SUMARI Comissió de Govern Disposicions generals Acta sessió 16/7/2014 ............................... 4138 Acords dels òrgans de govern Acords sessió 23/7/2014 ............................ 4159 Modificacions de crèdit Pressupost 2014 ...... 4405 Aprovació definitiva de la modificació de l’Or- Comissions del Consell Municipal denança Fiscal 3.10: Quotes anuals dels Comissió de Cultura, Coneixement, Creati- quioscos de premsa ............................... 4409 vitat i Innovació. Acta sessió 17/6/2014 ... 4183 Aprovació definitiva de la modificació de l’Or- Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Jo- denança Fiscal núm. 3.10 : Quotes guals ventut i Esports. Acta sessió 17/6/2014.... 4219 d’ús general ......................................... 4415 Comissió de Presidència i Règim Interior. Decrets de l’Alcaldia Acta sessió extraordinària 2/6/2014 ......... 4257 Adscripció a l’oficina de Management i Pres- i 18/6/2014 .......................................... 4264 supost Executiu .................................... 4423 Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Delegació facultats i atribucions per a subs- Acta sessió 18/6/2014 ............................ 4311 titucions durant el període de vacances .... 4423 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- Nomenament personal eventual Suport 1 fa- sió 19/6/2014 ....................................... 4345 mília Serveis suport polític. Grup Polític Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Municipal Socialista .............................. 4424 Acta sessió 19/6/2014 ............................ 4368 Delegació de facultats per a substitucions durant el període de vacances ................ 4424 Acords Delegació temporal de facultats en els regi Sessions del mes de juliol de 2014 .............. 4396 dors per a substitucions durant el període de vacances ......................................... 4425 Consells Municipals de Districte Delegació temporal de facultats per a subs- Districte 6. Gràcia. Acords sessió 2/7/2014 .. 4403 titucions durant el període de vacances .... 4426 Núm. 23 / Any CI 30 de juliol de 2014 4137 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Cartipàs Concurs núm. 70/2014-C. Gestió de Projec- Nomenament membre del consell Municipals tes 2 família General. Dep. de Prevenció de del districte de Sarrià-Sant Gervasi .......... 4427 Riscos Laborals. .................................... 4445 Concurs núm. 71/2014-C Gestió de Projectes Personal 1 família General. DS d’Espais Verds i Bio- Concursos diversitat ............................................. 4445 Bases generals que han de regir la convoca- Concurs núm. 73/2014-C Suport 3 família tòria de dos concurso per a la provisió de General Dep. de Logística i Manteniment. 4445 dos llocs de treball del PMHB ................... 4428 Concurs núm. 79/2014-C Tècnic/a 2 família Cap de secció 2 família General. Dep. de RH Serveis Urbanístics i d’Obra. Dep. Llicèn- i Serveis Generals del PMHB .................... 4430 cies d’Obres .......................................... 4445 Cap de secció 2 família General. Dep. de Ges- Concurs núm. 80/2014-C Suport 3 família tió i Administració de Finques del PMHB .... 4434 General. DS d’Inversions ....................... 4446 Lliures designacions Concurs núm.84/2014-C Tècnic/a 1 família Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Serveis Jurídics. DS Jurídics i Promoció ..... 4446 Treball de Cap de Departament 1 família Concurs núm. 85/2014-C. Cap de Secció 2 General. Dep. d’Infraestructures i Equipa- família General. Dep. Selecció i Promoció ments . Gerència de Qualitat de Vida, de RH ................................................... 4446 Igualtat i Esports. ..................................... 4439 Concurs núm 1/2014. Tècnic/a 2 família Ser- Nomenaments veis Jurídics. Dep. Patrimoni PMHB .......... 4446 Resolució procés de mobilitat restringida Nomenaments lliures designacions Personal subaltern centre docent. CEB ..... 4443 Cap de Departament 1 família General. Nomenaments concursos Dep. de Desenvolupament i Atenció al Per- Concurs núm. 66/2014-C. Tècnic/a 2 família sonal ................................................... 4447 Serveis Urbanístics i d’Obra. Dep. d’Obres Cap de Departament 1 família General. Dep. i Manteniment Dte. Sarrià-Sant Gervasi ... 4444 d’Obres i Manteniment Dte. de Les Corts .. 4447 Concurs núm. 70/2014-C. Gestió de Projec- tes 2 família General. Dep. de Prevenció Anuncis de Riscos Laborals. ................................ 4444 Altres anuncis ........................................... 4448 4138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 16 de juliol de 2014, aprovada el dia 23 de juliol de 2014 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia setze de juliol de dos mil catorze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Maite Fandos i Payà, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència els Ims. Srs. Tinents d'Alcalde Antoni Vives i Tomàs i Jaume Ciurana i Llevadot i l’Im. Sr. Regidor i la Ima. Sra. Regidora Gerard Ardanuy i Mata i Francina Vila i Valls. També hi és present el Director de l’Alcaldia Sr. Albert Ortas i Serrano. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 9 de juliol de 2014, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Atorgar la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona a títol pòstum al Sr. Gabriel Garcia Márquez per la seva especial contribució a enriquir el patrimoni literari barceloní i universal. 2. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Hospital del Mar de Barcelona com a reconeixement a la seva trajectòria centenària i per a la seva contribució, en la tasca del tractament de malalties, i dels seus programes de prevenció i investigació que milloren la qualitat i l’esperança de vida dels residents de la nostra ciutat. 3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús com a reconeixement a la seva contribució, durant tots aquests anys, en millorar la qualitat de vida i la salut dels nostres ciutadans. 4. Resoldre les al·legacions formulades a l’aprovació inicial de la modificació de: a) el Reglament d'organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV); b) els estatuts de l'entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, SA SPM”; i c) el Reglament regulador de les condicions d'accés i d'ús dels mitjans de comunicació i informació de titularitat municipal pels regidors/res i grups municipals, en els termes que resulten de l’informe que obra en l'expedient; aprovar definitivament la modificació de: a) Reglament d'organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV), que passa a denominar-se Reglament d'organització i funcionament dels serveis públics de NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4139 televisió i ràdio locals de Barcelona; b) els estatuts de l'entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, SA SPM”; i c) el Reglament regulador de les condicions d'accés i d'ús dels mitjans de comunicació i informació de titularitat municipal pels regidors/res i grups municipals, d’acord amb el text que obra en l’expedient; i publicar el text íntegre de les modificacions en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 5. Resoldre les al·legacions formulades al contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 2014–2017 dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, aprovat inicialment per la Comissió de Presidència i Règim Interior el 29 d’abril de 2014, en els termes que resulten de l’informe que obra en l’expedient; incorporar a la proposta del contracte programa les millores tècniques, d’acord a l’informe que obra en l’expedient; aprovar definitivament el contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 2014–2017 dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, d’acord amb el text que obra en l’expedient i que forma part integrant d’aquest acord; formalitzar-lo mitjançant document administratiu, a subscriure amb el legal representat d’ICB, SA; i notificar el present acord al Consell d’Administració d’ICB i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 6. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA, els acords següents: Primer. Deixar sense efectes i, per tant, revocar, tots els nomenaments realitzats fins aquest moment en relació al Consell d’Administració de la Societat. Segon. Designar, vista la proposta de la Junta de Portaveus i l’informe del Consell Consultiu i Assessor, el Sr. Josep Maria Carbonell i Abelló, el Sr. Albert de Gregorio Prieto, el Sr. Carlos Nieto Fernández, la Sra. Isona Passola i Vidal i el Sr. Vicenç Villatoro i Lamolla membres del Consell d’Administració de l’esmentada Societat. Tercer. Establir que el termini de designació dels membres del Consell serà l’establert a l’article 15 dels Estatuts Socials de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA, en relació a l’article 10 del Reglament d’organització i funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio local de Barcelona. Quart. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. COMISSIÓ D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 7. Aprovar l’expedient 2014/358 de Reconeixement de Crèdit per un import de 80.000,00 euros, a favor de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, atesa la necessitat de regularitzar despeses que haurien d’haver estat reconegudes l’any 2011, derivades del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per a la Gestió de l’Observatori Fabra, de 12 de desembre de 2007. II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES COMISSIÓ D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 1. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal de part del local comercial entitat núm. 1 de la planta baixa i el seu altell, ubicats a l’edifici situat al carrer Sant Quintí, núm. 14, a favor de l’Associació Teatral “El Partiquí”, amb caràcter onerós i per un termini de 6 anys per a la instal·lació de la seva seu social i desenvolupar les activitats que li són pròpies; sotmetre a informació pública durant el termini de trenta dies, el Plec de clàusules referit i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per 4140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 elevada automàticament aquesta resolució d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a l’Associació Teatral “El Partiquí”; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 28 de gener de 2014, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 1. Institut Municipal d’Hisenda Iniciar l’expedient de contractació i aprovació de plecs de clàusules per part de l’Institut Municipal d’Hisenda per a l’adjudicació d’un contracte mitjançant procediment obert dels serveis de recollida, manipulació, lliurament de documents i de notificacions, així com la digitalització de documents i justificants de recepció de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona: Lot 1 (10.135.798,28 euros amb IVA), Lot 2 (10.135.798,28 euros amb IVA), Lot 3 (2.537.805,60 euros amb IVA). ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 2. BIMSA Iniciar l'expedient de contractació de les obres de rehabilitació de la Masia de Can Fargas, al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona amb un import de licitació d'1.842.982,95 euros, IVA exclòs. 3. BIMSA Iniciar l'expedient de contractació de les obres de restauració de la Vil·la Joana al Parc Natural de Collserola de Barcelona per un import de licitació de 2.926.250,79 euros, IVA exclòs. 4. BIMSA Iniciar l'expedient de contractació de les obres relatives al projecte executiu de reforma de la plaça de les Tres Xemeneies del Poble-sec, al Districte de Sants- Montjuïc de Barcelona, per un import de 792.899,13 euros, IVA exclòs. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 5. Institut Barcelona Esports Adjudicar, mitjançant procediment obert, amb tràmit d’urgència, el contracte administratiu especial que té per objecte l’organització executiva i explotació de les edicions corresponent a l’any 2015, 2016, 2017 i 2018 de la Marató de Barcelona i mitja Marató, i de les seves activitats complementàries, tot garantint la seguretat de les persones, a l’empresa UTE ASO/RPM, Unió Temporal de Empresas Ley 18/1982 de 26-5, amb NIF U64147770, de conformitat amb la proposta continguda a la seva plica i recollida a l’Acta de la Mesa de Contractació constituïda en data 19 de juny de 2014, la qual s’adjunta a efectes de motivació. Notificar la present resolució als licitadors; i publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil del contractant i aquesta última, a més a més, en el BOPB. Requerir l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de la NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4141 Secretaria d’aquest Institut per formalitzar el contracte en el termini màxim de 15 dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la present resolució. ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 6. ICUB Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Ateneu Barcelonès amb NIF G-08478232, per un import de 145.000,00 euros, equivalent al 37% del cost total del projecte, per al finançament dels cicles de programació i les activitats culturals que s’inclouen al pla d’actuacions de l’Ateneu Barcelonès en l’àmbit de la programació cultural de l’any 2014, que té un cost total d’execució de 388.515,00 euros, i una durada des de la data de la seva signatura fins al 31 de desembre del 2014, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció. Autoritzar l'import de 145.000,00 euros, amb càrrec a l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona corresponent a l’any 2014, per subvencionar l’execució del projecte indicat. Disposar i reconèixer l'obligació a favor de l’Ateneu Barcelonès, amb NIF núm. G-08478232, per un import de 145.000,00 euros. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. 7. ICUB Autoritzar l'import de 270.000,00 €, amb càrrec a l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona corresponent a l’any 2014, per subvencionar l’execució del projecte indicat; atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a les entitats Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i Fundació BCD per a la promoció del disseny industrial (BCD) amb NIF núm. G-08746976 i G-08470999, respectivament, per un import de 270.000,00 € (135.000,00 € a cada una), equivalent al 16,67 % del cost total del projecte, per a la realització del projecte anomenat BDF, Barcelona Disseny Festival, amb un cost total d’execució d'1.619.658,00 €, i una durada des de la data de la seva signatura fins al dia 31 de desembre del 2014, sense perjudici d’aquelles responsabilitats fiscalitzadores, de seguiment i control que se’n derivin més enllà de la data de finalització, d’acord amb els arts. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció; disposar i reconèixer l'obligació a favor de la Foment de les Arts i del Disseny (FAD) amb NIF núm. G-08746976 per import de 135.00,00 €, i a favor de Fundació BCD per a la promoció del disseny industrial (BCD) amb NIF núm. G-08470999 per import de 135.00,00 euros; requerir l’entitat beneficiaria per tal que faciliti tota la informació que demani l’ Institut de Cultura de Barcelona, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en la data màxima de 31 de març de 2015. 8. ICUB Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona amb NIF G58899964, per un import de 50.000,00 €, equivalent al 39’84% del cost total del projecte, per al finançament dels projectes de gestió i execució activitats culturals d’arrel tradicional, coordinació i regidoria de la Festa Catalana, el Manteniment del Bestiari de Barcelona i la gestió de determinades actuacions de la Gegantona Laia, en l’àmbit de la programació cultural de l’any 2014, que té un cost total d’execució de 125.000,00€, i una durada des de la data de la seva signatura fins al dia 31 de desembre del 2014, tot d’acord amb els arts. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de 4142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció; autoritzar l'import de 50.000,00 €, amb càrrec a l’estat de previsió d’ingressos i despeses de l’Institut de Cultura de Barcelona corresponent a l’any 2014, per subvencionar l’execució del projecte a dalt indicat; disposar i reconèixer l'obligació a favor de l’Associació Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona amb NIF G58899964, per un import de 50.000,00€; requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim del dia 28-02-2015. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Iniciar l'expedient per a la contractació del servei de manteniment, neteja, descontaminació, reparació dels equips de respiració autònoma (ERA), equips de protecció química (EPQ) i cascs d'intervenció del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS), amb núm. de contracte 14002638, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment restringit, i amb un pressupost total de licitació de 500.891,60 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 413.960,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 86.931,60 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització; donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 2. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 56.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Universidad Autónoma de Barcelona, amb NIF Q0818002H, per al programa de recerca, formació i difusió de la protecció d'animals. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Universidad Autónoma de Barcelona, amb NIF Q0818002H, per al programa de recerca, formació i difusió de la protecció animal, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar l'lm. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, per a la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 3. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 30.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, amb NIF A08005795, per a l'accés de gossos a la xarxa de metro. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, amb NIF A08005795, per a l'accés de gossos a la xarxa de metro, de conformitat amb la Normativa reguladora dels NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4143 expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar l'lm. Sr. Jordi Martí i Galbis, Regidor de Presidència i Territori, per a la signatura de l'esmentat conveni. 4. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 25.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Moviment Laic i Progressista, amb NIF G64318389, per al projecte de col·laboració Pla Treball 2014. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Moviment Laic i Progressista, amb NIF G64318389, per al projecte de col·laboració Pla Treball 2014 de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. 5. Aprovar l’addenda al conveni de col·laboració signat el 12 de setembre de 2006 entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Ajuntament de Badalona i la Xarxa Audiovisual Local, SL, per establir el marc de col·laboració entre els titulars del servei públic de televisió que té assignat el canal múltiple 26. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Es retira la proposta precedent. 6. Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Nacional d’Educació a Distància, mitjançant el consorci universitari del centre associat de la UNED província de Barcelona, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir de l’1 de setembre de 2014, i renovable expressament per períodes anuals, llevat que se’n formuli denúncia per qualsevol de les parts, amb un màxim de dues pròrrogues d’acord amb la normativa vigent. Facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, per a la signatura del Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Nacional d’Educació a Distància, mitjançant el consorci universitari del centre associat de la UNED província de Barcelona, i per a la signatura de les seves pròrrogues sempre i quan es mantingui íntegrament el contingut del conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 7. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Avellaneda Millan (mat. 73081) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria professional de Tècnica d'Administració General, amb destinació al Departament de Planificació i Processos de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, on desenvolupa el lloc de treball de Gestió Projectes 2 70.20.GE.10, i l’activitat pública com a professora associada a temps parcial de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2013-2014 des del 15 de setembre de 2013 i fins al 14 de setembre de 2014 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball; la seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 8. Rectificar l’error existent en la resolució de la Comissió de Govern de 4 de juny de 2014 relativa a l’autorització de compatibilitat del Sr. Gabriel Vintró Bel, que autoritza l’exercici de la seva activitat pública amb l’activitat privada d’ensenyaments musicals per compte d'Ivan Prades Ferre, d’acord amb el que preveu l’article 105.2 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i 4144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 procediment administratiu comú, en el sentit que on diu “al Conservatori Municipal de Música de Barcelona” ha de dir “a l’Escola de Música de Sant Andreu”. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 9. Modificar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, aprovat per la Comissió de Govern en sessió de 10 d’abril de 2013, i signat el 10 de maig del 2013, de desenvolupament del Protocol general del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, d’acord amb el document annex que obra en expedient i que va ser aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona en la sessió de 26 de juny de 2014. Mantenir la resta de pronunciaments de l’acord de Comissió de Govern de 10 abril de 2013. Donar compte a la Comissió de Presidència i de Règim Interior. Districte de Ciutat Vella 10. Adjudicar el contracte núm. 14C00011, que té per objecte la gestió i explotació del Centre Cívic Barceloneta, per un import de 938.816,61 euros, exempt d'IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Progess Projec. Gestió Serveis Socials amb NIF B59960526, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; disposar la despesa de l'esmentat contracte per un import de 938.816,61 euros, en concepte de subvenció màxima per mantenir l'equilibri econòmic, amb el següent desglossament; 161.864,93 euros per l'any 2014 (import que resulta d'ajustar l'import màxim de subvenció de l'any 2014 proporcionalment al període adjudicat, alliberant l'import corresponent al mes de juliol, que és de 32.372,99 euros), per 388.475,84 euros corresponent a l'any 2015 i 388.475,84 euros per l'any 2016, amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document; notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contractista; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella; donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 11. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14C00011 que té per objecte la gestió i explotació del Centre Cívic Barceloneta per un import de 155.203,19 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; Adjudicat a Progess Projec. Gestió Serveis Socials, NIF B59960526; Els imports de 24.566,04 euros de l'any 2014, 49.132,08 euros corresponent als anys 2015 i 2016 és l'import que resulta de la baixa de la proposta econòmica presentada pel licitador; i l'import de 32.372,99 euros és l'import que resulta de la reducció proporcional de l'import de la subvenció pel període no adjudicat corresponent al mes de juliol de 2014; motiu: baixa per adjudicació. Districte de l'Eixample 12. Autoritzar i disposar la despesa del contracte 14002515, que té per objecte la pròrroga del lloguer del carrer Aragó, 326-328 OAC del Districte de l'Eixample, per un import de 560.150,40 € (dels quals 462.934,22 euros corresponen al preu net i els restants 97.216,18 a l'IVA 21 %), amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; adjudicar el contracte a Aragó, 326 CB, NIF E-65885220, per un termini de 4 anys (20 de juliol de 2014 al 19 de juliol del 2018), i una renda mensual de 9.644,46 euros més IVA, mitjancant la nòmina de lloguer amb la subjecció a les normes de la Llei d'arrendaments urbans; donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 13. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, i l’Associació d’Amics del passeig de Gràcia per la NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4145 campanya de neteja de persianes de tot el passeig de Gràcia i facultar la signatura de l’esmentat conveni en l’lm. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. Es retira la proposta precedent. 14. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 9.000,00 euros amb càrrec a la partida 489.03 924.12 06.02 del pressupost 2014-2015, subordinada al crèdit que per aquest exercici autoritzi el respectiu pressupost municipal, a favor de A.V. Dreta Eixample, amb NIF G-58550997; atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l'entitat A.V. Dreta Eixample, amb NIF G-58550997, per un import de 9.000 euros (4.500 euro per l'any 2014 i 4.500 e per l'any 2015), equivalent al 100% del cost total del conveni, amb l'objectiu de promoure l'àmbit associatiu a la ciutat mitjançant la difusió i la potenciació dels espais de participació i constitució d'una xarxa associativa als barris del Districte de l'Eixample, d'acord amb els arts. 22.2 c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, del 17 de novembre, General de Subvencions, i l'art. 6.2 de la normativa general de subvencions; aprovar el conveni adjunt que consta a l'expedient pel qual es formalitzarà l'atorgament de la subvenció i facultar per la signatura de l'esmentat conveni en l'Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l'Eixample. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sants-Montjuïc 15. Aprovar, d'acord amb l'article 13.r de la Llei 22/98, de 30 de desembre, que aprova la Carta Municipal de Barcelona, i el Decret d'Alcaldia d'11 de juny de 2012, el conveni de col·laboració a subscriure entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sants-Montjuïc) i el Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, amb CIF G- 58186180, relatiu al desenvolupament del projecte anomenat "Espai de deures", per al reforç escolar en els centres docents dels barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, del Districte de Sants-Montjuïc, amb aportació per part de l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sants-Montjuïc) de la quantitat de 27.775,98 euros, essent la durada d'aquest acord fins al 31 de desembre de 2014; facultar el Regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Im. Sr. Jordi Martí i Galbis, per a la signatura d'aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa de 27.775,98 euros amb càrrec al Pressupost de 2014 i a les partides que s'indiquin en el document comptable a favor del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta amb NIF G- 58186180; i requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de sis mesos a comptar des del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. Districte de les Corts 16. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Societat Coral l’Espiga de les Corts, amb NIF V58329178, per a l’execució del projecte cultural, social i de lleure del Districte de Les Corts, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, pel qual l’Ajuntament aportarà 14.000,00 euros en quant a, 7.000,00 euros del pressupost de l’exercici 2014, i 7.000,00 euros del pressupost de l’exercici 2015; declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient; autoritzar i disposar la despesa de 14.000,00 euros, equivalent al 9,96% del cost total del projecte proposat (70.316,00 euros); en quant a 7.000,00 euros, amb càrrec a la partida 48901, del programa 92412, de l’exercici 2014 i la despesa de 7.000,00 euros, amb càrrec a la partida 48901, del programa 92412, de l’exercici 2015, condicionat a l’existència de crèdit suficient i adequat del pressupost de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de les Corts; requerir l’entitat beneficiària perquè presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte sisè del conveni, en un termini no 4146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’execució parcial del projecte, o en el termini de sis mesos des de la transferència dels fons rebuts: facultar l’lm. Sr. Antoni Vives i Tomàs, regidor del Districte de les Corts, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Districte d'Horta-Guinardó 17. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte d'Horta-Guinardó) i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per a realitzacions i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció al Parc Natural de Collserola, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Regidora del Districte d'Horta-Guinardó per a la signatura del Conveni. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 24.579,81 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document a favor del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P-0800066-C per manteniment franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts. Districte de Nou Barris 18. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Parc natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per a la realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció d'incendis del Districte de Nou Barris, per als anys 2014- 2017, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; aprovar el document de desplegament dels treballs per l'any 2014. Facultar la regidora del Districte per a la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per un import de 29.998,32 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per al desplegament de l'any 2014; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sant Martí 19. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Escola St. Maria dels Apòstols, amb DNI/NIF R0800966D, per a l'atorgament d'una subvenció per a la realització d'activitats complementàries d'educació, de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada pel Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011; facultar el Regidor del Districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar i disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 5.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l'Escola St. Maria dels Apòstols, amb NIF R0800966D per al conveni d'activitats complementàries d'educació; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer semestre de l'any següent al del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 20. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i CP Eduardo Marquina, amb DNI/NIF Q5855246A, per a l'atorgament d'una subvenció per a la realització d'activitats complementàries d'educació, de conformitat amb la NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4147 Normativa reguladora de subvencions aprovada pel Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011; facultar el Regidor del Districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar i disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 4.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de CP Eduardo Marquina, amb NIF Q5855246A per al conveni d'activitats complementàries d'educació; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer semestre de l'any següent al del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 21. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i CP Concepción Arenal, amb DNI/NIF Q5855260E, per a l'atorgament d'una subvenció per a la realització d'activitats complementàries d'educació, de conformitat amb la Normativa reguladora de subvencions aprovada pel Consell Plenari de 17 de desembre de 2010 i publicada al BOP el 4 de gener de 2011; facultar el Regidor del Districte de Sant Martí per a la signatura del conveni, així com els actes necessaris per a la seva execució; autoritzar i disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 4.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de CP Concepción Arenal, amb NIF Q5855260E per al conveni d'activitats complementàries d'educació; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el primer semestre de l'any següent al del pagament de la subvenció, presenti la justificació dels fons rebuts, així com el balanç econòmic i la memòria de funcionament de l'activitat subvencionada. 22. 1r) Aprovar el conveni a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Martí i O3 BCN Packagers, SL (Edicions Saragossa) per a la convocatòria de la setena edició del certamen literari “Paraules a Icària”. 2n) Aprovar inicialment les bases particulars de la setena edició del certamen literari “Paraules a Icària”. 3r) Sotmetre a informació pública les esmentades bases particulars, per un termini de vint dies hàbils a comptar des de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, per tal que els interessats puguin examinar l’expedient i hi puguin formular, si s’escau, les al·legacions que creguin adients. 4t) Tenir per aprovades definitivament les bases particulars en cas que transcorri l’esmentat termini sense que es presentin al·legacions i, en aquest cas, convocar el certamen literari mitjançant la publicació d’anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 5è) Facultar l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, regidor del Districte de Sant Martí, per a la signatura del conveni a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Martí i O3 BCN Packagers, SL i per a l’atorgament dels premis. 6è) Autoritzar la despesa de 3.600,00 euros, que anirà a càrrec a la partida 0610.48101.33411 del pressupost de l'any 2015, condicionat a l'existència de crèdit suficient, per a fer front a la disposició i lliurament d'aquests premis amb el següent desglossament: -categoria de prosa El Cistell dotat amb 1.200,00 euros; - categoria de poesia Ritmes dotat amb 1.200,00 euros; - categoria de literatura juvenil Retrats dotat amb 1.200,00 euros. Es retira la proposta precedent. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 23. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 16 de juliol de 2014. Es retira la proposta precedent. 24. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Barcelona Digital, amb NIF G62844295, per a l'impuls del creixement del Sector TIC, de conformitat amb la Normativa reguladora dels 4148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 39.500,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundació Privada Barcelona Digital, amb NIF G62844295. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la data de finalització de l'activitat, presenti compte justificatiu que haurà d'incloure una memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l'activitat, factures o documents de valor probatori equivalent, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada. 25. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació b_Tec Barcelona Innovació Tecnològica, amb NIF G64222706, per al desenvolupament de l'àmbit de fusió, d'implantació d'empreses al Campus Diagonal-Besòs i d'Impuls del Sector Energy Clean Tech a Barcelona, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per un import de 50.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundació Privada B_Tec, amb NIF G64222706; facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de l’activitat, presenti un compte justificatiu que haurà d’incloure una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l’activitat, factures o documents de valor probatori equivalent, i relació d’altres ingressos i subvencions que hagin finançat l’activitat subvencionada. 26. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Ecommerce&Tech Barcelona, amb NIF G65995573, per a promoure i consolidar el clúster del sector Ecommerce, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 30.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de l'Associació Ecommerce&Tech Barcelona, amb NIF G65995573. Facultar la Segona Tinent d'Alcalde, Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, per a la signatura del present conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de tres mesos des de la data de seva finalització presenti una memòria exhaustiva amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l’activitat, factures o documents de valor probatori equivalent, i relació d’altres ingressos i subvencions que hagin finançat l’activitat subvencionada. 27. Aprovar l’expedient núm. 3-098/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 563.597,75 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14070791. 28. Aprovar l’expedient núm. 3-099/2014 de modificació parcial per canvi d’òrgans gestors, per import de 42.073,39 euros, de l’expedient 3-006 consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4149 l’exercici 2014 (d’import 493.800,39 euros, de projectes corresponents a actuacions per fons de turisme i aprovat per Comissió de Govern de 5 de febrer de 2014), de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14070891. 29. Aprovar l’expedient núm. 3-100/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 295.302,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14070691. 30. Adquirir, a títol de compravenda, a Ana María Aguilar Peyra (NIF 36879835W), Carlos Aguilar Peyra (37709456J), María Victòria Aguilar Peyra (NIF 37702612T), Alejandro Aguilar Bonet (462333370N), Montserrat Aguilar Bonet (35070565G), Sílvia Aguilar Bonet (46226622A), Inmobles Optims XXI S.L. (B63093132) i Carmen Torán Aguilar (38462491M), el local de planta baixa i planta principal del carrer Doctor Trueta, núm. 195, aprovar com a preu de la compravenda la quantitat d'1.057.000,00 euros; autoritzar, disposar i abonar la despesa, amb càrrec a la corresponent partida pressupostària a favor dels propietaris; formalitzar la compravenda en escriptura pública; i inscriure-la en el Registre de la Propietat. 31. Aixecar la suspensió operada amb efectes del 19 de maig de 2014 en la resolució del recurs de reposició interposat el 10 d’abril de 2014 per Mrs. Ritva Riemi en nom i representació de la societat Sunborn OY contra l’Acord de la Comissió de Govern de 19 de febrer de 2014, que entre d’altres pronunciaments resolia el contracte de cessió del dret d’ús d’amarratge per a la instal·lació d’un vaixell-hotel al Port Fòrum de Sant Adrià del Besòs amb la societat Sunborn Oy i fixava les conseqüències econòmiques de l’esmentada resolució contractual i desestimar íntegrament l’esmentat recurs en base a l’argumentació que justificadament i raonada s’expressa a l’informe de la Direcció de Patrimoni que s’annexa a la present a efectes de motivació 32. Restar assabentat del programa per a l’execució, seguiment i control del procés descrit en l’apartat 2.2.5 punt (5) de la Instrucció per la qual s’estableix el marc i els criteris generals d’aplicació de la Llei 27/2013, de 27 de setembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, al municipi de Barcelona. 33. Restar assabentat de l’inventari de consorcis format per la Direcció de Programa de Consorcis i Fundacions als efectes de l’apartat 2.2.4 de la Instrucció per la qual s’estableix el marc i els criteris generals d’aplicació de la Llei 27/2013, de 27 de setembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, al municipi de Barcelona. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 34. Adjudicar el contracte núm. 14003010, que té per objecte la “Renovació de paviments asfàltics de la xarxa viària bàsica 2014-2015 i foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral”, per un import d'1.488.127,87 euros, IVA inclòs, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: LOT 1 - Districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts i Horta-Guinardó (parcial), amb codi de contracte 14003010 a UTE Paviments BCN 2014-15 (Pavimentos Barcelona SA Y Eiffage Infraestructuras SAU), amb NIF U-66327396, per un import d'1.488.127,87 euros IVA inclòs, amb una baixa del 38,95% sobre els preus unitaris, amb el següent desglossament: import net 1.229.857,74 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 258.270,13 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a 4150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 l'actual. Disposar a favor de l’ adjudicatari la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, compareguin per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà. Designar com a responsable del contracte el Sr. Jordi Ollé Martí. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 35. Adjudicar el contracte núm. 14003011, que té per objecte la “Renovació de paviments asfàltics de la xarxa viària bàsica 2014-2015 i foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral”, per un import d'1.522.053,81 euros, IVA inclòs, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: LOT 2 - Districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó (parcial), Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. amb codi de contracte 14003011 a UTE Asfaltos Augusta SL Eurocatalana Obres i Serveis SL, amb NIF U-66324518, per un import d'1.522.053,81 euros IVA inclòs, amb una baixa del 40,20% sobre els preus unitaris, amb el següent desglossament: import net 1.257.895,71 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 264.158,10 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en el document comptable. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, compareguin per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà. Designar com a responsable del contracte el Sr. Jordi Ollé i Martí. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 36. Excloure de la present licitació les proposicions presentades per la “UTE Prointenc, SA-E3 Solinteg, SL”, “Inypsa Informes y Projectos, SA”, “Greccat, SL”, “IM3-Ingenieros Emetres, SLU” i la “UTE Iplan-Incoydesa”, per no acreditar els requisits de capacitat i solvència assenyalada a la clàusula 6 del PCAP, de conformitat amb l’article 62 del Text refós de la llei de contractes del sector públic. Adjudicar el contracte núm. 14001858, que té per objecte la Direcció Facultativa i Assistència tècnica del manteniment integral túnels i responsable de seguretat de túnels de la ciutat de Barcelona, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 365.613,60 euros, IVA inclòs, amb una baixa aprox. del 30,06% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a SGS Tecnos, SA amb NIF A28345577, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: import adjudicació 302.160,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 63.453,60 euros. Formalitzar el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar des del següent al de la recepció per part de l'adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l'adjudicació i no s'hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s'hagués acordat l'aixecament de la suspensió. Designar com a responsable del contracte al Sr. Eduardo Carrasco. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 37. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14001858, que té per objecte la Direcció Facultativa i Assistència tècnica del manteniment integral túnels i responsable de seguretat de túnels de la ciutat de Barcelona, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 157.106,40 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4151 indicades en el document comptable; adjudicar a SGS Tecnos, SA, NIF A28345577. Donar-ne compte d’aquesta resolució a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 38. Iniciar l'expedient per a la contractació de l'Assistència tècnica i assessorament al Comitè d'Obres i Mobilitat, juntament amb el seguit de la implantació de les obres; i donar suport, assistència tècnica i assessorament a la Direcció de Serveis d'Inversions i al dept. de Coordinació d'Obres a l'Espai Públic en el seguiment i control de l'execució de les actuacions incloses al Programa d'Inversions Municipals 2014-2015; i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 14002794, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 987.570,50 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: pressupost net 816.173,97 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 171.396,53 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. Declarar la improcedència de la revisió de preus. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 39. Iniciar l'expedient per a la contractació del “Manteniment de les escales mecàniques i ascensors situats a l’espai públic i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral – 2014-2017”, amb núm. de contracte 14002643, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 5.530.822,23 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots:- LOT núm. A, Manteniment escales mecàniques i ascensors, per un import de 3.618.887,58 euros IVA inclòs;- LOT núm. B, Manteniment escales mecàniques i ascensors, per un import d'1.911.934,65 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en el document comptable amb el següent desglossament: pressupost net 4.570.927,46 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 959.894,77 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus amb motiu d'acord amb la clàusula 17 del PCAP. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de l'Eixample 40. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de concreció volumètrica de la finca situada al carrer de Rosselló, núms. 24-26, promogut per 501 Situ Arquitectura BCN, SL; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 41. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització provisional de l’entorn de la plaça de les Glòries al Districte de Sant Martí. Illa Casp-Castillejos-Gran Via- avinguda Meridiana, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 711.276,47 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text 4152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 42. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ordenació de la “Benjamin Franklin International School (BFIS)” al carrer de la Santíssima Trinitat del Mont, núm.1, promogut per Benjamin Franklin Fundation; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Gràcia 43. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la concreció de la titularitat i ordenació de l’equipament situat als carrers de Sèneca, núms. 24-26 i de Minerva, núms. 15-17, promogut per Valisa, SL; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 44. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’escola de dues línies i escola bressol al carrer de Bailén, núms. 225-231 i carrer de Quevedo, núms. 14-26, al districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 6.928.105,49 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 45. Aprovar inicialment el Projecte bàsic i d’execució d'adequació i ampliació d'edifici existent per C.S.S Camp d'en Grassot-Gràcia i EAIA i altres Barcelona, al Districte de Gràcia, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 2.111.909,46 euros, IVA del 21% inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 46. Aprovar el projecte i obra per l’enderroc de l’edifici situat a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, núms. 5-11 de Barcelona, al districte de Gràcia, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 600.892,05 euros, el 21% de l’Impost del Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), en la NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4153 Gaseta Municipal, i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Districte d'Horta-Guinardó 47. Aprovar el Conveni urbanístic i de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Montcada i Reixac, el Consorci del Parc de Collserola i el Consorci del Besòs, que té per objecte localitzar el Centre d’animals de companyia de Barcelona (CAACB) en terrenys propers al cementiri de Collserola, que són propietat de l’Ajuntament de Barcelona, situats en el terme municipal de Montcada i Reixac; sotmetre’l a informació pública pel termini d’un mes, de conformitat amb l’article 11 del Text refós de la Llei de sòl, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, l’article 104.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i els articles 25 i 26 del Decret 305/206, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme; autoritzar i disposar la despesa per un import de 700.000,00 euros amb càrrec a la partida pressupostària (0101 76724 65567024) del document comptable adjunt número 1, el qual es dóna per reproduït i es considera part integrant d’aquest acord, a favor del Consorci del Parc Natural Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per a finançament d’actuacions derivades d’aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 650.000,00 euros amb càrrec a la partida pressupostària (0101 76724 65567024) del document comptable adjunt número 2, el qual es dóna per reproduït i es considera part integrant d’aquest acord, a favor del Consorci del Besòs, amb NIF P5890053A, per a finançament d’actuacions derivades d’aquest conveni. Districte de Sant Andreu 48. Aprovar inicialment el Projecte executiu de finalització de les obres del canòdrom, al Districte de Sant Andreu de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d'1.135.184,68 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 49. Rectificar, d’acord amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, l'acord adoptat per la Comissió de Govern en sessió de 21 de maig de 2014, pel qual es dóna compliment a la Interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’11 d'abril de 2014, que acorda l'execució provisional de la Sentència dictada en relació a la resta de preu just i interessos de demora meritats en l’expropiació de la finca del carrer Gran de Sant Andreu, núm. 513, de manera tal que allà on diu “Disposar i reconèixer l’obligació de la despesa de la quantitat de 5.940.274,97 euros en les següents proporcions: 2.970.137,48 euros a favor de “Autogarage Estación San André SL” amb CIF núm. B08697146 i 2.970.137,48 euros a favor de “Germantre SL” amb CIF núm. B60550886”, ha de dir “Disposar i reconèixer l’obligació de la despesa de la quantitat de 5.940.274,97 euros a favor de “Autogarage Estación San Andrés SL” amb CIF núm. B08697146 amb càrrec a la/es partida/es que s’indiquen en aquest mateix document”, ja que erròniament es va donar el tractament d’expropiat a Germantre SL, essent el cessionari de part del crèdit, havent-se de diferir al moment del pagament l’esmentada cessió de crèdit. Aplicar a la comptabilitat el resultat de l’acord esmentat, i anul·lar com a conseqüència de l’anterior, els assentaments comptables núm. 7000358570 de l’exercici 2014, pel qual s'autoritza i disposa la 4154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 despesa i es reconeix l’obligació a favor de la mercantil Germantre SL” amb CIF núm. B60550886; i núm. 7000358567 de l’exercici 2014, pel qual s'autoritza i disposa la despesa i es reconeix l’obligació a favor de la mercantil “Autogarage Estación San Andrés SL” amb CIF núm. B08697146, ambdós per import de 2.970.137,48 euros i aprovar un nou assentament comptable en fase d'Autorització i Disposició de la Despesa i Reconeixement de l’Obligació (ADO), a favor de “Autogarage Estación San Andrés SL” amb CIF núm. B08697146, per import de 5.940.274,97 euros amb càrrec a la/es partida/es que s’indiquen en aquest mateix document. Districte de Sant Martí 50. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’urbanització de la zona verda de l’interior d’illa delimitada pels carrers de Pere IV, de la Selva de Mar, del Marroc i del Treball, i de la parcel·la del carrer del Marroc, núms. 98-108, promogut per Pere Quart, SL, d’acord amb les condicions que consten a l’Informe de conformitat tècnica (ITP) de 8 d’abril de 2014, i de conformitat amb la declaració responsable de 14 d’abril de 2014, ambdós documents consten a l’expedient i es donen per reproduïts, amb un import de 194.839,85 euros, el 21% de l’Impost del Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; notificar-ho als interessats en aquest procediment; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació a Catalunya. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 51. Restar assabentat del decret d'alcaldia, de 7 de juliol de 2014, pel qual s'aprova el conveni de col·laboració entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Creu Roja Catalunya i la Fundació Barraquer per a la realització d’un Projecte de seguiment i cures oftalmològiques a persones en risc d’exclusió social. 52. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús, amb CIF R-08-00061-d, en l’àmbit de les necessitats alimentàries de les persones i/o col·lectius en situació de pobresa i/o exclusió social a la ciutat de Barcelona, vigent des del dia següent a la formalització del conveni fins al 31 de desembre de 2015, i es podrà prorrogar per dos anys més mitjançant el corresponent acord, previ a la seva finalització. Facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payá, Tinent d'Alcaldia de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin, així com la seva pròrroga, si s’escau. 53. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT), amb número d’identificació G64923188, per a l’execució del projecte “Inserció laboral per a persones especialment vulnerables de la ciutat de Barcelona”, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 270.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 270.000,00 euros, dels quals 108.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 162.000 euros a l’exercici 2015 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient amb càrrec a la partida 0201-23163-48903, equivalent al 33,33% del cost total del projecte per cada any: 324.000,00 euros el 2014 i 486.000,00 euros el 2015. Requerir l’entitat NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4155 beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre pel primer any pressupostari i tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada pel segon any pressupostari, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'lma. Maite Fandos Payà, Regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 54. Aprovar, amb efectes 3 de desembre de 2013, el conveni entre la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de la Salut, el PAMEM i l’Ajuntament de Barcelona, pel qual es concreta l’aportació del Servei Català de la Salut al PAMEM per a l’any 2013. 55. Aprovar la revisió de preus, d’acord amb la clàusula 8 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte núm. 11000351, que té per objecte la gestió de l’equipament integral Horta per a persones sense sostre, per import de 45.266,05 euros, exempt d’IVA, i els preus unitaris següents: preu centre de dia 1.108,3290 euros, preu àpat/dia usuari 9,5539 euros, preu dutxa/dia usuari 12,0509 euros, preu plaça ocupada 40,8384 euros i preu plaça no ocupada 34,2912 euros, d’acord amb l’informe emès pel Departament d’Atenció a Persones Vulnerables en data 27 de maig de 2014. Autoritzar i disposar a favor de Creu Roja Espanyola a Barcelona, amb NIF núm. Q-2866001-G, la despesa de 45.266,05 euros, exempt d’IVA, amb càrrec a la partida 0201 22731 23141 del pressupost de l’exercici 2014. 56. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació Prohabitatge, amb NIF núm. G-61964102, per a l’execució del projecte “Habitatges d’Inclusió Social”, per oferir un allotjament temporal a unitats familiars en situació d’exclusió social, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 60.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de l'Associació Prohabitatge, amb NIF núm. G-61964102, la despesa de 60.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 23145 de l’exercici del 2014, equivalent al 37,50 % del cost total del projecte (160.006,48 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014. Facultar l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 57. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació de familiars de malalts d'alzheimer de Barcelona, amb NIF núm.G-58524927, per a l’execució del projecte "Grups d'ajuda mútua a familiars de malalts d'alzheimer", que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 10.670,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 10.670,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 489.03 313.11, equivalent al 34,04% del cost total del projecte (31.350,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Sra. Cristina Iniesta i Blasco, delegada 4156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 de Ciutat de Salut, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 58. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Obra Social Sanitària Cor de Maria, per a l’execució del projecte “Suport a l’atenció i als serveis socials de l’obra social Cor de Maria”, ama la finalitat de proporcionar a la gent gran de la ciutat de Barcelona una millor qualitat de vida, oferint una sèrie d’activitats i serveis que queden descoberts en un col·lectiu de persones amb necessitats socials, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 32.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Obra Social Sanitària Cor de Maria, amb NIF núm. G-08861973, la despesa de 32.000,00 euros, dels quals 16.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 16.000,00 euros a l’exercici 2015 amb càrrec a la partida 0201 48903 23134 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, equivalent al 48,948% del cost total del projecte (66.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, per a la signatura del conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 59. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Lliga Catalana d'Ajuda Oncològica - Oncolliga, amb NIF núm. G 63487607, per a l’execució del projecte “Millora en l'atenció als malalts oncològics”, amb la finalitat de millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 33.400,00 euros, 16.700,00 euros per l’any 2014 i 16.700,00 euros per l’any 2015. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de la Fundació Lliga Catalana d'Ajuda Oncològica - Oncolliga, amb NIF núm. G 63487607, la despesa de 33.400,00 euros, 16.700,00 euros pressupost de l’exercici 2014, i d’aquest 5.700,00 euros en càrrec a la partida 020131311 48903 de la Direcció de Salut i 11.000,00 euros en càrrec a la partida 020123134 48903 del Departament d’Atenció a la Gent Gran; i 16.700,00 euros à càrrec de les mateixes partides del pressupost de l’exercici 2015, 5.700,00 euros de la Direcció de salut i 11.000,00 euros del Departament d’Atenció a la Gent Gran, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient, equivalent al 14,43% del cost total del projecte pels dos anys d’execució (231.442,22 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener del 2014 i el 31 de desembre de 2015. Facultar la Sra. Cristina Iniesta Blasco, delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, i a la Sra. Maria Assumpció Roset i Elias, Comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 60. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Acollida i Esperança, per a l’execució del projecte “Habitatges d’Inclusió Social adreçat a homes sols en risc social”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 80.000,00 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Fundació Acollida i Esperança, amb NIF núm. G60439189, la despesa de 80.000,00 euros, NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4157 dels quals 40.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 40.000,00 euros a l’exercici 2015 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 48903 23145 equivalent al 47,69% del cost total del projecte (167.743,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 61. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Hospital San Juan de Dios-Orden Hospitalaria de San Juan de Dios Província de Aragón en Barcelona, per a l’execució del “Projecte per a la reducció de l’impacte de l’hospitalització infantil”, per afavorir una vivència el més positiva possible de l’experiència de la malaltia en el nen i adolescent, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 60.000,00 euros. Declarar la no- inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Hospital San Juan de Dios-Orden Hospitalaria de San Juan de Dios Província de Aragón en Barcelona, amb NIF núm. R5800645C, la despesa de 60.000,00 euros, amb càrrec a la partida 489.03-31311-0201 de l’exercici del 2014, equivalent al 15,80% del cost total del projecte (379.643,77 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014. Facultar la Sra. Cristina Iniesta Blasco, delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 62. Aprovar, per motiu d’interès públic, a l’empara de l’article 219 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 23 del Plec de clàusules administratives particulars, la modificació del contracte núm. 12002662 que té per objecte el concert de 100 places/dia de mitjana de menjador diürn, els 365 dies de l’any, adreçat a persones que es troben en situació d’extrema pobresa i/o exclusió social a la zona de l’Eixample, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables d'1 de juliol de 2014, consistent en la implantació del servei de seguretat, per un import de 20.396,24, IVA inclòs al tipus impositiu del 10%, per al període comprès entre l’1 d’agost de 2014 i el 31 d’octubre de 2015, amb un increment del 5,03 % respecte de l’import de la pròrroga del contracte. Ampliar l'autorització i disposició de despesa del contracte per un import de 20.396,24 euros (IVA inclòs) a favor de Futur Just Empresa d’Inserció, SL, amb NIF B-64061211, a càrrec de la partida 0201 22731 23144, amb el següent desglossament: - Any 2014: 6.836,74 euros, IVA inclòs, dels quals 6.215,22 euros corresponen al pressupost net i 621,52 euros correspon al tipus impositiu del 10%. - Any 2015: 13.559,50 euros, IVA inclòs, dels quals 12.326,82 euros corresponent al pressupost net i 1.232,68 euros corresponen al tipus impositiu del 10%, subjecte a l’existència de crèdit adequat i suficient. Requerir l'adjudicatari perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d'aquesta resolució, ingressi a la Caixa de la Corporació la quantitat de 927,10 euros, en concepte de reajustament de la garantia definitiva i comparegui per formalitzar la modificació del contracte el dia i hora que se li indiqui des del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 4158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 b) Mocions ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT Districte de Gràcia Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Gràcia Territori Sonor, amb NIF G61137642 , per al projecte Gràcia Territori Sonor: Projecte d'Activitats 2014 de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar a la Regidora del Districte de Gràcia per a la signatura dels documents necessaris per a materialitzar aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 24.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l'anualitat prevista per a l'any 2015, a l'existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades del present conveni en el pressupost de l’esmentat exercici; abonar l’esmentada quantitat a l'Entitat "Gràcia Territori Sonor", prèvia signatura del present acord per ambdues parts; requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de l'activitat, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts i donar compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. S'aprova, per unanimitat, la moció anterior després de declarar-se'n, també per unanimitat, la urgència. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4159 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 23 de juliol de 2014. Aprovació de l'acta de la sessió de 16 de juliol de 2014. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Adjudicar el contracte núm. 14002032, d’encàrrec de provisió, basat en l’Acord marc aprovat, en data 23 d’octubre de 2013, pel Consorci Català pel Desenvolupament Local, (expedient 2013.01), al qual es va adherir l’Ajuntament de Barcelona en data 18 de desembre de 2013, encàrrec que té per objecte l’adquisició, mitjançant la modalitat d’arrendament amb opció de compra, de 45 vehicles de serveis policials per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, durant el termini de 48 mesos i un màxim de 110.000 quilòmetres, dels Lots 1 i 2 de l’Acord Marc, amb les característiques tècniques addicionals que es detallen en el plec de condicions tècniques específiques aprovat, a BBVA Autorenting SA, amb NIF A60028776, i d'acord amb la proposta continguda en l'expedient i amb la seva proposició. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401-20400-13211, dels pressupostos 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018, segons consta a la relació comptable, amb la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual, i amb el desglossament següent: import total d’adjudicació 2.242.552,44 euros, import net d’adjudicació 1.853.349,12 euros i import de l'IVA 389.203,32 euros al tipus impositiu del 21 %. Anul·lar part de l'autorització de despesa per un import de 36.606,12 euros, amb càrrec als pressupostos i les partides indicats en aquest mateix acord. Notificar el present acord a BBVA Autorenting SA, com a empresa adjudicatària de l’encàrrec de provisió, als efectes del seu coneixement i per tal que realitzi, en un termini de 10 dies hàbils, la formalització de l’esmentat encàrrec mitjançant la signatura del corresponent document contractual. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió Seguretat i Mobilitat. 2. Informar, en el marc de l'acord de 7 de juny de 2013, sobre participació de l'Ajuntament de Barcelona en les iniciatives normatives de la Generalitat de Catalunya que incideixen en el règim especial establert a la Carta Municipal de Barcelona, el posicionament de l'Ajuntament de Barcelona en relació a la iniciativa normativa següent: Avantprojecte de la Llei d'Ordenació de les Activitats recreatives i d'Espectacles Públics de la Generalitat de Catalunya; en els termes dels documents elaborats pels Serveis Jurídics Municipals que consten a l'expedient i que constitueixen la motivació del present acord; notificar el present acord i el posicionament municipal sobre aquesta iniciativa normativa a la Secretaria de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament. 3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Marta Milian Pi (mat. 72684) entre la seva activitat municipal com a funcionaria interina, amb la categoria professional de Auxiliar administrativa, amb destinació a l’OAC Nou Barris de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de Suport 4 (90.40.GE.20), i l’activitat privada per compte propi de taxacions de béns immobles per a garantia hipotecària, atès que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la 4160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 40.110,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor del Consell d'Associacions de Barcelona, amb NIF G64629538, per al Projecte de Col·laboració Pla Treball 2014. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i el Consell d'Associacions de Barcelona, amb NIF G64629538, per al Projecte de Col·laboració Pla Treball 2014, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Sr. Carles Agustí i Hernández, Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, per a la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. 5. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 58.550,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor d'Organización Mundial de Ciudades y Gobiernos, amb NIF G63327696, per a suport secretaria tècnica OIPD. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Organización Mundial de Ciudades y Gobiernos, amb NIF G63327696, per a suport secretaria tècnica OIPD, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Sr. Carles Agustí i Hernández, Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, per a la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 6 mesos a partir del pagament de la subvenció, presenti el balanç econòmic, la memòria de funcionament i justificació dels fons rebuts. 6. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya, per establir els termes de col·laboració entre ambdues parts per a la incorporació del patrimoni hemerogràfic de l’Ajuntament de Barcelona al projecte ARCA. Facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, per a la signatura de l’esmentat conveni. 7. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), per regular la continuïtat de la integració dels registres bibliogràfics i la incorporació de les col·leccions municipals relacionats amb Catalunya, d’acord amb el text del conveni. Facultar l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, per a la signatura de l’esmentat conveni. 8. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 8.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Ciutat Vella - Barcelona Associació Coor. Colles Gegants Bestiari, amb NIF G58899964, per al Programa de produccions internes dels associats i de promoció i col·laboració de l'associacionisme cultural. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Ciutat Vella - Barcelona Associació Coor. Colles Gegants Bestiari, amb NIF G58899964, per al Programa de produccions internes dels associats i de promoció i col·laboració de l'associacionisme cultural, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Facultar el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme per la signatura de l'esmentat conveni. Requerir l'entitat beneficiària per tal que, presenti la justificació dels fons rebuts, segons consta al pacte quart "Justificació" de l'esmentat conveni, en data màxima 31 de març de 2015. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4161 9. Iniciar l'expedient per a la contractació dels treballs destinats a avaluar l’estat de l’espai públic de la ciutat de Barcelona i la seva evolució, amb núm. de contracte 14003171, mitjançant tramitació ordinària, amb un pressupost total de licitació d'1.369.630,24 euros, IVA inclòs. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació mitjançant procediment obert, en la modalitat de concurs de projectes, subjecte a regulació harmonitzada per a l'adjudicació del present contracte de serveis, de conformitat amb l'article 184 2. a) del RDL 3/2011 de 16 de novembre, de text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document amb el desglossament següent: pressupost net 1.131.925,82 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 237.704,42 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. DONAR compte d'aquesta resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 10. Anul·lar part de l'autorització i disposició de despesa del contracte núm. 11000646, adjudicat a l’empresa Sociedad de Prevención Fremap, SL i que té per objecte la prestació del servei de reconeixements mèdics de vigilància i de la salut per al personal de l’Ajuntament de Barcelona i altres organismes associats, per un import de 120.000,00 euros, amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en aquest mateix document; en atenció a les raons exposades a l’informe de data 21 de juny de 2013 del Cap del Departament de Prevenció de Riscos Laborals i segons el que preveu la clàusula 2 del PCAP, en estar determinada la quantia del present contracte en funció de preus unitaris. 11. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 13005447 que té per objecte les despeses derivades del contracte acord marc núm. 13002794 d’Acord Marc de fixació de condicions per a la contractació dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les negociacions, gestió de la contractació d’espais en tots els mitjans convencionals i no convencionals, i secundàriament, la ideació i/o la creativitat i/o el disseny i/o la producció i/o la implementació d’accions de comunicació, per un import de 225.000,00 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document, per reducció de les necessitats. Districte de Ciutat Vella 12. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (districte de Ciutat Vella), l'Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el Gremi de Locutoris de Catalunya i el Consell de Gremis de comerç, serveis i turisme de Barcelona que té per objecte el coneixement i respecte de l'Ordenança d'usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona (OUPU) per part dels establiments locutoris ubicats al Districte de Ciutat Vella; facultar el President de l'Institut del Paisatge Urbà i a la Regidora del Districte de Ciutat Vella per a la signatura del conveni. 13. Adjudicar el contracte núm. 14C00007, que té per objecte Concessió per a la dinamització i promoció de la gent gran de Ciutat Vella i per a la gestió dels Casals Municipals de gent gran: Pati Llimona, Josep Trueta, Josep Tarradellas i Mediterrània, per un import d'1.360.860,38 euros, exempt d'IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a Esport3 Serveis Alternatius SL amb NIF B62068713, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual; disposar la despesa de l'esmentat contracte per un import d'1.360.860,38 euros, en concepte de subvenció màxima per mantenir l'equilibri ecinòmic, amb el següent desglossament: 244.238,70 € per l'any 2014 (import que resulta d'ajustar l'import màxim de subvenció de l'any 2014 proporcionalment al període adjudicat, 4162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 alliberant l'import corresponent al mes de juliol, que és de 48.847,74€), per 560.985,84 € corresponent a l'any 2015 i 555.635,84 € per l'any 2016, amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document; notificar la present resolució als licitadors i publicar-la al perfil del contractista; requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella; donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 14. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte número 14C00007 que té per objecte Concessió per a la dinamització i promoció de la gent gran de Ciutat Vella i per a la gestió dels Casals Municipals de gent gran: Pati Llimona, Josep Trueta, Josep Tarradellas i Mediterrània, per un import de 150.639,62 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; adjudicat a Esport3 Serveis Alternatius SL, NIF B62068713; Els imports de 9.213,56 € de l'any 2014, 43.614,16 € de l'any 2015 i 48.964,16€ de l'any 2016 és l'import que resulta de la baixa de la proposta econòmica presentada pel licitador; i l'import de 48.847,74 és l'import que resulta de la reducció proporcional de l'import de la subvenció per al període no adjudicat corresponent al mes de juliol de 2014; MOTIU: baixa per adjudicació. Districte de l'Eixample 15. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, i l’Associació d’Amics del passeig de Gràcia per la campanya de neteja de persianes de tot el passeig de Gràcia; i facultar la signatura de l’esmentat conveni en l’lm Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. 16. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte de l’Eixample), i Districte de l’Eixample, i l’Associació Xarxa Dos Deu per a la utilització d’espais de l’equipament municipal ubicat al carrer Padilla, 210. Facultar la signatura de l’esmentat conveni en l’Il·lm. Senyor Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 17. Aprovar l’acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, i la Fundació Catalunya - La Pedrera i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) per al suport a la lectura a l’espai de la primera planta de l’Espai social Sagrada Família. Facultar la signatura de l’esmentat conveni en l’Il·lm. Senyor Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. 18. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, i els Castellers de la Sagrada Família per a la promoció de l’associacionisme i utilització de l’espai del passatge Sant Pau, 16 i facultar la signatura de l’esmentat conveni en l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample 19. Aprovar els documents següents: el Plec de Clàusules Administratives particulars i el Plec de prescripcions tècniques del contracte núm. 14C00013 de la gestió de serveis públics, modalitat concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Urgell i del casal infantil Urgell, durant el període 2014-2016. Autoritzar la despesa del contracte per un import de 575.404,00 euros, en concepte de subvenció màxima per mantenir l'equilibri econòmic i amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Convocar el procediment obert per l'adjudicació de l'esmentat contracte, d'acord amb l'art. 141 de la LCSP, de 14 de novembre de 2011. Donar compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4163 Districte de les Corts 20. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i El Corte Inglés, SA, per tal de col·laborar en la realització del Festival Circorts i del Concert de fi de Festa Major del districte de Les Corts, així com el lliurament de trofeus d'activitats pròpies de la festa major, amb la vigència des del dia següent a la seva formalització fins al 31 de desembre de 2014.; facultar l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Regidor del Districte de Les Corts, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. Districte de Gràcia 21. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Centre Moral Instructiu de Gràcia, amb NIF G08713273, per a la promoció d'activitats culturals i participatives, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Regidora del Districte de Gràcia per a la signatura dels documents necessaris per a materialitzar aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 36.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l'anualitat prevista per a l'any 2015, a l'existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades del present conveni en el pressupost de l'esmentat exercici; abonar l'esmentada quantitat a l'Entitat "Centre moral instructiu de Gràcia", prèvia signatura del present acord per ambdues parts; requerir a l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de l'activitat, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts i donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 22. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Castellers de la Vila de Gràcia, amb NIF G61307229, per a la promoció d'activitats culturals i participatives, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar la Regidora del Districte de Gràcia per a la signatura dels documents necessaris per a materialitzar aquest conveni; autoritzar i disposar la despesa per un import de 29.000,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l'anualitat prevista per a l'any 2015, a l'existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades del present conveni en el pressupost de l’esmentat exercici; abonar l’esmentada quantitat a l'Entitat "Castellers de la vila de Gràcia", prèvia signatura del present acord per ambdues parts; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de l'activitat, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d'aquesta i justificació dels fons rebuts i donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 23. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i l’entitat Associació Cultural ATTO amb NIF G66148735 per a la creació i promoció de comerç i l’atorgament per al desenvolupament del projecte d’una subvenció directa i amb caràcter excepcional per import de 10.000 € (comprometent-ne alhora uns altres 5.000 € l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona), d’acord amb els arts. 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions, a favor de l’esmentada entitat privada; i facultar, per a la seva signatura a la regidora del Districte de Gràcia, Il·lma. Sra. Maite Fandos i Payà i al Regidor de Comerç, Consum i Mercats, Il·lm. Sr. Raimond Blasi i Navarro. Autoritzar, disposar a favor de l’Associació Cultural ATTO”, amb NIF G66148735, la quantitat de 10.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0702- 4164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 43111-48903 del pressupost de l’exercici 2014, en concepte de subvenció del projecte de creació i promoció de comerç. Requerir l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i que procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat. Districte de Sant Andreu 24. Aprovar el nou pla funcional del Casal de Barri de Sant Andreu, de conformitat amb el document adjunt; aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Andreu i L’Harmonia, Coordinadora d’Associacions Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar, amb NIF G-64770845, que preveu l’atorgament d’una subvenció extraordinària, mitjançant concessió directa, per al desenvolupament del projecte de Casal de Barri de Sant Andreu, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament; autoritzar i disposar la quantitat de 176.374,33 euros (amb el desglossament de 41.711,88 euros per a l’exercici 2014 i de 134.662,45 euros per a l’exercici 2015) a favor de l'esmentada entitat, en concepte de subvenció màxima per al desenvolupament del projecte de Casal de Barri, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, quant a l’exercici 2015, a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida corresponent per a aquest exercici; facultar per a la seva signatura el Regidor del Districte de Sant Andreu, lm. Sr. Raimond Blasi i Navarro, i requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicats en el text del conveni, presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Districte de Sant Martí 25. Aprovar el conveni a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Martí i O3 BCN Packagers, SL (Edicions Saragossa) per a la convocatòria de la setena edició del certamen literari “Paraules a Icària”; aprovar inicialment les bases particulars de la setena edició del certamen literari “Paraules a Icària”; i sotmetre a informació pública les esmentades bases particulars per un termini de vint dies hàbils mitjançant publicació d’anuncis en el BOP de Barcelona i en el DOGC, d’acord amb l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; tenir per aprovades definitivament les bases particulars en cas que transcorri l’esmentat termini sense que es presentin al·legacions i, en aquest cas, convocar el certamen literari mitjançant la publicació d’anunci en el BOP de Barcelona; facultar l’Ilm. Sr. Eduard Freixedes i Plans, regidor del Districte de Sant Martí, per a la signatura del conveni i per a l’atorgament dels premis; autoritzar la despesa de 3.600 €, que anirà a càrrec a la partida 0610.48101.33411 del pressupost de l'any 2015, condicionat a l'existència de crèdit suficient, per fer front a la disposició i lliurament d'aquests premis. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 26. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 23 de juliol de 2014. 27. Aprovar l’expedient núm. 3-101/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 350.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14071491 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4165 28. Aprovar l’expedient núm. 3-102/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 48.007,51 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14071591. 29. Aprovar l’expedient núm. 3-103/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 1.351.641,80 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14071691. 30. Aprovar l’expedient núm. 3-104/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 251.600,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14071791. 31. Cedir a l’associació Esplai l’Esquitx l’ús del local situat a la plaça Pons i Clerch, núm. 4 – Tantarantana, núm. 23, per un termini de cinc anys prorrogables i amb caràcter onerós, amb la finalitat de destinar-lo a desenvolupar un projecte de prevenció, assistència, promoció i educació d’infants i les seves famílies en risc d’exclusió social, d’acord amb les condicions reguladores annexes, que s’aproven; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a la cessió d’ús; i formalitzar la cessió en document administratiu. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 32. Atorgar una subvenció extraordinària a la Fundació Fòrum Ambiental, amb NIF G61534954, per un import de 55.000,00 euros per l’Acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Fòrum Ambiental per promoure iniciatives de col·laboració publicoprivada per a l’optimització de serveis i l’eficiència de recursos mediambientals i l’economia circular, d'acord amb l’establert en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni on s’articula aquesta subvenció, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per import de 55.000,00 euros, amb càrrec al/s Pressupost/os i partida/es indicades en el document comptable, a favor de la Fundació Fòrum Ambiental, amb NIF G61534954, per fer front a l’esmentat Acord; i requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu dels fons rebuts d'acord amb el pacte cinquè de l’Acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Fòrum Ambiental per promoure iniciatives de col·laboració publicoprivada per l’optimització de serveis i l’eficiència de recursos mediambientals i l’economia circular, i de conformitat amb la normativa vigent. 33. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure amb Barcelona Activa, SAU, en el marc del projecte "Treball als Barris-Plans d'Ocupació 2013-2014" per portar a terme un projecte al barri de La Barceloneta; facultar el gerent d'Hàbitat Urbà per la formalització del conveni. 34. Aprovar el Conveni de col·laboració entre el Consorci d’Educació de Barcelona, i la Tinència d’Alcaldia d’Hàbitat Urbà i la Regidoria d’Educació i 4166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la implantació del programa educatiu STEM. Facultar el Tercer Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà i el Regidor d’Educació i Universitats per a la signatura de l’esmentat conveni, així com per a l’aprovació i formalització de la seva pròrroga, si escau. 35. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona, per la coordinació de les actuacions en matèria de qualitat de l'aire de la ciutat; facultar el gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans per la formalització del conveni, i per l’aprovació i formalització de la seva pròrroga, si escau; donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 37. Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure amb Barcelona Activa, SAU, en el marc del programa "Treball i Formació RMI-Plans d'Ocupació 2014" per la contractació de 21 persones per desenvolupar tasques de neteja i manteniment de l'espai i elements de la via pública; facultar el gerent d'Hàbitat Urbà per la formalització del conveni. 38. Excloure de la licitació les ofertes presentades per les empreses: UTE Constructora d’Aro – Construcciones Cots i Claret i per les empreses: UTE Constructora Calaf, SAU – Constraula, SAU – Teyco, SL, atès que no aporten la totalitat de l’equip humà requerit en la clàusula 6 del PCAP. Adjudicar el contracte núm. 13005490, que té per objecte la Contracta de conservació i manteniment dels edificis i instal·lacions artístics (2014-2016), per un import màxim de 2.745.941,15 euros, IVA inclòs, i en funció dels preus unitaris oferts, amb una baixa del 38,15%, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient a F. Closa Alegret, SA amb NIF A08586323, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: import adjudicació 2.269.372,85 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 476.568,30 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 39. Excloure de la present licitació les proposicions presentades per les empreses Bigas Grup, SLU i Díez y Compañía, SA, per haver presentat una oferta econòmica, per al Lot A, per sobre de l’import de licitació corresponent al Lot A. Adjudicar el contracte núm. 14003260, que té per objecte les Obres d’arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III Lot A, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 121.268,17 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 33,91% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda a l'expedient, a Servicios e Instalaciones Aldago,SL, NIF B61563169, i d'acord amb la seva proposició en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en el document comptable, amb el desglossament següent: import d’adjudicació 121.268,17 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 21.046,54 euros; Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà, carrer Torrent de l'Olla, 218-220, 4a pl. Barcelona. Designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 40. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14003260 que té per objecte Obres d’arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III Lot A, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 62.193,51 euros amb càrrec al Pressupost i NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4167 Partida indicades en el document comptable; adjudicat a Servicios e Instalaciones Aldago, SL, amb NIF B61563169. 41. Excloure de la present licitació la proposició presentada per l’empresa Bigas Grup Edificacions i Gestions, SL, per haver presentat una oferta econòmica, per al Lot B, per sobre de l’import de licitació corresponent al Lot B. Adjudicar el contracte núm. 14003265, que té per objecte les Obres d’arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III Lot B, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 120.543,28 euros, IVA inclòs, amb una baixa del 34,50% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda a l'expedient, a Constraula Enginyeria i Obres, SAU, NIF A58142639, i d'acord amb la seva proposició en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en el document comptable, amb el desglossament següent: import d’adjudicació 99.622,55 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 20.920,73 euros. Requerir els adjudicataris per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, compareguin per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà, carrer Torrent de l'Olla, 218-220, 4a pl. Barcelona. Designar com a responsable del contracte el Sr. Felip Linares. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 42. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14003265, que té per objecte Obres d’arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III Lot B, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 63.492,26 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en el document comptable, adjudicat a Constraula Enginyeria i Obres, SA, amb NIF A58142639. 43. Excloure de la present licitació les ofertes presentades per Teyco, SL, i Hercal Diggers, SL, per estimar que l'oferta no pot ser complerta com a conseqüència de la inclusió de valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l'article 152.4 del Text refós de la llei de contractes del sector públic. Adjudicar el contracte núm. 14003397, que té per objecte les Obres d’arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III Lot C, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 150.448,78 euros, IVA inclòs, amb una baixa aprox. del 18,56% sobre el preu de sortida, i de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda a l'expedient, a Novapox, SL, NIF B61335758, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. Disposar a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document, amb el següent desglossament: import net 124.337,83 euros amb tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 26.110,95 euros. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà. carrer Torrent de l'Olla, 218-220, 4a Pl. Barcelona. Designar com a responsable del contracte al Sr. Felip Linares. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 44. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte número 14003397 que té per objecte les Obres d'arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III Lot C, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral per un import de 34.277,19 euros amb càrrec al Pressupost i Partida indicades en aquest mateix document; adjudicat a Novapox SL, NIF B61335758. 45. Acceptar la donació pura i simple, oferida per les societats mercantils Mobecpoint SL i Iberdrola Servicios Energéticos SAU, dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics que figuren a l’annex, que es dóna per reproduït, dels quals en són propietàries; Requerir els donants a fer lliurament de la possessió dels 4168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 esmentats béns a aquest Ajuntament i disposar que s’aixequi acta de l’esmentat lliurament; disposar que els béns esmentats siguin donats d’alta a l’inventari municipal; procedir, si s’escau, a l’atorgament d’escriptura pública i inscripció registral pertinent; facultar indistintament per a gestionar i subscriure els actes que es derivin de l’acceptació de la present donació, l’Alcalde, el Tercer Tinent d’Alcalde i el Gerent Adjunt d’Infraestructures i Coordinació Urbana. Districte de Ciutat Vella 46. Aprovar definitivament el Projecte executiu, l’estudi de seguretat i salut, la memòria ambiental i l’arranjament del carrer Sant Pere més Baix, Fase 2 (entre els carrers General Álvarez de Castro i dels Ocells), al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.471.831,33 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; resoldre l’al·legació presentada d’acord amb l’informe de resposta de les al·legacions de 17 de juliol de 2014; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament; notificar-ho als interessats en aquest procediment; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 47. Aprovar inicialment el projecte executiu de l’arranjament i millora de la Plaça Joan Coromines, al Districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 696.054,27 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents, i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. Districte de l'Eixample 48. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de l’edifici situat al carrer de Diputació, núm. 322, promogut per Javier de Fontcuberta y Samá; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 49. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació de l’ampliació de la Residència Francesc Layret, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, núms. 475-477, d’iniciativa municipal (BIM/SA); exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4169 Districte de Sants-Montjuïc 50. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a l’ampliació de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, situada a l’avinguda de Rius i Taulet, núm. 2, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 51. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’infraestructures de La Marina del Prat Vermell, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 52. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana del sector 14 de La Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 53. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització provisional del recinte industrial Can Batlló-Magòria i de reurbanització de la vorera costat mar del carrer Constitució entre el carrer Parcerisa i el carrer Mossèn Amadeu Oller, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost 1.456.544,58 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinent; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 54. Aprovar a l’empara dels articles 39.2 i 42 del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel que s’aproven les normes complementàries al Reglament per l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció d’actes de naturalesa urbanística i de l’article 156 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la necessitat de l’ocupació directa de la finca núm. 40- 42 del carrer dels Jocs Florals, titularitat de l’entitat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, inclosa en el Polígon d’Actuació Urbanística núm.1 de la Modificació del Pla general metropolità de Barcelona en l’àmbit de l’Estació de Sants i Entorns, aprovada definitivament per acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona en sessió del 20 d’octubre de 2003, a executar mitjançant el sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, que es formalitzarà de mutu acord mitjançant Acta administrativa a subscriure per l’Il·lm. senyor Antoni Vives i Tomàs, Tercer Tinent d’Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Barcelona i el Sr. Dídac Pestaña i Rodríguez en nom i representació de l’entitat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA. Sol·licitar, al Registre de la Propietat núm. 14 de Barcelona, que practiqui les següents operacions hipotecàries: l’agrupació de les finques registrals 6404, 1141 i 6403, en els termes de l’acord primer de l’Acta administrativa, de conformitat amb l’article 45 del Reglament Hipotecari; la inscripció a favor de l’Ajuntament de Barcelona de la finca registral agrupada a títol 4170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 de cessió per ocupació directa, i la inscripció a favor de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, de l’aprofitament urbanístic dimanant de la finca ocupada determinat a l’acorden tercer de l’Acta, com a finca especial disgregada del sòl mitjançant obertura de foli registral, amb trasllat de tots els assentaments vigents i càrregues existents de la finca ocupada, compatibles amb l’aprofitament, de conformitat amb els articles 39.2 i 42 del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel que s’aproven les normes complementàries al Reglament per l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció d’actes de naturalesa urbanística. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de les Corts 55. Aprovar inicialment el Projecte executiu de l'equipament al c/ Anglesola, 1, al Districte de Les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 3.766.008,66 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 56. Aprovar inicialment el Projecte executiu de la reurbanització de la plaça del Centre. Barri de Les Corts (districte de Les Corts) i barri de Sants (districte de Sants-Montjuïc) de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte de 10 de juliol de 2014 que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.862.754,07 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 57. Aprovar inicialment el Projecte executiu per l’ampliació del Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart al Districte de Les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.976.298,75 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 58. Aprovar inicialment el Projecte executiu de Biblioteca Les Corts - Vidre al carrer dels Comtes de Bell-lloc, entre els carrers de Novell i d'Evarist Arnús al districte de Les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 6.996.344,14 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, sotmetre’l a informació NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4171 pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. Districte de Gràcia 59. Aprovar inicialment el Projecte Executiu de Reurbanització dels Jardins Menéndez Pelayo, al Districte de Gràcia de la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal a instància de B:SM, d’acord amb les condicions que consten en l’Informe de conformitat tècnica (CTP) de 10 de febrer del 2014 on s’informa favorablement i que es dóna per reproduït, amb un import d'1.626.684,09 euros, el 21% de l’Impost del Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre'l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents, i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 60. Aprovar inicialment el Projecte Executiu de Reurbanització del carrer Maignon en el tram comprès entre el carrer Verdi i els Jardins Menéndez Pelayo, al Districte de Gràcia de la ciutat de Barcelona, d’iniciativa municipal a instància de B:SM, d’acord amb les condicions que consten en l’Informe de conformitat tècnica (CTP) de 24 de febrer del 2014 on s’informa favorablement i que es dóna per reproduït, amb un import d'1.371.087,60 euros, el 21% de l’Impost del Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre'l a informació pública durant el termini d’un mes, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents, i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 61. Excloure la proposició presentada per l’empresa Obras y Edificaciones Industriales Europea 2001, SL per no haver justificat, dins el termini atorgat, la seva oferta considerada anormalment baixa o desproporcionada; excloure les proposicions presentades per les empreses Oproler Obras y Proyectos, SLU i GICSA, atès que no es considera suficient la justificació de les seves ofertes, considerades anormalment baixes o desproporcionades, de conformitat amb l’article 152 del text Refós de la Llei de Contracte del Sector Públic, aprovat pel RDL 3/2011, de 14 de novembre, i d’acord amb la proposta de la Mesa de Contractació i els informes tècnics que consten en l’expedient; adjudicar el contracte núm. 14001237, que té per objecte les obres d’arranjament de la finca situada al carrer Jaume Cascalls, Tirso i Pere Llobet al barri del Coll del Districte de Gràcia, per un import de 408.172,83 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l'expedient, a Constraula Enginyeria i Obres, SA amb NIF A58142639, i d'acord amb la seva proposició, en ser considerada l'oferta més avantatjosa; disposar a favor de l'adjudicatari l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 337.332,92 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 70.839,91 euros; notificar la present resolució als licitadors; publicar-la en el perfil del contractant, i requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Departament de Recursos Interns del Districte. 4172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 62. Anul·lar part de l'autorització de despesa amb motiu de baixa per l'adjudicació del contracte número 14001237 que té per objecte Obres arranjament finca carrer Jaume Cascalls per un import de 216.135,56 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; adjudicat a Constraula Enginyeria i Obres, SA, NIF A58142639. Districte d'Horta-Guinardó 63. Aprovar inicialment el Projecte Bàsic i d’Execució de Reforma de les plantes +157,00 i +152,73 del parc de bombers de la Vall d’Hebron per adequar-les com a arxiu central de la Gerència de Prevenció de Seguretat i Mobilitat al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import d’1.324.649,30 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 64. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’ajust de l’ordenació de l’escola bressol municipal a l’illa del mercat del Guinardó, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 65. Aprovar inicialment el Projecte executiu de millores de la xarxa de clavegueram i obres complementàries del passatge Feliu de fora de l'àmbit de la Clota conservació. Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 561.094,89 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. Districte de Sant Martí 66. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització provisional de l’entorn de la plaça de les Glòries. Umbracle al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 571.669,56 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d'Edictes de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4173 67. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització provisional de l’entorn de la plaça de les Glòries. Illa Centre-Mar, al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 760.494,29 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Tauler d'Edictes de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. 68. Aprovar inicialment el projecte de reurbanització del carrer Ripollès al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d'1.102.712,31 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 69. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització del carrer Selva de Mar, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i la rambla de Guipúscoa, i la plaça d’Eduardo Torroja i entorns, al Districte de Sant Martí, a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 3.403.339,68€ , el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. 70. Ratificar l’aprovació dels representants de l’Ajuntament de Barcelona en els òrgans de govern de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA de la formalització d’una operació d’endeutament de les següents característiques principals: Import màxim, 270.000.000 d’euros (dos-cents setanta milions); tipus d’interès màxim, Euribor + 4% (quatre per cent); venciment màxim, el 31 de desembre de 2020; període de disposició màxim, fins al 31 de desembre de 2015; període de carència màxim, fins al 31 de desembre de 2015; comissió d’obertura màxim, 1,25% (ú coma vint- i-cinc per cent); comissió de disponibilitat, màxim 40% (quaranta per cent) del marge; comissió d’agència, màxim 70.000 euros anuals; autoritzar l’atorgament de la carta de compromís annexa en favor de les entitats financeres que hi figuren. Delegar l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomas, tercer Tinent d’Alcalde, de forma condicionada a l’aprovació per part del Plenari del Consell Municipal de les aportacions plurianuals a favor de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA que hi figuren, per a la seva signatura i formalització. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 71. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Privada Amics de la Gent Gran per a l’execució del projecte “Suport a l’acompanyament emocional i la inclusió social de les persones grans a Barcelona”, la finalitat del 4174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 qual és pal·liar, a través de l’acompanyament i la socialització, la situació de solitud i aïllament de les persones grans a la ciutat de Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 130.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de Fundació privada Amics de la Gent Gran, amb NIF núm. G- 60017464, la despesa de 130.000,00 euros, dels quals 65.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 65.000,00 euros a l’exercici 2015 amb càrrec a la partida 0201 48903 23134 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, equivalent al 48,55% del cost total del projecte (267.755,46 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran, Sra. Maria Assumpció Roset Elias, la signatura del conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin del mateix. 72. Autoritzar la despesa de 27.787,21 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 23111 del pressupost de 2014, en concepte d’aportació municipal establerta en el conveni transaccional signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Casa de la Misericòrdia de Barcelona, d'1 de novembre de 1993, donant compliment a les sentències del Tribunal Suprem de 5 de febrer de 1983 i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 13 de juliol de 1992. Disposar i reconèixer l'obligació a favor de Fundació Casa de la Misericòrdia de Barcelona amb NIF núm. G08291650. 73. Aprovar inicialment les bases reguladores per a l’atorgament de subvencions per l’arranjament i adequació de locals de la ciutat de Barcelona destinats a activitats d’educació en el lleure d’infants, adolescents i joves, i a centres de culte d’entitats religioses, sotmetre a informació pública les esmentades Bases per un termini de 20 dies hàbil a partir de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de conformitat amb els articles 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals; 48.1 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i 52 de la llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya; tenir per aprovades definitivament aquestes bases generals sempre que no s’hagin presentat al·legacions durant el període d’informació pública, constituir com a òrgans instructors les comissions que s’estableixen a la clàusula desena de les esmentades bases, facultar els presidents de les comissions que s’estableixen a la clàusula desena de les esmentades bases per tal d’efectuar els actes de tràmit i definitius que puguin correspondre, així com els actes de disposició econòmica dimanants d’aquesta convocatòria; convocar el procediment de concurrència competitiva per a l’atorgament de subvencions per l’arranjament i adequació de locals de la ciutat de Barcelona destinats a activitats d’educació en el lleure d’infants, adolescents i joves, i a centres de culte d’entitats religioses, establir com a termini per a la presentació de projectes per a ésser subvencionats el comprès entre el dia 1 de setembre de 2014 i el dia 30 de setembre de 2014, autoritzar la despesa de 200.000,00 euros, 100.000,00 euros amb càrrec a la partida 0201 – 78015 – 15131 i 100.000,00 euros amb càrrec a la partida 0201 – 78025 – 15131, ambdues del pressupost de 2014. D’aquest crèdit pressupostari, 100.000,00 euros es destinaran als projectes de la Modalitat 1 i 100.000,00 euros als projectes de la Modalitat 2, i ordenar la publicació de les bases i la convocatòria per a l’atorgament de subvencions per l’arranjament i adequació de locals de la ciutat de Barcelona destinats a activitats d’educació en el lleure d’infants, adolescents i joves, i a centres de culte d’entitats religioses al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al Tauler d’Edictes Virtuals de l’Ajuntament de Barcelona. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4175 74. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l'Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, per a l’execució del projecte “Defensa de la llibertat d’orientació sexual i identitat de gènere – Pride 2014”, per garantir el dret a la no-discriminació per motius d’orientació sexual i identitat de gènere fomentant la igualtat i vetllant per la bona convivència a la ciutat de Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 40.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar, a favor de l'Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, amb NIF núm. G64717812, la despesa de 40.000,00 euros, amb càrrec a la partida 489.03 232.52 02.01 de l’exercici del 2014, equivalent al 31,75% del cost total del projecte (126.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada presenti la justificació corresponent. La justificació es referirà a activitats efectuades i despeses realitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2014. Facultar la Sra. Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 75. Prorrogar fins al 31 de desembre de 2014 el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Surt. Fundació de Dones. Fundació privada, amb NIF núm. G-64404213, en matèria de recol·locació laboral de dones que han exercit la prostitució, amb l’objectiu de fomentar la formació i la inserció laboral de les dones que volen deixar la prostitució i entrar al mercat laboral formal, mantenint els acords establerts en el conveni formalitzat en data 10 de maig de 2013. Facultar l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentada pròrroga, així com la de tots els documents que se’n derivin. 76. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (en endavant TRLCSP), l’expedient per a la contractació de la gestió de l’equipament integral Zona Franca: servei d’acolliment diürn i servei d’acolliment residencial nocturn de primera acollida per a persones sense sostre, ubicat al carrer 60, núm. 9 de Barcelona, durant el termini comprés entre l'1 de gener de 2015 o el dia següent a la formalització del contracte, si és posterior a l'esmentada data i fins al 31 de desembre de 2016, vist l’informe de la Cap del Departament d'Atenció a Persones Vulnerables d'1 de juliol de 2014, que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat de la tramitació del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 4.421.263,80 euros, dels quals 4.019.330,73 euros són pressupost net i 401.933,07 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, de conformitat amb la naturalesa de les prestacions, amb càrrec a la partida 0201 22731 23141. L’any 2015 per import de 2.209.672,99 euros dels quals 2.008.793,63 euros són pressupost net i 200.879,36 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10% i l’any 2016 per import de 2.211.590,81 euros, dels quals 2.010.537,10 euros són pressupost net i 201.053,71 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del referit text legal. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i següents del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus durant la vigència inicial del contracte a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 4176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 77. Acceptar la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona a favor de l’Ajuntament de Barcelona per un import de 75.291,00 euros, destinada a donar suport als “Esdeveniments esportius d’interès per a la ciutat de Barcelona a celebrar l’any 2014”. Aprovar el conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona que regula les condicions que regiran aquesta subvenció per concessió directa, d’acord amb allò establert a la clàusula 12.3.c) del Protocol “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, interpretada de conformitat amb els articles 22.2.c) de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, i 67.1 del seu Reglament de desenvolupament, aprovat pel Reial Decret 887/2003, de 21 de juliol. I facultar la Quarta Tinent d’Alcalde i Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports per a la signatura del present conveni. 78. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona i l'Ajuntament de Granollers, per a col·laborar i coordinar l'acció de les institucions en la implementació i el desenvolupament del Projecte Radars a la ciutat de Granollers, vigent des del dia següent a la formalització del conveni fins al 31 de desembre de 2014; facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Tinent d’Alcaldia de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que es derivin del mateix. 79. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Educativa Integral del Raval, amb NIF G63173066, per a l’execució del projecte d’obres al local destinat a l’espai socioeducatiu Estel d’Assís de rambla del Raval, 29 de Barcelona, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 113.000 €. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 113.000 € per l’any 2014, a càrrec de la partida 0201 78012 16921 de la Direcció de Serveis de família i Serveis Socials, equivalent al 49,98 % del cost total del projecte (226.088,15 €). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’objecte de la subvenció, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar en la Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, Sra. Irma Rognoni i Viader, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 80. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació per la salut Familiar i Comunitària Ventijol, amb NIF G-60515707, per a l’execució del projecte “Actuar en família”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 10.000 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 10.000 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 23111 de l’exercici 2014 de la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials, equivalent al 46,84 % del cost total del projecte (21.350 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ilma. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 81. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i La Prosperitat Cultura en Acció 2, per a l’execució del projecte “Xarxa Nou Barris Acull”, per promoure NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4177 l’acollida i la defensa de la igualtat de drets i deures de persones immigrants d’origen estranger en general, i especialment les que viuen a Nou Barris, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 156.260 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de La Prosperitat Cultura en Acció 2, amb NIF núm. G64781123, la despesa de 156.260,00 euros, dels quals 78.130,00- euros corresponen a l’exercici 2014 i 78.130,00.- euros a l’exercici 2015, amb càrrec a la partida 0201 48903 23161, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, equivalent al 74,32% del cost total del projecte (210.260,00 euros), degudament justificat pel Director de Serveis d’Immigració i Interculturalitat, en el seu informe emès en data 2 d’abril de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb l’acord setè del conveni. Facultar l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 82. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Associació Raval en Acció (Terral), amb número d’identificació G61750048, per a l’execució del projecte “Terral, una iniciativa de voluntarietat en l’àmbit de la infància al barri del Raval”, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 20.000,00 €. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 20.000,00 €, amb càrrec a la partida 0201-23111-48903, equivalent al 16,06% del cost total del projecte corresponent a 124.521,00 €. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 83. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i SOS Racisme, amb NIF núm. g-58958323, per a l’execució del projecte "A Barcelona, igualtat de drets! Lluitem contra el racisme atenent les víctimes i sensibilitzant la ciutadania", que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 110.000 euros, dels quals 60.000 euros l'any 2014 i 50.000 euros l'any 2015. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en l’informe conjunt de la Direcció de Programa de Drets Civils de la Direcció de serveis d'Equitat Social i Salut i la Direcció de Serveis d'Immigració i Iterculturalitat, de data 18 de juny de 2014. Autoritzar i disposar la despesa de 110.000 euros, dels quals 55.000 euros l'any 2014 i 55.000 euros l'any 2015, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient. Pel que fa a l'exercici pressupostari de 2014, 30.000 euros amb càrrec de la partida 0201-48903-23252 i 25.000 euros amb càrrec a partida 0201-48903- 23161. Pel que fa a l'exercici pressupostari de 2015, 30.000 euros van a càrrec de la partida 0201-48903-23 i 25.000 euros amb càrrec a partida 0201-48903-23161. Aquesta subvenció equival al 49,51%, 49,95% l'any 2014 i 49,07% l'any 2015 del cost total del projecte (222.194,27 euros, dels quals 110,105,00 euros l'any 2014 i 112.089,27 euros l'any 2015). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un 4178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls, regidora de dona i drets civils, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 84. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació d'amics del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), amb NIF núm. G63775241, per a l’execució del projecte "Conveni per la convivència i les relacions interreligioses a la ciutat de Barcelona 2014-2015", que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 30.000 euros, dels quals 15.000 euros l'any 2014 i 15.000 euros l'any 2015. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en l’informe de la Direcció de Programa de Drets Civils, de data 11 de juny de 2014. Autoritzar i disposar la despesa de 30.000 euros, dels quals 15.000 euros l'any 2014 i 15.000 euros l'any 2015, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient, i amb càrrec a la partida 0201 48903 23252. El cost total del projecte és de 60.394,43 euros, dels quals 30.177,43 euros l'any 2014 i 30.217,00 euros l'any 2015. La subvenció atorgada equival al 49,67%, 49,71% l'any 2014 i 49,64% l'any 2015. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls, regidora de dona i drets civils, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 85. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació Secretariado Gitano, amb NIF núm. G83117374, per a l’execució del “Projecte d'intervenció amb la comunitat gitana a la ciutat de Barcelona, el qual consta de dues accions, el programa acceder i el programa "gitanos ciutadans”, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 43.800,00 euros, dels quals 21.900,00 euros l'any 2014 i 21.900,00 euros l'any 2015. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en l’informe de El director del Programa de Drets Civils, de data 25 de juny de 2014. Autoritzar i disposar la despesa de 43.800,00 euros, equivalent al 50% del total del projecte, un 50% l'any 2014 i un 50% l'any 2015 del cost total del projecte (87.600,00 euros, dels quals 43.800,00 euros l'any 2014 i 43.800,00 euros l'any 2015). D’aquesta despesa, 21.900,00 euros l'any 2014 i 21.900,00 euros a l'any 2015, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient i amb càrrec a la partida 0201 48903 23252. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls, regidora de Dona i Drets Civils, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 86. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i la Fundació privada de l’Auditori i l’Orquestra amb NIF núm. G64006646 i, per a l’execució del projecte "Apropa Cultura", que instrumenta l’atorgament d’una subvenció a la Fundació privada de l’Auditori i l’Orquestra mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 56.000,00 euros, dels quals 28.000,00 euros l'any 2014 i 28.000,00 euros l'any 2015. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en l’informe de la direcció de serveis de Família i NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4179 Serveis Socials, de 16 de juny de 2014. Autoritzar i disposar la despesa de 56.000,00 euros, dels quals 28.000,00 euros l'any 2014 i 28.000,00 euros l'any 2015, amb càrrec a la partida 0201 48903 23411. Aquesta subvenció i la subvenció de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat que instrumenta aquest mateix conveni equivalen al 25,17% de l’import total del projecte per cadascun dels dos anys (325.760,00 euros, dels quals 162.880,00 euros cadascun dels dos anys). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, tinent d'alcaldia i regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 87. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Fundació La Roda d’Accions Culturals i del Lleure, per a l’execució del projecte “Teatre Social per a Adolescents”, per promoure el desenvolupament personal dels adolescents derivats pels serveis socials bàsics i especialitzats, així com els centres oberts de la ciutat de Barcelona, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 8.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar a favor de Fundació La Roda d’Accions Culturals i del Lleure, amb NIF núm. G-63172985, la despesa de 8.000,00 euros, dels quals 4.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 4.000,00 euros a l’exercici 2015, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 23111 489.03, equivalent al 49,35% del cost total del projecte (16.210,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 88. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Associació Cívica La Nau amb núm. d’identificació G61677597 per a l’execució del projecte “Banc de productes no alimentaris”, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 41.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 41.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201- 23014-48903, equivalent al 50% del cost total del projecte corresponent a 82.000,00 euros. Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 89. Aprovar l’Annex VII del conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació d’ajuda mútua d’immigrants a Catalunya (AMIC), amb NIF G-60267580, per a l’execució del projecte “AMIC dins del servei d’atenció a immigrants, emigrants i refugiats”, que concreta allò establert al Conveni marc signat en data 3 de juny de 2013 entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació d’ajuda mútua d’immigrants a Catalunya, d’entre altres, l’atenció a persones en temes de migració internacional i que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 4180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 112.887,26 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 112.887,26 euros, de l’exercici 2014, amb càrrec a la partida 0201-23161-48903, equivalent al 49,99% del cost total del projecte (225.840,12 €). Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització del projecte, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb l’acord setè del conveni. Facultar en l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 90. Aprovar l’Annex VIII del conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació per l’Orientació, Formació i Inserció dels Treballadors Estrangers (CITE), amb NIF G-58540428, per a l’execució del projecte “Assessorament legal en matèria d’estrangeria i sobre mobilitat internacional de treballadors” (Annex VIII), que concreta allò establert al Conveni marc signat en data 3 de juny de 2013 entre l’Ajuntament de Barcelona i Associació per l’Orientació, Formació i Inserció dels Treballadors Estrangers (CITE), entre altres, per l’atenció a persones en temes de migració internacional i que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 153.824,18 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 153.824,18 euros, de l’exercici 2014, amb càrrec a la partida 0201-23161-48903, equivalent al 90,86% del cost total del projecte (169.299 €). Requerir l’entitat beneficiària per tal que, en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització del projecte, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb l’acord setè del conveni. Facultar en l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 91. Aprovar l’Annex X del conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), amb NIF Q-0863003J, per a l’execució del projecte “Servei d’orientació jurídica i tramitació de recursos administratius i judicials en matèria d’estrangeria ” (Annex X), que concreta allò establert al Conveni marc signat en data 3 de juny de 2013 entre l’Ajuntament de Barcelona i ICAB, entre altres, l’atenció a persones en temes de migració internacional i que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 154.329,97 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 154.329,97 euros, de l’exercici 2014, amb càrrec a la partida 0201- 23161-48903, equivalent al 63,20% del cost total del projecte (244.202,74 €). Requerir a l’entitat beneficiària per tal que, en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització del projecte, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb l’acord setè del conveni. Facultar en l’Ima. Sra. Maite Fandos Payà, Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 92. Iniciar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, l’expedient per al Sistema Integral Municipal d’Informació, orientació i assessorament per al desenvolupament dels joves, mitjançant contracte administratiu de serveis, durant NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4181 el termini comprés entre el dia 1 de desembre del 2014, o des del dia següent de la seva formalització si fos posterior a l’esmentada data, i fins al 31 de desembre del 2015. Aprovar els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que ha de regir aquest contracte, de conformitat amb el que estableix l’article 114-116 TRLCSP. Autoritzar la despesa d’aquest contracte, amb càrrec a la partida 0201 23222 22731, per un import de 779.955,82 euros iva inclòs, dels quals 709.050,74 euros son pressupost net i 70.905,08 euros en concepte d’iva al tipus del 10 %, de conformitat amb la naturalesa de les prestacions a aplicar, del pressupostos de 2014, 2015, condicionats aquest darrer a l’existència de crèdit adequat i suficient. Aquest pressupost es desglossa en les següents anualitats: 2014: 59.996,60€ dels quals 54.542,36€ corresponen al pressupost net i 5.454,24€ corresponen a l’IVA, al tipus impositiu del 10%. D’aquestes quantitats, Lot 1: 46.412,93 €, dels quals 42.193,57 € corresponen al preu net i 4.219,36 € a l’IVA; Lot 2: 8.546,24 €, dels quals 7.769,31 € corresponen al preu net i 776,93 € a l’IVA; Lot 3: 5.037,43 €, dels quals 4.579,48 € corresponen al preu net i 457,95 € a l’IVA; 2015: 719.959,22€ dels quals 654.508,38€ corresponen al pressupost net i 65.450,84€ corresponen a l’IVA, al tipus impositiu del 10%; condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient. D’aquestes quantitats: Lot 1: 556.955,12 €, dels quals 506.322,84 € corresponen al preu net i 50.632,28 € a l’IVA; Lot 2: 102.554,92 €, dels quals 93.231,74 € corresponen al preu net i 9.323,18 € a l’IVA; Lot 3: 60.449,18 €, dels quals 54.953,80 € corresponen al preu net i 5.495,38 € a l’IVA; Declarar la improcedència de revisió de preus durant la vigència inicial del contracte a l’empara de l’art. 89.2 TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Convocar el procediment obert per a l'adjudicació d’aquest contracte d'acord amb el que disposen els articles 138.2 i 157 i correlatius TRLCSP i donar publicitat del present procediment de contractació mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 93. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Centre Català de Solidaritat, Fundació Privada, amb NIF G-17324864, per a l’execució del projecte “Pis del Carme. Una llar per a la consolidació de l’autonomia de les persones, especialment amb patologia dual”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 21.718,96 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 21.718,96 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 31311 de l’exercici 2014 de la Direcció del Programa de Salut, equivalent al 69,63 % del cost total del projecte (31.191,12 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar la Sra. Cristina Iniesta i Blasco, Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 94. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (endavant TRLCSP), l’expedient per a la contractació de la gestió del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), durant el termini comprés entre l’1 de gener de 2015 o el dia següent a la formalització del contracte, si és posterior a l’esmentada data, i fins al 31 de desembre de 2016, a la vista de l’informe de la Cap del Departament d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona de data 17 de juny de 2014 que s’adjunta el qual justifica la idoneïtat i la necessitat de la tramitació del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 6.006.611,52 euros, dels quals 5.460.555,92 euros són pressupost net i 546.055,60 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10 %, amb càrrec al pressupost i partida indicats al document comptable, d’acord amb el desglossament següent: L’any 4182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 2015 per import de 3.003.305,76 euros, dels quals 2.730.277,96 euros són pressupost net i 273.027,80 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, i L’any 2016 per import de 3.003.305,76 euros, dels quals 2.730.277,96 euros són pressupost net i 273.027,80 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%.Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i següents del TRLCSP. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que regiran l’adjudicació d’aquest contracte, en compliment dels articles 115 i 116 de l’esmentat text legal. Declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’art. 89 del TRLCSP durant la vigència inicial del contracte, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 95. Esmenar, en virtut de l’article 105.2 de la Llei 30/1992, l’error material detectat en l’Acord adoptat per la Comissió de Govern de 18 de juny de 2014, en el sentit de facultar la quarta Tinent d’Alcalde i Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Ima. Sra. Maite Fandos i Payà per a la signatura del conveni, així com de tots aquells documents que se’n derivin, en comptes de la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran. ÀREA DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 96. Acceptar la subvenció, per un import total màxim de 1.200.450,00 euros, atorgada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació local titular del Conservatori de Música Municipal de Barcelona, segons Acord de govern de 27 de maig de 2014, destinada al finançament de les despeses de funcionament i les despeses de personal del centre, per a la impartició dels ensenyaments professionals de música, corresponent al curs 2012-2013. Aprovar el conveni entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i l’Ajuntament de Barcelona per al sosteniment del funcionament del Conservatori de Música de Barcelona de titularitat de la corporació local per al curs 2012-2013. Declarar que aquesta corporació no incorre en cap dels supòsits que estableix l’article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. Declarar que ni aquesta corporació local ni cap organisme d’aquesta rep de la Generalitat i els seus organismes autònoms cap altra subvenció pel mateix concepte. 97. Iniciar, de conformitat amb l'article 109 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, la tramitació del corresponent expedient de contractació, en règim de concessió, de la gestió i explotació d’un espai de connexió del talent creatiu i la capacitat d’innovació de la indústria cultural amb el teixit empresarial i l’emprenedoria, que es portarà a terme a l’edifici de l’antic Canòdrom de Barcelona, per un període de 4 anys, mitjançant tramitació ordinària i amb utilització del procediment obert; Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació. Facultar el Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, lm. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, per a la formalització d’aquest contracte, així com la de tots els documents que se’n derivin i donar-ne compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. b) Mocions NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4183 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Actes Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Acta de la sessió de 17 de juny de 2014, aprovada el dia 15 de juliol de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de juny de 2014, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Puigdollers i Fargas, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Núria Carmona Cardoso, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, i que certifica. També hi són presents: la Sra. Marta Clari Padrós, Gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona,i el Sr. Marc Puig i Guàrdia, Director de Comunicació i Atenció Ciutadana. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:Francina Vila i Valls, Sònia Recasens i Alsina i Xavier Mulleras Vinzia. S’obre la sessió a les 9,20 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 22 d’abril de 2014, que aprova els plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació dels serveis de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic, de lleure i sociocultural del Centre Cívic Matas i Ramis, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 148.200,00 euros. 2. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 12 de maig de 2014, que aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió del Casal d’Entitats Mas Guinardó, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 180.000,00 euros. 3. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 16 de maig de 2014, que aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la dinamització i prestació de serveis socioculturals del Centre Cultural Albareda, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 208.657,90 euros. 4184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 4. Districte de les Corts Del gerent municipal, de 20 de maig de 2014, que aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió i la dinamització del Casal de Joves de les Corts, el punt d’informació juvenil i l’Espai d’Adolescents Can Bacardí, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 445.195,39 euros. Acord de la Comissió de Govern de 21 de maig de 2014: 5. Iniciar l’expedient per a la contractació de gestió i explotació del Centre Cívic Barceloneta, amb núm. de contracte 14C00011, mitjançant tramitació ordinària amb utilització del procediment obert i amb un pressupost total de licitació d’1.094.019,80 euros exempt d’IVA. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. Donar compte a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Barcelona Dades Cultura, el nou portal de dades de cultura de la ciutat. El Sr. Ciurana indica que en aquest punt el que és interessant és que tots els representants dels grups, persones interessades i també els mitjans de comunicació tinguin el temps suficient per passejar-se per aquest web que avui presenten: Barcelona Dades Cultura. Tot seguit, exposa que Barcelona és una ciutat amb un ric teixit cultural, que disposa, més o menys, de cinquanta espais escènics, més de cinquanta museus, més d’una vintena d’espais de creació, una xarxa de gairebé quaranta biblioteques públiques, més de cinquanta centres cívics, s’organitzen més de cent cinquanta festivals a la ciutat, etc. Per tant, els sembla que disposar d’un sistema d’indicadors útil, àgil i eficaç és importantíssim per planificar, per controlar i per avaluar la gestió pública que es fa de la cultura a la ciutat, que és precisament l’objectiu del web que presenten; és a dir, facilitar aquestes eines i aquests instruments a totes les persones que hi puguin estar interessades. En aquest sentit, manifesta que, des de fa uns anys, la secretaria tècnica de l’ICUB recull totes les dades i intenta donar-hi un tractament homogeni, per tal de tenir uns criteris comuns entre els diferents equipaments culturals i les diferents activitats culturals que es fan, com també intenta tenir-ho sempre consensuat amb els responsables de cada sector. Tanmateix, matisa que hi ha algunes coses que no depenen de l’ajuntament, que ultrapassen la seva capacitat legislativa o normativa; per exemple, assenyala que la Generalitat està preparant un decret sobre el concepte de visitants als museus. A continuació, especifica que la secretaria tècnica de l’ICUB recull dades mensuals d’uns vuitanta centres, tant municipals com consorciats, dades anuals d’uns altres seixanta centres municipals, i dades també anuals d’uns altres cent cinquanta centres més, entre públics i privats, que en total es recullen dades d’uns tres-cents equipaments culturals amb un triple objectiu, que figura a la mesura de govern. En primer lloc, aquestes dades han de servir per prendre decisions, com una eina de gestió. En segon lloc, també són un element de transparència per poder avaluar l’acció pública, tant des del Govern com des del conjunt de la societat, usuaris de la cultura, acadèmics especialitzats, periodistes, el mateix sector, és a dir, qualsevol ciutadà podrà analitzar, desglossar, comparar i examinar les dades relatives a les polítiques culturals públiques. En aquest sentit, remarca que en aquest web es penjaran totes les subvencions que, per exemple, l’ICUB atorga en les seves diferents convocatòries. I, en tercer lloc, el tercer objectiu és promoure NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4185 l’accessibilitat també a les dades, que és una acció que ja fa temps que s’està introduint a moltes de les dades de què disposen, ja sigui la carta arqueològica, ja sigui el catàleg col·lectiu de les biblioteques, o el projecte de col·leccions obertes dels museus, que avui ja permet veure pràcticament totes les col·leccions dels museus de la ciutat a través de la xarxa. En resum, indica que aquesta combinació d’aquests tres objectius –evolució interna, transparència i accessibilitat– és el que configura aquest portal de dades. D’altra banda, destaca que no són unes dades bolcades, sinó que són unes dades tractades perquè sigui fàcil la seva comprensió, que es pot accedir a les dades en format clàssic, en format de base de dades o en qualsevol altre format segons la necessitat que hi hagi per part dels diferents operadors que hi intervinguin. Així mateix, els recomana que, si tenen l’oportunitat, visitin el web, i insisteix que, tant des del punt de vista de disseny com des del punt de vista del tractament de les dades, han intentat que fosal màxim de comprensible i atractiu, atès que consideren que la combinació entre l’atractivitat, la facilitat de lectura i la comprensió també és molt important. Finalment, dóna les gràcies a l’equip que ho ha tirat endavant, encapçalats per la secretaria tècnica de l’ICUB, perquè opina que és una qüestió molt important, que no és gens fàcil, que és molt feixuga, que és molt difícil d’establir uns criteris unitaris, i creu que se n’han sortit molt i molt bé. En tot cas, espera que aquesta sigui una eina útil al conjunt de persones interessades en la cultura de la ciutat. El Sr. Espriu, primer de tot, agraeix la mesura i comenta que l’impuls de l’Open Data ja es va iniciar el 2011 i que, per tant, aquest projecte va en la mateixa línia del treball realitzat pel Govern. Tot seguit, manifesta que no entraran en el debat sobre els conceptes de transparència, accés a informació, participació, eines de gestió, perquè ja van debatre aquest tema, el tema d’Open Government, en la Comissió de Presidència. Quant al web, indica que l’ha estat mirant i ha constatat que les dades s’ofereixen en diferents formats. En aquest sentit, apunta que l’important d’un open data és que es puguin baixar les dates i es puguin utilitzar en diferents formats, perquè si són simplement una fotografia no tenen cap utilitat. A més, també assenyala que el format de tractament de la informació és diferent de la resta de format que utilitza l’ajuntament. I pregunta si l’ajuntament, en aquest tema, està fent un procés de normalització, tal com es va comunicar a la Comissió de Presidència, amb la finalitat que el conjunt de tots els serveis de la ciutat acabi dintre de la pàgina de govern obert i el tractament de la informació sigui homologable al conjunt del sistema. Així mateix pregunta quin és el grau de coordinació que hi ha hagut respecte a l’ICUB i respecte al web general de la ciutat. La Sra. Esteller comunica que el Grup Popular valora aquesta mesura, entre altres coses perquè l’Open Data és un objectiu que té l’ajuntament i facilita l’accés a la informació als ciutadans respecte a cada àmbit sectorial. En aquest sentit, entenen que aquestes qüestions s’han d’harmonitzar amb cada un dels àmbits sectorials, per poder disposar d’aquesta informació amb la màxima amplitud i que pugui ser utilitzada pels ciutadans com una eina de recerca i d’informació. Tot seguit, pregunta si tenen previst ampliar la informació a l’activitat de les representacions teatrals, actuacions musicals, la cartellera, una mica veure també la valoració de la demanda que hi ha més a la ciutat de Barcelona en cada una d’aquestes disciplines i poder també conèixer aquesta informació en temps real. Per acabar, comenta que la pàgina els ha agradat molt, que és una pàgina fàcil d’utilitzar i que ofereix molta informació, en temps real, la qual es pot utilitzar per valorar l’activitat cultural de la ciutat. La Sra. Ribas agraeix la presentació de la mesura, atès que el seu grup també comparteix la necessitat d’uns indicadors per a la gestió de les polítiques públiques, també en el cas de l’àmbit cultural, i perquè és evident que només uns indicadors clars, útils i permanents en el temps permeten la necessària planificació, control i també avaluació de les polítiques culturals a la ciutat. A continuació, fa palès que, després de fer-hi un petit tomb, s’ha fet un enorme esforç –el qual agraeix–, especialment en tot el que és transparència i donar 4186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 informació. En tot cas, considera que és una primera arrancada i que cal, lògicament, anar-hi aprofundint. D’altra banda, exposa que, tant en el document de la mesura com al lloc web, es posa de manifest la necessitat que les dades no només siguin quantitatives, sinó qualitatives, però que al web ha vist moltes més dades quantitatives, que reconeix que és molt més complicat oferir dades qualitatives, però que comencen a haver-hi estudis i propostes per veure com es pot implementar dintre del web, per tenir-ho en compte i poder anar avançant en aquest camp. Considera que la base informativa es podria ampliar, per exemple, amb un apartat dedicat a convenis i contractes amb entitats privades, com també que hauria d’oferir dades més internes de l’ICUB –que probablement estan a la pàgina de l’ICUB–, com ara el pressupost de l’ICUB, temes de contractes o informacions d’altres entitats consorciades, en les quals l’ajuntament tingui una presència majoritària. Així mateix, pensa que algunes dades podrien tenir també una certa progressivitat de manera que a mitjans any ja es pugui veure l’evolució d’aquestes activitats. Per acabar, comenta que, pel que fa a l’avaluació d’aquestes dades, troba a faltar indicadors per poder avaluar les polítiques culturals. És a dir, per poder avaluar cal tenir presents quins eren els objectius que es proposaven, en aquest cas com a ciutat, globals i en cada un dels camps, com també saber de quin punt es partia i on es volia arribar. I aquesta part d’objectius i relació amb el context social no l’ha vist reflectida al web. Per tant, tenint en compte el valor social de la cultura, la capacitat de la cultura per poder transformar el seu entorn, el retorn social que ha de tenir la cultura, considera que seria una llàstima no poder disposar d’aquests indicadors, com a mínim no intentar-ho, dintre d’aquest esforç que representa aquest portal. El Sr. Portabella expressa que veuen positivament la presentació d’aquest nou portal, i consideren, com deia el mateix tinent d’alcalde, que els objectius que planteja –el d’una eina de gestió per avaluar les polítiques públiques, la transparència i les dades accessibles– són positius, tant per a les persones que es dediquen a l’àmbit de la cultura com per a les persones que alienes a aquest àmbit hi tinguin interès. A continuació, comenta que, efectivament, aquestes dades haurien de ser fàcils de baixar per poder-les utilitzar-les d’acord amb els interessos. Així mateix, indica que troben a faltar informació a l’entorn del cost que ha pogut tenir la creació d’aquest nou portal i, com tothom, tot i tenir-ne una visió encara superficial, la justificació dels indicadors que s’utilitzen. D’altra banda, remarca que hi ha un element que és interessant dintre de l’explicació d’aquest portal, què és que es busca la possibilitat de poder establir comparació amb els altres tipus de dades que habitualment donen a conèixer les ciutats que així ho fan. Ara bé, opinen que valdria la pena fer una reflexió d’aquests indicadors que es faran servir, per tal de fer un seguiment de l’impacte i de l’ús del portal. Tot seguit, quant al títol d’aquest nou portal, «Barcelona Dades Cultura», exposa que ja entenen que el fet que es posi Barcelona al principi té una certa importància, però creuen que en l’àmbit de la cultura s’hauria d’intentar al màxim no utilitzar estructures agramaticals; és a dir, que això en tot cas seria «Barcelona dades culturals», que tampoc representa gaire, només és l’afegitó d’un parell de lletres, però que, de fet, s’hauria de dir «Dades culturals de Barcelona», que ho entendria tothom i seria l’estructura gramatical que pertoca en la nostra llengua, la nostra cultura. En aquest sentit, posa algun exemple que ja existeix, i què és del mateix departament: Centre Cultural del Born, i no Born Centre Cultural. En aquest sentit, manifesta que això pot semblar que no té importància, però que el seu grup li dóna importància, i opina que a Cultura haurien d’utilitzar l’estructura gramatical pròpia de la llengua i l’estructura lingüística pròpia. El Sr. Ciurana admet que el Sr. Portabella té tota la raó, i que moltes vegades els diu als seus col·laboradors, que no cal parlar com els indis de les pel·lícules, però no sap si són a temps de canviar-ho. Tot seguit, agraeix el conjunt de les intervencions, i expressa que voldria que fos una eina útil també per als representants dels grups municipals, que li NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4187 agradaria que comencessin a fer preguntes en aquesta comissió amb relació a les dades que han pogut obtenir d’aquest web, perquè voldria dir que el web és útil, que li donen credibilitat i que, per tant, és un web que serveix per a allò que ha estat creat. Pel que fa a les observacions que hi han fet, explica que, evidentment, aquest és un web obert i que, per tant, es proposen –contestant a la Sra. Esteller– ampliar informació i anar-hi sumant dades en el moment en què aquestes estiguin consensuades amb els respectius sectors; com també es proposen, amb relació al que comentava la Sra. Ribas, posar-hi, per exemple, les enquestes, els resultats de l’Omnibus, etc., que introdueixen un element més qualitatiu a aquesta qüestió. En resum, aquest és un web que volen que vagi creixent. Pel que fa al cost, que ho demanava el Sr. Portabella, indica que el cost global està al voltant dels trenta mil euros, i que es nodrirà de la informació que generi la secretaria tècnica de l’ICUB, que també actualitzarà aquesta informació. La Sra. Clari assenyala que aquest és un web complementari al web de l’ICUB, que no intenta anul·lar l’altre, ni tampoc repetir-se; que el que han volgut és passar en format digital el que feien com a anuari, de manera que les dades es poguessin treballar. I, per tant, moltes de les informacions que demanaven els grups estan penjades al web. Amb relació al que deia el Sr. Espriu, precisa que sí que és una foto, però alhora són taules dinàmiques i que, per tant, es pot treballar amb excel, sumar, restar, etc.; és a dir, és un web pensat per poder-hi treballar. En aquest sentit, destaca que es passaven el dia demanant dades a tercers, però els tercers, finalment, les veien en un llibre, i ara, d’aquesta manera, també entre equipaments poden fer comparatives, treballar les seves dades amb altres equipaments, etc. Tot seguit, exposa que hi ha un apartat de novetats, on hi ha dades més qualitatives, com l’enquesta de l’Omnibus; que és cert que dominen les dades quantitatives, però que tot allò que tingui a veure amb estudis, indicadors més qualitatius també ho aniran penjant. Així mateix, destaca que no és un web tancat i que, per tant, hi aniran afegint allò que institucions, entitats i el propi coneixement vagi generant. Finalment, respecte al govern obert, fa palès que estan coordinats, que ho treballen conjuntament, però que treballen paral·lelament, perquè el govern obert són moltíssimes dades, i ells quan l’han tingut en marxa o possiblement visitable l’han penjat, amb una miqueta de disseny, perquè treballant a Cultura els costa molt penjar-ho sense res de disseny, i, per tant, han intentat que fos bonic i fàcil de mirar. El Sr. Espriu comenta que ells van demanar, quan es va fer el tema del govern obert, que s’hi afegissin també el tema dels informes i els estudis; és a dir, que hi hagués un material de contingut, que s’hi pogués incorporar, tenint en compte que està pagat amb diners públics, perquè pogués ser útil i utilitzable per la gent en general. D’altra banda, comenta que hi ha un concepte d’agenda, que això sí que creu que és un tema d’incorporació, i és que no ha vist el conjunt de festes i festivitats als territoris; que sí que ha vist, per exemple, Festes de Gràcia, Sant Medir, etc., i considera que s’hi hauria d’afegir. La Sra. Esteller comenta que, respecte a la pàgina web, han parlat de continguts, que són necessaris, i que volen saber com i quan s’aniran actualitzant, perquè, en definitiva, la pàgina web ha de ser una radiografia, i com i de quina manera es gestionarà aquesta pàgina, atès que consideren que s’ha d’ampliar al màxim i que ha de tenir els enllaços idonis, o directes, perquè es pugui anar accedint a tota la informació corresponent, tant a la informació objectiva com a la qualitativa, que també és necessària. Quant al pressupost, que els han dit que el cost ha estat de trenta mil euros, demana també el cost del manteniment, qui el farà, si es farà directament o s’externalitzarà, etc. La Sra. Ribas manifesta que està d’acord que no cal duplicar la informació de l’ICUB, i constata que el tema de les subvencions és als dos webs: al de l’ICUB i en aquest. És per això que considera que també hi podria ser tot el tema de convenis i contractes, que és una altra de les maneres en què l’ajuntament, en l’àmbit de 4188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 cultura, col·labora amb la societat civil, amb empreses o no. Opina que o es posen totes o no se’n posa cap, perquè si no, sembla que s’eviti la transparència de què parlaven. Quant al tema de les dades qualitatives, assenyala que no és només veure què es pot recollir del que ja existeix, sinó fins i tot veure si es poden implementar mètodes. En aquest sentit, apunta que el País Basc té un manual d’avaluació qualitativa que li sembla que seria una bona manera de fer-ho. Finalment, matisa que no està gaire d’acord amb el que acaba de dir la Sra. Esteller, perquè considera que aquesta pàgina no ha de ser només una foto fixa, sinó que ha de permetre saber quin és el marc de partida, quin és el marc al qual es vol arribar, i si s’està fent o no s’està fent bé aquest trànsit. El Sr. Ciurana informa que tenen intenció que aquest web, el mes d’octubre, estigui disponible en castellà i en anglès, que és una dada que s’havia oblidat de dir a la primera intervenció. A continuació, explica que, per exemple, en temes d’indústries culturals no tenen les dades suficients, a part que a vegades és difícil segregar Barcelona de Catalunya en alguns d’aquests aspectes, però que en canvi l’Idescat i l’ICEC ho tenen recollit i ho pengen. Per tant, creu que, més que duplicar qüestions, han de ser capaços de fer enllaços o fer referències que permetin tenir accés a aquesta informació. Quant al manteniment, que comentava la Sra. Esteller, comunica que es farà internament, amb les eines que aquest web permet, que des del SICUB, què és el sistema d’informació que tenen intern, es poden bolcar les dades i fer les actualitzacions pertinents. En aquest sentit, matisa que això no vol dir que, si un dia s’ha de canviar l’arbre, l’estructura, no puguin recórrer a professionals externs. Així mateix, comunica que es proposen, a partir d’aquest moment, presentar aquest web als sectors, perquè insisteix que aquest web tot just comença avui, i volen que sigui un web útil per a tot el sector. Amb relació a la periodicitat de les dades, indica que normalment són dades d’anys vençuts, tancades i absolutament homologades. Per acabar, reitera que estan oberts a qualsevol observació que els vulguin fer sobre el web. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Festival Ciència, Tecnologia i Innovació. Del 4 al 20 de juny de 2014. El Sr. Ciurana recorda que el Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació és hereu, en certa manera, de la Festa de la Ciència, que des de feia uns quants anys es feia al parc de la Ciutadella, i que enguany, com una mica ja es va fer l’any passat, s’ha obert a temes de tecnologia i a temes d’innovació, a més aprofitant que enguany Barcelona va ser declarada Ciutat Europea de la Innovació. A continuació, informa que aquest festival va començar el dia 4 de juny, amb una conferència del professor de la Universitat de Cambridge Sr. Andrea Ferrari sobre el grafè, i té previst acabar amb una sessió que es farà al Parlament de Catalunya, en què els diferents actors que hi han intervingut faran arribar als responsables polítics, principalment als legisladors, les seves conclusions respecte al festival. Així mateix, destaca el salt important que ha fet enguany el Festival de Ciència i Tecnologia, tant en nombre de visitants (aproximadament entre 18.000 i 19.000) com pel conjunt d’entitats participants (173 entitats, des d’universitats, centres de recerca, associacions, etc.), a més dels 264 ponents diferents participants en conferències, en tallers, etc., i dels 23 professionals d’arreu d’Europa que s’hi ha convidat. D’altra banda, incideix que ha comptat amb la primera Mostra Audiovisual de cinema de ciència, una mostra que ha tingut un bon ressò i un bon èxit de públic, en la qual s’han presentat pel·lícules relacionades amb la ciència i la tecnologia; NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4189 també amb la festa al parc de la Ciutadella, que potser és l’activitat més tradicional, que també ha tingut molt bon èxit de públic; i amb una sessió de R+D+I, al Disseny Hub Barcelona, en què s’ha intentat vincular els centres de recerca amb el món de l’empresa, per facilitar la transferència tecnològica. A més, precisa que a aquesta sessió han vingut convidats la comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, el president del Consell Executiu del Graphene Flagship–que recorda que és el projecte científic amb un finançament més gran de la Unió Europea (1.000 milions d’euros)–i la directora d’inversions d’Edmond de Rothschild. És a dir, un intent també d’obrir-se internacionalment i de vincular el món de l’empresa i el món del finançament amb el món de la ciència. Tot seguit, explica que també hi ha hagut un eix molt important, que és el de la ciència ciutadana, amb vint entitats col·laboradores, bona part de les universitats de Catalunya i diferents centres de recerca, que és la nova frontera de la recerca científica, la recerca ciutadana, i que, per tant, és un món que és interessant de treballar-hi i que es desenvolupa al llarg de l’any a través del concepte «Barcelona laboratori». Així mateix, informa d’un altre aspecte molt important, que és tot allò referit a l’art, ciència i tecnologia, és a dir, posar la tecnologia al servei dels creadors barcelonins i al servei dels creadors catalans. En aquest sentit, comunica que s’estan fent intervencions, perquè algunes encara es poden visitar, en set espais museístics de la ciutat: el MACBA, el CCCB, el Picasso, el MHUBA, el Born, la Virreina, el Castell dels Tres Dragons i el Museu de Ciències Naturals, així com en dos centres de recerca, la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Hospital Germans Trias i Pujol i el Campus d’Alimentació de Torribera, i dues empreses, Bee-Honey i Mel-lis. Finalment, manifesta que està sent una experiència molt positiva, que l’equip de comissaris que ha treballat en cada un d’aquests projectes ho ha fet de manera molt coordinada amb tot el sector, i que, a causa del creixement de participació i a l’èxit d’aquest festival, s’han proposat com a repte obrir una reflexió sobre la idoneïtat de les dades, de les dates, dels espais, etc., ja que consideren que cal tenir present tot això de cara a la propera edició. El Sr. Colomé felicita el tinent d’alcalde, perquè han pogut llegir l’informe gairebé en temps real, és a dir, alhora l’informe i el festival. Tanmateix, comenta que també algun dia estaria bé que aquells que dissenyen el Festival de la Ciència pensin que hi han altres tipus de ciències, que ja sap que són menyspreades per aquells que consideren que no són ni ciències, però que són igual d’importants, i especifica que bàsicament es refereix a les ciències socials, entre d’altres. Tot seguit, recorda que la matemàtica és la base de dues disciplines importantíssimes: la filosofia i la música. En aquest sentit, comenta que ja li sembla bé posar la ciència i la tecnologia per als creadors, però que els creadors d’entrada són artistes, no són científics. Així mateix, demana obrir un ventall de possibilitats per analitzar a través d’altres ciències la societat. D’altra banda, exposa que el grafè és molt important, és baratíssim, i és el futur; i que Barcelona té dos especialistes, que no són barcelonins però treballen aquí, en el tema del grafè molt importants. Comenta que és veritat que els 1.000 milions han de donar grans resultats de futur. Ara bé, exposa les preguntes següents: quins són els impactes que tindrà el grafè, per exemple, sobre la societat? Quins seran els canvis profunds que comportarà el grafè, en les relacions socials, entre els països, les ciutats, la ciutadania, etc.? Com afectarà la vida dels ciutadans, per exemple, de Barcelona? En aquest sentit, manifesta que són preguntes que no sap si es fan aquells que són els científics del grafè, però sí que són les preguntes que es fan els científics socials quan miren el grafè i no saben exactament de què s’està parlant. És per això que considera que fóra bo posar espais conjunts per tal que els altres acadèmics hi poguessin participar per enriquir-lo. La Sra. Esteller manifesta que el Grup Popular sempre ha donat molta importància a tot el que té a veure amb el que és la ciència, la tecnologia i la innovació, i pensen que avui en dia cal liderar aquests projectes, des del punt de vista del coneixement, perquè és pugui insistir i treballar en tots aquests àmbits, i el festival es una oportunitat per fer-ho, pel contingut de les exposicions i de les 4190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 activitats que es desenvolupen i també per la gent que hi assisteix i que hi participa. A continuació, exposa que voldrien que es fes una anàlisi, no només des del punt de vista quantitatiu, sinó també amb indicadors de l’eficàcia d’aquest festival, per poder-lo posar més en valor. En aquest sentit, expressa la seva sorpresa que l’ajuntament no ho tingui a la pàgina principal, sinó que la informació d’aquest festival estigui dins del web de Cultura, i considera que se li hauria de donar el protagonisme que ha de tenir, ja que no és només un àmbit cultural, sinó que el que és vital, en tot el que és el coneixement, la innovació, la tecnologia, és la seva aplicació i la transferència d’aquest coneixement al món productiu, que creu que és l’assignatura pendent que hi ha actualment, que és difícil, però que s’ha de treballar al màxim perquè això sigui així. Amb relació a això, indica que el seu grup fins i tot sempre ha fet propostes de transferència de coneixement i d’activitats en aquest sentit, perquè tant el departament o l’àrea de l’ajuntament com també la part d’empresa puguin sumar sinergies a l’hora de poder fer efectiva aquesta transmissió del coneixement i que es posi més en valor. D’altra banda, exposa que van presentar una proposta en aquesta comissió en la qual demanaven que s’identifiquessin aquestes oportunitats de negoci del grafè i que es creés un programa per incentivar la iniciativa privada, en l’àrea de l’economia del coneixement, per tal de potenciar tota la tecnologia del grafè; i voldrien saber també què s’ha fet d’aquesta proposta, ja que considera que és molt important que això es desenvolupi en aquests termes, perquè en definitiva també l’Andrea Ferrari deia en una entrevista que va concedir que hi ha un gran calat en aquest àmbit i que s’ha d’ajudar les companyies perquè trenquin la bretxa entre el laboratori i la indústria. És per això que demana conèixer què està fent el Govern respecte a això, sobretot per aplicar aquestes polítiques i promocionar i fomentar que això es pugui fer efectiu. La Sra. Ribas agraeix la presentació de l’informe, i posa en valor una activitat, des de fa temps d’èxit, que permet posar en contacte la ciutadania amb la ciència i la tecnologia. En aquest sentit, assenyala que és evident que vivim en una societat molt més tecnificada que no la de fa uns quants anys, cosa que hauria de permetre un acostament més fàcil de la ciutadania a la ciència, a la tècnica, ja que tots tenim més present la importància de la innovació tecnològica i com els nous coneixements científics i tecnològics s’acaben traslladant cada vegada més d’hora a la nostra vida quotidiana, la qual cosa no treu que s’hagin de fer menys esforços per seguir connectant ciència i tecnologia, recerca, innovació, amb la ciutadania. A més, amb relació al que deia el regidor socialista, opina que cal fer-ho com una part integrant de la cultura, que és el que permet aquesta transversalitat i que és el que obliga també que una activitat com ara aquest festival hagi d’anar evolucionant permanentment. D’altra banda, manifesta que en l’informe troba a faltar què ha costat tot plegat, què s’ha invertit en cada una de les parts, quina part d’aquest pressupost és aportació municipal i quina part correspon a aportacions d’altres institucions. Ara bé, considera que el veritable èmfasi d’aquest festival cal posar-lo en aquesta vessant ciutadana, no només de divulgació, sinó d’apropiació; que en l’informe es parla de «ciència ciutadana», i opina que també es podria parlar de democratització de la ciència, que és el que s’ha pogut veure aquest cap de setmana al parc de la Ciutadella. En aquest cas, vol saber si les escoles hi han tingut un paper o no, que l’informe no en parla, perquè creu que més enllà del que és pròpiament el festival, que és un cap de setmana, s’hauria de poder-ho treballar amb els grups escolars. Finalment, expressa que, a parer seu, la prioritat és la connexió entre ciència i tecnologia, tot i que l’informe posa també de manifest l’interès a connectar ciència i empresa, acadèmia i indústria, que és evident que s’ha de fer i que la translació s’ha de poder fer. No obstant això,considera que algunes frases que conté l’informe, com «aquí hi ha inimaginables possibilitats de negoci» o «el creixent interès de l’inversor privat internacional», impliquen un paper i uns objectius que no haurien de ser els de l’Ajuntament de Barcelona. En tot cas, manifesta que, com a Administració pública, en el camp de la recerca i la innovació, caldria NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4191 centrar-se en el fet que el desenvolupament d’aquesta recerca i aquesta innovació no acabi depenent del possible rendiment econòmic o empresarial, ja que l’objectiu principal ha d’estar en un altre camp. El Sr. Portabella indica que, des de l’inici de la Festa de la Ciència el 2007, valoren molt positivament tant la iniciativa que en el seu moment es va proposar com tota l’evolució cap a festival. Així mateix, creuen que s’ha fet un bon passi i que aquest festival es consolida, i que, per tant, el conjunt de l’oferta vinculada a la ciència, la tecnologia i la innovació que fa la ciutat de Barcelona cada vegada és més representativa, cosa que no significa que no hagin de continuar esforçant-se per poder arribar a més i més gent. A continuació, comenta que aquest és un informe molt curiós, perquè generalment els informes es fan o bé abans que passi l’esdeveniment, i s’informa de l’esdeveniment, o bé quan ja ha acabat l’esdeveniment, i s’explica com ha anat; i aquest, com ja deia el representat socialista, és in time, i aleshores és difícil valorar l’esdeveniment. En aquest sentit, consideren que valdria la pena incorporar-hi, si es fes a posteriori o es fes a priori, una mica d’anàlisi política, de quina és la filosofia que hi ha al darrere d’aquest festival, quins objectius es volen assolir, quines són les expectatives de resposta del públic, etc. D’altra banda, pensa que hi ha temes molt ben seleccionats, que són d’alt interès, com ara tot el tema del grafè. Així mateix, comenta que el mes d’octubre va entrar una consideració sobre la possibilitat que hi haguessin ruscos en els edificis de la ciutat, amb unes certes condicions, i ara veu amb gran alegria que l’ajuntament ha fet exactament tres activitats vinculades als ruscos urbans a Barcelona; creu que se li pot donar un embolcall, probablement no tant científic, que permeti tenir més penetrabilitat en el conjunt de la societat. Tot seguit, exposa que dubten de la idoneïtat de les dates, perquè hi ha una participació de tota la ciutadania en general, però sobretot d’escoles, i la celebració del festival coincideix amb els darrers dies dels cursos escolars, que són uns dies que a l’escola hi ha una mica de tot, des de molts nervis fins a molta relaxació, depèn del curs que es fa i el que signifiqui l’acabament del curs. És per això que consideren que no són unes dates que facilitin la participació i, com que creuen molt en aquest Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació, els sembla que es podrien trobar unes dates que encaixessin més i millor. Pel que fa a l’informe pròpiament, com ja s’ha comentat una mica abans, opina que està bé quan es presenta un informe dir una mica el cost i plantejar també uns nous objectius. Consideren que està mol bé que es faci aquest festival i que ha anat creixent adequadament. Quant a això de la ciència ciutadana, que feia un comentari també la representant d’ICV, amb els experiments col·lectius, que no sap si és la nova frontera de la ciència, que troba molt agosarat dir això, però sí que és la participació de la ciutadania a la ciència, cosa que sí que els sembla que és molt positiva, i, per l’altra part, es pot fer un tipus de recollida de dades i d’experimentació que necessita unes mostres molt grans que és molt difícil de fer si no es fa així, per la qual cosa els sembla francament bé. El Sr. Ciurana, en primer lloc, dóna les gràcies a tots per la valoració positiva. Segonament, explica que l’informe l’han fet en temps real perquè a les comissions al final hi entra el que hi entra, que probablement a la darrera comissió hi deuria entrar algun informe d’educació o alguna mesura de govern d’educació, i a la propera del juliol probablement hagin d’explicar com va el Grec o alguna altra cosa; per tant, hi ha molta més activitat que capacitat d’entrar temes. En qualsevol cas, creu que és bo que ho puguin explicar en un procés que està viu. Pel que fa al tema de les ciències socials, assenyala que encara queda coix, no només en aquest festival, sinó en l’anàlisi general, i comenta que si es miren les vocacions científiques o les vocacions tecnològiques i es comparen amb les vocacions socials, o d’humanitats, es pot veure que aquest desequilibri també hi és. En aquest sentit, informa que enguany al tema de ciències ciutadanes han incorporat les ciències socials, i el treball que es presentarà al Parlament també inclou un apartat que es diu «Ciència i societat»; és a dir, que aquesta vinculació hi és i que sens dubte ha de créixer en els propers anys. 4192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Quant als indicadors, que ho comentava la Sra. Esteller, considera que els indicadors per avaluar aquest festival són alguns dels que ha explicat: nombre de centres de recerca participants, nombre d’universitats participants, nombre de doctors participants, etc. Tot seguit, expressa el seu acord amb el tema del protagonisme al web municipal, i està segur que l’any vinent es posarà el Festival de Ciència i de Tecnologia com un dels eixos principals durant el més en què se celebri. Tanmateix, adverteix que la promoció i la difusió necessària perquè àmplies capes de la població s’assabentin d’un esdeveniment podria arribar a costar mes diners que el mateix esdeveniment, cosa que és una contradicció in terminis que han de ser capaços d’evitar. Pel que fa al tema del grafè, explica que, d’entrada, han establert un sistema de confiança i de proximitat amb les persones que es dediquen a la recerca. Comenta que abans el Sr. Colomé parlava de dos científics que no són d’aquí però que hi treballen –probablement, un holandès i un anglès–, però que també hi ha el senyor Lluís Torner, per exemple, pregoner de la Mercè, que és un dels puntals d’això, o que hi han convidat al Sr. Andrea Ferrari, que és el pope del grafè al món, que a més va fer una cosa poc habitual en els científics: va reivindicar l’origen europeu de la tecnologia i de la recerca del grafè, cosa que li sembla molt important. En definitiva, remarca que hi estan treballant, també amb el Sr. Lluís Torner i amb algun altre centre de recerca, per veure com es poden posicionar, perquè són molt bons en recerca, menys bons en transferència tecnològica, i que això es tradueixi en indústria i en llocs de treball. I tot això amb el desig que la inversió pública cap a aquests centres –alguns tenen inversió privada, però bàsicament és inversió pública–, que es fa amb recursos públics, amb recursos de la societat catalana, barcelonina, després tingui una traducció en la riquesa que es genera a Catalunya, a Barcelona, perquè el que no té sentit és que gent formada amb recursos públics, en universitats públiques, com està passant en algunes professions –des de medicina fins a enginyeria–, després, per falta de teixit empresarial, hagin d’anar a prestar els seus serveis professionals a països de fora. Amb relació al tema de la ciència i els ciutadans, que deia la Sra. Ribas, manifesta que, com ja van parlar en la Comissió de Presidència, potser seria interessant fer una trobada informal per explicar-los el projecte de «Barcelona laboratori» i totes les implicacions amb les comunitats creatives, les comunitats científiques, les comunitats ciutadanes que treballen en temes de ciència. Quant al pressupost, informa que el pressupost total del festival és de 300.000 euros, dels quals 15.000 provenen d’una aportació de l’Obra Social de «la Caixa», i també hi ha hagut altres tipus de patrocinis materials, de la Moritz, de la Coca- Cola i del Periódico, en forma de publicitat o d’adjuntar la programació. En aquest sentit, destaca que si haguessin de pagar la feina i les hores dedicades pels voluntaris, per la gent dels centres de recerca, per la gent de les universitats, per la gent de les entitats, no ho podrien pagar. Tot seguit, quant a la intervenció del Sr. Portabella, precisa que les dates és un tema que cal repensar, perquè per experiència personal –amb els seus tres fills– sap que la franja dels dotze als divuit anys, que és on es desperten les vocacions científiques, i que és majoritàriament el públic objectiu de la Festa de la Ciència, almenys la part del parc de la Ciutadella, que s’adreça molt a divulgació i difusió, no pot ser-hi perquè coincideix amb època d’exàmens. Ara bé, també matisa que serà difícil trobar un període a Barcelona en què no hi hagi cap tipus d’inconvenient. Per acabar, exposa que també han d’establir sinergies amb altres festivals tecnològics o de ciència a la ciutat, que aquests mateixos dies –i aquesta era un qüestió que també tenien treballada– hi havia el Sónar+D, i els semblava que la coincidència podia ser positiva, però potser el que han de pensar és que això no és un element clau, o definitiu, sinó que han de fer les sinergies durant tot l’any. En tot cas, indica que estan oberts a repensar tot això i que, per tant, qualsevol aportació que els puguin fer serà molt i molt benvinguda. Es dóna per tractat. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4193 d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de la formació de persones adultes per al proper curs 2014-2015. El President informa que, acordat amb els diferents grups, es tractaran conjuntament els punts 3, 7 i 16 de l’ordre del dia. La Sra. Andrés exposa que la formació de persones adultes ja ha estat objecte d’alguna altra sessió d’aquesta comissió i que, en concret, el mes de desembre de l’any passat el seu grup va presentar una proposició per demanar un informe, perquè l’últim que s’havia presentat sobre aquesta matèria era de l’any 2010, i que en aquest informe ja s’assenyalaven mesures de planificació a dur a terme per l’Ajuntament de Barcelona, pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb relació a les escoles d’adults, com, per exemple, planificar la millora de les instal·lacions, ampliar-ne l’oferta i fer una planificació progressiva de necessitats, no només d’oferta sinó de demanda. En aquest sentit, recorda que en aquella comissió del mes de desembre el Govern va acceptar la proposició, que es va aprovar per unanimitat, però que a hores d’ara encara no s’ha presentat aquest informe i sí que s’han produït algunes altres circumstàncies, com ara en relació amb l’aula d’adults del Bon Pastor, que els han fet reprendre aquest assumpte i demanar aquesta compareixença per tal de conèixer la planificació d’oferta-demanda, la planificació que hi ha de millora d’instal·lacions i l’ampliació d’aquesta oferta per part del consorci. El Sr. Gomà explica que la seva proposició fa referència de manera específica a la formació d’adults al barri del Bon Pastor, que s’inscriu en el marc general que ara també introduïa la Sra. Carmen Andrés. Tot seguit, assenyala que aquesta proposició té dos punts, però, de fet, un objectiu, que és garantir el projecte educatiu de la formació d’adults al Bon Pastor, a través d’un centre de formació, d’un projecte potent, amb capacitat, perquè la comunitat educativa d’adults del Bon Pastor pugui projectar en aquest projecte aquesta trajectòria de formació d’adults en el futur. Així mateix, indica que presenten aquesta proposició perquè entenen que al llarg de les últimes setmanes això s’ha posat en risc, quan es comunica a l’aula d’adults per part del Consorci d’Educació que el futur passa per l’absorció per part del Centre de Formació d’Adults de la Pegaso, la qual cosa ha provocat una reacció al barri del Bon Pastor, de la comunitat educativa d’adults, de l’aula, però també de les entitats veïnals i comunitàries del Bon Pastor, una reacció que el seu grup ha compartit i amb la qual estan plenament d’acord. I és per això que la proposició té dos punts. Un punt primer molt clar que demana frenar aquesta decisió d’absorbir l’Aula d’Adults del Bon Pastor per l’escola de la Pegaso, i, per tant, fer una moratòria el curs 2014-2015, per tal d’obrir un nou escenari que, a través d’un àmbit de participació, permeti treballar tots aquells requisits i tots aquells elements necessaris per aconseguir l’objectiu final, que és que l’actual Aula de Formació d’Adults del Bon Pastor esdevingui un centre de formació. I, en segon lloc, un tema molt important, que són els elements d’equipament i d’infraestructura necessaris perquè això sigui possible. En aquest sentit, entenen que existeix un acord sobre els locals del futur centre d’adults del Bon Pastor, però que encara cal fer efectiva la compra per part de l’ajuntament al Patronat, o, en qualsevol cas, qualsevol altre procediment que calgui perquè això es faci efectiu i que, per tant, l’escola d’adults pugui ja ocupar els nous locals, i que es pugui fer de la manera més ràpida i més immediata possible. Finalment, exposa els tres motius pel quals creuen que això ha de ser així. Primer, perquè creuen que l’Aula d’Adults del Bon Pastor, després de tants i tants anys de servei als veïns i a les veïnes del barri, evidentment ha de redefinir el seu projecte en el marc del que és la redefinició de l’educació d’adults avui a la ciutat, però que se li ha de garantir el futur com a espai educatiu, i com un espai educatiu potent i autònom. Segon, des de la pròpia concepció de l’educació al llarg de tota la vida com un instrument que ha de permetre la realització de projectes de vida 4194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 personals, en comunitats vulnerables, com la del Bon Pastor. I, tercer, perquè l’actual Aula d’Adults del Bon Pastor és des de fa molt de temps, i en el futur ho serà encara més, un element que cohesiona el barri, que el dota d’identitat, que el dota de sentit i que, en definitiva, és un instrument en mans dels veïns i de les veïnes del Bon Pastor per projectar un futur amb més cohesió, amb més igualtat. Per acabar, demana a la resta de grups, i molt especialment al Govern, el suport d’aquesta proposició, perquè creuen que seria la possibilitat de seguir treballant perquè al Bon Pastor la formació d’adults estigui garantida a través d’un projecte potent, propi i autònom. El Sr. Ardanuy comenta que farà una petita fotografia, que després si volen podran aprofundir-hi una miqueta més, sobre la situació dels ensenyaments d’adults a la ciutat de Barcelona, que no serà un informe exhaustiu, tal com demanaven en el seguiment per part del Grup Socialista, perquè estan encara pendents de finalitzar alguns detalls sobre l’informe que els van sol·licitar, però creu que hi haurà possibilitats en les properes comissions de poder continuar parlant sobre aquesta temàtica, com ara en l’informe d’inici de curs, que serà un informe molt complet, en què s’afegiran molts elements que al llarg d’aquests dos anys hi han incorporat i alguns de nous que incorporaran per poder fer un debat molt més complet. A continuació, dóna les dades següents, pel que fa als centres i aules d’adults, de la ciutat de Barcelona en aquests moments: 25 equipaments educatius, 19 centres, 7 aules, un total, per a aquest curs vinent, de 613 grups, 14.206 places que es presenten com a oferta inicial, que representa un increment de places respecte de l’oferta del curs anterior, que va tenir 13.600 alumnes, també un increment de grups (de 545 grups el curs 2011-2012 al 613 grups per al proper curs). D’altra banda, amb relació als conceptes d’estratègia de l’educació d’adults a la ciutat de Barcelona, assenyala que el primer element de reflexió és anar convertint les aules de formació d’adults en centres de formació d’adults, cosa que ja estan fent a sis de les set aules que hi ha en aquests moments, seguint les estratègies i seguint el mandat que s’han imposat d’anar fent aquest canvi. En aquest sentit, especifica que Pere Calders, aprofitant el trasllat al nou equipament de Calàbria, 66, esdevindrà centre de formació d’adults; Les Corts ja ha fet aquest canvi a un edifici nou, i també esdevindrà centre; Prosperitat, Martinet de Nit, l’AFA del Clot també esdevindran centres en els pròxims mesos; a Ciutat Meridiana s’ha aconseguit fer un trasllat de l’antic espai que ocupava a l’Institut Picasso, i també esdevindrà centre d’adults. Quant al cas de Bon Pastor, indica que hi ha diversos elements. El primer element és la importància de Bon Pastor com un centre que, al llarg dels anys, ha fet una tasca absolutament impagable en favor de l’alfabetització de moltíssimes persones d’aquest barri, i que, per tant, ha estat una peça clau de cohesió social, i ho és encara a dia d’avui. En segon lloc, és una aula petita, que té quatre docents especialitzats en educació primària. Per tant, cal tenir en compte que en el plantejament actual de l’educació d’adults, que és un plantejament de canvi, es passa d’una estratègia d’alfabetització, que era òbvia fa uns quants anys, a un altre concepte que va més enllà d’això, ala validació de competències, de segones oportunitats, d’acreditació de competències i també de formació al llarg de la vida. És a dir, una evolució radical en la concepció de la formació d’adults. En aquest sentit, explica que el plantejament inicial amb el consorci era que calia –i cal– millorar i dignificar les instal·lacions, i que, per tant, molt probablement donaran llum verda a l’adquisició dels locals i també a l’inici del procés de licitació de millora, perquè l’inici de curs ja es faci en aquestes noves instal·lacions. Per tant, fa palès que la segona part de la proposició d’Iniciativa està totalment en procés de posada en funcionament. Pel que fa a l’absorció d’aquesta aula pel centre de la Pegaso, precisa que el plantejament inicial, aturat en aquests moments, no era fer desaparèixer el centre del Bon Pastor, sinó que es pretenia incrementar i millorar l’oferta amb una plantilla molt més àmplia, la del centre d’adults de la Pegaso, per poder donar resposta, més enllà de la franja d’ensenyaments inicials i bàsics –l’element d’alfabetització–, a les altres tres franges de treball de les escoles d’adults: la NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4195 formació bàsica, les proves d’accés i les competències de la societat de la informació. En definitiva, apunta que aquest era l’objectiu inicial, segurament mal percebut pels professionals de l’aula de Bon Pastor. En qualsevol cas, manifesta que evidentment no serà així aquest curs vinent i que, per tant, el plantejament que es fan és continuar amb l’oferta que feien fins ara, la que siguin capaços d’articular, però en aquests espais nous, que realment donaran una qualitat d’aprenentatge i d’ensenyament molt més alta, com també obrir la porta a poder anar incrementant i millorant aquesta oferta en tots aquests altres àmbits que en aquests moments no es poden fer, bàsicament per les competències dels docents que estan allà, que estan especialitzats en la primera franja. A continuació, comunica que votaran a favor de la proposició, perquè entenen que cal anar incrementat l’oferta d’ensenyaments d’adults en aquesta aula i que en el futur, amb aquest increment d’oferta, anirà agafant musculatura per poder acabar esdevenint centre, que segurament serà dels últims a convertir-se en centre. D’altra banda, exposa que pretenen reforçar molt més l’oferta de formació bàsica i de proves d’accés, que en aquests moments tota l’estratègia de segones oportunitats, tota l’estratègia de les escoles d’adults, s’ha d’anar orientant cap a anar a buscar aquells usuaris, futurs usuaris, que s’han quedat fora del sistema educatiu o que poden quedar-se fora del sistema educatiu, ajudar a falcar totes aquestes estratègies, ajudar, d’alguna manera, a recuperar el màxim nombre d’alumnes cap al sistema educatiu reglat, perquè les escoles d’adults tenen una estratègia i poden desenvolupar aquest nivell. Així mateix, indica que tenen un altre compromís, que és la formació al llarg de la vida, que és l’àmbit en què les escoles d’adults han de poder desenvolupar la seva principal activitat en el futur, en un futur una miqueta més llunyà; és a dir, com i de quina manera vincular aquests centres amb l’activitat quotidiana de la formació dels adults a la ciutat. En aquest sentit, considera que tenen molt de camí per recórrer, que és un canvi que han de fer i que l’estratègia ha de ser molt més d’impuls de la formació al llarg de la vida. Finalment, comunica que votaran a favor de la proposició i que està a la disposició de tots els grups per analitzar i complementar les dades. La Sra. Pajares manifesta que la formació de les persones adultes és fonamental, no només des del punt de vista assistencial, sinó també com a formació personal i professional de tota una vida, i més en un context socioeconòmic complicat com l’actual, i pensa que des de l’ajuntament i des dels organismes competents s’ha de facilitar la formació i l’aprenentatge a totes aquelles persones que requereixen millorar la seva formació i incrementar les seves expectatives laborals. A continuació, comenta que la iniciativa que va presentar el Partit Socialista, i que va ser votada per unanimitat, de la qual avui fan el control, en aquell moment van considerar que era adequada, perquè des de l’any 2010 no s’havia presentat cap informe sobre la formació d’adults a la ciutat, i que ara el regidor anuncia que l’informe de l’inici de curs escolar, que esperen que sigui presentat al setembre, recollirà aquestes dades. En aquest sentit, comunica que estaran amatents a veure si l’evolució és positiva, perquè en el moment que van revisar l’informe del 2010, aquest desembre, no hi van veure una evolució d’anar millorant les propostes que en el seu moment van presentar, aquesta transformació de les aules de formació d’adults en centres de formació d’adults, i més tenint en compte que aquest és un dels punts que apareixia al Programa d’actuació municipal del 2012 al 2015, que recollia aquesta proposta de completar la implementació del mapa de centres de formació d’adults. En tot cas, indica que el 2012 hi havia 24 centres i 4 aules i aquest curs 2013- 2014 només hi ha 25 (19 centres i 6 aules). Per tant, vol saber per què, per exemple, hi ha districtes, com el districte de Gràcia, que no tenen equipaments per a la formació d’adults, com també si existeix una planificació dels centres tenint en compte les necessitats del territori, i en concret d’aquest centre de Gràcia. Quant a la proposta que presenta el Sr. Gomà, ja avança que hi donaran suport, i que és una de les mesures que estava prevista a l’informe de l’any 2010 sobre les 4196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 escoles de formació, que és la del canvi a un nou edifici, en concret els pisos de promoció del Patronat de l’Habitatge, perquè és fonamental la formació de les persones adultes, i sobretot en aquests moments tan complicats a nivell socioeconòmic, i més en un barri com el del Bon Pastor cal que s’impulsin mesures d’aquest tipus. D’altra banda, assenyala que el seu grup sempre ha plantejat la possibilitat –que és objecte d’una altra comissió–, a banda de dedicar un dels locals al centre d’adults, de donar un ús social a la resta de locals. El Sr. Portabella considera que en aquest punt de la compareixença i la proposició hi ha hagut un discurs de totes les formacions polítiques que ha estat força versemblant i que hi havia un denominador comú prou ampli, per la qual cosa, per no ser reiteratiu, no entrarà tant en la reflexió de fons i farà dues consideracions. D’una banda, assenyala que no és la primera vegada que en aquest departament de l’ajuntament es crea una alarma, temporalment breu, però que aixeca molta polseguera, cosa que creu que ho haurien de tenir en compte, perquè s’han recollit 2.000 signatures, hi ha hagut una certa alarma social i posicions de fermesa immediata, i haurien de trobar un canal més fàcil de comunicació. D’altra banda, indica que el valor de la proximitat en l’escola d’adults és un factor important per la mateixa accessibilitat de les persones, tot i que és veritat que això ha canviat i que el que eren els objectius primordials de les aules d’adults que passen a centres d’adults ha anat evolucionant. Per acabar, manifesta que comparteix el discurs general que s’ha anat fent per part de tots, que votaran a favor de la proposició, i que els agradaria que aquests dos elements que han exposat fossin motius de reflexió. La Sra. Andrés fa palès que el seu grup coincideix amb els dos comentaris que ha fet el president. Tot seguit, comenta al regidor, en primer lloc, que efectivament està suspesa la decisió que s’havia pres de fusionar l’aula del Bon Pastor amb la Pegaso, però que no ha sigut d’una manera espontània, sinó per una qüestió que es repeteix contínuament en els temes d’educació, i que, a parer seu, el Govern no entén el que és la comunitat educativa, que la comunitat educativa vol dir comunitat i vol dir compartir i compartir decisions. Per tant, tractar d’imposar una mesura que el Govern pot considerar que és molt bona i que tindrà molt bons resultats –i més a l’àmbit d’educació– sense compartir-la amb qui l’ha de portar a terme, que són els mestres i els alumnes, i més quan les escoles i les aules d’adults estan ubicades en uns entorns per un motiu molt concret i la proximitat és un factor rellevant per a l’èxit del projecte, fa pensar que el Govern, en aquest àmbit, no avança, malgrat que van passant cursos. Per tot això, valora positivament aquesta suspensió i anima el Govern que prengui les decisions tenint en compte la comunitat educativa. En segon lloc, informa que donaran suport a la proposició d’ICV, amb el benentès que la compra dels locals és de tots els locals, no només dels que estaven previstos, que no eren tots els que podien ser. A més, pensen que aquest trasllat i aquesta nova ubicació i ampliació d’espai permetrà efectivament fer aquesta ampliació d’oferta cap a l’acreditació de competències, que era la idea que tenia el Govern, amb la qual cosa s’enriquirà el projecte i es donarà un millor servei a la futura escola del Bon Pastor. El Sr. Gomà, en primer lloc, agraeix el suport de tots els grups i del Govern en aquesta proposició, i, per tant, considera que amb aquesta aprovació es garanteix que s’obri aquest escenari de diàleg tendent que existeixi un centre potent de formació d’adults al Bon Pastor. A continuació, manifesta que coincideix amb el que deia el Sr. Ardanuy sobre que històricament aquesta aula d’adults ha estat una peça clau de cohesió i d’alfabetització al barri del Bon Pastor, i alhora creu que, en unes altres claus, ha de tenir un paper molt important també en el futur del Bon Pastor en el marc d’aquesta redefinició de la formació d’adults. Per tant, pensa que la trajectòria avala la necessitat que aquest projecte es projecti cap al futur i sigui un centre molt potent. D’altra banda, expressa el seu acord amb la idea de dignificar i millorar les instal·lacions, i que es faci aquest pas endavant i que ja el curs 2014-2015 els nous locals es puguin posar en marxa, com també està d’acord amb la necessitat NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4197 d’anar reforçant progressivament l’oferta educativa, que és cert que avui és la que és, i considera molt important que aquesta ampliació de l’oferta educativa es pugui fer sense aquesta amenaça de l’absorció i es pugui fer des d’un diàleg i des d’un treball i des d’una participació calmada i serena al llarg dels propers mesos, i que a partir d’aquí es vagi confluint també en l’objectiu. En definitiva, com ja s’ha comentat, creu que ha existit una manca de sensibilitat per part del consorci, de l’Administració; és a dir, que no és possible adoptar una decisió o dissenyar el futur de la formació d’adults al Bon Pastor sense tenir en compte des del primer moment les percepcions, la història, els anhels, les aspiracions educatives de la gent del Bon Pastor. En aquest sentit, espera que això se solucioni els propers mesos en aquest àmbit de treball i s’aconsegueixi que a partir del curs 2015-2016 l’aula de Bon Pastor, com passa amb la resta de les aules de la ciutat, que han anat trobant sortides, trobi també el seu camí, i per tant es garanteixi la formació d’adults en clau d’un centre de formació a partir del curs 2015-2016. El Sr. Ardanuy vol puntualitzar algunes coses, perquè considera que del que es desprèn de les intervencions sembla com si el primer concepte fos fusió-adscripció, i indica que en cap cas és així i que el director de l’aula n’és molt coneixedor, que una altra cosa és el que s’expliqui, o com s’expliqui, i que una cosa és com els grups de l’oposició tenen l’obligació de fer d’altaveus, i l’altra cosa és la realitat. En aquest cas, explica que el fet de repensar aquesta situació el que farà és, d’entrada, empobrir l’oferta inicial d’aquesta aula, de la qual cosa no s’han de sentir orgullosos cap dels que estan en aquesta comissió, i espera i creu que tampoc el barri del Bon Pastor. És a dir, opina que han perdut una oportunitat de cara al curs vinent, bàsicament perquè l’adscripció, que no fusió, significava d’entrada poder oferir uns mòduls als veïns del Bon Pastor que no poden oferir els docents que en aquests moments formen part d’aquesta aula, i no perquè no tinguin capacitat, que en tenen molta, però la proposta que fa l’Aula d’Adults del Bon Pastor en aquests moments és una proposta que només està capacitada en la primera franja, i es deixa tota la resta, mentre que la proposta del consorci no és una proposta reduccionista ni que vulgui eliminar res, al contrari, el que pretenia era adscriure-la a un centre que pot oferir els docents per poder fer una oferta una mica més àmplia i poder-se plantejar el curs següent una altra perspectiva. A més, precisa que la proposta de comprar locals i de millorar les condicions de l’aula ja s’estava treballant des de feia mesos, que no és perquè ara hi hagi hagut un diàleg. En aquest sentit, expressa la seva preocupació perquè al final el plantejament podria comportar en un futur no gaire llunyà que no es pogués tocar l’oferta d’aquest centre i, per tant, no pogués evolucionar cap a una oferta més àmplia, a la qual cosa és totalment contrari, ja que considera que els veïns i veïnes del Bon Pastor mereixen tenir una oferta com més completa millor en tots els àmbits, i el consorci té l’obligació, perquè així li ho ordena l’ajuntament, de donar aquesta màxima oferta possible als veïns del Bon Pastor. A més, opina que, si no, es corre el risc d’anar fent petit aquest centre educatiu, quan el que es vol és fer-lo gran, que era el projecte que hi havia inicialment, de cara al curs vinent, amb aquesta adscripció, que no faran. Tot seguit, informa que el que faran és millorar les instal·lacions i que continuïn fent Català I, Català II, Català III; Castellà I, II i III; Anglès I, etc., competències bàsiques i nivell bàsic de formació, que és la proposta que han anat fent aquests anys i que han fet una gran tasca social. D’altra banda, alerta de les expressions i les reflexions que es fan, molt legítimes totes, des del punt de vista de l’oposició, perquè el conflicte no l’ha creat l’ajuntament, que bàsicament el que fa és una planificació per intentar donar més servei i millor servei als usuaris finals, i fer-ho amb els millors professionals possibles. Amb relació al districte de Gràcia, comunica que Gràcia té el Centre de Formació d’Adults Rius i Taulet, a Príncep d’Astúries. El Sr. Gomà pregunta al Sr. Ardanuy com és possible que facin les coses tan malament, amb tan poca sensibilitat, amb tan poca proximitat, amb tan poc diàleg, com és possible que el que ell diu que és un projecte d’enfortiment sigui percebut com un risc i com una amenaça, com és possible que generin aquest 4198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 incendi al barri del Bon Pastor, que ha implicat 2.000 signatures, que ha implicat assemblees, que ha implicat mobilització per una escola d’adults. En definitiva, assenyala que és incomprensible que, si el Govern tenia un projecte que passava per l’enfortiment i que passava per la valoració del que s’estava fent al Bon Pastor, sigui percebut com una amenaça, com un risc i generi la reacció popular que ha generat al Bon Pastor. Per tant, expressa la seva satisfacció amb la rectificació i amb el fet que s’obri un espai que possibiliti el diàleg i l’enfortiment, i que finalment hi hagi un centre de formació d’adults al Bon Pastor. La Sra. Pajares aclareix al Sr. Ardanuy que el Centre de Formació d’Adults Rius i Taulet és fronterer i està compartit amb Sarrià-Sant Gervasi, i que ella li demanava si tenen previsió de posar algun centre de formació d’adults que pertanyi només al districte de Gràcia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte del suport de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la col·lecció Història de Catalunya editada per Edicions 62 i en la qual també col·labora i hi dóna suport la Generalitat de Catalunya. La Sra. Esteller exposa que el Grup Popular ha demanat aquesta compareixença perquè el Govern doni compte de la col·laboració i el suport a aquesta col·lecció de llibres d’història de Catalunya editada per Edicions 62, elaborada per que l’historiador Josep Maria Solé, en la qual també col·labora o hi dóna suport la Generalitat de Catalunya, la justificació de la qual és que l’any 73 es van fer uns volums d’història i ara, en aquest moment, es dóna una altra visió de la història. En tot cas, indica que hi ha uns capítols en els quals es vol relatar –i remarca que diu «relatar» amb tota la intenció– la història de Catalunya amb una visió totalment distorsionada i esbiaixada del que és la realitat, cosa que el seu grup considera extremadament greu, especialment quan va dirigida a nens i adolescents, perquè es fa una contraposició entre Catalunya i Espanya, i es vol fer un adoctrinament de la independència. En resum, manifesta que és apologia de la independència per als nens i els adolescents i que s’utilitza la història, amb una sèrie de dibuixos de caràcter educatiu, per tal que tothom pugui rebre aquests missatges, aquest relat de la història, un altra història, vista des del prisma i la perspectiva independentista. És per tot això que volen saber quin és el motiu pel qual l’Ajuntament de Barcelona ha donat suport a aquesta publicació, en què ha consistit aquest suport, quin ha estat el cost i també quins són els criteris que utilitza l’ajuntament a l’hora de donar suport a les publicacions; si hi ha un control, quina ha estat la implicació i quines són les responsabilitats dins de l’ajuntament, qui pren les decisions a l’hora de donar suport a aquest tipus d’edicions. El Sr. Puig explica que aquesta col·lecció de llibres és una acció que va passar pel Consell d’Edicions el 17 de gener de 2013, que el cost econòmic per a l’Ajuntament ha estat de 90.595 euros, amb l’IVA inclòs, que representa el 19,81% del global de l’operació, que és de 457.409, i que la resta l’assumeix l’editorial. Per tant, considera que els objectius que es perseguien amb l’actuació, que són la difusió del contingut, es cobreixen, en aquest cas, amb una despesa mínima. A continuació, especifica que és una coedició amb Edicions 62 de set volums de la Història de Catalunya, dirigida per Josep Maria Solé i Sabaté i il·lustrada per Pilarín Bayés, entre altres col·laboradors de prestigi, que són dos personalitats d’un prestigi indiscutible en la historiografia i en la il·lustració, que han fet un treball de divulgació historicosocial molt acurat i amb un llenguatge lleuger i entenedor, amb profunditat i rigor. En aquest sentit, comenta que, a cada volum, hi ha referències constants a allò que passava a Barcelona a cada moment històric, dins d’uns apartats que es titulen «Què passava a Barcelona», i que hi ha uns altres apartats, que es diuen «Què passava al món», que contextualitzen tot allò que succeïa a la ciutat en NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4199 relació amb la resta del món. Per tant, com a ajuntament, consideren que és gairebé una història de Barcelona, emmarcada dintre d’un marc més general. D’altra banda, informa que la tirada inicial estava prevista en 35.000 exemplars per set volums, però que l’èxit de l’acollida de l’obra ha fet que s’arribés aproximadament als 47.000 exemplars de mitjana per volum; i que la seva comercialització ha estat a través del diari La Vanguardia, via quiosc, o subscriptors d’aquest mateix diari, i via llibreries, des del mes de febrer fins al mes d’abril. Tot seguit, destaca que l’ajuntament, entre les bondats que vam apreciar en el projecte, va considerar que ajudava a difondre a un públic infantil i juvenil el patrimoni històric i cultural de la ciutat, juntament també amb el de Catalunya, amb un guió i un text de fàcil lectura, amb el suport dels dibuixos de Pilarín Bayés. A tall d’exemple, comenta que al llarg de la col·lecció es pot trobar la narració des de la prehistòria fins als Jocs Olímpics, passant pels 84 anys que la ciutat va formar part d’Al-Àndalus, com es va consolidar el govern municipal al llarg del segle XIII; l’esment a l’execució a Barcelona del famós bandoler Serrallonga el 1634; la primera prova que es va fer d’electricitat el 1760; el Pla Cerdà; la vaga de tramvies de l’any 51, fins a arribar a esmentar l’actual Parc de Recerca Biomèdica, el Mobile World Congress, els nous Encants, etc., tot això sempre acompanyat de la relació i descripció dels personatges més rellevants de cada època històrica, a parer dels autors. Per tant, pensen que tot plegat permet iniciar-se una mica en el coneixement de la ciutat i les seves arrels, o aprofundir-hi. Així mateix, altres bondats que en destaca són la difusió de la imatge corporativa municipal gràcies als 333.000 exemplars venuts, la vinculació de la marca Barcelona i Catalunya, el reforç del concepte de capitalitat de Barcelona en aquest públic infantil i familiar i, finalment, una qüestió més concreta, que de cada volum l’ajuntament disposa de 200 unitats per vendre o com a regal institucional. El Sr. Colomé comenta que el Sr. Puig ha parlat de rigor i d’una història de Barcelona contextualitzada, que està bé perquè així com a mínim se sap que Barcelona és la capital de Catalunya, i que per a la segona edició podrien corregir alguns errors històrics o omissions que hi ha al llarg dels volums, concretament en els dos últims. Primera omissió: quan es parla de la Gloriosa del 1868 no s’esmenta que el general Prim en va ser el gran inductor. Segon petit error, com a politòleg: titular un capítol «Una falsa democràcia al 1874», perquè, aleshores, també hi hauria una falsa democràcia a Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, és a dir, a tots aquests països que el 1874 funcionaven amb un tipus de sufragi censitari. En aquest sentit, comenta que bàsicament haurien pogut dir que el sufragi universal va arribar a Espanya el 1890, i que li sembla curiós acabar el capítol el 1930, després de la dictadura de Primo de Rivera. Així mateix, remarca l’explicació sobre Valentí Almirall: «Va deixar de ser republicà federal per convertir-se en catalanista», perquè considera que no és antitètic; com també que s’expliqui que Primo de Rivera va eliminar els partits menys un, referint-se a la UGT, que és un sindicat i que no s’ha presentat mai a eleccions a corts. I continua fent tota una llista d’imprecisions, errors i omissions, com ara la manca de context sobre què havia passat o passava a Europa el 1934; o que a la pàgina 84 digui que Alemanya i Itàlia van participar a la Guerra Civil espanyola sense cap matís, que dins del rigor històric hauria de posar «l’Alemanya nazi» i «la Itàlia feixista»; o dedicar un capítol (el capítol 13) a «Referèndums per la independència», com a títol, i parlar de les 554 consultes, com si tinguessin el mateix nivell que la resta, amb 800.000 participants; o la referència al 9 de novembre de l’última pàgina, que no li mereix cap comentari. Per acabar, pregunta què fa el logotip de la Generalitat en aquests volums, si Barcelona ha pagat el 19,81% del cost de l’edició i Edicions 62, el 81%. En aquest sentit, espera tenir una resposta coherent, perquè si no anuncia que parlarà d’aquest llibre a la Comissió del Deute del 18 de setembre. La Sra. Ribas, d’entrada, comenta que aquella Història de Catalunya del 1973 va tenir un gran impacte en la nena que ella era, però que és cert que els temps han canviat molt des que va sortir aquella obra, entre altres coses perquè la història que ara s’ensenya a les escoles catalanes és força més veraç i no amaga la pròpia 4200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 història, com es feia en aquella època. I remarca que diu «de moment» perquè el PP i el ministre Wert intenten que també en això es torni quaranta anys enrere. A continuació, precisa que no l’ha llegit amb tanta profunditat com la persona que l’ha precedit, però està segura que hi ha altres coses que tampoc acabarà de compartir del tot, perquè és evident que la història està subjecta a interpretacions, però que el que no es pot fer és amagar o tergiversar fets, com s’ha fet en altres moments. Per exemple, assenyala que en aquesta Història de Catalunya no es deu pas reconèixer el paper de la lluita de classes en la història de Catalunya i en la història mundial. En aquest cas, creu que el Govern una mica ho ha de tenir en compte, perquè estan tornant a repetir el mateix debat que ja van tenir a propòsit d’una exposició al Born a proposta del mateix partit proposant. D’altra banda, exposa que, a parer del seu grup, és absolutament desproporcionat que la Generalitat no aporti diners a la publicació d’una obra com aquesta, perquè una de les coses que ha canviat des de l’any 73 fins ara és que ara hi ha unes institucions pròpies a qui correspon aquesta tasca de divulgació i de pedagogia, i que aquesta tasca és evident que li correspon a la Generalitat de Catalunya. A més, remarca que està clar el paper com a patrocinadors de La Vanguardia, d’Edicions 62, de l’Ajuntament de Barcelona, però que ningú sap quin és el paper de Generalitat, que també apareix com a patrocinador. En definitiva, manifesta que estan d’acord que l’ajuntament posi diners en obres com aquesta, que el Govern hauria de reflexionar sobre el tema del rigor històric, però que el que no pot ser mai és que les aportacions econòmiques de l’ajuntament acabin substituint aportacions que hauria de fer la Generalitat com a administració competent, si no, s’hauria de fer una llista de deutes que té el Govern de la Generalitat amb aquest ajuntament i debatre-ho en la Comissió del Deute. El Sr. Portabella creu que aquesta compareixença no té gaire sentit, perquè és com si es perdés l’estructura del que és la relació entre Govern i oposició, i anessin a burxar en un element que és perillós, dels del seu punt de vista. Tot seguit, assenyala que el primer que s’haurien de plantejar és si estan d’acord que l’ajuntament coediti, amb diferents editorials, llibres en els quals hi ha informació de la capital del país, de Barcelona, amb la qual cosa creu que hi hauria unanimitat entre els grups, que dirien: «Sí, considerem que està bé que l’Ajuntament de Barcelona, més en el moment que vivim, en el qual hi ha moltes editorials que passen moltes penúries, i algunes de les quals hauran de tancar, pugui ajudar que aquestes editorials sobrevisquin, més tenint en compte que l’ajuntament té una situació econòmica tradicionalment bona.» D’altra banda, mostra la seva sorpresa que aquí el debat sigui sobre el contingut, perquè considera que l’acord és entre l’Ajuntament de Barcelona i una proposta que fa una editorial, que lògicament tria les persones que considera oportú, i que el fet que siguin doctors en història i dibuixants més que reconeguts fa que se’ls faci confiança, i que es pretengui discutir als doctors en història si han fet bé la descripció de la història des de l’inici de la població d’un territori que després de molts anys es dirà Catalunya fins avui. En definitiva, troba ridícul que s’intenti donar un contingut polític a una participació que no arriba al 20 per cent de l’Ajuntament de Barcelona en l’edició de la Història de Catalunya, en la qual Barcelona té un paper primordial, i creu que no han de fer de censors i entrar en els continguts que estableixen els historiadors. A continuació, manifesta que els donaria la raó si des del Govern –és igual quin– o des d’algun grup s’haguessin fet declaracions com les del ministre Wert quan va dir que volien espanyolitzar els nois i noies de Catalunya, és a dir, si algun polític hagués dit: «Farem una història de Catalunya per alliçonar els catalans i catalanes», cosa que sí que seria motiu de portar-ho en aquesta comissió. Ara bé, matisa que en aquest cas no estan parlant d’unes declaracions polítiques, estan parlant d’una manera d’interpretar la història que té un doctor en història, que a més a més ha estat director del Museu d’Història de Catalunya durant uns quants anys. Per acabar, comenta que fa temps que la gent no es deixa enganyar, com ho demostra l’èxit impressionant que està tenint aquesta història, que potser és això el que preocupa al grup proposant. Finalment, dóna una dada contundent, a parer NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4201 seu: una part de l’èxit de difusió és gràcies a un dels mitjans de comunicació que més s’ha significat històricament al costat del catalanisme, com és La Vanguardia. El Sr. Ciurana considera que el respecte per l’acadèmia s’ha de mantenir i que, en aquest cas, l’historiador que està al capdavant d’això mereix tot el respecte; per tant, remarca el respecte del Govern per l’acadèmia. En segon lloc, constata que Edicions 62, que és qui té la iniciativa, i La Vanguardia no són «la vanguàrdia» revolucionària i independentista, sinó que són empreses serioses que funcionen, que avaluen els projectes, que abans de publicar una cosa s’ho miren, etc. La Sra. Esteller precisa que aquí, al final, estan canviant els conceptes, perquè ella ha començat demanant al Govern que els digués quins eren els criteris a l’hora de decidir donar suport a una publicació; per què es pren la decisió de donar suport a una editorial i no a una altra, i els continguts sobre els quals versa el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ja que suposa que l’ajuntament, abans de donar suport a un llibre, a una sèrie, etc., en mira el contingut, i això no és actuar com a censor, sinó que és la seva obligació mirar i revisar els continguts de les obres a les quals destina diners públics. D’altra banca, constata que 90.000 euros són molts diners de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, insisteix a saber què ha fet la Generalitat, quin és el finançament que ha posat en aquesta edició. I remarca que és història de Catalunya, no història de Barcelona. Per tant, vol saber exactament si la Generalitat ha finançat, o no, aquesta obra; i si no l’ha finançat, per què consta dins dels que han donat suport a aquesta obra, o si l’ajuntament ha fet de substitutiu financer de la Generalitat en aquesta obra, l’objectiu de la qual és contraposar Catalunya i Espanya, fer d’Espanya una agressivitat envers Catalunya, amb uns personatges caracteritzats en aquesta direcció, personatges foscos, amb una voluntat de representar sempre que Espanya agredeix Catalunya, i aquesta voluntat de fer-ho es tradueix en cada una d’aquestes vinyetes i amb una distorsió absoluta del que han representat tots aquests personatges. Tot seguit, assenyala que es dóna la visió d’una Catalunya agredida, amb una cara amable d’alguns personatges vinculats al món de la independència, cosa que tothom sap què vol dir, vol dir manipular, adoctrinar nens i adolescents, i per assolir aquest objectiu es fa un relat de la mà de l’historiador Solé, que tothom sap quines tesis persegueix aquest historiador i que està molt allunyat del rigor de la defensa de la història. Quant al contingut del llibre, destaca que utilitzen el vocabulari actual i el situen en la història per donar un fil de continuïtat al que podia ser i al que volen realment que sigui, i altres tergiversacions de la història, com a la pàgina 54 del volum 4que diuen que «Catalunya es va convertir en una república dependent de la monarquia francesa, buscant un rei que tractés millor els catalans que el castellà», o que quan es parla dels Jocs Olímpics i Espanya no apareix, i com a anècdota que el PP apareix com a AP. El Sr. Puig informa, primer, que els consta que la Generalitat ha aportat quelcom al projecte, que l’interlocutor de l’ajuntament és l’editorial, no és ni la Generalitat ni La Vanguardia, i que, per tant, no han entrat a discutir l’aportació de valor que fan els participants en aquesta obra ni de quin tipus és aquesta aportació. A més, comenta que amb relació a l’aportació de la Generalitat segurament el lloc on preguntar-ho és el Parlament de Catalunya. En segon lloc, explica que els criteris que fa servir el Consell d’Edicions són una suma de diverses valoracions que, resumint, serien qui aporta la idea, si és algú de l’ajuntament o és una persona externa; si és un autor que té una idea que explica què vol fer, o és un autor que explica que ja té un llibre fet i com s’ha d’editar; o és una editorial que té una idea; o és una editorial que ja l’ha editat. Llavors, depèn de quina és la idea, depèn de quin és el cost, depèn de quina és la proposta, de quin és el cost real de la proposta que se’ls faci de participació, de l’oportunitat d’editar o de coeditar el contingut, es pren la decisió de tirar endavant o no aquesta col·laboració. El Sr. Colomé matisa que sempre ha parlat de rigor i no de censura, que no està en la fase de dir als acadèmics el que han d’escriure, però sí que siguin rigorosos. Tot seguit, comenta que quan algú aporta gairebé 90.000 euros a un projecte editorial, alguna cosa ha de dir respecte a aquest projecte, i que la tria de 4202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 l’historiador tampoc és un atzar. En aquest sentit, pregunta si va ser realment el Consell de Publicacions d’aquesta casa qui va triar el senyor Solé i Sabaté per això de l’oportunitat, que acaba de comentar el Sr. Puig. A més, manifesta que ni en història ni en ciència els atzars existeixen, i que les interpretacions són de tot tipus, com passa amb la independència dels diaris, que tots són independents, però no són objectius. Per tant, opina que aquesta visió d’aquesta història de Catalunya és subjectiva i té un biaix, i evidentment també un contingut polític. La Sra. Ribas remarca que la principal objecció que hi ha posat és que no se sap si la Generalitat de Catalunya hi ha fet alguna aportació, que ara diuen que sí però quan han parlat del repartiment no han dit res respecte a això. En aquest sentit, insisteix que no s’oposa en absolut que l’ajuntament col·labori en projectes d’aquest tipus, però sempre en la proporció que li correspon i quan al que li toca fa la feina que li toca, i en aquest cas està clar que no és així i una vegada més és un cas de substitució. Pel que fa al debat, subscriu uns comentaris d’un senyor, Antoni Ferret, que feia al diari digital Crónica Global que diuen: «Els nens i les nenes han de saber la història de Catalunya, però d’una manera correcta. Seria interessant saber què diu dels pagesos, de les conquestes catalanes medievals, del paper dels virreis, de les institucions catalanes, etc., no solament de la Guerra de Successió. Ha de ser difícil dir gaires coses bé d’Espanya, sobretot de Castella, en els segles moderns.» Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 5. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el Govern municipal insti la Generalitat de Catalunya a modificar les bases generals que han de regir la concessió de subvencions en matèria cultural de manera que es garanteixi que les subvencions no puguin ser modificades un cop han estat aprovades i que s’informi els grups municipals de les gestions dutes a terme. El Sr. Colomé comunica que només fa d’intermediari de Guillem Espriu, que llegirà les seves notes, però que no pretenguin que tingui un debat amb el tinent d’alcalde sobre el tema. A continuació, d’acord amb les notes de Guillem Espriu, exposa que han pogut saber per part de les entitats de cultura que a les bases generals que han de regir la concessió de subvencions en matèria cultural del Departament de Cultura de la Generalitat per al 2014 s’han introduït unes condicions que especifiquen que les subvencions poden ser modificades o suprimides per qüestions d’estabilitat pressupostària. Per tant, aquesta modificació deixa en una situació molt vulnerable les entitats culturals, ja que es poden trobar que els han concedit una subvenció però no tenen garanties de cobrar-la, cosa que les situa en una indefensió jurídica. Per tot això, atès que és un tema de ciutat, perquè les entitats que es veuen NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4203 afectades són també de Barcelona, demanen al Govern que hi intervingui, perquè l’ajuntament ha d’estar al costat de les entitats en un tema tan greu com aquest. La Sra. Esteller comunica que el Grup Popular donarà suport a aquesta proposta, perquè aquesta modificació el que fa és generar inseguretat a les entitats que tenen concedida una subvenció per fer unes determinades activitats, i que cal tenir en compte el calendari, perquè sovint les entitats reben la subvenció quan ja han iniciat l’activitat per la qual se’ls ha concedit aquesta subvenció, i aquesta mesura els generaria dificultats econòmiques si se’ls retira la subvenció un cop ja han iniciat l’activitat i, per tant, ja han tingut unes despeses. En aquest cas, també demanen a l’ajuntament que es posicioni respecte a aquesta proposta i que intercedeixi davant del Govern de la Generalitat perquè es canviï. La Sra. Ribas informa que també votaran a favor d’aquesta proposició, entre altres coses perquè entenen que les subvencions no són una cosa graciable que l’Administració dóna o no d’acord amb criteris subjectius, o deixant-ho, com es fa ara, subjecte a una disponibilitat de tresoreria, que saben que en aquest moment la Generalitat difícilment tindrà, sinó que les subvencions haurien de ser col·laboracions entre l’Administració i les entitats ciutadanes per portar a terme de forma col·laborativa determinades actuacions d’interès general o, almenys, d’interès molt ampli. I és per això, entre altres coses, que el seu grup prefereix els convenis i no les subvencions, especialment si el projecte a portar a terme està consolidat, ha demostrat la seva utilitat i viabilitat i, per tant, ha posat de manifest el seu valor social. Així mateix, considera que, amb la modificació d’aquesta normativa per a la concessió de subvencions, la Generalitat trenca aquest «contracte» o aquesta col·laboració i retorna les aportacions públiques a quelcom graciable, cosa que situa les entitats ciutadanes en una indefensió total, però a la vegada també posa en entredit el valor social de les seves activitats i projectes. Finalment, assenyala que no s’hi val a canviar les normes del joc amb el joc ja en marxa i que si es convoquen subvencions, que és un contracte no escrit, vol dir que s’ho creuen i que s’hi comprometen. Per tant, remarca que estan absolutament a favor de fer aquesta demanda a la Generalitat. El Sr. Portabella exposa que amb proposició entenen que es demana que el Govern municipal insti la Generalitat de Catalunya a fer aquest canvi, i que, atès que tots els grups tenen representació al Parlament, ho podrien fer directament, però està d’acord que hi ha algunes coses en què l’ajuntament té prou entitat per instar la Generalitat de Catalunya a actuar. En aquest cas, entenen els inconvenients que genera el fet que, d’entrada, un compti amb un suport econòmic que finalment sigui inferior. Destaca que ja és difícil poder tirar endavant determinats projectes amb la incertesa de les subvencions anuals, motiu pel qual sovint demanen que es facin convenis que permetin que les iniciatives tinguin una certa continuïtat en el temps, que és una idea que saben que en bona part el Govern comparteix. I, per tant, indica que aquesta és una disposició que encara deixa més exposades a la incertesa les entitats i/o les persones que sol·liciten un suport econòmic. Tot seguit, precisa que aquesta resolució fa referència que la reducció es pot produir abans de la resolució definitiva de la subvenció, que han intentat saber si s’ha produït algun cas, però que, com que la resolució és del 5 de març, de moment, no hi ha cap antecedent. En definitiva, considera que és un tema en el qual la Generalitat hauria de trobar una solució millor, que no generi inseguretat. El Sr. Ciurana, primer de tot, comunica que votaran contràriament a aquesta proposició, perquè entenen que, en aquest cas, s’instaria la Generalitat a cometre una il·legalitat, atès que aquesta clàusula de les bases de subvencions és obligada per la disposició transitòria segona de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures, fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que va ser aprovada al Parlament amb els vots de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana de Catalunya. 4204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Així mateix, hi afegeix que instar els posicionaments polítics és lògic, és normal, és democràtic, i ho fan cada dia, però que instar els procediments administratius de les altres administracions ultrapassa aquesta frontera. En tot cas, tal com acaba de dir el Sr. Portabella, indica que en certa manera estan parlant sempre d’hipòtesis, d’una previsió, d’una clàusula de salvaguarda que es posa la Generalitat en el seu moment i que és prèvia a la resolució definitiva de la subvenció. D’altra banda, planteja si quan els grups els diuen «estiguin al costat de les entitats, i plantin-se davant de la Generalitat en defensa de les entitats», volen dir que allà on no arribi la Generalitat hi arribi l’ajuntament; perquè si és així també hauria de passar per la Comissió del Deute, amb la qual cosa no està d’acord. En aquest sentit, creu que l’ajuntament té la seva pròpia política de subvencions, prou generosa, d’altra banda, amb les entitats, sobretot amb les entitats d’àmbit cultural, i no considera que l’ajuntament hagi de suplir les mancances de la Generalitat en l’àmbit de les subvencions a les entitats. Per acabar, insisteix que, com a administració, no poden instar una administració a cometre una il·legalitat, que seria l’incompliment d’haver d’incorporar aquesta clàusula en les bases de subvenció, que és un mandat d’una llei aprovada pel Parlament de Catalunya. El Sr. Colomé, d’entrada, dóna les gràcies a tots els grups que han donat suport a la proposició, i espera que demà sigui titular que el tinent d’alcalde ha dit que no vol cometre cap il·legalitat i que això que s’apliqui a tots els nivells polítics i administratius d’aquest país. Quant al decret, comenta al tinent d’alcalde que estan parlant d’acords de concessió; és a dir, que algú demana una subvenció, la hi concedeixen,i comença a fer les obres o el que correspongui, i després, per austeritat, li diuen que no hi ha diners i que no ho fan; i que la Sra. Esteller li explicava ara que a Madrid altres governs van posar una clàusula que deia «en cas que hi hagi diners». En aquest sentit, pregunta si aquesta clàusula es va posar a tots els convenis signats per la Generalitat, perquè, si no, és evident que deixen a les entitats en situació d’indefensió jurídica i amb bastants problemes. D’altra banda, indica que en aquesta comissió s’ha instat el Govern de la Generalitat a fer tantes coses que el sorprèn que el tinent d’alcalde digui que no poden instar el Govern de la Generalitat a fer això. Remarca que no estan demanant que faci una il·legalitat, òbviament, ni tampoc que l’ajuntament pagui allò que la Generalitat no pugui pagar. La Sra. Esteller declara que el Grup Popular sempre compleix amb l’estat de legalitat, i aprofita per demanar-los que la compleixin en tots els sentits al marge de l’administració que sigui, perquè només compleixen la legalitat que els interessa. A continuació, exposa que és cert que és abans de la subvenció definitiva, però que sap molt bé que quan es concedeix la subvenció provisional moltes entitats desenvolupen l’activitat abans de poder cobrar la subvenció definitiva, i que aquest és el problema: els calendaris de sol·licitud de concessió provisional i de la concessió definitiva. En efecte, aquesta incertesa és la que dificulta l’estabilitat de les activitats i del finançament d’algunes d’aquestes entitats, que poden veure revocada aquesta subvenció. És per tot això que considera que, en el marc de la normativa, s’ha d’intentar que la Generalitat modifiqui aquest criteri, perquè es pot fer un canvi legislatiu sense cap necessitat que una llei desplaci una altra. En aquest sentit, els demanen que intercedeixin per evitar que aquest supòsit que diuen que no s’ha produït es produeixi. Precisa que no diuen que l’ajuntament hagi de suplir la Generalitat, que tothom ha de fer les convocatòries que tingui capacitat de finançar, i que també l’ajuntament, quan fa convocatòries, ha d’assumir els compromisos que proposa. La Sra. Ribas explica que estar al costat de les entitats vol dir fer la part que els toca, que es fa, però també vol dir escoltar quines són les seves preocupacions, les seves necessitats, acompanyar-los. Per tant, assenyala que, davant d’una reivindicació com aquesta, que creu que no només és absolutament justa, sinó absolutament comprensible, vol dir que l’Ajuntament de Barcelona ha de ser portaveu d’aquestes entitats, perquè l’Ajuntament de Barcelona no és com NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4205 qualsevol altre ajuntament de Catalunya, fer la seva part i intentar que la resta facin la seva, però en absolut substituir-los. El Sr. Ciurana aclareix que no és un decret, és una llei, la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que estableix l’obligació d’incloure en les bases reguladores a la concessió de subvencions o ajuts com a causa de modificació de resolucions de concessió la possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció com a conseqüència de les restriccions, etc. Tot seguit, indica que, evidentment, poden instar altres administracions a posicionaments polítics, però que ja és més complicat quan es tracta d’assumptes administratius de modificar segons quines qüestions, sobretot si això és un acte lliure de les administracions, i més encara si ve per un manament de la llei. En aquest sentit, manifesta que en aquest cas el Govern municipal no pot donar suport a una proposició que insta l’incompliment d’un precepte de la llei aprovat, hi insisteix, el gener de 2014 amb els vots de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. Tot seguit, esmenta que darrere d’aquesta situació hi ha la situació excepcional en què està la Generalitat de Catalunya, amb l’ofec del sistema de finançament, etc. Així mateix, insisteix que això no ha passat en cap cas encara, que no sap si passarà en el futur, perquè no controla ni la tresoreria ni les finances de la Generalitat. A continuació, explica que és una situació que han viscut constantment en els darrers anys: s’aprovava el pressupost amb 10 milions per despeses de capitalitat, a l’abril deien 3 milions, al juny deien que només n’arribaria 1, i al desembre no n’arribava cap. En tot cas, comunica que, com que s’ha aprovat en aquesta comissió, es compromet lògicament a fer arribar el posicionament d’aquesta comissió a les instàncies pertinents del Departament d’Economia, més que del Departament de Cultura, perquè la llei no només fa referència a activitats culturals, sinó a totes les convocatòries de subvencions. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CiU, el Sr. Colomé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal a destinar espais del Disseny Hub Barcelona a empreses dels sectors productius, com ara el tèxtil o el disseny, per tal de convertir l’equipament en espai de referència d’empreses i emprenedors d’aquests sectors. El President, Sr. Portabella, ha hagut de marxar, per tant presideix el Vicepresident, Sr. Ciurana. La Sra. Esteller exposa que ja han substanciat en aquesta comissió en reiterades ocasions què ha ser el Disseny Hub, que el seu grup ha demanat que no només sigui un edifici de caràcter expositiu i d’organitzar esdeveniments, sinó que també es converteixi en un edifici en el qual hi hagi cabuda per a les empreses del disseny, per a gent emprenedora que tingui capacitat d’aportar valor al que és el mateix edifici del DHUB. Així mateix, indica que hi ha 25.000 metres quadrats útils a l’edifici, que és una gran superfície i s’hi poden fer moltes activitats; considera que és del tot necessari incorporar-hi el teixit productiu. Tot seguit, explica que fa uns mesos van presentar una compareixença en la qual demanaven al tinent d’alcalde si tenien previst introduir el teixit productiu i els va dir que sí, però que ho demorava segurament al següent mandat i que probablement això es podria fer en la zona que hi havia prevista per al restaurant, però que encara no estava pressupostat. Ara bé, precisa que el seu grup vol que això consti expressament en el pla director, tot i que ja saben que el Govern té voluntat de fer-ho i que ja estan en converses amb el sector, 4206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Per tant, sotmeten a la consideració d’aquesta comissió aquesta proposició perquè adquireixi el compromís ferm que això sigui així. D’altra banda, comenta que el Grup Socialista ha presentat una esmena en què es diu «facilitar els espais», però el seu grup no només vol que es facilitin els espais, sinó que hi consti al pla director, que hi hagi una previsió perquè es produeixi aquesta col·laboració publico-privada i aquesta sinergia entre producció i disseny. La Sra. Andrés assenyala, d’entrada, que van formular una proposta d’esmena que no ha estat acceptada. Entenen que el DHUB ha de ser un espai de referència per al disseny i, per això, consideren que cal pensar les línies de col·laboració, que no pot ser només una qüestió de destinar-ho a espai per a empreses. D’altra banda, insisteix de nou en la importància de pensar en la zona que queda a l’entorn del DHUB, incloent-hi els Encants, el Teatre Nacional, l’Auditori, com a nova centralitat de la ciutat, com a pol cultural que cal pensar com un tot, i els insta a resoldre tot aquest espai de manera urgent. Per tot això comunica que s’abstindran a la proposició del Partit Popular. La Sra. Ribas considera que el DHUB ha d’estar obert al treball conjunt de tothom de la ciutat que crea i innova en el camp del disseny, com a centre laboratori, que com a centre educatiu i formatiu ha d’estar molt vinculat a la permanent recerca i transformació sempre amb diàleg amb la ciutat, per això van donar suport al fet que a la gestió poguessin també entrar el FAD i el BCD. Tot seguit, exposa que no veuen aquest equipament com un espai de servei i projecció per a empreses de forma individual, tipus viver d’empreses; creuen que el DHUB és un espai de visibilitat de la creativitat i el disseny, que ha d’actuar activament en aquest camp, però no com un espai incubadora. Per tant, comunica que votaran en contra de la proposició. El Sr. Ciurana explica que va molt sovint al Disseny Hub Barcelona perquè hi ha molta activitat, i que la majoria d’activitats, a l’espera que el museu s’inauguri a finals d’any, tenen a veure amb el món de l’empresa, amb el món dels professionals. És a dir, està ple d’activitat perquè BCD organitza trobades amb sectors, amb empreses vinculades al món del disseny, perquè el FAD posa en contacte dissenyadors joves o no tan joves amb empreses; per tant, creu que s’està generant una dinàmica molt positiva. A tall d’exemple d’aquestes activitats, esmenta la col·laboració amb el Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació, o la Barcelona Design Week. Tot seguit, informa que, com van dir a la compareixença del març de 2014, van decidir en el seu moment reconvertir el projecte del restaurant de luxe que es volia fer a la part que surt del Disseny Hub, que són aproximadament sis-cents metres quadrats, en un espai landing empresarial, que vol dir no tant un viver, sinó facilitar a empreses o equips de disseny d’empreses de fora la possibilitat d’establir-s’hi durant un temps concret i determinat. En aquest sentit, van encarregar un pre-projecte, que tenen a la seva disposició al BCD, que es diu Landing empresarial del Disseny Hub Barcelona, i que la seva intenció és fer-ho en el proper mandat, en el proper pla d’inversions municipals, perquè lògicament s’ha de posar en marxa aquesta situació. D’altra banda, informa que paral·lelament estan mirant si els espais que ha deixat lliures la CMT hi ha alguna possibilitat de també vincular-los al món de l’emprenedoria de la tecnologia. Finalment, comunica que hi votaran a favor. La Sra. Esteller matisa que una cosa són activitats que es desenvolupen amb empreses, amb dissenyadors, etc., i l’altra, que és el que demanen, és la ubicació, la instal·lació i el contacte permanent amb empreses. I entenen que no es pot ajornar fins al proper mandat, sinó que s’hauria de fer amb caràcter més immediat perquè ja s’hi poguessin instal·lar. En aquest sentit, el Grup Popular pensa que el disseny és un factor de competitivitat molt potent i que la transferència i l’aplicació d’aquest disseny al producte és la clau per tenir èxit i per tirar endavant molts projectes i ser molt més competitius, i que l’edifici DHUB és un espai per poder-ho fer i que no han d’esperar al proper mandat, sinó que ha de constar ja en el pla director, però no només en els termes que diu el tinent d’alcalde. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4207 Per acabar, agraeix que els acceptin la proposta i demana més celeritat, no haver d’esperar al proper mandat i que ja s’hi puguin ubicar i instal·lar empreses per assolir els objectius que s’han comentat, i que consti així al pla director. El Sr. Ciurana precisa que sempre que hi ha hagut algun cas d’alguna empresa que tenia la necessitat d’aquest espai l’ajuntament ha estat capaç de facilitar-los- el, ja que disposen d’altres espais, alguns ben a prop d’allà. Tot seguit, assenyala que el PIM estava aprovat amb uns termes determinats en el seu moment; per tant, no pot dir que hi hagi recursos per fer-ho ara per ara. En tot cas, aquesta és una qüestió que han de tenir preparada, que hi estan treballant amb la finalitat de tirar-ho endavant de seguida que es pugui i hi hagi partida pressupostària suficient. Pel que fa al pla director, creu que a l’octubre-novembre estaran en disposició de presentar-lo. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i UpB s’absté. S’aprova. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació insta el Govern municipal a: 1) Reclamar al Consorci d’Educació de Barcelona que l’actual Aula de Formació d’Adults de Bon Pastor es converteixi en Centre de Formació d’Adults de Bon Pastor el curs 2015-2016 i que creï, en un breu termini de temps, un àmbit de participació per tal de treballar tots els requisits que siguin necessaris per assolir aquest objectiu. 2) Fer efectiva de manera immediata la compra al Patronat Municipal de l’Habitatge dels locals previstos per al futur Centre de Formació d’Adults del Bon Pastor. Tractat conjuntament amb els punts 3 i 16 de l’ordre del dia. El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sr. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. Del Grup Municipal UpB: 8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el Govern municipal al fet que sigui el carnet de Biblioteques de Barcelona el que permeti l’accés general gratuït al recinte del Castell de Montjuïc. Aquesta proposició/declaració de grup s’ha tractat la primera per que el Sr. Portabella havia de marxar. El Sr. Portabella exposa que en aquesta proposició demanen que en lloc de permetre l’accés general gratuït al recinte del castell de Montjuïc de la manera que s’ha triat en l’actualitat, que és mitjançant el registre de Gaudir+BCN, es faci a través del carnet de biblioteques. En aquest sentit, pensen que el fet que s’hagi de pagar per entrar al castell de Montjuïc no va ser un element ben negociat, sinó que tots els grups, llevat del Govern, estarien d’acord que va ser per sorpresa, i que el mecanisme que després es va introduir com a rectificació, arran d’una proposta del Partit Popular en què es demanava que es pogués accedir de franc al castell de Montjuïc, és una pura argúcia per poder complir aquest compromís polític amb el Grup Popular, però no respon a una voluntat real de fer que aquest espai continuï sent un espai per a la ciutadania. Tot seguit, manifesta que si la voluntat és promoure l’accés a la cultura i que un espai com el castell de Montjuïc sigui un espai obert i emblemàtic de la ciutat, i la gent el visiti perquè és indiscutible que forma part de la memòria històrica de la ciutat, realment hauria de ser molt més fàcil poder-hi accedir gratuïtament que actualment amb el sistema Gaudir+BCN, que és un sistema al qual primer cal registrar-s’hi, demanar cita prèvia a tres OAC (Horta-Guinardó, Gràcia o la de la 4208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 plaça Sant Miquel), que no tenen res a veure amb la ubicació territorial del castell de Montjuïc, i a més s’ha de demanar hora virtualment per tal de poder-hi accedir. Per tot això, consideren que aquesta manera amb què s’ha volgut resoldre a corre-cuita que hi hagi una part de la gent que pugui accedir gratuïtament al castell de Montjuïc no correspon a la filosofia de facilitar l’accés a la cultura a la ciutadania, més encara si és un lloc de memòria històrica i si es vol convertir en un espai emblemàtic. En definitiva, en aquesta proposició demanen que s’hi faciliti l’accés amb un carnet que sí que és pràcticament universal a la ciutat de Barcelona, que és el carnet de biblioteques, amb la qual cosa hi podrien accedir amb una enorme facilitat els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i els turistes continuarien pagant, perquè no tenen el carnet de biblioteques de la ciutat de Barcelona. La Sra. Carmona exposa que ja s’ha parlat en moltes ocasions en aquesta comissió del tema de l’accés als equipaments cultural si dels diferents carnets de cultura que hi ha: el carnet de les biblioteques, que és de franc i té diversos descomptes; el carnet BCN Cultural, que costa 20 euros i té més descomptes i beneficis que el de biblioteques; el carnet del TR3SC, que és de pagament i en aquest cas no dóna accés al castell de Montjuïc; el Gaudir+BCN, que a la darrera comissió es va acordar que donés accés al castell; el carnet per accedir al recinte de Sant Pau, que a més tindrà diverses tarifes, etc. En aquest cas, demanen al Govern que posi ordre per facilitar als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona poder accedir als equipaments culturals i no hagin de passar per un laberint de circumstàncies per demanar aquests carnets, aquests descomptes, aquests tràmits, etc.; és a dir, que el Govern expliqui clarament què es pot fer i què no es pot fer en cada un dels casos. Finalment, comunica que s’hi abstindran, perquè ja van donar suport al carnet de Gaudir+BCN i sobretot perquè consideren que no té sentit continuar embolicant aquesta situació. La Sra. Esteller manifesta que el Grup Popular sempre ha dit que el castell de Montjuïc havia de ser gratuït per als ciutadans de Barcelona, i per això van demanar al Govern, a l’anterior comissió, que utilitzés un seu carnet perquè la gent de Barcelona no hagués de pagar per accedir al castell de Montjuïc. Precisa que aquest carnet és el Gaudir+BCN, que la gent té facilitat a l’hora de poder-lo aconseguir. Per tant, comenta que no té cap sentit que avui s’aprovi aquí la gratuïtat a través del carnet de biblioteques de Barcelona, que avui dia té un cost de tres euros. Quant a la diversitat de carnets, recorda que el Grup Popular ja fa més d’un any que van demanar al Govern que articulés a través d’un únic carnet l’accés a tots els equipaments de la ciutat de Barcelona. En tot cas, no volen confondre temes i volen diferenciar les coses. Per tant, comunica que no donaran suport a aquesta proposta perquè ja hi ha un carnet, que és el Gaudir+BCN, que facilita l’entrada al castell de Montjuïc a tots els ciutadans de Barcelona sense necessitat de pagar. La Sra. Ribas recorda que en aquesta mateixa comissió a què s’ha fet referència del mes de març també es va debatre una proposició del seu grup, que va ser rebutjada amb els vots de CiU i del PP, en la qual demanaven la consideració del castell de Montjuïc com a espai públic, que havia de ser un equipament sociocultural de referència per a la ciutat, per la qual cosa era necessària –i ho segueix sent– la plena recuperació del castell per part de la ciutadania, i la dotació de continguts, que al seu entendre passa principalment per la memòria democràtica, la cultura de la pau i el centre d’interpretació de la muntanya, en la seva dimensió tant urbana com natural. Així mateix, van dir que no estaven en contra d’un carnet cultural per a barcelonins i barcelonines que oferís descomptes, ofertes culturals, sempre que fos un de sol i no fos de pagament per a la ciutadania, com també que creien que el carnet de biblioteques reuneix tots els condicionants, i a més a més té la capacitat d’integrar diverses tipologies d’equipament cultural, començant per la biblioteca, que, amb tota seguretat, és l’equipament cultural de proximitat amb més èxit. En resum, estan d’acord a dotar el carnet de biblioteques de més continguts perquè pugui esdevenir, si així s’acorda, el veritable carnet cultural de la ciutat, però continuen creient que el castell de Montjuïc ha de ser un espai públic, no NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4209 només museu o mirador, i que, per tant, hauria de tenir garantit un accés lliure a la majoria dels seus espais. Per tot això, comunica que el pronunciament del seu vot el deixen per al següent torn. El Sr. Ciurana exposa que, com ja s’ha dit abastament, a la Comissió de Cultura del mes de març es va acceptar la proposta del Grup Popular, amb el suport també del Partit Socialista, de convertir el Gaudir+BCN en el carnet de lliure entrada, en aquest cas, al castell de Montjuïc, i que això ja és operatiu des de l’1 de juny. En aquest sentit, recorda que al carnet Gaudir+BCN es crea un registre, entre altres coses per intentar fer compatible tres valors o tres objectius. En primer lloc, mantenir o respectar el principi de no discriminació dels ciutadans de la Unió Europea. En segon lloc, facilitar als ciutadans de Barcelona l’accés gratuït. I en tercer lloc, contribuir a través d’aquesta mesura a la preservació patrimonial de l’espai, fent que les riuades que a vegades arriben de turistes, amb el desgast conseqüent sobre un espai que recorda que és bé cultural d’interès nacional, contribueixin amb el cost de l’entrada a preservar el seu manteniment. D’altra banda, remarca que aquesta gratuïtat del Gaudir+BCN s’afegeix a altres gratuïtats que existeixen al mateix castell de Montjuïc, com ara que tots els diumenges a la tarda són gratuïts, que també els primers diumenges de mes són gratuïts matí i tarda, i que per als menors de setze anys l’accés és gratuït, com també per als professionals acreditats. Pel que fa al carnet de biblioteques, indica que ofereix descomptes a diversos museus, però en cap cas ofereix entrada gratuïta a altres museus. Per tant, incideix en aquest aspecte perquè considera que, si no, s’hauria d’estendre la gratuïtat als altres centres patrimonials, i pensa que aquesta mesura, si és una mesura que algun dia cal emprendre, s’ha de fer després d’un procés de reflexió, i opina que ara no és el moment o que seria precipitat. Així mateix, destaca que només un 0,78 per cent de la gent que visita el castell, almenys amb les dades del mes de maig, ha fet servir el carnet de biblioteques per aconseguir el descompte; és a dir, que tenen molt més pes altres tipus de carnets o altres tipus de descompte que hi ha en relació amb aquesta qüestió. Tot seguit, explica que la seva voluntat és que ningú de Barcelona que vulgui visitar el castell de Montjuïc hagi de pagar per fer-ho, que tenen prou instruments, que legalment estan blindats i que jurídicament funcionen, per garantir això. En aquest cas, això comporta que els ciutadans s’hagin de treure un carnet no només en aquestes tres OAC, sinó que també hi han afegit la de Sants-Montjuïc. Per tot això, comunica que votaran en contra d’aquesta proposició perquè entenen que la iniciativa que han posat en marxa l’1 de juny, amb la gratuïtat a través del carnet Gaudir+BCN, garanteix aquest accés. El Sr. Portabella deixa constància de la seva discrepància profunda amb el que ha passat al castell de Montjuïc. És a dir, que el castell de Montjuïc sempre havia estat gratuït fins fa pocs mesos, que el Govern municipal, sobtadament, va decidir posar-li un preu, que no és barat. A partir d’aquí, el Govern, davant del descontentament de tots els grups, va arribar a un acord amb el PP en el sentit d’agafar una eina que s’acabaven d’inventar-se per apaivagar les crítiques de la gent que viu al costat del parc Güell i l’apliquen també al castell de Montjuïc, o sigui que tornen a resoldre malament el problema. Tot seguit, insisteix que el sistema aquest d’haver-se de donar d’alta d’una web per poder anar a veure el parc Güell ja és rar, i ara resulta que traslladen això com a mètode de gratuïtat al castell de Montjuïc, i que el seu grup no hi està d’acord. El seu grup considera que el castell de Montjuïc és un lloc extraordinàriament controvertit en la seva història i que hi ha una part del llegat de la memòria històrica d’aquesta ciutat, en un sentit i en un altre, que és molt important que la gent pugui conèixer. D’altra banda, manifesta que estan d’acord amb les reformes que fan; estan d’acord amb la solemnitat del lloc; estan d’acord que pugui visitar-se, però no estan d’acord que justament en el moment que es dignifica l’espai es privi entrar- hi gratuïtament. I ja sap que el carnet de biblioteques és un carnet que dóna descomptes i no gratuïtat, però en aquest cas volien que dónes gratuïtat. A més, els sembla una millor opció per facilitar l’accés gratuït a un lloc que és realment 4210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 important en la memòria d’aquesta ciutat i del país, que no que amb el carnet Gaudir+BCN o, com a tots els museus municipals, el diumenge a la tarda. En aquest sentit, pregunta quantes persones s’han donat d’alta del Gaudir+BCN. Per tot això, assenyala que la solució no és bona, que cal buscar-ne una altra, que acceptarien que els diguessin que no acaben de veure clar això del carnet de biblioteques, però que intentessin veure com es pot resoldre. Consideren que és un error persistir en una solució que va ser conjuntural i a corre-cuita per poder posar preu a l’entrada del castell de Montjuïc, que és exactament el que significa Gaudir+BCN. La Sra. Esteller es referma que el carnet Gaudir+BCN és el que ha de facilitar l’accés gratuït al castell de Montjuïc i que la funció del carnet de biblioteques no és aquesta, és tenir descomptes. La Sra. Ribas comunica que s’hi abstindran. El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CiU, la Sra. Carmona expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. Que el Govern municipal impulsi, en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona, l’increment d’oferta de places de P3 per al curs 2015-2016, sense variar la ràtio per aula, als barris de la ciutat on l’oferta per al curs 2014-2015 ha estat per sota de la demanda. El President informa que, acordat amb els grups, el debat dels punts 9, 11 i 14 de l’ordre del dia se substanciarà conjuntament, després de l’exposició del punt 14. El Sr. Gomà exposa que presenten aquest prec perquè saben que el procés de preinscripció i d’assignació de places de P3 per al proper curs 2014-2015 ha plantejat problemes greus en diversos barris de Barcelona, sobretot perquè ha existit una oferta per sota de la demanda en alguns barris i, per tant, el dret a una plaça pública de proximitat i de qualitat a P3 no ha quedat suficientment garantit. A continuació, explica que això s’ha produït per un component de caràcter estructural, determinats dèficits d’inversió, que tenen les seves causes, però també per una gestió dolenta del procés per part del Govern, amb elements de manca de diàleg, amb canvis en les regles del joc al llarg del procés, que han generat incertesa i malestar a centenars de famílies, i també amb unes decisions d’increment de ràtios i de creació de «bolets» que juguen en contra de la qualitat de l’educació; que tot això ha afectat centenars de famílies a Poblenou, Gràcia i Sant Andreu. En resum, demanen al Govern per al curs 2015-2016 que posi en marxa ja un mecanisme de planificació orientat a garantir tota la demanda d’educació pública i de proximitat; en concret un increment net de les places de P3 i que això es faci sense que sigui a costa de la qualitat de l’educació i, per tant, sense incrementar la ràtio per aula. Es dóna per tractat. 10. Que el Govern municipal vetlli pel manteniment de l’expressió cultural i musical no formal als carrers i places de la ciutat, i aturi totes les actuacions municipals contràries a aquest objectiu. La Sra. Ribas exposa que han vist darrerament a la premsa, i fins i tot avui, un debat entorn d’una reivindicació que va fer pública l’assemblea d’artistes del carrer en què denunciava la situació en què, al seu judici, es troben de pressió policial, multes, decomisos d’instruments musicals i altres eines de treball artístic, etc. És per això que, atès que consideren que el carrer és sovint impulsor de creació musical a grans ciutats, que forma part en gran mesura de la cultura de cada NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4211 ciutat i que cal tenir-la en compte, formulen aquest prec en què demanem al Govern que vetlli pel manteniment de l’expressió cultural i musical no formal als carrers i places de la ciutat i que, per tant, en consonància, aturi les actuacions municipals contràries a aquest objectiu. El Sr. Ciurana pregunta què vol dir «vetllar pel manteniment de l’expressió cultural i musical no formal als carrers i places de la ciutat», si vol dir sense horaris, sense permís d’ocupació de via pública, amb altaveus, sense repertori. Tot seguit, comunica que avui precisament, per casualitat, un dels diaris de la ciutat publica un reportatge en què lloa la regulació que hi ha a la ciutat en aquest tema, tant a Ciutat Vella, com a Transports Metropolitans de Barcelona. D’altra banda, explica que qualsevol expressió de música al carrer, que es pot fer i és desitjable, ha d’estar dintre de la normativa i organitzar-se a través de les convocatòries que s’obren tant a Ciutat Vella com a Transports Metropolitans, a les quals es presenta una determinada gent, hi ha un sistema rotatori de sorteig, etc. Quant a la segona part, «que la Guàrdia Urbana o que l’ajuntament aturi totes les actuacions municipals contràries a aquest objectiu», considera que no és viable perquè en una ciutat ha de ser un pacte entre les expressions culturals –que hi ha moltes d’aquestes que són expressions culturals i per això es fa el concurs– i les normes de convivència que entre tots han estat capaços d’establir. Per acabar, insisteix que precisament avui surt un article en un diari de la ciutat en què es lloa el diàleg constant i l’articulació que hi ha entre el districte de Ciutat Vella i Transports Metropolitans amb el col·lectiu de músics de carrer. La Sra. Ribas comenta que tot sempre té diverses cares i opinions diferents. A continuació, pregunta al tinent d’alcalde si s’han assegut a parlar amb l’assemblea d’artistes del carrer, perquè el que el seu grup demana és que s’obri el diàleg, que s’intenti afavorir la solució extrajudicial dels conflictes civils, penals, administratius i laborals mitjançant la conciliació, la mediació i l’arbitratge, que és el que diu la Carta europea de salvaguarda dels drets humans, que ha signat la ciutat de Barcelona. Matisa que en absolut estan en contra de la regulació, però que això no vol dir que hagin de passar a confiscar instruments, a pagar dos-cents euros per poder-los recuperar. En definitiva, demanen sobretot fer un aturament d’aquestes accions, parlar amb la gent que expressa una preocupació, que li sembla que tenen evidentment part de la raó, igual com la pot tenir el tinent d’alcalde. D’altra banda, exposa que, quan es parla d’art al carrer, s’està parlant també d’un model de dret a la ciutat, de dret a la cultura i de dret a l’art; que prohibir l’art al carrer també és privatització de l’espai públic, igual que és privatització de l’espai públic l’excés de terrasses i vetlladors que no deixen passar els vianants, que dificulten el pas de les persones amb necessitats especials de mobilitat, però que una cosa està penalitzada i l’altra està afavorida. En aquest sentit, assenyala que tot això té nom, que és l’ordenança de civisme, la privatització de l’espai públic, la judicialització de la vida de les persones, que acaba atacant els drets, en aquest cas també els drets a la creació que el tinent d’alcalde defensa en altres nivells i aquí no. Finalment, remarca que el que demana el prec és que parlin, que demostrin la voluntat de diàleg, cosa que evidentment passa per aturar les sancions i les requises d’instruments i altres eines de treball, perquè si no, entre altres coses, tampoc podran pagar la multa. El Sr. Ciurana precisa, primer, que ningú parla de prohibir l’art al carrer, i, segon, que tot està subjecte a llicència, també les terrasses, i que Ciutat Vella precisament és l’exemple que hi ha un pla d’usos de limitació, que és la mateixa lògica que s’aplica en aquest cas als músics de carrer. Amb relació al que ha comentat que «tots els mals són l’ordenança de civisme», comenta a la Sra. Ribas que es va aprovar en un govern en el qual ella hi era, encara que hi votés en contra, però no deuria ser tan greu perquè això no la va fer sortir del Govern. Tot seguit, informa que s’està treballant en una nova normativa de músics de carrer, que la vigent és del 2011, i insisteix que avui han sortit unes declaracions dels principals actors d’aquest sector en què lloaven el diàleg engegat al districte de Ciutat Vella per preparar aquesta nova normativa. Es dóna per tractat. 4212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 11. Quins mesures té previst prendre el Govern municipal en aquelles zones de la ciutat que han tingut problemes de manca de places en els darrers anys (especialment al segon cicle d’educació infantil)? El debat d’aquest punt s’ha substanciat conjuntament amb els punts 9 i 14 de l’ordre del dia, després de l’exposició del punt 14. La Sra. Andrés formula la pregunta i indica que la motivació és molt semblant a la que deia el Sr. Gomà de dèficit de places a la ciutat de Barcelona en els diferents cicles formatius, i l’objectiu és veure si és possible tenir una planificació i que sigui coneguda per aquesta comissió. Es dóna per tractada. 12. Quins canvis representa la convocatòria de beques menjador per al curs 2014-2015 amb relació a anteriors convocatòries i quina és la previsió d’alumnes que s’atendran? La Sra. Andrés exposa que fa un mes es va publicar la convocatòria de bases per l’atorgament de beques menjador per al proper curs escolar i, a la vegada, van sortir diverses notícies sobre la modificació del llindar de renda per optar a les beques menjador, i també va haver-hi diverses notícies sobre l’expectació, tant de la Fapac com de pares i mares, a l’entorn d’aquestes modificacions. Tot seguit, concreta que la pregunta del seu grup és si hi haurà canvis al sistema d’atorgament de les beques menjador i quins seran, en tot cas, aquests canvis. El Sr. Ardanuy informa que sí que hi haurà canvis, però que creu que milloraran la praxi en el funcionament de les beques, encara que són conscients que el sistema de beques menjador a la ciutat de Barcelona té un punt diferencial respecte a la resta del país i que van algun pas per endavant, cosa també deguda al compromís de tothom en aquest projecte. Tot seguit, explica que hi ha dues modificacions respecte a la convocatòria anterior, que milloren la convocatòria. D’una banda, ara hi ha dos períodes de presentació de sol·licitud dels ajuts de menjador: una del 10 al 20 de juny, ambdós inclosos, i la segona del 8 al 19 de setembre, els dos inclosos, mentre que la convocatòria del curs passat tenia un sol període de presentació de sol·licituds del 12 al 20 de setembre. Destaca que amb aquest canvi el que pretenen és millorar la gestió i el repartiment de les beques i continuar apostant pel fet que ningú es quedi sense beca. D’altra banda, l’altre element important és que l’ajut extraordinari de menjador serà en aquesta convocatòria de sis euros, mentre que el curs passat era de cinc euros i l’anterior, de quatre euros, amb la qual cosa es posa en relleu la importància que li donen a aquestes polítiques, l’aliança estratègica del consorci i de l’Ajuntament de Barcelona també en l’àmbit de serveis socials i d’educació per donar aquesta resposta a totes les famílies que ho sol·liciten i compleixen els requisits. La Sra. Andrés, en primer lloc, valora positivament aquest doble període que va una mica en la línia del període obert de governs anteriors, que pensen que era la situació millor, perquè les famílies poguessin optar en qualsevol moment a demanar la beca d’acord amb les circumstàncies sobrevingudes, i també aquest increment de l’ajut extraordinari. Ara bé, pensen que això no serà suficient per arribar a assolir l’objectiu que es pretén, que és que hi hagi el major nombre possible de famílies que sol·licitin la beca, que ha anat en decrement i que aquest curs s’equiparen a les sol·licituds, segons les xifres que va donar el Govern, del 2010. D’altra banda, manifesta que volen fer un seguiment acurat de què passa amb aquesta convocatòria, si efectivament s’incrementen el nombre de peticions i el nombre d’atorgaments i veure també si els ajuts es reparteixen d’una manera equilibrada i si són la majoria de famílies les que reben l’ajut que s’ha de tenir, NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4213 perquè estan parlant d’un dret bàsic que és el dret a l’alimentació, en especial, dels infants. Per acabar, aprofita per fer esment en aquesta comissió de la necessitat de revisar aquest tema de la Llei d’hisendes locals que prohibeix rebre un ajut per part de qui té algun deute amb alguna institució,perquè en el cas de les beques menjador entenen que el titular del dret és el nen, no el pare, i ja s’ha donat aquesta situació en el cas d’una beca d’una escola bressol. El Sr. Ardanuy comunica que aquest tema del final ja està corregit, que hi va haver una confusió amb una família de les quasi dues mil que reben aquest tipus de percepcions de beca. És a dir, que aquest criteri el tenen incorporat de manera positiva, que no afecta el deute genèric de les famílies. A continuació, informa que, respecte a l’anterior convocatòria, estan amb uns índexs de renda molt favorables per a les famílies en comparació amb tota la resta del país, que donen atenció al màxim nombre de famílies, i que, per tant, el compromís continua sent-hi. Així mateix, apunta que també ells volen observar l’evolució d’aquests ajuts al llarg del curs, que són conscients que aquest és un tema prioritari, i que –l’alcalde així ho ha dit– donaran els recursos necessaris per cobrir totes les demandes amb aquestes condicions. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 13. En quin estat es troba el projecte d’ubicar una escultura de Guifré el Pilós a l’espai triangular format per la conjunció dels carrers Comtal, Via Laietana i Magdalenes? Quin és el cost de l’escultura i com es finançarà? La Sra. Esteller apunta que el Grup Popular vol conèixer en quina situació es troba el projecte d’escultura de Guifré el Pilós en l’espai triangular format a la conjunció dels carrers Comtal, Via Laietana i Magdalenes. Tot seguit, exposa que el Grup Popular va arribar a un acord amb el Govern per urbanitzar aquest triangle, i sembla que algunes associacions de veïns, entitats i centres comercials, en aquest cas, tenen un projecte per fer d’aquest triangle un punt de referència del separatisme català, que hi ha un dossier que així ho indica, i que consisteix, entre altres qüestions, a ubicar una estàtua de Guifré el Pilós creada per l’exmilitant del Front Nacional de Catalunya Xavier Medina Campeny. A més, constata que aquestes entitats van tenir una reunió amb la regidora del districte, la senyora Homs, que sembla que es va comprometre a finançar aquesta estàtua, tot i que el districte no té els recursos. Per tot això, vol saber si per part de l’ajuntament estan disposats a finançar aquesta estàtua, en quins termes, quin és el calendari, i per què volen que estigui enllestida per a l’Onze de Setembre. El Sr. Ciurana, primer de tot, mostra la seva sorpresa que un monument a Guifré el Pilós sigui un monument al separatisme català, atès que en aquella època estaven separats. En tot cas, indica que Guifré el Pilós forma part de la història del país i seria una persona perfectament digna de ser homenatjada i de merèixer una escultura. En segon lloc, explica que la raó per la qual es proposa aquí per part de Barna Centre i l’Associació de Veïns i Comerciants és perquè en aquest espai està documentat que hi havia el Palau Comtal, per tant, té una lògica. Manifesta que és cert que els van fer arribar una proposta de l’escultor Xavier Medina Campeny, i mostra de nou la seva sorpresa perquè la Sra. Esteller, en lloc de lloar les virtuts artístiques i la seva enorme carrera artística, sobretot fora del país, lloï la militància al Front Nacional de Catalunya, una organització perfectament respectable que ha fet grans serveis a la causa de Catalunya. En qualsevol cas, informa que el projecte que es va presentar va passar per la Comissió d’Art Públic i que la Comissió d’Art Públic va considerar que en aquest espai recentment urbanitzat el projecte esmentat no hi encaixava des del punt de vista urbà i des del punt de vista artístic, i aleshores es va decidir demanar al mateix senyor Xavier Medina Campeny i a algun altre escultor de la ciutat que fessin una nova proposta horitzontal vinculada a l’espai que s’ha generat. 4214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Per acabar, comunica que ara com ara l’ajuntament no té prevista una partida pressupostària per fer aquesta intervenció, que va ser una iniciativa de l’associació de comerciants de l’entorn, però que si s’arriba a un sistema de finançament i a una proposta que tècnicament per part dels urbanistes i de la Comissió d’Art Públic es considera adequada, es faria. La Sra. Esteller remarca que el dossier que existeix és una lloa al separatisme, i que el Govern municipal agafa fets i relats històrics i els vincula amb el fet que volen potenciar, que és l’independentisme i l’Onze de Setembre; i, a partir d’aquí, genera una història i vincula tots els projectes amb aquesta única causa, i aquest és un més d’aquests projectes, i volen que estigui enllestit per a l’Onze de Setembre, mentre que el seu grup opina que l’ajuntament no hauria de finançar aquesta estàtua. Tot seguit, destaca que el tinent d’alcalde diu que no té recursos i que hi ha unes altres prioritats, com ha dit ella en moltes ocasions, i que el Govern deixa de fer activitats i accions a Barcelona per falta de pressupost, i aquesta és una escultura sobrevinguda amb un projecte nou. En aquest sentit, li demanen que no es financi per part de l’ajuntament i que en aquest cas sigui, en tot cas, el districte el que hagi de prendre les decisions, però considera que no és una prioritat cultural a Barcelona; i li pregunta si sap si per part del districte hi haurà finançament i sobre quin calendari es treballa. El Sr. Ciurana manifesta que Guifré el Pilós es mereixeria algun dia alguna escultura a la ciutat de Barcelona i que la Comissió d’Art Públic no va acceptar la proposta que els han presentat. Per tant, explica que el que ha fet la Comissió d’Art Públic és intentar buscar una solució per a aquell triangle, aquell espai que s’ha guanyat, i han definit els termes, com fan en tots els projectes, per exemple, aquí hi ha d’anar una escultura gran, aquí hi ha d’anar una escultura petita, etc. En aquest sentit, assenyala que el Govern ha demanat que es faci una proposta que tingui una vocació més d’horitzontalitat que no pas de verticalitat, i, quan s’hagi presentat la proposta, es veurà l’import d’aquesta proposta. Remarca que ara com ara, a juny de 2014, la Comissió d’Art Públic no disposa de pressupost. Per tant, quan tinguin la proposta, que encara no saben què valdrà, es valorarà. Es dóna per tractada. 14. Quin ha estat el procés de preinscripció per als alumnes de P3 al barri de Poblenou, tot detallant el nombre d’assignacions en cada una de les opcions i quantes s’han realitzat, finalment, d’ofici; a quines escoles han estat assignats aquests darrers alumnes, així com les accions dutes a terme des del Govern municipal per tal d’acordar amb les famílies les esmentades assignacions d’ofici? La Sra. Pajares comenta que la pregunta va referida al procés de preinscripció de P3 al barri de Poblenou, perquè, tot i que és cert que el nombre d’alumnes de P3 ha disminuït en el conjunt de la ciutat de Barcelona, hi ha zones, com ara el Poblenou, on això no s’ha complert. En aquest sentit, exposa que aquest barri, a banda d’una previsió errònia de les places a l’hora d’ofertar les matriculacions, és una zona de Barcelona amb augment d’alumnes en aquest cicle i que, durant el període de preinscripció, al voltant de cent cinquanta famílies van quedar fora de la plaça escollida en primera opció. D’altra banda, també volen saber quines han estat les assignacions d’ofici, perquè les primeres informacions que tenien parlaven de vint assignacions d’ofici i aquest matí les mateixes famílies els han informat que en realitat han estat trenta- quatre. En aquest sentit, informa que les famílies afectades s’han constituït en una plataforma per tal d’unir forces i fer arribar a la regidoria i als òrgans competents les seves queixes, que s’han augmentat les ràtios d’alumnes per classe a P3 i també s’han addicionat dos «bolets», però que no ha estat suficient per cobrir les matriculacions. Així mateix, comunica que les famílies de la plataforma els informaven aquest matí que, a sobre, cal afegir que s’han duplicat les llistes i que hi han llistes a la subcomissió del districte i també a les mateixes escoles. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4215 Per acabar, demanen que amb les dades que aportarà El Sr. Ardanuy i també amb les previsions que esperen que siguin més encertades per al proper curs es tingui en compte tot el que ha succeït i que es posi sobre la taula una planificació correcta i molt més rigorosa del P3, com també que tinguin en compte les peticions de les famílies que, com és lògic, estan molt preocupades. El Sr. Ardanuy constata que, respecte a tota l’evolució de la planificació educativa a la ciutat de Barcelona, en l’evolució dels últims sis cursos es podria dir que aquest ha estat l’any que hi ha hagut menys assignacions d’ofici, o com a mínim similars al curs anterior, que en els cursos anteriors hi havia 400-500 assignacions d’ofici, cosa que s’ha anat reduint gradualment, i l’entrada de la zonificació ha comportat també un increment d’assignacions en primeres opcions. D’altra banda, manifesta que sempre hi hagut, també durant el mandat interior, en el procés de preinscripció i previ a l’inici de curs, plataformes organitzades de famílies que no estan satisfetes amb l’assignació. Així mateix, indica que any a any van aconseguint que centres que inicialment no són volguts per les famílies es vagin activant com a centres públics i siguin, a més, cada cop més volguts. A tall d’exemple, esmenta els casos, al districte de Sant Martí, d’escoles com la Brusi, Catalònia, Mar Bella, Provençals, Poble Nou, Acàcies, que any rere any no omplien, eren projectes que tenien nivells d’estigmatització molt importants, i que amb l’esforç de tothom, també de famílies que van prendre la decisió, volgudament o no, en molts casos, d’anar a aquestes escoles, actualment són centres molt volguts i fins i tot alguns tenen una demanda que supera l’oferta. En conclusió, assenyala que són dos elements a tenir molt en compte: el percentatge important, rellevant, de famílies que entren en primera opció i la reducció gradual del nombre d’assignacions d’ofici, per tant, de famílies que no accepten inicialment una plaça que se’ls ofereix. Quant al prec d’Iniciativa, comunica que no li acceptarà el prec no perquè no ho hagin de discutir, perquè ho han discutit aquí a bastament, i han analitzat i reflexionat sobre el procés de l’oferta inicial, i a més com a ajuntament estan molt presents en el consorci i demanen constantment aquestes millores, però el que no pot fer és dir com l’ens planificador ha de planificar. És a dir, sí que poden indicar cap a on poden anar, incidir en els temes que creuen que són millorables, però no des de l’òptica que plantejava el portaveu d’ICV-EUiA. En aquest sentit, insisteix que no li pot acceptar el prec, tot i estar-hi d’acord. Tot seguit, comenta que, amb relació al curs anterior, han intentat complir la proposició que es va votar en aquesta comissió d’intentar no superar la ràtio de 25 alumnes a les aules, i fa la relació dels 165 centres públics de Barcelona: hi ha 116 escoles amb ràtio 25; amb 26 alumnes hi ha 10 centres al Poblenou, 8 a la Sagrera, 7 a Gràcia, 6 a la zona esquerra de l’Eixample, 7 a la zona dreta de l’Eixample, i han aconseguit reduir a zero les aules amb 27 alumnes. Per tant, una fotografia sensiblement diferent i inferior a la de l’any anterior. D’altra banda, comunica que d’acord amb les dades d’oferta inicial i demanda en el procés de preinscripció (13.800 places ofertades, 12.600 alumnes prematriculats) és evident que l’ens planificador ha analitzat i realment ha posat més places de les necessàries (1.281 places buides i vacants a la ciutat de Barcelona; 460 places buides en centres públics, 821 places buides en centres privats concertats). Amb relació a la pregunta de la portaveu del Grup Socialista, manifesta que, per tal de millorar de cara al curs vinent, primer han de finalitzar aquest procés de preinscripció, que acabarà amb la matrícula, però que ja han pres la decisió de treballar-ho amb el consorci per intentar que hi hagi les mínimes discrepàncies possibles entre la proposta de xifra inicial de places i la necessitat de l’alumnat, que faran una comissió de treball entre l’Idescat i el padró de Barcelona per afinar al màxim possible aquest gap que es pot produir. Matisa que la referència que van agafar per a aquest curs vinent va ser el padró municipal i que la previsió del padró era de 14.800 infants. En definitiva, assenyala que el que fan és una correcció per anar ajustant oferta i demanda fins que surt l’oferta inicial;és a dir, quan surt l’oferta inicial, si no ha encaixat, es corregeix amb grups extraordinaris o amb una mica més de ràtio, per 4216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 intentar evitar que hi hagi la mínima manca de concreció i reduir al mínim les zones de conflicte. Quant a la situació de les trenta-cinc assignacions d’ofici de les famílies de la zona de Poblenou, comenta que a totes les assignacions d’ofici s’ha prioritzat la proximitat i les opcions que s’han donat són més pròximes en molts casos de les opcions demanades. Tot seguit fa la relació de com han quedat assignats definitivament aquests alumnes (25 a centres públics i 10 a centres privats concertats). El Sr. Gomà lamenta que el Sr. Ardanuy no accepti aquest prec, perquè creu que torna a expressar una certa obstinació, un cert immobilisme en no reconèixer problemes existents a la ciutat que, a més, tenen una dimensió de naturalesa política directament vinculat al que és la seva feina, al que és la seva responsabilitat. Remarca que no poden no reconèixer que existeix una manca de places públiques de zero a tres a la ciutat. A continuació, matisa que al prec no li diuen com s’ha de fer això, que el que li diuen és que això no pot tornar a passar i que, per tant, ha d’existir un compromís polític per part del Govern, personalitzat en el Sr. Ardanuy en tant que responsable de l’educació, que s’ha d’explicitar en aquesta comissió, per posar en marxa ja aquests elements, els instruments que siguin, els espais que siguin, perquè això no torni a passar el 2015-2016. Així mateix, indica que han de complir dos paràmetres que per a ells són fonamentals: cal que hi hagi un increment net de places i cal no recórrer mai més al mecanisme de la ràtio, de tal manera que aquest esforç que s’ha fet aquest any per reduir el nombre d’aules per sobre de la ràtio se segueixi fent i tornin a tenir el conjunt de les aules de P3 amb ràtio 25. La Sra. Andrés agraeix que s’estigui treballant en la línia que diu el regidor, especialment en la ràtio 27, que era un error i s’està rectificant. Ara bé, constata que hi ha problemes que s’han de resoldre, que sembla que són puntuals, com ara el cas concret de molts alumnes de P3, per exemple, a Sant Andreu, les famílies dels quals havien optat per l’escola pública i s’han vist obligades a agafar altres opcions com la concertada. Per tant, pensen que cal donar solució a tots aquests casos, no com a casos aïllats, sinó com a casos d’elecció d’un determinat tipus d’educació al qual els alumnes tenen dret, i s’han de resoldre des de la proximitat. És a dir, entenen que la solució no és ni improvisar «bolets», ni ampliar les zones, ni evidentment –i s’està demostrant per la rectificació que està fent el Govern i el consorci– augmentar ràtios. En aquest cas, demanen que s’estudiïn com a casos individuals, concrets i únics, i que no es digui, com en altres cursos, que són casos residuals, que cal de donar resposta a cada família i adequada a l’elecció que fa. La Sra. Pajares demana al Sr. Ardanuy si els pot facilitar per escrit totes aquestes dades que ha donat i afegir-hi el nombre d’assignacions en cada una de les opcions. Així mateix, li demana la màxima transparència per part de la comissió de garanties del Consorci d’Educació de Barcelona i que publiqui les llistes de peticions, perquè les famílies a hores d’ara encara no les tenen. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 15. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre la proposta del Govern d’Escòcia de fer una gran exposició sobre les dues principals figures del modernisme català i escocès: els arquitectes McIntosh i Gaudí? Decau. e) Seguiment de proposicions / Declaracions de grup Del Grup Municipal PSC: 16. Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, en data 12 de desembre de 2013, amb el contingut següent: (M1115/9389) «La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el Govern municipal presenti, en NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4217 un termini màxim de tres mesos, un informe que analitzi la situació de la formació de persones adultes a la ciutat (contemplant l’evolució de l’oferta i la demanda i la detecció de necessitats), així com les propostes de futur per a aquests ensenyaments.» Tractat conjuntament amb els punts 3 i 7 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Que el Govern municipal informi de les actuacions realitzades en relació a la proposició aprovada el 21 de gener de 2014 amb aquest contingut: (M1115/10331) «La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que l’Ajuntament de Barcelona commemori durant el 2014 l’Any de l’Exili Republicà amb un programa específic, d’acord amb les entitats memorialistes i la societat civil, que ha d’incloure actes de reconeixement, amb projecció política, cultural i educativa.» La Sra. Ribas la dóna per substanciada. El Sr. Ciurana exposa que aquesta és una proposició que es va aprovar el mes de gener, que en aquell moment van anunciar algunes de les coses que tenien en marxa, algunes de les que havien acabat de fer i algunes de les que farien, que era el cicle «Barcelona en postguerra», promogut pel l’Arxiu Municipal, com també les activitats que volien fer al Born sobre «El Nadal que no vam tornar a casa», que també parlava de l’exili, la placa d’homenatge que havien posat feia poc als aviadors de la República, l’acte que volien fer al Doctor Moisès Broggi al voltant del 14 d’abril, i després un cicle a la Casa Golferichs amb relació al Museu de l’Exili a la Jonquera. En aquest sentit, explica que, per exemple, el cicle «Barcelona en postguerra»,al castell de Montjuïc, consisteix en quatre exposicions a diferents centres. La primera és una crònica fotogràfica, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que es va fer l’any passat; la segona és «La cultura oficial de la Barcelona franquista», que es va fer a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona; la tercera, «La ciutat després de la desfeta», a l’Arxiu Municipal Contemporani, que va acabar el gener del 2014;i la quarta exposició que es va fer és «Viure a les Corts en el primer franquisme», amb les subsegüents activitats vinculades, en aquest cas, al districte de les Corts, com ara rutes que recorrien els principals espais de memòria. Tot seguit, comenta que l’exposició central, «Barcelona en postguerra 1939- 1945», es va obrir el 2 de març i està oberta fins al 30 de juny al castell de Montjuïc, que és organitzada per l’Arxiu Municipal en col·laboració amb la Fundació Carles Pi i Sunyer i presenta un recorregut pel període de postguerra a través de 250 documents, que van des de l’entrada dels franquistes a la ciutat de Barcelona, el 26 de gener de 1939, fins al final del mandat de l’alcalde franquista Miquel Mateu, el 1945. Així mateix, informa que, vinculades a l’exposició, s’han fet un seguit d’activitats, visites guiades dirigides a grups d’adults, visites obertes a tots els públics dos cops al mes i visites tallers dirigides a grups escolars de quart d’ESO i de batxillerat, com també que paral·lelament s’ha editat el llibre Barcelona en postguerra, que recull part del catàleg ampliat d’aquesta exposició. D’altra banda, exposa que al Born Centre Cultural es va celebrar «El Nadal que no vam tornar a casa», amb una assistència d’unes 170 persones, el dia de Sant Esteve de 2013, i que aquest any el tornaran a repetir. A més, comunica que hi ha pendent també al Born una col·laboració amb el Museu de l’Exili de la Jonquera amb la finalitat que tingui un espai per presentar-se al Born abans d’acabar l’any. Pel que fa al Centre Cívic Golferichs, destaca que en col·laboració amb el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera es va organitzar un cicle –gener, febrer i març– en què van intervenir sobre la temàtica de l’exili diverses persones, que va durar del 17 de gener al 18 de març. Quant al Museu de la Música i l’Auditori, comenta que actualment estan desenvolupant una proposta que vol ser un record musical als compositors que van viure l’exili de 1939, que consistirà en un concert homenatge en què està previst 4218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 que s’interpretin cançons per a veu i piano de quatre compositors que es van exiliar: Robert Gerhard, Baltasar Samper, Jaume Pahissa i Pau Casals, que s’està treballant per situar-lo en la segona meitat del mes d’octubre d’enguany. Amb relació al Museu d’Història de Barcelona, assenyala que s’ha fet recentment un acte commemoratiu mig institucional amb la conferència del doctor Marc Carrillo «1939, la repressió sobre els vençuts. El marc jurídic del terror franquista», i que aquest estiu hi ha una programació musical,«Música, guerra i pau», vinculada no només a l’exili, sinó també als fets de guerra, és a dir, ja sigui la Guerra Civil, la Primera Guerra Mundial o els conflictes de 1714; com també hi ha en curs de publicació dues noves guies d’història urbana: Rereguarda a Barcelona, que explicarà la ciutat durant la guerra fins al darrer dia, i Franquisme a Barcelona, específicament centrada en l’arquitectura imposada pel nou règim dictatorial. Finalment, explica que paral·lelament s’està treballant a la Comissió de Memòria Històrica, i que han aprovat, el 19 de març de 2014, d’acord amb el Memorial Democràtic i la Generalitat de Catalunya, una proposta de placa en memòria de totes les persones que van patir l’exili republicà precisament amb motiu del setanta-cinquè aniversari, que encara no té una ubicació definitiva. La Sra. Ribas pregunta si aquest ajuntament pensa fer algun acte institucional de commemoració, que en general es fan al Saló de Cent, ja que el proper dijous al Parlament de Catalunya sí que en fan un. Tot seguit, manifesta que hi ha moltíssims actes, cosa que considera que està bé perquè és una manera de compartir-ho amb la resta de la ciutat, perquè no tot passa al Saló de Cent, però també passa al Saló de Cent, i les voluntats polítiques es posen de manifest al Saló de Cent. En aquest sentit, retreu que en el cas de la República no es va complir cap dels actes que demanaven amb un prec que el Sr. Ciurana havia acceptat i que, a més, el 14 d’abril va haver-hi un acte al Saló de Cent que no tenia res a veure amb la commemoració de la República. Per acabar, insisteix en la seva pregunta: hi haurà algun acte de commemoració institucional al Saló de Cent? El Sr. Ciurana manifesta que no el tenen previst, però que hi poden treballar. En tot cas, entén que en aquesta ciutat passen moltes coses que no necessàriament totes han de passar pel Saló de Cent. En aquest cas, comenta que està absolutament obert a parlar-ne per moltes causes, per causes de justícia històrica, fins i tot per causes familiars, tot i que creu que l’important no és només allò que passa al Saló de Cent, que és molt important i té determinada solemnitat, sinó també el conjunt d’activitats que siguin capaços de fer arribar a la ciutadania. Es dóna per tractada. VI) Mocions VII) Declaració institucional 18. Donar suport a la vaga de fam per l’educació digna, de qualitat i en català que està duent a terme Jaume Sastre a Sa Casa Llarga de Palma des del dia 8 de maig de 2014. El Sr. Ciurana informa que aquesta declaració institucional compta amb l’acord de quatre dels grups presents i que, per tant, la substancien i la donen per llegida i aprovada. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Vicepresidència aixeca la sessió a les 13,30h. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4219 Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Acta de la sessió del dia 17 de juny de 2014, aprovada el dia 15 de juliol de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de juny de 2014, s'hi reuneix la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, sota la presidència de l’Ima. Sra. Janet Sanz Cid. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Immaculada Moraleda i Pérez, Núria Carmona Cardoso, Sara Jaurrieta Guarner, Glòria Martín Vivas, Belén Pajares Ribas, Ricard Gomà Carmona i Joan Laporta Estruch, assistits pel Sr. Joan Caparros i Hernández, per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica. Excusen la seva absència els Ims. Srs. Joan Puigdollers i Fargas i David Escudé i Rodríguez i les Imes Sres. Pilar Díaz López i Ángeles Esteller Ruedas. També hi són presents la Ima. Sra. Isabel Ribas Seix i les Sres.: Cristina Iniesta, Pepita Cabiscol, Àngels Canals i Assumpció Roset i Elias S'obre la sessió a les 16,30 hores. Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 28 de març de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte per a l'avaluació tècnico-científica de les accions que es portaran a terme en el marc de la posta en marxa de la prova pilot i la transferència dels seus resultats al programa Xarxa d'escoles i instituts per a la igualtat i la no discriminació, per als exercicis 2014-2017, i per un import de 388.984,76 euros. 2. Del gerent municipal, de 16 de maig de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió, manteniment i ampliació dels acords amb els operadors públics i privats que garanteixen avantatges i descomptes associats als titulars de la targeta rosa, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 52.544,80 euros. 3. Del gerent municipal, de 16 de maig de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al suport, desplegament, aplicació i manteniment d'un sistema de seguiment i avaluació del Pla de la infància i d'un Pla per a persones grans 2013-2016, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 62.247,21 euros. 4. Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa per al contracte de serveis de coordinació pedagògica i la gestió de les activitats del programa Dedeuauna, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 37.328,74 euros. 5. Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa per al contracte de suport a l'operativa dels sistemes d'informació dels nous programes de dona, i en l'operativa de l'actual eina d'explotació de dades de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 126.526,26 euros. 4220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 6. Districte d'Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 22 d'abril de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient per a la contractació de la gestió i execució del servei de convivència del Districte d'Horta-Guinardó, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 154.000,00 euros. 7. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 28 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i convoca licitació, per procediment obert, per a l'adjudicació del contracte per a la gestió i explotació del complex esportiu municipal Clot de la Mel. 8. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 28 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i convoca licitació, per procediment obert, per a l'adjudicació del contracte per a la gestió i explotació del camp de futbol municipal Maresme. 9. Del gerent municipal, de 24 d'abril de 2014, que adjudica a Progess Projec. Gestió Serveis Socials el contracte relatiu a l'estudi, diagnosi i tramitació del recurs de sortida de les persones ateses al Centre d'acolliment i urgències per a la vellesa, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 95.394,76 euros. 10. Del gerent municipal, de 29 d'abril de 2014, que adjudica a la Fundació Ires el contracte de la gestió del servei d'atenció a homes per a la promoció de relacions no violentes, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 342.884,40 euros. 11. Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a Airun, Infrastructura i Exposició el contracte relatiu al disseny, coordinació, producció, dinamització, gestió, execució, avaluació i seguiment del Dia de la Diversitat, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 92.096,48 euros. Acord de la Comissió de Govern de 30 d'abril de 2014: 12. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques particulars, reguladors del contracte núm. 14001686, que té per objecte la contractació del servei relatiu al concert de 152 places de menjador social nocturn al menjador social “La Terrasseta”, durant el termini comprés entre el dia 1 de maig de 2014 o del següent al de la formalització del contracte i fins al 30 d’abril de 2016, a la vista de l’informe emès conjuntament pel Director de Serveis de Família i Serveis Socials i per la Cap i la Tècnica del Servei del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de data 31 de març de 2014, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte, per un import de 593.482,52 euros, exempt d’IVA, mitjançant la forma de concert prevista als articles 277, c) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP) i 270 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals. DECLARAR la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de conformitat amb l’article 172, a) del TRLCSP, segons es justifica a l’informe justificatiu abans esmentat. AUTORITZAR la despesa d’aquest contracte per un import de 593.482,52 euros, exempt d’IVA, d’acord amb el desglossament següent: 198.910,01 euros l’any 2014, 296.335,32 euros l’any 2015 i 98.237,19 euros l’any 2016. Atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. ADJUDICAR l’esmentat contracte a l’Associació Rauxa, amb NIF núm. G-58858416, per un preu de 593.482,52 euros, exempt d’IVA, a partir de l’1 de maig de 2014 o del següent al de la formalització del contracte si és posterior i fins al 30 d’abril de 2016. DISPOSAR a favor de l’esmentada entitat la despesa de 593.482,52 euros, exempt d’IVA, que anirà a càrrec de la partida 0201 22731 23144 dels pressupostos de 2014, 2015 i 2016 condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4221 contracte en l’exercici corresponent. RETENIR del preu del contracte la quantitat de 29.674,13 euros, en concepte de garantia definitiva, atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat contemplada a la clàusula 10 del plec regulador del contracte i prevista a l’article 96.2 del TRLCSP. Requerir l’adjudicatari per a que dins del termini màxim de quinze dies hàbils des del següent al de la notificació d’aquesta adjudicació, es personi a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (Passeig de Sant Joan, 75) per a la formalització del contracte. Publicar l’adjudicació del contracte i la seva formalització en el perfil de contractant i aquesta última, a més a més, al BOP en un termini no superior a 48 dies a comptar des de la data en què hagi estat acordada. DONAR compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Acord de la Comissió de Govern de 21 de maig de 2014: 13. Iniciar expedient per a la contractació de concessió per a la dinamització i promoció de la gent gran de Ciutat vella i per a la gestió dels Casals Municipals de gent gran: Pati Llimona, Comerç, Josep Trueta, Josep Tarradellas i Mediterrània amb núm. de contracte 14C00007, mitjançant tramitació ordinària amb procediment obert i pressupost total de licitació d’1.511.500,00 euros, exempt d'IVA. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació i autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Acord de la Comissió de Govern d’11 de juny de 2014: 14. Aprovar, d’acord amb els articles 22 i 109.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, l’expedient per a la contractació de la gestió integral i l'administració de la residència assistida municipal Francesc Layret, durant el termini comprés entre el 4 d’octubre de 2014 o el dia següent a la formalització del contracte i fins al 30 de setembre de 2016, vist l’informe emès conjuntament pel director de Família i Serveis Socials i per la cap del Departament de Gent Gran, de 28 de maig de 2014 que s’adjunta, el qual justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte. Autoritzar la despesa d’aquest contracte per un import de 3.426.453,62 euros, dels quals 3.294.666,94 euros són pressupost net i 131.786,68 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 4%, amb càrrec al pressupost i partida indicats al document comptable. L’any 2014 per import de 416.564,70 euros, dels quals 400.542,98 euros són pressupost net i 16.021,72 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 4%, l’any 2015 per import de 1.719.880,58 euros, dels quals 1.653.731,33 euros són pressupost net i 66.149,25 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 4% i l’any 2016 per import d'1.290.008,34 euros, dels quals 1.240.392,63 euros són pressupost net i 49.615,71 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 4%, i atès que el present contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. APROVAR el plec de clàusules administratives particulars que regirà l’adjudicació d’aquest contracte i el plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte, en compliment dels articles 115 i 116 del referit text legal. Disposar l’obertura del procediment d’adjudicació amb utilització del procediment obert, d’acord amb els articles 138.2 i 157 i ss. del TRLCSP. Declarar la improcedència de revisió de preus a l’empara de l’article 89 del TRLCSP, ateses les característiques del contracte. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. b) Mesures de govern c) Informes 4222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 A la Comissió: 1. Informe 2013 de l'estat d'execució i impacte de les actuacions de l'agencia ABITS per a l'abordatge integral de la prostitució i del tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual. La Sra. Vila recorda que l’informe és el que habitualment presenten i comparteixen prèviament amb els grups. Aquest informe explica què ha realitzat el 2013 l’Agència ABITS la qual aborda la prostitució a la ciutat. Tot seguit, els recorda que una de les prioritats d’aquesta Agència és l’atenció a les persones amb diferents objectius: per una banda, millorar la coordinació de serveis i administracions, vetllar per un increment dels projectes d’inserció laboral així com de l’àmbit d’actuació dels serveis d’aquesta mateixa Agència. Ofereix a més a més l’acompanyament i l’assessorament jurídic de les persones que ho requereixin i obtenir millor coneixement del fenomen a la ciutat. Destaca finalment que aquests objectius de l’Agència recollits en una mesura de govern de principi del mandat reben un pressupost de gairebé uns 1.400.000 euros per donar cobertura a aquest conjunt de mesures. Recorda que l’Agència presta els serveis de diferents maneres. Per una banda, directament per part de l’Ajuntament i de l’altra, via conveni amb les entitats que treballen aquesta qüestió a la ciutat. Comença amb el Servei d’Atenció Socioeducativa, el SAS. Explica que són a Ciutat Vella, Sant Martí, l’Eixample, Les Corts i a la Zona Franca amb sortides diàries; que durant el 2013 hi ha hagut 25.950 atencions. Destacael descens dels acompanyaments educatius destinats a les dones atès que elles ja disposen de més autonomia i perquè les usuàries ja coneixen bé el conjunt de serveis de l’Agència i dels serveis municipals, fet que demostra la consolidació d’aquest servei. Pel que fa els expedients actius, destaca que el 2013 se n’han portat 333, i que la prioritat d’aquest servei ha estat l’accés de les dones als serveis de salut, per la qual cosa es manté a l’alça el percentatge d’usuàries que disposen de targeta sanitària durant el 2013, fet particularment important per les dones amb fills al seu càrrec. Destacaria també que a totes les actuacions que efectua la Guàrdia Urbana i els altres cossos de seguretat quan intervenen per qüestions d’estrangeria, la presència del servei del SAS en aquestes intervencions per oferirdiferents serveis als quals tenen dret, així com per ajudar a detectar possibles situacions de tràfic i d’explotació, per garantir la comprensió dels seus drets i deures o per ajudar amb la qüestió de la llengua. Valora positivament aquest increment important d’acompanyaments que permet fer un seguiment constant de les dones. En l’àmbit del SAS, comenta una actuació a nivell de carrers i places així com d’espais tancats. En aquesta línia, vol ampliar la visió sobre el fenomen en la ciutat i detectar situacions de vulnerabilitat de les dones que exerceixen i és per aquest motiu que des de l’any passat actuen tant al districte de l’Eixample com al de Les Corts per contactar amb les dones i per oferir atenció i derivació als diferents serveis. Pel que fa l’Eixample, destacaria que s’han visitat trenta espais tancats diferents, que s’ha contactat amb 141 dones i que s’està practicant el seguiment individualitzat de 45 dones. També és important destacar que la major demanda majoritària de les dones rau enl’assessorament de l’àmbit de la salut. Explica una actuació des de mitjans de l’any passat al Districte de les Corts, fet que ha servit per realitzar una bona radiografia del fenomen en aquest espai de la ciutat, efectuant catorze visites a espais tancats i contactant amb seixanta dones. Recorda que en aquests moments s’està practicant un seguiment individualitzat a disset dones. A més a més d’aquesta intervenció a peu de carrer i de locals i espais tancats, explica que també atorguen ajuts sobretot de caràcter econòmic a les dones. L’any 2013 s’han atorgat 150 ajuts econòmics directes a 52 persones, amb el que suposa una despesa de 8.920 euros i també s’han destinat ajudes a habitatge compartit amb un import de 4.280 euros. Indica que aquestes xifres no són més NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4223 que un resum, atès que ja posseeixen l’informe molt detallat des d’un punt de vista dels Serveis d’atenció a les dones. Explica tot seguit que l’altra vessant de l’Agència ve representada per tots els programes d’inserció sociolaboral. Destaca que en aquets moments s’estan impulsant vuit projectes en aquest àmbit. Alguns són prestats directament per l’Ajuntament conjuntament amb Barcelona Activa. La resta és via conveni d’entitats. Exposa que existeixen diferents programes d’inserció sociolaboral adaptats al nivell i la formació de les dones. Indica paral·lelament que la importància d’aquests programes i de l’èxit dels mateixos rau en la capacitat d’amidar-se als perfils de les dones. Afegeix que hi ha hagut un total de 122 dones contractades, fet que suposa un increment respecte a l’exercici o l’any anterior del 20%. Fa finalment referència als serveis adreçats a les víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual. Destaca en aquest sentit que l’Ajuntament de Barcelona ha firmat un protocol d’atenció a les víctimes de tràfic impulsat per la Fiscalia de Catalunya en el qual posen els seus serveis a disposició de totes les administracions amb la finalitat de millorar la coordinació i l’atenció d’aquestes persones. Tanmateix, vol compartir les dificultats d’actuar amb aquests col·lectius o amb aquestes persones que es troben en aquesta situació per la manca d’autoidentificació de les dones com a víctimes. Això, explica, és fruit d’una manca de consciència o perquè han normalitzat una situació de violència provocada sovint per part d’un familiar o d’una persona molt propera, fet acaba de dificultar la intervenció. Observa la limitació de la xarxa social i familiar de les dones motiu pel qual es disposen de pocs instruments per fer passes endavant així com una manca de coneixement de l’entorn. Finalitza recordant que posseeixen diferents protocols més detallats a l’informe i de les dones que han reconegut ser víctimes d’aquesta situació de violència, quatre han estat ateses pel Serveis de representació jurídica així com dues han decidit denunciar quina era la seva situació. La Sra. Moraleda agraeix a la Sra. Vila l’oportunitat d’haver disposat les regidores de l’àmbit de les dones de l’informe a una data prèvia a la Comissió. Explica que aquest informe és d’una banda, un reflex de la necessitat que encara hi ha del programa de l’Agència i de l’altra, mitjançant l’estat d’execucions, una eina que permet obtenir una visió de quina ha estat la base del fenomen de la prostitució i de l’abordatge d’aquest fenomen des de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2013. Valora positivament l’increment de 51 hores setmanals el Servei d’Atenció Socioeducativa, ja que això permetrà millorar el servei, i especialment l’atenció en totes les zones de la ciutat on hi ha activitat al carrer. Recorda que és alguna zona més de les que tradicionalment s’havien abordat i que s’havia reclamat que s’hi s’estengués aquesta acció socioeducativa. Afegeix que les dades que ha presentades segueixen mostrant l’increment del nombre d’atencions fetes: pel servei de les 23.800 i escaig a l’any 2011, a gairebé 29.700 l’any 2013. La primera pregunta que vol fer el seu grup és esbrinar quin efecte ha tingut la modificació de l’Ordenança per la convivència en quant a model d’atenció i la variació del nombre d’atencions si és que se n’ha produït alguna. Continua explicant que l’atenció sanitària, la formació i també la inserció laboral així com l’atenció jurídica segueixen sent les principals demandes que fan les dones en aquest servei. Des del seu punt de vista és significatiu però l’increment ocorregut al llarg de l’any 2013 de demandes relacionades amb la cura i l’educació dels infants, de les necessitats bàsiques i també i significativament de l’allotjament reflecteix al seu parer la pobresa extrema que pateixen moltes de les dones que es veuen abocades a la prostitució. També es congratulen per la iniciativa d’acordar nous convenis amb Creu Roja, per la intervenció de l’Agència ABITS en el districte de l’Eixample en l’atenció de dones que exerceixen en locals, en pisos, en clubs i també doncs a què es pugui fer el conveni amb les Germanes Oblates a les Corts que permet des del seu punt de vista obtenir una bona radiografia de la realitat de les dones que exerceixen en espais tancats i en condicions molt precàries. Puntualitza que a l’informe se’ls avança que al 2014 s’intervindrà a més a més al districte de Sants, motiu pel qual 4224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 demana si en aquesta llista de districtes i de territoris hi cal afegir algun altre territori al llarg d’enguany, si ho tenen previst i quin espai de la ciutat seria. Formula una altra pregunta pel que fa l’acompanyament de recursos, quin ha estat el motiu pel qual s’ha incrementat el nombre de derivacions a altres serveis i altres entitats. Explica que s’ha produït un increment de les 400 i escaig de l’any 2012 a gairebé 600 l’any 2013. Es demana si és fruit de la col·laboració amb altres municipis de l’àrea metropolitana, objectiu que s’havia marcat l’Agència per un altre costat. A continuació sol·licita que els expliquin si es coneix el motiu pel qual ha baixat el nombre de dones ateses provinents de locals i pisos en la resta de districtes de la ciutat que no són a l’Eixample, element reflectit amb detall a l’informe. Sobre els serveis i recursos de formació i d’inserció, veuen una certa continuïtat en les accions que es porten a terme en l’àmbit de la inserció laboral. Pel que han vist amb el pressupost del Projecte Dona Impuls no ha estat dotat la partida zero. Demana quin és el motiu pel qual no s’ha dotat aquest partida donat que des del seu punt de vista la inserció i l’atenció laboral d’aquestes dones que ells atenen és al seu entendre la raó màxima d’existir gairebé d’aquest servei. Aborda seguidament el Programa Acció d’intervenció amb persones transsexuals que volen deixar la prostitució. Voldrien conèixer quin ha estat el motiu pel qual la partida d’aquest any s’ha quedat reduïda a la meitat. Manifesta després la preocupació i la vulnerabilitat d’alguns col·lectius davant l’accés al mercat laboral. També li agradaria que se’ls pogués fer una valoració sobre el desenvolupament d’aquest programa, el programa Acció. Fa veure a més a més que en el pressupost existeix una partida destinada a l’estudi de la prostitució a la ciutat de Barcelona i demana quan tindrà lloc aquest estudi, quan se’ls podrà presentar i per tant, obtenir més informació en relació a aquest tema. Afegeix, per finalitzar, a què és degut l’increment de 4.000 euros de la partida de Comunicació i treball en xarxa. La Sra. Pajares agraeix la presentació de l’informe a la Sra. Vila el qual troba molt complert atès que engloba totes les accions dutes a terme durant 2013 així com la predisposició de fer-lo arribar prèviament a les regidores. Exposa que informe recull diverses novetats respecte a anys anteriors, especialment relacionades amb les actuacions a espais tancats. Després, fa veure que moltes de les novetats del Programa que la Sra. Vila va presentar amb una mesura de govern a l’any 2011 en un plenari són o es demostra que Barcelona segueix avançant com a ciutat amb programes i proves pilot que s’estan duent a terme. Agraeix des del seu partit especialment a totes aquelles persones, els professionals, els tècnics així també com les entitats que mitjançant convenis amb l’Ajuntament porten aquestes tasques a terme i que a més a més busquen noves fites i un futur molt més digne per les dones que exerceixen la prostitució, com les ordres religioses o la Creu Roja. Celebra seguidament els canvis que s’han dut a terme en l’execució del Pla i de les funcions de l’Agència perquè veuen que s’han adaptat a la casuística de cada moment. Constata que cada any s’incrementa el nombre d’atencions a la via pública amb totes les seves modalitats i demana, atès que ja existeix el balanç de l’any 2013, quines són les mancances que s’hi han observat i quines seran les solucions que proposaran. Matisa que a banda de la importància de la quantitat d’intervencions també ho és la qualitat de les mateixes i per tant, fer una avaluació cobriria els dèficits del Pla. Explica, pel que fa els acompanyaments, que existeix una disminució durant l’any 2013 respecte al 2012, fet que l’informe ho justificaria entre altres motius, per la situació de les dones romaneses que no disposen de permís de residència. Convida el Grup Municipal a treballar amb la Delegació de Govern per poder millorar l’actuació en aquests casos amb dones que requereixen la coordinació entre administracions. Destaca que un 15% dels acompanyaments s’efectuen fora de la ciutat de Barcelona i, per tant, també els agradaria saber la relació que té el govern de Barcelona amb altres ajuntaments per poder tractar aquestes dones, atenent que el percentatge s’ha incrementat respecte a l’any passat en un 3%. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4225 A continuació, fa veure que malgrat els avenços de l’Agència, hi ha una gran quantitat d’expedients oberts. Enguany s’han incrementat 126 però en canvi hi ha expedients actius, molt pocs en relació a aquests expedients oberts i a més a més enguany han disminuït a 333. Exposa la preocupació davant les dades perquè potser reflecteixen una disminució de l’interès i la voluntat de canviar la vida d’aquestes dones i que per això ells li demanen que segueixin treballant en aquests programes. Paral·lelament, atès l’origen immigrant d’aquestes dones, voldrien saber la relació i la coordinació amb el Comissionat d’Immigració. Recorda que el percentatge de dones d’origen emigrant s’ha incrementat en un 2%. Afegeix que el 19,5% de dones no es troben empadronades a Barcelona i voldria un desglossament de les xifres. Per tant, els agradaria saber si hi estan empadronades en altres municipis o no disposen de domicili fix i per tant, on estan empadronades les que no en tenen. També veuen que s’ha reduït l’atenció psicològica de 38 a 29. Demana com valora el Govern aquest servei, si preveu canvis atès la seva recent creació. Agraeix la tasca a totes les persones implicades esmentant especialment totes les dones que treballen als serveis adreçats a les víctimes que pateixen explotació sexual. Preguen que no s’oblidi per part del Govern municipal ni per part de ningú que aquestes dones estan dirigides per màfies, perquè són persones que estan cometent un delicte reconegut a l’ordenament jurídic i que per tant és necessari coordinar tots els recursos i treballar de forma transversal amb totes les administracions i les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Pel que fa el capítol del pressupost, celebra que es mantingui la partida a l’Agència i desitja que això es reflecteixi en la millora qualitativa del servei. Recorda l’existència del Programa Enfilant l’Agulla, el qual s’ha incrementat el seu àmbit de producte un 240% respecte a l’any passat, fet que demostra que les mesures a banda de quantitatives també són qualitatives. Per concloure, demana per l’evolució de tots els programes i en concret pel nou estudi de l’atenció a les dones en espais tancats atès la complexitat de la seva situació, així com la seva integració i reinserció. Els agradaria saber seguidamentla coordinació que ha existit amb la Guàrdia Urbana i els seguiments que s’han fet dels locals. La Sra. Sanz agraeix la presència de les entitats membres de la Taula de tècniques del Treball sexual i també a les tècniques de la Direcció de dones que els acompanyen a la Comissió. Agraeix també la presentació que ha fet la regidora. Exposa que el fenomen del treball sexual és divers i és complex això com les respostes que generarà. Recorda que Barcelona com a ciutat sempre ha estat pionera en el disseny del pla de l’abordatge del treball sexual malgrat que des del seu punt de vista i sempre ho han manifestat així, van criticar que nasqués de la mà de l’Ordenança per les contradiccions precisament que això suposava. Afegeix que són moltes les dades que l’informe presenta però que es centrarà en analitzar algunes qüestions rellevants. En primer lloc, aborda la qüestió del SAS, del treball en xarxa i del treball específic amb els operatius policials. Manifesta que algunes entitats han detectat actuacions homòfobes per part dels cossos policials en aquells operatius en els que hi havien dones i persones transsexuals i per tant, creuen que això és una qüestió inadmissible. I per tant demana a la responsable de l’Àrea de Drets civils i també com a Presidenta del Consell Municipal LGTB que vetlli perquè això no es repeteixi i per fomentar un treball colze a colze amb els operatius policials per evitar aquestes situacions. Demana quines són les actuacions i accions que s’estan desenvolupant per a què això no succeeixi. En segon lloc, es refereix a la relació als serveis i als recursos de formació i inserció laboral i també a l’atenció a les dones en aquests espais tancats, la tipologia de demandes ateses en aquests espais. Aporta algunes reflexions primer en relació als serveis i recursos de formació i d’inserció laboral. Corrobora que han augmentat els recursos socioeducatius d’inserció però segons ella ja no es parla de recol·locació laboral menystenint al seu entendre l’activitat que fan aquestes dones. Recorda l’existència de molts esforços econòmics especialment però perquè aquests recursos socioeducatius d’inserció siguin efectius observen que no tenen una traducció excessivament positiva pel que fa el número d’insercions reals que 4226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 es produeixen. Confirma la complexitat de tot el procés que suposa entrar des de l’inici en el dispositiu DIR-TS. Això, afegit a la situació de crisi actual i la situació d’exclusió social i de pobresa en alguns casos extrema, hauria de tenir un reflex amb aquests recursos. Afegeix una preocupació davant la manca de capacitat d’inserir laboralment el perfil de dones extracomunitàries o comunitàries que no gaudeixen de permís de treball i demana quines són les actuacions que s’estan desenvolupant per abordar tota aquesta qüestió. Continua demanant en referència a les insercions que es presenten del grup II i del grup III de la 2a edició del DIR- TS, en el qual es parla d’insercions laborals de qualitat. Demana que hi hagi més cura amb els conceptes perquè posa en dubte que aquestes insercions siguin de qualitat atès el caràcter de temporalitat d’aquestes. Exposa que molts dels treballs que s’ofereixen són de baixa qualificació també en àmbits feminitzats i que això sovint es tradueix en sous baixos i també en segregació horitzontal. Prega doncs que es pari molta atenció en aquestes qüestions i que es contempli que moltes de les dones que estan ateses en aquest sector són persones amb estudis, per tant caldria lligar aquestes ofertes laborals amb les situacions que es plantegen. Tot seguit afegeix que no està prou explorada la capacitat que té l’Ajuntament de generar ocupació per aquests col·lectius ni com podria repercutir precisament en la recol·locació laboral d’aquestes persones per la inclusió de les clàusules socials en les contractacions del propi Ajuntament. Demana si incorporen, si pretenen o si preveuen incorporar aquestes dones en aquestes clàusules. Després, pel que fa també els recursos en matèria de recol·locació laboral, exposa que seria útil demanar a la resta d’administracions la compartició dels costos perquè tot això sobrepassa els límits de la ciutat de Barcelona . En tercer lloc, aborda el tema dels espais tancats. Sobre les dones ateses en aquests espais, es diu que es comença a treballar amb aquest col·lectiu des del 2011 i és a partir del 2013 quan comencen a entrar les educadores d’ABITS en aquests pisos. Pregunta qui va atendre aquestes dones durant el 2012 i quina va ser la tipologia d’atenció de demandes i d’atencions que es van fer en aquell moment. Veu, pel que fa la tipologia de demandes del 2013, que la majoria de demandes són sanitàries i constata que al llarg de tot el document es vincula salut i pràctiques sexuals de risc, anàlisi que no comparteix. Manifesta que la salut és quelcom més ampli i que en definitiva també és qualitat de vida i per tant convida a no lligar sempre la salut amb aquestes qüestions perquè creu que hi participen molts altres factors. A continuació, exposa que en aquest informe i a la nota de premsa emesa, es parla del consum de vegades abusiu de drogues per part de les dones que es troben en aquests espais i ho situa com un fet rellevant. Demana aleshores quina és la magnitud d’aquest problema i quines són les actuacions que s’efectuen en relació a aquest tema per conèixer-ne la magnitud. Després, demana quines són les mesures que plantegen per les dones que volen continuar exercint la prostitució en aquests espais i recorda que el Pla per l’abordatge del treball sexual també tenia com objectiu atendre a totes aquestes dones que volen seguir exercint la prostitució com a treball habitual. Continua fent una reflexió més general en relació als locals i els clubs, i pregunta si s’han plantejat algun tipus de regulació a través dels plans d’usos sobre aquests espais atès que són locals de lliure concurrència. Demana i recupera la reflexió que va fer la regidora Itziar González, que ho va vincular molt al Pla d’usos de Ciutat Vella. Per altra banda, comparteix amb la Sra. Moraleda l’absència d’una anàlisi de l’efecte que ha tingut en la vida de les dones l’enduriment de l’Ordenança, de les sancions i de les multes als clients. Afegeix que tampoc saben si s’aplica la substitució a sancions per mesures alternatives de treball a la comunitat ni quantes persones que exerceixen el treball sexual s’hi han acollit. A continuació, expressa que existeixen algunes qüestions que també els agradaria abordar en relació a l’apunt polític sobre els principis que fixen. Coincideix amb la Sra. Pajares en la importància clau de lluitar contra el tràfic de persones i pensa que és una prioritat però no acaben de veure reflectit en l’informe com es concreta aquesta lluita. Demana tot seguit que s’abordi d’un altra manera l’assumpte de l’autoidentificació perquè és dolorós demanar a les dones que NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4227 s’autoidentifiquin per poder accedir a altres serveis i recursos. I pensa que és a partir d’aquesta autoidentificació que es poden excloure aquestes dones de les multes rebudes. Observa la incidència que això pot significar en els informes d’arrelament el fet de posseir o no aquestes multes. Finalment, posa en valor l’existència d’ABITS però creu que és un enfocament erroni abordar des de l’administració el treball sexual des de la criminalització i també des de l’estigmatització d’aquest col·lectiu. Creu que cal treballar amb aquestes dones per garantir els seus drets i a més a més pensa que el lideratge de la Regidoria de la dona hauria d’anar enfocat per aquí, no de la mà del Partit Popular com ja ho van dir en el moment del pacte de la modificació de l’Ordenança. Manifesta, per acabar, que tot això el que està fent és intensificar encara més la vulnerabilitat i la clandestinitat de les dones. El Sr. Laporta agraeix al Govern un any més la presentació de l’informe i de les dades que es presenten les quals confirmen l’eficàcia i l’eficiència dels programes impulsats per l’Agència ABITS. Afegeix que Barcelona, com a capital de Catalunya ha de ser també capdavantera en el suport de les persones que exerceixen la prostitució i ajudar-les a deixar d’exercir-la si així ho desitgen. En primer lloc, demana no baixar la guàrdia en quant a la lluita contra el tràfic de persones explotades sexualment així com en l’atenció permanent de les persones més vulnerables que es veuen obligades a exercir la prostitució. Vol recordar el fet que es presenti aquest informe en aquesta Comissió i no en la Comissió de Seguretat i de Mobilitat, i valora que sigui un pas endavant en la línia de no estigmatitzar col·lectius. Explica que seguiran fent confiança i col·laborant en els principis bàsics del Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual, un pla que es regeix pels principis de proximitat, de coordinació, de perspectiva de gènere i defensa de les dones que exerceixen el treball sexual a la ciutat. Manifesta que el treball iniciàtic que avui es presenta a la valoració del darrer any és el camí a seguir i que es confirmen els bons resultats en la definició de mesures d’atenció social en el marc que estableix l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana. Agraeix també la tasca que fan les i els professionals que hi treballen, així com la imprescindible col·laboració de les entitats que hi participen. També vol destacar especialment el notable èxit del Servei de Formació i inserció laboral malgrat la crisi econòmica. Finalment, valora positivament l’augment de recursos humans d’ABITS, l’ampliació de les zones territorials d’actuació, l’increment en el nombre de dones ateses, la millora de la coordinació entre els agents i el teixit associatiu i la incorporació de mesures alternatives a les sancions econòmiques és a dir, els treballs per la comunitat. La Sra. Vila respon que l’informe, tal com s’ha presentat, afegit al nou impuls d’increment de recursos econòmics com també humans, denoten lideratge i si més no, la voluntat política i ferma de tirar endavant amb els diferents programes de l’Agència. Manifesta no tenir constància d’actuacions homòfobes per part de la Guàrdia Urbana ni en les intervencions policials en el qual el SAS hi participa i és present. Afegeix, pel que fa als programes d’inserció sociolaboral i l’impacte que podien tenir, que cal fer una lectura positiva atès que des de l’any passat s’han incrementat un 20% les insercions. Valora l’impacte de cadascuns dels programes d’inserció, confirmant que prop del 65 % de dones vinculades al DIR-TS manté una contractació de llarga durada i que d’alguna manera s’acaba deixant l’exercici de la prostitució. Per tant, la valoració que en fan és positiva perquè any rere any s’incrementen les contractacions. Afegeix que motiu d’aquest èxit rau en la capacitat de fer programes molt a mida i en la presència de sectors que en aquest moment encara generen llocs de treball. Pel que fa la presència de dones d’origen búlgar o romanès, explica que en aquests moments ja ha canviat la qüestió de la regulació europea i per tant ara ja podran accedir al mercat laboral. Exposa la dificultat d’inserció del col·lectiu de dones extracomunitàries, en no tenir la documentació en regla, però existeixen diferents projectes enfocats a dones d’orígens concrets amb unes problemàtiques afegides també concretes on s’ofereixen alternatives per a la inserció. 4228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Continua destacant la voluntat de l’Ajuntament d’inserir aquestes dones essent incloses en les clàusules de contractació social i pel desenvolupament d’algun projecte concret que suposi una contractació directa. Manifesta la necessitat de major cobertura per part de l’Estat a les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i demana més ajudes econòmiques i d’acollida quan una dona ha estat identificada com a víctima. Pel que fa el consum de drogues, en els locals i respecte a la nova iniciativa d’entrar en espais tancats, explica que la seva presència és molt nova però existeixen convenis amb entitats que hi accedeixen. Detecta el vincle entre els serveis o les relacions més llargues en el temps d’aquestes dones amb la pressió a consumir drogues més que no pas en el carrer. Alerta del perill que corren pel fet de veure’s obligades a prendre drogues o a no prendre mesures des del punt de vista sanitari i d’anticoncepció amb el risc de les malalties de transmissió sexual. Afegeix que ja s’estan prenent mesures per atendre aquestes dones però caldrà anar adequant els serveis amb les noves dades que s’hi van incorporant. Tot seguit, explica que el 15% de dones ateses de fora del municipi de Barcelona són de l’àrea metropolitana. I aquí es fa una coordinació molt important amb els serveis socials i altres serveis d’altres municipis. Afegeix la gran importància de treballar amb altres administracions, d’aquí el reflex a l’informe de totes les reunions efectuades amb cada una dels diferents nivells administratius presents al nostre país. Analitza ara els programes i afirma que el SAS, a carrer i espai públic s’està consolidant i un exemple és el que explica que les dones ja coneixen molt bé els serveis i com dirigir-se a ells. Matisa que cal anar consolidant aquesta nova etapa que estan fent d’entrar a locals. Aborda ara l’efecte de l’ordenança reflectit també segons ella a l’informe perquè hi consta un increment dels assessoraments de tipus jurídic, fruit de la demanda de les dones. Pel que fa el tema de les sancions, afirma que s’està treballant per retirar aquestes sancions de manera que la dona que està explotada no estigui doblement victimitzada. Passa ara a la qüestió de l’increment del Programa de locals a Sants i concreta que la previsió és créixer paulatinament per tota la ciutat després d’haver encetat unes primeres passes a l’Eixample i les Corts. Continua amb el tema de les partides buides i explica que el que està buit és per què encara es troben treballant el projecte amb l’Entitat i per tant desconeixen el pressupost exacte. Tot seguit comenta les xifres del Programa Acció. Explica que no s’ha reduït l’import i que el conveni serà renovat al juliol amb una dotació finalment de 64.000 euros. Respon ara a l’assumpte de la baixada de les derivacions i afirma que les dones ja saben anar directament a cada un dels serveis i per tant no cal que ells facin aquests acompanyaments. Finalment, explica que ja estan treballant la qüestió de l’estudi de la prostitució a la ciutat i espera tenir-lo enllestit a la tardor. I per concloure, explica que s’ha produït un increment en les despeses de comunicació amb la finalitat de fer més difusió dels serveis en diferents idiomes amb la voluntat de donar a conèixer encara més els programes i serveis des de l’Agència ABITS. La Sra. Moraleda agraeix les explicacions i prega que s’extremin les precaucions atès que a la ciutat enguany han aparegut moltes tanques publicitàries fent propaganda de locals. La Sra. Sanz pregunta a la Sra. Vila quantes insercions plenes es produiran d’aquestes insercions laborals és a dir, quantes seran perdurables en el temps. Demana a més a més què es farà amb les dones que vulguin continuar exercint la prostitució i per tant quin és el suport i el treball que es fa des de l’Ajuntament. Continua amb una pregunta i vol saber quantes multes han estat retirades de l’Ordenança amb l’objectiu de no complicar totes les actuacions que vénen posteriorment vinculades com seria l’obtenció de la targeta sanitària. I finalment, exposa que l’Ordenança des del seu punt de vista penalitza la prostitució i la demanda, quan avui en dia la prostitució no és il·legal i per tant avui l’Ordenança NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4229 fa de recurs penal quan no ho hauria de fer. Afegeix que la penalització empitjora la situació de les dones per la manca de recursos econòmics atès que moltes d’elles es troben sense cap tipus d’ajuda. Demana així un gir de 180 graus en aquestes polítiques. La Sra. Vila exposa que la qüestió que realment els preocupa especialment és l’impacte dels programes i la qualitat de la inserció, que fan un seguiment amb perspectiva de temps i que en el proper informe ja es recollirà l’impacte d’aquests últims anys. Es dóna per tractat. 2. Les condicions de vida de les persones grans a Barcelona i la resposta de la Ciutat. La Sra. Fandos explica que se’ls ha demanat que presentessin un estudi sobre la realitat de les condicions de les persones grans però recorda que aquest estudi es fa cada cinc anys i per tant el darrer es va efectuar l’any 2011 i doncs, el que es dirà a la Comissió estarà basat en aquest estudi. Recorda que la Comissió disposa de les dades de persones grans: a Barcelona, el 20,85 de la població són persones grans. 12,6 són dones. 116.000 compten més de 80 anys amb un índex de sobreenvelliment del 34,3%. Continua amb les dades de persones grans que viuen soles: el 25,7 dels majors de 65 anys viuen soles. Puntualitza que el 31,2 majors de 75 viuen soles i l’índex de solitud és més del doble entre les dones que entre els homes grans. Exposa que l’evolució d’aquestes dades reflecteix que cal treballar contra l’aïllament social que significa que aquestes persones visquin soles i d’aquí la importància de les accions que a partir d’ara explicarà per evitar-lo. Pensa que la resposta ha de venir per part del Govern. Tot seguit, explica que per lluitar contra l’aïllament social, donarà dades basant- se en els diferents programes del Govern que la Comissió coneix i aportarà paral·lelament algunes dades noves. En primer lloc, recorda que pel que fa el projecte RADARS l’any 2012, i de fet ja havia anat avançant, s’aplica a 4 districtes i 6 barris. Al 2013, 9 districtes i 15 barris. Destaca que enguany ja seran als 10 districtes. Seguidament, recorda els serveis d’Àpats en Companyia. L’any 2013 han pujat a 26 menjadors i s’han ofert 260 places. Destaca també l’increment de l’import econòmic en un 25%. Matisa que l’apertura dels menjadors d’Àpats en Companyia al 2012 a El Coll, Casal de Gent Gran, Sant Andreu, Joan Casanelles a Sant Martí significa la voluntat que demostra el Govern de continuar. Avança també que al 2014 també se n’obriran de nous. Explica que el servei d’Àpats en Companyia va en augment perquè enguany la previsió rau en l’increment de 158 noves places, tres nous menjadors i una reconversió a la línia freda a dos menjadors, a més a més la previsió d’obrir amb l’arribada de l’estiu 17 menjadors, dos més que l’any passat. Recorda que existeixen també set menjadors que proporcionen menjars els caps de setmana i dies festius, xifra que també va en augment. Pel que fa els casals de Gent Gran, exposa que s’incrementen les aules informàtiques. Valora molt positivament la participació en els casals de Gent Gran amb la xifra molt significativa de més de 360.000 persones. Precisa altres actuacions que consten a l’informe com la inauguració del nou casal de Vilapiscina i Torre Llobeta, el cuarto de l’espai de la Violeta a Gràcia i les obres de millores a diferents casals. Comenta les previsions de nous casals com a Sarrià- Sant Gervasi amb la construcció d’un casal de Gent Gran, un centre cívic i un espai infantil així com un espai de joves a Villa Urania amb la previsió d’inici de construcció a mitjans de 2015. Continua comentant la remodelació del Casal del Guinardó; a Sant Andreu, la construcció d’un nou Centre cívic i Espai per a gent gran a Baró de Viver; a Les Corts, ampliació del Casal de Gent Gran, Joan Oliver, a l’Eixample, construcció d’un Casal de Gent Gran a l’antic edifici de Transformadors, entre altres. Per altra banda, els comenta una acció important al seu parer com són les adhesions grupals i d’acció comunitària que es fa en els Serveis Socials per a la 4230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Gent Gran. Explica que hi ha 10 projectes adreçats a persones soles i 15 projectes a famílies de cuidadors. I dels Centres de Serveis Socials procedeixen diferents accions comunitàries i dels 55 projectes que es fan, 23 estan relacionats amb la Gent Gran. Afegeix després que de les activitats importants que s’han efectuat l’any 2013, és les activitats que s’han efectuat amb el Consorci de Biblioteques, fent préstec de lectura a un total de 24 residències, tres centres de dia, etc., iamb un èxit notable de participants en les diferents accions del Club de lectura. Valora molt positivament l’augment del SAD, incidint en aspectes com l’absència d’una llista d’espera en tots el serveis adscrits als treballadors socials. Remarca a més a més l’increment dels beneficiaris en un 16,9 %, les hores un 30%, així com l’import econòmic en un 24%. Recorda que el SAD és el programa on s’inverteix més pressupost de tota l’àrea i potser de tot l’Ajuntament. La Teleassistència presenta paral·lelament un increment important del 26% dels beneficiaris, 23% de llars més i, en el cas de les persones de més de 65 anys, un 24,6% més Destaca molt positivament la taxa de cobertura de persones majors de 85 anys i que viuen soles del 70,4%. Aporta també la valoració dels usuaris del servei de Teleassistència en un 9,7 sobre 10. Paral·lelament, explica que des de gener de 2014 una sol·licitud s’instal·la ja en 15 dies i una urgent en 48 hores des de la seva aprovació amb l’assumpció del 100% del pressupost atès que cap altra administració ofereix cap recurs en aquest servei. Valora el Servei de localització del LoPe, a través de la xarxa de telefonia mòbil, i en conveni amb Creu Roja, en aquest cas, també van augmentant dels 69 que hi havia en el 2011 ara se’n beneficien 218 usuaris. Constata l’augment molt notable dels serveis d’Àpats a Domicili en un 35% en quant a nombre d’àpats, 23 -24% en quant a nombre de persones ateses i un 37% més en quant l’import econòmic. Anuncia seguidament la reforma integral de la residència Francesc Layret amb un inici d’obres el 2015, un projecte de reforma integral de part del Guinardó, amb unes obres que s’iniciaran a finals d’enguany a la tardor i la Residència Municipal Fort Pienc, que ha aconseguit aquest any per segona vegada el certificat de qualitat, unes reformes de millora per més de 200.000 euros. Destaca dels Centres de dia l’increment de les estades malgrat el descens d’usuaris. Continua amb el SAUV, programa que ha augmentat molt. Es tracta del Servei d’Atenció d’Urgència a la Vellesa, el qual ofereix una plaça residencial privada precisant una subvenció en el cas de manca de recursos. Precisa que s’ha augmentat al 2011 de 461 a 749 el 2013. Per tant, un augment molt important també en quant al nombre d’ingressos, estades i pressupost, augment de més del 24% que l’any anterior i, per altra banda amb una mitjana mensual de 258. Recorda un altre servei que cada dia va més en augment, com el Servei d’Atenció a la Dependència. Pel que fa el Programa Respira, exposa que s’està responent a l’increment de la demanda que ells detecten. Aplaudeix per un altre costat la resposta de la xarxa de persones cuidadores i l’èxit de Ja baixem al carrer també en augment constant i del qual hi ha 46 persones grans que el gaudeixen. Conclou amb el tema dels ingressos econòmics, amb els quals destaca la resposta del Govern de la ciutat. Explica que des dels centres de serveis socials els ajuts econòmics que ells donen d’inclusió adreçats a les persones grans s’ha incrementat notablement, atès que el 2012 era de 156.000 euros i aquest any 234.661, amb 1079 ajuts. Fa veure que no pot allargar-se més per manca de temps i que es deixa altres apartats com Salut, Relacions Socials o Associacionisme. La Sra. Moraleda respon a l’estudi que aborda el tema de la gent gran, en lloc de la Sra. Díaz, sol·licitat el mes d’octubre de l’any passat i en el qual es pretenia que el Govern de la Ciutat els fes una radiografia de l’estat de la gent gran de la ciutat i per tant, com poder planificar una sèrie d’actuacions per tal de millorar les seves condicions de vida, entendre quines eren les seves necessitats reals i per tant poder-les abordar en millors condicions. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4231 Explica que l’estudi es refereix a unes dades de l’any 2011, motiu pel qual algunes d’aquestes qüestions es veuen un pèl agreujades perquè algunes qüestions han canviat. Recorda que la crisi també ha arribat a les persones grans i considera que la perspectiva canviaria amb unes dades més actualitzades. Malgrat tot, creu que l’informe és rigorós atès que proporciona força pistes del que està passant i per tant quina és la situació de molta de la gent gran de Barcelona. La primera cosa que vol destacar és que ha pujat el nivell de sobreenvelliment de les persones de 80 anys i més. Vol dir que s’allarga l’esperança de vida, que tenim encara persones que van allargant-la però això també ens posa amb noves dificultats pel que fa a l’atenció a les persones grans. Observa que puja també l’índex de solitud, dada preocupant segons ella, atès el seu increment entre el 2001 i el 2011 al voltant del 30%. I per tant demana com treballar els temes de l’aïllament social. Pensa que l’informe posa de manifest que quan la percepció de l’estat de la salut és dolenta, l’exclusió puja perquè la gent presenta més dificultats per poder gaudir d’autonomia i de la seva vida social. Tanmateix, quan el nivell de renda de pobresa o de privacions materials és baix, l’activitat es veu molt restringida. Conclou aquest punt afirmant que una persona gran, sense recursos a la ciutat de Barcelona, ho té molt difícil per poder gaudir una vida social rica. El document també confirma i cita literalment “que la cura diària i el suport de les persones no es pot vertebrar només en l’entorn familiar, de la voluntat o de les relacions d’amistat sinó que resulta fonamental el paper de la xarxa de recursos i de serveis públics i comunitaris que es tinguin a l’abast.” Per tant, deixa molt clar que l’Ajuntament de Barcelona, com a administració pública que té aquesta competència, compleix un paper importantíssim. Tot seguit explica que l’informe plasma algunes dificultats quotidianes com que una de cada dues persones presenten dificultats, per exemple, per pujar i baixar escales; una de cada tres té dificultats per sortir al carrer; una de cada quatre presenta dificultats per moure’s soles dins de casa seva; una de cada cinc té dificultat per vestir-se o per tenir cura de si mateixes i una de cada deu tenen limitacions per poder menjar soles. També observa en aquest document que les persones que encara no tenen el reconeixement de la dependència, és més elevat a la ciutat de Barcelona que a l’àrea metropolitana o a Catalunya, dada que no entén per què és dóna a la nostra ciutat. Diu que gairebé el 88,9% no el tenen reconegut, unes xifres des del seu punt de vista molt altes i que reclamen una anàlisi. Manifesta paral·lelament la preocupació pels escassos nivell de cobertura dels Serveis Socials Municipals. De cada 100 persones que necessiten ajut per sortir de casa, només es cobreixen dos. De cada 100 persones que necessiten ajut per pujar o baixar escales, només es cobreixen un 1,5%. De cada 100 persones que necessiten ajut per moure’s per casa, només es cobreixen tres. O de cada 100 que necessiten ajut per vestir-se o rentar-se, només es cobreixen 2. Exposa que aquestes dades reflecteixen que el 98,5% de les persones que necessiten suport no en reben per poder sortir a l’exterior i per tant, com diu el document, realment són els familiars o els coneguts o les persones que viuen a prop d’aquestes persones grans les que estan al costat per cobrir aquestes demandes. Pregunta què fa l’Administració, com a servei públic, a l’hora de poder garantir la qualitat de vida d’aquestes persones. Observa un empitjorament de la percepció de la salut paral·lel a l’envelliment de la població entre el període 2006 i 2011. Tot seguit, destaca en positiu l’extensió del Projecte RADARSa tots els districtes de la ciutat atès que permet a moltes persones seguir vivint a casa i n’espera una més gran implementació al màxim de barris de la ciutat. Mostra una preocupació davant els Ajuts econòmics d’inclusió atès que ha crescut l’import total i el nombre de beneficiaris però al seu entendre 1.000 i pocs beneficiaris són molt pocs. Recorda la dificultat de 100.000 persones grans que viuen amb menys de 500 euros de pensió al mes i li preocupa la baixadadel’import per ajut d’un any per l’altre: 237 euros per ajut de mitjana al 2012, a l’any 2013, 218 euros per ajut de mitjana. Aborda ara el tema del SAD, i observa una retallada de les hores d’atenció a l’usuari. 4232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Pel que fa els Habitatges amb servei, demana quan es planificaran noves promocions ja que al seu parer és un recurs útil i molt interessant per poder garantir la qualitat assistencial a moltes persones que disposen encara d’autonomia personal. Observa paral·lelament la dificultat per accedir al reconeixement de la dependència. Després, demana per què l’any 2013 s’han reduït els beneficiaris de la Targeta Rosa. La Sra. Martín agraeix la presentació de l’informe en relació a les persones grans, les seves necessitats i l’actual actuació de l’Ajuntament per donar resposta a les demandes de les persones que formen part d’aquest col·lectiu. Tanmateix, observa l’obsolescència de les dades atès que la majoria d’aquestes dades se situen només fins a l’any 2011 i manifesta un escepticisme davant d’un treball basat en dades no actuals. En primer lloc, manifesta una preocupació per l’apujada de les persones grans degut en part a una esperança de vida superior aquest últims anys. Tanmateix, valora el paper dels diferents programes que s’han impulsat però demana més esforç per part de l’Administració. Aborda seguidament l’apartat de l’informe que fa referència a la Resposta de la ciutat en quant a l’atenció i promoció a la gent gran i aplaudeix l’increment de persones ateses així com de la despesa en alguns serveis, fet que demostra l’esforç especial en aquells serveis en els que el Partit Popular va aconseguir incrementar les seves partides econòmiques com la Teleassistència, SAD, Programa RESPIR, Servei d’urgències a la vellesa, entre d’altres. Tot seguit, manifesta un dubte davant una dada en l’apartat d’Atenció en centres de Serveis Socials de Barcelona en el qual s’informa de les persones grans ateses. Demana per la disminució de 3.214 persones ateses entre 2012 i 2013 segons el Pla municipal així com per la llista d’espera dels centres i grau de satisfacció. Paral·lelament, explica que discrepa amb les dades del SAD aportades pel Govern donada la disminució d’hores d’atenció a les persones. Continua amb una altra petició pel que fa el Servei de Teleassistència, sobre el qual vol saber si existeix una llista d’espera per les persones grans que no arriben als 75 anys o amb discapacitat i que han sol·licitat el servei. Seguidament, observa que es continuen amb les mateixes dades pel que fa els Habitatges amb servei per a gent gran, 20 amb 1.206 places l’any 2012. Manifesta doncs una preocupació per la llista d’espera de 514 persones així com per l’incompliment d’incrementar en 500 el nombre d’habitatges entre el 2014 i el 2015. Demana a la tinenta d’alcalde si s’ha iniciat la construcció dels 105 habitatges a Sant Martí- Glòries i així com de 44 habitatges més a Sarrià-Quatre Camins per entregar el 2014 i si no és així, quina és la situació. Després, sol·licita quantes de les 74.900 persones valorades dins del Servei d’Atenció per la Dependència gaudeixen del PIA. Paral·lelament, observa una mancança en l’informe pel que fa les dades en relació a les persones que estan esperant una plaça de residència. A continuació, parla de la Targeta Rosa i hi constata la reducció en 10 anys d’un 6% tot i un increment de la població gran en més d’un 4%. Paral·lelament, explica que les Targetes Roses gratuïtes han baixat un 19%. Recorda que està pendent d’efectuar-se la modificació dels límits d’ingressos per poder accedir a la Targeta Rosa gratuïta i a la Targeta Rosa reduïda substituint l’índex de l’Iprem pel de llindar de la pobresa després de l’acord per impulsar aquesta modificació presa en la mateixa Comissió el maig 2013. Finalment, indica que no s’ha incrementat el nombre de Casals de Gent Gran, fent que no s’arribi al desitjat nombre de 73, és a dir, un per barri. Conclou recordant que tot i que l’informe és ampli, no aporta una radiografia acurada de la situació de la gent gran a Barcelona ja que per una banda, no aporta dades actualitzades que permeten identificar amb claredat quines són les necessitats actuals i d’altra, no contenen la informació suficient, només ho fan de forma parcial, impedint, per tant, conèixer amb rigor els dèficits reals. El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe, el qual valora molt positivament perquè expressa que a Barcelona s’ha anat construint coneixement per copsar les condicions de vida de les persones grans. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4233 En primer lloc, exposa que a Barcelona no existeix un repte o un desafiament en relació al sobreenvelliment i la solitud pel perill de risc d'exclusió relacional que comporta. Observa que cada vegada hi ha més persones amb més esperança de vida i autonomia i que per tant, el desafiament és gaudir de polítiques públiques i de suport que facin que viure sol no impliqui solitud. En segon lloc, aborda un aspecte rellevant com l’anàlisi de la geografia variable de l'envelliment a la ciutat com una taxa d'envelliment de Nou Barris superior a la de l'Eixample, dada inimaginable fa deu anys o un rejoveniment de Ciutat Vella. Mostra també dades significatives com l’enfonsament del model de llar plurigeneracional, passant del 16 al 10% en els més grans dels 65 anys, del 5 al 1% en el cas del més grans de 75 anys. Recorda també un significatiu increment en l'esperança de vida atès que passaria de 6 anys en dues dècades, 3 anys per dècada, doblant la taxa promig d’envelliment de les grans ciutats europees que ha estat d'un any i mig en les últimes dècades. Tot seguit, observa que ara s’està produint un estancament degut a diversos elements: a hàbits, a una sèrie de condicions de vida de les persones que avui arriben a una edat avançada, sobretot amb les dones. Però també en l'impacte de les retallades i de la desuniversalització en els serveis de salut. Manifesta que amb les dades del 2016 caldrà analitzar si aquest estancament o fins i tot una possible regressió es confirma, fet que seria molt preocupant. A continuació, analitza la resposta de la ciutat i explica que en l’informe es reflecteix que un 22% de les persones grans presenten dificultats per moure's dins de la seva llar, que un 20% tenen dificultats per vestir-se i rentar-se i fins i tot un 9% per menjar soles. En xifres absolutes, considerant que són 380.000 les persones grans de la ciutat vol dir que 70.000, el 22% tenen dificultat per moure's, 66.000, per vestir-se o rentar-se i 30.000, per menjar soles. Ho contrasta ara amb el SAD, el Servei d'Atenció Domiciliària, el qual, segons l’informe cobreix 16.619 persones, per tant només una de cada tres de les persones que presenten dificultats en la seva vida quotidiana a la llar. Apunta finalment que aquestes dades expressen una gran quantitat de necessitat que no s'expressa en forma de demanda per diverses raons, però segurament existeix encara una trajectòria molt important per a enfortir les polítiques públiques d'atenció domiciliària a Barcelona. Per un altre costat, constata la importància dels projectes d'atenció grupal i comunitària als centres de serveis socials per a persones grans. Creu que això és fonamental i recorda que l’informe diu que existeixen 10 projectes grupals per a persones grans que viuen soles, 15 de suport a famílies cuidadores, així com tota la xarxa d'atenció a les famílies cuidadores de l'Acord Ciutadà i 23 accions comunitàries de gent gran. Però fa la mateixa reflexió que amb Atenció Domiciliària, serien 23 accions comunitàries i 25 projectes grupals amb persones grans en els centres de serveis socials: pensa que aproximadament la meitat dels centres de serveis socials estan tirant endavant aquests projectes. Els quals sempre han constatat que la pressió rebuda per fer assistència individual no els deixa invertir prou temps per a l’atenció grupal i comunitària. Tot seguit, manifesta la preocupació per la frenada en la política d'inversió social en aquest govern pel que fa l’habitatge. Apunta la frenada molt important en la construcció de casals i habitatges amb serveis. Recorda que les 4 promocions d'habitatges amb serveis que s'han inaugurat entre el 2011 i el 2012, Reina Amalia, Cibeles, Via Favència i Navas eren promocions que van estar planificades, iniciades i en molt bona part executades en el mandat anterior. Planificades i iniciades en aquest mandat només els 29 habitatges de Pere IV. Observa que no hi ha cap altre que s'hagi iniciat i que estigui en execució, xifra que contrasta amb el 383 habitatges que es van planificar i executar durant el mandat passat. Valora positivament la vinculació de la Targeta Rosa a un conjunt de serveis per a la gent gran proveïts per 723 establiments de la ciutat, fet que denota que es dota de contingut ciutadà a la Targeta Rosa. Tanmateix, indica una reducció, una retallada en el nombre de Targetes Roses i també en el percentatge de gratuïtes del 52% al 47%. Per concloure manifesta que tot plegat no és coherent amb l’increment de les necessitats de les persones grans en temps de crisi. 4234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 El Sr. Laporta agraeix en primer lloc al govern la presentació d’un l'informe que qualifica de molt complert i que ofereix una perspectiva molt acurada de la realitat social i econòmica d'aquest gran segment de la població de la ciutat que és la gent gran. Seguidament, exposa que la prioritat rau en aturar o fer disminuir l'índex de solitud de la gent gran i d’incrementar el treball en mesures de promoció de la salut, com una mesura de prevenció de possibles situacions de manca d'autonomia i de dependència durant la vellesa. Per aquest motiu proposa actuar en 4 àmbits que han expressat en diverses ocasions: el de la salut i l'autonomia, el de la participació i els drets socials, el de la solidaritat entre generacions i el de la vinculació relacional de la gent gran tot fomentant polítiques adreçades a la gent gran per que esdevingui proactiva i se senti implicada i compromesa en el propi canvi i en la ciutat. Manifesta paral·lelament preocupació per una població sempre castigada amb unes taxes de pobresa molt elevades degut a unes pensions que són molt baixes en comparació al nivell de vida. A més a més, exposa que amb la crisi no es pot obviar la contribució que les persones grans estan fent en el suport a les seves famílies, contribuent a la cohesió social. Aquest fet, la contribució econòmica per a l'alimentació o l'habitatge, el pagament dels rebuts dels serveis, o la reagrupació de les famílies a la llar de les persones més grans és una realitat estesa a la nostra ciutat. Finalment, recorda que la vulnerabilitat econòmica redunda en la minva d’activitats socials per un costat, però impacta molt negativament en altres punts com pot ser en la privació energètica, a una alimentació insuficient o a la impossibilitat de reparar avaries a la llar. La Sra. Fandos comença recordant als regidors que tot i comptar amb dades de 2011 el seu grup planifica i incideix en la complexitat de la situació abordada. Exposa que la seva prioritat no és comparar amb dades del govern anterior amb les d’ara sinó divulgar entre la població els serveis. I recorda que tota persona que acudeix als Serveis Socials és atesa malgrat que es pensi el contrari. Explica que no s’han ampliat hores ni ha parlat de places de residència de gent gran perquè no ha trobat pertinent. Demana a la senyora Martín perquè van retallarel seu grup la Llei de la dependència, afectant directament a la gent gran. Anuncia seguidament que no s’ha canviat cap directriu ni cap norma i se segueixen aplicant els mateixos criteris que abans pel que fa Targeta rosa i que s’està fent un estudi per poder aplicar l’SMI. Puntualitza per concloure que més enllà de les dificultats que es presenten, més enllà del sobreenvelliment, s’està intentant donar una resposta positiva a tothom que els treballadors socials consideren que s'ha de fer. I en tot cas no és una decisió política sinó sempre és tècnica. Recorda que la decisió política rau en ampliar serveis i dotar de més pressupost, com s’està fent i la decisió tècnica de qui necessita els serveis la fan els treballadors i no ells. La Sra. Martín recorda que ha reclamat dues vegades una resposta sobre el servei de Teleassistència i el perquè d’una baixada d’atenció en els centres de serveis socials de 3.000 persones menys. El Sr. Gomà recorda en primer lloc que no ha volgut fer una intervenció ni la vol fer en clau de conflicte perquè creu que es disposa d’una resposta ben estructurada pel col·lectiu de persones grans a la ciutat, segurament molt millor que per qualsevol altre col·lectiu i forma part de tota una tradició de treball municipal i associatiu a la ciutat. En segon lloc, sí que ha volgut fer alguna reflexió per no llençar una mirada ni complaent ni autocomplaent sobre algunes de les polítiques que han avançat molt a la ciutat en els últims deu anys, i amb l’anterior govern, ni amb aquest, amb el SAD, la Teleassistència o l’atenció grupal en els centres de Serveis Socials. Creu que s’ha avançat molt però s’ha de continuar en aquesta línia atès la gran demanda actual d’aquests serveis. Finalment, insisteix en la retallada objectiva en la inversió social de proximitat pel que fa amb Casals i Habitatges amb Serveis per Gent Gran i creu que Barcelona necessita una xarxa notable de Casals i de serveis socials si es vol ser fidel a un model d’envelliment actiu. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4235 La Sra. Fandos recorda a la Sra. Martín que a ella no li consten llistes d’espera per la Teleassistència i confia en les seves fonts d’informació. Afegeix, referent a la reclamació de la Sra. Martín, que no disposa ara aquí de les altres dades i per tant, no pot comparar-ho però declara que en tot cas, s’han augmentat els serveis. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 3. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal que correspongui per tal de donar compte de forma detallada, de quines modificacions en la prestació de serveis s'han produït en els diversos centres que el Parc de Salut Mar te a Barcelona (Hospital del Mar, Centre Fòrum, Hospital de l'Esperança i Centre Peracamps) i quina provisió de modificacions està prevista pels propers mesos. Sol·licitem ens sigui lliurada còpia per escrit de la compareixença. La Sra. Jaurrieta en nom del Grup Municipal Socialista sol·licita una compareixença sobre el conjunt de serveis afectats del Parc de Salut Mar, del qual l’Ajuntament de Barcelona disposa d’una participació del 40% i ostenta la vicepresidència, arran el canvi de l’oferta de serveis de les que només es té constància mitjançant els mitjans de comunicació. La Sra. Iniesta remarca que la presència en els òrgans de govern del Parc de Salut Mar deriva del compromís per un model d’atenció, d’equitat, d’accessibilitat i de serveis de qualitat per tota la ciutadania i procedeix a presentar la informació del model d’atenció als àmbits de Salut Mental i Sociosanitari i la planificació d’estiu de l’Esperança. Agraeix la presència del gerent del CSB, el senyor Jaume Estany i la senyora Sofia Ferré, per si es requereix alguna ampliació de la informació presentada. Procedeix a presentar l’informe de situació. Després d’agrair als professionals que la qualitat assistencial s’hagi mantingut malgrat la davallada pressupostària que tots els centres de direcció pública han sofert, destaca que els elements de gestió han permès l’augment d’activitat per sobre de la concertada amb el CatSalut i observa que s’hi troben els resultats de productivitat, estada mitjana, CMA, temps d’espera i satisfacció. Valora els bons resultats amb les estades i la manca de llista d’espera amb llarga estada sociosanitària. Procedeix a continuació a fer un resum del document de la gestió del Parc de Salut Mar amb el següent punt clau: no s’han produït canvis en la cartera però sí que s’han generat models d’innovació. Així la innovació en l’hospitalització d’aguts ha implicat què hi hagi més atenció ambulatòria, més cirurgia, més coordinació amb atenció primària i més atenció a la cronicitat dels malats. L’activitat no disminueix ni en nombre ni en qualitat, destacant que l’activitat d’hospitalització és superior a les altes contractades pel CatSalut. Un exemple és el cas de l’atenció a la patologia mental aguda del Parc de salut Mar que abans s’atenia al Centre Fòrum, i ara els ingressos es fan a l’Hospital General (Hospital del Mar) ja que els pacients amb aquesta patologia presenten comorbilitat. Explica tot seguit que la innovació implica no només la innovació en la gestió sinó també en l’aplicació de nous dispositius: hospital de dia, hospitalització a domicili o la unitat de subaguts. A continuació desgrana diversos detalls com la pèrdua, pel que fa a la Salut Mental, de part de l’àrea d’influència de l’Hospital que son 155.000 habitants de 6 àrees bàsiques que han estat distribuïts a l’Hospital de Vall d’Hebron i a l’Hospital de Sant Pau. Comenta tot seguit el trasllat del CSMA Sant Martí Sud al Centre Fòrum, la unificació i ampliació horària dels dos CSMIJ de Sant Martí, la contractació de l’Hospital de dia de Salut mental, el trasllat de l’hospitalització d’Aguts del Fòrum a l’Hospital del Mar i la creació de l’equip d’Hospitalització a domicili. Seguidament aborda la situació i evolució dels llits de Salut Mental d’Aguts del 2011 al juny del 2014, amb la davallada de 527.000 a 371.000 habitants a l’Àrea d’influència. 4236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Remetent als presents a l’informe, assenyala les diferents parts on es poden localitzar els principals indicadors de gestió de l’activitat sociosanitària, aturant-se a les dades relatives a l’increment de la mitja estada, amb l’aparició de la nova Unitat de Subaguts en el Sociosanitari i el descens dels llits de llarga estada. Fa a continuació referència al Consell de Salut del Districte de Gràcia pel que fa l’Hospital de l’Esperança, ubicat a Gràcia, el qual recull la Unitat de geriatria i de Unitat d’acompanyament de final de la vida dels ciutadans i ciutadanes de Ciutat Vella, ja que l’Hospital del Mar és, per les seves dimensions, insuficient per a donar el servei. Finalment apunta a la situació durant l’estiu en què les dues unitats es traslladen a l’Hospital del Mar, amb més proximitat al domicili. La resta de serveis: urgències de Gràcia, radioteràpia, queden a l’Hospital de l’Esperança. La Sra. Jaurrieta remarca que és la primera vegada a la història que l’Hospital de l’Esperança tanca durant tot l’estiu els serveis sense que la informació distribuïda determini quins són exactament els serveis tancats però recollint en canvi clarament l’estalvi aconseguit de 217.000 euros. Per aquest motiu sol·licita informació dels serveis que desapareixen. Expressa que el tancament de l’Hospital de l’Esperança implica el tancament de serveis de l’Hospital del Mar, és a dir als veïns i veïnes de Ciutat Vella i de Sant Martí; i pregunta la ubicació on seran atesos aquests ciutadans durant el temps de tancament i si han estat informats. A continuació, demana si els serveis tancats durant l’estiu tornaran a ser operatius un cop passat l’estiu o bé si hi ha un efecte més enllà de l’estiu. Respecte a l’Hospital del Mar planteja quina és la situació de les obres que s’han de reprendre ja que sis mesos abans el grup de treball va expressar que s’estaven plantejant i recalculant les inversions necessàries. Seguidament assenyala que es porten tres anys de reiterades proposicions aprovades al respecte, fent una menció especial als serveis d’Urgències i Radioteràpia, en una situació límit en l’Hospital en les quals les retallades des de l’any 2010 fins al 2013 han representat en dos anys més de 30 milions d’euros, una reducció de plantilla de 400 persones i una reducció de llits a l’estiu d’enguany no recollits a l’informe i que estima en més de 230 llits, a més a més de reduccions d’operacions, etc. A aquesta situació d’asfíxia i angoixa dels serveis assistencials indica que cal afegir el deute de la Generalitat amb el Parc de Salut Mar, que estima en uns 70 milions d’euros. Expressa que a la preocupació del Grup Socialista s’afegeix la dels Sindicats que dos dies després de la Comissió han convocat una roda de premsa per evidenciar la preocupació per la situació del Parc de Salut Mar, de les obres, dels serveis, dels acomiadaments, de la supressió de llits, etc. Com a Hospital que dóna servei a Ciutat Vella, amb els indicadors més baixos de la ciutat entre altres de l’esperança de vida en néixer, reflexiona si l’empitjorament en la millora en la qualitat assistencial dels serveis sanitaris el permetria el govern municipal a altres llocs de la ciutat després de tres anys en l’actual situació. La Sra. Pajares, pel seu costat, agraeix l’informe que s’ha subministrat que possibilitarà l’estudi detallat de les xifres. Agraeix igualment les tasques dels professionals que afavoreixen amb les seves tasques, juntament amb la paciència dels pacients, la resolució dels problemes que pateix la Sanitat pública catalana. Indica que, com comentava la senyora Jaurrieta, uns pocs mesos abans va aparèixer en premsa el tancament d’algunes plantes i serveis del centre del Parc de Salut Mar, a banda dels replantejaments de servei que el Govern municipal ha explicat. Expressant, al marge de la situació estival que implica reducció de serveis per les pròpies necessitats dels ciutadans i les vacances del personal, que aquesta reducció i optimització de recursos no ha de minvar la qualitat dels serveis als ciutadans. Seguidament planteja, tot i que la afluència de ciutadans és menor, quina serà la situació dels ciutadans amb necessitats especials, els pacients que pateixen malalties cròniques, especialment tractant-se de l’Hospital del Mar, que ofereix servei a un districte de Barcelona amb un percentatge molt alt de persones gran, NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4237 moltes d’elles que viuen soles i per aquest motiu representen una problemàtica especial. Per aquestes circumstàncies, sol·licita ampliació de la informació titulada Programa de cronicitat de l’informe i especialment el punt “Impulsar les mesures alternatives a l’internament pels Programes de cronicitat”. La Sra. Ribas agraeix la documentació aportada i que es produeixi aquest debat però pensa que no s’explica el que es fa ni és transparent amb les seves dades. Recorda que els edificis del Parc de Salut Mar són municipals i que l’únic representant de l’òrgan de govern present de l’Hospital és la Sra. Iniesta, per tant, pensa que és l’espai idoni per realitzar el debat. Abordant la situació estival de reducció en l’activitat assistencial de l’Hospital de l’Esperança recorda que la darrera Comissió va fer un Prec de mantenir el funcionament de totes les unitats que estava previst tancar. Aquest Prec, indica, va ser acceptat pel govern municipal, concretament per part de la Sra. Iniesta però es continuarà tancant d’igual forma segons el previst. Aquest punt remarca que va quedar clar en el darrer Consell de Salut del Districte de Gràcia on va assistir la directora de l’Hospital de l’Esperança que – segons la seva opinió – no tenia coneixement de l’acceptació d’aquell Prec. Valora negativament la concentració a la zona del Litoral Mar, i que si cal reduir o tancar en algun lloc es realitza a l’Hospital de l’Esperança, motiu pel qual la regidora pensa que hi ha una manca d’interès en general. Considera normal la reducció de prestació assistencial a l’estiu per reducció de la demanda però no amb els límits que s’estan plantejant. Tot seguit manifesta la seva preocupació davant les llistes d’espera actuals en els diferents aspectes: de visites, de proves diagnòstiques, d’intervencions quirúrgiques... Considera que l’increment de les llistes es deu a una desinversió del Departament de Salut en el sistema públic de salut general i la desviació de recursos i procediments dels centres públics a centres privats concertats, en alguns casos amb afany de lucre, com la desviació entre l’Hospital Clínic i l’Hospital del Sagrat Cor. Aquest fet explica la manca de diners destinats a altres centres, patint- ho en aquest cas l’Hospital del Mar i el Parc de Salut Mar. Explica que, com ha indicat la regidora Jaurrieta, que amb els indicadors i situació de les zones de la Barcelona Litoral, de Ciutat Vella i de Sant Martí calia mantenir oberta tota la capacitat d’atenció dels centres sanitaris. Però veu amb preocupació que part d’aquestes places es van tancant definitivament per acomiadaments i no renovacions. Indica que no sempre es redueix per igual a tothom sinó al revés. Expressa el seu desacord en aquest tema, indicant que han de procedir a estudiar la resta de dades presentades i recordant que diverses vegades han debatut com s’ha portat a terme la reordenació del Parc de Salut Mar. Estima que d’acord a la història del Parc de Salut Mar, ha de ser una referència en l’atenció a la salut i en les drogodependències a la nostra ciutat, a partir de decisions no només del nombre de llits o la seva ubicació, sinó també de lideratges i de direccions i creu que en aquest moment estan deixant de ser-ho, fet segons ella inacceptable. El Sr. Laporta, per la seva banda, expressa que el Grup Unitat per Barcelona és un ferm defensor del model de sanitat pública catalana i comparteix les inquietuds del Grup Municipal Socialista respecte a l'estat actual de la cartera de serveis i dels diversos centres del Parc de Salut Mar, esperant que la redistribució de serveis no afecti als usuaris en la mesura del possible i atès la crisi que s’està patint. Considera que el model de la sanitat pública catalana s'ha de reajustar permanentment com a conseqüència de l'escanyament que pateixen les administracions públiques catalanes, començant per La Generalitat de Catalunya deutora de l'Ajuntament de Barcelona, per la manca de les corresponents inversions socials del Govern de l'Estat espanyol a Catalunya i a Barcelona. La Sra. Iniesta, agraeix els comentaris i agrega que a més a més de fer la gestió de la política sanitària es demanen informacions detallades, que ho considera correcte en un exercici de transparència. Recorda que l’Hospital reprèn la seva activitat a partir de l'1 de setembre; que a l'Hospital, continuen operatives urgències, radioteràpia oncològica mentre que 4238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 l'àmbit quirúrgic es trasllada a l'Hospital del Mar; i els serveis de la gent gran que resideix a Ciutat Vella s'aproximen al seu domicili. Indica que no hi ha desinterès en la gestió i que a l'Hospital de l'Esperança no s'ingressen veïns de Gràcia. Pel que fa a les obres indica que el 2010 es va acabar el finançament de l'Ajuntament de Barcelona de 13 milions d'euros de despesa corrent. En considerar aquest un tema recurrent indica que en el seu moment prepararà el que va significar el consorci sanitari del Parc de Salut Mar i el canvi de les dels percentatges de l’Ajuntament i del Parc de Salut Mar de l’etapa anterior de govern municipal. Pel que fa a les llistes d'espera explica que augmenta l'activitat quirúrgica i la part resolutiva segons indiquen les informacions dels òrgans de direcció i de gestió. Està d’acord amb el que la consideració d’haver estat referents en el tema de salut mental i sociosanitari i que qualsevol innovació de model s'ha d'expressar i evidenciar. Finalment, fa referència a la llarga tradició i trajectòria de protocols d'atenció i abordatge de la cronicitat. La Sra. Jaurrieta indica a la senyora Iniesta que confon espais de diàleg, que no s’està parlant de la gestió dels hospitals, de l'Hospital del Mar, sinó de l'atenció sanitària pública i universal que estan deixant de rebre els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Demana a la senyora Iniesta que reclami els drets que els ciutadans estan perdent. Li retreu com a vicepresidenta de l'Hospital del Mar del qual l'Ajuntament de Barcelona posseeix el 40% de responsabilitat a l’òrgan de gestió de l'Hospital del Mar, que després de tres anysl'Hospital resti aturat i que per primera vegada a la història, l'Hospital de l'Esperança tanqui els serveis a la ciutat de Barcelona. Reclama que consti expressament en acta les seves paraules: “La senyora Cristina Iniesta diu que tots els serveis de l'Hospital de l'Esperança retornaran al setembre en la seva activitat ordinària”. Considera que això no és gestió, sinó política i es pregunta si el Govern municipal deixarien tancats tants anys unes urgències en altres llocs de la ciutat. La Sra. Pajares expressa que hi ha portaveus que porten els discursos preparats, no referint-se necessàriament a la present comissió, i ho repeteixen a les diferents comissions i assenyala que les competències en sanitat van ser transferides plenament a totes les comunitats autònomes, amb Catalunya de les primeres en assumir-les i per tant, corresponent-li l'execució del pressupost sanitari. Indica al Senyor Laporta que la qüestió es prioritzar les despeses importants. La Sra. Ribas indica que es miraran amb detall els document perquè mirant atentament detecta que serveis, com l'activitat quirúrgica, oftalmologia, vascular i urologia, no tornaran a l'Esperança i que aquestes instal·lacions equipades quedaran buides. Es demana si no hi ha llista d’espera d’aquestes especialitzats a Barcelona i per això, considera que ha de mirar amb més detall la documentació en altre moment. Exposa que si un hospital ha de reduir activitat per reducció d’aportacions es tendeix a concentrar les activitats en un mateix punt, però es pot considerar l’ús que es pot fer de l’Hospital de l’Esperança, perquè hi ha dèficit d’equipament a Gràcia i segurament es poden optar per altres opcions. Finalment anima la Sra. Iniesta a presentar l’informe relatiu a la finalitzaciódel finançament del Parc de Salut Mar a l’IMAS el 2010, i li indica que abans parli amb el senyor Puigdollers sobre la posició del grup de Convergència i Unió en relació al finançament. El Sr. Laporta considera que hi ha un personal sanitari de molta qualitat i digne d'admiració, especialment quan a ningú li agrada treballar sense cobrar o cobrant menys. Adreçant-se a la regidora del Partit Popular indica que no porten el discurs après i només que consideren que l'origen d'aquesta situació és l'asfíxia financera que pateix Catalunya provocada pels impagaments del govern central al govern de Catalunya i pel dèficit fiscal que pateix Catalunya per culpa d'un sistema de finançament que afecta el sistema sanitari català. Es dóna per tractada. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4239 La Sra. Sanz informa que la compareixença, punt numero 5 de l’ordre del dia ha estat retirada i que la compareixença presentada pel grup del Partit Popular -punt 4 de l’ordre del dia- es tractarà juntament amb el prec presentat pel Partit Socialista que correspon al punt 12 de l’ordre del dia. Del Grup Municipal PP: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar dels motius del tancament de la Residència Amilcar, quin és el nombre de persones afectades, quin és el grau de discapacitat de cada una d'elles, quins recursos residencials es posaran a la seva disposició i quin serà el caràcter de permanència en els recursos residencials assignats. La Sra. Martín demana aquesta compareixença davant l'imminent tancament de la Residència Amílcar. Valora negativament el desenvolupament dels fets al llarg de la gestió de la residència i del que han patit tant les persones amb discapacitat usuàries del centre, com els seus familiars, com a conseqüència de les greus conseqüències estructurals de les seves instal·lacions que impedien, en el seu dia atendre-les adequadament. Demana al Govern municipal quins són els motius del tancament imminent de la Residència Amílcar, quin és el nombre de persones afectades, quin és el grau de discapacitat de cada una d'elles, quins recursos assistencials es posaran a la seva disposició, quin serà el caràcter de permanència en els recursos residencials assignats per cada una de les persones afectades, què pensen les famílies o tutors d'aquestes persones i finalment quin és l'ús que es farà en el futur d'aquestes instal·lacions. La Sra. Moraleda substancia el Prec. Afegeix que si bé Amílcar és un equipament que no reuneix condicions suficients amb totes les garanties per poder acollir persones amb discapacitats físiques, sí que pot acollir un equipament per a persones o amb trastorns de conducta o bé persones amb altres discapacitats que no requerís de la construcció d'un segon ascensor que és inviable en aquesta residència. La Sra. Rognoni puntualitza que no tanquen la residència Amílcar, sinó que es troba en connexió amb l'apertura de dues noves residències. Confirma que no es tracta d’un espai per discapacitat física i per altra banda, existeix la possibilitat d’allotjar persones amb discapacitat intel·lectual però que puguin dur a terme una certa vida independent. Dóna la paraula a la Sra. Cabiscol, del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. La Sra. Cabiscol explica que en aquest moment a la residència Amílcar hi viuen 12 persones, que totes posseeixen grau 3 i nivell 2 de dependència i que totes precisen d’un suport generalitzat per a totes les activitats de la vida diària o per a la majoria d'elles. D'aquestes 12 persones residents, 7 aniran a viure a la residència Auxilia del carrer del carrer Via Augusta 370, i 5 s’instal·laran a la Llar Residència Llull, al carrer Llull 163, al Poblenou, inaugurades tant l’una com l’altra fa un mes. El motiu pel qual 7 residiran a Auxilia i 5 a Llull, és perquè Auxilia és una residència i 7 persones presenten aquest perfil de residència i les altres 5 combinen el suport residencial amb un centre ocupacional. Explica a continuació que la permanència dels equipaments serà permanent i que a partir d'aquest moment serà casa seva. Continua indicant que totes les persones i els seus familiars han estat informats i han visitat els centres amb els professionals, amb els responsables de les entitats tutelars dels que no tenen família, han visitat els dos recursos. Paral·lelament, les persones de les dues residències noves acollidores també han visitat la Residència Amílcar. Valora molt positivament la festa d’acomiadament de tot l’equip humà el qual ha sabut crear vincles afectius molt importantsi comenta que els trasllats estan previstos durant els dies 25, 26 i 27 de de Juliol. 4240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Conclou explicant que així s’ha garantit que s’organitzaria des de l'Ajuntament i des del Consorci una trobada i valora molt positivament el trasllat a uns nous equipaments moderns i molt ben equipats. La Sra. Martín comença de nou el torn de preguntes i mostra molta satisfacció pel futur de les 12 persones de la residència. Tanmateix, es lamenta de què no s’hagi pres la iniciativa del trasllat abans i a inicis del mandat del govern actual. La Sra. Moraleda agraeix la presència de la Sra. Cabiscol i del Sr. Lamiel per donar les explicacions referides a la nova etapa de la Residència Amílcar. Valora també molt positivament els nous reptes de la residència i demana que sigui utilitzat per persones que no tinguin discapacitat física i per tant gaudeixin d'autonomia suficient com per poder pujar i baixar escales. Tot seguit, desitja que les persones traslladades continuïn sentint-se com a casa. Paral·lelament, celebra que les noves residències hagin pogut obrir les seves portes atès la forta inversió que va suposar llur construcció i demana també una consideració especial cap al personal que havia treballat a la Residència Amílcar, personal molt especialitzat al qual s’haurà de vetllar per a què encaixi en les noves ubicacions. El Sr. Gomà manifesta la preocupació que havia representat la residència Amílcar pel seu grau d’envelliment però recorda que als anys 80 Amílcar havia estat un projecte d’avantguarda des del punt de vista d’una concepció d’autonomia personal de persones amb discapacitat. Agraeix la presència a la Comissió de la Sra. Pepita Cabiscol i al Sr. Ramon Lamiel així com tota la feina efectuada però demana que la gestió es continuï fent correctament en la nova etapa que Amílcar enceta. El Sr. Laporta agraeix les explicacions del Govern les quals comparteix i també les inquietuds del Grup que ha demanant la compareixença. Recorda que des de Unitat per Barcelona es pensa que la crisi econòmica actual no ha de frenar allò prioritari pels que més ho necessiten i la qüestió dels equipaments per les persones amb discapacitats físiques com és el cas de la Residència Amílcar, és una prioritat que cal afrontar amb determinació des de l’Administració. Tanmateix, recorda la postura paradoxal dels representants del Partit Popular atès que demanen polítiques socials per un costat però retallen, per l’altra banda. Torna a manifestar la situació d’escanyament econòmic que viu Catalunya com a conseqüència d’aquesta política que debilita els interessos dels catalans en detriment dels ciutadans espanyols. La Sra. Rognoni recorda que la residència Amílcar no complia els requisits per persones amb discapacitats físiques i que actualment es disposa doncs de tres residències, dues noves i Amílcar, la qual serà reorientada per persones amb discapacitat intel·lectual. Prega que la residència continuï mantenint l’esperit especial d’antuvi i confia plenament en la gestió present i futura. La Sra. Martín agraeix molt la presència de la senyora Cabiscol i del senyor Lamiel i de llurs tasques. Recorda la seva conformitat amb la Sra. Rognoni malgrat la coincidència del trasllat amb l’últim any del mandat. Respon al Sr. Laporta que el seu partit no assumeix les conseqüències d’antics governs i pensa que té sort de què el Partit Popular es trobi a Madrid. El Sr. Laporta agraeix la feina també de la senyora Cabiscol i del senyor Lamiel en quant a tot el que s’està fent per a què aquesta residència funcioni pels discapacitats. Es dóna per tractada Del Grup Municipal ICV-EUiA: 5. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d'informar de l'estat actual i del nivell de desplegament del model municipal de ludoteques i casals infantils. Es retira III) Propostes a dictaminar NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4241 a) Ratificacions b) Propostes d'acord 6. Primer. Aprovar, de conformitat amb l’acord de la Comissió Mixta de traspassos del Consorci de Serveis Socials de Barcelona de data 24 d’abril de 2014, el traspàs del servei de Llar Residència Valldaura de Barcelona per a persones amb discapacitat intel·lectual amb diferents necessitats de suport, al Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Segon. Aprovar que l’assignació de recursos econòmics derivats del traspàs al Consorci de Serveis Socials de Barcelona es farà a través del pressupost de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat en el moment en que sigui efectiu el traspàs que serà a partir del 7 de juliol de 2014. Tercer. Cedir l’ús al Consorci de Serveis Socials de Barcelona de l’equipament Llar Residència Valldaura per a persones amb discapacitat intel·lectual, amb diferents necessitats de suport, ubicat al Passeig de Fabra i Puig, 443 baixos d’aquesta ciutat per a destinar-lo al servei de llar residencia en el marc de les finalitats i funcions que corresponen a aquest Consorci segons els seus Estatuts i de conformitat amb les condicions reguladores annexes, que es sotmeten a aprovació; sotmetre la cessió d’ús a informació pública pel termini de vint dies hàbils, de conformitat amb l’article 75.3 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per aprovada definitivament la cessió d’us i formalitzar-la en document administratiu. Quart. Deixar sense efecte el Conveni de Col·laboració entre l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona per a la gestió de la Llar Residència Valldaura de Barcelona per a persones amb discapacitat intel·lectual amb diferents necessitats de suport signat en data 1 de gener de 2013 i prorrogat en data 7 de març de 2014. La Sra. Rognoni expressa que ha explicat personalment a cadascun dels membres i excepte que hi hagin dubtes considera que ja s’ha realitzat l’exposició de la proposta. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 7. Que l'Ajuntament de Barcelona: 1. Elabori una normativa que reguli el funcionament dels locals de les associacions i clubs de cànnabis, en aquelles competències que li corresponen, en un termini inferior a 3 mesos. 2. Insti al Govern de la Generalitat de Catalunya a regular el funcionament de les associacions cannàbiques i els clubs socials de cànnabis. La Sra. Jaurrieta dóna la benvinguda a la representació de les associacions cannàbiques i passa a realitzar la proposició relativa a la regulació de locals cannàbics indicant que la proposta és anterior a l’anunci oficial de la suspensió de llicències comunicada per l’Ajuntament de Barcelona. 4242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Segons explica existeixen uns 200 locals cannàbics a Barcelona, tenint constància la Guàrdia Urbana d’uns 144, el que suposaria que en menys de dos anys s’han triplicat aquests locals. Això considera que es deu a la nova política de permetre obrir locals amb un comunicat i no amb una autorització expressa. Aquests locals es situen sobretot a Ciutat Vella, concentrant-se l’oferta a un territori determinat. Aquests locals es comencen a oferir al turisme amb aquest tipus de servei tant a internet com a la via pública amb la captació de clients, essent la Rambla un lloc habitual d’oferta, amb l’impacte que produeix a Barcelona. Explica que a més a més, es tracta d’associacions turístiques que no compleixen amb la normativa i generen molèsties en el veïnat. Per aquest motiu proposa regular l’activitat a la ciutat de Barcelona demanant que es presenti una normativa a l’igual que altres ciutats en disposen i regulen horaris, distàncies, etc. i que veu factible preparar-ho en menys de tres mesos. I per altre costat, demana a la Generalitat que ho reguli i verifiqui que la majoria no compleix amb els principis de Registre d’Associacions, tot i que una part, les originàries de la ciutat i amb anys d’establiment, mantenen una excel·lent convivència amb la ciutadania. Considera que darrera d’algunes d’aquestes entitats hi ha una activitat que l’Ajuntament ha d’eradicar i la Generalitat regular. La Sra. Pajares expressa a la senyora Jaurrieta que el seu grup ha presentat dues iniciatives en aquest àmbit a la Comissió de Presidència, als mesos de novembre i de desembre de 2013 i recorda que al dia següent, el 18 de juny, es celebra la Comissió de Presidència on presentaran una iniciativa en aquest sentit. Per aquest motiu donaran recolzament a la proposta de la Sr. Jaurrieta, considerant que davant de la proliferació d’associacions de fumadors de cànnabis i els problemes que ocasionen s’ha de posar marxa una regulació dins de l’àmbit competencial del propi Ajuntament i, a més a més, que es faci trasllat a la Generalitat de Catalunya pera què porti a terme una normativa clara. Als problemes d’olors, fums o afluències de persones a les escales de veïns, afegeix que hi ha altres problemàtiques relacionades amb aquestes situacions, com seria la banalització del consum del cànnabis. En aquest sentit fa referència a una sèrie d’articles de premsa en la que s’anomenava a Barcelona “l’Amsterdam del sud”, considerant que no es tracta d’una bona promoció ni una bona publicitat per la ciutat. D’igual forma fa referència a un article publicat el dia anterior a La Vanguàrdia pel doctor Miquel Casas, Cap de Psiquiatra de Vall d’Hebron, on alertava del perill del consum per part dels joves i recomanava l’edat de 21 anys com a la mínima per accedir en aquests clubs. Considera que la preocupació no només ha de ser pels veïns que pateixen aquestes associacions sinó també la imatge de banalització que es projecte a la joventut. Finalitza la seva intervenció recalcant que es donarà suport a la proposta expressada per la senyora Jaurrieta. La Sra. Ribas expressa la posició favorable a votar a favor, lamentant que s’hagi hagut de presentaren la Comissió però agraint que s’abordi més des d’una perspectiva de salut. Saluda en primer lloc els representants de les dues federacions d’associacions de consumidors de cànnabis les quals considera col·laboradores amb oposició i Govern. Recorda que el debat del redactat del Pla de drogues es va encetar un any abans, moment en el qual van començar a parlar dels clubs de cànnabis com a problema de la ciutat fonamentalment a partir de les queixes veïnals i per l’abús de determinades empreses que s’hi lucren. Tot seguit explica que existeix una mateixa voluntat expressada per aquestes associacions, per acabar amb la inseguretat jurídica que suporten i establir una normativa que garanteixi la convivència a la ciutat perquè mentre es tractava de veritables associacions de consumidors no existia cap problema. Recorda que al març apareixen notícies a la premsa que Barcelona regularà abans de juny les associacions de cànnabis, motiu d’una roda de premsa del Govern. Explica també com va demanar a la senyora Iniesta una reunió personal per parlar de com es pensava fer això i per la necessitat de què aquesta nova normativa recolzés fonamentalment amb criteris de salut pública i de prevenció de NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4243 riscos més que no pas o únicament amb criteris de seguretat. Manifesta després la seva sorpresa negativa veient que no es va avançar i que dijous s’havia publicat al BOP un acord de la Comissió de Govern del dimecres de suspendre l’obertura de nous clubs. Exposa que s’havia mantingut una reunió informativa el dia abans, el dimarts, en la qual es va sondejar els assistents però en cap moment transcendí cap informació. Demana doncs que els grups municipals vulguin intervenir dins d’aquest procés normatiu a banda de què evidentment el Govern necessiti suports polítics per poder-la aprovar per la importància del tema. Torna a valorar negativament la manca d’una reunió prèvia del grup polític de drogues abans de donar publicitat o almenys immediatament o el mateix dia així com d’assabentar-se per la premsa de la suspensió de noves obertures sense cap informació suplementària Constata que qui està liderant aquest procés no és Salut, sinó Seguretat i li preocupa atès que no es tracta com un tema de reducció de danys sinó només com un problema de convivència, per tant des del punt de vista de la seguretat. Demana tenir el tema tancat en tres mesos i que s’insti al Departament de Salut a implicar-se, atès les seves competències en l’àmbit de salut. El Sr. Laporta vota a favor de la proposició del Partit Socialista referent a la normativa dels locals, de les associacions i clubs de cànnabis. Recorda que la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya, la CatFac, els han exposat solucions que passen per aprovar un marc regulador que permeti fer un salt qualitatiu en el marc de les polítiques de drogues i en els programes de reducció de riscos. Pensa que no es pot abordar la situació dels clubs de cànnabis sense concretar com abordar la regulació perquè compleixin la normativa vigent. Atès la presència de més de 170 associacions cannàbiques que donen servei a unes 170.000 persones segons les dades de CatFac al 2013, el consum regulat de cànnabis és una realitat social a Barcelona i requereix d’una regulació basada en el dret de les persones usuàries de cànnabis a l’acte del cultiu i a facilitar el seu ús per fins terapèutics. Demana des de l’Ajuntament de prendre mesures per acabar amb la inseguretat jurídica de les associacions cannàbiques que reclamen un model de regulació, el qual ajudaria a combatre els riscos de mercat negre. Per tant, tota regulació passa per establir unes normes de funcionament homogènies i pactades amb les associacions, basades en la transparència i amb la premissa de combatre el lucre personal en la venda de cànnabis. Tot seguit exposa que CatFac és un interlocutor vàlid amb les administracions per crear el marc legal per l’autocultiu i les regles de funcionament dels clubs socials de cànnabis, atès que posseeixen des de fa temps un codi de bones pràctiques que conté com a eixos bàsics que únicament es produeixi el que es demana així com un mecanisme de control a través dels registres pertinents per garantir que cap part del cultiu es destinarà al mercat negre. En aquest codi també es parla dels drets dels associats, així de com han de ser els locals que formin part de les associacions cannàbiques. Coincideix en la lectura de l’entrevista del cap de Psiquiatria del Vall d’Hebron, fet que evidencia la necessitat d’una regulació. Recorda tot parafrasejant l’article que el cervell no està prou madur segons un psiquiatra acreditat fins els 21 anys, referència a tenir en compte a l’hora de regular aquestes situacions i de pensar en una part del fracàs escolar. Demana a la Comissió l’obligació d’acabar amb aquesta inseguretat jurídica, regular aquesta situació i, evidentment, respectant els drets dels usuaris de cànnabis en quant al cultiu i en quant a les funcions terapèutiques que pot tenir aquesta substància. La Sra. Iniesta saluda totes les entitats que representa Fedcaci CatFac i destaca la seva actitud col·laboradora i participativa en tot el procés. Diu al Grup Socialista que el govern municipal també dóna suport a la seva proposició. Coincideix en què era necessari fer aquesta regulació donada la proliferació enguany d’aquests locals a la ciutat, a tots els districtes, no només a 4244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Ciutat Vella. Recorda que efectivament és a la Comissió de Qualitat de Vida i no a la de Presidència on escau parlar des de la perspectiva de la salut pública. Manifesta que era necessari encaminar i reduir l’oferta i disponibilitat de drogues psicoactives com es recull ja al Pla d’Acció de Drogues 2013-2016. Paral·lelament pensa que és necessari vetllar pel compliment efectiu de la normativa sobre la promoció, la publicitat, la venda, el consum d’alcohol i altres drogues i l’abordatge de la situació de clubs de cànnabis i aquesta és la voluntat de tot el grup polític de Drogues . Explica que quan es va fer la Comissió de govern, es va fer tot un acord per suspendre les comunicacions prèvies, suspensió la qual va quedar àmpliament detallada. Coincideix en pensar que en el Grup polític de Drogues cal vetllar per aspectes com la seguretat, la seguretat del veïnatge, d’ubicació, d’emplaçament, així com pel que fa referència a les bones pràctiques. Puntualitza que la voluntat ha d’arribar per dues vies, i ja ho ha transmès a CatFac i Fedcac, per la voluntat del Grup polític de drogues i també de totes aquelles persones que d’alguna manera han fet i faran un bon ús d’aquestes associacions cannàbiques. Expressa doncs el seu suport i insta al Govern de la Generalitat de Catalunya la regulació del funcionament de les associacions cannàbiques i els clubs de cànnabis. Demana també el suport de la Generalitat de Catalunya i per tant el que volen és que el Departament de Salut promogui davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya i busqui el màxim consens polític per treballar les bones pràctiques del bon consum. La Sra. Jaurrieta agraeix tots els grups que han donat suport, al Partit Popular, a Iniciativa Esquerra Unida, Unitat per Barcelona i al de Convergència i Unió la proposició presentada pel seu grup. Exposa que vol fer tres puntualitzacions. En primer lloc, coincideix en l’interès de l’article esmentat per la senyora Pajares. Després, parla dels clubs socials de cànnabis i demana que siguin associacions sense ànim de lucre atès que, segons ella, la majoria d’associacions de la ciutat no ho són. Demana que des de l’Ajuntament i des de l’autoritat es combati el mal ús que moltes entitats estan fent sota el nom de clubs socials de cànnabis. En segon lloc, hi està d’acord amb la senyora Ribas pel que fa la sorpresa d’una reunió en la qual va realitzar-se com un sondeig mentre que 24 hores després s’anunciava una suspensió de llicències a la ciutat. Creu que no calen suspensions de llicències com també ella apuntava i que el problema s’ha de poder resoldre regulant precisament les distàncies, els horaris, els requisits de seguretat, higiene, etc. Pensa que això és potser molt més contundent amb una normativa sobre la taula. Diu al Sr. Laporta que no és l’espai per parlar de fracàs escolar perquè segurament es posarien d’acord en què les causes són múltiples. La major d’elles són les retallades en l’àmbit educatiu a l’escola pública bàsicament. Recorda que estan parlant d’uns clubs on els majors d’edat hi tenen accés i per tant no estan abordant els efectes en el públic adolescent. Finalment, exposa la particularitat del districte de Ciutat Vella del qual ella hi és Presidenta. Pensa que la problemàtica és percebuda pels veïns des de fa molts mesos atès que un terç dels locals estan concentrats a Ciutat Vella i això fa precisament que entre el turisme, l’aglomeració i el veïnatge es creïn situacions de tensions i desequilibris importants. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 8. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Que l'Ajuntament de Barcelona manifesti la seva disconformitat a l'actual text de la "Proposició de Llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per la eradicació de l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia" que s'està debatent al Parlament de Catalunya. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4245 La Sra. Pajares comença la seva intervenció repetint les paraules del debat al mes de juliol del 2013 de la presa en consideració de la Proposició, de la diputada i ponent de la Proposició de Llei, la diputada Dolors López del Grup Popular i demana que consti en acta: “Aquesta iniciativa no respon a una posició contrària al dret de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, tot al contrari, el nostre més absolut respecte a la diversitat afectiva i sexual i el nostre desig i la nostra voluntat són el de garantir els seus drets i evitar qualsevol situació de discriminació que puguin patir.” Recorda als regidors la constitució al Parlament de Catalunya de la Ponència que debatrà les esmenes presentades per grups parlamentaris a la Proposició de Llei de la qual avui els hi estan parlant. Demana amb aquesta iniciativa que avui sotmeten a consideració, que es manifesti la disconformitat de l’Ajuntament de Barcelona respecte a un text que aquesta setmana inicia el seu debat amb ponència parlamentària. Pensa en primer lloc que no és necessari legislar en el sentit que ho fa aquesta llei. Per un altre costat, afegeix que no tot pot ser legislat perquè ja existeixen altres mecanismes com són programes o plans integrals per tal de donar suport als col·lectius que poden ser susceptibles de patir discriminació. Es remet ara al text de la Proposició de Llei i en fa dos apunts en referència a aquest text. Comença explicant que des del Grup Popular es veu la llei com molt intervencionista, que vol regular qüestions que haurien de ser recomanacions i que abasteix des de diferents àmbits, des de la cultura, el lleure i l’esport fins la implantació de mesures per l’ocupació. Valora negativament la presència de quotes atès que cal prioritzar el mèrit, la capacitació i la vàlua de les persones per accedir a un determinat lloc de treball. Afirma que això presenta una doble lectura i demana una reflexió sobre això, ja que la condició sexual forma part de la intimitat d’una persona i li sembla un vulneració contra la llibertat que algú hagi de manifestar la seva condició sexual per accedir a un lloc de treball. Per tant, pensa que la pretesa discriminació positiva acaba sent des del seu punt de vista, totalment negativa. La funció de l’Administració ha de ser la d’eliminar les barreres que impedeixin la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans i aquí sí que pot actuar. Recorda que és una llei innecessària perquè ja existeix un marc normatiu que regula els drets de les persones, de totes les persones, tant en l’àmbit internacional, en l’europeu, el nacional, basat en la Constitució espanyola i acabant per l’Estatut d’Autonomia. Observa tot seguit que la Proposició de Llei parla fins i tot de sancions, innecessàries atès l’existència de normes que s’ocupen en els casos que malauradament calgui aplicar-les. Conclou afirmant que malauradament encara no s’ha assolit una normalització plena d’aquest col·lectiu. Però creu que la condició sexual forma part de la intimitat de la persona i una mesura d’aquest tipus incideix en la diferència i fa que l’objectiu d’aconseguir la plena normalitat i igualtat s’acabi allunyant. La Sra. Carmona agraeix la benvinguda a la Comissió de tots els regidors i regidores. Explica en primer lloc que en aquests moments els diferents grups parlamentaris estan treballant, debatent i proposant esmenes a la Proposició de Llei. Manifesta el seu desacord davant la possibilitat que sigui l’Ajuntament de Barcelona qui mostri la seva disconformitat a un tràmit que és parlamentari perquè creu que no és el marc de discussió, perquè pensa que no s’ha d’interferir en el treball dels diferents grups parlamentaris i tercer, i el més important, perquè el seu grup parlamentari dóna plenament suport a aquesta iniciativa. Valora positivament la llei atès que té molt en compte la diversitat afectiva, sexual i d’identitat i que parla de drets, d’igualtats d’oportunitats, de deures, és una llei de drets a les persones a no ser discriminades per raó d’orientació sexual, una igualtat de tracte i d’oportunitats. Recorda finalment a la Sra. Pajares que es tracta d’una elaboració de plans d’igualtat que forma part d’una demanda històrica del teixit associatiu de fa més de 30 anys. Per aquest motiu ells no hi donen suport a la seva Proposició. 4246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 La Sra. Sanz manifesta, en primer lloc, que la Proposició és inoportuna i xocant. Recorda alguns exemples d’agressions a persones com el de l’atac amb àcid a Àustria a la copresidenta de l’intergrup del Parlament europeu, eurodiputada pel partit austríac dels Verds, lesbiana i també autora d’un informe que exigeix i que promou els drets del col·lectiu LGTB o la condemna sense precedents en clau jurídic a una escola de la ciutat de Cerdanyola per no actuar davant d’un assetjament homòfob a un nen després de patir un procés de depressió. Pensa que és una proposta totalment inadequada si es tenen en compte les notícies de l’actualitat o llegint els informes de la Síndica de l’Oficina per la No- discriminació o de l’Observatori contra l’Homofòbia. Demana doncs que es retiri la proposta perquè la considera indigna i xoca amb l’aprovació de lleis com la de Galícia contra l’homofòbia. Pensa que estar en contra de la Llei a Catalunya és una crida a la intolerància i exemple d’homofòbia. Recorda que l’actitud del Partit Popular cap a l’homosexualitat és homofòbica i intransigent i menysté tot el col·lectiu LGTB no retirantla proposta. Dubta del coneixement de la realitat atès que no ha participat a cap Consell municipal ni parlat amb cap entitat LGTB. Manifesta després el suport en nom d’ella i del seu grup a la tasca de les entitats al Parlament i aquí també a la ciutat de Barcelona liderant aquesta proposta. Pensa finalment que la postura del Partit Popular és electoralista buscant el suport d’Unió Democràtica de Catalunya que es mostra indecisa al Parlament. El Sr. Laporta no entén on rau la disconformitat amb el redactat de la Llei que s’està elaborant al Parlament de Catalunya per part del Partit Popular. Paral·lelament, recorda el suport acordat des de l’Ajuntament al juny 2013 del Projecte de llei pel Parlament de Catalunya i que compta amb el suport del Consell nacional del col·lectiu LGTB. Creu que a Catalunya calavançar en l’equiparació legal del col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals a partir de totes les seves situacions i de tots els drets que reclamen. Tot seguit, explica que s’està parlant d’igualtat i de llibertat com recull la Constitució i pensa que els regidors del Partit Popular la interpreten de manera molt restrictiva. Demana què és el que no els agrada del redactat de la llei, si és per què és catalana o per què recull un canvi de visió gradual de la societat envers la realitat i els drets d’aquestes persones. Exposa que es tracta d’un partit que es posiciona contràriament a situacions que presenten un alt consens democràtic com el Dret a decidir o la Llei d’Immersió Lingüística i cal que demostrin que actuen pel conjunt de la societat. La Sra. Vila expressa que el seu grup votarà en contra de la Proposició perquè entenen que en aquest moment el text de la llei està en procés d’elaboració d’esmena per part de tots els grups parlamentaris i que per tant, és el lloc escaient per al debat. Recorda que el grup parlamentari de Convergència i Unió va votar també a favor de què es tramités la llei, recordant que el Consell Municipal de la ciutat, que és l’espai de treball amb el teixit associatiu d’aquest àmbit, es va mostrar favorable a l’impuls d’aquesta llei. Explica que es va fer partícip com a presidenta del Consell i que se’n va fer receptora. Recorda que el seu grup sempre ha treballat i ha defensat i ha estat a favor dels drets i llibertats individuals però pensa que la Proposició no té raó de ser. Conclou afegint des del punt de vista del govern municipal que existeixen un conjunt de serveis d’atenció a les persones que han donat un nou impuls creant l’Agència per a Drets Civils i la No-Discriminació. La Sra. Pajares explica que les esmenes ja estan presentades, registrades i publicades i que el que vol manifestar és la seva voluntat de què l’Ajuntament es pronunciï. La proposta és manifestar la seva disconformitat amb el text que s’està debatent. Recorda també el dret de presentar reprovacions de lleis que, per exemple, presenta l’Estat com l’avortament, la religió o la racionalització de l’Administració. Explica que el seu representant en el Consell Municipal de Gais i Lesbianes coneix les entitats que són membres del Consell. Seguidament, recorda que el seu grup es va abstenir quan es va presentar el pla que semblava que era una mesura de govern que no es va arribar a votar però la seva intenció va ser la de no donar recolzament per algun dels motius exposats abans. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4247 Manifesta que no pensa retirar la Proposició i el que vol és sotmetre a la consideració d’aquesta Comissió aquesta iniciativa. Respon perquè no hi estan d’acord amb la llei. Pensa que és intervencionista, vulnera la llibertat de les persones, creu a més a més que ja existeixen lleis que garanteixen molts dels articles que recullen i així ho han traslladat a les esmenes que han presentat les quals consten registrades al Butlletí Oficial del Parlament, publicat el 29 de maig de 2014. La Sra. Carmona convida la Sra. Pajares a què vagi a la Comissió Municipal del Col·lectiu LGTB i proposin el que estan proposant ara en contra d’aquesta Proposició de llei. Demana també que escoltin molt bé les entitats. La Sra. Sanz manifesta que no retirar la proposta és una declaració d’intencions per part del seu grup municipal, de la mateixa forma que ho està fent a nivell del grup parlamentari del Partit Popular en el Parlament de manera homòfoba. Conclou dient que votaran no a la proposta. El Sr. Laporta vota en contra de la Proposició argumentant que el seu grup està a favor de la llibertat i la igualtat. La Sra. Vila afegeix que la diferència entre un país avançat d’un que no ho és, passa per la capacitat de totes les forces polítiques de generar espais de consens en temes que són inqüestionables. Pensa que la dignitat de les persones no es qüestionable mai en cap moment independentment de la ideologia dels Grups i que cal pensar quin model de societat es vol construir. Finalment, exposa que el seu partit, Convergència i Unió, és defensor de trobar espais de màxim consens i que cal evitar l’espanyolització dels debats. La Sra. Vila expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Carmona expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari del UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 9. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports insta a la Regidoria de la Dona i Drets Civils que desenvolupi un Pla integral contra l'atur femení, incorporant mesures de formació, contractació i de foment de l'emprenedoria social amb l'objectiu de millorar les oportunitats i la situació laboral de les dones, fent especial atenció als col·lectius de dones joves i de mes de 45 anys. La Sra. Sanz presenta la proposició que ha estat transaccionada amb el govern municipal per tal de modificar la denominació del Pla Integral per conjunt de mesures sense que això impliqui canvis a l’objectiu de la proposició original. La motivació d’aquesta iniciativa prové de les dades de l’informe Dones i Mercat de Treball realitzat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona en què es recollien informacions com l’increment al 2013 de la taxa de dones en situació d’atur a Barcelona, que supera el 17%, que el 41% de les dones de aturades tenen entre 40 i 54 anys, que més del 24% de les dones desocupades porten més de dos anys en situació d’atur i un 44% més d’un any. En canvi, indica, l’atur masculí disminueix. Ressalta que els dos grups més vulnerables són el de dones joves de 16 a 24 i el de dones madures amb més de 53 anys. Recorda que la situació de la dona en el mercat laboral ja abans de la crisi estava marcada per les desigualtats i per la vulnerabilitat, amb desigualtats econòmiques, contractacions parcials o temporals no desitjades i que – per fer front a la crisi – s’ha potenciat el desenvolupament de llocs de treball a sectors de mà d’obra masculina donant com a resultat que la cobertura d’atur femenina es situï en 26 punts per sota de la masculina. Aquesta situació, indica, ha provocat que les dones siguin el grup majoritari d’atur de llarg durada i de treball precari i de pluriocupació. A continuació descriu els objectius de la Proposició, començant per la promoció de polítiques actives d’ocupació, com a eina essencial per la reinserció laboral de les dones, per augmentar la taxa d’ocupació femenina i la reducció de les 4248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 desigualtats de gènere en el mercat laboral i la generació de llocs de feines estables i de qualitat. Considera que aquestes polítiques s’han de dirigir als grups de més vulnerabilitat, és a dir, als grups de dones joves i de dones majors de 45 anys, que pateixen un atur de llarga durada. Com a punt significatiu apunta que és necessari superar alguns dispositius tradicionals d’orientació i d’inserció laboral vinculats a determinats col·lectius com els relatius a violència de gènere o de les treballadores sexuals i que l’accés al mercat de treball remunerat és un element clau per a l’emancipació de les dones. Per aquest motiu, sol·licita no només un pla integral sinó un conjunt de mesures, amb un calendari, pressupost i un seguiment ja que el Pla d’Igualtat està principalment enfocat en ocupació i emprenedoria però no recull la presència d’altres programes i projectes en desenvolupament en altres sectors. Declara que ha fet una selecció en clau ocupacional de les propostes del Segon Congrés de les Dones i que convindria continuar l’elaboració i incorporació d’aquestes propostes que no s’han desenvolupat. La Sra. Moraleda coincideix amb l’anàlisi respecte a la precarietat del món laboral i l’estabilitat de l’atur femení que deriven en l’empobriment progressiu de les dones de Barcelona. Considera que el percentatge de persones amb més d’un any d’atur juntament amb les retallades d’algunes prestacions aboquen a algunes dones a unes situacions de vulnerabilitat social massa altes. Apunta que xifres com que dues terceres parts de les persones beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció siguin dones o que dels 1.444 expedients demanats per dones l’any 2012 tenien gairebé 1.400 infants al seu càrrec expressen que les dones es troben en una situació de precarietat absoluta. Considera imprescindible la implicació de l’Ajuntament, pioner en la posada en marxa de programes d’inserció laboral adreçats a les dones i l’acompanyament de l’emprenedoria de les dones. Reclama llavors que malgrat les retallades del Govern de la Generalitat en temes d’ocupació hi hagi iniciativa municipal en programes d’ocupació que permetin a les dones tenir recursos que, segons creu, no estan a la seva disposició. La Sra. Pajares expressa que a l’actual mandat s’han aprovat dos plans importants, el Pla d’Adolescència i Joventut i el Pla per la Igualtat Efectiva entre Homes i Dones, indicant que durant el debat dels dos van destacar que s’havien d’adreçar especialment a l’ocupació. En aquest sentit pregunta al Govern sobre quines polítiques porta a terme pel foment de l’ocupació de dones joves, dubtant de l’existència de coordinació entre els plans i de què les accions del Pla de Xoc Contra l’Atur Juvenil s’adrecessin ni a les dones, ni als joves ni a les dones joves, ni que sigui la prioritat del Govern. Finalment dóna suport a la proposta, considerant que ja existeixen plans concrets però que es precisa coordinació, impuls i la seva posada en marxa. El Sr. Laporta dóna suport a la proposta, convençut que les polítiques de gènere han de tenir una dimensió transversal que s’incorpori en cadascun dels àmbits de l’acció municipal, considerant que malgrat que les dones lluitin des de fa més de dos mil anys s’hagi de continuant reclamant igualtat en ple segle XXI. El seu grup municipal considera que s’han de fer canvis de forma persistent, mitjançant polítiques actives i promovent un pacte entre homes i dones a la ciutat de Barcelona que estableixi les bases del pla municipal de dones. Finalment es mostra partidari de recolzar l’emprenedoria femenina i a les dones empresàries mitjançant convenis de col·laboració amb entitats per al foment de l’emprenedoria femenina, fomentar-la en el comerç i consolidar les empreses de titularitat femenina. La Sra. Vila recorda que està aprovat un Pla d’igualtat efectiva i real entre homes i dones 2011-2015, que també inclou les conclusions del Segon Congrés de Dones de la Ciutat, amb diferents eixos de treball destacant el d’accés i condicions en l’esfera professional, amb l’objectiu general d’impulsar l’accés de les dones en el món laboral i professional amb igualtat de tracte i d’oportunitat que els homes, fomentant l’emprenedoria, l’autoocupació i noves formes d’organització del treball i l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació i de la comunicaciói amb NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4249 objectius específics entre els quals, impulsar l’accés de les dones al món laboral i professional en igualtat de tracte i oportunitats que els homes, tot potenciant la presència femenina als llocs de responsabilitat i que tingui com a objectiu, millorar la informació dels serveis i els recursos d’ocupació i autoocupació i formació laboral per a dones i en especial per als col·lectius en situació de vulnerabilitat en col·laboració amb altres àrees, administracions i societat civil. Aquest Pla preveu la creació de recursos i accions de comunicació per a afavorir l’ocupació de les dones en situacions d’especial vulnerabilitat. Recorda que al Pla d’igualtat es contemplen un conjunt de mesures i actuacions concretes que s’estan treballant amb Barcelona Activa. Afegeix que entre les eines que es disposen es troba l’Enquesta de qualitat de vida, que permet treballar en clau de gènere reflexionant que en el cas de les dones no es pot separar precarietat laboral o de situació laboral complexa de la seva situació laboral i familiar. Finalment expressa que el seu grup accepta la Proposició, indicant que encara que es parli d’un pla integral, es tracta d’un conjunt de mesures, que es recolliran i quantificaran per poder detallar-les i compartir-les amb la Comissió. La Sra. Sanz afegeix que tot i que s’accepta l’esmena d’afegir un conjunt de mesures no és només per acceptar per bones les ja existents. Indica que les existents, tant les de Barcelona Activa com les incloses al Pla d’igualtat són insuficients i que és necessari potenciar les polítiques actives d’ocupació, expressant-ho amb mesures de formació, de contractació i foment d’emprenedoria social que no estan presents al Pla d’igualtat i no són mesures prioritàries de Barcelona Activa. Seguidament es pregunta sobre l’impacte real que té l’acció d’emprenedoria de Barcelona Activa sobre en el col·lectiu de persones que es troben en situació d’atur. Així, indica, les dades presentades per la tinenta d’alcalde d’Economia mostren que el perfil del 90% d’emprenedors són homes de més de 40 anys, amb formació universitària i no es troben en situació d’atur. Com a conseqüència, considera que crear un negoci nou no és la primera opció vital sinó com una superació d’expectatives vitals i econòmiques i laborals ja existents. Reflexiona que crear un negoci requereix una formació, un pla d’empresa, un capital de sortida i considera que no és ni una tasca senzilla ni tothom desitja ser emprenedor, recalcant que el 85% de les empreses no superen els 5 anys de vida. Considera doncs que no es pot renunciar a explorar altres propostes dirigides especialment a les polítiques actives d’ocupació, com les que els últims 30 anys han funcionat i han permès reinserció laboral, agafant els models d’altres actuacions sobre col·lectius. Reitera que accepta l’esmena però en aquestes condicions de quantificar les existents i de determinar noves mesures amb una planificació, una previsió d’execució i pressupost. La Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports insta a la Regidoria de la Dona i Drets Civils que desenvolupi un conjunt de mesures contra l'atur femení, incorporant mesures de formació, contractació i de foment de l'emprenedoria social amb l'objectiu de millorar les oportunitats i la situació laboral de les dones, fent especial atenció als col·lectius de dones joves i de mes de 45 anys. Del Grup Municipal UpB: 10. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar el govern municipal a elaborar una estratègia municipal per a la recuperació i reparació d'elements ortopèdics en desús. El Sr. Laporta exposa que els centres de salut i d’atenció social de la nostra ciutat acumulen elements ortopèdics en desús sense que aquests trobin un nou ús 4250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 o destí i el que presenta avui és a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports que acordi instar al Govern municipal d’elaborar una estratègia municipal per la recuperació i reparació pels elements ortopèdics en desús. En primer lloc felicita les entitats de Barcelona que des de fa temps ja treballen per evitar que cap element ortopèdic en bon estat, especialment les cadires de rodes, caiguin en desús quan la persona usuària ja l’ha deixat d’utilitzar. Tot seguit, exposa que la Proposició que avui formula no posa en qüestió, ans al contrari, aquestes entitats, que treballen molt eficaçment. Agraeix la informació i explicació personal per part de la regidora Pilar Díaz del Grup Socialista la qual li ha facilitat informació per elaborar aquesta Proposició. Demana que l’Ajuntament lideri de manera activa la recuperació d’aquest material ortopèdic en desús i que ho faci en estreta col·laboració amb aquelles entitats que ja s’hi dediquen, amb la finalitat d’estalviar recursos econòmics al sistema sanitari públic i d’oferir paral·lelament també una oportunitat laboral per aquelles persones que es dediquessin a treballar aquesta reparació o recuperació. Per la creació d’aquest circuit creu que caldria una reglamentació adequada per evitar caure en maniobres fraudulentes així com una coordinació entre centres públics i centres privats. I per tant, pensa que l’Ajuntament ha de liderar tot aquest procés. La Sra. Jaurrieta intervé en nom de la Sra. Pilar Díaz pel mateix Grup Socialista. Corrobora que efectivament existeixen a la ciutat entitats que recuperen i reparen elements ortopèdics en desús i per tant, un dels objectius de les entitats és efectuar un préstec temporal ortopèdic. Esmenta els exemples d’entitats que fan préstecs sense ànim de lucre, com és el cas de l’entitat AVISMÓN que sota el projecte RADARS estableix un servei de préstecs a la gent gran que ho necessita. Pensa que no li correspon en exclusivitat a l’administració adoptar aquest paper més lligat al voluntariat social i més quan des de les entitats funciona. Tanmateix, considera que de l’Ajuntament la col·laboració seria més adient amb les entitats donat que no es tractaria de suplir el seu paper si no d’arribar a un acord comú. Proposa al Sr. Laporta, una esmena in voce a l’espera de la seva resposta. Conclou explicant que manté l’esperit de la seva Proposició però el que volen afegir és que s’impulsi una campanya de conscienciació sobre la importància de la recuperació i reparació d’aquests elements ortopèdics. La Sra. Pajares explica que no li donaran suport a la proposta tal i com està formulada atès que no li correspon al Govern municipal fer aquestes tasques. Recorda que ja existeixen entitats que es dediquen a la recuperació i distribució d’elements ortopèdics. Demana finalment ala proposant que accepti l’esmena que li proposa el Grup Socialista perquè aleshores es puntualitza amb més cura quin és el paper de l’Ajuntament; en aquest cas, li donaran suport. El Sr. Gomà expressa que el seu Grup donarà suport però tampoc li sembla malament l’esmena. Explica que el seu vot a favor d’aquesta Proposició ja s’emmarca en aquesta interpretació. Pensa que els processos de recuperació i reparació d’elements ortopèdics s’estan portant a terme en marcs col·laboratius amb les entitats i ells han entès que la Proposició és una estratègia municipal que no implica una política pública municipal que substitueixi el que s’està fent sinó l’articulació d’un marc municipal de suport regulatiu i que fins i tot pugui millorar o dignificar les pràctiques que s’estan efectuant des del punt de vista associatiu. La Sra. Rognoni diu que donen suport atès que ja estan creant un banc ortopèdic que es diu Banc Ortopèdic, amb seu a Nou Barris i s’està acabant d’organitzar. Explica que es diu ASENDI i que va començar amb un petit magatzem a sobre del Centre de Porta. A partir de 2013 els hi van donar un import econòmic per poder fer front, i actualment s’ha traslladat a un local molt més gran per assumir tot el material. Continua explicant que l’organització ja rep el suport de l’Ajuntament. Observa que falta fer-ne difusió, inaugurar-lo i establir un mínim de regulació. Tanmateix, ja compleix la tasca de recollir material ortopèdic i d’establir un període de préstec. Anuncia que es farà un informe en un futur. El Sr. Laporta accepta l’esmena i agraeix el vots favorables. La Sra. Rognoni expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4251 expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al govern municipal a elaborar una campanya de conscienciació sobre la importància de recuperació i reparació d'elements ortopèdics en desús i establir vies de col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre que actualment estan treballant en aquesta línia d'actuació. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 11. Que el Govern de la ciutat, presenti en aquesta Comissió, en el termini de dos mesos, un balanç del desenvolupament del Pla Municipal per a la Igualtat d'oportunitats real i efectiva entre dones i homes (2012-2015). La Sra. Moraleda sol·licita al Govern municipal que en el termini de dos mesos, a la tardor, un balanç del Pla municipal per la igualtat 2011-2013 per assentar la igualtat d’oportunitats en l’Ajuntament. La Sra. Vila explica que s’està treballant amb Recursos Humans i amb representants dels treballadors dins la comissió creada a aquest efecte i que s’elaborarà un informe amb les tasques realitzades, l’estat de la implementació d’aquest pla i destaca que es començarà a treballar per disposar l’any vinent d’un nou pla hereu de l’actual. Per aquest motiu, accepta el Prec en els termes esmentats i es procedirà a donar explicacions del funcionament del Pla. La Sra. Moraleda considera que el Pla és un instrument per ajudar a enfortir les bases de la igualtat d’oportunitats a l’Administració municipal i, per aquest motiu, resta a l’espera de disposar d’aquest document per tal de valorar-lo. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que el Govern de la ciutat, presenti en aquesta Comissió, en el termini de dos mesos, un balanç del desenvolupament del Pla d'Igualtat d'Oportunitats de l'Ajuntament de Barcelona 2011-2013. 12. Que el Govern de la ciutat mantingui la residència Amílcar, un cop siguin traslladats els seus usuaris i usuàries, com a equipament residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es dóna per tractat. 13. Que el Govern municipal creï punts de trobada intergeneracional per tal d'establir sinergies entre els joves i les persones grans, dotant espais on puguin establir relacions ambdós col·lectius i facilitant la seva participació activa per tal d'evitar la solitud de la gent gran. La Sra. Martín exposa que la solitud i l’aïllament de la gent gran són molt negatius i es requereix evitar que es sentin en aquesta situació i sense participació activa durant aquesta etapa de la vida. Considera que és necessari potenciar les relacions intergeneracionals entre persones grans i persones joves ja que aporten experiència de vida als joves, aportant-los veu i una participació activa a les activitats i projectes de barri, deixant de ser subjectes passius que únicament reben informació. A mode d’exemple planteja la possibilitat que els joves siguin responsables de projectes d’alfabetització digital de les persones grans o que els joves creïn projectes o idees de projectes per al barri amb el consell de les persones grans. Explica que les persones grans poden recomanar als joves, sobre els tipus de feina a fer, a propòsit d’altres períodes de crisi viscudes, sobre l’estalvi energètic o l’estalvi econòmic, etc. Indica que l’informe presentat en aquesta Comissió mostra que les persones grans valoren les relacions intergeneracionals 4252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 també fora de l’àmbit familiar i demana que es fomentin aquestes relacions facilitant espais pel seu desenvolupament. La Sra. Roset en resposta a la Proposició expressa el seu acord, però que el Pla Municipal de les Persones Grans ja contempla el foment d’aquestes relacions intergeneracionals i que els casals i els espais de gent gran ubicats en un centre cívic o en un espai polivalent en tots els districtes són punts de trobada intergeneracionals. Procedeix seguidament a detallar diferents activitats intergeneracionals, començant per la programació d’activitats i/o projectes intergeneracionals segons recullen els Programes d’Accions per la Promoció de l’Envelliment Actiu de les Persones Grans de cada districte com a part de la mesura de Govern per l’adhesió de la ciutat de Barcelona a la celebració de l’Any europeu de l’envelliment i de la Solidaritat entre Generacions. Seguidament descriu l’existència de projectes i activitats d’àmbit de la ciutat en col·laboració entre l’Ajuntament i entitats com l’Associació Voluntaris en Assessoria Empresarial, la VAE o l’Associació Espanyola per la Cooperació Tècnica, la SECOT per a l’assessorament als joves emprenedors. Continuant amb els exemples, cita les subvencions a diferents entitats educatives de lleure, agrupaments i escoltes i els esplais per part del Consell d’Adolescència, Joventut de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i que fomenten activitats intergeneracionals com realitzar visites a casals de gent gran. Altres activitats que destaca són la Quinzena temàtica de la gent gran i la relació amb els joves promoguts pels punts “Jove, informa’t i participa” a instituts d’educació secundària públics de Barcelona, la iniciativa del Consell de la Joventut de Barcelona d’incorporar al seu programa una línia de col·laboració amb la gent gran. A aquests exemples afegeix l’existència de convenis de col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona. Per finalitzar la seva intervenció considera que la solitud del col·lectiu de persones grans és un bon element sobre la relació entre joves i adults i gent gran però que existeixen altres instruments. La Sra. Martín en resposta a la intervenció de la Sra. Roset pregunta si accepta o no el Prec, incidint que a l’informe presentat la gent gran demana que es potenciïn els espais de relació entre els joves i persones grans, qüestionant si els Punts d’Informació Juvenil podrien ser espais per a potenciar i compartir projectes conjunts entre persones grans i joves. A continuació afegeix que si aquest col·lectiu fa aquesta sol·licitud és perquè es parla de relacions intergeneracionals però a la pràctica no s’estan desenvolupant amb la intensitat que es demana. La Sra. Roset manifesta que el seu grup accepta el Prec,reiterant que ja existeixen aquests punts. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal UpB: 14. Que el Govern municipal, dins de les polítiques de joventut, garanteixi l'obertura d'un mínim d'una sala d'estudi nocturn per Districte en època d'exàmens universitaris. Es retira d) Preguntes Del Grup Municipal PP: 15. Quants casos d'infants de 12-16 anys amb problemes d'alimentació s'han detectat per part del Govern municipal a la ciutat de Barcelona, quines les accions dutes a terme per detectar-les i prevenir-les i quin l'import econòmic destinat a aquestes accions? La Sra. Pajares sol·licita que es respongui a la pregunta registrada el novembre de l’any passat sobre la situació dels infants respecte a l’alimentació, especialment a la franja d’edat entre 12 i 16 anys, per determinar si existeixen problemes d’alimentació en aquesta franja, si s’havien detectat pel Govern municipal i quines NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4253 accions s’estaven portant a terme. Expressa que en no obtenir resposta per part del Govern municipal s’ha decidit presentar-ho en Comissió amb resposta oral i per tant, queda de forma reduïda. La Sra. Canals respon que la franja d’edat entre els 12 i els 16 anys no entra dins de la convocatòria de beques menjador de l’Institut Municipal de Serveis Socials i s’ha de treballar amb les famílies i amb les Comissions socials. Indica que si es detecta alguna situació d’alguna família que no pugui cobrir les necessitats bàsiques s’activa algun ajut econòmic i es complementa amb algun altre recurs, existint també el recurs dels centres oberts, considerant que és una prioritat la cobertura d’aquestes necessitats i activant l’ajut o el recurs a disposició en cada moment o d’acord també amb el cas concret. La Sra. Pajares recorda que la Creu Roja a l’inici del curs escolar 2103-2014 va preparar un pla per donar alimentació als adolescents d’aquesta franja d’edat entre 12 i 16 anys, una franja d’edat que considera oblidada. Considera que la situació queda controlada en romandre la majoria dels nens al menjador escolar a dinar atès que les beques menjador supleixen les mancances de les famílies i garanteixen com a mínim un àpat. Considera en canvi que, en el cas dels adolescents, la jornada compacta de molts col·legis fa que no garanteixi aquest àpat mínim. Apunta que la Creu Roja xifrava en una quantitat força alta, al voltant de 1.300 nens amb aquesta franja d’edat, que s’alimentarien en base a les beques i els kits que preparava la Creu Roja. Insisteix que la pregunta registrada amb el número 930 el 25 de novembre demanava de manera més exhaustiva tots aquests aspectes i que continua sense resposta. La Sra. Canals aclareix que al 2013 s’han donat 3.980 ajuts per a alimentació a famílies amb infants amb un import de 601.000 euros, però que la graduació de l’edat no està concretada. Remarca que els kits són un dels recursos que s’utilitzen des de l’Institut Municipal de Serveis Socials per derivar-hi les famílies amb infants que ho precisin a la Creu Roja, amb la qual té un conveni; considerant que els casos que la Creu Roja comptabilitza són derivats a Serveis Socials segons aquest acord. La Sra. Fandos aclareix que es tracta d’un acord, un conveni on hi ha finançament municipal. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 16. Quin és el nombre de persones i famílies que s'han beneficiat a la ciutat de Barcelona per l'aplicació del Decret Llei 6/2013, del 23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya? La Sra. Canals explica que disposen de la informació dels seus ajuts econòmics per garantir el subministrament a les famílies en situació de vulnerabilitat aprovades. Recorda que el decret feia referència al subministrament de gas i en el cas de la treva hivernal. Indica que disposa de dades d’Endesa que comunica que s’han acollit un total de 269 clients del proveïdor a les condicions d’ajornament del deute energètic que preveu aquest decret. Han sol·licitat també la informació a Gas Natural perquè és la principal proveïdora de la ciutat però en aquest moment no ha facilitat encara la informació. La Sra. Sanz agraeix la dada. Explica que la sol·licitud s’efectua a través dels ajuntaments que ofereixen l’informe per acollir-se al decret de pobresa energètica i aquests fan la pertinent comprovació i derivació. Valora negativament la xifra de 269 persones la qual considera molt baixa en comparació a tots els ajuts que està posant a l’abast l’Ajuntament de Barcelona. Recorda que el seu Grup va alertar degudament de què aquesta era una proposta de maquillatge polític que no solucionava el problema i que traslladava la responsabilitat de fer el pagament a uns mesos més enllà i que per tant, continuava havent-hi un deute pendent molt important que no suprimia el problema de les famílies. Demana que no sigui només l’Ajuntament qui posi recursos per a abordar això i que la Generalitat deixi de defugir de la seva responsabilitat . 4254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Explica que la realitat és que les famílies no poden pagar i que cal vehicular els ajuts que directament ofereix l’Ajuntament per evitar els talls, sobretot a l’hivern. La Sra. Fandos comparteix la seva preocupació i manifesta que els ajuts de l’Ajuntament realitzats durant el 2013 són de 2957 i en el que porten de moment del 2014, 1650. Considera que la diferència és abismal i comparteix amb la Sra. Sanz la necessitat de treballar conjuntament amb altres entitats. Es dóna per tractada. 17. Quin és l'estat actual del projecte del Servei d'Atenció a la Dependència (SADEP)? El Sr. Gomà explica que a principis del mes d’abril el Govern els van informar en el Consell de Serveis Socials sobre el projecte del SADEP, el Servei d’Atenció a la Dependència, un projecte que van considerar rellevant però amb el qual va haver- hi algunes discrepàncies. Demana al Govern quin és l’estat actual del servei. La Sra. Fandos recorda que en aquell moment es tractava d’un projecte tècnic. Indica que el Sr. Gomà, la Sra. Moraleda, la Sra. Martí i altres membres del propi consell rector van proposar millores en alguns temes. Explica que l’informe recull les millores després d’haver-lo analitzat paral·lelament amb els sindicats. Afegeix que queda palès que no queda ningú fora del centre de serveis i que a més a més, es reforcen amb 9 noves contractacions. Explica que són treballadores socials que van a reforçar aquells centres de Serveis Socials més col·lapsats com els de Guineueta, Verdum, Prosperitat, Porta Vilapiscina, Llobet, Roquetes, Canyelles. Confirma que altres romanen igual i als susceptibles de perdre personal se’ls manté. Afegeix que la Dependència centralitzada es fa per als districtes de Nou Barris i Sant Andreu, que són els que presenten un serveis més saturats, dotant- los de 8 treballadors socials més i 3 de categoria auxiliar. Conclou dient que els sindicats hi estan d’acord així com els centres de Serveis Socials. El Sr. Gomà agraeix la informació i celebra el resulta final. Valora molt positivament les noves contractacions i l’enfortiment de l’atenció dels Serveis Socials bàsics de la ciutat. Recorda que ja s’havien produït contractacions d’educadors socials al principi del mandat però amb l’agudització de les necessitats socials a la ciutat hi ha hagut la necessitat d’incrementar el nombre de treballadores socials en el territori. Explica que a la tardor ja hi haurà l’oportunitat de tornar a discutir la Proposició però que el satisfà el resultat del procés. Tot seguit fa una valoració positiva de la capacitat de l’Ajuntament per a contractar treballadors. I si es pot fer a Serveis Socials, demana que es faci en Educació, i en altres polítiques municipals de l’Estat de Benestar. Pensa finalment que si no s’està fent és per opció política i no pas per impossibilitat legal. La Sra. Fandos expressa la satisfacció per part del Govern d’haver arribat a un acord. Valora positivament que el projecte sigui un recull d’acords i de reflexions conjuntes del Consell Rector. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 18. Que s'informi de l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports de 8 d'octubre de 2013 amb el contingut següent: La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: 1.- Instar el govern de la ciutat a realitzar una jornada interna on s’analitzin els canvis necessaris que serveixin per definir i revisar els criteris d’accés als ajuts econòmics d’inclusió tenint en compte la realitat que estan patint els nostres ciutadans i ciutadanes. 2.- Que les conclusions de la jornada siguin presentades en aquesta comissió en el segon trimestre de l’any vinent. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4255 La Sra. Moraleda demana quin és l’estat d’execució d’una proposició que es va aprovar el 8 d’octubre de l’any 2013 en la qual s’instava al Govern a realitzar una jornada interna on s’analitzessin els criteris que es feien servir per a l’atorgament d’ajuts d’inclusió. La Sra. Canals explica que es va dedicar una jornada interna amb les direccions dels 40 centres de Serveis Socials de Barcelona, els directors territorials i també amb membres de l’equip directiu de l’Institut Municipal de Serveis Socials per recollir els coneixements i l’experiència dels professionals implicats en la tasca d’atenció social propiciada des de l’àrea de Qualitat de Vida i Igualtat. Continua exposant que arrel de la jornada es va agafar l’actual marc de referència legal a l’hora de la determinació i de com es feien en aquest moment els ajuts econòmics. Però, amb el context de la crisi actual, va quedar palès que calia abordar de nou l’assumpte dels ajuts econòmics i si calia o no fer una nova revisió per tal de contextualitzar-los en els paràmetres actuals. A través d’una dinàmica grupal, i després d’una posterior posada en comú, es van debatre tres temàtiques claus: en primer lloc, l’impacte del context actual en el sistema d’ajuts d’inclusió social, després, els criteris d’accés als ajuts econòmics d’inclusió, i finalment, es va tractar i reflexionar sobre el procediment associat en la valoració i l’atorgament dels ajuts. Continua explicant que a partir del debat es van recollir, sintetitzar i agrupar algunes de les aportacions majoritàries que van sorgir en el marc d’aquesta jornada. I finalment, es van definir una sèrie de bases i va quedar palès que les aportacions no eren concloents i que caldria una tasca d’aprofundiment a través d’una comissió tècnica ja molt més reduïda amb l’objectiu de realitzar una tasca de síntesi i de valoració de la viabilitat o no de les diferents reflexions i propostes. Conclou anunciant que es va crear una comissió representada per 10 treballadors dels diferents serveis socials de cada districte i que estarà liderada per una direcció territorial. La Sra. Moraleda demana quan hi haurà una data amb resultats atès la dificultat per cobrir la demanda d’ajuts socials actualment. La Sra. Canals pensa que la comissió quedarà constituïda al juny-juliol i que fins a finals d’any no es disposaran d’unes conclusions atès la complexitat del tema. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern municipal informi sobre l'execució de la proposició aprovada el 18 de març de 2014 amb el contingut següent: Instar el Govern municipal que, en el marc del Pla de xoc contra l’atur juvenil, s’incloguin mesures destinades a combatre l’exili juvenil:1. Una diagnosi sobre l’abast social del fenomen de la migració juvenil per raons laborals. 2. Mesures concretes en matèria de formació i ocupació. 3. Es faci seguiment de la implementació de les mesures i acompanyament de la gent jove migrada per raons laborals per afavorir el seu retorn. El Sr. Blasi anuncia que la reunió del 19 de juny queda posposada al 3 de juliol en la qual es podrà fer rendiment no només d’aquest punt sinó del conjunt d’accions que s’estan impulsant contra l’atur juvenil. Explica que serà l’espai per analitzar amb més concreció les tasques efectuades, entre elles l’inici de la redacció d’un informe que ha de ser la base sobre la qual desenvolupar la resta de compromisos assumits en aquella proposició. La Sra. Sanz demana si existeix una diagnosi ja efectuada i si disposaran d’ella el dia de la reunió. El Sr. Blasi recorda la publicació recent de les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament en les quals es fa esment del nivell de la població emigrant de la ciutat. A continuació, explica que la diagnosi es troba en fase de redacció i pel seu grau de complexitat cal acabar d’aprofundir-la. Manifesta no voler proporcionar dades prematurament que dificultarien l’anàlisi i la presa de les mesures correctes i remet a la propera data del 3 de juliol. Es dóna per tractada. 4256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 VI) Mocions VII) Declaració Institucional 20. Acollir i afavorir la inclusió de les persones refugiades per tal de construir una societat més cohesionada i inclusiva. La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. 21. Promoure el bon tracte a les persones grans, combatent els perjudicis i els estereotips fruit de la vellesa i buscant millorar la prevenció i l'abordatge de les situacions de vulnerabilitat que poden patir les persones grans: La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21,00 hores. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4257 Comissió de Presidència i Règim Interior Acta de la sessió extraordinària del dia 2 de juny de 2014, aprovada el dia 16 de juliol de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 2 de juny de 2014, s’hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Antoni Vives i Tomàs, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Montserrat Sánchez Yuste, Ángeles Esteller Ruedas, Ricard Gomà Carmona, Janet Sanz Cid en substitució de Joaquim Mestre Garrido, i Joan Laporta i Estruch, assistits per la secretària delegada, Sra. Ester Solana i Grasa, que certifica. Excusen la seva assistència la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i l’Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia. També hi és present l’Im. Sr. Regidor Raimond Blasi i Navarro. S’obre la sessió a les 17 h. Part d’impuls i control Proposició / Declaració de Grup: Dels Grups municipals d’ICV-EUiA i d’UpB: Única. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: instar el Govern municipal a: 1. Mantenir tots els compromisos de gestió cívica d’equipaments a la ciutat, i desenvolupar des del diàleg el document-marc acordat amb la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC). 2. Fer els passos necessaris per materialitzar el compromís de gestió cívica del Casal de Barri del Poble de Sant Andreu i, per a fer- ho possible, obrir una via de diàleg amb la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia, membre de la PGC. La Sra. Pajares recorda que la sessió extraordinària ha estat sol·licitada pels grups d’ICV-EUiA i d’UpB mitjançant una proposta d’acord. El Sr. Gomà dóna la benvinguda als representants de la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia i els agraeix la seva presència i la feina feta. També expressa el desig que la Comissió representi un pas endavant en la resolució de la gestió cívica del Casal de Barri de Sant Andreu per part de l’Harmonia. Tot seguit, explica el contingut de la proposició, que consta de dos punts. El primer fa referència al manteniment de tots els compromisos de gestió cívica d’equipaments a la ciutat i, per tant, de desenvolupament des del diàleg del document marc acordat amb la Plataforma de Gestió Ciutadana. El segon punt comprèn dues idees: d’una banda, fer tots els passos necessaris per materialitzar el compromís de gestió cívica del Casal de Barri de Sant Andreu com una concreció clara de l’acord marc de ciutat, i, de l’altra, el diàleg amb la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia per poder-ho fer possible. Dit això, explica els motius pels quals presenten la proposició. En primer lloc, recorda que el passat mes d’abril, en una sessió ordinària de la Comissió de Presidència, el Sr. Blasi defensava la negativa a la gestió cívica del Casal de Barri per part de l’Harmonia, un projecte que descriu com a sòlid, treballat des de fa més de vuit anys al barri de Sant Andreu i que havia obtingut la puntuació més alta en el concurs. D’altra banda, exposa que dies més tard, el Sr. Blasi va fer un nou pas en una direcció equivocada en fer públic que abandonava el compromís amb la gestió ciutadana i anunciava una pretesa obertura del casal sense l’Harmonia, en un moment en què encara no s’havien resolt les al·legacions al concurs. Finalment, explica que el dissabte 24 el veïnat de Sant Andreu va fer una demostració lúdica, participativa i festiva de suport a l’Harmonia, i lamenta que el Govern respongués amb policia i silenci. Per tot això, creu per mitjà d’una 4258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 seqüència de negatives, de manca de diàleg i de preteses decisions unilaterals, el que havia de ser una gran oportunitat per a Sant Andreu va convertir-se en un gran problema. A continuació, considera que la força dels arguments de la feina ben feta en el projecte de l’Harmonia i el suport popular del conjunt de complicitats socials i ciutadanes travades a Sant Andreu van acabar obrint una porta per definir una via d’acord amb l’Harmonia, avalada per l’alcalde a través dels tres punts sorgits de la reunió del dia 28. En aquest sentit, en primer lloc, manifesta que la gestió del Casal de Barri de Sant Andreu s’haurà de tornar a emmarcar en el model de gestió ciutadana. En segon lloc, explica que la gestió del casal recaurà en la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia amb l’acompanyament de l’Ajuntament. I finalment, exposa que el projecte presentat per l’Harmonia i el document que recull l’acord per a la gestió ciutadana seran els dos documents que constituiran la base de treball a l’hora de consensuar un acord definitiu. Dit això, considera que aquests tres punts situen el conflicte del Casal de Barri en vies de solució. Finalment, conclou que el que demanen al Govern és un nou pas endavant, en una direcció positiva, per mitjà del suport a aquesta proposició, i espera que es pugui formalitzar en la Comissió el compromís amb la gestió cívica i amb la gestió de l’Harmonia. El Sr. Laporta recorda que el febrer del 2012 el seu grup municipal va proposar en aquesta Comissió iniciar el procés d’elaboració d’un marc normatiu per regular i promoure la gestió cívica i la gestió ciutadana d’equipaments i serveis municipals. Explica que el novembre del 2013 el Govern municipal va presentar un informe de conceptualització de la gestió cívica, fruit del treball dut a terme en diversos espais de coordinació i el resultat del consens amb els representats de la Plataforma de Gestió Cívica. D’altra banda, justifica la presentació de la proposició per la situació amb què es van trobar, en què un concurs va quedar desert per decisió de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, i pel temor que la gestió de l’equipament es donés a l’empresa privada. Tal com ha dit el Sr. Gomà, reconeix que s’han fet passos i que l’alcalde Trias es va reunir amb els representants de la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia, juntament amb el regidor Blasi, el comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, el Sr. Agustí, la Plataforma de Gestió Ciutadana, la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona i l’Associació de Sant Andreu del Palomar. Tot seguit, fa referència als tres punts de l’acord i considera de vital importància que l’alcalde avali que la gestió del Casal de Barri de Sant Andreu s’emmarqui novament en el model de gestió ciutadana. Explica que la gestió del Casal de Barri recaurà en la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia, amb un acompanyament de l’Ajuntament, i afegeix que el projecte presentat per l’Harmonia i el document que recull l’acord per a la gestió ciutadana seran la base de treball per consensuar l’acord definitiu. Dit això, explica que en tot el procés el Grup Municipal d’UpB ha mantingut converses i trobades amb representants d’ambdues entitats. A més, diu que sempre han demanat transparència en el procés d’adjudicació, que el procediment administratiu fos modèlic i que en les condicions recollides en el concurs es valoressin específicament i de forma determinant les contribucions al bé comú de cadascuna de les propostes presentades, així com que hi hagués un retorn tangible a la comunitat, que es valorés la seva sostenibilitat ambiental, el respecte a les condicions laborals de treballadors i treballadores, i que el projecte s’obrís al barri i a les seves entitats. En definitiva, afirma que sempre han demanat que, més enllà de les qüestions econòmiques, es valorés la contribució de cada projecte al bé comú. Per acabar, demana el vot favorable dels grups a la proposició. El Sr. Espriu saluda els representants de la Federació l’Harmonia. Tot seguit, recorda que van tenir un debat sobre el funcionament de la gestió cívica i el que implicava, i que una de les coses que va dir és que calia un marc de generació de confiança mútua entre les diferents parts. Creu que aquesta confiança no s’aconsegueix creant enfrontament, impulsant una candidatura alternativa a una entitat que feia vuit anys que treballava pel projecte o utilitzant el prestigi dels treballadors municipals per amagar la manca de decisió política. En aquest sentit, NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4259 considera que el Sr. Blasi s’ha amagat en la valoració tècnica quan havia pres la decisió política de no voler com a gestora una entitat concreta. Dit això, considera que haver de tractar un procés de gestió cívica fallida és una notícia nefasta que resta credibilitat a l’aposta per la gestió cívica de l’Ajuntament, resta seguretat a les entitats i trenca el principi de valor del model. Al seu parer, el Sr. Blasi havia de generar consens i treballar des de la proximitat, i creu que ha d’assumir la responsabilitat de la seva mala gestió. D’altra banda, manifesta la preocupació del seu grup i avança la proposta que en pròxims concursos de gestió cívica formin part de la comissió de valoració persones externes al Districte. En aquest sentit, proposa que una comissió d’experts externa a l’òrgan gestor faci la valoració tècnica del projecte. Afegeix que la filosofia de la concurrència pública és garantir l’objectivitat, ja sigui millorant l’automatisme de la valoració o mitjançant els experts exteriors, però creu que el Govern municipal no ho ha aconseguit, motiu pel qual la valoració efectuada no ha generat la credibilitat necessària. A més, considera que alguns dels integrants d’aquesta comissió d’experts han de ser representants dels diferents sectors professionals, associatius i acadèmics, i creu que si el conjunt dels que valoren la gestió no estigués implicat dins del procés municipal aconseguirien una certa raonabilitat del sistema i evitar els dubtes. Per acabar, expressa el parer del seu grup que la gestió cívica forma part del model de ciutat de Barcelona, que marca la complicitat entre la societat civil i els governs, i afirma que volen un model molt més ampli de gestió pública que garanteixi la participació de tothom en la gestió d’allò que és de tots. La Sra. Esteller saluda en nom del seu grup els membres de la Fundació l’Harmonia i els membres de la Comissió. Tot seguit, pel que fa a la gestió cívica, creu que és un model que s’ha de desenvolupar, però mitjançant un procediment clar, establert, que garanteixi la lliure concurrència i la igualtat d’accés a les entitats en la gestió dels centres. Tot i que el seu grup defensa aquesta gestió, entén que s’ha de diferenciar entre el model de gestió i el procediment per arribar a tenir-lo. Dit això, considera que des que el passat 8 d’abril es va declarar el procediment de la selecció en règim de concurrència pública de l’entitat gestora del Casal de Barri de Sant Andreu, el Grup Municipal del PP va considerar que el procediment s’havia gestionat malament, i a continuació n’explica els motius. D’una banda, el concurs es va declarar desert, i recorda que, segons la Llei de contractes, quan un procediment es declara desert s’ha de convocar un altre concurs. Puntualitza que en el supòsit que no es presenti ningú es pot obrir un procediment negociat, però afirma que aquest no és el cas, ja que s’hi van presentar dues entitats i es va declarar desert perquè es va exigir una puntuació mínima del 70%. Tot seguit, demana al Govern que segueixi el procediment de les bases per a la gestió cívica, que està en període d’al·legacions. Anuncia que en presentaran, però explica que el punt de partida del Govern és que hi hagi un procediment de selecció de l’entitat gestora i que obtingui la gestió l’entitat amb més puntuació. Per tot això, demana al Govern que iniciï converses amb l’Harmonia i amb les altres entitats del districte —tal com recull l’esmena al text de la proposició que han presentat— i que convoqui un altre concurs, tal com dicten les bases que va aprovar el Govern. Afirma que cal garantir la igualtat d’accés de tothom als processos de lliure concurrència i que totes les entitats del barri han de tenir les mateixes possibilitats d’accedir-hi. En aquest sentit, creu que no es pot acceptar que per altres vies, com ara reunions amb l’alcalde o amb els grups, es beneficiïn determinades entitats per sobre de les altres. Per acabar, reitera que han presentat unes esmenes a la proposició en la línia de dialogar amb totes les entitats del barri per posteriorment iniciar un procediment que garanteixi la igualtat d’accés a tothom. Explica que aquestes esmenes no han estat acceptades pel Grup Municipal d’ICV-EUiA, fet que no entén, ja que considera que no es poden fer tractes de favor. El Sr. Blasi afirma que el procés es va fer d’acord amb el que estableix la legalitat, amb la supervisió de la Secretaria General, dels Serveis Jurídics i d’Intervenció, i recorda que, atès que alguns grups municipals el van qüestionar, en la darrera Comissió de Presidència ho van poder debatre. 4260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Tot seguit, explica que el concurs no és un concurs de serveis, que quedaria a l’empara de la Llei de contractes, sinó que és un cas especial. A més, recorda que va explicar per als qui ho desconeixien en què consistia el primer concurs que es va realitzar amb relació a la gestió cívica. Considera que es tracta d’un procés que s’està explorant i que estan descobrint tots plegats, amb una normativa que encara no ha finalitzat. Dit això, afirma que si el Grup Municipal del PSC té algun dubte i pretén fer creure que s’ha promogut alguna cosa que no és correcta, ja sap quins són els mecanismes per actuar. A continuació, manifesta que es mantenen en la gestió cívica i explica que en una nota de premsa van comunicar quina seria la línia i la voluntat d’actuació del Districte per a la posada en marxa d’un equipament, amb un període de reflexió que pretenien que coincidís amb el període d’al·legacions. Tot seguit, afirma que hi va haver diàleg amb les entitats i amb la Federació d’Entitats l’Harmonia, i manifesta que es van celebrar reunions a instància del Districte. D’altra banda, assenyala que a la nota de premsa es parlava de la gestió cívica des del punt de vista de la cogestió, un concepte que preveuen les normes reguladores de la gestió cívica, i manifesta que es va debatre el tema en la darrera reunió amb l’alcalde i amb les entitats que hi van concórrer. Reconeix que el procés és complex i afirma que cal assolir el repte i l’encàrrec de l’alcalde, amb una aposta en un espai i en un equipament en què ha de tenir cabuda tothom, que ha de donar serveis i activitat al conjunt del barri i del poble de Sant Andreu. Afegeix que continuarà havent-hi diàleg i que caldrà vetllar per les entitats que a dia d’avui ja hi tenen un espai i hi desenvolupen activitats, a banda que caldrà treballar conjuntament amb la Federació d’Entitats l’Harmonia per poder evolucionar en el procés de la cogestió i per buscar entre tots una solució. Finalment, pel que fa a les bases del concurs, manifesta que el Grup Municipal del PSC, entre altres, no hi va presentar cap al·legació. Per tant, els emplaça a fer servir els mecanismes que estan establerts per a tothom. El Sr. Gomà considera positiu que el Sr. Blasi manifesti que es volen mantenir en la gestió cívica i que volen treballar amb l’Harmonia. Considera que és un gir respecte al que havia expressat en la compareixença de la Comissió del mes d’abril. Li demana, però, que no introdueixi elements de distorsió quan fa referència a la cogestió, atès que no és un terme que estigui previst en els tres punts de l’acord de la reunió del 28 de maig. Tot seguit, manifesta que amb la seva primera intervenció pretenia superar l’etapa del conflicte. Creu que han quedat molt clars quins eren els termes d’aquest conflicte i diu que ha volgut defensar la seva proposició, emmarcada en els tres punts de l’acord del 28 de maig: en primer lloc, que el Casal de Barri de Sant Andreu es tornarà a emmarcar en el model de gestió ciutadana; en segon lloc, i molt important, que la gestió del Casal de Barri recaurà en la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia amb un acompanyament de l’Ajuntament, i en tercer lloc, que el projecte presentat per l’Harmonia i el document marc d’acord seran la base de treball per consensuar l’acord definitiu. Considera que queden molt clares les bases de l’acord i que el fet de respectar escrupolosament aquestes bases donarà solidesa i confiança al procés de resolució definitiva del conflicte de l’Harmonia. A més, creu que introduir qualsevol element de distorsió l’únic que fa és tornar a un escenari de riscos, i manifesta que a hores d’ara s’ha d’apostar en positiu per enfortir i donar solidesa als acords. D’altra banda, fa referència a l’acord general, que considera molt important perquè es disposa d’un document marc aprovat, acordat entre l’Ajuntament i la Plataforma de Gestió Ciutadana, i recorda que el document de bases per a la gestió cívica dels equipaments està en període d’al·legacions. Afirma que és molt important que aquest document també s’acabi acordant, de manera que l’etapa de desacord de l’Harmonia aporti elements d’aprenentatge. En aquest punt, considera indispensable que en el text final del document de bases quedi molt clar que en cas que no hi hagi concurs es donaran totes les garanties perquè no es pugui abandonar el compromís de la gestió cívica, i que en cas de concurs quedi garantit el caràcter no polític del jurat i la necessitat d’atorgar la gestió a l’entitat que obtingui la puntuació més alta, tal com ja es recollia en la base de la proposta de NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4261 document i que entrava en contradicció amb les bases del concurs específic de l’Harmonia. Per acabar, es mostra convençut que la gestió ciutadana és una aportació fonamental per crear una xarxa de béns comuns a la ciutat, d’implicació ciutadana en l’articulació d’una ciutat democràtica. I en el cas concret de l’Harmonia, creu que a partir de l’aprovació de la proposició es començarà el camí de retorn d’un problema políticament construït a una solució socialment articulada. El Sr. Laporta, en resposta a la Sra. Esteller, considera que l’esmena que proposava no és procedent, ja que representaria demorar tot el procés. Malgrat que entén el seu plantejament, creu que aquesta analogia no es pot donar en aquest cas de procés de gestió cívica. D’altra banda, afirma que el Grup Municipal d’UpB celebra que el regidor assumeixi com un repte i com a seus els punts que seran la base de l’acord. Recorda que serà un model de gestió ciutadana, que la gestió del Casal de Barri recaurà en la Federació d’Entitats Ateneu l’Harmonia i que el projecte presentat per l’Harmonia i el document que recull l’acord per a la gestió ciutadana seran la base de treball. Tot seguit, afirma que el seu grup defensa la gestió cívica i diu que la trajectòria de les últimes dècades en la gestió d’equipaments i serveis públics posa de manifest la bondat del model de gestió ciutadana en l’àmbit de la democràcia directa, participativa, de cohesió social i de proximitat. Manifesta que és un model en què la societat organitzada, de forma voluntària, assumeix la responsabilitat de gestionar i dinamitzar un servei o un territori, i considera que el model de gestió ciutadana és el més apropiat per al Casal de Barri i per al poble de Sant Andreu, que sempre ha tingut un teixit associatiu abundant i ric. Per acabar, creu que des d’aquest teixit associatiu és com millor es pot gestionar un equipament cultural si es vol que estigui veritablement arrelat a les diverses realitats de la comunitat. El Sr. Espriu considera que el Sr. Blasi ha confirmat que una part del problema ha estat ell mateix. Al seu parer, el regidor no ha entès quines són les seves responsabilitats i no coneix ni les entitats ni el territori, tal com demostren els conflictes que s’han generat al seu voltant. Considera que amb les seves paraules en al·lusió al desconeixement raonable del que significa la gestió cívica menysprea les persones que formen part de la Comissió. En relació amb això, afirma que en l’anterior Comissió va quedar palès que qui desconeixia la gestió cívica era precisament el Sr. Blasi, en comparar l’Harmonia amb l’Espai Jove La Fontana. A més, creu que buscava la discrepància respecte a com havia gestionat ell aquest equipament juvenil de territori, que és l’equipament marc de la ciutat. Recorda que li va dir al Sr. Blasi que era un equipament de cogestió i no exactament un equipament de gestió cívica. Dit això, afirma que a la ciutat tenen un problema d’anades i tornades i de creure o no creure en un projecte que es consolida. Diu que quan sembla que s’avança després es retrocedeix per la inseguretat del Sr. Blasi, i al final és l’alcalde qui ha de negociar una sortida d’acord. En aquest sentit, tenint en compte les darreres gestions del Sr. Blasi, posa en dubte que estigui legitimitat per dur a terme les negociacions. D’altra banda, quant a les ombres de dubte a les quals ha fet referència el regidor, respon que les ha viscut en la Permanent del Consell de Ciutat i en la Comissió Permanent del Consell d’Entitats de la ciutat. En aquest sentit, manifesta que són les entitats presents en la reunió les que han manifestat els seus dubtes. Tot seguit, expressa que la voluntat del Grup Municipal del PSC i del conjunt dels regidors era buscar un acord i que s’han establert les bases per aconseguir-lo. Afegeix que el seu grup no posa ombres de dubte, però es mostra preocupat pel fet de tenir un volum gran d’entitats al centre, atès que es tracta d’un casal de barri i no d’un hotel d’entitats. Per acabar, expressa l’esperança que l’alcalde mantingui la direcció correcta en aquest tema, ja que té la sensació que el Govern va a la deriva. Finalment, expressa el vot favorable del seu grup a la proposta. La Sra. Esteller considera que la millor manera de respectar el teixit associatiu és garantir la igualtat de condicions a l’hora de gestionar un equipament. Per això, creu que s’ha d’establir un procediment clar que permeti la igualtat de 4262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 concurrències. Considera que no pot ser que quan hi ha un problema o alguna qüestió de mala gestió es resolgui amb una via alternativa, atès que aleshores es perjudica tot el teixit associatiu. En relació amb això, retreu al Govern que el 22 d’abril la Comissió de Govern aprovés un procediment de gestió cívica, actualment en fase d’exposició pública, i que posteriorment l’alcalde desautoritzés el regidor i unilateralment acordés una altra manera de sortir de la crisi de la gestió del casal. Es mostra totalment en contra que hi hagi procediments a mida per l’interès d’una entitat o d’un col·lectiu determinat, atès que els procediments han de garantir la igualtat de concurrència de totes les entitats. Tot seguit, llegeix literalment: «La selecció de l’entitat gestora es farà mitjançant procediment de publicitat de concurrència oberta a totes les entitats que estiguin interessades a assumir la gestió de l’equipament. A tal efecte la convocatòria es publicarà al Butlletí amb una antelació mínima i hi ha un procediment garantista per a totes les entitats». Creu que això s’ha de respectar, motiu pel qual el Grup Municipal del PP ha presentat l’esmena que els grups municipals d’ICV-EUiA i d’UpB han rebutjat. A continuació, reitera que no poden fer-se procediments a mida i es mostra contrària que l’alcalde, quan hi ha un problema, negociï amb un grup, en aquest cas a Sant Andreu, i que a partir d’aquí es faci un procediment específic per a una entitat en concret per gestionar un centre determinat. Per aquest motiu, expressa la voluntat del Grup Municipal del PP de dialogar i obrir la proposició a totes les entitats del barri per tal que es faci un procediment obert a través d’un concurs. Finalment, anuncia que voten en contra de la proposició perquè consideren que no és la via per solucionar els problemes, ja que hi ha uns procediments establerts que s’han de respectar, i insisteix que s’ha de garantir la llibertat de tothom i les mateixes condicions a totes les entitats perquè puguin gestionar els centres en els diferents barris. Dit això, demana a la Secretaria General que elabori un informe sobre els procediments i la legalitat de tot el procés. El Sr. Blasi es mostra convençut que la Secretaria General no tindrà cap inconvenient a elaborar l’informe i afirma que ha vetllat per tot el procés, igual que Intervenció. Tot seguit, explica que ha estat un procés nou, diferent, i que el Districte de Sant Andreu n’era el pioner. D’altra banda, expressa que cal establir el contacte amb l’entitat per trobar l’encaix i poder gestionar de manera acordada l’equipament. Manifesta que tenen un repte al davant i que l’assoliran vetllant pel conjunt de les entitats que tenen cabuda en el Casal de Barri de Sant Andreu. Dit això, assenyala que en alguns casos les formacions polítiques tenen el deure, igual que les entitats, de denunciar alguns mecanismes de pressió, com ara pintades i comentaris que no només es dirigeixen a les persones, sinó al conjunt de formacions polítiques que de manera democràtica han d’exercir la responsabilitat de la representació. D’altra banda, respon al Sr. Espriu que ja sap en quin sentit s’emmarcava la comparativa que li va fer. A més, tot i que li reconeix l’experiència en el teixit associatiu, li retreu que a l’hora de fer al·legacions, el seu grup no en presenti cap. Considera que no qüestiona una decisió política, sinó un procés reglat en què es va determinar que el concurs havia de quedar desert. Dit això, afirma que el repte no és treure un concurs nou, sinó treballar de manera conjunta perquè tothom hi tingui cabuda. Per acabar, insisteix que en la nota de premsa que van presentar deixaven clar el treball que s’havia de fer de forma conjunta amb les entitats, que és la base per poder treballar i poder negociar. A més, afirma que hauran de ser garants del conjunt d’entitats que hi han de tenir cabuda i diu que la Federació d’Entitats l’Harmonia n’és conscient. Finalment, assenyala que en aquest espai hi ha de tenir cabuda tothom i afirma que ni l’Harmonia ni les 12 entitats que la integren en podien quedar excloses. El Sr. Gomà, en referència a l’esmena que ha presentat la Sra. Esteller, afirma que l’ha sorprès, així com la seva intervenció i el seu vot contrari, i afirma que estan parlant de gestió cívica, no de contractació de serveis ni de reobrir els acords del 28 de maig, sinó de materialitzar-los. A més, manifesta que no s’emmarca en NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4263 cap mena d’arbitrarietat, sinó en un procés que comença amb l’acord marc fruit de negociacions i de molt temps de treball per part de la Plataforma de Gestió Ciutadana. Afegeix que el projecte de l’Harmonia és un projecte obert i de caràcter inclusiu. D’altra banda, reitera que apostava, igual que l’Harmonia, per superar la fase del desacord. També creu que el Sr. Blasi ha fet un pas endavant en comprometre’s amb l’aposta per materialitzar els acords per al compromís explícit amb la gestió cívica i per abandonar el concepte de la cogestió. Tot i això, considera que ha de fer un segon pas endavant i apostar per la construcció de confiança, per deixar de ser part del problema i passar a ser part de la solució. Considera que el Sr. Blasi ha estat responsable en la fabricació d’un problema polític i que ara ha de ser part clara en l’articulació de la seva solució. Es mostra convençut que l’Harmonia és un projecte sòlid, obert i inclusiu en el qual tothom té cabuda, i que la gestió del Casal de Barri a partir del projecte de l’Harmonia implicarà un pas endavant en l’enfortiment democràtic i en la millora del barri de Sant Andreu. Per acabar, manifesta l’esperança que la proposició enforteixi i impulsi els acords del 28 de maig i faci possible la gestió cívica per part de l’Harmonia del Casal de barri del Poble de Sant Andreu. Entén que el vot del Govern, encara que el Sr. Blasi no l’hagi explicitat, és un vot positiu i, per tant, es mostra satisfet perquè fa possible l’aprovació de la proposició. Finalment, reitera tot el reconeixement a l’aportació, al treball sòlid, eficaç i de generació de complicitats i de sinergies que des de fa tant de temps l’Harmonia fa al barri de Sant Andreu. El Sr. Laporta agraeix la presència dels representants de la Federació l’Harmonia i el vot favorable del PSC i del Govern a la proposició. A més, espera que puguin deixar de mirar enrere en aquesta qüestió i treballar per construir i desenvolupar aquest projecte, que es mostra convençut que serà bo per al poble de Sant Andreu i per a tot el barri. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 17.41 hores. 4264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Acta de la sessió del dia 18 de juny de 2014, aprovada el dia 16 de juliol de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de juny de 2014, s’hi reuneix la Comissió de Presidència i Règim Interior, sota la presidència de la Ima. Sra. Belén Pajares Ribas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Gabriel Colomé i Garcia, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu Avendaño, Montserrat Sánchez Yuste, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona, Joaquim Mestre Garrido, i Joan Laporta i Estruch, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. També hi és present el Sr. Carles Arias i Casal, Gerent de Recursos Humans i Organització. S’obre la sessió a les 10.05 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 30 d’abril de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de material informàtic estàndard, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 45.944,70 euros. 2. Del gerent municipal, de 14 d’abril de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de material informàtic estàndard per als exercicis 2014-2015, i per un import de 10.558,30 euros. 3. Del gerent municipal, de 30 d’abril de 2014, que adjudica a Avis Alquile un Coche, SA el contracte relatiu al lloguer de vehicles per a l’ús del servei de protecció i informació de la GUB, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 72.318,11 euros. 4. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 30 d’abril de 2014, que adjudica a Miatec Innova, SL el contracte relatiu al suport d’assistència i control d’actuacions a la via pública, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 31.146,63 euros. 5. Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de consumible informàtic per a Hàbitat Urbà, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 42.539,29 euros. 6. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte de subministrament de consumibles informàtics, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 3.378,72 euros. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4265 7. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de consumibles informàtics, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 2.322,86 euros. 8. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte de subministrament de consumibles informàtics, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 9.891,23 euros. 9. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 16 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de consumibles informàtics, per als exercicis 2014-2015, i per un import d’11.008,24 euros. 10. Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte per al subministrament de consumibles informàtics, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 7.754,93 euros. 11. Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de consumibles informàtics, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 9.808,64 euros. 12. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de 20 de maig de 2014, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de consumibles informàtics, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 8.080,02 euros. 13. Del gerent municipal, de 19 de maig de 2014, que adjudica al Sr. Jorge Subirana Peruchet el contracte relatiu a l’assistència tècnica a la Sindicatura de Greuges de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de comunicació, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 36.300,00 euros. 14. Del gerent municipal, de 20 de maig de 2014, que adjudica a Mallol Traductors Associats, SL (Lot A) i a Objetivo Tarsys, SL (Lot B) el contracte relatiu a la transcripció literal de les sessions ordinàries de les Comissions permanents del Consell Municipal i l’elaboració de la proposta d’esborrany d’acta, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 216.928,80 euros. 15. Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a Efial Consultoria, SL el contracte relatiu al servei de suport per a la tramitació de l’expedient dels 400 quioscs de Barcelona, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 59.277,90 euros. 16. Del gerent municipal, de 29 de maig de 2014, que adjudica a Help Guau, SL el contracte relatiu al servei de recollida i trasllat al CAAC dels animals abandonats i perduts a la via pública, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 258.200,00 euros. 17. Del gerent municipal, de 19 de maig de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu als serveis de suport a les adopcions d’animals de companyia al CAACB, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 46.000,00 euros. 18. Del gerent municipal, de 30 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l’expedient per a la contractació del suport tècnic extern per a la posada en marxa del nou procediment per atendre consultes especials i 4266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 l’ensinistrament de nous usuaris de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, per als exercicis 2014-2016, i per un import de 58.400,00 euros. 19. Del gerent de recursos, de 15 d’abril de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de Suport 3 de la família General, adscrit a la Direcció de Serveis d’Inversions de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 20. Del gerent de recursos, de 15 d’abril de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de Suport 1 de la família General, adscrit a la Direcció de Serveis de Comerç i Consum de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 21. Del gerent de recursos, de 15 d’abril de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de Tècnic/a 3 de la família Serveis de gestió i administració (GA), adscrit al Departament d’Administració i Personal de Qualitat de Vida de la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat. 22. Del gerent de recursos, de 15 d’abril de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de Suport 3 de la família General, adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i Territori del Districte de Sants-Montjuïc. 23. Del gerent de recursos, de 5 maig de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de gestor/a de projecte 2 de la família General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori, un a la Gerència del Districte de Sants-Montjuïc i l’altre a la Gerència de Sarrià- Sant Gervasi. 24. Del gerent de recursos, de 30 de maig de 2014, que modifica les bases de la convocatòria del concurs de mèrits 89/2014-C. 25. Del gerent de recursos, de 9 maig de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 de la família General (GE) adscrit al Servei d’Atenció Telefònica del Departament de Serveis d’Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. 26. Del gerent de recursos, de 30 maig de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Sant Martí. 27. Del gerent de recursos, de 30 maig de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament d’atenció a persones vulnerables de la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials de la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat. 28. Del gerent de recursos, de 30 maig de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió de d’un lloc de treball de suport 3 de la família General (GE) adscrit al Departament de Serveis d’Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. 29. Del gerent de recursos, de 30 maig de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió de sis llocs de treball de suport 4 de la família General (GE) adscrits al Centre de Gestió d’Emergències del SPEIS de la Divisió d’Operacions del SPEIS de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4267 30. Del gerent de recursos, de 30 maig de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Patrimoni de la Gerència de Recursos. 31. Del gerent de recursos, de 5 de juny de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 de la família General (GE) adscrit al Departament d’urgències i emergències socials de la DS de Família i Serveis Socials de la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat. 32. Del gerent de recursos, de 5 de juny de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a de la família de Serveis Jurídics adscrit al Departament de Serveis Jurídics de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. 33. Del gerent de recursos, de 5 de juny de 2014, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de gestor/a de projecte 2 de la família General (GE) adscrits a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori, un a la Gerència del Districte de Gràcia i l’altre a la Gerència de Sants- Montjuïc. 34. Del gerent de recursos, de 15 d’abril de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació, d’un lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE). adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de Recursos Humans, de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 35. Del gerent de recursos, de 9 de maig de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació, d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Desenvolupament de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans i Organització. 36. Del gerent de recursos, de 30 de maig de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació, d’un lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE). adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió de Patrimoni de la Direcció de Patrimoni de la Gerència de Recursos. 37. Del gerent de recursos, de 30 de maig de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació, d’un lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE). adscrit a la Direcció de Serveis Generals de la Gerència del Districte de l’Eixample. 38. Del gerent de recursos, de 5 de juny de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació, d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Llicències i Inspecció de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Sant Martí. 39. Del gerent de recursos, de 5 de juny de 2014, que convoca i aprova les bases per a la provisió per lliure designació, d’un lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE), adscrit a la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Sant Martí. 40. Del gerent municipal, de 22 d’abril de 2014, que nomena la Sra. Marta Juan Serra per ocupar el lloc de treball de gestió de projectes I de la família General, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrita a la Direcció Executiva d’Administració de la Direcció de Sistemes d’Informació i e-Administració de la Gerència de Recursos (Concurs 59/2014-C). 4268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 41. Del gerent de recursos, de 28 de maig de 2014, que nomena el Sr. Miquel Ruscalleda Bota per ocupar el lloc de treball de gestió de projectes 2 de la família General, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Grup Prog. Seguretat Viària i Mobilitat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat (Concurs 59/2014-C). 42. Del gerent de recursos, de 28 de maig de 2014, que nomena la Sra. Carme Ruiz Querol per ocupar el lloc de treball de gestió de projectes 1 de la família General, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrita al Grup Prog. Seguretat Viària i Mobilitat de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat (Concurs 61/2014-C). 43. Del gerent de recursos, de 2 de juny de 2014, que nomena la Sra. Silvia Serra Aranda per ocupar el lloc de treball de gestió de projectes 2 de la família General, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrita a la Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat de la Direcció Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (Concurs 63/2014- C). 44. Del gerent de recursos, de 4 de juny de 2014, que nomena la Sra. Silvia Garrido Salmerón per ocupar el lloc de treball de tècnica 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrita al Departament de Llicències i Inspecció de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Nou Barris (Concurs 65/2014-C). 45. De l’alcalde, de 25 d’abril de 2014, que designa els membres del Tribunal del procés selectiu per a cobrir 100 places d’agent de la GUB, mitjançant oposició en torn lliure. 46. Del gerent de recursos humans i organització, de 9 de maig de 2014, que rectifica la llista definitiva del procés per a la provisió de 100 places d’agent de la GUB. 47. De l’alcalde, de 6 de maig de 2014, que nomena, mitjançant concurs- oposició lliure, per cobrir 27 places de funcionaris de carrera, en la categoria de bomber del SPEIS, les persones que s’indiquen en la resolució. 48. De l’alcalde, de 25 d’abril de 2014, que nomena, com a personal eventual, el Sr. Salvador Esteve i Balagué, en el lloc de tècnic 1 de la família de Serveis de suport polític, amb complement de destinació de nivell 26, adscrit a la Primera Tinència d’Alcaldia, i amb règim de plena dedicació. 49. De l’alcalde, de 25 d’abril de 2014, que nomena, com a personal eventual, la Sra. Verònica Rueda Boada, en el lloc de tècnica 1 de la família Serveis de suport polític, amb complement de destinació nivell 26, adscrita a la Direcció de l’Alcaldia. 50. De l’alcalde, de 28 d’abril de 2014, que nomena, com a personal eventual, la Sra. Olga Buenaventura Figuerola en el lloc de Suport 3 de la família Serveis de suport polític adscrita a la Secretaria Executiva de l’Alcaldia, amb complement de destinació nivell 18 i amb el règim de plena dedicació. 51. De l’alcalde, de 25 d’abril de 2014, que cessa, com a personal eventual, la Sra. Bibiana Casado Prat en el lloc de tècnica 3 de la família Serveis de gestió i administració, adscrita a la Direcció de Serveis d’Empreses, Consorcis i Fundacions de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. 52. De l’alcalde, de 6 de maig de 2014, que cessa el Sr. Joaquim Llimona Balcells com a director 1 adscrit a la Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació i el designa com a Comissionat de Relacions Internacionals i Cooperació. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4269 53. De l’alcalde, de 6 de maig de 2014, que nomena com a personal eventual el Sr. Marc Bou Novensà en el lloc de director 2 adscrit a la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals, amb complement de destinació nivell 28 i amb el règim de plena dedicació. 54. De l’alcalde, de 6 de maig de 2014, que cessa el Sr. Albert Vilalta Cambra com a Gerent d’Hàbitat Urbà i el nomena en el lloc de Director 1 de la família General (GE) adscrit a l’assessoria de la Gerència Municipal, amb el règim de plena dedicació. 55. De l’alcalde, de 6 de maig de 2014, que cessa el Sr. Albert Civit Fons com a Gerent Adjunt d’Urbanisme i el nomena Gerent d’Hàbitat Urbà. 56. De l’alcalde, de 20 de maig i de 4 de juny de 2014, que cessa les Sres. i els Srs.: Marta Grabulosa Areny, Marta Martín Claveras, Carlos González García i Jordi Mercader Farrés en els llocs de tècnics 2 de la família de Serveis de Suport Polític adscrits al Grup Municipal Socialista. 57. De l’alcalde, de 20 de maig de 2014, que nomena, com a personal eventual, la Sra. Gemma Torrents Bové, en el lloc de tècnica 2 de la família Serveis de Suport Polític adscrita al Grup polític municipal Socialista, amb complement de destinació nivell 24 i amb el règim de plena dedicació. 58. De l’alcalde, de 20 de maig de 2014, que nomena, com a personal eventual, el Sr. Hector Mora Campón en el lloc de tècnic 2 de la família de Serveis de Suport Polític adscrit al Grup Polític Municipal Socialista, amb complement de destinació nivell 24 i amb el règim de plena dedicació. 59. Del gerent de recursos humans i organització, de 15 de maig de 2014, que reintegra a la plantilla de l’Ajuntament procedent de l’IMH el Sr. Mario Lloreda Jurado i el nomena en el lloc de treball de Suport 3, de la família professional General (GE), amb complement de destinació nivell 18, i adscrit al Departament de Serveis Jurídics de la Direcció de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada de la Gerència del Districte de Ciutat Vella. 60. Del gerent de recursos, de 16 de maig de 2014, que reingressa al servei actiu, procedent d’excedència voluntària per incompatibilitat, el Sr. German Gutiérrez Asensio i el nomena per ocupar un lloc de treball de Gestor de Projectes 2 de la família General, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori de la Gerència del Districte de Sant Martí. 61. Del gerent municipal, de 19 de maig de 2014, que adscriu, per haver superat el procés de lliure designació, el Sr. Luis Miguel Clemente Marín al lloc de treball de director 2 de la família professional General, amb nivell de destinació 28, adscrit a la Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 62. De l’alcalde, de 2 de juny de 2014, que nomena la Gerent de l’Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació com a Responsable Executiva de Fitxer pel que respecta al tractament de les dades de caràcter personal relatives a la gestió cultural del Castell de Montjuïc, integrada dins el fitxer Gaudir+Bcn, que té com a finalitat gestionar els actes i promocions per fomentar la cultura i història de la nostra ciutat. Acords de la Comissió de Govern de7 de maig de2014: 63. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Juan Francisco Chamorro Moreno (mat. 802595), entre la seva activitat municipal com a funcionari amb la 4270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 categoria professional de Professor de Música, amb destinació a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu d’aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat privada per compte propi a la societat Jazz to Jazz i a l’Associació Sant Andreu Jazz Band, com a músic (concerts) i professor de música, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar els límits establerts entre les dues jornades ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable; DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 64. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel funcionari, Sr. Josep Lluís de Villasante i Tapias (mat.3373) entre la seva activitat municipal com a funcionari amb la categoria professional Tècnic Superior en Economia, amb destinació a la Gerència de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 2, i les activitats privades de docent d’economia i finances a diferents universitats i centres privats i l’activitat de propietari i administrador del restaurant Sushibo, en tant que aquestes activitats secundàries no figuren compreses en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; les seves dedicacions professionals privades no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de14 de maig de2014: 65.Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona per tal de materialitzar la cessió en comodat d’una part del fons documental del CIRD a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. Facultar la Ima. Sra. Francina Vila Valls, regidora de Dona i Drets Civils, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 66. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per a la realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció d’incendis del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als anys 2014-2017, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011. Aprovar el document de desplegament dels treballs per l’any 2014. Facultar el regidor del Districte per a la seva signatura. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 53.000,00 euros, amb càrrec al pressuposti partida indicats en aquest mateix document, a favor del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb NIF P0800066C, per al desplegament de l’any 2014. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 67. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu i el Consorci d’Educació de Barcelona per al desenvolupament del Projecte de Diversificació Curricular, facultar el regidor del NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4271 Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la dels convenis específics i altres documents que se’n derivin; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de21 de maig de2014: 68. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Alejandro Lidon Ballester (mat. 805241),entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de Professor de Música amb destinació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i les activitats privades de la Fundació Cim d’Estela a l’Escola Frederic Mistral, i a Musicant Escola d’Educació Música, SL, com a Professor de Música impartint les classes de la seva especialitat de Piano, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 69. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics (VEGAP), per a l’establiment d’un sistema operatiu per a l’autorització de l’entitat per a la utilització de les obres dels autors representats per aquesta entitat en l’edició de suports editorials, audiovisuals i multimèdia, així com per al lloguer de còpies digitals de les obres dels autors que formen part del Banc d’Imatges; facultar el gerent de Recursos, Sr. Joan Angulo Arrese, per a la signatura de l’esmentat conveni. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern de 4 de juny de2014: 70. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Fradera Giró (mat. 20278) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació al departament de Gestió de Residus) de la Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans, on desenvolupa el lloc de treball de Gestora de Projectes 2 (codi 70.20.GE.10) i l’activitat privada d’administradora de l’empresa Manuma Ballús SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 71. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Gabriel Vintró Bel (mat. 803526) entre la seva activitat municipal, com a funcionari interí amb la categoria professional de Professor de Música amb destinació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i les activitats privades de 4272 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Ivan Prades Ferre com a Professor de Música impartint les classes de la seva especialitat de violí, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la suma de jornades de l’activitat pública i l’activitat privada no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50% ni podrà haver coincidència horària entre les dues jornades i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 72. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Gemma Rocosa Fernández (mat. 25227) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’auxiliar, amb destinació a la Direcció Tècnica de Protocol de la Gerència de Recursos, on desenvolupa el lloc de treball de suport 4 (90.40.GE.40), i l’activitat privada per compte d’altri com a model publicitària i cinematogràfica a l’empresa People Agency (Models Photo SL), en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 73. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. M. Isabel Marcé González (mat. 73083) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’auxiliar, amb destinació a l’Oficina d’Atenció al personal de la Gerència de Recursos Humans i Organització, on desenvolupa el lloc de treball de Suport 5 90.50.GE.10, i l’activitat privada per compte propi com professora de piano a l’institut Torras i Bages de l’Hospitalet de Llobregat, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 74. Denegar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Luis Melero Martínez (mat. 26954) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional d’agent de la Guàrdia Urbana, amb destinació al Districte de l’Eixample de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’exercici de la professió d’actor de doblatge, atès que d’acord amb el que disposa l’article 37 de la Llei 16/1991 de 10 de juliol de Policies Locals, els cossos policials de Catalunya només poden desenvolupar aquelles activitats no incloses en la legislació reguladora de les incompatibilitats, que són únicament i exclusiva les previstes a l’article 19 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4273 administracions públiques i l’article 2 de la Llei 21/1987 de 26 de novembre d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, entre les quals no hi figura l’activitat sol·licitada pel Sr. Melero. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 75. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Montserrat Pastor Puyol (mat.25004) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria professional de tècnic superior de Psicologia, amb destinació al CSS Sant Martí-Verneda de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona d’aquest Ajuntament, on desenvolupa les funcions pròpies del lloc de treball de Tècnic 3 (codi SOM 8030SS20) de la seva categoria, i l’activitat pública com a col·laboradora docent a la Universitat Oberta de Catalunya a temps parcial, per al curs acadèmic 2013-2014 des del 26 de febrer de 2014 fins al 24 de juliol de 2014 i pròrrogues que es puguin produir en aquest contracte de treball, d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques i l’article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat en relació a l’article 7 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de Mesures administratives i d’organització, que estableix la concurrència d’interès públic en relació amb les tasques de tutoria i consultoria del personal docent col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. L’activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 76. Rectificar els errors materials detectats a les bases 4.1 apartat c) i 11.2 de la Convocatòria per a la provisió de 10 places de Gestor d’Administració General, aprovades per Decret d’Alcaldia de 5 d’abril de 2011 i publicades al DOGC núm. 6626, de 20.5.2014, d’acord amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Se’n detallen les correccions oportunes: Base 4.1. apartat c): On diu: “Titulacions: per presentar-se a aquesta convocatòria cal estar en possessió d’una diplomatura o del primer cicle de qualsevol ensenyament universitari superior; si es tracta d’un títol obtingut a l’estranger, cal disposar de la corresponent homologació del Ministerio de Educación”; Ha de dir: “Titulacions: per presentar-se en aquesta convocatòria cal estar en possessió del títol universitari de grau, d’una diplomatura o del primer cicle de qualsevol ensenyament universitari superior. Si es tracta d’un títol obtingut a l’estranger, cal disposar de la corresponent homologació del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte"; Base 11.2: On diu: “La Presidència de la Corporació dictarà resolució d’adjudicació que serà publicada a la Gaseta Municipal i que tindrà la consideració de nomenament de funcionari de carrera"; Ha de dir: "La Presidència de la Corporació dictarà resolució d’adjudicació que serà publicada a la Gaseta Municipal i que tindrà la consideració de nomenament de funcionari de carrera. L’assignació o adscripció als llocs de treball base derivats d’aquesta convocatòria té caràcter definitiu, atenent a criteris d’experiència"; obrir un nou termini de presentació de sol·licituds de vint dies naturals a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquesta rectificació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb l’advertiment que no caldrà que presentin nova sol·licitud les persones participants que ja l’hagin presentat i que hagin manifestat estar en possessió d’alguna de les titulacions relacionades a la base 4.1 apartat c) de la convocatòria, en la redacció donada per la present rectificació; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Acords de la Comissió de Govern d’11 de juny de2014: 77. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Unión General de Trabajadores de Catalunya, amb NIF G08496622, i Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, amb NIF G08496606, per a la cooperació en Seguretat i Salut Laboral. Autoritzar la despesa per un import de 4274 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 140.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, amb codi de subvenció 14S05068. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 78. Autoritzar i Disposar la despesa per un import de 21.000,00 euros amb càrrec a la partida 48903 92412 0602 del pressupost 2014-2015, subordinada al crèdit que per aquest exercici autoritzi el respectiu pressupost municipal,a favor de l’Associació de Veïns i Veïnes Esquerra Eixample, amb NIF G08947558. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Assoc. veïns i veïnes Esquerra Eixample, amb NIF G08947558, per un import 21.000 €(10.500 € per l’any 2014 i 10.500 € per l’any 2015), equivalent al 50% del cost total del conveni, amb l’objectiu de promoure l’àmbit associatiu a la ciutat mitjançant la difusió i la potenciació dels espais de participació i la constitució d’una xarxa associativa als barris del Districte de l’Eixample, d’acord amb els arts. 22.2 c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció i facultar per la signatura de l’esmentat conveni en l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. Requerir a l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i procedeixi a la justificació rebuda dins el primer trimestre de l’any posterior. Donar-ne compta a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 79. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 25.408,00 euros amb càrrec a la partida48903 92412 0602 del pressupost 2014-2015 subordinada al crèdit que per aquest exercici autoritzi el respectiu pressupost municipal, a favor de Assoc. Veïns barri Sant Antoni de Barcelona. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat i Assoc. Veïns barri Sant Antoni de Barcelona, amb NIF G58145178, per un import 25.408 €(12.704 € per l’any 2014 i 12.704 € per l’any 2015), equivalent al 50 % del cost total del conveni, amb l’objectiu de promoure l’àmbit associatiu a la ciutat mitjançant la difusió i la potenciació dels espais de participació i la constitució d’una xarxa associativa als barris del Districte de l’Eixample, d’acord amb els arts. 22.2 c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció i facultar per la signatura de l’esmentat conveni en l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. Requerir a l’esmentat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament, i procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda dins el primer trimestre de l’any posterior. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 80. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 31.460,00 euros amb càrrec a la partida 489.03924.1206.02 del pressupost 2014-2015, subordinada al crèdit que per aquest exercici autoritzi el respectiu pressupost municipal, a favor de Associació Camí Amic, amb NIF G63739494, per tal de donar suport a la tasca de gestió i organització de l’espai lúdic i recreatiu de l’interior del parc Joan Miró. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Associació Camí Amic, amb NIF G63739494, per un import de 31.460,00 € (15.730 € per l’any 2014 i 15.730 € per l’any 2015), equivalent al 100% del cost total del conveni, amb l’objectiu de mantenir una activitat organitzada d’ús lliure per a tots els veïns i veïnes, creant una cultura d’utilització i cura dels espais disponibles, d’acord amb els arts. 22.2 c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció i facultar per la signatura de l’esmentat conveni en l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. Requerir a l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament i, procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda dins el primer NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4275 trimestre de l’any posterior. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 81. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 31.556,00 euros amb càrrec a la partida 489.03924.1206.02 del pressupost 2014-2015, subordinada al crèdit que per aquest exercici autoritzi el respectiu pressupost municipal, a favor de AAVV Sagrada Família dins del Pla de desenvolupament comunitari de la Sagrada Família, amb NIF G58070723. Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat AAVV Sagrada Família, amb NIF G58070723, per un import de 31.556,00 € (15.7778 € per l’any 2014 i 15.778 € per l’any 2015) , equivalent al 50 % del cost total del conveni, amb l’objectiu de promoure l’àmbit associatiu a la ciutat mitjançant la difusió i la potenciació dels espais de participació i constitució d’una xarxa associativa als barris del Districte de l’Eixample, d’acord amb els arts. 22.2 c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni adjunt que consta a l’expedient pel qual es formalitzarà l’atorgament de la subvenció i facultar per la signatura de l’esmentat conveni en l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Regidor del Districte de l’Eixample. Requerir a l’entitat beneficiària per tal que faciliti tota la informació que demani l’Ajuntament i, procedeixi a la justificació de la subvenció rebuda dins el primer trimestre de l’any posterior. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Estratègia i principals fites del mandat 2011-2015 de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Relacions Internacionals i Cooperació. El Sr. Martí, en nom del govern municipal, presenta l’informe que neix d’una proposta d’acord aprovada per unanimitat en aquesta Comissió en què s’instava el govern a presentar en un termini de tres mesos un informe sobre els criteris i les actuacions en matèria de relacions internacionals i cooperació durant aquest mandat. Comenta que els contactes, els viatges i les trobades que es demanaven estaran en un annex que presentaran per escrit els dies següents, atesa la tasca feixuga de recopilar tota la informació, tot i que diu que en aquest informe sí que hi ha alguns viatges de l’alcalde principalment. Reitera que amb aquest informe el govern ve a exposar tota la feina feta durant els anys de mandat municipal en un àmbit tan sensible i estratègic per a l’Ajuntament, la ciutat i el país com són les relacions internacionals i les polítiques públiques de cooperació. Manifesta que, com tothom sap, Barcelona és una ciutat amb un poderós atractiu internacional i un gran reconeixement com a capital europea i mediterrània, i que aquesta posició privilegiada no és fruit de la casualitat ni la situació geoestratègica i geopolítica de la ciutat, sinó el resultat d’un treball fet durant molts anys per molta gent, no solament pels governs de l’Ajuntament, sinó també per molts actors de la ciutat que han coprotagonitzat aquesta tasca de projecció internacional. Constata que Barcelona és constantment sol·licitada per intercanviar millors pràctiques i ser mirall i model per a altres ciutats del món que volen tirar endavant polítiques públiques com les de Barcelona. Comenta que totes les àrees municipals de l’Ajuntament, i no solament l’Àrea de Relacions Internacionals, tenen una tasca intensíssima. Pel que fa als àmbits prioritaris de treball des del punt de vista de les relacions internacionals i la projecció internacional de Barcelona, parla, en primer lloc, de la Mediterrània, l’entorn geoestratègic més proper. Assenyala que com a capital mediterrània Barcelona vol reforçar les relacions bilaterals amb un conjunt de ciutats estratègiques, com ara Rabat, Tel-Aviv, Alger o Casablanca, i destaca 4276 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 també les relacions amb Istanbul, Tànger i Tetuan. Informa que amb Fes es tancarà properament un acord de col·laboració. Com un element important dins del Mediterrani, ressalta la institucionalització i el reforçament de la Unió pel Mediterrani (UpM), que és un gran centre de decisió a Barcelona. Informa que l’alcalde ha tingut nombroses reunions i contactes amb el secretari general de la UpM per intentar tirar endavant la capitalitat de Barcelona en la Mediterrània. Afegeix que s’ha volgut enfortir el paper de Barcelona a la regió com a referent de desenvolupament urbà i que això s’ha fet mitjançant la consolidació institucional de MedCités. Així mateix, manifesta que Barcelona ha col·laborat amb diversos organismes i institucions per organitzar i acollir un gran nombre de seminaris, jornades i congressos internacionals. Ressalta com a segon gran àmbit prioritari la Unió Europea, i comenta que la tasca desenvolupada per Relacions Internacionals de l’Ajuntament ha estat coordinar els departaments municipals que participen en projectes europeus per posar en contacte i intercanviar el know-how que han adquirit aquests departaments i posar-lo al servei de l’estratègia global de l’Ajuntament en política europea. Afegeix que s’ha aconseguit que Barcelona formi part del High-Level Group sobre smart cities de la Comissió Europea, que és un tema central per a la ciutat. Indica que també hi ha el compromís de la ciutat amb la innovació, atesa la recent designació per la Unió Europea de Barcelona com a capital europea de la innovació. Comenta que també és capital europea del voluntariat i que l’alcalde s’ha implicat més clarament a Eurocities en formar part del seu comitè executiu. Diu que també s’han impulsat mesures i iniciatives per posar en valor el corredor mediterrani en relació amb la Xarxa de ciutats catalanes i franceses per l’alta velocitat, en què Barcelona ha tingut i té un paper important. Com a tercer àmbit prioritari, parla de Barcelona com a capital diplomàtica i centre d’esdeveniments internacionals, atès que és una de les ciutats amb més cos consular d’arreu del món com a ciutat no capital d’un estat, darrere de Hong Kong i Nova York. Diu que en aquest sentit s’atenen constantment les demandes i propostes dels cossos consulars de la ciutat. Recorda que s’han acollit destacades organitzacions internacionals com la UpM, i afegeix l’ITER, que és la gestió del projecte de recerca civil més important. Comenta que des de l’Ajuntament se segueixen els impulsos i els esforços dels governs anteriors de la ciutat pel que fa a la consolidació del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau com a hub diplomàtic on s’ubiquen organitzacions i institucions internacionals com la Universitat de les Nacions Unides, Casa Àsia o GWOPA. Pel que fa a l’atracció de grans esdeveniments, diu que Barcelona també se situa entre les ciutats que organitzen més fires, reunions i congressos, entre les quals vol singularitzar la importància del Mobile World Congress. Com a quart àmbit d’importància estratègica, assenyala la zona d’Àsia –la Xina i el Japó– i d’Amèrica Llatina i els Estats Units. Pel que fa a la Xina i el Japó, comenta que l’Ajuntament dóna suport a iniciatives orientades a l’atracció d’empreses inversores xineses per a projectes públics i privats, i que a partir d’aquest objectiu el 2012 l’alcalde va anar a la Xina i va visitar Xangai, Beijing, Shenzhen i Hong Kong. Informa que a partir d’aquí s’han reproduït els contactes i intercanvis entre l’Ajuntament i aquestes ciutats xineses. Afegeix que hi ha hagut molt interès a promoure aquesta continuïtat de relacions amb la Xina a través del futur viatge de l’alcalde a Beijing amb motiu del Beijing Design Week, en què Barcelona és ciutat convidada, i que l’alcalde pugui aprofitar per visitar alguna altra ciutat xinesa amb la finalitat principalment econòmica i empresarial. Indica que Amèrica Llatina ha estat, per tradició, per cultura i per arrelament de moltes col·lectivitats llatinoamericanes al país i a la ciutat, una zona estratègica en què Barcelona ha tingut més projecció internacional, no solament des del punt de vista de les relacions internacionals, sinó també des del punt de vista de la cooperació i el desenvolupament. Informa que s’han mantingut i reforçat les relacions bilaterals, tant amb protocols d’agermanament com amb acords d’amistat i cooperació, amb l’Havana, Monterrey, Montevideo, Rio de Janeiro, São Paulo i Valparaíso, i que també hi ha protocols d’amistat i cooperació amb Medellín, Lima, Bogotà, Quito, Santiago de Xile i Buenos Aires. Manifesta que també es participa activament en les xarxes iberoamericanes de ciutats com ara CIDEU, el Centre NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4277 Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà, i en la UCCI, la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes, en què Barcelona té un lideratge important. Destaca el viatge recent de l’alcalde Trias i una delegació de l’Ajuntament el mes d’abril a Colòmbia, concretament a Medellín com a ciutat estratègica amb alguns acords que s’intensificaran els mesos següents. Apunta que els Estats Units també són un dels àmbits geogràfics i polítics on més importància ha donat l’Ajuntament a les relacions internacionals. Destaca que Barcelona està agermanada amb Boston i San Francisco, que s’han signat nous acords amb Los Angeles el 2013 i amb el Comtat de Miami Dade el 2014 i que manté relacions amb Nova York. Recorda que l’objectiu de l’acord signat amb Miami és fomentar les relacions econòmiques i comercials i que hi ha un especial interès a promocionar la relació entre els ports i els aeroports, concretament atès el vol directe d’American Airlines que uneix Miami amb Barcelona diàriament. Conclou que és una àrea d’important projecció de cara al futur. Com a cinquè àmbit important estratègic, parla dels partenariats bilaterals i les xarxes operatives, en què destaca la participació de Barcelona a CGLU –Ciutats i Governs Locals Units–, en què històricament ha tingut un paper destacat. Comenta que les seus són a Barcelona juntament amb altres xarxes operatives, i recorda la participació de l’alcalde en el congrés mundial del CGLU, celebrat l’octubre de 2013 a Rabat en què fou tornat a escollir membre del buró executiu i del consell mundial. Destaca Metropolis –xarxa de ciutats de més d’un milió d’habitants– com una altra de les xarxes importants de què Barcelona forma part, de la qual l’alcalde va ser reelegit vicepresident primer, segon càrrec en importància de la xarxa, en el congrés de l’associació celebrat el 2011 a Porto Alegre. Esmenta també l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, en què Barcelona tindrà una certa capitalitat no solament pel fet d’acollir la seu de l’associació internacional, sinó també perquè s’organitzarà a Barcelona al novembre el tretzè Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Destaca el paper de lideratge de la ciutat després de vint anys de creació d’aquesta xarxa, en relació amb la declaració de Barcelona. Comenta també que Barcelona té un paper important a l’Organització Internacional de Participació Ciutadana, que ha tingut el seu congrés internacional poc temps abans a Canoas, a Brasil, en què el comissionat de participació ha tingut un paper destacat en el lideratge de l’assemblea i el congrés. Com a sisè àmbit d’actuació prioritària, parla dels actors internacionals de Barcelona, i explica que participen com a Ajuntament en consorcis, entitats i fundacions importants com Casa Àsia, l’IEMed, el Cidob i Casa Amèrica. Comenta que Barcelona els darrers tres anys ha pres posicions molt més fortes i compromeses amb aquestes institucions consorciades amb altres estaments, organitzacions i administracions, i que el govern vol continuar en aquesta línia els propers temps. Finalment, informa que s’està potenciant el Fòrum Universal de les Cultures com un dels elements de la marca internacional de Barcelona, i diu que el plantejament ha de ser diferent. Comenta que l’interès que ha desvetllat en la UNESCO i la voluntat d’aquesta de signar un acord de patrocini i col·laboració posiciona aquesta activitat com un referent internacional de present, però sobretot de futur. Assenyala la nova iniciativa que veurà la llum les properes setmanes o mesos, que és la Casa Cresques de Barcelona, en l’àmbit de la Mediterrània. Explica que serà una fundació i que és una iniciativa conjunta de la Generalitat i la Fundació Baruch Spinoza, amb la participació d’entitats financeres i empresarials, orientada a promoure intercanvis en l’àmbit de les start-up tecnològiques amb Israel i fons de capital tecnològic. Reitera que l’agenda internacional de l’alcalde i de la resta de tinents d’alcalde i regidors la donaran els dies següents amb més detall, tot i que en les hores o dies següents donaran resposta a una de les últimes preguntes dels grups respecte de l’últim viatge de l’alcalde i de la delegació de l’Ajuntament a Medellín, a Miami i a Rio de Janeiro. Com que li queda poc temps, tot i que hauria de parlar de la cooperació al desenvolupament, només hi fa referència com una de les polítiques públiques més importants que segueix l’Ajuntament a través de les noves línies d’actuació del Pla 4278 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 director de cooperació, aprovat per unanimitat i amb unes noves línies de col·laboració i de convocatòries públiques i d’ajuts al tercer sector molt compromesa i concertada amb el mateix sector de la cooperació internacional. El Sr. Colomé es felicita que hagi arribat finalment l’informe, però diu que té la sensació d’estar jugant a rugbi i que cada vegada el Sr. Martí envia la pilota cap endavant. Considera que el Sr. Martí es podia haver esperat un mes i portar tots els viatges de l’alcalde i els regidors al juliol i així tenir-ho tot. Comenta que els regidors dels grups de l’oposició semblen els pobres jugadors espanyols competint amb Austràlia, perquè no toquen bola, i diu que està cansat de córrer darrere una pilota sense tocar-la. No entén per què només ha presentat la relació de viatges de l’alcalde. Comenta que el Sr. Martí ha dit diverses vegades les paraules líder i lideratge, i que li ha quedat clar que Barcelona és líder i té lideratge. Diu que, a part de tota l’explicació que s’ha donat, que li sembla molt correcta, troba a faltar certes coses, com ara quina és l’estratègia de l’Ajuntament en política internacional, quins són els objectius, quins són els impactes, per què es viatja a un lloc i no a un altre, què es busca a part de participar en les associacions en què la ciutat és membre, si hi ha algun pla estratègic per dir que es posarà èmfasi en determinades coses o que es va a buscar diners, que es vol una ciutat de la cultura o dels esports. Considera que cada vegada que l’Ajuntament es mou pel món deu tenir algun objectiu i estratègies, però diu que no els ha trobat en el document que es presenta. Manifesta, doncs, la seva sorpresa, i insisteix en el fet que només es presenten els viatges de l’alcalde i que per això es podria haver esperat al juliol. Per tant, diu que s’espera a l’annex del juliol. Comenta que acaben parlant de costos, qui paga què i si s’ha gastat molt, que creu que pot ser interessant, però no el més important. Afegeix que com a grup li interessen més l’estratègia, els impactes i els objectius del govern en la lògica de la política internacional. Considera que la resta ho pot llegir als diaris. Tot recordant Lluís Llach, li diu “no és això, company, no és això”. Espera, doncs, un dia tenir l’informe sencer i no trossets, perquè diu que ja té una certa edat i no està per córrer massa, i es queixa que amb el Sr. Martí es fa un fart de córrer darrere una pilota oval i que no arribarà a temps al mundial de l’any que ve. La Sra. Esteller comenta que el Grup Popular sempre ha manifestat la importància de la política internacional i l’acció exterior de l’Ajuntament de Barcelona, ja que és important un bon posicionament en l’actualitat i des de fa temps. Considera que el món està molt interrelacionat i internacionalitzat i que les ciutats a vegades tenen més força i capacitat d’iniciativa i de fer coses al món que molts estats. Per tant, creu que aquesta força de Barcelona com a plataforma també econòmica ha de ser un punt de partida per connectar amb molts països i tenir relacions estretes i capacitat de generar riquesa: atreure inversions, persones, turisme i totes les activitats vinculades als sectors productius de la ciutat. Insisteix que el seu grup pensa que aquest és el sistema per generar riquesa i ocupació, i per això sempre li ha donat molta importància. Com ha dit el Sr. Colomé, constata que l’informe que presenta el govern és incomplet, i la sorprèn, atès que s’està acabant el mandat, ja que sense l’altra part de l’informe no es pot valorar el conjunt de la política de l’Ajuntament, perquè ja no estan en la situació d’estratègies i objectius. Constata que els objectius ja estaven recollits en el PAM del 2012, i que eren potenciar la capital de la Mediterrània, obtenir recursos de la Unió Europea, atreure inversions, etc. Considera que ara és el moment de veure quines accions s’han desenvolupat per assolir aquests objectius i en alguns àmbits fins i tot saber-ne els resultats. Creu que en aquest informe ja hi podria haver una avaluació de les polítiques que s’haurien d’haver iniciat el 2012. Té, doncs, molts interrogants respecte d’algunes accions que el govern ha dit que eren prioritàries. Pregunta què s’ha fet perquè la Unió per la Mediterrània tingui més força, ja que està pràcticament parada i no hi ha el contingut que inicialment se li volia donar, ni l’empenta ni la força. Creu que vol ser un motor de l’epicentre que ha de tenir Barcelona amb la Mediterrània, però diu que no funciona. Pregunta, doncs, què fa l’Ajuntament per assolir aquesta força, quins problemes es troba i quines són les deficiències i els objectius. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4279 Comenta que el Sr. Martí ha fet la relació de les prioritats –Mediterrània, Europa, Xina-Japó, Amèrica Llatina, etc.– i que també ha plantejat els instruments per assolir aquests objectius –agermanaments, que tenen una part molt institucional i simbòlica i que el govern va dir que no els utilitzarien massa, però es veu que sí, viatges, partenariats, etc. Diu que troba a faltar el balanç dels viatges, ja que un viatge pot ser car o no en funció del retorn d’aquest viatge i dels objectius que s’aconsegueixin. Manifesta que té molts interrogants que espera resoldre quan es completi l’informe. Concretament, però, respecte de la Xina, vol saber quins acords concrets hi ha amb Qingdao o Guangzhou. Pel que fa al viatge dels Estats Units, demana si s’establirà una seu del Banc Mundial definitivament a Barcelona o no, en què es concreta l’acord firmat amb Los Angeles, amb Nova York, què passarà amb Cisco, si s’establirà a Poblenou o no i quin és el calendari. Sobre el viatge a Amèrica Llatina, pregunta quin rendiment es pot treure amb el congrés del CIDEU, com s’està plantejant. Respecte del viatge a l’Índia de l’octubre de 2014, vol saber quins objectius s’establiran. Considera, doncs, que aquestes accions són les importants per saber exactament el retorn que pot tenir tota aquesta política, i creu que és el que falta en aquest informe per poder-ho valorar, atès que només queda un any de mandat i hi ha molta acció exterior en què es pot retornar. Reconeix que Sant Pau és un pol d’atracció d’institucions internacionals de la Mediterrània, però diu que falta molt més perquè veritablement sigui un pol. Demana amb qui s’està treballant, quines tenen previsió de venir i quines no, i quines s’estan fent amb quines vies. Finalment, pel que fa al Diplocat, diu que també té els seus dubtes. Declara que el Grup Popular pensa que l’Ajuntament s’hauria de retirar del Diplocat, atès el marcat caràcter polític que està agafant. Vol saber quin és el paper de l’Ajuntament en aquest procés polític que s’obre. Comenta que es diu que el Diplocat ha d’anar fent jornades per la independència per consolidar accions exteriors de la Generalitat, i vol saber si els 60.000 euros amb què l’Ajuntament participa en el Diplocat són ampliables o no. El Sr. Mestre diu que també li ha causat una certa sorpresa el fet que es presenti aquest informe a final del mandat, ja que més que una presentació d’estratègia i fites principals, com diu el títol de l’informe, és més aviat una memòria o un balanç dels tres primers anys de les relacions internacionals del govern municipal actual. Tot i que no li sembla malament, insisteix que li ha causat una certa sorpresa, i, per tant, farà més referència al que no ha vist que no pas a allò que ja recull l’informe. Diu que li sembla correcte en general el que es recull, tot i que faria algun qüestionament puntual o matisaria algunes qüestions o els donaria una altra orientació. Comenta també que algun dels debats concrets d’algunes actuacions en l’àmbit internacional d’aquest Ajuntament i de l’alcalde ja s’han fet en la Comissió; per tant, no hi insistirà. Constata que tots els grups coincideixen en la necessitat que la ciutat i els governs locals siguin actors en l’escenari internacional i que per això s’han impulsat institucions i xarxes de ciutats molt diverses, cada vegada més àmplies i amb més pes i capacitat d’influir en les decisions internacionals i davant dels governs. Afegeix que tots els grups coincideixen també en la necessitat i en les virtuts que té la diplomàcia de les ciutats. Troba, però, mancances molt significatives pel que fa a l’estratègia que tenen a veure amb com l’Ajuntament i la ciutat se situen en l’escenari actual. Considera que aquestes mancances tenen a veure amb el debat que ja han fet a la Comissió sobre marca o model de ciutat. Comenta que si es vol impulsar la marca ciutat l’informe és coherent, però que si es volgués que l’estratègia de les relacions internacionals fos coherent amb el model de ciutat l’informe tindria una altra orientació i uns altres continguts. Constata, doncs, que l’informe reflecteix una estratègia que respon a prioritzar la marca de la ciutat i deixar al calaix el model de Barcelona. Com a primera qüestió sobre això, apunta que a l’informe es parla d’estratègia, però, en canvi, no s’esmenta el fenomen de la globalització i l’impacte que té en les ciutats, que és molt important. Indica que la població urbana està creixent 4280 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 d’una manera rapidíssima i que alguns impactes de la globalització es viuen directament a les ciutats, com ara les grans migracions a les ciutats. Comenta que a Barcelona s’ha viscut aquest fenomen de grans migracions a ciutats riques del planeta, a ciutats europees, de l’Amèrica del Nord, etc. Constata, doncs, que hi ha impactes de la globalització que tenen a veure amb l’estratègia de relacions internacionals i no només amb les polítiques públiques que es fan a la ciutat, i insisteix que a l’informe no hi ha cap reflexió sobre això. Manifesta que sí que s’aborden en l’informe des d’una altra perspectiva impactes de la globalització com quan es parla de les regions econòmiques, de les inversions, de les smart cities o del turisme. Però diu que hi ha altres impactes de la globalització que no són els econòmics, que no són buscar inversions ni promoure el turisme, que són impactes sobre les ciutats i els teixits socials d’aquestes, en la cohesió, en la convivència, i que en l’informe no hi són. Planteja que hi ha tres qüestions concretes que no entén com en un informe d’estratègia de relacions internacionals no hi són presents. En primer lloc, parla de les ciutats i els reptes ambientals davant del canvi climàtic. Comenta que des de l’any 2000 Barcelona ha participat a totes les cimeres mundials sobre el canvi climàtic, que el 2004 a la cimera de Buenos Aires la Sra. Imma Mayol, aleshores tinent d’alcalde de l’Ajuntament, va parlar davant dels caps d’estat i de govern en nom de les ciutats de tot el món. Es pregunta on són ara, ja que no hi ha ni una sola referència a això en l’informe. Pel que fa a l’ICLEI, la xarxa de governs locals per la sostenibilitat, sap que durant un mandat l’Ajuntament de Barcelona participava en el comitè executiu, però no sap si ara hi participa o no, ja que tampoc s’hi fa referència en l’informe. Constata que els reptes ambientals són un dels desafiaments principals que té el planeta, però també la ciutat, i diu que, malgrat que hi ha moltes cimeres, xarxes i iniciatives participades per ciutats i governs locals, en l’informe no hi ha un sol esment de com en l’estratègia internacional de l’Ajuntament s’introdueix el que té a veure amb el factor ambiental. Respecte de la segona qüestió concreta, la ciutat i els drets humans, diu que Barcelona ha estat una ciutat molt activa en la defensa dels drets humans, ja que va impulsar, juntament amb l’Ajuntament de Saint Denis, l’elaboració de la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, actualment ratificada per més de 500 ciutats de la Unió Europea, signada i aprovada a Barcelona. Afegeix que en el darrer mandat es va concretar una estreta col·laboració amb el FRA, amb l’agència europea de drets fonamentals, creada el 2007. Es pregunta, doncs, què s’està fent sobre aquestes qüestions. No creu que siguin qüestions sectorials de la regidoria de Drets Civils ni qüestions menors, sinó de primer ordre. Comenta que els resultats de les eleccions europees són molt preocupants, ja que el racisme, la xenofòbia, l’odi i la violència cap a les minories són una realitat a la Unió Europea amb suport social, polític i electoral. Considera que hi ha problemes greus en alguns països, per exemple, sobre poblacions gitanes, i diu que això està passant a les ciutats europees. Es queixa que Barcelona, tenint un bagatge important en l’abordatge públic de la diversitat, amb una gran experiència i reconeixement internacional pel que fa a la garantia i defensa dels drets humans –pel que sap, perquè l’informe tampoc hi fa cap referència–, no està liderant aquestes xarxes. Es queixa que tampoc no veu que s’estigui aprofundint en la col·laboració amb l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, i diu que a l’informe tampoc s’hi fa referència. Considera que si es parla de model de ciutat, cal parlar de drets humans, i que si es parla de marca, es parla d’inversions, de Hong Kong i de turisme, però no de drets humans. Com a tercera qüestió concreta, parla del compromís de les ciutats i els governs locals amb els col·lectius més vulnerables arreu del món, com ara els gais, les lesbianes, els transsexuals, les dones, la infància o les poblacions indígenes. Diu que de manera incipient i insuficient, però que hi ha institucions, xarxes i iniciatives internacionals participades per ciutats, i li sembla que hi hauria d’haver més implicació, compromís i lideratge de l’Ajuntament de Barcelona en aquests camps, i que aquest compromís i lideratge de Barcelona impliqués que altres ciutats també hi participessin. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4281 Insisteix que no veu que qüestions com la protecció de les minories més vulnerables arreu del món formin part de l’informe ni tampoc de manera destacada o suficient de l’agenda internacional de l’alcalde. Reitera que un cop més s’està parlant de model o de marca, i com que no es parla de model, no es parla d’aquestes qüestions que organismes molt importants com la UNESCO tenen com a qüestions de primer ordre en la seva agenda. Conclou que aquestes són les llacunes més significatives de l’informe, tenint en compte que el títol diu que és l’estratègia i els reptes principals de la política internacional de l’Ajuntament. Considera que és molt difícil reorientar-ho perquè és un problema d’origen, de com es veu Barcelona des del govern municipal, que té en el fons la qüestió de marca o model. Pel que fa a la cooperació, destaca, en primer lloc, que s’està treballant per donar impuls al Consell de Cooperació, que li sembla necessari i positiu. En segon lloc, vol informació més concreta sobre el local per a les ONG. I, en tercer lloc, s’alegra que el seu grup posés en valor la cooperació amb Palestina quan es va aprovar el Pla director, atès que després de l’aprovació hi ha hagut esdeveniments importants com l’acord entre l’OAP i Hamàs, o la iniciativa del papa i el Vaticà respecte d’aquests temes. Considera que el conflicte d’Israel i Palestina és molt important i la diplomàcia de les ciutats i el paper de Barcelona també pot ser important; per això, pensa que cal posar en valor el que es fa a tots els costats, també amb la cooperació amb Palestina per poder jugar aquest paper de diplomàcia de ciutat. Creu que això s’ha de fer amb un gran equilibri i prudència, sense decantar-se ni prendre posició per una de les parts. Per tant, opina que cal ser especialment curós en aquest aspecte. El Sr. Laporta agraeix l’informe presentat pel regidor Martí, ja que permet conèixer els criteris globals, quina coordinació es duu a terme des de les relacions internacionals, com s’avaluen els resultats, així com el seguiment dels convenis de col·laboració. També destaca que en l’informe es veu com encaixen aquests convenis en la política de l’Ajuntament, quins són els organismes internacionals en què Barcelona participa i quins són els objectius d’aquesta participació. Quan es parla de principis de les relacions internacionals, diu que Unitat per Barcelona entén que Barcelona, com a capital de Catalunya, ha de portar Catalunya al món i el món a Catalunya. Creu que el magnetisme de la ciutat ha de permetre la internacionalització de Catalunya i ha d’estrènyer llaços amb el món i atraure’l perquè s’interessi per Catalunya. En matèria de relacions internacionals, doncs, agraeix que s’hagi posat l’accent a saber quins acords s’assoleixen en aquests viatges i quin impacte tenen sobre l’economia de la ciutat, com s’aprofiten les relacions internacionals per projectar la imatge de Barcelona, com es vincula aquesta imatge amb la de Catalunya i quina és la imatge que s’exporta de la ciutat. Destaca que al seu grup no li interessa tant l’impacte mediàtic d’aquests viatges com la qualitat dels acords assolits. Recorda que UpB va demanar al govern municipal que en l’informe s’incorporessin les mesures per fomentar el lideratge de Barcelona davant les institucions internacionals, així com les mesures per reforçar el secretariat de la Unió per la Mediterrània i les estratègies previstes per atraure nous organismes internacionals cap a l’antic Hospital de Sant Pau. Per tant, dóna les gràcies per aquestes incorporacions que va demanar. Diu que UpB ha defensat durant molts anys les accions de l’Ajuntament en l’àmbit de les relacions internacionals. Comenta que es parla del business bridge, i pensa que l’estratègia de Barcelona, que ja ve de fa molts anys, ha de continuar en aquesta línia. Afegeix que les zones que deia el Sr. Martí que tenen previst visitar coincideixen amb el que pensa UpB, ja que el seu grup creu que cal visitar les zones amb especial pes econòmic a escala mundial i amb capacitat per oferir respostes per sortir de la crisi actual. Comparteix, doncs, que es parli dels viatges als Estats Units i a la Xina, i afegeix Europa i la Mediterrània, amb un doble objectiu: la internacionalització de les empreses catalanes i atraure inversió estrangera a l’àrea de Barcelona. Pel que fa a les crítiques sobre qui va a aquests viatges de l’Ajuntament, diu que Unitat per Barcelona considera que al govern municipal són suficientment madurs i responsables per decidir qui hi va i per què, i que els fan confiança. 4282 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Quant als resultats d’aquests viatges, comenta que el seu grup no exigeix resultats immediats, ja que això forma part d’un treball constant i progressiu per donar visibilitat a Barcelona i de retruc a Catalunya. Opina que només d’aquesta manera s’aconseguirà ser al món i, el que és fonamental, amb una bona imatge de Barcelona com una ciutat de coneixement, de talent, una ciutat solidària i d’avantguarda, cultural i de lleure. Considera que d’aquesta manera s’aconseguirà que Barcelona sigui seu d’organismes internacionals, d’esdeveniments internacionals, destí d’inversions econòmiques i destí turístic de primer ordre. Respecte de la cooperació, felicita el govern perquè ha decidit mantenir l’aposta d’augmentar el compromís amb la cooperació al desenvolupament fins al 0,7% dels recursos propis compromesos fins al 2015. Pensa que cal combatre la pobresa des de tots els fronts: municipal, nacional, estatal i internacional, i per això comparteix completament aquesta decisió de l’Ajuntament. Comenta que l’Ajuntament fa més de 15 anys que desplega accions de cooperació internacional de desenvolupament, tot i que la crisi econòmica ha posat en perill la pervivència del model català de cooperació municipalista. Atès l’entorn de la crisi econòmica global, pot entendre moltes decisions derivades d’aquesta situació, però diu que cal continuar avançant per tal que Barcelona esdevingui un actor públic responsable en l’escenari internacional. El Sr. Martí diu, en relació amb la intervenció del portaveu del PSC, que aportaran més documentació, encara que el Sr. Colomé digui que és un partit de rugbi. Tanmateix, creu que no és cap partit de rugbi, sinó una cursa de resistència i que són quatre anys. Constata que els resultats de segons quines accions no són immediats, sinó que es van obtenint a mesura que hi ha plantejaments molt seriosos i insistents, i això no es fa en un any ni en dos. Manifesta que hi ha una part de continuïtat i de lleialtat institucional en l’actual govern respecte del govern socialista anterior, i posa com a exemples que Barcelona és i vol continuar sent una capital cultural, una capital esportiva, una capital turística, la capital del Mobile i de les smart cities i la capital de la cooperació internacional, amb apostes reforçades de destinar més recursos, més programes i més suport al tercer sector o a les ONG del món. Creu, doncs, que el govern municipal fa una feina correcta. Pel que fa a la intervenció del Partit Popular, creu que hi haurà temps per avaluar més concretament els impactes de les polítiques que es duen a terme. Quant a la UpM, pensa que Barcelona fa tot el que ha de fer, però considera que, si la UpM té crisi o no, té més a veure amb la capacitat dels estats que en formen part que no pas de la ciutat de Barcelona, que és qui acull la seu de la secretaria general permanent. En relació amb el Diplocat, creu que és una continuïtat del Patronat Català pro Europa, en el sentit que hi ha actuacions a les quals el govern municipal s’afegeix. Explica que l’Ajuntament hi col·labora de manera residual gairebé i que no està previst que hi hagi un finançament ampliable. Comenta que hi ha un conveni de dos anys i que, en funció dels projectes que s’hi presentin, finançaran fins al topall que tenen en les respostes que han donat als grups per escrit. No vol entrar en el debat independentista perquè en l’informe no se’n parla. Només precisa que Barcelona és la capital de Catalunya i ho ha de continuar sent en l’àmbit internacional i sempre tenint el rol d’acompanyament i lleialtat a les polítiques del Govern de la Generalitat, governi qui hi governi. Considera, doncs, que és un paper molt clar. Respecte de la intervenció del portaveu d’Iniciativa, diu que, tot i que l’informe no ho esmenti perquè no s’hi pot posar tot, el repte mediambiental és un repte assumit i interioritzat i que el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans, el Sr. Puigdollers, intervé en nom del govern de la ciutat en totes les trobades i congressos internacionals mediambientals. Insisteix, doncs, que l’Ajuntament està on ha d’estar i fa el paper que li correspon de fer. Pel que fa als drets humans, exposa que tant des de la regidoria de Drets Civils com des de Cooperació es fa tot el que es creu que cal fer per estar al nivell com a ciutat capdavantera en la defensa i la promoció dels drets humans en l’àmbit internacional. Explica que es dóna suport a associacions internacionals i locals que lluiten pels drets humans, i que en cooperació internacional es dóna finançament a NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4283 programes i iniciatives com la del PEN Club, en relació amb periodistes amenaçats de mort als seus països. Insisteix que es dóna suport permanent, any rere any, a entitats com aquesta. En relació amb els drets de gais, lesbianes i transsexuals, assenyala que l’Ajuntament per primera vegada en l’àmbit de Cooperació ha obert unes línies i unes convocatòries per finançar projectes de suport a entitats que lluiten pels drets d’aquests col·lectius en l’àmbit internacional en països en què estan amenaçats de mort. Des d’aquest punt de vista, creu que el govern actual és la punta de llança dels diferents governs que hi ha hagut a la ciutat en relació amb aquesta lluita. Finalment, agraeix la intervenció del portaveu d’Unitat per Barcelona, i afirma que el govern, tot i no tenir resultats immediats, sí que està en una línia sostinguda i té molt clar el paper que ha de fer la ciutat com a capital de Catalunya en l’àmbit internacional. Pel que fa a la cooperació, tal com ha dit el Sr. Laporta, segurament el 2015 el govern actual potser serà el primer que assoleix la mítica xifra del 0,7% dels recursos propis destinats a cooperació, cosa que gairebé cap administració local pot fer. En aquest sentit, indica que l’Ajuntament està compromès amb aquesta línia de cooperació internacional i intentarà que sigui una realitat a partir del 2015. El Sr. Colomé troba que està bé que es posin d’acord en quin esport juguen. Tanmateix, diu que si es fa una marató, que es faci, però que en una marató hi ha relleus i paradetes de begudes i que s’acabarà deshidratant si el Sr. Martí cada vegada envia l’annex a una altra paradeta. La Sra. Esteller diu que el Sr. Martí ha respost amb qüestions més generals, i demana que quan es lliuri l’annex es doni més detall sobretot pel que fa al retorn, perquè el que interessa és l’impacte que té tota aquesta activitat exterior. Considera que en aquest moment l’Ajuntament ja no només ha de parlar d’estratègies i objectius, sinó que ha de parlar també de retorn i efectes d’aquests viatges, ja que hi ha accions que poden ser molt positives i altres que no ho són tant, i que cal fer aquesta avaluació perquè tots els grups tinguin aquestes qüestions. La preocupa l’acció exterior, ja que la imatge de Barcelona és forta en el món i creu que no s’ha de vincular amb el procés independentista de Catalunya, perquè pot perjudicar la ciutat i dissuadir el capital a venir. Recorda que ha demanat que l’Ajuntament de Barcelona no formi part del Diplocat justament perquè porta aquesta línia d’acció exterior i no creu que hi hagi de participar. Pel que fa a les jornades del Diplocat, comenta que totes són relacionades amb el procés independentista, i fa una relació d’algunes d’aquestes jornades: processos d’autodeterminació a Noruega, el futur polític de Catalunya, consulta ciutadana a Galícia, processos de determinació a la Unió Europea en Països Baixos, procés polític català a Tòquio, el dret de Catalunya a celebrar una consulta d’autodeterminació a França, etc. Creu que totes aquestes accions no han de ser finançades per l’Ajuntament de Barcelona i que, si es financen i s’organitzen a través del Diplocat, l’Ajuntament no s’hi ha de vincular, ja que opina que cal posar l’accent en la plataforma econòmica, en la força de Barcelona. No vol, doncs, que, tenint una marca prou potent i forta al món, se li vinculi cap connotació que pugui restar. Li demana aquesta qüestió al marge del conjunt d’accions que s’estan fent en l’àmbit de les relacions internacionals, i insisteix que espera que en l’annex s’informi sobre el retorn de les accions dutes a terme. Pel que fa a la qüestió d’Unió per la Mediterrània, considera que els estats hi tenen molt a fer, però diu que des de Barcelona vol saber el paper que s’està fent per poder insistir a l’estat o a qui sigui perquè tingui força, ja que si s’aconsegueix que UpM tingui força, Barcelona se’n beneficiarà i serà un pol d’atracció com a metròpoli mediterrània. El Sr. Mestre diu que ha volgut assenyalar tots els oblits de l’informe perquè considera que tot el que no s’esmenta és que no és important o rellevant. Assenyala que ha apuntat grans reptes que tenen les ciutats i que en l’informe no hi són. Ja sap que es fan activitats internacionals des de Medi Ambient, Drets Civils, etc., però pensa que aquestes activitats han de tenir més relleu, més pes i 4284 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 s’han d’esmentar i posar en valor, ja que si no es posen en valor en un informe d’estratègia internacional és que per a qui fa l’informe no tenen valor. Admet que la Unió Europea és una àrea estratègica per a Barcelona, però indica que hi ha un problema seriós de drets humans amb racisme, xenofòbia i odi i violència cap a les minories. Destaca que les ciutats han estat històricament a la Unió Europea un actor més rellevant que els governs dels estats. Comenta que ara la situació és difícil per a les ciutats perquè els canvis socials han creat dificultats. Considera, doncs, que la ciutat de Barcelona, que ha estat pionera i ha encapçalat això durant 20 anys, que té una experiència pròpia de cohesió i de convivència, hauria de col·locar aquesta defensa dels drets humans, de lluita contra el racisme, la xenofòbia i l’exclusió com una prioritat de la seva estratègia internacional. Constata, per tant, que això no hi és; troba que és una mancança bàsica, i no l’entén venint del bagatge i l’experiència que té la ciutat i veient el que passa a la majoria de països de la Unió Europea. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per que informi sobre: quin és el capteniment respecte a l’aplicació de la gestió cívica a la ciutat de Barcelona, la relació d’equipaments gestionats actualment per entitats, quins criteris es fan servir per determinar els equipaments que poden ser gestionats d’aquesta manera, quina relació contractual tenen amb l’Ajuntament, si paguen cànon o reben subvencions, quina avaluació fa el Govern de la gestió dels diferents centres autogestionats i quines infraccions ha detectat, i si s’escau sancionat, en els anys 2011, 2012, 2013 i 2014, desglossat per equipaments. Respecte a l’aplicació futura de la nova normativa, quina serà l’orientació que prendrà el govern per a la seva aplicació i si pensa el Govern municipal establir un període d’adaptació d’aquests equipaments ja autogestionats perquè s’adaptin a la nova normativa. (Es tracta conjuntament amb el punt núm. 10 de l’ordre del dia). El Sr. Agustí comenta que la gestió cívica és una pràctica que ja fa anys que es porta a terme a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que no ha tingut ni el reconeixement ni la regulació necessària. Aclareix que en la demanda de compareixença del Partit Popular al final del text es barreja el concepte d’autogestió, que diu que no té res a veure amb gestió cívica. Entén que s’ha demanat la presència del responsable de la gestió cívica i respon en aquest sentit, i que autogestió és un altre model que no té res a veure amb la gestió cívica. D’entrada explica que hi havia una coincidència de diagnosi entre les associacions que duen a terme la gestió cívica d’equipaments municipals i l’Ajuntament, ja que la manca de regulació provocava manca de criteris i inseguretat, fins i tot en la procedència dels ingressos per gestionar l’equipament. Pel que fa a l’Ajuntament, diu que la manca de regulació provocava manca de control de la gestió dels equipaments en gestió cívica. Comenta que gestió cívica vol dir cedir a associacions a través de conveni o d’algun tipus de contracte la gestió d’equipaments municipals. Atès que no deixen de ser equipaments municipals, constata que no deixa de ser responsabilitat de l’Ajuntament la seva qualitat i, per tant, hi ha d’haver un control de gestió, i que en no estar regulat ni reconegut normativament, no es podia establir un control correcte de gestió. Afegeix que també generava problemes jurídics i contractuals. Insisteix que hi va haver una coincidència de diagnosi i de solució entre la Plataforma per la gestió cívica d’equipaments, que agrupa les 19 entitats que gestionen equipaments cívics, i el govern municipal. Explica que això va fer que s’asseguessin en una taula i que dos anys enrere l’alcalde demanés buscar un acord que permetés aquest reconeixement i aquesta regulació de la gestió cívica. Comenta que, fruit d’una llarga i àrdua negociació, el 20 de novembre de 2013 es va presentar l’acord a la Comissió de Presidència, que era un acord polític que té la NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4285 seva vessant jurídica en forma d’unes bases que estan a exposició pública. Vol posar, en nom del govern, en valor aquest acord per a la gestió cívica d’equipaments, ja que permet de manera regulada, legal i normativitzada el reconeixement i la gestió d’equipaments municipals per part d’associacions a través d’un acord. Entrant a respondre els temes concrets que demana la compareixença del PP, manifesta, en primer lloc, que el govern creu en la gestió cívica, ja que és una plasmació d’aquest lema que fan servir de governar amb les persones com a nou model de governança i dóna resposta al discurs de l’alcalde de no fer la competència a les associacions allà on són actives i generen una activitat. Manifesta que on hi ha una associació potent, preparada i decidida a gestionar un equipament i on hi ha un equipament municipal que necessita una gestió és lògic que es produeixi aquest acord de gestió cívica. Comenta que actualment hi ha 42 equipaments en gestió cívica, 10 dels quals s’han posat en aquest mandat, i anuncia que aquesta xifra anirà creixent. Pel que fa als criteris, deixa molt clar que queda a decisió del govern quan es fa gestió cívica i quan no en funció d’uns criteris determinats, com ara les necessitats del barri, ja que els 72 barris de Barcelona tenen necessitats diferents. Explica que també es té en compte si és un casal de barri o un centre cívic, els metres quadrats, la mida, les funcions, etc. Afegeix que és fonamental l’estat de l’associacionisme d’aquell barri, és a dir, si hi ha associacionisme preparat, amb trajectòria i experiència en la gestió. També considera que cal que hi hagi voluntat de gestió associativa, ja que pot haver-hi un barri on interessi fer una gestió cívica, en què l’equipament estigui preparat i hi hagi associacionisme preparat, però que no hi hagi voluntat de gestió cívica, i diu que això no es pot forçar. Informa que el desplegament jurídic que està en exposició pública és saber d’una manera legal i jurídica quan hi ha concurrència pública i quan no, en el moment en què el govern ha decidit posar a gestió cívica un equipament concret. Explica que, d’una banda, si una sola entitat o un conjunt d’entitats agrupades s’interessa per la gestió, està arrelada al territori, té una llarga trajectòria de col·laboració amb l’Ajuntament i experiència en la gestió d’equipaments públics, es pot fer de manera legal una adjudicació directa, però, de l’altra, quan són dues entitats o grups d’entitats també arrelades, amb experiència i trajectòria de col·laboració amb l’Ajuntament, llavors es passa a concurrència pública. Respecte de la relació contractual, comenta que 33 dels 42 equipaments són a través de conveni, i hi ha 9 fórmules diferents, que són bàsicament concessions de serveis. Explica que aquestes altres fórmules són fruit del fet que no estava regulat, i que s’arrossega aquesta manca de regulació que hi havia. Creu que el conveni és la fórmula oportuna. Pel que fa a infraccions o sancions, diu que no hi ha hagut incidències i que hi ha una relació correcta i un funcionament correcte de tots els equipaments amb gestió cívica. Admet que potser hi pot haver incidència en el casal del barri de Sant Andreu Harmonia, però diu que està en vies de resolució. Considera que l’avaluació és positiva, ja que es presten serveis de proximitat en el cas de casals de barri o serveis culturals en el cas de centres cívics amb zero incidències. Comenta que, evidentment tot és millorable i creu que ha de millorar, i diu que l’eina que permetrà aquesta millora és l’acord polític i jurídic a què ha arribat el govern amb la Plataforma per a la gestió cívica d’entitats. Informa que aquest acord permetrà que totes les fórmules de gestió cívica vagin a través de conveni, que és el que permet fer un seguiment de la qualitat de la gestió a través d’una comissió de seguiment. Afegeix que s’han treballat amb la plataforma uns indicadors i quan i com es fa la cessió de gestió cívica. La presidenta explica que, atès que és tracta conjuntament la compareixença del grup del PP i la proposició del grup del PSC, primer intervindran la Sra. Esteller i el Sr. Espriu perquè les presentin, després la resta de grups i finalment el govern respondrà. La Sra. Esteller manifesta que, quan UpB va presentar una proposta perquè el govern desenvolupés un marc jurídic i normatiu de gestió cívica, el Grup Popular hi va donar suport perquè pensava que calia defugir les improvisacions i tenir un marc jurídic clar. Comenta que li faltava conèixer quants centres hi ha en 4286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 l’actualitat gestionats amb gestió cívica, i diu que s’acaba de dir que són 42 i 10 en aquest últim mandat. Indica que tot el que és el concepte de la gestió cívica el Grup Popular ho troba bé i hi està a favor, però que sempre ha trobat a faltar un marc jurídic clar que permetés la gestió cívica i alhora el control per part de l’Ajuntament. Diu que quan va veure l’aprovació de les bases per part del govern la va sorprendre que només fossin bases, ja que li hauria agradat que fos un reglament. Pregunta per què s’ha optat perquè sigui un model de bases en lloc d’una regulació més exhaustiva, i no ho troba perquè aquest model de bases no està acompanyat de l’informe jurídic, i vol saber per què. Considera que la naturalesa jurídica de la gestió cívica és una qüestió bàsica i entén que s’ha d’aclarir molt bé, perquè creu que el model de subvenció que apareix en el projecte presentat i sotmès a exposició pública no és el més idoni per fer aquesta regulació. Tanmateix, diu que ja defensarà aquesta qüestió en les al·legacions per millorar el text presentat pel govern que presentarà abans del 10 de juliol, que és quan s’acaba el termini. La preocupa què passarà amb els 42 centres gestionats per gestió cívica quan entri en vigor el nou model de bases de gestió cívica. Pregunta si aquests convenis s’adaptaran al nou model de bases, quins són els terminis que hi ha perquè puguin continuar aquests 42 centres en gestió cívica, per quant temps cada un d’aquests centres ha fet el conveni, si hi ha pròrrogues o no, quin escenari quedarà després de l’aprovació del model de bases, etc. Diu que aquestes qüestions són les que motiven aquesta compareixença, perquè vol saber com assolir un model millor de gestió cívica. Creu que, tot i que cada districte i cada barri tenen unes particularitats, cal tractar tots els equipaments amb un mateix criteri, que és el que s’estableixi en aquest model de bases. Considera que no pot ser que perquè una entitat pressioni l’ajuntament de districte de torn es tracti d’una manera diferent que la resta i s’aconsegueixi un acord saltant-se el procediment establert. Vol, doncs, que aquest criteri sigui general per a tota la ciutat de Barcelona i que es tracti tothom igual, tenint en compte les particularitats, però que això no sigui una discriminació positiva per a uns en contra dels altres. Per tant, vol que això es garanteixi en aquest model de bases, i també la preocupa què passarà amb els que estan funcionant, si s’adaptaran o no a la nova normativa. Pel que fa al que ha dit el comissionat de participació, diu que no confon la gestió cívica i l’autogestió, ja que tota la compareixença parla de gestió cívica i només en l’última frase es pregunta per una avaluació dels autogestionats per entitats. Reconeix que s’ha omès per entitats, però demana que el Sr. Agustí no pressuposi que el Grup Popular confon el model amb aquesta última frase en què es diu que es doni l’avaluació sobre els equipaments gestionats per les entitats. Insisteix que les bases i el marc jurídic han de ser per a tothom i que no hi pot haver discriminació positiva en funció del domini i la força d’una entitat sobre les altres, ni es pot cedir a aquesta pressió per part de l’Ajuntament, que creu que és el que el govern ha fet a Sant Andreu. Considera que quan el govern pren una decisió normativa per a tothom no es pot cedir davant la pressió de cap entitat perquè pot perjudicar a molts altres, i per això el govern ha de mantenir un criteri de neutralitat i fer-ho amb totes les garanties. El Sr. Espriu diu que s’intentava centrar perquè quan es fa una intervenció després d’una compareixença i un ha de presentar la seva proposició té una certa complexitat decidir entre el que un havia previst dir i el que vol dir. Manifesta, doncs, que se saltarà els espais comuns, que és el 80% de la intervenció que tenia i així tots plegats s’estalviaran temps, ja que parteix de la base que no cal recordar els orígens d’on es vénen respecte als processos d’evolució en la gestió cívica, entesa de moltíssimes maneres des dels anys 80, quan se cedien equipaments per a joves, a la situació actual. Diu que se salta, doncs, la història i va al present. Comenta que el present és que el Grup Socialista està en una fase 2 de la negociació amb la Plataforma per a la gestió cívica, en què en la primera fase es van acordar les bases de comú acord amb ells perquè tots els gestors se sentien no suficientment regulats ni protegits per l’Ajuntament a l’hora de la gestió. Diu que aquesta fase no comporta el segon element, que era l’element més jurídic i NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4287 que la plataforma es va trobar incapaç de negociar els elements jurídics per la seva complexitat. Creu que tot això forma part de les parts de la història que caldria posar de manifest i que tots comparteixen. Assenyala que ara estan en la fase següent, que és la incorporació d’elements jurídics per regular el sistema, i afegeix que estan en una tercera fase, que és el perfeccionament del sistema, perquè hi ha hagut un problema, i és que en la concurrència pública s’ha produït un conflicte que no esperaven, que és el d’Harmonia al barri de Sant Andreu, que ha generat la pèrdua del concepte bàsic en la gestió cívica, que era la confiança entre el sector públic Ajuntament de Barcelona i el sector públic associatiu de la ciutat. Considera que aquest és l’element que hi ha damunt la taula i la complexitat. S’apunta a una de les coses que ha dit la Sra. Esteller perquè creu que és important, i és el concepte d’anàlisi. Demana, doncs, al comissionat de participació i al primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament el detall de la gestió cívica, en quins conceptes està. Creu que per fer el pla general del conjunt de la ciutat estaria bé. Des del seu punt de vista, considera que tant gestió cívica és el conveni de cessió d’equipament del Taller d’Història de gràcia com la subvenció o l’acord que es fa amb Harmonia a l’hora de tirar-ho endavant. Indica que, una vegada marcat el model, la proposició del Grup Socialista intenta que el procés de valoració sigui el més equànime possible. Considera que atorgar sempre estarà en mans de l’Ajuntament, i per tant, no qüestiona qui atorgarà, però insisteix que al procés de valoració és important introduir elements de qualitat i d’equitat. Assenyala que en aquest sentit, tenint en compte que el cent per cent és subjectiu en el conjunt del Ple, ha intentat buscar una fórmula que permeti que tothom se senti còmode. Comenta que la fórmula que planteja és que el 40% de la gent que representi aquest equip de valoració siguin persones externes a l’Administració, especialistes de l’àmbit, com ara del món universitari o de la gestió pública. Afegeix que el 30% siguin persones del Districte. Explica que el Grup Socialista ja incorpora el fet que el secretari formi part del jurat, però creu que també hi hauria d’haver alguna persona més del Districte, atès que forma part del punt de partida del procés, ja que és qui cuina la gestió cívica d’alguna manera. Aclareix que ho diu en el millor sentit de la paraula perquè la cuina pot ser molt creativa i molt intel·ligent si es porta bé. I, finalment, diu que un 30% haurien de ser personal d’altres àrees de l’Ajuntament com l’àrea de Cultura. Conclou que aquesta és la proposta del Grup Socialista. Afegeix que a petició una part d’Iniciativa per Catalunya i una part del Grup de Convergència i Unió s’ha intentat incorporar dos elements. Explica que el segon element que s’ha incorporat és poder sol·licitar informes externs per garantir que el que s’està fent s’està fent bé. Diu que milloraria enormement l’apartat de valoració. Manifesta que això forma part del concepte del model de ciutat que el Grup Socialista vol, que és un model en què la part pública però que forma part de la ciutadania s’ha d’incorporar a la gestió dels afers públics. Afegeix que és una qüestió de convicció i que hi creu fermament, i per això ha buscat una manera de trobar els elements per pactar entre l’Ajuntament i els sectors associatius per tirar endavant el projecte de la gestió cívica. El Sr. Mestre informa que farà per separat la intervenció que fa referència a la compareixença i la que fa referència a la proposició el Grup Socialista. En relació amb la compareixença, comenta que en veure la proposta de compareixença del Grup Popular la primera impressió va ser que més aviat calia reclamar un informe i presentar-lo a la Comissió. Considera que, de fet, el Sr. Agustí ja gairebé ha presentat un informe amb totes les dades que ha donat i els comentaris que ha fet, cosa que agraeix, però insisteix que caldria presentar un informe i discutir-lo com a tal en aquesta Comissió i també en altres espais com el Consell de Ciutat o el Consell Municipal d’Associacions. En segon lloc, destaca que en la compareixença del PP també es demanen qüestions relatives a la futura nova normativa, que és evident que fins que no s’aprovin les noves bases no se’n podrà avaluar l’aplicació. Considera, però, que és cert que amb l’experiència acumulada de l’Ajuntament en la gestió d’equipaments i 4288 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 en el darrer concurs de gestió cívica, com el cas del casal de Sant Andreu, ja es poden detectar alguns aspectes a millorar. Manifesta que, com ja s’ha dit, l’Ajuntament té una llarga experiència en cessió d’equipaments i serveis municipals a les entitats cíviques de la ciutat, i que aquesta experiència s’emmarcava en un marc legal i normatiu que generava dificultats de caràcter administratiu, de gestió i que podien provocar fins i tot interpretacions contradictòries en l’aplicació. Explica que, a partir d’aquesta realitat, amb l’objectiu de trobar un model unificat i definitiu, una plataforma d’entitats de gestió ciutadana i de gestió compartida va elaborar un document per iniciar un procés de negociació amb l’Ajuntament per definir què és gestió cívica, com s’aplica, quines són les condicions i la definició del marc jurídic apropiat. Comenta que, fruit d’aquest treball, el govern municipal ha elaborat el model de bases de gestió cívica d’equipaments, que actualment està en període d’informació pública, un període d’al·legacions fins al 10 de juliol. Creu que els passos que s’han fet fins llavors van en la bona direcció. I aprofita la intervenció per reclamar el manteniment dels compromisos de gestió cívica tant en el casal de Sant Andreu com en el centre cívic de les Corts. D’altra banda, assenyala que, un cop aprovades aquestes bases de gestió cívica, segurament s’obrirà un període d’adaptació a la nova normativa dels equipaments actualment gestionats a través de gestió cívica. Suposa que serà així, però vol la confirmació del comissionat. Entén que és de sentit comú que sigui així i que hi haurà una transició en què s’han de donar determinades condicions que afavoreixin el bon resultat final. Finalment, comenta que en llegir el text de la compareixença del Grup Popular també li va semblar que hi havia una certa confusió entre gestió cívica i autogestió. Constata que la Sra. Esteller ja ho ha aclarit, però fent una referència a la situació que es viu al barri de Sant Andreu que no pot passar per alt, perquè la regidora ha fet una frase que el Grup Popular utilitza molt sovint en tots els seus governs, que és: «No s’ha de cedir.» Assenyala que és la solució del Partit Popular a la majoria de problemàtiques, conflictes o tensions: no cedir. Considera que la Sra. Esteller està equivocada i que cal cedir, igual que a la vida se cedeix moltes vegades. Creu que en la política, quan s’està al govern municipal, justament s’ha de cedir moltes vegades per preservar la convivència i la cohesió als barris. Opina, doncs, que aquesta tesi del Grup Popular, es parli del que es parli, sigui la consulta, el dret a decidir o la gestió cívica en un casal de barri de «no s’ha de cedir», és un gran error i una gran mancança de capacitat d’enfrontar políticament les problemàtiques i els conflictes que hi ha, que són normals, des de la perspectiva de posar per davant de tot el que cal preservar, que és la convivència i la cohesió als barris i la bona relació entre les entitats de tot tipus i els governs municipals. Veu, doncs, que el Grup Popular ha entès bé què és la gestió cívica i què és l’autogestió, encara que en la proposició de compareixença no ho expressin gaire afortunadament. Tanmateix, atès que la Sra. Esteller ha insistit en el tema del casal de l’Harmonia del barri de Sant Andreu, també reitera que s’equivoquen amb això que «no s’ha de cedir». El Sr. Mestre comenta que, pel que fa a la proposició del Partit Socialista, que ha defensat el Sr. Espriu, hi ha una transacció. Precisa que aquesta qüestió és una anècdota, però que l’important és el moment en què es fan les propostes, ja que el temps en política és important. Comenta que estan en el moment d’informació pública, que acaba el 10 de juliol, i, per tant, creu que qualsevol decisió en aquesta qüestió s’ha de fer a partir de les al·legacions que es presentin en aquest període, que caldrà veure quines són estimades totalment o parcialment pel govern, quines són desestimades, etc. Considera que a través de la negociació amb els grups municipals, un acord majoritari que creu imprescindible per a aquesta qüestió, s’ha de configurar l’aprovació final. Entén, doncs, que no es pot predeterminar una qüestió que finalment s’ha de decidir en funció de les al·legacions presentades i de la valoració que se’n faci. Li sembla, per tant, que cal respectar els processos establerts, que estan reglats en un procés d’informació pública. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4289 Explica que en la primera proposta abans de la transacció el seu grup no hi estava d’acord, ja que considera imprescindible que en la Comissió de Valoració hi hagi representació del districte o sector on es troba l’equipament. Precisa que és per una raó objectiva, atès que els districtes i els sectors tenen un grau de coneixement sobre el que s’està decidint superior a altres sectors de l’Ajuntament. A més, afegeix que parteix d’un criteri de confiança en la capacitat, la naturalitat i l’objectivitat dels representants municipals. I per això opina que hi ha de ser el districte i el sector. Com que creu en aquest criteri de confiança, és extraordinàriament exigent amb la imparcialitat i l’objectivitat en les resolucions que prenen els representants municipals. I conclou que el cas d’Harmonia li serveix per dir això. Explica que això era la proposta inicial, però que la transacció fixa una correcció que millora la proposició inicial, ja que estableix un 60-40, en què el 60% seria municipal, repartit en 30% sector o districte on hi ha l’equipament i 30% d’un altre sector de l’Ajuntament, i un 40% d’externs. Insisteix, però, que li sembla que no és el moment i que la proposta és massa concreta i predetermina massa el que ha de ser el resultat final d’un document sotmès a informació pública, que tindrà canvis que tant els pot fer un grup municipal o el govern de la ciutat com qualsevol entitat, associació o ciutadà que presenti al·legacions. Per tot això, reitera que no cal predeterminar el resultat final del que està sotmès a informació pública, que acaba el 10 de juliol, i manifesta que el seu grup s’abstindrà en la proposició del PSC. El Sr. Laporta recorda que en la Comissió de Presidència de febrer del 2012 es va aprovar per unanimitat una proposició presentada per UpB en què es demanava iniciar un procés d’elaboració d’un marc normatiu que regulés i promogués la gestió cívica o la gestió ciutadana d’equipaments i serveis municipals amb la col·laboració de les entitats que es designessin. Constata que el nou model de gestió d’equipaments ha estat fruit d’anys de treball desenvolupat en diversos espais de coordinació, i remarca que el resultat del consens amb els representants de la plataforma de gestió cívica és rellevant. Pel que fa a aquesta qüestió, entén la gestió ciutadana segons unes premisses. En primer lloc, parla de la necessitat que la ciutadania participi en l’objecte de l’equipament. En segon lloc, diu que cal una entitat gestora sense afany de lucre, legitimada, representativa i implicada en el territori o sector afectat. En tercer lloc, destaca la necessitat que hi hagi un projecte de gestió compartit en els valors i consensuat per l’Ajuntament i l’entitat gestora. En quart lloc, considera que hi ha d’haver un acord explícit de col·laboració entre l’Ajuntament, titular de l’equipament, i l’entitat gestora, i que ha d’estar formalitzat en un conveni. En cinquè lloc, demana el compromís de promoure canals de participació oberts i transparents a l’hora de prendre decisions i fer activitats. En sisè lloc, sol·licita també empara jurídica de les normes de participació ciutadana i de la Carta municipal. Conclou, doncs, que els valors bàsics que han de regir la gestió ciutadana són: la participació, l’autonomia, la transparència i la responsabilitat, l’eficiència i l’eficàcia, la voluntat de millora de l’entorn social i el foment de la cohesió social i la convivència del territori on es desenvolupen aquests projectes. Assenyala que, tal com ja s’ha dit, la ciutat de Barcelona té una llarga experiència en la cessió de gestió d’equipaments i serveis municipals a les entitats cíviques de la ciutat, emparades en diferents formulacions jurídiques depenent de l’equipament o servei. Posa com a exemple que un equipament sociocultural de proximitat necessita que la seva programació tingui un alt grau de sintonia amb el territori on es fa l’acció. Pensa, en definitiva, que la gestió cívica o compartida aporta als projectes un valor afegit que difícilment pot ser aportat per fórmules d’externalització amb empreses privades. Manifesta, doncs, que el seu grup és un ferm defensor d’aquesta manera de gestionar. Respecte de la proposició del Partit Socialista, diu que al seu grup ja li semblava bé el redactat inicial, però entén que la transacció fa que encara sigui més precís. Per això considera que els canvis que es proposen a la Comissió de Valoració, que són que estigui formada per un 40-30-30 i que es puguin sol·licitar informes a experts externs aprofundeixen en la mateixa línia aprovada per unanimitat en la proposició inicial. Expressa, doncs, el vot a favor d’UpB. 4290 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 El Sr. Forn manifesta que només contestarà a la proposició i que passarà la paraula al Sr. Agustí per respondre a les qüestions de la compareixença. D’entrada, fa seves les paraules del Sr. Mestre pel que fa al fet que aquesta proposició es fa sobre un text, el document de bases de la gestió cívica, que està en exposició pública i que, per tant, hauria estat més oportú presentar-la com a al·legacions. D’altra banda, manifesta que el govern se sent més còmode amb la modificació feta i està absolutament d’acord a poder obrir-ho a grups d’experts perquè puguin avaluar els projectes de gestió cívica. Per tant, hi donarà suport. El Sr. Agustí diu, en primer lloc, que passarà als grups la llista dels 42 equipaments i la forma de gestió tal com demanava la compareixença. Pel que fa a la forma jurídica sobre la qual es regula l’acord amb la plataforma, explica que la gestió cívica ja està reconeguda a la Carta municipal, però diu que no estava desplegada la regulació. Comenta que una forma jurídica s’aplica a un òrgan, no a un model de gestió d’equipaments. Per tant, com que ja està reconegut a la Carta municipal i no s’està parlant d’un òrgan concret, sinó d’un model de gestió, es va creure oportú fer-ho a través d’unes bases jurídiques. Confirma que hi haurà un període d’adaptació per als 42 equipaments o els que siguin en cada moment en règim de gestió cívica. Explica que són convenis o contractes que caduquen o que s’han de renovar anualment, i informa, doncs, que s’esperarà que hi hagi la renovació per aplicar la nova forma, l’acord tant polític com jurídic. Calcula que en el termini d’un any tots estaran adaptats. Quant al cas de l’Harmonia, no creu que s’estigui parlant de cessió o no cessió, sinó que senzillament hi havia una voluntat des del principi del govern del Districte i del govern municipal de cedir aquest emblemàtic casal de barri a gestió cívica. Comenta que la Federació d’Entitats de l’Harmonia i altres entitats s’han estat preparant durant anys i que, tot i haver-hi hagut concurrència pública que ha quedat deserta, el govern insisteix a posar-ho a gestió cívica amb les entitats interessades, amb un paper protagonista per a la Federació d’Entitats de l’Harmonia, però no exclusiu ni excloent les altres entitats. La Sra. Esteller, en la posició respecte de la proposició del Grup Socialista, manifesta que quan es va substanciar la proposició de l’Harmonia ja va dir que hi havia un període d’exposició pública que finalitzava el 10 de juliol i que creia que era en aquest període on s’havien de presentar les al·legacions. Per tant, no creu que en aquest període s’hagi de presentar una proposta que modifiqui la composició de la mesa de selecció. Explica que el seu grup va dubtar si presentar una proposta o una compareixença, i diu que al final va ser una compareixença per aquest motiu, perquè estan en el període d’exposició pública i cal parlar-ne. Creu que no és adequat votar una determinada composició sense saber com s’elegirà aquesta gent, quins criteris s’utilitzaran per a la incorporació de persones externes, quin perfil tindran, etc. Per això votarà en contra d’aquesta proposició, perquè insisteix que no és el moment adequat per presentar-ho i que ja es parlarà en el període d’exposició pública. Respecte de la resta, demana al comissionat que lliuri aquesta documentació de tots els convenis: quan finalitzen, quins s’adaptaran a la nova normativa, quins no, els motius, amb tot el calendari i la documentació. Aclareix al Sr. Mestre que quan deia «no es pot cedir» no ho deia amb caràcter general. Explica que quan hi ha un procediment de selecció d’entitats, cal garantir la concurrència de totes les que s’hi han presentat. Comenta que el comissionat va dir que el concurs es va declarar desert, perquè es va fer en uns termes diferents als que va aprovar el govern en el text de les bases de la gestió cívica, ja que es van establir unes puntuacions que en el text de la gestió cívica aprovat a finals d’abril i que ara està sotmès a audiència pública es diu «l’entitat que tingui més puntuació». Indica que en el que es va fer prèviament havien establert uns mínims de puntuació als quals no van arribar ni els que van treure més puntuació. Creu, doncs, que aquest concurs no es va fer bé, però que no vol dir que s’hagin d’invalidar tots els concursos. Recorda que va dir que si aquell s’havia declarat desert, que s’utilitzés el sistema aprovat pel govern, encara que no fos definitiu, en comptes de fer un procediment paral·lel amb una relació bilateral amb aquestes entitats. Explica que per això el Grup Popular hi va votar en contra. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4291 Opina que aquesta pressió d’entitats sobre l’Ajuntament o el Districte no ha de ser motiu per fer un procediment excepcional, i és en aquest sentit que entén el «no s’ha de cedir». Especifica que no pot ser que l’Ajuntament convoqui un concurs i perquè una de les empreses li vagi tot el dia al darrere al final l’Ajuntament li ho doni a aquesta. Pensa, doncs, que cal establir aquests criteris valorant la gestió cívica, però també per garantir aquest marc jurídic s’ha de ser clar i fer-ho amb seguretat jurídica. I, finalment, afegeix que les 42 entitats que tenen convenis s’hauran d’adaptar al nou règim quan s’aprovi. El Sr. Espriu reitera la petició feta al comissionat de l’informe, que agrairà molt per estudiar en profunditat el tema. Diu que li sap greu la discrepància amb el Sr. Mestre, tot i que en respecta la decisió, sobretot perquè en la negociació feta amb Iniciativa se li havia comunicat que es votaria a favor i s’ha trobat la sorpresa a la Comissió que s’abstindran. Comenta que en l’anterior compareixença ja va dir que presentaria aquesta opció públicament perquè fos votada a la Comissió, atès que era el compromís que tenia amb la plataforma. És conscient del fet que estan en un període d’exposició pública, però manifesta que ha viscut en aquesta mateixa Comissió i en la de Cultura procediments en què els grups han posat sobre la taula el que per ells tenia una importància especial. Es justifica, doncs, dient que ha fet això en funció del que considera un element substancial de la defensa que el seu grup va fer en la Comissió de Presidència anterior. Diu que respecta l’opinió dels altres, però diu que per una vegada la seva opinió marcava que això havia de tenir aquest format. Malgrat tot, agraeix les aportacions i les votacions favorables de Convergència i UpB, l’abstenció d’Iniciativa i fins i tot el vot en contra del PP, que una vegada més referma la posició de cada un dels grups. El Sr. Mestre s’adreça a la Sra. Esteller per dir-li que quan desenes d’entitats reclamen que la gestió del casal del barri la faci l’Harmonia, quan es produeix una manifestació pacífica amb centenars de veïns, quan els grups municipals també ho reclamen, el que cal és resoldre aquesta situació positivament, que és el que va fer l’alcalde en una reunió amb l’Harmonia, el Districte, el Comissionat de Participació, la FAVB, la Plataforma de la gestió cívica, etc. Considera que l’alcalde va prendre la decisió més assenyada per preservar l’important, que és la convivència i la cohesió al barri, i per això, com que el concurs havia quedat desert, es va donar la gestió del casal a l’Harmonia. Conclou que això és el que s’ha de fer quan es governa: s’ha de saber cedir. S’adreça al Sr. Espriu per dir-li que lamenta que li haguessin confirmat un vot positiu, ja que Iniciativa mai no ha confirmat un vot positiu, atès que des de la primera versió ha fet aquesta consideració prèvia que entenia que en un període d’informació pública no calia predeterminar el resultat del procés. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. Adoptar, en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, els acords següents: 1r) Designar el Sr. Albert Civit Fons membre del Consell d’Administració de la Societat Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, en substitució del Sr. Albert Vilalta Cambra. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l’establert en els estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. 4292 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, PP i UpB i amb la reserva de vot d'ICV-EUiA. 4. Aprovar l’acta subscrita en data 27 de maig de 2014 per les Comissions de Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i del Prat de Llobregat, relativa a la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis; i notificar el present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i al propi ajuntament del Prat de Llobregat. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 5. Aprovar l’acta subscrita en data 27 de maig de 2014 per les Comissions de Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i de Santa Coloma de Gramenet, relativa a la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis; i notificar el present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i al propi ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 6. Aprovar l’acta subscrita en data 27 de maig de 2014 per les Comissions de Delimitació Territorial dels ajuntaments de Barcelona i de Molins de Rei, relativa a la delimitació de la línia de terme entre ambdós municipis, acceptant la Comissió de l’ajuntament de Barcelona la totalitat de la línia de terme proposada per la Direcció General d’Administració Local i per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, amb el desacord parcial de la Comissió de l’ajuntament de Molins de Rei, en els termes recollits a la citada acta de delimitació; notificar el present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals (Direcció General d’Administració Local), als efectes previnguts a l’art. 32.2 i concordants del D. 244/2007, de 6 de novembre, (pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya) i al propi ajuntament de Molins de Rei. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 7. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Nelson Rolihlahla Mandela com a reconeixement al seu paper conciliador en els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i per portar el nom de Barcelona arreu del món, com a ciutat que el va inspirar per continuar la seva lluita contra la desigualtat. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 8. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Sra. Neus Català Pallejà com a reconeixement a la seva trajectòria vital, defensant els drets de les dones i per a la seva especial contribució en preservar la memòria històrica comú, cedint a l’Ajuntament de Barcelona les gravacions de tants anys de dedicació. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. 9. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Francesc Santacana i Martorell com a reconeixement a la seva trajectòria professional i per la seva contribució en fer de Barcelona una ciutat pròspera impulsant el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4293 c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 10. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que el model de bases de la gestió cívica d’equipaments per activitats i serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona, actualment en exposició pública, es modifiqui en allò què es refereix a la Comissió de Valoració, procediment i valoració de les propostes i adjudicació i formalització de la gestió cívica, per tal que: La Comissió de Valoració que avaluï i puntuï els projectes de gestió cívica d’acord amb els criteris marcats per les bases, estigui formada per persones expertes que no pertanyin al Districte o sector responsable de l’equipament i que com a mínim en un 50% siguin experts exteriors a l’Ajuntament de Barcelona, actuant com a Secretari el Secretari Delegat del Districte o persona que la substitueixi que serà l’encarregat de vetllar pel compliment dels requisits formals i de tramitació. (Tractada conjuntament amb el punt número 2 de l’ordre del dia.) El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que el model de bases de la gestió cívica d’equipaments per activitats i serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona, actualment en exposició pública, es modifiqui en allò què es refereix a la Comissió de Valoració, procediment i valoració de les propostes i adjudicació i formalització de la gestió cívica, per tal que: La Comissió de Valoració que avaluï i puntuï els projectes de gestió cívica d’acord amb els criteris marcats per les bases, estigui formada en un 40% per persones externes a l’Ajuntament, en un 30% per personal del Districte i en un 30% per personal d’altres àrees de l’Ajuntament. Es podran sol·licitar informes a experts externs avaluant la qualitat i aptituds de les candidatures presentades, seran informes no vinculants. Constarà l’obligació d’incorporar-los als treballs de la Comissió, tenir-los en compte i incorporar-los a l’expedient. Actuarà com a Secretari el Secretari Delegat del Districte. Del Grup Municipal PP: 11. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al Govern municipal a no participar en cap acció vinculada al Registre de Catalans i Catalanes residents a l’exterior. La Sra. Esteller comunica que el Grup Popular ha presentat una proposta en què demana al govern que no participi en cap acció vinculada al registre de catalans residents a l’exterior. Comenta que ha presentat aquesta proposta perquè el Decret 71/2014 crea el registre de catalans residents a l’exterior. Assenyala que l’article 5 estableix les funcions del registre i que entre aquestes hi ha la de comunicar a altres registres públics les dades del registre quan calgui per exercir les seves competències. Conclou que aquest registre s’ha de basar en la col·laboració i interrelació entre administracions públiques, i entre aquestes un pilar important són els ajuntaments. Explica que entre els usos que estableix aquest decret hi ha facilitar la comunicació i possibilitar als catalans residents a l’exterior tant la participació com l’exercici dels seus drets i l’aplicació de les competències de l’administració que sigui més efectiva i col·laborar en tots aquests processos i procediments oberts. 4294 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Es pregunta per què la Generalitat vol crear un registre de catalans a l’exterior si ja existeix. Comenta que la Llei orgànica del règim electoral general diu que hi ha un cens format pels electors d’Espanya residents a l’estranger. Afegeix que hi ha uns procediments a través de les oficines consulars i les missions diplomàtiques que són les que tenen la funció d’inscriure aquests residents. I, finalment, parla de la Llei de bases i de règim local, que estableix que amb el padró municipal l’Administració general de l’Estat confeccionarà un padró d’espanyols residents a l’estranger. Constata, doncs, que la figura de l’Ajuntament és important per crear tots aquests registres, ja que tots els catalans, igual que la resta d’espanyols que viuen a l’estranger, viuen en un municipi o en una comunitat. Afegeix que el Reial decret d’11 de juliol pel qual s’aprova el reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals estableix que al padró d’espanyols residents a l’estranger, que es fa en col·laboració amb els ajuntaments i les comunitats autònomes, s’hi inscriuen els que viuen fora d’Espanya, i que no es poden cedir les dades d’aquest padró si no són per a les competències de cada administració. Apunta que la intenció de la Generalitat amb la creació d’aquest registre és, en el supòsit que es faci una consulta, tenir un control dels catalans que hi ha a l’estranger per tal de comptar amb ells perquè puguin votar. Creu, doncs, que no cal que hi hagi aquest registre, i demana a l’Ajuntament que no hi col·labori. Insisteix que ja hi ha un registre de catalans a l’estranger i diu que ja ha citat els instruments legals pels quals es controla, i que l’Ajuntament no ha de buscar funcions que no li corresponen per a exercici de competències que no li són pròpies. Reitera que, tenint en compte que el decret esmenta administracions col·laboradores i que ja hi ha registres d’empadronaments d’estrangers, sembla que la Generalitat vol tenir un cens propi de persones que viuen a l’estranger, i entén que l’Ajuntament no hi ha de col·laborar. El Sr. Colomé constata que continuen amb les proposicions preventives, i diu que ja no sap de què parlar amb aquestes proposicions. Comenta que és 18 de juny i que, ja que estan de celebracions, el 2015 farà 200 anys de la batalla de Waterloo, amb la qual va canviar el que seria Europa fins a l’actualitat. Afegeix que el 18 de juny de 1940 Charles de Gaulle va cridar des de Londres a la resistència contra la invasió nazi i que, per tant, el 2015 també serà el 75 aniversari. Indica aquestes dues celebracions perquè els afecten de manera directa. És conscient que els regidors es deuen preguntar per què parla d’això, i diu que estava fent un espot publicitari, perquè entrar en el tema del registre dels catalans li sembla entrar en un bucle en el qual no vol entrar. Manifesta, doncs, l’abstenció del seu grup, i diu que quan hi hagi una consulta acordada i legal ja en parlaran. El Sr. Mestre està d’acord amb el Sr. Colomé en el fet que és una proposta preventiva, perquè, tot i no saber si es farà el registre, la proposta planteja que d’entrada no es faci. No veu quin problema hi ha que hi hagi un registre públic de catalans a l’estranger. No considera un problema el fet que ja existeixi un registre, ni tampoc que ho faci la Generalitat de Catalunya, que és una administració pública. Opina que, de fet, no s’està parlant del registre, sinó d’una altra cosa, i insisteix que no veu cap problema en el registre. Manifesta que del que s’està parlant en realitat és de la consulta i del dret a decidir, i reitera que és una proposició preventiva, de posar pals a les rodes perquè el poble de Catalunya no pugui ser cridat en una consulta per manifestar el futur del país. Destaca que, a més a més, no és un referèndum vinculant, sinó una consulta no vinculant, que és l’exercici més important de la democràcia, en què els ciutadans són cridats a expressar la seva opinió. Considera que aquestes discussions són esgotadores perquè la qüestió és insistir en el tema i posar pals a les rodes, encara que sigui sense èxit en aquest Ajuntament. Però constata que des del govern de l’Estat és posen pals a les rodes molt importants i aquests sí que són preocupants. Li pregunta a la Sra. Esteller per què s’ha de tenir por a la democràcia i a una consulta si es convoca legalment. No entén per què s’ha de tenir por al fet que els ciutadans expressin què volen per al seu país, ja que li sembla una cosa ben normal i ben lògica que, a més, reforça la democràcia. Això li recorda el títol d’un NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4295 llibre de la joventut d’alguns que ara ja no es llegeixen que es titulava: «La por a la llibertat». Creu que no s’ha de tenir por a la llibertat. Finalment, remarca que el Parlament aprovarà una llei de consultes properament que regularà com són les consultes a Catalunya, com es vota i com voten els catalans que viuen a l’estranger. I destaca que ho farà el Parlament de Catalunya, que és l’expressió de la sobirania popular del poble de Catalunya. Per tant, diu que per molts pals a les rodes que posi el Grup Popular el Parlament de Catalunya aprovarà aquesta llei de consultes i es crearan així les condicions perquè es faci una consulta legal sobre Catalunya. El Sr. Laporta constata que el Partit Popular presenta incansablement una bateria de proposicions contra el procés democràtic més important i majoritari que ha viscut mai Catalunya. Considera que el Grup Popular està legitimat per fer-ho i ho respecta, però troba evident que aquesta proposició té un altre objectiu. Diu que el Grup Popular no accepta la realitat ni la voluntat majoritària de la ciutadania que viu i treballa a Catalunya, i per això es dediquen a fer aquest tipus de maniobres per minvar l’entusiasme de cara al 9 de novembre, però no s’adonen que cada cop que fan un moviment en aquest sentit hi ha moltes més persones, no necessàriament independentistes, que es posen a favor del dret a decidir. Assenyala que, com que UpB és defensor d’aquest dret a decidir, ja li va bé que el Grup Popular tingui aquesta estratègia. Recomana, doncs, a la Sra. Esteller que el seu grup tingui fe en la democràcia, ja que el símptoma més evident de salut democràtica d’una societat és quan es permet a la ciutadania expressar lliurement sobre qüestions que els afecten directament, i més quan aquesta lliure expressió en forma de referèndum prové d’un acord firmat pels representants polítics de la majoria de ciutadans de Catalunya i quan el Consell Plenari de Barcelona acorda per majoria donar suport a aquest acord tant pel que fa referència a la data com a la pregunta i es posa a disposició del país. Entén, doncs, que cal fer costat a les grans decisions que es prenen al Parlament de Catalunya, i pensa que el 9 de novembre Catalunya i Barcelona s’hi juguen molt, i en concret els partits polítics, les associacions municipalistes, les entitats culturals, cíviques, ciutadanes, empresarials, sindicats, etc. Pensa que tothom ha d’estar a l’alçada, i això és el que demana amb tot el respecte i la humilitat als representants del Partit Popular, perquè, si tot va bé, ells també tindran el dret de decidir sobre el present i el futur de Catalunya. Fa palès, doncs, que aquesta proposició és una crida desesperada, ja que aquest consistori ja va aprovar donar suport a la celebració del referèndum el 9 de novembre i posar a disposició el padró municipal en els termes que indiquin la futura Llei de consultes de la Generalitat i el decret que convoqui la consulta. Diu que en el supòsit que aquest decret especifiqui que la Generalitat requereix a l’Ajuntament una sèrie de qüestions, aquest Ajuntament ja s’ha posat a disposició de la Generalitat, d’acord amb el que diguin la Llei de consultes del Parlament i el decret que convoqui el referèndum. Ressalta que la proposició demana que l’Ajuntament es desmarqui de col·laborar en l’elaboració d’un cens de catalans resident a l’exterior amb l’argument que aquest cens ja existeix. Demana, però, a la Sra. Esteller que no ho manipuli, perquè aquest cens no existeix. Diu que la mateixa regidora ha dit en la seva intervenció que hi ha un cens d’espanyols; tanmateix, constata que no hi ha un cens específic de catalans a l’exterior. I, com deia el Sr. Mestre, no veu quin problema pot haver-hi per fer aquest cens si és un registre públic. Insisteix, doncs, a demanar que la Sra. Esteller no ho manipuli i li demana calma i fe en la democràcia. El Sr. Martí diu que no vol repetir per tercera vegada que és una proposició preventiva i que no vol entrar en el fons perquè no vol polemitzar. Creu que aquesta proposició no té gaire sentit perquè es parla d’un registre que és competència exclusivament de la Generalitat, en què l’Ajuntament de Barcelona i altres ajuntaments no hi tenen res a veure. En primer lloc, explica que és un registre totalment voluntari i que només s’hi inscriuran els catalans a l’estranger que vulguin. I, en segon lloc, indica que la documentació que s’exigirà a les persones que s’hi vulguin inscriure 4296 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 voluntàriament serà el DNI o el passaport, que són documents espanyols oficials, que no tenen res a veure amb cap actuació de l’Ajuntament de Barcelona ni de cap altre ajuntament. Insisteix que l’Ajuntament no hi té competència i que s’està parlant d’una hipòtesi que caldrà veure com evoluciona. Per això, sense polemitzar ni insistir en alguns arguments que s’han donat amb què pot coincidir parcialment, anuncia que el govern no donarà suport a aquesta proposició. La Sra. Esteller constata que tots els grups diuen que és una proposició preventiva, però afirma que no ho és i que tots contraposen democràcia i legalitat. Creu que no s’ha de contraposar, ja que la democràcia viu de la llei i la llei és la base de la democràcia. Considera que tothom ha de respectar el sistema que hi ha i aplicar les lleis i les que s’elaboren al consistori els ciutadans les han de complir, i els grups polítics, per tant, són els primers que ho han de fer. Li diu al Sr. Mestre que es tracta de drets fonamentals. Apunta que per localitzar la gent que hi ha a l’exterior, la Generalitat ho haurà de demanar a les administracions que tenen aquesta informació, entre les quals hi ha els ajuntaments. Insisteix que són drets fonamentals i que ja hi ha un cens d’espanyols residents a l’estranger que voten a totes les eleccions. S’adreça al Sr. Laporta per dir-li que el registre de residents catalans a l’estranger sí que existeix, perquè els catalans que viuen a fora són espanyols. Demana, doncs, que no diguin coses que no són reals. Comenta que acaba d’esmentar tota la base que dóna la seguretat jurídica i que és la protecció dels drets fonamentals de les persones. I afegeix que els ajuntaments tenen els padrons i són els que col·laboren en l’elaboració d’aquests censos. Indica que l’Administració de l’Estat té una normativa exhaustiva pel que fa als drets i a les llibertats dels ciutadans. Considera que és una qüestió de seguretat, de llibertat i de respecte, i que, per tant, no té caràcter preventiu. Creu que no és pot pretendre fer aquest ús a través d’aquests registres vinculats per la consulta. Per tant, com que els ajuntaments són un pilar a l’hora de poder elaborar aquests censos i facilitar tota aquesta informació, demana que l’Ajuntament de Barcelona no hi col·labori. I reitera que no és preventiva perquè el decret ja ha entrat en vigor. El Sr. Colomé considera que la culpa és dels partits polítics que han estat al Parlament des del 1980, perquè han estat incapaços de fer una llei electoral pròpia, que els hauria evitat molts maldecaps. Posa com a exemple Galícia, que és la comunitat que té un cens de residents absents més gran, ja que, com que té gairebé un milió de gallecs a fora, es decideixen tres diputats amb aquest cens. Es pregunta com haurien regulat això els gallecs sense una llei electoral pròpia. Suposa que ho haurien d’haver fet amb la LOREG, que és en el fons la norma màxima en les eleccions catalanes. Diu que la llei electoral no és una fórmula electoral, sinó l’administració electoral, i fixa qui són els residents absents i com voten, però que els catalans han estat 34 anys sense fer-ne una. Diu que quan sent «registre voluntari» es posa una mica nerviós, perquè prefereix que no sigui voluntari, sinó una cosa pautada. Reconeix que ha estat un fracàs per part del Grup Socialista, que no se’n va sortir quan governava, però que els altres governs tampoc no se n’han sortit. Demana, doncs, menys improvisació i més llei electoral pròpia, perquè tal com estan les coses actualment la Junta Electoral Central de Madrid és qui decideix els conflictes en temps electoral a Catalunya, la qual cosa li sembla una mica curiosa. Considera que és molt fàcil, que només cal posar-se d’acord i fer una llei electoral, ja que d’aquesta manera tindrien un registre o un cens de catalans, que no seria el CERA, sinó el CCREA o el CCRA, l’acrònim que s’inventés. Conclou, doncs, que amb una llei electoral s’evitarien molts problemes. El Sr. Mestre diu que en la intervenció anterior no ha indicat el sentit del vot, però que hi votarà en contra. Considera que, com que la proposta del Grup Popular és preventiva, la Sra. Esteller en la segona intervenció ha anat donant voltes, però no ha respost la pregunta principal, que és quin problema hi ha amb el fet que el Govern de la Generalitat tingui un registre públic de residents catalans a l’exterior. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4297 Es pregunta per què la Generalitat no pot comptar amb aquest registre públic. No entén per què un registre públic de la Generalitat no tindria seguretat jurídica. Insisteix que la Sra. Esteller no ha respost la pregunta perquè la proposició no és sobre el registre de catalans, sinó sobre la consulta del dret a decidir. Apunta que el Grup Popular no ho ha volgut posar per escrit, però diu que és el que es llegeix entre línies i que no cal ser gaire espavilat per entendre-ho. Reitera que per això la Sra. Esteller no és capaç de donar resposta a les preguntes que li formula. Insisteix que es parla d’un registre públic del Govern de Catalunya amb plena seguretat jurídica, i diu que no hi veu el problema, perquè no n’hi ha cap, i la Sra. Esteller no és capaç de dir on és el problema perquè no el pot trobar, ja que la Generalitat farà un ús del registre d’acord amb la llei. Considera que seria millor que la Sra. Esteller comencés parlant del que és substancial i no de l’anècdota. El Sr. Martí expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Colomé expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot contrari d’UpB. Es rebutja. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 12. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que l’Ajuntament de Barcelona: 1. Reclami al Govern de l’Estat l’impuls d’un procés constituent per a plantejar la República i un altre model d’Estat. 2. Declari esgotat el model d’Estat actual, i fa una crida a la ciutadania a exigir la reforma de la Constitució i la convocatòria d’un referèndum, on sigui la ciutadania qui decideixi amb els seus vots la forma d’Estat que prefereix. El Sr. Gomà creu que s’ha distribuït a tots els grups municipals la proposta transaccionada amb el Grup Socialista, al qual agraeix la voluntat d’arribar a un acord. Com que ja la tenen els grups, doncs, diu que no llegirà la transacció. Explica que la proposició presentada és d’aprofundiment democràtic, de defensa del dret a decidir de la ciutadania com a clau de volta de la lògica democràtica. Recorda que uns dies abans el rei anunciava la seva abdicació, emmarcada en un procés de descrèdit i degradació galopant de la monarquia, una icona fortament qüestionada d’un règim, el del 78, que viu un procés de final de cicle i d’esgotament. Apunta que s’han tancat els espais d’avenç social i nacional que s’havien produït amb la lluita de molta gent al llarg dels anys. Comenta que la reforma de l’article 135 de la Constitució, que situa els bancs per sobre de les persones, es carrega el contracte social, i que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut el 2010 dinamita el pacte territorial. Afegeix que la Constitució actualment és paper mullat per a les persones en la dimensió de drets socials i s’erigeix com un mur contra l’autogovern en la seva dimensió territorial. Així mateix, parla del fet que l’esgotament del vell règim, de la vella política i les velles institucions obren una finestra d’oportunitat. Conclou, doncs, que és un escenari que cal afrontar des d’una dinàmica de procés constituent, de canvi constitucional, situant la lògica democràtica en el centre de tot el procés. Creu que cal afrontar el nou temps en clau d’aprofundiment democràtic, ja que el futur no es pot dissenyar des del tancament de files de les elits polítiques del vell règim, sinó que s’ha de construir apoderant la gent i donant-los veu. Opina que la gent ha de decidir la forma política de l’estat, el model de societat, el model de ciutat i les relacions entre Catalunya i Espanya. Pensa que cal un procés constituent per decidir-ho tot i així fer créixer la democràcia. Diu que aquest és el plantejament de fons de la proposició. Considera que en aquest context la forma d’estat, monarquia o república, no hauria de quedar al marge d’aquesta lògica democràtica, i que l’abdicació i l’automatisme dinàstic poden ser constitucionals, però queden lluny dels criteris democràtics, que poden ser legals, però presenten greus dèficits de legitimitat. Creu que un futur amb més democràcia passa per un canvi constitucional i la convocatòria d’un referèndum sobre la forma política d’estat i el futur polític de Catalunya. Aclareix que fa la proposició a l’Ajuntament perquè creu que Barcelona no pot quedar al marge dels nous processos polítics i de les noves demandes 4298 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 democràtiques, ja que no n’ha quedat al marge en cap moment històric. Recorda que Barcelona ha estat sempre protagonista i punta de llança precursora de les llibertats l’abril del 1931; també en les grans mobilitzacions veïnals i nacionals de la Transició, i diu que ho torna a ser avui dia. Opina, doncs, que amb aquesta proposta és fidel a la trajectòria de Barcelona, i per això demana a l’Ajuntament que reclami al govern de l’Estat la convocatòria d’un referèndum per decidir entre república o monarquia. El Sr. Escudé també agraeix la voluntat del Sr. Gomà de poder arribar a un acord i treballar conjuntament la proposició. Tal com comentava el Sr. Gomà, diu que amb l’abdicació del rei finalitza un període històric que ha consolidat la democràcia i ha preparat la ciutadania per anar aprofundint-hi. Considera que la societat catalana i l’espanyola ja són democràticament madures per poder afrontar amb tranquil·litat el debat sobre la forma política i la figura del cap d’estat, juntament amb altres debats. Opina que en el marc d’una reforma constitucional aquesta transformació rellevant de la forma d’estat ha d’estar sotmesa a consideració de la ciutadania, que sempre ha de tenir l’última paraula. Pensa que l’aplicació de les previsions constitucionals pel que fa a la successió de la Corona, inclosa la regulació via llei orgànica d’abdicació, no impedeix l’obertura d’un debat públic sobre la forma política de l’Estat. Informa que els socialistes participaran d’aquest debat, que ha de ser plural, aportant-hi les seves conviccions republicanes, democràtiques i federalistes a fi de superar el bloqueig institucional actual i contribuir a la construcció d’un nou projecte compartit al servei de la transformació social en sentit igualitari. Diu que hi votarà a favor perquè cap generació hauria d’hipotecar per sempre la voluntat de les generacions futures i perquè la conjuntura actual és idònia per obrir un període de reflexió. Cita el Sr. Orense, que deia: «No se da fácil forma al hierro, sino cuando está candente.» Considera que amb una societat políticament madura, amb les bases de la democràcia plenament assentades i amb una crisi institucional aguda, cal discutir amb profunditat assumptes com el de la forma política de l’Estat. I aclareix que ho defensa a l’empara legal dels principis constitucionals, ja que és la millor manera de legitimar el resultat, en què la ciutadania té l’última paraula per ratificar o no els canvis. La Sra. Esteller diu que el Sr. Gomà amb aquesta proposta fa el que sol fer, que és una proposta d’oportunisme polític i carregada de demagògia, amb grans titulars, gran propaganda i aprofitant un moment en què es tracta d’un assumpte tan rigorós i important com l’abdicació del rei, que regula l’article 57 de la Constitució, en què el rei abdica a favor del seu successor i dóna continuïtat i consolidació a la monarquia. Considera que aquest és un element d’estabilitat institucional que per primera vegada s’ha fet a Espanya amb calma i tranquil·litat, amb l’equilibri d’enfortir les institucions. No creu que s’estigui qüestionant el model. Constata que en l’actualitat hi ha una monarquia parlamentària, que a més la va elegir tothom en unes eleccions quan es va votar la Constitució. Explica que aquesta monarquia parlamentària es fonamenta en el règim jurídic del país i que a partir d’aquí el rei va manifestar el seu desig d’abdicar i donar continuïtat a la consolidació de la monarquia. Diu que Iniciativa vol distorsionar el debat i fer veure que es qüestiona la figura del cap d’estat, cosa que considera oportunisme. Diu que la monarquia és el millor símbol de la unitat d’Espanya i que és una opció per garantir la imparcialitat i l’estabilitat política, i que a més dóna continuïtat a la solidesa de les institucions i de la convivència. Comenta que aquesta voluntat està recollida a la Constitució i garanteix la prevalença del règim i el símbol de la democràcia. Considera que no hi ha cap buit de poder, i que es demostrarà l’endemà que hi ha una transmissió de poder sense problemes. Afegeix que tampoc no hi ha incertesa ni debilitat, sinó que les institucions s’enforteixen, que potser és el que preocupa Iniciativa. Creu que Iniciativa té un ideari polític que es fonamenta en una realitat que en l’actualitat no es planteja ni es qüestiona. Insisteix que deu ser això el que preocupa Iniciativa, aquesta consolidació, aquesta transmissió, aquesta abdicació i aquesta successió amb aquest clima d’estabilitat i de convivència. Pensa que per NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4299 això Iniciativa vol donar una aparença que no es correspon amb el que s’està tractant. La sorprèn el vot del Grup Socialista, ja que una setmana enrere el seu secretari general del partit en el Congrés dels Diputats va dir que amb el vot afirmatiu a l’abdicació es tractava de complir amb la Constitució. Afegeix que el Partit Socialista no entén com a causa central ni prioritària canviar la forma de govern, i considera que després de 35 anys els socialistes constaten que les esperances respecte al rei no s’han vist defraudades i que el sistema actual no és qüestionable, ni tampoc el cap d’estat ni la institució monàrquica. El Sr. Laporta manifesta el vot a favor d’UpB. En primer lloc, perquè el seu grup és una ferm defensor del dret a decidir, ja que és un dret universal, que dóna veu ala ciutadania perquè decideixi el seu present i el seu futur. I en segon lloc, perquè és un ferm defensor del model republicà on sigui, ja que pensa que és un sistema més democràtic que la gent pugui escollir per sufragi universal quin ha de ser el seu model d’estat i el seu cap d’estat. D’altra banda, espera que ben aviat només siguin els ciutadans de l’Estat espanyol els qui decideixin lliurement el seu model d’estat, i desitja mantenir amb aquest model d’estat una bona relació de futur, atès els lligams històrics, emocionals i veïnals de Catalunya amb Espanya. En resum, desitja tota la salut democràtica als espanyols, ja que això sempre ajudarà a les relacions internacionals amb el futur estat català. Tanmateix, és conscient que aquest Ajuntament encara pertany administrativament a l’Estat espanyol, i per això votarà a favor de la proposta d’Iniciativa. Per tant, mostrarà tot el respecte al model d’estat que escullin els espanyols i dóna tot el suport perquè tinguin la possibilitat de fer-ho en aquest procés constituent que proposa Iniciativa, però insisteix que UpB el que vol és treballar per la república catalana. El Sr. Ciurana diu que intentarà fugir de les paraules grandiloqüents, perquè si la decisió estigués en aquesta taula suposa que la intensitat del debat també seria diferent, i no es vol situar en aquests temes. Expressa, doncs, el vot d’abstenció del seu grup, tal com ha fet també en el posicionament a les Corts Generals, tant al Congrés dels Diputats com al Senat, pel que fa a l’abdicació. Explica que el seu grup s’ha passat més de 35 anys defensant un nou model d’estat, i diu que ara estan en un procés diferent, perquè es demana un nou estat. Per tant, des del respecte a les decisions que puguin prendre els partits polítics amb forta presència al Congrés dels Diputats, diu que Convergència es posiciona en una abstenció perquè el seu projecte polític ara passa perquè els catalans puguin exercir lliurement el seu dret a decidir. Constata que això no és una qüestió nova per al catalanisme polític, ja que molts anys enrere ho va deixar escrit Francesc Cambó, poc temps enrere ho recordava el Sr. Duran al Congrés dels Diputats en el debat entre monarquia o república, i Convergència sempre opta per Catalunya. El Sr. Gomà torna a agrair no només el suport, sinó també la voluntat d’acord del Grup Socialista. Manifesta també l’agraïment pel suport d’UpB i l’abstenció del govern, que fan possible l’aprovació d’aquesta proposició, que una vegada més ha tingut el vot en contra només del PP. Constata que no és la primera vegada que passa, que el PP es quedi sol i aïllat, quan es tracta de decidir en clau de lògica democràtica. Pel que fa a l’oportunisme de què parlava la Sra. Esteller, diu que no es pot acusar Iniciativa d’oportunisme en aquest tema, sinó en tot cas de coherència, ja que el seu grup sempre ha defensat la democràcia i la república. Respecte de la demagògia, no creu que situar una decisió d’aquest abast en clau d’expressió de la voluntat ciutadana sigui demagògia, ja que no hi ha res més sòlid ni rigorós que la lògica democràtica per fonamentar i construir el futur. Pel que fa al que deia la Sra. Esteller que l’automatisme dinàstic en la successió és constitucional i dóna estabilitat, diu que creu que la incapacitat que està mostrant l’Estat i l’actual Constitució per canalitzar les demandes ciutadanes no enforteix, sinó que fa més fràgils les institucions. Considera que la millor manera de canalitzar les demandes ciutadanes és obrint la porta a la consulta. Comenta que el Sr. Ciurana parlava de forma d’estat o estat, i creu que el dret a decidir en tots els àmbits uneix clarament l’argument, ja que així com hi ha el dret 4300 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 a decidir la forma política de l’estat, també hi ha el dret a decidir el futur polític de Catalunya. Per això, diu, ha situat aquesta proposició en clau de dret a decidir de la ciutadania i en clau d’aprofundiment democràtic, perquè és evident que la forma política de l’estat hauria d’obrir la porta a poder decidir també les relacions entre Catalunya i Espanya. En resum, pensa que des de l’Ajuntament es fa una nova aportació en clau democràtica per fonamentar el futur polític del país i del conjunt de l’Estat, amb més democràcia, ja que formalment l’Ajuntament reclama al Govern de l’Estat la convocatòria d’un referèndum per decidir entre república i monarquia. Considera que ara li toca al govern municipal fer d’aquest acord el seu cavall de batalla política i instar de manera proactiva el Govern de l’Estat perquè això sigui possible. El Sr. Escudé li diu a la Sra. Esteller que li podria llegir l’acta de l’any 78 al Congrés dels Diputats i el que va dir el Sr. Gómez Llorente, del PSOE, en aquella ocasió, però diu que s’ho estalviarà. Aclareix que el seu grup defensa la modificació de la Constitució en sentit federal i social, però troba evident que en el debat ha de ser-hi present l’aspiració de reformar qualsevol disposició de la Constitució, incloses les relatives a aquest aspecte. Considera que s’hauria de poder discutir amb la mateixa tranquil·litat la figura del cap d’estat que qualsevol altra cosa, si és un debat plural i obert amb totes les forces polítiques. Creu que el millor símbol d’unitat ha de ser la voluntat de la ciutadania. Per tant, no considera que això sigui oportunisme polític, sinó la conjuntura que els toca viure, ja que és un moment històric i ha sigut el rei qui ha abdicat, ningú no li ho ha demanat. La Sra. Esteller replica que tota la ciutadania va elegir quan va votar la Constitució, amb un règim, amb el cap d’estat, en aquest cas amb una monarquia parlamentària. I fa palès que les constitucions del món no es voten en cada generació. Assenyala que amb normalitat es renoven periòdicament totes les institucions de l’estat, inclosa la constitució d’aquest consistori, i que no es qüestiona cada vegada el model ni el sistema de l’Ajuntament, la Generalitat o l’estat. Indica que ara el que passa només és l’abdicació de Juan Carlos I, que dóna pas al regnat de Felipe VI, que està cridat a continuar l’obra del seu pare amb renovades forces, i a garantir l’estabilitat institucional i la fortalesa de la institució. Conclou que aquesta és la qüestió que s’està tractant, i que és la Constitució qui garanteix aquest procés. Considera que Iniciativa i el Grup Socialista ho aprofiten per canviar-ho tot, i insisteix que no es correspon en aquest moment i que aquesta consolidació garantirà l’estabilitat de què parlava. El Sr. Laporta recorda que ja s’ha posicionat a favor de la proposició d’Iniciativa i no vol entrar en debats de qui ha votat la Constitució i qui no. Posa de manifest, però, que només el 30% de catalans actuals va tenir l’oportunitat de votar aquesta Constitució, i que la Constitució dels Estats Units s’ha esmenat 27 vegades. S’adreça a la Sra. Esteller per dir-li que no doni lliçons de dret constitucional perquè hi ha moltes evidències que donen pes als arguments que es presenten a la proposició. Insisteix que hi votarà a favor perquè està a favor del dret a decidir i d’un model republicà allà on sigui. El Sr. Ciurana replica a la Sra. Esteller que amb un referèndum ella pot votar monarquia, però que sense un referèndum molts no poden votar república. Afegeix que amb un referèndum les noves generacions, és a dir, persones de menys de 54 anys, que no van poder votar el 78, podran votar lliurement monarquia o república. Opina, doncs, que per la democràcia i pel futur l’Ajuntament ha tornat a erigir la bandera de més democràcia i més llibertats. Espera, doncs, que es pugui donar compliment a aquesta demanda. El Sr. Ciurana expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda que l’Ajuntament de Barcelona: Reclami al Govern de l’estat l’impuls d’un procés de canvi constitucional NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4301 i la convocatòria d’un referèndum sobre la forma política de l’estat, on la ciutadania decideixi amb els seus vots entre República i Monarquia. Del Grup Municipal UpB: 13. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar el Govern municipal a promoure l’aplicació a tota la ciutat del protocol d’actuació entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Il·lustre col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, d’execució de les diligències de llançament al partit judicial de Barcelona, i en conseqüència presenti a tots els Plenaris de Districte de la nostra ciutat i a la Comissió Especial Mixta contra els Desnonaments una mesura de govern amb la concreció d’aquesta promoció, en forma de Plans Especials de Districte sobre el Tractament dels Desnonaments. El Sr. Laporta explica que la proposició es refereix a l’accés a l’habitatge digne, ja que sap que és un dels problemes més rellevants de la crisi. Comenta que el seu grup ha presentat iniciatives per pal·liar aquestes situacions i trobar-hi vies de solució. Recorda que al Plenari de l’octubre de 2011 ja es va aprovar una proposició d’UpB en què es declarava Barcelona ciutat activa i compromesa amb la prevenció de desnonaments per dificultats econòmiques i en defensa del dret a l’habitatge. Manifesta que UpB creu prioritari abordar aquesta gran problemàtica amb els sectors implicats i, per tant, comptar amb les entitats i associacions que fa temps que estan implicades amb les famílies afectades per aquesta situació, com la Plataforma d’afectats per la hipoteca, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Ofideute, Càritas, etc. Considera que això significa aprofitar els coneixements adquirits durant aquests anys, i que per aquest motiu va néixer la Comissió Mixta contra els Desnonaments. Explica que en el consell plenari del Districte de Nou Barris el 3 de juliol de 2012 es va presentar una mesura de govern sobre el tractament de desnonaments al districte, que és un protocol d’actuació contra els desnonaments entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la secretaria de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona. Considera que és una mesura d’èxit, i aprofita per felicitar Irma Rognoni, regidora del Districte de Nou Barris, per haver-la presentat, defensat i concretat. Creu que caldria estendre-la a tota la ciutat en forma de plans especials de districte sobre el tractament dels desnonaments. Pensa que la situació actual i el ritme dels desnonaments requereix fer un pas més, i diu que en aquest sentit va la proposició. La Sra. Sánchez entén aquesta proposició com una eina més per treballar contra els desnonaments, i per això hi votarà a favor. Pel que fa a l’impacte dels desnonaments, explica que hi ha un informe de dades generals de Barcelona, però coincideix que cal saber escoltar i treballar des de la proximitat si es vol donar resposta a més famílies. Destaca que el 90% dels llançaments judicials són per l’impagament d’habitatges de lloguer, i diu que aquesta situació va en augment. Concreta que famílies desallotjades que no van poder fer front a la hipoteca ara pateixen llançaments per no poder pagar el lloguer. Fa referència a un magnífic article de la Sra. Angulo i el Sr. Aroca sobre aquests fets. Creu que és un tema que ocupa i preocupa els grups municipals i que davant d’això la proximitat ha de ser un factor d’actuació. Comunica que hi ha molts casos en què les associacions, les entitats de barri i els veïns són els que atenen les persones i els que informen els grups polítics de la gravetat de la situació. Per això, davant d’aquest context, li sembla positiva la idea que els districtes puguin treballar un pla específic en aquest àmbit, en coordinació i amb les eines i recursos de la ciutat. 4302 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Coincideix que aquest pla ha de comptar amb una promoció del protocol d’actuació signat per tots els organismes que el Sr. Laporta ha esmentat, segurament amb una adaptació d’aquest protocol a la realitat de cada territori. Diu que el Sr. Laporta ha esmentat Nou Barris, però en aquest cas en discrepa perquè en el fons Nou Barris ha traslladat de forma mimètica el protocol de ciutat, i sap que no funciona del tot bé i que caldrà fer algunes adaptacions perquè això sigui una eina que reforci el que demana la proposició. Considera, però, que aquest pla podria incloure també altres objectius. Explica que el seu grup l’endemà presentarà a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient un prec perquè es faci un mapa de desnonaments i llançaments per barris, cosa que permetrà tenir un coneixement més adequat del territori, destinar millor els recursos i millorar la coordinació entre les oficines d’habitatge i els centres de serveis socials. Recorda que el Consell Plenari d’aquest consistori ja va aprovar per unanimitat declarar Barcelona ciutat activa i compromesa amb la prevenció dels desnonaments per dificultats econòmiques i en defensa del dret a l’habitatge, i indica que el 24 de novembre de 2011 es va crear la Comissió Mixta sobre Llançaments, instada pel PSC. Creu, doncs, que és un compromís que cal renovar i sobre el qual cal continuar treballant, i per això hi votarà a favor. La Sra. Esteller diu que el Grup Popular comparteix l’objectiu de la proposta, que en definitiva és com es pot ajudar les persones que estan en una situació de desnonament. Opina que, tot i que el 80% dels desnonaments a Barcelona són per qüestions de lloguer, a aquestes persones se’ls ha de facilitar que puguin accedir a un altre habitatge. Creu que cal veure, però, de quina manera això es pot fer de la millor manera possible. Explica que per això es va elaborar aquest protocol d’actuació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però diu que aquest protocol exclou la ciutat de Barcelona i, per tant, no hi és aplicable. Afegeix que per això es va arribar a un acord amb el Col·legi de Procuradors pel qual ells són els que es coordinen amb els centres d’urgències socials de l’Ajuntament per donar resposta a aquestes situacions de desnonament. Informa que aquestes operacions les fa el CUESB, i per tant, conclou que la col·laboració sembla que és bastant intensa, atès que s’estan resolent moltes qüestions, tot i que s’hagi de millorar la manera de coordinar-se i de fer-se. Li pregunta al Sr. Laporta si sap de quina manera, perquè creu que, si no, seria el govern qui hauria d’instar perquè Barcelona s’inclogués en aquest protocol. Pregunta què no funciona en aquest conveni amb el Col·legi de Procuradors; pensa si potser no es fa amb l’eficàcia que s’hauria de fer. Per això considera que el protocol ha d’incloure la ciutat, i diu que no sap el motiu pel qual està exclosa. El Sr. Mestre manifesta el vot a favor del seu grup. Comenta que es tracta d’un protocol d’actuació entre les institucions ja esmentades pel que fa a l’execució de les diligències de llançament a Barcelona, i que té com a objectiu posar en contacte amb la major celeritat els ciutadans afectats amb els serveis municipals per tal que aquests coneguin i accedeixin al catàleg de serveis, contactes i possibilitats d’acció, s’evitin riscos i es proporcionin garanties ala comissió judicial. Comenta que el protocol és molt detallat i que no té temps de desgranar-lo, però valora que s’hagi assolit. A més, coincideix amb la proposta d’UpB en el fet que aquest protocol es concreti en mesures de govern i amb plans en cadascun dels districtes de la ciutat. Li sembla que això és imprescindible perquè la problemàtica subsisteix a tots els districtes de la ciutat. Finalment, subratlla que, malgrat aquest protocol, malgrat les comissions que es puguin crear, malgrat els plans municipals dels districtes, malgrat l’activitat d’entitats i plataformes de caràcter veïnal, no es pot oblidar la situació que dóna origen a tot això, que és una situació d’una gran injustícia, en què desenes de persones i famílies són expulsades de casa seva, i se’ls abandona a la seva sort. Per això vol denunciar aquesta situació, ja que el protocol només intenta minorar els efectes d’una situació injusta. El Sr. Martí comparteix l’objectiu de la iniciativa d’UpB, ja que creu que cal fer el que sigui per millorar aquest drama. Tanmateix, pensa que aquesta proposta no és la millor fórmula per fer més operativa aquesta mancança en aquesta lluita contra la situació injusta que viuen tantes famílies. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4303 Constata que el protocol existent és millorable des del punt de vista pràctic, ja que hi ha pocs casos en l’últim any que hagin reeixit a través d’aquesta operativa. Però recorda que hi ha altres vies anteriors al protocol, com un acord verbal entre Qualitat de Vida de l’Ajuntament i el jutjat degà de Barcelona amb el qual s’havien atès situacions tan compromeses com els desnonaments o llançaments. Tal com algun portaveu ha dit, indica que avui dia a Barcelona, als 10 districtes municipals, ja s’apliquen els protocols i les actuacions que hi han coordinades entre institucions. Reconeix que a Nou Barris, per la problemàtica específica, s’hi ha fet una mesura de govern, però precisa que l’aplicació pràctica de les mesures és universal, no només a Nou Barris, sinó a tots els districtes, de manera que quan hi ha un llançament, és el mateix CUESB, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, qui decideix quina és l’actuació més adient en funció de la situació puntual de cada cas. Insisteix, doncs, que això ja s’està fent i que seria duplicar protocols. Davant la proposta d’algun altre portaveu que això es complementi amb alguna mesura de govern, informa que precisament en el proper Plenari el govern presentarà una mesura de govern sobre el nou CUESB, en què s’especificaran un conjunt d’accions complementàries en relació amb com actuar davant d’aquestes situacions. Així doncs, el govern s’abstindrà en aquesta proposta perquè creu que no és un operatiu que millori a la pràctica la lluita contra els drames dels desallotjaments, desnonaments i llançaments. El Sr. Laporta diu que li falta el posicionament del Partit Popular. Respecte de la pregunta que ha fet la Sra. Esteller de per què no s’inclou Barcelona en aquest protocol, diu que sap que hi ha un acord amb el Col·legi de Procuradors pels llançaments, a què també feia referència el Sr. Martí. Entén que totes aquestes iniciatives s’estan fent a tots els districtes i ho celebra, però no ha entès ben bé a què es referia la Sra. Esteller amb el fet que Barcelona hi està inclosa. Recorda que hi ha un protocol que en forma de mesura de govern es desenvolupa a Nou Barris, i explica que aquest protocol, tal com deia el Sr. Mestre, és molt detallat i està ben treballat, i el seu grup considera que és una fórmula per donar solucions a aquest drama dels desnonaments i llançaments. Agraeix, doncs, el posicionament del Partit Socialista, i pel que fa al que deia la Sra. Sánchez que a Nou Barris no està acabant de funcionar, diu que es tracta d’aprofundir en la línia que funcioni el millor possible. Agraeix el posicionament i les explicacions del Sr. Mestre, amb qui està d’acord pel que fa al protocol. També agraeix les explicacions del Sr. Martí, malgrat que com a representant del govern s’abstindrà. Queda, doncs, a l’espera d’aquesta mesura de govern perquè des de Barcelona s’impulsin l’efectivitat i l’eficiència que ha de tenir aquest protocol. La Sra. Esteller afirma que, encara que no l’ha baixat, el protocol diu que s’exclou el partit judicial de Barcelona. Pel que fa a l’aplicació d’aquestes mesures, destaca que el regidor de Presidència parla d’un conveni amb els jutjats per fer-ho de la millor manera possible. Diu que li consta que el Col·legi de Procuradors té un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. Comenta que, si tot això serveix per millorar el circuit per ajudar les persones afectades per qualsevol desnonament, no té cap problema a donar-hi suport. Afegeix que si aquest protocol és insuficient i el regidor de Presidència també ho considera, el que han de fer és implementar-lo. Insisteix que l’objectiu és que les persones desnonades tinguin el circuit més eficaç per trobar una solució. Per tant, no entrarà en la literalitat del text, ja que pensa que el compromís en aquesta sessió és molt més important. Destaca que hi ha un circuit per als desnonaments a través de protocols, de convenis i de bona relació amb les institucions, i que el que s’ha de fer és el millor circuit perquè aquestes persones siguin ateses de la millor manera possible i trobin un habitatge en el menor temps possible. En aquest sentit, doncs, donarà suport a la proposta, tenint en compte les carències que ha trobat i el fet que pensa que cal implementar el circuit perquè sigui millor i més ràpid. El Sr. Laporta també agraeix el suport del Partit Popular en aquesta proposició. I aclareix que li fa l’efecte que estaven fent referència a un protocol anterior del que 4304 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 estaven parlant, perquè el protocol a què es refereix la proposició és del 4 de març de 2013 i està signat per l’alcalde també. Reitera l’agraïment a tots els grups. El Sr. Martí expressa l’abstenció de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 14. Que s’obri un perfil de twitter "Alcalde de Barcelona" que sigui el que es gestioni institucionalment, per les informacions i respostes corresponents a l’Alcaldia de la ciutat. El Sr. Espriu comenta que, uns mesos abans i a petició del Grup Socialista, el govern va presentar en aquesta Comissió un pla de comunicació digital i de xarxes de l’Ajuntament de Barcelona, en què el govern deia que havia apostat des de sempre per les xarxes socials, i que la capacitat que tenen aquestes per apropar l’Administració als ciutadans ajuda a complir un dels objectius de qualsevol administració pública, que és informar de manera transparent de les decisions que es prenen en el si de l’Administració. Comparteix amb el govern el fet de fer un pla de comunicació digital i que l’objectiu fonamental és facilitar la informació i la transparència. És conscient dels canvis ràpids que aquestes formes de comunicació produeixen i per això fa aquesta proposta en positiu. Concreta que la intenció és fer un pas endavant pel que fa a la claredat i la transparència de la informació i comunicació institucionals. Concreta que recupera una proposta feta anteriorment de creació d’un perfil de Twitter «alcalde de Barcelona», que sigui qui gestioni les informacions i respostes corresponents a l’alcaldia de la ciutat. El Sr. Forn comenta que hi ha diferents formes de gestió del propi Twitter i recorda que l’alcalde Trias té perfil propi a Twitter i a Facebook des del 2008, per tant, abans de ser alcalde. Informa que a les xarxes socials el govern sempre ha sumat la vessant social, la política i la institucional i les ha posat conjuntes, gestionades tant per ell mateix com pel seu equip de col·laboradors. Diu que una de les màximes prioritats és interactuar amb els ciutadans i concreta que dues de cada tres piulades són respostes als ciutadans arran de les seves preguntes. Indica que el model del govern en aquest cas és no separar la vessant política, la personal i la institucional, i entén que els ciutadans tampoc ho fan perquè quan s’adrecen al Sr. Xavier Trias és perquè és l’alcalde de Barcelona. No acceptarà, doncs, aquest prec perquè l’Ajuntament ha optat per un altre model que li sembla més pràctic. El Sr. Espriu pot compartir que la persona és una, però diu que la institució no és la persona, i pensa que no s’han de confondre les posicions de l’alcalde i líder de Convergència i Unió amb les posicions de l’alcalde com a cap de l’Ajuntament. Per això proposava això de l’alcaldia de Barcelona, perquè era una manera que la gent pogués adreçar-se a la institució per fer preguntes concretes. Considera que l’Ajuntament de Barcelona no és qualsevol administració pública, sinó que és per excel·lència l’Administració referencial i té la capacitat de gestionar aquests dos conceptes, separant l’opció que «Xavier Trias» quedés com el personal de l’alcalde, gestionat també pel seu equip, i el d’«alcalde de Barcelona» li permetria fer la informació de cara al ciutadà de caràcter general, que d’alguna manera hauria donat la bidireccionalitat institució-ciutadania. Li sap greu, per tant, que no s’accepti el prec. El Sr. Forn entén el Sr. Espriu, però diu que la línia és molt prima i que és complicat de saber. Comenta que podria citar almenys dos alcaldes de ciutats importants catalanes, com el Sr. Ros o el Sr. Ballesteros, que tenen el mateix model. No diu que sigui millor, sinó que és el model pel qual ha optat l’Ajuntament i altres alcaldes del PSC i d’altres partits polítics. Li dóna la raó, però, en el fet que NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4305 no s’ha d’oblidar mai que és el perfil de l’alcalde de Barcelona i que segons quins debats i quines opinions s’han de mantenir al marge. Tanmateix, insisteix que no està d’acord amb un perfil estricament institucional. Es dóna per tractat. 15. Que el Govern lliuri als Grups Municipals en el termini d’un mes un informe de situació i valoració del Pla de Locals presentat com a Mesura de Govern a la Comissió de Presidència i Règim Interior de desembre de 2012. El Sr. Espriu demana que el govern lliuri als grups municipals en el termini d’un mes un informe de situació i valoració del Pla de locals presentat com a mesura de govern en aquesta Comissió al desembre de 2012. El Sr. Forn diu que ja té algunes dades, però que prefereix completar-li amb l’informe. Es compromet a fer-lo de seguida, ja que és un tema interessant que creu que val la pena explicar-lo bé i que tothom el conegui. Accepta, doncs, el prec. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 16. Que el Govern municipal faci un inventari dels clubs i associacions de fumadors de cànnabis que hi ha actualment a la nostra ciutat i s’adoptin mesures urgents de control d’aquests locals, especialment d’inspecció, per tal d’evitar els perjudicis i molèsties que ocasionen al seu entorn fins que estigui desenvolupada la nova normativa. La Sra. Esteller explica que des del novembre de 2013 el Grup Popular ha demanat en aquesta Comissió la regulació dels clubs i associacions de fumadors de cànnabis, no només pel que suposa aquesta obertura, sinó també pels efectes nocius que tenen en els barris i districtes. Es queixa que el govern va endarrerit en aquesta qüestió i que durant aquest temps s’han obert diversos clubs. Comenta que hi deu haver uns 200 clubs a Barcelona, i que el seu grup té constància dels barris en què generen més conflicte i els veïns s’han queixat, com a les Corts, Sant Pere o l’Eixample. Indica que el 12 de juny en el BOP es va anunciar una moratòria d’un any de les llicències. Vol demanar al Govern que es faci inventari per tal de poder prendre mesures de control i d’inspecció a fi d’evitar que els que ja hi són causin perjudicis als veïns. Es pregunta què s’ha de fer amb els clubs que ja existeixen fins que no es desenvolupi una nova normativa. El Sr. Forn accepta el prec perquè és el que ja s’està fent. D’una banda, diu que suspenen durant un any els comunicats que les associacions han de presentar per instal·lar-se, i que així tindran temps de preparar la normativa necessària per delimitar en quins casos es poden obrir aquests clubs. Explica que l’Ajuntament, a més, s’ha compromès a obrir-ho a una comissió d’experts en què participin metges, gent de la farmàcia, i en paral·lel amb la participació del grup de drogues. Informa també que en paral·lel s’està actuant directament en els locals oberts, que no són 200, sinó uns 160. Indica que s’estan aixecant actes per veure si compleixen o no una sèrie de requisits de les ordenances de l’Ajuntament i, si no les compleixen i aquestes modificacions no es fan, això pot acabar amb un precinte dels locals. Creu que en poques setmanes s’haurà complert el 100% de les inspeccions. La Sra. Esteller agraeix l’acceptació del prec, ja que es tracta d’inspeccionar i controlar per evitar els prejudicis que causen en l’entorn i els veïns. Es dóna per tractat. 17. Instar el Govern municipal a que publiqui a la web de l’Ajuntament de Barcelona, tant en la seva versió en castellà com en català, tota la informació referida a les convocatòries de 60 places de Bombers i de 100 agents de la Guàrdia Urbana a fi de que es respecti el dret a la igualtat en l’accés a la funció pública, 4306 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 amb indicació de nous terminis de presentació de sol·licituds i tot suspenent, si s’escau, els processos en marxa fins que s’esmeni aquesta deficiència. La Sra. Esteller demana al govern que publiqui a la web de l’Ajuntament, tant en la versió castellana com en la catalana, tota la informació referida a les convocatòries de 60 places de bombers i 100 de Guàrdia Urbana per respectar la igualtat en l’accés a la funció pública. Explica que quan es van fer les diverses convocatòries en la pàgina en català es va anar actualitzant i, en canvi, en la versió en castellà no es va actualitzar, i, per tant, la gent que només seguia la pàgina en castellà no es va adonar d’aquesta convocatòria, cosa que ha causat perjudicis a persones que s’han adonat pels mitjans de comunicació que ja s’havien iniciat les proves. Conclou que quan hi ha dues pàgines cal actualitzar en els dos idiomes totes les convocatòries. Mostra la web el 20 de maig de 2014, en què en català i en castellà hi ha els diversos estats de tramitació, i la del 3 de juny de 2014. Comenta que el seu grup ho ha sabut per les queixes. Per tant, demana al govern que solucioni aquest error i que torni a fer les convocatòries perquè la gent s’hi pugui presentar. El Sr. Forn està d’acord amb el fet que si hi ha dues versions en llengües diferents hi ha d’haver la mateixa informació en l’una que en l’altra. Li demana, però, a la Sra. Esteller que li ho deixi comprovar, i llavors ampliarà aquesta informació. Passa la paraula al Sr. Carles Arias perquè ampliï la informació. El Sr. Arias explica que en la part castellana i anglesa normalment sempre que hi ha una convocatòria es posa una ressenya en cadascun dels idiomes, però que en aquestes dues últimes convocatòries el programa que fa la conversió no ha funcionat. En tot cas, diu que la informació és a títol informatiu i que són les publicacions en els diaris oficials les que marquen el ritme de les convocatòries. Comenta que des dels serveis informàtics han dit que en qüestió de dies estarà resolt. Insisteix, però, que el problema no és en la informació, que sí que hi és a la web, sinó en la ressenya que fa referència a què s’ha convocat, que sí que es posa en anglès i en castellà, i que en aquestes dues últimes convocatòries no ha funcionat per problemes tècnics. La Sra. Esteller agraeix la voluntat del govern i li demana que ho solucioni perquè a vegades els problemes tècnics tenen greus conseqüències a l’hora que la gent es pugui assabentar de convocatòries, ja que, tot i que la convocatòria es fa al butlletí, la gent no el llegeix cada dia i ho mira a través de la manera que té l’Ajuntament de comunicar-se, que és la web, en què la gent té confiança. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 18. Instar al Govern municipal a realitzar, entre setembre i desembre de 2014, un procés participatiu sobre la reforma de l’avinguda Paral·lel amb les diferents entitats i veïns i veïnes dels barris del Raval, Poble Sec i Sant Antoni, que la memòria participativa d’aquest procés s’incorpori a l’expedient i que, immediatament, s’aturi l’execució de les obres de remodelació. El Sr. Mestre comenta que hi ha una proposta de transformació del Paral·lel promoguda per l’Àrea d’Hàbitat Urbà que provoca rebuig veïnal perquè manca un veritable procés participatiu en el territori, en aquest cas al Raval, Sant Antoni i el Poble-sec. Comenta, doncs, que no hi ha hagut tampoc coneixement concret del projecte ni espai de delimitació real amb les entitats i associacions de veïns d’aquests barris, ni l’examen i la incorporació de les propostes veïnals en aquesta proposta de reforma en forma de memòria participativa. Afegeix que, a més, això es dóna en el Districte de Sants-Montjuïc, en què s’ha viscut una situació similar els darrers dos anys en relació amb el replantejament de la urbanització del que es coneix com a Calaix de Sants, per donar-hi moltes voltes, per generar conflictes i per tornar pràcticament a la situació d’origen abans que l’Àrea d’Hàbitat Urbà decidís canviar el projecte ja acordat prèviament amb els veïns. Li sembla, doncs, que hi ha un problema crònic d’aquesta Àrea d’Hàbitat Urbà. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4307 Explica que el resultat és una proposta veïnal en forma de manifest, en què es reclama aturar el Pla del Paral·lel, replantejar-se aspectes essencials d’aquest pla i abordar la situació del Poble-sec amb l’exigència de l’elaboració d’un pla d’usos específics per a aquest barri. Demana, doncs, al govern municipal que escoltin els veïns, les entitats i les associacions, que construeixin acords des del diàleg i que no vulguin imposar la reforma del govern, perquè si ho intenten tornaran a fracassar com ja va passar en el Calaix de Sants. Per això presenta aquest prec, en què es demana que entre setembre i desembre de 2014 es dugui a terme un procés participatiu reglat sobre la reforma de l’avinguda del Paral·lel amb les diferents entitats i veïns dels barris del Raval, Poble-sec i Sant Antoni, que la memòria participativa d’aquest procés s’incorpori a l’expedient i que immediatament s’aturi l’execució de les obres de remodelació. El Sr. Martí no coincideix amb aquesta anàlisi del Grup d’Iniciativa, ja que considera que el procés participatiu s’ha estat fent des del 2012 a través de la comissió de seguiment d’aquest procés de reurbanització d’un espai de ciutat tan important com el Paral·lel. Informa que s’ha discutit el projecte amb moltes entitats i veïns com ara l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, l’Associació de Geganters de Poble-sec, l’Associació de Veïns del Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, l’Eix Comercial del Raval, la Fundació Fem Paral·lel, la Fundació Tot Raval, l’Associació de Veïns de Sant Antoni, l’Associació Talia Olímpia, la Unió de Veïns del Poble-sec, Raons Públiques i Sant Antoni Comerç, entre altres. Comenta que la plataforma «Aturem les obres del Paral·lel» apareix a posteriori, quan ja s’ha consensuat el projecte amb les diferents entitats i veïns dels tres districtes afectats, quan ja s’han adjudicat les obres i quan ja s’ha produït l’inici de les obres de la primera fase del Paral·lel. Explica que la primera fase va ser el col·lector, i la segona, l’inici pròpiament de les obres. Entén, doncs, que tot i que aquesta plataforma té tot el dret a exigir millores en el projecte, les obres no es poden aturar. De fet, indica que, tot i que Iniciativa només parla d’un manifest, hi ha un segon manifest en què la majoria d’entitats que ha anomenat demanen que no s’aturin les obres, ja que fa molts anys que esperen que hi hagi una revitalització d’aquesta zona. Demana, per tant, que se’n parli amb propietat. Dit això, precisa que el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà i ell mateix, com a regidor de Sants-Montjuïc, van dir en el seu moment que estaven oberts a mantenir el contacte i el diàleg amb algunes de les entitats i persones que formen part del manifest «Aturar les obres», perquè creu que encara hi ha temps, sense aturar les obres, per introduir algunes millores en alguns usos d’espais que es guanyaran per al veïnat amb aquesta reforma del Paral·lel. Per tant, diu que no accepta el prec, però que està obert a parlar, i anuncia que es convocarà en dates properes no solament les entitats de les plataformes, sinó també totes les entitats dels tres districtes afectats per les obres. El Sr. Mestre lamenta que no s’accepti el prec, malgrat que agraeix el to que ha utilitzat el Sr. Martí. Reconeix que s’ha informat i s’ha parlat amb entitats, però no amb totes, i insisteix que no hi ha hagut un procés participatiu real. Tot i que no coneix l’expedient de la reforma del Paral·lel, no li estranyaria gens que en mirar-lo no trobés memòria participativa, ja que és difícil fer-ne una quan el procés participatiu no ha estat real. Demana que el govern rectifiqui i no cometi un error. Pensa que potser no ho demana al regidor adequat, però manifesta que des d’Hàbitat Urbà fa tres anys que rectifiquen processos semblants a aquest. A més, considera que les obres es poden aturar, ja que tenen un cronograma de vuit mesos. Així mateix, opina que s’han de replantejar qüestions que creen molta desconfiança i desacord entre els veïns. Indica que hi ha una nota de premsa del 15 de gener de 2013 en què es parla de noves places per guanyar espai als veïns, i en una imatge virtual ja han posat la terrassa corresponent, que produeix com a efecte immediat que l’espai per als veïns és inferior al que hi ha ara. Conclou, doncs, que el govern no es pot estranyar de la desconfiança dels veïns, quan se saben les intencions del govern i en una nota de premsa les imatges virtuals col·loquen el problema abans que existeixi. 4308 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Per això demana al govern que s’assegui amb els veïns i accepti replantejar-se aspectes de la reforma prevista al Paral·lel. I també demana que l’Ajuntament deixi de fer malbé l’espai públic a la ciutat amb tantes terrasses i vetlladors. El Sr. Martí creu que la part políticament rellevant és que el govern està disposat i obert a parlar de qüestions que puguin ser incorporades i puguin millorar els usos col·lectius d’aquests nous espais. Afegeix que, a més, hi ha d’haver una regulació singular de la zona del Paral·lel perquè l’Ordenança de terrasses així ho indica, atès que és una zona singular. Reitera, però, que el que l’Ajuntament no pot ni vol fer és aturar les obres, perquè hi ha molts altres veïns i entitats que estan a favor que es facin les obres després d’anys d’espera. Es dóna per tractat. 19. Que el Govern municipal presenti en la propera Comissió de Presidència i Règim Interior un informe amb la Memòria d’activitats de l’Oficina de l’Arquitecte en Cap corresponent a 2013, que inclogui: les activitats realitzades i els costos derivats -de forma detallada- i l’organigrama actual, en el qual es detallin tots els llocs de treball adscrits, els nivells i funcions assignades, així com el nom de les persones que ostenten aquests llocs de treball. El Sr. Mestre explica que el 9 de novembre de 2012 un decret d’alcaldia establia la creació de l’Oficina de l’Arquitecte en Cap, després de la dimissió o cessament del Sr. Guallart com a gerent de l’Àrea d’Hàbitat Urbà. Comenta que aquesta nova oficina va quedar adscrita a la gerència d’Hàbitat Urbà i juntament amb el decret hi havia un annex en l’organigrama de nivells 26 a 30, en què s’establia que aquesta nova oficina tenia com a personal adscrit al nivell 30 l’arquitecte en cap, dues persones de nivell 28 i tres de nivell 26. Suposa que aquesta oficina a més té adscrites altres persones de nivells inferiors al 26. Constata que un nou decret d’alcaldia, del 19 de febrer de 2013, va adscriure l’oficina a la gerència municipal i que en aquell cas no s’hi annexava organigrama, per la qual cosa dedueix que l’organigrama és el mateix que quan es va crear l’oficina. Diu que vint mesos després que s’obrís aquesta oficina hi ha un gran desconeixement sobre l’activitat de l’Oficina de l’Arquitecte en Cap. Sap que està ben dotada de recursos humans i, pel que ha vist en el Compte General, també està ben dotada de recursos materials, però li agradaria conèixer i valorar l’activitat d’aquesta oficina i per això presenta el prec, perquè en la propera Comissió es presenti una memòria d’activitats del 2013, que inclogui activitats realitzades, costos derivats de forma detallada, organigrama actual i que es detallin els llocs de treball adscrits, els nivells, les funcions designades, així com el nom dels treballadors. El Sr. Forn accepta el prec i diu que es presentarà la informació que es demana. El Sr. Mestre agraeix l’acceptació del prec, ja que li permetrà valorar aquesta oficina sobre la qual té un gran desconeixement. Insisteix que vol una informació dels costos de manera global i unitària, i també dels viatges, ja que ha pogut veure en el Compte General algun d’aquests viatges i troba que no estan justificats de manera suficient. Li sembla que el cost en avió excedeix en molt els costos que ha vist d’altres viatges als mateixos destins per part del tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, per exemple, o de l’alcalde de Barcelona. Precisa que parla de viatges a Rio de Janeiro de 3.500 euros només l’avió. Conclou que és una situació que li crea una certa preocupació, des del desconeixement, i vol que hi hagi transparència i tota la informació en relació amb l’activitat i despesa social d’aquesta oficina. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal UpB: 20. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre el compliment del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana a l’Ajuntament de Barcelona NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4309 El Sr. Laporta explica que la pregunta sorgeix a conseqüència del fet que una ciutadana va informar el seu grup que uns dies enrere a l’entrada del Parc del Putxet s’anunciava en uns panells informatius de l’Ajuntament la celebració d’un festival anomenat Roses in the Sun, en què només s’utilitzava l’anglès. Manifesta que a UpB li agrada aquest idioma, igual que el castellà i totes les llengües del món, però recorda que el Reglament d’usos de llengua catalana de l’Ajuntament, en l’article 14.1, diu que en tots aquests anuncis que van destinats a persones d’un altre país es pot utilitzar la llengua d’aquestes persones per facilitar la comunicació, però juntament amb la versió en català. Vol saber, doncs, el capteniment del govern sobre el compliment d’aquest Reglament i en concret en aquesta qüestió. El Sr. Ciurana agraeix haver tingut l’oportunitat abans de començar la Comissió de saber a què es feia referència, atès que la pregunta estava plantejada en termes genèrics. Informa que es tracta d’una convenció internacional en què hi va haver uns 200 delegats d’arreu del món que es va fer coincidir amb la celebració del concurs de roses del Parc de Cervantes. I explica que als espais fruit de la visita es va posar aquest rètol amb la informació, però que no estava només en anglès, sinó també en català i castellà. Comenta que a la web del festival hi ha, a part del català, el castellà i l’anglès com a llengües operatives. Li sembla que, més enllà de parlar d’un cartell en concret, cal mirar quina ha estat la política lingüística referida a aquesta convenció, que, d’altra banda, és totalment privada i en què l’Ajuntament ha ajudat externament a causa de la seva coincidència amb el concurs tradicional de roses que es fa a la ciutat. Insisteix, doncs, que era una convenció internacional i que aquests cartells anaven orientats als delegats perquè eren espais que visitaven amb motiu d’aquesta convenció. El Sr. Laporta agraeix la resposta del regidor Ciurana sobre aquest cas en concret, i espera que serveixi la pregunta per vetllar pel compliment de l’article 14.1 d’aquest Reglament d’usos de la llengua catalana. El Sr. Ciurana també agraeix la pregunta perquè això obliga els serveis municipals a mantenir-se alerta en aquesta qüestió. Però creu que cal distingir entre els esdeveniments que organitza directament l’Ajuntament i els actes en què l’Ajuntament dóna suport tant per via de subvenció com de suport publicitari. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 21. Que el govern municipal informi de l’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència i Règim Interior en la sessió de 16 de novembre de 2011 amb el contingut següent: La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda: Instar el Govern municipal a reclamar al nou Govern de l’Estat sorgit de les properes eleccions generals la cessió incondicionada de la caserna del Bruc a l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Ciurana comenta que la informació sobre el tema és poca. Informa, però, tal com ja saben els grups, que hi va haver una carta de l’alcalde al ministre, i que després aquesta relació va continuar a un nivell inferior, en què l’almirall director Javier Paredes indicava que aquesta petició de la Caserna del Bruc estava vinculada a les necessitats de Defensa Nacional i que ho remetia a la Direcció General d’Infraestructures del Ministeri. Diu que recentment hi va haver una trobada entre l’alcalde de Barcelona i el de Talarn en què, davant la intenció del ministeri de tancar l’acadèmia de suboficials de Talarn, van decidir demanar conjuntament que per fer possible la cessió de la caserna del Bruc a Barcelona hi hagués un traspàs de les unitats operatives que hi pugui haver a la Caserna del Bruc a l’acadèmia de Talarn per tal de donar-li utilitat tot l’any. 4310 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Comenta que el Ministeri de Defensa ha anat canviant la tesi sobre Talarn, ja que primer semblava que ho havia de desmantellar tot, després va decidir que estaria sis mesos operatiu i en les darreres setmanes hi va haver la decisió que l’acadèmia tingués activitat tot l’any. Conclou, doncs, que tenir l’activitat tot l’any impedeix el trasllat o buidatge de la Caserna del Bruc. Manifesta que l’Ajuntament continuarà insistint que no té cap lògica que aquest espai, situat a més en una zona universitària i amb necessitat d’un determinat perfil d’habitatges, estigui ocupat per unes casernes de l’exèrcit. Per tant, assenyala que l’Ajuntament sempre tindrà present la voluntat de cessió d’aquest espai. El Sr. Mestre creu que el Sr. Ciurana no volia dir l’alcalde de Talarn, sinó de Tremp, però ho diu a efectes d’acta. Veu clar que, malgrat les cartes i reunions, no s’avança en el tema. Té entès que hi ha una comissió Ajuntament - Govern central o un espai interministerial entre el Govern de l’Estat i l’Ajuntament per tractar qüestions interadministratives. Creu, doncs, que potser seria el moment que l’Ajuntament demanés que figurés en l’ordre del dia no només la Caserna del Bruc, sinó també altres equipaments titularitat de l’Administració general i que han estat reclamats per la ciutat. Constata que amb les cartes i reunions no hi ha hagut resultats, i per això parla d’aquest espai en què potser hi haurà una resposta per part de l’Administració de l’Estat. Comenta que, mentre no s’avança, la Caserna del Bruc continua existint i passen coses com el que va passar el Dia de les Forces Armades, en què hi va haver tot un seguit d’activitats d’exhibicionisme militar que li semblen totalment inadequades en un nucli urbà. Per tot això que ja va expressar quan va presentar la proposició i quan va fer el prec i fent el seguiment de la qüestió, demana al govern municipal que, atès que no s’avança, busqui una altra via per solucionar-ho, i creu que segurament la via serà tractar-ho al màxim nivell. El Sr. Ciurana fa palès que la via institucional la té sempre oberta, més enllà de la comissió interadministrativa, que es reuneix un cop l’any, però que qui l’ha de convocar és la vicepresidenta. Informa que el govern municipal sempre té contactes bilaterals amb l’Administració de l’Estat, però que aquesta qüestió està ben travessada. Reitera l’esforç fet per l’alcalde de Barcelona i el de Tremp per presentar una alternativa que semblava win-win, perquè tant hi sortia guanyant Barcelona com Tremp, però diu que el ministeri la va rebutjar. No sap si està previst convocar la comissió interadministrativa i insisteix que no depèn de l’Ajuntament, però que en el moment en què estigui convocada no té cap inconvenient que aquest sigui un dels punts a tractar. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.20 h. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4311 Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació Acta de la sessió del dia 18 de juny de 2014, aprovada el dia 16 de juliol de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de juny de 2014, s'hi reuneix la Comissió d'Economia, Empresa I Ocupació, sota la presidència de l’Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens i Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Gerard Ardanuy i Mata, Sara Jaurrieta Guarner, Joan Trullén Thomàs, Montserrat Sánchez Yuste, Xavier Mulleras Vinzia, Míriam Casanova Doménech, Joaquim Mestre Garrido, Janet Sanz Cid, Jordi Portabella Calvete, assistits per la Sra. Míriam Cabruja i Escobedo que, per delegació del secretari general de la Corporació, certifica. També hi són presents la Sra i els Srs.: Alfred Lacasa Tribó, Director de Serveis Jurídics, Susana Tintoré Rebholz, de Barcelona Activa i Antonio Muñoz. Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Maite Fandos i Payà i Belén Pajares Ribas., i l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. S'obre la sessió a les 16.30 h. Aprovació de l'acta de la sessió anterior La Sra. Casanova remarca que quan es tracta l’informe de Barcelona Activa en relació amb l’exercici de 2013 ella va comparar el 2011 i el 2013 i no el 2012 i demana que es verifiqui. El President afirma que es verificarà i que si va dir “el 2011” es canviarà. S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 7 de maig de 2014: 1. Aprovar la modificació de la incorporació al pressupost 2014 dels romanents de crèdit segons el detall i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 2. Aprovar l’expedient núm. 3-059/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 5.990,00 euros d’ingressos provinents de l’empresa privada Metropolis, SL, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14042895 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acord de la Comissió de Govern de 21 de maig de 2014: 3. Aprovar l’expedient núm. 3-063/2014 de modificacions de crèdit, consistent en Generació de crèdit, del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 300.000,00 euros, d’ingressos provinents de l’empresa privada Centclaus SL, per a la urbanització de l’espai urbà situat entre els carrers Comtal, Via Laietana i Magdalenes, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14050995. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 4312 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Acords de la Comissió de Govern de 28 de maig de 2014: 4. Aprovar l’expedient núm. 3-066/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 5.991.283,75 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14051991. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 5. Aprovar l’expedient núm. 3-068/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, d’import 23.399,97 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14051995. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. Acords de la Comissió de Govern d’11 de juny de 2014: 6. Aprovar l’expedient núm. 3-074/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 199.990,00 euros, d’ingressos provinents de l’Institut Municipal de Serveis Socials, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14060295. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-076/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import de 18.000,00 euros, d’ingressos provinents de la Fundació Agbar, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14060395 i donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d'informar sobre com s'ha dissenyat el projecte Barcelona Summer University així com quina és la estratègia que té el Govern a l'hora d'implementar aquest projecte. La Sra. Jaurrieta exposa que des del seu grup volen conèixer quin ha estat el disseny del projecte Barcelona Summer University i quina estratègia s’ha dut a terme per implementar-lo. Així, explica que han fet la sol·licitud de compareixença perquè s’han assabentat que el projecte pretén promocionar els àmbits de formació universitària i cultural de la ciutat en el període d’estiu sota la vessant universitat-cultura-turisme i, tot i que reconeix que es poden generar sinergies positives per a l’economia, opina que s’ha de veure de quina manera, per la qual cosa demana qui han estat els interlocutors i qui ha ajudat el govern municipal a desenvolupar el projecte, així com també si s’ha parlat amb totes les universitats i amb l’Àrea Metropolitana. Tanmateix, també pregunta si s’han tingut en compte els festivals de música i els museus i si Turisme de Barcelona ha configurat també el producte. D’altra banda, demana quin ha estat el cost total, quin és el públic objectiu, quina previsió d’increment de visitants tenen prevista i el percentatge global de turistes. Finalment, insisteix a preguntar com ha participat el govern en el procés i quina és la meta final. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4313 El Sr. Ardanuy comenta que mentre fa l’explicació entraran en el lloc web que s’ha dissenyat per donar a conèixer el projecte en la seva integritat. A continuació, agraeix haver pogut comparèixer per parlar de la Barcelona Summer University i per poder fer un esment previ a l’estratègia que segueixen com a municipi respecte al posicionament d’universitats. Així mateix, explica que aprofitarà l’explicació del projecte com a fil argumental de la seva estratègia. Alhora, afirma que el projecte és una prova pilot que han volgut desenvolupar de la mà de tots els centre públics universitaris de la ciutat i d’una universitat privada, la Ramon Llull. En aquest sentit, remarca que la prova està impulsada per la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i dos centres d’educació superior, la GSE i l’Escola Massana en la seva vessant d’educació superior. Tanmateix, comenta que a hores d’ara la prova pilot s’ha incrementat en dues institucions més: el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Ernest Lluch de la Universitat Menéndez Pelayo, que les últimes setmanes s’hi han volgut incorporar. Seguidament, exposa que el projecte està vinculat a una sèrie d’accions que l’ajuntament vol portar a terme per posar en valor Barcelona com a ciutat universitària i recorda que des de fa molts anys hi ha universitats de referència internacional i que hi ha equipaments de recerca de primer ordre. En aquest sentit, apunta que des de l’ajuntament han posat èmfasi a desenvolupar una estratègia de municipi al voltant dels centres universitaris per esdevenir no una ciutat amb universitats, sinó una ciutat universitària i que per aconseguir-ho ens els últims dos darrers anys han establert contacte amb tots els centres universitaris. Així mateix, afirma que l’ajuntament va crear la Regidoria d’Universitats de la ciutat de Barcelona per establir els ponts formals institucionals en els centres universitaris. Alhora, insisteix que hi ha rànquings i llistats a escala internacional que certifiquen que Barcelona té potencialitat universitària i que el govern té eixos estratègics vinculats a aquesta potencialitat. També assenyala que el PAM estableix com a un dels seus objectius prioritaris promoure el lideratge de Barcelona com a ciutat universitària i que l’ajuntament està treballant en diverses direccions i té reptes de cara al 2014 en tots els àmbits de la política universitària. Quant als eixos de treball, comenta que n’hi ha cinc. En primer lloc, esmenta la governança de l’estratègia de vinculació amb les universitats i explica que es duu a terme articulant els treballs per a la creació d’una comissió d’universitats de la ciutat de Barcelona, en la qual cosa afirma que estan treballant, així com també desenvolupant el clúster / taula d’ocupació de la ciutat i dissenyant i validant una estratègia de ciutat vinculada al costat de tots els operadors d’educació superior de la ciutat de Barcelona. Seguidament, assenyala que el segon nivell estratègic és la internacionalització com a destí universitari, impulsant la marca Barcelona i aprofitant l’impuls com a tracció de recerca d’estudiants universitaris de grau, de postgrau i de doctorat a la ciutat, amb projectes com el Barcelona Summer University, per tal de posicionar Barcelona en el mercat de l’educació superior d’estiu. Així mateix, comenta que la ciutat té algunes ofertes, però remarca que la idea és aglutinar-les totes al voltant d’un aparador que sigui proactiu a l’hora de la cerca de futurs estudiants universitaris, donant suport a les universitats en les seves xarxes internacionals de visualització com a universitats i impulsant congressos científics a la ciutat. En tercer lloc, esmenta que la tercera línia és el suport directe a la comunitat universitària i que compta amb tres línies d’acció. D’una banda, el suport en la tracció de talent a la ciutat, amb un welcome package de tots els estudiants que vulguin venir a la ciutat, i d’altra banda el suport d’allotjament mitjançant el BCU, projecte amb llarg recorregut a la ciutat, així com també el suport especial a alumnes i científics russos i xinesos, mitjançant el BCU, amb una estratègia particular per a aquests dos països. A continuació, apunta que el quart nivell de treball és l’orientació preuniversitària, establint una sèrie de mecanismes d’enfortiment dels centres universitaris, del Consorci Interuniversitari de Catalunya, del Barcelona Centre Universitari i de la ciutat de Barcelona en tot el procés d’orientació en l’elecció de les carreres universitàries ja en el batxillerat i, fins i tot, en l’ESO. 4314 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Finalment, assenyala que el cinquè eix de treball és la promoció de vocacions científiques i tecnològiques i indica que s’ha de treballar no només des de batxillerat o ESO, sinó fins i tot en la Primària. Seguidament, exposa que dins d’aquesta estratègia es parla d’internacionalització i de la visualització de Barcelona com a centre de recepció d’estudiants i d’investigadors internacionals. En quest sentit, recorda que el BCU és un projecte que funciona des de fa anys i que està en creixement i afirma que, al seu parer, pot ser una experiència interessant posar en valor l’activitat educativa a l’estiu en aquests centres universitaris, ja que no és un espai temporal en què la ciutat tingui potencialitat de recepció d’estudiants d’educació superior i, alhora, també posar en valor una oferta nova i innovadora, bàsicament en anglès i en castellà, per al mercat llatinoamericà, que aglutini els principals centres universitaris de la ciutat. Quant a la prova pilot, explica que es va articular al voltant d’universitats públiques ubicades a la ciutat i afirma que la UB, la Universitat Politècnica i la Pompeu Fabra hi han estat des del minut zero. Així mateix, remarca que s’hi ha incorporat la Ramon Llull per la seva potencialitat i vocació de servei públic, així com també per la seva diversitat d’àmbits de coneixement. Alhora, esmenta que també s’ha obert a institucions i centres d’educació superior de rellevància amb capacitat de realitzar programes d’un cert nivell de qualitat internacional. En aquest sentit, explica que han optat per la Graduate School of Economics, vinculada a la Pompeu Fabra, així com també l’Escola Massana, que és municipal i està desenvolupant el grau universitari vinculat a la Universitat Autònoma. Segons explica, aquest projecte els ha portat a interaccionar amb totes aquestes institucions que ha esmentat, qüestió que opina que respon alguna de les preguntes que se li havien formulat. A continuació, es refereix a la pàgina web i explica que han condensat l’oferta en trenta propostes educatives en aquest primer any, que abracen vuit especialitats i que, segons la seva opinió, tenen una gran qualitat i una intencionalitat de posicionar-se en l’àmbit de la cerca d’estudiants internacionals, vinculant el motor de visualització de la ciutat amb les estratègies de màrqueting dels centres universitaris que hi participen. Alhora, assegura que en un futur es pretén continuar aprofundint i incrementant el nombre de participants i l’oferta, de tal manera que esdevingui un projecte de coneixement de tota la ciutat, vinculat a l’oferta cultural de les setmanes d’estiu i que ajudi a conèixer la ciutat. Segons el seu parer, la formació d’estiu és un bon aparador per a l’elecció d’estudis universitaris posteriors i una bona manera d’entrar en contacte amb estudiants europeus, nord-americans, russos, xinesos, etcètera. Per acabar, remarca que hi ha dos programes incorporats a la llista, que tenen connexió directa amb la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, i amb la Universitat de Montreal, de tal manera que aquests programes comencen a Barcelona i continuen en aquestes universitats d’Estats Units i Canadà, amb la idea de construir aquestes realitats paral·lelament amb altres ciutats que permetin tenir una oferta potent d’estiu i que es pugui crear un sistema de governança en cada un dels centres universitaris, així com coordinar conjuntament les operacions de màrqueting, de posicionament, etcètera. Alhora, insisteix que és important posicionar-se des de l’àmbit turístic però també des de l’àmbit del coneixement i opina que és una bona oportunitat per obrir aquest camp, reforçant també les ofertes d’estiu de les universitats que ofereixen programes en català, castellà, etcètera. Tanmateix, comenta que des de la web enllacen amb els productes d’universitats i cursos d’estiu de les diferents universitats que hi participen. La Sra. Jaurrieta afirma que moltes de les preguntes que havia formulat no han estat respostes i insisteix a demanar quin és el producte nou que hi ha respecte dels anys anteriors. Així, comenta que té la sensació que han fet una pàgina web ben elaborada i que han fet l’esforç de coordinar cursos, però no hi percep cap novetat, per la qual cosa no entén quin és el valor afegit dels recursos que s’hi han destinat. En aquest sentit, torna demanar quin és el cost del programa i apunta que pel que s’ha comentat en els mitjans de comunicació es pretén incrementar el nombre de turistes, però no hi ha cap fita marcada. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4315 Seguidament, comenta que no ha explicat quin paper juguen la vessant turística i la cultural en el producte global que ha explicat i tampoc quin és l’objectiu final, el qual considera que no és resultat d’un sol projecte, sinó la síntesi de diferents programes ja establerts a la ciutat i opina que no té una única direcció. La Sra. Casanova afirma que des del seu grup consideren una bona idea utilitzar l’atractiu turístic de Barcelona per potenciar els cursos i les universitats a partir d’una oferta combinada d’educació, cultura i lleure. Al seu parer, és una iniciativa interessant per seguir projectant la marca Barcelona per tal d’ampliar i deslocalitzar l’activitat turística de la ciutat, així com també potenciar els centres d’educació superior. A continuació, assenyala que té un seguit de preguntes, com ara quines són les universitats privades que hi participen i si se’ls ha ofert la possibilitat d’entrar-hi, a excepció de la Ramon Llull. Així mateix, també pregunta de quin tipus són els cursos, de grau, de postgrau o de màster i si s’afegeixen als tradicionals d’estiu, així com també quantes places s’oferiran i com es posarà en marxa l’oferta. Alhora, comenta que voldria que s’informés en aquesta comissió de la finalització del projecte i dels resultats assolits. Pel que fa a la campanya del Barcelona Summer University, demana en què ha consistit, quin cost ha tingut, els mitjans de comunicació que s’han utilitzat, el calendari d’aplicació, etcètera. Així, comenta que la web de la Generalitat de Catalunya no té cap enllaç a la nova web que s’ha creat des de l’ajuntament i opina que hauria d’estar coordinat. Finalment, esmenta que perquè sigui una iniciativa bona quant a atracció de talent, al seu parer, s’ha d’aconseguir no només promocionar cursos d’estiu d’educació superior, sinó també de recerca i la transferència de tecnologia des de les universitats i centres científics cap a l’àmbit productiu. Per aquests motius, afirma que en funció dels resultats que pugui tenir la prova pilot cal anar més enllà i impulsar també congressos científics i trobades entre professionals, emprenedors i empreses. La Sra. Sanz dóna la benvinguda al president i agraeix l’explicació al regidor. A continuació, assenyala que no repetirà algunes preguntes que ja s’han fet i comenta que és innegable que Barcelona té una oferta molt potent i àmplia en clau educativa, cultural i de creativitat i que obre moltes portes a l’hora de configurar tot aquesta oferta. Així mateix, assenyala que, al seu parer, és interessant explorar la via de com tenir un espai interactiu que permeti tenir a l’abast tota la informació, tot i que remarca que és interessant per a tothom i no només per als turistes. En aquest sentit, considera que és una proposta que fa la sensació d’estar molt enfocada als estudiants estrangers i afirma que per al seu grup és important tenir un espai de referència a la ciutat que aglutini tota l’oferta, amb els diferents sectors, entitats i persones que treballen en aquests temes, per tal que es pugui exposar la bona feina que es fa, sobretot en el camp de l’educació superior. Seguidament, insisteix en el fet que costi més trobar aquesta informació als barcelonins i barcelonines que no pas als turistes i comenta que ella ha fet la cerca i que l’ajuntament no ofereix aquesta informació més que a través de la web, a la qual et pots vincular però que no es dirigeix directament als joves barcelonins. Segons explica, si vols adquirir aquesta informació has d’entrar a la web de Xarxes Vives d’Universitats Catalanes. Quant al tema del finançament, comenta que sobta que l’import d’aquest projecte es financi amb l’impost turístic i opina que és una perversió de l’objectiu mateix i de la finalitat de l’impost, que hauria de ser equilibrar la pressió turística que pateix la ciutat quant a la convivència. En aquest sentit, considera que aquesta actuació és en la línia de l’obsessió que té el govern per només fixar-se en la promoció del turisme, fet que lamenta i per la qual cosa anuncia que farà dos precs. En primer lloc, els encoratja a desenvolupar aquest tipus d’eines però amb un objectiu, que ha de ser promocionar aquesta oferta entre els joves barcelonins i les joves barcelonines, així com també fomentar tots els recursos en clau recerca i investigació cap enfora i no només internament, de tal manera que es convidi a venir i aportar capital social, capital humà etcètera, en relació amb les ofertes d’investigació i recerca, les quals considera necessàries. 4316 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 El Sr. Portabella dóna la benvinguda al president de la comissió i agraeix la compareixença i les explicacions del projecte. En primer lloc, opina que el projecte és positiu, perquè reforça la idea de Barcelona com a ciutat universitària. Així mateix, afirma que Barcelona deu ser de les ciutats que té més universitats actives però que mai no han destacat en l’àmbit de ciutat universitària, tot i que hi hagi universitats molt ben posicionades en el rànquing europeu i mundial. A continuació, assegura que també valoren positivament que es creï un nou tipus de producte amb incidència en el turisme i que contradiu el turisme extremadament festiu que no es desitja per a la ciutat. Alhora, recorda que quan es discutia sobre l’oportunitat o no del turisme motxiller, des del seu grup sempre van defensar que era un turisme interessant, perquè tornava quan ja no anava amb motxilla. Segons exposa, el turisme d’estudiants és motxiller, però opina que després aquests estudiants tornaran a la ciutat a rememorar els bons moments viscuts. D’altra banda, comenta que hi ha algunes coses que no els queden clares, com ara la dificultat d’accés a través de la web que ha esmentat la Sra. Sanz. Així mateix, assenyala que la gent no busca a quina universitat anar amb la web de la ciutat en termes generals, tot i que considera que l’accés hi hauria de ser més senzill per concordar amb la imatge diferent de ciutat que defensen. Tanmateix, també es refereix al fet que l’informe indica que quan acabi l’estiu es tancarà la web i assenyala que si és per fer un recompte hi ha altres possibilitats que no són tancar la web, ja que considera que no és un projecte només d’estiu, sinó de tot l’any. Seguidament, també esmenta que no els queda clara la graduació de titulacions que s’obtenen i de quina manera es podran intercanviar crèdits. Al seu parer, aquestes qüestions són importants per saber a quin tipus d’estudiants es dirigeixen i afirma que tot i que l’oferta sigui per a tothom cal donar una imatge del que volen i tot i l’organització en vuit sectors opina que hi manca la manera de posicionar-se i l’especialització que es vol internacionalment. El Sr. Ardanuy comenta que ha aprofitat la compareixença per emmarcar el projecte i que això li ha fet perdre una mica de temps. A continuació, explica que són trenta programes d’una mitjana de trenta hores, per la qual cosa són certificats d’aprofitament, no són ni postgraus ni cursos que computin per al doctorat, sinó que són programes de reciclatge i de formació, que tenen com a resultat una certificació d’assistència i aprofitament de coneixements, tot i que remarca que alguns tenen la possibilitat de sumar com a crèdits dins les carreres amb què estan relacionats a cada una de les universitats que els impulsen. Quant a la participació de l’Àrea Metropolitana, de Cultura de Barcelona i de Turisme de Barcelona, explica que s’ha fet una prova pilot per avaluar i per alinear neguits que els ha transmès el teixit universitari de la ciutat. Alhora, comenta que l’elecció de les temàtiques és fruit de les estratègies de les mateixes universitats i exposa que tot i que com a ajuntament han de tenir una visualització de cap a on ha de derivar el sistema, les universitats tenen les seves estratègies, que són les que conjuntament conformen l’estratègia de país. Tanmateix, assenyala que a través del diàleg i el treball amb la Secretaria d’Universitats i amb cada una de les universitats han dissenyat la proposta dels trenta programes nous, malgrat que això no treu que ajudin a potenciar l’oferta existent d’estiu de totes les universitats participants i esmenta els programes desenvolupats ex novo per a tots els centres universitaris i els centres d’educació superior que hi participen. Pel que fa a la participació de l’Àrea Metropolitana, afirma que no l’han feta participar i assenyala que l’ICUB ho ha fet en la visualització de l’oferta cultural als visitants a través de la web. D’altra banda, assegura que el sistema d’allotjament de la ciutat per a investigadors i universitaris es posa al servei d’aquest projecte, de tal manera que hi pot accedir qualsevol persona de qualsevol lloc. Seguidament, fa referència al sistema de promoció dels programes i explica que s’ha utilitzat el sistema de xarxes socials que tenen desenvolupat a través de BCU a l’hora de contactar amb estudiants, ja que és un dels llocs que fan servir més sovint. Així mateix, remarca que no és una proposta turística estrictament, sinó NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4317 una proposta de turisme i de coneixement, per la qual cosa hi vinculen l’oferta cultural i tota la proposta que ofereix l’ajuntament de passis, preus taxats i preus reduïts que s’ofereix als usuaris d’aquests projectes. A continuació, indica que el nombre d’estudiants que pretenen captar amb aquesta acció és reduït respecte al nombre d’estudiants internacionals que cada any visiten la ciutat i afirma que inicialment la capacitat màxima d’aquests programes serà de mil dos-cents, dels quals opina que entre set-cents i vuit-cents poden ser de fora del país, la qual cosa ha de permetre consolidar comunitats de futurs estudiants, no només de grau, sinó de doctorat i altres comunitats. Segons explica, el projecte ha de suposar un tast per a aquests estudiants, en un moment en què la ciutat pot oferir altes potencialitats i insisteix que no és una oferta de turisme de lleure, sinó de turisme de coneixement. Quant a la promoció, exposa que se’n fa difusió a través de diferents xarxes i webs, com ara a la Xarxa Vives d’Universitats Catalanes i a la web de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, comenta que els anuncis publicitaris que han desenvolupat han sortit en diverses zones on es pot accedir des de qualsevol dels àmbits de la web de l’ajuntament i que fins uns dies abans estava a la pàgina central de l’Ajuntament. Alhora, explica que quan acabi el projecte tancaran la web perquè no tindrà sentit com a programes d’estiu, però remarca que la substituiran per una altra que pretén visualitzar Barcelona com a ciutat universitària, vinculada a la campanya «Barcelona Inspira», que, segons afirma, té tota l’estructura i tots els dispositius per gestionar els estudiants d’aquí i els que vénen de fora des de diferents punts de vista: allotjament, mobilitat, cultura, lleure, etcètera., és a dir, el welcome package de la ciutat. Tanmateix, insisteix que aquesta campanya s’activa al setembre, quan es desactiva l’altra. Seguidament, exposa que de seguida que s’acabi aquest curs a part d’avaluar-lo es consolidaran tots els sistemes de governança amb els participants i començaran a preparar la sessió del curs vinent. Així mateix, afirma que la seva manca d’exhaustivitat en la presentació és deguda al fet que no presenten una mesura de govern, sinó que pretenen començar un recorregut llarg de col·laboració amb les universitats. Alhora, comenta que no ho han fet amb altres universitats perquè han treballat molt directament amb unes, però assegura que es té la capacitat per obrir-ho a tothom i que espera que després d’aquest curs s’hi afegiran més centres. Finalment, conclou que el Consell Europeu de Doctors va considerar que el mercat d’ingressos vinculats als postgraus i, per tant, a l’educació superior, està al voltant d’uns cent milions d’euros, per la qual cosa considera important que Barcelona es posicioni com un ens actiu en el negoci de tot allò vinculat al coneixement i al món universitari. La Sra. Jaurrieta demana on és l’informe de què parla el Sr. Portabella, diu que ella no ha vist cap informe, excepte als mitjans de comunicació. A continuació, afirma que des del Grup Socialista comparteixen la voluntat de donar suport a les iniciatives que proposin coordinar cursos universitaris a Barcelona, ja que, segons el seu parer, Barcelona té grans universitats i grans professionals, tot i que insisteix que no acaben de veure l’estratègia final d’aquest projecte, és a dir, els objectius proposats i quin és el perfil i el valor afegit que com a govern s’ha volgut reforçar. En aquest sentit, comenta que s’han volgut coordinar les universitats, reforçant uns cursos davant els altres, evitant duplicitats, fent que la diversitat fos l’adequada per a la ciutat i per als seus potencials, així com també per a l’intercanvi d’experiències entre persones que vénen de fora i busquen perfils de gent que es forma durant l’estiu a Barcelona, etcètera. Per acabar, afirma que des del seu grup celebren qualsevol tipus d’iniciatives en aquest sentit i opinen que aquest projecte ha quedat frenat en excés, ja que el recorregut podria ser molt més llarg i profund i menys superficial. La Sra. Casanova remarca que al seu parer és una bona iniciativa, perquè promou l’educació a la ciutat, tot i que es limiti als mesos d’estiu i afirma que esperen que el govern promogui la recerca i la transferència de coneixement a la ciutat durant tot l’any. 4318 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 A continuació, demana al regidor que es comprometi a explicar els resultats del projecte quan finalitzi i s’hagin analitzat les dades, així com també demana el cost del projecte i com es finançarà. El Sr. Ardanuy respon que amb disset mil euros de la taxa turística. I remarca que, quant als recursos humans, s’hi han dedicat hores però que malauradament no es compten econòmicament. El Sr. Portabella reafirma la idea que des del seu grup consideren interessant que Barcelona es posicioni en el mercat universitari d’estiu, però remarca que després de les intervencions té la sensació que han fet aquest projecte per a estudiants que estudien poc, ja que sembla que es convidi els estudiants a anar a Barcelona per un diploma i considera que hi ha una manca d’especialització i de diferenciació en relació amb altres propostes d’estiu. El Sr. Ardanuy respon que, segons el seu punt de vista, s’han d’analitzar els programes, perquè són de molta qualitat. En aquest sentit, posa l’exemple dels programes que ofereix la Graduate School of Economics i assenyala que són molt potents des de l’òptica de la captació de futurs estudiants i que ofereixen la possibilitat de testar el nivell formatiu d’aquest centre universitari. Així mateix, explica que totes les institucions que hi participen han seleccionat les àrees que volen potenciar i els programes que volen que siguin estrella, per la qual cosa insisteix que no només s’ha de visualitzar la formació amb l’òptica dels continguts, sinó que també és important vincular la potencialitat de la ciutat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre el compliment de la Proposta d'Acord aprovada en Consell Plenari Municipal, de 28 de juny de 2013, sobre la situació en la qual es troba la reclamació contra l'empresa propietària del Vaixell Hotel, el calendari d'aquesta reclamació i els imports sol·licitats. La Sra. Recasens explica que el contracte va ser subscrit el 20 de març de 2006 entre BIMSA i l’empresa que actualment es diu Sunborn Oy. Seguidament, comenta que al febrer de 2012 es va comunicar formalment a la concessionària la finalització de les moratòries quant al pagament del preu de forma bonificada, per la qual cosa s’inicià el cobrament de la quantitat íntegra. Alhora, afirma que al febrer de 2013 l’empresa cessionària va deixar de pagar el cànon i que l’Ajuntament de Barcelona se subrogà en la posició de BIMSA i va obrir el termini d’audiència, mentre que el mateix juliol de 2013 es prepararen els informes jurídics per iniciar la tramitació dels expedients de resolució contractual per impagament del cànon i de requeriment previ a Sunborn per incompliment de portar el vaixell. Així mateix, apunta que el mateix juliol es reclamà el pagament del cànon pendent i que al setembre de 2013 es van signar dos decrets d’Alcaldia, en el primer dels quals es comunica a Sunborn l’inici del procediment de resolució contractual per impagament del preu que, fins a aquella data, suposava un principal de 380.745,53 euros i que es donava un termini d’al·legacions fins dia 16 d’octubre de 2013. A continuació, assenyala que en el segon decret d’Alcaldia es requeria a Sunborn per l’incompliment de portar el vaixell al Port Fòrum de Sant Adrià i se li concedia un termini d’un mes per al·legar el que considerés adient a la seva defensa, el qual acabava dia 28 d’octubre de 2013. D’altra banda, exposa que el dia 26 de novembre de 2013 l’empresa concessionària va presentar dos escrits on manifestava la voluntat d’oferir un vaixell alternatiu i va fer al·legacions als dos decrets esmentats i que un cop estudiades les al·legacions es proposà a la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, en la sessió del 19 de febrer de 2014, un acord per desestimar les al·legacions rebutjant l’oferta presentada i resolent la resta d’al·legacions i el contracte. A continuació, afirma que aquests fets es van traduir en què l’ajuntament va resoldre el contracte, va extingir el negoci jurídic, va confiscar la garantia de 440.000 euros i va reclamar tot el cànon establert, un total de més de 618.326 NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4319 euros. Així mateix, comenta que es reclamà la indemnització de quatre anys de cànon establert al contracte, un total d’1.600.000 euros i que aquest acord fou notificat a l’empresa Sunborn dia 14 de març de 2014 i dia 10 d’abril es presentà un escrit de recurs contra l’esmentada resolució, demanant la suspensió dels efectes de la mateixa. Alhora, explica que dia 28 d’abril es va notificar un requeriment perquè el recurrent procedís a l’autentificació d’una determinada documentació emesa a l’estranger, situació que fou corregida, prèvia petició de pròrroga del termini concedit inicialment, per fer-ho el dia 19 de maig de 2014. Per acabar, assenyala que l’expedient es troba en fase de resolució de recurs i que els Serveis de Patrimoni de l’ajuntament han emès un informe amb data de 26 de maig de 2014, que els Serveis Jurídics Centrals tenen l’expedient i que la previsió és que al juliol es pugui portar la desestimació del recurs a la Comissió de Govern. D’altra banda, comenta que la confiscació efectiva de la fiança i el cobrament del cànon només es podran dur a terme a mesura que es vagin resolent els recursos, sempre garantint els drets de defensa de la concessionària, per la qual cosa suposa que es tractarà d’un debat jurídic llarg. Al seu parer, s’ha acomplert íntegrament el que es va dir el passat juny de 2013. El Sr. Mulleras compara la situació amb la d’una telenovel·la, ja que quan es resol una incògnita se n’inicia una altra. Així mateix, recorda que es va contractar el vaixell perquè estigués amarrat al Port Fòrum el 2008 i que no hi ha anat mai i que el seu grup han portat en aquesta comissió aquesta qüestió per fer el seguiment i el control d’aquest contracte, que es va incomplir perquè el vaixell no va arribar. Alhora, comenta que dia 28 de juny de 2013 es va aprovar en plenari municipal una proposició per rescindir el contracte, cobrar els cànons pendents i demanar 1.600.000 euros d’indemnització. A continuació, assenyala que a la comissió d’octubre de 2013 la tinent d’alcalde va informar que l’ajuntament no cobrava el cànon des de febrer de 2013 i que a la comissió del 29 d’abril de 2014 els van respondre que l’empresa Sunborn havia presentat un recurs de reposició i executar 618.326 euros de deute, per la qual cosa demana a quin cànon, a quins mesos o a quin any corresponen i remarca que no saben res del 1.600.000 euros d’indemnització. Per aquest motiu, demana que s’actualitzi aquesta dada amb més informació de la que ha donat en la primera intervenció i que informi de com està el litigi. La Sra. Sánchez dóna la benvinguda al president i, dirigint-se al Sr. Mulleras, afirma que és la quarta vegada que parlen d’aquest tema i que estan esperant els enigmes. Així mateix, exposa que ja que el govern i el PP són capaços de pactar i de parlar en la intimitat, que s’aclareixin amb aquest tema i que quan ho tinguin tot previst i les dades concretes que els expliquin el final de la telenovel·la i així s’estalviaran parlar d’aquest tema en cada comissió. Per acabar, insisteix a demanar que quan tinguin tota la informació la comuniquin a tots els grups de la comissió. El Sr. Mestre també dóna la benvinguda al president i li desitja sort. Seguidament, fa referència al comentari del Sr. Mulleras sobre el fet que aquesta qüestió sembla una telenovel·la i opina que hi ajuden molt les iniciatives preses en relació amb el vaixell, així com també que el Partit Popular l’alimenti. Així mateix, afirma que li sembla correcta la proposta de la Sra. Sánchez, ja que, al seu parer, no es tracta d’una qüestió política, sinó administrativa, i recorda que al juny del passat any ja es va discutir aquesta qüestió i que la Sra. Sanz, que intervenia en nom del seu grup, demanava que el govern municipal exigís la rescissió del contracte i la indemnització corresponent, mentre que la Sra. Recasens li va respondre que l’únic que podia garantir era que el govern actués conforme a la legalitat vigent i estudiant jurídicament com es podia resoldre el contracte, actuació que, segons el que ha explicat la Sra. Recasens, s’ha dut a terme. Seguidament, reconeix que no és una qüestió fàcil i que la solució tampoc no és fàcil i afirma que allò que no comença bé és difícil que hi acabi. En aquest sentit, apunta que aquesta qüestió del vaixell és una història fallida, tot i que assenyala que l’ajuntament està fent el que ha de fer, segons el que explica la Sra. Recasens. Així mateix, manifesta el desig que es resolgui i demana que quan estigui resolt ho 4320 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 comuniquin als grups municipals. Finalment, insisteix que des del seu grup no entenen que se n’hagi de fer una qüestió política periòdicament. El Sr. Portabella reconeix que no sap què dir que no hagi dit abans, ja que no veu cap variació sobre el tema i afirma que el Partit Popular, amb aquestes compareixences, els ocupen temps mental. Així mateix, comenta que ha cercat les diferències i que no n’ha vist cap i que si el govern deixa el tema de banda ja es pronunciaran. En aquest sentit, considera que el govern fa el que pot i que si no se’n surt és perquè el tema és complicat, per la qual cosa els encoratja a continuar. La Sra. Recasens dóna la benvinguda al president. A continuació, afirma que no té costum de llegir els argumentaris i assenyala que si ho ha fet és perquè es veu incapaç de fer-se’l seu i explicar-lo, per la qual cosa s’ha limitat a llegir el que han manifestat els Serveis Jurídics i insisteix que estan en una fase de resolució. Tot i això, apunta que el Sr. Lacasa està a la seva disposició per si hi ha algun dubte. Seguidament, explica que la decisió política ja es va prendre i recorda que aquest tema no va començar amb aquest govern, sinó que el varen trobar sobre la taula i que tenien la constància fefaent que el vaixell no hi aniria, per la qual cosa van començar amb la resolució del procés. Alhora, exposa que la concessionària ha intentat fer una oferta d’un altre vaixell, moment en el qual afirma que van prendre una voluntat i que va haver-hi una decisió de govern de no acceptar-lo, perquè havien perdut la confiança i perquè no era el que havien acordat entre l’ajuntament i l’empresa. Així mateix, insisteix que el procés està en una fase jurídica i reconeix que ella no domina els temes jurídics. Tanmateix, assegura que estan a l’espera de la resolució i que els Serveis de Patrimoni de l’ajuntament han fet l’informe, així com també que estan a l’espera dels Serveis Jurídics Centrals, els quals tenen l’expedient, i que confien que a la Comissió de Govern del mes de juliol continuï el procés. Quant al cànon del 1.600.000 euros i dels 440.000 euros, respon que preveuen una fase més llarga perquè hauran d’esperar la resolució dels recursos per poder continuar demanant el que els deuen. Alhora, insisteix que els terminis són lents i recorda que han viscut aquesta història des de moltes perspectives i que la llei garanteix a la concessionària els terminis d’al·legacions, contraal·legacions i recursos, per la qual cosa han de seguir els tràmits. Finalment, assegura que estan amatents a tot el procediment jurídic i que tenen els Serveis Jurídics Centrals, els Serveis de Secretaria General i els Serveis de Patrimoni pendents dels terminis i que la voluntat és resoldre de la millor manera possible aquesta qüestió, recuperant els diners que els deuen del cànon i quedar- se amb la fiança. Així, conclou que si volen una entrevista amb el Sr. Lacasa els la pot oferir. El Sr. Mulleras dóna també la benvinguda al president i afirma que entén el posicionament d’alguns grups, com ara del PSC, els quals considera els pares d’aquest contracte i comenta que han anunciat en aquesta comissió que el vaixell arribaria dues vegades i no ho ha fet. A continuació, explica la diferència a què ha fet referència el Sr. Portabella i comenta que el Partit Popular revisa els expedients durant els períodes de comptes generals. Segons afirma, hi ha un informe en el compte general que parla d’aquest tema i del qual no s’havia informat en aquesta comissió i s’havia facilitat la informació que conté. Així, exposa que es tracta d’un informe del bufet jurídic Toda & Nello que consisteix en un dictamen jurídic sobre la resolució del contracte i que data de 2013, per la qual cosa ja existia quan es va fer la comissió d’abril de 2014. Tanmateix, recorda que quan ell va preguntar sobre la situació d’aquest litigi ningú del govern municipal va informar de l’existència d’aquest informe, tot i que al seu parer conté informacions significatives, ja que hi són presents totes les comunicacions sobre el cobrament del cànon fetes entre l’ajuntament i l’empresa adjudicatària des de l’any 2012. Alhora, apunta que l’informe posa en dubte la legitimitat de l’ajuntament per demanar el cànon i la indemnització. Seguidament, dirigint-se a la Sra. Recasens, demana per què no se’ls va parlar en cap moment d’aquest informe ni de les seves conclusions i insinua que pot ser un símptoma de manca de transparència del govern municipal. Així mateix, indica NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4321 que l’informe va ser encarregat per un tinent d’alcalde, per la qual cosa no era ella, i demana si tenia coneixement de la seva existència, des de quan i quines són les expectatives reals en aquest litigi. Alhora qüestiona si s’han de creure el que expliquen en les comissions o el que diu l’informe i si l’ajuntament ha fet tot el possible per poder rescindir el contracte i demanar el cobrament de la indemnització. D’altra banda, també pregunta en quina situació es troben els cobraments del cànon i la indemnització corresponent d’1.600.000 euros. Alhora, demana una còpia de l’informe al govern municipal per eliminar qualsevol dubte d’opacitat i recorda que se’ls va negar quan van fer la revisió del compte general, així com també que es faci un dictamen jurídic per part dels Serveis Jurídics sobre el contingut i les conclusions d’aquest informe per tal que els grups municipals de l’oposició sàpiguen a què s’han atendre quan analitzin quin és el present i el futur d’aquest litigi del vaixell-hotel del Fòrum. El Sr. Mestre afirma que el Sr. Mulleras sap que el té en molta consideració, però comenta que tots s’equivoquen en algun moment. Alhora, li retreu que usi el tema del vaixell per atacar tant el govern anterior com l’actual, tot i que al govern actual l’ajuda a sobreviure, com amb el tema dels horaris comercials. Així mateix, afirma que el Partit Popular governa a altres llocs i també fan política i que tothom que fa política s’equivoca, per la qual cosa considera que s’ha de reconèixer que no es va gestionar bé i que s’ha de resoldre de la millor manera. Pel que fa a l’informe, apunta que no el coneix, però remarca que, al seu parer, és normal que els Serveis Jurídics facin encàrrecs externs a despatxos especialitzats i que les persones que han estat al govern ho saben, ja que d’aquesta manera es dóna més solvència i més seguretat als Serveis Jurídics, que són els que finalment determinen l’actuació municipal quan aquesta està judicialitzada, que és un moment en què s’escapa de l’àmbit polític i en què són els Serveis Jurídics que determinen les passes i l’estratègia. Finalment, assenyala que, tot i que pot ser una afirmació agosarada, no els sembla tan rellevant que hi hagi aquest informe encarregat pels Serveis Jurídics sobre aquest litigi i que sigui una de les bases de treball per a l’estratègia. Segons la seva opinió, cal deixar que els Serveis Jurídics facin la seva feina i que s’arribi a la resolució final, malgrat que no sigui en aquest mandat. Alhora, assegura que confien en l’estructura funcionarial de l’ajuntament i en les seves direccions. La Sra. Recasens indica que el fet que signés la petició d’informe el Sr. Vives no té rellevància i insisteix que en aquest tema van tots a una i afirma que no coneix en detall tots els informes que s’encarreguen de suport jurídic, perquè són múltiples i diversos, davant situacions tan complexes com les que té l’Administració de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, comenta que per coincidència de les dates al novembre de 2013 és quan l’empresa va fer l’oferta de portar un altre vaixell i va presentar les al·legacions dels recursos, mentre que des de l’ajuntament es van activar tots els mecanismes, suportant-se com sempre amb informes jurídics d’altres bufets de prestigi per tenir diferents perspectives. En referència amb comentari del Sr. Mulleras sobre el cobrament del cànon, afirma que des de l’ajuntament no fan sempre exactament el que diuen els informes, ja que al final són els Serveis Jurídics propis els que conformen les decisions a prendre i, en aquest cas, assegura que han reclamat tant el cànon com la indemnització. Quant a la reclamació d’una còpia de l’expedient del Sr. Mulleras i l’acusació de manca de transparència, comenta que si ha pogut donar tant detall és perquè hi ha tingut accés i l’ha pogut revisar a fons, la qual cosa és, al seu entendre, una marca de transparència. Finalment, cedeix la paraula al Sr. Lacasa perquè ampliï l’explicació. El Sr. Lacasa s’ofereix al Sr. Mulleras per donar-li el detall de les xifres. A continuació, manifesta que coneixia l’expedient i remarca que no l’encarregà l’Ajuntament de Barcelona, sinó el Consorci, per la qual cosa no forma part de l’expedient administratiu. Així mateix, reconeix que es va enfadar quan el va veure, perquè considera que han d’anar en una mateixa direcció, ser seriosos i seguir un camí. Alhora, puntualitza que qui va fer el contracte el 2006 és BIMSA i explica que ell mateix va anar a BIMSA i va demanar un informe tècnic que 4322 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 respongués punt per punt l’informe. Tanmateix, assegura que aquest informe està incorporat a l’expedient administratiu i que s’hi indica que les obres al port i les comunicacions són correctes, així com també que les havia de fer el concessionari. Seguidament, exposa les instruccions que ha donat el govern. En primer lloc, cobrar el 100% del cànon, i remarca que quan s’ha ordenat aquest 100% l'empresa ha deixat de pagar-lo. En segon lloc, l'ajuntament ha decidit extingir el contracte, per la qual cosa és un expedient jurídic amb el qual es tanca una relació contractual. Així, afirma que la relació és en via contenciosa administrativa, l'empresa planteja uns arguments en bloc contra les tesis de l'ajuntament i aquest entén que ha d’extingir el contracte, moment en què hi haurà una mesura cautelar i quan la perdin s’avançarà amb la confiscació de les garanties, com fa l’Ajuntament de Barcelona amb tots els contractes. Tanmateix, remarca que no s’acabarà una extinció contractual i es confiscaran les garanties, sinó que primer deixaran que el particular es defensi, tot i que manifesta que necessiten un mes més per continuar avançant. Alhora, insisteix que jurídicament, segons el contracte l’any 2006, les obres del port les havia de fer el concessionari i l’Ajuntament de Barcelona l’any 2013 ha seguit la mateixa tesi de quan es va fer el contracte, el 2006. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Autoritzar a la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA) la transmissió onerosa del dret real d’aprofitament, constituït per acord de 24 de febrer de 2012, respecte del subsòl de la finca municipal situada a la plaça dels Eucaliptus, a un tercer que acrediti la corresponent solvència tècnica i econòmica per a la seva explotació i gestió, mantenint sota la responsabilitat de dita societat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa, garantint en tot moment el bon ús de les instal·lacions i la prestació del servei en les condicions previstes a la regulació de l’aparcament. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 4. Incorporar a l’objecte del dret de superfície atorgat a favor de la Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona respecte de la finca del carrer Tantarantana núms. 13-17, i constituït per escriptura formalitzada el 17 de gener de 2012, les entitats 1 i 4 de la finca del carrer Comerç núm. 36 i, com a conseqüència, modificar les condicions segona, tercera i quarta, reguladores del dret de superfície, segons resulta de la nova redacció, que s’annexa; formalitzar en escriptura pública l’ampliació i modificació del dret de superfície en els termes del present acord; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcalde per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. 5. Aprovar el Plec de condicions reguladores per a la constitució d’un dret real de superfície de la finca situada al carrer de Viriat, núms. 37-39, grafiada en el NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4323 plànol annex, per a la construcció i posterior explotació d’un centre residencial universitari; convocar la concurrència pública per a adjudicar el dret de superfície; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es retira. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 6. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern municipal perquè faci totes les gestions necessàries per tal de garantir que tots els treballadors de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa-Data Resource Center&Showroom (OAE-DRC&Showroom), amb independència de si són treballadors de Barcelona Activa o de la Cambra de Comerç, tinguin una remuneració que respongui fonamentalment al nivell de complexitat, preparació i valor afegit que desenvolupin en el marc d'aquest projecte municipal. La Sra. Jaurrieta explica que la proposició s’emmarca en l’àmbit concret del projecte Oficina d’Atenció a l’Empresa, el qual consideren que pot tenir un potencial interessant i beneficiós si es desenvolupa i es gestiona correctament. En aquest sentit, afirma que l’oficina agrupa una sèrie de serveis i en crea de nous, de tal manera que pot millorar la promoció i el creixement de les empreses. A continuació, assenyala que la centralització d’aquests serveis pot ajudar els emprenedors i empreses de Barcelona a generar activitat i llocs de treball, per la qual cosa considera normal que el govern municipal encarregui la implementació d’aquest projecte a Barcelona Activa, ja que és l’organització municipal de referència en les polítiques de suport a l’empresa i a la projecció internacional de Barcelona. En aquest sentit, manifesta que el seu grup considera prioritari que en l’Oficina d’Atenció s’hi garanteixi una unitat d’acció en tots els àmbits, a escala interna i externa i opina que tothom hauria d’estar d’acord en això. Així mateix, remarca que després que el seu grup es reunís i analitzés aquest projecte han observat com s’ha articulat una col·laboració en exclusivitat amb la Cambra de Comerç i veuen que en el recorregut que hi ha, el qual no saben si és definitiu, no existeixen encara les garanties d’unitat d’acció en l’àmbit dels recursos humans i que sembla que s’estiguin contemplant diferències en les retribucions per dedicació equiparable, per la qual cosa demanen que tots els treballadors de l’Oficina d’Assessorament a les Empreses, amb independència de si són de Barcelona Activa o de la Cambra de Comerç, tinguin una remuneració que respongui als principis bàsics de complexitat i preparació, valor afegit en el marc d’aquest projecte municipal. Per acabar, afirma que des del seu grup entenen que no es pot impulsar una oficina d’atenció unificada a empresaris i emprenedors que no aporti garanties i remarca que els principis de remuneració haurien de ser de mèrit, de complexitat de taxes, de preparació i formació i insisteix que és un servei municipal que s’ofereix des de l’Ajuntament de Barcelona i assenyala que el vot favorable es basa en els principis d’igualtat. La Sra. Casanova recorda que a la comissió de febrer el Grup Socialista ja va presentar una compareixença centrada a conèixer la política retributiva al voltant del projecte de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i que ja es va demanar quants treballadors aportaria la Cambra de Comerç i quants Barcelona Activa, així com també el tipus de categoria contractual que hi hauria i si estarien diferenciades i reconeix que, segons recorda, el govern municipal en aquell moment no va donar resposta a les peticions. Al seu parer, el govern ha tingut una actitud opaca al voltant de tot el que fa referència al projecte de Barcelona Growth, en referència 4324 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 amb les tres activitats, tant de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, el Centre de Recursos de Dades i la Zona Franca, malgrat que des d’un principi van anunciar que era una de les principals mesures per fomentar el creixement econòmic de la ciutat. Seguidament, recorda que no els han informat del cost total de la inversió ni de les despeses de funcionament de les tres activitats del Barcelona Growth així com tampoc de quin serà el finançament, què aportarà l’Ajuntament de Barcelona, què aportarà la Cambra de Comerç i què aportaran les altres administracions. En aquest sentit, remarca que sembla que una gran part dels recursos provindran de FEDER, és a dir, de fons europeus. Així mateix, comenta que es va començar a demanar aquesta informació en el Consell Plenari de novembre de 2013,i després del darrer Consell d’Administració de Barcelona Activa, al març de 2014, es va tornar parlar del tema. Tanmateix, afirma que han aprofitat el procés del compte general de l’exercici 2013 per tornar a preguntar sobre aquests costos d’inversió sobre despeses de funcionament previstes i sobre finançament i assegura que l’única resposta que han rebut era que el 2013, per ara, no s’havia gastat res, com si no s’hagués iniciat aquest projecte, la qual cosa afirma que els ha sobtat molt, ja que els que estan com a membres en el Consell d’Administració de l’empresa veuen la relació de contractes i durant l’any 2013 es van adjudicar uns quants contractes en relació amb el projecte Barcelona Growth, motiu pel qual considera que una de les dues respostes no és correcta. Finalment, comenta que és un enigma quan començarà a funcionar i recorda que inicialment el govern va dir seria en el segon semestre de 2013 i retreu que siguin a mitjan 2014 i encara estiguin esperant que s’anunciï quan començarà a funcionar. En aquest sentit, assegura que si no coneixen els costos, ni les despeses, ni el finançament, ni el calendari no els sorprèn que el govern no hagi informat sobre la política retributiva ni de recursos humans al voltant d’aquest projecte. Així mateix, manifesta que des del seu grup estan d’acord que els treballadors de l’oficina com del centre de recursos han de tenir molt definides les tasques, les responsabilitats i el salari amb independència de si són treballadors de l’ajuntament o de la Cambra de Comerç. Per acabar, manifesta que votaran favorablement i demana que el govern es comprometi a fer un exercici de transparència amb tota la informació relativa al projecte del Barcelona Growth, no només en la política retributiva i de recursos humans sinó també en els costos, les despeses i el calendari. La Sra. Sanz recorda que en altres ocasions el seu grup ha fet sol·licituds per conèixer en profunditat el projecte de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, entre d’altres coses per saber quines són les funcions que es desenvoluparan, quines funcions desenvoluparà la Cambra, quines se seguiran desenvolupant des de el personal de Barcelona Activa, així com també quines desenvoluparan els districtes de les que estan desenvolupant actualment, etcètera. Al seu parer, són qüestions rellevants i recorda que hi ha el compromís de la Sra. Recasens d’acceptació d’alguns precs tant de ple com d’aquesta comissió d’oferir tota la informació més enllà de la que ja hi ha en el plec de condicions, a la qual comenta que han tingut accés i han pogut esbrinar algunes qüestions. D’altra banda, exposa que la direcció de Barcelona Activa ha treballat en la requalificació de les professions en el marc de l’empresa i opina que el resultat ha estat positiu, ja que moltes qüestions s’han negociat a l’alça i que s’han reconegut uns llocs de treball existents que calia reconèixer. Tot i això, remarca que queda marge per requalificar professions vinculades a algunes de les polítiques actives d’ocupació que desenvolupa l’empresa en clau d’inserció. En aquest sentit, explica que s’han requalificat professions al voltant d’empresa i emprenedoria, que són les línies estratègiques de la direcció de l’empresa, però insisteix que queda marge al voltant de les polítiques actives. Al seu parer, la proposició vincula l’equilibri entre els treballadors propis i els externs que ofereixen serveis similars, com ara tècnics intermedis i opina que es podria explorar que passessin a ser tècnics superiors atenent les funcions que desenvolupin. Tanmateix, considera que si aquests treballadors han de fer el mateix que els de la Cambra és il·lògic que ho facin amb sous i amb categories diferents, per la qual cosa opina que l’empresa i el govern municipal han de clarificar quines són les funcions que farà el personal de NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4325 Barcelona Activa que estarà a l’oficina i quines farà el personal de la Cambra. Per aquests motius, afirma que des del seu grup creuen que aquesta proposició demana al govern municipal que faci totes les gestions perquè no es doni la situació que facin la mateixa feina cobrant sous diferents i amb categories laborals diferents. Per acabar, manifesta el convenciment que l’Oficina de l’Atenció a l’Empresa hauria de ser un projecte liderat, que opina que ho és, però també executat per la mateixa empresa municipal Barcelona Activa, ja que considera que és una aposta del govern fer el conveni amb la Cambra que, tot i que assegura que no ho comparteixen, entenen que hi ha qüestions que han de quedar clarificades. El Sr. Portabella explica que, al seu entendre, la proposició ve després d’un llarg debat per part de tots els grups d’aquesta comissió en què cadascú es posicionava sobre la importància o la necessitat del Barcelona Growth. Alhora, exposa que el seu grup s’ha posicionat en múltiples ocasions que no tenen dificultats amb les empreses publicoprivades, perquè consideren que poden aportar coses que enriqueixen els serveis públics, però remarca que no hi ha cap mena de dubte que per poder estar-hi d’acord han de veure que aporta quelcom que fins al moment la pública no havia estat capaç d’aportar. Així, destaca que des del primer moment l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, que és una de les mesures que ha d’executar el Barcelona Growth, semblava que es podia executar des de Barcelona Activa, ja que comptava amb els actius suficients per poder-ho fer. Seguidament, exposa que a mesura que ha passat el temps han vist com es matisava aquesta Oficina d’Atenció a l’Empresa i que semblava que era la gestió externa el que estava més a càrrec de la Cambra de Comerç, de tal manera que la gestionaria i que el desenvolupament després seria a càrrec de l’ajuntament. Alhora, comenta que al cap d’un temps va aparèixer la discrepància sobre els sous i les categories, ja que hi ha persones que treballen en uns mateixos nivells de coneixement que no estan remunerats igual, o que hi ha persones que fan una tasca que no se’ls reconeix en el seu grau i recorda que aquestes qüestions les va plantejar el seu grup al febrer d’aquest mateix any. Segons afirma, van manifestar la seva preocupació per la política de recursos humans que es duria a terme de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i remarca que la proposició va una mica més enllà del que des del seu grup van plantejar perquè tenen coneixement de més coses. Al seu parer, el problema original és el de voler incardinar una activitat que Barcelona Activa feia en el marc de les seves possibilitats i voler-li donar una potència fent un publicoprivat en el qual sorgeixen dificultats perquè no es correspon al model que s’esperava. Finalment, anuncia que hi votaran a favor, però destaca que al seu entendre és extremadament singular que en una proposició es parli de la remuneració dels treballadors i treballadores, ja que això podria ocasionar proposicions inacabables en tots els fronts. Tot i això, assenyala que el seu vot és favorable perquè es tracta de la conseqüència de tot un procés que molts dels partits consideren que no s’ha solucionat correctament. La Sra. Recasens afirma que entén els posicionaments, però remarca que és un projecte complex. Així, insisteix a oferir tota la informació necessària, tot i que comenta que com que són qüestions que es debaten a diferents comissions després no saben a on han donat la informació. En que aquest sentit, explica que han donat tota la informació a un regidor del Grup Socialista i que no els importa tornar-ho a fer. Quant als comentaris de la Sra. Casanova, afirma que tenen la sensació que ja han explicat el projecte amb tot detall i que se’ls demana que l’expliquin encara més. Així, comenta que l’acompanya la senyora Susana Tintoré, de Barcelona Activa i que explicarà els detalls que facin falta. D’altra banda, es refereix al comentari de la Sra. Jaurrieta sobre si és adient o no haver encarregat amb exclusivitat de la implementació de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa a la Cambra de Comerç. Alhora, assegura que qui està executant aquest projecte del Barcelona Growth és Barcelona Activa, que és l’única agència de promoció econòmica municipal, tot i que per a la implementació s’està utilitzant una plataforma publicoprivada. 4326 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Seguidament, comenta que en el Barcelona Growth es desenvolupen trenta mesures, una de les quals i de les més importants és el Barcelona Creixement, que s’executa amb col·laboració publicoprivada i afirma que han gestionat l’Oficina d’Atenció a l’Empresa amb la Cambra de Comerç i, tot i que recorda que ho han explicat diverses vegades, assegura que és perquè la Cambra té experiència en la col·laboració publicoprivada, com ara quan es treballa a la Fira o amb Turisme de Barcelona, així com també perquè té un servei tècnic organitzat, un personal especialitzat, perquè col·labora amb les oficines de la Generalitat de Catalunya, perquè és l’única que té encomanades les funcions publicoadministratives per portar un cens públic d’empreses, qüestions que considera importants a l’hora de gestionar un projecte com aquest. A continuació, recorda que quan van arribar al govern van trobar una empresa on la meitat dels recursos humans estaven condicionats a uns fons que venien d’una altra administració, de tal manera que la meitat de la plantilla de Barcelona Activa estava en una situació de feblesa a l’hora de ser remunerats, perquè depenien d’uns fons que arribaven periòdicament, però van deixar d’arribar, per la qual cosa van haver de dotar de recursos econòmics suficients Barcelona Activa per estructurar-ne la plantilla i els fixos discontinus. Així mateix, exposa que han fet concursos interins de promoció, per la qual cosa set persones han passat a desenvolupar un lloc de treball de categoria superior, així com també que s’ha arribat a un nou sistema de classificació professional. En aquest sentit, destaca que cinquanta-dos tècnics mitjans han passat a ser tècnics superiors, entre els quals hi ha els de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, per la qual cosa opina que estan fent la feina que els pertoca des del punt de vista dels recursos humans. També comenta que tres tècnics auxiliars passen a tècnics mitjans i que vint-i-dos auxiliars passen a administratius oficials de primera, així com també cinc auxiliars administratius en pràctiques que passen a administratius júnior, un assistent de serveis generals que passa a auxiliar administratiu i sis responsables de B que passen a ser responsables d’A. Finalment, anuncia que donaran suport a la proposició i exposa que la Cambra incorporarà el seu equip tècnic i que a mitjan febrer incorporarà cinc persones, a mitjan març, sis persones i a final de juny es traslladarà tot l’edifici i la Cambra remunerarà els seus treballadors segons el seu conveni, sabent que nou dels onze treballadors ja treballaven a la Cambra i els seus sous poden variar en funció de les antiguitats de cada persona. Alhora, explica que Barcelona Activa vetllarà per equiparar de manera salarial les tasques assignades que es duguin a terme amb qualitat, rigor i eficiència i perquè hi hagi una remuneració que respongui als nivells de complexitat, preparació i valor afegits. La Sra. Jaurrieta explica que el Sr. Escudé ha elaborat aquesta proposició i, dirigint-se a la Sra. Recasens, assegura que respon a la informació d’última hora a què els han donat accés i recorda que el Sr. Escudé ha assistit a les reunions on s’han explicat aquestes qüestions, tot i que comenta que avui no ha pogut assistir en aquesta comissió i n’excusa l’absència. A continuació, agraeix el vot favorable de tots els grups, però destaca que l’estructura que ha explicat la Sra. Recasens li sembla una mica embolicada i apunta que no estan votant que tothom pugui retribuir en funció dels seus convenis, sinó que estan votant que la Comissió d’Economia i Empresa acorda instar el govern municipal perquè faci totes les gestions necessàries per tal de garantir que tots els treballadors d’aquesta oficina, amb independència de si són treballadors de Barcelona Activa o de la Cambra de Comerç, tinguin una remuneració que respongui fonamentalment al nivell de complexitat, preparació i valor afegit que desenvolupin en el marc d’aquest projecte municipal, de tal manera que uns treballaran amb gestió externa i altres amb gestió interna, però tots responent de manera unificada a les empreses i persones que s’hi adrecin. En aquest sentit, remarca a la Sra. Recasens que no es vota “segons els convenis”, sinó segons la feina i la tasca que fan. La Sra. Recasens expressa el vot favorable de ciu, la sra. Jaurrieta expressa el vot favorable del psc, la sra. Casanova expressa el vot favorable del pp, la sra. Sanz expressa el vot favorable d’icv-euia i el sr. Portabella expressa el vot favorable d’UPB. S'aprova. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4327 Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: instar al Govern municipal a que l'ajuntament sol·liciti a la Generalitat de Catalunya màxima prioritat per Barcelona en el cobrament del seu deute a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del Govern d'Espanya, i a que realitzi un exercici de transparència i doni a conèixer els documents emesos per la Generalitat on s'estableixen les prioritats del cobrament del FLA, com també la documentació acreditativa del deute de la Generalitat amb l'ajuntament que inicialment no estava reconegut i que s'ha acreditat durant l'any 2013 i 2014, i la informació relativa a l'import del deute tributari del Grup Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2014, detallada per tribut, any d'antiguitat, organisme deutor i bé immoble afectat. El Sr. Mulleras exposa que han transaccionat la proposició amb el govern municipal i explica que tracta de dues qüestions relacionades amb el deute de la Generalitat, amb el FLA i amb la composició, la documentació i els convenis del deute de la Generalitat per qüestions no resoltes en la Comissió del Deute. Així, comenta que insten el govern municipal a sol·licitar a la Generalitat la màxima prioritat per a Barcelona en el cobrament del seu deute a través del fons de liquiditat autonòmica, i que en la Comissió extraordinària del deute es realitzi un exercici de transparència i es donin a conèixer els documents emesos per la Generalitat on s’estableixen les prioritats del cobrament del FLA. Així mateix, destaca que insten el govern municipal a donar a conèixer la documentació acreditativa del deute de la Generalitat amb l’ajuntament que inicialment no estava reconegut i que s’ha acreditat durant el 2013-14 i la informació relativa al deute tributari actualitzat durant el 2014. Seguidament, exposa que a Catalunya han arribat ja 18.000 milions d’euros a través del FLA i que d’aquests només 50,5 milions han arribat a l’Ajuntament de Barcelona. Alhora, comenta que el 2014 el Govern d’Espanya ha transferit a la Generalitat 62,4 milions d’euros específicament per a entitats locals i que d’aquests 62,4 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona només n’hi han arribat 7,3 milions, és a dir, un 11% del que únicament es podia transferir a les entitats locals, de tal manera que el 90% de totes les transferències que la Generalitat ha donat a les entitats locals de Catalunya no han anat a l’Ajuntament de Barcelona, sinó que han anat a altres ajuntaments. A continuació, remarca que amb els 18.000 milions d’euros el deute de la Generalitat amb l’ajuntament hauria de ser zero, ja que s’hauria pogut pagar si la Generalitat els hagués inclòs entre les seves prioritats, per la qual cosa afirma que si el deute no està pagat a través del FLA és perquè no és una prioritat per a la Generalitat. Així mateix, insisteix que a través de la proposició sol·liciten que l’alcalde demani prioritat en el cobrament del FLA, així com també els documents on la Generalitat fixa les prioritats de pagament, alhora que també que el Sr. Trias exerceixi d’alcalde de Barcelona i exigeixi el cobrament del deute de la Generalitat i que Barcelona sigui una prioritat en el pagament del FLA. Quant a la segona part de la proposició, explica que fa referència a l’opacitat amb què es tracta tot allò referent al deute de la Generalitat. En aquest sentit, retreu que no s’hagi resolt aquesta qüestió a les dues darreres comissions del deute, motiu pel qual afirma que ho porten a aquesta comissió, ja que, segons explica, el seu grup no ha rebut cap documentació sobre els convenis que suporten aquests mètodes de cobrament del deute de la Generalitat, sobretot en termes tributaris. Així, afegeix que tampoc no han rebut els informes del deute tributari, actualitzat el 2014, ni a través de les peticions a la comissió, ni a través de l’Institut Municipal d’Hisenda. Tanmateix, exposa que segons l’últim informe de la Comissió del Deute, el deute tributari a 28 de febrer era de 21,1 milions d’euros i es van cobrar 6’92 milions, i en canvi dia 30 d’abril hi havia 20,79 milions d’euros de deute, la qual cosa afirma que no quadra, motiu pel qual demana informació fidedigna sobre aquest deute i sobre els cobraments que no s’expliquen. 4328 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Per acabar, insisteix que tot i les comissions del deute i els informes, continuen sense tenir al informació detallada i actualitzada i sense disposar dels convenis signats del cobrament del deute, per la qual cosa demanen que s’acabi amb l’opacitat de la informació i els conceptes de deute i que es faci arribar la informació a tots els grups municipals de forma immediata, així com també que l’alcalde de Barcelona actuï com a alcalde i exigeixi el cobrament del deute de la Generalitat, fixant com a prioritat Barcelona en el cobrament del FLA de la Generalitat. El Sr. Trullén dóna la benvinguda al president. A continuació, anuncia que donaran suport a la proposició per coherència amb el que han defensat tant en aquesta com en la Comissió del Deute. Alhora, afirma que poden sintetitzar la situació dient que les condicions financeres agregades a l’euro milloren i empitjoren els problemes de finançament de la Generalitat de Catalunya i recorda que la Generalitat va sol·licitar en els fons de liquiditat autonòmic 5.370 milions d’euros per al 2012, 10.800 milions per al 2013 i ha sol·licitat 6.347 milions l’any 2014, per la qual cosa estan empitjorant els problemes de finançament, ja que en tres anys i mig la Generalitat ha generat més endeutament que els set anys dels governs de progrés i molt més que en el període de la presidència de Jordi Pujol. Al seu parer, es tracta d’una situació financera catastròfica. En aquest sentit, destaca que hi ha uns instruments creats per assumir responsabilitats amb l’Ajuntament de Barcelona, com el FLA, que no s’utilitzen de manera adequada. Seguidament, recorda que en la darrera Comissió d’estudi del deute el seu grup va criticar que el cobrament d’aquest deute via FLA s’estava fent amb una opacitat preocupant i comenta que ara es troben que el govern anuncia que hi haurà un cobrament del deute corresponent a l’any 2012 durant els mesos de setembre i octubre del 2013 gràcies al FLA, cobrament que finalment no es verifica. A més a més, exposa que quatre mesos més tard d’aquesta manifestació, l’ajuntament només havia cobrat 49 milions d’euros més els d’aquest any, tot plegat mentre el deute vençut amb la Generalitat s’ha incrementat en tancar l’exercici del 2013 i la Generalitat any rere any apel·la al FLA. Així, considera que no és estrany que el seu grup, amb el suport de tots els grups, demanés una sessió extraordinària de la Comissió d’estudi del deute per analitzar com es desenvolupa la gestió del FLA. En aquest sentit, afirma que la sospita és que amb aquests recursos només s’aporta una part del que s’havia compromès a l’Ajuntament de Barcelona, per la qual cosa insisteix a demanar quins són els imports que el Govern de la Generalitat es va comprometre a pagar a l’Ajuntament de Barcelona pel FLA 2013 i pel Fla 2014 i remarca que quan la tinent d’alcalde assegurava que cobrarien 124 milions d’euros pel FLA 2013, des del seu grup entenen que l’import fa referència al deute vençut de l’any passat, per a l’any 2012. Per acabar, planteja un seguit de preguntes, com ara si s’ha reclamat el deute vençut per al 2013 i amb quins imports, quin és el nou import que la Generalitat ha rebut per part de l’Ajuntament de Barcelona, així com també si aquesta quantitat són 7 milions. Així mateix, també demana quin és l’import que la Generalitat ha demanat en els FLA posteriors o quin és el calendari i la previsió de cobrament de tots els imports. Tanmateix, insisteix que se sumen a la reivindicació de transparència i lamenta que no s’hagi procedit adequadament a reclamar els imports. El Sr. Mestre manifesta el vot favorable del seu grup i opina que la transacció millora la proposta original. Tot i això, indica que s’han de fer algunes precisions. En primer lloc, recorda que està constituïda una comissió específica sobre el deute entre la Generalitat i l’ajuntament i opina que és important respectar els espais de tractament de cada una de les qüestions. Tot i això, reconeix que hi ha molts dubtes sobre el FLA i que el govern fins ara no els ha resolt, però destaca que hi haurà una comissió extraordinària per debatre i fer el control de l’acció de govern. D’altra banda, es refereix al deute tributari i recorda que han demanat informacions que no han obtingut a la Comissió del Deute. En aquest sentit, afirma que el seu grup ha demanat dues vegades el conveni que va aprovar la Comissió de Govern d’aquest ajuntament i que assegura que està perdut en una taula de la Generalitat. En aquest sentit, manifesta el seu dubte de si el conveni sobre el NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4329 deute tributari ha passat o no pel consell executiu, però retreu que es digués que es reclamaria per via executiva i insisteix que està oblidat. Seguidament, recorda que s’està exhaurint el termini, que havia de ser el 15 de juliol, per si la Generalitat no signava el conveni reclamar-ho per via executiva. Així mateix, insisteix que han demanat aquest conveni perquè saben que es va aprovar en una comissió de govern i no hi ha manera d’obtenir-lo. Alhora, també demana conèixer l’actualització del deute tributari a data de l’1 de gener de 2014 a anys vençuts. Tanmateix, destaca que cal tenir aquesta informació amb la màxima transparència i assenyala que és una exigència que han fet al govern municipal i que voldrien poder-ho conèixer a la Comissió del Deute, tot i que ho hagin demanat en aquesta comissió per tal de reforçar-ho. Així, recorda que la informació referent al FLA és més recent, però remarca que la del conveni del deute tributari ja no és recent i insisteix en la necessitat de tractar els temes del deute exclusivament en la Comissió del Deute. El Sr. Portabella afirma que la proposició s’aprovarà perquè hi ha una esmena acceptada i després d’haver consensuat el text el govern hi està a favor, però remarca que des del seu grup hi votaran en contra perquè no entenen que es creï una Comissió del Deute i que després es portin temes propis de la Comissió de Deute en aquesta comissió i insinua que com que s’esperava que la Comissió del Deute tingués un ressò mediàtic que no ha tingut ho porten a una comissió o a una altra en funció dels seus interessos mediàtics. Seguidament, recorda que el seu grup es va posicionar a favor que hi hagués una Comissió del Deute, tot i que destaca que, al seu parer, el relat comença abans, en el punt en què l’Estat recapta el 94% de tots els impostos que es recullen a Catalunya i, per tant, Catalunya només en recull el 6%. Alhora, comenta que recentment s’ha vist que l’espoli al qual està sotmesa Catalunya per part dels governs centrals està al voltant dels 15.000 milions d’euros i recorda que en els comptes mitjans dels últims vint-i-cinc anys això equival al 8% del PIB. Tanmateix, considera que no és correcte que el Govern de l’Estat deixi uns diners, a través del FLA, vinculats a uns interessos. Segons explica, aquests diners formen part dels 15.000 milions que no tornen a Catalunya sota cap concepte i se’ls aplica un interès, com en el cas que l’any 2013 la Generalitat de Catalunya ha de pagar 517 milions d’euros al Govern central d’interessos dels diners cobrats en impostos que no s’apliquen a Catalunya. Per aquest motiu, opina que no és correcte reclamar a la Generalitat que pagui a l’ajuntament al més aviat possible perquè cobri uns diners a través del FLA. Tanmateix, afirma que han demanat des del primer moment que s’inclogués tot el procés mitjançant el qual la situació econòmica de la Generalitat és la que és i que repercuteix a tots els municipis de Catalunya. Tot i això, insisteix que està d’acord que la Generalitat pagui al més aviat possible el deute amb l’Ajuntament de Barcelona, però opina que no parlen d’això, sinó de com sistemàticament s’arriba a una situació en què la Generalitat va ofegada perquè l’espoli i el deute que s’estan generant són permanents i acaben ocasionant que el dèficit fiscal sigui un dèficit social cada vegada més gran. D’aquestes qüestions en fa responsables les polítiques neoliberals i d’espoli dels recursos que es generen a Catalunya. Finalment, es refereix a les declaracions del director del Port de Barcelona sobre el fet que un 30% més del que ja no es queda al port també anirà als competidors del port i als competidors de les empreses que hi ha a altres ports i conclou que des del seu grup no estan disposats que els expliquin la història del deute i del dèficit partint per l’última part, que és la que a ells els interessa. La Sra. Recasens anuncia que votaran a favor de la proposició, tot i que afirma que entén els arguments del Sr. Portabella. En aquest sentit, assenyala que qualsevol alcalde vol que li paguin el deute del seu poble i que sigui màxima prioritat. Així mateix, proposa parlar-ne a la comissió extraordinària de què s’han dotat i de manera monogràfica, malgrat que recorda que no va ser iniciativa del govern fer aquesta Comissió del Deute, sinó de l’oposició, i remarca que no es pot tenir un doble mecanisme de debat, per la qual cosa considera positiu fer-ho en el marc de la Comissió del Deute, ja que en l’última comissió van acordar fer una monogràfica per parlar del FLA. En aquest sentit, apunta que hi estan d’acord i que ho han comunicat a la Generalitat. També es mostra d’acord a fer un exercici de 4330 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 transparència, ja que assegura que és una de les prioritats del govern, tot i que destaca que quan es parla de deute les xifres són les que són. Alhora, esmenta que afortunadament tenen la intervenció, el rating, i els departaments de comptabilitat, de tal manera que es tracta d’un tema clar. A continuació, comenta que tothom parla del FLA i que fan un debat molt simple, basat en què tenen un mecanisme que es diu FLA i que volen cobrar, però proposa anar a l’origen i mirar la situació en què es troben. En aquest sentit, fa referència al comentari del Sr. Trullén i esmenta que li ha semblat sorprenent l’argument sobre que la Generalitat s’endeuta més perquè va demanar el FLA i insinua que no deu conèixer molt bé el mecanisme. Seguidament, recorda que el tercer trimestre del 2012 l’Ajuntament de Barcelona va participar de manera molt activa amb el ministeri per establir mecanismes d’entrada dels ens locals dintre de nous mecanismes de pagament a proveïdors que es legislaven per part del Govern central i que l’ajuntament va participar activament quan el Govern central va decidir crear un mecanisme perquè els ens locals poguessin netejar ràpidament el deute. En aquest sentit, recorda que va articular el mecanisme de pagament a proveïdors i que, davant la seva sorpresa, quan l’ajuntament ho havia estat treballant colze a colze, es van trobar que l’Ajuntament de Barcelona, com que no tenia deutes amb els proveïdors i per pagar a trenta dies, no entrava en el citat mecanisme de pagament a proveïdors, per la qual cosa va començar una feina per poder entrar en un mecanisme en el qual l’Ajuntament de Barcelona no es veiés perjudicat en el sentit de cobrar el deute que tenia pendent i, alhora, poder continuar pagant els proveïdors a trenta dies i no tenir factures pendents. Segons exposa, en aquest moment, en comptes de fer entrar l’ajuntament dins aquest nou mecanisme en va crear un altre, que és el FLA i es va posar l’ajuntament com un proveïdor més, tot i que aquest fons no estava pensat per a ajuntaments que tenien factures o per eixugar el deute provinent de la Generalitat. Tanmateix, remarca que el mecanisme de pagament a proveïdors no estava pensat per cobrir factures o obligacions pendents, sinó per a altres necessitats financeres de la Generalitat de Catalunya que s’escapen completament del deute que tenen amb l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, insisteix que tractaran aquestes qüestions en la comissió específica i remarca que el FLA els ha ajudat a estabilitzar el deute amb els 100 milions d’euros. Així mateix, en referència amb els comentaris sobre els diners que envia l’Estat, esmenta que no sap si l’Estat envia 18.000 o 15.000 milions, però que l’Estat per pagar els ens locals envia 151 milions i que la Generalitat ha de fer l’escalat per pagar, de tal manera que ha d’establir criteris de si primer els deutes més antics, o els més grans, etcètera. El Sr. Mulleras agraeix els vots favorables i destaca que dels diners que han arribat per a entitats locals només d’11% ha arribat des de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona. Alhora, assegura que el seu grup no fa proposicions mediàtiques sense fonament, com fan altres grups i que creuen en la Comissió del Deute, per la qual cosa hi assisteixen. Així mateix, insisteix que quan fan una proposició del FLA parlen del FLA i no desvien l’atenció, ja que consideren que seria una falta de respecte als grups municipals i als ciutadans que hi estan representats. Així mateix, comenta que quan consideren que una proposició és bona per a la ciutat hi voten a favor independentment de qui la plantegi, mentre que hi ha altres grups que posen els interessos polítics per sobre dels interessos de la ciutat. Finalment, afirma que està d’acord amb el Sr. Mestre, però matisa que se senten indefensos amb la Comissió del Deute i destaca que han demanat moltes vegades els documents de priorització del FLA i mai no els els han donat, així com també el conveni del cobrament del deute tributari. En aquest sentit, recorda que els ho han demanat com a mínim en dues comissions seguides i afirma que per aquest motiu han plantejat la proposició. Així, demana que, ja que s’aprovarà, el govern municipal els faci arribar d’immediat els convenis de cobrament del deute tributari i qualsevol altre conveni que s’hagi firmat durant el 2013 i el 2014, així com també la quantificació del deute tributari actualitzat. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4331 La Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: instar al Govern municipal a que l'Ajuntament de Barcelona sol·liciti a la Generalitat de Catalunya màxima prioritat per a Barcelona en el cobrament del seu deute a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del Govern d'Espanya. En la comissió extraordinària del deute, on es debatrà monogràficament el pagament de l'Estat i de la Generalitat del FLA, es realitzi un exercici de transparència i doni a conèixer els documents emesos per la Generalitat on s'estableixen les prioritats del cobrament del FLA. Instar també al Govern municipal a que doni a conèixer la documentació acreditativa del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament que inicialment no estava reconegut i que s'ha acreditat durant l'any 2013 i 2014, la informació relativa a l'import del deute tributari del Grup Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2014, detallada per tribut, any d'antiguitat, organisme deutor i bé immoble afectat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 8. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda: 1) Dur a terme a tots els Consells Municipals de l'Ajuntament de Barcelona un procés participatiu durant els mesos de setembre i octubre sobre el projecte de Pressupost Municipal de 2015. 2) Que en aquests Consells Municipals el Govern presenti la proposta de pressupost general, el pressupost de l'àrea que afecta a cadascun d'aquests Consells Municipals i, si s'escau, el de cada Regidoria. 3) Que cada Consell Municipal analitzi el Pressupost Municipal en les dimensions abans esmentades i elabori un dictamen relatiu a aquest. El Govern municipal haurà de respondre per escrit a tots aquests dictàmens. 4) Una vegada elaborats i respostos aquests dictàmens, es procedirà a l'aprovació inicial del Pressupost en la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació que correspongui. El Sr. Mestre explica que el comissionat de participació ciutadana i associacionisme de l’ajuntament, el senyor Carles Agustí, va manifestar en el Plenari del Consell de Ciutat, celebrat dia 8 d’abril d’aquest any, que el govern municipal té previst dur a terme un procés participatiu sobre el pressupost 2015 abans de l’aprovació inicial. Alhora, comenta que ho va fer sense més concreció en el marc d’altres propostes en relació amb qüestions de participació i mentre es presentava la reforma proposada pel govern municipal de normes i de processos de participació a la ciutat. Així mateix, exposa que arran de les afirmacions del comissionat de participació i amb la voluntat de facilitar l’acció del govern municipal proposen una pauta per tal que es faci efectiu el compromís que es va adoptar davant del Plenari del Consell de Ciutat, on era present l’alcalde, a més d’altres regidors i regidores. A continuació, destaca que són conscients de les dificultats que té posar en marxa un procés de participació nou sobre el pressupost municipal, per la qual cosa avança que també faran una proposta perquè això sigui possible, encara que de manera parcial, abans de l’aprovació inicial, tal com va dir el senyor Carles Agustí. En aquest sentit, explica que la proposta consisteix a fer el procés participatiu en òrgans que ja existeixen de l’ajuntament, com són els consells municipals de participació, que fa reunions periòdiques, que tenen suport tècnic i administratiu i que estan avesats a discutir sobre política municipal, sobre programes d’actuació municipal i sobre recursos i pressupostos municipals. Quant a les qüestions que proposen tenir en consideració en aquesta comissió, explica que la primera seria que es portés a terme a tots els consells municipals, i remarca que no han escrit “consells municipals de participació”, que és una autorectificació, perquè en els altres consells municipals, que són els districtes, ja és preceptiu que el pressupost municipal estigui informat pels consells municipals del districte, per la qual cosa afirma que es refereixen als consells municipals de participació en què no és preceptiu, que es dugui a terme un procés participatiu 4332 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 durant els mesos de setembre i octubre sobre el projecte de pressupost municipal 2015 que elaborarà i aprovarà la Comissió de Govern de l’ajuntament. D’altra banda, també proposa que el govern presenti la proposta de pressupost general que els afecta a cadascun dels consells municipals de govern i, si s’escau, el pressupost de la regidoria anàloga a cadascun d’aquests consells i que cada consell municipal analitzi el pressupost municipal en les dimensions esmentades i elabori un dictamen relatiu a aquest pressupost municipal, el qual el govern haurà de respondre per escrit i que una vegada elaborats i respostos aquests dictàmens es procedeixi a l’aprovació inicial del pressupost a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació en la data que correspongui. Per acabar, insisteix que han fet aquesta proposta arran del compromís del senyor Carles Agustí en el Consell de Ciutat i destaca que ho fan amb la intenció que la proposta es pugui fer efectiva de manera satisfactòria. Tot i això, comenta que el procés de participació hauria d’anar molt més enllà dels consells municipals, però considera raonable pensar que al juny és molt difícil preveure i organitzar aquest procés participatiu, per la qual cosa opina que és possible fer-ho en els consells municipals de participació. El Sr. Trullén exposa que des del seu grup coincideixen en la necessitat de fomentar el procés participatiu i recorda que en el model Barcelona la participació és una de les claus que expliquen l’èxit, en especial en el procés de participació i en l’elaboració d’aspectes importants del pressupost municipal. Al seu parer, és un àmbit en el qual no es parteix de zero, que hi ha processos participatius com el dictamen del Consell Econòmic i Social i el dictamen del Consell de Ciutat, o també en el procés d’audiència pública o en el debat que es produeix en els consells municipals de districte i en altres consells de naturalesa sectorial. A continuació, recorda que el grup ja va presentar al novembre del passat any una proposició a la Comissió de Presidència per incrementar els mecanismes de participació en el conjunt de districtes de la ciutat i que va comptar amb el suport conjunt de la resta de grups municipals, per la qual cosa considera positiva la proposició i anuncia que hi donaran suport, ja que consideren que cal reforçar el conjunt de consells municipals de l’Ajuntament de Barcelona, com a manera d’aproximar la gestió municipal al conjunt de la ciutadania. Així mateix, esmenta que pot haver-hi altres vies que s’han posat en pràctica en altres ocasions, com ara portar a votació una part reduïda o simbòlica del pressupost del districte al conjunt de veïns i veïnes del districte. Finalment, conclou que les vies per millorar en el futur el procés de participació ciutadana i fer un model proper a la voluntat popular són diverses i opina que cal afrontar aquestes noves vies amb esperit crític i no deixar d’analitzar quin és el millor canal i corregir en cas que el resultat no fos satisfactori. Així mateix, afirma que donaran suport a la proposició amb esperit de col·laboració i de reflexió global sobre la millor manera d’impulsar aquests processos. La Sra. Casanova explica que des del seu grup creuen que els òrgans de participació del govern han de disposar de tota la informació relativa del projecte de pressupost de la corporació de l’any següent en el temps i en la forma adequada, de tal manera que han de disposar, amb el suficient temps d’antelació, de tota la informació relativa al projecte de pressupost de l’exercici següent i especialment de l’àrea en què estan especialitzats. Alhora, comenta que aquests òrgans han de poder fer el seu informe de valoració sobre el pressupost, de tal manera que el govern ha de respondre de forma argumentada amb l’anàlisi que pertoca. A continuació, afirma que voldrien votar a favor de la proposta d’Iniciativa perquè està orientada a fomentar la participació ciutadana en l’elaboració del pressupost, però remarca que s’abstindran perquè la normativa no permet que s’iniciï el procés participatiu sobre el projecte de pressupost si el govern prèviament no ha fet la presentació, de tal manera que el punt 1 no podria anar abans del punt 2. El Sr. Portabella afirma que hi votaran a favor perquè creuen que és necessari tenir uns criteris d’aprofundiment democràtic i de participació ciutadana per resoldre allò que afecta els ciutadans i ciutadanes, per la qual cosa consideren que aquest és el marc de la política actual i de la regeneració política dels moments NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4333 que es viuen. En aquest sentit, explica que per aquest motius des del seu grup defensen el dret a decidir, per tal que la gent pugui votar el futur polític i la incardinació territorial que prefereix, així com també l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte, perquè consideren que haurien de poder modificar la llei espanyola que no ho permet. Així mateix, opina que també s’hauria de plantejar el fet que hi hagués representants de barro i altres elements d’aprofundiment democràtic per enriquir la participació ciutadana en les decisions que prenen les institucions. Pel que fa al tema dels pressupostos, opina que en la proposició hi ha algun element procedimental que no hauria de ser així, però que ho deixaran córrer perquè voten la idea i afirma que en les qüestions dels pressuposts s’ha de ser caut i hi ha d’haver participació ciutadana, tot i que amb tres premisses molt clares. D’una banda, que una ciutat ha de tenir equilibri financer i el que surti del pressupost ha de mantenir-lo i garantir la despesa social, no per defensar l’estat del benestar, sinó perquè consideren que els pressupostos han de defensar la despesa social i, finalment, que ha d’haver-hi una inversió que estimuli l’economia i l’activitat econòmica de la ciutat. Per acabar, insisteix que ha d’haver-hi participació de la ciutadania en els pressupostos des del lloc que es planteja, però remarca que s’ha de fer i preparar bé, ja que si no sortís bé significaria que no s’ha preparat aquesta participació i faria que la idea que defensen no es desenvolupés de manera gradual i positiva. La Sra. Recasens comenta que no hi podran votar a favor, tot i que han intentat transaccionar fins al darrer moment. Així, explica que quan es parla de fer participar la ciutadania davant decisions estratègiques al voltant dels recursos públics d’una ciutat és una qüestió en la qual estan tots d’acord, i encara més si s’han d’exercir tot tipus de drets participatius, però remarca que des de la seva banda de la taula s’ho han de mirar des del punt de vista del rigor, de la responsabilitat i de la seriositat si es vol que la participació no acabi en frustració. Al seu parer, fer proclames participatives no significa que quedin com a més socials, ni més demòcrates i participatius, sinó que es pot crear frustració. A continuació, afirma que està d’acord amb l’argumentari del Sr. Portabella sobre el fet que tot pressupost ha d’estar equilibrat financerament i que ha de garantir la despesa i la priorització social. Així, recorda que es tracta d’un govern en minoria, que ha aprovat els pressupostos cada any de manera diferent: negociat, prorrogat, etcètera., de tal manera que han fet les coses de totes les maneres possibles, per la qual cosa opina que, en el marc de la legalitat, no poden existir més maneres d’elaborar un pressupost. Tot i això, remarca que sempre s’ha preservat la participació ciutadana, i és perquè la institució ja té uns mecanismes participatius molt complexos instaurats pel govern anterior, de tal manera que no se n’exclou ningú que hi tingui interès. En aquest sentit, però, afirma que no són prou àgils en la manera de donar-ho a conèixer i que es poden fer moltes reflexions al voltant dels processos participatius, però insisteix que hi ha un mecanisme per participar-hi, que és el que anomenen “els participadors professionals”, en el marc del Consell econòmic i social, en el marc del Consell de Ciutat, etcètera., a més de l’audiència ciutadana, la rotatòria pública, entre d’altres procediments. A més, afegeix que a la rotatòria per districtes del passat any alguns hi eren i es mostra satisfeta pels resultats, ja que es tractava d’un any complex, de crisi econòmica, que no era fàcil sotmetre’s davant la ciutadania a explicar com es prioritzen els recursos i, tot i això, opina que va anar bé. En aquest sentit, comenta que han de posar la participació ciutadana en el seu grau i punt de racionalització, perquè si no és així considera que es pot girar en contra i crear frustració. Seguidament, retreu que no hagin volgut transaccionar i afirma que estan fent passes i que hauria estat bo poder-ho pactar. Segons explica, el mateix dia i per primera vegada en trenta-cinc anys de la història de l’ajuntament, persones del seu equip d’economia es reuneixen amb el Consell de Ciutat per començar a parlar d’algunes línies genèriques per veure si hi ha suggeriments o orientacions per avançar en aquest sentit i assegura que s’han elegit dos districtes per fer-hi algun procés participatiu i que tenen un comissionat de participació. 4334 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Finalment, insisteix que estan fent passes endavant i innovant en aquest sentit, però assegura que ella no serà responsable de votar una proposició a la qual no poden donar compliment. El Sr. Mestre agraeix els vots favorables i les diferents intervencions, amb les propostes i consideracions, així com també el recordatori del Consell econòmic i social i el dictamen al Sr. Trullén. Així mateix, també agraeix les consideracions del Sr. Portabella i comenta que les comparteixen en part, per la qual cosa fan una proposta tan concreta als consells municipals de participació, perquè tenen experiència i que són relativament fàcils de reunir, així com també que estan acostumats a fer dictàmens, que coneixen el Programa d’actuació municipal i el d’inversió municipal, etcètera. Alhora, lamenta l’abstenció del Partit Popular i explica que es tracta d’una proposició sobre el compromís que va adquirir sense cap pressió el senyor Carles Agustí en el Plenari del Consell de Ciutat, en què va dir que seria abans de l’aprovació inicial. A més a més, assegura que en va prendre nota de seguida que ho va escoltar. En aquest sentit, reconeix que és una mica forçat, però remarca que la informació pública del pressupost no és com les ordenances i que el període és molt més breu. Així, explica que si en aquest període tan breu es vol fer tot el procés participatiu no encaixarà i no es podrà fer en bones condicions, per la qual cosa afirma que un cop aprovat el pressupost de la Comissió de Govern, encara que no hi hagi aprovació inicial, a la Comissió de Govern el pot explicar qui vulgui, fins i tot els grups municipals, i més encara si, com ha explicar la Sra. Recasens, ja es comença a explicar alguna cosa al Consell de Ciutat. D’altra banda, explica que hi ha un altre programa real, en relació amb el que ha explicat la Sra. Casanova, i és que al pressupost d’aquest any 2014 el Consell de Ciutat no va poder fer el dictamen perquè no va tenir temps material i va renunciar-hi, de tal manera que va fer un dictamen per renunciar a fer el dictamen per manca de temps i de condicions i recorda que el pressupost es va aprovar per una via molt tortuosa, que era la moció de confiança. En aquest sentit, dirigint-se a la Sra. Recasens, nega que s’hagin fet grans exercicis de participació ciutadana i insisteix que el pressupost municipal d’aquest any té un dictamen del Consell de Ciutat que diu que renuncia a fer dictàmens i recorda que alguns dels presents a la sala també estan en el Consell de ciutat i demana que no negui el que està escrit. Tot seguit llegeix textualment el que diu el dictamen del Consell de Ciutat, on explica que no fan dictamen i que reprodueixen les recomanacions. Seguidament, demana a la Sra. Recasens que no digui que el pressupost d’aquest any és exemplar des del punt de vista de la participació reglada, perquè al seu parer no ho és i recorda que l’audiència pública de pressupostos és obligada i no voluntària del govern, ja que tots els ajuntaments n’han de fer. A continuació, lamenta el vot contrari de Convergència i Unió i remarca que tenia entès que el senyor Carles Agustí era el comissionat de l’alcalde per Participació i insinua que deu ser el Sr. Agustí qui fa proclames participatives i no només ell, ja que el Sr. Agustí va ser qui es va comprometre, en el Consell de Ciutat, a que hi hagués un procés participatiu del pressupost del 2015 abans de l’aprovació inicial. Alhora, comenta també que deu ser el Sr. Agustí qui fa propostes materialment impossibles i afegeix que encara han estat moderats, ja que el Sr. Agustí va anunciar que estava en estudi la prova pilot de pressupostos participatius als dos districtes de la ciutat de Barcelona i no li reclamen que ho expliqui. En aquest sentit, afirma que és curiós que el comissionat de Participació hagi quedat desautoritzat per la Sra. Recasens i, en to de broma, comenta que dubta de qui és el govern. Alhora, afirma que deu ser ella perquè és la tinenta d’alcalde, tot i que assegura que l’alcalde hi era present i no va desmentir el seu comissionat. Finalment, insisteix que l’alcalde presidia el Consell de Ciutat i assenyala que demanaran per què es fan propostes i s’adopten compromisos que ningú no demanava i llavors no es concreten. La Sra. Recasens expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Casanova expressa l'abstenció del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4335 Del Grup Municipal UpB: 9. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda sol·licitar al Vicepresident del Consorci de la Zona Franca, el Sr. Jordi Cornet i Serra, la seva compareixença en aquesta comissió per tal de donar compte de les línies estratègiques del Consorci de la Zona Franca a la ciutat de Barcelona. El Sr. Portabella exposa que la proposició sol·licita la compareixença del vicepresident del Consorci de la Zona Franca, el senyor Jordi Cornet i Serra, al qual manifesta que aprecien, per sotmetre’s al control democràtic dels representants de la ciutadania votats en les eleccions. A continuació, explica que el motiu és perquè el consorci té unes polítiques molt exhaustives que afecten diferents parts del territori, inclosa la ciutat de Barcelona, i comenta que algunes d’aquestes polítiques tenen un impacte considerable. En aquest sentit, assenyala que recentment han pogut veure la polèmica que es va engegar sobre el criteri de concessió de sòl als Legionarios de les casernes de Sant Andreu. Així mateix, afirma que és interessant veure la relació entre el moviment i les vendes d’actius del Consorci de la Zona Franca i els compromisos de construcció d’habitatges en protecció oficial, o per què no es desenvolupa el projecte previst a les casernes de Sant Andreu. Segons explica, hi ha accions que afecten directament la ciutat de Barcelona. Seguidament, assenyala que la majoria dels grups polítics tenen un representant en el consell consultiu, on sovint demanen explicacions sobre alguns d’aquests elements. Tanmateix, comenta que des del seu grup des de fa temps creuen que la incidència que té el consorci sobre la ciutat de Barcelona és suficientment important com perquè es verifiquin les seves intervencions en aquesta comissió i considera que és important que una vegada a l’any s’expliqui l’estat de la qüestió del Consorci de la Zona Franca, ja que s’està parlant de molts diners i d’impactes rellevants dintre de la ciutat. En aquest sentit, opina que el fet que pugui comparèixer el Zona Franca ha de servir per posar llum a les polítiques desenvolupades i a les línies estratègiques d’una institució clau en el desenvolupament econòmic de la ciutat, malgrat que no sigui escollir per l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Trullén anuncia que no donaran suport a la proposició, atès que es planteja la compareixença d’un membre extern al govern municipal en una comissió ordinària de l’ajuntament. Tot i això, afirma que és fonamental fer un seguiment exhaustiu de l’activitat del consorci, tal com ha expressat el Sr. Portabella. Així mateix, comenta que ha tingut ocasió de participar activament en els òrgans de govern i que està convençut del paper que pot arribar a tenir el consorci en un nou model de desenvolupament de l’economia de Barcelona. D’altra banda, opina que caldria que comparegués en aquesta comissió algun representant del govern municipal i que, d’acord amb el Reglament Orgànic Municipal, el representant al Consorci de la Zona Franca, el Sr. Vives, presentés un informe a la comissió respecte de quina és la política municipal al voltant d’aquest instrument fonamental de l’acció de govern de la ciutat i de l’Àrea Metropolitana. D’altra banda, afirma que comparteix absolutament l’objectiu que es proposava el Sr. Portabella quant a la necessitat de fer el seguiment d’una institució d’aquesta importància estratègica, tant en l’àmbit logístic com en l’àmbit productiu i tecnològic, amb instruments que ha desplegat en els últims temps com la venda de la torre que ocupa Telefónica, les quals considera peces que exigeixen un seguiment per part de la Comissió d’Economia, tot i que, al seu parer, hauria de ser un representant del Govern el que vehiculés aquesta informació i no una persona aliena al govern municipal. Per aquests motius, comenta que se sumen a l’objectiu però no a la forma en què es planteja. El Sr. Mulleras exposa que comparteixen la importància del Consorci de la Zona Franca a Barcelona i opina que la seva gestió en els últims dos anys ha estat molt encertada, per la qual cosa suposa que demanen que vinguin els representants a fer una compareixença. En aquest sentit, afirma que s’han sanejat els comptes, reduint set milions d’euros de despesa durant els últims dos anys, així com també 4336 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 el deute financer, i s’ha passat a tenir set milions de benefici, a diferència de les pèrdues dels anys anteriors. Per aquests motius, considera que s’està fent una bona gestió i que d’aquí prové la idea de la proposició. A continuació, assenyala que el problema és que la proposició va en contra dels acords de funcionament de què s’ha dotat l’ajuntament, adoptats entre tots pel grup Esquerra Republicana i Unitat per Barcelona, signats al setembre de 2011, on es diu que no es podran fer compareixences de persones externes a l’ajuntament en aquest tipus de comissions. Tot i això, comenta que en altres tipus de comissions, com la Comissió del Deute, que són d’estudi, fetes especialment perquè hi puguin comparèixer persones externes a l’ajuntament però, segons exposa, en aquestes comissions, com la d’Economia, la d’Urbanisme, o les que se celebren habitualment una vegada al mes no és possible, per acord unànime entre tots els grups i fins i tot entre el grup que ha fet aquesta proposició. Alhora, comenta al Sr. Portabella que ell de vegades s’ha oposat que vinguessin persones d’altres organismes i ha instat altres grups a plantejar determinats debats en altres organismes en comptes de fer-los en aquesta comissió, malgrat que eren debats de contingut plenament incorporat a aquesta comissió. Seguidament, dirigint-se al Sr. Portabella, explica que si vol informació sobre les línies estratègiques del Consorci de la Zona Franca té dues vies: en primer lloc, pot demanar aquesta informació al Plenari, com a membre que és, i en segon lloc demanar la compareixença dels membres del govern municipal que formen part del consell executiu del Consorci de la Zona Franca. Així mateix, explica que té entès que hi ha dos tinents d’alcalde que formen part del consell executiu de la Zona Franca, el Sr. Vives i la Sra. Recasens. Tanmateix, comenta que hi ha una tercera opció, fins i tot per donar més importància a la compareixença, que seria que vingués algú més important que el vicepresident, que és el president i, a més, alcalde de l’ajuntament. Per acabar, assenyala que, al seu parer, és molt fàcil i que hi ha moltes opcions per fer-ho, però que el que proposa no es pot fer, segons els acords de funcionament acordats entre tots, per la qual cosa hi votaran en contra. La Sra. Sanz explica que la resta de grups comparteixen la necessitat de poder establir un espai de transparència amb moltes de les administracions en les quals l’Ajuntament de Barcelona participa d’alguna altra forma, com ara l’autoritat portuària o el consorci, ja que són entitats que tenen un impacte molt important en els interessos de la ciutat perquè aporten qüestions específiques que impacten en el dia a dia de la ciutat. En aquest sentit, recorda que el Sr. Portabella ha parlat d’alguns exemples molt rellevants, com les casernes, que han estat debat continuat en les comissions, per la qual cosa considera molt adient la sol·licitud de compareixença, o com a mínim la reflexió que estan fent, ja que hi ha la necessitat de tenir aquest espai. Seguidament, comenta que entén les dificultats que especifiquen els criteris interpretatius del ROM que no permeten fer la sol·licitud i que tot i que el Sr. Cornet acceptés no podria parlar en una comissió ordinària. Tanmateix, afirma que hi votaran a favor i considera que si tots hi estan d’acord s’hauria de transformar el vot favorable en la constitució d’una comissió d’estudi o que comparegui el president o les persones que puguin intervenir. Al seu parer, és important tenir un espai on debatre-ho, encara que això suposi moltes hores de feina a la Sra. Recasens. La Sra. Recasens manifesta la seva sorpresa i comenta que han proposat coses molt diverses i demana que posin una mica de seny i de serenor entre tots. Així, explica que el consorci és un òrgan que presideix l’alcalde de Barcelona, però que qui anomena el conseller delegat és el Govern d’Espanya, per la qual cosa no és una situació fàcil de conjuminar. A continuació, exposa que davant la proposició del Sr. Portabella hi ha l’informe dels serveis jurídics que diu que els articles 35 i 39 del ROM preveuen la possibilitat de sol·licitar compareixences de persones alienes a l’estructura municipal només en l’àmbit de les comissions del consell municipal especials: les d’estudi o d’investigació, per la qual cosa no és possible sol·licitar compareixença en aquesta comissió de persones alienes. Tot i això, explica que s’han dirigit al Sr. Cornet per explicar-li la situació i s’ofereix per escrit al regidor Portabella a NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4337 informar a la sessió de l’òrgan col·legiat del consorci del proper dia 14 de juliol de les línies estratègiques del consorci. Tanmateix, assegura que cal aplicar el sentit comú i, en aquest cas, facilitar la situació. D’altra banda, explica que el Sr. Blasi, present a la sala, ha viscut el tema dels Legionarios en el districte i ha tractat els temes territorials i veïnals, i recorda que van apel·lar a la situació en el consorci i comenta que n’han de parlar a la propera sessió. Així mateix, opina que han de ser capaços de trobar un mecanisme per discutir amb profunditat sobre consorci i afirma que han de ser curosos davant l’acceptació de coses que tant a l’ajuntament com en el consorci mateix estableixen que no ha de comparèixer i intentar trobar una fórmula que permeti poder parlar-ne abastament. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable i l’abstenció i manifesta que entén el vot contrari del Partit Popular i que se sorprèn pel vot en contra del Grup Socialista. Seguidament, reconeix que van fer un error en el redactat, quan demanaven que comparegués en aquesta comissió i no en una comissió extraordinària, tot i que afirma que des del seu grup tenien entès que si la persona a qui se li demanava acceptava podia venir. Alhora, comenta que contemplaran la possibilitat que es creï una comissió extraordinària, ja que considera que si no sempre succeeix que els òrgans que estan nomenats per l’Estat, tot i que tinguin una incidència important sobre Barcelona, sempre escapen del control democràtic de la ciutadania, la qual cosa assegura que passa reiteradament. A continuació, destaca la bona relació que té amb el Sr. Cornet i assegura que ho hauria volgut arreglar per poder comparèixer, ja que, al seu parer, entén la situació singular en què una part significativa de la política de la ciutat de Barcelona es nomena des de Madrid i s’executa sense la transparència suficient per a la ciutadania de Barcelona. En aquest sentit, recorda que el seu grup va proposar al plenari canviar els estatuts del consorci i es va aprovar, però retreu que no s’hagi avançat en aquest sentit. Tanmateix, apel·la a la transparència, i en relació amb les afirmacions del regidor del Grup Popular, comenta que ells de vegades s’han oposat a que vinguessin persones d’altres institucions perquè s’estaven demanant responsabilitats a persones que tocaven molt col·lateralment el tema, mentre que la persona que ara sol·liciten que vingui té la màxima responsabilitat. D’altra banda, reconeix que en el consorci no és el millor lloc per preguntar per temes com Sant Andreu i les casernes, ja que hi ha molts de secretaris d’estat i no es tracta de crear situacions de crisi amb qüestions que sembla que siguin per crear problemes al conseller delegat. Finalment, comenta que demanaran la creació d’una comissió d’estudi o la creació d’una comissió especial perquè hi hagi una compareixença anual dels representants de l’Estat en la ciutat de Barcelona i que intentaran especificar-les en les institucions que més influeixen i mai no passen el filtre dels electes. La Sra. Recasens expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Trullén expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 10. Que es constitueixi una comissió mixta de seguiment per a la construcció del nou Mercat del Bon Pastor, que inclogui, com a mínim, representants dels paradistes i veïns, i representants del Districte de Sant Andreu, de les àrees d'Hàbitat Urbà i de la Regidoria de Mercats de l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Mulleras recorda que l’any 2009 va ser enderrocat el mercat del Bon Pastor i que fa cinc anys que el mercat es troba en una carpa provisional, la qual cosa suposa uns elevats costos de manteniment derivats de la climatització, sobretot durant els mesos estivals. En aquest sentit, explica que els paradistes han 4338 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 avançat quotes durant més de tres anys, situació que s’ha solucionat entre d’altres coses perquè el Grup Popular va presentar una iniciativa en aquesta comissió per arreglar-ho. Així mateix, exposa que en aquest període només s’han dut a terme accions com ara la modificació de crèdit en el pacte de les inversions de 2013, en què es va pactar una partida de 290.000 euros per fer l’avantprojecte de la reforma del mercat. Segons assegura, els paradistes demanen més informació i més freqüent, com ara el calendari d’actuació de les obres, els pressupostos, el seguiment de les aportacions econòmiques, les obres, etcètera. Alhora, comenta que formulen el prec, reformulat en base a un acord amb el govern municipal, a través del qual demanen que es constitueixi una comissió mixta de seguiment per a la construcció del nou mercat del Bon Pastor, que inclogui com a mínim els representants dels paradistes del districte de Sant Andreu, i de la regidoria de mercats de l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Blasi dóna la benvinguda al president i remarca que acceptaran el prec amb el redactat que es proposa. A continuació, comenta que no comparteix del tot l’exposició dels motius i explica que hi ha la coincidència que el regidor responsable de mercats i el responsable de districte és la mateixa persona, que és ell mateix, i assegura que coneix a fons la realitat. Tanmateix, reconeix que és cert el que ha dit de l’any 2009, moment en què es van aprofitar els anomenats “fons Zapatero” per avançar en el trasllat, en una situació que es plantejava de bonança i en la qual hi havia una operació d’un mercat lligada al desenvolupament urbanístic i d’una promoció d’habitatges. Segons explica, tot això s’ha transformat a trobar els recursos per poder redactar un projecte executiu amb la complicitat de tothom, que és el que s’està fent. Així, assegura que si hi ha alguna disfunció en la informació la corregiran, més enllà del que es fa ja avui dia, com ara la informació a les assemblees de venedors i venedores, de la junta i de la informació als veïns i veïnes. Alhora, explica que en un proper consell de barri que recull el mateix prec tindran l’oportunitat d’explicar-ho a tots els veïns del barri del Bon Pastor. El Sr. Mulleras agraeix l’acceptació del prec al Sr. Blasi i reconeix que la responsabilitat del regidor és doble, com a regidor de Sant Andreu i com a regidor de mercats, per la qual cosa demana que la intensitat en la feina sigui doble i que els paradistes del mercat del Bon Pastor puguin gaudir al més aviat possible de la comissió de seguiment de les obres, fet que significarà que tindran informació fefaent del calendari d’obres, dels pressupostos, etcètera, amb compliment dels terminis, i que aviat puguin traslladar-se al nou mercat. El Sr. Blasi respon que la preocupació està acomplerta i assegura que tindran la informació que permeti un projecte executiu i una programació del calendari. Tanmateix, comenta que no té la certesa que li correspongui a ell confeccionar un pla d’inversions per al proper mandat i esmenta que serà el proper mandat el que haurà d’establir la partida pressupostària, la qual ja està estimada i valorada d’acord amb el projecte executiu, per a la realització d’aquest mercat esperat i estratègic per al barri del Bon Pastor i per al conjunt del districte de Sant Andreu i de la ciutat de Barcelona. Es dóna per tractat amb el redactat següent: Que es constitueixi una comissió mixta de seguiment per a la construcció del nou Mercat del Bon Pastor, que inclogui, com a mínim, representants dels paradistes, representants del Districte de Sant Andreu i de la Regidoria de Mercats de l'Ajuntament de Barcelona. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 11. Que el Govern municipal presenti un informe a la propera Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació concretant: els objectius que es volen assumir, i els criteris en base als quals s'han aprovat, dels següents Projectes Municipals en matèria de turisme, finançats pel Fons de Foment del Turisme de la Generalitat provinent de l'impost sobre estades en establiments turístics, i que van ser aprovats per la Comissió de Govern celebrada el 28 de maig de 2014: Oficina Turística Virtual - Punts Interès Turístic Districtes; Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació: Barcelona Summer University; Revista Barcelovers; Apps NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4339 Districtes (fase II); Modernisme: redisseny ruta. 1a fase; BCU: Projecte Acollida; Senyalització turística de vianants de Sarrià - Sant Gervasi. Fase II; Senyalització turística de vianants de l'Eixample. Projecte Executiu; Senyalització turística de vianants de Nou Barris. Projecte Executiu; Senyalització turística de vianants de Sant Andreu. Projecte Executiu; Senyalització turística de vianants de Sant Martí. Projecte Executiu; Senyalització turística de vianants de Gràcia. Projecte Executiu; Seatrade Medd; i Senyalització direccional xarxa de transport públic - TMB / FGC. Amb un import total de 499.364 euros. En el mateix informe s'especificarà també la destinació de la resta de l'import recaptat sota aquest concepte destinat a la ciutat de Barcelona, fins a 6.996.972 euros, corresponent a l'exercici 2013 segons dades de la Generalitat. La Sra. Sanz exposa que presenten el prec per demanar al govern que presenti, en la propera comissió, un informe amb els objectius que es volen assumir, els criteris en base als quals s’han aprovat un seguit de projectes finançats amb la recaptació provinent de l’impost turístic, que va sortir publicada darrerament, amb un total de 500.000 euros, i on també s’especifiqui la destinació de la resta de l’import recaptat sota aquest concepte. En aquest sentit, explica que segons dades de la Generalitat, el 2013 ha estat de gairebé 7 milions d’euros. Així mateix, esmenta que, al seu entendre, de la part restant hi havia partides que anaven directament a Turisme de Barcelona, per la qual cosa demana que se’ls presenti un informe detallant els projectes, els objectius i els criteris pels quals s’han destinat aquestes partides a aquests projectes. La Sra. Recasens respon que es comprometen a portar l’informe per poder-lo tractar. Tanmateix, recorda que l’impost va entrar en vigor l’1 de novembre de 2012, que es va aprovar un reglament del fons on es fixaven les condicions que el regirien i, per tant, les regles de funcionament, els mecanismes de governança i els criteris distributius de l’assignació en funció dels conceptes de despesa. Alhora, comenta que segons l’article 16 del mateix reglament el percentatge del fons que gestionen els ajuntaments s’ha de destinar a finançar actuacions concretes en l’àmbit de la promoció turística. En aquest sentit, afirma que està molt reglat i recorda que participen del 30% del fons, igual que tots els ajuntaments, tot i que en realitat és d’una mica més, perquè participen del 50% de l’import que resulta d’aplicar l’increment de tarifa dels establiments de la ciutat de Barcelona amb relació a l’aplicada a la resta d’establiments del territori de Catalunya. A més a més, comenta que hi ha unes directrius molt marcades per la mateixa comissió del fons i que estan ratificades pel Comitè Bilateral de la Generalitat, amb data del passat 11 d’abril, on s’especifica que aquest fons s’ha de destinar a segells d’especialitat de la destinació de turisme familiar, esportiu, sènior o turisme accessible; a una millora de l’experiència turística del visitant en els equipaments i formació i gestió turística; a un pla de formació en idiomes en l’atenció al client i en prestació de serveis amb l’objectiu d’assolir l’excel·lència; a una millora de l’experiència turística, estimulant la creació d’un nou producte turístic sobre la base dels recursos turístics a la destinació; a l’aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació i de la millora de l’experiència turística; a millorar la senyalització turística de la destinació; a prioritzar la captació de turisme d’interior, afavorint que els catalans facin turisme a les destinacions catalanes; a un pla de recaptació i retenció dels mercats de proximitat, en concret Espanya i França i a un pla de captació i retenció de mercats internacionals, en coordinació amb el pla d’actuacions de l’Agència Catalana de Turisme. Tanmateix, afirma que ha llegit els criteris perquè es veiés que hi ha un grau de detall molt important a l’hora de decidir a on s’han de destinar els fons per al foment del turisme. Així, afirma que efectivament han estat gairebé 7 milions el que s’ha recaptat des de l’entrada en vigor, concretament 6.996.972 euros, dels quals exposa que 3,4 han anat a l’ajuntament i 3,4 a Turisme de Barcelona, en funció de l’acord que tenen segons el qual la meitat la gestiona el consorci. Alhora, comenta que dels 3.498.486 que tocaven a l’ajuntament 3.251.433 es destinen als projectes que presentaran a la propera comissió, juntament amb un informe detallat de tots els projectes, dels criteris i de com han fet les interpretacions per poder encabir-los-hi. 4340 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 La Sra. Sanz afirma que considera necessari l’informa per poder veure l’adaptació als criteris i comenta que hi ha coses que sorprenen, com ara que es gastin 132.000 euros en una revista, Barcelovers, que pretén difondre l’activitat. En aquest sentit, opina que cap fer una reflexió de per a què serveix l’impost turístic. Tanmateix, comenta que el seu grup sempre han estat defensors d'aquest impost, quan era l’ecotaxa, però qüestiona l’impost creat pel Govern de la Generalitat amb l’únic objectiu de promoure el turisme. Així, qüestiona on són la compensació i l’equilibri entre els efectes positius i negatius que genera el turisme a la ciutat i demana que no responguin que es tracta dels plans de districte, ja que, al seu parer, no és compensació, sinó augmentar la càrrega turística de la ciutat en altres parts. Per aquests motius, insisteix que cal fer una reflexió acurada, ja que s’està pervertint l’objectiu inicial del que havia de ser l’impost turístic, que era fer de contrapès amb recursos econòmics d’aquesta activitat a tots els efectes negatius que pateixen els ciutadans i ciutadanes en clau de convivència i d’espai públic. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 12. Sol·licitem que el Govern municipal expliqui la manera com pensa implementar l'acord de la darrera Comissió no permanent d'estudi del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament de Barcelona, pel que, d'aquí en endavant, tots els convenis que signi l'Ajuntament de Barcelona inclouran una clàusula que obligui a cobrar interessos de demora, detallant quins tipus d'acords (convenis, contractes programa, etc.) i de tercers (Generalitat, Estat, etc.) inclou. La Sra. Sánchez explica que la pregunta té l’antecedent més immediat en la darrera comissió no permanent d’estudi del deute de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, comenta que en aquesta sessió el govern municipal va anunciar que d’ara endavant tots els convenis que signi l’ajuntament inclouran una clàusula que obligui a cobrar interessos de demora, per la qual cosa demanen que el govern doni més detalls sobre aquests compromisos i expliqui quin és el seu abast, tant a escala material com econòmica. Així mateix, també pregunta si el govern fa referència a tots els convenis que se signin d’aquí endavant, si inclouran els contractes programes i si es refereixen als acords signats amb la Generalitat o si incorporaran també el signat amb altres institucions. La Sra. Recasens ofereix una reunió amb les persones d’Economia perquè li puguin donar més detall i explica que van anunciar la incorporació d’aquestes clàusules en els convenis i remarca que estan emparats en el marc de la legalitat vigent, atès que la Llei estatal del 27 de 2013 de racionalització i sostenibilitat inclou un article per garantir les obligacions de pagament entre entitats locals i comunitats autònomes dels nous convenis i acords, on especifica que cal incorporar quan s’ha de fer efectiu el pagament i el termini màxim de pagament, així com també que si no es cobra a la data de venciment l’ajuntament pot notificar la situació a l’Estat i l’Estat podrà retenir els diners dels tributs que envia a les comunitats autònomes i pagar així directament els municipis. Alhora, comenta que és un article que estipula la LRSAL, però remarca que està pendent de desplegament per part de l’ordre ministerial, per la qual cosa estan en una fase molt inicial. Seguidament, exposa que han volgut mostrar la voluntat de posar dates de venciment als nous convenis que se signin i que un cop arribi la data de venciment es puguin efectuar les accions recurrents en cada cas, per la qual cosa el passat 11 de juny, a la Comissió de Govern, es va aprovar una instrucció per la qual s’estableix el marc i els criteris generals d’aplicació del que estipuli la llei. En aquest sentit, destaca que és una instrucció que incorpora la necessitat d’incloure aquesta clàusula de garantia en els nous convenis que se signin i assegura que s’establirà una data de venciment que, un cop superada, es podran aplicar NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4341 interessos de demora i iniciar els processos legals que pertoquin. Alhora, explica que a partir d’aquí han de diferenciar els convenis que hagin de venir a partir d’ara, els convenis antics i els ingressos tributaris. Així mateix, recorda que per a ella és positiu que es porti aquest tema, perquè els ingressos tributaris no entrarien en aquesta casuística, i aquests sí que estan regulats per una normativa específica. La Sra. Sánchez agraeix les explicacions i afirma que espera la reunió que tindran perquè els donin les dades i les dates. Així, comenta que en seguiran el desplegament i desitja que es resolgui satisfactòriament. Es dóna per tractada. 13. Quina ha estat la recaptació de les taxes de mercats i de la taxa per caixers automàtics durant l'exercici 2013 i durant aquest 2014? La Sra. Sánchez demana quina ha estat la recaptació, durant l’exercici 2013 i el que porten de 2014, de les taxes de mercats i de la taxa de caixers automàtics, concretament de la taxa de caixers en façana. Quant a la taxa d’aquests caixers, afirma que esperaven que la recaptació dels primers sis mesos d’aplicació fos propera a 150.000 euros, tal com es desprenia de les previsions fetes pel govern en el moment de l’aprovació d’aquesta taxa. Tanmateix, comenta que en el cas d’ambdues taxes no s’ha recaptat ni un euro en la liquidació de l’exercici 2013, per la qual cosa demana explicacions en aquest sentit. La Sra. Recasens explica que a la taxa d’utilització del domini públic hi van incloure la tributació per l’aprofitament que fan els caixers de les entitats financeres oberts a la via pública, concretament aquells que estiguessin a menys de 80cm de la línia de façana. Així mateix, comenta que la casuística és que la taxa d’utilització de domini a la qual es refereixen funciona pel mètode d’autoliquidació i afirma que quan van aprovar la modificació van incloure en l’exercici 2013 la nova tributació, ja que s’havia acabat el termini per presentar la corresponent autoliquidació. Alhora, exposa que la mateixa ordenança estipula que si posteriorment a l’inici de l’aprofitament del domini hi ha un fet que ho canvia i ha passat el període de liquidació, el contribuent té trenta dies hàbils des de l’inici de l’aprofitament per tributar a l’Ajuntament. A més, remarca que el 2014 ja funcionarà per autoliquidació, però com que no merita fins al 30 de juny no tenen les dades de recaptació i insisteix que el 2013 no va funcionar per autoliquidació, ja que la modificació va ser posterior a aquest termini. Per acabar, comenta que des de l’Institut d’Hisenda es va requerir a totes les entitats financeres que declaressin quins caixers tenien oberts a la via pública a menys de 80cm de la línia de façana, per tal de practicar la corresponent liquidació per la taxa de domini públic municipal. Així, afirma que han liquidat 104.633 euros, que corresponen a un total de 390 caixers automàtics i destaca que de l’any 2014 no es tenen les dades, ja que el termini per presentar l’autoliquidació finalitza el 30 de juny. Quant a la taxa de mercats, explica que el total de 2013 ha estat de 5.212.196,19 euros i el primer trimestre de 2014, 1.395.313,46 euros. En aquest sentit, remarca que és una taxa que gestiona i recapta l’Institut de Mercats. –El Sr. Portabella demana si pot repetir la xifra. La Sra. Recasens respon que han estat 104.633 euros de 390 caixers. –El Sr. Mulleras manifesta que no ha entès bé el funcionament. La Sra. Recasens respon que, pel que fa a l’autoliquidació, quan es fa una modificació ja no es pot anar a través d’aquest sistema, sinó que és l’institut qui es dirigeix a l’objecte tributari i li demana que tributi i que declari què té. Així, explica que això és el que fan fet, la qual cosa ha generat 104.633 euros, de 390 caixers. Tanmateix, exposa que el 2014 ja no funcionarà així, sinó que funcionarà per autoliquidació. La Sra. Sánchez agraeix les explicacions. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 14. Quin ha estat el nombre de persones en atur que s'han incorporat al mercat de treballa mitjançant cadascun dels serveis, programes i activitats d'ocupació 4342 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 oferts per Barcelona Activa durant el 2012 i 2013, especificant el nombre de contractes laborals per més de 6 mesos, i quina ha estat la creació d'empreses mitjançant cadascun dels serveis, programes i activitats d'empresa i emprenedoria durant el 2012 i 2013, detallant el cost de cadascun d'aquests serveis, programes i activitats d'ocupació, empresa i emprenedoria pel 2012 i 2013? La Sra. Casanova demana quin ha estat el cost de cadascun dels serveis, programes i activitats que fan referència a les àrees d’ocupació, formació, emprenedoria i empresa, així com també el nombre de persones que estaven aturades i que han trobat feina, especialment durant un període de més de sis mesos, i el nombre de persones emprenedores que han creat la seva empresa després d’haver participat en els programes, serveis i activitats de Barcelona Activa, tant per a l’any 2012 com 2013. Segons explica, és una pregunta àmplia que han formulat diverses vegades per escrit, recentment en el Compte General de l’exercici 2013 però que la resposta del govern no s’ajusta a la pregunta que formulen, per la qual cosa la dirigeixen a la comissió. Finalment, comenta que com que és molta d’informació tindrien a bé rebre-la per escrit. La Sra. Recasens explica que a partir de les dades que li han donat no podrà especificar les insercions laborals, ni les empreses incubades, ni els llocs de treball, etcètera. Així, explica que, de manera genèrica, se sap que les persones que passen per Barcelona Activa troben feina als sis mesos en un 46% dels casos, tot i això, remarca que en la informació que li han facilitat no està especificat el cost de cada programa. A continuació, afirma que han tingut accés a aquesta informació en el Consell d’Administració, del qual en formen part, i que s’han facilitat les dades en l’informe del mes d’abril, anomenat “la distribució de la despesa per programes”, comparat en els tres darrers exercicis, així com també els indicadors propis de nivell d’activitat de Barcelona Activa dels darrers quatre exercicis. Així mateix, comenta que val la pena que es trobin amb la Sra. Tintoré i li expliqui les informacions facilitades. La Sra. Casanova respon que la informació a què feia referència la Sra. Recasens ja la tenen i que no s’ajusta al que demanen, ja que volen saber-ne el detall. En aquest sentit, afirma que en les últimes comissions se’ls va entregar la despesa, però agregada per cada àrea, mentre que des del seu grup demanen el detall per programa, activitat o servei, en una comptabilitat analítica, des d’un punt de vista empresarial. Alhora, demana tenir la reunió amb la Sra. Tintoré i amb ella, si ho considera oportú. La Sra. Recasens respon que no per programes. La Sra. Casanova especifica que hauria de ser per cadascun dels programes, serveis i activitats. La Sra. Recasens afirma que a la comissió del mes d’abril està per programes, de cinc dígits. La Sra. Casanova respon que és millor que quedin i que comparin la informació que tenen i veure si poden aconseguir arribar al detall. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 15. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) que està impulsant el Govern de la Generalitat ? La Sra. Sanz dóna la pregunta per substanciada. La Sra. Recasens explica que la nova llei del SOC, que s’està treballant, segons té entès, encara trigarà a aprovar-se. Tot i això, destaca que es posen els focus en tres elements principals. D’una banda, en el model territorial, es detecta que hi ha molta interlocució en els territoris, per la qual cosa es vol tendir a poques interlocucions amb cadascun dels territoris. En aquest cas, posa l’exemple de Barcelona Activa, que seria un exemple clar a escollir per part del SOC per articular estratègies coherents dintre de cada territori. Seguidament, comenta que un altre dels elements que sembla que serà el d’incloure un historial únic per a cada usuari, NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4343 de tal manera que tant si van a l’Oficina de Treball de la Generalitat, com per Barcelona Activa o a qualsevol entitat col·laboradora hi hagi un expedient únic per a la persona que està en procés de recerca de feina. Alhora, comenta que el tercer element serà definir amb claredat els rols de les agències de col·laboració privada i explica que estan en un moment de reunions periòdiques amb el Sr. Aregio i amb la Sra. Capmany, la qual fa poc que és la directora del SOC, i el Sr. López, que és el director general d’Economia Social i Cooperativa, per tal de perfilar els diferents eixos: un nou model territorial per reforçar els vincles amb els quals actuen en cada territori en matèria d’ocupació, per crear més sinèrgies; uns acords plurianuals que permetrien poder treballar amb més perspectiva; la qüestió de l’historial únic i el rol de les agències de col·locació privades, per implicar els màxims operadors, la qual cosa no significa privatitzar el servei. Per acabar, conclou que no hi ha una proposta madura, sinó que s’està treballant en l’esborrany i destaca que es vol fer amb consens amb els agents econòmics i socials i que permanentment reclamen la bilateralitat i l’especificitat com a capital de país. La Sra. Sanz afirma que valoren que algunes de les consultes, debats i acceptacions d’esmenes que han fet moltes de les organitzacions que estan en el Consell de Direcció hagin estat incorporades i opina que milloren la proposta. Tot i això, manifesta la seva preocupació pel fet que el Govern de la Generalitat no es comprometi a definir el sistema del SOC com a públic. A més a més, afegeix que des del seu grup consideren que a Barcelona no li interessa que això sigui així, perquè com a ajuntament tenen un Servei Local d’Ocupació molt potent i públic i opina que encara ha de ser-ho més. Seguidament, afirma que, al seu parer, el SOC ha de ser l’eix vertebrador del sistema i que ha de potenciar les relacions locals, així com també diferenciar els rols de les agències privades garantint que sigui un sistema públic. Quant a la intermediació en el mercat de treball, comenta que la definició de les agències de col·locació de les empreses de treball temporal sembla que sigui bastant important, la qual cosa els preocupa, ja que assegura que coneixen quin és el treball que potencien aquestes agències i considera que això aniria en detriment dels serveis d’ocupació locals, especialment en el cas de Barcelona. En aquest sentit, agraeix l’interès que mostra l’ajuntament sobre aquesta reforma i demana que tinguin una actitud proactiva per intentar blindar aquestes qüestions, ja que hi entra en joc el Servei Local d’Ocupació i opina que interessa llençar aquest missatge inequívoc al Govern de la Generalitat. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 16. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre la publicitat d'una coneguda empresa de targetes de crèdit a la revista L'express on es diu: "sóc a Barcelona i m'acaben de robar la targeta de crèdit"? El Sr. Portabella explica que els va sorprendre que del 7 al 13 de maig va aparèixer un anunci de VISA a la revista L’exprés que deia: “Allô. Oui ? Nous sommes à Barcelone, on m'a volé ma carte. Nous avons vraiment besoin d’argent maintenant. Je ne sais pas qui peut m’aider.” Segons el seu parer, això és contrapublicitat de manera clara i evident per a la ciutat de Barcelona i demana si s’han posat en contacte amb VISA i amb la revista per queixar-se. La Sra. Recasens comenta que no coneixien l’anunci i comparteix l’opinió del Sr. Portabella. En aquest sentit, desaprova que s’utilitzi de manera negativa la ciutat per posicionar-se davant visitants estrangers com una ciutat insegura. Així mateix, esmenta que és una empresa privada i assegura que s’hi dirigiran perquè es deixi de publicar aquest anunci. Tanmateix, recorda que a Barcelona s’estan reduint els fets delictius i assenyala que no és gratuït que aparegui en una revista francesa, ja que és el primer mercat de visitants. Alhora, insisteix que han baixat els delictes sobre víctimes estrangeres i que els turistes opinen que hi ha un bon nivell de seguretat. 4344 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Per acabar, comenta que és un mal exemple i que està bé sortir a les revistes franceses, però no en negatiu i destaca que es dirigiran a la revista perquè no es torni a publicar l’anunci, tot i les limitacions de les competències que tenen. El Sr. Portabella manifesta la seva satisfacció pel compromís de l’ajuntament i opina que també s’hauria de parlar amb VISA, ja que és qui ara mateix comanda i que té una relació estreta amb Turisme de Barcelona, a més de ser qui dóna el vistiplau als anuncis. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 17. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió del 19 de febrer de 2014: (M1115/10570) Instar al Govern municipal a encarregar un informe dels Serveis Jurídics municipals en un termini de 2 mesos que estudiï la possibilitat de reclamar a la Generalitat de Catalunya el pagament de les 2/3 parts del sobre cost dels 101,3 milions d'euros de la construcció del DHUB. El Sr. Mulleras afirma que donen per fet que els passaran la informació per escrit. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20 hores. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4345 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió del 19 de juny de 2014, aprovada el dia 17 de juliol de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de juny de 2014, s'hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Míriam Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Raimond Blasi i Navarro, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan Laporta i Estruch, assistits per la lletrada, Sra. Cristina Mas Salse, que certifica. També hi és present el Sr. Adrià Gomila i Civit. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. S'obre la sessió a les 9,40 h. Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 30 de maig de 2014, que adjudica a Intergraph España, SA el contracte relatiu als treballs de construcció del desplegament de la plataforma telemàtica d'integració del sistema de gestió d'emergències de bombers i de GUB, en el servei 112, d'atenció d'emergències de Catalunya, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 171.000,00 euros. Acord de la Comissió de Govern de 4 de juny de 2014: 2. Aprovar, d’acord amb l’article 279 de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, la pròrroga des del 15 de juny de 2014 fins al 14 de juny de 2015 del contracte de serveis que té per objecte la direcció facultativa dels contractes de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit de Barcelona durant els anys 2011 i 2012, i prorrogat fins al 14 de juny de 2014, per un import de 256.381,56 euros (dels quals 211.885,59 euros corresponen al preu net i els restants 44.495,97 euros a l’IVA al 21%), adjudicat a Payma Cotas SAU, NIF A33393240, per resolució de l’Alcaldia el 24 de maig de 2011. Autoritzar i disposar contra la consignació pressupostària que s'indica en aquest document, l’esmentada despesa. Atès que la present pròrroga del contracte comporta despeses de caràcter plurianual, la seva autorització o realització se subordina al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius pressupostos municipals. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, comparegui per formalitzar la pròrroga del contracte. Donar compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. La Sra. Escarp sol·licita en relació a aquest segon punt del Despatx d’ofici si es torna a fer una segona pròrroga relacionada al concurs de semàfors i si no es pot tornar a treure el concurs atès el recurs sobre l’anul·lació de la subhasta. El Sr. Gomila explica que s’està reproduint el que s’ha efectuat durant el primer semestre de l’any, és a dir, un negociat de tres mesos prorrogant-lo a tres més. Recorda que el negociat s’ha perllongat durant tres mesos fins al març, després fins al 30 de juny, i ara es mantenen les negociacions per tres mesos prorrogables 4346 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 a tres més. Afegeix que si el 30 de setembre ja s’ha resolt i adjudicat la licitació posada en marxa, es donarà per finalitzat el negociat però si el 30 de setembre no estigués acabada, es podria prorrogar tres mesos més. La Sra. Escarp observa que al Despatx d’ofici hi surt reflectida per clàusules administratives particulars una pròrroga del 15 de juny del 2014 fins al 14 de juny del 2015. El Sr. Gomila indica l’error, atès que no hi ha cap pròrroga fins el 2015. La Sra. Escarp demana una rectificació ja que és el que hi diu al Despatx d'ofici com a acord de la Comissió de Govern. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Carril bici plaça Joan Carles I. Ordenació d'espai per vianants i bicicletes. El Sr. Gomila exposa com s’ordenarà l’espai per vianants i bicicletes en la plaça Joan Carles I. Recorda que es segueix el criteri general, consensuat, d’efectuar diferents actuacions, per un costat els Jardinets del passeig de Gràcia banda muntanya i de l’altre costat, el passeig de Gràcia banda mar i per l'altra banda, la Diagonal banda Llobregat en un interval d'un any i mig. Explica que es tracta de tres actuacions diferents i per resoldre la mobilitat dels vianants es millorarà alguna alineació del pas de vianants i la de bicicletes, donant continuïtat als itineraris ciclistes com a altres punts de la ciutat. Paral·lelament es reforçaran les actuacions d'aquests itineraris de vianants dels quals es separaran els fluxos mentre s’efectuï el projecte de la banda Llobregat de Diagonal. Continua explicant que el criteri general de la ciutat és de donar continuïtat als itineraris ciclistes. Finalment, matisa que la separació dels vianants repercuteix en els espais d'espera dels passos de vianants dels passos i que existiran passos de vianants i de bicicletes en paral·lel l’un amb l’altre, com a la resta de la ciutat. El Sr. Escudé mostra satisfacció davant del projecte però fa veure quatre aspectes els quals prega que sigui presos en compte. En primer lloc, troba a faltar el carril bici a la banda de Jardinets de Gràcia atès que no el veu dibuixat al mapa. Després, demana que es projectin també els demés mitjancers de la banda de Diagonal i els passos vermells dels passos de bicicletes on passen vehicles motoritzats. Finalment, observa la manca d’una banda amb pintura a l’entrada de la plaça a la banda mar. El Sr. Ramírez aborda l’assumpte del projecte i explica en primer lloc que el Grup Popular reconeix la necessitat de tallar el carril bici per accés a les bicicletes en aquesta àrea. Tanmateix, recorda la presència d’un punt negre a la zona pels conflictes d'interessos entre els diferents usuaris de la via. En aquest sentit, explica la dificultat de l'accés que es fa des de la banda mar de Diagonal per travessar d'una banda a l'altra amb la dels ciclistes, en línia recta i que això no hauria d'ésser així. Demana que s’hauria de senyalitzar convenientment el recorregut que han de fer servir per accedir al lateral de la banda mar i donar una continuïtat amb el carril bici. Incideix en la importància de la correcta senyalització segregada del carril bici atenent que el carril bici va sempre continu i paral·lel al que seria el pas de vianants per evitar la invasió no desitjada dels espais pels altres usuaris de la via. La Sra. Ribas mostra, per començar, les seves reticències davant del projecte atès que no dóna resposta al prec del seu Grup efectuada a la Comissió de desembre 2013. En primer lloc, pensa que l’informe només actua en favor de les bicicletes i deixa vianants i autobusos en un segon terme. Creu que només consten els vianants en tant en quan entren en conflicte amb les bicicletes. Per un altre costat, opina que no es defineix com serà el carril bici ja que només es disposa d’un plànol sense cap secció, sense llegenda ni memòria d'actuacions. Demana al Sr. Freixedes que realment es faci un informe més sòlid que contempli les preguntes que el seu Grup li fa arribar. En primer lloc, demana quina secció tindrà el carril bici en cada tram. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4347 Seguidament, demana que se’ls expliqui amb més precisió en què consisteixen els passos de calçada diferenciats a la nova organització, si es trobaran al nivell dels vehicles i si hi haurà un tercer nivell. Seguidament, demana com es definirà el pas per les voreres a les quatre cantonades que s'identifiquen en el plànol. Recorda que si representa que en aquests espais existeix un refugi per bicicletes, quins elements físics hi haurà per vetllar per la seguretat d’aquestes? Fa veure, per un altre costat, que no s’identifiquen unes ratlles horitzontals que figuren en el plànol. Tot seguit, vol saber si l'itinerari serà senyalitzat en tot el seu nou recorregut i si disposarà d'un o de doble sentit i a quins trams. Després, manifesta un dubte envers l'itinerari regulat per semàfors atès que no queda prou reflectit si hi haurà semàfors per a bicicletes o es tractarà de fases semafòriques per bicicletes dintre dels semàfors més generals. Finalment, demana com es resoldran les incorporacions cap als carrils bici de la Diagonal en tots els sentits on hi ha entrecreuament amb els passos de vianants. El Sr. Laporta pensa que l’informe revisa fonamentalment la incorporació en bicicleta des de la Diagonal per banda Llobregat, motiu pel qual valora positivament la solució presentada a l’informe per la seva viabilitat. El Sr. Gomila comenta que no es pinten de vermell tots el passos de bicicletes. Pel que fa la qüestió de la sortida de bicicleta avançada en el lateral mar abans d'arribar a la plaça en direcció Besòs, explica que aquesta sobretot agafa sentit si es busquen solucions per a què la bici circuli recte a diferència de l’exemple de la plaça Tetuan. Aborda seguidament l’assumpte dels passos de vianants i bicicletes, en el qual matisa que es tracta com la resta de passos de la ciutat on existeix aquest sistema, és a dir, a nivell de la calçada hi ha pintat un pas de vianants i en paral·lel al costat, un pas de bicicletes. Explica que no hi ha previsió d’efectuar fases diferenciades per bicicletes i vianants. Després, aclareix el malentès amb el document presentat i explica que es tracta de la pròrroga de la direcció facultativa del manteniment de semàfors, no pas del contracte de manteniment de semàfors. El Sr. Freixedes agraeix l’aclariment i pensa que s’haurien de tenir en compte alguns del suggeriments dels Grups. Pensa que s’ha donat resposta al prec del Grup d’Iniciativa i fa veure que es millora la seguretat de la cruïlla amb el sistema de corona que l’envoltarà, seguint la prioritat cap a la seguretat de la ciutat. Tot seguit, exposa la importància de segregar correctament els diferents espais per a ciclistes i vianants i pensa que caldrà incrementar la cultura ciclista de la ciutat. El Sr. Gomila explica que es tractarà d’un itinerari de sentit únic i que els passos de bicicletes paral·lels als passos de vianants no tenen sentit. L’objectiu és arribar a configurar un transitori amb una banda muntanya sentit Llobregat i una banda mar sentit Besòs quan ja estigui enllestida la banda del Besòs de la Diagonal. Recorda que la plaça Tetuan és un exemple de major continuïtat. Tanmateix, s’aniran efectuant canvis sense arribar a una segregació que eviti al 100% la invasió dels espais. Està d’acord que caldrà comptar amb la cultura ciutadana i el respecte mutu. La Sra. Ribas agraeix el Sr. Gomila les explicacions i proposa de tornar a portar l’informe a la Comissió i de fer una reunió amb el seu Grup amb l’objectiu d’aprofundir determinats aspectes no reflectits en l’informe. Pensa que és important afegir-hi, per exemple, el transport públic. Finalment, proposa posar en pràctica els precs presentats pel seu Grup per fer campanyes de conscienciació ciutadana envers les bicicletes. El Sr. Freixedes accepta la proposta de reunió de la Sra. Ribas. Torna a incidir en el respecte de la zona d’estada de les bicicletes. Recorda com a exemple la recent incorporació d’unes pilones a la Diagonal així com d’altres que s’il·luminen a la nit, sempre amb l’objectiu d’incrementar la seguretat. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 2. Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal de donar compte de la informació tractada a la Junta Local de Seguretat celebrada per 4348 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 analitzar els fets succeïts arrel del desallotjament de l'immoble conegut com a Can Vies. La Presidenta recorda que s’ha acordat tractar de manera conjunta les compareixences del Grup Socialista, del Grup Popular, del Grup d'Iniciativa, atès que totes elles fan referència a Can Vies des del punt de vista de la seguretat. El Sr. Forn exposa que fa aquesta compareixença responent a les demandes del Partit Socialista i la d’ICV-EUiA de rebre informació sobre la Junta Local de Seguretat, i la del Partit Popular de valorar el dispositiu policial establert durant els incidents de Can Vies. Comença recordant la sessió extraordinària del 5 de juny entre l'alcalde, com a president de la Junta de Seguretat i diferents grups polítics, amb motiu del conflicte succeït arran del desallotjament de Can Vies. Explica que a la reunió hi van assistir l'alcalde, el regidor de Montjuïc, el delegat territorial de Barcelona del govern de la Generalitat, la Jutgessa Degana de Barcelona, la fiscal de Barcelona, el secretari general d'Interior, el qual assitia en qualitat de director general de la Policia, la directora general de l'Administració de seguretat, el gerent de Prevenció de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, el cap de la Guàrdia Urbana, el comissari i cap dels Mossos d'Esquadra, el cap superior del Cos Nacional de Policia, el director dels Serveis de prevenció, el comissari cap de la Regió Policial de Barcelona de Mossos d'Esquadra, el subdirector general de coordinació de la Policia i ell mateix. Tot seguit, explica que els responsables de Mossos i de Guàrdia Urbana van oferir una explicació detallada i exhaustiva dels fets, analitzant la dinàmica d'aquests i com s'havien produït els aldarulls en el decurs dels diferents dies. En aquesta reunió es va demanar que s'informés de l'acció duta a terme pels efectius d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra la nit del 31 de maig, demanda sorgida en una reunió prèvia dels pertinents Grups amb l'alcalde en la qual havien sol·licitat una informació sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra la nit del 31 de maig a la Gran Via. El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra comentà la maniobra d'embussament i d'identificació, detallant en què va consistir i quines van ser les actuacions concretes que es van dur a terme, quin va a ser el resultat i què hi havia estat, hi havia actuat, havia estat enregistrat i posat en coneixement i a disposició de la Fiscalia de Barcelona per les implicacions penals que se’n poguessin derivar. Recorda que els membres de la Junta van considerar que l'actuació efectuada pels Mossos a la Gran Via va ser impecable i ajustada a dret, sense cap veu discrepant. Paral·lelament, explica, el cap superior de Policia va donar informació sobre la identificació el vespre anterior d'un vehicle a La Jonquera amb quatre joves italians en el que hi portaven màscares antigàs, tiradors, passamuntanyes i propaganda sobre Can Vies, i sobre els quals els serveis de seguretat italians van confirmar el vincle amb grups anarquistes molt actius i violents. Després, es van analitzar i debatre sobre les perspectives que alguns protagonistes dels aldarulls poguessin mantenir un clima conflictiu o sostingut en el temps i quines accions d'informació policial calia enfortir. El Sr. Forn explica que finalment, l'alcalde va exposar el seu punt de vista sobre el conflicte, el desenvolupament i quines serien les pautes que el Govern municipal donaria en les properes setmanes. Tot seguit, explica que els Mossos d'Esquadra van planejar l'execució al migdia del dia 26 de d'acord amb la resolució judicial corresponent que establia el llançament de la finca ocupada al carrer dels Jocs Florals 40-42, amb titularitat de TMB, amb data límit del 31 de maig. Recorda que Mossos d'Esquadra com Guàrdia Urbana, ja havien mantingut diferents reunions de planificació a demanda de Transports Metropolitans i atès que inicialment s'havia previst el llançament al mes d'abril. Continua ara exposant el moment de l’execució, en el qual es va desplegar un important contingent policial el qual va penetrar a la finca, va comprovar que romanien persones ocupant-la i que algunes havien adoptat mesures per dificultar a la policia que se’ls desallotgés, informació de la qual ja es disposava. Indica que l’última persona en ser desallotjada fou a quarts de set del vespre. D’una altra banda, la Guàrdia Urbana, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, van adoptar les mesures necessàries per a fer desviaments de trànsit a la zona adjacent NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4349 d'immediat i de protecció de la regidoria de Sants, en previsió d'algunes concentracions reivindicatives. Continua explicant la coordinació de tots els serveis intervinents en un centre de coordinació a la sala central policial els quals aquell dia van quedar actius fins ben entrada la nit per finalitzar la manifestació i els aldarulls que la van acompanyar. Els dies següents es va mantenir actiu el CECOR i els dispositius policials d'acord amb les previsions de convocatòries de caràcter reivindicatiu. El nombre d'efectius policials dels Mossos d'Esquadra es va adaptar a aquestes previsions i també els de la Guàrdia Urbana. Aquest dispositiu va viure un increment de la violència emprada el segon dia, el dimarts 27, en el qual es va incrementar de manera considerable fins el dijous, sempre amb la distribució de responsabilitats entre cossos, per un costat, els Mossos d'Esquadra entre els casos de públic i la Guàrdia Urbana, de protecció de les instal·lacions municipals i de regulació de trànsit, per un altre costat. Després, aborda el tema de la manifestació a la tarda del dissabte 31 de maig de la qual se sabia el lloc de concentració però no el seu recorregut. Diu que va comportar un ampli dispositiu policial dins del públic el qual tenia per objecte impedir o minimitzar els efectes negatius dels dies anteriors pel que fa tant a danys a llocs públics com privats, com s'havia aconseguit el dijous anterior. Indica que tot i una afluència nombrosa d’unes 3600 persones, el seu recorregut va transcórrer sense incidents fins que va arribar al portal de Santa Madrona. Continua exposant els fets ara amb el moment dels aldarulls atès que arribats a aquest punt de la manifestació, un grup de manifestants va iniciar els avalots i per això la força d'ordre públic ja no va permetre que la manifestació continués avançant per la Rambla en previsió d'aldarulls majors. A partir d'aquest moment, moltes de les persones assistents van marxar i alguns grups reduïts van continuar per la zona protagonitzant diversos avalots. Finalment, un grup d'uns 250 manifestants van iniciar un recorregut per la Gran Via, des de plaça Universitat cap a la plaça Espanya, fortament escortada per les unitats d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra que no va poder evitar el trencament dels vidres d'una entitat bancària. Els Mossos d'Esquadra van optar per encerclar la manifestació a fi d'impedir qualsevol acte vandàlic i al mateix temps van procedir a identificar tots els manifestants encerclats. Conclou divulgant el resultat de 67 persones detingudes i 254 identificades, entre les quals algunes d’imputades per desordres. La Sra. Escarp manifesta la preocupació de l’oposició i de la ciutadania davants dels fets de Can Vies. Explica que la sensació obtinguda dels dies dels fets és de caos, desgavell i de manca d’autoritat democràtica per part de l'Ajuntament de Barcelona i del seu alcalde. Indica tot seguit els problemes de convivència en el barri de Sants generat al voltant de Can Vies. Agraeix l'explicació del Sr. Forn sol·licitada per diferents Grups referent als mecanismes de coordinació i de seguretat, però demana què ha fallat i perquè es van perllongar els aldarulls durant una setmana. Opina, després, que amb l’excavadora s’ha cremat tot un símbol així com els seus principis de coordinació policial i del seu suposat model de seguretat. Pensa que han fallat tots els sistemes d’informació i d’anticipació avaluant el resultat de l’operació. Afegeix que ha fallat a més a més la coordinació amb un repartiment incoherent de funcions i deixant desprotegits alguns béns materials com els contenidors. Recorda que els propis sindicats de Mossos d'Esquadra reconeixen errades en el dispositiu policial, amb un únic sergent com a comandament. Tot seguit, valora negativament la manca d’anàlisi malgrat la convocatòria d’una Junta de Seguretat. Seguidament, exposa la seva sorpresa i la de l’alcalde davant la dimissió del director general de Mossos d’Esquadra l’endemà del desallotjament. I finalment, demana més capacitat d’anticipació i d’anàlisi a la Junta Local de Seguretat i al Sr. Forn. El Sr. Villagrasa agraeix l’explicació del Sr. Forn però la troba insuficient atès que considera que durant més d’una setmana s’han produït problemes de convivència i seguretat al barri de Sants amb sensació de por i desprotecció dels 4350 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 ciutadans i comerciants davant el que considera un grup antisistema, transgressor de la llei amb total impunitat. Expressa preocupació per la imatge erràtica de l’Ajuntament del districte darrera d’una trinxera. Assenyala descoordinació per part dels cossos de seguretat des de dilluns 26 fins al 31, i manca de l’anàlisi del risc de l’escenari i de les persones implicades. Considera que ha fallat des del mateix dilluns 26 en el qual es va intentar cremar per primera vegada l’excavadora i no es va reaccionar, cremant-se finalment en un segon intent. A continuació pregunta per què la nit de dimarts hi havia només dos vigilants privats de la TMB i no pas cossos policials; i per què els bombers no podien accedir per apagar l’incendi en 4 hores. Indica que ell va ser present el dimarts 27 i va veure molta presència de Guàrdia Urbana però cap de Mossos d’Esquadra, estranyant-se pels antecedents que hi havia amb atacs a la seu del districte. Retreu que es vulgui negociar amb persones que exerceixen la violència i considera preocupant la imatge de laxitud donada per l’alcalde, fet que deslegitima la intervenció dels Mossos d’Esquadra i comporta un sentiment de desprotecció en els veïns del districte de Sants. En aquest sentit, valora molt negativament la negociació amb persones que han participat directament en els aldarulls i que no es sigui capaç de retirar contenidors, mobiliari urbà i d’obres properes que després va ser utilitzat com a armament, sol·licitant una autocrítica per part del Govern i més exigència als comandaments dels Mossos de Esquadra de la Generalitat de Catalunya. Finalment es pregunta qui pagarà els 415.000 euros de desperfectes i demana més fermesa amb l’enderroc de Can Vies per a què es destini a zona verda. El Sr. Mestre agraeix la informació facilitada pel Sr. Forn de la reunió de la Junta de Seguretat Local, tot i que la considera insatisfactòria ja que o és incompleta o en cas de ser completa, no comprèn la manca d’anàlisi dels aldarulls a la ciutat de Barcelona, ni s’examini cap actuació policial desproporcionada contra mitjans de comunicació. Manifesta paral·lelament el seu descontent a la manca d’autocrítica pels errors comesos als diferents barris de la ciutat. Seguidament recorda els fets gravíssims durant 4 nits al districte de Sants Montjuïc, als barris de Sants i la Bordeta, a altres parts de la ciutat, i especialment al barri del Raval, amb el resultat de 67 detencions i centenars d'identificacions. Condemna la violència urbana d’encaputxats que trenca el dret a la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Repassa tot seguit el resultat de danys de béns públics i béns privats, especialment de petits comerciants i amb greus afectacions a la mobilitat per les estacions de metro tancades, i a l'ús de l'espai públic, amb carrers i places privats de serveis bàsics com la neteja. Condemna després les actuacions policials, especialment dels Mossos d'Esquadra, les quals considera desproporcionades i excessives, amb actes com la identificació massiva del dissabte a la nit i que ha estat denunciada per multitud d'organismes de defensa dels drets fonamentals, dels drets constitucionals de la ciutat i que atempta la garantia dels drets bàsics dels ciutadans i ciutadanes. De tot això, considera, que no hi ha hagut prou explicacions, valoracions ni conclusions per part del Govern municipal. Considera que el motiu de la situació és la manca de coneixement de la realitat de la ciutat per part del Govern i de previsió dels efectes que determinades actuacions i decisions poden comportar, així com de la incapacitat de resposta per part del Govern municipal. Per aquests motius recorda que es van plantejar tres preguntes concretes i vol saber si es van tractar a la Junta Local de Seguretat i, si ho van ser, com van ser tractades. A continuació planteja diferents qüestions, i demana per qui ordena l'enderroc de l'edifici de Can Vies, la segona quin cos policial és el responsable de la protecció de la zona de Can Vies en el moment de la crema de l'excavadora que estava efectuant l'enderroc i finalment, demana pel responsable polític del Govern municipal que ordena la reposició immediata dels contenidors cremats la mateixa nit. Finalment demana si la Junta Local de Seguretat va examinar i valorar la coordinació policial, que ell considera molt insatisfactòria, demanant qui eren els NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4351 comandaments cada una de les nits i en concret si una de les nits fou un sergent el responsable. Demana si aquest grau és l’adequat per a operatiu de Mossos d'Esquadra, atès la pèssima valoració dels veïns davant de les arremeses indiscriminades contra les persones. Tot seguit, qüestiona la dimissió enmig del tràngol d’un director de la Policia. Considera que aquests fets són gravíssims i n’espera una resposta el mateix dia a les preguntes que es formulen. El Sr. Laporta agraeix l’informe presentat pel tinent alcalde i explica que davant els actes violents generats a partir del desallotjament dels col·lectius que ocupaven Can Vies, van sol·licitar la convocatòria urgent de la Junta de Seguretat per coordinar els cossos de seguretat que operen a Barcelona. Expressa el seu rebuig a qualsevol ús de la violència sigui quin sigui l’origen. Condemna tots els fets violents, les destrosses en el mobiliari urbà i els atacs als mitjans de comunicació i considera que la Junta de Seguretat de Barcelona ha de definir les línies d'actuació per tal d'evitar que aquests fets es tornin a produir. Seguidament, considera la descoordinació manifesta davant d’aquests fets que titlla d’extrema gravetat així com la necessitat de fer autocrítica i revisar i millorar els processos. Recorda que l’origen és el malestar i indignació de la ciutadania per la crisi econòmica, que és aprofitat pels grups violents quan per altres vies estan legitimades certes reivindicacions Reitera el que va expressar el seu company el Sr. Portabella al plenari anterior, en el qual es va exposar que l’enderrocament de Can Vies no havia estat convenientment explicat ni informat prèviament, per exemple mitjançant alguna campanya informativa dels motius de l’actuació. Respecte a l’actuació policial insisteix que l’autocrítica s’ha de fer a nivell dels tècnics, els experts i els responsables amb l’objectiu de millorar i evitar que torni a succeir. Finalment fa un reflexió de la imatge internacional de Barcelona que amb uns índex de victimització i delinqüència continguts, ha de garantir la màxima eficiència en matèria de seguretat per als ciutadans de Barcelona fora dels titulars dels mitjans de comunicació. El Sr. Forn s’adreça en primer lloc a la Sra. Escarp i al·ludeix a l’existència de problemes històrics de convivència a Sants com el desallotjament d’Hamsa. Li recorda que davant d’aquell fet, així com el de Banesto, el Grup de la regidora va mostrar un suport al Govern, ara inexistent. Dirigint-se ara al Sr. Villagrasa, considera que no s’ha mostrat debilitat davant de grups violents amb els quals no hi ha cap pacte possible. Remarca, no obstant això, la presència de persones dialogants a Can Vies amb les quals hi haurà una possibilitat de consens. Responent a les qüestions plantejades pel Sr. Mestre, indica que s’investigaran les possibles actuacions desproporcionades de la policia. Referent a l’enderrocament assenyala que prové de la sol·licitud de Transports Metropolitans de l’execució d’una sentència judicial. Pel que fa el responsable de l’actuació i del desplegament dels Mossos d'Esquadra, indica que va ser aquell a qui correspon. Continua explicant que el dia de l’incendi de l’excavadora, hi havia tres serveis de protecció per part de la Guàrdia Urbana, un d’ells de suport de vigilància privada a l’enderrocament de Can Vies, prioritzant-se la protecció de la regidoria del districte de Sants en previsió d’actes vandàlics. Segons comunica, comandaments de la Guàrdia Urbana van informar comandaments de Mossos d'Esquadra i que a la zona de Can Vies va restar únicament seguretat privada; manifestant els Mossos d'Esquadra que restarien a la vora de la zona. Seguidament procedeix a descriure els esdeveniments i comença per la manifestació, la qual es va dirigir inicialment a la regidoria on va ser aturada per la Guàrdia Urbana amb el suport de Mossos d'Esquadra. Posteriorment, els manifestants es van dirigir a Can Vies, on van llençar pedres i altres objectes a la línia de Mossos d'Esquadra ubicats a la placa de Sants, començant els Mossos d'Esquadra a dissoldre els manifestants. Els manifestant es van dispersar per carrers adjacents, cremant contenidors a les calçades per impossibilitar els moviments de les furgonetes policials i agrupant-se alguns manifestants a la plaça, 4352 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 aconseguint accedir a l’interior de Can Vies on van cremar l'excavadora. Assenyala que el motiu pel qual els bombers no poguessin accedir van ser les barricades i els contenidors existents als carrers. Conclou que la Guàrdia Urbana va col·laborar en el dispositiu dels Mossos d'Esquadra, fent-se càrrec en un primer moment de la protecció de la zona de l'enderroc com a suport a la vigilància privada però que un cop identificat el recorregut cap a la regidoria, se’n va informar els Mossos d'Esquadra i es va adreçar la Guàrdia Urbana a protegir la regidoria, quedant la vigilància de Can Vies a càrrec de les dotacions de Mossos d'Esquadra de la plaça de Sants. Seguidament, aborda l’assumpte dels contenidors del qual ignora el nom del responsable de llur reposició. Tanmateix, valora la coordinació policial prèvia als incidents del desallotjament. A continuació, respon a la pregunta efectuada pel Sr. Mestre al voltant de la dimissió del Sr. Manel Prat durant els esdeveniments de Can Vies i explica que el director de la Policia va treballar al Centre de coordinació fins la matinada del diumenge dia 1 de juny. La Sra. Escarp explica que mai no hi ha hagut cinc nits d’aldarulls en un procés de desallotjament i pensa que la crida de suport i d’unanimitat de tots els Grups queda en mans de l’alcalde. Recorda que malgrat la crida de suport l’any 2010 del Sr. Trias com a alcalde de la ciutat, hi ha hagut episodis com Starbucks o CanVies on ha quedat palesa la manca de canvis i de coordinació promeses aleshores. Pensa, per un altre costat, que tots els Grups han condemnat la violència. Tanmateix, matisa, no és prou motiu per donar suport a qualsevol política de l’alcalde. Tot seguit, valora negativament la successió de diferents postures a les rodes de premsa per part del Govern que delaten una profunda incoherència davant els fets. A continuació, mostra la seva disconformitat davant de la manca d’autocrítica i d’anàlisi des de la Junta Local de Seguretat i afegeix que la seva reacció ha estat absolutament desproporcionada, símbol de la manca de capacitat d’anticipació i de diàleg. Pensa, seguidament, que la manca d’autoritat democràtica posa en perill la llibertat d’expressió i que el Govern corre el perill de projectar una imatge contradictòria als ciutadans per les seves diferents actuacions inconcretes i incoherents. El Sr. Villagrasa opina que la situació de Can Vies és el resultat d’una manca de previsió i d’errades operatives. Per un costat, indica la dificultat de destriar els interlocutors idonis atès els antecedents violents i il·legals de Can Vies. Recorda que al cap i a la fi, tots els ocupants de Can Vies estan cometent un delicte contra la propietat privada i que el Govern no ha de cedir davant del xantatge d’aquest col·lectiu que mai no ha estat pacífic. Per un altre costat, mostra tot seguit preocupació davant el pagament per part dels ciutadans de Barcelona d’unes despeses de 400.000 euros en desperfectes i afegeix a tot el que ha exposat, el risc de trobar-se davant d’un Ajuntament poc previsor i d’uns cossos policials que haurien d’estar més a la seva disposició. El Sr. Mestre en primer lloc, mostra discrepàncies cap a la intervenció i els judicis de valor del Sr. Forn. Pensa que el Govern i el responsable de Seguretat ha d’admetre els seus errors i un d’ells és haver deixat la ciutat sense autoritat municipal durant la setmana dels avalots. Demana per quin motiu no es va convocar una reunió amb els presidents dels Grups municipals per examinar la situació abans del 2 de juny. En segon lloc, manifesta que el seu Grup rebutja tot tipus de violència i especifica que mai toleraran les accions dels encaputxats ni les accions desproporcionades de la policia tampoc. Pensa que és necessari denunciar els excessos policials amb l’objectiu de no perdre legitimitat democràtica i de garantir els drets dels ciutadans. Finalment, recorda que la sentència obligava al desallotjament no a l’enderrocament. Demana pel responsable d’un enderrocament que provocà unes reaccions que s’haurien hagut de preveure. Acaba demanant finalment pel responsable de la reposició dels contenidors. El Sr. Forn diu desconèixer aquesta dada. El Sr. Mestre prega que es demani per aquesta qüestió i fa veure el desencert de reposar uns objectes a l’escenari dels aldarulls o de destinar un sergent al NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4353 comandament una nit dels fets. Aquests detalls i el viatge a l’estranger del Sr. Forn coincident amb el desallotjament són tots ells exemples de la manca de previsió, al seu parer. El Sr. Laporta pensa en primer lloc que el tema s’està polititzant i prega que no es faci demagògia. Demana al Govern que no generi confusió, que expliqui clarament el perquè d’unes actuacions que generen confusió i posa d’exemple el fet d’enderrocar i construir alhora. Creu que cal executar la sentència. Tot seguit, aborda les qüestions de seguretat i prega que la Junta de Seguretat, revisi, avaluï, faci l'autocrítica que correspongui per millorar i per evitar que es torni a reproduir una situació com aquesta en la mesura del possible perquè és una situació difícilment controlable. Finalment, sol·licita al Govern la importància de l’aplicació de l'Ordenança de civisme. El Sr. Forn recorda al Sr. Mestre que ja s’havien reproduït a Barcelona fets amb una durada de quatre o cinc dies com els de l’Hamsa o Banesto. Tot seguit, especifica que els conflictes no s’inicien el 26 de maig i recorda la dificultat afegida d’actuar contra grups violents molt organitzats. D’una altra banda, pensa que els fets de Can Vies denoten la existència d’una problemàtica molt més profunda de solució imprecisa en el temps. Creu, com la Sra. Escarp, que sí que hi ha hagut autocrítica però la clau rau en donar una imatge d’aposta per la legalitat per part dels polítics. Conclou explicant que els ciutadans no hauran de sufragar les despeses generades arran dels avalots, atès que s’han presentat denúncies contra les persones amb l’objectiu i esperança que la justícia actuï contra el malbaratament de material públic. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte del dispositiu policial establert durant els incidents de Can Vies. Tractada conjuntament amb el punt 2 de l’ordre del dia. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre la convocatòria d'una Junta Local de Seguretat extraordinària, per analitzar el conflicte produït arran del desallotjament de la finca del carrer Jocs Florals, 40-42, coneguda popularment com Can Vies. Que s'informi sobre quin dia s'ha celebrar aquesta junta, quins han estat els punts de l'ordre del dia, les conclusions a que s'han arribat i, si s'escau, els acords presos. Tractada conjuntament amb el punt 2 de l’ordre del dia. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 5. Ratificar el decret d'Alcaldia, de 13 de maig de 2014, pel qual s'atorga la medalla d'Honor al mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, en les categories d'argent i de bronze, per haver prestat serveis sense interrupció durant 35 o 25 anys, sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals, produint la concessió de la medalla en la categoria d'argent els beneficis establerts a l'article 5 del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis, de 17 de setembre de 1976. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 4354 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 6. Aprovar la modificació de l’acord adoptat pel Consell Plenari de 22 de desembre de 2000 pel qual es va crear la Comissió de Protecció Civil Municipal, d’acord amb l’Annex que s’adjunta. La Sra. Escarp dóna el seu vot favorable, però expressa el dubte de la nomenclatura utilitzada. Considera que la modificació de l'article 5.1 i 5.2 de l'acord plenari en descriure la composició de la Comissió com “formaran part de la Comissió, el president de la Comissió competent en matèria de seguretat i mobilitat” utilitza una nomenclatura antiga d'organització municipal i diferent de l’actual, referint-se per exemple al “regidor-president de l'àrea de règim interior” quan ara la Presidència recau en mans de l'oposició. Per això prega a la Sra. Casanova que ho revisi. El Sr. Forn indica que es farà una revisió, considerant que això no ha d’impedir la votació ja que en tot cas es procediria a una esmena amb la nomenclatura adequada. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 7. Aprovar inicialment el Pla de Mobilitat Urbana de la ciutat de Barcelona per al període 2013-2018; i sotmetre’l a informació pública, durant el termini de 45 dies, a efectes que s'hi puguin presentar al·legacions o suggeriments. El Sr. Gomila presenta la proposta d'aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana com part del procediment per a l'aprovació del Pla donant pas a 45 dies d'exposició al públic. Resumeix els quatre eixos principals del Pla en una mobilitat més segura, més sostenible, més equitativa i més eficient amb l’objectiu actiu d’acomplir amb els paràmetres ambientals marcats per la normativa europea. A més a més, vol reduir el nombre de ferits un 20% i el nombre de morts un 30% i per últim, conté diverses actuacions per facilitar i incentivar els desplaçaments a peu, en bicicleta i amb transport públic. El Sr. Escudé agraeix en primer lloc la predisposició de tot el personal tècnic com de la regidoria. Després, aborda l’àmbit de mobilitat, opina que l’objectiu general del Pla local de seguretat viària de reduir un 20% les víctimes greus i mortals durant el període 2013-2018 és realista però poc ambiciós atès que el Pla estratègic de seguretat viària es planteja una reducció d'un 50% del nombre de morts en accident de trànsit respecte al 2010 i arribar a la visió zero l'any 2050. Considera que aquests han de ser els referents i encara que considera satisfactori que el document també reculli la visió zero com a objectiu estratègic, a la resta del document els indicadors reflecteixen passar de 281 morts i ferits greus en accident de trànsit al 2013 a 220 al 2018, una reducció del 21'7% semblant al que es va presentar inicialment abans d’incorporar aquest objectiu estratègic arran les intervencions del seu grup. Pensa, no obstant això, que existeix una informació contradictòria amb aquest objectiu. Per aquest motiu requereix al Govern aclarir la estratègia que utilitzarà per reduir els morts i ferits greus, causats per accidentabilitat diària. Referint-se ara a la mobilitat sostenible, assenyala que el document recull que han aplicat les 67 actuacions i que amb el pla actual, a l'any 2018 es complirien els paràmetres establerts per la Unió Europea a totes les estacions en quant al diòxid de nitrogen per partícules en suspensió; però es planteja quin seria el pla en cas d’escenaris de contaminació com la que ha viscut París i que no es troba previst al Pla de Mobilitat Urbana. Continuant amb la mobilitat equitativa, indica que la mesura estrella del Pla és la implantació de la nova xarxa d’autobús i considera que no s’ha considerat el que s’està portant a terme creient que és una fusió de línies noves amb els mateixos NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4355 recursos. Tanmateix, assenyala una sèrie de línies que compleixen amb l'objectiu i cita l’H12 o l’H10. Afegeix que algunes línies noves estan penalitzant alguns barris, destacant el conflicte amb els ciutadans del Poble nou, el Maresme o el Parc i la Llacuna i recorda diversos problemes del Port Vermell o el Bon Pastor o fins i tot a la Zona Franca, assenyalant la supressió de servei als festius del Bus Barri com altre element en contra de la mobilitat equitativa. Continuant sobre aquest punt indica que l’arribada del metro als barris de La Marina s'ajorna sine die considerant que s’ha de debatre aquest tema i exposa la necessitat de connectar el tramvia per la Diagonal que creu la més lògica. Finalment, entrant a la mobilitat eficient, valora molt positiva i encertada la mesura de la distribució urbana de mercaderies, però que caldrà consensuar amb els sectors del transports i la logística. Davant les actuacions i els objectius del Pla de Mobilitat es planteja dubtes que convindria treballar, com per exemple que els càlculs dels escenaris es basin en una reactivació econòmica la qual comporta un increment de l'ús del vehicle privat. Comparteix amb el Sr. Freixedes que les polítiques de mobilitat semblen sortides més de la regidoria d'Hàbitat Urbà que no de la regidoria de Mobilitat que és d’on haurien de sorgir. Considera que certs objectius i actuacions d’orientació semblen més polítics que estratègics, citant els casos del Pla d'aparcaments de motos a Gràcia, el qual es basa en analitzar llocs on en l'actualitat s'estan estacionant vehicles, o de voler disminuir l'ús del vehicle privat però fer gratuïta l'Àrea Verda i congelar l'Àrea Blava. Comenta doncs el seu escepticisme davant tots els punts abans esmentats. Finalment, anuncia que el vot del Grup municipal Socialista serà el d'abstenció. El Sr. Ramírez agraeix al Sr. Gomila la presentació del seu Pla de Mobilitat Urbana i agraeix també la tasca de tot l’equip tècnic i la regidoria de Mobilitat. Recorda que aquest Pla de Mobilitat Urbana ja s'ha presentat en successives ocasions en aquesta mateixa Comissió, moltes vegades a petició del seu Grup o per iniciativa del propi Govern municipal. A continuació, explica que el pla és fruit d'un procés participatiu de més d'un any i mig en el qual s'han recollit 67 actuacions i quatre objectius bàsics que han compartit en el seu fons i en la seva execució, com és el tema de millorar la seguretat viària en primer lloc, després, complir amb els paràmetres mediambientals que vénen imposats per les diferents administracions internacionals o inclús l’impuls del transport públic i de la mobilitat equitativa a la ciutat de Barcelona; i finalment, la distribució urbana de les mercaderies per tal de què sigui molt més eficient a l'hora d'actuar en l'escenari de la trama urbana. Tanmateix, pensa que es presenta un escenari que inclou com a fita l'any 2018 i que comporta un nou model de mobilitat, un model que al seu parer és molt optimista cap a la consecució d’alguns objectius i el qual s'hauria d'haver ajustat més a les dades actuals i no a partir d'una sèrie de 2016. Fa veure, per exemple, factors contextuals tan importants com la crisi econòmica actual en la qual els pensaments i l'escenari és molt diferent al que pot aparèixer en un escenari de recuperació econòmica i un increment del vehicle privat. Aborda ara les mesures que presenta el pla per assolir els objectius als quals feia referència. Exposa que s'ha aplicat una metodologia inversa no concebuda en funció de la situació existent, sinó en funció d'una situació tendencial, i a partir d'aquesta situació tendencial de l'any 2018 s'han aplicat aquests objectius per tal d'assolir els mateixos i que des del seu punt de vista poden semblar massa optimistes. Paral·lelament, creu que la metodologia gira al voltant del concepte de les superilles, motiu pel qual pensa que existeix més pes de l’urbanisme que de la mobilitat. Explica tot seguit que les polítiques de la mobilitat s’han desenvolupat al voltant d’aquestes superilles i creu que aquest factor s’hauria de corregir, entenent que la mobilitat ha de ser analitzada en el seu conjunt. Comenta a continuació alguns objectius ambiciosos que considera de difícil execució com la reducció del vehicle privat d'un 21% respecte a la situació actual i un increment de l'ús de la bicicleta amb més d'un 67%. Pensa que és necessari explicar com assolir aquests objectius. Un altre factor a considerar segons ell és el càlcul de les precisions i com es pretén assolir les mateixes. Demana també 4356 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 d’incorporar el Pla de Mobilitat Urbana anterior per avaluar fins on s’ha arribat i si les mesures que contemplava s’han aplicat o descartat i si es continuaran aplicant. Passa ara al tema de les motocicletes, el qual troba fonamental atès la importància d’aquestes a la ciutat comtal. Indica que haurien d’ocupar un apartat especial a l’informe per reflectir correctament les seves peculiaritats. Torna a comentar ara l'escenari tendencial, el qual considera molt optimista. Indica que en aquest s'ha partit d’unes bases de dades reals que contemplen el període 2007-2011, en el qual s'ha sofert una crisi econòmica més important, factor que pot fer variar els paràmetres a l'hora de posar a terme aquestes polítiques publiques de mobilitat. Pensa que pot haver-hi una sorpresa en quant al tema d'aquesta reducció com apuntava abans sobre l'ús del vehicle privat o que ens trobem amb un Pla de Mobilitat Urbana que al final no sigui aplicable atenent a què els fluxos del vehicle privat siguin molt més elevats del que realment s’havia previst d’aquí al 2018. Finalment, demana com es controlaran els vehicles privats que vénen de fora del propi terme de la ciutat de Barcelona. Reconeix que, tot i la compleció del Pla, cal més temps per acabar-lo d’estudiar i precisa de més realisme i concreció en un calendari. Per aquests motius el seu Grup no donarà suport al document. El Sr. Mestre valora molt positivament la tasca dels sectors municipals com els ciutadans que porten avui al moment de l'aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018. Pensa, en primer lloc, que el pla contribueix a definir un model de ciutat de mobilitat sostenible. Demana des del seu Grup la necessitat de reduir el trànsit privat a la ciutat i que això es concreti en una reducció d'un 21% la quota de vehicle privat i, conseqüentment, amb aquest descens, valora també els increments de quota que es preveuen per modes de mobilitat sostenible, un increment d'un 3,5% pel públic, de 10% en els desplaçaments a peu o del 67% en bicicleta. Recorda tot seguit al Govern municipal que mantingui una postura ferma davant la previsible pressió del lobby del cotxe, la qual serà la prova de credibilitat o no del Pla de Mobilitat Urbana que avui es presenta a la Comissió. Exposa a continuació les polítiques del Govern que el seu Grup no aprova per la manca de coherència amb el pla. En primer lloc, diu que al Govern municipal i a l'alcalde els hi falta exigència davant d'altres administracions i els falta exercir realment el lideratge polític, per exemple en la mesura 3.6.1 del Pla, en la qual s’aborda la “Coordinació amb les altres administracions per fer efectives les infraestructures dels transport previstes a la ciutat de Barcelona i que facilitin els objectius del PMU”. Reclama doncs un treball conjunt de les administracions per poder fer efectives les infraestructures del transport previstes en el Pla Directiu d'Infraestructures a la ciutat de Barcelona que facilitin els objectius del PMU. Seguidament, comenta que des del Govern municipal existeix una confiança excessiva en la solució del vehicle elèctric i en el canvi tecnològic per ell mateix i creu que cal contemplar més factors per reduir la contaminació. Seguidament, afegeix que el vehicle elèctric no aporta la solució global als diferents programes que el mateix PMU ha d'afrontar com són avançar realment el canvi en l'estalvi energètic, evitar l'excessiva ocupació de l'espai viari per part del vehicle privat, sigui elèctric o de motor, el dret a la mobilitat per tothom o reduir les emissions contaminants que procedeixen del desgast de frens, de pneumàtics, de l'asfalt i de la pols en les vies de trànsit. I la tercera qüestió que no comparteix, rau en algunes decisions que contradiuen obertament el Pla de Mobilitat Urbana que avui es sotmet a aprovació inicial. En primer lloc recorda el qüestionament en la reunió pel Pacte per la mobilitat del passat 5 de març la privatització en marxa de la gestió dels aparcaments públics a l'àrea central de la ciutat, que ha iniciat el Govern municipal i en segon lloc, la reforma de la Diagonal, que no contempla allò que és imprescindible, és a dir, la unió de les dues xarxes de tramvia en el punt mes òptim que és la Diagonal. Per tant, torna a insistir en aspectes com les mateixes aportacions que ha fet l'Agència de Salut Pública de l’Ajuntament al Pla de Mobilitat Urbana, amb NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4357 l’objectiu de reduir al mínim les tarifes de transport públic i fins i tot proporcionar un pas gratuït pel transport en moments d'alta contaminació. Conclou explicant que les propostes avui presentades són les mateixes que abordaran les delegacions que presentaran en el Pla de Mobilitat Urbana així com es veuran reflectides també altres propostes que avui per qüestions de temps i d’operativitat no fan. Apunta tanmateix que tot i compartir els objectius del Govern municipal, les actuacions proposades no són prou concretes ni adequades i per aquest motiu la postura del seu Grup és l’abstenció. El Sr. Laporta exposa en primer lloc que el projecte està ple de bones intencions que el seu Grup comparteix. No obstant això, diu que precisa de més temps per analitzar-lo en detall i per aquest motiu manifesta la seva abstenció. Després, apunta que espera que el projecte especifiqui pertinentment com s’abordaran les estratègies i al·ludeix al pas de les 74 hectàrees i mitja de zona dedicada a vianants a les 750 hectàrees. Demana seguidament com es compatibilitzarà aquesta proposta amb l'ocupació de l'espai públic que permet la Nova Ordenança de Terrasses. Manifesta també les seves expectatives al voltant de les campanyes per fomentar els drets i deures dels vianants, la xarxa de bicicletes, la reducció dels desplaçaments en vehicle privat i la promoció del transport públic i el vehicle elèctric. El Sr. Freixedes pensa que cal aprofitar el període d'exposició al públic per millorar-lo i obtenir un consens dels Grups. Matisa tot seguit que un Pla de Mobilitat Urbana és un requisit que ve determinat per llei i per tant depassa la voluntat d'un Govern. Per un altre costat, opina que un pla d’aquesta envergadura va més enllà d'un tema conjuntural i comporta el model de ciutat que es vol construir. En aquest sentit, creu que la mobilitat ve molt condicionada des de l’àrea d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de la ciutat. Per aquest motiu, creu que la manera de moure’s a la ciutat indica la manera de viure i per això, l'objectiu del Pla de Mobilitat Urbana és millorar la mobilitat per millorar la qualitat de vida. Després, explica que l’aposta de l'Ajuntament de Barcelona rau en una organització a través de superilles, això a nivell de mobilitat implica un esquema funcional molt clar que requereix del suport d’Hàbitat Urbà. Creu paral·lelament que la postura del Govern passa pel diàleg i per l’aposta de nous reptes. En primer lloc, pensa que el binomi activitat econòmica és igual a moure’s en cotxe és un argument caduc, almenys a l’interior de la ciutat. Ara bé, pensa que un model de mobilitat sostenible no va en contra del vehicle privat. En aquest sentit, pensa que el Pla de Mobilitat Urbana contempla un espai per al vehicle privat però en el qual no tot l'espai és pel vehicle privat. Afegeix tot seguit que és important no supeditar tot un esquema de mobilitat a paradigmes superats com lligar activitat econòmica a mobilitat en cotxe. D’aquí la importància de l’estudi de l’impacte en el comerç de les superilles i s’observa que a aquelles zones on existeixen superilles implementades, el comerç urbà de proximitat presenta una resistència molt més alta i en canvi en aquelles zones on el model de superilles no està implementat i que són zones amb un esquema de mobilitat adaptat al model dels anys 70 del segle passat, la supervivència del comerç urbà és molt més fràgil i efímera. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa l'abstenció del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa l'abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l'abstenció d’UpB. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 4358 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 8. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern municipal a que lideri davant la Generalitat de Catalunya el procés per tal de tancar les negociacions amb les empreses concessionàries que permetin tornar a emprendre les obres de la L9/L10 del Metro en el tram de la Zona Franca de manera immediata, per garantir que aquest servei estigui en funcionament l'any 2016 en tot el seu tram. 2. Instar al Govern municipal a defensar davant la Generalitat de Catalunya la priorització de l'arribada del metro als barris de La Marina davant d'altres opcions. 3. Instar al Govern municipal a treballar en el sentit que l'arribada del metro als barris de La Marina estigui contemplada en el Pla d'Infraestructures del Govern de la Generalitat així com també en els Pressupostos de l'any 2015. La Sra. Escarp trasllada la reivindicació unànime dels Grups de l’oposició i de tots els veïns i veïnes que posa de manifest el dèficit de transport públic del barri de La Marina. Agraeix a continuació la presència a la Comissió del Srs. Abel Serra i al Pedro Sánchez de la plataforma “Metro a la Marina ja”. Explica que el sentit de la seva visita és recordar la importància de la mobilitat dels veïns del barri així com la dels treballadors de la Zona Franca davant de la prioritat manifesta per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de l’arribada del metro a l’aeroport. Recorda en primer lloc que PSC, ICV-EUiA i CIU van sol·licitar al Parlament de Catalunya el passat 25 d'abril a l’aprovació d’una moció per les infraestructures metropolitanes en la qual s'instava al Govern a què aquest any 2014 s’emprenguessin les obres de la línia 9, entre Zona Universitària i l'aeroport però també del ramal de la línia 10 a la Zona Franca per tal de què entrés en funció l'any 2016. Explica que la proposta presentada al Parlament representa l'engravament de la línia 9 i 10, el relligament de la xarxa metropolitana del metro però també de la creació de sinèrgies al voltant d'altres modes de transport. Continua explicant que a inicis de juny, el president de la Generalitat i el conseller de Territori anuncien que el primer semestre del 2016 entrarà en funcionament el tram de la línia 9 a l'aeroport i que el tram de la línia 10 entre el Gornal i la Zona Franca no s'utilitzarà en els primers anys com a transport de viatgers sinó com a mer ramal tècnic pels trens. I per aquest fet, valora molt negativament la postura de CiU de votar una resolució al parlament que després és ignorada. Finalment, demana el suport del Govern municipal a la demanda dels veïns i veïnes de La Marina i que lideri l’aplicació de la resolució aprovada en el parlament de Catalunya. El Sr. Ramírez saluda en primer lloc els membres de la plataforma de “Metro a La Marina ja”. Observa la coincidència de demandes dels diferents Grups de l’oposició i demana al Govern que tingui molt present l’evidència d’una problemàtica que reuneix els àmbits del transport i de la mobilitat. Demana tot seguit que s’apliquin polítiques de mobilitat que contemplin la incorporació de les línies de metro 9 i la 10, les quals es troben inacabades a la ciutat de Barcelona així com un calendari que contempli la seva finalització. Recorda tot seguit, que altres barris de la ciutat com Sant Gervasi, han vist les seves esperances frustrades a l’espera de l’arribada del metro. En aquest sentit, proposa implementar la mobilitat amb la incorporació de noves línies d'autobús. Insta tot seguit a la Generalitat de Catalunya a la incorporació d'aquest calendari i d’aquestes mesures al Pla Director d'Infraestructures. Després, discrepa de la proposta del Sr. Vila de convertir el ramal de la línia 10 en una via tècnica i que es resolgui la mancança de transport públic. El dèficit de transport públic i la manca d’un calendari previst per la continuació de les obres són dos assumptes que es veuen agreujats per un altre factor com és el malbaratament dels recursos en unes infraestructures que esperen la seva posada en marxa. Recorda, a més a més, que al greuge de no disposar d’una correcta mobilitat del veïnatge per anar a treballar o estudiar, aquestes zones de Barcelona corren el perill de quedar fora del desenvolupament econòmic normal de la resta de la ciutat de Barcelona. Conclou reivindicant que les polítiques de mobilitat de l'ajuntament de Barcelona contemplin l'arribada del metro als diferents barris de la ciutat de Barcelona de forma prioritària i que es donin a conèixer quin és el calendari definitiu per la seva finalització. Paral·lelament, sol·licita al Govern municipal que insti a la Generalitat NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4359 de Catalunya per portar a terme la seva incorporació dintre del Pla d'Infraestructures. I manifesta el seu suport a la resta d'iniciatives de Grups. El Sr. Mestre agraeix en un primer terme la presència a la Comissió dels membres de la plataforma. Tot seguit, explica que és molt significativa la unanimitat de l’oposició davant les mancances de transport públic a La Marina i el malestar que això comporta en els veïns i veïnes. Exposa que aquests reivindiquen la línia de metro de trenta anys ençà però que les seves expectatives no han estat satisfetes per l’aturada de les obres imposada per la Generalitat. Paral·lelament, mostra la seva preocupació pel silenci absolut sobre les previsions d’operativitat de les infraestructures. Explica que davant d’aquesta situació, els veïns han decidit manifestar-se i crear plataformes per reclamar la línia del metro i la millora del transport públic terrestre. Indica que aquest ha patit reduccions de servei així com canvis amb la implantació de la xarxa octogonal. Tot seguit, recorda que l’Ajuntament havia adoptat el compromís el març 2014 de millorar les línies 9, 37 i 109, no donant els resultats positius i satisfactoris que s'esperaven. Davant d’aquesta situació reclama un pla específic per al barri de La Marina. En segon lloc, manifesta la preocupació per la manca d’un calendari d’obres al barri que respongui a la necessitat del metro i pensa que la Generalitat hauria de ser més previsora i transparent. Aquesta situació s’agreuja com indica, davant de la prioritat de fer arribar el metro a l’aeroport el primer semestre 2016. Reclama doncs que l’Administració no oblidi el dret a la mobilitat dels veïns i veïnes del barri per superar la situació d'aïllament i de dèficit de transport públic que es pateix i que es comprometi a fixar uns terminis en el calendari. Explica ara la recent creació de la Taula de Mobilitat de La Marina a iniciativa del seu Grup a la mateixa Comissió i creu que és un espai de debat idoni per l'Ajuntament de Barcelona, pels veïns i veïnes, les seves entitats i representants, per concretar millores del transport públic al barri, per formalitzar compromisos i també per fer un seguiment i anar avaluant aquestes millores. Demana doncs que a la propera Comissió i en el proper Consell del barri de La Marina el Govern municipal presenti un informe que reculli totes les actuacions realitzades envers les línies d'autobusos del barri, els resultats que s'han obtingut i les actuacions pendents de realitzar així com les futures actuacions. Per finalitzar, exigeix al govern de la Generalitat que reiniciï de forma immediata les obres de la línia 10 del metro en el tram de la Zona Franca i dels barris de La Marina per tal de què aquests estiguin en funcionament a l'any 2016 com també han demanant altres Grups i el veïnat. Per tots aquests motius i per la coincidència de postures, indica que el seu Grup emetrà un vot favorable a les altres tres proposicions. El Sr. Laporta saluda en primer lloc els representants de la Plataforma “Metro a La Marina ja”. Aborda tot seguit la seva exposició indicant que la línia 9 és una peça clau per la mobilitat sostenible i eficient per la ciutat i per extensió a l'àrea metropolitana. Afegeix que malgrat la complexitat del moment degut a la crisi econòmica i a l'espoli fiscal per part de l'estat espanyol, el seu Grup acceptaria una desprogramació. A continuació explica que la crisi porta a l’aturada de les obres, a una invasió de l’espai per elements com tanques o rases i és evident que els veïns i veïnes necessiten el metro per la seva mobilitat i per accedir als seus treballs. Recalca que l'arribada del metro a aquest barri és imprescindible per no quedar exclòs del desenvolupament econòmic de la ciutat, per l'aposta de futur que significa el nou barri del Prat Vermell, la nova indústria, els nous edificis d'oficines i per poder atraure noves empreses que puguin crear més llocs de treball, malgrat la prioritat per part del Govern en la finalització del tram fins a l'aeroport per l'impacte econòmic del turisme. Recorda que els veïns i veïnes han mostrat la seva preocupació davant d’un transport públic terrestre poc eficient, la qual cosa afavoreix el trasllat en transport privat. Pensa que aquest factor entra en contradicció amb l'estratègia o amb els plans de la ciutat per reduir el transport privat a favor del transport públic i el 4360 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 vehicle elèctric. La manca de metro no comporta només un problema de mobilitat sinó també de contaminació i per tant de salut. Conclou demanant un acord amb la Generalitat de Catalunya per abordar la finalització de les obres de la línia 9 del metro en el seu tram fins a la Zona Franca, habilitant les estacions per l'ús de passatgers, atès que part important de les obres ja s’ha realitzat i que ben aviat ja hi circularan combois. Creu que l'Ajuntament de Barcelona ha de fer una aposta en aquest sentit i plantejar una inversió de mobilitat, de qualitat de l'aire i salut en lloc de seguir acumulant el superàvit. Per tant, pel que fa referència a les altres proposicions que es presenten en relació a la seva, declara votar a favor de les tres, tant de la d'Iniciativa com la del Partit Socialista com la del Partit Popular. El Sr. Forn agraeix també la presència dels veïns de La Marina i comenta que tot i no estar-hi literalment d’acord, dóna una resposta global a les quatre proposicions i afegeix que votarà a favor perquè creu que el que s’està votant en la Comissió és l'esperit del què diuen les diferents proposicions. Comença la seva intervenció reafirmant el compromís amb la ciutat de fer arribar el més aviat possible la línia 9 al barri de La Marina i per tant tornar a iniciar les obres en aquest tram. Explica que es tracta d’una ferma voluntat del Govern i que s’ha efectuat un treball continuat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat. Tot seguit, avalua l’estat de les obres de les diferents parades de la línia 10 perquè existeixi una informació acurada del que es demana i de les necessitats econòmiques que genera. En primer lloc, indica que la situació actual de les obres al tram 1, és a dir, el tram que va de l'aeroport a la Gornal és el que es troba a la fase més avançada. Explica que resten únicament treballs de via catenària i fonamentalment d'instal·lacions; al tram 2, el de Zona Franca a Zona Universitària, manca equipar tot el nivell inferior amb via catenària, les obres d'arquitectura i la instal·lació de les estacions i la resta d'instal·lacions. El tram 3, de Zona Universitària a la Sagrera és el més endarrerit i manca d’una part del túnel així com bona part de l'obra civil de les estacions. Ara es refereix a la inversió pendent i exposa que, sense comptar costos financers, que és una part importantíssima, s’avalua al voltant dels 1.354 milions d'euros. Explica que davant la impossibilitat de trobar finançament pressupostari per continuar construint la línia 9, s'està buscant una alternativa de finançament que suposa una rebaixa en el cànon que la Generalitat ha de satisfer davant els concessionaris. Aquest estalvi en el cànon ha permès cercar un finançament addicional per valor aproximat d'uns 200 milions d'euros. Entra ara a detallar les properes fites. En primer lloc, indica que els nous recursos pressupostaris han de servir per posar en servei el màxim tram possible de la L9 i la L10 de manera que es posi en valor l'obra ja feta, i en aquest sentit, el Govern ha decidit imposar la posada en servei del tram entre l'aeroport i la Zona Universitària durant el primer semestre del 2016 tal i com va anunciar el president de la Generalitat. Això suposarà obrir 26 kms., és a dir, 15 estacions entre l'aeroport i la Zona Universitària. També requerirà posar en explotació 3 kms. de viaducte i 3.3 kms. de túnel del tram 2 amb via única per permetre l'accés als tallers de la Zona Franca. Pel que fa el tram 2 de la Zona Franca de Can Tries al Gornal, com ha exposat, es troba més endarrerit que l'obra del tram 1 i necessita un import aproximat de 250 milions per posar-se en funcionament. Indica que al Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 aprovat al mes de novembre es va incorporar la posada en marxa d'aquest tram per l'any 2018 abans que el tram 3, que és el que es troba més endarrerit i en el qual s'ha de construir el túnel que no està previst fins el 2020. En qualsevol cas, la programació de l'entrada en servei d'aquest tram sembla lògicament que serà per endavant del tram 3 i es podrà concretar un cop es resolgui el seu finançament. Explica que això no vol dir una renúncia a la posada en marxa abans del 2018. Recorda que el valor de les obres estimat en uns 280.000 milions d’euros requereix uns recursos dels quals el govern de la Generalitat no disposa. Indica que no s’ha d’oblidar la inversió addicional d’uns 350 milions d’euros. Per aquests motius, indica la necessitat de refermar la prioritat de la línia 9 comprometent que NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4361 no hi haurà altres ampliacions de la xarxa de metro previstes, amb el perill que li passin al davant i en segon lloc, proveint IFERCAT de tots els recursos pressupostaris per la realització de la línia 10 al llarg de 2015. Estima que és possible iniciar-les abans del 2015. Conclou aquest aspecte afegint que el Govern treballa conjuntament amb TMB per presentar alguna proposta en aquest sentit a la Generalitat. Finalment, anuncia que en una propera Comissió podrà presentar un informe al Consell de Barri i a la Comissió amb totes les actuacions realitzades amb les línies de busos, a requeriment de la proposició del Grup d’ICV. La Sra. Escarp incideix en la importància dels compromisos adoptats per les diferents administracions que han d’impulsar una responsabilitat col·lectiva. Demana que es busquin recursos pressupostaris baixant el cànon de la concessió de les estacions amb l’objectiu d’acabar el tram d'obra de la línia 10. Però prega sobretot que es respectin els acords presos al Parlament per apropar el metro al barri de La Marina. El Sr. Ramírez agraeix el recolzament de tots els Grups municipals a la seva proposició. Comença indicant la importància d’exigir a la Generalitat que respecti els compromisos adoptats i que fixi un calendari. Creu que és fonamental que els veïns disposin d’una data i en el cas que aquesta es vegi modificada per un acord al Parlament o per un acord que resulti d'un conveni signat amb la Generalitat de Catalunya, demana que s’incorpori la seva actualització dins del Pla Director d'Infraestructures. Finalment, valora molt positivament la unanimitat de tots els Grups que impulsarà una millor mobilitat pels diferents barris de la ciutat. El Sr. Mestre agraeix el vot de tots els Grups i pensa que queda palesa la urgència de fer arribar el metro al barri de La Marina. Recorda tot seguit la importància dels compromisos adquirits per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de respectar els terminis del calendari i manifesta d’una altra banda que l’obra, malgrat tot, es troba en gran part avançada. Així mateix, demana un informe per la propera Comissió que es converteixi en un instrument que revisi els resultats de les millores compromeses per part del Govern i que contempli les reivindicacions dels diferents actors implicats, sindicats, usuaris de metro i autobús i veïnat de La Marina i de la Zona Franca. El Sr. Laporta agraeix el vot favorable de la resta de Grups de l’oposició. Valora particularment el pes del compromís col·lectiu que ha de portar a l’arribada del metro al barri de La Marina. Afegeix que caldrà per últim, que la Generalitat pugui disposar dels recursos necessaris per prosseguir amb les obres, vist l’espoli fiscal que pateix per part del govern espanyol. El Sr. Forn matisa que tot i l’estat avançat de les obres, es precisen encara 350 milions d’euros que considera que han de venir de la Generalitat. Expressa l’esperança de trobar solucions i recursos si bé la tasca no és fàcil car en el fons, és la prioritat. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. 9. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Que les polítiques de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona contempli l'arribada de metro als barris de la ciutat de Barcelona, donant a conèixer la calendarització definitiva prevista per a la seva finalització, i instant al Govern de la Generalitat a portar a terme la seva incorporació al Pla Director d'Infraestructures. Tractada conjuntament amb el punt 8 de l’ordre del dia. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. 4362 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Del Grup Municipal ICV-EUiA: 10. La Comissió de Seguretat i Mobilitat insta al Govern municipal a: 1. Presentar un informe a la propera comissió i al proper Consell de Barri de La Marina amb totes les actuacions realitzades sobre les línies d'autobusos als barris de La Marina, els resultats que se n'han obtingut, les actuacions pendents de realitzar, així com les futures actuacions. 2. Exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya a reinicialitzar de forma immediata les obres de la línia 10 del metro en el tram de la Zona Franca i dels barris de La Marina, per tal que aquesta estigui en funcionament l'any 2016. Tractada conjuntament amb el punt 8 de l’ordre del dia. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. Del Grup Municipal UpB: 11. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el govern municipal a plantejar un acord amb la Generalitat de Catalunya per a abordar la finalització de les obres de la L9 del metro en el seu tram fins la Zona Franca, habilitant les estacions per l'ús de passatgers. Tractada conjuntament amb el punt 8 de l’ordre del dia. El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 12. Que el Govern municipal porti a terme les mesures necessàries per tal d'evitar l'intrusisme en el transport de viatgers o mercaderies sense la pertinent llicència o autorització, i que afecten directament als taxistes de Barcelona. El Sr. Ramírez aborda l’assumpte de l'intrusisme per part d’algunes empreses com UBER, que presten el servei de transports de viatgers o de mercaderies, sense pertinent llicència i que va donar lloc a importants mobilitzacions el passat dia 11 de juny per part de diferents col·lectius de taxistes. Demana que es prenguin mesures urgents contra aquests serveis alternatius al dispositiu mòbil atès que es tracta d’una competència deslleial, a més d’una activitat irregular. Pensa que la postura del seu Grup és la de defensar un servei de qualitat, segur i regulat a la ciutat comtal. Per aquests motius, exigeix un recolzament al sector del taxi de Barcelona per part de totes les administracions implicades i de l’IMET, per tal de protegir-lo i de fer complir les lleis i les normes recorrent a la sanció si s’escau en cas d’incompliment. El Sr. Freixedes accepta el prec del Grup Popular i explica que Ajuntament, Generalitat i Estat espanyol estan treballant conjuntament per aturar aquesta activitat il·legal des de fa mesos. Afegeix que el frau de l’empresa afecta també Hisenda vist que no paga impostos i Inspecció de Treball, per usar treballadors no contractats. Pensa que l’empresa no ofereix cap garantia de servei i que s’allunya del concepte d’economia col·laborativa. Conclou afirmant que tot i que el Govern o l’Àrea Metropolitana no són les autoritats competents, insistiran fins eradicar el frau a la ciutat. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4363 El Sr. Ramírez agraeix l’acceptació i prega a l’administració que no defalleixi per protegir el ja malmès sector del taxi. Per últim, suggereix la possibilitat d’impedir operar l’aplicació dins dels dispositius mòbils. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 13. Reclamar al govern municipal que garanteixi la plena seguretat dels diferents mitjans de comunicació en el marc de qualsevol manifestació o mobilització ciutadana, amb l'objectiu de protegir el dret a la informació i preservar la seguretat dels i les treballadores dels mitjans de comunicació. El Sr. Mestre comença condemnant les agressions que han patit treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació a la ciutat en aquestes últimes setmanes i demana que es reconegui la seva feina per garantir el dret de la informació. Explica que s’han observat accions molt greus, contràries al dret a la informació i també contraris a la seguretat dels treballadors i treballadores. Recorda, en aquest sentit, la crema de la unitat mòbil de TV3 o el llançament d’objectes contundents cap a treballadors dels mitjans de comunicació durant els conflictes de Can Vies per part d'un grup d'encaputxats. Exposa que els diferents cossos policials han de vetllar per la seguretat d’aquests treballadors i d’aquests medis donant-se la paradoxa que agents de Mossos d’Esquadra han estat denunciats pel Sindicat de Periodistes de Catalunya. Paral·lelament, els atacs als locals del setmanari de Directa, amb danys de béns, i amb un redactor ferit pels vidres trencats són altres exemples de la violència patida per aquest col·lectiu professional. Reclama que el Departament d’Interior no negui els fets i que el Govern municipal garanteixi la plena seguretat dels diferents mitjans de comunicació en el marc de qualsevol manifestació o mobilització ciutadana amb l'objectiu de protegir el dret a la informació i preservar la seguretat dels treballadors i les treballadores. El Sr. Forn manifesta la voluntat de garantir la plena seguretat dels diferents mitjans de comunicació en el marc de qualsevol manifestació o mobilització ciutadana i recorda la dificultat de la tasca d’informar atès el perill de resultar víctimes dels esvalotadors i d'altra, de rebre per part de les actuacions policials. Tot seguit explica que la responsabilitat de les actuacions d'ordre públic correspon al Departament d'Interior i que la direccional de Policia va signar fa anys un protocol amb el Col·legi de Periodistes, actualitzat recentment, en el que totes dues parts establien els requeriments a tenir en compte per poder-ne garantir l'exercici professional. Finalment, mostra el seu rebuig davant de qualsevol excés dels esvalotadors de Can Vies i expressa que ja va traslladar la seva preocupació a la Direcció General de Policia tot demanat l'adopció de mesures que impedeixin la seva repetició. I observa que ell pot parlar des de l’àmbit competencial i de l’àmbit d’actuació de la Guàrdia Urbana. Declara finalment que accepta el prec. El Sr. Mestre agraeix l’acceptació del prec i argumenta que la seva formulació ve motivada per la necessitat de demanar a l’Ajuntament que vetlli pels drets dels treballadors dels mitjans de comunicació així com per garantir el dret a la informació. Així mateix, demana que sigui exigent amb el Departament d'Interior i amb l'actuació dels agents de Mossos d'Esquadra. Pel que fa aquest últim punt, expressa la seva inquietud davant les paraules del conseller d'Interior negant la presència dels agents del cos de Mossos d'Esquadra en el trencament dels vidres del setmanari la Directa. Creu que la negació de l’evidència és un mal símptoma i prega al Sr. Forn i a l’Ajuntament que demanin aclariments al Departament d’Interior puix que no és la primera vegada que es neguen fets similars. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 4364 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 14. Quina va ser la previsió del Govern municipal per tal de suplir amb els diferents modes de transport públic la manca de taxis a la ciutat de Barcelona el proppassat 11 de juny degut a la vaga convocada pel sector? El Sr. Escudé presenta la pregunta relativa a la previsió del Govern municipal durant la vaga de taxis del dia 11 de juny davant les afectacions de trànsit que van succeir, el fet de què algunes persones no poguessin desplaçar-se per manca de taxis i amb la perspectiva de previsió per a la propera vaga del dia 1 de juliol, manifestant el seu suport a les reclamacions dels taxistes. Pregunta si hi ha una previsió diferent a la què es portar a terme el dia 11 de juny passat. El Sr. Freixedes manifesta que durant la vaga de taxis de l'11 de juny passat l'únic transport públic que es va reforçar va ser el de l'aeroport, considerant per a la resta de la ciutat suficient la dotació de transport públic. Considera que a diferència d’altres ciutats, les conseqüències de la vaga a la mobilitat de Barcelona van ser lleugeres, únicament afectant les persones que volien optar pel mode taxi que no van poder fer ús d’ell, mentre que la resta de modes de servei van funcionar de manera satisfactòria. El Sr. Escudé discrepa arran els comentaris i informacions que han rebut que expressen el contrari. Sol·licita que, tot i que no formi part del prec, es reforci o allargui el metro o l'autobús el proper 1 de juliol, perquè considera que molta gent es va trobar aïllada d'alguns punts de la ciutat. Es dóna per tractada. 15. De quines Unitats de la Guàrdia Urbana de Barcelona surten els efectius que es destinen al Grup de Platges i en quin nombre d'agents? La Sra. Escarp esmenta la presentació el passat 3 de juny de l'operació d'estiu que incloïa, per tercer any consecutiu, la previsió del Grup de Platges enguany de 90 efectius. Creu que és la mateixa previsió que l’any anterior i demana de quines unitats de la Guàrdia Urbana surten els efectius i amb quin nombre d'agents. El Sr. Forn recorda que el Grup de Platges de la unitat de la Guàrdia Urbana és estacional, funcionant de juny a setembre i actuant al litoral, en l'accés a les platges, en les mateixes platges, en la zona costanera i en el mar, amb dues barques pneumàtiques, una activa i altra que entrarà en funcionament properament. Anuncia que els anys 2012 i 2013 s’han obtingut bons resultats, reduint el nombre d'incidents, el nombre d'infraccions administratives i els delictes. Per aquest motiu, valora positivament el major grau de tranquil·litat i endreç a aquestes zones tan concorregudes durant l'estiu amb el nombre de recursos més eficient que models anteriors i amb una coordinació i comandament que no es donava abans. Corregeix a la Sra. Escarp indicant que el número d’efectius és de 82 i no pas 90, amb 2 sergents, 8 caporals i 72 agents i indicant que l’origen de les unitats són les unitats territorials: La Unitat de Suport Diürn, totes les Unitats nocturnes, la Central de Comandament, la Divisió de Trànsit i la Divisió de Seguretat. és a dir, assenyala, que totes les unitats amb les quals compta la Guàrdia Urbana de Barcelona proveeixen de voluntaris el Grup de Platges. La Sra. Escarp recalca que no qüestiona ni la Unitat ni el treball que es realitza ni els resultats sinó que demana d’on sorgeixen per si alguna Unitat o espai podés quedar desatès mentre es donava aquest servei. Fa aquest comentari en relació al torn de tarda de la Unitat de Territorial de l'Eixample, la UT2, on informen que han marxat 18 agents. Tot seguit, considera que marcarà molt el servei deixant – per exemple – només 2 o 3 cotxes de patrulla en els caps de setmana per un districte amb una població de 265.000 habitants i el comerç obert. Per aquest motiu, demana si hi ha una distribució territorial i si es preveu que no quedin altres unitats desateses. El Sr. Forn explica que s’intenta que no quedi cap unitat desatesa i indica que molta activitat es trasllada del centre cap a les platges, considerant que aquesta mobilitat té sentit. Apunta que en qualsevol cas hi ha un altre factor a considerar, que el 18 de juliol s'incorporen més d'un centenar de guàrdies urbans permetent NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4365 distribuir agents en aquelles zones on poden haver quedat més afectades. Conclou que cal comptar amb els recursos humans dels quals es disposen i els han de situar en aquelles zones prioritàries on hi ha major afluència de gent. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 16. Considera el Govern municipal que les mesures que s'estan prenent per tal d'evitar la proliferació de manters a diferents zones de la ciutat són suficients? El Sr. Villagrasa pregunta si el Govern considera suficients les mesures per tal d'evitar la proliferació de manters. El Sr. Forn considera que mai no són suficients indicant que es dediquen una quantitat de recursos importants atès que les activitats de venda ambulant a determinats llocs de la ciutat representen un problema, principalment a les zones més turístiques, i que ha anat evolucionant en funció de les mesures de control aplicades. Per aquest motiu, indica, les accions policials s’han anat adaptant als canvis d’aquestes activitats de lloc, dies i horaris de major freqüència. Considera que les actuacions policials han estat exitoses i que, encara que no es pugui parlar de desaparició del fenomen, la seva exhibició pública és menor i es troben més controlats els espais i l’oferta temporal més limitada. Com a dada significativa apunta que s'han realitzat 14.462 intervencions de gener a maig de 2014, xifra que representa un increment del 8% respecte el mateix període de l'any 2013. Finalitza considerant que en aquest tema no es pot baixar la guàrdia i s’hi han de dedicar molts recursos. El Sr. Villagrasa agraeix la resposta del Sr. Forn i mostra el seu acord amb ell davant de la dificultat de controlar aquest fenomen. Tanmateix, han percebut una major presència a zones com ara el Port, Maremàgnum, el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya o les Rambles, mostrant fotografies del passat dilluns d’aquestes amb manters. Considera que aquesta no és una bona imatge per la ciutat i que pot suposar un perjudici en vendes del 15% per al comerç de la ciutat de Barcelona. Entre els problemes de les mantes considera que es troben les màfies que abusen de persones en situació d’il·legalitat i l’afectació al comerç. Per aquest motiu demana al Sr. Forn més fermesa contra la venda il·legal i el top manta especialment a la temporada estival. El Sr. Forn dóna la raó al Sr. Villagrasa, tot matisant que la fotografia ha estat presa segurament durant un canvi de guàrdia, moment en el qual els manters aprofiten per desenvolupar les seves activitats. Indica que s’han intercalat efectius per tal d’evitar que no hi deixi d’existir cobertura en la ciutat en cap moment vist que coneixen els hàbits dels policies. En tot cas, comunica que farà arribar la informació a l'intendent de Ciutat Vella, coneixedor d’aquestes situacions, per tal d’estudiar si es pot fer alguna cosa més en aquest sentit. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 17. Quina és la valoració de la Regidoria de Mobilitat de l'ocupació massiva de les voreres de la plaça d'Espanya per part de motocicletes durant el BIZ Barcelona? La Sra. Ribas informa de l’ocupació massiva de les voreres per part de motocicletes al peu de la torre Veneciana de la dreta de la plaça Espanya els dies 4 i 5 de juny, de manera que no era possible circular als vianants ni accedir o sortir del metro o passar el semàfor. Demana la valoració del Govern d’aquesta situació. El Sr. Freixedes no aprova aquesta situació, indicant que tradicionalment en les activitats de la fira s’acumulen un considerable número de motos però en condicions que permeten circular als vianants. Indica que arran de la situació indicada per la Sra. Ribas es van posar en contacte amb la Guàrdia Urbana per evitar que torni a succeir. 4366 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 La Sra. Ribas agraeix la resposta, però assenyala que quan hi ha hagut aglomeracions en altres ocasions, la Guàrdia Urbana ha gestionat els aparcaments i redirigit els motociclistes a altres ubicacions i per aquest motiu, expressa la seva sorpresa en ocasió de l’esdeveniment de la BIZ Barcelona. Considera que a banda de recaure les tasques a la Guàrdia Urbana també podria ser responsabilitat dels organitzadors a fi que no torni a succeir. A continuació, fa veure el sentiment que hi ha a la ciutadania de la llibertat d'aparcar motos a tot arreu. Recorda ara un altre exemple com el dels aparcaments de motos a les voreres al Poble Nou, que es van deixar, es van tornar a retirar o el Pla de motos a Gràcia, el pintat d’aparcaments amb carrers no permesos que posteriorment s’han esborrat, etc. Demana al Govern, per tot plegat, que no s’han de permetre situacions puntuals però tampoc que es cregui què les motos poden aparcar a qualsevol banda. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 18. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre les noves incorporacions i la política de major visibilitat del cos policial de l'estat espanyol a instàncies de la Delegada del Govern de l'Estat Espanyol a Catalunya, la Sra. Mª Llanos de Luna? La Presidenta anuncia que el Sr. Laporta no és present i per tant la formularà per escrit. El Sr. Villagrasa sol·licita que la resposta a la qüestió d’ Esquerra Republicana que se’ls lliuri còpia per determinar si quan es refereixen a “(...) , visibilitat del grup policial de l'estat espanyol” fan referència als Mossos d'Esquadra, a la Guàrdia Urbana... demanant conèixer la resposta per escrit. Expressa que no es pot contestar a una pregunta si no s’ha formulat. La Sra. Presidenta assenteix que si una pregunta no es formula decau com ella mateixa va expressar la darrera vegada al mateix Grup i agraeix l’apunt del Sr. Villagrasa. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal ICV-EUiA: 19. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat d'execució per donar compliment al prec següent, presentat per aquest Grup Municipal i aprovat a la Comissió de Seguretat i Mobilitat del passat 20 de febrer: Que el Govern municipal realitzi les actuacions oportunes per instal·lar una marquesina més a la parada d'autobús del TMB número 108 (pça. Espanya -FGC, sentit Llobregat), per tal de millorant el confort de les persones usuàries dels autobusos que hi tenen parada: H12, 9, 37, 65, 79, 91, 109, 165 i altres línies de diversos operadors. La Sra. Ribas informa que no s’ha portat a terme el canvi de la marquesina de la parada d'autobús del TMB número 108 anunciat a la Comissió del febrer del 2014 i de la que TMB havia sol·licitat a l'àmbit de projectes urbans de la direcció d'Hàbitat Urbà per determinar el mobiliari que s'havia d'instal·lar. Per aquest motiu s’adreça al Sr. Forn per a determinar en quin estat es troba aquesta acció, que està portant a terme Hàbitat Urbà o TMB i el calendari previst per realitzar-ho. El Sr. Forn indica que a l’informe que es va presentar es detectava que no hi havia espai suficient per les condicions de l’entorn per l’ampliació o reorganització de la parada que disposa de dues marquesines estàndards. Informa que s’està estudiant amb la TMB realitzar un desdoblament de parades a dos llocs diferents, distribuint així les aglomeracions. Explica que aquesta acció l’ha de promoure TMB, la qual disposa a l’actualitat de l'informe d'Hàbitat Urbà, restant el govern a l’espera d’una resolució per validar si aquesta és la millor solució i si és compartida per la tinència d'alcaldia i pels transports metropolitans. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4367 La Sra. Ribas agraeix la resposta i sol·licita accés a l’informe que ha fet Hàbitat Urbà recalcant la importància de resoldre la situació donat el volum de persones que es desplacen de Barcelona cap a l'Hospitalet i El Prat. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.00 h. 4368 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient Acta sessió del dia 19 de juny de 2014, aprovada el dia 17 de juliol de 2014 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de juny de 2014, s'hi reuneix la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient, sota la presidència de l'Ima. Sra. Montserrat Sánchez Yuste. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Irma Rognoni i Viader, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Galbis, Assumpta Escarp Gibert, Carmen Andrés Añón, Eduardo Bolaños Rodríguez, Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Elsa Blasco Riera, Janet Sanz Cid i Jordi Portabella Calvete,assistits per l’assessora jurídica, Sra. Sònia Castañer i González, que actua per delegació del secretari general i que certifica. S'obre la sessió a les 16,30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior: sessió ordinària de 30 d’abril de 2014 i sessió extraordinària de 29 de maig de 2014. La Sra. Sanz sol·licita indica que, segons es recull l’acta corresponent a la sessió de 29 de maig de 2014, el Sr. Vives va explicar que el pla especial de la nova bocana del port va ser aprovat en el Consell plenari el 21 de juliol del 2006 amb el vot favorable de tots els Grups, i fa constar que va ser aprovat amb el vot contrari del Grup d’ICV-EUiA. Indica que no ha pogut accedir al vídeo en el canal dels vídeos de les Comissions per verificar aquest punt i sol·licitar la modificació de l’acta si s’escau. S'aproven les dues actes amb l’observació de la Sra. Sanz pel que fa a l’acta de la sessió de 29 de maig de 2014 II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 25 d'abril de 2014, que adjudica a Marc Martí Barcelona, SL el contracte per al subministrament, col·locació i retirada de plafons electorals, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 58.170,75 euros. 2. Del gerent municipal, de 16 de maig de 2014, que adjudica a Consultor de Ingeniería Civil, SA el contracte relatiu al servei d'assistència tècnica per a la definició, seguiment i control dels plans especials d'infraestructures de serveis urbans, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 59.290,00 euros. 3. Del gerent municipal, de 25 d'abril de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa per a la contractació dels serveis de fabricació, col·locació i retirada de la senyalització excepcional per a la prohibició d'estacionament per a la realització d'actes a la ciutat de Barcelona, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció laboral, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 150.000,00 euros. 4. Del gerent municipal, de 29 d'abril de 2014, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a l'assistència tècnica per a la direcció de projectes, quant als predissenys i avantprojectes encarregats per l'Ajuntament en NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4369 actuacions urbanístiques que són responsabilitat d'Hàbitat Urbà, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 350.689,08 euros. 5. Del gerent municipal, de 6 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient per a la contractació del programa de control d'emissions de partícules, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 59.500,00 euros. 6. Del gerent municipal, de 6 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient per a la contractació de direcció d'obra i coordinació de seguretat i salut de les obres de renovació de paviments asfàltics de la xarxa viària bàsica 2014-2015, i per un import de 63.276,95 euros. 7. Del gerent municipal, de 20 de maig de 2014, que aprova els Plecs de clàusules i inicia l'expedient per a la contractació del projecte executiu de la substitució de barreres de seguretat a la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 59.059,00 euros. 8. Del gerent municipal, de 12 de maig de 2014, que inicia l'expedient per a la contractació dels serveis de l'assistència tècnica per a l'explotació dels sistemes de control centralitzat de l'enllumenat públic, la gestió energètica dels consums elèctrics de les instal·lacions i el seguiment de noves tecnologies, per als exercicis 2014-2015, i per un import de 149.338,20 euros. Acords de la Comissió de Govern de 30 d'abril de 2014: 9. Iniciar l'expedient per a la contractació de la Direcció facultativa i l'assistència tècnica del manteniment integral de túnels i responsable de seguretat de túnels de la ciutat de Barcelona, i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 14001858, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 522.720,00 euros, IVA inclòs. Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: pressupost net 432.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 90.720,00 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 10. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 119 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, el text refós del Projecte de reparcel·lació de la Modificació del Pla general metropolità en els àmbits discontinus: a) de l’illa delimitada pels carrers de Taulat, d’Anaïs Nin, de Pierre Vilar i de Francesc de Borja Moll; b) dels terrenys situats a l’avinguda Meridiana, núm. 236 i el carrer de Bofarull núm. 27; i c) de l’edifici de Fabra i Coats al carrer Gran de Sant Andreu, núms. 196-200, presentat per l’entitat mercantil “Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Restructuración Bancaria, SA (SAREB)”. Demorar, per les raons que consten en l’informe del Departament de projectes de gestió urbanística de 24 d’abril de 2014, obrant a l’expedient i que es dóna per reproduït, l’eficàcia d’aquest acord, únicament pel que fa referència als àmbits discontinus: a) de l’illa delimitada pels carrers de Taulat, d’Anaïs Nin, de Pierre Vilar i de Francesc de Borja Moll i b) dels terrenys situats a l’avinguda Meridiana, núm. 236 i el carrer de Bofarull núm. 27, fins a l’aprovació definitiva dels Projectes d’urbanització d’aquests subàmbits, que es troben en tràmit i, en conseqüència, atorgar plena executivitat a l’acord d’aprovació definitiva pel què fa a l’àmbit c) de l’edifici de Fabra i Coats al carrer Gran de Sant Andreu, núms. 196-200. PUBLICAR aquest acord al Butlletí Oficial de 4370 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 la Província i en un diari dels de major circulació de la mateixa i notificar-lo als interessats, diferint la seva eficàcia pel que fa únicament als àmbits esmentats a) i b) fins a l’aprovació dels referits Projectes d’urbanització, a l’empara de l’article 57.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 11. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic integral per a la regulació de la Biblioteca de les Corts situada al carrer dels Comtes de Bell-lloc, núms. 192-200, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 12. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació de l’equipament de les antigues Cristaleries Planell, situat al carrer Europa núms. 38-40, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 13. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’ampliació del Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”, al carrer del Comandant Benítez, núm. 6, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 21 de maig de 2014: 14. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’edifici situat entre mitgeres al passatge de Mercader, núm. 11, promogut per Grup MED Corporatiu, SAU; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 15. Resoldre les al·legacions formulades en el tràmit d’informació pública i audiència als interessats de l’Operació jurídica complementària del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de la unitat d’actuació ‘C’ del Pla especial de reforma interior del carrer Tarragona, i les formulades dins del nou tràmit d'audiència als interessats, en el sentit que justificadament i raonada figura als informes del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 17 de desembre de 2013 i de 24 d'abril de 2014, respectivament, que consten a l'expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar definitivament, a l'empara de l’article 168.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i de l'article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, l’Operació jurídica complementaria del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de la unitat d’actuació ‘C’ del Pla especial de reforma interior del carrer Tarragona, formulada per Josel, SL, en execució de sentència ferma dictada el 16 de març de 1995 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el recurs contenciós administratiu núm. 325/92, confirmada per sentència dictada el 22 de desembre de 2000 pel Tribunal Suprem, amb les modificacions que consten a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 24 d’abril de 2014, que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït, determinar, de conformitat amb l'article 153 del Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva de l’Operació jurídica complementaria del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l'article 127 del Text refós de la Llei d'urbanisme. Publicar aquest acord en el NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4371 Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment als propietaris i altres interessats afectats. Supeditar l’executivitat d’aquest acord i, en conseqüència, la seva publicació i notificació personal als interessats, a la presentació d’un text refós que incorpori les modificacions contingudes a l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 24 d’abril de 2014 que consta a l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 16. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, del tipus i de l’ordenació de l’Hospital CIMA de Barcelona (Pg. de Manuel Girona - Eduard Conde), promogut per Sanitas de Hospitales; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 28 de maig de 2014: 17. Declarar exclosa l'oferta presentada per Proseñal, SA, per incórrer en valors anormals o desproporcionats, de conformitat amb l'article 152 del Text refós de la LCSP. Adjudicar el contracte núm. 14002276, que té per objecte les obres de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària de Barcelona, (2014-2018) Lot 1 Zona Oest, i el foment de l'ocupació amb persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, per un import de 2.720.000,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: LOT núm. 1 Zona Oest: Dtes. de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià- Sant Gervasi, amb codi de contracte 14002276 a Tevaseñal, SA, NIF A23377674, per un import de 2.720.000,00 euros IVA inclòs, amb una baixa del 34,34% sobre els preus unitaris, amb el desglossament següent: import net 2.247.933,88 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 472.066,12 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Disposar a favor de l’adjudicatari la quantitat esmentada del respectiu lot amb càrrec a la partida i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del carrer Torrent de l'Olla, núms. 218-220 4a Pl. Barcelona. Designar com a responsable del contracte el Sr. Albert Moreno Álvarez. Donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 18. Adjudicar el contracte núm. 14002263, que té per objecte les Obres de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària de Barcelona (2014-2018) Lot 2 Zona Est, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 2.880.000,00 euros, IVA inclòs, de conformitat amb les propostes de valoració i classificació contingudes en l'expedient i d'acord amb les seves proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses a: LOT núm. 2, Zona Est: Dtes. de Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, amb codi de contracte 14002263 a UTE Senyalització, NIF U66298662, per un import de 2.880.000,00 euros IVA inclòs, amb una baixa del 40,05% sobre els preus unitaris, i amb el desglossament següent: import net 2.380.165,28 euros amb tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 499.834,72 euros; sotmès a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l'actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari la quantitat esmentada del respectiu lot amb càrrec a la partida i als pressupostos que s'indiquen en aquest mateix document. Requerir l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l'adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències d'Hàbitat Urbà, carrer Torrent de l'Olla, núms. 218-220, 4a pl. Barcelona. Designar com a 4372 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 responsable del contracte el Sr. Albert Moreno Álvarez. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 19. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació i reforma dels vestidors del Camp d’Esports Municipal de Trinitat Vella, situat a la Via Barcino, núm. 96, d’iniciativa municipal (BIM/SA); exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 20. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament docent situat al Camí Antic de València, núm. 82-90, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Acords de la Comissió de Govern de 4 de juny de 2014: 21. Aprovar definitivament el projecte d’obres que té per objecte les Obres d’arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, d’acord amb les noves modificacions introduïdes al projecte, i de conformitat amb l’informe tècnic, de 27 de maig de 2014, el qual consta a l’expedient. Modificar el Plec de Clàusules Administratives Particulars del contracte 14001706, que té per objecte les Obres d’arranjament de les parades de la nova xarxa d’autobús Fase III, i el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, atesa l’aprovació definitiva de l’esmentat projecte, per un import de 552.223,19€, IVA inclòs, d’acord amb les modificacions introduïdes al projecte d’obres segons indica l’informe tècnic de la D.S. d’Inversions i Xarxes de Transports, de 22 de maig de 2014, que consta a l’expedient. Esmenar d’acord amb l’art. 105.2 de la Llei 30/1992, modificada per la Llei 4/1999, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’error material comès al PCAP, clàusula 7, segons consta a l’informe del cap del Departament d’Administració, de data 22 de maig de 2014, el qual consta a l’expedient. Aprovar les noves actuacions preparatòries efectuades i el nou plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte; convocar la nova licitació per a la seva adjudicació; mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert. Anul·lar l'autorització de la despesa aprovada per Acord de la Comissió de Govern, de 14 d’abril de 2014, per un import de 608.447,91€, amb càrrec al Pressuposti partida indicada en aquest document, i retornar la consignació a la partida d’origen. Autoritzar la nova quantitat per import de 552.223,19 euros, amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 456.382,80 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 95.840,39 euros. Declarar la improcedència de la revisió de preus. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 22. Estimar en part el recurs de reposició interposat per les Sres. Avelina i Marta Dolores Puente Navazo contra l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística del Pla de millora urbana per a la modificació del Pla especial d’ordenació de l’àmbit delimitat pels carrers de Salvador Mundi, Via Augusta i Hort de la Vila, aprovat definitivament el 18 de setembre de 2013, en el sentit que justificadament i raonada figura en l’informe del Departament de Projectes de Gestió Urbanística de 26 de maig de 2014 que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït. Notificar-ho individualment a tots els propietaris i d'altres interessats afectats. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4373 La Presidenta presenta la modificació de l’Ordre del dia, amb la retirada dels punts 13 i 19 i una moció del Govern incorporada a l’Ordre del dia com a punt 19, la urgència de la qual es votarà en aquesta Comissió; demana als Grups la seva opinió sobre aquests canvis. La Sra. Escarp no s’oposa a les modificacions de l’Ordre del dia però expressa la seva contrarietat a la incorporació d’un punt per via d’urgència sol·licitant expressament que figuri en acta que ni en el moment que es va fer la convocatòria, ni tan sols el mateix migdia del dia de la Comissió, no hi havia l’expedient relatiu a aquest punt incorporat, cosa que no permet al seu Grup valorar ni la urgència ni el contingut del punt. Afegeix que es discutirà en el moment de tractar el punt. El Sr. Bolañós manifesta que en el moment que es voti la urgència el seu Grup expressarà la seva valoració. La Sra. Sanz a l’igual que la Sr. Escarp sol·licita que consti en acta que l’expedient no s’havia lliurat als Grups ni 24 hores abans ni el mateix migdia de la pròpia Comissió, valorant la seva urgència però expressant el seu desacord. El Sr. Portabella, expressa que en el seu moment faran la valoració oportuna, avançant que no hi estan d’acord. La Presidenta proposa tractar conjuntament els punts 22 i 24 donat que tots dos fan referència al Paral·lel. El Sr. Portabella apunta que si hi ha hagut una modificació de l’Ordre del dia llavors serien els punts 21 i 23, no 21 i 24; sol·licitant que la presidenta faci una explicació en cada punt a tractar. La Presidenta manifesta el seu acord. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC: 1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d'informar sobre les previsions, calendari, fases d'actuació i pressupost estimat de l'anomenada tercera fase de la cobertura de les vies de Sants, que comprèn les actuacions a la banda mar del calaix ferroviari. Es sol·licita còpia per escrit de la compareixença. La Sra. Escarp dóna per substanciada la compareixença, demanant quina és la situació de la tercera fase de la cobertura. El Sr. Vives confirma que la urbanització del carrer Antoni Campmanyes troba a la fase final de la fase 1. El mes de setembre es començaran les obres de la fase 2, amb una previsió de 23 mesos d’obres, que a l’actualitat es troben en fase de licitació per 24 milions d’euros. En quant a la fase 3, corresponent al calaix, informa que està formada per dos components, un relatiu a les expropiacions per un valor de 15 milions d’euros i una relativa a les obres per un import aproximat de 12 milions d’euros, realitzant-se les tasques de seguiment de l’estat actual dels treballs en la Comissió de seguiment amb les entitats veïnals. La Sra. Escarp demana una explicació dels imports i la situació, tant de la gestió del sòl com de la urbanització. Respecte a la gestió del sòl hi ha una part que és expropiació, l’actuació aïllada número 2, essent al carrer Burgos on s’han d’obrir la part més àmplia. També demana la previsió i en la mesura del possible un calendari. El Sr. Vives explica que existeixen unes dates i que tot començarà en el moment que finalitzi la fase 2. La Sra. Escarp apunta que la fase 2 seran 23 mesos. El Sr. Vives confirma que són 23 mesos i durant aquell moment s’anirà treballant els projectes concrets de cadascun dels espais amb les entitats com es va realitzar amb la fase 1, durant la qual es va treball la fase 2. Exposa que el procés del calaix de Sants un cop definit com s’havia de desenvolupar és un procés taxat. 4374 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 La Sra. Escarp qüestiona la possible relació de l’avançament de les expropiacions i la situació de Can Vies, expressant la seva preocupació respecte a les expropiacions de les tres finques annexes i al desenvolupament de la zona verda i de l’edifici projectat, ja que el Sr. Vives va fer una comunicació en la qual donava 30 mesos com a data mínima per al manteniment o no de Can Vies. En aquest sentit indica que tant en el projecte del 2006 com la reforma posterior s’hi reflectia aquest desenvolupament i planteja la pregunta de si la situació de Can Vies comporta algun tipus de canvi de calendari de l’aprovat al 2006. El Sr. Vives, matisa que l’aprovat el 2006 no era un projecte executiu. El Sr. Bolañós expressa que el seu Grup ja havia presentat una compareixença semblant al PSC respecte als dubtes del calendari arran de Can Vies i els 30 mesos esmentats, però considera resposta la qüestió i no té cap qüestió addicional. La Sra. Sanz expressa que el seu Grup sempre ha defensat aquest projecte amb suport social, tot i que al principi del mandat el govern es va qüestionar algunes parts d’aquest projecte que arran la reivindicació dels veïns es va redefinint. Expressa que amb la situació actual i la afectació de Can Vies ha de sorgir un espai de debat i de diàleg amb els veïns per resoldre aquest conflicte i generar una nova proposta que permeti encaixar les dues qüestions. Per aquest motiu, defensa la implicació veïnal en el projecte i que s’escolti tant els veïns que van participar en el seu moment com els que exigeixen ser escoltats en el procés de Canvies, de manera que d’aquesta escolta pugui sorgir una nova proposta. El Sr. Portabella demana informació sobre el termini de temps que hi ha previst en la fase 3, que no s’ha explicat abans. Expressa la seva preocupació per l’evolució del projecte amb unes solucions d’urbanització no definides. Considera que les propostes de mobilitat no estan d’acord amb la mobilitat global de la zona i per tant estimaria adient poder fer un seguiment, fent menció a la pacificació inicialment prevista del carrer Antoni Campmany amb accés amb vehicle privat limitat a veïns i veïnes, o la zona de desnivell previst que havia de ser graduat. Considera que la millor opció hauria estat que des de Foment i des d’ADIF s’hagués acceptat el soterrament d’aquestes línies, però amb el calaixes pot aspirar a una mena de parc lineal a l’estil del High Line de Nova York. Per aquest motiu i per la rellevància per a la ciutat creu que el projecte així com les modificacions haurien de ser convenientment explicats als regidors i regidores, a banda de la previsió, calendari i pressupost i l’atenció afegida per la polèmica de Can Vies. En cas que no el govern no presenti un informe de la situació en aquesta comissió per poder fer una valoració, sol·licitaria una compareixença amb aquesta finalitat. El Sr. Vives manifesta el seu acord amb totes les apreciacions i afirma que anirà aportant la informació a la Comissió en forma d’informe com demana el senyor Portabella. Detalla que el període de les expropiacions es situa en un any i mig, matisant que els processos de reallotjament poden ser complexos. Estima a any i mig la durada de les obres. Respecte a Can Vies, explica que en el procés de gestió previst hi havia la possibilitat d’encavalcar les fases 2 i 3, i que és possible avançar la gestió sense portar a terme les obres. Fruit de l’experiència adquirida en aquest procés de Sants, tot aquest tema ha estat inserit en l’àmbit de la Comissió de seguiment amb veïns i veïnes, d’on surtirà la definició de la fase 3 i, a partir d’aquí, es començaran els processos i les obres pertinents. La Sra. Escarp recull les últimes paraules del tinent d’alcalde per la inquietud dels darrers dies, que era la motivació de la convocatòria de la comissió de seguiment que havien fet. Accepta la informació d’esperar la fase 2, on es començarà a plantejar la fase 3. El Sr. Vives agraeix la intervenció de la Sra. Assumpta Escarp i Gibert. El Sr. Bolañós recorda que no estan d’acord amb la gestió de la situació, que la casa okupa porta 17 anys essent una casa ocupada i que a la Comissió es va aprovar per unanimitat un pla urbanístic pel qual gran part de l’edifici seria zona verda. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4375 2. Davant la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient, del/la responsable del Govern municipal per tal d'explicar el desenvolupament de la Marina de Luxe al Port Vell i de l'anomenat Clúster Nàutic. Sol·licitem que aquesta resposta també sigui lliurada per escrit a la mateixa Comissió. Sra. Sanz presenta la compareixença considerant que la Comissió Extraordinària va ser especialment curta i moltes qüestions no van ser tractades, volent fer-les arribar al Sr. Vives. Considerant que algunes no podien ser expressades per escrit, calia trobar un espai per tractar-les conjuntament. Entén però que, de vegades, hi ha preguntes que no es poden respondre perquè són una mica generals. La primera qüestió que aborda és la solvència i capacitat d’inversió de l’empresa que desenvolupa el projecte de Marina de Luxe o si està lligada la inversió a la venda progressiva d’amarratges per finançar les obres que es desenvolupen i, en aquest cas – si hi ha solvència ex-ante-, quina és la part de la inversió inicial conveniada. La següent qüestió que planteja és relativa al calendari de les obres i als projectes desenvolupats i si està previst o si hi ha hagut algun tipus de pròrroga per desenvolupar les obres. Seguidament, pregunta pel sistema de venda dels amarratges, número d’amarratges venuts, si han estat venuts, on es comercialitzen i com se’n fa el respectiu procés de publicitat de venda. Planteja seguidament una sèrie de reflexions generals a propòsit dels llocs de treball generats segons es va preveure, l’estat d’aprovació del projecte i els mecanismes utilitzats per a garantir la qualitat de vida dels veïns i veïnes de l’entorn. La quarta qüestió va adreçada als usos als que es destinarà l’edifici B que al reglament de les Normes Reguladores del projecte es definia que estaria restringit als usuaris de la pròpia Marina però del que tenen informacions segons les quals podria ser utilitzat per a oficines d’ús extern, o fins i tot un spa públic i per això requereixen resposta. Finalment, demana si s’ha fet efectiu el pagament de 500.000 euros per part de Marina Port Vell a fi de fer un transbordador entre la zona del Maremàgnum i La Barceloneta, segons va explicar el Partit Popular quan va donar suport al projecte, o bé en quina fase està. En relació al Clúster Nàutic sol·licita per què s’està utilitzant, el pressupost de què disposa, quin cost té per l’Ajuntament directament o bé si rep finançant a través de Barcelona Regional, ja que existeix un conveni de Barcelona regional amb l’Ajuntament per desenvolupar el Clústers amb un import de 264.000 euros i requereix saber per què s’ha utilitzat aquest import i els resultats del primer any d’existència del Clúster, número de vaixells construïts i l’activitat econòmica generada al voltant de la Barceloneta. El Sr. Vives considera que no pot respondre a l’extensió de preguntes de la Sr. Sanz sense prèviament tenir accés a elles i poder preparar-les i per tant explica que facilitarà resposta per escrit tal i com sol·licita la compareixença. Això no obstant, ha aportat una sèrie d’informacions que avança sobre la Marina Port Vell i el Clúster Nàutic. Respecte a la Marina Port Vell, expressa que farà arribar el detalls de l’obra a tots els Grups per escrit però l’edifici d’entrada està en la fase d’estructura, l’edifici de serveis s’ha executat en un 35% de l’obra, estant finalitzada la fase d’estructura i s’estan portant a terme els treballs d’impermeabilització de la coberta, formació dels minvells i instal·lació de sanejaments. Pel que fa al paisatgisme,indica que s’ha portat a terme al voltant del 55%, estant construïts el banc del moll d’Espanya i la majoria dels pallols, o els magatzems, situats al llarg del moll d’Espanya de la Barceloneta i del Rellotge. Pel que fa a El Clúster Nàutic, apunta que va ser constituït el 28 d’octubre de l’any 2013, amb la pretensió de maximitzar les sinèrgies entre Ajuntament, empreses, universitats i centres de Formació Professional. A l’actualitat indica que al voltant de MB 92 s’articulen més de 30 empreses amb més de 2.500 llocs de treball directes – equiparable al número de treballadors de Nissan - i al voltant de 10.000 llocs de treball indirectes. Explica que al Clúster a més de l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona, estan implicats MB 92, El Barcelona Nàutic 4376 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Center, La Universitat Politècnica de Catalunya, el Museu Marítim, Evolution, Barceló, High Design, Soli Vessel, Les federacions de Vela, el Consorci del Far, els clubs nàutics de Barcelona, la Confraria de Pescadors, els Ports Olímpic, el Fòrum, etcètera, que s’ha aconseguit que treballin conjuntament, possibilitant començar a fer acords amb altres Marines destacades a tot el món. Finalment, indica que s’ha iniciat el procés de donar a conèixer el Clúster en altres àmbits de l’Estat espanyol i de la Mediterrània i amb empreses del sector, treballant amb més d’un centenar empreses del sector, i identificat les àrees de millora en l’àmbit de la formació, i d’oportunitats de negoci. Apunta que com tot clúster el primer any és el procés de constitució i que es donarà tota la informació per escrit. La Sra. Sanz exposa que entén que certes dades no es puguin respondre en l’acte de la Comissió o no estiguin comptabilitzades, com els aspectes relatius a inversió o amarratges, però que l’Ajuntament els hauria de conèixer. Però que altres temes sí que considera que s’hauria de donar resposta, com ara el relatiu als usos de l’edifici B, dels quals les normes reguladores restringeixen l’ús. Emplaça a treballar aquests aspectes i donar transparència a com es portarà a terme el projecte. El Senyor Vives mostra el seu acord. La Sra. Escarp considera que la major part de les qüestions estan aclarides però que el seu Grup sempre ha considerat separar la reforma de la Marina del desenvolupament Clúster Nàutic. Hi adreça una qüestió al tinent d’alcalde que si es disposa informació sobre l’edifici de la facultat de Nàutica, i també demana sobre el que es comenta de l’edifici que s’està construint al Vapor Vell a propòsit de que s’estan comercialitzant o es pensen comercialitzar oficines. Requereix que es faci arribar aquesta informació tement que la situació sigui una que no es desitjava. El Sr. Bolañós expressa que moltes dels possibles dubtes s’han aclarit i li resta demanar si es té constància de quan entrarà en funcionament la Marina, quan finalitzaran les obres, els llocs de treball i els compromisos amb el tema del transbordador; tot i tenir coneixement de què correspon a la concessionària, demana al Govern municipal d’informar-los pertinentment davant l’arribada de noves dades. El Sr. Vives agraeix la intervenció del Sr. Bolaños. El Sr. Portabella es mostra satisfet amb la conversa mantinguda sobre els dos punts de la compareixença, indicant que vol estar present a una reunió on s’expliqui el desenvolupament de la Marina de Luxe i el Clúster Nàutic. Seguidament, lliga la situació amb l’última compareixença realitzada en la qual ell va indicar que les relacions entre la ciutat de Barcelona i el Port sempre han estat molt difícils i algú va creure erròniament que es feia referència al director del Port. En aquest sentit expressa que fan avaluacions amb el director del Port actual com feien amb l’anterior i apunta que quan es parla del Port també es parla de l’actuació autoritària del Govern central, i de la dificultat d’encaix econòmic i urbanístic entre el Port i la ciutat de Barcelona, amb inversions inferiors a les promeses o bé sent destí els diners del Port de Barcelona per a les infraestructures d’altres ports competidors. Recorda l’exemple del Decret llei publicat gràcies al qual es crea un Fons d’Accessibilitat que acabaria amb moltes expectatives econòmiques i d’expansió del Port. Per aquest motiu indica que portaran aquest assumpte al Plenari,com a un generador d’atur i una discriminació per part del Govern espanyol, i que el govern s’hauria de posicionar. El Sr. Vives indica que s’ha adreçat al Secretari d’Estat de Foment per a explicar el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona i el seu com a vicepresident del Port pel que fa al Decret llei esmentat pel Sr. Portabella. El valora com un atemptat a la capacitat que té el Port de Barcelona de generar economia, que abans malgrat no poder treballar amb autonomia ni gestionar taxes es respectava la capacitat competitiva del Port. Apunta que la conversa va ser positiva i espera que arribin canvis. En quan a l’altre punt plantejat pel Sr. Portabella de la relació Port i Ajuntament de Barcelona indica que s’ha establert una relació de confiança entre el Port de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Barcelona Regional i entre els equips de treball, a més d’un bona relació personal entre els responsables. Expressa el seu acord amb el Sr. Portabella en distingir la relació port-ciutat i la que hi ha amb Puertos del Estado. Explica que no és el mateix model que AENA, NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4377 malgrat la confusió que hi ha a vegades al mateix Ministeri, amb personalitat jurídica única, mentre que a Puertos del Estado, té només un àmbit de serveis per coordinar. Sobre la resta de preguntes i qüestions, indica que no treballa sobre comentaris o rumors i que el govern farà complir el que determinen les llicències i permisos concedits així com el pla especial. Responent al Sr. Bolaños, sobre el transbordador assenyala que l’Ajuntament vetllarà la seva correcta execució. Preveu una operativitat prevista per octubre o novembre. Finalitza la seva intervenció indicant que lliurarà tota la informació esmentada per escrit. El Sr. Bolañós expressa la seva sorpresa que a una compareixença de la Marina de Luxe del Port Vell i del Clúster Nàutic s’acabin abordant temes que no en guarden relació . El Sr. Portabella retreu al Sr. Bolaños el mateix fet. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Aprovar la incorporació al Catàleg d'arbres d'interès local de l'Ajuntament, per tal d'assegurar la protecció dels exemplars que, per les seves característiques peculiars de bellesa, raresa i antiguitat, han d'ésser conservats dins el terme municipal, de deu noves fitxes, corresponents als següents arbres: Pinus halepensis, ubicat al recinte de Can Ponsic. Quercus cerrioides, ubicat a la terrassa del "Merendero Les Planes". Quercus cerrioides, ubicat a la terrassa del bar- restaurant "La Pinya 2". Quercus cerrioides, ubicat a l'aparcament del "Merendero Les Planes". Taxus baccata, ubicat al carrer Montalegre, al pati interior de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Pistacia lentiscus, ubicat a l'entrada posterior del Parc Güell pel carrer Farigola. Phoenix caneriensis, ubicades a l'entrada principal de l'hospital de Sant Pau. Pinus halepensis, ubicat als accessos dels Jardins Joan Reventós per la Ronda de Dalt. Tipuana tipu, 5 unitats ubicades al passatge Maluquer. Celtis australis, ubicat a la plaça Joan Andreu Abelló. Publicar el present acord a la Gaseta Municipal i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 4. Prorrogar el termini de vigència per un període de dos anys i per un import de 91.744.634,04 euros, i modificar el contracte 080000529 en un import de 14.296.660,08 euros a fi de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió fent front a la revisió de preus i a l’augment d’IVA, la qual té per objecte Zona Est - neteja / recollida residus anys 2009-2017 adjudicat a Urbaser SA (NIF. A-79524054), en el sentit d’augmentar la consignació per un import total de 106.041.294,12 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 4.241.651,76 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. Prorrogar el termini de vigència per un període de dos anys i per un import de 67.505.312,74 euros; i modificar el contracte 080000527 en un import de 9.154.487,76 euros a fi de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió fent front a la revisió de preus i a l’augment d’IVA, la qual té per objecte Zona Nord - neteja / recollida residus anys 2009-2017 adjudicat a Corporación CLD Servicios Urbanos de tratamiento de residus UTE (NIF. U-64993256) en el sentit d’augmentar la consignació per un import total de 76.659.800,50 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 3.066.392,02 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les 4378 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. Prorrogar el termini de vigència per un període de dos anys i per un import de 104.661.429,06 euros; i modificar el contracte 080000530 en un import de 20.971.103,76 euros a fi de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió fent front a la revisió de preus i a l’augment d’IVA, la qual té per objecte ZONA Oest - neteja / recollida residus anys 2009- 2017 adjudicat a Cespa, SA (NIF. A-82741067) en el sentit d’augmentar la consignació per un import total de 125.632.532,82 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 5.025.301,31 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. Prorrogar el termini de vigència per un període de dos anys i per un import de 180.415.203,60 euros; i modificar el contracte 080000528 en un import de 24.124.736,16 euros a fi de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió fent front a la revisió de preus i a l’augment d’IVA que té per objecte ZONA Centre - neteja / recollida residus anys 2009-2017 adjudicat a FCC Fomento de Construcciones y Contratas (NIF. A-28037224) en el sentit d’augmentar la consignació per un import total de 204.539.939,76 euros. Requerir l'adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d'aquesta notificació, constitueixi la garantia definitiva complementària per un import de 8.181.597,59 euros i comparegui per formalitzar la modificació del contracte a les dependències d'Administració d’Hàbitat Urbà. Aplicar aquestes consignacions amb càrrec als Pressupostos i Partides indicades en aquest mateix document, condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient en els esmentats pressupostos. Notificar la present resolució als interessats. La Sra. Escarp vota a favor però afegeix dos comentaris. El primer, per agrair als serveis tècnics de la casa, i al regidor Puigdollers, les informacions facilitades i el segon per confirmar el posicionament del seu Grup tant per les explicacions donades com per les converses mantingudes amb sindicats i el posicionament de les empreses. El Sr. Ramírez expressa reserva de vot en aquest punt, agraint les explicacions però requerint més detall al considerar que es tracta del contracte més important de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. Sanz vota a abstenció degut a què consideren que les pròrrogues temporals incorporades als contractes han de ser un recurs extraordinari i justificat. Dels arguments subministrats pel Govern municipal considera que alguns són justificats però d’altres ideològics, o pressupostaris com els relatius a l’objectiu de dèficit zero o la restricció d’ingressos. Altre motiu és que la pròrroga de dos anys fins el 2019 limitarà la contractació per part d’un futur mandat sencer,cosa que considera exagerada sense una revisió més global. Apunta que amb pròrroga o sense el seu Grup treballarà per garantir els drets dels treballadors i la qualitat del servei. El Sr. Portabella vota a favor. El Sr. Puigdollers agraeix l’anunci de vots de cara al plenari. Explica que s’ha pres aquesta decisió perquè aquest contracte es va adjudicar en el seu moment gairebé per unanimitat del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’única abstenció del Partit Popular, però amb un posicionament positiu de la seva portaveu. Considera que és un bon contracte i s’està satisfet amb ell i d’aquí el motiu de la seva pròrroga. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB, amb la reserva de vot del PP i amb l'abstenció del ICV-EUiA. 5. Ratificar l’acord adoptat pel Consell de Govern del Consorci Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) aprovat en la sessió de data de 3 de desembre de 2013 i una vegada incorporada l’esmena a la proposta inicial aprovada pels membres del Consell de Govern en data 27 de gener de 2014, d’aprovar la modificació dels seus estatuts, d’acord amb el text adjunt a aquest expedient. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4379 Districte de l'Eixample 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació i definició de la volumetria edificada al carrer de Lepant, núm. 209, promogut pels Srs. Jordi Vergués Teixidó i Eduard Rodríguez Villaescusa. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PP i UpB i amb la reserva de vot del PSC i ICV-EUiA. Districte de Sants-Montjuïc 7. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del cementiri de Montjuïc, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i UpB i amb la reserva de vot del PP i ICV-EUiA. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació de l’entorn de la ronda de Dalt, entre el Parc de Cervantes i el Parc del Castell de l’Oreneta, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Portabella requereix una explicació sobre aquest punt. El Sr. Civit explica que es tracta d’una modificació per regularitzar les qualificacions urbanístiques un cop executada la ronda de Dalt la qual no va tenir en consideració les previsions que el Pla General Metropolità havia utilitzat i que no contemplava que la ronda quedés soterrada. Indica que en haver aquest canvi sobre el Pla General Metropolità es pot desafectar de viari i completar les qualificacions amb les preexistències actuals, completant el verd fins el viari actual a ambdós costats, i també part de l’equipament fins el lateral del Parc de l’Oreneta i desafectar diverses zones residencials, modificant la zona de reserva viària actual i evitant l’expropiació d’unes finques que ja no es necessiten. La Sra. Escarp vota a favor considerant que a més a més allibera un equipament per a persones amb discapacitat i que no s’han mantingut les densitats de l’aprovació inicial sense els canvis que s’havien de produir ni s’ha atès el rendiment immobiliari que demanaven alguns propietaris. El Sr. Bolañós vota reserva, considerant que millora la situació existent i desafecta moltes finques que ja no tenia sentit que ho estiguessin. La Sra. Sanz vota reserva. El Sr. Portabella demana abans de fer el seu posicionament afegir una qüestió addicional a propòsit de l’edificabilitat de Can Garcini i si aquest punt ha decaigut. El Sr. Civit indica que el punt no ha decaigut, però que està fora de l’àmbit de la modificació; assenyala a la documentació la ubicació de la parcel·la del carrer Montevideo. El Sr. Portabella, expressa que ho han de terminar d’estudiar i vota reserva. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i PP i amb la reserva de vot del ICV-EUiA i UpB. 4380 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Districte de Gràcia 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i d’ordenació de l’equipament del carrer Maignon/Verdi, promogut per Penfold, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de valoració de les al·legacions, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. La Sra. Escarp vota reserva. El Sr. Bolañós vota a favor. La Sra. Sanz vota en contra, considerant la importància de regular l’activitat residencial amb sòl d’equipament, amb l’objectiu de garantir el destí de l’equipament i evitar-ne l’ús turístic. Apunta que la residència d’estudiants proposada pot convertir-se en un allotjament turístic encobert i considera necessari buscar els mecanismes per garantir l’ús de l’allotjament per estudiants universitaris matriculats. Per altre costat, indica que el districte de Gràcia disposa de nombroses residències d’estudiants però no de grans equipaments universitaris, generant aquest desequilibri problemes amb l’entorn. Per aquest motiu, expressa la necessitat d’equiparar el nombre de places universitàries a l’entorn i al districte i el nombre de places en residències universitàries, opinant que amb aquest Pla i l’acció per part del Govern es perd una oportunitat de convertir l’equipament en esplai públic pel barri. El Sr. Portabella vota en contra perquè observa,com la Sra. Sanz,una existència de residències d’estudiants amb altres finalitats, sobretot en el districte de Sant Martí amb la funció d’allotjament barat a la ciutat de Barcelona. Considera necessari la regulació d’aquesta situació i que hi hagin residències d’estudiants a prop de centres universitaris. Apunta que caldria estudiar el percentatge d’ocupació de les residències d’estudiants per determinar si hi ha mancança de places per residències d’estudiants o bé es tracta de competència deslleial amb els hotels, que tenen altres tipus de característiques, impostos i qualificació. Considera que s’hauria de fer un debat previ sobre aquest aspecte i evitar el que ha succeït a alguns llocs. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP, amb la reserva de vot del PSC i amb el posicionament contrari del ICV-EUiA i UpB. 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels elements tècnics d’instal·lacions del Centre Esportiu Municipal Claror, situat al carrer de Sardenya, núms. 333-335, promogut per l’Institut Barcelona Esports i la Fundació Claror. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sant Andreu 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament “Canòdrom” situat al carrer de la Riera d’Horta- núms. 3-31, d’iniciativa municipal. La Sra. Escarp vota a favor, i tanmateix pregunta per un calendari, atès que l’actual Comissió on s’aprova el Pla especial és al juny i el regidor de Cultura va fixar un inici d’obres al gener. Tot seguit, indica que formularà la qüestió per escrit. La Sra. Presidenta informa que el Sr. Portabella havia requerit informació i demana explicacions al Sr. Civit. El Sr. Civit explica que el Pla especial regula els Usos de cultura del projecte, diferenciant-se del Pla especial estrictament del Canòdrom de la modificació de la resta de l’espai canòdrom, a fi de regular els espais interiors de l’edifici per tal d’albergar l’actual projecte de l’Institut de Cultura de Barcelona el qual es troba ubicat allà. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4381 El Sr. Bolañós vota reserva de vot motivat per la manca d’informació, tant de calendari com de programa funcional i compromisos. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC i ICV-EUiA i amb la reserva de vot del PP i UpB. 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral del carrer Ajuntament i la modificació puntual del Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic a l’àmbit del Districte de Sant Andreu, d’iniciativa municipal. La presidenta requereix el posicionament i vots dels Grups per a l’aprovació definitiva del Pla especial integral del carrer Ajuntament i la modificació puntual del Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic a l’àmbit del Districte de Sant Andreu. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sant Martí 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la finca situada al carrer de Pujades, núms. 428-448, promogut per Trafalgarseis, SL, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. Es retira. 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges dotacionals i l’equipament situat al carrer de Tànger, núms. 40-42, d’iniciativa municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge) Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 15. Estimar parcialment la sol·licitud de la Societat Espais Catalunya Inversions Immobiliàries, SL, entrada al Registre de l’IMU el 17 de maig de 2012, referent a l’actuació urbanística de la UA13 de l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior Diagonal- Poble Nou, que no van ser estimats per l’Acord del Plenari del Consell Municipal de 26 d’octubre de 2012, excepte el que té a veure amb la garantia complementària; recepcionar la concessió atorgada en favor d’Espais Catalunya Inversions Immobiliàries, SL mitjançant contracte de 14 de maig de 2001 i que es tingui en conseqüència per correctament executades les obligacions contractuals, tal com es desprèn de l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics de l’IMU, de 9 de maig de 2014, que figura a l’expedient i que es dóna per reproduït; CANCEL·LAR i retornar la garantia definitiva constituïda per Espais Catalunya Inversions Immobiliàries, SL davant de l’IMU el 9 de març de 2001 per un valor de 2.054.884,43 euros. Denegar el retorn de la garantia complementària de dita concessió de 1.000.000,00 euros que va ser constituïda el 21 de març de 2013 i, en vista de la possible previsió de despesa de les reclamacions de responsabilitat patrimonial recollides a l’informe de 29 d’abril de 2013 de la Directora de Serveis de Coordinació de Planejament i Gestió Urbanística, retenir-la i ampliar-la en la quantitat de 55.784,68 euros, com a diferència entre la garantia dipositada i el càlcul de l’informe de la Direcció de Serveis de Coordinació de Planejament i Gestió Urbanística, de 30 d’abril de 2014, com a possibles indemnitzacions per raó de les reclamacions patrimonials pendents de resolució, d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de l’Àrea de Règim Jurídic de Serveis Jurídics de l’Ajuntament el 14 d’abril de 2014; requerir Espais Catalunya Inversions Immobiliàries, SL perquè constitueixi simultàniament una nova garantia complementària addicional per valor indicat de 55.784,68 euros; i que s’afegeixi a la de 1.000.000,00 euros per respondre dels possibles sobrecostos per causa de 4382 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 les reclamacions pendents de resolució de responsabilitat patrimonial; autoritzar el President de l’IMU a retornar dita garantia complementària del contracte quan escaigui. La Sra. Escarp vota reserva, a fi de poder acabar d’estudiar-ho. El Sr. Bolañós vota reserva, indicant que ho fan a més a més de per terminar d’estudiar-ho amb l’objectiu de rebre una sèrie d’explicacions. Afegeix que la documentació és abundant i que és un tema que porta anys. Desitgen doncs, una ampliació de la informació per a determinar en quina situació es troba. El Sr. Vives remarca que és un assumpte que s’inicia el 2001 i la intenció és tancar-ho, i accepta explicar-ho al Grups perquè es tracta d’una qüestió tècnica i històrica que convé tancar. Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i amb la reserva de vot del PSC, PP, ICV-EUiA i UpB. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 16. Aprovar la declaració d'interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la instal·lació d'un ascensor a la finca del carrer Fàtima, núm. 10, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013; CONCEDIR a la Comunitat de Propietaris de la finca del carrer Fàtima, núm. 10, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013 la bonificació del 90% sobre la quota de l'impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència d'obres per a la instal·lació d'un ascensor en edifici plurifamiliar, el 14 d'abril de 2013 (essent la quota total de 1.625,42 euros i aplicant la bonificació del 90%, la quota resultant exigible és de 162,54 euros); atès que s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança, en tant que es tracta d'unes obres que afavoreixen les condicions d'accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i que no s'integrin en obres o construccions d'abast general. L'11 d'abril de 2013 la comunitat de propietaris va liquidar la quantitat de 1.625,42 euros en concepte d'impost sobre construccions, instal·lacions i obres; per tant, amb la concessió de la bonificació correspon la devolució de 1.462,88 euros; aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l'obra que resulti de la inspecció final de l'obra i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. 17. Aprovar la declaració d'interès públic i utilitat municipal de les obres consistents en la instal·lació d'un ascensor a la finca del carrer Hedilla, núms. 84- 88, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013; concedir a la Comunitat de Propietaris de la finca del carrer Hedilla, núms. 84-88, de conformitat amb l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2013 la bonificació del 90% sobre la quota de l'impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència d'obres per a la instal·lació d'un ascensor en edifici plurifamiliar, el 12 d'agost de 2013 (essent la quota total de 1.507,5 euros i aplicant la bonificació del 90%, la quota resultant exigible és de 150,75 euros); donat que s'ajusta a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança, atès que es tracta d'unes obres que afavoreixen les condicions d'accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat i que no s'integrin en obres o construccions d'abast general. El 13 de juny de 2013 la comunitat de propietaris va liquidar la quantitat de 1.507,5 euros en concepte d'impost sobre construccions, instal·lacions i obres; per tant, amb la concessió de la bonificació correspon la devolució de 1.356,75 NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4383 euros; aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l'obra que resulti de la inspecció final de l'obra; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. 18. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 111 i següents del Reglament Orgànic Municipal, el Reglament de funcionament intern del Consell Ciutadà per a la sostenibilitat; sotmetre’l a tràmit d’informació pública, per un termini de 30 dies, per tal que es puguin presentar les al·legacions i suggeriments escaients; publicar el text de l’acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. La Sra. Escarp vota a favor, considerant que és una tasca que s’ha fet entre les entitats del Consell i els firmants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Opina que cal impulsar la xarxa de signants i avançar cap a criteris de sostenibilitat, reforçant aquest històric de participació. El Sr. Ramírez vota abstenció, sense objectar res contra l’objectiu del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat i comparteix tots els objectius del mateix. Argumenta que el posicionament del seu Grup ve definit per la situació de la modificació de les normes reguladores de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, les quals es troben en fase d’aprovació definitiva, i a l’espera de resposta a les al·legacions presentades, consideren adient abstenir-se en aquest punt. La Sra. Sanz vota a favor, afegint que el seu Grup ha participat en els grups de treball de definició de les normes i per aquest motiu indica al regidor Puigdollers que incorpori els Grups Municipals també en la taula permanent ja que al document final no hi estan incorporats. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ramírez expressa l'abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. 19. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità a les finques situades als carrers d’Alfons XII, núms. 49-51 i del Xiprer, núms. 40-46 i Montevideo, núm. 33- 53, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; i precisar que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost. Es retira. Districte de les Corts 20. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a l’adaptació del sistema viari a la topografia del terreny i per a la preservació dels jardins existents als carrers de Finestrelles, avinguda de Pearson, carrer de Joan d’Alós i el Torrent de les Roses, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; i precisar que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost. El Sr. Civit descriu la modificació puntual del Pla com a una adaptació topogràfica d’una reserva viària existent al Districte de Sarrià-Sant Gervasi que implicaria o un viaducte o una terraplè. En aquest sentit, explica, es presenta una adaptació d’una proposta privada que es basa en adaptar-lo al vial existent segons la topografia i el propi límit natural de la muntanya. La Sra. Escarp agraeix les explicacions del senyor Civit però expressa vot contrari, atès que es tracta d’una gran finca propietat d’una immobiliària i l’afectació del vial permetria que el jardí superior quedés definitivament annexat a l’ús privatiu vinculat a la casa. A més a més, remarca que així s’augmenta la 4384 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 edificabilitat de tot l’àmbit en gairebé un 20% modificant la situació. Considera que és una modificació del PGM redactat per un privat i assumit 100% per part del Govern. El Sr. Bolañós expressa el seu vot a favor, tot indicant que això no significa el seu posicionament definitiu en aquest sentit, sinó per tal de poder iniciar la tramitació i posterior discussió. La Sra. Sanz vota en contra per no estar d’acord amb el model proposat de cessió de sòl forestal a canvi d’augment de sòl i de sostre edificable. El Sr. Portabella vota en contra, degut a l’aspecte d’edificabilitat expressat i pel canvi de dimensions del camí que passa a tres metres i mig dels vint metres previstos pel PGM, als llindars de Collserola. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC: 21. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: I) Reclamar al govern municipal que doni compliment a la proposició aprovada el gener de 2012, per la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient relativa a l'Estació de Sants i els seus entorns. II) Aportar a la propera Comissió d'Hàbitat Urbà un informe amb els compromisos ferms amb els que s'hagi arribat amb altres administracions, quant a les obres, calendaris i pressupost, així com les que tingui previstes fer l'Ajuntament en l'àmbit de les seves competències. La Sra. Escarp recorda la discussió reiterada els últims dos anys a la Comissió de la situació dels entorns de l’Estació de Sants, de la proposició que van portar a aquesta comissió relativa ala necessitat d’urbanització i a les gestions amb el Ministeri de Foment. A continuació, efectua una sèrie de consideracions sobre diverses actuacions com la connectivitat de l’avinguda Roma, la no finalització de la rambla envers l’Estació o el possible trasllat de l’estació d’autobusos, entre d’altres. Finalment, demana pels possibles compromisos existents amb el Ministeri de Foment o si hi ha mesures provisionals per abordar les actuacions que ha exposat. El Sr. Bolañós vota a favor, considerant que deuen haver acords i compromisos en un curt període de temps per millorar la zona, estació, accessos, etc. La Sra. Sanz vota a favor, recalcant que les males condicions dels entorns de l’Estació són evidents degut a la paralització dels projectes arran la situació econòmica i la manca d’inversió del Govern central. Assenyala que entre els projectes paralitzats es troba l’ampliació de l’espai comercial, l’ampliació de l’hotel o el soterrament de l’estació d’autobusos i que aquesta situació es deu a la manca d’exigència de l’Ajuntament al Govern central per a complir amb els compromisos establerts. Considera que l’Ajuntament té una sèrie de prioritats per arribar a determinats acords amb el Govern central, com seria la Marina de Luxe, però sense que hi hagi després una acció per a fer executar aquells acords i compromisos per part del Govern central. El Sr. Vives parla en nom del Govern i es posiciona a favor de la proposició agraint la intervenció de la Sra. Escarp i explicant que el Ministeri està a punt de presentar un programa d’obres sobre algunes estacions ferroviàries entre les quals es troba l’Estació de Sants i que, en converses amb el Ministeri responsable de l’Estació, aquest programa permetrà desbloquejar algunes obres, considerant que la pròxima Comissió es podrà presentar aquest calendari. La Sra. Escarp suposa que a més del calendari s’inclouran les actuacions provisionals a fi de poder discutir-ho. El Sr. Vives confirma que estarà inclòs al calendari. El Sr. Portabella vota a favor. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4385 El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 22. La Comissió d'Hàbitat urbà i Medi Ambient acorda: Instar al govern municipal a presentar per a la seva ratificació el projecte executiu de remodelació de l'avinguda del Paral·lel, introduint si s'escau els canvis necessaris sobre el present pla, i aconseguir un projecte consensuat amb els veïns i entitats. Es tracten conjuntament les proposicions 22 del Grup Popular i 24 del Grup Unitat per Barcelona. El Sr. Villagrasa agraeix al Govern municipal la transacció donat que es troba en la línia de la seva proposta i estan a favor de les obres del Paral·lel i com plantejar el futur de l’avinguda, encara que hi ha punts que consideren que es poden millorar. Entre els punts que considera adient plantejar es troba l’Arnau, el solar del Martínez Soria, el Pla d’usos per al Paral·lel, la dinamització comercial que combini oci i oferta cultural. Considera que no és adient aturar les obres pel sobrecost que suposaria i per l’afectació a la mobilitat i qualitat de vida del Paral·lel i els tres barris colindants: Raval, Poble-sec i Sant Antoni. La transacció es resumeix com“la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al Govern Municipal a definir un espai de treball compartit per tal de complementar el Projecte Executiu de Remodelació de l’Avinguda del Paral·lel per tal d’aconseguir un projecte amb el màxim de consens possible”. Apunta que el terme possible vol expressar la voluntat d’arribar al màxim acord. El Sr. Portabella lamenta que s’hagi arribat a aquesta transacció entre el Partit Popular i el Govern sense comptar amb el Grup Unitat per Barcelona amb una proposició semblant atès que la transacció podria haver-se donat amb els dos Grups. Explica que la proposició del seu Grup no demanava la paralització de les obres sinó la configuració definitiva de les placetes resultants de la reforma de l’avinguda del Paral·lel diferents de les proposades pel Govern, no entenent el motiu pel qual el Govern no hagi volgut transaccionar aquest aspecte. Tot seguit, explica que la seva proposta és la que més àmpliament rep suport de les entitats, que s’ha reunit amb les de la zona per conèixer el que opinen, i que algunes li han expressat que no desitgen placetes que es puguin convertir en espais per a terrasses. Apunta que hi ha una sèrie d’elements com ara el tipus de fanals i la tecnologia emprada que ell no entrarà a considerar, però remarca que existeix l’Ordenança de vetlladors aprovada pels mateixos Grups que han transaccionat, i expressa que la preocupació es centra en l’ús d’aquests espais diàfans. Manifesta que la preocupació davant del perill que aquests espais es converteixin en terrasses de bar és la que condiciona la posició de les entitats. Per aquest motiu, expressa la necessitat de resoldre aquest tema. Finalment mostra el seu disgust per no haver transaccionat el Govern amb el seu Grup malgrat presentar una proposició semblant a la del Grup Popular. La Sra. Escarp es posiciona a favor de la transacció atès que el seu Grup mostra una voluntat per la continuïtat de les obres del Paral·lel. Indica que aquesta reforma porta temps en discussió amb algunes modificacions i sent la necessitat de definir una sèrie d’aspectes que giren sobretot al voltant dels usos més que no pas de l’estructura física de l’avinguda. Recorda les propostes de la Via Cultural així com de la Via Gastronòmica que van comportar paral·lelament el temor de convertir-se en una invasió abusiva de terrasses. Finalment, i abordant ara les placetes, remarca que al projecte original el disseny era asimètric mentre que a l’actual projecte s’ha incorporat la “Y”, essent aquest un dels punts a tractar juntament als usos que indicava el Sr. Portabella. Considera que les dues proposicions presentades són diferents, i que si es crea un espai de treball compartit per complementar el projecte executiu de remodelació i buscar el màxim consens, les placetes han de formar part del debat, indicant que el vot del seu Grup serà favorable en els dos casos. 4386 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 El Sr. Villagrasa comunica que votarà en contra de la proposta de Unitat per Barcelona que tal i com està plantejada sembla un debat de part del barri a favor d’aturar les obres, considerant que plantejar la configuració definitiva de les places resultants implica definir novament el projecte i això implica aturar les obres. Apunta que a l’igual que hi ha entitats en contra altres s’hi posicionen favor i que la major part dels comentaris que ha rebut es refereixen a petits detalls, incloent definir els usos de l’espai públic, els quals no requereixen aturar les obres, conseqüència que creu que sí que es deriva de la proposta del Sr. Portabella. Per aquests motiu votaran en contra d’aquella proposta, considerant que la proposta presentada per ells és més àmplia i,a més a més, tracta de recuperar el paper de referent teatral que ho va ser a tota Espanya. La Sra. Sanz comenta que a la Comissió de Presidència del dia anterior van formular un prec al Govern municipal sol·licitant aturar les obres i iniciar un procés participatiu amb la creença que calia vincular la reforma i les obres a les necessitats i el consens veïnal, cosa que considera que no succeeix a l’actualitat. Per aquest motiu han presentat esmenes a les dues proposicions:pel que fa a la proposta d’Unitat per Barcelona d’incorporar l’aturada de les obres, ja que consideren que no es poden replantejar les placetes sense aturar la seva construcció, i que ha estat rebutjada, i de forma comuna a ambdues enlloc de crear un espai comú de treball compartit es proposa un procés participatiu que no ha estat considerat. Aprofita la circumstància per oferir novament als dos Grups la proposta in voce d’aturar les obres i establir el procés participatiu. Segons recorda, el seu Grup va ser l’únic que es va oposar al projecte quan es va proposar al gener de 2013 i va presentar una iniciativa en la Comissió que va rebre la resposta del Sr. Vives segons la qual es comptava amb un consens enorme de totes les entitats; i considera que o bé aquesta situació ha canviat o bé aquell consens enorme no ha existit mai. Manifesta, tot i que el seu grup aposta per una transformació de l’avinguda, la seva manca de suport al projecte del Govern municipal que és decebedor, atès que aquest projecte anirà en detriment d’una transformació de l’avinguda ja que aquesta corre el risc de servir paral·lelament com a via de referència per al trànsit i de fractura per als barris que l’envolten. Pensa que el projecte no aborda prou elements de reducció estructural del trànsit, com eixamplar les voreres en detriment de l’espai dels cotxes,o destinar les placetes per als usos ciutadans i no per a instal·lar terrasses. Al seu parer la proposta converteix l’avinguda en una unió entre dues atraccions turístiques: les Rambles i les Fonts de Montjuïc. El Sr. Portabella pensa que l’argumentació del Partit Popular de votar en contra de la proposició és absolutament desajustada atès que realment és el Grup del PP el que proposaven aturar les obres. Demana que el Govern pacti amb el teixit veïnal el disseny de les placetes, sense necessitat d’aturar el projecte, ja que no en requereix una modificació substancial perquè només es discuteixen els usos. Considera en canvi que ratificar el projecte executiu sí implica aturar les obres. Per aquest motiu exposa que no votaran a favor de la proposició del Partit Popular, que ha estat transaccionada malgrat que considera que implica la paralització de les obres i, en canvi, no s’ha contestat a la seva proposta de transacció. Pel que fa a la proposta de la Sra. Sanz,restarà a l’espera de la posició del Govern sobre la proposició del seu Grup. El Sr. Vives agraeix el compromís de tots els Grups amb la continuïtat de les obres, a excepció del Grup d’Iniciativa per Catalunya, i recorda que s’està realitzant amb un gran consens per part de la major part d’entitats veïnals. Admet que han sorgit qüestions relatives als possibles usos de la urbanització però que aquests temes s’aniran tractant amb totes les entitats, a favor i en contra de com s’han de programar els espais sorgits de la nova urbanització del Paral·lel. Agraeix la transacció amb el Partit Popular i expressa que el seu vot serà positiu i en canvi, per motius derivats de la pràctica política, es votarà en contra de la proposta del Grup d’Unitat per Barcelona, malgrat la claredat de les argumentacions del Sr. Portabella. El Sr. Villagrasa comenta que la transaccional del Grup d’Iniciativa per Catalunya conté el mateix discurs que el manifest d’“Aturem el Pla Paral·lel”. Finalment manifesta que votarà en contra de la proposta d’Unitat per Barcelona, no accepta NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4387 la transaccional d’Iniciativa per Catalunya i agraeix els vots favorables que ha rebut la seva proposta. El Sr. Portabella al·lega que el Grup municipal del Partit Popular ha canviat el seu discurs i que la proposta tenia la intenció de paralitzar les obres. En quant a la proposta d’Iniciativa, entén que els demana que incorporin el procés participatiu i no que s’aturin les obres. La Sra. Sanz aclareix que es demanen totes dues coses. El Sr. Portabella no accepta l’esmena d’aturar les obres, però no té inconvenient en la realització d’un procés participatiu amb els col·lectius i associacions veïnals del barri del Raval, Poble Sec i Sant Antoni per configurar les placetes resultants de la reforma de l’avinguda del Paral·lel. La Sra. Sanz matisa que la opinió del seu Grup gira al voltant de l’apertura del procés participatiu liderat pel Govern municipal a qualsevol ciutadà, independentment dels col·lectius vinculats. En aquest sentit expressa el seu vot positiu a la proposició d’Unitat per Barcelona i els seu vot d’abstenció a la proposició del Partit Popular ja que ICV-EUiA no està en contra del que han acordat amb el Govern municipal. Conclou considerant la proposició d’insuficient, i que no dóna cobertura a les exigències veïnals. El Sr. Portabella, davant el resum de les votacions que porta a terme la presidenta, aclareix que s’hi absté atès que per ell no votar a favor no exclou l’abstenció. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa l'abstenció del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l'abstenció del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Hàbitat urbà i Medi Ambient acorda: Instar al govern municipal a definir un espai de treball compartit per tal de complementar el projecte executiu de remodelació de l'avinguda del Paral·lel per tal d'aconseguir un projecte amb el màxim consens. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 23. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al govern municipal a, que prèviament a l'aprovació inicial Pla especial d'establiments de concurrència pública i altres activitats al districte de Gràcia (Pla d'usos de Gràcia): 1) Declari immediatament la suspensió de les llicències d'obres i activitats en l'àmbit del Pla especial. 2) Realitzi un procés de participació ciutadana obert per definir els objectius i els criteris del Pla Especial, amb presència de la ciutadania i d'entitats veïnals i socials, per tal d'assegurar que el nou Pla respongui a l'interès públic i tingui un alt nivell de consens. La Sra. Sanz explica que al final de l’any passat el districte de Gràcia va informar els diferents Grups que volia revisar el Pla d’usos del districte i es van produir diferents reunions amb els diferents Grups Municipals al Consell Plenari del districte en el qual van manifestar dubtes i aportacions no respostes pel Govern. Recorda també que ala Comissió d’Hàbitat Urbà del mes de març es va presentar un prec al Govern sol·licitant un procés participatiu obert que es va rebutjar argumentant que s’estava portant a terme des del districte. Considera que no existeix cap procés participatiu llevat d’unes reunions amb algunes associacions de veïns. Per aquest motiu, explica, van sol·licitar al mes de maig a la regidora durant el Plenari del districte la suspensió de l’atorgament de llicències d’obres i activitats en l’àmbit del districte en tant que es tramitava i es preparava el Pla d’usos, rebent una resposta negativa. Com a conseqüència de l’apertura de dos nous albergs, un al carrer Venus amb més de 400 places i un altre al carrer Montmany, al barri de Gràcia, van sol·licitar novament la suspensió per escrit al Districte, sense resposta formal encara que informalment van ser informats que la suspensió de llicències es podria incorporar amb l’aprovació inicial del Pla. Apunta que la manca de procés participatiu ha propiciat la creació de la Plataforma “Gràcia on Vas?” per part dels veïns i les veïnes amb la finalitat de debatre el futur del barri i els objectius del Pla d’usos. 4388 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Així, resumeix, el Districte s’ha compromès a escoltar el seu Grup abans de l’aprovació inicial, però no existeix compromís envers l’impuls d’un procés participatiu i per aquest motiu presenten la proposició a fi de revisar el Pla d’usos i la forma com s’ha de portar a terme la revisió, tot i estar d’acord amb la necessitat de modificar-lo atès les noves activitats que han aparegut. Considera que l’objectiu del Pla d’usos ha de portar a equilibrar els usos residencials, comercials i turístics de tot l’àmbit del districte de Gràcia i evitar que aquest es converteixi en una Ciutat Vella II, regulant tots els usos des dels hotels fins les residències d’estudiants que fan d’alberg amb la implicació de tot el teixit veïnal i la participació dels veïns. Ressalta la importància de la suspensió de llicències en paral·lel al procés participatiu del Pla d’usos per evitar que el temps que requereixi la revisió suposi un efecte crida a activitats que es vulguin regularitzar abans de la revisió del Pla, però que no hi estan en contra davant la proposta del Govern de fer-ho a través de l’aprovació inicial, malgrat que preferirien que s’hagués incorporat al principi del procés. Finalitza expressant els seu acord amb la proposició i la transacció realitzada pel Govern que incorpora aquest element. La Sra. Escarp manifesta el vot favorable del Grup Socialista, exposant que el document de revisió del Pla d’usos i d’un Pla especial presentat al Districte de Gràcia és semblant al Pla d’usos de Ciutat Vella, abordant temes semblants i amb un plantejament similar de regulació, densitats i condicions al Pla d’usos de Ciutat Vella. Considera que el procés de participació prèvia i la suspensió de llicències en els termes d’aprovació inicial és el que preveu la pròpia regulació i que en els sis mesos de temps transcorregut des de l’inici de la informació del projecte més el que es requerirà per al període de participació pública permetrà l’apertura de nous establiments en zones ja saturades. No obstant això, espera que alguns punts quedaran sotmesos al Pla d’usos actual i es podrà evitar alguna cosa. Per aquest motiu finalitza la seva intervenció avançant el seu vot favorable a la transacció. El Sr. Bolañós expressa el seu vot d’abstenció perquè tot i que no estan en contra de regular el Pla d’usos de Gràcia i millorar-lo, consideren que és necessari un acord polític previ a l’aprovació inicial o es podria produir una paralització de l’expedient, podent generar la suspensió de les llicències en aquest supòsit un perjudici a molta gent. Consideren que ha d’haver un procés participatiu, un acord polític i portar a terme un expedient que es podria millorar o modificar, però que sense un acord polític previ una aprovació inicial i una suspensió de llicències serien temeràries. Conclou considerant que cal millorar el Pla d’usos de Gràcia i per aquest motiu s’hi abstenen. El Sr. Portabella vota a favor de la proposta, considerant que el Pla d’usos del districte de Gràcia iniciat fa tres mandats ja ha complert la seva funció i que l’aparició de noves activitats econòmiques aconsellen modificar-lo. Explica que considera oportuna la participació ciutadana que es recull tant en la transacció com a la proposició inicial. Exposa, per un altre costat, que el punt que varia a la transacció és determinar si es declara o no immediatament la suspensió de les llicències d’activitats en l’àmbit del Pla especial. Destaca que el que recull la transacció és el que està recollit a la llei i que la seva experiència indica que es produeix un allau de sol·licitud de llicències quan s’obre un procés d’aquest tipus difícil d’aturar si no s’ha fet una suspensió de llicències temporal. Per aquest motiu, es posiciona a favor del redactat inicial de la proposició considerant que amb la proposició no s’estava exposat a aquesta situació i sí amb la transaccional. Això no obstant, avança el seu vot favorable a la Proposta transaccionada però adverteix que en les properes setmanes es pot produir un allau de sol·licituds de llicències d’obres que no es sabrà aturar. El Sr. Vives agraeix la predisposició del Grup d’Iniciativa amb la seva presentació de proposició per incorporar les transaccions i el treball conjunt que reduirà els temors manifestats pel Sr. Bolaños. Considera que la redacció de la definició d’objectius i criteris del Pla especial consolida l’acord polític i l’acord ciutadà al qual feia esment la Sra. Sanz i que els permetrà sortir més legitimats del procés. En referència a les situacions destacades pel Sr. Portabella indica que es NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4389 vetllarà perquè no es produeixin. Finalitza la seva intervenció votant a favor de la proposta. La Sra. Sanz agraeix els vots favorables dels Grups i l’abstenció del Partit Popular, considerant que la sol·licitud va en línia de poder reflexionar les actuacions per poder prioritzar i evitar les situacions apuntades pel Sr. Portabella. A tall d’exemple, fa referència a l’impacte d’un alberg de més de quatre-centes places en un únic espai a la Vila de Gràcia el qual equivaldria al doble de persones de les que viuen a una illa. També indica que preferien la proposició inicial però que considera que amb aquesta s’aconsegueix un element més de compromís del Govern municipal cap a un procés participatiu, que no existia fins aquest moment, i cap ala suspensió de llicències amb l’aprovació inicial. Desitja finalment que això sigui suficient per a evitar els perills que s’han descrit. La Sra. Escarp declara que ja ha expressat el posicionament de vot del seu Grup i fa una reflexió felicitant el posicionament final del Sr. Bolaños i la participació del Sr. Vives i considerant que la situació es clarifica més, a banda del punt relatiu a les llicències. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Bolaños expressa l'abstenció del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al govern municipal a que, en el marc del tràmit de redacció del Pla Especial de Concurrència Pública i altres activitats al Districte de Gràcia (Pla d'usos de Gràcia): 1) Es realitzi, prèviament a l'aprovació inicial del document, un procés de participació ciutadana obert per definir els objectius i els criteris del Pla Especial, amb presència de la ciutadania i d'entitats veïnals i socials, per tal d'assegurar que el nou Pla respongui a l'interès públic i tingui un alt nivell de consens. 2) Que incorpori al tràmit d'aprovació inicial una suspensió de llicències d'obres i activitats. Del Grup Municipal UpB: 24. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar el govern municipal a projectar la configuració definitiva de les placetes resultants de la reforma de l'avinguda Paral·lel d'acords amb els col·lectius i associacions veïnals dels barris del Raval, Poble Sec i Sant Antoni. Tractada conjuntament amb el punt núm. 22 de l’ordre del dia. El Sr. Vives expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del PP, la Sra. Sanz expressa el vot favorable del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable del UpB. Es rebutja. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal PSC: 25. Que l'Ajuntament de Barcelona elabori un mapa per barris, de llançaments i desnonaments d'habitatges de la ciutat de Barcelona i el presenti en aquesta comissió en el termini de tres mesos. La Sra. Andrés assenyala la dificultat d’obtenir dades sobre els desnonaments i els llançaments a la ciutat al Consell de l’Habitatge Social i de la Comissió Mixta de Llançaments. Explica que el 90% dels llançaments judicials es deuen a impagaments d’habitatges de lloguer, dictant entre 18 i 20 ordres de llançament al dia, dels quals entre un i dos al dia es poden considerar com d’emergències socials i que la Mesa d’emergències socials analitza cada mes més de 30 casos de demanda d’habitatge, havent-se tramitat més de 500 desnonaments a domicilis al 2013, la majoria d’ells amb necessitats d’habitatge d’Emergència social. Indica que hi ha barris com ara Ciutat Meridiana, on aquesta situació és habitual amb 4390 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 execucions i llançaments setmanals, assenyalant que hi ha altres zones de la ciutat en les quals també hi abunden aquestes situacions. Per aquest motiu considera imprescindible que el Govern elabori un mapa per barris per a analitzar i disposar mensualment totes les dades sobre llançaments i desnonaments de la ciutat amb els diferents agents que es considerin: el Servei d’Actes de Comunicació, el Consell General del Poder Judicial, les entitats financeres, o els propis Serveis Socials per facilitar d’aquesta forma la feina de les Oficines d’Habitatge, les quals considera que han de portar a terme les tasques de mediació i de reallotjament de les famílies. El Sr. Vives accepta el prec i comparteix la visió de la Sra. Andrés i informa que es disposa de la informació atès que ja es treballa amb ella. Indica que diverses vegades s’ha demanat durant la Comissió i en el marc del plenari que hi hagués un responsable polític d’aquest tema, i recorda que ell és el responsable, motiu pel qual manifesta un interès superior en comptar amb la informació. Per tot plegat accepta el prec. La Sra. Andrés agraeix l’acceptació del prec i sol·licita que es presenti el mapa davant la Comissió en tres mesos. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 26. Que el Govern Municipal procedeixi a la remodelació del tram pendent de la Ronda del Mig al tram de Travessera de Dalt des de Pl. Lesseps fins a c/Escorial durant aquest mandat. El Sr. Bolañós sol·licita que el Govern municipal procedeixi a la remodelació del tram pendent de la ronda del Mig, el tram de la Travessera de Dalt des de la plaça Lesseps fins al carrer Escorial durant aquest mandat. El Sr. Vives accepta la sol·licitud i indica que ja s’està treballant aquest punt. El Sr. Bolañós sol·licita que quan es disposi d’un calendari se’ls faci arribar. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 27. Que el Govern municipal elabori un protocol d'informació ciutadana per tal de publicar els resultats de la totalitat de les anàlisis d'aigua que s'efectuen a la ciutat de Barcelona, d'acord amb els requeriments de l'article 29 del RD 140/2003. Que es publiqui aquesta informació a través dels mitjans de comunicació propis de l'Ajuntament i a la web de la ciutat. La Sra. Sanz demana al Govern municipal que elabori un protocol d’informació ciutadana per tal de publicar els resultats de la totalitat de les anàlisis d’aigua que s’efectuen a la totalitat de la ciutat de Barcelona, tant les generals com les opcionals, i que es posi a disposició i publiqui a la web, per tal que la gent pugui conèixer l’estat de qualitat de l’aigua. El Sr. Joan Puigdollers no accepta aquest prec degut a que des de 1998 l’Ajuntament de Barcelona publica anualment l’Informe sobre la Salut a Barcelona el qual es debat a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. Recorda paral·lelament l’existència des del 2012 d’un informe sencer sobre la qualitat sanitària de l’aigua de consum humà de Barcelona publicat a la web de l’Ajuntament i d’accés obert. Per altre costat indica que aquesta tasca no correspon a Hàbitat Urbà, sinó a l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona i que aquesta Agència els ha comunicat que està en estudi un sistema per a disposar de dades més actualitzades. Seguidament, assenyala que l’Article 30 del Reial Decret recull que hi haurà un Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum que regularà quina ha de ser la informació, però que encara no s’ha posat en marxa aquest sistema. Per aquest motiu informa que es crearà un sistema propi però serà provisional en dependre de NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4391 l’aplicació del Decret per part del Ministeri de Sanitat de l’Estat que defineix com ha de ser la informació. La Sra. Sanz lamenta que no s’accepti la proposta ja que considera que va en la mateixa direcció que el Sr. Vives ha expressat. Explica que la sol·licitud d’elaboració d’un Protocol d’Informació Ciutadana ve motivat perquè habitualment els ciutadans no descarreguen l’Informe de Salut Pública sencer, i això es trobaria en la línia del concepte d’E-Govern. En aquest sentit fa una analogia de la proposta presentada amb el Mapa de Sostenibilitat respecte del qual el dia abans el Sr. Vives havia manifest la inquietud de divulgar les dades de forma intel·ligible. Recorda que es tracta de la mateixa situació i no entén el motiu de la no acceptació, a la qual atribueix motivacions polítiques. Es dóna per tractat. 28. Que el Govern municipal desenvolupi un nou protocol per als casos d'impagament del lloguer i desnonaments en els habitatges del Patronat Municipal de l'Habitatge, i presenti els resultats a la propera Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. La Sra. Sanz sol·licita que el Govern municipal desenvolupi un nou protocol per als casos d’impagament de lloguer i desnonaments en els habitatges del Patronat Municipal, presentant els informes en la propera Comissió. El Sr. Vives no accepta el prec, al·legant que ja s’està portant a terme. La Sra. Sanz agraeix que s’estigui realitzant i per aquest motiu sol·licita que es presenti el Protocol donat que les dues vegades que s’ha formulat el prec ha estat rebutjat amb la mateixa motivació, i atès que han transcorregut 4 o 5 mesos entre els dos precs considera adient veure els resultats abans que s’hagi de fer una tercera vegada la sol·licitud d’elaboració del Protocol. Considera que l’actual és insuficient i els tràmits utilitzats semblants als de les entitats financeres quan en aquest cas és el Patronat qui fa els desnonaments. Sol·licita que es porti a terme en un breu període de temps per a evitar els processos llargs i dolorosos que suposa per a la gent que rep un avís d’una entitat pública. El Sr. Vives considera que es tracta d’un tema seriós i defensa el protocol aplicat pel Patronat, essent el Patronat un model a nivell de l’Estat espanyol i internacional. Està d’acord que tots els processos són millorables i per aquest motiu s’està treballant i modificant sobre la marxa el Protocol. Finalment, informa que no hi ha cap persona vivint en propietats del Patronat Municipal de l’Habitatge que sigui desnonada sense prèviament haver estar dotada amb un sostre per viure. Finalment, indica l’aplicació d’aquesta praxi des de fa temps. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PSC: 29. Quantes plantes es poden construir actualment a la Torre Diagonal - Pere IV i quin és el capteniment del Govern municipal respecte a la informació que s'està oferint als ciutadans en la seva comercialització? La Sra. Escarp informa que han tingut coneixement de la comercialització dels habitatges d’un edifici Diagonal – Pere Quart amb planta baixa i 26 quan el Pla especial vigent aprovat era de planta baixa més 20, indicant si no s’equivoca en la seva informació. Per aquest motiu adreça la pregunta al Sr. Vives sobre si s’ha tramitat un Pla i ella no ha estat conscient d’això o bé el promotor té la certesa que hi haurà un pla i que serà aprovat o està comercialitzant un producte que de moment no existeix. El Sr. Vives indica que la tercera opció és la correcta, és a dir, el promotor està comercialitzant un producte que no existeix. La Sra. Escarp dóna la seva aprovació. 4392 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 El Sr. Vives indica que cadascú és responsable de la publicitat que fa i que l’Ajuntament no pot preocupar-se per la publicitat que fan els operadors de Barcelona. La Sra. Escarp agraeix la resposta. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 30. Quin es el capteniment del Govern municipal sobre el projecte que uniria la carretera de les Aigües fins a Torre Baró mitjançant una passarel·la travessant el parc natural de Collserola? El Sr. Bolañós demana quin és el capteniment del Govern municipal sobre el projecte que uniria la Carretera de les Aigües fins a Torre Baró mitjançant una passarel·la travessant el Parc Natural de Collserola. El Sr. Vives considera que és una pregunta molt genèrica, responent que en termes generals el capteniment és positiu i que la finalització de la passarel·la és fonamental per a finalitzar la Carretera de les Aigües. El Sr. Bolañós no posa en dubte la finalització de la Carretera de les Aigües, però assenyala que existeix una sensibilitat respecte a determinades inversions en certs barris i considera que al barri de Torre Baró hi ha altres prioritats més adients i que si la inversió de quasi dos milions d’euros es destinés a altres qüestions, part del veïnatge no es mostraria recelosa davant de les inversions. El Sr. Vives coincideix amb els apreciacions del Sr. Bolaños i amb la necessitat de tenir cura de com es realitzen les accions a l’entorn. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal UpB: 31. Quin és el capteniment del Govern municipal sobre l'ús habitual de l'espai públic com a espai per a fer publicitat directa? El Sr. Portabella fa esment de les diverses ocasions que han denunciat els mals usos dels espais públics a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fer publicitat, documentant amb fotografies aquestes situacions i aportant-les a la Comissió. Considera que es tracta de publicitat que no compta amb els permisos de l’Ajuntament i contra la que caldria actuar. Entre els exemples que cita es troben els cartells d’Avancar al mig del passeig de Sant Joan; bicicletes amb banderoles a la Plaça Sant Jaume; els GoCars grocs aparcats a la zona d’aparcament de motos i el lliurament de publicitat davant la Catedral; guies no autoritzats amb paraigües a la plaça de l’Àngel. Recalca que aquestes activitats incompleixen l’article 24, l’article 31, i l’article 37 de l’Ordenança municipal. Considera que s’està banalitzant l’espai públic i que no té res a veure amb fer una ciutat business friendly com va dir el Sr. Vives fa un temps. El Sr. Vives expressa que ell no ha dit aquesta expressió. El Sr. Portabella indica que això li vaser contestat en una Comissió i demana actuar contra el desori de la situació actual. Recorda la seva disposició a ajudar el Govern tot i que considera que no és possible que cada dues o tres Comissions hagi de recordar aquesta problemàtica amb tres o quatre exemples. El Sr. Vives coincideix amb la reflexió del Sr. Portabella i es procurarà posar remei a les situacions a les que ha fet referència, continuant treballant sobre la pressió que es fa sobre l’espai públic. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 32. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició M1115/7792, aprovada en la sessió de 20 de juny de 2013: La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Instar al Govern municipal a elaborar un Pla d’accessibilitat urbanística per a la localització de punts NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4393 d’accessibilitat complicada als diferents carrers en pendent de la ciutat de Barcelona, especialment als barris de muntanya, per tal que amb petites actuacions d’urbanització i mobiliari urbà com podrien ser la instal·lació de baranes i/o paviments antilliscants als inicis d’aquests carrers, es millori l’accessibilitat amb una inversió mínima. El Sr. Bolañós realitza la sol·licitud de seguiment de la proposició aprovada el 20 de juny de 2013, que deia “instar al Govern municipal a elaborar un Pla d’accessibilitat urbanística per a la localització de punts d’accessibilitat complicada als diferents carrers amb pendent a la ciutat de Barcelona, especialment en els barris de muntanya per tal que amb petites actuacions d’urbanització i mobiliari urbà, com podrien la instal·lació de baranes o paviments antilliscants als inicis d’aquests carrers es millori l’accessibilitat amb una inversió mínima”i de la qual no ha rebut informació. Considera un tema prioritari que amb baixa inversió pot obtenir bons resultats. El Sr. Vives lamenta que no s’hagi fet arribar la informació però informa que en el Pla de manteniment integral aprovat i, atenent a la proposta del Sr. Bolañós, s’inclou una partida específica de més d’un milió d’euros destinada específicament al que reclama, motiu pel qual es dóna compliment a la sol·licitud. El Sr. Bolañós sol·licita el llistat de les actuacions concretes que formen part d’aquesta inversió de més d’un milió d’euros. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ICV-EUiA: 33. Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l'estat d'execució per donar compliment al prec següent, presentat per aquest Grup Municipal a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient en sessió de 18 d'octubre de 2012: (M1115/5394) Que el Govern municipal presenti abans de 6 mesos a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient els estudis previs per actualitzar i desenvolupar els instruments de planejament adequats per conservar i protegir els cascs antics i els nuclis històrics de la ciutat als barris d’Horta, el Farró, Gràcia, la Bordeta, Sants, Poblenou 22@ (Trullàs, la Plata i Taulat) i Can Peguera, amb l’objectiu de mantenir el paisatge urbà i els trets característics i identitaris de cada teixit. La presidenta informa que la senyora Sanz sol·licita que la informació es subministri per escrit. El Sr. Vives comunica que així es farà. Es dóna per tractada. VI) Mocions Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità a les finques situades als carrers de d’Alfons XII, núms. 49-51 i del Xiprer, núms. 40-46 i Montevideo, núm. 33-53, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes i precisar que l’esmentat termini s’amplia en un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost; suspendre, de conformitat amb l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, la tramitació de plans urbanístics derivats concrets, així com l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l’àmbit delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article; determinar, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini d’aquesta suspensió serà, com a màxim, de dos anys, que començarà a comptar des de l’endemà de la publicació 4394 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 al BOPB d’aquest acord; i PUBLICAR-LO en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. URGÈNCIA DE LA MOCIÓ I DEBAT. La presidenta obre el torn per tal de votar la urgència de la moció. La Sra. Escarp expressa el seu vot contrari a la urgència ja que no hi ha justificació de la urgència a l’expedient i manifesta que desitja i demana formalment que consti en acta o que es justifiqui des de Secretaria o s’enviï un informe sobre com es pot passar d’un punt de l’Ordre del dia que es retira, a una transmutació en un altre punt de l’Ordre del dia mitjançant una moció d’urgència, sense tenir l’expedient previ, el qual ha estat disponible a Secretaria només dues o tres hores abans de la Comissió. Recalca que el Grup Socialista va fer una compareixença que ha de formar part de l’expedient, encara que s’aprovi per moció d’urgència. Apunta que el mateix és aplicable al Grup d’Iniciativa. Indica que és un tema de procediment i espera que el secretari ho portarà a terme d’aquesta manera. No creu adient que la situació actual no segueixi el procediment, ja que es treu un punt de l’Ordre del dia i es passa a un altre punt de l’ordre del dia via moció d’urgència sense expedient, sense que hi hagi temps material d’estudiar-ho. El Sr. Bolañós vota a favor, en tractar-se d’una aprovació inicial i d’un tema important que s’havia d’haver abordat temps abans. Afegeix que això no implica que s’estigui d’acord amb com s’ha portat a terme aquest tema. La Sra. Sanz considera que la urgència urbanística està injustificada ja que no hi ha risc d’aprovació per silenci administratiu i podria haver-se tractat en la propera reunió. Per aquest motiu requereix que es justifiqui la urgència, què no entén ni comparteix, i creu que es tracta d’ocultar el defecte formal de no disposar en temps i forma de l’expedient quan corresponia, considerant això molt greu i inadmissible. Recorda que a les 4 de la tarda no hi havia expedient, de forma que els Grups no han tingut ocasió d’accedir a la informació, remarcant que el Grup d’Iniciativa va realitzar una compareixença a Secretaria que haurà de constar a l’expedient. El Sr. Portabella expressa el seu vot en contra de valorar la urgència pels arguments que els altres regidors ja han mostrat: es tracta d’un punt recollit a l’Ordre del dia però al qual no s’ha pogut accedir a l’expedient, posteriorment es retira de l’Ordre del dia per aquest motiu i finalment s’incorpora amb tràmit d’urgència. El Sr. Vives entén la posició dels Grups votant en contra d’aquesta urgència i ho assumeix però assenyala que les condicions han canviat ja que es disposa del Conveni signat amb els privats que faciliten els terrenys pels equipaments, afavorint tramitar-ho per urgència. Sobre l’expedient, recalca que els Grups estaven informats de la situació i l’única diferència és disposar del conveni signat. La Sra. Escarp pregunta si en aquest moment es procedirà a discutir el punt. La Presidenta respon afirmativament. La Sra. Sanz valora que es procedeixi a discutir el punt i pregunta al Sr. Vives com podia estar inclòs a l’Ordre del dia inicial el punt si no es disposava inicialment del Conveni Urbanístic per presentar el punt i considera que hi havia doncs un defecte de forma de l’Ordre del dia inicial. La Presidenta aclareix que s’havia retirat i ara s’havia incorporat per via d’urgència, dóna resum de les votacions dels Grups respecte a la urgència de la moció: el vot en contra d’Unitat per Barcelona, del PSC i d’Iniciativa; i amb el vot a favor del PP i de Convergència i Unió. D’aquesta votació extreu que queda aprovada i forma part de l’Ordre del dia el punt i sol·licita al Sr. Civit que porti a terme l’explicació. El Sr. Civit indica que són els Grups els que han de demanar l’explicació. La Sra. Escarp al·lega que el Govern pot explicar el punt, però que en el seu cas s’evadeix de la discussió perquè considera que la urgència no està motivada. Considera que l’explicació és adient ja què ajuda a conformar part de l’opinió respecte a l’observat a l’expedient, que en aquest cas no ha estat possible. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4395 La Presidenta dóna fe que l’expedient ha arribat un parell d’hores escasses abans de la Comissió i que els Grups no han tingut el temps necessari per a estudiar-ho, però indica que com la moció d’urgència ha estat aprovada cal que els Grups es posicionin i per aquest motiu convida al Sr. Civit a portar a terme l’explicació. El Sr. Civit descriu la modificació puntual del Pla General Metropolità com l’establiment d’un sector de planejament discontinu recollit a l’expedient el qual abasteix tres àmbits: l’àmbit del carrer Montevideo, l’àmbit del carrer Alfons XII, on es situa la Torre Ripoll i l’àmbit del carrer Xiprer, on es troba la Torre Garcini. Amb aquest sector discontinu es transfereix una part de l’edificabilitat i de la densitat de l’àmbit de Torre Garcini al carrer Montevideo, establint els dos àmbits d’equipament com a públics i deixant per a una posterior reparcel·lació la transmissió dels títols. Explica finalment que a l’àmbit del carrer Montevideo s’estableix la qualificació, que una part qualificada de zona verda serà objecte de cessió, i que s’estableixen els paràmetres d’edificació i urbanístics de cinc nous blocs d’habitatges. El Sr. Bolañós vota a favor de l’aprovació inicial per tal d’afavorir la discussió i millora de l’expedient. La Sra. Sanz vota en contra. El Sr. Portabella expressa el seu vot en contra, aclarint que no es posicionen contra la recuperació de Can Garcini, però que la proposta porta l’edificabilitat al costat del Parc de l’Oreneta, punt amb el qual no estan d’acord. El Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Bolaños expressa el vot favorable del PP, la Sra. Sanz expressa el vot contrari del ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot contrari del UpB. S'aprova. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19.00 h. 4396 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Acords Acords de les sessions del mes de juliol de 2014 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR Sessió de 16 de juliol de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment el Reglament de la Gaseta Municipal de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona. Sotmetre'l a informació pública per un termini de trenta dies, d’acord amb l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal. 2. Iniciar l'expedient del contracte que té per objecte el manteniment d'elements constructius i instal·lacions dels edificis adscrits als Districtes i Gerències de l'Ajuntament de Barcelona per als anys 2015-2016 amb el foment de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 14002721, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 19.146.577,50 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: Lot 1: Gerències de Recursos, Recursos Humans i Districte de Nou Barris, per un import de 4.025.530,08 euros; Lot 2: Gerències de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Prevenció, Seguretat i Mobilitat, per un import de 3.630.235,88 euros; Lot 3: Districtes de Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi, per un import d'1.773.762,08 euros; Lot 4: Districtes d’Eixample i Horta- Guinardó, per un import de 2.591.416,50 euros; Lot 5: Districte de Sants-Montjuïc i Gerència d’Hàbitat Urbà, per un import d'1.789.733,10 euros; Lot 6. Districtes de les Corts i Gràcia, per un import d'1.527.999,82 euros; Lot 7: Districte de sant Andreu i Sant Martí, per un import de 3.807.900,04 euros; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en la relació comptable annexa a aquest document amb el desglossament següent: pressupost net 15.823.617,77 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 3.322.959,73 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 3. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al govern municipal a convocar una reunió de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona per aprovar i impulsar la iniciativa de modificació del Règim Especial i la Carta Municipal de Barcelona en el sentit de incloure en la mateixa la institució de la Sindicatura de Greuges. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4397 Del Grup Municipal del PP: 4. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al Govern Municipal a que demani a la Regidora del Districte de Ciutat Vella que deixi sense efecte els recentment aprovats criteris d'ordenació i ocupació per a l'activitat de venda no sedentària de pintors i dibuixants a la Rambla de Barcelona, iniciant un nou procés de diàleg amb el col·lectiu afectat i els grups municipals. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 5. La Comissió de Presidència i Règim Interior insta al Govern a: 1. Donar compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ordena a l'Ajuntament de Barcelona que procedeixi a efectuar l'increment de l'1% de la massa salarial. 2. Conseqüentment, convocar la Mesa General de Negociació de manera immediata i iniciar la negociació per acordar, en un termini de tres mesos, l'aplicació de la sentència amb la part social. 3. Que l'acord de la Mesa General de Negociació garanteixi que no es produirà una doble escala salarial entre el personal laboral i el personal funcionarial. Del Grup Municipal d’UpB: 6. La Comissió de Presidència i Règim Interior acorda instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a elaborar un registre de maltractadors d'animals. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ Sessió de 16 de juliol de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment el Plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic municipal de part del local comercial entitat núm. 1 de la planta baixa i el seu altell, ubicats a l’edifici situat al carrer Sant Quintí, núm. 14, a favor de l’Associació Teatral “El Partiquí”, amb caràcter onerós i per un termini de 6 anys per a la instal·lació de la seva seu social i desenvolupar les activitats que li són pròpies; sotmetre a informació pública durant el termini de trenta dies, el Plec de clàusules referit i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevada automàticament aquesta resolució d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió directament a l’Associació Teatral “El Partiquí”; formalitzar la concessió; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 2. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern municipal perquè presenti durant aquest exercici 2014 en aquesta Comissió un estudi que analitzi la manera com s'està regulant a nivell europeu i internacional les noves aplicacions mòbils que estan apareixent dins de l'àmbit de l'economia col·laborativa (Airbnb, Uber, Eatwith, etc.). 4398 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Del Grup Municipal del PP: 3. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar al Govern municipal a incorporar els requisits següents a la mesura "Bons Compromís" per tal de garantir que la creació de llocs de treball siguin estables i de qualitat a Barcelona: - Que el premi o incentiu a les empreses i entitats, després dels 6 primers mesos de contractació, sigui per la formalització de contractes indefinits. - Que la formació representi entre un 15% i un 20% de la jornada laboral, quedant garantida per Barcelona Activa en el cas que les empreses o entitats expressament ho deleguin. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 4. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda presentar un informe a la propera comissió amb l'evolució de la inversió internacional a Barcelona, desglossada per sectors econòmics (incloent l'Immobiliari) i branques d'activitats (comercial, hoteler, etc.) que hi ha hagut durant els anys 2012, 2013 i el primer semestre de 2014. Del Grup Municipal d’UpB: 5. La Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació acorda instar el govern municipal a establir, de cara al pressupost de l'Ajuntament de Barcelona del 2015, una partida pressupostària específica per a l'ajuda a la rehabilitació d'habitatges buits o desocupats a canvi de la cessió temporal de l'ús d'aquests a l'Ajuntament de Barcelona. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT Sessió de 17 de juliol de 2014. Part Decisòria / Executiva Propostes d’acord 1. Acordar la declaració d’especial interès públic i utilitat municipal les obres consistents en la construcció d’un edifici plurifamiliar de 17 habitatges i 6 places d’aparcament, compost de planta baixa i tres plantes pis al carrer Leiva, núm. 75 de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010; concedir a La Cooperativa del Teu Barri SCCL la bonificació del 42,5% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència d’obres amb núm. 03-2009LM19237, que ascendeix a 27.080,43 euros; donat que s’ajusta a allò establert en l’apartat b.1) article 7.A3 de l’esmentada ordenança, en tant que les obres s’executen per iniciativa privada, destinades a habitatge concertat amb protecció oficial de preu concertat; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 2. Acordar la declaració d’especial interès públic i utilitat municipal les obres consistents en la construcció d’un edifici plurifamiliar de 4 habitatges i 9 places d’aparcament, compost de planta baixa i dos plantes pis al carrer Leiva, núms. 84- 88 de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2010; concedir a La Cooperativa del Teu Barri SCCL, la bonificació del 42,5% sobre la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència d’obres amb núm. 03-2009LM19254 que ascendeix a 1.523,05 euros; donat que s’ajusta a allò establert en l’apartat b.1) article 7.A3 de l’esmentada ordenança, en tant que les obres s’executen per iniciativa privada, destinades a habitatge concertat amb protecció oficial de preu concertat; i donar trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4399 3. Iniciar l’expedient per a la contractació del manteniment del clavegueram de Barcelona (2015-2022), mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 103.719.460,03 €, (10% d’IVA inclòs). Aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. Convocar la licitació per a la seva adjudicació. Autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 94.290.418,24 euros, tipus impositiu del 10 % d’IVA i import d’IVA de 9.429.041,84 euros, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els referits pressupostos. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la creació d’un equipament i obtenció d’espai lliure amb l’ordenació de les finques situades als carrers de Saragossa, núms. 29 i 31, d’Alfons XII, núms. 38-40 i 42-48, i de Bellesguard, núms. 17 i 19.X, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; i precisar que l’esmentat termini s’amplia d'un mes en cas que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 5. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda: Que l'Ajuntament de Barcelona requereixi a Red Eléctrica de España l'elaboració d'una solució racional per a la línia de Molt Alta Tensió (MAT), dimensionada d'acord amb les necessitats econòmiques, socials i ambientals del territori, i que compti amb el corresponent informe d'impacte sobre el medi ambient i la població. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 6. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar al govern municipal a: 1) Modificar el document per donar resposta als acords de l'Ajuntament amb les entitats veïnals, agrupades en la Taula de Treball Canòdrom, mantenint els equipaments acordats. 2) Manifestar el compromís de l'Ajuntament amb els equipaments previstos: escola bressol, centre de barri, residència per a gent gran i centre de dia, casal de gent gran, residencia per a discapacitats psíquics, poliesportiu i pàrquing soterrat. 3) Convocar el consell de barri de Congrés i Indians per explicar els canvis abans de l'aprovació provisional. Del Grup Municipal d’UpB: 7. La Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient acorda instar el govern municipal a concretar una proposta de connexió del verd entre el Parc de les Aigües i el Parc del Guinardó, en l'àmbit de la plaça de la Font Castellana. 4400 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS Sessió de 18 de juliol de 2014. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Instar al Consorci de Serveis Socials de Barcelona a crear una comissió de seguiment dels equipaments residencials i sociosanitaris a tots els districtes de la ciutat, abans de finalitzar l'any 2014 i en la què també participin les entitats socials de referència, els agents socials implicats així com els grups municipals de cada districte amb la finalitat següent: 1.- Elaborar un protocol d'actuació centrat en les persones, que contempli la data d'implantació i la metodologia a seguir i que sigui comú per a tots els Districtes de Barcelona. 2.- Crear un consell de familiars i residents en cada equipaments residencial/sociosanitari, com a òrgan de control que garanteixi el bon funcionament del centre. 3.- Garantir l'existència en cada equipament residencial i sociosanitari d'un punt de recollida de reclamacions independent de la direcció de l'òrgan gestor. 4.- Garantir un sistema de control de la inspecció als equipaments residencials/sociosanitaris que mantingui la seva independència i imparcialitat respecte a l'administració i als gestors. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Que tots els contractes de gestió de serveis socials d'import superior a un milió d'euros i de gran impacte social s'informin a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports per tal de debatre les condicions que regiran la contractació. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 3. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports insta al Govern municipal i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a través de la participació d'ambdues institucions al Consorci Sanitari de Barcelona, a mantenir la plena capacitat d'assistència als centres sanitaris de la nostra ciutat, també durant el període estival, donant resposta a les necessitats assistencials. Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda instar al Govern municipal a incrementar l'esforç pedagògic i de sensibilització per a la conscienciació per a un consum moderat de begudes alcohòliques i en contra de les ofertes tipus 2x1, happy hour o litres, amb una atenció especial cap a la població jove i durant les festes majors d'estiu. Declaració Institucional 5. La Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports acorda: Primer. Condemnar els esdeveniments de xenofòbia i racisme que s'hagin produït i que es puguin produir a la Ciutat. Segon. Manifestar el reconeixement del dret de totes les persones a viure amb dignitat, en igualtat de drets, en llibertat i respectant la diversitat humana. Tercer. Refermar la declaració de Barcelona com a municipi respectuós amb els drets humans. Quart. Treballar perquè l’Ajuntament de NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4401 Barcelona segueixi sent una institució exemplar en el foment de la igualtat de drets i la lluita per la no discriminació. Cinquè. Promoure i afavorir el coneixement i l’educació dels nostres infants i joves, per tal que des de ben petits els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat rebutgin qualsevol acte o actitud discriminatòria. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Sessió de 15 de juliol de 2014. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda que el govern presenti, en un termini màxim de 6 mesos, un pla per pal·liar els dèficits de places de secundària tant a curt com a mig termini, analitzant l'oferta i la demanda actual així com l'evolució prevista de l'alumnat en els propers anys. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar al Govern municipal a que estableixi un Protocol d'actuació entre el Consorci d'Educació de Barcelona i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona per tal de garantir un àpat als alumnes de centres amb jornada compactada en els que es demostrin deficiències alimentàries. Del Grup Municipal d’UpB: 3. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda instar el govern municipal a concretar, en el marc de la Taula de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, l'especialització d'un grup d'inspectors de l'Ajuntament de Barcelona en Patrimoni Arquitectònic. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 17 de juliol de 2014. Part d’Impuls i control Proposicions / Declaracions de Grup Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. Del Grup Municipal del PSC: 1. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Instar al Govern municipal a que s'estudiï la possibilitat d'establir uns criteris de priorització/quota en l'assignació d'una part dels 7.000 abonaments per a la modalitat de bicicleta elèctrica del Servei Bicing basats en la quotidianitat en els desplaçaments als barris de muntanya. 2. Instar al Govern municipal a que la prova pilot també contempli 4402 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 estacions d'ancoratge a barris de muntanya que disposen d'un aparcament de BSM com és el cas del de Sant Genís-Vall d'Hebron o el de la plaça Francesc Layret de Nou Barris, entre d'altres. 3. Instar al Govern municipal a que aquesta prova pilot també arribi als barris de La Marina i d'altres amb dèficit de transport públic per tal de suplir la seva mancança. 4. Que les decisions relatives al sistema tarifari i els diferents criteris pel desplegament de la prova pilot del servei del Bicing en modalitat elèctrica siguin aprovats per acord majoritari dels òrgans de govern de l'Ajuntament de Barcelona. Del Grup Municipal del PP: 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a que es prolongui el recorregut de la nova línia V-15 tot abarcant el recorregut que realitza actualment la línia 17 pels barris de la Teixonera i la Clota, o que s'incorpori un nou autobús de barri que doni cobertura a la zona, per tal de no deixar-la incomunicada i faciliti la mobilitat dels veïns de la mateixa. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: 3. L'Ajuntament de Barcelona acorda instar a la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social, a la Direcció General de Planificació Territorial de la Seguretat Social a: a) Iniciar el procediment que estableix el Reial Decret 1698/2011, de 18 de novembre, pel qual es regula el Règim Jurídic i el Procediment General, per tal d'establir coeficients reductors i anticipar l'edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social respecte els membres dels Cossos de Policies Locals de l'Estat, un cop per part de la Federació Espanyola de Municipis es faciliti la informació necessària respecte el col·lectiu, amb la finalitat de poder realitzar els estudis definits en el Reial Decret, i s'especifiqui en cada cas la possibilitat de passar a una Segona Activitat o bé la possibilitat de modificar les condicions de treball a partir d'una determinada edat. b) Sol·licitar al govern de l'Estat el reconeixement de la professió policial com a professió de risc, i com a resultat, l'elaboració d'un catàleg de malalties professionals amb l'objectiu de protegir la salut i posar fi a la injustícia d'una edat de jubilació que no pren en compte la sinistralitat en el sector, la penositat, la perillositat, i la toxicitat de les condicions de treball, així com l'impacte en els processos d'incapacitat laboral que genera i els requisits exigits per al desenvolupament de la tasca policial. Del Grup Municipal d’UpB: 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar el govern municipal a elaborar i presentar en aquesta comissió en un termini no superior a 2 mesos un estudi sobre l'afectació a la mobilitat dels vianants de l'obertura de la passarel·la a la Ciutadella per sobre del Zoo de Barcelona, tal i com està plantejada actualment. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4403 CONSELLS MUNICIPALS DISTRICTE Acords Districte 6. Gràcia Acords de la sessió del dia 2 de juliol de 2014 A. Aprovar l’acta de la sessió ordinària del dia 6 de maig de 2014. C. PART DECISÒRIA C.1. Propostes d’acord C.1.1 Informar favorablement la denominació d’Escales de Font-rúbia per l’espai comprés entre el carrer Tirso i Coll del Portell. D. PART D’IMPULS I CONTROL D.1. Proposicions/declaracions de grup D.1.1. Del Grup Municipal del PSC. - Que el govern del Districte de Gràcia impulsi uns autèntics processos participatius amb els quals mostri el seu capteniment i determinació a l’hora de coordinar i canalitzar les preocupacions dels veïns i veïnes, especialment pel que fa al pla d’usos, presentant-se com a interlocutors vàlids davant les associacions i entitats; i consensuant, en la mesura del possible, un full de ruta que compti amb l’acord majoritari de les parts implicades. D.1.2. Del Grup Municipal d’ICV-EUiA - Instar al govern municipal a que, en el marc del procés de participació i redacció del Pla Especial de Concurrència Pública i altres activitats del Districte de Gràcia (Pla d’usos de Gràcia) i, prèvia a l’aprovació inicial, es suspenguin les llicències d’obres i activitats. D.1.3. Del Grup Municipal del PPC - Que amb motiu de la Nit del Comerç que se celebrarà el proper 11 de juliol, el govern del Districte aprovi el tancament al trànsit de vehicles al carrer Gran de Gràcia, donat que és l’eix comercial més important i emblemàtic de la Vila de Gràcia. El govern del Districte farà els seus millors esforços per tal que aquesta nit d’apertura comercial a Gràcia sigui referent a la ciutat de Barcelona. D.1.4. Del Grup Municipal d’UpB - 1) Que el govern calendaritzi aquests temes per als propers mesos: Realitzar un Pla d’Equipaments de Gràcia; impulsar la Taula del Tercer Sector al districte; impulsar la construcció de l’IES Vallcarca; crear un portal de joventut; promoure l’ús del català entre els joves i les joves de Gràcia; planificar un projecte de 4404 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 recuperació de la memòria del Casal de Barri Cardener, antiga escola Pau Casals, en el seu desè aniversari; creació de nous espais d'esport urbà: Circuit d'aventura al Parc de la Creueta del Coll; reprendre el projecte d'agermanament de Gràcia amb el Guelta al Sàhara; revisar el Pla de Mobilitat de la Vila de Gràcia; revisió PEMPRI de Vila de Gràcia, valorant el sentit i la oportunitat de les antigues afectacions; estudi de la mobilitat de l'entorn de la plaça Comín; realització d'un pla d'aparcament del districte de Gràcia. 2) Que es presenti aquest calendari i l’estat dels temes en el proper plenari del mes d’octubre. E. DECLARACIONS INSTITUCIONALS E.1. Declaració institucional amb motiu del Dia Mundial sense bosses de plàstic. “Que l’ús i abús de bosses de plàstic perjudiquen el medi ambient i que aquestes poden ser substituïbles per altres sistemes reutilitzables que permetin utilitzar-les moltes vegades (bosses de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs,. carretó, etc.). Que el Districte de Gracia difondrà, sempre cercant la col·laboració del Consell de Comerç i de les associacions i entitats de comerciants, sobre la necessitat de regular l ’ ú s abusiu ge les bosses de plàstic d'un sòl ús entre els ciutadans i ciutadanes. Que el Districte de Gràcia contribueixi a consolidar un projecte de visualització de la "desaparició" de les bosses de plàstic el dia de Sant Medir amb el suport a la producció de bosses reutilitzables.” E.2. Declaració institucional d’adhesió al manifest d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme-Gràcia. "Gràcia és coneguda per la seva vida cultural i el seu fort teixit social i associatiu. Podríem pensar que això suposa que no ens hem de preocupar per l'amenaça del feixisme. Res més lluny de la realitat . A principis dels anys 30 Berlin també era coneguda per la seva vida cultural i com a una ciutat progressista, on els nazis no podien augmentar. Al final, per la força, els nazis si que s'hi van imposar, i tota aquella gent de la cultura i dels moviments socials va acabar a l'exili o, encara pitjor, als camps de concentració i d'extermini. La pujada al poder de Hitler i els milions de morts a l'Holocaust són un terrible record del que suposa realment l'extrema dreta, del que suposa la Llibreria Europa del Carrer Sèneca de Gràcia. I això no canvia malgrat el que entenem com una greu errada en el procés judicial. Aquest local, del nazi condemnat Pedro Varela, no és simplement una llibreria; com declara la pròpia extrema dreta: "Pedra Varela Geiss, propietario actual de la barcelonesa Librería Europa, accedió a la presidència de CEDADE en 1978 ( .. .) CEDADE se convírtió entonces en un núcleo que se basaba en el Naciona/socialismo de Adolf Hitler renovado,modernizado y mejorado. Como resultada, se convirtió en un referente para el Nacionalsocialismo global.( .. .) CEDADE, a instancias de Pedra Varela, se especializó en el revisionismo del Holocausto, apoyando Jas tesis que afirman y demuestran que las cifras oficiales del mismo son un invento. (. . .) España fue un auténtico paraiso para los ideólogos revisionistas y nacionalsocialistes perseguidos en sus propios paises, y fueron acogidos por mediación de Pedra Varela ... " És a dir, la Librería Europa de Varela és realment una seu del nazisme: una peça clau en la difusió d'idees que fomenten el genocidi i en la formació de noves generacions de nazis. La llibreria explota a més les amistats nazis. Demanar el seu tancament no va en contra de la llibertat d'expressió, sinó que va a favor de la llibertat d'expressió i de la vida de milions de persones, i per la dignitat de les víctimes del nazisme. Per això, ens adherim a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Gràcia I ens comprometem amb la campanya ciutadana i veïnal per tancar definitivament la llibreria nazi Europa. No la volem ni a Gràcia ni enlloc!” NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4405 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit Pressupost 2014 TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 9 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-86/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 502 D/22727/16211 MC7(0) Neteja i recollida residus sòlids 0 350.000,00 501 D/41031/15015 MC8(0) Institut Mpal. d'Informàtica. 350.000,00 0 Analisi sist. inf. Hàbit. Urbà 401 D/22610/92312 MC7(0) Despeses compra serveis 0 579 102 D/22104/92218 MC8(0) Vestuari 579 0 TOTAL 350.579,00 350.579,00 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 9 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-087/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 104 D/27000/92921 MC7(0) Despeses imprevistes i func.no 0 7.225,40 classif 104 D/27000/92921 MC7(0) Despeses imprevistes i func.no 0 5.040,00 classif 104 D/27000/92921 MC7(0) Despeses imprevistes i func.no 0 74.043,00 classif 101 D/27000/92011 MC7(0) Despeses imprevistes i func.no 0 80.000,00 classif 104 D/27000/92017 MC7(0) Despeses imprevistes i func.no 0 78.188,60 classif 104 D/27000/92017 MC7(0) Despeses imprevistes i func.no 0 25.503,00 classif 602 D/22610/23213 MC7(0) Altres despeses compra de 0 27.731,69 serveis 201 D/51000/23911 MC7(0) Fons de contingència social 0 91.200,00 606 D/63220/93314 MC8(0) Manteniment equipaments 270.000,00 0 Gràcia 703 D/44434/23145 MC8(0) Bagursa Subvenció 50% IBI 27.731,69 0 Borsa Social 703 D/60979/23018 MC8(0) Inversions IMI 91.200,00 0 TOTAL 388.931,69 388.931,69 4406 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 9 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-090/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 702 D/22699/43211 MC7(0) Altres despeses. Foment del 0 159.920,00 Turisme 609 D/22719/43211 MC8(0) Altres contractes de serveis. 6.988,00 0 Seny. turística vianants 605 D/22610/43211 MC8(0) Desp. serveis Senyalització 3.455,00 0 turística vianants 702 D/44400/43212 MC8(0) Barcelona Activa. Prom. Turisme 50.000,00 0 702 D/44400/43212 MC8(0) Barcelona Activa. Prom. Turisme 72.600,00 0 602 D/22610/43211 MC8(0) Desp. serveis Senyalitz. turística 12.980,00 0 vianants 610 D/22703/43211 MC8(0) Treballs tècnics. Senyalitz 7.000,00 0 turística vianants 606 D/22610/43341 MC8(0) Desp. serveis senyalitz turística 6.897,00 0 vianants TOTAL 159.920,00 159.920,00 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 9 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-093/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 201 D/21200/93312 MC7(0) Manteniment edificis i altres 0 3.804,29 construc. 201 D/22719/93312 MC7(0) Altres contractes de serveis 0 10.000,00 municipals 201 D/23010/91211 MC7(0) Dietes personal directiu 0 3.000,00 201 D/23100/91211 MC7(0) Locomoció d'Òrgans de Govern 0 3.000,00 101 D/22719/92011 MC8(0) Altres contr. serv. Municipals 1.670,69 0 Despeses protocol i pla locals 101 D/22719/92011 MC8(0) Altres contr. Serveis municipals 17.738,60 0 Adap aplicatiu subvencions 102 D/22104/92218 MC8(0) Vestuari. Prevenció riscos 395 0 laborals. E. protecc. indiv. 606 D/46733/17911 MC7(0) Consorci Parc de Collserola 0 1.200,00 606 D/48902/17911 MC7(0) Altres subvencions a inst. sense 0 6.000,00 afany lucre 606 D/48903/23222 MC7(0) Convenis amb inst. sense afany 0 28.464,00 lucre 606 D/22610/17911 MC8(0) Desp. compra serveis. Educació 7.200,00 0 mediambiental 606 D/22610/23222 MC8(0) Desp. compra serveis. Gestió 28.464,00 0 equip juvenils 605 D/48903/92011 MC7(0) Convenis amb inst. sense afany 0 9.000,00 lucre 605 D/21200/93314 MC8(0) Manteniment edificis i altres 9.000,00 0 construc. TOTAL 64.468,29 64.468,29 NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4407 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 9 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-096/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 703 D/60985/15131 MC7(0) Inversions BSM baixa CG 2/07 0 300.000,00 502 D/22727/16211 MC7(0) Recollida i neteja RSU baixa per 0 490.000,00 finançar inversions 504 D/61116/15534 MC8(0) PMI Manteniment Via Pública 175.000,00 0 504 D/61126/15131 MC8(0) Espai públic autosuficient. 125.000,00 0 Aerogeneradors 504 D/61127/15131 MC8(0) Impermeabilització plaça Sóller 190.000,00 0 101 D/76724/16911 MC8(0) Consorci Parc Collserola-Centre 300.000,00 0 acollida animals TOTAL 790.000,00 790.000,00 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 16 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-098/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 701 D/22706/93112 MC7(0) Estudis 0 13.042,70 101 D/22109/92012 MC8(0) Altre material de consum 6.500,00 0 104 D/22703/92311 MC8(0) Treballs tècnics 6.542,70 0 201 D/22731/23221 MC7(0) Contractes d'acció social 0 10.000,00 607 D/22610/23221 MC8(0) Despeses compra serveis 10.000,00 0 601 D/41031/92612 MC7(0) IMI. Gestió xarxa integrada 0 54.322,05 d'informació 601 D/21500/92011 MC8(0) Mantenim. mobiliari i 54.322,05 0 equipament 101 D/27000/92011 MC7(0) Despeses imprevistes 0 86.233,00 101 D/41031/92612 MC8(0) Institut Mpal. d'Informàtica 86.233,00 0 101 D/22610/92521 MC7(0) Despeses compra serveis 0 400.000,00 801 D/44300/92412 MC8(0) Institut Mpal. de Cultura 400.000,00 0 TOTAL 563.597,75 563.597,75 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 16 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-099/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 702 D/22699/43211 MC7N(0) Anul·lació per reassignació òrgan 0 -42.073,39 gestor 702 D/44400/43212 MC8N(0) Anul·lació per reassignació òrgan -42.073,39 0 gestor 4408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 702 D/22699/43211 MC7(0) Altres despeses diverses. 0 42.073,39 Foment del Turisme 601 D/22610/43341 MC8(0) Despeses compra serveis. 16.032,50 0 Dinamització econòmica 604 D/22610/43111 MC8(0) Despeses compra serveis. 18.105,23 0 Promoció comerç 607 D/22610/43341 MC8(0) Despeses compra serveis. 7.935,66 0 Dinamització econòmica TOTAL 42.073,39 42.073,39 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 16 de juliol de 2014 Expedient núm. 3-100/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 703 D/74421/15548 MC8(0) Transf. de capital Bagursa 50.000,00 0 703 D/74310/17111 MC8(0) Transf. de capital IM Parcs i 120.687,00 0 Jardins 609 D/48998/33421 MC8(0) Subvenció per gestió de centres 120.615,00 0 cívics 801 D/46703/32313 MC8(0) Consorci d'Educació de 4.000,00 0 Barcelona 502 D/60364/15131 MC7(0) Pla corredors verds 0 170.687,00 703 D/60983/34111 MC7(0) Inversions IBE 0 124.615,00 TOTAL 295.302,00 295.302,00 NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4409 El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona en sessió ordinària, de 9 de maig de 2014, va aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.10, taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis: quotes anuals dels quioscos de premsa. En el BOPB dia 21 de maig de 2014 es va publicar l'anunci de l'esmentada aprovació. Atès que durant el període d'exposició pública no s'han presentat al·legacions, s'entén aprovada definitivament l'esmentada ordenança, el text de la qual es publica íntegrament. Contra l’esmentat acord els interessats podran interposar directament el recurs contenciós administratiu davant la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptadors des del dia següent a aquesta publicació. Tanmateix es podrà utilitzar qualsevol altre recurs que s’estimi convenient. Publicat al BOPB en data 21 de juliol de 2014 amb CVE Núm. de registre: 022014018523 Ordenança fiscal núm. 3.10 TAXES PER LA UTILITZACIÓ PRIVATIVA DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL I LA PRESTACIÓ D'ALTRES SERVEIS Art. 1r. Disposició general, caràcter i objecte. D'acord amb allò que disposen, l'article 106è de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i, específicament, l’article 57è del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i de conformitat amb els articles 15è a 19è del mateix text refós, s’estableixen taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal que es regeixen pels articles 20è a 27è del text esmentat, i pels serveis prestats per l'Ajuntament en els béns de domini públic estatal per autorització de l'article 115è.c) de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes i per aquesta Ordenança fiscal. Art. 2n. Fet imposable. Constitueix el fet imposable la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal i la prestació de serveis de gestió municipal sobre el domini públic estatal. Art. 3r. Supòsits de no subjecció. No es meritaran les taxes, amb independència de l'obligació de sol·licitar la llicència corresponent, en les utilitzacions o aprofitaments següents: a) Els guals corresponents als edificis historicoartístics o monumentals, mentre estiguin en obres. b) Els tancats de protecció de tota classe d'obres i bastides. c) L'ocupació vial mitjançant llocs de venda subjectes a les taxes per l’ús dels béns, les instal·lacions municipals i serveis dels mercats. d) Les ocupacions subjectes a les taxes regulades a l’Ordenança núm. 3.13 sobre serveis culturals. e) L'ocupació de la via pública per al rodatge de pel·lícules, vídeos, enregistraments televisius, realització de maquetes i impressió de fotografies sempre que no tinguin finalitat lucrativa, amb independència de l'obligatorietat d'obtenir la pertinent autorització municipal i de pagar els serveis que, amb tal motiu, es requereixin, com també les despeses originades pel deteriorament i els desperfectes que s’hi puguin causar. f) Les zones de prohibició d'estacionament davant de les sortides d'emergència de locals, sempre que estiguin degudament autoritzades, segons l'Ordenança municipal sobre estacionament regulat. g) L'ocupació de la via pública mitjançant carpes o corporis sempre que no tinguin finalitat lucrativa i s'instal·lin per a la promoció de la ciutat, quan així ho determini la llicència. 4410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 h) Els usos d’identificació. S’entén per identificació tota acció encaminada a difondre entre el públic la informació de la mera existència d’una activitat en el mateix indret on aquesta activitat es duu a terme. Constitueixen ús d’identificació els missatges que es limitin a indicar la denominació social de persones físiques o jurídiques, el seu logotip, bandera, escut o l’exercici d’una activitat exercida directament per aquestes persones a l’immoble o lloc on es col·loqui la identificació. Els logotips o marques comercials no pròpies seran admesos com a ús d’identificació només en cas que correspongui a l’únic producte objecte de l’activitat. i) L’ocupació de la via pública mitjançant senyals orientatius, instal·lats amb autorització municipal, previstos en la Llei sobre el trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat vial. Art. 4t. Obligats tributaris. 1. Són subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, les persones físiques o jurídiques així com les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària, que gaudeixin, utilitzin o aprofitin especialment o privativament el domini públic municipal en benefici propi i les que prestin serveis de gestió municipal sobre el domini públic estatal. 2. Tenen la consideració de substituts del contribuent, en la taxa establerta per la utilització privativa o l’aprofitament especial per l’entrada de vehicles a locals i recintes a través de voreres, els propietaris de les finques o locals a les quals donin accés aquestes entrades de vehicles; els qui podran repercutir, en el seu cas, les quotes sobre els respectius beneficiaris. 3. Quan l’obligat tributari sigui Telefónica de España Sociedad Anónima Unipersonal, l’import de la taxa es considerarà englobada en la compensació en metàl·lic de periodicitat anual a què es refereix l’apartat 1r de l’article 4t de la Llei 15/1987, de 30 de juliol. La compensació anterior no serà en cap cas d’aplicació a les quotes meritades per les empreses participades per Telefónica de España Sociedad Anónima Unipersonal, encara que ho siguin íntegrament. Art. 5è. Exempcions. No estan obligats al pagament de la taxa, amb independència de l'obligació de sol·licitar la llicència corresponent: a)Els organismes de l'Estat, de la Generalitat de Catalunya, de la província de Barcelona i del municipi de Barcelona i les entitats locals de les quals formi part, per tots els aprofitaments propis del servei de comunicacions que explotin directament i per tots aquells que interessin immediatament la seguretat ciutadana o la defensa del territori nacional. b) Les entitats benèfiques, pels aprofitaments directament relacionats amb els seus fins benèfics. c) Els partits polítics en període electoral. d) Els consolats i cambres de comerç estrangeres, en els casos de reciprocitat internacional. e) Les caixes d'estalvis, pels aprofitaments necessaris per als seus fins específics de caràcter benèfic. f) Els titulars de llicències o autoritzacions pel concepte, de col·locació de mercaderies o altres elements, quan se situïn davant dels locals d'entitats de caràcter oficial o cultural i siguin explotats directament per les entitats esmentades. g) Els titulars de reserves d'estacionament atorgades a persones amb discapacitat física. Art. 6è. Meritació de la taxa i període impositiu. 1. Aquesta taxa es merita en el moment que s’inicia la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic municipal i la prestació de serveis de gestió municipal sobre el domini públic estatal, encara que no se n’hagi sol·licitat o obtingut la corresponent llicència. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4411 2. Amb caràcter general, el període impositiu de la taxa serà el temps de l’aprofitament especial, la utilització privativa o prestació de serveis que correspongui en cada cas. 3. En els supòsits d’utilització privativa o aprofitament especial i de prestació de serveis amb un termini anual, la taxa es meritarà l’u de gener de cada any i el període impositiu comprendrà l’any natural. En els supòsits d’inici en la utilització privativa, l’aprofitament especial o prestació del serveis no coincident amb l’u de gener el període impositiu s’ajustarà als dies que faltin per acabar l’any natural. En els supòsits de cessament es farà el prorrateig de la quota d’acord amb els dies efectius en la utilització privativa, en l’aprofitament especial o prestació dels serveis. Art. 7è. Quota tributària. 1. Quan s’utilitzin procediments de licitació pública, l’import de la taxa estarà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la qual recaigui la concessió, autorització o adjudicació. 2. Amb caràcter general, sens perjudici de les peculiaritats que determinats aprofitaments puguin establir, la quota tributària de la taxa estarà determinada per la fórmula següent: Quota tributària = PB x S x T x FCC x FCA x FCH On PB és la tarifa bàsica; S, la superfície en metres quadrats de la utilització o l’aprofitament; T, el temps en dies de la utilització o de l’aprofitament, sempre que no s’estableixi una durada mínima en altres articles de la present Ordenança; FCC, el factor corrector del carrer; FCA, el factor corrector de la classe d’utilització o d’aprofitament; i FCH, el factor corrector per als supòsits de guals a immobles destinats a habitatge. 2.1. La tarifa bàsica (PB) per metre quadrat o fracció i dia d’utilització o d’aprofitament és de 0,4966 €. 2.2. Regles per a l'aplicació del factor superfície (S): a) La superfície serà la que ocupi la utilització o l'aprofitament. b) La superfície per a tots els usos o aprofitaments serà com a mínim de dos metres quadrats. c) En el cas de guals i de reserva d'estacionament, de parada i prohibicions d'estacionament, la superfície serà igual a la longitud de l'aprofitament en la línia de la vorera arrodonida per excés multiplicada per una amplada de tres metres. d) Quan la utilització o l'aprofitament es faci mitjançant un vehicle, la superfície serà la de la seva projecció en el sòl. e) Es considera que l'espai mínim que ocupa un mòdul bàsic de vetllador (una taula amb quatre cadires és de 2,25 m2). En el cas d’un mòdul reduït de vetllador (una taula i dos cadires) la superfície mínima és de 1,20 m2. No es poden autoritzar més taules del nombre que resulti de dividir la superfície autoritzada per 2,25 m2 (mòduls bàsics) o per 1,20 m2 (mòduls reduïts). f) En el cas dels guals i zones de prohibició d'estacionament, els metres d'ocupació que passin de 5 lineals es comptaran dobles. g) En el cas de gronxadors, cavallets i pavellons per a altres atraccions, cadires i tribunes, el factor superfície se substitueix pels mòduls següents: Superfície de cada instal·lació: Fins a 12 m2 125 Més de 12 m2 i fins a 50 m2 250 Més de 50 m2 i fins a 200 m2 375 Més de 200 m2 i fins a 500 m2 500 Més de 500 m2 Superfície real 2.3. Regles per a l'aplicació del temps (T): a) El temps és el de la durada de la utilització, l'aprofitament o la prestació de serveis. b) Segons el termini, els usos, aprofitaments o prestacions de serveis poden ser anuals, semestrals o de temporada, trimestrals, mensuals, per a totes les festes i 4412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 vigílies durant l'any, per a un nombre determinat de dies consecutius, per a un nombre de dies no consecutius durant un determinat període i per a la durada de les festes o fires autoritzades. c) Quan la llicència o autorització es concedeixi per a mesos, trimestres, festes o vigílies durant l'any, semestres, temporada o un any, es consideraran per al càlcul de la quota, respectivament, els mesos de 30 dies, els trimestres de 90 dies, les festes i vigílies de 128 dies, els semestres o temporada de 180 dies i els anys de 360 dies. d) En els altres casos, la quota es calcularà segons el nombre de dies d'ocupació efectiva, d’aprofitament o de prestació de serveis. 2.4. Regles per a l'aplicació del factor corrector del carrer (FCC): a) El factor corrector del carrer és el determinat per a cada categoria de carrer als efectes de l'impost sobre activitats econòmiques, en el quadre següent: Categoria carrer A B C D E, F i Z industr. Factor corrector 5 3 1,75 1,25 1 b) A l’efecte d'assignació del factor corrector del carrer corresponent en la present taxa, són d'aplicació els criteris següents: - Als establiments situats als carrers, trams de carrers, indrets o llocs que no tinguin assignat específicament un factor corrector, els serà aplicat el factor 1,25. - Als aprofitaments i ocupacions situats en el subsòl de la via pública o en instal·lacions de serveis públics que s’estenguin pel subsòl de la ciutat, els serà aplicat el factor de situació que correspongui al de la sortida més propera a la via pública. - Als aprofitaments i ocupacions situats a la via pública els serà aplicat el factor corresponent a la finca més propera, i en el cas d’equidistància a dues finques de diferent categoria, els serà aplicat el factor corresponent a la finca que el tingui més alt. - Si en un mateix aprofitament o ocupació concorren dues vies públiques, se li aplicarà el factor corrector de superior categoria. 2.5. El factor corrector de la classe d’ocupació o d'aprofitament (FCA) és el que correspon a cadascun de les següents ocupacions i aprofitaments: Ocupació o aprofitament Factor corrector a) Llocs de venda o terrasses en festes i fires tradicionals o 2 dintre del recinte d'activitats recreatives o al seu voltant i casetes per a la venda d'articles de pirotècnia, amb un mínim de cinc dies, amb independència del termini autoritzat en la llicència. b) Terrasses closes. 1 c) Llocs de venda amb instal·lacions fixes, carpes i quioscos 1 en general, llevat dels quioscos de premsa. d) Terrasses, taules i cadires com a elements annexos als establiments excepte els esmentats anteriorment. Situats en vies públiques de categoria A 0,18721 Situats en vies públiques de categoria B 0,16490 Resta de categories 0,15520 e) Closos i envelats, per cada m2 o fracció i dia, amb un 0,05 mínim de 1.000 m2 f) Balls, concerts i representacions anàlogues, per cada m2 o 0,05 fracció i dia, amb un mínim de 1.000 m2 g) Gronxadors, cavallets i pavellons per a altres atraccions, 1,20 cadires i tribunes, per cada 10 dies o fracció. h) Guals 1. En general D'ús permanent 0,1746 Més de 8 hores fins a 12 hores 0,1358 NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4413 Ocupació o aprofitament Factor corrector Fins a 8 hores 0,1164 2. Garatges i aparcaments subjectes als epígrafs d’IAE núm. 0,1067 751.1, 751.2 i 751.3 3. Serveis de rentat i greixatge d'automòbils, serveis de taller de reparació d'automòbils, agències de transport i locals de compravenda de vehicles. De més de 8 hores i fins a 12 hores. 0,0970 Fins a 8 hores 0,0922 4. Guals d’accés a estacions de servei. 0,0970 5. En immobles destinats a habitatge el factor corrector (FCH) serà: Superfície del garatge fins a 25 m2 0,70 Més de 25 m2 fins a 50 m2 0,80 Més de 50,1 m2 fins a 100 m2 0,90 Més de 100,1 m2 1 i) Reserves d'estacionament i parada i zones de prohibició 0,05 d'estacionament regulades en l'Ordenança sobre de circulació de vianants i de vehicles. j) Mercaderies a les voreres. 1 k) Xurreries o bunyoleries. 0,5 l) Venda no sedentària, segons allò que estableix l'article 15è 0,5 de les Normes reguladores de les activitats desenvolupades a la via pública i activitats professionals, per ocupacions de més de 180 dies. Per períodes d’ocupació inferiors s'aplicarà l'epígraf corresponent a "llocs de venda en festes i fires tradicionals" m) Venda de castanyes per períodes d’ocupació superiors a 0,5 tres mesos Per períodes d’ocupació inferiors s'aplicarà l'epígraf corresponent a "llocs de venda en festes i fires tradicionals" n) Altres ocupacions no especificades anteriorment. 2 3. Altres aprofitaments subjectes a taxes fixes: EUR a) Rodatges de pel·lícules, vídeos i enregistraments televisius 593,78 de caràcter publicitari o comercial amb finalitat lucrativa, amb independència del pagament d'altres serveis que es requereixin i amb autorització municipal prèvia. Per cada dia o fracció. b) Realització de maquetes i sessions fotogràfiques amb 332,72 finalitat lucrativa, independentment del pagament d'altres serveis que es requereixin i amb autorització municipal prèvia. Per cada dia o fracció. c) Quioscos de premsa: quotes anuals per unitat de quiosc Activitat de venda de premsa i publicacions per grups d'emplaçaments. Grup 1 (antics grups 1 a 7) 1.737,11 Grup 2 (antic grup 8) 9.372,02 Grup 3 (antic grup 9) 9.372,02 Grup 4 (antic grup 10) 6.477,85 d) Mercat ambulant Eduard Aunós Parada de 4x2 m2 984,11 Parada de 6x2 m2 1.273,95 Parada de 8x2 m2 1.563,73 e) Prestació de serveis de temporada a les platges, conforme 4414 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 a la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes. 1. Quiosc-bar amb WC i amb terrassa de 80 m2, situat a les 21.663,47 diferents platges de la ciutat (període de març a novembre) 2. Quiosc-bar amb WC i amb terrassa de 100 m2, situat a les 26.701,81 diferents platges de la ciutat (període de març a novembre) 3. Per cada grup de 100 hamaques, 100 para-sols, 25 caiacs o 2.023,08 25 patins i quiosc de venda de gelats de 4 m2, situats a les platges de la ciutat (període de març a novembre) 4. Terrassa vetllador de 50 m2 a les zones legalment 3.472,52 autoritzades (període de març a novembre) 5. Terrassa vetllador de 75 m2 a les zones legalment 5.208,78 autoritzades (període de març a novembre) 6. Terrassa vetllador de 100 m2 a les zones legalment 6.923,84 autoritzades (període de març a novembre) 7. Terrassa vetllador de 120 m2 a les zones legalment 8.308,60 autoritzades (període de març a novembre) f) Aprofitament temporal de llocs i espais destinats a l’ús 3.753,36 comú dels parcs, jardins i platges, per dia o fracció 1. Espais de 1a categoria: − Parc de la Ciutadella − Jardins de Rubió i Lluch − Parc de Montjuïc: a) Jardins d’Amargós (Teatre Grec) b) Fossar del Castell de Montjuïc c) Jardins de les escultures d) Jardins de Laribal e) Jardins Joan Brossa f) Zones enjardinades Mies van der Rohe − Jardí de Can Sentmenat − Jardins de la Tamarita − Turó Park − Parc Güell − Parc del Laberint d’Horta − Roserar del parc de Cervantes − Jardins del Palau de Pedralbes 2. Espais de 2a categoria (resta de parcs i jardins) 804,30 Utilització de sanitaris públics automàtics als parcs i jardins 0,50 h) Caixers automàtics d’entitats financeres oberts a la via Euros pública, a menys de 80cm de línia de façana1 Categoria A 855,00 Categoria B 513,00 Categoria C 299,00 Categoria D 213,00 Categoria E, F o I 171,00 Art. 8è. Reduccions de la taxa. La taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, amb motiu de la celebració de festes populars als barris, pot ser objecte de reducció per acord motivat de la Comissió de Govern, a proposta del Consell de Districte. Quan es tracti de fires tradicionals, caldrà atenir-se al que preveu l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona. Art. 9è. Normes de gestió. 1. Amb caràcter general, la taxa per l’aprofitament especial o la utilització privativa i la prestació de serveis serà liquidada pels òrgans municipals competents per a la tramitació de la llicència o autorització. 1 Epígraf h) introduït mitjançant acord del Plenari de 31/05/2013, amb efectes des de 01/07/2013. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4415 2. Les taxes amb meritació periòdica anual seran objecte d’un padró amb el contingut i requisits que a l’efecte estableix l’Ordenança fiscal general. Les quotes de la taxa incloses en padró seran posades al cobrament en les dates que figuren al calendari de cobraments que anualment aprova l’Ajuntament. 3. Les taxes per aprofitament especial dels caixers automàtics d’entitats financeres regulada en la lletra h) de l’article 7è, apartat 3r, seran objecte d’una autoliquidació anual en el termini que estableixi el calendari de cobraments aprovat per l’Ajuntament. En el supòsit que l’inici de l’aprofitament especial es produís amb posterioritat a la finalització del període d’autoliquidació anual, el contribuent haurà de presentar, en el termini de 30 dies hàbils comptadors des de l’inici de l’aprofitament, una autoliquidació pel període comprés entre la data d’inici i el 31 de desembre.2 Art. 10è. Responsabilitats dels subjectes passius. 1. Quan la utilització privativa o l’aprofitament especial comporti la destrucció o el deteriorament del domini públic local, el beneficiari estarà obligat, sense perjudici del pagament de la taxa que correspongui, al reintegrament del cost total de les respectives despeses de reconstrucció o reparació i al dipòsit previ de l'import. 2. Si els danys són de caràcter irreparable, s'haurà d'indemnitzar l'Ajuntament amb una quantitat igual al valor dels béns destruïts o a l'import del deteriorament efectivament produït. 3. En cap cas l'Ajuntament no condonarà les indemnitzacions i el reintegrament a què es refereixen els apartats anteriors. Art. 11è. Infraccions i sancions. Pel que fa a la qualificació com a infraccions tributàries i a les sancions que corresponguin en cada cas, s’estarà al que disposa la Llei general tributària, i l’Ordenança fiscal general. Disposició final. Aquesta Ordenança, aprovada definitivament pel Plenari del Consell Municipal en data 9 de maig de 2014, començarà a regir a partir de la seva publicació definitiva al BOPB i continuarà vigent mentre no se n'acordi la modificació o derogació.” Barcelona, 9 de juliol de 2014. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona en sessió ordinària, de 9 de maig de 2014, va aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.10, taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis: incorporació a la fórmula de determinació de la quota referent als guals d’ús general en immobles destinats a l’habitatge i pel cas específic del barri de Les Planes, un coeficient corrector. En el BOPB del dia 21 de maig de 2014 es va publicar l'anunci de l'esmentada aprovació. Atès que durant el període d'exposició pública no s'han presentat al·legacions, s'entén aprovada definitivament l'esmentada ordenança, el text de la qual es publica íntegrament. Contra l’esmentat acord els interessats podran interposar directament el recurs contenciós administratiu davant la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptadors des del dia següent a aquesta publicació. Tanmateix es podrà utilitzar qualsevol altre recurs que s’estimi convenient. Publicat al BOPB en data 21 de juliol de 2014 CVE-Núm. de registre: 022014018524 2 Apartat 3r introduït mitjançant acord del Plenari de 31/05/2013, amb efectes des de 01/07/2013. 4416 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Ordenança fiscal núm. 3.10 TAXES PER LA UTILITZACIÓ PRIVATIVA DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL I LA PRESTACIÓ D'ALTRES SERVEIS Art. 1r. Disposició general, caràcter i objecte. D'acord amb allò que disposen, l'article 106è de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i, específicament, l’article 57è del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i de conformitat amb els articles 15è a 19è del mateix text refós, s’estableixen taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal que es regeixen pels articles 20è a 27è del text esmentat, i pels serveis prestats per l'Ajuntament en els béns de domini públic estatal per autorització de l'article 115è.c) de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes i per aquesta Ordenança fiscal. Art. 2n. Fet imposable. Constitueix el fet imposable la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal i la prestació de serveis de gestió municipal sobre el domini públic estatal. Art. 3r. Supòsits de no subjecció. No es meritaran les taxes, amb independència de l'obligació de sol·licitar la llicència corresponent, en les utilitzacions o aprofitaments següents: a) Els guals corresponents als edificis historicoartístics o monumentals, mentre estiguin en obres. b) Els tancats de protecció de tota classe d'obres i bastides. c) L'ocupació vial mitjançant llocs de venda subjectes a les taxes per l’ús dels béns, les instal·lacions municipals i serveis dels mercats. d) Les ocupacions subjectes a les taxes regulades a l’Ordenança núm. 3.13 sobre serveis culturals. e) L'ocupació de la via pública per al rodatge de pel·lícules, vídeos, enregistraments televisius, realització de maquetes i impressió de fotografies sempre que no tinguin finalitat lucrativa, amb independència de l'obligatorietat d'obtenir la pertinent autorització municipal i de pagar els serveis que, amb tal motiu, es requereixin, com també les despeses originades pel deteriorament i els desperfectes que s’hi puguin causar. f) Les zones de prohibició d'estacionament davant de les sortides d'emergència de locals, sempre que estiguin degudament autoritzades, segons l'Ordenança municipal sobre estacionament regulat. g) L'ocupació de la via pública mitjançant carpes o corporis sempre que no tinguin finalitat lucrativa i s'instal·lin per a la promoció de la ciutat, quan així ho determini la llicència. h) Els usos d’identificació. S’entén per identificació tota acció encaminada a difondre entre el públic la informació de la mera existència d’una activitat en el mateix indret on aquesta activitat es duu a terme. Constitueixen ús d’identificació els missatges que es limitin a indicar la denominació social de persones físiques o jurídiques, el seu logotip, bandera, escut o l’exercici d’una activitat exercida directament per aquestes persones a l’immoble o lloc on es col·loqui la identificació. Els logotips o marques comercials no pròpies seran admesos com a ús d’identificació només en cas que correspongui a l’únic producte objecte de l’activitat. i) L’ocupació de la via pública mitjançant senyals orientatius, instal·lats amb autorització municipal, previstos en la Llei sobre el trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat vial. Art. 4t. Obligats tributaris. 1. Són subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, les persones físiques o jurídiques així com les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4417 general tributària, que gaudeixin, utilitzin o aprofitin especialment o privativament el domini públic municipal en benefici propi i les que prestin serveis de gestió municipal sobre el domini públic estatal. 2. Tenen la consideració de substituts del contribuent, en la taxa establerta per la utilització privativa o l’aprofitament especial per l’entrada de vehicles a locals i recintes a través de voreres, els propietaris de les finques o locals a les quals donin accés aquestes entrades de vehicles; els qui podran repercutir, en el seu cas, les quotes sobre els respectius beneficiaris. 3. Quan l’obligat tributari sigui Telefónica de España Sociedad Anónima Unipersonal, l’import de la taxa es considerarà englobada en la compensació en metàl·lic de periodicitat anual a què es refereix l’apartat 1r de l’article 4t de la Llei 15/1987, de 30 de juliol. La compensació anterior no serà en cap cas d’aplicació a les quotes meritades per les empreses participades per Telefónica de España Sociedad Anónima Unipersonal, encara que ho siguin íntegrament. Art. 5è. Exempcions. No estan obligats al pagament de la taxa, amb independència de l'obligació de sol·licitar la llicència corresponent: a)Els organismes de l'Estat, de la Generalitat de Catalunya, de la província de Barcelona i del municipi de Barcelona i les entitats locals de les quals formi part, per tots els aprofitaments propis del servei de comunicacions que explotin directament i per tots aquells que interessin immediatament la seguretat ciutadana o la defensa del territori nacional. b)Les entitats benèfiques, pels aprofitaments directament relacionats amb els seus fins benèfics. c) Els partits polítics en període electoral. d) Els consolats i cambres de comerç estrangeres, en els casos de reciprocitat internacional. e) Les caixes d'estalvis, pels aprofitaments necessaris per als seus fins específics de caràcter benèfic. f) Els titulars de llicències o autoritzacions pel concepte, de col·locació de mercaderies o altres elements, quan se situïn davant dels locals d'entitats de caràcter oficial o cultural i siguin explotats directament per les entitats esmentades. g) Els titulars de reserves d'estacionament atorgades a persones amb discapacitat física. Art. 6è. Meritació de la taxa i període impositiu. 1. Aquesta taxa es merita en el moment que s’inicia la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic municipal i la prestació de serveis de gestió municipal sobre el domini públic estatal, encara que no se n’hagi sol·licitat o obtingut la corresponent llicència. 2. Amb caràcter general, el període impositiu de la taxa serà el temps de l’aprofitament especial, la utilització privativa o prestació de serveis que correspongui en cada cas. 3. En els supòsits d’utilització privativa o aprofitament especial i de prestació de serveis amb un termini anual, la taxa es meritarà l’u de gener de cada any i el període impositiu comprendrà l’any natural. En els supòsits d’inici en la utilització privativa, l’aprofitament especial o prestació del serveis no coincident amb l’u de gener el període impositiu s’ajustarà als dies que faltin per acabar l’any natural. En els supòsits de cessament es farà el prorrateig de la quota d’acord amb els dies efectius en la utilització privativa, en l’aprofitament especial o prestació dels serveis. Art. 7è. Quota tributària. 1. Quan s’utilitzin procediments de licitació pública, l’import de la taxa estarà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la qual recaigui la concessió, autorització o adjudicació. 4418 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 2. Amb caràcter general, sens perjudici de les peculiaritats que determinats aprofitaments puguin establir, la quota tributària de la taxa estarà determinada per la fórmula següent: Quota tributària = PB x S x T x FCC x FCA x FCH On PB és la tarifa bàsica; S, la superfície en metres quadrats de la utilització o l’aprofitament; T, el temps en dies de la utilització o de l’aprofitament, sempre que no s’estableixi una durada mínima en altres articles de la present Ordenança; FCC, el factor corrector del carrer; FCA, el factor corrector de la classe d’utilització o d’aprofitament; i FCH, el factor corrector per als supòsits de guals a immobles destinats a habitatge. 2.1. La tarifa bàsica (PB) per metre quadrat o fracció i dia d’utilització o d’aprofitament és de 0,4966 €. 2.2. Regles per a l'aplicació del factor superfície (S): a) La superfície serà la que ocupi la utilització o l'aprofitament. b) La superfície per a tots els usos o aprofitaments serà com a mínim de dos metres quadrats. c) En el cas de guals i de reserva d'estacionament, de parada i prohibicions d'estacionament, la superfície serà igual a la longitud de l'aprofitament en la línia de la vorera arrodonida per excés multiplicada per una amplada de tres metres. d) Quan la utilització o l'aprofitament es faci mitjançant un vehicle, la superfície serà la de la seva projecció en el sòl. e) Es considera que l'espai mínim que ocupa un mòdul bàsic de vetllador (una taula amb quatre cadires és de 2,25 m2). En el cas d’un mòdul reduït de vetllador (una taula i dos cadires) la superfície mínima és de 1,20 m2. No es poden autoritzar més taules del nombre que resulti de dividir la superfície autoritzada per 2,25 m2 (mòduls bàsics) o per 1,20 m2 (mòduls reduïts). f) En el cas dels guals i zones de prohibició d'estacionament, els metres d'ocupació que passin de 5 lineals es comptaran dobles. g) En el cas de gronxadors, cavallets i pavellons per a altres atraccions, cadires i tribunes, el factor superfície se substitueix pels mòduls següents: Superfície de cada instal·lació: Fins a 12 m2 125 Més de 12 m2 i fins a 50 m2 250 Més de 50 m2 i fins a 200 m2 375 Més de 200 m2 i fins a 500 m2 500 Més de 500 m2 Superfície real 2.3. Regles per a l'aplicació del temps (T): a) El temps és el de la durada de la utilització, l'aprofitament o la prestació de serveis. b) Segons el termini, els usos, aprofitaments o prestacions de serveis poden ser anuals, semestrals o de temporada, trimestrals, mensuals, per a totes les festes i vigílies durant l'any, per a un nombre determinat de dies consecutius, per a un nombre de dies no consecutius durant un determinat període i per a la durada de les festes o fires autoritzades. c) Quan la llicència o autorització es concedeixi per a mesos, trimestres, festes o vigílies durant l'any, semestres, temporada o un any, es consideraran per al càlcul de la quota, respectivament, els mesos de 30 dies, els trimestres de 90 dies, les festes i vigílies de 128 dies, els semestres o temporada de 180 dies i els anys de 360 dies. d) En els altres casos, la quota es calcularà segons el nombre de dies d'ocupació efectiva, d’aprofitament o de prestació de serveis. 2.4. Regles per a l'aplicació del factor corrector del carrer (FCC): a) El factor corrector del carrer és el determinat per a cada categoria de carrer als efectes de l'impost sobre activitats econòmiques, en el quadre següent: Categoria carrer A B C D E, F i Z industr. Factor corrector 5 3 1,75 1,25 1 NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4419 b) A l’efecte d'assignació del factor corrector del carrer corresponent en la present taxa, són d'aplicació els criteris següents: - Als establiments situats als carrers, trams de carrers, indrets o llocs que no tinguin assignat específicament un factor corrector, els serà aplicat el factor 1,25. - Als aprofitaments i ocupacions situats en el subsòl de la via pública o en instal·lacions de serveis públics que s’estenguin pel subsòl de la ciutat, els serà aplicat el factor de situació que correspongui al de la sortida més propera a la via pública. - Als aprofitaments i ocupacions situats a la via pública els serà aplicat el factor corresponent a la finca més propera, i en el cas d’equidistància a dues finques de diferent categoria, els serà aplicat el factor corresponent a la finca que el tingui més alt. - Si en un mateix aprofitament o ocupació concorren dues vies públiques, se li aplicarà el factor corrector de superior categoria. 2.5. El factor corrector de la classe d’ocupació o d'aprofitament (FCA) és el que correspon a cadascun de les següents ocupacions i aprofitaments: Ocupació o aprofitament Factor corrector a) Llocs de venda o terrasses en festes i fires tradicionals o 2 dintre del recinte d'activitats recreatives o al seu voltant i casetes per a la venda d'articles de pirotècnia, amb un mínim de cinc dies, amb independència del termini autoritzat en la llicència b) Terrasses closes 1 c) Llocs de venda amb instal·lacions fixes, carpes i quioscos 1 en general, llevat dels quioscos de premsa d) Terrasses, taules i cadires com a elements annexos als establiments excepte els esmentats anteriorment Situats en vies públiques de categoria A 0,18721 Situats en vies públiques de categoria B 0,16490 Resta de categories 0,15520 e) Closos i envelats, per cada m2 o fracció i dia, amb un 0,05 mínim de 1.000 m2 f) Balls, concerts i representacions anàlogues, per cada m2 o 0,05 fracció i dia, amb un mínim de 1.000 m2 g) Gronxadors, cavallets i pavellons per a altres atraccions, 1,20 cadires i tribunes, per cada 10 dies o fracció h) Guals 1. En general D'ús permanent 0,1746 Més de 8 hores fins a 12 hores 0,1358 Fins a 8 hores 0,1164 2. Garatges i aparcaments subjectes als epígrafs d’IAE núm. 0,1067 751.1, 751.2 i 751.3 3. Serveis de rentat i greixatge d'automòbils, serveis de taller de reparació d'automòbils, agències de transport i lo- cals de compravenda de vehicles De més de 8 hores i fins a 12 hores 0,0970 Fins a 8 hores 0,0922 4. Guals d’accés a estacions de servei 0,0970 5. En immobles destinats a habitatge el factor corrector (FCH) serà: Superfície del garatge fins a 25 m2 0,70 Més de 25 m2 fins a 50 m2 0,80 Més de 50,1 m2 fins a 100 m2 0,90 Més de 100,1 m2 1 4420 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Ocupació o aprofitament Factor corrector i) Reserves d'estacionament i parada i zones de prohibició 0,05 d'estacionament regulades en l'Ordenança sobre de circulació de vianants i de vehicles j) Mercaderies a les voreres 1 k) Xurreries o bunyoleries 0,5 l) Venda no sedentària, segons allò que estableix l'article 0,5 15è de les Normes reguladores de les activitats desenvolupades a la via pública i activitats professionals, per ocupacions de més de 180 dies. Per períodes d’ocupació inferiors s'aplicarà l'epígraf corresponent a "llocs de venda en festes i fires tradicionals" m) Venda de castanyes per períodes d’ocupació superiors a 0,5 tres mesos Per períodes d’ocupació inferiors s'aplicarà l'epígraf corresponent a "llocs de venda en festes i fires tradicionals" n) Altres ocupacions no especificades anteriorment. 2 3. Altres aprofitaments subjectes a taxes fixes: € a) Rodatges de pel·lícules, vídeos i enregistraments 593,78 televisius de caràcter publicitari o comercial amb finalitat lucrativa, amb independència del pagament d'altres serveis que es requereixin i amb autorització municipal prèvia. Per cada dia o fracció b) Realització de maquetes i sessions fotogràfiques amb 332,72 finalitat lucrativa, independentment del pagament d'altres serveis que es requereixin i amb autorització municipal prèvia. Per cada dia o fracció c) Quioscos de premsa: quotes anuals per unitat de quiosc Activitat de venda de premsa i publicacions per grups d'emplaçaments Grup 1 1.737,11 Grup 2 2.183,72 Grup 3 2.515,33 Grup 4 2.950,70 Grup 5 3.100,16 Grup 6 4.746,59 Grup 7 7.120,39 Grup 8 9.372,02 Grup 9 9.372,02 Grup 10 6.477,85 d) Mercat ambulant Eduard Aunós Parada de 4x2 m2 984,11 Parada de 6x2 m2 1.273,95 Parada de 8x2 m2 1.563,73 e) Prestació de serveis de temporada a les platges, conforme a la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes. 1. Quiosc-bar amb WC i amb terrassa de 80 m2, situat a les 21.663,47 diferents platges de la ciutat (període de març a novembre) 2. Quiosc-bar amb WC i amb terrassa de 100 m2, situat a les 26.701,81 diferents platges de la ciutat (període de març a novembre) 3. Per cada grup de 100 hamaques, 100 para-sols, 25 caiacs o 2.023,08 25 patins i quiosc de venda de gelats de 4 m2, situats a les platges de la ciutat (període de març a novembre) 4. Terrassa vetllador de 50 m2 a les zones legalment 3.472,52 autoritzades (període de març a novembre) 5. Terrassa vetllador de 75 m2 a les zones legalment 5.208,78 autoritzades (període de març a novembre) 6. Terrassa vetllador de 100 m2 a les zones legalment 6.923,84 autoritzades (període de març a novembre) NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4421 Ocupació o aprofitament Factor corrector 7. Terrassa vetllador de 120 m2 a les zones legalment 8.308,60 autoritzades (període de març a novembre) f) Aprofitament temporal de llocs i espais destinats a l’ús 3.753,36 comú dels parcs, jardins i platges, per dia o fracció 1. Espais de 1a categoria: − Parc de la Ciutadella − Jardins de Rubió i Lluch − Parc de Montjuïc: a) Jardins d’Amargós (Teatre Grec) b) Fossar del Castell de Montjuïc c) Jardins de les escultures d) Jardins de Laribal e) Jardins Joan Brossa f) Zones enjardinades Mies van der Rohe − Jardí de Can Sentmenat − Jardins de la Tamarita − Turó Park − Parc Güell − Parc del Laberint d’Horta − Roserar del parc de Cervantes − Jardins del Palau de Pedralbes 2. Espais de 2a categoria (resta de parcs i jardins) 804,30 Utilització de sanitaris públics automàtics als parcs i jardins 0,50 h) Caixers automàtics d’entitats financeres oberts a la via pública, a menys de 80cm de línia de façana3 Euros Categoria A 855,00 Categoria B 513,00 Categoria C 299,00 Categoria D 213,00 Categoria E, F o I 171,00 Art. 8è. Reduccions de la taxa. La taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, amb motiu de la celebració de festes populars als barris, pot ser objecte de reducció per acord motivat de la Comissió de Govern, a proposta del Consell de Districte. Quan es tracti de fires tradicionals, caldrà atenir-se al que preveu l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona. Art. 9è. Normes de gestió. 1. Amb caràcter general, la taxa per l’aprofitament especial o la utilització privativa i la prestació de serveis serà liquidada pels òrgans municipals competents per a la tramitació de la llicència o autorització. 2. Les taxes amb meritació periòdica anual seran objecte d’un padró amb el contingut i requisits que a l’efecte estableix l’Ordenança fiscal general. Les quotes de la taxa incloses en padró seran posades al cobrament en les dates que figuren al calendari de cobraments que anualment aprova l’Ajuntament. 3. Les taxes per aprofitament especial dels caixers automàtics d’entitats financeres regulada en la lletra h) de l’article 7è, apartat 3r, seran objecte d’una autoliquidació anual en el termini que estableixi el calendari de cobraments aprovat per l’Ajuntament. En el supòsit que l’inici de l’aprofitament especial es produís amb posterioritat a la finalització del període d’autoliquidació anual, el contribuent haurà de presentar, en el termini de 30 dies hàbils comptadors des de 3 Epígraf h) introduït mitjançant acord del Plenari de 31/05/2013, amb efectes des de 01/07/2013. 4422 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 l’inici de l’aprofitament, una autoliquidació pel període comprés entre la data d’inici i el 31 de desembre.4 Art. 10è. Responsabilitats dels subjectes passius. 1. Quan la utilització privativa o l’aprofitament especial comporti la destrucció o el deteriorament del domini públic local, el beneficiari estarà obligat, sense perjudici del pagament de la taxa que correspongui, al reintegrament del cost total de les respectives despeses de reconstrucció o reparació i al dipòsit previ de l'import. 2. Si els danys són de caràcter irreparable, s'haurà d'indemnitzar l'Ajuntament amb una quantitat igual al valor dels béns destruïts o a l'import del deteriorament efectivament produït. 3. En cap cas l'Ajuntament no condonarà les indemnitzacions i el reintegrament a què es refereixen els apartats anteriors. Art. 11è. Infraccions i sancions. Pel que fa a la qualificació com a infraccions tributàries i a les sancions que corresponguin en cada cas, s’estarà al que disposa la Llei general tributària, i l’Ordenança fiscal general. Disposició transitòria. Mentre no es modifiqui la ponència on s’estableixen els criteris per assignar les categories fiscals de les vies públiques del municipi, la quota tributària dels aprofitaments constituïts per guals del barri de Les Planes, concretament els referits a l’epígraf h) Guals, punt 5 (immobles destinats a habitatge), serà el resultat d’aplicar un coeficient de 0,22 sobre la quota determinada de conformitat amb l’article 7è, apartat 2n, d’aquesta ordenança fiscal. Disposició final. Aquesta Ordenança, aprovada definitivament pel Plenari del Consell Municipal en data 9 de maig de 2014, començarà a regir a partir de la seva publicació definitiva al BOPB i continuarà vigent mentre no se n'acordi la modificació o derogació.” Barcelona, 9 de juliol de 2014. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. 4 Apartat 3r introduït mitjançant acord del Plenari de 31/05/2013, amb efectes des de 01/07/2013. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4423 Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 13 de la Carta Municipal, Adscriure a l’Oficina de Management i Pressupost Executiu un nivell de responsabilitat 28, assignant-li un lloc de Direcció 2 (20.20.GE.10) del vigent Catàleg de Llocs de treball, amb les funcions que es detallen als annexos. Fer efectius els canvis d’aquest decret amb data 1 de juliol de 2014. Barcelona, 21 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2579/14) ANNEX 1: DESCRIPCIÓ DE LES FUNCIONS DELS ÒRGANS AFECTATS Oficina de Management i Pressupost Executiu Òrgan superior immediat: Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació Nivell Associat: 28 Missió: Impuls de l’eficiència i eficàcia de la gestió municipal (Ajuntament, instituts i empreses municipals), mitjançant el desenvolupament de metodologies per a la planificació i de la pressupostació orientada a resultats. Funcions: • Dirigir i coordinar el desenvolupament de metodologies per vincular l’assignació i gestió dels recursos pressupostaris amb resultats. • Assistir a l’organització municipal per a la implantació del pressupost executiu • De forma conjunta i coordinada amb les altres àrees competents, dirigir i coordinar el procés d’elaboració del pressupost municipal. • Proposar metodologia i processos orientats envers l’anàlisi de la despesa i les magnituds pressupostàries. • Identificar propostes per a la millora de la gestió i els guanys d’eficiència (revisió programes, estudi mesura foment estalvis,...). • Proposar mètodes per augmentar la transparència en l’assignació i ús dels recursos públics i per a la millora de la rendició de comptes. • Proposar a la Gerència l'adopció d'acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar a la Gerència, per delegació d'aquesta en les matèries pròpies de les seves competències. * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del Reglament orgànic de l’Ajuntament de Barcelona, disposo: Delegar en el gerent del Districte de Les Corts, Sr. Josep García i Puga, totes les facultats i atribucions assignades al gerent del districte de Sants-Montjuïc en mèrits dels acords d’aprovació de les diferents transferències i dels decrets de delegació i desconcentració de funcions al seu favor vigents a data de la signatura del present decret, per tal que substitueixi l’absència del gerent del Districte de Sants-Montjuïc durant el període comprès entre el 21 i el 31 de juliol de 2014. Barcelona, 18 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2584/14) * * * 4424 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: El nomenament com a personal eventual, amb efectes 16 de juny de 2014, del Sr. Antonio Jesús Jiménez Rodríguez, subgrup de classificació C1, en el lloc de Suport 1 de la família de Serveis de suport polític – codi 90.10.PO.10, amb complement de destinació de nivell 18, adscrit al Grup Polític Municipal Socialista, amb una jornada laboral de 22 hores setmanals en còmput anual. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 22 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2585/14) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del reglament Orgànic de l’Ajuntament de Barcelona, disposo: Primer. Facultar els/les gerents d’Àrees d’Actuació que es relacionen en annex adjunt i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del/de la gerent de l’àrea corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d’Alcaldia corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió econòmica i en matèria de contractació, llevat de les facultats específiques del Gerent de Recursos i del Gerent Municipal, en matèria de gestió i administració de personal, les quals, continuaran essent exercides pels esmentats càrrecs, respectivament. Segon. Facultar els/les gerents de Districte que es relacionen en annex adjunt i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del/de la gerent del districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d’Alcaldia corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió econòmica i en matèria de contractació, així com les facultats delegades en el decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011, relatives a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors. Tercer. Establir, en supòsits d’absència, les suplències dels directors/res de serveis de Llicències i Espai Públic i dels Caps de Departament de Serveis Jurídics – Secretaria de Districte que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec. Barcelona, 22 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2615/14) ANNEX Gerents d’Àrees d’Actuació Període de l’1 al 7 d’agost Cobrirà el servei la Gerent adjunta de Projectes Estratègics. Període del 8 al 13 d’agost Cobrirà el servei el Gerent de Recursos Període del 14 al 17 d’agost Cobrirà el servei el Gerent de Seguretat i Mobilitat. Període del 18 al 22 d’agost Cobrirà el servei el Gerent Municipal NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4425 Període del 23 al 31 d’agost Cobrirà el servei la Gerent de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Gerents de Districte Període de l’1 al 10 d’agost Cobrirà el servei el Gerent del districte de Les Corts. Període de l’11 al 22 d’agost Cobrirà el servei la Gerent del districte de Gràcia. Període del 23 al 31 d’agost Cobrirà el servei el Gerent del districte de Sants-Montjuïc. Directors de Serveis de Llicències i Espai Públic Període de l’1 al 6 d’agost Cobrirà el servei la Directora de Serveis de Llicències i Espai Públic del districte de l’Eixample. Període del 7 al 13 d’agost Cobrirà el servei el Director de Serveis de Llicències i Espai Públic del districte de Sants-Montjuïc. Període del 14 al 17 d’agost Cobrirà el servei el Director de Serveis de Llicències i Espai Públic del districte de Gràcia. Període del 18 al 24 d’agost Cobrirà el servei el Director de Serveis de Llicències i Espai Públic del districte d’Horta-Guinardó. Del 25 d’agost al 31 d’agost Cobrirà el servei el Director de Serveis de Llicències i Espai Públic del districte de Ciutat Vella. Secretaris Tècnics –Jurídics Període de l’1 al 8 d’agost Cobrirà el servei la Secretària Tècnic-Jurídic del districte de Les Corts. Període del 9 al 14 d’agost Cobrirà el servei el Secretari Tècnic-Jurídic del districte de Sants-Montjuïc. Període del 15 al 24 d’agost Cobrirà el servei la Secretària Tècnic-Jurídic del districte de Nou Barris. Període del 25 al 31 d’agost Cobrirà el servei el Secretari Tècnic-Jurídic del districte de Sant Andreu. * * * Decret. Per tal de garantir la continuïtat de l’activitat municipal durant el període d’estiu, vistes les competències i funcions transferides als Districtes, i atenent els Decrets de delegació d’atribucions a favor dels respectius regidors/res, en ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 del Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Barcelona, disposo: Facultar els/les regidors/res que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del regidor/ra de districte 4426 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 corresponent, puguin exercir les facultats delegades en el Decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011, relatiu a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors. Així mateix, facultar-los per a l’exercici de qualsevol altra competència atribuïda en la resta de decrets de delegació a favor dels/de les regidors/res de districte. Barcelona, 22 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2627/14) ANNEX Període de l’1 al 13 d’agost El Regidor del districte de Sarrià–Sant Gervasi cobrirà els districtes vacants. Període del 14 al 16 d’agost La Regidora del districte de Gràcia cobrirà els districtes vacants. Període del 17 al 20 d’agost El Regidor del districte de Sants-Montjuïc cobrirà els districtes vacants. Període del 21 al 24 d’agost El Regidor del districte de l’Eixample cobrirà els districtes vacants. Període del 25 al 27 d’agost El Regidor del districte de Sant Andreu cobrirà els districtes vacants. Període del 28 al 31 d’agost La Regidora del districte de Nou Barris cobrirà els districtes vacants. * * * Decret. D’acord amb l'article 16 i 17 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i fent ús de les atribucions que em confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Delegar temporalment des del dia 26 fins al 31 de juliol de 2014, ambdós inclosos, per absència de la regidora del Districte de Nou Barris, Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, a favor de l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, les facultats següents: − Les facultats que hagin estat delegades per aquesta Alcaldia a la regidora Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader per raó de la seva condició de regidora del Districte de Nou Barris i d’altres concretes que li hagin estat delegades igualment. − D’altres facultats, no incloses entre les anteriors, que siguin inherents al càrrec de regidor/a de Districte d’acord amb les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes, aprovades per acord del Consell Municipal de 28 de setembre de 2001, i d’acord amb el Reglament Intern d’Organització i Funcionament del Districte de Nou Barris, aprovat pel ple del Consell de Districte mitjançant acord adoptat en sessió 15 d’abril de 2002, ratificat pel ple del Consell Municipal en sessió de 26 d’abril de 2002. Barcelona, 25 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2665/14) NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4427 CARTIPÀS Decret. Vista la petició rebuda de la portaveu del Grup Municipal Popular de 18 de juliol de 2014, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i d’acord amb l’article 16 de les Normes reguladores del funcionament dels districtes, disposo: Nomenar el Sr. Boris Valls Guardiola membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi en substitució del Sr. Antonio González Muñiz. Barcelona, 23 de juliol de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2635/14) 4428 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 PERSONAL Concursos de personal BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4429 – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de 4430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 6/2014. Un lloc de treball de cap de secció 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. (Nivell 22) Concurs núm. 7/2014. Un lloc de treball de cap de secció 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Gestió i Administració de Finques del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. (Nivell 22) Cap de secció 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona Concurs núm. 6/2014 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’1 lloc de treball de cap de secció 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’1 lloc de treball de Cap de Secció 2 de la família General (GE) al adscrit al Departament de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona 1.Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Secció 2 (50.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Secció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 22 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 22 (509,84 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.009 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Coordinar i supervisar equips que es responsabilitzen d’un o més programes i processos administratius d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del cap, la NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4431 normativa establerta i les necessitats plantejades per tal de d’aconseguir l’adequat desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes d’eficàcia i qualitat. 3.1.2.Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l‘equip en el marc d’actuació fixat i sota les directrius de l‘òrgan superior on esta adscrit l’equip o centre prestador de serveis. • Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, gestionar els recursos econòmics assignats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. • Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis. 2. Supervisa activitats operatives de forma propera, integrades dins de procediments i processos diversos definits. Habitualment coordina equips tècnics operatius, requerint d’una capacitat d’interacció per distribuir, organitzar i supervisar el treball de l’equip i d’un coneixement ampli de mètodes, tècniques i processos. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió i disposen de certa llibertat d’actuació. La coordinació es duu a terme mitjançant informes de gestió, a demanda d’informació del cap i a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura mitjana o d’amplis coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball. El lloc requereix de capacitat de coordinació d’equips. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona ) 3.2.1. Missió Administració, planificació i control dels recursos humans i materials de la Gerència, d'acord amb la normativa vigent i les directrius gerencials per tal d'aconseguir de forma eficient la prestació dels serveis encomanats a la Gerència. 3.2.2. Funcions • Dirigir, coordinar i supervisar la gestió dels recursos humans del PMHB i materials assignats, d’acord amb la normativa vigent i les politiques especifiques d’àmbit municipal i molt específicament del Sector d’Hàbitat Urbà. • Dirigir i impulsar els projectes vinculats a la millora de la gestió i adequació de les persones adscrites al PMHB als seus llocs de treball així com dirigir i impulsar els processos i procediments relacionats amb l’àmbit dels recursos humans • Dirigir i impulsar els plans de desenvolupament i comunicació interna del PMHB • Participar en els òrgans de negociació col·lectiva en els que es tractin temes relacionats amb el PMHBB ( Comitè d’empresa, Comitè de salut....) • Assessorar i donar suport tècnic en matèria d’organització, de gestió de persones i de processos de millora a la Gerència i als òrgans de direcció del PMHB • Totes aquelles que altres que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions. 4432 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 • Responsabilitat orgànica del personal designat per a la prevenció de riscos laborals, efectuant el control i seguiment de les actuacions preventives bàsiques del PMHB • Gestió de l’equipament i dels recursos de l’arxiu municipal del PMHB d’acord amb les normes i instruccions aprovades i els criteris establerts per l’àmbit sectorial de referència • Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació, i en concret dels contractes de suport i dels serveis comuns del PMHB • Atenció especialitzada al ciutadà en matèria de habitatge públic. • Inspecció del parc d’habitatges del PMHB 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4433 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Coordinació i/o supervisió d’equips administratius fins a 2 punts − Participació en el disseny i seguiment de projectes de millores administratives, especialment en l’entorn de l’atenció amb l’usuari fins a 2 punts − Elaboració d’indicadors, memòries i/o informes de gestió fins a 1 punt − Treball en l’entorn d’Oracle fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de cap de secció 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Empatia, Lideratge i desenvolupament i Direcció de persones. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. F. Xavier González Garuz, Gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Josep M. de Simón, Cap del Departament de Gestió i Administració de Finques o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Mateu Torres, Cap del Departament de Recursos Humans de la i Serveis Generals, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud podran presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. 4434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Cap de secció 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Gestió i Administració de Finques del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona Concurs núm. 7/2014 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’1 lloc de treball de cap de secció 2 de la família General (GE) adscrit al Departament de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’1 lloc de treball de Cap de Secció 2 de la família General (GE) adscrit al adscrit al Departament de Recursos Humans i Serveis Generals del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona 1.Classificació dels llocs convocats Denominació: Cap de Secció 2 (50.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Secció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 22 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 22 (509,84 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.009 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Secció 2 de la família GE) NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4435 3.1.1. Missió Coordinar i supervisar equips que es responsabilitzen d’un o més programes i processos administratius d’un servei integrat, d’acord amb les directrius del cap, la normativa establerta i les necessitats plantejades per tal de d’aconseguir l’adequat desplegament i resolució d’aquests programes i processos en termes d’eficàcia i qualitat. 3.1.2.Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dissenyar i realitzar el desenvolupament de la programació de l‘equip en el marc d’actuació fixat i sota les directrius de l‘òrgan superior on esta adscrit l’equip o centre prestador de serveis. • Coordinar els recursos humans adscrits al centre o equip, gestionar els recursos econòmics assignats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. • Realitzar el seguiment i control de la prestació de serveis. 2. Supervisa activitats operatives de forma propera, integrades dins de procediments i processos diversos definits. Habitualment coordina equips tècnics operatius, requerint d’una capacitat d’interacció per distribuir, organitzar i supervisar el treball de l’equip i d’un coneixement ampli de mètodes, tècniques i processos. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió i disposen de certa llibertat d’actuació. La coordinació es duu a terme mitjançant informes de gestió, a demanda d’informació del cap i a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura mitjana o d’amplis coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball. El lloc requereix de capacitat de coordinació d’equips. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Departament de Gestió i Administració de Finques del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona ) 3.2.1. Missió Gestió i Administració, del parc immobiliari del PMHB d'acord amb la normativa vigent i les directrius gerencials per tal d'aconseguir de forma eficient la prestació dels serveis encomanats a la Gerència 3.2.2. Funcions • Administrar el parc d’habitatges públics que gestiona el Patronat • Supervisar l’anàlisi i el seguiment de les incidències i reclamacions de les comunitats de veïns i/o els llogaters del Patronat en les funcions que estan atribuïdes • Coordinar la interlocució, en les relacions amb les comunitats de veïns i els llogaters, per les funcions que li estan atribuïdes. • Supervisar la tramitació dels expedients de la seva competència. • Analitzar i fer propostes per a la millora de la gestió i l’administració de l’àrea • Resoldre els assumptes i exercir les facultats que de manera expressa li siguin encarregats des de la Gerència • Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Gerència del Patronat en el compliment de les seves funcions. 4436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts) Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Coordinació i/o supervisió d’equips administratius fins a 2 punts. − En el sector associatiu, principalment amb entitats veïnals i comunitats de propietaris fins a 1 punt. − Tasques de gestió i administració comercial, en especial immobiliària, fins a 1 punt. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4437 − Elaboració d’indicadors, memòries i/o informes de gestió fins a 1 punt. − Ús d’aplicacions informàtiques relacionades amb el tractament de la informació i tramitació d’expedients, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de cap de secció 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Empatia, Lideratge i desenvolupament i Direcció de persones. L’exercici consistirà com a mínim en una entrevista individual, tot i que si es considera necessari, la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. F. Xavier González Garuz, Gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Josep M. de Simón, Cap del Departament de Gestió i Administració de Finques o persona en qui delegui. − Sra. Rosa Mateu Torres, Cap del Departament de Recursos Humans de la i Serveis Generals, o persona en qui delegui. − Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud podran presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. El termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 4438 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4439 Lliures designacions Lliure designació núm. 54/2014-L Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família general (GE) adscrit al Departament d’Infraestructures i Equipaments de la GerenciaGerència de Qualitat de Vida Igualtat i Esports. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb l’article 22.3 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família general (GE), adscrit al Departament de d’Infraestructures i Equipaments de la Gerencia de Qualitat de Vida Igualtat i Esports. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionàrial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 ( 698,20€ mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 1.317 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1 Descripció funcional del lloc convocat (Cap Departament 1 de la familia GE) 3.1.1 Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.12. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats. • Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. • Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 4440 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència/direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Infraestructures i Equipaments) 3.2.1. Missió • Proposta, gestió i execució dels recursos assignats de la Gerència de de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports per tal de efectuar les obres i tasques de manteniment i logística dels equipaments adscrits. • Funcions • Coordinar i supervisar el funcionament i manteniment de totes les dependències i equipaments de la Gerència. • Coordinació, assessorament i seguiment de les obres de nova planta. • Cerca i coordinació de la cessió de solars i locals i relació amb altres administracions i dependències municipals. • Realitzar projectes de rehabilitacions, remodelacions i re ordenament de les instal·lacions de serveis dels equipaments adscrits. • Executar el manteniment preventiu i correctiu dels equipaments adscrits i dirigir i supervisar els dels equipaments de gestió externalitzada. • Assessorament i coordinació amb el territori (Districtes) per a actuacions compartides. • Control dels costos i pagaments dels subministraments energètica, d’ofimàtica, etc. així com la proposta i planificació de mesures de racionalització de dita despesa. • Proposar al Gerent del Sector l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar al Gerent del Sector, per delegació d'aquest, en les actuacions pròpies de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A subgrups A1 i subgrup A2 de totes les categories. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4441 • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball (compromís professional, treball en equip, orientació a servei públic, flexibilitat i obertura al canvi, comunicació i influència, visió global, lideratge i desenvolupament, direcció de persones). 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Els/les candidats/tes són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del 4442 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectui en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4443 Nomenaments RESOLUCIÓ DE LA GERÈNCIA DEL CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA, PER LA QUAL ES RESOL EL PROCÉS DE MOBILITAT RESTRINGIDA PER AL PERSONAL ADSCRIT AL LLOC DE TREBALL DE SUBALTERN DE CENTRE A la Gaseta Municipal de Barcelona núm. 16 de 30 de maig de 2014, es va publicar la Resolució de la Gerència del Consorci d’Educació de Barcelona per la qual es convocava el procés de mobilitat restringida per al personal adscrit al lloc de treball de subaltern de centre docent. D’acord amb la base 7.2 de la convocatòria, la Comissió de valoració va proposar la resolució del concurs amb l’adjudicació provisional de destinacions que va publicar-se en data 9 de juliol de 2014, atorgant un termini d’observacions o reclamacions als interessats fins el dia 22 de juliol de 2014. Revisades les al·legacions presentades, la Comissió de valoració ha acordat que no hi ha cap reclamació que modifiqui les puntuacions, ni l’ordre de les adjudicacions. Per tot això, resolc Confirmar la llista provisional d’adjudicacions i elevar la llista annexa a definitiva, al no haver cap reclamació que modifiqui les puntuacions. Donar publicitat a aquesta Resolució al tauler d’anuncis, a la web del CEB, i a la Gaseta Municipal de Barcelona la qual cosa servirà de notificació als interessats. El personal funcionari i laboral fix que hagin obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa a la finalització del present curs escolar, el 31 d’agost de 2014. La incorporació a la nova destinació es durà a terme l’endemà del cessament, l’1 de setembre de 2014, per l’inici del curs escolar 2014-2015. Barcelona, 25 de juliol de 2014. Manuel Blasco i Legaz, gerent COGNOM I NOMS Centre 1 ABARCA PELAEZ, ANA ISABEL E. TURO BLAU 2 AGRA GOMEZ, Mª DOLORES E. DRASSANES 3 ALGAS SANTIAGO, CRISTINA E. PARC DE LA CIUTADELLA 4 ARRASTIA PEÑA, SUSANNA E. TABOR 5 ASENSIO TEJIDO, SERGI E. ART DEL TREBALL 6 BARBERAN REVERTE, ANTONIO E. NABI 7 BARTOLI FARRAN ESTHER E. D'ARTS MASSANA 8 BOIX QUINTANA, ANGEL E. BRASIL 9 CARBONELL IRANZO, BENJAMIN E. LA FARIGOLA DEL CLOT 10 CLAVER TORCAL, RAUL E. DR. FERRAN I CLUA 11 CLEMENTE MARTINEZ, ANA ISABEL I. NARCIS MONTURIOL 12 CROS JORDANA, PILAR CEE FOLCH I CAMARASA 13 DEMESTRE SOLE, NURIA E. LLUIS VIVES 14 DIAZ MARTINEZ, CARMEN E. ANGEL BAIXERAS 15 ESPASANDIN REGO OSCAR E. FERRAN SUNYER 16 FERNANDEZ CORMAND, ANA MARIA E. MASSANA 17 FERRE IBAÑEZ, PILAR E. ANTAVIANA 18 GALLARDO GALLARDO, Mª CARMEN CEE CONCHA ESPINA 19 GARCIA ASO ALEX E. CASAS 20 GARCIA LOPEZ, CONCEPCION E. REINA VIOLANT 21 GARCIA PEREZ, FCO JAVIER CFA CANYELLES 22 GIMENEZ DEL BOSQUE, VICTOR E. CAN FABRA 4444 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 23 GOMEZ CHACON, JOSÉ Mª E. ELS PINS 24 GUTIERREZ BERBEL, JUAN CARLOS EMAV 25 LOPEZ CONILL, ELISABETH CFA CLOT 26 LOPEZ GARCIA, FRANCISCA E. ENRIC GRANADOS 27 LOPEZ GARCIA, IAGO E. PAU CASALS 28 LOPEZ MORENO, Mª JOSÉ E. JAUME I 29 LUQUERO CONTRERAS, TAMARA CEE JOSEP PLA 30 MARTINEZ ADELANTADO, ESTER E. BOSC DE MONTJUÏC 31 MARTINEZ SALAMERO, ANA MARIA E. L'ARENAL DE LLEVANT 32 MODAMIO MENACHO, SUSANNA E. ARTS DEL TREBALL 33 MONTSERRAT MAYOR, Mª ISABEL E. MOSSEN J. VERDAGUER 34 MORENO HERNANDEZ ANA Mª CRP GRACIA 35 NAVARRO POCH, LAURA E. DEL MAR 36 POBAR GIMENEZ, JUAN E. SANT MARTI 37 PONCE CANO, ISABEL E. TRES PINS 38 PONCE REBOLLO, F. DAMIAN AFA MARTINET DE NIT 39 PUEY BELLOSTA, PILAR CFA CAN BATLLO 40 RIBA VERGARA, ALBERTO E. CASTELL DE SANT FOIX 41 SANCHEZ REBOREDO, JORGE CRP SANT MARTI 42 SOLDEVILA SAMSO, JUDITH E. LA MAR BELLA 43 SUÑE BAEZA, Mª NIEVES E. FRANCESC MACIÀ 44 TRANCHE RODRIGUEZ, VICTOR E. PARC DEL GUINARDO 45 TUR CALERO, MONTSERRAT E. BARCELONA 46 VERGARA ROJAS, NURIA I. SERRAT I BONASTRE 47 VIDAL FERNANDEZ, JOSÉ E. MAS CASANOVAS Concursos El gerent de Recursos en data 28 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 66/2014-C: - la Sra. M Isabel Canelles Seix (mat. 23401), funcionària de carrera, de la categoria TM Enginyeria, subgrup A2, per ocupar un lloc de treball de Tècnic 2, de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra, codi 80.20.OP.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Servei de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Sarrià – Sant Gervasi. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent de Recursos en data 22 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 70/2014-C: - la Sra. M del Mar Canosa Bravo (mat. 25940), de la categoria TS Gestió, subgrup A1, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 2, de la família general, codi 70.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4445 Departament de Prevenció de Riscos Laborals de la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent de Recursos en data 22 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 70/2014-C: - el Sr. Javier Vila Icart (mat. 25939), de la categoria TS Gestió, subgrup A1, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 2, de la família general, codi 70.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament de Prevenció de Riscos Laborals de la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent Municipal en data 18 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 71/2014-C: - la Sra. Margarida Pares Rifa (mat. 21176) de la categoria TS Ciències, subgrup A1, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 1 de la família general, codi 70.10.GE.10, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Direcció de Serveis d’Espais Verds i Biodiversitat de la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans de la Gerència d’Hàbitat Urbà. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent de Recursos Humans i Organització en data 24 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 73/2014C: - la Sra. Marta López Freixas (mat. 37387), de la categoria Administrativa, per ocupar un lloc de treball de Suport 3 de la família general, codi 90.30.GE.10, amb complement de destinació de nivell 18, i adscrit al Departament de Logística i Manteniment de la Direcció de Serveis Generals de la Gerència de Recursos. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent de Recursos en data 25 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 79/2014-C: - la Sra. Nuria Matoses Duran (mat. 72050) de la categoria TS Arquitectura, subgrup A1, per ocupar un lloc de treball de Tècnic 2, de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra, codi 80.20.OP.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament de Llicències d’Obres de la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística de la Direcció de Serveis de Coordinació de Llicències i Disciplina Urbana de la Gerència Adjunta d’Urbanisme. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4446 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 El gerent de Recursos Humans i Organització en data 22 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 80/2014-C: - el Sr. Iván Jalencas Lobera (mat. 25275), de categoria Auxiliar, en el lloc de treball de Suport 3, de la Família Professional General, codi 90.30.GE.10, amb complement de destinació de nivell 18, i adscrit a la Direcció de Serveis d’Inversions de la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent Municipal en data 23 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 84/2014-C: - la Sra. Adriana Payola Planella (mat. 25358) de la categoria TS Dret, per ocupar un lloc de treball de Tècnic 1, de la família de Serveis Jurídics , codi 80.10.SJ.10, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent de Recursos en data 22 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 85/2014-C: - la Sra. Lina Cillero Vivero (mat. 20861) de la categoria Administrativa, subgrup C1, per ocupar un lloc de treball de Cap Secció 2, de la família general, codi 50.20.GE.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit al Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona, en data 11 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 1/2014, al Sr. Michea di Franca Turli, per ocupar el lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis Jurídics (SJ) adscrit al Departament Patrimoni de la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge, amb complement de destinació nivell 24 i complement específic corresponent a aquest lloc de treball, segons catàleg vigent. NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4447 Lliures designacions El gerent Municipal en data 23 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, la funcionària de carrera, Sra. Pilar Navarro Cerezo (mat. 23289), de categoria TM Treball Social, subgrup A2, en el lloc de treball de Cap Departament 1, de la família general, codi 40.10.GE.10 del vigent Catàleg de llocs de treball, amb complement de destinació de nivell 26 i adscrit al Departament de Desenvolupament de la Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal de la Gerència de Recursos Humans i Organització, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 45/2014-L i de conformitat amb l’art. 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. El gerent Municipal en data 23 de juliol de 2014 ha adoptat la següent resolució: Nomenar, el funcionari de carrera, Sr. Jordi Raboso Alonso (mat. 26535) de categoria TS Arquitectura, subgrup A1, en el lloc de treball de Cap Departament 1, de la família general, codi 40.10.GE.10 del vigent Catàleg de llocs de treball, amb complement de destinació de nivell 26 i adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Les Corts, per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 34/2014-L i de conformitat amb l’art. 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. 4448 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 ANUNCIS Altres anuncis Districte de Les Corts Expedient 4BD 2014/100 El Gerent del Districte de Les Corts, en data 18-06-2014, adoptà la següent Resolució: Aprovar el projecte d’enllumenat i xarxa TIC de l’Avinguda Mare de Déu de Lorda (entre el Passeig de Sant Francesc i el carrer Conrad Xalabarder) al Districte de Les Corts de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic Jurídic de la societat municipal BIM/sa de data 3 de juny de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 63.909,51 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la publicació de la present resolució. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 19 de juny de 2014. La Secretaria Delegada. Meritxell Cusi Pérez . * * * Districte de Sant Martí El dia 23 de juliol de 2014 la Comissió de Govern, en ús de les atribucions delegades per l’Alcaldia per Decret de data 11 de juny de 2012, ha aprovat inicialment les bases particulars del VII Certamen literari “Paraules a Icària”. En el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 d’agost de 2014 es publicarà íntegrament el text de les bases particulars, les quals es sotmetran a informació pública durant el termini de vint dies hàbils, a comptar a partir de l’endemà de l’esmentat anunci, a fi que els interessats puguin examinar l’expedient i hi puguin formular, si s’escau, les al·legacions que creguin adients, tot això d’acord amb l’article 124.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En cas de no presentar-se al·legacions en el termini d’informació pública les bases particulars es tindran per aprovades definitivament. Barcelona, 24 de juliol de 2014. Rocío Benito i Arranz, cap del Departament de Serveis Jurídics - Secretaria NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4449 Institut Barcelona Esports (IBE) Exp. 20130091 La Gerent de l’Institut Barcelona Esports, en data 18 de juliol de 2014, ha adoptat la següent Resolució: “Aprovar inicialment la Fase 1 (sectors de l’1 a 5) del Projecte bàsic i executiu de remodelació del Centre Municipal Tennis Montjuïc, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb la conformitat tècnica del projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 977.250,85 euros, el 21 % de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) de Barcelona, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost.” El projecte es pot examinar a la Secretaria de l’Institut, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona), per formular-hi les reclamacions o al·legacions que es considerin pertinents. El lloc de presentació de les reclamacions o al·legacions és l’Oficina del Registre General de l’Ajuntament de Barcelona ubicada a la seu de l’Institut Barcelona Esports, Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona. També podran presentar-se a qualsevol altra oficina de l’esmentat Registre. Barcelona, 21 de juliol de 2014. El secretari delegat, pd. 2/2/2013 Miquel Benito López. * * * Exp. 20140171 La Gerent de l’Institut Barcelona Esports, en data 23 de juliol de 2014, ha adoptat les següents Resolucions: “aprovar inicialment el Projecte executiu d’arranjament provisional de la pista de BMX, existent al Velòdrom d’Horta al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del projecte emès per la Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic del Districte d’Horta-Guinardó de data 9 de juliol de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 664.741,70 euros, el 21 % de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; i aclarir que, durant aquest còmput, no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s’hagin presentat al·legacions en el termini d’informació pública, i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte; i encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació”. Exp. 20140177 “aprovar inicialment el Projecte executiu del Nou Skate Park de Via Favència al Districte de Nou Barris de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 447.203,556 euros, el 21 % de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal 4450 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; aclarir que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s’hagin presentat al·legacions en el termini d’informació pública, i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el Projecte, i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació”. Els projectes es poden examinar a la Secretaria de l’Institut, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona), per formular-hi les reclamacions o al·legacions que es considerin pertinents. El lloc de presentació de les reclamacions o al·legacions és l’Oficina del Registre General de l’Ajuntament de Barcelona ubicada a la seu de l’Institut Barcelona Esports, Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona. També podran presentar-se a qualsevol altra oficina de l’esmentat Registre. Barcelona, 23 de juliol de 2014. El secretari delegat, p.d. 2/2/2013 Miquel Benito López. * * * Exp. 20140176 La Gerent de l’Institut Barcelona Esports, en data 23 de juliol de 2014, ha adoptat les següents Resolucions: “Aprovar el projecte bàsic, projecte executiu i estudi de seguretat i salut de la reforma de les instal·lacions de fontaneria i climatització dels vestidors i oficines del Velòdrom d’Horta al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’acord amb l’informe tècnic jurídic de la societat municipal BIM/sa, de data 10 de juliol de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que, a aquests efectes, es dona per reproduït, d’iniciativa municipal, amb un import d’1.202.109,40 euros, el 21 % de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Edictes de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació”. Contra aquestes resolucions, que no esgoten la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant d’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present publicació. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda quan hagin passat tres mesos des de l’endemà de la seva interposició sense que s’hagi notificat cap resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjat contenciós administratiu de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar del dia següent al que s’hagi produït l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. La qual cosa es publica als efectes oportuns i coneixement general. Barcelona, 23 de juliol de 2014. El secretari delegat, p.d. 2/2/2013 Miquel Benito López. * * * BIMSA Expedient 10BC 2014/022 El Gerent d’Hàbitat Urbà, en data 18 de juliol de 2014, adoptà la següent resolució: Aprovar definitivament el Projecte executiu per la urbanització provisional de Glòries: Torre Mirador, al districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà, de data 28 de febrer de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4451 efectes es dona per reproduït, per un import de 309.173,46 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); i publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’anuncis de la Corporació. Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de juliol de 2014. La secretaria delegada, Natàlia Amorós i Bosch. * * * Expedient 10BC 2014/023 El Gerent d’Hàbitat Urbà, en data 14 de juliol de 2014, adoptà la següent resolució: Aprovar definitivament el Projecte executiu per la urbanització provisional de Glòries: Punt d’Informació de Glòries, al districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà, de data 3 de març de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït, per un import de 302.976,62 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de juliol de 2014. La secretaria delegada, Natàlia Amorós i Bosch. * * * 4452 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 Expedient 6BC 2011/122 La Comissió de Govern, en sessió del dia 16-07-2014, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte executiu d’escola de dues línies i escola bressol al carrer de Bailèn, núms. 225-231 i carrer de Quevedo, núms. 14-26, al districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït, per un import de 6.928.105,49 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de juliol de 2014. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès. * * * Expedient 10BC 2014/031 La Comissió de Govern, en sessió del dia 16-07-2014, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització provisional de l’entorn de la plaça de les Glòries al Districte de Sant Martí. Illa Casp-Castillejos-Gran Via-Avda. Meridiana, al Districte de l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 711.276,47 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), en un diari dels de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al Taulell d’anuncis de la Corporació; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs NÚM. 23 30-7-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4453 contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de juliol de 2014. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès * * * Expedient 6bd 2014/005 La Comissió de Govern, en sessió del dia 16-07-2014, adoptà el següent acord: Aprovar el projecte i obra per l’enderroc de l’edifici situat a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat núms. 5-11 de Barcelona, al districte de Gràcia, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 600.892,05 euros, el 21% de l’Impost del Valor Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya; publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), en la Gaseta Municipal, i en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de juliol de 2014. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès. * * * Expedient 1BC 2014/101 El gerent d’Hàbitat Urbà, en data del dia 16-07-2014, adoptà la següent resolució: Aprovar el Projecte executiu de reforma de local al carrer Banys Vells per a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Cultures del Món de Barcelona, al districte de Ciutat Vella a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe de Conformitat Tècnica del Projecte, que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un import de 356.544,88 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (TRLLMRLC); publicar aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), en un diari dels de més circulació de la província, a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós 4454 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 30-7-2014 administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 21 de juliol de 2014. La secretària delegada, Natàlia Amorós i Bosch. * * * Institut Municipal de Mercats de Barcelona Intentada per dues vegades a l’últim domicili conegut de la Sra. Maria Carmen Granell Morte la notificació d’emplaçament per a personar-se en el Recurs 236/2014 d’autorització d’entrada a les parades que la interessada ostentava al mercat municipal de Trinitat de Barcelona, en compliment de la Interlocutòria 112/2014, de 22 de maig, del Jutjat contenciós administratiu 5 de Barcelona, d’acord amb l’article 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú es notifica per edicte l’emplaçament del Secretari delegat de l’IMMB de data 10 de juny de 2014: “En data 10 de juny de 2014 s’ha procedit a executar el llançament de les parades, magatzem i cambres frigorífiques del mercat municipal de la Trinitat de Barcelona, de les quals en fou titular, i que va ser autoritzat per Interlocutòria núm.112/2014, de 22 de maig de 2014, del Jutjat del contenciós administratiu 5 de Barcelona. En compliment de la mateixa Interlocutòria us emplaço perquè en el termini de nou (9) dies pugueu comparèixer davant del Jutjat del Contenciós Administratiu núm.5 de Barcelona, amb adreça a Gran Via de les Corts Catalanes, 111 Edifici I, 08075 Barcelona amb la finalitat de ser notificada en forma i amb la finalitat d’interposar els recursos corresponents contra la resolució del Jutjat” Barcelona, 25 de juliol de 2014. Manel Armengol i Jornet. Secretari delegat. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies