SUMARI 
 
 
 
Consell Municipal  Acta sessió 30/4/2014 ...........................  3919 
Acta sessió extraordinària 30/4/2014 .......... 3632  Acta sessió extraordinària 29/5/2014 ......  3960 
Acta sessió 9/5/2014 ................................. 3636  
Acords sessió 27/6/2014 ............................ 3701 Acords 
 Sessions del mes de juny de 2014 ..............  3966 
Comissió de Govern  
Acta sessió 18/6/2014 ............................... 3709 Disposicions generals 
Acords sessió 25/6/2014 ............................ 3724  
 Decrets de l’Alcaldia 
Comissions del Consell Municipal Creació de la Comissió de Govern Obert  .....  3974 
Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- Designar nou membre de la Comissió de  
 vitat i Innovació. Acta sessió 28/4/2014 ... 3735  Govern Obert .......................................  3974 
Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- ... Modificació de la denominació del Dep. de  
 ventut i Esports. Acta sessió 28/4/2014.... 3767  Serveis d’Atenció Ciutadana i Creació del  
Comissió de Presidència i Règim Interior.   Dep. de Serveis Presencials ....................  3975 
 Acta sessió 29/4/2014 ............................ 3801 Nomenament personal eventual. Tècnic/a 2  
Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació.   Família de Serveis de Suport Polític. Grup  
 Acta sessió 29/4/2014 ............................ 3836  Polític Municipal Socialista ......................  3980 
Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- Nomenament personal eventual. Tècnic/a 2  
 sió 30/4/2014 ....................................... 3883  Família de Serveis de Suport Polític. Grup 
Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.   Polític Municipal Socialista ......................  3981 
 
 
 
Núm. 21 / Any CI 10 de juliol de 2014
 
3631 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Personal Suport 3 família General. Dep. d’Administra- 
Concursos i oposicions  ció d’Ingressos i Comptabilitat de l’IMH .... 4015 
Anunci reobertura termini de presentació de Bases generals que han de regir la convoca- 
 sol·licituds de la convocatòria per a la se-  tòria d’un concurs per a la provisió d’un .... 
 lecció per promoció interna de 30 places   lloc de treball de l’IMMB .......................... 4019 
 d’Auxiliar Administratiu/iva  ....................  3982 Suport 1 família General. Dep. de Mercats  
Anunci reobertura termini de presentació de  de l’IMMB .............................................. 4021 
 sol·licituds de la convocatòria per a la se- Bases generals que han de regir la convoca- 
 lecció per promoció interna de 30 places   tòria de dos concursos per a la provisió de 
 de Gestor d’Administració General  ..........  3982  dos llocs de treball de l’IMU ..................... 4025 
Concursos de personal Cap de secció 2 família General. Gerència ....  
Rectificació bases Concurs 141/14 de l’IMEB. .... 3983  de l’IMU ................................................ 4027 
Bases generals que han de regir la convoca- Tècnic/a 2 família Serveis Jurídics. DS Jurí- 
 tòria de quatre concursos per a la provisió   dics de l’IMU ......................................... 4031 
 de cinc llocs de treball ............................  3983 Lliures designacions 
Suport 3 família General. Dep. de Comuni- Deixar sense efectes Decret convocatòria 
 cació. Dte. de l’Eixample ........................  3985  núm. 51/2014-L .................................... 4036 
Suport 3 família General. Dep. Serveis Jurí- Nomenaments concursos 
 Dics-Secretaria. Dte. d’Horta-Guinardó .....  3990 Gestor/a de Projectes 2 família General. Dir. 
Tècnic/a 3 família Serveis de Gestió i Admi-  de Promoció Educativa. Institut d’Educació 4037 
 nistració. Direcció de Finançament ...........  3994 Nomenaments Lliures designacions 
Suport 2 família General. Dep. Gestió Ope- Gestió de projectes 2 família General. Gerèn- 
 rativa. DS Neteja i Gestió de Residus  ......  3998  cia Dte. de Ciutat Vella ........................... 4037 
Bases generals que han de regir la convoca- Cap Departament 1 família General. Dep. de 
 tòria d’un concurs per a la provisió d’un  Comunicació. Dte. Ciutat Vella ................. 4037 
 lloc de treball de l’ICUB ..........................  4002 Director/a 2 família General. DS Jurídics i Pro- 
Gestor/a de projecte 1 família General. Ge-  moció Gerència RH i Organització............. 4037 
 rència de l’ICUB .....................................  4004 Suport 3 família General. Dir. Estadística i  ... 
Bases generals que han de regir la convoca-  Estudis d’Opinió del Gabinet Tècnic de  ..... 
 tòria de dos concursos per a la provisió ....   Programació .......................................... 4038 
 de dos llocs de treball de l’IMH ................  4009  
Cap de secció 1 família General. Dep. de  Anuncis 
 Relacions amb el Contribuent de l’IMH .....  4011 Altres anuncis ........................................... 4039 
3632 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
CONSELL MUNICIPAL 
Actes 
 
Acta de la sessió extraordinària del dia 30 d’abril de 2014, aprovada el dia 
27 de juny de 2014 
 
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta 
d’abril de dos mil catorze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió 
extraordinària, sota la presidència de l’Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, qui actua 
per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. 
Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier 
Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim 
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i 
Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. 
Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, 
Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Jordi Martí i 
Grau, Joan Trullén Thomàs, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, 
Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, 
Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, 
Montserrat Sánchez Yuste, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier 
Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños 
Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, 
Ricard Josep Gomà i Carmona, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel 
Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel 
Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas i la Ima. Sra. Elsa 
Blasco i Riera. 
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre a les nou hores 
aquesta sessió extraordinària convocada per tractar exclusivament l’acord 
següent: 
 
 
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
Proposta d'acord 
 
Única. Desestimar, d’acord amb els informes de la Direcció de Serveis Jurídics 
de l’Ajuntament i dels Serveis Jurídics de Barcelona de Serveis Municipals, SA, 
adjunts, el recurs potestatiu de reposició –així com la petició de suspensió de 
l’executivitat de l’acte impugnat que conté– presentat pel Grup Municipal Socialista 
el 28 de març de 2014, contra l’acord del Plenari del Consell Municipal de 
l’Ajuntament de Barcelona, de 28 de febrer de 2014, que resol el canvi en la forma 
de gestió del servei públic dels aparcaments del centre de Barcelona, mitjançant la 
constitució i venda d’accions de la societat Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA 
(BAMSA). 
 
La Sra. Rognoni anuncia que avui presideix la sessió extraordinària del Plenari 
del Consell Municipal per absència del seu President, el Sr. Puigdollers, d'acord 
amb el decret d'Alcaldia de 13 de juliol de 2011. 
Seguidament, presenta l'únic punt de l'ordre del dia, que llegeix, i que dóna 
resposta al recurs potestatiu de reposició presentat pel Grup municipal Socialista 
contra l'acord de Plenari, de 28 de febrer de 2014, de canvi de gestió dels 
aparcaments públics del centre de Barcelona. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3633 
 
La Sra. Recasens indica que la present sessió ha estat convocada, bàsicament, 
per resoldre el tràmit jurídic de la resolució del recurs de reposició interposat pel 
president i alguns dels regidors del Grup municipal Socialista contra l'acord 
esmentat per la Presidenta del Consell Municipal, i que aprovava definitivament el 
canvi de gestió dels aparcaments del perímetre central de la ciutat. 
Recapitula breument que, primer en comissió i després al Plenari del Consell 
Municipal, l'aprovació inicial de l'acord es va fer el juny de 2013, de manera que 
han estat molts mesos de feina per, finalment, el 28 de febrer d'enguany aprovar 
definitivament per una majoria àmplia d'aquesta cambra el canvi de gestió, i un 
mes just després, el Grup del PSC va interposar-hi recurs de reposició. 
Justifica la celebració d'aquesta sessió extraordinària per respondre a la confusió 
que crea l'actitud del Grup Socialista; diu que poden entendre el desacord polític, 
però no pas el fet de portar-lo al terreny jurídic, i remarca que l'única impugnació 
a l'acord ha estat la d’aquest grup municipal, i que la resta de grups s'han limitat a 
fer preguntes i a demanar aclariments sobre l'operació, totes en to positiu, sense 
posar en dubte, en cap cas, la legalitat de l'expedient. 
Considera, per tant, que el Grup Socialista confon un desacord polític amb 
irregularitats jurídiques i al·lega manca de justificació de l'expedient, un assumpte 
que recorda que ja han tractat a bastament en comissió i al Plenari. 
Afegeix que el Grup Socialista també demana per quin motiu aquesta operació 
no l'aprova BSM, i respon que aquesta empresa anirà adoptant els acords que 
corresponguin, però, atès que n'és propietari l'ajuntament de Barcelona, fins ara 
s'ha limitat a fer d'instrument com a ens especialitzat i ha donat trasllat de 
l'operació a l'Ajuntament que, amb la concurrència de la Gerència adjunta 
d'Empreses, la secretaria jurídica i la Intervenció, ha tramitat l'expedient. 
Finalment, quant a la maca de justificació econòmica i d'accés a l'expedient que 
també al·lega el Grup Socialista, considera que són arguments que queden 
rebatuts amb les mateixes al·legacions que hi van presentar, impossibles de fer si 
no haguessin tingut accés a l'expedient, als informes i als nombrosos debat que 
s'han fet sobre el tema, així com tampoc no haurien pogut presentar el recurs. 
Conclou la seva intervenció confirmant que no es tracta de cap privatització, 
sinó d'un canvi de forma de gestió amb la creació d'una societat mixta, que 
garanteix ingressos a l'Ajuntament i n'assegura el destí. 
Remarca que l'assumpte s'ha tractat àmpliament, motiu pel qual demana al 
Grup Socialista que la discrepància la portin al terreny de la política però no pas al 
jurídic. 
El Sr. Colomé observa que, com diuen els estrategs, l'element sorpresa és 
essencial per a l'èxit; altrament, considera que en el cas que avui els ocupa és 
justament a l'inrevés i, per tant, els va bé l’element de la previsió. 
Addueix que en tractar-se d'assumptes públics d'importància cabdal, com és la 
mobilitat a la ciutat i el patrimoni de la ciutadania, aquesta possibilitat de previsió 
és obligatòria, i així ho ha considerat el seu Grup, en nom del qual parla, i amb la 
interposició del recurs potestatiu de reposició, que avui el govern municipal 
proposa desestimar, s'ha forçat la celebració d'aquesta sessió extraordinària de 
Plenari. 
Insisteix, per tant, que la seva actuació ha estat perfectament previsible atenent 
que sempre han manifestat que no estan d'acord amb la venda del patrimoni 
públic de la ciutat, tal com és la privatització de la gestió d'aparcaments. Afegeix 
que no estan d'acord amb la forma, d'entrada, perquè no s'ha establert diàleg 
previ amb els grups municipals, almenys amb el seu, i novament es produeix la 
cínica contradicció entre la "mà estesa" de l’Alcalde i les actuacions reals. En segon 
lloc, no hi estan d’acord per l'intent de camuflar, amb la construcció d'habitatge 
social, la privatització de la gestió dels millors aparcaments del centre de la ciutat 
durant vint-i-cinc anys. 
En tercer lloc, al·lega l'escassa transparència per discutir els impactes que 
produeixen a BSM les decisions preses per aquest ajuntament, i la poca claredat 
dels mètodes de valoració del preu mínim de venda. 
Afegeix que tampoc no estan d'acord amb el fons de l'operació, atès que, en 
primer lloc, és fals que calgui privatitzar la gestió dels aparcaments per obtenir 
recursos, tal i com palesa, provisionalment, la liquidació del Pressupost del 2013 
3634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
amb un superàvit, en termes SEC, de 140 milions d'euros; en segon lloc, perquè 
no és cert que aquesta privatització millorarà la mobilitat de la ciutat, sinó que, 
altrament, es fan passes enrere en un treball pacient i contrastat durant més de 
tres dècades. 
Precisa que estan d'acord amb la col·laboració publicoprivada, sempre que sigui 
beneficiosa per al sector públic, aplicant-la amb més intel·ligència i menys 
dogmatisme. 
Observa, també, que el deute de la Generalitat amb aquest ajuntament es 
projecta sobre una decisió que, a parer del seu Grup, mai s'hauria de prendre des 
de l'òptica estricta de defensa de l'interès públic de la ciutat i la ciutadania. 
Per tot plegat, remarca que aquest Plenari té avui una nova oportunitat que el 
seu Grup li brinda abans d'obrir camins com la presentació d'un recurs contenciós 
administratiu, que avança que interposarà la setmana vinent. 
Reclama, doncs, que d'una vegada l'Alcalde estengui la mà. 
El Sr. Mulleras puntualitza que l'operació de Bamsa es basa en una concessió 
sobre uns aparcaments, que continuaran sent de titularitat pública, que gestionarà 
una empresa mixta publicoprivada, com la que recentment s'ha creat per a la 
gestió de l'aigua –BCASA– a l'àrea metropolitana de Barcelona. 
Posa en relleu que el model de concessió de gestió privada de serveis públics 
s'ha emprat àmpliament en mandats anteriors, atès que durant trenta-dos anys 
s'han estat gestionant privadament serveis públics municipals com ara els 
poliesportius, els centres cívics, el Bicing i, fins i tot, el contracte de neteja; 
tanmateix, fa notar que la diferència rau en què, quan governava el Grup del PSC, 
ho anomenava externalització. 
Assenyala que amb les al·legacions que va presentar el Grup del PP a l’acord es 
va aconseguir una nova valoració de Bamsa, amb un millor preu de sortida i 
millors condicions, 266 milions d'euros contra els 241 milions previstos inicialment, 
cosa que suposava 15 milions d'euros per destinar-los a polítiques socials, 50,5 
milions per mantenir la qualitat dels aparcaments amb inversions, i han pogut 
optimitzar els habitatges socials que es volien construir. 
Finalment, es refereix al fet que el seu Grup ha introduït garanties per al 
personal afectat de BSM, i es passarà dels 52 empleats inicialment previstos de 
subrogar a Bamsa a entre cinc i tretze treballadors, com a molt, amb un acord 
signat pel comitè d’empresa de BSM el 16 d’abril.  
El Sr. Mestre fa avinent que el seu Grup coincideix amb el contingut del recurs 
presentat pel Grup Socialista, motiu pel qual el seu vot serà contrari a desestimar-
lo. Justifica aquest posicionament repetint l’argument que la privatització dels 
aparcaments del centre de la ciutat mitjançant la constitució de la societat Bamsa, 
amb el 60% de capital privat, ni respon a l’interès general ni està suficientment 
justificada. Altrament, el govern municipal pretén justificar l’operació amb un 
interès general amb arguments fal·laços, i amb informes viciats des de bon 
principi, tal i com es demostrar amb el debat sobre els informes que obren 
l’expedient en el darrer Plenari. Així doncs, es ratifica en què no hi ha interès 
públic, ni per a la millora de les polítiques de mobilitat, ni per obtenir cent milions 
d’euros per als famosos mil habitatges socials, ja que els exercicis de 2012 i 2013 
acumulen dos-cents milions de superàvit que haurien pogut destinar-se a la 
compra o la construcció d’habitatge social. Altrament, el govern municipal, tot i 
disposant de recursos, no ho ha fet. 
Afegeix que el seu Grup considera que la decisió de privatitzar els aparcaments 
del centre de la ciutat, adoptada per aquest Plenari amb els vots de CiU, PP i UpB 
és contrària a l’interès de la ciutat i d’aquest ajuntament, ara i de cara al futur, 
perquè condiciona, d’una banda, les polítiques de mobilitat a la nova societat de 
majoria privada. Tenint-ho en compte, es pregunten com es podrà regular la 
restricció de l’ús del vehicle privat al centre de la ciutat, si el poder de decisió 
recau majoritàriament en la part privada que, òbviament, en treu rèdit. I, d’altra 
banda, és un acord econòmicament contrari a l’interès de la ciutat i d’aquest 
ajuntament, que aporta els quinze aparcaments més rendibles de BSM, amb 5.439 
places, que produeixen uns resultats d’explotació nets d’entre quatre i cinc milions 
d’euros anuals; igualment, l’Ajuntament renuncia a recuperar les onze concessions 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3635 
 
dels aparcaments restants que formaran part de Bamsa, vuit de les quals acaben 
entre el 2016 i el 2018, i que signifiquen 6.816 places. 
Conclou, doncs, ratificant el posicionament del seu Grup respecte a aquesta 
operació, que el govern justifica amb les dificultats de moltes famílies per accedir a 
l’habitatge social, i que al seu parer només és justificable des del punt de vista 
ideològic, per la concepció de CiU i del PP que tots els aparcaments han d’estar en 
mans privades. 
El Sr. Portabella entén que el posicionament d’UpB en aquesta qüestió és prou 
conegut, i observa que podria fer una intervenció en termes idèntics a la que va fer 
en la sessió de Plenari en què es va discutir la creació de Bamsa. En conseqüència, 
discrepen amb el recurs presentat pel Grup Socialista i, amb el seu vot, 
desestimen que es tiri endavant. 
Observa que el recurs de reposició s’organitza en quatre punts, entre els quals 
l’obligació d’escollir l’opció més favorable a l’interès públic per motivar-la; recorda, 
en aquest sentit, que en el seu moment es van presentar tres opcions; d’una 
banda, continuar amb l’estatus que té actualment BSM i, per tant, la gestió directa 
dels aparcaments municipals; una segona opció de privatització al cent per cent; i, 
d’altra banda, una concessió mixta, per la qual s’ha optat, de manera que en el cas 
d’aquests aparcaments es tria la gestió publicoprivada. 
Rebat l’argumentació de la privatització que fa el Grup Socialista per oposar-se a 
l’operació, i precisa que actualment hi ha 106 aparcaments públics a Barcelona, 
dels quals 51 –el 48%– estan gestionats per empreses privades, per tant, entén 
que l’argument contrari a la creació d’una empresa de gestió mixta no s’entén. 
Afegeix, no obstant això, que coincideixen amb el Grup del PSC quan afirma que 
la resolució del Plenari del Consell Municipal per ella mateixa no justifica l’interès 
públic de l’operació; i recorda que la seva formació va dir exactament el mateix 
amb motiu del projecte urbanístic de l’hotel del Palau, i van expressar clarament 
que el fet que quatre grups municipals votessin a favor de la modificació 
urbanística no justificava l’interès general. Per tant, fa notar que posicionament 
actual del Grup Socialista és el contrari que en aquella ocasió, i diu que ho 
consideren un pas endavant. 
Expressa que estan convençuts que cal defensar l’interès general, i que el 
potencial que aporta la concentració de la gestió d’aparcaments, al qual s’hi 
afegeix l’Àrea Verda i el sistema de dissuasió i control de l’estacionament per a la 
gestió de la mobilitat i el medi ambient al centre de la ciutat és un element 
rellevant d’interès públic. 
La Sra. Recasens observa que tots els arguments aquí expressats són 
discrepàncies polítiques i no jurídiques i, per tant, que indueixen a confusió. Així, 
replica els arguments esgrimits pel Grup Socialista, entre els quals que l’operació 
no garanteix la mobilitat, que no es garanteixen els ingressos, i que es tracta d’una 
privatització que no s’ha contrastat amb els grups municipals, reiterant la proposta 
de debatre-la en els fòrums que calgui i tantes vegades com faci falta. 
Rebat que l’operació no signifiqui cap millora per a la mobilitat; precisa, quant 
als ingressos, que es fa un pagament inicial i, posteriorment, s’implanta un cànon i 
uns dividends. Insisteix que no es tracta de cap privatització, sinó d’una societat 
mixta mitjançant una concessió. Pel que fa a l’acusació de manca de diàleg amb 
els grups municipals, diu que el Grup Socialista no hi ha estat d’acord des de bon 
principi, sense atendre més raons. 
Replica a l’al·legació de manca de raons d’interès general, que aquest interès és 
la conveniència d’una col·laboració publicoprivada, la millora de la mobilitat i les 
raons financeres d’obtenció d’ingressos. 
Considera, per tant, que legítimament poden no compartir aquests arguments 
des d’un vessant polític, però demana que en el vessant jurídic estiguin d’acord 
amb un expedient inqüestionable. 
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Martí, Trullén, 
Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i 
Sánchez, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres.Sanz i Ribas. 
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
nou hores i vint-i-cinc minuts. 
 
3636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Acta de la sessió del dia 9 de maig de 2014, aprovada el dia 27 de juny de 
2014 
 
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia nou de 
maig de dos mil catorze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió 
ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per 
delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. 
Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier 
Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim 
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i 
Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. 
Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, 
Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma 
Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Assumpta Escarp i 
Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, 
Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i 
Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Montserrat Sánchez Yuste, Alberto Fernández 
Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria 
Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares 
Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i 
Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi 
Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. 
Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu 
hores. 
Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els 
dies 14 i 28 de març de 20014, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els 
membres del Consistori; i s'aproven. 
 
 
PART INFORMATIVA 
 
a) Despatx d'ofici 
 
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
1. Decret de l’Alcaldia, de 5 de març de 2014 (S1/D/2014 1226), que nomena 
com a representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Institut Ramon Llull 
a les persones següents: Junta Rectora: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot i Sra. 
Marta Clari i Padrós. Consell de Direcció: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot com a 
vicepresident i el Sr. Josep Lluí Alay i Rodríguez i Sr. Llucià Homs i Capdevila. 
 
2. Decret de l’Alcaldia, de 26 de març de 2014 (S1/D/2014 916), que aprova les 
bases reguladores del procés de creació, selecció i designació de l’equip intern de 
formació de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
3. Decret de l'Alcaldia, de 31 de març de 2014 (S1/D/2014 1122), que designa 
l’Im. Sr. Joaquim Mestre Garrido vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal 
d’Hisenda de Barcelona en substitució del Sr. Carles Méndez. 
 
4. Decret de l’Alcaldia, de 31 de març de 2014 (S1/D/2014 1121), que modifica 
el Decret de l’Alcaldia de 14 de febrer de 2014 de creació de la Comissió Municipal 
de Seguiment d’Obres i Serveis Municipals, en el sentit de designar com a 
president de l’esmentada Comissió l’Im. Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez i com a 
vicepresident l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. 
 
5. Decret de l’Alcaldia, de 31 de març de 2014 (S1/D/2014 1254), que delega 
en el Cinquè Tinent d’Alcalde, a l’empara d’allò disposat a l’article 13.2 de la Carta 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3637 
 
Municipal de Barcelona l’ordenació de pagaments durant el període comprès entre 
l’1 i l’11 d’abril de 2014, ambdós inclosos. 
 
6. Decret de l’Alcaldia, d’11 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1212), que aprova la 
Instrucció sobre el procediment a seguir en matèria d’informació que s’ha de 
facilitar als representants dels empleats municipals respecte de les empreses 
contractistes o subcontractistes d’obres, serveis o gestió de serveis de 
l’Ajuntament de Barcelona en aplicació de l’article 42.4 de l’Estatut dels 
Treballadors. 
 
7. Decret de l’Acaldia, de 14 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1225), que designa 
com a representants de la ciutat de Barcelona a l’Assemblea General de 
l’Assemblea General de l’Associació de ciutats europees “Xarxa Formació 
Professional” a l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, i al Sr. Pere M. Ros i Vidal. 
 
8. Decret de l’Alcaldia, de 14 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1231), que modifica la 
denominació del Departament d’Abastament per la de Departament del Cicle de 
l’Aigua, i l’adscriu a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans. Adscriu 
el personal de la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua i del Departament de 
Sanejament al Departament del Cicle de l’Aigua; i amortitza la Direcció de Serveis 
del Cicle de l’Aigua i el Departament de Sanejament. 
 
9. Decret de l’Alcaldia, de 14 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1232), que delega en 
la Segona Tinent d’Alcalde la resolució dels expedients de reclamació de 
responsabilitat patrimonial per danys a tercers derivats d’actuacions en matèria de 
tributs municipals i altres ingressos de dret públic, i en els termes previstos en els 
articles 139 a 144 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les 
administracions públiques i del procediment administratiu comú, i del Reial Decret 
429/1993, de 26 de març, pel qual s’aprova el Reglament de procediments de les 
administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. 
 
10. Decret de l’Alcaldia, de 14 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1233), que crea 
l’Oficina de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació, adscrita a la Gerència 
d’Economia, Empresa i Ocupació amb una dotació de lloc de Director/a 2 
(20.20.GE.30) del vigent Catàleg de Llocs de Treball. 
 
11. Decret de l’Alcaldia, de 14 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1249), que aprova, 
amb caràcter provisional, la regulació de la Comissió Mixta de Protecció del 
Paisatge Urbà; i deixa sense efecte els apartats primer i segon del Decret de 
l’Alcaldia de 25 de novembre de 1999, pel qual es regulava el règim de 
funcionament, composició i funcions de l’esmentada Comissió Mixta. 
 
12. Decret de l’Alcaldia, de 14 d’abril de 2014 (S1/D/2014), que desconcentra 
en la Gerència del Districte que resulti competent les facultats d’intervenció en 
matèria d’espectacles i activitats recreatives de caràcter extraordinari que tinguin 
afectació en vies i/o espais públics la gestió dels quals correspongui a dos o més 
Districtes. 
 
13. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1283), que nomena 
el Sr. Manuel Becerra Hormigo membre del Consell Municipal del Districte de Les 
Corts en substitució del Sr. Francisco Javier López Fernández. 
 
14. Decret de l’Alcaldia, de 28 d’abril de 2014 (S1/D/2014), que nomena el Sr. 
Pau Bruguera i Alonso membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella. 
 
15. Decret de l’Alcaldia, de 28 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1366), que modifica 
la denominació de la Direcció Adjunta de Relacions Internacionals per la de 
Direcció de Serveis de Relacions Internacionals; adscriu la Direcció de Serveis de 
Relacions Internacionals i la Direcció de Serveis de Solidaritat i Cooperació a la 
Gerència de Recursos; trasllada els llocs de treball que es detallen a l’annex, així 
3638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
com els seus ocupants, a les unitats organitzatives que s’indiquen, tot mantenint la 
forma d’ocupació als respectius llocs de treball; i amortitza la Direcció de Relacions 
Internacionals i Cooperació. 
 
16. Decret de l’Alcaldia, de 28 d’abril de 2014 (S1/D/2014 1365), que modifica 
la clàusula 6 del model de conveni específic de cooperació educativa que consta 
annexat a la instrucció reguladora del procediment d’aprovació dels convenis de 
pràctiques acadèmiques universitàries a l’Ajuntament de Barcelona i els seus 
organismes públics dependents aprovat per Decret de l’Alcaldia de 18 de desembre 
de 2013. 
 
b) Mesures de govern 
 
Mg 1.Pla Director de les TIC: Desplegament d’Infraestructures “Smart” a l’Espai 
Públic (PDTIC). 
 
El Primer Tinent d’Alcalde, Sr. Forn, presenta la mesura de govern “Pla Director 
de les TIC: Desplegament d’Infraestructures “Smart” a l’Espai Públic (PDTIC)”, que 
va en la línia del Pla director de la Il·luminació de Barcelona, amb la voluntat de 
tipificar el desplegament d’algunes de les infraestructures que consideren 
essencials per continuar amb la tradició de qualitat de l’espai públic, però també de 
tots aquells elements que no es veuen i que també conformen l’ànima de la ciutat. 
Posa de manifest que, fins ara, el tractament de les tecnologies smart s’ha 
hagut d’adaptar a la ciutat, i allò que ara pretenen amb aquest pla director és que 
el seu desplegament s’insereixi en la mateixa conformació de l’espai públic i, 
també, en projectes privats que hi incideixen. 
En conseqüència, assenyala que allò que busquen és la definició d’un estàndard 
de la infraestructura per fer front al procés d’incorporació progressiu de les TIC que 
es produeix a la ciutat. Igualment, indica que es volen dotar de les infraestructures 
de telecomunicacions i sensorització disponibles en aquest moment, alhora que 
generar les reserves d’espai necessàries en previsió d’instal·lacions futures. 
Conclou, per tant, que consideren imprescindible una infraestructura bàsica, 
amb caràcter estructural, a l’espai públic que faciliti la implantació de projectes 
smart.  
Afegeix que aquesta iniciativa també busca consolidar la posició de Barcelona, 
ara ja indiscutible, com una de les ciutats capdavanteres en el desplegament 
d’estratègies de ciutat intel·ligent, molt més enllà de la sensorització i de la 
definició de projectes i que implica un canvi en la concepció del servei públic. 
En aquest sentit, addueix que per al govern municipal és molt important que 
totes aquestes estratègies smart city contribueixin a la millora de la prestació dels 
serveis públics. 
Precisa que la mesura concreta tres línies de treball: la primera és la implantació 
d’infraestructures TIC a l’espai públic, aprofitant totes les actuacions que es facin a 
la via pública amb l’objectiu de desplegar infraestructures de telecomunicacions i 
sensorització normalitzades a tota la ciutat, entre les quals canalitzacions, routers, 
punts d’accés i sensors, a més d’establir accions específiques definides en els 
projectes d’urbanització –rec, control d’enllumenat o control de trànsit entre 
altres–, tal i com passa amb els grans projectes que ja s’estan desenvolupant a la 
ciutat. 
Així doncs, indica que aquest model d’infraestructures TIC serà implantat de 
manera sistemàtica en tots els projectes impulsats per les administracions que 
actuïn a la ciutat. 
Es refereix seguidament a la segona línia de treball és la plataforma Smart City 
de Barcelona, com a complement a la línia de treball anterior, i que incideix en el 
vessant software. Així, l’ajuntament de Barcelona, treballa per conceptualitzar 
l’arquitectura TIC de la smart city, pensada per donar suport als projectes que la 
ciutat pugui necessitar els propers anys, composta per dues peces clau: una és la 
Plataforma de Sensors i Actuadors de Barcelona, orientada a gestionar el 
desplegament i manteniment dels dispositius instal·lats al carrer. I la segona és el 
Sistema Operatiu de Ciutat (City-OS), una plataforma oberta generada a través 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3639 
 
d’un diàleg competitiu i que consisteix en el desenvolupament d’una solució 
informàtica que permeti articular les relacions entre totes les dades. Indica que 
aquesta eina encara no existeix, tot i que organismes internacionals reconeixen el 
desplegament del City-OS de Barcelona com el model a partir del qual les ciutats 
es poden dotar amb una plataforma oberta a tots els sistemes a fi de fer una 
integració eficient dels serveis que s’instal·len a la ciutat. 
Finalment, assenyala que la tercera línia de treball és la racionalització dels 
subministraments en l’espai públic, l’estructuració de l’espai públic amb punts 
d’alimentació de les diferents serveis implantats racionalment. Posa de manifest 
que tots aquests elements que acaba d’esmentar no tindrien la força que cal si tot 
això no es fes, en el marc dels processos de licitació pública, amb clàusules 
orientades a incloure actuacions i projectes smart. Precisa, doncs, que introduiran 
en totes les licitacions clàusules que consolidin els estàndards que esmentava al 
principi. 
La Sra. Escarp agraeix al Sr. Forn la presentació de la mesura de govern, i als 
directius i tècnics de l’IMI les explicacions prèvies a la presentació del document, 
concretant accions i objectius. 
Subscriu, com diu la mesura, que la presència de les tecnologies de la 
informació i la comunicació en tots els àmbits de la societat és un fet consumat. 
Adverteix, però, que tenen un repte doble; d’una banda, el repte tecnològic i, 
d’altra banda, el de gestionar aquesta tecnologia en l’àmbit de la ciutat. 
Remarca les propostes concretes que conté la mesura pel que fa al 
desplegament de les TIC a l’espai públic, la creació de la Plataforma de gestió 
d’infraestructures o el treball cap a la racionalització del subministraments elèctrics 
i la seva concreció en els contractes i les clàusules que garanteixin l’aplicació de les 
noves tecnologies.  
Tanmateix, consideren que per respondre adequadament i amb garanties a 
aquests reptes tecnològics cal fer una reflexió entorn de la seva gestió. Així, en 
parlar de ciutats intel·ligents, diu que s’ha d’entendre una ciutat capaç de prendre 
decisions públiques emprant tots els mitjans, però sense fer de cap instrument 
l’únic mitjà. 
Fa avinent que aquest mes les revistes Barcelona Metròpolis i Papers de 
l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans dediquen sengles números a les smart 
cities, i incidint en els riscos i els avantatges que comporten, sobre els quals 
considera que val la pena reflexionar. Afegeix que l’investigador Manu Fernández, 
tant en una publicació com en l’altra, afirma que la ciutat intel·ligent no necessita 
convertir-se en un espectacle de solucions màgiques, inaccessibles a la ciutadania, 
ni en una epopeia cap a la submissió a les regles de control automàtic. Altrament, 
manifesta que allò que cal és treure tot el potencial possible de la tecnologia i 
confrontar-lo amb els seus desafiaments, perills i alternatives. Entén que aquestes 
paraules defineixen molt bé l’àmbit de la reflexió a què es referia. 
Dit això, comenta alguns aspectes concrets de la mesura, tot i valorant 
positivament aquesta iniciativa que avui els presenten. En primer lloc, pregunta 
quines són les proves pilot que s’han fet i quins són els resultats obtinguts. 
Qüestiona la creació d’una comissió mixta, atès que no sap ben bé què aporta. I 
proposa establir un sistema d’indicadors objectius de seguiment de la implantació 
de les TIC a l’espai públic. 
El Sr. Ramírez, abans de centrar-se en la mesura de govern, saluda els alumnes 
de l’escola Pàlcam que avui els acompanyen en aquesta sessió plenària, i aprofita 
per al Tinent d’Alcalde la presentació de la mesura, i als tècnics de l’IMI la 
informació prèvia des del vessant tècnic i la feina feta en l’elaboració del 
document. 
Assenyala que, com diu la mesura, smart city és sinònim de ciutat connectada al 
servei de la sostenibilitat i l’estalvi energètic, de la transmissió de coneixement, de 
participació ciutadana i de qualitat de vida de la ciutadania. Remarca que 
Barcelona és capital mundial del Mobile i capital europea de la innovació, ocupa el 
quart lloc al rànquing de smart cities 2013, i destaca com a exemple de bones 
pràctiques en matèria d’intel·ligència urbana liderant, també, la City Protocol. 
Observa, no obstant això, que tot aquest reconeixement, en ocasions, és poc 
comprensible per a la ciutadania si no es tradueix en resultats i realitats tangibles, 
3640 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
generadores de valor i al servei de les persones amb diferents accions i polítiques 
públiques que defineixin el seu paper en la trama urbana. 
Consideren que és en aquest àmbit que l’ajuntament de Barcelona ha d’actuar i 
gestionar, transformant l’espai públic en el tauler de joc, també des del vessant 
tecnològic, a fi de fer-lo més proper i comprensible a la ciutadania, alhora que 
promou la coresponsabilitat, la implicació de la societat i la participació ciutadana 
apropant les TIC a les persones. 
Consideren, per tant, que cal aprofitar l’empenta que els aporta el 
reconeixement com a ciutat referent i ben posicionada, transformant l’oportunitat 
en realitat, i mantenir el lideratge, motiu pel qual comparteixen plenament la 
mesura de govern. 
Destaca el nivell tècnic del document, i el fet que representa el guió per 
gestionar la planificació de les infraestructures i desplegament de les TIC a l’espai 
públic. Es refereix, també, a la cadena de valor que servirà de base a Barcelona 
per gestionar, de manera conjunta i transversal, tant els serveis urbans com els 
processos per millorar la qualitat de vida a la ciutat, amb la sensorització de l’espai 
públic i l’automatització de processos urbans. 
Tanmateix, addueix que, tot i que els agrada l’embolcall de la mesura, troben 
que li manca contingut; observa que es tracta del document marc per al 
desplegament de la infraestructura i que complementa una estratègia, però al seu 
parer hauria d’anar acompanyada dels principals projectes de ciutat que es volen 
abordar en un futur immediat, actuacions com ara la de la Diagonal, el passeig de 
Gràcia o el Paral·lel, i pregunten quines són les prioritats i el calendari de 
desplegament. 
Afegeix que també hi troben a faltar una addenda econòmica, que incorpori el 
cost per a la ciutat de la implantació de les TIC a l’espai públic i en els projectes 
d’ordenació urbana, incloent-hi els que s’introdueixin en els processos de licitació 
pública i derivats de la revisió de contractes. 
Avisa, igualment, de la necessitat que la clàusula smart a què es fa referència 
no trenqui el principi de concurrència i igualtat a l’accés a les licitacions per 
l’exigència de requeriments tècnics no assumibles per les empreses petites i 
mitjanes. 
Finalment, confirma que comparteixen que és possible que d’aquesta mesura es 
generin iniciatives privades en un entorn smart, i potenciar la indústria i 
l’emprenedoria, noves oportunitats de negoci, i la creació de nous serveis 
augmentant el valor social i comercial de la ciutat, on la col·laboració 
publicoprivada és indispensable. 
Pregunta, per acabar, si s’han plantejat l’elaboració d’un estudi econòmic del 
valor de retorn del desplegament de la mesura, pel que fa al seu impacte 
econòmic, activitat econòmica generada i ocupació, atès que dotaria de valor afegit 
aquesta iniciativa i posaria Barcelona com a referent de l’economia smart i capital 
europea de la innovació. 
La Sra. Sanz se suma als agraïments per la presentació de la mesura de govern. 
Tot seguit, dirigint-se al Sr. Vives, comenta que van participar la setmana passada 
a la conferència “Big data i les smart cities”, en el marc de la Big Data Week, en 
què una de les participants, provinent d’una start-up que treballa en el marc del 
desenvolupament del concepte smart city, explicava l’estratègia del món 
empresarial en aquest procés. Fa avinent que la seva primera recomanació va ser 
posar en relleu la necessitat, en una primera fase, de desenvolupar una 
infraestructura de sensors que permetin obtenir informació; en segon lloc, advertia 
que cal abordar dues fases més: la primera, fer comprensible la informació 
obtinguda; i, la segona, determinar per a què serveixen les dades. 
En aquest sentit, consideren que aquesta mesura comença la casa per la teulada 
en comptes de seguir l’ordre que acaba d’esmentar. Així, s’implementen un seguit 
de sensors per obtenir informació, per exemple per saber els nivells de 
contaminació a la ciutat, i fa avinent que això ja ho podien saber abans, i que 
d’allò que es tracta és saber com fer-hi front per reduir-los. 
Entén, doncs, que el govern manifesta la voluntat de ser smart, i consideren la 
tecnologia una finalitat per ella mateixa, no pas un instrument per combatre un 
seguit de situacions que no els agraden.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3641 
 
Reitera, com ja han manifestat en moltes altres ocasions, que primer cal saber 
per a què han de servir les dades obtingudes, atès que a hores d’ara tot allò que 
plantegen els fa concloure és que el seu objectiu és convertir la ciutat en un espai 
de negoci. 
Entén que l’aposta del govern municipal per la tecnologia i per oferir una 
infraestructura TIC significa un negoci per a les empreses, però adverteix que ha 
de ser conscient que tot aquest negoci no redunda en benefici de la ciutadania, 
malgrat que són conscients de l’obsessió del govern de planificar i connectar parcs, 
clústers, districtes, de convertir el territori urbà en un sistema de competició 
empresarial que actua d’esquena a la ciutadania. 
Altrament, ratifica que el seu Grup defensa la ciutat que aposta per les 
persones, i cita les paraules del Sr. Angel Castiñeira, professor d’Esade, que un 
article recent sobre smart cities deia que no hi ha ciutat intel·ligent amb bosses de 
ciutadans exclosos; perquè les ciutats no generin espais d’exclusió cal una aposta 
ferma pel capital humà, les polítiques d’inclusió, i pel capital social. I afegia que no 
són les smart cities les que creen aquest capital humà i social, sinó l’aposta 
decidida per les polítiques d’inclusió allò que realment genera ciutats intel·ligents. 
Conclou, per tant, que calen més polítiques de participació democràtica, 
educació activa, el desenvolupament humà i el veïnatge, de proximitat i de 
creativitat, amb la col·laboració de tots els actors. Altrament, calen menys 
processos fets de dalt a baix, excloent-ne la ciutadania, només amb la complicitat 
de la lògica empresarial. 
Acaba la seva intervenció, expressant que el seu Grup parla d’una ciutat 
inclusiva i sostenible, ja que les ciutats d’èxit són les que fan aflorar el capital 
humà i social, i això només és possible amb espais inclusius i educadors i no en 
espais de negoci privat. 
El Sr. Laporta agraeix al Tinent d’Alcalde la presentació de la mesura, i remarca 
que el seu Grup és del parer que una ciutat tendeix a ser intel·ligent quan les 
inversions que s’hi fan incorporen millores que fomenten el desenvolupament 
sostenible i la qualitat de vida, per a la qual cosa cal una millora de la gestió dels 
recursos, tant públics com privats, factible amb les TIC i la innovació, i que 
permeten millorar el capital econòmic, social i ambiental de la ciutat. 
Fa notar que la societat esdevé cada vegada més complexa i la realitat que ha 
de gestionar l’Ajuntament encara ho és més, i només una aposta decidida per les 
TIC pot permetre afrontar els reptes amb prou garanties. 
Addueix que la implantació de les TIC no significa que les coses es facin amb 
més rapidesa, sinó que implica repensar processos per maximitzar l’aprofitament 
dels recursos disponibles. Així, una ciutat intel·ligent potencia el desenvolupament 
cap a una ciutat compacta i multifuncional mitjançant la diversificació de 
l’estructura econòmica, elaborant plans de mobilitat sostenible, amb la protecció 
de la salut ambiental, vigilància de la qualitat de les aigües i gestió adequada dels 
residus. Entén que resulta obvi que implantar una infraestructura tan complexa 
implica una ciutadania cada vegada més smart, més mòbil i una planificació 
eficient de l’entorn i conscienciada amb l’escassetat de recursos. 
D’altra banda, observa que una cosa són les TIC i una altra la innovació, que 
entenen com un factor clau per assolir nous reptes que planteja la ciutadania. Així 
doncs, la tecnologia ajuda a generar prosperitat convertint la informació en 
coneixement, i integrant els sistemes, de manera que la ciutat mateixa esdevé un 
sistema de sistemes, que fa ús de la informació per prendre decisions eficients, 
preveure els problemes a temps i coordinar els recursos per proporcionar els 
serveis amb la màxima eficiència; altrament, la innovació genera nous models de 
negoci, amb criteris sostenibles, i consideren que cal apostar per solucions més 
innovadores i rellevants, tenint en compte els retorns econòmics, mediambientals i 
de millora de la qualitat de vida. 
Indica que la concepció de les smart cities es basa en el coneixement de la 
gestió urbana i, per tant, el salt que cal fer és d’una gran complexitat, ja que 
exigeix una definició prèvia de la ciutat a fi de no fer cap pas en fals. 
Diu que fa molt que senten parlar del projecte smart Barcelona, que es basa en 
enfundar la ciutat en una nova pell de sensors i detectors, i consideren que la 
mesura que avui presenten va en aquesta línia, cosa que el seu Grup celebra, atès 
3642 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que sempre ha apostat per convertir Barcelona en una ciutat capdavantera entre 
les ciutats intel·ligents. No obstant això, diu que confien que el desenvolupament 
del pla no quedi en paper mullat o que s’eternitzi, i consideren, ara que molts 
indrets de la ciutat estan en obres, que s’hauria d’aprofitar per instal·lar els 
sistemes smart. 
El Sr. Vives, després d’agrair les intervencions dels grups, reitera que la mesura 
pretén establir les infraestructures smart city, uns elements amb què, a partir 
d’ara, s’haurà de comptar sempre a l’hora de fer ciutat. 
Respon, en referència a la intervenció del Sr. Ramírez, que la mesura és un 
document volgudament tècnic perquè els grans projectes de la ciutat ja incorporen 
aquests criteris, com saben els membres del consell d’administració de Bimsa, on 
ahir mateix es va presentar el projecte de reforma de la Diagonal que incorpora la 
infraestructura smart. 
Quant a la pregunta de la Sra. Escarp de si s’han fet projectes pilot, respon que 
durant anys s’han fet aquests projectes, i que ara estan ja en una fase 
d’implantació; indica, a tall d’exemple, que la gestió punt a punt de l’enllumenat de 
la ciutat contribueix a estalviar energia, i també a la seguretat; la sensorització en 
l’àmbit de la contaminació és un element fonamental, i millora la capacitat de 
reacció de l’Ajuntament davant de situacions de crisi; igualment, esmenta la gestió 
de les escombraries o dels aparcaments. Subratlla, també, la sensorització i 
tecnificació en l’àmbit dels serveis socials, que beneficia les persones que viuen 
soles, o les que necessiten un suport constant. 
Constata, per tant, que hi ha una manera directa de relacionar allò que és 
essencial des del punt de vista de model de ciutat amb les solucions tecnològiques 
de què es disposa a l’actualitat. 
Finalment, en referència a la comissió mixta, precisa que la seva funció és 
assegurar la integració de tots els elements complexos a la ciutat i fer-ne el 
seguiment. 
La Sra. Sanz ratifica que el seu Grup no pot compartir aquesta estratègia 
mentre només tingui com a objectiu generar negoci; per tant, demana al Tinent 
d’Alcalde que parli amb la ciutadania i les universitats a fi que s’adonin que han de 
fer un gir en una altra direcció. 
El Sr. Vives demana a la Sra. Sanz que es llegeixi els papers abans de 
debatre’ls. 
 
Mg 2. Habitatges d’ús turístic.  
 
La Sra. Recasens, abans de centrar-se en el contingut de la mesura de govern, 
reitera un argument que, no pas per obvi, no es pot deixar de banda, i és que el 
turisme és un dels pilars de creixement bàsics de la ciutat i una activitat 
generadora de riquesa. Remarca que per a Barcelona el turisme ha significat i 
significa un element de progrés social i cultural, alhora que un estímul per al 
desenvolupament urbà, que ha afavorit el dinamisme de Barcelona, que s’ha situat 
al món com una ciutat plural, cosmopolita i oberta. 
Considera sobrer dir que Barcelona és una destinació turística de primer ordre, 
tal i com demostra l’increment els darrers vint anys del nombre de turistes que la 
visiten i el fet que l’activitat turística ha empeltat en molts indrets la vida 
quotidiana, i que els habitants de la ciutat han après a conviure-hi. Destaca com a 
fets distintius de la ciutat l’oferta cultural i comercial, la diversitat de segments i el 
creixement continuat de l’oferta i de la demanda. 
No obstant això, considera lògic i obligatori per al govern municipal vetllar 
perquè el creixement de l’activitat turística sigui responsable i sostenible i, per 
tant, procurar l’encaix entre el visitant i el ciutadà, cosa que no sempre ha estat 
fàcil. En conseqüència, entenen que no només s’ha de fer promoció turística sinó 
gestió de turisme, vetllar pel turisme responsable, maximitzant beneficis i 
minimitzant els aspectes més negatius. 
Assenyala, però, que no comencen de bell nou en aquesta línia, i tot i que avui 
parlaran d’habitatges d’ús turístic, recorda que el govern ha presentat altres 
iniciatives envers la preservació del turisme responsable i sostenible, entre les 
quals esmenta el Pla de mobilitat d’autocars a la Sagrada Família, el nou pla de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3643 
 
gestió del Park Güell, els plans de turisme de Districte, el Pla Cor o el Pla d’usos de 
Ciutat de Vella. 
Remarca que Barcelona vol preservar la qualitat de vida dels residents i fer-la 
compatible amb la qualitat de l’experiència dels visitants, és a dir, volen la millor 
ciutat per viure i la millor per visitar. 
En aquest sentit, indica que disposen d’un instrument clau per vertebrar l’encaix 
de l’activitat turística: els serveis d’allotjament, amb les diverses tipologies que 
existeixen, entre les quals un ampli equipament hoteler, amb 68.000 llits; i els 
habitatges d’ús turístic, la nova modalitat d’allotjament que a mesura que 
l’ordenament jurídic li ha anat atorgant entitat, ha anat creixent, i que actualment 
ja proveeix l’oferta amb prop de trenta mil llits.  
Precisa que els habitatges d’ús turístic suposen una oferta complementària a 
l’hotelera, que atrau un públic diferent, i que permet repartir la riquesa generada 
pel turisme; que representa una oferta generalment professionalitzada, alhora que 
necessària per a la competitivitat turística de Barcelona. 
Tanmateix, observa que aquest desplegament dels habitatges d’ús turístic ha de 
ser equilibrat i ordenat, i posa de manifest que a hores d’ara, amb els instruments 
a l’abast, es fa difícil la seva planificació, atès que la seva distribució territorial no 
respon a un disseny previ, perquè qualsevol habitatge buit és susceptible de ser 
destinat a ús turístic, només presentant un assabentat, i perquè s’ha produït un 
creixement substancial, en gran part pel procés d’habilitació endegat, que suposa 
l’existència, ara com ara, de 7.854 habitatges d’ús turístic. 
Adverteix que aquesta situació comporta procurar una oferta adequada al model 
de ciutat que volen, ja que es produeix una excessiva concentració en zones 
cèntriques, cosa que dificulta la desconcentració del turisme, que pateix una 
atomització excessiva i una gestió poc professional i baixa qualitat del servei i, tot 
plegat, genera problemes de convivència per la barreja dels usos residencials i 
turístics, a la qual s’afegeix en molts casos la dificultat que suposa la morfologia de 
barris cèntrics, i a tot plegat cal afegir-hi l’absència d’un operador solvent en la 
gestió de l’habitatge d’ús turístic, sense oblidar els habitatges il·legals que operen 
a la ciutat. 
Per tot plegat, indica que el govern vol fer una actuació preventiva i proactiva, 
no pas reactiva, i procedir a una regulació a fi de gestionar la implantació i el 
creixement sostenible del fenomen de l’habitatge d’ús turístic. 
Precisa que aquest marc de regulació els permetrà garantir un creixement 
ordenat, distribuir l’oferta en tots els barris, facilitar l’encaix de les comunitats de 
veïns on se situïn aquests habitatges, donar suport al sector per a la seva 
professionalització i qualitat de l’oferta, anticipar problemes de futur i concertar les 
condicions amb el sector privat. Indica que volen evitar l’excessiva concentració, 
l’oferta de baixa qualitat, la indisciplina, l’activitat sense habilitació, l’ús inadequat 
de la llicència i els problemes de convivència. 
Afegeix que tiraran endavant un pla urbanístic, que tenen el compromís de 
redactar en sis mesos, a fi d’abordar l’excessiva concentració i atomització dels 
habitatges d’ús turístic en comunitats de veïns, prioritzant la seva ubicació en 
edificis sencers, motiu pel qual, el 30 d’abril passat, van procedir a la suspensió de 
llicències en un àmbit determinat de la ciutat. 
Observa que es tracta de mesures administratives, atenció preferent als 
problemes de convivència, comunicació amb les comunitats de veïns a fi que 
sàpiguen de quins instruments disposen, perseguir els habitatges d’ús turístic que 
s’anunciïn sense la llicència corresponent a internet, així com un pla específic 
d’inspecció. 
Diu que també treballaran amb la Generalitat per ampliar les competències i 
millorar les normatives a fi d’introduir alguns aspectes que consideren que poden 
ajudar, entre les quals esmenta un codi de bones pràctiques, la fixació d’una fiança 
o millorar el règim sancionador. 
La Sra. Jaurrieta, després d’agrair la presentació de la mesura de govern a la 
Tinent d’Alcalde, confirma que coincideixen amb bona part dels seus objectius i 
consideren que fa un pas endavant en una regulació molt necessària, tot i que 
creuen que arriba tard. 
3644 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Observa, com deia la Sra. Recasens, que en dos anys s’ha triplicat el nombre 
d’habitatges d’ús turístic a Barcelona, i celebren que el govern reconegui 
l’existència d’externalitats negatives que pot produir el turisme en la ciutadania. En 
aquest sentit, recorda que en la darrera sessió de la comissió d’Economia, Empresa 
i Ocupació, la Sra. Recasens negava l’existència d’efectes no desitjats de l’activitat 
turística en no acceptar la demanda del seu Grup que els recursos de l’impost 
turístic es poguessin destinar, no només a la promoció turística, sinó també a 
combatre els seus efectes. 
Tot seguit, planteja diverses qüestions, d’una banda, per quin motiu només es 
determinen unes zones concretes i no s’amplien a tota la ciutat, ja que disposen de 
l’anàlisi de la prohibició, d’ençà del 2005, a Ciutat Vella, i els efectes que ha tingut 
en els barris limítrofs. D’altra banda, pregunta per què només parlen d’habitatge 
d’ús turístic i no analitzen els efectes en tota mena d’establiments turístics de 
pernoctació de la ciutat. 
Afegeix que també voldrien conèixer el detall del pla d’inspeccions, que el seu 
Grup subscriu. 
Opina que la informació que el govern proporciona a les comunitats de veïns és 
insuficient, atès que tots els recursos de què disposen a l’hora de protegir-se de les 
males praxis que es donen en aquesta mena d’habitatges no arriben amb claredat 
a les comunitats de veïns. Consideren, per tant, que el govern ha d’aprofitar la 
comissió mixta amb la Generalitat per avançar i aclarir quins són els requisits a 
l’hora de canviar els estatuts; i insisteix que cal ampliar l’abast i el contingut de les 
campanyes ja que tenen la sensació que els veïns i veïnes de Barcelona estan molt 
poc informats. 
Finalment, posa de manifest la contradicció que suposa que el govern municipal, 
en un any, limiti el nombre d’habitatges turístics en determinats barris de la ciutat, 
quan fa només any, amb el Pla d’Usos de Ciutat Vella, van obrir les portes a nous 
hotels en un Districte indiscutiblement saturat. Afegeix que tampoc no comprenen 
com van donar una moratòria de sis anys als habitatges d’ús turístic al Districte de 
Ciutat Vella perquè s’instal·lessin en edificis sencers, tenint en compte que 
l’afectació a la convivència és el fenomen que causa més alarma social entre els 
residents. 
El Sr. Fernández Díaz addueix que la veritable mesura de govern respecte als 
habitatges d’ús turístic no és la que avui ha presentat la Sra. Recasens, sinó la que 
es va aprovar ara fa cinc mesos en aquesta cambra a instància del seu Grup, amb 
el suport del 80% dels seus membres, i cap vot en contra. 
En conseqüència, entenen que el govern municipal hauria d’haver reaccionat i 
acarar el problema que suposa la proliferació d’habitatges d’ús turístic a Barcelona, 
concentrats en barris molt determinats de la ciutat. Destaca que s’ha arribat al 
punt que, en menys de dos anys, les llicències d’habitatge per a ús turístic s’han 
multiplicat per tres, passant dels 2.680 comptabilitzats el desembre de 2012 als 
gairebé vuit mil de l’actualitat. 
Recapitula, per tant, que el problema creixia, es concentrava, i encara agreujava 
més les seves conseqüències en determinats barris de la ciutat, alhora que 
provocava greus conflictes entre veïns i usuaris d’aquest tipus d’habitatge, de 
manera que s’imposava una reacció, motiu pel qual el seu Grup va presentar la 
proposició a què a al·ludit, ja fa cinc mesos i tot just ara comença a desenvolupar-
se. 
Puntualitza que els criteris del seu Grup respecte a la qüestió continguts en 
aquella proposició són, d’entrada, que Barcelona ha de reclamar la competència 
per aprovar les normes que permetin a l’Ajuntament regular els habitatges d’ús 
turístic; en segon lloc, l’inici de la tramitació dels plans especials, que no s’ha de 
demorar més enllà del mes vinent. Recorda, en aquest sentit que en la seva 
proposta s’establia un termini de sis mesos, ratificat avui per la Sra. Recasens, i la 
conseqüència serà la suspensió de llicències. 
Esmenta un tercer aspecte imprescindible per al seu Grup: l’aprovació d’un pla 
de xoc d’inspecció, no només dels habitatges turístics irregulars, sinó també 
d’aquells que, tot i que disposen d’algun tipus de llicència, infringeixen la 
convivència i, per tant, la normativa. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3645 
 
En quart lloc, assenyala que s’ha de revisar l’import de la taxa, ja que no pot ser 
que qualsevol propietari d’un immoble, només notificant-ho a l’Ajuntament, i fent 
un pagament únic de 227 euros, pugui convertir el seu habitatge a ús turístic. 
Finalment, en cinquè lloc, consideren imprescindible adoptar mesures clares i 
eficaces pel que fa a la informació dels seus drets a les comunitats de veïns i, si 
convé, la modificació dels estatuts a fi d’evitar la proliferació i les molèsties que 
provoquen alguns dels habitatges d’ús turístic; i afegeix que també cal un protocol 
d’actuació de la guàrdia urbana a fi que les molèsties que generen aquests 
habitatges no perjudiquin la convivència. 
Afirma que tot això no és incompatible amb el reconeixement i la regulació dels 
habitatges d’ús turístic, una activitat profitosa per a la ciutat des del punt de vista 
econòmic. 
La Sra. Sanz agraeix la presentació de la mesura a la Tinent d’Alcalde, tot i que 
no sap si l’hauria d’agrair al Sr. Fernández Díaz, ja que se’n van assabentar primer 
per ell en roda de premsa, que no pas pel govern. 
Manifesta, però, que no els poden agrair el desgavell generat per la gestió 
d’aquesta mesura, que s’ha fet pública abans de sortir publicada al BOPB, cosa que 
ha provocat grans cues a les OAC de propietaris que volen regular la situació dels 
seus habitatges. 
Entrant a analitzar el contingut de la mesura, es refereix a la dada rellevant que 
1,6 milions de barcelonins i barcelonines acullen 25 milions de visitants cada any, 
fet que evidencia l’existència d’una bombolla turística que fa insostenible la 
convivència social i veïnal a la ciutat. Remarca que l’origen d’aquesta situació rau 
en un model econòmic de monocultiu turístic, tal i com demostra el fet que el 
turisme genera el 20% del PIB de la ciutat, i en polítiques de desregulació 
promogudes per la Generalitat, sovint amb el suport del PP. 
Així doncs, diu que es veu obligada a recordar a la Sra. Recasens que qui ha 
pactat aquesta mesura de govern són els mateixos que, en el seu moment, van 
pactar determinades mesures que han portat a la situació actual. Precisa, en 
aquest sentit, que la Llei òmnibus, que determina el Decret 159/2012 sobre 
establiments, allotjaments i habitatges d’ús turístic, que fa que es passi del règim 
de llicència al de comunicació, i per tant elimina el control municipal, va ser 
pactada per CiU amb el PP a la Generalitat. 
Remarca que les dades parlen per elles mateixes; així, apunta que el 2012 hi 
havia 2.349 habitatges d’ús turístic, mentre que el 2014 n’hi ha 7.480. En 
conseqüència, diu que els sorprèn que avui el govern plantegi aquest seguit de 
mesures, de la mateixa manera que els va sorprendre la proposició del Grup del PP 
ara fa cinc mesos, ja que fa més temps que el Grup d’ICV-EUiA va presentar-ne 
una en el sentit d’elaborar un pla especial per regular els habitatges d’ús turístic, i 
que aquestes activitats es desenvolupessin en edificis d’ús exclusiu per a aquesta 
finalitat, i que, paradoxalment, CiU i PP van votar en contra. Recorda que el Sr. 
Bolaños els va dir en aquella ocasió que el seu Grup no compartia limitar els 
habitatges d’ús turístic per barris, i el Sr. Vives, al seu torn, va expressar que fer 
un pla d’usos i agrupar els habitatges destinats a aquest ús en edificis exclusius 
tampoc no solucionaria el problema. Altrament, però, avui proposen tot allò que 
llavors van desestimar. 
Observa que un dels problemes que planteja avui la proposta és la seva 
parcialitat, ja que no determina criteris per actuar sobre els habitatges existents, i 
només ho fa en el cas dels nous. Per tant, pregunta que han de fer amb els 
problemes generats pels que ja estan en funcionament. Afegeix que aquesta 
parcialitat també es palesa en què aquests habitatges no són l’únic problema que 
genera la bombolla turística, sinó que és extensiu a tota mena d’allotjaments, 
entre els quals els hotels, albergs o pensions. 
Per tot plegat, el seu Grup suggereix tres propostes concretes. En primer lloc, 
que el pla especial reguli i limiti tota mena d’allotjaments turístics; en segon lloc, 
que actuïn contra el mercat d’especulació de llicències, estudiant una tipologia de 
llicència temporal, per exemple; i, en tercer lloc, que es actuïn sobre els 7.480 
habitatges d’ús turístic acumulats amb propostes de redistribució pel territori urbà. 
Malgrat tot, però, diu que dubten que el govern faci res del que li proposen, atès 
que si avui parlen de la problemàtica generada pels habitatges d’ús turístic és 
3646 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
perquè signifiquen una competència directa als hotels, no perquè els preocupi la 
bombolla turística; en aquest sentit, fa notar que CiU i PP ja van fer un Pla d’usos 
de Ciutat Vella per garantir que el negoci hoteler continuï creixent al centre de la 
ciutat, menystenint els problemes de convivència veïnal. 
El Sr. Laporta subratlla que el seu Grup sempre ha defensat que no es permeti 
la creació d’allotjament turístic no reglat i altres intrusismes al sector. Justifica 
aquest argument perquè l’eclosió d’establiments il·legals genera molèsties als 
veïns, suposa una competència deslleial, sovint representen un risc per als 
mateixos usuaris i, a més, no responen al model de turisme de qualitat. 
Afirma, per tots aquests motius, que defensen que l’Ajuntament tingui una 
actuació molt més decidida i més capacitat per poder clausurar les activitats 
econòmiques que no tenen llicència. Afegeix que, a més, cal un pla de ciutat per 
revisar els allotjaments turístics que tenen notícia que són fraudulents. 
Aprofita per fer referència a què, ara fa un any, el seu Grup va presentar una 
proposició a la comissió d’Economia, Empresa i Ocupació en què demanaven 
l’elaboració d’un pla de revisió dels allotjaments turístics de la ciutat, que incidís 
especialment en les qüestions relatives als albergs juvenils, els youth hostel i els 
apartaments turístics, que va ser rebutjada amb els vots en contra del govern i del 
Grup del PP. En conseqüència, celebren que, d’alguna manera, avui hagin canviat 
d’opinió amb la presentació d’aquesta mesura de govern. 
Entenen, doncs, que val més tard que no pas mai, però reclamen una actuació 
decidida en aquesta matèria i que la mesura serveixi per acarar el problema. 
La Sra. Recasens considera que la mesura és molt bon inici, i entén que tots 
plegats se n’han de felicitar, ja que cada Grup ha reivindicat que en un moment o 
altre ha plantejat la qüestió. Remarca l’acord assolit amb el Grup del PP fa cinc 
mesos, i del qual han anat seguit les directrius. 
Replica que el govern de la ciutat no és responsable del fenomen turístic, que no 
s’ho ha inventat pas en dos anys i, en conseqüència, entén que tothom ha 
d’assumir la seva part de responsabilitat en el model de ciutat. 
Posa en relleu que el govern ha explicitat que vol treballar l’encaix del turisme a 
la ciutat, de manera que tindran temps de parlar, per exemple, de les propostes 
que acaba de fer la Sra. Sanz durant la tramitació del pla especial que tiraran 
endavant. Afegeix que també posaran en marxa el pla de xoc d’inspecció, i 
admeten que han d’informar millor les comunitats de veïns a fi que sàpiguen quins 
són els drets que els emparen. Igualment, avança que elaboraran un protocol 
específic d’actuació de la guàrdia urbana. 
Assenyala que tot això ho volen fer implicant-hi el sector turístic, una part del 
qual està molt professionalitzat, i que ofereix una oferta complementària a l’oferta 
hotelera, de manera que consideren que cal emparar aquest sector i comptar-hi en 
fer la regulació. 
En aquest sentit, apunta que volen millorar les normes actuals, per a la qual 
cosa han demanat a la Generalitat competències en la gestió, per exemple, dels 
albergs. 
La Sra. Jaurrieta subscriu que el govern no s’ha inventat el fenomen turístic, 
com tampoc no s’ha inventat la ciutat; tot i amb això, en dos anys de mandat, 
s’han incrementat per tres els habitatges turístics. 
 
c) Informes 
 
1. Barcelona Metròpoli Creativa 2013. Economia del Coneixement i Economia 
Creativa a Barcelona. 
 
El Sr. Ciurana presenta l’informe “Barcelona Metròpoli Creativa 2013”, que recull 
la informació de caràcter estratègic sobre el perfil econòmic i creatiu de la ciutat. 
Posa de manifest que, des del primer dia, el govern de la ciutat s’ha posposat 
acompanyar i marcar el rumb d’una Barcelona del coneixement, la cultura, la 
creativitat i la innovació, com expressa l’Alcalde cada vegada que en té 
l’oportunitat, i com també recull el marc estratègic 2012-2015. 
Assenyala que l’informe és fruit d’una col·laboració transversal i constant entre 
l’Àrea de Promoció Econòmica, la de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3647 
 
i de l’informe de l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) 
elaborat per l’equip del doctor Vittorio Galletto. 
Puntualitza, doncs, que el document de què disposen el membres del Plenari és 
un resum executiu de l’informe esmentat, que tenen la idea de publicar 
íntegrament. 
Observa que, més enllà dels cicles econòmics a gran escala que estan vivint 
actualment, la ciutat està experimentant una transformació de fons del model 
econòmic, basat en les activitats intensives del coneixement. Posa en relleu que 
Barcelona es reconeix com una ciutat de referència quant a cultura, coneixement, 
creativitat i innovació, i que el fet que hagi estat escollida per la Comissió Europea 
com a capital europea de la innovació d’enguany, no és aleatori ni una qüestió de 
màrqueting, sinó que respon a una realitat palpable que l’estudi de l’IERMB posa 
de manifest. 
Precisa que el model de Barcelona té capacitat d’atracció i d’expandir-se; així, 
assenyala que fa uns dies, en la roda de premsa de presentació de l’estudi, la Sra. 
Recasens feia notar que el talent estranger que arriba a la ciutat, en molts casos hi 
arriba atret per la qualitat de vida, però cada vegada més també pel talent que hi 
troben. Considera que això és un element essencial, fruit de la feina de les escoles 
i la xarxa professional.  
En aquest sentit, diu que Barcelona està en ple procés de fer el pas del brick 
(totxo) cap al click, és a dir, a les noves tecnologies; així, el model d’innovació i de 
creativitat de Barcelona es basa en la transversalitat, i sorgeix d’un punt intermedi 
que es podria definir com de transacció entre la cultura del coneixement i la 
ciència, cosa per a la qual calen infraestructures. 
Posa de manifest la voluntat d’estendre el mapa del coneixement i de les 
indústries creatives per tota la ciutat, des del clúster del Besòs a la Zona Franca, a 
l’espai de Glòries, al DHub, al 22@, a la muntanya dels museus, Fabra i Coats o el 
districte del coneixement de Sarrià-Sant Gervasi. Remarca que volen una assolir 
una actitud transversal tant des del punt de vista sectorial com territorial. 
Tot seguit, fa un repàs breu al contingut de l’informe, que parteix de la premissa 
que en un context global de recessió l’economia del coneixement aguanta molt 
millor; es refereix també al fet que més de la meitat de l’ocupació de la ciutat ja 
està especialitzada en aquesta mena d’activitats, i que es detecta una alça el 
darrer any; que les indústries creatives que inclouen activitats tradicionals, les 
indústries culturals i les no tradicionals –software, videojocs, edició electrònica– 
representen un sector en creixement molt important a Barcelona; i que la capacitat 
d’atracció del talent i la creativitat és una de les característiques de la ciutat. 
El Sr. Trullén agraeix al govern l’elaboració del document, síntesi d’un informe 
molt més ampli que confien rebre aviat. 
Dit això, posa en relleu que en el document s’afirma, amb raó, que l’Ajuntament 
ha estat un actor rellevant en el procés de canvi de base productiva de la ciutat 
durant els dos decennis darrers i, per tant, considera de justícia citar com a 
referent fonamental el disseny que es va fer en aquesta direcció el 1997, amb 
l’alcalde Clos al capdavant, amb el lema “Barcelona ciutat del coneixement”. 
Precisa que en la seva intervenció se centrarà, d’una banda, en la diagnosi que 
fa l’informe i, d’altra banda, en l’anàlisi de les polítiques que se’n desprenen, 
partint de la base que l’informe aborda amb rigor i fa una anàlisi detallada de 
l’economia del coneixement, la innovació, les TIC i l’economia creativa; alhora que 
destaca que utilitza les fonts més avançades, especialment els documents del 
professor Giacomo Becattini. 
Quant a la posició de Barcelona en els quatre àmbits que acaba de citar, 
subscriu, com ha dit el Sr. Ciurana, que és una bona estratègia moure la direcció 
de l’activitat econòmica cap a l’economia del coneixement, ja que és una bona 
vacuna contra les situacions de crisi. Apunta que actualment s’ha assolit un 53% 
de l’activitat relacionada amb l’economia del coneixement, i la qüestió és com 
avaluar aquest percentatge. Així, assenyala que en relació a les grans metròpolis 
europees com Inner London o Île de France, que arriben al 65% i al 56% 
respectivament, Barcelona encara està lluny i té molt de recorregut per fer, de 
manera que la primera conclusió és que cal estendre l’estratègia al conjunt de la 
ciutat i, també, de l’àrea metropolitana, que arriba actualment a un percentatge de 
3648 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
prop del 45%. Conclou, també, que l’ocupació resisteix millor amb l’economia del 
coneixement i, per tant, s’ha d’anar en aquesta direcció. 
D’altra banda, la qüestió es valorar com està Barcelona quant a innovació, i 
s’arriba a la conclusió que no està bé de nivell, i que de tendència havia estat bé 
fins a l’esclat de la crisi econòmica; en conseqüència, s’arriba es determina que cal 
fer un gran esforç en polítiques de suport a la innovació, per la qual cosa el seu 
Grup va plantejar utilitzar una part de la capacitat financera de l’Ajuntament per al 
finançament d’R+D+I en els centres de recerca ubicats a Barcelona. 
Es refereix tot seguit a les TIC, i considera que no estan bé quant a generació de 
tecnologies de la informació i la comunicació, sobretot aplicades a la manufactura, 
però, a canvi, sí que són capaços d’emprar-les i, en aquest sentit, activitats com el 
Mobile World Congress van en la bona direcció. 
Quant a l’economia creativa, destaca que el nivell que apunta l’informe és de 
l’11%, que d’una banda suposa una millora respecte a nivells anteriors, però no 
resisteix la comparació amb l’Inner London o l’Île de France, on assoleix el 30% i 
el 20% respectivament, i tampoc amb Madrid que té un percentatge del 15%. 
En conseqüència, consideren que en l’apartat de polítiques han de fomentar molt 
més les activitats en aquesta línia; recorda que els governs socialistes de la ciutat 
van fer una aposta clara amb el 22@, i l’impuls de les TIC a través de la Comissió 
nacional del mercat de les telecomunicacions, que han estat desmuntada els 
darrers temps. 
Per tot plegat, consideren que allò que cal és insistir en l’estratègia d’economia 
del coneixement i de ciutat creativa. 
La Sra. Casanova agraeix en nom del Grup del PP la presentació de l’informe, 
centrat en l’economia del coneixement, la tecnologia i la creativitat a Barcelona. 
  Tanmateix, addueix que l’estudi podria haver anat més enllà, atès que 
els indicadors es refereixen a l’any 2012 com a data més recent, i només es 
comparen amb Catalunya, sense fer-ho amb la resta d’Espanya o altres ciutats o 
regions europees. Afegeix que no hi consta ni una anàlisi breu de sectors 
estratègics com la telefonia mòbil o el vehicle elèctric, ni tampoc dels sectors amb 
gran pes en les exportacions com el químic o el d’automoció. I remarca, sobretot, 
que no s’hi fa cap menció de les actuacions del govern de la ciutat en aquest 
àmbit. 
No obstant això, subscriu que és evident que l’activitat econòmica de la ciutat i 
de l’àrea metropolitana està més oberta a l’exterior, és més intensiva en 
coneixement i tecnologia, i que ha augmentat el pes de l’economia creativa. 
Malgrat tot, diu que costa de creure que entorn del 50% dels treballadors de la 
ciutat s’ocupin en activitats intensives en coneixement; entenen, per tant, que els 
percentatge està clarament sobredimensionat, atès que en l’estudi es considera 
intensiu no només el nivell alt de coneixement i tecnologia, sinó també el mitjà i el 
baix. Creu que tampoc no és adequat afirmar que l’atracció de talent a Barcelona 
està creixent a partir d’analitzar el nombre d’estudiants visitants a les universitats 
de Barcelona, atès que aquest indicador no mesura el talent ni la seva possible 
incorporació a l’àmbit productiu. Altrament, suggereix que un indicador correcte de 
captació de talent podria haver estat el nombre de persones amb doctorat que 
vénen de fora a treballar a la ciutat en universitats o centres de recerca. 
Diu, però, que sens dubte l’estudi arriba a dues conclusions molt preocupants i, 
per tant, que mereixen atenció i reflexió. D’una banda, que només el 30% de les 
empreses de la ciutat fan activitats que contenen coneixement o tecnologia, cosa 
que fa que no s’hagi aconseguit estendre-ho a gran part del teixit productiu. Així 
doncs, el 70% de les empreses no han avançat en la incorporació d’aquest factor 
productiu clau per tenir més capacitat per crear ocupació estable i qualificada i 
guanyar competitivitat a l’exterior. 
Afegeix que s’evidencia una forta concentració en el sector de serveis de les 
activitats intensives en coneixement i tecnologia, fet que no ajuda a frenar la 
destrucció del sector de la indústria, ni donar solucions a la manca d’equilibri en el 
model productiu a la ciutat i la seva àrea d’influència, 
En conseqüència, pregunta quines actuacions concretes ha portat a terme el 
govern municipal o té en perspectiva per generalitzar la incorporació de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3649 
 
coneixement al teixit productiu, especialment en el sector de la indústria, precisant 
objectius com a indicadors de valoració de resultats. 
La Sra. Sanz agraeix al seu torn la presentació de l’informe al Tinent d’Alcalde, i 
destaca que algunes de les dades que ofereix són molt útils perquè evidencien que 
hi ha sectors, especialment els vinculats a activitats intensives en coneixement, 
que són molt potents perquè resisteixen millor la crisi i poden generar oportunitats 
per a tothom i amb molt de potencial en sectors d’alt valor afegit. Diu que també 
evidencien una aposta determinada feta per governs d’esquerra que van precedir 
l’actual que van fer que avui Barcelona tingui un posicionament en el camp de 
l’economia del coneixement i de la innovació tecnològica, potenciant una recerca 
constructiva de nous models de foment de l’economia productiva. En aquesta línia, 
destaca projectes com Barcelona Activa, el Districte 22@ i el Parc de Recerca 
Biomèdica entre altes, tots projectes liderats per governes d’esquerres, i alguns 
menystinguts pel govern de CiU. 
Posa de manifest que l’informe presenta alguns dels resultats que aquests 
projectes han generat a la ciutat, els beneficis dels quals encara avui es poden 
comprovar, tal i com demostra el fet que les dades que conté l’informe són del 
2012, cosa que reflecteix l’impacte de les polítiques precedents en aquests àmbits. 
En conseqüència, planteja la pregunta de què ha fet el govern actual per 
incrementar o mantenir aquelles xifres; quina és la seva aposta; o quin serà el seu 
llegat, atès que el 22@, el Dhub o Barcelona Activa són una herència que ha rebut, 
i creu que atribuir-s’ho en exclusiva no és del cas; com tampoc no ho és dir que 
s’aposta pels sectors emergents de les noves tecnologies, del coneixement, del 
talent i de l’emprenedoria quan en realitat només és una declaració d’intencions. 
En conseqüència, entén que fóra lògic que acompanyant les dades que expressa el 
document, el govern expressi què ha fet o què té intenció de fer perquè Barcelona 
continuï sent una ciutat creativa, motor industrial i adopti l’economia del 
coneixement. 
Opina que allò realment constatable és que avui l’atur a la ciutat no ha parat de 
créixer, que moltes empreses tenen greus dificultats per sobreviure, que bona part 
dels pocs llocs de treball nous són precaris i temporals i que no es fa res per 
impedir l’exili professional dels joves. Contràriament, subratlla que hi ha una gran 
tendència al monocultiu turístic, que lluny de l’aposta per la diversitat productiva la 
fa per un model molt més vinculat al capital financer que no pas a l’economia 
productiva. 
Observa que allò que proposa l’estudi són un seguit d’actuacions que configuren 
una ciutat ben diferent que la que avui està confegit el govern; i adverteix que si 
es prenen seriosament les seves recomanacions, haurien de modificar el disseny 
de les seves polítiques econòmiques i urbanístiques i, en conseqüència, fer un gir 
de cent vuitanta graus. 
Tot seguit, formula algunes preguntes concretes, entre les quals quines 
actuacions en creativitat i innovació impacten en el col·lectiu de persones aturades 
de llarga durada o en les dones; o quines són les mesures per reforçar la riquesa 
de la creativitat arrelada als barris. 
Finalment, argumenta que el creixement sostingut del PIB no passa només per 
fer inversions en tecnologia, sinó que cal disposar del capital humà suficient, 
invertir en formació i en educació, àmbits en els quals les polítiques municipals 
brillen per la seva absència. 
El Sr. Portabella diu que allò que més agraeixen de l’informe és que s’hagi fet; 
d’una banda, perquè consideren molt positiva la col·laboració amb l’IERMB; i, 
d’altra banda, perquè tot allò que fa referència a l’economia creativa i del 
coneixement és absolutament rellevant en el present i el futur immediat de 
Barcelona. 
Dit això, i en relació al contingut de l’informe, entén que suposa poques 
sorpreses quant a la seva valoració del significat de l’economia del coneixement i 
de la creativitat, tot i que permet fer una comparació respecte a Catalunya, amb la 
conclusió que en relació a la resta del país Barcelona està molt ben situada, 
constatació que no els ve de nou. Afegeix que si la comparació fos amb la resta de 
l’estat, Barcelona continuaria ocupant un lloc preponderant, en alguns sectors 
millor que en d’altres, alhora que també està convençut que si la comparació 
3650 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
s’hagués establert amb les ciutats que destaquen a escala internacional i amb les 
quals competeixen els resultats no serien tan positius; i considera que aquest és 
l’autèntic element de reflexió que hauria d’incloure l’informe. 
En aquest sentit, precisa que el fet que Barcelona pugui representar uns 
percentatges significatius en un àmbit de caràcter local o estatal entra dins de la 
lògica, però cal tenir present que competeix en un àmbit global, en el qual 
Barcelona no destaca en els sectors econòmics de futur més rellevants, motiu pel 
qual entenen que cal vertebrar un seguit de mesures a fi de potenciar-los. 
Apunta que dins de l’àmbit de la recerca biològica, la ciutat es defensa força bé, 
però que, altrament, cal fer un esforç destacat quant al de les TIC; i en el terreny 
de l’economia de la creativitat, observa que estan millor en els àmbits vinculats a 
la cultura, que no pas en els altres.  
Posa en relleu un altre aspecte que els crida l’atenció, i és que l’informe conclou 
que cal potenciar la imatge de Barcelona com a ciutat innovadora quant al disseny 
i, en aquest sentit, es pregunten què aporta la marca España, a la qual el govern 
municipal ha vinculat la marca Barcelona en situar-la en fòrum Marcas 
Renombradas Españolas, en l’àmbit de la innovació i del disseny. Pregunta si 
consideren que això reforça la marca Barcelona o que, altrament, confon. 
A tall de conclusió, diu que consideren que cal potenciar els sectors esmentats i, 
d’altra banda, també donar més rellevància a l’economia verda, que té un paper 
molt important dins de l’economia del coneixement i suposa un model que es 
caracteritza per maximitzar l’eficiència basat en el coneixement. 
El Sr. Ciurana enceta el torn de rèpliques fent avinent que intentarà respondre 
algunes de les preguntes que han sorgir arran de les intervencions. 
En primer lloc, quant a la metodologia de l’estudi i les dades emprades, s’ha 
posat de manifest que només arriben fins al 2012, i diu que no és pretensió seva 
entrar en una discussió acadèmica enfront dels autors de l’informe ni posar en 
dubte les seves competències i, per tant, que és un aspecte que s’escapa del debat 
que aquí els ocupa. 
Observa que existeix una dificultat comparativa quant als referents que ha 
esmentat el Sr. Trullen, atès que les dades que figuren en l’estudi corresponen 
estrictament al municipi de Barcelona, ni a l’àrea metropolitana ni a la província. 
Afegeix que hi ha altres elements –esmentats pel professor Galletto en presentar 
l’informe– que poden distorsionar les comparacions, entre els quals el fet que 
Barcelona no tingui el plus de ser capital d’estat enfront d’altres ciutats que acullen 
grans corporacions o centres de recerca que hi concentren les seves activitats. 
Fa avinent que una de les qüestions que no ha tractat en la seva primera 
intervenció, però considera que és bona per a la reflexió, és que bona part de les 
activitats de l’economia del coneixement i de l’economia creativa estan liderades 
per persones autònomes, i que seria molt significatiu afegir-hi el percentatge de 
microempreses, de manera que considera que paga la pena que les 
administracions públiques valorin la manera de donar suport als emprenedors en la 
fase de posada en marxa de les seves iniciatives. 
Posa en valor que una de les reflexions més importants de l’estudi és que 
l’actitud i l’activitat creativa a Barcelona ha sorgit per quedar-s’hi, és a dir, no 
significa la conseqüència d’un determinat cicle econòmic o d’una moda, sinó que 
arribarà a formar part del seu ADN en les properes dècades. En conseqüència, 
nega, com ha dit la Sra. Sanz, que el govern opti pel monocultiu turístic, i que les 
mateixes dades objectives desmenteixen aquesta afirmació. Igualment, pel que fa 
a l’acusació que s’atribueixen tot allò que els ha arribat per herència, replica que 
les herències es poden dilapidar o, altrament, es poden aprofitar i fer-les créixer. 
En referència a la pregunta de la mateixa regidora, en el sentit que com arriba 
tot això a les persones, respon que han creat la iniciativa “Barcelona laboratori”, el 
lloc des d’on es pretén fer arribar totes aquestes qüestions a la ciutadania, que 
agrupa totes les comunitats creatives, des de les més acadèmiques fins a les més 
participatives a escala ciutadana. Afegeix que estan enllestint el mapa de la 
innovació, que voldrien presentar abans de final d’any, i que recull algunes de les 
qüestions que plantejava la Sra. Sanz. Concreta que aquesta mateixa setmana al 
Dhub s’han reunit més de quaranta representants europeus de les setze grans 
acceleradores que, a través del programa de la UE han rebut més de cent milions 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3651 
 
d’euros, una de les quals la lidera Barcelona, i que cinc milions dels sis que ha 
rebut repercuteixen directament en donar recursos a microprojectes d’innovació i 
de creativitat. 
Seguidament, agraeix al Sr. Portabella la seva intervenció, i subscriu la seva 
observació sobre l’economia verda. 
La Sra. Casanova addueix que el Sr. Ciurana no vol debatre sobre el contingut 
de l’informe al·legant que és massa tècnic i acadèmic, però tampoc no ho vol fer 
sobre actuacions concretes que corresponen al govern de la ciutat, tot i que 
l’informe fa recomanacions en aquest sentit. 
Assenyala que el seu Grup està plenament d’acord que cal impulsar les 
polítiques de foment del coneixement, de la tecnologia i la creativitat en l’àmbit de 
les empreses de la ciutat, tot i que el govern municipal no ho ha reflectit en 
actuacions, objectius concrets i indicadors de valoració de resultats. Altrament, 
posa en relleu la gran quantitat de propostes que ha fet el seu Grup per potenciar 
l’economia del coneixement, atorgant un suport especial al sector industrial i les 
empreses, entre altres servir com a plataforma de vinculació de l’activitat de les 
universitats i centres de recerca per promoure, per exemple, la creació de patents, 
incubació d’empreses, promoció de clústers o ajuda a les pime per a la implantació 
d’avenços tecnològics. 
La Sra. Sanz reitera que encara no els han dit què han fet en el sector de la 
innovació i la creativitat aquests darrers dos anys; per tant, insisteix a demanar al 
Sr. Ciurana que concreti quines són les actuacions, més enllà d’un constatable 
desmantellament del 22@ o de Barcelona Activa, és a dir, justament el llegat que 
ha mantingut, fins ara, un bon nivell en relació a la innovació i al coneixement. 
Conclou, per tant, que el govern dedica molts esforços a convertir Barcelona en 
una ciutat de moda i molt pocs a garantir una economia productiva diversificada 
que aposti per sectors que no generen bombolles. 
 
 
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
a) Ratificacions 
 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 
 
2. Ratificar el Decret de l’Alcaldia, de 14 d'abril de 2014, que designa la 
Comissió encarregada d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament 
dels Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses electorals de les 
eleccions al Parlament Europeu, i fixa el dia 26 d'abril per a celebrar-lo. 
 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
b) Propostes d'acord 
 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 
 
3. Aprovar l’acta subscrita en data 25 de març de 2014 per les Comissions de 
Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i de Sant Just Desvern, 
relativa a la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis; i notificar el 
present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la 
Generalitat de Catalunya i al propi ajuntament de Sant Just Desvern. 
 
4. Iniciar l’expedient d’alteració de la línia de terme entre els municipis de 
Barcelona i de Montcada i Reixac, de conformitat amb l’art. 9.1.a) del Decret 
244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació 
territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les 
mancomunitats de Catalunya i amb l’acta administrativa de data 27 de febrer 
d’enguany, que acredita el mutu acord de les Comissions de Delimitació Territorial 
3652 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
dels respectius ajuntaments; aprovar la Memòria justificativa i la documentació 
gràfica de la proposta d’alteració de terme de data 11 d’abril d’enguany, redactada 
pels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Barcelona amb la conformitat 
dels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Montcada i Reixac; i sotmetre la 
instrucció de l’expedient a informació pública per un termini de seixanta dies, 
mitjançant l’exposició en el tauler d’anuncis d’aquest ajuntament i la publicació al 
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.  
 
5. Iniciar l’expedient d’alteració de la línia de terme entre els municipis de 
Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat, de conformitat amb l’art. 9.1.a) del Decret 
244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació 
territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les 
mancomunitats de Catalunya i amb l’acta administrativa de data 18 de febrer 
d’enguany, que acredita el mutu acord de les Comissions de Delimitació Territorial 
dels respectius ajuntaments; aprovar la Memòria justificativa i la documentació 
gràfica de la proposta d’alteració de terme de data 10 d’abril d’enguany, redactada 
pels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb la 
conformitat dels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Barcelona; i 
sotmetre la instrucció de l’expedient a informació pública per un termini de 
seixanta dies, mitjançant l’exposició en el tauler d’anuncis d’aquest ajuntament i la 
publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i notificar aquest acord a 
l’ajuntament de Sant Cugat del Vallés com a potencial municipi afectat. 
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens precedents. 
 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
6. Aprovar definitivament, atès que no s’han presentat reclamacions durant el 
període d’exposició pública, l’expedient 3-024/2014 de modificacions de crèdit, per 
un import de 100.000.000,00 euros, consistent en transferències de crèdit i un 
suplement de crèdit finançat a càrrec del romanent líquid de Tresoreria per a 
despeses d’ús general en el pressupost de l’exercici 2014 de l’Ajuntament de 
Barcelona, d’acord amb els documents annexos (referències 14021991 i 
14021990). 
S’aprova el dictamen precedent amb el vot en contra dels Srs. Martí, Trullén, 
Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i 
Sánchez, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 
 
7. Nomenar, en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell 
Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades 
municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de 
Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, 
Barcelona Gestió Urbanística, SA i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, auditors de 
cadascuna d’elles per a l’exercici 2014 a Pricewaterhouse Coopers Auditores, SL i 
Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament; i nomenar, com a 
soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona d'Infraestructures 
Municipals, SA, auditors per als seus respectius comptes anuals consolidats per a 
l’exercici 2014 a Pricewaterhouse Coopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de 
Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament. 
 
La Sra. Recasens, després de fer notar que es tracta d’un tema recurrent i a 
bastament debatut, apunta que amb aquest acord se sotmet al Plenari el 
nomenament de les empreses auditores dels comptes anuals de les societats 
privades cent per cent municipals per a l’exercici 2014. 
El Sr. Colomé observa que a aquest nomenament se li podria aplicar el títol de la 
pel·lícula “Atrapado en el tiempo”, en la qual té un paper decisiu el Dia de la 
marmota.  
El Sr. Mulleras al·ludeix a la celebració, el 2012, del vintè aniversari dels Jocs 
Olímpics de Barcelona, i engany el desè aniversari del Fòrum de les Cultures, per 
apuntar la possibilitat de celebrar, l’any vinent, el vintè aniversari que aquest 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3653 
 
ajuntament té les mateixes empreses auditores i, per tant, coincideix amb 
l’apreciació que acaba de fer el Sr. Colomé. 
Insisteix que es tracta dels mateixos auditors que no van detectar en el seu 
moment les irregularitats del Palau de la Música durant l’època Millet, i els 
mateixos que van auditar el Fòrum de les Cultures. 
Pregunta a la Sra. Recasens si considera que les auditories del Palau estaven 
ben fetes, i si no valora que fóra bo establir una certa rotació d’empreses auditores 
per evitar rutines i inèrcies no desitjables. 
La Sra. Recasens observa que el Sr. Mulleras ja els té acostumats, en aquest 
acord anual de nomenament de les empreses auditores, a plantejar altres 
qüestions que no hi tenen res a veure. 
Precisa que en la sessió de 12 d’octubre de 2012 la comissió d’Economia, 
Empresa i Ocupació va dictaminar a favor del concurs per nomenar les empreses, i 
en el Plenari del mateix mes es va aprovar, fruit d’aquest concurs, l’oferta més 
avantatjosa. Afegeix que el nombre d’empreses presentades demostra l’interès que 
va despertar el concurs que, finalment, va recaure en les dues empreses 
esmentades. 
El Sr. Mulleras replica a la Sra. Recasens que no estan demanant altra cosa que 
allò que ella mateixa reclamava el 15 de juliol de 2005 en aquesta mateixa 
cambra, i llegeix textualment “el Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria està 
auditant els comptes de les empreses municipals des de fa més de tretze anys i, 
per tant, a fi d’evitar rutines i inèrcies, seria bo establir una certa rotació en 
aquestes comeses.” Es pregunta, doncs, què hauria de dir ara que ja en fa dinou, 
d’anys; i, atès que no li sembla pas malament, entén que allò que l’ha fet canviar 
de parer és que ara està al govern. 
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i 
Casanova. 
Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part 
que estrictament fa referència a l’adopció de l’acord precedent, per tal d’agilitar-ne 
la inscripció en el Registre Mercantil. 
 
8. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades al Consell Plenari de 
l'Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals 
Barcelona de Serveis Municipals, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, 
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Societat 
Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els 
acords següents: Aprovar els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals 
consolidats de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, tancats a 31 de 
desembre del 2013, integrats pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de 
canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria; aprovar els 
corresponents Informes de Gestió; aprovar la gestió realitzada en l'exercici 2013 
pels administradors respectius; aprovar, per a cada societat, la distribució de 
resultats de l'exercici tancat a 31 de desembre del 2013, segons consta en 
document annex. 
 
Es dóna compte que la distribució de beneficis que consta en el document annex 
és la següent: 
 
a) Barcelona de Serveis Municipals, SA: el benefici obtingut, 2.933.100,27 
euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. 
b) Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: el benefici obtingut, 
1.942.880,03 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. 
c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: el resultat negatiu produït, 
1.634.621,68 euros, s’incorpora íntegrament a resultats negatius d’exercicis 
anteriors. 
d) Barcelona Activa, SA: el benefici obtingut, 29.739,61 euros, es destinen a 
reserva legal 2.973,96 euros i a reserva voluntària 26.765,65 euros. 
e) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: el benefici obtingut, 
45.479,78 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària. 
3654 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
f) Barcelona Cicle de l’Aigua, SA: constituïda en la sessió del Plenari del Consell 
Municipal de 18 d’octubre de 2013, ha començat la seva activitat a 1 de gener de 
2014, per la qual cosa, el resultat de l’exercici 2013 és 0. 
El President del Consell Municipal informa que la Junta de Portaveus va acordar 
que el debat d’aquest punt d’aprovació dels comptes anuals de les societats 
privades municipals es faria conjunt per a totes les empreses, i la votació 
individual. Precisa, també, que ha estat retirada d’aquest punt l’empresa Barcelona 
de Serveis Municipals (BSM): 
Adoptar, en l'exercici de les competències reservades al Consell Plenari de 
l'Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals 
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Informació i Comunicació de 
Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Societat Municipal Barcelona Gestió 
Urbanística, SA i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els acords següents: Aprovar els 
comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona 
d’Infraestructures Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2013, integrats 
pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, 
l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria; aprovar els corresponents Informes de 
Gestió; aprovar la gestió realitzada en l'exercici 2013 pels administradors 
respectius; aprovar, per a cada societat, la distribució de resultats de l'exercici 
tancat a 31 de desembre del 2013, segons consta en document annex. 
 
La Sra. Recasens remarca la importància estratègica del punt que es disposen a 
debatre. Indica que, una vegada retirada l’empresa BSM, es presenten a aprovació 
els comptes anuals de quatre empreses, tenint en compte que Barcelona Cicle de 
l’Aigua es va posar en va posar en marxa el 25 de novembre de 2013 i, per tant, 
ha tingut un període curt d’activitat. 
Feta aquesta puntualització, destaca que aquest conjunt d’empreses generen un 
volum important de facturació de gairebé dos-cents milions d’euros. Fa avinent 
que el resultat econòmic s’ha mantingut equilibrat, tot i el context econòmic 
present. 
Precisa que el resultat de Bimsa, d’1,9 milions d’euros, ha estat condicionat al 
traspàs del resultat de la subvenció de capital que ha rebut d’aquest ajuntament 
per finançar la compra d’un immoble a ProEixample; i que el resultat d’Informació i 
Comunicació de Barcelona (ICB) s’ha vist greument afectat com a conseqüència de 
la provisió de l’acta que ha aixecat Hisenda sobre l’IVA suportat no deduïble des 
del 2010. 
Quant als ingressos i a les despeses, manifesta que es mantenen en termes 
globals, tot i que la casuística de la cada empresa la fa particular. En aquest sentit, 
indica que Bagursa, que ha tingut un augment important del volum inversor, ha 
incrementat els seus ingressos i, per tant, també les seves despeses. En referència 
a Barcelona Activa, precisa que el volum inversor ha estat important durant 
l’exercici arran de la millora dels equipaments informàtics i l’obertura de l’Oficina 
d’Atenció a l’Empresa. Pel que fa a Bimsa, remarca la importància i l’increment de 
les seves inversions, com és el cas també de Bargursa amb actuacions importants 
a Trinitat Nova, Vallcarca, les casernes de Sant Andreu o la Colònia Castells pel 
que fa a la gestió de sòl. 
Finalment, indica que la plantilla mitjana de l’Ajuntament ha tingut variacions 
significatives atesa l’estructuració de la plantilla de Barcelona Activa. 
El Sr. Colomé avança l’abstenció del Grup Socialista en aquest punt, i la 
impossibilitat de votar negativament els comptes de BSM, ja que el govern l’ha 
retirat. Observa que aquesta retirada respon al fet que no tenia majoria, que al 
seu parer és el resultat de la gestió econòmica de la Tinent d’Alcalde, que l’ha 
portat a la derrota formal d’haver de retirar BSM. 
Fa avinent que no estan d’acord amb la gestió econòmica de BSM per la seva 
opacitat, pels seus errors, per l’operació de Bamsa i pel patrocini del Bicing. 
Tanmateix, diu a la Sra. Recasens que quan decideixi d’asseure’s a parlar amb els 
grups municipals, probablement podrà aprovar els comptes de BSM. 
El Sr. Mulleras fa notar que avui els porten a aprovació els comptes de cinc 
societats municipals –sis en principi–, una més que l’any passat, de manera que, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3655 
 
en comptes de disminuir l’entramat empresarial d’aquest ajuntament, augmenta 
amb la nova societat pública Barcelona Cicle de l’Aigua. 
Observa que aquests comptes continuen palesant participacions empresarials i 
financeres molt qüestionables i sense viabilitat econòmica ni social, motiu pel qual 
el seu Grup havia anunciat el vot en contra dels comptes anuals de BSM, i tal 
vegada per això entenen que s’ha retirat de la proposta. 
Justifica el vot contrari que pretenien emetre en el cas de BSM, entre altres 
motius perquè continua amb inversions com Catalana d’Iniciatives que, a dia 
d’avui, ja ha costat 15,4 milions d’euros directament a l’Ajuntament; perquè 
encara no han tingut accés als seus comptes anuals malgrat que els han demanant 
amb insistència i reiteració; perquè es continuen fent inversions a Catalunya 
Carsharing, que ha tingut 2,6 milions de pèrdues en dos anys. 
Afegeix que a BSM hi ha empreses com Cementiris, a la qual el Grup del PP ha 
demanat moltes vegades la reducció de taxes, i no obstant això continua aplicant 
preus molt elevats i beneficis de cent milions d’euros durant els darrers dos anys. 
Recorda que el 2012, el Grup del PP va impulsar una reducció del nombre 
d’empreses municipals amb el Grup Bimsa, tot i que el 2013 el nombre ha 
augmentat amb Barcelona Cicle de l’Aigua, motiu pel qual també votaran en contra 
dels seus comptes. 
Argumenta el vot contrari als comptes de Bagursa, empresa que gestiona el 
planejaments urbanístics, perquè consideren que s’ha endarrerit molt en les 
actuacions dels barris de Vallcarca, Les Planes o Torre Baró només per citar alguns 
casos. 
Finalment, quant al vot contrari en el cas de Barcelona Activa, assenyala que és 
l’exemple paradigmàtic del deute de la Generalitat, que s’ha incrementat d’onze 
milions, un 58% més que el deute de l’any passat amb aquesta empresa, i ha 
reduït a la meitat les seves aportacions a les polítiques actives d’ocupació. 
El Sr. Mestre anuncia que els vots del seu Grup seran els mateixos que van 
emetre en els respectius consells d’administració: favorables als comptes d’ICB i 
Barcelona Cicle de l’Aigua, en contra dels de Barcelona Activa, i abstenció en la 
resta. 
Precisa que el vot negatiu dels comptes i la gestió de Barcelona Activa té a 
veure amb l’oposició que ja han manifestat moltes vegades amb la reorientació de 
l’empresa i el canvi de model, amb què les polítiques actives d’ocupació i de 
formació, que havien estat el centre i la prioritat de l’empresa ho han deixat de ser 
per donar-li altres prioritats i col·locar altres objectes en el seu centre d’activitat. 
Consideren, doncs, que això és un error, especialment en un moment de crisi en 
què la ciutat comptabilitza 107.000 persones a l’atur. 
Indica que també tenien intenció de votar negativament el comptes i la gestió 
de BSM, que finalment han estat retirats perquè no s’haurien aprovat avui. 
Remarca que hi havia moltes raons per votar en contra dels comptes de la 
principal empresa municipal, però tan sols l’operació de Bamsa ja ho justificava. 
Considera que és important reflexionar sobre què significa aquesta retirada dels 
comptes de BSM; així, fa notar que es dóna la circumstància que als consells 
d’administració de les empreses hi ha situació excepcional que el govern municipal, 
fins i tot estant en minoria, té la meitat més un dels consellers en tots els consells 
d’administració, sense respectar la proporcionalitat que s’expressa en aquest 
Plenari.  
Entenen, doncs, que es tracta d’una situació excepcional, reversible però, i per 
mantenir-la cal que un govern en minoria faci l’esforç de construir acords i 
consensos, cosa que implica transparència, informació puntual i completa i garantir 
la deliberació en els consells d’administració, cosa que no ha succeït, especialment 
a BSM, on l’opacitat sembla la norma de l’empresa. 
En conseqüència, adverteix que cal parlar perquè aquesta situació canviï 
radicalment, atès que, altrament, si el govern municipal no té la voluntat de 
transparència, d’informar puntualment i de construir acords i consensos majoritaris 
s’imposa revisar la situació excepcional que es dóna, ara com ara, als consells 
d’administració de les empreses. 
El Sr. Portabella avança el vot favorable en aquest punt, que vol que sigui entès 
com la voluntat del seu Grup de no bloquejar un procés que tot just s’inicia 
3656 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
d’aprovació dels comptes de les societats mercantils i municipals, i anuncia que 
explicaran el seu posicionament definitiu quan facin el debat del Compte General i 
tinguin una visió completa de tot el Grup Ajuntament. 
Reitera, però, la discrepància per l’orientació de la política de Barcelona Activa, 
tal i com han manifestat en múltiples ocasions. 
Afegeix que l’ajuntament de Barcelona, una de les institucions públiques més 
sanejades econòmicament de l’estat, pot tenir problemes per aprovar els comptes 
de 2014; i remarca que aprovar-los ha de servir per transmetre confiança i enviar 
un senyal a la societat que l’Ajuntament continua mantenint una situació financera 
sòlida i equilibrada que signifiqui un punt d’esperança per sortir d’una crisi tan 
severa com l’actual. 
La Sra. Recasens se suma a les paraules que acaba de pronunciar el 
representant d’UpB, i els recorda que entre tots van acordar la voluntat de no 
polititzar les empreses municipals. En conseqüència, quan parlen de credibilitat, de 
solvència i de comptes anuals, com a junta general d’accionistes que és aquest 
Plenari, apel·la al seny per tirar endavant. 
Precisa que formular els comptes és mandatari del consell d’administració i és 
obligatori que aquest Plenari, com a junta general, els aprovi. 
Observa, doncs, que li ha sorprès que el Sr. Mestre pretengués plantejar com 
una situació excepcional un fet que van acordar quan el seu Grup formava part del 
govern municipal, que va demanar als grups de l’oposició que garantissin els 
equilibris en el consell d’administració. Considera que llavors aquests grups, entre 
els quals s’incloïa el de CiU, van actuar amb responsabilitat, de la mateixa manera 
que ara els demana que actuïn. 
Observa que l’únic punt retirat de l’ordre del dia ha estat BSM és el que ha 
ocupat més temps en les intervencions dels grups. 
Acaba demanant responsabilitat a tots els grups municipals a fi de poder tirar 
endavant els comptes municipals. 
El Sr. Colomé replica que el govern anterior tenia divuit regidors i regidores, i 
formava majoria absoluta amb vint-i-un; altrament, el govern actual en té catorze, 
i creu que confondre la negociació amb l’adhesió incondicional porta a la Tinent 
d’Alcalde a la derrota que avui està patint. 
Insisteix que amb el seu posicionament estan tombant la gestió econòmica de la 
Sra. Recasens com a presidenta de BSM; nega, doncs, que estiguin polititzant, 
altrament, si ho fessin, demanarien, per exemple, que l’Alcalde la cessés, cosa que 
no han fet. 
El Sr. Portabella adverteix al Sr. Colomé que no té memòria. 
S’aprova el dictamen en debat: 
- en la part que fa referència a Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, amb 
l’abstenció dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, 
Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, 
Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i 
també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 
- en la part que fa referència a Informació i Comunicació de Barcelona, SA, amb 
l’abstenció dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, 
Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez, i també dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i 
Casanova. 
- en la part que referència a Barcelona Activa, SA, amb el vot en contra dels Srs. 
Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, 
Pajares i Casanova, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i 
Ribas, i l’abstenció dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. 
Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez. 
- en la part que referència a Barcelona Gestió Urbanística, amb el vot en contra 
dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. 
Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i l’abstenció dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, 
Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez, i 
també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 
- en la part que referència a Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, amb el vot en contra 
dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3657 
 
Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i l’abstenció dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, 
Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez. 
Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part 
que estrictament fa referència a l’adopció de l’acord precedent, per tal d’agilitar-ne 
la inscripció en el Registre Mercantil. 
 
9. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, desafectades del domini públic les entitats 1 i 4 de la finca del carrer 
Comerç núm. 36 (registrals 11.226 i 11.232, del Registre de la Propietat núm. 1 de 
Barcelona, respectivament), entitats respecte les quals es constituirà un dret de 
superfície a favor de la Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i 
Museu de la Xocolata de Barcelona que substituirà la concessió que ostenta 
actualment aquesta Fundació respecte les dites entitats; i adscriure-les com a béns 
patrimonials.  
 
10. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, desafectada del domini públic la finca de propietat municipal situada en el 
carrer del Cisell núms. 17-19, grafiada en el plànol annex, finca respecte la qual es 
va constituir un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya per acord 
del Consell Plenari Municipal el 28 de maig de 1982, als efectes de donar 
concordància al títol que ostenta la Generalitat de Catalunya i la qualificació 
jurídica de la finca;i adscriure al Patrimoni Municipal d’Urbanisme la finca 
desafectada. 
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. 
 
11. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, desafectada del domini públic la finca de propietat municipal situada a la 
carretera de Sant Cugat núms. 266-296, grafiada en el plànol annex; adscriure-la 
com a bé patrimonial; i cedir interadministrativament la propietat de la dita finca a 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a successora de la Mancomunitat de 
Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), en compliment del 
Conveni subscrit el 19 de desembre de 1989 entre l’Ajuntament de Barcelona i 
l’extinta Mancomunitat al Patrimoni Municipal d’Urbanisme; formalitzar la cessió 
interadministrativa, fent esment de l’afectació de la finca a la realització dels 
sistemes d’espais i zones verdes que configuren el Parc Tibidabo Collserola, en els 
termes del dit Conveni; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar 
l'Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i 
Casanova, i també dels Srs. Laporta i Portabella. 
 
12. Autoritzar a la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, 
SA (REGESA), la transmissió onerosa del dret real d’aprofitament constituït per 
acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 23 de juliol de 2010, respecte 
de la finca municipal identificada com a entitat número 1 en el complex immobiliari 
de l’illa del Mercat del Guinardó, situat en el passatge de Llívia núm. 34 i els 
carrers de Teodor Llorente núms. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, a un tercer que 
acrediti la corresponent solvència tècnica i econòmica per a la seva explotació i 
gestió, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions 
de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa, garantint en tot 
moment el bon ús de les instal·lacions i la prestació del servei en les condicions 
previstes a la regulació de l’aparcament. 
 
La Sra. Recasens es refereix a la situació complexa del mercat immobiliari, 
desencadenada a mitjan 2008, i que va afectar les societats promotores del sector 
i, en conseqüència, algunes de les empreses i entitats públiques de promoció 
d’habitatge social i de protecció, que actualment estan immerses en processos de 
sanejament financer i reestructuració. 
3658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Feta aquesta introducció, precisa que Regesa està tirant endavant un pla de 
viabilitat, en el marc del qual demana autorització a l’Ajuntament per fer la 
transmissió onerosa del dret real de superfície. 
La Sra. Sánchez observa que l’autorització a Regesa que se sotmet a votació 
s’emmarca en el pla de viabilitat de l’empresa, que preveu determinades 
desinversions en aparcaments. Manifesta, per tant, que el seu Grup considera molt 
adient aquesta petició de l’empresa pública, que està duent a terme la construcció 
de l’illa d’equipaments del mercat del Guinardó, que inclou un CAP, una residència 
per a gent gran, un centre de dia i un casal de joves, a banda del nou mercat. 
Confirma, doncs, que el seu Grup no té cap intenció de posar bastons a les 
rodes al desenvolupament del pla de viabilitat de Regesa, motiu pel qual avança el 
vot favorable. 
La Sra. Casanova anuncia el vot contrari del Grup del PP, atès que parteixen de 
la consideració que Regesa és sinònim de mala gestió i de perjudici dels interessos 
generals de la cituadania. 
Recorda que el seu Grup ja va refusar les adjudicacions a aquesta empresa 
pública del Consell Comarcal per fer obres i gestió d’aparcaments i equipaments 
públics a Barcelona. 
Diu que no els sorprèn, doncs, que novament Regesa demani poder vendre a un 
tercer la gestió d’un aparcament públic, en aquest cas el del mercat del Guinardó. 
Consideren que aquest aparcament, com també les altres inversions de Regesa a 
la ciutat, hauria de ser retornat a l’Ajuntament a fi que sigui la Corporació qui 
decideixi sobre el seu futur, i en garanteixi la gestió òptima. 
La Sra. Recasens certifica que Regesa ha dut a terme a Barcelona operacions 
importants, entre les quals esmenta la biblioteca Phillips, el CAP de La Sagrera, 
l’escola bressol de Les Corts, l’escola del passatge Urrútia, el CAP de La Marina o la 
biblioteca Paco Candel, només per citar-ne unes quantes, malgrat que Regesa 
també ha patit les conseqüències de la crisi i està immersa en un procés de 
viabilitat, per la qual cosa necessita sanejament financer per ser reflotada. 
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i 
Casanova. 
 
13. Acceptar la renúncia de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de 
Barcelona (FAVB) al contracte de cessió d’ús gratuït de l’habitatge situat al carrer 
Pujades núms. 314-324, 3º 4ª, destinat a joves en risc d’exclusió social, conforme 
la clàusula 13 de les condicions reguladores del contracte; i formalitzar l’extinció 
contractual en document administratiu. 
 
14. 1r. Acordar provisionalment la incorporació a la fórmula de determinació de 
la quota de l’art. 7è de l’OF 3.10, referent als guals d’ús general en immobles 
destinats a l’habitatge i pel cas específic del barri de Les Planes, un coeficient 
corrector; 2n Aprovar provisionalment, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes 
a partir de la seva aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 
3.10, taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació 
d’altres serveis, per incorporar les disposicions reguladores de la taxa referit en 
l’anterior punt 1r; 3r. Sotmetre els anteriors acords i el text de la corresponent 
ordenança fiscal a informació pública durant un període de 30 dies hàbils, 
comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí oficial de la Província, 
dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les 
reclamacions que estimin oportunes; i 4rt. Tenir per aprovades definitivament la 
imposició i la correlativa ordenança fiscal reguladora del tribut esmentat en el 
supòsit que no es presentin reclamacions. 
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. 
 
15. 1r. Acordar provisionalment la modificació de les quotes anuals dels 
quioscos de premsa incorporades a l’art.7è, apartat 3.c) de l’OF 3.10; 2n Aprovar 
provisionalment, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes a partir de la seva 
aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.10, taxes per la 
utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis, per 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3659 
 
incorporar les disposicions reguladores de la taxa referit en l’anterior punt 1r; 3r. 
Sotmetre els anteriors acords i el text de la corresponent ordenança fiscal a 
informació pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de 
l’endemà de la seva publicació al Butlletí oficial de la Província, dins dels quals els 
interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin 
oportunes; i 4rt. Tenir per aprovades definitivament la imposició i la correlativa 
ordenança fiscal reguladora del tribut esmentat en el supòsit que no es presentin 
reclamacions. 
 
La Sra. Recasens mostra la seva satisfacció per l’aprovació per unanimitat d’un 
nou model de quiosc, amb la pretensió que permeti la viabilitat econòmica i de 
cohesió social que signifiquen els quioscos en els barris. Indica que han treballat 
conjuntament amb el sector, i amb els grups municipals, a fi que els quatre-cents 
quioscos de la ciutat tinguin garanties de futur, de manera que van procedir a la 
renovació de les concessions fins al 2030. 
Assenyala que juntament amb el procés d’adjudicació als titulars dels quioscos 
en funcionament, i actuant amb raons d’interès públic, han convocat un concurs 
per a la publicitat. I, finalment, tal i com demanava el sector, ara porten a 
aprovació les noves taxes que permetran dinamitzar-lo; recorda que les taxes 
vigents són en funció de la vies públiques, i ara han considerat convenient 
homogeneïtzar i aplicar la mateixa taxa –1.737 euros anuals– a totes els quioscos 
de la ciutat, tret dels de la Rambla i el passeig de Gràcia. 
Consideren que aquesta revisió, juntament amb la publicitat i l’allargament de 
les concessions permetrà la viabilitat dels quioscos. 
La Sra. Jaurrieta anuncia el suport del seu Grup a l’acord, ja que consideren que 
pot resoldre la situació de bona part dels quioscos de la ciutat, un sector molt 
important per a la generació d’activitat econòmica i cohesió social als barris. Així, 
l’establiment d’un nou marc d’ordenació i simplificació permetrà millorar la gestió 
ordinària dels quioscos de la ciutat, tret dels d’alguns indrets i vies singulars que ja 
es van regular en el seu dia. Considera un fet positiu, també, la millora de les 
tarifes, així com la gestió centralitzada en aquest ajuntament de la publicitat, que 
permetrà obtenir majors ingressos. 
Felicita els serveis municipals i agraeix a l’Associació professional de venedors 
de premsa de Barcelona la seva feina. 
La Sra. Casanova agraeix al govern l’acceptació de les al·legacions formulades 
pel seu Grup –l’únic que n’ha presentat– amb el suport del sector. Diu que estan 
satisfets perquè, finalment, s’hagi aprovat la rebaixa de les taxes, així com una 
distribució millor dels ingressos per publicitat a favor dels quiosquers, tal i com 
demanava el seu Grup a les al·legacions presentades, atès que els convé per 
superar la crisi, i tenint en compte la clara connotació social de la seva activitat. 
La Sra. Ribas se suma, en nom del seu Grup, a les votacions favorables a la 
proposta, que els sembla un bon exemple d’acord ben treballat amb el sector i 
amb els grups municipals. 
Remarca que aquest acord en complementa altres d’anteriors amb l’objectiu que 
els quioscos de premsa continuïn sent elements vius de la ciutat, no només com a 
activitat comercial, sinó també com a elements generadors de cohesió social i 
dinamitzadors dels espais públics. 
Subratlla la tasca feta per assolir aquests acords, d’anàlisi de la situació i 
d’establiment de serveis futurs, sempre amb la doble visió d’activitat econòmica i 
d’utilització de l’espai públic des de la defensa de l’interès general. 
El Sr. Laporta avança també el vot favorable a l’acord, i felicita l’Associació 
professional de venedors de premsa de Barcelona per haver arribat a un acord 
amb l’Ajuntament. 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 
 
16. 1r. Aprovar provisionalment, segons l’article 1r. de l’Annex, i amb efectes a 
partir de la seva aprovació definitiva, la modificació per a l'exercici de 2014 i 
successius de l’Ordenança fiscal núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; 2n. 
Sotmetre l’anterior acord i el text de la corresponent ordenança fiscal a informació 
pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la 
3660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
seva publicació al Butlletí oficial de la Província, dins dels quals els interessats 
podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i 
3r. Tenir per aprovades definitivament la imposició i les correlatives ordenances 
fiscals reguladores dels tributs esmentats en el supòsit que no es presentin 
reclamacions. 
Es retira el dictamen precedent. 
 
17. Primer. Proposar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de 
Catalunya, la determinació de Barcelona com a municipi turístic d’acord amb la 
motivació que figura als informes de la Direcció de Comerç i Consum i la Direcció 
de Turisme i Esdeveniments inclosos a l’expedient administratiu. Segon. Especificar 
que aquesta proposta de determinació de municipi turístic se sotmet a les següents 
condicions: a) Afecta a la totalitat del terme municipal de Barcelona; b) La seva 
vigència és d’un any, prorrogable; c) Se circumscriu temporalment als mesos de 
juliol i agost exclusivament; d) L’horari comercial d’aquest període és: - 
Diumenges i dies festius: els establiments comercials poden romandre oberts entre 
les 10 h i les 14 h. Se n’exceptua el 6 de juliol, data en què és d’aplicació l’horari 
corresponent com a festiu d’obertura autoritzada, de conformitat amb l’Ordre 
EMO/36/2014, de 25 de febrer, per la qual s’estableix el calendari d’obertura dels 
establiments comercials en diumenge i dies festius per als anys 2014 i 2015. - Dies 
feiners: el nombre d’hores diàries en què els establiments comercials poden 
romandre oberts és de dotze, com a màxim. No poden romandre oberts, ni portar 
a terme cap activitat de venda entre les 22 h i les 7 h. Tercer. Facultar a l’Alcaldia 
per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord. Quart. Notificar aquest acord al Departament d’Empresa i Ocupació 
de la Generalitat de Catalunya, adjuntant els informes preceptius previstos 
legalment. 
 
La Sra. Recasens indica que des que van arribar al govern de la ciutat han estat 
treballant i liderant un procés de consens i diàleg amb el teixit comercial a fi 
d’acarar el repte d’un problema enquistat. Així, des del primer moment, van dir 
que no farien res que no estigués avalat per la majoria del teixit comercial. 
En conseqüència, puntualitza que el govern sotmet a l’aprovació del Plenari una 
proposta d’horaris comercials i una de territorialització turística que porta l’aval 
esmentat. Afirma, doncs, que la seva pretensió és garantir la preservació del 
comerç de proximitat com a peça clau de l’activitat econòmica, amb un model de 
comerç propi confegit des de fa molts anys; dit això, posa de manifest la 
perplexitat que els causa que el Grup Socialista se’n desmarqui avui. 
Assegura que seran ferms en la defensa de les seves competències en la 
regulació i el model de comerç de ciutat, amb un model propi, que es pot 
malmetre amb una possible ingerència de l’estat. 
Precisa que el model de comerç de proximitat no és del govern de la ciutat, sinó 
el que reivindica el sector, i entenen que la proposta és suficient per blindar i 
foragitar incerteses molt immediates. 
Precisament per això, al·lega que no comprenen l’actitud del Grup Socialista, a 
diferència dels posicionaments que ja esperaven per part de la resta de grups de 
l’oposició. 
Adverteix que negar aquest acord significa frustrar expectatives de comerços i 
esperança dipositada per part del sector que, amb aquest pacte de mínims, hauria 
assolit una prova revisable l’octubre, quan n’haurien continuat parlant. Altrament, 
avui desapareix la possibilitat de preservar l’autonomia local, i remarca que els 
comerciants han treballat per arribar al consens en les negociacions. 
Per aquest motiu, apel·la a la responsabilitat de tots els grups municipals, i que 
es pugui tirar endavant el model d’horaris comercials, i donar de termini fins a 
l’octubre per tornar-ne a parlar. 
La Sra. Jaurrieta assenyala cinc raons que marquen el posicionament del seu 
Grup. En primer lloc, el desconeixement per part del govern del que pensa el seu 
Grup sobre aquest assumpte, atès que ni els ha explicat el projecte ni els ha 
demanat el seu suport. Denuncia que no hi ha hagut diàleg, ni mà estesa, ni, 
tampoc, voluntat d’acord. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3661 
 
Una segona raó és que fa dos anys que el Grup Socialista va demanar que es fes 
aquest debat en el fòrum Ciutat i Comerç, que és on són els representants i les 
entitats vinculades al comerç, sense obtenir resposta. 
En tercer lloc, recorda que van demanar un estudi independent que analitzés 
l’impacte, amb delimitació territorial, d’obrir en diumenge, i el fet que d’aquest 
darrer aspecte encara no en saben res. 
Esmenta com a quarta raó del posicionament contrari del seu Grup el fet que 
volen una delimitació territorial en la declaració de Barcelona com a municipi 
turístic, atès que la llei està feta per aprofitar el turisme en diumenge, per tant, els 
barris allunyats d’aquesta afluència no obriran els diumenges, i molts ja no ho fan 
el dissabte a la tarda; altrament, sí que obriran els centres comercials, cosa que 
pot provocar un canvi d’hàbits de consum, i significar un canvi radical del model 
comercial de la ciutat. 
Afegeix que dels informes preceptius que marca la llei, el de la Cambra de 
Comerç, de les entitats patronals i el de les agrupacions de consumidors demanen 
aquesta delimitació territorial. 
Finalment, en cinquè lloc, fa avinent que el seu Grup vol que s’aturin les 
ampliacions de les grans superfícies, que són les autèntiques beneficiàries de la 
política comercial que pretén implantar el govern de la ciutat. Reclamen, per tant, 
que s’aturi l’ampliació de La Maquinista. 
El Sr. Mulleras recorda que l’Alcalde fa pocs dies va declarar que ningú no li 
havia de dir com s’ha d’organitzar Barcelona, i li fa notar que avui Barcelona li diu 
que no es vol organitzar com ell pretén. 
Posa de manifest que la proposta de zona turística comercial que avui els 
presenta el govern de la ciutat no soluciona el problema del comerç per atraure la 
demanda turística els dies festius; és incoherent i insuficient, i està feta d’esquena 
al sector comercial afectat pel turisme, i tot fa pensar, a més, que també pot ser 
contrària a la llei. 
Precisa que la proposta no té el consens del sector comercial, i els recorda que 
s’han oblidat de Barnacentre, del carrer Verdi, de Pelai, de la rambla de Catalunya 
i del Paral·lel en la seva proposta, que hi estan clarament en contra. Afegeix que 
tampoc no tenen consens polític perquè s’aprovi aquest punt. 
En conseqüència, al·lega que el seu Grup considera que la proposta d’obrir els 
diumenges de juliol i agost de 10 a 14 h és una presa de pèl. Per això, els demana 
que reflexionin i atenguin al sentit comú, a allò que demana el sector comercial i el 
turístic: que es puguin obrir més hores els diumenges i més mesos a l’any, de 
maig a octubre. 
La Sra. Ribas diu que el seu Grup ja va explicitar en la sessió de la comissió 
d’Economia, Hisenda i Ocupació de la setmana passada el vot contrari a la 
proposta; en primer lloc, perquè consideren que l’acord s’enquadra en un marc de 
liberalització creixent que no comparteixen, alhora que el consideren nefast per al 
model de comerç de proximitat. 
Fa notar que, una vegada més, es prioritza el turisme en detriment del model de 
ciutat, i en contra de la ciutadania. Remarca que la proposta afavoreix un sector 
del comerç de la ciutat, petit però molt potent, i perjudica la gran majoria del 
sector, els petits comerços de proximitat no situats al centre de la ciutat, els que 
tothom coincideix que generen cohesió social als barris. Afegeix que el model 
comporta un empitjorament de les condicions dels treballadors i treballadores 
assalariats, ja que les qüestions horàries ja són ara una font de conflictes per a la 
conciliació de la vida professional i familiar. 
Observa, igualment, que el govern no ha volgut buscar l’acord amb la 
ciutadania, i ha deixat al marge els grups municipals i els sindicats, que s’han 
hagut de manifestar a la plaça Sant Jaume per donar a conèixer la seva opinió. 
Fa notar, també, que en l’expedient no hi consten els dictàmens del Consell de 
Ciutat i del Fòrum Ciutat i Comerç. 
En conseqüència, reitera que un assumpte d’aquesta importància requereix un 
debat de ciutat. 
El Sr. Portabella fa avinent que UpB defensa el petit i mitjà comerç, i els seus 
usuaris, de manera que estructura el seu discurs mirant com estan aquests ítems a 
Barcelona a l’actualitat. Així doncs, d’entrada, consideren evident que els horaris 
3662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
comercials han de permetre atendre adequadament les necessitats de la població, 
que els valora amb un 7. 
Indica que la seva defensa del petit i mitjà comerç respon a què, a més de 
vertebrar la ciutat, crea molts llocs de treball, tal i com demostra el fet que el 2011 
a Catalunya es creen onze mil llocs de treball, i a Madrid, amb horaris liberalitzats, 
se’n perden vint-i-quatre mil. 
Quant a la defensa del model de ciutat, precisa que el seu model és la ciutat 
compacta, densa, descentralitzada i amb mixtura d’usos; un model amenaçat si el 
petit i mitjà comerç dels barris tanca. 
Afegeix que, per aquest motiu, no estan d’acord amb què es pugui 
compartimentar la ciutat en zones turístiques i zones que no ho són, i fa notar que 
a Europa hi ha molt poques ciutats que hagin fet zones turístiques i no hagin ofert 
el mateix tracte a la resta de la ciutat. 
Finalment, addueix que els cansa el debat sobre la liberalització com a element 
de modernitat en el sector del comerç; en aquest sentit, posa com a exemple 
Dinamarca, on obren quinze caps de setmana a l’any, o els dotze d’Holanda, els 
nou de Bèlgica, i el cas d’Àustria, on només s’obre els caps de setmana de Nadal; 
igualment, esmenta París, on els horaris són més restringits que a Barcelona. 
Conclou, per tant, que allò que estan discutint és la generació d’un oligopoli de 
les empreses comercials més fortes a canvi de la pèrdua de llocs de treball que 
generen els petits i mitjans comerços, que és el 47% del comerç de la ciutat, amb 
un sol propietari que n’és l’únic treballador. 
La Sra. Recasens replica al Sr. Mulleras que aquesta proposta no és contrària a 
la llei, sinó d’acord amb la llei catalana. 
Considera que la negativa sempre és fàcil, i fa notar a la Sra. Jaurrieta que els 
lideratges s’aconsegueixen en positiu, de manera que li demana que el seu Grup 
no es posi en contra sinó que treballi a favor. 
Fa notar que les intervencions han posat de manifest fins a quatre propostes 
diferents, tot i que assegura que encara no sap quin és el model que defensa el 
Grup Socialista, que fins ara es pensava que era el del comerç de proximitat. 
Observa que els reclamen un estudi, que ja tenen, i que la proposta s’hi adequa en 
el sentit que l’obertura dels comerços tal i com es disposa no provocarà destrucció 
de llocs de treball, sinó increment de l’activitat econòmica. 
Remarca, igualment, que el Grup Socialista no vol zonificació, i només que els 
comerços obrin en aquelles zones consolidades com a atractores de turisme, cosa 
que els porta a pensar que no creu en els plans de turisme de Districte i la 
descentralització. 
Per acabar, es referma en què continuaran treballant i negociant amb el sector, i 
fa avinent que estan oberts a les propostes dels grups municipals, sempre que 
estiguin avalades pel teixit comercial. 
La Sra. Jaurrieta replica a la Sra. Recasens que estan oberts a la negociació però 
no estan disposats a l’adhesió, i li demana que fixi dia i hora per asseure’s a 
negociar. 
Insisteix que el vot contrari del seu Grup a la proposta és una reprovació a la 
manera d’actuar del govern municipal, i no pas a les expectatives de diàleg. 
El Sr. Mulleras es refereix al prec que presenta el seu Grup en aquesta sessió, i 
que el govern té l’oportunitat d’acceptar, en què demanen l’ampliació de l’horari 
d’obertura els diumenges, i més mesos a l’any a fi d’aprofitar totes les oportunitats 
de venda que els proporciona l’afluència de turisme durant molts mesos a l’any. 
Ratifica, per tant, que el seu Grup només demana allò que és de sentit comú. 
La Sra. Ribas puntualitza que valoren l’esforç del sector del comerç, no només 
per aixecar cada dia la persiana, sinó també per la seva voluntat d’arribar a un 
acord amb el govern de la ciutat. Afegeix que són coneixedors de l’existència d’un 
estudi que confirma que la proposta, de moment, no modifica els hàbits de compra 
de la ciutadania; tanmateix, manifesta que són del parer que això cal englobar-ho 
en el marc de liberalització creixent, que avança inexorablement cap a un canvi de 
mentalitat pel que fa als hàbits de compra. 
Es rebutja el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Martí, Trullén, 
Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i 
Sánchez, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3663 
 
Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les 
Sres. Blasco, Sanz i Ribas, i l’abstenció dels Srs. Laporta i Portabella. 
 
 
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 
 
Districte de les Corts 
 
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació de l’equipament escolar 
“Col·legi Loreto Abat Oliba“, situat a l’avinguda de Pearson, núm. 22, promogut per 
Fundación San Pablo. 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les 
Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 
 
Districte d'Horta-Guinardó 
 
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació de les instal·lacions de 
manteniment al Parc dels Tres Turons al Viver de Can Baró, d’iniciativa municipal. 
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Martí, Trullén, Colomé, 
Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i Sánchez. 
 
20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació puntual de la modificació del Pla General 
Metropolità en l’àmbit del I Cinturó, en el tram comprès entre el carrer de Sant 
Quintí i l’avinguda de la Meridiana, pel que fa a la Unitat de Projecte “G”. 
Barcelona, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit 
d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de 
la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de 
motivació s’incorpora a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió 
d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
 
El Sr. Vives apunta que aquesta modificació elimina la restricció d’ús residencial 
per combinar-lo, en les plantes baixes, amb l’ús comercial a fi de generar una 
mixtura d’usos que permeti millor integració de l’espai. 
La Sra. Escarp avança el vot favorable del seu Grup, entre altres motius perquè 
consideren que en l’aprovació provisional s’han atès algunes de les demandes 
veïnals que milloren les condicions d’implantació de l’edifici previst, no només 
perquè hi ha 800m2 d’edificació menys, sinó perquè també s’elimina el volum i es 
guanya interior d’illa; i, sobretot, perquè la destinació dels usos comercials, 
mitjançant tres locals diferenciats, realment permeten la mixtura d’usos. 
El Sr. Bolaños indica que el seu Grup s’abstindrà perquè, tot i que estan d’acord 
que ha millorat respecte a l’aprovació inicial, no comparteixen que s’elimini 
l’apartat comercial per a ús residencial. 
La Sra. Blasco assenyala que el seu Grup va presentar al·legacions perquè no 
estava d’acord amb què la planta baixa de l’edifici deixés de ser comercial i passes 
a ser residencial, especialment en una zona d’interacció amb el mercat del 
Guinardó. Admet que una part de la nova proposta torna a ser l’ús comercial, i que 
es redueix una mica l’edificabilitat, de manera que la consideren més acceptable, 
tot i que entenen que no és una garantia atès que el planejament no els obliga a 
fer-ho així. 
El Sr. Portabella avança que UpB emetrà un vot en contra, que relaciona, 
també, amb el debat que han tingut abans sobre els horaris comercials. Precisa 
que la catalogació 18 no permet l’habitatge en planta baixa, i en aquest cas es vol 
canviar per poder-ne fer en detriment del comerç. 
Subratlla que, justament davant del mercat del Guinardó és on hi ha d’haver 
comerç, i creu que a ningú no se li escapa que aquesta modificació respon a una 
demanda de l’empresa interessada a comprar els drets d’habitatge. 
3664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
S’aprova el dictamen precedent amb el vot en contra dels Sr. Laporta i 
Portabella i l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i 
Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i també dels Srs. Gomà i 
Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 
 
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’àmbit Centre Comercial Glòries, 
promogut per Unibail-Rodamco, S.L.U., amb les modificacions a que fa referència 
l’informe tècnic de la Direcció de Serveis de Planejament de 22 d’abril de 2014; i 
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de 
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de l’esmentada Direcció 
emès en data 23 d’abril de 2014; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a 
efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 
Es retira el dictamen precedent. 
 
 
COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 
 
22. Atorgar la medalla d’or al mèrit esportiu al Sr. David Moner i Codina pel seu 
compromís, per la llarga trajectòria com a directiu, i per les idees i projectes que 
ha dut a l’esport català. 
 
La Sra. Fandos saluda el Sr. David Moner, que avui els acompanya juntament 
amb el senyors Gerard Esteve i Jordi “Txiqui” Sans. 
Diu que és un honor retre aquest reconeixement a una persona que ha fet molt 
per la capitalitat esportiva de Barcelona, i fa seves les paraules de l’Alcalde en dir 
que Barcelona és una ciutat esportiva d’èxit perquè té darrere els seus clubs, 
entitats i federacions. En aquest àmbit, David Moner ha estat una persona clau per 
a la construcció i consolidació d’aquesta ciutat d’èxit esportiu. 
Destaca que, des dels seus orígens a Banyoles, David Moner ha estat dedicat a 
l’esport, primer com a jugador de waterpolo al Club Natació Banyoles, jugador de 
rugbi i, posteriorment, en la seva etapa de gestió en diverses federacions, entre 
les quals la Federació Catalana de Rem, des d’on va aconseguir que l’estany de 
Banyoles s’ampliés de cent setanta metres per convertir-lo en camp de regates 
homologat, sent el primer de tot l’estat. 
Assenyala que també va aconseguir que la Federació Catalana de Natació 
creixés i es tecnifiqués, i va començar a gestionar-la d’una manera professional, de 
manera que avui és un espai de referència. 
Posa en relleu especialment la seva etapa, que va iniciar el 1996, quan va ser 
escollit president de la Unió de Federacions Esportives (UFEC) que, des de llavors 
ençà, ha crescut i ha tingut grans èxits esportius. 
Finalment, es felicita per poder presentar avui aquest guardó a una persona 
amb una trajectòria tan reconeguda en el món de l’esport. 
El Sr. Escudé se suma a les salutacions que acaba de fer la Sra. Fandos i a les 
seves paraules de reconeixement. 
Centra la figura de David Moner en el context de la UFEC, una entitat 
imprescindible en la història de l’esport català, en la qual la seva contribució ha 
estat definitiva per a la seva modernització.  
Destaca que amb la fusió de la Federació d’Associacions Esportives de Barcelona 
i el Consell de les olimpíades catalanes, i sota la presidència de Pompeu Fabra, el 
1933, va néixer la Unió Catalana de Federacions Esportives, que va desaparèixer 
amb l’adveniment del règim franquista, i que es va refundar el 1985 com a Unió 
Catalana de Federacions Esportives Catalanes, recuperant els ideals del 1933 com 
a òrgan de solidaritat entre les federacions esportives i el conjunt de l’esport, i de 
promoció i representació de l’esport federat a Catalunya. 
Posa en relleu la faceta de David Moner com a advocat, com a esportista i com a 
directiu en diverses federacions esportives, membre del tribunal d’arbitratge del 
Comitè Olímpic Internacional, Cavaller de l’Orde del Mèrit Internacional de la 
República francesa, l’Orde Olímpica de Plata i Creu de Sant Jordi, però, sobretot, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3665 
 
remarca la seva faceta de persona omnipresent en qualsevol esdeveniment 
esportiu fent costat a les federacions, als esportistes i als clubs. 
Constata, per tant, que a David Moner li mancava el reconeixement de la seva 
ciutat d’acollida, que avui materialitzen amb l’atorgament de la Medalla d’Or al 
mèrit esportiu. 
El Sr. Fernández Díaz glossa la llarga trajectòria de David Moner i el seu 
compromís amb el món de l’esport, avui reconegut una vegada més amb la 
concessió d’aquest guardó.  
Destaca la seva vinculació al món de l’esport des de ben jove, primer com a 
nedador, jugador i entrenador de waterpolo, i posteriorment com a dirigent, camp 
en què ha estat una de les persones amb més influència i compromís en 
l’organització i el desenvolupament de l’esport a Catalunya i, sobretot, a 
Barcelona; una singladura que s’inicia el 1957, quan va ocupar un dels primers 
càrrecs i responsabilitats federatives que ha ostentat, entre altres com a 
vicepresident de la Federació catalana de Rem, president de la Federació catalana 
de Natació, fundador de la Federació espanyola d’esquí nàutic, o vicepresident de 
la Federació espanyola de natació; i a partir del 1997, nomenat president de la 
UFEC, entitat que agrupa totes les federacions catalanes. 
Remarca que sota la seva presidència, l’entitat ha esdevingut interlocutora de 
les federacions esportives catalanes i els seus clubs davant de les administracions, 
ha augmentat el foment i la promoció de les activitats organitzades per aquestes 
federacions, pels clubs i els mateixos esportistes, i alhora s’han creat nombrosos 
serveis professionals dirigits als seus membres, entre els quals l’assessorament 
jurídic, fiscal, comptable o laboral a fi de millorar la gestió de l’esport català. 
Finalment, diu que no vol oblidar la tasca de David Moner com a president de la 
Secció de dret esportiu del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal 
d’Arbitratge del Comitè Olímpic Internacional, que en el seu dia el va guardonar 
amb l’Orde olímpica de Plata. 
La Sra. Sanz, en primer lloc, saluda el Sr. Moner i totes les persones que avui 
l’acompanyen, i posa en valor les seves nombroses actuacions per les quals tots 
els grups municipals mostren el seu acord unànime en la concessió d’aquest 
guardó. 
Destaca que la vida de David Moner està al servei de l’esport, amb dedicació i 
implicació des de sempre. Com s’ha fet en les intervencions anteriors, enumera les 
nombroses responsabilitats que ha ostentat i ostenta en l’àmbit esportiu, entre les 
quals remarca les de la darrera etapa com a dirigent i persona influent en el càrrec 
de president, des del 1996, de la UFEC i el 2007 en ser elegit president del Comitè 
Olímpic de Catalunya; esmenta també que és posseïdor de la Creu de Sant Jordi. 
Agraeix, en nom del Grup d’ICV-EUiA, el compromís de David Moner i el feliciten 
per la concessió d’aquesta medalla. 
El Sr. Laporta saluda també el Sr. Moner i les persones que avui l’acompanyen, i 
observa que gairebé s’ha dit tot de la seva persona en les intervencions que l’han 
precedit, que han destacat la seva faceta d’advocat, esportista i un excel·lent 
dirigent de l’esport català. 
Es refereix igualment a la seva faceta d’esportista com a nedador i jugador de 
waterpolo al Club Natació Banyoles, i com a jugador de rugbi, esport que entén 
que li ha donat la visió estratègica i la valentia que l’han portat a ser una persona 
clau en l’organització i desenvolupament de l’esport català des de fa més de dues 
dècades; i remarca la seva determinació en defensar i aglutinar els interessos de 
les federacions esportives catalanes, alhora que ha estat un ferm defensor del 
Comitè olímpic català. 
Acaba la seva intervenció felicitant David Moner per l’atorgament d’aquest 
guardó i animant-lo a continuar la tasca que avala la seva trajectòria fins ara. 
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 
 
23. Autoritzar la sol·licitud de l’Ajuntament de Barcelona a la renovació del 
reconeixement del municipi de Barcelona dins el Programa CAI Ciutats Amigues de 
la Infància creat per UNICEF Espanya. Facultar la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, 
Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de 
3666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Barcelona, per a la signatura de tots aquells documents que es derivin de 
l’esmentada renovació. 
 
24. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la VI Fase de la Xarxa de 
Ciutats Saludables de l’Organització Mundial de la Salut a Europa. Facultar la Sra. 
Cristina Iniesta i Blasco, Delegada de la Ciutat de Salut, per a signar la 
documentació pertinent dimanant d’aquest acord i realitzar les actuacions 
necessàries per a la seva efectivitat. 
 
25. Aprovar l’expedient 20140096 de reconeixement de crèdit per un import de 
58.019,77 euros, IVA inclòs, atesa la necessitat de regularitzar despeses a favor 
de JOSEL, SL, realitzades durant l’any 2010 i no reconegudes en l’exercici que li 
corresponien. Autoritzar, disposar i obligar la despesa per un import de 58.019,77 
euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost de 2014 i partida pressupostària 0201 
– 63824 – 23011, a favor de JOSEL, SL, amb NIF núm. B08236127. 
 
 
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 
 
26. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 14 de març de 2014, pel qual s'atorga la 
medalla d'Honor al sofriment en categoria d'argent al Sr. Ricardo Cervantes 
Valdeoliva (17583) i al Sr. Juan José Vandellós Fernández (17572), bombers del 
Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament de Barcelona, 
amb els beneficis establerts a l'article 5 del Reglament d'Honors i Recompenses 
dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis, de 17 de 
setembre de 1976, per les lesions que van patir arran de l'accident sofert en acte 
de servei el 15 de febrer de 1980 al carrer Sant Elies, núm. 10 baixos, provocant 
la baixa fins al 12 de maig de 1980 i 24 d'abril de 1980, respectivament. 
 
27. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 14 de març de 2014, pel qual s'atorga la 
medalla d'Honor al mèrit en la categoria d'argent al Sr. Àlvar Méndez Amorós 
(25975), bomber del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de 
Barcelona, amb els beneficis establerts a l'article 5 del Reglament d'Honors i 
Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció 
d'Incendis, de 17 de setembre de 1976, en reconeixement per la intervenció 
realitzada el 17 de gener de 2014 a la carretera de Mataró, 18 de Sant Adrià del 
Besòs, posant en risc la seva seguretat en el rescat de dues persones. 
 
28. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 14 de març de 2014, pel qual s'atorga la 
medalla d'Honor al mèrit en la categoria de bronze al Sr. Josep Lluís Fernández i 
Padró, sacerdot i bomber del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament 
de Barcelona, amb els beneficis establerts a l'article 4.2. apartat C, del Reglament 
d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei 
d'Extinció d'Incendis, de 17 de setembre de 1976, per la important tasca feta 
durant tots aquests anys al Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament. 
S’aproven, per unanimitat, els sis dictàmens precedents. 
 
c) Proposicions 
 
 
MOCIONS 
 
Mc 1. Ratificar l’acord adoptat pel Consell d’Administració de l’Autoritat del 
Transport Metropolità, en data 6 de març de 2014, sobre l’aprovació del Pla marc 
del programa de sanejament financer del sistema de transport públic i de 
refinançament de l’endeutament. 
 
El Sr. Forn precisa que es tracta de la ratificació del programa de sanejament 
financer del transport públic, un acord a què van comprometre’s en el si del consell 
d’administració de l’ATM, assolit entre la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3667 
 
Barcelona i aquest ajuntament, del qual en destaca la vital importància que té per 
al futur d’un servei públic de primera necessitat. 
Reitera la voluntat de disposar d’un servei de transport públic eficient i de 
qualitat, que ajudi a la dinamització de l’economia i que sigui un element de 
benestar i de qualitat de vida; no obstant això, avisa que cal tenir molt clar que no 
es pot mantenir la situació actual, per la qual cosa calen acords per garantir-ne la 
viabilitat futura, atès el deute acumulat de 546 milions d’euros, en cas que no es 
prenguin les mesures necessàries, podria posar en risc la viabilitat i la continuïtat 
del servei. 
Assenyala que el compromís de l’Alcalde i del govern municipal és fer tot allò 
que estigui a la seva mà per garantir una bona prestació del servei, un dels més 
ben valorats per la ciutadania. 
Seguidament, esmenta alguns dels aspectes més destacables de l’acord, entre 
els quals l’augment de les aportacions econòmiques de les administracions 
consorciades durant els propers anys, i el compromís d’incrementar-les a partir de 
2017; l’obligatorietat que els nous serveis que es posin en marxa en el futur 
prevegin la seva sostenibilitat a partir de noves aportacions; la confecció d’un pla 
d’estímul de la demanda que estableixi una millora del sistema tarifari; i, 
finalment, el manteniment de la tarifa social existent, que actualment representa 
un 22% dels viatges que es fan. 
Fa avinent, per tant, que cal un gran pacte de ciutat, i fins i tot de país, per 
assolir aquests objectius, i per això confien que l’acord assolit sumi altres 
administracions, especialment el govern de l’estat. 
La Sra. Escarp observa que el gran pacte de ciutat i de país hauria de ser la Llei 
del finançament del transport. 
Puntualitza que el present acord és de refinançament i de sanejament, 
conjuntural. En aquest sentit, recorda que han discutit en moltes ocasions que allò 
que és de vital importància és buscar un acord polític i parlamentari entorn d’una 
llei de finançament del transport públic. 
En conseqüència, diu que aquesta raó, i alguna més que apuntarà més 
endavant, porten al Grup Socialista a abstenir-se en aquest acord de ratificació. 
Expressa, com a segona raó per a aquest posicionament, el fet que amb l’acord 
s’assoleixen més aportacions, bàsicament de les administracions locals, i només es 
fa una referència molt de passada quant a la manca d’aportacions de l’estat i a la 
disminució substancial de les aportacions de la Generalitat. 
Considera que caldria molta més fermesa, la mateixa que va demostrar el Grup 
de CiU en temps passats en exigir al govern municipal de recuperar les aportacions 
que en aquell moment feia l’estat i la Generalitat. I puntualitza que la pèrdua de 
més de quaranta milions provinents de l’estat com a aportació al transport públic 
és el que genera una situació d’inestabilitat econòmica. 
Finalment, expressa com a tercera raó per a l’abstenció la utilització de 
l’increment de tarifes com a única fórmula per a l’equilibri financer. Així, els 
recorda que el seu Grup ha proposat més d’una vegada que, amb vint-i-cinc 
milions del superàvit, enguany miressin de no incrementar les tarifes dels títols de 
transport més utilitzats, la T-10 i la T-50-30. 
El Sr. Ramírez fa avinent que el seu Grup comparteix els objectius d’aquest 
pacte metropolità, alhora que sol·licita més implicació de totes les administracions 
consorciades, Àrea Metropolitana, Ajuntament i la Generalitat, així com també de 
l’administració general de l’estat, en el sosteniment del sistema de transport 
públic. 
Afegeix que són contraris a l’ús de l’increment de tarifes de transport públic com 
a única manera per assolir l’equilibri financer del sistema perquè consideren que 
castiga l’usuari. 
Tanmateix, entenen que aquest pacte és insuficient enfront de la greu situació 
econòmica del sistema de transport públic, amb un deute de 546 milions d’euros 
acumulat, i un dèficit previst per al 2014 de cent quaranta milions. Entenen que es 
tracta, per tant, d’una solució a curt termini, i consideren que cal continuar 
treballant en la línia d’impulsar i aprovar una llei específica de finançament del 
transport públic que garanteixi la sostenibilitat en el temps. 
3668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Igualment, creuen que l’augment d’aportacions econòmiques de les 
administracions consorciades i signants del conveni és insuficient, i en el cas 
concret de la Generalitat els sorprèn la manca d’exigència i d’implicació en aquest 
sosteniment, atès que per a enguany l’increment que se li exigeix és de zero 
euros. 
En conseqüència, avança que el seu Grup farà una abstenció en aquest punt, en 
coherència amb allò que ja van manifestar fa poc dies a l’Àrea Metropolitana. 
Dirigint-se a la Sra. Escarp, li fa saber que els sobta el seu discurs de 
posicionament, atès que el seu posicionament va ser favorable a l’Àrea 
Metropolitana; i afegeix que, si això fóra poc, el Grup Socialista presenta avui una 
proposició amb què sol·licita un increment de vint-i-cinc milions d’euros d’aportació 
a l’ajuntament de Barcelona per sostenir el sistema de transport públic, tot i que 
en signar el conveni a l’Àrea Metropolitana ja coneixia l’aportació de l’Ajuntament. 
Quant a l’afirmació de la regidora que el seu Grup no aprova l’increment de les 
tarifes per sostenir el sistema, diu que els sorprèn, ja que en el consell 
d’administració de l’ATM el seu Grup no hi va votar en contra. 
El Sr. Mestre diu que aquest acord representa un punt d’inflexió, tot i que 
encara insuficient; en fan una lectura positiva en el sentit que es tracta de la 
rectificació d’un error que s’ha produït durant tres anys seguits per part dels 
governs de CiU a l’Ajuntament i a la Generalitat; així, durant els exercicis de 2012, 
2013 i 2014 han carregat sobre les persones usuàries del transport públic els 
desequilibris econòmics del sistema, i se les ha castigat amb uns increments 
abusius de tarifes. 
Afegeix que, al seu parer, aquest acord cal complementar-lo amb altres 
actuacions, especialment amb la Llei de finançament del transport públic col·lectiu, 
que entenen que l’alcalde de Barcelona, com a president també de l’Àrea 
Metropolitana, hauria d’exigir a les administracions competents i liderar el procés 
de concreció. Igualment, diu que cal completar-lo també amb un increment de 
l’aportació de l’administració general de l’estat i de la Generalitat, atès que els 
termes econòmics de l’acord descansen bàsicament en majors aportacions per part 
de les administracions locals, de l’Àrea Metropolitana i de l’ajuntament de 
Barcelona. 
Finalment, fa notar que aquest acord s’ha produït en un moment de gran 
contestació i rebuig ciutadà a l’increment abusiu de tarifes, per aquest motiu 
recorda l’acord que es va prendre, amb el vot favorable tots els Grups d’aquest 
Plenari, tret del de CiU, arran de la proposta presentada pel seu Grup a la comissió 
de Seguretat i Mobilitat el gener d’enguany, en què manifestaven el profund 
desacord per l’increment de tarifes del transport públic per al 2014, i s’acordava 
també desaprovar l’actuació dels membres del govern municipal. 
El Sr. Portabella indica que el seu Grup mantindrà el mateix vot d’abstenció que 
va emetre a l’Àrea Metropolitana, que justifica per la necessitat d’arribar a un 
acord a fi que l’estat se sumi al conveni entre la Generalitat, l’Àrea Metropolitana i 
l’Ajuntament, ja que no és suficient la major exigència a les administracions 
catalanes, com demostra el fet que l’acord que avui ratifiquen, en el sentit que del 
deute de 546 milions d’euros l’ATM només una part correspon a TMB, 
concretament 340 milions, i que a 31 de desembre de 2013, el deute de TMB es 
comptabilitzava en 793,4 milions, de manera que no saben què passarà amb els 
quatre-cents milions i escaig que resten, una part dels quals s’haurà de pagar en el 
termini d’un any. 
Afegeix que hi troben a faltar, d’una banda, la Llei de finançament estatal i, 
d’altra banda, fa notar que l’usuari del transport públic ja paga el 43% del cost del 
viatge, i es refereix a l’existència de la clàusula que especifica que aquest cost no 
s’ha de traspassar el topall del 50% del cost del viatge. 
Conclou, per tant, que troben insuficient l’acord en relació al deute actual de 
TMB, i que hi manca la incorporació de l’estat i, sobretot, una llei global de 
finançament del transport públic. 
El Sr. Forn fa avinent que l’acord que avui ratifiquen és important per a la ciutat 
i el país. 
Diu que està d’acord amb la Sra. Escarp i amb el Sr. Mestre en què no tot s’ha 
de repercutir en les tarifes, així com també que hi ha d’haver majors aportacions 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3669 
 
de les administracions; no obstant això, els recorda que van fer-hi res quan 
governaven de la ciutat. 
En aquest sentit, observa que quan van començar a detectar l’increment del 
deute del transport públic el 2009, el govern decideix disminuir l’aportació de 
l’Ajuntament de vint milions d’euros. 
Al Sr. Ramírez, que els acusa de ser poc exigents amb la Generalitat, que 
incrementa l’aportació en zero euros, li pregunta per quin motiu no critica el 
decrement de l’aportació de l’estat, que ha passat de cent cinquanta milions 
d’euros a noranta-quatre. I afegeix que el decrement de les aportacions, primer de 
l’aportació municipal i posteriorment de la l’estat, han portat a la situació de deute 
actual. 
Subscriu plenament que cal una llei de finançament del transport públic, tot i 
que insisteix que no es pot obviar com s’ha arribat a la situació actual. 
Finalment, puntualitza que quan el govern parla d’incrementar tarifes i 
aportacions públiques per arribar a un equilibri de 50% per a cada part, no s’ha de 
valorar només com l’increment tarifari, sinó el fet que pot revertir en un estímul de 
l’ús i la qualitat del transport públic. 
 La Sra. Escarp reclama rigor al Tinent d’Alcalde, i puntualitza que entre 2003 i 
2009 es quan es produeixen les majors aportacions per part de la Generalitat i de 
l’estat al funcionament del transport públic, i la disminució de l’aportació municipal 
respon a què ja s’havia acabat de pagar el deute existent llavors. 
S’aprova aquesta moció en debat, la urgència de la qual fou declarada per la 
Junta de Portaveus, amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, 
Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i també dels Srs. 
Laporta i Portabella. 
 
Mc 2. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec del Regidor d’aquest 
Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau, i trametre certificació del 
present acord a la Junta Electoral Central als efectes d’atribució de l’esmentada 
vacant al candidat que correspongui de la llista electoral del Partit dels Socialistes 
de Catalunya – Progrès Municipal. 
 
El president del Plenari del Consell Municipal presenta la moció de renúncia al 
càrrec de regidor d’aquest ajuntament presentada per l’Im. Sr. Jordi Martí Grau, al 
qual dóna la paraula. 
 “Alcalde de Barcelona, president del Consell Plenari, Regidors, regidores, i tots 
els que avui heu volgut acompanyar-me. 
Acomiadar-se és, sens dubte, una tasca difícil. Al dir adéu t’aclaparen els 
moments i experiències viscudes, no pots escapar-te de la sensació de buit per allò 
que deixes i que el temps, malauradament, anirà difuminant. Deixar aquesta casa, 
la casa consistorial, és deixar, una mica, casa meva. 
En totes les meves intervencions en aquest plenari he mirat d’enraonar, un verb 
meravellós de la nostra llengua: de parlar amb raons. He mirat de fer-ho, sempre, 
amb respecte cap als adversaris (que mai he considerat enemics), amb un punt 
d’humor però evitant caure en el cinisme, amb la vehemència suficient però sense 
que el to aixafés el contingut. Però avui, que ja marxo, els hi vull confessar quina 
ha estat la manera d’elaborar el meu pensament polític al voltant de la ciutat. Hi 
vaig caure llegint una frase atribuïda al geni de Pablo Picasso: “pensar amb els 
peus, aquesta és la meva manera de caminar”. Suposo que el pintor, entre 
malagueny i barceloní, pensava que l’art només val la pena si manté un 
compromís ètic amb la realitat que l’envolta, sinó es converteix en pura 
especulació estètica; a la política li passa, en certa manera, el mateix: deslligada 
de la realitat esdevé retòrica vàcua o fins i tot un trist vodevil. Regidors, per 
acomiadar-me els convido a caminar! Però no ho confonguin amb fer política al 
carrer, en repartir petons i globus a les criatures, abraçades als ancians i 
encaixades als mercats, que d’això els ciutadans n’estan, n’estem, tips. Caminar la 
ciutat és pensar-la a peu de carrer, deixant-se endur per la curiositat a un ritme 
més lent i, així, veure allò que els apressats vianants camí de la feina i altres 
ocupacions els hi passarà per alt. Rodejat de ciutat se m’han ocorregut les idees 
que acabaven en proposicions o propostes per aquest Plenari, és assegut en 
3670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
l’absent banc d’un parc que he escrit frases que després he deixat anar aquí, és 
palpant la tristor de l’ambient d’alguns barris de Barcelona on he interioritzat les 
dades salvatges de la desigualtat, és assegut a la plaça de Trinitat Vella, o en un 
racó de Sant Genís que he sentit la importància de la vida de barri, i cada vegada 
que havia de baixar una vorera per esquivar l’allau de turistes augmentava el meu 
compromís amb preservar Ciutat Vella. 
La política necessita entendre la ciutat a la seva manera: ni amb les ulleres de 
l’urbanista, ni amb el detall de l’historiador, ni amb les estadístiques del sociòleg o 
l’economista, sinó amb el pas lent de qui estima allò que trepitja. Aquesta mena 
particular de coneixement és la que permet utilitzar els sabers tècnics per 
proposar, intervenir, modificar i transformar la ciutat. Sense pensar amb els peus 
esdevenim administradors de freds pressupostos públics.  
El diumenge després de perdre les primàries, mentre els diaris anunciaven 
l’acord pel BcnWorld, amb la Marta, la meva companya de fatigues i 
d’innombrables excursions urbanes, ens vàrem perdre pels camins i masies que 
puntegen el parc agrari del Llobregat. Prou quilòmetres de ciutat al davant per pair 
la derrota i per rememorar, espontàniament, la meva primera iniciativa política: 
una proposició contra la bogeria d’Eurovegas. No els avorriré amb arguments –
avui, com deia aquell, no toca-, només m’atreviré a donar-los un consell: corrin 
perquè la temporada de carxofes s’acaba. I, com també deia aquell, al loro! A euro 
el quilo comprades a qualsevol pagès. Recordin: treure les fulles dures, un raig 
d’oli i al forn no més de vint minuts. S’oblidaran per sempre més de la temptació 
de substituir les carxoferes per ruletes i taules de Black jack. Caminant 
descobreixes, entre altres coses, que no sabem el que tenim. 
Ja ho veuen, he estat una mena de polític flâneur, entestat en gastar sabates en 
llargues excursions urbanes. Es pot entendre, per exemple, la centralitat urbana 
del Besòs mirant un plànol de la Barcelona metropolitana, vaja la real, però per 
entendre’l i pensar-lo políticament s’ha de caminar de cap a cap, des de Vallbona i 
avall fins al mar. Al fons, les tres xemeneies: “La del amor, la de la muerte, la de 
la vida, como las tres heridas de Miguel Hernández, las tres chimeneas de la 
térmica del Besòs palpitan abiertas en canal anunciando su fin, que no ha sido una 
muerte anunciada sino un tiro por la espalda.” Perez Andujar, l’autor de “Paseos 
con mi madre”, denunciava fa uns dies el buidatge de les xemeneies de qualsevol 
rastre humà. Quina llàstima! Potser la neteja facilitarà la captació d’inversions, 
però si convertim els espais plens de memòria i significat en cartró-pedra, on 
aturarà la seva mirada el que camina per la ciutat? Com entendrà els múltiples 
recorreguts vitals que acumula Barcelona? No es pot passejar per una marca ni per 
un decorat. 
Deixo de ser regidor, i no seré mai un senyor de Barcelona, però no vull deixar 
de ser el més badoc de la meva ciutat. 
Aquests dies he intensificat les caminades, ja s’ho poden imaginar, poca feina i 
una manera, com dirien els psicoanalistes, d’elaborar el dol. Fa un mes que semblo 
un jubilat vagant per Barcelona. Als tres turons, una extremitat de la serra de 
Collserola que irromp al mig de la ciutat. Tres muntanyetes, altra vegada tres, com 
les xemeneies: una pelada, a l’espera, l’altra, guardiana de la memòria de la 
guerra, i de la Barcelona de les barraques, i a la tercera el luxe gaudinià. Totes 
tres coronen barris populars, d’aquells que la pendent els fa desendreçats. 
Resoldre el parc dels tres turons és una de les operacions més enrevessades: vida 
urbana densa, espai verd i patrimoni atractiu per turistes. La insistència del tres 
em porta a una altra idea: Catalunya tot ho fa de quatre en quatre: les barres, les 
províncies... Si saben una mica de música deduiran que el nostre és un país binari, 
com el ritme de la sardana. Fins i tot per la consulta (que tan de bò es pugui 
celebrar) s’ha hagut d’inventar una pregunta binària. La rumba, en canvi, com els 
valsos, és de ritme ternari. El binari és el ritme de les certeses; el ternari el de les 
preguntes. Caminen a ritme binari els que saben on van, ho fan a ritme de vals els 
que caminen per pensar. 
Encara m’ha quedat temps per revisitar dues fàbriques que m’estimo: la Fabra i 
Coats, a Sant Andreu, i Can Batlló, a La Bordeta. En una, la iniciativa municipal ha 
despertat l’ànima industrial i creativa, però a totes dues la tenacitat d’una colla de 
veïns ha estat la clau per reactivar-les. El meu primer agraïment a tots els 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3671 
 
ciutadans actius. Més enllà de les seves concepcions ideològiques i postures 
polítiques, s’estimen Barcelona dedicant-li el seu temps i la seva energia. Fan 
ciutat en milers d’iniciatives i projectes, resistint a les dinàmiques contemporànies 
que converteixen les ciutats en simples urbanitzacions. Són els aliats naturals del 
consistori, per debatre i discutir, com ara s’està fent a l’eix Pere IV o s’hauria de 
fer al Paral·lel i al Poble Sec, i per treballar plegats en infinitat de projectes de 
reapropiació col·lectiva de la ciutat. Sovint són rondinaires i pesats, impertinents i 
irreverents. Però benvinguts siguin si duen les sabates gastades. A tots ells, el 
meu sincer agraïment.  
Estimar la ciutat, potser sonarà massa ensucrat, parlar d’amor en un plenari. 
Joan Raventós va escriure: “el socialisme, entre altres coses, és un sentiment”. 
Caminar la ciutat és estimar-la, a poc a poc, sabent que mai te la faràs teva. És 
l’altra cara de l’amor a la pàtria, tan masculí, i tan sospitós, que quan el sento 
sempre m’acabo posant la ma a la cartera. La nació és un pòsit, una tradició, una 
llengua, que l’alimenta la ciutat. Quan t’enfiles a un cim, amb la mirada t’apropies 
del paisatge. He mirat aquesta terra, canta Espriu, quan camines pel carrer ets 
paisatge i ets ciutat. 
Disculpin la passejada discursiva, la caminada de paraules desendreçades. Se’m 
va ocórrer escriure-les d’aquesta manera assegut en un parterre al bell mig de la 
plaça de les Glòries, fa una setmana. Contemplava l’enderroc de l’anella, i els 
confessaré un secret: hi vaig anar per mirar d’enfilar-m’hi, desafiant grues i 
excavadores. I possiblement a la mateixa Guardia Urbana! Sempre m’havia 
semblat que abans de enderrocar-la s’havia de caminar, de saber que es veia 
exactament des d’un indret tan singular, i poder mirar de fit a fit, l’edifici un xic 
massa desafiant del Dhub, saludar als inquilins d’alguna de les plantes de la torre 
Agbar, i veure una altra perspectiva de l’espectacular tapadora dels encants. No 
s’amoïnin, sóc poruc de mena i de seguida vaig desistir, però estic convençut que 
la mania de molts veïns a aquesta mena d’ull que encerclava la plaça era perquè 
no s’havia pogut caminar. Me’n vaig endur un bocí a la butxaca... Només havia fet 
una cosa igual el Nadal del 1989 a Berlín, amb un tros de mur acabat d’enderrocar. 
Sí, sí, no m’ho diguin, una autèntica bestiesa, però el caminant també és una 
mena d’arqueòleg a la recerca de l’arca o de la glòria perduda. 
L’arca, alguns es pensen que ja l’hem trobada al Born. S’equivoquen. El Born és 
el temps acumulat en l’espai com diria Calvino. Un espai públic en el seu sentit 
més profund, lloc de trobada i intercanvi entre passat i present. És un espectacle 
asseure’s a dins, una plaça pública porxada carregada de significat. Però alerta a 
no passar-se en l’excés de farciment. Si les Tres Xemeneies no s’havien de buidar, 
el Born no el podem recarregar. Per això m’hi sobra la bandera, és un gest un xic 
provincià i dóna excessiva solemnitat a la plaça. Els 17,14 metres de pal fan mal 
d’ulls amb la proporcionalitat de l’excel·lent edifici de Fontserè. Li passa el mateix 
que als plats excessivament condimentats, enfarfeguen. De vegades la nació 
aixafa la ciutat, de la mateixa manera que en ocasions la ciutat vol fugir-ne i 
s’equivoca, perdria el seu lloc al món. El debat entre ciutat i nació, o entre 
Barcelona i Catalunya, és el debat entre dues maneres diferents de caminar. A 
una, sovint, li ha sobrat el cosmopolitisme vacu; a l’altra, el romanticisme de les 
essències. És hora de trobar-se, de fer coincidir la vocació d’estat amb l’amor a la 
ciutat. 
El darrer capítol d’aquesta passejada desordenada com ho són sempre els 
comiats, dedicat als agraïments. En primer lloc a les dues persones que m’han 
facilitat l’entrada a l’Ajuntament en les dues ocasions que hi he fet llargues 
estades: al Ferran Mascarell, que em va ensenyar a mirar la ciutat com a espai 
cultural i al Carles Martí, qui m’introduïa en la vida política institucional. Les 
desavinences mai m’han fet dubtar d’un afecte sincer a dues persones tan 
diferents, que casi sembla contradictori aparellar-les. Moltes gràcies a tots dos. 
Gràcies a dos alcaldes. En primer lloc a Pasqual Maragall. No he treballat mai 
amb ell, però per mi ha tingut el paper de referent indiscutible d’una manera 
genuïna de fer ciutat. El més important del que va fer és ensenyar-nos als 
barcelonins a estimar la nostra ciutat. Em sembla que és el gran objectiu de 
qualsevol alcalde. I gràcies a l’alcalde Hereu, per moltes coses, però especialment 
3672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
per la confiança i per l’entusiasme desbordant fins i tot en els moments més 
difícils. La seva aposta per la cultura mai va estar prou agraïda. 
Vull fer extensius els agraïments a tots els presidents dels grups. Al Ricard per la 
seva perseverança incombustible en la defensa dels més vulnerables i la 
coherència del seu discurs, al Jordi perquè és un murri que les aprofita totes però 
sempre disposat a debatre amb arguments, a l’Alberto que, malgrat estar a les 
antípodes de les meves posicions polítiques, sempre trasllueix un compromís amb 
Barcelona genuí i autèntic. I alcalde, Xavier, et vull agrair el tracte i la 
consideració, però sobretot el plaer d’haver pogut debatre amb un gat vell de la 
política. El combat dialèctic és l’escenari privilegiat de la política i amb tu he tingut 
un contrincant a respectar, hàbil i sorprenent, que es defensa i ataca sense previ 
avis, i que fa de la bonhomia una arma infal·lible per desmuntar l’estratègia 
discursiva més acurada. Ha estat un plaer compartir aquest plenari amb tots i 
cadascun dels 41 regidors. Si en alguna ocasió m’he excedit en els atacs, ha estat 
fruit dels excessos del principiant. 
I un agraïment molt especial als meus companys i col·legues del grup socialista. 
Sé que de vegades he estat un incordi però sempre heu sabut distingir el debat 
polític de la relació humana. Un agraïment extensiu als tècnics del grup, i a 
l’Amaya en particular per aguantar la meva quotidianitat desendreçada. I a la 
federació socialista de Barcelona. La lliçó més important és que m’heu ensenyat a 
perdre. Ja era hora, als 48 anys, de notar el gust amarg de la derrota. He estat un 
tipus amb sort, feliç, que ha fet sempre el que li ha semblat, i que mai em faré ric 
però tampoc m’ha faltat mai la feina. Alguna vegada havia d’ensopegar. 
Vull afegir l’agraïment a la colla de periodistes que segueixen, caminant, la 
ciutat. Encara ahir, en el dinar de comiat amb ells, la cortesia es va convertir en un 
debat encès sobre el futur de Barcelona. Ha estat un honor tenir-vos al voltant, i 
els hi asseguro: també porten les sabates gastades. 
No puc deixar de donar les gràcies al Carlos, a la Grabu i al Mercader, els meus 
tres companys de fatigues. Tres mosqueters apassionats, divertits i un xic 
gamberros. Mai m’he sentit tan ben acompanyat. 
I per acabar als 1515 barcelonins que em van avalar i votar a les primàries. Un 
número ple de quinzes, casi sembla premonitori... És la primera vegada que he 
notat l’escalf de ciutadans desconeguts, de persones que s’han acostat a compartir 
un tros de la meva passejada sense demanar res a canvi. És una sensació nova 
per mi, la de sentir-me deutor d’una confiança que no es basa ni en l’amistat, ni en 
el currículum. Gràcies a tots ells. 
Fa uns dies vaig rebre un correu del Lluís Rabell, el president de la FAVB que em 
va fer una especial il·lusió. El tancava una frase d’un personatge complex i 
apassionant, l’Andreu Nin. No he trobat una millor manera de descriure el que 
hauria volgut fer mentre pensava amb els peus, caminant per Barcelona. Diu així: 
“la tasca més important dels revolucionaris és sembrar: sembrar fins i tot damunt 
de les pedres i de les terres que creiem ermes, sembrar amb obstinació; sembrar 
amb la certesa que, finalment, arribarà el temps de la collita.” 
Moltes gràcies a tothom i sort i encerts als il·lustríssims membres d’aquest 
plenari.” 
Els membres del Consistori agraeixen amb aplaudiments el parlament del Sr. 
Martí Grau. 
Tot seguit, intervé en primer lloc el Sr. Portabella, que recorda que va conèixer 
Jordi Martí el 2006, quan treballava en l’àmbit de la cultura, i en destaca la feina 
molt remarcable que hi va fer, dotant els aspectes culturals amb un pressupost 
digne i d’una intencionalitat que ha contribuït a enfortir el criteri cultural de la 
ciutat. 
Quant a la representació institucional que, en un moment difícil per al seu Grup, 
ha ostentat posteriorment el Sr. Martí Grau, en fa un breu repàs, destacant que el 
2011 és la primera vegada que el PSC no guanya una eleccions municipals a 
Barcelona, fet que desemboca en la renúncia de Jordi Hereu, que és substituït per 
Jordi Martí Grau. 
Considera, però, que del seu pas relativament breu en el terreny de la política 
institucional, del coneixement, l’equilibri i la dignitat en recollirà rèdits. En aquest 
sentit, coincideix amb les paraules que ha expressat el regidor en el seu parlament 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3673 
 
de comiat, en què deia que la política és una qüestió que es porta dins amb la 
decisió i la voluntat, en aquest cas, de conèixer el batec de la ciutat. Tanmateix, 
les persones que s’hi impliquen, hi pensen i la caminen amb la voluntat de fer 
aportacions per millorar-la, no sempre troben en la política la recompensa més 
adient i, de vegades, les persones que així actuen es troben amb dificultats per 
poder continuar la seva tasca, un fet que afirma que mai no deixarà de 
sorprendre’l i de provocar-li una reflexió sobre la que considera l’activitat humana 
més complexa: la dedicació a la política. 
Creu, per tant, que un polític digne, humanista i amb conviccions municipalistes 
–i un punt sobiranista– té un gran futur, i desitja molta sort i encert al Sr. Martí 
Grau en les seves tasques futures, i li fa avinent que la petja que deixa en els 
membres d’UpB és molt positiva, i li expressa el reconeixement de Joan Laporta i 
d’ell mateix per les tasques en què han coincidit i en què ha mostrat el seu perfil 
humà i la seva intel·ligència, palesada en la modèstia, la discreció i les seves 
aportacions inspirades sempre pel bé comú. 
El Sr. Gomà expressa a Jordi Martí Grau, en nom propi i dels seus companys del 
Grup d’ICV-EUiA, Quim, Janet, Isabel i Elsa, reconeixement, agraïment i afecte 
personal. Remarca que durant vuit anys han compartit molta feina i molt intensa 
en aquesta casa, en la qual han comptat amb les aportacions de Jordi Martí. 
Expressa també un afecte personal molt sincer a Jordi Martí, assentat en anys 
difícils en què han ocorregut moltes coses, i també durant els quals han tingut la 
sort de poder fer ciutat des la política municipal, entenent Barcelona com el 
veritable motor del seu compromís i passió política que els porta a entendre, fins i 
tot, que difícilment ho podrien fer des d’un altre àmbit. 
Esmenta, entre tot allò que els ha aportat Jordi Martí, la seva dèria d’articular el 
binomi ciutat i cultura, i d’entendre la ciutat com un projecte netament humanista, 
i la cultura com un projecte orientat a l’emancipació personal i col·lectiva, no 
només en el terreny de les idees, sinó també en el dels fets i de la pràctica. 
Fa un reconeixement a la tasca de Jordi Martí com a magnífic responsable 
cultural de Barcelona, des de la proximitat, amb l’impuls als territoris de 
biblioteques, fàbriques de creació, suport als agents culturals o la xarxa de cultura 
per a la inclusió, i tot allò que ha fet en l’àmbit més general. 
Acaba agraint l’excel·lent parlament del regidor, i li desitja que continuï 
caminant la ciutat en la nova etapa que ara enceta, i que tingui èxit en els 
projectes professionals i personals i temps per dedicar a la gent que estima i que, 
sobretot, sigui feliç. 
El Sr. Fernández Díaz destaca de Jordi Martí Grau, en primer lloc, la seva 
coherència, que ha demostrat els darrers mesos i, també, en tota la seva 
trajectòria a l’ajuntament de Barcelona, on sempre ha defensat allò en què creia i 
que pensava. 
Subratlla, igualment, la seva actitud sempre positiva, que considera que és la 
manera barcelonina de fer política, malauradament estranya en altres àmbits, a 
Catalunya i a Espanya, fins i tot en les relacions amb les formacions polítiques a 
les quals pertanyen. 
Reconeix i agraeix, doncs, aquesta actitud per part del regidor en les seves 
relacions amb el Grup del PP. Així, malgrat les discrepàncies entre el seu Grup i el 
Grup Socialista en la defensa de dos models distints de ciutat i de societat, no ha 
estat incompatible situar Barcelona per damunt de les sigles i trobar punts de 
coincidència. 
Observa que, tot i avui assisteixen al comiat de Jordi Martí Grau, el que resulta 
evident és que es tracta del seu comiat com a regidor, però, coneixent la seva 
trajectòria vital, de ben segur que hi haurà continuïtat del seu compromís amb 
Barcelona, amb la ciutadania a disposició de la qual posarà el seu actiu personal 
com a gran coneixedor de l’àmbit de la cultura. 
Acaba la seva intervenció desitjant-li en nom del seu Grup, i a títol personal, 
tots els èxits i encerts en la seva vida personal i en la seva activitat professional i 
tal vegada, en el futur, política.  
El Sr. Colomé observa que avui acomiaden l’últim Jordi del Grup Socialista, el 
darrer després de Jordi Hereu i Jordi William Carnes; i, com en els casos anteriors, 
3674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
avui també acomiaden un amic, que passa a una nova situació que confia que no 
s’allunyi de la polis; atès que la polis, com la política, és entrar i sortir. 
Recorda que han compartit la direcció del Grup Socialista durant dos anys, en 
els quals ha après a valorar un company i un amic que compleix la màxima de Max 
Weber en parlar de l’ètica de la responsabilitat, i actuar sempre en funció dels seus 
valors i del seu ideari. 
Remarca que avui, a més, aquest consistori perd un orador de raça, tal i com ha 
demostrat fa ben poc en el seu parlament de comiat, que tanca una etapa llarga 
en aquesta casa, de la qual diu que li estalviarà la glossa en atenció a la timidesa 
que s’atribueix el regidor Martí. 
Tanmateix, sap que, com deia Kerouak, alguna dia es trobaran al camí, ja que 
forma part d’una de les dues tradicions del PSC, un partit definit com d’àmplies 
fronteres;  
Afegeix que algú va escriure en la seva tesi doctoral, el 1988, el següent: 
“Aquestes dues tradicions i concepcions socialistes diferenciades poden descriure’s 
de la manera següent: la tradició socialista provinent del PSC-Congrés pren les 
seves arrels històriques en el moviment cooperativista, en l’anarcosindicalisme, en 
el catalanisme; és anticentralista, antiestatista i autogestionària, i té unes fortes 
influències del cristianisme de caire social. En canvi, el PSOE representaria el 
socialisme de tradició republicana, laica, obrerista i estatista. 
La primera, s’anomena tradició societal, l’altra, estatal. La suma de les dues 
forma part de la pluralitat, diversitat i riquesa del PSC; una no s’entén sense 
l’altra.” 
Acaba dient que avui no és un adéu, sinó un fins aviat; i remarca que, sobretot, 
Jordi Martí sempre serà un ciutadà de Barcelona. 
El Sr. Alcalde tanca les intervencions de comiat al regidor Jordi Martí Grau, i com 
a alcalde de la ciutat li expressa el seu agraïment, i com a representant del Grup 
de CiU, també. Fa un reconeixement de la seva tasca al servei de Barcelona durant 
els darrers anys, i li fa avinent la seva estima i valoració. Reconeix que els temps 
no han estat fàcils, sobretot aquests últims anys, amb moments complicats des de 
la perspectiva econòmica i social, política i institucional, que els han dificultat 
poder arribar a acords importants. 
Igualment, des d’òptiques i posicions diferents en ocasions, remarca que Jordi 
Martí ha treballat amb fermesa per la ciutat des de l’oposició; destaca la seva 
dedicació i el seu compromís, especialment pel que fa a l’àmbit de la cultura, com 
a bon entusiasta del coneixement; però també en altres àmbits on també ha tingut 
responsabilitats, i considera que avui li deu un reconeixement públic per 
consecucions com l’impuls al Pla de biblioteques, de la xarxa de fàbriques de 
creació o la internacionalització del sector cultural de la ciutat a través de l’Agenda 
21 de la Cultura. 
Destaca i comparteix el convenciment del regidor que la manera d’avançar d’una 
ciutat és creient en la cultura, com a eina de generació de llocs de treball i 
d’activitat econòmica; i posa en valor la seva vocació de servidor públic i de 
compromís amb Barcelona i Catalunya. 
Acaba la seva intervenció, després de desitjar-li molta sort i fer-li avinent que 
continuen comptant amb la seva implicació, amb uns versos de Miquel Martí i Pol: 
“Dóna’m la mà per fer camí cap al gran llac dels somnis/dóna’m la mà, hi ha un 
horitzó que ens crida molt lluny./Dóna’m la mà, dóna’m la veu i proclamem que tot 
està per fer, tot és possible avui/fem sentir arreu el vell desig d’un món millor.” 
S’aprova, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual fou declarada 
per la Junta de Portaveus. 
 
Mc 3. Designar l’Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño President de la Comissió 
d’Economia, Empresa i Ocupació, en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i 
Gibert. 
 
Mc 4. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com 
a soci únic de la Societat Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A., els acords 
següents: Primer. Designar la Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón i l’Im. Sr. David 
Escudé i Rodríguez membres del Consell d'Administració de la Societat Barcelona 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3675 
 
d’Infraestructures Municipals, SA, en substitució, respectivament, de l’Im. Sr. Jordi 
Martí i Grau i l’Im. Sr. Joan Trullén Thomàs. Segon. Establir que el termini de 
designació dels consellers que es nomena serà l'establert en els respectius 
estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat 
consistorial. Tercer. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell 
d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els 
nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris per a la 
seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en 
cas necessari. 
 
Mc 5. Designar representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Metropolità 
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste, en 
substitució de l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau. 
 
Mc 6. Designar representants de l’Ajuntament de Barcelona als Consorcis 
següents: Consorci del Centre de Cultura Contemporània. Casa de la Caritat: Im. 
Sr. Guillem Espriu Avendaño vocal del Consell General en substitució de l’Im. Sr. 
Jordi Martí i Grau. Consorci de la Zona Franca: l’Im. Sr. Gabriel Colomé i Garcia 
membre del Ple, en substitució de l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau. 
S’aproven, per unanimitat, les quatre mocions precedents, la urgència de les 
quals fou declarada per la Junta de Portaveus. 
 
 
PART D’IMPULS I CONTROL 
 
a) Proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal Socialista 
 
Pp 1. El Plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda: Que el Govern municipal 
destini els 139.285.463,68 euros del superàvit obtingut l’exercici 2013 a: 1. 
Impulsar un Pla per a polítiques socials que incorpori les mesures següents: a) 25 
milions d’euros per incorporar, com a mínim, 2.000 nous usuaris al Servei 
d’atenció a la dependència. B) 28 milions d’euros per la finalització de les obres de 
l’Hospital del Mar. C) 12 milions d’euros per la planificació i construcció de noves 
escoles i instituts, prioritàriament els instituts Vallcarca (Gràcia), Fabra i Coats 
(Sant Andreu) i Angeleta Ferrer (Eixample), previstos al pla d’equipaments 
educatius i que s’inclogui aquesta inversió en el compte del deute que la 
Generalitat de Catalunya té amb l’Ajuntament de Barcelona. d) 25 milions d’euros 
per incrementar l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2014 al 
finançament del transport públic metropolità, per permetre avançar en 
l’establiment d’una nova estratègia tarifària, aplicable ja aquest 2014. 2. Impulsar 
un Pla per a la reactivació econòmica que incorpori les mesures següents: a) 25 
milions d’euros per reforçar les polítiques actives d’ocupació i de suport al comerç 
de proximitat que realitzen l’empresa municipal Barcelona Activa i l’àrea de 
comerç, consum i mercats de l’Ajuntament que incloguin, entre d’altres, ajuts per 
als nous emprenedors, pines i autònoms de la nostra ciutat així com les mesures 
incloses en el Pla de xoc contra l’atur juvenil (ajuts per a la contractació de joves, 
programa municipal de beques, programa de crèdits per a la formació, etc.). b) 25 
milions d’euros per impulsar, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, 
una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació destinats a subvencions per a la 
rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges a la ciutat de Barcelona, que 
abastin com a mínim la reparació de patologies estructurals, la millora de 
l’envolvent de l’edifici, de les instal·lacions i de l’accessibilitat, incloent un 
programa específic d’instal·lació d’ascensors. 
 
El Sr. Colomé presenta la proposició, que justifica perquè la gestió 
pressupostària de l’any 2013 ha fet sortir a la llum un fet que confien que no es 
torni a repetir mai més en aquest ajuntament, i que poden resumir amb la xifra de 
140 milions d’euros de superàvit pressupostari, que el govern ha deixat a la caixa 
3676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
en comptes de posar-los al servei de la ciutadania, i addueix que aquests milions 
de superàvit s’haurien d’haver gastat, en un context de crisi econòmica, per cobrir 
les creixents necessitats socials dels veïns i les veïnes de Barcelona. 
Argumenta que podria posar moltes dades damunt la taula per il·lustrar aquesta 
qüestió, tot i que prefereix sintetitzar-ho en què que quan CiU va arribar al govern 
de la ciutat, un 38% de les persones aturades de la ciutat no cobrava cap 
prestació, i avui aquest percentatge s’ha incrementat fins al 46%.  
Fa notar que, davant d’aquesta crisi social sense precedents, la resposta de 
l’Alcalde ha estat tancar el 2013 amb un superàvit de 140 milions d’euros i amb 
uns recursos de caixa de més de cinc-cents milions, que suposen un increment 
respecte a l’any anterior de més de dos-cents seixanta milions d’euros. 
Considera, doncs, que aquest seguit de dades demostren que el relat de 
l’Alcalde, que es presenta com a socialdemòcrata, ha quedat desacreditat, atès que 
no s’adiu amb el fet de tancar un exercici amb un superàvit a la caixa, que defineix 
com un fet escandalós. Altrament, remarca que aquests recursos haurien permès, 
per exemple, iniciar els més de mil habitatges socials amb què intenta camuflar 
amb l’operació de privatització de la gestió dels aparcaments del centre de la 
ciutat. Entén, per tant, que aquesta liquidació és la prova que ja disposaven de 
recursos per fer-los. 
Addueix que aquesta manera d’actuar no es pot qualificar de gestió, sinó 
d’aplicació directa d’ideologia, i no pas precisament socialdemòcrata, de manera 
que recomana a l’Alcalde que, si encara aspira a ser-ho, escolti amb atenció allò 
que li proposen el socialdemòcrates autèntics. 
Tot seguit, enumera les mesures que el seu Grup considera que s’haurien de dur 
a terme amb els cent quaranta milions de superàvit: 25 milions per incorporar dos 
mil nous usuaris, com a mínim, al servei d’atenció a la dependència; 28 milions per 
a la finalització de les obres de l’Hospital del Mar; 12 milions per a la planificació i 
construcció de noves escoles i instituts, entre els quals els de Vallcarca, Fabra i 
Coats i Angeleta Ferrer; 25 milions per aturar l’increment de les tarifes del 
transport públic; 25 milions per reforçar les polítiques actives d’ocupació i activar 
el pla de xoc contra l’atur juvenil; suport al comerç de proximitat, autònoms i 
pimes que dóna Barcelona Activa; i 25 milions per impulsar, en el marc del 
Consorci de l’Habitatge una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació. Recapitula 
que aquest seguit de mesures es podrien agrupar en dos eixos; un primer eix 
d’impuls de polítiques socials i un segon de suport a les mesures de reactivació 
econòmica. 
Consideren, en definitiva, que Barcelona necessita un alcalde que mai no perdi 
de vista que la solvència econòmica del consistori ha d’estar sempre al servei de la 
ciutat. 
El Sr. Mulleras indica que el seu Grup comparteix la necessitat de millorar els 
serveis d’atenció a la dependència o de fer les obres necessàries a l’Hospital del 
Mar; estan d’acord amb què cal invertir en nous equipaments educatius i en 
transport públic, que cal reforçar les polítiques d’ocupació; donar suport a 
l’emprenedoria i al comerç de proximitat; i també comparteixen que s’han de 
reforçar els ajuts a la rehabilitació d’habitatge. 
Conclou, per tant, que poden arribar a compartir el contingut de moltes de les 
despeses i inversions que proposa el Grup Socialista, tot i que manifesta que no 
entenen el perquè de la proposició, atès que saben que és inviable perquè ho 
impedeix el marc normatiu vigent. Precisa que la llei actual estableix que el 
superàvit no es pot gastar, llevat que hi hagi una font d’ingressos alternativa, i si 
és així, la tresoreria que genera el superàvit es pot emprar fins que es materialitza 
la nova font d’ingressos, que en el cas de l’ajuntament de Barcelona serà l’operació 
de Bamsa, després de l’estiu. Observa, en aquest sentit, que en punt sisè de 
l’ordre del dia d’aquest Plenari s’ha aprovat definitivament una modificació de 
crèdit que aplica cent milions d’euros d’aquest superàvit com a avançament dels 
ingressos de Bamsa. 
Pregunta, en conseqüència, com és que el Grup Socialista no va presentar 
al·legacions a aquesta modificació de crèdit a la qual s’acaba de referir, i ni tan sols 
no l’ha volgut debatre en aquesta cambra, altrament haurien tingut l’oportunitat 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3677 
 
d’incorporar totes les despeses que ara demanen i fer-les realitat mitjançant 
al·legacions. 
Entén que no ho van fer perquè, potser, prefereixen el màrqueting polític. En 
aquesta línia apunta que l’article 32 de la Llei pressupostària impedeix fer el que es 
planteja amb la proposició; i l’única manera de fer-ho és incórrer en dèficit, i diu 
que el seu Grup és conscient que aquest dèficit hipoteca el futur i aboca a un Pla 
Econòmic i Financer (PEF) que posaria aquest ajuntament sota la tutela de la 
Generalitat, cosa absolutament paradoxal tenint en compte el superàvit de 
l’ajuntament de Barcelona. 
Afegeix que aquesta proposta obligaria els propers dos anys a tenir superàvit 
obligatòriament per recuperar el dèficit que proposa per a enguany. 
Reprenent els arguments expressats al principi de la seva intervenció, fa avinent 
que el seu Grup podria estar d’acord amb les inversions que proposa el Grup 
Socialista, fent-ho a través d’altes i baixes del pressupost per a aquest exercici, 
però no pas de la manera que pretén atès que va contra la llei vigent. 
Avança, per tant, que atès que la proposició és d’impossible compliment el seu 
Grup hi votarà en contra. 
El Sr. Mestre avança el vot favorable a la proposta del Grup Socialista, entre 
altres motius perquè el seu Grup considera que no estableix un debat tècnic o legal 
sinó polític sobre una qüestió central d’aquesta administració, un instrument bàsic 
per a l’actuació municipal com és el pressupost; és a dir, l’establiment de 
jerarquies i prioritats per als recursos econòmics municipals. Precisa, en aquest 
sentit, que aquests recursos s’han de focalitzar en fer front a la crisi, abocant-hi 
tots els recursos disponibles per fer créixer la despesa i la inversió social, en 
serveis socials, habitatge, als barris on hi ha més risc d’exclusió o fractura social, a 
les polítiques actives d’ocupació, a la formació i a la reactivació econòmica de la 
ciutat.  
Observa que podent haver fet tot això els darrers dos anys no s’ha fet i, en 
conseqüència, es pregunten novament com pot ser que el 2012 no s’empressin els 
seixanta milions d’euros de superàvit de l’exercici per a aquestes emergències i 
exigències socials; com pot ser que tampoc no s’hagi fet el 2013, quan hi va haver 
cent quaranta milions disponibles. Diu que els provoca indignació comprovar com 
dos-cents milions d’euros durant els darrers dos anys no s’han posat al servei de 
les persones i dels barris que pateixen més intensament la crisi; i critica que tants 
recursos, superiors als pressupostos municipals de la gran majoria d’ajuntaments 
de Catalunya, s’hagin quedat a la caixa d’aquest ajuntament, cosa que, al seu 
parer, denota la diferència entre els models de govern de la ciutat. Així, apunta 
que l’anterior govern d’esquerres, els anys 2009 i 2010, va reorientar els 
pressupostos i la hisenda municipal per obtenir i dedicar majors recursos per front 
a la crisi, i va establir un pla específic el juny de 2010, alhora que es va fer també 
un PEF, aprovat a finals de 2009, a fi d’obtenir aquest increment de recursos. 
Altrament, el govern de CiU prefereix guardar dos-cents milions d’euros a la caixa. 
Considera, per tant, que es tracta d’un contrast evident entre discursos i fets; i 
tot i que el de CiU no es cansa de dir que la seva prioritat són les persones, es 
pregunta per què no ha esmerçat tots els recursos disponibles al seu servei durant 
el 2012 i el 2013. Addueix, en vista d’això, que els discursos que no s’acompanyen 
amb fets són només propaganda. 
El Sr. Laporta comença la seva intervenció amb la consideració que el superàvit 
generat per aquest ajuntament el 2013 és excessiu en una conjuntura com 
l’actual; tanmateix, consideren que la generació de superàvit no es pot desvincular 
de l’actual legislació espanyola, fruit de la reforma constitucional pactada pel PP i 
el PSOE, que ofega els municipis i que aboca a la situació paradoxal que, tenint 
diners a la caixa, l’ajuntament de Barcelona ha de fer filigranes per utilitzar-los 
legalment. Precisa que aquestes filigranes consisteixen a emprar el superàvit per 
fer inversions financeres sostenibles i alliberar la despesa per cobrir nous 
projectes; aquesta escletxa que la llei permet té el problema que implica generar 
dèficit, cosa que, al seu torn, obliga a fer un PEF, que porta a la generació de 
superàvit el 2015 i, en conseqüència, obliga a fer retallades.  
Afegeix que el PEF posa l’Ajuntament sota la tutela financera de la Generalitat i, 
per tant, consideren contradictori que el Grup Socialista, que sempre critica el 
3678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
sotmetiment d’aquest ajuntament a la Generalitat, especialment en el paper de 
banc bo, ara faci aquesta proposta; alhora que pensen que el PEF obriria la porta a 
què el ministeri d’Hisenda intervingués en els comptes municipals. 
Resumeix que, tot i compartint ideològicament les propostes d’aplicació del 
superàvit del 2013 que planteja el Grup Socialista, consideren que no són viables o 
que impliquen escenaris contradictoris o poc desitjables, per la qual cosa avança el 
posicionament d’abstenció. 
La Sra. Recasens diu, d’entrada, que el govern no donarà suport a la proposició. 
Observa que el Grup Socialista no es cansa de repetir afirmacions que no són 
certes, confegint un debat a base d’arguments populistes i demagògics. 
Assenyala que Barcelona, des de fa temps, presenta amb transparència el 
tancament dels exercicis pressupostaris; i posa en relleu que la primera mesura de 
govern del mandat va ser orientar els comptes harmonitzats segons la UE i, per 
tant, eixugant el dèficit acumulat que els van deixar. Precisa, en aquest sentit, que 
l’anterior govern va acumular durant tres anys vuit-cents milions d’euros; i a 
través dels resultats i de la gestió dels anys 2012 i 2013, estan aconseguint 
reequilibrar la situació. 
Fa notar, en aquest sentit, que no hi ha pitjor política social que tenir uns 
comptes que no estiguin sanejats i tenir dèficit; i remarca que la visió plurianual 
dels comptes és obligatòria si no es volen hipotecar les generacions futures. 
Observa que el Sr. Colomé ha expressat que no volen que la situació de 
superàvit actual es produeixi mai més a Barcelona, i li recorda que els governs 
anteriors van tenir sempre situacions de superàvit entorn dels dos-cents milions 
d’euros, i sempre van mantenir uns comptes sanejats que els permetien dur a 
terme les polítiques socials, tal i com ara fa el govern actual. 
Considera que la visió del Grup Socialista és a curt termini, i només posa èmfasi 
demagògicament en el superàvit de l’exercici. 
Quant a les diverses al·lusions del Sr. Colomé a la socialdemocràcia, diu que li 
sorprèn que els països més avançats en socialdemocràcia, aquells que destinen 
gran part dels seus pressupostos a l’impuls de polítiques socials són els que tenen 
més clar com n’és d’important garantir la sostenibilitat de les finances amb una 
visió que ultrapassa l’anualitat estricta. 
Destaca, per tant, que la millor política social comença per ser capaços de 
garantir la sostenibilitat i la liquiditat, atès que sense aquesta garantia les 
polítiques socials no són altra cosa que demagògia, són antisocials i trenquen les 
finances públiques, cosa que provoca, com tots han pogut comprovar, retallades. 
Afegeix que en la conjuntura actual, que provoca el trencament de les finances i 
deixa el país sense recursos per tirar endavant, Barcelona mantindrà el seu paper 
de cap i casal del país, fent de motor econòmic i mantenint les finances sanejades, 
redreçant la situació de les persones, creant ocupació i situant la capital de 
Catalunya com a referència de creixement, de futur i d’esperança. 
Ratifica, doncs, que el retorn a l’estabilitat perduda els ha permès autonomia i 
destinar la solvència a habitatge. 
El Sr. Colomé fa notar que la Sra. Recasens els acusa d’haver deixat vuit-cents 
milions de dèficit, i insinua que van fer el mateix quan eren al govern de la 
Generalitat; tot i que, posteriorment, es refereix a uns comptes sanejats i a la 
solvència de l’Ajuntament que es van trobar en arribar al govern. Es pregunta 
quina explicació té aquesta incongruència, i què pretén traient a relluir els vuit-
cents milions d’euros de dèficit, que afegeix que van ser auditats. 
En conseqüència, demana a la Tinent d’Alcalde que els faci arribar l’informe 
d’auditoria que confirma els arguments que esgrimeix, altrament, haurà de 
considerar que menteix a aquesta cambra. 
Reclama, igualment, que no els donin més lliçons de responsabilitat, i li recorda 
que el govern del qual forma part està en minoria, i convida a la Sra. Recasens a 
establir més diàleg. En aquest sentit, fa avinent que el pressupost del 2013 ha 
estat prorrogat, que els comptes del 2012 no es van aprovar, i que el pressupost 
d’enguany va ser sotmès a una qüestió de confiança. 
En conseqüència, atesa la situació, entén que la Tinent d’Alcalde faria bé de no 
vantar-se d’un currículum excel·lent en el seu àmbit. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3679 
 
Puntualitza que la negociació no significa una adhesió incondicional, i li fa 
avinent que sempre els trobarà predisposats al diàleg; i afegeix que la mà estesa 
del govern sempre és la dreta, motiu pel qual sempre acaba pactant amb el Grup 
del PP. 
El Sr. Mulleras, arran de les paraules del Sr. Colomé, replica que no sempre 
pacten amb el govern. 
Tot seguit, precisa que la Llei d’estabilitat pressupostària no és un caprici del 
ministre Montoro, ni del PP i tampoc del PSOE, sinó que és conseqüència del 
reglament del dèficit excessiu de la UE i del pacte d’estabilitat i creixement del 
1997, que prové de les condicions de Maastricht. En conseqüència, és fruit de la 
pertinença dels estats a la UE. 
El Sr. Mestre addueix que la Sra. Recasens sempre el sorprèn amb els seus 
arguments, que gosa qualificar de més papistes que el Papa. Així doncs, es troben 
amb què la llei obliga a no fer dèficit, i la Tinent d’Alcalde s’entesta a fer superàvits 
supermilionaris, de cent quaranta milions el darrer exercici. Ratifica, com també 
sap la Sra. Recasens, que durant l’exercici pressupostari, els majors ingressos es 
poden utilitzar, cosa que no ha fet i que els resulta incomprensible. 
Observa, a més, que tampoc no els escolta, atès que la liquidació de 2012 es va 
tancar amb seixanta milions de superàvit, i quatre grups municipals de l’oposició 
van advertir que aquest superàvit no era acceptable; malgrat això, l’exercici 
següent el superàvit va arribar als cent quaranta milions. 
Diu que els desconcerta que no escoltin els grups municipals, i que no només 
cometin els mateixos errors, sinó que els cometin multiplicats. 
Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-tres vots en 
contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, 
Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pels 
Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, 
Martín, Pajares i Casanova–, dues abstencions –emeses pels Srs. Laporta i 
Portabella– i setze vots a favor de la resta de membres del Consistori. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Aprovar una modificació de crèdit 
d’altes i baixes per import de 71.045.358 euros en el Pressupost 2014 de 
l’Ajuntament de Barcelona per tal d’incrementar la despesa en atenció social, 
equipaments educatius, sanitaris i esportius, inversions de barri, i en suport a 
l’empresa i foment de l’ocupació, a partir de reduir despesa corrent innecessària 
com una part de les transferències als ens dependents, de publicitat, i d’informes i 
treballs tècnics, entre altres, com també inversions no prioritàries o innecessàries, 
segons la taula adjunta. 
 
El Sr. Fernández Díaz, que presenta la proposició, diu que a l’ajuntament de 
Barcelona es dóna la paradoxa que els pressupostos del 2014 es van aprovar amb 
el refús majoritari del Plenari, aplicant-hi el mecanisme legal de la qüestió de 
confiança.  
No obstant això, i malgrat que el govern actuï com si tingués majoria absoluta, 
adverteix que els pressupostos són modificables, fet que justifica la proposició que 
avui presenta el seu Grup, en el sentit de fer-ne una primera modificació puntual, 
que obre la possibilitat a què en successives sessions plenàries es puguin presentar 
altres mesures complementàries a mesura que avança l’exercici i l’execució 
pressupostària en diversos capítols i partides. 
Precisa que aquesta primera modificació pressupostària que avui presenten té 
un impacte econòmic de setanta-un milions d’euros, i ho proposen fer amb la 
pertinent determinació d’altes i baixes en les partides i capítols implicats. 
Considera que aquesta modificació és factible i positiva per afavorir més 
austeritat en la despesa corrent, en la contractació i en la redacció i elaboració i 
d’informes, estudis o publicitat municipal. Entenen que cal, alhora, una millor 
gestió pressupostària, derivada d’un seguiment de l’execució del capítol 
d’inversions municipals, que obre la possibilitat de reassingnar noves inversions, o 
3680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
prioritzar-ne d’altres que havien estat relegades o descartades pel govern 
municipal en aprovar el pressupost. 
A tall d’exemple, es refereix a la reunió d’ahir mateix del consell d’administració 
de Bimsa amb motiu de la licitació de les obres de la Diagonal, i en què van poder 
comprovar que es generava una reducció de gairebé quatre milions d’euros de la 
xifra pressupostada inicialment. 
Afegeix que també consideren factible i imprescindible que es facin noves 
assignacions d’inversions, o reassignacions de les partides com passa amb el 
castell de Montjuïc o el Museu de les Cultures del Món, que els grups municipals 
majoritàriament van considerar que no eren una prioritat. 
Remarca que, d’acceptar la proposició, podrien alliberar més recursos per 
destinar-los a polítiques d’actuació prioritàries en els àmbits de les persones, dels 
barris i d’ocupació; puntualitza que en capítol de l’ocupació han centrat algunes de 
les prioritats pressupostàries que proposen en aquest primer paquet de setanta-un 
milions d’euros, i esmenta la lluita contra la crisi amb la creació de llocs de treball, 
incrementant els recursos per a polítiques d’ocupació i de capacitació professional, 
o donar més suport a l’emprenedoria i al comerç. Es refereix, també, a la 
necessitat d’enfortir l’atenció social amb mesures concretes com ara l’increment 
del servei d’atenció domiciliària, teleassistència, beques menjador, i el suport a les 
famílies en diversos àmbits. 
Cita altres aspectes a tenir en compte a favor de les persones, entre els quals la 
inversió en sanitat, en equipaments, en educació –sempre amb el reconeixement 
de deute per part de la Generalitat–; afegeix la inversió en polítiques d’habitatge i 
de rehabilitació, que en complementin d’altres que tiraran endavant amb l’acord de 
modificació de crèdit de cent milions d’euros inclosa en el punt sisè de l’ordre del 
dia d’aquesta sessió; propostes en favor dels barris en l’àmbit de l’esport, i amb 
equipaments diversos en els àmbits de la cultura o de la gent gran; altres 
actuacions diverses a la Trinitat, Vallcarca o La Verneda Industrial, totes les quals 
han annexat amb detall a la proposició. 
Posa en relleu que aquest és el sentit de la seva proposta, atenent a l’aprovació 
d’uns pressupostos amb el mecanisme legal de la qüestió de confiança, que el seu 
Grup no comparteix, i als quals va presentar al·legacions que, coherentment, avui 
els porten a plantejar aquesta proposició, que significa una primera actuació 
mitjançant el mecanisme legal de la modificació puntual pressupostària per un 
import de 71 milions d’euros, i la reassignació dels recursos d’altes i baixes a fi de 
mantenir l’equilibri necessari. 
La Sra. Escarp inicia la seva intervenció amb l’observació que la sessió d’avui és 
de constatacions, i afirma que el seu Grup comparteix amb el del PP que el 
pressupost de 2014 presentat pel govern és un mal pressupost; alhora que també 
constaten la seva soledat, tant pel que fa a aquest pressupost com en molts altres 
aspectes. 
Avança, no obstant això, que el seu Grup emetrà un vot contrari a la proposició, 
que justifica, bàsicament, perquè el seu Grup i el del PP es mouen en dos móns 
econòmics diferents; el Grup del PP ho fa en el món de l’austeritat i de la 
privatització, i el seu en el món de la inversió i la defensa de la cosa pública. 
Puntualitza que mai no acceptarien un ajuntament enriquit enfront d’una ciutat 
empobrida; i afegeix que la solvència municipal només s’ha de posar a favor de la 
ciutadania, amb serveis per als qui els necessiten. 
Addueix que aquesta argumentació que acaba de fer és la diferència entre la 
proposició del PP i la del seu Grup; així, la present proposició reclama setanta 
milions d’euros entre les partides d’un mal pressupost, mentre que la seva és 
incorporar cent quaranta milions per generar polítiques socials i de reactivació 
econòmica.  
Afegeix que, si alguna cosa ha caracteritzat l’obra de govern els darrers tres 
anys, ha estat la influència clara del Grup del PP, atès que amb la seva 
concurrència s’ha aprovat el Pla d’Usos de Ciutat Vella, la Marina del Port Vell, 
l’ordenança de terrasses, l’operació Bamsa, el pressupost de 2012 i les ordenances 
fiscals, l’acord d’inversions del 2013, i la recent modificació de crèdit, de cent 
milions d’euros. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3681 
 
En conseqüència, diu que els sorprèn que avui reclamin aquesta modificació de 
crèdit, quan la seva força negociadora hauria pogut aconseguir que moltes de les 
coses que demanen imposant-les i condicionant-les juntament amb altres 
aprovacions, cosa que no va fer, per exemple, amb la inversió del Museu de les 
Cultures del Món o el Castell de Montjuïc. 
Tot seguit, entra breument en el detall del paquet de setanta-un milions d’euros, 
amb el qual es proposa una reducció lineal del 10% de compra de serveis i, 
paradoxalment, amb les altes, proposen compra de serveis; motiu pel qual posa en 
evidència que, si no els diuen d’on faran les baixes, incorren en una flagrant 
manca de rigor. 
Precisa que comparteixen moltes de les altes que proposa el Grup del PP, però 
moltes són compres de serveis que entren en contradicció si no se sap en què es 
produeixen les baixes.  
Conclou, però, que no entra ni en les altes ni en les baixes de la proposta, sinó 
que vol deixar clar que no comparteixen el model econòmic que defensa el Grup 
del PP juntament amb el govern de la ciutat. 
El Sr. Mestre addueix que la proposta del Grup del PP té el problema d’origen 
que no suporta el contrast ni amb la memòria ni amb la realitat dels ajuntaments, 
massa sovint imposada des del ministeri d’Hisenda. 
Puntualitza que no suporta el contrast amb la memòria recent, i relata breument 
els fets a fi d’il·lustrar-ho: el pressupost de 2012 s’aprova amb un pacte entre CiU i 
el PP, així com també la seva pròrroga el 2013, i de la mateixa manera es fan dues 
modificacions de crèdit, de 129 i de 93 milions d’euros, per a despesa corrent i 
inversió. 
Es pregunten, doncs, com és que amb aquests precedents no van pactar el 
pressupost d’enguany, i no van incorporar-hi les propostes que avui presenten. 
Constaten que la situació és estranya, atès que ambdós grups tenen 
coincidències clares quant al model de ciutat, han pactat les grans magnituds 
pressupostàries del 2012 i 2013, coincideixen en parlar de política pressupostària i 
privatització; en conseqüència, sospiten que enguany no s’ha produït el pacte 
perquè s’acosten les eleccions municipals. 
Afegeix que el Grup del PP proposa com a baixes inversions no prioritàries, entre 
les quals no hi consta ni la reforma del passeig de Gràcia ni de la Diagonal, que 
representen pràcticament vint milions d’euros, que contràriament al que considera 
el seu Grup, per al PP i al govern de la ciutat sí que en són, de prioritàries. 
Igualment, si es contrasta la proposta amb la realitat que viuen els ajuntaments, 
consideren que tampoc no té credibilitat, ja que el ministeri d’Hisenda i el govern 
de l’estat, via decrets i lleis, imposen què poden fer els ajuntaments i què no, 
sense respectar l’autonomia local, sense diàleg, i sense arribar a acords amb la 
representació dels municipis. Remarca que amb l’obsessió de regular l’acció 
municipal, també imposen què cal fer amb el superàvit, tal i com fa el Reial 
Decret-llei 2/2014, de 21 de febrer, que modifica el text refós de la Llei d’hisendes 
locals, i estableix una limitació extraordinària –pràcticament anul·la– de la 
capacitat de dur a terme inversions municipals a partir de la utilització dels 
superàvits; i afegeix que si es pot fer alguna inversió de les que estan llistades en 
els programes d’inversions sostenibles financerament, tal i com les anomena el 
ministeri, resulta que si tenen alguna afectació en els capítols I i II –com sol ser 
habitual–, cal demanar autorització prèvia al ministeri d’Hisenda per fer-les. 
Conclou que la realitat és que, per incrementar la despesa i la inversió social, tal 
i com proposa el Grup del PP, la seva mateixa formació al govern de l’estat hi posa 
impediments.  
Entén, doncs, que la proposició és en si una incoherència, ja que Madrid 
prohibeix que es dediquin tots els recursos amb criteri d’autonomia municipal per 
atendre la ciutadania i els territoris. 
El Sr. Laporta observa que la modificació pressupostària que proposa el Grup del 
PP és de 71 milions d’euros, una xifra gens menystenible, obtinguda donant de 
baixa un seguit de partides que actualment formen part del pressupost de 2014, i 
incorporant altres propostes, bàsicament de despesa social i d’inversions en 
equipaments als barris. Apunta que el seu Grup comparteix la majoria de 
propostes de la llista d’altes, moltes de les quals són reivindicacions veïnals; 
3682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
tanmateix, la proposta els planteja un seguit de dubtes, entre els quals, en primer 
lloc, per quin motiu presenten una modificació del pressupost d’enguany quan 
podrien haver inclòs la demanda en el moment de negociar-lo, i ni tan sols en van 
voler parlar. En aquest sentit, fa avinent que UpB sí que va tenir intenció de 
negociar, malgrat que el pressupost no era precisament el que haurien volgut. 
En segon lloc, assenyala que no comparteixen que pretenguin donar de baixa 
partides que impliquen perdre els 4.875.000 euros d’inversió al Castell de 
Montjuïc; i, d’altra banda, els sorprèn que proposin com a altes el CEIP La 
Maquinista o l’IES Vallcarca, que impliquen l’increment del deute contret per la 
Generalitat amb l’Ajuntament. 
Finalment, indica que hi ha altres projectes que no s’inclouen en la proposició 
del Grup del PP i que consideren que són prioritàries per a la ciutat. 
Acaba dient que el posicionament del seu Grup serà d’abstenció, atès que no 
expliquen els criteris segons els quals prioritzen alguns projectes en detriment 
d’altres, i perquè no veuen clar el marc en què insereixen la proposta. 
La Sra. Recasens comença la seva intervenció comparant la proposició que ha 
presentat abans del Grup Socialista, que ha qualificat de populista, demagògica i 
impossible de complir, amb la present proposició, que si bé no hi votaran a favor, 
consideren que en temps i forma es pot arribar a negociar. 
Justifica aquesta precisió per la necessitat de la sostenibilitat de les finances 
públiques com a millor garantia i eina per tirar endavant les polítiques socials. 
Observa que el Sr. Colomé, en tractar la proposició del seu Grup, li demanava 
d’estendre la mà esquerra en comptes de la dreta, i replica que la mitjana dels 
anys 2007-2011 de despesa social va ser de cent cinquanta-quatre milions 
d’euros, mentre que el 2012 va ser de dos-cents onze i el 2013 de dos-cents vint-
i-cinc, i el 2014 està prevista en dos-cents quaranta-un milions d’euros, xifres que 
posen en relleu l’increment substancial en inversió en polítiques socials respecte a 
l’anterior mandat. 
Quant a l’acusació que els feia la Sra. Escarp de defensar les privatitzacions, li fa 
notar que quan governava la seva formació es va vendre el 85% de Serveis 
Funeraris. 
Confirma que no poden donar suport a la proposició, tot i que reconeixen que 
està ben plantejada, i no es limita a demanar més despesa sense dir d’on s’ha de 
treure i proposen un seguit de baixes i altes, és a dir, plantegen una modificació de 
crèdit, tot i que adverteix que ara no és el moment oportú de parlar-ne. Així, 
recorda que quan el govern confegia els pressupostos del present exercici, i van 
proposar negociar-los, el Grup del PP no va plantejar aquestes modificacions de 
crèdit. Consideren que, tal vegada, el motiu va ser que, en aquella ocasió, el Grup 
del PP buscava la foto i no pas l’interès real. 
Puntualitza que aquesta proposició es podria incloure en el marc de la negociació 
que han de tenir d’aquí a pocs mesos per als pressupostos de 2015; sobre el qual 
esmenta que la partida de despesa social continuarà estant garantida. 
Avança la voluntat, per tant, que aquesta proposta es continuï mantenint durant 
els propers mesos i que es pugui negociar de cara al pressupost de l’any vinent, 
juntament amb les de tots els grups municipals. 
El Sr. Fernández Díaz argüeix que si els sembla tan dolent pactar amb el govern 
de la ciutat, no entén com el Grup Socialista i el d’ICV-EUiA poden governar amb 
CiU al Consell Comarcal del Barcelonès i a l’Àrea Metropolitana, més encara quan 
aquests grups voten en un sentit en aquest ajuntament i en un altre de diferent en 
aquelles institucions quan es tracta d’assumptes de ciutat. 
Considera que les intervencions dels grups de l’oposició han posat de manifest 
que els preocupa més qui proposa que no pas què es proposa, emprant una 
retòrica fàcil en el sentit que prefereixen criticar els partits que pacten que no pas 
els continguts. Fa notar que aquesta actitud ja la van constatar en ocasió del pacte 
d’inversions, i la prova és que no hi van presentar cap al·legació, com també ho 
han posat de manifest avui mateix, quan en el punt sisè de l’ordre del dia, de 
modificació de crèdit de cent milions d’euros, no han tingut la valentia de 
presentar-hi cap al·legació ni tampoc no han intervingut per justificar el vot en 
contra. Entén que, altrament, haurien hagut de reconèixer que no podien anar en 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3683 
 
contra d’uns acords municipals promoguts pel Grup del PP, que destinen cent 
milions d’euros a habitatge i quinze més per a polítiques socials. 
Ratifica que han presentat aquestes propostes perquè els pressupostos del 2014 
no són els seus i, en conseqüència, no hi van donar suport; i justifica que no les 
van presentar abans en una negociació amb el govern perquè la seva manera de 
fer-ho era presentant al·legacions, que no van tirar endavant atès que el 
pressupost es va aprovar amb el mecanisme de la qüestió de confiança. 
Finalment, fa avinent que, malgrat el vot contrari dels Grups Socialista i d’ICV-
EUiA, i l’abstenció d’UpB, que aprofita per agrair, es podria donar la paradoxa que 
si el govern s’absté, l’Alcalde haurà aprovat els comptes municipals de Barcelona 
Activa gràcies al Grup Socialista, i s’haurà refusat modificar els pressupostos. 
La Sra. Escarp fa notar al Sr. Fernández Díaz que resulta evident que hi ha un 
model econòmic que comparteix amb el Grup de CiU, tal i com la Tinent d’Alcalde 
ha posat de manifest en iniciar la seva intervenció. 
Finalment, fa avinent a la Sra. Recasens que avui, una vegada més, ha 
demostrat la seva voluntat de fer política a la manera de la Sra. Merkel. 
La Sra. Recasens lamenta aquesta darrera intervenció de la Sra. Escarp, i es 
pregunta per què, quan fa una estona han aprovat una modificació de crèdit de 
cent milions d’euros per a habitatge, amb el suport del Grup d’UpB, del PP i del 
seu, el Grup Socialista no s’ha afegit al consens. 
Posa de manifest que ni la proposició anterior del Grup Socialista ni aquesta 
aconsegueixen l’aval d’aquest Plenari, cosa que palesa que no existeix una majoria 
alternativa al govern. 
Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb trenta vots en contra 
–emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i 
Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, Srs. Martí, Trullén, 
Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz i 
Sánchez, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas–, dues 
abstencions –emeses pels Srs. Laporta i Portabella– i nou vots a favor de la resta 
de membres del Consistori. 
 
Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 
 
Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda que el Govern municipal: 1. Doni 
compliment a la proposició aprovada a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient 
del passat 19 de març respecte a les polítiques municipals per prevenir 
desnonaments, i de forma immediata al seu punt primer, que estableix: “Designar 
un responsable del Govern municipal en relació a les actuacions per evitar 
desnonaments a la ciutat”. 2. Garanteixi el dret al reallotjament públic de totes les 
persones vulnerables afectades per processos de llançament per mitjà de: a) 
L’elaboració d’un nou Reglament d’Accés als habitatges de la Taula d’Emergències 
Socials. La nova regulació haurà d’estar adaptada a la situació d’emergència 
habitacional que viu avui Barcelona, i contemplar de forma inclusiva el conjunt de 
supòsits que la configuren; b) L’increment del nombre d’habitatges del fons de 
lloguer social a disposició de la Taula d’Emergències, per tal de garantir l’atenció 
prioritària i el dret a l’habitatge en tots els casos de vulnerabilitat social. 3. 
Garanteixi el dret a l’habitatge de totes les persones i famílies en situació 
d’exclusió residencial i amb necessitat de suport social personalitzat a través de 
l’ampliació del Programa Municipal d’Habitatges d’Inclusió, per tal d’avançar cap al 
model “housing first” i enfortir els processos d’inclusió social. Dotar el Programa 
Municipal d’un mínim de 50 habitatges d’inclusió nous abans de finalitzar l’actual 
mandat. 
 
El Sr. Gomà, inicia la seva intervenció agraint al govern municipal l’esforç 
d’haver transaccionat la proposició del seu Grup, que confia que també pugui 
obtenir el suport de la resta de grups municipals i que es pugui aprovar, inscrivint-
se al conjunt de proposicions aprovades anteriorment en aquest Plenari en 
referència a la lluita contra els desnonaments i l’exclusió residencial a Barcelona, 
amb barris on els desnonaments són una realitat punyent que provoca una situació 
d’emergència habitacional continuada, juntament amb l’exclusió social vinculada al 
3684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
risc de pèrdua de l’habitatge o a la seva pèrdua en el cas de persones socialment 
molt vulnerables. 
Entén que resulta obvi que aquesta realitat requereix respostes polítiques 
públiques, de manera que en aquesta cambra hi ha hagut debat i aprovació de 
propostes en aquest sentit; així, recapitula que el desembre de 2012 es va aprovar 
una proposició àmplia que, al llarg dels darrers mesos, ha tingut un 
desenvolupament parcial i no suficient al seu parer, per la qual cosa consideren 
que cal continuar enfortint els instruments per fer de la lluita contra els 
desnonaments i l’exclusió residencial una prioritat. 
En aquesta línia, recorda que ara fa un mes a la comissió d’Hàbitat Urbà es va 
aprovar una proposició, amb l’acord del govern, que incorporen en el primer punt 
de la present proposició; una proposta que parlava de la necessitat de reforçar la 
xarxa d’oficines d’habitatge, que es presentés un informe trimestral a la Comissió 
mixta de Desnonaments, i de la necessitat que el govern nomeni un responsable 
polític en matèria de lluita contra els desnonaments, de manera que hi hagi 
expressió política i visualització que es tracta d’una prioritat, amb una figura del 
govern de la ciutat que la impulsa i que la situa en el centre de l’agenda de les 
polítiques d’habitatge públiques, com ja passa en altres àmbits de les polítiques 
socials com és el cas de la immigració, l’acció comunitària o les persones grans. 
A banda d’aquesta voluntat política, insisteix que també cal reforçar els 
dispositius d’actuació. En aquest sentit, recorda que Barcelona va ser una ciutat 
pionera en la creació d’una Taula d’habitatges d’emergència i d’un programa 
municipal d’habitatges d’inclusió. Consideren que aquests dos instruments, vigents 
encara, són rellevants, però també que cal adaptar-los i reforçar-los en funció de 
la nova realitat. 
Quant a la Taula d’habitatges d’emergència entenen que el seu paper 
fonamental hauria de ser garantir el dret al reallotjament públic de les persones i 
de les famílies socialment vulnerables, cosa que passa per modificar el reglament 
d’accés, tal i com també assenyalava la Síndica de Greuges en el seu informe 
anual. Diu que són del parer que l’actual reglament és anacrònic, atès que quan es 
va elaborar encara no s’havia desencadenat la situació d’emergència habitacional 
actual en alguns barris de la ciutat. En conseqüència, aquesta modificació passa 
per fer-lo més inclusiu i cobrir el conjunt de supòsits que formen part de la realitat 
social; igualment, consideren que cal un compromís a fi d’incrementar el nombre 
d’habitatges del fons públic d’habitatge social a disposició de la Taula 
d’emergències. 
En referència al programa municipal d’habitatges d’inclusió, adreçats al col·lectiu 
que, més enllà de l’exclusió residencial, necessita suport social o socioeducatiu de 
caire personalitzat, assenyala que el model està canviant, atès que fins ara es 
considerava que les persones sense llar o en risc de perdre l’habitatge havien de 
passar primer per habitatges d’acollida i vincular-se a un circuit que, finalment, 
acabava amb l’accés a un habitatge d’inclusió; altrament, tot i que entenen que 
aquest model ha de continuar existint, cada vegada més s’imposa el model de 
l’habitatge primer (house in first), ja que com demostren diverses experiències el 
fet de vincular les persones a un habitatge de qualitat i amb suport socioeducatiu i 
personalitzat és la millor manera que puguin tirar endavant la inclusió social en la 
resta d’àmbits. 
Consideren, doncs, que el programa municipal d’habitatges d’inclusió és un bon 
instrument, però també que, a hores d’ara, el seu dimensionament és insuficient. 
Així doncs, en la versió inicial de la proposició demanaven un increment de 
cinquanta habitatges, cosa que representaria dues-centes places, tot i que han 
acceptat, arran de la transacció amb el govern, no establir una xifra concreta ja 
que entenen que és a ell a qui pertoca fixar-la, i perquè consideren que el 
compromís d’un increment substancial és acceptable. 
A tall de síntesi, recapitula que es tracta, doncs, de voluntat i d’acció política per 
lluitar contra els desnonaments i l’exclusió residencial, i que Barcelona esdevingui 
realment una ciutat activa en la prevenció dels desnonaments i que, finalment, en 
quedi lliure. 
La Sra. Andrés assenyala que durant el primer trimestre de l’any es van produir 
105 desnonaments a Barcelona, segons les xifres exposades a la comissió de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3685 
 
Qualitat de Vida; desnonaments que han recaigut en persones que pateixen 
vulnerabilitat social, tal i com confirma el seu pas pel centre d’emergències socials. 
Indica que el 2013, el nombre de desnonaments a la ciutat va ser de cinc-cents. 
Afegeix que, segons dades aportades pel Consorci de l’Habitatge, el 48,4% de 
sol·licitants d’habitatge de protecció social tenen uns ingressos anuals entre quatre 
mil i quinze mil euros, una dada que pressuposa situacions de dificultat per fer 
front al pagament de l’habitatge i, en conseqüència, de desnonament posterior. 
Indica que l’Ajuntament, en virtut de la Carta Municipal, té una alta 
responsabilitat en la garantia del dret a l’habitatge i, en aquest aspecte, té molt 
camí per recórrer encara, tal i com posava de manifest la Síndica en presentar el 
seu informe anual, que indicava que les queixes en matèria d’habitatge han passat 
de menys d’un centenar el 2012 a més de tres-centes el 2013, de manera que va 
recomanar al govern municipal que calia millorar la coordinació entre l’Oficina 
d’Habitatge i els centres de serveis socials, dedicar més recursos a facilitar 
habitatge digne a les persones més vulnerables socialment, i incrementar el parc 
de lloguer social. 
Diu que malgrat que reconeixen l’esforç de la Quarta Tinència d’Alcaldia, 
consideren que cal fer molta feina encara quant a l’aplicació de totes les mesures 
incloses en el Pla d’inclusió, presentat pel govern el desembre de 2012, i sobre el 
qual formula un seguit de qüestions; en primer lloc, pregunta quan es començaran 
a construir els mil pisos de lloguer social finançats per l’operació Bamsa; quan 
estarà redactat el nou Pla d’Habitatge, impulsat pel govern a petició del Grup del 
PP; quan podran constatar la seva eficàcia per garantir el dret universal a 
l’habitatge digne; pregunta, també, quan posaran en marxa el sistema de sancions 
a les entitats financeres propietàries de pisos buits, que es van comprometre a 
aplicar amb la Declaració del Consell de Ciutat que donava suport a la moció de la 
PAH. 
Insisteix, doncs, que cal treballar a fons i amb rapidesa, motiu pel qual avança 
el suport del seu Grup a la proposició, malgrat que preferien el seu redactat inicial, 
en què es precisava la xifra d’habitatges a construir perquè, tenint en compte que 
el govern ha donat mostres que no té per norma acomplir tot allò que s’acorda en 
aquest Plenari, els dóna més garanties la concreció ja que permet una avaluació 
posterior.  
El Sr. Bolaños avança que el seu Grup donarà suport a la proposició, que 
incideix en un drama humà que pot ser minorat amb l’aportació de recursos 
municipals. En conseqüència, estan a favor de l’ampliació del parc d’habitatges 
d’inclusió social i consideren que s’ha de situar entre les prioritats del govern 
municipal. 
Assenyala que el drama dels desnonaments s’ha plantejat en diverses ocasions 
en aquesta cambra, i admet que el govern ha fet actuacions, tot i que, al seu 
paper, no han estat suficient i s’han fet amb una descoordinació evident, així com 
amb una escassa aportació de recursos públics. Afegeix que també hi ha hagut 
manca de previsió de moltes de les qüestions que planteja el Grup d’ICV-EUiA amb 
aquesta iniciativa. 
El Sr. Laporta posa de manifest que l’accés a un habitatge digne és un dels 
problemes més rellevants en la conjuntura de crisi actual; en aquest sentit, es 
refereix a les iniciatives endegades pel seu Grup a fi de pal·liar la situació, entre 
les quals esmenta la proposició que va presentar al Plenari l’octubre de 2011, en 
què proposaven la creació d’una comissió especial mixta amb integrants dels grups 
municipals, associacions de persones afectades i organitzacions socials 
coneixedores de la problemàtica; igualment, en la mateixa proposició feien 
referència a la declaració de Barcelona com a ciutat activa i compromesa en la 
prevenció dels desnonaments per dificultats econòmiques i en defensa del dret a 
l’habitatge, i en la qual consideren emmarcarda la present proposició, per la qual 
cosa hi votaran a favor. 
Afegeix que també subscriuen les valoracions i recomanacions de la Síndica de 
Greuges, a les quals s’ha al·ludit abans, que en el seu informe del gener passat 
incidia en què la carència d’allotjament social per donar resposta a les situacions 
amb algun grau d’exclusió social requereix un plantejament valent. 
3686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Posa en relleu que UpB ha tingut una actitud crítica quant al funcionament de la 
comissió mixta, atès que no n’han sorgit mesures concretes; i indica que el 
desembre de 2012 van reclamar que es dinamitzés aquesta comissió a fi 
d’estimular una participació més propositiva que no pas consultiva. 
Conclou que troben encertada la proposició, que al seu parer enforteix els 
instruments per pal·liar les situacions descrites i, alhora, per trobar solucions a la 
problemàtica dels desnonaments. 
El Sr. Vives, d’entrada, agraeix la predisposició del Grup proposant per 
transaccionar el text inicial, que considera com una continuació de la que van 
tractar ara fa una setmana en la comissió d’Hàbitat Urbà que, alhora, provenia 
d’un prec del mes anterior, generant una seqüència que reforça el fet situar en un 
lloc prioritari el drama humà que representen els desnonaments. 
Ratifica, doncs, l’acord amb la proposta, tal i com ha expressat en les diverses 
reunions i les converses que han mantingut amb els responsables directes de les 
polítiques d’habitatge. 
Com a resposta al punt de la proposició que demana la figura d’un responsable 
polític, indica que es considera la persona adequada per assumir aquest paper, ja 
que és qui impulsa les polítiques d’habitatge. 
Seguidament, quant a la modificació del reglament d’accés a l’habitatge, informa 
que actualment està en fase d’aprovació, i que allò que pretén el nou redactat és 
donar una resposta a les situacions d’emergència habitacional. 
Pel que fa al punt b), inclòs en el segon punt de la proposició, diu que cal tenir 
molt present l’augment exponencial en l’adjudicació d’habitatges per a 
contingències especials, i precisa que entre 2009 i 2013 s’han adjudicat 776 
habitatges d’aquesta mena, la gran majoria els darrers anys. 
Finalment, respecte al punt tercer, agreix que el Grup d’ICV-EUiA hagi admès de 
no concretar la xifra, malgrat que la proposada era molt raonable, alhora que 
confirma que estan treballant també en l’àmbit de house in first des de Qualitat de 
Vida. 
El Sr. Gomà agraeix al conjunt de grups municipals i al govern en particular el 
seu suport a la proposició; igualment, diu que consideren molt pertinent que la 
responsabilitat política directa sigui assumida per la Tinència d’Alcaldia d’Hàbitat 
Urbà i que recaigui en el Sr. Vives, al qual demana tot el compromís polític i 
personal i que faci tot el possible per posar tot el potencial en aquestes polítiques.  
Observa que des de començament d’any hi ha hagut més cent famílies 
socialment vulnerables afectades per ordres de llançament, i que s’han activat els 
serveis socials; concreta que la setmana passada mateix s’han produït 
desnonaments a Porta, Prosperitat, Roquetes i Ciutat Meridiana, malgrat que 
s’havia aprovat en Plenari el compromís que a Barcelona no hi hauria més 
desnonaments per part de les entitats bancàries amb les que treballa aquesta 
administració, i que farien una cessió d’habitatges buits per a programes de lloguer 
social, i ambdues coses no s’han produït, tret de la cessió d’un nombre irrellevant 
de pisos. 
Insisteix que no s’han de resignar i, per tant, continuaran impulsant aquestes 
polítiques, i acompanyant les persones que pateixen els desnonaments i donant 
suport a la feina de la PAH i al moviment veïnal. 
Tanca el debat dient que voldria que aquesta proposició, que aproven per 
unanimitat, s’interpretés com una veritable invitació a què l’Ajuntament tingui una 
acció més forta i compromesa, i que si fa uns anys Barcelona va ser capaç de ser 
ciutat pionera amb la Taula d’habitatges d’emergència i amb el programa municipal 
d’habitatges d’inclusió, ara ho sigui capaç de posar fi al drama inhumà dels 
desnonaments. 
S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat amb el text 
transaccionat següent: 
El Plenari del Consell Municipal acorda que el govern municipal: 
1. Doni compliment a la proposició aprovada a la Comissió d’Habitat Urbà i Medi 
Ambient del passat 19 de març respecte a les polítiques municipals per prevenir 
desnonaments, i de forma immediata al seu punt primer, que estableix: “Designar 
un responsable del Govern Municipal en relació a les actuacions per evitar 
desnonaments a la ciutat”. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3687 
 
2. Garanteixi el dret al reallotjament públic de totes les persones vulnerables 
afectades per processos de llançament per mitjà de: a) L’elaboració d’un nou 
Reglament d’Accés als habitatges de la Taula d’Emergències Socials. La nova 
regulació haurà d’estar adaptada a la situació d’emergència habitacional que viu 
avui Barcelona, i contemplar de forma inclusiva el conjunt de supòsits que la 
configuren; b) L’increment del nombre d’habitatges del fons de lloguer social a 
disposició de la Taula d’Emergències, per tal de garantir l’atenció prioritària i el 
dret a l’habitatge en els casos de vulnerabilitat social. 
3. Garanteixi el dret a l’habitatge de les persones i famílies en situació d’exclusió 
residencial i amb necessitat de suport social personalitzat a través de l’ampliació 
del Programa Municipal d’habitatges d’inclusió, per tal d’avançar cap al model 
“housing first” i enfortir els processos d’inclusió social. Incrementar de forma 
substancial els habitatges d’inclusió nous d’aquest Programa Municipal abans de 
finalitzar l’actual mandat. 
 
Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona 
 
Pp 4. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda instar 
el Govern municipal a: 1. Crear un programa de suport al Tercer Sector (entitats, 
associacions i ONG), a partir del Barcelona Crea Ocupació, i dotar-lo 
pressupostàriament, amb l’objectiu de fomentar la contractació i que incorpori 
subvencions de fins a 6000,00 euros per a cada contracte de més de 6 mesos de 
durada per a persones de més de 45 anys o aturats de llarga durada. 2. Un cop 
creat aquest pla ocupacional, elaborar un pla de comunicació que es pugés 
reforçar, entre d’altres, a través de la taula del tercer sector i la xarxa d’economia 
social de Barcelona. 
 
El Sr. Portabella presenta la proposició sobre la creació de nous plans d’ocupació 
destinats a entitats, associacions i ONG, especialment del tercer sector. 
Assenyala que s’han adonat, especialment des d’algunes de les àrees que porten 
a l’Àrea Metropolitana, que les entitats estan passant tantes dificultats que amb 
prou feines poden fer la tasca per a la qual van ser creades. Així, tenint en compte 
que una de les principals xacres socials és l’atur, han intentat confegir una 
proposició que, d’una banda, proposa plans d’ocupació i, d’altra banda, que els 
llocs de treball que proporcionin estiguin destinats a les entitats que ha esmentat. 
Pel que fa a la manera com ho plantegen, d’entrada consideren que cal una 
dotació pressupostària amb una subvenció de sis mil euros per a cada contracte de 
més de sis mesos de durada i adreçat a persones de més de 45 anys o aturades de 
llarga durada. 
Posa de manifest que els sectors més afectats són tant les persones joves, bé 
perquè no troben feina o bé perquè es veuen forçades a l’exili laboral, com les 
persones aturades de llarga durada. En aquest sentit, indica que els plans 
d’ocupació que proposen podrien donar uns rèdits molt importants. En aquest 
sentit, fa avinent que la UE diu literalment que les polítiques actives d’ocupació de 
l’estat espanyol tenen un paper insuficient en la promoció de la mobilitat laboral i 
en la reducció de les desigualtats laborals i formatives, i afegeix que cal reforçar 
les polítiques actives d’ocupació ja que això ajudaria a activar les persones 
aturades i a millorar les seves habilitats, sobretot en el cas de les persones amb 
més risc com els joves, els aturats de llarga durada o les persones menys 
qualificades. 
Observa que en el debat sobre la utilitat dels plans d’ocupació, fins i tot la UE, 
que no es destaca pas per la seva sensibilitat social, hi continua fent confiança. 
D’altra banda, apunta que el nivell d’atur a Catalunya i a Barcelona arriba a unes 
xifres molt preocupants que es resumeixen en què el 2008 hi havia 57.000 
persones a l’atur a Barcelona, i el març de 2014 n’hi ha 107.000. 
En conseqüència, la proposició que presenten té la voluntat d’elaborar uns plans 
d’ocupació nous per crear llocs de treball i, d’altra banda, donar suport al tercer 
sector. 
La Sra. Moraleda reconeix que el context econòmic no només ha tingut i té 
gravíssimes conseqüències entre la ciutadania, sinó també en el teixit social de 
3688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Barcelona, de manera que esdevé essencial la feina amb les entitats a favor de la 
cohesió social que han estat i són bones aliades per a la governança local. 
Posa de manifest que la col·laboració entre l’administració i les entitats i 
organitzacions socials per treballar en favor de la cohesió social és, al seu parer, 
l’autèntic model Barcelona, que tant l’estat com la Generalitat estan debilitant amb 
contínues retallades de despesa social pública –que sovint gestionen–, amb la qual 
cosa s’està provocant una disminució de recursos i un aprimament de l’estat del 
benestar. 
Fa notar que les xifres són molt dures, com demostra que a Catalunya, d’ençà 
que va debutar la crisi, han desaparegut set-centes entitats del sector social i 
s’han perdut divuit mil llocs de treball des del 2009, tot i que malgrat això encara 
resten cent mil llocs de treball, que representen el 2,8% del PIB de Catalunya. 
Observa que aquesta situació es produeix en el moment que la crisi té uns 
efectes més esfereïdors justament quan s’incrementen les demandes d’atenció a 
aquestes entitats. A tall d’exemple, fa avinent que l’anuari del tercer sector social 
indica que el nombre de persones destinatàries ha augmentat d’1,7 a 2,1 milions; 
és a dir, que en tres anys s’han incrementat els usuaris en gairebé un 26%. 
Així doncs, reitera que en el moment en què es fa més necessari incrementar la 
inversió social, topen amb la reducció d’ingressos arran de les retallades que estan 
aplicant tant el govern de la Generalitat com el de l’estat. En conseqüència, amb 
l’aplicació de les polítiques del PP i de CiU disposen de menys recursos per atendre 
l’increment de les demandes socials. 
Argumenta que aquest decrement dels ingressos impedeix estimular la 
contractació a moltes entitats que podrien contractar moltes persones a l’atur a 
Barcelona; i afegeix que pensar en polítiques econòmiques socials és una bona 
eina per impulsar les polítiques actives d’ocupació, una recomanació que també 
feien l’FMI, l’OCDE i la UE, i que no ha estat recollida pel govern de l’estat, tal i 
com palesa l’evolució dels recursos destinats a les polítiques actives d’ocupació, 
que han passat dels 443 milions l’any 2011 a 176 milions enguany, quan la crisi 
està aposentada i és molt més dura i a Espanya governa la dreta. 
Considera, per tant, que la proposta de creació d’un programa de suport al 
tercer sector social en forma de plans d’ocupació pot contribuir a un impuls de les 
polítiques actives d’ocupació.  
Diu que haurien volgut que s’hagués acceptat l’esmena del seu Grup, en el 
sentit que bona part dels 140 milions d’euros de superàvit que té la ciutat 
s’haguessin destinat a implementar aquests plans; malgrat això, subscriuen 
l’increment de les polítiques actives d’ocupació i més inversió en política social i, 
per tant, estan d’acord a destinar els recursos que la ciutadania aporta a la ciutat 
perquè siguin retornats en forma d’ocupació. 
La Sra. Casanova es refereix també a què, en una conjuntura com l’actual, és 
fonamental intensificar la inserció laboral de les persones a l’atur, especialment 
d’aquelles que estan en una situació més vulnerable o en risc d’exclusió social. 
En aquest sentit, consideren que no hi ha millor política social que la d’ocupar un 
lloc de treball digne, motiu pel qual el seu Grup ha proposat avui un augment de 
tres milions d’euros per a polítiques d’ocupació i capacitació professional durant el 
2014, per tal d’atendre i incorporar al mercat laboral més persones en situació 
d’atur, a més de dos milions d’euros més per a polítiques d’empresa i de creació de 
llocs de treball. Lamenta, però, que aquesta proposició hagi estat refusada. 
Afegeix que, en aquesta mateixa línia, en la darrera sessió de la comissió 
d’Economia, Empresa i Ocupació van deixar clar que el seu Grup és partidari 
d’emprar els plans d’ocupació si es dirigeixen a persones vulnerables o en risc 
d’exclusió social. Recorda que el febrer passat van arribar a un acord amb el 
govern municipal per incrementar en dos milions d’euros la dotació dels programes 
ocupacionals per a aquests col·lectius durant el 2014, passant d’un pressupost de 
prop de set-cents mil euros a 2,7 milions, que significa un increment de més del 
200%. 
Entenen, doncs, que la proposta encaixa en aquesta línia que acaba d’exposar, 
ja que pretén el reforç del programa “Barcelona crea ocupació” amb una ajuda 
específica al tercer sector a fi que pugui contractar persones de més de 45 anys o 
amb una situació d’atur de llarga durada. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3689 
 
Avança, per tant, que votaran a favor de la proposició, que volen que es porti a 
terme a través del tercer sector, implicant-hi entitats, associacions i ONG, 
fonamentals per donar resposta a les actuals necessitats socials i preservar la 
cohesió a la ciutat, sobretot en els barris que enregistren més atur, més 
immigració i més problemes d’habitatge. 
Per acabar, demana al govern municipal que es comprometi a què els contractes 
laborals tinguin una durada mínima d’un any a fi de garantir més estabilitat laboral 
a les persones que estan en una situació més desfavorable, afegint-hi l’increment 
de la subvenció al tercer sector. Remarca, en aquest sentit, que la durada 
contractual d’un any és un requisit del mateix programa “Barcelona crea ocupació”. 
La Sra. Sanz fa avinent que el seu Grup fa temps que insisteix, a través de 
diverses iniciatives, perquè el govern municipal es prengui seriosament l’activitat 
econòmica de la ciutat entorn del tercer sector i de l’economia social, i el model 
concret de les cooperatives. 
Observa que, en teoria, tots comparteixen els beneficis de l’economia social, que 
es fonamenta en el respecte dels valors comuns, de la democràcia, de la 
participació dels actors socials, i que situa la primacia de les persones i l’objecte 
social per sobre del benefici individual, permet la creació de llocs de treball de 
qualitat i reforça la cohesió social, econòmica i territorial. 
Assenyala que són coneixedors de la bona trajectòria del sector pel que fa a la 
facturació i el percentatge que representa en el PIB estatal, i el fet que, en 
general, tenen molt bona solvència econòmica, de manera que s’ha de contribuir a 
què continuïn tenint aquest pes. Entenen, a més, el tercer sector pot tenir un 
paper fonamental en la reactivació econòmica i la millora de qualitat de l’ocupació, 
a partir de formes alternatives i sostenibles per fer créixer econòmicament i 
socialment els serveis que ofereix la ciutat. 
Posa en relleu que el sector està resistint la crisi, malgrat les retallades en el seu 
finançament a què el sotmeten totes les administracions, de manera que, d’una 
banda, perd quota de mercat com a conseqüència de les retallades en serveis de 
dependència, a les persones amb discapacitat, residències, centres de dia o tallers 
ocupacionals; d’altra banda, també pateix la reducció a la meitat del finançament 
que rep de les administracions. 
Apunta que, en conseqüència, consideren molt adient la proposició i avança que 
li donaran suport; no obstant això, adverteix que el programa ha d’anar 
acompanyat, també, de formació. Puntualitza que els col·lectius de les persones 
aturades de llarga durada o les més grans de 45 anys tenen unes necessitats 
formatives molt concretes, de manera que fóra convenient que la subvenció 
pública que rebran aquestes entitats s’adreci cap a polítiques actives d’ocupació 
per reforçar les habilitats d’aquests col·lectius. 
Recalca, per tant, la necessitat de coordinació entre Barcelona Activa i les 
polítiques actives de capacitació professional i ocupacional i el desenvolupament 
dels plans ocupacionals. 
La Sra. Recasens anuncia el suport del govern a la proposició d’UpB, que està en 
consonància amb la prioritat màxima del govern de la ciutat: la creació d’ocupació. 
Afegeix que la creació d’ocupació, en aquest cas, també haurà de revertir en la 
millora de la cohesió social i de la qualitat de vida, atès que incideix en el tercer 
sector. 
Admet que les dades de l’atur, ara com ara, continuen sent una xacra, tot i que 
a Barcelona es constaten certes millores, com palesa el fet que l’abril s’ha tancat 
amb 106.398 persones aturades, que significa l’evolució mensual més favorable en 
un mes d’abril d’ençà del 2010; alhora que ja és el quart mes consecutiu que la 
xifra d’atur es redueix en tots els sectors econòmics. 
Entén que aquestes dades indiquen que van per bon camí, malgrat la lentitud, i 
que la xifra d’aturats a Barcelona encara continua sent massa elevada. En 
conseqüència, subratlla que cal continuar pensant accions noves, com és el cas 
d’aquesta proposició, que qualifica d’oportuna i adequada, alhora que consideren 
que serà eficaç per contribuir a assolir la prioritat a què s’ha referit. 
Afegeix que el col·lectiu de persones a qui s’adreça, aturades de llarga durada i 
majors de 45 anys, té un pes del 60% a les xifres de l’atur, de manera que és molt 
indicat fer actuacions específiques en aquest sentit. 
3690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Diu que consideren el tercer sector com un agent clau en les polítiques 
públiques socials i d’atenció a col·lectius més vulnerables; així, mentre 
s’incrementen les necessitats socials, el tercer sector ha patit una situació molt 
complexa, i moltes entitats han hagut de plegar. 
Indica que volen posar la solvència financera al servei de les persones i de la 
creació d’ocupació, de manera que consideren oportú destinar sis mil euros per 
contracte creat en el tercer sector. En aquest sentit, assenyala que Barcelona 
Activa està fent els darrers anys un avenç molt significatiu en el terreny de les 
polítiques municipals de foment de l’ocupació; en aquesta línia, fa una aposta 
decidida per l’empresa, desplegant un conjunt de serveis. 
Seguidament es refereix al programa “Barcelona crea ocupació” d’ajuts a la 
contractació estable de persones aturades menors de trenta anys i aturades de 
llarga durada, amb tres mil euros d’ajut econòmic, i subratlla que va força bé, que 
ha atorgat ajuts a més de tres-centes empreses, i s’ha aconseguit formalitzar més 
de quatre-cents cinquanta contractes indefinits. En conseqüència, consideren molt 
positiu ampliar amb una nova dimensió aquest programa dirigida al tercer sector, 
ampliant la subvenció a les empreses que facin contractacions de més de sis 
mesos. 
Conclou, per tant, que la present proposició complementa el catàleg de serveis i 
programes d’aquest ajuntament, i que ajudarà a dinamitzar la demanda laboral i 
estimularà i ajudarà la contractació estable i de qualitat, sobretot entre el col·lectiu 
de persones més vulnerables. 
El Sr. Portabella agraeix el suport de tots els grups municipals a la proposició, 
demostrant sensibilitat pel problema que suposa l’atur a la ciutat, tot i determinats 
matisos que, atesa la gravetat de la situació, es dilueixen. 
Indica que en la proposició demanen la creació d’un pla de comunicació a fi que 
entitats, associacions i ONG tinguin coneixement de la implementació del 
programa. Recorda que es referia a què un percentatge elevat d’entitats estan en 
una situació gairebé de latència, sense capacitat per fer la funció per a què van ser 
creades, per la qual cosa la contractació d’una persona per reactivar la seves 
activitats pròpies pot, fins i tot, assegurar el manteniment dels llocs de treball 
actuals que encara queden en aquests organismes. 
Remarca que consideren aquesta proposició altament beneficiosa, tant des de 
l’òptica de creació de llocs de treball i del manteniment del teixit associatiu de la 
ciutat i del país, i també per vertebrar el territori i arribar a les persones més enllà 
de les institucions, enfortir la cohesió social i, en definitiva, per assolir una societat 
cada vegada més justa i inclusiva. 
La Sra. Moraleda es felicita per l’aprovació de la proposició, i vol posar en relleu, 
però, que significa una altra substitució d’allò que correspondria fer al govern de la 
Generalitat; alhora que demana a la Sra. Recasens que comptabilitzi el cost del 
programa en la llista del deute de la Generalitat. 
La Sra. Sanz replica a la Sra. Recasens que les dades de l’atur no són positives, 
i entén que hauria de ser més prudent en parlar de xifres, atès que resulta evident 
que es continuen destruint llocs de treball, i que els pocs llocs nous són precaris i 
temporals. En aquest sentit, li recorda que han reduït de vuit mil persones l’atenció 
en programes de capacitació professional i ocupacional que porta Barcelona Activa 
i que, mentrestant, el govern de la Generalitat retalla el finançament a les entitats. 
S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal Socialista 
 
Pc 1. Que el Govern municipal arribi a un acord de conveni amb els pintors i 
pintores de la Rambla, per que aquests puguin gestionar la Mostra de 
caricaturistes, retratistes i paisatgistes de La Rambla i, en conseqüència, retiri els 
criteris d’ordenació i ocupació per l’activitat de venda no sedentària de pintors a La 
Rambla de Barcelona establerts pel govern actual. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3691 
 
La Sra. Jaurrieta formula el prec que demana la retirada dels criteris d’ordenació 
i ocupació per a l’activitat de venda no sedentària dels pintors de la Rambla, atès 
que ja està reglada des del 2000, tal i com demostra la memòria justificativa, i 
sotmesa a la nova normativa del 2008. 
Tot seguit, llegeix literalment el contingut del BOP, en què es diu que “es fa 
necessària una nova regulació que iguali altres processos similars del Districte de 
Ciutat Vella”, i pregunta quin significat té, en aquest cas, el terme similar, atès que 
entén que es poden referir a una assimilació als pintors de la plaça Sant Josep 
Oriol, els firaires de Santa Llúcia o els artesans de la Rambla, tots regulats per 
conveni. Per tant, demanen que també s’estableixi conveni amb els pintors de la 
Rambla. 
Fa avinent que tenen la sensació que el Districte només actua contra els dèbils, i 
que el problema no està al bell mig de la Rambla, i que no són ni els pintors, ni els 
músics, ni els floristes ni els quiosquers, sinó el fet que l’actual govern està matant 
tot el que ha significat la Rambla com a espai de llibertat i de creativitat. 
Posa de manifest que el Districte no ha rebut ni una sola queixa per l’activitat 
dels pintors i, per tant, tampoc no ha imposat cap sanció i, en conseqüència, es 
pregunta quin sentit té tocar allò que funciona i que contribueix a enriquir el 
carrer. 
Conclou la seva intervenció demanant on són els deu milions que havien 
anunciat que s’invertirien a la Rambla. 
La Sra. HOMS, en qualitat de regidora del Districte de Ciutat Vella, assenyala 
que la seva resposta se cenyirà a l’enunciat del prec, i fa avinent que durant el 
procés de redacció de nous criteris, en què han mantingut reunions amb el 
col·lectiu de pintors de la Rambla, es va plantejar, i està viva, l’opció d’aplicar la 
fórmula jurídica del conveni, tot i que ara com ara, el col·lectiu no reuneix les 
característiques que calen, entre les quals disposar d’un únic interlocutor legitimat 
per tot el col·lectiu; que garanteixi el compliment dels deures i les obligacions del 
conveni; que tingui un recorregut com a entitat col·lectiva que garanteixi la 
representativitat; així com disposar d’una mínima capacitat organitzativa i 
d’estructura a fi d’exercir correctament la gestió de les obligacions conveniades. 
Puntualitza, doncs, que ara com ara aquestes premisses no es donen entre els 
pintors de la Rambla, un col·lectiu poc cohesionat i sense experiència prèvia en la 
gestió. Això no obstant, i valorant positivament la tasca del col·lectiu durant molts 
anys, indica que l’oferiment que se li ha fet és d’anar treballant conjuntament per 
garantir les esmentades premisses que farien viable una nova forma de gestió 
mitjançant un conveni. 
En conseqüència, anuncia que no poden acceptar el prec, atès que ja treballen 
en la bona direcció per assolir un conveni, però en cap cas no poden retirar la nova 
proposta d’ordenació, en la qual les quatre associacions de pintors existents hi han 
incorporat diversos aspectes, alhora que reitera que no es descarta la via del 
conveni més endavant. 
La Sra. Jaurrieta justifica la presentació del prec per la preocupació que els 
causa que el govern no abordi els problemes reals de la Rambla i, a canvi, actuï 
contra els petits col·lectius que, a poc a poc, van quedant arraconats en detriment 
de l’espai de llibertat i creativitat que ha estat i ha de ser aquesta via urbana. 
Aprofita per recordar que en la campanya electoral del 2011 CiU no parlava de 
la Diagonal ni del passeig de Gràcia, però sí, i a bastament, de la Rambla. 
Altrament, una vegada al govern de la ciutat, ha triat aquells dos espais; i insisteix 
a preguntar on són els deu milions d’euros que hi tenien previst invertir. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pc 2. Instar al Govern municipal a presentar en el proper Consell Plenari una 
nova proposta comercial a Barcelona que reguli, com a mínim, incrementar el 
nombre de festius, de maig a octubre, i amb horari d’obertura més enllà de les 14 
h., així com fer extensiva l’obertura de festius de la resta de l’any a dates o 
esdeveniments singulars. 
 
3692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Fernández Díaz formula el prec, i es refereix a la proposta que consta amb 
el número 17 de l’ordre del dia, que ha estat rebutjada, a fi de determinar la zona 
turística i d’obertura comercial en els termes anunciats per l’Alcalde. 
Feta aquesta introducció, assenyala que amb el present prec el seu Grup pretén 
fer una proposta alternativa; així, quan parlen de determinació de la zona turística 
i de l’obertura de comerços en dia festiu, no només parlen de la mateixa proposta 
del govern, sinó també de la del seu Grup, que qualifica com a realista perquè és 
conseqüent amb les necessitats de la ciutat, i també perquè permetria encetar un 
diàleg atesa la manca de consens amb el sector, i fins i tot amb els grups 
municipals, pel que fa a la regulació comercial i turística que ha promogut el 
govern de la ciutat. 
Considera aquest prec, per tant, com un punt de partida per posar de manifest 
que hi ha diferents posicions sobre la determinació de zona turística i d’obertura 
comercial en festius, i que va més enllà de la proposta de l’Alcalde. 
La Sra. Recasens justifica que no poden acceptar el prec perquè la proposta que 
planteja no està avalada per la majoria del teixit comercial de la ciutat, amb el 
qual han establert un compromís ferm. 
Afegeix que el Grup del PP planteja el model adequat a la llei de l’estat, 
menystenint que Barcelona té un model comercial propi i competències atorgades 
per la llei catalana. 
Observa que fa una estona han tingut ocasió de sentir tres negatives diferents 
en referència a aquest assumpte; d’una banda, pel que fa al mercat laboral; una 
segona negativa per considerar que l’obertura es considerava escassa; i, una altra, 
acompanyada per l’acusació del Grup Socialista al govern municipal d’haver estat 
incapaç de concretar més enllà de la zonificació. Entén, però, que allò que ha 
quedat ben clar és que el Grup Socialista sumava el seu no al del Grup del PP, en 
un cop d’efecte que, al seu parer, ha estat un error. 
Fa avinent que el govern està disposat a negociar i a parlar sempre que les 
propostes que li arribin estiguin avalades amb el suport de la majoria del sector 
comercial; motiu pel qual diu que estaven disposats a mantenir la proposta que 
avui han presentat, per coherència i per lleialtat i suport al pacte assolit amb gran 
part del sector; perquè defensa el model de comerç de proximitat i perquè blinda 
la possible ingerència de l’estat, que aporta un model més liberalitzador que posa 
en perill el model de comerç de proximitat. 
El Sr. Fernández Díaz replica que el govern deia, inicialment, que només faria la 
regulació de la determinació de zona turística i comercial si comptava amb la 
unanimitat del sector; ara, però, es refereix a un acord assolit amb la majoria del 
sector, cosa que el porta a preguntar-se de quina manera determinen majories i 
minories, i sospita que volen reduir el debat a un conflicte de lleis i entre 
administracions, quan d’allò que es tracta és d’un conflicte entre models turístics i 
comercials que, en el seu cas, aposta per la llibertat i per l’eficàcia. 
Precisa que el model turístic comercial català és el que ha fet que Catalunya 
sigui la comunitat de l’estat amb major nombre de zones turístiques, per sobre de 
Canàries i de Madrid; altrament, el govern de la ciutat pretén limitar, restringir i no 
actualitzar l’activitat comercial a la realitat de Barcelona, amb una demanda 
creixent per part del sector turístic essencial per a la generació d’ocupació i de 
riquesa. 
La Sra. Recasens fa notar que si allò que realment vol el Grup del PP és obtenir 
benefici del turisme ha de lluitar perquè es quedi a Barcelona l’IVA que paga. 
Diu que valora el prec, però entén que cal fer propostes per treballar en positiu 
i, per tant, és imprescindible assolir el consens majoritari del sector. 
No s’accepta el prec en debat. 
 
Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 
 
Pc 3. Que el Govern municipal doni compliment a la proposició aprovada a la 
Comissió de Seguretat i Mobilitat, celebrada el passat 30 d’abril, que acorda 
“deixar sense efecte l’acord de patrocini del servei de Bicing”. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3693 
 
El Sr. Gomà inicia la seva intervenció posant de manifest que no demana només 
en nom del seu Grup que es deixi sense efecte un acord de patrocini, sinó que, en 
nom de vint-i-set regidors i regidores, de quatre dels cinc grups municipals, que es 
compleixi un acord polític àmpliament majoritari adoptat per la comissió de 
Seguretat i Mobilitat de deixar sense patrocini el servei del Bicing. 
El Sr. Alcalde respon que no procediran a modificar el contracte de patrocini, pel 
bé d’aquest ajuntament, dels comptes i en defensa de la ciutadania i perquè 
jurídicament la proposició a què es refereix el Sr. Gomà no els hi obliga. 
El Sr. Gomà observa que, amb aquesta resposta, l’Alcalde ha fet una acció de 
prepotència política. Precisa que en aquest assumpte hi ha dos elements de debat, 
d’una banda, el model, que ja van debatre el mes passat deixant molt clar el seu 
Grup que no es tracta d’una qüestió de patrocini sinó de colonització del Bicing per 
part d’un privat que, a més, posa risc la igualtat de condicions d’accés; igualment, 
van posar de manifest que l’argument dels problemes de finançament emprat pel 
govern municipal per justificar-ho és fal·laç, ja que, prèviament, ha desmantellat el 
sistema de finançament del servei. 
D’altra banda, l’aspecte que avui volen posar a debat és la qualitat democràtica 
d’aquesta actitud, i avui, amb la resposta de l’Alcalde, s’ha posat de manifest que 
el govern de la ciutat està ben sol, i només la poden sostenir amb arrogància i 
menyspreu desestimant un acord democràtic molt majoritari. 
Aprofita per recordar que l’Alcalde ha manifestat moltes vegades en aquesta 
cambra que, com a demòcrata, complirà els acords polítics que hi siguin adoptats 
de manera majoritària en comissió en el Plenari; i assenyala que ara li ofereixen 
l’oportunitat de fer-ho, situant-se en el terreny de la democràcia i de 
reconeixement de la majoria. 
Demana a l’Alcalde, doncs, que se situï en el terreny democràtic i que defensi el 
caràcter de servei públic del Bicing, que defensi els seus mecanismes de 
finançament, i l’aportació d’aquest servei a la mobilitat i, en conseqüència, que 
deixi sense efecte l’acord de patrocini de Vodafone en defensa de la lògica 
democràtica expressada per una àmplia majoria del Plenari. 
El Sr. Alcalde remarca que aquesta discussió sobre el compliment d’acords l’han 
tinguda en diverses ocasions, també quan era cap de l’oposició, i que el llavors 
alcalde s’exclamava dient que un dia li demanarien de llançar-se pel balcó, cosa 
que ara està fent el Sr. Gomà, atès que si deixessin sense efecte el contracte de 
patrocini perjudicarien greument la ciutat i haurien d’indemnitzar l’empresa 
patrocinadora. 
Aprofita per recordar que, en arribar al govern de la ciutat, es van trobar amb 
un servei amb moltes deficiències, un cost de 17 milions d’euros anuals i amb un 
contracte blindat. Admet que la situació era difícil i que, malgrat el blindatge, es 
van proposar millorar el servei i abaixar-ne els costos i augmentar els ingressos, 
no pas per la via tarifària, sinó a través del sistema de patrocini que, d’una banda, 
genera ingressos i, d’altra banda, tecnologia. 
Demana al Sr. Gomà, per tant, que no empri amb tanta discrecionalitat 
determinats conceptes i que atribueixi antagonismes insuperables als conceptes de 
servei públic i gestió publicoprivada. Insisteix, doncs, que no té cap sentit 
perjudicar la ciutadania. 
No s’accepta el prec en debat. 
 
Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona 
 
Pc 4. Sol·licitem a l’Alcalde de Barcelona que el Govern municipal creï un Consell 
Assessor per a la transició cap a la Capital d’Estat, com a òrgan col·legiat format 
per representants civils i polítics, de suport al Govern municipal, per a 
l’assessorament en relació a aquells aspectes que preparin Barcelona per a 
esdevenir Capital d’Estat, si així ho decideix el poble de Catalunya. 
 
El Sr. Portabella es refereix al fet que el 80% de la població de Catalunya vol 
votar el 9 de novembre per decidir el seu futur polític, i que si, fruit d’aquesta 
votació, guanya l’opció que, com d’altres, defensa la seva coalició a favor de la 
independència del país, Barcelona esdevindria capital d’estat. Per això, justifica la 
3694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
demanda amb aquest prec de crear un consell assessor per a la transició cap a la 
capitalitat d’estat, atès que cal tenir clar el full de ruta de la ciutat, i estar 
preparats per respondre a la voluntat de la ciutadania. 
Apunta que demanen la presència en aquest consell assessor de representants 
civils i polítics; i afegeix que hi ha diversos aspectes que es veurien afectats pel 
canvi d’estructura, tant a nivell d’infraestructures com de finançament, pel que fa a 
la governança, a escala territorial i patrimonial o quant als subministraments. 
Conclou, per tant, que cal començar a definir els passos pertinents en cas de 
guanyar la seva opció el 9 de novembre. 
El Sr. Alcalde accepta el prec d’UpB i expressa el parer que la ciutat ha d’estar 
preparada per als esdeveniments que es poden produir. Observa, però, que el 
resultat de la consulta no produeix un efecte immediat tot i que és evident que 
s’enceta una etapa i una direcció que obliga a estar preparats i tenir previstes 
totes les circumstàncies. 
Reitera, per tant, l’acord amb la creació d’aquest consell assessor en què hi 
participi el teixit econòmic, social i veïnal de la ciutat, i que és important que es 
faci en col·laboració estreta amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional 
creat per la Generalitat. 
El Sr. Portabella es felicita per l’acceptació del prec, i coincideix amb què és 
fonamental per al futur immediat de la ciutat treballar conjuntament amb el 
Consell Assessor d’àmbit nacional. Admet que la ciutat té identitat per ella 
mateixa, i que la capital d’un país és el centre, el catalitzador i el símbol de la vida 
d’un país, i Barcelona, en aquest cas, ha de projectar energia i ambició als catalans 
i a les catalanes, i per això celebra la resposta de l’Alcalde que incideix en la 
voluntat de treball i col·laboració. 
El Sr. Alcalde subscriu que la capital d’un país té molt importància, i afegeix que 
juntament amb la seva àrea metropolitana. Adverteix, però cal tenir molta cura a 
deixar clar que la capital del país no ho vol acaparar tot, i que quedi ben clar que 
està al servei de tots els pobles i ciutats, al costat del Parlament de Catalunya i del 
govern de la Generalitat, mantenint l’autonomia pròpia com a capital, tenint 
sempre present la realitat nacional del país. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal Socialista 
 
Pg 1. Quin és el capteniment de l’Alcalde pel que fa al nombre de places, nivell 
d’ocupació i llistes d’espera de la xarxa públic d’equipaments residencials de gent 
gran de Barcelona? 
 
La Sra. Díaz, que formula la pregunta, recorda que el 29 de maig de 2013 el seu 
Grup va presentar una pregunta per a resposta escrita a fi de conèixer el nombre 
de places de residència, el nivell d’ocupació, les llistes d’espera de la xarxa pública 
d’equipaments residencials per a la gent gran; posteriorment, l’octubre del mateix 
any van reformular la pregunta per escrit, i el febrer d’enguany es va presentar 
com a proposició i es va aprovar per unanimitat, tot i que a hores d’ara encara no 
els han proporcionat cap de les dades que demanaven, motiu pel qual formulen la 
present pregunta. 
 
El Sr. Alcalde fa avinent que aquestes dades les va donar la Consellera al 
Parlament de Catalunya; precisa que Barcelona té 4.999 places públiques, 5.220 
places privades, un nivell d’ocupació del cent per cent, i una llista d’espera de 
7.700 persones. 
La Sra. Díaz observa que el Sr. Alcalde s’ha referit a les places ocupades, quan 
allò que demana el seu Grup són les dades sobre la demanda real de la gent gran 
de la ciutat; alhora que fa notar que no és la Consellera qui els ha de respondre, 
sinó l’Àrea de Qualitat de Vida d’aquest ajuntament. 
Atesa la resposta de l’Alcalde, diu que no pot deduir altra cosa que, després de 
1.044 dies al capdavant de l’Ajuntament, el govern desconeix la demanda real de 
la ciutat en aquest àmbit, i quin és el grau de manca de cobertura d’aquesta 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3695 
 
demanda. Precisa, en aquest sentit que segons dades d’ACRA hi ha set mil 
persones grans en llista d’espera, i que la situació es pot allargar entre dos i tres 
anys, i moltes d’aquestes persones moren sense haver obtingut plaça en una 
residència. 
Afegeix, parafrasejant el contingut del programa electoral de CiU de 2011, en 
què el Sr. Trias deia que “ser l’alcalde de les persones no és un eslògan, sinó que 
vol dir que s’ha de treballar per millorar el benestar i la qualitat de vida de la 
gent”, i afegia que donarien resposta a les places residencials per a la gent gran 
amb dependència. Tanmateix, adverteix que queden només 381 dies de mandat i 
es pregunta com s’ho faran atesa la situació. 
Acaba la seva intervenció referint-se, a tall d’exemple, a la reivindicació veïnal 
de la residència de Prosperitat, a Nou Barris, que defineixen com a la residència 
sense avis, atès que no està en funcionament. 
El Sr. Alcalde repeteix que hi ha una llista d’espera de 7.700 persones, cosa que, 
òbviament, lamenta. Precisament per això han incrementat els serveis de 
teleassistència, els d’atenció domiciliària, el programa Respir, els centres 
residencials, els àpats en companyia i a domicili o els serveis de localització amb 
GPS, tot plegat a base d’augmentar un 30% el pressupost que s’hi ha destinat els 
darrers tres anys. 
Posa de manifest, però, que el dèficit remarcable de places en residències per a 
gent gran arrenca del fet que, el 2005, el govern de la Generalitat, va signar un 
conveni d’equipaments socials amb l’Ajuntament, que posteriorment es va ampliar 
fins al 2009, en una època de bonança econòmica, i només en va fer set. 
Posteriorment, ha estat impossible fer-ne cap perquè el país està arruïnat. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular 
 
Pg 2. (M1115/11013) Quan es facilitarà tota la justificació de despeses i 
demés informació sol·licitada al Grup Municipal Popular corresponent a la 
contractació i litigis pendents, entre d’altres, tant de l’esdeveniment del Fòrum 
2004 com de tots els anys que porta en procés de liquidació, i les raons per les que 
no s’ha fet fins ara com per la no commemoració del 10è aniversari de la seva 
celebració? 
 
El Sr. Fernández Díaz diu que, en complir-se el desè aniversari del Fòrum de les 
Cultures, el seu Grup continua sense tenir accés als comptes d’aquell 
esdeveniment a fi de poder fer una valoració de la justificació de les despeses 
corrents i poder fiscalitzar els contractes d’adjudicació de les diverses actuacions. 
Observa, també, que a diferència del que va succeir amb el vintè aniversari dels 
Jocs Olímpics, en aquesta ocasió no s’ha fet cap celebració, i malgrat que al seu 
parer no hi ha res a celebrar, entenen que s’hauria pogut presentar en aquesta 
sessió un informe titulat “Fòrum de les Cultures i Barcelona deu anys després”. 
En conseqüència, formulen la present pregunta per demanar, una vegada més, 
quan podran accedir als comptes i quin és l’estat dels litigis pendents, així com els 
motius de la manca de commemoració del desè aniversari de l’esdeveniment. 
El Sr. Alcalde recorda que ja els han fet arribar gran part dels comptes que 
reclamen, i precisa que el 23 d’octubre de 2013 els van proporcionar diversa 
documentació sobre retribucions i contractes, i la relació de tota la documentació 
del Fòrum dipositada a l’Arxiu municipal. Afegeix que el Grup del PP va tenir 
oportunitat de comprovar l’estat de la documentació, i que és coneixedor de la 
voluntat d’accelerar el procés de liquidació, així com de la celebració properament 
d’una reunió en què els posaran a disposició més documentació. 
Indica que estan impulsant un nou conveni de liquidació entre les 
administracions responsables, després haver estat esperant a tenir la conformitat 
del ministeri d’Hisenda, amb la qual cosa podran donar per tancat el procés i, en 
conseqüència, podran disposar de la totalitat de la informació sobre el Fòrum. 
Afegeix que la Sindicatura de Comptes està tancant l’informe sobre la situació del 
Fòrum. 
El Sr. Fernández Díaz replica que les explicacions de l’Alcalde no són certes, i 
denuncia l’absoluta opacitat entorn dels comptes del Fòrum, gairebé idèntica a la 
3696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que va mantenir el tripartit, i diu que no voldria pensar que amb això puguin estar 
protegint el llavors regidor de Cultura, Ferran Mascarell, que ara és conseller del 
govern del Sr. Mas. 
Insisteix a denunciar, per tant, la manca d’informació i l’opacitat absoluta quant 
a aquest assumpte i, en conseqüència, assegura que només pot concloure o bé 
que l’Alcalde menteix, o bé que no disposa de tota la informació que hauria de 
tenir. Admet que van fer una reunió l’octubre de 2013, però també que no van 
poder retirar cap mena de document i ni tan sols accedir-hi, només els van 
mostrar una pila de caixes de documentació en un magatzem. Des de llavors ençà, 
els havien anunciat un reunió per concretar les seves peticions, que el seu Grup ha 
reiterat per escrit, la darrera vegada el 9 d’abril, que continuen sense resposta per 
part del govern. 
El Sr. Alcalde indica que el Fòrum de les Cultures va ser un procés amb què el 
seu Grup va manifestar discrepàncies i crítiques, però també reconeix que va ser 
important per a la ciutat i que ha transformat una part de Barcelona. Considera, 
doncs, que no cal posar-lo en qüestió constantment i sense aturador. 
Apunta que en el procés de liquidació de l’entitat hi és present el govern central, 
cosa que entén que ja hauria de suposar alguna garantia per al Grup del PP, i 
remarca que els comptes clars quedaran, podent valorar si s’han produït defectes i 
en què. Nega, doncs, que no sigui possible consultar la documentació, i els recorda 
que tenen pendent una reunió amb el liquidador per tractar els assumptes en litigi. 
 
Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 
 
Pg 3. Quin és el capteniment del Govern municipal respecte les actuacions 
iniciades per l’Oficina Antifrau de Catalunya en relació a la Marina del Port Vell? 
 
El Sr. Gomà formula la pregunta que justifica perquè el seu Grup sempre s’ha 
manifestat amb insistència i proactiu a situar el Port Vell, amb la marina de luxe, 
en el debat públic d’aquest Plenari, manifestant una posició de descord profund 
amb el projecte. I assenyala que la presenten avui atès que hi ha un nou element 
d’informació que, d’una banda, els sembla rellevant i, d’altra banda, molt 
preocupant, i és que l’Oficina Antifrau està analitzant un conjunt d’informacions 
relatives al titular actual de la marina del Port Vell, Salamanca Group, i 
concretament en relació a un complex entramat de societats pantalla directament 
vinculades a aquest grup i ubicades en paradisos fiscals. 
Consideren, doncs, que és important valorar i debatre quin és el capteniment del 
govern davant d’aquests fets. 
El Sr. Vives informa que l’Ajuntament no ha rebut cap notificació, ni té 
coneixement de les perquisicions de què parla el Sr. Gomà, per tant, afirma que no 
tenen cap capteniment al respecte. 
El Sr. Gomà replica que és innegable que s’ha endegat la investigació a què 
al·ludia, de manera que demanen al govern municipal dues coses. En primer lloc, 
que no miri cap a una altra banda i que tingui una actitud proactiva en aquest 
procés; i, en segon lloc, li reclamen transparència, que sigui un procés subjecte a 
la rendició de comptes i escrutini públic, de manera que no hi hagi cap zona 
d’opacitat. 
Recorda que les discussions que van tenir sobre la marina de luxe ja van 
manifestar que calia situar el capital financer en el centre del model econòmic del 
port perquè estaven convençuts que hi havia oportunitat de negoci, però 
interessos absolutament aliens al model de ciutat.  
Tanmateix, assenyala que avui són coneixedors que darrere de l’adquisició de 
Marina Port Vell no hi havia la matriu del Salamanca Group, ubicada al Regne Unit, 
sinó el Salamanca Nine, una de les seves ramificacions ubicada a Xipre, una filial 
participada alhora per dues corporacions, una amb seu a Xipre i l’altra a les Illes 
Verges, ambdues avui sota sospita d’obtenció de fons en operacions de blanqueig 
de capital, i en concret per un préstec procedent d’un fons a les illes Caiman, 
clausurat l’any passat i controlat per oligarques del petroli. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3697 
 
Reitera que tenen coneixement que aquesta informació està sent analitzada per 
l’Oficina Antifrau de Catalunya, la qual decidirà si ho posa en les mans de la 
fiscalia. 
Precisa que no demanen altra cosa que, atenent unes informacions com les que 
acaba d’esmentar, el govern actuï amb la màxima responsabilitat. 
El Sr. Vives dubta de les fonts d’informació del Sr. Gomà, i assegura que el 
govern actua quan rep una notificació; altrament, entén que el Grup d’ICV-EUiA 
podria haver obtingut informació de primera mà, atès que té representant al 
consell d’administració del Port Vell des del dia que es va fer l’adjudicació. 
Considera que aquesta dèria a fer indagacions que ara manifesta el Grup del Sr. 
Gomà respon, en el fons, a la voluntat d’aturar la transformació de la ciutat. 
 
Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona 
 
Pg 4. Per quin motiu es va informar desfavorablement el projecte de reforma del 
Reial Cercle Artístic l’1 d’agost de 2012, i per quin motiu s’informa favorablement 
el 22 d’octubre de 2012? 
 
El Sr. Portabella es refereix a què l’1 d’agost de 2012 l’Ajuntament va denegar, 
al seu parer encertadament, al Reial Cercle Artístic una llicència d’obres perquè no 
complia la normativa pròpia del pla especial de protecció de patrimoni. No obstant 
això, al cap d’uns mesos la va obtenir malgrat que encara incomplia la normativa, 
motiu pel qual formula la pregunta. 
El Sr. Vives respon que el canvi de la denegació a l’informe favorable rau en què 
durant l’interval transcorregut es van produir canvis en la presentació de la 
documentació associada al projecte, relacionats amb l’escala d’emergències que 
pretenia construir el Reial Cercle Artístic, així com pel que feia als projectes de 
restauració de la Sala dels Atlants i el menjador. 
Dit això, recorda que van tractar aquest assumpte a la comissió d’Hàbitat Urbà i 
Medi Ambient, i expressa que està d’acord amb les crítiques que llavors va fer el 
regidor a l’actuació, que reconeix que tenen molt de sentit i, per tant, que els 
portaran a actuar per corregir la situació generada. 
El Sr. Portabella agraeix la resposta del Tinent d’Alcalde perquè considera que 
l’impacte de l’escala d’emergències no passa desapercebut, no només per la 
ubicació, sinó perquè afecta un edifici protegit, l’únic abeurador d’origen medieval i 
la font més antiga que es conserven a la ciutat. 
Es felicita, doncs, per aquest canvi d’actitud que palesa la resposta del Sr. Vives 
que, en definitiva, opta per corregir el que considera una llicència de restauració 
mal donada, que s’intenta solucionar amb una llicència d’obres, mal donada 
també, que afecta el catàleg de patrimoni. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
 
MOCIONS 
 
Les mocions han estat tractades abans de la part d’impuls i control. 
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
DI 1. El 18 de desembre de 1913 s’aprovà el Reial Decret que facultava a les 
Diputacions Provincials a mancomunar-se. Els dies 20, 22 i 23 del mes de 
desembre es reuniren a l’antic Palau de la Generalitat la junta de delegats de les 
quatre diputacions catalanes per tal de redactar l’estatut de la Mancomunitat de 
Catalunya. 
El 8 de gener de 1914 els delegats de les quatre diputacions catalanes, 
encapçalats pels respectius presidents, van subscriure el projecte d’estatut de la 
mancomunitat i el 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, 
fruit de la unió de les quatre diputacions i va ser escollit com a President de 
3698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya el president de la Diputació, Enric 
Prat de la Riba, que s’erigia com a veritable inspirador de tot aquell procés. 
La institució naixia com a resultat de la suma de capacitats i esforços de les 
diputacions catalanes i amb la voluntat de serveis a les expectatives de major 
reconeixement polític de Catalunya i com a instrument de modernització de les 
estructures existents i absents – des de les viàries fins a les educatives i culturals. 
En un període de temps certament breu es van realitzar accions concretes per a 
la millora de qualitat de vida i pel benestar de la ciutadania al temps que es 
posaren les primeres pedres d’institucions culturals, científiques i acadèmiques que 
han estès la seva actuació fins als nostres dies. 
La Mancomunitat de Catalunya va significar una gran aportació al progrés social, 
econòmic i nacional del nostre País i de la seva gent, al mateix temps que es 
posaren les bases per a estructures i institucions culturals, científiques i educatives 
que perviuen en el temps, entre d’altres, l’institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca 
de Catalunya, l’Escola Superior de Belles Arts, l’Escola Industrial o l’Escola del 
Treball. 
Aquest any 2014 es compleixen 100 anys des del naixement de la 
Mancomunitat, i, és per això que la Diputació impulsa la commemoració d’aquesta 
data tan important, i vol traslladar a la societat l’evidència de la feina feta per 
aquesta singular institució. 
Sense la Mancomunitat, sense en Prat de la Riba, en Puig i Cadafalch i tanta 
altra gent, la Catalunya actual no seria pas la mateixa. Sense ells i elñ seu esperit i 
el seu treball no serien on som. Perquè certament la gent de la Mancomunitat 
sabien el que es feien. Com si s’haguessin avançat cents anys en el temps. Com si 
fos avui mateix, Prat de la Riba escrivia el 1917: 
“No hem fet la Mancomunitat per a tenir una Diputació més gran, ni per a donar 
a l’ànima catalana un petit cos d’administració subordinada, secundària: una 
província. Tots, anant més o menys enllà, que deturant-se aviat, qui veient lluny 
encara el terme del seu ideal, tots volem per a Catalunya un cos d’Estat, totes 
sentim que la voluntat popular catalana exigeix imperiosament, més o menys 
accentuades o atenuades, formes d’Estat”. 
D’acord amb el què estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament 
Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i 
aprovar la declaració institucional següent: 
Primer. Adherir-se a la commemoració del centenari de la Mancomunitat de 
Catalunya, tot fent extensiva aquesta adhesió a la comunitat veïnal per tal de 
participar-ne i programar-ne actes, si s’escau. 
Segon. Notificar el present acord a la Diputació de Barcelona per al seu 
coneixement i efectes. 
S’aprova aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Forn amb el 
posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popular. 
 
DI 2. Davant els terribles fets ocorreguts recentment a Nigèria amb el segrest 
de nenes adolescents a les poblacions de Chibok i Warabe, per part del grup 
islamista Boko Haram. 
Donat que aquests successos suposen una flagrant vulneració de la Declaració 
Universal dels Drets Humans, atacant brutalment els drets i llibertats d’aquestes 
nenes i adolescents. 
Donada la incertesa de la seva situació, que algunes fonts indiquen que podrien 
haver estat venudes, amb finalitat de ser explotades sexualment o bé per a 
matrimonis forçats. 
Donat que aquest segrest és una clara manifestació de tràfic d’éssers humans. 
Donat que el tràfic de persones suposa també una greu vulneració de la 
Convenció dels drets de la Infància, que han ser protegits contra qualsevol forma 
de violència, particularment pel que fa a la protecció enfront l’abús sexual, al tràfic 
i qualsevol tipus d’explotació. 
Donat que el tràfic de dones i de nenes amb l’objectiu d’explotació sexual és 
l’expressió universal de la persistent discriminació per raó de gènere de les dones i 
de la violència de gènere. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3699 
 
Donat que Barcelona ha lluitat per respectar i fer respectar els drets humans 
també a través dels seus projectes de cooperació internacional. 
Donat que la nostra ciutat està adherida a les Ciutats Amigues de la Infància 
creat per UNICEF. 
Donat el compromís de Barcelona per la promoció i la defensa dels drets 
humans i les llibertats fonamentals, universals, indivisibles i interdependents, 
considerant la llibertat, la democràcia i la dignitat de la persona com a fonaments 
de tot l’esforç en pro del desenvolupament humà. 
De conformitat amb l’article 60.6, 65, 73.5 i 101.1. del Reglament Orgànic 
Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignats 
presenten al Plenari del Consell Municipal els següents compromisos:  
Primer. Expressar amb rotunditat el rebuig pel segrest que estan patint les 
nenes i adolescents de Nigèria, amb la finalitat de ser explotades sexualment o bé 
per matrimonis forçats. 
Segon. Constatar la clara vulneració dels Drets Humans i dels Drets de la 
Infància que suposa aquesta situació. 
Tercer. Reclamar a la comunitat internacional per a què actuï, de forma 
contundent, en defensa dels Drets Humans, dels drets de la Infància i dels drets de 
les Dones. 
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida 
per la Sra. Moraleda. 
 
DI 3. Atesos els esdeveniments esdevinguts a diverses regions de Veneçuela en 
els darrers mesos. 
Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del 
Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari 
del Consell Municipal la declaració institucional següent: 
1. Condemnar l’ús de la violència i la tràgica pèrdua de vides humanes a les 
manifestacions que han tingut lloc des de principis del mes de febrer a Veneçuela, 
manifestant la necessitat de donar resposta a la crisis des del diàleg, dins el marc 
de l’estat de dret i respecte als Drets Humans. 
2. Recolzar totes les accions que duguin a terme les forces polítiques del país 
per tal de resoldre els seus problemes actuals dins de la institucionalitat 
democràtica. 
3. Subscriure totes aquelles declaracions i comunicats nacionals i internacionals 
que promoguin el respecte a la llei, la informació fidedigne i veraç, així com el ple 
respecte als Drets Humans. 
4. Mostrar el nostre recolzament a totes les campanyes que es duguin a terme a 
la nostra ciutat en defensa de l’estat de dret a Veneçuela i la defensa del dret a la 
llibertat d’expressió, reunió i associació de forma pacífica a tot el país. 
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida 
per la Sra. Esteller. 
 
DI 4. “BCN World” és un projecte format per un complex hoteler, de lleure i de 
joc, impulsat per La Caixa, que cedeix els terrenys, i Veremonte, promotora 
d’inversions de l’empresari valencià Enrique Bañuelos. Està previst que es comenci 
a construir en aquest 2014 i que s’inauguri a finals de 2016. 
Malgrat la utilització del nom BCN, aquest projecte no es vol construir a la ciutat 
de Barcelona. Es vol construir entre Salou i Vila-seca, a prop de les instal·lacions 
del parc temàtic Port Aventura. 
D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament 
Orgànic Municipal, l’Ajuntament de barcelona vol manifestar el seu posicionament i 
aprova la declaració institucional següent: 
Demanar al Govern català i als promotors del complex hoteler, de lleure i joc 
anomenat “BCN World” que no utilitzin els noms de Barcelona o BCN per a aquest 
projecte. 
  
3700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida 
pel Sr. Gomà. 
 
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
quinze hores i vint minuts. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3701 
 
Acords 
 
 
Acords de la sessió del 27 de juny de 2014. 
 
Aprovació de les actes de les sessions de 30 d’abril i 9 de maig de 2014 
 
 
C) Part Decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d'acord 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 
 
2. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a 
soci únic de la Societat Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, els acords 
següents: 1r) Designar el Sr. Albert Civit Fons membre del Consell d’Administració 
de la Societat Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, en substitució del Sr. 
Albert Vilalta Cambra. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es 
nomena serà l'establert en els estatuts, sens perjudici de la renovació que fos 
procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el 
President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i 
elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els 
tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la 
correcció d'errors materials en cas necessari. 
 
3. Aprovar l’acta subscrita en data 27 de maig de 2014 per les Comissions de 
Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i del Prat de Llobregat, 
relativa a la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis; i notificar el 
present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la 
Generalitat de Catalunya i al propi ajuntament del Prat de Llobregat. 
 
4. Aprovar l’acta subscrita en data 27 de maig de 2014 per les Comissions de 
Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i de Santa Coloma de 
Gramenet, relativa a la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis; i 
notificar el present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals 
de la Generalitat de Catalunya i al propi ajuntament de Santa Coloma de 
Gramenet. 
 
5. Aprovar l’acta subscrita en data 27 de maig de 2014 per les Comissions de 
Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i de Molins de Rei, relativa a 
la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis, acceptant la Comissió 
de l’ajuntament de Barcelona la totalitat de la línia de terme proposada per la 
Direcció General d’Administració Local i per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, amb 
el desacord parcial de la Comissió de l’ajuntament de Molins de Rei, en els termes 
recollits a la citada acta de delimitació; notificar el present acord al Departament 
de Governació i Relacions Institucionals (Direcció General d’Administració Local), 
als efectes previnguts a l’art. 32.2 i concordants del D. 244/2007, de 6 de 
novembre, (pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels 
municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de 
Catalunya) i al propi ajuntament de Molins de Rei. 
 
6. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Nelson Rolihlahla Mandela com a 
reconeixement al seu paper conciliador en els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i per 
portar el nom de Barcelona arreu del món, com a ciutat que el va inspirar per 
continuar la seva lluita contra la desigualtat. 
 
3702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
7. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Sra. Neus Català Pallejà com a 
reconeixement a la seva trajectòria vital, defensant els drets de les dones i per a la 
seva especial contribució en preservar la memòria històrica comú, cedint a 
l’Ajuntament de Barcelona les gravacions de tants anys de dedicació. 
 
8. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Francesc Santacana i Martorell 
com a reconeixement a la seva trajectòria professional i per la seva contribució en 
fer de Barcelona una ciutat pròspera impulsant el Pla Estratègic Metropolità de 
Barcelona. 
 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
10. 1r) Aprovar provisionalment, segons l’article 1r. de l’Annex, i amb efectes a 
partir de la seva aprovació definitiva, la modificació per a l'exercici de 2014 i 
successius de l’Ordenança fiscal núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; 2n) 
Sotmetre l’anterior acord i el text de la corresponent ordenança fiscal a informació 
pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la 
seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, dins dels quals els interessats 
podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i 
3r) Tenir per aprovades definitivament la imposició i les correlatives ordenances 
fiscals reguladores dels tributs esmentats en el supòsit que no es presentin 
reclamacions. 
 
11. Autoritzar a la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, 
SA (REGESA) la transmissió onerosa del dret real d’aprofitament, constituït per 
acord de 24 de febrer de 2012, respecte del subsòl de la finca municipal situada a 
la plaça dels Eucaliptus, a un tercer que acrediti la corresponent solvència tècnica i 
econòmica per a la seva explotació i gestió, mantenint sota la responsabilitat de 
dita societat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies com a 
ens de gestió directa, garantint en tot moment el bon ús de les instal·lacions i la 
prestació del servei en les condicions previstes a la regulació de l’aparcament.  
 
 
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 
 
12. Aprovar la incorporació al Catàleg d'arbres d'interès local de l'Ajuntament, 
per tal d'assegurar la protecció dels exemplars que, per les seves característiques 
peculiars de bellesa, raresa i antiguitat, han d'ésser conservats dins el terme 
municipal, de deu noves fitxes, corresponents als següents arbres: Pinus 
halepensis, ubicat al recinte de Can Ponsic. Quercus cerrioides, ubicat a la terrassa 
del "Merendero Les Planes". Quercus cerrioides, ubicat a la terrassa del bar-
restaurant "La Pinya 2". Quercus cerrioides, ubicat a l'aparcament del "Merendero 
Les Planes". Taxus baccata, ubicat al carrer Montalegre, al pati interior de la 
Facultat de Geografia i Història de la UB. Pistacia lentiscus, ubicat a l'entrada 
posterior del Parc Güell pel carrer Farigola. Phoenix caneriensis, ubicades a 
l'entrada principal de l'hospital de Sant Pau. Pinus halepensis, ubicat als accessos 
dels Jardins Joan Reventós per la Ronda de Dalt. Tipuana tipu, 5 unitats ubicades 
al passatge Maluquer. Celtis australis, ubicat a la plaça Joan Andreu Abelló. 
Publicar el present acord a la Gaseta Municipal i al Diari Oficial de la Generalitat de 
Catalunya. 
 
13. Prorrogar el termini de vigència per un període de dos anys i per un import 
de 91.744.634,04 euros, i modificar el contracte 080000529 en un import de 
14.296.660,08 euros a fi de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió fent front 
a la revisió de preus i a l’augment d’IVA, la qual té per objecte Zona Est - neteja / 
recollida residus anys 2009-2017 adjudicat a Urbaser SA (NIF. A-79524054), en el 
sentit d’augmentar la consignació per un import total de 106.041.294,12 euros. 
Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents 
a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3703 
 
complementària per un import de 4.241.651,76 euros i comparegui per formalitzar 
la modificació del contracte a les dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. 
Prorrogar el termini de vigència per un període de dos anys i per un import de 
67.505.312,74 euros; i modificar el contracte 080000527 en un import de 
9.154.487,76 euros a fi de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió fent front 
a la revisió de preus i a l’augment d’IVA, la qual té per objecte Zona Nord - neteja 
/ recollida residus anys 2009-2017 adjudicat a Corporación CLD Servicios Urbanos 
de tratamiento de residus UTE (NIF. U-64993256) en el sentit d’augmentar la 
consignació per un import total de 76.659.800,50 euros. Requerir l'adjudicatari per 
tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta 
notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 
3.066.392,02 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les 
dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. Prorrogar el termini de vigència per 
un període de dos anys i per un import de 104.661.429,06 euros; i modificar el 
contracte 080000530 en un import de 20.971.103,76 euros a fi de mantenir 
l’equilibri econòmic de la concessió fent front a la revisió de preus i a l’augment 
d’IVA, la qual té per objecte ZONA Oest - neteja / recollida residus anys 2009-
2017 adjudicat a Cespa, SA (NIF. A-82741067) en el sentit d’augmentar la 
consignació per un import total de 125.632.532,82 euros. Requerir l'adjudicatari 
per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta 
notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 
5.025.301,31 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les 
dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. Prorrogar el termini de vigència per 
un període de dos anys i per un import de 180.415.203,60 euros; i modificar el 
contracte 080000528 en un import de 24.124.736,16 euros a fi de mantenir 
l’equilibri econòmic de la concessió fent front a la revisió de preus i a l’augment 
d’IVA que té per objecte ZONA Centre - neteja / recollida residus anys 2009-2017 
adjudicat a FCC Fomento de Construcciones y Contratas (NIF. A-28037224) en el 
sentit d’augmentar la consignació per un import total de 204.539.939,76 euros. 
Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents 
a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva 
complementària per un import de 8.181.597,59 euros i comparegui per formalitzar 
la modificació del contracte a les dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. 
Aplicar aquestes consignacions amb càrrec als Pressupostos i Partides indicades en 
aquest mateix document, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient 
en els esmentats pressupostos. Notificar la present resolució als interessats. 
 
14. Ratificar l’acord adoptat pel Consell de Govern del Consorci Institut d’Estudis 
Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) aprovat en la sessió de data de 3 
de desembre de 2013 i una vegada incorporada l’esmena a la proposta inicial 
aprovada pels membres del Consell de Govern en data 27 de gener de 2014, 
d’aprovar la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest 
expedient. 
 
Districte de l'Eixample 
 
15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació i definició de la volumetria 
edificada al carrer de Lepant, núm. 209, promogut pels Srs. Jordi Vergués Teixidó i 
Eduard Rodríguez Villaescusa. 
 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
16. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en 
l’àmbit del cementiri de Montjuïc, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a 
que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a 
l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. i trametre 
l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació 
definitiva. 
3704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 
17. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a la 
reordenació de l’entorn de la ronda de Dalt, entre el Parc de Cervantes i el Parc del 
Castell de l’Oreneta, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa 
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les 
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de 
conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; 
informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen 
a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona 
per a la seva aprovació definitiva. 
 
Districte de Gràcia 
 
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i 
d’ordenació de l’equipament del carrer Maignon/Verdi, promogut per Penfold, SA; i 
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de 
l’aprovació inicial, de valoració de les al·legacions, de conformitat amb l’informe de 
la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de 
motivació s’incorpora a aquest acord. 
 
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels elements tècnics 
d’instal·lacions del Centre Esportiu Municipal Claror, situat al carrer de Sardenya, 
núms. 333-335, promogut per l’Institut Barcelona Esports i la Fundació Claror. 
 
Districte de Sant Andreu 
 
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament 
“Canòdrom” situat al carrer de la Riera d’Horta- núms. 3-31, d’iniciativa municipal. 
 
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial integral del carrer Ajuntament i la modificació puntual 
del Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic a l’àmbit del Districte de 
Sant Andreu, d’iniciativa municipal. 
 
Districte de Sant Martí 
 
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges 
dotacionals i l’equipament situat al carrer de Tànger, núms. 40-42, d’iniciativa 
municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge). 
 
23. Estimar parcialment la sol·licitud de la Societat Espais Catalunya Inversions 
Immobiliàries, SL, entrada al Registre de l’IMU el 17 de maig de 2012, referent a 
l’actuació urbanística de la UA13 de l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior 
Diagonal- Poble Nou, que no van ser estimats per l’Acord del Plenari del Consell 
Municipal de 26 d’octubre de 2012, excepte el que té a veure amb la garantia 
complementària; recepcionar la concessió atorgada en favor d’Espais Catalunya 
Inversions Immobiliàries, SL mitjançant contracte de 14 de maig de 2001 i que es 
tingui en conseqüència per correctament executades les obligacions contractuals, 
tal com es desprèn de l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics de l’IMU, de 9 de 
maig de 2014, que figura a l’expedient i que es dóna per reproduït; cancel·lar i 
retornar la garantia definitiva constituïda per Espais Catalunya Inversions 
Immobiliàries, SL davant de l’IMU el 9 de març de 2001 per un valor de 
2.054.884,43 euros. Denegar el retorn de la garantia complementària de dita 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3705 
 
concessió de 1.000.000,00 euros que va ser constituïda el 21 de març de 2013 i, 
en vista de la possible previsió de despesa de les reclamacions de responsabilitat 
patrimonial recollides a l’informe de 29 d’abril de 2013 de la Directora de Serveis 
de Coordinació de Planejament i Gestió Urbanística, retenir-la i ampliar-la en la 
quantitat de 55.784,68 euros, com a diferència entre la garantia dipositada i el 
càlcul de l’informe de la Direcció de Serveis de Coordinació de Planejament i Gestió 
Urbanística, de 30 d’abril de 2014, com a possibles indemnitzacions per raó de les 
reclamacions patrimonials pendents de resolució, d’acord amb les determinacions 
de l’informe de la Direcció de l’Àrea de Règim Jurídic de Serveis Jurídics de 
l’Ajuntament el 14 d’abril de 2014; requerir Espais Catalunya Inversions 
Immobiliàries, SL perquè constitueixi simultàniament una nova garantia 
complementària addicional per valor indicat de 55.784,68 euros; i que s’afegeixi a 
la de 1.000.000,00 euros per respondre dels possibles sobrecostos per causa de 
les reclamacions pendents de resolució de responsabilitat patrimonial; autoritzar el 
President de l’IMU a retornar dita garantia complementària del contracte quan 
escaigui. 
 
 
COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 
 
24. Primer. Aprovar, de conformitat amb l’acord de la Comissió Mixta de 
traspassos del Consorci de Serveis Socials de Barcelona de data 24 d’abril de 2014, 
el traspàs del servei de Llar Residència Valldaura de Barcelona per a persones amb 
discapacitat intel·lectual amb diferents necessitats de suport, al Consorci de 
Serveis Socials de Barcelona. Segon. Aprovar que l’assignació de recursos 
econòmics derivats del traspàs al Consorci de Serveis Socials de Barcelona es farà 
a través del pressupost de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i de 
l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat en el moment en que sigui efectiu 
el traspàs que serà a partir del 7 de juliol de 2014. Tercer. Cedir l’ús al Consorci de 
Serveis Socials de Barcelona de l’equipament Llar Residència Valldaura per a 
persones amb discapacitat intel·lectual, amb diferents necessitats de suport, ubicat 
al Passeig de Fabra i Puig, 443 baixos d’aquesta ciutat per a destinar-lo al servei 
de llar residencia en el marc de les finalitats i funcions que corresponen a aquest 
Consorci segons els seus Estatuts i de conformitat amb les condicions reguladores 
annexes, que es sotmeten a aprovació; sotmetre la cessió d’ús a informació 
pública pel termini de vint dies hàbils, de conformitat amb l’article 75.3 del Decret 
336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni dels Ens 
Locals, i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada 
definitivament la cessió d’us i formalitzar-la en document administratiu. Quart. 
Deixar sense efecte el Conveni de Col·laboració entre l’Institut Català d’Assistència 
i Serveis Socials del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de 
Catalunya i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de 
Barcelona per a la gestió de la Llar Residència Valldaura de Barcelona per a 
persones amb discapacitat intel·lectual amb diferents necessitats de suport signat 
en data 1 de gener de 2013 i prorrogat en data 7 de març de 2014. 
 
 
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 
 
25. Ratificar el decret d'Alcaldia, de 13 de maig de 2014, pel qual s'atorga la 
medalla d'Honor al mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les 
relacions adjuntes, en les categories d'argent i de bronze, per haver prestat serveis 
sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus 
expedients personals, produint la concessió de la medalla en la categoria d'argent 
els beneficis establerts a l'article 5 del Reglament d'Honors i Recompenses dels 
membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis, de 17 de 
setembre de 1976. 
 
3706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
26. Aprovar la modificació de l’acord adoptat pel Consell Plenari de 22 de 
desembre de 2000 pel qual es va crear la Comissió de Protecció Civil Municipal, 
d’acord amb l’Annex que s’adjunta. 
 
 
c) Proposició 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
Única. El Plenari del Consell Municipal, reunit com a Junta General extraordinària 
de l'empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), acorda: 1. Ampliar 
en un membre el Consell d'Administració de l'empresa municipal Barcelona de 
Serveis Municipals (B:SM). 2. Designar membres del Consell d'Administració de 
l'empresa Barcelona de Serveis Municipals, SA, en substitució dels consellers 
Eduard Freixedes, Ramon Massaguer i Jordi Joly i com a nou membre del Consell, 
les persones següents: Im. Sr. Guillem Espriu, del Grup Polític Municipal Socialista, 
Ima. Sra. Montserrat Sánchez, del Grup Polític Municipal Socialista, Im. Sr. Oscar 
Ramírez, Del Grup Polític Municipal del Partit Popular de Catalunya i Ima. Sra. 
Isabel Ribas, del Grup Polític Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA. 3. 
Convocar, en el termini màxim d'una setmana, un Consell d'Administració 
extraordinari de l'empresa Barcelona de Serveis Municipals, SA per tal de constituir 
el nou Consell d'Administració de la societat municipal. 
 
 
D) Part d'impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Reprovar la gestió política que ha fet 
l'Alcalde de Barcelona per Can Vies. 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal d’UpB: 
 
Única. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda 
manifestar el rebuig del consistori a la pretensió del Ministeri de Foment de crear 
un fons d'accessibilitat que hauria de servir per finançar les obres d'accés a tots els 
ports espanyols i que es nodriria amb el 50% del benefici de cada instal·lació 
portuària. 
 
 
E) Mocions 
 
M1. 1. Proposar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de 
Catalunya, la determinació de Barcelona com a municipi turístic d’acord amb la 
motivació que figura a l’informe de la Direcció de Comerç i Consum inclòs a 
l’expedient administratiu, d’acord amb el marc legal vigent. 2. Especificar que 
aquesta proposta de determinació de municipi turístic se sotmet a les següents 
condicions: a) Afecta als barris indicats i grafiats a l’annex, així com a les dues 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3707 
 
voreres dels carrers que marquin els seus límits fronterers. b) Té una vigència d’un 
any. c) Se circumscriu al període comprès entre l’1 de juliol i 15 de setembre. d) 
La franja horària d’obertura durant aquest període resta establerta en els següents 
termes: - Els diumenges, entre les 10 h i les 18 h. Se n’exceptuen el 6 de juliol i el 
14 de setembre, dates en què és d’aplicació l’horari corresponent com a festius 
d’obertura autoritzada, de conformitat amb l’Ordre EMO/36/2014, de 25 de febrer, 
per la qual s’estableix el calendari d’obertura dels establiments comercials en 
diumenge i dies festius per als anys 2014 i 2015. Els dies festius, sense obertura 
autoritzada, han de romandre tancats. - Els dies feiners, 12 hores diàries, com a 
màxim. No poden romandre oberts, ni portar a terme cap activitat de venda entre 
les 22 h i les 7 h. 3. Facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades 
a concretar, clarificar i executar el present acord. 4. Notificar aquest acord al 
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, adjuntant els 
informes preceptius previstos legalment. 
 
M2. Designar la Ima. Sra. Núria Carmona i Cardoso representant de 
l’Ajuntament de Barcelona al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona, en substitució de l’Im. Sr. Joan Trullén Thomàs que va presentar el seu 
cessament com a membre d’aquest Consell Metropolità amb efectes d’1 de juny 
d’enguany. 
 
 
F) Declaracions Institucionals 
 
DI1. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
Primer. L’Ajuntament de Barcelona formalitzarà a la Unesco la seva candidatura 
com a Ciutat Creativa de la Literatura en la convocatòria de l’any 2015; i 
s’adreçarà a les ciutats que configuren la Xarxa de Ciutat Creatives Unesco de la 
Literatura, amb l’objectiu d’establir un programa conjunt de promoció del seu 
patrimoni literari i del sector del llibre a la ciutat. Segon. Per a fer-ho possible, 
l’Ajuntament de Barcelona implicarà i buscarà la complicitat del conjunt del sector 
del llibre i la literatura a la ciutat per a l’elaboració d’aquesta candidatura. I ho farà 
a través de la creació d’un Consell Promotor encarregat de seleccionar i definir els 
projectes i les principals línies de “Barcelona, Ciutat Unesco de la Literatura”. 
Tercer. La candidatura de Barcelona abordarà les estratègies per a fer del llibre i 
del foment de la lectura un eix central de la creativitat a Barcelona, promovent 
accions per fer participar el major nombre possible de ciutadania del nostre 
imaginari i tradició literària, així com de les particularitats del món del llibre. Quart. 
El Govern Municipal presentarà al Plenari Municipal una Mesura de Govern que 
detalli el conjunt de propostes de la candidatura, d’acord amb el programa avalat 
pel Consell Promotor de la Candidatura, i encarrega a l’Institut de Cultura la 
coordinació d’aquestes tasques. 
 
DI2. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
Primer. Reitera la importància que el Port de Barcelona té per la ciutat i per la 
regió metropolitana, per la seva economia i desenvolupament, i reclama el seu 
paper en tot allò que tingui que veure amb la gestió del Port i la seva coordinació 
amb la resta d’infraestructures de la ciutat. Segon. Demana al Ministeri de Foment 
de l’Estat el compromís ferm, amb calendari tancat, de la construcció dels accessos 
ferroviaris al Port, amb la dotació econòmica i la planificació necessària per 
finalitzar-la abans del primer trimestre del 2015. Tercer. Exigeix a l’Estat la 
retirada de la proposta Fons d’Accessibilitat Terrestre Portuària, per considerar que 
trenca la necessària capacitat d’autofinançament del Port de Barcelona i perjudica 
greument la seva competitivitat i capacitat d’inversió. 
 
DI3. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. 
Instar al Parlament de Catalunya a aprovar la llei “Pels drets de les persones Gais, 
Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals i per l’eradicació de la lesbofòbia, la transfòbia 
i l’homofòbia” en els termes consensuats per les entitats LGTB de Catalunya i els 
grups polítics, amb la demanda expressa que aquesta llei contingui instruments 
3708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
eficients per poder prendre mesures determinants davant de possibles 
discriminacions i permeti fer front a situacions de vulneració dels drets 
fonamentals. 2. Comunicar aquest acord a la Presidenta del Parlament de 
Catalunya, al Consell Nacional LGTB i al Consell Municipal de Gais, Lesbianes i 
Homes i Dones Transsexuals. 
 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3709 
 
COMISSIÓ DE GOVERN 
Actes 
 
Acta de la sessió del dia 18 de juny de 2014, aprovada el dia 25 de juny de 
2014 
 
A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el 
dia divuit de juny de dos mil catorze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió 
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de 
Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, 
Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Maite 
Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. 
Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi i Navarro, 
Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans , assistits pel Secretari General, Sr. 
Jordi Cases i Pallarés, que certifica. 
Excusen la seva absència l’Im. Sr. Regidor Joan Puigdollers i Fargas, i les Imes. 
Sres. Regidores: Francina Vila i Valls i Irma Rognoni i Viader. 
També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré i el 
Director de l’Alcaldia Sr. Albert Ortas Serrano. 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou 
hores. 
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada l’11 de juny de 2014, 
l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i 
s'aprova. 
 
 
I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL 
 
Part Decisòria / Executiva 
 
Propostes d'acord 
 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 
 
1. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a 
soci únic de la Societat Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, els acords 
següents: 1r) Designar el Sr. Albert Civit Fons membre del Consell d’Administració 
de la Societat Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, en substitució del Sr. 
Albert Vilalta Cambra. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es 
nomena serà l'establert en els estatuts, sens perjudici de la renovació que fos 
procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el 
President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i 
elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els 
tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la 
correcció d'errors materials en cas necessari. 
 
2. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Nelson Rolihlahla Mandela com a 
reconeixement al seu paper conciliador en els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i per 
portar el nom de Barcelona arreu del món, com a ciutat que el va inspirar per 
continuar la seva lluita contra la desigualtat. 
 
3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Sra. Neus Català Pallejà com a 
reconeixement a la seva trajectòria vital, defensant els drets de les dones i per a la 
3710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
seva especial contribució en preservar la memòria històrica comú, cedint a 
l’Ajuntament de Barcelona les gravacions de tants anys de dedicació. 
 
4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Francesc Santacana i Martorell 
com a reconeixement a la seva trajectòria professional i per la seva contribució en 
fer de Barcelona una ciutat pròspera impulsant el Pla Estratègic Metropolità de 
Barcelona. 
 
 
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 
 
5. Ratificar l’acord adoptat pel Consell de Govern del Consorci Institut d’Estudis 
Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) aprovat en la sessió de data de 3 
de desembre de 2013 i una vegada incorporada l’esmena a la proposta inicial 
aprovada pels membres del Consell de Govern en data 27 de gener de 2014, 
d’aprovar la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest 
expedient. 
 
Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna 
la seva conformitat. 
 
 
II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES 
 
Part Decisòria / Executiva 
 
Propostes d'acord 
 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
1. Aprovar el Plec de condicions reguladores per a la constitució d’un dret real 
de superfície de la finca situada al carrer de Viriat, núms. 37-39, grafiada en el 
plànol annex, per a la construcció i posterior explotació d’un centre residencial 
universitari; convocar la concurrència pública per a adjudicar el dret de superfície; 
i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
Després d'haver examinat l'anterior proposta d'acord decisori la Comissió de 
Govern dóna la seva conformitat. 
 
 
III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN 
 
 
A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
 
B) Part Informativa 
 
a) Despatx d'ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 28 de gener de 2014, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
 
ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 
 
1. BIMSA 
Adjudicar al licitador UTE Urcotex Inmobiliaria, SL - Construcciones Cots y 
Claret, SL, amb domicili a Barcelona (08017) carrer Tres Torres, 42, el contracte 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3711 
 
d'obres d'adequació de l'edifici Lleialtat Santsenca per a convertir-lo en 
equipament per a l'ús del barri i de les seves entitats i associacions, al Districte de 
Sants-Montjuïc de Barcelona, per un import de 2.387.929,69 euros, IVA exclòs, i 
per un termini de 18 mesos, d’acord amb l’informe tècnic de valoració que 
s’accepta. 
 
2. BIMSA 
Iniciar l'expedient de contractació de les obres relatives al projecte executiu 
escola de dues línies i escola bressol al carrer de Bailén i carrer de Quevedo, 14-
26, de Barcelona per un import de licitació de 4.245.878,92 euros, IVA exclòs. 
 
3. BIMSA 
Adjudicar al licitador Teyco, SL, amb domicili a Barcelona (08022) avinguda 
Tibidabo, 6, el contracte d'obres de reforma interior del CEM Mundet, fase 3 
adequació d'espais en compliment del decret d'accessibilitat i normativa vigent, a 
Barcelona, per un import de 690.891,24 €, IVA exclòs, i per un termini de 6 
mesos, d’acord amb l’informe tècnic de valoració que s’accepta. 
 
4. Parcs i Jardins, Institut Municipal 
Autoritzar la quantitat de 838.604,80 € per a la licitació del contracte de lloguer 
de camions amb conductor per a la recollida dels residus vegetals generats per la 
poda d’arbrat viari i espais verds municipals per al període comptés entre l’1 de 
novembre de 2014 i el 30 d’octubre de 2016, dividit en quatre lots: Lot 1: Un 
camió-pop gran amb conductor (MMA mínima 26 Tn); Lot 2: Dos camions-pop amb 
conductor (MMA de 15 a 18 Tn); Lot 3: Un camió pop amb tracció quatre rodes 
amb conductor (MMA màx. 12 Tn); Lot 4: Dos camions pop amb capacitat mínima 
de 35 m3 amb conductor. Convocar procediment obert amb un únic criteri de 
selecció per a la seva adjudicació. Resolució d’11 de juny de 2014, adoptada pel 
gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, IM, per delegació de la Presidència de 
24/10/2011. 
 
 
ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 
 
5. Iniciar l’expedient per a l'adjudicació del contracte administratiu especial que 
té per objecte l’organització executiva de la Marató i Mitja Marató per a les edicions 
que s’estableixen. Declarar la urgència per a satisfer les necessitats que contempla 
l’objecte d’aquest contracte i en conseqüència, aplicar la tramitació urgent als 
efectes que preveu l’article 112 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de 
novembre, pel qual s’aprova el text refós de la llei de contractes del sector públic. 
Aprovar l’expedient de contractació, el plec de clàusules administratives particulars 
i el plec de prescripcions tècniques per l’adjudicació del contracte que té per 
objecte l’organització executiva de la Marató i Mitja Marató de Barcelona per als 
anys 2015, 2016, 2017 i 2018, amb opció a pròrroga per a dues edicions més, 
mitjançant tràmit ordinari i Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. 
Convocar el procediment obert mitjançant la publicació de la licitació al BOP i al 
Perfil del contractant establint un termini de vuit dies per a la presentació de 
propostes. Donar compte al Consell Rector en la propera sessió que celebri. 
 
 
ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 
 
6. Institut de Cultura de Barcelona 
 
Iniciar, de conformitat amb l'article 109 del Text Refós de la Llei de Contractes 
del Sector Públic (TRLCSP) aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, la tramitació 
del corresponent expedient de contractació de les obres de rehabilitació de l'edifici 
situat al carrer La Seca 2C com a centre polivalent, d'acord amb l'informe 
justificatiu que obra a l'expedient, donant així compliment a l'article 22 de 
l'esmentada Llei. Aprovar el Plec de clàusules particulars, les condicions de 
3712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
contractació de l'esmentat contracte i la resta de documentació tècnica que obra a 
l'expedient, d'acord amb l'article 26.4 de les Instruccions Internes de contractació 
(ICC) aprovades pel Consell d'Administració de l'Institut en sessió de 9 d'abril de 
2008. Autoritzar el pressupost màxim de licitació de 551.585,60 euros, IVA inclòs, 
amb el desglossament següent: 455.855,87 euros com a pressupost net, 
95.729,73 euros, en concepte d'Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21%, amb 
càrrec a l'estat de previsió d'ingressos i de despeses de l'Institut corresponent a 
l'any 2014. Convocar, d'acord amb l'article 35.c) de les ICC, procediment obert per 
a l'adjudicació a l'oferta més avantatjosa, mitjançant tramitació ordinària, en virtut 
de publicació al perfil del contractant. 
 
7. Institut de Cultura de Barcelona 
Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, 
a la Fundació Sala Beckett Obrador Internacional de Dramatúrgia, amb CIF 
G63410591, per un import de 107.800,00 euros, equivalent al 38,5% del cost total 
del projecte, per al finançament de les activitats de creació i producció culturals 
per al 2014, amb un cost total d'execució de 280.266,5 euros, i una durada des de 
la data de la seva signatura fins al dia 31 de desembre del 2014, sense perjudici 
d'aquelles responsabilitats fiscalitzadores, de seguiment i control que se'n derivin, 
més enllà de la data de finalització, d'acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós 
de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l'article 6.2 de 
la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a 
l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció. Requerir l'entitat 
beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l'Institut de Cultura de 
Barcelona, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en la data 
màxima de 31 de març de 2015. Delegar la signatura del conveni a la gerent 
d’aquest Institut, la Sra. Marta Clari i Padrós.  
 
8. Institut de Cultura de Barcelona 
Adjudicar, d'acord amb l'informe tècnic que s'adjunta a aquesta resolució, i la 
proposta de la mesa de contractació, el contracte privat que té per objecte el 
servei la prestació dels serveis d'atenció al públic, informació dels espais 
expositius, taquillatge, guarda-roba i venda d'articles del Museu d'Història de 
Barcelona, amb foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars 
d'inserció al mercat laboral, a l'empresa Expertus Multiservicios, SA, amb CIF 
A63546527, per haver presentat la proposició més avantatjosa d'acord amb els 
criteris de valoració que consten en els plecs aprovats. Disposar l'import de 
823.047,12 euros, més 172.839,90 euros en concepte d'Impost sobre el Valor 
Afegit al tipus del 21%, el que fan un total de 995.887,02 cèntims amb càrrec a 
l'estat de previsió d'ingressos i despeses de l'Institut de Cultura de Barcelona 
corresponents als anys 2014, 2015 i 2016, condicionats els dos últims a 
l'existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l'adjudicatari per tal que en el 
termini de deu dies hàbils, a partir de la notificació d'aquesta resolució, presenti 
documentació acreditativa d'haver constituït la garantia definitiva per un import de 
41.152,36 euros, així com la presentació de la documentació acreditativa de 
trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i amb la 
Seguretat Social. Comunicar a l'adjudicatari que, un cop transcorreguts 15 dies 
hàbils des de la tramesa de la notificació de la present resolució als licitadors, si 
finalitzat aquest termini no s'ha interposat recurs especial en matèria de 
contractació, serà requerit per tal que comparegui a formalitzar el contracte dins el 
termini de 5 dies naturals des del dia següent al de la recepció de l 'esmentat 
requeriment. 
 
b) Informes 
 
C) Part Decisòria 
 
a) Propostes d'acord 
 
Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3713 
 
 
 
ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 
 
1. Deixar sense efecte el conveni de col·laboració entre el Consorci Mar Parc de 
Salut i l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament de les avaluacions 
psicològiques relacionades amb les llicències d’armes del personal policial de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona de 22 maig 2012, per al període 2012 a 2015. 
Anul·lar l'autorització i disposició de la despesa vinculada a aquest conveni per al 
Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, amb NIF S0800471E, per la quantitat de 
219.645,76 euros, amb càrrec al pressupost i partides indicats en aquest mateix 
document. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 
 
2. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consorci Mar Parc de Salut i 
l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament de les tasques d’avaluació 
psicològica relacionada amb les llicències d’armes del personal policial de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, per al període 2014 a 2017. Autoritzar i disposar la 
despesa vinculada a aquest conveni al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, 
amb NIF S0800471E, per la quantitat de 428.400,00 euros, amb càrrec al 
pressupost i partides indicats en aquest mateix document. Supeditar la despesa 
dels exercicis 2015, 2016 i 2017 a l’existència de crèdit suficient i adequat. 
Designar l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde de l’Excm. 
Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de 
tots els documents que se’n derivin. Donar compte a la Comissió de Seguretat i 
Mobilitat. 
 
3. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consorci Mar Parc de Salut i 
l’Ajuntament de Barcelona pel desenvolupament del programa d’atenció integral 
als membres de la Guàrdia Urbana i al Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis 
d’aquest Ajuntament, per al període 2014 a 2015. Autoritzar i disposar la despesa 
vinculada a aquest conveni al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, amb NIF 
S0800471E, per la quantitat de 80.000,00 euros, amb càrrec al pressupost i 
partides indicats en aquest mateix document. Supeditar la despesa del exercici 
2015 a l’existència de crèdit suficient i adequat. Designar l’Im. Sr. Joaquim Forn i 
Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Barcelona, per a la 
signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n 
derivin. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 
 
4. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Diana Vovelle Casas (mat. 
21760) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la 
categoria professional de Tècnica Superior en Arquitectura, amb destinació al 
Departament de Llicències d'Obres de la Gerència d'Hàbitat Urbà, on desenvolupa 
el lloc de treball de Cap Departament 40.10.GE.10, i una activitat privada per 
compte propi: arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del 
mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències 
entre l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i 
en horari no coincident amb el municipal; d’altra banda, la present autorització 
resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, 
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de 
la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització 
perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i 
Règim Interior. 
 
5. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio Francisco Ordóñez 
Rivero (mat. 24.075) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera 
amb la categoria professional de Tècnic Superior en Dret, amb destinació a la 
3714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística de la Gerència d'Hàbitat Urbà, on 
desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 2 (80.20.SJ.10), i l’activitat privada per 
compte propi d’advocat, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjançant 
substitut, la representació i defensa d'interessos contraris als de la Corporació 
Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats 
pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que 
l'Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació; la seva dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra 
banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels 
deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al 
servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot 
cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o 
per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la 
Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
6. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració signat entre l’Ajuntament de 
Barcelona i l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, amb 
vigència de dos anys naturals comptats a partir del 8 de juliol de 2014, i renovable 
expressament per períodes anuals, llevat que se’n formuli denúncia per qualsevol 
de les parts, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. 
Facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de 
l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura del 
Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut 
d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, i per a la signatura de les 
seves pròrrogues sempre i quan es mantingui íntegrament el contingut del 
conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
7. Aprovar el conveni específic de cooperació educativa entre l’Ajuntament de 
Barcelona i la Universitat de Girona, que té per objecte l’acolliment d’un estudiant 
en pràctiques a la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana; facultar el Sr. Joan 
Angulo i Arrese, Gerent de Recursos, per a la signatura de l’esmentat conveni. 
 
8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Fundació Clarós, per tal de donar difusió a les iniciatives promogudes per aquesta 
Fundació en l’àmbit d’ajudes humanitàries a fi de combatre malalties dins del seu 
marc d’actuació. 
 
9. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 15.000,00 euros amb càrrec 
al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de 
l'Associació Cultural Mexicano-Catalana, amb NIF G64936396, per al "Festival 
Barcelona Vive Mexico" i "Dia del Grito Independencia"; aprovar el conveni de 
col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Cultural Mexicano-
Catalana, amb NIF G64936396, per al "Festival Barcelona Vive Mexico" i "Dia del 
Grito Independencia" de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients 
d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres 
administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril 
de 2011; facultar el Regidor de Presidència i Territori de l'Ajuntament de Barcelona 
per a la signatura de l'esmentat conveni; requerir l'entitat beneficiària per tal que, 
presenti la justificació dels fons rebuts (balanç econòmic i la memòria de 
funcionament, a més de les factures originals i la seva relació), segons consta al 
pacte cinquè, "Justificació", de l'esmentat conveni, en un termini no superior als sis 
mesos a comptar des de la data de la transferència rebuda. Donar-ne compte a la 
Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
10. Excloure l’empresa Bigas Grup Edificacions i Gestions, SL, amb NIF B-
64460728, ja que la seva oferta s’ha considerat com a presumptament anormal i/o 
desproporcionada segons els paràmetres establerts al plec, i la documentació que 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3715 
 
s’ha aportat per justificar-la no s’ha considerat suficient i/o adequada per aixecar 
la presumpció; adjudicar el contracte núm. 14001777, que té per objecte la 
realització de les obres de reforma de la planta entresòl de l'Edifici Erasme Janer 6-
8, per un import de 416.939,27 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta 
de valoració i classificació continguda en l'expedient a Obres i Contractes Penta, SA 
amb NIF A60514643, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta 
més avantatjosa; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb 
càrrec a la partida i als pressupost que s'indiquen en les relacions que s’hi 
adjunten a la present resolució amb el següent desglossament: import adjudicació 
344.577,91 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 72.361,36 
euros; anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte, en concepte de 
baixa licitatòria, per un import de 162.948,45 euros amb càrrec al Pressupost/os i 
Partida/es indicades en les relacions que s’hi adjunten a la present resolució; 
requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 8 dies hàbils següents a 
la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el 
contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la 
Gerència de Recursos.  
 
Districte de Ciutat Vella 
 
11. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, 
mitjançant el Districte de Ciutat Vella, i l’Associació de la Fira de Santa Llúcia que 
té per objecte la gestió de la Fira de Santa Llúcia. Facultar la Regidora del Districte 
de Ciutat Vella per a la signatura del conveni. Donar-ne compte a la Comissió de 
Presidència i Règim Interior. 
 
Districte de l'Eixample 
 
12. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 10.664,00 euros amb 
càrrec a la partida 489.03 924.12 0602 del pressupost 2014-2015, subordinada al 
crèdit que per aquest exercici autoritzi el respectiu pressupost municipal, a favor 
de Professionals Cor Eixample Associació de Comerciants, amb NIF G60511847, 
per al Conveni amb l'Ass. Comerciants Cor Eixample; atorgar una subvenció, 
mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l'entitat Associació de 
comerciants i professionals "Cor Eixample", amb NIF G60511847, per un import de 
10.664,00 euros (5.332,00 euros per l'any 2014 i 5.332,00 euros per l'any 2015) 
equivalent al 50% del cost del conveni, amb l'objectiu de promoure l'àmbit 
associatiu als barris del Districte de l'Eixample, d'acord amb els articles 22.2 c) o 
28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i 
l'art. 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar el conveni adjunt que 
consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció; i 
facultar per la signatura de l'esmentat conveni l'lm Sr. Gerard Ardanuy i Mata, 
Regidor del Districte de l'Eixample; requerir l'entitat beneficiària per tal que faciliti 
tota la informació que demani l'Ajuntament, i procedeixi a la justificació rebuda 
dins el primer trimestre de l'any posterior. Donar compte a la Comissió de 
Presidència i Règim Interior. 
 
13. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 9.300,00 euros amb càrrec 
a la partida 489.03 924.12 0602 del pressupost 2014, subordinada al crèdit que 
per aquest exercici autoritzi el respectiu pressupost municipal, a favor de 
l'Associació de Veïns Parc Escorxador, amb NIF G58362773, per a Conveni de la 
promoció de les sardanes; ATORGAR una subvenció, mitjançant concessió directa i 
amb caràcter excepcional, a l'entitat Associació de veïns Parc de l'Escorxador, amb 
NIF G58362773, per un import de 9.300,00 euros per l'any 2014, equivalent al 
50% del cost del conveni, amb l'objectiu de promoure l'àmbit associatiu als barris 
del Districte de l'Eixample, a través de la promoció de la sardana, d'acord amb els 
articles 22.2 c) o 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de 
subvencions, i l'article 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar el 
conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la 
subvenció i facultar per la signatura de l'esmentat conveni l'lm Sr. Gerard Ardanuy 
3716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
i Mata, Regidor del Districte de l'Eixample; requerir l'entitat beneficiària per tal que 
faciliti tota la informació que demani l'Ajuntament, i procedeixi a la justificació 
rebuda dins el primer trimestre de l'any posterior. 
 
 
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
14. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el 
document de 18 de juny de 2014. 
Es retira la proposta precedent. 
 
15. Aprovar l’expedient núm. 3-077/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de 
l’exercici 2014, d’import 3.871.000,00 euros, de conformitat amb la documentació 
i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 14060691. 
 
16. Autoritzar la despesa de 700.000,00 euros amb càrrec a la partida i el 
pressupost que s’indica el document comptable que figura a l’expedient, tot 
condicionant aquesta autorització a l’existència de crèdit adequat i suficient en el 
pressupost corresponent, atès l'acord de la Comissió de Govern d'11 de juny de 
2014, pel que s'inicia expedient per a la contractació complementària d’un sistema 
de transport individualitzat mitjançant bicicletes elèctriques. 
 
17. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i 
Circuits de Catalunya, SL, amb NIF B08282626, per a la promoció del món del 
motor, projecció internacional de Barcelona i la promoció econòmica al voltant del 
Circuit de Barcelona-Catalunya, de conformitat amb la Normativa reguladora dels 
expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres 
administracions públiques i institucions, aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril 
de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 4.000.000,00 euros 
amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de 
Circuits de Catalunya, SL, amb NIF B08282626. Requerir l'entitat beneficiària per 
tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la finalització de 
l'activitat, presenti la justificació corresponent. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, 
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. 
Es retira la proposta precedent. 
 
 
ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 
 
18. Atorgar una subvenció a l’Associació Institut Català d'Ornitologia, amb NIF 
G58804055, per un import de 24.556,96 euros per al Conveni de col·laboració per 
l’elaboració d’un atles d’alta resolució dels ocells nidificants de Barcelona, entre la 
Fundació Barcelona Zoo, la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona 
(Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans) i l’Institut Català d’Ornitologia, d'acord 
amb l’establert en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les 
Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de 
desembre de 2010; Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada 
l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni en què s’articula 
aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients 
d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres 
administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril 
de 2011; facultar el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de 
Barcelona per a la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa plurianual per 
import de 24.556,96 euros a favor de l’Associació Institut Català d'Ornitologia, 
amb NIF G58804055, per fer front a l’esmentat Conveni; aplicar l’import, quant a 
12.278,48 euros i 12.278,48 euros, amb càrrec a la partida indicada en el 
document comptable, del Pressupost de la Gerència d’Hàbitat Urbà dels anys 2014 
i 2015 respectivament. La consignació queda subordinada al crèdit que per cada 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3717 
 
exercici autoritzin els respectius pressupostos, d’acord amb l’article 174 del RDL 
2/2004, de 5 de març, regulador de les Hisendes Locals; i requerir l'entitat 
beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts d'acord amb 
la clàusula segona del Conveni i de conformitat amb la normativa vigent. 
 
19. Prorrogar per raons d'interès públic el termini de vigència del contracte que 
té per objecte el servei de neteja de pintades i grafits, eliminació de cartells i 
retirada de pancartes de la ciutat de Barcelona fins al 12 d’agost de 2016, d’acord 
amb el que estableix la clàusula 3 de plec de clàusules administratives particulars, 
i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableix l'article 303 del 
Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, Text Refós de la Llei de 
Contractes del Sector Públic. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del 
contracte núm. 12001076 per un import de 7.885.208,68 euros amb càrrec al 
Pressupostos i Partides indicades en aquest mateix document, condicionada a 
l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents. 
Disposar-la a favor de Residuos SL Corp. CLD Serv. Urbanos Tratamiento, NIF 
B08173411. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies 
hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la 
pròrroga del contracte a les dependències d'Administració d'Hàbitat Urbà. Donar 
compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
20. Adjudicar el contracte núm. 14000313, que té per objecte la Gestió de 
l’equipament d’educació ambiental “La Fàbrica del Sol" i el foment de l’ocupació de 
persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral ", per un import de 
531.264,78 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 24,11% sobre el preu de licitació, 
de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l'expedient a Talher, amb NIF A-08602815, en ser considerada l'oferta més 
avantatjosa d'entre les acceptades. DISPOSAR a favor de l'adjudicatari 
l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que 
s'indiquen en el document comptable, amb el desglossament següent: import 
adjudicació 439.061,80 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 
92.202,98 euros, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual. Formalitzar el contracte a les dependències de 
l'Administració d'Hàbitat Urbà -Medi Ambient- del carrer Torrent de l'Olla, núms. 
218-220, planta 4a, en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent 
al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui 
la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. 
Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
21. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14000313 que 
té per objecte la "Gestió de l’equipament d’educació ambiental “La Fàbrica del Sol" 
i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al 
mercat laboral", per un import de 168.735,22 euros amb càrrec al Pressupost/os i 
Partida/es indicades en el document comptable; adjudicat a Talher, SA, NIF 
A08602815, per baixa d'adjudicació. 
 
22. Estimar, pels motius exposats a l’informe jurídic de la Direcció de Serveis de 
Planejament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a 
aquest acord, el recurs de reposició interposat per la Sra. Nuria Caballé Royo, com 
a titular del comerç Cistelleria Casa Vila, contra acord de la Comissió de Govern, 
adoptat en sessió de 26 de febrer de 2014, de suspensió de l’atorgament de 
llicències d’obres i d’activitats i/o de comunitats i d’altres autoritzacions municipals 
connexes, en l’àmbit de Protecció dels Establiments Emblemàtics de la ciutat de 
Barcelona, delimitat i grafiat en el preceptiu plànol de suspensió que figura a 
l’expedient; i, en conseqüència, excloure de l’àmbit de la suspensió i de la “Relació 
d’establiments emblemàtics subjectes a suspensió”, l’establiment amb nom o raó 
social “Cistelleria Casa Vila”, situat al carrer Major de Sarrià, núm. 120 de 
Barcelona; i notificar aquest acord als recurrents. 
3718 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Es retira la proposta precedent. 
 
23. Aprovar definitivament el Projecte executiu de restauració i remodelació de 
la Vil·la Joana. Parc Natural Collserola, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe 
de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu, i que a 
aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 3.678.737,49 euros, el 
21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 
235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de 
la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord 
al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de 
Catalunya; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 
 
24. Aprovar el Memoràndum d’Entesa de suport de l’Ajuntament de Barcelona a 
la iniciativa de consorci entre la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat 
Politècnica de Catalunya (UPC), l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 
(ICGC) i la University of Florida (UF) per a la creació del Center for Satellites 
Applications and Technologies (“CENSAT”) en el marc del Barcelona Knowledge 
Campus d'Excel·lència; i facultar indistintament el Tercer Tinent d'Alcalde i el 
Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica per a la seva formalització, sense 
perjudici de les facultats que corresponen a l’Alcalde. 
 
25. Aprovar el Memoràndum d’Entesa per a la col·laboració entre la Dubai 
Silicon Oasis Authority (DSOA) i l’Ajuntament de Barcelona en el marc de les 
iniciatives relacionades amb la tecnologia i les Smart Cities, de conformitat amb la 
Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de Convenis 
administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per 
decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011. 
 
Districte de Gràcia 
 
26. Aprovar definitivament el Projecte executiu de reurbanizació del carrer 
Morató, al districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb 
l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu, i que aquests 
efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 584.253,71 euros, el 21% de 
l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 
del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la 
Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al 
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB); i encarregar a la societat 
municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 
 
Districte de Sant Andreu 
 
27. Aprovar inicialment el projecte executiu de Reurbanització del carrer Sant 
Antoni Maria Claret, entre el carrer de Costa Rica i l'avinguda Meridiana, així com 
la Reurbanització del passatge Coello, al districte de Sant Andreu a Barcelona, 
d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a 
l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un 
pressupost d'1.481.137,40 € euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) 
inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 
28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de 
Catalunya; sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a 
comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la 
Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i 
formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es 
tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3719 
 
 
ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 
 
28. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada 
Viarany, amb NIF G-63798813, per a l’execució del projecte Centre Obert 
Eixample, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de 
conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, 
General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les 
subvencions, per un import de 39.984,47 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 39.984,47 euros, amb 
càrrec a la partida 489.03 231.11 02.01 de l’exercici 2014, equivalent al 26,75% 
del cost total del projecte (149.476,47 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal 
que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de 
l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de 
conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Irma Rognoni i 
Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de 
l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de 
tots aquells documents que se’n derivin. 
 
29. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Iniciatives 
Solidàries, amb NIF núm. G62393616, per a l’execució del projecte “Habitatge 
d’inclusió adreçat a joves immigrants”, per afavorir la inclusió social de joves 
migrants africans en situació de risc social, que instrumenta l’atorgament de la 
subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la 
Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa 
general reguladora de les subvencions, per un import de 30.000,00 euros. Declarar 
la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els 
informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Fundació 
Iniciatives Solidaries, amb NIF núm. G62393616, la despesa de 30.000,00 euros, 
amb càrrec a la partida 0201 48903 23145 de l’exercici del 2014, equivalent al 
49,10% del cost total del projecte (61.101,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària 
per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la 
finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La 
justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de 
gener i el 31 de desembre de 2014. Facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent 
Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, per a la signatura del conveni, així com la 
de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
30. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Coordinadora d'entitats 
del Poble Sec per a l’execució del projecte “Pla d'acollida Poble-sec per a tothom”, 
per contribuir a la millora de les condicions de vida de les persones nouvingudes, 
tot oferint recursos, eines i espais de suport, tant individuals com col·lectius, que 
afavoreixin la seva inserció sociolaboral, que instrumenta l’atorgament de la 
subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la 
Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa 
general reguladora de les subvencions, per un import de 60.000,00 euros. Declarar 
la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els 
informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Coordinadora 
d'entitats del Poble Sec, amb NIF núm. G59055525, la despesa de 60.000,00 
euros, dels quals 30.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 30.000,00 euros 
a l’exercici 2015 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec 
a la partida 0201 48903 23161 dels exercicis del 2014 i 2015, equivalent al 
47,10% del cost total del projecte (127.400,00 euros). Requerir l’entitat 
beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 
31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, 
de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l’Ima. Sra. Maite Fandos 
Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i quarta Tinent 
d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, 
així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
3720 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
31. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Casal Lambda, 
amb NIF núm. G-08952839, per a l’execució del projecte "Acció Cívica”, que 
instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb 
caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 
38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa 
general reguladora de les subvencions, per un import de 28.900,00 euros. Declarar 
la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els 
informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 28.900,00 
euros, amb càrrec a la partida 0201 489.03 23252, equivalent al 50% del cost 
total del projecte (57.800,00 euros), dels quals, 14.450,00 euros corresponen a 
l’exercici 2014 i 14.450,00 euros corresponen a l’exercici 2015, condicionats a 
l’existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l’entitat beneficiària per tal que 
en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de 
l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de 
conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Ima. Sra. Francina Vila i 
Valls, regidora de dona i drets civils, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així 
com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
32. Aprovar el conveni i annex entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de 
l’Habitatge de Catalunya per a la cessió temporal de l’ús d’habitatges públics, per 
destinar-los al Programa d’Habitatges d’Inclusió Social. Autoritzar, en concepte 
d’aportació municipal derivada del conveni, la despesa de 25.919,88 euros que 
anirà a càrrec de la partida 0201 20200 23145 del pressupost de 2014 per finançar 
les obligacions derivades d’aquest conveni en l’esmentat exercici i disposar-la a 
favor de Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb NIF núm. Q-0801820-B. 
Facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos Payà, regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, 
Igualtat i Esports i quarta Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la 
signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n 
derivin. 
 
33. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Oblates del 
Santíssim Redemptor, amb CIF R5800587G, en matèria d’atenció a les dones que 
exerceixen la prostitució i les que són víctimes d’explotació sexual, amb la finalitat 
d’afavorir el desenvolupament integral i l’autonomia de les dones que exerceixen la 
prostitució, que viuen situació d’exclusió i d'injustícia, i contribuir a la realització 
personal i la seva integració social i laboral, vigent des del dia següent a la seva 
formalització fins al 31 de desembre de 2015 podent ser prorrogat per acord 
exprés de les parts per dos anys més. Facultar en la Regidora de Dona i Drets 
Civils, Francina Vila i Valls, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots 
els documents que se’n derivin, i si s’escau, la seva pròrroga. 
 
34. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Coordinadora d'Usuaris 
de la Sanitat, amb NIF núm.G08858318, per a l’execució del projecte "actuacions 
en matèria d'orientació i promoció de la salut per a l'any 2014", que instrumenta 
l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter 
excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 
de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de 
les subvencions, per un import de 4.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 4.000,00 euros, amb 
càrrec a la partida 0201 489.03 313.11, equivalent al 4,41% del cost total del 
projecte (90.700,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini 
no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, 
presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte 
setè del conveni. Facultar la Sra. Cristina Iniesta i Blasco, delegada de Ciutat de 
Salut, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells 
documents que se’n derivin. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3721 
 
35. Aprovar, el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Universitat Pompeu 
Fabra CCT, amb NIF núm. Q5850017D, per a l’execució del projecte “Barcelona” 
del grup de recerca interdisciplinari en immigració (GRITIM-UPF), que instrumenta 
l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 
22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 
6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 
35.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons 
d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i 
disposar la despesa de 35.000,00 euros, amb càrrec a la partida 48903 23261 
0201 del pressupost de l’any 2014, equivalent al 61,19 % del cost total del 
projecte (57.200,00 euros), degudament justificat pel Director de Serveis 
d’Immigració i Interculturalitat, en el seu informe emès en data 28 de maig de 
2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per 
reproduït. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als 
tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la 
justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i 
despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014. Facultar 
l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i 
Esports i quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura 
de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
36. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universidad de 
Barcelona - Ministerio de Universidades e Investigación per a l’execució del 
projecte “Suport en la difusió de la Universitat de l’Experiència”, per promoure la 
formació de les persones grans, per import de 10.000,00 euros, que instrumenta 
l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 
22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 
6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions. Declarar la no-inclusió 
en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de la Universidad de 
Barcelona - Ministerio de Universidades e Investigación, amb NIF núm. 
Q0818001J, la despesa de 10.000,00 euros, dels quals 5.000,00 euros 
corresponen a l’exercici 2014 i 5.000,00 euros a l’exercici 2015 condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 48903 
23134, dels exercicis del 2014 i del 2015, equivalent al 47,62% del cost total del 
projecte (21.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini 
no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, 
presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte 
setè del conveni. Facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran, Sra. Maria 
Assumpció Roset Elias, per a la signatura del conveni, així com la de tots aquells 
documents que se’n derivin. 
 
37. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Taula del Tercer Sector 
Social de Catalunya, amb NIF núm. G-63371421, per a l’execució del projecte 
"Projecte d'actuació de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya per a 2014", 
que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb 
caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 
38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa 
general reguladora de les subvencions, per un import de 54.000,00 euros. Declarar 
la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els 
informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 54.000,00 
euros amb càrrec a la partida 0201 230.14 489.03, equivalent al 47,73% del cost 
total del projecte (113.127,00 euros) Requerir l’entitat beneficiària per tal que en 
un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat 
realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat 
amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, tinent 
d'alcaldia i regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per a la signatura de 
l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
3722 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
38. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Projecte dels Noms - 
Hispanosida, amb NIF núm. G60396280, per a l’execució del projecte “BCN 
Checkpoint, Infotrat i 21 Memorial de la Sida”, per contribuir a millorar la qualitat 
de vida de les persones que viuen amb el VIH/Sida, així com reduir-ne la 
incidència, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de 
conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, 
General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les 
subvencions, per un import de 15.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Projecte dels Noms - 
Hispanosida, amb NIF núm. G60396280, la despesa de 15.000,00 euros, dels 
quals 12.000,00 euros són amb càrrec a la partida 48903-31311 0201 del 
pressupost de 2014 de la Direcció de Programa de Salut, i la quantitat de 3.000,00 
euros són amb càrrec a la partida 48903 23252 0201 del pressupost de 2014 de la 
Direcció de Drets Civils, equivalent al 7,58% del cost total del projecte 
(198.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no 
superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, 
presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats 
efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014. 
Facultar la Sra. Cristina Iniesta Blasco, delegada de Salut de l’Ajuntament de 
Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells 
documents que se’n derivin. 
 
39. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Comitè 1r de 
Desembre-Plataforma Unitària d’ONG-Sida de Catalunya, amb NIF núm. 
V61781795, per a l’execució del projecte “Coordinació i desenvolupament d’accions 
de sensibilització envers l’epidèmia de VIH/Sida”, per millorar les polítiques 
publiques i contribuir a què Barcelona lideri la sensibilització envers l’epidèmia de 
VIH/Sida, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de 
conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, 
General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les 
subvencions, per un import de 18.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Comitè 1r de 
Desembre-Plataforma Unitària d’ONG-Sida de Catalunya, amb NIF núm. 
V61781795, la despesa de 18.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 489.03. 
31311 del pressupost de l’any 2014, equivalent al 45,17% del cost total del 
projecte (39.850,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini 
no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, 
presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats 
efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014. 
Facultar la Sra. Cristina Iniesta Blasco, delegada de Salut de l’Ajuntament de 
Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells 
documents que se’n derivin. 
 
40. Modificar l’acord dictat per la Comissió de Govern adoptat en sessió del 13 
de novembre de 2013, pel qual s’adjudica el contracte núm. 13002667 que té per 
objecte la gestió dels habitatges amb serveis per a gent gran, durant els anys 
2014 i 2015 (LOT núm. 1 - Barceloneta i Via Favència II), a la Fundació Mare de 
Déu dels Desemparats de l’Hospitalet, amb NIF núm. R5800417G, estimant la seva 
sol·licitud, en el sentit que, en lloc de constituir la garantia definitiva per import de 
32.530,85 euros mitjançant retenció en preu, l’esmentada garantia definitiva es 
constitueixi mitjançant aval; requerir la Fundació Mare de Déu dels Desemparats 
de l’Hospitalet per tal que, dintre del termini màxim de 10 dies hàbils a comptar 
des del dia següent al de la recepció de la notificació constitueixi la garantia 
definitiva a la Tresoreria Municipal per un import de 32.530,85 euros; retornar el 
dipòsit núm. 103944, per import de 27.109,04 euros, constituït mitjançant retenció 
en preu, el 24 de febrer de 2014 i el dipòsit núm. 104199, per import de 5.421,81 
euros, constituït mitjançant retenció en preu, en 23 d’abril de 2014. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3723 
 
41. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat STOP SIDA, 
amb NIF núm. G59447201, per a l’execució del projecte “Cuidar-nos és cuidar-te”, 
per promoure, preferentment, la salut sexual des de i per al col·lectiu LGTB i 
treballadors/es sexuals, tinguin o no el VIH, que instrumenta l’atorgament de la 
subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la 
Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa 
general reguladora de les subvencions, per un import de 29.800,00 euros. Declarar 
la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els 
informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de l’entitat Stop 
Sida, amb NIF núm. G59447201, la despesa de 29.800,00 euros, 14.900,00 seran 
a càrrec de la partida 0201 489.03 31311 del pressupost de l’exercici 2014, i 
14.900,00 euros per l’any 2015, condicionada a l’existència de crèdit adequat i 
suficient, equivalent al 42,12 % del cost total del projecte pels dos anys d’execució 
(70.754,16 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no 
superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada 
presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats 
efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener del 2014 i el 31 de desembre 
de 2015. Facultar la Sra. Cristina Iniesta Blasco, delegada de Salut de l’Ajuntament 
de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells 
documents que se’n derivin. 
 
42. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i La Hora de Dios, per a 
l’execució del projecte “atenció a les famílies en risc de pobresa i/o exclusió social”, 
per treballar en el camp de les necessitats alimentàries de les persones i/o 
col·lectius en situació de pobresa i/o exclusió a la ciutat de Barcelona, adreçat a 
famílies sobretot amb menors a càrrec i en particular dones amb nadons entre 0 i 
2 anys, amb diferents tipus de carències, habitatge, aliments, roba, formació i 
feina, en especial al barri del Raval, i que es troben sense recursos econòmics ni 
xarxa relacional, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió 
directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de 
novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les 
subvencions, per un import de 8.300,00 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de La Hora de Dios, amb NIF 
núm. G08917262, la despesa de 8.300,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 
48903 23142 de l’exercici del 2014, equivalent al 6,15% del cost total del projecte 
(135.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no 
superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada 
presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats 
efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014. 
Facultar l’Ima. Sra. M. Teresa Fandos Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, 
Igualtat i Esports i quarta Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la 
signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n 
derivin. 
 
43. Ampliar l'autorització de despesa de 250.000 euros, que té per objecte 
l’atorgament d’ajuts a famílies per promoure les activitats de vacances d’estiu per 
a infants i joves dins de qualsevol de les modalitats homologades, amb càrrec a la 
partida 0201 48001 23213 del pressupost de 2014. 
 
b) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
deu hores. 
 
 
  
3724 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Acords 
 
Acords de la sessió del dia 25 de juny de 2014. 
 
APROVACIÓ de l'acta de la sessió de 18 de juny de 2014. 
 
ACORDS DECISORIS 
 
ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 
 
1. Adjudicar el contracte núm. 14000920, que té per objecte l'adquisició de 
quatre furgons de salvament per al Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i 
Salvament (SPEIS), per un import d'1.044.496,20 euros, IVA inclòs, de 
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a 
ITURRI, SA, amb NIF A41050113, i d'acord amb la seva proposició, en ser 
considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència 
de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. disposar a 
favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401 63305 
13512 dels pressupostos 2014 i 2015 segons consta a la relació comptable, amb el 
següent desglossament: import adjudicació 863.220,00 euros; tipus impositiu del 
21% d'IVA, i import de l'IVA de 181.276,20 euros. Anul·lar part de l'autorització de 
despesa d’aquest contracte, per un import de 235.503,80 euros, amb càrrec als 
mateixos pressupostos i partides, per baixa en l’adjudicació. Formalitzar el 
contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la 
recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre 
que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la 
suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. 
 
2. Iniciar l’expedient amb núm. de contracte 14002032, d’encàrrec de provisió 
basat en l’Acord marc aprovat el 23 d’octubre de 2013 pel Consorci Català pel 
Desenvolupament Local, de subministrament de vehicles de serveis policials, en la 
modalitat d’arrendament amb opció de compra, amb destinació a les entitats locals 
de Catalunya (expedient 2013.01- lots 1 i 2), per a l’arrendament, amb opció de 
compra, de 45 vehicles de serveis policials, corresponents al lot 1 i lot 2 de l'Acord 
Marc, per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, durant el termini de 48 mesos i un 
màxim de 110.000 quilòmetres, mitjançant tramitació ordinària, pel procediment 
previst a l’article 198 del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, 
aprovat per RDL 3/2011, de 14 de novembre; autoritzar la despesa per import de 
2.279.158,56 euros, dels quals 1.883.602,12 euros corresponen a l’import net i 
395.556,44 euros, a l’IVA al 21%, amb càrrec a la partida 0401 20400 13211, dels 
pressupostos municipals dels exercicis 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018, segons 
consta la relació comptable, de manera condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos posteriors; aprovar els plecs condicions 
específiques d’execució, tècniques i administratives, que regiran el contracte; 
requerir l’empresa BBVA Autorenting SA, amb NIF A60028776, adjudicatària dels 
lots 1 i 2 de l’Acord marc, per tal que presenti el document d’oferta que contingui 
les condicions específiques del subministrament a què se subjectarà l’encàrrec de 
provisió, i donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 
 
3. Iniciar, d'acord amb l’article 170 e) del Text refós de la Llei de contractes del 
sector públic aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i els 
articles 153.2 i 161.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, 
aprovat per RD 179/1995, de 13 de juny, l'expedient de contractació que té per 
objecte la prestació del servei de manteniment, reparació i adaptació de les 
instal·lacions semafòriques i sistemes de regulació del trànsit de la ciutat de 
Barcelona, desglossat en dos lots, per un període de tres mesos, a comptar des de 
l’1 de juliol de 2014, fins al 30 de setembre de 2014, d’acord amb les raons 
d’urgència que s’assenyalen a l’informe justificatiu de la necessitat i idoneïtat del 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3725 
 
contracte i amb les especificacions recollides en el plec de prescripcions tècniques. 
Autoritzar la despesa per import de 1.537.360,42 euros (dels quals 1.270.545,80 
euros corresponen a l'import net i els restants 266.814,62 euros, a l'IVA al 21%) 
amb càrrec a la partida 0401 22724 13323 del pressupost de 2014. Aprovar el plec 
de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques. 
Adjudicar, a l'empara dels articles esmentats, a la unió temporal d’empreses UTE 
Etra Bonal SA Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas, SA, NIF U66315482, 
el contracte núm. 14002526, que té per objecte la prestació del servei a la zona 
Llobregat (Lot 1) per un import de 848.723,72 euros, dels quals 701.424,56 euros, 
corresponen al pressupost net i 147.299,16 euros a l’IVA al 21%. Adjudicar, a 
l'empara dels articles esmentats, a Telvent Tráfico y Transporte, SA, NIF 
A78107349, el contracte núm. 14002527, que té per objecte la prestació del servei 
a la zona Besòs (Lot 2) per un import de 688.636,70 euros, dels quals 569.121,24 
euros, corresponen al pressupost net i 119.515,46 euros a l’IVA al 21%. Requerir 
l’adjudicatari del contracte núm. 14002526 per tal que, en el termini màxim de 10 
dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació d'aquesta resolució, constitueixi 
la garantia definitiva per import de 35.071,23 euros a la Tresoreria Municipal. 
Requerir l’adjudicatari del contracte núm. 14002527 per tal que, en el termini 
màxim de 10 dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació d'aquesta 
resolució, constitueixi la garantia definitiva per import de 28.456,06 euros a la 
Tresoreria Municipal. Formalitzar els contractes 14002526 i 14002527 dins del 
termini màxim de 15 dies hàbils a partir de la data de notificació. 
 
4. Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques de l’acord marc amb núm. de contracte 14002257, que té 
per objecte la contractació de la prestació de serveis postals demandats per 
l’Ajuntament de Barcelona i el conjunt d’entitats que integren el seu sector públic 
depenent. Convocar procediment obert i tramitació ordinària per a la seva 
adjudicació, de conformitat amb els articles 196 i següents del RDL 3/2011, de 14 
de novembre, de text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. 
 
5. Anul·lar part autorització i disposició de despesa del contracte núm. 
11001439, que té per objecte el suport a la plataforma multicanal d'atenció al 
ciutadà per un import de 309.809,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i 
Partida/es indicades en aquest mateix document, adjudicat a Atento Teleservicios 
España, SAU, NIF A78751997, per les raons exposades a l'informe de la Direcció 
d'Atenció Ciutadana de 27 de maig de 2014, en tant que el sistema de 
determinació de preus és per preus unitaris i es preveu que la despesa final de 
l'exercici serà inferior a la inicialment prevista al contracte. Rectificar, a l’empara 
del que preveu l’article 105.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic 
de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’error 
material en el text de l’Acord de la Comissió de Govern d’11 de desembre de 2013 
que autoritza la pròrroga del contracte 11001439 que té per objecte regir el servei 
d’atenció telefònica ciutadana i l’atenció diferida de la Direcció d’Atenció al Ciutadà 
a l’Ajuntament de Barcelona, substituint la data de pròrroga que hi figura: “de l’1 
de gener de 2014 fins el 31 de desembre de 2014”, per la correcta: “de l’1 de 
gener de 2014 fins el 30 de setembre de 2014”, tal com figura a la documentació 
que consta a l’expedient i a la compareixença signada pel representant de 
l’empresa el 21 de novembre de 2013. 
 
6. Iniciar l'expedient per l’obertura del contracte que té per objecte el 
manteniment dels elements de Via Pública dels districtes de l’Ajuntament de 
Barcelona per als anys 2015-2016 i el foment de l’ocupació de persones amb 
dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 
14002720, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment 
obert, i amb un pressupost total de licitació de 13.088.327,08 euros, IVA inclòs, 
distribuït en els següents lots: LOT núm. 1, Districte de Ciutat Vella, per un import 
global d'1.156.050,00 euros IVA inclòs; LOT núm. 2, Eixample, per un import de 
global 1.078.076,50 euros IVA inclòs; LOT núm. 3, Districte Sants-Montjuïc, per un 
import global d'1.447.179,98 euros IVA inclòs; LOT núm. 4, Districte de les Corts, 
3726 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
per un import global de 711.862,50 euros IVA inclòs; LOT núm. 5, Districte de 
Sarrià-Sant Gervasi, per un import global d'1.374.523,40 euros IVA inclòs; LOT 
núm. 6, Districte de Gràcia, per un import global de 960.390,06 euros IVA inclòs; 
LOT núm. 7, Districte d'Horta-Guinardó, per un import global d'1.446.335,86 euros 
IVA inclòs; LOT núm. 8, Districte de Nou Barris, per un import global 
d'1.644.608,10 euros IVA inclòs; LOT núm. 9, Districte de Sant Andreu, per un 
import global d'1.319.262,96 euros IVA inclòs; LOT núm. 10, Districte de Sant 
Martí, per un import global d'1.950.037,72 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec 
de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la 
seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i 
al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 10.816.799,24 euros; tipus impositiu del 21 % 
d'IVA, i import de l'IVA de 2.271.527,84 euros; condicionada a l'existència de 
crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s, atès que l'execució 
d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. Donar compte 
d'aquesta resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
7. Modificar el contracte que té per objecte la contractació dels serveis d’atenció 
i informació de la ciutadania a l’oficina multiserveis d’atenció ciutadana, en virtut 
del que estableix l'article 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de 
novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic 
i la clàusula 20 del PCAP de l'esmentat Acord Marc, en atenció a les raons 
indicades a l'informe de 13 de maig de 2014 pel Director d’Atenció al Ciutadà; i 
segons compareixença signada per l'empresa el 2 de juny de 2014. Ampliar la 
disposició de despesa per un import de 433.425,00 euros (IVA inclòs) amb càrrec 
al Pressupost/os i Partida/es indicades en les relacions que s’hi adjunten; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
corresponents; i disposar-la a favor de Qualytel Teleservices, SA, NIF A82112665. 
Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents 
a la recepció d'aquesta notificació, reajusti la garantia constituïda per un import de 
17.910,12 euros, i així mateix per formalitzar la modificació del contracte a les 
dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Gerència de 
Recursos. 
 
8. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, 
Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (NIF 
G08496606) i Unió General de Treballadors de Catalunya (NIF G08496622) per a 
la Plataforma Sindical Prioritària, segons el text que s'adjunta. Facultar l'Im. Sr. 
Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, per a la signatura de 
l'esmentat conveni. Autoritzar la despesa per un import de 827.088,00 euros, amb 
càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, amb 
codi de subvenció 14S05419. 
 
9. Aprovar la pròrroga del Conveni Marc de Cooperació Educativa signat entre 
l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Ramon Llull, d’acord amb el contingut de 
la seva clàusula novena, des de l'1 de setembre de 2014 i fins el 31 d’agost de 
2015, amb les modificacions acordades el 2 de desembre de 2013 i mantenint el 
contingut de la resta de clàusules que integren aquell conveni. Facultar l’Im. Sr. 
Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de 
Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura de la pròrroga 
del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre l’Ajuntament de Barcelona 
i la Universitat Ramon Llull. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim 
Interior. 
 
10. 1r) Procedir novament a l’Obertura del termini de presentació de sol·licituds 
de la convocatòria de promoció interna horitzontal del personal laboral fix a la 
corresponent categoria funcionarial del procés de promoció interna per a la 
selecció, pel sistema de concurs oposició, de 30 places de la categoria de Gestor/a 
d’Administració General, aprovada mitjançant decret de 5 d’abril de 2011 i 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3727 
 
publicada en la Gaseta Municipal núm. 11, de 10 d’abril de 2011, solament per a 
aquell personal laboral fix de la categoria de Gestor/a d’Administració General, de 
conformitat amb l’Acord del Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Barcelona sobre 
modificacions de l’article 11 de l’annex de condicions específiques de personal 
laboral de 21 de novembre de 2013. 2n) Els aspirants que en temps i forma ja 
varen presentar la sol·licitud de participació al procés restaran exempts de tornar a 
efectuar-la. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i 
Règim Interior. 
11. 1r) Procedir novament a l’Obertura del termini de presentació de sol·licituds 
de la convocatòria de promoció interna horitzontal del personal laboral fix a la 
corresponent categoria funcionarial del procés de promoció interna per a la 
selecció, pel sistema de concurs oposició, de 30 places de la categoria d’Auxiliar 
Administratiu/va, aprovada mitjançant decret de 5 d’abril de 2011 i publicada en la 
Gaseta Municipal núm. 11, de 10 d’abril de 2011, solament per aquell personal 
laboral fix de la categoria d’Auxiliar Administratiu/va, de conformitat amb l’Acord 
del Comitè d’empresa de l’Ajuntament de Barcelona sobre modificacions de l’article 
11 de l’annex de condicions específiques de personal laboral de 21 de novembre de 
2013. 2n) Els aspirants que en temps i forma ja varen presentar la sol·licitud de 
participació al procés, restaran exempts de tornar a efectuar-la. Donar compte de 
la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
12. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Antonio Kilian Burruezo 
Sánchez (mat. 72780) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb 
la categoria professional d’auxiliar d'Administració General, amb destinació a 
l’Oficina d’Atenció al Ciutadà Nou Barris de la Gerència de Recursos, on 
desenvolupa el lloc de treball de suport 4 (90.40.GE.20), i l’activitat privada per 
compte propi de periodista esportiu (redacció i edició de textos), atès que aquesta 
activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes 
legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la 
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident 
amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que 
es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal 
de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència 
per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives 
al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
13. Declarar, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes 
Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud de la senyora Maria 
Teresa Laïlla Jou, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Consellera del 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per a la qual fou nomenada per Decret de 
l’Alcaldia del 18 de juliol de 2011, passant a exercir-lo en règim de dedicació plena 
per resolució del regidor del Districte del 13 de setembre de 2011, i la seva 
activitat privada per compte d’altri, a temps parcial i fins el dia 30 de setembre de 
2014, com a secretària a la Fundació Catalana Recerca i Innovació. Aquesta 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable, en especial, les 
establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han 
esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; i donar-
ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
  
3728 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
Districte de Ciutat Vella 
 
14. Acordar la continuïtat del servei relatiu al contracte núm. 10C00003 que té 
per objecte la gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió 
i explotació dels serveis públics promoció, dinamització i organització de les 
activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el Centre Civic Barceloneta, 
adjudicat a Progess, SL (Project. Gestió de Serveis Socials SL) amb NIF 
B59960526 , per raó d’interès públic i per tal de garantir la continuïtat dels serveis 
del Centre Cívic Barceloneta, fins el 31 de juliol del 2014, data en què es preveu 
finalitzar el procediment administratiu de la nova concessió, autoritzar i disposar la 
despesa per un import màxim de 32.400,00 euros amb càrrec al Pressupost i 
Partida indicats en aquest mateix document, a favor de Progess, SL (Project. 
Gestió de Serveis Socials, SL) amb NIF B59960526. Requerir a l'adjudicatari per tal 
que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta 
notificació,comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les 
dependències del Districte de Ciutat Vella. 
 
15. Acordar la continuïtat del servei relatiu a la concessió gestió dinamització 
casals gent gran, Josep Trueta, Pati Llimona, Josep Tarradelles, Casc Antic i 
Mediterrània, contracte núm. 10C00004, adjudicat a Assoc. Esport 3 amb NIF 
G08880577, per raó d'interès públic i per tal de garantir la continuïtat dels serveis 
dels diferents Casals de Gent Gran del Districte de Ciutat Vella, fins el 31 de juliol 
del 2014, data en què es preveu finalitzar el procediment administratiu de la nova 
concessió. Autoritzar i disposar la despesa per un import màxim de 44.221,97 
euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix 
document, en concepte de subvenció màxima per mantenir l'equilibri econòmic, a 
favor de l' ASSOC. ESPORT 3 amb NIF G08880577. REQUERIR l'adjudicatari per tal 
que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta 
notificació, comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les 
dependències del Districte de Ciutat Vella. 
 
 
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
17. Aprovar l’expedient núm. 3-080/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de 
l’exercici 2014, d’import 592.627,80 euros, de conformitat amb la documentació i 
amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 14061291. 
 
18. Aprovar l’expedient núm. 3-084/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de 
l’exercici 2014, d’import 533.900,00 euros, de conformitat amb la documentació i 
amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 14061691. 
 
19. Aprovar l’expedient núm. 3-085/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de 
l’exercici 2014, d’import 2.500.000,00 euros, de conformitat amb la documentació 
i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 14061591. 
 
21. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i 
Circuits de Catalunya, SL, amb NIF B08282626, per a la promoció del món del 
motor, projecció internacional de Barcelona i la promoció econòmica al voltant del 
Circuit de Barcelona-Catalunya, de conformitat amb la Normativa reguladora dels 
expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres 
administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril 
de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 4.000.000,00 euros 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3729 
 
amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de 
Circuits de Catalunya, SL, amb NIF B08282626. Facultar la Segona Tinent 
d'Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. Requerir 
l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de 
la finalització de l'activitat, presenti la justificació corresponent. 
 
22. Aprovar el Projecte Municipal en matèria de turisme, finançat pel Fons de 
Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l’impost sobre estades en 
establiments turístics (IEET): Campanya de descentralització del turisme 
internacional a Barcelona 3r i 4t trimestre 2014, per import de 180.000,00 euros. 
 
23. Aprovar la formalització d’un Contracte de Finançament per import de 200 
milions d’euros amb el Banc Europeu d’Inversions, d’acord amb les condicions 
annexes; i delegar l'Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinent d’alcalde 
d’Economia, Empresa i Ocupació, i el Sr. Jordi Joly i Lena, gerent d’Economia, 
Empresa i Ocupació, de forma indistinta, per a l'atorgament de tota la 
documentació necessària per la formalització de l’esmentat Contracte de 
Finançament. 
 
 
ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 
 
24. Atorgar una subvenció extraordinària a l’Institut d'Arquitectura Avançada de 
Catalunya, amb NIF G63322614, per un import de 100.000,00 euros per al 
Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada 
Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya per a l’organització del FAB10 (10ª 
Conferència Internacional de FAB LABS), d'acord amb l’establert en l'article 6.2 de 
la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona 
aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar 
el conveni amb què s’articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa 
reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis 
administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per 
decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar el Tercer Tinent d’Alcalde de 
l’Ajuntament de Barcelona per a la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa 
per import de 100.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es 
indicats en el document comptable, a favor de l’Institut d'Arquitectura Avançada de 
Catalunya, amb NIF G63322614, per fer front a l’esmentat Conveni; i requerir 
l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts 
d'acord amb la clàusula quarta del Conveni i de conformitat amb la normativa 
vigent. 
 
25. Atorgar una subvenció extraordinària a la Universitat Politècnica de 
Catalunya, amb NIF Q0818003F, per un import de 10.000,00 euros per al Conveni 
de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de 
Catalunya per a la participació al Solar Decathlon 2014, d'acord amb l’establert en 
l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de 
l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; 
declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que 
concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula aquesta subvenció de 
conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de 
l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i 
institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar el Tercer 
Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva signatura; autoritzar i 
disposar la despesa per import de 10.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os 
i partida/es indicats en el document comptable, a favor de la Universitat Politècnica 
de Catalunya, amb NIF Q0818003F, per fer front a l’esmentat Conveni; i requerir 
l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts 
d'acord amb la clàusula cinquena del Conveni i de conformitat amb la normativa 
vigent. 
3730 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
26. Atorgar una subvenció a Tarpuna SCCL, amb NIF F65735714, per un import 
de 9.000,00 euros per al Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona 
i Tarpuna per a la realització del primer aplec d’agricultura urbana de Barcelona, 
d'acord amb l’establert en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les 
Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de 
desembre de 2010; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada 
l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula 
aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients 
d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres 
administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril 
de 2011; facultar el Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per a la 
seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per import de 9.000,00 euros, amb 
càrrec al/s Pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor 
de TARPUNA SCCL, amb NIF F65735714, per fer front a l’esmentat Conveni; 
requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons 
rebuts d'acord amb el pacte cinquè del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament 
de Barcelona i Tarpuna per a la realització del primer aplec d’agricultura urbana de 
Barcelona i de conformitat amb la normativa vigent. 
 
27. Aprovar la carta d'intencions a subscriure amb el Hong Kong Design Centre i 
el Hong Kong Trade Development Council per a la participació de la ciutat de 
Barcelona, com a ciutat col·laboradora, en l'edició de l'any 2015 de la Business of 
Design Week de Hong Kong. Facultar el Tercer Tinent d'Alcalde per la seva 
signatura. 
 
Districte de Ciutat Vella 
 
28. Aprovar definitivament el projecte d’adaptació del projecte executiu, 
memòria ambiental i estudi de seguretat i salut de la 1a Fase de Rehabilitació del 
centre Sant Pere Apòstol, al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa 
municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a 
l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un 
pressupost d'1.672.024,73 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, 
d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 
d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de 
Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona 
(BOPB), i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 
 
29. Aprovar el Projecte executiu relatiu als treballs addicionals del Museu de les 
Cultures del Món, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, d’iniciativa municipal, 
d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica de 22 de març de 2013, que figura a 
l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un 
import de 403.668,46 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, 
d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 
d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de 
Catalunya (TRLLMRLC); PUBLICAR aquest acord al Butlletí Oficial de la Província 
(BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i encarregar a la societat 
municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 
 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
30. Aprovar definitivament el projecte d’urbanització dels carrers Aviador Duran, 
Aviador Franco i Aviador Ruiz de Alda, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, 
d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a 
l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un 
pressupost d’1.259.116,68 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, 
d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 
d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3731 
 
Catalunya; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona 
(BOPB); i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 
 
31. Aprovar inicialment el projecte executiu de reforma de la plaça de les Tres 
Xemeneies, al barri del Poble-sec, Districte de Sants-Montjuïc, d’iniciativa 
municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient 
administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 
998.798,05 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb 
allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual 
s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l 
a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia 
següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona 
(BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions 
pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies 
corresponents al mes d’agost. 
 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 
32. Aprovar inicialment el Projecte executiu de re-urbanització de l’avinguda Pau 
Casals i voreres laterals, d’acord amb l’informe Tècnic del Projecte, de 19 de juny 
de 2014, per un import d'1.205.405,27 euros, el 21% de l’impost del valor afegit 
(IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveuen l’article 235.2 del Decret legislatiu 
2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim 
local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre’l a informació pública, durant un termini 
de 30 dies hàbils, a partir del dia següent de la publicació de l’anunci al Butlletí 
Oficial de la Província (BOP), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi 
les al·legacions pertinents; aclarir que durant aquest còmput no es tindran en 
compte els dies corresponents al mes d’agost; i tenir-lo per aprovat definitivament, 
sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública, i 
no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions 
en el projecte. 
 
Districte d'Horta-Guinardó 
 
33. Aprovar inicialment el Projecte de rehabilitació de la Masia de Can Fargas. 
Barri de Font d’en Fargues, al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa 
municipal, d’acord amb l’informe de la Conformitat Tècnica del Projecte, de 6 de 
juny de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna 
per reproduït, amb un pressupost de 2.283.427,72 euros, el 21% de l’impost del 
valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret 
Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal 
i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 
30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí 
Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà 
examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest 
còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 
 
Districte de Nou Barris 
 
34. Aprovar inicialment el projecte executiu de la urbanització provisional del 
solar situat a l’avinguda de Borbó, núm. 42-52, al Districte de Nou Barris, 
d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a 
l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un 
pressupost de 981.951,05 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, 
d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 
d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de 
Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a 
comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la 
Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i 
formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es 
3732 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost; i condicionar l'eficàcia del 
present acord a la signatura de la corresponent autorització d’ocupació amb la 
Generalitat de Catalunya, que permeti a l’Ajuntament de Barcelona la urbanització 
provisional dels terrenys. 
 
Districte de Sant Martí 
 
35. Aprovar el Projecte d’arranjament i substitució dels paviments dels auditoris 
del Parc del Fòrum de Barcelona, d’iniciativa municipal a instància de B:SM, 
d’acord amb les condicions que consten en l’Informe de conformitat tècnica (ITP) 
de 8 de maig de 2014 amb classificació A i que es dóna per reproduït, amb un 
import d'1.662.006,04 euros, el 21% de l’Impost del Valor Afegit (IVA) inclòs, 
d’acord amb el que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 
d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de 
Catalunya; i publicar l’esmentada resolució al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya. 
 
 
ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 
 
36. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la parròquia de Sant 
Isidor, amb NIF R0800518C, per a l’execució del projecte d’obres al local destinat a 
punt de recollida d’aliments del carrer Urgell, núm. 176 que instrumenta 
l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter 
excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 
de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de 
les subvencions, per un import de 161.103,43 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 161.103,43 euros per 
l’any 2014 a càrrec de la partida 0201 78012 15131 de la Direcció de Serveis de 
família i Serveis Socials, equivalent al 100% del cost total del projecte (161.103,43 
euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres 
mesos, a comptar des de la finalització de l’objecte de la subvenció, presenti la 
justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del 
conveni. Facultar en la Regidora de l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i 
quarta Tinenta d'Alcalde, Sra. Maite Fandos i Payà, la signatura de l’esmentat 
Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
37. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Plataforma per la 
llengua - Col·lectiu l'Esbarzer, amb NIF núm. G-60417631, per a l’execució del 
projecte "El català suma, drets lingüístics per a tothom", que instrumenta 
l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter 
excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 
de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de 
les subvencions, per un import de 24.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 24.000,00 euros, amb 
càrrec a la partida 0201 489.03 232.52, equivalent al 26,82% del cost total del 
projecte (89.477,65), dels quals, 12.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 
12.000,00 euros corresponen a l’exercici 2015, condicionats a l’existència de crèdit 
adequat i suficient. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no 
superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, 
presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte 
setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls, regidora de Dona i Drets 
Civils, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells 
documents que se’n derivin. 
 
38. Aprovar el conveni de gestió cívica del Centre de Recursos per a les 
Associacions Juvenils (CRAJ) a formalitzar amb el Consell de la Joventut de 
Barcelona, amb CIF V-08825804. Declarar la impossibilitat de promoure la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3733 
 
concurrència en l’oferta, de conformitat amb la normativa aplicable a la gestió 
cívica, segons es justifica a l’informe adjunt de la Direcció del Programa de 
Joventut. Autoritzar i disposar la despesa màxima de 240.625,00 euros amb càrrec 
de la partida 0201 489.99 232.22, dels quals 160.000,00 euros corresponen a 
l’any 2014 i 80.625,00 euros per a l’any 2015, condicionat a l’existència de crèdit 
adequat i suficient. Requerir l’entitat beneficiària per tal presenti la justificació de 
l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb allò que preveu l’acord de gestió 
cívica. Facultar l’Im. Sr Raimond Blasi i Navarro, regidor d’Adolescència i Joventut 
de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat acord de gestió 
cívica, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
39. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de 
Contractes del Sector Públic (en endavant TRLCSP), l’expedient per a la 
contractació de la gestió de l’equipament integral Horta: servei d’acolliment diürn i 
servei d’acolliment residencial nocturn d’atencions bàsiques per a persones sense 
sostre, ubicat al Camí de l’Església, núms. 1-3 de Barcelona, durant el termini 
comprés entre l'1 de novembre de 2014 o el dia següent a la formalització del 
contracte, si és posterior a l'esmentada data i fins al 31 d’octubre de 2016, vist 
l’informe emès pel Departament d'Atenció a Persones Vulnerables de 10 de juny de 
2014 que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat de la tramitació del 
contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 2.521.054,75 
euros, dels quals 2.291.867,95 euros són pressupost net i 229.186,80 euros són 
en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, de conformitat amb la 
naturalesa de les prestacions, amb càrrec a la partida 0201 22731 23141. L’any 
2014 per import de 209.445,23 euros, dels quals 190.404,75 euros són pressupost 
net i 19.040,48 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 
10%, l’any 2015 per import de 1.260.170,76 euros dels quals 1.145.609,78 euros 
són pressupost net i 114.560,98 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor 
Afegit al tipus del 10% i l’any 2016 per import de 1.051.438,76 euros, dels quals 
955.853,42 euros són pressupost net i 95.585,34 euros són en concepte d’Impost 
sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta 
despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al 
crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. 
Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació 
d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en 
compliment dels articles 115 i 116 del referit text legal. Disposar l’obertura del 
procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els 
articles 138.2 i 157 i següents del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de 
preus durant la vigència inicial del contracte a l’empara de l’article 89 del TRLCSP, 
ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat 
de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 
 
40. Aprovar l’Annex 2014 al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de 
Barcelona i el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, que té per objecte la 
gestió del Fons de lloguer social, signat en data 20 de juliol de 2012 i prorrogat el 
18 d’octubre de 2013. Autoritzar i disposar, a favor del Patronat Municipal de 
l’Habitatge de Barcelona, amb NIF P-5801915-I, la despesa d'1.900.000 euros amb 
càrrec a la partida 0201 44320 23145 del pressupost de despeses de 2014 per a 
finançar les obligacions derivades d’aquest conveni en l’esmentat exercici. Facultar 
el gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per a la signatura de l’esmentat 
Annex així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
41. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i European Youth 
Parliament España, amb NIF núm. J64610199, per a l’execució del projecte 
"Barcelona2014, walking towards a common european spirit", que instrumenta 
l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter 
excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 
de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de 
les subvencions, per un import de 8.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
3734 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 8.000,00 euros, 
5.000,00 euros dels quals amb càrrec a la partida 0201 48903 23221 i 3.000,00 
euros amb càrrec a la partida 0101 48903 92412, equivalent al 19,25% del cost 
total del projecte (41.566,97 euros). REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que en 
un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat 
realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat 
amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, regidor 
de joventut de l'Ajuntament de Barcelona i el Sr. Carles Agustí Hernàndez, 
Comissionat d'Alcaldia per a la Participació Ciutadana, per a la signatura de 
l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
 
42. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 8 del plec de clàusules 
administratives particulars regulador del contracte núm. 10003923, que té per 
objecte la gestió de l’equipament integral Poble-sec, per import de 9.223,84 euros, 
IVA inclòs (8.385,31 euros de preu net i 838,53 euros d’IVA, i els preus unitaris 
següents: preu centre de dia (preu dia) 912,6672 euros, preu dutxa/dia usuari 
11,1472 euros i preu àpat/dia/usuari 10,4797 euros, d’acord amb l’informe del 
Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de 27 de maig de 2014. Autoritzar i 
disposar a favor de Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF 
núm. B-59960526, la despesa de 9.223,84 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la 
partida 0201 22731 23141 del pressupost de l’exercici 2014. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3735 
 
COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL 
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació 
 
 
Acta de la sessió del dia 28 d’abril de 2014, aprovada el dia 17 de juny de 
2014 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 28 d’abril de 2014, 
s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la 
presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i 
els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Carmen Andrés 
Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, 
Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per 
l’assessora jurídica, Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del 
secretari general de la Corporació, Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, i que certifica. 
També hi és present la Il·lma. Sra. Pilar Díaz López. 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francina Vila i Valls, 
Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Trullén Thomàs i Xavier 
MullerasVinzia. 
S’obre la sessió a les 9,20 h. 
El president informa que, després de parlar amb tots els grups, s’ha acordat que 
a partir d’ara la convocatòria de la Comissió tindrà lloc a les 9.15 en lloc de les 
9.00 h. Comunica, així mateix, que la Sra. Pilar Díaz substitueix el Sr. Trullén al 
Grup Municipal del PSC, i que hi haurà un canvi d’ordre a petició dels grups perquè 
alguns representants puguin compaginar l’assistència a diversos compromisos. 
 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
S’aprova. 
 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comunica la 
resolució següent: 
 
1. Districte de Sant Andreu 
Del gerent municipal, de 26 de març de 2014, que aprova els Plecs de clàusules 
i autoritza la despesa del contracte per al servei de dinamització, informació, 
control d’accessos i serveis auxiliars del centre cultural Can Fabra i espai Josep 
Bota i coordinació activitats centre Fabra i Coats, per als exercicis 2014-2016, i per 
un import de 177.552,98 euros. 
 
b) Mesures de govern 
 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1. Accessibilitat als centres docents públics de la ciutat de Barcelona. 
 
3736 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Ardanuy recorda que presenta aquest informe com a compliment d’una 
proposta presentada en el seu moment pel Grup del PSC i aclareix que el que 
pretén és oferir una fotografia de la situació actual de tots els centres educatius 
públics de la ciutat, des de l’educació infantil de primer cicle fins a la secundària 
postobligatòria. Afegeix que l’informe també conté una descripció dels protocols 
que se segueixen i de tot el que significa accessibilitat i com s’engloba en l’anàlisi 
dels centres, però avança que no s’estendrà en la part relativa als protocols, ni 
tampoc en l’explicació de la significació dels paràmetres d’accessibilitat, perquè 
entén que és una informació complementària que els grups tenen ja a la seva 
disposició. 
Anuncia que en línies generals la valoració és bastant positiva, tot i que queda 
encara molta feina a fer. Exposa que Barcelona té un parc d’escoles i instituts amb 
un ventall de dates de construcció molt ampli, amb escoles centenàries i centres 
entre els 60 i 100 anys, de difícil adaptabilitat. Tot i això, assegura que alguns 
d’aquests centres ja han fet un avenç substancial per assolir l’accessibilitat plena o 
total.  
Tot seguit exposa que l’informe divideix l’accessibilitat en quatre categories: 
plenament accessible, plenament accessible des de l’exterior, parcialment 
accessible i no accessible. Manifesta també que en les planificacions del Consorci 
d’Educació ja està previst que qualsevol gran rehabilitació, RAM o operació de 
manteniment prioritària inclogui la posada al dia de l’accessibilitat dels centres.  
A continuació passa a quantificar els percentatges de tipologia d’accessibilitat. 
Anuncia que a Barcelona hi ha un total de 339 escoles bressol i llars d’infants 
públiques, escoles, instituts i instituts-escola, dels quals 251 són totalment 
accessibles (el 85,5%); 49 parcialment accessibles (el 14%), i 36 no accessibles 
(el 10%).  
Clou la intervenció insistint que els projectes de reforma intensos ja preveuen 
l’adaptabilitat, alhora que també es plantegen alguns projectes específics, com el 
de l’escola Brasil, que a l’estiu serà plenament accessible.  
La Sra. Díaz agraeix la presentació de l’informe al regidor Ardanuy, així com la 
feina feta als tècnics municipals. Subscriu que l’informe sorgeix com a compliment 
d’una proposició aprovada per unanimitat, però matisa que el que demanava el 
seu grup era una fotografia de tots els centres educatius, no només els públics. 
Recorda, en aquest sentit, que els concertats també estan finançats en part amb 
recursos públics. Al seu parer, si es parla d’escola inclusiva, cal analitzar l’oferta 
educativa de tots els centres educatius de la ciutat, inclosos els concertats, 
sobretot tenint en compte que el 40% de l’alumnat va a centres públics i el 60% a 
concertats. A més, recorda que la proposició també demanava quin era el pla 
d’acció a mitjà termini, però que a l’informe no consta aquesta informació. 
Afirma que l’escola inclusiva és important, però aclareix que la primera 
característica que ha de complir és l’accessibilitat: sense escoles accessibles no es 
pot assolir un veritable model d’escola inclusiva. Exposa que la legislació empara 
aquesta finalitat: la Llei 20/1991, del Parlament de Catalunya, d’accessibilitat; la 
Llei 51/2003 (LIONDAU) a escala estatal, i la Convenció de les Nacions Unides 
sobre el dret de les persones amb discapacitat, promulgada el 2006 i ratificada per 
Espanya el 2008. En opinió seva, a l’informe es constata una manca de referències 
legislatives. Tot i admetre que sí que parla d’altres decrets, de les nomes ISO i dels 
ítems del DALCO, opina que no aborda la legislació com hauria de fer-ho. 
Pel que fa a l’informe, posa en dubte la classificació que conté. Manifesta que el 
terme «totalment accessible» no apareix en la legislació. En canvi, la llei del 1991 
sí que parla d’«accessible», «practicable» i «convertible». I la Convenció de les 
Nacions Unides, d’«accessibilitat». Assegura que el principi rector és l’accessibilitat, 
que rep el rang de dret. A parer seu, el terme «totalment accessible» no serveix, 
sinó que hauria de ser «accessible», però assenyala que la definició «totalment 
accessible des de l’exterior» és encara menys comprensible, ja que confon. Així 
doncs, considera que cal posar en dubte la classificació, atès que es desconeixen 
els ítems. En aquest sentit, demana què s’ha valorat per arribar a la conclusió que 
un centre és totalment accessible. Pregunta, per exemple, si s’ha tingut en compte 
el «Test d’accessibilitat interior», que recull uns 90 ítems per classificar si un 
equipament és accessible o no, entre altres coses, la cadena d’accessibilitat, la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3737 
 
porta d’entrada, la porta dels lavabos, l’ascensor... Al seu parer, hi ha alguns 
centres que l’informe considera accessibles però que no ho són, ja que només hi 
ha lavabo accessible en una planta. Per tant, posa en dubte les dades que conté 
l’informe. 
Per acabar, matisa que les dades que presenta l’informe tampoc són exactes, 
per exemple en el cas de les escoles bressol: segons l’informe 85 són accessibles, 
però assegura que en realitat són 70, ja que 15 són accessibles des de l’exterior. El 
mateix passa amb les escoles de primària: segons l’informe el 70% són totalment 
accessibles, però de fet, segons la classificació, només són 83, justament el 50%. 
Així, els centres accessibles no són el 85,55%, tal com assegura l’informe, sinó 
que segons la classificació són el 75% (256 de 339 centres). I segons els seus 
propis números són el 50%.  
Es mostra convençuda que tots els grups defensen l’escola accessible i que 
l’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat són els temes que 
generen més consens a l’Ajuntament, però subratlla que les dades no les veuen 
igual, fet que lamenta perquè l’important és que els infants amb discapacitat de la 
ciutat, juntament amb les seves famílies, tinguin els mateixos drets que la resta.  
La Sra. Pajares agraeix la presentació de l’informe per donar compliment a 
l’acord de la Comissió del mes de novembre, però recorda que l’informe havia 
d’analitzar l’accessibilitat de tots els centres educatius, i també preveure tot un 
seguit de mesures per adaptar els que ho necessitessin, així com un calendari 
d’actuacions.  
Indica que el seu grup ja disposava de la relació dels centres accessibles arran 
d’una pregunta que havien fet, per tant el que esperaven era conèixer les mesures 
i el calendari per adaptar els centres. Es mostra d’acord amb la Sra. Díaz que és 
un tema que gaudeix del màxim consens al si de la Comissió, cosa que al seu 
entendre hauria de facilitar la consecució de l’objectiu. 
Quant a l’informe, rebat que el 85,5% dels centres siguin accessibles, ja que 
segons els seus càlculs només el 56,3% són plenament accessibles (des que un 
alumne entra a l’escola fins que seu a la seva aula). Per tant, assegura que encara 
queda molta feina a fer, sobretot als instituts. Reclama, doncs, un informe més 
detallat, no tan sols una relació, i sobretot el calendari d’actuació en tots els 
centres que encara no tenen accessibilitat. Demana, així mateix, que els centres 
concertats figurin a l’informe. Admet que potser caldrà més temps per elaborar el 
document, però es mostra convençuda que el termini es pot negociar. I tot i que 
agraeix les explicacions de caràcter més tècnic i urbanístic, demana saber com 
s’aplicarà i concretarà l’aplicació, amb les mesures i el calendari.  
Tot seguit pregunta quina ha estat la inversió realitzada en l’adaptació de 
centres educatius, i quin percentatge representen aquestes millores. Entén que 
arribar al 100% de centres educatius adaptats és complicat, molts casos 
impossible, però insta a treballar per assolir el màxim percentatge possible. 
Expressa la convicció que ha de ser una de les prioritats del Govern municipal, ja 
que Barcelona és una ciutat pionera en el tema de l’accessibilitat i, per tant, ha de 
seguir treballant per la igualtat d’oportunitats entre tots els escolars de la ciutat.  
Abans de finalitzar la intervenció, informa que a la Comissió de Qualitat el seu 
grup presentarà una proposta per aprovar un nou Pla d’accessibilitat per a la 
ciutat.  
El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe, que tanmateix qualifica 
d’involutiu des del punt de vista del model, de despropòsit des del punt de vista de 
la presentació de les dades, i d’enganyós, cosa que al seu parer no cal en absolut.  
Opina que implica una involució de model, perquè Barcelona ja disposava dels 
textos legals de referència. Reconeix que són textos legals relativament antics, 
però recorda que des de fa molts anys la ciutat va decidir superar-los a partir de 
l’adopció del principi fonamental de l’accessibilitat universal, al qual l’informe no fa 
ni un sol esment, malgrat que ha estat incorporat com a criteri rector de totes les 
polítiques públiques transversals d’accessibilitat de l’Ajuntament. Al seu parer, 
aquest criteri que queda trencat a la primera pàgina, quan en el paràgraf tercer es 
parla d’«assegurar el màxim grau d’accessibilitat». Assegura que l’accessibilitat no 
és una qüestió de graus, sinó que un espai és accessible o no ho és, i recorda que 
a Barcelona des de fa molts anys l’accessibilitat es considera un dret subjectiu de 
3738 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
les persones, incorporat a la Convenció de les Nacions Unides, que la ciutat va 
decidir adoptar i incorporar exactament amb el mateix rang que si fos un imperatiu 
jurídic. Per tant, considera que hi ha elements de risc des del punt de vista 
d’involució en el model.  
Pel que fa a la presentació de les dades, recorda que tant la Sra. Díaz com la 
Sra. Pajares ja han indicat que només el 56% de les escoles públiques són 
accessibles, per tant dins del 44% que no ho són, hi ha tota la tipologia de 
«parcialment», «des de l’exterior» i «no accessible». Com a exemple, fa menció de 
l’escola Casas, al Clot. Apunta que a l’informe apareix com a accessible des de 
l’exterior, però que en realitat només és accessible de P3 a P5 i a primer, segon i 
tercer, però no a les aules de cinquè i sisè, ni tampoc a la biblioteca ni al gimnàs ni 
a l’aula de música. Aquest fet, al seu parer, il·lustra el despropòsit en la 
presentació de les dades.  
Assegura que no hi ha cap necessitat de falsejar les dades, ja que tots els grups 
volen el mateix i són corresponsables de la situació actual. Insta, doncs, a posar la 
veritat sobre la taula i, a partir d’aquí, a prendre decisions des del punt de vista de 
la inversió i des de tots els punts de vista per arribar a l’accessibilitat plena de 
totes les escoles.  
Matisa, a més, que l’informe se centra només en els elements de mobilitat o 
d’accessibilitat física, i tot i reconèixer que era l’objectiu de l’informe, vol fer patent 
que també existeixen altres dimensions de l’accessibilitat que tampoc es poden 
oblidar.  
Acaba, doncs, la intervenció qualificant l’informe de molt decebedor des del punt 
de vista de model i de presentació, i insisteix que no calia presentar dades 
enganyoses. 
El Sr. Portabella anuncia que en primer lloc tractarà el tema de l’accessibilitat 
exterior, i recorda que el seu grup, des que té presència a l’Ajuntament, ha posat 
molt l’accent en la necessitat que l’espai públic sigui de qualitat i accessible. 
Assegura que, dins de les competències de l’Ajuntament, hi ha la de fer que 
l’entorn públic sigui fàcil, còmode i accessible per a la ciutadania. Concretament, 
puntualitza que hi ha un article que obliga l’Ajuntament a garantir una amplada 
suficient de vorera en aquells espais on es preveu una aglomeració de vianants per 
tal d’oferir-los més comoditat i seguretat, i subratlla que el mateix informe 
reconeix que l’accessibilitat exterior és responsabilitat de l’Ajuntament. Insta, 
doncs, el Govern municipal a oposar-se al fet que el 50% de l’espai disponible per 
als vianants pugui ser per a terrasses i vetlladors, perquè això dificulta la mobilitat. 
Subratlla que el seu grup no està d’acord que als espais singulars de la via pública 
es pugui superar fins i tot aquest 50%, o que s’hi puguin deixar les mampares i les 
cadires, durant tot el dia, tal com diu l’Ordenança dels vetlladors. Al seu parer, és 
una possibilitat per reivindicar l’accessibilitat a les escoles, públiques o 
concertades, de la ciutat.  
Pel que fa a l’accessibilitat interna, opina que ha de ser una continuïtat de 
l’exterior, ja que sense l’una l’altra no té sentit. Segons els comptes del seu grup a 
partir de les dades de l’informe, de les 239 escoles de primària i secundària de la 
ciutat, tan sols 48 són accessibles des de l’exterior. Per tant, es redueix al 20% la 
possibilitat que siguin accessible a l’interior.  
Quant als centres, es mostra d’acord amb les intervencions que l’han precedit: 
és difícil la diferenciació entre no accessible i parcialment accessible. Entén que hi 
pugui haver una part d’una escola que sigui accessible i una part que no, però si 
afecta un servei bàsic com els lavabos o la biblioteca, al seu parer és evident que 
no és accessible; es pot considerar que s’està treballant fermament per arribar a 
l’accessibilitat, però no que ho sigui. Així doncs, considera que la ciutat encara té 
molta feina a fer per poder guanyar l’accessibilitat per a tothom.  
Tot seguit, qualifica d’absurd que el 7% de les escoles bressol no siguin 
accessibles, tenint en compte que a la llar d’infants s’hi va amb cotxet. També 
demana conèixer les dades de la concertada, ja que un 60% de l’alumnat de 
primària i de secundària a la ciutat va a centres concertats.  
Finalment, insta el regidor a presentar un pla i es mostra convençut hi haurà 
voluntat d’arribar a un acord per part de tots els grups. Puntualitza que aquest pla 
hauria d’especificar el que l’informe anomena «accessibilitat parcial», i que també 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3739 
 
hauria de desenvolupar un pressupost i unes actuacions per anar progressant. 
Assegura que cap regidor ni regidora de l’oposició pensa que sigui un tema que es 
pugui resoldre de manera immediata, per tant proposa establir un pla pluriennal, 
que fins i tot abasti més d’un mandat, per anar-lo desenvolupant entre tots.  
El Sr. Ardanuy avança que hi ha alguns elements dels quals no es disposa de 
dades, per exemple el nivell d’accessibilitat dels centres concertats. Manifesta que 
una de les vies per corregir les mancances existents en el tema de l’accessibilitat 
als centres educatius és a través dels plans de manteniment, però que a la 
concertada el Govern municipal no té plans de manteniment, ni planifica ni executa 
les obres, per la qual cosa un element important de visualització de la informació 
se li escapa.  
Subratlla que un informe d’aquestes característiques no s’havia fet mai en els 
vuit anys que fa que és regidor, per tant el valora positivament, tot i reconèixer 
que encara queda molt camí per recórrer. Admet que segurament els serveis 
tècnics del Consorci plantegen aquesta qüestió des d’una òptica molt vinculada a 
l’obra i a uns paràmetres tècnics que potser no tenen en compte un altre tipus de 
normativa. Proposa, per tant, treballar conjuntament amb l’Institut Municipal de 
Persones amb Discapacitat. En tot cas, puntualitza que es continuen aplicant els 
mateixos protocols d’abans, per tant la fotografia que presenta l’informe no és la 
del que ha fet el Govern municipal actual, sinó la de la filosofia de la ciutat en 
aquest àmbit. Sobre la separació i la divisió de tipologies d’accessibilitat, proposa 
una reflexió més en global.  
Insisteix que, quan es desenvolupen projectes constructius nous, la qüestió de 
l’accessibilitat no és un problema, però la realitat és que el parc escolar de la ciutat 
té molts anys, tal com ja s’ha comentat en altres ocasions. Puntualitza que és un 
parc escolar molt potent des del punt de vista de centres, però d’èpoques molt 
diverses, en què els dissenys constructius no estaven pensats per tenir en compte 
l’accessibilitat, fet que cal anar corregint.  
Seguidament manifesta que és difícil especificar les quantitats i els projectes 
concrets en accessibilitat, perquè quan s’elabora un RAM és per a la totalitat del 
projecte i per tant és complicat calcular la partida dedicada específicament a 
l’accessibilitat. Amb tot, assegura que a l’hora de desenvolupar un RAM o una 
reforma intensa, l’accessibilitat és un element clau, i que, quan s’actua en un 
centre d’edat alta, un dels primers elements que es valora és la posada al dia 
d’ascensors de mobilitat vertical, tot i que insisteix que no és l’única cosa que es té 
en compte. Remarca de nou que en una rehabilitació es barregen tots els àmbits i 
que per això és molt complex definir què és purament accessibilitat. Ho il·lustra 
amb el cas de l’escola Els Llorers, on es va decidir construir una escola bressol per 
pal·liar el dèficit d’aquest tipus de centres: el projecte preveia la construcció de 
l’escola bressol i l’acció en tot el centre educatiu, per tant és difícil quantificar-ho.  
Seguidament, es mostra d’acord en el plantejament que la reforma no pot ser 
immediata, ja que l’Ajuntament no té recursos suficients per garantir una 
accessibilitat total en dos anys, però assegura que el compromís és que de tots els 
milions que s’inverteixin en manteniment i reformes se’n destini una part rellevant 
a cobrir aquesta mancança, sense desmerèixer cap altre tema. Tot i així, insisteix 
que l’accessibilitat és un element nuclear, perquè el fet de garantir l’accessibilitat 
plena és garantia de qualitat educativa. Per tant, el primer compromís que 
adquireix és el d’alinear la normativa i el marc legislatiu català i internacional a la 
realitat del dia a dia de les operacions d’obra i manteniment dels centres 
educatius. Reconeix que aquest és un element que no es dóna actualment, però 
remarca que tampoc no s’ha donat mai, per tant accepta la seva part de 
responsabilitat en aquest punt, que en tot cas no és total. 
Assegura que el Govern desenvoluparà les accions. Al seu parer, tanmateix, no 
hauria de ser a través d’uns informes específics sobre accessibilitat: l’accessibilitat 
és una part consubstancial de la qualitat educativa i, per tant, s’hauria de poder 
visualitzar a l’informe d’inici de curs i en els informes transversals d’educació. Així 
doncs, proposa que l’accessibilitat s’incorpori com un element més de reflexió en 
l’informe d’inici de curs i en la planificació d’obres i de manteniment dels centres 
educatius, i com un element clau en la millora dels centres educatius de la ciutat. 
Expressa, això no obstant, reticència a parlar de plans de xoc, ja que és sinònim 
3740 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
d’intensificació d’una política determinada, mentre que a parer seu caldria parlar 
d’estratègia estructural, que dóna una resposta estructural i no puntual. Insta, 
doncs, a incorporar el plantejament de l’accessibilitat a les estratègies de manera 
ordinària, de funcionament ordinari.  
Respecte al tema dels recursos concrets que demanava el Grup Municipal del PP, 
manifesta que no té les xifres. S’ofereix, tanmateix, a parlar de les inversions en 
manteniment, obres i reformes, que és on estan incorporades les accions de 
millora d’accessibilitat.  
Recorda novament que el Govern municipal treballa amb l’Institut Municipal de 
Persones amb Discapacitat de Barcelona i assegura que en l’informe no hi ha cap 
tipus d’ocultació de la veritat. Es compromet a intentar corregir els defectes que 
els grups han assenyalat i a transmetre les seves observacions als serveis tècnics 
del Consorci perquè s’adaptin les expressions a la legislació i a tot allò que és 
requeriment de l’estratègia de ciutat.  
Finalment, i recollint el que plantejava el Grup Municipal d’UpB, també es 
compromet a parlar sovint del tema i a especificar la inversió concreta al llarg del 
mandat, i no de manera puntual, quan es debatin els plans d’obres. Considera, 
doncs, interessant que el tema de l’accessibilitat s’incorpori en el debat educatiu 
habitual com un element de qualitat.  
La Sra. Díaz aclareix que ni en la proposició presentada el mes de novembre ni 
en la d’avui ha afirmat que la situació actual en el tema de l’accessibilitat sigui 
responsabilitat del Sr. Ardanuy, i subratlla que és una acció de ciutat, ja que en el 
model d’escola inclusiva, el primer criteri indispensable és l’accessibilitat. Al seu 
parer, l’escola inclusiva és una obligació, un fet encara més rellevant enguany, ja 
que a la tardor Barcelona acull un congrés de model d’escola. Qualifica, doncs, 
l’accessibilitat d’importantíssima, perquè sense accessibilitat no pot haver-hi escola 
inclusiva.  
Considera fonamental que el Govern compti amb l’IMD, però recomana que 
també tingui en compte els tests d’accessibilitat, és a dir, els ítems que s’han 
d’avaluar. Insta, per tant, a valorar els criteris perquè els centres educatius siguin 
accessibles i, en el cas que no ho siguin, a fer un pla d’accessibilitat educativa a 10 
anys, tal com es fa en l’àmbit de l’habitatge. En opinió seva, tard o d’hora 
Barcelona ha de ser exemple de ciutat educadora real i 100% accessible, encara 
que es trigui 20 anys. Reconeix que hi ha instituts i col·legis que fa molts anys que 
estan construïts i que no podran ser mai accessibles, perquè estan catalogats o 
són patrimoni, però argumenta que aquests casos no poden ser la norma. Al seu 
parer, la norma ha de ser que la ciutat tingui el 100% de l’oferta educativa 
accessible. Es mostra convençuda que tots els grups faran costat al Govern i 
recorda que el superàvit de 140 milions d’euros que ha tingut l’Ajuntament es pot 
destinar a un pla de xoc perquè les escoles siguin accessibles i cobrir necessitats 
de la ciutat, liderant el tema de l’accessibilitat i el dret d’oportunitats dels infants i 
el dret de les famílies a escollir escola, ja que actualment no en poden escollir 
algunes perquè no són accessibles.  
El Sr. Gomà assegura que cap dels grups vol situar aquest tema en una 
dialèctica entre el Govern i l’oposició, ja que al seu parer és una qüestió de ciutat. 
Per tant, el que li demana al Sr. Ardanuy és que es reformuli l’informe sobre la 
base de l’acord i el consens en la forma de presentar les dades i la informació. Al 
seu parer, si es reformula sobre la base del consens en el model d’accessibilitat 
universal, en alguns aspectes l’informe serà substancialment diferent al que s’ha 
presentat avui, fet que ajudarà a avançar. En opinió seva, el que no pot ser és 
que, si a Barcelona hi ha una escola que per les seves característiques 
arquitectòniques o per la seva antiguitat no és ni es podrà fer mai accessible, que 
es trobi una manera de maquillar la informació perquè al final entri a la categoria 
d’accessible. Assegura que això és el que fa l’informe presentat avui, tal com 
demostra l’exemple de l’escola Casas. Insisteix que és inacceptable que aquesta 
escola aparegui entre el 85% de les accessibles, i com aquesta, moltes altres.  
Opina, per tant, que cal ser conscients que Barcelona té un parc escolar històric 
que probablement no podrà ser mai accessible, i que cal reconèixer-ho, però 
alhora insta a posar-se d’acord en la manera de tractar i transmetre la informació 
i, a partir d’aquí, a donar màxima prioritat a prendre les decisions d’inversió 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3741 
 
necessàries per aconseguir l’accessibilitat universal i a plantejar de manera 
compartida què cal fer en els casos en què no sigui possible fer-ho.  
Per acabar, anima a comptar molt amb l’IMD, ja que és un capital extraordinari 
de coneixement i vivència. Per tant, reclama que, a l’hora de presentar un nou 
informe que reformuli la manera de presentar la informació, hagi estat deliberat, 
debatut i validat pel Consell Rector i per la Comissió Permanent de l’IMD.  
El Sr. Portabella agraeix el compromís del Govern de prendre més mesures i de 
participar de manera més directa i vehement a l’hora de tractar el tema de 
l’accessibilitat en l’espai públic, perquè al seu parer és una part molt significativa 
d’aquesta qüestió. En aquest sentit, recorda que el percentatge d’escoles que 
tenen accessibilitat des de l’espai públic és baix, tal com indiquen les xifres de 
l’informe. Pel que fa a l’interior dels centres, considera que cal continuar treballant.  
Reconeix que el Govern municipal és actiu en l’àmbit de l’accessibilitat, ja que el 
seu grup té coneixement de casos en què arran d’una discapacitat temporal s’han 
proporcionat solucions d’accessibilitat. Tanmateix, proposa reflexionar sobre el fet 
que hi hagi escoles amb un nombre d’alumnat molt gran en les quals no hi ha cap 
discapacitat. Assegura que el fet que no siguin accessibles deixa fora 
immediatament l’alumnat amb discapacitats, una situació que titlla de molt 
preocupant, ja que redueix substancialment l’àmbit per poder triar escola. Això és 
el que assegura que s’ha de solucionar.  
Es dóna per tractat. 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
2. Que comparegui el responsable municipal d’educació per tal de donar compte 
dels recursos humans, econòmics i materials així com l’alumnat atès dintre del 
model d’escola inclusiva a la ciutat en els cursos 2012-2013, 2013-2014 i la 
previsió per al curs 2014-2015 (incloent les dades de què es disposa del procés de 
preinscripció). 
 
El Sr. Ardanuy avança que passarà directament a l’explicació de dades i anuncia 
que quan s’hagi tancat tot el procés de matriculació farà arribar a tots els grups les 
dades corresponents a la preinscripció, o bé les incorporarà a l’informe d’inici de 
curs. En tot cas, aclareix que en aquests moments encara no disposa de les dades 
tractades, ja que el procés encara està obert.  
Tot seguit passa a detallar que, dins de les etapes d’ensenyament obligatori, el 
nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials atesos, i també de 
dictamen de tipus 1, és el següent: curs 2012-2013, 783 alumnes; curs 2013-
2014, 987. Aclareix que l’increment es deu bàsicament a dos elements: l’increment 
generalitzat de millora dels criteris d’anàlisi i de les metodologies de treball de les 
EAP amb els centres, i la incorporació durant els cursos 2011-2012 i 2012-2013 
del tema de la detecció, arran del qual afloren les dades dels diagnòstics de tipus C 
(els relacionats amb l’àmbit socioeconòmic i socioeducatiu). Al seu parer, 
l’increment de 783 a 987 alumnes atesos és un reflex del fet que any rere any els 
recursos educatius van millorant les seves prestacions a l’hora de detectar, 
identificar i informar d’aquest tipus d’alumnes per poder derivar-los.  
Respecte a les unitats de suport a l’educació especial (USEE), subratlla que la 
ràtio d’alumnat està establerta a l’entorn dels 8-10 alumnes, i que la dotació de 
professionals en centres públics i concertats és d’un mestre i un educador a 
primària, i d’un professor i mig i un educador a secundària. Afegeix que el nombre 
d’USEE en el curs 2012-2013 va ser de 17 en l’àmbit de la primària pública; de 6 
en l’àmbit de la secundària pública; de 2 en la primària concertada, i de 7 en la 
secundària concertada. En total, 32 unitats de suport a l’educació especial, amb un 
nombre total de 317 alumnes el curs 2012-2013. Exposa, també, que el curs 
2013-2014 la xarxa d’USEE s’ha incrementat amb dues noves unitats: una més a 
la primària pública, on es passa de 17 a 18; dues més a la secundària pública, on 
es passa de 6 a 8; i una menys a la primària concertada, on es passa de 2 a 1; la 
3742 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
secundària concertada continua igual, amb 7. En total, 34 unitats amb 351 
alumnes atesos.  
Quant a recursos humans, especifica que cada escola té un mestre d’educació 
especial per línia i cada institut, un psicopedagog; que el nombre total de 
professionals a les USEE dels centres públics és de 55(30 docents i 25 educadors), 
amb 10 auxiliars educadors, i que el nombre total de psicopedagogs treballant a 
les EAP és de 77.  
Finalment, indica que el curs 2012-2013 als centres públics hi havia 3.804 
monitors i el curs 2013-2014, 3.979, per tant s’ha produït un increment de 
recursos. Als centres concertats, en canvi, s’ha donat una reducció: de 2.520 
zeladors a 2.273. Afegeix que els centres públics tenen una dotació de 120 hores 
setmanals addicionals gràcies al conveni amb la Fundació Blanquerna i el suport 
amb l’ESC, l’equip de Sant Joan de Déu, amb 66,5 hores setmanals.  
La Sra. Díaz sol·licita que se li enviï còpia escrita de l’informe i manifesta que, 
malgrat que la preinscripció encara no estigui tancada, seria profitós tenir la 
referència del 2012-2013 i del 2013-2014.  
Tot seguit manifesta sorpresa pel fet que tant l’informe del Síndic de Greuges de 
novembre del 2013 com l’informe de la FaPaC i el de CC. OO. denunciïn que des de 
fa tres anys l’oferta pública de l’escola inclusiva en l’escola ordinària es va reduint, 
senzillament perquè es van retallant les hores de monitoratge; això a banda del 
tema de l’accessibilitat, ja que un infant amb discapacitat no es pot preinscriure al 
seu centre de referència si no és accessible. Assegura que això el que fa és 
segregar l’alumne i portar-lo a l’escola especial, tal com demostra un article 
publicat a la premsa recentment. Tota aquesta informació contrasta amb el fet que 
el regidor exposi que s’ha produït un increment d’atenció a la diversitat: de 783 
alumnes a 985. Insisteix que l’informe del Síndic de Greuges alerta el Departament 
d’Ensenyament i reclama més garanties per desenvolupar el principi d’educació 
inclusiva. És per això que demana poder disposar de l’informe i analitzar les dades 
presentades, a més de posar el focus d’atenció en tema de l’accessibilitat el curs 
2014-2015, que al seu parer és el requisit número u per poder garantir la igualtat 
d’oportunitats i la lliure elecció de centre educatiu. D’aquí la importància que els 
centres concertats siguin accessibles, malgrat que no siguin de titularitat pública. 
Al seu parer, se’ls hauria de demanar també aquest requisit, i assegura que si no 
se sap si els centres concertats són accessibles, llavors ja s’estan segregant els 
nens amb discapacitat, que es veuen forçats a optar per l’escola pública perquè 
l’escola concertada no és accessible ni se la pot obligar a ser-ho. Insta, doncs, 
canviar els paràmetres.  
Recorda que el mes de novembre se celebrarà a Barcelona el Congrés de Ciutats 
Educadores, amb el lema «Una ciutat educadora és una ciutat que inclou», i que 
un model d’escola inclusiva és un model d’escola accessible, i per tant equival al 
dret a la igualtat d’oportunitats. 
Tanca la intervenció insistint que les dades de què disposa no són les mateixes 
que ha presentat el regidor.  
La Sra. Pajares s’afegeix a la petició de la Sra. Díaz que se’ls faci arribar la 
documentació per escrit perquè al seu grup tampoc no els quadren les xifres. 
Manifesta que prefereix comparar-les amb rigor i no a corre-cuita. Coincideix, en 
tot cas, que és un tema que s’ha tractat a la Comissió en diverses iniciatives i 
rebutja haver d’entrar en un debat de models, però considera important que 
determinats alumnes, per les seves necessitats educatives especials, s’escolaritzin 
en centres d’educació especial. Al seu parer, la decisió d’inclusió d’aquests alumnes 
en centres ordinaris no és l’adequada en tots els casos, per la qual cosa no 
comparteix que l’impuls de l’escola inclusiva hagi de conduir a una reducció 
progressiva dels alumnes que s’escolaritzen íntegrament en centres d’educació 
especial a favor de l’escola ordinària. Tot i mostrar-se d’acord que, en els casos en 
què això sigui aconsellable i factible, es faci, adverteix que cal fer-ho sempre amb 
la màxima atenció i d’acord amb les necessitats de cada nen, respectant les 
decisions de les famílies.  
Opina que el primer objectiu ha de ser l’infant o el jove amb necessitats 
educatives especials i assenyala que no comparteix que en l’escenari 2015 s’hagi 
d’assolir que el 70% dels alumnes escolaritzats en centres d’educació especial 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3743 
 
estiguin escolaritzats en centres ordinaris. Des del seu punt de vista, és molt més 
important marcar uns objectius qualitatius que no pas quantitatius i reitera que cal 
tenir en compte cada cas individual i oferir una educació de qualitat a cada persona 
de manera individualitzada.  
Per acabar, destaca que a causa de l’augment d’alumnes amb trastorns de 
conductes o amb trastorns greus del desenvolupament, que s’afegeixen a les 
discapacitats clàssiques, han sorgit una sèrie de necessitats emergents. Demana, 
doncs. quines mesures s’aplicaran per donar resposta a aquestes noves 
necessitats. A parer seu, caldrà enfortir i adequar el sistema incrementant les 
places. Finalment, demana dades sobre el projecte d’aula oberta.  
El Sr. Gomà convida a tres reflexions. Assegura que quan es parla d’escola 
inclusiva, un debat que han tingut diverses vegades en aquesta Comissió, es fa 
referència a l’escola que permet l’escolarització de qualitat dels infants amb 
necessitats educatives especials, però subratlla que el concepte va més enllà. 
Afirma que l’escola inclusiva és la que reuneix el conjunt de condicions materials 
que permeten una atenció educativa personalitzada i de qualitat al 100% de 
l’alumnat. Insta, per tant, a no reduir conceptualment el concepte d’escola 
inclusiva a les necessitats educatives especials. En aquest sentit, recorda que el 
seu grup ha manifestat en diverses ocasions que algunes retallades estratègiques 
(suports educatius, increment de les ràtios, disminució de la sisena hora) situen en 
condicions molt adverses la possibilitat de seguir practicant quotidianament una 
atenció educativa personalitzada i de qualitat, cosa que afebleix el concepte 
d’escola inclusiva.  
En segon lloc, pel que fa a les necessitats educatives especials, demana saber 
quina ha estat l’evolució des del curs 2011-2012 fins al 2013-2014 del nombre de 
professionals, del nombre d’hores i del pressupost pel que fa a les unitats de 
suport a l’educació especial. També demana conèixer el nombre d’hores a les 
USEE, així com el pressupost directament vinculat. Recorda que diferents informes 
han evidenciat retallades importants i considera interessant contrastar-ho amb la 
informació que doni el regidor.  
Com a tercer element, assenyala que des del curs 2011-2012, i sobretot des del 
2012-2013, s’han introduït canvis que han tingut una contestació des del punt de 
vista de model educatiu i de la comunitat educativa de l’escola inclusiva, com ara 
la possibilitat de fer compatibles els tutors de les aules ordinàries amb els tutors 
docents de les USEE, o l’afebliment o la supressió de mecanismes de coordinació 
entre la primària i la secundària pel que fa a l’atenció d’infants amb necessitats 
educatives especials. Constata que s’ha avançat molt més en la primària que en la 
secundària, i en la pública que en la concertada, i que per tant han sorgit dos eixos 
de fragmentació, per la qual cosa cal posar tots els esforços i totes les prioritats a 
mantenir i millorar la inclusivitat de la primària pública i també a garantir que els 
infants que han fet la primària en una escola inclusiva puguin tenir el dret 
subjectiu a poder fer la secundària també en un institut d’escolarització ordinària 
en condicions de qualitat i d’inclusivitat, i de la mateixa manera entre la privada i 
la concertada.  
El Sr. Portabella exposa que amb relació a l’atenció a la diversitat i a l’escola 
inclusiva hi ha un aspecte que crida molt l’atenció i preocupa molt al seu grup. 
Recorda que el maig del 2012 a Barcelona hi havia 1.736 alumnes escolaritzats en 
centres d’educació especial (411 en centres públics i 1.325 en centres privats), 
mentre que al maig del 2013 hi havia 423 alumnes més, i els centres públics van 
passar de 411 a 419 i, en canvi, els centres privats van passar de 1.325 a 1.740, 
per tant, en van guanyar 415. Al seu parer, és un element de reflexió molt 
profund, ja que no se sap si és a conseqüència de les polítiques d’inclusió 
educativa el fet que 423 alumnes hagin deixat de formar part de l’escola ordinària i 
inclusiva. En aquest cas, assegura que caldria una revisió del tema, ja que sembla 
que hi hagi molt poca incorporació dins dels centres d’educació especial en centres 
públics, fet que qualifica d’alarmant.  
Reconeix que és un terreny en què s’ha donat un marc complicat, que fa que 
sigui difícil complir el pla d’acció 2008-2015 d’aprendre junts per viure junts. 
Subratlla que els objectius diuen que avançar en l’escolarització d’alumnat amb 
discapacitats en centres ordinaris juntament amb la resta d’alumnes ajuda que els 
3744 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
infants puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats mitjançant la relació 
diària amb els companys. Per tant, el model d’educació inclusiva és bo tant per a 
l’alumnat com per al conjunt del sistema educatiu, però quan es constaten les 
dades, es comprova que l’objectiu no s’està produint, sinó tot al contrari.  
Entre les causes de la situació, apunta al fet que el Govern de l’Estat va aprovar 
el 2012 un reial decret llei de mesures urgents de racionalització de despesa 
pública en l’àmbit educatiu que permet un augment del 20% de la ràtio dels 
centres de primària i secundària. Indica, a més, que s’ha retallat la sisena hora a la 
primària. A parer seu, la combinació d’aquests dos aspectes fa que es produeixi un 
marc d’actuació més precari. Amb tot, el que preocupa més al seu grup és que no 
sembla s’avanci en el principi compartit per tots de l’escola inclusiva, sinó que 
sembla que cada vegada quedi més gent fora del sistema.  
Recorda que el Grup Municipal d’UpB ha presentat en múltiples ocasions precs i 
proposicions al voltant d’aquest tema que el Govern ha acceptat, però opina que el 
caldria veure és com es pot modificar l’element marc que fa que empitjori 
clarament el que és el servei inclusiu.  
I pel que fa a les unitats de suport d’educació especial, exposa que a Barcelona 
n’hi ha 32, 24 en centres públics i 8 en concertats, però subratlla que hi ha un 
desequilibri territorial dels més greus que es produeixen als serveis a la ciutat. En 
aquest sentit, indica que a Sarrià-Sant Gervasi, per a una població de 145.000 
habitants, hi ha 6 unitats de suport d’educació especial, amb una ràtio de 4,15, 
però que a Gràcia o a les Corts no n’hi ha cap. Afegeix que a Horta-Guinardó n’hi 
ha un, a Nou Barris 4 i a Ciutat Vella 2. Destaca, doncs, que hi ha zones totalment 
desateses. Al seu parer, doncs, caldria actuar des de l’Ajuntament per corregir-ho.  
El Sr. Ardanuy remarca que les dades que ha transmès són les que té l’autoritat 
educativa. Imagina que la FaPaC ha d’extreure les dades de la mateixa font, per 
tant mostra sorpresa que tant la FaPac com el Síndic ofereixen dades diferents de 
les que té l’autoritat educativa. S’ofereix, doncs, a fer-los arribar les dades del 
Consorci. 
Reconeix que hi ha temes extremadament sensibles des de l’òptica política i 
entén que hi hagi gent que vulgui posar-hi diferents accents (CC. OO. en l’àmbit 
dels treballadors del sector i la FaPaC en l’atenció dels fills i filles), però assegura 
que les dades són les que són. Lamenta que constantment s’hagi de contestar 
informes que no se sap ben bé d’on han sortit. Insisteix que l’autoritat educativa té 
les dades reals i que la resta d’especulacions o reflexions són molt respectables, 
però opina que moltes vegades pateixen una gran manca de rigor.  
En aquest sentit, remarca que no s’ha produït una reducció fefaent, tot i que 
reconeix que sí s’ha produït en el nombre d’hores de monitoratge o zeladors, 
sobretot a la concertada, ja que a la pública hi ha hagut un reforçament de 
l’atenció. Afegeix que el nombre de professionals s’ha mantingut, però admet que 
el nombre de dictàmens s’ha incrementat. Recorda, també, que la necessitat 
educativa específica, la dels infants amb problemàtica social associada, abans no 
es comptava. Per tant, és lògic que pugi.  
Sobre la territorialització de les USEE, reconeix que hi ha districtes que no en 
tenen, però destaca que en un radi de proximitat amb districtes fronterers sí que 
disposen de servei. Subratlla que una ciutat, tot i les singularitats territorials, està 
connectada, i que un districte amb l’altre està carrer per carrer. Per tant, considera 
que no és tan important el tema territorial com el fet que els ciutadans que han de 
ser atesos tinguin un servei pròxim. Es compromet, en tot cas, a estudiar la 
distribució territorial per determinar si cal obrir alguna unitat més.  
Respecte al curs 2011-2012,assenyala que no disposa de les dades i quant a la 
previsió del 2014-2015, indica que es donarà a conèixer i es farà arribar quan es 
tingui tancat tot el curs vinent. Insisteix que per fer-ho han d’aprofitar l’informe 
d’inici de curs, perquè és un espai que permet fer una reflexió més aprofundida de 
tots els temes.  
Per acabar, assenyala que hi ha instruments, com les sol·licituds per escrit, que 
permeten ser molt més exhaustius amb la informació que es dóna, atès el temps 
limitat de la comissió. En qualsevol cas, apunta que l’acta reflectirà fidelment el 
que s’ha debatut, i que es complementarà amb l’informe d’inici de curs i amb les 
preguntes que els grups facin per escrit. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3745 
 
La Sra. Díaz aprofita l’avinentesa per fer-li una recomanació al regidor. Exposa 
que a l’informe de la pàgina web del Consorci, on diu «L’escolarització a la ciutat 
de Barcelona curs 2012-2013», hi ha un recull estadístic de maig del 2013 que 
parla de l’alumnat per edat, per graus d’estudi, i fins i tot d’alumnat estranger. 
Suggereix, per tant, afegir un apartat dins d’aquest capítol, el de l’alumnat amb 
necessitats educatives especials, perquè seria una forma de poder visualitzar 
ràpidament els alumnes amb necessitats educatives especials que no van a l’escola 
ordinària. Recorda que el 2,4% dels nens de 0 a 16 anys tenen alguna 
discapacitat, el que no pot ser en opinió seva és que estiguin concentrats en 10, 
12 o 15 centres. Reconeix que d’una banda es pot deure al fet que hi ha centres 
que no són accessibles, però apunta que en el cas d’infants amb altres tipus de 
discapacitat hi ha altres factors de segregació. Al seu parer, per tant, cal fer-ne 
una anàlisi, perquè l’escola inclusiva no només és educativa per al nen amb una 
necessitat educativa especial i que va a l’escola ordinària, sinó per a la resta de la 
comunitat educativa, ja que el valor per a la resta de companys és molt més 
significatiu que el que se’ls pugui ensenyar a través dels llibres. Assegura que 
posar-se a la pell de l’altre crea un altre model.  
Acaba la intervenció amb una reflexió de Gordon Potter, un gran teòric de 
l’escola inclusiva, que afirma que segregar els nens és segregar els ciutadans, 
perquè els infants que no tenen cap discapacitat i que conviuen amb algun 
company que sí que la té són més sensibles i adquireixen uns valors que és 
impossible percebre si no és amb els companys i amb el fet de posar-se en el lloc 
de l’altre. 
La Sra. Pajares indica que faran arribar al Sr. Ardanuy com a preguntes amb 
resposta per escrit les dues preguntes que ha fet: una sobre l’augment d’alumnes 
amb trastorns de conducta o trastorns greus de desenvolupament, i l’altra sobre el 
projecte d’aula oberta. Opina que la resposta per escrit segurament serà més 
àmplia i més concreta que la informació que pot donar en la compareixença. 
El Sr. Gomà acota la seva pregunta als termes en què es demanava la 
compareixença i sol·licita saber quina ha estat l’evolució de recursos humans 
(professors, mestres i psicopedagogs) en l’escola inclusiva en els cursos 2012-
2013 i 2013-2014, ja que no ho ha sabut apreciar en la resposta. Creu recordar 
que el Sr. Ardanuy ha parlat de 55 i 77 el curs 2013-2014, però no coneix les 
xifres del curs 2012-2013. 
El Sr. Ardanuy aclareix que les xifres són les mateixes. 
El Sr. Gomà es dóna per informat i passa a resumir les seves conclusions. Creu, 
en primer lloc, que s’ha produït un afebliment estructural de l’escola inclusiva, ja 
que a causa de les retallades l’atenció educativa de qualitat a la diversitat té lloc 
en condicions més adverses. En segon lloc, afirma que el sistema d’escola inclusiva 
encara és profundament desigual en el territori entre cicles i titularitat d’escoles. 
En tercer lloc, manifesta que s’han constatat determinades involucions de model 
que han estat fortament debatudes per la comunitat educativa. I quart, opina que 
no hi ha, per part del Govern i del Consorci d’Educació de Barcelona, previsions de 
futur des del punt de vista de l’ambició per aconseguir en el termini més breu 
possible els objectius parcials de percentatge d’escolarització en escola ordinària, i 
per donar resposta al model final, que consisteix a fer possible que tots els infants 
es puguin escolaritzar en la mateixa escola per aprendre, créixer i viure junts.  
El Sr. Ardanuy intervé per matisar a la portaveu socialista que per al Govern les 
necessitats educatives especials a què fa referència l’informe no només són les 
necessitats físiques, psíquiques i sensorials, sinó també les socials. Especifica que 
se’n distingeixen 3 tipologies(A, B i C) i s’ofereix a fer-li arribar la informació.  
El Sr. Portabella indica a la secretària, que si no hi ha inconvenient, es faci 
arribar per escrit a tots els grups les dades referents a la preinscripció.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre 
l’estat de situació del projecte d’ubicar una subseu del Museu State Hermitage a 
Barcelona. 
3746 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
La Sra. Esteller explica que el Grup del PP formula la compareixença perquè des 
que La Vanguardia va anunciar el mes d’octubre del 2012 que el Port estava 
negociant amb un grup d’inversió obrir una sucursal de l’Ermitatge a Barcelona, 
s’han assabentat de quasi tots els moviments o els avenços que s’han produït en el 
projecte per la premsa. Demana, per tant, que el Govern expliqui com va 
evolucionant projecte, si veritablement s’avança o no.  
El Sr. Ciurana recorda que des del primer dia el Govern ha informat que es 
tracta d’una iniciativa 100% privada, en què no s’aboquen recursos públics, ni des 
de la Generalitat ni des de l’Ajuntament. Afegeix que el ritme amb què avancen 
aquest tipus d’operacions no es correspon amb els ritmes de la Comissió per 
poder-ne informar regularment.  
Tot seguit, però, admet que l’opinió dels promotors quant a la possible ubicació 
d’aquest espai ha anat evolucionant: des de la primera idea d’instal·lar-lo als 
tinglados del port, que es va descartar a causa de problemes urbanístics i de 
catalogació i capacitat de l’edifici, fins a l’edifici de Duanes, passant per l’escola de 
nàutica. Insisteix que no és un procés d’un dia per l’altre i subratlla que tot i que 
l’Ajuntament en fa un seguiment, l’edifici de Duanes és del Ministeri d’Hisenda, per 
la qual cosa els promotors primer hauran d’arribar a un acord amb el Ministeri. 
Només llavors entraria a opinar el Port per a la concessió.  
Recorda, també, que paral·lelament el Sr. Wagensberg està conceptualitzant el 
centre, i que en aquest sentit no disposa de cap informació nova.  
La Sra. Esteller fa notar al Sr. Ciurana que, al marge de la competència 
material, tot allò que passi a Barcelona, amb capital públic o privat, és d’interès de 
la ciutat de Barcelona. Per tant, no és lògic que els grups es vagin assabentant del 
projecte de l’Hermitage pels mitjans de comunicació. Remarca que sempre que 
s’ha debatut el tema a la Comissió ha estat a iniciativa dels grups polítics, sense 
que el Govern hi hagi aportat mai cap informació addicional. Al seu parer, però, 
seria bo que el Govern traslladés la informació sobre aquesta mena de projectes a 
la Comissió. En aquest sentit, pregunta si el Govern municipal ha parlat amb els 
promotors per saber exactament quines ubicacions tenen previstes. Assegura que 
és molt difícil que el museu es pugui allotjar a l’edifici de Duanes, per tant vol 
saber si els promotors tenen altres alternatives. També demana conèixer el 
contingut del projecte. Opina que, en qualsevol tipus de projecte, tot depèn del 
nivell de la col·lecció i creu que cal tenir en compte que entre els milions de peces 
de l’Hermitage hi ha obres molt interessants i d’altres que no ho són tant, algunes 
que poden tenir capacitat d’atracció i enriquir el patrimoni de la ciutat i altres que 
no. A més, es mostra convençuda que la ubicació d’un museu és interessant en 
funció del seu contingut. Així doncs, reclama saber si l’Ajuntament s’ha posat en 
contacte amb els promotors per conèixer els detalls de la ubicació i el contingut.  
El Sr. Espriu celebra amb ironia que finalment el Sr. Ciurana admeti conèixer el 
projecte, atès que les darreres vegades que s’havia parlat del tema mostrava un 
desconeixement absolut del programa, del projecte i de la voluntat fins i tot 
privada que es tirés endavant. Tot seguit corrobora l’afirmació de la Sra. Esteller 
que els grups de l’oposició s’han hagut d’assabentar de l’evolució d’aquesta qüestió 
a través de la premsa. En tot cas, matisa que algunes d’aquestes informacions han 
estat expressades directament pel conseller de Cultura de la Generalitat.  
A continuació, assegura que sent preocupació pel fet que el tinent d’alcalde, que 
sempre parla de la globalitat cultural de Barcelona i de la textura que té com a 
gran ciutat d’equipaments, asseguri no tenir informació sobre el projecte. En 
aquest sentit, recorda el projecte de transformació de la Caldera, en què el Govern 
municipal ja feia set mesos que negociava sense que la resta de grups en sabés 
res. En aquest cas, té la sensació que és impossible que el regidor de Cultura no 
parli amb el conseller de Cultura o amb el futur director i no li expliquin quin és el 
contingut del museu. L’únic que demana, doncs, és tenir la informació per escrit 
perquè, encara que sigui una iniciativa privada, afecta l’estratègia cultural de la 
ciutat i els grups volen tenir el dret a opinar.  
Al seu parer, es tracta de tenir criteri sobre quins projectes culturals té 
Barcelona i, per tant, és raonable que tots els grups demanin la presentació d’un 
informe per poder tenir criteri polític sobre la qüestió. Recorda que en un moment 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3747 
 
donat semblava que la Generalitat formaria part del patronat i l’Ajuntament, no. 
Considera, però, que no és convenient que l’Ermitage s’instal·li a Barcelona i que 
l’Ajuntament no entri al patronat. Reclama, doncs, poder-ho debatre amb un criteri 
de fons i insisteix que té la sensació que el tinent d’alcalde disposa de més 
informació o té l’opció de disposar-ne, però no la vol traspassar, per la qual cosa 
acaben parlant d’una cosa molt etèria.  
Clou la intervenció instant el Govern a obtenir la informació necessària perquè el 
Consell Plenari, la Comissió i els regidors de Cultura puguin tenir criteri sobre un 
projecte que pot tenir una gran dimensió i debatre si el model encaixa a la 
Barcelona ciutat d’equipaments culturals.  
La Sra. Ribas avança que no voldria repetir el darrer debat, però recorda que el 
seu grup no veu amb bons ulls aquest tipus de franquícies, ja que el que Barcelona 
necessita i es mereix són projectes propis que singularitzin la ciutat, que hi aportin 
un valor afegit.  
Sense posar en dubte la qualitat les obres que puguin arribar, alerta que aquest 
projecte porta la ciutat una vegada més cap a un model de Barcelona parc temàtic, 
en aquest cas vestit de cultura, i que és un projecte més pensat per aprofitar 
l’allau de turisme que no pas per al projecte cultural de la ciutat. Al seu parer, això 
ja hauria de preocupar prou al regidor de Cultura. 
En aquest sentit, planteja que les notícies que van sorgint són cada cop més 
preocupants, sobretot per l’enorme secretisme, que al seu entendre seria 
innecessari si realment fos un projecte cultural per enriquir la ciutat. Considera que 
tots els beneficis que aportaria la franquícia quant a l’accés a obres d’art de 
qualitat es podrien aconseguir mitjançant un sistema d’intercanvi amb els 
equipaments culturals públics i en forma d’exposició permanent. Per tant, associa 
el secretisme al fet que es prioritzi el negoci, amb uns inversors que volen treure’n 
uns beneficis a curt termini. Assegura que els negocis sí que van lligats al 
secretisme, mentre que els projectes culturals, no.  
Tot seguit, manifesta que les administracions públiques implicades no estan 
distanciades i que, per tant, és preocupant que el tinent de l’alcalde asseguri que 
no sap res del projecte. Recorda que a l’Autoritat Portuària hi ha l’Estat, la 
Generalitat i l’Ajuntament, i que el conseller de Cultura està molt involucrat en el 
projecte, atès que va ser el primer a parlar-ne en un viatge a Rússia. Assegura que 
és estrany que els promotors s’hagin llançat a tirar endavant el projecte sense 
tenir mínimament parlada la cessió del l’edifici de Duanes amb el Ministeri 
d’Hisenda. En aquest sentit, lamenta que amb la quantitat d’edificis del Ministeri 
cèntrics i ben situats als quals les administracions públiques volem donar un ús 
públic, ara resulti que serà molt més fàcil que en cedeixin un per a un ús privat. Ho 
qualifica d’alarmant i preocupant, tot i que no la sorprèn. Sigui com sigui, alerta 
que el projecte no pot arribar a terme si no passa per l’Ajuntament de Barcelona i 
per l’Àrea d’Hàbitat Urbà, per tant posa en dubte que hagi pogut tirar endavant 
des de fa dos anys sense que se n’hagi parlat amb els responsables municipals.  
Per tancar, insisteix en la preocupació que els genera aquesta qüestió, 
fonamentalment perquè tot i poder aportar algun benefici per a Barcelona, no 
beneficia a la majoria, ja que és un projecte privat, amb uns inversors que el 
conceben més com a negoci que com a projecte cultural. En tot cas, com que no es 
pot impedir, insta a poder-hi intervenir com a ciutat perquè pugui aportar, des del 
punt de vista de projecte cultural, el màxim per a la ciutat.  
El Sr. Portabella es mostra d’acord amb les intervencions que l’han precedit. 
Reitera al tinent d’alcalde que tots els regidors encarregats de cultura de tots els 
grups estan sotmesos a la més gran incertesa i desinformació al voltant d’aquest 
projecte, ja que se n’assabenten pels diaris, sovint amb informacions 
contradictòries, per la qual cosa no saben què han de creure’s.  
Entén que és la Generalitat qui signa el conveni per a l’obertura de la franquícia 
de l’Ermitage a Barcelona, però també que el tinent d’alcalde de Cultura i el 
conseller de Cultura parlen i s’informen de tot el que té un impacte a la ciutat, en 
aquest cas un impacte doble. Subratlla que al seu grup el preocupa tant el tema 
urbanístic com la qüestió cultural. Recorda que a Barcelona hi ha unes normes 
urbanístiques que cal complir i que, per tant, en funció de la ubicació on es prevegi 
implantar el museu de l’Hermitage, haurà de passar per la Comissió d’Hàbitat Urbà 
3748 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
i caldrà parlar-ne en profunditat, com també caldrà tractar el tema de caràcter 
cultural.  
A continuació, demana saber com aquest museu encaixarà amb el projecte 
d’oferta cultural de la ciutat. En aquest sentit, recorda que el tinent d’alcalde 
planteja la ciutat com un únic gran equipament cultural. El Grup Municipal d’UpB, 
en canvi, considera que a Barcelona hi ha com a mínim tres grans pols culturals: 
l’esplanada de Montjuïc, el Raval i el Born, a banda d’alguns museus situats fora 
d’aquestes ubicacions, com el DHUB. Es mostra convençut, per tant, que en funció 
de la ubicació final l’Ajuntament hi haurà d’intervenir, i que cal saber quina és la 
relació que s’estableix entre la franquícia de l’Hermitage i la ciutat de Barcelona. 
Aprofita també per denunciar que l’Estat té diversos edificis infrautilitzats a 
Barcelona, com ara el Banc d’Espanya o l’edifici de Correus. 
Tot seguit, i atesa la situació, planteja al Govern municipal dues possibilitats: 
que el tinent d’alcalde intenti treure l’entrellat de tota aquesta qüestió i després 
l’expliqui a la Comissió o bé que demani una reunió al Sr. Mascarell amb tots els 
responsables de grup de l’Ajuntament i del Parlament. El que no pot ser, a parer 
seu, és que vagi apareixent i desapareixent un projecte de construcció d’un nou 
museu de l’Hermitage sobre el qual no es coneixen ni continguts ni ubicació.  
El Sr. Ciurana assegura que no hi ha cap mena de secretisme al voltant 
d’aquesta qüestió, en tot cas inconcreció per part dels promotors del projecte, la 
qual cosa en opinió seva justifica la prudència de l’Ajuntament.  
Seguidament, es mostra d’acord que el projecte té dos àmbits, l’urbanístic i el 
cultural, però insisteix que el que sap és exactament el que ha transmès: que hi ha 
uns inversors que intenten localitzar una ubicació i que des d’Hàbitat Urbà es 
respon a les consultes que es fan. Afirma que a dia d’avui els promotors encara no 
han entrat cap document urbanístic a l’Ajuntament de Barcelona, cap petició ni de 
llicència ni de pla de millora. Admet que en un primer moment es va parlar del 
tinglado del port, però que segurament en el moment en què el Sr. Wagensberg va 
començar a dimensionar les necessitats de conservació va veure que era massa 
petit i es van començar a buscar altres ubicacions alternatives dins de la franja 
marítima: la Facultat de Nàutica i l’edifici de Duanes. Rebutja, però, que sigui 
l’Ajuntament qui acompanyi o assenyali aquestes ubicacions als promotors.  
Pel que fa a la cessió de Duanes, assegura que és una qüestió entre el titular de 
l’edifici—el Ministeri— i els promotors, lògicament amb la intervenció del Port. 
Insta, per tant, a no prejutjar que serà una cessió gratuïta.  
Entén que les ànsies de saber faci suposar a la resta de grups que el Govern 
oculta informació, però insisteix que de secretisme res, en tot cas inconcreció per 
part dels promotors. Proposa, per tant, en el moment en què el Sr. Wagensberg 
tingui el projecte museístic enllestit, fer una reunió no només amb el conseller sinó 
també amb la persona que està conceptuant el museu. En qualsevol cas, recorda 
que el Govern sempre ha dit que l’oferta cultural ha de ser complementària a la de 
Barcelona, ja que no tindria sentit duplicar períodes històrics o tipologies de 
centres, però demana prudència, ja que encara no s’ha arribat a aquesta fase. 
Per finalitzar, manifesta que quan intervenen diverses administracions, 
promotors i inversors és fàcil que hi hagi informacions parcials o filtracions a la 
premsa, o bé opinions o rumors. En aquest sentit, reivindica que l’Ajuntament s’ha 
d’intentar moure per actes administratius i insisteix que a dia d’avui no hi ha cap 
proposta formal d’entrada de document urbanístic ni tampoc cap projecte cultural 
lliurat. Per tant, la posició del Govern municipal és que, quan el Sr. Wagensberg 
faci arribar a la regidoria la seva proposta, la compartirà amb la resta de grups. 
Això no obstant, remarca que el procés encara es troba en una fase prèvia en la 
qual l’Administració, com que és una iniciativa 100% privada, no marca el tempo 
ni de la inversió, ni de la proposta que es va encarregar al Sr. Wagensberg.  
La Sra. Esteller retreu al Sr. Ciurana que s’escudi en el fet que no hi ha cap 
modificació ni planejament urbanístic sol·licitat, ja que al seu parer primer s’ha de 
tenir un bon projecte cultural i després s’ha de buscar l’emplaçament, que caldrà 
autoritzar o no si suposa algun canvi en el planejament. El que li demana al tinent 
d’alcalde és que els dibuixi quin serà el contingut del projecte, ja que suposa que 
deu haver parlat amb els promotors i el conseller, atès que la ciutat, al marge que 
financi o no el projecte, n’ha de ser protagonista conjuntament amb la iniciativa 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3749 
 
privada. Per això no entén que el Govern renunciï a aquest protagonisme i el 
cedeixi al conseller. Assegura que és la raó per la qual el Grup del PP sempre ha 
mantingut una certa inquietud respecte a la instal·lació de l’Hermitage a Barcelona, 
i també perquè el projecte sempre planteja plantejaments urbanístics en 
emplaçaments molt difícils. En aquest sentit, assegura que el Ministeri ja va 
desmentir la notícia d’El País i va anunciar que no tenia cap intenció de valorar 
l’oferta relativa a l’edifici de Duanes.  
Dit això, especifica que el que li interessa és el contingut cultural, per tant 
demana que el Sr. Ciurana exposi o es comprometi a traslladar les línies del que 
serà el projecte, per tal d’evitar que els grups continuïn assabentant-se’n dels 
detalls pels mitjans de comunicació, sovint amb informacions contradictòries.  
El Sr. Espriu, en referència a les paraules del Sr. Ciurana sobre el fet que el 
Govern actuarà per actes administratius, recorda que la intervenció dels regidors 
de l’oposició en el trasllat de la Caldera va ser nul·la, i que quan es va donar el 
problema ja no van poder opinar sobre quina era la millor sortida per a la 
institució, igual que va passar amb l’esplanada dels museus. Avança que en el cas 
de l’Hermitage sembla que tot va per la mateixa via. 
Tot i entendre el que planteja el regidor, li reclama que faci l’esforç de ser 
copartícip del procés de construcció del projecte. Al seu parer, si el conseller diu 
que s’està definint l’obra del projecte, vol dir que té informació sobre quina és la 
línia argumental del museu. I saber com s’ha encaixar la nova col·lecció a 
Barcelona en opinió seva és funció de la mateixa ciutat, independentment de les 
responsabilitats de la Generalitat de Catalunya. Entén que el que tenen damunt la 
taula no és una estructura administrativa, sinó el procés de cuina d’un projecte 
que s’ha d’encaixar en un conjunt d’estratègies de cultura de la ciutat, i sol·licita 
que la resta de grups pugui opinar.  
Insisteix que el Govern municipal ha de fer l’esforç de parlar amb els promotors 
perquè li traspassin la informació que debaten amb la Generalitat, fins i tot 
l’estratègia interna. Coincideix, tal com s’ha plantejat anteriorment, que el projecte 
cultural és la primera fase i que la resta es pot anar acoblant, perquè a Barcelona 
hi ha alternatives per encabir-hi un projecte d’aquestes característiques en termes 
de territori.  
Clou la intervenció instant de nou el Govern municipal a demanar al Sr. 
Mascarell que els traspassi l’informe que dedueix que deu tenir a la seva disposició 
perquè en puguin parlar. 
La Sra. Ribas avança que coincideix amb la resta d’intervinents. Mostra 
preocupació per l’actitud inactiva de l’Ajuntament de Barcelona i avisa que quan 
finalment entren documents és que tot ja està treballat. Posa en dubte que el 
Govern municipal finalment acabi oposant-se a un projecte en el qual el Govern de 
CiU a la Generalitat de Catalunya està sent tan actiu, o que no estigui previst que 
l’Ajuntament de Barcelona participi en les converses entre els promotors i el 
ministeri que pertoqui o l’Autoritat Portuària, de la qual l’Ajuntament forma part. 
Al seu parer, per tant, si el Govern no en sap res, és un problema, perquè el 
regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona ha de treballar per la inclusió i la 
suma en el projecte cultural de la ciutat. I si ho sap i no vol informar-ne, també és 
motiu de preocupació. En opinió seva, el regidor hauria de ser el primer a voler 
estar alerta per veure com avança el projecte. Només li demana que expliqui el 
que en sap a la resta de grups. 
Pel que fa al tema urbanístic, assegura que el Grup d’ICV-EUiA el veu amb molta 
preocupació, ja que considera que plou sobre mullat. Planteja que les diferents 
ubicacions de què s’ha parlat tenen en comú la proximitat a la terminal de creuers, 
una centralitat que el seu grup desitjaria per a altres equipaments de caràcter 
públic que Barcelona necessita. Retreu, doncs, que es repeteixi la història del 
paper de l’Ajuntament de Barcelona en altres casos, per exemple el de la marina 
de luxe del Port Vell, que ha tancat a la ciutadania. Al seu entendre, 
urbanísticament és una situació molt similar: una iniciativa privada més negoci que 
cultura i amb una presència al Port Vell que consideren que la ciutat necessita per 
a altres coses, sobretot perquè ha de ser un espai públic obert a la ciutadania.  
3750 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Conclou, per tant, que se suma un nou projecte de privatització de l’espai públic 
a un projecte d’especulació cultural, que des del seu punt de vista és absolutament 
rebutjable a la ciutat.  
El Sr. Portabella creu que la resposta del tinent d’alcalde no s’ajusta a les 
demandes dels grups. Expressa la convicció que el Sr. Wagensberg farà un 
excel·lent projecte museístic, però recorda que a la Comissió estan discutint de 
política cultural, no d’aspectes tècnics dels museus. I és en la política cultural on 
troba a faltar que es produeixi el debat, sobretot tenint en compte la concepció de 
la ciutat com un únic equipament cultural que proposa el Grup de CiU. Al seu 
entendre, si el regidor preveu la ciutat com un únic gran equipament cultural, no 
pot ser que no sàpiga quin és el projecte cultural d’un museu que ve a instal·lar-se 
a Barcelona. Insisteix, també, en el tema urbanístic i demana precaució, ja que 
altrament podria ser que qualsevol dia trobessin que els promotors ja han demanat 
un permís. Al seu parer, no és així que han d’anar les coses.  
Demana, doncs, que es faci una reunió política per discutir com encaixa la 
possible ubicació d’una franquícia de l’Hermitage de caràcter privat a Barcelona 
amb la política cultural museística de la ciutat.  
El Sr. Ciurana insisteix que el ritme d’avidesa de notícies o de controls de la 
Comissió no s’adeqüen als ritmes d’elaboració dels processos i dels projectes, i 
subratlla que de nou es tracta d’una iniciativa 100% privada. Assegura que el 
Govern municipal vetllarà perquè l’oferta cultural que es plantegi sigui 
complementària a la que ja avui es pot trobar a Barcelona. En aquest sentit, 
manifesta que Barcelona no és un erm cultural i que, per tant, el projecte ha 
d’aterrar de forma coordinada amb l’oferta cultural barcelonina. En tot cas, 
insisteix que aquesta és una intervenció a la qual l’Ajuntament de Barcelona no 
destinarà cap recurs públic.  
En resposta al Sr. Espriu, puntualitza que algunes decisions les ha de prendre el 
Govern i altres, el Plenari. En tot cas, considera que el grau d’intervencionisme del 
Govern en el procés ha de ser el just, ja que és una iniciativa privada, tot i 
admetre que l’intervencionisme sí que ha de ser total en el tema urbanístic. Des 
d’un punt de vista cultural, en canvi, l’Ajuntament ha d’acompanyar i orientar 
perquè el projecte sigui complementari a l’oferta que hi ha a la ciutat. En opinió 
seva, aquesta no és una actitud inactiva i, en tot cas, reivindica la prudència 
institucional per a aquest tipus de projectes, ja que n’hi ha hagut d’altres que 
finalment han tingut un destí diferent del que s’havia previst.  
Pel que fa a la ubicació, creu que el Ministeri és coneixedor de l’interès dels 
promotors per l’edifici de Duanes, però ignora si ha pres la decisió d’obrir 
negociacions. En qualsevol cas, recorda que hi ha d’haver una decisió final per part 
de les administracions implicades—sigui el Ministeri d’Hisenda, sigui el Port— i 
també l’Ajuntament de Barcelona, per fixar-ne la ubicació definitiva. Insisteix, 
però, que reivindica la prudència en aquest tipus d’inversions.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar sobre 
el procés de preinscripció del curs escolar 2014-15 incloent dades per districtes, 
especialment el nombre de famílies que s’han quedat excloses de la primera opció i 
el nombre de centres públics i concertats que no han omplert les places ofertades 
(com que no és possible per qüestions de temps informar oralment sobre les dades 
per centre educatiu sol·licitem aquesta informació per escrit en el marc de la 
comissió). 
 
El Sr. Gomà dóna la benvinguda als membres de la Plataforma Volem Escola de 
Poblenou i del districte de Sant Andreu, i dóna la compareixença per formulada.  
El Sr. Ardanuy avança que el procés de preinscripció de cara al curs 2014-2015 
encara està obert i confirma que, tal com sol·licitava la compareixença, la 
informació per centres serà accessible.  
Abans d’explicar com està evolucionant el creuament d’oferta i demanda a P3 i a 
primer d’ESO, avisa que la distribució en aquests dos cursos, respecte a la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3751 
 
planificació prèvia, ha estat irregular en alguns barris, per tant, no ajustada a la 
previsió inicial, tot i que en línies generals sí que s’ha ajustat de manera correcta. 
Tot seguit exposa que a P3 hi havia una oferta inicial de 13.697 places i que es 
van presentar 12.807 sol·licituds, un 91% de les quals entra al centre demanat en 
primera opció, i fins a un 97% en algun dels altres centres sol·licitats. Qualifica, 
per tant, els nivells d’entrada en primera opció d’alts i informa que el nombre 
d’assignacions d’ofici serà inferior a 300, que en aquests moments encara estan en 
procés de treball situació per situació. Explica que són dades similars al curs 
anterior, malgrat que el nombre de places vacants a P3 a Barcelona és de 1.100. 
Al seu parer, això posa de manifest que la ciutat té en aquests moments una 
oferta molt superior a la demanda de P3, una situació que també es produeix a 
l’ESO. Assegura, doncs, que el parc escolar ofereix moltes més places de les que 
se sol·liciten.  
També fa avinent que en algun barri la previsió demogràfica inicial no s’ha 
ajustat al plantejament final, raó per la qual el Consorci d’Educació de Barcelona té 
previst, de cara al proper curs, implantar un grup addicional de P3 al districte de 
l’Eixample, a l’escola Els Llorers, i dos grups addicionals al districte de Sant Martí, 
un a l’escola Pere IV i l’altre a l’escola de la Mar Bella. Informa, a més, que en 
aquest mateix districte s’ha produït el creixement d’un grup a l’escola concertada 
Montseny-Poblenou. Afegeix que també s’incrementaran a 26 el nombre de places 
dels grups de P3 de tot l’Eixample, de la Vila de Gràcia i dels barris afectats del 
districte de Sant Martí. Pel que fa a les ràtios de P3, planteja que hi ha 57 centres 
a tota la ciutat que tenen una ràtio inferior a 25 alumnes per aula, la majoria en 
zones d’especial interès social.  
Quant al primer curs de l’ESO, explica que la oferta inicial era de 6.684 places i 
que s’han rebut 6.204 sol·licituds, per tant, quedarien 480 places disponibles 
buides als instituts de la ciutat. Especifica que també hi ha hagut una demanda 
irregular en determinats districtes, per això el Consorci té previst implantar un 
grup extraordinari al districte de les Corts, a l’institut Joan Boscà; un grup 
extraordinari al districte de Sant Martí, a l’institut Juan Manuel Zafra, i un altre al 
districte de l’Eixample, mig grup concretament, al Jaume Balmes. A banda d’això, 
anuncia que s’ha previst una reducció de ràtio a 27 alumnes per al primer curs 
d’ESO en 17 instituts de cinc districtes (tots els de Ciutat Vella i alguns de Nou 
Barris, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí), tot i que matisa que l’oferta 
inicial va ser de 30 alumnes.  
Seguidament insisteix que el procés de preinscripció i matrícula per al segon 
cicle d’educació infantil, primària i secundària obligatòria encara no ha acabat i 
anuncia que el 6 de maig es publicarà l’oferta final, el 15 de maig la relació 
definitiva de l’alumnat admès i, si escau, la llista d’espera.  
Remarca de nou la reducció sobre la previsió inicial a 27 places en un seguit 
d’instituts de districtes on ja es posava l’incís, com Ciutat Vella, i en aquells que 
requereixen una especial atenció per una sèrie de reptes que tenen en l’àmbit 
social. També posa de manifest que, tot i haver incrementat una plaça per grup P3 
en diverses zones, no hi haurà cap centre a la ciutat de Barcelona que estigui a 27. 
Subratlla, doncs, que hi haurà 57 centres que estaran per sota de 25, és a dir, més 
de la meitat de centres de la ciutat amb 25 alumnes o menys.  
El President, Sr. Portabella ha hagut de marxar de la sessió. 
El Sr. Gomà agraeix la informació i recorda que el procés de preinscripció i, per 
tant, la política de planificació educativa que permet que l’oferta i la demanda 
puguin garantir educació pública de qualitat i de proximitat en tots els barris i 
districtes de la ciutat és un element fonamental del sistema educatiu de la ciutat. 
Creu, però, que avui dia Barcelona arrossega determinats problemes de caràcter 
estructural, així com d’altres imputables a una mala gestió a curt termini d’aquest 
marc de problemes estructurals, un fet que no es produeix de manera homogènia 
en el conjunt de la ciutat, sinó amb fortes asimetries i desigualtats. Al seu parer, 
en alguns territoris de la ciutat els problemes tant de caràcter estructural com de 
gestió de les contingències a curt termini afecten de manera especialment greu.  
Al seu entendre, els barris de Poblenou, Front Marítim i Vila Olímpica són 
emblemàtics des d’aquest punt de vista, tal com es desprèn de l’anunci d’obertura 
de línies addicionals a les escoles Pere IV, Mar Bella i Montseny. Opina que el 
3752 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
passa en aquests barris és paradigmàtic del que passa amb molta intensitat en 
alguns districtes. D’una banda, alguns barris pateixen un dèficit estructural que ve 
de lluny i s’amplia curs rere curs. En aquest cas, més de 150 famílies queden fora 
de la plaça escollida en primera opció i hi ha quatre escoles amb demanda no 
atesa superior a una línia sencera (39 a Vila Olímpica o a Montseny, 25 a Fluvià, 
25 a Pere IV). A parer seu, aquests dèficits de caràcter estructural tenen a veure 
amb una mala planificació amb relació a l’evolució demogràfica esperada, però 
subratlla que a més se’n fa una mala gestió a curt termini: bolets en tres escoles i 
un increment generalitzat de ràtio a 26. Avisa que aquesta decisió té tres 
conseqüències: 1) la línia addicional a Mar Bella es fa en una escola d’una sola línia 
que només ha tingut 20 sol·licituds, és a dir, que ni tan sols ha omplert la línia que 
ofereix; 2) la línia de Montseny, on sí que hi ha hagut una demanda que excedeix 
de manera molt substancial l’oferta, és de titularitat privada concertada, i 3) no 
s’ofereixen línies addicionals ni a Fluvià ni a Vila Olímpica, que són públiques i 
tenen una demanda netament superior a l’oferta.  
D’altra banda, recorda que l’increment generalitzat de ràtio a 26, comprensible 
en el marc de la gestió de la contingència, incompleix el mandat democràtic 
majoritari de la Comissió, també votat pel Govern, de no permetre que hi hagi cap 
P3 amb més de 25 alumnes ni cap primer d’ESO amb més de 30 alumnes. Però és 
que, a més, avisa que des del punt de vista quantitatiu el resultat d’això és que 
encara hi ha més de 90 famílies en aquests barris sense plaça en primera opció, i 
que fins i tot amb assignacions en segona i tercera opció més de 25 famílies 
queden excloses de l’escolarització en el seu territori de referència. Per tant, són 
percentatges, tant d’exclusió en primera opció com d’exclusió en totes les opcions, 
que en aquests barris se situen per sobre d’un 50% de la mitjana de Barcelona.  
En síntesi, manifesta que hi ha problemes que tenen a veure amb elements de 
planificació i de no-prioritat de la política d’inversió en nous centres educatius, tal 
com demostra el fet que no s’hagi planificat ni executat cap plaça pública nova en 
escoles de nova construcció en els últims tres cursos en els barris esmentats, ni 
tampoc en d’altres, malgrat que el Govern de la ciutat era coneixedor que la 
pressió demogràfica s’havia d’incrementar d’una manera proporcionalment molt 
superior a la capacitat d’oferta actual del sistema educatiu públic en aquests 
barris.  
Des del punt de vista del model de gestió a curt termini, coincideix amb la 
Plataforma Volem Escola de Poblenou que hi ha elements injustos i arbitraris que 
afebleixen el model públic de qualitat i de proximitat, i que vulneren més enllà del 
que és acceptable l’elecció en primera opció i el dret a l’escola de proximitat. Al 
seu parer, hi ha un criteri que comparteixen tots els grups i que cal tenir molt clar: 
que les famílies tenen dret a elegir escola en el marc del seu territori de referència 
i no les escoles a escollir famílies. Opina, però, que la política educativa del Govern 
fa que es vulneri aquest dret en alguns territoris, mentre que la política de 
concertar escoles d’elit que fins i tot segreguen per sexe fa que moltes escoles de 
la ciutat puguin continuar escollint i segregant famílies.  
Per tant, reclama una política que prioritzi inversió educativa en centres públics 
en aquells territoris on avui hi ha una situació realment complicada, cosa que no 
veu que s’hagi produït en els últims tres anys. A més, constata que en el 
pressupost de la Generalitat del 2014 tampoc hi ha cap mena de compromís 
inversor per construir noves escoles de primària i de secundària en els barris de la 
ciutat que les necessiten. Creu, a més, que la gestió a curt termini és clarament 
millorable i que és absolutament just, coherent i de sentit comú que les línies 
addicionals avui també es puguin establir en escoles com Fluvià i Vila Olímpica, 
que són públiques i tenen una demanda netament superior a d’altres on sí que s’ha 
decidit que hi hagi un bolet.  
Afegeix que també podria fer referència a Sant Andreu, on l’exclusió de totes les 
opcions pot tenir una xifra semblant a la de Sant Martí, o a l’Eixample, on el curs 
passat hi va haver una oferta inicial de 675 places, amb increment de ràtios i 
bolets, per una demanda de 768. Per tant, en opinió seva, cal el que la xarxa 
d’AMPA de l’Eixample reclamava amb un document molt ben fet: inversió en noves 
escoles públiques, sobretot a Sant Antoni i a Sagrada Família més els nous 
instituts, una demanda que el Consorci no atén de manera prioritària.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3753 
 
Dit això, assegura que hi pot haver determinades xifres globals que quedin més 
o menys bé, però no es pot tancar els ulls al que passa en determinats barris de la 
ciutat, on es vulnera el dret de les famílies a l’elecció d’escola en primera opció o a 
l’escola de proximitat molt més enllà del que és acceptable, un fet atribuïble, d’una 
banda, a problemes de caràcter estructural que al seu parer només se solucionen 
amb noves inversions prioritàries i, de l’altra, a una gestió aleatòria, arbitrària i 
injusta que ha de tenir solucions concretes, dialogades i acordades amb les 
comunitats educatives de referència que s’han mobilitzat i proposat solucions 
concretes i raonables (per exemple la Plataforma Volem Escola de Poblenou).  
La Sra. Andrés recorda que el febrer del 2014 el Govern municipal presentava a 
la Comissió un informe sobre la programació de l’oferta del curs 2014-2015, en 
resposta parcialment a una petició del Grup Municipal del PSC en què es demanava 
en quin estat es trobava el lligam entre demanda i oferta a les escoles públiques 
de la ciutat en tots els cicles educatius a fi de detectar possibles necessitats de 
demanda i fer propostes per solucionar-les.  
Dit això, constata que es consolida l’increment de ràtio a la majoria de les 
escoles, i que allà on no es produeix és perquè no hi ha espai suficient per 
incrementar, no per raons educatives. Constata, també, que hi ha tancament 
d’escoles, supressió de grups, supressió de línies de concert i consolidació dels 
grups addicionals o bolets (5 a P3, 5 a primer d’ESO i 2 en instituts), i que les 
àrees d’influència que va canviar el Govern municipal sense tenir en compte les 
consideracions del Consell Escolar Municipal, de la Síndica de Greuges i de la 
Comissió, no estan donant el resultat que el Govern esperava: que les famílies 
poguessin optar en la seva gran majoria a la seva primera opció d’escollir escola.  
Tot i compartir la diagnosi de l’informe, en el sentit que hi ha un decrement 
d’escolars de P3, especifica que aquesta reducció no és uniforme a tota la ciutat. 
Subratlla, també, que hi ha un increment d’escolars de primària i d’ESO, així com 
un increment de l’escolarització en centres públics, segurament derivat del 
tancament de línies a la concertada. Al seu entendre, l’escola pública de la ciutat 
s’està enfrontant a dues situacions: un dèficit d’oferta de places en determinats 
cicles i una distribució irregular de l’oferta. Prova d’això és el cas de les escoles del 
Poblenou, on més de 100 famílies s’han quedat sense poder optar a la primera 
opció i 20 famílies han d’anar obligatòriament a escoles de l’Eixample i la 
Barceloneta.  
Per tot això demana al Govern que intenti resoldre abans de l’inici del curs 
aquesta situació, que tingui en compte l’informe de les coordinadores d’AMPA de 
Gràcia i de l’Eixample amb relació a l’oferta i la demanda, així com les indicacions i 
propostes de les escoles de Sant Andreu on hi ha dèficit i de les famílies de 
Poblenou que avui són presents a la Comissió. Reclama, així mateix, que es revisin 
les àrees d’influència, de conformitat amb les consideracions fetes a la Comissió, i 
els criteris de preinscripció, en especial els que la Síndica de Greuges ha indicat en 
referència al fet que haver tingut pares escolaritzats en les mateixes escoles doni 
puntuació addicional. També demana més construccions escolars per solucionar 
definitivament el tema dels grups addicionals o bolets. Subratlla que el seu grup 
està a favor de l’escola de proximitat i tot el que implica, que és donar una 
resposta clara a l’entorn del domicili de les famílies. En aquest sentit, avisa que 
tancar grups de P3 sense fer distribució d’aquest alumnat per tota la ciutat pot ser 
una situació de risc per als futurs escolars d’ESO.  
Clou la intervenció a l’espera de les respostes del regidor.  
La Sra. Pajares avança que el seu grup farà les valoracions definitives quan 
tingui les dades que presentarà el Govern a partir del 15 de maig i, en el cas de les 
escoles bressol, més endavant.  
Malgrat tot, sí que demana que el regidor concreti totes les dades possibles 
sobre el trasllat dels barracons per construir l’escola definitiva de la Maquinista, ja 
que el desconeixement de la seva futura ubicació ha generat inquietud i queixes 
per part de les famílies i dels veïns que viuen just on sembla que s’ubicaran els 
barracons. 
El Sr. Ardanuy inicia la seva intervenció amb una reflexió: exposa que hi ha 
centres educatius a la ciutat, concretament a Sant Martí, que fa uns quants anys 
no eren volguts, però que recentment han capgirat la seva situació, com per 
3754 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
exemple les escoles Vila Olímpica i Acàcies. Al seu parer, com a Administració, 
l’Ajuntament no es pot permetre una sola plaça buida a la xarxa d’escoles, i 
plantejar-se la construcció de nous centres educatius quan per proximitat hi ha 
centres que tanquen o que estan buits ha de ser motiu de reflexió. De les 1.100 
places vacants de P3 a Barcelona, n’hi ha una part que està vinculada a places de 
centres públics, per la qual cosa reconeix que és competència molt directa del 
Govern revertir aquesta situació. 
Pel que fa a l’àmbit de P3 i la nova zonificació, es mostra convençut que el canvi 
ha millorat de manera rellevant el dret d’elecció de les famílies i es pot considerar 
positiu. Assenyala que el nombre d’assignacions d’ofici s’ha estabilitzat i fins i tot 
ha baixat, per tant discrepa de l’opinió de la regidora del PSC. Al seu entendre, la 
problemàtica de les places no és una qüestió de la distribució ni de la zonificació 
escolar, sinó del fet que dins d’una mateixa zona, en un radi de proximitat, hi ha 
escoles amb molta demanda i altres de mig plenes, en algun cas buides. Insisteix, 
per tant, que no té a veure amb la zonificació.  
Seguidament, aclareix al Sr. Gomà que l’escola Montseny no té un bolet sinó 
que ha fet voluntàriament la sol·licitud d’un grup extraordinari, fet que no afecta la 
planificació dels recursos del Consorci. En tot cas, reconeix que sí que parlen de 
dos grups extraordinaris al districte de Sant Martí, i d’un altre a l’Eixample.  
Si bé reconeix que no s’ha complert el mandat de la Comissió, insisteix que no 
s’ha estabilitzat l’increment de ràtio, sinó que s’ha reduït, ja que a diferència de 
l’any passat, enguany no hi ha cap centre amb 27 alumnes. Subratlla que la ràtio 
s’ha reduït a 26 en una part substancial de la ciutat, i per sota de 25 i a 25 a la 
gran majoria de centres de la ciutat. Admet que s’han creat grups extraordinaris, 
cosa de la qual no se sent satisfet, però adverteix que els informes i estudis de les 
plataformes d’associacions de pares i mares, concretament de Gràcia i de 
l’Eixample, obvien una part rellevant de la informació que cal tenir en compte. Es 
mostra convençut que no s’ha de construir un parc d’escoles basant-se en el 
moment puntual, sinó en l’evolució de la demografia i, en aquest sentit, avisa que 
la tendència generalitzada del país i en alguns districtes de la ciutat de Barcelona 
és de reducció del nombre de nens i nenes de P3.  
Respecte a la situació de l’escola Maquinista, explica que el Districte de Sant 
Andreu i el Consorci estan cercant solucions per a la ubicació provisional del 
centre. Assegura que encara no hi ha una ubicació definitiva, però es mostra 
confiat que durant les pròximes setmanes s’arribarà a un acord satisfactori per a 
tothom. Aprofita també per remarcar que és un dels centres la construcció del qual 
està prevista per als propers cursos, amb la idea d’anar donant resposta a nous 
equipaments educatius públics a la ciutat.  
Tot seguit, afegeix que a secundària, un àmbit que generava molt de neguit, la 
situació és molt menys dramàtica que la que indicaven els grups fa tot just uns 
mesos. Reclama, doncs, molta cura amb els temes de demografia, atès que sovint 
les projeccions no s’ajusten a la realitat. Assegura que el Govern preveu 
l’increment de la secundària, tot i que els dos últims cursos ha estat molt poc 
substancial: un grup i mig a la ciutat de Barcelona, una ampliació que qualifica 
d’irrellevant des del punt de vista de la planificació educativa.  
A continuació torna a fer èmfasi en el fet que hi ha moltes places buides, 
públiques i concertades. Opina que l’autoritat educativa té una part 
importantíssima d’aquesta responsabilitat, però el conjunt dels grups municipals 
també. Assegura que el fet de remuntar escoles és possible, tal com ho demostra 
el cas d’alguns centres, però avisa que el tomb sovint es produeix quan hi ha 
unitat d’acció perquè aquests centres reverteixin la seva situació. Reconeix que és 
dur veure escoles públiques que tanquen en un lloc on no hi ha cap tipus de 
demanda, però es mostra convençut que és també és molt dolent obrir centres 
tenint tres o quatre alumnes en una aula. Insta, per tant, a ser curosos amb la 
gestió dels recursos públics i a reequilibrar de manera més efectiva aquests 
recursos per donar millor servei.  
Per acabar, replica al Sr. Gomà que a Barcelona no hi ha cap escola sostinguda 
amb fons públics que segregui per sexe. 
El Sr. Gomà, en resposta al Sr. Ardanuy, subratlla que potser no hi ha escoles 
concertades que segreguin per sexe, però elitistes sí, moltes.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3755 
 
Tot seguit apunta tres reflexions: 1) Les noves zones ampliades, des del seu 
punt de vista, no han millorat el percentatge de places assignades en primera 
opció, han afeblit la relació escola-territori i han promocionat estratègies de fugida 
cap a escoles refugi de caràcter privat per part de moltes famílies. 2) Parlar de 
Barcelona com a unitat des del punt de vista de la planificació de l’oferta i la 
demanda és molt poc rellevant i no té res a veure amb el model educatiu de la 
ciutat, ja que a Barcelona sempre s’ha dit que educació és igual a proximitat i a 
barri, atès que a banda de l’escola també eduquen la plaça, el carrer, l’esplai, etc. 
Per tant, cal parlar barri a barri, territori a territori. 3) Avui no es pot afirmar que 
es garanteixi escola pública de qualitat i de proximitat a tots els barris de la ciutat, 
ni per ràtios ni per vulneració del dret a primera opció o a l’escola de proximitat, 
tal com ha passat als barris de Poblenou.  
Insta, doncs, el Sr. Ardanuy a plantejar algun argument des del punt de vista de 
criteris de política educativa que expliqui la raó per la qual, sent possible la 
resolució a curt termini del problema amb línies addicionals a Fluvià i a Vila 
Olímpica, el Consorci de Barcelona ho nega a les famílies. Al seu parer, no n’hi ha 
cap.  
La Sra. Andrés replica al regidor que la planificació no correspon a la Síndica, 
sinó al Consorci, que l’ha de fer bé. En canvi, avui a la Comissió tenen la prova que 
el procés no funciona de manera correcta i que la societat demana la creació de 
grups addicionals allà on toca, de la mateixa manera que el Govern defensa que 
s’han de tancar centres allà on no hi ha demanda. Insisteix que cal crear grups 
addicionals, tal com demanen les famílies i els grups, i tal com sens dubte 
demanarà la Síndica quan aquestes famílies presentin la seva queixa.  
Reconeix que a la Comissió es demanen molts informes, però rebutja que sigui 
simplement per tenir dades, sinó justament per fer planificació i mapificació de les 
necessitats escolars de la ciutat, cosa que ha de resoldre el Consorci, ja que és la 
seva competència. Reitera, per tant, la necessitat no només d’elaborar un informe i 
lliurar-lo a la Comissió, sinó d’avançar-se als problemes per tal de no reproduir 
situacions anteriors, en concret en zones on reiteradament hi ha manca de places.  
Augura que segurament abans d’acabar el curs a la Comissió es tornarà a parlar 
del tema i expressa la confiança que el mes de setembre els problemes estiguin 
resolts i que no hi hagi famílies a la Comissió, com a l’inici de curs passat, que no 
hagin pogut triar un centre escolar pròxim al seu domicili. En aquest sentit, 
recorda de nou que enguany Barcelona és capital de ciutats educadores, 
precisament amb un projecte de ciutat educadora amb escola de proximitat.  
El Sr. Ardanuy rebutja de ple que s’hagin de crear grups extraordinaris quan hi 
ha places vacants de proximitat i recorda que a l’escola Joaquim Ruyra, a cinc 
minuts de l’escola Fluvià, hi ha 20 places lliures. Per tant, el sorprèn que l’oposició 
demani més grups extraordinaris. Al seu parer, la reflexió ha de ser una altra: com 
es pot fer perquè no hi hagi places públiques buides en un radi de proximitat de 
moltes de les famílies que no han acceptat les opcions proposades? En aquest 
sentit, recorda que no hi ha cap família que demani plaça pública a la qual no se li 
ofereixi plaça pública. Per això es fan grups extraordinaris i s’incrementen ràtios, 
tot i tenir 1.100 places buides. Subratlla que la prioritat és que la gent que vulgui 
pública tingui pública i de proximitat, però rebutja crear noves places on n’hi ha de 
buides. 
Es dóna per tractada. 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
3756 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
c) Proposicions 
 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
5. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el 
Govern destini 12 M d’euros del superàvit pressupostari de l’exercici 2013 a la 
planificació i construcció de noves escoles i instituts previstos al pla d’equipaments 
educatius, prioritzant aquells barris de la ciutat en què la demanda no atesa de 
places públiques i les previsions demogràfiques siguin més altes i que s’inclogui 
aquesta inversió en el compte del deute que la Generalitat de Catalunya té amb 
l’Ajuntament de Barcelona. 
 
La Sra. Andrés exposa que l’Ajuntament de Barcelona ha tancat l’exercici 
pressupostari 2013 amb capacitat de finançament: un superàvit pressupostari en 
termes SEC de 140 milions d’euros, segons la liquidació del pressupost 2013. 
Opina, per tant, que el Govern municipal podria haver invertit aquests recursos a 
resoldre necessitats de la ciutat: garantir drets, un major nivell de benestar i 
igualtat d’oportunitats. Al seu entendre, la igualtat d’oportunitats comença per 
l’aula, raó per la qual el Govern municipal hauria de crear places allà on faci falta i 
garantir l’escola de proximitat i de qualitat, que passa per garantir una ràtio 
adequada a les aules, dimensionada a la retallada de mestres que practiquen els 
governs de la Generalitat i de l’Estat.  
Reclama, doncs, que es dediquin 12 milions d’euros del superàvit pressupostari 
de l’exercici 2013 a la planificació i construcció de les noves escoles i els instituts 
previstos en el Pla d’equipaments educatius, prioritzant els barris on la demanda 
no atesa de places públiques i les previsions demogràfiques siguin més elevades, i 
que s’inclogui aquesta inversió en el compte del deute que la Generalitat de 
Catalunya té amb l’Ajuntament de Barcelona.  
La Sra. Pajares coincideix en la necessitat de planificar els equipaments 
educatius de la ciutat. Recorda que el Pla d’equipaments educatius 2008-2011 no 
s’ha executat segons les primeres planificacions, amb el consegüent perjudici per a 
les famílies i els escolars de la ciutat. Ressalta que ni la Generalitat de Catalunya ni 
l’Ajuntament de Barcelona, actualment governats pels mateixos colors polítics, no 
han sigut capaços de donar-hi compliment ni d’adaptar-lo al nou context social, tal 
com el mateix Grup del PP va demanar a la Comissió de febrer.  
Dit això, però, anuncia que malgrat compartir la proposta no hi donarà suport, 
ja que el marc legal vigent no permet que el superàvit es gasti si no és per 
amortitzar o reduir el deute.  
El Sr. Gomà dóna la raó a la Sra. Pajares: la Llei d’estabilitat pressupostària del 
PP diu que primer s’han de rescatar els bancs i després les persones. Al seu parer, 
aquesta llei fa que s’atenguin primer les agències de qualificació de ràting i després 
les necessitats socials de les persones i dels barris. Ho qualifica d’injust i d’inhumà, 
però subratlla que el problema en el cas de l’Ajuntament de Barcelona és que es 
faci superàvit més que no pas a què es destini aquest superàvit. No entén que, 
existint necessitats socials i educatives a la ciutat no ateses, s’hagin produït 200 
milions de superàvit els dos últims exercicis pressupostaris, sense ni una sola plaça 
pública educativa nova. Al seu parer, aquesta és la pregunta clau.  
Anuncia, doncs, que el seu grup donarà ple suport a la proposició que presenta 
el Grup del PSC, coherent amb diverses proposicions que ha presentant el Grup 
Municipal d’ICV-EUiA, tant pel que fa al 0-3 com a nous equipaments de primària i 
de secundària, absolutament necessaris per garantir plenament l’educació pública 
de qualitat i de proximitat, cosa que avui no passa.  
El Sr. Ardanuy manifesta el vot contrari del seu grup i tot seguit demana a la 
regidora Andrés que li expliqui per què la seva proposició demana una inversió de 
12 milions concretament, i quines mancances pensava cobrir amb aquesta xifra.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3757 
 
Tot seguit, recorda que hi ha 100 milions del superàvit que ja estan assignats 
per Plenari de l’Ajuntament al Pla d’habitatge i pregunta per què el Grup del PSC 
no va fer cap al·legació en aquell moment per demanar que en lloc de 100 milions 
en fossin 80 i 20 es poguessin dedicar a fer escoles. Reclama, per tant, rigor.  
Seguidament, puntualitza que el Govern, sense esperar una proposició del PSC, 
ja havia finançat la construcció d’escoles per intentar cobrir la mancança que el 
Govern anterior havia deixat, cosa que ja havien discutit en altres ocasions. 
Insisteix que una part substancial del superàvit (100 milions) ja està assignada per 
Plenari, i que el Grup Municipal del PSC no va presentar cap esmena en el procés 
de pressupostos. Afegeix que el Grup d’ICV-EUiA tampoc no va presentar cap 
esmena ni negociació. Insinua que aquest tema ara de cop és important perquè 
han de fer una mica de publicitat suposadament social. Al seu parer, tanmateix, la 
publicitat es demostra amb fets. En aquest sentit, recorda que el Govern ja ha fet 
l’escola Mediterrània i té la d’Encants en previsió de construcció i també l’escola 
Univers, amb pressupost municipal. 
Al seu parer, a vegades es juga amb les xifres, cosa que fa mal, ja que transmet 
la sensació que les coses no es fan correctament quan no és així. Manifesta que 
també hi ha altres ajuntaments que han tancat amb superàvit, com el de 
l’Hospitalet, governat pel PSC. Per tant, opina que la intenció de la regidora és 
només fer política, però recorda que al darrere també hi ha una qüestió de 
responsabilitat.  
Afegeix, a més, que amb polítiques que incrementen el dèficit no es podrien fer 
escoles. Assegura que si s’entra en dèficit no es podran fer més centres, cosa que 
cal tenir molt clara. Avança, doncs, que el Govern no votarà a favor de la 
proposició, ja que és justament el fet de no tenir dèficit el que permet continuar 
fent escoles.  
Per acabar, insisteix a saber d’on ha sortir la xifra de 12 milions.  
La Sra. Andrés respon que els 12 milions són una qüestió matemàtica i aclareix 
que el seu grup, en totes les comissions d’aquest mes, demana que es dediqui una 
part dels 140 milions a temes de cada comissió. Assegura que no és poc, perquè ja 
és bastant més del que dedicarà l’Ajuntament a temes d’educació, per tant no 
entén per què el regidor s’escandalitza tant. Matisa, a més, que no entrarà en el 
tema de les escoles bressol municipals, que deixa per a un altre dia.  
Tot seguit, replica al Sr. Ardanuy que el Grup del PSC és rigorós i li retreu que 
els demani on eren els socialistes quan es tractava del pressupost, alhora que li fa 
notar que el maig del 2012 ell es va abstenir tant a la Comissió com al Plenari 
municipal a una proposició del seu grup que demanava que es dediquessin diners a 
fer construccions escolars a compte de les que hauria de fer la Generalitat de 
Catalunya i després anotar-les al deute. Subratlla que la proposició es va aprovar i 
que, per tant, té l’obligació de complir-la.  
Dit això, assegura que no vol fer cap falca social, sinó centres escolars en 
condicions i resoldre problemes i atendre la demanda no atesa per evitar situacions 
com les d’avui. Remarca que la responsabilitat de la Comissió és Barcelona i no 
l’Hospitalet, i insta el Govern a complir els seus compromisos, com la proposició 
del maig de 2012, i a atendre les necessitats que ja hi ha sobre la taula, com els 
instituts Angeleta Ferrer, Vallcarca, Fabra i Coats, i tots els instituts necessaris per 
a secundària, que segons el regidor actualment no calen però que caldran ben 
aviat.  
Clou la intervenció assegurant de nou la proposició no és cap falca social, sinó 
una proposició feta en ferm, de manera responsable i rigorosa, per donar 
compliment a una proposició aprovada pel Plenari municipal fa gairebé dos anys. 
La Sra. Pajares aclareix al Sr. Gomà que la Llei d’estabilitat pressupostària 
estableix que el superàvit no es pot gastar si no es destina a reduir o a amortitzar 
deute de l’ajuntament, i que la resta de la seva interpretació és collita pròpia, ja 
que la llei no ho diu.  
Recorda que l’anterior Govern estava està acostumat a generar dèficit, però 
recorda que és una estratègia inviable, ja que el dèficit i el deute s’han de pagar. 
Tot i així, matisa que existeixen vies per reformular les inversions, les 
modificacions de crèdit, i en aquest sentit recorda que l’endemà a la Comissió 
d’Economia s’entrarà un expedient sobre modificacions de crèdit per un import de 
3758 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
100 milions, però que el Grup del PSC no hi ha presentat cap al·legació cap 
esmena. Al seu parer és a través d’aquest expedient que haurien d’haver presentat 
aquesta proposició. 
Tanca la intervenció insistint que el Grup del PP comparteix les preocupacions i 
inquietuds de la proposta, però que, tal com està formulada, no hi poden donar 
suport.  
El Sr. Gomà replica a la Sra. Pajares que sap molt bé el que diu la llei, però 
insisteix que és injust, com també és injusta la gestió pressupostària del Govern 
municipal. Al seu parer, hi ha un parell de preguntes que caldrà respondre a final 
de mandat: si l’Ajuntament al llarg del període 2011-2015 ha tingut una capacitat 
d’inversió superior als 1.000 milions, i només el 2014 el pressupost d’inversions 
s’enfila per sobre dels 400 milions, caldrà saber quin ha estat el volum d’inversió 
educativa a Barcelona en aquest període en noves places públiques, i quin 
percentatge ha representat sobre la capacitat d’inversió global de l’Ajuntament. 
Assegura que el percentatge ha estat irrisori i el volum d’inversió clarament 
insuficient, malgrat que assignar recursos en funció de les seves prioritats hauria 
de formar part del primer deure de qualsevol govern. Al seu entendre, és evident 
que la planificació i l’execució de noves places públiques que garanteixin escola de 
qualitat i de proximitat als barris que més ho necessiten no forma part del ventall 
de prioritats del Govern, ja que proposicions majoritàriament aprovades no s’han 
complert, fet que s’inscriu en la dinàmica d’incompliment del que en opinió seva té 
molt més consens que no pas les polítiques i prioritats del Govern.  
El Sr. Ardanuy opina que més de 120 milions d’euros dedicats a l’educació, que 
és el que hi ha invertit el Govern, no està malament. Admet que podria ser més, 
però al seu parer van en la bona direcció.  
Afegeix que en inversió social, en el període 2007-2011, s’han invertit 154 
milions d’euros, un 56% més que la mitjana en l’època del Govern anterior, cosa 
que al seu parer vol dir atenció a les persones. D’altra banda, retreu al Grup del 
PSC que tampoc no hagi presentat cap tipus d’inversió que ajudi la cultura de la 
ciutat, i que en el paquet que presenta ara l’educació només representa el 8% de 
tot el superàvit. Reitera que, pel que fa als 139 milions d’euros, no ha sentit que 
els socialistes hagin plantejat cap alternativa al que es va aprovar en el Ple 
respecte a una part d’aquests milions.  
El Sr. Ardanuy expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i UpB s’absté. Es rebutja. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
6. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al 
Govern municipal a incloure l’Escola Massana dins les inversions previstes per al 
període 2014-15 per tal de seguir apostant per la seva projecció i la millora del seu 
espai. 
 
La Sra. Pajares recorda que l’escola Massana és un centre municipal d’art i 
disseny que va iniciar la seva tasca pedagògica l’any 1929 i que articula la seva 
oferta educativa sobre tres àmbits conceptuals (arts visuals, arts aplicades i 
disseny) i tres nivells curriculars (formació bàsica, formació superior i formació 
permanent). Puntualitza, a més, que és una escola de prestigi en l’àmbit 
internacional d’institucions superiors d’art i disseny. 
Tot seguit, informa que el 24 d’abril del 2009 es va aprovar per unanimitat el Pla 
especial urbanístic que estipulava que el dia 10 de setembre del 2010 s’iniciarien 
les obres de la plaça de la Gardunya i que, posteriorment, l’abril del 2012, ja 
durant la present legislatura, estava previst que comencés la segona fase de les 
obres, però en aquell moment el Govern municipal ja no esmentava l’escola 
Massana ni les millores que s’hi preveien. Afegeix que en la Comissió d’Hàbitat 
Urbà i Medi Ambient es van presentar diverses iniciatives sobre la plaça de la 
Gardunya i el possible replantejament del pla. El Grup del PP va indicar que l’escola 
Massana, un equipament molt arrelat al barri, necessitava un espai on pogués 
desenvolupar la seva activitat de manera adequada, tot i reconèixer que, atès 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3759 
 
l’escenari econòmic, podia ser comprensible modificar els calendaris d’execució de 
l’escola. En tot cas, però, demanava que s’iniciessin les obres abans de finalitzar el 
mandat almenys.  
A continuació, manifesta que durant el 2013 es van realitzar obres, però no es 
va tornar a parlar de l’escola Massana, sinó només de la plaça i de l’aparcament. 
De la inversió total de 9.700.000 euros, cap de les actuacions estava relaciona 
amb l’escola Massana. Creu, això no obstant, que amb motiu de la celebració del 
85è aniversari de l’escola caldria que el Govern municipal mostrés el seu 
compromís amb el centre com a institució de la ciutat. Per això insta el Govern a 
incloure-la dins les inversions previstes per al període 2014-2015.  
La Sra. Andrés avança que comparteix el contingut de la proposició, però 
adverteix que el tema ja s’ha tractat al Plenari del Districte de Ciutat Vella i el 
Govern ha deixat ben clar que l’actuació depèn del pressupost de l’any. Recorda, 
també, que l’equipament forma part de tot el Pla director de reforma de la plaça de 
la Gardunya i subratlla que el seu grup està absolutament d’acord amb el conjunt 
del projecte tal com s’havia dissenyat inicialment. Pensa, per tant, que el tema 
s’ha d’incorporar a la Comissió d’Hàbitat Urbà, cosa que el seu grup té previst fer.  
Insisteix, doncs, que el Grup Municipal del PSC està a favor del projecte, però 
també està a favor i aposta per totes les escoles municipals de titularitat 
municipal, tal com es desprèn del prec conjunt que formularan tres grups 
municipals: una aposta per l’ensenyament que ha caracteritzat Barcelona i en 
concret l’Ajuntament des dels seus inicis.  
Clou la intervenció reiterant el seu suport a la reforma de l’escola Massana, a la 
construcció d’un equipament digne i nou per acollir ensenyaments que són 
referents a la ciutat, i recorda que reproduirà la mateixa proposició en l’espai que 
pensa que és l’adient: Hàbitat Urbà.  
El Sr. Gomà es mostra d’acord amb el contingut de la proposició i emfasitza que 
el seu grup sempre ha donat suport a la remodelació urbanística de la Gardunya a 
través del procés participatiu que es dugué a terme. Afegeix que, quan al principi 
del mandat l’actual Govern el va qüestionar, el seu grup va confrontar aquest 
qüestionament i va celebrar l’aposta del Govern per retornar al projecte elaborat 
conjuntament amb els veïns i veïnes del Raval. Afirma, doncs, que l’escola 
Massana sempre havia estat una de les apostes centrals i estratègiques: és una de 
les escoles municipals de caràcter emblemàtic i, per tant, calia garantir-li un 
horitzó de futur i de dignitat en el marc del Raval i de la Gardunya.  
Recorda que no és la primera vegada que es tracta el tema a la Comissió i 
demana quina és la posició del Grup Municipal de CiU, ja que li consta que per part 
del Govern ha existit diàleg amb l’escola Massana. Assegura que per al seu grup és 
un criteri irrenunciable que durant el present mandat es garanteixi i s’ajusti la 
inversió i que pugui començar a executar-se, ja sigui mitjançant una modificació 
de crèdit o com sigui. Remarca que és un criteri que en algun altre moment han 
compartit amb el Govern, per tant reclama saber la seva posició per acabar de 
definir el sentit del seu vot.  
El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del Govern i informa que a hores d’ara 
està en procés de finalització el projecte inicial. Admet que la previsió formal és 
que entri en el pressupost del 2015, però assegura que si hi ha cap possibilitat 
d’avançar la licitació, ho faran.  
Especifica que és un projecte que ha calgut revisar íntegrament, perquè ja feia 
uns quants anys que s’havia elaborat, i que s’han matisat alguns temes, però 
afirma que el procés ha estat positiu, ja que ha permès a la comunitat educativa 
tornar a reprendre l’anàlisi d’un projecte executiu que, després de dos anys 
d’experiència del nou grau universitari, pot aportar alguna millora substancial al 
projecte.  
El Sr. Gomà expressa el vot favorable del seu grup.  
La Sra. Pajares agraeix a tots els grups municipals el seu suport, que a parer 
seu reflecteix el compromís de tothom cap a l’escola Massana.  
El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i UpB s’absté. S’aprova. 
 
3760 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació insta al govern 
municipal a presentar en la sessió de setembre d’aquesta Comissió un pla de xoc 
per a les escoles públiques situades en barris vulnerables. 
 
El Sr. Gomà explica que demanen un pla de xoc per a les escoles públiques dels 
barris més vulnerables perquè entenen que les desigualtats educatives són un dels 
grans problemes que cal abordar amb intensitat i celeritat des del punt de vista de 
les polítiques educatives a Barcelona. Afegeix que aquestes inequitats responen a 
molts factors, entre altres al caràcter lineal de les retallades educatives, que ha 
afectat de manera molt més intensa els barris més vulnerables. Al seu parer, no és 
el mateix la retallada d’un suport educatiu en un barri benestant que en un barri 
vulnerable, o la retallada d’un programa de suport a la reutilització de llibres de 
text, la supressió de la sisena hora o l’increment de la ràtio, entre altres qüestions.  
Especifica que volen situar l’objectiu de l’equitat en el centre de la proposició i 
que, per tant, demanen que hi hagi una diagnosi en els barris més vulnerables per 
identificar quins elements cal potenciar de manera concreta i específica a les 
escoles públiques, i que a partir d’aquí es prenguin les decisions necessàries per 
materialitzar-ho. Per això ho qualifica de pla de xoc.  
Insisteix que el que volen és lluitar contra les inequitats, i creu que la millor 
manera de fer-ho és restablir molts dels elements de suport i qualitat educativa 
que s’han retallat. Puntualitza, en tot cas, que no demana un restabliment general, 
sinó a partir d’un principi d’acció positiva, de superar la linealitat de les retallades 
als barris més vulnerables.  
La Sra. Andrés recorda que dies enrere la consellera Rigau anunciava un pla de 
xoc a 110 escoles de Catalunya per combatre el fracàs escolar derivat, en la 
majoria dels casos, de problemes familiars i socials greus. Anteriorment a aquest 
pla, afegeix, el Govern municipal havia presentat per al curs 2013-2014 el Pla a 
favor de l’èxit escolar, un compromís del Consorci d’Educació de Barcelona per 
fomentar l’èxit escolar que implicava actuacions prioritàries en 20 centres de la 
ciutat on calia reforçar l’educació i el projecte educatiu per millorar determinades 
matèries (català, castellà i matemàtiques) a sisè de primària, atesos els problemes 
detectats en les proves. Recorda que l’informe també feia referència a l’entorn 
social i familiar dels alumnes, i que clarament s’entenia que els entorns amb 
majors dificultats socioeconòmiques eren els més vulnerables.  
Reconeix que el pla presentat pel Govern municipal feia referència a moltes 
mesures educatives, però puntualitza que no feia cap esment de polítiques 
educatives de cohesió social, que són les que intervenen en l’entorn més proper de 
l’alumne i les que realment garanteixen que cada dia, en entrar a l’aula, els 
alumnes ho facin en condicions d’igualtat pel que fa a llibres de text, material 
escolar, activitats complementàries però de pagament, sortides culturals, etc., i 
també pel que fa a l’atenció de necessitats educatives especials o a la diagnosi i el 
tractament per part dels equips d’atenció pedagògica. Denuncia que totes aquestes 
mesures han patit greus retallades, bé perquè han quedat sense convocatòria per 
part de la Generalitat o perquè s’hi han dedicat menys diners. Entén, doncs, que el 
pla presentat en el seu moment pel Govern municipal s’hauria de reforçar en 
aquesta línia: dedicar recursos a sumar i a pal·liar les necessitats educatives, que 
comencen per la igualtat de condicions a l’aula.  
Per tot plegat, comparteix plenament la proposició d’ICV-EUiA i expressa el vot 
favorable del seu grup, ja que entén que va en la línia de moltes altres que ja 
s’han presentat reiteradament i que no han tingut el fruit esperat, tal com es va 
comprovar en l’anterior Comissió. Clou la intervenció manifestant la convicció que 
és un tema fonamental per solucionar els problemes d’èxit o fracàs escolar a les 
aules dels barris i entorns més vulnerables.  
La Sra. Pajares es mostra convençuda que tothom és conscient que el context 
socioeconòmic ha fet reajustar i retallar moltes àrees. Assegura que al seu grup li 
hauria agradat que l’educació quedés al marge d’aquests reajustaments, però 
recorda que qui té competència en matèria educativa a Catalunya és la Generalitat 
de Catalunya i que ha optat per unes decisions globals que han acabat afectant 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3761 
 
l’educació. Sense posar en dubte que es pugui aprovar un pla de xoc per a les 
escoles públiques dels barris més vulnerables, opina que la Generalitat podria 
gastar més en polítiques socials i menys en polítiques identitàries.  
Pel que fa a la proposta, considera que és massa genèrica, cosa que al seu parer 
pot fer que perdi efectivitat. A més, inclou qüestions que no són de competència 
municipal. Al seu entendre, un pla de xoc d’aquestes característiques s’hauria de 
coordinar amb qui és l’autoritat en matèria educativa, la Generalitat. Per tant, 
anuncia que esperarà a determinar el seu vot a la segona intervenció. 
El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del seu grup. Assegura que alinear 
estratègies polítiques en el territori per superar diferències és un dels seus 
objectius i ha de ser un dels reptes de tots els grups. Recorda que en l’àmbit de 
l’absentisme es coordinen totes les administracions i tots els actors, com també en 
l’àmbit de les beques menjador, desenvolupant plans territorialitzats. Al seu 
entendre, es tracta d’una evolució per posar en valor l’acció educativa en el 
territori i anuncia que a tots els plans ja en funcionament a Ciutat Vella i Nou 
Barris s’hi afegirà en breu el de Sants, per continuar amb la resta de districtes. 
Afegeix que desenvolupar el Pla d’èxit, que considera molt vigent a dia d’avui, pot 
ajudar a veure l’evolució i a determinar com es pot enfortir el procés.  
Amb tot, discrepa que s’hagi de fer mitjançant un pla de xoc i puntualitza que 
caldria abordar-ho a través d’un pla estructural, que posés a disposició els recursos 
estructurals de tots les administracions que tenen alguna cosa a dir i a fer en 
l’àmbit educatiu. Per tant, insta a reforçar també l’acció territorial de les 
administracions i a coordinar recursos per poder ajudar les famílies, els centres, els 
infants, els nois i noies des les escoles i instituts de la ciutat. En opinió seva, hi ha 
camí per recórrer i creu que el setembre serà un bon moment per fer balanç de la 
feina feta i de veure com es trasllada tot plegat cap al futur. 
Clou la intervenció reiterant la convicció que és un tema estratègic per a tots els 
grups i que els implica a tots per garantir que no hi hagi ni centres de primera i de 
segona, ni centres més o menys dotats.  
El Sr. Gomà agraeix el suport del Govern i del Grup del PSC i espera que el 
setembre es pugui fer un debat sobre quines són les decisions i les mesures 
adoptades per a la lluita en favor de la igualtat educativa a la ciutat. Adverteix que 
aleshores expressaran els graus d’acord o de desacord que hi tinguin, però 
subratlla que és important que el diàleg existeixi.  
Tot seguit, hi afegeix dues reflexions. En primer lloc, planteja que les recerques 
més avançades en matèria de política educativa diuen que en el cas dels infants 
que han anat a una escola bressol pública o que s’han escolaritzat en primària en 
escoles públiques amb projecte educatiu de qualitat, si són d’un barri popular, la 
possibilitat de seguir en el batxillerat es multiplica per sis en comparació amb un 
barri benestant. És a dir, en els barris populars el fet d’haver tingut una 
escolarització de qualitat és absolutament determinant perquè hi hagi una aposta 
per continuar en els trams postobligatoris de l’educació.  
En segon lloc, exposa que les mateixes recerques educatives diuen que cada 
vegada més la lluita per la igualtat educativa es lliura a les escoles però també en 
els entorns escolars, de proximitat, als barris. Per tant, considera vital refermar el 
criteri que el barri educa, que l’educació de proximitat és molt important i que els 
plans educatius d’entorn han de seguir sent un element vertebrador de l’educació 
pública a la ciutat, sobretot als barris més fràgils.  
Finalment, es mostra convençut que el model de Barcelona com a ciutat 
cohesionada no depèn d’unes obres al passeig de Gràcia o a la part alta de la 
Diagonal, sinó del fet que escoles com l’Antaviana, la Mestre Morera o la Joaquim 
Ruyra siguin escoles de qualitat i amb projecte educatiu.  
Tanca el torn matisant a la Sra. Pajares que la proposta no és del tot concreta 
perquè el seu grup no és el Govern i, per tant, ha presentat una proposta oberta; 
també li especifica que a Barcelona l’administració educativa és el Consorci i no el 
Departament, raó per la qual considera pertinent situar aquesta demanda a 
Barcelona. 
La Sra. Pajares expressa el vot favorable del seu grup, a l’espera de poder 
debatre l’informe al setembre. 
3762 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i UpB s’absté S’aprova. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el 
govern municipal a que la gratuïtat de l’accés general al recinte del Castell de 
Montjuïc sigui a través el carnet de Biblioteques de Barcelona. 
 
Decau. 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
9. Que es posi el nom de Gabriel García Márquez a una de les biblioteques de la 
xarxa de biblioteques municipals de Barcelona per reconèixer la figura d’un dels 
més cèlebres escriptors del segle XX i la seva relació amb la ciutat. 
 
El Sr. Espriu recorda que recentment el món ha perdut una de les figures clau 
de la literatura universal, molt vinculada a la ciutat i al moviment cultural 
barceloní. Afegeix que el dia del pregó l’alcalde ja va fer la proposta de donar la 
Medalla d’Or de la Ciutat a Gabriel García Márquez i, per tant, d’obrir la possibilitat 
de dedicar-li un carrer. Amb tot, es mostra convençut que el personatge i el que 
representa té molta més vinculació amb la cultura, i l’àmbit de les lletres, que no 
pas amb un carrer de la ciutat de Barcelona. Per tant, proposa que una de les 
biblioteques de la ciutat, centre de la lectura, sigui un dels espais emblemàtics que 
porti el seu nom. Avança que podria ser una biblioteca de nova creació o bé alguna 
biblioteca de territori que tingui un nom que sigui duplicat respecte de territori.  
El Sr. Ciurana accepta el prec, ja que entén que una biblioteca és un lloc 
magnífic per homenatjar la figura de Gabriel García Márquez. Demana, però, un 
temps de moderació suficient, ja que la decisió sobre els noms de biblioteques no 
la pren el tinent d’alcalde de Cultura, sinó que hi ha un procés de consulta amb el 
territori, els districtes, etc. Com que les biblioteques que s’estan construint ja 
tenen nom assignat, entén que probablement caldrà explorar la possibilitat que 
una biblioteca amb nom de component territorial porti el nom de García Márquez. 
Es compromet, per tant, a valorar a partir d’avui mateix i d’acord amb el Consorci 
de Biblioteques i el districte afectat en el seu moment, quin seria l’indret més 
adequat.  
Es dóna per tractat. 
 
10. Que el govern municipal atengui les demandes del personal docent 
municipal adscrit al Consorci d’Educació, que estudiï les propostes que aquest 
col·lectiu ha presentat en el document “anàlisi de la normativa de referència en 
relació al personal docent municipal adscrit al Consorci d’Educació de Barcelona” i 
que apliqui la que el govern municipal consideri més efectiva. 
Es tracten conjuntament els punts: 10, 12 i 14 de l’ordre del dia. 
 
La Sra. Andrés recorda que l’1 de gener del 2009 el Consorci d’Educació de 
Barcelona va passar a gestionar la xarxa de centres educatius públics de la ciutat i 
els professionals que hi treballen. Els òrgans del Consorci, més el personal docent 
adscrit i procedent de les dues administracions que el formen, la Generalitat i 
l’Ajuntament, només exerceixen les competències pròpies de gestió de personal, 
per tant, els treballadors municipals conserven tots els drets adquirits de què 
gaudien en el moment de la incorporació, incloses les expectatives de promoció, 
mobilitat i altres. Així doncs, de conformitat amb l’acord i els decrets que regulen 
la situació, el personal municipal continua en situació de servei actiu i manté el 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3763 
 
mateix règim jurídic que a la seva Administració d’origen, l’Ajuntament de 
Barcelona.  
Manifesta, però, que en diferents ocasions el personal municipal de les escoles 
municipals s’ha queixat que en situacions de desacord o de voler dialogar sobre les 
seves condicions laborals, no troba un interlocutor que reculli l’esperit i els drets i 
la seva situació jurídica com a treballadors municipals, i que la comissió paritària 
de seguiment de l’acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de 
l’Ajuntament no és l’espai adequat per donar resposta a determinades qüestions. 
Per això el mateix col·lectiu va encarregar un informe en què es proposaven dues 
solucions possibles: la creació d’un departament o un servei dins de l’IMEB, a 
l’espai de l’Ajuntament, o bé la creació d’un organisme autònom de caràcter 
administratiu que doni resposta a les demandes d’interlocució, diàleg i treball 
conjunt.  
El Grup Municipal del PSC proposa que el Govern esculli la fórmula que li agradi 
més.  
El Sr. Gomà dóna la benvinguda als representants del personal docent municipal 
adscrit al Consorci i recorda que s’han mantingut dos tipus de debat amb relació a 
l’educació pública de titularitat municipal, un pel que fa al model i un altre pel que 
fa als problemes que segueixen existint respecte al marc de relacions laborals dels 
treballadors i treballadores. A parer seu, però, cap de les dues qüestions ha 
obtingut una solució adequada.  
Avui, tanmateix, disposen d’un element nou: l’estudi, encarregat pel col·lectiu, 
d’anàlisi de la normativa de referència amb relació al personal docent municipal 
adscrit al Consorci d’Educació de Barcelona, arran del qual es posen sobre la taula 
aquestes dues propostes.  
És per això que presenten aquest prec sol·licitant que el Govern atengui 
aquestes demandes. Al seu entendre, el document presentat és prou sòlid i 
estructurat perquè es pugui acordar entre el Govern i el col·lectiu quin és el 
mecanisme concret per instrumentar la solució a aquests problemes. Aclareix que 
el seu grup no pren opció per cap de les solucions, però sí que insta el Govern a 
atendre i, per tant, solucionar els problemes sobre la base d’aquest document amb 
alguna d’aquestes alternatives.  
El Sr. Ardanuy anuncia que no acceptarà el prec. Entén que hi ha un marc 
recepcionat en l’informe i exposa que l’Ajuntament ho està estudiant de manera 
adequada. Assegura que en el marc dels espais de diàleg i negociació entre la part 
social i l’Ajuntament hi haurà les converses i les negociacions pertinents, però no 
acceptarà el prec perquè no té elements suficients per contrastar els dos punts.  
En tot cas, recorda que és disposició del Govern municipal fer complir les regles 
que el Govern municipal va aprovar el 2009, tot i que en aquest cas sembla que a 
l’oposició, que formava part del Govern que va aprovar les regles del joc, no li 
agradin i les vulgui canviar. 
Una altra de les raons per les quals no acceptarà el prec és que no vol 
comprometre’s per cap de les dues opcions. Assegura, però, que tenen voluntat de 
dialogar a fi que en el marc dels espais dissenyats a aquest efecte es pugui 
traslladar aquest debat. Això no obstant, adverteix que estan sotmesos a 
l’aplicació de la LRSAL, la llei que, tot i que blinda la Carta Municipal, té uns perills 
inherents, més complexos que el que es proposa en el prec. Per tant, tot i que 
voldria aprovar-lo, no el pot acceptar el prec perquè la problemàtica és molt més 
important.  
La Sra. Andrés anuncia que es queda amb l’oferiment de diàleg que ha fet el 
regidor, que en definitiva és el que motiva el prec i la decisió del col·lectiu 
d’elaborar aquest informe.  
El Sr. Gomà assegura que esperava una negativa, cosa que no deixa de 
decebre’l. No comparteix que el Sr. Ardanuy faci ara una interpretació per elevació 
i recorri a l’ARSAL. Assenyala que s’està plantejant un problema molt concret i que 
els instruments de resolució són a l’Ajuntament de Barcelona. Insisteix, per tant, 
que atengui aquest document, ja que inclou pistes molt interessants. 
Desitja, en tot cas, que aquest marc de diàleg amb voluntat resolutiva i d’acord 
es materialitzi, es concreti i tingui lloc al més aviat possible. 
 
3764 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Ardanuy nega que hagi plantejat una paràbola per elevació. Recorda que 
segons l’ARSAL l’Ajuntament, com que té la Carta Municipal, pot mantenir 
competències educatives, però també especifica quina és la composició del 
consorci. El problema és d’un abast més gran que el que indica el prec. Per això 
demana mesura i responsabilitat a tothom: que els que van impulsar el Consorci i 
els que en aquests moments l’estan gestionant.  
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
11. Que el Govern municipal insti a la Ponència de Nomenclàtor a iniciar el 
procediment per atorgar el nom del que fou president del Govern d’Espanya entre 
1976 i 1981, Adolfo Suárez González, a un espai públic de la ciutat de Barcelona, 
d’acord amb les normes Reguladores. 
 
La Sra. Esteller exposa que el primer president de la democràcia d’Espanya, el 
Sr. Adolfo Suárez, va ser una persona clau en la Transició que va canviar el ritme 
de la història. Subratlla que sota el seu Govern es va restaurar la Generalitat de 
Catalunya i es van aprovar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Creu, doncs, que 
seria bo i necessari reconèixer aquesta figura, sobretot la seva capacitat de 
superar les seves posicions personals per sobre de l’interès general de tots els 
espanyols i arribar a grans acords que van permetre iniciar un període transitori en 
el qual es van restaurar els pilars bàsics de la convivència. Proposa, doncs, que el 
Govern traslladi a la Ponència del Nomenclàtor la proposició de dedicar-li un carrer 
a Adolfo Suárez en el temps més breu possible, naturalment dins dels marges del 
reglament.  
El Sr. Ciurana manifesta que, tal com està redactat, no pot acceptar el prec. 
Aclareix que la Comissió no pot instar la Ponència del Nomenclàtor, sinó que 
només pot traslladar-li les peticions que li arriben, ja sigui institucionalment o a 
través de les iniciatives dels ciutadans. Recorda, a més, que un carrer no es pot 
dedicar fins al cap de cinc anys de la mort de la persona, per tant proposa 
modificar el contingut del prec en el sentit que la Comissió traslladi a la Ponència 
del Nomenclàtor que, quan les normes ho permetin, estudiï aquesta qüestió.  
En tot cas, es compromet a traslladar-ho a la Ponència perquè d’aquí a cinc anys 
prengui les decisions que li pertoquin.  
La Sra. Esteller accepta l’esmena i entén que la Ponència respectarà els terminis 
que marquin les normes, però insisteix que és important que Adolfo Suárez, el 
primer president de la democràcia a Espanya, que va fer tant per restablir les 
institucions, pugui gaudir d’un carrer a Barcelona.  
El Sr. Ciurana reitera que el que es farà és únicament traslladar el tema a la 
Ponència, i que serà la Ponència, d’aquí a cinc anys, qui haurà de prendre la 
decisió en un sentit o en l’altre.  
Es dóna per tractat amb el redactat següent: 
 
Que el Govern municipal traslladi a la Ponència de Nomenclàtor a iniciar el 
procediment per atorgar el nom del que fou president del Govern d’Espanya entre 
1976 i 1981, Adolfo Suárez González, a un espai públic de la ciutat de Barcelona, 
d’acord amb les normes Reguladores. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
12. Que el Govern municipal atengui les demandes del personal docent 
municipal adscrit al Consorci d’Educació, que estudiï les propostes que aquest 
col·lectiu ha presentat en el document “Anàlisi de la normativa de referència en 
relació al personal docent municipal adscrit al Consorci d’Educació de Barcelona” i 
que apliqui la que el Govern municipal consideri més efectiva. 
 
Punt tractat conjuntament amb el punt número 10. 
Es dóna per tractat. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3765 
 
13. Que el Govern municipal estableixi el sistema de gestió pública directa a les 
tres noves escoles bressol anunciades abans de que finalitzi aquest mandat i que el 
regidor d’Educació iniciï les accions necessàries per tal de fer-ho possible. 
 
El Sr. Gomà recorda que el Govern s’ha compromès a l’obertura de tres noves 
escoles bressol públiques a Barcelona en aquest mandat. Al seu entendre, és un 
nombre totalment insuficient, però no és l’única discrepància: el Govern aposta per 
un model de gestió indirecta, mentre que el Grup Municipal d’ICV-EUiA aposta per 
un model de gestió pública directa. En aquest sentit, assenyala que en algun 
moment el regidor ha dit que quan fos possible recuperaria el model de gestió 
directa, un moment que al seu entendre ja ha arribat, atès que altres serveis i 
àrees de l’Ajuntament estan contractant treballadors socials, educadors socials, 
administratius, etc. de manera directa per gestionar serveis. Per tant, entén que el 
que cal és voluntat política de fer-ho.  
Així doncs, demana al Sr. Ardanuy que s’enfronti al problema i agafi el 
compromís de fer tot el possible perquè hi hagi gestió pública directa. Es mostra 
convençut que si el regidor fa tot el que pot, ha de ser possible, de la mateixa 
manera que des del 2011 fins ara els centres de serveis socials de la ciutat tenen 
contractats de manera directa nous educadors i educadores socials. Insisteix, 
doncs, que és una qüestió de voluntat política, no una qüestió jurídica.  
El Sr. Ardanuy avança que no acceptarà el prec, entre altres coses perquè el que 
diu el Sr. Gomà no és exacte. Assegura que la gestió indirecta és l’única manera 
de poder obrir nous centres. No es tracta de substituir places de centres existents 
ni d’incrementar plantilles de centres existents, sinó d’obrir nous centres. En tot 
cas, quan canviï el marc regulador, obrirà la possibilitat de canvi, però de moment 
s’està fent l’únic que es pot fer. Assegura que el Govern no és refractari a la gestió 
directa: al contrari, 92 de les 95 escoles bressol funcionen amb gestió directa i 
només tres amb gestió indirecta, que insisteix que és l’única manera de poder-les 
obrir i donar servei a la ciutadania.  
El Sr. Gomà es mostra perplex i demana al Sr. Ardanuy quin és el condicionant 
legal que fa una distinció entre ampliar i obrir, i expressa la convicció que no 
existeix. Insisteix a saber quin article diu que els ajuntaments poden contractar 
nou personal de manera directa per ampliar un servei però no per obrir-ne un 
altre. Al seu parer seria una cosa bastant extraordinària i injusta, per tant insta el 
regidor a fer tot el possible per canviar-ho.  
El Sr. Ardanuy respon que ho diuen diversos reials decrets i es compromet a fer-
los arribar al Sr. Gomà.  
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
14. Que el Govern municipal atengui les demandes del personal docent 
municipal adscrit al Consorci d’Educació, que estudiï les propostes que aquest 
col·lectiu ha presentat en el document “anàlisi de la normativa de referència en 
relació al personal docent municipal adscrit al Consorci d’Educació de Barcelona” i 
que apliqui la que el Govern municipal consideri mes efectiva. 
Decau. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15. Com valora el Govern municipal l’informe publicat per la revista “The Art 
Newspaper” sobre el posicionament en el rànquing mundial de visitants de les 
exposicions temporals i els museus de Barcelona i quines mesures està previst 
prendre per tal de millorar aquest posicionament? 
Es contestarà per escrit. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
3766 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
16. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre la proposta del govern 
d’Escòcia de fer una gran exposició sobre les dues principals figures del 
modernisme català i escocès: els arquitectes Mclntosh i Gaudí? 
Decau. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
17. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació a la 
Declaració de Grup aprovada el 15 de maig de 2012 amb el contingut següent: La 
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: 1. Expressar el 
rebuig al RDL 14/2012 perquè significa un retrocés en la qualitat de l’educació, i 
per tant la degradació d’un pilar bàsic de l’estat de benestar i dels drets de 
ciutadania. 2. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Consorci 
d’Educació de Barcelona a no modificar la ràtio d’alumnes per aula, com a garantia 
d’una educació de qualitat i motor de cohesió social. 
 
El Sr. Ardanuy explica que a Barcelona l’aplicació de la llei Wert, sobretot pel 
que fa als increments de ràtio màxims, no s’està produint en tota la integritat del 
sistema. Admet que potser no compleixen el mandat de la Comissió, però ressalta 
que en una part molt rellevant de la xarxa educativa de servei públic de la ciutat sí 
que es compleix.  
Per altra banda, assenyala que, a demanda d’operadors de centres educatius 
concertats, el compliment de la llei és absolutament obligatori. Per tant, si un 
centre demana incrementar ràtio fins al límit màxim, només queda l’opció de 
concedir-li. A la xarxa de centres de titularitat pública, afegeix, s’han aplicat 
criteris d’equilibri social a les zones on la situació és més complexa: reduir a 27, en 
el cas de secundària, en tots els centres de Ciutat Vella i alguns centres de Nou 
Barris i Sants, i per altra banda, incrementar la ràtio de 25 a 26, en cap cas a 27, 
com es produïa el curs passat en alguns centres, a les escoles de primària de 
l’Eixample i dels barris de Sant Martí amb dificultat de quadrar oferta i demanda.  
Reconeix que no es compleix la proposició, però assegura que és objectiu 
prioritari del Consorci i l’Ajuntament anar reduint gradualment i no consolidar els 
increments de ràtio als centres, i assenyala que per damunt del 60% dels centres 
de Barcelona estan amb ràtios de 25 o menys, i de 30 o menys.  
El Sr. Gomà pregunta amb quina temporalitat i dimensió s’estan reajustant les 
ràtios per tornar a 25 i 30, i amb relació al curs 2014-2015 quantes aules de P3 i 
de primer d’ESO quedaran per sobre de 25 i per sobre de 30.També demana quin 
percentatge representarà això sobre el total. Finalment anuncia que en el moment 
en què definitivament estigui fixada aquesta dada la valoraran i continuaran fent el 
màxim impuls del Govern perquè Barcelona al més aviat possible no tingui ni cap 
aula de P3 ni cap aula de primer d’ESO per sobre de 25 i per sobre de 30.  
El Sr. Ardanuy respon que en l’informe d’escolarització sortirà reflectida aquesta 
dada, un cop es tanqui tot el procés previ a la confirmació de la matrícula.  
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Vicepresidència aixeca la sessió a 
les 13.07h. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3767 
 
Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports 
 
Acta de la sessió de 28 d’abril de 2014, aprovada el dia 17 de juny de 2014 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 28 d’abril de 2014, 
s’hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la 
presidència de l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. 
Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, 
Francina Vila i Valls, Immaculada Moraleda i Pérez, Pilar Díaz López, Sara Jaurrieta 
Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Ricard Gomà Carmona i Joan 
Laporta Estruch, assistits per la Sra. Sonia Castañer i González per delegació del 
secretari general de la Corporació, que certifica. 
També hi són presents la Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix i les Sres. Cristina Iniesta 
i Blasco, Àngels Canals Vila, Glòria Figuerola i Anguera, Assumpció Roset i Elias i 
Margarida Saiz i Lloret i el Sr. Àngel Miret i Serra.  
Excusen la seva absència els Srs. Joan Puigdollers i Fargas i David Escudé i 
Rodríguez i la Sra. Ángeles Esteller Ruedas. 
S’obre la sessió a les 16,40 h. 
 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
S’aprova. 
 
 
II) Part informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
1. Del gerent municipal, de 31 de març de 2014, que aprova el Plec de clàusules 
i autoritza la despesa per al contracte de serveis de disseny, coordinació, 
producció, dinamització, gestió, execució, avaluació i seguiment del Dia de la 
Diversitat, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 103.479,20 euros. 
 
2. Del gerent municipal, de 31 de març de 2014, que adjudica el contracte 
relatiu al subministrament de material informàtic estàndard per a la Gerència de 
Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 
5.046,00 euros. 
 
b) Mesures de govern 
 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1. Balanç del programa Respir complementari de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
La Sra. Fandos comenta que farà un resum de les actuacions en el programa 
Respir l’any passat, com també explicarà alguna novetat que hi ha per a aquest 
any.  
Tot seguit indica que, el programa Respir consisteix en l’oferta de places 
residencials d’estada temporal per a persones dependents, tant persones grans 
com persones amb diversitat funcional. En aquest sentit, manifesta que per a les 
famílies fer-se càrrec dia a dia d’una persona dependent exigeix una gran dedicació 
i sacrifici i modifica tots els hàbits familiars i socials, cosa que produeix un gran 
impacte emocional i conseqüències en les relacions i l’estructura familiar, que fins i 
tot poden afectar la salut dels cuidadors, el que els experts anomenen «la càrrega 
del cuidador».  
3768 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
És per això que la Cartera de serveis socials contempla la prestació del servei 
d’acolliment residencial de caràcter temporal, amb la finalitat d’oferir un espai de 
«respir» a les famílies cuidadores, que a Barcelona es presta mitjançant un 
conveni amb la Diputació de Barcelona. 
A continuació, indica que l’any 2013 van reforçar el programa Respir en 
diferents aspectes. Per exemple, van ampliar el nombre de places residencials 
d’estada temporal per garantir la prestació d’aquest servei a totes les famílies amb 
persones grans amb dependència al seu càrrec que el demanessin. Així mateix, 
també van oferir una nova modalitat d’aquest programa amb noves places de dia i 
residencials per a persones dependents amb discapacitat funcional.  
Pel que fa a les famílies cuidadores de gent gran amb dependència, exposa que 
la demanda ha augmentat considerablement: l’any 2003 les persones ingressades 
van ser 207 i l’any 2013, 740; per la qual cosa, sobretot en els mesos d’estiu (de 
juny a setembre), la Diputació no disposa de prou places a la Residència Mundet 
per atendre totes les demandes. Per aquest motiu, l’ajuntament ha contractat 
altres places residencials a la ciutat, especialment per als mesos d’estiu. 
Concretament, aquest programa complementari ha permès acollir 79 persones 
grans amb dependència. Per fer-ho, es va contactar amb un ampli ventall de 
centres a fi que els interessats poguessin escollir el centre i la zona.  
D’altra banda, explica que aquest programa per a gent gran dependent es 
desenvolupa per mitjà d’estades residencials temporals, amb una durada mínima 
de quinze dies i màxima de dos mesos consecutius, i que al llarg d’aquest període 
la persona ingressada rep atenció mèdica permanent i atenció de les seves 
necessitats (rehabilitació, fisioteràpia, etc.), a més també es dóna suport a la 
família durant aquest procés amb una atenció personalitzada.  
Quant al programa Respir per a famílies cuidadores de persones amb diversitat 
funcional, indica que la demanda no estava prou atesa, que per a persones amb 
discapacitat intel·lectual hi havia vint-i-vuit places, amb la possibilitat de gaudir 
d’estades de fins a un màxim de seixanta dies, i per discapacitat física n’hi havia 
dues, a Vigatans.  
En aquest sentit, destaca que, per pal·liar aquesta insuficiència, l’ajuntament, el 
2013, va ampliar aquest programa també amb un programa Respir complementari 
que ha consistit en estades de dia d’una durada d’un a cinc dies per a la realització 
d’activitats educatives i de lleure, així com residencials de caps de setmana, d’una 
setmana i de quinze dies fins a dos mesos. Precisa que tot això s’ha fet des de 
l’IMD i que han fet convenis de places residencials amb diferents entitats de la 
ciutat.  
Tot seguit, informa que en la modalitat d’estades de dia s’han contractat places 
amb quinze entitats i en la modalitat d’estades residencials, amb quatre, i que això 
ha permès atendre 101 persones en estades residencials (289 dies d’estades) i 
101 persones en centres de dia(607 dies d’atenció).  
Finalment, comenta que partien d’un pressupost de 500.000 euros i que, 
després de cobrir tota la demanda, s’han gastat 441.000 euros, però que de cara a 
l’any vinent el volen ampliar i donar-hi més difusió i informació, per la qual cosa 
han establert un pressupost de 900.000 euros. Per tant, és un programa en el qual 
es dobla l’aportació pressupostària. 
La Sra. Díaz, primer de tot, agraeix la presentació d’aquest informe a la tinent 
d’alcalde i destaca la funció del programa Respir, la finalitat del qual és donar 
suport a les famílies que tenen a càrrec seu persones amb dependència i millorar 
la qualitat de vida de les cuidadores i els cuidadors. 
A continuació, exposa que, d’acord amb les dades de l’informe, l’any 2013 les 
persones ingressades han estat 740, cosa que representa un increment del 7,5% 
respecte del 2012, és a dir, 52 persones més. Ara bé, fa palès que, quan s’analitza 
el nombre de sol·licituds rebudes (570), les dades que facilita l’informe són 
parcials, només corresponen al període de juny a setembre, cosa que provoca 
confusió perquè sembla que s’hagin donat més places de les demanades.  
D’altra banda, manifesta que el missatge que dóna l’informe que s’han satisfet 
totes les demandes s’hauria de posar en quarantena, perquè les dades que han 
donat contrasten amb les de l’anuari del 2012, i no creuen que s’hagin cobert el 
cent per cent de les demandes. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3769 
 
En aquest sentit, indica que no li treuen importància als resultats i a l’increment, 
però que fa vuit mesos que esperen la resposta sobre les llistes d’espera per a una 
plaça de residència per a la gent gran, que tenen coneixement que és de gairebé 
7.000 persones, per la qual cosa entenen que potser l’augment de la demanda de 
places temporals respon a la falta de plaça en una residència fixa.  
En resum, constata que els caldria saber quin és el nivell de demanda i quin és 
el nivell de cobertura per poder establir de cara a aquest any, o al que ve, quin 
increment caldria continuar fent per satisfer la demanda pel que fa sobretot a les 
persones grans i a les persones amb dependència. 
Quant a les estades residencials per a persones amb discapacitat funcional, 
indica que s’han creat 30 places noves, a més de l’obertura de la Fundació APIP-
ACAM, Auxilia i la Fundació Catalana de Paràlisi Cerebral, per la qual cosa 
manifesta el seu agraïment i precisa que ha estat gràcies a l’esforç de tots els 
grups municipals d’aquesta comissió.  
En aquest sentit, també destaca les 35 places de la Fundació Nexe, que són 
places de centre de dia per a persones amb discapacitat, que són les places que 
més manquen per a aquest col·lectiu.  
Tanmateix, pel que fa a les activitats complementàries, reconeix l’esforç, però 
considera que no són estades de dia, no són places residencials, i que potser és un 
perill dir que són places de Respir complementari quan són activitats de lleure i de 
suport, que consideren que estan bé, que és un bon camí i que potser és una 
manera d’assolir altres mancances en altres serveis i que val la pena apostar per 
aquesta línia. 
La Sra. Martín agraeix a la Sra. Fandos la presentació d’aquest informe, del qual 
dedueixen que s’ha avançat en la cobertura de places Respir per a la gent gran 
amb dependència i per a persones amb diversitat funcional, i recorda que el 2012 
hi havia un dèficit molt important d’aquest tipus de places.  
Tot seguit, manifesta que el seu grup sempre ha donat molta importància a 
aquest servei i que el juliol del 2012, en aquesta mateixa comissió, van presentar 
una iniciativa perquè es presentés un informe de quin era el present i el futur del 
servei ja que, segons les dades, el 2011 de les 1.038 persones que van sol·licitar 
el servei només 668 hi van poder accedir.  
D’altra banda, assenyala que estan satisfets que es vagin superant els dèficits a 
través del programa Respir complementari que ha posat en marxa l’Ajuntament de 
Barcelona i que, com s’indica a la pàgina 3 de l’informe, s’hagi aconseguit donar 
cobertura a totes les demandes, en especial durant els mesos d’estiu. En aquest 
sentit, pregunta què passa la resta de l’any, si també es cobreix tota la demanda.  
Per acabar, informa que, com que són conscients de la importància d’aquest 
servei, en el pacte que van fer amb el Govern el 2013 van incloure una partida per 
incrementar el servei Respir, com també han inclòs en l’acord social d’aquest any 
un increment de 700.000 euros, per sobre dels 500.000 euros que el Govern té 
previst per al 2014.  
Per tot això, espera que tots aquests acords es compleixin i que s’avanci en la 
cobertura d’aquest servei, atès que representa un benefici per a la persona 
ingressada i per als familiars cuidadors.  
El Sr. Gomà, primer de tot, agraeix la presentació de l’informe sobre el 
programa Respir i reitera que és un programa rellevant dintre de l’oferta de 
polítiques socials de l’Ajuntament de Barcelona perquè combina, d’una banda, el 
respecte a l’atenció de les persones grans i amb diversitat funcional en el seu 
entorn domiciliari i, d’altra banda, ofereix aquest doble suport: el benestar de les 
persones cuidadores i la garantia del benestar de les persones grans o amb 
diversitat funcional. Per tot això, considera que cal preservar i valorar el programa 
Respir. 
Tot seguit, exposa que és un programa de llarga trajectòria, com ja comentava 
la tinent d’alcalde, que ha anat millorant la qualitat de la seva prestació i també ha 
anat ampliant el nombre de persones ateses (entre el 2003 i el 2011 es va 
multiplicar per tres i mig i després s’ha continuat incrementant fins ara). D’aquesta 
trajectòria destaca que, a partir de l’aprovació de la Llei de serveis socials del 
Parlament de Catalunya, s’incorpora a la Cartera de serveis socials i, per tant, es fa 
3770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
menys vulnerable a les circumstàncies i homologable a qualsevol altre servei 
d’atenció especialitzada.  
Respecte a l’increment de places, creu que és important el compromís d’anar 
incrementant les places, d’avançar cap a l’atenció a la demanda. No obstant això, 
indica que aquest és un servei en què moltes de les necessitats no s’expressen en 
forma de demanda, per la qual cosa considera que cal activar el paper dels centres 
de serveis socials perquè, a través de l’atenció individualitzada, tinguin un paper 
actiu pel que fa a donar a conèixer l’existència del Respir, com també a través de 
l’acció comunitària dels centres i en el territori per tal d’identificar i fer aflorar 
necessitats realment existents que mai abans s’havien expressat en forma de 
demanda. En aquest sentit, manifesta que són conscients que, quan això passa, 
s’incrementa la pressió sobre el servei i, per tant, la necessitat d’incrementar 
places per ajustar-lo al perfil de necessitats reals es fa encara més intensa.  
Pel que fa a totes les modalitats del programa Respir (les conveniades amb la 
diputació, les complementàries de l’ajuntament, les persones grans, les persones 
amb diversitat funcional, les activitats de dia, els centres de dia, les residències, 
etc.), creu que potser caldria superar aquesta fragmentació i que l’ajuntament es 
dotés d’un programa únic Respir que englobés totes les modalitats i que tingués un 
marc de regulació municipal pública unificat.  
Finalment, pregunta si, tenint en compte que aquest programa està reconegut 
en la Cartera de serveis socials, una part del finançament del programa està 
establerta en el contracte programa de finançament dels Serveis Socials que se 
signa anualment entre l’ajuntament i el Departament de Benestar Social de la 
Generalitat, i si la quantitat assignada s’ha anat incrementant o ha patit una 
retallada. En definitiva, vol saber quin és l’estat de la qüestió del finançament pel 
que fa al contracte programa. 
El Sr. Laporta agraeix la presentació de l’informe de balanç del programa Respir, 
la finalitat del qual és millorar la qualitat de vida dels cuidadors de persones amb 
dependència, com també agraeix que s’incrementi la dotació pressupostària, i més 
en temps difícils. En aquest sentit, manifesta que, malauradament, el Govern de 
Madrid s’ha acostumat que els ajuntaments assumeixin competències necessàries 
per a la ciutadania que l’Estat ha anat retallant. 
A continuació, destaca que els agrada sentir que el programa funciona i que 
gairebé s’atenen totes les sol·licituds de persones grans que s’hi volen acollir. En 
aquest sentit, considera que cal persistir i no abaixar la guàrdia en les polítiques 
orientades a donar suport a les famílies cuidadores de persones amb dependència, 
i enfortir el serveis i els programes. 
La Sra. Fandos, d’entrada, agraeix totes les intervencions. Tot seguit, manifesta 
que, amb relació al que deia el Sr. Gomà, són conscients que és un programa que 
molta gent no coneix i per això una de les accions és difondre els programes de 
l’àrea, que potser és veritat que són una àrea que no fa grans accions 
comunicatives. És per tot això que incrementen la partida pressupostària, perquè 
la seva voluntat és que el conegui més gent i perquè són conscients que hi ha 
molta més gent que el necessita que la gent que el demana.  
Pel que fa al tema dels diners, que comentava la Sra. Martín, explica que 
sempre estableixen uns diners de partida i que han previst aquesta quantitat, tot i 
que amb el seu grup s’hagi pactat la quantitat que diu la Sra. Martín, però el que 
no pot ser és que es posin uns diners que després sobrin. Remarca que ells 
consideren que doblar la quantitat de l’any anterior ja és molt, però que, en tot 
cas, si després necessiten més diners, augmentarien la partida fins on fos 
necessari per no deixar de fer res. 
D’altra banda, quant al tema de fer un programa únic, com comentava el Sr. 
Gomà, assenyala que ho estudiaran, tot i que ella considera que ja és un programa 
únic. 
La Sra. Figuerola, respecte del que comentava la Sra. Díaz sobre les dades, fa 
palès que no han falsejat cap dada, que és el que li sembla que insinuava, i explica 
que moltes vegades hi ha persones que fan una sol·licitud i quan se’ls avisa ja no 
volen aquesta plaça per diverses raons (vacances, la persona gran ja ha entrat en 
una residència o estar més malalta, etc.). A més, moltes persones només volen 
plaça a les Llars Mundet, i malgrat que els donaven a triar entre disset residències 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3771 
 
diferents, si no és a les Llars Mundet hi renuncien. Així mateix, remarca que no va 
quedar fora cap sol·licitud que realment volgués una plaça, i que dels 500.000 
euros que tenien previstos els van gastar gairebé tots, fins i tot va sobrar una 
petita quantitat. 
D’altra banda, quant al tema de les residències per a gent gran, que també en 
parlava la Sra. Díaz, comenta que és un altre capítol, que aquí estan parlant 
d’estades de com a màxim dos mesos i les residències normalment són per a més 
de dos mesos.  
A continuació, responent al Sr. Gomà, informa que el programa Respir està dins 
de la Cartera de serveis, però que passa el mateix que amb la teleassistència, que 
des de Madrid no es contempla quan fan els traspassos a la Generalitat, per la qual 
cosa aquest concepte no hi és quan la Generalitat fa el traspàs a l’ajuntament. És a 
dir, està reconegut a la cartera però no com a dotació econòmica. 
La Sra. Díaz vol que consti en acta que en cap moment ha dubtat de les dades 
que han ofert, que només ha constatat la diferència de dades entre l’anuari 
estadístic de Barcelona i l’informe. 
D’altra banda, manifesta que potser sí que es pot relacionar amb la manca de 
places de residència i que a aquestes 7.000 persones que estan esperant una 
plaça, per mitjà d’aquest programa, se’ls pot oferir una solució, encara que sigui 
temporal. 
Per acabar, recomana als tècnics, els quals reconeix que fan una gran feina, que 
canviïn el lèxic, que no són «persones discapacitades», sinó que són «persones 
amb discapacitat», i no són «dependents» sinó «persones amb dependència». 
La Sra. Martín fa un aclariment respecte al tema del pressupost: el seu grup va 
demanar incrementar 700.000 euros i que, en cap moment, els van dir que fos 
excessiu. En qualsevol cas, suposa que, si sobren diners, s’utilitzaran igualment en 
l’àmbit social, en qualsevol altra partida necessària.  
Es dóna per tractat. 
 
2. Accions comunicació-Serveis Socials. 
 
La Sra. Fandos, primerament, explica que els passaran el PowerPoint que tots 
tenen i algun petit vídeo.  
Tot seguit, comenta que això és un informe de les accions comunicatives que es 
fan des de serveis socials, atès que moltes vegades s’ha dit que no es coneix prou 
el que es fa des de serveis socials. En aquest sentit, manifesta que potser els 
sembla poc i, si és així, que ho diguin i en faran més. A més, comunica al Sr. 
Laporta que l’última part és una proposició que ells van presentar i que han fet una 
mica l’esquema del contingut d’aquesta proposta per tal de saber què en pensen. 
Finalment, apunta que també els ensenyaran unes píndoles, que encara no estan 
penjades enlloc, de les quals s’ha pensat fer una campanya comunicativa.  
A continuació, exposa que per donar a conèixer els centres de serveis socials, 
que és molt important, perquè a partir d’aquí es poden conèixer la resta de 
serveis, hi ha un díptic genèric de tots els centres de serveis socials que informa 
d’on són aquests quaranta centres i què s’hi fa; com també hi ha un díptic específic 
de cadascun d’aquests centres. A més, hi ha el cercador de centres de serveis 
socials a la web, que s’actualitza diàriament, i també es fa difusió del telèfon de 
serveis socials. 
Quant al catàleg de serveis socials i serveis concrets, informa que se’n fa difusió 
amb materials específics i també a la web. També comunica que ara han fet unes 
píndoles concretes dels quatre serveis més importants per explicar quins són els 
serveis i la idea és que es passin a la web, a les xarxes socials i potser, amb una 
mica de sort, també més enllà, si hi ha prou pressupost.  
A continuació, es projecten algunes d’aquestes píndoles, com ara la de la 
teleassistència o la del SAT.  
D’altra banda, comenta que hi ha un díptic amb informació específica per al 
tema dels desnonaments, que explica tots els serveis de què disposen les persones 
que es troben en aquesta situació; com també hi ha díptics i materials explicatius 
específics per al projecte Radars o per a la nova targeta solidària d’aliments. Així 
3772 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
mateix, assenyala que també hi ha campanyes específiques per a temes concrets, 
com ara la campanya de prevenció de la calor, etc.  
Seguidament, informa que també es fa comunicació directa amb els usuaris 
d’alguns serveis concrets, com el SAT, que se’ls envia una carta a tots els usuaris 
per informar-los dels serveis que tenen, i sobretot quan es fan canvis d’empreses, 
o quan hi ha un trasllat de centres, s’informa directament els usuaris d’aquests 
centres. 
A més, comunica que també hi ha la web, que tots ja coneixen, i el butlletí de 
l’àrea, que arriba a 1.447 persones, i tots els materials que es fan per a les rodes 
de premsa. 
Finalment, exposa l’esquema relatiu a la proposició d’UpB: d’una banda, la 
definició dels centres de serveis socials bàsics, objectius principals i funcions i 
canals per conèixer aquests centres, i, d’altra banda, tot un catàleg de serveis amb 
tots els programes que formen part d’aquest catàleg de serveis i també amb els 
ajuts, els programes, les subvencions i les bonificacions.  
La Sra. Moraleda, primer de tot, expressa la seva sorpresa per la presentació 
d’aquest informe perquè considera que és un esforç recopilar tota la informació de 
què es disposa. 
Tot seguit, exposa que això els serveix a tots ells per fer-ne un seguiment, però 
pensa que no és útil per als ciutadans. En aquest sentit, creu que cal una política 
de comunicació als ciutadans que sigui més simple, més bàsica, amb un número 
de telèfon general, si pot ser, que expliqui on es pot trucar davant d’una 
determinada necessitat social, i que, des d’aquest telèfon, ja derivin cap a un 
servei o cap a un altre. A tall d’exemple exposa que, quan una persona té un 
problema de diners per poder pagar els subministraments bàsics, no sap si ha 
d’acudir als serveis socials o a les oficines d’habitatge. És a dir, que l’estructura 
dels serveis socials és molt complexa, hi ha molts professionals, i considera que cal 
facilitar al ciutadà al màxim la tasca informativa. 
És per tot això que proposa, per exemple, fer arribar a totes les llars de la ciutat 
un imant de nevera amb un únic telèfon, o sigui, fer una comunicació bàsica i 
senzilla, o bé fer una mena de píndola per ala televisió, que és l’única manera que 
tothom se n’assabenti, perquè no tota la gent té accés als mitjans digitals. 
La Sra. Martín agraeix la presentació de l’informe sobre les accions de 
comunicació de serveis socials. A continuació, exposa que l’informe parteix d’uns 
objectius que han de servir per ampliar la comunicació i la informació de què 
actualment disposen els ciutadans de Barcelona; ara bé, un cop analitzat el 
document, consideren que el plantejament és parcial, que només va dirigit a una 
part de la població de la ciutat, als que ja són usuaris d’aquests serveis.  
Pel que fa a la proposta d’UpB, comenta que deia expressament «fer arribar a 
totes les llars de Barcelona un manual dels serveis i els consells que ofereix la 
ciutat a la ciutadania», cosa que ja sap que és bastant complicat de fer, però a 
l’informe no diu res de com es farà, només preveu la distribució de la informació 
parcialment i, especialment, per a aquelles persones que ja coneixen el 
funcionament dels serveis socials perquè són usuàries d’algun dels serveis. I fa 
l’observació que a la pàgina 22 de l’informe es diu que la comunicació directa es 
farà als usuaris d’alguns serveis, no de tots els serveis. 
En definitiva, assenyala que és positiu aquest increment de la informació, tot i 
que consideren que no és suficient, perquè la informació no arribarà a totes les 
llars i, per tant, continuarà la situació que molta gent desconeix que pot ser 
beneficiària d’aquests serveis, bonificacions o exempcions. En aquest sentit, el seu 
grup opina que és molt positiu que totes les famílies de la ciutat, de la mateixa 
manera que estan informades quan han de pagar un impost, també rebin 
informació directa dels possibles beneficis que poden tenir.  
Per acabar, comenta que als annexos de l’informe, en què hi ha la cartera de 
serveis, el catàleg de serveis, ajuts i programes, etc., a cap casella ha trobat 
informació relativa a l’IBI, per exemple, l’exempció del 50% a la qual tenen dret 
les vídues. Per tot això, reitera que valoren positivament l’ampliació, però 
consideren que la informació continua sent parcial i els preocupa aquest tema 
concret que ha comentat de l’IBI. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3773 
 
El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe, el qual li sembla bé. Tot seguit, 
fa una reflexió que, a parer seu, va més enllà dels continguts concrets: si aquest 
informe és la resposta, quina és la pregunta?; és a dir, per què i quins han de ser 
els criteris orientadors de la necessitat que els serveis socials de l’ajuntament 
tinguin una determinada política comunicativa. I assenyala que aquesta reflexió no 
hi és a l’informe, que entra directament a explicar els instruments, les píndoles, el 
tipus d’informació. En aquest sentit, explica que troba a faltar aquesta reflexió i 
que sense aquestes explicacions li costa saber si aquest és un instrument apropiat 
o no. 
D’altra banda, comenta que el criteri d’una informació senzilla i comprensible és 
molt important, però que, segurament, aquest criteri s’ha de combinar amb el fet 
que la informació ha de ser al més integral possible i com més àmplia millor, de 
manera que es pugui accedir al coneixement des d’aquella necessitat que no 
s’expressa en forma de demanda, en la línea que comentaven abans amb el 
Respir. Quant als canals, opina que han de ser molt eficaços per arribar a la gent a 
la qual han d’arribar, i poden ser canals de televisió, audiovisuals, etc. Així mateix, 
apunta que probablement s’ha de combinar un criteri d’informació molt bàsica per 
a tothom amb informacions més detallades a poblacions objectiu molt ben 
perfilades.  
Pel que fa al tema del telèfon d’informació, pregunta si és aquest que surt a 
l’informe, un 93, o és aquest més el 010, com també si té cost la trucada.  
Finalment, exposa una qüestió de terminologia, i és la necessitat que sigui un 
llenguatge correcte des del punt de vista de gènere, és a dir, que no es parli 
d’«usuaris», sinó de «persones usuàries», i més quan la immensa majoria de les 
persones usuàries són dones. En aquest sentit, expressa la seva sorpresa perquè 
en el fulletó de la teleassistència surti un home i no una dona, però, en tot cas, 
troba que només és un fet anecdòtic.  
El Sr. Laporta agraeix les explicacions i l’informe presentat per la tinent 
d’alcalde, com també especialment que dins de les accions de comunicació de 
serveis socials s’inclogui la proposició que va presentar el seu grup el passat mes 
de gener de fer arribar a totes les llars de Barcelona un manual dels serveis i 
consells que ofereix la ciutat a la ciutadania, amb la finalitat de pal·liar els efectes 
de la crisi sobre les economies familiars. En aquest sentit, assenyala que els 
agrada la proposta que els han presentat, quant al contingut del manual, i que 
restaran a l’espera de la seva difusió a les 660.000 llars a Barcelona.  
D’altra banda, exposa que la pobresa és heretable, en el sentit que un cop hi 
entres és molt difícil sortir-ne i sovint s’arrossega fins a la descendència, per la 
qual cosa entenen que no es pot permetre que les classes mitjanes i treballadores 
sobrepassin el llindar de la pobresa. En aquest sentit, informa que, el 2013, a 
Barcelona hi havia 132.000 persones a l’atur, 70.500 de les quals feia més d’un 
any que no tenien feina; a més, poc més del 50% de les persones sense feina a 
Barcelona tenen cobertura de l’atur, situació dramàtica,i que són persones que 
elles mateixes no s’identifiquen com a llars al llindar de la pobresa. És per tot això 
que van presentar la proposició i agraeix que aquest informe la reculli. 
Finalment, assenyala que són les classes mitjanes i les treballadores, que ara 
algunes estan al llindar de la pobresa, les que els han d’ajudar a sortir de la crisi, 
pel seu coneixement, per la seva capacitat emprenedora i per la seva experiència i 
expertesa. 
La Sra. Fandos agraeix totes les intervencions, i comunica que en alguns casos 
en prenen nota, atès que creu que serviran per ampliar el que avui han presentat. 
Amb relació a la pregunta del Sr. Gomà de per què presenten això, explica que 
una mica sorgeix arran que moltes vegades surt aquí la manca de serveis i, per 
tant, el que pretén és explicar què estan fent. Així mateix, reconeix que fins ara 
algunes accions comunicatives, com la teleassistència, només van adreçades als 
usuaris d’aquests serveis, però que, a partir d’ara, arran de la proposició d’UpB, 
aprovada per tots els grups, s’enviarà a totes les llars un manual de consells, 
serveis, etc. I la seva intenció és incloure-hi tots els serveis perquè la gent sàpiga 
en què els poden ajudar des dels serveis socials. 
Pel que fa al tema de l’IBI, indica que pensava que hi era i que ho comunicarà 
perquè s’hi inclogui, juntament amb d’altres que potser tampoc hi són.  
3774 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
A continuació, remarca que la seva intenció és que aquest material sigui senzill i 
entenedor, però que inclogui tots els serveis. Apunta que potser, si quedés massa 
llarg, haurien de fer només el que els altres grups diuen. 
Quant al tema de gènere, que ha comentat el Sr. Gomà, comenta que li sap 
molt de greu i que ella, en l’àmbit dels esports, sempre hi té molta cura en aquest 
tema, i que aquí li ha passat per alt, tot i que revisa tot el material acuradament 
amb relació al gènere; en qualsevol cas, en pren nota i ho revisaran. 
Per acabar, amb relació al telèfon únic, indica que el del CUESB, que és un 900, 
li sembla que és gratuït, i que es pot trucar al 010 i a aquest 93, i que estudiaran 
la possibilitat que tot passi per un 900. 
La Sra. Martín exposa que no sap veure on posa que aquesta informació 
s’enviarà a cada domicili. 
La Sra. Fandos li contesta que això surt a la proposició d’UpB. 
La Sra. Martín replica que a la proposta sí que hi surt, però no a l’informe. A 
continuació, opina que la informació que s’ha d’enviar als domicilis ha de ser molt 
simplificada, amb un telèfon d’informació i amb uns quants supòsits del tipus «Si 
vostè està en aquesta situació x, adrecis a x; però si vostè està en una situació x i 
no sap què ha de fer, truqui..., perquè els serveis socials l’ajudaran», per exemple; 
és a dir, una cosa molt senzilla perquè les persones sàpiguen on poden acudir si 
necessiten ajuda. 
La Sra. Fandos reitera que, com que a la pàgina 30 ja hi ha la proposició 
presentada per UpB, en la qual s’estableix clarament que s’ha d’enviar a totes les 
llars de Barcelona, no van considerar necessari especificar-ho més.  
Es dóna per tractat. 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de les 
actuacions que tenen previstes per fer front a la realitat socioeconòmica i millorar 
les condicions de vida de les persones de seixanta anys i més de la ciutat. 
 
La Sra. Díaz exposa que el 9 d’abril va tenir lloc al Saló de Cent el Plenari del 
Consell Municipal de la Gent Gran, en el qual diferents membres van manifestar la 
seva preocupació pels problemes i les necessitats de la gent gran i que trobaven 
insuficients els recursos municipals. Així mateix, informa que, segons el 
Departament d’Estadística municipal, la gent gran a la ciutat representa el 21% de 
la població (60% dones i 40% homes) i que, d’acord amb l’última enquesta de 
condicions de vida, 242.900 persones no poden mantenir el seu habitatge a una 
temperatura adient, 7.100 persones no poden menjar carn o peix dos cops la 
setmana, i 604.300 persones no poden fer front a les despeses imprevistes. 
Assenyala que també cal tenir en compte que hi ha 116.075 persones més grans 
de vuitanta anys i que l’índex d’envelliment a la ciutat és del 34,3%. A tot això cal 
afegir-hi que, segons les dades del sector, perquè fa més de dos-cents dies que 
esperen que el Govern els faciliti les dades, hi ha més de 7.000 persones grans en 
llista d’espera per a una plaça de residència; com també que gairebé hi ha 
100.000 persones més grans de seixanta anys que tenen uns ingressos per sota de 
l’IPREM (menys de 532 euros), segons les dades de l’Àrea de Qualitat de Vida.  
Per tot això, considera que calen actuacions urgents per tal de no fer més 
vulnerables encara els més febles. 
D’altra banda, manifesta que, quan s’estava elaborant el Pla d'Inclusió Social de 
Barcelona 2012-2015, el seu grup ja va dir que caldria insistir i reforçar les accions 
i els serveis per cobrir les necessitats més bàsiques de les persones grans; com 
també que el mes de desembre passat es va aprovar, en aquesta comissió, per 
unanimitat de tots els grups, elaborar un informe diagnòstic per atendre les 
necessitats de les persones grans, que estan patint més greument les 
conseqüències de la crisi. 
És per tot això, després de gairebé cinc mesos, que volen conèixer quines són 
les actuacions que tenen previstes per fer front a la realitat socioeconòmica i per 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3775 
 
millorar les condicions de vida de les persones de més de seixanta anys de la 
ciutat. 
La Sra. Roset exposa que el mes de desembre passat el PSC va presentar una 
proposició perquè s’elaborés un estudi sobre la realitat socioeconòmica i les 
condicions de vida de les persones de seixanta-cinc anys o més. A continuació, 
remarca les dades que ja ha donat la Sra. Díaz sobre les persones grans, i hi 
afegeix que l’índex de solitud no volguda o poc volguda és del 25,7%. 
Tot seguit, explica que pensaven que podrien presentar aquest informe en un 
termini de tres mesos, tal com se’ls demanava, atès que ja disposaven d’un estudi 
de les condicions de vida de les persones grans de la ciutat –que l’ajuntament el fa 
periòdicament– amb dades del 2011. Ara bé, van considerar que calia oferir una 
visió actual, amb dades més properes, de com la ciutat afronta els seus reptes i de 
quins programes ofereix a la gent gran per fer front a les seves necessitats.  
És per això que estan acabant de tancar l’estudi i que la seva intenció és 
presentar-lo a la propera comissió. En aquest sentit, comunica que haurien desitjat 
que aquesta compareixença es posposés fins al mes de juny, cosa que no ha estat 
acceptada pel grup proposant, i avança que l’informe costa de dues parts. Una 
primera part amb la descripció de la situació econòmica de les persones grans de 
Barcelona, del seu estat de salut i benestar i del seu entorn físic i social, amb 
dades del 2011. I una segona part en què s’explica com el Govern de la ciutat fa 
front a aquestes necessitats de la gent gran. Amb relació a aquesta segona part, 
indica que ja s’estan fent coses, que s’està avançant en les quatre línies 
estratègiques del Pla municipal per a les persones grans 2013-2016. I els recorda 
que la primera, sobre la participació de les persones grans, és una manera també 
de lluitar contra la solitud i l’aïllament; la segona se centra en el benestar i la salut 
de les persones grans; la tercera és acompanyada d’una mesura de govern sobre 
el bon tracte i la prevenció i l’abordatge del maltractament, i la quarta fa incidència 
en temes d’accessibilitat, mobilitat i seguretat de les persones grans. 
Així mateix, comenta que s’estan desplegant les deu mesures de govern sobre 
envelliment actiu i bon tracte des dels deu districtes, que han incrementat els 
recursos i serveis destinats a atendre les necessitats de la gent gran amb ajuts 
econòmics d’inclusió, que són prestacions econòmiques bàsiques d’urgència social, 
com també que han eliminat les llistes d’espera de la teleassistència i que han 
augmentat el nombre de menjadors per als àpats en companyia i el nombre de 
persones ateses en el servei d’àpats a domicili. 
A continuació, informa que també han finalitzat nous habitatges amb serveis i 
han donat resposta immediata a les urgències a través del SAUV, com també han 
augmentat les places del programa Respir, o l’ampliació de programes com Radars 
a tots els districtes, entre altres coses. 
En resum aquests són alguns exemples de l’acció que ja realitza el Govern i que 
esperen poder exposar amb més detall a la comissió del mes de juny. 
La Sra. Díaz agraeix l’explicació de les actuacions que fa el Govern. Ara bé, li 
comenta a la Sra. Roset que ja li va dir que aquesta compareixença era motivada 
per la cruesa de les intervencions dels membres del Consell Assessor de la Gent 
Gran i que el que exposa avui aquí són paraules dels membres que representen 
entitats de gent gran al Consell Plenari, que textualment van dir que l’ajuntament, 
la Generalitat i el Govern central els maltractaven físicament i moralment, com 
també van dir que volien solucions reals ja. 
Per tant, assenyala que la gent gran que passa gana no pot esperar un mes més 
que s’acabi aquest informe, que són necessitats bàsiques, i per això demanen 
aquesta urgència. 
D’altra banda, exposa que fa 1.032 dies que estan al Govern i que no desmereix 
el que han fet, que és veritat que hi ha increments i ampliacions, però que el 
problema és que no tenen un model de ciutat a mitjà i llarg termini per a les 
persones. A més, assenyala que al seu programa de govern deien que donarien 
resposta a les places residencials per a la gent gran amb dependència, que 
donarien suport a un model residencial i de centre de dia més flexible i polivalent, 
però fa més de dos-cents dies que esperen que els donin la dada de les llistes 
d’espera; com també el seu programa electoral establia que «les persones grans 
3776 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
han de poder accedir a un centre de dia que estigui a deu minuts de casa seva 
com a màxim».  
Per tot això demana que donin resposta als seus compromisos amb els 
ciutadans i les ciutadanes i sobretot amb aquestes cent mil persones que cobren 
menys de cinc-cents euros i que, malauradament, estan remenant contenidors, 
encara que no els agradi veure-ho.  
La Sra. Martín reconeix que cal treballar sobre els efectes de la crisi en les 
persones que ja estaven en situació de vulnerabilitat econòmica i que a la ciutat hi 
ha un nombre important de persones grans que perceben pensions molt baixes i 
que fins fa poc rebien ajudes econòmiques de les seves famílies, però que, a causa 
de la crisi, algunes han deixat de rebre aquest suport, o algunes fins i tot són elles 
les que han d’ajudar econòmicament els seus fills o néts. 
Per això, considera que cal tenir en compte aquesta situació en la diversitat i 
promoció dels serveis i les iniciatives municipals, i enfortir totes les que siguin 
beneficioses per a les persones grans, especialment per a les més vulnerables.  
Tot seguit, creuen que és molt important resoldre el tema de la manca de places 
de residència, que és un punt en què hi ha mancances severes i que, per tant, 
caldria intensificar els esforços i solucionar aquest tema; com també consideren 
que cal intensificar el suport del Servei d’Atenció Domiciliària, continuar 
aprofundint en el tema dels maltractaments i ampliar els serveis d’àpats en 
companyia i àpats a domicili, entre altres mesures.  
Finalment, manifesta que ells són, encerta manera, optimistes i creuen que 
aquesta mala època acabarà, però mentrestant cal posar tots els esforços per 
pal·liar les conseqüències negatives de la situació actual i ajudar la gent gran en 
tot allò que es pugui. 
El Sr. Gomà fa tres reflexions. Primer de tot, amb relació a la realitat de les 
persones en aquesta ciutat, creu que han acumulat una trajectòria de saber 
analitzar i llegir quina és la realitat de les persones grans des de diferents 
dimensions: les condicions materials de vida de les persones grans, però també tot 
allò que té a veure amb el seu benestar físic, amb el benestar emocional i amb els 
elements de participació i de protagonisme intergeneracional de les persones grans 
a la ciutat.  
En segon lloc, destaca dos elements molt punyents en la realitat de les persones 
grans. D’una banda, el sistema públic de pensions fa que la garantia de rendes en 
les persones grans estigui més assegurada que en altres franges d’edat de la 
població fortament castigades per l’atur i la precarietat, cosa que ha provocat que 
en moltes famílies la pensió de la persona gran sigui l’únic ingrés i que, per tant, 
hagi de servir també per cobrir necessitats bàsiques de la llar dels fills, amb la qual 
cosa la persona gran perd de manera substancial poder adquisitiu. I, d’altra banda, 
l’important escalada en l’increment de preu dels subministraments bàsics també ha 
reduït substancialment el poder adquisitiu de les pensions. Per tant, aquests dos 
elements han fet que es disparés la taxa de pobresa relativa de les persones gran. 
A més, assenyala que hi ha una altra realitat, que sovint han comentat, i és que 
creix el nombre de persones en edat molt avançada i, per tant, augmenta el risc 
d’exclusió relacional, emocional, si no hi ha polítiques públiques molt potents.  
En tercer lloc, exposa que, davant d’aquesta realitat, les persones grans, amb 
relació al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat, perceben determinades 
retallades de drets socials com a agressions a seva dignitat humana, i és per això 
que l’altre dia, al Consell de la Gent Gran, es van utilitzar expressions dures com 
«violència institucional». En aquest sentit, considera que és una agressió a la 
dignitat humana que el 66 per cent de les dones grans d’aquesta ciutat tinguin 
pensions per sota dels 620 euros, i que no només hagin perdut la perspectiva d’un 
horitzó d’actualització d’aquestes pensions, sinó que amb la reforma de pensions 
del Govern de l’Estat, del Partit Popular, han perdut també poder adquisitiu; o que 
s’hagi dinamitat la Llei de la dependència i que això signifiqui que a Barcelona 
30.000 persones grans hagin quedat excloses de cobertura, o que 15.000 hagin 
vist retallades les seves prestacions, o noves incompatibilitats entre serveis; o que 
el Govern de la Generalitat hagi fet aquesta supressió indefinida de les prestacions 
vinculades a residència, o que continuïn tancades les residències dels barris de la 
Prosperitat i del Clot. En definitiva, opina que cal ser conscients que tot això 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3777 
 
comença a ser percebut per les persones grans ja no com una disminució dels seus 
drets socials, sinó com un atac a la seva dignitat humana.  
Quant a les polítiques de l’ajuntament, comenta que la realitat és més 
complexa, perquè és veritat que en alguns programes s’han fet ampliacions dels 
serveis per pal·liar aquestes retallades de l’Estat i de la Generalitat, però també hi 
ha algun element preocupant, com és, per exemple, la frenada que hi ha hagut en 
el programa d’habitatges amb serveis a persones grans, que sospita que acabaran 
aquest mandat sense ni un sol habitatge nou.  
El Sr. Laporta assenyala que el sector de població de les persones grans sempre 
ha estat castigat per unes taxes de pobresa molt elevades, a causa d’unes 
pensions molt baixes en comparació amb el nivell de vida, com tampoc es pot 
obviar, tal com ara comentava el regidor Gomà, en aquests moments de crisi la 
contribució de les persones grans en suport de les seves famílies, ja sigui 
mitjançant contribució econòmica per a l’alimentació, el pagament dels rebuts dels 
serveis o la reagrupació de les famílies a la llar de les persones grans. Per tant, els 
preocupa que la vulnerabilitat econòmica de les persones grans, i que s’agreuja 
precisament també per aquestes raons, afecti la seva vida quotidiana –que 
l’afecta– i, per raons econòmiques, no puguin fer activitats socials, o n’hagin de fer 
menys, cosa que comporta una situació d’abandonament i de soledat.  
En aquest sentit, manifesta que són persones grans que, a més, pateixen 
situacions de dependència i que viuen amb l’angoixa per l’impacta que la crisi té 
sobre els cuidadors familiars, com també situacions de privació energètica, 
d’alimentació insuficient o la impossibilitat de reparar avaries de la llar. 
En definitiva, considera que fomentar l’envelliment actiu significa impulsar 
polítiques adreçades a la gent gran perquè esdevingui projectiva i se senti 
implicada i compromesa amb el propi canvi i amb la ciutat, i pensen que s’està 
arribant a una situació dramàtica.  
La Sra. Roset, en primer lloc, comparteix algunes de les coses que s’han dit 
avui, perquè tots són molt sensibles a tot el procés de crisi actual. Ara bé, no està 
gairebé gens d’acord amb la senyora Díaz quan ha parlat que al Consell Assessor 
de la Gent Gran es van dir coses molt dures, que sí que és veritat, però que es van 
dir per part d’algun sector determinat que sempre és més extrem. És a dir, el 
Consell Assessor de la Gent Gran, globalment, no va dir res de tot això, perquè els 
consta tant a la presidenta del Consell Assessor com a ella mateixa.  
Tot seguit, remarca que ha fet bastant esment del Pla municipal per a les 
persones grans 2013-2016 perquè, precisament, és un pla fet des de la gent gran, 
i el Consell Assessor hi va tenir molta participació, i que ara s’està desplegant 
intensament, amb molta participació de les persones grans.  
La Sra. Canals manifesta que per als serveis socials tota la intervenció amb gent 
gran i l’atenció que se’ls ofereix és un tema absolutament prioritari. Comenta que 
estant treballant en el protocol de detecció de maltractaments, i en els casos de 
situacions de més precarietat i necessitat s’estan oferint, evidentment, tots els 
ajuts perquè aquestes persones puguin continuar tenint una vida digna; com 
també s’activen, si cal, tots els recursos i tots els serveis per atendre les persones 
en situació de dependència.  
Quant als àpats en companyia, comunica que tenen previsió d’incrementar els 
menjadors, d’acord amb la necessitat que vagin detectant, i que és un servei molt 
ben valorat. 
Per acabar, creu que l’ajuntament i els serveis socials disposen dels recursos 
necessaris per afrontar una situació certament molt difícil i que tothom en aquesta 
ciutat si té cap necessitat, i es valora en aquest sentit, disposa dels recursos per 
poder-la pal·liar. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar del 
desenvolupament del primer any del Pla d’inclusió social de Barcelona 2012-2015. 
Es retira 
 
3778 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
5. Atorgar la medalla d’or al mèrit esportiu al Sr. David Moner i Codina pel seu 
compromís, per la llarga trajectòria com a directiu i per les idees i projectes que ha 
dut a l’esport català. 
 
La Sra. Fandos proposa fer les intervencions sobre aquest tema al Plenari i 
conèixer ara el posicionament dels grups. Creu que és una medalla molt 
merescuda pels molts anys al capdavant del món de l’esport federatiu del Sr. 
Moner. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de CiU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb 
la reserva de vot del PP.  
 
6. Autoritzar la sol·licitud de l’Ajuntament de Barcelona a la renovació del 
reconeixement del municipi de Barcelona dins el Programa CAI Ciutats Amigues de 
la Infància creat per UNICEF Espanya. Facultar la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, 
regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de 
Barcelona, per a la signatura de tots aquells documents que es derivin de 
l’esmentada renovació. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups.  
 
7. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la VI Fase de la Xarxa de 
Ciutats Saludables de l’Organització Mundial de la Salut a Europa. Facultar la Sra. 
Cristina Iniesta i Blasco, delegada de la ciutat de Salut, per a signar la 
documentació pertinent dimanant d’aquest acord i realitzar les actuacions 
necessàries per a la seva efectivitat. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups.  
 
8. Aprovar l’expedient 20140096 de reconeixement de crèdit per un import de 
58.019,77 euros, IVA inclòs, atesa la necessitat de regularitzar despeses a favor 
de JOSEL, SL, realitzades durant l’any 2010 i no reconegudes en l’exercici que els 
corresponia. Autoritzar, disposar i obligar la despesa per un import de 58.019,77 
euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost de 2014, i partida pressupostària 0201 
– 63824 – 23011, a favor de JOSEL, SL, amb NIF núm. B08236127. 
 
La Sra. Figuerola exposa que l’any 2010, com alguns deuen recordar, a la seu 
del centre de serveis socials de Padilla-Diagonal hi havia un problema greu i 
diversos treballadors havien tingut problemes de salut, per la qual cosa es va 
trobar un local alternatiu, que és l’actual, a València, 344. Així mateix, com que hi 
havia un informe de Salut que demanava que en el termini d’un mes i mig es 
deixés el local, es va pactar amb el propietari (és un local de lloguer) que les 
despeses de les obres anessin al primer any de lloguer. Un cop finalitzades les 
obres, es va fer la inspecció per part del Comitè de Salut de l’Ajuntament i el 
Comitè de Salut va detectar que hi havia alguns temes d’aire que calia modificar; 
els serveis tècnics van pressupostar aquestes obres i són aquests diners que ara es 
paguen.  
En aquell moment es va decidir, per no retardar-ho més, que acabés aquestes 
obres la mateixa empresa que havia fet les obres, i van finalitzar en quinze dies, i 
el 15 de juny, tal com era el compromís, es van traslladar tots els equips. Ara bé, 
a l’hora de pagar-ho, va resultar que aquesta empresa, JOSEL, tenia un deute amb 
Hisenda i els van comunicar que, mentre aquest deute amb Hisenda no es pagués, 
l’ajuntament no els podia pagar. L’empresa va notificar, al desembre del 2013, que 
havia cobert tots els seus deutes, cosa que es va confirmar amb Hisenda. A partir 
d’aquí, l’interventor, a finals del mes de gener del 2014, va fer un informe positiu 
conforme es podia pagar aquest import. I, com que són uns diners del 2010, s’ha 
de fer el pas aquest de dictaminar-ho en Comissió i aprovar-ho en Plenari. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3779 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els grups.  
 
 
IV) Part decisòria / executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
9. Atorgar una subvenció màxima a favor de l’entitat Club Unión Deportivo 
Hebrón-Teixonera, amb NIF G-62856687, concessionària del contracte de gestió de 
serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació del camp 
municipal de futbol de la Vall d’Hebron i els camps municipals de futbol i rugbi de 
la Teixonera, per un import màxim de 141.500,00 euros, per cobrir el dèficit de 
l’explotació previst de l’any 2014, motivat per la modificació dels preus públics de 
determinades prestacions de les instal·lacions esportives municipals acordada per 
la Comissió de Govern en data 14 de desembre de 2011, i de conformitat amb el 
topall màxim de subvenció establert per l’acord de la Comissió de Qualitat de Vida, 
Igualtat, Joventut i Esports, de 16 d’abril de 2013; autoritzar i disposar de 
l’esmentada despesa amb càrrec al compte corresponent del pressupost de 
despeses de l’exercici 2014. 
 
La Sra. Vila exposa que l’acord majoritari de donar suport a la promoció de 
l’esport base repercuteix negativament en els gestors sobretot dels camps de 
futbol de la ciutat, i per això, des de l’IBE, s’atorguen aquestes subvencions amb la 
finalitat de corregir aquest dèficit que es produeix a l’hora d’explotar 
econòmicament aquests equipaments, i que aquest és el cas d’aquest equipament 
esportiu del barri de la Teixonera.  
La Sra. Vila expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S’aprova. 
 
c) Proposicions 
 
 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
10. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports insta el Govern 
municipal a destinar 28 milions d’euros del superàvit pressupostari de l’exercici 
2013 per a la finalització de les obres de l’Hospital del Mar. 
 
La Sra. Jaurrieta exposa que el Govern tanca l’exercici 2013 amb un superàvit 
de 140 milions d’euros, cosa que el seu grup considera que és un greu error i que 
aquest superàvit s’hauria de destinar a les necessitats de la gent, i més tenint en 
compte que la crisi ja fa cinc anys que dura. 
Per aquest motiu, proposen una sèrie de prioritats per poder destinar aquests 
140 milions d’euros a diferents iniciatives de gran rellevància. En concret, pel que 
fa a aquesta comissió, creuen que és molt prioritària la finalització de les obres de 
l’Hospital del Mar. Consideren, d’acord amb el centre, que amb aquests 28 milions 
d’euros es podria resoldre la finalització de les urgències, les instal·lacions i l’obra 
parada. En aquest sentit, recorda que l’Hospital del Mar té assignada una població 
de més de 300.000 persones, dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, i que les 
urgències d’aquest hospital han quedat petites i requereixen urgentment noves 
inversions. 
3780 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Tot seguit, especifica que aquestes obres fa més de quatre anys que estan 
aturades (un mes amb el tripartit i quaranta mesos amb el Govern de CiU). Per 
tant, creu que ara no s’ha de parlar de l’atribució de responsabilitats de cada grup 
polític, sinó que cal mirar endavant i posar la solvència de l’Ajuntament de 
Barcelona al servei de la seva ciutadania. 
La Sra. Pajares manifesta que, com bé sap la Sra. Jaurrieta, el grup del PP 
sempre han donat suport a les propostes referents a les obres del servei 
d’urgències de l’Hospital del Mar, com també que sempre han dit que els sorprèn 
que el grup que ha governat a la Generalitat durant dues legislatures (gairebé set 
anys) i unes quantes més a l’Ajuntament de Barcelona, que, per tant, tenia 
l’oportunitat de portar a terme aquestes infraestructures, no ho fes i que ara 
reclami amb aquesta fermesa i amb aquesta contundència la priorització 
d’aquestes obres. Pel que fa al que ha comentat la Sra. Jaurrieta que el Govern 
tripartit només les va tenir parades durant un mes, assenyala que el retard en la 
fase preliminar i en la resta de fases va ser molt considerable. 
D’altra banda, comunica que, en aquest cas, no els poden donar suport perquè 
el marc legal vigent no ho permet, tal com ha quedat prou clar en el debat que 
s’ha produït aquest matí a la Comissió de Cultura arran d’una proposta presentada 
també pel grup del PSC. 
Tot seguit, informa que la Llei d’estabilitat pressupostària estableix que el 
superàvit s’ha de destinar a amortitzar o a reduir el deute de l’ajuntament, i que 
en cas de superàvit en l’exercici l’ajuntament pot augmentar la despesa del 
pressupost de l’exercici següent, en aquest cas, el 2014, per sobre del màxim 
permès, però això no vol dir que es pugui gastar el superàvit, sinó que ha de 
trobar un ingrés addicional respecte a aquesta nova despesa o bé reduir altres 
despeses pressupostades inicialment.  
Per tot això, considera que hi ha altres fórmules per assolir aquesta quantitat 
per a les obres de l’Hospital del Mar, i que, tal com està formulada la proposta, no 
hi poden sonar suport. 
La Sra. Ribas coincideix en algunes de les coses que ha dit la Sra. Pajares, i, 
com ja va dir en l’últim Plenari, reafirma que Barcelona no es pot permetre tenir 
l’Hospital del Mar com està ara, més tenint en compte que durant molt anys va ser 
propietat municipal i que fins i tot ara l’Ajuntament de Barcelona té un 40% de 
presència als seus òrgans de gestió i que la població que atén aquest hospital 
pertany a una de les zones amb menys capacitat adquisitiva de la ciutat. 
Tot seguit, exposa que l’Hospital del Mar té des de fa anys un pla d’inversions 
per posar-se al dia i per millorar les seves instal·lacions, que aquest pla era 
anterior a la crisi econòmica i que, per tant, difícilment es pot realitzar en la seva 
totalitat. Per això, la quantitat que proposa la proposició no és per a la finalització 
de la primera fase de la inversió, sinó només per al tancament de l’edifici, perquè 
no tancar-lo significa llençar part dels molts diners que s’hi van invertir 
anteriorment, i poder posar en marxa les noves urgències, que és segurament la 
principal prioritat de l’Hospital del Mar. 
En aquest sentit, recorda que aquesta inversió està prevista en el conveni per a 
la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, que acaba l’any que ve.  
En definitiva, creu que hi ha unanimitat a afirmar la necessitat de poder disposar 
d’aquestes noves urgències, fins i tot unanimitat que l’ajuntament pot i ha de tenir 
un paper decisiu en la resolució d’aquesta situació, sobretot tenint en compte que 
el Departament de Salut ni pot ni vol fer-ho. És a dir, tots podrien estar d’acord 
que l’ajuntament incideixi, també econòmicament, en la resolució d’aquest 
problema fins que la Generalitat pugui fer-se’n càrrec, com ja s’ha fet en altres 
ocasions. 
D’altra banda, avisa que el que el seu grup no acceptarà que el Govern 
municipal utilitzi una inversió social com aquesta, acceptada unànimement, com a 
tapadora per poder justificar operacions que, al seu entendre, són contràries a 
l’interès general, com ara privatitzacions que acaben significant una pèrdua 
econòmica per a la ciutat a canvi d’un benefici privat. 
Finalment, remarca que l’ajuntament ha obtingut, el 2013, un superàvit de 139 
milions d’euros, als quals cal sumar els 80 milions d’euros del 2012. Per tot això, 
assenyala que votaran a favor d’aquesta proposició. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3781 
 
El Sr. Laporta recorda que els seus companys de coalició, ERC, el 2007 ja van 
votar a favor de la modificació del pla urbanístic necessària per dur a terme les 
obres d’ampliació i millora del Parc de Salut del Mar. Per tant, i perquè pensen que 
els veïns i les veïnes de Ciutat Vella i Sant Martí no mereixen ser penalitzats, cal 
ampliar el que ja s’hauria d’haver ampliat fa anys. 
Tot seguit, alerta de la situació que es pot produir derivada de la Llei 
d’estabilitat pressupostària, atès que aquesta llei només permet destinar els 
superàvits obtinguts a inversions financeres sostenibles, i que la disposició 
addicional sisena de la Llei reguladora d’hisendes locals estableix una relació del 
que es consideren inversions sostenibles financerament, que són: sanejament 
d’aigües, tractament de residus, protecció i millora del medi ambient, enllumenat 
públic, estructures agropecuàries, indústria i energia, comerç, ordenació i promoció 
turística, promoció i manteniment d’infraestructures del transport, recursos 
hidràulics, investigació científica, societat de la informació i gestió del 
coneixement. Per tant, dins d’aquesta relació d’inversions sostenibles, no veuen la 
possibilitat que es puguin destinar aquests superàvits ni a la construcció d’escoles 
ni d’hospitals, ni a programes de suport a l’emprenedoria, ni a polítiques 
d’ocupació. 
En definitiva, exposa que cal un estudi en profunditat per trobar la manera de 
poder destinar aquest superàvit a les ampliacions de l’Hospital del Mar, atès que 
aquell pacte entre el PSOE i el PP, quan governava el Partit Socialista, limita el 
dèficit i obliga les corporacions locals a presentar l’equilibri pressupostari, cosa que 
podria provocar aquesta situació paradoxal de no poder disposar del superàvit per 
a les obres d’ampliació d’aquest hospital. 
La Sra. Iniesta manifesta que el Govern municipal sempre s’ha posicionat per la 
priorització de la finalització de les obres de l’Hospital del Mar. Tot seguit, remarca 
que a tots els uneix la voluntat que la gent de Ciutat Vella i Sant Martí estigui 
atesa amb les millors condicions i que han treballat exhaustivament per buscar les 
fórmules de finançament. 
Per acabar, recorda que el conveni del 2006 era per a cinc anys; per tant, va 
finalitzar el 2011, i li passa la paraula al Sr. Miret perquè expliqui més els detalls. 
El Sr. Miret exposa que aquí hi ha un problema tècnic de tipus legal, que des del 
punt de vista polític tots coincideixen en la necessitat urgent de finalitzar aquestes 
obres d’ampliació, però que, tal com apuntava el Sr. Laporta, la Llei d’estabilitat 
pressupostària i de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local estableix 
que els superàvit només es pot dedicar al deute, i pagar deute en aquest moment 
no té sentit, atès que l’ajuntament paga un 2,9% i el cost de finançament de 
tresoreria actualment està entorn del 6%. 
Tot seguit, manifesta que, des d’un punt de vista estrictament legal, es fa molt 
difícil encaixar aquestes obres en les «inversions productives financerament 
sostenibles». És per això que el Govern manté aquesta tresoreria forta i, alhora, ha 
fet una opció d’inversió a través d’habitatge social de lloguer. 
Per acabar, remarca que el superàvit de l’ajuntament no és fruit d’una contenció 
en les despeses, sinó tot el contrari, l’ajuntament ha executat les despeses en un 
percentatge altíssim (96-97%) i la despesa s’ha incrementat el 2014 en un 12%. 
Quant a la despesa i a la inversió social, indica que la mitjana entre el 2007 i el 
2011 (abans del mandat) era de 154 milions d’euros l’any i aquest 2014 és de 241 
milions d’euros. 
La Sra. Iniesta expressa el vot contrari del seu grup i reitera que el seu 
compromís és continuar treballant per les obres de l’hospital.  
La Sra. Jaurrieta mostra la seva sorpresa pel debat econòmic, que pensava que 
es tindria en la Comissió d’Economia del dia següent i no en aquesta. Tot seguit, 
manifesta que està sorpresa tant pel grup de CiU com pel Sr. Laporta i la Sra. 
Pajares, perquè s’amaguen darrere d’arguments tècnics quan aquí estant parlant 
de política. Que, des de l’àmbit polític, cal estar al costat de la gent i que per això 
han presentat aquesta proposta, que ha tingut en compte els criteris tècnics, que 
té tota la base tècnica per dur-se endavant.  
En aquest sentit, recorda que hi ha tres paràmetres de la Llei d’estabilitat 
pressupostària que es poden incomplir (com ara el nivell del deute o tenir dèficit o 
tenir una regla d’un tant per cent sobre la despesa)i que, si s’incompleix un 
3782 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
d’aquests tres, s’ha de fer un pla economicofinancer, que en aquest cas, com que 
excediria l’1,5% de la despesa no financera, només caldria que fos d’un any, no 
caldria que fos de tres anys, com va passar en el mandat anterior. I això els 
permetria posar la solvència de l’Ajuntament de Barcelona al servei de les 
necessitats d’aquesta ciutat, pel que fa a política ocupacional i econòmica i en 
l’àmbit social. 
A continuació, assenyala que, si tenen cap dubte, els tècnics del Grup Socialista, 
el Sr. Miret i els tècnics de l’ajuntament els poden explicar aquesta senzilla 
fórmula, que s’utilitza en qualsevol organisme. 
Per acabar, manifestar que no vol entrar en els orígens de les despeses o en els 
orígens de la paralització de les obres d’aquest hospital. Ara bé, constata que els 
únics governs que han invertit en l’Hospital del Mar han sigut governs 
progressistes, ja estiguessin a la Generalitat o a l’Ajuntament de Barcelona. 
La Sra. Pajares li replica que pressupostar és molt fàcil i que on realment es veu 
si aquest pressupost s’ha posat en marxa o no és en l’execució del pressupost, i és 
evident que ells van paralitzar les obres, és a dir, la consellera Geli al desembre 
del 2010. 
Tot seguit, manifesta que no entrarà en un debat sobre temes tècnics entre 
assessors, perquè possiblement segons el grup al qual pertanyin diguin una cosa o 
un altra; a més, considera que el Sr. Miret i el Sr. Laporta ho han explicat força bé. 
Finalment, creu que ningú està en contra d’aquestes obres a l’Hospital del Mar, 
sinó de la formulació amb què s’ha presentat aquesta proposta. 
La Sra. Ribas reconeix que no se sent capacitada per fer un debat sobre aquests 
aspectes econòmics i que, per tant, no hi entrarà. En tot cas, considera que 
aquesta és una inversió neta, perquè després no demana un augment de la 
despesa corrent, entre altres coses perquè, si s’hagués de fer, l’hauria de fer una 
altra administració; i a més perquè és un servei que ja existeix, que el que es 
pretén és que es pugui atendre en millors condicions. 
D’altra banda, creu que amb aquest argument de la Llei d’estabilitat 
pressupostària el que fan és fer evident un dels objectius d’aquesta llei, que és 
actuar de parapet per amagar la manca de voluntats polítiques.  
Per acabar, remarcar que entre els anys 2005 i 2010 es va invertir com mai en 
els equipaments sanitaris públics a la ciutat de Barcelona i que, des del 2011 fins 
ara, l’únic que s’ha fet és acabar algunes coses, però ni tan sols totes. És per això 
que conclou que CiU no creu en la sanitat pública i no creu en la ciutat de 
Barcelona. 
El Sr. Laporta comunica que la seva intenció no era sorprendre la Sra. Jaurrieta, 
sinó constatar una situació que deriva de la Llei d’estabilitat pressupostària, que 
precisament ells van votar i no pas el seu grup. 
Finalment, manifesta que el seu vot serà d’abstenció fins que no s’aclareixi 
aquesta situació, i insisteix que estan clarament a favor de les obres d’ampliació, 
però pensa que cal tenir en compte aquesta situació a què ha fet referència en la 
seva primera intervenció. 
La Sra. Jaurrieta agraeix el suport a aquesta proposta d’ICV-EUiA, com també 
l’abstenció d’UpB. A continuació, assenyala que, com a polítics, cal tenir molt clar 
que no si no s’inverteix el superàvit en la ciutadania i no s’utilitzen mesures com 
les que proposen, podran continuar sent l’ajuntament solvent que va deixar 
l’alcalde Hereu, però poca cosa més. Considera un greu error polític i una 
irresponsabilitat que l’ajuntament vagi acumulant superàvit (60 o 80 milions 
d’euros el 2012, 140 milions el 2013, i possiblement 200 milions el 2014) quan la 
ciutadania passa per una de les pitjors crisis en dècades. 
Per acabar, indica que el seu grup continuarà batallant perquè es puguin 
finalitzar les obres de l’Hospital del Mar i puguin tenir el servei d’urgències que 
mereixen.  
La Sra. Fandos expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció d’UpB. Es 
rebutja. 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3783 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
11. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: instar 
el Govern municipal a presentar un pla «Barcelona inclou» que serveixi d’eina 
contra la discriminació, a favor de la plena accessibilitat i per facilitar la participació 
social de les persones amb discapacitat, en un termini màxim de tres mesos. 
Aquest pla hauria d’incloure l’assignació dels recursos necessaris per dur-lo a 
terme, així com un calendari d’actuacions municipals coordinades i consensuades 
en els diferents àmbits socials, comptar amb el diàleg permanent de les 
organitzacions més representatives de les persones amb discapacitat i incorporar 
un sistema d’avaluació i seguiment que permeti verificar el seu desenvolupament.  
 
La Sra. Martín exposa, primer de tot, que a Barcelona hi ha unes 132.000 
persones amb discapacitat legalment reconeguda, un 8 per cent de la població, 
segons les darreres dades del Departament de Benestar Social i Família de la 
Generalitat. Tot seguit, assenyala que a la Convenció sobre els drets de les 
persones amb discapacitat de les Nacions Unides, ratificada per Espanya el 23 de 
novembre del 2007, i recollida en la Llei general de drets de les persones amb 
discapacitat, s’introdueix el reconeixement que aquestes persones són titulars de 
drets i que els poders públics estan obligats a garantir el seu ple exercici, superant 
el concepte assistencial, i garantir la protecció dels drets de les persones amb 
discapacitat.  
En segon lloc, assenyala que fins a l’any 2006 van disposar del Pla municipal 
d’accessibilitat 1996-2006, del qual no es van complir tots els objectius, però sí 
que es va avançar considerablement quant a la supressió de barreres per a les 
persones amb discapacitat. Tot seguit, manifesta que ara, vuit anys després, 
Barcelona no compta amb cap full de ruta que marqui uns objectius a complir en 
un termini determinat i que serveixi d’eina per garantir amb convicció els drets de 
les persones amb discapacitat i aconseguir la seva plena participació en igualtat 
d’oportunitats amb la resta de ciutadans de la ciutat.  
En aquest sentit, indica que l’única mesura municipal ha estat en l’àmbit de 
l’esport, i és la mesura de govern del maig del 2012 de l’Esport inclou, i precisa 
que l’àmbit de la discapacitat és molt més ampli.  
En tercer lloc, exposa alguns exemples per fer palesa quina és la situació actual: 
d’un total de 339 centres escolars i instituts públics, només 191 (56%) són 
totalment accessibles; d’un total de 784 àrees de jocs infantils als jardins i parcs 
públics de la ciutat, només 11 (1,4%) són aptes per a infants amb discapacitat; 
d’un total de 2.562 parades de TMB, només 953 (37%) disposen de pantalles 
d’informació a l’usuari (PIU), i només 1.075 (42%) del sistema d’informació a 
l’usuari; de les 123 estacions de metro de Barcelona, 20 (16%) encara són 
inaccessibles per a les persones amb mobilitat reduïda, i a més són les estacions 
amb més densitat de passatgers (Clot, Urquinaona, Espanya, Plaça de Sants, 
Maragall, Verdaguer, Ciutadella, Vila Olímpica, Jaume I, Poble Sec, etcètera); i 
també resta pendent d’aconseguir completar la xarxa de semàfors amb senyals 
acústics, eliminar barreres al cent per cent dels museus i d’altres equipaments 
culturals públics. 
Per tot això presenten aquesta proposta, perquè estan convençuts que han de 
vetllar per una accessibilitat integral i universal, en tots els àmbits de la vida: 
l’educació, el transport, la cultura, l’oci, els esports, la mobilitat, l’urbanisme, el 
laboral; és a dir, vetllar per una ciutat integradora en igualtat real d’oportunitats.  
En definitiva, opina que cal donar resposta a totes les demandes i necessitats de 
les persones amb discapacitat, que no poden limitar la inclusió al món de l’esport, 
perquè les institucions públiques s’han d’implicar en la plena integració de les 
persones amb discapacitat, i cal fer-ho comptant amb el diàleg permanent de les 
entitats més representatives del sector de la discapacitat.  
Finalment, manifesta que aquests són, en conclusió, els objectius del pla 
«Barcelona inclou» que presenten amb aquesta proposta, per a la qual demanen el 
suport de tots els grups, ja que creuen fermament que cal fomentar la igualtat 
d’oportunitats de les persones amb discapacitat, eliminar els obstacles que la 
dificulten i promoure una ciutat inclusiva en la qual tots puguin desenvolupar les 
3784 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
seves capacitats i talents, especialment les persones vulnerables, entres les quals 
es troben les persones amb discapacitat. 
Per acabar, indica que el PSC els ha presentat una transacció, la qual agraeixen 
perquè consideren que millora el text de la proposta. 
La Sra. Díaz pensa que aquest tema compta amb la unanimitat de tots els grups 
municipals, tant en aquesta comissió com al Plenari, però que a l’hora de portar-lo 
a terme cada grup té el seu sistema. Pel que fa a aquest pla «Barcelona inclou», 
apunta que ha de ser un pla integral d’accessibilitat que abraci totes les àrees i, 
evidentment, tenir en compte la convenció de les Nacions Unides, que a Espanya 
té rang de llei. 
Tot seguit, indica que ja s’han aprovat moltes proposicions en diferents 
comissions en aquest sentit, com, per exemple, l’informe d’accessibilitat dels 
centres educatius, el diagnòstic en temes d’accessibilitat dels centres esportius 
municipals, el segell de comerç, l’obra del zoo, etc. Així mateix, recorda que ja 
formen part de la Xarxa de Ciutats per l’Accessibilitat i que vam aprovar per 
unanimitat l’aplicació de les recomanacions de la guia de l’ONCE, que parla 
d’accessibilitat i seguretat.  
Per acabar, remarca que és important que aquest pla d’accessibilitat sigui 
agosarat i que sigui transversal, és a dir, que no es limiti només a l’àmbit social, 
sinó que inclogui tots els àmbits de la ciutat. Per tot això, comunica que hi donaran 
suport.  
El Sr. Gomà manifesta que amb el contingut de la proposició estan plenament 
d’acord. Tot seguit, comenta que, tal com deien aquest matí a la Comissió 
d’Educació i Cultura, que sortia un tema molt semblant al fil de l’accessibilitat dels 
equipaments escolars de la ciutat, no es tracta de fer un debat entre Govern i 
oposició, o entre grups, perquè si un tema havia estat i ha de seguir sent un tema 
de ciutat, és precisament la lluita i les polítiques per seguir fent de Barcelona una 
ciutat capdavantera des del punt de vista tant de la plena accessibilitat com de la 
plena autonomia de les persones amb diversitat funcional. Per tant, aquí creu que 
no pot haver-hi cap element de discrepància.  
Ara bé, matisa que és veritat que durant deu anys es va desplegar un pla 
d’accessibilitat, que va estar molt pensat en el moment de la seva elaboració, com 
un pla de superació de les barreres arquitectòniques per fer de Barcelona una 
ciutat de plena accessibilitat física en el seu espai públic i en la seva mobilitat, però 
que també, en paral·lel a tot això, es van desplegar moltes altres polítiques 
d’accessibilitat i d’autonomia de les persones amb diversitat funcional, que no van 
estar vinculades ni connectades directament a aquell pla d’accessibilitat. 
A tall d’exemple d’aquestes altres polítiques esmenta les iniciatives de serveis i 
comerços, de nous espais, d’habitatges, de diversitat sensorial i, per tant, cultura 
accessible, d’esports, d’equipaments escolars, i de tota mena de diversitat 
funcional: física, intel·lectual, sensorial, etcètera.  
En aquest sentit, expressa que el grinyola una mica que tot això s’encabeixi en 
un pla únic i en tres mesos. Manifesta que és més partidari que hi hagi instruments 
més flexibles i més diversos de planificació, amb ritmes diferents, dels quals es 
puguin anar fent seguiments i avaluacions en les seves respectives comissions 
temàtiques, etcètera. És a dir, creu que són més coherents amb la filosofia de 
ciutat plenament accessible i sense cap mena de discriminació per a les persones 
amb discapacitat funcional si ho plantegen també pel que fa a la seva 
instrumentació de manera molt més plural i heterogènia.  
Per això, comunica que esperarà a saber la posició del Govern per acabar de 
fixar el vot del seu grup. 
El Sr. Laporta exposa que el seu grup municipal, l’abril del 2012, va presentar 
una proposició, que va ser aprovada per tots els grups, en la qual es demanava 
que s’acordés la redacció d’un pla municipal d’accessibilitat de l’Ajuntament de 
Barcelona, que hauria de ser redactat de conformitat amb la nova Llei 
d’accessibilitat que estava elaborant la Generalitat de Catalunya, amb la 
participació de les entitats i associacions que hi estiguessin interessades. I que ara 
el PP el torna a proposar amb el nom de «Barcelona inclou».  
A continuació, diu que entenen que aquest pla d’actuació s’ha d’elaborar d’acord 
amb el Codi d’accessibilitat de Catalunya i d’acord amb la futura Llei d’accessibilitat 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3785 
 
del Parlament català, com també amb la normativa europea vigent en aquest 
àmbit. A més, pensen que seria bo que inventariés i identifiqués les barreres 
arquitectòniques dels equipaments antics i de les infraestructures antigues, i en 
pressupostés l’eliminació. Alhora, opinen que aquest pla ha de desenvolupar una 
estructura de gestió que el doti dels nivells d’eficàcia i eficiència per al seu 
desenvolupament, i ha de recollir els principis bàsics d’actuació de tots els actors 
implicats, la planificació i la transversalitat en la coordinació i promoció, i la 
proactivitat, avançant en les necessitats i la innovació i posant les noves 
tecnologies al servei de les persones. 
Finalment, constata que la fermesa i la coherència amb què les diferents entitats 
dels col·lectius de persones amb discapacitats han lluitat i lluiten per la igualtat de 
drets són les que han fet possible que Barcelona se situï avui com una ciutat que 
està al capdavant en l’accessibilitat urbana, per la qual cosa entenem que el pla 
s’ha d’elaborar amb la seva participació i amb la de tots els col·lectius involucrats, 
que ha de recollir les seves necessitats, els seus suggeriments i les seves 
aportacions.  
Per acabar, comunica que donaran suport a la proposició del PP, amb la 
transacció del PSC, per coherència amb el que ja van presentar fa dos anys, i 
recorda que aleshores la Sra. Rognoni els va dir que ja estava en funcionament un 
grup de treball per a la millora de l’accessibilitat, i espera que ara també faci 
referència a aquesta qüestió.  
La Sra. Rognoni comenta que entre el Sr. Gomà i el Sr. Laporta ja han respost 
exactament el que ella tenia previst de dir. D’una banda, no tenen cap problema a 
pensar en la idea d’un pla. D’altra banda, ho veuen com el Sr. Gomà, una mica 
difícil fer un pla d’aquesta tipologia en tres mesos. En aquest sentit, precisa que en 
l’elaboració d’aquest pla de deu anys a què s’ha fet referència van intervenir vint-i-
cinc persones i durant molt temps. A més, indica que també és un motiu 
conceptual, perquè és molt més ampli que això, són línies estratègiques, no són 
només barreres físiques, sinó també comunicatives.  
A continuació, concreta que estan parlant d’accessibilitat universal, és a dir, per 
a tothom, i, per tant, també han de pensar en el col·lectiu de gent gran, que cada 
vegada n’hi ha més i n’hi haurà més.  
Per tot això, apunta que si va en la línia del que van aprovar fa dos anys, a 
proposta d’Unitat per Barcelona i que tots els grups hi van estar a favor, 
informarien favorablement aquesta proposta, en el mateix sentit que deia el Sr. 
Laporta, però des d’un punt de vista més genèric, de grans línies estratègiques. 
Matisa que, evidentment, ha de recollir tot el que es treballi en el nou codi, i, per 
tant, haurien d’esperar que surti el nou codi. Amb relació a aquest nou codi, 
informa que ara estan ja en la fase d’esmenes, que en tenen 400 i les volen 
resoldre totes, i que, segons els han comunicat, cap a l’octubre és possible que les 
tinguin resoltes. Per tant, indica que és evident que en tres mesos no poden fer 
aquest pla.  
Tot seguit, comenta a la regidora del PP que si el periodifica en sis mesos, 
l’acceptarien i, en funció d’aquestes línies,l’anirien treballant. 
La Sra. Martín agraeix, primer de tot, la transacció del Grup Socialista i el suport 
d’UpB i del Govern. Quant al Sr. Gomà, comenta que no s’ha posicionat encara, 
que ja ho farà al final, com sempre.  
Tot seguit, exposa que comprèn que és un pla que no és senzill, que per fer-lo 
es necessiti potser més temps, que hi estaria d’acord. Ara bé, puntualitza que no 
necessàriament cal esperar que s’aprovi el Codi d’accessibilitat, perquè és un full 
de ruta que es necessita a la ciutat de Barcelona per treballar i que s’ha d’anar 
avançant.  
En aquest sentit, insisteix que cal fer un full de ruta amb uns objectius clars, 
planificar i fer una previsió en el temps –de vuit anys, sis anys, el que sigui–, amb 
uns recursos determinats. 
En definitiva, demana que el Govern es posi a treballar en ferm en aquest pla, 
que és evident que els marges de temps poden ser una mica elàstics. Però està 
segura que tothom guanyarà si això tira endavant, perquè tindran clar quins són 
els objectius, què cal fer, sempre tenint en compte que potser el termini no es 
compleix al cent per cent. 
3786 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
La Sra. Díaz fa palès que, quan han transaccionat aquesta proposta amb el Grup 
Popular, ja sabien que un pla d’accessibilitat no es pot portar a terme en tres 
mesos, però que es tracta de marcar les línies. Per tant, indica que, si tenen 
aquesta visió global que l’objectiu general ha de ser l’accessibilitat transversal, es 
faci en educació, en habitatge, en cultura, en treball, en l’oci; i llavors seran 
capaços de visualitzar. Insisteix que, evidentment, no es pot fer un pla transversal 
en tres mesos, potser tampoc durant aquest mandat, però que cal treballar i cal 
anar construint ciutat.  
D’altra banda, explica que la Llei d’accessibilitat que hi ha vigent actualment és 
de 1991, i el decret de 1995. És a dir, que entre la llei i el decret van passar quatre 
anys. Així mateix, comenta que actualment estan treballant en el marc normatiu 
del que serà la nova llei, que aquesta és la tercera vegada que fan un 
avantprojecte de llei, que hi estan treballant des del 2009. Per això, opina que no 
es poden aturar, perquè si esperen que hi hagi una nova llei, i després un nou 
decret, poden passar deu anys sense que tinguin un altre pla d’accessibilitat.  
Per acabar, destaca que Barcelona sempre ha estat molt avançada al que 
obligava la llei. Per tant, cal treballar i han de ser capaços de liderar, però no es 
poden esperar a l’aprovació d’una nova llei i un nou decret.  
El Sr. Gomà expressa el vot a favor del seu grup. 
La Sra. Rognoni comenta que entremig es va posar en marxa el Grup de Treball 
Millora Accessibilitat que ara l’han redinamitzat i l’han posat en marxa, i que estan 
treballant en moltes iniciatives. És a dir, tant durant el mandat anterior com el 
d’ara s’ha treballat al màxim, i el resultat és positiu. Per tant, assenyala que seria 
com grans línies estratègiques, que això sí que ho poden fer, més que res per no 
encallar-se durant anys. En tot cas, remarca que estant treballant en museus, en 
petit comerç, en qüestions laborals, en les noves tecnologies, etc., amb relació a 
l’accessibilitat. 
La Sra. Rognoni expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Díaz expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: 
La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: instar el 
Govern municipal a presentar un pla «Barcelona inclou», integral i transversal a 
totes les àrees de govern, que serveixi d’eina contra la discriminació a favor de la 
plena accessibilitat i per facilitar la plena participació en la ciutat de les persones 
amb discapacitat, en un termini màxim de tres mesos. Aquest pla hauria d’incloure 
l’assignació dels recursos necessaris per dur-lo a terme, així com un calendari 
d’actuacions municipals coordinades i consensuades en els diferents àmbits, 
comptar amb el diàleg permanent de les organitzacions més representatives de les 
persones amb discapacitat i incorporar un sistema d’avaluació i seguiment que 
permeti verificar el seu desenvolupament.  
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
12. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el 
Govern municipal a: 1) Iniciar negociacions amb totes les empreses 
subministradores d’electricitat i gas per tal d’aconseguir una quitança dels deutes 
pendents amb aquestes empreses per part de persones en situació de 
vulnerabilitat manifesta. 2) Estendre el conveni signat amb Endesa, SA el passat 
11 de març a la resta d’empreses subministradores d’electricitat i gas. 3) Millorar 
d’aquest conveni dos aspectes, i incloure’ls en els nous que es puguin signar en 
aquest sentit: clarificar el procediment i estendre la seva aplicació a persones en 
situació de vulnerabilitat econòmica amb uns ingressos per capita a la unitat 
familiar inferiors al salari mínim interprofessional. 
 
La Sra. Sanz exposa que els preocupa la greu situació de pobresa que cada cop 
més moltes famílies pateixen, que afecta diferents àmbits de la vida de totes 
aquestes famílies (l’alimentació, els subministraments bàsics, l’habitatge), com 
també els preocupa i els molesta la inacció per part dels diferents governs polítics 
que avui es troben segrestats per determinats lobbies, governs que avui legislen al 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3787 
 
servei de les principals empreses d’aquests sectors. Els molesta que hi hagi qui 
veu aquestes famílies, aquestes persones com simples xifres, com simples 
estadístiques, perquè darrere d’aquestes xifres el que hi han són nens i nenes, el 
que hi han són homes i dones que no poden escalfar la seva llar, que no poden 
cuinar i que no la poden il·luminar. 
Per tot això, assenyala que fa mesos que el seu grup proposa accions i mesures 
al Govern de la Generalitat, al Govern de l’Estat espanyol, però també al Govern 
de l’ajuntament, per resoldre aquesta injusta situació, perquè aquestes mesures 
són fàcils de fer, perquè es pot resoldre aquesta indigna situació, si hi ha voluntat 
política. 
Tot seguit, comenta que ja saben que les accions de l’Ajuntament de Barcelona 
en molts d’aquests àmbits són limitades, com en els cas del sector energètic, 
perquè és el Govern de l’Estat qui en té totes les competències. Però creuen que, 
més enllà de legislar, aquest ajuntament el que pot fer és negociar amb aquestes 
empreses.  
A continuació, informa que a la ciutat de Barcelona, però també a Catalunya, les 
persones en situació de pobresa estan creixent i ja superen el 20% (més de 
300.000 persones) i també creix la desigualtat, perquè els barris més populars són 
els que menys ingressos acumulen. Quant a les famílies que no poden escalfar la 
seva casa, per exemple, a Catalunya estan ja al voltant del 15%; a l’Estat 
espanyol, al voltant del 18%, a Barcelona el percentatge és una mica més baix, 
però també no para de créixer, hi ha entre vuitanta mil i noranta mil llars que es 
troben en aquesta situació. 
Per tant, manifesta que és evident que avui la pobresa energètica està 
empitjorant les condicions de vida de moltes persones que ja abans vivien en el 
llindar de la pobresa, i això és producte de l’augment progressiu dels preus del 
subministrament en els darrers anys: l’electricitat en deu anys ha augmentat un 
80%, i a això s’ha de sumar la disminució o la limitació d’alguns ajuts o subsidis, 
amb la qual cosa per a molta gent aquests serveis més bàsics de llum, d’aigua o 
de gas avui són un luxe. Tot seguit, apunta que això és així, entre altres motius, 
perquè bàsicament s’ha legislat, en el cas de l’electricitat, per garantir el negoci de 
determinades empreses, concretament cinc, que conformen l’oligopoli energètic, 
que aquestes cinc empreses, que es reparteixen tot el territori espanyol, avui 
obtenen el doble de beneficis que les seves homòlogues en l’àmbit europeu. 
En aquest cas, assenyala que el Govern de l’Estat, del Partit Popular, ha fet una 
reforma del sector elèctric que reconeix un cost que no és el cost real de la 
producció d’aquesta electricitat i que el que actualment es paga són els beneficis 
d’aquestes empreses. És a dir, s’ha legislat per mantenir tot aquest oligopoli i 
aquests beneficis, mentre s’està ofegant moltes famílies. I, en canvi, quan 
presenten propostes al Congrés dels Diputats per parlar de la pobresa energètica, 
no hi ha cap voluntat política per part del Govern del Partit Popular de canviar 
aquesta situació. 
Pel que fa a Catalunya, indica que hi ha el decret de pobresa energètica impulsat 
pel Govern de Convergència i Unió, i també aprovat amb el suport d’Esquerra 
Republicana, que no ha servit per a res perquè no hi ha hagut negociació política 
amb les empreses, perquè trasllada tota la responsabilitat als ajuntaments i també 
el cost de sufragar aquestes factures i aquests deutes. Per tant, considera que, 
lluny d’abordar la greu problemàtica de la pobresa energètica amb una política 
pública potent, el que s’està fent és mirar a una altra banda, tot i que l’informe del 
Síndic de Greuges és molt clar i planteja dues mesures en el camp de l’electricitat: 
propostes immediates que vinculin un protocol que permeti que no es facin talls de 
subministrament fins que el Govern de l’Estat espanyol fixi un preu bàsic social en 
clau d’energia i també la fixació d’uns mínims vitals tot l’any. 
En aquest sentit, fa palès que els protocols per evitar els talls de 
subministraments són necessaris, però que es basen en una trampa, perquè 
aquest deute, basat en els abusos d’aquestes empreses, l’acaben pagant 
majoritàriament els ajuntaments. 
Per acabar, concreta que amb aquesta proposta demanen tres coses. En primer 
lloc, negociació política amb les empreses subministradores perquè rebaixin aquest 
deute. És a dir, l’Ajuntament de Barcelona ha d’aconseguir una quitança, perquè 
3788 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
l’ajuntament garanteix que les persones no es quedin sense aquests serveis, però 
també garanteix que aquestes empreses cobrin, per tant, com a mínim, que cobrin 
menys. En segon lloc, estendre el conveni d’Endesa a altres empreses de 
subministrament, especialment les de gas. I, en tercer lloc, millorar el present 
conveni i els que es puguin establir en el futur en dos aspectes: primer, clarificar el 
procediment, perquè no queda clara quina és la relació que s’estableix entre 
Endesa i els serveis socials, si és Endesa qui li diu als serveis socials quines són les 
persones que no poden pagar i, per tant, serveis socials fa una transferència 
directa a l’empresa sense treballar amb l’usuari directament, o com queda; i 
segon, estendre la seva aplicació a les persones en situació de vulnerabilitat 
econòmica amb uns ingressos per capita a la unitat familiar inferiors al salari 
mínim interprofessional. En aquest segon punt comunica que han arribat a una 
transacció amb el Govern municipal per incorporar «amb informe favorable dels 
serveis professionals dels centres de serveis socials», i agraeix al Govern que els 
hagi fet aquesta esmena, perquè els permet també incorporar-hi les diferents 
situacions que es poden donar en persones que tinguin unes rendes superiors però 
que no puguin fer front a aquests subministraments, o persones que cobrin això 
però que, en canvi, sí que hi puguin fer front.  
La Sra. Moraleda comunica que donaran suport a aquesta proposició del Grup 
d’ICV, atès que des de fa molts mesos ja adverteixen que el 15 per cent de la 
població de la nostra ciutat té en aquests moments moltes dificultats per mantenir 
el seu habitatge a una temperatura adient, per posar un factor dels que són més 
coneguts a la nostra ciutat segons l’enquesta de condicions de vida. 
En aquest sentit, recorda que el seu grup va presentar al gener d’aquest any 
una iniciativa en què constataven com les dificultats econòmiques de moltes 
famílies a causa de la crisi econòmica ha comportat un increment en la demanda 
d’ajuts als serveis socials, tant per temes alimentaris com per temes de 
subministraments energètics. 
Tot seguit, manifesta que cal garantir a aquestes famílies unes mínimes 
condicions indispensables i, per tant, cal prendre mesures. Així mateix, assenyala, 
com bé ha dit la Sra. Sanz, que el Govern de la Generalitat va dictar un decret que 
no ha servit per fer res, i ja avança que en les properes setmanes o en els propers 
mesos preguntaran quants casos s’han atès amb aquest decret, que creu que els 
números que els donaran seran de pena. 
És per això que opina que, des de l’ajuntament, han de fer el que ja fan altres 
ajuntaments de l’entorn més proper, amb nombres molt esperançadors. A tall 
d’exemple, apunta que un dels mecanismes que s’ha activat des de l’àrea ha estat 
l’habilitació d’una partida concreta per atendre famílies afectades pels talls de 
subministrament energètics, amb un pressupost inicial que coincideix amb el 
nombre d’ajuts que es va concedir l’any passat (500.000 euros), com també ha 
elaborat un conveni amb Endesa per tal d’evitar el tall de subministraments. Quant 
a aquest conveni, considera que s’ha d’estendre a altres subministrament 
energètics, com ara el gas o l’aigua, per la qual cosa donen suport a aquesta 
iniciativa que esperen que recolzin tots els grups. 
D’altra banda, alerta de la dimensió de la tragèdia, com ja han comentat alguna 
vegada en aquesta comissió. En efecte, creu que cal fer una difusió més grans 
d’aquests ajuts, sobretot en els barris en què la vulnerabilitat és més profunda. Tot 
seguit, explica que incideixen en això perquè els costa d’entendre que una ciutat 
com Barcelona, amb més d’1.600.000 habitants, hagi concedit ajuts per import de 
600.000 euros per a subministraments energètics durant tot l’any passat i, per 
exemple, una ciutat com Terrassa, que té 215.000 habitants –més petita que 
alguns dels districtes de Barcelona–, hi hagi destinat 235.000 euros; o 
l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, amb molts menys recursos, que té 
120.000 habitants, hi hagi destinat 72.000 euros; o l’Ajuntament com Cornellà, 
amb 87.000 habitants, hi hagi destinat 50.000 euros. En tot cas, no creu que els 
ciutadans dels barris de la ciutat amb rendes similars a les d’aquests municipis de 
l’àrea metropolitana tinguin menys necessitats que els ciutadans d’aquests 
municipis. Per tant, o la gent no sap que es poden demanar ajuts o la gent no sap 
on s’han d’anar a demanar, per la qual cosa remarca que cal esforçar-se per donar 
a conèixer el canal i la manera de poder solucionar aquest gravíssim problema.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3789 
 
Finalment, reitera que hi donaran suport. 
La Sra. Martín exposa que el Grup Popular sempre han defensat l’objectiu de 
garantir que totes les persones de la ciutat tinguin les necessitats bàsiques 
cobertes i evitar que cap persona en situació de vulnerabilitat no es vegi privada 
d’aquest dret, com també coincideixen que s’han d’adreçar polítiques públiques a 
les persones amb risc de pobresa i d’exclusió social, que és per aquest tema que 
lluiten constantment i fan plantejaments des del Govern perquè això funcioni 
d’aquesta manera. 
A continuació, manifesta que en la situació actual és molt remarcable 
l’encariment dels preus dels subministraments bàsics, cosa que dificulta a les 
persones més vulnerables fer front a la factura energètica i d’aigua. Així, indica 
que, segons les darreres enquestes, a Barcelona hi ha més de 189.000 persones 
que no poden pagar els rebuts quan toca i més de 240.000 que no poden mantenir 
l’habitatge a una temperatura adient. En aquest sentit, considera que cal actuar 
ajudant les famílies que pateixen aquesta situació. 
D’altra banda, expressa que comparteixen l’esperit d’aquesta proposició i que 
estan totalment d’acord amb el contingut dels dos primers apartats, però que no 
coincidim tant amb el plantejament del tercer apartat, perquè creuen que posar 
aquest límit del salari mínim interprofessional per capita pot donar peu a situacions 
discriminatòries. És a dir, entenen que no necessàriament la vulnerabilitat ha 
d’anar associada al salari mínim interprofessional, ja que això pot provocar 
situacions greus de discriminació. 
En resum, comenta a la Sra. Sanz que li agradaria molt votar a favor d’aquesta 
proposta, però que s’hi haurà d’abstenir, perquè comprèn l’esperit de la proposta, 
però considera que, si això s’aplica literalment, pot produir discriminacions 
serioses. A més, precisa que l’afegit transaccional que ha fet el Govern no té 
sentit, perquè és una cosa que ja s’està fent, o sigui, els serveis socials ja actuen 
en funció de la situació.  
El Sr. Laporta manifesta que donen suport a aquesta proposició. Quant al 
conveni entre l’ajuntament i Endesa, entenen que el que es deixa en suspens és el 
tall de subministrament d’electricitat i gas en els casos en què es rebi la 
comunicació per part dels serveis socials, i que és el camí que cal seguir i, com diu 
la proposició, continuar treballant en aquesta direcció. I, per tant, iniciar 
negociacions a través de l’IMSS per agilitzar i facilitar la forma de pagament de 
l’ajut municipal als usuaris de serveis socials per deutes generats amb motiu del 
subministrament d’electricitat i de gas, com també iniciar aquestes negociacions 
amb altres empreses.  
Tot seguit, exposa que la pobresa energètica és el símptoma més evident de la 
crisi econòmica, i també, tal com ja ha exposat la regidora del PSC, que hi ha 
molta gent que no sap on pot demanar els ajuts. En aquest sentit, opinen que, per 
donar a conèixer aquests ajuts, caldria fer una campanya de divulgació i 
comunicació emmarcada principalment als centres de serveis socials de la xarxa de 
l’IMSS, ja bé siguin els centres d’atenció primària, el Banc d’Aliments o altres 
serveis i entitats del tercer sector social. 
La Sra. Canals comunica que, en principi, tal com queda amb aquesta transacció 
afegint l’esmena final, el Govern hi estarien d’acord. Tot seguit, recorda que l’any 
2012 l’IMSS va atorgar 1.539 ajuts d’emergència per cobrir aquestes necessitats; 
l’any 2013, 3.117 ajuts, que van significar una despesa que superava gairebé els 
500.000 euros; i que aquest any hi ha també una partida específica ampliable, que 
suposa que també se superarà amb escreix, si les coses no milloren. 
Pel que fa al punt 1 de la proposició, que és iniciar aquestes negociacions amb 
Endesa, comunica que ja estan negociant amb Endesa i amb Gas Natural. Ara bé, 
els recorda que són empreses privades i, per tant, l’ajuntament pot demanar que 
facin una quitança dels deutes que tenen de persones que no poden afrontar els 
consums que tenen amb aquestes companyies, però no deixa de ser una 
competència de la mateixa companyia.  
Quant al segon punt –estendre aquest conveni amb Endesa a la resta de 
subministradores d’electricitat i gas–, manifesta que en aquest moment ja estan 
tancant un acord similar amb Gas Natural, que és veritat que és que l’Ajuntament 
paga d’acord amb la proposta que fa serveis socials. En tot cas, els recorda que 
3790 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
aquestes dues companyies comercialitzen a la ciutat de Barcelona gairebé el 90% 
de tot el subministrament a la ciutadania, per tant, ja cobreixen una part 
important de ciutadans. 
Amb relació al tercer punt, aquesta millora de conveni i els dos aspectes que cal 
clarificar, informa que el procediment l’ha establert l’ajuntament, o sigui, el 
redactat del conveni l’han fet els tècnics de l’IMSS, per la qual cosa creu que queda 
clar que la proposta ve de l’ajuntament, dels serveis socials, no de les companyies. 
És a dir, els ciutadans s’adrecen als serveis socials i, en funció de la situació i de la 
valoració dels tècnics professionals, s’activa o no aquest recurs. Per això han 
volgut que s’hi introduís aquest afegitó amb el matís que la prestació d’aquest ajut 
no depèn únicament del salari mínim, sinó que és un ajut d’emergència social que 
s’activa en funció d’una situació puntual de necessitat. 
La Sra. Vila comunica que hi votaran a favor. 
La Sra. Sanz agraeix els vots favorables als diferents grups, com també al 
Govern municipal per arribar a la transacció. Comenta a la Sra. Martín que també li 
hauria agradat molt que el Partit Popular hi hagués votat a favor, tot i que 
normalment el PP no vota favorablement aquestes proposicions, especialment en 
el marc del Congrés dels Diputats i en el Parlament de Catalunya. Pel que fa al 
dubte que plantejava amb relació al tema del salari mínim, aclareix que la 
proposta de transacció a què han arribat amb el Govern municipal permet dues 
coses, que no es quedi ningú fora per sota el llindar del salari mínim 
interprofessional i que, mitjançant la intervenció dels serveis socials,tampoc es 
quedin sense ajut persones que cobren per sobre del salari mínim 
interprofessional, però que tampoc poden fer front a aquestes despeses.  
D’altra banda, considera que cal revertir aquesta situació d’invertir 
constantment recursos públics per pagar això, que és obvi que cal fer front a 
aquesta situació que estan patint tantes famílies actualment, però que cal que les 
empreses subministradores també se’n facin responsables, perquè tenen totes les 
responsabilitats dels elevats preus i de les elevades tarifes. Així mateix, assenyala 
que sobretot cal molta pedagogia per part dels diferents membres d’aquest 
ajuntament, que coneixen casos amb moltes realitats de forma molt propera, 
perquè després això, a les administracions on pertoca, realment es legisli de forma 
diferent. 
La Sra. Vila expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Moraleda expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Martín expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa 
el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. 
S’aprova amb el redactat següent: 
La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el 
Govern municipal a: 1) Iniciar negociacions amb totes les empreses 
subministradores d’electricitat i gas per tal d’aconseguir una quitança dels deutes 
pendents amb aquestes empreses per part de persones en situació de 
vulnerabilitat manifesta. 2) Estendre el conveni signat amb Endesa, SA el passat 
11 de març a la resta d’empreses subministradores d’electricitat i gas. 3) Millorar 
d’aquest conveni dos aspectes, i incloure’ls en els nous que es puguin signar en 
aquest sentit: clarificar el procediment i estendre la seva aplicació a persones en 
situació de vulnerabilitat econòmica amb uns ingressos per capita a la unitat 
familiar inferiors al salari mínim interprofessional, sempre que hi hagi informe 
favorable per part dels professionals dels centres de serveis socials. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
13. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el 
Govern municipal a ampliar en 2 milions d’euros la dotació pressupostària per als 
programes PISL i PROPER per a l’exercici de 2014, amb l’objectiu d’oferir 3.500 
places noves en aquests programes ocupacionals per a persones en risc d’exclusió 
social. 
 
El Sr. Laporta exposa que, segons dades dels darrers baròmetres, l’atur i les 
condicions de treball són el principal problema dels barcelonins i barcelonines, per 
la qual cosa la prioritat ha de ser crear llocs de treball, vinguin d’on vinguin i sense 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3791 
 
menysprear cap opció, i les polítiques actives d’ocupació han de ser un element 
clau a l’hora de facilitar la inserció laboral dels col·lectius especialment vulnerables 
o desafavorits. En aquest sentit, assenyala que l’Ajuntament de Barcelona disposa, 
a través de Barcelona Activa i de l’IMSS, de dos programes d’orientació i d’inserció 
laboral dirigits a persones amb risc d’exclusió social i amb dificultats especials 
d’inserció que han estat derivades dels serveis socials: el programa d’inserció 
sociolaboral que destina quatre-centes places i el programa personalitzat de 
recerca de feina, amb mil places, l’anomenat PROPER. 
Tot seguit, manifesta que aquests programes funcionen i que són el camí per 
lluitar contra l’exclusió i la pobresa tot generant ocupació. És per això que en la 
seva proposició demanen que el Govern municipal ampliï en 2 milions d’euros la 
dotació pressupostària en l’exercici 2014 per promoure programes d’inserció 
laboral per a les persones vulnerables o amb risc d’exclusió social, en el marc dels 
objectius d’aquests dos programes als quals ha fet referència. 
La Sra. Díaz exposa que el seu grup ha defensat en diferents ocasions que 
Barcelona és una ciutat que sempre ha tingut la capacitat de saber aixecar-se 
davant les dificultats, com va demostrar en la crisi dels vuitanta amb l’impuls d’un 
seguit de projectes innovadors que encara continuen vigents, com Barcelona 
Activa, plans integrals de joventut, o els primers programes per a dones 
emprenedores. 
Tot seguit, assenyala que actualment hi ha moltes famílies en situació d’exclusió 
o en risc de pobresa a causa dels efectes d’aquesta crisi. A més, indica que el 
nombre de llars en què tots els seus membres estan a l’atur gairebé s’ha 
quadruplicat des del 2006 (del 2,4% al 8,2%). En conclusió, afirma que aquestes 
dades no fan més que confirmar com la precarietat del treball i el fort increment de 
persones en atur són els factors que més incideixen en la vulnerabilitat de les 
persones. 
En aquest sentit, exposa que en els dos plenaris extraordinaris sol·licitats pel 
seu grup per abordar l’atur juvenil i el pla de SOS barris ja van manifestar la 
necessitat d’impulsar polítiques actives d’ocupació per tal d’incidir en les situacions 
de vulnerabilitat de moltes persones. Així mateix, assenyala que el Fons Monetari 
Internacional i l’OCDE han recomanat al Govern de l’Estat que impulsi polítiques 
actives d’ocupació, recomanació que no ha estat recollida ni pel Govern de l’Estat, 
ni pel Govern de la Generalitat, si es tenen en compte els recursos que es destinen 
a les polítiques actives d’ocupació.  
D’altra banda, opina que l’ajuntament disposa de recursos suficients per poder 
assumir un reforç en les àrees de polítiques actives d’ocupació, de suport a 
l’emprenedoria i al comerç de proximitat, per la qual cosa el seu grup municipal 
presentarà a la Comissió d’Economia una proposició en aquest sentit, amb 25 
milions d’euros per a programes destinats a disminuir el nivell d’atur de la ciutat, 
com també reforçar programes de formació ocupacional i sobretot els programes 
enfocats a la reorientació de perfils professionals cap al sector de la capacitat 
d’ocupació.  
Finalment, considera molt positiu que també es contempli el reforçament 
d’aquests programes d’inserció laboral, el PISL i els personalitzats de recerca de 
feina, dirigits a la millora de l’ocupabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió social i 
de persones amb un grau d’autonomia molt baix. 
Per tot això, comunica que donaran suport a la proposició.  
La Sra. Martín manifesta que donen la benvinguda a la proposició presentada 
per UpB, atesa la importància d’aprofundir i ampliar els programes ocupacionals 
per a persones en risc d’exclusió social. En aquest sentit, indica que a Barcelona hi 
ha uns 42.000 aturats de llarga durada i que un dels col·lectius més vulnerables 
són les persones majors de quaranta anys amb una baixa qualificació.  
Per això li donen molta importància a aquests programes, però precisa que la 
proposta d’UpB arriba una mica tard, perquè el mes de febrer el grup del Partit 
Popular va tancar un acord amb el Govern per incrementar les polítiques socials en 
15 milions d’euros del pressupost del 2014, i entre les mesures figura justament i 
casualment l’increment de 2 milions d’euros per als programes d’ocupació per a 
col·lectius en risc d’exclusió social, bàsicament ampliació dels PISL, programa 
d’inserció sociolaboral, i PROPER, programa personalitzat de recerca de feina, cosa 
3792 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que significa un increment del 265%. Especifica que donarà una còpia dels acords 
al Sr. Laporta.  
En tot cas, manifesta que no tenen cap inconvenient a sumar acords en la 
defensa de les persones més vulnerables i que, per tant, hi votaran a favor. 
El Sr. Gomà comunica que també votaran a favor d’aquesta proposició d’UpB. 
Tot seguit, exposa que l’atur probablement és l’impacte de la crisi econòmica més 
intens i més generalitzat, una problemàtica social que, lluny de ser superada a 
Barcelona, no ha deixat de créixer. De fet, el juliol de 2011, quan l’actual Govern 
va assumir el Govern de la ciutat, hi havia 104.000 persones registrades en 
situació d’atur, avui n’hi ha 107.000. Ara bé, destaca que, més enllà de la xifra 
global, es tracta cada vegada més d’un atur llarg i desprotegit, que actualment les 
persones aturades de llarga durada ja estan a la ratlla de les 50.000 i també a la 
ratlla de les 50.000 les persones que no tenen cap mena de cobertura social en la 
seva situació d’atur, per tant, col·lectius amplis que tenen dificultats estructurals 
d’inserció en el mercat laboral. 
Així mateix, assenyala que l’atur afecta de manera més intensa els col·lectius 
més vulnerables; per exemple, les persones joves tenen una taxa d’atur que està 
clarament per sobre de la mitjana, a més dels trenta mil joves en exili laboral 
forçat, i els territoris més vulnerables de la ciutat, com ara la franja del Besòs, o a 
la Marina, o a Nou Barris,en què es multiplica per dos l’atur de l’Eixample o per 
tres l’atur de Sarrià o de les Corts, i la bretxa no deixa de créixer. 
Per tot això, considera que per lluitar contra l’atur calen polítiques públiques, 
polítiques actives d’ocupació i polítiques concretes per lluitar contra l’atur 
d’aquelles persones amb dificultats estructurals d’inserció laboral. Tanmateix, 
assenyala que aquesta realitat contrasta amb el que ha estat l’orientació del 
Govern en la seva reformulació de Barcelona Activa, perquè l’orientació del Govern 
és que el creixement econòmic genera ocupació, i això no és veritat. Opina que la 
generació d’ocupació necessita creixement, però necessita polítiques públiques i, a 
més, l’actual model de creixement genera ocupació en precari i calen polítiques 
públiques que generin ocupació de qualitat. 
Finalment, manifesta que aquesta reflexió va molt més enllà de la proposició 
d’UpB, però que aquesta proposta d’enfortiment de les polítiques actives 
d’ocupació dels sectors més vulnerables a través del programa d’inserció 
sociolaboral i de recerca personalitzada va en aquesta direcció, se situa en aquesta 
perspectiva, i enforteix el que havia estat un model de Barcelona Activa que 
pivotava sobre l’ocupació i sobre les persones més vulnerables i no només ni 
principalment sobre el suport a l’empresa o a l’emprenedoria. 
La Sra. Canals explica que aquesta proposició que fa UpB coincideix precisament 
amb una trobada, el passat 29 de gener, que va tenir l’alcalde amb representants 
de la Taula del Tercer Sector Social, en la qual, entre altres peticions, li van 
demanar que es destinessin 2 milions d’euros del Fons de contingència social a 
ampliar places de programes ocupacionals, i la resposta de l’alcalde ja va ser 
positiva en aquest sentit. 
A més, exposa que el Govern ja ha donat impuls a tot el que són els programes 
PISL i s’ha dedicat justament a lluitar contra l’atur dels col·lectius més vulnerables, 
per exemple, amb el programa PROPER, iniciat el 2013, que és un programa 
personalitzat de recerca de feina enfocat al col·lectiu de majors de quaranta anys 
amb nivells de qualificació baixa, experiència professional en un únic sector 
econòmic o en diversos, però sense cap especialització. En aquest sentit, informa 
que, a partir d’aquests dos programes, el 2013 s’ha orientat 1.542 persones. 
A continuació, constata que cada vegada és més important i té més valor la 
funció d’orientació, assessorament i acompanyament que els professionals dels 
serveis socials bàsics fan en el seu treball amb les persones i famílies que es 
troben en risc d’exclusió social.  
Quant a la proposta concreta, entenen que va en aquesta línia i que serà molt 
favorable justament per promoure l’ocupabilitat i també la recerca de feina 
d’aquest col·lectiu. 
La Sra. Vila comunica que hi votaran a favor. 
El Sr. Laporta agraeix el posicionament de tots els grups. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3793 
 
La Sra. Díaz demana que li aclareixin si aquests 2 milions que voten ara són els 
que ja van pactar, com ha comentat la Sra. Martín, amb el PP que se sumarien a la 
partida pressupostària de 750.000 euros o són 2 milions més a sumar a aquesta 
partida.  
El Sr. Laporta respon que són 2 milions que demana UpB perquè es dediquin a 
polítiques actives d’ocupació. 
La Sra. Díaz insisteix a saber què passa amb els altres 2 milions. 
La Sra. Canals concreta que són els 2 milions que ha dit que es van acordar amb 
la Taula del Tercer Sector i que hi va haver un acord amb el Partit Populari ara 
també hi ha una proposició d’UpB.  
La Sra. Vila expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Díaz expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: 
La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el 
Govern municipal a ampliar en 2 milions d’euros la dotació pressupostària de 
l’exercici 2014 per promoure programes d’inserció laboral per a persones 
vulnerables i/o amb risc d’exclusió social en el marc dels objectius dels programes 
PILS i PROPER. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
14. Que el Govern de la ciutat destini 25 milions d’euros del superàvit 
pressupostari de l’exercici 2013 per a incorporar com a mínim 2.000 nous usuaris 
al Servei d’Atenció a la Dependència. 
 
La Sra. Díaz exposa que des que el Govern del PP, amb la passivitat de CiU, va 
reformar la Llei de la dependència, el juliol de 2012, han vist com retallada rere 
retallada es vulnera el dret de les persones amb dependència, com s’ha reduït el 
nombre de persones ateses i també les prestacions, que amb la paralització de la 
llei s’ha frenat l’entrada al sistema de milers de persones amb dependència 
valorada en grau 1, i que la suspensió de la cotització dels cuidadors no 
professionals també ha penalitzat els familiars. 
Tot seguit, recorda que l’any 2007, quan es va portar a aprovació al Congrés 
dels Diputats la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i suport a la 
dependència, CiU hi va votar en contra al·legant que envaïa les competències. 
En conclusió, atesa la greu situació que estan patint les persones amb 
dependència, denunciada tant pel Síndic de Greuges, per l’ACRA, per la Taula del 
Tercer Sector, per les entitats del tercer sector, com també per la mateixa síndica 
de greuges de Barcelona, i l’agreujament que s’ha produït al llarg del 2013 i en 
aquests mesos del 2014, demanen al Govern de la ciutat que del superàvit del 
2013 habiliti una partida de 25 milions d’euros per tal que ciutadans i ciutadanes 
de Barcelona que necessiten aquest recurs siguin tingudes en compte, ja que són 
persones amb dependència que paguen els seus impostos a l’Ajuntament de 
Barcelona. 
La Sra. Vila comunica que rebutjaran aquest prec i que la Sra. Canals farà 
l’explicació d’aquest rebuig. 
La Sra. Canals manifesta que donen per reproduït absolutament tot el mateix 
argumentari tècnic i de gestió pressupostària que ha explicat el senyor Miret amb 
relació a la Llei d’estabilitat en un punt anterior. 
La Sra. Díaz indica que no vol que es torni a reproduir aquí el debat econòmic, 
perquè ja es farà a diferents comissions; ara bé, matisa que, com ja ha fet palès la 
regidora Jaurrieta, hi ha mecanismes, però que també cal posar-s’hi d’acord. 
Es dóna per tractat. 
 
  
3794 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15. Que el Govern municipal adopti el compromís perquè qualsevol canvi que 
dugui a terme en la gestió dels serveis dels quaranta centres de serveis socials de 
Barcelona no impliqui cap disminució dels recursos humans de què disposen 
actualment, ans al contrari, que es reforcin les estructures de personal i els 
mitjans tecnològics per tal de garantir una atenció eficaç, àgil, digna i de qualitat al 
servei de les persones que més ho necessiten. 
 
La Sra. Martín exposa que en el darrer consell rector de l’IMSS els van informar 
de la intenció del Govern de crear un nou servei d’atenció a la dependència, 
SADEP, de caràcter central, que necessàriament implicaria canvis i moviment de 
personal dels centres de serveis socials cap a aquest nou servei central i 
significaria la creació d’una nova estructura. En aquest sentit, manifesta que 
entenem perfectament que el Govern estudiï canvis amb la intenció de millorar la 
gestió de la dependència, sempre que això no signifiqui una alteració en el 
desenvolupament del treball d’aquests centres de serveis socials i en l’atenció de 
les persones que més ho necessiten. I expressa la seva preocupació i la del seu 
grup per com es farà aquest canvi. 
D’altra banda, assenyala que és clar que la majoria dels centres de serveis 
socials van curts de recursos personals i tecnològics a causa del fort increment de 
la demanda en els darrers tres anys, com també que cal buscar-hi sortides, però 
és elemental que qualsevol canvi que es produeixi no vagi en detriment del treball 
dels treballadors dels centres, sinó que se’ls reforci i es millorin els mitjans 
tecnològics per tal que puguin treballar millor i amb més agilitat per garantir una 
atenció eficaç, àgil, digna i de qualitat al servei de les persones que més ho 
necessiten. 
La Sra. Vila informa que acceptaran aquest prec. 
La Sra. Canals precisa que, en aquest cas, el Govern no té cap intenció de reduir 
recursos, sinó tot el contrari, com ho demostra el fet que en l’actual mandat el 
Govern ha incrementat els recursos humans dels serveis socials, amb set places 
d’educadors, el 2012, i sis places, el 2014, i vint-i-dos llocs de treball per cobrir les 
suplències, ha proveït un equip centralitzat de dependència de vuit treballadors 
socials i dos administratius, com també ha augmentat el servei a partir del carrer, 
el 2013, amb sis educadors/educadores més. 
Així mateix, consideren que no cal estrictament mantenir el nombre de 
treballadors en cada centre, sinó que en la globalitat hi ha hagut un increment i 
s’ha d’anar ajustant en aquest sentit. 
Per acabar, expressa el seu acord a incrementar efectius i introduir millores 
tecnològiques, que és justament la línia en què estan treballant, sempre que això 
s’interpreti en el conjunt dels centres de serveis socials. 
La Sra. Martín s’alegra molt de l’acceptació del prec i que el Govern tuteli 
totalment que es mantinguin els serveis dels centres però sobretot amb 
l’increment de recursos.  
La Sra. Vila fa palès que el Govern vetllarà perquè tot aquest procés sigui com 
hagi de ser i, a més a més, es doni una resposta a la necessitat de cada equip des 
de serveis socials en funció de la realitat que pateix cada un dels districtes. 
Remarca que s’està treballant internament amb tots els professionals d’aquest 
servei i de ben segur que el resultat serà aquest que s’han proposat, que és 
millorar els serveis i millorar l’atenció dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
16. Que els representants municipals als òrgans de govern del Parc de Salut Mar 
instin a mantenir en funcionament les unitats hospitalàries, d’atenció i de gestió de 
l’Hospital de l’Esperança que està previst tancar durant el proper estiu. 
 
La Sra. Ribas exposa que es van assabentar per la premsa gracienca que aquest 
agost l’Hospital de l’Esperança tancava els seus serveis, excepte els d’urgències, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3795 
 
radiologia i radioteràpia. Per això, amb aquest prec demanen a la Sra. Iniesta, 
vicepresidenta del Parc de Salut Mar i delegada de Salut a l’Ajuntament de 
Barcelona, que defensi els interessos de la ciutadania i que insti els òrgans de 
govern del Parc de Salut Mar a mantenir en funcionament les unitats hospitalàries. 
La Sra. Iniesta fa unes consideracions prèvies. En primer lloc, que Barcelona ha 
de disposar d’uns serveis sanitaris de qualitat, accessibles i que tinguin en compte 
la demanda. En aquest sentit, com bé sap la regidora Ribas, la demanda fluctua 
segons les èpoques de l’any i a l’estiu baixa de manera considerable. 
En segon lloc, indica que a Barcelona la disponibilitat de recursos s’estructura 
per àrees, per circuits, i que l’Hospital de l’Esperança atén els ciutadans del Litoral 
i de Sant Martí, malgrat la seva ubicació al barri de Gràcia.  
En tercer lloc, informa que la disponibilitat de llits d’aquest hospital només és de 
noranta-sis –la meitat quirúrgics i l’altra meitat mèdics. Tot seguit, exposa que és 
una realitat que cada vegada hi ha més gent gran a la ciutat, gent gran que 
requereix atenció sanitària. Per tant, comunica que, amb aquesta voluntat 
d’atendre les persones grans, recull el prec de la regidora perquè a les unitats de 
geriatria i acompanyament al final de la vida no hi hagi cap davallada ni 
quantitativa ni qualitativa. 
La Sra. Ribas agraeix l’acceptació del prec. Manifesta que coneixen i entenen 
que tots els centres hospitalaris redueixen la seva activitat els mesos d’estiu, com 
també el desajust geogràfic que es produeix a l’Hospital de l’Esperança, que està a 
Gràcia però atén els ciutadans del Litoral i Sant Martí. Així mateix, també són 
conscients que sobretot els accessos a l’Hospital de l’Esperança són antics i no són 
aptes per a ambulàncies. 
D’altra banda, manifesta que els veïns i veïnes de Gràcia consideren aquest 
hospital com un centre proper, a més que aquests barris (Gràcia i la Salut) no 
estan precisament sobrats d’equipaments sanitaris de proximitat, i que sempre 
s’assabenten de qualsevol cosa d’aquest centre a través de la premsa i que mai hi 
ha hagut l’opció d’asseure’s amb aquests veïns, per exemple, al seu Consell de 
Salut –i aquest prec el faran la propera setmana al govern de Gràcia–, per parlar 
de quin ha de ser el futur assistencial d’aquest hospital. També demana que ho 
parlin amb els professionals del centre. 
La Sra. Iniesta insisteix que recullen el prec perquè, com bé sap la regidora i el 
seu grup, comparteixen el que diuen i consideren que cal parlar-ne amb tots els 
implicats. 
Es dóna per tractat. 
 
17. Que el Govern municipal presenti a la propera Comissió de Qualitat de Vida, 
Igualtat, Joventut i Esports un protocol marc d’atenció integral en matèria de 
violència masclista. 
 
La Sra. Sanz exposa que presenten aquest prec perquè, atès que s’han repensat 
molts dels serveis i recursos vinculats a l’atenció de la violència masclista, com els 
SARA, els PIAD, el protocol d’intervenció amb els infants i adolescents en situació 
de violència, que la Generalitat ha elaborat un nou Pla de seguretat i atenció a les 
víctimes de violència masclista, també el fet que l’actual context de crisi hagi 
augmentat el nombre de casos de violència masclista i fins i tot de dones 
assassinades víctimes d’aquesta violència,creuen que és important elaborar un 
protocol marc d’atenció a la violència masclista.  
Tot seguit, explica que aquest protocol marc ha de garantir que cap dona que 
pateix violència quedi desatesa, que actualment existeixen coordinacions entre 
serveis i un circuit a la ciutat contra la violència masclista, però que esdevé un 
espai de coordinació institucional interdepartamental i que, per tant, el que es 
necessita realment és un altre tipus de connexió entre aquests serveis perquè no 
hi hagin disfuncions i, per tant, que cap dona quedi desatesa. 
La Sra. Vila manifesta que és voluntat d’aquest Govern que qualsevol dona que 
pateixi aquestes situacions evidentment pugui ser atesa, si així ho desitja i ho 
poden detectar. En aquest sentit, exposa que l’ajuntament, a través dels serveis 
municipals, té uns protocols molt clars d’actuació i d’atenció, per la qual cosa no 
poden acceptar el prec en el sentit que l’exposen. En tot cas, dóna la paraula a la 
3796 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
senyora Margarita Saiz, que és la tècnica especialitzada del programa de dona que 
porta els serveis de violència masclista, perquè pugui explicar des del punt de vista 
tècnic el perquè d’aquesta resposta. 
La Sra. Saiz explica que a l’Ajuntament de Barcelona fa nou anys, el 2005, es va 
iniciar un procés de millora contínua que persegueix, entre d’altres coses, definir el 
model metodològic d’intervenció que havia d’assolir tres objectius. Un era 
justament proporcionar i garantir una atenció integral en situacions de violència 
masclista; l’altre era garantir l’equitat de tracte en funció de les necessitats i 
característiques de cada situació, i, el tercer, l’eficàcia de la intervenció. A més, 
això anava acompanyat d’una sèrie de criteris organitzatius que havien de facilitar 
la implementació d’aquests models. 
A continuació, indica que això s’ha concretat en diferents protocols, tots amb un 
fil que els uneix i els dóna coherència, que s’han elaborat de manera col·legiada en 
tres contextos segons cada un dels temes que s’havien de desenvolupar: o bé en 
el context dels diferents serveis socials municipals, o bé de manera coliderada amb 
el Consorci de Serveis Socials de Barcelona per tal de definir com havien de 
funcionar i d’atendre els serveis socials públics de la ciutat de Barcelona, o bé en el 
context del circuit interinstitucional, al qual es referia abans la Sra. Sanz, que és el 
circuit Barcelona contra la violència de les dones, en el qual no solament està 
present, i el colidera juntament amb el Consorci Sanitari de Serveis Socials, 
l’Ajuntament de Barcelona, sinó que hi estan presents fora de judicatura tots els 
serveis públics implicats, des de l’àmbit judicial, cossos policials, els serveis 
socials, els diferents consorcis d’educació, etc. 
Així mateix, manifesta que s’ha protocol·litzat l’atenció individualitzada i de grup 
amb dones, la intervenció amb els infants i adolescents fills i filles d’aquestes 
dones ateses, s’ha establert tot el tema de criteris organitzatius de prestació de 
determinats recursos, i que tot això conforma un conjunt de normes 
metodològiques i organitzatives que donen resposta, de fet, a aquesta petició que 
hi hagi un protocol a la ciutat de Barcelona que doni unitat i garanteixi aquesta 
atenció integral. Per tant, entenen que el conjunt de la tasca de protocol·lització 
feta respon a aquesta demanda. 
La Sra. Sanz explica que el seu grup no planteja aquest protocol marc per 
menystenir en cap cas la feina que des de fa molts anys aquesta ciutat fa contra la 
violència masclista, sinó perquè han pogut constatar que actualment hi ha 
disfuncions en la coordinació i en la manera d’actuar d’aquests serveis. Constata 
que hi ha casos de descoordinació, que les dues regidores del Govern municipal 
que hi ha avui a la comissió ho saben, perquè els han fet arribar aquestes 
disfuncions. Per tant, els preocupa que això pugui estar succeint a la ciutat. 
D’altra banda, creuen que, més enllà de garantir realment que hi ha un exercici 
per part del Govern municipal de revisar tots aquests serveis, de revisar-ne la 
coordinació per garantir la tranquil·litat que avui no estan deixant dones que 
pateixen violència masclista desateses, perquè es poden generar disfuncions que 
no són voluntat ni de les professionals ni d’aquest Govern, però que es produeixen, 
cal incorporar altres elements, com ara el tema de l’habitatge, que en tot el circuit 
no existeix, i que els casos de desnonament estan demostrant que molts d’ells 
deriven en casos de violència masclista i generen unes situacions de vulnerabilitat 
molt més agreujada i manifesta. 
Per tot això, manifesta que la seva voluntat era com a mínim d’alertar el Govern 
municipal que avui això està passant a la ciutat i que cal una resposta contundent. 
Tanmateix, lamenten que no es vulgui entomar això, valoren la feina que fan els 
professionals, però creuen que cal encara més coordinació i treball per part del 
Govern. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
18. Que el Govern municipal desestimi prorrogar la concessió de la gestió del 
Camp de Futbol de Porta i, en conseqüència, prepari un nou concurs per a 
l’adjudicació de la gestió d’aquest equipament. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3797 
 
El Sr. Laporta exposa que, amb aquest prec, traslladen la demanda dels veïns 
del barri de Porta que es desestimi prorrogar la concessió de la gestió del camp de 
futbol d’aquest barri i que es convoqui un nou concurs per a l’adjudicació de la 
gestió d’aquest equipament. En aquest sentit, explica que fins al 2011 l’havia 
gestionat l’Alzamora Club de Futbol i que, des de llavors, el gestiona la Fundació 
Marcet, i la controvèrsia entre les dues entitats és que uns diuen que la concessió 
venç al juny del 2015 (Fundació Marcet) i els altres (Alzamora Club de Futbol) que 
venç al desembre del 2014. 
Finalment, pensen que els gestors de l’Alzamora són bons gestors, saben com 
gestionar aquesta instal·lació, i per això demanen que no s’estengui la concessió 
un any i es convoqui un nou concurs. 
La Sra. Rognoni comunica que accepten el prec perquè hi estan totalment 
d’acord. Assenyala que la nova gestió no ha funcionat, que van lluitar molt, quan el 
concurs, perquè no passés el que va passar, però que legalment ja no es podia fer 
res més. Per tant, la seva intenció no és en absolut fer-ne la pròrroga. 
El Sr. Laporta agraeix l’acceptació del prec. 
Es dóna per tractat. 
 
19. Que el Govern municipal elabori una estratègia municipal per a l’estímul de 
la participació de la joventut en els espais i consells participatius de l’Ajuntament 
de Barcelona. 
 
El Sr. Laporta demana que es contesti per escrit. 
Es contestarà per escrit. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
20. Quina és la valoració del Govern de la ciutat en relació amb la informació 
lliurada en el Consell Municipal de la Gent Gran del passat 8 d’abril que apareix en 
l’Informe anual 2013 dels Serveis d’Atenció Domiciliària? 
 
La Sra. Díaz manifesta a la Sra. Roset que li costa creure que posi en qüestió 
l’opinió de membres del Consell Rector de la Gent Gran, del Plenari, atès que són 
persones que representen associacions de veïns i districtes. En aquest sentit, 
pensa que han de respectar la seva opinió i no s’atreveix a jutjar la intervenció de 
cap d’ells, ni dels que van defensar, ni dels que van criticar, que només recull les 
demandes no cobertes. 
D’altra banda, pel que fa als informes que van entregar en aquella mateixa 
comissió, pregunta quina valoració fa el Govern de la ciutat quant al nombre de 
places dels àpats en companyia, que entre el 2012 i el 2013, segons les dades, hi 
ha hagut un increment del 0,28%, és a dir, s’ha passat de 1.039 persones ateses a 
1.042, i, en canvi, els àpats servits han passat de 168.694 a 197.194, o sigui 
30.500. En tot cas, entenen que possiblement són dels caps de setmana, que ara 
s’obren, i els mesos festius, però com que no ho tenen especificat, demanen 
aquest aclariment. 
La Sra. Roset fa palès que fa molt temps que forma part del consell assessor i 
que treballa amb ells, i que tenen coneixement de tot el que es diu a la permanent 
del consell assessor i al plenari, i que el que ha dit abans és que poden haver-hi 
determinades persones –que ha dit que respecta les opinions d’aquestes persones– 
que poden opinar diferent, però que no era una resposta global del consell 
assessor. 
A continuació, manifesta que valora moltíssim aquest estudi que hi ha previ,fins 
al 2011, perquè les persones que hi han treballat han fet una gran feina. Ara bé, el 
que ha comentat abans és que voldrien poder donar una resposta més global i més 
completa, perquè creuen que és molt més positiu incorporar-hi el s’està fent ara. 
Per això havia demanat a la Sra. Díaz que posposessin aquesta compareixença. 
Així mateix, remarca que el consell assessor està molt d’acord amb la feina que 
fan; que presideix el consell territorial, assisteix a la permanent i en cap moment 
3798 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
s’ha dit globalment això; insisteix que és una opinió d’un grup de persones, que 
respecta molt, però que no és tot el consell assessor. 
Amb relació a la pregunta sobre els serveis d’àpats en companyia, indica que el 
Govern fa una valoració positiva del servei i que és un servei que ha anat creixent 
amb la voluntat d’atendre la demanda existent: s’ha passat de vint-i-un menjadors 
l’any 2011 a vint-i-sis menjadors el 2013; han augmentat les places de 743 a 960 i 
ha augmentat el nombre d’àpats servits en un 35,5%, de 145.430 el 2011 a 
197.194 el 2013. A més, destaca que aquests menjadors no únicament són per a 
una bona alimentació, que sí, sinó també per a una forma de convivència de les 
persones, que s’ha estimulat molt amb aquests àpats en companyia. 
En tot cas, precisa que cal afegir-hi les previsions de creixement de servei per a 
l’any 2014. Per exemple, al districte de les Corts hi ha previst fer el trasllat de 
l’actual menjador a una nova ubicació que permetrà ampliar tres places i passar-ho 
a línia freda, també es valora la possibilitat d’obrir un altre menjador en aquest 
districte;al districte de Gràcia es preveu ampliar en quinze places un dels 
menjadors i fer la reconversió a línia freda, i també obrir un nou menjador en 
col·laboració amb la Fundació Catalunya - La Pedrera amb vint-i-cinc places; al 
districte de Nou Barris hi ha previst ampliar vint-i-cinc places, quinze en un 
menjador i deu en un altre; al districte de Sant Andreu està prevista l’obertura 
d’un nou menjador amb trenta places; i al districte de Sant Martí s’han ampliat 
quinze places en un dels menjadors i es valora la possibilitat d’obrir dos nous 
menjadors de trenta places cadascun. 
En resum, informa que la previsió és ampliar 173 places de servei d’àpats en 
companyia a la ciutat, obrir entre dos i cinc menjadors nous, reconversió a línia 
freda dels menjadors, com també que hi ha un increment a la partida d’àpats 
socials de 200.000 euros per a l’any 2014. 
La Sra. Díaz fa palès que no ha contestat perquè les places entre el 2012 i el 
2013 s’han incrementat en cent dinou, però usuaris, beneficiaris, només han estat 
tres persones més, que és el que ella demanava, perquè no entén les dades.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
21. Quines han estat les gestions que ha dut a terme el Govern municipal per tal 
de modificar les condicions d’accés a la targeta rosa en la seva modalitat gratuïta 
per tal d’incloure totes les persones majors de seixanta anys que es troben sota el 
llindar de la pobresa, tot indicant el calendari establert per tal que aquesta 
modificació sigui efectiva?  
 
La Sra. Martín formula la pregunta. 
La Sra. Roset indica que, tal com es va aprovar a la Comissió de Qualitat de 
Vida, Igualtat i Esports del maig de 2013, es va procedir a instar l’Autoritat 
Metropolitana del Transport, ATM, a modificar les condicions d’accés a la targeta 
rosa en la seva modalitat gratuïta per tal d’incloure totes les persones majors de 
seixanta anys que es troben sota el llindar de la pobresa. 
En aquest sentit, informa que el Consell d’Administració de l’ATM ha acordat la 
implantació del projecte T-Mobilitat, una única targeta amb què la ciutadania podrà 
utilitzar tots els serveis per a la mobilitat a Catalunya, durant el 2015. I explica 
que és un projecte innovador en la tecnologia, en la tarifació dels serveis i en la 
seva gestió, abast, finançament, seguretat de les transaccions, informació i 
prestacions, que és una targeta xip amb validació sense contacte que 
necessàriament i progressivament s’anirà estenent a tota la xarxa de serveis de 
mobilitat. 
A continuació, exposa que és en el marc del context de la T-Mobilitat on es 
desenvoluparà el debat dels criteris d’accés al sistema de tarifació social, en què 
s’inscriu la targeta rosa en qualsevol de les seves modalitats, amb l’objectiu 
d’homogeneïtzar la política de tarifació social. En aquesta línia, des de gener de 
2014, els criteris d’accés al carnet de pensionista dels Ferrocarrils de la 
Generalitat, en qualsevol de les seves modalitats A i B, són els mateixos que els de 
la targeta rosa. Així mateix, assenyala que l’ajuntament forma part del grup de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3799 
 
treball de tarifació social que afecta tots els municipis de l’àrea metropolitana, 
conjuntament amb la Generalitat i l’AMB, que és el que treballa per modificar les 
condicions d’accés a la targeta rosa atenent especialment les persones grans que 
es troben sota el llindar de la pobresa, perquè la targeta rosa es considera una de 
les prestacions socials de proximitat més importants per a les persones grans i 
també perquè és una eina que afavoreix l’ús quotidià de la ciutat i, per tant, 
l’activitat i les pautes de relació de la gent gran de Barcelona. 
En aquest sentit, apunta que el 31 de desembre de 2013 hi havia un total de 
247.029 targetes roses en circulació, de les quals el 45 per cent eren de modalitat 
gratuïta, i que l’Ajuntament de Barcelona va fer una aportació addicional de 
910.000 euros per cobrir les despeses de la targeta rosa de les persones de 
seixanta a seixanta-quatre anys. 
Quant a les dades de perfil, informa que el 50,3% de la població de seixanta i 
més anys amb dret a tenir targeta n’és beneficiària, el 21,4% la té gratuïta i el 
28,9, reduïda; el 52% de les dones tenen targeta rosa i, en aquest cas, el 22% la 
té gratuïta i el 30,2%, reduïda; i el 47% dels homes en disposa, concretament el 
20% gratuïta i el 27% reduïda. Per tant, hi ha més dones amb targeta rosa que 
homes. 
La Sra. Martín lamenta l’esforç que ha fet la Sra. Roset a explicar tot el 
funcionament de la targeta rosa, perquè no li pot acceptar aquesta explicació ja 
que no fa cap referència a la proposta que es va aprovar. Tot seguit, exposa que la 
proposta sobre la gratuïtat de la targeta rosa de les persones majors de seixanta 
anys que es troben sota el llindar de la pobresa va ser presentada al maig de 2013 
i se’n var fer un seguiment al novembre de 2013, i que ara la Sra. Roset diu que 
encara no s’ha dut a terme aquesta modificació, perquè ha fet molta explicació, 
però no ha dit res sobre aquesta modificació en concret. 
En aquest sentit, pregunta quan pensen fer-la, perquè no poden entendre 
aquesta demora. En tot cas, opina que és clar que per al Govern aquest tema no 
ha estat una prioritat, quan l’haurien de posar en primera línia de les seves 
preferències per la importància del tema, perquè es tracta de persones grans amb 
ingressos mínims, per sota del llindar de la pobresa, als quals caldria facilitar que 
es puguin moure per fer les seves activitats quotidianes normals. 
Per tot això, atès que la proposta del maig del 2013 tots els grups la van 
acceptar amb entusiasme, i per una qüestió de justícia, li demana que faci el que 
calgui per dur a terme aquesta modificació concreta amb caràcter d’urgència. Tot 
seguit, precisa que si seguint la seva ruta de gestió no es pot aconseguir, ho 
intentaran directament a l’Àrea Metropolitana. 
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment de proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
22. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 16 de juliol de 
2013: «La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: instar 
la Generalitat de Catalunya a posar en marxa, de forma immediata, els 
equipaments acabats, des de fa quasi dos anys, la residència de Via Favència per a 
gent gran i la Residència Mas Sauró per a persones amb discapacitat o, en el seu 
cas, buscar fórmules alternatives per a la seva gestió, i si cal, amb el suport de la 
iniciativa social i/o privada, amb l’objectiu final de posar en funcionament, amb 
caràcter immediat, aquestes dues residències.» 
 
La Sra. Martín exposa que han passat nou mesos des de l’aprovació de la 
proposta que va presentar el seu grup per intentar buscar solucions per a la 
posada en marxa de la residència per a gent gran de Via Favència i de la de Mas 
Sauró per a persones amb discapacitat, que ja fa dos anys i mig que estan 
acabades i sense entrar en funcionament. S’excusa d’explicar tota la història 
perquè tothom la coneix. Per això pregunta quines són les darreres notícies sobre 
el futur d’aquestes dues residències. 
3800 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
La Sra. Figuerola informa que, respecte al conveni que es va firmar el 2005 en 
què s’establia que tots els equipaments havien d’estar fets el 2009, han fet tres 
reunions amb la Generalitat, en què s’ha posat sobre la taula alguna proposta per 
part de l’ajuntament, però que encara no s’ha arribat a cap concreció. Per tant, 
comenta que en les reunions periòdiques que tenen amb la Generalitat seguiran 
insistint en aquest tema, que és un tema urgent, però que no en poden donar altra 
informació. 
La Sra. Martín expressa que sent impotència respecte a aquest tema, perquè 
són dos equipaments que han costat molts diners a l’ajuntament i tothom ha fet 
molt esforç i ara estan aturats, sense cap activitat, i s’estan deteriorant, i, a més a 
més, s’han de suportar unes despeses de vigilància i seguretat molt elevades. És 
per tot això que pensa que haurien d’entomar aquest tema amb molta més força. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
23. Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució del prec acceptat el 
18 de novembre de 2013 amb el contingut següent: «Que el Govern municipal 
signi un conveni de col·laboració amb les entitats especialitzades en l’atenció a 
dones que han patit i pateixen violència sexual (agressions sexuals, abusos sexuals 
o assetjament sexual).» 
Es retira 
 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la presidència aixeca la sessió a les 
20.15 h. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3801 
 
Comissió de Presidència i Règim Interior 
 
Acta de la sessió de 29 d’abril de 2014, aprovada el dia 18 de juny de 2014 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 29 d’abril de 2014, 
s’hi reuneix la Comissió de Presidència i 
Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi 
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume 
Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, ,Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i 
Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Montserrat Sánchez Yuste, Ángeles Esteller 
Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona, Joaquim Mestre Garrido, i 
Joan Laporta i Estruch, assistits per Ester Solana i Grasa, que actua per delegació 
del Secretari General Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
També hi són presents la Ima. Sra. Janet Sanz Cid i l’Im. Sr. Oscar Ramírez i 
Lara. 
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i l’Im. Sr. Antoni 
Vives i Tomàs. 
S’obre la sessió a les 8.35 h. 
 
 
I) Aprovació de les actes de les sessions extraordinària i ordinària de 12 i 19 de 
març, respectivament. 
S’aproven. 
 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
1. Del gerent municipal, de 31 de març de 2014, que aprova els Plecs de 
clàusules i inicia l'expedient per a la contractació del servei de suport per a la 
tramitació de l'expedient dels 400 quioscos de Barcelona, per als exercicis 2014-
2016, i per un import de 62.400,00 euros. 
 
2. Del gerent municipal, d'1 d'abril de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i 
inicia l'expedient per a la contractació del servei de recollida i trasllat al CAAC dels 
animals abandonats i perduts a la via pública, per als exercicis 2014-2015, i per un 
import de 262.000,00 euros. 
 
3. Del gerent municipal, de 3 d'abril de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i 
inicia l'expedient per a la contractació del servei d'assistència tècnica a la 
Sindicatura de Greuges de l'Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2014-2015, 
i per un import de 36.300,00 euros. 
 
4. Districte de Ciutat Vella 
Del gerent municipal, de 27 de març de 2014, que adjudica a Integración Social 
de Minusválidos el contracte per als serveis auxiliars de suport al funcionament i 
activitats del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2014-2016, i per un import 
de 107.807,99 euros. 
 
5. Del gerent municipal, de 10 d'abril de 2014, que adjudica a Efial Consultoria, 
SL el contracte de l'assistència tècnica, suport i consultoria de les valoracions 
d'immobles municipals, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 66.550,00 
euros. 
 
6. Del gerent municipal, de 14 d'abril de 2014, que adjudica a Ser-Mes 
Planificación, SL el contracte relatiu a l'assistència tècnica per a l'actualització de la 
3802 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
base de dades documental Expat de la Direcció de Patrimoni, per als exercicis 
2014-2016, i per un import de 72.000,00 euros. 
 
7. Del gerent municipal, de 14 d'abril de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, 
SA el contracte relatiu al subministrament de material informàtic estàndard, per 
als exercicis 2014-2015, i per un import de 3.868,88 euros. 
 
8. Districte de Ciutat Vella 
Del gerent municipal, de 8 d'abril de 2014, que adjudica a Iplan Gestión Integral 
el contracte relatiu a la gestió d'expedients de llicències de la Direcció de Llicències 
i Espai Públic del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2014-2016, i per un 
import de 293.458,55 euros. 
 
9. Del gerent de recursos, d'11 de març de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de 
la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis d'Espais Verds i 
Biodiversitat de la Gerència Adjunta de Medi Ambient de Serveis Urbans de la 
Gerència d'Hàbitat Urbà. 
 
10. Del gerent de recursos, de 14 de març de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família de 
Serveis Jurídics adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció 
de Serveis Generals de la Gerència del Districte de Gràcia. 
 
11. Del gerent de recursos, de 19 de març de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de suport 3 de la família 
General (GE) adscrit al Departament de Logística i Manteniment de la Direcció de 
Serveis Generals de la Gerència de Recursos. 
 
12. Del gerent de recursos, de 25 de març de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de 
la família General (GE) adscrit a la Direcció de programa de Participació 
Associacionisme de la Gerència de Recursos. 
 
13. Del gerent de recursos, de 25 de març de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de suport 1 de la família 
General (GE) adscrit al Grup Programa d'Avaluació de serveis de neteja de la 
Direcció de Serveis de neteja i gestió de residus de la Gerència Adjunta de Medi 
Ambient i Serveis Urbans. 
 
14. Del gerent de recursos, de 25 de març de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de suport 2 de la família 
General (GE) adscrit al Grup de vehicles del Departament de Logística i 
Infraestructures de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de 
Recursos de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 
 
15. Del gerent de recursos, d'1 d'abril de 2014, que convoca un concurs i aprova 
les bases per a la provisió d'un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família de Serveis 
Urbanístics i d'Obra (OP) adscrit al Departament d'Obres i Manteniment de la 
Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de les 
Corts. 
 
16. Del gerent de recursos, de 8 d'abril de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de cap de secció 1 de la 
família General (GE) adscrit al Departament de Família i Infància de la Direcció de 
Família i Serveis Socials de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 
 
17. Del gerent de recursos, de 8 d'abril de 2014, que convoca un concurs i 
aprova les bases per a la provisió d'un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família de 
Serveis Urbanístics i d'Obra (OP) adscrit al Departament de Llicències d'Obres de la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3803 
 
Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística de la Direcció de Serveis de Coordinació 
de Llicències i Disciplina Urbana de la Gerència Adjunta d'Urbanisme. 
 
18. Del gerent de recursos, de 19 de març de 2014, que modifica el primer punt 
de l'apartat "Requisits de participació" de les bases del concurs 64/2014-C per a la 
provisió de set llocs de treball de suport 4 de la família professional General (GE), 
adscrits al Servei d'Atenció Presencial del Departament de Serveis d'Atenció 
Ciutadana. 
 
19. Del gerent de recursos humans i organització, de 3 d'abril de 2014, que 
declara desert el concurs per a la provisió del lloc de treball de tècnic/a 2 de la 
família professional de Serveis de Gestió i Administració (GA), adscrit al 
Departament de Planificació i Processos de la Direcció de Serveis d'Estratègia i 
Innovació de la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat de la Gerència de 
Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, ja que cap de les sol·licituds d'aspirants 
compleixen els requisits assenyalats a les bases de la convocatòria. 
 
20. Del gerent de recursos, d'1 d'abril de 2014, que convoca la provisió, per 
lliure designació, i aprova les bases d'un lloc de treball de suport 3 de la família 
General (GE) adscrit a la Gerència del Districte de l'Eixample. 
 
21. Del gerent de recursos, de 8 d'abril de 2014, que convoca la provisió, per 
lliure designació, i aprova les bases d'un lloc de treball de suport 3 de la família 
General (GE) adscrit a la Direcció d'Estadística i Estudis d'Opinió del Gabinet Tècnic 
de Programació de la Gerència Adjunta de Projectes Estratègics de la Gerència 
Municipal. 
 
22. Del gerent de recursos, de 8 d'abril de 2014, que convoca la provisió, per 
lliure designació, i aprova les bases d'un lloc de treball de cap de departament 1 de 
la família General (GE) adscrit al Departament de Comunicació de la Direcció de 
Serveis Generals de la Gerència del Districte de Ciutat Vella. 
 
23. Del gerent de recursos, de 8 d'abril de 2014, que convoca la provisió, per 
lliure designació, i aprova les bases d'un lloc de treball de cap de departament 1 de 
la família General (GE) adscrit al Departament d'Estudis d'Opinió de la Direcció 
d'Estadística i Estudi d'Opinió del Gabinet Tècnic de Programació de la Gerència 
Adjunta de Projectes Estratègics de la Gerència Municipal. 
 
24. Del gerent de recursos, de 8 d'abril de 2014, que convoca la provisió, per 
lliure designació, i aprova les bases d'un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 
de la família General (GE) adscrit a la Gerència del Districte de Ciutat Vella. 
 
25. Del gerent de recursos, de 10 de març de 2014, que nomena el Sr. Daniel 
Isart Navarro per ocupar el lloc de treball de tècnic 2 de la família de Serveis 
Urbanístics i d'Obra, amb complement de destinació nivell 24, adscrit al 
Departament de Llicències i Inspecció de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai 
Públic de la Gerència del Districte de Gràcia (Concurs 55/2013-C). 
 
26. Del gerent municipal, de 14 de març de 2014, que nomena la Sra. Nuria 
Menta Sala per ocupar el lloc de treball de gestora projecte 1 de la família General 
(GE), amb complement de destinació nivell 26, adscrita a la Direcció Executiva de 
Qualitat de Vida i Igualtat de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 
(Concurs 48/2013-C). 
 
27. Del gerent de recursos, de 10 de març de 2014, que nomena la Sra. 
Montserrat Gabas Chesa per ocupar el lloc de treball de tècnica 2 de la família de 
Serveis Urbanístics i d'Obra, amb complement de destinació nivell 24, adscrita al 
Departament d'Informació i Documentació de la Gerència adjunta d'Urbanisme de 
la Gerència d'Hàbitat Urbà (Concurs 37/2013-C). 
 
3804 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
28. Del gerent de recursos, de 10 de març de 2014, que nomena el Sr. Raúl 
Crespo Jiménez per ocupar el lloc de treball de tècnic 2 de la família de Serveis 
Urbanístics i d'Obra, amb complement de destinació nivell 24, adscrit al 
Departament d'Informació i Documentació de la Gerència adjunta d'Urbanisme de 
la Gerència d'Hàbitat Urbà (Concurs 37/2013-C). 
 
29. Del gerent municipal, de 18 de març de 2014, que nomena el Sr. Raül 
Fontanet Rodríguez per ocupar el lloc de treball de gestor de projecte 1 de la 
família General (GE), amb complement de destinació nivell 26, adscrit a l'Oficina 
de Management i Pressupost executiu de la Gerència d'Economia, Empresa i 
Ocupació (Concurs 29/2013-C). 
 
30. Del gerent municipal, de 18 de març de 2014, que nomena el Sr. Juan M. 
Cortijo Gómez per ocupar el lloc de treball de gestió projectes 1 de la família 
General (GE), amb complement de destinació nivell 26, adscrit a la Direcció de 
Serveis de Gestió de Costos i Avaluació de la Direcció de Pressupostos i Política 
Fiscal (Gerència d'Economia, Empresa i Ocupació).  
(Concurs 56/2013-C). 
 
31. Del gerent municipal, d'1 d'abril de 2014, que nomena la Sra. Elisa García 
Yuste per ocupar el lloc de treball de gestió de projectes 1 de la família General 
(GE), amb complement de destinació nivell 26, adscrita a la Direcció de Serveis de 
Gestió Econòmica de la Gerència de Recursos (Concurs 57/2013-C). 
 
32. Del gerent de recursos, de 8 d'abril de 2014, que nomena la Sra. Cristina 
Mas Perulles per ocupar el lloc de treball de suport 2 de la família General (GE), 
amb complement de destinació nivell 20, adscrita a la Secretaria General de la 
Gerència de Recursos (Concurs 54/2013-C). 
 
33. Del gerent de recursos, de 18 de març de 2014, que reintegra a la plantilla 
de l'Ajuntament de Barcelona procedent de l'Institut Mpal. de Serveis Socials i 
nomena la Sra. Veronica Gimenez Fos per ocupar el lloc de treball de gestora de 
projectes 2 de la família General (GE), amb complement de destinació nivell 24, 
adscrita a la Direcció del Programa de Dona de la Direcció de Serveis d'Equitat 
Social i Salut de la Direcció Executiva de Vida i Igualtat (Gerència de Qualitat de 
Vida, Igualtat i Esports). (Concurs 41/2013-C). 
 
34. De l'alcalde, de 14 d'abril de 2014, que nomena el Sr. David Abelló Bajos en 
el lloc de conseller tècnic de la família de serveis de suport polític, amb 
complement de destinació nivell 26, adscrit a la Conselleria Tècnica del Districte de 
Sant Martí. 
 
35. De l'alcalde, de 14 d'abril de 2014, que nomena la Sra. Monica Mateu 
Adzerias en el lloc de directora 2 de la família General (GE), amb complement de 
destinació nivell 28, adscrita a l'Oficina de la Gerència d'Economia, Empresa i 
Ocupació. 
 
36. De l'alcalde, de 25 de març de 2014, que cessa el Sr. Xavier Sellarés Faixat 
com a Director 2 de la Direcció de Serveis de Creixement Econòmic, i el nomena 
com a Director 1 de la Direcció de Creixement Econòmic i Recursos de la Gerència 
d'Economia, Empresa i Ocupació. 
 
37. De l'alcalde, de 14 de març de 2014, que cessa la Sra. Gloria Sancliment 
Alcaraz en el lloc de suport 3 de la família Serveis de Suport Polític adscrita a 
l'Alcaldia. 
 
38. De l'alcalde, de 25 de març de 2014, que cessa el Sr. Albert Salvador 
Sotillos com a Cap del Gabinet de l'Alcaldia de la família de Serveis de Suport 
Polític. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3805 
 
39. De l'alcalde, de 27 de març de 2014, que cessa el Sr. Boris Valls Guardiola 
en el lloc de suport 1 de la família Serveis de Suport Polític adscrit al Consell 
Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 26 de març de 2014: 
 
40. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Laura Martín Gracia (mat. 
25655) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la 
categoria professional d’auxiliar d'administració general, amb destinació al 
Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i 
Organització, on desenvolupa el lloc de treball de suport 4 (90.40.GE.20) i 
l’activitat privada per compte propi consistent en la fabricació i comercialització 
d'elements de temperatura i caudal a través de l’empresa Servicios de 
Temperatura y Caudal, SL en tant que aquesta activitat secundària no figura 
compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra 
banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels 
deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 
53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al 
Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot 
cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o 
per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la 
Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
41. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mercè Camprubí Garrido 
(mat. 21189) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la 
categoria professional de tècnic superior d'arquitectura, amb destinació a la 
Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció de la Gerència d’Hàbitat Urbà, on 
desenvolupa el lloc de treball de 70.10.GE.10 Gestió Projectes 1, i l’activitat 
privada per compte propi com a administradora de les societats Maynard Tecnic 3, 
SL i Fidelity Solucions, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura 
compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra 
banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels 
deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al 
Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot 
cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o 
per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la 
Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
42. (IMEB) Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ester Parreño 
Cabido (mat. 804960), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina 
amb la categoria professional de d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a 
l’EBM Sant Medir de l’Institut Municipal d’Educació d'aquest Ajuntament amb les 
funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada a 
Ortoquimica, SL, com a administrativa, en tant que aquesta activitat secundària no 
figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de 
jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada 
ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència 
horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés 
previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, 
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de 
3806 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de 
Presidència i Règim Interior. 
 
43. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Vanesa Solano Martín 
(mat. 73004) entre la seva activitat municipal com a laboral amb la categoria 
professional de tècnica mitjana d'arquitectura, amb destinació al Departament 
d'Obres i Manteniment del Districte de Sants-Montjuïc, on desenvolupa el lloc de 
treball de tècnic 4 (80.40.OP.20) i una activitat privada per compte propi: 
arquitectura tècnica, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en 
el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre 
l'activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i 
en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització 
resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, 
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de 
la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització 
perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i 
Règim Interior. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 2 d'abril de 2014: 
 
44. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, 
mitjançant el Districte de Ciutat Vella, i el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de 
Catalunya per establir un marc de col·laboració en l'àmbit de les seves 
competències; facultar la Regidora del Districte de Ciutat Vella per a la firma del 
present conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 9 d'abril de 2014: 
 
45. Declarar que amb l’oferta pública d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona 
per a l’exercici 2014, aprovada per Acord de la Comissió de Govern el 15 de gener 
de 2014, es reposa el cent per cent de les places vacants del personal de la 
Guàrdia Urbana i del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments; fer 
constar que amb aquesta mesura es dóna compliment al principi d’estabilitat 
pressupostària, d’acord amb allò previst a l’article 21 U.2.C) i H) de la Llei 
22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 
2014. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
46. Convocar 60 places de Bomber/a d'accés, del Servei de Prevenció, Extinció 
d'Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant concurs - oposició 
lliure i aprovar les bases i annexos que han de regir aquesta convocatòria. Donar 
compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 
 
47. Aprovar el Protocol d’Intencions entre l’Oficina Antifrau de Catalunya i 
l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament d’un procés de sensibilització 
en el foment de la integritat i la gestió dels riscos de corrupció a l’Ajuntament. 
Facultar el Gerent Municipal, el Sr. Constantí Serrallonga i Tintoré, per a la 
signatura de l’esmentat protocol. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i 
Règim Interior. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 22 d'abril de 2014: 
 
48. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de 
Biblioteques de Barcelona que té per objecte la col·laboració en tractament 
arxivístic, d’acord amb el document annex; facultar l’Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, 
Regidor de Presidència i Territori, per la signatura de l’esmentat conveni, per a la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3807 
 
signatura de l’esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i 
Règim Interior. 
 
49. Aprovar el Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, la 
Diputació de Barcelona i l’Institut de Cultura de Barcelona que té per objecte 
establir les bases per col·laborar en l’objectiu d’aquest Institut de gestió i 
manteniment del patrimoni de la ciutat de Barcelona, mitjançant l'adscripció en 
comissió de serveis del funcionari de carrera de la Diputació de Barcelona Sr. 
Carles Vicente Guitart, d’acord amb el document annex; facultar l’Im. Sr. Joaquim 
Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, 
Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura de l’esmentat Conveni de 
Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i 
l’Institut de Cultura de Barcelona; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i 
Règim Interior.  
 
b) Mesures de govern 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1. Viatge de l’Alcalde a Amèrica Llatina. Abril 2014. 
 
El Sr. Martí exposa que l’informe del Govern Municipal correspon al viatge 
internacional més recent de l’alcalde, que ha fet amb alguns companys de l’equip 
de govern i una delegació d’entitats, institucions i empreses de la ciutat i el país. 
Assenyala que l’informe és extens, de més de 60 pàgines, i exhaustiu, ja que s’hi 
detallen les activitats de l’alcalde i els membres del Govern que han pogut 
participar en aquest viatge realitzat de l’1 a l’11 d’abril. Així mateix, puntualitza 
que encara no estan disponibles totes les dades respecte a les despeses del viatge.  
Explica que el viatge ha tingut tres fases: en primer lloc, Miami; en segon lloc, 
Medellín i Bogotà, a Colòmbia, i, en tercer lloc, Rio de Janeiro. Afegeix que en les 
tres fases s’han perseguit els objectius habituals d’aquests viatges internacionals: 
d’una banda, intensificar les accions per atraure inversions internacionals i, de 
l’altra, compartir projectes, relació social i millora de la vida de les persones 
destinatàries de les accions internacionals de l’Ajuntament. Indica que en aquest 
cas, a més, es tractava de participar en dos esdeveniments internacionals molt 
rellevants: el 21è Congrés del Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic 
Urbà (CIDEU), centre que Barcelona ha presidit els darrers dos anys i ara presidirà 
Medellín, i el setè Fòrum Urbà Mundial, que ha tingut lloc a la mateixa ciutat un 
cop acabat el congrés del CIDEU. 
D’altra banda, considera que el viatge s’ha desenvolupat en una àrea geogràfica 
de gran importància actualment i també en el futur, ja que Colòmbia, Xile, Perú i 
Brasil són països emergents molt ben situats que tindran una gran projecció 
internacional en els propers anys. En aquest sentit, diu que a Barcelona li convé 
col·laborar en els projectes que ha definit bilateralment amb cadascuna de les 
ciutats que ha visitat l’alcalde.  
Destaca que amb aquest viatge s’ha donat continuïtat a la tasca de mantenir el 
lideratge internacional de Barcelona, no solament pel ressò dels mitjans, sinó 
també per la receptivitat dels representants institucionals i econòmics d’aquestes 
ciutats envers Barcelona. En aquest sentit, afirma que gràcies a aquest viatge se’n 
consolida no només la marca, sinó també la potencialitat social, econòmica i 
institucional en l’àmbit iberoamericà. Recorda que l’any 2013 l’àrea metropolitana 
de Barcelona va atraure 124 projectes d’inversió estrangera, alguns dels quals són 
conseqüència parcial o total d’aquests viatges i les accions liderades per l’Alcaldia, 
cosa que contribueix al fet que Barcelona cada cop se situï en un lloc més 
privilegiat dels rànquings internacionals com a ciutat capdavantera des de molts 
punts de vista. 
Assegura que en els temps difícils actuals la prioritat del Govern és ajudar a 
crear llocs de treball indirectament, mitjançant les inversions internacionals. 
Exposa que ho fan, en primer lloc, a través dels acords de col·laboració amb 
3808 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
empreses i institucions d’Amèrica Llatina; en segon lloc, mantenint contactes amb 
inversors de Miami que puguin estar interessats en Barcelona i els sectors 
relacionats amb els creuers i l’àmbit nàutic en general, i, en tercer lloc, 
acompanyant les empreses barcelonines i catalanes que ja estan presents en els 
mercats llatinoamericans, que hi volen incrementar la seva presència o que volen 
explorar la possibilitat d’implantar-s’hi. 
Detalla que a Miami es van establir contactes empresarials i institucionals de la 
mà de Barcelona Global per promoure tres sectors fonamentals i estratègics: el 
turisme en general, els creuers com a sector específic, tenint en compte el 
lideratge mundial dels ports de Miami en aquest sector, i la nàutica i les smart 
cities.  
Pel que fa a Colòmbia, explica que l’Ajuntament ha treballat especialment amb 
Medellín i Bogotà, i aviat ho farà amb Cali a través d’un nou acord de col·laboració. 
Destaca que des de fa força anys Barcelona manté una col·laboració estretíssima 
en qüestions de regeneració urbana amb Medellín, ciutat agermanada i prioritària 
en el Pla director de cooperació 2013-2016. En aquest sentit, afirma que hi ha 
moltes raons per continuar col·laborant-hi, també per aprendre i rebre de Medellín.  
Quant a Bogotà, indica que s’hi van fer accions de molt alt nivell polític 
institucional, ja que el mateix alcalde es va reunir amb el president Santos, el 
vicepresident del país i altres responsables polítics de la ciutat, fet que qualifica 
d’una acció de diplomàcia pública rellevant per incrementar les relacions de 
Barcelona amb la capital de Colòmbia.  
D’altra banda, explica que en la darrera etapa del viatge l’alcalde va ampliar 
l’acord de col·laboració entre Barcelona i Rio de Janeiro en qüestions d’iniciatives 
olímpiques i en temes de ciutats intel·ligents. Així mateix, diu que el viatge va 
servir per visitar sobre el terreny els projectes més emblemàtics de la gran 
transformació que viu Rio de Janeiro gràcies a la col·laboració de Barcelona 
Regional i de l’Ajuntament en general. 
Conclou que ha estat un viatge francament positiu que ha tingut una execució 
satisfactòria. Afirma que Barcelona s’ha presentat a Amèrica Llatina com una ciutat 
solvent i competitiva, tal com demostren les declaracions que el nou ambaixador 
de Colòmbia a Espanya ha fet a Barcelona, esmentant el viatge de l’alcalde i el 
proper conveni de col·laboració que aviat s’establirà amb Cali. Diu que ara cal 
esperar uns dies per tenir més dades sobre com s’han anat concretant alguns dels 
projectes amb la finalitat de fer-ne el balanç. 
D’altra banda, recorda que al març es va aprovar per unanimitat una proposició 
del Grup Municipal del PSC que instava el Govern municipal a presentar en el 
termini de tres mesos un informe sobre l’estratègia global de política internacional 
de l’Ajuntament. En aquest sentit, aclareix que la informació que es desmana en la 
compareixença són les dades en què estan treballant ara per donar compliment a 
aquesta proposició presentant l’informe corresponent al juny. 
La Sra. Esteller diu que el que es troba a faltar en els viatges de l’Ajuntament és 
l’estratègia global en política internacional. Assenyala que és necessari que es 
potenciï la marca de Barcelona al món, però també hi ha d’haver un rèdit de tots 
aquests viatges en l’entorn i la ciutat, especialment en el món productiu i en tots 
els sectors econòmics.  
Considera que el viatges són un instrument i el que falta és més informació i 
concreció sobre la utilitat d’aquests viatges. Reconeix que a partir de l’informe es 
veu que en aquests viatges l’equip de govern fa molta feina i té una agenda molt 
carregada, però falta que explicitin clarament quins objectius persegueixen a l’hora 
de fer un viatge amb una delegació determinada. Així mateix, diu que cal fer-ne un 
balanç a curt, mitjà i llarg termini perquè es pugui valorar adequadament. 
Indica que potser encara és d’hora per fer-ne el balanç, però, en tot cas, tampoc 
no són clars els objectius de partida del viatge. Recorda que el seu grup ha fet 
moltes preguntes a aquest respecte i ja saben que el cost global dels viatges que 
ha fet l’alcalde és de 327.000 euros, però afirma que el costos no volen dir res si 
no és en funció dels objectius que s’aconsegueixen. En aquest sentit, afirma que 
les formulacions del Govern són molt vagues, com quan diu que de 124 projectes 
d’inversió estrangera a Barcelona alguns s’han aconseguit gràcies a aquests 
viatges, però no concreta quins exactament. Puntualitza que no diu que l’acció de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3809 
 
mantenir contactes amb gent diversa no sigui positiva, sinó que falta veure quin 
retorn té. Així mateix, assegura que Amèrica Llatina és estratègica i Miami és 
important, i a més a més Barcelona, a part d’ensenyar, també ha d’aprendre 
moltíssim.  
Pel que fa als costos d’aquest viatge, pregunta si era necessari que hi anés 
l’alcalde amb dos o tres regidors del Govern. Diu que no es posiciona a aquest 
respecte, sinó que troba a faltar que el Govern expliqui clarament per què era 
necessari. Per acabar, pregunta com s’organitzen les delegacions i quin cost global 
ha tingut, detallat per tots els conceptes. 
El Sr. Colomé, en primer lloc, felicita el regidor Jordi Martí i Galbis pel seu 
aniversari.  
Quant a la compareixença, aclareix que s’esperarà a la Comissió de Presidència 
del mes de juny per fer els comentaris, tal com van quedar. 
Agraeix l’informe i afirma que el seu grup sempre estarà al costat del Govern en 
la projecció de Barcelona a escala internacional. Destaca que l’informe és 
exhaustiu, tot i que sembla un publireportatge pel gran nombre de fotografies que 
inclou, que considera innecessari. Així mateix, demana que a la fotografia de la 
pàgina 29 s’inclogui el nom de Carolina Tohá, alcaldessa de Santiago de Xile.  
D’altra banda, diu que seria convenient, tant per als grups municipals com per 
als mitjans de comunicació, que al final de l’informe s’inclogués un quadre resum 
dels acords signats i les activitats realitzades al llarg del viatge. 
Indica que el seu grup ha seguit tot el que s’ha fet durant el viatge i l’ha trobat 
molt interessant. Per acabar, assenyala que n’avaluaran els resultats quan 
correspongui. 
El Sr. Mestre agraeix la presentació de l’informe. Destaca que tant a la pàgina 6 
de l’informe com en la presentació del Sr. Martí ha aparegut la frase següent: 
«Barcelona s’ha presentat a Amèrica Llatina com una ciutat solvent i competitiva». 
En aquest sentit, assegura que les paraules tenen la intenció d’expressar el 
pensament, de manera que segurament l’alcalde i CiU veuen Barcelona com una 
ciutat que és sobretot solvent i competitiva. Assenyala que el seu grup, en canvi, 
hauria dit que és una ciutat compromesa amb la cohesió social i la igualtat 
d’oportunitats, respectuosa dels drets de ciutadania i orgullosa de la seva 
diversitat. Afirma que així es reflectiria de manera més fidel i precisa la realitat de 
Barcelona i els seus valors que descrivint-la com a ciutat solvent i competitiva. Així 
mateix, puntualitza que aquesta descripció no és una anècdota, sinó que forma 
part d’una visió i un discurs sobre la ciutat.  
D’altra banda, diu que l’informe és molt detallat, ja que, de fet, no era només un 
viatge, sinó gairebé una gira i ha inclòs un gran nombre d’activitats molt diverses. 
Exposa que el seu grup valora positivament les activitats del viatge que reforcen el 
compromís de Barcelona de liderar el moviment de ciutats arreu del món per 
aconseguir que els governs locals siguin agents en l’escenari internacional. Afegeix 
que també valoren positivament tot allò relacionat amb els acords de col·laboració 
amb altres ciutats i les polítiques de cooperació i solidaritat que impulsa 
l’Ajuntament amb diverses organitzacions no governamentals a l’Amèrica Llatina. 
Tanmateix, expressa preocupació per altres objectius del viatge, ja que també 
tenen molt a veure amb les intencions del Govern municipal a la ciutat. Assenyala 
que aquests objectius es reflecteixen en l’estada de l’alcalde i la delegació a Miami, 
per tal com fa evident l’estranya obsessió de l’alcalde i CiU perquè a Barcelona hi 
hagi un creixement turístic il·limitat, sense visió estratègica ni plantejar la 
regulació i els límits que necessita el turisme, com tota activitat econòmica. 
Assegura que aquests límits s’han de decidir públicament. Destaca que l’informe ha 
coincidit amb unes declaracions del president del gremi d’hotels, Jordi Clos, en el 
sentit que cal passar dels 7,5 a 10 milions de turistes que pernocten a Barcelona 
perquè la ciutat se situï al nivell de Roma i París. En aquest sentit, afirma que 
buscar el creixement il·limitat del turisme i fer aquestes declaracions és fer el 
ridícul, ja que Barcelona no té els atractius turístics de Roma i tampoc no és París. 
Afegeix que les trobades amb operadors turístics i de grans companyies de creuers 
a Miami, a més d’aquesta obsessió, reflecteixen la renúncia del Govern actual al 
que va fer el Govern anterior en el sentit que ja no segueix un pla estratègic per 
definir el paper que el turisme ha de tenir en el conjunt de l’economia de la ciutat. 
3810 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Expressa sorpresa pel fet que l’informe sigui tan detallat i inclogui tantes 
fotografies, però no indiqui cap informació sobre les despeses generades. Assegura 
que sens dubte les despeses deuen ser correctes, però els grups municipals 
haurien de poder conèixer les dades de què ja disposa el Govern. Així mateix, 
assenyala que l’informe tampoc no inclou tota la delegació de l’Ajuntament, ja que 
coneix persones de l’estructura executiva que han format part del viatge que no 
apareixen a l’informe, ni la relació dels mitjans de comunicació convidats a 
acompanyar la delegació.  
D’altra banda, destaca que amb aquest informe avui s’està parlant de les 
relacions exteriors de l’Ajuntament, però seria bo que l’alcalde viatgés també més 
sovint a l’interior de Barcelona i dediqués més temps als barris, no per fer-hi 
visites formals i puntuals, evitant qualsevol conflicte, sinó per conèixer-los a fons. 
En aquest sentit, diu que, si al final del mandat el Govern municipal presenta un 
informe detallat de la presència de l’alcalde en els 73 barris, es posarà de manifest 
que aquesta presència ha estat molt baixa.  
El Sr. Laporta agraeix la presentació de l’informe. Manifesta que UpB valora 
positivament la política internacional del Govern municipal. Quant a la proposició 
del PSC de la darrera Comissió de Presidència, diu que cal esperar l’informe 
aprovat per conèixer les prioritats de l’Ajuntament en l’àmbit internacional.  
Indica que el que UpB vol és que aquest informe tracti dels acords assolits en 
aquests viatges, l’impacte que tenen sobre l’economia de la ciutat, l’aprofitament 
de les relacions internacionals per projectar la marca Barcelona i, en definitiva, la 
imatge que s’exporta de la ciutat. Reconeix que l’impacte mediàtic en un món 
globalitzat i mediatitzat és important, però considera que el que realment interessa 
és la qualitat dels acords assolits.  
El Sr. Martí respon a la intervenció del PP aclarint que el balanç amb els 
objectius generals i estratègics i els balanços parcials s’inclouran a l’informe que el 
Govern presentarà en aquesta Comissió al juny. Afegeix que també especificarà 
quins dels 124 projectes d’inversió integrats a la ciutat el 2013 són fruit 
parcialment o totalment dels viatges internacionals de l’Ajuntament. 
D’altra banda, indica que en els propers dies donaran les dades que avui no 
estan disponibles, és a dir, les despeses globals i la informació de la delegació, no 
només dels membres del Govern sinó també del personal de l’Administració 
municipal i els mitjans de comunicació. Reconeix que les dades de la delegació ja 
estan disponibles, però aclareix que han preferit donar totes les dades 
conjuntament en comptes de donar informacions parcials amb comptagotes. 
Quant a la presència de regidors, afirma que era important que també fessin el 
viatge, perquè no és que acompanyessin l’alcalde, sinó que tenien una agenda 
pròpia i, tal com posa de manifest l’informe, la feina que van dur a terme va ser 
molt notable. 
Respecte a la intervenció del PSC, diu que accepten les esmenes al 
publireportatge, aclareix que no totes les fotografies tenen un peu que indiqui el 
nom de la persona i assenyala que miraran d’incloure el quadre resum al final per 
tenir una visió molt més ràpida de la part més nuclear del viatge. 
Pel que fa a la intervenció d’ICV-EUiA, respon que també parlen de solvència i 
competitivitat social, i el Govern municipal actual també ha estat fent molta acció 
de cooperació i col·laboració en regeneració urbana i altres àmbits socials. Així 
mateix, afirma que no fan el ridícul, sinó el que han de fer perquè el turisme aporti 
valor afegit al teixit econòmic i social de la ciutat, sense plantejar-se 
numèricament ni quantitativament el turisme que cal en els propers temps. 
Respecte a les visites als barris, assenyala que atendre les necessitats de les 
persones, les col·lectivitats i els barris forma part del full de ruta més important del 
Govern municipal. Diu que presentar un informe detallat al final del mandat de 
l’actuació de l’alcalde als 73 barris és una opció, però que, en tot cas, ara es pot 
anar seguint a diari la tasca que fan l’alcalde i l’equip de govern en els barris. 
Quant a la intervenció d’UpB, agraeix la seva valoració positiva en general, com 
també agraeix a tots els portaveus el to positiu i de col·laboració respecte a la 
política de projecció internacional de l’Ajuntament i, en concret, d’aquest viatge.  
Per acabar, destaca que la vinculació de Barcelona amb Catalunya és més viva 
que mai i és objecte de debat permanent arran del procés que viu el país. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3811 
 
La Sra. Esteller diu que estan a l’espera que el Sr. Martí aporti l’informe amb la 
informació completa respecte als objectius, els acords assolits, la delegació i els 
costos, ja que altrament no podran valorar-ho.  
El Sr. Colomé assenyala que, si les dades són parcials i no es volien donar 
d’aquesta manera, no hi havia cap urgència per presentar aquest informe avui. 
Afegeix que, si el Govern no disposa de l’informe complet, és preferible no 
presentar-lo, ja que així s’estalviarà que li facin les preguntes que encara no pot 
contestar. 
El Sr. Mestre aclareix que quan deia que era molt fàcil fer el ridícul efectivament 
es referia a les declaracions del Sr. Clos. Afirma que cal establir objectius 
raonables i no li agradaria que l’Ajuntament i l’alcalde participessin del ridícul de 
l’objectiu de 10 milions que planteja el Sr. Clos. 
Quant a la solvència i la competitivitat de la ciutat, exposa que cal distingir entre 
el que és substantiu i el que és farciment. En aquest sentit, diu que té el 
convenciment que per al Govern municipal el que és substantiu és que Barcelona 
és solvent i competitiva, mentre que les dimensions socials a què feia referència el 
Sr. Martí no són més que farciment. 
Respecte a la presència de l’alcalde als barris de Barcelona, diu que disposa d’un 
informe del 18 de juny del 2012 elaborat arran d’una pregunta del seu grup sobre 
les visites de l’alcalde a equipaments municipals on hagués tingut contacte amb 
personal tècnic, persones usuàries i teixit associatiu, tret de les inauguracions. En 
aquest sentit, destaca que en un període de vuit mesos, entre l’octubre del 2011 i 
el juny del 2012, l’alcalde només va visitar 26 equipaments municipals, de manera 
que és evident que l’alcalde ha de fer un esforç per conèixer i escoltar més els 
barris de la ciutat. 
Es dóna per tractat. 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte dels 
viatges internacionals, dels anys 2013 i 2014, de l’alcalde Trias, de l’equip de 
Govern i les delegacions que l’han format, així com els desplaçaments previs per la 
seva preparació, desglossant totes les despeses, i el balanç dels objectius previstos 
i assolits. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en 
Comissió. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per explicar les raons 
per declarar desert el concurs per la gestió del Casal de Barri del poble Sant 
Andreu i lliuri a tots els grups municipals l’expedient amb la resolució d’aquest 
concurs. 
 
El Sr. Blasi exposa que la voluntat del Govern municipal era obrir aquest 
equipament mitjançant el mecanisme de gestió pública de l’espai per part d’una 
entitat que es presentés al concurs corresponent. Assenyala que dues entitats, 
l’Agrupació d’Entitats de Sant Andreu i la Federació d’Entitats l’Harmonia, van 
acreditar que reunien els requisits per optar al concurs en primera fase, però 
després les seves ofertes han quedat per sota de la qualitat mínima requerida 
d’acord amb el plec de clàusules. 
Explica que el concurs és un procediment reglat en què els interessats presenten 
les seves propostes, les quals són puntuades per una comissió de valoració fins a 
un màxim de 10 punts. Afegeix que, d’acord amb les clàusules, el projecte 
presentat havia de rebre un mínim de 7 punts, fet que no es va produir amb cap 
de les dues propostes, de manera que la Comissió de Govern de l’Ajuntament ha 
declarat desert el procediment de selecció. Exposa que, segons l’acta del jurat, les 
propostes no complien els requisits sol·licitats en molts casos, per exemple per 
3812 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
problemes de coherència, perquè algunes idees no estaven prou desenvolupades o 
perquè no es complien els horaris previstos. 
D’altra banda, destaca que és un equipament molt important per al districte, en 
el qual s’ha fet una inversió molt elevada, ja que és un edifici de 2.500 m², amb 
un cost de 5,6 milions d’euros. Així mateix, assenyala que el fet que sortís a 
concurrència pública va suposar un treball considerable dels serveis jurídics del 
Districte i l’Ajuntament, amb un paper important d’Intervenció, que és qui va 
fiscalitzar el contingut del concurs. 
Assegura que les bases garanteixen el principi d’imparcialitat per no incórrer en 
arbitrarietat ni tracte preferent, raó per la qual es va fer una aprovació inicial del 
plec de clàusules a la Comissió de Govern del 18 de desembre del 2013 i es va 
publicar l’anunci de les bases tant en el BOP com al DOGC. Explica que només es 
va presentar una al·legació, de la Federació l’Harmonia, respecte a la distribució 
d’espais. 
Així mateix, detalla que la resolució de les al·legacions i l’aprovació definitiva es 
van fer a la Comissió del Govern municipal i es van publicar al BOP el 27 de febrer 
del 2014. Afegeix que el mateix dia es va publicar l’anunci de convocatòria en el 
BOP, al tauler d’edictes i al web del Districte, i es va donar un termini de 
presentació de propostes de 15 dies naturals, tal com requereix la normativa.  
Assenyala que finalment es van presentar dues candidatures, de la Federació 
d’Entitats l’Harmonia i l’Agrupació d’Entitats de Sant Andreu, i la valoració dels 
projectes va ser informada pel gerent del Districte, la directora de Serveis Generals 
del Districte, el cap del Departament de Serveis a les Persones i al Territori, el 
director del Programa de Participació i Associacionisme, el cap del Departament de 
Recursos Interns i el cap del Departament de Serveis Jurídics i de Secretaria. Per 
acabar, destaca que hi ha hagut una resolució tècnica i objectiva que ha estat 
elevada per la Comissió de Govern.  
El Sr. Gomà agraeix les explicacions. Explica que han demanat aquesta 
compareixença per la significació de l’equipament i la rellevància de la modalitat de 
gestió cívica. Afirma que és molt greu que s’hagi pres la decisió de declarar desert 
el concurs, que qualifica d’incomprensible i molt feble.  
Exposa que, des que la Plataforma Cívica i l’Ajuntament van acordar el 
document marc de gestió ciutadana al conjunt de la ciutat, els casos concrets de 
desplegament de l’acord han estat sempre emmarcats en el desacord i el conflicte, 
fet que s’ha dut al màxim extrem en el cas de Sant Andreu. En aquest sentit, 
assegura que això no és atribuïble en cap cas a les entitats, ja que la mateixa 
Plataforma i després el teixit associatiu han demostrat en tot moment voluntat de 
diàleg i d’arribar a acords al servei de l’interès col·lectiu, a diferència del Govern 
del Districte, que sempre ha anat a remolc i ha plantejat reticències i obstacles. 
Considera que la justificació es pot trobar en part en el terreny tècnic, tal com 
ho ha explicat el Sr. Blasi, però diu que cal també tenir en compte l’esfera política. 
Quant a l’esfera tècnica, afirma que la decisió de la comissió de valoració vulnera 
clarament la base dotzena del document municipal de bases de gestió cívica 
d’equipaments, ja que la comissió no ha emès una proposta de resolució a favor de 
l’entitat que hagi obtingut la major puntuació. Des del punt de vista polític, 
pregunta al Sr. Blasi si aquesta decisió realment correspon a l’interès col·lectiu de 
Sant Andreu. En aquest sentit, afirma que sí que és d’interès públic que en aquest 
barri hi hagi un casal obert i gestionat a través d’un projecte sòlit, arrelat i potent 
com el de la Federació d’Entitats, que és qui ha obtingut la major puntuació. 
Afegeix que tant tècnicament com políticament avui el casal hauria d’estar ja en 
vies d’obertura sota la gestió de la Federació d’Entitats i, si no és així, és per 
interessos estrictament privats i de mal govern.  
El Sr. Espriu assegura que es tracta d’un procés que ha de posar de manifest 
una de les característiques fonamentals de Barcelona, és a dir, la capacitat de 
construcció col·lectiva en el món associatiu. Assenyala que la construcció d’aquest 
espai de relació sempre ha estat una dificultat, per la qual cosa és molt positiu que 
s’hagi establert el document de bases per a una gestió cívica al conjunt de la 
ciutat, en la mesura que implica aplegar totes les experiències que Barcelona ha 
acumulat al llarg de molts anys en aquest àmbit. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3813 
 
Expressa sorpresa pel fet que s’hagi arribat a la presentació d’un concurs 
emblemàtic i ara hi hagi un carreró sense sortida que genera desgavell no 
solament a Sant Andreu, sinó a llarg termini a tota la ciutat. Diu que al document 
de gestió cívica de caràcter general encara calia aprofundir molts temes, però, en 
tot cas, quan s’obre un procés de gestió cívica l’Ajuntament i els possibles gestors 
han d’arribar a un principi d’acord sobre aquesta gestió, ja que, si no, podria 
passar que el Centre de Recursos Juvenils no fos gestionat pel Consell de la 
Joventut de Barcelona, sinó per qualsevol empresa. En aquest sentit, pregunta 
com pot ser que en un concurs que té elements objectius però també subjectius, 
de territori i de projecte, l’elaboració i el resultat quedin només en mans dels 
elements objectius. Indica que des de l’àmbit jurídic hi ha l’opció que persones 
externes a l’Ajuntament qualifiquin els elements de subjectivitat i, en aquest cas, 
el jurat ha estat estrictament intern del mateix Ajuntament. 
A continuació, pregunta quin camí planteja el regidor per sortir d’aquest atzucac, 
si la idea és anar cap a una gestió directa i si es reformularà el concurs en un breu 
espai de temps. Per acabar, expressa preocupació pel fet que les entitats, després 
de tot l’esforç per elaborar el pacte sobre la gestió cívica, ara puguin veure aquests 
fets com una ruptura del pacte. 
La Sra. Esteller indica que farà una valoració global de la compareixença, però 
destaca que no han pogut accedir a l’expedient.  
Afirma que la gestió cívica ha de buscar la millor gestió de l’equipament en 
qüestió, per la qual cosa calen una sèrie de requisits objectius i subjectius que 
adaptin les característiques d’aquesta gestió a la idiosincràsia del lloc per donar 
una resposta excel·lent a la vida de l’equipament i la comunitat. Afegeix que, quan 
la gestió és cívica, s’ha de tutelar el procés perquè sigui una bona gestió. En 
aquest sentit, demana al Govern que tingui un control sobre aquest expedient per 
trobar una solució òptima, si cal tutelant les entitats del barri perquè es puguin 
presentar als concursos. Considera que, al marge de qui gestioni un equipament, 
l’important és que s’assoleixin els objectius de gestió, ja que, si no, en la gestió 
d’un equipament es podria posar més l’accent en qui el gestiona que no pas en el 
servei que presta a les persones usuàries. 
El Sr. Laporta exposa que el juliol del 2013 la Federació d’Entitats de l’Ateneu 
l’Harmonia i el Districte van acordar fixar una data, l’1 d’octubre, a partir de la qual 
començarien a establir les condicions de la gestió cívica del casal de barri de Sant 
Andreu. Afegeix que, si cap altra entitat del territori mostrava interès, la gestió li 
seria adjudicada directament pels seus mèrits reconeguts, però finalment també 
s’hi va presentar la Federació d’Ateneus de Catalunya. Destaca que les dues 
entitats coincideixen a opinar que la decisió de deixar deserta l’adjudicació respon 
a motivacions polítiques i temen que s’atorgui la gestió a una entitat privada, cosa 
que donaria lloc a mobilitzacions perquè es revisés el concurs. 
Afirma que UpB defensa la gestió cívica, ja que la trajectòria de les últimes 
dècades en la gestió d’equipaments i serveis públics ha posat de manifest la 
bondat d’aquest model pel que fa a la democràcia directa, la participació, la 
cohesió social i la proximitat. I afegeix que aquest model de gestió ciutadana és el 
més apropiat per al casal de barri de Sant Andreu. 
Així mateix, pregunta si deixar desert el concurs vol dir que se n’ha de convocar 
un altre, que els projectes presentats s’han de reelaborar o bé que la gestió dels 
equipaments s’adjudicarà a una empresa. En aquest sentit, demana a l’equip 
municipal que expliqui els motius pels quals ha quedat desert amb el màxim detall 
possible.  
Per acabar, puntualitza que el seu grup tampoc no ha pogut accedir a 
l’expedient, de manera que expressa la seva màxima reserva en aquesta 
intervenció. 
El Sr. Blasi destaca que es tracta del primer concurs de gestió cívica que ha fet 
l’Ajuntament de Barcelona i cal complir la normativa, motiu pel qual abans s’ha 
referit a Secretaria i a Intervenció, que és qui fiscalitza els precs de clàusules i els 
concursos. En aquest sentit, diu que el Govern té una responsabilitat com a 
Administració de gestionar de manera diligent i, quan delega aquestes 
competències, ha de ser igual de diligent i exigent amb qui vol que se li atorgui la 
gestió, que és el que s’ha fet en aquest cas.  
3814 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
D’altra banda, explica que és una concurrència pública perquè hi havia tres 
entitats que van manifestar un interès raonable i fonamental de gestionar aquest 
equipament. Afegeix que finalment només dues van presentar un projecte i, a 
partir d’aquí, el plec de clàusules establia qui havia de valorar els projectes de 
manera objectiva, ja que, si es feia d’una manera subjectiva un cop obert el 
concurs, es podia incórrer en prevaricació. En aquest sentit, assegura que també 
es va complir la base dotzena. 
Així mateix, exposa que no s’està qüestionant la idoneïtat de la gestió cívica, ja 
que altrament ni tan sols s’hauria fet el concurs i l’Ajuntament no hauria atorgat 
recentment la gestió cívica de l’espai de la Fontana al Consell de la Joventut de 
Barcelona. 
Destaca que en el cas de Sant Andreu es va amb retard per una fallida de les 
empreses contractades en la remodelació de l’equipament, per la qual cosa 
l’objectiu del Districte és posar-lo en marxa al més aviat possible i obrir el període 
que correspongui per reflexionar sobre quin ha de ser el destí de la gestió de 
l’equipament. 
El Sr. Gomà dóna la benvinguda als membres de la Federació d’Entitats de Sant 
Andreu.  
Assenyala que en la primera intervenció no ha volgut fer servir la paraula 
prevaricació, però, en tot cas, està convençut que la decisió vulnera nítidament i 
frontalment la base dotzena, ja que no s’ha emès una proposta de resolució a 
favor de l’entitat que hagi obtingut la major puntuació. En aquest sentit, demana 
al Sr. Blasi que justifiqui com s’ha pogut declarar desert tenint en compte aquest 
punt de les bases del concurs. 
D’altra banda, destaca que amb aquesta decisió el Govern ha generat un 
trencament de confiança brutal entre el Districte i el teixit social de Sant Andreu, 
fet que generarà una resposta associativa contundent, tal com es va poder veure 
dissabte a la plaça Orfila. Afegeix que aquesta mobilització popular es deu al fet 
que hi ha hagut un cop de porta enfront del compromís, interessos privats enfront 
d’interessos de barri i imposició enfront de diàleg. 
A continuació, pregunta si el Govern municipal manté el compromís amb la 
gestió cívica i l’interès general, i quina resolució en clau democràtica, de 
participació ciutadana i d’interès col·lectiu donarà de manera immediata al casal de 
barri després de situar-lo en aquest carreró sense sortida. Per acabar, afirma que 
la Federació d’Entitats i el poble de Sant Andreu mantindran la voluntat d’entesa i 
diàleg, així com de mobilització i defensa dels interessos col·lectius, i al final res no 
impedirà que es faci realitat el somni col·lectiu de l’Harmonia. 
El Sr. Espriu puntualitza que ell ha parlat del compliment de la normativa i 
precisament ha explicat que la normativa permet incorporar en el procés persones 
externes a l’Ajuntament per tractar de manera objectiva elements subjectius.  
D’altra banda, assenyala que no li ha respost la pregunta sobre quin camí 
seguirà el Govern a partir d’ara, més enllà de la voluntat d’obrir el centre al més 
aviat possible. 
Pel que fa a l’equipament de la Fontana, subratlla que continua sent un 
equipament cogestionat, que és el marc de relació que sempre s’hi ha tingut, de 
manera que no és exactament el mateix.  
La Sra. Esteller demana al Govern que actuï amb el màxim rigor i control en 
aquest concurs i en faci una revisió pel bé dels interessos de la gent del barri. 
Assenyala que al Grup del PP el va sorprendre que el concurs es declarés desert 
quan s’hi havien presentat dues entitats. Finalment, afirma que alhora cal garantir 
un bon model de gestió que pugui prestar els serveis que es requereixen.  
El Sr. Laporta considera que la millor manera de gestionar aquest equipament 
cultural és des del teixit associatiu perquè estigui arrelat a les diverses realitats de 
la comunitat. Diu que, més enllà d’això i davant d’una explicació segons la qual hi 
ha risc de prevaricació, llavors el que cal és veure l’expedient per poder tenir una 
posició més detallada a aquest respecte. I afegeix que no s’acaba d’entendre que 
el concurs quedi desert tenint en compte les entitats que s’hi han presentat, de 
manera que cal alguna explicació més. 
El Sr. Blasi aclareix que es tracta de la Federació d’Entitats de l’Harmonia de 
Sant Andreu del Palomar i l’Agrupació d’Entitats de Sant Andreu. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3815 
 
Diu que també és important que, abans de pronunciar-se, coneguin els projectes 
que s’han presentat en aquest concurs. Destaca que és una concurrència pública i, 
per això, ha dit que, en una concurrència pública, amb un plec de clàusules i una 
fiscalització, quan s’introdueix l’element subjectiu és quan algú pot arribar a parlar 
de prevaricació.  
Assenyala que quan es va publicar el plec de clàusules la Federació d’Entitats de 
l’Harmonia va presentar una al·legació de caràcter estrictament d’espais, però 
ningú no va presentar cap altra al·legació. En aquest sentit, diu que és molt senzill 
no mostrar cap tipus d’interès per una gestió cívica més enllà de com acabi.  
Així mateix, informa que ha remès a Secretaria l’expedient perquè els grups 
municipals el puguin consultar. 
D’altra banda, indica que hi ha obert el procediment d’impugnació. Afegeix que 
la Federació d’Entitats de l’Harmonia ha demanat la consulta de l’expedient avui a 
les 14 h i serà atesa igual que s’ha atès les entitats durant tot el procediment. 
Assenyala que també es farà una reunió política amb aquesta entitat aquesta 
tarda. 
Pel que fa al consens i la bona gestió, destaca que tampoc no hi va haver un 
punt de trobada entre les diferents entitats perquè acabessin presentant un 
projecte conjunt per a Sant Andreu. 
Assegura que el Govern considera necessari disposar d’espais perquè les entitats 
i les persones desenvolupin les seves activitats, de manera que obrirà un període 
de reflexió sobre la finalitat d’un equipament important, que ha costat 5,6 milions 
d’inversió i que té una despesa de gestió d’obertura d’aproximadament 300.000 
euros anuals. Per acabar, reitera que ho faran amb la diligència que s’ha d’exigir a 
l’Administració. 
Es dóna per tractada. 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
 
Al Plenari del Consell Municipal:  
 
4. Ratificar el Decret de l’Alcaldia, de 14 d’abril de 2014, que designa la 
Comissió encarregada d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament 
dels Presidents i Vocals que hauran de constituir les Meses electorals de les 
eleccions al Parlament Europeu, i fixa el dia 26 d’abril per a celebrar-lo. 
 
El Sr. Colomé expressa el vot favorable del seu grup. 
La Sra. Esteller expressa el vot favorable del seu grup. 
El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. 
El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable del seu grup. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
 
b) Propostes d’acord 
 
5. Aprovar l’acta subscrita en data 25 de març de 2014 per les Comissions de 
Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i de Sant Just Desvern, 
relativa a la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis; i notificar el 
present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la 
Generalitat de Catalunya i al propi ajuntament de Sant Just Desvern. 
 
La Sra. Esteller expressa la reserva de vot del seu grup respecte als punts 5, 6 i 
7 de l’ordre del dia. 
El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup respecte als punts 5, 6 i 7 
de l’ordre del dia. 
El Sr. Colomé expressa el vot favorable del seu grup respecte als punts 5, 6 i 7 
de l’ordre del dia. 
3816 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup respecte als punts 5, 6 i 7 
de l’ordre del dia. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable del seu grup respecte als punts 5, 6 i 7 de 
l’ordre del dia. Diu que entén que sigui una qüestió que no desperta passions, però 
assenyala que és important per a la ciutat. Explica que es tracta d’actualitzar els 
límits oficials municipals i adaptar-los a la realitat actual i a la cartografia. Així 
mateix, expressa agraïment a les persones que han fet possible aquesta feina que 
ajuda a endreçar la realitat territorial de l’Ajuntament i a resoldre petits conflictes 
amb altres municipis, en concret al secretari general de l’Ajuntament i al Sr. Lluís 
Sanz, director d’Informació de Base i Cartografia de l’IMI,i el seu equip. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb 
la reserva de vot del PP.  
 
6. Iniciar l’expedient d’alteració de la línia de terme entre els municipis de 
Barcelona i de Montcada i Reixac, de conformitat amb l’art. 9.1.a) del Decret 
244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació 
territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les 
mancomunitats de Catalunya i amb l’acta administrativa de data 27 de febrer 
d’enguany, que acredita el mutu acord de les Comissions de Delimitació Territorial 
dels respectius ajuntaments; aprovar la Memòria justificativa i la documentació 
gràfica de la proposta d’alteració de terme de data 11 d’abril d’enguany, redactada 
pels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Barcelona amb la conformitat 
dels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Montcada i Reixac; i sotmetre la 
instrucció de l’expedient a informació pública per un termini de seixanta dies, 
mitjançant l’exposició en el tauler d’anuncis d’aquest ajuntament i la publicació al 
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb 
la reserva de vot del PP.  
 
7. Iniciar l’expedient d’alteració de la línia de terme entre els municipis de 
Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat, de conformitat amb l’art. 9.1.a) del Decret 
244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació 
territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les 
mancomunitats de Catalunya i amb l’acta administrativa de data 18 de febrer 
d’enguany, que acredita el mutu acord de les Comissions de Delimitació Territorial 
dels respectius ajuntaments; aprovar la Memòria justificativa i la documentació 
gràfica de la proposta d’alteració de terme de data 10 d’abril d’enguany, redactada 
pels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb la 
conformitat dels serveis tècnics municipals de l’ajuntament de Barcelona; i 
sotmetre la instrucció de l’expedient a informació pública per un termini de 
seixanta dies, mitjançant l’exposició en el tauler d’anuncis d’aquest ajuntament i la 
publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i notificar aquest acord a 
l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès com a potencial municipi afectat.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb 
la reserva de vot del PP.  
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
8. Aprovar inicialment l’Ordenança Municipal sobre la Protecció, la Tinença i la 
Venda d’Animals (OPTVA), d’acord amb el document que obra en l’expedient; i 
sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb 
allò disposat a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 
 
El Sr. Ramírez expressa el vot contrari del seu grup. Recorda que van sol·licitar 
la retirada del text complet en les esmenes perquè el que s’està fent no és 
modificar l’ordenança del 2003 per adaptar-la a l’actualitat deu anys després, sinó 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3817 
 
intentar silenciar l’incompliment de l’ordenança que hi havia fins ara. En aquest 
sentit, afirma que el Govern municipal semblava més preocupat per l’aparença que 
per l’acció, centrant-se més en la recaptació que en el benestar animal i la 
persecució de l’incivisme. Destaca que el règim sancionador era desproporcionat i 
afortunadament, arran de les esmenes dels grups polítics i les entitats, aquest 
quadre s’ha reduït. Afegeix que també van demanar que s’habilitessin nous espais 
per garantir l’esbarjo dels animals de companyia i que s’hi incorporessin 
excepcions com les que preveia l’ordenança del 2003 perquè es pogués complir la 
nova ordenança. Indica que el Grup del PP sempre està a favor de perseguir i 
sancionar les conductes incíviques, però assenyala que l’ordenança inclou accions 
que són impossibles de fer complir, com la prohibició que els gossos estiguin més 
de dues hores lligats o sols més de dotze hores continuades al domicili. 
D’altra banda, expressa el seu desacord amb el fet que s’hagi incorporat la 
prohibició de les corrides de toros, fet que ja preveu la llei aprovada pel Parlament 
de Catalunya des de l’any 2010, i que encara s’hagi anat més enllà prohibint les 
simulacions d’espectacles taurins de qualsevol naturalesa, sigui quina en sigui la 
finalitat. 
Afirma que és una ordenança intervencionista i molt centrada en la recaptació, 
motiu pel qual el Grup Municipal del PP va presentar una esmena a la totalitat. Així 
mateix, diu que, tot i que el Govern municipal hagi anunciat una moratòria d’un 
any per a algunes circumstàncies i malgrat les modificacions que s’hi han introduït, 
el Grup del PP hi presentarà al·legacions. 
La Sra. Sánchez agraeix al regidor Jordi Martí Galbis l’explicació de l’ordenança i 
al seu equip l’elaboració de la proposta de modificació d’ordenança. 
Assegura que és important adequar aquesta ordenança a les novetats legals i 
altres necessitats sorgides de la seva aprovació, per la qual cosa posa en valor el 
procés dut a terme per les entitats i les associacions del Consell Municipal de 
Protecció dels Animals. En aquest sentit, expressa l’abstenció del seu grup. Explica 
que aquesta abstenció té com a finalitat continuar el debat per ajustar algunes 
propostes de la modificació i analitzar amb més detall les aportacions de les 
entitats i la manera en què es respon a aquestes aportacions en el text. Així 
mateix, felicita al Govern per incloure en l’expedient, com a resposta a una 
al·legació del Grup del PSC,un quadre que analitza les esmenes i els suggeriments. 
D’altra banda, considera que la modificació de l’ordenança ha de preservar la 
trajectòria de Barcelona en l’àmbit de la protecció dels animals i també trobar un 
equilibri entre la protecció i la convivència, especialment pel que fa a l’espai públic. 
Diu que aquest és el punt clau de la modificació de l’ordenança, ja que segurament 
el Govern preveia apostar per la prohibició total que els gossos vagin deslligats a 
l’espai públic i fer-ne la principal notícia mediàtica. Assenyala que això en el seu 
moment es va aconseguir, però el Grup Municipal del PSC ja va expressar a les 
esmenes que així s’obstaculitzava entrar en el debat de profunditat i, a més, 
aquesta prohibició era incoherent amb la prohibició de mantenir lligats els animals 
durant més de dues hores prevista per l’article 10. Destaca que el nou text 
modifica aquest article, elimina la incoherència i restringeix la prohibició d’estar 
lligats només al fet d’estar parats. En aquest sentit, demana al Govern que expliqui 
més com enfoca aquest tema i assenyala que cal crear un equilibri, però l’objectiu 
prioritari de l’ordenança ha de ser la protecció dels animals, de manera que cal 
fomentar més la convivència que la prohibició.  
Pel que fa a les sancions, assenyala que s’hi han introduït canvis, però que 
necessitaran acabar d’analitzar-los. Per acabar, destaca que altres esmenes del 
seu grup, com la dels espectacles que simulen espectacles taurins, s’han admès. 
La Sra. Sanz assenyala que el Grup d’ICV-EUiA comparteix l’objectiu de millorar 
la protecció i la convivència dels animals a la ciutat. Així mateix, afirma que era 
necessari fer una actualització de l’ordenança ateses les modificacions d’altres 
legislacions. Diu que, tot i així, hauria estat molt positiu tenir una valoració 
quantitativa i qualitativa de l’eficàcia, el compliment i l’execució d’aquesta 
ordenança per observar els aspectes que han estat més útils durant els seus deu 
anys de vigència. 
D’altra banda, manifesta que totes les actuacions relatives a la protecció i el 
benestar dels animals, no només l’ordenança, s’han d’emmarcar en el fet que 
3818 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Barcelona ha tingut sempre una trajectòria de defensa del benestar animal. Així 
mateix, puntualitza que més enllà de l’ordenança hi ha altres elements, com el Pla 
d’animals de companyia, que és molt ambiciós, per actuar en aquest àmbit. En 
aquest sentit, diu que hi ha accions que no s’han de veure només des del vessant 
punitiu, sinó que cal treballar en accions positives per modificar els comportaments 
que atemptin contra el benestar i la dignitat dels animals. 
Quant a les esmenes presentades pel seu grup, explica que en van presentar 
una perquè es prohibeixin els espectacles de circ amb tot tipus d’animals, no 
solament els salvatges com preveu la legislació actual. Diu que l’objectiu és 
preservar la dignitat i el benestar de tots els animals, i Barcelona, seguint la seva 
tradició, té l’oportunitat ara de ser pionera en aquest aspecte, com ho va ser el 
2004 declarant-se antitaurina, el 1998 declarant-se ciutat de convivència d’animals 
i el 2002 prohibint el sacrifici d’animals de companyia en els centres d’acolliment. 
Pel que fa a l’obligatorietat de tenir un domicili fix per a la tinença d’animals, diu 
que això pot suposar un impediment perquè persones en situació de vulnerabilitat 
puguin gaudir de la companyia dels animals. Afegeix que això xoca amb la tradició 
dels Serveis Socials, que han fet molts esforços per incorporar espais per als 
animals en els centres d’acollida de persones sense sostre.  
En relació amb si els animals de companyia han d’anar lligats, assenyala que el 
seu grup havia presentat una esmena que d’alguna manera ha estat incorporada. 
Explica que el seu grup proposava que els animals de companyia vagin lligats 
llevat de les zones que decreti l’alcalde en uns horaris i uns espais molt concrets. 
Diu que això s’ha incorporat amb la disposició transitòria i amb una disposició final, 
però encara queden alguns dubtes. En aquest sentit, destaca que hi ha negociació 
amb els districtes pel que fa als nous espais, però aquests no estan previstos en 
els pressupostos, així que pregunta si amb una moratòria d’un any n’hi haurà prou 
perquè aquests espais estiguin desenvolupats. Indica que, a més, cal fer un esforç 
en la línia de definir i mantenir bé els espais actuals d’esbarjo per a animals de 
companyia. Destaca que en aquest àmbit s’ha de treballar braç a braç amb els 
propietaris, ja que coneixen bé la realitat de la ciutat i apliquen molt de sentit 
comú a l’hora de determinar si en algunes zones i amb uns horaris determinats és 
possible deixar els animals deslligats. 
D’altra banda, recorda que el seu grup havia trobat excessiva la nova 
catalogació de les sancions, però manifesta que en la proposta final hi ha una bona 
resolució perquè no té cap sentit intentar resoldre alguns comportaments a cops 
de multa, sinó que s’ha de fer a partir de la negociació amb els propietaris. 
Indica que en van rebre la darrera versió ahir a mig matí, de manera que han 
tingut temps per estudiar les seves esmenes i alguns articles, però necessitaran 
més temps per analitzar el text final i les aportacions de les entitats animalistes. 
Afegeix que diversos punts s’han de millorar i algunes qüestions encara estan 
pendents i poden ser decisives a l’hora de determinar el vot. En aquest sentit, 
expressa l’abstenció del seu grup. 
Per acabar, diu que la voluntat del seu grup és continuar millorant l’ordenança 
pel benestar animal i encoratja el Govern a treballar braç a braç no solament amb 
les entitats animalistes, sinó també amb els propietaris dels animals de companyia. 
El Sr. Laporta destaca que UpB ha presentat 45 esmenes a l’ordenança, de les 
quals 16 han estat acceptades, 13 estan en espera de resposta d’un informe jurídic 
o veterinari o d’una segona revisió, i 16 han estat rebutjades. 
Quant a les esmenes acceptades, assenyala que eren les més fàcils d’atendre, 
com la relativa a les subvencions per a tràmits i la vetlla per al descans dels gossos 
de seguretat. Pel que fa a les esmenes que estan en espera, destaca que n’hi ha 
per prohibir la tinença d’animals salvatges fora del zoo o d’entitats animalistes, 
perquè les botigues netegin les gàbies i treguin els gossos a passejar, perquè les 
persones amb antecedents de maltractaments no puguin fer de voluntaris ni tenir 
relació amb establiments d’animals, i per tractar el problema de si els gossos han 
d’anar lligats. En aquest sentit, destaca que el Govern ha dit que els espais de 
lleure per a gossos es multiplicaran per deu i en certes hores podran anar 
deslligats en espais oberts. 
En relació amb les esmenes no acceptades, subratlla que s’ha denegat la 
relativa als animals del circ. En aquest sentit, assegura que el Govern no accepta 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3819 
 
que Barcelona continuï liderant les polítiques de defensa dels animals i supedita 
l’ordenança als topalls marcats per la Generalitat. 
Així mateix, exposa que no ha estat acceptada l’esmena per requerir un 
certificat d’idoneïtat psicològica per tenir un altre animal si s’havia estat acusat de 
maltractament. En aquest sentit, considera important elaborar un registre de 
maltractadors d’animals. 
A continuació, expressa l’abstenció del seu grup. Finalment, assegura que UpB 
continuarà treballant perquè Barcelona sigui un referent en la protecció d’animals, 
presentarà al·legacions, negociarà i es reserva el dret de no donar suport a una 
aprovació definitiva si la proposta d’ordenança no està a l’altura de la capital de 
Catalunya. 
El Sr. Martí agraeix en nom del Govern el capteniment i el to de les 
intervencions de tots els portaveus i la voluntat general d’arribar a acords i a un 
equilibri gairebé impossible. Destaca que es tracta d’un tema molt complex, de 
manera que no és fàcil integrar totes les esmenes i al·legacions, però la voluntat 
del Govern és treballar per arribar a un consens i millorar considerablement 
l’ordenança. 
D’altra banda, agraeix la feina feta al Departament de Benestar Animal de la 
Regidoria de Presidència i Territori, i en concret a la seva directora, Anna 
Ortonoves, i expressa també el seu agraïment a les entitats animalistes i les 
protectores d’animals per les seves aportacions. En aquest sentit, assenyala que el 
Govern ha estat en contacte permanent i col·laborant amb les principals entitats de 
la ciutat des de l’inici del mandat municipal. 
Exposa que des de fa tres anys la Regidoria de Presidència i Territori està 
desenvolupant les mesures incorporades en el PAM en l’àmbit del benestar animal, 
i la proposta de revisió d’ordenança és una iniciativa més per aprofundir en la bona 
feina que s’ha fet en els darrers anys. Recorda que l’ordenança del 2003 va ser 
pionera i es va aprovar per unanimitat, fet que el Govern voldria que es repetís el 
2014. Assenyala que la proposta de modificació es presenta perquè es vol que 
Barcelona estigui a dalt de tot com a ciutat europea amiga dels animals i, per 
aconseguir-ho, cal perfeccionar molts aspectes amb relació a la convivència i la 
tinença responsable d’animals de companyia i de no companyia. Així mateix, 
destaca que l’ordenança del 2003 s’ha de posar al dia en tot cas, ja que el text 
refós de la Llei de protecció dels animals és del 2008 i cal actualitzar la legislació 
municipal per no estar en situacions al·legals o contràries a la legislació catalana. 
Diu que, a més, hi ha una raó de caràcter intern, ja que hi ha diverses ordenances 
municipals amb perspectives diferents i contradictòries respecte a la tinença 
d’animals de companyia. En aquest sentit, agraeix la feina ingent de racionalització 
i coherència normativa que han fet els serveis jurídics de l’Ajuntament perquè no 
hi hagi contradiccions i l’aplicació de les normatives municipals sigui més fàcil, 
especialment per a la Guàrdia Urbana. 
D’altra banda, destaca que vol ser una ordenança omnicomprensiva de la 
realitat de tots els animals de la ciutat, no només els de companyia o domèstics, 
cosa molt important des del punt de vista qualitatiu. Així mateix, manifesta que 
l’objectiu últim de l’ordenança és millorar el benestar animal, per la qual cosa s’han 
fet moltes revisions jurídiques i conceptuals amb criteris veterinaris actualitzats. En 
aquest sentit, agraeix la col·laboració del Col·legi de Veterinaris i la Comissió de 
Protecció dels Animals del Col·legi d’Advocats de Barcelona. 
Assenyala que l’ordenança incorporarà el requeriment de declaració responsable 
per a tothom que vulgui comprar, adoptar o acollir un animal, però no pot referir-
se al registre de maltractadors, ja que això forma part de l’àmbit competencial de 
la Generalitat. 
A continuació, destaca que l’ordenança també prohibeix la cria en domicilis 
particulars i tenir els animals lligats més de dues hores en un lloc fix i en vehicles, 
coberts, celoberts o balcons, i incorpora l’obligació contractual d’esterilització 
d’adopcions, la prohibició dels collars de càstig, la regulació de les problemàtiques 
amb els porcs senglars i la tinença de primats i cavalls.  
Assenyala que l’ordenança és coherent amb la llei catalana en relació amb les 
curses de toros i declara que al Govern li agradaria avançar-se respecte a la 
qüestió dels animals en el circ fent una bona feina jurídica en aquest àmbit.  
3820 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Quant a les colònies de gats, destaca que l’ordenança incorpora i millora aquesta 
regulació i el Govern donarà més suport i recursos a les entitats amb les quals té 
convenis signats. 
D’altra banda, diu que cal recordar les recomanacions de la Síndica de Greuges, 
tant quan van en contra del Govern com quan hi van a favor, com en el cas 
d’avançar en la manera de portar els gossos en l’espai públic. En aquest sentit, 
destaca que l’Ordenança de medi ambient del 2011 prohibeix que els gossos vagin 
deslligats als parcs urbans, excepte en els espais de lleure autoritzats. 
Així mateix, assegura que les transaccions que prepara el Govern tenen com a 
objectiu millorar la convivència general.  
Pel que fa als nous espais perquè els gossos puguin anar deslligats i fer exercici, 
hi està treballant la Regidoria de Presidència i Territori en coordinació amb els deu 
districtes municipals. Assegura que, al cap i a la fi, és un tema de districte i de 
barri, i espera que amb la moratòria hi hagi prou temps per iniciar un treball que 
durarà anys. En aquest sentit, diu que l’objectiu és establir un mínim d’un gran 
espai de 700 m2 per districte en el primer any i anar fent les inversions 
corresponents en els propers anys, per tal com hi ha un compromís polític per part 
d’ell i del Govern de trobar els recursos per finançar aquesta ampliació d’espais.  
Assegura que tot aquesta feina es farà amb un diàleg obert amb tots els grups i 
sobretot amb les protectores d’animals i les entitats animalistes. 
Per acabar, agraeix la col·laboració de tothom i espera que, pel bé de la ciutat, 
aquesta ordenança es pugui aprovar en el Plenari amb un ampli suport i, si pot ser, 
amb un consens total. 
El Sr. Martí Galbis expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa 
l’abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz 
expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció d’UpB. 
S’aprova. 
 
9. Aprovar inicialment el Reglament d’Accés a la Documentació Municipal, 
d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre’l a informació pública 
per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat a l’article 112 del 
Reglament Orgànic Municipal. 
 
El Sr. Forn exposa que l’aprovació d’aquest reglament proporcionaria una 
normativa pròpia d’accés a la documentació municipal a l’empara de la legislació 
vigent. Indica que el reglament defineix un àmbit d’incidència comú de tota 
l’Administració municipal sense cap exclusió i fa compatible l’accés i la difusió de la 
informació pública amb la protecció de les dades personals. Així mateix, destaca 
que unifica i aclareix els terminis i els procediments comuns per a tota 
l’Administració municipal, estableix el termini màxim de resposta de sol·licituds de 
consulta en 10 dies hàbils ampliables a 10 dies més en casos excepcionals, i regula 
l’accés parcial a la informació en casos d’excepcions legals a la consulta. Per 
acabar, diu que si s’aprovés s’iniciaria el procés de negociació i exposició pública. 
El Sr. Espriu expressa l’abstenció del seu grup. 
La Sra. Esteller expressa l’abstenció del seu grup. 
El Sr. Mestre expressa l’abstenció del seu grup. Agraeix al Govern i l’estructura 
tecnicoexecutiva de l’Ajuntament la facilitat per tractar aquest reglament, en 
concret al Sr. Joaquim Borràs, arxiver en cap, la Sra. Gemma Bayó, cap del Servei 
de Gestió Documental, el Sr. Agustí Abelaira, director de Serveis Generals, i el Sr. 
Josep Matas, advocat expert en matèries d’accés. 
Exposa que el seu grup ha fet diverses esmenes al reglament amb l’objectiu de 
garantir la seguretat jurídica tant per als treballadors municipals com per a la 
ciutadania de Barcelona quant a l’accés a la informació, ja que aquest accés a la 
informació és un dels drets més fonamentals que cal preservar. Destaca que 
algunes de les aportacions del seu grup han estat acceptades, com en l’article 4.3, 
que ara dirà «fer efectiu l’exercici del dret d’accés», i l’article 4.8, que ara 
implicarà que la ciutadania pugui accedir a les taxes i els preus públics per 
reproduccions. Indica que, tot i així, el Govern municipal no ha acceptat algunes 
esmenes, que el seu grup presentarà com a al·legacions en el període 
corresponent. En aquest sentit, explica que el seu grup és partidari que el 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3821 
 
reglament no esmenti «documents d’accés restringit», sinó «matèries 
restringides». Així mateix, assenyala que no s’han acceptat les modificacions 
relacionades amb certes ombres d’arbitrarietat o discrecionalitat, especialment a 
l’article 10.1, que remet a una normativa interna, quan tota reglamentació relativa 
a l’accés a la documentació hauria de ser de caràcter públic. D’altra banda, destaca 
que l’òrgan encarregat de resoldre els conflictes entre els ciutadans que demanen 
informació i l’Ajuntament és la Comissió Municipal d’Avaluació i Accés a la 
Documentació, formada exclusivament per estructura municipal. En aquest sentit, 
afirma que no es pot ser jutge i part al mateix temps, per la qual cosa caldria 
modificar la composició d’aquesta comissió. 
El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup i afegeix que es reserva el 
dret de fer al·legacions en el període d’exposició pública. 
El Sr. Forn agraeix les abstencions que en possibiliten l’aprovació inicial i espera 
que amb la negociació que es farà durant el període d’exposició es pugui arribar a 
un acord més ampli amb tots els grups polítics. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa l’abstenció 
del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa 
l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. 
 
10. Aprovar inicialment el contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i 
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 
2014 – 2017 dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona; sotmetre’l 
a informació pública per un període de vint dies hàbils, a comptar des del següent 
al de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona, de conformitat amb allò establert a l’article 33.3 de la Llei 22/2005, de 
29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya; i sol·licitar al Consell 
de l’Audiovisual de Catalunya l’emissió de l’informe preceptiu previst en el precepte 
legal esmentat. 
 
El Sr. Forn indica que el punt 11 de l’ordre del dia té com a objectiu adaptar el 
Reglament d’organització i funcionament del servei públic de BTV a la nova 
demanda de gestió de la ràdio. 
Quant al punt 10, exposa que el 28 de gener del 2014 el Consell d’Administració 
de l’Institut de Comunicació de Barcelona va aprovar per unanimitat una nova 
proposta de contracte-programa els aspectes essencials de la qual són integrar el 
servei de ràdio i preveure les despeses derivades d’un nou criteri de liquidació de 
l’IVA fixat per l’Agència Tributària, que suposa una despesa afegida de 2,7 milions 
d’euros anuals. En aquest sentit, indica que, malgrat els recursos presentats, 
l’Agència Tributària no n’ha presentat una resolució, per la qual cosa cal fer la 
previsió d’aquesta despesa. 
Així mateix, afirma que mantenir i consolidar el model actual de televisió és 
important tenint en compte el panorama actual dels diferents mitjans de 
comunicacions. Per acabar, diu que aquests punts estan en fase d’aprovació inicial, 
de manera que hi haurà temps de debatre altres qüestions. 
El Sr. Colomé expressa el vot favorable del seu grup als dos punts.  
El Sr. Mulleras expressa l’abstenció del seu grup. 
El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. 
El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S’aprova. 
 
11. Aprovar inicialment la modificació de: a) el Reglament d’organització i 
funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV); b) els 
estatuts de l’entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, S.A. spm”; i 
c) el Reglament regulador de les condicions d’accés i d’ús dels mitjans de 
comunicació i informació de titularitat municipal pels regidors/res i grups 
municipals, d’acord amb el document que obra en l’expedient; i sotmetre-ho a 
3822 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb allò disposat 
a l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Colomé expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S’aprova. 
 
c) Proposicions 
 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
12. Que s’elabori i es lliuri als Grups municipals, en un màxim de 2 mesos, un 
informe sobre terminis de respostes als suggeriments, queixes i demandes 
d’informació dels ciutadans i ciutadanes els anys 2011, 2012 i 2013, acompanyat 
dels objectius i criteris del govern municipal en aquest àmbit. 
 
El Sr. Espriu exposa que aquesta proposició vol ser un primer pas en un 
compromís compartit de millorar una de les obligacions de les institucions 
públiques i especialment d’un ajuntament, que és la de donar una resposta ràpida i 
de qualitat als ciutadans quan s’adrecin a l’Ajuntament. Afegeix que en aquesta 
Comissió s’ha tractat diverses vegades la comunicació amb la ciutadania, però el 
termini, la qualitat i l’adequació de les respostes municipals és com a mínim 
millorable, com demostren el dictamen del Consell de Ciutat que estableix la 
reforma de les normes de participació com un dels principals reptes de futur, i la 
proposta del nou Reglament de participació, que imposa un termini de resposta a 
les demandes ciutadanes d’un mes. 
Diu que el seu grup vol col·laborar en la proposta de millorar els terminis, la 
qualitat, el seguiment i l’avaluació d’aquestes respostes, i afirma que la solució rau 
en un sistema centralitzat de control, com va intentar ser IRIS en el seu moment, 
dels nombrosos canals de comunicació que fa servir l’Ajuntament. En aquest 
sentit, assenyala que per abordar aquesta problemàtica primer és necessari 
conèixer les dades i les formes de seguiment dels objectius del Govern. 
El Sr. Mulleras considera positiu que es tingui cura de les demandes dels veïns, 
ja que és una forma bàsica de participació ciutadana, i afirma que el Govern ha 
d’atendre aquestes peticions, com també ho ha de fer amb les queixes i demandes 
dels ciutadans que lliurin els grups municipals. Finalment, expressa el vot favorable 
del seu grup. 
El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. Opina que efectivament la 
resposta municipal a la ciutadania s’ha de fer en uns terminis raonables i ha de ser 
de qualitat, o sigui que ha de respondre al que es pregunta. En aquest sentit, 
destaca que de vegades es respon anunciant que ja es trobarà una resposta en el 
moment adequat i diu que, tot i que no sempre es pot respondre a tot, la majoria 
de vegades es pot respondre més del que es fa, per la qual cosa l’Ajuntament s’ha 
de preocupar perquè la resposta municipal sigui satisfactòria no des del seu punt 
de vista, sinó des de la perspectiva de qui hagi formulat la petició.  
Assegura que aquesta situació no s’origina en aquest Govern, sinó que ve de 
tots els governs anteriors, i segurament el Govern actual no ho podrà resoldre del 
tot satisfactòriament, però és important que es vagin fent avenços. En aquest 
sentit, diu que un pas endavant significatiu seria avançar cap a una certa 
homogeneïtat protocol·litzada de les respostes, ja que actualment hi ha grans 
diferències en funció de qui elabora la resposta. 
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup. 
El Sr. Laporta expressa el vot favorable del seu grup. Destaca que aquesta 
proposició té una clara implicació amb la mesura de Govern Obert presentada pel 
Govern municipal fa uns mesos. Manifesta que el dret a rebre una resposta és 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3823 
 
consubstancial al funcionament democràtic d’una societat i al reconeixement de la 
dignitat i la condició dels ciutadans com a subjectes i destinataris de l’activitat 
pública. Afegeix que el fet de ser tractats amb desconsideració també contribueix a 
la desafecció dels ciutadans. Per acabar, assenyala que l’Administració pública 
també ha de ser proactiva oferint el màxim d’informació sobre els assumptes 
públics. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable del seu grup. Assegura que l’atenció i la 
resposta a les peticions dels ciutadans és una prioritat del Govern, motiu pel qual 
durant aquest mandat s’ha continuat treballant en la millora dels sistemes de 
queixes i suggeriments municipals.  
D’altra banda, informa que la Comissió ha dut a terme un treball per millorar la 
gestió de les queixes i els suggeriments que es fan a través dels canals socials. 
Explica que és una eina relativament nova que evoluciona cada dia i permet un 
contacte molt directe amb la ciutadania.  
Per acabar, diu que el Govern prepararà aquest informe i explicarà com s’està 
duent a terme, però només pot garantir que es presentarà en la primera Comissió 
de Presidència després de l’estiu. 
El Sr. Espriu agraeix el posicionament favorable de tots els grups. Afirma que és 
una feina que no pertoca a un sol govern, sinó que és responsabilitat de 
l’Administració pública en general i correspon a tothom anar fent un treball de 
millora en aquest sentit de manera col·lectiva. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S’aprova. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda preservar la legalitat 
democràtica en totes les decisions i accions que prengui el Govern municipal i, en 
conseqüència, no col·laborar ni participar en el procés de la consulta 
independentista del 9 de novembre així com no cedir el Padró Municipal a la 
Generalitat de Catalunya. 
 
El Sr. Mulleras llegeix la proposició del seu grup. Exposa que el Grup del PP 
entén que l’Ajuntament ha de respectar el marc legal, per la qual cosa no pot cedir 
les dades del padró municipal, ja que la llei només permet cedir les dades a altres 
administracions sense el consentiment de l’interessat quan sigui per exercir les 
competències d’aquestes administracions. En aquest sentit, destaca que no és una 
competència que es pugui transferir mitjançant l’article 150.2 i l’apartat primer ho 
impedeix. Exposa que el seu grup ja va presentar aquesta proposició en una 
comissió anterior, però ho torna fer perquè el 8 d’abril el Congrés dels Diputats va 
rebutjar la convocatòria d’aquest referèndum. En aquest sentit, diu que volen 
saber si l’Ajuntament continua tenint la mateixa opinió o si farà cas del que diu el 
PP i no cedirà les dades del padró per fer una consulta il·legal. Considera que la 
cessió d’un dret fonamental, com són les dades d’informació d’un ciutadà de 
Barcelona, no és quelcom per posar-se a riure, sinó que tothom s’ho ha de prendre 
seriosament, sobretot el Govern municipal. 
El Sr. Colomé demana que es tingui per reproduïda la seva intervenció recollida 
a l’acta de la sessió de 19 de març de 2014 sobre aquest mateix tema i expressa 
l’abstenció del seu grup. 
El Sr. Gomà destaca que és un fet inèdit que un grup municipal presenti dos 
cops seguits la mateixa proposició, com si la reiteració sistemàtica i literal d’una 
proposició que només va rebre el suport del grup que la va presentar hagués de 
canviar els arguments dels grups que la van rebutjar, sobretot tenint en compte 
que aquests arguments eren de fons i no estaven subjectes a cap mena de 
contingència. En aquest sentit, diu que reiterarà de manera sintètica els arguments 
que ja va exposar el mes passat. 
Assenyala que d’aquesta proposició es pot entendre que el PP creu que 
l’important és que la votació tingui empara legal, raó per la qual el 8 d’abril van 
3824 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
tenir una oportunitat magnífica per votar a favor de la transferència de la 
convocatòria de referèndums mitjançant l’article 150.2. Afegeix que, com que no hi 
van votar a favor, va quedar clar que volien fer un cop de porta polític, per tal com 
no hi havia cap mena d’argument jurídic o de legalitat per no generar un marc 
normatiu que permeti celebrar la consulta d’acord amb la Constitució. 
D’altra banda, subratlla que el rebuig del Congrés dels Diputats no esgota la 
capacitat de generar un marc normatiu per a la consulta del 9 de novembre, ja que 
se seguirà treballant amb la Llei de consultes en el marc del Parlament de 
Catalunya per oferir un marc normatiu que permeti celebrar la consulta del 9 de 
novembre. 
Afirma que d’aquesta proposició també es pot interpretar que el PP no vol que la 
ciutadania s’expressi el 9 de novembre, de manera que és una proposició en clau 
antidemocràtica. En aquest sentit, diu que l’única forma de resoldre el conflicte 
polític entre Catalunya i l’Estat espanyol en matèria d’autogovern a partir de la 
sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut és donar veu a la ciutadania 
el 9 de novembre d’acord amb un pacte majoritari del Parlament de Catalunya. 
Així mateix, destaca que des del mes passat s’ha fet pública una resolució 
judicial d’un tribunal segons la qual és perfectament legal cedir les dades del padró 
a la Generalitat d’acord amb el marc legal que pugui regir la consulta. 
Per acabar, assegura que el seu grup està al costat del Govern de la ciutat per a 
la plena col·laboració institucional de l’Ajuntament perquè sigui possible la consulta 
del 9 de novembre. 
El Sr. Laporta demana que es tingui per reproduïda la seva intervenció recollida 
a l’acta de la sessió de 19 de març de 2014 sobre aquest mateix tema. Destaca 
que l’Ajuntament ja ha aprovat que donarà suport a la celebració del referèndum i 
posarà a disposició el padró municipal en els termes que indiquin la futura Llei de 
consultes del Parlament de Catalunya i el decret de convocatòria de la consulta. En 
aquest sentit, considera que el PP vol introduir un factor més de confusió fent 
referència a preservar la legalitat democràtica, quan precisament el que s’està 
preservant amb el dret a votar és la legitimitat democràtica, que és un atribut del 
poder sobirà que té la ciutadania. Afirma que, per tant, el PP està intentant que no 
es voti per un posicionament ideològic, fet que qualifica propi de polítiques 
autoritàries, entenent per autoritarisme el terme que els politòlegs fan servir per 
descriure els règims moderns en què l’Estat regula gairebé tots els aspectes de la 
vida pública i privada. Per acabar, assegura que no li sorprèn que el grup polític del 
PP intenti evitar que els catalans votin el 9 de novembre. 
El Sr. Forn demana que es tingui per reproduïda la seva intervenció recollida a 
l’acta de la sessió de 19 de març de 2014 sobre aquest mateix tema. Afegeix que 
el Sr. Mulleras hauria d’acceptar que aquest Ajuntament, igual que el Parlament, 
s’ha manifestat de manera majoritària a favor de la consulta i aquesta es farà i 
serà legal, ja que no hi ha un problema jurídic, sinó polític dels qui no volen que es 
voti. 
El Sr. Mulleras diu que s’ha comprovat que, malgrat la votació del 8 d’abril al 
Congrés dels Diputats, tots els grups municipals mantenen el mateix 
posicionament de la darrera Comissió. Assenyala que el seu grup continuarà 
presentant les proposicions que consideri convenients i no és adequat que els 
altres grups qüestionin la legitimitat del PP per presentar-les i per defensar els 
drets dels ciutadans, ja que en aquest cas es tracta de defensar la seva informació 
personal perquè no sigui cedida a una altra Administració per a una consulta 
il·legal. 
Afirma que els catalans es posicionen cada cop que hi ha eleccions i, gràcies al 
PP i altres forces polítiques democràtiques, es fan eleccions gairebé cada any, de 
manera que no es pot dir que no hi ha llibertat i que no es pot votar. 
Assegura que el PP seguirà insistint que l’alcalde Trias i el Govern municipal no 
poden cedir les dades del padró per a una consulta que ara per ara és il·legal. En 
aquest sentit, diu que el primer que hauria de fer l’alcalde és respectar la legalitat 
vigent, ja que la legalitat emana precisament dels ciutadans a través de les seves 
lleis. Destaca que l’alcalde ha dit que cedirà aquestes dades sigui o no sigui legal la 
consulta, de manera que el PP es queda sol una vegada més defensant la legalitat, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3825 
 
protegint el dret dels ciutadans perquè no s’utilitzin les seves dades del padró i, 
per tant, defensant la llibertat a Catalunya. 
Per acabar, assenyala que el PP mai no deixarà de defensar la legalitat i la 
democràcia que els han donat els ciutadans d’aquest país. 
El Sr. Colomé diu que el seu grup no votarà ni a favor ni en contra de 
proposicions preventives com aquesta, siguin del color que siguin. Destaca que ni 
existeix ni s’ha votat una llei de consultes, ni tampoc s’ha convocat una consulta. 
En aquest sentit, assenyala que el dret a decidir en democràcia s’exerceix fent 
eleccions, de manera que el dia que hi hagi consulta, si existeix i és en el marc que 
correspon, es farà la campanya i s’anirà a votar. En aquest sentit, puntualitza que 
la prèvia és un prejudici i significa fer política d’un nivell curiós. 
D’altra banda, assenyala que el seu grup, els federalistes, es troba entre els 
secessionistes i els unionistes i afirma que el seu grup és la demostració que en el 
país no hi ha un bloc blanc o negre, sinó que hi ha matisos. Per acabar, assegura 
que algun dia en aquest país hi haurà una gran coalició de moderats i serà molt 
curiós perquè seran tan xilens que el Sr. Laporta fins i tot serà convidat a formar-
ne part. 
El Sr. Gomà assenyala que evidentment les eleccions són un gran mecanisme 
d’expressió democràtica de la ciutadania, però les consultes i els referèndums 
també, i no són incompatibles. En aquest sentit, diu que el seu grup aborda en 
clau democràtica un procés electoral i també la necessitat d’una consulta per 
resoldre un conflicte polític, ja que una consulta no limita la concepció de la 
democràcia, sinó més aviat al contrari. 
D’altra banda, considera curiós que el Sr. Mulleras s’atribueixi la capacitat de 
definir què és legal si no és un tribunal de justícia ni el Tribunal Constitucional. Així 
mateix, indica que tots els grups polítics favorables a la consulta treballaran, 
primer, perquè existeixi un marc normatiu que empari la consulta i, segon, perquè 
la consulta sigui possible. Considera que la lògica democràtica serà imbatible, ja 
que és l’únic que oferirà una via de sortida ciutadana i política al conflicte per 
definir el futur de Catalunya. 
Quant a la intervenció el Sr. Colomé, aclareix que no s’està debatent sobre 
independència o federalisme, sinó que ara el cribatge polític que separa els grups 
polítics és si són favorables o no a l’exercici real i concret del dret a decidir.  
El Sr. Laporta diu que parlant de federalistes, unionistes i independentistes 
s’embolica el debat. Destaca que simplement s’està parlant d’un instrument 
democràtic, el referèndum, recollit a la Constitució i als Estatuts, i hi ha dos 
posicionaments: el favorable a votar i el contrari al dret a decidir. Assenyala que 
dels dos grups municipals contraris a la consulta el Grup del PP hi està en contra 
de manera oberta i per un posicionament ideològic molt clar. En aquest sentit, diu 
que potser aquest posicionament el porta a fer exercicis de cinisme polític volent 
donar lliçons de democràcia inacceptables. Quant al Grup del PSC, assegura que 
està intentant evitar que els ciutadans de Catalunya exerceixin el seu dret a decidir 
de manera més sibil·lina.  
Per acabar, afirma que el referèndum es farà dins de la legalitat i serà 
absolutament legítim. 
El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa l’abstenció 
del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el 
vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari d’UpB. Es rebutja. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
14. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que l’Ajuntament de 
Barcelona: 1) Expressi a la Generalitat de Catalunya el rebuig al projecte “BCN 
World”, donat que el desenvolupament econòmic que es proposa per al territori 
suposaria continuar amb el mateix model de monocultiu immobiliari i turístic, 
contrari al turisme sostenible que posa en valor el territori; depredador dels 
recursos del territori; que no crearia ocupació de qualitat ni aportaria valor afegit; i 
que fomentaria el joc amb els conseqüents efectes socials negatius, com són 
l’augment de la ludopatia i les possibles activitats delictives vinculades al blanqueig 
de capitals. 2) Rebutgi les modificacions urbanístiques i fiscals acordades -a petició 
3826 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
dels inversors- que donen facilitats per a realitzar aquest projecte i exigeix al 
Govern de Catalunya el màxim rigor en el compliment de les normatives 
ambientals, urbanístiques i de joc, així com la defensa dels interessos públics i del 
bé comú enfront d’un projecte privat. 3) Mostri el més profund desacord en l’acció 
de govern de la Generalitat, que no ha realitzat cap procés d’informació i cap 
procés de participació real amb la ciutadania per debatre sobre la idoneïtat de 
l’esmentat projecte. 
 
El Sr. Mestre exposa que la seva proposició té com a objectiu expressar el 
rebuig de l’Ajuntament al projecte Barcelona World i transmetre aquest rebuig al 
Govern de la Generalitat. Diu que hi ha raons més que suficients per fer-ho, com la 
gestació mateixa del projecte, que va néixer del despit del Govern de la 
Generalitat per Eurovegas, i ara un fet encara més preocupant, que és l’acord 
entre el president de la Generalitat i el primer secretari del PSC, negociat i 
concretat al marge de les institucions del país, sense participació ciutadana en el 
territori i amb una manca absoluta de transparència. Expressa preocupació pel fet 
que s’està barrejant política i negocis sense delimitar clarament què és interès 
públic i què és interès privat. En aquest sentit, destaca que el resultat d’aquest 
acord és una llei feta a mida per donar les màximes facilitats fiscals i urbanístiques 
a Veremonte i “la Caixa”. Detalla que es tracta d’una rebaixa fiscal del joc del 55% 
al 10%, d’una requalificació dels terrenys amb nous usos —hotelers, comercials i 
de joc i apostes— i de més edificabilitat, ja que es passa de 500.000 m² a 
2.475.000 m² edificables. Diu que es tracta d’un pelotazo en el sentit estricte de la 
paraula. Destaca que com sempre els beneficiaris d’aquesta llei a mida són les elits 
econòmiques del país i, a més, l’acord entre CiU i PSC estableix que ni tan sols es 
respecti el deure legal que els municipis participin en les plusvàlues resultants de 
l’operació urbanística.  
D’altra banda, considera que el model que representa Barcelona World, igual 
que Eurovegas, és un model equivocat des del punt de vista econòmic, social, 
territorial i ambiental.  
Diu que econòmicament és equivocat perquè insisteix en el monocultiu de la 
construcció i el turisme en un territori, les comarques de Tarragona, on hi ha un 
importantíssim clúster d’indústria química que cal potenciar junt amb una 
reindustrialització d’aquestes comarques.  
Socialment, destaca que es fa servir l’argument del 27% de taxa d’atur en 
aquest territori i s’anuncien milers de llocs de treball, fins a 30.000, però en 
realitat no se sap si aquests llocs de treball realment es crearan i, a més, el que és 
segur és que no tindran cap valor afegit ni seran de qualitat. Així mateix, diu que 
cal tenir en compte els riscos associats als casinos, com l’increment de les 
ludopaties i la instal·lació d’organitzacions criminals dedicades al blanqueig de 
capitals. 
Territorialment, exposa que amb aquest projecte no s’aposta per un turisme 
sostenible que posi en valor el territori i aspiri a construir una economia 
diversificada, de manera que per a aquestes comarques és una opció equivocada. I 
pel que fa als aspectes ambientals, destaca que s’ha arribat a aquest acord sense 
haver fet cap estudi de l’impacte del projecte sobre els espais naturals catalogats, 
el consum de l’aigua, el tractament dels residus ni la mobilitat. 
D’altra banda, explica que el seu grup fa aquesta proposició a l’Ajuntament de 
Barcelona perquè aquest projecte afectarà tot el país i Barcelona n’és la capital, de 
manera que l’Ajuntament, com molts altres ajuntaments, s’ha de pronunciar a 
aquest respecte. Així mateix, indica que el projecte parasita el nom de la ciutat 
amb finalitats lucratives i, a més, l’embruta, ja que el vincula als casinos. En 
aquest sentit, assegura que a vegades s’ha de dir que no. Considera difícil que CiU 
digui no als poderosos del país, ja que mai ho ha fet, però expressa sorpresa pel 
fet que el PSC no ho faci. 
Per acabar, llegeix la proposició del seu grup. 
El Sr. Colomé diu que després de la proposició preventiva se’n presenta una de 
mediàtica. Afirma que aquest tema, a part de l’excusa del nom de Barcelona 
World, no és competència d’aquesta Comissió. En aquest sentit, assenyala que el 
Grup d’ICV-EUiA no es deu haver mirat l’acord final, ja que el nom de Barcelona 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3827 
 
World és d’una empresa i el pacte és que el topònim ha de ser el territori on 
s’ubicarà el projecte. En aquest sentit, proposa que el nom sigui «Imperial Tarraco 
World» aprofitant que és el mil·lenari de l’emperador August.  
D’altra banda, considera que el lloc on haurien de presentar aquesta proposició 
és el Parlament de Catalunya, ja que fer-ho a l’Ajuntament és mediàtic i és 
intentar crear problemes. Afegeix que, de la mateixa manera que el seu grup no 
està a favor ni en contra de les proposicions preventives, tampoc no ho estarà de 
les proposicions mediàtiques. En aquest sentit, expressa l’abstenció del seu grup i 
demana que ICV-EUiA no faci com el Grup del PP presentant la mateixa proposició 
repetidament. 
El Sr. Mulleras respon que tant de bo ICV-EUiA i el PSC fessin com el PP, ja que 
això significaria que han guanyat una mica de sentit comú. 
Declara que efectivament aquesta Comissió no és el lloc més idoni per fer 
aquesta proposició. Exposa que la proposició té tres punts: en primer lloc, parla del 
model de monocultiu immobiliari i turístic; en segon lloc, de modificacions 
urbanístiques i fiscals, i, en tercer lloc, del desacord amb l’acció del Govern de la 
Generalitat quant a la informació i la participació. Afirma que les dues primeres 
qüestions serien més adients per a una altra Administració, com el Parlament o 
algun òrgan de Tarragona, però amb la tercera part el PP hi podria estar d’acord, 
ja que, a més, la qüestió del nom sí que afecta Barcelona. Destaca, tot i així, que 
el projecte Barcelona World encara no és definitiu i hi podria haver canvis. En 
aquest sentit, diu que el Govern de la Generalitat hauria de ser més transparent 
perquè tots els grups polítics disposessin de tota la informació relativa al projecte i 
poguessin opinar a aquest respecte. 
D’altra banda, destaca que el Plenari de l’Ajuntament ja s’ha posicionat en 
contra que es faci servir la marca Barcelona perquè és un projecte situat a més de 
100 quilòmetres de distància i un ús intensiu i sobretot fora de l’àmbit d’influència 
de la ciutat suposa un alt risc de devaluació de la marca.  
Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup. 
El Sr. Laporta subratlla que la proposició demana a l’Ajuntament que dictamini 
sobre un projecte que no es materialitzarà ni tan sols a la província de Barcelona. 
Així mateix, diu que és comprensible que els promotors del projecte el vulguin 
promocionar amb la marca Barcelona, però el seu grup opina que aquesta marca 
no s’ha de vincular a indrets i activitats econòmiques no relacionats amb 
l’Ajuntament. A més, assenyala que cal potenciar la marca Catalunya i no es pot 
identificar el país tan sols amb la seva capital. 
D’altra banda, assegura que d’una inversió tan important cal valorar-ne els 
beneficis i els costos. En aquest sentit, detalla que cal avaluar l’impacte que tindria 
en la indústria turística de la Costa Daurada, la recaptació, un possible efecte de 
substitució en el turisme i l’oferta comercial, el medi ambient i la creació i la 
qualitat dels llocs de treball que podria generar. Així mateix, indica que el criteri a 
seguir és evitar que les grans inversions tinguin un caràcter extractiu respecte de 
la societat. Afegeix que és fonamental que en la tramitació parlamentària 
s’aclareixin els dubtes que s’han plantejat, però que en tot cas UpB no està ni per 
un sí a qualsevol preu ni per un no en tot cas, sinó que cal fer una anàlisi de costos 
i beneficis amb la màxima transparència. 
Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup perquè aquesta qüestió s’ha de 
valorar al Parlament de Catalunya. 
La Sra. Pajares puntualitza que potser no és competència d’aquest Ajuntament, 
però debatre-ho aquí sí que és competència d’aquesta Comissió. 
El Sr. Martí expressa el vot contrari del seu grup. Coincideix al 100% que 
l’Ajuntament és el lloc per discutir-ho políticament, però afirma que no és el lloc 
per posicionar-se respecte a un projecte que és fora de l’àmbit territorial de 
Barcelona. Així mateix, destaca que és un projecte que pot tenir molts aspectes 
positius des del punt de vista econòmic, però diu que està en debat i seran el 
Parlament de Catalunya i el territori concret els qui hauran de determinar si és 
positiu.  
D’altra banda, precisa que al Govern tampoc no el satisfà inicialment el nom 
proposat. Afegeix que, tot i així, és un projecte que, en contrast amb d’altres, com 
Las Vegas Sands, està ben elaborat, ben travat i ben reflexionat. Assegura que és 
3828 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
un projecte consensuat en bona part amb el territori, afecta una zona 
desenvolupada que no requereix determinades modificacions de planejament i la 
velocitat d’execució podrà ser molt més ràpida que en altres projectes. 
Diu que no se sap si es crearan 17.000 llocs de treball, ja que és una previsió 
que incorpora les diverses fases d’execució, la posada en marxa de les empreses i 
la consolidació del projecte, però destaca que, en tot cas, donaria feina a 
col·lectius que ara estan a l’atur i que es preveu formar i contractar posteriorment. 
Per acabar, afirma que hi ha prou elements de transparència i participació en el 
llarg procés de tràmit parlamentari i de territori previst per garantir que sigui un 
projecte positiu per a la zona i el país en general. 
El Sr. Mestre reitera que el nom no és principal motiu per expressar-hi rebuig, 
sinó el model que segueix el projecte i l’acord de CiU i PSC per garantir facilitats, 
avantatges i modificacions que en facilitin la instal·lació. Assegura que, encara que 
no se sàpiga si el projecte acabarà tirant endavant, el que és segur és que el 
Parlament aprovarà una rebaixa fiscal del 55% al 10% per a les activitats de jocs i 
apostes, i la Generalitat, no pas els ajuntaments, aprovarà un planejament 
urbanístic que multiplica per cinc l’edificabilitat d’aquests sòls, a més d’incorporar-
hi nous usos.  
D’altra banda, destaca que el seu grup ho plantejarà al Parlament i, de fet, ja ho 
ha portat al Consell de Garanties Estatutàries, juntament amb la CUP. Així mateix, 
indica que també ho portaran als ajuntaments de tot Catalunya, encara que això 
incomodi alguns grups municipals, especialment el del PSC. En aquest sentit, 
recorda que candidats a les seves primàries internes, com el Sr. Collboni i la 
regidora Carmen Andrés, sí que s’han manifestat sobre Barcelona World, com 
també el mateix alcalde, de manera que alguna cosa sí que deu tenir a veure el 
projecte amb la ciutat. 
Per acabar, afirma que és sorprenent com s’arriben a assemblar els governs de 
la Comunitat de Madrid i el Govern de la Generalitat, ja que malauradament aquest 
també s’ha agenollat davant el Sr. Adelson per retenir Eurovegas i després ha 
promès lleis a mida dels inversors en aspectes fiscals i urbanístics. 
El Sr. Colomé destaca que l’acord entre CiU i el PSC preveu que el topònim sigui 
del territori on s’ubicarà el projecte, estableix que el pla director urbanístic ha de 
respectar el territori i incloure mecanismes de consulta prèvia a diverses 
institucions, garanteix per llei el manteniment de la recaptació actual de la taxa del 
joc, aplica una taxa turística als hotels del ressort de 2,25 euros, dedica un 1% 
com a mínim de la inversió del projecte a fons socials, territori i patrimoni cultural, 
adopta mesures contra el blanqueig de capital, protegeix els menors, estableix 
mecanismes més estrictes d’admissió i control dels jugadors afectats per ludopatia, 
i incorpora 25 mesures de política industrial per enfortir el sector. En aquest sentit, 
assegura que, vist el que implica, no és un mal acord. 
El Sr. Martí Galbis expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa 
l’abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció d’UpB. Es 
rebutja. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
15. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el govern 
municipal a constituir un grup de treball, amb presència dels grups municipals i de 
representants del Consell de Ciutat, per tal d’abordar diversos mètodes per a 
l’elecció directa dels Consellers i Conselleres de Districte. 
 
El Sr. Laporta exposa que des de fa anys hi ha un ampli consens entre 
ciutadania, entitats i grups municipals sobre la necessitat d’implementar 
jurídicament la possibilitat d’elegir directament els representants polítics en els 
plenaris de districte. Considera que aquesta qüestió s’ha d’introduir en el debat 
sobre la reforma dels reglaments de participació i organització territorial o bé s’ha 
de fer de manera paral·lela.  
D’altra banda, explica que, en el dictamen sobre la modificació de les normes de 
participació de l’Ajuntament, el Consell de Ciutat ha fet una reflexió sobre aquesta 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3829 
 
possibilitat en el sentit que és més política que no pas jurídica. En aquest sentit, el 
dictamen diu que, mentre no es pugui reformar l’ordenament legal que ho regula, 
hi ha mecanismes imaginatius per garantir un increment de la representació 
legítima dels consellers de districte, com ara unes consultes ciutadanes convocades 
per l’Ajuntament just després de les eleccions municipals. 
Recorda que ERC fa anys que planteja aquesta qüestió i, en concret, el 
novembre del 2009 va proposar en aquesta Comissió instar el Parlament a 
incorporar en la futura llei electoral catalana que les ciutats amb consells de 
districte puguin optar a l’elecció directa dels seus membres.  
Per acabar, llegeix la proposició del seu grup. 
El Sr. Espriu assenyala que efectivament aquest tema es va plantejar en el 
debat de les normes de participació i en el Consell de Ciutat, i l’any 2009 es va 
aprovar una iniciativa d’ERCen aquest sentit, no en la Comissió de Presidència, 
sinó en el Plenari. Així mateix, indica que actualment s’està debatent la Llei 
electoral catalana i, tot i que no és clar si hi ha alguna escletxa en què es pugui 
ubicar aquest tema, hi ha experiències en aquest sentit i caldria estudiar-ne la 
viabilitat. Tanmateix, indica que el creixement de la figura del conseller en els 
darrers 30 anys és enorme i actualment és un mediador entre l’Administració i la 
ciutadania, de manera que cal continuar treballant en el seu encaix dins del 
sistema. En aquest sentit, afirma que no és solament un tema d’elecció, sinó de 
responsabilitats, ja que ara les responsabilitats dels consellers són molt 
representatives i molt poc executives, i el fet que es garanteixin és més per 
voluntat dels equips de govern que per la norma. 
Per acabar, diu que seria bo estudiar totes les alternatives creant una comissió 
d’estudi en aquest sentit i expressa el vot favorable del seu grup. 
El Sr. Ramírez expressa l’abstenció del seu grup. Aclareix que poden estar 
d’acord amb el fons de la qüestió, però des d’un punt de vista normatiu la Llei 
orgànica de règim electoral general és la que té competència per disposar aquesta 
elecció directa. Indica que, per tant, per fer-ho caldria la modificació normativa 
d’aquesta llei i també de la normativa autonòmica i local. 
Destaca que, tot i així, actualment s’estan modificant les normes de participació 
ciutadana i les normes orgàniques de districte, de manera que es podria entomar 
un debat obert sobre l’elecció dels representants dels districtes.  
D’altra banda, exposa que, encara que s’apliqui la llei electoral catalana que 
s’està elaborant actualment, hauria de disposar de manera supletòria el que diu la 
Llei orgànica 5/1985, de manera que la Comissió té competència per disposar el 
règim d’elecció dels consellers de districte, però segons el marc normatiu actual no 
disposa de les disposicions oportunes per tirar-ho endavant. Per acabar, considera 
positiu que s’obri el debat per establir la funció i el futur dels consellers de districte 
en l’encaix de la participació i en la relació entre ciutadania i Administració. 
El Sr. Gomà expressa el vot favorable del seu grup. Assenyala que efectivament 
s’ha parlat d’aquest tema abastament en diversos formats en els tres últims 
mandats i quatre dels cinc grups polítics han anat expressant sempre la necessitat 
d’avançar en aquest sentit. Destaca que també hi ha hagut obstacles legals i s’ha 
insistit en el fet que la legislació que ho ha de regular és la Llei de règim electoral 
general, però modificar-la és un procés complicadíssim, de manera que també s’ha 
tingut en compte la possibilitat de trobar alternatives en el marc de la legislació 
electoral catalana. En aquest sentit, valora la manera com s’ha plantejat aquesta 
qüestió en el debat de les noves normes de participació ciutadana i al dictamen del 
Consell de Ciutat, que ha fet propostes de caràcter molt més creatiu. 
D’altra banda, afirma que és bo que el grup de treball inclogui el teixit social de 
la ciutat i el territori. Així mateix, demana valentia per donar una sortida creativa a 
aquesta qüestió, ja que no pot ser que per una interpretació restrictiva d’una llei 
orgànica faci anys que no es pugui fer una cosa tan elementalment democràtica. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable del seu grup. Destaca que el seu programa 
electoral ho preveia i el Consell Plenari de Barcelona s’hi ha manifestat a favor 
diverses vegades. Així mateix, assenyala que s’han fet diferents iniciatives en 
diversos àmbits de l’Estat i el Parlament de Catalunya en aquest sentit, de manera 
que la proposta de la nova normativa de participació ciutadana incorporarà, a 
3830 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
través d’al·legacions que s’acceptaran, la possibilitat d’elegir directament els 
consellers municipals.  
El Sr. Laporta agraeix el posicionament de tots els grups.  
Quant a la intervenció del Sr. Espriu, manifesta que efectivament el conseller 
ara és un mediador i cal també referir-se a les seves responsabilitats. 
Respecte a l’abstenció del PP, diu que l’entén com una abstenció positiva i ho 
agraeix. Reconeix que hi ha dificultats normatives per passar a l’elecció directa, 
però aclareix que precisament per això es planteja crear aquesta taula. 
D’altra banda, exposa que coincideix plenament amb l’esperit de valentia a què 
es referia el Sr. Gomà. 
Per acabar, agraeix i celebra el posicionament del Govern i que ja ho hagi 
introduït en les normes de participació ciutadana. 
El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa l’abstenció del PP, el Sr. Gomà expressa 
el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. 
S’aprova. 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
16. Que el Govern municipal respecti en les transcripcions i resums de les actes 
la llengua emprada pels intervinents, sense traduir, i assigni al personal de 
l’Ajuntament aquesta tasca. 
 
El Sr. Ramírez llegeix el prec del seu grup. Exposa que en el seu grup les 
intervencions es fan indistintament en català i castellà, i l’Ajuntament hauria de 
respectar la literalitat de les intervencions perquè és l’única manera de visualitzar 
el pluralisme lingüístic que el Grup del PP exerceix en diversos àmbits de 
participació. A continuació, assenyala que algunes administracions, com el 
Parlament de Catalunya, ja recullen en castellà les intervencions dels diputats que 
han escollit aquesta llengua oficial. 
El Sr. Forn exposa que, d’acord amb l’article 110 del Decret legislatiu 2/2003, de 
28 d’abril, l’elaboració de les actes és competència del secretari de la corporació 
local, i l’article 110 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de 
les entitats locals estableix, quant a l’ús de les llengües en la redacció de les actes, 
que cal aplicar l’article 86.1, que permet l’ús indistint de la llengua castellana o la 
llengua cooficial de la comunitat autònoma a la qual pertany l’entitat. Així mateix, 
explica que, segons la Secretaria General, el mètode de confecció de les actes no 
és la mera transcripció literal de les intervencions, sinó un resum fet adoptant el 
punt de vista de tercera persona, en aquest cas del secretari, per la qual cosa 
l’acta es redacta en una única llengua, ja que no respon a una reproducció literal.  
Assenyala que, tanmateix, qualsevol càrrec electe pot demanar formalment a 
Secretaria General la reproducció literal de les intervencions fetes com a membres 
dels òrgans de govern corresponents, reproducció que comporta també la 
transcripció en la llengua emprada pel regidor. 
D’altra banda, comenta que s’està treballant per establir un nou sistema per a 
l’aixecament de les actes de les comissions del Consell Municipal basat en 
l’enregistrament amb suport apte per a la gravació i la reproducció del so i la 
imatge, sistema que permetrà que apareguin directament en la llengua en què s’ha 
expressat cada regidor. 
Per acabar, diu que el Govern no accepta el prec tal com s’ha formulat, atès que 
la persona que vulgui que les seves intervencions es reprodueixin literalment ja ho 
pot demanar. 
El Sr. Ramírez agraeix les explicacions. Afirma que no és cert que el Govern 
municipal ja ho estigui fent perquè només s’està fent a instància dels interessats si 
sol·liciten aquesta reproducció literal. Diu que entén les normes jurídiques a què es 
refereix el criteri utilitzat per la Secretaria a l’hora d’elaborar les actes, però 
destaca que també té l’opció de canviar de criteri fins que no s’apliqui el nou 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3831 
 
sistema d’enregistrament d’imatge i so. Considera que una manera de respectar 
les decisions personals dels regidors i els intervinents és canviar el criteri, com fa 
el Parlament de Catalunya, perquè no es faci una traducció i es mantingui de 
manera literal l’essència del que s’ha dit en els òrgans de participació. 
D’altra banda, recorda que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de 
Catalunya sobre el recurs del Grup Municipal del PP respecte al Reglament d’ús de 
la llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona manifesta aquesta necessitat de 
garantir la paritat de les llengües cooficials. 
El Sr. Forn respon que no canviaran de criteri perquè simplement és un resum 
de les intervencions i, si algun regidor en vol una reproducció literal quan l’hagi fet 
en castellà, simplement ho ha de demanar. Així mateix, assenyala que li agradaria 
que el Sr. Ramírez parlés amb el mateix ímpetu perquè el català sigui reconegut al 
Congrés dels Diputats o el Senat.  
La Sra. Pajares explica que ella no va tenir cap problema per intervenir al Senat 
com a ponent de l’Estatut en català. 
El Sr. Forn indica que s’han vist reiterades vegades presidents del Congrés de 
tots els colors prohibint les intervencions en català i retirant la paraula a les 
persones que intervenen en català. En aquest sentit, diu que està totalment 
d’acord amb el respecte de les llengües, però ha de ser mutu. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
17. Instar al govern municipal a donar compliment a la proposició aprovada al 
plenari del Consell de Districte d’Horta-Guinardó, celebrat el passat 4 de març, que 
acordava “suspendre la totalitat del procés iniciat fins al moment a la plaça 
Botticelli”, entre altres acords. 
 
El Sr. Gomà llegeix el prec del seu grup. Així mateix, demana que el Govern 
especifiqui quins passos i quines decisions farà per donar compliment a aquesta 
proposició. 
El Sr. Martí respon que el Govern no pot acceptar aquest prec, entre altres 
raons, perquè el 25 de juny del 2013 el Consell Plenari Municipal va aprovar 
definitivament aquest projecte i la proposició respecte a la suspensió d’aquest 
projecte es va fer a posteriori. Afegeix que el Govern no pot assumir aquesta 
suspensió perquè s’està executant un projecte correcte des del punt de vista 
tecnicojurídic i dels beneficis socials que ha d’aportar, amb independència que 
participi en l’operació un equipament comercial. Indica que l’aparcament proposat 
omple l’espai buit aprofitant-ne l’estructura i la configuració en permet la 
urbanització del sostre a la mateixa cota que els carrers. Així mateix, destaca que 
la utilitat pública de l’actuació és transparent i els diners de la compra i la gestió de 
l’aparcament es destinaran a la construcció d’habitatge social, de manera que el 
barri se’n beneficiarà. Per acabar, explica que els usos de petanca i rocòdrom que 
es donaven a aquest espai en part s’han traslladat a unes noves pistes del parc de 
les Rieres d’Horta. 
El Sr. Gomà subratlla que l’aprovació del Pla especial de Botticelli es va fer a 
posteriori que el Districte d’Horta-Guinardó informés desfavorablement aquest 
expedient. 
D’altra banda, exposa que aquest procés s’ha gestionat sense cap mena de 
procés participatiu, com en el cas de l’Harmonia, ja que el Govern parla molt de 
participació però els conflictes en el territori no els resol mai a través de 
mecanismes participatius. En aquest sentit, destaca que la Plataforma Salvem 
Botticelli, que agrupa 4 associacions de veïns, 2 coordinadores i 13 entitats i té el 
suport de la FAVB i el CJB, està demanant que torni a començar el procés perquè 
es faci de manera participativa. 
Així mateix, considera que no s’ha de perdre un espai públic d’usos ciutadans, 
encara menys per fer un aparcament privat a favor d’una superfície comercial que 
no es necessita perquè al costat n’hi una altra i si, a més, es perd l’oportunitat de 
fer un aparcament allà on els veïns sempre l’han reclamat, que és a Lisboa-Porto. 
Per acabar, diu que és una manera de fer autoritària i de caràcter especulatiu. 
3832 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Martí diu que no és el primer conflicte de plasmació en un àmbit territorial 
concret d’una posició final contrària al Plenari, de manera que el conflicte no és 
només polític, sinó també jurídic. 
Assegura que el Districte d’Horta-Guinardó ha d’impulsar i fomentar aquest 
debat i ja ha establert contactes amb associacions de comerciants, la Federació 
Cor d’Horta i Mercat, l’associació de veïns i la coordinadora d’entitats d’Horta, el 
Consell de Joventut i el Club de Petanca Coïmbra. En aquest sentit, diu que es pot 
qüestionar la qualitat de la participació, però no es pot dir que el Districte no s’hagi 
comunicat amb una part important de les entitats del barri afectades. Per acabar, 
considera que cal continuar aquest diàleg, al marge que ja se n’hagi fet l’aprovació 
definitiva al Plenari Municipal. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
18. Que el govern municipal, mentre no es produeixi l’aprovació definitiva de la 
modificació de l’ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals, doni 
instruccions a la Guàrdia Urbana de Barcelona de no multar els propietaris de 
gossos pel fet de passejar-los deslligats. 
 
El Sr. Laporta llegeix el prec del seu grup. 
El Sr. Martí entén que l’objectiu final del prec és que es compleixin les normes 
amb criteri i flexibilitat. Exposa que actualment l’Ajuntament aplica l’ordenança 
municipal del 2003 i el Govern no pot donar instruccions a un cos d’inspecció com 
la Guàrdia Urbana perquè no compleixi l’ordenança vigent, encara que s’estigui 
reformant. Aclareix que, tot i així, la Guàrdia Urbana està sancionant molt poc com 
a darrera fase de la sensibilització i la informació prèvia que es fa a tota la ciutat. 
Exposa que la Guàrdia Urbana coneix perfectament el procés d’elaboració de la 
nova ordenança, i els criteris d’aplicació són restrictius respecte al que estableix 
l’ordenança del 2003. Afegeix que quan s’aprovi la nova ordenança s’obrirà un nou 
període perquè es puguin aplicar més fàcilment les sancions que prevegi.  
Destaca que en tot cas no s’estan sancionant accions no sancionables 
actualment i, per acabar, diu que el Govern no pot acceptar el prec, però cal 
entendre que la situació és transitòria. 
El Sr. Laporta puntualitza que el prec no demana que s’incompleixi la normativa 
del 2003, que permet que un animal vagi deslligat si està educat a respondre les 
ordres del seu amo i sota el seu control visual. Destaca que el seu grup ha rebut 
queixes de ciutadans que han estat multats o amonestats per la Guàrdia Urbana. 
Així mateix, assenyala que l’alcalde va manifestar que es modificaria l’ordenança i 
després va matisar les seves paraules dient que s’establirà una moratòria fins que 
es puguin proporcionar espais de lleure per als gossos.  
Per acabar, indica que el prec no pretén que s’incompleixi la normativa del 
2003, sinó que vol que la Guàrdia Urbana no actuï amb un excés de zel i s’eviti la 
confusió que pot generar la modificació que s’està tramitant. 
El Sr. Martí explica que el Govern ha parlat amb la Guàrdia Urbana perquè sigui 
escrupolosa en aquest període transitori, de manera que no es faran sancions 
innecessàries durant la transició. Així mateix, aclareix que hi ha llocs on els gossos 
poden anar deslligats, però n’hi ha d’altres on està prohibit i és sancionable que no 
hi vagin. Per acabar, destaca que les sancions que s’han imposat són molt poques. 
Es dóna per tractat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
19. Qui forma o formarà part de la Comissió de Govern Obert i el Grup de 
Treball Transparència previstos en la mesura del Govern Obert? 
 
El Sr. Espriu formula la pregunta del seu grup. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3833 
 
El Sr. Forn exposa que al març el Govern va definir els membres de la Comissió 
de Govern Obert i la Taula de Transparència. Assenyala que, a més, fruit del 
treball d’anàlisi de la Llei estatal de transparència i els treballs per elaborar la Llei 
catalana de transparència, també s’ha considerat convenient definir una taula 
jurídica que assessorarà la Taula de Transparència. 
Quant a la Comissió de Govern Obert, explica que es reunirà semestralment, 
farà el seguiment del programa de treball, aprovarà la política i els criteris de 
transparència i obertura de dades, i també les iniciatives de participació i reptes de 
la plataforma de coinnovació. A continuació, detalla que serà presidida pel primer 
tinent d’alcalde i en formaran part el comissionat de Participació, el gerent 
municipal i els gerents adjunts, tots els gerents del sector, el secretari, així com 
una representació de les taules de transparència i de dades obertes.  
Respecte a la Taula de Transparència, assenyala que es reunirà mensualment i, 
a més d’elaborar la proposta del pla de treball de mesures per incrementar la 
transparència municipal, serà responsable del seu impuls i execució, així com de 
fer la proposta de polítiques i criteris de transparència. Afegeix que formaran part 
d’aquesta taula directors del serveis de diferents sectors, instituts i empreses 
municipals.  
Pel que fa a la Taula Jurídica, indica que es reunirà mensualment, serà l’òrgan 
jurídic assessor de la Taula de Transparència, elaborarà la normativa de regulació 
interna i en formaran part els representants dels Serveis Jurídics i Secretaria, així 
com assessors en matèria de protecció de dades. 
Tot seguit exposa que la Comissió de Govern Obert incorporarà la Taula de 
Dades Obertes creada amb anterioritat, que es reunirà cada dos mesos i seguirà 
tenint les funcions que tenia de planificació, impuls i execució del Pla d’obertura de 
dades.  
D’altra banda, aprofita per explicar que, en resposta a un prec del Grup 
Municipal del PSC perquè a la web del Govern Obert es publiquessin les preguntes 
adreçades al Govern en comissió i la resposta corresponent, l’IMI està treballant en 
la definició de la solució tècnica i a finals de maig estarà disponible el calendari de 
costos. 
El Sr. Espriu aclareix que han presentat aquesta pregunta perquè durant el 
debat sobre el govern obert un dels temes era com es tirava endavant tot el 
procediment. Destaca que el conjunt de dades i informació que ha donat és dens, 
de manera que demana que el Govern faciliti la resposta també per escrit. 
D’altra banda, destaca que el govern obert requereix constància i cal mantenir 
aquesta estructura viva incorporant-hi totes les innovacions possibles. 
Per acabar, agraeix la incorporació de les modificacions del llenguatge no 
sexista. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20. Quina participació té l’Ajuntament de Barcelona en les accions i decisions 
que DIPLOCAT adopta, quins acords ha assolit i quines són les aportacions 
econòmiques d’aquest any per tots els conceptes? 
 
La Sra. Pajares informa que el Grup del PP i la resta de grups demanen que la 
resposta sigui per escrit. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
21. Quines de les deu propostes seleccionades en el projecte “la Casa de les 
Idees” s’estan duent a terme a la ciutat de Barcelona, i en quin estat es troben? 
 
El Sr. Gomà destaca que la Casa de les Idees té com a objectius donar solucions 
als problemes més greus de la ciutat en matèria d’habitatge i oferir un canal 
d’innovació participativa en termes qualitatius. Afegeix que el 14 d’octubre del 
3834 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
2013 se’n van presentar els 10 projectes finalistes i, per acabar, formula la 
pregunta del seu grup. 
El Sr. Forn respon que 3 dels 10 projectes han estat seleccionats i l’Ajuntament 
està a punt d’implementar-los. Explica que el primer, de la Sra. Mireia Pardo, 
consisteix a donar ajuts puntuals a persones derivades de Serveis Socials, 
condicionats a uns pactes de pagament fraccionat, sotsarrendament consentit, 
rebaixa de lloguer i resolució contractual, per mantenir el domicili habitual de 
lloguer.  
Quant al segon projecte, presentat per la Fundació Salas, exposa que té com a 
objectiu atendre la necessitat de la gent gran d’adaptar els seus habitatges a la 
progressiva pèrdua de la mobilitat. Així mateix, assenyala que els tècnics de les 
oficines municipals d’habitatge estan treballant amb la Fundació Salas per dur a 
terme la proposta amb lleugeres modificacions.  
En relació amb el tercer projecte, «Lloga’m», de Lídia Martín, explica que està 
en preparació la prova del projecte, que consistirà a facilitar habitatge accessible a 
través d’acords entre propietaris i inquilins en un pis del barri d’Hostafrancs. 
D’altra banda, destaca que s’ha fet un acompanyament de les 10 propostes 
finalistes per intentar que trobessin viabilitat en qualsevol altre àmbit públic i 
privat. En aquest sentit, detalla que se’n va fer un acte de presentació al Saló de 
Cent, s’han publicat en format físic i digital, el gerent d’Habitatge s’ha reunit amb 
l’autor de cada proposta per estudiar-ne la viabilitat, s’ha enviat la convocatòria 
dels 30 projectes seleccionats en primera fase per assistir a una sessió de treball a 
petició de l’empresa Coperfield i l’entitat SostreCívic, i finalment s’ha fet difusió de 
les 10 propostes a través de les xarxes per donar-les a conèixer. 
El Sr. Gomà diu que li agradaria tenir una informació més precisa d’aquests tres 
projectes quan ja estiguin en marxa. Destaca que el procediment emprat per a 
aquest projecte ha estat innovador, però la seva rellevància radica en el fet que 
finalment s’obtinguin resultats i els projectes es puguin materialitzar. En aquest 
sentit, assegura que aquí hi ha el punt d’inflexió entre destruir o construir 
confiança entre el teixit social que participa en un procés com aquest i 
l’Ajuntament. Per acabar, demana que no es deixin de banda la resta de projectes 
finalistes, ja que segur que aquestes propostes també es poden implementar i 
aportar molt a la resolució dels problemes d’habitatge de Barcelona. 
El Sr. Forn respon que hi està totalment d’acord. Així mateix, li recomana que 
per obtenir més informació es reuneixi directament amb el Sr. Carles Agustí, 
comissionat de Participació. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
22. Com valora el govern municipal els efectes sobre la marca Barcelona de 
l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la Asociación de Marcas Renombradas 
Españolas? 
 
El Sr. Laporta dona per formulada la pregunta i demana una resposta per escrit. 
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
23. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió 
de Presidència i Règim Interior de 9 d’octubre de 2013: La Comissió de Presidència 
i Règim Interior acorda: - Que el govern de la ciutat elabori uns indicadors de 
gestió públics i d’assoliment dels objectius del PAM i els faci públics abans de 
finalitzar el 2013. - Que aquests indicadors responguin a totes les activitats i 
serveis municipals, incloent les d’atenció ciutadana i resolució de queixes. - Que, 
d’acord amb aquests indicadors, el govern municipal elabori i faci difusió de la 
memòria d’activitat (general i territorial) de l’any 2013, incloent en la mateixa 
també les dades del 2012, i posteriors. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3835 
 
 
El Sr. Espriu assenyala que aquest seguiment de proposició s’enviarà per escrit a 
tots els grups municipals. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
24. Que el govern municipal informi de l’execució de la proposició aprovada a la 
Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió de 17 d’abril de 2013 amb el 
contingut següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que 
l’Ajuntament de Barcelona: 1. Subscrigui el mandat del Parlament Europeu a la 
XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i exigeixi al Regne del 
Marroc la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, inclòs el grup de 24 presos 
de Gdeim Izik, recentment condemnats per un tribunal militar marroquí, així com 
demani la protecció dels drets fonamentals del poble sahrauí, destacar la 
necessitat d’un mecanisme internacional de seguiment dels drets humans en el 
Sàhara Occidental i recolzi una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a 
l’autodeterminació del poble sahrauí, com estableixen nombroses resolucions de 
les Nacions Unides. 2. Traslladi el present acord a la presidenta del Parlament de 
Catalunya, al president de la Generalitat de Catalunya, al ministre d’Afers 
Exteriors, a l’ambaixador del Marroc a Madrid, al president del Congrés de 
Diputats, al president del Senat, al president del Parlament Europeu i a l’Alta 
Representació de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. 
 
El Sr. Mestre llegeix el seguiment de proposició del seu grup. Així mateix, 
destaca que fa gairebé 60 mesos que els presos de Gdeim Izik estan detinguts i 17 
d’ells tenen problemes seriosos de salut. 
El Sr. Martí exposa que el Govern municipal hi va donar compliment el 26 d’abril 
notificant les diverses instàncies previstes i també les instàncies catalanes no 
incloses en el text però que tots els grups van acordar que calia afegir. En aquest 
sentit, detalla que el text de la proposició aprovada per majoria es va traslladar a 
la presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Sra. Catherine Ashton com a 
màxima responsable de política exterior de la Unió Europea, a l’ambaixada del 
Marroc a Madrid, al president del Congrés dels Diputats, al Govern municipal de 
l’Ajuntament, al ministre d’Afers Exteriors, a la presidenta del Parlament de 
Catalunya i al president del Senat.  
El Sr. Mestre agraeix la resposta. Així mateix, pregunta si el Govern municipal 
ha rebut alguna resposta d’aquestes institucions, especialment de l’ambaixada del 
Marroc. Destaca que, en tot cas, és evident que amb totes aquestes gestions no 
s’ha aconseguit que s’alliberin els presos polítics sahrauís i ara la situació és encara 
pitjor, de manera que demana que el Govern municipal es comprometi a adreçar-
se de nou a totes aquestes institucions i sobretot a la part decisiva, l’ambaixada 
del Marroc, per exigir respecte als drets humans, protecció dels drets fonamentals 
del poble sahrauí i l’alliberament dels presos polítics. 
El Sr. Martí respon que a ell no li consta personalment que s’hagi rebut alguna 
resposta i diu que preguntarà als serveis jurídics de la Secretaria si han rebut 
algun justificant de recepció o algun escrit amb contingut a aquest respecte. Per 
acabar, diu que assumeix el compromís de reiterar aquesta comunicació, en 
concret i exclusivament a l’ambaixada del Marroc. 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
12.10 minuts. 
 
  
3836 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació 
 
Acta de la sessió de 29 d’abril de 2014, aprovada el dia 18 de juny de 2014 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 29 d’abril de 2014, 
s’hi reuneix la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, sota la presidència de la 
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 
Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Sara Jaurrieta Guarner, Joan 
Trullén Thomàs, Montserrat Sánchez Yuste, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam 
Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, Jordi Portabella 
Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que per delegació del 
secretari general de la Corporació, certifica. 
També hi són presents la Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix i les Sres. i els Srs.: 
Susana Tintoré, Directora Executiva de Barcelona Activa, Ignasi Armengol, Director 
General de BSM, Josep Maria Rius, Director de Patrimoni, Joan Angulo, Gerent de 
Recursos, Alfred Lacasa, Director de Serveis Jurídics i Antonio Muñoz, Interventor 
General. 
Excusen la seva absència les Imes. Sres i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, 
Antoni Vives i Tomàs, Gerard Ardanuy i Mata i Belén Pajares Ribas. 
S’obre la sessió a les 16.30 h. 
La Sra. Escarp assenyala que es tractaran conjuntament l’informe del Govern 
sobre l’evolució i el tancament comptable de Barcelona Activa 2013 (punt 1 de 
l’ordre del dia) i la compareixença del Grup d’ICV-EUiA (punt 3), així com els punts 
22, 24 i 25, que són proposicions sobre polítiques d’ocupació, corresponents als 
grups del PSC, d’ICV-EUiA i d’UpB.  
 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
S’aprova. 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
Acord de la Comissió de Govern de 19 de febrer de 2014: 
 
1. Aprovar l’expedient núm. 3-011/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de 
l’exercici 2014, d’import 2.700.000,00 euros, de conformitat amb la documentació 
i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 14012991 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, 
Empresa i Ocupació. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 19 de març de 2014: 
 
2. Aprovar l’expedient núm. 3-031/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2014, d’import 110.355,54 euros, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a 
l’expedient, referència comptable 14022895 i donar-ne compte a la Comissió 
d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
3. Aprovar l’expedient núm. 3-035/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 926.128,46 euros, per l’aplicació del 
Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3837 
 
del Pressupost de l’exercici 2013, d’acord amb els ingressos provinents de la 
Generalitat de Catalunya per Fons del Foment del Turisme, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a 
l’expedient, referència comptable 14030495 Donar-ne compte a la Comissió 
d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
4. Aprovar l’expedient núm. 3-037/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 359.471,20 euros, per l’aplicació del 
Romanent de Tresoreria per a despeses amb finançament afectat en la liquidació 
del Pressupost de l’exercici 2013, d’acord amb els ingressos provinents de la 
Generalitat de Catalunya per Fons del Foment del Turisme,de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a 
l’expedient, referència comptable 14031095 i donar-ne compte a la Comissió 
d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
5. Aprovar l’expedient núm. 3-038/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de 
l’exercici 2014, d’import 3.786.283,47 euros, de conformitat amb la documentació 
i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 14031291 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, 
Empresa i Ocupació. 
 
6. Aprovar la incorporació al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2014 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 
2013, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import de 
6.516.849,33 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució 
d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a 
l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text 
Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són 
d’incorporació obligatòria al pressupost de l’exercici següent els romanents de 
crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (compromisos 
concertats) i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
7. Aprovar la incorporació al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2014 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 
2013, corresponents a despeses amb finançament afectat per un import 
d’1.920.561,49 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució 
d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, donant compliment a 
l’article 182.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text 
Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, segons el qual són 
d’incorporació obligatòria al pressupost de l’exercici següent els romanents de 
crèdit que emparin projectes finançats amb ingressos afectats (drets reconeguts) i 
donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
8. Aprovar la incorporació al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2014 dels romanents de crèdit de la Liquidació del Pressupost de 2013 
per un import de 3.786.283,47 euros, de conformitat amb la documentació i amb 
la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, finançats amb 
el Fons de Contingència (L.O. 2/2012) del pressupost 2014 i donar-ne compte a la 
Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 9 d’abril de 2014: 
 
9. Aprovar l’expedient núm. 3-047/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 3.154.904,05 euros, d’ingressos 
provinents de Subvencions finalistes de la Generalitat de Catalunya (Servei 
d’Ocupació de Catalunya), de conformitat amb la documentació i amb la distribució 
3838 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
14033195 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
10. Aprovar l’expedient núm. 3-048/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 3.455.705,48 euros, d’ingressos 
provinents de Subvencions finalistes de la Generalitat de Catalunya (Servei 
d’Ocupació de Catalunya), de conformitat amb la documentació i amb la distribució 
d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
14040195 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
11. Aprovar l’expedient núm. 3-049/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 190.871,39 euros, d’ingressos 
provinents del Fons Social Europeu, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència 
comptable 14040295 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i 
Ocupació. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 22 d’abril de 2014: 
 
12. Aprovar l’expedient núm. 3-053/2014 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 150.000,00€, d’ingressos provinents 
de l’Institut Barcelona Esports, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència 
comptable 14040795; donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i 
Ocupació. 
 
b) Mesures de govern 
 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1. Evolució i tancament comptable de Barcelona Activa 2013. 
 
La Sra. Tintoré recorda que s’ha ajuntat la presentació d’aquest informe amb la 
compareixença del Grup d’ICV-EUiA.  
senyala que Barcelona Activa té dos àmbits de referència: el Programa 
d’actuació municipal 2012-2015 i la plataforma publicoprivada Barcelona 
Creixement, d’on van sorgir 30 iniciatives, algunes de les quals estan vinculades 
als àmbits de l’emprenedoria, l’ocupació i la formació. A més, destaca que 
Barcelona Activa, que està integrada en l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, 
impulsa el creixement econòmic de Barcelona i la seva àrea metropolitana des de 
fa 27 anys,i té com a missió ser l’organització de referència al servei de les 
polítiques de suport a l’empresa, a la creació d’ocupació i a la projecció 
internacional de Barcelona com un entorn excel·lent per a l’activitat econòmica i el 
progrés social.  
Recorda que Barcelona Activa té dues direccions executives: la de Serveis a 
l’Empresa i l’Ocupació, que és la que ella dirigeix i que inclou les àrees d’Empresa, 
Emprenedoria, Ocupació i Formació; i la de Promoció, que dirigeix Josep Marquès i 
que té també quatre àrees: Promoció de la Ciutat, Promoció de Sectors 
Estratègics, Turisme i Esdeveniments, i Promoció del Territori i Comerç. Així 
mateix, assenyala que l’empresa té diversos equipaments on presta serveis: el 
Centre per a la Iniciativa Emprenedora de Glòries, a la seu central; la incubadora 
del carrer Almogàvers, també en l’àmbit de l’emprenedoria; el Parc Tecnològic de 
Nou Barris; l’espai Porta 22, a la seu central; el Cibernàrium, al MediaTIC, on 
també s’ubicaran cinc iniciatives de Barcelona Creixement; el convent de Sant 
Agustí, on es fan activitats d’ocupació i d’emprenedoria; i Ca n’Andelet, a Horta, on 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3839 
 
es fa formació, sobretot sociosanitària. A més, destaca que hi ha més de 50 punts 
d’atenció al ciutadà repartits per tota la ciutat, tant pel que fa a l’ocupació com pel 
que fa a les antenes del Cibernàrium, l’alfabetització digital i les incubadores amb 
les quals estan col·laborant. Afegeix que properament s’inaugurarà la incubadora 
de l’Agència Europea de l’Espai (ESA) a Castelldefels, i que també es col·labora 
amb la UPC al Campus Nord.  
Amb relació a l’informe, assenyala que es limitarà a destacar unes quantes 
dades, ja que els grups tenen l’informe detallat per escrit. Pel que fa a 
l’emprenedoria i l’empresa, destaca que el 2013s’han convertit en empresa un 
total de 1.800 projectes, fet que significa la creació d’unes 8 empreses cada dia 
laborable, més de 40 milions d’euros d’inversió induïda i 3.400 llocs de treball. A 
més, remarca que el 70% dels projectes que Barcelona Activa ha acompanyat,que 
són més de 2.600, s’han convertit en empresa.  
Quant al perfil d’emprenedor, afirma que és el d’un home o una dona 
majoritàriament d’entre 25 i 40 anys i amb formació universitària. Assenyala que, 
mentre que abans la majoria de persones que acudien als serveis d’emprenedoria 
estaven en actiu, avui un 52,9% són persones aturades, de manera que les 
polítiques d’emprenedoria són també polítiques actives d’ocupació. Respecte a 
l’origen, explica que, sobretot en l’àmbit d’emprenedoria, un 30% de les persones 
que fan servir els serveis de Barcelona Activa són de l’àrea metropolitana de 
Barcelona.  
Destaca que hi ha 147 empreses instal·lades als diferents espais d’ocupació i al 
Parc Tecnològic, que facturen 40 milions d’euros i generen 861 llocs de treball en 
total. Explica que l’índex de supervivència se situa en un 40% el quart any, que és 
un índex que s’ha mantingut estable en els darrers anys. Pel que fa als sectors de 
les 4.293 empreses que han atès el 2013, manifesta que la majoria pertanyen al 
sector del comerç (un 24,3%); un 14,4%,a serveis a les empreses; un 14,2%,a 
TIC; i un 9,4%,a cultura, turisme i oci. Assenyala que la forta presència del comerç 
es deu al fet que aquest sector representa una bona part de l’economia de la ciutat 
i, també, a l’oferta de cursos d’«Obert al futur», adreçats als comerços. D’altra 
banda, destaca que les empreses han aconseguit obtenir 20 milions d’euros gràcies 
al servei d’assessorament de finançament.  
Explica que, en resposta a una de les preguntes del Sr. Trullén, mostrarà els 
resultats que es van presentar al Consell d’Administració en relació amb la 
participació de persones i empreses en els serveis que ofereix Barcelona Activa. 
Assenyala que,al llarg dels anys, el sistema de comptabilització de la participació 
ha anat variant, i que en el gràfic ha inclòs les dades des del 2008, atès que 
el2010, el 2011 i part del 2012 encara s’executaven els 25 milions d’euros 
provinents d’un conveni signat amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). 
Afirma que això fa que les xifres d’aquests anys siguin més altes que les dels altres 
anys. 
En relació amb la pregunta del Sr. Trullén sobre els motius del descens del 
nombre de participants en formació tecnològica al Cibernàrium, explica que s’ha 
reduït molt la presència d’aquest programa a les biblioteques de la ciutat perquè hi 
ha molts altres agents del territori, com centres cívics o “la Caixa”, que fan 
alfabetització digital. A més, assenyala que hi ha menys analfabets digitals que en 
anys anteriors, ja que les tauletes i els mòbils han facilitat la familiarització amb 
les noves tecnologies. Remarca que, tanmateix, el nombre de persones que 
participen en formació de capacitació tecnològica per a professionals ha anat 
augmentant al llarg dels anys, d’acord amb l’objectiu que les empreses 
esdevinguin competitives. 
En resposta a una altra pregunta del Sr. Trullén, mostra una gràfica sobre 
l’evolució del pressupost en els últims tres anys, amb la part d’aportació municipal 
i l’aportació d’altres finançaments. Afirma que la totalitat del pressupost gestionat 
per Barcelona Activa són 33 milions, dels quals, el 2013, 10 han provingut d’altres 
finançaments (uns 7 del SOC i altres de projectes europeus) i la resta del 
finançament municipal. Assenyala que el total de la despesa de la Direcció 
Executiva de Serveis a les Empreses i Ocupació són 26 milions, dels quals uns 
9.800.000 euros corresponen a altres finançaments i 16 milions a finançament 
municipal.  
3840 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Amb relació a la compareixença, recorda que pregunta pel perfil del 46,2% de 
les persones que van trobar feina al cap de sis mesos d’haver participat en els 
serveis de Barcelona Activa. Mostra l’atur registrat des de l’any 2008 i assenyala 
que,el març de 2014, la xifra d’aturats és de 107.000 persones. Així mateix, 
mostra els serveis i els programes que ofereix l’àrea d’Ocupació. Explica que hi ha 
una sèrie de programes més estandarditzats per a les persones que estan en 
recerca de feina o millora de l’ocupació professional i uns programes més específics 
i més intensius per a aquelles persones que pateixen una situació de disminució de 
renda o que estan en risc d’exclusió. A més, assenyala que el Programa d’inserció 
sociolaboral (PISL), que es fa amb un pressupost de l’Àrea de Qualitat de Vida, i el 
programa «Dona impuls» són per a les persones que necessiten un seguiment més 
en profunditat. Destaca que una novetat de l’any 2013 és el programa «Proper», 
que s’adreça a 1.000 persones més que no estan en risc d’exclusió però que estan 
en una situació desfavorable a causa de la conjuntura actual. Remarca que els 
serveis més genèrics atenen una major volum de persones que aquells més 
personalitzats i més específics, que atenen col·lectius diana.  
Manifesta que, el 2013,els programes i els serveis d’ocupació van atendre 
19.323 persones, i que s’han fet més de 200 activitats formatives. Mostra un gràfic 
amb el desglossament dels serveis i els programes i el nombre de persones que hi 
han participat. Assenyala que s’han atès moltes més persones als serveis que als 
programes, tot i que el programa «Treball als barris», que finança el SOC, dóna 
servei a més de 3.000 persones. D’altra banda, destaca que el web de Barcelona 
Treball és el cinquè web més visitat de l’Ajuntament, amb més d’un milió de visites 
anuals.  
Quant al perfil de la tipologia d’usuaris que acudeixen als serveis de capacitació 
professional i ocupació, afirma que és força paritari, que l’edat és superior a la dels 
usuaris dels serveis d’emprenedoria, amb un augment del perfil major de 40 anys, 
i que el 80% està en situació d’atur. Així mateix, assenyala que en aquest cas hi 
ha més divisió pel que fa al nivell d’estudis i que les persones de l’àrea 
metropolitana es redueixen al 20%.  
Destaca el canvi d’orientació de l’atenció grupal a l’atenció personalitzada en 
matèria d’ocupació. Explica que els programes del SOC normalment preveien una 
atenció grupal, mentre que ara s’ofereix una atenció individualitzada entre les 9 i 
les 16.30 h de dilluns a dijous i els divendres al matí. A més, afirma que aquest 
canvi de paradigma significa passar de l’aturat al candidat. En relació amb això, 
explica que no només volen conèixer la identitat de les persones que cerquen 
feina, sinó saber quina és la seva experiència professional, què han estudiat i 
quines són les seves competències, per tal d’inserir-les amb més possibilitats en el 
mercat laboral quan hi hagi alguna oferta. Assenyala que això lliga amb el paper 
de les empreses, que són les que creen ocupació. En aquest sentit, explica que la 
nova àrea d’Empresa que s’ha creat serveix per tancar el cercle i donar encara més 
força a l’àrea d’Ocupació,de manera que les persones s’enfoquin a la demanda 
laboral real.  
Manifesta que l’estudi d’impacte que els va permetre anunciar que un 46,2% de 
persones que havien estat ateses pels serveis de Barcelona Activa havien trobat 
feina després el van encarregar a Ivàlua, que ha substituït les enquestes per 
registres administratius com a font de mesura. Afirma que el conveni entre Ivàlua i 
Barcelona Activa per als anys 2013 i 2014 té com a objectiu disposar d’indicadors 
dels programes ocupacionals que incloguin, sobretot, la inserció laboral, tot i que la 
millora de l’ocupabilitat també és important.  
Explica que van fer un primer estudi pilot el 2012 que comparava els resultats 
de les enquestes amb els primers registres dels programes, i que van veure que 
els resultats eren similars i que, fins i tot, a vegades eren millors els registres que 
les enquestes, ja que sovint és difícil trobar a casa les persones que treballen. 
Destaca que els avantatges que presenta l’alternativa de mesurar la inserció a 
partir de registres és que el cost és ínfim, ofereix uns universos molt més grans i, 
a més, es pot fer periòdicament. Mostra les dades del projecte d’Ivàlua, anomenat 
Insert Data, i afirma que es nodreix bàsicament de dades administratives de les 
afiliacions a la Seguretat Social i de la base de dades de contractes, i que es pot 
fer per a qualsevol horitzó temporal.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3841 
 
Mostra les gràfiques que els ha proporcionat Ivàlua, on apareix la mitjana 
ponderada del 46,24% de les persones que van trobar feina després d’haver 
passat pel servei d’orientació i recerca de feina, i la mateixa gràfica per franges 
d’edat. Explica que, tal com era previsible, les persones majors de 45 anys tenen 
una ràtio d’inserció inferior a la dels altres col·lectius, i que les que tenen estudis 
universitaris tenen una ràtio d’ocupació lleugerament superior a les que tenen 
estudis primaris i secundaris.  
Respecte a la compareixença del Grup d’ICV-EUiA, manifesta que tenen les 
dades dels usuaris que ha mostrat però no totes, perquè el 2013 ha estat el primer 
any en què s’ha fet una anàlisi sobre una mostra molt gran, de més de 19.000 
persones. Així mateix, explica que, de cara al 2014, volen millorar aquest sistema i 
aplicar-lo no només als serveis, sinó també als programes amb un volum de 
persones important, com ara «Treball als barris», per tal de tenir unes dades 
fiables de la inserció d’aquests col·lectius i poder avaluar correctament la feina que 
es fa des de l’àrea de Serveis a l’Empresa i l’Ocupació.  
La Sra. Sanz agraeix les explicacions de la Sra. Tintoré. Assenyala que ja van 
tenir ocasió de treballaren el Consell d’Administració de Barcelona Activa moltes de 
les qüestions i xifres que s’han esmentat i que, per tant, alguns dels aspectes que 
plantejarà ja els va exposar en el marc d’aquest òrgan.  
Destaca que la distribució de la despesa que apareix en una de les diapositives 
de la presentació demostra que els recursos destinats a la capacitació professional 
i a l’ocupació són del voltant del 30%, mentre que els programes i recursos 
destinats a l’empresa superen el 50%. Explica que ells no han dit mai que no 
siguin necessàries les polítiques d’atenció a l’empresa, però que creuen que l’actual 
Govern municipal ha menystingut en diverses ocasions la utilitat i l’eficàcia de les 
polítiques actives d’ocupació. En aquest sentit, opina que la distribució de la 
despesa reflecteix que avui l’Ajuntament desatén les persones que es troben en 
situació d’atur. Remarca que l’atur de llarga durada es cronifica, ja que hi ha dades 
que demostren que hi ha més de 45.000 persones de la ciutat que fa més d’un any 
que es troben a l’atur, i més de 40.000personesque fa dos anys que estan en 
aquesta situació. Afirma que, tot i que hi ha hagut un lleuger descens de l’atur, 
aquestes continua mantenint per sobre de les 100.000 persones des de fa uns 
quants anys, que és una xifra que opina que continua sent molt preocupant. 
Manifesta que, davant de tot això, no entenen que el nombre de persones 
ateses en els serveis i en els programes més dirigits a la capacitació professional i 
ocupacional disminueixi constantment. Recorda que a l’inici de la crisi s’atenia 
gairebé 25.000 persones, el 2010 més de 25.000 i el 2011 gairebé 27.000, mentre 
que a partir dels anys 2012 i 2013, quan hi ha hagut un repunt de l’atur, aquestes 
xifres han disminuït, amb unes 7.500 persones ateses el 2012 i unes 8.000 el 
2013.  
Recorda que el Govern municipal va substituir la falta de fons de la Generalitat 
en matèria d’ocupació i que, en aquell moment,el seu grup va dir que li semblava 
bé disminuir la dependència d’altres administracions, però que tant la Generalitat 
com el Govern de l’Estat també tenen responsabilitats en polítiques d’ocupació i 
que aquestes no poden recaure exclusivament en l’Ajuntament. Explica que per 
això van demanar que el Govern municipal no deixés de reivindicar a aquestes 
administracions unes polítiques actives d’ocupació potents. A més, afirma que, tot i 
compartir el fet de guanyar independència, el problema ha estat que el Govern 
municipal s’ha sumat a l’estratègia dels governs de la Generalitat i de l’Estat de 
destinar menys recursos econòmics a polítiques actives d’ocupació. Remarca que, 
per substituir els 5 milions d’euros que la Generalitat va deixar de destinar a 
polítiques actives d’ocupació, el Govern municipal va destinar-ne 11, però que en 
comptes de fer més polítiques actives d’ocupació va reduir-les.  
D’altra banda, critica el fet que, per quadrar el pressupost de Barcelona Activa, 
que com a societat mercantil no pot atorgar subvencions a determinades 
empreses, s’hagi de comptabilitzar una part del pressupost de l’Àrea d’Economia, 
Empresa i Ocupació amb tot el pressupost de Barcelona Activa perquè es vegi una 
aportació municipal superior. Opina que això sembla més un afegit que no pas un 
pressupost unitari i conjunt amb una mateixa estratègia, i demana que es 
produeixin els canvis necessaris per evitar-ho en els pressupostos futurs.  
3842 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Amb relació a la compareixença del seu grup, assenyala que una de les 
qüestions que han plantejat és que en el vídeo de Barcelona Activa i en el 
document que es va presentar en el Consell d’Administració de Barcelona Activa 
només es parlava de 9.700 llocs de treball creats el 2013, sense donar xifres sobre 
perfils, sectors i nivell salarial. Explica que consideren que, si Barcelona Activa ha 
atorgat algun tipus d’assessorament a aquestes persones, ha de saber després on 
van a treballar i per quant temps. 
Assenyala que, tot i que han presentat un prec sobre l’Oficina d’Atenció a 
l’Empresa, vol aprofitar per preguntar què s’ha fet durant el 2013 amb relació a 
aquesta oficina, si serà una finestreta única per coordinar-se amb tots els districtes 
pel que fa a les llicències i quan entrarà en funcionament. D’altra banda, remarca 
que hi ha 957 vacants en 235 empreses, però que només s’han aconseguit 76 
ocupacions. 
Explica que els preocupen les afirmacions excessivament optimistes que parlen 
de reactivació econòmica, així com el fet que el Govern s’atribueixi el mèrit d’haver 
creat 10.000 llocs de treball, quan això no es pot mesurar realment. Opina que 
aquest tipus d’afirmacions tenen poc a veure amb la realitat de milers de famílies i 
amb la situació de desigualtat creixent entre els barris. A més, manifesta que 
creuen que és fonamental conèixer i analitzar els llocs de treball generats, ja que 
avui es pot tenir una feina però continuar vivint per sota del llindar de la pobresa. 
En aquest sentit,afirma que l’Administració pública ha de defensarla contractació i 
destinar recursos públics per garantir que aquests llocs de treball tinguin un 
impacte en la qualitat de vida de les persones.  
El Sr. Trullén agraeix la presentació de l’informe sobre l’evolució i el tancament 
comptable de Barcelona Activa, que destaca que és una empresa que sempre s’ha 
significat pel seu alt nivell de rigor i de transparència en l’exercici de rendició de 
comptes. 
Explica que voldria portar el debat cap a la identificació del model en el qual cal 
inscriure l’estratègia que segueix el Govern actual amb relació a les grans funcions 
econòmiques de la ciutat i dels grans objectius urbans. Assenyala que el que era 
una peça essencial que caracteritzava el model Barcelona des de la fundació de 
Barcelona Activa fa 25 anys està esdevenint una peça més complementària i que 
respon a criteris diferents dels que hi havia en el seu origen. En aquest sentit, 
opina que hi ha una mercantilització de la política econòmica municipal, en la qual 
es parla molt de marca i s’ha abandonat la idea de model, i que és un error 
abandonar l’estratègia econòmica d’èxit que va caracteritzar el model Barcelona 
entre el 1986 i l’inici de la crisi.  
Recorda que fa un any ja van dir en la Comissió, en relació amb l’anàlisi dels 
indicadors econòmics avançats de l’economia de Barcelona, que hi havia indicis 
que començaria un inici de recuperació un any després. Pel que fa a això, opina 
que no es tracta de basar la recuperació en les polítiques, sinó d’aprofitar la 
recuperació per impulsar les polítiques econòmiques. Afirma que aquest va ser el 
model que va seguir la ciutat als anys vuitanta, quan va assolir taxes de 
creixement molt elevades aprofitant la represa que es començava a detectar a 
escala europea a mitjan any 1985. Destaca que aleshores Barcelona va aconseguir 
una cosa que totes les metròpolis del món volien assolir i que molt poques van 
aconseguir:afavorir durant 20 anys una estratègia de creixement econòmic que, 
alhora, fos compatible amb millores en la distribució de la renda. Explica que, ara 
que el llibre de Thomas Piketty El capital en el siglo XXI posa de manifest 
l’agreujament generalitzat de la desigualtat a tot el planeta, cal destacar que la 
ciutat és l’excepció que confirma la regla entre els anys 1986 i 2006, ja que va 
aconseguir rebaixar l’índex de Gini del 0,40 el 1985 al 0,31 el 2006, en un context 
de polítiques socialdemòcrates i d’un model de política econòmica local actiu i 
propulsor.  
Destaca que la lluita contra la desigualtat té com a instrument fonamental 
l’activació de polítiques d’ocupació. En aquest sentit, afirma que la convergència en 
termes de renda disponible entre les famílies va ser possible gràcies al gran 
creixement de l’ocupació. Recorda que entre el 1986 i el 2006 es va doblar el 
nombre de llocs de treballa la província de Barcelona. Opina que, per tant, la millor 
estratègia per corregir la desigualtat és combatre la tendència a encongir la renda 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3843 
 
disponible per a les remuneracions dels assalariats en època de recessió a través 
de polítiques molt potents que permetin activar l’ocupació i corregir la desigualtat 
alhora, sobretot a través d’impostos com l’impost sobre la renda de persones 
físiques. 
Remarca que el model Barcelona era un model d’impuls municipal que es va 
basar en polítiques molt diferents de les actuals. Afirma que avui sembla que el 
Govern és incapaç d’entendre que el pressupost municipal ha d’activar la 
recuperació de l’activitat econòmica mobilitzant els recursos municipals per donar 
suport al salt inversor i situant Barcelona com a motor i punta de llança de la 
recuperació de l’activitat econòmica. En aquest sentit, opina que les polítiques 
d’ocupació responen a una visió merkeliana de la política econòmica i no tenen res 
a veure amb el model Barcelona que va aconseguir créixer i, alhora, distribuir la 
renda. Afirma que aquesta és la gran diferència entre la Barcelona Activa de mitjan 
anys 80 i l’actual, que s’ha reorientat cap a altres funcions.  
Explica que, per exemple, el Govern ha passat d’un pressupost de 39,6 milions 
d’euros el 2011 a un pressupost de 26,2 milions d’euros el 2013per al programa de 
suport a l’empresa, a l’emprenedoria i a l’ocupació, fet que representa una 
disminució del voltant del 30%. Assenyala que, si bé s’addueix que els 
pressupostos de la Generalitat i d’altres administracions han caigut de 26 a 10,3 
milions d’euros, l’Ajuntament de Barcelona ha compensat aquesta caiguda dels 
programes de polítiques actives d’ocupació molt parcialment, passant de 17,8 a 
23,2milions de finançament municipal. Afirma que, per tant, ha desaparegut una 
part molt important del finançament per a polítiques actives d’ocupació, en contra 
del que recomanen l’OCDE i el Fons Monetari Internacional en països amb un alt 
nivell de desocupació. Opina que no és estrany, doncs, que els indicadors 
d’activitat de Barcelona Activa no responguin a la magnitud del problema que té la 
ciutat.  
Assenyala que es pot fer un balanç del nombre de persones ateses a través de 
l’estudi d’Ivàlua, però que s’ha de fer comparant les dades anteriors,que mostren 
que el 2011 va haver-hi 27.000 persones ateses en capacitació professional i 
ocupació, mentre que el 2013 havien baixat a 7.700, malgrat el gran augment del 
problema de la desocupació. D’altra banda, remarca que el nombre de joves 
orientats en centres educatius i universitaris ha passat de 17.800 el 2012 a 14.688 
el 2013, xifra que representa una disminució del 12%, i que el nombre de 
participants en formació tecnològica al Cibernàrium s’ha reduït de 75.000 a 
39.899, fet que suposa una disminució de gairebé el 45%.  
Afirma que les xifres relatives a les empreses són millors, atesa l’orientació del 
nou Govern, però insisteix que sobretot calen polítiques actives d’ocupació per 
generar ocupació. Pel que fa al finançament aixecat, observa que s’ha passat de 23 
milions el 2011 a 20 milions el 2013, cosa que representa una disminució del 15%, 
mentre que el nombre de projectes empresarials acompanyats ha crescut un 6% 
entre el 2010i el 2013, amb 2.490 i 2.653 projectes respectivament. 
Opina que, per tot plegat, es pot considerar que hi ha una visió de la política 
econòmica que s’alinea amb la visió del Govern de l’Estat del PP, que proposa 
generar unes condicions en el mercat de treball suficientment dures per forçar una 
millora competitiva a través de la disminució dels costos salarials. Afirma que 
aquest no era el model Barcelona, que apostava pel creixement de la productivitat, 
basat en formació per a joves, formació ocupacional i intensificació dels projectes 
d’inversió, entre d’altres. Conclou que el seu grup creu que cal retornar a aquest 
model.  
La Sra. Casanova agraeix la presentació de la Sra. Tintoré i li demana que en 
faciliti una còpia a tots els grups.  
Assenyala que, en primer lloc, vol fer una puntualització sobre la valoració del 
model d’economia de Barcelona que ha fet el Sr. Trullén en nom del Grup del PSC. 
Explica que el problema que va tenir el Govern de l’Estat és que va haver de fer 
una reforma laboral en el pitjor moment i que això, a curt termini, va potenciar 
més la destrucció que no pas la creació de llocs de treball. Afirma que, atès que no 
s’havien fet reformes estructurals en l’etapa anterior, la via més ràpida i més 
efectiva per guanyar competitivitat era incrementar la productivitat a partir de la 
3844 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
reducció de costos salarials, seguint les indicacions de la Comissió Europea, de 
l’OCDE i del Fons Monetari Internacional.  
Opina que l’informe sobre l’evolució i el tancament del 2013 de Barcelona Activa 
dóna resposta a la proposició del Grup del PSC aprovada en la sessió de març, 
però que aquesta informació, en què es combina la despesa per programes amb 
indicadors d’activitat,no els permet valorar els resultats que ha assolit Barcelona 
Activa el 2013 i els anys anteriors. Explica que, d’una banda, la despesa per 
programes, tant per a l’empresa com per a l’emprenedoria, l’ocupació i la 
capacitació professional, es basa en indicadors de nombre de participants i nombre 
de persones ateses. En aquest sentit, es pregunta si l’objectiu dels programes és 
aconseguir el màxim de participants i persones ateses, o més aviat aconseguir que 
les persones aturades trobin feina i que es creïn més empreses. Pel que fa a això, 
afirma que ha entès que hi haurà un canvi de criteris per anar justament cap ala 
segona línia, però que els hauria agradat que aquests criteris s’haguessin canviat 
des de l’inici del mandat del nou Govern, atès que es disposa de les dades d’afiliats 
a la Seguretat Social.  
D’altra banda, observa que les àrees de despesa de foment de creixement 
econòmic, promoció econòmica de la ciutat, i turisme i esdeveniments d’interès 
econòmic no tenen cap indicador d’activitat per poder valorar-ne els resultats. En 
relació amb això, opina que s’hauria pogut calcular, almenys en termes estimats, 
el nombre de llocs de treball creats, així com el nombre de persones aturades que 
s’han incorporat al mercat de treball en cadascun dels sectors més estratègics, 
com el mòbil, l’energia o la logística.  
Remarca que s’ha reduït el nombre total de participacions i de persones ateses, 
passant d’un 21% a un 11% del 2011 al 2013, malgrat que la taxa d’atur ha 
augmentat d’un 16,9% el 2011 a un 17,5% el 2013. Explica que podrien entendre 
aquesta davallada del 2011 al 2012 a causa del canvi d’estratègia del nou Govern, 
més centrada en l’empresa, però que aquest mateix comportament s’ha reproduït 
entre el 2012 i el 2013, quan el nombre de participants s’ha reduït un 3,6% i el 
nombre de persones ateses ha augmentat molt lleugerament, mentre que, en el 
pressupost, la despesa de Barcelona Activa va augmentar un 7%, passant de 31,3 
milions el 2012 a 33,6 milions el 2013.  
Manifesta que els ha sorprès que en l’informe es digui que el 2011 i el 2013 s’ha 
orientat pràcticament el mateix nombre de joves en centres universitaris i 
educatius, quan durant aquests anys hi ha hagut un desànim general de la gent 
jove davant les escasses expectatives laborals, i quan la taxa d’atur dels joves de 
16 a 19 anys va passar del 37,1% el 2011 al 81,7% el 2013. Opina que tot això 
requeria intensificar l’orientació i l’assessorament en el col·lectiu de joves.  
Pel que fa a la formació, observa que l’informe només presenta l’indicador 
d’activitat en formació tecnològica, quan hi ha cursos de formació en una gran 
varietat d’àrees de coneixement. Afirma que, per tant, no poden saber si hi ha 
hagut un canvi en el contingut dels cursos de formació, per tal de poder valorar si 
s’han adaptat a les necessitats dels perfils professionals demandats per les 
empreses. Assenyala que l’informe només diu que el 2013 s’han realitzat 5.000 
accions formatives, però sense especificar-ne la tipologia.  
Respecte a l’àmbit d’empresa i emprenedoria, recorda que en el Consell 
d’Administració de l’11 de març es va informar que el 2013 es van crear 9.700 
llocs de treball i 1.800 noves empreses. Observa que, tanmateix, aquests 
indicadors no apareixen en l’informe.  
D’altra banda, manifesta que lamenten el retard en la posada en funcionament 
de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, que recorda que va ser la primera proposta que 
va fer el seu grup en aquest mandat, en concret en la sessió de la Comissió de 
setembre del 2011. Manifesta que, a més, desconeixen què farà aquesta oficina 
per reduir les traves administratives de l’Ajuntament, que opina que continuen 
sent un «impost afegit» per als emprenedors i empresaris. 
En relació amb el servei d’internacionalització d’empreses, explica que en 
l’informe no hi ha cap menció al fet que Barcelona Activa hagi treballat 
conjuntament amb l’ICEX, mentre que sí que es diu que ho ha fet amb ACC1Ó o la 
Cambra de Comerç. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3845 
 
Afirma que els ha semblat molt adient la compareixença del Grup d’ICV-EUiA, ja 
que creuen que cal parlar de l’indicador que els permet valorar resultats, que són 
els llocs de treball que s’han creat o que han estat ocupats per persones que 
anteriorment estaven en situació d’atur. Explica que, de fet, el seu grup ja va 
comentar en la sessió de març que al febrer havia presentat una bateria de 
preguntes sobre aquest indicador per a cadascun dels programes i els serveis de 
Barcelona Activa, però que encara no han obtingut resposta.  
El Sr. Portabella agraeix la presentació de l’informe, que opina que és força 
exhaustiu i rigorós. Afirma que, tanmateix, el seu grup continua mantenint una 
discrepància profunda respecte al model de gestió i la reorientació que el Govern 
actual ha donat a Barcelona Activa. Manifesta que, tenint en compte que el primer 
problema de la ciutat és l’atur i que l’Ajuntament té una situació saludable des del 
punt de vista financer, seria d’esperar que Barcelona Activa intentés desenvolupar 
polítiques d’ocupació. Pel que fa a això, explica que s’han fet polítiques de suport a 
l’empresa i a l’emprenedoria, amb les quals manifesta que hi estan d’acord, però 
que es parteix de la premissa que l’empresa és qui crea ocupació. Opina que, a 
part de l’empresa, el que crea ocupació és l’ocupabilitat i que hi ha un desequilibri 
molt important en els pressupostos en aquest sentit, ja que s’han abandonat les 
polítiques d’ocupabilitat i s’han incrementat les polítiques d’empresa i 
emprenedoria. Afirma que, com que no tots els aturats creen la seva pròpia 
empresa i el suport a l’empresa és una política d’ocupació necessària però no 
suficient, continua havent-hi una xifra d’atur a la ciutat que, al seu parer, és 
inacceptable.  
Assenyala que el desequilibri que ha esmentat es reflecteix molt clarament en 
les dades. Observa que, entre el 2011 i el 2013, s’ha produït una disminució del 
51%en l’àmbit de l’ocupació i la formació, mentre que s’ha produït un increment 
del 39% en l’àmbit de l’empresa i l’emprenedoria i un increment del 55% en 
l’àmbit de la promoció. Afirma que la disminució del 24% del pressupost entre el 
2011 i el 2013 podria explicar la reducció de la despesa del 51% en l’àmbit de 
l’ocupació i la formació, però que en els exercicis 2012 i 2013, amb un pressupost 
igual, l’àmbit d’ocupació i formació va caure un 21%, mentre que el de l’empresa i 
l’emprenedoria va augmentar un 32%.  
Remarca que Barcelona Activa va atendre menys persones el 2013 que el 2010, 
tot i la situació d’atur que hi ha a la ciutat, mentre que, en aquest mateix període, 
es va produir un increment del 200% de les empreses ateses, que van passar de 
1.436 a 4.293. A més, assenyala que el nombre de persones ateses en programes 
de capacitació professional va disminuir el 22%, passant de 24.799 a 19.322. En 
aquest sentit, opina que si tots estan d’acord que el primer problema de la ciutat 
és l’ocupació i que l’Ajuntament està sanejat econòmicament, no pot ser que hi 
hagi una caiguda en recursos i en nombre de persones que busquen ocupabilitat 
per trobar feina.  
D’altra banda, afirma que és cert que el pressupost consolidat gestionat per 
Barcelona Activa en els darrers anys ha pogut disminuir per culpa de la reducció 
dels fons provinents d’altres administracions, però que l’aportació municipal també 
ha disminuït en aquests anys. Pel que fa a això, remarca que la part de la despesa 
de Barcelona Activa finançada amb diners municipals el 2013 va ser de 23,3 
milions d’euros, mentre que el 2010 només l’aportació ordinària va ser de 28,7 
milions, cosa que significa una reducció de 5,5 milions d’euros.  
Conclou que tot això posa en qüestió el model de Barcelona Activa, que ha 
tingut molt èxit durant molts anys i que el seu grup creu que és una peça clau per 
al futur econòmic de la ciutat. Finalment, demana al Govern que intenti trobar un 
equilibri entre el suport a l’empresa i l’emprenedoria i la creació d’ocupabilitat per 
a les persones que no troben feina.  
La Sra. Tintoré agraeix totes les aportacions.  
Explica que l’Ajuntament de Barcelona no té accés a les bases de dades de la 
Seguretat Social i dels aturats de la ciutat de Barcelona, i que per aquest motiu el 
2012 van fer una prova pilot amb Ivàlua, que és una agència que pertany a la 
Generalitat i que, per tant, té accés a aquestes dades. D’altra banda, remarca que 
l’ocupabilitat i l’ocupació són coses diferents, però que pensen que conèixer la ràtio 
3846 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
d’inserció dels usuaris de Barcelona Activa és rellevant per valorar la seva 
actuació.  
Assenyala que no entrarà en tots els percentatges que s’han esmentat, però que 
vol destacar la transparència a l’hora d’oferir les dades. Afirma que cal recordar 
que la crisi va començar el 2007 i que el 2008 es van atendre 24.000 persones, 
mentre que el 2012 i el 2013 es van atendre entre 44.000 i 45.000 persones. A 
més, reitera que el conveni especial amb el SOC va significar una transferència a 
Barcelona Activa de 25 milions d’euros,que es van gastar en plans d’ocupació per a 
2.500 persones a la ciutat. Explica que la valoració que han fet els tècnics 
d’aquests 2.500 plans d’ocupació no és gaire positiva, tot i que comparteix que la 
situació de les persones que fa molt de temps que són a l’atur és molt preocupant.  
Respecte a les xifres que ha esmentat el Sr. Portabella, afirma que la xifra que 
ella recorda sobre l’aportació municipal del 2010 és de 16 milions d’euros i no pas 
de 28 milions d’euros. Manifesta que, tanmateix, si es remeten als anys 2011, 
2012 i 2013, és una dada objectiva que l’aportació municipal a Barcelona Activa ha 
crescut.  
Pel que fa al percentatge de cadascun dels serveis que presta Barcelona Activa, 
afirma que és veritat que el de l’ocupació ha baixat, però que també ho és que és 
el servei que rep més diners, atès que el 40% del pressupost es dedica a polítiques 
actives d’ocupació. A més, assenyala que cal tenir en compte que gran part dels 
programes i serveis d’emprenedoria i formació també són polítiques actives 
d’ocupació. 
Quant a la qüestió que ha plantejat la Sra. Casanova sobre la formació, explica 
que tenen indicadors d’aquesta àrea, però que cal remarcar que les càpsules 
formatives complementen els serveis. Assenyala que es tracta de càpsules de lliure 
elecció per als usuaris, tant d’empresa i emprenedoria com d’ocupació, i que editen 
fullets d’activitats trimestrals que estan disponibles al web. Afirma que mesuren 
totes les càpsules formatives i que la valoració qualitativa que es va fer l’any 
passat de totes elles, excepte de dos, supera el 8. En aquest sentit, destaca que 
mesuren tot el que fan i intenten donar la màxima qualitat als usuaris. Explica que 
podrien desglossar quantes persones han assistit a les càpsules formatives, però 
que no té gaire sentit perquè és una cosa que complementa el servei. Afirma que, 
en canvi, sí que pensen que això té sentit en la part de formació tecnològica, 
perquè és rellevant des del punt de vista de la competitivitat de la ciutat.  
La Sra. Recasens manifesta que li sap greu que alguns grups continuïn repetint 
que el Govern menysté les polítiques actives d’ocupació. Explica que és evident 
que el Govern actual aposta per altres models de polítiques d’ocupació, però que 
això no significa menystenir les polítiques d’ocupació. Afirma que cada govern té 
dret a tirar endavant diferents models i veure quin dóna millors resultats. A més, 
remarca que el context i la situació econòmica actuals són diferents dels de l’època 
a què ha fet referència el Sr. Trullén, tant pel que fa als recursos com pel que fa a 
les lleis.  
D’altra banda, lamenta que es digui que el Govern municipal està aprimant o 
desmuntant Barcelona Activa. En relació amb això, remarca que Barcelona Activa 
gestionava 8 milions el 2006, 10 milions el 2008 i 13 i 16 milions en plena crisi, 
mentre que ara gestiona 38,7 milions. Opina que, per tant, aquest tipus 
d’afirmacions no tenen cap tipus de fonament.  
Manifesta que és veritat que hi ha una discussió al voltant del pes que 
representa cada programa en el conjunt del pressupost, i que potser ja és hora 
que es posin d’acord sobre l’enfocament que cal adoptar. Explica que, en definitiva, 
el que ha fet el Govern és reequilibrar una mica els programes,tenint en compte el 
que van representar uns fons externs molt quantiosos de 25 milions d’euros, que 
van incidir en uns programes concrets per a polítiques actives d’ocupació.  
Destaca que el Govern municipal actual ha tingut dues prioritats, les polítiques 
socials i les polítiques de lluita contra la crisi, tal com es reflecteix en els 
pressupostos. Assenyala que una altra cosa és com s’han redistribuït després els 
pressupostos. Afirma que, en el cas de Barcelona Activa, han reequilibrat els 
programes. Explica que, per exemple, el 2011 la capacitació professional i 
l’ocupació representaven un 75%;la formació, un 5%;l’emprenedoria, un 8%; i 
l’empresa un 12%, mentre que el 2013 els percentatges respectius són del 40%, el 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3847 
 
20%, el 20% i el 20%. Assenyala que han fet aquest esforç de reequilibri perquè 
creuen que cal combinar totes aquestes estratègies per obtenir bons resultats.  
Remarca que, malgrat que el Sr. Trullén ha lligat les polítiques actives 
d’ocupació amb els nivells de desigualtat social i d’atur, cal tenir en compte que 
quan es van injectar 25 milions d’euros per a les polítiques actives d’ocupació hi 
havia 109.000, 112.000 i 113.000 aturats, mentre que ara n’hi ha 107.000. 
Explica que, per tant, ella podria atribuir aquesta disminució d’aturats a la nova 
redistribució dels recursos, però que no se li acudeix fer-ho perquè seria una 
conclusió simplista. 
Afirma que el primer trimestre del 2014 han atès 8.372 persones, xifra que 
representa un increment del 37,9%, però que encara no pot valorar si es tracta 
d’una bona o mala notícia perquè això depèn de si aquestes persones estan 
ocupades o a l’atur. En aquest sentit, opina que cal no centrar-se tant en el 
nombre de persones que acudeixen a Barcelona Activa, i manifesta que està 
totalment d’acord amb la Sra. Casanova que cal deixar de parlar de participants 
per parlar d’inserció laboral. Explica que potser han trigat una mica a canviar els 
criteris d’avaluació, però que precisament han fet un conveni amb Ivàlua per 
disposar d’un altre tipus d’indicador:la taxa de reinserció laboral de les persones 
que han passat per Barcelona Activa. Pel que fa a això, expressa la satisfacció per 
la taxa d’inserció del 46%. D’altra banda, destaca la importància d’haver passat de 
l’atenció grupal a l’atenció individualitzada.  
Assenyala que, com que després debatran la proposta del Grup d’ICV-EUiA 
sobre Barcelona Activa, aprofitarà per donar algunes dades més. Tot i així, explica 
que properament presentaran nous programes de formació ocupacional, podran 
donar a conèixer la ràtio de resultats del programa «Crea ocupació» i podran 
parlar dels programes PILS i «Proper». Finalment, expressa la voluntat del Govern 
de continuar centrant-se en les polítiques d’ocupació.  
La Sra. Sanz precisa que, quan el seu grup diu que la Sra. Recasens menysté les 
polítiques actives d’ocupació, és perquè així ho ha manifestat en la mateixa 
Comissió, en la qual ha qüestionat el funcionament i l’eficàcia d’aquestes 
polítiques.  
Afirma que la situació no ha millorat prestant més atenció a les empreses, tal 
com ho demostren les dades del primer trimestre de l’Enquesta de població activa 
(EPA), i que, per tant, l’orientació que avui té Barcelona Activa és ideològica. 
Explica que ja han dit moltes vegades que no estan en contra de donar atenció a 
les empreses, però que creuen que, alhora, s’ha d’enfortir l’ocupabilitat. Pel que fa 
a això, afirma que no és veritat que es dediqui un 40% de la despesa en polítiques 
actives d’ocupació, sinó que és un 31%, tal com ho mostren les xifres del mateix 
Govern. Finalment, expressa la voluntat del seu grup de posar-se d’acord entre 
tots sobre la distribució dels recursos, i manifesta que tindran l’oportunitat de fer-
ho en algunes de les proposicions que avui es presenten. 
La Sra. Casanova afirma que, si bé l’atur encara és molt elevat i no es pot dir 
que s’hagi consolidat el canvi de tendència, no es pot negar que els resultats de la 
darrera EPA són més positius que negatius. En aquest sentit, destaca que, per 
primera vegada en nou anys consecutius, el nombre de persones aturades ha 
baixat a Espanya en 2.300 persones.  
Explica que ja suposava que l’Ajuntament no té accés a la base de dades 
d’afiliats a la Seguretat Social perquè no té competències en aquesta matèria, però 
que pensa que sempre s’ha de mantenir una relació de cooperació entre les 
administracions públiques. Opina que, per tant, si feia falta aquesta informació, el 
nou Govern hauria hagut de demanar-la des de l’inici del mandat.  
Aclareix que no pretenia obtenir tot el detall de les càpsules formatives i la 
formació en general, sinó saber si el Govern podia valorar si les persones que hi 
havien participat havien aconseguit trobar feina.  
El Sr. Portabella manifesta que el preocupa que no es consideri determinant que 
s’hagi reduït més de la meitat els diners dedicats a polítiques d’ocupació i formació 
per a la generació d’ocupació, que han passat de 31.897.062 euros el 2011 a 16 
milions. Explica que també li sembla preocupant que el Govern faci una 
desqualificació tan genèrica dels plans d’ocupació en comptes de dir que es poden 
optimitzar o dirigir d’una altra manera. 
3848 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Afirma que fa molts anys que és regidor i es dedica a la política i que no tolera 
que ningú li discuteixi una dada parlant només de memòria, atès que creu que és 
una manca de rigor que l’Ajuntament no es pot permetre. Explica que la part de 
despesa de Barcelona Activa finançada amb diners municipals el 2013 és de 23,3 
milions segons l’informe, i que els 28,7 milions d’euros a què s’ha referit abans són 
una dada que prové de la liquidació del pressupost del 2010. A més, remarca que, 
si hi hagués afegit les transferències de capital i els programes especials, la 
diferència seria molt superior als 5,5 milions que ha esmentat.  
Es dóna per tractat. 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar i facilitar 
còpia dels comptes anuals 2013 de Catalana d’Iniciatives, explicant en quina 
situació es troba la seva liquidació així com el cost anual dels liquidadors, i 
l’impacte econòmic a l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. Mulleras dóna la compareixença per substanciada. 
El Sr. Armengol recorda que, en la Junta General d’Accionistes del 5 de 
desembre del 2013, es va acordar la dissolució de Catalana d’Iniciatives i que, un 
cop presa aquesta determinació, la mateixa Junta, i amb posterioritat el Consell 
d’Administradors, va haver de nomenar els liquidadors. Explica que l’Ajuntament 
va decidir que l’Institut Català de Finances i els bancs BBVA i “la Caixa”, com a 
principals creditors, fossin els que escollissin els liquidadors. Assenyala que es va 
fer una tria entre quatre persones i, finalment, es va decidir que el Sr. Josep 
Pujolràs, juntament i de manera mancomunada amb el director general, el Sr. 
Antonio Trallero, fossin els liquidadors. A més, afirma que està previst que el 
procés de liquidació duri tres anys, a causa de la complexitat de la desinversió 
necessària de les diferents empreses que encara en formen part. 
Pel que fa al detall dels comptes anuals, que remarca que estan signats i 
aprovats i compten amb l’informe d’auditoria, explica que hi ha un resultat negatiu 
de 22,8 milions d’euros en els estats financers a 31 de desembre del 2013. 
Assenyala que cal tenir en compte que en l’estat de liquidació ja s’han de 
comptabilitzar els actius pel seu valor liquidatiu com a criteri comptable. A més, 
manifesta que el total de l’actiu i del passiu és d’11,8 milions, i que els fons propis 
són de 6,2 milions d’euros negatius. Remarca que, malgrat aquestes xifres, 
l’empresa segueix sense estar en situació d’insolvència i té prou tresoreria per 
atendre els seus compromisos de gestió i del procés de liquidació.  
Quant a la participació de BSM a Catalana d’Iniciatives i els seus resultats, 
explica que, a 31 de desembre del 2013, ja es va fer el deteriorament i les pèrdues 
de participacions financeres en el balanç de l’empresa, amb una aportació 
d’1.001.995 euros en el deteriorament. Assenyala que aquest era el pas final, 
després de cinc anys consecutius de procedir a una depreciació del valor de la 
participació. Indica que les reserves en els estats comptables de BSM han estat de 
923.000 euros el 2008; 1.969.000 el 2009; 2.241.000 el 2010; 7.422.000 el 
2011; i 1.885.000 el 2012. Manifesta que, juntament amb 1.001.000 d’euros de 
l’any 2013, aquestes xifres sumen una depreciació total de 14 milions d’euros des 
de l’any 2008, que han deixat la cartera a zero en el balanç de BSM del 2013.  
Finalment, manifesta que tenen la intenció de donar a tots els grups polítics la 
documentació que està comentant en el proper Consell Extraordinari de BSM.  
El Sr. Mulleras recorda que Catalana d’Iniciatives és una empresa de capital risc 
participada en un 24,25% per l’Ajuntament de Barcelona i en un 24,25% per la 
Generalitat de Catalunya. Remarca que els darrers sis anys ha tingut unes pèrdues 
acumulades de 81,6 milions d’euros, dels quals 19 milions corresponen a l’operació 
de Spanair. Explica que aquesta situació de pèrdues acumulades ha portat 
l’empresa a la fallida i a la liquidació el novembre del 2013, però que aquesta 
situació no és només conseqüència de la crisi que pateixen les empreses de capital 
risc en general, sinó també de la seva mala gestió, que al seu parer s’ha 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3849 
 
caracteritzat per prioritzar els interessos polítics de la Generalitat i de l’Ajuntament 
als interessos i la rendibilitat econòmica i social.  
Assenyala que, a més de l’operació de Spanair, Catalana d’Iniciatives ha fet 
inversions en empreses de doblatge de pel·lícules, en cadenes de botiga de roba, 
en una planta de biodièsel, en cadenes de distribució d’electrodomèstics ien 
prefabricats de guix, entre d’altres, totes elles fora de Barcelona. Opina que les 
inversions de Catalana d’Iniciatives han estat un clar exemple de prioritats 
equivocades en les polítiques de capital risc de l’Ajuntament, ja que les seves 
inversions s’han fet fora de Barcelona i en negocis més propis del segle passat que 
del segle XXI. A més, remarca que la mateixa companyia ha reconegut a la premsa 
que tenia un model empresarial obsolet.  
Explica que, un cop saben que aquesta empresa ha fet fallida i s’està liquidant, 
ara han de saber quin cost tindrà tot això per als contribuents de Barcelona. A 
més, afirma que una empresa pública té un plus de responsabilitat perquè els 
diners públics que gestiona tenen també una responsabilitat social. En aquest 
sentit, opina que a Catalana d’Iniciatives s’han gestionat molt malament els diners 
públics,sense que, a més, s’hagi renunciat a salaris multimilionaris.  
Manifesta que, com a regidors de l’Ajuntament de Barcelona, tenen dret a saber 
el cost definitiu de Catalana d’Iniciatives, atès que és una empresa de capital risc 
de capital públic municipal. Afirma que per això han demanat que se’ls facilitessin 
els comptes anuals de l’any 2013. A més, explica que, com a membre del Consell 
d’Administració de BSM, ja ho ha demanat diverses vegades sense èxit. Manifesta 
que espera que, abans que acabi la sessió de la Comissió, se’ls faciliti aquesta 
informació.  
Assenyala que també han demanat quin era el cost anual dels liquidadors, que 
és una cosa que també han sol·licitat en el Consell d’Administració de BSM i 
tampoc no se’ls ha facilitat. Així mateix, demana que se’ls concreti una mica més 
el procés jurídic en què es troba la liquidació. Sol·licita que, en la propera 
intervenció, el Govern municipal respongui totes aquestes preguntes que no ha 
respost en la primera intervenció.  
La Sra. Sánchez explica que el seu grup no debatrà aquest punt perquè el Grup 
del PP ja va demanar el 21 de novembre la mateixa compareixença. Afirma que en 
l’acta d’aquella sessió es pot veure què n’opina el seu grup.  
El Sr. Mestre demana al Govern municipal i al Sr. Armengol que facilitin tota la 
informació que sol·licita el Grup del PP, ja que l’ha demanat en moltes ocasions, 
tant en la Comissió com en diversos espais municipals, i té dret a tenir-la. Afirma 
que, un cop satisfet el demandant, la resta de grups quedaran alliberats de discutir 
contínuament sobre aquest tema.  
El Sr. Portabella es lamenta de la insistència del Grup del PP sobre aquest tema. 
Opina que és molt agosarat dir que Catalana d’Iniciatives és un fracàs rotund 
després de 30 anys d’existència, ja que els fracassos no solen tenir una durada tan 
llarga. En aquest sentit, qüestiona que es pugui considerar que el World Trade 
Centre o la torre de Collserola són un fracàs, i pregunta al Sr. Mulleras si creu que 
els 172 milions d’inversions directes o els 700 milions que s’han aixecat de forma 
indirecta han estat un fracàs. Conclou que no es pot invalidar tot el que ha fet 
Catalana d’Iniciatives durant 30 anys.  
El Sr. Armengol informa que, pel que fa al cost dels liquidadors, el preu acceptat 
dins de les quatre ofertes que ha esmentat va ser de 30.000 euros l’any. Afirma 
que, atès que està previst que el procés de liquidació duri tres anys, l’import total 
serà de 90.000 euros, si es compleix aquesta durada.  
D’altra banda, explica que els estats financers a 31 de desembre del 2013es van 
aprovar en la sessió de la Junta Ordinària del 14 de març del 2014 i que aquesta 
acta encara està en procés de signatura. Afirma que tenen la voluntat d’informar-
ne en la sessió del Consell d’Administració que se celebrarà el 5 de maig, en cas 
que l’acta s’aprovi, però que no té inconvenient a facilitar-ne una còpia als grups, 
ja que són membres del Consell d’Administració.  
La Sra. Recasens manifesta que és evident que Catalana d’Iniciatives ha tingut 
al llarg de la seva història inversions que han estat encertades i d’altres que no ho 
han estat. Explica que encara no poden saber el cost final de Catalana d’Iniciatives, 
atès que algunes de les inversions estan en procés de desinversió i de venda. 
3850 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Afirma que sembla que algunes d’elles tenen bones perspectives, com ara 
E-Diagnòstic, Tecnicopublicaciones o Ginesta, tot i que l’empresa no té una bona 
situació ja que els fons propis són negatius.  
Expressa la voluntat de posar els comptes a la disposició del Sr. Mulleras en el 
moment oportú, i remarca que el Govern actual es va trobar amb una situació 
determinada i ha hagut d’entomar el procés de desinversió i de liquidació de 
l’empresa. Afirma que aquest no és un procés agradable per a un equip de govern, 
però que cal fer-lo amb responsabilitat i, sobretot, intentant que l’impacte en els 
comptes municipals sigui el menor possible.  
El Sr. Mulleras precisa que aquesta compareixença no és la mateixa que van 
presentar el mes de novembre, quan van demanar una compareixença més 
genèrica sobre les polítiques de capital risc de l’Ajuntament. D’altra banda, 
assenyala que es continua sense donar-los una part de la informació que han 
demanat, tot i que hi ha una altra part que es va donant «amb comptagotes», 
gràcies a la seva insistència.  
Afirma que cadascú té dret a plantejar les iniciatives. En aquest sentit, 
assenyala que el mateix Sr. Portabella també té les seves fixacions, com 
l’Associació de Marques de Renom. 
Explica que el desembre del 2013 es van nomenar dos liquidadors, el director de 
Catalana d’Iniciatives i el despatx Roca Junyent, i pregunta per què el març del 
2014 va dimitir el director de Catalana d’Iniciatives com a liquidador. D’altra 
banda, manifesta que també voldria saber si hi haurà algun tipus de 
responsabilitat per a Catalana d’Iniciatives en relació amb el concurs de creditors 
de Spanair, que presenta una exigència de 72 milions d’euros als membres del 
Consell d’Administració, entre els quals hi ha els membres de Catalana 
d’Iniciatives. 
Pregunta a la tinenta d’alcalde què vol dir que li facilitaran els comptes anuals 
en el «moment oportú», atès que ja els ha demanat al Consell d’Administració de 
BSM i ara, en la Comissió, el Sr. Armengol ha dit que els tenen. Explica que el seu 
grup continuarà demanant les informacions que cregui necessàries, perquè 
Catalana d’Iniciatives ha perdut 81,6 milions d’euros durant els darrers sis anys i 
una part molt important d’aquest import repercuteix en els diners de tots els 
ciutadans de Barcelona.  
El Sr. Armengol assenyala que potser no s’ha explicat prou bé. Explica que 
disposen d’una còpia sobre l’estat de comptes a 31 de desembre, que forma part 
de l’acta de la Junta d’Accionistes que es va celebrar el 14 de març, però que 
aquesta acta encara no és oficial perquè està en procés de signatura. Manifesta 
que, en aquest sentit, ha dit que, si es considera oportú,es pot repartir aquesta 
còpia avui o en el Consell d’Administració del 5 de maig.  
D’altra banda, explica que la Junta va acceptar-la dimissió del Sr. Trallero, que 
va adduir raons de caràcter personal per renunciar a la seva posició de liquidador.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte del 
detall dels llocs de treball als que han optat els usuaris dels serveis d’ocupació de 
Barcelona Activa al llarg del 2012 i 2013, detallat per: Sector professional, nivell 
salarial, nivell professional, perfil de l’usuari, durada, perfil del contractant. 
Sol·licitem que la informació sigui lliurada per escrit en aquesta Comissió. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
4. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal per tal de donar 
compte del procés d’elaboració i compleció de la relació única o cens 
d’establiments emblemàtics de Barcelona. 
 
El Sr. Portabella explica que el Govern ja ha elaborat un primer cens 
d’establiments emblemàtics de Barcelona, però que alguns establiments que n’han 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3851 
 
quedat exclosos han demanat ser considerats com a tals. Manifesta que, per tant, 
voldrien saber els criteris d’elecció per incorporar els establiments en aquesta llista 
i com s’estan tractant els casos que han demanat ser inclosos.  
El Sr. Blasi comença tenint un record per la figura del recentment traspassat Sr. 
Raimon Serret, per la responsabilitat que va tenir com a director general de 
Comerç, per la seva vinculació amb aquest àmbit i per la feina que havia estat 
realitzant fins ara, com l’estudi que va donar peu a aquest cens. 
Manifesta que per a l’elaboració d’aquesta relació van recórrer a un conjunt de 
fonts ja existents: la base de dades de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà; 
l’informe de comerços emblemàtics de la Direcció de Comerç, del 2012; l’estudi 
d’establiments comercials tradicionals, del 2011, en el qual s’incloïen els elements 
del catàleg; el llibre de Guapos per sempre, de l’Institut de Paisatge Urbà; les 
publicacions de farmàcies modernistes i de comerços arrelats, i el catàleg 
arquitectònic artístic de la ciutat de Barcelona. Explica que tot això va donar lloc a 
unes llistes d’establiments que es van passar als districtes per tal que poguessin 
fer-hi les esmenes oportunes, i que en va acabar resultant una relació de 389 
establiments. Recorda que, a partir d’aquí, s’ha decretat un període de suspensió 
de llicències amb relació als permisos d’obres i d’activitats en aquests 
establiments, per tal d’evitar modificacions que puguin desmantellar-los o 
desvirtuar-los. Assenyala que Hàbitat Urbà va enviar una comunicació als 389 
establiments, més enllà de la publicació que es va fer en el diari oficial, i que la 
suspensió de llicències no impedeix que es puguin donar autoritzacions per fer 
actuacions de manteniment o de restauració dels immobles, sempre que es 
respectin els elements que es volen preservar. A més, afirma que també es va 
editar un díptic informatiu.  
Explica que és cert que hi ha hagut establiments que han sol·licitat la 
incorporació en la llista, així com d’altres que volen deixar-ne de formar part. 
Manifesta que alguns establiments creuen que formar part d’aquesta llista ja els 
dóna la categoria d’establiments emblemàtics, però que encara cal fer la relació 
definitiva, que és una tasca que s’encomanarà a la Comissió Tècnica de Comerços 
Emblemàtics i Singulars, que serà l’òrgan que determinarà el que es considera 
establiment emblemàtic,definirà els diferents nivells de protecció que corresponen 
a les diferents tipologies d’establiments, analitzarà i proposarà la proporció 
d’establiments en funció dels graus de protecció,i informarà del Pla de protecció 
dels comerços emblemàtics, de les llicències d’obres i de la modificació o ampliació 
de les activitats. En aquest sentit, recorda que la suspensió va lligada a un 
plantejament urbanístic.  
Pel que fa a la constitució de la Comissió Tècnica de Comerços Emblemàtics i 
Singulars, manifesta que resten a l’espera de la signatura d’un decret d’Alcaldia. 
Explica que ha costat confeccionar el recorregut administratiu per tal de realitzar-la 
perquè, entre altres qüestions, el fet que hi hagi membres externs a 
l’Administració municipal obliga a fer una publicació una vegada signat el decret 
d’Alcaldia per tal que s’hi puguin presentar les al·legacions oportunes. Assenyala 
que s’ha efectuat una ampliació dels membres i que hi estan representats tant la 
propietat com els titulars de l’activitat econòmica. Precisa que es preveu que 
integrin aquesta Comissió ell mateix, el gerent adjunt d’Urbanisme, la Gerència de 
l’Institut de Paisatge Urbà, l’ICUB, la Direcció de Comerç i de Consum, la Gerència 
de Ciutat Vella, la Gerència de l’Eixample, la Direcció Executiva de Serveis a les 
Empreses i Ocupació de Barcelona Activa, els establiments emblemàtics, la 
Fundació Barcelona Comerç, el Consell de Gremis, PIMEC Comerç, la Cambra de 
Comerç, la Cambra de la Propietat Urbana, el Col·legi d’Administradors de Finques 
de Barcelona, i un funcionari per exercir les tasques de secretaria.  
Pel que fa a la diagnosi integral i l’elaboració del Pla de protecció, explica que 
han encarregat la realització d’una enquesta als 389 establiments del cens per tal 
de tenir una radiografia més ajustada de la seva realitat. Afirma que s’ha 
encomanat aquesta tasca a una consultora externa, Opinòmetre, perquè 
l’Ajuntament no disposava de recursos suficients per dur-la a terme. Assenyala que 
també s’està realitzant un estudi des de l’àmbit d’Urbanisme sobre els valors dels 
establiments emblemàtics i singulars per tal de començar a redactar el text.  
3852 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
D’altra banda, recorda que s’ha creat una oficina d’atenció a l’Espai Crea del 
Convent de Sant Agustí per rebre i donar resposta a les diferents sol·licituds, 
consultes i dubtes que s’han anat formulant.  
El Sr. Portabella agraeix la resposta, que afirma que es correspon amb la 
sol·licitud de la compareixença, i manifesta que els agradaria tenir-ne una còpia 
per escrit.  
Assenyala que, dels 272 establiments considerats emblemàtics de la ciutat, 
només un 31% es veuen afectats per la Llei d’arrendaments urbans (LAU). D’altra 
banda, opina que alguns dels establiments que demanen sortir del catàleg deuen 
ser els propietaris, ja que potser temen que en el futur això els pugui obligar a fer 
una preservació del local que podria tenir uns costos per a ells. Manifesta que, des 
d’aquest punt de vista, voldrien saber si el Govern preveu alguna actuació que 
afavoreixi que la ciutat pugui conservar aquests espais.  
Explica que alguns dels establiments que es veuen afectats per la LAU estan 
angoixats perquè d’aquí a uns mesos se’ls aplicarà aquesta normativa i que, per 
tant,també cal tenir cura d’alguns que no vulguin figurar a la llista per escapar de 
l’aplicació de la llei. Afirma que entenen les circumstàncies personals, familiars i 
comercials de tothom, però que els regidors i regidores de l’Ajuntament han de 
vetllar pels interessos de la ciutat i, per tant, han d’actuar amb fermesa per evitar 
que es malmetin els comerços emblemàtics.  
La Sra. Jaurrieta lamenta que no s’hagi pogut fer el canvi de l’ordre del dia que 
ella havia sol·licitat. Explica que ho havia parlat amb els grups i tothom havia 
acceptat el canvi, inclòs el Grup d’UpB, i que lamenta la poca flexibilitat d’aquest 
grup, tenint en compte que és la primera vegada en tres anys que fa aquest tipus 
de petició. 
Manifesta que, al llarg dels darrers d’anys, han parlat molt dels comerços 
emblemàtics i que, de fet, el 2014 serà un any clau, atesa la implantació de la 
mesura de govern que es va presentar fa uns mesos. Remarca que és l’últim any 
que tenen per evitar la desaparició de molts comerços i que, per tant, han de ser 
molt eficaços i rigorosos amb el temps. En aquest sentit, opina que hi ha un cert 
retard en la creació de la Comissió Tècnica d’Establiments Emblemàtics, que 
destaca que és un espai essencial, ja que inclou l’Associació d’Establiments 
Emblemàtics, que coneix la problemàtica i el sector.  
Explica que, per al seu grup, hi ha dos aspectes de gran rellevància. Afirma que 
el primer és consensuar el grau de condició emblemàtica de les botigues, en el 
sentit de si es refereix a l’arquitectura, la història, el producte o a tot. Assenyala 
que el segon és el llistat al qual s’ha fet referència, que opina que s’hauria de 
treballar i consensuar amb el sector i incloure espais vius actualment, ja que el 
llistat que ha plantejat el Govern conté algunes botigues que ja han desaparegut.  
El Sr. Mulleras manifesta que el seu grup agraeix aquesta compareixença perquè 
tracta d’aportar llum sobre el procés d’elaboració del cens d’establiments 
emblemàtics, atès que s’ha fet sense consensuar-lo amb el sector i sense implicar 
els regidors de l’Ajuntament. Explica que els regidors de l’Àrea de Comerç van 
mantenir diverses reunions sobre els establiments emblemàtics, però que des que 
el Govern municipal va decidir fer la mesura de protecció dels comerços 
emblemàtics per la pressió mediàtica no han fet cap més reunió i, per tant, no han 
pogut conèixer els criteris que s’acaben d’explicar. En aquest sentit, demana que 
es faci una reunió per informar-los de tots els criteris de selecció que s’han utilitzat 
per incorporar els establiments en la llista. Afirma que, davant el fet que hi ha 
establiments que voldrien figurar en la llista i d’altres que voldrien deixar de 
formar-ne part, cal que hi hagi uns criteris clars i transparents. Així mateix, opina 
que el Govern ha abordat tard aquest problema i sense convicció, i que 
segurament per això hi ha una manca de consens tan gran amb el sector i amb els 
regidors de l’Ajuntament.  
Conclou demanant que es faci una reunió i es busquin més consensos a l’hora 
de definir la política de l’Ajuntament envers els establiments emblemàtics, tant 
amb el sector com amb els regidors de la ciutat. Finalment, pregunta al Sr. Blasi si 
realment creu que hi ha 389 establiments emblemàtics a la ciutat que cal protegir. 
La Sra. Ribas agraeix la petició de compareixença i les explicacions que s’han 
donat.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3853 
 
Manifesta que el seu grup va celebrar la suspensió de llicències en aquest 
sector, que opina que hauria pogut ser més nombrós, atès que hi havia una llista 
amb més de 400 establiments emblemàtics. Opina que és evident que el nombre 
d’establiments es reduirà, però que fins que no es defineixin i es consensuïn els 
criteris, més val treballar amb un nombre ampli que no pas haver-se de lamentar 
després d’algunes absències. 
Explica que el que els preocupa més és el calendari, atès que la suspensió de 
llicències té una vigència d’un any, durant el qual s’ha de redactar un pla especial 
que s’haurà d’aprovar d’aquí a un any. Assenyala que això significa que abans hi 
ha d’haver un període d’exposició pública i de resposta a les al·legacions, després 
d’una aprovació inicial, i que tot aquest procés ha d’anar acompanyat d’un procés 
de negociació per intentar arribar a consensos amb els grups municipals, el sector, 
el territori i la ciutadania. Afirma que, per tant,cap al mes d’agost el Govern ja els 
hauria de presentar el document de pla especial, per tal de poder arribar a una 
aprovació inicial el mes d’octubre. En relació amb això, pregunta quin calendari té 
previst el Govern i si Hàbitat Urbà ja està treballant el document del pla especial. A 
més, opina que, tal com ha dit el Sr. Mulleras, la comissió que aplegava els grups 
municipals pot ser una bona eina per fer un debat paral·lel al de la Comissió 
Tècnica que els pugui ajudar a acostar posicions i a arribar als màxims consensos, 
atès que el calendari és molt just.  
D’altra banda, pregunta quina és l’opinió del Govern respecte a la carta que va 
dirigir l’Associació d’Establiments Emblemàtics a l’alcalde, en la qual se sol·licitava 
la modificació de l’acord de la suspensió de llicències en el sentit d’afegir-hi també 
un pla de protecció de patrimoni, entenent també el concepte de patrimoni com a 
protecció de l’activitat econòmica.  
El Sr. Blasi assenyala que el llistat inicialment incloïa més de 400 establiments i 
al final es va reduir a 389 arran de la tasca duta a terme pels districtes, per tal 
d’intentar evitar que algun establiment identificat ja no existeixi o ja no faci 
l’activitat que estava indicada, tal com ha apuntat la Sra. Jaurrieta. 
Remarca que la suspensió de llicències dificulta que es pugui fer un canvi 
d’activitat o que el propietari incrementi el lloguer, tot i que no elimina aquesta 
possibilitat. Explica que estan fent un estudi jurídic per veure com es pot 
compatibilitzar amb altres normatives superiors la protecció de l’activitat, tal com 
preveu la mesura de govern.  
Assenyala que hi ha moltes tipologies d’establiments, de propietaris o de 
llogaters que volen formar part o ser exclosos de la llista. Explica que per això 
també estan fent una enquesta als establiments, en la qual se’ls pregunta si estan 
de lloguer o són propietaris, si estan afectats per la LAU,si tenen voluntat de 
continuar el negoci, o quina és la seva viabilitat, entre altres coses. Destaca que 
aquest conjunt d’elements els ajudaran a fer una valoració de la situació. Afirma 
que el 2014 és un any clau i que s’està fent la feina adequada per arribar a una 
aprovació inicial en els terminis oportuns, amb un treball paral·lel i conjunt amb 
Hàbitat Urbà.  
Explica que comparteix que cal cercar el consens amb els establiments 
emblemàtics, però que també cal tenir en compte que la propietat els exigirà rigor. 
En relació amb això, adverteix al Grup del PP que es pot trobar amb un conflicte 
d’interessos, i recorda les dificultats per trobar consensos en la taula que aplegava 
els grups municipals. En aquest sentit, opina que l’Administració ha de marcar uns 
criteris i intentar emprendre una línia, escoltant a tothom però sense perdre’s en 
l’objectiu del consens.  
Pel que fa a la pregunta del Sr. Mulleras sobre si hi ha realment 389 
emblemàtics, assenyala que ja ha dit que és un llistat sobre el qual estan 
treballant i que serà clau la gradació de les proteccions que es durà a terme. 
Respecte a la protecció patrimonial del bé moble i el bé immoble, afirma que es 
disposa de canals suficients per poder-la fer, però que el repte serà veure com es 
pot compatibilitzar amb l’activitat econòmica, sense que això suposi un perjudici 
per a la ciutat.  
El Sr. Mulleras remarca que un dels pocs temes que ha obtingut el consens de 
tots els grups de l’oposició en aquest mandat ha estat el de la defensa dels 
establiments emblemàtics. En aquest sentit, demana al Sr. Blasi que retiri o que 
3854 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
aclareixi l’afirmació que ha fet sobre el conflicte d’interessos del seu grup amb 
relació als propietaris, i assegura que els interessos del seu grup són els dels 
ciutadans de Barcelona i el comerç emblemàtic de la ciutat.  
El Sr. Blasi aclareix que s’ha referit al Grup del PP perquè ha parlat de la 
importància del consens. Explica que el que ha volgut posar de manifest és que 
l’Associació d’Establiments Emblemàtics exigeix una protecció que normalment 
sorgeix des de l’àmbit dels llogaters, però que hi ha altres col·lectius com els 
propietaris que poden acudir a un grup municipal i posar-lo en un conflicte. 
Assenyala que per això també s’han incorporat en la Comissió Tècnica la Cambra 
de la Propietat Urbana i el Col·legi d’Administradors de Finques. Afirma que el que 
volia remarcar era la complexitat d’aconseguir consensos. Recorda que ja va ser 
complicat arribar a un acord entre els grups municipals, i assenyala que l’aparició 
de més agents implicats en aquest àmbit pot generar conflictes d’interessos a les 
persones que hagin de prendre decisions amb relació als establiments 
emblemàtics. Conclou que ha fet aquest comentari en aquest sentit, però que no 
té inconvenient a retirar-lo. 
Es dóna per tractada. 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
5. Aprovar definitivament, atès que no s’han presentat reclamacions durant el 
període d’exposició pública, l’expedient 3-024/2014 de modificacions de crèdit, per 
un import de 100.000.000,00 euros, consistent en transferències de crèdit i un 
suplement de crèdit finançat a càrrec del romanent líquid de Tresoreria per a 
despeses d’ús general en el pressupost de l’exercici 2014 de l’Ajuntament de 
Barcelona, d’acord amb els documents annexos (referències 14021991 i 
14021990). 
 
El Sr. Trullén afirma que el seu grup és contrari a aquesta proposta, tal com ja 
ho va expressar en l’aprovació inicial de l’expedient. Afirma que aquesta 
modificació de crèdit és la conseqüència directa d’un pèssim resultat d’execució de 
pressupost en l’exercici del 2013, que al seu parer deixa al descobert les 
mancances en la direcció de la política econòmica del Govern. Opina que tancar un 
pressupost amb 140 milions d’euros de superàvit pressupostari en plena crisi 
econòmica és inacceptable. A més, remarca que aquest superàvit va acompanyat 
de l’existència d’un romanent de tresoreria de 400 milions d’euros, xifra que 
representa un increment de 263 milions d’euros respecte al romanent de l’any 
passat.  
Afirma que el seu grup no pot donar suport a una modificació de crèdit que 
intenta ocultar aquesta gestió de les finances, i encara menys quan s’intenta 
camuflar amb l’excusa de l’operació de BAMSA. Opina que es podrien haver iniciat 
els 1.000 pisos socials amb els recursos que l’Ajuntament genera i que, per tant, 
és inacceptable que el Govern intenti confondre la gent dient que l’operació de 
BAMSA és necessària, quan la voluntat que hi ha al darrere és privatitzar la gestió 
dels 26 aparcaments més rendibles de la ciutat. Destaca que 15 d’aquests 
aparcaments eren100% municipals i estaven gestionats per l’empresa BSM, que 
considera que ha desenvolupat una eficiència i un know-how extraordinaris, amb 
una gestió que està orientada a optimitzar la mobilitat dins del municipi. Afirma 
que aquesta voluntat ja va quedar palesa quan el Govern va presentar en el 
Plenari un informe sobre l’operació dels aparcaments, que partia de la premissa de 
com gestionar els 26 aparcaments per tal d’ingressar 100 milions el 2014.  
Conclou que no accepten l’operació proposada perquè és fruit d’un plantejament 
erroni del Govern sobre la política de mobilitat municipal i d’una deficient gestió 
pressupostària.  
El Sr. Mulleras manifesta que al seu grup l’ha sobtat que no s’hagin presentat 
reclamacions durant el període d’exposició pública d’aquest expedient. En aquest 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3855 
 
sentit, opina que és curiós que es voti en contra d’una modificació de crèdit de 100 
milions d’euros i, en canvi, no es presenti cap al·legació ni cap reclamació durant el 
període d’exposició pública.  
Explica que el seu grup no està d’acord amb el fet que l’Ajuntament de 
Barcelona tingui superàvits com els que ha presentat el 2013, de 139 milions, i el 
2012, de 61 milions, en un temps de crisi en què hi ha moltes necessitats socials i 
quan es podria aplicar una rebaixa fiscal als ciutadans. Manifesta que tampoc no 
entenen que sigui necessari tenir un romanent de tresoreria de 411 milions 
d’euros. Afirma que, tanmateix, en aquest punt de l’ordre del dia no es tracta de 
debatre sobre la idoneïtat o no del fet que hi hagi un superàvit, sinó de l’aplicació 
que se’n fa. En aquest sentit, assenyala que les modificacions de la Llei d’estabilitat 
pressupostària que ha fet el Govern d’Espanya permeten utilitzar temporalment la 
tresoreria que genera el superàvit per fer inversions en comptes de destinar-la a 
disminuir deute. Precisa que diu «temporalment» perquè es pot utilitzar el 
superàvit fins que hi hagi la nova font d’ingressos addicional que es deriva de 
l’operació de BAMSA. Remarca que, sense aquesta operació, no es podria aplicar el 
superàvit i es donaria la paradoxa de tenir una ciutat en crisi i un Ajuntament amb 
un superàvit que no es podria aplicar. Afirma que per això el seu grup votarà a 
favor de la proposta.  
El Sr. Mestre expressa el vot contrari del seu grup. Explica que no han presentat 
reclamacions en aquest punt i que es pregunta de què serviria fer-ho quan hi ha 
un «pacte de ferro» entre els grups de CiU i del PP per privatitzar BAMSA i 
justificar aquesta operació amb l’excusa de construir habitatge social a la ciutat.  
Afirma que, tal com s’ha dit, aquesta modificació de crèdit té molt a veure amb 
el superàvit, amb els romanents de tresoreria, amb la gestió pressupostària i amb 
l’operació de BAMSA. Explica que per al seu grup la magnitud del superàvit 
expressa una gestió pressupostària nefasta del Govern perquè no té en compte la 
situació econòmica i social que viu la ciutat i les exigències que aquesta situació 
planteja a l’Ajuntament de Barcelona de fer polítiques anticícliques. Remarca que, 
a més, el Ministeri d’Hisenda va introduint cada vegada més condicionants a 
l’Administració local sobre com ha d’utilitzar els seus recursos financers, i s’arriba a 
l’absurd que el Ministeri imposa a l’Administració local com ha d’utilitzar els 
superàvits, quan resulta que el 2013, del conjunt d’administracions de l’Estat 
espanyol, la més sanejada va ser l’Administració local. En aquest sentit, opina que 
el Govern també fa una gestió pressupostària nefasta des del punt de vista de 
lligar-se les mans de manera voluntària davant d’un Ministeri d’Hisenda que va 
dictant modificacions de la Llei de sostenibilitat que condicionen cada vegada més 
la capacitat d’autonomia local de tots els ajuntaments en la utilització dels recursos 
propis.  
D’altra banda, assenyala que el mes de juny de l’any passat el Govern municipal 
tenia una aproximació de la forquilla pressupostària en què se situaria el superàvit 
al tancament de l’any, però que el mes d’octubre ja coneixia perfectament la seva 
magnitud i, tot i així, no va presentar cap modificació de crèdit per poder utilitzar-
lo dins de l’exercici pressupostari, cosa per a la qual no tenia cap limitació. Afirma 
que, en comptes d’això, el Govern va deixar que el superàvit s’anés consolidant i 
que pogués decidir-ne el seu ús el ministre Montoro.  
Conclou que els recursos municipals s’han de posar al servei de la ciutat i no pas 
al servei de la justificació d’operacions privatitzadores que són evitables des del 
punt de vista dels resultats econòmics dels exercicis pressupostaris.  
El Sr. Portabella manifesta que la posició del seu grup sobre aquest tema ja és 
coneguda, atès que han tingut ocasió de parlar-ne moltes vegades. Afirma que 
votaran a favor de la proposta, en coherència amb el que han fet amb anterioritat.  
La Sra. Recasens assenyala que, tal com ha dit el Sr. Portabella, ja han tractat 
sovint aquest tema. A més, recorda que en tornaran a parlar en el Ple arran del 
recurs que ha presentat el Grup del PSC.  
Explica que a ella també l’ha sobtat que els grups del PSC i ICV-EUiA no hagin 
presentat al·legacions i la justificació del Sr. Mestre. En aquest sentit, remarca 
que, durant tots els anys de govern tripartit, en què hi havia un pacte estable de 
govern,el Grup de CiU va presentar al·legacions a aquells projectes als qual 
3856 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
s’oposava, ja que són l’instrument legítim que tenen els grups per formalitzar la 
seva oposició i les seves ganes de negociar i de pactar amb el Govern.  
Destaca que avui estan aprovant de manera definitiva fer una política potent 
d’habitatge públic de lloguer a la ciutat amb tots els recursos que tenen a l’abast. 
Afirma que, gràcies a una bona gestió pressupostària i a la solvència i la fortalesa 
financera de l’Ajuntament, poden fer aquesta transferència de crèdit al Patronat de 
l’Habitatge per iniciar una operació de política d’habitatge com mai no s’havia fet a 
la ciutat, donant compliment a allò que ha dit reiteradament l’alcalde, que vol una 
ciutat per a les persones.  
Manifesta que aquesta transferència és el resultat d’una administració eficaç, 
eficient i professional. Destaca que la combinació dels objectius estratègics de rigor 
en la gestió pública, rigor en la gestió economicofinancera i desenvolupament de 
forts partenariats publicoprivats és el que permet utilitzar un romanent, i que tenir 
superàvit és la condició sine qua non per poder disposar d’aquests diners.  
Afirma que és evident que estan sotmesos a un fort control per part de les lleis 
de l’Estat, però que, gràcies a la solvència i a la fortalesa de l’Ajuntament, es pot 
mantenir l’estabilitat pressupostària, d’acord amb la legalitat. Assenyala que cal 
tenir en compte que el fet de complir amb la condició de superàvit els permet 
disposar d’una font d’ingressos addicional, com els ingressos que provindran de 
l’operació de BAMSA, i superar la regla de despesa, que no permet gastar més del 
que s’ingressa. A més, destaca que aquesta posició de fortalesa i de solvència de 
l’Ajuntament els permet contractar Guàrdia Urbana i Bombers, superant la 
limitació que havia establert l’Estat, i retornar les PIE negatives a 10 anys en 
comptes de fer-ho a 5 anys, fet que suposa 40 milions més de despesa anual.  
D’altra banda, assenyala que no es poden sumar només els superàvits, sinó que 
també cal restar els dèficits acumulats de 800 milions d’euros. En aquest sentit, 
remarca que hi ha un resultat acumulat de 23 milions d’euros, i opina que és una 
gran irresponsabilitat fixar-se només en el resultat anual i deixar de banda les 
plurianualitats.  
La Sra. Escarp recorda que aquest expedient es tractarà en el Ple.  
El Sr. Trullén assenyala que el Govern vol convertir un instrument de política de 
gestió de la mobilitat com són els aparcaments municipals en un patrimoni per a 
un altre objectiu que no hi té res a veure: fer habitatge social. Opina que la barreja 
d’instruments per a diferents objectius posa de manifest la contradicció en què es 
troba el Govern en matèria de gestió pressupostària, ja que l’excedent de 139 
milions d’euros hauria permès iniciar polítiques d’habitatge en l’exercici del 2014 
utilitzant la capacitat de finançament del mateix Ajuntament. 
El Sr. Mestre remarca que l’Ajuntament té l’obligació de no fer dèficit, però no té 
cap obligació de fer superàvits, i menys d’aquesta magnitud. En aquest sentit, 
afirma que tots els avantatges que té l’Ajuntament gràcies a la seva solvència i la 
seva fortalesa es deriven del fet de no fer dèficit i no pas dels superàvits.  
D’altra banda, opina que és fals que el Govern municipal i l’alcalde Trias vulguin 
utilitzar tots els recursos disponibles per a l’habitatge social, atès que tant el 2012 
com el 2013 el Govern tenia recursos per fer-ho i no els va utilitzar. A més, 
destaca que l’Ajuntament ha fet habitatge social durant molts anys i sempre ho ha 
fet des del pressupost municipal. Demana que el Govern deixi de confondre i de 
barrejar l’operació BAMSA amb l’habitatge social.  
La Sra. Recasens afirma que l’Ajuntament té l’obligació de retornar a l’estabilitat 
pressupostària i d’eixugar els dèficits acumulats, que recorda que són de 800 
milions d’euros. 
D’altra banda, manifesta que el Sr. Mestre confon el grau d’execució 
pressupostària amb els superàvits. Recorda que ja van explicar el motiu i l’origen 
dels superàvits, en bona part justificats per la pròrroga pressupostària, i que 
l’Ajuntament ha executat el 98% del pressupost el 2013. En aquest sentit, demana 
que no es barregin els conceptes en dir que el Govern no ha gastat els diners que 
tenia, ja que s’han executat com mai el capítol d’inversions i el capítol d’ingressos i 
despeses.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP i UpB i amb el 
posicionament contrari del PSC i ICV-EUiA.  
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3857 
 
 
6. Nomenar, en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell 
Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades 
municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de 
Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, 
Barcelona Gestió Urbanística, SA i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, auditors de 
cadascuna d’elles per a l’exercici 2014 a Pricewaterhouse Coopers Auditores, SL i 
Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament; i nomenar, com a 
soci únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona d’Infraestructures 
Municipals, SA, auditors per als seus respectius comptes anuals consolidats per a 
l’exercici 2014 a Pricewaterhouse Coopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de 
Auditoría y Consultoría, SA, conjuntament. 
 
La Sra. Escarp indica que el Grup del PSC vota a favor de la proposta. 
El Sr. Mulleras observa que es tornen a nomenar els auditors als quals es va 
adjudicar el contracte l’octubre del 2012, que són els mateixos que fa més de 19 
anys que fan l’auditoria de les empreses del Grup Ajuntament de Barcelona i que 
no van detectar irregularitats al Palau de la Música en l’època Millet. Opina que 
seria bo fer un canvi per «higiene comptable», per credibilitat i per complir les 
últimes normatives europees.  
El Sr. Mestre expressa la reserva del seu grup. 
El Sr. Portabella manifesta que el seu grup farà reserva de vot pels mateixos 
arguments que ha utilitzat el Sr. Mulleras. Explica que creuen que cal fer canvis de 
tant en tant i que hi ha d’haver oportunitats per a tots.  
La Sra. Recasens afirma que aquesta adjudicació és fruit d’un concurs públic fet 
amb plena transparència i amb total igualtat de condicions competitives, i que per 
això la sobta algunes de les afirmacions que s’han fet. Assenyala que, en qualsevol 
cas, el que avui sotmeten a consideració és el fet de nomenar els auditors, que és 
una competència del Consell Plenari, d’acord amb la Llei de societats anònimes. 
Recorda que aquest concurs es va produir l’octubre del 2012 i es va adjudicar a 
l’oferta més avantatjosa, que va ser la que va presentar Pricewaterhouse i 
Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, i que el contracte és per als exercicis 
2012-2014.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PSC i amb la reserva de 
vot del PP, ICV-EUiA i UpB.  
 
7. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades al Consell Plenari de 
l’Ajuntament de Barcelona en relació amb les societats privades municipals 
Barcelona de Serveis Municipals, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, 
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Societat 
Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els 
acords següents: Aprovar els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals 
consolidats de Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona 
d’Infraestructures Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2013, integrats 
pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, 
l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria; aprovar els corresponents Informes de 
Gestió; aprovar la gestió realitzada en l’exercici 2013 pels administradors 
respectius; aprovar, per a cada societat, la distribució de resultats de l’exercici 
tancat a 31 de desembre del 2013, segons consta en document annex. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i amb la reserva de vot del 
PSC, PP, ICV-EUiA i UpB.  
 
8. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, desafectades del domini públic les entitats 1 i 4 de la finca del carrer 
Comerç núm. 36 (registrals 11.226 i 11.232, del Registre de la Propietat núm. 1 de 
Barcelona, respectivament), entitats respecte les quals es constituirà un dret de 
superfície a favor de la Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i 
Museu de la Xocolata de Barcelona que substituirà la concessió que ostenta 
actualment aquesta Fundació respecte les dites entitats; i adscriure-les com a béns 
patrimonials.  
3858 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
 
9. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, desafectada del domini públic la finca de propietat municipal situada en el 
carrer del Cisell núms. 17-19, grafiada en el plànol annex, finca respecte la qual es 
va constituir un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya per acord 
del Consell Plenari Municipal el 28 de maig de 1982, als efectes de donar 
concordància al títol que ostenta la Generalitat de Catalunya i la qualificació 
jurídica de la finca;i adscriure al Patrimoni Municipal d’Urbanisme la finca 
desafectada.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb 
la reserva de vot del PP.  
 
10. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, desafectada del domini públic la finca de propietat municipal situada a la 
carretera de Sant Cugat núms. 266-296, grafiada en el plànol annex; adscriure-la 
com a bé patrimonial; i cedir interadministrativament la propietat de la dita finca a 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a successora de la Mancomunitat de 
Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), en compliment del 
Conveni subscrit el 19 de desembre de 1989 entre l’Ajuntament de Barcelona i 
l’extinta Mancomunitat al Patrimoni Municipal d’Urbanisme; formalitzar la cessió 
interadministrativa, fent esment de l’afectació de la finca a la realització dels 
sistemes d’espais i zones verdes que configuren el Parc Tibidabo Collserola, en els 
termes del dit Conveni; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar 
l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
El Sr. Portabella demana que s’ampliï la informació sobre aquest punt.  
El Sr. Rius explica que aquesta finca es troba inclosa en una relació de finques a 
cedir a l’anterior Mancomunitat de Municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona 
(avui Àrea Metropolitana)en un conveni de desembre del 1989. Assenyala que en 
aquesta finca hi havia el Centre d’Acollida d’Animals i el laboratori, que s’havien de 
segregar prèviament.  
El Sr. Portabella observa que encara hi són.  
El Sr. Rius explica que, en l’àmbit registral de finques, s’han segregat el Centre 
d’Acollida d’Animals i el laboratori, que s’han quedat a Patrimoni Municipal, i que 
només se cedeix la part forestal, en compliment del conveni.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i ICV-EUiA i amb la 
reserva de vot del PP i UpB.  
 
11. Autoritzar a la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, 
SA (REGESA), la transmissió onerosa del dret real d’aprofitament constituït per 
acord del Plenari del Consell Municipal en sessió de 23 de juliol de 2010, respecte 
de la finca municipal identificada com a entitat número 1 en el complex immobiliari 
de l’illa del Mercat del Guinardó, situat en el passatge de Llívia núm. 34 i els 
carrers de Teodor Llorente núms. 20-26 i de l’Oblit núm. 29, a un tercer que 
acrediti la corresponent solvència tècnica i econòmica per a la seva explotació i 
gestió, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions 
de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa, garantint en tot 
moment el bon ús de les instal·lacions i la prestació del servei en les condicions 
previstes a la regulació de l’aparcament.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva 
de vot del PP i ICV-EUiA.  
 
12. Acceptar la renúncia de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de 
Barcelona (FAVB) al contracte de cessió d’ús gratuït de l’habitatge situat al carrer 
Pujades núms. 314-324, 3º 4ª, destinat a joves en risc d’exclusió social, conforme 
la clàusula 13 de les condicions reguladores del contracte; i formalitzar l’extinció 
contractual en document administratiu. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3859 
 
 
13. 1r. Acordar provisionalment la incorporació a la fórmula de determinació de 
la quota de l’art. 7è de l’OF 3.10, referent als guals d’ús general en immobles 
destinats a l’habitatge i pel cas específic del barri de Les Planes, un coeficient 
corrector; 2n Aprovar provisionalment, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes 
a partir de la seva aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 
3.10, taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació 
d’altres serveis, per incorporar les disposicions reguladores de la taxa referit en 
l’anterior punt 1r; 3r. Sotmetre els anteriors acords i el text de la corresponent 
ordenança fiscal a informació pública durant un període de 30 dies hàbils, 
comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí oficial de la Província, 
dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les 
reclamacions que estimin oportunes; i 4rt. Tenir per aprovades definitivament la 
imposició i la correlativa ordenança fiscal reguladora del tribut esmentat en el 
supòsit que no es presentin reclamacions. 
 
La Sra. Sánchez expressa la reserva de vot del seu grup.  
La Sra. Casanova manifesta que estan a favor de rebaixar la taxa de guals a les 
famílies, però que no entenen per què això s’ha de fer només en un barri específic. 
Explica que consideren que aquest problema el tenen totes les famílies que viuen 
en habitatges unifamiliars, ja que la fórmula per calcular la quota de la taxa de 
guals no acaba de ponderar amb prou força en funció del nombre de places 
d’aparcament. Afirma que el vot del seu grup és favorable, però que el volen 
condicionar al fet que el Govern estudiï la manera d’estendre aquesta rebaixa a la 
resta d’habitatges unifamiliars de la ciutat.  
El Sr. Mestre opina que la memòria de l’expedient deixa clara l’especificitat del 
barri de les Planes i la relació que té amb l’altra part del nucli urbà, del terme 
municipal de Sant Cugat, que justifiquen la proposta presentada amb relació als 
guals. Afirma que segurament cap altre punt de Barcelona presenta una 
especificitat d’aquestes característiques, i que per això entenen que es faci una 
mesura concreta per a aquest barri. A més, destaca que l’Ajuntament ha treballant 
conjuntament amb l’Associació de Veïns del Barri de les Planes i s’ha arribat a un 
acord.  
Explica que, després d’examinar l’expedient, i sobretot l’informe del Consell 
Tributari, han vist un aspecte que els ha sobtat i que creuen que s’hauria de 
corregir de cara al Plenari. Observa que, en el punt número 14, l’informe del 
Consell Tributari diu: «Convé assenyalar una discordança entre el text de la 
disposició transitòria i que es proposi l’objectiu de reforma tal com resulta de la 
memòria justificativa». En aquest sentit, manifesta que la memòria justificativa 
proposa que s’estableixi aquesta addició a l’ordenança fiscal en allò que fa 
referència als guals d’ús general en immobles destinats a habitatge, però que la 
disposició transitòria proposada, de la qual deriva el coeficient corrector, s’aplica a 
tots els supòsits de guals. Explica que el Consell Tributari proposa modificar la 
memòria justificativa perquè s’adigui amb a la disposició transitòria, però que el 
seu grup opina que el que convé és que la disposició transitòria proposada s’adeqüi 
a la memòria justificativa. Manifesta que voldrien saber quina opinió té el Govern 
sobre aquest aspecte, així com un compromís del Govern que en la disposició 
transitòria proposada s’afegirà, després de «guals», «d’ús general en immobles 
destinats a habitatges», atès que consideren que aquest és l’objectiu que es 
desprèn de la memòria justificativa i de les converses amb el regidor del districte, 
el Sr. Puigdollers, i l’associació de veïns.  
Conclou que el seu grup votarà a favor de la proposta, però demana el 
compromís del Govern que abans de la sessió del Plenari es resoldrà aquesta 
discordança en el sentit que apunta la memòria justificativa. Afirma que, en cas 
contrari, el seu grup presentarà una al·legació en el procés d’informació pública.  
El Sr. Portabella expressa el vot del seu grup a favor de la proposta, i explica 
que no creuen que s’hagi d’estendre a tots els guals d’edificis unifamiliars, ja que 
la singularitat de les Planes és l’únic motiu que justifica aquesta mesura.  
La Sra. Recasens afirma que només actuen en aquest cas concret per 
l’especificitat del barri, ja que és a la part més alta de la ciutat i és l’únic barri que 
3860 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
és dins de Collserola. A més, remarca que és l’únic barri de l’àmbit de Collserola on 
l’ordenació urbanística ha estat objecte d’un pla parcial i s’ha desenvolupat pel Pla 
general metropolità del 1976. Així mateix, assenyala que la mesura afecta pocs 
habitatges, que l’amplada dels vials és molt característica d’aquest barri i que 
s’estava produint un greuge fiscal important respecte a l’altra banda del barri, que 
limita amb un altre municipi.  
D’altra banda, opina que és de sentit comú fer el que ha dit el Sr. Mestre i que, 
en tot cas, parlaran amb el regidor Puigdollers, que és qui ha treballat aquest 
tema.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP, ICV-EUiA i UpB i amb 
la reserva de vot del PSC.  
 
14. 1r. Acordar provisionalment la modificació de les quotes anuals dels 
quioscos de premsa incorporades a l’art.7è, apartat 3.c) de l’OF 3.10; 2n. Aprovar 
provisionalment, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes a partir de la seva 
aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.10, taxes per la 
utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis, per 
incorporar les disposicions reguladores de la taxa referit en l’anterior punt 1r; 3r. 
Sotmetre els anteriors acords i el text de la corresponent ordenança fiscal a 
informació pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de 
l’endemà de la seva publicació al Butlletí oficial de la Província, dins dels quals els 
interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin 
oportunes; i 4rt. Tenir per aprovades definitivament la imposició i la correlativa 
ordenança fiscal reguladora del tribut esmentat en el supòsit que no es presentin 
reclamacions. 
 
La Sra. Jaurrieta manifesta que donaran suport a l’acord que es presenta perquè 
creuen que resol la situació que viu bona part dels quioscos de la ciutat, que 
destaca que és un sector molt important per a la generació d’activitat i per a la 
cohesió social als barris. Assenyala que queden exempts d’aquest acord altres 
grups que estan ubicats en altres espais estratègics de la ciutat, que es produeix 
un canvi de tarifes i que es fa una gestió centralitzada de la publicitat per part de 
l’Ajuntament. Opina que aquesta gestió centralitzada permetrà aconseguir majors 
ingressos i facilitar tota la gestió que se’n derivi. 
La Sra. Casanova explica que el seu grup està molt satisfet que finalment 
s’aprovin les al·legacions que va presentar el novembre per contribuir a la millora 
de la viabilitat econòmica del sector dels quioscos, comptant amb el suport i el 
consens del sector. Destaca que, d’aquesta manera, s’ha aconseguit reduir la taxa 
per a la majoria de quiosquers, amb una tarifa mínima de 1.737,11 euros anuals, a 
excepció dels quioscos de la Rambla i del passeig de Gràcia, gestionats pel Col·legi 
de Periodistes, i que els quiosquers rebin el 95% en comptes del 90% dels 
ingressos de la publicitat exposada als quioscos.  
Remarca que aquest acord és un primer pas per rebaixar la pressió fiscal als 
quiosquers, que desenvolupen una activitat econòmica d’interès general i amb una 
clara connotació social. Acaba expressant el vot favorable del seu grup.  
El Sr. Mestre manifesta que el seu grup votarà a favor de la proposta. Elogia la 
tasca que ha fet la Direcció de Patrimoni, que ha mantingut informats els grups en 
tot moment, així com la feina que ha dut a terme l’associació professional del 
sector, que ha permès arribar a un acord molt necessari per mantenir oberts la 
majoria dels quioscos de la ciutat. Destaca el paper dels quioscos en la vida dels 
carrers i els barris de la ciutat, i el fet que s’hagin concretat facilitats per fer viable 
la seva activitat econòmica, com és la proposta de reducció del cànon o el nou 
tractament dels ingressos de publicitat i la seva distribució. 
El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu grup. 
La Sra. Recasens destaca el consens que ha generat aquesta proposta, i 
s’afegeix a les felicitacions que ha expressat el Sr. Mestre pel bon treball conjunt 
entre els equips de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció de Patrimoni i el gremi 
de quiosquers.  
Explica que mantenir els quioscos a la via pública forma part del model de ciutat 
i que volen aprofitar aquest procés per acabar de reordenar la via pública. En 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3861 
 
aquest sentit, afirma que trauran de la via pública aquells quioscos que al final 
quedin deserts. A més, subratlla que han eliminat els quioscos que només 
serveixen com a publicitat, i que han millorat els ingressos publicitaris que rebran 
els quioscos mitjançant un nou instrument de canalització d’aquests ingressos.  
Explica que, en la reunió que van fer amb el sector, faltava completar unes 
taxes que havien quedat totalment desfasades per antigues i per la renovació de 
les vies públiques, ja que les taxes estaven classificades per categories de carrer 
que no s’adeien amb la realitat urbana dels carrers. Afirma que, tot preservant 
l’especificitat de la Rambla i del passeig de Gràcia, han cregut oportú que la 
fiscalitat fos equitativa per a la resta de grups. Remarca que avui està demostrat 
que el fet d’estar a Nou Barris o al passeig de Sant Joan no implica vendre més o 
menys premsa i que, per tant, creuen que és més just i equitatiu igualar les 
tarifes. Assenyala que, d’aquesta manera, el 43% de quioscos seguiran pagant la 
mateixa tarifa, mentre que el 57% pagaran una xifra inferior.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
 
15. 1r. Aprovar provisionalment, segons l’article 1r. de l’Annex, i amb efectes a 
partir de la seva aprovació definitiva, la modificació per a l’exercici de 2014 i 
successius de l’Ordenança fiscal núm. 3.3. Taxes per serveis urbanístics; 2n. 
Sotmetre l’anterior acord i el text de la corresponent ordenança fiscal a informació 
pública durant un període de 30 dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la 
seva publicació al Butlletí oficial de la Província, dins dels quals els interessats 
podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i 
3r. Tenir per aprovades definitivament la imposició i les correlatives ordenances 
fiscals reguladores dels tributs esmentats en el supòsit que no es presentin 
reclamacions. 
 
El Sr. Mestre manifesta que vol fer constar la queixa del seu grup pel fet d’haver 
rebut avui al migdia l’informe del Consell Tributari, que no constava en l’expedient.  
La Sra. Recasens assenyala que és cert que no hi havia l’informe del Consell 
Tributari, que és un document preceptiu, però que tenien temps per completar 
l’expedient fins a la sessió del Plenari, on es tractarà aquest punt.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i amb la reserva de vot del 
PSC, PP, ICV-EUiA i UpB.  
 
16. Primer. Proposar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de 
Catalunya, la determinació de Barcelona com a municipi turístic d’acord amb la 
motivació que figura als informes de la Direcció de Comerç i Consum i la Direcció 
de Turisme i Esdeveniments inclosos a l’expedient administratiu. Segon. Especificar 
que aquesta proposta de determinació de municipi turístic se sotmet a les següents 
condicions: a) Afecta a la totalitat del terme municipal de Barcelona; b) La seva 
vigència és d’un any, prorrogable; c) Se circumscriu temporalment als mesos de 
juliol i agost exclusivament; d) L’horari comercial d’aquest període és: - 
Diumenges i dies festius: els establiments comercials poden romandre oberts entre 
les 10 h i les 14 h. Se n’exceptua el 6 de juliol, data en què és d’aplicació l’horari 
corresponent com a festiu d’obertura autoritzada, de conformitat amb l’Ordre 
EMO/36/2014, de 25 de febrer, per la qual s’estableix el calendari d’obertura dels 
establiments comercials en diumenge i dies festius per als anys 2014 i 2015. - Dies 
feiners: el nombre d’hores diàries en què els establiments comercials poden 
romandre oberts és de dotze, com a màxim. No poden romandre oberts, ni portar 
a terme cap activitat de venda entre les 22 h i les 7 h. Tercer. Facultar a l’Alcaldia 
per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord. Quart. Notificar aquest acord al Departament d’Empresa i Ocupació 
de la Generalitat de Catalunya, adjuntant els informes preceptius previstos 
legalment. 
 
La Sra. Jaurrieta manifesta que creuen que aquest acord no ha estat prou 
treballat amb els grups municipals. A més, recorda que es va rebutjar un prec del 
seu grup en el qual sol·licitava un estudi que determinés zones turístiques 
concretes de la ciutat, però que finalment es va encarregar un estudi a la 
3862 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Universitat de Barcelona que va estudiar el conjunt de la ciutat. Explica que, 
tanmateix, el més important és que la Llei 3/2014, de 19 de febrer, d’horaris 
comercials diu en l’article tercer que per determinar els municipis turístics 
exceptuats al règim general cal una proposta motivada que ha d’aprovar el Plenari, 
i a la qual s’han d’adjuntar cinc informes. En aquest sentit, remarca que l’informe 
de la Cambra de Comerç assenyala la possibilitat que es determinin zones 
turístiques concretes a la ciutat i no a tot l’àmbit territorial municipal; que entitats 
patronals del sector del comerç parlen de la limitació de municipi turístic a zones 
concretes de la ciutat; que l’informe de les agrupacions més representatives de 
consumidors parla de limitar territorialment zones turístiques; que les 
organitzacions sindicals més representatives, UGT i CCOO, fan un informe 
desfavorable de la proposta; i que el Consell Comarcal diu que emetrà l’informe 
quan el Ple hagi adoptat l’acord. Conclou que,en consideració de tot això, el seu 
grup farà reserva de vot.  
El Sr. Mulleras recorda que el mes passat el Govern municipal va fer públic un 
acord amb algunes entitats de comerciants d’àmbit català sobre l’ampliació dels 
dies festius d’obertura de comerços a la ciutat. Afirma que el seu grup ha 
expressat en diverses ocasions que considera insuficient aquest acord tant per la 
forma com pel fons. Explica que, d’una banda, el Govern deia que treballaria per 
assolir un consens, però que no ho ha aconseguit. Pel que fa a això, opina que, 
tant en les negociacions com en el resultat, el Govern ha oblidat una part molt 
important dels representants del comerç de Barcelona, que són els directament 
afectats pel turisme a la ciutat, com ara l’associació Shopping Line, que recorda 
que és un dels màxims representants del sector del comerç i el turisme a 
Barcelona i que defensa una major llibertat d’horaris a la ciutat.  
D’altra banda, manifesta que consideren que el Govern tampoc no ha estat 
encertat en el fons, en el sentit que no ha delimitat una àrea turística, sinó que 
parla de tota la ciutat. A més, opina que els horaris que es plantegen no són els 
més adients per als dies que s’han establert, tal com també ho ha expressat 
públicament el sector del comerç, ja que l’horari de 10 h a 14 h no és el més 
adequat per al consumen els mesos de juliol i agost. Així mateix, afirma que el 
Govern oblida que el turisme és cada vegada menys estacional quan planteja obrir 
només els diumenges de juliol i agost, i només al matí. Opina que, si es vol 
fomentar el turisme menys estacional, s’ha de buscar l’obertura dels comerços en 
els dies festius d’altres mesos. Finalment, manifesta que tenen dubtes sobre la 
legalitat d’aquesta mesura.  
Conclou que el seu grup farà una reserva de vot perquè vol analitzar més a fons 
l’impacte d’aquesta mesura en el comerç que té relació amb el turisme. Destaca 
que volen que el comerç i la ciutat no perdin cap oportunitat de venda amb el 
turisme i, per tant, afavorir el comerç en tot allò que sigui possible.  
El Sr. Mestre explica que el seu grup valora l’acord al qual s’ha arribat amb el 
sector del comerç, però que entén que cal analitzar aquest acord en el context 
d’una creixent liberalització en aquest sector, sobretot des que el PP governa a 
l’Estat espanyol. Afirma que no comparteixen aquesta liberalització i que, a més, 
creuen que és perjudicial per al model de ciutat i per al comerç de proximitat de la 
ciutat. D’altra banda, opina que el Govern municipal anteposa una vegada més els 
interessos d’un determinat sector, el turisme, a les necessitats de la ciutadania. En 
relació amb això, afirma que no és veritat que els beneficis de declarar Barcelona 
com un municipi turístic s’estenguin per igual a tota la ciutat, ja que només se’n 
beneficiaran determinats comerços situats a les àrees centrals de la ciutat, al 
centre històric i a alguna petita àrea de la ciutat amb un tipus de comerç molt 
concret orientat al turisme, com el comerç de luxe, especialment situat al passeig 
de Gràcia.  
Explica que, si bé aquesta mesura per si sola no modifica de manera immediata 
els hàbits de compra de la ciutadania, hi ha tot un seguit de mesures que es 
comencen a implementar que sí que provoquen un canvi de mentalitat dels 
consumidors i consumidores, cosa que acabarà afectant els hàbits de compra i 
perjudicarà el petit comerç i el comerç de proximitat dels barris. D’altra banda, 
manifesta que no entenen com en un tema tan sensible com el comerç, que té a 
veure amb el model de ciutat d’avui i del futur, el Govern municipal només ha 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3863 
 
buscat el consens amb les entitats i associacions de comerç, sense que hagin 
participat en aquest debat altres espais municipals, com ara el Consell de Ciutat. 
En aquest sentit, opina que l’òrgan municipal de participació de més rang que hi ha 
a la ciutat hauria d’haver emès un dictamen sobre si Barcelona ha de ser o no 
declarada municipi turístic i les conseqüències que això comporta.  
Assenyala que la Sra. Jaurrieta s’ha referit als escrits que consten en l’informe, 
que són obligats per llei. Afirma que coincideixen plenament amb l’informe de 
CCOO, del qual destaca quatre afirmacions: que la proposta que es fa «comporta 
un empitjorament de les condicions de treball en el sector»; que «no existeix 
necessitat objectiva de declarar ciutat turística Barcelona durant dos mesos»; que 
«no es justifica això amb necessitats objectives ni dels clients ni molt menys dels 
consumidors»; i que «afavoreix un determinat tipus de comerç, però perjudica la 
majoria del sector de la nostra ciutat».  
Conclou que creuen que s’ha pres una decisió equivocada i que, per tant, hi 
votaran en contra.  
El Sr. Portabella explica que és prou conegut que el seu grup s’oposa a la 
liberalització horària i a l’obertura dels comerços en cap de setmana perquè 
considera que això malmet el model comercial de petit i mitjà comerç de 
proximitat que té la ciutat. A més, remarca que hi donen molta importància perquè 
el comerç no és només una activitat econòmica, sinó que també fa que la ciutat 
tingui una mixtura d’usos, evitant que hi hagi barris on es va a dormir i d’altres on 
es va a comprar, i ajuda a fer que la ciutat sigui policèntrica, de manera que no 
calgui anar al centre per poder tenir de tot.  
Afirma que, tanmateix, els dóna confiança el fet que s’hagi arribat a aquest 
acord amb el Consell de Gremis, amb PIMEC i amb la Fundació Barcelona Comerç. 
En aquest sentit, manifesta que, si hi ha un acord amb les entitats que defensen el 
petit i mitjà comerç del conjunt de la ciutat, són proclius a acceptar aquest 
consens, tot i que no siguin partidaris de modificar ni els horaris ni els caps de 
setmana d’obertura comercial. D’altra banda, remarca que no acceptarien que es 
fes una obertura que no afectés tot el municipi de Barcelona, ja que la 
descentralització del turisme és incompatible amb el fet que només una part de la 
ciutat gaudeixi del privilegi de la liberalització horària i l’obertura en cap de 
setmana, ja que això faria que acabés desapareixent el comerç de la part de la 
ciutat que no forma part del municipi turístic.  
Afirma que, malgrat que el seu grup defensa la desestacionalització del turisme, 
és evident que els mesos de juliol i agost són els mesos turístics per excel·lència, 
tal com mostren les estadístiques. Explica que, per tant, no entén que el Grup del 
PP es queixi del fet que la mesura afecta només els mesos amb una major 
afluència de turistes, ni tampoc que trobi insuficient l’horari d’obertura de 10 a 14 
h els diumenges i festius, quan s’ha tancat aquest acord amb el Consell de Gremis, 
la PIMEC i la Fundació Barcelona Comerç, que són les entitats que apleguen el petit 
i mitjà comerç.  
Manifesta que el seu grup farà una reserva de vot, tot i que pot votar a favor de 
la proposta si se’ls garanteix que aquesta mesura no és un primer pas per a noves 
modificacions per ampliar la liberalització horària i el nombre de caps de setmana 
d’obertura comercial.  
La Sra. Recasens assenyala que serà breu perquè ja han debatut aquest tema 
moltes vegades. Remarca que el que avui es fa és declarar el municipi de 
Barcelona com a municipi turístic i complir amb la Llei 3/2014, del 19 de febrer, 
d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció, de la 
Generalitat de Catalunya. En relació amb això, diu al Sr. Mulleras que no hi ha cap 
conflicte legislatiu, ja que s’aplica la llei catalana. Afirma que, en cas contrari, 
aquest expedient no podria venir acompanyat del corresponent informe jurídic.  
Remarca que tots saben que era difícil complaure a tothom, ja que hi ha eixos 
comercials que volien una exclusivitat de zona i una amplitud horària i de mesos 
d’obertura. Explica que el Govern ha vetllat per preservar el comerç de proximitat i 
per mantenir un bon punt d’equilibri, juntament amb les entitats amb les quals va 
acordar que cercaria un consens: la Fundació Barcelona Comerç, el Consell de 
Gremis, PIMEC Comerç i la Confederació de Comerç de Catalunya. 
3864 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
En relació amb els informes que inclou l’expedient, afirma que reflecteixen que 
no hi ha un consens total, però que hi ha una majoria motivada i raonada que 
permet tirar endavant aquest acord. Assenyala que la Cambra de Comerç, les 
entitats patronals i les associacions de comerciants, el Consell de Gremis, PIMEC i 
la Fundació Barcelona Comerç mostren un posicionament favorable; que ANGED i 
CEDAC expressen la seva conformitat respecte al fet de declarar Barcelona 
municipi turístic, però fan alguna consideració pel que fa a les delimitacions de 
zones; que els consumidors fan un informe favorable, i que CCOO i UGT emeten un 
informe desfavorable. Explica que tot això ho faran arribar a la Generalitat perquè 
faci la declaració de municipi turístic, amb les consideracions que l’obertura en dies 
festius es farà els mesos de juliol i agost, com a mesos de major afluència 
turística, i de 10 a 14 h. Manifesta que creuen que aquest horari afavoreix 
l’equilibri territorial, el consens amb la resta de sectors que es poden veure 
afectats, com els de l’oci i la cultura, i la conciliació de la vida laboral i personal. A 
més, afegeix que, en l’acord global, també es van incloure els festius de les fires 
importants.  
Finalment, assenyala que s’han compromès a revisar l’acord el mes d’octubre 
per tal de valorar el grau de satisfacció de tothom.  
La Sra. Jaurrieta insisteix que el debat territorial i de delimitació de zona és molt 
important. Afirma que, de fet, ells vinculaven això amb la creació de les àrees de 
promoció de l’economia urbana (APEU) o els businessimprovementdistricts (BID) a 
la ciutat, on els eixos comercials dels barris podrien tenir un paper molt rellevant 
amb l’assoliment d’una major autonomia per autoproposar-se per formar part 
d’una zona turística. Explica que el seu grup ha reclamat insistentment l’informe 
jurídic que el Govern diu que desaconsella la creació d’aquesta organització de 
col·laboració publicoprivada. Conclou que, en qualsevol cas, creuen que aquesta 
eina podria permetre avançar en la conjunció de turisme i comerç.  
El Sr. Mulleras pregunta a la tinenta d’alcalde per què només es concentren els 
festius en què es pot obrir els mesos de juliol i agost, tenint en compte que el 
Govern vol que aquest acord sigui una eina d’èxit i que el turisme estigui 
desestacionalitzat. Així mateix, li pregunta per què els diumenges de juliol i agost 
només es pot obrir de 10 a 14 h, i no pas de 12 a 16 h o de 16 a 20 h. Remarca 
que aquestes preguntes no se les fa només el seu grup, sinó també les 
associacions de comerciants directament afectades per la demanda i pel consum 
del turisme a la ciutat. 
El Sr. Mestre declina fer una segona intervenció. 
El Sr. Portabella manifesta que no està satisfet amb la resposta de la tinenta 
d’alcalde. Explica que, atès que aquest acord manté uns equilibris dedicats, creuen 
que hauria de tenir com a mínim una vigència de tres anys. Opina que es pot 
revisar al cap d’un any, però que està segur que, sigui quina sigui la valoració, 
semblarà poc i es voldrà ampliar la liberalització horària o els caps de setmana 
d’obertura.  
D’altra banda, pregunta si hi ha 19 caps de setmana en què els comerços estan 
oberts, atès que l’agost i el juliol sumen 8 caps de setmana.  
La Sra. Recasens respon que són 9 perquè hi ha un festiu de rebaixes. Precisa 
que, a més d’aquests 9 dies, hi ha els 4 dies d’esdeveniments amb gran afluència 
turística i els 6 dies que fixa la Generalitat.  
El Sr. Portabella afirma que no entén com es pot dir que només s’obre a l’estiu, 
quan hi ha 11 caps de setmana d’obertura comercial fora de l’estiu.  
Demana a la tinenta d’alcalde que li garanteixi que d’aquí a un any el Govern no 
ampliarà la liberalització horària i els caps de setmana d’obertura arran de la 
revisió que es durà a terme a l’octubre. Sol·licita una vigència de tres anys per a 
l’acord i que se’n faci una valoració cada any. A més, demana a la Sra. Recasens 
que li digui una sola ciutat que, després d’haver liberalitzat l’horari comercial, no 
hagi perdut la gran majoria del seu petit i mitjà comerç, com és el cas de París i 
Madrid.  
La Sra. Recasens manifesta que no es pensava que aquest punt generaria tant 
debat, atès que creu que el consens assolit amb els comerciants hauria de ser 
suficient per trobar en la política la resposta necessària.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3865 
 
Diu al Sr. Portabella que no es pot comprometre al que demana perquè l’acord a 
què s’ha arribat amb els comerciants és que la mesura tindrà una vigència d’un 
any i que després se’n valoraran els resultats. Explica que al que sí que es pot 
comprometre és a dir que no faran res que no sigui consensuat amb la majoria 
d’entitats representatives del sector del comerç, tal com han fet fins ara. 
Diu al Sr. Mulleras que la mesura per desestacionalitzar el turisme no és una 
major ampliació dels horaris comercials. Afirma que l’ampliació d’horaris 
comercials és per captar el turisme, i que precisament han fet que tot Barcelona 
sigui municipi turístic per no continuar concentrant el turisme al centre de la ciutat 
o a la zona del Shopping Line. Explica que, per desestacionalitzar el turisme, fa 
molts anys que es fa una bona feina a la ciutat en matèria de fires i congressos, 
que permet captar aquest tipus d’esdeveniments durant tot l’any. A més, remarca 
que també s’han ubicat els festius en què es pot obrir en coincidència amb 
esdeveniments de gran afluència turística, com Alimentaria, el 30 de març, les 
puntes de creueristes, el 18 de maig i el 14 de setembre, o la Pride Barcelona, el 
29 de juny. Així mateix, assenyala que els dies de rebaixes, els festius que fixa la 
Generalitat i les èpoques nadalenques també se sumen als 19 festius que s’han 
distribuït durant tot l’any. Pel que fa a l’horari de 10 a 14 h, explica que ja ha dit 
abans que aquest horari permet la conciliació de la vida laboral i familiar i l’equilibri 
amb la resta de sectors, com els de l’oci, el cultural i el de la restauració.  
Afirma que ja tindran temps de tornar a parlar d’aquesta proposta, que reitera 
que es fa per complir amb l’expedient de demanar a la Generalitat de Catalunya la 
declaració de municipi turístic en el sentit expressat, que ha estat consensuada 
amb el sector comercial.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, amb la reserva de vot del 
PSC, PP i UpB i amb el posicionament contrari del ICV-EUiA.  
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
17. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús 
privatiu de domini públic municipal de part de la finca situada al carrer de Selva de 
Mar núm. 9X (Torre de les Aigües-Casa de Vàlvules), per a destinar-la a seu social 
i a desenvolupar el projecte de difusió cultural d’aquests espais; sotmetre’l a 
informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen 
reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord 
d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a favor de a 
favor de l’Associació per a l’Arxiu Històric del Poblenou; formalitzar la concessió; i 
facultar a l’Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord.  
La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el 
vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. 
Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot 
favorable del UpB. S’aprova. 
 
18. Deixar en suspens, respecte del dret de superfície de la finca de propietat 
municipal situada en l’avinguda Meridiana núms. 662-680, per a destinar-la a la 
construcció i explotació d’una instal·lació d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), 
adjudicat a la societat OCA Inspección Técnica de Vehículos Catalunya SAU per 
acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos de 18 de febrer de 2010 i 
formalitzat el 12 de març de 2010 davant el Notari de Barcelona senyor Antonio 
Bosch i Carrera, amb número de protocol 388, transmès a la societat OCA 
Inspección Técnica de Vehículos SA, el termini del dret de superfície fins la data de 
resolució dels recursos de cassació contra la Sentencia de la Secció Cinquena de la 
Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 
25 d’abril de 2012, dictada en recurs ordinari 181/2010 i con a conseqüència 
diferir la data d’inici del termini de construcció i posada en funcionament de la 
3866 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
instal·lació a la mateixa data; suspendre el pagament del preu anual igualment fins 
a la mateixa data de resolució del recursos de cassació; tot això en el benentès 
que si la superficiària obtingués de la Generalitat de Catalunya l’autorització 
administrativa corresponent abans de la resolució dels recursos de cassació, els 
terminis suspesos i diferits es reiniciaran a partir de la data de la dita autorització; 
i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a 
concretar, clarificar i executar el present acord.  
 
El Sr. Mulleras explica que els sorprèn que, després de quatre anys, la 
Generalitat de Catalunya encara no hagi donat la llicència per a aquesta instal·lació 
d’ITV, i pregunta a què es deu això. A més, opina que és de justícia que ara es 
demani no pagar el cànon si no s’ha donat la llicència. Manifesta que s’abstindran, 
per coherència amb el posicionament que van tenir quan es va fer l’adjudicació, el 
febrer del 2010. 
D’altra banda, expressa la seva preocupació sobre les possibles reclamacions de 
danys i perjudicis que es podrien derivar del no atorgament de llicència per part de 
la Generalitat, tenint en compte els 6.500.505 euros que l’adjudicatari va pagar 
com a cànon inicial i els 6.000 euros que paga com a cànon anual. En aquest 
sentit, afirma que no només els preocupen les responsabilitats que puguin recaure 
sobre la Generalitat, sinó també les que puguin repercutir sobre l’Ajuntament de 
Barcelona.  
El Sr. Angulo afirma que desconeixen per què la Generalitat de Catalunya no 
s’ha pronunciat sobre aquesta instal·lació d’ITV durant tot aquest temps.  
La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el 
vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
19. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l’ús 
privatiu de domini públic municipal que afecta una porció en subsòl, grafiada en el 
plànol annex, en la finca de propietat municipal destinada a parc forestal situada 
en l’avinguda del Rectoret núm. 3, a favor de la societat Aigües de Barcelona, 
Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral del Aigua SA, amb caràcter 
gratuït i un termini de cinquanta anys, per a l’execució del Projecte constructiu 
d’interconnexió de la xarxa de subministrament d’aigua de Can Rectoret- Mas 
Guimbau; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no 
s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest 
acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a la 
societat Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral 
del Aigua SA; formalitzar la concessió; i facultar l’Alcaldia per a la realització de 
totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el 
vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, la Sra. 
Sanz expressa l’abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
20. Modificar parcialment per raó d’interès públic, la concessió administrativa 
per a la realització de les obres i l’explotació dels aparcaments públics subterranis 
situats al passeig de Gràcia núm. 72 (entre els carrers Rosselló i Aragó) i núm. 34 
(entre els carrers Aragó i Gran Via de les Corts Catalanes), adjudicats pel Consell 
plenari, el 26 d’abril de 1966 i el 21 de desembre de 1964, respectivament, a 
l’empresa SABA Aparcamientos SA, per tal de restablir l’equilibri econòmic financer 
del contracte, derivat del cost d’execució dels Projectes d’obres d’instal·lació i 
substitució d’ascensors, instal·lació d’una rampa d’entrada, i la substitució de les 
baranes exteriors de l’aparcament, per import total d’1.905.486,95 euros (IVA 
exclòs) (Projecte d’obres a l’aparcament Passeig de Gràcia núm. 72, d’import 
1.514.949,25 euros, IVA exclòs; i Projecte d’obres a l’aparcament Passeig de 
Gràcia núm. 34, d’import 390.537,70 euros, IVA exclòs), segons es determina als 
Projectes tècnics que s’aproven, d’acord amb l’art. 37.6 del Decret 179/1995, de 
16 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3867 
 
entitats locals i l’art. 163.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel 
qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions 
Públiques, aplicable al present contracte per raons temporals; formalitzar la 
modificació contractual; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes aquelles 
actuacions encaminades a clarificar, concretar i executar el present Acord. 
 
El Sr. Mestre manifesta que és conegut el desacord del seu grup amb la inversió 
que s’està duent a terme al passeig de Gràcia. Recorda que han dit repetidament 
que no és una inversió urgent i que hi ha altres prioritats molt més urgents a la 
ciutat, i que a aquesta inversió cal sumar-hi la inversió prevista a la Diagonal. 
Remarca que al cost de la decisió del Govern municipal de dur a terme aquesta 
inversió al passeig de Gràcia ara cal afegir-hi el sobrecost que representen els 1,9 
milions de compensació que s’han d’abonar amb relació al cànon de la concessió 
d’aquests aparcaments del passeig de Gràcia, arran de les exigències que la 
mateixa transformació urbanística del passeig comporta per als aparcaments i per 
als concessionaris.  
La Sra. Recasens assenyala que no és la primera vegada que s’utilitza aquesta 
fórmula.  
La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa 
l’abstenció del PSC, la Sra. Casanova expressa l’abstenció del PP, el Sr. Mestre 
expressa l’abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del 
UpB. S’aprova. 
 
21. Declarar d’utilitat municipal les instal·lacions esportives municipals del Camp 
municipal de futbol Nou Sardenya, del CEM Cotxeres Borbó, del CEM Guinardó, del 
CEM Sardenya, del CEM Bac de Roda, i del CEM Aiguajoc Borrell, d’acord amb els 
informes i dictàmens que consten a l’expedient, als efectes del que preveu l’article 
9.9 de l’ordenança fiscal vigent 1.1 reguladora de l’Impost de Béns Immobles per a 
l’aplicació de la bonificació del 95% de la quota íntegra de l’IBI corresponent a 
l’exercici 2013 i successius. 
 
La Sra. Casanova recorda que en el Ple de febrer del 2013 ja es va aprovar la 
modificació de l’ordenança fiscal de l’IBI per incorporar la bonificació del 95% en 
favor de les entitats que gestionen els centres esportius municipals i els centres 
cívics, després que el Govern central hagués modificat la Llei d’hisendes locals. 
Explica que en aquell moment ja van dir que hi estaven d’acord perquè era la 
manera de garantir un tractament fiscal equitatiu, però que no entenen que a dia 
d’avui, després de 14 mesos, només cinc centres esportius es vulguin acollir a 
aquest important benefici fiscal.  
La Sra. Recasens precisa que el que avui estan fent és acordar la declaració 
d’utilitat pública, que és el requisit que han de complir les instal·lacions esportives 
per poder-se beneficiar d’aquesta bonificació. Afirma que els clubs i les fundacions 
ja estaven exempts del pagament de l’IBI i que altres entitats estan en procés de 
regularització.  
La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el 
vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. 
Mestre expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot 
favorable del UpB. S’aprova. 
 
c) Proposicions 
 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
22. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda que el Govern 
municipal destini 25 milions d’euros del superàvit obtingut l’exercici 2013 a 
3868 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
reforçar les polítiques actives d’ocupació i de suport a l’emprenedoria i al comerç 
de proximitat que realitza l’empresa municipal Barcelona Activa i l’àrea de comerç, 
consum i mercats. 
 
La Sra. Escarp recorda que es tractaran conjuntament els punts 22, 24 i 25, i 
que s’ha repartit als grups el nou text de la proposició del Grup d’ICV-EUiA (punt 
24), transaccionada amb el Grup del PP.  
El Sr. Trullén manifesta que la proposició que planteja el seu grup vol ser un 
missatge de suport i de reclam per a la potenciació de les polítiques que 
l’Ajuntament executa en els àmbits de l’ocupació i del suport a l’emprenedoria i al 
comerç de proximitat. Assenyala que no s’estendrà en el context en què 
s’emmarca aquesta proposició, atès que ja ho ha fet en el primer punt de l’ordre 
del dia. Afirma que, tanmateix, vol posar èmfasi en el fet que el Fons Monetari 
Internacional i l’OCDE recomanen al conjunt d’Espanya que impulsi polítiques 
actives d’ocupació, però que el Govern de l’Estat fa cas omís d’aquesta 
recomanació, tal com ho reflecteix l’evolució dels recursos destinats a aquest 
àmbit.  
Assenyala que el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya 
va recordar recentment que la disminució de recursos prevista per a les polítiques 
actives d’ocupació se situarà enguany al voltant del 10%, que és una disminució 
que s’afegeix a l’acumulada durant els exercicis 2011 i 2012. Remarca que aquesta 
evolució és coincident amb la que s’ha produït a Barcelona Activa. En aquest 
sentit, explica que, mentre que el Govern municipal ha decidit incrementar els 
recursos destinats al foment del creixement econòmic, a l’empresa, al turisme i a 
establiments d’interès econòmic, ha reduït les dotacions pressupostàries dels 
programes de capacitació professional i de formació. Assenyala que el programa de 
capacitació professional i ocupació ha passat de representar el 42% del total del 
pressupost de Barcelona Activa el 2012 al 33% el 2013, i que la formació 
ocupacional ha passat de suposar el 21% el 2012 al 14% el 2013.  
Remarca que tot això passa en un moment en què l’Ajuntament disposa de 
recursos suficients per poder assumir un reforç de 25 milions d’euros en les àrees 
de polítiques actives d’ocupació i de suport a l’emprenedoria i al comerç de 
proximitat, tal com queda reflectit en la liquidació del pressupost municipal del 
2013. Afirma que aquest nou impuls que reivindiquen és el que l’actual conjuntura 
econòmica i social de la ciutat necessita, ja que permetria revertir l’evolució 
decreixent dels programes que gestiona Barcelona Activa i alinear l’estratègia 
municipal amb les recomanacions econòmiques del Fons Monetari Internacional i 
l’OCDE.  
Manifesta que no precisaran la concreció de l’aportació d’aquests 25 milions en 
diferents programes, però que es permeten apuntar algunes línies d’actuació que 
podrien ser de gran utilitat, atesa l’actual conjuntura del mercat de treball a la 
ciutat. Explica que seria molt positiu poder reforçar els programes de formació 
ocupacional, i sobretot els programes enfocats a la reorientació dels perfils 
professionals cap a sectors amb capacitat d’ocupació, que és el que sovint 
s’anomenen programes per al reciclatge professional. Així mateix, opina que també 
seria convenient reforçar el Programa d’inserció sociolaboral i el Programa 
personalitzat de recerca de feina, dirigits a millorar l’ocupabilitat de col·lectius en 
risc d’exclusió i de persones amb un baix grau d’autonomia. Pel que fa a això, 
recorda que el Grup d’UpB ja va demanar reforçar aquests programes en la 
proposició que va presentar ahir en la Comissió de Qualitat de Vida, a la qual el 
seu grup va donar suport. Afirma que també seria molt positiu reforçar els 
programes de suport a l’emprenedoria en àmbits com el suport a la recerca de 
finançament, la facilitació d’espais d’incubació empresarial o de coworking per a 
microempreses, o l’assessorament individualitzat en els aspectes clau dels procés 
emprenedor, com ara els tràmits per a la creació d’empreses, les darreres 
tècniques de màrqueting existents, l’estudi de mercat i el pla d’empresa.  
Explica que aquests són només alguns exemples d’actuacions que es podrien 
impulsar o reforçar amb els nous recursos que planteja la proposició. Afirma que 
es tracta d’actuacions que estan clarament alineades amb les mesures que 
plantegen els grups d’ICV-EUiA i d’UpB en les seves corresponents proposicions, a 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3869 
 
les quals donen suport. Opina que, ara més que mai, l’Ajuntament ha de posar la 
seva solvència econòmica al servei de les persones.  
 La Sra. Sanz manifesta que en el debat del primer punt de l’ordre del dia sobre 
el balanç de Barcelona Activa i en la compareixença que han presentat ja ha 
quedat palesa la necessitat de reforçar els programes de capacitació professional i 
d’ocupació, per tal d’atendre i incorporar al mercat laboral les persones en situació 
d’atur.  
Agraeix la transacció proposada pel Grup del PP, i afirma que la proposta es 
concentra en els anys 2014 i 2015 perquè no es volen tornar a trobar en la situació 
que abans han analitzat, amb un volum d’atesos de prop de 19.000 persones, que 
al seu parer són poques tenint en compte el volum de persones que avui es troben 
a l’atur. Explica, en relació amb un comentari que ha fet abans la Sra. Recasens, 
que a ningú no li agrada que hi hagi moltes persones que hagin de ser ateses 
perquè es troben a l’atur, però que reduir la seva atenció no fa desaparèixer el 
problema. Assenyala que, segons les dades globals que ha proporcionat el 
Govern,el 2011 Barcelona Activa atenia 50.000 persones, mentre que el 2013 ha 
atès 44.500 persones. Opina que aquesta disminució demostra la necessitat de fer 
esforços per incrementar els recursos, ja que el nombre de persones aturades no 
és menor, sinó que és similar.  
Recorda que ja han dit altres vegades que el projecte Barcelona Creixement no 
ha fet res davant l’augment de la desigualtat a la ciutat. Remarca que aquesta 
estratègia, lluny de seguir els bons resultats del Pacte per l’ocupació, només va 
dedicar una de les seves 30 mesures a l’atenció i l’acompanyament de les persones 
aturades.  
Afirma que l’Ajuntament té recursos per incrementar les polítiques d’ocupació i 
que, per tant, votaran a favor de la proposició del Grup del PSC. Explica que no 
repetirà el debat anterior, però que primer el Govern ha dit que no tenia prou 
diners per a aquestes polítiques, mentre que després ha al·ludit a arguments 
tècnics per no fer-ho. D’altra banda, manifesta que també donaran suporta la 
proposició del Grup d’UpB, atès que creuen que va en la mateixa direcció d’enfortir 
els plans d’ocupació, especialment des del Tercer Sector i les microempreses. 
Destaca que és clau tenir present l’economia social solidària, ja que és un sector 
que, tot i no rebre ni el suport ni l’acompanyament suficients, se n’està sortint. En 
aquest sentit, opina que si rebés el suport de Barcelona Activa i del Govern encara 
obtindria resultats millors.  
Finalment, recorda que hi havia una proposta d’emprenedoria social, i pregunta 
quina és la voluntat del Govern municipal en aquest àmbit.  
El Sr. Portabella explica que un dels sis punts que van pactar amb el Govern en 
la negociació dels pressupostos era tenir nous plans d’ocupació destinats a entitats 
i microempreses. Afirma que van pactar aquest punt perquè creuen que els plans 
d’ocupació són positius. En relació amb això, llegeix un paràgraf de la Unió 
Europea de finals del 2013 en relació amb l’anàlisi específica del mercat laboral 
espanyol: «Les polítiques actives d’ocupació encara tenen un paper insuficient en 
la promoció de la mobilitat laboral i en la reducció de la desigualtat laboral i 
formativa. Reforçar les polítiques actives d’ocupació ha d’ajudar a activar els 
aturats i millorar les seves habilitats». Explica que, a més, pensen que bona part 
del model de la ciutat es basa justament en les entitats, les associacions, les 
microempreses i les ONG, que avui pateixen molt per poder pagar el lloguer dels 
locals i els serveis i per poder atendre les seves necessitats.  
Manifesta que votaran a favor de la proposició del Grup d’ICV-EUiA, però que 
s’abstindran pel que fa a la proposició del Grup del PSC perquè comparteixen 
ideològicament el que planteja, però creuen que és incompatible amb la Llei 
d’estabilitat pressupostària.  
El Sr. Mulleras assenyala que intervindrà amb relació a la proposició del Grup del 
PSC i que la Sra. Casanova ho farà amb relació a les altres dues proposicions.  
Explica que comparteixen el contingut de la proposició del Grup del PSC, en el 
sentit de reforçar les polítiques d’ocupació i de suport a l’emprenedoria i al comerç 
de proximitat, però que no entenen que un partit que ha governat l’Ajuntament 
durant molts anys i que aspira a tornar governar-lo plantegi una cosa que sap que 
tècnicament no és possible perquè el marc legislatiu vigent ho impedeix. Remarca 
3870 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que la llei actual diu que el superàvit s’ha de destinar a reduir deute, tret que hi 
hagi una font d’ingressos alternativa. Afirma que, en aquest cas, la tresoreria que 
genera el superàvit es pot utilitzar temporalment fins que es materialitzi la nova 
font d’ingressos.  
Explica que, tal com ha dit abans, troba curiós que el Grup del PSC no hagi 
presentat cap al·legació a la modificació de crèdit de 100 milions d’euros, ja que 
això li hauria permès expressar les seves consideracions sobre el destí d’aquests 
diners. En aquest sentit, opina que és contradictori pretendre actuar ara sobre un 
superàvit sobre el qual no s’ha plantejat cap tipus de reclamació ni d’al·legació.  
Afirma que l’única manera de dur a terme la proposició que es planteja seria 
fent dèficit, cosa a la qual el seu grup no pot donar suport perquè va contra la 
normativa. A més, remarca que fer dèficit també suposaria que l’Ajuntament 
hauria de ser tutelat a través d’un Pla econòmic i financer (PEF) de la Generalitat i 
hipotecaria els propers exercicis de l’Ajuntament, ja que caldria recuperar el dèficit 
generat.  
La Sra. Casanova manifesta que, tenint en compte l’elevat nivell d’atur que hi ha 
actualment, creuen que és adient que l’Ajuntament enforteixi els serveis i els 
programes de l’àrea de capacitació professional, de formació i d’ocupació, ja que té 
solvència econòmica per fer-ho. Explica que creuen que això ho ha de fer dotant-
los de més diners, sempre que tinguin com a objectiu final incorporar més 
persones aturades al mercat laboral. Assenyala que per això agraeix al Grup d’ICV-
EUiA que hagi acceptat la transacció del seu grup.  
Afirma que per crear llocs de treball no només cal millorar l’ocupabilitat de les 
persones aturades, sinó que també cal reforçar la política d’empresa i 
emprenedoria. Explica que pensen que l’actuació de l’Ajuntament es pot reforçar 
per aquesta doble via, per tal de casar l’oferta amb la demanda del mercat de 
treball.  
Quant a la proposició del Grup d’UpB, manifesta que el seu grup defensa que 
l’Ajuntament intensifiqui els vincles amb les entitats, les associacions, les ONG i les 
microempreses. Afirma que l’Ajuntament pot i ha d’afavorir l’activitat i la creació 
de llocs de treball en aquestes entitats, però que té molts instruments que es 
demostren eficaços i eficients per fer-ho, com la línia de subvencions, tant 
l’ordinària com l’extraordinària, per a aquestes entitats que presten serveis 
d’interès general, la formalització de convenis per donar estabilitat a les entitats en 
la realització de projectes continuats d’interès general o d’utilitat municipal, o la 
contractació responsable i les clàusules socials de contractació de l’Ajuntament. En 
aquest sentit, explica que no són partidaris d’utilitzar els plans d’ocupació a aquest 
efecte, tret dels que van dirigits a les persones vulnerables i/o en risc d’exclusió 
social, ja que l’experiència d’anys anteriors els va demostrar que, amb els plans 
d’ocupació, només es van aconseguir llocs de treball per a sis mesos i d’escassa 
qualitat. Afirma que per aquest motiu s’abstindran.  
La Sra. Recasens manifesta que votaran en contra de la proposició del Grup del 
PSC, i opina que aquest grup ha fet servir la «tècnica populista» de distribuir en 
quatre o cinc comissions l’aplicació del superàvit perquè quedi ben repartit.  
Explica que sembla que encara no s’ha entès que el superàvit serveix per 
eixugar el dèficit acumulat que hi havia de 800 milions d’euros. Recorda que ja han 
dit diverses vegades que el que estan fent és retornar a l’equilibri i complir amb les 
lleis d’estabilitat pressupostària. A més, remarca que estan superant el sostre de 
despesa per aplicar aquests diners, atès que tenen una font d’ingressos 
extraordinaris. Així mateix, assenyala que el superàvit només es pot aplicar a 
inversions i no pas a despesa corrent. Afirma que són molts els arguments que fan 
que la proposició no tingui cap tipus de validesa des del punt de vista jurídic i que, 
per tant, és impossible donar-hi suport.  
Pel que fa a la proposició del Grup d’ICV-EUiA, explica que hi donaran suport 
perquè creuen que sempre és positiu enfortir els serveis i programes de formació i 
capacitació professional que ofereix Barcelona Activa. A més, recorda que ja ha dit 
abans que estan en ple procés de dissenyar nous projectes i nous programes. 
Destaca que la creació d’ocupació és la primera prioritat del Govern i que estan 
treballant des del principi del mandat en aquesta línia.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3871 
 
En relació amb les dades que ha donat abans el Sr. Portabella, explica que 
l’aportació municipal el 2011 va ser del 40%; el 2012, del 50%, i el 2013, del 
70%. Afirma que, per tant, l’Ajuntament ha reforçat en tot moment les polítiques 
d’ocupació mitjançant les seves aportacions. D’altra banda, recorda que el 2011 va 
ser un any expansiu a causa del conveni amb el SOC, que aportava 25 milions 
d’euros. Explica que per això hi ha dues puntes d’increment de beneficiaris, però 
que actualment es donen els nivells d’atenció que hi havia abans d’aquesta 
aportació especial. 
Destaca que recentment s’ha fet una campanya de comunicació perquè la gent 
aturada o que vulgui crear una empresa s’adreci a Barcelona Activa per trobar-hi 
respostes. Explica que no sap si és gràcies a aquesta campanya, però que s’ha 
incrementat un 37,9% el nombre de persones ateses, amb un total de 8.372 
persones ateses el primer trimestre del 2014.  
Reitera que hi ha 47.899 participants, xifra que representa un increment del 
61,7%. A més, destaca que en el primer trimestre del 2014 s’ha produït un 
increment del 74% de participants en assessorament personalitzat i del 62% en el 
servei d’orientació i recursos de feina grupal. Assenyala que, tanmateix, no es 
volen fixar tant en el nombre de participants com en les ràtios d’inserció laboral. 
Afirma que per això estan treballant amb la Generalitat i el SOC per tenir accés a 
les bases de dades. Explica que el que ara fan és trucar a les persones que han 
passat per Barcelona Activa per preguntar-los si encara estan a l’atur o necessiten 
serveis, però que tot això pot millorar amb un acord amb el SOC per tenir dades 
reals i poder trucar a les persones que en aquest moment estan registrades a 
l’atur.  
Pel que fa a l’ocupabilitat, afirma que estan fent molts esforços per adequar els 
perfils professionals per tal que responguin a les necessitats del mercat laboral 
actual i per passar de l’atenció grupal a una atenció individualitzada de més 
qualitat. Destaca que també han triplicat l’atenció a persones en risc d’exclusió, ja 
que s’ha passat de les 500 persones ateses en el programa PILS de 2011 a 1.500 
persones ateses actualment.  
Manifesta que votaran a favor de la proposició del Grup d’UpB. Afirma que es 
comprometen a tirar endavant nous programes destinats a l’ocupació els mesos de 
juny i juliol, i a fer que, per exemple, el programa «Barcelona crea ocupació» 
disposi d’una reserva específica destinada a entitats, associacions i ONG.  
El Sr. Trullén precisa que no han presentat al·legacions a l’expedient de 
modificació de crèdit de 100 milions d’euros perquè s’oposen a l’operació de 
BAMSA. Explica que per això han presentat un recurs potestatiu de reposició que 
demà es debatrà en el Consell Plenari. D’altra banda, afirma que si hi ha voluntat 
política de tirar endavant canvis per part del conjunt de forces polítiques, es pot 
enfortir el finançament de les polítiques actives d’ocupació.  
La Sra. Sanz agraeix el suport de tots els grups a la proposició del seu grup.  
Afirma que és important el compromís del Govern municipal d’enfortir i 
incrementar els serveis per generar més inserció laboral, però que vol insistir que 
cal que les administracions promoguin una inserció laboral estable i de qualitat. 
Explica que avui el mercat laboral s’està precaritzant i que això es deu a moltes 
mesures, però sobretot a la reforma laboral impulsada pel Govern del PP en l’àmbit 
estatal, que al seu parer facilita i incentiva aquesta situació.  
Diu a la Sra. Casanova que, malgrat que s’ha reduït en 2.300 persones l’atur a 
l’Estat espanyol, continua havent-hi 2 milions de llars amb tots els membres en 
situació d’atur.  
Finalment, assenyala que els informes del Govern diuen que «Barcelona Activa 
ha creat 9.700 llocs de treball». En aquest sentit, precisa que ella demanava dades 
sobre aquesta creació de llocs de treball en què Barcelona Activa hi ha intervingut 
directament i no pas la informació que se’ls va presentar en el Consell 
d’Administració.  
El Sr. Portabella agraeix el suport dels grups que han votat a favor de la 
proposició del seu grup.  
La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz 
3872 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció del 
UpB. Es rebutja. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
23. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Que el Govern 
municipal introdueixi rebaixes fiscals en favor dels barcelonins, dels autònoms i de 
les petites i mitjanes empreses de Barcelona que incloguin, entre d’altres, una 
rebaixa mínima del 10% de l’IBI i de les taxes funeràries de Cementiris de 
Barcelona. 
 
El Sr. Mulleras explica que l’Ajuntament de Barcelona ha obtingut 200 milions 
d’euros de superàvit en dos anys i que les empreses municipals també estan 
generant beneficis, com ara Cementiris de Barcelona, que ha obtingut 7 milions 
d’euros de beneficis els últims dos anys. A més, recorda que en la darrera sessió 
del Plenari de l’Ajuntament de Barcelona es va expressar el rebuig al superàvit de 
l’Ajuntament de Barcelona el 2013. Afirma que el seu grup sempre defensarà una 
gestió eficient i el superàvit enfront del dèficit, però que cal tenir un superàvit 
raonable, ja que una administració pública ha de prioritzar el benefici social per 
sobre del benefici purament financer.  
Manifesta que, a fi d’evitar que aquest any torni a haver-hi un superàvit 
excessiu, plantegen disminuir la fiscalitat i incrementar la despesa, atès que aquest 
superàvit s’ha generat perquè hi ha hagut més ingressos que despeses. Explica 
que creuen que els ciutadans no poden entendre que el Govern municipal tingui un 
superàvit important i, en canvi, cada any apugi els impostos. 
La Sra. Sánchez explica que el seu grup votarà en contra de la proposició 
perquè l’argument que el Govern municipal no ha donat continuïtat al canvi de 
tendència fiscal que va introduir el Grup Municipal del PP a Barcelona el 2012 
contrasta amb les polítiques que ha impulsat el PP des del Govern de l’Estat des de 
l’exercici 2012 fins a l’actualitat. Remarca que aquestes polítiques no respecten el 
principi de l’autonomia local i incrementen la pressió fiscal en l’àmbit local. 
Manifesta que el seu grup hauria entès que el Govern central hagués pres mesures 
per exigir a les corporacions locals que complissin amb allò establert per la Llei 
d’hisendes locals pel que fa a la necessitat de tenir els valors cadastrals 
actualitzats, però que no comparteixen que decidís saltar-se el principi de 
l’autonomia local i intercedir en la determinació del tipus impositiu de l’IBI, que és 
una competència que recau en cada municipi. 
D’altra banda, assenyala que les taxes funeràries, de cementiris i de cremació 
responen a un gran nombre de casuístiques diferents i que, per tant, no entenen 
que es demani una disminució global del 10%. A més, opina que no es pot barrejar 
el debat sobre la gestió pressupostària del Govern amb el nivell de pressió fiscal 
que cal tenir en cada moment. Explica que creuen que el superàvit del 2013 és 
fruit d’una manca de projecte per part del Govern municipal, motiu pel qual 
demanen que el Govern municipal posi tots els recursos de l’Ajuntament al servei 
de les creixents necessitats socials que avui té Barcelona.  
Diu a la Sra. Recasens que el seu grup no fa«populisme», sinó que vol 
solucionar els problemes de la ciutadania de la millor manera possible. Afirma que, 
si el Govern no sap com repartir el superàvit, el seu grup té propostes per fer-ho, 
tal com es va posar de manifest en la roda de premsa que va fer ahir el 
Sr. Collboni, en la qual va plantejar sis propostes per invertir els 140 milions de 
superàvit.  
El Sr. Mestre opina que el Grup del PP és molt atrevit en demanar una 
disminució fiscal perquè els impostos municipals vigents són els que aquest grup 
va votar el 2012 amb el Grup de CiU, que s’han prorrogat el 2013 i el 2014.  
Manifesta que votaran en contra d’aquesta proposició perquè els sembla que és 
un exemple clar de populisme en la línia del que practica l’alcaldessa de Madrid en 
fer declaracions amb relació a algunes taxes de l’Ajuntament de Madrid. Explica 
que no arriben a entendre quina és la intencionalitat de la proposició i, en aquest 
sentit, opina que o bé hi ha un problema de falta de coherència o bé al Grup del PP 
li falla la memòria. Recorda que el 2011, en el Reial decret llei 20/2011del Govern 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3873 
 
espanyol, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera, es 
va introduir un increment de tipus impositiu de l’IBI coma mesura d’aplicació 
transitòria i excepcional per als anys 2012 i 2013. Assenyala que, tanmateix, el 
2013 es va aprovar la Llei 16/2013, en la qual s’estableix que «es dotarà de 
continuïtat l’increment del tipus impositiu de l’IBI establert el desembre del 2011».  
Remarca que el Grup del PP presenta avui una proposició en què demana 
rebaixes fiscals per atenuar els efectes d’unes polítiques impulsades pel Govern 
central del PP i que ha defensat reiteradament en la Comissió o en el Plenari 
municipal. En aquest sentit, qualifica aquesta proposta d’exercici de populisme, de 
falta de coherència política i de falta d’honestedat política. Opina que, si realment 
el Grup del PP vol que es produeixin rebaixes fiscals, ha de parlar-ho al si del seu 
partit i al Congrés de Diputats, que són els responsables dels impostos als quals es 
refereix.  
El Sr. Portabella manifesta que el seu grup també hi vota en contra i subscriu la 
intervenció del Sr. Mestre, ja que recorda que el PP ha apujat l’IRPF, l’IVA i l’IBI, i 
ha modificat les pensions. A més, remarca que el Govern de l’Estat ha fet uns 
pressupostos per al 2014 en què no es preveuen partides de despesa de capitalitat 
de Barcelona que existien des de fa molts anys i ha incomplert compromisos 
adquirits amb les institucions catalanes, com ara en relació amb l’estació de tren 
de la Sagrera.  
Assenyala que les taxes funeràries que són vigents actualment són les que el 
Grup del PP va pactar el 2012. A més, afirma que les taxes de cremació són 
inferiors a les de Madrid. D’altra banda, explica que no entén per què el Grup del 
PP parla de Cementiris, que és una empresa ben gestionada i que no té pèrdues. 
Pregunta als representants d’aquest grup si volen que les empreses públiques 
tinguin pèrdues per poder demanar que es privatitzin. 
Explica que, des del seu punt de vista, també és incongruent que el Grup del PP 
aprovi el pressupost del 2012 i després voti en contra de la seva liquidació, que 
digui que no vol aprovar les ordenances fiscals i demani que es modifiquin a la 
meitat de l’exercici, o que vulgui canviar l’IBI, que és un impost «sagrat». Pel que 
fa a això, recorda que l’IBI representa 580 milions d’euros en la liquidació del 
2012, que és una xifra que suposa el 47% dels ingressos propis de l’Ajuntament i 
el 23% dels ingressos totals. Diu al Sr. Mulleras que, si vol ajudar els barcelonins, 
els autònoms i les pimes, demani que es rebaixi l’IVA, que s’ha incrementat del 8% 
al 21% en centres esportius i culturals.  
La Sra. Recasens manifesta que està contenta que hagi imperat el seny en totes 
les proposicions i que les coses quedin com estan. Explica que el Govern està fent 
les coses bé i està preservant unes finances sanejades en uns moments 
complicats, tot i que entén que a vegades es puguin fer propostes populistes, 
perquè a tothom li agrada fer molta més despesa, donar molts més serveis i 
abaixar els impostos.  
Diu al Sr. Mulleras que si s’abaixen els ingressos, la despesa també baixa. 
Afirma que, per tant, el que fa el Govern és garantir l’estabilitat pressupostària i 
les finances sanejades, però sense deixar d’incrementar la despesa allà on creu 
que és necessària, com és el cas de les polítiques de lluita contra la crisi o les 
polítiques socials. A més, destaca que, malgrat tenir els pressupostos prorrogats, 
any rere any han anat fent modificacions de crèdit que han garantit els 
pressupostos suficients per donar resposta als ciutadans.  
Manifesta que no estan d’acord amb la proposició que planteja el Grup del PP 
per diverses raons. Afirma que és bastant curiós que el mateix partit que demana 
des de l’Estat que tots els municipis incrementin un 10% el tipus impositiu ara 
demani que es rebaixin. D’altra banda, assenyala que a la ciutat s’ha pogut 
garantir l’autonomia suficient, a través dels topalls, per impedir aquest augment 
del 10% que decretava la llei estatal. En aquest sentit, destaca que Barcelona és 
l’únic municipi on, gràcies al manteniment dels topalls, els ciutadans no han tingut 
aquest increment. 
Agraeix a la Sra. Sánchez la responsabilitat que ha mostrat pel que fa als valors 
cadastrals i al Sr. Portabella que hagi remarcat la importància de preservar l’IBI. 
Explica que el Govern s’acull a la llei estatal que ha fet una reforma sobre 
l’actualització dels valors cadastrals, abandonant els antics sistemes de ponències, 
3874 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que eren costosos i complicats per als municipis, i que la gerent del Cadastre ha 
fet noves propostes que són positives. 
Remarca que els serveis de cremació són més cars a Bilbao, Terrassa, Sant 
Sebastià, Còrdova, Madrid, Utrera, Reus, Santa Coloma de Gramanet, Almeria, 
Salamanca, Roques Blanques, Mataró, Sitges i l’Hospitalet. Afirma que la ciutat de 
Barcelona no té unes taxes de cementiri elevades i que ha mantingut aquestes 
taxes congelades durant el 2012, el 2013 i el 2014, mentre que el 2011 només es 
va apujar l’IPC. A més, explica que el servei de Cementiris només suposa el 8% 
sobre el total de la factura dels serveis funeraris i que hi ha un munt d’exempcions 
previstes perquè les persones vulnerables es puguin acollir a les diferents 
tipologies de taxes dels serveis.  
El Sr. Mulleras afirma que, quan el PP va arribar al Govern d’Espanya, es va 
trobar un país en fallida on tothom es preguntava quan arribaria el rescat, però 
que aquest rescat no ha arribat mai gràcies a les reformes que ha posat en marxa 
el Govern. Destaca que amb això s’ha evitat el que ha passat a Grècia i a Portugal: 
les baixades de pensions, els acomiadaments massius de funcionaris de 
l’Administració i la retirada del subsidi d’atur a molts aturats. A més, remarca que 
si el Govern espanyol va augmentar els impostos és perquè el país estava en 
fallida. En aquest sentit, afirma que si el Govern espanyol tingués un superàvit del 
6% del seu pressupost com el que té l’Ajuntament abaixaria els impostos.  
D’altra banda, manifesta que no és cert que l’Ajuntament no pogués rebaixar 
l’IBI. Explica que l’Ajuntament podia haver-ho fet el 2014 modificant el tipus 
impositiu, i que si no ho va fer és perquè no va voler. Així mateix, afirma que no 
és acceptable que es digui que les ordenances vigents són del Grup del PP. En 
aquest sentit, recorda que el seu grup no ha pactat les ordenances fiscals dels 
anys 2013 i 2014 perquè ha demanat una baixada d’impostos que l’alcalde Trias 
no ha volgut incorporar i perquè va introduir una tendència fiscal a la baixa el 2012 
que el Govern municipal no ha continuat després. 
Opina que alguns regidors de la Comissió que també formen part del Consell 
d’Administració de Cementiris es contradiuen, ja que en el Consell d’Administració 
diuen que es plantegen per què hi ha beneficis i al mateix temps les taxes i els 
preus són tan alts, mentre que en la Comissió expressen tot el contrari.  
Reitera que els ciutadans no entenen que l’Ajuntament tingui el superàvit que té 
i que empreses com Cementiris obtinguin grans beneficis i que, en canvi, ells 
estiguin pagant els impostos més alts d’Espanya. Afirma que el superàvit és un clar 
indicador que es poden abaixar impostos, perquè no és més que la diferència entre 
els ingressos i les despeses, i que l’alcalde Trias ho podia haver fet el 2014.  
Manifesta que el canvi de tendència fiscal que el seu grup va introduir el 2012 
s’ha vist trencat, no només per l’increment del 10% de l’IBI, sinó també per 
l’increment dels preus públics que van pactar els grups de CiU i UpB per a l’any 
2014. Conclou que el seu grup continuarà demanant una rebaixa d’impostos 
perquè creu que no és acceptable compaginar el superàvit actual amb la fiscalitat 
més alta d’Espanya.  
La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Sánchez expressa el 
vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari del 
UpB. Es rebutja. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
24. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Implementar un Pla de 
reforç amb mesures destinades a l’increment i l’enfortiment de tots els serveis i 
programes de formació i capacitació professional que ofereix Barcelona Activa, per 
tal de poder atendre més persones en situació d’atur, durant el 2014 i el 2015. 
 
La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova amb el redactat següent: 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3875 
 
La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda: Implementar un Pla de 
reforç amb mesures destinades a l’increment i l’enfortiment de tots els serveis i 
programes de formació i capacitació professional que ofereix Barcelona Activa, per 
tal de poder atendre i incorporar més persones en situació d’atur al mercat laboral, 
durant el 2014 i el 2015. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
25. La Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació acorda instar el Govern 
municipal a concretar nous plans d’ocupació destinats a entitats, associacions, 
ONG i microempreses, en un termini de 3 mesos. 
La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
26. Que el Govern municipal insti al Govern de la Generalitat a modificar la Llei 
5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de 
creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics per tal que els 
recursos provinents d’aquest impost gestionats per l’Ajuntament de Barcelona 
puguin ser destinats a la compensació de les externalitats negatives que el turisme 
pot generar, en especial a les àrees amb una major pressió turística, a la nostra 
ciutat. 
 
La Sra. Sánchez assenyala que el Govern municipal ha manifestat en diverses 
ocasions que l’impost sobre estades en establiments turístics era finalista, com ara 
en la resposta que va donar la Sra. Recasens en la sessió de la Comissió de 
novembre del 2013, en la qual es va aprovar una proposició del Grup d’ICV-EUiA 
que demanava el mateix que es planteja en aquest prec.  
Manifesta que consideren que l’actual text legislatiu dóna cabuda al fet que el 
Govern pugui destinar els recursos a allò que la resta de grups han demanat en 
diverses ocasions. Recorda que fa dos anys el seu grup va presentar una 
proposició al districte de Ciutat Vella que demanava la creació d’un fons específic 
per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes d’aquest districte amb els 
recursos derivats de la recaptació de l’impost sobre les estades dels establiments 
turístics, i compensar les externalitats negatives que pot generar una excessiva 
aglomeració turística en determinades zones de la ciutat.  
Explica que creuen que el redactat de la Llei 5/2012 hauria d’incorporar en 
l’article 116.3 que el percentatge gestionat per les administracions locals pugui ser 
destinat a l’impuls del turisme sostenible, responsable i de qualitat, i a la protecció, 
la preservació, la recuperació i la millora dels recursos turístics.  
La Sra. Recasens assenyala que aquest tema ha estat objecte de debat 
periòdicament i que el seu grup nega la major, ja que no li agrada parlar de les 
externalitats negatives que genera el turisme, sinó de l’encaix entre el turisme i la 
ciutat. Explica que, per tant, no es tracta només de promocionar el turisme com 
una font de riquesa de la ciutat,de descentralitzar-lo i de desestacionalitzar-lo, sinó 
també de gestionar aquest encaix entre el turista i el resident. En aquest sentit, 
afirma que el Govern s’ha dotat d’una sèrie d’instruments i de plans per fer tot 
això possible. A més, remarca que els recursos provinents de l’impost sobre les 
estades en establiments turístics es destinen, tal com marca la llei, a promocionar 
el turisme, però que aquesta promoció del turisme responsable i sostenible no 
deixa d’estar vinculada a la minimització de les externalitats negatives del turisme. 
Assenyala que, des d’aquest punt de vista, el Govern no només actua amb grans 
plans, com els plans de turisme de districte, sinó també amb la gestió d’espais 
3876 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
turístics com el parc Güell, la Sagrada Família, la Rambla, el Pla de mobilitat 
turística i el Pla de seguretat turística.  
Manifesta que, per tant, destinen la taxa turística a desplegar aquests 
instruments per descentralitzar i desestacionalitzar el turisme, ja que una manera 
de fer front als impactes negatius del turisme és portar-lo a la resta de districtes 
de la ciutat a través dels plans de turisme de districte. Es refereix a accions com el 
desenvolupament d’aplicacions de districte en aquells que comencen a tenir 
desplegats els plans de turisme, l’establiment de sistemes de megafonia sense fil a 
les platges, la senyalització turística i la millora de l’accessibilitat dels museus. 
D’altra banda, recorda que el 50% d’aquests ingressos es destinen a Turisme de 
Barcelona.  
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
27. Que el Govern municipal desenvolupi abans del 30 de juny les regulacions 
de tots els espais d’ordenació singular establerts en la nova normativa de 
terrasses, a fi d’aprofitar el període estival i mantenir un termini realista per a 
l’adaptació de les terrasses existents. 
 
El Sr. Mulleras recorda que l’ordenança de terrasses, aprovada el desembre del 
2013, preveu en el capítol 6 les ordenacions singulars per a espais públics de 
característiques especials, ja sigui pel seu ús intensiu o per les seves 
característiques arquitectòniques, urbanístiques o turístiques. Explica que, malgrat 
que hi ha una moratòria d’un any per adaptar-s’hi, el sector està neguitós per la 
incertesa que suposa no disposar encara de l’ordenació singular, atès que ha de fer 
previsions per adaptar o instal·lar-les terrasses.  
La Sra. Recasens manifesta que comparteixen el prec i que per això estan 
treballant de manera intensa per intentar regular les ordenacions singulars, que és 
una tasca liderada per Hàbitat Urbà i l’àmbit d’Economia, Empresa i Ocupació. 
Afirma que tenen el compromís i la voluntat de tenir definides les regulacions dels 
espais singulars entre l’estiu i abans de finals d’any, però que es comprometen a 
concretar una part d’aquestes ordenacions abans de l’estiu. Assenyala que és una 
tasca que no resulta fàcil, perquè calen moltes negociacions amb els gremis 
afectats per tirar endavant cadascuna de les regulacions.  
Afirma que treballen des de dos àmbits: el de ciutat,impulsat des d’Hàbitat 
Urbà, i el de districte, liderat pels districtes conjuntament amb l’Institut del 
Paisatge Urbà. Explica que en l’àmbit de ciutat s’han iniciat quatre espais singulars 
d’especial rellevància: la rambla Catalunya, el passeig de Gràcia, el Paral·lel i la 
Diagonal. A més,remarca que creuen que cal aprofitar el fet que algunes 
d’aquestes importants vies públiques estan en obres. Explica que en l’àmbit de 
districte els ritmes són diferents, però que intentaran tenir regulats alguns dels 
espais singulars importants abans de l’estiu.  
El Sr. Mulleras manifesta que agraeix l’acceptació del prec en el sentit que 
s’estan desenvolupant aquestes ordenacions singulars. Explica que entén que això 
es fa a través dels districtes i de dues àrees de l’Ajuntament, Hàbitat Urbà i 
Promoció Econòmica, però que demana que Promoció Econòmica lideri el 
desenvolupament de les ordenacions per tot l’impacte que tenen en l’àmbit 
econòmic. Opina que, tenint en compte que la moratòria per adaptar-se a aquestes 
regulacions és d’un any, cal celeritat per projectar-les i consensuar-les, atès 
l’impacte econòmic que tenen per al sector. Afirma que, si es vol aprofitar la 
temporada d’estiu i que aquesta ordenança serveixi per ajudar a reactivar 
l’economia, l’Ajuntament ha de desenvoluparles ordenacions singulars al més aviat 
possible.  
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
28. Atès l’adjudicació a la Cambra de Comerç del servei de l’Oficina d’Atenció a 
l’Empresa, que es lliurin en la mateixa Comissió: 1. Els objectius qualitatius i 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3877 
 
quantitatius sobre els que es fixaran les quantitats variables per al 2014. 2. Els 
pagaments realitzats a la Cambra de Comerç pels serveis prestats durant el 2013, 
especificant en contraprestació de quins serveis han estat fets. 
 
La Sra. Sanz manifesta que en aquest prec demanen dues qüestions molt 
concretes. Explica que, en primer lloc, sol·liciten que se’ls lliurin els objectius 
qualitatius i quantitatius sobre els quals es fixaran les quantitats variables que 
surten en el plec de clàusules de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa el 2014, que és 
una quantitat vinculada a aproximadament mig milió d’euros. Afirma que, en 
segon lloc, demanen els pagaments que s’han efectuat a la Cambra de Comerç 
com a adjudicatària exclusiva de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa pels serveis 
realitzats i desenvolupats durant el 2013, amb una especificació d’aquests serveis, 
tenint en compte que el contracte es va signar el 23 de desembre de 2013 i que se 
suposa que són serveis prestats abans o entre el 23 i el 31 de desembre, que es 
corresponen amb un import de 569.522,80 euros.  
La Sra. Recasens explica que el pagament satisfet a la Cambra de Comerç el 
2013 ha estat de 400.122,80 euros i que el concepte pel qual s’ha abonat la 
factura és per la posada en marxa del projecte. Assenyala que, tot i que la 
formalització del conveni té una data determinada, fa molts mesos que es treballa 
per tirar endavant l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i els serveis que prestarà, així 
com les proves pilot.  
Pel que fa als objectius qualitatius i quantitatius del servei de front office de la 
futura Oficina d’Atenció a l’Empresa, manifesta que s’ha definit una proposta, però 
que encara estan fent alguns ajustaments. Afirma que precisament les proves pilot 
que ja s’han iniciat, i que es prolongaran fins a l’octubre del 2014, els permetran 
disposar d’informació molt valuosa per incorporar aquests ajustaments.  
Explica que es preveu que l’aplicació dels variables associats al grau 
d’assoliment dels objectius quantitatius i qualitatius per al 2014 s’executin en la 
seva totalitat el darrer trimestre del 2014. Assenyala que, de la part de 
remuneració de la Cambra, hi ha una part variable i una part fixa, i que la Cambra 
haurà d’atendre com a mínim el 10% de l’univers total d’empreses que hi ha a la 
ciutat per cobrar la part variable.  
Ofereix a la Sra. Sanz la possibilitat de reunir-se amb els equips de Barcelona 
Activa perquè li expliquin el treball que es du a terme amb la Cambra de Comerç. 
D’altra banda, assenyala que les quantitats variables sobre els aspectes qualitatius 
estan vinculades al grau de satisfacció dels serveis prestats.  
La Sra. Sanz manifesta que accepta l’oferiment de la tinenta d’alcalde perquè hi 
ha molts aspectes que els generen dubtes. Explica que, per exemple, les proves 
pilot s’han desenvolupat a partir del març del 2014 i que, per tant, és estrany que 
s’hagin pagat uns serveis pels quals encara no s’estava contractant a ningú. Així 
mateix, afirma que l’exclusivitat que justifica el contracte és més subjectiva que 
objectiva, i que a vegades es confon la Cambra de Comerç dels diferents territoris 
amb la Cambra de Comerç de la ciutat de Barcelona, que no és la que actua a tot 
Catalunya. D’altra banda, explica que també volen saber si finalment hi haurà 
coordinació entre els districtes i l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, atès que els 
districtes són el que acaben atorgant les llicències i pot ser que es creïn disfuncions 
en relació amb la idea de finestreta única. Afirma que aquestes són algunes de les 
qüestions sobre les quals agrairan que se’ls informi i assessori.  
Es dóna per tractat. 
 
29. Que en el termini d’un mes es presenti a la propera Comissió d’Economia, 
Empresa i Ocupació un informe relatiu als llocs de treball creats a Barcelona pel 
sector Hoteleria i Turisme durant els anys 2012 i 2013. S’especificaran les 
condicions laborals associades a aquests (durada, salaris, etc.) 
 
La Sra. Sanz explica que no fa gaire van llegir a la premsa que el sector turístic 
no para de créixer, però que és incapaç de generar ocupació. Destaca que el 
turisme és responsable d’un de cada deu llocs de treball a Catalunya i té un 
impacte molt important a la ciutat de Barcelona. Afirma que, en canvi, segons les 
dades d’aquesta notícia, el sector va ocupar 19.400 persones menys el 2013 que el 
3878 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
2012, cosa que contrasta amb el fet que cap trimestre va ser millor que l’anterior 
en matèria d’ocupació turística. Assenyala que, per tant, sembla que hi ha hagut 
una pèrdua de pes relativa dels assalariats enfront dels treballadors autònoms, que 
representaven el 25% del total el quart trimestre del 2013. Explica que els 
sindicats manifesten que avui es dóna aquesta situació perquè el sector hoteler 
creu que subcontractar és més barat i li permet lliurar-se d’algunes qüestions.  
La Sra. Recasens afirma que el proper mes presentaran un informe sobre el 
sector de l’hostaleria i les agències de viatge, basat en les dades d’afiliació a la 
Seguretat Social dels anys 2012 i 2013. A més, explica que, en la mesura que les 
estadístiques oficials i els estudis disponibles ho permetin, aquest informe inclourà 
també informació sobre les condicions laborals, la durada o els salaris dels 
treballadors del sector. D’altra banda, assenyala que s’hauran de posar d’acord pel 
que fa a les fonts, atès que ara l’han informat que, segons les dades dels afiliats al 
règim de la Seguretat Social i els autònoms a l’hostaleria, a la ciutat s’ha 
incrementat el nombre d’afiliats un 7,47% en els serveis d’allotjament i un 1,25% 
en els serveis de menjar i begudes del 2012 al 2013. Afirma que, per tant, el total 
de l’hostaleria ha incrementat els afiliats a la Seguretat Social un 2,52%. 
Finalment, ofereix els serveis del Gabinet d’Estudis, dirigit per la Sra. Àngels 
Santigosa, per treballar conjuntament el disseny de l’informe.  
La Sra. Sanz agraeix l’acceptació del prec. Explica que l’única informació que 
tenen és la de la nota de premsa dels sindicats, però que es refereix a l’àmbit de 
Catalunya. Afirma que per això és interessant veure quin és el reflex que això té a 
la ciutat. A més, manifesta que creu que no tindran problemes per posar-se 
d’acord en les fonts que caldrà utilitzar per fer l’informe.  
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
30. Que el Govern municipal emprengui les accions necessàries per tal de 
facilitar l’accés de les startup als concursos públics de l’administració municipal. 
 
El Sr. Portabella explica que sovint parlen de la importància que tenen les 
empreses que sorgeixen de les universitats en el creixement i en la innovació de 
determinats sectors de Barcelona, com ara les TIC i el sector biomèdic, però que 
s’han de produir canvis culturals i estructurals per aconseguir que aquestes 
startups creixin i es consolidin. En aquest sentit, afirma que el sector públic s’ha de 
posar al costat d’aquestes empreses i dels emprenedors que fan startups perquè a 
tots els interessa que progressin. Opina que una de les coses que pot fer 
l’Administració és facilitar l’accés de les startups als concursos públics de 
l’Administració municipal, ja que actualment els concursos públics estan pensats 
per a les grans empreses i per a les UTE. Destaca que aquest prec pensa en el 
futur perquè pretén que les startupses facin més grans i que hi hagi empreses 
noves, amb gent jove, capacitada i preparada, per enfortir l’economia de la ciutat.  
La Sra. Recasens manifesta que comparteixen la preocupació que les startups 
puguin accedir als concursos públics. Explica que a vegades han parlat amb 
algunes startups i, quan els han preguntat què necessiten, els han respost que, 
més enllà de finançament, el que necessiten és un client. Afirma que per això 
estan tirant endavant un projecte ambiciós que aviat es posarà en marxa, l’Open 
Challenge, per a la compra pública innovadora. Destaca que han destinat un milió 
d’euros per fer compra pública innovadora i que, a més, la mesura 10 del 
Barcelona Growth és crear un marketplace de licitacions públiques amb actuacions 
rellevants per facilitar l’accés de les pimes als concursos públics municipals.  
Recorda que durant el 2012 i el 2013 han fet un programa de suport a les pimes 
per a un millor accés a la contractació pública. Afirma que 201 empreses van ser 
beneficiàries d’aquest programa en els seus quatre vessants (vigilància, 
assessorament, formació i foment de la col·laboració empresarial), que 61 
empreses van ser acompanyades en el procés de presentació d’ofertes a concursos 
públic, i que van unir 5 UTE per presentar-se a licitacions concretes. Explica que, a 
més, han elaborat una guia de recomanacions pràctiques per presentar propostes 
a licitacions públiques, dirigida també a startups i a pimes.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3879 
 
Afirma que durant el 2013 han fet 9 sessions de formació, que es diuen «Com es 
pot accedir al món de la licitació pública», en les quals han participat més de 95 
empreses. D’altra banda, destaca que estan fent un nou model de procés de 
contractació específica en el marc del projecte europeu SPEA, que té com a 
objectiu desenvolupar la compra pública de solucions innovadores en matèria 
d’eficiència energètica en edificis municipals. A més, explica que estan fent un 
benchmarking entre Birmingham, Eindhoven i Barcelona per tal d’ajudar les 
startups a poder-s’hi acollir.  
Conclou que acceptaran el prec perquè volen tirar endavant nous processos 
d’implicació de les startups i de les petites empreses en les compres públiques 
innovadores. A més, assenyala que, pel que fa al marketplace de licitacions, ja 
tenen un espai a Internet on apareixen les licitacions de l’Administració local, tot i 
que volen millorar-lo perquè sigui més proactiu. Així mateix, afirma que l’Oficina 
d’Atenció a l’Empresa també ha de servir perquè les startups coneguin les 
licitacions i puguin participar del procés d’acompanyament que es prestarà des 
d’aquest espai.  
El Sr. Portabella agraeix l’acceptació del prec.  
Es dóna per tractat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
31. Quina ha estat el nombre de sol·licituds d’ajuts que ha gestionat Barcelona 
Activa pel programa "Barcelona crea ocupació" des de l’inici del programa i fins a 
l’actualitat, quants ajuts s’han concedit, quines han estat les empreses 
beneficiàries i quin és l’import global que s’ha adjudicat per aquest programa. 
Sol·licitem que la informació també se’ns lliuri per escrit en aquesta Comissió i que 
es detalli a nivell trimestral. 
 
El Sr. Trullén assenyala que es pot contestar la pregunta per escrit. Explica que 
plantegen aquestes preguntes relacionades amb el programa Barcelona Crea 
Ocupació, que es va iniciar el primer trimestre del 2013 i té continuïtat aquest any, 
perquè consideren que ja ha passat prou temps per tenir més informació sobre la 
gestió d’aquest programa. 
La Sra. Recasens manifesta que farà arribar la resposta per escrit, però que 
donarà algunes xifres. Explica que s’han sol·licitat 498 contractes, que recorda que 
eren per a menors de 30 anys o persones en situació d’atur de llarga durada, 
procedents de 316 pimes amb centres de treball a la ciutat. Afirma que s’han 
tramitat 434 contractes, dels quals 371 han estat validats i 63 han estat refusats 
per no complir alguns dels requisits que es van estipular en les bases. Pel que fa 
als imports, precisa que es paguen 2.000 euros a l’inici i 1.000 euros al final, quan 
ja s’ha acreditat més d’un any de treball.  
Assenyala que en l’escrit també aportaran algunes dades més. Explica que, per 
exemple, hi ha una proporció similar d’homes i dones, atès que s’han fet un 47% 
de contractes a homes i un 53% a dones. A més, remarca que han detectat que el 
programa té molt més èxit pel que fa a la contractació de menors de 30 anys, que 
representa un 81% dels contractes, que no pas pel que fa a la contractació 
d’aturats de llarga durada.  
Quant al perfil de les empreses, afirma que el sector TIC representa el 23%;el 
comerç, el 21%; i el sector serveis a les empreses,el 16%. Assenyala que el 61% 
de les empreses beneficiàries tenen menys de 10 treballadors;el 27%, entre 11 i 
50 treballadors;el 7%, entre 50 i 100 treballadors; i el 5%, més de 100 
treballadors. Destaca que, per tant, és un programa al qual s’han acollit les 
empreses petites.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
3880 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
32. En quina situació es troba el compliment de la proposta aprovada en el 
plenari del 28 de juny de 2013 en relació al cobrament de les indemnitzacions per 
la liquidació del contracte per la implementació del Vaixell-Hotel al Fòrum? I quines 
actuacions té previst realitzar el Govern municipal per dinamitzar la zona del Port 
Fòrum una vegada cancel·lat el projecte del Vaixell-Hotel? 
 
El Sr. Mulleras formula la pregunta. 
La Sra. Recasens recorda que hi ha un litigi obert amb l’empresa, atès que 
l’Ajuntament va resoldre el contracte i, a més, va reclamar-li els cànons pendents i 
la indemnització. Assenyala que l’empresa ha interposat un recurs de reposició, 
però que la part més jurídica d’aquesta qüestió l’explicarà el Sr. Lacasa.  
Pel que fa a les actuacions previstes a la zona, manifesta que ja fa temps que 
estan en procés de reflexió sobre l’ús que es pot donar a aquesta zona del Fòrum. 
Explica que és un espai on actualment es fan grans concerts, però que voldrien 
donar-li uns usos lúdics, esportius i d’oci diferents.  
El Sr. Lacasa recorda que van donar audiència a l’empresa respecte a dos punts: 
l’impagament del cànon, advertint-los que això portaria a la resolució contractual, i 
la resta d’obligacions del contracte. Explica que l’empresa els va presentar el 
vaixell alternatiu i que, després de l’audiència,l’Ajuntament va resoldre el contracte 
mitjançant un acord de la Comissió de Govern. Assenyala que a partir d’aquí han 
extingit el contracte i l’empresa els ha posat un recurs de reposició, amb una 
suspensió que s’acaba en 10 dies. Explica que contestaran aquest recurs, però que 
creuen que hauran d’anar als tribunals. 
Afirma que, mentre no es resolgui la suspensió, no es podran confiscar les 
garanties i la finança. Destaca que la intenció de l’Ajuntament és executar els 
618.326,23 euros de deute i les quantitats que encara hi ha confiscades. Explica 
que, al mateix temps, quan acabi aquest procediment administratiu i el termini de 
suspensió, si escau obriran un expedient respecte als danys que ha produït 
l’empresa a la ciutat per l’expectativa generada i pel fet que el vaixell no ha 
arribat. Afirma que preveu que la batalla judicial serà llarga,tenint en compte les 
al·legacions aportades.  
El Sr. Mulleras pregunta a quins mesos corresponen els cànons de 618.000 
euros.  
Opina que, si el Govern els hagués fet cas el setembre del 2012, quan van 
començar a demanar que s’adoptessin mesures respecte a l’empresa, aquest 
conflicte estaria ara en una fase de resolució molt més avançada. Afirma que s’ha 
perdut massa temps per la inacció del Govern i els seus complexos respecte al 
contracte del vaixell-hotel del Fòrum i l’ús d’aquesta zona de Barcelona. D’altra 
banda, pregunta quina quantitat es preveu en concepte de danys i perjudicis. 
Manifesta que consideren que no es pot perdre més temps a disposar dels 
recursos per a la dinamització d’aquesta àrea concreta del Fòrum. Remarca que ja 
fa 10 anys que es va fer el Fòrum i que continua sent una assignatura pendent de 
l’Ajuntament. Opina que és una àrea molt important per a Barcelona, que s’ha 
perdut massa temps en aquest projecte, i que no sembla que les opcions d’oci que 
s’estan considerant siguin les més adients perquè es patrocini aquesta zona.  
La Sra. Escarp demana al Sr. Lacasa que respongui al Sr. Mulleras per escrit, si 
a la tinenta d’alcalde li sembla adient.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
33. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre l’elaboració de l’informe 
referent als incompliments de l’estat espanyol en relació als compromisos adquirits 
amb la ciutat de Barcelona? 
 
El Sr. Portabella afirma que el seu grup sempre ha defensat que cal tenir una 
visió global de les relacions financeres i econòmiques de l’Ajuntament de 
Barcelona. Explica que l’Ajuntament ha creat una comissió per saber quin és el 
balanç que hi ha entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració de 
l’Ajuntament, però que el seu grup ha demanat en moltes ocasions que es comptin 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3881 
 
també els incompliments de l’Administració central envers l’Ajuntament de 
Barcelona. Recorda que per això, el mes de desembre del 2013, van presentar un 
prec perquè es fes un estudi que incorporés aquestes relacions econòmiques amb 
el Govern central. Assenyala que aleshores el Govern va dir que acceptava el prec, 
però que faria l’estudi després que es presentessin els pressupostos. Remarca que 
els pressupostos de l’Estat ja fa quatre mesos que s’han presentat i que, per tant, 
consideren que haurien de tenir notícies sobre aquest estudi. Opina que no es 
poden obviar els incompliments de l’Administració general de l’Estat per poder 
disposar d’una diagnosi precisa i acurada de la realitat.  
La Sra. Recasens afirma que l’informe està acabat i que, per tant, el pot 
entregar ara mateix al Sr. Portabella. Explica que l’objectiu de l’estudi era 
presentar el grau d’incompliment de les obligacions de l’Estat envers la ciutat de 
Barcelona amb un balanç quantitatiu. Assenyala que han centrat l’informe a partir 
dels incompliment de la Carta Municipal i els incompliments dels convenis signats 
entre l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona. Precisa que quan parlen de Carta 
Municipal es refereixen a la comissió de col·laboració interadministrativa, al 
finançament de les institucions amb àmplia projecció i rellevància, i al 
reconeixement de l’Àrea Metropolitana. Pel que fa als convenis signats entre l’Estat 
i l’Ajuntament de Barcelona, assenyala que són els convenis de capitalitat, el de 
construcció de la Biblioteca Provincial, el de l’AERI de Sants-Badal i el dels 
accessos vials i ferroviaris del Port. Explica que també han analitzat els 
incompliments respecte als estatuts dels ens consorciats i les fundacions on 
participa l’Estat: el Consorci de l’ATM, el Teatre del Liceu, el MACBA, el MNAC, el 
Mercat de les Flors, el Centre de les Arts en Moviment, el Palau de la Música i la 
Fundació Teatre Lliure.  
El Sr. Portabella expressa la seva satisfacció per la realització de l’informe.  
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
34. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució del prec següent, aprovat en la sessió de 20 de març de 2014: 
Que el Govern municipal ens lliuri en aquesta Comissió l’informe jurídic municipal 
que analitza la possibilitat d’implementar fórmules de gestió publicoprivada (BIDs, 
CPIEs, APEUs) en les zones d’interès econòmic i comercial a la ciutat de Barcelona. 
Es contestarà per escrit. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
35. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició següent, aprovada en la sessió del 22 de gener 
de 2014: Sol·licitar al Govern municipal la realització d’un estudi independent en el 
termini de 3 mesos amb la finalitat de conèixer la situació en el procés de 
concessió de llicències i possibles recomanacions d’optimització (activitat, 
obres...), des que l’empresari inicia el procés fins que l’obté definitivament 
(incloent totes les tramitacions necessàries, tant directes com indirectes o 
externalitzades). 
 
El Sr. Mulleras recorda que en la Comissió del 22 de gener del 2014 es va 
aprovar per unanimitat aquesta iniciativa i es va establir un termini que ja ha 
finalitzat. Explica que la tinenta d’alcalde va parlar aleshores de la importància de 
fer pedagogia, de donar transparència i d’entendre les casuístiques d’aquest àmbit 
en funció dels tipus de llicències. Assenyala que, atès que la Sra. Recasens va dir 
que era una qüestió prioritària i que es faria amb celeritat, els sobta no tenir 
encara cap notícia sobre aquest informe.  
Manifesta que el seu grup vol reiterar la necessitat de disposar en breu d’un 
informe que permeti conèixer tot el procés de tramitació de llicències des de l’inici 
fins al final, incloent-hi el procés extern. Afirma que, tal com han dit sovint, la 
3882 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
burocràcia és un«impost ocult»i continua sent un llast per a l’activitat econòmica. 
Opina que, per tant, cal que l’Administració faci tot el possible per disminuir 
aquesta burocràcia i afavorir l’activitat econòmica.  
La Sra. Recasens assenyala que el Grup del PP ha treballat aquest tema de 
manera directa amb Gerència Municipal, que els ha anat explicant com 
evolucionava.  
Proposa al Sr. Mulleras una reunió tècnica en què li expliquin el contingut, la 
descripció i la classificació de les tramitacions en tots els casos. Remarca que hi ha 
tipologies molt diferents de llicències amb diferents normatives i que, per tant, 
més enllà d’entregar l’informe, li agradaria que hi hagués una reunió per explicar-
ho bé.  
El Sr. Mulleras afirma que el seu grup no ha tingut cap reunió sobre aquesta 
qüestió des que es va aprovar aquesta proposició i que ningú no els ha donat cap 
notícia sobre l’elaboració de l’informe. Recorda que el Govern es va comprometre a 
tenir l’informe en tres mesos i no pas a fer reunions. Manifesta que, per tant, 
tornen a sol·licitar aquest informe, que remarca que és molt important per al seu 
grup i, sobretot, pera l’activitat econòmica de la ciutat.  
La Sra. Recasens afirma que ara l’hi farà arribar.  
Es dóna per tractada. 
 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
21:40 hores. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3883 
 
Comissió de Seguretat i Mobilitat 
 
Acta de la sessió de 30 d'abril de 2014, aprovada el dia 19 de juny de 2014 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 30 d'abril de 2014, 
s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. 
Míriam Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim 
Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i 
Valls, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, 
Immaculada Moraleda i Pérez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim 
Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan Laporta i Estruch, assistits per la tècnic 
lletrada, Sra. Cristina Mas Salse, que certifica. 
També hi és present el Sr. Adrià Gomila Civit, director de Mobilitat. 
Excusa la seva absència l’Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro. 
S'obre la sessió a les 11.07 h. 
 
 
I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
S'aprova. 
 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d'ofici 
 
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
1. Del gerent municipal, de 26 de març de 2014, que aprova els Plecs de 
clàusules i convoca licitació per a l'adjudicació del contracte dels serveis de 
descontaminació, verificació, neteja i manteniment del vestuari i equips de 
protecció d'intervenció del personal d'intervenció del SPEIS, per als exercicis 2014-
2015, i per un import de 464.407,68 euros. 
 
2. Del gerent municipal, de 26 de març de 2014, que aprova els Plecs de 
clàusules i inicia l'expedient per a la contractació dels serveis d'assistència 
veterinària als cavalls i gossos de la GUB i l'adquisició de productes farmacèutics, 
sanitaris i altres prestacions i el servei de ferramenta dels cavalls, per als exercicis 
2014-2016, i per un import de 259.414,32 euros. 
 
3. Del gerent municipal, d'1 d'abril de 2014, que aprova el Plec de clàusules i 
autoritza la despesa del contracte relatiu als serveis mecànics i de bàster per a la 
unitat muntada de la GUB, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 
157.251,60 euros. 
 
b) Mesures de govern 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1. Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018. 
 
Tractat conjuntament amb el punt 18 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Gomila recorda que els assistents tenen imprès el Power Point, el qual 
complementa l’explicació. 
 
Seguidament, exposa que el document que s’ha elaborat és fruit d’un procés 
participatiu d’un any i mig, des d’octubre de 2012 fins a març de 2014, el qual ha 
comptat amb la participació del Pacte per la Mobilitat, tant en grups de treball com 
3884 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
en plenari i afirma que el següent tràmit és portar-lo a consideració per a la seva 
aprovació inicial, després de la qual hi haurà un període d’exposició al públic i 
d’al·legacions.  
Quant als objectius del Pla de mobilitat, assegura que compta amb quatre eixos: 
mobilitat més segura, reduir el nombre de morts i de ferits greus; mobilitat 
sostenible, compliments dels paràmetres ambientals a les estacions de mesura de 
la ciutat; mobilitat més equitativa, sobretot en l’actuació a la xarxa d’autobusos i, 
finalment, mobilitat més eficient, amb l’actuació de millora de l’eficiència de la 
distribució de mercaderies. En aquest sentit, comenta que els objectius es veuran 
plasmats en seixanta-set actuacions i que hi ha una metodologia de simulació que 
mostra com serà la mobilitat l’any 2018, la qual cosa tenen projectada a la 
pantalla. Tot i això, assenyala que no depèn només de les actuacions del pla 
mateix, sinó que hi intervenen altres factors externs, com ara l’increment de la 
quota anual del transport públic del 3,5%, de tal manera que passa del 39,9 al 
41,3%; la reducció de la quota del vehicle privat d’un 21%, que passa del 26,7 al 
21,1%; un increment de 10% de la quota de mobilitat a peu, que passa del 31,9 al 
35,1% i un increment del 67% de la quota de bicicleta, que passa d’un 1,5 a un 
2,5%.  
A continuació, explica que també han modalitzat qüestions com ara el trànsit, la 
qualitat de l’aire, etcètera., i assenyala que es tracta d’un document extens que 
està disponible per internet i que les seixanta-set actuacions s’agrupen en 
diferents blocs d’actuacions: de mobilitat a peu, de mobilitat en bicicleta, de 
transport públic, de distribució urbana de mercaderies i de vehicle privat. Segons 
el seu punt de vista, per explicar a fons el pla es requeriria molt més temps i 
recorda que s’han fet moltes sessions participatives explicatives, així com també 
que tota la informació està penjada al web. 
El Sr. Laporta explica que la pregunta és sobre l’elaboració del Pla metropolità 
de mobilitat urbana per atendre de manera unitària la gestió de la mobilitat de 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona atenent especialment la seguretat, la 
sostenibilitat, l’eficiència i l’accessibilitat. Segons afirma, el pla ha de contemplar 
de manera integrada la mobilitat en els seus diferents aspectes: transport públic, 
vehicle privat, vianants i bicicletes, punts d’intercanvi, aparcaments, sostenibilitat 
ambiental, circulació de mercaderies, etcètera., i, alhora, ha de servir de marc per 
a la coordinació dels plans de mobilitat urbana dels municipis de l’Àrea 
Metropolitana de Barcelona.  
A continuació, assenyala que el mes passat van llegir que es començava a 
redactar aquest pla i que n’estan esperant la presentació inicial després d’un llarg 
procés de participació i d’elaboració. Per aquests motius, demana quin és l’encaix 
del Pla de mobilitat urbana de Barcelona i del Pla de mobilitat urbana de l’Àrea 
Metropolitana de Barcelona, ja que, segons el seu parer, s’han d’aprofitar sinergies 
i s’ha d’evitar que la redacció del pla sigui tan llarga com la del de Barcelona i que 
es faci feina en va.  
Quant a l’informe, recorda que el seu grup municipal ja va comentar a la darrera 
comissió que el projecte és ple de bones intencions però que, segons el seu punt 
de vista, hi falta concreció. Tot i això, assegura que comparteixen els quatre eixos 
de mobilitat segura, així com també una mobilitat eficient quant a reduir els costos 
econòmics de congestió del sistema de transport, però insisteix que hi troben a 
faltar molta concreció, ja que, segons el seu parer, apareixen uns plànols 
espectaculars que asseguren que es passarà de setanta-quatre hectàrees i mitja 
de zona dedicada als vianants a set-centes cinquanta, fet que considera positiu, 
però remarca que hi haurien de constar les actuacions que es faran per complir els 
objectius. 
Seguidament, qüestiona la compatibilitat amb l’ocupació de l’espai públic que 
permet la nova Ordenança de terrasses. En aquest sentit, demana si quan es parla 
de fer promoció dels drets i deures dels vianants o de la xarxa de bicicletes hi ha 
pensades campanyes específiques, la qual cosa considera que s’hauria d’especificar 
a l’informe. Així mateix, també demana si hi ha preparades campanyes 
específiques per a la promoció del transport públic i del vehicle elèctric com a 
mobilitat sostenible, perquè opina que hauria d’estar especificat a l’informe, així 
com també les qüestions referents a la reducció del desplaçament en vehicle privat 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3885 
 
i a la promoció del transport públic i del vehicle elèctric com a mobilitat sostenible. 
Tanmateix, recorda la importància del trànsit com a responsable d’emissions de 
gasos d’efecte hivernacle, d’òxids de nitrogen, de soroll, etcètera.  
Finalment, insisteix que hi ha alguns punts en què és fàcil dir què es farà però 
no com es farà, que és el que troben a faltar en el document, la qual cosa 
considera que li fa perdre consistència.  
El Sr. Escudé agraeix la presentació del Sr. Gomila, així com també agraeix la 
feina del regidor, dels tècnics de la Regidoria de Mobilitat i de les entitats que han 
estat treballant en l’informe. Així, afirma que, al seu parer, es tracta del full de 
ruta de la mobilitat fins al 2018 i explica que no faran una intervenció exhaustiva, 
sinó una valoració general i el plantejament d’algunes propostes o dubtes.  
Quant a la mobilitat segura, recorda que a la sessió de presentació del 
document a les entitats del Pacte per la Mobilitat es va presentar el Pla de 
seguretat viària que es desprèn del PMU i que té com a objectiu general reduir un 
20% les víctimes greus i mortals d’accidents. En aquest sentit, afirma que encara 
no tenen el document perquè no s’ha presentat als grups polítics, però remarca 
que, tal com ho van manifestar algunes entitats, la xifra d’un 20% els sembla poc 
valenta i esmenta que l’alcalde va assegurar que es podia revisar, per la qual cosa 
demana si està previst modificar-la i afirma que la Unió Europea ha establert com 
a objectiu reduir en un 50% els morts en carretera.  
Seguidament, en referència amb la mobilitat sostenible, exposa que el document 
expressa que en aplicar les seixanta-set actuacions i si se segueix la tendència 
actual, l’any 2018 es compliran es paràmetres establerts per la Unió Europea a 
totes les estacions quant al diòxid de nitrogen i a les partícules en suspensió. 
Alhora, remarca que està previst incloure al pla un escenari en què es tingui en 
compte què es faria en cas que Barcelona visqués un episodi de contaminació 
atmosfèrica. En aquest sentit, demana quines mesures de mobilitat s’aplicarien en 
aquest cas. 
Pel que fa a la mobilitat equitativa, demana si la mesura estrella és la 
implantació de la nova xarxa d’autobús. Així mateix, comenta que a mesura que 
s’han desplegat les diferents línies de la nova xarxa s’ha vist que el concepte de 
bus d’altes prestacions no s’ha tingut gaire en compte, en el sentit que s’estan 
fusionant línies per crear-ne de noves amb recursos constants, sense posar cap 
autobús més. En aquest sentit, assenyala que hi ha línies que compleixen l’objectiu 
i actuacions que ajuden a augmentar la velocitat comercial i reduir el temps 
d’espera, com ara el doble carril bus de la Gran Via, però afirma que hi ha línies 
noves que penalitzen alguns barris, com el Poblenou, la Marina del Prat Vermell o 
el Bon Pastor, la qual cosa considera que s’hauria de recollir en el pla. Alhora, 
també opina que el document hauria de tractar el tema del tramvia i de la seva 
unió per la Diagonal, ja que això beneficiaria la mobilitat en el conjunt de la ciutat.  
Quant a la mobilitat eficient, que té com a mesura estrella la reordenació de la 
distribució urbana de mercaderies, considera que és una mesura encertada i que 
caldrà consensuar-la a fons amb el sector dels transports i la logística.  
A continuació, exposa que se’ls han generat alguns dubtes, com ara el fet que 
tenen la sensació que les polítiques de mobilitat cada vegada estan més 
supeditades a les polítiques de la Regidoria d’Urbanisme i, segons el seu parer, la 
mobilitat té prou entitat com per no estar subordinada a l’urbanisme. En aquets 
sentit, opina que el pla és un bon lloc per plasmar-ho. 
Per acabar, afirma que el document tampoc no fa referència a la gestió dels 
aparcaments i assegura que la privatització contribuirà negativament a la mobilitat 
de la ciutat. Alhora, comenta que es preveu que augmentin un 67% els 
desplaçaments en bicicleta però després es plantegen reformes que d’entrada 
reduïen els aparcaments per a aquest mitjà de transport, o s’abocava el ciclista a 
competir amb el cotxe sense un carril segregat. Tot i això, esmenta que després en 
parlaran i celebra que s’hagi acceptat l’esmena. Així mateix, assegura que tindran 
el seu suport per treballar conjuntament i insisteix en la preocupació pel fet que la 
mobilitat quedi subordinada a les polítiques d’urbanisme.  
El Sr. Ramírez agraeix la presentació de l’informe al Sr. Gomila, així com la feina 
feta al Sr. Freixedes, als tècnics de l’Àrea de Mobilitat i a les entitats i persones 
3886 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que hi han intervingut. Així mateix, també agraeix que es presenti l’informe 
atenent una petició del seu grup en l’anterior comissió. 
D’altra banda, comenta que el PMU és un document que va més enllà d’aquest 
mandat, per la qual cosa s’ha d’obrir el procés participatiu que, més enllà de l’any i 
mig que fa que s’hi està treballant, ha generat un cert debat i algunes 
incorporacions que han ocasionat les seixanta-set actuacions per donar 
compliment als quatre objectius que presenta el PMU en els diferents escenaris. 
A continuació, afirma que des del seu grup estan d’acord en els quatre eixos i en 
els objectius generals, però insisteix que hi manca una certa concreció que 
defineixi cadascuna de les mesures, tot i que reconeix que s’haurà de tractar en un 
altre moment. Alhora, insisteix que estan d’acord en la majoria dels objectius, però 
no en la manera com s’ha de fer, ja que no en tenen coneixement. En aquest 
sentit, assenyala que perceben un excés de simulacions de la distribució modal i 
que voldrien que des del govern se’ls demostrés que aquestes simulacions són 
efectives i que realment es poden complir, ja que el fet que en un escenari del 
2018 es vulgui incrementar el transport públic en un 3,5% o disminuir el vehicle 
privat en un 21% són fets basats en models o simulacions i no hi ha una base real 
o tècnica. Així mateix, recorda que des del seu grup han demanat diverses 
vegades que el govern municipal expliqui quines són les mesures concretes, ja 
sigui a través de jornades tècniques, de participacions, etcètera., i afirma que, 
segons el seu parer, també hi manca un calendari d’execució, amb la priorització 
de les mesures per dur a terme la consecució dels objectius.  
Seguidament, es refereix al tema de la subsidiarietat que ha comentat el Sr. 
Escudé i explica que, segons el seu punt de vista, sembla que les polítiques de 
mobilitat estan supeditades a les polítiques d’Hàbitat Urbà amb el concepte de 
l’smart city, de les superilles, etcètera., tot i que reconeix que han de ser 
complementàries i que no es pot tractar la mobilitat de forma aïllada. Així mateix, 
comenta que, a l’hora de portar a terme polítiques públiques que afecten la 
mobilitat, cada vegada més s’han de tenir en compte el medi ambient, 
l’urbanisme, etcètera., així com també quan es parla d’accessibilitat.  
D’altra banda, afirma que quan es presenten aquests tipus de documents s’està 
presentant un brindis al sol carregat de bones intencions, però que, segons el seu 
parer, hi falta la demostració de quines seran les polítiques concretes. En aquest 
sentit, insisteix que es necessita un document genèric que marqui el calendari, les 
mesures concretes i les actuacions, amb la seva priorització, així com també de 
quina manera afectaran alguns dels principals eixos la mobilitat de la ciutat, com 
ara les superilles. Alhora, remarca que diverses vegades han demanat els informes 
de mobilitat referents a les superilles i l’afectació d’aquestes, així com també si 
s’han desenvolupat els informes de l’afectació econòmica que pot tenir a la ciutat i 
al sector del comerç l’aplicació d’aquestes mesures. 
Finalment, agraeix la presentació del document i comenta que estaran a l’espera 
que es presenti per a l’aprovació inicial. Tanmateix, afirma que en el procés 
d’al·legacions faran les seves aportacions corresponents i demana que se’ls perfili 
quin serà el procediment reglat per aprovar el Pla de mobilitat urbana.  
El Sr. Mestre agraeix la presentació de l’informe al Sr. Gomila i comenta que, al 
seu parer, el debat és estrany, ja que s’està discutint l’informe i no el Pla de 
mobilitat urbana, que és el que els grups esperen dur a terme.  
Seguidament, exposa que la seva intervenció tractarà sobre tres qüestions: els 
objectius del Pla, algunes actuacions del Pla i les contradiccions del govern 
municipal. Quant als objectius, afirma que el Pla contempla un escenari per al 
2018 conformat per un 21,1% de desplaçaments en vehicle privat, amb una 
reducció del 21% de la quota. En aquest sentit, assegura que des del seu grup 
valoren que es reconegui la necessitat de reduir el trànsit privat a la ciutat, 
sobretot perquè aquest descens s’acompanya d’increments de quota dels mitjans 
de transport sostenibles, però demana al govern que no s’arronsi davant aquests 
objectius i que, un cop arribin les pressions del lobby del cotxe i d’alguns mitjans, 
no faci marxa enrere amb els objectius, els quals la ciutat necessita. Així mateix, 
remarca que la salut dels ciutadans i un repartiment més democràtic de l’espai 
públic comporten que no es canviïn cap dels objectius proposats. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3887 
 
Quant a les actuacions, comenta que els objectius són ambiciosos però 
imprescindibles per a la ciutat. Així, assenyala algunes qüestions, com ara el fet 
que per donar compliment al que es proposa en el Pla de mobilitat urbana cal més 
exigència política del govern municipal i de l’Ajuntament de Barcelona davant 
d’altres administracions així com també lideratge polític. En aquest sentit, esmenta 
el cas de la línia 10, la qual considera imprescindible que arribi als barris de la 
Marina i de la Zona Franca i, segons el seu parer, no hi ha prou exigència del 
govern municipal davant la Generalitat de Catalunya. 
D’altra banda, també opina que el govern municipal té un excés de fe en el 
canvi tecnològic per reduir les emissions contaminants i que confia massa en el 
vehicle elèctric. Tanmateix, reconeix que s’ha de tenir una estratègia per a la 
substitució del vehicle de motor d’explosió pel vehicle elèctric, però remarca que 
no és l’estratègia més important, ja que el vehicle elèctric és un bon instrument 
per millorar l’emissió de contaminants però no la solució global. Així, comenta que 
no resol els problemes d’estalvi energètic, ni l’excessiva ocupació d’espai viari per 
part del vehicle privat ni el dret a la mobilitat de tothom, així com també que hi ha 
emissions procedents del vehicle elèctric relacionades amb el desgast dels frens, 
els pneumàtics, l’asfalt i la pols de les vies de trànsit que fa que, tot i que hi hagi 
reducció d’elements contaminants encara se’n segueixen produint.  
A continuació, explica que és imprescindible recordar les polítiques 
contradictòries del govern de Convergència i Unió durant els tres anys de govern. 
Així, comenta que les polítiques de mobilitat i algunes decisions polítiques que 
afecten la mobilitat del govern de l’alcalde Trias contradiuen obertament el Pla de 
mobilitat urbana. Segons el seu parer, cal un canvi radical sobre aquestes 
polítiques, perquè si no es tindrà la impressió que el Pla de mobilitat urbana és un 
brindis al sol o una presa de pèl a la ciutadania. Alhora, comenta que afirmen això 
perquè s’han produït un seguit de decisions municipals que contradiuen els 
plantejaments del Pla de mobilitat urbana, així com les actuacions i els objectius 
finals. En aquest sentit, esmenta que s’hagi arribat pràcticament a la gratuïtat de 
l’àrea verda, que s’hagin fet bonificacions o que s’hagin establert noves 
bonificacions a l’impost de circulació en les ordenances fiscals, o altres casos, els 
quals considera més preocupants, com ara l’increment continuat de les tarifes del 
transport públic, el canvi de gestió dels aparcaments públics de l’àrea central de 
Barcelona o la reforma de la Diagonal que ha acordat el govern municipal i, segons 
la seva opinió, consolida una obsessió de Convergència i Unió i de l’alcalde per no 
unir dues xarxes de tramvia en el punt més òptim, com és la Diagonal. Alhora, 
comenta que a les diapositives no hi ha cap actuació que tingui a veure amb el 
tramvia i que la paraula “tramvia” no surt ni a l’informe, la qual cosa indica 
l’obsessió malaltissa amb aquesta qüestió.  
Seguidament, exposa que s’han sorprès en analitzar els documents que s’han 
aportat a l’elaboració del pla, sobretot el document de l’Agència de Salut Pública, 
que proposa reduir al mínim les tarifes del transport públic o, fins i tot, 
proporcionar un passi gratuït per al transport públic amb control. En aquest sentit, 
remarca que això es proposa des d’un òrgan municipal, l’Agència de Salut Pública, 
i la resposta del govern és que aquesta qüestió no és competència del Pla de 
mobilitat urbana, sinó de l’Autoritat del Transport Metropolità i que l’Ajuntament 
comparteix la necessitat de potenciar l’ús del transport públic i d’aplicar una 
tarifació que permeti la sostenibilitat econòmica del sistema. Així, insisteix que se 
sorprenen que l’Ajuntament digui que això correspon a l’ATM quan en el Consell 
d’Administració hi ha representants de l’Ajuntament, els quals, segons el seu 
parer, sembla que quan arriben a l’ATM s’obliden que representen l’Ajuntament. 
Per aquests motius, opina que es tracta d’una qüestió que sí que correspon a 
l’Ajuntament, perquè està representat dins l’ATM. 
Finalment, afirma que han comentat els objectius, les actuacions previstes i les 
contradiccions del govern municipal. Segons expressa, aquestes contradiccions 
s’han de resoldre en la direcció que planteja el Pla, tot i que assegura que tenen 
dubtes sobre si això es produirà, així com també que el govern hauria de tenir una 
posició clara i definir-se en el moment del debat.  
El Sr. Freixedes assenyala que el Sr. Gomila acabarà de concretar algunes 
coses. En referència amb el procediment reglat que se seguirà, exposa que està 
3888 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
d’acord amb el Sr. Mestre que estan fent una cosa estranya, que és fer un informe 
per complir la petició del Partit Popular de l’última comissió i explica que a causa 
de la Setmana Santa no s’ha pogut fer dins els terminis previstos, ja que hi ha un 
seguit de terminis que marquen uns dies hàbils que si haguessin estat naturals 
haurien permès fer-ho a temps. Alhora, comenta que si no han portat el Pla de 
mobilitat urbana a aprovació en aquesta comissió és perquè els manca un 
dictamen de la Generalitat que és preceptiu i que, a causa del calendari, no s’ha 
pogut incorporar amb temps. Tot i això, assegura que en el proper ple ho portaran, 
ja que hauran pogut complir els quinze dies hàbils que marca el procediment 
reglat.  
A continuació, indica que a la propera comissió s’iniciaran els tràmits i que a 
partir d’aquí hi haurà un termini d’exposició al públic i després l’aprovació 
definitiva, que l’haurà de fer el ple de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, 
assegura que en breu es disposarà de la totalitat del Pla que hi ha a l’informe 
ambiental, que és el que ha de fer la Generalitat i que s’ha d’acabar d’introduir. 
Segons exposa, es resoldran algunes de les inconcrecions que s’exposen a mesura 
que es vagi completant l’expedient, com ara el tema dels indicadors que tindrà el 
Pla per saber si s’està complint o no, la qual cosa es veurà reflectida en un 
calendari. Alhora, comenta que al maig no hi haurà Ple, fet que també farà que tot 
plegat s’allargui més. 
Pel que fa a la pregunta del Sr. Laporta, afirma que no hi haurà cap contradicció 
i explica que el Pla metropolità es fa partir de la base del Pla de Barcelona, en 
l’àmbit territorial de Barcelona, i que, a més a més, tant des de l’Àrea 
Metropolitana com des del mateix Ajuntament de Barcelona s’està treballant 
conjuntament per garantir que el Pla metropolità i el de Barcelona siguin 
plenament compatibles. En aquest sentit, assegura que a ells els interessa que el 
Pla de mobilitat de portes endintre de la ciutat estigui connectat amb la ciutat real, 
que és l’àrea metropolitana, sobretot pel fet que alguns dels problemes de 
mobilitat que hi ha dins la ciutat es generen en l’àmbit metropolità, per la qual 
cosa opina que és vital que ambdós plans vagin en la mateixa direcció i que estigui 
clar que la mobilitat interna de la ciutat s’ha de desenvolupar més enllà del terme 
municipal, perquè si no tot plegat no serviria de res. 
D’altra banda, dirigint-se al Sr. Mestre, manifesta que no veu cap tipus de 
contradicció entre el Pla de mobilitat i les polítiques concretes que s’estan tirant 
endavant des del govern, ja que opina que estan parlant d’un pla que mira cap al 
futur i els comentaris són sobre aparents contradiccions fetes en el passat. En 
aquest sentit, remarca que quan parlen de gratuïtat de l’àrea verda és per als 
residents i recorda que l’àrea verda la van implementar ells i que no es tracta d’un 
instrument per garantir l’aparcament sinó per regular o gestionar la congestió de 
les zones centrals de la ciutat. Alhora, afirma que és com un peatge urbà, de tal 
manera que les persones que van a certes zones saben que han de pagar per 
deixar el cotxe, ja que es vol evitar que es dirigeixin en vehicle privat a aquestes 
zones. Tot i això, exposa que si consideren que els veïns també han de pagar 
poden discutir fins a quin punt és contradictori fer pagar els veïns o no. Així 
mateix, insisteix que ells pretenen que sigui un instrument per dissuadir les 
persones que no viuen a la zona perquè no s’hi dirigeixin en cotxe. Segons el seu 
punt de vista, aquests són els tipus de debats que faran al voltant de l’aprovació 
inicial del Pla de mobilitat urbana i que aniran avançant en el tràmit de l’aprovació 
final. 
A continuació, aclareix que la voluntat del govern és aprovar el pla amb el 
màxim consens possible i assegura que estan a la disposició de tots els grups per 
parlar i perquè es pugui aprovar un Pla de mobilitat urbana que no sigui d’aquest 
govern, sinó de la ciutat de Barcelona, ja que considera que tots en formen part. 
Alhora, insisteix que pretenen mantenir obertes totes les línies de negociació amb 
cada un dels grups per trobar un document de consens.  
Finalment, afirma que tenen molts dies per parlar-ne i per trobar la concreció i 
les garanties que es considera que no hi ha en aquests moments i convida a 
treballar tots plegats perquè la ciutat acabi tenint un Pla de mobilitat urbana que 
respongui a les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes de Barcelona i que 
estigui en consonància amb el Pla de mobilitat metropolitana. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3889 
 
El Sr. Mestre manifesta que l’ha sorprès que el Sr. Freixedes considerés que no 
hi ha contradiccions en relació amb el futur i afirma que quan ha esmentat els 
exemples s’ha oblidat de les que, segons el seu parer, tenen relació amb el futur, 
com la nova societat d’aparcaments BAMSA, que és per als propers vint-i-cinc 
anys. Així, remarca que estan parlant de la gestió privatitzada de vint-i-sis 
aparcaments al perímetre central de la ciutat i que la pregunta és sobre quina és la 
gestió més adequada per donar satisfacció i per poder complir els objectius del Pla 
de mobilitat urbana, si és millor fer la societat BAMSA amb gestió privatitzada o 
que els aparcaments siguin gestionats per BSM. En aquest sentit, assenyala que 
l’any 2023 ho serien tots, que és quan acaba l’última concessió i que se’n podrien 
tenir dinou al 2016, que acaben quatre concessions, o al 2018, que acaben vuit 
concessions dels onze que ara estan en règim de concessió. 
A continuació, afirma que sí que hi ha contradiccions que afecten el futur de la 
mobilitat de Barcelona i que BAMSA n’és una, així com també la reforma de la 
Diagonal, que condiciona de manera clara la unió dels dos tramvies de cara a futur 
i, segons el seu parer, encara ho condicionarà més si escolten les propostes del 
Partit Popular i reformen la Diagonal fins a Glòries, fet amb el qual assegura que es 
poden trobar vista la facilitat de Convergència i Unió per donar satisfacció al Partit 
Popular. 
Per acabar, insisteix que hi ha contradiccions de cara al futur molt significatives i 
que tenen molt pes en les polítiques de mobilitat. Alhora, remarca les actuacions 
urgents per complir els objectius del Pla de mobilitat urbana, com ara que el metro 
arribi a la Marina i a la Zona Franca. 
El Sr. Laporta agraeix l’informe presentat i la resposta del regidor. Així mateix, 
afirma que entén que ambdós plans no seran contradictoris i que, a més a més, 
seran compatibles. Quant a l’endarreriment en la presentació a què han fet 
referència, demana que li ho expliqui el regidor. 
El Sr. Gomila explica que el Pla local de seguretat viària està disponible al web 
de l’Ajuntament i afirma que un dels elements que van sortir en el plenari del 
Pacte per la mobilitat del 5 de març és precisament és revisar l’objectiu d’aquest 
pla sobre la reducció del 20% de morts i ferits greus. Segons assegura, aquesta 
xifra es revisarà, per tal de poder ser més ambiciosos. Seguidament, assenyala 
que el document que manca perquè s’incorpori al pla és l’ISA, informe de 
sostenibilitat ambiental, el qual està enviat a Medi Ambient, Territori i Sostenibilitat 
de la Generalitat des del mes de febrer. En aquest sentit, afirma que el 23 de maig 
ja tindran tots els documents per a l’aprovació inicial del Pla de mobilitat. 
Es dóna per tractat. 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
2. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal de donar 
compte del contingut dels estudis de mobilitat que s'han portat a terme en el 
projecte de reforma de l'avinguda Diagonal entre la plaça Francesc Macià i el 
passeig de Gràcia així com dels canvis en la mobilitat previstos. 
 
Tractat conjuntament amb els punts 8 i 16 de l’ordre del dia. 
El Sr. Escudé explica que han demanat la compareixença perquè buscant entre 
els documents el projecte de la reforma de la Diagonal només havien trobat un 
annex que feia referència a trànsit i mobilitat i, segons el seu parer, és un projecte 
prou important com per parlar-ne i discutir-lo més a fons. 
El Sr. Ramírez afirma que la proposició és per instar el govern municipal a 
descartar el projecte de connexió del Trambaix amb el Trambesòs en el seu traçat 
per l’avinguda Diagonal. Segons explica, ho proposen ara perquè es compleixen 
deu anys de la posada en marxa d’aquest servei i recorda que recentment el 
president del Tram, el senyor Cullell, va dir que en qualsevol cas la connexió futura 
més normal seria la de Diagonal i al seu parer això no hauria de ser així. Alhora, 
recorda que l’alcalde Trias en moltes ocasions ha dit que es prioritzava la connexió 
en el sentit de l’Eixample i opina que ja que s’està fent una reforma de la Diagonal, 
3890 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que va de Francesc Macià fins a passeig de Gràcia, després no s’ha d’haver de fer 
una reforma sobre una reforma que s’està fent.  
Seguidament, comenta que el Pla director d’infraestructures 2011-22 encara 
contempla de forma preferent la unió per la Diagonal i opina que s’hauria 
d’actualitzar, per la qual cosa demana el compromís del govern de descartar 
aquest projecte i treballar en la línia de connexió per a altres recorreguts. Així 
mateix, remarca que hi ha un mandat per part del Parlament de Catalunya, en una 
moció que es va aprovar la setmana passada en el Parlament mateix, en el qual se 
sol·licitava encarregar durant l’any 2014, a través de l’ATM, els estudis i els 
informes pertinents, així com el projecte de connexió entre el Trambaix i el 
Trambesòs. En aquest sentit, assenyala que si s’ha de fer aquest projecte s’han de 
prioritzar les connexions necessàries i alternatives i deixar de banda la connexió 
per aquesta via. 
El Sr. Gomila afirma que el document 4, l’annex de trànsit i mobilitat, explica 
l’impacte que tindrà la remodelació de la Diagonal sobre la mobilitat. Així mateix, 
explica que és un projecte que redistribueix l’espai que hi ha entre la filera l’arbres 
més central i la façana i assegura que l’impacte que té sobre la mobilitat és d’un 
nivell més local que si actués sobre la calçada central, en què caldria analitzar la 
mobilitat en un àmbit molt gran de la ciutat. Segons assenyala, això es concreta 
en el fet que s’agrupa l’espai disponible dels vianants i s’elimina el conflicte que 
tenen aquests amb les bicicletes i les motos que aparquen en aquest espai central, 
de tal manera que els vianants tindran un espai únic més ampli i amb menys 
conflictes.  
Pel que fa a la bicicleta, exposa que el carril ara té interferències de vianants, de 
motos que hi aparquen i de passatgers de l’autobús, per la qual cosa la bicicleta 
passa a tenir un carril bici sense aquests moviments. Alhora, comenta que l’espai 
dels passatgers de l’autobús queda separat de les bicicletes i de l’aparcament de 
motos, per la qual cosa els passatgers estaran separats de la bicicleta i de 
l’aparcament de motos. 
Quan a la implicació sobre el vehicle privat, afirma que les calçades laterals 
passen de dos a un carril, tot i que els moviments que es poden fer a la Diagonal 
es podran seguir fent, de tal manera que els girs que estan permesos hi 
continuaran estant i els prohibits continuaran estant prohibits. També comenta que 
s’inclouran algunes places de càrrega i descàrrega que avui dia no hi són.  
Finalment, apunta que també s’incorporaran aparcaments de moto senyalitzats. 
Així mateix, insisteix que els canvis que implica aquest projecte són d’un àmbit 
local, no a escala general de la ciutat.  
El Sr. Escudé agraeix les explicacions del Sr. Gomila i comenta que del projecte 
se n’havien acceptat algunes al·legacions que modifiquen la part del projecte 
inicial. Així mateix, afirma que quan es va presentar el projecte es preveia 
l’eliminació d’aparcaments. En aquest sentit, demana si s’ha assumit alguna 
al·legació i quin serà el nombre final d’aparcaments, així com també allò referent a 
altres al·legacions del BACC, quant als carrils segregats. El Sr. Freixedes respon 
que seran de separador. 
A continuació, comenta que a la plaça Joan Carles I no queda especificat com 
serà l’itinerari per a bicicletes i recorda que BACC feia una proposta concreta en 
aquest sentit, per la qual cosa demana si hi ha cap previsió de fer alguna acció. 
Així mateix, esmenta la discontinuïtat en els itineraris ciclistes mar-muntanya, com 
ara a Enric Granados, Tuset, rambla Catalunya, Minerva, etcètera. Segons explica, 
a l’inici s’eliminaven els aparcaments i a les al·legacions van afirmar que es posaria 
a la cruïlla, per la qual cosa demana quin serà el nombre final. Alhora, també 
demana com quedarà finalment la qüestió entre via Augusta i passeig de Gràcia, 
tram en el qual no ha d’haver-hi carril bici i hauran de conviure bicicletes i vehicles 
a motor, així com també si el carril bici es podrà ocupar en cas d’emergència. 
Quant a la càrrega i descàrrega, comenta que, tal com han manifestat algunes 
entitats, el fet d’establir espais de càrrega i descàrrega sense limitacions estrictes 
en els horaris farà que els establiments disposin de més espai per a taules o 
d’exposició, fet que suposarà que hi hagi més rotació dels vehicles de transport de 
mercaderies i que augmenti el trànsit de vehicles que busquen aparcament. 
Alhora, assenyala que com que no es disposarà de l’amplitud i la longitud suficients 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3891 
 
es podran donar situacions com ara impactes en els arbres i escocells a l’hora 
d’aparcar. 
A continuació, explica que l’estacionament en doble fila en un únic carril lateral 
farà que s’ocupi el carril bici per part dels altres vehicles que vulguin avançar els 
vehicles mal estacionats, tot i que afirma que depèn de com sigui la segregació. 
Segons apunta, aquesta és una qüestió preocupant, ja que el lateral serà només 
d’un carril. 
Quant al transport públic, comenta que la reforma plantejada parla d’una futura 
connexió i esmenta la proposició del Partit Popular sobre el Trambaix i el 
Trambesòs, amb la qual afirma que no hi estan d’acord. Alhora, esmenta que el 
projecte suprimeix les parades de bus situades a passeig de Gràcia i rambla 
Catalunya, situades estratègicament per la seva proximitat amb l’estació del metro 
de Diagonal, on tenen parades les línies 3 i 5, així com la connexió amb els 
Ferrocarrils de la Generalitat. Així mateix, també remarca que la ubicació de la 
parada ocasiona menys congestió en el transport públic, pel fet que està situada 
just després de l’encreuament. En aquest sentit, demana com quedarà el projecte 
final.  
Per acabar, afirma que, pel que fa a la seguretat viària, no s’especifiquen 
elements de control de la velocitat als laterals. Alhora, assenyala que tot i que s’ha 
dir que s’hi circularà a 30 km/h no saben si estarà senyalitzat o no i si es farà la 
mateixa senyalització que a les àrees 30. Segons el seu parer, és important que 
estigui evidenciat. Així mateix, afirma que es manté la perillosa configuració viària 
actual a tres calçades i puntualitza que l’accidentalitat viària de la Diagonal és un 
141% superior a la mitjana de Barcelona, per la qual cosa demana si hi ha res 
previst al respecte.  
El Sr. Ramírez planteja alguns dubtes sobre la compareixença que s’ha sol·licitat 
del Pla de mobilitat de l’avinguda Diagonal, com ara el tema del carril bici en el 
projecte de reforma, sobre quins seran els separadors físics en aquest carril, ja 
que, segons afirma, els va semblar veure un nivell de cota diferent dibuixat per a 
aquest carril. 
Quant a les places habilitades per a aparcament de motocicletes en el recorregut 
de l’avinguda Diagonal, demana saber si se sap el nombre d’aparcaments de moto 
que hi haurà. 
La Sra. Ribas explica que el passat 12 de desembre va adreçar un prec al 
govern, el qual va ser acceptat, perquè es presentés en aquesta comissió un 
informe sobre les actuacions previstes en temes de mobilitat als projectes de 
remodelació dels Jardinets del passeig de Gràcia i de la Diagonal per tal de facilitar 
el pas de vianants i la circulació de bicicletes i d’autobusos en una cruïlla prou 
complexa. En aquest sentit, remarca que han passat tres mesos i que no han rebut 
res i que mentrestant s’han avançat les reformes que al desembre estaven en 
marxa. Alhora, comenta que els Jardinets estan totalment acabats i que la part 
superior de passeig de Gràcia està acabada i la Diagonal pendent d’una probable 
aprovació definitiva, de tal manera que les reformes s’executen sense que el 
govern expliqui com preveu resoldre els reptes plantejats. Així mateix, assenyala 
que es tractava de donar qualitat als vianants i als ciclistes, així com també de 
reduir els desplaçaments en vehicle privat per la ciutat, tal com proposen els 
objectius del Pla de mobilitat urbana.  
A continuació, afirma que la reforma de la Diagonal es fa sense participació de la 
ciutadania ni dels grups municipals i que, alhora, el govern no dóna explicacions i 
només escolta el dictat dels interessos dels comerciants del tram en concret, per la 
qual cosa la proposta no resol els reptes essencials que, al seu parer, té la ciutat 
pel que fa a mobilitat. Alhora, comenta que es tracta d’una reforma que manté 
l’espai privat per als cotxes, que no preveu la connexió dels tramvies, que posa el 
transport privat per sobre del transport públic i que no aprofita l’ocasió de la 
reforma d’una via com la Diagonal, que travessa la ciutat de banda a banda, per 
proposar un canvi necessari de la mobilitat i que no preveu un carril bici continu, 
segregat i segur, sinó que en comptes d’ampliar l’espai per als vianants 
simplement el canvia de lloc i l’agrupa.  
Seguidament, manifesta el seu respecte cap al Sr. Gomila i el que explica, però 
retreu que el que es presenta no és un estudi de mobilitat, així com tampoc ho és 
3892 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
l’annex 4 de l’expedient de la reforma. En aquest sentit, explica que un estudi de 
mobilitat ha de valorar les diferents opcions i analitzar l’impacte de cadascuna 
sobre l’entorn i afirma que el que es presenta és un estudi de les conseqüències 
d’una decisió política sobre una secció d’un sol carrer, per la qual cosa remarca que 
l’informe que es va demanar al gener encara està pendent, ja que ha de ser un 
informe seriós i ha d’incloure el passeig de Gràcia.  
Quant a la unió del Trambaix i del Trambesòs, recorda que al març de 2012 
aquesta mateixa comissió va aprovar per unanimitat una proposició que instava el 
govern a presentar en el termini màxim d’un any una proposta d’unió dels 
tramvies, acompanyada d’un estudi de mobilitat que inclogués la possibilitat de 
més d’un recorregut, així com també un calendari amb les actuacions necessàries 
per dur-la a terme. Alhora, comenta que fa un any que l’alcalde va anunciar que 
havia demanat al Departament de Territori i Sostenibilitat un projecte detallat per 
unir els tramvies per Provença i que n’estudiés el cost i la viabilitat econòmica. 
Segons afirma, l’alcalde va manifestar que calia valorar el cost econòmic per 
calcular les decisions i assegura que segons el Pla de desenvolupament 
d’infraestructures de la regió metropolitana, acompanyat de les propostes amb la 
TIR: “L’actuació amb la millor qualificació correspon a l’articulació de les xarxes 
tramviàries a Barcelona pels notables beneficis que aporta, tant en termes d’estalvi 
de temps de viatge com de desviament de demanda dels modes privats al 
transport públic.” En aquest sentit, apunta que es xifrava la TIR en un 44,4% i 
comenta que a l’ATM aquest número li surt a partir de la hipòtesi del traçat de 
longitud mínima, el qual, segons afirma, tothom sap que és la Diagonal i remarca 
que es tracta de l’ATM i no cap entitat sospitosa d’estar en l’òrbita de la seva 
coalició. Tanmateix, retreu que el govern municipal no hagi presentat cap projecte 
d’unió dels tramvies i apunta que s’incompleix de nou la proposició de fa dos anys, 
a més de no donar cap resposta a l’actuació proposada per l’ATM, per la qual cosa 
opina que el govern actua sense tenir en compte ningú, ni tan sols l’ATM.  
A continuació, remarca que des del seu grup feien la pregunta sobre el que va 
dir el senyor Cullell referent al fet que el futur del tramvia passa per la unió de 
Glòries a Francesc Macià a través de la Diagonal, per la qual cosa demana a qui 
escolta el govern. Segons la seva opinió, no escolta ningú, perquè si no haurien de 
reconèixer que només escolta el PP i els més acèrrims defensors del transport 
privat.  
Pel que fa a la proposició del PP, manifesta que hi votaran en contra, ja que 
consideren que renunciar a la unió dels tramvies per la Diagonal no serà bo per a 
Barcelona ni per a la millora de la mobilitat, la qual s’ha de basar en una mobilitat 
pública i sostenible i el tramvia hi ha de jugar un paper destacat en l’opció més 
òptima, que és la Diagonal. 
El Sr. Laporta afirma que el seu grup no està en contra de la reforma de la 
Diagonal, però que demanen coherència i rigor, per la qual cosa considera que la 
reforma ha de sorgir d’un procés d’anàlisi de la globalitat de l’avinguda, des 
d’Esplugues de Llobregat fins al Front Marítim del Besòs, tot i que apunta que es 
podria realitzar per fases. Alhora, exposa que, al seu entendre, és raonable que es 
faci una actuació en aquest tram, ja que l’activitat comercial d’aquesta zona s’ha 
vist perjudicada per la crisi. Tot i això, opina que la primera fase hauria d’arribar 
fins al passeig Sant Joan i que l’actuació ha de tenir previst un pla de revitalització 
del comerç d’acord amb l’eix que connecta passeig de Gràcia, Diagonal i Sagrada 
Família. A més a més, remarca que quan parla de coherència i rigor es refereix 
també a les afectacions en la mobilitat per no generar un caos a la ciutat en sentit 
mar a les cruïlles de Villaroel, Muntaner i Balmes, ja que rambla Catalunya 
quedaria anul·lada en sentit mar, mentre que en sentit muntanya les més 
importants serien Via Augusta, Aribau i Casanova. Així mateix, insisteix que cal 
prendre les determinacions amb precisió i encert sobre com es distribuirà el trànsit 
per la resta de la xarxa de carrils de l’Eixample i demana que es faci amb consens 
polític i ciutadà. 
Pel que fa a la proposició del Partit Popular, anuncia que hi votaran a favor, ja 
que, segons explica, des del seu grup sempre han defensat que el tramvia no tenia 
molt de sentit per l’avinguda Diagonal. A més, opina que la connexió del tramvia 
no és una prioritat, perquè és més important reforçar el desplegament de la xarxa 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3893 
 
ortogonal, així com també reactivar la construcció de la línia 9 del metro i afegeix 
que la crisi i la situació de dependència econòmica priven d’engegar la unió de les 
dues xarxes de tramvia. Alhora considera que això provocaria unes grans 
inversions que acabarien repercutint a la butxaca del ciutadà, ja sigui per mitjà 
d’impostos o per un increment del bitllet del transport i assegura que una pujada 
de preus desmuntaria tot el model de transport públic que ha funcionat amb èxit a 
la ciutat de Barcelona.  
Finalment, recorda que en diverses ocasions des del seu grup han defensar que 
el bus és el mitjà més barat i eficient, i que pot fer tot el que fa el tramvia, però 
que no a l’inrevés. Així mateix, comenta que esperen que el govern presenti 
l’estudi que se’ls va demanar fa dos anys sobre la viabilitat de la unió de les xarxes 
de tramvia.  
El Sr. Freixedes comenta que les preguntes concretes que ha fet el Sr. Escudé 
les respondrà el Sr. Gomila, però esmenta que farà tres pinzellades sobre el 
projecte de reforma de la Diagonal, sobre la proposició del Partit Popular i sobre la 
pregunta d’Iniciativa. 
Seguidament, afirma que l’espècie humana té una predisposició genètica 
d’emmirallar-se en les màquines, per la qual cosa es generen passions al voltant 
d’aquestes i hi ha gent que fa apologia dels ferrocarrils, dels trens, de les 
bicicletes, etcètera. Així mateix, afegeix que hi ha autors que defensen que les 
màquines són la manera d’evolucionar dels humans i que han permès colonitzar 
tota mena d’hàbitats, de tal manera que les màquines provoquen passions. En 
aquest sentit, demana que es tregui el grau de passió en el tema del tramvia i 
afirma que ell voldria que es fes una discussió tècnica sobre la possibilitat 
d’administrar un corredor de transport públic en superfície, sense obsessions. 
Alhora, manifesta els seus dubtes sobre si és més obsés aquell que intenta que en 
un document no aparegui la paraula “tramvia” o aquell que el primer que fa quan li 
arriba el document és buscar si hi apareix la paraula.  
D’altra banda, assegura que no comparteix l’acte de fe que s’ha produït a la 
ciutat al voltant del tramvia, ja que, segons el seu parer, allò important és que a la 
Diagonal hi hagi un corredor de transport públic en superfície i que sigui capaç de 
donar resposta a la necessitat que té l’avinguda. Tanmateix, afirma que el Pla de 
mobilitat urbana contempla que un dels vint-i-vuit corredors prioritaris sigui la 
Diagonal i que si aquest corredor opera amb unes màquines o amb unes altres no 
és important, mentre sigui eficient. 
A continuació, manifesta que donaran suport a la proposició del PP, tot i que 
assegura que segons el seu parer el que fa que la unió d’ambdues xarxes del 
tramvia no es pugui fer per la Diagonal no és la proposició del PP, ni la reforma de 
la Diagonal, sinó la consulta que es va fer la passada legislatura, en la qual es van 
ajuntar tots els debats apassionats sobre un tema que considera que no hauria 
d’anar acompanyat de passions. Així mateix, afirma que aquesta consulta que es 
va fer i el seu resultat dificulten que el tramvia s’uneixi per la Diagonal, tot i que el 
president del Tram ho digui en un acte d’aniversari de la companyia. En aquest 
sentit, insisteix que la consulta es va fer fa menys de quatre anys i que això és el 
que impossibilita la unió, no la proposta del Partit Popular ni la reforma. 
Seguidament, afirma que, al seu parer, el tramvia és una de les solucions que 
tenen per a la mobilitat, ja que ajuda a moure’s d’una manera més eficient i ràpida 
i assegura que com a regidor de Mobilitat té en compte tots els tipus de màquines 
que hi ha. Així mateix, comenta que és un gran amant del ferrocarril, per la qual 
cosa també li agraden els tramvies. Alhora, esmenta les ciutats que conserven 
tramvies dels anys setanta i afirma que li agraden molt, tot i que reconeix que no 
són tan eficients i silenciosos com els actuals. Tanmateix, insisteix a demanar que 
es tregui la passió del debat i assegura que les persones que vulguin defensar el 
tramvia el pitjor que poden fer és transformar-lo en una arma que es llencin els 
uns sobre els altres, com en la passada legislatura, que va acabar en una consulta 
on, tot i que es van votar moltes coses, considera que s’hi van presentar unes 
reformes que incloïen necessàriament tramvies –la Sra. Escarp assegura que 
l’afirmació és falsa, però el Sr Freixedes s’hi reafirma–. Així mateix, respon que ara 
entén com els va anar la passada legislatura, ja que tota la ciutat va entendre una 
cosa menys ells, que són els únics que sabien el que preguntaven. Segons afirma, 
3894 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
la resta de població pensava que era una consulta sobre la reforma de la Diagonal 
on necessàriament havia d’haver-hi tramvia i recorda que un percentatge molt 
elevat de la gent que va votar va rebutjar la reforma que proposaven, per la qual 
cosa es va descartar la unió, cosa que no fan les proposicions i reformes que es 
discuteixen, les quals sí que permeten tramvies. 
Seguidament, demana que tothom que defensa el tramvia accepti que la 
manera més eficient de gestionar un sistema ferroviari és mitjançant dues vies, 
amb desviaments constants que permetin canviar els trens si hi ha un problema en 
una de les dues. Alhora, comenta que en moltes ciutats del món els tramvies 
funcionen en vies segregades i que fins i tot hi ha zones on el tramvia passa entre 
els cotxes i el sistema funciona. 
Finalment, demana que s’oblidin els maximalismes i que deixin de transformar el 
tema del tramvia en una qüestió religiosa. Dirigint-se als membres d’Iniciativa, 
proposa que es faci la discussió des d’un punt de vista agnòstic i que es deixi 
treballar els tècnics.  
El Sr. Escudé, dirigint-se al Sr. Freixedes, diu que sembla que els que estiguin 
obsessionats pels tramvies siguin ells, especialment l’alcalde, i també perquè no 
sigui per Diagonal. Segons el seu parer, utilitzar la consulta per dir que els 
ciutadans de Barcelona no volen el tramvia és manipular-la, ja que la consulta era 
sobre si s’havia de fer una rambla, un bulevard o res i en cap moment durant el 
mandat es va plantejar si era una consulta sobre el tramvia, per la qual cosa 
insisteix que els que estan obsessionats pel tramvia són ells. D’altra banda, 
assegura que l’únic que se’ls demana és que no desaprofitin aquesta oportunitat 
històrica i que, si toquen la Diagonal, contemplin aquesta possibilitat, ja que, 
segons apunta, estan aprovant una proposició preventiva del Partit Popular, que 
els té segrestats.  
A continuació, afirma que no entén per què no es va negociar una proposició 
que demanava instar el govern a descartar i deixar sense efecte el projecte de 
connexió del Trambaix i el Trambesòs en el seu traçat per l’avinguda Diagonal, 
prioritzant les alternatives possibles. En aquest sentit, assegura que tant el Partit 
Popular com el govern estan fent un exercici apriorístic, tot i els comentaris dels 
tècnics, la qual cosa no entenen i apunta que sembla que tinguin fòbia al tramvia i 
demana que s’ho replantegin, ja que, segons el seu parer, sembla que l’única raó 
de la proposició són les paraules del senyor Alberto Fernández Díaz quan va dir 
que la Diagonal no pot estar sempre en obres. Així mateix, recorda que el que van 
votar els veïns va ser que no volien que es toqués la Diagonal, però manifesta que 
està segur que en aquests moments n’hi hauria el doble que voltarien “no” a fer 
una reforma de la Diagonal en un moment de crisi. Alhora, afirma que si es gasten 
19 milions per modificar la Diagonal sense tenir la previsió del tramvia, després 
serà molt difícil tornar-hi gastar 20 milions més per fer-hi la connexió. 
Seguidament, assenyala que aconseguir que la Diagonal esdevingui un element 
cívic i sostenible de referència a la ciutat és un objectiu per a tots i opina que això 
passa per estudiar seriosament totes les possibilitats, sense descartar-ne cap. Així 
mateix, manifesta que no considera que el Sr. Freixedes es cregui realment que la 
millor opció sigui no fer la connexió per la Diagonal, ja que, segons el seu parer, es 
renuncia a convertir l’avinguda en un veritable eix cívic, a millorar la seguretat 
viària, a disminuir la contaminació, a un mitjà de transport amb més capacitat que 
el bus i un menor consum energètic i d’emissions, a un increment de l’accessibilitat 
ferroviària a l’àmbit de Glòries i Poblenou, a reduir la taxa d’atur, a captar 80.000 
viatgers més cada dia, entre altres coses. A més a més, recorda que no és només 
el seu grup i el Grup Socialista que ho consideren, sinó que també ho diu 
l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Comissions Obreres, la 
Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya, la Federació 
d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la Federació d’Ecologistes en Acció 
de Catalunya, entre molts altres. Per aquests motius, insisteix que si es fes una 
altra consulta els resultats serien distints i demana que si s’estimen la Diagonal no 
renunciïn a una oportunitat com aquesta. 
El Sr. Ramírez agraeix els vots favorables d’Unitat per Barcelona i del govern 
municipal. Dirigint-se al Sr. Freixedes, comenta que comparteix amb ell part de les 
reflexions, però li demana que no desvirtuï la proposta del Partit Popular, ja que, al 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3895 
 
seu parer, la seva proposta dóna llum a una situació que ha tingut moltes 
situacions fosques, perquè des que es va fer la consulta fins ara han passat i s’han 
dit moltes coses i opina que no cal dir que estan obsessionats perquè sigui així. 
D’aquesta manera, afirma que més enllà de la discussió tècnica, la qual assegura 
que comparteix amb ell, comenta que amb aquesta proposició intenten concretar 
el recorregut del tramvia i descartar que sigui per la Diagonal. Segons la seva 
opinió, governar és prendre decisions i afirma que en aquest sentit el govern ha fet 
moltes voltes a aquest tema i moltes vegades no han estat clars, per la qual cosa li 
demana que no desmereixi la proposició del seu grup. 
A continuació, explica que han presentat la proposició motivats pel projecte i per 
la reforma que es durà a terme a la Diagonal, ja que entén que no es pot assumir 
una reforma amb un cost de 19 milions d’euros en la primera fase. En aquest 
sentit, avança que el seu grup durà una proposta a la Comissió d’Hàbitat Urbà per 
demanar que es posi en marxa ja el projecte de la reforma de la Diagonal en la 
segona fase, en el trajecte que va des de passeig de Gràcia fins a plaça de les 
Glòries. Així mateix, al seu entendre, no es pot fer una reforma sobre una reforma 
en un futur i recorda que s’han fet uns estudis de mobilitat i insisteix que no s’hi 
pot afegir un sobrecost perquè es canviï de posicionament. A més a més, recorda 
que hi ha una moció aprovada recentment al Parlament de Catalunya en la qual es 
demana a l’ATM que configuri i reconfiguri quin serà el recorregut òptim per unir 
les xarxes del Trambaix i del Trambesòs i opina que és el moment oportú perquè 
l’Ajuntament prengui la decisió de descartar el recorregut per la Diagonal a l’hora 
d’estudiar els projectes amb l’ATM. Alhora, insisteix a rectificar aquesta qüestió en 
el Pla director d’infraestructures 2011-2020. 
Pel que fa a l’opinió transmesa per Grup Socialista, comenta que entén que 
tinguin mala memòria o memòria selectiva i que no vulguin recordar el que va 
passar l’any 2010 amb la consulta. En aquest sentit, recorda que es van presentar 
tres opcions, dues de les quals eren rambla o bulevard amb tramvia, per la qual 
cosa si es volia Diagonal, havia de ser necessàriament amb tramvia i comenta que 
un 80% de les persones que hi van participar van votar no tocar la Diagonal, de tal 
manera que van dir “no” al tramvia. Alhora, afirma que el projecte tenia un cost de 
200 milions d’euros, mentre que la primera fase del projecte actual costarà 19 
milions i insisteix que si es porta a terme un projecte de reforma no es pot tornar 
canviar d’aquí un any per fer una reforma sobre la reforma.  
Seguidament, assegura que ells no estan en contra del tramvia, sinó en contra 
de la unió pel recorregut de la Diagonal, de tal manera que demanen que es 
prioritzin altres alternatives, la qual cosa afirma que no és anar en contra del 
tramvia. Tot i això, insisteix que consideren molt més prioritari finalitzar les 
infraestructures que estan paralitzades, com ara el tema de la línia 9 i acabar de 
desplegar la xarxa ortogonal.  
Per acabar, agraeix els vots positius i afirma que cal continuar treballant en 
aquest sentit. 
La Sra. Ribas retreu que des que ella és membre d’aquesta comissió s’ha parlat 
molt dels vehicles elèctrics i demana què hi ha més elèctric i de major capacitat 
que un tramvia. Dirigint-se al Sr. Laporta, afirma que votar en contra de la 
proposta del Partit Popular no vol dir fer ara el tramvia, sinó que no s’elimini la 
possibilitat i menys sense els estudis dels quals estan parlant des que 
Convergència i Unió va arribar al govern municipal però que no arriben mai. 
Segons el seu parer, aquests estudis permetrien prendre una decisió motivada, no 
com les decisions que es prenen ara, les quals no les recolza cap estudi, sinó que 
són exclusivament polítiques i assegura que el que es vol dir és que la reforma de 
la Diagonal no ha d’impedir que el tramvia pugui passar-hi en un futur però en 
canvi sí que ho fa. 
A continuació, dirigint-se als membres del govern, els anomena “senyors de 
Convergència de Barcelona”, per remarcar el localisme, i afirma que a tots els 
altres llocs es veu diferent. Alhora, els acusa de ser presoners del referèndum de la 
Diagonal i d’interpretar les coses de la manera que més els convé. En aquest 
sentit, comenta que el Sr. Ramírez ha passat de dir que la ciutadania va votar no 
tocar la Diagonal a dir que la ciutadania va decidir que no s’havien d’unir les 
xarxes del tramvia per la Diagonal, menystenint, al seu parer, les més de 150.000 
3896 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
aportacions que es van recollir durant el procés participatiu del mandat anterior, la 
qual cosa considera que obeeix els interessos particulars i no els generals. Alhora, 
considera que això és mentir i utilitzar la història recent de forma partidista. 
Quant als comentaris del Sr. Freixedes sobre la predisposició genètica per les 
màquines, assenyala que com a genetista li fan una mica de rialles i assegura que 
en tot cas no són obsessions, sinó que es tracta d’una qüestió de raó i no de 
sentiments. En aquest sentit, retreu que qui aplica els sentiments són ells, mentre 
que des del seu grup apliquen la raó, ja que totes les dades indiquen que el 
tramvia per la Diagonal és la millor opció i demana per què no presenten cap dada. 
Així, assegura que no ho fan perquè les dades reafirmen que unir les xarxes per la 
Diagonal és la millor opció i insisteix que el govern, el Partit Popular i Unió per 
Barcelona van en contra de la raó i apliquen els sentiments i el partidisme. 
Finalment, comenta que el que és obsessiu és no complir els mandats de 
l’Ajuntament i no presentar els informes de mobilitat, així com també no respondre 
a l’ATM, la qual cosa, segons la seva opinió, demostra on és la raó i on són els 
sentiments i recorda que el Sr. Escudé ha fet la llista de totes les entitats que 
opinen que la unió dels tramvies s’ha de fer per la Diagonal, per la qual cosa 
insisteix que l’obsessió la tenen ells.  
El Sr. Laporta opina que en la qüestió del tramvia s’hi aboca una càrrega 
emocional molt forta en totes les intervencions i, dirigint-se a la Sra. Ribas, 
insisteix que el seu grup està a favor de la intermodalitat, així com també que 
votar a favor de la proposició del Partit Popular no és estar en contra de la 
connexió entre el Trambaix i el Trambesòs, i remarca que estan en contra, però, 
de connectar-los per la Diagonal i demana que se’ls respecti l’opinió. Alhora, 
destaca que no consideren apropiat fer una reforma sobre una reforma i que 
s’haurien de connectar per un altre lloc, tot i que opinen que no és prioritari, com 
ho són la construcció de la línia 9 i el reforçament de la xarxa ortogonal. Per 
acabar, afirma que quan es va fer la consulta ell no era dins el govern, però 
assegura que es va fer malament i que ara dubta del que es pretenia que es votés. 
El Sr. Freixedes, com el Sr. Laporta, insisteix que la consulta no va ser 
encertada i, dirigint-se a la Sra. Ribas, considera que la seva intervenció ha deixat 
tothom perplex i discrepa de les seves opinions. Així mateix, assegura que no han 
entès el que va passar amb la consulta, per la qual cosa li demana que parlin amb 
la gent per poder començar a entendre les coses. 
Seguidament, insisteix que ell no té cap mena d’obsessió en contra del tramvia, 
però que tampoc no el farà sigui com sigui per un lloc perquè algú pensa que té la 
raó ja que, al seu parer, s’ha d’escoltar tothom. Alhora, opina que s’han de trobar 
camins per moure’s de manera eficient i segura. Així mateix, reitera que ells no 
estan segrestats per ningú i considera que hi ha discursos polítics que s’haurien de 
renovar i recomana que es posin al dia. Alhora, comenta que el fet que es facin les 
voreres més amples no impedirà que en un futur s’hi pugui fer passar un tramvia i 
demana que treballin tots amb serenor per trobar amb quines màquines s’han 
d’operar els corredors de transport de la ciutat. 
Per acabar, conclou que han votat a favor de la proposició del Partit Popular 
perquè consideren que hi ha línies millors i, com ha dit el Sr. Laporta, en transport 
públic hi ha altres prioritats, com ara que la línia 10 arribi als barris de la Marina. 
Tanmateix, afirma que amb les inversions hi ha coses que no són encertades quan 
es fan creient que tens la raó per sobre de tot, com el cas del bus VAO venint de 
Sabadell, que considera que és una infraestructura que s’haurà de replantejar 
perquè serveixi d’alguna cosa. Així, demana que s’ha d’intentar fer debats 
desapassionats per no fer les coses malament, com en el cas de la consulta.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
3. Que comparegui el responsable municipal per informar de les actuacions 
realitzades per l'Àrea de Seguretat i Mobilitat, per al tancament immediat i definitiu 
del Casal Tramuntana, que actualment s'està demanant en una campanya 
impulsada per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Martí. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3897 
 
La Sra. Ribas exposa que el seu grup va presentar una pregunta a la comissió 
de març de 2012 en la qual demanaven al govern si tenia coneixement de 
l’existència del Centre Tramuntana, al barri del Clot-Camp de l’Arpa, 
suposadament vinculat al grup feixista Militia i recorda que el Sr. Forn va afirmar 
que en tenien coneixement, així com també de les activitats que s’hi feien i que la 
Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra ho estaven investigant. Alhora, comenta 
que els van dir que en la Comissió de Matèries Secretes i Reservades del 
Parlament s’informaria de les investigacions a través dels Mossos d’Esquadra, però 
explica que els seus parlamentaris asseguren que aquesta comissió no s’ha fet. En 
aquest sentit, esmenta que han passat dos anys i que demana que els posin al dia 
de com estan les investigacions.  
El Sr. Freixedes explica que han respost aquesta pregunta diverses vegades en 
el Districte de Sant Martí i afirma que tothom és conscient que s’ha estat 
investigant aquest casal des del primer dia i que en el moment que alguna de les 
activitats sigui delictiva s’hi actuarà amb la màxima contundència. En aquest 
sentit, exposa que estan fent el que permet la llei i que és un casal llogat i sense 
llicència d’activitat, per la qual cosa des del Districte de Sant Martí estan amatents 
perquè la manca de llicència s’ajusti a l’activitat que s’hi fa. Així mateix, comenta 
que si hi ha hagut alguna intenció de fer alguna activitat pública en el local hi han 
anat els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana i explica que ells són conscients 
que si fa alguna activitat dins el local, se’ls precintarà. Tanmateix, assenyala que 
no poden prohibir que un grup de persones es trobin a la via pública i, per 
exemple, vagin a donar sang a l’hospital, com han fet alguna vegada, sense 
manifestar-se ni tallar el trànsit. Segons explica, en aquests casos, hi ha hagut 
més agents que no pas persones que fan aquestes actuacions.  
A continuació, insisteix que des del Districte de Sant Martí estan implicats des 
del primer moment en aquesta qüestió i assegura que coincideixen amb el 
moviment associatiu del barri del Clot i Camp de l’Arpa en el fet que són uns veïns 
desagradables i comenta que estan en contacte amb tots els cossos policials, així 
com també amb el fiscal especial per a delictes d’odi i discriminació de Catalunya. 
En aquest sentit, explica que ell mateix va enviar una carta al fiscal demanant que 
actués d’ofici o de part i que iniciés accions penals contra aquesta gent a partir de 
fets no demostrats però que es pot pensar que provenen de la gent del voltant 
d’aquest local i remarca que li va respondre que no hi havia cap indici de delicte 
penal, per la qual cosa no hi podia fer res.  
A continuació, comenta que ha tingut cites amb el fiscal i que estan organitzant 
una reunió amb Fiscalia, agents de l’autoritat i entitats socials del barri, tot i que 
esmenta que no ho concreta per una qüestió d’elegància. Així mateix, afirma que 
tirar endavant una petició com aquesta amb els instruments legals que tenen és 
impossible, ja que no es pot tancar una cosa que formalment no ha estat oberta. 
En aquest sentit, exposa que els consta que en aquesta adreça s’hi reuneixen 
determinats personatges, però el Casal Tramuntana com a tal no existeix i, tot i 
que està a internet, no té llicència d’obertura ni d’activitat, per la qual cosa es 
controlen un grup de persones que es troben en un domicili particular i que, tot i 
que els agradaria poder tancar aquest domicili, no tenen cap llicència del districte. 
Així, comenta que al principi ho van intentar, però no tan sols no els la van donar 
sinó que també els van precintar l’activitat pública. 
Finalment, explica que ells saben que en el primer moment que hi hagi 
constància que exerceixen activitats públiques els precintaran el local i assegura 
que en aquests moments fan les activitats complint la llei.  
La Sra. Ribas explica que, tot i que el Sr. Freixedes no ho esmenti, és sabut que 
els membres del Casal Tramuntana tenen contactes amb grups feixistes i pronazis 
com ara Alba Daurada i que intenten maquillar les seves activitats emulant la Casa 
Pound, el moviment que ha aconseguit reviscolar l’escena ultradretana italiana 
amagant missatges feixistes darrere cançons i ofertes de lleure. Així mateix, 
recorda que un dels promotors del local és el regidor de Plataforma per Catalunya 
a l’Hospitalet i que les activitats com ara les donacions de sang, les visites a casals 
d’avis o la distribució de joguines entre nens hospitalitzats són pensades per a una 
part de la població, la que ells creuen mereixedora d’ajudes.  
3898 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Seguidament, afirma que tenen constància que el districte hi treballa coordinant 
Guàrdia Urbana, Mossos i Fiscalia i que té contactes amb el teixit associatiu del 
Clot, però demana com s’està investigant la denúncia per amenaces que el senyor 
Dani Celma va posar contra determinats membres d’aquest casal o com es multen 
les pintades i els cartells signats per aquest casal que apareixen cada cop amb més 
freqüència per la ciutat. Alhora, també comenta el fet que, tot i que es digui que 
fan les activitats seguint la llei, ningú no dubta que no es tracta d’un domicili 
privat, per la publicitat que fan, pel tipus d’obertura cap a fora, etcètera. Segons el 
seu parer, tot això passa perquè se senten impunes i assegura que és preocupant 
l’auge de l’extrema dreta i del feixisme per tota Europa, ja que es posen al límit les 
regles de democràcia i de convivència, amb grups com Militia en el Casal 
Tramuntana. En aquest sentit, explica que el veïnat n’és conscient i que per això 
s’han organitzat en una entitat anomenada Unitat contra el Feixisme i el Racisme i 
han demanat reiteradament el tancament del centre, així com també que estan 
organitzant una recollida de signatures per demanar-ho a l’alcalde Trias i afirma 
que ja han recollit prop de 10.000 signatures. Finalment, insisteix a tenir resposta 
sobre com es pensa actuar en els casos concrets. 
El Sr. Escudé recorda que l’alcalde va respondre la sol·licitud i agraeix la 
informació que ha rebut. En aquest sentit, considera que posar-ho en coneixement 
de la Fiscalia és una passa més i afirma que per a ell, com a veí, és una vergonya i 
una desgràcia que es trobi en el barri del Camp de l’Arpa. 
Seguidament, felicita David Carbala i Dani Celma per la feina i manifesta els 
seus dubtes sobre si cal o no publicitar aquests episodis, ja que, al seu parer, com 
més publicitat més força tenen. Així mateix, comenta que són una derivació de la 
Casa Pound de Roma, la qual per sort va fracassar a les darreres eleccions 
italianes. Alhora, comenta que amaguen el pensament que realment defensen sota 
una ideologia identitària i opina que són encara més perillosos perquè aprofiten els 
moments de crisi i de desesperació perquè s’hi apropi la gent jove, atrets per les 
activitats cíviques i solidàries que venen, quan realment es tracta d’una de les 
vessants més violentes que hi ha a la democràcia, com és el feixisme. Tot i això, 
assegura que entén que la llei marca uns límits i considera que la democràcia 
provoca situacions d’impotència com aquesta, en què no se’ls pot fer fora. 
A continuació, celebra que des del Districte s’estigui treballant de forma activa 
per solucionar-ho i recorda que es va aprovar una declaració institucional unitària 
de tots els partits, amb tots els veïns del col·lectiu antifeixista presents, però 
considera que no és suficient, així com tampoc el fet que la Guàrdia Urbana hi 
vagi, com en el cas de la donació de sang. Al seu entendre, es poden fer més 
coses, i opina que si s’informés a l’hospital del col·lectiu que són, possiblement la 
persona que rep sang preferiria que no fos d’aquests individus.  
D’altra banda, tot i que reconeix que el regidor del districte no hi pot fer res 
més, considera que hi falta un lideratge a més alt nivell, com ara de l’alcalde, que 
hauria d’actuar amb més fermesa. Així, demana al regidor que exposi la 
preocupació dels diferents grups a l’alcalde perquè lideri un front comú contra els 
feixistes i contra el feixisme en concret en el barri del Camp de l’Arpa.  
El Sr. Villagrasa afirma que és evident que tots rebutgen els fons ideològic que 
hi ha darrere el Casal Tramuntana, però opina que han de ser molt rigorosos a 
l’hora d’actuar sobre les actuacions administratives i judicials que s’hagin de dur a 
terme, ja que si es pren una actuació de manera precipitada acabes beneficiant 
l’entitat en sí. En aquest sentit, exposa que es poden fer servir dues vies. D’una 
banda, des de l’Ajuntament la via administrativa, per les qüestions de llicències, 
horaris, etcètera., i d’altra banda la via judicial i que la Fiscalia treballi i actuï quan 
hagi d’actuar. Així mateix, insisteix que una actuació precipitada pot arribar a 
reforçar el col·lectiu i que cal actuar amb prudència, tot i que remarca que hi ha 
d’haver tolerància zero amb les actuacions que tinguin un contingut delictiu o 
xenòfob i que en aquests casos l’Ajuntament s’ha de dirigir a la Fiscalia i s’ha 
d’evitar que marxin del barri del Clot i se’n vagin a un altre lloc. 
 
 El Sr. Laporta afirma que es tracta d’un centre de trobada i reclutament feixista 
que segueix l’estratègia de passar per un centre esportiu i de lleure i assegura que 
promouen el racisme, el feixisme, l’homofòbia, etcètera., des de fa més de dos 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3899 
 
anys. Així mateix, destaca que comprèn les intervencions que han demanat una 
acció política, però opina que les accions han de ser molt contundents des del punt 
de vista legal i policial. Alhora, esmenta que la Sra. Ribas ha dit que hi ha 
evidències que estan connectats amb grups d’extrema dreta, tant amb grups 
italians, com grecs o de l’Estat espanyol, la qual cosa considera que són arguments 
suficients per actuar i afirma que esperen que el govern continuï fent allò necessari 
per al tancament d’aquest centre i remarca el que ha expressat el Sr. Escudé sobre 
el perill de donar-los protagonisme. 
 
 Per acabar, destaca que entén que s’hagin d’aguantar provocacions, mentre 
l’acció policial i legal no sigui eficient, i alhora veure les accions que fan dins el 
barri. Així mateix, insisteix que s’han d’incrementar les accions administratives, 
legals i policials. 
 
 El Sr. Freixedes assenyala que estan tots d’acord i que cal continuar treballant 
en la mateixa línia. Alhora, assegura que el primer error que cometin no els 
permetrà cometre un segon error, però destaca que com més se’n parla més es 
dificulta la tasca dels que han d’actuar, que és Fiscalia i els cossos de seguretat i 
considera que han de deixar que les coses funcionin i afirma que el fiscal ha 
demostrat, amb la seva trajectòria, que es pren seriosament aquests temes, per la 
qual cosa no creu que tinguin impunitat. Tot i això, recorda que la legislació actual 
no permet actuar de manera preventiva amb gent que penja fotos a internet amb 
impresentables, però assegura que ell està tranquil per la implicació de les forces 
de seguretat i que quan tinguin l’oportunitat actuaran.  
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
4.-  (27/2014) RATIFICAR el Decret d'Alcaldia, de 14 de març de 2014, pel 
qual s'atorga la medalla d'Honor al sofriment en categoria d'argent al Sr. Ricardo 
Cervantes Valdeoliva (17583) i al Sr. Juan José Vandellós Fernández (17572), 
bombers del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament 
de Barcelona, amb els beneficis establerts a l'article 5 del Reglament d'Honors i 
Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció 
d'Incendis, de 17 de setembre de 1976, per les lesions que van patir arran de 
l'accident sofert en acte de servei el 15 de febrer de 1980 al carrer Sant Elies, 
núm. 10 baixos, provocant la baixa fins al 12 de maig de 1980 i 24 d'abril de 1980, 
respectivament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
 
5.-  (20/2014) RATIFICAR el Decret d'Alcaldia, de 14 de març de 2014, pel 
qual s'atorga la medalla d'Honor al mèrit en la categoria d'argent al Sr. Àlvar 
Méndez Amorós (25975), bomber del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i 
Salvament de Barcelona, amb els beneficis establerts a l'article 5 del Reglament 
d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei 
d'Extinció d'Incendis, de 17 de setembre de 1976, en reconeixement per la 
intervenció realitzada el 17 de gener de 2014 a la carretera de Mataró, 18 de Sant 
Adrià del Besòs, posant en risc la seva seguretat en el rescat de dues persones. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
 
6.-  (31/2014) RATIFICAR el Decret d'Alcaldia, de 14 de març de 2014, pel 
qual s'atorga la medalla d'Honor al mèrit en la categoria de bronze al Sr. Josep 
Lluís Fernández i Padró, sacerdot i bomber del Servei de Prevenció, Extinció 
d'Incendis i Salvament de Barcelona, amb els beneficis establerts a l'article 4.2. 
3900 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
apartat C, del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia 
Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis, de 17 de setembre de 1976, per la 
important tasca feta durant tots aquests anys al Servei de Prevenció, Extinció 
d'Incendis i Salvament. 
 
  
La Sra. Escarp, dirigint-se al tinent d’alcalde, comenta que a l’expedient número 
4, que fa referència a uns fets de l’any 1980, costa trobar el que ha passat des de 
1980 fins ara. Així, afirma que se suposa que deu haver-hi una sentència pel mig i 
demana que es pugui aclarir abans del ple.  
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
7.-  (M1115/10972) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Destinar 
25 milions d'euros del superàvit pressupostari municipal del 2013 a incrementar 
l'aportació de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2014 al finançament del 
transport públic metropolità, per permetre avançar en l'establiment d'una nova 
estratègia tarifària, aplicable ja aquest 2014. 
 
 La Sra. Casanova comenta que des de la Presidència no es considerava que 
aquesta proposició tingués cabuda en aquesta comissió, tot i que explica que 
finalment va decidir que entrés a l’ordre del dia per no generar greuges respecte al 
que havia succeït a comissions prèvies, com la de Cultura i la de Qualitat de Vida. 
Així mateix, afirma que això es tractarà en junta de portaveus i exposa que el 
motiu era que es proposa fer una modificació de crèdit, per la qual cosa opinen que 
realment havia d’anar a la Comissió d’Economia. Alhora, remarca que si no hagués 
tractat el tema de modificar el pressupost, no hi hauria hagut cap problema.  
 
 La Sra. Escarp agraeix l’aclariment i afirma que hi ha hagut dificultats en una 
sèrie de comissions, però considera que amb el diàleg i el bon fer de tots plegats 
es poden aclarir aquests temes. 
 
 A continuació, afirma que tots saben que el seu grup s’ha manifestat contrari, 
juntament amb altres grups municipals, respecte al fet que l’Ajuntament hagi 
tancat l’any 2014 amb un superàvit de 140 milions i recorda que el Sr. Mestre va 
esmentar que no és funció d’una administració generar superàvit, però sí que ho 
és respondre a les necessitats que se li plantegen. En aquest sentit, considera que 
no es pot tenir un ajuntament ric enfront d’una ciutat que s’empobreix i explica 
que han presentat diverses proposicions al voltant de l’aplicació de polítiques 
contracícliques i a què pot anar dedicat el superàvit de l’Ajuntament. Així, recorda 
que el dia abans, a la Comissió d’Economia, el Partit Popular proposava destinar-ho 
a la reducció d’un 10% de l’IBI, per la qual cosa opina que tots comparteixen el 
principi bàsic que no és funció d’una administració generar superàvit. 
 
 Seguidament, explica que el seu grup proposava destinar part dels 140 milions 
a polítiques socials, entre les quals hi ha el transport públic, com un element 
imprescindible d’equilibri territorial, amb una major aportació al transport públic 
metropolità, en un any en què han passat moltes coses quant al transport públic, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3901 
 
com ara un increment en els títols més usats i moltes mobilitzacions al voltant 
d’aquest increment abusiu. En aquest sentit, també esmenta l’acord entre 
l’Ajuntament, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana per unes majors aportacions de 
les administracions i un refinançament de les empreses, la qual cosa genera un 
nou sistema tarifari i la creació d’una taula social per treballar propostes i 
polítiques. Alhora, afegeix que el dia abans, a l’Àrea Metropolitana, van comentar 
que es tracta d’un acord bàsicament de refinançament, però que el tema de fons 
és en la necessitat d’una llei de finançament del transport públic, en una bona 
negociació del contracte programa i en un nou sistema tarifari a través de la T-
Mobilitat, tot i que destaca que això serà en un futur i que l’any 2014 hi ha majors 
aportacions de les administracions, però no de la Generalitat ni de l’Estat, així com 
també un increment abusiu dels dos títols més usats en el transport públic i una 
taula social que s’ha reunit dues vegades i no ha tingut cap gest per part de les 
autoritats ni de l’ATM. 
 
 Per acabar, conclou que la proposta és destinar 25 milions del superàvit del 
transport públic a respondre les demandes que s’han plantejat en la taula social 
pel que fa a 2014, que passa per suprimir la 50/30 i deixar només la T-Mes al preu 
de la 50/30 i, pel que fa a la T-10, o bé deixar el preu de 2013 o bé un compromís 
a congelar la T-10 per a 2015 mentre no hi hagi la discussió de tot el sistema 
tarifari.  
 
 La Sra. Casanova, en nom del Grup Popular, exposa que comparteixen la 
necessitat de millorar el finançament del transport públic metropolità, a més 
d’exigir el compromís a totes les administracions públiques amb les aportacions 
que han de fer per al sistema, així com mantenir el sistema tarifari que recau 
sobre els ciutadans, però recorda que en les comissions anteriors s’ha comentat 
que el superàvit de 2013 no es pot gastar, ja que la llei actual permet que es pugui 
incrementar la despesa en l’exercici 2014 però sempre que es financi amb 
ingressos addicionals. En aquest sentit, afirma que això és el que es va aprovar el 
dia abans a la Comissió d’Economia i que està vinculat amb l’operació de la 
concessió dels aparcaments a BAMSA per aconseguir 100 milions d’euros 
addicionals i, com a mínim, per invertir en habitatge social en últim terme.  
 
 Per acabar, explica que la utilització del superàvit ja s’ha fet i que es va acabar 
d’aprovar el dia abans, d’acord amb el que permet la llei vigent, per la qual cosa 
no els queda altre remei que votar en contra de la proposició. Tanmateix, comenta 
que si haguessin plantejat altres possibles altes i baixes en el pressupost en la 
Comissió d’Economia, segurament s’haurien posat d’acord, ja que comparteixen la 
necessitat de millorar el finançament del transport públic. 
 
 El Sr. Mestre afirma que el dia abans van discutir, i segurament no van acabar, 
sobre l’absurditat que representa fer un superàvit l’any passat de 140 milions 
sumats als 60 de l’any anterior i la mala gestió pressupostària que expressa en un 
moment en què els recursos municipals s’han de destinar a fer front a la crisi i les 
seves conseqüències a la ciutat, així com també a reactivar l’economia, la qual 
cosa significa invertir recursos municipals en polítiques socials, ja siguin polítiques 
actives d’ocupació, serveis socials, educació i habitatge públic, etcètera., així com 
també inversions als barris amb més risc d’exclusió social i desigualtat social.  
 
 Finalment, afirma que donaran suport a la proposició perquè entenen que la 
idea del Grup Municipal Socialista de destinar els 25 milions provinents del 
superàvit al transport públic metropolità s’orienta en el sentit de destinar els 
recursos municipals a fer front a la crisi i a atendre necessitats socials i les 
demandes ciutadanes, per la qual cosa aquests 25 milions haurien de revertir la 
situació que s’ha produït els darrers anys d’increment abusiu i continuat de tarifes 
del transport públic en els títols més utilitzats. 
 
 El Sr. Laporta exposa que, tot i que el seu grup està en contra del darrer 
increment i que defensen que la solució del deute de TMB no passa per augmentar 
3902 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
els preus, així com també haver denunciat que Barcelona s’ha convertit en una de 
les ciutats europees on l’usuari fa una major aportació al preu deu bitllet, 
s’abstindran, ja que consideren que la solució ha de ser promoure una llei de 
finançament del transport que aporti les inversions necessàries per poder 
assegurar el futur, per millorar l’eficiència del servei, fer una bona política de 
fidelització dels usuaris i reduir el frau. Alhora, recorda que els darrers tres anys 
l’aportació de l’Estat a l’ATM ha disminuït un 37%, per la qual cosa la Generalitat 
ha hagut d’incrementar la seva aportació un 12% i l’Ajuntament un 10%. En 
aquest sentit, opina que caldria que hi hagués una major aportació de les 
administracions, acompanyada d’un pla de finançament. A més a més, remarca 
que, amb referència a l’acord signat entre Generalitat, Ajuntament i l'ATM, s’ha 
plantejat un refinançament dels 546 milions que corresponen al deute general de 
l'ATM per la manca d’aportacions de les administracions i que hi ha una part 
d’aquest deute que correspon a TMB, 382 milions concretament. Per aquest motiu, 
afirma que 25 milions no resolen la situació de TMB, que té un deute acumulat de 
gairebé 800 milions, al qual s’hi ha de fer front i cal que l’Ajuntament i TMB 
plantegin com fer-ho, de tal manera que aprovin les aportacions excepcionals 
necessàries tenint en compte que el 25 milions no resolen bé la situació. 
 
 El Sr. Forn manifesta que hi votaran en contra. Referent a les paraules de la 
Sra. Escarp, reconeix que no és funció d’una administració crear superàvit, però 
remarca que tampoc crear dèficit i que les inversions que es facin s’han de fer amb 
els diners que hi hagi i ajustades a la llei. Així mateix, exposa que el resultat 
positiu, en termes de sistema europeu, pot facilitar la superació el sostre de 
despesa, que és el que va fer l’Ajuntament de Barcelona, superant el sostre de 
despesa en 100 milions gràcies al que implica disposar de la variable positiva 
resultant del tancament de l’exercici de l’any 2013. Alhora, comenta que va haver-
hi un expedient de modificació que ha estat sotmès al públic per a la presentació 
d’al·legacions, però destaca que es va aprovar el dia abans, i es mostra sorprès 
que no hagin fet cap proposta i la facin quan ja està aprovat en la Comissió 
d’Economia. 
 
 D’altra banda, explica que la mateixa Llei d’estabilitat pressupostària impedeix 
que es pugui fer aquesta aplicació de despesa corrent de 25 milions i que no és 
que facin una proposta de 25 milions, sinó que en totes les que fan 
successivament s’assoleixen els 100 milions. En aquest sentit, remarca que la 
mateixa llei diu que no és possible, per la qual cosa la proposició no té cap sentit i 
afirma que hi votaran en contra.  
 
 A continuació, afirma que estan satisfets de l’acord que s’ha pres tant a l’ATM 
com a l’Àrea Metropolitana per poder afrontar tota la problemàtica del finançament 
del transport públic amb l’acord de diferents administracions. Segons el seu parer, 
es va per bon camí, tot i que reconeix que no solucionarà els problemes d’un dia 
per l’altre, però opina que és l’única manera d’avançar, amb el compromís de les 
administracions d’augmentar les aportacions. 
 
 La Sra. Escarp afirma que això és el que pensen ells i la Sra. Casanova 
jurídicament, però assenyala que és evident que el superàvit s’havia d’haver gastat 
al 2013, de tal manera que hi havia d’haver hagut una política de fer front a la crisi 
que permetés austeritat en moments de crisi i major aportació per fer polítiques 
contracícliques, que és, segons afirma, el s’havia fet durant molts anys, que 
permetia una gestió financera sanejada i ara s’ha canviat.  
 
 Quant a l’aspecte jurídic, comenta que li han explicat que a través d’un pla 
econòmic financer es pot fer, per la qual cosa considera que és un tema de 
discussió jurídica i no política. En aquest sentit, assenyala que el que decideixen 
fer és privatitzar la gestió dels aparcaments per destinar els 100 milions a 
habitatge de lloguer, de tal manera que la gestió de fons és privatitzar i com que 
això trigarà un temps es dediquen 100 milions fins que es rebin. Al seu parer, això 
és un joc, és voler privatitzar la gestió d’aparcaments i a partir d’aquí vestir-ho 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3903 
 
com sigui i fer el cercle amb els 100 milions que van i vénen. Així mateix, insisteix 
que des del grup sempre han manifestat la necessitat de respondre l’any 2014 
amb un esquema plantejat al voltant del transport públic en el qual es fa necessari 
donar una resposta mínima i coherent pel que fa a l’increment del transport públic 
de l’any 2014. 
 
 A continuació, destaca que, segons el seu punt de vista, la intervenció del Sr. 
Laporta en aquesta comissió no lliga gens amb la del dia abans del Sr. Portabella, 
tot i que esmenta que dins el grup cadascú pot decidir el més adient en cada 
moment. Tanmateix, lamenta que no s’aprovi la proposició, ja que recollia algunes 
de les propostes que es van portar a la Taula Social a través de la Plataforma del 
Transport Públic, dels sindicats, de l’associació d’usuaris i d’entitats lligades al 
foment del transport públic de la ciutat. Finalment, conclou que s’hauria 
d’aconseguir més passatge i menys cost per passatge, la qual cosa significa 
redefinir la política tarifària. 
 
 La Sra. Casanova afegeix que si s’incorporen tots els imports que han proposat 
a les diferents comissions s’incrementa la despesa però no hi ha un ingrés 
addicional que l’acompanyi, la qual cosa significaria que es tancaria l’exercici amb 
dèficit i, segons exposa, la llei no permet tancar un exercici pressupostari amb 
dèficit i, en aquest cas, l’Ajuntament hauria de fer un pla econòmic i financer, per 
la qual cosa perdria tota la solvència financera que ha tingut al llarg de molts anys. 
Tot i això, assenyala que el seu grup rebutja el superàvit de 2013 i recorda que en 
el passat ple van portar una proposició per rebutjar el superàvit i l’elevat romanent 
de tresoreria. Així mateix, remarca que cal que hi hagi un equilibri o un cert 
superàvit. 
 
 El Sr. Mestre afirma que és conscient que una part del debat pertany a la 
Comissió d’Economia, però remarca que arran de la intervenció del Sr. Forn, el 
qual pertany al govern, estan obligats a repetir el mateix. En aquest sentit, explica 
que al juny de 2013 es va examinar l’execució pressupostària, cosa que es fa 
habitualment el mes número sis de l’any d’execució pressupostària, i van veure 
quins ingressos tributaris s’havien produït i comparar-ho amb els anys anteriors. 
Així mateix, comenta que ja coneixien les transferències més importants, 
especialment la que ve de l’Estat i que a l’octubre van tornar veure com estava 
l’execució del pressupost, per la qual cosa al juny ja tenien un indicador de com es 
tancaria més o menys el pressupost de l’any passat i a l’octubre el govern 
municipal ja sabia quin superàvit es produiria. 
 
 A continuació, afirma que un govern responsable hauria d’haver fet 
modificacions de crèdit per a majors ingressos, com es va fer al mandat anterior 
diverses vegades. En aquest sentit, explica que el que es fa és que es modifiquen 
el crèdit i els ingressos del pressupost i s’incrementa la despesa perquè el 
pressupost quadri i la despesa correspongui als majors ingressos, cosa que retreu 
que no va fer el govern, tot i que ho haurien pogut fer segurament amb l’acord de 
tots els grups municipals, si la destinació d’aquests majors ingressos hagués estat 
per a polítiques socials. Tanmateix, insisteix que no van fer res i que a més a més 
es van posar en la boca del llop i explica que, en aquest cas, el llop és el ministre 
d’Hisenda, el senyor Montoro. Alhora, comenta que des que el Partit Popular 
governa a l’Estat, el Ministeri d’Economia dicta com han de fer els pressupostos les 
administracions locals, així com també com han de gastar els diners i a què han de 
dedicar els superàvits. Així mateix, retreu que el govern municipal estigui pel dret 
a decidir i amb els diners de l’Ajuntament faci el que decideix el senyor Montoro.  
 
 Seguidament, explica que es va fer una esmena a la Llei de sostenibilitat de les 
administracions públiques que determina que els superàvits van a “deute” o van a 
“inversions sostenibles en el temps”. Segons el seu parer, és absurd que hi hagi 
uns recursos que es poden incorporar al pressupost de l’exercici en curs i no es 
faci, de tal manera que quedi pendent del que decideixi el Ministeri d’Hisenda, el 
qual és sabut que és molt restrictiu i poc respectuós amb l’autonomia local i dicta 
3904 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
com s’han de gastar els diners. Alhora, considera que l’execució pressupostària 
que s’ha fet és nefasta i el resultat és que ara han d’anar a buscar els arguments 
legals, que són les lleis del Partit Popular. Finalment, insisteix que no sap on queda 
el dret a decidir de l’Ajuntament de Barcelona vistos els resultats. 
 
 El Sr. Laporta, dirigint-se a la Sra. Escarp, assegura que el Sr. Portabella i ell 
van coordinats i actuen amb coherència i explica que el dia abans, a la Comissió 
d’Economia, el Sr. Portabella també es va abstenir en aquesta qüestió fent 
referència al fet que correspon a un superàvit que segons la Llei d’estabilitat 
pressupostària, la qual recorda que el Partit Socialista va votar en una reforma 
exprés de la Constitució, és de difícil aplicació a la qüestió del transport públic o del 
comerç. Alhora, comenta que per raons de la Llei d’estabilitat pressupostària els 
superàvits de les entitats locals no es podran dedicar ni a educació, ni a sanitat, ni 
a emprenedoria, la qual cosa retreu que sigui motivada per aquesta llei.  
 
 Seguidament, insisteix que el Sr. Portabella es va abstenir i que sempre s’han 
mantingut en el mateix criteri i exposa que malgrat que han estat en contra de la 
pujada de preus i que pensen que la solució del deute de TMB no passa per 
augmentar els preus indefinidament, s’han abstingut per les raons que ha explicat. 
A més a més, afegeix que hi ha altres motius, com les aportacions de les 
administracions, concretament la disminució del 37% de l’Administració de l’Estat, 
les quals opina que s’han de denunciar i que han ocasionat que la Generalitat i 
l’Ajuntament hagin hagut d’augmentar la seva aportació. Finalment, afirma que no 
sap on hi ha la incoherència i insinua que la Sr. Escarp potser no va acabar de 
sentir la intervenció del Sr. Portabella i per aquest motiu ha fet els comentaris que 
ha fet.  
 
 El Sr. Forn, dirigint-se al Sr. Mestre, li demana si el que fa un govern 
responsable és un dèficit de 800 milions d’euros, i recorda que l’any 2009 hi va 
haver un dèficit de 83 milions d’euros, l’any 2010 de 300 milions i l’any 2011 de 
396. Així mateix, afirma que immediatament van tenir un PEF i demana si és el 
que volen. En aquest sentit, qüestiona si el PEF no és restrictiu i si el que fa el PEF 
és fer guanyar solvència davant tot el món i autonomia financera. En aquest sentit, 
comenta que estan absolutament equivocats. 
 
 La Sra. Escarp explica que o ella s’ha expressat malament o el Sr. Laporta no 
l’ha entès i remarca que ella parlava de la intervenció del Sr. Portabella a l’Àrea 
Metropolitana i no a la comissió i recorda que quan va justificar la seva abstenció 
va parlar de l’increment de tarifes, per la qual cosa opina que no lliga amb la 
intervenció d’avui del Sr. Laporta. Tot i això, manifesta la seva sorpresa per 
l’argumentari del Sr. Laporta, pel fet que defensi la independència del país i parli 
amb els arguments de la Llei d’estabilitat pressupostària, la qual recorda que va 
recolzar Convergència i Unió i no pas el Partit Socialista, ni els seus representants 
al Congrés dels Diputats. Finalment, demana al Sr. Laporta que es preocupi del 
que feia algun membre del seu partit a la comissió del dia abans.  
 
 
 
El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d’UpB. ES 
REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
8.-  (M1115/10963) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al 
Govern municipal a descartar i deixar sense efecte el projecte de connexió del 
trambaix i el Trambesós en el seu traçat per l'avinguda Diagonal prioritzant altres 
alternatives possibles. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3905 
 
 Tractat conjuntament amb els punts 2 i 16 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot 
contrari del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas 
expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
9.-  (M1115/10982) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda deixar 
sense efecte l'acord de patrocini del servei del Bicing i, per tant, no canviï el nom 
d'aquest servei públic. 
 
Tractat conjuntament amb el punt 11 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Mestre explica que la proposició ha estat transaccionada gràcies a una 
esmena del Partit Popular, la qual creu que ha estat comunicada a la Presidència 
de la comissió, a la Secretaria i que ha estat lliurada a tots els grups municipals. 
 
Seguidament, comenta que la proposta és per diverses raons. En primer lloc, 
perquè el seu grup està en contra que una empresa –en aquest cas, Vodafone– 
colonitzi el servei Bicing, ja que és un servei públic municipal, en llocs com els 
parafangs o els uniformes de les cent cinquanta-vuit persones que hi treballen, així 
com els vehicles, etcètera. Alhora, assenyala que en l’acord es fixen un seguit de 
clàusules que expressen aquest terme de “colonització” i fan referència a possibles 
promocions creuades i a les comunicacions electròniques associades al Bicing que 
podrà fer Vodafone i que, segons l’opinió del seu grup, podran comportar la 
utilització de totes les bases de dades municipals per part d’una empresa externa 
per a les seves finalitats, les quals considera que poden ser molt legítimes però 
que no tenen un caràcter públic. Així, esmenta que això ho estableix l’acord de 
manera detallada i que l’han pogut analitzar perquè han estat estudiant 
l’expedient, que és en mans de BSM. En aquest sentit, agraeix a la directora 
jurídica de BSM la facilitat, els aclariments i les explicacions que van obtenir.  
 
En segon lloc, exposa que també són contraris que un servei públic municipal 
com el Bicing tingui en el seu nom una marca comercial i que la marca precedeixi 
el nom del servei, de tal manera que es digui “Servei Vodafone Bicing”, ja que, al 
seu parer, aquesta comercialització pot portal al ridícul i, en to de broma, comenta 
que el Sr. Forn i el govern de Convergència i Unió, que es preocupen tant pels 
diners, es poden plantejar tenir un servei públic que es digui “Coca-Cola Autobusos 
de Barcelona” o “Pepsi Ferrocarril Metropolità de Barcelona”. En aquest sentit, 
opina que començar amb el Bicing aquest camí pot portar al ridícul absolut.  
 
 
En tercer lloc, afirma que també són contraris al que implica la decisió del 
govern municipal del patrocini d’una marca privada d’un servei municipal comenci 
precisament pel Bicing i assegura que no poden abstenir-se de fer-ne una lectura 
política, ja que, segons explica, no tots els regidors, però sí l’alcalde i la tinenta 
d’alcalde d’Economia, la Sra. Recasens, presidenta de BSM, han estat insistint de 
manera constant sobre el cost del Bicing, per la qual cosa afirma que pel fet que 
precisament el primer patrocini d’un servei públic municipal sigui el Bicing no 
poden treure’s la sensació que el Bicing no hauria de ser un servei municipal. 
 
A continuació, explica que ja sap que la resposta que obtindran per part del 
govern estarà enfocada al cost i al finançament del Bicing. En aquest sentit, 
assenyala que un servei públic i el seu cost s’ha d’examinar en funció de la 
prestació d’aquest servei, de tal manera que s’ha d’examinar el seu cost en funció 
de les necessitats que cobreix i de l’interès general i remarca que no es pot 
analitzar només des de la vessant econòmica i de l’anàlisi de costos. Així mateix, 
insisteix que el Bicing s’ha d’analitzar des del punt de vista de l’interès general per 
3906 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
la mobilitat sostenible, pel medi ambient, etcètera. Alhora, expressa la seva 
sorpresa pel fet que l’alcalde i el Sr. Vives parlin constantment de “ciutat 
intel·ligent”, “smartcity”, etcètera. i no tinguin en compte qüestions com aquesta.  
 
D’altra banda, comenta que des de Convergència i Unió fan del finançament 
municipal del Bicing un problema polític que, segons el seu parer, no existeix, ja 
que és un servei públic que està justificat, així com també el seu cost i assegura 
que hi ha altres solucions polítiques que altres ajuntaments apliquen. En aquest 
sentit, posa l’exemple de l’Ajuntament de Sant Sebastià, el qual finança el seu 
sistema de bicicleta pública amb els ingressos municipals que s’obtenen de 
l’explotació publicitària del mobiliari urbà i afirma que Barcelona obté uns ingressos 
municipals superiors al cost que atribueixen al Bicing. Alhora, assenyala que 
l’Ajuntament de Barcelona té uns ingressos d’explotació del mobiliari urbà i 
insisteix que si és un problema polític hi ha solucions polítiques, com és el cas de 
l’Ajuntament de Sant Sebastià. 
 
Seguidament, destaca que si els preocupen tant els diners que costa el Bicing no 
comprenen per què en aquest mandat es regalaran 16 milions d’euros a la Fórmula 
1, al circuit de Montmeló, sense cap necessitat ni cap contraprestació. Així mateix, 
afirma que es fa perquè s’ha de cobrir el que la Generalitat de Catalunya no 
aporta. 
 
Finalment, assegura que el seu grup no es tanca al fet que puntualment en 
algun suport físic del Bicing es pugui fer algun tipus de publicitat concreta, però 
insisteix que no poden acceptar el que ha passat en aquest cas, la qual cosa, al 
seu parer, és una colonització completa de tot el servei municipal de bicicletes. 
 
El Sr. Escudé destaca que des del passat 1 d’abril ja hi ha el Vodafone Bicing i 
recorda que el dia de la presentació l’alcalde va dir que el compromís de 
l’Ajuntament de reduir el cost d’aquest servei per a la ciutat i que gràcies a la 
col·laboració publicoprivada i a una bona gestió es feia un pas més perquè el servei 
fos sostenible econòmicament. Segons el seu punt de vista, haurien pogut buscar 
altres fórmules per fer-ho. 
 
A continuació, explica que, segons l’acord, Vodafone pagarà 4 milions d’euros en 
els propers tres anys i, a canvi d’això, es posarà el logotip de l’empresa a les bicis, 
a les estacions, a la flota de vehicles, etcètera. Tanmateix, afirma que el seu grup 
votarà a favor de la proposta, ja que, segons el seu parer, ha estat una operació 
opaca, fins i tot per als membres del Consell d’Administració de BSM i assegura 
que se’n van assabentar pels mitjans de comunicació quan l’operació ja estava 
tancada i dissenyada. Alhora, comenta que no han pogut conèixer quines altres 
empreses han concursat per emportar-se el patrocini i per quin motiu s’ha optat 
per Vodafone i exposa que per aquest motiu han presentat el prec, perquè el 
govern lliuri a tots els grups polítics una còpia de l’informe o informes que s’han 
realitzat per a l’adjudicació del patrocini de Bicing.  
 
Seguidament, assegura que o a Vodafone li ha sortit molt bé de preu el patrocini 
del Bicing o a l’Ajuntament li ha sortit molt car, ja que el Bicing té dues vies de 
finançament: l’aportació que es fa des de l’Ajuntament i la que fan els usuaris amb 
l’abonament i les tarifes. Així mateix, recorda que quan es va crear, estava molt 
clar d’on venien part dels diners que l’Ajuntament destinava a aquest servei i eren 
els ingressos de l’àrea verda, derivats d’una política de gestió de la mobilitat que 
desincentivava l’ús del vehicle privat i es destinava a finançar un servei públic que 
generava i genera externalitats positives a la ciutat. 
 
D’altra banda, comenta que segons els comptes d’explotació del programa AREA 
l’any 2013 es van facturar un total de 10.363.971 euros de l’àrea verda i a finals 
de 2011 el govern actual va decidir fer gratuïta l’àrea verda per a residents que no 
haguessin tingut cap multa, la qual cosa va suposar per a l’Ajuntament deixar 
d’ingressar aproximadament 600.000 euros que anaven destinats íntegrament a 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3907 
 
finançar el Bicing. Alhora, destaca que amb el patrocini que ha signat ara el govern 
tan sols aconsegueixen 600.000 euros més del que ingressava quan l’àrea verda 
no era gratuïta a canvi que el nom de l’empresa aparegui a tot arreu, per la qual 
cosa considera que és un negoci rodó per al privat i no tan bo per a un servei 
públic. En aquest sentit, remarca que si era tan necessari trobar finançament per 
al Bicing no entenen com es pot renunciar a 600.000 euros provinents de l’àrea 
verda si no és que hi havia una manca de previsió alarmant en el seu moment i 
insisteix que si es multiplica pels anys que fa que dura la mesura l’Ajuntament ha 
perdut ja 1,8 milions d’euros.  
 
A continuació, destaca que el compliment de l’Ordenança de paisatge urbà és 
dubtós en aquest acord de patrocini i recorda que l’article 12 fa referència als 
vehicles de transport i servei públic municipal o metropolità diu textualment: “Les 
característiques cromàtiques i d’imatge exterior dels vehicles de transport i servei 
públic són objecte de protecció a fi de preservar el caràcter emblemàtic que aquest 
tipus d’elements urbans confereixen a la ciutat. Queda prohibida la utilització de 
vehicles i instal·lacions de transport i servei públic com a suport de publicitat fora 
dels espais reservats o aprovats per l’Ajuntament amb aquesta destinació.” Tot i 
que reconeix que la darrera frase els pots avalar, remarca que no han vist cap 
informe jurídic que ho indiqui. 
 
El Sr. Ramírez es manifesta a favor de la proposició i agraeix l’acceptació de 
l’esmena de transacció que s’ha incorporat al text. Alhora, remarca que hi donen 
suport per raons distintes que les del proposant, ja que, al seu parer, no es tracta 
d’una colonització publicitària i recorda que des del seu grup sempre han demanat 
que es faci aquest patrocini estable en el servei públic del Bicing. 
 
A continuació, afirma que hi donen suport per dos motius: d’una banda per la 
manca de transparència en el procés de contractació, de la qual assegura que se’n 
van assabentar dia 21 de març en roda de premsa conjunta entre els responsables 
de l’Ajuntament de Barcelona, de Vodafone, de Clear Channel i de BSM, on es 
presentava l’acord de patrocini exclusiu amb inici 1 d’abril d’aquest any per un 
import de 4 milions d’euros i per a un període de tres anys. D’altra banda, comenta 
que des del seu grup sempre han reclamat polítiques per reduir el dèficit que 
pateix el sistema i recorda que des que es va posar en marxa el servei del Bicing, 
l’any 2007, s’han acumulat dèficits anuals de 12 milions d’euros, la qual cosa 
s’havia de solucionar d’alguna manera. Així, destaca que el seu grup demanava 
que, si es feia un procés de patrocini i era estable com el que es presentava, 
s’expliqués quin havia estat el procediment per cercar aquests patrocinadors i 
quins estudis econòmics havien dut a terme l’Ajuntament i els tècnics, ja que, 
segons el seu entendre, 4 milions per a tres anys és una oferta molt baixa. En 
aquest sentit, assegura que si comparen el servei de patrocini presentat per 
l’Ajuntament amb un servei de bici pública de les mateixes dimensions, com pot 
ser el de Londres, hi ha una diferència molt substancial. Segons explica, Londres fa 
servir el mateix sistema i ha assolit un acord de patrocini per a cinc anys de 30 
milions d’euros, és a dir, 6 milions cada any, mentre que a Barcelona 4 milions per 
a tres anys. Així mateix, explica que si es tenen en compte els habitants de l’àrea 
d’influència de Londres on té vigència el Bicing és d’1,100 milions, mentre que a 
Barcelona és d’1,6, per la qual cosa s’està parlant de xifres molt similars quant a 
impactes a ambdues cares de les bicicletes. Alhora, recorda que Barcelona té 1 
milió d’usos mensuals del servei de Bicing, la qual cosa ho fa una oferta prou 
atractiva com per millorar aquesta oferta econòmica.  
 
A continuació, destaca que ells estan a favor del patrocini estable i recorda que 
van presentar iniciatives i que al setembre de 2011 van presentar una pregunta en 
aquesta comissió, en la qual demanaven al govern quina era la previsió en relació 
amb el funcionament del sistema Bicing, fet referència a la publicitat, al cost de 
prestació i a les condicions de contracte. Així mateix, recorda que al gener de 2012 
també van presentar un prec en aquesta comissió sol·licitant que es desenvolupés 
3908 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
un pla per al Bicing, per tal d’assolir un dèficit zero en el sistema i en el qual 
preveien la inclusió d’aquest patrocini.  
 
D’altra banda, insisteix que dia 21 de març van conèixer la notícia per premsa, 
la qual cosa considera que denota una manca de transparència, i que dia 24 de 
març van presentar un prec per escrit al govern municipal sol·licitant la 
documentació i els informes jurídics pertinents perquè es demostrés que 
jurídicament s’adequava a la normativa de l’Ajuntament de Barcelona i més 
concretament a l’Ordenança del paisatge urbà i a l’article 16. 
 
Finalment, remarca la manca de transparència en el procés i manifesta que 
donaran suport a la proposta d’Iniciativa per tal que es retiri el contracte de 
patrocini que hi ha subscrit amb Vodafone i que s’iniciï un nou procés 
d’adjudicació, iniciant la tramitació d’un nou expedient per assolir una millor oferta 
econòmica. Alhora, retreu que la manca de transparència sigui constant dins 
l’àmbit de mobilitat i recorda els casos de la pujada de tarifes del Bicing o la 
presentació de l’àrea lila.  
 
El Sr. Laporta anuncia que votaran a favor de la proposició, atès que pensen que 
el patrocini vulnera l’Ordenança del paisatge urbà, perquè no s’ha fet concurs 
públic, la qual cosa hauria permès que es presentessin altres empreses 
interessades i possiblement s’hauria aconseguit un patrocini amb recursos 
superiors. Alhora, destaca que els 4 milions no resolen el dèficit de 12 milions que 
té el Bicing. 
 
D’altra banda, opina que en comptes de pujar tarifes o plantejar patrocinis que 
són com a pedaços, s’haurien d’afrontar els problemes de gestió, ja que considera 
que el Bicing és una bona idea però mal executada i que les anomalies existents 
provenen d’una manca de capacitat per gestionar aquest servei, per la qual cosa 
caldria fer una nova contracta que depengui de TMB i que se’n faci la inclusió al 
sistema tarifari per adquirir noves bicicletes i que es doti el servei d’un sistema 
informàtic intel·ligent i la tecnologia digital que resolgui les deficiències de l’actual.  
 
 
Quant a la qüestió de l’àrea verda, es remet al que ha comentat el Sr. Escudé i 
insiteix que no estan frontalment oposats a la publicitat del Bicing, però opina que 
hi ha altres solucions alternatives. Per acabar, destaca que cal afrontar els 
problemes de gestió i que aquest tipus de patrocini vulnera l’ordenança. 
 
El Sr. Freixedes afirma que hi votaran en contra, llegeix el títol de la proposició i 
aclareix que, al seu entendre, aquesta comissió no té la potestat de deixar sense 
efecte un acord i recorda que, en tot cas, s’hauria de prendre en un consell 
d’administració d’una empresa municipal, per la qual cosa comenta que el redactat 
hauria de dir: “Instar BSM a deixar sense efecte...”. En aquest sentit, remarca que 
en aquesta comissió no es pot deixar sense efecte un acord que no ha fet 
l’Ajuntament de Barcelona, sinó que l’ha pres una empresa que és 100% municipal 
amb un dels seus contractistes. Així mateix, assenyala que tothom pot escriure el 
que vulgui, però després s’ha de tenir clar el que es fa en cada moment, de tal 
manera que una cosa és que quedi clar en aquesta comissió el rebuig polític cap 
aquest contracte que ha signat una empresa municipal i l’altra és que es pugui 
deixar sense efecte un acord. 
 
A continuació, assegura que no comparteix algunes afirmacions que s’han fet, 
com ara que la gestió de BSM és obscura o que alguns membres del Consell 
d’Administració no tinguessin coneixement de l’acord. En aquest sentit, explica que 
el dia abans la presidenta de BSM afirmava que havia parlat amb determinats 
consellers sobre aquest tema i comenta que el més normal és creure que aquestes 
converses han existit. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3909 
 
Pel que fa als comentaris del Sr. Mestre sobre la colonització, recorda que com a 
mínim que els quatre grups que votaran a favor de la proposició, i sobretot el grup 
impulsor de la mateixa, estaven en el govern municipal que va decidir que aquest 
servei municipal, en comptes de prestar-lo directament l’Ajuntament o en comptes 
d’utilitzar qualsevol dels instruments que tenien a l’abast per tirar endavant el 
sistema públic de bicicletes, que això ho faria una empresa municipal i, per tant, 
que no es fes directament des de l’Ajuntament. Alhora, afegeix que aquella 
empresa municipal va signar un contracte, que continua en vigor i que s’ha de 
respectar, tant si els agrada com si no. 
 
A continuació, destaca que quan afirmen que s’hauria pogut fer per concurs 
també ho haurien pogut fer ells en el seu moment, així com també el fet de lligar-
ho als ingressos municipals del mobiliari urbà. Així mateix, explica que quan es va 
plantejar implementar un sistema de bicicleta pública a Barcelona, en el moment 
de prendre la decisió de quin contracte es feia i com es feia el concurs, també ho 
haurien pogut fer. Per aquests motius, considera que les reflexions que han fet són 
sorprenents. 
 
Seguidament, llegeix literalment la resposta de BSM, en la qual expliquen que es 
tracta d’un acord de patrocini i en cap cas és un canvi de nom del servei públic 
licitat el 2006, així com també que no han pogut fer cap concurs perquè el 
patrocini amb el nom comercial havia d’anar sobre uns actius –bicicletes, 
estacions, webs, etcètera.– els quals, pel contracte inicial, no són de l’Ajuntament, 
sinó del prestador de servei. En aquest sentit, afirma que són decisions passades 
que ara condicionen les actuacions presents. A més a més, afegeix que també 
esmenten que qui ha fet la cerca del patrocinador ha estat l’adjudicatari, Clear 
Channel, que ha fet un projecte concret de cerca amb més de trenta-cinc 
empreses per trobar la millor aportació econòmica, el major impacte visual i la 
major aportació tecnològica, així com també que al darrer Consell de BSM es va 
demanar informació del procés portat a terme i que es va arribar a un compromís 
unànime amb el consell de tractar aquest tema en un consell extraordinari que se 
celebrarà dia 5 de maig, en el qual s’explicarà tot el procés. Tanmateix, remarca 
que les peticions concretes que fa el Grup Socialista tindran resposta en aquest 
consell extraordinari de BSM i comenta que en la resposta també s’explicava que 
els imports aconseguits d’aportació per part del patrocinador són d’1.250.000 
euros els primers dotze mesos i que van augmentant fins a 1.450.000 l’últim any, 
que serà el 2016 així com també que ha estat un projecte per aconseguir un 
impacte visual petit amb una aportació econòmica per reduir el dèficit. 
 
El Sr. Mestre agraeix els vots a favor i afirma que espera que l’Ajuntament hi 
doni compliment.  
 
Quant als comentaris que ha fet sobre colonització, especifica que és un 
contracte de patrocini de tres anys prorrogable a un any i que amb la pròrroga 
s’estableixen les aportacions econòmiques d’aquest any de pròrroga. Al seu parer, 
en els termes de l’acord el més significatiu no és la qüestió del nom, sinó que es 
permet que totes les dades del Bicing puguin ser utilitzades en diversos tipus de 
promocions per part de l’empresa Vodafone i assegura que això és a l’acord, el 
quan han llegit i estudiat. 
 
Seguidament, dirigint-se al Sr. Freixedes, afirma que per a ells el cost del Bicing 
no ha sigut mai un problema polític, en canvi sí que ho ha sigut per a 
Convergència i Unió, així com també per a algun altre grup. En aquest sentit, 
comenta que no cal buscar maneres extraordinàries de finançar el Bicing, ja que és 
un servei que, segons la memòria de BSM, el passat any va tenir 14.212.000 usos, 
per la qual cosa opina que queda justificat pels usos que se’n fa i que és lògic que 
tingui finançament públic de l’Ajuntament de Barcelona i insisteix en el fet que hi 
ha solucions ja inventades com la de Sant Sebastià. Alhora, li demana què ha 
d’acordar el Consell d’Administració si els regidors i regidores de l’Ajuntament, que 
són membres del Consell d’Administració, no han estat informats dels termes 
3910 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
abans que es fes públic l’acord de patrocini, sinó únicament de la voluntat de 
buscar un acord de patrocini. Tanmateix, insisteix que mai han estat informats de 
l’acord amb Vodafone i que mai ha aparegut un punt específic sobre aquest fet a 
l’ordre del dia del Consell d’Administració i que finalment serà el proper dilluns en 
un consell extraordinari que han forçat els consellers i conselleres de l’oposició on 
es discutirà i figurarà a l’ordre del dia per primera vegada.  
 
A continuació, afegeix que en el Consell d’Administració que es va fer 
immediatament després que es fes l’anunci de patrocini el 21 de març es podria 
suposar que els membres del Consell d’Administració de BSM volien conèixer 
l’expedient, que estava a la taula. Així mateix, retreu que se’ls ha negat uns còpia 
de l’acord de patrocini, per la qual cosa considera que no se’ls ha donat cap 
facilitat.  
 
Per acabar, afirma que el proper dilluns demanaran que el Consell 
d’Administració d’aquesta empresa, 100% municipal i presidida per la tinenta 
d’alcalde d’Economia, apliqui l’acord que s’ha adoptat en aquesta comissió i iniciï 
els tràmits per deixar sense efecte aquest acord de patrocini.  
 
El Sr. Escudé, dirigint-se al Sr. Freixedes, assegura que la Sra. Recasens l’ha 
informat malament. En aquest sentit, explica que dos representants del Grup 
Municipal Socialista en el Consell d’Administració de BSM es van aixecar i van 
abandonar la taula i insisteix que la informació que tenien l’havien sabuda a través 
dels diaris, la qual cosa van considerar com una falta de respecte.  
 
El Sr. Ramírez comenta al Sr. Freixedes que la informació que li ha traslladat la 
presidenta del BSM no és certa. Així, afirma que han tingut contactes amb 
membres de BSM per demanar la documentació i l’expedient i que en cap moment 
els ho han lliurat, per la qual cosa demana que no digui que els han facilitat la 
informació. Tot i això, assenyala que han tingut l’oportunitat de lliurar-los-la en 
diferents reunions i recorda que després d’anunciar aquest patrocini va haver-hi un 
Consell d’Administració a BSM en el qual no es va informar de res. Per aquests 
motius, demana que en el proper consell extraordinari de dia 5 portin l’expedient 
per informar els consellers de BSM.  
El Sr. Freixedes expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda deixar sense efecte l'acord de 
patrocini del servei del Bicing. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
10.-  (M1115/10991) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al 
Govern municipal a crear una subcomissió o grup de treball amb els representants 
dels grups municipals per tal de tractar de forma temàtica la implantació de la T-
Mobilitat i la proposta de nova tarificació del transport públic que implica l'entrada 
en vigor d'aquest nou títol de transport. 
 
 El Sr. Laporta explica que el seu grup està molt interessat en el 
desenvolupament de la T-Mobilitat, ja que consideren que serà una revolució en el 
transport públic a partir del 2015 i que ha de suposar una tarificació més justa, 
afavorint l’usuari habitual. Alhora, comenta que la desaparició dels títols ha de 
permetre reduir costos afavorint la racionalització de les necessitats del sistema i 
que farà el servei més eficient perquè recollirà una informació real molt més 
detallada de l’ús del servei. Així mateix, comenta que amb la potència que ha de 
tenir el nou sistema se’ls plantegen un seguit de dubtes tècnics i de funcionament, 
concretament com es produiran el cobrament, la recollida i gestió de dades, així 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3911 
 
com l’algoritme que anirà ajustant el cost del bitllet segons el nombre de 
desplaçaments o com es distribuirà el cost pel territori.  
 Finalment, afirma que tant pel títol mateix com per les tècniques, consideren 
que es podrà fidelitzar l’usuari, reduir el frau i ajustar la despesa, la qual cosa 
consideren molt important. Per aquests motiu, explica que insten el govern 
municipal a crear una subcomissió o grup de treball amb els representants dels 
grups municipals per tal de tractar de forma temàtica la implantació de la T-
Mobilitat i la proposta d’una tarificació del transport públic que implica l’entrada en 
vigor d’aquest nou títol de transport. 
 La Sra. Escarp exposa que el seu grup va presentar una proposició en el sentit 
que entenia que l’àmbit de representació d’aquesta comissió no era només 
Barcelona, sinó que, ja que es tractava a l’ATM, havia de ser des de la perspectiva 
més metropolitana o més general i que hi hagués una representació política per 
treballar, entendre i difondre el que tots comparteixen. En aquest sentit, recorda 
que no li van acceptar l’esmena i tot i que afirma que es pensava que buscaven un 
acord més general, anuncia que hi votarà a favor.  
 Seguidament, assenyala que la T-Mobilitat ve de lluny, concretament de l’any 
2001 i que el principi bàsic és fer un canvi general a tot el sistema de tarifació del 
que és el transport metropolità i el de la regió metropolitana, i que més enllà del 
contactless o d’una targeta general, cal pensar en un canvi respecte de la tarifa, 
per la qual cosa considera que s’han d’emmirallar a través de llocs com Nova York, 
Londres, etcètera., on veritablement funciona. Alhora, remarca que és un canvi 
més equànime socialment, de tal manera que qui més viatja menys paga i que 
permet tarifes en funció de l’horari, ajuda a la fidelització, és més eficaç contra el 
frau, etcètera., amb un contracte individualitzat entre l’usuari i el sistema de 
transport públic.  
A continuació, explica que hi ha un canvi substancial respecte del que s’havia 
plantejat i el que es planteja ara en el calendari de la T-Mobilitat que ha fet públic 
l’ATM, ja que planteja un sistema de cooperació publicoprivat que, segons el seu 
entendre, genera dubtes respecte del tractament de les bases de dades, ja que 
serà un contracte individual entre l’usuari i l’operador, per la qual cosa considera 
important que aquest operador tingui les dades dels usuaris, els hàbits de 
transport, etcètera. Al seu parer, es pot tenir més confiança en una administració 
pública que no en una empresa privada i considera que aquest és un tema que 
requereix un espai on discutir-lo. En aquest sentit, recorda que hi ha penjat un 
document que explica la T-Mobilitat, però remarca que estan en concurs i que al 
setembre hi ha d’haver una certa resolució, per la qual cosa considera important 
parlar-ne i aclarir algunes de les coses que es plantegen. 
El Sr. Ramírez manifesta el vot favorable del seu grup i destaca que entenen 
que la T-Mobilitat incorporarà noves possibilitats de futur al transport públic de la 
ciutat de Barcelona pel canvi tarifari, així com també noves oportunitats per 
gestionar-lo, la qual cosa ajudarà la intermodalitat, que sigui més competitiu i fins 
i tot a fidelitzar els usuaris. Al seu parer, es tracta d’una revolució per al transport 
públic de l’àrea metropolitana i de tot Catalunya. Per aquests motius, es manifesta 
a favor de crear una subcomissió com a espai de treball per posar en marxa les 
apostes de futur en el transport públic.  
El Sr. Mestre explica que el seu grup opina que la modernització no és una 
finalitat en ella mateixa, però sí un instrument per avançar i que la introducció de 
la targeta de transport públic sense contacte permet un conjunt d’avantatges 
importants i significatius, com ara l’existència d’una sola targeta per utilitzar 
qualsevol transport integrat, així com també el fet que la tecnologia permet 
adaptar el preu del transport a la mobilitat real de cada usuari i a partir d’aquí ATM 
haurà de fixar els preus i establir els descomptes progressius segons el nivell d’ús. 
Així mateix, també destaca com a avantatges la reducció del temps de validació, 
que és més representatiu en els autobusos, ja que permetrà encotxar i 
desencotxar amb més rapidesa i afavorir la velocitat comercial. Finalment, també 
esmenta el fet d’incrementar el coneixement sobre origen i destí de cada viatge i 
així adaptar millor el servei a la demanda real. Tanmateix, assenyala que estan 
pendents de veure com la Generalitat concreta la col·laboració publicoprivada en 
3912 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
relació amb la T-Mobilitat i també amb tot el que fa referència al canvi tecnològic, 
així com també de veure la lletra petita d’aquesta col·laboració.  
Quant a la proposició, afirma que hi votaran a favor, ja que considera encertada 
la creació d’un grup de treball on es pugui discutir tot allò referent a la T-Mobilitat, 
tot i que destaca que l’existència d’aquest grup no exclou el coneixement i la 
discussió que es pugui fer amb les entitats que conformen el grup de transport 
públic del Pacte per la Mobilitat. En aquest sentit, exposa que des del seu grup 
també van presentar un esmena, que tampoc es va acceptar, per incorporar al 
grup de treball els representants del grup de treball de transport públic del Pacte 
per la Mobilitat. 
El Sr. Forn comenta que també hi votaran a favor i afirma que la T-Mobilitat és 
un procés que, tot i que no s’inventa, no és fàcil, per la qual cosa opina que és 
important que tothom en tingui coneixement i que hi aprofundeixi.  
A continuació, exposa que la col·laboració públicoprivada és, al seu entendre, 
una virtut, tot i que reconeix que puguin sorgir alguns interrogants, com ara el 
tema de les dades que ha esmentat la Sra. Escarp i recorda que ho han manifestat 
des del primer moment com a Ajuntament i com a TMB. En aquest sentit, 
assenyala que es disposarà d’una quantitat de dades sobre usos i persones molt 
important, la qual cosa considera que s’ha de preservar en l’àmbit públic. Alhora, 
explica que han participat com a Ajuntament i com a TMB en tots aquests 
problemes que sorgeixen en el diàleg competitiu i opina que és lògic que es creï un 
grup d’informació. Així mateix, assegura que, després d’haver parlat amb el Sr. 
Grau, no hi haurà problema per establir aquests canals de coordinació amb els 
grups polítics de l’Ajuntament.  
Quant als comentaris del Sr. Mestre, exposa que a la taula social s’estan 
abordant i treballant aquestes qüestions i se’ls estan explicant els avantatges, de 
tal manera que es podran tenir en compte algunes de les demandes que es 
plantegen i afirma que hi ha una certa representació social pel que fa al 
desenvolupament de la T-Mobilitat, la qual porta directament el Sr. Grau i que des 
de la taula social es mostren satisfets.  
El Sr. Laporta agraeix els vots favorables de tots els grups i comenta que entén 
les esmenes. Quant al cas del Grup Socialista, afirma que a l’ATM s’hi pot anar 
després, però segons el seu parer primer s’ha de fer a escala municipal i recorda 
que el seu grup no és a l’ATM i si es passava allà ells no podien entrar al debat. 
Quant a la d’Iniciativa, comenta que ja se’ls informa des del govern, però remarca 
que volien preservar-ho al nivell dels grups municipals per tenir ple coneixement 
de com funcionarà la T-Mobilitat.  
El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre 
expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable 
d’UpB. S'aprova. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
11.- Que es lliuri a tots els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona còpia 
de l'informe o informes que s'han portat a terme en l'adjudicació del patrocini del 
servei Bicing a l'empresa Vodafone. 
 
Tractat conjuntament amb el punt 9 de l’ordre del dia.  
Es dóna per tractat. 
 
12. Que es redefineixi el recorregut de la futura línia de Bus H14 que entrarà en 
funcionament el mes de setembre entre el passeig de la Zona Franca i Sant Adrià. 
 
 La Sra. Díaz explica que darrerament s’ha informat que al setembre entraran en 
funcionament quatre noves línies de la nova xarxa de bus: la V13, la V15, V27 i 
l’H14. En aquest sentit, explica que el plec és referent al fet que l’H14 unirà el 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3913 
 
passeig de la Zona Franca amb Sant Adrià i amb la posada en funcionament 
d’aquesta línia se suprimiran les actuals línies 9 i 141. Així, assenyala que la línia 9 
uneix la plaça del Nou fins a plaça Catalunya pujant pel passeig de la Zona Franca, 
passant per Gran Via, Balmes i Pelai, mentre que la línia de bus 141 uneix 
l’avinguda Mistral amb el barri del Besós passant per Sant Antoni, la ronda de Sant 
Pere, passeig de Pujades, carrer Pallars, Llull i l’avinguda de Manuel Fernández 
Márquez i remarca que amb la fusió d’aquestes dues línies es manté el recorregut 
de la línia 9 des de la plaça del Nou fins a la plaça Espanya i que a partir d’aquí se 
seguirà el recorregut de la línia 141. Per aquest motiu, afirma que els veïns i 
veïnes del barri de la Marina els han traslladat la seva preocupació pel fet que amb 
aquest recorregut es penalitzarà la seva mobilitat.  
 Seguidament, comenta que amb la línia 9 el temps de trajecte de la plaça del 
Nou fins a la plaça Catalunya és de quaranta minuts i, segons explica, ara els veïns 
i veïnes dels barris de la Marina que vulguin fer aquest trajecte amb l’H14 veuran 
incrementat el temps de trajecte perquè a partir de la plaça Espanya, en comptes 
de continuar per la Gran Via, aprofitant el doble carril, passarà pel barri de Sant 
Antoni i amb els girs es perd molt de temps. Per aquest motiu i tenint en compte 
com és de deficitari el transport al barri de la Marina, demana que la direcció de 
TMB reconsideri el recorregut plantejat i que no penalitzi la mobilitat dels veïns 
d’aquests barris. 
 El Sr. Forn exposa que TMB ha mantingut reunions amb els veïns del barri de la 
Marina sobre aquesta i altres qüestions i assegura que es va explicar la planificació 
inicial de la nova línia en el Consell del Barri. 
 A continuació, comenta que la línia H14, de la Zona Franca a Sant Adrià, és un 
nou eix de la nova xarxa de bus que servirà al barri i que prendrà per referència el 
recorregut de la línia 9, però amb més connectivitat, millor servei i millor 
freqüència de pas. Alhora, explica que només es diferenciarà de l’actual línia 9 en 
el tram de la Gran Via de les Corts Catalanes, concretament des de la plaça 
Espanya fins al carrer Balmes, on l’H14 circularà pels carrers Sepúlveda i 
Floridablanca, que són d’un únic sentit i d’alineació rectilínia i on, a més a més, 
s’implantarà una ona verda que afavorirà el pas del bus, per tal que arribi a assolir 
una velocitat comercial millor que l’actual. Segons exposa, aquesta mesura 
beneficiarà la circulació de la línia H14 i la de les que circulen per Gran Via i, 
alhora, permetrà que el temps de recorregut des de la Marina fins a plaça 
Catalunya, des de l’H14, sigui millor que l’actual línia 9. A més, afegeix que 
l’interval de pas es mantindrà des de les 7 del matí fins a les 9 del vespre i que la 
planificació de totes les línies de la nova xarxa està pensada perquè la seva 
implementació eviti, sempre que sigui topològicament possible, solapar-se amb 
línies d’altres prestacions per la d’evitar duplicitats de servei i pertorbacions entre 
busos i les diferents línies.  
Seguidament, comenta que la línia H14 estendrà el seu recorregut, en 
comparació amb el de la línia 9, amb el benefici afegit que suposa disposar d’una 
connexió directa que arribi fins a la zona del Besòs i que dotarà també els 
ciutadans del barri de molts més enllaços entre altres línies de la nova xarxa de 
bus i altres mitjans de transport públic de la ciutat. Tanmateix, considera que 
queda recollit el que ha plantejat la Sra. Díaz, tot i que comenta que fins dia 15 de 
setembre no s’implantarà la tercera fase de la nova xarxa i que ho estudiaran. 
La Sra. Díaz afirma que ho traslladarà, tot i que opina que no queda recollit, 
perquè el que demanen és que no s’alteri el recorregut fins a plaça Catalunya i el 
que es proposa és mantenir el disseny original, desviant-ho per Sant Antoni.  
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13. Que des del Govern municipal es realitzin les accions necessàries per 
procedir al compliment i execució immediata de la sentència judicial que insta al 
desallotjament de l'edifici "okupat" de Can Vies. 
 
El Sr. Villagrasa exposa que el prec fa referència a la sentència judicial en la 
qual se sol·licitava el desallotjament del casal Can Vies. Segons assegura, els veïns 
3914 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
fa molt de temps que estan suportant festes il·legals, amenaces, situacions 
d’inseguretat, incivisme, etcètera. També esmenta el Bar Cafeta, que no té 
llicència ni permís municipal i afirma que es fan concerts i que els veïns fa molt 
temps que ho estan suportant i tenien l’esperança que es desallotgés a l’abril.  
Seguidament, assenyala que els veïns tenen la sensació que la regidora del 
Districte està negociant amb els okupes i al seu parer no s’ha de negociar amb 
persones que cometen un acte perseguit pel Codi Civil o pel Codi Penal i, per tan, 
incompleixen la llei. Alhora, afegeix que el prec té l’agreujant que Can Vies pertany 
a TMB, per la qual cosa considera que el desallotjament es pot dur a terme per 
part de l’Administració, perquè TMB no depèn de cap privat. Per aquests motius, 
demana que el govern realitzi les accions necessàries per a l’execució immediata 
de la sentència judicial.  
El Sr. Forn afirma que, tal com està formulat el prec, no el pot acceptar, perquè 
demana que el govern municipal realitzi les accions necessàries i, en aquest cas, la 
part afectada és TMB i no directament l’Ajuntament de Barcelona, per la qual cosa 
aquesta acció no correspon a l’Ajuntament.  
A continuació, recorda que és un procés que fa molts anys que dura i que 
finalment hi ha una resolució per procedir al desallotjament. Tanmateix, assegura 
que Transports Metropolitans complirà amb la resolució judicial i, per tant, no té 
sentit fer-ho d’aquesta manera, tot i que afirma que això no vol dir que no s’intenti 
arribar a un acord amb els veïns per buscar solucions avantatjoses per a tothom. 
Al seu parer, és millor que tot es pugui solucionar sense vies de violència, per això 
explica que estan en la fase de intentar trobar una solució.  
El Sr. Villagrasa agraeix la resposta, però remarca que “les actuacions 
necessàries” pot ser que l’Ajuntament insti TMB que es produeixi el desallotjament, 
la qual cosa assegura que poden fer com a govern. Segons explica, el dia abans els 
veïns van entregar una altra instància al Districte per sol·licitar el desallotjament. 
Alhora, afirma que li sembla bé que negociïn amb els veïns, però insisteix que els 
veïns només volen que es desallotgi, perquè es tracta d’un problema de molts anys 
i destaca que hi ha persones que cometen un delicte i molestant el veïnat. Així, 
repeteix que cal que el govern insti TMB, ja que el jutge ha donat un termini d’un 
mes i que avui s’ha acabat, per la qual cosa s’ha de posar fi a aquest tema de la 
manera més pacífica possible però imminentment, ja que fa la sensació que 
l’Administració no actua. 
El Sr. Forn insisteix que l’Administració pot actuar quan hi ha una ordre judicial 
amb uns terminis i remarca que encara estan dins els terminis. Així mateix, 
assegura que els compliran i afirma que qui va instar la desocupació ha estat TMB 
fa anys. Finalment, assenyala que estan en ple contacte amb els veïns i que 
coneixen exactament la situació. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
14. Instar al Govern municipal a reprendre les negociacions amb la 
representació sindical de la Guàrdia Urbana, amb voluntat de diàleg i d'acord, i 
incorporar en l'agenda de negociació l'avançament de l'edat de jubilació. 
 
El Sr. Mestre exposa que el passat 10 d’abril al voltant de mil agents de la 
Guàrdia Urbana es van manifestar per la ciutat per expressar el seu malestar i 
reivindicar el compliment dels acords pactats anteriorment amb l’Ajuntament i 
reclamar que es reiniciés la negociació. Alhora, esmenta que les negociacions es 
van reprendre uns dies abans a la taula sectorial de la Guàrdia Urbana, però al seu 
parer sense la voluntat suficient de diàleg i d’acord. En aquest sentit, remarca que 
això demostra que el preacord sobre l’ampliació de jornada voluntària només es va 
assolir entre la representació del govern municipal i el Sindicat de Policies Locals i 
no amb els altres dos sindicats presents, UGT i Comissions Obreres. Així, explica 
que en la primera part del prec sol·liciten al govern municipal que la represa de les 
negociacions es faci amb voluntat de diàleg i en acord amb tots els sindicats, 
mentre que en la segona part es demana que en l’agenda de negociació s’incorpori 
un punt sobre l’avançament de l’edat de jubilació, la qual cosa és una reivindicació 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3915 
 
dels sindicats de Guàrdia Urbana i, segons el seu punt de vista, una reivindicació 
justa i que es fa en el marc de la plataforma estatal de sindicats de policies locals i 
autonòmiques, que ho reclama també per al conjunt de policies locals i 
autonòmiques de l’Estat espanyol que està fonamentada i justificada en el tipus 
d’activitat que realitza la Guàrdia Urbana, que és una professió de risc, amb uns 
requisits psicofísics molt concrets i molt superiors que altres tasques de funcionaris 
i funcionàries públics. Així mateix, considera que està justificada perquè es 
proposa anivellar l’edat de jubilació de la Guàrdia Urbana amb la que actualment 
és vigent als cossos de seguretat de l’Estat.  
Seguidament, remarca que es tracta d’una proposta que s’ha de poder negociar 
en el marc de la taula sectorial de Guàrdia Urbana per assolir un acord entre la 
part social i l’Ajuntament de Barcelona i que després ha de ser traslladat al Govern 
espanyol i a les Corts, que tenen la capacitat per implementar-la, tot i que destaca 
que ha de ser sol·licitada per l’Ajuntament de Barcelona, com ho serà per altres 
ajuntaments de l’Estat espanyol i de Catalunya. 
Per acabar, afirma que voldria que el govern acceptés aquest prec entenent que 
la situació de trencament de diàleg entre la part social i l’Ajuntament dins el cos de 
la Guàrdia Urbana de Barcelona no s’ha de sostenir en el temps i s’ha de resoldre 
de manera satisfactòria per a tothom. 
El Sr. Forn afirma que li sap greu però no li acceptaran el prec. Així mateix, 
explica que al desembre de 2013 es va iniciar un període de negociació en el si del 
grup de la Guàrdia Urbana depenent de la mesa de funcionaris de l’Ajuntament de 
Barcelona per tractar diversos temes predeterminats d’acord amb la part social i 
l’Administració municipal. 
A continuació, destaca que s’ha signat el preacord pendent de ratificació en 
assembles per la part social i que s’ha arribat a un acord amb el SAPOL perquè és 
el sindicat majoritari, tot i que remarca que tant UGT com Comissions Obreres 
tenen tota la documentació i que ells mateixos van dir que no volien signar perquè 
ho havien d’acabar d’estudiar, per la qual cosa estan pendents de la seva resposta. 
Quant a l’edat de jubilació, afirma que no forma part dels temes predeterminats 
com a objecte de negociació, ja que no va ser posat sobre la taula pels sindicats ni 
ha estat objecte de petició per a la incorporació a la part social. A més, afegeix que 
l’edat de jubilació d’una persona funcionària municipal és una competència de 
l’Estat que es regula mitjançant una llei, motiu pel qual no es pot incorporar a 
l’agenda de negociació perquè no està disponible per part de l’Administració 
municipal.  
El Sr. Mestre lamenta que no s’accepti el prec i remarca que saben que qui té 
capacitat d’implementar l’avançament de l’edat de jubilació de les policies és el 
Govern espanyol, però que l’Ajuntament de Barcelona ho pot demanar, com ha 
demanat altres modificacions legals en altres moments i sobre altres matèries. Per 
acabar, insisteix que es tractaria d’enfocar més positivament la negociació amb la 
part social de la Guàrdia Urbana així com també col·locar l’edat de jubilació 
anticipada dels agents de la Guàrdia Urbana en la mateix que tenen els altres 
cossos policials.  
Es dóna per tractat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15. Com valora el Govern municipal que el Cos de Mossos d'Esquadra imposi 81 
denúncies per infraccions a l'Ordenança de Mesures per fomentar i garantir la 
convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona durant tot l'any 2013? 
 
El Sr. Forn respon que en la darrera comissió de seguiment de l’Ordenança de 
convivència se’ls va lliurar un document en el qual queden recollides totes les 
denúncies tramitades pel cos de Mossos d’Esquadra i que la xifra que els donen no 
correspon amb la que ells tenen, ja que es parla de sis-centes catorze, per la qual 
cosa no sap d’on han tret la xifra de vuitanta-una.  
3916 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
A continuació, assenyala que cada cos té unes competències que delimita la llei 
mateixa i que la qüestió de les sancions per infracció de l’Ordenança de 
convivència té una prioritat en l’aplicació i en la persecució que pertany a la 
Guàrdia Urbana, per la qual cosa afirma que és lògic que ells en tinguin més que el 
cos de Mossos d’Esquadra, perquè és una de les seves prioritats. Tot i això, 
remarca que sempre han demanat a Mossos d’Esquadra que si veuen actuar un 
venedor ambulant o una persona orinant pel carrer actuïn, ja que en aquests casos 
no hi ha distinció de cossos ni de competències. 
El Sr. Villagrasa afirma que la xifra de vuitanta-una denúncies la tenen per una 
resposta parlamentària formulada pel Sr. Espadaler i assegura que és Interior qui 
diu que Mossos d’Esquadra ha interposat vuitanta-una denúncies per infraccions de 
l’Ordenança de convivència. Alhora, exposa que segons la resposta parlamentària 
l’any 2011 n’hi va haver dos-centes; l’any 2012, dos-centes noranta una i l’any 
2013, vuitanta-una. Tanmateix, recorda que quan es va fer l’Ordenança de 
convivència es va anunciar que els Mossos d’Esquadra participarien de forma molt 
activa per fer complir aquesta ordenança i que hi va haver un conveni amb Mossos 
en el qual se suposa que han d’ajudar i, segons el seu parer, la seva implicació és 
mínima. Tot i que reconeix que el pes l’ha de dur la Guàrdia Urbana, opina que 
segons aquesta dada el compromís i la coordinació d’aquest cos són mínims, ja 
que no arriba ni al 0,02% del volum de denúncies que posen Mossos d’Esquadra. 
Per acabar, conclou que s’hauria de definir el paper de Mossos d’Esquadra i de 
Guàrdia Urbana en el tema de la convivència en la ciutat i segons la seva opinió 
haurien de participar de forma molt més activa.  
El Sr. Forn reconeix que la diferència és molt gran, tant a les seves dades com a 
les del Sr. Villagrasa i afirma que no sap detectar on és l’error si és que n’hi ha, o 
si és simplement la diferència en comptabilitzar els nombres. En tot cas, assegura 
que l’any 2012 es van interposar 120.000 sancions per incompliment de 
l’ordenança i l’any 2013, 131.000, mentre que les dades que ells tenen de les 
interposades per Mossos és de 600, contra les 130.000 de la Guàrdia Urbana. 
Finalment, comenta que sempre es pot fer més, però remarca que cadascú ha 
de complir les obligacions que té, que estan recollides per la llei i pels convenis, 
qüestions de les quals ningú no es pot desentendre. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
16. Quina és l'opinió del regidor de Mobilitat de les declaracions del president del 
TRAM, Sr. Josep Maria Cullell, en l'acte de celebració dels 10 anys d'aquest mitjà 
de transport públic, en les que afirmava que "El futur del tramvia passa per la unió 
de les Glòries amb Francesc Macià a través de la Diagonal"? 
 
Tractat conjuntament amb els punts 2 i 8 de l’ordre del dia. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
17. Quin és el capteniment del Govern municipal respecte el refinançament del 
deute a curt termini de Transports Metropolitans de Barcelona? 
 
El Sr. Laporta exposa la situació de deute i les necessitats de tresoreria de TMB i 
formula la pregunta.  
El Sr. Forn respon que l’Ajuntament no participa a les operacions de 
finançament del deute de TMB. Alhora, comenta que en el cas de TMB, així com a 
la resta d’operadors del sistema tarifari integrat de la regió metropolitana de 
Barcelona, totes les necessitats i el finançament són aprovats en el si de l’Autoritat 
Metropolitana, què és el consorci format per la Generalitat, l’Ajuntament de 
Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Així mateix, destaca que en el finançament de les 
necessitats del transport públic de la regió també intervé l’Administració General 
de l’Estat i que l’ATM és la ròtula financera del sistema tarifari integrat, i, per tant, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3917 
 
és la receptora de tots els recursos pressupostaris que es generen des de les 
diferents administracions i que els distribueix als operadors de transport. 
A continuació, assenyala que el passat 6 de març el Consell d’Administració de 
l’ATM va aprovar el marc del programa de sanejament financer del sistema de 
transport públic i de refinançament del deute per al període 2014-2031, que 
preveu arribar a l’equilibri pressupostari entre la necessitat dels operadors i les 
aportacions de les administracions l’any 2016 amb un pla de sanejament que es 
faria efectiu en el període 2017-2031. En aquest sentit, afirma que aquesta és la 
voluntat i l’acord que han pogut seguir com a Ajuntament de Barcelona. 
El Sr. Laporta respon que en referència amb el refinançament dels 546 milions 
d’euros entre 2014 i 2031, que corresponen a les aportacions que havien de fer les 
administracions i no van fer, concretament l’Administració de l’Estat, opinen que a 
més d’incrementar les aportacions públiques cal reduir costos i fer una llei de 
finançament del transport públic, per la qual cosa esperen que el govern intenti 
impulsar totes aquestes solucions. 
Es dóna per tractada. 
 
18. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre l'encaix del Pla de 
Mobilitat Urbana de Barcelona i el Pla de Mobilitat Urbana de l'Àrea Metropolitana 
de Barcelona? 
 
Tractat conjuntament amb el punt 1 de l’ordre del dia. 
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
19. Que s'informi de l'estat d'execució del prec acceptat per part del Govern 
municipal a la Comissió de Seguretat i Mobilitat de 20 de febrer de 2014 amb el 
contingut següent: Que el Govern municipal porti a terme les actuacions i 
iniciatives amb les que es va comprometre amb els veïns i veïnes de Vallcarca per 
tal de donar solució als problemes de convivència existents al barri. 
 
La Sra. Díaz demana si li poden fer arribar per escrit, ja que la Sra. Escarp ha 
hagut de marxar. 
El Sr. Forn respon que no hi ha cap problema.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 15 de juliol de 
2013, a instància del Grup Municipal del Partit Popular: La Comissió de Seguretat i 
Mobilitat acorda: Instar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona que instauri un nou 
servei d'autobús nocturn que doni cobertura als habitants del barri de Vallvidrera 
del Districte de Sarrià-Sant Gervasi per tal de fomentar la utilització del transport 
públic i facilitar el mateix en horari nocturn durant el cap de setmana. 
 
El Sr. Villagrasa també demana si li poden donar la resposta per escrit. 
El Sr. Freixedes respon afirmativament.  
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
21. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat 
d'execució per donar compliment a la proposició següent, presentada per aquest 
Grup municipal i aprovada a la sessió del passat 20 de març de la Comissió de 
Seguretat i Mobilitat: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Que el 
Govern municipal realitzi una campanya informativa, utilitzant els suports propis i 
3918 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
els mitjans municipals, per difondre les bonificacions per a l'ús del transport públic 
de persones en situació d'atur, que van establir el Departament de Territori i 
Sostenibilitat i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). 2. Establir un protocol 
d'atenció a les Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC) així com als Punts d'Informació 
Juvenil (PIJ) perquè la informació d'aquestes bonificacions arribi al màxim de 
persones que les utilitzen i que puguin ser-ne beneficiàries. 3. Instar al Govern de 
la Generalitat a assegurar que les Oficines de Treball (OTG) ofereixin aquesta 
informació a totes les persones que puguin ser-ne beneficiàries. 4. Instar al 
Departament de Territori i Sostenibilitat i a l'ATM que apliquin les bonificacions als 
títols de transport públic per a persones en situació d'atur a totes les persones 
aturades amb ingressos inferiors l'SMI, sense perjudici dels consensos que puguin 
assolir-se a la Taula Social del Transport que ampliessin la cobertura d'aquesta 
bonificació. 
 
El Sr. Forn explica que l’acord que van aprovar i que va comptar amb el seu 
suport respecte de la qüestió de la targeta per a aturats és un dels temes que es 
tracten en la taula social, en les diferents reunions que s’han plantejat amb el 
director de l’ATM. Alhora, afirma que amb el director de l’ATM han tingut converses 
particulars, no en el si d’un consell d’administració, i que li ha explicat que era un 
dels temes que s’havien posat sobre la taula i que proposaria als membres de la 
taula social perquè es pogués aplicar fins i tot durant el 2014.  
A continuació, comenta que aquesta setmana no ha pogut parlar amb el Sr. 
Grau perquè és fora, però assegura que els propers dies els podrà informar de com 
avancen aquestes propostes i quan es podran fer efectives, tot i que remarca que, 
al seu parer, van en la bona línia. 
El Sr. Mestre insisteix en la necessitat que sigui una decisió ràpida i recorda que 
en el debat sobre aquesta qüestió es va fer palès que els criteris tan restrictius per 
accedir a l’objectiu fa que s’hi puguin acollir molt poques persones, de tal manera 
que no arriba al 5% del total de persones aturades que s’hi han acollit i que només 
el 30% de persones aturades s’hi podrien acollir hipotèticament, per la qual cosa 
era imprescindible canviar els criteris i seguir la directiu el síndic de greuges de 
persones en situació d’atur amb ingressos inferiors al salari mínim 
interprofessional. Al seu parer, és un canvi que s’ha d’aplicar al més aviat possible 
i remarca que queda més de mig any per endavant perquè es pugui assegurar el 
dret a la utilització del transport públic a persones que han vist minvants els seus 
ingressos o hagin desaparegut. 
El Sr. Forn afirma que hi està absolutament i insisteix que així se li va traslladar 
al director de l’ATM, així com també que hi ha hagut una bona receptivitat per part 
seva, de tal manera que espera que aviat tindran una proposta formulada.  
La Sra. Ribas demana si els enviaran per escrit les respostes dels seguiments 
dels altres grups. 
El Sr. Forn respon que les faran arribar a tots els grups.  
Es dóna per tractada. 
 
 
VI) Mocions 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
14.54 h. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3919 
 
Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient 
 
Acta de la sessió del dia 30 d’abril de 2014, aprovada el dia 19 de juny de 
2014 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el30 d’abril de2014, 
s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència de 
l’Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 
Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i 
Galbis, Assumpta Escarp Gibert, Eduardo Bolaños Rodríguez, Oscar Ramírez Lara, 
Elsa Blasco Riera, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete, assistits per l’assessor 
jurídic, Sr. Joan Caparrós i Hernández, que actua per delegació del secretari 
general i que certifica. 
També hi són presents les Sres. i els Srs.: Albert Vilalta Cambra, gerent 
d’Hàbitat Urbà; Antoni Sorolla i Edo, gerent adjunt d’Habitatge; Manuel Valdés 
López, gerent adjunt d’Infraestructures i Coordinació Urbana; Roman Llagostera 
Pujol, gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans, i Albert Civit i Fons, gerent 
adjunt d’Urbanisme. 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joan Puigdollers i 
Fargas, Carmen Andrés Añón, Joan Trullén Thomàs i Alberto Villagrasa Gil. 
S’obre la sessió a les 16.30 h. 
 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 S’aprova. 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen 
les resolucions següents: 
 
1. Del gerent municipal, de 31 de març de 2014, que aprova els Plecs de 
clàusules i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis de coordinació i 
assistència tècnica al projecte de transcripció del refós de planejament sobre una 
nova base topogràfica, implementació d’un nou model de dades urbanístiques i 
redisseny del Sistema d’Informació Urbanística (SIU), per als exercicis 2014-2015, 
i per un import de 70.180,00 euros. 
 
2. Del gerent municipal, d’1 d’abril de 2014, que aprova el Plec de clàusules i 
inicia l’expedient per a la contractació del seguiment i control dels Plans Especials 
d’Infraestructura, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 59.822,81 euros. 
 
3. Del gerent municipal, de 3 d’abril de 2014, que adjudica a Severiano Servicio 
Movil, SA el contracte relatiu al servei de recollida, trasllat, custòdia, restitució i 
destrucció de documentació de caràcter públic del sector d’Hàbitat Urbà, per als 
exercicis 2014-2016, i per un import de 99.600,38 euros. 
 
Acords de la Comissió de Govern de19 de març de2014: 
 
4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació i definició de la volumetria 
edificada al carrer de Lepant, núm. 209, promogut pels senyors Jordi Vergués 
Teixidó i Eduard Rodríguez Villaescusa; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; 
sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne 
compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
5. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la 
3920 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
del carrer de Llucieta Canyà, núms. 10-12, promogut per Promociones 
Inmobiliarias Montmar, SA; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al 
Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la 
Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
6. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de l’ús d’aparcament amb 
ampliació i recuperació del jardí de la parcel·la del carrer de Ferran Valls i 
Taberner, núm. 8, promogut per la comunitat de propietaris de la finca del carrer 
de Ferran Valls i Taberner, núm. 8; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; 
sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne 
compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
7. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels elements tècnics 
d’instal·lacions del Centre Esportiu Municipal Claror, situat al carrer de Sardenya, 
núms. 333-335, promogut per l’Institut Barcelona Esports i la Fundació Claror; 
exposar-lo al públic pel termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la 
seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi 
Ambient. 
 
8. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial integral del carrer Ajuntament i la modificació puntual 
del Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic a l’àmbit del Districte de 
Sant Andreu, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; 
sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne 
compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges 
dotacionals i de l’equipament situats al carrer de Tànger, núms. 40-42, d’iniciativa 
municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge); exposar-lo al públic pel termini d’un 
mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne 
compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
10. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la finca situada al carrer de 
Pujades, núms. 428-448, promogut per Trafalgarseis, SL; exposar-lo al públic pel 
termini d’un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; 
i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
11. Desestimar les al·legacions contingudes en l’escrit presentat, durant el 
termini d’informació pública i audiència als interessats, per l’entitat mercantil 
“Carrefour Property España, SLU”, contra la resolució del Tercer Tinent d’Alcalde, 
de 23 de gener de 2014, d’aprovació inicial del Projecte d’Estatuts i Bases 
d’actuació per a la constitució de la Junta de compensació del Polígon d’actuació 
urbanística delimitat per la Modificació puntual del Pla general metropolità per a la 
transformació urbanística de l’àmbit discontinu comprès per la parcel·la B del Pla 
de millora urbana d’ordenació de la parcel·la situada en el carrer Àlaba 122*130 i 
el centre comercial Glòries, per les raons que, justificadament i motivada, consten 
en l’informe del Departament de projectes de gestió urbanística d’11 de març de 
2014 que s’adjunta, i declarar la no-admissió per improcedent, de l’escrit 
d’al·legacions presentat per l’entitat mercantil “Desarrollos de Complejos Turísticos 
21, SL”, en plantejar un argumentari que no té cap relació amb el Projecte 
d’Estatuts i Bases d’actuació d’una Junta de Compensació i, en conseqüència, amb 
el procediment administratiu que s’està tramitant. Aprovar definitivament, a 
l’empara de l’article 119 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual 
s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte d’Estatuts i de Bases 
d’actuació per a la constitució de la Junta de Compensació del polígon d’actuació 
abans esmentat. Requerir els propietaris afectats que no hagin sol·licitat la seva 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3921 
 
incorporació a la Junta perquè la sol·licitin, si ho volen fer, en el termini d’un mes 
des de la notificació d’aquest acord mitjançant escrit adreçat a l’Ajuntament de 
Barcelona o per qualsevol altre mitjà fefaent tal i com estableix l’article 10.2 i 4 
dels Estatuts. Tanmateix, convé advertir-los que, de conformitat amb la Base 12a, 
la no-incorporació donarà lloc a la reparcel·lació de les entitats registrals amb 
pagament de les despeses d’urbanització mitjançant l’adjudicació a la junta de 
finques de resultat. Aprovar la constitució de la Junta de Compensació del Polígon 
d’actuació urbanística delimitat per la Modificació puntual del Pla general 
metropolità per a la transformació urbanística de l’àmbit discontinu comprès per la 
parcel·la B del Pla de millora urbana d’ordenació de la parcel·la situada en el carrer 
Àlaba 122*130 i el centre comercial Glòries, formalitzada mitjançant escriptura 
pública atorgada en data 22 d’octubre de 2013, davant la notària de Barcelona, la 
Sra. Inmaculada Domper Crespo, amb núm. 1254 del seu protocol. Designar 
representant d’aquesta Administració en l’òrgan rector de la Junta de 
Compensació, la Cap del Departament de projectes de gestió urbanística de 
l’Ajuntament de Barcelona, la Sra. Lourdes Madir García. Donar trasllat a la 
Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de 
Catalunya de la documentació relacionada a l’article 192 del Decret 305/2006, de 
18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, als efectes de la 
inscripció, de la Junta de Compensació, en el Registre d’Entitats Urbanístiques 
Col·laboradores. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província, amb 
inserció del Projecte d’Estatuts i de Bases d’actuació aprovats definitivament, i en 
un diari dels de major circulació de la província, i notificar-lo individualment a 
cadascun dels interessats en l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat 
Urbà i Medi Ambient. 
 
12. Iniciar l’expedient per a la contractació de la Gestió de l’equipament 
d’educació ambiental “La Fàbrica del Sol” i el foment de l’ocupació de persones 
amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 
14000313, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment 
obert, i amb un pressupost total de licitació de 700.000,00 euros, IVA inclòs; 
aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules 
administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte. facultar la Mesa de contractació per la selecció dels candidats que han 
de passar a la fase de presentació de proposicions i per convidar-los a fer-ho, 
simultàniament i per escrit. Convocar la licitació per a la seva adjudicació; 
autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que 
s’indiquen en el document comptable, amb el desglossament següent: pressupost 
net 578.512,40 euros; tipus impositiu del 21 % d’IVA, i import de l’IVA de 
121.487,60 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de 
preus. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi 
Ambient. 
 
13. Aprovar definitivament, a l’empara de l’apartat segon de l’article 168 del 
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 
d’Urbanisme, l’Operació jurídica complementària al Projecte de reparcel·lació de la 
Unitat d’actuació núm. 5 de la Modificació puntual del PGM al Front Marítim del 
Poblenou, aprovat definitivament per la Comissió de Govern el 30 de novembre de 
2005, i modificat per acord del 8 de març de 2006, consistent en la incorporació al 
Compte de liquidació provisional de les despeses derivades de l’allotjament 
transitori d’ocupants de l’àmbit amb dret de reallotjament fins al seu reallotjament 
definitiu, d’acord amb l’informe jurídic emès el 17 de febrer de 2014 que figura a 
l’expedient i que es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial 
de la Província i en un dels diaris de major circulació de la Província notificar-lo 
individualment; donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
Acords de la Comissió de Govern de2 d’abril de2014: 
 
3922 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
14. Desestimar les al·legacions formulades per la Sra. Emilia Viñals Espín, per 
l’Associació de Veïns de Badal Brasil Bordeta i per la Sra. Isabel Navarro Ruiz 
(Comissió de Veïns Afectats del Projecte Juan de Sada) en el tràmit d’informació 
pública del projecte d’estatuts i les bases d’actuació per a la constitució de la Junta 
de Compensació del Polígon d’actuació urbanística A de la Modificació del Pla 
general metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn, en el sentit que 
justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes de 
Gestió Urbanística de 17 de març de 2014 que consta en l’expedient i que es dóna 
per reproduït. Tenir per fetes les manifestacions del Sr. Pablo Armentol–Finques 
Armengol, SCP- relatives a la finca aportada 4 (núm. 7018 del Registre de la 
Propietat 14). Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 119.2 del 
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei 
d’urbanisme, el projecte d’estatuts i les bases d’actuació per a la constitució de la 
Junta de Compensació del Polígon d’actuació urbanística A de la modificació del Pla 
General Metropolità al carrer Juan de Sada i el seu entorn. Requerir, de 
conformitat amb l’article 190.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el 
Reglament de la Llei d’urbanisme, els propietaris afectats que no hagin sol·licitat la 
seva incorporació a la Junta perquè puguin manifestar la seva decisió d’adherir-se 
a la futura entitat durant el termini de quinze dies des de la notificació d’aquest 
acord, amb l’advertiment que la Junta de compensació podrà optar entre 
l’expropiació de les finques dels propietaris no incorporats, o bé la cessió de 
finques de resultat en pagament de les quotes d’urbanització, de conformitat amb 
la base segona. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona, amb inserció dels estatuts i les bases d’actuació aprovats 
definitivament, i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo 
individualment a les persones propietàries. Donar-ne compte a la Comissió 
d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
15. Iniciar l’expedient per a la contractació del Manteniment de les estructures 
vials, elements urbans i espais urbans singulars de la ciutat de Barcelona (2014-
2018), i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al 
mercat laboral, amb núm. de contracte 14001458, mitjançant tramitació ordinària, 
amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 
8.060.000,00 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris; aprovar les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de prescripcions tècniques, el projecte, 
la memòria i el plec de clàusules administratives particulars regulador del 
contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada 
quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document 
comptable, amb el següent desglossament: pressupost net 6.661.157,03 euros; 
tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 1.398.842,97 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
posterior/s a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus d’acord amb 
l’establert al PCAP. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
16. Iniciar l’expedient per a la contractació de la Contracta de conservació i 
manteniment dels edificis i instal·lacions artístiques (2014-2016), amb núm. de 
contracte 13005490, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment restringit, i amb un pressupost total de licitació de 2.745.941,15 
euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris; aprovar el projecte, el 
plec de clàusules administratives particulars, el plec de prescripcions tècniques i el 
pressupost, reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva 
adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en el document comptable, amb el desglossament 
següent: pressupost net 2.269.372,85 euros; tipus impositiu del 21 % d’IVA, i 
import de l’IVA de 476.568,30 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat 
i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Declarar la improcedència de 
la revisió de preus, d’acord amb l’establert en el PCAP. Declarar l’exempció en 
l’aplicació del decret d’Alcaldia, sobre contractació responsable amb criteris socials 
i ambientals, amb vigència des del 15 de desembre de 2013. Donar compte 
d’aquesta resolució a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3923 
 
 
17. Iniciar l’expedient per a la contractació de la Contracta de conservació i 
manteniment del Reial Monestir de Pedralbes(2014-2016), amb número de 
contracte 13005601, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment restringit, i amb un pressupost total de licitació d’1.064.500,00 euros, 
IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris; aprovar el projecte, el plec de 
clàusules administratives particulars, el plec de prescripcions tècniques i el 
pressupost,reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; 
autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os 
que s’indiquen en el document comptable, amb el desglossament següent: 
pressupost net 879.752,07 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA 
de 184.747,93 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en 
el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de 
preus d’acord amb l’establert en el PCAP. Declarar l’exempció en l’aplicació del 
decret d’Alcaldia, sobre contractació responsable amb criteris socials i ambientals, 
amb vigència des del 15 de desembre de 2013. Donar compte d’aquesta resolució 
a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
18. Iniciar l’expedient per a la contractació de la Contracta de conservació i 
manteniment del Park Güell (2014-2016), amb núm. de contracte 14000171, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment restringit, i amb 
un pressupost total de licitació d’1.065.365,98 euros, IVA inclòs, determinat en 
funció de preus unitaris; aprovar el projecte, el plec de clàusules administratives 
particulars, el plec de prescripcions tècniques i el pressupost, reguladors del 
contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada 
quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el 
document comptable, amb el desglossament següent: pressupost net 880.467,75 
euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 184.898,23 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
posterior/s a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus d’acord amb 
l’establert en el PCAP. Declarar l’exempció en l’aplicació del decret d’Alcaldia, sobre 
contractació responsable amb criteris socials i ambientals, amb vigència des del 15 
de desembre de 2013. Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió d’Hàbitat 
Urbà i Medi Ambient. 
 
19. Iniciar l’expedient per a la contractació de la Contracta de conservació i 
manteniment dels Monuments de la Ciutat (2014-2016), amb núm. de contracte 
14000362, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment 
restringit, i amb un pressupost total de licitació de 2.759.517,58 euros, IVA inclòs, 
determinat en funció de preus unitaris; aprovar el projecte, el plec de clàusules 
administratives particulars, el plec de prescripcions tècniques i el pressupost, 
reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que 
s’indiquen en el document comptable, amb el desglossament següent: pressupost 
net 2.280.593,04 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 
478.924,54 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual. Declarar l’exempció en l’aplicació del decret 
d’Alcaldia, sobre contractació responsable amb criteris socials i ambientals, amb 
vigència des del 15 de desembre de 2013. Donar compte d’aquesta resolució a la 
Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
Acord de la Comissió de Govern de9 d’abril de2014: 
 
20. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure amb el Consorci d’Educació 
de Barcelona en matèria d’educació ambiental, amb l’objecte d’impulsar l’educació 
ambiental per la sostenibilitat en els centres educatius de la ciutat mitjançant el 
programa Escoles + Sostenibles. Facultar el Regidor de Medi Ambient i Serveis 
Urbans per a la formalització del conveni, i per a l’aprovació i formalització de les 
seves pròrrogues, si escau. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi 
Ambient. 
3924 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
Acords de la Comissió de Govern de22 d’abril de2014: 
 
21. Iniciar l’expedient per a la contractació de les obres de “Renovació de 
paviments asfàltics de la xarxa viària bàsica 2014-2015 i foment de l’ocupació de 
persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral”, amb núm. de 
contracte 14001508, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.010.181,68 euros, 
IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris, distribuït en els lots següents: - 
Lot 1 - Districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts i Horta-
Guinardó (parcial). per un import d’1.100.000,00 euros (IVA inclòs)-Lot 2- 
Districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó (parcial), Nou Barris, 
Sant Andreu i Sant Martí, per un import d’1.910.181,68 euros (IVA inclòs). Aprovar 
les actuacions preparatòries efectuades, el projecte,el plec de clàusules 
administratives particulars, el pressupost i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que 
s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: pressupost 
net 2.487.753,45 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 
522.428,23 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de 
preus amb motiu d’acord amb la clàusula 17èna del PCAP. Donar compte d’aquesta 
resolució a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
22. Iniciar l’expedient per a la contractació de les Obres d’arranjament de les 
parades de la nova xarxa autobús Fase III, aprovat inicialment per la Comissió de 
Govern, el 9 d’abril de 2014, amb núm. de contracte 14001706, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost 
total de licitació de 608.447,91 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: - 
LOT núm. A, per un import de 202.815,97 euros IVA inclòs - LOT núm. B, per un 
import de 202.815,97 euros IVA inclòs; - LOT núm. C, per un import de 
202.815,97 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades i el 
plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte; convocar la 
licitació per a la seva adjudicació i condicionar-la a l’aprovació definitiva del 
projecte d’obres; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i al 
pressupost que s’indiquen en el document comptable, amb el següent 
desglossament: pressupost net 502.849,51 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i 
import de l’IVA de 105.598,40 euros. Declarar la improcedència de la revisió de 
preus. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
23. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges 
dotacionals i l’equipament situats al carrer d’Alí Bei, núms. 100-102, promogut pel 
Patronat Municipal de l’Habitatge; exposar-lo al públic pel termini d’un mes; 
sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne 
compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
24. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament 
situat al carrer de Virgili, núm. 18, per ampliar el Casal de barri Can Portabella, 
d’iniciativa municipal (BIM/SA); exposar-lo al públic pel termini d’un mes; 
sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne 
compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 
 
b) Mesures de govern 
 
A la Comissió:  
 
1. Pla de Racons Infantils 2014-2019. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3925 
 
El Sr. Vives es disculpa perquè té un problema de veu. Comenta que ha estat 
dies sense poder parlar i avança que, tot i que l’ha recuperada bastant, l’anirà 
perdent durant la sessió. Reitera, doncs, les disculpes per si les seves respostes 
són més breus que de costum, atès que el regidor Puigdollers és lluny. Comenta 
que per això hi ha totes les intervencions per escrit a disposició de tothom. 
Explica que el Pla de racons infantils pretén treballar al voltant de l’actualització 
dels parcs infantils de la ciutat, que s’incrementen entre un 5 i un 7 per cent cada 
any. Afirma que en aquests preval i ha de prevaldre la seguretat i que el 
manteniment ronda els 2 milions anuals. 
Comenta que els objectius del Pla de racons infantils són molt clars. D’una 
banda, diu que vol promoure la relació i el joc a l’aire lliure, i comenta que dins 
d’aquest hi ha un pla específic per al joc adolescent, per a persones entre deu i 
catorze anys. De l’altra, afegeix que el pla també pretén afavorir l’activitat 
conjunta i la convivència generacional. I, finalment, diu que vol fomentar els 
criteris de sostenibilitat i no-contaminació. Destaca que en el desplegament dels 
deu parcs de nova creació es pretén integrar-hi elements TIC i anar definint noves 
línies de tipus temàtic per millorar la percepció dels parcs per part dels usuaris. 
Comenta que es treballa en dues fases: una primera fase dins d’aquest mandat, 
i una segona en el mandat posterior. Per tant, especifica que en aquest primer 
mandat es faran aquests 10 primers racons infantils, es renovaran 44 àrees, i que 
de cara al 2015-2019 es preveu la renovació de 220 àrees més. Explica que en 
Jordi Ribas l’ha alliçonat sobre el fet que la renovació d’àrees es fa per quarts i que 
cada mandat es fa una renovació d’un quart dels parcs existents, perquè la seva 
vida útil és de quinze anys. 
Pel que fa a les TIC als parcs, explica que es busca una experiència integral dels 
parcs, que siguin, d’una banda, un lloc de relació i diàleg de la gent que hi és, però 
també, de l’altra, amb el mateix parc, tant amb la història, com amb el verd o la 
tematització d’aquests.  
Conclou dient que el pressupost total del pla són aproximadament 20 milions 
d’euros, amb uns 11 milions d’inversió i uns 9 milions de despesa corrent 
relacionats amb el manteniment. 
La Sra. Escarp agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern, i creu que 
tots els grups comparteixen els objectius de la mesura per dos aspectes 
fonamentals: un espai públic de qualitat i un ús adequat de l’espai públic, pensant 
en els més petits, però també en la interrelació i en el seu creixement partint del 
joc i la socialització. 
Comenta que el mateix pla és un seguiment del treball que ha fet al llarg dels 
anys que Barcelona tingui 794 espais de jocs infantils i que tot compleixi les 
normatives europees i els plans de manteniment. Explica que ha recuperat l’acta 
de la darrera que es va presentar el 2009 i que també es fa un debat de reposició 
dels parcs, que és alhora una modernització i una aposta per aspectes més 
moderns i que cuiden més els aspectes de la salut. 
Tanmateix, opina que el pla és més de renovació que no pas de creació, perquè 
s’hauran renovat fins a 220 espais, però només es parla de 10 espais creats en els 
dos últims anys. No acaba de veure què s’ha fet en els dos anys i mig anteriors 
tant respecte a la renovació com a la creació de nous parcs. I destaca que en 
alguns de nous que s’han creat, com el Parc de les Rieres d’Horta, el concepte més 
intergeneracional queda molt distant en l’espai i no acaba de complir aquests 
criteris. 
Pel que fa a l’aspecte de l’accessibilitat, que ha estat sempre present 
transversalment en totes les actuacions de l’Ajuntament, sobretot quan es parla 
d’infants i integració, diu que no l’ha sabut trobar. 
Quant a la plaça Sant Miquel, indica que cal ordenar la plaça perquè hi ha 
matins que entre el carrer, els cotxes i la càrrega i descàrrega, hi ha la sensació de 
poc espai públic i de molta pressió privada. 
Comenta que en parlar de racons infantils li ve al cap com s’organitzava l’escola 
amb el sistema Montessori amb els racons per a infants, pensant que cada espai 
de l’aula havia de tenir el seu racó. Pensa, però, que cal anar alerta en parlar de 
racons a l’espai públic, perquè també es parla de l’espai dels gossos o del racó del 
botellón. Precisa que no ho diu despectivament. Diu que es parla de racons lligats 
3926 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
a un concepte d’educació que tothom té clar respecte als infants i que potser en 
l’aplicació a l’espai públic no acaba d’entendre l’encaix. Matisa, però, que és més 
una reflexió general que no una crítica al sentit de la mesura de govern, que el seu 
grup comparteix. 
El Sr. Ramírez agraeix la presentació del Pla de racons infantils 2014-2019 i diu 
que en comparteix plenament els objectius. Troba que és un pla ambiciós, atès 
que va més enllà d’aquest mandat, fins al 2019, en què es redefiniran totes 
aquestes zones temàtiques i s’aconseguirà renovar totes les àrees de joc infantil 
existents. Troba a faltar, però, que s’incrementi més l’actuació d’aquest 
manteniment sobre les àrees en aquesta primera fase del pla, entre 2014 i 2015, 
ja que renovar 44 àrees creu que es queda una mica curt dintre de l’ambició del 
pla. 
A més a més, creu que la creació de 10 racons infantils nous s’hauria de 
treballar i que hauria de ser un document obert en què a mesura que es creessin 
nous espais verds i d’oci a la ciutat es pogués anar modulant que això s’anés 
incrementant en benefici dels infants i la gent jove i també de la gent gran, perquè 
també hi ha àmbits que són intencionats intergeneracionals. 
Coincideix amb la Sra. Escarp que ha trobat a faltar, o no ha sabut veure, en 
aquest pla el tema dels espais per a discapacitats. Recorda que a Barcelona de 794 
àrees de joc només n’hi ha un 1,5% que siguin aptes per a infants discapacitats. 
Entén que aquesta xifra s’ha d’incrementar i ha de ser un objectiu prioritari dins 
d’aquest pla. 
També entén que s’hauria de posar en marxa algun tipus de protocol o prioritat, 
de manera que quan es creés un nou espai verd o un nou parc automàticament es 
tingués la previsió d’incorporar un racó infantil. Li sembla una molt bona idea el 
tema d’aquestes primeres àrees temàtiques per provar-les, ja que pensa que és 
una nova experiència que pot anar molt bé. Emplaça el tinent d’alcalde perquè en 
un futur informi els grups de com van funcionant i de la seva evolució. D’altra 
banda, celebra també que es vulguin ampliar aquestes àrees de manera 
intergeneracional, ja que la interacció entre la gent més jove i la gent més gran és 
una preocupació del Grup Popular manifestada amb diferents iniciatives per escrit 
en aquest mandat. 
Pel que fa a l’aplicació de les TIC, diu que hi està totalment d’acord, però li 
agradaria una mica més d’informació. No en discuteix la utilitat, perquè veu que es 
poden posar codis QR, fer servir tecnologia NFC, fins i tot apps per localitzar 
aquests espais. Tanmateix, vol saber si hi ha previst algun tipus de vinculació amb 
aquestes àrees temàtiques a l’hora d’exposar i donar continguts dintre de les TIC. 
Comenta que les noves tecnologies donen un ventall de possibilitats infinites. Per 
això vol saber-ne els continguts i de quina manera té previst el govern entomar 
aquestes iniciatives. Reconeix que avui en dia la gent jove té molta facilitat per 
adaptar-se a les TIC, però que amb nens d’entre zero i cinc anys és una mica 
complicat de saber quina seria la manera. 
La Sra. Sanz se suma als agraïments a la presentació de la mesura i també li 
semblen correctes les propostes que s’incorporen en el marc del pla, ja que creu 
que és una bona idea treballar per buscar més racons en una ciutat tan densa com 
Barcelona per ubicar jocs infantils en aquests espais. 
Espera que la selecció dels equipaments se segueixi fent com fins llavors, en 
funció de la dimensió i de la forma de l’àrea escollida on s’integren, i que es 
fomentin les dues dimensions de la participació més bàsiques: la individual i la 
col·lectiva. Demana, doncs, que es pensi molt bé en els elements, perquè els 
elements arquitectònics que se situen en el marc dels jocs facilitin aquesta relació 
sobretot de manera col·lectiva per tal de permetre als nens donar contingut i 
personalitat al joc. 
Celebra que Barcelona continuï apostant per les àrees de joc de proximitat per 
tal que els usuaris no hagin de fer grans desplaçaments, però creu que cal tenir 
present que hi ha d’haver fonts per beure en aquests espais, atès que els nens 
corren, salten i això provoca set. Diu que parla des de l’experiència del mandat 
anterior, ja que li consta que hi havien moltes reclamacions en aquest sentit. 
Quant a la incorporació de les TIC, està d’acord amb el Sr. Ramírez que és una 
mica forçat en aquests espais i demana què vol dir més enllà de l’anunci d’aquesta 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3927 
 
incorporació, atès que no es concreten continguts ni quin suport hi haurà allà. 
Comenta que un codi QR potser l’utilitzarà la mare, però dubta que un nen l’utilitzi 
i creu que no aporta res a un nen de cinc anys. Admet que amb deu, dotze o 
quinze anys ja és diferent, però insisteix que en nens més petits potser és absurd, 
perquè no es vol que el nen estigui situat amb el mòbil, sinó que jugui, parli i faci 
activitats que no pot fer a casa o a l’escola. Sol·licita, doncs, més informació en 
aquest sentit i que s’apliqui el sentit comú. 
Finalment, creu que aquest pla és una proposta de manteniment, però del 33% 
fins al 2019, i diu que queda un 67% pendent que caldrà anar-lo veient. Suposa 
que hi ha contractes de manteniment i fa molt d’incís en el tema del control dels 
contractes perquè recorda que un any i mig enrere va sortir una notícia que 
alertava que alguns jocs infantils utilitzaven pintura tòxica. Insisteix, doncs, que 
cal estar molt alerta en el fet que això es controli. 
Pensa que els darrers anys s’ha perdut una mica de temps a l’hora de seguir 
treballant en el manteniment més a fons d’aquestes àrees, i creu que és una mica 
tard per plantejar aquestes qüestions. 
Pel que fa a les especialitzacions temàtiques que es proposen li agradaria saber 
una mica més on es volen situar, ja que Barcelona sempre ha apostat per un 
model de jocs infantils repartit equitativament per tot el territori i no per grans 
espais al centre de la ciutat o en determinats llocs de la ciutat especialitzats, 
perquè això limitava que altres espais hi poguessin accedir de manera més 
propera. Vol saber, doncs, quina és la idea que hi ha darrere d’això. 
El Sr. Portabella també agraeix l’informe i comparteix amb el govern la 
importància de tenir cura d’aquestes àrees infantils, d’anar-les renovant i 
introduint-hi elements nous, i també d’augmentar-les. Així mateix, creu que té una 
importància urbanística rellevant el fet que es pugui obrir en barris d’una certa 
densitat, al barri on cadascú viu, que és una mixtura d’usos, perquè el fet que es 
pugui consolidar un circuit fruit d’aquesta mixtura d’usos al costat de casa teva fa 
que sigui una ciutat policèntrica. Diu que el seu grup li dóna molta importància 
relacionada estretament amb els jocs infantils, però creu que la importància encara 
és més gran en termes urbanístics d’un tipus d’urbanisme que UpB defensa per a 
Barcelona. 
Quant a introduir les TIC, li sembla bé, però no ha sabut trobar amb quins 
objectius. Comparteix, doncs, una part de la intervenció de la Sra. Sanz, i diu que 
s’introdueixen elements TIC a tot arreu on es pot i, per tant, també en els jocs 
infantils, però opina que val la pena saber quina finalitat es busca. Creu que tots 
els grups defensen que si un nen va una estona al gronxador no ha d’estar amb la 
maquineta com fan els seus propis fills adolescents, que prou feina tenen que les 
deixin a l’hora de sopar. El preocupa, per tant, la sobreutilització de les TIC i pensa 
que valdria la pena fer discurs al voltant d’això i marcar-se uns objectius. 
Li sembla interessant el tema dels espais intergeneracionals, però indica que es 
doten de pressupost i es diu que hi han identificats alguns llocs, però que després 
no surten marcats i no sap per què. 
Quant a l’àrea de jocs temàtica, també li sembla bé, però li sobta que el primer 
sigui el de Sant Miquel, perquè s’hi passen mitja vida i poc temps abans s’han 
canviat els jocs. Indica que potser algun podria ser sobre un altre que no s’hagués 
reformat tan recentment. 
El Sr. Vives agraeix els comentaris de tots els grups. Pel que fa al que 
preguntava el Sr. Portabella dels trenta espais intergeneracionals, diu que s’estan 
acabant de definir i que tan bon punt estiguin definits es facilitaran a tots els 
grups. 
Quant als discapacitats, de què diversos grups n’han fet esment, explica que, tot 
i que no surti de manera concreta, cadascun d’aquests espais disposa d’un espai 
específic per a ells. Indica que li ho ha confirmat en Jordi Ribas. 
Pel que fa a les TIC associades als parcs, explica que els nens de deu, dotze i 
catorze anys juguen socialitzant amb aquests elements, però diu que també està 
pensat per a gent gran i per a gent que va al parc a acompanyar els fills. Comenta 
que segueix el camí de les aplicacions que s’han desenvolupat en els Apps Jam 
relacionades amb la memòria i els elements a l’entorn de l’espai públic. Remarca 
que aquestes aplicacions fan comunitari l’espai i que també l’expliquen. Afegeix 
3928 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que l’Ajuntament també dóna molta importància al seguiment del verd i que es vol 
arribar a un punt en què hi hagi l’historial penjat a la xarxa de cadascun dels 
arbres i de les plantes rellevants d’un lloc. 
Conclou dient que aquest és el camí que el govern inicia i que s’ha mirat 
d’assessorar amb la gent que més hi entén. Creu que són camins que ajuden a 
dotar de continguts i a fer comunitari l’espai, que és un espai de convivència. 
Indica que el fet d’apostar per l’element intergeneracional dota de valor aquests 
racons, i que la idea és, efectivament, montessoriana. 
Finalment, es compromet a fer un seguiment de la qüestió. 
Es dóna per tractada. 
 
c) Informes 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar sobre 
les negociacions que està duent a terme l’Ajuntament amb el FC Barcelona en 
relació a la remodelació prevista de les instal·lacions esportives, la introducció de 
nous usos urbanístics i l’articulació urbana amb els entorns. Es sol·licita còpia per 
escrit de la compareixença. 
 
El Sr. Vives diu que la informació que pot donar és del que ha passat. Explica 
que s’han celebrat dues reunions entre els equips tècnics del Futbol Club Barcelona 
amb la direcció de projectes i la gerència adjunta d’Urbanisme, i que en aquestes 
s’ha explicat el que s’ha votat en referèndum. Comenta que és un camí que tot 
just comença i que serà llarg, i afegeix que la votació en el referèndum es va fer 
sobre uns elements preprojectuals i que no es pot parlar ni molt menys de res que 
s’assembli a un avantprojecte. 
Indica que ara toca fer punxa al llapis i començar a entendre què vol el Barça en 
funció del que la ciutat ha deixat molt clar què vol, i és que no vol que hi hagi 
concentració d’habitatges, que vol que hi hagi una obertura dels espais relacionats 
amb el Camp Nou, que hi hagi una convivència total i absoluta amb el teixit urbà 
existent, una millora substancial de la mobilitat associada a la utilització de 
l’estadi, etc. Diu que això també s’aplica al projecte de l’Espai Barça que ha 
anunciat el club i que l’Ajuntament ha demanat que es defineixi. 
Remarca que aquesta és la informació de què disposa i que és tan rellevant que 
quan hi hagi informació disponible ell mateix s’adreçarà als grups per compartir 
amb ells el que hi hagi. Indica que l’Ajuntament ha demanat al club que posi fil a 
l’agulla un cop decidit que fan la remodelació i que presentin un projecte amb cara 
i ulls. 
La Sra. Escarp agraeix la informació i explica que la compareixença ve arran del 
referèndum, ja que el club parla de l’Espai Barça i ella es demanava quina era la 
posició de la ciutat. Comenta que a la Comissió de Seguiment tampoc s’hi ha 
arribat. Diu que el seu grup es felicita que el Barça s’hagi quedat a l’espai de les 
Corts, que li sembla molt millor que anar a fora, però que després de veure els 
Power Points sobre els quals es podia votar en el referèndum, quan es pregunta les 
coses no estan. 
Explica que uns dies abans parlava amb el Sr. Faust i li preguntava com anaven 
les negociacions amb l’Ajuntament, i diu que va tenir la percepció que el tema 
estava molt obert i que s’estava parlant. Creu que el tema és prou important 
perquè, un cop fet el referèndum, el govern de la ciutat decideixi com ha de ser 
aquesta ordenació, quines modificacions s’han de fer, parlar tant dels usos i les 
activitats com de les solucions de mobilitat, com dels nivells de participació, atès 
que sempre hi ha hagut la Comissió de Seguiment. 
Conclou que entén que s’està començant a parlar i que a mesura que hi hagi un 
compromís es portarà a aquesta Comissió i a la Comissió de Seguiment del Barça. 
El Sr. Bolaños, en la línia del que s’ha dit, creu que s’ha començat la casa per la 
teulada, ja que si al final és l’Ajuntament qui ha d’aprovar aquesta nova 
edificabilitat que es pretén, hauria de ser el Ple municipal el que aprovés un 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3929 
 
projecte i que després els socis del Barça decidissin si volen això o volen una altra 
cosa. En tot cas, diu que està obert a discutir qualsevol nou ús que se li vulgui 
donar, però fent les coses de la manera adequada i no fent creure unes coses a 
una sèrie de gent que aposta per un projecte que encara és incipient i no té 
l’aprovació dels organismes competents. 
La Sra. Blasco manifesta que com a grup municipal no té coneixement del 
projecte, suposa que com la resta de grups municipals, excepte alguna presentació 
que s’ha fet a l’equip de govern. Tanmateix, diu que coneix les intencions del 
Futbol Club Barcelona per la premsa i que, segons el seu criteri, aquesta proposta 
li sembla més sensata que l’anterior, ja que sembla que no aposta per requalificar 
els sòls d’equipament o almenys requalificar-ne menys, depenent del mitjà on 
apareix la notícia. Però indica que hi ha una sèrie d’elements que continuen 
preocupant el seu grup i que li agradaria apuntar. 
Per començar, comenta la falta de concreció de les activitats que acollirà aquest 
Espai Barça, i adverteix que no es pot convertir en un centre comercial amb un 
estadi al costat, com semblava que havia de ser l’intent de projecte Barça 2000. 
Tot seguit, pel que fa a l’hotel i la residència d’estudiants, diu que no veu problema 
per a la residència d’estudiants, però que un hotel no es pot construir en un sòl 
d’equipament, i caldria, per tant, una requalificació, que s’hauria de discutir. A 
continuació, quant ala mobilitat i com afecta l’entorn, pensa que el Barça s’ha de 
coresponsabilitzar dels costos de la mobilitat que genera. I, finalment, indica que 
un element que preocupa especialment en el Districte de les Corts i els barris del 
voltant és de quina forma i en quines condicions s’obrirà al barri aquest espai 
tancat del Camp Nou. 
Afegeix que una peça clau és què passa amb el Pla d’equipaments de les Corts, 
ja que és on se situen tots els equipaments que el barri necessita. Vol saber com 
es donarà resposta a totes aquestes demandes. 
Es queixa que el govern municipal només ha parlat pel que fa a la proposta, i 
diu que ha trobat a faltar lideratge per part de l’Ajuntament, i li sembla que el 
govern espera la proposta del Barça i a partir d’aquí assentirà o la rebutjarà. Li 
hauria agradat que des de l’Ajuntament s’hagués posat sobre la taula una proposta 
pròpia i no s’hagués anat a remolc del Barça i les seves intencions. Pensa que fins i 
tot es pot obrir el focus i reprendre la idea del portal del coneixement, en què es 
mirava tota aquella zona, no només els terrenys del Futbol Club Barcelona, sinó el 
de les universitats, el del Polo, etc. Creu que la solució per fer ciutat en aquell 
entorn no pot passar només pels solars del Barça. Reitera, doncs, que té ganes de 
saber quina idea de barri té el govern i què pensa fer amb el que presenti el Barça. 
Afirma que no és un assumpte del club, sinó de la ciutat, i que si al final s’han 
d’acabar de prendre les decisions a l’Ajuntament, més val que sigui l’Ajuntament 
qui iniciï el procés i el tuteli, i no anar a remolc de les propostes que pugui fer el 
Barça, ja que, al seu parer, l’urbanisme ha de respondre sobretot als interessos 
comuns, que no són només els del Futbol Club Barcelona, sinó els de tot un seguit 
de barris que hi tenen molt a dir i que hi han dit històricament molt. 
Conclou que, seguint els criteris que li van servir per oposar-se a les propostes 
anteriors, analitzarà aquesta nova proposta, que d’entrada li sembla més raonable, 
però diu que cal abordar-la amb un intens procés participatiu i posant per davant 
els interessos del Districte i dels barris de les Corts. 
El Sr. Portabella diu que ha escoltat atentament com responia el govern a 
aquesta sol·licitud de compareixença, perquè no sabia si el Barça havia tirat pel 
dret i ni tan sols s’havia posat d’acord amb el govern, que és el que li sembla que 
ha passat. Recorda que la majoria dels presents eren regidors el 2009, quan es va 
arribar a uns acords amb el Barça per aprovar una modificació del Pla general 
metropolità. Explica que després la junta actual no ha volgut tirar-ho endavant, i 
diu que no hi té res a dir, però no troba normal que sabent que aquesta 
modificació del PGM ha de passar per l’Ajuntament ningú s’hagi posat d’acord o 
demanat una entrevista amb els grups municipals. 
Considera, doncs, que és un error estratègic, ja que diu que el més normal és 
que truquin als grups i els diguin que tenen una idea i els l’expliquin. Afirma que al 
seu grup ningú li ha dit ni ase ni bèstia. Explica que és soci del Barça i que va anar 
allà i havia de votar un projecte que ha de ser aprovat a l’Ajuntament, però que no 
3930 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
hi ha passat mai, i que demanaven el vot d’uns dibuixos que, tenint 
l’especialització que té, tenien uns volums mig fets amb una volumetria que no li 
corresponia. 
Per tant, creu que el govern s’ha de fer valdre i ha de dir al Barça que vagi a 
l’Ajuntament al més aviat possible, i que hi haurien d’haver anat abans del 
referèndum a explicar el projecte en el lloc on s’ha d’aprovar per veure si el govern 
ho troba bé. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
3. Que comparegui el responsable del govern municipal per tal d’explicar les 
actuacions realitzades per evitar desnonaments a Nou Barris i a tota la ciutat, 
d’habitatges públics i privats. Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada 
per escrit a la mateixa comissió. 
 
La Sra. Sanz emmarca aquesta compareixença en algunes de les proposicions 
que ha portat darrerament en el marc d’aquesta Comissió, concretament una en 
què demanava designar un responsable del govern municipal en relació amb les 
actuacions per evitar els desnonaments a la ciutat i el reforç de totes les 
actuacions que es desenvolupen a través de les oficines als districtes amb 
l’objectiu d’intentar evitar la sagnia dels desnonaments a la ciutat, que cada 
vegada és superior. 
Comunica que des que va presentar aquesta darrera proposició un mes enrere –
43 dies concretament– hi ha hagut molts desnonaments, i precisa que cada 
setmana ha comptabilitzat, en determinats barris de la ciutat, en un districte en 
concret, que coneix la senyora Rognoni, una mitjana de 25-30 desnonaments. 
Creu, doncs, que cal agafar aquest tema de manera immediata. 
Comenta que el dilluns anterior n’hi havia tres de programats a la zona nord, 
que coincidien en horari, i que van aturar els veïns evitant que la policia entrés a 
desallotjar aquells habitatges. Afegeix que no hi havia l’Ajuntament en aquest cas. 
Vol saber, doncs, què s’ha fet, què es pensa fer i com està l’execució d’aquests 
compromisos que té el govern municipal amb el seu grup. 
El Sr. Vives comenta que ha fet una resposta molt exhaustiva per escrit i que la 
podria llegir, però creu que és molt més útil que la hi faciliti directament, ja que 
està en disposició de contestar punt per punt tot el que ha dit. Diu que hi ha algun 
element de discrepància sobre la presència o no-presència de l’Ajuntament i que 
els motius moltes vegades són sobre l’avís que es fa a l’Ajuntament, perquè sovint 
no hi ha un avís des del món judicial cap a l’Ajuntament de Barcelona, i això fa que 
a vegades es vagi darrere de tot això. Remarca, però, que, malgrat tot, hi ha força 
productivitat gràcies al fet que els grups fan sol·licituds i es poden plantejar 
solucions. 
Reitera que li ho passarà per escrit i també a la resta de grups, ja que la 
resposta és molt exhaustiva, punt per punt del que s’ha sol·licitat. 
La Sra. Sanz agraeix al Sr. Vives la informació, i afirma que la compareixença no 
anava tant en la direcció de la proposició, sinó que demanava les actuacions que 
desenvolupa el govern. Pel que fa al que deia el Sr. Vives que a vegades 
l’Ajuntament no rep l’avís per part judicial, comenta que a vegades falla la 
connexió entre el que passa en determinats barris i districtes i el govern municipal, 
i opina que això és el que s’ha de resoldre, ja que no pot ser que les associacions 
de veïns i la Plataforma d’afectats per la hipoteca sàpiguen millor algunes 
informacions del Districte de Nou Barris que el govern municipal. 
Comenta que les entitats demanen la col·laboració del govern municipal per 
aturar aquestes qüestions. Assenyala que sovint ella mateixa és la corretja de 
transmissió, ja que li arriben aquests correus electrònics i els envia a la regidora 
Rognoni per veure què es pot fer. Se sorprèn que no hi hagi la corretja de 
transmissió o que, si hi és, no funcioni. Es pregunta per què no funciona. Entén 
que al govern se li escapin un o dos desnonaments, però no vint o trenta, ni 
setmanalment, ni diàriament, ja que surten als blogs i als mitjans o els ho envien 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3931 
 
per correu. Creu, doncs, que cal que el govern es prengui seriosament aquesta 
qüestió d’una vegada per totes. 
Reconeix que hi ha actuacions, però diu que la urgència de la situació actual 
evidencia que el que s’està fent no és suficient i que cal esmerçar-s’hi més, ja que 
a ningú li agrada la situació actual pel que fa als desnonaments. Sap que la gestió 
no és fàcil i que els ajuntaments no tenen totes les competències per evitar-ho, 
però creu que del que es fa al que es pot fer hi ha encara marge per recórrer i que 
per fer-ho possible cal una major voluntat política. 
Focalitza el tema en el Districte de Nou Barris perquè allà passa alguna cosa que 
no passa a la resta de la ciutat. Comenta que en aquest Districte han d’interlocutar 
amb els veïns que estan fent de tot: reallotjar veïns, portar-los als serveis, etc., és 
a dir, una feina que qüestiona que els toqui fer a ells. Considera que hi ha uns 
serveis de l’Ajuntament que haurien de funcionar molt millor perquè això no ho 
haguessin d’entomar la Plataforma d’afectats per la hipoteca o les associacions de 
veïns. Opina que cal que hi hagi una resposta transversal, unitària, des de tots els 
serveis, i que s’ha d’estar alerta. No vol focalitzar-ho en persones en concret, però 
diu que la regidora ja sap que les entitats no poden treballar amb la persona que el 
Districte ha designat en el territori, ja que hi ha un problema concret que s’ha de 
resoldre. 
Pel que fa a les dades que el govern va facilitar a la Comissió Mixta de 
Llançaments, indica que el 2011 hi havia 24.000 ajuts, i, en canvi, el 2013, n’hi ha 
8.600, per tant, que hi ha hagut una rebaixa d’un terç dels ajuts que s’estaven 
desenvolupant en lloguer just, en renda bàsica d’emancipació, etc. Reconeix que 
molts estan determinats per polítiques de l’Estat, però es pregunta què cal fer per 
compensar tot això, què ha de fer i com ho ha de fer l’Ajuntament de Barcelona. 
Pensa que és important que el Sr. Vives com a tinent d’alcalde ho entomi, 
perquè diu que a vegades es fa incomprensible per a molts veïns que el Sr. Vives 
surti en un vídeo oferint-se per solucionar qualsevol cosa als inversors nàutics, 
oferint-los el seu despatx, a dos minuts d’on s’ubiquen aquests, i després no faci 
aquest mateix oferiment a veïns que coneix de Ciutat Meridiana i del Districte de 
Nou Barris, quan és el responsable polític d’habitatge a la ciutat. 
La Sra. Escarp només vol fer una puntualització. Creu que s’ha discutit molt 
sobre desnonaments i s’ha reclamat fins i tot una figura d’autoritat política, de què 
es parlava en la darrera Comissió. D’una banda, vol saber si hi és. I, de l’altra, 
manifesta que darrerament preocupa el desnonament en habitatge públic, que és 
un tema que ha saltat sobre alguns habitatges del Patronat, ja que, tot i que al 
final s’ha evitat el desnonament, no s’ha evitat l’alarma social prèvia. 
Comenta que en ser habitatge públic potser es podria evitar l’angoixa prèvia, tot 
i que amb l’ordre judicial reconeix que deu ser complicat, ja que diu que, si no, 
tractant-se d’habitatge públic, entra una mica en contradicció amb el fet que 
Barcelona s’hagi declarat lliure de desnonaments. Matisa que ho comenta per dos 
aspectes: d’una banda, el Titànic de Sant Andreu, i, de l’altra, pel Vallbona de Nou 
Barris, que eren desnonaments que semblaven impulsats pel Patronat, i que tot i 
que al final s’hagin frenat, reitera que potser s’hauria pogut evitar l’angoixa social. 
El Sr. Vives, en primer lloc,li comenta a la Sra. Sanz que els serveis municipals 
funcionen bé, històricament i en l’actualitat. En segon lloc, adreçant-se a la Sra. 
Escarp, li diu que la casuística també és molt important, i que aquesta casuística la 
carrega el diable. Diu que no vol entrar en els casos que la Sra. Escarp ha descrit, 
però comenta que la figura decisòria final és ell mateix, és a dir, que ell 
personalment autoritza o deixa d’autoritzar algunes de les actuacions. I reconeix 
que en algun cas li ha costat no autoritzar el desnonament, tot i que tot l’hauria 
impulsat a autoritzar-lo, però no vol entrar en detalls. 
Comunica que es fa un seguiment molt precís de tot el que s’ha de fer i que la 
Sra. Sanz té raó en el fet que moltes vegades no reben l’avís. Agraeix quan aquest 
avís arriba, però diu que no és veritat que tot això depengui només de la bona 
gent que hi ha, sinó que també hi ha bona gent als serveis públics i en el món de 
la política que se n’ocupen ex ante i no ex post. Diu que és un tema molt seriós, 
que li ocupa molt de temps i preocupació i que s’està fent tot el que es pot fer en 
la mesura màxima del que es pot fer. Insisteix que la informació exacta està més 
ben explicada en els papers que els facilitaran. 
3932 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
La Sra. Sanz torna a evidenciar que, tot i que alguns serveis funcionen, alguns 
altres no. Ho assegura perquè ella mateixa ha anat a acompanyar alguns usuaris 
per veure què passava i quina era la gravetat i ha vist que molts serveis estan 
sobrepassats i no donen l’abast. Manifesta que per això Iniciativa fa les propostes 
de reforçament, tant aquí com en clau de serveis socials. Recorda que el seu grup 
també va plantejar un protocol per modificar el protocol actual per als 
desnonaments del Patronat Municipal de l’Habitatge. 
Entén que hi ha casos i casos, però troba incomprensible que arribi la carta de 
desnonament en casos en què se sap que són famílies que no poden pagar, no que 
no vulguin pagar. Creu que cal diferenciar una cosa i l’altra, i que quan es tracta 
de famílies en una situació de vulnerabilitat social manifesta, l’Administració no pot 
desnonar. Opina que s’ha de donar aquesta ordre clara, ja que arriben casos 
d’aquest tipus. Conclou, doncs, que cal canviar els protocols, mirar els casos 
concrets i evitar que arribi la carta de desnonament pel que genera 
psicològicament. 
Considera, per tant, que calen més esforços i que no es tracta de dir que es fa el 
que es pot, sinó que s’ha de fer tot el possible per acabar dient que a la ciutat no 
hi ha desnonaments o que hi ha els mínims possibles. Opina que l’objectiu ha de 
ser aquest. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
4. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal d’Hàbitat Urbà per tal 
de donar compte de la concessió de la llicència d’obres al Reial Cercle Artístic per 
tal de construir unes escales d’emergències provisionals. 
 
El Sr. Portabella diu que la dóna per substanciada, que escoltarà els arguments 
del govern i que després donarà la seva opinió sobre el desagradable fet que acaba 
amb la presència més que visible d’una escala metàl·lica sobre tres elements BCIL 
de la ciutat. 
El Sr. Vives diu que el Sr. Portabella coneix millor que ell què ha passat en 
aquest cas. Explica que s’han de fer unes actuacions al Reial Cercle Artístic i que 
s’han fet en el procediment que s’havien de fer. Comenta que cal fer una escala 
d’emergència mentre hi hagi aquestes actuacions, que hauria pogut ser una escala 
que hi ha a l’interior de l’edifici, però que la persona que hauria hagut d’autoritzar 
aquesta escala no l’ha autoritzada, i que això ha obligat a fer aquesta actuació, 
que és transitòria i que té una durada prevista d’uns dos anys, tot i que 
l’autorització és per a tres. Afegeix que, quan s’hagi fet l’actuació, desapareixerà 
l’escala. 
Considera que s’hauria pogut solucionar si aquesta persona concreta hagués 
autoritzat això, que creu que ho hauria pogut autoritzar, però que està en el seu 
dret de negar-s’hi. No entén, però, que s’hi negui i després protesti perquè es posa 
la de fora quan hauria pogut admetre la de dins. Opina que és una cosa que és 
bastant dodecafònica, però que l’obra s’ha de fer i que no s’aturaran les activitats 
del Cercle Artístic. 
El Sr. Portabella diu que, com que el Sr. Vives li ha contestat francament, 
deixarà l’extensa documentació que tenia i també li contestarà francament. 
Manifesta que l’urbanisme de Barcelona no es basa en el fet de fer urbanisme a la 
carta. Indica que li és igual si hi ha dues persones que s’estan barallant dins del 
Cercle Artístic perquè un vol tenir una llicència de restaurant i necessita una 
sortida d’emergència per poder obrir-lo al públic i l’altre no el deixa. Considera que 
això és un problema entre privats en què l’Ajuntament estaria bé que intervingués 
per resoldre-ho. Però no admet que el Sr. Vives en la seva explicació li digui que 
no paralitzarà la vida del Cercle Artístic. Diu que el Cercle Artístic fa segles que 
existeix, que està en aquest edifici de fa més de 50 anys i que abans hi havia 
restaurant. Assenyala que el govern va denegar la primera llicència i que després 
els va donar una segona llicència. 
Indica que aquesta escala afecta un BCIL que és a l’edifici, que afecta la font 
més antiga de Barcelona i l’únic abeurador de Barcelona que existeix, que és de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3933 
 
l’edat mitjana. Se sorprèn que a l’Ajuntament li sigui igual i que, pel fet de ser una 
entitat important que vol que el seu restaurant ara també pugui ser d’atenció al 
públic i vol obrir la terrassa, s’afecti tres BCIL. Considera que això no pot ser, i que 
el govern no ha d’entrar en si s’han de parar les obres o no, ja que l’Ajuntament 
ha d’entrar en la defensa del bé comú, del paisatge urbà i en la defensa de la 
protecció del patrimoni. Recorda que hi ha tres comissions de patrimoni a 
l’Ajuntament: la Comissió de Patrimoni de Barcelona, la Taula del Patrimoni i la 
Comissió de Patrimoni de Participació del Consell Cultural. 
Explica que UpB va demanar el mes anterior a la Comissió de Cultura que es fes 
un seguiment d’aquesta qüestió des del Consell de Cultura i se li va dir que no. 
Comenta que ha portat un munt de fotos, però que el Sr. Vives ja ho deu haver 
vist. Diu que fa basarda, i recorda que la llicència és fins a tres anys, tot i que el 
Sr. Vives matisa que podrien ser dos i la regidora del Districte a vegades ha 
considerat que un. No sap si se n’hi estaran un, dos o tres, però reitera que la 
llicència és per a tres anys, i manifesta que això afecta clarament els interessos 
patrimonials de la ciutat i els elements paisatgístics. Considera que el govern ha de 
defensar el bé públic i que si algú vol fer una cosa i no es posen d’acord, cal que 
l’Ajuntament intervingui. Pregunta per què es va denegar la llicència la primera 
vegada i després, en canvi, s’ha donat. Diu que ha parlat amb els del Cercle 
Artístic, i comenta que al Sr. Vives no li deuen haver passat per alt les reformes de 
dintre perquè està segur que també ho ha visitat. 
Insisteix que ho veu amb molta preocupació perquè és com si tornessin a parlar 
del mateix, atès que a vegades és aquest indret i a vegades n’és un altre, però 
reitera que UpB té una alta preocupació amb la preservació d’alguns edificis 
catalogats com a BCIL de la ciutat. Recorda que poc temps abans van parlar d’un 
altre de caràcter patrimonial ben cèntric en què el Sr. Vives va dir que hi estaven a 
sobre. Diu que dos mesos abans van estar parlant d’un altre amb una filatèlica i 
una pastisseria que potser també es podrà arreglar. Comenta que cada setmana el 
preocupen substancialment coses com el primer edifici de l’Eixample, com un espai 
que té tres BCIL, cosa que no passa enlloc més de Barcelona i dubta que de 
Catalunya. 
Reitera que ho veu amb molta preocupació, i creu que l’Ajuntament no hauria 
d’autoritzar agressions al paisatge urbà. Insisteix que no entra en les qüestions 
internes del Cercle Artístic, que s’han d’aclarir entre ells. Ho compara amb el fet de 
si s’haguessin de posar dintre de la junta de l’Ateneu Barcelonès. Diu que això no 
va per aquí, sinó per respectar el patrimoni. 
La Sra. Escarp afirma que li queda poc a afegir a l’explicació de la 
compareixença que ha fet el Sr. Portabella, que ha estat, a més, molts anys 
responsable també de Paisatge Urbà. Considera, doncs, que això és un nyap i que 
hi ha manca de mediació en un conflicte d’interessos privats que no pot anar mai 
en perjudici de l’interès general. Pensa que és més preocupant encara pel fet que 
quan es parla de la provisionalitat de la instal·lació la Sra. Homs diu que serà més 
o menys un any i, en canvi, el Sr. Ciurana parla del 2017. 
La Sra. Blasco no vol repetir coses que ja s’han dit i que comparteix, però 
recorda que aquest espai està qualificat d’equipament i que els elements que el 
Cercle Artístic prioritza com un negoci fonamental, que és el restaurant, haurien de 
ser activitats complementàries de la principal, i que aquest element s’hauria de 
tenir en compte pel que fa a la llicència. 
Comenta que aquesta escala afecta greument el patrimoni i el paisatge urbà 
d’aquest espai tan emblemàtic de la ciutat. Comparteix que l’Ajuntament no s’ha 
de posar en problemes entre privats i que la solució no és permetre l’escala i molt 
menys crear un precedent per a altres casos. Considera que l’espai públic no pot 
servir per resoldre problemes entre privats. I afegeix un element que li sembla 
fonamental: està qualificat d’equipament i, per tant, no hi pot haver un restaurant 
com a activitat principal. 
El Sr. Portabella demana que el govern municipal no doni aquest tema per 
tancat considerant que ja no hi pot fer res i que esperi que duri el mínim possible, 
sinó que li demana que sigui actiu. 
Considera que és una greu lesió a l’espai públic, atès que no hi ha cap més lloc a 
la ciutat amb tres BCIL junts i l’impacte és, doncs, importantíssim. Demana, per 
3934 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
tant, al govern que miri de buscar una solució en les pròximes setmanes per evitar 
que durant tres anys hi hagi aquesta escala metàl·lica en una situació que vulnera 
els interessos públics de defensa del patrimoni. 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
 
b) Propostes d’acord 
 
Districte de les Corts 
 
5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació de l’equipament escolar 
“Col·legi Loreto Abat Oliba”, situat a l’avinguda de Pearson, núm. 22, promogut per 
Fundación San Pablo. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, PP i UpB i amb la 
reserva de vot del ICV-EUiA.  
 
Districte d’Horta-Guinardó 
 
6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació de les instal·lacions de 
manteniment al Parc dels Tres Turons al Viver de Can Baró, d’iniciativa municipal. 
 
La Sra. Escarp comenta que el seu grup va presentar un temps enrere una 
proposició al voltant de la modificació del PGM dels Tres Turons, que era la 
connexió dels carrers Tenerife i Francesc Alegre, i que aquesta instal·lació 
municipal preveu l’entrada pel mateix carrer, de tal manera que sembla que 
hipotequi l’execució de la connexió viària que preveu el planejament vigent. 
Comunica que el seu grup farà reserva de vot, però agrairia una explicació del 
govern. 
El Sr. Civit explica que és un equipament i que està en sòl de sistemes, per tant, 
no impedeix res. Afegeix que en cas que s’hagués de fer la reserva viària, que no 
és una previsió, l’equipament s’hauria de moure de lloc. 
La Sra. Escarp confirma que manté la reserva. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP, ICV-EUiA i UpB i amb 
la reserva de vot del PSC.  
 
7. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació puntual de la modificació del Pla General 
Metropolità en l’àmbit del I Cinturó, en el tram comprès entre el carrer de Sant 
Quintí i l’avinguda de la Meridiana, pel que fa a la Unitat de Projecte “G”. 
Barcelona, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit 
d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de 
la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de 
motivació s’incorpora a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió 
d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PSC i amb la reserva de 
vot del PP, ICV-EUiA i UpB.  
 
Districte de Sant Martí 
 
8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’àmbit Centre Comercial Glòries, 
promogut per Unibail-Rodamco, S.L.U., amb les modificacions a que fa referència 
l’informe tècnic de la Direcció de Serveis de Planejament de 22 d’abril de 2014; i 
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de 
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe jurídic de l’esmentada Direcció 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3935 
 
emès en data 23 d’abril de 2014; informes, tots dos,que consten a l’expedient i a 
efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 
 
La Sra. Blasco manifesta el vot en contra del seu grup. Comenta que Iniciativa 
va presentar al·legacions que no van ser acceptades i que no comparteix aquesta 
ampliació de més de 13.000 metres quadrats de sostre d’ús comercial. Considera 
que és una aposta deliberada contra el comerç de barri, que està en contra del 
model basat en la proximitat. Assenyala que aquest govern de Convergència i Unió 
s’abandera com a defensor del petit comerç i del comerç de barri, però a l’hora de 
la veritat s’augmenten els metres quadrats de gran superfície, com a les Glòries, la 
Maquinista o al centre comercial de l’estació de la Sagrera. Pensa, doncs, que 
aquesta ampliació posa en risc el comerç de barri de l’entorn i de la ciutat. 
El Sr. Portabella diu que farà una reserva de vot, però creu que és la primera 
vegada que en un centre comercial a Barcelona es té preocupació per continuar 
amb la trama Eixample quan encara no hi era i que hi ha una connectivitat clara 
amb la creació d’un carrer públic a expenses dels empresaris d’aquest centre 
comercial que connecta la Diagonal amb la Gran Via.  
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, amb la reserva de vot del 
PSC, PP i UpB i amb el posicionament contrari del ICV-EUiA.  
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
9. Acordar la declaració d’interès públic i utilitat municipal de les obres 
consistents en “les obres per a la instal·lació d’ascensor en l’ull d’escala en edifici 
situat al barri gòtic, annex a l’església de Santa Anna, al carrer Rivadeneyra, núm. 
3, promogudes per una entitat sense ànim de lucre” i, de conformitat amb 
l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2013, concedir a la Parròquia de Santa Anna, una 
bonificació del 90% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i 
obres, que acredita amb la concessió de la llicència del 4 de desembre de 2013, 
atès que s’ajusta a allò establert en l’article 7è.3 de l’esmentada ordenança, en 
relació a l’aplicació de la bonificació i a la seva quantia. D’aquesta manera, la quota 
de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres que ascendeix a 1.669,80 
euros, es redueix un 90%, la qual cosa representa una bonificació de 1.502,82 
euros, quedant només obligat a pagar 166,98 euros per aquest concepte. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
10. 1r) Declarar les obres per a la tercera i última fase de la rehabilitació del 
Mercat de les Flors, al carrer Lleida, núms. 53-55, consistent en l’adaptació dels 
accessos i nuclis verticals, la construcció d’una planta primera, en el doble espai 
actual, destinada a vestidors, camerinos i oficines, i petites obres de rehabilitació 
puntual, a què es refereix la llicència atorgada el 30 de juliol de 2013 a l’expedient 
03-2009LM05158, d’especial interès i utilitat pública, perquè és una actuació 
d’especial interès i utilitat municipal, hi concorren circumstàncies culturals, 
historicoartístiques per poder gaudir d’una bonificació, atès que reuneix les 
condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2013; 
2n) Concedir a Consorci Mercat de les Flors, una bonificació del 35% sobre la part 
corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, 
(calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les referides obres, i 3r) 
Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la 
inspecció final de l’obra. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
3936 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
11. 1r) Declarar les obres per a la construcció al carrer Jordi Girona, núms. 1-
31, d’una edificació desenvolupada en dues plantes soterrani i una galeria de 
serveis (S -3) sota rasant, planta baixa, tres plantes pis i planta coberta 
(instal·lacions), per destinar-la a ús administratiu, a què es refereix la llicència 
atorgada el 26 de juny de 2008 a l’expedient 04-2006LM35251, d’especial interès i 
utilitat pública, perquè és una actuació d’especial interès i utilitat municipal, hi 
concorren circumstàncies socials per poder gaudir d’una bonificació, atès que 
reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 per a 
l’any 2008; 2n) Concedir a Universitat Politècnica de Catalunya una bonificació del 
70% sobre la part corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, 
instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a 
les referides obres, i 3r) Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra 
que resulti de la inspecció final de l’obra. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
12. Estimar la sol·licitud de bonificació de la quota de l’ICIO, presentada pel Sr. 
Josep Maria Matinero Garcés, en representació de la Fundació Paideia, amb núm. 
de CIF G65334930, en el sentit d’acordar la declaració d’especial interès i utilitat 
municipal de la construcció d’una nova planta docent a la finca ubicada al carrer 
Montnegre, núms. 36-42 respecte de la llicència d’obres majors per un centre 
docent i de conformitat amb l’article 7 l’Ordenança Fiscal 2.1 reguladora de l’ICIO; 
concedir a la Fundació Paideia la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de 
Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, amb 
núm. de rebut: LV-2014-3-02-01540226, essent la quota total de 46.307,82 €, 
aplicant la bonificació del 65% de 30.100,08 euros, la quota resultant exigible és 
de 16.207,74 euros; donat que s’ajusta a allò establert en l’article 7è de 
l’esmentada ordenança, en tant que les obres es duen a terme en una parcel·la 
part de la qual està qualificada d’equipament (clau 7b), consisteixen en la 
construcció d’un edifici de nova planta de caràcter docent, per part d’una entitat 
sense ànim de lucre; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes 
pertinents. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
13. Desestimar la sol·licitud de les bonificacions del 90% i del 65% de la quota 
de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres generada per la realització, 
per part de la Llars de l’Amistat Cheshire Fundació Privada, de les obres de 
reforma, rehabilitació i canvi d’ús d’un edifici existent a la Via Augusta 269 –Clínica 
Sant Jordi-, per destinar-lo a residència de persones discapacitades, amb mobilitat 
reduïda o necessitats assistencials diferents, emparades per la llicència atorgada 
per resolució del Quart Tinent d’Alcalde de 27 de juliol de 2010 (núm. Ref. 05-
2009LM26167); atès que, examinades les circumstàncies que concerneixen tant a 
l’entitat peticionària com a l’obra objecte de l’esmentada llicència, resulta que 
aquestes no s’adeqüen als requisits exigits als paràgrafs 1r i 3r de l’article 7è de 
l’ordenança fiscal núm. 2.1, reguladora de l’esmentat impost vigent l’any 2010 
(any d’inici de les obres) als efectes del seu respectiu reconeixement, ja que, pel 
que concerneix a la bonificació del 90% de la quota de l’impost, aquestes obres, 
tot i que afavoreixen les condicions d’accés i habitabilitat dels discapacitats, han de 
ser considerades com d’abast general i, per tant, tal i com es recull per l’esmentat 
paràgraf 3r de l’article 7è, excloses de ser susceptibles de bonificació; i atès que, 
quant a la bonificació del 65% de la quota de l’impost que ha estat aplicada 
provisionalment per part de la fundació interessada mitjançant autoliquidació –
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3937 
 
d’import 20.615,55 euros-, tampoc es pot considerar procedent en no acomplir-se 
un dels requisits o circumstàncies exigits en aquests supòsits per l’article 7è, 
paràgraf 1r, punt A).1 de l’esmentada ordenança, com és que les obres s’executin 
en un terreny qualificat com a equipament, en tractar-se en aquest cas la 
qualificació urbanística de la finca de la Via Augusta 269 on s’han realitzat les 
obres la de zona d’edificació aïllada (20a/8). En conseqüència, de conformitat amb 
el previst al paràgraf 1.4 de l’esmentat article 7è de l’esmentada ordenança, 
procedeix girar la liquidació complementaria respecte del 35% de la quota de 
l’impost (resultant una quota de 38.286,02 euros), sense perjudici del que en 
resulti de la liquidació definitiva que es pugui girar en l’exercici de les funcions que 
correspongui a la Inspecció d’Hisenda Municipal. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
14. Desestimar la sol·licitud de bonificació del 35% de la quota de l’Impost sobre 
construccions, instal·lacions i obres que ha estat presentada el 10 de desembre de 
2013 per la Fundació Privada Boscana, en relació a la quota generada per la 
realització de les obres realitzades a la finca ubicada al carrer de Can Caralleu 16-
18, consistents en l’enderroc dels actuals tallers i la construcció d’un nou taller 
ocupacional amb mitjans industrials prefabricats, per tal d’adequar aquestes 
instal·lacions a les normes de seguretat i higiene establertes per la legislació 
sectorial, obres emparades per la llicència atorgada a precari per resolució del 
regidor del Districte de 12 de novembre de 2013 (núm. de referència 05-
2013LL12620); atès que examinades les circumstàncies que concerneixen tant a 
l’entitat peticionària com a l’obra objecte de la llicència d’obres majors, resulta que 
aquestes no s’adeqüen amb els requisits exigits a l’article 7è de l’ordenança fiscal 
núm. 2.1, reguladora de l’esmentat impost -vigent l’any 2013- en ordre al seu 
reconeixement, en no acomplir una de les exigències establertes a tal efecte com 
és que les obres s’executin en terrenys qualificats urbanísticament com a 
equipament, ja que en aquest supòsit les obres es realitzen en uns terrenys 
qualificats de sistemes (6c - Parcs i jardins de nova creació) i de vial (5 - Xarxa 
viària bàsica); I, en conseqüència, i sense perjudici del que en resulti de la 
liquidació definitiva que es pugui girar en funció de l’establert als paràgrafs 4t i 5è 
de l’article 11 de l’esmentada ordenança fiscal, confirmar la quota de l’impost que 
ha estat abonada per l’entitat peticionària. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
15. Concedir a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià la bonificació del 
35% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, generada 
amb motiu de les obres realitzades als edificis A i B de la finca ubicada al passeig 
de Sant Joan Bosco, núm. 42, necessàries per a l’adequació a la llicència ambiental 
i consistents en reformes interiors sense modificació de l’estructura, les quals 
consten emparades en la llicència d’obres menors atorgada per la Directora de 
Llicències i Espai Públic del districte de Sarrià-Sant Gervasi, el 4 d’octubre de 
2011, a l’expedient 05-2011L10392, donat que s’ajusten a allò establert en l’article 
7è de l’ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2011, en tractar-se d’una obra feta per una 
entitat privada, en una parcel·la qualificada d’equipament (clau 7b), en la qual es 
fa l’ús d’un dels equipaments comunitaris contemplats en l’article 212 de les 
Normes Urbanístiques del PGM -centre educatiu - escola professional-; i en 
conseqüència, declarar-les d’especial interès i utilitat municipal, atès que les 
indicades obres reporten beneficis objectius a la ciutat i acompleixen una 
indiscutible funció social. En conseqüència, aplicant la bonificació del 35% a la 
quota total de 2.454,75 euros que ha estat abonada per la interessada mitjançant 
liquidació identificada amb núm. de rebut CI 2013 2 18 98021549, la quota 
resultant exigible és de 1.595,59 euros, motiu pel qual correspon retornar a la 
3938 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
interessada la quantitat de 859,16 euros; i donar trasllat a l’Institut Municipal 
d’Hisenda als efectes pertinents. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
16. 1r) Declarar les obres consistents en la construcció al carrer Ceuta, núm. 30, 
d’un conjunt edificatori destinat a equipament docent, amb usos complementaris 
esportius vinculats a l’activitat docent, situat annex als actuals edificis de l’escola 
Virolai, compost, respecte al front del carrer del Portell, per una planta soterrani 
(aparcament), planta baixa (pista poliesportiva i vestuaris), planta primera (grades 
i recepció-administració), planta segona (aules, biblioteca i gimnàs) i coberta amb 
pista esportiva en superfície i grades; englobant un pavelló poliesportiu cobert 
tipus PAV-2, un petit gimnàs, aulari amb biblioteca i un aparcament subterrani 
amb capacitat per a 36 places de cotxe i 5 de moto, a què es refereix la llicència 
atorgada el 19 de juny de 2013 a l’expedient 07-2013LL04018, d’especial interès i 
utilitat pública, perquè és una actuació d’especial interès i utilitat municipal, hi 
concorren circumstàncies socials per poder gaudir d’una bonificació, atès que 
reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 per a 
l’any 2013; 2n) Concedir a Virolai EM, SA, una bonificació del 35% sobre la part 
corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, 
(calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les referides obres, i 3r) 
Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la 
inspecció final de l’obra. 
 
El Sr. Portabella es vol assegurar que és un equipament docent de primària i 
secundària que té a sota un pàrquing de 36 places i 5 de motos. 
El Sr. Vives diu que sí. 
El Sr. Portabella demana que s’expliqui què justifica que en un equipament 
docent hi hagi un pàrquing de 36 cotxes i 5 motos, perquè no ho entén. 
El Sr. Civit explica que l’ús de l’aparcament està previst en alguns casos de 
sistemes a través de la tramitació d’un pla especial, però desconeix els 
antecedents d’aquest cas. Suposa que deu haver-hi una tramitació d’un 
planejament que autoritza l’ús de l’aparcament sobre un sistema, en aquest cas un 
7, que és el que li permet accedir a l’ICIO. Li diu al Sr. Portabella, però, que pot 
buscar els antecedents i respondre-li. 
El Sr. Portabella indica que farà una reserva de vot, doncs. Però la presidenta li 
diu que no pot. Per això apunta que farà una abstenció. 
La Sra. Blasco diu que, si no ho recorda malament, l’aparcament està sota el 
pavelló esportiu. I que la reserva d’aparcament és per a aquest pavelló. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció del 
UpB. S’aprova. 
 
17. 1r) Declarar les obres per a la construcció d’obra nova consistent en dues 
plantes soterrani, planta baixa i quatre plantes pis, i rehabilitació parcial d’un 
edifici d’educació primària per al col·legi Mare de Déu dels Àngels, al carrer 
Sagrera, núm. 68, a què es refereix la llicència atorgada el 12 de desembre de 
2007 a l’expedient 09-2007LM11889, d’especial interès i utilitat pública, perquè és 
una actuació d’especial interès i utilitat municipal, hi concorren circumstàncies 
socials per poder gaudir d’una bonificació, atès que reuneix les condicions 
establertes en l’article 7è de l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’any 2008; 2n) Concedir 
a Col·legi Mare de Déu dels Àngels, una bonificació del 65% sobre la part 
corresponent de la quota inicial de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, 
(calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les referides obres, i 3r) 
Aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la 
inspecció final de l’obra. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3939 
 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
Districte de Nou Barris - Districte de Sant Martí 
 
18. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal 
de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en el sector de Prim, 
d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. 
 
La Sra. Escarp manifesta l’abstenció del seu grup, però en sentit constructiu, per 
treballar les al·legacions. Està a favor, doncs, que continuï el tràmit i poder fer 
al·legacions en aquest sentit. 
La Sra. Blasco també expressa l’abstenció del seu grup, ja que es vol mirar 
detalladament el projecte, atès que ha rebut els documents el vespre anterior. 
Avança, però, que de la modificació presentada valora positivament el 
manteniment de la masia de Can Riera, que va ser objecte d’un prec a la Comissió, 
acceptat pel Sr. Vives. Celebra, doncs, que es materialitzi aquell prec, i també el 
manteniment del percentatge d’habitatge protegit i la nova ordenació que continua 
la trama Cerdà. Tanmateix, la preocupen les reduccions de càrregues 
urbanístiques, que és el que vol estudiar detalladament. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció 
del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa 
l’abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció del UpB. S’aprova. 
 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 
19. Aprovar definitivament el projecte de reforma de l’avinguda Diagonal. Tram: 
plaça Francesc Macià - passeig de Gràcia, als districtes de l’Eixample, Sarrià-Sant 
Gervasi i Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic 
del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna 
per reproduït, per un import de 18.959.910,52 euros, el 21% de l’impost del valor 
afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 
2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim 
local de Catalunya (TRLLMRLC); resoldre les al·legacions presentades, d’acord amb 
l’informe de resposta de les al·legacions que s’inclou dins l’expedient administratiu; 
publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província(BOPB) i en un diari dels de 
més circulació de Catalunya; notificar-ho als interessats en aquest procediment; i 
encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 
 
El Sr. Vives vol fer una mínima explicació, atesa la importància del tema. En 
primer lloc, recorda quins són els objectius que motiven aquesta reforma: habilitar 
més espai per als veïns, tenir unes voreres més amples i treballar adequadament 
l’eix estratègic, que és estratègic per la bicicleta. Comenta que en aquest sentit 
s’incorporen les millores en seguretat proposades per Bicicleta Club de Catalunya i 
s’habiliten espais segurs per a l’aparcament de motocicletes. Afegeix que es 
garanteix l’abastiment de mercaderies i que es busca endreçar i potenciar un espai 
molt important per a la ciutat. Entén que hi ha diferents aspectes relacionats amb 
com perceben els diferents grups el procés de participació, les al·legacions 
presentades, etc., però creu que aquesta és una reforma estratègica per a la ciutat 
i que comportarà molts beneficis, sobretot per als veïns. 
La Sra. Escarp diu que el seu grup hi votarà en contra. Explica que ja es va 
manifestar contrària a l’aprovació inicial i també ho fa en aquesta aprovació 
definitiva. Entre altres raons, comenta que, tot i que s’han recollit algunes 
al·legacions que el seu grup ha presentat amb el BACC, altres al·legacions el 
govern les ha aclarit, però no les ha estimat. Li ha fet molta gràcia, perquè diu que 
és un concepte nou, el d’aclarir al·legacions, ja que abans s’estimaven o es 
desestimaven, però ara s’aclareixen sense recollir l’esperit que es plantejava. 
3940 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Afegeix que les al·legacions del seu grup anaven més en el sentit d’haver 
defensat una reforma integral més estructural i més amb el tema de la millora de 
la qualitat urbana i d’aspectes de mobilitat que ha considerat importants. 
Explica que el Grup Socialista posava de manifest que la reforma plantejada 
podia hipotecar una futura connexió del tramvia per la Diagonal, i comenta que el 
govern a la resposta a les al·legacions diu que no s’hipoteca cap futura connexió. 
Malauradament, diu, el govern l’ha hipotecat aquell matí mateix, amb una votació 
a la Comissió de Seguretat a instàncies del Grup Popular, en què contradient el 
que es va aprovar el divendres anterior al Parlament de Catalunya ha negat que es 
pugui passar per la Diagonal. 
Creu que els principis que es deien a la Comissió de Seguretat i Mobilitat 
respecte al Pla de mobilitat urbana són contraris al plantejament o a la visió que es 
dóna a la Diagonal en aquesta aprovació definitiva. Es manté, doncs, en el 
posicionament expressat en l’aprovació inicial i les al·legacions. 
El Sr. Bolaños no vol reiterar el debat que ja es va fer. Per això, simplement diu 
que hi votarà a favor, ja que suposa una millora de l’espai públic d’aquesta zona 
tan important de la ciutat i una millor conciliació entre els interessos dels diferents 
usuaris de la Diagonal, com ara els vianants, els ciclistes, els comerciants i els 
turismes que passen. 
La Sra. Sanz comenta que, tal com va manifestar en l’aprovació inicial, creu que 
l’elaboració d’aquesta proposta, que és fruit d’un pacte conservador i elitista entre 
Convergència i Unió i el Partit Popular, ha menystingut tots els elements que 
Iniciativa posa en valor, com ara el procés participatiu ampli del 2010 i l’element 
de desenvolupar una consulta com a mecanisme de participació directa. Indica que 
el govern ha menystingut el fet de poder tornar a fer una consulta sobre aquesta 
proposta i també totes les entitats i les seves reivindicacions, com ara la connexió 
del tramvia per la Diagonal. 
Apunta que aquest pacte de ferro entre Convergència i Unió i el Partit Popular 
només ha treballat per fer un vestit a mida per a comerciants i per a la mobilitat 
privada. Li sembla que és una reforma parcial, pobra i cara, excloent i elitista, i, 
com han denunciat la majoria de les entitats, tècnicament inadmissible, sobretot 
perquè hipoteca el tema del tramvia, la política de mobilitat sostenible d’aquell 
àmbit, de tota l’artèria de la Diagonal i el ple desenvolupament de la xarxa 
ortogonal d’autobusos, perquè per fer això cal la connectivitat dels tramvies. Creu, 
doncs, que és un error. 
Assenyala que la plataforma «Diagonal per a tothom», constituïda pel la 
Plataforma per al transport públic, la FAVB, la Confavc, Comissions Obreres de 
Catalunya, UGT i el BACC, va denunciar que aquest projecte de la reforma de la 
Diagonal era elitista i inadmissible des del punt de vista social i tècnic. Pregunta, 
doncs, al Sr. Vives qui més ho ha de dir perquè el govern incorpori aquestes 
propostes, ja que no té en compte els usos majoritaris de la Diagonal ni tampoc 
permet complir el Pla de mobilitat urbana de la ciutat, que estipula que el 2018 
s’han de rebaixar un 10% els desplaçaments privats. Demana, per tant, qui avala 
aquesta reforma, quin procés participatiu ha dit que sí a aquesta reforma. Creu 
que de tots els participants amb qui el govern diu que s’ha reunit –perquè tampoc 
ha vist les actes de les reunions– potser n’hi ha dos que hi han pogut donar el 
vistiplau, però tots els que acaba de comentar han fet públic que no estan d’acord 
amb la reforma per les mancances tècniques del projecte. 
Pel que fa a la confusió amb tot el tema del tramvia, diu que ja no sap a qui li ha 
de preguntar què farà l’alcalde Trias amb la connexió dels tramvies. Es pregunta si 
ho ha de preguntar al Sr. Fernández Díaz, que és qui està determinant la proposta 
en relació amb aquesta connectivitat. Considera que les declaracions del Sr. 
Fernández Díaz demostren una incoherència habitual, ja que primer diu que la 
reforma parcial està bé, després diu que cal fer-la tota sencera, però alhora diu 
que no vol aquest tram constantment obert i que el tram és necessari i la connexió 
dels tramvies també. S’adreça al Sr. Bolaños per dir-li que no facin el ridícul amb 
aquestes declaracions, i li recomana que es prenguin seriosament la reforma d’una 
de les artèries principals de la ciutat i la seva connectivitat en transport públic. 
Comenta que no sap si a les terrasses que s’ubicaran a la Diagonal pija s’hi 
asseurà tothom, ja que hi ha parts de la ciutat que no s’asseuen en aquestes 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3941 
 
terrasses, però, en canvi, diu que el tramvia sí que l’agafa tothom, 
independentment dels barris. Per això considera que si fos possible aquesta 
connectivitat sí que seria per a tothom, des de Sarrià fins a Ciutat Meridiana. Creu, 
doncs, que és incomprensible que el Sr. Fernández Díaz digui que cal repensar el 
projecte de la reforma per incloure la connectivitat dels tramvies des de l’inici, 
quan el Grup Popular està votant la reforma principal i en aquesta no s’incorpora 
des de l’inici l’exigència del tramvia. Pensa, per tant, que el Grup Popular 
s’equivoca. 
Conclou, doncs, que hi votarà en contra. 
El Sr. Portabella diu que ja va expressar al Plenari què pensava sobre la reforma 
de la Diagonal. Recorda que no veu malament aquesta reforma, però entén que la 
Diagonal va des d’Esplugues del Llobregat fins a Sant Adrià de Besòs i que, per 
tant, hi ha d’haver un projecte global. Matisa que el fet que hi hagi un projecte 
global no vol dir que sigui uniformador, perquè la Diagonal canvia diverses 
vegades de seccions, i hi ha trossos en què s’assembla a una rambla i trossos en 
què s’assembla a un bulevard. Afegeix que un projecte global no implica que s’hagi 
de desenvolupar al mateix temps tampoc. Diu que hi ha una proposició del Partit 
Popular que recull el que UpB va dir en el Plenari, que és que cal pensar en 
començar la reforma de tota la Diagonal en comptes de fer-ho a trossos. 
A més, considera que el tros més urgent no és el que es planteja i que no és 
habitual plantejar la reforma d’una gran avinguda pel mig en lloc de per un lateral. 
Afegeix que la mobilitat és molt important i que el projecte només incorpora un 
apartat de mobilitat molt inespecífic i no inclou un estudi que justifiqui les 
decisions que es prenen. Pel que fa al tramvia, té un altre punt de vista: creu que 
el rei del transport públic a la Diagonal és l’autobús i que el tramvia per anar en la 
mateixa direcció està bé, però en dos sentits necessita tres vegades l’amplada de 
l’autobús, i es perd superfície. Atès que la superfície és bo que estigui destinada 
als vianants i no als vehicles de motor, no hi està d’acord. Però tampoc està 
d’acord amb el fet que hi hagi un estudi de mobilitat tan incipient. No sap, doncs, 
com es resoldrà el tros que va de passeig de Gràcia fins a Rambla Catalunya, ja 
que no surt i els números no quadren. I diu que tampoc li quadra el carrer Aribau, 
ni Villarroel ni Balmes. 
Manifesta que pel seu grup tindria un enorme risc votar aquest punt a favor, 
perquè creu que l’ordre en què està establert i l’estudi de mobilitat no estan clars. 
Per tant, diu que perquè no s’entengui que està en contra de millorar la Diagonal 
s’abstindrà, però deixa clar que està en contra del projecte perquè creu que no 
està prou treballada la vessant de mobilitat. 
El Sr. Bolaños vol puntualitzar algunes qüestions que ha comentat la Sra. Sanz. 
En primer lloc, pel que fa al que deia la regidora d’Iniciativa que és un projecte 
conservador i elitista i de la Diagonal pija, creu que com a eslògan publicitari pot 
servir, però diu que no respon a cap realitat, entre altres coses perquè el Grup 
Popular va presentar una proposta per reformar altres parts de la Diagonal que no 
formen part d’aquest projecte. Comenta que es comença per aquest tros igual que 
la reforma del passeig Sant Joan en el mandat anterior es va fer des d’Arc de 
Triomf fins a la plaça Tetuan, i en l’actualitat s’està executant des de la plaça 
Tetuan fins a Diagonal. Es pregunta per què es va començar per allà llavors, i diu 
que perquè es devia pensar que no es podia fer tot en aquell mandat i se’n va fer 
un tros. Assenyala que llavors ningú va dir res i no hi va haver tampoc cap procés 
participatiu ni hi van participar entitats. 
Considera que el projecte no té per què no ser admissible només perquè ho 
diguin Iniciativa o una sèrie d’entitats. Troba legítim que una sèrie d’entitats diguin 
el que els sembli i presentin al·legacions, però diu que hi ha unes majories, i que si 
no hi estan d’acord s’hauria de canviar el sistema de la democràcia. Conclou, 
doncs, que el projecte és admissible, encara que hi hagi gent que pensi d’una altra 
manera i vulgui connectar el tramvia per la Diagonal. Precisa que el Grup Popular 
defensa connectar els tramvies, però no per la Diagonal. I demana a la Sra. Sanz 
que no modifiqui les declaracions del president del Grup Popular. 
Es queixa que la Sra. Sanz digui que el Partit Popular no s’ho pren seriosament, 
i diu que el fet que tinguin discrepàncies no vol dir que no s’ho prenguin 
seriosament, sinó que tenen diferents punts de vista. Al·lucina que Iniciativa digui 
3942 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
que aquella zona de la Diagonal no es pot reformar, ja que molta gent considera 
que la Diagonal que hi ha en aquests moments no és la millor Diagonal que es pot 
tenir, i diu que no són només els comerciants de la zona, atès que la Diagonal la 
utilitza molta gent, com passa a les Glòries, que no és només dels quatre barris 
que envolten la plaça, sinó que és una plaça de tots. Reitera que pel fet que a 
Iniciativa no els convenci el projecte no poden dir que el projecte no és admissible 
per a la ciutat, simplement perquè quan es va fer el procés participatiu el 80% del 
13% dels ciutadans que hi van participar van dir que no. 
La Sra. Escarp indica que ella no parla de Diagonal de rics ni de Diagonal de 
pobres, però considera que és una inversió que en aquests moments no troba 
necessària, ja que creu que, atesa la crisi, cal prioritzar unes inversions i no unes 
altres. Independentment que consideri que tot Barcelona és Barcelona i que els 
nivells de qualitat, d’exigència i tractament han de ser exactament iguals a tot 
arreu, comenta que sí que hi ha una visió més conservadora i una de més 
progressista de moltes coses a la vida, i que per això hi ha partits d’esquerra i de 
dreta, i que per això existeix la diversitat. 
Entén que aquesta reforma és una visió de la Diagonal conservadora, 
d’ampliació de les voreres, de manteniment del dos més un en el transport públic, 
és a dir, d’un corredor viari important en què es fa una aposta per la mobilitat 
privada i per l’ampliació de voreres. Especifica que no li agrada la Diagonal tal com 
està en l’actualitat, ni la part que s’aborda ni la que es pot abordar, ja que a la 
vorera de la Casa de les Punxes, per exemple, no s’hi pot passar amb un cotxet. 
Troba evident que pot haver-hi una visió progressista, que és la que el Grup 
Socialista ha defensat, que reclama una visió estructural per a la Diagonal, que és 
el que en el seu moment, amb més èxit o menys, es va voler plantejar. Afegeix 
que aquesta visió estructural va de la universitat de molta part de la vida de 
Barcelona a la nova universitat, del pol econòmic que en els anys 60 i 70 va ser, 
als nous pols econòmics com el 22@, és a dir, un element estructurador. Continua 
pensant, doncs, que aquest projecte de la Diagonal, a part que no toca, és una 
ampliació de voreres que no resol aquest element estructurador. Considera, doncs, 
que aleshores no cal que es faci. 
Pel que fa al passeig de Sant Joan, diu que sí que s’hi va fer un procés 
participatiu i que el Partit Popular a l’època allà la martiritzaven amb la continuïtat 
del passeig de Sant Joan. 
Comenta que han discutit milions de vegades sobre el passeig de Sant Joan i 
que es va fer, tot i que no en el projecte executiu, perquè només es va fer el 
projecte executiu de la fase que s’havia d’executar, però diu que en el projecte 
bàsic es preveia que l’estructura del passeig de Sant Joan fos tota igual, i afegeix 
que s’ha mirat en l’actualitat l’obra i és la continuïtat de la part que hi havia. 
Creu, doncs, que no és comparable, i reitera que hi va haver un procés de 
participació, que pot agradar més o menys. Admet que mai és suficient, però diu 
que o s’eliminen tots els processos de participació o s’han de plantejar d’una altra 
manera. Demana, per tant, que no es desqualifiquin coses en què tots els grups 
van estar d’acord. 
La Sra. Sanz es reafirma en el fet que és una reforma elitista perquè no 
incorpora els usos majoritaris de la ciutadania. Comenta que l’Ajuntament fa una 
reforma que serveix per posar terrasses i mantenir la mobilitat privada, i això no 
és incorporar els usos majoritaris de la ciutadania, ja que no tothom s’asseu a la 
terrassa ni tothom entra a les botigues a comprar. Considera que una reforma així 
hauria d’incorporar tots els usos, especialment els majoritaris, i destaca la 
importància de la mobilitat sostenible. 
Afirma que Iniciativa vol una reforma de la Diagonal i que per això la va 
proposar en el seu moment i la torna a proposar, però una reforma per a tothom i 
que doni cobertura a aquestes necessitats. S’adreça al Sr. Bolaños per destacar 
que no són quatre, els de la FAVB ni els de la Confavc, i que hi ha gent de tots els 
colors polítics, darrere d’aquestes plataformes, que no parlen per Iniciativa, sinó 
per tots. Considera, doncs, que és majoritari, el que expressa aquesta plataforma. 
No discuteix que tots els partits polítics formen part d’aquest Ajuntament i que 
Convergència i Unió com a govern municipal ha estat escollit democràticament, 
però considera que votar cada quatre anys és insuficient, i per això està a favor 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3943 
 
d’incorporar la participació ciutadana. Pensa que aquest vot cada quatre anys no 
és un xec en blanc, i es queixa que hi ha gent que es presenta amb uns programes 
electorals que després no compleix. Conclou, doncs, que cal interlocutar i consultar 
amb la ciutadania constantment. I demana que no es confongui democràcia amb el 
fet que el govern faci el que vulgui perquè l’han votat cada quatre anys. 
El Sr. Portabella considera que aquest debat, des del punt de vista territorial, és 
una bajanada, perquè la Diagonal travessa la ciutat i no creu que hi hagi una 
acumulació de riquesa al voltant de la Diagonal, ni en la que està tocant al Fòrum 
ni en la que està tocant a Esplugues. No entén que es digui que un determinat 
carrer és no sé què, perquè creu que si de cas és la gent que hi viu. 
Quant als usos de la Diagonal, creu que tothom estarà d’acord que és travessar-
la amb l’autobús, i que si s’hagués de convertir això en l’ús majoritari, voldria dir 
que es vol una autopista. Li sembla bé, doncs, que es modifiqui la secció per reduir 
espai en el vehicle de combustió fòssil. Però el que no li sembla bé és que no hi 
hagi un projecte global, i que s’hagi començat pel mig. 
Està d’acord amb el que a vegades algú diu que hi han altres trossos de la 
Diagonal que feien més falta, que és el que UpB va dir en el Ple. Recorda, a més, 
que va posar exemples de voreres en què hi ha 80 centímetres i mig metre a la 
Diagonal, costat muntanya, entre trams tan rellevants com de passeig de Gràcia a 
Via Laietana. 
Insisteix que s’absté perquè creu que el lògic és plantejar-ho tot, definir quines 
són les adaptacions, fer un calendari i dir quants diners costarà, i no fer un primer 
tros i anar-ho fent per trams. Diu que si ho arriba a saber hauria presentat ell la 
proposició. Reitera que li falla el projecte de tota l’avinguda i que l’estudi de 
mobilitat és fluix. 
El Sr. Vives explica que la qüestió de per què es comença per aquest tram ha 
estat àmpliament debatuda pels serveis municipals, i és perquè és el tram de més 
ús de tota la Diagonal, i que per això s’ha previst així amb l’equip actual del govern 
i amb l’anterior equip. Comenta que es va pensar que si la modificació funcionava 
aquí funcionaria a tot arreu, i li sembla que el criteri és òptim. 
En segon lloc, destaca que és mentida que només es faci una ampliació de 
voreres, tal com es veu en la secció que hi ha. Obvia els comentaris sobre qui és 
pijo i qui no ho és, perquè li semblen valoracions que no s’escauen en el 
tractament de les inversions públiques i que és un insult a les persones que està 
fora de lloc. 
Sobre el procés participatiu, diu que hi ha hagut un procés participatiu molt clar 
a la Diagonal que s’ha produït en dues fases. Explica que en el mandat anterior hi 
va haver un procés participatiu molt clar i que va deixar un projecte que tenia unes 
característiques molt semblants que el que defensa segons qui, i que hi ha hagut 
un procés participatiu que ha donat el resultat que ha donat, i que una part 
d’aquest procés ha servit per millorar el projecte. Comenta que hi ha altres 
consideracions en aquest procés que als responsables municipals i als grups que 
han donat suport a aquesta modificació no els han semblat rellevants i com que 
tenen la potestat de tirar-ho endavant ho tiren endavant, atès que la millora és 
objectivament molt clara. 
Subratlla que no es produirà la unió dels tramvies per la Diagonal, ja que creu 
que és molt més intel·ligent que a la Diagonal funcionin autobusos elèctrics, que 
són molt més flexibles i implanten un sistema que ha de ser el sistema de 
referència en el futur de la ciutat. Diu que Iniciativa defensa un model antic i que 
en el seu equip de govern ningú defensa això, i per això tiren endavant la reforma 
amb els criteris tècnics i tecnològics més moderns. 
Finalment, conclou que per tot això està convençut que aquesta és la 
modificació que la ciutat necessita i que no només és un tema de la Diagonal, sinó 
que és un eix central per a tota la ciutat. Entén, doncs, que les millores seran molt 
evidents i està molt content que s’aprovi en aquesta sessió. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
contrari del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz 
expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció del 
UpB. S’aprova. 
 
3944 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Districte de Gràcia 
 
20. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal 
de Barcelona, la Modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la prolongació 
de la rambla de Prat, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un 
mes; suspendre, a l’empara de l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme 
aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, l’atorgament de llicències 
d’edificació per a obra nova i ampliació de construccions, de parcel·lació de 
terrenys i d’enderrocament de construccions i d’altres autoritzacions municipals 
connexes establertes per la legislació sectorial, a l’àmbit de la Modificació del Pla 
general metropolità que s’aprova inicialment, delimitat i grafiat en el plànol que 
figura a l’expedient elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article 73; 
determinar, d’acord amb l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini 
d’aquesta suspensió serà, com a màxim, de dos anys i començarà a comptar des 
de l’endemà de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la província de 
Barcelona; i publicar el present acord al BOPB. 
 
La Sra. Blasco manifesta que s’abstindrà. Explica que comparteix l’objectiu 
principal d’aquesta modificació, que és suprimir la reserva viària, que pensa que no 
té sentit, però hi ha altres elements que no comparteix, i és que creu que cal 
donar un tractament global a totes les actuacions de modificació dels PEMPRI de 
Gràcia. 
Insisteix que cal fer un tractament global a la modificació dels PEMPRI de Gràcia 
i no fer-lo individualment, tros a tros, sinó aixecar el focus, analitzar-los tots en 
globalitat, veure quines modificacions són interessants de tirar endavant i així 
poder computar i fer les compensacions necessàries en tot el territori, perquè, si 
no, es pot arribar al final de l’última actuació i que no es pugui fer o que s’acabin 
fent compensacions fora del territori del Districte de Gràcia perquè no serà possible 
fer-ho en el mateix àmbit. Li sembla, doncs, que tot l’equilibri de sistemes és 
imprescindible que es faci d’una manera global en tot el territori i no peça per 
peça. 
Anuncia que presentarà al·legacions en alguns elements més concrets de la 
qualificació, com ara un solar qualificat d’equipament que ara es proposa qualificar 
de 12 quan en realitat està buit. No vol entrar en el detall, i per resumir diu que 
presentarà al·legacions, però considera que l’element important és que, tot i que 
és una demanda específica del Districte, els responsables d’urbanisme de la ciutat 
han d’aixecar la mirada i intentar iniciar un treball de proposta general de tot el 
territori del Districte de Gràcia. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció 
del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Blasco expressa 
l’abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. 
S’aprova. 
 
Districte de Sant Andreu 
 
21. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal 
de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit dels entorns del 
Canòdrom, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. 
 
La Sra. Sanz manifesta l’abstenció del seu grup i diu que li agradaria sentir 
alguna explicació al voltant de les propostes que es plantegen perquè veu el pla 
urbanístic, la modificació, però no sap si això encaixa realment amb les 
reivindicacions veïnals, que vénen de lluny. Explica que un mes abans les entitats 
veïnals van autoorganitzar una assemblea veïnal sobre el canòdrom. 
Destaca que és un tema important per al barri i per als barris de l’entorn del 
Districte de Sant Andreu. Comenta que, per exemple, quan es diu centre de barri 
no sap si és un casal, no sap què vol dir, perquè és una tipologia diferent de la que 
s’utilitza habitualment. Demana, doncs, que es digui alguna cosa més en concret 
sobre aquestes reserves, que li semblen bé, però diu que algunes no les entén i no 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3945 
 
sap si encaixen amb el que hi ha sobre la taula per part dels veïns, i que algunes 
comparteixen. 
El Sr. Vives diu que donarà les explicacions a la Sra. Sanz a posteriori. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa l’abstenció 
del PSC, el Sr. Bolaños expressa l’abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa 
l’abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. 
S’aprova. 
 
c) Proposicions 
 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
22. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: I) Que el govern 
municipal impulsi, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, una nova 
convocatòria d’ajuts a la rehabilitació per al 2014 amb una dotació pressupostària 
per part de l’Ajuntament de 25 M€ destinats a subvencions per a la rehabilitació 
d’edificis d’ús residencial i d’habitatges a la ciutat de Barcelona, que abastin com a 
mínim la reparació de patologies estructurals, la millora de l’envolvent de l’edifici, 
de les instal·lacions i de l’accessibilitat, incloent un programa específic d’instal·lació 
d’ascensors. II) Que les bases de la convocatòria prioritzin les millores en eficiència 
energètica i que s’estableixin clàusules de cohesió social que tinguin en 
consideració les unitats familiars amb menors ingressos. III) Instar el Govern de la 
Generalitat a completar la dotació econòmica de l’Ajuntament, d’acord amb les 
funcions que té atribuïdes dins del Consorci de l’Habitatge. 
 
La Sra. Escarp comenta que el sentit de la proposició es basa sobre un dels 
temes de què s’ha parlat moltes vegades, que és la rehabilitació d’habitatges, ja 
que es parla d’un estoc d’habitatges de 70.000 edificis a la ciutat de Barcelona, 
811.000 habitatges i que el 72% d’aquests edificis són d’abans del 70, per tant, 
abans de la primera crisi energètica. Explica que recentment han sortit unes dades 
i una font de l’Àrea Metropolitana en què es diu que el 14% d’aquestes edificis no 
està en bon estat i que hi ha una greu deficiència energètica i estructural. 
Indica que la proposta es basa a destinar 25 milions a subvenció per reparar 
patologies estructurals, millorar el comportament energètic i les condicions 
d’accessibilitat –ascensors. Diu que també es parla de millor utilització dels 
recursos com aigua i energia i la garantia de la cohesió social mitjançant 
l’establiment de clàusules de subvenció, de facilitació de la part que pertoca als 
ciutadans individuals, entenent que hi poden haver unitats familiars amb menors 
ingressos i amb dificultats per abordar-ho. Afegeix que també s’ha parlat moltes 
vegades a la Comissió dels valors de la rehabilitació, de la dinamització de 
l’activitat empresarial o de la creació d’ocupació de l’entorn. 
Finalment, informa que l’aportació que es feia des de les subvencions públiques 
en rehabilitació a la ciutat estava al voltant dels 25 milions, però que en el Pla 
Empenta el govern va dir que destinarien 60 milions de rehabilitació en quatre 
anys, per tant, 15 milions anuals, és a dir, que ja es disminuïa. Comenta que de 
moment se n’han gastat menys dels que tocarien, atès que és el tercer any i que el 
2014 només hi ha garantits 5,5 milions a la convocatòria que s’ha publicat. Explica 
que tot això és el que planteja aquesta proposició. 
El Sr. Bolaños manifesta el vot en contra del seu grup no pel fons, sinó per la 
forma, perquè la forma jurídica per la qual es poden aprovar aquestes partides és 
a través d’una modificació de crèdit. Per tant, tot i compartir l’esperit de la moció, 
diu que no hi pot donar suport. 
La Sra. Blasco comparteix el contingut d’aquesta proposició, atès que a la 
proposta d’inversions 2013-2015 Iniciativa ja va plantejar un augment de la 
inversió en rehabilitació de 25 milions per a cada any i ha presentat nombroses 
3946 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
iniciatives per augmentar aquesta inversió. Malgrat que altres administracions han 
reduït les aportacions en aquest àmbit, considera que l’Ajuntament té prou 
capacitat inversora per mantenir o ampliar la inversió en rehabilitació. Pensa que 
els ajuts a la rehabilitació no són només per garantir un habitatge digne, sinó que 
suposen una sortida ecològica a la crisi, ajuden a impulsar un model productiu 
d’economia verda i a generar ocupació en el sector de la construcció, el més 
afectat per la crisi. Afegeix que les dades diuen que els ajuts a la rehabilitació 
tenen un efecte multiplicador de la inversió, és a dir, que per cada euro de 
subvenció se’n generen 3,6 d’inversió. Considera, per tant, que tant pels efectes 
socials com pels efectes en l’economia seria un instrument molt útil per a la ciutat, 
tot i que no creu que s’aprovi. 
El Sr. Vives manifesta el vot en contra de la proposició del Grup Socialista. En 
primer lloc, explica que pel que fa als ajuts a la rehabilitació hi ha una primera 
convocatòria amb una dotació de 8,2 milions i que s’està treballant en una segona 
convocatòria amb una dotació prevista de 18 milions i mig. Manifesta que, tal com 
ha explicat el Sr. Bolaños, tot això s’ha de fer com s’ha de fer, però, a més, creu 
que hi ha un error conceptual en la manera com es presenta el superàvit de què 
parla el Grup Socialista, i és que tal com es presenta farien incórrer l’Ajuntament 
en dèficit, cosa que el govern no pot consentir. 
Comenta que els superàvits pressupostaris són superàvits amb unes finalitats 
determinades que, si no s’acompleixen, fan que les institucions incorrin en dèficit. 
Per això, diu, el govern ha treballat d’una manera diferent i ha defensat l’opció del 
que s’anomena l’operació 100 per a 1.000, que permet treballar amb uns diners 
que hi ha en caixa i fer aquestes convocatòries que cobreixen de sobres la 
proposició del Grup Socialista, amb l’esperit de la qual està d’acord. 
El Sr. Portabella creu que està bé que hi hagi ajudes a la rehabilitació, però ja va 
manifestar la seva posició pel que fa al superàvit en una proposició semblant que 
el Grup Socialista va presentar a la Comissió d’Economia. Conclou, doncs, que està 
d’acord amb el fons, però té dubtes substancials a l’entorn de la seva viabilitat. Per 
això s’abstindrà, igual que el dia anterior. Rectifica, però, dient que com que el 
Grup Socialista ha acceptat la seva esmena hi votarà a favor. 
La Sra. Escarp agraeix el vot favorable d’Iniciativa i d’UpB. 
Comenta que la discussió al voltant de si una administració ha de tenir com a 
objectiu generar superàvit o atendre les necessitats dels ciutadans ja l’han tingut a 
la Comissió d’Economia i a totes les comissions. Explica que el plantejament del 
Grup Socialista és que no ha de generar dèficit, però tampoc superàvit. Creu que a 
les diferents intervencions s’ha donat resposta al fet que sí que és possible, d’acord 
amb la Llei d’estabilitat pressupostària a través d’un pla econòmic financer, 
destinar aquests diners a altres recursos. Considera que són diferents lectures de 
la llei. 
Pel que fa a aquesta proposició, diu que en aquesta concretament en el text 
dispositiu no fa referència a d’on han de sortir. Admet que surten en els atesos, 
però no en el text dispositiu. Ho diu perquè és evident que és el que podia facilitar 
més l’acord de la necessitat de destinar-hi més diners. 
Indica que es queda amb una dada: més diners, perquè creu que en el fons tots 
els grups hi estan d’acord, tant per la importància de la rehabilitació com per les 
dades inicials del nombre d’habitatges que donava anteriorment, com per la 
necessitat del que genera econòmicament de retorn, com també perquè lliga amb 
l’argument que el seu grup sempre ha donat al voltant dels 140, que en moments 
de crisi econòmica, hi ha d’haver inversió contracíclica i no estalvi. Comenta que és 
un dels temes que moltes vegades ha volgut manifestar entre esquerra i dreta. 
Diu que es queda amb la dada dels 8 milions que deia el Sr. Vives, tot i que 
constata que a la convocatòria que s’ha publicitat surten 5,5 milions. Admet, però, 
que potser s’ho ha mirat malament. S’alegra que el Sr. Vives hagi dit que hi 
destinaran 18,5 milions. Suposa que seran convocatòries posteriors, però troba 
evident que fins als 60 milions del Pla Empenta encara en falten, ja que no sap si 
el primer any eren 12. Li agradaria, doncs, que el Sr. Vives li digués els diners que 
s’hi han destinat. 
Creu que el Sr. Vives està d’acord amb el fons d’aquesta proposició, entre altres 
coses, perquè el seu mantra és l’autosuficiència energètica, i considera que no es 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3947 
 
pot treballar amb autosuficiència energètica si no es fa a través de la millora i 
l’eficiència energètica del parc d’habitatge de la ciutat, igual que no es pot treballar 
amb emissions zero amb sis carrils de circulació a l’avinguda Diagonal. Pensa, 
doncs, que val la pena fer aquest esforç. 
Atès que el Sr. Vives li ha facilitat aquestes dades que no són les que estan 
publicitades, li demana si li pot passar per escrit el grau de compliment del Pla 
Empenta. 
El Sr. Vives expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot contrari del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. Es rebutja. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
23. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al govern 
municipal a presentar el Projecte de reforma de l’avinguda Diagonal entre el 
passeig de Gràcia i la plaça de les Glòries, així com la millora de l’avinguda 
Diagonal en l’àmbit de la Zona Universitària, en el termini màxim de 6 mesos. 
 
El Sr. Bolaños explica que el motiu d’aquesta proposició és instar el govern 
municipal a presentar un projecte de reforma de l’avinguda Diagonal entre el 
passeig de Gràcia i la plaça de les Glòries, així com la millora de la mateixa 
avinguda en l’àmbit de la zona universitària, en un termini de sis mesos. 
La Sra. Escarp manifesta el vot contrari del seu grup, i diu que és un no 
preventiu, perquè, tot i que li agradaria que s’engegués el projecte, els 
antecedents no ajuden a fer un altre posicionament. 
La sorprèn que el Sr. Vives sigui tan taxatiu amb el fet que el tramvia no 
passarà per la Diagonal. No la sorprèn perquè sap que és la seva posició, però la 
sorprèn com a grup. Afegeix que també l’ha sorprès la proposició del Partit Popular 
en què deia que volia que el govern li digués que el tramvia no passaria per la 
Diagonal. Comenta que uns diran per la Diagonal, uns altres pel carrer Mallorca i 
potser uns altres per Urgell, per posar tres exemples, però no li ha agradat que 
s’obligui un govern a dir que no. 
Considera que és possible que ningú en el món no digui que s’han de connectar 
els tramvies i que el millor és l’autobús elèctric, però destaca que el Sr. Molins, 
que no és susceptible de ser socialista, reclamava l’enllaç per la Diagonal. 
S’imagina que els treballadors d’Alstom també. 
Creu que anteriorment han fet el debat important, i que potser s’hauria pogut 
fer tot junt, tot i que valia la pena separar les al·legacions de la resta. Manifesta, 
doncs, que ja ha dit que el seu grup considera la Diagonal com un element 
estructurador de la ciutat. 
Conclou que, com que els antecedents marquen el que possiblement es veurà al 
cap de sis mesos, el seu grup hi votarà en contra. 
La Sra. Sanz comenta que Iniciativa no donarà suport a aquesta proposició, 
justament pels arguments que explicava la Sra. Escarp. Creu que s’estan fent 
pedaços, quan caldria pensar la reforma de la Diagonal tota sencera. I sobretot diu 
que no incorpora la proposta de la connectivitat dels tramvies, i també la sorprèn 
la rotunditat del Sr. Vives negant que el tramvia pugui passar per la Diagonal, 
perquè pensa que és incoherent amb el que havia defensat Convergència i Unió 
anteriorment. 
Indica que té unes declaracions del Sr. Trias en què defensava la connectivitat 
dels tramvies per la Diagonal, i es pregunta per què ja no i si no hi havia bons 
tècnics en aquells moments. Creu que els arguments tècnics eren els mateixos i 
que potser ara n’hi ha uns altres perquè els interessa tenir-ne uns altres. Reitera la 
pregunta sobre si Convergència vol connectar els tramvies. Demana si el Sr. Vives 
li respondrà o si ha de tornar a dir determinades paraules per tal que li respongui. 
Creu que cal abordar la qüestió de manera seriosa perquè és un element de 
política de mobilitat sostenible que no es pot obviar. No es vol reiterar en els 
arguments tècnics que ja s’han dit en altres ocasions, que s’han esgrimit a la 
Comissió de Seguretat i Mobilitat i que defensen entitats molt diverses. Insisteix en 
3948 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
el fet que no són entitats d’Iniciativa. Diu que ja li agradaria que totes les entitats 
ciutadanes fossin properes a Iniciativa, ja que segurament no tindrien cinc 
regidors, sinó molts més. Demana, doncs, que es tractin les qüestions amb 
seriositat i que s’agafin les propostes de les entitats amb respecte i seriositat, atès 
que hi participa molta gent. 
Conclou que com que aquesta proposta no incorpora aquesta connectivitat no hi 
donarà suport. 
El Sr. Portabella diu que s’abstindrà perquè també s’ha abstingut en el punt 
anterior i l’argument és el mateix. 
Està d’acord que es faci aquesta ampliació de la plaça del Passeig de Gràcia fins 
a les Glòries i que es faci en el tram que va fins a Esplugues, però creu que a la 
reforma de la Diagonal s’han posat els bous davant del carro, ja que opina que 
primer hauria d’haver anat aquesta proposició i que s’hagués aprovat una reforma 
de la Diagonal i després ja s’hauria desenvolupat en trams i s’hauria ajustat a les 
característiques de cada un dels trams, s’hauria calendaritzat i se li hauria 
adjudicat un pressupost. Comenta que això no ha anat així, sinó que el govern va 
pactar la part de Diagonal - Passeig de Gràcia fins a Francesc Macià i que com que 
el tram és relativament petit en el conjunt de la Diagonal i a la resta de l’avinguda 
hi ha trossos que necessiten més aquesta rehabilitació llavors el govern diu que es 
faci tota, deixant de banda la tipologia de rambla que té la Diagonal des de Glòries 
fins al Besòs, cosa que no vol dir que no s’hagi de revisar si es revisa el conjunt. 
Conclou, doncs, que s’abstindrà per aquest motiu. 
Pel que fa al tramvia, diu que cada vegada que es discuteixi el tema l’hi 
trobaran, perquè troba absolutament desencertat que es vulgui fer una icona d’un 
dels sistemes de mobilitat pública. Creu que el que cal defensar és el transport 
públic més eficient per connectar la ciutat. Opina que si el tramvia de Barcelona ha 
de connectar nòduls de transport públic, el que ha de fer és baixar per avinguda 
Tarradellas i connectar amb l’estació de Sants, i per fer això ha de connectar 
l’estació de Sants amb la plaça Espanya, perquè allà hi ha nòduls ferroviaris, de 
mitja distància, d’autobusos. No comparteix, doncs, el fet de passar-lo per la 
Diagonal, on ja hi ha transport públic i s’ha instal·lat amb èxit la xarxa ortogonal. 
Constata, a més, que ocupa més superfície que el transport públic i que per portar 
tanta gent com l’autobús calen uns combois que agafen cinquanta metres i 
necessita una andana al mig del carrer, que quan es va presentar al mandat 
anterior tenia un metre i mig i si un es despistava anava a parar a la calçada per 
on passaven els cotxes. Per tant, exclama que ja n’hi ha prou de tanta glorificació 
del tramvia, i reitera que cal defensar el transport públic més eficient i que es 
connectin els nòduls de mobilitat. 
Assenyala que caldrà veure on resideix la insistència que ha de passar el 
tramvia per la Diagonal, quan no és a la Diagonal on falta el transport públic, sinó 
a molts altres llocs de la ciutat, que podria perfectament vincular el tramvia, com a 
la continuació des del carrer Wellington fins a l’estació de França, que continua 
sent un altre nòdul de transport públic amb el ferroviari, encara que sigui més 
discret que el de Sants o el de plaça Espanya, però diu que això sí que és útil. 
Conclou que cal plantejar-se no fer mai més cap línia de transport que no vinculi 
nòduls de transport, i que llavors sí que els hi trobaran. 
El Sr. Vives manifesta el suport del govern a la proposició presentada pel Partit 
Popular en el termini que s’ha parlat, ja que en sis mesos l’Ajuntament farà un 
avantprojecte i el compartirà amb els grups. 
El Sr. Bolaños agraeix que el govern doni suport a aquesta proposició i presenti 
el projecte d’aquest altre àmbit de la Diagonal, també molt important per a la 
ciutadania. 
Lamenta que altres grups no vulguin donar suport a aquesta proposta que en 
certa manera reclamaven. Comenta que no només es vol reformar una part de la 
Diagonal, sinó tota, i que es comença per aquest tram perquè té més ús. 
Assenyala que es fa per fases, i tot i que admet que es podria haver fet un 
calendari des de l’inici, diu que al final serà el mateix resultat. Comenta que per 
això posava algunes similituds amb el passeig Sant Joan, perquè se’n va inaugurar 
el mandat anterior un tram i aquest mandat s’inaugurarà la segona part i no passa 
res, encara que siguin governs diferents.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3949 
 
Entén que la Diagonal s’ha de reformar, i indica que hi ha unes premisses 
compartides per uns i no compartides per altres, admissibles totes elles. I per 
evitar suspicàcies, que ningú pensi que només es vol reformar una part de la 
Diagonal i no altres parts, demana que es presenti el projecte i que es calendaritzi, 
perquè tant dret tenen els que estan i passegen en una part com els que estan i 
passegen en una altra. 
Reitera l’agraïment al govern, i diu que no menysprea la participació de les 
entitats, ja que tenen tot el dret a participar i dir-hi la seva, però manifesta que cal 
tenir clar que la ciutadania ja va poder votar sobre el tema en el mandat anterior i 
que del 13% que van votar el 80% van dir que no volien tramvia amb rambla ni 
rambla amb bulevard. 
Conclou que ara hi ha unes entitats que estan en contra d’aquest projecte, i 
considera que tenen tota la legitimitat per presentar les seves al·legacions i donar 
la seva opinió. I afegeix que la ciutadania estava en contra de les opcions a i b del 
mandat anterior. Diu que això va quedar clar, que va costar 3 milions d’euros 
consultar els ciutadans, i que el resultat va ser el que va ser. 
Entén que hi ha unes premisses amb què el Grup Popular està d’acord i l’únic 
que demana és que es presenti el projecte d’un altre tros que queda per reformar 
de la Diagonal, perquè també cal reformar-lo. Assenyala que no es queda només 
amb el fet que es reformi des de Francesc Macià fins a passeig de Gràcia, sinó que 
vol que es reformi més part de la Diagonal. I manifesta que per evitar que ningú 
pugui pensar que només se’n vol reformar una part el seu grup presenta aquesta 
proposició, i agraeix al govern que l’accepti. 
La Sra. Sanz aclareix al Sr. Bolaños que la gent va dir que no volia reforma de la 
Diagonal, però que no hi havia la proposta del tramvia, només es preguntava per 
quin tipus de reforma. 
Es pregunta per què es fa la reforma de la Diagonal si la gent va votar que no 
volia una reforma, ja que va votar en contra de les dues propostes. Demana al Sr. 
Bolaños per què no fan una consulta a veure si la seva proposta és més 
àmpliament acceptada. Li pregunta si tenen por, i diu que Iniciativa no en va tenir, 
de por, i la va posar a votació, i que com que la gent va dir que no la van retirar. 
S’adreça al Sr. Portabella per dir-li que hi ha arguments tècnics per l’aposta pel 
tramvia, com ara que és més eficient, que gasta menys, que hi cap més gent i que 
contamina menys que els autobusos. Comenta que té informació dels autobusos 
elèctrics en emissió de CO2 i capacitat, i diu que li ho deixa al Sr. Portabella perquè 
s’ho pugui mirar. Atès que és una informació elaborada per la Plataforma en 
defensa del transport públic, creu que deu tenir alguna validesa tècnica, i 
considera que està demostrat que el tramvia és millor que l’autobús. 
El Sr. Portabella entén que la Sra. Sanz s’ha confós quan ha dit que els 
autobusos elèctrics tenen més emissions de CO2.  
La Sra. Sanz li replica que ho diu a la informació.  
El Sr. Portabella no entén com pot fer emissions de CO2 un autobús elèctric. 
La Sra. Sanz li diu que la producció de l’energia també deu generar CO2. 
El Sr. Portabella comenta que Alstom no es fa a Catalunya i que cal comptar el 
CO2 de desplaçament de la seu, de General Elèctrica. 
La presidenta demana a la Sra. Sanz que no intervingui, atès que el Sr. 
Portabella està en l’ús de la paraula. 
El Sr. Portabella creu que aquest tema no s’ha acabat de gestionar bé i que el 
seu grup ho ha dit des del primer moment amb la manera com es presentaven tots 
els aspectes de la reforma de la Diagonal. 
Li sembla un error intentar estigmatitzar un carrer o un transport públic, ja que 
si es comencen a fer llistes de carrers i de sistemes de transport públic bons i 
dolents al final no se sabrà cap a on tirar. Li sembla ridícul que la reforma de la 
Diagonal pugui acabar significant una batalla sobre si un carrer és pijo o no és pijo 
i sobre si un mitjà de transport públic és millor que un altre, quan el que s’hauria 
de defensar és el transport públic més eficient, amb més capacitat de portar gent i 
amb més connectivitat.  
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
contrari del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz 
3950 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció del 
UpB. S’aprova. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
24. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al govern municipal 
a: 1) Paralitzar els projectes en curs a l’àmbit del Parc de la Ciutadella. 2) Elaborar 
un Pla Director del Parc de la Ciutadella i del seu entorn, incloent el Zoo, amb un 
procés participatiu previ obert amb presència de la ciutadania i d’entitats veïnals i 
socials. 
 
La Sra. Sanz explica que la proposició tracta d’elaborar un pla director del parc 
de la Ciutadella i del seu entorn, incloent-hi el parc del zoo, amb un procés 
participatiu previ i obert amb la presència de la ciutadania i d’entitats veïnals i 
socials. 
Creu que el parc de la Ciutadella és una peça fonamental de la ciutat per la seva 
importància com a verd estratègic per les dimensions, la proximitat a teixits molt 
densos de barris de l’entorn, com la Ribera, també per la importància quant a la 
biodiversitat, pels usos que acull aquest parc urbà, en què hi ha el zoo, el 
Parlament, diversos museus, els equipaments educatius, esportius, una església, 
un hivernacle, etc. Sap que hi ha molts equipaments en el seu interior i que és un 
espai que està canviant i que canviarà pels canvis que es produiran a l’entorn, com 
l’èxit del Centre Cultural del Born, la futura biblioteca provincial, els usos que pugui 
acollir en un futur l’estació de França i els solars edificables del carrer Wellington i 
el passeig de la Circumval·lació. 
Comenta que hi ha alguns projectes de diferents intervencions que el govern 
municipal té previst desenvolupar específicament en el zoo, com ara el nou accés o 
no al carrer Wellington amb la passarel·la, les millores de les instal·lacions del zoo, 
la proposta del nou delfinari, etc. Assenyala que bona part d’aquestes propostes no 
han estat ben acollides per part de la ciutadania, d’algunes entitats animalistes ni 
dels treballadors del zoo. Recorda que a la Comissió de febrer es va aprovar una 
proposició presentada pel Partit Popular en relació amb el fet de replantejar el 
projecte actual del nou accés al parc de la Ciutadella des del carrer Wellington, que 
parteix en dos el zoo. Li pregunta al Sr. Vives com està el compliment d’aquesta 
proposició, perquè té a veure amb la proposició que el seu grup presenta en 
aquesta sessió. Indica que ha tingut algunes reunions amb gent del govern 
municipal, però que les darreres informacions no són gaire esperançadores en 
aquest sentit. 
Considera que una cosa és l’obertura i l’altra la proposta del delfinari, que no 
surt en cap document, ni en el Pla estratègic ni en cap element que el govern hagi 
presentat, més enllà d’una nota de premsa. 
Creu que cal ampliar la perspectiva i no centrar-se en un punt fix, i donar 
coherència a tot plegat perquè no sembli que s’estan fent pedaços, tenint en 
compte que és un parc urbà important per a la ciutat i que ha de conviure amb 
tots els usos que s’estan fent. Proposa, doncs, una reflexió col·lectiva. 
Agraeix la proposta de transacció del PSC i del Partit Popular, que implica 
suprimir el primer punt, cosa que li sembla bé perquè creu que forçosament caldrà 
aturar-se per pensar què es fa i com se li dóna coherència. Opina que va 
incorporada en l’elaboració del pla director. 
Pensa, per tant, que cal decidir el futur de la Ciutadella de manera consensuada 
i col·lectiva. 
La Sra. Escarp expressa el suport del seu grup a la proposició tal com ha 
quedat, amb la reflexió al voltant de l’elaboració d’un pla director del parc de la 
Ciutadella i del seu entorn. 
Recorda que en aquesta Comissió s’havia aprovat una proposició al voltant del 
replantejament, i diu que està pendent que el govern digui què s’ha fet o no sobre 
el compliment d’aquesta proposició. Creu, doncs, que és millor complir aquella i, 
per tant, que el govern ho presenti als grups, i introduir l’element del nou pla 
director. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3951 
 
Opina que hi ha molts elements en què val la pena asseure’s i fer-ne una 
reflexió general. Per això diu que hi votarà a favor. 
El Sr. Bolaños també expressa el seu vot favorable. I agraeix la voluntat 
constructiva d’Iniciativa d’arribar a un acord i entendre que al parc de la Ciutadella 
i al seu entorn passen moltes coses que sovint requereixen una reflexió conjunta 
per veure un pla global del que s’està fent. Diu que no vol anar veient diferents 
qüestions referents a aquesta zona, trobar-se-les als diaris o que un dia el govern 
les presenti sense que hi hagi un pla global que digui cap a on s’ha d’anar en tots 
aquests àmbits, amb tots els equipaments que es pretenen canviar de lloc i per 
què i on s’ubicaran. 
Per tant, li sembla bé fer aquesta reflexió a través d’un pla director, en què tots 
els grups reflexionin sobre el futur de tot el que ha de passar al parc de la 
Ciutadella, al zoo i a l’entorn d’aquesta zona. 
El Sr. Portabella diu que li agradava més la primera proposició que havia 
presentat Iniciativa que no la transaccionada, perquè creu que cal paralitzar el 
projecte en curs en l’àmbit del parc de la Ciutadella pel que fa a la passarel·la 
entre Wellington i el parc. Creu que aquesta era l’aportació principal que feia 
aquesta proposició. 
Pel que fa al pla director, diu que té més reserves, ja que se’n va redactar un el 
2003, quan UpB, els socialistes i Iniciativa eren al govern. Explica que aquest pla 
director va ser la base per a la proposta d’execució de diversos projectes com el 
poliesportiu del parc de la Ciutadella, i que al principi del mandat 2007-2011 es va 
començar a parlar de fer un nou pla director. Entén que amb aquesta proposició 
s’insta el govern municipal a elaborar el pla director del parc de la Ciutadella i del 
seu entorn, incloent-hi el zoo, amb un procés participatiu previ i obert, amb la 
participació de la ciutadania i entitats veïnals i socials. Com que això li sembla bé, 
hi votarà a favor, però insisteix que creu que la part més interessant era la de la 
passarel·la. 
El Sr. Vives manifesta el suport del govern a aquesta proposició perquè amb la 
transacció s’ha eliminat el primer punt. Es compromet a fer aquest pla director que 
doni pes als entorns del parc de la Ciutadella, i que inclourà tots els elements que 
arriben fins al mar, per tant, passeig de Circumval·lació, les afectacions presents i 
futures sobre les vies de l’estació de França i tot l’entorn de la part del passeig 
Pujades, el carrer Wellington, etc., i sobretot la connexió amb la Universitat 
Pompeu Fabra i tots els elements relacionats amb aquesta, essencials per 
consolidar el campus d’aquesta universitat, que és una peça bàsica per al 
funcionament de la ciutat en aquell punt. 
Conclou que no vol limitar el compromís i reitera el suport, afegint que la feina 
que es farà ampliarà l’abast de tot aquest àmbit. 
Sra. Sanz agraeix el suport de tots els grups, ja que creu que permet definir 
entre tots aquest entorn. Li sembla bé el que deia el Sr. Vives d’incorporar la 
Universitat per la influència i la relació que té amb el parc i els equipaments que hi 
ha a dins. 
Quant al que deia el Sr. Portabella que ha perdut la gràcia d’aturar la 
passarel·la, constata que això ja està aprovat. Aclareix que quan es presentava la 
idea inicial d’aturar els projectes no es parlava només del zoo, sinó de tot el que 
està passant en aquest àmbit, perquè té la sensació que es van fent coses a 
pedaços. Comenta que una altra cosa és la proposta del Partit Popular del febrer, 
que parlava d’aturar o replantejar el projecte de la passarel·la.  
Insisteix que en aquella proposició del Partit Popular, a la qual Iniciativa va 
donar suport, ja hi havia la possibilitat d’aturar i replantejar, i que per això 
demanava quin era l’acompliment de tot això, que considera que en algun moment 
caldrà parlar-ne a la Comissió. 
Respecte del pla director, creu que és bo aturar-se i pensar en tot plegat de 
manera col·lectiva, en el sentit de tots els projectes, perquè tinguin encaix els uns 
amb els altres, i sobretot perquè els grups no es trobin diferents projectes a la 
premsa, com el del delfinari, abans d’haver-ne parlat en l’espai constituït per parlar 
d’aquests projectes. Considera que per evitar això cal aturar-se i començar a 
treballar en aquest pla director. 
3952 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova amb el redactat següent: 
La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al govern municipal a 
elaborar un Pla Director del Parc de la Ciutadella i del seu entorn, incloent el Zoo, 
amb un procés participatiu previ obert amb presència de la ciutadania i d’entitats 
veïnals i socials. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
25. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar el Govern municipal 
a destinar una partida pressupostària a executar les obres de rehabilitació o 
reforma de l’edifici dels estibadors. 
 
El Sr. Portabella comenta que la proposició demana que es destini una partida 
pressupostària a executar les obres de rehabilitació de la reforma de l’edifici dels 
estibadors, on hi ha la seu del sindicat dels estibadors de Barcelona, ubicat al 
carrer del Mar, 97, que també és conegut com a Sant Pere, obra de l’arquitecte 
Antoni de Falguera. 
Com tothom sap, el preocupa l’estat de l’espai públic i dels edificis que tenen 
molt d’ús. Comenta que si l’edifici només fos del sindicat, no hauria presentat la 
proposició, però diu que, a més del sindicat, hi ha l’Associació de Jubilats, la 
cooperativa La Sardineta, s’hi fan cursos de català per a adults, hi ha sales de 
reunió per tractar addiccions i sala de festes familiars per a veïns del barri. Li 
sembla que és un edifici en què hi va pràcticament tothom a la Barceloneta, i 
afegeix que té una horrible xarxa de protecció perquè no caigui res, tot i que creu 
que a Ciutat Vella s’estan intentant treure. 
Explica que el 1994 es va fer una reforma parcial de la façana, i que es compta 
amb un pressupost de 176.000 euros. Comenta que des de Paisatge Urbà es poden 
fer uns suports a la millora de la rehabilitació de les façanes dels edificis, i creu que 
en aquest cas estaria justificat. 
La Sra. Escarp pregunta al Sr. Portabella si 176.000 euros és l’import. 
El Sr. Portabella aclareix que és un pressupost fet pels propietaris de l’edifici, no 
pel govern. 
La Sra. Escarp manifesta que està a favor que aquest edifici millori i es 
rehabiliti, i creu que caldria buscar la fórmula que hi hagi una certa aportació. 
Comenta que coneix l’edifici i aclareix que en el text de la proposició no li 
quedava clar i per això, d’una banda, preguntava l’import, perquè creu que val la 
pena saber on estan situats, i, de l’altra, si estan d’acord amb el concepte que 
Paisatge Urbà faci un esforç, perquè creu que la regidora del Districte, present a la 
sala, estarà d’acord a prioritzar això. Opina, però, que si hi ha una aportació no 
s’ha de dir només al govern, sinó també veure si es pot obtenir alguna cosa de 
l’Autoritat Portuària. 
Conclou, doncs, que està d’acord amb el fons i amb la forma, després que el Sr. 
Portabella hagi fet l’aclariment. 
El Sr. Portabella dóna les gràcies a la Sra. Escarp i li diu que té raó i que no ho 
ha dit perquè ha donat per suposat que era en el marc de les subvencions 
habituals que es donen des de l’Institut del Paisatge Urbà per a les façanes. 
Demana disculpes si no s’ha entès, i aclareix que no se li acudeix demanar una 
subvenció a banda per a un edifici en relació amb tota la resta d’edificis de la 
ciutat. 
El Sr. Bolaños diu que hi votarà a favor, entenent el que acaba de matisar el Sr. 
Portabella, que Paisatge Urbà farà una aportació perquè es rehabiliti aquest edifici. 
La Sra. Blasco té entès, per les dades que ha recollit, que és un edifici propietat 
de l’Autoritat Portuària, però algú li diu que no.  
En tot cas, constata que de la redacció de la proposició no es desprenia el que 
acaba de dir el Sr. Portabella. Diu que hi votarà a favor tenint en compte que s’ha 
aclarit que serà dins dels marcs dels ajuts a la rehabilitació que fa Paisatge Urbà o 
de les bonificacions d’ICIO d’uns equipaments, siguin propietat de qui sigui. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3953 
 
El Sr. Vives comenta que hauria donat suport a la proposició, però hauria 
demanat que això s’emmarqués en l’àmbit dels ajuts de Paisatge Urbà. Com que el 
Sr. Portabella ja ho ha aclarit, donarà un sí absolutament tranquil a la proposició. 
El Sr. Portabella agraeix el vot favorable. Comenta que com que els 
pressupostos no són il·limitats, quan es va demanar una subvenció a Paisatge Urbà 
es va denegar i per això demanava que ara no en quedés fora, però insisteix que 
no demana un tracte de privilegi per a cap edifici. 
El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Blasco 
expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable 
del UpB. S’aprova. 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
26. Que el govern municipal treballi amb el Consorci del Parc de Collserola una 
proposta per abordar la regulació de les activitats nocturnes al Parc Natural de 
Collserola, mitjançant la modificació del reglament d’ús del Parc Natural de 
Collserola si s’escau i que aquesta proposta es porti a debat amb les entitats i 
veïns i veïnes afectades i els grups municipals. 
 
La Sra. Escarp comenta que dues comissions enrere, en la Comissió de Mobilitat, 
es va parlar també de la regulació de l’ús de la bicicleta en el marc del Consorci del 
Parc de Collserola, i sap que dins el marc del Consorci s’està treballant en aquest 
sentit. 
Explica que la demanda del prec és un tema que han plantejat algunes 
associacions de protecció del parc i també alguns veïns al voltant de la creixent 
freqüentació d’activitats nocturnes d’oci i esport. Diu que li ho han explicat gent de 
la plataforma i que ho ha contrastat amb el Consorci. Comenta que és gent que va 
a caminar pel parc i que són convocatòries en què s’acumula molta gent. Afegeix 
que el parc no contempla aquest aspecte. 
Demana, doncs, que es treballi amb el Consorci, com s’ha fet amb el tema de la 
bicicleta, per regular els usos generals del parc. 
El Sr. Vives diu que, com que s’ha de fer acceptació o no-acceptació del prec, si 
accepta el prec tal com està –és a dir, es compromet a treballar amb el Consorci–, 
no li diria la veritat del tot. Per tant, fa una acceptació parcial, en el sentit que tot 
això s’està abordant en el marc de la discussió del pla especial, ja que és un 
problema detectat i s’està treballant en aquesta línia. 
La Sra. Escarp diu que va seguint el pla especial, i opina que el més important 
és que es recullin aquests usos del parc, ja que ha passat de tenir 1 milió de visites 
a 21 milions. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
27. Instar al govern municipal a avançar en l’execució del Pla de Millora Urbana 
T1 i T2 de la Teixonera, incloent la construcció dels habitatges de protecció 
previstos, tot indicant quina és la calendarització i la inversió prevista per a 
aquesta actuació. 
 
El Sr. Bolaños comenta que el prec tracta dels plans urbanístics de la Teixonera, 
al Districte d’Horta, ja que alguns estan encallats o no van a la velocitat desitjada, 
i per això pregunta com està la situació i quin calendari hi ha previst. 
El Sr. Vives explica que el Pla de millora urbana T1 està en execució, al ritme 
que està, i que el Pla de millora T2 amb l’ordenació actual és inviable, i diu que cal 
fer una reordenació. Avança que en sis mesos hi haurà l’avantprojecte redactat i 
estaran en disposició d’ensenyar-li-ho, tot i que se’n pot fer un seguiment. 
Es dóna per tractat. 
3954 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
28. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al Govern municipal 
a estudiar un canvi de règim, com podria ser el de lloguer, per tal de donar sortida 
a locals comercials que porten anys tancats a les diferents promocions d’habitatges 
de protecció oficial de REGESA, INCASOL i PMH, com per exemple, els locals de la 
promoció de Torre Baró del districte de Nou Barris, tot cedint el seu ús a entitats 
socials mentre que els locals romanguin buits. 
 
El Sr. Bolaños comenta que és un tema recurrent, el dels locals de promocions 
públiques, i entén que no s’està actuant tal com caldria. Indica que una de les 
qüestions associades a això és el canvi de règim, ja que a la pàgina web el 
Patronat de l’Habitatge o de l’Incasòl posa «En comercialització» i hauria de dir 
«En comercialització indefinida». 
Basant-se en aquests fets, demana que es doni una solució a aquests locals, que 
tinguin una sortida al mercat i que si no la tenen almenys es doni prioritat a les 
entitats socials i unes condicions perquè puguin fer-hi les seves activitats a un cost 
molt baix i que no hi hagi locals tapiats a la ciutat. 
El Sr. Vives li diu al Sr. Bolaños que està d’acord amb el fons i amb la forma del 
que planteja, i explica que el Patronat Municipal d’Habitatge té 24 locals pendents 
d’adjudicació, 16 dels quals estan en procés avançat de comercialització –no 
indefinida, sinó de l’altra–, i que 2 són propietat de l’Incasòl. Comenta que aquests 
locals es comercialitzen tant en règim de venda com de lloguer, i que d’aquests 
n’hi ha 8 posats a disposició del Pla de locals. Afegeix que el Patronat Municipal de 
Barcelona no ha administrat cap local titularitat de Regesa. 
Pel que fa als locals de Torre Baró, diu que li consta que, dins de les actuacions 
del Pla de dinamització del barri, s’estan fent accions des del Districte perquè 
Regesa abaixi els preus de lloguer. 
Comenta, però, que els locals tenen una problemàtica associada, i és que són 
locals buits, pelats, i que quan els han posat a disposició de les entitats aquestes 
no han pogut adequar-los. Informa que, seguint l’esperit del prec, el govern està 
estudiant aquesta qüestió. 
El Sr. Bolaños diu que li agradaria tenir aquestes dades actualitzades. 
En segon lloc, entén la qüestió que quan s’ofereix un local a una entitat social, 
però està buit i l’entitat hi ha de fer una inversió, al final acaba no accedint-hi. 
Insisteix que molts locals estan en comercialització i que si estiguessin en 
lloguer potser tindrien més sortida. Admet que potser no són els del Patronat, però 
sí alguns de l’Incasòl. Posa com a exemple Torre Baró, en què hi havia uns pisos 
en venda i al final es van passar a lloguer i hi va haver molta gent que hi volia 
accedir. Pensa que pot passar el mateix amb els locals. I creu que això 
dinamitzaria aquests barris i se’ls donaria una utilització, a més d’uns ingressos per 
a les administracions públiques. 
El Sr. Vives li dóna la raó al Sr. Bolaños i diu que tots els locals es col·loquen en 
els dos sentits: venda o lloguer. Indica que s’està començant a fer i que ja es 
veurà quin resultat donarà. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
29. Que el govern municipal presenti, a la pròxima Comissió d’Hàbitat Urbà i 
Medi Ambient, un informe sobre les adjudicacions i la procedència de les inversions 
al Port Vell i la Nova bocana. 
 
La Sra. Sanz explica que amb aquest prec demana que es presenti un informe 
amb les adjudicacions i la procedència de les inversions que hi ha al Port Vell i a la 
Nova Bocana, tenint en compte que havien sortit algunes informacions 
preocupants a la premsa. En llegeix algunes: «Oligarques russos inverteixen a la 
Marina del Port Vell a través de societats en paradisos», «Alguns inversors de 
forma directa o indirecta vinculats a la petroliera Lukoil camuflant la seva inversió 
a través d’una àmplia estructura de societats pantalla radicades en paradisos 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3955 
 
fiscals de Xipre, les Caiman i les Illes Verges» i «El Port compensa el guanyador de 
la seva última gran licitació». 
Creu que com a ciutat de Barcelona cal oferir llum i taquígrafs a totes aquestes 
informacions que surten. Per això li ho demana al Sr. Vives, que és representant 
de l’Ajuntament a l’Autoritat Portuària, en què és membre del Consell 
d’Administració, i també president de Barcelona Regional. Comenta que Iniciativa 
com a grup polític té un representant que és alcalde del Prat del Llobregat i que 
també li demanen informació d’aquestes operacions. Recorda que el Sr. Vives 
sempre diu que tots els grups tenen accés a tota la informació dels organismes en 
què ell i l’Ajuntament són presents. Per això li demana aquesta informació per 
atorgar legitimitat a les qüestions que fa l’Autoritat Portuària. 
El Sr. Vives creu que no s’han de confondre els termes, ja que el fet que ell sigui 
vicepresident de l’Autoritat Portuària, que és qui fa les adjudicacions, no li permet 
anar facilitant les informacions de qualsevol manera. Es compromet, doncs, a 
traslladar aquesta petició a l’Autoritat Portuària i haurà de ser aquesta qui faciliti 
aquesta informació. 
La Sra. Sanz li dóna les gràcies i diu que el procediment li sembla correcte, però 
indica que l’Autoritat Portuària és un organisme públic, format per administracions 
públiques –una de les quals és l’Ajuntament–, i no entén per què el procés ha de 
ser tan opac. Opina que és informació que afecta la ciutat de Barcelona i que 
s’hauria de poder mostrar aquesta informació públicament en aquesta Comissió o 
en una comissió especial.  
Reconeix que hi ha empreses privades també, però diu que és com Barcelona 
Turisme, en què totes les dades es donen i la informació és pública i es discuteix a 
la Comissió d’Economia i no passa res. 
Conclou que li sembla bé que el Sr. Vives demani que es faciliti aquesta 
informació, i diu que també utilitzarà totes les vies per arribar-hi, però creu que si 
li diuen que sí el tinent d’alcalde ho hauria de presentar en el marc d’aquesta 
Comissió com a membre de l’Ajuntament, perquè afecta la ciutat. 
El Sr. Vives diu que la Sra. Sanz el sorprèn bastant, perquè demostra un 
enorme desconeixement de com funcionen les institucions d’aquest país. Afegeix 
que ella cada vegada que parla ho barreja tot d’opacitat i fa unes lectures 
raríssimes. Comenta que ell li ha dit el mateix que li deu explicar el Sr. Lluís 
Tejedor, que és que hi ha uns procediments que s’acompliran i que la Sra. Sanz 
tindrà aquesta informació, ja que és una informació pública. 
Diu que ja li va explicar quina era la situació de les empreses adjudicatàries 
quan Iniciativa era responsable del Port i què ha passat amb les empreses 
adjudicatàries d’aquesta concessió. Comenta que hi va haver una situació en què 
es van fer unes adjudicacions a empreses ubicades a paradisos fiscals i que això 
només s’ha regularitzat quan Convergència ha estat la responsable de la gestió del 
Port. Li ho diu perquè la Sra. Sanz ho expliqui bé. Considera que en totes aquestes 
coses ocultes de què la regidora Sanz parla s’hauria de mirar cap endins per veure 
com és que des d’Iniciativa s’hi ha donat suport en diverses ocasions, cosa que 
actualment no passa. Conclou que això és el que li ensenyarà tranquil·líssimament 
quan tingui la informació. 
Es dóna per tractat. 
 
30. Que el govern municipal insti al Consorci del Parc Natural de Collserola a 
realitzar, abans de l’aprovació inicial del pla especial de protecció del medi natural i 
el paisatge del Parc Natural de Collserola, un procés participatiu obert amb 
presència de la ciutadania i d’entitats veïnals, socials i ambientals per tal de definir 
el seu contingut. 
 
La Sra. Sanz comenta que en aquest prec demana al govern municipal que 
s’insti el Consorci del Parc Natural de Collserola, abans de l’aprovació inicial del Pla 
especial de protecció del medi natural, a fer un procés participatiu amb presència 
oberta de tota la ciutadania i les entitats veïnals, socials i ambientals per definir els 
usos del parc. 
Creu que van tard perquè hauria de fer més temps que aquesta qüestió estigués 
aprovada. Comenta que s’han iniciat alguns treballs, tal com es va explicar a l’Àrea 
3956 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Metropolitana, i que hi ha municipis que estan fent processos participatius, com 
ara Sant Just, però pensa que no té sentit que cada Ajuntament faci el seu propi 
procés participatiu, i que cal un sol procés participatiu de tot aquest àmbit. 
El Sr. Vives accepta el prec amb el benentès que la Sra. Sanz sap que qui 
tramita el Pla especial és l’Àrea Metropolitana i que, per tant, es traslladarà el prec 
a l’Àrea Metropolitana. 
La Sra. Sanz aclareix que parlava del Consorci en el sentit que és allà on hi ha 
tots els ajuntaments implicats i l’Àrea Metropolitana i la Diputació. Sap que és 
l’Àrea Metropolitana qui l’elabora, però diu que feia aquesta proposta concreta del 
Consorci perquè creia que aquest era l’espai. 
Comenta que és membre de la Comissió de Medi Ambient de l’Àrea 
Metropolitana i que encara no s’ha portat a votació aquest Pla especial. Insisteix 
que demana un procés participatiu paral·lel a l’elaboració del Pla especial. 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
31. Que el Govern municipal vetlli pel compromís de l’empresa mixta Barcelona 
d’Aparcaments Municipals amb les polítiques d’estímul del vehicle elèctric, i que 
garanteixi el manteniment i l’ampliació de les mesures vinculades al vehicle elèctric 
que actualment estan vigents als aparcaments de BSM. 
 
El Sr. Portabella explica que aquest prec està en consonància amb la 
preocupació tant del govern de l’Ajuntament com de l’Àrea Metropolitana per 
defensar la implantació del cotxe elèctric i de la camioneta elèctrica. 
Comenta que Barcelona, com gairebé totes les ciutats europees, té uns nivells 
de contaminació atmosfèrica permanentment denunciats per la Unió Europea. 
Especifica que les emissions de CO2 a causa dels cotxes estan al voltant d’un terç 
del total, la contaminació acústica està al voltant del 80% i els òxids de nitrogen 
estan més o menys al 80%, i que aquests perjudiquen molt la ciutat a 
conseqüència del fet que la majoria de vehicles amb combustió fòssil van amb 
dièsel. Per això creu que és una bona estratègia i cal donar suport al fet que hi 
hagi una implantació ràpida de les camionetes i els cotxes elèctrics. Considera, 
però, que el punt feble d’això és la càrrega, i afegeix que se n’ha parlat en algunes 
ocasions a l’Àrea Metropolitana, en el Consell Comarcal i en l’àmbit de Barcelona. 
Pensa que val la pena que les condicions que té BSM en càrrega i recàrrega de 
motos i cotxes elèctrics s’estengui a BAMSA, ja que entre els quinze pàrquings de 
gestió pública i els onze que no són públics hi ha una certa diferència. Comenta 
que, a més, els preus de recàrrega són molt barats, i concreta que, per exemple, 
carregar un cotxe val 1,20 euros, i una moto, 0,30 euros, que s’afegeixen al preu 
del pàrquing, independentment del temps de càrrega. Constata que és molt més 
barat que posar benzina o dièsel o qualsevol producte que no sigui l’elèctric. 
Opina, doncs, que aquestes condicions són molt bones i que val la pena que en 
un període de voluntat d’expansió justificada el cotxe elèctric i la camioneta 
elèctrica mantinguin aquestes condicions. 
El Sr. Vives diu que portava tot d’explicacions que coincideixen amb el que diu el 
Sr. Portabella. Comenta que el regidor demana alguna cosa més del que hi ha al 
prec, però accepta el literal i el que demana. Constata que a la Comissió hi ha els 
responsables del vehicle elèctric, que prenen bona nota del que s’accepta. 
Es dóna per tractat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
32. Està relacionada la reserva que preveu la MPGM de la Marina de la Zona 
Franca per a un equipament de ciutat al carrer dels Motors amb la Instal·lació 
d’una pista d’esquí indoor? 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3957 
 
La Sra. Escarp comenta que el govern està tramitant una modificació del Pla 
general metropolità a la Zona Franca en l’àmbit de la Marina, en què es parla 
d’establir una reserva de sòl per a un equipament de ciutat. Precisa que és una 
parcel·la situada al carrer Motors amb una geometria particular, estreta i allargada, 
que fa façana. 
Diu que això coincideix amb les informacions que han anat sortint sobre l’interès 
de l’empresa Snow World de construir una pista d’esquí indoor aprofitant el fred 
residual de la regasificadora del Port, és a dir, que Ecoenergies Barcelona Sud 
pogués subministrar els megawatts de fred que serien necessaris per al 
manteniment. Vol saber, doncs, si aquesta reserva és per a aquest equipament. 
El Sr. Vives diu que ha de donar una resposta ambivalent, perquè, d’una banda, 
és veritat que s’està fent aquesta modificació del Pla general metropolità, però, de 
l’altra, en cas que Barcelona optés als Jocs Olímpics del 2026, s’hi vol ubicar un 
equipament relacionat amb els jocs olímpics d’hivern. Comenta, però, que tot això 
està pendent de moltes coses, com ara presentar la candidatura i que hi hagi 
veritables ofertes responsables i que compleixin els requeriments perquè aquest 
equipament sigui utilitzable per tothom i tingui sentit en el marc d’una hipotètica 
celebració dels jocs olímpics a Barcelona. 
La Sra. Escarp agraeix la resposta i diu que si això no fos així sí que caldria 
pensar un marc d’equipament de ciutat que donés sentit a l’àmbit de la Marina. 
El Sr. Vives indica que precisament per això no hi ha una definició encara, atès 
que cal acabar de configurar quin és el procediment i el futur de tot plegat. 
Assenyala que en cas que no hi hagi aquesta opció, l’equipament de ciutat 
respondrà a altres requeriments. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal UpB: 
 
33. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el desenvolupament del 
planejament urbanístic a l’àmbit dels Tres Turons? 
 
El Sr. Portabella pregunta quin és el capteniment del govern municipal sobre el 
desenvolupament de la planificació urbanística en l’àmbit dels Tres Turons. 
Sap que s’han fet algunes operacions entre el Guinardó i Can Baró, que s’ha fet 
l’adequació de les bateries antiaèries del turó de la Rovira, però no té la llista 
d’actuacions i avaluacions d’aquestes, i això no li permet fer una valoració del 
conjunt del projecte. 
El Sr. Vives diu que ha preparat una llista dels projectes associats a la pregunta 
del planejament urbanístic dels Tres Turons, i ofereix al Sr. Portabella passar-li 
aquesta informació amb el compromís que el seu equip li facilitarà el detall de tot 
allò en què cregui que no hi ha informació suficient. Comenta que hi ha una 
informació sobre els projectes, una altra sobre els compromisos pressupostaris, 
etc., però que això mereixeria una anàlisi que no tindria sentit que li contestés en 
un moment. 
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
34. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició núm. M1115/10597 
presentada pel Grup Municipal Socialista i aprovada a la Comissió d’Hàbitat Urbà i 
Medi Ambient en data 20 de febrer de 2014 amb el contingut següent: La Comissió 
d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: I) Que el Govern municipal informi de la 
viabilitat tècnica de la desafectació de les cases del Passatge Santa Eulàlia a la 
propera Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. II) Que en cas positiu es presenti 
en un termini de 6 mesos el document urbanístic adient per a la seva aprovació 
inicial. 
 
3958 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
La Sra. Escarp apunta que al febrer es va aprovar, amb els vots favorables de 
tots els grups, una proposició sobre la desafectació de les cases del passatge Santa 
Eulàlia, i que aquesta proposició tenia dues parts: d’una banda, que s’informés de 
la viabilitat tècnica de la desafectació en la pròxima Comissió d’Hàbitat Urbà, i de 
l’altra, que, en cas positiu, després es presentés el document urbanístic adient per 
a la seva aprovació inicial. Vol saber si existeix la viabilitat tècnica, si s’ha pogut 
treballar o no. 
El Sr. Vives comenta que hi ha un problema important, perquè la voluntat és 
desafectar, però això comporta que hi ha d’haver un verd de reposició, i diu que 
l’Ajuntament no l’està trobant en l’àmbit immediat i està analitzant com fer-ho 
possible. Insisteix que la reposició de la zona verda no es pot fer en l’entorn 
immediat, però el govern intentarà, sospesant-ho amb la Generalitat, veure com 
es pot fer en àmbits propers. 
Li agradaria que li expliquessin a la Sra. Escarp el detall de com es vol fer això, 
atès que no és una informació reservada i es pot compartir amb tots els grups. 
Reitera que la voluntat del govern és preservar alguns d’aquests elements que en 
un àmbit com Nou Barris donen caràcter al Districte. 
La Sra. Escarp agraeix la resposta del tinent d’alcalde, i creu que el més 
important és que hi hagi la voluntat que això sigui possible i que es pugui aprofitar 
el treball de l’entitat i les associacions, també de recerca històrica. 
Conclou que es posarà en contacte amb el gerent adjunt d’Hàbitat Urbà per 
conèixer-ne més el detall i poder continuar. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
35. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició M1115/6693, aprovada en la sessió de 24 de 
gener de 2013: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al 
Govern municipal a executar la MPGM a l’àmbit dels terrenys situats a l’avinguda 
de la Meridiana, entre els carrers de la Nació, del Degà Bahí de Trinxant i de 
Tomàs Padró, aprovada definitivament al 2009, tot indicant quina es la 
calendarització i la inversió prevista per a aquesta actuació, i habilitar un 
aparcament provisional en superfície fins que s’iniciïn les obres definitives. 
 
El Sr. Bolaños diu que és el seguiment de la proposició que es va aprovar uns 
mesos enrere sobre l’àmbit de Sant Martí, concretament Trinxant-Meridiana. 
El Sr. Vives comenta que s’estan duent a terme les expropiacions i que li pot 
donar informació sobre Degà Bahí 80, 82 i sobre el carrer Nació 16, 18, 20 i 22. 
Afegeix que té les expropiacions concretes i que li passarà la informació perquè no 
n’hagi de prendre nota. 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ICV-EUiA: 
 
36. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades segons el prec 
acceptat a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient en sessió de 23 de gener de 
2014 amb el redactat següent: (M1115/10421) Que el Govern municipal presenti 
en el termini de 3 mesos en aquesta comissió un programa, a desenvolupar en el 
marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que garanteixi els mateixos drets 
als llogaters d’habitatges protegits de titularitat privada que als de titularitat 
pública, amb el punts següents, entre d’altres: - Un protocol d’atenció i 
assessorament a les oficines d’habitatge. - Una campanya d’informació als 
llogaters per què puguin conèixer els seus drets. - Augmentar el control en 
l’adjudicació i la gestió, i en cas de ser necessari, exercir la capacitat sancionadora 
del Consorci. 
 
La Sra. Sanz comenta que tres mesos enrere Iniciativa va presentar un prec que 
el govern va acceptar, en què demanava que en el termini de tres mesos es 
presentés un programa, a desenvolupar en el marc del Consorci d’Habitatge de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3959 
 
Barcelona, que garantís els mateixos drets als llogaters d’habitatge protegit de 
titularitat privada que als de titularitat pública, amb protocols, campanya 
d’informació, augment del control de l’adjudicació i la gestió en cas de ser 
necessari, etc. 
Explica que més d’un mes enrere va tornar a presentar un prec en què 
demanava el compliment del prec anterior, perquè li arribava informació d’alguns 
dels llogaters dels edificis d’habitatge protegit venuts per la Fundació Pisos de 
Lloguer, de Travessera de les Corts i d’Urrutia. Comenta que el Sr. Vives va tornar 
a acceptar el prec i va dir que compartia la preocupació d’Iniciativa, que el govern 
es posava a treballar en aquesta línia i que s’havien vist amb la Federació 
d’Associacions de Veïns de Barcelona per parlar d’aquestes qüestions. Diu que el 
govern es va comprometre a treballar en la línia d’aquest prec, però que li 
segueixen arribant informacions dels llogaters que li expliquen que aquestes 
situacions se segueixen produint. 
Comenta que esperava que en aquesta sessió el govern donés compliment 
d’aquest prec i que presentés el programa que es demanava, però que no ha estat 
així. Diu que en veure que no apareixia en l’ordre del dia va pensar que el Sr. 
Vives donaria la informació al final de la Comissió. 
Demana, doncs, que es presenti el programa i que es compleixin tots els 
compromisos. 
El Sr. Vives diu que té una resposta exhaustiva punt per punt que li facilitarà tot 
seguit per escrit, i que en tots els elements que tingui dubte el Sr. Sorolla està a la 
seva disposició per aclarir-li-ho. 
Afegeix que la resposta és molt exhaustiva tant pel protocol d’atenció i 
assessorament com per la campanya d’informació i l’augment del control en 
l’adjudicació. Diu que continua compartint la preocupació i que s’està fent un 
seguiment molt precís en l’àmbit del Consorci de l’Habitatge de Barcelona dels 
elements que poden generar dubtes. Insisteix, però, que li facilitarà aquestes 
dades en la documentació que li lliurarà a continuació. 
La Sra. Sanz creu que, a banda que li ho facin arribar i en puguin parlar a 
bastament, és interessant que es presenti en el marc de la Comissió per analitzar-
ho. 
Comenta que a tots els grups els arriben aquests casos i que passen a tots els 
districtes, tant a Nou Barris, com a les Corts, com a Sant Andreu. I troba que 
evidencien que, per molt bona voluntat que hi hagi, encara es donen casos en què 
es demanen coses als llogaters que no són acceptables tenint en compte que són 
promocions públiques d’habitatge. Afegeix que ha dit del dret i del revés que això 
la preocupa. 
Afirma que no ha estat mai a la Fundació Pisos de Lloguer, i menys a l’Instituto 
Colón, que és qui ha comprat aquests habitatges. Per tant, comenta que l’única via 
de coneixement és el govern municipal, i declara que els grups han de poder donar 
resposta al que pregunten els veïns. Per tant, creu que el millor exercici de 
transparència és que el govern ho presenti. 
Es dóna per tractada. 
 
 
VI) Mocions 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
19.32 h. 
 
 
 
  
3960 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Acta de la sessió extraordinària del dia 29 de maig de 2014, aprovada el 
dia 19 de juny de 2014. 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 29 de maig de 
2014, s’hi reuneix la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència 
de la Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. 
Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Joan Puigdollers i Fargas, 
Assumpta Escarp Gibert, Eduardo Bolaños Rodríguez, Oscar Ramírez Lara, Janet 
Sanz Cid, Joaquim Mestres Garrido i Jordi Portabella Calvete, assistits per 
l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós i Hernández, que actua per delegació del 
secretari general i que certifica. 
També hi són presents les Sres. i els Srs.: Albert Civit i Fons, gerent d’Hàbitat 
Urbà; Antoni Sorolla i Edo, gerent adjunt d’Habitatge; Manuel Valdés López, gerent 
adjunt d’Infraestructures i Coordinació Urbana; Roman Llagostera Pujol, gerent 
adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans, i Joan Llort i Corbella, gerent adjunt 
d’Urbanisme. 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Irma Rognoni i Viader, 
Jordi Martí i Galbis, Carmen Andrés Añón, David Escudé Rodríguez, Alberto 
Villagrasa Gil i Elsa Blasco Riera. 
S’obre la sessió a les 18.03 h. 
 
 
ORDRE DEL DIA 
 
Part Informativa 
 
Compareixences Govern municipal 
 
Dels Grups municipals del PSC, PP i ICV-EUiA: 
 
Única. Que comparegui el Tercer Tinent d’Alcalde i Regidor d’Hàbitat Urbà, Im. 
Sr. Antoni Vives i Tomàs, amb la finalitat d’informar sobre els assumptes següents:  
 
- Com a representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració de 
l’Autoritat Portuària del port de Barcelona, quin va ser el seu coneixement i 
intervenció en el procediment de concessió administrativa de Marina Port Vell i la 
seva ampliació.  
- Com a representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració de 
l’Autoritat Portuària del port de Barcelona, quin va ser el seu coneixement i 
intervenció en el procediment de concessió administrativa de Marina Vela.  
- Sobre tota la documentació administrativa de tots dos procediments des de 
2010.  
 
La Sr. Sánchez formula la compareixença.  
El Sr. Vives, en relació amb el tercer punt de la compareixença, confirma que ha 
lliurat als grups tota la documentació que els podia facilitar com a membre del 
Consell d’Administració del Port. 
Respecte del primer punt, explica que el 21 de juny del 2010 la Marina del Port 
Vell va demanar a l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) la seva conformitat en 
relació amb les operacions següents de transmissió d’accions a favor de Salamanca 
Management Holdings Limited: 8.780 accions de la Marina del Port Vell el titular de 
les quals era Global Via, i 3.560 accions de la Marina del Port Vell, el titular de les 
quals era Nyesa Valores Corporación.  
Tot seguit, manifesta que per acord del Consell d’Administració del 30 de juny 
del 2010, l’APB va decidir no exercir en aquestes operacions el pacte de sindicació 
d’accions o de dret preferent d’adquisició. Assenyala que, posteriorment, el 21 de 
juliol del 2010, el Consell d’Administració de l’APB va acordar informar 
favorablement la venda de les accions de Global Via Infraestructuras i de Nyesa 
Valores Corporación de la Marina del Port Vell a favor de Salamanca Management, 
així com la venda de les accions de la Marina del Port Vell de l’APB a favor de la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3961 
 
mateixa empresa. En el cas de la venda d’accions de l’APB, detalla que es va fer un 
esment explícit de la necessitat d’informe favorable de Puertos del Estado i que 
Jordi Valls, president aleshores de l’APB, va autoritzar, el 23 de juliol del 2010, la 
venda d’accions a Salamanca Nine amb el suport d’un informe de la Subdirecció 
General d’Econòmic i Financer de l’APB del 22 de juliol del 2010, a més de 
l’informe jurídic de Puertos del Estado.  
D’altra banda, explica que Puertos del Estado va emetre el 2 de novembre del 
2010 el seu informe favorable a la venda de les accions de l’APB a la Marina del 
Port Vell, SA, representatives del 14,98% del capital social per l’import ofert pel 
Grup Salamanca de 674.100 euros. Afegeix que la venda va ser autoritzada pel 
Consell d’Administració de l’APB el 17 de novembre del 2010 i que l’acord tenia 
l’informe favorable de la Subdirecció General d’Econòmic i Financer de l’APB de 15 
de novembre de 2010.  
Finalment, seguint l’article 192.4 de la Llei de ports, el 18 de desembre del 2013 
el Consell d’Administració de l’APB va autoritzar la transmissió del 100% de les 
accions de la Marina del Port Vell titularitat de Salamanca Nine a Salamanca 
Fourteen. 
Pel que fa als tràmits de modificació de la concessió de la Marina del Port Vell, 
explica que el Pla especial del Port Vell de Barcelona va ser aprovat definitivament 
el maig del 1989 en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, i la concessió 
de la Marina del Port Vell va ser atorgada el 19 de març del 1991. Constata que el 
9 de desembre del 1998 el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va 
aprovar definitivament la modificació del Pla especial del Port Vell en els àmbits de 
la reordenació dels molls de Barcelona i del Dipòsit, i que el 23 de novembre del 
2001 el Consell Plenari de l’Ajuntament va aprovar definitivament la modificació 
del Pla especial amb l’únic vot contrari del grup d’ICV-EUiA.  
Tot seguit, explica que el 14 de desembre de 2010 la Marina del Port Vell va 
demanar una pròrroga de 5 anys del termini de la concessió i l’aprovació d’un 
projecte de rehabilitació del forjat interior del moll del Dipòsit, que va ser aprovada 
pel Consell d’Administració de l’APB el 17 de novembre del 2010. Afirma que 
aquest acord va comptar amb el suport de l’informe de la Subdirecció General 
d’Explotació i Planificació Portuària de 8 de novembre del 2010. Subratlla, a més, 
que aquesta pròrroga es va sotmetre a informació pública, tot i que no era 
necessari.  
Assenyala que el 25 de març del 2011 el Consell Plenari de l’Ajuntament de 
Barcelona va aprovar definitivament, amb el suport de tots els grups tret de 
l’abstenció d’ERC, la modificació del Pla especial del Port Vell de Barcelona per 
ajustar els paràmetres i l’ordenació del moll de Pescadors (àmbit 10). 
Continua explicant que a finals del 2011 la Marina del Port Vell va presentar a 
l’APB un projecte de modificació de la seva concessió que es va considerar 
substancial, d’acord amb l’article 88.2 de la Llei de ports, atès que incloïa una 
pròrroga extraordinària del seu termini i una ampliació del seu objecte físic. 
Manifesta que el projecte es va sotmetre a informació pública a 30 dies, però com 
que el concessionari va introduir-hi modificacions, es va tornar a fer un segon 
tràmit d’informació pública de 30 dies amb el projecte modificat.  
Manifesta que el pas següent va ser demanar l’informe de Puertos del Estado i 
afegeix que el 17 d’octubre del 2012 Puertos del Estado va emetre l’informe 
favorable. Comenta que aleshores l’APB va donar tràmit d’audiència a tots aquells 
que havien comparegut, es va analitzar l’informe per part de la Subdirecció de 
Planificació Portuària i el 28 de novembre del 2012 el Consell d’Administració de 
l’APB va acordar modificar la concessió de la Marina del Port Vell amb una pròrroga 
extraordinària i l’ampliació del seu objecte físic. També va autoritzar l’execució 
d’una part de les obres demanades pel concessionari, sense autoritzar, però, una 
altra part que requeria prèviament la modificació del planejament urbanístic.  
Exposa que en el Plenari del Consell Municipal de Barcelona amb data 1 de 
febrer del 2013 es va aprovar la modificació del Pla especial, amb el suport dels 
grups de CiU i PP, i el vot en contra de la resta de grups, i afegeix que 5 de 
desembre del 2013 la Marina del Port Vell va demanar a l’APB l’autorització per 
executar les obres. Aquesta petició es va sotmetre a una tercera informació 
pública, sobre la qual no es va rebre cap al·legació.  
3962 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Tot seguit, assenyala que el 18 de desembre del 2013, el Consell 
d’Administració de l’APB va acordar l’ampliació de l’àmbit físic de la concessió per 
incorporar una superfície subterrània necessària per a les instal·lacions de la 
concessió, i es van concedir tres llicències: la de construcció de nous tancaments, 
l’edifici d’accés i l’edifici de serveis. Afegeix que el 26 de febrer del 2014 el Consell 
d’Administració de l’APB va autoritzar l’execució d’aquestes obres, que alhora 
comptaven amb l’informe de la Subdirecció General d’Explotació i Planificació 
Portuària de 18 de febrer del 2014.  
Respecte del relat cronològic exposat, el Sr. Vives afirma haver tingut 
coneixement de la totalitat de la informació en qualitat de tinent d’alcalde i com a 
membre del Consell d’Administració del Port.  
Referint-se al segon punt plantejat, exposa que la modificació del Pla especial de 
la nova bocana del Port de Barcelona es va aprovar en el Consell Plenari de 
l’Ajuntament de Barcelona de 21 de juliol del 2006 amb el vot favorable de tots els 
grups. Explica que sis anys més tard, el 21 de juny del 2012, el Consell 
d’Administració de l’APB va delegar en el Sr. Cambra, el president, l’aprovació del 
plec del concurs de la concessió administrativa. Comenta que la proposta del 
director general del Port es va basar en l’informe de la Subdirecció General 
d’Explotació i Planificació Portuària.  
Tot seguit, manifesta que per resolució del president de l’APB de 26 de juliol del 
2012, a proposta de la Subdirecció General d’Explotació i Planificació Portuària, es 
va convocar un concurs mitjançant els anuncis corresponents amb un termini per 
presentar ofertes de 8 mesos, que supera amb escreix els 52 dies naturals 
exigibles. Explica que només s’hi van presentar Auxiliar Ibérica, SA, Formentera 
Mar i Barcelona Nautic Center, i que finalment l’adjudicació va recaure en Auxiliar 
Ibérica, SA. A més, indica que Varadero Barcelona, SL va interposar dos recursos 
contra l’adjudicació davant del Tribunal Administratiu Central de Recursos 
Contractuals, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat.  
Per acabar, el Sr. Vives confirma que, com a membre del Consell, ha tingut 
coneixement de tota la informació exposada. 
El Sr. Bolaños justifica la petició d’aquesta comissió extraordinària per la 
voluntat d’informar-se sobre els projectes i els usos del Port de Barcelona, atès 
que no s’ha celebrat cap reunió amb els grups per exposar-los la situació actual. A 
més, recorda que l’Oficina Antifrau i un jutjat de Barcelona han obert 
investigacions sobre dos projectes del Port. Entén que l’administració competent és 
una altra, però com que el Port està situat al municipi de Barcelona, demana 
conèixer els plans de l’Autoritat Portuària en el Port Vell, en la Marina Vela, sobre 
la possibilitat d’ubicar el museu de l’Hermitage a la zona portuària o sobre la 
possible venda del World Trade Center, entre d’altres.  
Considera que la comissió extraordinària és molt oportuna, tot i que li hauria 
agradat que compareguessin anteriors responsables del Port, així com l’actual 
responsable. 
Quant a la Marina Vela, es refereix al contenciós amb una empresa que 
suposadament ocupa un espai il·legalment i que possiblement provoqui la querella 
contra el president del Port. Demana explicacions sobre aquesta qüestió. 
Pel que fa al tema de la Marina del Port Vell, considera que requereix més 
explicacions perquè, tot i que els han lliurat un seguit de documentació, afirma que 
hi ha molts documents que no se’ls han entregat. Tot seguit, fa referència al 
document 8, que detalla un entramat societari de la Marina del Port Vell i de 
Salamanca Group. Tot i que creu que hauria de ser el president de Port qui donés 
les explicacions oportunes, pregunta al Sr. Vives si tenia coneixement de 
l’existència d’aquest document i quin és el seu parer pel que fa a la transmissió 
d’accions d’unes societats a unes altres del mateix holding. En aquest sentit, 
considera que en el document queda clara la procedència d’algunes societats que 
estan ubicades en territoris que podrien despertar alguna suspicàcia. En relació 
amb aquest tema, vol saber si són operacions lògiques.  
Per acabar, pel que fa a l’autorització que es demana i que finalment es denega, 
creu que si el concessionari és un altre, l’Autoritat Portuària s’hauria de posicionar, 
atès que l’últim responsable d’aquesta concessió acaba sent una altra societat. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3963 
 
La Sra. Escarp explica que el seu grup s’ha sumat a la compareixença per posar 
la democràcia al servei de la transparència i per poder tenir accés a la 
documentació. Alhora es mostra agraïda per les explicacions aportades pel Sr. 
Vives, ja que considera que té una visió més global del tema, i subratlla la 
importància cada vegada major del Port per a la ciutat de Barcelona i la 
preocupació que genera. 
Quant a la nova bocana, no entén que només s’hi presentés una empresa i que, 
tot i així, es fes una pròrroga de tres mesos per resoldre el concurs. Tampoc no 
entén que de les tres empreses que formen la UTE, totes tres tinguin el mateix 
conseller delegat. A més, té la sensació que no tenen experiència al voltant de la 
gestió de ports, tret del Port de Formentera. Afegeix que el recurs sobre aquesta 
adjudicació argumenta que es tracta d’una concessió teledirigida, ja que una de les 
empreses que formen la UTE és l’absorbent de l’empresa que havia fet el contracte 
prèviament amb Varadero i que utilitzava aquella part de l’espai públic. Demana 
que s’aclareixi aquesta qüestió. 
Pel que fa al Port Vell, es refereix a dos aspectes. D’una banda, quant a 
l’entramat societari de Salamanca Group i la modificació de la concessió, sol·licita 
la intervenció de la Guàrdia Civil si s’ha produït un delicte fiscal o un possible 
blanqueig de diners, atès que es tractaria d’un delicte federal. D’altra banda, pel 
que fa a les obres del Port Vell, considera que hi ha hagut pressa per tirar-les 
endavant i explicar-ne el final sense l’aprovació del Pla especial. En aquest sentit, 
fa referència a la modificació de la concessió del novembre de 2012, en què 
s’aprovava modificar els anys de concessió i el domini, però no els edificis, atès 
que depenien del Pla especial. Tot i que les obres es van començar per la banda 
marítima, considera que posaven les bases perquè s’hi poguessin construir edificis. 
Per tant, suggereix que potser ja sabien que el Grup Municipal del PP votaria a 
favor del pla i, per tant, podien fer-se aquestes primeres obres. De tota manera, 
creu que hauria estat més correcte esperar a tenir el Pla especial per poder fer la 
modificació de la concessió.  
La Sra. Sanz agraeix la compareixença del Sr. Vives i recorda que altres 
vegades en què s’havien tractat aquestes qüestions havia mostrat una actitud 
reticent i crispada. Per això, espera que la compareixença sol·licitada pels tres 
grups serveixi perquè entengui la necessitat d’oferir absoluta transparència davant 
d’unes sospites que estan sent investigades i que preocupen molt. 
Tot seguit, afirma que el seu grup demana transparència en tot el que passa en 
l’àmbit del Port i destaca la importància que el Govern municipal tingui voluntat 
política de desenvolupar i fer efectiva aquesta transparència, a fi d’evitar sol·licitar 
comissions amb compareixences extraordinàries. A més, recorda que l’espai on es 
duen a terme totes aquestes concessions forma part de la ciutat, i que és l’entitat 
pública Autoritat Portuària de Barcelona, participada per l’Ajuntament, qui les duu 
a terme.  
En el tema del projecte de la nova bocana, referma les preguntes que s’han 
plantejat. Més enllà de totes les denúncies, els sobta que el projecte de la nova 
bocana no inclogui els accessos per als vianants i creu que s’hauria de tenir en 
compte aquest element. 
En l’àmbit de la Marina del Port Vell i de tot el Port Vell, es refereix a dos 
projectes molt diferents. El primer, una concessió de gestió, que s’amplia per cinc 
anys, per fer uns treballs de forjat en l’àmbit del moll del Dipòsit. Per tant, un 
projecte de manteniment, gestió i adequació de l’espai que no incloïa el moll 
d’Espanya. El segon, la marina de luxe, que incorpora el moll d’Espanya i redueix 
l’element d’aigua visible amb la privatització de la riba a través de tanques de 
seguretat. Manifesta la seva oposició al segon pla, perquè el gaudi del Port queda 
restringit als megaiots de luxe.  
Per acabar, demana que el Govern esclareixi les diferents informacions i notícies 
aparegudes a la premsa segons les quals oligarques russos estarien invertint a la 
Marina del Port Vell a través de societats en paradisos. Tot i que reconeix que el 
Govern municipal no té cap obligació de donar explicacions, atès que hi ha uns 
organismes pertinents que han d’explorar què està passant, apel·la a l’obligació 
ètica de donar respostes sobre un espai que pertany a la ciutadania i aclarir 
l’entramat d’empreses que hi ha al darrere de Salamanca Group.  
3964 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
El Sr. Portabella agraeix la compareixença del Sr. Vives i es refereix a la 
preocupació històrica del seu grup entorn de la relació entre el Port i la ciutat de 
Barcelona. Pel que fa a les qüestions de la bocana nord i la Marina del Port Vell, 
considera que reflecteixen la tensió continuada que hi ha hagut durant dècades 
entre els ports i Barcelona i es mostra preocupat per la manca de transparència i 
les ampliacions de la superfície subterrània de 1.800 m². En aquest sentit, creu 
que cal fer una reflexió sobre aquesta relació tensa i al·ludeix a la dificultat de 
l’Ajuntament per fer polítiques en l’àmbit del Port, ja que, tot i estar ubicat a 
Barcelona, no és un terreny de la ciutat. 
Tot seguit, manifesta que l’operació de la concessió de la Marina del Port Vell 
respon a un cicle d’inauguració, decadència i reforma de la reforma. Posa 
d’exemple la Marina del Fòrum, la planificació de la qual fracassa constantment, o 
el projecte del World Trade Center, ara en venda. D’altra banda, critica que en les 
ampliacions per poder treure amb ferrocarril les càrregues del Port, l’Ajuntament 
de Barcelona hagi perdut 6.270 m² de sòl a favor del Port.  
Creu que la relació tensa entre la ciutat i el Port repercuteix en la decadència 
dels usos de la ciutat, i considera que el Govern municipal hauria de tenir 
competències fins arran de làmina d’aigua. 
Finalment, demana al Govern una reflexió sobre la relació entre la ciutat i el 
Port, on la ciutat sempre perd. Com que l’Ajuntament és l’enllaç entre el Port i la 
ciutat, demana que es prioritzi la defensa de la ciutat i que intervingui en tots els 
elements de permanent decadència que s’intenten reajustar constantment. 
El Sr. Vives respon que compareixerà totes les vegades que calgui i assegura 
que s’ha posat a disposició dels grups tota la informació de què disposava. Reitera 
que ha tingut coneixement de les operacions efectuades i de les decisions preses, i 
afirma que ha exercit la seva funció amb responsabilitat.  
Pel que fa a les societats i les qüestions que els grups demanaven, argumenta 
que s’han cenyit a la legislació i han comptat en tot moment amb l’advocat de 
l’Estat, amb el secretari del Port i amb els representants jurídics de l’Ajuntament 
de Barcelona, que en cap cas hi han vist irregularitats.  
En resposta a les paraules de la Sra. Sanz sobre les sospites i les ombres, diu 
que es tracta de qüestions delicades que s’han de tractar amb molt de rigor i, per 
això, són els juristes els que s’encarreguen d’analitzar-les. 
Quant a la relació entre el Port i la ciutat, coincideix amb l’opinió expressada pel 
Sr. Portabella que la ciutat hauria de tenir més poder de decisió sobre el Port, però 
assegura que la relació no és tensa, sinó d’absoluta col·laboració. De tota manera, 
recorda que estan sotmesos a una llei estatal que determina les actuacions. 
Finalment, reitera la seva disposició a compartir la informació i afirma que tot el 
procés s’ha ajustat a la llei, tal com han indicat els juristes del Port de Barcelona. 
El Sr. Bolaños pregunta si tota aquesta documentació s’ha lliurat a l’Oficina 
Antifrau, perquè en cas contrari el seu grup la hi remetria. 
En segon lloc, manifesta que no l’han convençut les explicacions del Sr. Vives. 
Recorda que el diari El Mundo va publicar unes informacions relatives al Port i creu 
que part de la informació que s’ha presentat ratifica el que s’hi deia, tot i que això 
no vol dir que finalment es tracti d’una irregularitat. Opina que el Sr. Vives, com a 
vicepresident i responsable, hauria de vetllar per la transparència de les operacions 
i hauria d’haver intentat esbrinar si hi havia alguna irregularitat, encara que els 
advocats haguessin dit que tot era correcte.  
Per acabar, es queixa del poc temps d’intervenció per a una qüestió tan 
rellevant com aquesta. 
La Sra. Sánchez recorda que són els temps fixats per la Junta de Portaveus. 
El Sr. Bolaños, per acabar, reitera la seva voluntat que continuï aquesta 
col·laboració i reclama el dret de ser informats com a grups municipals de tot allò 
relacionat amb al Port de Barcelona. A més, demana que si té alguna 
documentació que hagi de compartir amb els grups, la hi lliuri i no esperi que 
demanin una comissió extraordinària.  
La Sra. Escarp puntualitza que la desconfiança i la necessitat d’aquesta 
compareixença sorgeixen tant de la preocupació pel Port, tenint en compte que 
algunes obres del Port tenen un impacte molt important per a la ciutat, com de la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3965 
 
manca de transparència del mateix Port. En aquest sentit, posa de manifest que de 
vegades l’accés a la tramitació del que s’hi fa és molt difícil. 
Respecte del Port Vell, creu que la desconfiança prové del fet de vendre abans 
de tenir els instruments aprovats. 
Finalment, pregunta si s’ha demanat la intervenció de Salamanca al 
Maremàgnum.  
La Sra. Sanz es manifesta insatisfeta amb la compareixença del Sr. Vives atès 
que, malgrat el rigor, no hi ha trobat la transparència que hi esperava. Assenyala 
que l’objectiu era endegar la proactivitat del Sr. Vives, mentre que s’ha limitat a 
recopilar informació.  
D’altra banda, lamenta que l’Ajuntament rebutgi col·laborar amb un col·lectiu de 
persones que està pensant com ha de ser la relació de la ciutat amb el Port de 
Barcelona i, en canvi, voti favorablement una concessió de la marina de luxe. 
El Sr. Portabella opina que la relació entre el Port i la ciutat no és millor que 
abans i que els interessos del Port sovint no són compatibles amb els de la ciutat. 
Posa alguns exemples en aquest sentit, com ara la pèrdua de superfície de 
l’Ajuntament de Barcelona en favor del Port, o l’operació del Port del Fòrum, 
contestada pels veïns i veïnes de la Barceloneta. A més, vaticina que el 
Blau@Ictínia no es podrà fer fins que l’Ajuntament de Barcelona tingui 
competències fins arran de mar.  
Per acabar, afirma que la ciutat és més important que el Port i que, per tant, en 
la relació entre el Port i la ciutat no pot ser que la ciutat hi surti perdent. 
El Sr. Vives insisteix en la transparència i la legalitat de les accions empreses, 
defensa les accions que s’estan duent a terme al Port i assegura que tot s’ajusta a 
dret.  
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
18.48 hores. 
 
 
 
  
3966 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Acords 
 
Acords de les sessions del mes de juny de 2014 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 
 
Sessió de 18 de juny de 2014. 
 
Part d’Impuls i control 
 
Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
1. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que el model de bases de 
la gestió cívica d'equipaments per activitats i serveis municipals de l'Ajuntament de 
Barcelona, actualment en exposició pública, es modifiqui en allò què es refereix a 
la Comissió de Valoració, procediment i valoració de les propostes i adjudicació i 
formalització de la gestió cívica, per tal que: La Comissió de Valoració que avaluï i 
puntuï els projectes de gestió cívica d'acord amb els criteris marcats per les bases, 
estigui formada en un 40% per persones externes a l'Ajuntament, en un 30% per 
personal del Districte i en un 30% per personal d'altres àrees de l'Ajuntament. Es 
podran sol·licitar informes a experts externs avaluant la qualitat i aptituds de les 
candidatures presentades, seran informes no vinculants. Constarà l'obligació 
d'incorporar-los als treballs de la Comissió, tenir-los en compte i incorporar-los a 
l'expedient. Actuarà com a Secretari el Secretari Delegat del Districte. 
 
Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 
 
2. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que l'Ajuntament de 
Barcelona: Reclami al Govern de l'estat l'impuls d'un procés de canvi constitucional 
i la convocatòria d'un referèndum sobre la forma política de l'estat, on la 
ciutadania decideixi amb els seus vots entre República i Monarquia. 
 
Del Grup Municipal d’UpB: 
 
3. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el Govern municipal 
a promoure l'aplicació a tota la ciutat del protocol d'actuació entre el Tribunal 
Superior de Justícia de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de 
Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Secretaria de Govern del Tribunal 
Superior de Justícia de Catalunya, l'Il·lustre col·legi d'Advocats de Barcelona i 
l'Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, d'execució de les 
diligències de llançament al partit judicial de Barcelona, i en conseqüència presenti 
a tots els Plenaris de Districte de la nostra ciutat i a la Comissió Especial Mixta 
contra els Desnonaments una mesura de govern amb la concreció d'aquesta 
promoció, en forma de Plans Especials de Districte sobre el Tractament dels 
Desnonaments. 
 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 
 
Sessió de 18 de juny de 2014. 
 
Part Decisòria / Executiva 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3967 
 
Propostes d’acord 
 
1. Incorporar a l’objecte del dret de superfície atorgat a favor de la Fundació 
Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona 
respecte de la finca del carrer Tantarantana núms. 13-17, i constituït per 
escriptura formalitzada el 17 de gener de 2012, les entitats 1 i 4 de la finca del 
carrer Comerç núm. 36 i, com a conseqüència, modificar les condicions segona, 
tercera i quarta, reguladores del dret de superfície, segons resulta de la nova 
redacció, que s’annexa; formalitzar en escriptura pública l’ampliació i modificació 
del dret de superfície en els termes del present acord; inscriure-la en el Registre 
de la Propietat; i facultar l'Alcalde per a la realització de totes les actuacions 
encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
Part d’Impuls i control 
 
Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
2. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern 
municipal perquè faci totes les gestions necessàries per tal de garantir que tots els 
treballadors de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa-Data Resource Center&Showroom 
(OAE-DRC&Showroom), amb independència de si són treballadors de Barcelona 
Activa o de la Cambra de Comerç, tinguin una remuneració que respongui 
fonamentalment al nivell de complexitat, preparació i valor afegit que desenvolupin 
en el marc d'aquest projecte municipal. 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
3. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: instar al Govern 
municipal a que l'Ajuntament de Barcelona sol·liciti a la Generalitat de Catalunya 
màxima prioritat per a Barcelona en el cobrament del seu deute a través del Fons 
de Liquiditat Autonòmica (FLA) del Govern d'Espanya. En la comissió extraordinària 
del deute, on es debatrà monogràficament el pagament de l'Estat i de la 
Generalitat del FLA, es realitzi un exercici de transparència i doni a conèixer els 
documents emesos per la Generalitat on s'estableixen les prioritats del cobrament 
del FLA. Instar també al Govern municipal a que doni a conèixer la documentació 
acreditativa del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament que inicialment no 
estava reconegut i que s'ha acreditat durant l'any 2013 i 2014, la informació 
relativa a l'import del deute tributari del Grup Generalitat de Catalunya amb 
l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2014, detallada per tribut, any d'antiguitat, 
organisme deutor i bé immoble afectat. 
 
Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 
 
4. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1) Dur a terme a tots 
els Consells Municipals de l'Ajuntament de Barcelona un procés participatiu durant 
els mesos de setembre i octubre sobre el projecte de Pressupost Municipal de 
2015. 2) Que en aquests Consells Municipals el Govern presenti la proposta de 
pressupost general, el pressupost de l'àrea que afecta a cadascun d'aquests 
Consells Municipals i, si s'escau, el de cada Regidoria. 3) Que cada Consell 
Municipal analitzi el Pressupost Municipal en les dimensions abans esmentades i 
elabori un dictamen relatiu a aquest. El Govern municipal haurà de respondre per 
escrit a tots aquests dictàmens. 4) Una vegada elaborats i respostos aquests 
dictàmens, es procedirà a l'aprovació inicial del Pressupost en la Comissió 
d'Economia, Empresa i Ocupació que correspongui. 
3968 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
 
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 
 
Sessió de 19 de juny de 2014. 
 
Part Decisòria / Executiva 
 
Propostes d’acord 
 
1. Aprovar la declaració d'interès públic i utilitat municipal de les obres 
consistents en la instal·lació d'un ascensor a la finca del carrer Fàtima, núm. 10, de 
conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013; concedir a la Comunitat de 
Propietaris de la finca del carrer Fàtima, núm. 10, de conformitat amb l'Ordenança 
Fiscal 2.1. de l'any 2013 la bonificació del 90% sobre la quota de l'impost de 
Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència 
d'obres per a la instal·lació d'un ascensor en edifici plurifamiliar, el 14 d'abril de 
2013 (essent la quota total de 1.625,42 euros i aplicant la bonificació del 90%, la 
quota resultant exigible és de 162,54 euros); atès que s'ajusta a allò establert en 
l'article 7è de l'esmentada ordenança, en tant que es tracta d'unes obres que 
afavoreixen les condicions d'accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i 
que no s'integrin en obres o construccions d'abast general. L'11 d'abril de 2013 la 
comunitat de propietaris va liquidar la quantitat de 1.625,42 euros en concepte 
d'impost sobre construccions, instal·lacions i obres; per tant, amb la concessió de 
la bonificació correspon la devolució de 1.462,88 euros; aplicar el mateix tipus de 
bonificació al cost total de l'obra que resulti de la inspecció final de l'obra i donar 
trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 
 
2. Aprovar la declaració d'interès públic i utilitat municipal de les obres 
consistents en la instal·lació d'un ascensor a la finca del carrer Hedilla, núms. 84-
88, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013; concedir a la 
Comunitat de Propietaris de la finca del carrer Hedilla, núms. 84-88, de 
conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013 la bonificació del 90% sobre 
la quota de l'impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la 
concessió de la llicència d'obres per a la instal·lació d'un ascensor en edifici 
plurifamiliar, el 12 d'agost de 2013 (essent la quota total de 1.507,5 euros i 
aplicant la bonificació del 90%, la quota resultant exigible és de 150,75 euros); 
donat que s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança, atès 
que es tracta d'unes obres que afavoreixen les condicions d'accés i habitabilitat de 
les persones amb discapacitat i que no s'integrin en obres o construccions d'abast 
general. El 13 de juny de 2013 la comunitat de propietaris va liquidar la quantitat 
de 1.507,5 euros en concepte d'impost sobre construccions, instal·lacions i obres; 
per tant, amb la concessió de la bonificació correspon la devolució de 1.356,75 
euros; aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l'obra que resulti de la 
inspecció final de l'obra; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes 
pertinents. 
 
3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 111 i següents del 
Reglament Orgànic Municipal, el Reglament de funcionament intern del Consell 
Ciutadà per a la sostenibilitat; sotmetre’l a tràmit d’informació pública, per un 
termini de 30 dies, per tal que es puguin presentar les al·legacions i suggeriments 
escaients; publicar el text de l’acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 
 
4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de 
Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a l’adaptació del 
sistema viari a la topografia del terreny i per a la preservació dels jardins existents 
als carrers de Finestrelles, avinguda de Pearson, carrer de Joan d’Alós i el Torrent 
de les Roses, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; i 
precisar que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi 
totalment o parcialment amb el mes d’agost. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3969 
 
 
Part d’Impuls i control 
 
Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
5. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: I) Reclamar al govern 
municipal que doni compliment a la proposició aprovada el gener de 2012, per la 
Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient relativa a l'Estació de Sants i els seus 
entorns. II) Aportar a la propera Comissió d'Hàbitat Urbà un informe amb els 
compromisos ferms amb els que s'hagi arribat amb altres administracions, quant a 
les obres, calendaris i pressupost, així com les que tingui previstes fer 
l'Ajuntament en l'àmbit de les seves competències. 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
6. La Comissió d'Hàbitat urbà i Medi Ambient acorda: Instar al govern municipal 
a definir un espai de treball compartit per tal de complementar el projecte executiu 
de remodelació de l'avinguda del Paral·lel per tal d'aconseguir un projecte amb el 
màxim consens. 
 
Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 
 
7. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al govern municipal a 
que, en el marc del tràmit de redacció del Pla Especial de Concurrència Pública i 
altres activitats al Districte de Gràcia (Pla d'usos de Gràcia): 1) Es realitzi, 
prèviament a l'aprovació inicial del document, un procés de participació ciutadana 
obert per definir els objectius i els criteris del Pla Especial, amb presència de la 
ciutadania i d'entitats veïnals i socials, per tal d'assegurar que el nou Pla respongui 
a l'interès públic i tingui un alt nivell de consens. 2) Que incorpori al tràmit 
d'aprovació inicial una suspensió de llicències d'obres i activitats. 
 
Moció 
 
8. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de 
Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità a les finques situades als 
carrers de d’Alfons XII, núms. 49-51 i del Xiprer, núms. 40-46 i Montevideo, núm. 
33-53, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes i precisar 
que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi totalment o 
parcialment amb el mes d’agost; suspendre, de conformitat amb l’article 73.2 del 
Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 
d’agost, la tramitació de plans urbanístics derivats concrets, així com l’atorgament 
de llicències de parcel.lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o 
enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos 
concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació 
sectorial, en l’àmbit delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient elaborat 
de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article; determinar, a l’empar de 
l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini d’aquesta suspensió serà, com 
a màxim, de dos anys, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació 
al BOPB d’aquest acord; i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona. 
 
 
 
 
3970 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 
 
Sessió de 17 de juny de 2014. 
 
Part d’Impuls i control 
 
Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
1. Que l'Ajuntament de Barcelona: 1. Elabori una normativa que reguli el 
funcionament dels locals de les associacions i clubs de cànnabis, en aquelles 
competències que li corresponen, en un termini inferior a 3 mesos. 2. Insti al 
Govern de la Generalitat de Catlaunya a regular el funcionament de les 
associacions cannàbiques i els clubs socials de cànnabis. 
 
Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 
 
2. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports insta a la 
Regidoria de la Dona i Drets Civils que desenvolupi un conjunt de mesures contra 
l'atur femení, incorporant mesures de formació, contractació i de foment de 
l'emprenedoria social amb l'objectiu de millorar les oportunitats i la situació laboral 
de les dones, fent especial atenció als col·lectius de dones joves i de mes de 45 
anys. 
 
Del Grup Municipal d’UpB: 
 
3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al 
govern municipal a elaborar una campanya de conscienciació sobre la importància 
de recuperació i reparació d'elements ortopèdics en desús i establir vies de 
col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre que actualment estan treballant 
en aquesta línia d'actuació. 
 
Declaracions Institucionals 
 
4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Totes les 
forces polítiques amb representació al Ple de l’Ajuntament de Barcelona, a fi i 
efecte d’afavorir la construcció d’una societat més cohesionada i inclusiva, volen 
expressar la seva voluntat de: Primer. Enfortir les capacitats per fer front al repte 
d’acollir i afavorir la inclusió de les persones refugiades. Segon. Millorar el 
coneixement de la ciutadania barcelonina sobre la realitat de les persones 
refugiades. Tercer. Participar en el desplegament del Pla de protecció internacional 
a Catalunya recentment aprovat per la Generalitat de Catalunya en allò que la 
ciutat de Barcelona sigui competent en raó de la matèria i en funció de la legislació 
del règim local i de l’Estatut d’Autonomia. 
 
5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Primer. 
Cal considerar la vellesa com un valor en sí mateixa, i les persones grans com un 
gran actiu de la ciutat. Segon. Cal avançar en la promoció dels valors positius de la 
vellesa i en actuacions que promoguin el bon tracte i l’apoderament de la gent 
gran. Tercer. L’enfocament orientat al bon tracte ha de ser la base del treball per 
l’eradicació dels maltractaments. El bon tracte s’inscriu en l’exercici dels drets 
humans i de ciutadania: qualsevol persona gran té dret a ser ben tractada. Quart. 
Cal promoure accions que facilitin el reconeixement del maltractament com a 
problema social i promoure iniciatives de sensibilització per eradicar la tolerància 
social a determinades formes de tractar les persones grans, com ara la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3971 
 
infantilització, la indiferència o la negació de la seva autonomia. Cinquè. Cal un 
compromís per portar a terme una tasca de prevenció de les situacions de 
maltractament vers la gent gran. Sisè. Cal reforçar els instruments d’intervenció i 
atenció dels professionals per donar respostes a les persones grans que reben 
maltractaments i a les persones que l’infringeixen. Setè. D’acord a la Resolució 
46/91 de l’Assemblea General de Nacions Unides, cal vetllar de manera ferma, 
perquè la gent gran que viu en equipaments residencials, tingui garantits els seus 
drets i llibertats fonamentals pel que fa a la cura i a un tracte digne. Vuitè. És 
necessari crear i posar en marxa un marc de treball integral, recollit en el Protocol 
d’actuació que permeti coordinar i unificar criteris i actuacions, per tal de combatre 
els maltractaments vers la gent gran, implicant a tots els agents: xarxa de serveis 
socials bàsics, xarxa de serveis especialitzats d’atenció a la gent gran, xarxa de 
salut, xarxa d’atenció a les dones, cossos i forces de seguretat, agents judicials i 
societat civil. Novè. Cal actuar amb contundència davant qualsevol situació de 
maltractament institucional en equipaments de llarga estada, derivats de l’actuació 
individual del professional que comporti negligència o abandonament de la persona 
resident. Amb aquesta Declaració Institucional, volem expressar el suport a la 
xarxa d’entitats, serveis i professionals, que treballen per eradicar els 
maltractaments vers la gent gran, a la nostra ciutat.  
 
 
COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 
 
Sessió de 17 de juny de 2014. 
 
Part d’Impuls i control 
 
Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el 
Govern municipal insti la Generalitat de Catalunya a modificar les bases generals 
que han de regir la concessió de subvencions en matèria cultural de manera que es 
garanteixi que les subvencions no puguin ser modificades un cop han estat 
aprovades i que s'informi els grups municipals de les gestions dutes a terme. 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al 
Govern municipal a destinar espais del Disseny Hub Barcelona a empreses dels 
sectors productius, com ara el tèxtil o el disseny, per tal de convertir l'equipament 
en espai de referència d'empreses i emprenedors d'aquests sectors. 
 
Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 
 
3. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació insta al Govern 
municipal a: 1) Reclamar al Consorci d'Educació de Barcelona que l'actual Àula de 
Formació d'Adults de Bon Pastor es converteixi en Centre de Formació d'Adults de 
Bon Pastor el curs 2015-2016 i que creï, en un breu termini de temps, un àmbit de 
participació per tal de treballar tots els requisits que siguin necessaris per assolir 
aquest objectiu. 2) Fer efectiva de manera immediata la compra al Patronat 
Municipal de l'Habitatge dels locals previstos per al futur Centre de Formació 
d'Adults del Bon Pastor. 
 
 
3972 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Declaració Institucional 
 
4. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Primer. 
L’Ajuntament de Barcelona dóna suport a la vaga de fam per l’educació digna, de 
qualitat i en català que està duent a terme Jaume Sastre a Sa Casa Llarga de 
Palma des del dia 8 de maig de 2014. Segon. L’Ajuntament de Barcelona insta el 
President del Govern Balear, José Ramón Bauzà Díaz, a negociar els deu punts 
abans esmentats (A) Suspensió de tots els expedients sancionadors que s’iniciïn 
amb clara intenció repressiva prèviament i durant la vaga. B) Retirada del Decret 
del TIL. C) Retirada del projecte del decret de Convivència i de la Llei de Símbols. 
D) Beques de transport i de menjador efectives i convocades en el temps i la forma 
adient. Dotació suficient i eficient perquè es pugui dur un bon pla de reutilització 
de llibres. E) Recuperació de les plantilles, del professorat d’Atenció a la Diversitat i 
de les ràtios anteriors a les retallades. F) Substitucions immediates de les baixes. 
G) Baixes 100% remunerades. H) Contractació d’interins durant els mesos de juliol 
i agost. I) Recuperació dels complements i reconeixement de nous sexennis des de 
l’1 de juny de 2012 i acompliment de l’acord salarial de 2008 per l’escola 
concertada. J) Petició a la Conselleria d’Educació que insti al Govern a retirar la 
LOMQE) amb els representants del món educatiu adients, per tal d’acabar amb les 
tensions que es viuen tant dins el món educatiu com a la societat en general. 
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona farà arribar aquesta demanda al Govern de les 
Illes Balears i a tots els grups parlamentaris que formen part del Parlament de les 
Illes Balears. 
 
 
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 
 
Sessió de 19 de juny de 2014. 
 
Part Decisòria / Executiva 
 
Propostes d’acord 
 
1. Aprovar inicialment el Pla de Mobilitat Urbana de la ciutat de Barcelona per al 
període 2013-2018; i sotmetre’l a informació pública, durant el termini de 45 dies, 
a efectes que s'hi puguin presentar al·legacions o suggeriments. 
 
Part d’Impuls i control 
 
Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a 
continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no 
produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern municipal a 
que lideri davant la Generalitat de Catalunya el procés per tal de tancar les 
negociacions amb les empreses concessionàries que permetin tornar a emprendre 
les obres de la L9/L10 del Metro en el tram de la Zona Franca de manera 
immediata, per garantir que aquest servei estigui en funcionament l'any 2016 en 
tot el seu tram. 2. Instar al Govern municipal a defensar davant la Generalitat de 
Catalunya la priorització de l'arribada del metro als barris de La Marina davant 
d'altres opcions. 3. Instar al Govern municipal a treballar en el sentit que l'arribada 
del metro als barris de La Marina estigui contemplada en el Pla d'Infraestructures 
del Govern de la Generalitat així com també en els Pressupostos de l'any 2015. 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3973 
 
3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Que les polítiques de mobilitat de 
l'Ajuntament de Barcelona contempli l'arribada de metro als barris de la ciutat de 
Barcelona, donant a conèixer la calendarització definitiva prevista per a la seva 
finalització, i instant al Govern de la Generalitat a portar a terme la seva 
incorporació al Pla Director d'Infraestructures. 
 
Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 
 
4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat insta al Govern municipal a: 1. Presentar 
un informe a la propera comissió i al proper Consell de Barri de La Marina amb 
totes les actuacions realitzades sobre les línies d'autobusos als barris de La Marina, 
el resultats que se n'han obtingut, les actuacions pendents de realitzar, així com 
les futures actuacions. 2. Exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya a 
reinicialitzar de forma immediata les obres de la línia 10 del metro en el tram de la 
Zona Franca i dels barris de La Marina, per tal que aquesta estigui en 
funcionament l'any 2016. 
 
Del Grup Municipal d’UpB: 
 
5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el govern municipal a 
plantejar un acord amb la Generalitat de Catalunya per a abordar la finalització de 
les obres de la L9 del metro en el seu tram fins la Zona Franca, habilitant les 
estacions per l'ús de passatgers. 
 
 
  
3974 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
DISPOSICIONS GENERALS 
Decrets de l’Alcaldia 
 
 
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la 
Carta Municipal de Barcelona, disposo: 
Primer. Creació de la Comissió de Govern Obert de l’Ajuntament de Barcelona  
Segon. Designar membres de l’esmentada Comissió les persones següents:  
President: Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde 
Vicepresident: Sr. Carles Agustí i Hernández, Comissionat de Participació 
Ciutadana i Associacionisme 
Membres: 
Gerent Municipal 
Gerent de Recursos 
Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat 
Gerent d’Economia, Empresa i Ocupació 
Gerent d’Habitat Urbà 
Gerent de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 
Gerent de Cultura, Coneixement, Creativitat, Innovació 
Gerent Adjunt de Projectes Estratègics 
Gerent Adjunt de Coordinació d’Empreses i Entitats 
Gerent Adjunt de Coordinació Territorial 
Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica 
Secretari General 
Director de Serveis Generals de la Gerència de Recursos 
Director de Serveis Jurídics  
Director d’Atenció Ciutadana 
Director Executiu de Processos i Millora de la Gestió  
Director de e-Administració  
Director de Participació i Associacionisme  
Responsable Oficina de Management i Pressupost Executiu 
Director de Serveis i Planificació i Control d’Habitat Urbà 
Director de Serveis de Secretaria General 
Director de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos de la Gerència de 
Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 
Director d’Innovació Social de de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i 
Esports 
Director de Serveis i Gestió Econòmica de la Gerència de Prevenció, Seguretat i 
Mobilitat 
Directora de Recursos de l’Institut de Cultura de Barcelona  
Responsable de Participació d’Habitat Urbà 
Secretari: Responsable de Comunicació de Govern Obert 
Barcelona, 2 de juny de 2014. L’Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 1981/14) 
* * * 
 
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la 
Carta Municipal de Barcelona, disposo: 
Designar nou membre de la Comissió de Govern Obert, creada en data 2 de juny 
de 2014, el gerent de Recursos Humans i Organització.  
Barcelona,13 de juny de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 2281/14) 
 
* * * 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3975 
 
Decret En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la 
Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, 
disposo: 
Modificar la denominació del Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana per la 
de Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada, i assignar-li les 
funcions que es detallen a l’annex. 
Crear el Departament de Serveis Presencials, adscrit a la Direcció d’Atenció 
Ciutadana, amb les funcions que es detallen als annexos i assignar-li una dotació 
del lloc de Cap de Departament 1 [40.10.GE.10] del vigent Catàleg de Llocs de 
Treball. 
Traslladar els llocs de treball i les persones que els ocupen, tal com es detalla als 
annexos, per tal d’adaptar-los a les necessitats organitzatives, tot mantenint la 
forma d’ocupació als respectius llocs de treball. 
Barcelona,20 de juny de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 2180/14) 
 
 
ANNEX 1: DESCRIPCIÓ DE LES FUNCIONS DELS ÒRGANS AFECTATS 
 
Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada 
 
Òrgan superior immediat: Direcció d’Atenció Ciutadana  
Nivell Associat: 26 
 
Missió:  
Desenvolupament i impuls del model d’atenció ciutadana i dels processos 
d’atenció i coordinació dels serveis d’atenció especialitzada que li siguin 
encomanats. 
 
Funcions: 
• Garantir l’adequació de tots els serveis d’atenció a l’estratègia i les 
polítiques del model d’atenció a la ciutadania definit. 
• Establir i homogeneïtzar els criteris i els processos d’atenció, per al conjunt 
dels canals d’atenció. 
• Dirigir les operacions de la plataforma multicanal d’informació i atenció i 
també les del servei d’atenció diferida. 
• Supervisar, avaluar i coordinar els recursos externs destinats a donar 
suport als serveis d’atenció ciutadana en el seu àmbit de gestió. 
 
 
Departament de Serveis Presencials 
 
Òrgan superior immediat: Direcció d’Atenció Ciutadana  
Nivell Associat: 26 
 
Missió:  
Coordinació dels diferents serveis d’atenció presencials que li siguin encomanats. 
 
Funcions: 
• Dirigir les oficines d’atenció ciutadana dels districtes, l’oficina central 
d’atenció ciutadana, l’oficina de troballes i el grup d’atenció ciutadana de la 
oficina d’atenció a les empreses.  
• Mantenir la coordinació amb altres xarxes d’atenció presencial de 
l’Ajuntament. 
• Supervisar, avaluar i coordinar els recursos externs destinats a donar 
suport als serveis d’atenció ciutadana en el seu àmbit de gestió. 
• Garantir l’adequació de tots els serveis d’atenció presencials a l’estratègia i 
les polítiques del model d’atenció a la ciutadania definit. 
3976 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
• Implementar els criteris i els procediments d’atenció definits per al conjunt 
dels canals d’atenció, garantint també l’assoliment dels nivells de qualitat 
definits. 
 
ANNEX 2: ORGANIGRAMA  
 
A continuació es detalla gràficament l’organigrama de la Direcció d’Atenció 
Ciutadana, a la que es refereix aquest expedient. 
La concreció es porta a terme per a òrgans dels nivells 28 a 26. 
 
 
 
 
 
ANNEX 3: MOVIMENTS DE PERSONAL 
 
A continuació, es detallen els moviments de personal en l’àmbit de la Direcció de 
l’Alcaldia, derivats d’aquest expedient: 
 
S posició Unitat organitzativa actual Unitat Organitzativa destí 
7006246 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006251 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006269 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006270 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006297 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006523 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006547 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006581 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006582 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006591 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006734 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006737 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006899 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006903 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006904 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006957 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7006961 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007730 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007745 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007747 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007754 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3977 
 
S posició Unitat organitzativa actual Unitat Organitzativa destí 
7007760 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007762 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007775 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007784 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007789 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007791 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007794 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007797 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007835 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007856 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007857 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007868 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007869 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7007979 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7008794 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7009014 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7009023 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7009117 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010019 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010093 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010141 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010143 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010621 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010667 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010910 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7010912 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7011061 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7011191 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7011193 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7011238 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7011607 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7011638 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7012326 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7012329 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7012348 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7012916 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013172 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013237 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013496 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013503 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013514 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
3978 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
S posició Unitat organitzativa actual Unitat Organitzativa destí 
7013536 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013663 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013668 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013673 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7013679 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7014198 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7014582 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7014835 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7014903 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7014954 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7014984 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015114 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015125 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015137 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015139 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015186 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015272 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015274 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015275 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015292 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015305 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015321 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015347 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015354 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015357 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015359 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015360 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015361 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015366 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015369 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015377 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015384 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015385 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015388 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015410 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015412 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015413 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015415 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015427 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015444 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015464 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3979 
 
S posició Unitat organitzativa actual Unitat Organitzativa destí 
7015466 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015507 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015508 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015509 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015510 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015511 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015543 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015595 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015626 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015631 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015632 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015634 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015635 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015691 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015701 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015702 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015703 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015707 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015708 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015721 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015730 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015742 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015751 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015757 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015759 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015766 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015769 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015777 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015787 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015798 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015805 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015807 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7015808 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7016021 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7016592 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7016780 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7016875 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7018573 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7020158 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7023126 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
7029569 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
3980 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
S posició Unitat organitzativa actual Unitat Organitzativa destí 
7029570 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8000892 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8000893 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8002524 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8003904 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8006457 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8006458 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8006811 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8007677 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8007677 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008121 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008302 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008337 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008513 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008526 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008569 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008570 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008700 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008723 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008729 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008729 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008729 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008861 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008869 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8008891 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009030 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009229 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009232 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009234 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009302 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009343 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009378 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009580 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009605 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
8009605 Departament de Serveis d'Atenció Ciutadana Departament de Serveis Presencials 
 
* * * 
 
Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de 
Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la 
que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret 
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i 
de règim local de Catalunya, resol: 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3981 
 
El nomenament com a personal eventual, amb efectes 16 de juny de 2014, del 
Sr. Luís Fernando García Egea, subgrup de classificació A1, en el lloc de tècnic/a 2 
de la família Serveis de suport polític – codi 80.20.PO.10, amb complement de 
destinació de nivell 24, adscrit al Grup Polític Municipal Socialista i amb el règim de 
plena dedicació. 
La publicació de la present resolució a la Gaseta Municipal als efectes pertinents. 
Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima 
sessió que se celebri. 
Barcelona, 7 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 2398/14) 
 
* * * 
 
Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de 
Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la 
que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret 
legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i 
de règim local de Catalunya, resol: 
El nomenament com a personal eventual, amb efectes 16 de juny de 2014, del 
Sr. Oriol Bartomeus Bayés, subgrup de classificació A1, en el lloc de tècnic/a 2 de 
la família Serveis de suport polític – codi 80.20.PO.10, amb complement de 
destinació de nivell 24, adscrit al Grup Polític Municipal Socialista, amb una jornada 
laboral de 22 hores setmanes en còmput anual. 
La publicació de la present resolució a la Gaseta Municipal als efectes pertinents. 
Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima 
sessió que se celebri. 
Barcelona, 7 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. 
(Ref. 2399/14) 
 
 
  
3982 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
PERSONAL 
Concursos i oposicions 
 
 
La Comissió de Govern, actuant per delegació de l’Alcalde, va aprovar en sessió 
celebrada el 25 de juny de 2014 el següent acord: 
Primer Procedir novament a l’Obertura del termini de presentació de sol·licituds 
de la convocatòria de promoció interna horitzontal del personal laboral fix a la 
corresponent categoria funcionarial del procés de promoció interna per a la 
selecció, pel sistema de concurs oposició, de 30 places de la categoria d’Auxiliar 
Administratiu/va, aprovada mitjançant decret de 5 d’abril de 2011 i publicada en la 
Gaseta Municipal núm. 11, de 10 d’abril de 2011, solament per a aquell personal 
laboral fix de la categoria d’Auxiliar Administratiu/va, de conformitat amb l’Acord 
del Comitè d’Empresa de l’Ajuntament de Barcelona sobre modificacions de l’article 
11 de l’annex de condicions específiques de personal laboral de 21 de novembre de 
2013. 2n) Els aspirants que en temps i forma ja varen presentar la sol·licitud de 
participació al procés restaran exempts de tornar a efectuar-la. 
 
 
 
La Comissió de Govern, actuant per delegació de l’Alcalde, va aprovar en sessió 
celebrada el 25 de juny de 2014 el següent acord: 
1r) Procedir novament a l’Obertura del termini de presentació de sol·licituds de 
la convocatòria de promoció interna horitzontal del personal laboral fix a la 
corresponent categoria funcionarial del procés de promoció interna per a la 
selecció, pel sistema de concurs oposició, de 30 places de la categoria de Gestor/a 
d’Administració General, aprovada mitjançant decret de 5 d’abril de 2011 i 
publicada en la Gaseta Municipal núm. 11, de 10 d’abril de 2011, solament per a 
aquell personal laboral fix de la categoria de Gestor/a d’Administració General, de 
conformitat amb l’Acord del Comitè d’Empresa de l’Ajuntament de Barcelona sobre 
modificacions de l’article 11 de l’annex de condicions específiques de personal 
laboral de 21 de novembre de 2013. 2n) Els aspirants que en temps i forma ja 
varen presentar la sol·licitud de participació al procés restaran exempts de tornar a 
efectuar-la.  
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3983 
 
Concursos de personal 
 
Modificació de les bases de la convocatòria 
Concurs 141/14 (IMEB) 
 
“Modificar les bases de la convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de 
mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de la família professional General (GE) 
adscrit/a al Servei de Recursos Humans de la Direcció de Recursos i Serveis 
Generals de l’Institut d’Educació (IMEB), publicades a la Gaseta el 30 de juny de 
2014, d’acord amb el estableix l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de 
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment 
administratiu comú, en el sentit següent: En el punt 5 de les bases,  
on diu: “Experiència en tramitació d’expedients de personal: nomenaments, 
excedències, comissions de serveis, compatibilitats, fins a 1 punt”, ha de dir “fins a 
1,5 punts”, i 
on diu: “Experiència en atenció i comunicació al personal: atenció incidències, 
informació i assessorament sobre normativa i acords laborals d’aplicació; redacció 
de propostes de circulars i instruccions, fins a 1 punt”, ha de dir “fins a 1,5 punts”. 
 
 
 
 
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE QUATRE 
CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE CINC LLOCS DE TREBALL 
(Aprovades per decret de l’Alcaldia) 
 
 
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de 
juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla 
d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les 
condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun 
d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: 
 
 
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol 
convocatòria és necessari: 
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no 
pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i 
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
– Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament 
de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut 
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment 
subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. 
També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts 
Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de 
Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de 
l’esmentat Acord. 
– Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera 
o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. 
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs. 
 
 
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
3984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis 
anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment 
reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 
2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el 
barem següent: 
– Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 
1 punt. 
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 
0,75 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball 
convocat: 0,50 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball 
convocat: 0,25 punts. 
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, 
fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: 
– Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball 
convocat: 1 punt. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del 
lloc de treball convocat: 0,50 punts. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del 
lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. 
– A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball 
desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament 
acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior 
al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de 
treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau 
personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre 
que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si 
s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. 
 
 
JUNTA DE VALORACIÓ 
 
Estarà formada pels membres següents: 
– Presidència: 
El director de Recursos Humans, com a titular. 
– Vocalies: 
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui 
expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, 
exercirà la presidència de la Junta. 
Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. 
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. 
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la 
condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. 
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les 
Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el 
Comitè d'Empresa. 
 
 
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS 
 
Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la 
sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons 
l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al 
Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze 
dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la 
Gaseta Municipal. 
Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data 
d'acabament de l'esmentat termini. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3985 
 
Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, 
per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a 
l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. 
En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis 
prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter 
indefinit. 
En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un 
informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells 
casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de 
pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà 
de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. 
Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari 
el de 37 hores i 30 minuts setmanals. 
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació 
i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de 
mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar 
aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del 
lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents 
concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies 
hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal 
de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la 
plaça. 
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò 
que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 
1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 
 
 
ANNEX 
Concurs núm. 104/2014-C. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs 
de mèrits d’un lloc de treball de suport 3 de la família professional General (GE) 
adscrit al Departament de Comunicació de la Direcció de Serveis Generals del 
Districte de l’Eixample (Nivell 18) 
Concurs núm. 105/2014-C. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs 
de mèrits d’un lloc de treball de suport 3 de la família professional General (GE) 
adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis 
Generals del Districte d’Horta-Guinardó. (Nivell 18) 
Concurs núm. 106/2014-C. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs 
de mèrits d’1 lloc de treball de tècnic/A 3 de la família de Serveis de Gestió i 
Administració (GA) adscrit a la Direcció de Finançament de la Gerència d’Economia, 
Empresa i Ocupació. (Nivell 22) 
Concurs núm. 107/2014-C. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs 
de mèrits de dos llocs de treball de suport 2 de la família professional General (GE) 
adscrits al Departament de Gestió Operativa de la Direcció de Serveis de Neteja i 
Gestió de Residus de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans. (Nivell 
20) 
 
 
 
 
Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de 
Comunicació de la Direcció de Serveis Generals del Districte de l’Eixample 
Concurs núm. 104/2014-C 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de 
treball de suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament 
de Comunicació de la Direcció de Serveis Generals del Districte de l’Eixample 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
3986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 
24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de 
la família professional General (GE) adscrit al Departament de Comunicació de la 
Direcció de Serveis Generals del Districte de l’Eixample.  
 
1. Classificació del lloc convocat  
Denominació:  Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) 
Àmbit funcional:  Suport 
Tipus de lloc: Suport 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  C1, C2 
Destinació:  Nivell 18 
Sistema de provisió: Concurs de mèrits 
Classe de lloc: Lloc de promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària.  
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  18 (394,79 € mensuals segons catàleg vigent) 
Complement específic:  667 € mensuals segons catàleg vigent 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE)  
3.1.1 Missió 
Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o 
donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que 
siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les 
directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució 
prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la 
qualitat requerida. 
3.1.2 Funcions  
1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: 
• Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o 
especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu 
desenvolupament. 
• Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la 
seva responsabilitat.  
• Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació 
d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres 
entitats.  
• Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació 
Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències 
i recursos de l’òrgan on presten servei. 
• Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior 
sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva 
tasca als resultats. 
3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir 
o proposar alternatives dins les directrius fixades. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc 
normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la 
ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los 
sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva 
responsabilitat.  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3987 
 
6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos 
administratius que li són assignats. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de 
Comunicació) 
3.2.1. Funcions 
• Coordinació de les actuacions i polítiques en matèria de comunicació del 
Districte. 
• Interlocució amb els mitjans de comunicació, seguint els criteris municipals 
en aquesta matèria. 
• Organització dels actes institucionals en l’àmbit del Districte, en 
col·laboració, en els casos que correspongui, amb les Direccions Sectorials 
vinculades. 
• Elaboració de productes de comunicació, senyalització i elements d’imatge 
corporativa del Districte. 
• Gestió i manteniment de continguts de la web i la intranet del districte. 
• Responsable de vetllar per l’aplicació de la identitat corporativa de 
l’Ajuntament en l’àmbit del Districte. 
• Garantir l’adequació de les respostes realitzades al ciutadà seguint el model 
d’atenció al ciutadà definit. 
• Coordinació en el procés d’elaboració i integració de la memòria del 
districte. 
• Col·laborar amb la Direcció que correspongui en l’elaboració d’estudis 
d’opinió i enquestes en l’àmbit del Districte. 
• Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del 
Districte en l’àmbit de les seves competències. 
• Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit 
d’actuació. 
• Gestió, coordinació i supervisió dels recursos humans i materials assignats. 
• Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu equip, 
vetllant per al compliment de la normativa i procediments establerts en 
aquesta matèria. 
• Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. 
• Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de 
les seves funcions. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 (categoria 
Auxiliar Administrativa)  
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de 
l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord 
regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 
de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei 
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories 
establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria 
pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de 
desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013  
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit 
d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 
(antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o 
equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua 
catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de 
les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin 
expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
3988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits 
pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb 
els certificats de referència de la Direcció General de Política 
Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, 
en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés.  
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats  
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament 
realitzats (fins a 2 punts).  
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− Experiència en redacció de documents, informes i/o memòries, fins a 1,5 
punts. 
− Experiència en treball en coordinació amb altres departaments i/o amb 
agents externs a l'organització (entitats, ciutadans, organitzacions 
públiques o privades) , fins 1,5 punts. 
− Experiència en l’ús de sistemes d’informació i comunicació amb el ciutadà 
(IRIS, web corporatiu, xarxes socials...), fins a 1,5 punts. 
− Experiència en producció de materials de comunicació, fins a 1,5 punts 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori.  
4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a 
l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball.  
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General 
d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, 
Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i 
obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. 
L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la 
Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3989 
 
 
6. Junta de valoració 
President: 
− Sr. Màxim López Manresa , Gerent del districte de l’Eixample, o persona en 
qui delegui. 
Vocals: 
− Sra. Sira Garcia Bosch, Cap Departament de Comunicació del districte de 
l’Eixample, o persona en qui delegui. 
− Sra. Júlia Almansa Díez , Cap Departament de Recursos Interns, o persona 
en qui delegui. 
− Sr. Francesc Martínez Lizán, Tècnic del Departament de Selecció i Promoció 
de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui 
delegui.  
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 
 
7. Presentació de sol·licituds  
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per 
mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE 
TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a 
complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” 
electrònic. 
Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat 
aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 
qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal.  
En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació 
d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació 
de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten.  
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan 
convocant.  
 
 
  
3990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de 
Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals del Districte 
d’Horta-Guinardó. 
Concurs núm. 105/2014-C 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de 
treball de suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament 
de Serveis Jurídics-Secretaria de la Direcció de Serveis Generals del Districte 
d’Horta-Guinardó. 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 
24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de 
la família professional General (GE) adscrit al Departament de Serveis Jurídics-
Secretaria de la Direcció de Serveis Generals del Districte d’Horta-Guinardó. 
 
1. Classificació del lloc convocat  
Denominació:  Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) 
Àmbit funcional:  Suport 
Tipus de lloc: Suport 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  C1, C2 
Destinació:  Nivell 18 
Sistema de provisió: Concurs de mèrits 
Classe de lloc: Lloc de promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària.  
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  18 (394,79 € mensuals segons catàleg vigent) 
Complement específic:  667 € mensuals segons catàleg vigent 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE)  
3.1.1 Missió 
Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o 
donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que 
siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les 
directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució 
prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la 
qualitat requerida. 
3.1.2 Funcions  
1. Les funcions bàsiques del lloc són les següents: 
• Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o 
especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu 
desenvolupament. 
• Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la 
seva responsabilitat.  
• Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació 
d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres 
entitats.  
• Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació 
Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències 
i recursos de l’òrgan on presten servei. 
• Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3991 
 
2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior 
sobre el desenvolupament dels processos per tal de validar l’alineament de la seva 
tasca als resultats. 
3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir 
o proposar alternatives dins les directrius fixades. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc 
normatiu i/o de processos estandarditzats, dins de l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la 
ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los 
sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva 
responsabilitat.  
6. Aquest lloc de treball requereix d’amplis coneixements sobre els processos 
administratius que li són assignats. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de 
Serveis Jurídics-Secretaria) 
3.2.1. Funcions 
• Assessorament jurídic als òrgans de govern, consultius, directius i operatius 
del Districte. 
• Assessorament jurídic de les normes internes orgàniques i procedimentals 
dels districtes i informar, en el seu cas. 
• Redactar, quan s’escaigui, i informar els convenis i concerts la tramitació 
dels quals estigui atribuïda als Districtes, sense perjudici de l’informe de la 
Direcció de Serveis Jurídics en aquells casos en què resulti procedent la 
seva emissió. 
• Gestió i tramitació d’expedients d’expropiació forçosa, sense perjudici de la 
tramitació dels recursos administratius, que correspon a la Direcció de 
Serveis Jurídics centrals. 
• Gestió i tramitació de cessions de vial. 
• Gestió i tramitació dels expedients sancionadors. 
• Remissió al Registre Civil de les actes de celebració de matrimoni. 
• Custòdia del Registre d’Interessos dels Consellers/es del Districte. 
• Gestió i tramitació d’expedients de responsabilitat patrimonial per accidents 
i danys del Districte. 
• Gestió i tramitació d’expedients de reivindicació i defensa dels béns de 
l'Ajuntament del Districte. 
• Gestió de les al•legacions i dels recursos interposats contra actes i 
resolucions municipals dictats per qualsevol òrgan del districte en exercici 
de les competències delegades, i informar en el seu cas. 
• Informar sobre els aspectes jurídics de llicències i inspecció i d’altres actes 
administratius, quan correspongui. 
• Informar sobre les al•legacions presentades en període d’informació pública 
en els expedients relatius a plans, propostes o actuacions que no 
ultrapassin l’àmbit territorial del districte, sense perjudici de l’informe de 
Serveis Jurídics quan l’òrgan competent sigui central. 
• Emetre els informes preceptius respecte els plecs de clàusules 
administratives particulars en els procediments de contractació del Districte. 
• Seguiment de les disposicions normatives, de l’efectivitat del seu 
coneixement i de la seva operativitat al districte. 
• Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del 
Districte en l’àmbit de les seves competències. 
• Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit 
d’actuació. 
• Interlocució amb els diferents òrgans jurisdiccionals en les seves relacions 
amb el Districte. 
• Gestió, coordinació i supervisió dels recursos humans i materials assignats. 
• Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu 
departament, vetllant per al compliment de la normativa i procediments 
establerts en aquesta matèria. 
3992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
• Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. Exercici 
de les funcions amb la coordinació establerta pels Serveis Jurídics en l’àmbit 
de les seves competències. 
• Exercici de les competències que li siguin delegades. 
• Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes per la Direcció en el 
compliment de les seves funcions i les que li siguin delegades per la 
Secretaria General. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) i C2 (categoria 
Auxiliar Administrativa)  
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de 
l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord 
regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 
de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei 
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories 
establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria 
pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de 
desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013  
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran 
exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés.  
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats  
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3993 
 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament 
realitzats (fins a 2 punts).  
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos 
administratius en les matèries relacionades amb les funcions del lloc de 
treball fins a 2 punts. 
− Experiència en gestió i explotació d'aplicacions i programes informàtics 
relacionats amb el desenvolupament de les funcions del lloc de treball 
(taulell edictes, gaseta municipal,...) fins a 2 punts. 
− Experiència en tramitació, seguiment i processos d'òrgans de govern del 
Districte fins a 2 punts. 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori.  
4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a 
l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball.  
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General 
d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, 
Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i 
obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. 
L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la 
Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració 
President: 
− Sr. Carles Mas Lloveras, Gerent del Districte d'Horta-Guinardó, o persona 
en qui delegui. 
Vocals: 
− Sra. Montserrat Martínez Riba, Directora de Serveis Generals del Districte 
d'Horta-Guinardó o persona en qui delegui. 
− Sra. Ana Clària Vila, Cap del Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del 
Districte d'Horta-Guinardó, o persona en qui delegui. 
− Sr. Francesc Martínez Lizán, Tècnic del Departament de Selecció i Promoció 
de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui 
delegui. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. 
 
7. Presentació de sol·licituds  
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per 
mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE 
TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a 
complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” 
electrònic. 
Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat 
aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 
qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
3994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal.  
En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació 
d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació 
de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten.  
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan 
convocant.  
 
 
 
Tècnic/a 3 de la família de Serveis de Gestió i Administració (GA) adscrit a 
la Direcció de Finançament de la Gerència d’Economia, Empresa i 
Ocupació. 
Concurs núm. 106/2014-C 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’1 lloc de treball 
de tècnic/a 3 de la família de Serveis de Gestió i Administració (GA) adscrit a la 
Direcció de Finançament de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 
24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’1 lloc de treball de tècnic/a 3 de 
la família de Serveis de Gestió i Administració (GA) adscrit a la Direcció de 
Finançament de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 
 
1. Classificació del lloc convocat 
Denominació:  Tècnic/a 3 (80.30.GA.90 segons catàleg vigent) 
Àmbit funcional:  Tècnic 
Tipus de lloc: Tècnic 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  A2  
Destinació:  Nivell 22 
Sistema de provisió: Concurs de mèrits 
Classe de lloc: Lloc de promoció 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3995 
 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  22 (509,84 € mensuals segons catàleg vigent) 
Complement específic:  797 € mensuals segons catàleg vigent 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic/a 3 de la família GA) 
3.1.1 Missió 
Realitzar funcions complexes de caràcter tècnic pròpies de la seva família 
professional, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on 
presten els seus serveis. 
3.1.2 Funcions bàsiques 
• Desenvolupar treballs tècnics i estudis de la seva especialitat, sobre les 
matèries que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. 
• Redactar informes, dictàmens o propostes de resolució que siguin 
competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la 
normativa o els procediments establerts. 
• Prestar serveis directes ciutadans i/o usuaris de la Corporació Municipal 
determinant mesures i mobilitzant els recursos disponibles, en el marc de 
les competències de l’òrgan on presten els seus serveis. 
• Assessorar i donar suport a altres tècnics, en el marc de les Competències i 
recursos de l’òrgan on presten servei. 
• Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
1. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, 
realitzant tasques complexes de caràcter tècnic, integrades dins de processos 
definits, requerint de coneixement de la relació entre diferents processos del seu 
àmbit funcional o família professional.  
2. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 
3. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un 
marc normatiu i procediments estandarditzat. 
4. Disposen de llibertat per planificar i organitzar el seu temps i rebre supervisió 
sobre els resultats.  
5. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per 
interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los 
i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de 
Finançament) 
3.2.1. Missió 
Execució i coordinació de la gestió financera i control econòmic-financer de 
l'Ajuntament de Barcelona i dels organismes públics, empreses municipals, 
consorcis, fundacions i associacions amb personalitat jurídica participades per 
l’Ajuntament. 
3.2.2. Funcions 
• Gestionar el deute municipal. Preparar el pla financer consolidat amb 
escenaris plurianuals. 
• Negociar amb les entitats financeres i inversores nacionals i estrangeres els 
convenis de tresoreria, de finançament, de cobertures de risc financer i de 
serveis bancaris. 
• Gestionar administrativament els crèdits, emprèstits i emissions de deute 
públic. 
• Preparar la informació financera escaient per als mercats financers, pel 
Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, o l'autoritat que autoritzi les 
emissions públiques de deute o l'endeutament en els mercats 
internacionals, i per les autoritats que tutelen l'endeutament 
• municipal i el compliment de la llei d'estabilitat pressupostària. 
• Conciliar els comptes centralitzats de l'Ajuntament amb els comptes 
bancaris i realitzar la comptabilitat del llibre de caixa. 
3996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
• Coordinar les tresoreries de l'Ajuntament de Barcelona, dels organismes 
públics i les societats municipals, amb la finalitat de reduir els saldos 
ociosos de caixa. 
• Coordinar les revisions de la qualificació creditícia del deute municipal. 
• Proposar a la Gerència del Sector l’adopció d’acords en les matèries pròpies 
de les seves competències. 
• Representar a la Gerència del Sector, per delegació d’aquesta, en les 
actuacions pròpies de les seves competències. 
• Qualsevol altra funció similar que li sigui encarregada en les matèries 
pròpies de les seves competències. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup A, subgrup A2 de la categoria de Gestor/a d’Administració 
General. 
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de 
l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord 
regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 
de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei 
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories 
establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria 
pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de 
desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013  
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran 
exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés.  
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats  
Mèrits Comuns 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3997 
 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament 
realitzats (fins a 2 punts).  
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− Experiència en el tractament d’informació econòmico-financera, als 
efectes de la Llei d’Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat 
Financera, fins a 2 punts. 
− Experiència en la gestió administrativa dels passius financers, fins a 2 
punts. 
− Experiència en l’elaboració i seguiment de plans de tresoreria, fins a 2 
punts. 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 
4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim 
desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. 
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de TÈCNIC/A 3 de la família professional de Gestió i 
Administració d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís 
professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, 
Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura al 
canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència. 
L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es 
considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes 
d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 
punts. 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració 
President: 
− Sr., Pau Batalla Roldán, Director de Finançament, Gerència d’Economia, 
Empresa i Ocupació o persona en qui delegui. 
Vocals: 
− Sra., Griselda Sánchez, Directora de Programa de Control Econòmic 
Financer, Direcció de Finançament, Gerència d’Economia, Empresa i 
Ocupació.  
− Sr. Francesc Gisbert i Sempere, Cap del Departament d’Administració de la 
Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 
− Sr. Francesc Martínez Lizán, Tècnic del Departament de Selecció de la 
Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 
 
7. Presentació de sol·licituds  
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per 
mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE 
TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a 
3998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” 
electrònic. 
Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat 
aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 
qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal.  
En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació 
d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació 
de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten.  
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan 
convocant.  
 
 
 
Suport 2 de la família professional General (GE) adscrits al Departament 
de Gestió Operativa de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus 
de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans. 
Concurs núm. 107/2014-C 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits de dos llocs de 
treball de suport 2 de la família professional General (GE) adscrits al Departament 
de Gestió Operativa de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de la 
Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans  
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 
24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits de dos lloc de treball de SUPORT 2 
de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Gestió 
Operativa de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de la Gerència 
Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans. 
 
1. Classificació dels llocs convocats 
Denominació:  Suport 2 (90.20.GE.10 segons catàleg vigent) 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3999 
 
Àmbit funcional:  Suport 
Tipus de lloc: Suport 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  C1 
Destinació:  Nivell 20 
Sistema de provisió: Concurs de mèrits 
Classe de lloc: Lloc de promoció 
Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen jornada ordinària. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  20 (439,70 € mensuals segons catàleg vigent) 
Complement específic:  792 € mensuals segons catàleg vigent 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional dels llocs convocats (Suport 2 de la família GE)  
3.1.1 Missió 
Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en 
les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus 
serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 
3.1.2 Funcions bàsiques 
1. Les funcions bàsiques dels llocs de treball són:  
• Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o 
especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu 
desenvolupament. 
• Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la 
seva responsabilitat. 
• Participar en la programació, planificació i control del procés o processos 
sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. 
• Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació 
Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències 
i recursos de l’òrgan on presten servei.  
• Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica 
d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la 
seva tasca. 
3. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les 
directrius establertes. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc 
normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten 
els seus serveis. 
5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la 
ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los 
sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva 
responsabilitat. 
6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre 
els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual estan adscrits els llocs (Departament 
de Gestió Operativa) 
3.2.1 Missió 
Coordinació de les contractes de les diferents zones de neteja urbana, de 
recollida domiciliaria així com de la resta de contractes de la Direcció. Coordinació 
de les actuacions de la Gerència amb: l'Institut de Parcs i Jardins, amb els 
Districtes i amb la resta d'òrgans municipals. Gestió de Plans de Millora. 
3.2.2. Funcions 
• Supervisar, controlar i planificar les activitats desenvolupades pels 
adjudicataris d’acord amb les condicions de les contractes, en relació a la 
gestió dels serveis de neteja viària i recollida de residus (recollida en 
contenidors, recollida pneumàtica i altres contractes operatius). 
• Planificació i control de les activitats a realitzar pels responsables de zona. 
4000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
• Confeccionar alternatives i plans operatius per tal d’assolir els objectius 
fixats per la Direcció de Serveis. 
• Coordinar, amb la resta de Serveis, aquelles actuacions que els afectin de 
forma global o puntual. 
• Informes i propostes de caràcter tècnic i econòmic per a la contractació dels 
serveis i per l’adquisició de materials. 
• Control sobre la certificació dels treballs executats. 
• Control i supervisió dels contractes dels serveis de la Direcció. 
• Analitzar els costos de funcionament i proposar preus unitaris pels nous 
serveis. 
• Revisió i actualització, en el seu cas, dels plans tècnics de neteja urbana.  
• Participar, com a Cap de Guàrdia, en el sistema rotatori. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa)  
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de 
l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord 
regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 
de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei 
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, 
subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva 
categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del 
Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de 
desembre de 2013.  
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran 
exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés.  
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4001 
 
5. Mèrits valorats  
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament 
realitzats (fins a 2 punts).  
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− Experiència en gestió de serveis d’empreses externalitzades 2 punts. 
− Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos 
administratius i tècnics-administratius en matèries relacionades amb les 
funcions del lloc de treball 2 punts. 
− Experiència en atenció a clients interns i externs 2 punts. 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori.  
4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a 
l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball.  
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General 
d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, 
Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i 
obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. 
L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la 
Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració 
President: 
− Sr. Carlos Vàzquez Gonzalez- Román, Departament de Gestió de Residus de 
la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans o persona en qui 
delegui. 
Vocals:  
− Sr. Alfons Bocchetto Bruse, Departament de Gestió Operativa de la 
Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans o persona en qui 
delegui. 
− Sr. Josep Ballesteros Rosell, Departament de Selecció i Formació d’Hàbitat 
Urbà o persona en qui delegui. 
− Jose M. Martínez de Eulate i Garralda, Departament de Selecció i Promoció 
de la Gerència de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui.  
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 
 
7. Presentació de sol·licituds  
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per 
mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE 
TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a 
complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” 
electrònic. 
4002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat 
aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 
qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal.  
En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació 
d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació 
de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten.  
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan 
convocant.  
 
 
 
 
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS 
PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT DE CULTURA 
DE BARCELONA 
(Aprovades per decret de l’Alcaldia) 
 
 
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de 
juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla 
d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les 
condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun 
d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: 
 
 
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol 
convocatòria és necessari: 
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no 
pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i 
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
– Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament 
de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut 
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment 
subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4003 
 
També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts 
Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de 
Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de 
l’esmentat Acord. 
– Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera 
o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. 
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs. 
 
 
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis 
anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment 
reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 
6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el 
barem següent: 
– Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 
1 punt. 
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 
0,75 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball 
convocat: 0,50 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball 
convocat: 0,25 punts. 
7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, 
fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: 
– Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball 
convocat: 1 punt. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del 
lloc de treball convocat: 0,50 punts. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del 
lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. 
– A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball 
desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament 
acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior 
al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de 
treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau 
personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 
8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre 
que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si 
s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. 
 
 
JUNTA DE VALORACIÓ 
 
Estarà formada pels membres següents: 
– Presidència: 
El director de Recursos Humans, com a titular. 
– Vocalies: 
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui 
expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, 
exercirà la presidència de la Junta. 
Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. 
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. 
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la 
condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. 
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les 
Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el 
Comitè d'Empresa. 
4004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
 
 
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS 
 
Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la 
sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons 
l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al 
Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze 
dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la 
Gaseta Municipal. 
Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data 
d'acabament de l'esmentat termini. 
Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, 
per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a 
l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. 
En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis 
prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter 
indefinit. 
En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un 
informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells 
casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de 
pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà 
de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. 
Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari 
el de 37 hores i 30 minuts setmanals. 
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació 
i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de 
mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar 
aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del 
lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents 
concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies 
hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal 
de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la 
plaça. 
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò 
que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 
1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 
 
 
ANNEX 
Concurs núm. 15/14. Un lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la 
família General (GE) adscrit a la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona. 
(Nivell 26) 
 
 
Gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Gerència de 
l’Institut de Cultura de Barcelona. 
Concurs núm. 15/14.  
 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 
24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4005 
 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Gestor/a de 
Projecte 1 de la família General (GE), adscrit a la Gerència de l’Institut de Cultura 
de Barcelona. 
 
1. Classificació del lloc convocat 
Denominació:  Gestor/a de Projecte 1 (70.10.GE.10 segons catàleg 
vigent) 
Àmbit funcional:  Tècnic 
Tipus de lloc: Gestió de Projectes 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  A1 i A2 
Destinació:  Nivell 26 
Sistema de provisió: Concurs de mèrits 
Classe de lloc: Lloc de promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  26 (698,20 €/mensuals segons catàleg vigent) 
Complement específic:  1.217 €/mensuals segons catàleg vigent 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Gestor/a de Projecte 1 de la família 
de GE) 
3.1.1 Missió 
Dirigir programes o projectes, planificant, organitzant i coordinant la seva 
activitat i els recursos econòmics, tècnics i humans assignats, per tal de complir 
amb els objectius i resultats en el termini, qualitat i cost previst.  
Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte 
organitzatiu. 
3.1.2 Funcions bàsiques 
1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: 
• Dirigir la definició, planificació, execució i supervisió dels programes i 
projectes dins l’òrgan on presta els seus serveis. 
• Dirigir programes i projectes desenvolupats per externs, dins de l’òrgan on 
presten els seus serveis. 
• Donar impuls als programes i projectes i coordinar les actuacions del 
recursos humans i materials assignats adaptant els mitjans personals i 
materials disponibles a la programació establerta. 
• Col·laborar amb altres unitats de l’organització territorial i altres òrgans per 
a definir criteris tècnics que siguin d’aplicació als projectes.  
2. Dirigeix projectes amb un volum de recursos tècnics, econòmics i humans 
elevat i/o amb un impacte dins de l’organització per la influència tècnica de la 
funció o per la criticitat del servei que presta. Actua en un àmbit tàctic amb cert 
component estratègic, adaptant i traduint polítiques i estratègies a projectes 
operatius que requereixen noves solucions o noves alternatives d’actuació. 
3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió propera i 
disposen de llibertat d’actuació. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un 
marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen la 
seva interpretació. 
5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la 
ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los 
sobre els desenvolupament dels programes o projectes de l’òrgan on presten els 
seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb agents externs i 
altres operadors per dur a terme el control d’encàrrecs i col·laboració externa. 
Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb 
entitats internes i externes. 
6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, 
enginyeria o arquitectura superior o d’una diplomatura o grau vinculada al seu 
àmbit professional, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de 
4006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
treball de la Corporació Municipal. El lloc no requereix el comandament de 
persones, però comporta la supervisió de tasques realitzades per altres tècnics o 
serveis externs, a l’òrgan on presten els seus serveis. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Gerència) 
3.2.1. Missió 
Desenvolupar, de forma directa i descentralitzada, els diferents serveis i àrees 
d’actuació cultural de la ciutat, assumint la gestió i realització dels serveis a través 
dels diferents departament i direccions d’aquest ens. 
3.2.2. Funcions 
• Exercici efectiu de les facultats de representació, administració i gestió 
ordinària de l’Institut de Cultura de Barcelona, de conformitat amb el que es 
disposa en els seus Estatuts. 
• Informar al Consell d’Administració i al president de la seva actuació i dels 
assumptes que concerneixin a la gestió de l’Institut de Cultura de 
Barcelona. 
• Executar puntualment els acords del Consell d’Administració, sense 
prejudici de la supervisió del president. 
• Atorgar els permisos i llicències que corresponguin dins de l’àmbit 
d’actuació de l’Institut de Cultura de Barcelona. 
• Desenvolupar l’estructura organitzativa de personal d’acord amb els criteris 
generals establerts pel Consell d’Administració. 
• La prefectura superior de tots els serveis, obres i dependències, assumint-
ne la direcció, l’impuls i la inspecció. 
• Contractació del personal i determinar la seva retribució dins els acords 
adoptats pel Consell d’Administració i en els termes dels estatuts i les 
disposicions legals d’aplicació. 
• Disposar la sanció del personal laboral, i fins i tot el seu acomiadament si 
s’escau, així com exercir la potestat disciplinària sobre el personal 
funcionari, en els termes legalment previstos. 
• Exercir la potestat sancionadora quan aquesta sigui atribuïda a l’Institut per 
la normativa vigent. 
• Exercir les accions i les recursos judicials o administratius que 
corresponguin a l’Institut en defensa dels seus drets i interessos amb 
caràcter ordinari o urgent, sense perjudici de la ratificació posterior per part 
del Consell d’Administració. 
• Exercir la potestat de recaptació dels ingressos de dret públic atribuïts a 
l’Institut de Cultura de Barcelona. 
• Exercir les altres funcions que li atribueixin aquests Estatuts i les que li 
delegui el Consell d’Administració o el president. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al 
grup A, subgrup A2 (totes les categories). 
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de 
l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord 
regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 
de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei 
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, 
subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva 
categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del 
Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de 
desembre de 2013. 
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran 
exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4007 
 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés.  
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats  
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament 
realitzats (fins a 2 punts).  
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− Experiència en la direcció i supervisió de projectes en qualsevol  
− àmbit de l’administració pública fins a 2 punts 
− Experiència en la coordinació d’agents interns i externs durant l’execució 
d’un programa o projecte, coordinació de taules o òrgans transversals fins a 
2 punts 
− Experiència en la planificació i posada en marxa de nous programes o 
serveis fins a 2 punt 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori.  
4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim 
desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball.  
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de GESTOR/A DE PROJECTE 1 de la família 
professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): 
Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament 
analític, Recerca d’informació i actualització de coneixements, Flexibilitat i obertura 
al canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència i Lideratge i 
desenvolupament. 
4008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es 
considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes 
d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 
punts. 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració 
President: 
− Sra. Marta Clari i Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona o 
persona en qui delegui. 
Vocals: 
− Sra. Isabel Balliu i Badia, directora de Recursos o persona en qui delegui. 
− Sra. Margarita Muñoz i Guillén, cap del Departament de Recursos Humans o 
persona en qui delegui. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 
 
7. Presentació de sol·licituds  
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre de 
l’Institut de Cultura de Barcelona, Rambla 99 planta 4a., de dilluns a divendres de 
08:15 a 14h.  
També es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels 
registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de 
sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal 
informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet 
Municipal.  
El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del 
dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten.  
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan 
convocant.  
 
 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4009 
 
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS 
CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE 
L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA 
(Aprovades per decret de l’Alcaldia) 
 
 
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de 
juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla 
d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les 
condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun 
d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: 
 
 
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol 
convocatòria és necessari: 
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no 
pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i 
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
– Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament 
de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut 
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment 
subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. 
També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts 
Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de 
Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de 
l’esmentat Acord. 
– Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera 
o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. 
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs. 
 
 
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
9. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis 
anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment 
reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 
10. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el 
barem següent: 
– Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 
1 punt. 
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 
0,75 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball 
convocat: 0,50 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball 
convocat: 0,25 punts. 
11. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, 
fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: 
– Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball 
convocat: 1 punt. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del 
lloc de treball convocat: 0,50 punts. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del 
lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. 
– A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball 
desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament 
acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior 
4010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de 
treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau 
personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 
12. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre 
que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si 
s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. 
 
 
JUNTA DE VALORACIÓ 
 
Estarà formada pels membres següents: 
– Presidència: 
El director de Recursos Humans, com a titular. 
– Vocalies: 
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui 
expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, 
exercirà la presidència de la Junta. 
Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. 
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. 
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la 
condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. 
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les 
Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el 
Comitè d'Empresa. 
 
 
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS 
 
Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la 
sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons 
l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al 
Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze 
dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la 
Gaseta Municipal. 
Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data 
d'acabament de l'esmentat termini. 
Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, 
per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a 
l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. 
En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis 
prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter 
indefinit. 
En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un 
informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells 
casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de 
pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà 
de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. 
Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari 
el de 37 hores i 30 minuts setmanals. 
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació 
i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de 
mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar 
aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del 
lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents 
concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies 
hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal 
de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la 
plaça. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4011 
 
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò 
que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 
1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 
 
 
ANNEX 
Concurs número 157/14. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de 
mèrits d’un lloc de treball de cap de secció 1 de la família professional General 
(GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut 
Municipal d’Hisenda. (Nivell 24) 
Concurs número 158/14. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de 
mèrits d’un lloc de treball de suport 3 de la família professional General (GE) 
adscrit al Departament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut 
Municipal d’Hisenda. (Nivell 18) 
 
 
Cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrits al 
Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal 
d’Hisenda. 
Concurs número 157/14 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de 
treball de cap de secció 1 de la família professional General (GE) adscrits al 
Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 
24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de 
Secció 1 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de 
Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. 
 
1. Classificació del lloc convocat 
Denominació:  Cap de Secció 1 (50.10.GE.10 segons catàleg vigent) 
Àmbit funcional:  Comandament 
Tipus de lloc: Cap de Secció 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  A1 / A2 
Destinació:  Nivell 24 
Sistema de provisió: Concurs de mèrits 
Classe de lloc: Lloc de promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  24 (582,92 € mensuals segons catàleg vigent) 
Complement específic:  1.019 € mensuals segons catàleg vigent. 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 1 de la família GE) 
3.1.1. Missió 
Coordinar i supervisar equips especialitzats que es responsabilitzen d’un o més 
programes i processos tècnics d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del 
cap, la normativa establerta i les necessitats plantejades per tal de d’aconseguir 
l’adequat desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes 
d’eficàcia i qualitat. 
3.1.2. Funcions 
1. Les funcions bàsiques del lloc de treball son: 
4012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
• Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l‘equip de 
tècnics i professionals en el marc d’actuació fixat i sota les directrius de 
l‘òrgan superior on esta adscrit l’equip o centre prestador de serveis. 
• Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, i gestionar els 
recursos econòmics assignats. 
• Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis. 
2. Integra totes les activitats o processos que constitueixen una funció o servei 
complet. Habitualment coordina un equip de persones amb perfil tècnic i 
especialitzat, requerint així d’una alta capacitat de comunicació i influència per 
desenvolupar-lo i motivar-lo i d’un coneixement especialitzat de la funció o servei. 
3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió i disposen de 
certa llibertat d’actuació. La coordinació es duu a terme mitjançant informes de 
gestió i anàlisi d’indicadors o a través de les reunions periòdiques establertes. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen en un marc normatiu o 
de processos estandarditzats. 
5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la 
ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los 
sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on 
presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb 
proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de 
contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar 
tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i 
externes. 
6. Aquest lloc de treball requereixen d’un profund coneixement sobre una àmplia 
varietat de procediments i poden contribuir a la seva millora a través de propostes 
i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o 
mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball. El 
lloc requereix de capacitat de coordinació d’equips. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de 
Relacions amb el Contribuent) 
3.2.1. Funcions 
• Dissenyar, impulsar i coordinar els serveis d'atenció al contribuent i a 
l’infractor. 
• Transmetre les directrius necessàries amb la finalitat de garantir 
l’homogeneïtat de les actuacions i la unitat de criteri. 
• Proposar les modificacions necessàries en la web de l’Institut Municipal 
d’Hisenda i de l’Ajuntament, en relació als tributs, preus públics i sancions 
gestionades per l’Institut. 
• Elaborar les instruccions necessàries pels serveis d’atenció presencial de 
l’Institut Municipal d’Hisenda i assegurar la seva adaptació per a les oficines 
d’atenció al ciutadà dels districtes i la plataforma d’atenció telefònica. 
• Elaborar anualment la proposta de Guia del contribuent. 
• Resoldre les incidències que plantegi la funció de registre i certificats. 
• Crear i mantenir els models d’impresos que s’envien als ciutadans i a les 
empreses. 
 
5. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup A, subgrup A1 o A2. 
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de 
l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord 
regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 
de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei 
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, 
subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva 
categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del 
Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de 
desembre de 2013. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4013 
 
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran 
exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. 
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats 
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament 
realitzats (fins a 2 punts). 
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− En el manteniment i actualització de webs que incorporin tramitació 
telemàtica, especialment de tràmits relacionats amb la gestió tributària. 
En el coneixement dels diferents canals d’atenció als contribuents ( 
presencial, telefònic, telemàtic, registre ) fins a 1,5 punts. 
− En la utilització i el coneixement d’aplicacions informàtiques, 
especialment les requerides per al lloc de treball convocat ( IRIS, Itaca, 
Host, SAP, Ariadna, Dreamweaver, MiddleOffice, Photoshop, Sitefactory, 
Word, AcrobatX, power point, portal de tràmits...) fins a 1,5 punts. 
− En la tramitació i/o coneixement dels tributs i sancions municipals ( 
trànsit i civisme ) fins a 1,5 punts. 
− En gestió i coordinació d’equips de treball, fins a 1,5 punts. 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 
4014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a 
l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. 
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de cap de secció 1 de la família professional General 
(GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís 
professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, 
Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Empatia, Lideratge i 
desenvolupament i Direcció de persones. 
L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la 
Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració 
President: 
− Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o 
persona en qui delegui. 
Vocals: 
− Rafael Olañeta Fernández Grande, Director de Serveis de Relacions amb els 
Contribuents i Reclamacions, o persona en qui delegui. 
− Sra. Victoria Alumà Clar, Cap del Departament de Relacions amb el 
Contribuent, o persona en qui delegui. 
− Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com 
a Secretari, o persona en qui delegui. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 
 
7. Presentació de sol·licituds 
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per 
mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE 
TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a 
complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” 
electrònic. 
Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat 
aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 
qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal. 
En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació 
d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació 
de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten. 
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4015 
 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals 
 
 
 
Suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament 
d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut Municipal 
d’Hisenda. 
Concurs número 158/14 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de 
treball de suport 3 de la família professional General (GE) adscrit al Departament 
d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut Municipal d’Hisenda. 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 
24 de juliol de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 3 de 
la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Administració 
d’Ingressos i Comptabilitat de l’Institut Municipal d’Hisenda. 
 
1. Classificació del lloc convocat 
Denominació:  Suport 3 (90.30.GE.10 segons catàleg vigent) 
Àmbit funcional:  Suport 
Tipus de lloc: Suport 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  C1,C2 
Destinació:  Nivell 18 
Sistema de provisió: Concurs de mèrits 
Classe de lloc: Lloc de promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  18 (394,79 € mensuals) 
Complement específic:  667 € mensuals segons catàleg vigent 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 3 de la família GE) 
3.1.1. Missió 
Realitzar la gestió integral i/o verificació d’un o més processos administratius o 
donar suport directe a un comandament o directiu, en les matèries i processos que 
siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les 
directrius del superior i la normativa establerta per tal d’aconseguir la resolució 
prevista i l’adequat tractament d’aquests processos en termes d’eficàcia i amb la 
qualitat requerida. 
3.1.2. Funcions bàsiques 
1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: 
4016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
• Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o 
especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu 
desenvolupament.  
• Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la 
seva responsabilitat. 
• Donar suport administratiu directe a òrgans, per tal de coordinar l’actuació 
d’aquestes amb altres òrgans de la Corporació Municipal o amb altres 
entitats. 
• Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació 
Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències 
i recursos de l'òrgan on presten servei. 
• Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament 
d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat) 
3.2.1. Funcions 
• Seguiment permanent del flux d'ingressos provinents dels diferents tributs, 
preus públics i multes i per les diverses situacions de cobraments. 
• Quadre dels ingressos a Intervenció amb l'aplicació comptable 
corresponent. 
• Informar al Sistema Integrat de Gestió Econòmica Financera (SIGEF) de 
totes les actuacions en matèria de gestió tributària que tenen incidència 
econòmica. 
• Tancament mensual de l'estat d'execució d'ingressos i quadre amb la 
comptabilitat central. 
• Manteniment de les taules d'operacions dels sistema que afecten a 
comptabilitat. 
• Relacions amb les entitats financeres en temes referents a la recaptació. 
• Seguiment i control dels comptes extrapressupostaris no aplicats a la 
comptabilitat: fraccionaments, embargaments, incidències. 
• Control i conformitat de les comissions bancàries. 
• Control, custòdia i devolució d'avals i garanties. 
• Control i supervisió de la Caixa. 
• Tramitació i comptabilització d'expedients de falències. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup C, subgrup C1 ó C2 de les categories Administrativa i 
Auxiliar Administrativa. 
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la 
plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms 
adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats 
públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de 
Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament 
(SPEIS). 
(*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, 
subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva 
categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del 
Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013. 
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana 
(certificat C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o 
equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua 
catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les 
situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a 
l'apartat corresponent de la sol·licitud: 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4017 
 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (certificat C). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del 
procés. 
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats 
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament 
realitzats (fins a 2 punts). 
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− En el sistema informàtic de recaptació (SIR/SAP), en el de gestió econòmica 
financera (SAP Ecofin) i en els mòduls de facturació: GIC, IAE, Residus i 
SAP Vehicles, fins a 2 punts. 
− En funcions relacionades amb la gestió tributària, fins a 2 punts. 
− En comptabilitat pública i pressupost, fins a 2 punts. 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 
4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a 
l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. 
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) 
d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, 
Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i 
obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. 
L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la 
Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 
punts. 
4018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració 
President: 
− Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o 
persona en qui delegui. 
Vocals: 
− Sra. Elena Molina Belles, Directora de Serveis d’Ingressos i Administració, o 
persona en qui delegui. 
− Sr. Martí Saurí Pujol, Cap del Departament d’Administració d’Ingressos i 
Comptabilitat, o persona en qui delegui. 
− Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com 
a Secretari, o persona en qui delegui. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 
 
7. Presentació de sol·licituds 
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per 
mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE 
TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a 
complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” 
electrònic. 
Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat 
aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 
qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal. 
En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació 
d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació 
de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten. 
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4019 
 
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS 
PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE 
MERCATS DE BARCELONA 
(Aprovades per decret de l’Alcaldia) 
 
 
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de 
juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla 
d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les 
condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun 
d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: 
 
 
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol 
convocatòria és necessari: 
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no 
pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i 
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
– Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament 
de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut 
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment 
subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. 
També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts 
Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de 
Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de 
l’esmentat Acord. 
– Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera 
o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. 
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs. 
 
 
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
13. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis 
anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment 
reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 
14. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el 
barem següent: 
– Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 
1 punt. 
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 
0,75 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball 
convocat: 0,50 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball 
convocat: 0,25 punts. 
15. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, 
fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: 
– Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball 
convocat: 1 punt. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del 
lloc de treball convocat: 0,50 punts. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del 
lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. 
– A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball 
desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament 
acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior 
4020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de 
treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau 
personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 
16. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre 
que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si 
s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. 
 
 
JUNTA DE VALORACIÓ 
 
Estarà formada pels membres següents: 
– Presidència: 
El director de Recursos Humans, com a titular. 
– Vocalies: 
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui 
expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, 
exercirà la presidència de la Junta. 
Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. 
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. 
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la 
condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. 
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les 
Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el 
Comitè d'Empresa. 
 
 
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS 
 
Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la 
sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons 
l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al 
Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze 
dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la 
Gaseta Municipal. 
Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data 
d'acabament de l'esmentat termini. 
Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, 
per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a 
l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. 
En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis 
prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter 
indefinit. 
En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un 
informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells 
casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de 
pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà 
de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. 
Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari 
el de 37 hores i 30 minuts setmanals. 
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació 
i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de 
mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar 
aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del 
lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents 
concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies 
hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal 
de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la 
plaça. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4021 
 
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò 
que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 
1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 
 
ANNEX 
Concurs núm. 1/2014. Un lloc de treball de Suport 1 de la família professional 
General (GE), Adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats 
de Barcelona (IMMB) (Nivell 22) 
 
 
Suport 1 de la família professional General (GE), Adscrit al Departament 
de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) 
Concurs núm. 1/2014 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de 
treball de Suport 1 de la família professional General (GE), Adscrit al Departament 
de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 
24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’1 lloc de treball de Suport 1 de la 
família professional (GE), adscrit al Departament de Mercats de l’Institut Municipal 
de Mercats de Barcelona (IMMB). 
 
1. Classificació del lloc convocat  
Denominació:    Suport 1 (90.10.GE.10 segons catàleg 
vigent) 
Àmbit funcional:   Suport 
Tipus de lloc:    Suport 
Vinculació:   Funcionària 
Subgrup d’accés:   C1 
Destinació:    22 
Sistema de provisió:   Concurs de mèrits 
Classe de lloc:    Lloc de promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària, de 
dimarts a dissabte. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:   22 (509,84€/mensuals)  
Complement específic:   945,00€/mensuals segons catàleg vigent  
 
3. Descripció funcional 
3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Suport 1 de la família GE) 
3.1.1 Missió 
Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius 
singulars i de complexitat alta, en les matèries i processos que siguin competència 
de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb 
la supervisió d’un superior. 
3.1.2 Funcions  
1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són:  
• Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o 
especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu 
desenvolupament. 
• Dur a terme el procés o processos dels que es responsabilitza per tal 
d’aconseguir la seva resolució i l’adequat tractament en termes d’eficàcia i 
qualitat requerides. 
4022 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
• Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la 
seva responsabilitat. 
• Participar en la programació, planificació i control del procés o processos 
sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. 
• Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació 
Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències 
i recursos de l’òrgan on presten servei. 
• Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió d’un superior 
sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca 
als objectius i a l’eficàcia i qualitat requerida. 
3. El lloc requereix autonomia per prioritzar processos i tasques i permet escollir 
o proposar alternatives dins les directrius fixades. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc 
normatiu i/o de processos estandarditzats amplis i diversificats, dins de l’òrgan on 
presten els seus serveis.  
5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la 
ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los 
sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva 
responsabilitat. 
6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i profunds sobre 
els processos administratius complexos que estan sota la seva responsabilitat, i 
experiència en la seva aplicació.  
3.2. Descripció Funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de 
Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona) 
3.2.1. Missió: 
Dirigeix i executa la política de gestió relativa als mercats municipals.  
 
3.2.2. 1 Funcions:  
• Gestionar, impulsar i controlar el desenvolupament de l’activitat dels 
mercats. 
• Gestionar i controlar els projectes de remodelació i de nova creació de 
mercats. 
• Elaborar l’Ordenança Fiscal de Mercats de cada exercici. 
• Analitzar i valorar els estudis i informes sobre la situació i evolució de la 
demanda dels productes alimentaris i/o susceptibles d’ésser comercialitzats 
en els Mercats, així com per millorar l’oferta, processos de remodelació, etc.  
• Tramitació dels expedients corresponents a les actuacions de la seva 
competència, facilitant al responsable de la tramitació administrativa la 
documentació corresponent per a l’elaboració de l’expedient, i efectuar-ne 
el seguiment.  
• Supervisar l’activitat dels mercats, vetllant pel compliment de la normativa 
aplicable, especialment la relativa a les Ordenances Municipals i als drets 
dels consumidors. 
• Gestionar i coordinar els serveis necessaris per al normal funcionament dels 
mercats, com ara recollida de brossa, neteja, vigilància, ... 
• Gestionar i coordinar amb els responsables d’altres àmbits en matèria de 
garanties de salut alimentària. 
• Així com altres funcions que li atribueixi o delegui la gerència de l’IMMB. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup C, subgrup C1 a la categoria Administrativa. 
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera (*) de 
l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord 
regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 
de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei 
de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4023 
 
subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva 
categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del 
Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i de 24 de juliol de 2013.  
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran 
exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés.  
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats  
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les Bases Generals aprovades per decret d’Alcaldia 
d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de 
Barcelona, seran valorats l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat 
(fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt), i 
els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts).  
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts segons el següent barem: 
− Experiència en gestionar, coordinar i supervisar diferents serveis  
− per a garantir el normal funcionament d’un equipament municipal, fins a 
1 punt 
− Experiència en haver realitzat funcions d’inspecció per fer complir  
− les ordenances i la normativa corresponent, fins a 1 punt 
− Experiència en la gestió i distribució comercial, fins a2 punts 
− Experiència en el sector associatiu, i principalment del comerç, fins a 1 
punt 
− Experiència en l’ús d’aplicacions informàtiques relacionades amb  
− el tractament de la informació i tramitació d’expedients, fins a 1 punt 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt.  
3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
4024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova  tindrà caràcter obligatori.  
4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim 
desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball.  
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de Suport 1 de la família professional de Serveis de 
Generals (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís 
professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, 
Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i 
influència.  
L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es 
considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes 
d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és de 11,50 
punts. 
− Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració: 
President: 
− Jordi Torrades i Aladrén, Gerent de l’Institut Municipal de Mercats de 
Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui.  
Vocals: 
− Sra. Antònia López i Leal, Cap d’Administració de l’Institut Municipal de 
Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui.  
− Sr. Genís Arnás i Paez, Cap del Servei de Mercats de l’Institut Municipal de 
Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. 
− Sr. Manel Armengol i Jornet, Cap del Departament Jurídic-Administratiu de 
l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en Sr. qui 
delegui. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa. 
 
7. Presentació de sol·licituds  
La presentació de sol·licituds per a participar en aquest concurs convocat per 
l’Institut Municipal de mercats de Barcelona (IMMB), els aspirants hauran de 
presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres 
desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i 
currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de 
CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, 
adjuntant còpia de la documentació acreditativa dels mèrits al·legats. 
El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del 
dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten.  
 
8. Presa de possessió 
El personal funcionari o laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la 
publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. 
 
Quan la resolució de concurs comporti el reingrés al servei actiu en la categoria 
objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia 
hàbil següent a la data de publicació de la resolució del concurs a la Gaseta 
Municipal. 
 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4025 
 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la pressa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. 
 
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan 
convocant.  
 
 
 
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS 
CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE 
L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME 
(Aprovades per decret de l’Alcaldia) 
 
 
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de 
juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla 
d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les 
condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun 
d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: 
 
 
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol 
convocatòria és necessari: 
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no 
pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i 
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
– Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament 
de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut 
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment 
subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. 
També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts 
Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de 
Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de 
l’esmentat Acord. 
– Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera 
o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. 
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació 
obtinguda per concurs. 
 
 
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 
 
17. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis 
anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment 
reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 
18. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el 
barem següent: 
– Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 
1 punt. 
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 
0,75 punts. 
4026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball 
convocat: 0,50 punts. 
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball 
convocat: 0,25 punts. 
19. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, 
fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: 
– Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball 
convocat: 1 punt. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del 
lloc de treball convocat: 0,50 punts. 
– Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del 
lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. 
– A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball 
desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament 
acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior 
al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de 
treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau 
personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 
20. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre 
que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si 
s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. 
 
 
JUNTA DE VALORACIÓ 
 
Estarà formada pels membres següents: 
– Presidència: 
El director de Recursos Humans, com a titular. 
– Vocalies: 
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui 
expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, 
exercirà la presidència de la Junta. 
Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. 
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. 
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la 
condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. 
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les 
Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el 
Comitè d'Empresa. 
 
 
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS 
 
Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la 
sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons 
l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al 
Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze 
dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la 
Gaseta Municipal. 
Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data 
d'acabament de l'esmentat termini. 
Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, 
per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a 
l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. 
En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis 
prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter 
indefinit. 
En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un 
informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells 
casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4027 
 
pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà 
de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. 
Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari 
el de 37 hores i 30 minuts setmanals. 
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació 
i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de 
mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar 
aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. 
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del 
lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents 
concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies 
hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal 
de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la 
plaça. 
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò 
que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 
1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. 
 
 
ANNEX 
Concurs núm. 1/14. Cap de secció 2 de la família professional General (GE) 
adscrit a la Gerència de l’Institut Municipal d’Urbanisme. (Nivell 22) 
Concurs núm. 2/14. Un lloc de tècnic/a 2 de la família professional Serveis 
Jurídics (SJ) adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics de l’Institut Municipal 
d’Urbanisme. (Nivell 24). 
 
 
 
Cap de secció 2 de la família professional General (GE) adscrit a la 
Gerència de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
Concurs núm. 1/14 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de 
treball de Cap de secció 2 de la família professional General (GE) adscrit a la 
Gerència de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Cap de secció 
2 de la família professional General (GE), adscrit a la Gerència de l’Institut 
Municipal d’Urbanisme. 
 
1. Classificació del lloc convocat 
Denominació:  Cap de Secció 2 (50.20.GE.10 segons catàleg vigent) 
Àmbit funcional:  Comandament 
Tipus de lloc:  Cap de Secció 
Vinculació:  Funcionària 
Subgrup d’accés:  C1 
Destinació:  Nivell 22 
Sistema de provisió:  Concurs de Mèrits 
Classe de lloc:  Lloc de Promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  22 (509,84 €/mensuals segons catàleg vigent) 
Complement Específic:  1.009,00 €/ mensuals segons catàleg vigent 
 
4028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 2 de la família GE) 
3.1.1. Missió 
Coordinar i supervisar equips que es responsabilitzen d’un o més programes i 
processos administratius d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del cap, la 
normativa establerta i les necessitats plantejades per tal d’aconseguir l’adequat 
desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes d’eficàcia i 
qualitat. 
3.1.2. Funcions bàsiques 
1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: 
• Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l’equip en el 
marc d’actuació fixat i sota les directrius de l’òrgan superior on està adscrit 
l’equip o centre prestador de serveis. 
• Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, gestionar els 
recursos econòmics assignats i integrar la prevenció de riscos laborals, 
d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de 
l’Ajuntament. 
• Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis. 
2. Supervisa activitats operatives de forma propera, integrades dins de 
procediments i processos diversos definits. Habitualment coordina equips tècnics 
operatius, requerint d’una capacitat d’interacció per distribuir, organitzar i 
supervisar el treball de l’equip i d’un coneixement ampli de mètodes, tècniques i 
processos. 
3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió i disposen de 
certa llibertat d’actuació. La coordinació es duu a terme mitjançant informes de 
gestió, a demanda d’informació del cap i a través de les reunions periòdiques 
establertes. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen en un marc normatiu o 
de processos estandarditzats. 
5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la 
ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los 
sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on 
presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb 
proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis. Poden 
representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats 
internes i externes. 
6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, 
enginyeria o arquitectura mitjana o d’amplis coneixements específics en els 
processos i sistemàtica de treball. El lloc requereix de capacitat de coordinació 
d’equips. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Gerència de 
l’Institut Municipal d’Urbanisme) 
3.2.1. Missió 
Fer totes les actuacions que estiguin directament i indirecta relaciones amb les 
finalitats de gestió, per compte l’Ajuntament, de les actuacions urbanístiques que 
determinin els òrgans de govern municipals, i que es derivin de l’aplicació de la 
normativa vigent. Desenvolupar el Pla de l’Habitatge de Barcelona. 
3.2.2. Funcions 
• Exercici efectiu de les facultats de representació, administració i gestió 
ordinària de l’Institut Municipal d’Urbanisme, de conformitat amb el que es 
disposa en els seus Estatuts. 
• Informar al Consell Rector i al President, de la seva actuació i dels 
assumptes que concerneixin a la gestió de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
• Executar puntualment els acords del Consell Rector, sense perjudici de la 
supervisió del president. 
• Atorgar els permisos i les llicències que corresponguin dins l’àmbit 
d’actuació de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
• Desenvolupar l’estructura organitzativa i de personal d’acord amb els 
criteris generals establerts pel Consell. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4029 
 
• La prefectura superior de tots els serveis, obres i dependències, assumint-
ne la direcció, l’impuls i la inspecció. 
• Contractació del personal i determinar la seva retribució, dins dels acords 
adoptats pel Consell Rector i en els termes previstos als Estatuts i les 
disposicions legals d’aplicació. 
• Disposar la sanció del personal laboral, fins i tot el seu acomiadament, si 
s’escau, així com exercir la potestat disciplinària sobre el personal 
funcionari, en els termes legalment previstos. 
• Exercir la potestat sancionadora quan aquesta sigui atribuïda a l’Institut per 
la normativa vigent. 
• Exercir les accions i els recursos judicials o administratius que 
corresponguin a l’Institut en defensa dels seus drets i interessos, amb 
caràcter ordinari o urgent, sense perjudici de la ratificació posterior per part 
del Consell Rector. 
• Exercir la potestat de recaptació dels ingressos de dret públic atribuïts a 
l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
• Aprovar l’extinció de drets sobre béns de domini públic propis, en virtut 
d’autorització atorgada pel gerent. 
• Exercir les altres funcions que li atribueixin els estatuts i les que li delegui el 
Consell Rector o el president. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup C, subgrup C1 de la categoria administrativa. 
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a (*) de l’Ajuntament 
de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de 
les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de 
Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de 
Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
(*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es 
treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, 
subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva 
categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del 
Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de 
desembre de 2013. 
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la direcció General de Política lingüístic o equivalent. Restaran 
exempts d’acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s’indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l’Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. 
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d’ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d’un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
4030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s’han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s’han de complir a la data de la presa de possessió. 
 
5. Mèrits valorats 
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament (fins a 2 
punts). 
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− En gestió econòmica i administrativa dels recursos pressupostaris i extra 
pressupostaris fins a 1,5 punts. 
− En elaboració i gestió del pla de tresoreria fins a 1 punt. 
− En seguiment de l’execució del pressupost fins a 1 punt. 
− En gestió, tramitació i administració integral de Recursos Humans fins a 
1,5 punts 
− En l’administració de serveis generals fins a 1 punt. 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: la Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta provi tindrà caràcter obligatori. 
4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim 
desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. 
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de Cap de Secció 2 de la família professional General 
(GE) d’acord amb el sistema d’Ordenació Municipal (SOM): compromís 
professional, treball en equip, orientació a servei públic, pensament analític, 
flexibilitat i obertura al canvi, autoconfiança, empatia, lideratge i desenvolupament 
i direcció de persones. 
L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es 
considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes 
d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s’avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 
punts. 
− Si no s’avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració  
President: 
− Sr. Josep M. de Torres Sanahuja, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme 
o persona en qui delegui. 
 
Vocals: 
Sr. Josep Badia Sánchez, director de serveis econòmics de BAGURSA o persona 
en qui delegui 
Sr. Gerard Capó Fuentes, director tècnic d’Ús Digne de l’Habitatge i Ajuts al 
Lloguer de BAGURSA o persona en qui delegui. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4031 
 
Sra. Carme Blasi Carrera, directora tècnica Coordinació Oficines Habitatge, qui 
també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 
 
7. Presentació de sol·licituds 
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre 
General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal. 
El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del 
dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l’exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten. 
 
8. Presa de possessió. 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l’endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta.  
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan 
convocant 
 
 
 
Tècnic 2 de la família professional Serveis Jurídics (SJ) adscrit a la 
Direcció de Serveis Jurídics de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
Concurs núm. 2/14 
 
Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de 
treball de Tècnic 2 de la família professional Serveis Jurídics (SJ) adscrit a la 
Direcció de Serveis Jurídics de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 
pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de 
Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball 
mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de 
treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs 
de treball aprovat als acords del Consell Municipal i de 20 de desembre de 2013. 
Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Tècnic 2 de 
la família professional Serveis Jurídics (SJ), adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics 
de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 
 
1. Classificació del lloc convocat 
Denominació:  Tècnic 2 (80.20.SJ.10 segons catàleg vigent) 
Àmbit funcional:  Tècnic 
Tipus de lloc:  Tècnic 
Vinculació:  Funcionària 
4032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Subgrup d’accés:  A1 
Destinació:  Nivell 24 
Sistema de provisió:  Concurs de Mèrits 
Classe de lloc:  Lloc de Promoció 
El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 
 
2. Esquema retributiu 
Destinació:  24 (582,92 €/mensuals segons catàleg vigent) 
Complement Específic:  969,0 €/ mensuals segons catàleg vigent 
 
3. Descripció funcional 
3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic 2 de la família SJ) 
3.1.1. Missió 
Realitzar funcions tècniques pròpies de la seva família professional, en les 
matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus 
serveis, de manera autònoma, d’acord amb la normativa i directrius establertes. 
3.1.2. Funcions bàsiques 
1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: 
• Definir procediments, normes, protocols i sistemes per al desenvolupament 
de l’actuació en l’àmbit de la seva família professional dins de l’òrgan on 
presten els seus serveis. 
• Planificar la implantació i gestionar serveis competència de l’òrgan on 
s’adscriuen, i controlar la qualitat i compliment de la seva execució. 
• Assessorar tècnicament sobre procediments relatius a les matèries, 
assumptes i processos que siguin objecte de l’òrgan on presten els seus 
serveis. 
• Supervisar informes, dictàmens i propostes de resolució realitzats per altres 
tècnics, i elaborar els de major complexitat. 
• Planejar i desenvolupar treballs tècnics i estudis en l’àmbit de la seva 
família professional, sobre les matèries competència de l’òrgan on presten 
els seus serveis. 
• Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on 
presten els seus serveis. 
• Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 
• Exercir la defensa jurídica de la Corporació Municipal, si correspon a l’òrgan 
on presten els seus serveis. 
2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, 
contribuint a la millora de protocols i processos del seu àmbit funcional o de la 
seva família professional. 
3. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 
4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un 
marc normatiu i procediments estandarditzat, 
5. Disposen de llibertat per implantar l’operativa de l’òrgan on presta els seus 
serveis i rebre supervisió sobre els resultats. 
6. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per 
interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los 
i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 
7. Poden supervisar tasques realitzades per altres tècnics i administratius de 
l’òrgan on presta els seus serveis. 
3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció Serveis 
Jurídics de l’Institut Municipal d’Urbanisme) 
3.2.1. Missió 
Assessorar jurídicament, supervisar, informar i tramitar expedients i convenis en 
totes les actuacions que estiguin relacionades amb la gestió d’actuacions 
urbanístiques i les matèries d’habitatge que corresponen a l’Institut Municipal 
d’Urbanisme. 
3.2.2. Funcions 
• Donar suport jurídic a la gerència i a les diferents direccions de l’Institut. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4033 
 
• Responsable de la instrucció dels expedients que es sotmeten a l’aprovació 
dels òrgans de govern de l’Institut i als òrgans de govern de l’Ajuntament, 
emetent informe, en el seu cas. 
• Responsable de la instrucció, tramitació i resolució dels expedients jurídics 
en les matèries pròpies de l’Institut. 
• Redactar i tramitar convenis de tot tipus, fonamentalment d’habitatge. 
• Redactar informes a petició de gerència. 
• En matèria d’execució dels projectes de reparcel·lació i de procediments 
d’expropiació, coordinar i supervisar la tramitació i l’execució dels 
expedients corresponents als actes d’autoritat vinculats als citats projectes, 
especialment els relatius a actuacions urbanístiques per a l’obtenció de 
terrenys destinats a la implantació de nou habitatge. 
• Supervisar la resolució dels recursos interposats contra actes dictats per 
l’Institut. 
• Representar el gerent en les funcions que, per delegació, se li encomanin. 
 
4. Requisits de participació 
• Pertànyer al grup A, subgrup A1 de la categoria T.S. Dret, T.S. en Gestió 
(branca dret) i Tècnica d’Administració General (especialitat dret). 
• Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de l’Ajuntament de 
Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les 
condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i 
no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i 
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). 
• Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació 
obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. 
• El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar 
en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 
superior de la Direcció General de Política lingüístic o equivalent. Restaran 
exempts d’acreditar els coneixements de llengua catalana en la 
convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que 
s’indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l’apartat 
corresponent de la sol·licitud: 
− Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a 
l’Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o 
exercici del mateix nivell o superior. 
− Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel 
Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els 
certificats de referència de la Direcció General de Política lingüística 
d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. 
− Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de 
concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en 
què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o 
superior. 
Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de 
realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell 
requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. 
En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que 
estigui en suspensió d’ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a 
conseqüència d’un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 
Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de 
servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei 
actiu. 
Els requisits de participació que preveuen les bases s’han de reunir en la data en 
què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta 
convocatòria i s’han de complir a la data de la presa de possessió. 
  
4034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
5. Mèrits valorats 
Mèrits Comuns 
De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió 
de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 
punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del 
qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament (fins a 2 
punts). 
 
Mèrits Complementaris 
1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: 
− Redacció d’informes jurídics, de resolució de recursos en via 
administrativa i assessorament en matèria d’habitatge fins a 1,5 punts. 
− Redacció i tramitació d’expedients de convenis fins a 1,5 punts. 
− Control i seguiment d’expedients de la Direcció, i coordinació de la seva 
tramitació (Comitè Executiu, Alcaldia, Comissió de Govern i Plenari del 
Consell Municipal) fins a 1 punt. 
− Gestió i seguiment d’expedients tramesos als Serveis Jurídics Centrals i 
control i execució de sentències fins a 1 punt. 
− Tramitació d’expedients i execució dels actes d’autoritat derivats de 
desnonaments administratius, llançaments administratius i recuperacions 
d’ofici fins a 1 punt. 
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 
3. Exercici o supòsit pràctic: la Junta de valoració podrà convocar les persones 
candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les 
funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un 
màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 
4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim 
desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. 
La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la 
puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals 
definides per al lloc de treball de Tècnic 2 de la família professional Serveis Jurídics 
(SJ) d’acord amb el sistema d’Ordenació Municipal (SOM): compromís professional, 
treball en equip, orientació a servei públic, pensament analític, recerca 
d’informació i actualització de coneixements, autoconfiança, rigor i organització, 
comunicació i influència. 
L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es 
considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes 
d’avaluació complementaris. 
L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. 
 
Puntuació mínima 
− Si s’avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 
punts. 
− Si no s’avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és 
de 9 punts. 
 
6. Junta de valoració  
President: 
− Sr. Josep M. de Torres Sanahuja, Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme 
o persona en qui delegui. 
Vocals: 
− Sra. M. Camino Suárez García, directora de serveis jurídics o persona en qui 
delegui 
− Sr. Josep Badia Sánchez, director de serveis econòmics de BAGURSA o 
persona en qui delegui 
− Sra. Rocío Benito Arranz, secretària delegada del districte de Sant Martí o 
persona en qui delegui. 
− Sra. Lidia Rodríguez Fernández, cap oficina serveis generals, qui també 
tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. 
Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4035 
 
 
7. Presentació de sol·licituds 
Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud al Registre 
General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir 
necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden 
descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos 
Humans” de la Intranet Municipal. 
El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del 
dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 
Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l’exactitud de la 
seva sol·licitud i les dades que hi consten. 
 
8. Presa de possessió. 
El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en 
el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l’endemà de la 
publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió 
en la nova destinació es durà a terme a l’endemà del cessament. 
Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la 
categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el 
segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. 
En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de 
l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 
primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 
Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta 
Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon 
mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta.  
La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra 
destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període 
de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la 
d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l’òrgan 
convocant 
 
 
 
 
4036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
Lliures designacions 
 
Lliure designació núm. 51/2014-L 
 
El gerent de recursos, actuant per delegació de l’Alcalde, en data 4 de juliol de 
2014 ha dictat la següent resolució: 
Deixar sense efectes el decret de la Gerència de Recursos de 27 de juny de 
2014 de convocatòria per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de 
Direcció 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics de la 
Gerència de Recursos i d’aprovació de les bases reguladores de la convocatòria i 
publicat en la Gaseta Municipal de 30 de juny de 2014. 
 
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4037 
 
Nomenaments 
 
Concursos  
 
El Gerent de l’Institut Municipal d’Educació en data 1 de juliol de 2014 ha 
disposat: 
Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs 
número 137/14: 
La Sra. Inmaculada Bassols Soldevila, per a ocupar el lloc de treball de Gestor/a 
de Projectes 2 de la família general (70.20.GE.10) adscrita a la Direcció de 
Promoció Educativa de l’Institut d’Educació, amb complement de destinació nivell 
24 i complement específic corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg 
vigent. 
 
 
 
Lliures designacions 
 
El Gerent de Recursos, en data 30 de juny de 2014, ha adoptat la següent 
resolució: 
Nomenar, la funcionària de carrera, Sra. M. Isabel Jasanada López (mat. 
38435), de categoria Gestió d’Administració General, subgrup A2, en el lloc de 
Gestió Projectes 2, de la família general, codi 70.20.GE.20 del vigent Catàleg de 
llocs de treball, amb complement de destinació de nivell 24 i adscrit a la Gerència 
del Districte de Ciutat Vella, per haver superat la convocatòria de provisió 
mitjançant lliure designació núm. 42/2014-L i de conformitat amb l’art. 294 del 
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 
Municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del vigent 
Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de 
Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de 
juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.  
 
 
 
El Gerent Municipal, en data 30 de juny de 2014, ha adoptat la següent 
resolució: 
Nomenar, la contractada laboral, Sra. Esther Sust Novell (mat. 18823), de 
categoria Gestió d’Administració General, subgrup A2, en el lloc de Cap 
Departament 1 de la família general, codi 40.10.GE.10 del vigent Catàleg de llocs 
de treball, amb complement de destinació de nivell 26 i adscrit al Departament de 
Comunicació de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de 
Ciutat Vella, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure 
designació núm. 40/2014-L i de conformitat amb l’art. 294 del Decret Legislatiu 
2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim 
local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions 
de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com 
als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova 
el Reglament del personal al servei de les entitats locals.  
 
 
 
El Gerent Municipal, en data 30 de juny de 2014, ha adoptat la següent 
resolució: 
Nomenar, el funcionari de carrera, Sr. Jose Maria Sans Rodríguez (mat. 25697), 
de categoria TS Gestió, subgrup A1, en el lloc de Director/a 2, de la família 
general, codi 20.20.GE.10 del vigent Catàleg de llocs de treball, amb complement 
de destinació de nivell 28 i adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la 
Gerència de Recursos Humans i Organització, per haver superat la convocatòria de 
4038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
provisió mitjançant lliure designació núm. 43/2014-L i de conformitat amb l’art. 
294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la 
Llei Municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del 
vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de 
l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 
214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de 
les entitats locals.  
 
 
 
El Gerent de Recursos Humans i Organització, en data 3 de juliol de 2014, ha 
adoptat la següent resolució: 
Nomenar, la funcionària de carrera, Sra. Mònica Mulet Boronat (mat. 22633), de 
la categoria Administrativa, subgrup C1, en el lloc de Suport 3 de la família 
professional general, codi 90.30.GE.20 del vigent Catàleg de llocs de treball, amb 
complement de destinació de nivell 18 i adscrit a la Direcció d’Estadística i Estudis 
d’Opinió del Gabinet Tècnic de Programació de la Gerència Adjunta de Projectes 
Estratègics de la Gerència Municipal, per haver superat la convocatòria de provisió 
mitjançant lliure designació núm. 39/2014L i de conformitat amb l’art. 294 del 
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 
Municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del vigent 
Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de 
Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de 
juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.  
 
  
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4039 
 
ANUNCIS 
Altres anuncis 
 
 
Institut Barcelona Esports 
 
ANUNCI APROVACIÓ DE PROJECTES 
 
La Gerent de l’Institut Barcelona Esports, en data 2 de juliol de 2014, ha adoptat 
les següents Resolucions: 
Expedient 20140149: Aprovar el Projecte bàsic i executiu de millora de 
l’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda al Velòdrom Municipal d’Horta, 
d’acord amb l’Informe tecnicojurídic de la societat municipal BIM/sa, de data 12 de 
juny de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es 
dona per reproduït, d’iniciativa municipal, amb un import de 77.403,02 euros, el 
21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 
235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de 
la Llei municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta resolució al Butlletí 
Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al taulell d’anuncis de 
l’Ajuntament; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. 
Expedient 20140151: Aprovar el Projecte bàsic i executiu d’adaptació de dos 
serveis públics per persones amb mobilitat reduïda al Velòdrom Municipal d’Horta, 
d’acord amb l’Informe tècnicojuridic de la societat municipal BIM/sa, de data 26 de 
maig de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es 
dona per reproduït, d’iniciativa municipal, amb un import de 31.039,15 euros, el 
21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 
235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de 
la Llei municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta resolució al Butlletí 
Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al taulell d’anuncis de 
l’Ajuntament; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. 
Contra aquestes resolucions, que no esgoten la via administrativa, es pot 
interposar recurs d’alçada davant d’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de 
l’endemà de la present publicació. 
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda quan 
hagin passat tres mesos des de l’endemà de la seva interposició sense que s’hagi 
notificat cap resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu 
davant del Jutjat contenciós administratiu de Barcelona, en el termini de sis mesos 
a comptar del dia següent al que s’hagi produït l’acte presumpte. 
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. 
La qual cosa es publica als efectes oportuns i coneixement general. 
Barcelona, 2 de juliol de 2014. El secretari delegat, pd 2/2/2013 Miquel Benito 
López. 
 
* * * 
 
Institut Municipal de Mercats de Barcelona  
 
EX14000491 
 
En compliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de 
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, 
en relació amb els expedients seguits sota el núm. EX14000491 pel Servei de 
Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, sobre traspàs de la parada 
núm.067-1 del mercat municipal del Carmel es notifica a la cedent de l’autorització 
d’ús de la parada esmentada, Rosa María Roso Vilas, on a l’últim domicili conegut, 
han estat rebutjades les notificacions que li han estat dirigides, que el Gerent de 
4040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-7-2014 
 
l’IMMB, nomenat per Decret de l’Alcaldia de data 1 de juliol de 2011, ha disposat 
en data 30 d’abril de 2014: 
Aprovar els canvis de titularitat de l’autorització d’ús de les parades i dipòsits 
magatzems dels mercats municipals de Barcelona que consten en el llistat adjunt, 
previ pagament de les taxes fixades a l’Ordenança fiscal de mercats segons 
consten als respectius expedients; requerir als nous titulars que hagin formalitzat 
el compromís de donar-se d’alta del règim d’autònoms davant la Tresoreria de la 
Seguretat Social, i el compromís de donar-se d’alta de l’IAE davant l’Agència 
Estatal Tributària (Declaració censal model 036), per a que en el termini de 10 dies 
comptats de l’endemà de rebre la present notificació, procedeixin a lliurar a la 
Direcció del mercat, la documentació que acrediti el compliment d’aquestes 
obligacions i advertir-los, cas que no aportessin la documentació requerida, que 
l’IMMB iniciarà la tramitació d’un expedient per tal d’extingir la titularitat de les 
autoritzacions arran de la incapacitat en que hauran incorregut d’acord amb el 
previst per l’article 20 lletra f) del Text refós de la Llei de contractació de les 
Administracions Públiques i l’article 26.2 del Text refós de l’Ordenança municipal 
de mercats. Finalment, lliurar un nou permís d’ús, i si s’escau, incloure, en el 
permís el canvi automàtic de denominació, previst a la disposició transitòria 
segona del Text refós de l’Ordenança de mercats, i aplicar, si s’escau, als supòsits 
previstos a l’apartat 2.c) de la disposició esmentada, la taxa prevista a l’Ordenança 
fiscal de mercats per als canvis a denominació agrupada de caràcter obligatori.” 
En el llistat esmentat hi consta l’expedient núm. EX14000491 relatiu al canvi de 
titularitat de l’autorització d’ús corresponent al lloc de venda núm. 067-1 del 
mercat de Carmel, sol·licitat pel Sr./a M. Rosa Roso Vilas, en qualitat de cedent i, 
pel Sr./a. David Guyillen Garreta, en qualitat de cessionari. 
Contra aquesta resolució els interessats poden interposar recurs d’alçada davant 
l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present 
notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des 
de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació 
tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant 
dels Jutjats contencioso administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a 
comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es 
pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. 
Barcelona, 03 de juliol de 2014. El secretari delegat de l´IMMB, Manel Armengol 
i Jornet.  
 
* * * 
 
EX14000492 
 
En compliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de 
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, 
en relació amb els expedients seguits sota el núm. EX14000492 pel Servei de 
Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, sobre traspàs del dipòsit-
magatzem 079 del mercat municipal del Carmel es notifica a la cedent de 
l’autorització d’ús del dipòsit-magatzem, Rosa Maria Roso Vilas, on a l’últim 
domicili conegut, han estat rebutjades les notificacions que li han estat dirigides, 
que el Gerent de l’IMMB, nomenat per Decret de l’Alcaldia de data 1 de juliol de 
2011, ha disposat en data 30 d’abril de 2014: 
“Aprovar els canvis de titularitat de l’autorització d’ús de les parades i dipòsits 
magatzems dels mercats municipals de Barcelona que consten en el llistat adjunt, 
previ pagament de les taxes fixades a l’Ordenança fiscal de mercats segons 
consten als respectius expedients; requerir als nous titulars que hagin formalitzat 
el compromís de donar-se d’alta del règim d’autònoms davant la Tresoreria de la 
Seguretat Social, i el compromís de donar-se d’alta de l’IAE davant l’Agència 
Estatal Tributària (Declaració censal model 036), per a que en el termini de 10 dies 
comptats de l’endemà de rebre la present notificació, procedeixin a lliurar a la 
Direcció del mercat, la documentació que acrediti el compliment d’aquestes 
obligacions i advertir-los, cas que no aportessin la documentació requerida, que 
l’IMMB iniciarà la tramitació d’un expedient per tal d’extingir la titularitat de les 
NÚM. 21 10-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4041 
 
autoritzacions arran de la incapacitat en que hauran incorregut d’acord amb el 
previst per l’article 20 lletra f) del Text refós de la Llei de contractació de les 
Administracions Públiques i l’article 26.2 del Text refós de l’Ordenança municipal 
de mercats. Finalment, lliurar un nou permís d’ús, i si s’escau, incloure, en el 
permís el canvi automàtic de denominació, previst a la disposició transitòria 
segona del Text refós de l’Ordenança de mercats, i aplicar, si s’escau, als supòsits 
previstos a l’apartat 2.c) de la disposició esmentada, la taxa prevista a l’Ordenança 
fiscal de mercats per als canvis a denominació agrupada de caràcter obligatori.” 
En el llistat esmentat hi consta l’expedient núm. EX14000492 relatiu al canvi de 
titularitat de l’autorització d’ús corresponent al dipòsit-magatzem núm. 079-1 del 
mercat de Carmel, sol·licitat pel Sr./a. M. Rosa Roso Vilas, en qualitat de cedent i 
pel Sr./a. David Guillén Garreta, en qualitat de cessionari. 
Contra aquesta resolució els interessats poden interposar recurs d’alçada davant 
l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present 
notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des 
de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació 
tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant 
dels Jutjats contencioso administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a 
comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es 
pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. 
Barcelona, 03 de juliol de 2014. El secretari delegat de l´IMMB, Manel Armengol 
i Jornet. 
 
 
 
 
GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 
Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies