema d’immersió lingüística i la interlocutòria del TSJC sobre aquesta matèria. “El Consell Plenari del Districte acorda: “Primer. Manifestar la nostra preocupació pels atacs constants al model d’èxit d’immersió lingüística als centres educatius del nostre país provinents de diversos estaments judicials. Segon. Expressar el nostre desacord amb la ingerència en les tasques pedagògiques i d’organització curricular que representen les interlocutòries del TSJC que afecten a quatre escoles i un institut del nostre país. Tercer. Expressem, de nou, el nostre suport i compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüística dels centres educatius catalans, un model d’èxit educatiu i garant de la cohesió social al nostre país. Quart. Posem de manifest el nostre compromís vers el manteniment, millora i extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’Educació de Catalunya. Cinquè. Donem suport als membres de la comunitat educativa així com a totes les institucions i governs que defensin l’actual sistema d’immersió lingüística als nostres centres educatius.” E.5. Declaració Institucional sobre el dret a decidir. “Primer. El Districte de Gràcia fa seva la invitació feta pel G6 “Col.lectiu d'Entitats Culturals Històriques de Gràcia” i s’adhereix al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i al Pacte Gracienc pel Dret a Decidir. Segon. Promoure que el conjunt de la societat gracienca organitzada (entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials i polítiques) s’adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i al Pacte Gracienc pel Dret a Decidir com una forma de participació activa en aquest procés democràtic. Tercer. Enviar aquesta declaració institucional a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya i fer-ne difusió a les entitats culturals i cíviques del Districte.” E.6. Declaració Institucional de rebuig a la violència masclista. “Primer. Lamentar profundament la mort de la veïna de Gràcia assassinada, presumptament a mans de la seva parella i Condemnar els actes de violència masclista i col·laborar per a visibilitzar-los per tal de sensibilitzar la societat. Segon. Reiterar el nostre compromís, que sabem que també és el del Consell de les Dones de Gràcia, per seguir treballant fermament, conjuntament amb les entitats, per construir una nova cultura on les relacions es basin en una estructura d’igualtat i respecte, amb una eradicació total de les violències vers les dones.” 1708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Districte 7. Horta Guinardó Acords de la sessió del dia 4 de març de 2014 Aprovar l’acta de la sessió ordinària del dia 3 de desembre de 2013. PART INFORMATIVA a) Cartipàs Quedar assabentat del decret d’Alcaldia de 7 de gener de 2014 que nomena regidora adscrita al Districte d’Horta-Guinardó de la Ima. Sra. Janet Sanz Cid, en substitució de la Ima. Sra. Isabel Ribas Seix. Quedar assabentat de la modificació de la composició de la Junta de Portaveus del Districte atesa la incorporació del portaveu adjunt del GMDPSC, el senyor Ramon Carrión Duran. Quedar assabentat de la comunicació de les resolucions incloses en el despatx d'ofici. Quedar assabentat de l’informe sobre l’estat del Districte. PART DECISÒRIA Propostes d’acord. “Informar desfavorablement, de conformitat amb allò disposat a l'art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del I Cinturó, en el tram comprès entre el carrer de Sant Quintí i l’avinguda de la Meridiana, pel que fa a la Unitat de Projecte “G” Barcelona, d’iniciativa municipal”. Amb el vot desfavorable de GMDUpB, GMDICV-EUiA i GMDPSC, l’abstenció del GMDPPC i el vot favorable de GMDCiU. “Informar favorablement, de conformitat amb allò disposat a l’art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació de les instal·lacions de manteniment del Parc dels Tres Turons al Viver de Can Baró, d’iniciativa municipal”. “Informar favorablement la proposta rebuda de la Ponència de Nomenclàtor, sobre la denominació de Mirador de l'Arquitecte Ignasi de Lecea. per l’espai situat al Turó del Carmel on hi ha l'obra L'Ordre d'avui, de l'escultor Hamilton Finlay al Districte d’Horta-Guinardó”. “Informar favorablement la proposta rebuda de la Ponència de Nomenclàtor, sobre la denominació de jardins del Doctor Moisès Broggi, per a l'espai enjardinat situat entre la rambla del Carmel i els carrers de les Lletres, de les Ciències i de Dante Alighieri al Districte d’Horta-Guinardó”. “Informar desfavorablement, de conformitat amb allò disposat a l’art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el Reglament d’Organització i Funcionament dels Districtes, aprovat inicialment per la Comissió de Presidència i Règim Interior en sessió del dia 11 de desembre de 2013”. Amb l’abstenció de GMDUpB, el vots en contra de GMDICV-EUiA i GMDPSC, l’abstenció del GMDPPC i el vot favorable de GMDCiU. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1709 “Informar desfavorablement, de conformitat amb allò disposat a l’art. 23.2.f) de la Carta de Barcelona, el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat inicialment per la Comissió de Presidència i Règim Interior en sessió del dia 11 de desembre de 2013”. Amb l’abstenció de GMDUpB, els vots en contra de GMDICV-EUiA i GMDPSC, l’abstenció del GMDPPC i el vot favorable de GMDCiU. PART D’IMPULS I CONTROL Proposicions / Declaracions de grup. Del grup del PSC “El Consell del Districte d’Horta-Guinardó acorda: I: Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva. II. Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya. III. Intensificar les campanyes d’informació i assessorament sobre salut sexual i reproductiva que es fan des del Punt d’Informació i Assessorament a la Dona del Districte. IV. Intensificar les campanyes d’informació i assessorament sobre salut sexual i reproductiva que es fan als punts d’informació juvenil del Districte. V. Promoure el coneixement i difusió d’aquestes campanyes i recursos disponibles a través del Consell de Dones del Districte i les diferents associacions de dones del Districte”. Del grup del PP “El Consell del Districte d’Horta-Guinardó acordi i insti l’òrgan competent que es rehabiliti la zona de ronda Guinardó a l’alçada de la part alta de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau afectada amb la: − Recuperació de la calçada de circulació. − Desmuntatge dels panells del mur. − Recuperació com espaí públic de la zona intermèdia.” Del grup d’ ICV-EUA El Consell del Districte d’Horta- Guinardó acorda: − Suspendre la totalitat del procés iniciat fins al moment a la Plaça Botticelli, vetllant pels interessos de la ciutadania i no d'un operador comercial que els barris de l’entorn no necessiten. − Instar al govern del Districte a donar explicacions públiques en relació al projecte de la Plaça Botticelli, ja que aquest no estava recollit al seu “full de ruta” pels barris ni al programa electoral del partit del govern.” Del grup d’UpB El Consell del Districte d’Horta-Guinardó acorda: “ Iniciar els tràmits per tal que l’ajuntament adquireixi l’edifici de Plaça Eivissa, cantonada amb Fulton, per tal de convertir-lo en un equipament juvenil”. 1710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Declaracions Institucionals 1. Declaració institucional sobre “la condemna al feixisme.” El Consell del Districte d’Horta-Guinardó acorda: “Primer: Posem de manifest la nostra total condemna vers qualsevol moviment que representi l’ideari feixista o mostri la intenció de fer-ne divulgació. Segon: El Consell de Districte d’Horta-Guinardó donarà suport a polítiques de prevenció contra aquest fenomen social i recolzarà i patrocinarà activitats de divulgació i informació per tal d’alertar el veïnat, i sobretot el nostre jovent, del perill i les veritables intencions d’aquests moviments. Tercer: El Consell de Districte d’Horta-Guinardó vetllarà per la pràctica d’una política de tolerància zero vers qualsevol manifestació o intent de difusió d’ideari feixista o neofeixista.” 2. Declaració institucional sobre “el model d’immersió lingüística a l’escola”. El Consell del Districte d’Horta-Guinardó acorda: “Primer. Manifestar la nostra preocupació pels atacs constants al model d’èxit d’immersió lingüística als centres educatius del nostre país provinents de diversos estaments judicials. Segon. Expressar el nostre desacord amb la ingerència en les tasques pedagògiques i d’organització curricular que representen les interlocutòries del TSJC que afecten a quatre escoles i un institut del nostre país. Tercer. Expressem, de nou el nostre suport i compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüística dels centres educatius catalans, un model d’èxit educatiu i garant de la cohesió social als nostre país. Quart. Posem de manifest el nostre compromís vers el manteniment, millora i extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’Educació de Catalunya. Cinquè. Donem suport als membres de la comunitat educativa així com a totes les institucions i governs que defensin l’actual sistema d’immersió lingüística als nostres centres educatius.” NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1711 Districte 9. Sant Andreu Acords de la sessió del dia 11 de març de 2014 El Ple del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, en sessió ordinària de data 11 de març de 2014, acordà el següent: PART DECISÒRIA Informar favorablement el projecte de Reglament General d’organització i funcionament dels Districtes, de conformitat amb l’article 23.2 de la Carta Municipal de Barcelona. Informar favorablement el projecte de Reglament de Participació Ciutadana, de conformitat amb l’article 23.2 de la Carta Municipal de Barcelona. Informar favorablement el pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament “Canòdrom” situat al carrer Riera d’Horta 3-31, d'iniciativa municipal, de conformitat amb l’article 23.2.f) de la Carta Municipal de Barcelona. PART D’IMPULS I CONTROL Acceptar, per unanimitat de tots els grups, la proposició presentada pel GMD d’UxB, per la qual s’acorda: “Instar al Consorci d’Habitatge de Barcelona a garantir que els nous titulars a dret a superfície dels habitatges dotacionals per a joves situats al carrer Sagrera 77-79, el Fons d’Inversió Colón Viviendas-Grupo Azora, compleixin i respectin totes les condicions del plec de licitació i les pròpies d’habitatges de protecció oficial, amb el lliurament d’un informe anual justificatiu d’aquest acompliment, garantint l’atenció a les persones llogateres, vetllant per que en cap cas es puguin aplicar clàusules contractuals abusives, ni repercussions indegudes de despeses als llogaters; aplicant en cas de detectar-se irregularitats les mesures legals corresponents”. Acceptar, amb el suport del GMD d’UxB, GMD d’ICV-EUiA, GMD del PSC i CDC, l’abstenció d’UDC i el vot en contra del GMD del PPC, la proposició presentada pel GMD d’ICV-EUiA, per la qual s’acorda: “1. Demanar al govern de l’Estat la retirada immediata de l’avantprojecte de llei de protecció dels drets del concebut i de la dona embarassada promoguda pel Govern espanyol. I exigir el manteniment de la llei 2/2010, de 3 de març, de Salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs; 2. Instar al Parlament de Catalunya a iniciar l’elaboració d’una llei catalana de Drets i Salut Sexual i Reproductiva i instar al Parlament de Catalunya a iniciar el procés per a l'elaboració i desenvolupament d'una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductius. 3. Donar trasllat de l’aprovació d’aquesta proposició al Ministeri de Justícia i als Grups Parlamentaris de les Corts Espanyoles així com al Parlament de Catalunya”. Acceptar, per unanimitat de tots els grups, la proposició presentada pel GMD del PPC, per la qual s’acorda: “Instar al Gobierno Municipal a adquirir el edificio de la Casa Verónica, situado en el Paseo d’Enric Sanchis número 21, con la finalidad de que pueda ser rehabilitado para destinarse a equipamiento de barrio, presentado en el próximo pleno del Distrito una valoración del coste de la operación”. Acceptar, amb el suport del GMD d’UxB, GMD d’ICV-EUiA, GMD del PSC i CDC, i el vot en contra del GMD del PPC i d’UDC, la proposició presentada pel GMD del PSC, per la qual s’acorda: “1. Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva; 2. Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de 1712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya; 3. Que es reuneixin els Consells de Dona i de Salut del districte de manera conjunta i extraordinària per informar de la modificació legal, debatre sobre el tema i redactar una declaració unitària al respecte; 4. Intensificar les campanyes d’informació i assessorament sobre salut sexual i reproductiva que es fan des del Punt d’Informació i Assessorament a la Dona del Districte i als punts d’informació juvenil del Districte, tot explicant el que significarà la seva aprovació definitiva i l’important retrocés en els drets de les dones respecte a la legislació actual; 5. Promoure el coneixement i difusió d’aquestes campanyes i recursos disponibles a través de les entitats dels Consells de Dones, de Salut i de Joventut del Districte, la Comissió de Serveis a les Persones, així com centres sanitaris i centres escolars”. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1713 Districte 10. Sant Martí Acta de la sessió del dia 6 de març de 2014 A) Aprovació de l’acta de la sessió anterior. S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió ordinària de 4 de desembre de 2013. B) Part informativa: Despatx d’ofici El Consell Plenari resta assabentat. Cartipàs El Consell Plenari resta assabentat. Informe Regidor El Consell Plenari resta assabentat. C) Part decisòria/executiva : a) Propostes d’acord: 1. Informar favorablement el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la modificació puntual de les condicions d’ordenació de l’equipament docent situat al carrer de Pujades, entre els carrers de Fluvià i de Provençals, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. S’aprova amb els vots a favor dels grups municipals de CIU i UpB, i l’abstenció de PSC, ICV-EUiA i PPC. 2. Informar favorablement el Pla de millora urbana de l’àmbit Centre Comercial Glòries, promogut per Unibail-Romanco, SLU. S’aprova amb els vots a favor dels grups municipals de CIU i PPC, el vot en contra d’ ICV-EUiA, i l’abstenció de PSC i UpB. 3. Informar favorablement el Reglament de Participació Ciutadana. S’aprova amb els vots a favor dels grups municipals de CIU, el vot en contra ICV-EUiA, i l’abstenció de PSC, UpB i PPC. 4. Informar favorablement el Reglament General d’Organització i Funcionament dels Districtes. S’aprova amb els vots a favor dels grups municipals de CIU, el vot en contra ICV-EUiA, i l’abstenció de PSC, UpB i PPC. D) Part d’impuls i control. a) Proposicions / declaracions de grup Presentada pel GMDPSC: Que el Consell Municipal del Districte de Sant Martí acordi: Que a partir del proper Consell Plenari Ordinari l’informe del Regidor del Districte sigui un veritable informe sobre la situació de Sant Martí que inclogui un repàs de 1714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 les diferents àrees de govern i molt especialment els temes relatius a serveis a les persones, seguretat, situació de les obres que es dugin a terme, esdeveniments del Districte així com tot allò que es consideri que te o pot tenir un especial interès pels veïns i veïnes del Districte. S’aprova unanimitat. Presentada pel GMDPPC Que el Consell Municipal del Districte de Sant Martí acordi: Instar al Gobierno Municipal de Barcelona y al gobierno de la Generalitat a aprobar una ampliación de los fondos de cohesión social que permita sufragar el 15% de la inversión de los propietarios para rehabilitar los pisos con aluminosis o patologías que afecten a las viviendas del Barrio Besos- Maresme. S’aprova unanimitat. Presentada pel GMD ICV-EUiA Que el Consell Municipal del Districte de Sant Martí acordi: Crear la Comissió de Seguiment del Pla d'Usos del Port Olímpic i els veïns i veïnes del barri de la Vila Olímpica del Poblenou per tal d'avaluar-lo, veure si es compleix el que en ell s'estableix i posar al dia, si cal, la seva normativa. S’aprova unanimitat. Presentada pel GMDUpB Que el Consell Municipal del Districte de Sant Martí acordi: Demanar al Districte de Sant Martí que cedeixi de forma gratuïta espais als mitjans de difusió públics dels que disposa el Districte com son: els taulons d’anuncis o el compte de Twitter @BcnSantMartí; i que es faci un apartat permanent a la Web del Districte amb agenda d’actes, per tal de difondre informació dels esdeveniments que es facin, sobre la Consulta del pròxim 9 de Novembre. Es rebutja amb els vots a favor dels grups municipals de CIU, UPB i ICV-EUiA, i el vot en contra de PPC i PSC. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional: No hi ha assumptes a tractar. c) Precs Presentat pel GMDICV-EUiA: Que comenci en poc temps el procés participatiu perquè les entitats del barri, en especial l'AVV de Sant Martí de Provençals, així com el conjunt del veïnat decideixin quins equipaments han d'ubicar-se en el solar de l'antiga caserna de policia. S’accepta el prec. Presentat pel GMDPPC Solicitar al regidor del distrito el incremento de la presencia de los servicios de la Guardia Urbana en el barrio Besos- Maresme, y en especial, de forma diària, en el mercado del Besos, para evitar que se produzcan el mercadillo de venta ilegal. S’accepta el prec. Presentat pel GMDUpB NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1715 Que el Districte de Sant Marti insti a l’Ajuntament de Barcelona, a demanar a ADIF que repari i doni una solució a les molèsties que, el retard de les obres de l’Estació de Sagrera – Sant Martí, estan causant al barri de Sant Martí de Provençals. S’accepta el prec. d) Preguntes Presentada pel GMDPSC En quina situació es troba el projecte de reforma de l’Avinguda Icària que l’actual equip de govern del Districte va manifestar tenir en marxa en el plenari del passat mes d’octubre de 2013, i del qual a dia d’avui no s’ha facilitat cap tipus d’informació? La resposta constarà en acta. Presentada pel GMDPSC Quines actuacions te previst posar en marxa en el que resta de mandat el Regidor del Districte en matèria de joventut? La resposta constarà en acta. Presentada pel GMDPPC Las remodelaciones urbanísticas de carácter vial que están afectando a la circulación en el distrito han creado un alto descontento en los vecinos . ¿Qué valoración ha realizado el grupo municipal de gobierno de la situación de la calle Bac de Roda? La resposta constarà en acta. Presentada pel GMDICV-EUiA Quines són les gestions que ha fet el govern municipal del districte i de la ciutat perquè es reprenguin les obres de l'Hospital del Mar que han de possibilitar un servei d'urgències que doni una atenció de qualitat als veïns i veïnes de Sant Martí en el seu hospital de referència? La resposta constarà en acta. Presentada pel GMDUxB Vist el Pressupost del Districte de Sant Martí, on no apareix reflexat, ens agradaria saber amb quins diners volen portar a terme l’obra del Casal de Joves del Poblenou? La resposta constarà en acta. e) Seguiment de les proposicions i declaracions de grup: Presentat pel GMDICV-EUiA Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada pel Consell del Districte en data 13 de març de 2013 amb el següent contingut: Instar les administracions públiques competents a fer les modificacions legislatives adients a fi que els concursos de licitacions de serveis socials i d’atenció a les persones preservin la qualitat del servei i regulin els següents criteris: 1.Valoració de l’eficiència dels serveis de totes les variables tècniques tot considerant la importància cabdal del projecte tècnic, la qualitat i innovació en el servei a prestar. 1716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 2. Establir un equilibri diferent entre la valoració econòmica i del servei prestat, a fi que sigui aquest el que tingui preeminència sobre el primer, i en tot cas el preu fos determinant en els casos d’igual valoració tècnica del projecte pedagògic o de servei. 3. Descartar la inclusió en la valoració tècnica d’aspectes com la prestació d’hores de servei gratuïtes o l’actualització de l’IPC que rebaixen el preu en l’adjudicació a costa de la pèrdua de qualitat del servei. 4. Garantir que la normativa estableixi uns preus mínims de sortida pel servei en qüestió, al temps que es concretin els perfils professionals necessaris i les condicions laborals d’aquests professionals que garanteixin el compliment del conveni col·lectiu sectorial d’aplicació. 5. Incloure en els Plecs de condicions el criteri d’exclusió d’aquells projectes que no obtinguin un mínim del 50% de la valoració tècnica del projecte, establerta a cada tipus de servei. 6. Garantir que els preus dels projectes i el Plec de condicions inclouen l’IVA corresponent. 7. Adaptar la normativa a allò que regula la Llei en el sentit de no exigir el requisit de la classificació empresarial. 8. Establir criteris objectius i viables que garanteixin la qualitat i eficiència del servei, tot evitant les rebaixes de preus com si d'una subhasta es tractés, especialment quan la proposta econòmica sigui més del 30% del total de la valoració tècnica. 9. Establir les obligacions i calendari de pagament, d’acord amb la legislació vigent, així com de les compensacions en cas d’incompliment. 10.Establir mecanismes de control i seguiment posterior a les adjudicacions a fi que l’empresa adjudicatària compleixi les condicions de gestió i qualitat del servei. La resposta constarà en acta. E) Declaracions institucionals. Sobre el Dia Internacional de les Dones. Proposem una nova racionalització del temps per un altre tipus d’organització més justa, equitativa i igualitària. Proposem que es reconegui que degut a la crisi actual, moltes dones han perdut els seus llocs de feina; unes han fet front a tota l'economia familiar, d’altres, l’embaràs ha estat l’excusa per no poder desenvolupar-se professional i laboralment, ... Aquestes son modificacions de vida que comporten sobrecàrregues importants i afecten la salut de les dones, tant física, psíquica i emocionals. Reclamem el dret a decidir sobre el propi cos, i el respecte a les lliures decisions de les dones. Aquesta ha estat una de les principals lluites que hem fet les dones al llarg del temps. Considerem, per tant, que aquest és un dret fonamental que no pot ser vulnerat. Reclamem els recursos necessaris per promoure programes d’ educació sexual de qualitat i accessible a tota la població. Reclamem fer visible el paper que les dones han tingut al llarg de la història. I finalment, no podem oblidar que cal continuar donant suport als programes per atendre a totes aquelles dones en situació de vulnerabilitat. I en especial cal, més que mai, treballar conjuntament i avançant per eradicar la violència contra les dones que és la manifestació més perversa de la desigualtat entre homes i dones. Reivindiquem un pacte de gènere que impliqui tant a les responsables polítiques com a les entitats socials. No podem seguir fent de les polítiques de gènere una eina de confrontació partidista amb resultats sempre negatius per les dones. Només si les dones ens posem d´acord seguirem avançant en els nostres drets. Sobre la defensa del sistema d’immersió lingüística català. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1717 Primer. Manifestar la nostra preocupació pels atacs constants al model d’èxit d’immersió lingüística als centres educatius del nostre país provinents de diversos estaments judicials Segon. Expressar el nostre desacord amb la ingerència en les tasques pedagògiques i d’organització curricular que representen les interlocutòries del TSJC que afecten a quatre escoles i un institut del nostre país. Tercer. Expressem, de nou, el nostre suport i compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüística dels centres educatius catalans, un model d’èxit educatiu i garant de la cohesió social al nostre país. Quart. Posem de manifest el nostre compromís vers el manteniment, millora i extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’Educació de Catalunya. Cinquè. Donem suport als membres de la comunitat educativa així com a totes les institucions i governs que defensin l’actual sistema d’immersió lingüística als nostres centres educatius. 1718 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Decret. D’acord amb els articles 16 i 17 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i fent de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Delegar temporalment des del dia 13 fins el 18 de març de 2014, ambdós inclosos, per absència del regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, a favor de l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, primer tinent d’alcalde, les facultats següents: Les que hagin estat delegades per aquesta Alcaldia al regidor Jordi Martí i Galbis per raó de la seva condició de regidor del Districte de Sants-Montjuïc i d’altres concretes que li hagin estat delegades igualment. D’altres facultats, no incloses entre les anteriors, que siguin inherents al càrrec de regidor/a de Districte d’acord amb les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, aprovades per acord del Consell Municipal de 28 de setembre de 2011, i d’acord amb el Reglament intern d’organització i funcionament del Districte de Sants-Montjuïc, aprovat pel ple del Consell de Districte mitjançant acord adoptat en sessió de 17 de desembre de 2001, ratificat pel ple del Consell Municipal en sessió de 26 d’abril de 2002. Barcelona, 12 de març de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 776/14) NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1719 CARTIPÀS Decret. Vista la petició rebuda de la portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió de 4 de març de 2014, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i d’acord amb l’article 16 de les normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar la Sra. Agnès Pijoan i Querol membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià- Sant Gervasi en substitució del Sr. Josep Ma. Julià i Martínez. Barcelona, 5 març de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 778/14) 1720 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 CONVENIS Convenis de col·laboració i autorització paisatgística Núm. 2135 Barcelona, 27 de setembre de 2013 Reunits D’una part, l’Im, Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d’Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5.2.h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. I De l’altra, el Sr. Roman Labunskiy amb NIE.: X9974002Y, en nom i representació, com a administrador, de l’empresa Outdoor MM BARCELONA, SL. segons escriptura atorgada davant del notari de Mataró Sr. Oscar Lopez Martínez de Septien, de data 30 de Juny de 2011, número 1105 de protocol, degudament inscrita al Registre Mercantil, amb domicili social a Barcelona, carrer Via Augusta, 59, Despatx 316, i CIF B65600322. El Sr. Roman Labunskiy declara que el seu càrrec és vigent i que les seves facultats no han estat alterades o modificades. Diuen Les diferents transformacions que la ciutat ha sofert a través del temps, amb l’aparició de successius plans municipals d’ordenació urbana o de planejament urbanístic, no sempre han estat equilibrades i ens han deixat ruptures i discontinuïtats en el teixit construït que, inicialment provisionals, han esdevingut definitives i són presents a tota la fesomia de Barcelona. Aquests plans no desenvolupats en la seva totalitat, divisoris de propietats, han creat parets mitgeres en permanent espera que les amagui un nou edifici o una actuació que les dignifiqui, i són veritables distorsions del paisatge urbà que cal endreçar. 1. Que conscients d’aquesta necessitat, l’Institut del Paisatge Urbà, disposa de diversos instruments per a l’endreçament d’aquestes discontinuïtats urbanes. Tant en col·laboració amb els ciutadans, mitjançant un programa específic d’ajudes per a la recuperació de mitgeres, com amb el sector publicitari mitjançant la gestió dels usos excepcionals del paisatge. Aquests paraments, que formen part de l’edifici, requereixen una atenció especial, no només per la seva incidència en la sostenibilitat ambiental dels habitatges, sinó també pel seu impacte sobre el paisatge urbà. 2. Que Outdoor MM BARCELONA, SL. ha sol·licitat autorització d’ús excepcional publicitari en relació a la proposta d’instal·lació d’un suport publicitari a la paret mitgera de la finca del carrer Aragó, 560. La proposta comporta l’arranjament i tractament de la paret mitgera amb aplicació de criteris de confortabilitat i sostenibilitat ambiental i un tractament de composició arquitectònica de la mitgera, amb la incorporació d’un suport publicitari de 18 metres quadrats. 3. Que en sessió de data 31 de maig de 2013 la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, emet informe sobre l’impacte paisatgístic de la instal·lació, ref. CM 119/13, d’acord amb la proposta presentada per la promotora (annex 1). NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1721 El present conveni es realitza a l'empara del que es preveuen, per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999, sense perjudici de l’obtenció per part de Outdoor MM BARCELONA, SL. de la corresponent autorització de la propietat de la finca. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. La signatura del present conveni porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Outdoor MM BARCELONA, SL. sobre la paret mitgera de la finca del carrer Aragó, 560. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Outdoor MM BARCELONA, SL. la instal·lació d’un àmbit d’ús publicitari sobre la paret mitgera de la finca del carrer Aragó, 560, de divuit (18) metres quadrats, segons ubicació i il·luminació que s’ajustin a la documentació del projecte presentat (annex 2). Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i, per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a la Llei. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la instal·lació publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001), l’ordre PRE/2767/2011 de 6 d’octubre, per la qual es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 (BOE núm. 250 de 17 d’octubre de 2011), i la que en el futur es pugui publicar pels següents anys. El sistema d’il·luminació es realitzarà d’acord amb el projecte aprovat per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà. En qualsevol cas, el suport publicitari serà retroil·luminat sense que s’accepti cap altra tipus d’il·luminació exterior. Tercer. Termini El termini de la present autorització paisatgística, per a l’ús publicitari en la instal·lació, serà de quatre (4) anys improrrogables, a comptar des del dia què s’instal·li la primera comunicació publicitària. Als efectes anteriors, Outdoor MM BARCELONA, SL. notificarà a l’Institut del Paisatge Urbà la data d'acabament de les obres de rehabilitació de la paret mitgera i la data de la instal·lació de la primera comunicació publicitària. Els Serveis Tècnics de l’Institut del Paisatge Urbà, emetran informe sobre la recepció de les obres i del suport publicitari, o sobre les deficiències observades en la seva realització, tot allò en un termini màxim de deu dies. En cas de deficiències, Outdoor MM BARCELONA, SL. vindrà obligada a esmenar-les en el termini que consti a l’informe dels Serveis Tècnics. Pel que fa a la instal·lació de la primera comunicació publicitària, l’Institut del Paisatge Urbà, a través del departament d’Usos del Paisatge, inspeccionarà la instal·lació i emetrà el corresponent informe que s’incorporarà com annex a aquest conveni per validar-ne la data d’entrada en vigor. La comunicació publicitària, en cap cas, es podrà iniciar fins que les obres de rehabilitació de la paret mitgera estiguin completament finalitzades. El venciment del termini previst o l’incompliment de la resta d’obligacions del present conveni comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional autoritzat i 1722 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 l’obligació del seu titular de restituir, en un termini màxim de quinze (15) dies, la realitat física alterada i la paret mitgera perfectament agençada. Finalitzat el conveni i, verificada, si escau, la restitució esmentada, Outdoor MM BARCELONA, SL. ho notificarà a l’Institut del Paisatge Urbà en un termini de quinze (15) dies. La direcció tècnica de l’Institut del Paisatge Urbà emetrà informe en un termini màxim de deu (10) dies sobre la seva recepció. En cas que s’observin deficiències Outdoor MM BARCELONA, SL. vindrà obligada a esmenar-les en el termini que consti a l’informe. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: objecte La intervenció i rehabilitació de la paret mitgera de l’edifici del carrer Aragó, 560, a la qual fa referència aquest conveni, es considera la compensació paisatgística de l'ús excepcional autoritzat, de conformitat amb el que preveu l'article 99.1.a) de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà. Cinquè. Manteniment Mentre sigui vigent el present conveni Outdoor MM BARCELONA, SL. es farà càrrec del manteniment i neteja de la paret mitgera del carrer Aragó, 560 i aquests efectes haurà de vetllar pel correcte decòrum de tota la instal·lació. Sisè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de l’estructura publicitària, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi Outdoor MM BARCELONA, SL. i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Setè. Despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la instal·lació publicitària, així com la responsabilitat civil aniran a càrrec de Outdoor MM BARCELONA, SL. El muntatge, desmuntatge i l’explotació comercial l’assumeix, a risc i ventura, l’empresa Outdoor MM BARCELONA, SL. i, per tant, l’Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Outdoor MM BARCELONA, SL. establirà les corresponents pòlisses d'assegurances que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització i adoptarà les mesures d’obligat compliment de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i la respectiva legislació de desenvolupament, per tot el temps de vigència del present conveni, cas de no aplicar-se l’esmentada normativa, es donarà trasllat immediat a la Inspecció de Treball, i/o al Ministeri Fiscal si fos el cas. La obtenció de la llicència corresponent i el pagament dels impostos i taxes municipals, si procedeixen, aniran a càrrec de Outdoor MM BARCELONA, SL. Si durant la vigència del present conveni, les parts el volguessin donar per rescindit o extingit, Outdoor MM BARCELONA, SL. assumirà les despeses que comportin el desmuntatge de la instal·lació, i en cas contrari, ho farà l’Institut del Paisatge Urbà amb caràcter d’execució amb càrrec a la garantia prevista al pacte vuitè següent, liquidant-se, en tot cas, la diferència del cost, si procedeix, tot això sense perjudici del que es preveu al pacte quart anterior. Vuitè. Dels incompliments. Garantia i execució subsidiària NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1723 Als efectes de garantir l’adequat compliment del que preveu el present Conveni, Outdoor MM BARCELONA, SL. constituirà una garantia pel cost de retirada de la instal·lació i/o el repàs final de la paret mitgera del carrer Aragó, 560. Sens perjudici del que s’ha exposat anteriorment, es fa constar que Outdoor MM BARCELONA, SL. ha sol·licitat a l’Institut del Paisatge Urbà l’endreçament i posterior instal·lació d’àmbits d’ús publicitari sobre diferents parets mitgeres de la ciutat. En concret, han estat aprovades per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, les intervencions sobre les parets mitgeres d’Av. Mare de Deu de Montserrat, 105 i del carrer Consell de Cent, 131. Outdoor MM BARCELONA, SL. garantirà igualment el cost de retirada de les instal·lacions i/o el repàs final de les parets mitgeres esmentades. La quantia de la garantia, per a totes les parets mitgeres esmentades, es fixa en sis mil euros (6.000,00 €), i serà vigent en les condicions i abast que es determinen en els paràgrafs següents. La garantia es dipositarà davant de la Tresoreria de l’Institut del Paisatge Urbà, en qualsevol de les formes previstes en la normativa vigent, i dins del termini de deu (10) dies hàbils comptadors des de l’endemà de la firma del present Conveni. L’incompliment per part de Outdoor MM BARCELONA, SL. de qualsevol de les condicions previstes en l’autorització paisatgística o de qualsevol de les obligacions a les quals fa referència el present Conveni, facultarà a l’Institut del Paisatge Urbà per a exigir el seu compliment o la imposició de les multes coercitives en la quantia i reiteració a que en Dret hi hagi lloc. Aquestes mateixes previsions, facultats i obligacions seran extensibles a les autoritzacions paisatgístiques i, si escau, convenis que subscrigui Outdoor MM BARCELONA, SL. i que afectin les parets mitgeres d’Av. Mare de Deu de Montserrat, 105 i del carrer Consell de Cent, 131, abans esmentades. En cas d’incompliment reiterat del que preveuen els paràgrafs anteriors, l'Institut del Paisatge Urbà, d’ofici i sense necessitat de preavís ni ulterior requeriment, procedirà a l’execució subsidiària amb càrrec a la garantia, inclosa, si escau, la retirada de les instal·lacions publicitàries i l’extinció automàtica del conveni o convenis respectius, donant-se des d’avui Outdoor MM BARCELONA, SL. per notificada. L’extinció anticipada de qualsevol de les autoritzacions paisatgístiques esmentades, per causes imputables a Outdoor MM BARCELONA, SL., comportarà la de la resta d’autoritzacions emparades per aquesta garantia i la pèrdua de vigència dels convenis respectius subscrits amb l’Institut del Paisatge Urbà. Les despeses originades per l’execució subsidiària aniran a càrrec de la garantia. Si aquelles fossin d’import superior, es requerirà a Outdoor MM BARCELONA, SL. per tal que aboni, en el termini de deu dies, la diferència. Per contra, si l’import fos inferior al dipòsit es procedirà al retorn de la quantitat sobrant. Outdoor MM BARCELONA, SL. està obligada a mantenir en vigor la garantia durant la vigència de les autoritzacions paisatgístiques i, si escau, convenis als quals s’han fet referència anteriorment. Un cop finalitzades les autoritzacions paisatgístiques garantides, i verificat el compliment en totes elles del que preveu la clàusula tercera del present conveni, Outdoor MM BARCELONA, SL podrà demanar el retorn de la garantia. Novè. Publicitat del conveni. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. Desè. Resolució de conflictes Les parts manifesten la seva voluntat que, en cas de discrepàncies o conflictes en la interpretació o aplicació d’aquest conveni el resoldran de forma amistosa per tal de no perjudicar els interessos d’ambdues entitats. Onzè. Extinció del Conveni. El present conveni s’extingirà: pel transcurs del termini previst a l’apartat tercer, de mutu acord, per desistiment de Outdoor MM BARCELONA, SL. o pel previst al 4t paràgraf de l’apartat vuitè. 1724 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 I en prova de conformitat, signen el present document en exemplar triplicat, i a un sol efecte, en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, El regidor president de l'IMPUiQV. Antoni Vives i Tomàs La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. PER OUTDOOR MM BARCELONA, SL, l’administrador, Roman Labunskiy * * * Num. 2137 A la ciutat de Barcelona, el dia 2 d’octubre de 2013. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor-president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, el Sr. Ferran Tortosa i Vallvé amb DNI 38131345-J, degudament autoritzat pel Sr. Luis Alberto Regalado i Doña, amb DNI 50306152-T, apoderat de Richemont Iberia, SL (Cartier), amb CIF B-28619724 i amb domicili social al Paseo de la Castellana, 141, pl 10, 28046 de Madrid. Diuen 1. L’empresa Richemont Iberia, SL (Cartier), que els Srs. Alberto Regalado i Doña representen, en data 11 de setembre de 2013 ha formulat sol·licitud d'autorització d'un ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat identificativa excepcional des d'una propietat privada (annex 1). 2. Que el paisatge urbà de la ciutat de Barcelona té una riquesa d’elements d’interès paisatgístic que posseeixen un valor singular i que conformen la seva identitat visual i la seva imatge, a més de formar part de la seva història. Aquests elements poden tenir valors emblemàtics, estètics i d’implantació en l’espai urbà, entre d’altres. L’Institut del Paisatge Urbà, per tal de donar a conèixer aquests petits paisatges urbans i sensibilitzar la gent en favor d’una certa protecció dels mateixos davant la transformació que tota ciutat moderna necessita però que alhora pateix, va endegar l’any 1996 la campanya Inventari d’elements d’interès paisatgístic, en què es van involucrar des d’empreses tant del sector públic com del privat, fins als barcelonins que quasi bé durant dos anys varen estar proposant aquells elements que els agradaria veure inventariats. Resultat d’aquesta col·laboració i després d’un llarg treball d’investigació i documentació, el mes de març del 2003, l’Institut del Paisatge Urbà va presentar el llibre Petits paisatges de Barcelona, un primer inventari on es van incloure vuitanta-quatre elements, alguns d’ells de caràcter general, i els trobem repartits i reproduïts arreu de la ciutat, i d’altres, en canvi, són singulars i, tots ells, contribueixen al caràcter i personalitat de Barcelona. 3. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va aprovar definitivament la creació de l’Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d’obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1725 L’Institut del Paisatge Urbà, que té dins de les seves competències promoure i enriquir el coneixement del paisatge de la ciutat, du a terme un programa de recuperació d’alguns d’aquests elements singulars. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per RICHEMONT IBERIA, SL. Segon. Contingut. L'Ajuntament autoritza a RICHEMONT IBERIA, SL, la col·locació d’una imatge identificativa excepcional en una tanca d’obra segons el disseny, els colors, les mides, les característiques i els continguts que s'adjunten com a annex 2. Aquest imatge es col·locarà sobre la tanca d’obres per a la protecció dels treballs de reforma que es fan al local comercial a la planta baixa de l'edifici situat al Passeig de Gràcia, 82 de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona S'adjunta com a annex 3, l'acreditació de la propietat. Els missatges hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la personalitat o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. Aquesta tancament temporal no estarà il·luminat Qualsevol variació del disseny i contingut original de la creativitat presentada haurà de ser prèviament aprovada pel gerent de l' Institut del Paisatge Urbà. Tercer. Termini. El termini màxim de la present autorització paisatgística no excedirà en cap cas la durada de les obres de reforma del local ni excedirà la data límit de la llicència d’ocupació de via pública de la tanca d’obres. La data d’instal·lació de la imatge identificativa excepcional sobre la tanca d’obres serà a partir del dia 4 d’octubre de 2013. S'acompanya com a annex 4 la llicència d’obres en règim de comunicat diferit, emesa pel districte de l’Eixample amb data 26 de juliol de 2013, núm. 02- 2013CD28297. També s’acompanya el comunicat immediat del tancament temporal de protecció d’obra emès el 20 de juliol de 2013, núm. 02- 2013CI2CD33924. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: Objecte. L' Institut del Paisatge Urbà ha proposat a RICHEMONT IBERIA, SL, la col·laboració amb el Programa de Recuperació de Petits Paisatges de la ciutat, en concepte de reparació de l' impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat RICHEMONT IBERIA, SL, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de tretze mil sis-cents trenta-nou euros amb trenta vuit cèntims (13.639,38 €), IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte. 1726 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s’hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació. RICHEMONT IBERIA, SL, ingressarà el mateix dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l' impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé, en el moment de signatura del conveni RICHEMONT IBERIA, SL, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres obligacions de l'empresa col·laboradora RICHEMONT IBERIA, SL, es compromet a complir amb la normativa vigent i amb les indicacions dels Serveis Tècnics de l’Eixample i del Servei de Patrimoni pel que fa a les obres de reforma de l’edifici que afecta l’estructura parcialment en l’edifici situat al Passeig de Gràcia, 82. Així mateix tots els elements que es disposin sobre el conjunt que integra la planta s’adequaran al que disposen les ordenances vigents A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 5). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L' Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització s'impedirà mitjançant ordre de cessament i, en el seu cas, execució forçosa. L' Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la retirada de la imatge identificativa excepcional, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi contra RICHEMONT IBERIA, SL. Novè. Despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la identificació excepcional a la tanca d’obres, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l' Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. S'acompanya com a annex 6 el rebut de pagament de la pòlissa. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Desè. Identificació i informació NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1727 L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la imatge identificativa excepcional a la tanca d’obres el missatge informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà. Així mateix, en aquest missatge, s'inclourà la referència a la participació segons text i forma facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà. (annex 7) Onzè. Comunicació. L' Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració d’RICHEMONT IBERIA, SL i farà figurar el seu nom en la publicitat que periòdicament es du a terme per donar a conèixer les empreses patrocinadores, com també en la Memòria d'Activitats. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, El regidor president de l'IMPUiQV. Antoni Vives i Tomàs. PER RICHEMONT IBERIA, SL, l’autoritzat, Ferran Tortosa i Vallvé. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Num. 2139 A Barcelona, 8 d’octubre de 2013 Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l’altra, la Sra. Laura Lozano i Simó, amb DNI 38124259-B, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Joaquin Verona-Martínez amb núm. de DNI 46221288-M, president de l’empresa Verona Comunicación, SA, amb NIF A- 58080839 i amb domicili social a l’avinguda Diagonal, 618, 6è CD, 08021 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Verona Comunicación, SA, que el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està autoritzada per Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY, en data 27 de setembre de 2013, ha formulat una sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que aquesta ha sofert. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. 1728 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació d’aquestes per integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini de patrocinadors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per col·laborar amb empreses i entitats en recerca de patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de remodelació de mitgeres de la ciutat, declarat mesura de govern el 19 d'abril de 2012 per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o els idiomes que figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 16, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 30 de juliol de 2012, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i, per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'ajustar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn i l'Ordre del Ministeri de la NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1729 Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la qual es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2013 serà el següent: • horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 30 de març, ambdós inclosos, i del 27 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. • horari d’estiu: del 31 de març al 26 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i els laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització i l’empresa estarà obligada a desmuntar immediatament la instal·lació. A aquests efectes, l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà d’esmenar-se en un termini de 48 hores des de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 9 d’octubre fins al 8 de novembre de 2013. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 16, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 10 de desembre de 2012, que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, encarregada de la publicitat exterior de SONY, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, Verona Comunicación, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a tercers), la instal·lació, el manteniment i el desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Verona Comunicación, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 10 de desembre de 2012 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: Objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY, la col·laboració amb el Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. 1730 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Verona Comunicación, SA ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de setze mil tres-cents vuitanta-un euros amb trenta-vuit cèntims (16.381,38 €), IVA inclòs. Una part d’aquest import compensa la part que restava pendent del projecte de la rehabilitació de la mitgera del carrer Joan Güell, 174, termenera amb Travessera de les Corts, 220, realitzat per Verona Comunicación, SA a compte de l’Ajuntament de Barcelona per la quantitat de 6.752,45€, el total del projecte és de 20.445,83€ IVA inclòs. Per tant l’aportació d’aquest conveni ascendeix a nou mil sis cents vint- i-vuit euros amb noranta-tres cèntims (9.628,93€) Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'ha de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Verona Comunicación, SA, ingressarà el dia de la signatura d'aquest conveni la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé, en el moment de signatura del conveni, Verona Comunicación, SA aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut que detallarà aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Rambla de Catalunya, 16, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 29,29% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració s’haurà d’ajustar ales condicions particulars de la llicència d’obres núm. 02-2011L15593, emesa amb data 18 de novembre de 2011 pel districte de l’Eixample, de la qual ha estat degudament pròrrogada (annex 7), així com a les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 23 de novembre de 2012, emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts en la compareixença de data 10 de desembre de 2012 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les obres esmentades proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge que s’haurà de complir dins de les 24 hores següents al requeriment; en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1731 L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que es derivi d'aquest fet a Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Kinetic Worlwide, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de SONY, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular haurà de restaurar al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva condició anterior, i ho haurà de comunicar a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar. Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 10. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons el text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de SONY, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, SONY facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al districte territorialment competent. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el regidor-president, Antoni Vives i Tomàs. Per VERONA COMUNICACIÓN, SA, l’autoritzada Laura Lozano i Simó. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Num. 2140 A Barcelona, 16 d’octubre de 2013 1732 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l’altra, el Sr. Javier Carrasco i Gamisans, amb DNI núm. 47796961-X, administrador únic de l'empresa Lux Comunicación, SL, amb NIF B-63652010 i amb domicili social al passeig Maluquer, 4, 08970 Sant Joan Despi, Barcelona. Diuen 1. L’empresa Lux Comunicación, SL, que el Sr. Javier Carrasco i Gamisans representa, està autoritzada per BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, en data 26 de setembre de 2013, ha formulat una sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que aquesta ha sofert. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació d’aquestes per integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini de patrocinadors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per col·laborar amb empreses i entitats en recerca de patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de remodelació de mitgeres de la ciutat, declarat mesura de govern el 19 d'abril de 2012 per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1733 Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o els idiomes que figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 25, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 30 de setembre de 2013, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i, per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'ajustar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001, Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 4378, de 5 de maig de 2005) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la qual es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2013 serà el següent: • horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 30 de març, ambdós inclosos, i del 27 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. • horari d’estiu: del 31 de març al 26 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i els laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització i l’empresa estarà obligada a desmuntar immediatament la instal·lació. A aquests efectes, l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà d’esmenar-se en un termini de 48 hores des de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un (1) mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 16 ‘octubre fins al 15 de novembre de 2013. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 25, i està supeditat al compliment estricte dels 1734 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 15 d’octubre de 2013, que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, Lux Comunicación, SL, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a tercers), la instal·lació, el manteniment i el desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Lux Comunicación, SL, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 15 d’octubre de 2013 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “Desè. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: Objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, la col·laboració amb el Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Lux Comunicación, SL ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de vuit mil quatre-cents vuitanta-sis euros amb trenta-vuit cèntims (8.486,38€), IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'ha de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Lux Comunicación, SL, ingressarà el dia de la signatura d'aquest conveni la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé, en el moment de signatura del conveni, Lux Comunicación, SL aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut que detallarà aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1735 Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Ronda Universitat, 25, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 10% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració s’haurà d’ajustar ales condicions particulars de la llicència d’obres núm. 02-2010L36006, emesa amb data 18 de novembre de 2011, la qual ha estat degudament prorrogada pel districte de l’Eixample (annex 7), així com a les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 30 de setembre de 2013, emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts en la compareixença de data 15 d’octubre de 2013 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les obres esmentades proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge que s’haurà de complir dins de les 24 hores següents al requeriment; en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que es derivi d'aquest fet a Lux Comunicación, SL, que actua en nom de BlowUp media España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de LUFTHANSA, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular haurà de restaurar al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva condició anterior, i ho haurà de comunicar a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Per garantir el total compliment a la normativa vigent s’adjunta certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular (annex 10) Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons el text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que el conjunt 1736 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de LUFTHANSA, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, LUFTHANSA facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al districte territorialment competent. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el regidor-president, Antoni Vives i Tomàs. Per LUX COMUNICACIÓN, SL, L’administrador únic, Javier Carrasco i Gamisans. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2142 CONVENI DE COL·LABORACIÓ I AUTORITZACIÓ PAISATGÍSTICA ENTRE L’INSTITUT MUNICIPAL DEL PAISATGE URBÀ I GRUPO EMPRESARIAL CRITERIA, SL Barcelona, 16 d’octubre de 2013 Reunits D’una part, l’Im, Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d’Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5.2.h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. I de l'altra, el Sr. Carlos Martínez Armas, amb NIF 16545007A, administrador únic de l'empresa Grupo Empresarial Criteria, SL, entitat de nacionalitat espanyola, amb domicili social a Urb. Las Pozas, Carretera de Soria. Km 326, 26140 Lardero (La Rioja), i CIF B- 26249698, inscrita al Registre Mercantil de La Rioja, segons manifesta. El sr. Carlos Martínez Armas declara que el seu càrrec és vigent i que les seves facultats no han estat alterades o modificades. Diuen Barcelona és una ciutat de destinació d’esdeveniments i referent mundial per les seves activitats culturals, comercials, esportives, turístiques i de negoci. L’Ajuntament de Barcelona promou polítiques adreçades a la reactivació econòmica i al posicionament mundial de la ciutat per afrontar reptes de futur en el marc d’una economia productiva de qualitat. Grupo Empresarial Criteria, SL, es una empresa l’objecte social de la qual és l’organització d’esdeveniments d’empresa i d’automoció. Pel que fa al contingut del present conveni, Grupo Empresarial Criteria, SL. és l’agència autoritzada i contractada per Mercedes Benz España, SA. per a la gestió, intervenció i NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1737 contractació de l’esdeveniment relacionat amb la presentació del nou model Smart de la marca Mercedes-Benz. El Sr. Carlos Martínez Armas, que actua en nom i representació de Mercedes- Benz España, SA, mitjançant l’agència Grupo Empresarial Criteria, SL, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà per tal de desenvolupar una activitat promocional a la via pública amb motiu de la presentació del nou model Smart de la marca, que tindrà lloc a la vorera de l’avinguda Diagonal, núm. 565, davant del centre comercial l’Illa, entre el 27 d’octubre i 4 de novembre de 2013, ambdós inclosos. Aquesta sol·licitud va ser valorada per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà que, en sessió celebrada el 26 de setembre de 2013, va emetre informe positiu (ref. CM 181/13), que s’incorpora com a annex (1). L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar promoure la protecció, el manteniment i la millora dels valors paisatgístics que conformen la imatge de la ciutat, vetllar per l’ús ordenat i racional del paisatge urbà, com a instrument de decisió per a la conservació de l’entorn, així com promoure la participació de la societat civil i del sector privat, tant en la responsabilitat i manteniment com en la directa recuperació del paisatge i la promoció dels seus valors. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística L’Ajuntament de Barcelona declara d’interès de ciutat els actes promocionals derivats de la presentació del nou model Smart de la marca Mercedes-Benz d’acord amb els termes previstos en el present conveni. La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà, en relació als esdeveniments i actuacions que desenvoluparà el Grupo Empresarial Criteria, SL, com a agència especialitzada al servei de Mercedes-Benz España, SA amb motiu dels actes promocionals derivats la presentació del nou model Smart de la marca, a celebrar durant els dies i en el lloc expressats. Segon. Contingut El actes promocionals de la presentació del nou model Smart de la marca Mercedes-Benz, esdeveniment que tindrà lloc a la vorera de l’avinguda Diagonal, núm. 565, davant del centre comercial l’Illa Diagonal, entre el 27 d’octubre i 4 de novembre de 2013, ambdós inclosos. Per tal de portar a terme els actes promocionals Grupo Empresarial Criteria, SL ocuparà la vorera de l’avinguda Diagonal, núm. 565, davant del centre comercial l’Illa Diagonal, durant els dies esmentats i en horari d’11:00 hores a 21:00 hores. En aquest espai, Grupo Empresarial Criteria, SL podrà instal·lar una estructura promocional, anomenada Pavillion, d’acord amb la imatge exterior, memòria i característiques tècniques que figuren a l’annex (2) del present conveni. No obstant això, no està permesa la incorporació de cap tipus de vehicle o corpori sobre la part superior de l’estructura Pavillion esmentada. Davant de l’estructura anterior, que desplegada precisa d’una superfície de 100 metres quadrats aproximadament, Grupo Empresarial Criteria, SL podrà situar dos (2) vehicles automòbils del model promocionat. Durant les hores d’exhibició els vehicles estaran en un lloc fix, no es podran moure, i sota cap circumstància podran circular per la vorera. Grupo Empresarial Criteria, SL no podrà lliurar o escampar en la via pública cap mena de publicitat de la marca o del model promocionat. El lliurament de publicitat restarà reservada, exclusivament, a l’interior de l’estructura Pavillion abans esmentada. 1738 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Queda expressament prohibida i Grupo Empresarial Criteria, SL s’abstindrà d’utilitzar altaveus, aparells musicals, música ambiental o cap mena d’emissió sonora durant el termini de l’autorització. Pel que fa a la utilització de generadors o grups electrògens, Grupo Empresarial Criteria, SL respectarà la normativa ambiental marcada per l’Ajuntament de Barcelona en matèria de sorolls, contaminació, etc. Fora de l’horari promocional l’estructura Pavillion estarà totalment tancada i els vehicles retirats de la vorera. Fora de l’horari i del lloc d’exhibició, els vehicles no podran mostrar cap element publicitari de la marca o del model esmentat, ja sigui circulant per la via pública o estacionat en espais públics o en espais visibles des del domini públic. Grupo Empresarial Criteria, SL no està autoritzada a fer servir cap element del mobiliari urbà com a suport publicitari o promocional de l’esdeveniment. Tampoc en podrà fixar o enganxar focus, cables, lones, banderoles, pancartes o similars. Grupo Empresarial Criteria, SL serà l’única responsable dels danys i/o desperfectes que es puguin ocasionar a la via pública o al mobiliari urbà com a conseqüència dels esdeveniments emparats pel present conveni. Tercer. Control paisatgístic Grupo Empresarial Criteria, SL, comunicarà a l’Institut del Paisatge Urbà, abans de la seva realització i/o execució, totes aquelles activitats i/o accions promocionals que afectin al paisatge urbà de la ciutat i estiguin relacionades amb el present conveni. En particular, Grupo Empresarial Criteria, SL comunicarà a l’Institut del Paisatge Urbà les característiques tècniques, materials i dimensions de la maquinària, mobiliari, estructures i instal·lacions que s’utilitzaran en els actes emparats per aquest conveni. L’Institut del Paisatge Urbà, de conformitat amb el que preveuen les seves competències, exercirà el control paisatgístic de les activitats i/o accions a les quals fa referència el present conveni, tot això de conformitat amb el que preveu l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà i la resta de la normativa vigent. En relació a les activitats i/o accions que s’autoritzin, Grupo Empresarial Criteria, SL estarà obligada a tramitar les autoritzacions i llicències que siguin preceptives i satisfer les taxes i impostos corresponents. Grupo Empresarial Criteria, SL assumirà, al seu exclusiu càrrec, les despeses i honoraris de contractació de les persones, grups i entitats que participin en els actes promocionals esmentats. Pel que fa a la il·luminació nocturna s’haurà d’estar a allò que disposa la normativa vigent. Quart. Vigència El present conveni produirà efectes des de la data de la seva signatura i finalitzarà el dia 4 de novembre de 2013, data en la qual finalitzen els actes promocionals derivats de la presentació del nou model Smart de la marca Mercedes Benz. Cinquè. Reparació de l'impacte paisatgístic D’acord amb el que disposen els articles 13, apartats 3 i 4, 98 apartat 5, lletra d) i l’article 104.1, de l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà, la reparació per l’impacte paisatgístic ocasionat per l’ús excepcional autoritzat per aquest conveni, a realitzar sobre la vorera de l’avinguda Diagonal, núm. 565, davant del centre comercial l’Illa Diagonal, durant els dies i l’horari expressats, es quantifica en vint- i-tres mil dos-cents vint (23.220,00 €) euros. A tenor del que preveu l’article 99.1.b) de l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà, l’import anterior es destinarà a projectes de millora del paisatge urbà. Grupo Empresarial Criteria, SL accepta l’import esmentat, en concepte de reparació de l’impacte paisatgístic ocasionat per l’actuació sol·licitada, i l’abonarà en el compte corrent, número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1739 L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Sisè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment. En cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada d’alguna de les activitats i/o accions promocionals relacionades amb el present conveni, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Grupo Empresarial Criteria, SL i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Setè. Normes d’instal·lació i despeses Les operacions de muntatge i desmuntatge de l’estructura Pavillion que conforma l’esdeveniment es verificaran els dies 27 d’octubre (pel que fa al muntatge) i el 4 de novembre de 2013 (pel que fa al desmuntatge). Grupo Empresarial Criteria, SL assumirà al seu exclusiu càrrec tots els costos i despeses relacionades amb la contractació, fabricació, transport, instal·lació i retirada de l’estructura Pavillion, així com de la resta d’objectes, maquinaria, materials i elements que s’instal·lin amb motiu dels esdeveniments autoritzats per aquest conveni. Tanmateix, les despeses d’instal·lació, vigilància, muntatge, desmuntatge i retirada de l’estructura, maquinaria, materials i elements que s’utilitzin seran d’exclusiu càrrec de Grupo Empresarial Criteria, SL. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment de cadascun dels terminis previstos comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de tres (3) dies hàbils. Grupo Empresarial Criteria, SL garantirà el perfecte estat i la seguretat de l’estructura i de qualsevol altre element o material que s’utilitzi en l’esdeveniment. Tanmateix, Grupo Empresarial Criteria, SL acreditarà la contractació d’una pòlissa de responsabilitat civil per tal de cobrir els riscos d'accident, danys materials i de responsabilitat civil enfront de terceres persones i del propi Ajuntament de Barcelona, per tot el temps de vigència de l'autorització, incloses les operacions d’instal·lació, muntatge, desmuntatge i retirada de l’estructura, maquinaria, etc. abans esmentats. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. La cobertura mínima de l’esmentada pòlissa serà de 1.000.000 euros per sinistre i amb un sublímit per víctima per a la cobertura de RC patronal de 150.000 euros. La pòlissa de responsabilitat civil s’adjunta al present conveni com a annex núm. 3. Grupo Empresarial Criteria, SL manifesta que es troba al corrent en les seves obligacions tributàries i de Seguretat Social i a tal efecte acompanya els certificats acreditatius corresponents expedits per l’Agencia Tributària i la Seguretat Social que s’adjunten al present conveni com a annexos números 4 i 5. Vuitè. Protecció de dades L’empresa Grupo Empresarial Criteria, SL s’obliga a guardar reserva respecte a les dades o antecedents i que estiguin relacionats amb l’objecte del present conveni i dels quals hagi tingut coneixement amb ocasió del conveni. Es prohibeix expressament l’accés a les dades de caràcter personal de l’Ajuntament de Barcelona per part de l’empresa Grupo Empresarial Criteria, SL o el seu personal. Aquesta resta obligada al secret professional pel que fa a les dades de caràcter personal a les quals pugui tenir accés en ocasió del compliment del conveni, 1740 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 obligació que subsisteix fins i tot un cop el conveni s’hagi extingit, per resolució per qualsevol altra causa legalment admesa o establerta en el conveni. Novè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de Mercedes-Benz España, SA i facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. L’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació del Grupo Empresarial Criteria, SL com a "Entitat col·laboradora” de protecció de paisatge urbà de la ciutat. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Ajuntament de Barcelona, el regidor-president de l'IMPUiQV, Antoni Vives i Tomàs. Per Grupo Empresarial Criteria, SL, L’administrador únic, Carlos Martínez Armas. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2146 CONVENI PER A LA REGULARITZACIÓ I REGULACIÓ DE LA PRESÈNCIA PUBLICITÀRIA DE LA MARCA COCA-COLA EN ELS RÈTOLS IDENTIFICADORS DELS ESTABLIMENTS D’HOSTALERIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA A la ciutat de Barcelona, el dia 29 d’octubre de 2013 Reunits D’una part, l’Im, Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d’Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5.2.h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, el Sr. Francesc Cosano Jordà, amb DNI 37.735.926-X, en nom i representació de COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. CIF núm. B 65.879.652 i domicili social a 08950 Esplugues de Llobregat, Av. dels Països Catalans, 32, inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Tom 43.390, Foli 169, full número 428.011, inscripció 3, el qual actua en la seva condició de representant de l’esmentada empresa, càrrec i facultats que en resulten de l’escriptura atorgada davant el notari Sr. Maria-Isabel Gabarró Miquel, el dia 1 d’octubre de 2012, número 1824 de protocol. El sr. Cosano manifesta que les seves facultats no han estat alterades i que el seu càrrec continua vigent. Diuen Antecedents I. L’any 1999 es va aprovar l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona, d’ara endavant OUPU, que regula, entre d’altres aspectes, les NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1741 activitats d’identificació i de publicitat en locals comercials situats a la planta baixa de les edificacions. II. La mateixa OUPU regula les característiques de la retolació identificadora dels establiments, fixant-ne les característiques, les dimensions màximes i la seva ubicació. III. L'OUPU, defineix com a ús natural del paisatge urbà, la instal·lació de rètols identificadors dins dels buits arquitectònics i, en alguns casos, a les façanes per identificar les activitats comercials que es desenvolupen a la planta baixa dels edificis. Tanmateix, l’OUPU pot considerar ús excepcional del paisatge urbà les activitats, en principi prohibides, que exerceixen els ciutadans en els casos taxats per l’Ordenança. En concret i pel que fa a la matèria objecte del present conveni, la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, en sessió de 10 de maig de 2012 (referència CM 095/12), va emetre informe positiu i va autoritzar ús excepcional del paisatge la proposta de retolació presentada per la marca COCA-COLA en els rètols identificadors dels establiments d’hostaleria de la ciutat. D’acord amb l’OUPU, l’ús excepcional és limitat en el temps i exigeix autorització municipal expressa a fi de controlar-ne l’impacte paisatgístic. Altrament i mitjançant l’autorització paisatgística es pondera l’impacte paisatgístic, la proporcionalitat de la reparació i les unitats d’ús del paisatge en espai i temps. Finalment l’ús excepcional inclou sempre el compromís de recuperar adequadament en millores de ciutat l’impacte ocasionat. Pel que fa al present conveni, les millores de ciutat consistiran en la retirada dels rètols publicitaris COCA-COLA (rètols bandera i plafons), l’endreçament de les façanes i el compliment de les previsions de l’OUPU pel que fa als nous rètols identificadors que s’instal·lin com a conseqüència de l’ús excepcional autoritzat. IV. Pel que fa a l’exercici de les activitats d’identificació i de publicitat, l’OUPU ha establert diferents intensitats en l’aplicació dels seus preceptes, dividint la ciutat en zones de prohibició, restricció i de transició. Els espais no compresos en cap de les zones especials anteriors es consideren zona d’aplicació general de l’Ordenança. V. L’Institut del Paisatge Urbà té com a tasca prioritària l’endreçament del paisatge urbà i, a aquest efectes, està gestionant amb diferents empreses, grups comercials o franquícies, convenis de regularització de la imatge exterior dels establiments comercials a fi de donar compliment a l’OUPU i treballar per a la millora de la imatge de la ciutat. VI. En el marc d’un procés de reestructuració societària interna, COBEGA, SA va aportar, amb efectes 1 de gener de 2013, el negoci industrial de fabricació, comercialització, distribució i venda a través de diversos sistemes de les begudes refrescants, els sucs i les aigües emparades per les marques de The Coca-Cola company, amb els actius i passius corresponents i com a unitat autònoma de negoci i de producció, a la seva nova filial COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. íntegrament participada i constituïda a aquest efecte. Com a resultat d’aquesta aportació, COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. en qualitat de nova titular dels actius i dels passius adscrits a l’activitat embotelladora, se subrogà en la posició de COBEGA, S.A. a partir de l’1 de gener de 2013. VII. El Sr. Francesc Cosano, en la representació que ostenta, manifesta i ratifica el compromís de COBEGA EMBOTELLADOR, S.L., ja assumit en el seu dia per COBEGA, S.A., de col·laborar amb l’Institut del Paisatge Urbà per tal d’aconseguir que la retolació i la imatge exterior dels establiments d’hostaleria de la ciutat, en els quals figura la marca, els logos i la resta dels signes distintius COCA-COLA, s’ajustin a les previsions del present conveni i de l’OUPU. COBEGA EMBOTELLADOR, S.L., és concessionària a Catalunya de la marca i producte COCA-COLA i en tal concepte comercialitza, gestiona, administra i defensa els drets de COCA-COLA sobre els seus logos, marca i resta del seus signes distintius. COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. i anteriorment COBEGA, S.A., han instal·lat rètols publicitaris (rètols bandera i plafons), amb presència de la marca i dels signes distintius COCA-COLA, en els establiments d’hostaleria que figuren a l’annex 2 del present conveni que proposa regularitzar i adequar a la normativa vigent. 1742 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 COBEGA EMBOTELLADOR, S.L., en representació de la marca i producte COCA- COLA, ha presentat a l’Institut del Paisatge Urbà una proposta de regularització de la presència publicitària de COCA-COLA en la retolació exterior dels esmentats establiments. L’esmentada proposta fou informada per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà que, en sessió del 10 de maig de 2012, va emetre informe positiu (ref. CM 095/12) i que s’adjunta com annex 1. VIII. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut del Paisatge Urbà, realitza tasques d’ordenació i protecció del paisatge i de regulació dels usos dels seus elements. En aquest context i amb la finalitat d’aconseguir la màxima eficàcia pel que fa a l’endreçament de les façanes dels establiments d’hostaleria de la ciutat, la millora de la seva imatge i de la seva retolació exterior, i la regulació de la presència publicitària de la marca i producte COCA-COLA en la retolació identificativa d’aquests tipus d’establiments, les parts intervinents consideren adequat establir un mecanisme de col·laboració que afavoreixi la reconducció de tots aquests elements al que preveu l’OUPU i el present conveni. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Acorden Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà, pel que fa a la presència publicitària de la marca COCA-COLA en els rètols identificadors dels establiments d’hostaleria de la ciutat de Barcelona. Segon. Contingut És objecte del present conveni: La regulació del procés de retirada dels rètols publicitaris existents de la marca COCA-COLA instal·lats en els establiments als quals fa referència el present conveni. La regulació de les condicions de la presència publicitària de la marca COCA- COLA en els rètols identificadors dels establiments d’hostaleria afectats pel present conveni, tot això d’acord amb les característiques, dimensions, materials, format i disseny previstos a l’informe emès per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, referència CM 095/12, de 10 de maig de 2012, que s’incorpora al present conveni com a Annex 1. La regulació de les condicions d’instal·lació dels nous rètols identificadors amb presència publicitària COCA-COLA i la regulació de les actuacions complementàries que siguin escaients sobre els establiments d’hostaleria afectats pel present conveni. Tercer. Contribució a la millora del paisatge. Col·laboració de l’empresa COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. col·laborarà amb l’Institut del Paisatge Urbà per tal que els establiments d’hostaleria de la ciutat que disposin de rètols identificadors (rètols bandera i plafons), amb logos, marca i resta de signes distintius del producte COCA-COLA, acompleixin el que disposa el present conveni, les prescripcions de l’OUPU i resta de disposicions legals vigents. Tanmateix aquesta col·laboració s’estendrà a la regularització de tots els elements d’identificació i instal·lacions sobre les façanes dels establiments on s’actuï, d’acord amb el que disposa el present conveni, les prescripcions de l’OUPU i la resta de normativa aplicable. Als efectes del que preveu l’apartat anterior, COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. manifesta que, a la data de subscripció del present conveni, la marca, el logo i els signes distintius COCA-COLA figuren en el següents establiments i rètols: NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1743 Rètols bandera: 195 Establiments afectats: 191 Rètols identificadors (plafons): 71 Establiments afectats: 47 La relació detallada dels rètols bandera i plafons, desglossada per establiments i adreces, consta a l’Annex 2 del present conveni. Contribució de COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. a la millora del paisatge. Retirada de rètols bandera COCA-COLA: COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. dirigirà i coordinarà, d’acord amb la propietat dels 191 establiments d’hostaleria afectats, la retirada total dels 195 rètols bandera als quals fa referència l’Annex 2 del present conveni. El calendari de retirada dels esmentats rètols bandera és el previst en el pacte cinquè del present conveni. Contribució de COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. a la millora del paisatge pel que fa als 71 rètols plafó amb presència dels signes distintius COCA-COLA: COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. dirigirà i coordinarà, d’acord amb la propietat dels 47 establiments afectats, la retirada i substitució dels esmentats rètols per uns altres d’identificadors que s’adeqüin a la proposta aprovada per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge, (ref. CM 095/12), abans esmentada, i la resta de prescripcions de l’OUPU, d’acord amb el que disposa el pacte quart següent. El calendari de retirada i substitució dels rètols plafó amb presència publicitària COCA-COLA és el previst en el pacte cinquè del present conveni. Quart. Ús excepcional del paisatge. Per la col·laboració i participació de COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. en el procés de millora del paisatge i de retirada dels 195 rètols bandera, i de retirada i substitució dels 71 rètols plafó actualment existents en establiments d’hostaleria de la ciutat, als quals s’ha fet referència en el pacte anterior, l’Ajuntament de Barcelona autoritza a COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. l’ús excepcional sobre la marca COCA-COLA que podrà estar present en els nous rètols identificadors que s’instal·lin, tot això d’acord amb les característiques, dimensions, materials, format i disseny de la proposta aprovada per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, en la seva sessió del 10 de maig de 2012, ref. CM 095/12, al qual s’ha fet referència en el pacte segon anterior. Requisits específics de l’ús excepcional autoritzat: La inserció de la marca COCA-COLA en un rètol identificatiu d’un establiment d’hostaleria, exigirà la prèvia aportació d’una proposta d’adequació sobre la façana o façanes del local o establiment afectat. En cap cas s’admetrà la inserció de la marca COCA-COLA en un rètol identificador ja existent i instal·lat. La inserció COCA-COLA exigirà sempre la substitució del rètol anterior (on hi figurava la marca COCA-COLA) i la instal·lació d’un de nou ajustat a la proposta aprovada per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà, abans esmentada. En qualsevol cas, la instal·lació del nou rètol exigirà el compliment del que preveu el punt anterior sobre la proposta d’adequació sobre la façana o façanes del local o establiment afectat. En cap rètol identificador podran coexistir dues marques, logos o signes distintius publicitaris. Tampoc es permetrà que en un mateix rètol figuri una combinació de qualsevol d’aquests elements. L’Institut del Paisatge Urbà podrà denegar les sol·licituds i, si escau, incoar ordenar la retirada d’aquells rètols instal·lats amb la presència publicitària de COCA-COLA que no hagin aportat la documentació preceptiva, no s’ajustin a les característiques, dimensions, materials i disseny de la proposta aprovada per la Comissió Mixta o no hagin realitzat les actuacions complementàries previstes per adequar la façana o façanes de l’establiment al que preveu l’OUPU. La retolació identificativa dels establiments haurà de respectar, en qualsevol cas, els preceptes de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Aquesta autorització està condicionada al total compliment per part de COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. del que disposa el present conveni. 1744 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Cinquè. Calendari d’actuacions Pel que fa a les actuacions a realitzar per COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. sobre els rètols publicitaris COCA-COLA, a les quals s’ha fet referència en el pacte tercer anterior, i per tal d’aconseguir els objectius del present conveni, es fixa el calendari següent: Rètols bandera (195) i Rètols plafó en la zona de restricció (10): COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. retirarà la totalitat dels 195 rètols bandera, els quals consten identificats en l’annex 2 del present conveni, i els 10 Rètols plafó ubicats a la zona de restricció de l’Ordenança i tots aquells altres que estiguin situats en edificis catalogats, en un termini màxim de DOTZE (12) mesos comptadors des de la signatura del present conveni. Rètols plafó en la resta de zones (61): COBEGA EMBOTELLADOR, S.L., retirarà i substituirà la totalitat dels rètols no inclosos en l’apartat anterior (zona general i de transició de l’Ordenança) en un termini màxim de VINT-I-QUATRE (24) mesos, comptadors des de la signatura del present conveni. No seran d’aplicació els períodes d’adaptació especificats en el punt anterior, a aquells establiments situats en edificis sotmesos a obres de rehabilitació o restauració de les façanes. Així, doncs, i per raons de racionalitat constructiva i per poder atorgar subvencions a tercers, els esmentats establiments hauran d’adequar la seva imatge exterior a la normativa vigent, en el mateix període de rehabilitació de les façanes. Als efectes del compliment dels terminis establerts en el present conveni, COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. notificarà als Serveis Tècnics de l’Institut del Paisatge Urbà les incidències que es puguin produir en relació a les llicències i permisos d’obres que es sol·licitin i, en particular, les denegades per raó de la qualificació urbanística de la finca. Si degut a Modificacions Puntuals del Pla General Metropolità (MPPGM) algun o alguns solars, no li fos possible obtenir llicència d’obres, per existir suspensió de les mateixes, el terminis previstos anteriorment en relació al solar o solars afectats, s’entendrà perllongat, per igual termini de temps, a partir de l’acabament de la suspensió. Si degut a la MPPGM, la finca o finques quedessin en situació d’impossibilitat d’obtenir la corresponent llicència, COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. ho notificarà, als Serveis Tècnics de l’Institut del Paisatge Urbà, al igual que en el paràgraf anterior, i als efectes pertinents. Sisè. Règim d’intervenció de les obres La firma del present conveni no eximeix als titulars del establiments de l’obligació, pel que fa a la realització de les obres que s’hagin de realitzar, d’ajustar-se al règim de comunicació previst a l’Ordenança reguladora dels Procediments d’Intervenció Municipal en les Obres, aprovada pel Plenari del Consell Municipal, en sessió celebrada el 25 de febrer de 2011 (BOP 25/03/2011) i a la resta de normativa aplicable, i de procedir, en qualsevol cas, al pagament de les taxes i impostos que siguin procedents. En relació al que preveu l’apartat anterior i amb la finalitat d’identificar i concretar les actuacions a realitzar en cada establiment, COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. o el personal tècnic per ella designada, podran formular totes les consultes que considerin necessàries pel que fa la preparació dels projectes i/o documentació tècnica exigida per la normativa d’aplicació. Aquestes consultes podran ser presencials, telefòniques o telemàtiques i seran ateses pels serveis tècnics de l’Institut del Paisatge Urbà. Per la seva part, COBEGA EMBOTELLADOR, S.L., facilitarà als serveis tècnics de l’Institut del Paisatge Urbà la informació gràfica (fotografies de planta baixa i de façana o façanes) i les dades identificatives dels titulars dels establiments afectats (nom o raó social, NIF, telèfon i persona de contacte, etc). COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. lliurarà als titulars del establiments afectats una còpia del present conveni per tal que l’adjuntin a les sol·licituds de llicència, tant per als supòsits d’adequació, com de futures obertures, tot això per tal que pels Serveis Tècnics del corresponent Districte es pugui atorgar la llicència. L’Institut del Paisatge Urbà donarà trasllat del present conveni als serveis de llicències i inspecció dels Districtes per al seu adequat coneixement i constància. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1745 Setè. Programes d’ajuts de l’Institut del Paisatge Urbà L’Institut del Paisatge Urbà, en el marc de la “Campanya per a la protecció i millora del paisatge urbà”, disposa de programes d’ajuts a atorgar a aquells que decideixin adaptar la retolació i la imatge comercial dels seus establiments a les prescripcions de l’OUPU. Les persones o entitats beneficiàries podran sol·licitar a l’Institut del Paisatge Urbà els ajuts per a l’adaptació dels seus establiments a les prescripcions de l’OUPU d’acord amb el procediment per a l’obtenció de les subvencions que s'estableix en el “Procediment regulador del foment de les activitats de la Campanya municipal per a la protecció i millora del paisatge urbà”, publicat al BOP núm. 157, d’1 de juliol de 2008. Aquestes subvencions estaran supeditades a les corresponents disponibilitats pressupostàries i se regiran per la normativa i procediment vigents. Vuitè. Vigència del conveni. El present conveni entrarà en vigor a partir de la data de la seva signatura i estarà vigent durant QUATRE ANYS. No obstant aquesta vigència s’iniciarà des que tots els establiments d’hostaleria afectats per aquest conveni s’hagin adaptat a les prescripcions de l’OUPU en els termes d’aquest conveni. Novè. Publicitat. De la signatura del present conveni s’informarà per part de l’Institut del Paisatge Urbà als Districtes afectats, als quals s’enviarà còpia compulsada per al seu coneixement i aplicació. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal. Desè. Resolució de conflictes Les parts manifesten la seva voluntat que, en cas de discrepàncies o conflictes en la interpretació o aplicació d’aquest conveni el resoldran de forma amistosa per tal de no perjudicar els interessos d’ambdues entitats. L'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs en nom de l'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, agraeix la col·laboració COBEGA EMBOTELLADOR, S.L. i el nomena "Entitat col·laboradora de la Campanya de millora del Paisatge Urbà de Barcelona. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el regidor-president, Antoni Vives i Tomàs. Per COBEGA EMBOTELLADOR, SL, El representant, Francesc Cosano Jordà. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Num. 2147 A Barcelona, 31 d’octubre de 2013 Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar 1746 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l’altra, la Sra. Laura Lozano i Simó, amb DNI 38124259-B, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Joaquin Verona-Martínez amb núm. de DNI 46221288-M, president de l’empresa Verona Comunicación, SA, amb NIF A- 58080839 i amb domicili social a l’avinguda Diagonal, 618, 6è CD, 08021 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Verona Comunicación, SA, que el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està autoritzada per Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, en data 24 d’octubre de 2013, ha formulat una sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que aquesta ha sofert. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació d’aquestes per integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini de patrocinadors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per col·laborar amb empreses i entitats en recerca de patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de remodelació de mitgeres de la ciutat, º L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1747 Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o els idiomes que figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda Portal de l’Àngel, 26, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 15 d’abril de 2013, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i, per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'ajustar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001), i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la qual es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2013 serà el següent: • horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 30 de març, ambdós inclosos, i del 27 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. • horari d’estiu: del 31 de març al 26 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i els laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització i l’empresa estarà obligada a desmuntar immediatament la instal·lació. A aquests efectes, l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà d’esmenar-se en un termini de 48 hores des de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’una (1) setamana a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 4 fins al 10 de novembre de 2013. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda Portal de l’Àngel, 26, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 30 d’abril de 2013, que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. 1748 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, Verona Comunicación, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a tercers), la instal·lació, el manteniment i el desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Verona Comunicación, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 30 d’abril de 2013 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: Objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, la col·laboració amb el Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Verona Comunicación, SA ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de DOS MIL CENT VINT-I-UN EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS (2.121,60€), IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'ha de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Verona Comunicación, SA, ingressarà el dia de la signatura d'aquest conveni la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé, en el moment de signatura del conveni, Verona Comunicación, SA aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut que detallarà aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda Portal de l’Àngel, 26, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 6,50% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració s’haurà d’ajustar ales condicions particulars de la llicència d’obres núm. 01-2013CD14487, emesa amb data 27 d’abril de 2013 pel districte de Ciutat Vella (annex 7), així com a les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 25 d’abril de 2013, emès des de la Direcció NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1749 Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts en la compareixença de data 30 d’abril de 2013 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les obres esmentades proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge que s’haurà de complir dins de les 24 hores següents al requeriment; en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que es derivi d'aquest fet a Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Posterscope Iberia, SAU, empresa encarregada de la publicitat exterior de PRIMAVERA SOUND, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular haurà de restaurar al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva condició anterior, i ho haurà de comunicar a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Per garantir el total compliment a la normativa vigent s’adjunta certificació de la direcció facultativa pel que fa a la bastida tubular (annex 10) Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons el text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de PRIMAVERA SOUND, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, PRIMAVERA SOUND facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al districte territorialment competent. 1750 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el regidor-president, Antoni Vives i Tomàs. Per VERONA COMUNICACIÓN, SA, l’autoritzada Laura Lozano i Simó. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Num. 2148 A Barcelona, 4 de novembre de 2013 Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l’altra, la Sra. Laura Lozano i Simó, amb DNI 38124259-B, degudament autoritzada per aquest acte pel Sr. Joaquin Verona-Martínez amb núm. de DNI 46221288-M, president de l’empresa Verona Comunicación, SA, amb NIF A- 58080839 i amb domicili social a l’avinguda Diagonal, 618, 6è CD, 08021 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Verona Comunicación, SA, que el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està autoritzada per Xfera Móviles, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de YOIGO, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Xfera Móviles, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de YOIGO, en data 21 d’octubre de 2013, ha formulat una sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que aquesta ha sofert. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació d’aquestes per integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini de patrocinadors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1751 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997, va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per col·laborar amb empreses i entitats en recerca de patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de remodelació de mitgeres de la ciutat, declarat mesura de govern el 19 d'abril de 2012 per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Xfera Móviles, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de YOIGO. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Xfera Móviles, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de YOIGO, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o els idiomes que figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la plaça de Catalunya, 8, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 28 de juliol de 2013, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5, l'autorització de la propietat. Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i, per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'ajustar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001), i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la qual es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2013 serà el següent: • horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 30 de març, ambdós inclosos, i del 27 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. • horari d’estiu: del 31 de març al 26 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i els laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. En cas d’incompliment d’aquestes 1752 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 condicions, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització i l’empresa estarà obligada a desmuntar immediatament la instal·lació. A aquests efectes, l’Institut de Paisatge Urbà haurà de comunicar fefaentment l’incompliment que haurà d’esmenar-se en un termini de 48 hores des de la recepció de la notificació. I en aquest sentit, Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Xfera Móviles, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de YOIGO, es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és d’un (1) mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 5 de novembre fins a l’1 de desembre de 2013. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la plaça de Catalunya, 8, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixença de data 19 de setembre de 2013, que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Xfera Móviles, SA, encarregada de la publicitat exterior de YOIGO, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, Verona Comunicación, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a tercers), la instal·lació, el manteniment i el desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Verona Comunicación, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 7, a la compareixença de data 19 de setembre de 2013 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: Objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Xfera Móviles, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de YOIGO, la col·laboració amb el Pla de recuperació de mitgeres de la ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat. Verona Comunicación, SA ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de 0 (13.639,38€), IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'ha de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1753 Verona Comunicación, SA, ingressarà el dia de la signatura d'aquest conveni la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut que detallarà aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Verona Comunicación, SA, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la plaça de Catalunya, 8, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 100% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà, durant tot el procés de l’exhibició publicitària. Aquesta restauració s’haurà d’ajustar ales condicions particulars de la llicència d’obres núm. 02-2013CD29811, emesa amb data 6 d’agost de 2013 pel districte de l’Eixample (annex 7), així com a les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 2 de setembre de 2013, emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà (annex 8), tal i com s'han compromès les parts en la compareixença de data 19 de setembre de 2013 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les obres esmentades proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 10). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge que s’haurà de complir dins de les 24 hores següents al requeriment; en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a l’execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que es derivi d'aquest fet a Verona Comunicación, SA, que actua en nom de Xfera Móviles, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de YOIGO, i sens perjudici de la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Novè. Normes d’instal·lació i despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular haurà de restaurar al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva condició anterior, i ho haurà de comunicar a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Desè. Identificació i informació 1754 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons el text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de YOIGO, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, YOIGO facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al districte territorialment competent. I en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat en el lloc i la data indicats en l'encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el regidor-president, Antoni Vives i Tomàs. Per VERONA COMUNICACIÓN, SA, l’autoritzada Laura Lozano i Simó. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. * * * Núm. 2149 A la ciutat de Barcelona, el dia 6 de novembre de 2013. Reunits D'una part, l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d'ara l'Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, càrrec per al qual va ser nomenat per Decret d'Alcaldia d’11 de juliol de 2011 i en ús de les facultats concedides per l’article 5,2,h) dels Estatuts de l’Institut del Paisatge Urbà, aprovats pel Plenari del Consell Municipal en data 14 d’octubre de 2005, assistit en aquest acte per la Sra. Pilar Figueras de Diego, secretària delegada de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. De l'altra, la Sra. Virginia Cusi Navarro, amb DNI. 46223428-B, en representació de l'empresa Ginsa Electronic, SA, amb NIF A-08655797 i amb domicili social al carrer Atenas, 11, 08006 de Barcelona. Diuen 1. L’empresa Ginsa Electronic, SA, que la Sra. Virginia Cusi Navarro representa, està autoritzada per Arena Media Comunications España, SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de H&M, per gestionar els seus interessos davant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1). 2. Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Comunications España, SA, encarregada de la publicitat exterior de H&M, a 2 d’octubre de 2013, ha formulat sol·licitud d'autorització d'ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publicitària des d'una propietat privada (annex 2). NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1755 3. L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tingut la inquietud de solucionar els problemes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa. Una de les distorsions més habituals és l’aparició de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en el marc d’una estratègia global de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament i adequació de les mateixes per a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen. 4. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de sempre la sensibilitat per reconduir aquestes discontinuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aquesta finalitat, gestionades bé amb subvenció econòmica i assessorament professional; bé finançades des del patrocini d’espònsors privats. Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels programes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara de nou un projecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de mitgeres a diferents indrets de Barcelona. 5. L'Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va aprovar definitivament la creació de l'Institut del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar competències per a col·laborar amb empreses i entitats en recerca d'espònsors i patrocinadors i formalitzar convenis i protocols, per al finançament d'obres, programes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana. L'Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions de millora del paisatge urbà vol promoure un Pla de remodelació de mitgeres de la ciutat, declarat mesura de govern el 19 d'abril de 2012 per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. L'ús excepcional del paisatge urbà requereix autorització municipal expressa a fi de controlar l'impacte paisatgístic. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via pública. El present conveni de col·laboració es realitza a l'empara del que es preveu per als usos excepcionals els articles 98 i següents de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999. Així les parts, Convenen Primer. Autorització paisatgística La signatura del present conveni de col·laboració porta implícita l'autorització paisatgística prevista a l'article 98 de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, en relació a l'ús excepcional sol·licitat per Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Comunications España, SA, encarregada de la publicitat exterior de H&M. Segon. Contingut L'Ajuntament autoritza a Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Comunications España, SA, encarregada de la publicitat exterior de H&M, la col·locació d'una lona publicitària segons el disseny, els colors, les mides, les característiques, els continguts i l’idioma o idiomes tal com figuren a la proposta, que s’adjunta com a annex 3.1 i 3.2. La publicitat podrà ocupar la totalitat de la bastida, en cas que no fos així, la part en la que no hi hagi presència publicitària serà degudament coberta amb una lona mimètica alhora que es col·loqui la lona publicitària. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Plaça Nova, 5, de Barcelona, obres que eliminaran qualsevol element, patologia o situació de risc, d’acord amb el que disposa l’article 42 de l’Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 el document d’acreditació de l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis de data 15 de gener de 2013, on es reflecteixen alguns d’aquests elements de risc. S'adjunta com a annex 5 l'autorització de la propietat. 1756 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de la persona o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacionada amb productes com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vigent. Pel que fa a la il·luminació nocturna de la lona publicitària, s'haurà d'estar a allò que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC 3407, de 12 de juny de 2001) i l'Ordre del Ministeri de la Presidència PRE/22/11/2006, de 4 de juliol, per la què es publica el calendari del període de l’hora d’estiu corresponent als anys 2012 a 2016 i, per tant, l'horari de la il·luminació nocturna durant l'any 2013 serà el següent: • horari d’hivern: de l’1 de gener fins el 30 de març, ambdós inclosos, i del 27 d’octubre al 31 de desembre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 23 hores. • horari d’estiu: del 31 de març al 26 d’octubre, ambdós inclosos, s'haurà d'apagar a les 24 hores En cas d'incompliment, i un cop fetes 3 advertències de forma fefaent, es donarà per caducada i sense efecte la present autorització, venint, l'empresa obligada al desmuntatge immediat de la instal·lació. En cap cas s’acceptaran il·luminacions disposades a la part inferior i laterals tant de la lona com de la bastida d'obra, per tal d'evitar la dispersió de llum i l'augment de contaminació lumínica zenital. I en aquest sentit, Ginsa Electronic, SA es compromet a complir la normativa esmentada. Tercer. Termini El termini màxim de la present autorització paisatgística és de d’un (1) mes a partir de la data de la seva col·locació. La lona publicitària romandrà exposada del 7 de novembre fins al 6 de desembre de 2013. La lona segons proposta annex 3.1 romandrà exposada del 7 fins al 14 de novembre, la proposta 3.2 es col·locarà el 15 de novembre i romandrà fins al 6 de desembre. Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà en cap cas la durada de les obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Plaça Nova, 5, de Barcelona, i està supeditat al compliment estricte dels assabentats de la compareixença de data 14 de març de 2013 que consta com a annex 6. En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Comunications España, SA, encarregada de la publicitat exterior de H&M, es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la compensació paisatgística que figura al CONVENEN quart, ni indemnització, ni qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi. Les obres de rehabilitació d’aquesta façana hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació. Per minimitzar i pacificar l’impacte paisatgístic de les lones publicitàries i aconseguir mantenir endreçat l’espai durant la intervenció a l’edifici, Ginsa Electronic, SA, es compromet a cobrir les bastides d’obra de l’edifici de referència amb una lona mimètica durant el temps que hi hagi obra però no exposició de lona publicitària. El cost de fabricació (sens perjudici de poder repercutir, totalment o parcialment, el seu cost a la propietat o a tercers), instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona mimètica, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de Ginsa Electronic, SA, tal i com s’han compromès les parts, en el assabentat núm. 6, a la compareixença de data 14 de març de 2013 (annex 6). Mentre duri l’exposició d’aquesta lona, haurà de ser present el faldó identificatiu on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides tal com s’especifica al punta “DESÈ. Identificació i informació” L’incompliment de col·locar la lona mimètica en els terminis i situacions especificats impossibilitarà la continuïtat de la presència publicitària en el període de les obres en curs. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1757 Quart. Reparació de l'impacte paisatgístic: Objecte L'Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Comunications España, SA, encarregada de la publicitat exterior de H&M, la col·laboració amb el Pla de remodelació de parets mitgeres de la Ciutat, en concepte de reparació de l'impacte paisatgístic de l'ús excepcional del paisatge autoritzat Ginsa Electronic, SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la quantitat de vuit mil sis-cents noranta-vuit euros amb cinquanta-cinc cèntims (8.698,55€) IVA inclòs. Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l'objecte Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifiquin, aquesta participació s'hagués de canviar de destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exigits per l'Ordenança dels usos del paisatge urbà, l'Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a l'empresa col·laboradora a través de la persona que la representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el termini de vuit dies naturals des de la comunicació. Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix la reparació Ginsa Electronic, SA, ingressarà, el mateix dia de la signatura d'aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació de l'impacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titular l'Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i les aportacions dels patrocinadors. O bé en el moment de signatura del conveni Ginsa Electronic, SA, aportarà una garantia del seu pagament. Aquesta garantia podrà ser en metàl·lic o amb pagarés amb venciment no superior a 60 dies. L'Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol pagament relacionat amb aquesta participació haurà de comptar amb el vistiplau del director tècnic d'aquest Institut del Paisatge Urbà. Setè. Altres aportacions de l'empresa col·laboradora Com a contribució addicional a la millora del paisatge urbà Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Comunications España, SA, encarregada de la publicitat exterior de H&M, finançarà una part del procés de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a la Plaça Nova, 5, ateses les condicions econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta contribució addicional està valorada en el 15% dels pressupostos presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà. Aquesta restauració haurà de contemplar les condicions particulars de la llicència d'obres emesa pel districte de Ciutat Vella amb data 11 de desembre de 2012 (annex 7), així com les condicions d’actuació de l’informe tècnic d'autorització paisatgística de data 12 de març de 2013 (annex 8), emès des de la Direcció Tècnica d'aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s'han compromès les parts a la compareixença de data 12 de març de 2013 (annex 6). A més, s’haurà de complir el Pla de Treball de les esmentades obres proposat per l’empresa rehabilitadora, amb el corresponent vistiplau de la direcció facultativa de les obres (annex 9). Vuitè. Facultats municipals d'inspecció i control L'Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l'adequació a les condicions establertes en aquest conveni i en els seus annexos. L'ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o que no s'ajusti a les condicions imposades en l'autorització es considera falta molt greu i donarà lloc a una ordre de cessament i de desmuntatge a realitzar dins de les 24 hores següents al requeriment, en cas contrari, l’Institut del Paisatge Urbà, procedirà a l’execució subsidiària. 1758 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 L'Institut del Paisatge Urbà, en cas d'haver de procedir a la execució subsidiària de la retirada de la lona, repercutirà les despeses originades, així com de qualsevol altra despesa que d'aquest fet se'n derivi a Ginsa Electronic, SA, que actua en nom i representació de Arena Media Comunications España, SA, encarregada de la publicitat exterior de H&M i sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador. Novè. Normes d’Instal·lació i Despeses El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat civil, aniran a càrrec de l'empresa col·laboradora. En les operacions de muntatge i desmuntatge s’assegurarà en tot moment l’acompliment de les mesures de prevenció de riscos laborals. El venciment del termini previst comportarà la finalització del dret a l'ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l'efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l'Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils. L'empresa, d'altra banda, establirà les pòlisses d'assegurances corresponents que cobreixen els riscos d'accident i de responsabilitat civil enfront de terceres persones, per tot el temps de vigència de l'autorització. L'Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a aquests efectes. Per motius de seguretat, es col·locarà en tota la superfície de la bastida un lona de protecció des de l’inici de l’obra fins a la finalització d’aquesta, a banda de les possibles lones publicitàries que es puguin instal·lar Desè. Identificació i informació L'empresa col·laboradora es compromet a incorporar en la lona publicitària un faldó informatiu/identificatiu d'aquesta col·laboració a la millora del paisatge urbà, on s'hauran d'incloure els logos i els eslògans institucionals amb el text i les mides que s'adjunten com a annex 10. Així mateix, en aquest faldó, s'inclourà la referència a la participació segons text facilitat per part d'aquest Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt total ocupi tota l'amplada de la lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mínim, un metro. Onzè. Comunicació L'Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la divulgació adequada d'aquesta col·laboració de H&M, i ho farà en la Memòria d'Activitats. Amb aquesta finalitat, H&M, facilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que estigui relacionat amb la signatura d'aquest conveni i/o altres possibles campanyes/presentacions de l'Institut del Paisatge Urbà. El present conveni de col·laboració es publicarà a la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte territorialment competent. En senyal d'acceptació i conformitat, els compareixents, en la qualitat amb què actuen, firmen aquest conveni en exemplar triplicat i a un sol efecte, en el lloc i data indicats en l’encapçalament. Per l'Institut Municipal Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el regidor-president, Antoni Vives i Tomàs. Per GINSA ELECTRÒNIC, SA, la representant, Virginia Cusí Navarro. La secretaria delegada, Pilar Figueras de Diego. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1759 PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. 1760 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1761 Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 71/2014-C. Un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat de la Gerència Adjunta de Medi Ambient de Serveis Urbans de la Gerència d’Hàbitat Urbà. (Nivell 26) Concurs núm. 72/2014-C. Un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Jurídics (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics- Secretaria de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Gràcia. (Nivell 24) Gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat de la Gerència Adjunta de Medi Ambient de Serveis Urbans de la Gerència d’Hàbitat Urbà. Concurs núm. 71/2014-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat de la Gerència Adjunta de Medi Ambient de Serveis Urbans de la Gerència d’Hàbitat Urbà. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat de la Gerència Adjunta de Medi Ambient de Serveis Urbans de la Gerència d’Hàbitat Urbà. 1. Classificació del lloc convocats Denominació: Gestor/a de Projecte 1 (70.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes 1 Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (698,20 € mensuals) Complement específic: 1.217 € mensuals segons catàleg vigent 1762 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions dels recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans elevat i/o amb un impacte dins de l’organització per la influència tècnica de la funció o per la criticitat del servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component estratègic, adaptant i traduint polítiques i estratègies a projectes operatius que requereixen noves solucions o noves alternatives d’actuació. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió propera i disposen de llibertat d’actuació. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen la seva interpretació. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però comporta la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics o serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat) 3.2.1. Missió Planificar, desenvolupar, coordinar i avaluar la gestió dels espais verds de la ciutat així com dirigir, desenvolupar i impulsar les actuacions en matèria de biodiversitat. 3.2.2. Funcions • Promoure la racionalització dels processos de treball, l’impuls de projectes de millora i la introducció d’innovacions en la gestió del verd i la biodiversitat. • Assegurar el desplegament del Pla del Verd i la Biodiversitat. • Impulsar convenis amb altres administracions i entitats per a potenciar la biodiversitat i la millora dels espais verds. • Supervisar, controlar i planificar les activitats desenvolupades pels adjudicataris d’acord amb les condicions de les contractes relacionades amb la gestió i manteniment dels espais verds i la biodiversitat. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1763 • Elaborar informes i propostes de caràcter tècnic i econòmic per a la contractació dels serveis i per a l’adquisició de materials. • Dur a terme el control sobre la certificació dels treballs executats. • Proposar a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans l'adopció d'acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans, per delegació d'aquest, en les matèries pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 1764 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Gestió de projectes dins l’àmbit de la biodiversitat fins a 4 punts − Gestió de projectes en altres àmbits fins a 2 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència, Lideratge i Desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Roman Llagostera i Pujol, gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Jordi Ribas Vilanova, director de serveis d’Espais Verds i biodiversiotat o persona en qui delegui. − Sra. Lídia Garcia Soler, directora de serveis de Planificació i Control de Gestió d’Hàbitat Urbà o persona en qui delegui. − Sr. Josep Manel Ballestero Rosell Departament de Selecció i Formació d’Hàbitat urbà o persona en qui delegui. − Sra. Elisa Salichs Asturias, Departament de Selecció i Promoció o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1765 En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Jurídics (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Gràcia. Concurs núm. 72/2014-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Jurídics (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Gràcia. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Jurídics (SJ) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Gràcia. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 2 (80.20.SJ.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 1766 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 969 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1.Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic/a 2 de la família de SJ) 3.1.1.Missió Realitzar funcions tècniques pròpies de la seva família professional, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, de manera autònoma, d’acord amb la normativa i directrius establertes 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Definir procediments, normes, protocols i sistemes per al desenvolupament de l’actuació en l’àmbit de la seva família professional dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Planificar la implantació i gestionar serveis competència de l’òrgan on s’adscriuen, i controlar la qualitat i compliment de la seva execució. • Assessorar tècnicament sobre procediments relatius a les matèries, assumptes i processos que siguin objecte de l’òrgan on presten els seus serveis. • Supervisar informes, dictàmens i propostes de resolució realitzats per altres tècnics, i elaborar els de major complexitat. • Planejar i desenvolupar treballs tècnics i estudis en l’àmbit de la seva família professional, sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis. • Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. • Exercir la defensa jurídica de la Corporació Municipal, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, contribuint a la millora de protocols i processos del seu àmbit funcional o de la seva família professional. 3. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un marc normatiu i procediments estandarditzat, 5. Disposen de llibertat per implantar l’operativa de l’òrgan on presta els seus serveis i rebre supervisió sobre els resultats. 6. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 7. Poden supervisar tasques realitzades per altres tècnics i administratius de l’òrgan on presta els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Serveis Jurídics-Secretaria) 3.2.1. Funcions • Assessorament jurídic als òrgans de govern, consultius, directius i operatius del Districte. • Assessorament jurídic de les normes internes orgàniques i procedimentals dels districtes i informar, en el seu cas. • Redactar, quan s’escaigui, i informar els convenis i concerts la tramitació dels quals estigui atribuïda als Districtes, sense perjudici de l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics en aquells casos en què resulti procedent la seva emissió. • Gestió i tramitació d’expedients d’expropiació forçosa, sense perjudici de la tramitació dels recursos administratius, que correspon a la Direcció de Serveis Jurídics centrals. • Gestió i tramitació de cessions de vial. • Gestió i tramitació dels expedients sancionadors. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1767 • Remissió al Registre Civil de les actes de celebració de matrimoni. • Custòdia del Registre d’Interessos dels Consellers/es del Districte. • Gestió i tramitació d’expedients de responsabilitat patrimonial per accidents i danys del Districte. • Gestió i tramitació d’expedients de reivindicació i defensa dels béns de l'Ajuntament del Districte. • Gestió de les al•legacions i dels recursos interposats contra actes i resolucions municipals dictats per qualsevol òrgan del districte en exercici de les competències delegades, i informar en el seu cas. • Informar sobre els aspectes jurídics de llicències i inspecció i d’altres actes administratius, quan correspongui. • Informar sobre les al•legacions presentades en període d’informació pública en els expedients relatius a plans, propostes o actuacions que no ultrapassin l’àmbit territorial del districte, sense perjudici de l’informe de Serveis Jurídics quan l’òrgan competent sigui central. • Emetre els informes preceptius respecte els plecs de clàusules administratives particulars en els procediments de contractació del Districte. • Seguiment de les disposicions normatives, de l’efectivitat del seu coneixement i de la seva operativitat al districte. • Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. • Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. • Interlocució amb els diferents òrgans jurisdiccionals en les seves relacions amb el Districte. • Gestió, coordinació i supervisió dels recursos humans i materials assignats. • Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu departament, vetllant per al compliment de la normativa i procediments establerts en aquesta matèria. • Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. Exercici de les funcions amb la coordinació establerta pels Serveis Jurídics en l’àmbit de les seves competències. • Exercici de les competències que li siguin delegades. • Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions i les que li siguin delegades per la Secretaria General. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Dret, Tècnic/a Superior en Gestió (amb titulació de Dret); Tècnic/a d’Administració General (amb titulació de Dret). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/ària de carrera de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb 1768 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en assessorament jurídic, que inclou, entre d’altres, l’emissió d’informes jurídics, l’anàlisi de normativa i jurisprudència i la confecció de dictàmens fins a 2 punt − Experiència en tramitació d’expedients de protecció de la legalitat en matèria d’obres i activitats fins a 2 punt − Experiència en tramitació d’expedients (sancionadors i sancionadors abreujats derivats d’infraccions d’ordenances municipals i de normes amb rang de llei, de resolució de recursos administratius i revisions d’ofici i altres) fins a 1 punt − Experiència en matèria de contractació administrativa fins a 1 punt 2. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar els i les candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 3. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. 4. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Jurídics d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1769 − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra Montserrat Filomeno Martí, Gerent del Districte de Gràcia o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Lluïsa Pedrosa Berlanga, Directora de Serveis Generals del Districte de Gràcia o persona en qui delegui. − Sr. Rufino García Pérez, Cap Departament de Serveis Jurídics – Secretaria del Districte de Gràcia o persona en qui delegui. − Sra. Elisa Salichs i Asturias, Departament de Selecció de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. 1770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE TRES CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1771 acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 1772 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 7/14. Un lloc de treball de gestor de projecte 2 de la família professional General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 24) Concurs núm. 8/14. Un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 26) Concurs núm. 9/14. Un lloc de treball de cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. (Nivell 24) Gestor de projecte 2 de la família professional general (GE) adscrit a el born centre cultural, de la direcció de patrimoni, museus i arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 7/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de gestor de projecte 2 de la família professional General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor de Projecte 2 de la família professional General adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Gestió de Projectes 2 (70.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 969 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestió de Projecte 2 de la família GE) 3.1.1 Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1773 3.1.2 Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions del recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (El Born Centre Cultural) 3.2.1. Missió: Gestió del Born Centre Cultural, mitjançant la definició i difusió de les activitats culturals multidisciplinars, de les exposicions temporals i permanents i del seu jaciment arqueològic. 3.2.2 Funcions: • Definir, impulsar i gestionar les exposicions i programes del Centre. • Definir les activitats culturals del Centre, en especial les dirigides a la comunitat educativa. • Documentar, investigar, catalogar i difondre el patrimoni públic conservat al Centre. • Garantir la correcta conservació del jaciment arqueològic del Centre i d’aquells elements patrimonials que el constitueixen. • Generar i mantenir els diferents canals de comunicació del Centre. • Establir, desenvolupar i gestionar polítiques de publicacions. • Portar a terme la gestió econòmica, de recursos humans i materials del Centre. • Garantir l’adequació i manteniment de les instal·lacions del Centre, vetllant per la seva seguretat i el correcte desenvolupament dels plans d’emergència. • Gestionar i supervisar els serveis directes i indirectes del Centre. • Desenvolupar estratègies per a la captació de recursos, per a la millora de la gestió i l’oferta d’activitats del Centre. • Establir i mantenir relacions amb entitats i centres, nacionals i internacionals, i investigadors, en l’àmbit de les competències del Centre. 1774 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en el disseny i organització de programes educatius en equipaments, fins a 1,5 punt NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1775 − Experiència l’organització, dinamització i desenvolupament de cursos, seminaris i altres activitats docents, fins a 1,5 punt − Experiència en la producció de projectes educatius i/o culturals, fins a 1,5 punt − Experiència en gestió de convenis amb universitats, centres docents i altres operadors (externs i interns), fins a 1,5 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de gestor/a de projecte 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització, Comunicació i influència i Lideratge i desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Marta Clari i Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de Recursos o persona en qui delegui. − Josep Ll. Alay i Rodríguez, director de Patrimoni, Museus i Arxius o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Morlà i Fortuño, directora d’Operacions de El Born Centre Cultural o persona en qui delegui. − Sra. Margarita Muñoz i Guillén, cap del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. Sra. Montserrat Saltó i Oliva, responsable de Formació i Selecció, del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 08:30 a 15 h. i els dijous de 08:30 a 17:30 h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 1776 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 8/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de Projecte 1 de la família General (GE), adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Gestor/a de Projecte 1 (70.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Gestió de Projectes Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (698,20 €/mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.217 €/mensuals segons catàleg vigent NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1777 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 1 de la família de GE) 3.1.1 Missió Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1.2 Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. • Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions del recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i materials disponibles a la programació establerta. • Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes. 2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans reduït i/o amb un impacte en una parcel·la molt específica dins l’organització per l’especificitat de la funció o servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert component tècnic, implantant els projectes definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió puntual d’un superior sobre els resultats obtinguts i contemplen una llibertat d’actuació àmplia en l’operativa. 4.Les tasques d’aquest lloc de treball no necessàriament es desenvolupen sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de persones, però pot comportar la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics i administratius o de serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 3. 2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (El Born Centre Cultural) 3.2.1. Missió: Gestió del Born Centre Cultural, mitjançant la definició i difusió de les activitats culturals multidisciplinars, de les exposicions temporals i permanents i del seu jaciment arqueològic. 3.2.2 Funcions: • Definir, impulsar i gestionar les exposicions i programes del Centre. • Definir les activitats culturals del Centre, en especial les dirigides a la comunitat educativa. • Documentar, investigar, catalogar i difondre el patrimoni públic conservat al Centre. • Garantir la correcta conservació del jaciment arqueològic del Centre i d’aquells elements patrimonials que el constitueixen. • Generar i mantenir els diferents canals de comunicació del Centre. • Establir, desenvolupar i gestionar polítiques de publicacions. 1778 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 • Portar a terme la gestió econòmica, de recursos humans i materials del Centre. • Garantir l’adequació i manteniment de les instal·lacions del Centre, vetllant per la seva seguretat i el correcte desenvolupament dels plans d’emergència. • Gestionar i supervisar els serveis directes i indirectes del Centre. • Desenvolupar estratègies per a la captació de recursos, per a la millora de la gestió i l’oferta d’activitats del Centre. • Establir i mantenir relacions amb entitats i centres, nacionals i internacionals, i investigadors, en l’àmbit de les competències del Centre. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1779 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques relacionades amb l’organització i coordinació de grans events, fins a 2 punts − Experiència en l’elaboració, gestió i control de pressupostos, fins a 1,5 punt − Experiència en tasques relacionades amb l’organització i funcionament d’equipaments, fins a 1,5 punt − Experiència en la realització d’informes, memòries, convenis i altres documents administratius, fins a 1 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família professional de Serveis de Gestió i Administració d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència i Lideratge i desenvolupament. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Marta Clari i Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de Recursos o persona en qui delegui. − Sr. Josep Lluis Alay i Rodríguez, director de Patrimoni, Museus i Arxius o persona en qui delegui. − Sra. Margarita Muñoz i Guillén, cap del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. − Sra. Montserrat Saltó i Oliva, responsable de Formació i Selecció, del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 08:30 a 15h. i els dijous de 8:30 h. a 17:30 h. 1780 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. Concurs núm. 9/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de Secció 1 de la família professional General adscrit a El Born Centre Cultural, de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Secció 1 (50.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Secció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1781 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.019 €/mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1.Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 1 de la família GE) 3.1.1 Missió Coordinar i supervisar equips especialitzats que es responsabilitzen d’un o més programes i processos tècnics d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del cap, la normativa establerta i les necessitats plantejades per tal de d’aconseguir l’adequat desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes d’eficàcia i qualitat. 3.1.2 Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l‘equip de tècnics i professionals en el marc d’actuació fixat i sota les directrius de l‘òrgan superior on esta adscrit l’equip o centre prestador de serveis. • Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, i gestionar els recursos econòmics assignats. • Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis. 2. Integra totes les activitats o processos que constitueixen una funció o servei complet. Habitualment coordina un equip de persones amb perfil tècnic i especialitzat, requerint així d’una alta capacitat de comunicació i influència per desenvolupar-lo i motivar-lo i d’un coneixement especialitzat de la funció o servei. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió i desposen de certa llibertat d’actuació. La coordinació es duu a terme mitjançant informes de gestió i anàlisi d’indicadors o a traves de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb el personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir- los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un profund coneixement sobre una àmplia varietat de procediments i poden contribuir a la seva millora a través de propostes i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixement específics en els processo i sistemàtica de treball. El lloc requereix de capacitat de coordinació d’equips. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (El Born Centre Cultural) 3.2.1. Missió: Gestió del Born Centre Cultural, mitjançant la definició i difusió de les activitats culturals multidisciplinars, de les exposicions temporals i permanents i del seu jaciment arqueològic. 3.2.2 Funcions: • Definir, impulsar i gestionar les exposicions i programes del Centre. • Definir les activitats culturals del Centre, en especial les dirigides a la comunitat educativa. • Documentar, investigar, catalogar i difondre el patrimoni públic conservat al Centre. • Garantir la correcta conservació del jaciment arqueològic del Centre i d’aquells elements patrimonials que el constitueixen. 1782 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 • Generar i mantenir els diferents canals de comunicació del Centre. • Establir, desenvolupar i gestionar polítiques de publicacions. • Portar a terme la gestió econòmica, de recursos humans i materials del Centre. • Garantir l’adequació i manteniment de les instal·lacions del Centre, vetllant per la seva seguretat i el correcte desenvolupament dels plans d’emergència. • Gestionar i supervisar els serveis directes i indirectes del Centre. • Desenvolupar estratègies per a la captació de recursos, per a la millora de la gestió i l’oferta d’activitats del Centre. • Establir i mantenir relacions amb entitats i centres, nacionals i internacionals, i investigadors, en l’àmbit de les competències del Centre. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (certificat C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1783 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de gestió i supervisió en matèria de gestió econòmica i pressupostària, fins a 1.5 punt − Experiència en tasques de gestió i supervisió en matèria de gestió de contractes i compres, fins a 1.5 punt − Experiència en tasques d’elaboració i gestió de documents jurídics (concursos, convenis, contractes), fins a 1 punt − Experiència en tasques de gestió i supervisió en matèria de recursos humans, fins a 1 punt − Experiència en tasques de gestió d’informes, quadres de comandament, indicadors i sistemes informàtics de gestió de programes i dades, fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3.Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de cap de secció 1 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Empatia, Lideratge i desenvolupament i Direcció de Persones. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sra. Marta Clari i Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de recursos o persona en qui delegui. − Josep Ll. Alay i Rodríguez, director de Patrimoni, Museus i Arxius o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Morlà i Fortuño, directora d’Operacions de El Born Centre Cultural o persona en qui delegui. − Sra. Margarita Muñoz i Guillén, cap del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. − Sra. Montserrat Saltó i Oliva, responsable de Formació i Selecció, del Departament de Recursos Humans o persona en qui delegui. 1784 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 08:30 a 15 h. i els dijous de 08:30 a 17:30 h. També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1785 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 9. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 10. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 11. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior 1786 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 12. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1787 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs número 151/14. Un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 16) Concurs número 152/14. Un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 16) Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs número 151/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1.Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1.Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: 1788 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions) 3.2.1. Funcions • Instruir els expedients sancionadors en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat vial i en matèria de convivència. • Tramitar i fer propostes de resolució de les al·legacions i recursos de multes de trànsit en període voluntari i en via de constrenyiment. • Tramitar i fer propostes de resolució de les al·legacions i recursos de multes de l’ordenança de convivència, en període voluntari i executiu. • Dirigir l’anul·lació i paralització de càrrecs, realització de liquidacions, processament de suspensions, aixecament d’embargaments i la realització d’altres operacions al SIR, incloses les actualitzacions en les bases de dades fiscals i de multes. • Proposar els canvis necessaris en les aplicacions informàtiques. • Dissenyar, planificar i participar en la formació permanent del seu personal. • Elaborar i mantenir els manuals operatius necessaris per el desenvolupament de les tasques del personal adscrit sota la seva responsabilitat. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 de la categoria Auxiliar Administrativa. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1789 s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Aplicacions corporatives i/o utilització de bases de dades especialment les relacionades amb la gestió tributària, fins a 2 punts. − Tramitació d’expedients administratius, especialment els relacionats amb la gestió tributària, fins a 2 punts. − Elaboració de propostes de resolució de recursos i al·legacions, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 1790 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Rafael Olañeta Fernández Grande, Director de Serveis de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions, o persona en qui delegui. − Sra. Àngels Ferrer Herrera, Cap del Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de l’Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1791 Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs número 152/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1.Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2.Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 1792 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat) 3.2.1.Funcions • Seguiment permanent del flux d'ingressos provinents dels diferents tributs, preus públics i multes i per les diverses situacions de cobraments. • Quadre dels ingressos a Intervenció amb l'aplicació comptable corresponent. • Informar al Sistema Integrat de Gestió Econòmica Financera (SIGEF) de totes les actuacions en matèria de gestió tributària que tenen incidència econòmica. • Tancament mensual de l'estat d'execució d'ingressos i quadre amb la comptabilitat central. • Manteniment de les taules d'operacions dels sistema que afecten a comptabilitat. • Relacions amb les entitats financeres en temes referents a la recaptació. • Seguiment i control dels comptes extrapressupostaris no aplicats a la comptabilitat: fraccionaments, embargaments, incidències. • Control i conformitat de les comissions bancàries. • Control, custòdia i devolució d'avals i garanties. • Control i supervisió de la Caixa. • Tramitació i comptabilització d'expedients de falències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 de la categoria Auxiliar Administrativa. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1793 què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 4 punts, segons el barem següent: − En funcions relacionades amb la gestió i/o recaptació tributària, fins a 2 punts. − Aplicacions corporatives i/o utilització de bases de dades, especialment les relacionades amb la gestió tributària, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 10,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 8 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Elena Molina Belles, Directora de Serveis d’Ingressos i Administració, o persona en qui delegui. − Sr. Martí Saurí Pujol, Cap del Departament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat, o persona en qui delegui. 1794 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1795 Nomenaments Concursos El Gerent de Recursos, en data 10 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 37/2013-C: - el Sr. Raúl Crespo Jiménez (mat. 27391), categoria TM Arquitectura, per ocupar un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra, codi 80.20.OP.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament d’Informació i Documentació de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Hàbitat Urbà. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent de Recursos, en data 10 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 37/2013-C: - la Sra. Montserrat Gabas Chesa (mat. 23940), categoria TM Arquitectura, per ocupar un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra, codi 80.20.OP.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament d’Informació i Documentació de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Hàbitat Urbà. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent de Recursos, en data 10 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 55/2013-C: - el Sr. Daniel Isart Navarro (mat.24971), categoria TM Enginyeria, per ocupar un lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra, codi 80.20.OP.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament de Llicències i Inspecció de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Gràcia. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 11 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 52/2013-C: - el Sr. David Pérez Fernández (mat. 26189), categoria Auxiliar, per ocupar un lloc de treball de Suport 4 de la família general, codi 90.40.GE.20, amb complement de destinació de nivell 16, i adscrit al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals del Districte de Ciutat Vella. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 1796 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 El Gerent Municipal, en data 14 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 48/2013-C: - la Sra. Nuria Menta Sala (mat. 24683), categoria TS Pedagogia, per ocupar un lloc de treball de Gestor/a Projecte 1, de la família professional general, codi 70.10.GE.10, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent de Recursos, en data 17 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 49/2013-C: - la Sra. Isabel Rodríguez Romero (mat. 24225), categoria Administrativa, per ocupar un lloc de treball de Suport 2 de la família general, codi 90.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 20, i adscrit a la Direcció de Serveis de Comptabilitat de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal (Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent Municipal, en data 18 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 29/2013-C: - el Sr. Raül Fontanet Rodríguez (mat. 22260), categoria TS Enginyeria, per ocupar un lloc de treball de Gestor/a Projecte 1, de la família professional general, codi 70.10.GE.10, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a l’Oficina de Management i Pressupost Executiu de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent de Recursos, en data 18 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 41/2013-C: - la Sra. Veronica Giménez Fos (mat. 26210), en el lloc de treball de Gestora de Projectes 2, de la Família Professional General, codi 70.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit a la Direcció del Programa de Dona de la Direcció de Serveis d’Equitat Social i Salut de la Direcció Executiva de Vida i Igualtat (Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1797 El Gerent Municipal, en data 18 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 56/2013-C: - el Sr. Juan M. Cortijo Gómez (mat. 36367), categoria Gestió d’Administració General, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 1, de la família professional general, codi 70.10.GE.10, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió de Costos i Avaluació de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal (Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació). Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent de l’Institut d’Educació en data 10 de març de 2014 disposo : Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 135/13: La Sra. Núria Jené Llorens, per a ocupar el lloc de treball de Gestor/a de Projectes 1 de la família general (70.10.GE.10) adscrita a la Direcció de centres Educatius de l’Institut d’Educació, amb complement de destinació nivell 26 i complement específic corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent. La gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona, en data 14 de març de 2014 ha adoptat la següent resolució Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1/14, la Sra. Lledó Noemí Gonell Galindo (Mat. 25.216), per a ocupar el lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) (90.30.GE.10) a la Direcció Programa de Difusió Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona, amb complement de destinació nivell 18 i complement específic corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent. Lliures designacions El Gerent Municipal, en data 14 de març de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la funcionària de carrera, Sra. Diana Vovelle Casas (mat. 21760), amb la categoria TS Arquitectura, subgrup A1, per ocupar un lloc de Cap Departament 1 de la família professional general, codi 40.10.GE.10 del vigent Catàleg de llocs de treball, amb complement de destinació de nivell 26 i adscrit al Departament de Llicències d’Obres de la DS d’Actuació Urbanística de la DS Coordinació de Llicències i Disciplina Urbanística de la Gerència Adjunta d’Urbanisme de la Gerència d’Hàbitat Urbà, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 27/2013-L i de conformitat amb l’art. 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. 1798 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 ANUNCIS Altres anuncis Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 14obo28 La Comissió de Govern, en sessió de data 5 de març de 2014, aprovà, entre d’altres, el següent acord: “Aprovar inicialment el “Projecte d’urbanització del carrer Palamós i Sa Tuna i les zones verdes de l’entorn al Barri de Trinitat Nova, al Districte de Nou Barris” a Barcelona, d’iniciativa Urbana (Urban) Trinitat Nova, que forma part d’una operació seleccionada al programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, que està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 17 de febrer de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 3.479.643,61 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs; d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i sotmetre a informació pública dit projecte, durant un termini d’un mes, a partir del dia següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents.” L'expedient administratiu romandrà exposat al públic, per a la seva consulta, durant el termini d’un mes, a l’Institut Municipal d’Urbanisme. (carrer Bolívia, 105, 1a planta, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores). Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 7 de març de 2014. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Exp. 13obo69 La Comissió de Govern, en sessió de data 5 de març de 2014, aprovà, entre d’altres, el següent acord: “Aprovar definitivament el “Projecte d’infraestructures d’urbanització del costat Besòs del carrer Puigcerdà, entre els carrers Cristóbal de Moura i Veneçuela, en l’àmbit 22 @” al Districte Sant Martí a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 18 d’octubre de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 664.533,16 euros més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a BAGUR, SA la gestió de l’actuació.” Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. Contra la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la seva notificació. NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1799 Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des del dia següent al de la seva interposició sense que s’hagi notificat resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient. Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 7 de març de 2014. El secretari general. Jordi Cases I Pallaès. * * * Exp. 13obo75 La Comissió de Govern, en sessió de data 5 de març de 2014, aprovà, entre d’altres, el següent acord: “Aprovar definitivament el “Projecte d’urbanització del carrer Cap de la Guaita i espai urbà entre el carrer Vidriol i carrer Mir i Geribert del MPGM per a l’ordenació de les afecciones viàries del Barri d’Hostafrancs (UA4, UA7, AA7 i AAC)” concretament l’AA7, al Districte Sants-Montjuïc, a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 15 de novembre de 2013, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 624.646,48 euros més el 21% de l’impost del valor afegit (IVA); d’acord amb allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a BAGUR, SA la gestió de l’actuació.” Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. Contra la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la seva notificació. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des del dia següent al de la seva interposició sense que s’hagi notificat resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient. Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 7 de març de 2014. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * BIMSA Expedient número 8BD 2014/002 ANUNCI D’APROVACIÓ La Comissió de Govern, en sessió del dia 26-02-2014, adoptà el següent acord: 1800 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 9 20-3-2014 Aprovar el Projecte bàsic i d’execució de Rehabilitació de les façanes de la caserna UTE8 de la Guàrdia Urbana, al Districte de Nou Barris de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del districte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 753.502,35 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 4 de març de 2014. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès. * * * Institut Municipal de Mercats de Barcelona EX13002009 En compliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, en relació amb els expedients seguits sota els núms. EX13002009 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, sobre la no adjudicació de la parada 039 del mercat EncantsBcn-Bellcaire es notifica al licitador de l’autorització d’ús de la parada esmentada, David Vázquez Fernández, on a l’últim domicili conegut, han estat rebutjades les notificacions que li han estat dirigides, que el Gerent de l’IMMB, nomenat per Decret d’Alcaldia de data 1 de juliol de 2011, ha disposat en data 22 de gener de 2014: "Retornar , en virtut de subhasta vàlidament efectuada els dies 18 de desembre de 2013 i 14 de gener de 2014, previ tràmit d’admissió, la garantia provisional i la documentació aportada per no haver resultat adjudicatari.” Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats contenciosos administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient Barcelona, 6 de març de 2014. El secretari delegat de l´IMMB, Manel Armengol I Jornet * * * NÚM. 9 20-3-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1801 En compliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, en relació amb l’ expedient seguit sota el núm. EX13002009 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, sobre la no adjudicació de la parada 039 del mercat EncantsBcn-Bellcaire, es notifica al licitador de l’autorització d’ús de la parada esmentada, KHALID KHTIRA, on a l’últim domicili conegut, ha estat rebutjat la notificació que li ha estat dirigit, que el Gerent de l’IMMB, nomenat per Decret d’Alcaldia de data 1 de juliol de 2011, ha disposat en data 22 de gener de 2014 : "Retornar , en virtut de subhasta vàlidament efectuada els dies 18 de desembre de 2013 i 14 de gener de 2014, previ tràmit d’admissió, la garantia provisional i la documentació aportada per no haver resultat adjudicatari.” Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats contencioso administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 17 de març de 2014. El secretari delegat de l´IMMB, Manel Armengol i Jornet. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies