SUMARI Consell Municipal Decrets de l’Alcaldia Acta sessió 25/7/2014 ............................... 4933 Nomenament personal eventual Suport 1, Acords sessió 3/10/2014 ............................ 5006 família Serveis suport polític. Grup Polí- tic Municipal UpB-ERC-Ri.Cat-DCat-AM .... 5030 Comissió de Govern Acta sessió 25/9/2014 ............................... 5010 Personal Acords sessió 1/10/2014 ............................ 5020 Concursos i oposicions Consells Municipals de Districte Substitució membre Tribunal qualificador de Districte 4. Les Corts. Acords sessió ........... la convocatòria de promoció interna Ge- 2/10/2014 ............................................ 5025 tor d’Administració General .................... 5031 Disposicions generals Designació membres Tribunal del concurs- Acords dels òrgans de govern oposició promoció interna d’Auxiliar Admi- Modificacions de crèdit Pressupost 2014 ....... 5027 nistratiu ............................................... 5031 Núm. 27 / Any CI 10 d’octubre de 2014 4932 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Concursos Lliures designacions Bases generals que han de regir la convoca- Convocatòria per a la provisió d’un lloc de tòria de quatres concursos per a la provi- Treball de Direcció 2 família General. Di- sió de quatre llocs de treball ................... 5032 recció de Coordinació d’Anàlisi i Avaluació Suport 2 família General. Dep. Serveis a les d’Entitats Descentralitzades. ................... 5064 Persones i al Territori. Dte. d’Horta-Guinardó 5034 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Suport 4 família General. DS Assessorament treball de Cap de Departament 1 família Jurídic. Gerència Prevenció, Seguretat i General. Dep. Serveis Jurídics-Secretaria Mobilitat ............................................... 5038 Dte. de Nou Barris ................................. 5067 Suport 2 família General. Dep. d’Avaluacions Nomenaments concursos D’Incidències i Qualitat. Direcció Atenció Concurs 74/2014-C. Gestió de Projectes 1 Ciutadana ............................................. 5042 família General. Direcció de Programa de Tècnic/a 2 família Serveis Urbanístics i d’Obra. Participació i Associacionisme . ................ 5071 Departament d’Obres i Manteniment . Concurs 95/2014-C. Gestió Projectes 1, fa- Dte. Sant Martí ...................................... 5046 mília General. Direcció de Patrimoni ......... 5071 Bases generals que han de regir la convoca- Concurs 2/2014 Tècnic/a 2 família Serveis tòria de tres concursos per a la provisió Jurídics. DS Jurídics de l’IMU ................... 5071 de tres llocs de treball de l’IMH ............... 5050 Nomenaments lliures designacions Suport 4 família General. Dep. de Reclama- Cap de Departament 1 família General. Dep. cions de multes i Infraccions de l’IMH ....... 5052 de Recursos i Serveis Generals. Dir. Exe- Suport 4 família General. Dep. de Cadastre i cutiva Qualitat de vida i Igualtat .............. 5071 Béns Immobles de l’IMH ......................... 5056 Suport 4 família General. Dep. de Relacions Anuncis amb el Contribuent de l’IMH .................... 5060 Altres anuncis ........................................... 5072 NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4933 CONSELL MUNICIPAL Actes Acta de la sessió del dia 25 de juliol de 2014, aprovada el dia 3 d’octubre de 2014 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de juliol de dos mil catorze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Joan Trullén Thomàs, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Montserrat Sánchez Yuste, Núria Carmona Cardoso, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier MullerasVinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera (a partir del punt núm. 16), Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els dies 13 i 27 de juny de 2014, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aproven. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 13 de juny de 2014 (S1/D/2014 2281), que designa el Gerent de Recursos Humans i Organització com a nou membre de la Comissió de Govern Obert. 2. Decret de l’Alcaldia, de 18 de juny de 2014 (S1/D/2014 2213), que nomena la senyora Marta Carranza Gil-Dolz vocal de la Junta del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. 3. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juny de 2014, que delega en la Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Regidora del Districte d’Horta-Guinardó, la presidència de les sessions ordinària i extraordinària a celebrar pel Consell del Districte d’Horta- Guinardó el dia 8 de juliol de 2014. 4934 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 4. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juny de 2014 (S1/D/2014 2180), que modifica la denominació del Departament de Serveis d’Atenció Ciutadana per la de Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada i crea el Departament de Serveis Presencials, adscrit a la Direcció d’Atenció Ciutadana amb una dotació del lloc de Cap de Departament 1 (40.10.GE.10) del vigent Catàleg de Llocs de Treball. 5. Decret de l’Alcaldia, de 2 de juliol de 2014, que delega en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans l’aprovació del Pla d’actuació específic de subministrament elèctric a la Festa Major de Gràcia. 6. Decret de l’Alcaldia, de 2 de juliol de 2014, que delega en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans l’aprovació de les característiques de materials, format, color, gramatge, senyalització, etiquetatge i codificació dels recipients de runa de fins a 1 m3 d’ús exclusiu a la ciutat de Barcelona. 7. Decret de l’Alcaldia, d’11 de juliol de 2014 (S1/D/2014 2458), que aprova provisionalment les variacions de les dades del padró municipal d’habitants amb referència a l’1 de gener de 2014 i de la resulta una població de dret de 1.602.704 habitants, sense perjudici de les variacions motivades per les tasques de control pròpies de l’Institut Nacional d’Estadística. 8. Decret de l’Alcaldia, de 14 de juliol de 2014, que nomena la Ima. Sra. Núria Carmona Cardoso Regidora Presidenta del Consell Municipal del Districte d’Horta- Guinardó. 9. Decret de l’Alcaldia, de 15 de juliol de 2014 (S1/D/2014 2521), que estructura els òrgans de la Guàrdia Urbana, adscrita a la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, amb les denominacions i funcions que es detallen a l’expedient. 10. Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2014, que delega en el Gerent del Districte de Les Corts, Sr. Josep García i Puga, totes les facultats i atribucions assignades al Gerent del Districte de Sants-Montjuïc en mèrits dels acords d’aprovació de les diferents transferències i dels decrets de delegació i desconcentració de funcions al seu favor vigents a data de la signatura del present decret, per tal que substitueixi l’absència del Gerent del Districte de Sants-Montjuïc durant el període comprès entre el 21 i el 31 de juliol de 2014. b) Mesures de govern Mg 1. Xarxa d'escoles i instituts per la igualtat de tracte i la no discriminació. La Sra. presenta la mesura de govern “Xarxa d’escoles i instituts per a la igualtat de tracte i la no-discriminació”. Fa avinent que des de les institucions públiques s’ha legislat i s’han articulat diversos instruments per garantir els drets de les persones i l’eradicació de la violència, a partir del reconeixement de la dignitat humana i de la igualtat formal, pròpies d’una societat moderna i democràtica. Observa, però, que aquests avenços no tenen una correlació idònia amb les pràctiques socials de la vida quotidiana, on en les interaccions personals sovinteja l’abús de poder que posa en risc les aspiracions d’equitat i de justícia. Per aquests motius que acaba d’apuntar, justifica la presentació de la mesura de govern, un projecte que vol incidir en l’educació dels nois i noies de la ciutat, oferint eines als mestres perquè puguin detectar situacions de discriminació a les aules i disposin d’instruments per abordar durant el procés de formació les causes del fenomen des de les mateixes arrels. En conseqüència, indica que allò que busquen amb aquesta mesura és prevenir la violència, el domini, el control i l’abús de poder en les relacions personals, i així NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4935 promoure un model de relacions positives, basades en l’equitat, la coresponsabilitat, el respecte i el compromís ètic a les escoles. Precisa que, per fer-ho, aborden dos eixos temàtics, d’una banda, la coeducació i la prevenció de les relacions abusives, els prejudicis, els estereotips de gènere i la violència masclista i, d’altra banda, l’educació en els drets humans i la prevenció de les relacions abusives, i de la discriminació i la violència enfront de la diversitat. Afegeix que tot això ho fan sota els principis de pedagogia activa, és a dir, la consideració dels alumnes com a subjectes protagonistes, amb capacitat d’incidir com a agents de canvi, amb la possibilitat de potenciar i expandir allò que han après, promovent el pensament crític i el principi de participació reflexiva i el compromís ètic. Posa de manifest que la importància de la mesura rau, més enllà d’aquests principis i objectius, en el mètode que proposa, que és desplegar un model integrat d’intervenció que permeti completar i reforçar les línies de treball institucional i aportar més cohesió a les accions desplegades als centres escolars, així com fer una intervenció integral i una avaluació sistemàtica de tot el procés d’implementació i dels resultats per obtenir una diagnosi per verificar-la a curt, mitjà i llarg termini. Així doncs, indica que es fa una avaluació sistemàtica, que ha de permetre conèixer els resultats de l’aplicació del programa i, per tant, avaluar si realment s’està produint un canvi d’actituds en l’alumnat quant a tots els aspectes abordats, de manera que es pugui corregir en el mateix moment si cal; així com també avaluar al final del procés si realment s’està incidint en canvis d’actitud i maneres de comprendre el món per part dels futurs ciutadans i ciutadanes del país. La Sra. Moraleda enceta la seva intervenció agraint la presentació de la mesura que, tal i com diu en la seva mateixa justificació, ha de significar una oportunitat en l’àmbit de la formació i la prevenció per abordar les causes de les desigualtats i de la violència des de les primeres edats. Així doncs, assegura que sempre faran costat al govern en tot allò que suposi l’impuls d’accions i mesures en favor d’una ciutat que educa i que garanteix els principis d’igualtat entre totes les persones, així com la justícia social. Recapitula que, el 1989, la regidora Marta Mata va introduir el concepte de ciutat educadora, fent una proposta integradora de l’educació formal, no formal i informal que les ciutats generen per a tothom; un compromís polític, públic i actiu que incideix, a banda de les famílies i les escoles, en institucions com els ajuntaments, les associacions i la cultura en general. Recorda que en la Carta de Cuitats Educadores, que van signar les ciutats participants en el I Congrés Internacional de Ciutats Educadores el 1990, es recullen els principis bàsics per alimentar l’impuls educatiu de la ciutat a partir del convenciment que això no es pot deixar a la sort de cadascú. Esmenta, en aquest sentit, que el darrer article de la Carta diu que la ciutat educadora ha d’oferir als seus habitants, com a objectiu cada vegada més necessari per a la comunitat, formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica, el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat i l’interès per la cosa pública, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis. En conseqüència, reitera el suport del seu Grup a mesures que contribueixin a fer de Barcelona una ciutat transmissora de valors bàsics per a la convivència ciutadana; atès que el compromís de Barcelona com a ciutat educadora implica fer de la política pedagogia, i el potencial educatiu de la ciutat és el seu potencial cívic, i la seva qualitat cívica es converteix en educadora de la ciutadania. Així, posa de manifest que per aquests motius es va impulsar l’assignatura Educació per a la ciutadania, que parteix d’una recomanació del Consell d’Europa el 2002 a fi de promoure una societat lliure, tolerant i justa, que contribueixi a defensar els valors i principis de la llibertat, el pluralisme i els drets humans com a pilars de la democràcia. Altrament, la desaparició d’aquesta assignatura dels temaris escolars per decisió del govern del PP, fa encara més necessari que aquest ajuntament impulsi programes que fomentin el coneixement dels drets civils i formar infants i joves per practicar una ciutadania activa i respectuosa. Afegeix que en l’actual context de crisi és de màxima rellevància aprendre a conviure en societats que són multiculturals, globals i interconnectades. 4936 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Finalment, planteja un seguit de qüestions en referència a la mesura de govern; en primer lloc, es refereix a què en la mesura consta que la direcció dels centres s’especifica en funció de criteris establerts entre el grup de recerca de la universitat i el Consorci d’Educació, i pregunta si s’ha tingut en compte la distribució per barris; quines són les àrees de coneixement en què es treballarà preferentment. Igualment, quant a la constitució d’una plataforma d’agències socioeducatives territorials, pregunta qui en formarà part; i, finalment, qui pren la decisió al centre escolar de participar al programa. La Sra. Pajares agraeix la presentació de la mesura al govern municipal, que evidencia el compromís de Barcelona de lluitar contra actituds que vulneren els drets reconeguts en molts ordenaments jurídics, entre els quals la Constitució, que fa notar que no es menciona. Considera que implantar aquest compromís des de les escoles i els instituts de la ciutat, posa de manifest la importància de tractar la infància i l’adolescència amb especial interès i cura, atès que seran les seves experiències en aquest sentit les que marcaran la seva personalitat adulta i el seu futur. Entenen que fer-ho des dels centres educatius demostra que les escoles han d’ajudar les famílies en l’educació dels alumnes, no només impartint continguts acadèmics, sinó apostant per valors com la solidaritat, el respecte i la igualtat. Observa que el programa que presenta el govern municipal, una prova pilot que serà general el 2017, és molt extens quant al contingut però poc concret en determinats aspectes, motiu pel qual demanen que els expliquin en quines escoles i instituts es durà a terme la prova pilot, o si més no en quins Districtes i barris; quin és el perfil dels centres escollits, i per quin motiu. Igualment, demanen concreció respecte als recursos tècnics, humans i econòmics per portar a terme les actuacions de la mesura. Igualment, pregunta quina connexió hi haurà entre els programes existents i els que es posaran en funcionament arran d’aquesta mesura. Posa de manifest que la mesura de govern de govern s’introdueix amb referències al Noucentisme, i entén, però, que ha de quedar clar que són al segle XXI, el de la informació i les TIC, àmbits en què cada vegada es produeixen més delictes, de manera que consideren que cal tenir-ho molt en compte, d’una banda, com a mitja d’arribar als joves, però també com un àmbit que cal controlar i regular. Al·lega que un programa de prevenció de les relacions abusives, de la violència masclista i la discriminació per raó de diversitat a les comunitats educatives ha de ser ambiciós, però també realista i, en conseqüència, disposar de pressupost; per aquest motiu, demanen un desglossament per conceptes, i pregunta si hi ha altres administracions implicades, atès que l’import total que consta a la mesura els sembla no els sembla pas minso, ja que estan parlant de més de cinc-cents mil euros en tres anys. Igualment, fa notar que el programa, que es presenta com a prova pilot, tot i que té uns objectius molt lloables, és incomplet, ja que no fa una diagnosi sobre els aspectes en què cal incidir. Acaba la seva intervenció dient que estaran a l’espera dels resultats de la prova pilot a fi de valorar si cal modificar l’estratègia del programa. La Sra. Sanz se suma als agraïments per la presentació de la mesura de govern, i addueix que els hauria agradat que el títol també hagués fet referència a la xarxa d’escoles per la coeducació, atès que defensen que aquest sistema englobi tant la igualtat com la no-discriminació. Observa que una prova que el títol no queda clar és que hi han hagut d’afegir un subtítol de sis línies a fi d’explicar què incorpora. No obstant això, consideren que són positives totes les actuacions vinculades a la promoció de la igualtat i contra la discriminació. Assenyala que la que presenta la mesura no és una experiència nova a escala europea, i que en països com França o Alemanya s’han dut a terme experiències similars, de manera que els sembla que fóra interessant compartir-les a fi de valorar com s’han desenvolupat altres projectes en aquesta línia. Tanmateix, considera que el més positiu seria que avui ja s’estigués desplegant la Llei d’educació i la Llei contra la violència masclista de Catalunya, que en la mesura s’obvien. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4937 Abans de centrar-se en els continguts de la mesura, demana que siguin més curosos en fer referències històriques, ja que no només s’ha de parlar del Noucentisme, sinó també de la influència de República en el model d’escola pública inclusiva, de moviments pedagògics com ara l’Escola Moderna, dels centres escolars vinculats als ateneus obrers, que són el veritable bressol de l’actual escola inclusiva, o de personalitats com Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat, Pere Vergés i Ferrer, Josep Puig i Elies o Artur Martorell, només per citar-ne algunes de les més destacades. Així, demanen que incorporin aquesta ampliació a fi de ser fidels a la història. Quant als continguts de la mesura, en primer lloc pregunta si les escoles i els instituts que s’han incorporat a la proposta estan en condicions de tirar endavant el projecte, que implica un gran compromís de centres i docents ja que hi han d’esmerçar molt més que no pas l’administració, que els respon amb retallades de sous i de recursos, menystenint la seva tasca primordial. Pregunta, també, per què no es contempla l’aplicació de la mesura des de la petita infància, a les escoles bressol i a les d’educació infantil, que abasten una franja d’edat clau per la configuració de la personalitat adolescent i adulta. Igualment, demana si s’han fet prospeccions de les actuacions que estan desenvolupant en escoles entitats com el Col·lectiu LGTB, SOS Racisme o col·lectius feministes. Observa que tot el disseny del programa s’ha desenvolupat des del vessant universitari i dels serveis municipals, i addueix que hauria estat positiu que haguessin tingut en compte la comunitat educativa en el aquest disseny. Acaba la seva intervenció expressant que la lluita per la igualtat de tracte i per la no-discriminació passa, també, per evitar que els establiments educatius deixin passar situacions d’assetjament, com succeeix amb el col·lectiu LGTB. Per aquest motiu, demana a la Sra. Vila que faci tot allò que estigui al seu abast per evitar situacions com la que ahir mateix es denunciava en un centre del Districte que ella presideix. El Sr. Laporta agraeix al seu torn la presentació de la mesura. Remarca que la prevenció de la violència, el domini, el control i l’abús en les relacions personals, així com promoure models relacionals basats en l’equitat, el respecte, l’ètica i la coresponsabilitat és una finalitat irrenunciable en qualsevol aspecte de la vida i, molt especialment, en l’àmbit de la comunitat educativa. Posa de manifest que la prevenció mitjançant la pedagogia de les relacions abusives, el prejudicis, els estereotips de gènere i la violència masclista és un repte fonamental de les societats democràtiques; en conseqüència, advoca per la tolerància zero a la violència masclista i prevenció màxima en la comunitat educativa. Diu que estan convençuts, coneixent els professionals que dirigiran el projecte, que la prova pilot que es posarà en marxa el proper curs marcarà un abans i un després en les polítiques educatives sobre la igualtat de les persones; i afegeix que són conscients que la seva avaluació requereix temps, però creu fermament que d’aquí a uns anys podran concloure que aquesta mesura, que no és de govern sinó de ciutat, ha contribuït a no tolerar actituds discriminatòries de cap mena, i que, d’aquí a una dècada, els escolars rebran una formació millor en tot allò que fa referència a l’educació en drets humans i a la cultura de la igualtat. Conclou, doncs, que la creació de la xarxa d’escoles i instituts per la igualtat i la no-discriminació serà analitzada com un impuls fonamental per a la millora de la societat. Igualment, posa en relleu la importància que Barcelona, com a capital de Catalunya, disposi d’una xarxa pedagògica que vetlli pels valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat. La Sra. assenyala que al projecte s’hi han subscrit entorn de quinze centres educatius, escollits en base a criteris sociodemogràfics a fi d’obtenir una representació suficient de les diverses tipologies de família, de manera que confirma que hi ha equilibri territorial i de règims escolars públics i concertats, religiosos i laics. Conclou, per tant, que abasta diversitat de centres i projectes pedagògics. 4938 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Destaca que cadascun dels centres adscrits al projecte ha pres la decisió amb la direcció i el claustre, alhora que durant les fases d’implementació compartiran les experiències concretes de cada centre amb la comunitat educativa. Igualment, indica que s’ha creat un grup motor de professionals del món acadèmic i universitari, coneixedors de les necessitats dels docents; alhora que posa en valor el co-lideratge del projecte per part de l’ajuntament de Barcelona, del Consorci d’Educació i la Generalitat. Diu que són ben conscients que el projecte és hereu de la tradició educativa de la ciutat i, en conseqüència, molts dels projectes que s’han esmentat en les intervencions hi queden integrats, de la mateixa manera que recull tota l’experiència i expertesa de molts anys de feina en aquest àmbit, però allò que intenten és sistematitzar i ordenar moltes de les actuacions que, en aquesta direcció, es duen a terme en els centres, aplicant una metodologia que permeti avaluar el seu impacte en la formació i l’educació dels i les alumnes. Conclou, per tant, que la mesura pretén proporcionar un marc de fiabilitat a les experiències de les aules. Afegeix que també pretenen, a partir de donar eines als docents per fer front a situacions de vulneració i de discriminació de les persones, que s’afavoreixi un bon clima a les aules que redundi en una millora de resultats acadèmics. Finalment, fa avinent l’agraïment del govern a les persones que han estat al capdavant de l’elaboració del projecte i que se l’han fet seu, així com el to d’algunes de les intervencions en aquest debat i que han incidit en què el projecte no està sotmès ni a governs ni a mandats i que té vocació de futur, i confirma la voluntat d’avaluar-lo i compartir-lo. La Sra. Pajares reitera la pregunta sobre l’aportació econòmica de la Generalitat al projecte. Mg 2. Impuls a la Formació Professional Dual. El Sr. Ardanuy presenta la mesura de govern i assenyala que té com a objectiu fer un pas endavant en la incorporació en l’estratègia de país pel que fa a la formació professional dual. Indica que el curs que ara ha finalitzat ha estat el segon en què el govern de Catalunya ha fet un inici de canvi de model en l’àmbit de la formació professional (FP), aplicant el concepte d’alternança en la formació, adoptant un model similar al que s’ha implantat amb èxit en països com Alemanya, Àustria o Suïssa. Fa avinent que aquest canvi de paradigma ha representat la incorporació als centres educatius d’una nova metodologia de treball, adaptabilitat de currículums i una col·laboració més estreta amb el món de l’empresa per part dels centres educatius. Destaca que l’objectiu d’aquesta estratègia és atansar l’empresa a l’escola i a la inversa, a fi de facilitar la incorporació al món laboral dels estudiants de formació professional i, alhora, millorar l’ocupabilitat, així com dotar amb més instruments els centres educatius per treballar per aquesta inserció més efectiva en el món del treball, i al mateix temps prestigiar l’FP. Indica que l’ajuntament de Barcelona, en aquest cas, fa un pas endavant com a institució, però també com a empresa en liderar a escala de tot Catalunya aquest canvi de paradigma, per al qual han dissenyat aquesta mesura de govern que ha de permetre que cinc-cents estudiants d’FP de la ciutat puguin incorporar-se en empreses, serveis i àrees municipals, i també facilita la seva incorporació en empreses privades que presten serveis a l’administració municipal. Afegeix que, com a ajuntament, també posen els instruments perquè empreses de la ciutat puguin entrar en el món de l’FP dual acompanyant-les amb els protocols desenvolupats per la Fundació Barcelona Formació Professional i Barcelona Activa, així com també per l’àmbit municipal. Precisa, en primer lloc, que la mesura de govern té capacitat d’interacció amb totes les àrees municipals, que lidera la Gerència Municipal amb l’ajuda de la Fundació Barcelona Formació Professional, Barcelona Activa, la regidoria de Joventut i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) a fi que es produeixi la incorporació de cinc-cents alumnes de les especialitats d’administració i serveis, NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4939 agràries, manteniment, informàtica, serveis socials i culturals i edificació i obra civil. Igualment, la mesura cerca una aliança estratègica amb onze instituts, públics i concertats, preparats per al nou canvi de paradigma que proposen amb la mesura, d’alternança educació-treball, i els esmenta un per un. Aquests centres uneixen les pràctiques obligatòries dels estudiants, de cent hores, amb un model de contractació de mil hores en el centre de treball, que té com a objectiu que la transició de la formació al món laboral es faci d’una manera efectiva. Seguidament, agraeix la feina de tots els serveis municipals i de les persones que han estat al capdavant del projecte, i posa en valor que, en molt poc temps, han estat capaços d’alinear els centres educatius amb les diverses àrees municipals, i que es farà efectiu des de l’inici del curs vinent la incorporació, inicialment, de dos-cents cinquanta alumnes, i en la segona part del curs, de dos- cents cinquanta més, fet que posicionarà aquest ajuntament com la primera empresa del país en apostar clarament, en nombre i en àrees, en l’àmbit de l’FP dual. Quant al cost de la mesura, indica que és, aproximadament, d’un milió i mig d’euros com a despesa per a la incorporació dels estudiants en els llocs de treball, que hi accediran amb contractes parcials de quatre hores diàries, i als quals arriben amb l’experiència prèvia de les pràctiques. La Sra. Andrés subscriu que l’FP dual, tal i com acaba d’expressar el regidor, significa un pas endavant en aquest àmbit formatiu, motiu pel qual el seu Grup valora molt positivament la presentació d’aquesta mesura de govern, que contribueix a prestigiar la formació professional, en la línia de la proposició, aprovada en un Plenari monogràfic extraordinari, de crear un Pla de xoc contra l’atur juvenil. Atès que en l’actual conjuntura l’atur juvenil representa la meitat de la taxa d’atur de la ciutat, subratlla la importància que s’obrin vies per millorar la qualificació professional i apropar els joves a les empreses, ja que significa una oportunitat tant per al sistema d’aprenentatge professional com per a la mateixa empresa. Dit això, alerta que no es pot obviar que l’èxit de l’FP dual depèn, en una primera fase sobretot, del lideratge públic, tant des del vessant formatiu com ocupacional, i en aquest sentit, assenyala que el seu Grup està convençut que el lideratge requereix creure, apostar i implicar i sumar, de manera que el primer dubte que se’ls planteja és si el qui tenen les responsabilitats educatives de govern, no només en aquest ajuntament, sinó també a la Generalitat i de l’estat, actuen realment com a agents proactius i són capaços de sumar complicitats i esforços per implantar i consolidar l’FP dual. Afegeix que també se’ls planteja el mateix dubte quant al repte de motivar la contrapart necessària, l’empresa, en un context en què l’aposta pública fomenta més el treball a precari que no pas l’ocupació professionalitzada i de qualitat. Seguidament planteja algunes qüestions sobre la mesura. En primer lloc, pregunta al Sr. Ardanuy si la incorporació dels cinc-cents alumnes als serveis municipals i empreses prestadores de serveis municipals respon a una estratègia concreta, en el sentit de fomentar determinades famílies professionals que tenen demanda al mercat; o si, altrament, intentaran professionalitzar les activitats que encara no tenen aquesta demanda. Pregunta si els joves formats a l’Ajuntament tindran opcions reals d’obtenir un lloc de treball en aquesta administració, tenint en compte que no hi ha oferta pública d’ocupació. Igualment, planteja si han compartit el disseny de la mesura amb els sindicats o els professionals dels instituts de titularitat municipal; i si els coneixements que els alumnes adquiriran a l’Ajuntament els serviran i seran suficientment flexibles perquè puguin treballar al sector públic i al privat indistintament. Finalment, pregunta si el govern municipal té intenció que l’Ajuntament només actuï com a contractador o si també vol impulsar els convenis amb les empreses, essencials per implantar aquest sistema. Així doncs, demana quants convenis tenen previst signar i si hi ha calendari. 4940 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Conclou, per tant, que valoren positivament la mesura perquè significa un primer pas, constaten que el govern té bona voluntat i s’ofereix per treballar conjuntament, tot i les incògnites que encara els planteja la mesura. La Sra. Pajares, després d’agrair al Sr. Ardanuy la presentació de la mesura, observa que es tracta d’una acció que pretén, d’una banda, acabar amb la xacra social de l’atur, que en el cas de l’atur juvenil se situa entorn del 41% a Barcelona; i, d’altra banda, a través d’una formació atractiva i motivadora, contribuir a reduir l’abandonament escolar i, per tant, lluitar contra el risc d’exclusió social. Celebra, per tant, que l’ajuntament de Barcelona aposti per accions a favor dels joves, atès que la millora de la seva qualitat de vida depèn de la seva formació i possibilitat d’ocupació. Posa de manifest que el seu Grup sempre ha defensat la formació professional dual, atès que vincula els estudiants al món laboral i, en conseqüència, els incentiva, ja que a més d’aprendre reben una remuneració per la seva feina. Destaca, igualment, que mitjançant l’FP dual s’estableix més vinculació entre el món de l’empresa i el de la formació. En aquest sentit, remarca que la formació professional és una de les apostes del ministeri d’Educació inclosa en la LOMCE, demostrant el màxim interès del govern espanyol per prestigiar i reforçar els estudis d’FP a fi que els alumnes desenvolupin tots els seus potencials. En conseqüència, constata que totes les administracions han de treballar plegades amb la fita comuna d’acabar amb les elevades taxes d’atur entre els joves, i lluitar contra l’abandonament escolar prematur. Tot seguit, centrant-se en el contingut de la mesura, diu que els hauria agradat més concreció, com ara fent constar quins centres formaran part del projecte, o quines famílies professionals que, tot i que el regidor els ha enumerat, no apareixen en el text de la mesura. Addueix que hi ha un seguit de dades que no quadren atès que les accions que proposa la mesura van començar fa un parell de cursos, així, durant el curs 2012- 2013 s’hi van acollir dos centres, i el curs 2013-2014 deu; però segons les dades de l’informe de l’inici del curs escolar de setembre de 2013, només se’n contemplen set. En conseqüència, demana al regidor que detalli l’evolució quant a centres i alumnes des de la implantació de l’FP dual. Pregunta també per la previsió per als propers cursos acadèmics pel que fa als centres que formaran part del projecte. Tot seguit, diu que tot i que no tenen intenció de qüestionar la despesa en educació perquè ho consideren una inversió, pregunta pel cost d’implantació de la mesura. Finalment, fa algunes consideracions. En primer lloc, observa que hi ha un seguit d’aspectes en la descripció de les activitats que, a parer seu, cal estudiar; d’una banda, si realment és legal considerar l’FP dual com un mèrit en els processos selectius municipals; i, d’altra banda, fa referència a la introducció de clàusules com a obligació o com a millora de la contractació pública. Assegura que celebren que l’Ajuntament s’impliqui en aquesta modalitat de formació professional, però avisa que no s’han d’oblidar de continuar establint convenis amb el món empresarial, adequant, però, l’oferta i la demanda del mercat laboral, adreçant-se a aquells sectors que ofereixin més ocupació però que, alhora, també necessiten més formació. Acaba alertant del risc que els cinc-cents estudiants que seran formats en l’administració pública poden acabar suplint la necessitat de personal i no pas formant-se. La Sra. Sanz se suma als agraïments per la presentació de la mesura, i destaca que, en part, sorgeix del compliment d’una de les demandes que s’incorporaven el Pla de xoc per a l’ocupació juvenil, però que no ha estat consensuada ni amb els grups municipals que hi van donar suport, ni amb les entitats juvenils que estan treballant en la comissió del Pla. Vol deixar clar, tanmateix, que el seu Grup defensa els models que combinen la formació teòrica i pràctica laboral en una empresa, sempre que sigui mitjançant contractació i amb drets. En aquest sentit, consideren que la dualitat és una bona manera de millorar l’ocupabilitat dels sectors de població amb dèficits formatius, ja NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4941 siguin joves o no; en el cas dels joves, l’ocupabilitat és una condició indispensable per desenvolupar el dret a l’emancipació. En conseqüència, defensen un model basat en el diàleg social i la col·laboració de les empreses amb els centres de formació professional; un model que depèn molt del teixit productiu i de la cultura empresarial de cada país. En aquest sentit, fa notar que el regidor ha esmentat les experiències d’Alemanya o Àustria, que tenen unes particularitats molt concretes que permeten aquesta col·laboració, i remarca que es tracta d’entendre que l’èxit de la formació dual rau en què les empreses entenguin com una inversió i no pas un cost la despesa en formació i les retribucions d’estudiants en pràctiques, i que posteriorment estiguin interessades a contractar-los. Tanmateix, posa de manifest que al país encara hi ha males pràctiques en aquest sector, que palesen les denúncies dels sindicats arran que les empreses, a fi d’estalviar-se complements salarials per categoria lligats al sou base en substitucions o treball temporal, canvien els treballadors cada vuitanta dies, termini màxim a partir del qual s’han de començar a pagar complements. Alerta, doncs, de la necessitat de tenir molt presents aquestes particularitats a fi de fer possible un model de qualitat en aquesta mena de llocs de treball. Afegeix que per abordar una mesura com aquesta calen determinats requisits, com ara la designació d’un tutor per fer el seguiment de cada alumne, durant el programa i després; igualment, diu que és necessària la implicació conjunta de l’administració educativa i laboral, així com del sector empresarial, i diàleg amb els professionals de l’educació i de la formació que desenvoluparan el programa a fi que els alumnes estiguin ben retribuïts i formats i que, al mateix temps, no suposin una càrrega per als treballadors en plantilla de l’empresa. Apunta, també, que cal la regulació de l’aplicació dels convenis col·lectius, i que es contempli que aquests contractes de pràctiques tinguin drets i garanties, així com formació específica en riscos laborals. Conclou que tot això que acaba d’apuntar no ho han trobat especificat en la mesura; alhora que fa notar que s’hi parla de beques, motiu pel qual pregunta quina és la quantia i si cotitzaran a la seguretat social, al seu parer un aspecte indispensable. Insisteix que l’ajuntament de Barcelona no pot obviar qüestions tan bàsiques, i ha de promoure la responsabilitat empresarial. Finalment, es refereix a què en la mesura es parla de la incorporació de trenta alumnes de formació professional dual en escoles bressol municipals amb uns resultats molt satisfactoris, i demana que concretin quins són aquests resultats. El Sr. Portabella diu que el seu Grup valora la mesura de govern com a oportuna i positiva. Subratlla que allò que els sembla més encertat és que signifiqui un pas endavant, ja que sense cap mena de dubte entenen que la formació professional és un dels àmbits en què cal actuar amb energia a fi d’intentar resoldre la xacra històrica entorn d’aquesta modalitat de formació, molt lluny d’arribar al lloc que ocupa en altres països de la UE, i subratlla que també s’ha d’acabar amb la imatge d’estudis de segona que té l’FP. Per tot plegat, entén que l’aposta d’aquest ajuntament per l’FP dual els sembla molt adient. Argumenta que aquesta formació forma part del motor de recuperació econòmica de la ciutat; en aquest sentit, fa referència a la taxa d’atur juvenil, que arriba al 41,2% entre els joves de 20 a 24 anys, i que entre els qui no han conclòs els estudis d’ESO arriba fins al 52,2%, i remarca que l’especialització laboral dels joves pot ajudar molt a disminuir aquests percentatges, per a la qual cosa cal potenciar la formació professional fins als nivells europeus a fi de cobrir les necessitats d’una economia de base industrial. Argumenta que la mesura podria millorar amb un informe sobre els cicles formatius amb més inserció laboral o els que tenen més oportunitats de futur a mitjà i llarg termini a fi de poder planificar. Recorda, també, que el seu Grup va presentar una moció en què demanaven estudis de formació professional vinculats a la nàutica, i instaven el govern municipal a promoure la inclusió del Consorci d’Educació al clúster nàutic de 4942 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Barcelona, i fa avinent que no està acabat de resoldre i demana que l’incorporin en les seves prioritats. El Sr. Ardanuy respon, en primer lloc, que estan treballant pel que fa a l’FP vinculada a la nàutica a través de Port 2000, on l’Ajuntament té el paper de coadjutor en sectors no municipals. Afegeix que tenen experiència acumulada a través de la Fundació Barcelona Formació Professional d’anàlisi de sectors així com d’implementació del model dual en diversos àmbits, i que és factible transmetre aquesta experiència. Finalment, i atès que no li resta temps, es posa a disposició dels Grups per respondre les qüestions que hagin pogut quedar pendents. c) Informes PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona 2014 als ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa aquest Consell Plenari i els respectius Consells de Districte, com a mereixedors d’aquest guardó perquè amb la pràctica de la seva labor professional o social han contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana, virtuts i valors cívics; A iniciativa del Consell Plenari: Sr. Julio Ríos Gavira; Exma. Sra. Dolors Renau i Manén; Sr. Manuel Martín Román; Associació per a la Promoció del Transport Públic PTP; Somescola.cat; A iniciativa dels Consells de Districte: Ciutat Vella: Sra. Núria Paricio, directora de la Fundació Tot Raval, i a l’Associació de Festes de la Plaça Nova; L’Eixample: Sra. Maria Lluïsa Baiget i Elias, activista del barri de Sant Antoni, i als Salesians de Rocafort; Sants- Montjuïc: Sr. Josep Romeu Redondo, activista veïnal del Barri de la Bordeta, i al CEIP Escola del Bosc; Les Corts: Associació Discapacitats Visual Catalunya: B1+B2+B3, i a la Comunitat Educativa de l’Aula de Formació d’Adults de les Corts; Sarrià-Sant Gervasi: Sr. Jesús Mestre i Godes, historiador i assagista català, i a l’Escola Nostra Senyora de Lurdes; Gràcia: al Sr. Ricard Estruch Payà, ex president de la Fundació Festa Major de Gràcia, i a l’Associació Pensionistes i Jubilats La Sedeta – Camp d’en Grassot; Horta-Guinardó: al Mossèn Francesc Lladòs Pastellé, i a la Fundació ADSIS Barcelona; Nou Barris: al Sr. Juan Navarro Garcia, president de l’Entitat Comissió Gent Gran de Nou Barris i vicepresident del Consell Sectorial de la Gent Gran del Districte de Nou Barris, i al Sr. Pere Cánovas Aparicio, artista, projectista, pintor, creador, dibuixant, escultor i artista del vitrall; Sant Andreu: al Sr. Juan Romero Sastre, membre destacat del món associatiu de la ciutat, i a la Coordinadora d’AMPAS d’escoles Públiques del Districte de Sant Andreu; Sant Martí: al Sr. Josep Dalmau Nolla, responsable de l’AAVV Vila Olímpica, del Casal de Barri Vila Olímpica -Can Gili Nou, i a la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa. El Sr. Martí, que presenta el primer punt de l’odre del dia, assenyala que l’ajuntament de Barcelona va instituir les medalles d’honor de la ciutat, ara fa disset anys, amb motiu de la commemoració del centenari de les agregacions dels municipis del pla de Barcelona, i que per aquest fet el guardó incideix en el concepte territorial dels Districtes, hereus dels antics pobles i viles que avui conformen la ciutat. Posa de manifest que les propostes d’atorgament d’aquest guardó reflecteixen la voluntat del consistori de reconèixer un any més la tasca de persones i entitats que fomenten els valors que Barcelona, com a capital de Catalunya, vol projectar, entre molts altres els de l’esforç, la solidaritat i el compromís amb la ciutadania. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4943 Posa en valor que aquestes persones i entitats han contribuït i contribueixen a conformar el caràcter i la cohesió que caracteritzen Barcelona, unes qualitats que es posen de manifest en àmbits tan diversos l’educatiu, el social, el de la participació ciutadana i l’activisme veïnal, el de la cultura, el periodisme, el de la mobilitat i el polític. Així doncs, en nom del govern de la ciutat felicita totes les persones i entitats guardonades enguany. El Sr. Colomé posa en relleu el significat de l’atorgament per part d’aquest ajuntament de les medalles i guardons, entre els quals les medalles d’Honor de la Barcelona tenen un caràcter propi, el de la proximitat i del reconeixement de la ciutadania activa, que les fa intensament barcelonines, un reconeixement amb el qual aquest ajuntament li vol agrair la feina feta. Precisa que, a proposta dels Districtes, s’atorguen vint medalles a projectes comunitaris i veïnals, a persones que des dels barris i la comunitat han treballat per una ciutat millor i una societat més justa. Qualifica aquesta proposta de federativa que, a més, commemora el centenari de l’agregació dels pobles del Pla de Barcelona. Quant a les medalles proposades directament per la ciutat, que esmenta una per una, es refereix especialment a Dolors Renau, que a banda de la seva tasca professional ha estat diputada al Congrés, membre del Parlament Europeu, presidenta de la Internacional Socialista de Dones i comissionada de Presidència per a les Xarxes internacionals d’Igualtat i Ciutadania. Posa de manifest que representa la lluita per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, bàsica per a una ciutadania igualitària i lliure, que des del municipi, del barri i de la dimensió europea internacional és un exemple de la manera com des de l’àmbit local es treballa pel global. Fa avinent que amb aquesta medalla volen reconèixer tots aquells que lluiten pels drets de la ciutadania. El Sr. Fernández Díaz es refereix, al seu torn, que amb l’atorgament de les medalles d’honor de la ciutat reten homenatge, un any més, a la trajectòria cívica de persones i entitats que han deixat la seva empremta a la ciutat amb el seu treball, el seu compromís amb la seva gent i amb els seus barris. Remarca que aquest guardó és el reconeixement i la gratitud d’aquest ajuntament als seus conciutadans, representants per veïns, veïnes i entitats que han contribuït a forjar la ciutat d’avui, simbolitzant tots plegats els millors anhels de la societat i els valors i els principis que la sustenten. Reconeix l’altruisme i la generositat de persones i entitats que, des de les seves sensibilitats particulars, són un reflex de la pluralitat de la ciutat i la societat; i que amb la seva feina i compromís social i ciutadà fan, han fet i continuaran fent de Barcelona una ciutat més gran, més humana i millor. En conseqüència, anuncia el suport del Grup del PP a la concessió de les Medalles d’Honor de Barcelona proposades, llevat de l’excepció que ja van expressar en la Junta de Portaveus, perquè la consideren una proposta equilibrada, que reconeix l’existència i la convivència d’idees diverses, d’ideologies plurals i objectius diversos, però amb el comú denominador de treballar dia a dia per una Barcelona millor. El Sr. Gomà felicita en nom del seu Grup el conjunt de persones i entitats guardonades enguany; agraeix els compromisos individuals i col·lectius assumits en favor dels barris i del conjunt de la ciutat, des dels valors de la creativitat, la solidaritat i la generació de vincles comunitaris, alhora que els encoratja a enfortir les seves trajectòries. Destaca que l’atorgament d’aquest guardó any rere any demostra que Barcelona és capaç de reconèixer l’actiu enorme que representa la feina quotidiana de persones i entitats que fan possible una ciutat més cohesionada i fraternal, amb un teixit associatiu compromès i potent per fer dels barris de la ciutat espais cada dia més humans i habitables. Posa en relleu que en l’àmbit de ciutat es guardonen enguany tres persones – Dolors Renau, Julio Rios i Manual Martín– veritables referents d’aportació ciutadana i compromís ètic en els seus respectius àmbits d’activitat. Igualment, en l’àmbit de les entitats, esmenta Somescola.cat, autèntic eix vertebrador en defensa del model 4944 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 de cohesió lingüística en català a les escoles, i la Plataforma Transport Públic, que des de fa més de vint anys que posa la seva intel·ligència col·lectiva i els seus coneixements a favor d’una modalitat més sostenible i segura en base a la millora del transport públic, i a reduir l’excessiva dependència del vehicle privat. Consideren que aquesta manera de defensar la qualitat ambiental i l’equitat social ha portat la plataforma a ser referent internacional de l’activisme al país, i a participar en projectes col·lectius com la Plataforma Diagonal per a tothom. Acaba fent un reconeixement explícit als guardons proposats pel seu Grup als Districtes a persones i entitats molt vinculades al territori, que actuen contra l’exclusió, fan acció comunitària als barris, cultura popular, escola pública, organització veïnal i atenció a la gent gran, tots àmbits imprescindibles per fer Barcelona una ciutat més justa i solidària. El Sr. Portabella posa en valor el significat de l’atorgament anual d’aquestes medalles a persones i entitats que s’han esforçat en l’àmbit cívic, i que contribueixen decisivament a millorar la ciutat. Assenyala que més enllà de la satisfacció que els produeix que, per exemple, Somescola.cat rebi aquest guardó en reconeixement a la seva tasca essencial en defensa de l’escola pública i de la immersió lingüística, considera que les propostes dels Districtes posen de manifest la ciutat gran i completa, descentralitzada en setanta-tres barris que participen activament i que ajuden a la cohesió social. Agraeix especialment la feina feta per persones com Lluïsa Baiget, una activista històrica del barri de Sant Antoni o Ricard Estruch, i institucions com l’Escola del Bosc, així com a totes i cadascuna de les entitats i persones que rebran la Medalla d’Honor de Barcelona 2014. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat, a excepció de la distinció a Somescola.cat que s’aprova amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. 2. Atorgar la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona a títol pòstum al Sr. Gabriel Garcia Márquez per la seva especial contribució a enriquir el patrimoni literari barceloní i universal. El Sr. Ciurana es refereix a Gabriel García Márquez com una figura universal de la literatura i un dels escriptors més rellevants i influents del segle XX, amb un estil personal que recrea un món que combina realitat i fantasia, que el va fer mereixedor del Premi Nobel de Literatura el 1982. Esmenta els anys que l’escriptor va viure a Barcelona, entre el 1967 i el 1974, on va arribar just després de l’èxit de la publicació de Cien años de soledad, obra que el va convertir en un autor mundialment reconegut; set anys durant els quals va desenvolupar una intensa activitat intel·lectual i literària, establint relacions amb sectors de la intel·lectualitat i del moment i escrivint El otoño del patriarca, una de les seves obres més reconegudes. Afegeix que a Barcelona també va coincidir amb altres autors de l’anomenat “boom llatinoamericà”, que va significar l’explosió provocada per l’aparició sobtada, a finals de seixanta i començaments dels setanta, d’una fornada impressionant d’escriptors llatinoamericans, que van contribuir a convertir Barcelona en la capital editorial en llengua castellana. Remarca que, tangencialment, la literatura en català també es va beneficiar d’aquest ambient favorable a la creativitat, en un moment en què la llengua pròpia començava a ser tolerada i l’edició es movia en cercles semiclandestins, i la relació dels autors llatinoamericans amb els autòctons va permetre una certa normalització del fet literari català, un bon exemple de la qual és l’amistat de Gabriel García Márquez amb Avel·lí Artís-Gener. Destaca que l’autor també va escriure a Barcelona alguns dels relats que formen part de Doce cuentos peregrinos, entre els quals “Solo vine a hablar por teléfono” i “Maria dos prazeres” estan ambientats a la ciutat. Recorda que en els seus anys barcelonins també va escriure el llibre de relats La increíble y triste historia de Candida Eréndira y su abuela desalmada i hi va concebre i publicar Relato de un náufrago. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4945 Finalment, fa avinent que la ciutat ha proposat donar el nom de Gabriel García Márquez a la biblioteca de Sant Martí de Provençals, materialitzant així l’homenatge ciutadà que mereix un autor que ha contribuït a donar fama mundial a Barcelona. I, per tot plegat, es proposa la concessió de la Medalla d’Or de Barcelona, a títol pòstum, a l’autor llatinoamericà. El Sr. Espriu inicia la seva intervenció llegint un fragment del relat “Solo vine a hablar por teléfono” que forma part, com ja ha dit el Sr. Ciurana, de Doce cuentos peregrinos, en què Gabriel García Márquez inclou referències al barri d’Horta, alguns locals de la Rambla i la Barceloneta. Destaca, dels set anys que passar a Barcelona, que va fer una immersió real en la ciutat de la mà de barcelonins i barcelonines il·lustres; així, aquesta llarga estada a la ciutat, i les posteriors visites puntuals, van fer que Barcelona esdevingués una porta d’entrada a les lletres llatinoamericanes en uns moments històrics convulsos al país. Seguidament es refereix a què fa tres mesos que el govern municipal els va acceptar un prec referent a donar el nom de García Márquez a una biblioteca de la ciutat, que el Tinent d’Alcalde ha avançat que serà la de Sant Martí de Provençals, cosa que considera que, juntament amb la Medalla d’Or de la ciutat, és un homenatge molt merescut a qui va fer molt per enriquir el patrimoni literari universal. Observa que si bé el tret característic de la literatura de García Márquez és la seva capacitat de traslladar a mons on conviuen imaginació, mite, somni i desig, també és un reflex fidel de la realitat que va viure l’autor a Amèrica Llatina. Remarca que la seva obra es nodreix d’experiències personals en una família pobra, de la joventut passada a la costa, on va poder experimentar els aspectes de la cultura caribenya, i de la tradició oral d’històries i llegendes; igualment, la seva vocació de periodista va ser l’altre vessant de la seva vida que es reflecteix en la seva literatura, i va ser el que el va portar per primera vegada a Europa i, de retruc, a Barcelona. El Sr. Fernández Díaz posa de manifest que amb la concessió de la Medalla d’Or de la ciutat a Gabriel García Márquez, el Plenari reconeix un dels millors autors contemporanis en llengua castellana, i un dels protagonistes de la vida cultural barcelonina de finals dels seixanta i principis dels setanta del segle XX. Glossa la trajectòria de l’escriptor i, com en les intervencions anteriors, esmenta que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1982, i el fet que va representar, juntament amb altres escriptors que també van fer estada a Barcelona com Vargas Llosa, José Donoso o Julio Cortázar, l’eclosió de la literatura en castellà dels seixanta i els setanta. Posa en valor el fet que aquests escriptors van viure una experiència cultural única a Barcelona, una ciutat que malgrat que no vivia en una situació democràtica es volia sentir lliure i cosmopolita, situació que il·lustra amb un text de Vargas Llosa. Es refereix a aquesta eclosió literària amb epicentre a Barcelona com a primordial per convertir-la en capital editorial també en llengua castellana, una fita que avui dia continua sent una realitat i que les institucions han de protegir i donar-hi suport. Conclou dient que amb aquest guardó l’Ajuntament reconeix l’obra de Gabriel García Márquez com a patrimoni literari de la humanitat, i posa de manifest que d’aquesta manera el govern municipal redreça el criteri seguit fa pocs mesos per negar la Medalla a Vargas Llosa. La Sra. Ribas ratifica que Gabriel García Márquez mereix sobradament qualsevol reconeixement que si li pugui retre; el descriu com a personalitat indiscutible de la literatura llatinoamericana, premi Nobel, creador d’un món màgic i realista alhora, i destaca que tant les seves novel·les com els seus relats curts són capaços d’absorbir el lector i transportar-lo a un món molt propi que ha esdevingut universal. Considera un honor que l’escriptor estimés Barcelona i que fins i tot hi visqués durant set anys, seguint l’anomenat “boom llatinoamericà” que va portar la ciutat, que tot just despertava del franquisme, a ser capital literària del castellà, a més de ser-ne del català, i que convertia Barcelona en una ciutat cosmopolita i oberta al món. 4946 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Expressa el desig que aquest reconeixement també es fes extensiu a totes les escriptores i escriptors, també als editors del moment, que van apostar i fer possible la Barcelona amiga de la literatura universal. El Sr. Portabella mostra l’acord absolut d’UpB per la concessió, a títol pòstum, de la Medalla d’Or de la Ciutat a Gabriel García Márquez, un gran escriptor i una celebritat en l’àmbit de les lletres mundial, i perquè va contribuir a posar Barcelona en el mapa de la literatura d’alta qualitat, independentment de la llengua en què s’escrigui. Considera que allò que més va impactar l’autor no van ser els set anys que va viure a la ciutat, sinó abans, quan, provinent de Lima i dirigint-se a Madrid, va fer escala a Barcelona i va aprofitar per passejar per la Rambla i dormir en un hotel del carrer Ferran, una vivència que el porta a descriure-la com una ciutat vella, culta i la més divertida del món. Va ser uns anys després que es va instal·lar a la part alta de la ciutat i va començar a freqüentar l’entorn de la gauchedivine, entre la qual coneix Carlos Barral, que va ser el seu editor i Carmen Balcells que va ser la seva agent literària. Subscriu, per tant, que la vida de Gabriel García Márquez ha aportat molt a la ciutat, tot i que està convençut que la ciutat també va estar a l’altura de les seves expectatives. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Hospital del Mar de Barcelona com a reconeixement a la seva trajectòria centenària i per a la seva contribució, en la tasca del tractament de malalties, i dels seus programes de prevenció i investigació que milloren la qualitat i l’esperança de vida dels residents de la nostra ciutat. 4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús com a reconeixement a la seva contribució, durant tots aquests anys, en millorar la qualitat de vida i la salut dels nostres ciutadans. El president del Plenari del Consell Municipal anuncia que els punts 3 i 4 de l’ordre del dia es debatran conjuntament. El Sr. Martí assenyala que amb l’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a l’Hospital del Mar i a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús es fa un acte de reconeixement a dues institucions sanitàries emblemàtiques, que durant molt de temps han vetllat per millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Barcelona. Indica que en el cas de l’Hospital del Mar fan un reconeixement a la seva trajectòria centenària, a la seva contribució al tractament de les malalties i dels seus programes d’investigació i de prevenció, que han millorat la qualitat i l’esperança de vida dels residents de la ciutat; un hospital que, a més, completarà i millorarà els seus serveis i l’activitat professional amb una imminent remodelació. Quant a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor, posa en valor la seva contribució al llarg de cent vint-i-sis anys a la millora de la qualitat de vida i la salut de la ciutadania en diversos centres assistencials, tant sanitaris com sociosanitaris. Destaca que ambdues institucions sanitàries són un exemple clar de la naturalesa específica del sistema sanitari de Catalunya, conformat per entitats públiques i privades, moltes de les quals sense ànim de lucre i amb vocació de servei públic, esdevenint un exemple més de fet diferencial respecte a la resta de l’estat, i un model que cal preservar i potenciar els propers anys. Acaba la seva intervenció amb la felicitació del Consistori a les dues institucions guardonades. El Sr. Espriu recorre a les paraules de García Márquez, “no hay medicina que cure lo que no cura la felicidad”, per posar de manifest que, tal vegada, potser no les subscriurien molts professionals de la salut de l’Hospital del Mar que dia rere dia no escatimen esforços per millorar dels barcelonins i les barcelonines, malgrat les condicions força precàries d’alguns serveis. Remarca que si hi ha un centre NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4947 hospitalari a la ciutat que es pot considerar patrimoni de Barcelona, aquest és l’Hospital del Mar que, d’ençà del 1914, està al servei de la salut, no només dels veïns i veïnes de la Barceloneta i de Sant Martí, sinó de tota la ciutat, sent un referent a escala de país en els camps de la investigació i la prevenció. Per tot plegat, ratifica plenament la concessió d’aquesta medalla al mèrit cívic, tot i que el millor reconeixement que podria rebre seria l’actualització de les seves obsoletes instal·lacions d’urgències. Esmenta també els cent vint-i-sis anys d’atenció a la salut de la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor, que van fundar el 1888 l’asil de Sant Rafael adreçat a nenes amb problemàtiques complexes, que llavors estaven força desateses, i que actualment acull l’Hospital de Sant Rafael. Fa avinent que des de llavors ençà s’han especialitzat en pacients amb alteracions psiquiàtriques i de conducta, a través de l’hospital de la Mare de Déu de la Mercè, la Unitat Polivalent Barcelona Nord o el centre de salut mental i addiccions de Gràcia. Igualment, per tota aquesta trajectòria, considera un encert concedir-los la medalla. El Sr. Fernández Díaz remarca que amb aquests guardons distingeixen dues institucions que han acompanyat i atès moltes generacions de barcelonins i, en conseqüència, reconeixen no només la seva tasca de servei sinó també la seva llarga trajectòria. De l’Hospital del Mar destaca que és una institució creada per iniciativa municipal a principis del segle XX per donar assistència sanitària al sector marítim i als barris del nucli antic de la ciutat; així, el centre fundat el 1905 per atendre les epidèmies de còlera i febre groga, es va ubicar a la Barceloneta, al mateix lloc on el segle XVI s’alçava la Casa de la Sanitat, un centre de quarantena per als qui venien d’ultramar, i que després va esdevenir un hospital modern de referència dedicat a combatre les malalties infeccioses. Posa en relleu que l’hospital ha anat creixent, i durant els Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992 va convertir-se en centre sanitari de la família olímpica i paralímpica, i va assolir la condició de centre sanitari universitari; avui dia és un centre pioner en programes de detecció precoç i, recentment, ha estat designat pel ministeri de Sanitat com a centre de referència per a tota Espanya del tractament de l’epilèpsia. Amb tot, destaca la seva faceta de centre d’atenció als veïns de Ciutat Vella i de Sant Martí, i aprofita per subratllar el compromís i la dedicació dels professionals del centre, gràcies als quals és un referent com a centre sanitari, de docència universitària i d’investigació; i es felicita no només per la concessió d’aquesta medalla, sinó també i, sobretot, per la represa de les obres paralitzades fa quatre anys. En referència a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, fundada el 1888 amb vocació de donar resposta a l’abandonament sanitari i d’exclusió social que vivien els malalts mentals, destaca que les religioses que la conformen van fer un gran esforç per humanitzar el tractament d’aquestes malalties creant la primera xarxa assistencial en el camp de la salut mental. Posa en valor que la Congregació ha fundat diversos centres que s’han convertit en referents, com és el cas de l’asil de Sant Rafel, que acollia nenes amb raquitisme o poliomielitis, i que amb els anys va esdevenir hospital, o el de la Mare de Déu de la Mercè, un centre per a malalts mentals. Assenyala que l’activitat actual de la congregació és molt diversa, i inclou l’assistència a persones amb diverses dificultats físiques o psíquiques i persones grans, reflectint la gran tasca social de l’església. Per tant, consideren imprescindible i obligat que des d’aquest Plenari se’ls reconegui la feina amb la concessió d’aquesta medalla. La Sra. Ribas remarca que l’Hospital del Mar és un referent important a la ciutat, i l’especial rellevància que té per a aquest ajuntament, amb el qual manté una vinculació històrica. Esmenta la seva faceta d’atenció sanitària a les persones en risc d’exclusió social, que històricament han estat apartades pels sectors ben pensants de la ciutat amb la intenció de fer veure que no existien, i que sempre han trobat atenció i acolliment a l’Hospital del Mar. 4948 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Es refereix, igualment, al fet que aquest centre sanitari ha evolucionat amb els anys, esdevenint un hospital general universitari a l’altura de les necessitats actuals, que dóna servei, sobretot, als districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí. Tanmateix, constata que l’hospital acara una etapa difícil de la seva història arran de necessitats estructurals no ateses per l’administració de la Generalitat, que en té la competència, fet que el pot abocar a un paper secundari en l’atenció hospitalària a la ciutat. En conseqüència, expressa el desig que aquesta medalla serveixi per reconèixer la tasca dels professionals sanitaris en les diverses etapes històriques, així com la voluntat de la ciutadania de continuar lluitant pel que consideren com el seu hospital. Pel que fa a la concessió del guardó a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, significa la seva dedicació a persones també en risc d’exclusió social, marcades encara per un fort estigma social envers les malalties mentals. Fa notar que en els hospitals de Sant Rafael, de la Mercè o el centre de salut mental d’adults de Gràcia les germanes Hospitalàries sempre han avantposat l’atenció integral a les persones a partir del respecte a la seva dignitat, donant una resposta de qualitat a una necessitat de servei púbic. Destaca, en aquest sentit, que no van dubtar gens a incorporar l’atenció a les drogodependències al CESMA de Gràcia. Conclou, doncs, que institucions com les que avui reconeixen amb la medalla al mèrit cívic, contribueixen a fer millor la ciutat i mostren la cara més humana i voluntariosa de la sanitat barcelonina. El Sr. Portabella tanca les intervencions agraint i felicitant la tasca desenvolupada per l’Hospital del Mar i la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. Destaca el fet que l’Hospital del Mar ha estat vinculat a la ciutat des del segle XVI, atès que el centre actual s’alça on hi havia hagut la Casa de la Sanitat, un centre de quarantena per als contaminats d’ultramar; i, posteriorment, per lluitar contra les epidèmies de còlera i febre groga del XX, passant també per la seva designació durant els Jocs Olímpics del 1992 com a hospital de referència per a la família olímpica. Lamenta haver de fer esment, però, que l’Hospital del Mar no ha restat al marge de les retallades i de les dificultats de finançament que viu el país fruit de la crisi i de l’espoli fiscal; en conseqüència, al centre encara resta pendent de finalitzar la reforma que ha de permetre una millora dels seus espais a fi de continuar garantint el bon servei de l’hospital. Quant a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, destaca que la institució s’ha especialitzat en serveis sanitaris difícils, com demostra la fundació de l’asil de Sant Rafael el 1888 per atendre nenes raquítiques, poliomielítiques, amb malformacions congènites i escrofuloses pobres, adaptant-se amb el pas dels anys a les problemàtiques sociosanitàries que han anat sorgit, com el cas de l’atenció a drogodependències i trastorns mentals greus d’ençà del 1994, una atenció que ha estat pionera a l’estat. Acaba la seva intervenció agraint a les dues institucions guardonades la seva tasca per la ciutat. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens en debat. 5. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, els acords següents: Primer. Designar l’Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño membre del Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. Segon. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4949 S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció de l’acord precedent, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 6. Resoldre les al·legacions formulades a l’aprovació inicial de l’Ordenança de Protecció, Tinència i Venta d'Animals, en els termes que resulten de l’informe que obra en l'expedient; aprovar definitivament l’Ordenança de Protecció, Tinència i Venta d'Animals d’acord amb el text que obra en l’expedient; publicar el nou redactat de la norma en el Butlletí Oficial de la Província. El Sr. Martí indica que la nova ordenança de Protecció, Tinença i Venda d’Animals és fruit del compromís polític i de la demanda social, després de més de deu anys de vigència de l’actual. Assenyala que l’ordenança inclou al·legacions, sobre les quals han treballat molts mesos, i en destaca dos objectius principals: la millora del benestar animal i la millora de la convivència entre residents i animals a la ciutat. Indica que l’ordenança que avui porten a aprovació és resultat d’un procés complex i llarg, amb el qual s’ha arribat a un acord ampli amb els grups municipals i amb les entitats, tant en la fase inicial d’aprovació del projecte normatiu, com en la fase posterior, en què s’han admès més seixanta esmenes dels grups municipals, i gairebé dues-centes de les entitats, que aprofita per agrair. Igualment, agraeix al Col·legi de Veterinaris les seves aportacions, especialment pel que fa a la redacció dels aspectes de garanties del benestar animal, que són, com ja ha dit, el principal objectiu de l’ordenança. Precisa, igualment, que tenien l’obligació d’adaptar tècnicament i jurídicament l’ordenança del 2003, anterior, per tant, al text refós de 2008 aprovat pel Parlament de Catalunya. Seguidament, destaca alguns aspectes rellevants de l’ordenança, entre els quals que és omnicomprensiva de la realitat dels animals de la ciutat, i puntualitza que no es refereix exclusivament a animals de companyia com fins ara; determina que els gossos hauran d’anar lligats, tot i que es preveu una moratòria de divuit mesos per establir noves zones d’esbarjo en tots els Districtes de la ciutat, i es definiran espais d’ús compartit en tots els barris, per accedir als quals els propietaris hauran de disposar d’un carnet de tinença cívica responsable, un nou instrument que situa Barcelona al capdavant de totes polítiques públiques de benestar animal d’Europa. Afegeix que tindran més garanties per al benestar animal amb diverses prohibicions de maltractament; que es crea una declaració responsable, que tindran obligació de signar les persones que vulguin comprar o adoptar un animal a fi d’acreditar que no han estat sancionades per cap infracció que impliqui maltractament o abandonament. Igualment, fa avinent que també promouran la creació d’un registre de maltractadors, que impulsarà la Generalitat. Comenta que per primera vegada es reconeixen les colònies de gats ferals, de les quals n’hi ha 625 a Barcelona, molt ben gestionades per les entitats. Explicita, també, que l’ordenança preveu, amb limitacions, l’accés dels gossos al metro des de la propera tardor, cosa que equipara Barcelona amb les principals ciutats europees líders en el tractament de polítiques de benestar animal. Així mateix, assenyala que es prohibeix la criança d’animals de companyia en domicilis particulars, i la tinença i venda de primats; garanteix el dret a l’alimentació dels animals a l’espai públic, sempre que no s’embruti la via pública; i es manté la prohibició de celebrar curses de braus actualment vigent. Finalment, agraeix la feina de tots els grups polítics, de les entitats, i molt especialment la del Departament de Benestar Animal i de l’Oficina de Protecció dels Animals d’aquest ajuntament, així com la de totes les entitats que han fet possible disposar d’un text nou i actualitzat. La Sra. Sánchez posa de manifest que, amb l’aprovació de la renovació de l’ordenança, finalitza un període de treball i debat en el qual el seu Grup ha intentat treballar amb vocació constructiva. 4950 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Agraeix a la direcció política i a tots els tècnics implicats, entitats i professionals la tasca que han dut a terme per anar adequant els aspectes sorgits dels debats arran de la proposta de modificació de l’ordenança. Considera que el diàleg obert amb els grups polítics i els experts ha facilitat que avui tinguin una ordenança millorada, que respon als objectius de la ciutat que, recorda, ha estat pionera en aquest àmbit, molt especialment pel que fa a la protecció dels animals d’ençà de l’aprovació de l’ordenança del 2003. Entén que el diàleg és part indestriable de la política, sobretot quan el seu objectiu és el bé comú, i aprofita per reclamar el mateix diàleg que ha estat possible amb motiu de l’aprovació d’ordenances que regulen altres àmbits, també en matèria de protecció dels animals. En aquest cas, esmenta projectes com la construcció del futur centre d’acollida d’animals, un espai necessari i que va ser impossible de posar en marxa durant el mandat anterior per manca de consens amb el Grup que ara governa.Afegeix que, com reclamen tots els grups municipals, cal diàleg en el seguiment de com les obres de manteniment del Zoo afecten els animals. Fetes aquestes reflexions, se centra breument en el contingut de l’ordenança. Comenta que, des de fa temps, compartien la necessitat d’adequar l’ordenança de 2003 a les novetats legals i altres necessitats sorgides d’ençà de la seva aprovació. Posa en valor que Barcelona va posar entre les prioritats cíviques municipals la protecció del benestar dels animals, i que l’ordenança de Barcelona és i pretén continuar sent una eina per fer-ho, motiu pel qual han presentat un seguit d’esmenes amb la intenció de prioritzar els aspectes de protecció, amb equilibri amb la convivència a l’espai públic, i establir mesures de control eficients en els espais reservats als animals de companyia. Consideren, per tant, que amb aquestes aportacions, l’ordenança ha passat de ser un anunci publicitari advertint que els gossos no podran anar deslligats, a establir un seguit de mesures positives per a la millora del benestar dels animals de companyia. El Sr. Ramírez observa que l’ordenança municipal que els ocupa ha de garantir el benestar dels animals, però també el compliment de les obligacions cíviques dels seus propietaris. Altrament, com pretén la nova normativa, no pot afegir més burocràcia i incorporar normes de compliment impossible i, a més, de difícil comprovació. En conseqüència, indica que el seu Grup va presentar vint-i-vuit al·legacions al text, algunes de les quals els van ser acceptades, però no pas les més substancials, tot i que remarca que s’ha aconseguit una rebaixa substancial del règim sancionador inicial. Dit això, es refereix a què el nou text planteja com a novetat que no es podran passejar els gossos sense lligar, un aspecte que ja contemplava l’ordenança del 2003, tot i que s’hi incloïen excepcions, mentre que les restriccions actuals són molt més severes. Critica, per tant, el fet que aquesta normativa no s’adapti a la realitat després de deu anys, sinó que silenciï l’incompliment de l’ordenança existent, centrant-se més en les aparences que en els fets, tal i com il·lustra el fet que s’aprovarà una moratòria de divuit mesos, i tot un seguit de detalls per definir, com ara determinar els espais d’ús compartit a cada barri, i les zones d’oci on els gossos podran anar deslligats i quins seran els horaris. Igualment, posa de manifest, quant al carnet de tinença cívica responsable, que encara falta aclarir si serà per a cada animal, per al propietari o per a cadascun dels membres de la família, i si comportarà una nova taxa. Pregunta de quina manera controlarà el compliment de l’ordenança la guàrdia urbana, i com comprovarà que un gos ha sortit les dues vegades diàries reglamentàries, o si fa més de dues hores que està lligat, i fa notar que són mesures d’impossible compliment. Finalment, en nom del seu Grup expressa el descord amb la inclusió de la prohibició de les curses de braus a l’ordenança, que ja estava recollida a la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2010; i lamenta que en aquesta ordenança encara s’hagi anat més lluny, prohibint fins i tot les simulacions d’espectacles taurins de qualsevol mena. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4951 Per tot plegat, avança el posicionament contrari del Grup del PP. La Sra. Sanz valora positivament en nom del seu Grup molts aspectes de l’ordenança, entre els quals els que van en la línia d’avançar cap a garantir més benestar animal i una tinença responsable. Igualment, es feliciten per la rectificació del govern municipal quant a l’obligatorietat de portar els gossos lligats, incorporant una esmena del seu Grup que demanava concreció, mitjançant Decret d’Alcaldia, de les zones de convivència, així com el disseny i configuració de zones d’esbarjo als barris de la ciutat per satisfer les necessitats dels animals, participadament amb les persones propietàries. Confia que tot això es tradueixi en un compromís per part dels Districtes, també en el vessant econòmic, i per tant que es reflecteixi en els pressupostos, una de les condicions indispensables per desenvolupar l’ordenança. Tanmateix, avança que el seu Grup farà un vot d’abstenció per alguns aspectes que consideren bàsics, entre els quals destaca les modificacions de les definicions del 2003, consensuades i participades amb les entitats; igualment, es refereix a què Barcelona sempre ha estat capdavantera en la matèria que regula l’ordenança, amb la definició de la convivència dels animals, amb la supressió del sacrifici en els centres d’acollida, i en declarar Barcelona ciutat antitaurina. Per tant, expressa el parer que ara tocava la prohibició de la utilització dels animals en qualsevol espectacle i no haver d’esperar a la normativa del Parlament de Catalunya. El Sr. Laporta fa avinent que, en general, valoren molt positivament alguns aspectes de la revisió de l’ordenança, però també consideren que no representa un veritable pas endavant en la protecció dels animals. Precisa que hi ha aspectes que troben positius com ara la prohibició de la cria en domicilis particulars. Altrament, consideren que no s’avança en el lideratge de Barcelona en aquesta matèria, ja que se sotmet l’ordenança al text refós de la Generalitat. Afegeix el parer que l’ordenança es queda curta pel que fa als maltractaments i a l’abandonament, així com en la promoció de l’adopció, i consideren que va més en la línia d’un augment de control sobre els propietaris que no pas en la de la protecció dels animals. Posa de manifest que les esmenes que no els han estat acceptades són les que eren incompatibles amb el text de la Generalitat de 2008, que el seu Grup considera antiquat i fa que la ciutat perdi, com ja ha dit, lideratge en la matèria. Així, remarca que per al seu Grup són aspectes prioritaris els que afecten la tinença d’animals salvatges, l’exhibició d’animals en espectacles, i lamenten que no s’hagi avançat gens pel que fa a l’adopció en detriment de la venda; i insisteix en què l’abandonament és un problema essencial, de manera que les campanyes per promocionar l’adopció i la tinença responsable són una eina indispensable per millorar la situació dels animals. Celebra, tanmateix, l’aprovació de la creació del registre de maltractadors, i entén que ja es definirà quines garanties jurídiques tindrà. En conseqüència, avança que emetran el posicionament en valorar, després de la intervenció del Sr. Martí, si s’han atès les peticions del seu Grup en aquest sentit. El Sr. Martí precisa que van acceptar la proposta en la comissió de Presidència i Règim Interior, i afirma que tenen el compromís polític d’elevar a la Generalitat, per la via de la col·laboració interadministrativa, fer possible la futura creació del registre de maltractadors d’animals. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas. 7. Resoldre les al·legacions formulades a l’aprovació inicial del Reglament d’Accés a la Documentació Municipal, en els termes que resulten de l’informe que obra en l'expedient; aprovar definitivament el Reglament d’Accés a la Documentació Municipal d’acord amb el text que obra en l’expedient; publicar el nou redactat de la norma en el Butlletí Oficial de la Província. El Sr. Forn destaca que el reglament és un pas important per garantir el dret de tota la ciutadania a la consulta de la documentació, en consonància amb el 4952 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 fonament de la transparència i la garantia que els serveis públics han de facilitar aquest dret fonamental. Posa en relleu que aquest reglament marca un avanç i un després, atès que fins ara l’accés a la documentació municipal es feia a l’empara de la normativa estatal i autonòmica, sense una norma específica, amb un procediment comú per a tot el conjunt de l’administració municipal. Valora positivament les aportacions dels grups polítics i dels tècnics municipals per a la millora del text normatiu durant el procés de tramitació, que han permès obtenir un text rigorós. Finalment, remarca que aquest reglament situa l’ajuntament de Barcelona com a referent en el conjunt de les administracions públiques i és un exemple de millora en la relació amb la societat. El Sr. Espriu manifesta el convenciment que el reglament és un pas endavant en l’exercici dels drets dels ciutadans i les ciutadanes; objecta, tanmateix, que haurà d’anar acompanyat de mesures que permetin el seu compliment efectiu i que la ciutadania tingui coneixement de la seva existència, alhora que ha de ser assumit de forma inequívoca per tota l’administració local, aspecte en què el govern i les gerències tenen un paper essencial. Insisteix en què també cal fer publicitat dels procediments, amb explicacions fàcils i comprensibles a l’abast de tothom. Per tot plegat, consideren que el reglament és un instrument que pot contribuir a la millora de la transparència i al coneixement de la manera d’accedir a una documentació que pertany a tothom. Posa en valor que en un moment en què s’està treballant la reforma de les normatives estatals i autonòmiques, Barcelona ha optat per comprometre’s amb un reglament com aquest, seguint la línia innovadora de la normativa d’administració electrònica i altres normes de participació ciutadana. La Sra. Esteller fa avinent la valoració positiva que fa el Grup del PP del reglament, que desenvoluparà allò que estableix la Llei de transparència de l’estat, una llei de qualitat democràtica que transformarà la manera d’exercir la funció pública, l’activitat política i la gestió dels recursos públics, alhora que permetrà a la ciutadania disposar de més informació sobre les administracions. Observa que, fins ara, aquests drets només estaven recollits parcialment i era difícil fer-los efectius; ara, amb el compliment de l’article 105 de la Constitució, que reconeix el dret dels ciutadans a accedir als arxius i als registres de l’administració s’obligarà a les administracions a subministrar aquesta informació. Remarca que amb aquesta normativa s’aconseguirà implantar una relació diferent entre administració i administrats i la millora dels procediments. El Sr. Mestre destaca que el reglament fixa criteris clars, ordena i facilita l’accés als documents municipals, alhora que representa una millora quant a la reglamentació vigent. No obstant això, addueix que l’esmentat reglament reflecteix les limitacions d’accés que encara estan presents en les legislacions que li són d’aplicació, que a parer del seu Grup limiten la necessària transparència, l’accessibilitat i el bon govern de l’administració pública. Considera, per tant, que no s’ha avançat en les lleis de transparència aprovades recentment, ni en l’espanyola, impulsada pel PP, ni en la catalana, ara en tràmit, que té el suport dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya de CiU, ERC i el PP. Entenen, doncs, que el reglament pateix aquest marc jurídic limitador; tot i amb això, es refereix a una de les al·legacions formulades pel seu Grup en el sentit que la decisió municipal és competència exclusiva d’aquest ajuntament, i que ha estat estimada parcialment, fet que el seu Grup lamenta, atès que allò que hauria volgut és que la Comissió municipal d’avaluació i accés a la documentació estigués formada per una majoria de persones expertes, alienes a l’administració local. En conseqüència, vol deixar constància que, tot i que emetran un vot favorable, es tracta d’un sí crític. El Sr. Laporta avança que el seu Grup també farà un vot favorable a l’aprovació del reglament, atès que considera que l’accés de la ciutadania als arxius municipals tal i com està contemplada en el text millora la qualitat de la informació, afavoreix NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4953 la transparència en la gestió i més rigor, que són principis que han de regir la gestió i el govern. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 8. Resoldre les al·legacions formulades a l’aprovació inicial de la modificació de: a) el Reglament d'organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV); b) els estatuts de l'entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, S.A. SPM”; i c) el Reglament regulador de les condicions d'accés i d'ús dels mitjans de comunicació i informació de titularitat municipal pels regidors/res i grups municipals, en els termes que resulten de l’informe que obra en l'expedient; aprovar definitivament la modificació de: a) Reglament d'organització i funcionament del servei públic de televisió local de Barcelona (BTV), que passa a denominar-se Reglament d'organització i funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona; b) els estatuts de l'entitat gestora “Informació i Comunicació de Barcelona, S.A. SPM”; i c) el Reglament regulador de les condicions d'accés i d'ús dels mitjans de comunicació i informació de titularitat municipal pels regidors/res i grups municipals, d’acord amb el text que obra en l’expedient; i publicar el text íntegre de les modificacions en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 9. Resoldre les al·legacions formulades al contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 2014–2017 dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, aprovat inicialment per la Comissió de Presidència i Règim Interior el 29 d’abril de 2014, en els termes que resulten de l’informe que obra en l’expedient; incorporar a la proposta del contracte programa les millores tècniques, d’acord a l’informe que obra en l’expedient; aprovar definitivament el contracte programa entre l’Ajuntament de Barcelona i Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a la prestació durant el període 2014–2017 dels serveis públics de televisió i ràdio locals de Barcelona, d’acord amb el text que obra en l’expedient i que forma part integrant d’aquest acord; formalitzar-lo mitjançant document administratiu, a subscriure amb el legal representat d’ICB, SA; i notificar el present acord al Consell d’Administració d’ICB i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya. 10. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA, els acords següents: Primer. Deixar sense efectes i, per tant, revocar, tots els nomenaments realitzats fins aquest moment en relació al Consell d'Administració de la Societat. Segon. Designar, vista la proposta de la Junta de Portaveus i l'informe del Consell Consultiu i Assessor, el Sr. Josep Maria Carbonell i Abelló, el Sr. Albert de Gregorio Prieto, el Sr. Carlos Nieto Fernández, la Sra. Isona Passola i Vidal i el Sr. Vicenç Villatoro i Lamolla membres del Consell d'Administració de l'esmentada Societat. Tercer. Establir que el termini de designació dels membres del Consell serà l'establert a l'article 15 dels Estatuts Socials de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA, en relació a l'article 10 del Reglament d'organització i funcionament dels serveis públics de televisió i ràdio local de Barcelona. Quart. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. El President del Consell Municipal anuncia que la Junta de Portaveus va acordar que els punts 8, 9 i 10 de l’ordre del dia es tractarien conjuntament. El Sr. Forn observa, quant al primer punt, que l’objectiu de la modificació del reglament és incorporar la ràdio als serveis que pot prestar Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), cosa que suposa un canvi important. En referència al punt 9, d’aprovació del contracte programa entre l’Ajuntament i ICB, assenyala que és una eina bàsica per definir la missió i els objectius i dotar de finançament necessari els serveis públics de ràdio i televisió de l’Ajuntament i, 4954 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 alhora, que ha de permetre els gestors tenir clarament identificats els elements clau en què han de basar la seva actuació. Destaca un seguit d’aspectes d’aquest contracte, entre els quals, i prioritari, el manteniment del model de gestió que s’ha aplicat a BTV d’ençà de la seva creació i que ha donat uns fruits molt positius. En segon lloc, indica que incorpora la prestació del servei de ràdio, que entrarà en funcionament a partir del setembre. I afegeix que amb el contracte programa es dota de suficiència financera BTV a fi de mantenir la prestació d’un servei públic de qualitat i atendre les inversions necessàries. Posa en relleu el treball conjunt amb el consell d’administració, la direcció i els grups polítics que ha permès assolir un document de consens en una matèria tan sensible com són aquests serveis públics, que ha de regir durant el període 2014- 2017. Agraeix, doncs, l’esforç de totes les persones que hi han participat i als grups polítics, entitats i associacions que hi ha presentat al·legacions, la majoria de les quals han intentat recollir. Pel que fa al punt 10, de nomenament dels membres del consell d’administració d’ICB, en primer lloc dóna la benvinguda a les persones que s’hi incorporen de bell nou, Josep M. Carbonell, Albert de Gregorio i Carles Nieto, així com a les persones que continuen exercint-hi el seu càrrec com Isona Passola i Vicenç Villatoro. Igualment, agraeix la feina feta pels dos consellers que ara han estat substituïts, Jordi Garcia Soler i Ricardo Fernández Deu. El Sr. Colomé saluda, d’entrada, Pepi Rafaeli i els seus col·legues d’Infobarris, i els treballadors de BTV que avui els acompanyen. Destaca, seguidament, el pas endavant que significa la incorporació de la ràdio en el model de televisió local de Barcelona, tot i que no es vol estar de dir que no han d’oblidar les dificultats per a arribar a l’acord. Precisa que l’acord recull les aprovacions del contracte programa, de les modificacions de reglaments per a la inclusió de la ràdio i la renovació del consell d’administració, que qualifica de bon acord però que consideren que significa el final del camí. Addueix que si alguna cosa destaca del model BTV és que amb l’aprovació del reglament el 2008 es consolidava una forma de governança independent del govern municipal, i subratlla que el model ha donat prestigi, imparcialitat i manca de conflicte polític a la televisió de Barcelona, i adverteix que cal preservar-lo per continuar sent una televisió plural. Assenyala que el contracte programa garanteix l’estabilitat econòmica del projecte, reforça els principis de l’emissió com a servei públic i marca els indicadors per al seu seguiment. Tanmateix, consideren que cal continuar treballant de cara al futur. Avança, doncs, que per aquest seguit de raons votaran a favor del contracte programa, de la inclusió de la ràdio, els reglaments i la proposta de nous membres del consell d’administració, totes persones de prestigi reconegut. Finalment, expressa el desig que la futura ràdio i televisió de Barcelona sigui allò que realment els barcelonins i les barcelonines esperen. La Sra. Esteller enceta la seva intervenció puntualitzant que el Grup del PP va insistir en la necessitat d’un contracte programa, i que el model de la televisió de Barcelona havia de tenir una programació de proximitat, recollir tot allò que s’esdevé a la ciutat de caràcter social, cultural, esportiu o polític, donant prioritat als informatius en la seva programació. Feta aquesta introducció, assenyala que el seu Grup va presentar 17 al·legacions, algunes de les quals han estat acceptades, en la línia totes que es primi la informació de Barcelona per damunt de qualsevol altra, atès que els aspectes referits a Catalunya ja estan a bastament coberts per TV3 i altres mitjans; reclamaven normalitat i equilibri en l’ús del català i del castellà, com a reflex del que succeeix a la societat; igualment, també demanaven més estabilitat per als treballadors i la justificació de la càrrega de treball que desenvolupen que, malgrat que s’ha avançat, encara requereix un seguiment de la seva situació laboral, i es referien també als aspectes de contractació del personal de la ràdio. Afegeix que també consideren important donar estabilitat a les televisions dels Districtes; que varen plantejar la supressió de la publicitat, i tot i que en el NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4955 contracte programa està previst que tingui poc pes, el seu Grup considera que s’ha de suprimir del tot. Pel que fa a la ràdio, es pregunten si té sentit una emissora pròpia, i la consegüent despesa que significa, tenint en compte la pluralitat d’oferta a Barcelona. Quant al consell d’administració, entenen que no té representació paritària amb aquest Plenari, i destaca la feina de totes les persones que hi han treballat i dóna la benvinguda als nous membres. El Sr. Mestre saluda els representats del comitè d’empresa de BTV, i manifesta el vot favorable del seu Grup als tres punts de l’ordre del dia. Pel que fa al contracte programa, subratlla que la proposta de model de BTV que es fa en el contracte és d’un servei públic de mínims i, per tant, adverteixen que no es pot reduir encara més el finançament previst, ja que implicaria un canvi de model. Afegeix, també en referència al contracte programa, que consideren massa ajustat el complement de finançament destinat a la ràdio local. Quant a les dues al·legacions presentades al contracte programa, indica que una fa referència a resoldre durant el període de vigència la internalització dels serveis de producció, actualment externalitzats; i una segona al·legació, estimada parcialment, en el sentit de garantir plenament la producció de continguts per part de les televisions de Districte. Pel que fa al consell d’administració, agraeix la tasca dels consellers sortints, i destaca la professionalitat i competència dels nous consellers i consellera, als quals dóna la benvinguda. Finalment, posa en valor el model de la televisió pública municipal, acordat per tots els grups municipals ara fa sis anys, amb la pretensió de garantir una televisió pública local independent, plural i professional, que en cap cas havia de ser objecte de control o ingerència per part del govern municipal o dels partits representats en el Plenari. Considera que el fets han demostrat l’encert d’aquella decisió, i avui poden dir amb orgull que la televisió pública de Barcelona no ha estat mai objecte els darrers sis anys ni de polèmica, ni de crítica. El Sr. Laporta avança el vot favorable del seu Grup als tres punts de l’ordre del dia. Dit això, fa avinent que són del parer que cal un procés de reflexió sobre els criteris d’externalització dels serveis de producció de continguts informatius i de serveis tècnics, atès que les condicions i l’entorn han canviat i cal tenir en compte l’opinió de totes les parts. Pel que fa a les televisions de Districte, creu que és indispensable que la televisió pública de Barcelona tingui espais descentralitzats als barris i no pas als Districtes, que són estructures administratives que no generen sentiment de pertinença. Afegeix que donen un vot favorable però crític a la incorporació de la ràdio i la seva plantilla, ja que consideren indispensable avaluar si la dimensió del servei és suficient per abastir televisió i ràdio alhora. Es refereix, en aquest sentit, a les discrepàncies entre l’Ajuntament i els requeriments dels treballadors i treballadores i, per tant, reclamen flexibilitat i agilitat per garantir un servei públic de qualitat. Igualment, remarca la necessitat d’incorporar una estratègia 2.0 o, fins i tot, 3.0, indispensable per a la millora de l’eficiència comunicativa a través de les xarxes socials. S’aproven els dictàmens en debat núms. 8 i 9 amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. S’aprova el dictamen en debat núm. 10 amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció de l’acord núm. 10, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. 4956 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 11. Ratificar l’acord assolit pels representants de l’Ajuntament de Barcelona i el Comitè d’empresa en data 5 de juny de 2014, que s’adjunta com a annex, sobre inclusió de la categoria laboral de Fisioterapeuta a l’Acord que regula les categories laborals i modifica l’article 11 de l’annex 1 de condicions específiques del personal laboral de l’Acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona 2008-2011 publicat en el DOGC núm. 5503 d'11 de novembre de 2009 i actualment en vigor. Publicar aquest acord i el seu annex a la Gaseta Municipal i presentar-ho davant el Departament d’Ocupació i Empresa de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb l’article 90.2 de l’Estatut dels Treballadors. 12. Aprovar l’expedient 774/14 de reconeixement de crèdit per un import de 35.520,00 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de Instituto Apolda, SL, amb NIF B-63602247, despeses realitzades en exercicis anteriors i no reconegudes durant l’exercici corresponent. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 35.520,00 euros, amb càrrec al pressupost i posició pressupostària indicats en aquest mateix document a favor de l'Instituto Apolda, SL. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 13. Aprovar l’expedient 2014/358 de Reconeixement de Crèdit per un import de 80.000,00 euros, a favor de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, atesa la necessitat de regularitzar despeses que haurien d’haver estat reconegudes l’any 2011, derivades del Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per a la Gestió de l’Observatori Fabra, de 12 de desembre de 2007. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens precedents. 14. Deixar sense efecte la participació de Barcelona de Serveis Municipals, SA en el capital social de Catalunya CarSharing, SA – Avancar. Autoritzar a Barcelona de Serveis Municipals, SA la venda de la totalitat de les accions municipals de Catalunya CarSharing, SA – Avancar que suposen l’1,33% de la participació social, a Zipcar, Inc., per un import de 17.919,00 euros. Tenir per resolta la participació municipal en Catalunya CarSharing, SA – Avancar. Facultar la Tinenta d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació per a què realitzi les actuacions necessàries per a l’efectivitat del present acord. La Sra. Recasens indica que aquest punt de l’ordre del dia es refereix a les actuacions necessàries a la venda de les accions de Catalunya CarSharing per part de l’Ajuntament. Recapitula que de Catalunya CarSharing va desenvolupar la seva activitat deu anys, durant els quals es van produir successives reduccions i ampliacions de capital, que van culminar el desembre de 2009 amb un acord entre Zipcar, Catalunya CarSharing i els accionistes. Precisa que l’acord preveia aportacions de Zipcar que la situaven com a accionista majoritària, així com la signatura d’un dret de compra als accionistes minoritaris, amb venciment el 31 de desembre de 2014. Assenyala que enguany Zipcar ha estat comprada per Avis, multinacional del sector del lloguer de vehicles, alhora que també s’ha signat un full de termes i condicions amb Zipcar per a l’adquisició del 39,30% del capital dels accionistes minoritaris, al preu d’onze euros per acció, que evitaria la dissolució de la participació de les accions de BSM per no haver participat en l’ampliació de capital que es va acordar en el darrer consell d’administració. Fa avinent que amb aquest acord de Plenari es podrà vendre la participació municipal a Catalunya CarSharing, evitant la dissolució de les accions i, en conseqüència, que es generin pèrdues en el balanç de BSM en cobrar onze euros per acció. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4957 Així, creu que està justificada la conveniència i l’interès públic de cessar la participació de BSM en el capital social de Catalunya CarSharing en donar per consolidada la posada en marxa d’una experiència de mobilitat sostenible. Fa notar que la consolidació es reflecteix en la llarga permanència de BSM a la companyia i, sobretot, per la seva adquisició per part d’una multinacional del sector del vehicle compartit i de lloguer. El Sr. Escudé agraeix les explicacions de la Tinent d’Alcalde, tot i que diu que no entenen per quin motiu no han pogut discutir aquest assumpte en comissió. Així doncs, expressa un seguit de dubtes, entre els quals què passarà amb la privatització de la gestió dels aparcaments que formaven part de la xarxa de Catalunya CarSharing. Addueix que aquest terme, entre d’altres, no els permeten votar favorablement aquest acord i avança que el seu Grup optarà per l’abstenció. El Sr. Mulleras remarca que el govern porta a aprovació d’aquest Plenari la sortida definitiva de l’ajuntament de Barcelona de l’empresa de carsharing municipal Avantcar, que els seu Grup considera que arriba tard; no obstant això, es feliciten per la decisió. Addueix que el carsharing municipal ha estat, des dels seus inicis, un autèntic desgavell; així, d’ençà del 2004, any en què l’Ajuntament va iniciar la seva participació a l’empresa, s’acumulen deu anys de pèrdues continuades per import de 4,7 milions d’euros. Significa que el seu Grup ha denunciat aquesta situació des de bon començament, i remarca que ha estat l’únic que ho ha fet. Recalca que Avantcar no és altra cosa que una empresa de lloguer de cotxes, i no consideren que l’Ajuntament hagi de competir en el sector privat amb recursos públics. Afegeix que si l’Ajuntament vol fer autènticament una aposta pel carsharing hauria de signar convenis de col·laboració publicoprivada per afavorir l’ús compartit del cotxe privat. Finalment, demana a la Sra. Recasens que, com a vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana, intervingui perquè aquesta institució també surti de l’empresa Avantcar. El Sr. Mestre fa notar que en l’expedient d’aquest punt de l’ordre del dia s’apunten un seguit de dificultats entorn de la participació municipal en el projecte de carsharing, entre les quals el net patrimonial negatiu i l’opció de compra del soci majoritari, que expira el proper 31 de desembre, i que previsiblement llançarà un preu de zero euros per acció. Reconeix que la situació és difícil, i que les dificultats existents estan agreujades per l’escassa presència accionarial de l’Ajuntament, de manera que recomana fer una reflexió i escollir una opció. Dit això, aprofita per replicar a la intervenció del Sr. Mulleras en el sentit que no s’han de confondre pèrdues amb desgavell. Observa que el govern posa damunt la taula una opció d’efecte immediat com és l’abandonament de la participació municipal en el carsharing mitjançant la venda d’accions; altrament, el seu Grup considera que caldria plantejar una opció de caire més estratègic, que necessàriament comportaria continuar en el projecte. En aquest sentit, es remet a l’informe que consta a l’expedient, on s’assenyala que les administracions que participen en el carsharing consideren complert el seu compromís d’interès públic de promoure mesures adreçades a la mobilitat sostenible i segura; en conseqüència, es pregunten si estan d’acord amb què ho controli una sola empresa, i que en la direcció del projecte no hi hagi una estratègia compartida per a la millora de la mobilitat sostenible i segura. Adverteix que l’absència de les administracions públiques en aquest àmbit fa difícil establir estratègies globals de mobilitat sostenible i segura a la ciutat; consideren, doncs, que el manteniment o fins i tot l’increment de la participació municipal afavoriria l’establiment de lligams entre l’ús freqüent del transport públic i beneficis i estímuls per a les persones usuàries. Conclou que caldria continuar fomentant aquest sistema de transport amb vehicle compartit, tal i com inclou el Pla de Mobilitat Urbana, actualment en fase d’informació pública. Per tot plegat, avança el vot contrari del seu Grup. 4958 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 El Sr. Portabella manifesta que el seu Grup està d’acord amb la promoció de sistemes nous d’ús del vehicle a la ciutat com ara el carsharing, motiu pel qual van votar a favor de la participació de l’ajuntament de Barcelona en companyies privades que ho oferien, de manera que això permetés la implantació del sistema a la ciutat. Quant a la venda de l’1,33% de la participació social a Zipcar, fa notar que significa una aportació de 17.919 euros tan sols, i que una participació social tan minsa gairebé és inútil. Tanmateix, i en coherència amb el fet que el seu Grup no dóna suport a les privatitzacions, cosa que és en aquest cas tot i que amb una xifra molt discreta, anuncia que el seu Grup s’abstindrà. Tot seguit demana un aclariment sobre la vulneració, durant el mandat anterior, dels articles 29 i 34 de l’ordenança de circulació de vianants i vehicles en acceptar fer una reserva d’espai a fi que els cotxes d’Avantcar poguessin estacionar a la via pública en llocs destinats a aparcament; recorda que el seu Grup va denunciar que era una situació insòlita, atès que ja llavors la companyia era molt majoritàriament privada. En conseqüència, adverteix que no estan disposats a acceptar que ara que Avantcar deixa d’estar participada per l’Ajuntament no compleixi l’ordenança. La Sra. Recasens aclareix al Sr. Escudé que l’expedient no va arribar a la comissió per manca de temps, i li fa notar que va tenir l’oportunitat d’expressar els seus dubtes en el consell d’administració. Dit això, indica que hi ha un acord de permanència dels cotxes d’Avantcar als aparcaments gestionats per BSM, i precisa que l’operació Bamsa no significarà cap mena d’afectació en aquest sentit. Finalment, precisa que de Catalunya CarSharing surten tots els accionistes minoritaris perquè, arran de les pèrdues successives de l’empresa, ara s’havia de tornar a posar capital. No obstant això, consideren que l’objectiu de l’interès social per la mobilitat sostenible s’ha assolit. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, i també dels Srs. Laporta i Portabella. 15. Adjudicar el procediment obert per a la selecció del titular del 60% de les accions d’una societat d’economia mixta encarregada de la gestió unitària de determinats aparcaments públics de la ciutat de Barcelona: “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA”, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació de la corresponent Mesa de Contractació a Saba Aparcamientos, SA, amb NIF A-08197931, per import de 232.415.007,00 euros i una millora de cànon anual del 100% anual sobre el diferencial d’ingressos reals de la Societat respecte els ingressos previstos de la Societat. Requerir a Saba Aparcamientos, SA a realitzar totes les actuacions necessàries fins a la realització del Contracte en els termes establerts en el Plec de Bases del Concurs. Fixar la formalització del Contracte d’incorporació de l’adjudicatari a la Societat en el termini de 15 dies hàbils des de la notificació d’aquest acord o, en cas de ser necessària, des de la notificació de la resolució de l’autoritat de la competència. Facultar la Tinenta d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació per efectuar totes les decisions i realitzar tots els tràmits públics i privats que siguin necessaris per a la plena efectivitat d’aquests acords, inclosos els pressupostaris en el seu cas, mentre els tràmits adients per la constitució de “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA” no estiguin complerts en els terminis previstos. La Sra. Recasens destaca la importància d’aquest punt per a la ciutat, atès que significa un pas més per fer realitat l’empresa Bamsa amb l’entrada del soci privat, a fi de constituir la societat mixta publicoprivada per gestionar els aparcaments de la ciutat. Recorda breument l’inici i la gestació de l’expedient, així com la motivació per tirar-lo endavant amb el suport dels Grups del PP i d’UpB. Concreta que la motivació de l’operació era, d’una banda, l’obtenció de recursos econòmics per poder-los destinar a necessitats i reptes nous que té plantejats la NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4959 ciutat; i, d’altra banda, aconseguir la gestió integrada dels aparcaments públics de l’anella central de la ciutat per assolir sinergies i avantatges que permetin la millora de la mobilitat. Puntualitza que aquest doble objectiu el van plantejar a través de la configuració d’una societat mixta, que durant vint-i-cinc anys hauria de gestionar els drets concessionals dels aparcaments, i remarca que van descartar altres models que havien tractat a bastament en comissió i en Plenari, entre els quals la venda d’actius, és a dir la privatització; el fins a les hores existent, la concessió del cent per cent; i l’explotació directa pública. Així, refusats aquests tres models, van optar pel d’empresa mixta. Argumenta que els avantatges del model triat són ben evidents, i després d’haver conegut l’adjudicatari del concurs i la fórmula final, afirma que encara n’estan més convençuts, entre els quals esmenta la maximització dels ingressos municipals; el manteniment de la titularitat pública; el control sobre la gestió d’instruments clau per a la política de mobilitat; la confiança en la gestió publicoprivada; i la capacitat de la nova empresa per crear nous aparcaments, cosa que incrementa la disposició de recursos per a instal·lacions de caire social refusades per promotors privats. Insisteix que creuen fermament que el model escollit respon molt millor a les necessitats de la ciutat en matèria d’aparcaments; i, alhora, entenen que la gestió mixta, especialment en un mercat consolidat com el de l’aparcament, garanteix l’interès públic. En conseqüència, agraeix la confecció d’aquest expedient als tècnics, equips gerencials, les direccions generals de BSM, i altres serveis municipals, que permet fer realitat una operació molt important per a la ciutat; igualment, aprofita per agrair el suport de tres dels cinc grups municipals. Seguidament, subratlla i reitera que BSM continuarà sent la societat estrella de l’executiu municipal, garantint una estructura financera igual o millor que la que fins ara ha tingut l’empresa municipal; així, el 40% de les accions permetran a BSM mantenir els ingressos, millorar-los fins i tot, per poder continuar amb la política d’aparcaments de Barcelona, i entén que la prova més evident és la construcció d’un nou aparcament a Gràcia, i dos més en fase d’estudi. Igualment, expressa un reconeixement especial al comitè d’empresa de BSM, amb el qual han arribat a un acord que ha permès que els treballadors formessin part del model de subrogació previst en l’expedient, que ha estat possible gràcies al compromís demostrat per la societat al comitè d’empresa, especialment a l’hora de remarcar que els resultats de gestió de BSM són gràcies a la responsabilitat i el compromís dels seus empleats. Igualment, agraeix el compromís de la direcció i l’equip de govern, entenent que la seva bona feina de gestió ha permès la recol·locació interna en altres divisions de tots aquells empleats que desitjaven quedar-se a BSM en comptes de Bamsa. De la mateixa manera, expressa reconeixement a les dues empreses que van licitar a l’obtenció del 60% de Bamsa, ja que el repte plantejat no era senzill, amb uns requisits tècnics i econòmics molt importants, cosa que només permetia optar a la licitació empreses potents i competitives. Així, l’empresa Saba ha fet, finalment, una oferta superior, tant en l’apartat econòmic com en el tècnic, de manera que ha aconseguit la màxima puntuació econòmica i tècnica, en consonància amb el eixos clau del Pla de mobilitat urbana que han de posar en marxa, i resoldre punts de trànsit conflictius amb la implementació de tecnologies adreçades a la informació dels usuaris dels aparcaments. Destaca, doncs, l’excel·lència de Saba a l’hora de resoldre aspectes d’eficiència energètica i l’elaboració d’un pla d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics en els aparcaments. Finalment, destaca que l’oferta econòmica de Saba –232 milions d’euros– supera àmpliament el preu inicial fixat en la licitació, i que es farà efectiva amb un primer pagament de 172 milions. Posa en valor, doncs, que la xifra suposa un escreix significatiu respecte a l’establerta en el plec, fet que permetrà donar respostes i solucions més enllà de la creació de parc d’habitatge de lloguer assequible –1.000 habitatges– prevista inicialment, i actuar, per exemple, en l’Hospital del Mar. 4960 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 El Sr. Escudé qualifica aquest acord com a penúltim acte de la privatització de la gestió dels aparcaments del centre de la ciutat, en la línia de les actuacions a què els té acostumats el govern municipal. I assegura que si hagués de resumir què significa aquest acord, el seu relat seria diametralment oposat al que acaba de fer la Tinent d’Alcalde. Contràriament, considera que aquest acord condiciona l’Ajuntament i el perjudica a l’hora d’implementar les polítiques de mobilitat i mediambientals els propers vint-i-cinc anys; i afegeix que és un acord totalment innecessari atès el superàvit de dos-cents milions d’euros que ha acumulat el govern els darrers dos anys. Seguidament, fa una observació sobre la coalició entre CiU, PP i UpB que permetrà l’aprovació d’aquest punt, que titlla de curiosa, tenint en compte, sobretot, el rerefons ideològic de l’acord que, al seu parer, no és altra cosa que un intent de camuflar la privatització de la gestió dels aparcaments amb l’habitatge social i l’Hospital del Mar, i que permetrà fer front als impagaments de la Generalitat. Insisteix que el present acord no té cap justificació racional, i que està absolutament allunyat de la defensa de l’interès general que l’alcalde de la ciutat hauria de defensar i preservar. Constata, per tant, que avui fan un pas més en el projecte de vendre fins a un 60% de les accions de BSM a l’empresa que gestionarà durant els propers vint-i- cinc anys els aparcaments més rendibles i estratègics de la ciutat; en definitiva, es posa en mans privades durant un quart de segle un actiu estratègic per al consistori a l’hora d’impulsar les polítiques de mobilitat i mediambientals. Seguidament, planteja un seguit de qüestions que, al seu parer, il·lustren els seus arguments, entre les quals si hi ha algú realment convençut que l’alcalde de Barcelona hauria d’incentivar el trànsit de vehicles privats pel centre de la ciutat, o si consideren que amb això es milloren els nivells de contaminació. Altrament, entenen que resulta evident que l’empresa adjudicatària no voldrà altra cosa que incrementar els seus ingressos ordinaris, i això passa, òbviament, per incentivar el trànsit de vehicles privats al centre de la ciutat, justament on el govern municipal hauria de posar tots els esforços i ser més bel·ligerant en combatre la congestió i la contaminació. Fins i tot conclou que la pretesa justificació de l’operació amb l’ingrés públic i la construcció d’habitatge social, queda absolutament desacreditada en veure com gestiona el govern municipal les seves finances; un volum de recursos que se situa en un mínim de cent quaranta milions d’euros que avui podrien donar més serveis a la ciutat, sense afectar gens els paràmetres de solvència de l’Ajuntament. Confirma, per tant, que no calia privatitzar la gestió dels aparcaments del centre de la ciutat, i insisteix que la justificació del govern municipal no és altra cosa que una excusa per emparar una actuació que té molt d’ideològica i molt poca racionalitat i defensa de l’interès públic. El Sr. Mulleras fa notar que avui debaten per cinquena vegada en un any l’operació Bamsa, que recorda que es tracta d’una concessió sobre uns aparcaments, que continuaran mantenint la titularitat pública, que es gestionaran a través d’una empresa mixta publicoprivada. Observa que aquesta empresa mixta és de la mateixa mena que la que fa poc s’ha creat a l’Àrea Metropolitana per a la gestió de l’aigua, un bé molt més essencial que no pas l’aparcament. Assenyala que és tracta, en el cas de Bamsa, d’un model de gestió privada de serveis públics que entén que no els ha de ser aliè, atès que durant trenta-dos anys l’han estat emprant governs d’esquerres en aquest ajuntament i en altres administracions públiques. Precisa que s’han gestionat privadament serveis públics municipals com els poliesportius, el Bicing o el contracte de neteja. Addueix que ha trobat a faltar en les intervencions les referències al personal de BSM afectat per la creació de Bamsa, ja que s’ha passat de 52 empleats afectats a cap, i posa en valor que el seu Grup ha treballat des del primer dia perquè els treballadors afectats fossin els menys possibles. Dit això, es refereix a l’empresa mixta Bamsa, la valoració de la qual s’ha incrementat del 46%, que ha de servir per millorar el benestar de les persones i, NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4961 per aquest motiu, el seu Grup, ja en l’aprovació inicial, va aconseguir que es destinessin 15 milions d’euros a situacions d’emergència social, beques menjador, ajuts a famílies en risc, gent gran o afectats per desnonaments; afegeix que també van aconseguir el compromís del govern municipal per fer 2.223 actuacions en habitatge social en barris com Canyelles, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Vella o Ciutat Vella. Remarca igualment que aquesta operació proporcionarà a l’Ajuntament un escreix de 72 milions d’euros, i avança que el seu Grup treballarà perquè es dediquin a la millora del benestar de les persones. Ratifica, doncs, que el seu Grup té el convenciment que aquesta operació és bona per a Barcelona i, per això, hi votaran a favor. El Sr. Mestre enceta la seva intervenció reiterant l’argument esgrimit en les ocasions anteriors que privatitzar la gestió dels aparcaments municipals no respon a cap interès general, és contrari a la mobilitat sostenible, i afegeix que aquest ajuntament no té cap necessitat econòmica que l’obligui a fer aquesta operació a fi d’obtenir recursos extraordinaris per a la posada en funcionament de mil habitatges de lloguer social. En aquest sentit, recorda que fa dos exercicis que es tanquen amb superàvit; per aquest motiu, pregunta a la Sra. Recasens si no eren conscients, mentre acumulaven superàvit, que a la ciutat hi havia necessitat d’habitatge de lloguer social, o si desconeixien que a l’Hospital del Mar hi havia deficiències i necessitats que reclamaven una inversió urgent. Observa que ha plantejat aquestes mateixes qüestions en altres ocasions i que mai no els han donat cap resposta, tot i que no desespera d’obtenir-la avui. Incideix novament en què l’operació Bamsa només s’explica per coincidències ideològiques entre CiU i el PP, però allò que més els sorprèn és el paper que hi fa UpB. Igualment, quant a les conseqüències tindrà l’adjudicació del 60% de l’empresa Bamsa a Saba, apunta que la primera, i ben previsible, serà la pèrdua de posicionament de BSM en el sector dels aparcaments en subsòl a Barcelona, i concreta que amb aquesta operació perdrà quinze aparcaments i 5.439 places que a dia d’avui són cent per cent de titularitat pública. En segon lloc, alerta que una altra conseqüència, resultat directe del concurs i l’adjudicació, és que causarà un gran desequilibri entre els operadors d’aparcaments de subsòl al perímetre central de la ciutat, ja que Saba esdevindrà l’operador dominant, amb un 60% de l’aparcament disponible. En aquest sentit, puntualitza que a dia d’avui Saba és operadora majoritària de 6.445 places d’aparcament en subsòl i, a partir d’aquest acord, passarà a gestinonar-ne 11.884 al centre de la ciutat. Així doncs, expressa la seva perplexitat, ja que no entén que CiU i PP, ultraliberals en matèria econòmica, estiguin disposats a renunciar al lliure mercat, a la competència entre els operadors i, altrament, facin possible una situació de monopoli de l’aparcament en subsòl a l’àrea central de la ciutat. Esmenta, com a tercera conseqüència de l’operació, el fet que afebleix l’Ajuntament, BSM i les polítiques públiques de mobilitat sostenible a la ciutat, que ho tindran molt difícil per desenvolupar-se davant d’un operador que té interessos, legítims, però privats. Adverteix a la Sra. Recasens que, malauradament, el temps demostrarà de quina manera s’afebleix amb aquest decisió la posició pública i els interessos de la ciutat. Conclou la seva intervenció subratllant novament que l’operació Bamsa no té cap interès públic, i uns resultats de concurs gens desitjables per a escenaris de futur de millora de la mobilitat sostenible a Barcelona. El Sr. Portabella es ratifica, en iniciar la seva intervenció, que allò que sempre ha fet el seu Grup és defensar, únicament i exclusivament, l’interès públic i, precisament per això, votaran en contra del punt 30 de l’ordre del dia, d’ampliació del centre comercial La Maquinista, perquè consideren que de cap manera defensa l’interès públic. Assenyala que en el cas que els ocupa van valorar, d’entrada, si es tractava d’una privatització o no; si l’Ajuntament deixava de proveir un servei o el 4962 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 traspassava completament al sector privat; si deixava de fer política d’aparcaments o se’ls venia, i van arribar a la conclusió que res d’això succeïa. Altrament, van constatar que l’Ajuntament opta per fer una concessió a vint-i-cinc anys a una societat mixta, de manera que no comprèn l’interés dels Grups que hi estan en contra d’assegurar que es tracta d’una privatització, si no és per confondre la ciutadania amb una demagògia fàcil. Addueix que el fet que no és tracti d’una privatització no és suficient, i cal valorar què aporta l’operació. En aquest sentit, fa avinent que allò que més li ha preocupat de les intervencions del Grup Socialista i del d’ICV-EUiA és que el fan dubtar que s’hagin llegit l’oferta tècnica, ja que si ho haguessin fet s’haurien adonat que l’operador està al cas dels plans de mobilitat urbana (PMU) recents i, per tant, la seva proposta està estrictament vinculada al seu compliment. Així, el projecte que voten planteja una política a favor dels abonaments i en contra del sistema rotatori, cosa que evidencia que està apostant per la disminució dels viatges amb vehicle privat al centre de la ciutat, ja que, altrament, optaria per la rotació. Igualment, pregunta si no han parat esment a què es contempla la incorporació de fins a mil endolls per a recàrrega de vehicles elèctrics en els aparcaments de subsòl, que converteix Barcelona en la primera ciutat d’Europa amb més endolls per vehicle. Qüestiona si no han valorat que hi ha un estalvi del 50% del consum energètic dels pàrquings amb la incorporació de llums led i funcionament smart. Afirma que el seu Grup valora tot el que acaba d’esmentar com a bé comú i públic, atès que incideix en l’eficiència energètica i la mobilitat sostenible. Entrant a valorar els aspectes econòmics, entén que 232 milions d’euros no s’aconsegueixen així com així, dels quals l’1 de gener podran disposar de 187 milions al comptat, i 45 més en terminis anuals els propers cinc anys. Constata, doncs, que l’increment de la xifra inicial fa que el govern disposi d’un escreix que li permetrà invertir més del que inicialment havia previst en habitatge o que s’inverteixi en la remodelació de l’Hospital del Mar, i reclamen participar en la decisió sobre què faran amb els 50 milions que resten una vegada fet tot això, que el seu Grup vol que s’adrecin al vessant social. Acaba la seva intervenció fent referència als aspectes laborals que implica l’operació Bamsa, i confirma que no es perd cap lloc de treball sinó que se’n guanyen 45, i novament es pregunta què els passa als grups municipals que s’oposen a l’operació. La Sra. Recasens respon als Grups contraris a aquest acord; d’entrada, fa notar que el Grup Socialista recorre a arguments vells per desqualificar una novetat aclaparadora, i coincideix amb el Sr. Portabella a deduir que no s’han mirat l’oferta tècnica i econòmica, atès que ni tan sols n’han fet esment en les seves intervencions, i no vol creure que no ho han fet per menystenir un acord positiu per a la ciutat. Diu que li sorprèn força el discurs de la privatització que esgrimeixen com a argument principal els grups que s’oposen a l’acord. En aquest sentit, insisteix que el que va significar una autèntica privatització va ser la venda del 85% de Serveis Funeraris. Precisa i reitera que onze dels vint-i-sis aparcaments del centre de la ciutat van ser atorgats en règim de concessió del cent per cent durant cinquanta anys per anteriors governs municipals, la majoria dels quals també en mans d’un operador únic. En conseqüència, assegura que no entén de cap manera que ara s’hi oposin amb tanta vehemència. Així, esmena les xifres que ha donat el Sr. Mestre quant a pèrdua de places d’aparcament, que rebat afirmant que avui recuperen el 40% de sis mil places. Seguidament, es refereix a l’Hospital del Mar, a bastament al·ludit en les intervencions, i constata, en primer lloc, que va ser un govern tripartit qui va aturar les obres d’aquest centre; en conseqüència, demana que no l’utilitzin per fer demagògia. Insisteix novament en què avui acorden una gran operació en benefici de la ciutat, que garantirà les polítiques de mobilitat i d’eficiència energètica, i que donarà resposta a reptes plantejats per la ciutadania. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4963 El Sr. Escudé replica al Sr. Portabella que el seu Grup sí que fa demagògia, ja que ha demostrat la impossibilitat justificar el seu posicionament fent costat a CiU i al PP, i li fa notar que més enllà del gran nombre d’endolls s’han de valorar altres aspectes, i addueix que l’interès públic va en funció de l’òptica ideològica amb què es valori. Al Sr. Mulleras, li recomana que recuperi les actes de les comissions i dels plenaris en què s’ha tractat aquest assumpte a fi de constatar qui fa realment costat als treballadors i treballadores de BSM. Recorda que es va amagar informació als sindicats sobre l’informe de valoració de la nova empresa, i tot i ser-ne conscient, el Grup del PP no va moure un dit. Precisa que l’esmentat informe evidencia aspectes que el seu Grup va denunciar, i entén que el Sr. Portabella tampoc no se’l va llegir. El Sr. Mulleras insisteix que des de l’inici el seu Grup ha treballat perquè cap treballador quedés afectat per l’operació, i de 52 persones afectades a BSM per la constitució de Bamsa inicialment, ara no n’hi ha cap. Remarca que la titularitat dels aparcaments continua sent pública, ja que es fa una concessió a una empresa mixta, i reitera que es tracta d’un model que els qui ara el refusen han estat emprant durant trenta-dos anys. Entén, però, que el problema rau en què abans ho anomenaven externalització i ara privatització, només per fer demagògia. Puntualitza que privatitzar és el que va fer el govern municipal anterior venent el 85% de Serveis Funeraris, sense concessió, sense gestió d’una empresa publicoprivada, directament a un privat. Els demana, doncs, que siguin coherents, i si mantenen el discurs, els suggereix que exigeixin el rescat de tots els aparcaments, inclosos els que van concessionar en el seu dia, la meitat dels de tota Barcelona, la concessió de molts dels quals va ser renovada sense concurs per un període de cinquanta anys. El Sr. Mestre insisteix en què amb aquest acord es privatitza la gestió dels quinze millors aparcaments d’aquest ajuntament, creant una societat amb un 60% de titularitat privada, i per vint-i-cinc anys. Considera, per tant, que s’han d’avançar a possibles escenaris de futur, entre els quals que l’Ajuntament, com han fet altres ciutats europees, prengui mesures dràstiques de reducció del vehicle privat al centre de la ciutat, i preguntar-se què defensarà Saba com a operador privat majoritari dels aparcaments de subsòl del centre de la ciutat. Admet, com deia el Sr. Portabella, que l’oferta econòmica és substancial, però entén que cal valorar que n’és perquè hi ha una expectativa important de rendiment de la inversió ja que, òbviament, Saba no pretén regalar res a l’Ajuntament, sinó repartir dividends al final de cada exercici. Finalment, recorda a la Sra. Recasens, en referència a l’Hospital del Mar, que el Conseller de Sanitat és aficionat a les retallades i a la no-inversió en sanitat pública. El Sr. Laporta demana la paraula per al·lusions directes al Sr. Portabella, que li és concedida pel president del Plenari del Consell Municipal malgrat les queixes d’alguns membres del consistori. El Sr. Portabella es reafirma en què no és d’interès públic intentar confondre la població qualificant de privatització allò que no ho és; tampoc no haver tingut en compte la valoració d’un expert independent quant a l’oferta econòmica, la mateixa que ha fet Saba; no és d’interès públic passar per alt l’única proposta, que cap Grup no ha fet, de prohibir l’activitat en vehicle privat al centre de la ciutat quan hi ha determinats nivells de contaminació, com si que va fer el seu. La Sra. Recasens tanca el debat remarcant la importància del projecte per a la ciutat, i fa avinent la satisfacció del govern per tirar endavant un model de concessió que permetrà eficàcia en les polítiques de mobilitat i energètiques, així com maximitzar uns ingressos que els permetran donar resposta a necessitats d’habitatge, entre altres que tenen plantejades els barris. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres.Sanz i Ribas. S’incorpora a la sessió la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera. 4964 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 16. Aprovar la Modificació de l’Addenda al Conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord (signat el 14 de maig de 2012), la qual va ser aprovada pel Plenari del Consell Municipal en sessió del dia 20/12/2013. Notificar aquest acord als interessats. El Sr. Vives indica que l’objecte d’aquest punt és l’aprovació de la modificació de l’addenda del conveni de col·laboració en el manteniment i conservació de les rondes de Barcelona, que posa els mecanismes per garantir una execució conjunta i coordinada en tot el conjunt viari de les rondes, entre el nus de la Trinitat i el Morrot, i el tram municipal de la Gran Via nord. El Sr. Bolaños anuncia que el seu Grup votarà en contra d’aquesta aprovació, tal i com fan sempre que es presenta aquest punt, atès que consideren que el manteniment de les rondes l’ha de fer l’Àrea Metropolitana i no pas el Consell Comarcal del Barcelonès, al qual se li atorga un contingut que no hauria de tenir, ja que al seu paper s’hauria de liquidar. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova. 17. Aprovar com a soci únic de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA la distribució en favor de l’Ajuntament de Barcelona de part de la prima d’emissió d’accions de la Societat, per import de 5.143.612,42 euros, a satisfer mitjançant el lliurament a l’Ajuntament de les 51.000 accions de Foment de Ciutat Vella, SA números 1 a 51.000, ambdós inclosos, titularitat de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA. Facultar el Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, i indistintament el Director General o Secretari del consell d’administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA en nom de la mateixa, per a què efectuïn els tràmits adients per a l’efectivitat del present acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas, i també dels Srs. Laporta i Portabella. 18. Resoldre les al·legacions que s’han presentat a l’expedient EM 2013-07/10 durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe annex de la Gerència Adjunta d’Infraestructures i Coordinació Urbana d’Hàbitat Urbà; i aprovar definitivament la memòria justificativa del canvi de forma de gestió de l’entitat municipal que opera al districte de Ciutat Vella i, en conseqüència, aprovar definitivament la modificació dels estatuts de Foment de Ciutat Vella, SA, reestructurar les seves funcions i el canvi de la seva denominació social què passarà a ser Foment de Ciutat, SA. Facultar el Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà, en nom de l’Ajuntament de Barcelona i el secretari de Foment de Ciutat Vella, SA, en nom de la Societat, per a què efectuïn els tràmits adients per a l’efectivitat dels presents acords. El Sr. Vives fa avinent que tractarà breument aquest punt atès que ja n’han parlat a bastament en altres ocasions. Precisa que es tracta d’adaptar definitivament els estatuts de Foment de Ciutat Vella, societat íntegrament municipal, que passarà a denominar-se Foment de Ciutat, que ampliarà la seva actuació de dinamització del Districte de Ciutat Vella, que recull l’experiència de Foment de Ciutat Vella per dedicar-la, també, al conjunt de la ciutat. La Sra. Jaurrieta lamenta, en nom del Grup Socialista, l’adéu definitiu a una empresa model d’actuació per transformar els barris de Ciutat Vella; posa en valor que Foment de Ciutat Vella va ser, és i ha de continuar sent una prioritat en benefici de les actuacions de proximitat. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4965 Recapitula que el 1987 va néixer Procivesa, amb la qual l’Ajuntament va decidir apostar per la recuperació de Ciutat Vella i, malgrat l’existència de les àrees de rehabilitació integral de competència estatal, es va convenir que aquella empresa mixta havia d’agilitar la gestió del sòl i la inversió. Així doncs, d’ençà del seu naixement va iniciar una gran activitat planificadora, inversora i transformadora a fi de recuperar indicadors d’inversió del sector privat. Així doncs, Procivesa, anomenada posteriorment Foment de Ciutat Vella, ha estat un motor que ha assolit fites com la generació d’espai públic, equipaments, promoció econòmica i comercial, gestió del sòl, reallotjament d’afectats urbanístics i promoció d’habitatges públics. Es pregunta, per tant, quin és l’objectiu del govern municipal en eliminar Foment de Ciutat Vella, perquè està convençuda que aquesta aprovació no significa només un canvi de nom, ni tan sols una ampliació de mercat, sinó l’eliminació radical de la societat, amb la consegüent pèrdua de professionals que coneixen pam a pam l’especificitat del territori. Tem, per tant, que l’atenció que rebrà el Districte no serà la mateixa, atès que Foment de Ciutat SA té objectius ambigus i indefinits, tasques que abracen des de l’àmbit social i cultural, la promoció econòmica i la intervenció en l’espai públic. Afirma que avui assisteixen, lamentablement, a la pèrdua d’una eina clau per a la transformació urbanística a Ciutat Vella i la paralització de projectes transformadors; alhora que constaten la manca d’implicació i lideratge del Districte de Ciutat Vella, centralitzant-lo en Hàbitat Urbà. Conclou que la amb nova empresa Foment de Ciutat aquest ajuntament fa un pas enrere en el futur de Ciutat Vella, motiu pel qual no hi donaran suport. El Sr. Bolaños considera que aquesta aprovació suposa el punt final a un acord de reestructuració d’empreses municipals vinculades a l’urbanisme que, entre altres coses, comportarà per a la ciutat un estalvi de quatre milions d’euros anuals. La Sra. Blasco subscriu que Foment de Ciutat Vella ha estat, i hauria de continuar sent, un instrument al servei del Districte, molt necessari per garantir la transformació del territori i la millora de les condicions de vida dels residents. Posa en relleu que el seu Grup aposta per la continuïtat de Foment de Ciutat Vella, però no seguint el model que proposa el govern municipal. Altrament, defineix el seu model com el de la proximitat, i comparteix l’aposta per incloure el coneixement curós del territori en les actuacions urbanes, imprescindible en la definició dels projectes perquè permet copsar la realitat dels àmbits d’actuació i una participació més directa, que només s’aconsegueix amb la presència física al territori i amb la transversalitat. Observa que amb aquesta nova empresa es vol aplicar la transversalitat en actuacions a tota la ciutat, que, tanmateix, només pot garantir la proximitat i el coneixement de les especificitats del territori concret en què s’actua. Dubten, per tant, del sentit de potenciar la transversalitat sense tenir en compte la proximitat, i consideren que la nova empresa no garanteix la proximitat com sí que ho feia Foment de Ciutat Vella. El Sr. Portabella avança que el seu Grup s’abstindrà atès que consideren que aquesta aprovació significa el punt final del procés de reestructuració de Bimsa. Del procés, fa avinent que, d’una banda, entenien que era millor descentralitzar que no pas centralitzar; i, d’altra banda, que el fet que existissin empreses específiques descentralitzades permetia un coneixement de detall dels territoris molt positiu. Entén que la incorporació a Bimsa d’algunes de les persones que procedien d’aquestes antigues empreses mixtes ha significat una certa preservació del coneixement. Tanmateix, continuen pensant que estar al territori és molt positiu per al model de ciutat. El Sr. Vives posa de manifest que resulten evidents les opinions diametralment oposades en la definició dels models d’empreses que han de gestionar una part d’Hàbitat Urbà. Creu que ara ja tenen una perspectiva suficient per avaluar com ha anat la fusió en una de sola de les empreses de Bimsa dedicades a l’urbanisme als Districtes, i han constatat que l’eficàcia i l’eficiència han augmentat notablement, amb un estalvi substancial i un increment d’activitat notable. 4966 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Precisa, en el cas concret de Foment de Ciutat Vella, que l’empresa tenia data de caducitat, i que l’únic que ha fet l’actual govern ha estat prolongar-ne la vida prenent-la com a model per a Foment de Ciutat, conservant el millor de la seva experiència i afegint-hi implicacions de tipus sociològic, cultural i desenvolupament de barri en definitiva. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas, i amb l’abstenció dels Srs. Laporta i Portabella. 19. Autoritzar i disposar la despesa de 76.198.169 euros a favor de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA amb càrrec a la partida D/0703/87290/93311 “Aportacions patrimonials BSAV” dels pressupostos 2016-2020 pels imports anuals següents: 2016; 11.504.587€; 2017: 14.955.033€; 2018: 18.187.586€; 2019: 18.669.907; 2020: 12.881.056. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Districte de l'Eixample 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’edificació de la parcel·la de la plaça de la Sagrada Família, núm. 12, i la creació d’un nou interior d’illa públic, promogut per Cel Urbà, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. El Sr. Vives puntualitza que amb aquesta aprovació s’aconsegueix la creació d’un nou interior d’illa d’ús públic, i es possibilita l’ús privat del subsòl i de l’espai públic a cedir, alhora que s’ordena la volumetria dels terrenys. Destaca que l’actuació pot comportar beneficis evidents per a aquest l’àmbit de l’Eixample. La Sra. Escarp addueix que una anàlisi estricta del contingut del Pla de millora urbana (PMU) revela un evident interès públic amb la recuperació d’un interior d’illa, però entén que cal contemplar tot l’entorn de la Sagrada Família, i tenir en compte les reivindicacions veïnals. En conseqüència, atesa la manca de mirada àmplia i la falta de diàleg amb entitats i associacions quant a la tramitació del PMU, avança que el seu Grup hi votarà en contra. El Sr. Bolaños anuncia el vot favorable del Grup del PP, ja que el pla recupera un interior d’illa per a ús públic, en sòl privat, al barri de la Sagrada Família. Fa notar que es tracta d’un exemple d’allò que alguns grups municipals alertaven que no es podria fer amb la desaparició d’empreses com ProEixample. La Sra. Blasco anuncia que el seu Grup votarà en contra d’aquest PMU perquè significa la desaparició d’un equipament cultural del barri; i observa que sembla que els cinemes de la zona no poguessin tenir altre destí que convertir-se en un supermercat. Assenyala que, malgrat que la qualificació urbanística no és d’equipament, entenen que s’hauria d’haver inclòs aquest espai en el debat sobre les solucions que busca la recentment creada Comissió de treball de la Sagrada Família, i valorar no només les aspiracions expansionistes del temple. Admet que amb el PMU s’aconsegueix un interior d’illa, tot i que amb un seguit d’handicaps pel que fa a l’enjardinament i la recepció de llum natural; i afegeix que la redistribució de l’edificabilitat que es proposa és discutible, ja que juga clarament a favor dels promotors. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, i també dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4967 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges dotacionals i l’equipament situats al carrer d’Alí Bei, núms. 100-102, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Districte de Sants-Montjuïc 22. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de La Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Es retira el dictamen precedent. Districte de les Corts 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic integral per a la regulació de la Biblioteca de les Corts situada al carrer dels Comtes de Bell-lloc, núms. 192-200, d’iniciativa municipal. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació de l’equipament de les antigues Cristalleries Planell, situat al carrer d’Europa, núms. 38-40, d’iniciativa municipal, amb els ajustos a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, en el sentit que figura a l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions, informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. El Sr. Vives indica que es tracta de la recuperació per a la ciutat de l’edifici de les Cristalleries Planell, que fa façana amb el carrer d’Anglesola. La Sra. Sanz observa, com ja van fer en la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, que el Districte tenia previst fer en aquesta ubicació una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual, que ha caigut amb l’aprovació d’aquest pla especial, motiu pel qual el seu Grup hi va presentar al·legacions, i una proposició al Plenari de Les Corts, acceptada per unanimitat, amb què demanaven que es busqués una alternativa per a aquest centre assistencial. Recorda que els van dir que tenien una ubicació alternativa per a la residència al carrer Benavent, malgrat que sense concretar calendari d’execució, ni pressupost i ni tan sols projecte. Atesa aquesta situació de total indefinició, fa avinent que la coordinadora de les escoles d’educació especial els ha manifestat la seva preocupació. En conseqüència, avança que el seu Grup farà una abstenció en aquest punt, i confia que la ubicació alternativa no es converteixi en fum. El Sr. Vives respon que l’alternativa del carrer Benavent és en ferm, i que el Grup d’ICV-EUiA a Les Corts està treballant amb la Generalitat, que és a qui correspon desenvolupar el projecte del centre esmentat, i fa avinent a la Sra. Sanz que els informaran de seguida que en sàpiguen res. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’ampliació del Centre 4968 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Cívic Joan Oliver “Pere Quart”, al carrer del Comandant Benítez, núm. 6, d’iniciativa municipal. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de l’ús d’aparcament amb ampliació i recuperació del jardí de la parcel·la del carrer de Ferran Valls i Taberner, núm. 8, promogut per la Comunitat de propietaris de la finca del carrer de Ferran Valls i Taberner, núm. 8, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, del tipus i de l’ordenació de l’Hospital CIMA de Barcelona (Pg. de Manuel Girona – carrer d’Eduard Conde), promogut per Sanitas de Hospitales. S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. Districte de Nou Barris 28. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità per a la regulació de la nova església de Sant Rafael a la plaça de Ca n’Ensenya, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Vives precisa que amb la proposta es qualifica com a equipament una peça de 607 metres quadrats veïna a la masia de Ca n’Ensenya, on es portarà a terme la construcció la nova església de Sant Rafael; alhora que es qualifica com a parcs i jardins urbans una franja de sòl, qualificada d’equipament, a la part posterior de l’antiga capella de l’Institut Mental. La Sra. Andrés expressa que el seu Grup s’abstindrà en aquest punt, que justifica pel fet que el projecte, que respecta la distància entre el centre cívic i l’església, continua mantenint, en un espai qualificat de zona verda, una distància insuficient amb els pisos veïns; i remarca que, atès que no s’ha fet exposició pública, els veïns d’aquests pisos no han tingut ocasió de conèixer el projecte ni de fer-hi al·legacions. La Sra. Sanz indica que el seu Grup discrepa amb la gestió del Districte. Critica el procediment seguit, que qualifica d’inacceptable, ja que no s’ha consultat els veïns, i així ho ha denunciat l’Associació de Veïns de La Guineueta. Afegeix que el projecte inicial que es va presentar a la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient va canviar posteriorment, sense donar-los temps per poder-lo revisar. Afirma, doncs, que no estan d’acord ni amb la ubicació ni amb la volumetria proposada per a la nova església, motiu pel qual votaran en contra d’aquest punt. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, i el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. Districte de Sant Andreu NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4969 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament situat al carrer de Virgili, núm. 18, per ampliar el Casal de barri Can Portabella, d’iniciativa municipal (BIM/SA). S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 30. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla general metropolità en el subàmbit 2 del sector IV de “La Maquinista”, d’iniciativa municipal, amb les modificacions, respecte al document aprovat inicialment, a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Vives posa de manifest que ja s’ha discutit a bastament la modificació puntual amb què es transformen els usos del sector IV de La Maquinista, amb la qual es garanteix l’obtenció d’uns sòls d’equipament dedicats a escola. Indica que el planejament aprovat ordena la totalitat dels noranta-dos mil metres quadrats del sostre del sector; preveu trenta mil metres quadrats de sostre comercial net, que incrementen els vint mil previstos al planejament vigent; i cinquanta mil metres quadrats de sostre residencial, que permetran la construcció de gairebé sis- cents habitatges, un 30% dels quals tindran règim de protecció i seran transferits a un emplaçament que esponjarà la zona. Considera, doncs, que l’acord comportarà beneficis al Districte de Sant Andreu, ja que permetrà crear teixit urbà en l’entorn amb habitatge lliure i protegit i un pol d’equipaments molt necessaris per al barri, entre els quals l’escola La Maquinista, actualment en barracons, una escola bressol i un institut de secundària, a més d’altres equipaments encara per definir. Posa en relleu que tota aquesta actuació s’afegeix a les transformacions que s’estan duent a terme a Sant Andreu i que generen un veritable nou pol d’atracció ciutadana. La Sra. Moraleda fa avinent que amb la presentació d’aquest punt es confirma, d’entrada, allò que tots plegats sabien fa unes quantes setmanes: que el govern de la ciutat ha pactat amb el Grup del PP l’aprovació del pla urbanístic. Critica que es tracta d’un acord pres d’esquena a la ciutadania i al sector comercial, molt especialment al comerç i als residents dels barris del Bon Pastor i Sant Andreu; i encara pitjor, constata que han fet servir les necessitats d’uns pares i mares que necessiten la construcció definitiva d’una escola com a esquer per intentar vendre al veïnat el seu projecte. Assenyala que el seu Grup va intentar evitar aquest acord, però que no el van voler escoltar; així, van demanar parlar i negociar a fons els horaris comercials a canvi de no ampliar metres de gran superfície comercial a la ciutat. Tanmateix, al govern no li calia perquè amb la connivència del Grup del PP pot establir un nou règim d’horaris comercials i també ampliació de superfície comercial. En conseqüència, assegura que no comprenen com l’Alcalde pot anar proclamant que no es pot construir una ciutat amb un urbanisme de plusvàlues, quan amb aquesta operació es generarà una plusvàlua en uns terrenys que passaran de valer dotze milions d’euros a valer-ne cinquanta-set. Quant al pla urbanístic que ha de proveir els terrenys per al centre educatiu, observa que no és cert que la construcció de l’escola es faci amb els diners obtinguts amb l’aprofitament urbanístic i, per tant, encara no està garantida la seva construcció, que aprofita per puntualitzar que no correspon fer a l’ajuntament de Barcelona sinó a la Generalitat. En referència al sostre comercial, subratlla que s’ha incrementat de vint-i-dos mil els metres quadrats el que hi havia inicialment; i que des de l’aprovació inicial de l’expedient fins ara, s’ha fet realitat que allà on hi havia quaranta-cinc mil 4970 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 metres quadrats ara n’hi hagi quaranta-dos mil. En conseqüència, es pregunten si ha disminuït el nombre d’habitatges previstos d’ençà de l’aprovació inicial fins avui. Finalment, addueix que en tot el relat que el govern ha bastit entorn d’uns metres quadrats de sostre fluctuants, i d’escoles que no es poden pagar, hi han inclòs uns equipaments que ja estaven previstos en el PGM en uns terrenys que, sortosament, l’Ajuntament va recuperar a l’inici del mandat. El Sr. Bolaños anuncia el vot favorable del Grup del PP, per referir-se, seguidament, als canvis del projecte respecte a l’aprovació inicial. En primer lloc, esmenta la rebaixa de l’altura dels edificis respecte a l’aprovació inicial del projecte; la disminució de metres comercials; i el fet que s’aporta una solució a l’escola La Maquinista, en barracons d’ençà del 2008, i ja prevista al Pla d’Equipaments 2008-2011. En conseqüència, posa en valor que se suma a l’acord el compromís de fer nous equipaments, previstos des de fa molts anys, i habitatge social al solar veí. Remarca que tot això suposa un projecte dotat amb una inversió de més de tres- cents vint milions d’euros i que genera mil dos-cents llocs de treball. Consideren, també, que es millora la situació actual del terreny amb un aparcament en superfície, alhora que adverteixen que si es vol apostar pel teixit industrial cal desenvolupar sectors molt propers de la ciutat, però no pas en el frontal de La Sagrera, que s’ha de destinar a habitatge tenint en compte l’actual transformació de la zona ferroviària. El Sr. Gomà avança que com ja van fer en l’aprovació inicial, el seu Grup votarà en contra de l’ampliació de La Maquinista, d’entrada perquè la consideren una operació agressiva amb el comerç de proximitat i l’equilibri de formats en termes d’activitat econòmica, especulativa en termes urbanístics i d’habitatge, contrària al model de ciutat de mixtura d’usos i mobilitat i, a més, pren caire de xantatge pel que fa la relació amb el veïnat i la ciutadania. Adverteix que la repercussió de l’ampliació afectarà tot el comerç de proximitat de la ciutat, però que les conseqüències en el comerç de proximitat del Districte seran demolidores. Indica que les previsions més optimistes apunten la possibilitat d’una reducció gradual del comerç de Sant Andreu, que podria passar a ser merament testimonial, tal i com expressa el comunicat de rebuig frontal a l’ampliació signat per Barcelona Comerç, Consell de Gremis, Mercats Municipals, Pimec Comerç, Confederació i Agrupament de Botiguers; és a dir, signat per tot el teixit associatiu del comerç urbà, sense excepcions. De la mateixa manera, doncs, el seu Grup demana al govern de la ciutat que aturi el que qualifica de despropòsit i que cessi l’agressió al comerç de proximitat. Argumenta que, a banda de l’agressió al teixit comercial, estan davant d’una operació massiva de canvi d’usos, amb un component molt clar de “pelotazo” urbanístic per l’increment del valor dels terrenys, que passen de valer dotze milions d’euros a valer-ne cinquanta-set, de manera que es posen les plusvàlues urbanístiques al servei de l’obtenció privada de beneficis; igualment, assenyala que tot plegat comporta pèrdua de mixtura, eliminació de sòl industrial i aposta per un 70% d’habitatge a preu de mercat, és a dir, excloent en situació d’emergència habitacional. Considera que això no és el que convé a Barcelona, tal i com expressen amb rotunditat els veïns i veïnes, que clamen “No al pelotazo”, no als gratacels, i sí a l’escola. Adverteixen que amb el futur del barri no s’hi juga, perquè el volen viu i no pas desertitzat, perquè el futur del barri els pertany i l’administració no els el pot expropiar; i molt menys encara sota la forma d’un xantatge. En aquest sentit, diu que l’escola s’ha de fer, però inclosa en l’urbanisme de barri, amb inversió pública directa, però mai com a moneda de canvi en una operació especulativa. Així, per un barri dinàmic, amb comerç de proximitat, amb escola pública, sense bombolla comercial i sense especulació, destaca que veïns i veïnes, el món del comerç en pla i el seu Grup diuen no a l’ampliació de La Maquinista, i demanen a l’Alcalde, una vegada més, que faci marxa enrere. El Sr. Portabella avança que el seu Grup votarà en contra d’aquest punt, essencialment per tres motius. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4971 En primer lloc, perquè constaten que aquest acord entre el govern de la ciutat i el Grup del PP per a l’ampliació de La Maquinista posa en risc el model de comerç que identifica la ciutat, i que tindrà un impacte molt notable en l’eix comercial de Sant Andreu. Considera, per tant , que haurien d’haver fet tot el contrari donant suport a l’eix comercial, al petit i mitjà comerç, que està patint com no patia des de fa dècades. Alerta que l’operació no afectarà només el comerç de Sant Andreu, sinó el model comercial del conjunt de la ciutat i el mateix model de ciutat. En segon lloc, expressa el desacord profund amb una concentració de capital cada vegada més gran en menys mans, atès que els promotors de les grans superfícies són grans multinacionals que actuen en un àmbit global. Adverteix que aquesta concentració de capital, fora de la petita i mitjana empresa, de l’explotació familiar que caracteritza el comerç de la ciutat, els hauria de preocupar molt. En tercer lloc, es refereix a la pèrdua de sòl industrial; en aquest sentit recorda que en el mandat anterior no van votar a favor d’una proposta del govern que provocava pèrdua de sòl industrial als barris del Bon Pastor i de Baró de Viver. Fa avinent que la seva formació es va presentar en la campanya electoral del 2011 amb l’eslògan “Reindustrialitzem Barcelona”, de manera que no poden acceptar la pèrdua de sòl per a aquesta activitat, perquè són del parer que la indústria és la base de la garantia econòmica de la ciutat. El Sr. Vives addueix que voldria situar el debat en un altre nivell, especialment quant a l’ús d’expressions que entén que tergiversen el fons del assumpte que es tracta, i en les quals diu que no pensa entrar. Feta aquesta observació, diu que l’estratègia del govern a Sant Andreu és molt clara; d’una banda, va optar per la consolidació del casc antic, aixecant les afectacions existents. En segon lloc, van endegar la consolidació del sòl industrial del Torrent d’Estadella i de Bon Pastor. Observa, en aquest sentit, la incongruència que ara hi hagi qui es posi les mans al cap per tres hectàrees de sòl industrial i, a canvi, no es van immutar arran d’una modificació de PGM per aconseguir trenta hectàrees de sòl industrial actiu, que suposaven quatre mil llocs de treball, informant les empreses que hi eren instal·lades que en aquell espai es farien gratacels i sis mil habitatges i que, per tant, deixessin d’invertir-hi. Entén que això sí que significa desindustrialitzar la ciutat i fer que perdi pes econòmic, en definitiva, un autèntic “pelotazo”. Assenyala que un tercer punt de l’estratègia va ser l’estació de Sant Andreu, de la qual, finalment, ja tenen calendari. Puntualitza que en aquest cas s’han trobat amb el desastre de La Sagrera, que recorda que tenia un finançament basat en el “pelotazo” instigat pel sector públic, i que han reconduït apostant, d’entrada, per l’estació. Finalment, pel que fa a La Maquinista, assenyala que han considerat que calia garantir la inversió a fi que es creessin mil dos-cents llocs de treball i que es fessin els equipaments. En conseqüència, afirma que l’acord que avui tiren endavant és molt bo per a la ciutat i que, juntament amb altres actuacions, farà possible que Sant Andreu sigui un Districte viu; i afegeix que li agradaria saber quina és l’alternativa dels qui diuen no a tot. La Sra. Moraleda posa en relleu que, en un sol mandat, el govern de CiU ha acabat amb la feina conjunta d’impuls del comerç de proximitat i l’equilibri comercial que aquesta ciutat ha estat treballant durant més de trenta anys. I adverteix al Sr. Vives que a Sant Andreu no poden fer creure que són un exemple de gestió ben feta, ja que ningú no està satisfet de com s’hi fan les coses. Acaba puntualitzant que la modificació de PGM en el sector de La Maquinista la va promoure el govern de la Generalitat el 1993, és a dir, durant un govern de CiU, i recorda al Tinent d’Alcalde que la seva formació també hi va votar a favor en aquest Plenari. El Sr. Bolaños diu que intervé només per posar de manifest la seva perplexitat per qui són els que voten en contra d’aquest acord; així, recorda que qui va promoure el plantejament de La Maquinista van ser els Grups del PSC i ICV-EUiA, els qui van donar la llicència al centre comercial i els qui el van inaugurar, altrament, ara donen lliçons sobre tot el que titllen de despropòsits en aquell 4972 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 sector, mentre s’erigeixen en defensors del comerç de proximitat i de la indústria de la zona. Replica, quant al comerç de proximitat, que no entén com és que aquesta ampliació els fa fer tants escarafalls, quan a la ciutat hi ha més de quatre-cents mil metres quadrats de centres comercials, i fan com si mai no n’haguessin promogut cap des d’aquesta cambra. En referència a les diverses al·lusions al “pelotazo”, pregunta per què no parlen del “pelotazo” que van voler fer a La Verneda Industrial més de vuit mil vuit tres- cents pisos, tres mil vuit-cents dels quals de protecció oficial. El Sr. Gomà analitza el model de govern a Sant Andreu en funció del fil conductor d’actuar d’esquena i contra els seus veïns i veïnes, tal i com es pot evidenciar parlant amb el seu teixit associatiu; i com ara palesa l’estratègia d’enfrontar la comunitat educativa, veïns i comerciants. Quant a la demanda del Sr. Vives que diguin quines alternatives tenen els qui s’oposen a tot, respon que opten pel teixit comercial, per l’habitatge social, la mixtura d’usos, el sòl industrial i la mobilitat pública, i el diàleg i la transparència. El Sr. Portabella reitera la gran preocupació pel model comercial de Barcelona, pràcticament únic a Europa, amb què les vendes del petit i mitjà comerç són superiors a les de les grans superfícies. Altrament, lamenta que amb aquest acord, juntament amb de liberalització d’horaris comercials, aquest model s’haurà d’enfrontar a moltes dificultats; alhora que anticipa que el canvi de model comercial repercutirà sense remei en el model de ciutat. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas, i també dels Srs. Laporta i Portabella. Districte de Sant Martí 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la finca situada al carrer de Pujades, núms. 428-448, promogut per Trafalgarseis, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 32. Ordenar, a l’empar de l’article 107.2 del Text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), la publicació en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de l’acte presumpte d’aprovació definitiva per silenci administratiu positiu del Pla de millora urbana de l’àmbit Centre Comercial Glòries, promogut per Unibail-Rodamco, S.L.U i de la seva normativa; condicionar la publicació a la constitució pels promotors del Pla d’una garantía de 635.665’55 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització inherents al planejament, als efectes establerts als articles 106.3 i 107.3 de la Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme; precisar que el termini per a la constitució de l’esmentada garantia es d’un any, com a màxim, a comptar des del dia següent a la notificació als promotors del present acord; i procedir a la seva notificació. La Sra. Escarp manifesta que el seu Grup farà una abstenció per imperatiu legal. Puntualitza aquesta afirmació perquè l’expedient és inèdit, entén que per la voluntat del govern municipal d’impedir que es debati el fons de la qüestió i que s’expressin les voluntats polítiques d’aquesta cambra i, a canvi, es troben amb un silenci administratiu positiu. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4973 El Sr. Bolaños indica que l’expedient es va retirar de l’ordre del dia de fa dues sessions en no haver-hi acord polític. Així, a fi d’assegurar les garanties jurídiques que mereixen els tercers, i amb la voluntat que es doni publicitat a l’acord, també anuncia l’abstenció del seu Grup. El Sr. Gomà fa avinent que aquesta ordre de publicació d’un pla de millora urbana aprovat per silenci administratiu positiu és un fet inèdit que els mereix un rebuig frontal en termes democràtics. Precisa que el pla canalitza l’ampliació del centre comercial de Les Glòries en més de tretze mil metres quadrats, que significa un nou atac deliberat contra el comerç de barri. Entén que aquest punt de l’ordre del dia es podria qualificar de nyap procedimental, però allò que és realment greu és que s’han carregat la lògica democràtica, i han situat en un terreny d’opacitat allò que hauria d’haver estat objecte d’un debat públic en aquesta cambra. Subratlla que han situat en el terreny administratiu una qüestió que és clarament de naturalesa política; i, per tant, reclama que els donin alguna explicació. Recapitula que la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient va dictaminar el 30 d’abril d’enguany aquest assumpte i, per tant, s’hauria d’haver portat al Plenari de 9 de maig, cosa que no van fer tot i saber que a finals de maig s’aprovaria per silenci administratiu; recorda, també, en la comissió només el govern va votar-hi favorablement, de manera que era clar que no tenien majoria per aprovar el pla de millora urbana en l’àmbit del Centre Comercial Glòries. Entenen que davant de la impossibilitat de construir una majoria, haurien d’haver optat per la sortida de la constatació transparent i democràtica d’una derrota, tota la resta és fer trampa. Així, ratifica que no volen ni poden ajudar a tapar el segrest del govern municipal per part dels interessos privats, i no volen estendre un vel d’impunitat política a un fet no democràtic i, en conseqüència, votaran en contra d’aquest punt en un doble sentit: contra l’ampliació del centre comercial Glòries i contra la trampa que l’ha fet possible. El Sr. Portabella fa avinent que subscriu plenament la intervenció del Grup Socialista, així com l’explicació, que no pas el vot, del representant del Grup d’ICV- EUiA. Coincideix amb què una aprovació per silenci administratiu positiu és un fet insòlit en aquest ajuntament i en un assumpte tan rellevant. El Sr. Fernández Díaz diu que no tenia intenció d’intervenir, però que vol recordar que amb la resta de grups municipals van forçar la retirada de l’aprovació definitiva que afectava l’ampliació del centre comercial Glòries. No obstant això, replica l’afirmació dels grups de l’oposició que es tracta d’un cas com a inèdit en aquest ajuntament, negant que un plantejament urbanístic pogués ser aprovat per silenci administratiu, i vol aclarir que sí que hi ha antecedents que es remunten al 1997. Precisa que en aquella època el pla de millora urbana s’anomenava estudi de detall, i que se’n va aprovar un per silenci administratiu: el de La Maquinista. La Sra. Escarp agraeix la lliçó retrospectiva del Sr. Fernández Díaz, i admet que els errors serveixen per evitar-ne en el futur. Insisteix, però, que avui s’ha negat a aquest Plenari la possibilitat de discutir els termes de fons d’una qüestió. El Sr. Gomà fa notar al president del Grup del PP que si realment estaven en desacord amb el contingut i amb el procediment, en l’aprovació inicial a la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient podrien haver votat en contra. El Sr. Portabella es ratifica en què la seva formació política, tenint representació en el govern municipal, mai no ha donat suport a una aprovació per silenci administratiu positiu. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova, i també dels Srs. Laporta i Portabella, i el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. 4974 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 33. Aprovar l’expedient núm. 20120072-1 de reconeixement de crèdit per un import de 118.292,72 euros, IVA inclòs, atesa la necessitat de regularitzar despeses a favor de UTE Clece SA i Marsein SA, amb NIF núm. U65859043, realitzades durant l’any 2013 i no reconegudes en l’exercici que li corresponien. Autoritzar, disposar i obligar la despesa per import de 118.292,72 euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost de 2014 i partida pressupostària D-21200-34211 del pressupost de l’Institut Barcelona Esports, a favor de UTE Clece SA i Marsein SA, amb NIF núm. U65859043. Notificar aquesta resolució a l’interessat per al seu coneixement. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas. COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ 34. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona al Teatre Romea de Barcelona, pels seus cent cinquanta anys d’inestimable i ininterrompuda tasca en favor de la tradició escènica de la ciutat i el país. 35. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona al Sr. Armand de Fluvià i Escorsa, per la seva contribució per a la conservació i la preservació del ric i important patrimoni heràldic i nobiliari català. 36. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr. Josep Maixenchs i Agustí, cineasta i impulsor de l’Escola de Cinema d’Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), per la seva important contribució a la formació de les darreres i actuals generacions de professionals de l’audiovisual, que han situat Barcelona internacionalment amb les seves guardonades produccions. El President del Plenari del Consell Municipal anuncia que les tres propostes d’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural es tractaran conjuntament, tal i com es va acordar a la Junta de Portaveus. El Sr. Ciurana presenta els tres punt d’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, a dues persones i a una institució. Inicia la seva intervenció fent una semblança del Teatre Romea, amb tota probabilitat el local més destacat del teatre català d’ençà de la Renaixença. Remarca que Barcelona és i ha estat una ciutat de teatre, i el Romea és un dels teatres barcelonins que atresoren més història i més històries, i que a través dels seus cent cinquanta anys de trajectòria han pogut seguir la narració de la història cultural i social del país. Així doncs, han valorat que amb motiu de la commemoració del seu cent cinquantè aniversari val la pena homenatjar aquesta institució, que ultrapassa la seva pròpia funció teatral i cultural. Es refereix, en segon lloc, a la proposta d’atorgar el guardó a Armand de Fluvià, advocat d’origen noble i curiositat insaciable i, per damunt de tot, un dels heraldistes i genealogistes més importants del país i un lluitador pels drets dels homosexuals. Destaca la seva feina en l’estudi les genealogies catalanes i les dinasties comtals de Catalunya, que permet valorar la importància dels lligams amb els avantpassats. Destaca, igualment, la seva intervenció destacada en el debat que ja fa uns anys va tenir lloc en aquesta cambra pel que fa l’escut de la ciutat. En tercer lloc, es refereix al tercer guardonat, Josep Maixenchs, fundador i màxim responsable de l’ESCAC, l’escola de cinema adscrita a la UB, que amb vint anys de trajectòria ha esdevingut tot un referent. Així, destaca que bona part dels directors de cinema amb més projecció de Catalunya, com Marc Coll, Juan Antonio Bayona o KikeMaíllo, només per citar-ne alguns, han sortit de l’ESCAC, en el propòsits fundacionals de la qual hi figurava la regeneració del sector i donar-li eines modernes perquè fos competitiu, propòsits NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4975 que ha aconseguit a bastament. Afegeix que Josep Maixenchs defensa un cinema on l’estètica i la naturalitat tenen un gran protagonisme, aspecte que ha valgut el reconeixement del segell ESCAC a les produccions dels seus alumnes i exalumnes. Remarca que entre les seves principals lluites hi hagut fer de pont entre l’escola i les grans productores per reivindicar l’aposta del cinema català. En aquest sentit, fa notar que parlar de cinema català fa uns anys era gairebé parlar d’un miratge, mentre que avui és una realitat gràcies a persones com Josep Maixenchs, que amb la seva vocació pedagògica i la seva capacitat d’organització ha estat capaç de bastir un sector audiovisual creatiu. El Sr. Espriu se suma al suport de les propostes d’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a dues persones i una institució que han contribuït molt en benefici de la ciutat. Tot seguit, quant al Teatre Romea, posa en relleu la seva llarga trajectòria de cent cinquanta anys, així com el paper que ha tingut en l’àmbit teatral barceloní. Destaca que pel seu escenari han passat noms tan importants com Margarita Xirgu o Joan Capri; la seva programació ininterrompuda durant aquest segle i mig, així com la seva aposta pel teatre en català han fet que sigui un espai de referència a la ciutat. Observa que el fet que la ciutat tingui una oferta cultural de qualitat depèn d’iniciatives com la del Teatre Romea, que ha estat capaç d’aguantar fins en els pitjors moments. Tot seguit es refereix a Armand de Fluvià, una figura destacada per la seva feina com a genealogista i heraldista, per la seva dedicació professional que l’ha portat a ser un referent indiscutible en aquests camps; però també té unes paraules pel seu vessant com a lluitador, de ciutadà compromès, fundador del moviment espanyol de Liberación Homosexual i, més tard, del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, i que avui dia és president d’honor del Casal Lambda. Subratlla que, en definitiva, es tracta d’un home que ha demostrat el seu compromís al llarg de la seva trajectòria vital, que ha treballat per la defensa dels drets i les llibertats LGTB. Finalment, esmenta Josep Maixenchs, cineasta impulsor de l’ESCAC el 1994, reconeguda amb diversos guardons, i una referència indubtable en el món del cinema i l’audiovisual. Considera que amb aquest reconeixement municipal particular també posen en valor la importància dels projectes col·lectius com l’ESCAC, i el paper de la formació per arribar a ser una ciutat i un país capdavanters en el camp del cinema i l’audiovisual. El Sr. Fernández Díaz recorda que fa cent cinquanta-un anys que es va inaugurar el Teatre Romea al barri del Raval, que amb el pas dels anys es va convertir en la sala més rellevant del teatre català, i al seu escenari han actuat els principals actors i companyies teatrals. Els canvis en la propietat i l’esdevenir de la història han fet que hagin canviat moltes coses d’ençà que es va inaugurar el petit teatre privat popular el 1863, passant per la seva conversió en Centre Dramàtic de Catalunya el 1981, quan va fer el paper d’antesala del que seria, posteriorment, el Teatre Nacional de Catalunya. Es refereix a què des del 1989, el Teatre Romea ha estat gestionat per una de les principals empreses culturals espanyoles, el Grup Focus, amb directors artístics de prestigi reconegut, entre els quals esmenta Calixto Bieito, Julio Manrique, i a partir d’enguany Borja Sitjà; igualment, fa referència a la multitud de guardons que li han estat atorgats, entre els quals per la millor programació dels teatres espanyols concedit per la Feria Internacional de Teatro de Huesca o el premi Max de les arts escèniques, entre molts d’altres. Destaca que, per tot plegat, el Teatre Romea se situa avui com una de les millors sales d’arts escèniques, motiu pel qual el fa molt mereixedor d’aquest guardó. Quant a Armand de Fluvià, destaca que es tracta d’un referent en la genealogia i l’heràldica, que ha tingut un paper cabdal en la regularització de les banderes i escuts municipals i comarcals a Catalunya, i especialment a Barcelona. Recorda que la ciutat, amb Pasqual Maragall com a alcalde, va arribar a tenir, fins i tot, tres i escuts i quatre banderes en pocs mesos, cosa que en el seu va dia va suscitar 4976 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 intensos debats, que finalment van desembocar en la regulació vigent i en la qual va tenir un paper essencial. Per tant, remarca que honoren amb aquest guardó un home d’estudi que ha defensat amb passió els seus posicionaments, i que ja va ser guardonat el 2008 amb la Medalla d’Honor de la ciutat. Finalment, fa una breu semblança de Josep Maixenchs, una persona que ha dedicat la seva vida a l’ensenyament i a la cinematografia, una dedicació que desemboca en la creació de l’ESCAC, un centre docent adscrit avui dia a la UB. Destaca la seva contribució a la formació de professionals de l’àmbit de la cinematografia, la televisió i l’audiovisual, situant Barcelona en el panorama internacional, reconegut amb gran nombre de guardons. Acaba dient que el seu Grup reconeix el compromís dels guardonats amb la ciutat i la seva excel·lència en els seus respectius àmbits. La Sra. Ribas destaca, en primer lloc, els cent cinquanta anys de servei del Teatre Romea al teatre barceloní, i especialment la seva dedicació al teatre en català, motiu pel qual Barcelona, ciutat de teatre i de teatres no pot menys que celebrar l’efemèride amb la concessió d’aquest guardó que és extensiu a tots els gestors de la sala, als diferents equips i els projectes teatrals, així com un reconeixement al nombrós públic de totes les edats que des dels seus inicis han emplenat el teatre. Pel que fa a Armand de Fluvià, genealogista i heraldista català, destaca que ha estat clau per a la recuperació de molts símbols que marquen la tradició històrica de Catalunya i, com ja s’ha dit, per la posada al dia de la simbologia d’aquest ajuntament, una feina que no sempre és reconeguda i agraïda com es mereix. Així, atès que l’atorgament d’aquesta medalla no respon a un fet puntual, sinó a una trajectòria vital, remarca el compromís polític i social d’Armand de Fluvià en favor del reconeixement en peu d’igualtat del col·lectiu LGTB, i la lluita per les llibertats sexuals. Finalment, expressa que no es pot entendre el potencial cinematogràfic català i especialment barceloní sense la figura de Josep Maixenchs que, com ja s’ha dit, ha dedicat tota la seva vida al cinema i l’educació; des dels estudis d’imatge i so de l’Escola Pia a la creació de l’ESCAC, primer a Barcelona i ara a Terrassa. En conseqüència, Barcelona, ciutat de cinema i de rodatges, amb destacats professionals de l’audiovisual, té un deute de reconeixement amb Josep Maixenchs. El Sr. Portabella destaca que qualsevol teatre amb una trajectòria de cent cinquanta anys ininterromputs al barri del Raval, que ha fet cent quaranta-quatre programes en català, amb l’impàs del període 1939-1945, arriba a aquesta fita perquè ha fet molt bé les coses. Així, considera que si es pregunta el nom d’un teatre a la població barcelonina, el del Romea és el primer que ve al cap, atès que és una referència històrica de les arts escèniques i de la cultura catalana per a la ciutat. Igualment, destaca la seva capacitat d’adaptació a les circumstàncies, altrament no hauria pogut acollir durant divuit anys el Centre Dramàtic de Catalunya fins a la creació del TNC. D’Armand de Fluvià, subratlla el fet que és un referent en l’àmbit de la genealogia i l’heràldica, no en va és el fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, i precisament per això va poder definir l’escut i la bandera de Barcelona. Destaca, també, la seva trajectòria en l’àmbit de l’activisme i la lluita pels drets homosexuals, sobretot el seu paper en moments extremadament difícils, i en què encara hi té una activitat molt destacada. Finalment es refereix a l’aportació inestimable de Josep Maixenchs al món de l’audiovisual amb la creació de l’ESCAC, i el fet que productores que hi estan vinculades, com Escándalo Films, estan tenint molts èxits. Posa en valor, per tant, la capacitat de Josep Maixenchs de generar una concepció en l’àmbit de l’audiovisual que ha estat àmpliament reconeguda pel seu èxit. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens en debat. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4977 c) Proposicions PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal Socialista Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Instar a l'Alcalde de Barcelona a que es comprometi a que el ramal de la L10 de la Zona Franca entrarà en funcionament a la vegada que el tram de la L9 entre Zona Universitària i l'Aeroport el primer semestre de 2016. 2. Instar a la Conselleria de Territori de la Generalitat de Catalunya a presentar durant el proper mes un calendari dels treballs a realitzar per tal que el ramal de la L10 de la Zona Franca entri en funcionament el primer semestre de 2016. 3. Instar a Transports Metropolitans de Barcelona a que mentre no arribi el metro als barris de La Marina es garanteixi el dret a la mobilitat dels seus veïns i veïnes amb connectivitat i freqüències de bus adients. La Sra. Escarp inicia la seva intervenció saludant els representants de la plataforma “Metro a la Marina ja!”, que malgrat que avui no són presents a la tribuna de convidats, sap que segueixen aquesta sessió per BTV, a través de la qual han fet arribar als representants dels grups municipals la reivindicació de tenir garantit el dret a la mobilitat i, com els mateixos diuen, no ser ciutadans de segona. Posa en relleu que al fet que el metro no arriba als barris de la Marina s’hi suma un servei d’autobús deficient, que els aïlla del centre i dels equipaments bàsics. Assenyala que ja han portat aquest assumpte a altres òrgans que aquest Plenari, però avui ho fan a fi que els doni suport. A fi de contextualitzar la proposició, recapitula que, el 25 d’abril d’enguany, el grup parlamentari Socialista va aconseguir que s’aprovés per unanimitat una moció amb què s’instava el govern de la Generalitat a reprendre les obres de la línia 9 del metro, així com també el ramal de la línia 10, i que ambdues línies entressin en servei simultàniament el 2016; això no obstant, el President Mas i el Conseller Vila anunciaven el 4 de juny que el 2016 només es posaria en funcionament el ramal de l’aeroport, mentre que la banda de la Zona Franca i dels barris de la Marina es configuraria com un espai tècnic, sense incloure el transport de viatgers. En definitiva, fa notar que això significava que calia esperar més encara i, per tant, que s’incomplia la resolució parlamentària. Afirma, però, que no els estranya gens que això succeeixi, atès que el mateix Alcalde havia declarat que era més prioritari el desdoblament de la línia Montcada-Vic que no pas donar servei als barris de la Marina. Admet que el Tinent d’Alcalde, Sr. Vives, el 13 de juny passat va assegurar que exigiria a la Generalitat que treballés també per la línia 10, però no s’ha establert cap calendari, i tenint en compte el grau d’exigència del govern municipal al de la Generalitat assegura que dubten seriosament que es faci realitat. Per tant, entenen que aquesta proposició està plenament justificada, amb la qual pretenen obtenir un compromís en ferm amb el suport de tots els grups municipals, a fi que la lluita dels barris de la Marina desemboqui en un calendari, un pla de finançament i que faci que l’arribada del metro sigui una realitat el 2016. Insisteix que l’Alcalde ha de defensar el dret a la mobilitat dels veïns de la Marina, i mentre no hi arriba el metro que es posi en marxa un pla de xoc de transport públic de superfície. Altrament, entenen que el govern de la ciutat només ha fet declaracions d’intencions sense cap solució, ja que els veïns i veïnes de la Marina no només esperen fins a trenta minuts l’arribada d’un autobús, sinó que els han tret vehicles de la línia 37 per cobrir el servei cap a les platges. Finalment, es refereix a l’anunci que Agbar instal·larà properament les seves oficines la Zona Franca, i la possibilitat que s’hi faci també una pista d’esquí, i pregunta si s’han plantejat com s’ho faran els treballadors per arribar-hi. 4978 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 El Sr. Ramírez, després de saludar els representants de la plataforma “Metro a la Marina ja!”, destaca que els veïns de la Marina i de la Zona Franca fa molts anys que reivindiquen l’arribada del metro als seus barris, una reivindicació que ha fet seva el Grup del PP com la resta de grups municipals, que han traslladat diverses iniciatives a la comissió de Mobilitat i Seguretat que evidencien el dèficit de transport públic que pateixen aquests barris. Aprofita, doncs, per recordar la importància de la mobilitat, tant per als veïns com per als treballadors que cada dia s’han de desplaçar a aquesta zona de la cuitat. Igualment, es refereix a l’anunci, a començaments de juny, del president de la Generalitat i del Conseller de Territori i Sostenibilitat que el primer semestre de 2016 entraria en funcionament el tram de la línia 9 de l’Aeroport a la Zona Universitària, i que el tram de la línia 10 de Gornal a Zona Franca no s’utilitzarà els primers anys per al transport de viatgers sinó com a ramal tècnic per dur els combois a cotxeres. Fa notar, per tant, que el dèficit de transport públic i la manca de calendari per a la continuació de les obres del metro són dos aspectes als quals se suma el malbaratament dels recursos adreçats a aquestes infraestructures, atès que en no estar en funcionament es van deteriorant, i perquè el sistema de finançament emprat suposa el pagament anual d’un cànon malgrat que la línia no estigui operativa. Adverteix, també, que al greuge que significa per als veïns de no disposar d’un sistema de mobilitat adequat s’hi suma els risc per a aquests barris de quedar exclosos del desenvolupament econòmic i social de la resta de la ciutat. Recorda que els barris de la Marina i de la Zona Franca necessiten el metro perquè formen part de la ciutat, per la qual cosa reclamen les línies 9 i 10, i exigeixen un calendari per a la seva finalització. En conseqüència, subscriuen el text de la proposició perquè consideren necessari que l’Alcalde assumeixi el compromís i insti immediatament la Generalitat perquè presenti un calendari dels treballs necessaris a fi que el ramal de la línia 10 de la Zona Franca entri en funcionament el primer semestre de 2016. Igualment, reiteren la demanda que ja van expressar en les sessions de març i de juny de la comissió de Seguretat i Mobilitat, en el sentit que mentre que l’arribada del metro no sigui una realitat al barri de la Marina es garanteixi la mobilitat amb un servei d’autobús adequat i suficient. Malgrat tot, posa de manifest que el Grup proposant no està exempt de culpa pel que fa als endarreriments de l’arribada de les línies 9 i 10 del metro, que són un clar exemple de la mala gestió del govern tripartit de la Generalitat, que va significar un llast al desenvolupament de les infraestructures i de l’obra pública a Barcelona. Això no obstant, ratifica que comparteixen la necessitat d’arribada del metro i de reforç del transport públic al barri de la Marina i la Zona Franca, motiu pel qual emetran un vot favorable. El Sr. Mestre es refereix al dèficit històric de transport públic col·lectiu als barris de la Marina, i al fet que fa uns anys, coincidint amb el govern d’esquerres a la Generalitat, van tenir l’expectativa de l’arribada de la línia 10 del metro el 2014, que es va convertir en frustració per l’aturada en sec de les obres el 2011, coincidint amb l’arribada al govern de CiU. Afegeix que més recentment s’han produït dos fets que encara agreugen més aquesta situació, d’una banda, la retallada de serveis de TMB pel que fa a la xarxa d’autobusos implementada el gener de 2012 i, d’altra banda, les disfuncions no resoltes encara arran de la implementació de la nova xarxa ortogonal d’autobús. En conseqüència, fa notar que el resultat de tot plegat és la indignació del veïnat per una situació que és la mateixa que fa trenta anys, que comporta mobilitzacions massives als barris de Sants-Montjuïc, i la constitució de plataformes que reivindiquen el mateix que fa tres dècades: que el metro arribi a la Marina i que es millori el transport públic i la connectivitat amb la resta de la ciutat. Feta aquesta introducció, saluda els veïns i les veïnes, així com les plataformes a els quals expressa el suport i el reconeixement del seu Grup, que subscriu plenament les seves reivindicacions. Posa de manifest que fa ben poc, el president de la Generalitat i el Conseller de Territori i Sostenibilitat van anunciar l’arribada de la línia 9 a l’aeroport per al NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4979 primer semestre del 2016, amb una inversió prevista entorn dels dos-cents milions d’euros; altrament, l’arribada del metro a la Marina continua sense tenir data ni cap mena de programació per part del govern de la Generalitat, abocant a una situació que qualifica d’inacceptable, tant per als veïns i veïnes de la Marina com per a l’ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, observa que les inversions públiques, que tenen un caire polític i no pas tècnic, han de tenir com a objectiu corregir desigualtats i desequilibris en el territori. Per tant, entenen que la capacitat inversora de la Generalitat – conscients que és escassa– hauria, pel que fa a la línia 9 i al ramal de la 10, de respondre a aquest objectiu i, en conseqüència prioritzar la inversió a la Marina i no pas a l’aeroport. Així doncs, partit d’aquesta base, avança el suport a la proposició del Grup Socialista que reclama la posada en funcionament de la línia 10 el primer semestre de 2016, i que mentre això no es produeix que es resolguin les disfuncions del transport de superfície. Afegeix la demanda que la Taula de mobilitat de la Marina, constituïda fa unes setmanes a proposta del seu Grup, sigui l’espai veritable d’informació i diàleg entre Ajuntament, operadors i els representants dels veïns i veïnes de la Marina. El Sr. Laporta posa en relleu que el posicionament del seu Grup sobre la línia 9 no ha variat, en el sentit que la consideren una peça clau per a la mobilitat sostenible i eficient de la ciutat i de l’àrea metropolitana. Dit això, diu que són conscients que la situació econòmica arran de la crisi i de l’espoli fiscal per part de l’estat espanyol agreugen la situació, però afirma que, malgrat això, no poden acceptar la desprogramació de la línia 9. Fa notar que l’aturada de les obres significa que determinats punts del territori estiguin envaïts per tanques, rases i pous d’atac sense que hi hagi cap activitat arran de la desacceleració dels terminis compromesos. Recalca que el seu Grup sempre ha defensat que la mobilitat forma part intrínseca de la integració social i que el transport públic és l’eina que ho ha de garantir. Defineix el transport públic com un component igualador i un eix vertebrador de l’activitat econòmica, de l’accés a la cultura i a les relacions socials; en conseqüència, consideren que és un element fonamental de l’estat del benestar. Insisteix, doncs, que el barri de la Marina necessita el metro per a la mobilitat dels seus residents i per a la dels milers de treballadors que cada dia s’hi desplacen. Subratlla que l’arribada del metro al barri és imprescindible per evitar que quedi fora del desenvolupament econòmic de la ciutat, i com a aposta de futur per al nou barri de la Marina del Prat Vermell, la nova indústria i les noves empreses que s’hi instal·len i que s’hi instal·laran en futur. Observa que poden arribar a entendre que el govern de la Generalitat prioritzi la finalització del tram de la línia de metro fins a l’aeroport, atenent sobretot la incidència del turisme a la ciutat, però diu que també s’ha de valorar que el nombre de pernoctacions que representa és de dotze milions anuals, metre que els residents de la ciutat són 1,6 milions que diàriament s’hi mouen. Adverteix que els veïns del barri de la Marina volen i necessiten el metro perquè són part de Barcelona, i perquè disposen d’un transport públic poc eficient, cosa que suposa que en molts casos s’hagin de desplaçar amb transport privat amb el que això implica per a la mobilitat i la contaminació de l’aire de la ciutat. Insisteix, doncs, que no reclamen cap impossible, sinó que s’arribi a un acord amb la Generalitat per abordar la finalització de les obres de la línia 9 fins a la Zona Franca, habilitant les estacions de servei tècnic per a passatgers, més encara quan gran part de les obres ja estan fetes. Consideren que l’Ajuntament s’ho ha de prendre tot plegat com una inversió en mobilitat, en qualitat de l’aire i en salut, i sobretot perquè Barcelona no es pot permetre tenir barris considerats perifèrics. Admet, en aquest sentit, que la línia V3 de la xarxa ortogonal d’autobús, implementada en la segona fase el 2013, i l’arribada de l’H16 el proper 15 de setembre milloraran els desplaçaments en aquesta zona, però entenen que això no ha de ser excusa per no valorar la urgència de l’arribada del metro. El Sr. Forn, després d’avançar el vot favorable del govern a la proposició, recorda que en la sessió del juny de la comissió de Seguretat i Mobilitat els grups 4980 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 de l’oposició van presentar iniciatives en el mateix sentit que també van rebre el vot favorable del govern. En la mateixa línia, el govern de la ciutat i el mateix Alcalde han expressat en diverses ocasions la voluntat de reprendre les obres de la línia 9, per la qual cosa es feliciten per l’inici de l’obra de la línia que va de l’aeroport a Universitat i del ramal de la línia 10. En aquest sentit, fa avinent que fa pocs dies que es va tractar en el consell d’administració de TMB el fet que s’estudiaven diferents alternatives a fi que l’àrea tècnica de metro permetés prestar servei de transport de passatgers i que això resultés factible econòmicament. Addueix, tanmateix, que parlar, com ha fet el Sr. Mestre, d’aturada en sec de les obres a partir del 2011, coincidint amb l’arribada del govern de CiU a la Generalitat és fer gala d’una memòria selectiva, i li recorda que aquesta aturada en sec es va produir quan encara hi governava el tripartit, i constata que, llavors, el regidor no era pas tan exigent com ara. Diu que la inversió que cal per acabar el tram 2 entre Zona Franca i Can Tries arriba a 280 milions d’euros, i que el Pla director d’Infraestructures 2012-2020 incorpora la posada en marxa d’aquest servei per al 2018. Fa notar, per tant, que en cap cas hi renuncien i, contràriament, estan treballant a fi que s’avanci al primer semestre de 2016, paral·lelament a la construcció del tram que va de l’aeroport a Universitat, i assenyala que han establert negociacions en aquest sentit amb el govern de la Generalitat. Quant a la segona part de la proposició, comenta que els barris de la Marina, del Prat Vermell i la Marina del Port compten amb les línies d’autobús 37, 109 i V3, i en alguns sectors amb les línies 23 i 9, alhora que el barri disposa també de la línia de servei local 125. Afegeix que des del març d’enguany les línies 9, 37 i 109 funcionen amb un horari coordinat en funció de la demanda de la plataforma “Metro a la Marina ja!”, de manera que s’ha millorat ostensiblement el funcionament amb un interval de pas de quatre minuts; pel que fa a la línia V3, assenyala que forma part de la nova xarxa ortogonal i que els seus intervals de pas són de sis o set minuts en hora punta, de 7 a 21h, i a partir del 15 de setembre s’implantarà l’H16, des del passeig de la Zona Franca al Fòrum, que substituirà la línia 9 d’autobús. Afegeix que el servei d’autobús no és substitutori del metro, i que quan arribi la línia 9 s’establiran nous enllaços i connexió amb el centre de la ciutat i la ronda del Mig, que es continuarà fent amb les línies d’autobús H16 i V3. La Sra. Escarp agraeix el posicionament unànime de tots els grups municipals, i aprofita per demanar novament a l’Alcalde que lideri la reivindicació dels veïns i que usi la força política que li han atorgat en aquesta cambra per defensar els barris de la Marina. Fa notar al Sr. Forn que la voluntat del govern s’ha de concretar amb un calendari i que l’Alcalde anunciï quan es reprendran les obres del metro, una voluntat que el Tinent d’Alcalde va expressar en el consell d’administració de TMB. Admet la importància de conèixer els fets, tal i com apuntaven el Sr. Forn i el Sr. Ramírez i, en aquest sentit, recorda que les línies 9 i 10 van ser iniciades el 2003, i que la Generalitat, governada pel president Pujol, va deixar adjudicada i no projectada l’obra; mentre que els posteriors governs de progrés van assumir aquella decisió perquè creien en el transport públic com a element de cohesió territorial, i sobretot perquè ambdues línies són les més metropolitanes de la ciutat, les que uneixen els centres logístics i que relliguen la resta de línies de metro urbanes donant cobertura als setanta-tres barris de Barcelona. Demana, doncs, que es deixi d’usar la línia 9 de metro com a arma llancívola entre les forces polítiques i que cadascú assumeixi la seva part de responsabilitat. Insisteix que amb aquesta proposició demanen que es trobin solucions per al tram de l’aeroport i, en conseqüència, que s’atenguin les reivindicacions del veïnat del barri de la Marina; que es treballi amb la Taula de Mobilitat, a la qual va traslladar les paraules del Sr. Forn en el consell d’administració de TMB pel que fa al pas combinat de línies 9, 37 i 109 d’autobús, tot i que s’ha demostrat que l’interval de pas és d’una mitjana de 37 minuts. Reitera, per tant, que és un urgent establir un pla de xoc a fi s’acabi amb l’aïllament dels barris de la Marina. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4981 El Sr. Ramírez precisa que abans s’ha referit a la part de responsabilitat del tripartit quant als endarreriments de l’arribada de línia 9 del metro a aquests barris, i que considera que més que no pas memòria selectiva, el Grup de la Sra. Escarp pateix amnèsia, ja que va ser el tripartit qui va aturar la línia 9 atès l’increment sobre el cost previst inicialment, els múltiples errors en l’execució de l’obra i les aturades del treball de les tuneladores durant més d’un any, quan l’arribada a l’aeroport estava prevista per al 2009. Considera, però, que el que avui és realment important és que entre tots han assolit el compromís per unanimitat perquè els veïns de la Marina pugin fer realitat les seves reivindicacions el 2016. El Sr. Mestre replica que més que memòria selectiva té bona memòria i reitera que el 2011 es van produir aturades en l’execució del metro als barris de la Marina sense cap nova programació de cara al futur; altrament, sí que s’ha reprogramat l’arribada del metro a l’aeroport per al 2016. Insisteix en el greuge que significa això per als residents d’aquests barris, sobretot tenint en compte que el desplaçament a l’aeroport és possible avui dia en una mitjana de trenta minuts des del centre de la ciutat. Es ratifica igualment que aquesta inversió és una decisió política, ja que a l’hora de decidir on s’inverteixen els recursos disponibles s’ha de prioritzar essencialment la correcció de desequilibris entre els barris de la ciutat, com és el cas dels de la Marina, i no pas invertir per acontentar els operadors turístics. El Sr. Forn al·lega que no pot afegir res més sinó treballar, i es ratifica en el compromís que va manifestar el juny en el sentit de fer propostes perquè el govern de la Generalitat acordés que el ramal de la línia 10 entrés en servei el 2016. La Sra. Escarp admet que la feina del Sr. Forn és treballar, i en aquest cas per defensar el dret a la mobilitat dels veïns i veïnes de la Marina, i insisteix que allò que demana el seu Grup és un calendari d’execució. S’aprova, per unanimitat, la proposició / declaració de grup en debat. Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar a l'Alcalde a defensar el règim especial de Barcelona davant de la Generalitat de Catalunya per tal que incorpori la preservació i el respecte del règim especial de Barcelona en el nou projecte normatiu sobre la racionalització i sostenibilitat de l'administració pública. El Sr. Fernández Díaz, que presenta la proposició, es refereix a què el 31 de desembre passat va entrar en vigor la Llei 27/13 de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals, que en la seva disposició addicional cinquena estableix el respecte a la Carta Municipal de Barcelona; en conseqüència, diu que els propers mesos hauran de continuar treballant per garantir que l’administració de l’estat observi escrupolosament un ple respecte a la Carta i a tot el potencial de la ciutat. En aquest sentit, recorda que quan aquesta llei era tan sols un avantprojecte, el Plenari es va pronunciar en defensa de la Carta Municipal per unanimitat de tots els grups municipals, i reclamava al govern de l’estat la preservació absoluta i el reconeixement de la llei especial de Barcelona. En conseqüència, justifica la presentació de la present proposició arran de l’aprovació, fa tot just un mes i mig, del Decret-llei 3/14 de la Generalitat, que fa esment de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) pel que fa a la seva aplicació en l’àmbit del règim local. Fa avinent que en aquella ocasió el grup parlamentari del PP va fer l’observació que l’esmentat Decret-llei no feia cap referència al règim especial de Barcelona, metre que sí que ho feia quant al règim especial de la Vall d’Aran. Per tant, han considerat adient promoure en aquest Plenari un debat sobre la Carta Municipal en el marc de les relacions amb el govern de la Generalitat i les seves competències quant a règim local. Observa que la proposició inicialment presentada s’ha transaccionat, ja que el Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat recentment que pràcticament les tres quartes parts del Decret-llei no s’ajustaven a dret. Així doncs, preveient un 4982 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 replantejament per part de la Generalitat del text inicial, que es va fer efectiu ahir mateix amb l’aprovació d’un nou decret en què s’inclou explícitament una referència a Barcelona, el seu Grup s’ha avingut a transaccionar la proposició inicial, i amb la qual pretenen que l’Alcalde defensi davant del govern de la Generalitat el règim especial de Barcelona, i promoure alhora una modificació de la Carta Municipal a fi d’ampliar les competències de l’Ajuntament i millorar-ne el finançament. Posa de manifest el llarg camí que cal recórrer en el desenvolupament de la Carta per aconseguir més competències i millor finançament a fi de garantir més i millors serveis a la ciutadania, i aprofita per posar en valor l’actitud del seu Grup en la defensa de la ciutat, sempre des del vessant positiu i sense entrar en un debat d’enfrontament ideològic entre els grups municipals. Recorda que fa poques setmanes es va plantejar en aquesta cambra un debat en la mateixa línia quant a reclamar aquest reconeixement de la ciutat per part del govern de l’estat; avui el seu Grup fa aquesta reclamació al govern de la Generalitat des del vessant estrictament institucional, en defensa de la ciutat i a fi d’obrir la possibilitat d’obtenir noves competències i un finançament millor, cosa que obriria un nou escenari per a Barcelona, sempre en benefici dels barcelonins. Per tant, demana un acord entre tots els grups municipals perquè consideren que seria molt profitós tirar endavant aquesta proposició, tal i com en el seu moment ho va ser que, per unanimitat i sense retrets, s’aprovés la Carta Municipal al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Conclou la seva intervenció posant en relleu que això, en un temps convuls com l’actual entre Catalunya i Espanya, significaria mantenir l’esperit de plantejar els assumptes en clau positiva i en benefici de la ciutat. El Sr. Espriu recorda que el règim especial de Barcelona és fruit d’una reivindicació històrica, d’un llarg treball tècnic i polític i d’un procés democràtic d’aprovació, i destaca el seu valor com a eina específica de Barcelona amb la finalitat bàsica de millorar les condicions de vida de la ciutadania. Remarca que amb aquest objectiu la ciutat es va voler dotar de competències i assolir eines d’autogovern, que a hores d’ara permeten fer efectiu el principi de subsidiarietat en favor de la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona. Així, posa de manifest que defensar el règim especial de Barcelona és defensar principis de legalitat i d’acord, subsidiarietat i democràcia. Observa que amb el debat sobre règim local obert arran de l’aprovació de la LRSAL es va posar damunt la taula la necessitat de protegir la Carta Municipal. En aquest sentit, admet que el treball de tots els grups municipals ha permès Barcelona blindar la seva Carta Municipal en tots els aspectes regulats per la llei esmentada, tot i que adverteix que cal continuar treballant continuadament en aquesta línia. Precisa que aquesta tasca també s’ha de dur a terme, a banda de l’estat, davant de la Generalitat en referència al projectes normatius de desenvolupament de la Llei de reforma administrativa, així com per a l’abordatge de millors competències de funcionament i de finançament. Avança que votaran a favor de la proposició del Grup del PP, i se sumaran a la demanda d’una actuació proactiva i ferma de l’Alcalde en la defensa de la Carta com a màxim representant de l’Ajuntament, i confirma que l’hi acompanyaran com ja han fet en altres ocasions. Insisteix que en l’Alcalde recau la capacitat de liderar aquesta defensa, així com la de promoure els canvis necessaris per millorar la Carta Municipal. La Sra. Ribas es refereix al règim especial de la ciutat establert per la Carta Municipal, que li atorga l’especificitat i el marge d’autonomia per autogovernar-se, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Subscriu, com ja s’ha dit aquí, que el procés de redacció de la Carta va ser llarg, atès que en part es va haver d’aprovar al Congrés de Diputats, en part al Parlament de Catalunya i la seva totalitat en aquesta cambra. No obstant això, considera que vist en perspectiva va valer la pena, ja que els anys han demostrat la seva validesa i la seva necessitat. En conseqüència, entén que és obligació d’aquest ajuntament, dels seus regidors i regidores en particular, defensar el règim especial de Barcelona, sobretot NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4983 enfront de noves lleis i normatives que afecten l’administració local i que laminen la Carta en detriment de la ciutat. En aquest sentit, esmenta els dos exemples més recents; d’una banda, l’aprovació, el 2 de desembre passat al Congrés de Diputats, de la LRSAL que, al seu parer, suposa un atac en tota regla als principis d’autonomia local i de subsidiarietat, un acte de menysteniment a la democràcia local i al paper dels ajuntaments en la transformació de pobles i ciutats i, en conseqüència, del país. Recorda que la LRSAL no va respectar la Carta Municipal malgrat l’afegitó darrere de la disposició final. Admet que la Generalitat també oblida el règim especial de Barcelona, tal i com demostra el Decret-llei, que s’ha hagut d’acabar retirant arran del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre l’aplicació de la LRSAL a Catalunya. Es refereix, igualment, al procés de redacció de la que ha de ser la Llei de governs locals de Catalunya, durant el qual confia que la Carta Municipal de Barcelona tingui el reconeixement i reforçament que li pertoca. Destaca que és tasca de l’Alcalde i del Consistori exigir als governs de la Generalitat i de l’estat que impulsin la Carta, perquè és llei i, sobretot, perquè la ciutat la necessita, tot i que està d’acord amb què l’evolució de la ciutat fa variar les necessitats de la ciutadania, cosa que tard o d’hora implicarà la modificació del text. Seguidament, justifica l’abstenció del seu Grup en aquesta proposició perquè els sorprèn que el Grup del PP ara proposi la millora de les competències de l’ajuntament de Barcelona, quan el govern de l’estat acaba d’infligir un dels atacs més greus dels darrers temps a la totalitat d’ajuntaments. Adverteix que la LRSAL no millora les competències i el finançament dels ajuntaments, sinó tot el contrari. Tanmateix, subscriu que cal exigir a la Generalitat que no menystingui Barcelona, però insisteix que exigeixen a l’estat el mateix tracte. El Sr. Laporta indica que el seu Grup va fer una proposta de transacció al Grup del PP a fi que inclogués en la seva proposició que la defensa de la Carta Municipal de Barcelona també es fes davant del govern de l’estat espanyol. Diu que, malgrat que no els la van acceptar, consideren lògica la demanda que fan al govern de la Generalitat, motiu pel qual avança que hi votaran a favor. Feta aquesta puntualització, comenta respecte al contingut de la proposició que no acaben d’entendre en què considera el Grup del PP que vulnera la Carta Municipal el Decret-llei de la Generalitat. Igualment, se suma a la sorpresa expressada per la representant del Grup d’ICV-EUiA pel fet que el Grup del PP s’erigeixi com a defensor de l’autonomia local quan la seva formació al govern de l’estat ha promogut la LRSAL, que suposa una autèntica intromissió a l’autonomia local, malgrat que com ha remarcat el Sr. Fernández Díaz conté una disposició addicional que sembla que intenta preservar el règim especial de Barcelona i també el de Madrid. Per tant, avança que faran un vot de confiança al Grup del PP, tot i que insisteix que la seva proposta de transacció feia referència a què la defensa del règim local de Barcelona també s’ha de fer a l’estat, especialment perquè hi ha precedents que ho aconsellen, com és el cas de la justícia de proximitat, el règim financer especial en funció de l’aplicació de la Carta i la participació de l’ajuntament de Barcelona en la gestió de les infraestructures estratègiques de la ciutat. En aquesta línia, es refereix a què nombroses vegades han denunciat l’incompliment sistemàtic per part del govern de l’estat amb el règim financer especial de Barcelona, i han demanat la constitució d’una comissió paritària entre l’Ajuntament i AENA per a la definició de la gestió de l’aeroport, així com també del model portuari. Afegeix que també han reclamat que es doni compliment a l’Estatut pel que fa a la participació de les institucions catalanes en la gestió d’infraestructures, serveis i béns de domini públic, i emprendre accions legals arran de la infracció d’articles, com el 69 de la Carta, amb la prohibició d’endeutar- se als municipis el 2011 i que finalment el govern central va rectificar. Assenyala que el seu Grup vol posar en relleu aquestes circumstàncies i que per això va proposar la transacció; confirma que defensaran sempre la vigència de la Carta Municipal, i consideren que el seu vot a favor de la proposició suposa una afirmació rotunda d’exercir allò que la llei explicita i, per tant, per exigir el compliment de la legalitat a totes les administracions. 4984 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 El Sr. Forn anuncia el vot favorable del govern municipal a la proposició en defensa del règim especial de Barcelona, amb el benentès que tots hi ha de ser. Seguidament es refereix a la posada en marxa de la comissió mixta de seguiment dels projectes normatius de la Generalitat, per acord de juliol de 2012, arran del qual tots els projectes de llei i els decrets passen audiència i l’Ajuntament emet un informe al respecte. Afegeix que el projecte de llei de governs locals de Catalunya conté un capítol específic sobre el règim especial de Barcelona, i en el seu article 40 el situa com la norma bàsica de la ciutat, la primera aplicable per sobre de totes les altres. Recorda que el règim especial està integrat per tres blocs normatius, d’una banda, la Carta Municipal, que és llei del Parlament de Catalunya, d’altra banda, per la llei espanyola, que suposa el tram estatal de la Carta, i per les normes pròpies que dicti l’ajuntament de Barcelona en exercici de les seves competències, un bloc normatiu que és d’aplicació preferent, fins i tot a les de rang de llei del Parlament de Catalunya. Quant al contingut específic de la proposició pel que fa a l’ampliació de competències, entén que s’hauran d’especificar; mentre que pel que fa a la millora del finançament, observa que en bona part depèn del tram estatal del règim especial de Barcelona. Confirma, però, que estaran encantats de fer aquest camí junts, i aprofita per recordar que des fa anys que han posat damunt la taula la participació en algun tram d’impostos de l’estat com ara l’IVA. El Sr. Fernández Díaz agraeix el vot favorable a la proposició, així com també l’abstenció del Grup d’ICV-EUiA, malgrat que s’hagi pogut qüestionar l’actitud del govern de l’estat amb Barcelona. Insisteix, però, que quan una proposta és votada favorablement per la immensa majoria dels grups municipals, sense cap vot contrari, no és moment d’entrar en l’enfrontament polític. Igualment, posa en relleu que per treballar en favor de la ciutat calen esforços i unanimitat, en aquest cas per aconseguir millor finançament, també per part del govern de l’estat. Tanmateix, recorda que durant l’exercici de 2013, el govern central va incrementar d’un 20% les transferències per sobre de les previsions pressupostàries de l’ajuntament de Barcelona, una dada que posa en valor com a prou eloqüent. Considera que els propers mesos hauran de treballar per perfeccionar alguns aspectes competencials i de finançament amb el govern de l’estat, tot i que entén que avui tocava parlar del que fa referència al govern de la Generalitat arran de la promoció del Decret-llei sobre sostenibilitat i racionalització de les administracions locals, en què no constava cap esment a la preservació i defensa del règim especial de Barcelona. S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb cinc abstencions – emeses pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas–, i trenta-sis vots a favor de la resta de membres del Consistori amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar a l'Alcalde a defensar el règim especial de Barcelona davant de la Generalitat de Catalunya i a promoure la modificació de la Carta de Barcelona per ampliar les competències i millorar el finançament. Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA Pp 3. El Plenari del Consell Municipal acorda realitzar una consulta ciutadana en l'àmbit del Districte de Sant Andreu, d'acord amb l'article 35 de la Carta Municipal de Barcelona, per expressar el suport o rebuig de la ciutadania a la Modificació Puntual del Pla General Metropolità en el subàmbit 2 del sector IV "La Maquinista". El Sr. Gomà es refereix en iniciar la seva intervenció a l’ampliació de La Maquinista aprovada en el decurs d’aquesta sessió, i fa avinent que en el debat s’han expressat diverses posicions polítiques, fins i tot antagòniques, entre els grups municipals. En aquest sentit, posa en valor la coherència del seu Grup pel que fa al rebuig del projecte, entre altres motius perquè el considera especulatiu, contrari al model de comerç urbà i perquè significa l’establiment d’una lògica de moneda de canvi entre escola pública i ampliació comercial. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4985 Considera que, malgrat que s’ha aprovat la proposta, el conflicte en el territori és ben viu i que justifica la proposta que ara presenta, formulada en clau d’aprofundiment democràtic, de protagonisme directe de la ciutadania. Així doncs, proposen al govern i als grups municipals d’acordar, amb el màxim consens possible, la realització d’una consulta ciutadana d’àmbit de Districte a fi d’expressar suport o rebuig a l’ampliació de La Maquinista, en els termes estrictes de la població actual i d’acord amb els articles 35 de la Carta Municipal i 28 de la normativa de Participació Ciutadana, que conformen el marc legal en què ancorar la consulta. Afirma que estan convençuts que més, enllà del posicionament legítim de cada Grup, poden compartir l’opció d’emprar un instrument de consulta a la ciutadania que enforteixi la legitimitat democràtica de la decisió final. Puntualitza que la proposició no és, doncs, sobre la qüestió substantiva de l’ampliació de La Maquinista, sinó sobre el dret a decidir de veïns i veïnes de Sant Andreu en relació al model de barris i de Districte on volen viure i construir-hi futur. Justifica la necessitat i l’oportunitat d’aquesta consulta ciutadana, d’entrada, pel fet que es tracta d’una eina de democràcia directa i participativa que reforça el debat, la transparència i la qualitat democràtica, unes demandes que són àmpliament compartides per la ciutadania; i a això hi afegeix dues consideracions concretes, d’una banda, que l’ampliació de La Maquinista no és un assumpte qualsevol sinó amb capacitat de definir model i Districte, amb impacte en els àmbits comercial, urbanístic, educatiu i social. D’altra banda, assenyala que enlloc del programa electoral de CiU per a les eleccions municipals de 2011 es fa cap esment a l’ampliació d’aquesta superfície comercial, en conseqüència, consideren que no és acceptable, en termes democràtics, adoptar decisions d’aquesta magnitud sense consulta al marge del programa votat pels seus electors. Altrament, la majoria pro ampliació s’ha constituït entre CiU i el PP, amb molts elements d’opacitat i deixant de banda el territori. Remarca que a Sant Andreu s’han expressat opinions significatives, tant des de la plataforma “No al pelotazo”, amb ampli suport del teixit veïnal, com amb el comunicat de rebuig del sector del comerç. Per tant, en clau de qualitat democràtica, atesa la rellevància del assumpte, pel dèficit de legitimitat en termes electorals i pel grau de pluralisme de l’oposició en el territori, conclou que estan davant d’una oportunitat immillorable per posa en marxa el mecanisme de la consulta, i en aquests termes conviden el govern municipal i el conjunt de grups a donar suport a la proposició i a treballar per fer-la possible. La Sra. Moraleda anuncia el vot favorable del Grup Socialista, recalcant que es tracta d’un vot amb un alt contingut de reivindicació i de protesta, coneixedors que ja no poden fer res pel que fa a l’ampliació de La Maquinista. Posa de manifest que el mateix Grup impulsor sap que no és possible tirar endavant la consulta que proposa, ja que els grups de CiU i del PP acaben de donar per conclòs el debat sobre aquest assumpte. Reitera, però, que volen expressar la seva protesta perquè es dóna per tancat un debat que en realitat mai no s’ha encetat. Fa avinent que està convençuda que els ho justificaran de la mateixa manera que en el cas del Port Vell, és a dir, al·legant el compliment de tots els mecanismes establerts en la publicitat i període d’al·legacions d’una eina de plantejament, alhora que els tornaran a titllar de demagogs i que els recordaran, una vegada més, la consulta de la Diagonal. Altrament, fa notar que en aquest cas no s’ha produït cap debat, i els veïns i veïnes del Districte no han estat escoltats perquè ni tan sols se’ls ha preguntat; tampoc no s’ha demanat opinió al sector comercial, que ho ha palesat amb el seu escrit de queixa. Per tant, conclou que tot plegat ha estat un monòleg sobre una decisió presa pel govern de la ciutat amb el suport del Grup del PP. Es pregunta on han quedat les promeses electorals de CiU en relació a la participació ciutadana, que volien més i millor; on ha quedat la idea expressada arran de l’aprovació del PAM d’escoltar activament la ciutadania; on són les promeses electorals d’impulsar processos de consulta ciutadana. En aquest sentit, recorda que un dels primers anuncis que va fer l’actual govern va ser que faria tres 4986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 consultes durant el mandat, sobre la presó Model, les pilones de Gràcia i els accessos al parc del Poblenou, tot i que transcorreguts tres anys no se n’ha fet cap ni una. Admet que la decisió que avui ha pres el consistori és legítima, però recorda que en els programes dels Grups que hi han donat suport no deien que incrementarien de 42.000 metres quadrats el sostre comercial de La Maquinista, tampoc que la plusvàlua econòmica seria la manera de funcionar a Sant Andreu. Afegeix que a parer del seu Grup, com ho és del Grup proposant, l’aprovació referent a l’ampliació de La Maquinista és de summa importància, no només per al barri i el Districte, sinó per a tota la ciutat, motiu pel qual donen suport a què es faci un procés participatiu, ja que l’impacte sobre els barris de l’entorn de La Sagrera i del model comercial afecta, de retruc, el model de ciutat. Diu que tot i que està convençuda que el govern no optarà per fer aquest procés, fa notar que té una darrera oportunitat amb aquesta proposició, i li demana que faci honor al compromís que va expressar de consultar la ciutadania en assumptes importants, com és en aquest cas l’ampliació de La Maquinista. El Sr. Bolaños enceta la seva intervenció preguntant al Grup d’ICV-EUiA quines consultes va promoure quan formava part del govern, com ara en inaugurar La Maquinista; amb motiu de l’aprovació inicial de La Verneda Industrial, amb la pretensió de requalificar de centenars de milers de metres quadrats de teixit industrial; o arran de la venda de milers de metres de sòl públic pel Peri de la Diagonal-Poblenou a fi de construir gratacels. Fa notar que aquests són exemples del passat, però que si miren el present, com en el cas de Cerdanyola, on governa la formació del Sr. Gomà, comproven que el govern hi promou un centre comercial de més dos-cents cinquanta mil metres quadrats, òbviament sense consultar res a la ciutadania. Considera, doncs, que només estan interessats a promoure determinades consultes, i que sempre els mou un criteri partidista, motiu pel qual avança el vot contrari del seu Grup. El Sr. Laporta manifesta que la proposta de planejament urbanístic a La Maquinista atempta contra l’essència del model de ciutat que defensa UpB, i contra el que comparteix àmpliament la ciutadania i, en conseqüència, subscriu la proposta del Grup d’ICV-EUiA. Destaca que aquesta ampliació de sostre comercial topa frontalment amb el model de reindustrialització de la ciutat, especialment al Districte de Sant Andreu, amb la incidència que això tindrà en la resta de la ciutat. Posa en valor que Barcelona és de les poques ciutats europees que té un percentatge de vendes del petit i mitjà comerç superior al de les grans superfícies comercials, i adverteix que aquest projecte trenca el model de ciutat compacta, de comerç de proximitat i de mixtura d’usos que estimula la cohesió social. Fa notar que els discursos que al·ludeixen constantment al passat per defensar els seus arguments i que recorren a les comparances no aporten res al debat, en aquest cas sobre l’ampliació de La Maquinista, i que allò que realment cal valorar és l’afectació que pot tenir sobre el model de comerç de proximitat, i el risc que significa la concentració del capital comercial en poques mans, o el perill veritable de pèrdua de terreny industrial i, per tant, per a la reindustrialització. Conclou, en conseqüència, que en base a aquests arguments donaran suport a la proposició. El Sr. Vives expressa el vot en contra a la proposició que entén que té un marcat caràcter oportunista. Diu que no és fàcil afegir res més a tot allò que ja s’ha dit, tret que l’amoïna el que qualifica com a xoc de legitimitats que planteja la Sra. Moraleda, i adverteix que entrar en aquest terreny és perillós. Li demana, per tant, que faci una reflexió profunda dels motius per què ho fan. El Sr. Gomà enceta els torns de rèplica dirigint-se, d’entrada, al Sr. Bolaños i a la seva al·lusió a Cerdanyola i li assegura que, tant allà com aquí, estan en contra de l’ampliació de les superfícies comercials i que, aquí i arreu, estan a favor de l’aprofundiment democràtic. Altrament, fa notar que el Grup del PP no creu en la democràcia participativa, que la prefereix de baixa intensitat i amb tanta opacitat com sigui possible. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4987 Lamenta la negativa del govern de la ciutat a la consulta en aquest cas, i discrepa amb els arguments donats, que entén com un intent frustrat de justificar una posició determinada. Reitera que el programa electoral de CiU contenia la promoció de consultes ciutadanes per a assumptes importants, i que el mateix Sr. Trias no es cansava de repetir-ho en campanya; considera, per tant, que ara tenen una oportunitat magnífica d’enriquir una decisió amb la implicació directa de la ciutadania. I aprofita per preguntar al govern si està a favor o en contra d’una democràcia local de més qualitat, de refer vincles entre la ciutadania i la política municipal, de buscar fórmules adients per suprimir la distància entre ciutadania i institucions. Considera que si hi estan a favor, no només retòricament i en campanya, no és fàcil justificar que avui s’oposin novament a una consulta ciutadana, i titlla d’incoherent el fet que preconitzin un nou model de govern obert i de democràcia municipal participativa i que, alhora, neguin qualsevol proposta de consulta. Els recorda que asseguren que tenen un projecte de normativa que aposta per les consultes ciutadans, i els fa notar que ara mateix poden demostrar-ho; altrament, si no ho fan, no poden atorgar credibilitat a la seva proposta de nova normativa. Insisteix que els veïns i les veïnes tenen dret a decidir els futur dels seus barris perquè ells, millor que ningú, poden aportar elements per definir el territori. En aquest cas, remarca que els residents de Sant Andreu tenen dret a decidir i a no veure’s afectats per una imposició política amb un fort dèficit de legitimitat democràtica. Conclou, per tant, que hi ha molts més arguments a favor de la consulta que no pas en contra, per la qual cosa els demana novament que s’ho repensin i que siguin valents per fer un pas endavant amb què sortirà guanyant la ciutat. La Sra. Moraleda intervé per aclarir que en cap moment no ha dit que la decisió que s’ha pres abans en aquesta sessió no és legítima, sinó que allò que no és possible és advocar per unes coses i fer-ne altres. En aquest sentit, recorda que l’Alcalde va dir en el debat d’investidura que no només s’havia de consultar la ciutadania cada quatre anys, i va avançar que tenia intenció de fer-ho amb certa freqüència durant el mandat; així, al cap de poc, va precisar que es farien tres consultes: les pilones de Gràcia, el parc del Poblenou i sobre els entorns de la Model que, com ja ha dit abans, mai no s’han fet. El Sr. Bolaños fa servir el refrany castellà “dime de que presumes y te diré de que careces” adreçat al Sr. Gomà. Considera que els seus arguments i asseveracions són les mateixes que faria un nouvingut a aquesta cambra, les que faria qui mai no ha ostentat cap responsabilitat en el govern de la ciutat. Li recorda, però, que durant l’època en què van ser al govern de la ciutat no es van promoure consultes als barris de la ciutat. El Sr. Laporta es refereix a l’existència de demandes per part de la ciutadania que han posat en relleu la necessitat d’implementar noves mesures de participació per millorar la comunicació entre els administrats i l’administració local; que calen noves pràctiques que vagin més enllà de la informació i que facin possible la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions. Recorda que en aquesta línia es va fer un pas endavant amb l’aprovació del pla director de les normes de participació ciutadana, una eina que encara cal treballar i vincular-la a la Carta Municipal. Afegeix que també hi exemples significatius com la constitució de l’Observatori Local de Democràcia Participativa, la inclusió del Consell de barris al PAM –malgrat que la considera mal desenvolupada–, i la realització de la primera consulta ciutadana sobre la Diagonal, tot i el seu desenvolupament defectuós. Insisteix que escoltar la ciutadania mai no és un error, sinó una virtut que el seu Grup vol que es promogui des d’aquest ajuntament. El Sr. Gomà observa que quan no es tenen arguments propis cal recórrer a la desqualificació, i fa avinent que mai no ha sentit el Sr. Bolaños defensar en aquest Plenari una posició amb arguments propis i, altrament, empra la desqualificació. Posa de manifest que, en el cas de La Maquinista el govern ha triat fer “pelotazo” en comptes de ciutat; i entre aprofundir la democràcia i “pelotazo” tornen a triar la segona opció; entén, tanmateix que aquesta actitud respon a què han d’actuar en favor d’interessos privats, cosa que és incompatible amb la 4988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 transparència i, òbviament, amb la participació ciutadana; i adverteix que l’especulació urbanística i el buidatge democràtic van de la mà. Entén que en el cas de La Maquinista passa com va passar fa uns mesos amb l’aprovació del Pla d’Usos de Ciutat Vella, dos casos en què el seu Grup ha proposat fer una consulta ciutadana i que, en ambdós, els ha estat negada. Denuncia que amb l’ampliació d’aquest centre comercial es retalla la mixtura d’usos, el futur del comerç urbà i la inversió educativa; mentre que amb la negativa a la consulta es retalla el dret a decidir i la democràcia. Confia, però, que els veïns i veïnes de Sant Andreu i del Bon Pastor sabran plantar cara i construir alternatives i assegura que els faran costat. Tanca la seva intervenció agraint als dos grups municipals que han votat a favor de la proposició els seus arguments i aportacions en defensa de la consulta. Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-tres vots en contra –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Vives, Ciurana, Ardanuy, Blasi, Martí i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, i divuit vots a favor de la resta de membres del Consistori. Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona Pp 4. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda instar el govern municipal a revisar la proposta d'espais de regulació especial (ERE) al Parc Natural de Collserola en el sentit de desprogramar l'ERE del sector de Can Masdeu i incorporar els ERE d'àmbit d'enllaç del Parc de l'Oreneta i del Parc del Marquès de Sentmenat. Es presenta aquesta moció que, en cas d’apreciació de la urgència, substituirà la proposició / declaració de grup precedent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer. Expressar el nostre suport a l’Assemblea Nacional Catalana i a Òmnium Cultural per l’organització de la gran V de l’Onze de Setembre d’enguany i la nostra voluntat de contribuir per a que aquesta organització sigui un èxit i es pugui dur a terme sense entrebancs i amb les condicions de seguretat necessàries, com es fa en altres activitats ciutadanes que es realitzen a Barcelona. Segon. Reiterar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb l’expressió del Dret a Decidir dels catalans i les catalanes, sigui quin sigui el seu origen i sigui quina sigui la seva llengua habitual. El Sr. Laporta es refereix al fet que han proposat el canvi de la proposició inicialment presentada per una moció d’urgència, el text de la qual ja ha estat repartit als membres del Plenari. Seguidament, el President del Plenari del Consell Municipal assenyala que tenen dret a fer-ho si s’aprecia la urgència de la moció, que se sotmet a aprovació del Plenari i demana als representants dels grups municipals si volen prendre la paraula sobre aquest assumpte. La Sra. Escarp avança que el seu Grup n’apreciarà la urgència, i precisa que ho fan perquè mai no han exclòs del tractament en aquest Plenari qualsevol plantejament presentat pels seus representants. No obstant això, vol aclarir que hi ha qüestions, que qualifica de cortesia parlamentària i formals, que s’han de complir i respectar. En aquest sentit, fa notar que ahir a la tarda un correu enviat al seu Grup donava a entendre que UpB tenia la intenció de canviar la proposició; per tant, demanen al Grup proposant que, si ja ho sabia ahir, per respecte parlamentari i a fi que tots els grups municipals puguin preparar la seva intervenció, ho hauria d’haver comunicat llavors. Altrament, insisteix que no és correcte que en iniciar-se aquesta sessió, sense convocatòria prèvia de la Junta de Portaveus, se’ls informi del canvi, tot i que admet que hi tenen dret. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4989 El Sr. Fernández Díaz intervé per observar, d’una banda, que hi ha l’aspecte reglamentari que és que, abans de votar la urgència, s’hauria d’acreditar que és necessària; és a dir, que s’ha produït una raó sobrevinguda que hauria de ser explicada, i d’acord amb l’article 58 del ROM, el Secretari hauria de llegir la motivació succinta de la urgència i les raons que l’emparen. D’altra banda, es refereix a la qüestió de cortesia municipal, i posa en valor el fet que els grups municipals no han posat tant l’accent en l’observació estricta del ROM com en la cortesia d’admetre que, en ocasions, un Grup pot tenir necessitat de modificar una proposta. Fa notar que aquesta és una norma no escrita d’aquesta cambra, tot i que remarca que això no és aplicable a aquesta moció, que en cap cas justifica la votació de la urgència, i entén que no hi ha cap raó que l’avali si no és que avui decideixen instaurar un nou format d’iniciativa municipal, que s’afegeix a les que estan preestablertes en l’estructura de l’ordre del dia, i que suggereix que es podria denominar “declaració institucional susceptible de ser convertida en proposta d’acord subsidiàriament en el supòsit que no obtingui la majoria garantida”. Malgrat això, fa avinent que el seu Grup no té intenció d’apel·lar al reglament, tot i que observa que aquesta proposta ha de servir per ratificar una norma de cortesia entre els grups municipals; per tant, demana al Grup d’UpB que si canvia de parer lliuri la nova proposta amb el temps suficient de poder preparar les intervencions, motiu pel qual no aprecien la urgència. El Sr. Mestre avança que votaran favorablement l’apreciació d’urgència, tot i que es queixa per la manca de consideració del Grup proposant, atès que han conegut el canvi pocs minuts abans d’iniciar-se la present sessió. Considera que se’ls hagués pogut comunicar ahir a darrera hora o, fins i tot, a primera hora d’avui la decisió de canviar la proposició i modificar l’ordre del dia. En segon lloc, entén que l’observació del procediment és important, ja que en aquest cas es tracta de modificar l’ordre del dia acordada en la Junta de Portaveus i, en conseqüència, s’hauria d’haver comunicat el canvi amb antelació i convocar aquest òrgan com ja s’ha fet en altres ocasions fins i tot deu minuts abans de començar la sessió plenària. La Sra. Recasens, que ja s’havia posicionat a favor de la urgència, precisa que ho fan en coherència amb l’actuació de CiU, que sempre ha acceptat els canvis que fan els Grups de manera sobirana. El Sr. Laporta admet que la intervenció de la Sra. Escarp està carregada de raó, però puntualitza que ahir van estar fins molt tard valorant les esmenes del Grup Socialista a la proposició inicial i que no ho han tancat fins aquest matí. Afegeix que s’havien plantejat convocar la Junta de Portaveus però no els ha donat temps. Lamenta, doncs, el trasbals que ha causat en la cambra el canvi proposat, i se’n disculpa, tot i que es referma en què han emprat el mètode consensuat. El Sr. Colomé intervé per posar de manifest una qüestió d’ordre, i demana que consti en acta que en aquests moments hi ha 28 membres del Plenari a la sala, i que si haguessin demanat ara la votació als qui consideren improcedent la urgència, el debat d’aquest punt hauria finalitzat. El President del Plenari del Consell Municipal intervé per puntualitzar que el ROM disposa que qualsevol òrgan col·legiat de l’ajuntament de Barcelona pot apreciar la urgència d’un assumpte plantejat fora de l’ordre del dia si hi ha una majoria absoluta a favor. En aquest sentit, constata que acaben de sotmetre-la a votació i que una majoria absoluta de regidors i regidores del Plenari n’han aprovat la urgència, de manera que no acaba d’entendre què pretén el Sr. Colomé. En conseqüència, apreciada la urgència, obre els torns de paraula. El Sr. Portabella agraeix que la majoria de grups municipals hagin apreciat la urgència de la moció, malgrat que no en comparteixin l’esperit. Fa avinent que consideren que han procedit adequadament en fer les consultes pertinents, tot i que no hagi estat possible convocar la Junta de Portaveus per manca de temps. Dit això, emmarca la proposició en un context de gran mobilització i organització civil, tant en l’àmbit social com en el polític, tal i com corroboren les imatges que ha deixat la gran manifestació de la Diada del 2012, amb riuades de persones que 4990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 van emplenar la ciutat provinents d’arreu de Catalunya a fi d’assolir un repte que fins uns dies abans ningú no creia que fos possible; igualment, es refereix a l’èxit rotund de la Via Catalana de l’Onze de Setembre de 2013 que va recórrer de cap a cap el país, i que qualifica de mobilització sense precedents i una mostra de civisme per a una reivindicació festiva, una concentració massiva de gent amb la clara finalitat de mostrar al món l’orgull de pertinença i la voluntat de ser. Constata, doncs, el gran èxit d’ambdues convocatòries, no només per la capacitat de mobilització de la ciutadania, sinó també per la capacitat d’organització per part de l’ANC i d’Òmnium Cultural entre d’altres, i perquè la capital de Catalunya va saber estar a l’altura de les necessitats organitzatives necessàries. Tot seguit, es refereix al repte que enguany l’ANC i Òmnium proposen aconseguir: formar una gran v humana, una lletra que ha esdevingut un símbol d’ençà de la Segona Guerra Mundial, quan els aliats la van adoptar com a senyal de resistència davant l’exèrcit alemany, i que en el cas de Catalunya representa la v de victòria, però també la de voler votar. Fa notar que aquesta V ha d’emplenar a vessar la Diagonal i la Gran Via, amb vèrtex a la plaça de les Glòries; i remarca que el repte organitzatiu és molt significatiu i la mobilització monumental. En aquest sentit, diu que són coneixedors que l’ajuntament de Barcelona participa en aquest formidable repte organitzatiu, però consideren positiu deixar constància en aquest Plenari, la darrera sessió abans de la celebració de l’Onze de Setembre, del suport de la capital del país a una proposta que demana que es garanteixi que la ciutat oferirà la màxima col·laboració en l’organització de la Diada d’enguany, que es preveu que sigui una nova fita del procés de transició nacional. Es refereix als inconvenients i a la necessitat de superar les adversitats, tant a títol individual com col·lectiu, de les ciutats, els països i les nacions, i al catalitzador que significa una gran mobilització civil com les que ja ha fet i la que farà el proper Onze de Setembre el poble de Catalunya. Fa notar, doncs, que existeix una força motriu excepcional: la fermesa d’un poble davant del que considera una injustícia i que es canalitza a través de la reivindicació, ja sigui de caràcter nacional o de caràcter social, atès que en ambdós casos allò que es defensa és la identitat i una societat més justa. Recapitula que és en aquest context que acaba de descriure que pretenen el vot a favor de la proposició que presenten, a favor dels qui, organitzats, defensen les seves idees pacíficament, dels qui fan una crida a la participació en un moment clau per al país, dels qui no tenen mandra i volen millorar la societat, i dels qui volen que el país pugui decidir. El Sr. Colomé observa que la proposició que presenta UpB té dues mancances; així, fa notar que, d’una banda, demana el suport explícit a dues entitats –l’ANC i Òmnium–, ambdues molt respectables però que no representen tota la ciutadania. En conseqüència, entenen que és una proposta partidista ja que només particularitza una expressió concreta, alhora que, com el mateix redactat del text demostra, és innecessària si allò que volen és parlar del paper de l’ajuntament de Barcelona com a garant del funcionament de la ciutat. D’altra banda, posa de manifest que la proposta reitera un compromís que aquest ajuntament ja ha assumit amb els vots de la majoria dels seus representants polítics i, per tant, entenen que és innecessària. Expressa que el seu Grup coincideix amb què l’Onze de Setembre és, des de sempre, un dia important per a la ciutadania de Catalunya i, per això mateix, podrien estar d’acord amb què l’ajuntament de Barcelona és manifestés donant suport a totes les celebracions cíviques i ciutadanes previstes. Justament per aquest motiu, precisa que el seu Grup havia fet una contraproposta al d’UpB, amb un redactat que reconeix com a inclusiu i ben allunyat de la intenció de donar suport a una celebració particular. En aquest sentit, destaca que, fins ara, catalans i catalanes tenien una bandera que els unia, i una diada que podien commemorar conjuntament i que això ja no és així. Altrament, considera que iniciatives com la que defensa UpB només tenen la intenció de fomentar la divisió, i els neguen la celebració conjunta. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4991 Fa avinent que la intenció del Grup Socialista és continuar parlant i treballant conjuntament, sobretot amb l’objectiu de defensar els drets i la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona, malgrat que UpB cerqui el conflicte. Ratifica que el seu posicionament és ferm: sí al diàleg, sí a l’acord i sí a cercar la forma efectiva i real d’exercir el dret a decidir; sí al reconeixement de Catalunya com a nació, sí a l’escola en català i sí a la defensa de la llengua i la cultura. Contràriament, assevera que estan en contra de promoure el xoc de trens, de la demagògia i en contra de considerar que una part de la societat, per molt majoritària que els sembli, està en possessió de la veritat. Finalment, fa notar que l’Ajuntament no necessita declarar que garantirà la bona celebració d’activitats tan importants com l’1 de Maig o el Dia de la Dona, que signifiquen posicionaments en defensa dels drets universals i, en definitiva, dels valors republicans. El Sr. Fernández Díaz puntualitza, en iniciar la seva intervenció, que el seu Grup serà favorable a l’exercici del dret de manifestació al marge d’ideologies i opcions personals i, a més, consideren que és un dret que s’ha de preservar i enfortir amb totes les conseqüències, i que cal defensar-lo per sobre d’altres drets i llibertats atesa la seva connotació democràtica. Feta aquesta declaració, argumenta un seguit de consideracions com a justificació del vot contrari que emetrà el seu Grup a aquesta proposició. En primer lloc, entén que l’ajuntament de Barcelona ha de promoure l’exercici lliure del dret de manifestació, això no obstant, no consideren que hagi d’expressar explícitament el suport a una manifestació concreta i, a més, treballar per garantir que sigui un èxit, i fa notar que, aquesta en concret, no deixa de ser una manifestació partidista i parcial. En segon lloc, esmenta un seguit de qüestions que, en la seva opinió, sí que hauria de garantir i tenir en compte el govern de la ciutat, entre les quals el fet que no tots els barcelonins es manifestaran en la concentració de l’Onze de Setembre, i l’Alcalde també haurà de garantir, per exemple, que tinguin assegurada la mobilitat en totes les direccions de la ciutat. En aquest sentit, pregunta a l’Alcalde si la manifestació ha estat autoritzada per l’Ajuntament, havent fet prèviament un estudi de les afectacions de mobilitat, transport públic i desplegament de guàrdia urbana, entre altres aspectes; i pregunta si no ha estat que, altrament, l’ANC i Òmnium Cultural han triat el traçat de la manifestació i l’Alcalde, a remolc de les tesis independentistes, ha hagut de donar el vistiplau al marge dels interessos de la ciutat i dels barcelonins que no hi volen assistir. Seguidament, puntualitza les paraules del Sr. Portabella i diu que la v era el símbol de la victòria dels aliats enfront dels nazis, i adverteix que ni a Barcelona ni a Catalunya no hi ha ni una cosa ni l’altra, sinó que tots són barcelonins i catalans, independentment dels qui advoquen per separar Catalunya d’Espanya i dels qui se senten catalans i orgullosament espanyols alhora. Remarca que aquesta dicotomia que es planteja, que alguns volen exemplificar amb la resistència dels aliats i la seva victòria enfront dels nazis, transmet un missatge molt perillós de segregació que el Grup del PP no accepta. I, en aquest sentit, posa com a exemple la commemoració enguany del centenari de la Primera Guerra Mundial, amb motiu del qual han constatat que els estats europeus treballen junts per la reconciliació; igualment, es refereix que en la mateixa línia ha anat la commemoració del setantè aniversari del desembarcament de Normandia. Per tant, els suggereix que si allò que volen és dibuixar lletres pels carrers de Barcelona, més que la v dels aliats contra els nazis, val més que escenifiquin una r de reconciliació o una j de junts, amb les quals tots se sentiran molt més representats. La Sra. Sanz justifica el suport del seu Grup a la proposició, tal com ja va fer amb la Declaració Institucional, per coherència, per compromís democràtic i per convenciment polític. Pel que fa a la coherència, recorda que ja fa un any, a la comissió de Presidència i Règim Interior, van donar suport a una proposició del Grup d’UpB que demanava la col·laboració de l’Ajuntament amb l’ANC per a l’Onze de Setembre, en els mateixos termes que avui expressa la present proposició, a fi que els actes es poguessin dur a terme sense entrebancs i amb les condicions de seguretat 4992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 necessàries, de la mateixa manera que en altres activitats ciutadanes. Afegeix que també fa un any que en sessió de Plenari es va debatre una proposició d’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, a la qual també van donar suport. Quant al compromís democràtic, fa avinent que ICV-EUiA forma part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un procés obert a tota la societat política i civil que ha de sumar tothom sense excloure ningú, atès que el dret a decidir és una qüestió democràtica fonamental, i no es tracta només de posicionar-se sobre un o altre model d’estat, sinó en totes les qüestions sobre les que la ciutadania reclama opinar. Es refereix, en aquest sentit, a què fa un moment els Grups de CiU i del PP novament han coincidit per aprovar el projecte d’ampliació de La Maquinista, amb molts detractors entre la ciutadania, i s’han negat a obrir un procés participatiu per saber què n’opina i com vol que sigui el projecte. Així, remarca que una vegada més s’ha negat a la ciutadania el dret a decidir, amb la qual cosa el Grup del PP és coherent, però no és comprensible en el cas de CiU. En conseqüència, el seu Grup es postula per decidir-ho tot, des del model d’estat, i el de ciutat i sobre tot allò que els afecta com a ciutadans, tal i com demostra el fet que en una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir celebrada fa uns dies al Parlament de Catalunya, el seu grup parlamentari va exigir al president Mas que quan parlés amb el president Rajoy no es limités a fer-ho de la consulta, sinó també dels problemes que afecten la vida quotidiana com ara la pobresa, els desnonaments o l’atur, tots plegats problemes molt greus. Malgrat això, temen que al pas que van les decisions del govern de la Generalitat i les majories parlamentàries que aconsegueix, es trobaran potser que assoleixen la sobirania plena però sense país on exercir-la. Quant al convenciment polític, el tercer argument amb què justifiquen el vot favorable a la proposició, fa avinent que l’activitat d’enguany per a la Diada serà l’expressió per refermar el seu compromís amb el dret a decidir, i per aquest motiu ICV-EUiA participarà en la V del proper Onze de Setembre. Finalment, fa una esmena in voce a la proposició, i demana que hi suprimeixin la darrera frase del text on diu “sigui quin sigui el seu origen i sigui quina sigui la seva llengua habitual”, ja que consideren que no cal especificar perquè, de catalans i catalanes, en són tots els qui viuen i treballen a Catalunya. El Sr. Ciurana esmenta els quatre motius principals que justifiquen el suport del govern municipal a la proposició. En primer lloc, per responsabilitat, atès que es feina del govern garantir la seguretat a l’espai públic davant d’una mobilització d’aquestes característiques, promoguda per unes entitats que ja han demostrat sobradament la seva capacitat de mobilització, basada sempre en un civisme exemplar, serena, democràtica i persistent. En segon lloc, al·lega com a motiu la vocació de Barcelona com a capital del país i la voluntat d’exercir com a tal, per la qual cosa la ciutat no pot restar al marge la commemoració de la Diada nacional l’any del Tricentenari i en un moment important per al país. En tercer lloc es refereix a l’oportunitat de projecció de la ciutat al món arran d’una mobilització de tal magnitud que, alhora, posa de manifest arreu els valors dels catalans i de les catalanes, sobretot el valor de viure lliures, pel qual també lluitaven els catalans de fa tres-cents anys, el de la identitat i el de fer avançar el poble col·lectivament. Finalment, manifesta que un tercer motiu és la convicció, ja que la reivindicació de l’Onze de Setembre també forma part de l’ideari polític del govern de la ciutat, és a dir, la relació de Barcelona com a capital de Catalunya amb el procés que viu el país. Significa que el proper Onze de Setembre molts ciutadans formaran una V a la ciutat, de voluntat, de volem votar i de victòria que, puntualitza, no és la del sí o la del no, sinó la del dret a decidir; i afegeix que està convençut després de la Diada les lletres seran e d’esperança, i d’il·lusió i la f de futur, que formen part d’un abecedari amb voluntat de construir un país nou. El Sr. Portabella enceta els torns de rèplica referint-se a la intervenció del Sr. Colomé, que puntualitza posant de manifest que ahir mateix el Grup del PSC va presentar una esmena a la proposició que es referia a totes les celebracions de l’Onze de Setembre, que els van acceptar i, a més, hi van afegir la referència a la NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4993 gran manifestació de la V que es farà a Barcelona, cosa que el Grup Socialista no va acceptar. Assegura que tenien tota la voluntat d’arribar a un acord perquè, en presentar una proposta en el mateix sentit per a l’Onze de Setembre d’ara fa un any, el llavors president del Grup Socialista es va abstenir, cosa que els animava a creure que ara podien tornar a aconseguir que s’abstinguessin. Diu que no pot acceptar de cap manera que el Sr. Colomé qualifiqui el proper Onze de Setembre com el de la divisió, i entén que ho fa des del desconeixement del que són aquestes manifestacions, en les quals, durant molts anys, pràcticament no hi havia cap formació política llevat d’ERC, que fa molts i molts anys que es manifesta aquesta data. Rebat, doncs, que aquest Onze de Setembre, que s’augura com el més majoritari dels dos darrers anys, sigui el de la divisió, i conclou que la V serà la de votar i la de victòria. El Sr. Colomé, dirigint-se al president del Consell Municipal, demana que, atesa la importància del present debat, es tanquin les portes de la sala perquè el seu Grup sol·licita una votació nominal; dit això, anuncia que se saltarà la intervenció perquè això es faci immediatament i no pas en acabar totes les intervencions de rèplica. I, dirigint-se al Sr. Portabella, li reclama que no doni lliçons. El Sr. Ciurana avança que no seguirà la tàctica de Marco Pannella en el parlament italià, que parlava durant hores i hores a fi de bloquejar la tramitació de segons quins projectes de llei. Tanmateix, observa que la tàctica de regat curt no funciona en qüestions com la que ara els ocupa; posa en relleu que la mobilització que està vivint el poble de Catalunya és massiva, i que la resposta del poble de Barcelona ha estat majoritària. Remarca que el que estan decidint és consubstancial a l’exercici d’un dret democràtic dels ciutadans de Barcelona a defensar i a dibuixar el seu futur; adverteix que no es pot jugar amb la il·lusió de dues i tres generacions, que l’Onze de Setembre i el 9 de novembre propers tenen l’oportunitat de decidir el seu futur col·lectiu i considera, doncs, que aquesta és la qüestió essencial de què estan parlant: de l’exercici d’un dret legítim a dibuixar el futur col·lectiu. La Sra. Sanz intervé per demanar que se’ls aclareixi si s’ha acceptat l’esmena presentada pel seu Grup. El Sr. Portabella enceta la seva resposta fent avinent que els acaben d’informar s’ha produït una incidència a l’exterior de la sala, la caiguda d’un membre del govern, per al qual requereixen assistència. Seguidament, el President del Plenari suspèn la sessió, que es reprèn dos minuts després, moment en què el representant del Grup del PP demana intervenir per evidenciar una qüestió d’ordre. El Sr. Fernández Díaz considera que les portes havien d’estar tancades, i que la situació que s’ha produït ha estat un estratagema per guanyar temps i evitar la pèrdua de vots, cosa que qualifica de frau democràtic. El President tanca els torns d’intervenció i crida a l’ordre els membres del Plenari. Precisa que ha suspès la sessió en el moment que els han comunicat la incidència; recapitula que hi havia damunt la taula la proposta del Grup d’ICV-EUiA d’una modificació del text que han de votar, i pregunta al Grup proposant si l’accepta. El Sr. Portabella confirma que l’accepten perquè consideren que en afegir a la frase “el dret a decidir dels catalans i les catalanes, sigui quin sigui el seu origen i sigui quina sigui la seva llengua habitual” té la voluntat de no deixar ningú de banda. Davant del requeriment del President que es limiti a dir estrictament si accepten o no i no pas que ho justifiquin, el Sr. Portabella replica que s’ha limitat a explicar el perquè. Tot seguit, el President del Plenari enceta una explicació sobre la petició la del Sr. Colomé en nom del Grup Socialista, moment en què es interromput pel Sr. Fernández Díaz, el qual es refereix a la seva primera intervenció en què ha dit que aplicant el ROM no es pot permetre atendre la proposició del Grup d’UpB, però que malgrat això, i emparant-se en la cortesia municipal, estaven disposats a votar-la. 4994 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 En aquest sentit, fa notar al President del Consell Municipal que ha donat la paraula al Grup d’ICV-EUiA quan només la podia prendre el Grup proposant per tancar el debat. Observa que el seu Grup s’ha abstingut de dir res en aquell moment, però vol deixar constància que, de sobte, l’Alcalde ha sortit de la sala en el moment que s’ha informat de la incidència d’un membre del govern, i que ha tornat a entrar a la sala amb els regidors que estaven absents que, si s’hagués tancat la porta, no haurien pogut votar. Seguidament, intervé el Sr. Alcalde per aclarir que ha sortit de la sala perquè l’han informat que hi havia una persona que havia caigut, en conseqüència nega rotundament que es tracti de cap estratagema i proposa al Grup del PP que aquesta persona no voti. Finalment, el President del Plenari del Consell Municipal tanca definitivament les intervencions i aclareix, abans de donar inici a la votació nominal, que aquesta, segons el ROM, pot ser sol·licitada per qualsevol regidor o regidora i ser apreciada pel Plenari, per la qual cosa pregunta als grups municipals si hi estan d’acord. En no rebre cap manifestació en sentit contrari, el President ordena l'inici de la votació, i el Secretari crida per ordre alfabètic els membres de la Corporació que, en ser cridats, respondran sí, no o m'abstinc. Carmen Andrés i Añón: No Gerard Ardanuy i Mata: Sí Elsa Blasco i Riera: (absent) Raimond Blasi i Navarro: (absent) Eduardo Bolaños Rodríguez: No Núria Carmona Cardoso: No Míriam Casanova Domènech: No Jaume Ciurana i Llevadot: Sí Gabriel Colomé i García: No Ma. Pilar Díaz López: No Assumpta Escarp i Gibert: No David Escudé i Rodríguez: No Guillem Espriu i Avendaño: No Ángeles Esteller Ruedas: No Teresa M. Fandos i Payà: Sí Alberto Fernández Díaz: No Joaquim Forn i Chiariello: Sí Eduard Freixedes i Plans: Sí Ricard Gomà Carmona: Sí Mercè Homs i Molist: Sí Sara Jaurrieta i Guarner: No Joan Laporta i Estruch: Sí Jordi Martí i Galbis: Sí Gloria Martín Vivas: No Joaquim Mestre Garrido: Sí Immaculada Moraleda i Pérez: No Xavier MullerasVinzia: No Belén Pajares Ribas: No Jordi Portabella i Calvete: Sí Joan Puigdollers i Fargas: Sí Oscar Ramírez Lara: No Sònia Recasens i Alsina: Sí Isabel Ribas Seix: Sí Irma Rognoni i Viader: Sí Montserrat Sánchez Yuste: No Janet Sanz i Cid: Sí Joan Trullén Thomas: No Francina Vila i Valls: Sí Alberto Villagrasa Gil: No Antoni Vives i Tomàs: Sí Xavier Trias i Vidal de Llobatera: Sí NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4995 Acte seguit es procedeix a l’escrutini dels vots que dóna el resultat següent: 19 sís i20 nos. Es Rebutja la moció en debat amb vint vots en contra –emesos pels Srs. Trullén, Colomé, Espriu i Escudé i les Sres. Escarp, Jaurrieta, Andrés, Moraleda, Díaz, Sánchez i Carmona, i també pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova–, i dinou vots a favor de la resta de membres del Consistori presents a la sessió. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Socialista Pc 1. Que el Govern de la ciutat insti la Generalitat de Catalunya a fer les modificacions necessàries per tal que el 100% de la recaptació de l'impost sobre les estades en establiments turístics que s'ingressa a la ciutat de Barcelona es cedeixi a l'Ajuntament de Barcelona, per destinar-lo íntegrament a finançar l'increment de despesa de serveis a la ciutat (neteja, seguretat,...), la promoció, el procés de descentralització i la desestacionalització del turisme, així com els impactes negatius que comporten una excessiva aglomeració turística. La Sra. Jaurrieta formula el prec referint-se a què el govern municipal ha manifestat en diverses ocasions que la taxa turística era finalista, de manera que els recursos obtinguts només es podien dedicar a la promoció turística, tal i com marca la llei, i al·lega que el seu Grup ho troba injust perquè l’afluència turística obliga la ciutat a ampliar molts serveis municipals adreçats indistintament a residents i visitants, com ara la neteja, la seguretat, promoció cultural o mobilitat; i remarca que el turisme provoca impactes negatius arran de la concentració en determinats indrets de la ciutat que, al seu parer, caldria compensar. Afegeix que el disseny de la taxa fa que només un terç es quedi a l’Ajuntament, i entenen que no s’adequa a les capacitats de les administracions locals a l’hora d’obtenir un retorn fiscal del fenomen turístic, tal i com passa amb els impostos autonòmics i estatals. Així doncs, posa de manifest que els impostos municipals no es beneficien amb l’increment de l’activitat turística, de manera que es troben davant la paradoxa, d’una banda, de la necessitat d’incrementar la despesa en serveis i, d’altra banda, una limitada incidència de la taxa turística, motiu pel qual el seu Grup reclama el cent per cent de la recaptació d’aquest impost per a l’Ajuntament i que, alhora, es pugui destinar a pal·liar els impactes negatius que provoca el turisme. La Sra. Recasens recorda que l’impost turístic es va consensuar i aprovar al Parlament de Catalunya a finals de 2011; es refereix, també, a què l’impost turístic ha estat una reivindicació que es remunta a molts anys enrere, fins que no es va obtenir el consens imprescindible amb el sector per posar-lo en marxa. Destaca que el consens va passar també per l’establiment del percentatge que haurien de rebre els ajuntaments i el que hauria de gestionar l’Agència Catalana de Turisme i la Generalitat, la manera de fer-ho. Indica que la taxa turística, en ser un impost finalista, té pautat tot allò a què s’ha de destinar. Concreta que Barcelona va negociar l’obtenció d’un percentatge d’aquest impost, que arriba a una mitjana entorn del 34% de la recaptació, mentre que la resta, d’una manera o altra, també reverteix a la ciutat. La Sra. Jaurrieta pregunta si el govern accepta el prec, atès que la Tinent d’Alcalde ha donat a entendre que l’Ajuntament està lligat de mans i peus pel que fa a l’obtenció dels recursos generats per la taxa turística, marcats per llei. Entén, però, que aquest argument és una excusa, i li pregunta com és possible que ajuntaments de ciutats com París o Roma rebin la totalitat de l’import d’aquest impost. En conseqüència, demana a la Sra. Recasens que accepti estudiar aquesta possibilitat, i insisteix a preguntar per què nega a la ciutat els vint milions d’euros 4996 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 de recursos de la taxa turística que el 2013 va recaptar Barcelona per aquest concepte, dels quals, però, només va poder disposar de 6,5 milions d’euros en aquest exercici concret. Fa notar a la Tinent d’Alcalde que no defensa la ciutat ni li permet que decideixi en què destina aquests recursos. La Sra. Recasens recorda que el 2007 l’alcalde Hereu i el Sr. Gaspar van descartar l’aplicació de l’ecotaxa; que el novembre de 2009, un informe municipal considerava inviable el cobrament d’aquest impost per pernoctació; que el juliol de 2010 el gremi expressa el rebuig a la taxa, tot i l’aval de Turisme de Barcelona. En conseqüència, pregunta a la Sra. Jaurrieta per què la seva formació no va platejar llavors el que avui proposa. No s’accepta el prec en debat. Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA Pc 2. Que l'Alcalde condemni de forma solemne i contundent els bombardeigs i atacs que l'exèrcit d'Israel està efectuant sobre Gaza, que suposen una massacre a la població civil d'aquesta ciutat agermanada amb Barcelona, i que forma part de les ciutats prioritàries a les quals es presta una especial atenció, en el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Solidaritat i Pau. Que aquesta condemna es trameti de manera formalitzada a les autoritats de Gaza. El Sr. Gomà fa avinent que d’ençà del 8 de juliol que assisteixen al que qualifica de vergonya mundial: l’ofensiva bèl·lica d’Israel sobre la població palestina de Gaza, una massacre amb impunitat. Remarca que en quinze dies de bombardejos han mort entorn de set-cents persones, cent setanta infants, entorn del 75% entre la població civil. Fa notar que aquestes xifres tenen rostre, com els dels quatre nens que el 25 de juliol jugaven a la platja i que van ser assassinats per dos projectils israelians, o els de les víctimes d’abans d’ahir en una escola de Nacions Unides. Assenyala que el dimecres d’aquesta mateixa setmana, Nacions Unides ha aprovat una resolució de condemna de l’ofensiva militar israeliana, i ha decidit la creació d’una comissió per investigar els crims i les violacions del dret internacional comeses a Gaza; i afegeix que Barcelona no ha restat indiferent davant de tot plegat, i, per tant, consideren que l’Ajuntament, amb l’Alcalde al capdavant, ha d’expressar condemna i solidaritat, empatia i proximitat amb la gent de Gaza. Recorda que d’ençà del 1998 Gaza i Barcelona són ciutats germanes, que el 2005 es va inaugurar a la ciutat palestina el parc Barcelona, destruït el 2009 per les bombes israelianes i que, de seguida, es va activar la cooperació per la reconstrucció. Remarca, doncs, que són molts anys de vinculació intensa entre ambdues ciutats i, per tant, demanen a l’Alcalde un acte de coherència amb aquesta trajectòria d’implicació amb Gaza, tal i com ja ha fet Nacions Unides condemnant solemnement els atacs israelians i la tramesa formal d’aquesta condemna a les autoritats de Gaza. Posa en relleu que Barcelona continua sent ciutat de referència, de cooperació, de pau i de drets humans, i que això passa avui per estar a prop de Gaza i per condemnar rotundament la massacre contra la seva població. El Sr. Alcalde avança que faran una condemna solemne, vinculada a la Declaració de la Comissió de Pau i Diplomàcia de les Ciutats, a la qual s’adhereix, canviant només una frase al final, i que resumeix en l’expressió del condol a les famílies de les víctimes i el rebuig davant de les morts de població civil, atès que aquests fets no només vulneren els drets humans, sinó que alhora suposen un bloqueig del procés de pau; demanen encaridament als respectius governs d’Israel i de Palestina, el respecte als drets humans i al Dret Internacional, així com l’aplicació efectiva de les diverses solucions de les Nacions Unides amb l’objectiu d’establir la pau a la regió. Demanen que cessin els atacs per part de l’exèrcit israelià i les milícies de Hamàs, i que les parts trobin vies de diàleg que permetin avançar en la consecució de la pau a la zona. Condemnen especialment els atacs que afecten la població civil palestina, que han causat baixes entre la població més NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4997 vulnerable, entre la qual els infants; i reiteren la voluntat de continuar treballant per la pau en el si de les ciutats i els governs locals units. Entén que això és el que han de demanar a totes les parts i fer-los-ho saber, i que d’una vegada es posi fi a una situació que també qualifica de vergonyosa per a la humanitat. El Sr. Gomà es felicita sincerament perquè l’Alcalde hagi donat suport al prec, alhora que posa de manifest que subscriuen la Declaració que ha llegit, que consideren que fa honor a la trajectòria d’agermanament i de cooperació de Barcelona amb Gaza, i remarca la importància de posar tots els esforços amb l’objectiu que cessi l’ofensiva militar contra la població civil de Gaza, en un conflicte entre Israel i Palestina d’una simetria inexistent: l’estat d’Israel amb una maquinària de guerra impressionant, que massacra la població civil de Gaza. Finalment, al·lega que, més enllà d’aquesta condemna i de la solidaritat expressada, cal activar els mecanismes de la cooperació en un escenari postbèl·lic, de manera que la població de Gaza rebi el suport i l’afecte de la ciutadania de Barcelona, una manera d’actuar que situarà novament la ciutat com a punta de la llança de la solidaritat mundial. El Sr. Alcalde diu que el diàleg és l’única eina perquè les coses tirin endavant, però també que és del tot necessari que els actors internacionals actuïn. Assenyala que l’ajuntament de Barcelona, en coordinació amb l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins i les ONG de Barcelona que treballen sobre el terreny, aportarà una quantitat inicial de 75.000 euros per minimitzar la situació d’emergència a la Franja de Gaza. Pc 3. Que el govern municipal adopti els acords necessaris per concretar el compromís de l'Alcalde amb la Plataforma salvem Botticelli d'aturar el projecte de construcció d'un aparcament a la plaça Botticelli. El Sr. Gomà es refereix al pla especial de la plaça Botticelli, aprovat amb el suport del govern i el Grup del PP, que havia estat votat desfavorablement al Consell de Districte d’Horta-Guinardó, que el març passat, mitjançant una proposició del seu Grup, havia demanat la suspensió de la totalitat del procés. Justifica la presentació del prec, doncs, perquè consideren que no s’han de perdre els usos públics ciutadans de l’espai de la plaça, encara menys si es per fer- hi un aparcament privatiu, en favor d’un model determinat de superfície comercial que no és necessària. Assenyala que el barri ha articulat una resposta contrària al projecte a través de la plataforma “Salvem Botticelli”, composta per quatre organitzacions veïnals, dues coordinadores i tretze entitats que reben el suport del Consell de la Joventut de Barcelona i de la Federació d’Associacions de Veïns. Recorda que l’Alcalde va rebre el 26 de juny passat els veïns i les veïnes agrupats en la plataforma esmentada, i que es va comprometre de paraula a aturar el procés i de reiniciar-lo des de zero i amb participació ciutadana. Per tant, el seu Grup reclama la concreció del compromís, adoptant tots els acords necessaris a fi de formalitzar-lo en benefici dels veïns i les veïnes i el teixit comercial d’Horta. La Sra. afirma, quant a la part propositiva del text que fa referència a què el govern concreti el compromís assumit per l’Alcalde, que el govern compleix el que diu i, per tant, ratifica que el compromís significa treballar amb les persones que viuen en l’entorn de la plaça de Botticelli a fi de compartir els suggeriments sobre els usos d’aquest espai. Precisa que ja s’ha concretat una data per iniciar el procés de diàleg. El Sr. Gomà entén que s’accepta el prec, i se’n felicita perquè és el reflex de la capacitat dels veïns i veïnes d’Horta de comprometre’s amb la defensa de l’espai de la plaça de Botticelli. Insisteix, però, que cal tenir en compte que s’ha iniciat un procés d’atorgament de llicències i d’adjudicació, de manera que encetar el diàleg cap a un model radicalment diferent d’usos públics en comptes de privatius de la plaça ha d’implicar, per força, acords i decisions molt concretes quant a fer marxa enrere en els contractes d’adjudicació i les llicències d’obres i, en conseqüència, redactar un 4998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 nou pla especial i de millora urbana per retornar el subsòl a l’estat original i evitar la construcció de l’aparcament en un futur. La Sra. observa que primer cal parlar i treballar amb els veïns per definir conjuntament quin és el model de plaça que vol la majoria de residents d’Horta, de la Vall d’Hebron i del barri de La Clota. Del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona Pc 4. Que el govern municipal lliuri la seva informació fiscal i pagui els impostos de l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Agència Tributària de Catalunya. El Sr. Portabella recorda que el març passat la Generalitat va fer una crida als ciutadans amb residència fiscal a Catalunya perquè lliuressin voluntàriament la seva informació fiscal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), a través d’internet o presencialment a les oficines de la xarxa de tributs de Catalunya. Per tant, amb aquest prec, demanen a l’ajuntament de Barcelona que lliuri la seva informació fiscal i que ingressi els seus impostos a l’ATC. Aclareix que es tracta d’un mecanisme perfectament legal i que compta amb seguretat jurídica, atès que aprofita el conveni de finestreta única tributària. El Sr. Alcalde accepta el prec per la voluntat de continuar col·laborant estretament amb la Generalitat en la creació d’estructures d’estat; precisa que estan treballant amb l’ATC l’elaboració d’un conveni de col·laboració que preveu l’adhesió de l’Ajuntament a la xarxa de tributs; i estan pendents que la Generalitat acabi desenvolupant la futura administració tributària catalana, que ha de marcar les línies definitives d’actuació. El Sr. Portabella agraeix l’acceptació del prec, alhora que reconeix que no és senzilla l’organització de la futura administració tributària catalana, tot i que estan convençuts que l’ajuntament de Barcelona pot ajudar-hi força perquè disposa de la infraestructura i el coneixement. El Sr. Alcalde admet que cal un bon coneixement i col·laboració de les administracions, i constata que va pel bon camí. Pc 5. Que el govern municipal doti pressupostàriament el projecte ÈXIT1 per poder-lo aplicar durant tot els curs 2014/15 a tots els centres públics de secundària. El Sr. Portabella, en la seva condició de republicà, reconeix l’educació com a principi fonamental, motiu pel qual confirma que el seu Grup ha estat molt atent a les propostes que el govern fa en aquest àmbit, entre les quals destaca el programa Èxit. Precisa que durant el curs 2012-2013 van participar-hi vint-i-sis centres d’ensenyament públic dels seixanta-tres que imparteixen educació secundària a la ciutat, i que el Consorci d’Educació hi va destinar un pressupost de 162.360 euros. Es refereix també al programa “Èxit- Repesca d’estiu 2013”, en què van participar 44 centres públics i 13 de concertats, comptant amb un pressupost total de 161.451 euros. Fa avinent que consideren útils els programes esmentats, però fa notar que s’esmerça el mateix pressupost en ambdós, tot i que el de repesca dura només unes setmanes, motiu pel qual amb aquest prec demanen que s’ampliï el programa Èxit a la totalitat dels centres d’ensenyament secundari de la ciutat, ja que estan convençuts que pot ajudar a què disminueixi el fracàs escolar, que proporciona un acompanyament adequat als nois i noies que se’n poden sortir, però que tenen una situació familiar complicada; i perquè valoren positivament el contingut del programa. El Sr. Ardanuy puntualitza, a fi d’acceptar el prec, algunes de les dades que ha esmentat el Sr. Portabella, i assenyala que per al curs finalitzat enguany s’han incrementat els recursos econòmics i el nombre de centres, de manera que hi han participat 33 instituts i 83 escoles d’educació infantil i primària que també s’han adscrit al programa. En conseqüència, apunta que s’ha incrementat la dotació econòmica del programa Èxit durant el curs a 254.000 euros; posa en valor que el NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 4999 programa Repesca d’Estiu ha contribuït a aquest increment pressupostari, atès que ha donat a conèixer el programa a molts més centres. Seguidament, introdueix l’esmena in voce que el programa és voluntari, i que allò que intenten és donar-lo a conèixer al màxim de centres possible a fi que s’hi incorporin progressivament al projecte, cosa que comportarà l’increment de recursos gradualment. Pel que fa als resultats, explicita que a Barcelona el percentatge de graduats és del 89%, que sobrepassa de quatre punts els objectius 20-20 de graduats, que és del 85%; afegeix que, en totes les etapes formatives, el programa ajuda a millorar la qualitat acadèmica i els resultats. El Sr. Portabella agraeix l’acceptació del prec, i es reafirma en què l’educació secundària és una part essencial de la formació de les persones. Pel que fa a l’esmena, diu que l’entenen en positiu; i quant a la voluntat d’impulsar el programa, avisa que s’obtindran unes conseqüències o unes altres depenent de la disponibilitat pressupostària. d) Preguntes Del Grup Municipal Socialista Pg 1. Què considera l'Alcalde que és un "moment dolç" i creu que Barcelona s'hi troba? El Sr. Colomé inicia la intervenció referint-se a què el 5 de juliol passat l’Alcalde va afirmar en una jornada municipal de CiU que l’àrea metropolitana de Barcelona està en un moment dolç, i pregunta a què es refereix amb aquesta asseveració i si és aplicable a la ciutat de Barcelona. El Sr. Alcalde diu que es referia a l’àrea metropolitana i també a Barcelona, i aprofita per fer avinent al Sr. Colomé que se sent gratament sorprès pel seguiment que fa dels actes de partit. Puntualitza que va expressar en aquell acte que, malgrat la crisi econòmica, social, institucional i de model d’estat, Barcelona i la seva àrea metropolitana estan en un bon moment i que poden ser la punta de llança de sortida de la crisi, i va afegir que tot i això a la ciutat hi ha cent mil persones aturades, cosa que és intolerable. El Sr. Colomé confirma que segueix els actes de partit perquè forma part de la seva feina; en conseqüència, replica que l’afirmació que Barcelona passa per un moment dolç és força qüestionable, atès el 17% d’atur; la necessitat d’incrementar d’un 40% els projectes orientats a la infància en situació de vulnerabilitat; el fet que a la ciutat els infants són els principals perjudicats per la crisi; que més de tres-centes famílies hagin hagut de recórrer als serveis d’emergència social; la precarietat laboral que comporta el model econòmic que se sustenta en un turisme de baixa qualitat i el trencament del model de comerç de proximitat; l’increment de les desigualtats entre els barris, molts dels quals no reben inversions d’aquest ajuntament, que tampoc no els escolta ni hi dialoga. Entén, per tant, que és molt agosarat dir que la ciutat viu un moment dolç, i demana a l’Alcalde que no malmeti l’herència que ha rebut. El Sr. Alcalde replica que l’herència rebuda no és per llançar campanes al vol, altrament, s’ha trobat una situació força complicada. Considera que el Sr. Colomé ha tret de context la seva frase, i que la va expressar per crear il·lusió i entusiasme, tenint en compte que Barcelona és la dinovena ciutat més competitiva del món, la desena en inversió estrangera directa, la sisena millor marca de ciutat, la quarta ciutat del món en congressos i ocupa un lloc rellevant entre les smartcities. Admet, però, que la taxa d’atur és intolerable, i la feina de l’ajuntament és fer que s’acabi donant empenta per tirar endavant atraient capacitat d’inversió, activitat econòmica i sabent-ho repartir. 5000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 2. Ha autoritzat el Govern Municipal les obres i activitats que s'estan duent a terme a Can Vies, amb les preceptives llicències i autoritzacions, o en el seu cas, compten amb la pertinent notificació? El Sr. Fernández Díaz recorda que ja han transcorregut dos mesos d’ençà del desallotjament i inici de l’enderroc de Can Vies, així com la denúncia del seu Grup per la manca de fermesa de l’Alcalde davant dels radicals, la cessió al xantatge dels violents i el greuge generat amb els veïns que tenen problemes amb l’Ajuntament, però no pas per això es dediquen a cremar contenidors. Dit això, justifica la formulació de la pregunta per saber si les actuacions de l’Ajuntament i dels col·lectius de Can Vies s’ha fet dins de la legalitat estricta, i si compten amb les llicències i autoritzacions d’aquesta administració quant a la instal·lació de contenidors de runa a la via pública, les obres d’estabilització de l’edifici, les connexions de llum i d’aigua; i es refereix, també, a l’obtenció de permisos per a la celebració de concerts i barbacoes a Can Vies. Reclama una resposta pel que fa a cadascuna de les llicències o autoritzacions a què es refereix la pregunta, i diu que confia que sigui afirmativa en tots els casos. El Sr. Alcalde fa avinent que intenten buscar vies de diàleg i d’entesa per trobar una bona solució per a Can Vies, que no és pas un assumpte senzill; en conseqüència, considera que en comptes de dedicar-se a posar el dit a la nafra, tots plegats haurien de treballar per trobar un desllorigador a la situació. Assenyala, recapitulant les actuacions, que des del primer dia es va fer un plantejament amb la FAVB i el Centre Social de Sants per establir unes condicions, a les quals afegeix que és imprescindible que no hi hagi hostilitat ni violència contra la ciutadania i els seus representants per poder obrir el procés de negociació. Confirma, per tant, que el futur de Can Vies es decidirà amb el consens de veïns i veïnes i del teixit social de Sants. Continua dient que per garantir la seguretat de les obres a Can Vies és imprescindible definir un projecte i sol·licitar la llicència corresponent; i en base a aquestes premisses, l’Ajuntament pot cedir l’ús a precari de Can Vies al col·lectiu, tenint en compte sempre l’objectiu urbanístic futur. Remarca que tot plegat ha de transcórrer per la via de les mínimes normes de convivència a fi de trobar solucions, altrament, lamenta que el Grup del PP opti per la via dels enfrontaments. El Sr. Fernández Díaz replica que allò que no estan disposats a acceptar és que s’obri barra lliure d’infracció d’ordenances i de lleis, i que l’alcalde de Barcelona consenti la infracció de la legalitat discriminant els veïns en funció de si cremen contenidors o no. Insisteix que l’Alcalde no ha respost la pregunta, i precisa que no li ha preguntat pas pel seu tarannà i capacitat de diàleg en tot aquest assumpte, sinó pel compliment de la llei i de les ordenances, i reclama una resposta expressa. Reitera que els col·lectius ocupants de Can Vies fa dos mesos que celebren concerts, barbacoes i sessions de cinema a la fresca; igualment, es refereix a les obres de consolidació iniciades a l’edifici i pregunta novament si existeix llicència i autorització per a tot plegat. Si la resposta és negativa, sabent l’Alcalde que s’estan infringint la llei i les ordenances i, fins i tot, desobeint instruccions de bombers, consideren que, a més de ser una irresponsabilitat política i de govern, pot estar incorrent en responsabilitat legals. El Sr. Alcalde assegura que fan la feina que els pertoca, des del diàleg i la bona entesa, per trobar solucions definitives per a Can Vies. Tanmateix, constata que el Grup del PP s’estima més l’enfrontament i les provocacions, un plantejament amb el qual dissenteix absolutament. Altrament, diu que continuaran aplicant les normatives i fent que es compleixin, sempre, però, amb voluntat d’entesa. Pg 3. Com valora l'informe de la Sindicatura de Comptes del Fòrum de les Cultures 2004, i quines actuacions durà a terme arran el mateix? NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5001 El Sr. Fernández Díaz es refereix a la celebració, ara fa deu anys, del Fòrum de les Cultures i al seu cost de 240 milions d’euros, que va absorbir durant tres exercicis consecutius el 47% de la inversió municipal. Recorda que fa dos mesos que va preguntar a l’Alcalde en aquesta cambra quan podrien accedir als comptes de l’esdeveniment a fi de fiscalitzar la despesa i, també, supervisar els contractes. Remarca que durant deu anys, el seu Grup ha demanat en seixanta ocasions l’accés a aquests comptes, sense haver-ho aconseguit mai. Precisa que el 2005 van demanar al Parlament de Catalunya que la Sindicatura de Comptes redactés un informe de fiscalització del Fòrum, petició que va ser rebutjada perquè el tripartit governant a la Generalitat hi va votar en contra, i que no va ser acceptada fins al gener de 2011, quan van tornar a presentar-la i es va aprovar per unanimitat. Així doncs, a través d’aquest informe de la Sindicatura han tingut coneixement de les innombrables irregularitats, i lamenten que no s’hagués acceptat la proposta del 2005, atès que el retard, al qual cal sumar-hi el de la mateixa Sindicatura en redactar l’informe, molt probablement moltes de les irregularitats detectades no haurien prescrit. En conseqüència, pregunten al govern municipal si té previst iniciar alguna mena d’acció arran de l’informe de la Sindicatura. El Sr. Forn ratifica que la Sindicatura de Comptes ha redactat i aprovat sengles informes de fiscalització que tracten un seguit de qüestions, entre les quals el procediment de contractació, el contracte de patrocini publicitari, els ingressos o el sistema de contractació i reclutament del personal, així com aspectes relatius a l’organització i la contractació d’espectacles concrets, grans exposicions, activitats culturals, logística alimentària, serveis de neteja i de manteniment, contracte d’assessorament jurídic, procediment de cobrament de dietes dels vocals, despeses de viatges i previsió de venda d’entrades entre altres conceptes. Recorda que tant el Consorci com la Societat estan en procés de liquidació d’ençà del març de 2005, i que el 31 de maig de 2013 el Plenari va aprovar el conveni de col·laboració entre l’administració general de l’estat, la Generalitat i l’Ajuntament per a la liquidació i extinció del Consorci i la Societat creats amb motiu del Fòrum de les Cultures; afegeix que la darrera setmana el conveni de col·laboració esmentat ha conclòs el seu periple de formalització amb la signatura del president del govern de l’estat. Destaca, doncs, que l’actual equip de govern municipal ha estat treballant i impulsant efectivament l’escenari jurídic i administratiu adequat per fer efectiva la liquidació del Consorci i la Societat del Fòrum. Quant la valoració que en fa el govern de la ciutat, assenyala que consideren que hi ha coses que no s’han fet bé, tal i com reflecteix clarament l’informe de la Sindicatura; i precisa que arran de la decisió del Tribunal de Cuentas se sabrà si procedeix fer alguna actuació concreta. Afegeix que dels informes de la Sindicatura de Comptes no s’infereix cap responsabilitat comptable. El Sr. Fernández Díaz constata, quant a la fiscalització dels comptes del Fòrum, que hi ha hagut, d’una banda, obstrucció per part dels governs municipals al llarg dels darrers deu anys, i parlamentària amb el govern tripartit de la Generalitat fins al 2011; d’altra banda, considera que també s’ha produït destrucció de documents, tal i com posa de manifest l’informe de la Sindicatura en referir-se a la documentació comptable, de la qual n’era dipositari aquest ajuntament. Conclou que el govern municipal hauria d’actuar en funció de l’informe de la Sindicatura pel que fa a l’exigència de responsabilitats. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal del Partit Popular 1. Es sol·licita al Govern Municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat de l'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió del dia 20 de desembre de 2013 del Plenari del Consell Municipal: El Plenari del Consell Municipal 5002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 acorda: Instar al Govern Municipal a: 1. Traslladar a la Comissió Sectorial d’Ordenació Turística de la Taula de Turisme, de la que forma part l’Ajuntament, la petició d’incloure a la Llei 13/2002 de 21 de juny de Turisme, el Decret 159/2012 de 20 de novembre d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic i la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la necessitat de dotar un règim específic competencial per la ciutat de Barcelona i modificar el marc normatiu, a fi i efectes que l’Ajuntament de Barcelona pugui desenvolupar normativament l’aplicació d’aquestes Lleis en matèria d’allotjament turístic a la ciutat de Barcelona. 2. Iniciar, en un termini màxim de 6 mesos, la tramitació de Plans Especials a les zones de més impacte turístic que reguli les noves llicències per a l’activitat d’apartaments d’ús turístic, sempre que sigui per causes objectives i per raons imperioses d’interès general. 3. Aplicar un Pla de xoc d’Inspecció en el sector d’allotjament turístic il·legal i garantir el compliment de la normativa d’aquells que la tenen concedida. 4. Estudiar els mecanismes jurídics aplicables per tal de revisar a l’alça l’import de la taxa municipal de llicències per l’activitat d’habitatges d’ús turístic i d’establir la renovació anual de la mateixa. 5. Informar les comunitats de veïns dels drets als seus Estatuts i dels procediments a seguir per infraccions de les normatives i de la resposta municipal (tècnics i Guardia Urbana). El Sr. Bolaños formula la pregunta de seguiment de la proposició del seu Grup, aprovada fa set mesos en aquest Plenari, en relació a la regulació dels apartaments turístics. En conseqüència, atès el temps transcorregut sense que sàpiguen res dels assumptes que van apuntar, com ara un règim especial competencial per a Barcelona, l’inici de tramitació d’un pla especial per a les zones que reben més impacte turístic, o un pla de xoc d’inspecció, i que tan sols tenen constància de la suspensió de llicències, presenten aquesta pregunta de seguiment. La Sra. Recasens confirma que estan treballant en la proposició del Grup del PP, que descriu com a complexa atesa la quantitat d’aspectes que inclou. Quant a traslladar la demanda a la Generalitat de l’establiment d’un règim específic competencial per a Barcelona, informa que es va fer el 12 de febrer d’enguany, moment a partir del qual estan treballant conjuntament per elaborar una proposta de desenvolupament normatiu que doni resposta a aquesta especificitat, essencialment pel que fa al codi de bones pràctiques, al règim sancionador i una normativa pròpia per a Barcelona, així com delegar a l’Ajuntament competències d’inspecció i sancionadores en matèria d’albergs de joventut. Indica que s’ha procedit a la suspensió de llicències en determinades zones pel termini d’un any en funció de les densitats i les concentracions d’habitatges d’ús turístic, i afegeix que intentaran presentar al més aviat possible un esborrany del pla especial d’usos. Pel que fa al pla de xoc d’inspecció, recorda que a l’Eixample, abans d’aprovar aquesta proposició, ja s’havia posat en marxa amb l’objectiu de garantir la convivència amb els residents, del qual avança que està donant molt bons resultats; afegeix que s’ha creat una taula de policia administrativa i s’ha fet un grup específic de seguiment dels casos de queixes per problemes de convivència. Confirma que estendran aquest pla de xoc a la resta de Districtes, i que el complementaran amb la creació d’un centre de recepció de trucades, que en trenta minuts haurà de resoldre la comunicació; igualment, a través de la Cambra de la Propietat Immobiliària, es comunicarà als veïns quins són els seus drets, així com també de quina manera s’ha d’incloure en els estatuts de les seves comunitats la prohibició d’instal·lar habitatges d’ús turístic. Finalment, en referència a la taxa, recorda que no és una activitat sotmesa a llicència sinó a comunicació, per la qual cosa no pot superar el cost del servei. El Sr. Bolaños reclama celeritat al govern municipal en la tramitació del pla especial d’usos, i adverteix que cal vetllar per la seguretat jurídica dels operadors i dels veïns. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5003 Del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA 2. Que el Govern Municipal informi de les gestions realitzades i l'estat d'execució per donar compliment a la següent proposició presentada per aquest Grup Municipal i aprovada en el Consell Plenari Municipal de 28 de març de 2014: El Plenari del Consell Municipal acorda que el govern municipal: 1. Insti a Turisme de Barcelona que inclogui, en el termini més breu possible, la participació de CCOO i UGT, com a sindicats majoritaris, i la FAVB, com a federació representativa de les entitats veïnals de la ciutat, als òrgans de govern del Consorci Barcelona Turisme. 2. Iniciï el procés per tal de crear un consell de participació amb tots els agents socials i del territori implicats per tal de debatre, proposar actuacions i fer seguiment de les polítiques relacionades amb el turisme a la nostra ciutat. El Sr. Gomà es refereix a la proposició que va presentar el seu Grup el març passat, pactada amb el govern i aprovada, que constava de dos punts molt clars; el primer, instar Turisme de Barcelona a incorporar en els seus òrgans de govern els sindicats CCOO i UGT i la FAVB, perquè consideren que el model de promoció turística de la ciutat no pot restar al marge de les repercussions veïnals i laborals. El segon punt, demanava iniciar el procés per a la creació d’un consell de participació en matèria de turisme i ciutat, atès que són del parer que el model turístic no s’esgota amb les polítiques de promoció i que cal un òrgan amb capacitat de debat, propositiu i de seguiment del conjunt d’aquestes polítiques. La Sra. Recasens comunica que han fet les gestions oportunes per donar resposta a la proposició. Comenta que el 25 de maig es va reunir amb el secretari de política territorial del barcelonès de CCOO, amb el responsable de direcció institucional d’UGT i amb el vicepresident de la FAVB a fi de parlar de la proposició, i que fruit d’aquella conversa va quedar clar que més que no pas participar en els òrgans de Turisme de Barcelona, volien participar en allò que té a veure amb l’impacte de la gestió turística a la ciutat. En conseqüència, van donar més importància al consell de participació. Afegeix que pocs dies abans d’aprovar la proposició i, tal i com consta en l’acta de la reunió del 27 de març del comitè executiu de Turisme de Barcelona, va demanar l’entrada en alguns òrgans de govern dels sindicats i la FAVB, de manera que ara com ara la valoració està en mans de la presidència. Quant al consell de participació, fa avinent que estan en procés de redacció del projecte del Consell de Turisme i Ciutat, que coordinadament amb la Direcció de Participació ajustarà els objectius i que encaixin amb el marc de normes de Participació ciutadana d’aquest ajuntament, i diu que confia que es pugui posar en marxa el darrer trimestre d’enguany. El Sr. Gomà agraeix la informació a la Tinent d’Alcalde, i celebra que s’hagi produït el diàleg amb els representants dels sindicats i de la FAVB perquè considera positiva la interlocució entre el govern de la ciutat i els agents socials en matèria de turisme. Afegeix que està d’acord amb què el model d’execució sigui dialogat, tot i que els recorda que hi ha una proposició aprovada que s’ha de complir en els termes que hi consten; així doncs, entén que els dos punts que inclou s’han de complir literalment, tant pel que fa a la referència de la participació dels òrgans de govern de Turisme de Barcelona com al fet que es faci en el termini més breu possible, atès que tots plegats van acordar que a final de mandat la present proposició s’executés en els termes que s’acordin amb els agents implicats. La Sra. Recasens observa que el model de col·laboració publicoprivada de Turisme de Barcelona, que recorda que es va crear en mandats anteriors, estableix que la part privada ostenti la presidència, de manera que no està prevista la participació en els estatuts dels sindicats majoritaris i de la FAVB. Així doncs, puntualitza que, estatutàriament, cal veure com es dóna compliment legal i normatiu a aquesta participació. 5004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 MOCIONS Única. Nomenar, de conformitat amb allò disposat a l’article 39 del Reglament Orgànic Municipal, Presidenta de la Comissió no permanent d’estudi del deute de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Barcelona, la Ima. Sra. Carmen Andrés Añón en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert. S’aprova, per unanimitat, aquesta moció, la urgència de la qual fou declarada per la Junta de Portaveus. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI1. Atès el compromís d’aquest Ajuntament en fer de Barcelona una ciutat resilient, assumim la conveniència d’emprendre actuacions per adaptar la ciutat al canvi climàtic, al mateix temps que se segueix treballant en la mitigació d’aquest fenomen. Mitigació i adaptació al canvi climàtic són ja dues cares de la mateixa moneda, complementaries i que cal afrontar conjuntament. Aquesta voluntat està alineada amb l’Estratègia Europea d’Adaptació al Canvi Climàtic (EC, 2013), i amb la nova iniciativa “Mayors Adapt” de la Comissió Europea, també coneguda com «Alcaldes per l’Adaptació». En aquesta iniciativa s’invita els governs locals a sumar-se a una acció conjunta per a l’adaptació de les urbs europees als impactes del canvi climàtic. Aquesta iniciativa és complementària a l’estratègia de mitigació impulsada pel Pacte d'Alcaldes per una Energia Sostenible Local (2008), el qual ja ha estat adoptat per gairebé 6.000 ens locals de tota la Unió Europea. És per això que d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignants presenten al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: D’acord amb la Declaració de Vilanova i la Geltrú – Per l’adaptació del canvi climàtic en el territori i el litoral aprovada part de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat a Vilanova i la Geltrú el passat 18 de març, el Plenari del Consell Municipal acorda que l'Ajuntament de Barcelona s’adhereixi a la iniciativa “Mayors Adapt” de la Comissió Europea, també coneguda com «Alcaldes per l’Adaptació» – Iniciativa del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses sobre l’adaptació al canvi climàtic. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Puigdollers. DI2. I. Atès que el principi d’igualtat i no discriminació és un element fonamental en la protecció dels drets humans. II. Atès que l’article 42 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu apartat 7, estableix que els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura del Poble Gitano com a salvaguarda de la realitat d’aquest poble. III. Atès que el Parlament de Catalunya va reconèixer el 2007 la persecució i genocidi del Poble Gitano al llarg de la història, i es va comprometre a treballar perquè s’apliquin polítiques incloents, efectives i decidides amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat d’oportunitats dels membres del poble gitano a Catalunya i el reconeixement i el manteniment dels seus trets culturals i identitaris. IV. Atès que el dia 8 d’abril de 1971 es va celebrar el primer Congrés Internacional del Poble Gitano, on es van reunir gitanos de 25 nacionalitats diferents, i on es va acordar la bandera i l’himne gitanos, i es va proposar a les Nacions Unides que es reconegués com a poble transnacional multiestatal. V. Atès que durant el període de nazisme a Europa varen ser assassinades varis centenars de milers de persones gitanes, i el 2 d’agost de 1944 va ser una data especialment rellevant perquè moltes d’elles van ser assassinades a les cambres de gas del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. VI. Atès que, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, reunit en sessió plenària el passat 31 de març de 2014, va decidir donar suport al Manifest “Poble Gitano: Construint el nostre futur”, per a que formi part de l’Estratègia Local amb NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5005 el Poble Gitano a la ciutat de Barcelona, prevista al Programa d’Actuació Municipal 2012-2015. A petició del Consell Municipal del Poble Gitano i de conformitat amb l’article 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sotasignants presenten al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona els següents compromisos: Primer: El nostre rebuig incondicional a qualsevol tipus de violència i discriminació. Segon: El reconeixement i la celebració del dia 8 d’abril com a Dia Internacional del Poble Gitano. Tercer: El reconeixement del genocidi del Poble Gitano com un episodi de rellevància i dolor imponderable de la seva història, així com la commemoració del dia 2 d’agost de cada any com el Dia de Commemoració i Reconeixement del genocidi del Poble Gitano durant la Segona Guerra Mundial, com a reparació històrica i restauració de la imatge d’aquest poble. Quart: El suport a les polítiques nacionals i internacionals que incideixin en posicionaments contra la xenofòbia i el racisme. Cinquè: La millora de mesures educatives, preventives i de sensibilització que fomentin una educació basada en els valors del diàleg, i el respecte i la tolerància a la diversitat. Sisè: La difusió d’aquesta declaració institucional i el compromís d’elevar-la al Govern de la Generalitat de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Puigdollers. DI3. Atès que el passat 29 de juny es va produir una brutal agressió a un noi d’origen asiàtic al metro de Barcelona. Atès que les agressions per motius racistes atempten directament contra la convivència i poden provocar situacions de conflictivitat social que posen en perill la cohesió de la nostra ciutat. D’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la declaració institucional següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Condemnar l’agressió racista al metro del passat 29 de juny de 2014 i expressar tota la solidaritat amb la persona agredida. 2. Acordar que l’Ajuntament de Barcelona es personi com acusació quan s’esdevinguin fets com aquests, com ja s’ha fet en aquest cas. 3. Refermar-nos en la lluita contra la xacra social que significa el feixisme i la xenofòbia, perquè una societat on hi tinguin presència mai serà una societat justa i igualitària. Conseqüentment, expressar el compromís de fer el possible perquè es tanquin o no s’obrin més espais que propaguin aquestes idees que inciten a la discriminació i a la violència, com és el cas del nou Casal Tramuntana. 4. Garantir que els serveis municipals d’informació i atenció per a la defensa dels drets civils i contra la discriminació, en especial l’Oficina per la No Discriminació, es posin a disposició de les víctimes com s’ha fet sempre. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració institucional que ha estat llegida pel Sr. Gomà. El president del Plenari del Consell Municipal, en nom de tots els membres del consistori, saluda els representants del Consell del Poble Gitano que avui els han acompanyat en la lectura de la Declaració Institucional. Finalment desitja a tothom bones vacances d’estiu. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze hores i vint minuts. 5006 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Acords Acords de la sessió del dia 3 d’octubre de 2014. Aprovació de l’acta de la sessió de 25 de juliol de 2014. C) Part Decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR 1. Desestimar les al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d’informació pública, i amb motivació en l’informe obrant en l’expedient. Aprovar definitivament el nou Reglament de la Gaseta Municipal de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, en aplicació d’allò establert en l’article 108 i ss. del Reglament Orgànic Municipal. COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 2. 1r. Resoldre les al·legacions presentades a la modificació de l'ordenança fiscal 3.3. de taxes per serveis urbanístics, aprovada provisionalment pel Plenari del Consell Municipal el 27 de juny de 2014, en els termes que resulten de l'informe de la Gerència d'Economia, Empresa i Ocupació, que s'adjunta; 2n. Aprovar definitivament, segons l’article 1r de l’Annex, i amb efectes a partir de la seva aprovació definitiva, la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3.3, de taxes per serveis urbanístics. 3. I. En execució dels acords del Plenari del Consell Municipal del 28-02-2014 i del 25-07-2014, dur a terme les actuacions necessàries per tal que la constitució de la Societat “Barcelona d’Aparcaments Municipals, SA.” (“BAMSA”) sigui efectiva, una vegada ha estat seleccionat l’accionista que serà titular del 60% del seu capital social, i a tal efecte: 1. Facultar la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Tinent d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, per tal que (a) comparegui davant Notari a fi de què atorgui en representació de l’Ajuntament l’escriptura de constitució de la Societat, amb els estatuts, capital social i prima d’emissió, i la resta de característiques que es van acordar pel Plenari del Consell Municipal en la seva sessió del dia 28-02-2014, (b) realitzi en l’escriptura de constitució les manifestacions de qualsevol ordre que la constitució d’una societat exigeix, (c) presenti, per si mateixa o per mitjà de la persona que designi, l’escriptura de constitució al Registre Mercantil, prèvia liquidació en el seu cas dels impostos que calguin, (d) demani, per si mateixa o per mitjà de la persona que designi, el número d’identificació fiscal (NIF) de BAMSA, i (e) realitzi qualsevol altra actuació de qualsevol ordre que la constitució de BAMSA o el seu funcionament efectiu pugui exigir. 2. Fixar el nombre de membres del Consell d’Administració de BAMSA en tres i designar la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i els senyors Constantí Serrallonga i Tintoré i Ignasi Armengol i Villa com a membres del Consell d’Administració de BAMSA que s’encarregaran provisionalment i transitòriament de la seva administració, des de la seva constitució fins que es formalitzi l’entrada en el capital social de BAMSA de l’accionista que serà titular del 60% del seu capital social que ha estat seleccionat. II. Revocar els encàrrecs de gestió directa dels aparcaments actualment gestionats per Barcelona de Serveis Municipals, SA. que passaran a ser-ho per BAMSA, i lliurar a Barcelona de Serveis Municipals, SA., NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5007 accions de BAMSA “classe A” per import equivalent al valor net comptable en llibres de la gestió directa objecte de revocació. III. Aprovar, actuant en la condició d’accionista únic de Barcelona de Serveis Municipals, SA: (i) L’augment del capital de Barcelona de Serveis Municipals, SA, que subscriurà íntegrament l’Ajuntament en contraprestació per les accions de la “classe A” de BAMSA que l’Ajuntament aportarà a Barcelona de Serveis Municipals, SA, pel valor que resulti de la diferència entre (a) les accions “classe A” representatives del 40% del capital de la Societat i (b) les accions “classe A” transmeses a Barcelona de Serveis Municipals, SA pel valor dels encàrrecs de gestió directa revocats. L’augment del capital social de Barcelona de Serveis Municipals, SA respon a les següents característiques: (a) Import de l’augment, incloent prima d’emissió: 126.841.728,30 euros. (b) Nombre d’accions emeses: 9.000 accions. (c) Valor nominal: 5.400.000 euros (600 euros per acció). (d) Prima de emissió: 121.441.728,30 euros (13.493,525367 euros per acció). Tant el valor nominal de les accions emeses com la corresponent prima d’emissió quedaran enterament desemborsades com a conseqüència de l’aportació per l’Ajuntament de les accions de BAMSA abans esmentades. Com a conseqüència de l’augment de capital, el capital social de Barcelona de Serveis Municipals, SA, serà de 36.000.000 euros, dividit en 60.000 accions. (ii) La conseqüent modificació de l’article 5 dels estatuts socials de Barcelona de Serveis Municipals, SA, per tal de reflectir la nova xifra resultant de l’augment de capital, tal com es va disposar per acord del Plenari del Consell Municipal del 28 de febrer de 2014. En la seva virtut, l’article 5 dels estatuts passa a tenir la següent redacció: «Article 5: El capital social és de 36.000.000 euros representat per 60.000 accions nominatives de 600 euros completament alliberades del seu únic titular, l’Ajuntament de Barcelona. Estan numerades de l’1 al 60.000, ambdós inclusius, i representades per títols que poden ser unitaris o múltiples.» IV. Donar conformitat, en atenció a allò establert a la Base 31.4 del plec de bases, a la comunicació efectuada per SABA APARCAMIENTOS, SA, en escrit ingressat al Registre General el 16-09-2014, sobre la transmissió de les accions representatives del 60% del capital social de BAMSA a favor de la seva societat SABA CAR PARK, SL –de la qual ostenta la titularitat del 100% del seu capital social-, amb la qual es formalitzarà el contracte d’incorporació de l’adjudicatari a la societat BAMSA a què es refereix la Base 23 del plec esmentat. SABA APARCAMIENTOS, SA, en la seva condició de soci únic de SABA CAR PARK, SL, garantirà el compliment per part d’aquesta darrera de totes les obligacions que es derivin de la referida transmissió. COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT 4. Resoldre les al·legacions formulades durant el període d’informació pública al Reglament intern de funcionament del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, d’acord amb l’informe de resposta a les al·legacions de la Secretaria Tècnica del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; aprovar definitivament el Reglament intern de funcionament del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, amb les modificacions esmentades, de conformitat amb l’article 11.1.e) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, en relació amb l’article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal de Catalunya; i publicar, de conformitat amb l’article 66 del Decret 178/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis del Ens locals, el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província, així com a la Gaseta Municipal, i una referència de la publicació efectuada al BOP en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’edictes de la corporació. Districte de l'Eixample 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica de l’edifici situat entre mitgeres al passatge de Mercader, núm. 11, promogut per Grup MED Corporatiu, SAU. 5008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Districte de Sant Andreu 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació i reforma dels vestidors del Camp d’Esports Municipal de Trinitat Vella, situat a la Via Barcino, núm. 96, d’iniciativa municipal (BIM/SA). Districte de Sant Martí 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament docent situat al Camí Antic de València, núm. 82, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT, JOVENTUT I ESPORTS 9. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la RECI - Xarxa de ciutats interculturals. facultar la Quarta Tinent d’Alcalde i Regidora de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, per signar la documentació pertinent dimanant d’aquest acord i per realitzar les actuacions necessàries per a la seva efectivitat. 10. Ratificar l’acord del Consell Rector del Consorci Campionat del Món de Natació Barcelona 2013, en reunió celebrada el 14 de març de 2014, relatiu a la dissolució de l’esmentat Consorci, segons consta a l’expedient administratiu annex, de conformitat amb l’establert a l’article 19 dels seus Estatuts i a l’article 324 del Reglament d’obres, activitats i serveis de les Entitats locals. Sotmetre aquest acord, als tràmits d’informació pública i audiència als eventuals interessats, durant el termini de trenta dies hàbils a comptar des de la publicació del corresponent acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i, en cas de no presentar- s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 11. Ratificar el decret d'alcaldia, de 30 de juliol de 2014, pel qual s'atorga la medalla d'Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes, en la categoria de bronze, per la realització de serveis rellevants i/o de contrastada eficàcia, d'acord amb el que disposa el vigent Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Serveis d'Extinció d'Incendis i Salvament de 17 de setembre de 1976. D) Part d'impuls i control Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup i les Proposicions amb contingut der Declaració Institucional que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal del PSC: 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: Que totes les obligacions de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2015 pel que fa al finançament de consorcis, serveis i programes de l'Ajuntament de Barcelona i ens dependents siguin comptabilitzats en els pressupostos municipals i dels organismes municipals i NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5009 consorcis corresponents, per tal que aquestes tinguin el reconeixement com a drets, per tal que aquests es puguin exercir i l'Ajuntament, en el seu cas, els pugui reclamar en defensa dels seus ciutadans i ciutadanes. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Del Grup Municipal d’UpB: 2. El Plenari del Consell Municipal acorda instar a l'Alcalde de Barcelona a: 1) Que Barcelona, com a Capital de Catalunya, exerceixi el lideratge del clam municipalista a favor del Dret a Decidir. 2) Promoure la internacionalització del procés nacional català fent arribar als alcaldes i alcaldesses de totes les capitals europees, de les ciutats agermanades amb Barcelona i de les 100 poblacions més influents de la resta del món una carta per donar-los a conèixer el procés consultiu que hem iniciat. F) Declaracions Institucionals DI1. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Reafirmar el compromís de la ciutat de Barcelona respecte als valors de la justícia i el foment de la pau i els drets humans, i la defensa dels dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosa, compromís recollit en la seva Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat i en el Pla de Director de Cooperació al Desenvolupament, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament Barcelona, 2013-2016. 2. Manifestar públicament el seu suport a iniciatives promogudes per part d’institucions internacionals per condemnar i aturar les morts i les persecucions basades en motius religioses que estan patint comunitats religioses, entre elles les comunitats cristianes, assíries i caldees, les yazidites, les turcmanes, les xabaks i les mandees,en alguns països de l’orient mitjà. 3. Demanar a les institucions internacionals, al poble de Catalunya i a la ciutadania de Barcelona, que continuï alçant la seva veu i sumant esforços a favor de la pau i el respecte a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, tot defensant que en aquesta llibertat hi ha un factor de cohesió de la societat i fraternitat universal que mai ha de ser d’enfrontament. 4. Donar suport a les entitats i organitzacions internacional que estan realitzant ajuda humanitària als desplaçats per motius de persecució ideològica i religiosa. 5.- Notificar el present acord amb Parlament de Catalunya, Govern de la Generalitat, Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis del Catalunya. DI2. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Que el govern municipal continuï desenvolupant la proposició aprovada a la sessió de 28 d’abril de 2014 de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, i desenvolupi de forma urgent el primer punt: negociació amb totes les empreses subministradores d’electricitat i gas per tal aconseguir una quitança dels deutes pendents amb aquestes empreses per part de persones en situació de vulnerabilitat manifesta. 2. Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar un nou Decret contra la pobresa energètica abans de finalitzar aquest mes d’octubre introduint les mesures que proposi la Taula sobre la pobresa energètica impulsada pel Parlament de Catalunya i coordinada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquest nou Decret hauria d’incloure mesures com l’establiment d’un sistema d’ajuts per a famílies que no puguin fer front al deute, la simplificació dels tràmits, l’aplicabilitat durant tot l’any i establir qui s’encarrega de la despesa generada pels impagaments de les persones afectades. 3. Fer arribar aquesta declaració al govern de la Generalitat de Catalunya. 5010 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 COMISSIÓ DE GOVERN Actes Acta de la sessió del dia 25 de setembre de 2014, aprovada el dia 1 d’octubre de 2014 A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de setembre de dos mil catorze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans i Irma Rognoni i Viader, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica. Excusen la seva absència la Ima. Sra. i l’Im. Sr. Tinenta/nt d'Alcalde Sònia Recasens i Alsina i Antoni Vives i Tomàs i l’Im. Sr. Regidor Raimond Blasi i Navarro. També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 17 de setembre de 2014, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i s'aprova. B) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 28 de gener de 2014, es comuniquen les resolucions següents: ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 1. IBE Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de forma prèvia a la seva justificació, a l’entitat Real Club Nàutic de Barcelona, amb CIF núm. G-08399073, per a la realització de regates organitzades únicament i exclusivament pel RCNB que no s’autofinancen, per un import de 50.000,00 euros, equivalent al 22,39% del cost total del projecte que és de 223.350,00 euros, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l’article 6.2 de la normativa general de subvencions. Autoritzar la despesa de 50.000,00 euros amb càrrec a la partida del pressupost de despeses de l’exercici 2014 que s’indica en el present document. Disposar i reconèixer l'obligació a favor del Real Club Nàutic de Barcelona per un import de 50.000,00 euros. Indicar l’entitat beneficiària que, en el termini màxim de tres mesos des de la data de finalització de l’activitat, haurà de procedir a la justificació de la subvenció mitjançant la presentació d’un compte justificatiu que haurà d’incloure una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5011 i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats, que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l’activitat, factures o documents de valor probatori equivalent i relació d’altres ingressos i subvencions que hagin finançat l’activitat subvencionada, i d’acord amb els models que s’annexen en aquesta resolució d’atorgament. Indicar l’entitat beneficiària que haurà d’incloure el logotip de l’Ajuntament de Barcelona en tota la publicitat i difusió que realitzi de l’activitat subvencionada i d’acord amb les indicacions del Departament de Comunicació de l’Institut Barcelona esports. Notificar aquesta resolució a l’entitat interessada per al seu coneixement. Donar-ne compte al Consell Rector en la propera sessió que celebri. 2. IBE Atorgar a la Fundació Barcelona Olímpica, amb NIF Núm. G-60309655, una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, per un import d'1.199.578,50 euros, equivalent al 82,56% del cost total del projecte d’import 1.452.984,18 , per a la gestió del Museu Olímpic i de l’Esport i de la pròpia Fundació Barcelona Olímpica, de conformitat amb allò que disposa l’article 22 de la Llei 38/2003 de 17 de novembre, General de Subvencions i l’article 6 de la Normativa General Reguladora de Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 17 de desembre de 2010. Autoritzar i disposar l’esmentada despesa amb càrrec a la partida corresponent del pressupost de despeses de l’exercici de 2014; Requerir el beneficiari de la subvenció per tal que presenti la justificació en el termini màxim de quatre mesos a comptar des de la data de finalització del projecte. Dins d’aquest termini s’haurà de presentar el compte justificatiu de tots els ingressos i despeses del projecte amb aportació d’informe d’auditor de comptes inscrit com exercent en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes que depenen de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, realitzat d’acord amb l’Ordre EHA/1434/2007 que constarà a més de Memòria d’actuació i Memòria econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades, d’acord amb el que preveu l'article 71 i 74 del Reial Decret 887/2006 pel qual s'aprova el reglament de la Llei General de Subvencions i el previst a l’article 10è.3 de l’esmentada Normativa General reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i segons el que preveuen els articles 29 i 31 de la Llei de Subvencions. Indicar al beneficiari que aquesta subvenció és compatible amb les d’altres administracions o entitats públiques. En cas que es produís aquest fet, la fundació comunicarà per escrit a l’IBE el nom de l’administració o entitat pública col·laboradora i la quantia de la seva col·laboració. Indicar al beneficiari que haurà d’incloure el logo de l’Institut Barcelona Esports en tota la difusió del projecte subvencionat. Donar compte al Consell Rector en la propera sessió que celebri. 3. IBE Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, a l’entitat Federació Catalana de Gimnàstica, amb CIF núm. G-08829020, per un import de 150.000,00 euros, equivalent al 70,75% del cost total del projecte, amb càrrec de la partida i pressupost que consten a l’expedient i amb pagament previ a la seva justificació per a la realització del projecte Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona – XXXVII Memorial Joaquim Blume de gimnàstica artística masculina i femenina, amb un cost total de 212.000,00 euros, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l’article 6.2 de la normativa general de subvencions. Aprovar el conveni que formalitza l’atorgament d’aquesta subvenció. Autoritzar la despesa de 150.000,00 euros amb càrrec a la partida del pressupost de despeses de l’exercici 2014 que s’indica en el present document. Disposar a favor la Federació Catalana de Gimnàstica, l’esmentat import; i reconèixer l'obligació un cop signat el conveni que s’aprova. Requerir el beneficiari de la subvenció per tal que presenti la justificació en el termini màxim de quatre mesos a comptar des de la data de finalització del projecte. Dins d’aquest termini s’haurà de presentar el compte justificatiu de tots els ingressos i despeses del projecte amb aportació d’informe d’auditor de comptes inscrit com exercent en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes que depenen de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes realitzat d’acord amb l’Ordre 5012 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 EHA/1434/2007 que constarà a més de Memòria d’actuació i Memòria econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades, d’acord amb el que preveu l'article 71 i 74 del Reial Decret 887/2006 pel qual s'aprova el reglament de la Llei General de Subvencions i el previst a l’article 10è.3 de l’esmentada Normativa General reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i segons els models adjunts. Indicar a l’entitat beneficiària que haurà d’incloure el logotip de l’Ajuntament de Barcelona en tota la publicitat i difusió que realitzi de l’activitat subvencionada i d’acord amb les indicacions del Departament de Comunicació de l’Institut Barcelona Esports. Notificar aquesta resolució a l’entitat interessada per al seu coneixement. Donar-ne compte al Consell Rector en la propera sessió que celebri. 4. IBE Atorgar una subvenció, mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional, de forma prèvia a la seva justificació, a l’entitat Secció Esportiva Santa Eulàlia de Barcelona (SESE), amb CIF núm. G-8274556, per un import de 60.000,00 euros, equivalent al 39,73 % del cost total del projecte que és de 152.000,00 euros, d’acord amb els articles 22.2.c) i 28, ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l’article 6.2 de la normativa general de subvencions. Autoritzar la despesa de 60.000,00 euros amb càrrec a la partida del pressupost de despeses de l’exercici 2014 que s’indica en el present document. Disposar i reconèixer l'obligació a favor de la Secció Esportiva Santa Eulàlia de Barcelona (SESE) per un import de 60.000,00 euros. Requerir el beneficiari de la subvenció per tal que presenti la justificació en el termini màxim de quatre mesos a comptar des de la data de finalització del projecte. Dins d’aquest termini s’haurà de presentar el compte justificatiu de tots els ingressos i despeses del projecte amb aportació d’informe d’auditor de comptes inscrit com a exercent en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes que depenen de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, realitzat d’acord amb l’Ordre EHA/1434/2007 que constarà a més de Memòria d’actuació i Memòria econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades, d’acord amb el que preveu l'article 71 i 74 del Reial Decret 887/2006 pel qual s'aprova el reglament de la Llei General de Subvencions i el previst a l’article 10è.3 de l’esmentada Normativa General reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i segons els models adjunts. Indicar a l’entitat beneficiària que haurà d’incloure el logotip de l’Ajuntament de Barcelona en tota la publicitat i difusió que realitzi de l’activitat subvencionada i d’acord amb les indicacions del Departament de Comunicació de l’Institut Barcelona esports. Notificar aquesta resolució a l’entitat interessada per al seu coneixement. Donar-ne compte al Consell Rector en la propera sessió que celebri. b) Informes C) Part Decisòria a) Propostes d'acord Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda: ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Restar assabentat del Decret de l’Alcaldia, de 4 de setembre de 2014, dictat per avocació de les competències delegades per decret d’11 de juny de 2012, pel qual es va aprovar el conveni marc de col·laboració i cooperació entre l’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona en matèria de mobilitat, convivència, policia administrativa i seguretat ciutadana. Donar-ne compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5013 2. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Ministeri de Defensa i l’Ajuntament de Barcelona relatiu a l’adquisició de cavalls per a la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i designar el Primer Tinent d’Alcalde per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. Donar-ne compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 3. Prorrogar de mutu acord, a l'empara de l'article 303.1 del Text Refós de la LCSP, i de conformitat amb la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars que regula el contracte número 11001439, que té per objecte “regir el servei d’atenció telefònica ciutadana i atenció diferida de la direcció d’atenció al ciutadà a l’Ajuntament de Barcelona”, adjudicat a l'empresa Atento Teleservicios España, SAU, NIF A78751997, de l’1 d’octubre de 2014 fins a la formalització del nou contracte o, com a màxim, fins al 31 de març de 2015, segons la distribució i les raons al·legades a l’informe de 12 de setembre de 2014, elaborat per la Direcció d’Atenció al Ciutadà, i un cop efectuada la revisió de preus establerta en la Clàusula 17 del plec de clàusules administratives; ampliar l'autorització del contracte per un import d'1.451.645,05 euros (IVA inclòs) amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es recollides en els documents comptables que acompanyen la present relació, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s; i disposar-la a favor de l’empresa Atento Teleservicios España, SAU, NIF A78751997. Districte de Sants-Montjuïc 4. Anul·lar part de l'autorització de despesa del contracte núm. 14C00008, que té per objecte Concessió casals gent gran Districte Sants-Montjuïc, per un import de 82.955,95 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document; adjudicat a Esport3 Serveis Alternatius, SL, NIF B62068713. Districte de Sant Andreu 5. Iniciar l'expedient per a la contractació de Gestió i Explotació Centre Cívic Trinitat Vella, amb núm. de contracte 14C00024, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 506.387,28 euros, exempt d'IVA; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, els annexos que l'acompanyen i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s'indiquen en aquest mateix document condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l'actual. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. Districte de Sant Martí 6. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Martí, per a la realització d’activitats conjuntes en el Museu Blau; i facultar l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans per la signatura de l'esmentat conveni. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 7. Informar favorablement les actuacions d’inversions relacionades en el document de 25 de setembre de 2014. 8. Aprovar l’expedient núm. 3-118/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 101.336,00 euros, de conformitat amb la documentació i 5014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14091591. 9. Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb NIF Q0873001B, per a l'execució de diverses accions relacionades amb el comerç, de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; autoritzar i disposar la despesa per un import de 50.000,00 euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en aquest mateix document, a favor de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb NIF Q0873001B; facultar el Regidor de Comerç, Consum i Mercats per a la signatura del present conveni; requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la finalització de l’activitat, presenti un compte justificatiu que haurà d’incloure una memòria d’actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica justificativa del cost de les activitats, que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l’activitat, factures o documents de valor probatori equivalent, i relació d’altres ingressos i subvencions que hagin finançat l’activitat subvencionada. Es retira la proposta precedent. 10. Acordar la cessió onerosa d’ús, mitjançant subarrendament, a favor de la Fundació d’afectats d’esclerosi múltiple La Llar, del local situat al passeig de l’Exposició, núms. 16-20, per un termini de 15 anys, amb la finalitat de destinar-lo a seu social i desenvolupar activitats adreçades als afectats d’esclerosi múltiple i els seus familiars, així com a la ciutadania en general, d’acord amb les condicions reguladores annexes, que s’aproven; i formalitzar el subarrendament en document administratiu. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 11. Aprovar el conveni de col·laboració per a la formació pràctica en centres de treball a subscriure amb el centre "Institut Narcís Monturiol", per a l'acolliment en pràctiques de dos alumnes, durant el curs 2014-2015, a les dependències de la Gerència adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans i de la Gerència adjunta d'Infraestructures i Coordinació Urbana; facultar els respectius gerents adjunts per a la signatura dels convenis. Districte de Ciutat Vella 12. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial de Reforma Interior de la Barceloneta, per a la refosa i actualització del planejament vigent i Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del districte de Ciutat Vella, per a la inclusió del Conjunt Especial de la Barceloneta, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; sotmetre-la al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; prorrogar, de conformitat amb l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i de conformitat amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la suspensió, acordada per la Comissió de Govern en sessió de 11 de desembre de 2013, de la tramitació de plans urbanístics derivats i de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, d’ampliació i enderrocament de construccions, i d’obres de gran rehabilitació en l’àmbit del barri de la Barceloneta, delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article 73 del TRLU; determinar, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, de dos NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5015 anys, a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB de 19 de desembre de 2013, de l’acord de suspensió potestativa prèvia; i PUBLICAR el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. DONAR-NE compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sants-Montjuïc 13. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els següents epígrafs de l’Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública (OMAECP): 1.2 Exhibicions o espectacles realitzats en recintes coberts; 2.2. Activitats musicals; 2.3. Activitats de restauració; 2.4. Activitats de jocs i atraccions, excepte ludoteques (epígraf 2.4.5); 2.6. Activitats audiovisuals. EC 1.1.2. Bodegues. EC 3.3.3. Comerç alimentari amb degustació. EC 3.3.4. Orxateries i gelateries (encara que no tinguin degustació). EC 3.3.2. Menjars preparats; suspendre, també, l’atorgament de llicències d’obres i comunicacions prèvies vinculades a la instal·lació d’aquestes activitats, ampliació i reforma de local si suposen augment d’aforament; excloure de la suspensió les sol·licituds d’atorgament de llicències o comunicació prèvia a l’exercici de l’activitat presentades abans de l’executivitat de l’acord de suspensió i les obres que se sol·licitin amb posterioritat a aquesta data; precisar que aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs a la tramitació d’un Pla especial d’establiments de pública concurrència i altres activitats; determinar, que l’àmbit de suspensió és al barri de Poble-Sec, delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme; determinar també, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, d’un any, a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB d’aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 14. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic d’ordenació del subsòl per a la recuperació del dipòsit del Rei Martí, situat al carrer Bellesguard, núm.14, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; i sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva. Districte de Gràcia 15. Aprovar inicialment el Projecte executiu de reurbanizació del carrer Alegre de Dalt (entre el carrer Camèlies i el carrer Pi i Margall), al Districte de Gràcia de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.517.140,26 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. 16. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial d’establiments de concurrència pública i altres activitats del Districte de Gràcia, d’iniciativa municipal; exposar-lo al públic pel termini de tres mesos; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació 5016 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 definitiva; suspendre, de conformitat amb l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística, i l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els següents epígrafs del Pla que s’aprova inicialment: 2.2 Activitats musicals; 2.3 Activitats de restauració; EC3.1 Botigues de conveniència; EC3.3.2 Botigues de plats preparats; EC3.3.3 Comerç alimentari amb degustació i H.01 Albergs de joventut i Residències d’estudiants; suspendre també, l’atorgament de llicències d’obres vinculades a aquestes activitats; excloure de la suspensió les sol·licituds de tramitació de plans i/o projectes de gestió, i d’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, presentades abans de l’adopció de l’acord; excloure també de la suspensió l’atorgament de les llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, que se sol·licitin en execució d’instruments de planejament urbanístic derivat en tràmit en el moment de l’adopció de l’acord; determinar, que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme; determinar, també, a l’empar de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, de dos anys, a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB d’aquest acord; determinar així mateix, que com a Annex II al pla especial es publica el Llistat d’establiments de concurrència pública que es consideren vigents i constitueixen el número màxim d’activitats permeses, a l’efecte que es pugui al·legar al respecte i realitzar una adequada concreció final; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte d'Horta-Guinardó 17. Aprovar definitivament el Projecte de rehabilitació de la Masia de Can Fargas. Barri de Font d’en Fargues, al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de la Conformitat Tècnica del Projecte, de 6 de juny de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.283.427,72 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’Actuació. Districte de Sant Andreu 18. Declarar improcedent, de conformitat amb els informes que figuren a l’expedient, l'advertiment d'inici d'expedient d'apreuament formulat per Reclipal, SL, d'acord amb l'establert a l’article 114 del DL 1/2010 de 3 d´agost pel que s’aprova el text refós de la Llei d´Urbanisme, de la porció de 259,80 m2 de superfície que forma part de la peça discontinua identificada amb el núm. 143B del carrer Concepció Arenal d'aquesta ciutat, atès que està qualificada de zona subjecte a ordenació volumètrica especifica (clau18) pel Pla General Metropolità (PGM) aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, desenvolupat per l'Estudi de detall i unitat d´actuació en el sector delimitat pels carrers de Cardenal Tedeschini, Pardo, Ignasi de Ros i Concepció Arenal, aprovat definitivament el 30 de setembre de 1986 i en conseqüència, no és susceptible d’expropiació. Es retira la proposta precedent. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5017 Districte de Sant Martí 19. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ajust de les condicions d’ordenació de l’illa delimitada pels carrers de Pere IV, de Bilbao i l’avinguda de la Diagonal, promogut per Corpedificacions, SL; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 20. Suspendre, de conformitat amb l’article 73.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, i d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord, l’atorgament de llicències i/o comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els següents epígrafs de l’Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública (OMAECP): 1. Espectacles, activitats d’exhibició i espectacle; 2.2. Activitats musicals; 2.3. Activitats de restauració; 2.4. Activitats de jocs i atraccions, excepte ludoteques (epígraf 2.4.5); 2.6.3. Locutoris; suspendre, també, l’atorgament de llicències d’obres i comunicacions prèvies vinculades a la instal·lació d’aquestes activitats, d’ampliació i reforma de local, si suposen augment d’aforament; excloure de la suspensió les sol·licituds d’atorgament de llicències o comunicació prèvia a l’exercici de aquestes activitats presentades abans de l’executivitat de l’acord de suspensió, així com les sol·licituds d’atorgament de llicències o comunicació prèvia a l’exercici de les activitats sotmeses al règim de comunicació amb certificació d’Entitat Ambiental de Control (EAC), si la sol·licitud de certificació s’ha realitzat abans de la data esmentada; excloure, també, les sol·licituds de llicències d’obres i comunicacions prèvies, que es sol·licitin amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquest acord de suspensió; precisar que aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs a la tramitació d’un Pla especial per a la regulació dels establiments de concurrència pública en l’àmbit de la rambla del Poblenou; determinar, que l’àmbit de suspensió és el delimitat i grafiat en el plànol que figura a l’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme; determinar, també, a l’empara de l’article 74.1 de l’esmentat text legal, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, d’un any, a comptar des de l’endemà de la publicació al BOPB d’aquest acord; i publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 21. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Quatre Vents, amb NIF G-63214043, per a l’execució del projecte “Habitatge d’inclusió social adreçat a famílies amb nens en risc social”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 50.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 50.000,00 euros, dels quals 25.000,00 euros corresponen a l’exercici 2014 i 25.000,00 euros a l’exercici 2015 condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient, amb càrrec a la partida 0201 48903 23145 dels exercicis 2014 i 2015, equivalent al 24,50% del cost total del projecte (204.103,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de cada any, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Regidora de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i Quarta Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 5018 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 22. Aprovar l’addenda per a la modificació del conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Juvenil Tronada, amb NIF G-60234838, per al desenvolupament del projecte de dinamització socioeducativa d’infants i joves en situació de risc social per tal d’incloure l’activitat d’educació integral en el temps lliure de nens i joves els caps de setmana, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i article 6.2 de la normativa general de subvencions, per un import de 5.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Ampliar l'autorització i disposició de la despesa en la quantia de 5.000,00 euros a càrrec de la partida 0201 48903 23111 del pressupost de 2014, per la qual cosa l’aportació de l’Ajuntament és de 26.422,40 euros per al 2014 que equival al 55,06% del cost total del projecte per a l’any 2014 (47.992,50 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre de 2014, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni signat el 25 de novembre de 2013. Facultar l'Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentada addenda, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 23. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i EQMON Associació per al Quart Món, amb NIF G-65064016, per a l’execució del projecte “Inserció sociolaboral 4rt Món”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 8.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 8.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 48902 23311 de l’exercici 2014 de la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials, equivalent al 50% del cost total del projecte (16.000,00 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader, Regidora de Família, Infància, Usos del temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 24. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Catalana Comtal, amb núm. d’identificació G61779088 pel desenvolupament del projecte “Servei d’assessorament laboral a joves”, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 6.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 6.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 23221 del pressupost de l’any 2014, equivalent al 49,99% del cost total del projecte (12.001,96 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos a comptar des de la finalització del projecte subvencionat, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, regidor d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 25. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 37.500,00 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5019 del Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample, amb NIF Q0801096I, en concepte de despeses de manteniment general d’espais comuns a l’edifici del carrer Comte Borrell, 305, durant l’any 2014. b) Mocions Única. Autoritzar la presentació de la candidatura de la ciutat de Barcelona per a esdevenir seu del 17è campionat del món d’atletisme de l’any 2019. Aprovar el contracte entre la International Association of Athletics Federations (IAAF) Dentsu Inc., la Real Federación Española de Atletismo (RFEA) i l’Ajuntament de Barcelona per a l’Organització de l’esmentat campionat d’acord amb l’esborrany en llengua anglesa que consta a l’expedient. Assumir el compromís de l’Ajuntament de Barcelona de cobrir els dèficits pressupostàris de l’esmentat campionat com a garantia econòmica i financera per a l’organització de l’esdeveniment, de conformitat amb el que preveu l’esmentat contracte. Encomanar a l’Institut Barcelona Esports l’exercici de totes les accions necessàries que se’n derivin per l’acompliment del contracte que s’aprova, de conformitat amb l’article 3.1.l) dels seus estatuts. Donar-ne compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports per al seu coneixement en la propera sessió que celebri. S'aprova, per unanimitat, la moció anterior després de declarar-se'n, també per unanimitat, la urgència. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les deu hores i trenta minuts. 5020 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Acords Acords de la sessió del dia 1 d'octubre de 2014. Aprovació de l'acta de la sessió de 25 de setembre de 2014. ACORDS DECISORIS ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT 1. Iniciar l'expedient de contractació que té per objecte el subministrament de 30 escúters elèctrics, mitjançant arrendament financer, destinats al servei de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per un període de 48 mesos i un màxim de 30.000 quilòmetres, amb núm. de contracte 14003936, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 588.931,20 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401 20400 13211 dels pressupostos dels exercicis 2015 a 2018, amb el següent desglossament: pressupost net 486.720,00 euros; tipus impositiu del 21% d'IVA, i import de l'IVA de 102.211,20 euros, de manera condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l'execució d'aquest contracte s'iniciarà l'exercici següent a la seva autorització. Donar compte d'aquesta resolució a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. 2. Informar, en el marc de l’acord, de 7 de juny de 2013, sobre participació de l’Ajuntament de Barcelona en les iniciatives normatives de la Generalitat de Catalunya que incideixen en el règim especial establert a la Carta Municipal de Barcelona, el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la iniciativa normativa següent: I. Memòria prèvia i avantprojecte de la Llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels Governs Locals de Catalunya, en els termes del document elaborat pels Serveis Jurídics Municipals que consta a l’expedient i que constitueix la motivació del present acord. Notificar el present acord i el posicionament municipal sobre cada iniciativa normativa a la Secretaria de la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament. 3. Autoritzar i disposar la despesa per un import de 90.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de Programme United Nations Development (UNDP) Art Innovation in Sustainable Territorial Partnerships (ISTEPS), amb NIF 000000990, per a Projecte PNUD (ISTEPS). Aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Programme United Nations Development (UNDP) Art Innovation in Sustainable Territorial Partnerships (ISTEPS), amb NIF 000000990, per al Projecte PNUD (ISTEPS), de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011. Requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti el compte justificatiu en els terminis i condicions fixats en l'esmentat conveni. Donar compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior. 4. Atorgar la subvenció a Acció Cultural del País Valencià, amb DNI/NIF G46164026, per un import de 60.000,00 euros, per a activitats culturals Programa 2014, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l'excepcionalitat que NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5021 concorre en el projecte. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 60.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor d'Acció Cultural del País Valencià, amb NIF G46164026, per a activitats culturals Programa 2014. Requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti la justificació dels fons rebuts en data màxima 31/03/2015. Aquesta haurà de contenir memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica simplificada que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l'activitat, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada. 5. Atorgar la subvenció a Fundación Unicef - Comité Español, amb DNI/NIF G84451087, per un import de 50.000,00 euros, per al Projecte "Una escola amb drets", d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l'excepcionalitat que concorre en el projecte. Autoritzar, disposar i reconèixer l'obligació de la despesa per un import de 50.000,00 euros, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de la Fundación Unicef - Comité Español, amb NIF G84451087, per al Projecte "Una escola amb drets". Requerir l'entitat beneficiària per tal que presenti la justificació dels fons rebuts en data màxima 30/03/2016. Aquesta haurà de contenir memòria d'actuació amb indicació de les activitats realitzades i resultats obtinguts i memòria econòmica simplificada que inclourà una relació classificada de les despeses i inversions de l'activitat, i relació d'altres ingressos i subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada. ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 6. Aprovar l’expedient núm. 3-119/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 108.590,10 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14092291. 7. Aprovar l’expedient núm. 3-120/2014 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2014, per import d'11.990,00 euros, d’ingressos provinents de l’IMEB pel Conveni del Consell de la Joventut Barcelona 2014, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 14092295. Donar-ne compte a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació. 8. Aprovar l’expedient núm. 3-122/2014 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2014, d’import 3.461.269,28 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 14092591. 9. Acceptar la petició de desistiment formulada el 8 de juliol de 2014 pel President de l’Associació Amigos da Gaita (Toxos i Xestas), del local equipament 2, entitat núm. 151, situat a la planta baixa del carrer Bronze 5-7, i en la seva virtut, deixar sense efecte la cessió de l’ús de l’esmentada finca, atorgada a aquesta entitat per Acord de la Comissió de Govern de 4 de desembre de 2013. 10. Encarregar al Patronat Municipal de l’Habitatge la gestió de 5 habitatges (1º 1ª, 2º 2ª, 3º 1ª, 4º 2ª, 5º 2ª) destinats a lloguer protegit, i la plaça d’aparcament núm. 17, destinada a lloguer, situats al carrer Ciutat de Granada núm. 44. 5022 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 11. Encarregar a Foment de Ciutat, SA la gestió i administració de la finca municipal situada al carrer de Sant Pere Mitjà núm. 65, per tal de rehabilitar-la i regularitzar-ne la situació. ÀREA D'HÀBITAT URBÀ 12. Aprovar el Memoràndum d'Entesa entre la ciutat de Nova York i la ciutat de Barcelona en matèria d'habitatge, urbanisme i smart cities; donar-ne compte a la Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient. 13. Atorgar una subvenció extraordinària a Arquinfad, amb NIF G60058518, per un import de 30.000,00 euros per al Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Arquinfad per a la col·laboració en l’organització de l’exposició dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2014, i la celebració de l’esdeveniment Arquin7 – Setmana de l’Arquitectura, d'acord amb allò previst en l'article 6.2 de la Normativa General Reguladora de les Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona aprovada pel Consell Plenari 17 de desembre de 2010; declarar la no-inclusió en convocatòria pública donada l’excepcionalitat que concorre en el projecte; aprovar el conveni en què s’articula aquesta subvenció de conformitat amb la Normativa reguladora dels expedients d'autorització de l'atorgament de convenis administratius amb altres administracions públiques i institucions, aprovada per decret d'Alcaldia el 27 d'abril de 2011; facultar el Tercer Tinent d’Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per a la seva signatura; autoritzar i disposar la despesa per import de 30.000,00 euros amb càrrec al/s Pressupost/os i partida/es indicats en el document comptable, a favor d'Arquinfad, amb NIF G60058518, per fer front a l’esmentat Conveni; i requerir l'entitat beneficiària per tal que, en el termini no superior als sis mesos a comptar des de la data de transferència rebuda o tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti el compte justificatiu dels fons rebuts de conformitat amb la normativa vigent. 14. Iniciar l'expedient per a la contractació de les obres de renovació de paviments asfàltics de la xarxa viària local (2014-2015), i el foment de l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, amb núm. de contracte 14003954, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 3.003.598,66 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris, distribuït en els següents lots: - LOT núm. 1, Districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, per un import d'1.446.745,86 euros IVA inclòs; - LOT núm. 2, Districtes de Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, per un import d'1.556.852,80 euros IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries efectuades, el Projecte, Plec de Condicions Tècniques, la Memòria, els Annexos i el Plec de Clàusules Administratives Particulars regulador del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; autoritzar l'esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s'indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: pressupost net 2.482.312,94 euros; tipus impositiu del 21 % d'IVA, i import de l'IVA de 521.285,72 euros; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. Declarar la improcedència de la revisió de preus d'acord amb l'establert al PCAP. Donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sants-Montjuïc 15. Aprovar el text refós del Projecte de reparcel·lació voluntària del Polígon d’actuació urbanística del sector 2 de la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit discontinu Batllò-Magòria i les parcel·les situades a la Via Laietana núms. 2 i 8-10, Pau Claris núms. 158-160, Girona núm. 20 i Carrera núm. 12, presentat per la Generalitat de Catalunya i Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II, SL, que introdueix les modificacions derivades de la resolució de les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública i audiència als NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5023 interessats, i les incorporades d’ofici en l’acord d’aprovació definitiva de l’esmentat projecte de reparcel·lació, adoptat per la Comissió de Govern en sessió celebrada 24 de novembre de 2010, i es dóna compliment a la prescripció; i, en conseqüència, donar executivitat a l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació i; publicar aquest acord i l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la mateixa, i notificar-los personalment a tots els interessats. donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient. Districte de Sant Martí 16. Aprovar inicialment el Projecte de reurbanització de l’àmbit comprès entre el passeig de Garcia Faria i el camí de connexió existent entre aquest passeig i el passeig de Taulat, al Districte de Sant Martí de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 686.489,48 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; i sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS 17. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, i el Patronat Municipal de l’Habitatge, per al reallotjament dels residents a la Unitat d’Actuació 1 del Sector Glòries Meridiana Sud 810PL15725, vigent des del dia següent a la seva formalització fins al 31 de desembre de 2015. Facultar en el Gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. Donar compte a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports. 18. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat Associació Enfilant l’Agulla, amb NIF G-65880155, per a l’execució del projecte “Enfilant l’Agulla, projecte d’emprenedoria social 2014”, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 18.000,00 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 18.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0201 48903 23172 de l’exercici 2014 de la Direcció del Programa de Dona, equivalent al 10,41% del cost total del projecte (172.873,59 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar l'Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 19. Aprovar l’Annex 3 del conveni Marc entre l’Ajuntament de Barcelona i Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada, amb NIF G-64404213, per a l’execució del projecte “Dispositiu integral per a afavorir la recol·locació laboral de dones que han exercit la prostitució 2014”, que concreta allò establert al Conveni marc signat el 10 de maig de 2013 entre l’Ajuntament de Barcelona i Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada, en l’àmbit d’inserció laboral de les dones que han exercit la prostitució i que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i amb caràcter excepcional de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de 5024 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions, per un import de 178.307,28 euros. Declarar la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. Autoritzar i disposar la despesa de 178.307,28 euros, dels quals 125.034,30 euros del pressupost de 2014 i 53.272,98 euros al pressupost de 2015 condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient amb càrrec a la partida 0201-48903-23172, equivalent al 90% del cost total del projecte (198.119,20 euros). Requerir l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior als tres mesos, a comptar des del 31 de desembre per al primer any pressupostari i tres mesos a comptar des de la finalització de l’activitat realitzada per al segon any pressupostari, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte setè del conveni. Facultar en l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5025 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 4. Les Corts Acords de la sessió del dia 2 d’octubre de 2014 Aprovar l’acta de la sessió ordinària del 3 de juliol de 2014. Restar assabentat del contingut del despatx d’ofici en el qual es relacionen les resolucions relatives als expedients administratius tramitats durant els mesos de juny, juliol i agost de 2014. Restar assabentat dels informes de les següents mesures de govern: 1. 5è Informe sobre les actuacions en relació a la mesura de govern “Les Corts, un compromís vers la inclusió”. 2. 2n Informe sobre les actuacions en relació a la mesura de govern “Et donem la mà”. Restar assabentat dels informes següents: 1. Informe de seguiment PAD les Corts 2011-2015. 2. Informe sobre l’elaboració de la Revisió del Pla d’Usos de l’any 1993. Restar assabentat de l’Informe del regidor del Districte. PART DECISÒRIA Propostes d’acord: Comissió Consultiva de Presidència: Informar favorablement, a petició de la Ponència del Nomenclàtor dels carres de Barcelona, la denominació de placeta de les Dones de Ravensbrück, per un dels petits espais situats al camí del Quixot, al parc de Cervantes del Districte de les Corts. Informar favorablement la proposta de nomenament de l’entitat Associació Taller Ocupacional Ariadna i l’entitat Col·legi Pare Manyanet, cortsenques d’honor del Districte de les Corts 2014. PART D’IMPULS I CONTROL Es fa constar que les Proposicions / Declaracions de Grup que es transcriuen a continuació tenen naturalesa d’actes d’impuls polític de l’acció del govern i no produeixen efectes jurídics com a actes administratius resolutoris. 5026 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Del Grup Municipal d’ICV-EUiA: Rebutjar fermament i condemnar les actuacions del Sr. Jordi Pujol i Soley conegudes aquest estiu i exigir-li que retorni immediatament la figura de Pau Farinetes, símbol de les Corts, que se li va lliurar l’any 2012, en tant que pregoner de la Festa Major del districte. Del Grup Municipal del PPC: Rebutjar públicament el comportament reprovable de l’expresident de la Generalitat, senyor Jordi Pujol i Soley; retirar-li formalment tots els honors públics que des del Districte de les Corts se li haguessin concedit amb anterioritat a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, deixant constància d’aquest acord en tots els documents oficials i protocol·laris que s’haguessin produït amb motiu dels esmentats actes. Del Grup Municipal del PSC: Impulsar la creació d’un servei de mediació comunitària al Districte d’accés i derivació als programes municipals d’aquest àmbit; acompanyar la creació d’aquest servei d’un programa de comunicació i informació dirigit a tota la ciutadania del districte de les Corts i institucions; adequar aquest servei a les principals necessitats detectades al Districte; que el govern municipal informi al plenari de les Corts cada dues sessions del nombre de casos atesos i el funcionament del servei; elaborar els protocols necessaris i els indicadors d’avaluació. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5027 DISPOSICIONS GENERALS Modificacions de crèdit Pressupost 2014 TRANSFERÈNCIES Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 10 de setembre de 2014 Expedient núm. 3-108/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 101 D/62229/15311 MC8(0) Adquisició habitatges 2.500.000,00 0 c/Robadors, 35-37 101 D/62230/15311 MC8(0) Adquisició habitatges 400.000,00 0 c/Robadors, 27 101 D/62231/15311 MC8(0) Adquisició habitatges 1.700.000,00 0 c/Robadors, 25 703 D/74322/15311 MC7(0) Transf. de capital Patronat Mpal. 0 4.600.000,00 Habitatge TOTAL 4.600.000,00 4.600.000,00 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 10 de setembre de 2014 Expedient núm. 3-111/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 501 D/22610/15011 MC7(0) Despeses compra serveis. 0 59.290,00 Habitat Urbà 609 D/22707/15534 MC8(0) Informes. Mant. millora espai 59.290,00 0 públic 502 D/22727/16211 MC7(0) Neteja i recollida residus sòlids 0 150.000,00 502 D/44453/16121 MC8(0) Barcelona Cicle de l'Aigua S.A. 150.000,00 0 104 D/27000/92921 MC7(0) Despeses imprevistes 0 72.000,00 703 D/46403/94211 MC8(0) AMB (CTE i FC) 72.000,00 0 608 D/48998/33421 MC7(0) Gestió Centres Cívics. 0 49.776,00 Subvencions per gestió 608 D/22719/33411 MC8(0) Promoció Cultural. Altres 49.776,00 0 contractes serv. municip. 609 D/22719/23212 MC7(0) Gestió equipaments d'infants i 0 12.000,00 adolescència 201 D/22719/23222 MC8(0) Gestió d'equipaments juvenils 12.000,00 0 602 D/48901/92412 MC7(0) Subvencions per convocatòria a 0 45.182,00 inst. sense af. lucre 602 D/22610/92412 MC8(0) Compra de serveis 45.182,00 0 5028 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 606 D/48999/34112 MC7(0) Subvencions gestió serveis 0 12.086,09 606 D/22610/33411 MC8(0) Despesa compra serveis 12.086,09 0 101 D/27000/92011 MC7(0) Despeses imprevistes 0 134.204,66 101 D/41031/92612 MC8(0) Institut Municipal Informàtica 134.204,66 0 801 D/74300/33011 MC7(0) Institut Municipal Cultura 0 75.000,00 608 D/48902/34112 MC8(0) Altres subvencions a inst. sense 75.000,00 0 af. lucre. 608 D/22609/33811 MC7(0) Festes i actes populars 0 658 604 D/48998/33421 MC7(0) Subvencions centres cívics 0 12.375,00 604 D/22719/33421 MC7(0) Altres contractes municipals 0 25.967,00 608 D/22719/34112 MC8(0) Promoció esport. Altres 39.000,00 0 contractes serveis TOTAL 648.538,75 648.538,75 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 10 de setembre de 2014 Expedient núm. 3-113//2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 201 D/51000/23911 MC7(0) Fons de contingència social 0 577.915,58 606 D/20200/23221 MC8(0) Despesa compra serveis 8.228,00 0 201 D/22703/23019 MC8(0) Treballs tècnics 149.250,00 0 201 D/46703/23111 MC8(0) Consorci Educació de Barcelona 18.150,00 0 Convenis amb inst. sense afany 201 D/48903/23019 MC8(0) de lucre 139.000,00 0 Altres contractes de serveis 608 D/22719/23281 MC8(0) municipals 28.905,00 0 Convenis amb inst. sense afany 608 D/48903/23281 MC8(0) de lucre 118.000,00 0 609 D/22610/23021 MC8(0) Despesa compra serveis 68.657,46 0 Altres contractes de serveis 610 D/22610/23122 MC8(0) municipals 47.725,12 0 TOTAL 577.915,58 577.915,58 NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5029 Aprovades per acord de la Comissió de Govern de 17 de setembre de 2014 Expedient núm. 3-114/2014 Ce.Ce. Pos. Pres. Tipus Descripció Altes Baixes Ass. 104 D/27000/92017 MC7(0) Despeses imprevistes 0 37.966,90 101 D/41031/92612 MC8(0) Institut Municipal Informàtica 37.966,90 0 703 D/22750/15131 MC7(0) Despeses corrents lleis de barris 0 90.662,00 401 D/22719/13211 MC8(0) Altres contractes de serveis 35.695,00 0 municipals 610 D/22109/15531 MC8(0) Altre material de consum 54.967,00 0 TOTAL 128.628,90 128.628,90 5030 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Decrets de l’Alcaldia Decret. L’Alcalde, de conformitat amb l’article 52.2 de la Carta Municipal de Barcelona, el que es disposa a l’article 12.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la que s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i l’art. 304 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, resol: El nomenament com a personal eventual, amb efectes 1 d’agost de 2014, de la Sra. Dolores Martínez Gesa (matrícula 26090), subgrup de classificació C1, en el lloc de suport 1, de la família Serveis de suport polític – codi 90.10.PO.10, amb complement de destinació de nivell 22, adscrit al Grup Polític Municipal UpB-ERC- Ri. Cat-DCat-AM, amb una jornada laboral de 18,75 hores setmanals. La publicació de la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. Que es doni compte de la present resolució al Consell Municipal en la pròxima sessió que se celebri. Barcelona, 2 de setembre de 2014. L’alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. (Ref. 2916/14) NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5031 PERSONAL Concursos i oposicions El Gerent de Recursos, actuant per delegació de l’Alcaldia, va aprovar per Decret de 30 de setembre de 2014 la següent proposta com a resolució i n’ha ordenat el compliment: Substituir la senyora Mercedes Torres Muñoz, Presidenta suplent del Tribunal qualificador de la convocatòria per a la provisió de 30 places de Gestor d'Administració General, mitjançant torn de promoció interna, per la senyora Montserrat Jordà Pallisa com a Presidenta suplent. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Contra aquesta Resolució, d’acord amb el que estableix la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, i del procediment administratiu comú, modificada per la llei 4/1999, de 13 de gener, en concordança amb el Decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011 de delegació de competències en el Primer Tinent d’Alcalde, (BOPB de 18 de juliol de 2011), les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Primera Tinència d'Alcaldia, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la seva publicació a la Gaseta Municipal, o directament recurs contenciós administratiu davant els Jutjats del Contenciós Administratiu en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació de la Resolució a la Gaseta Municipal. Igualment, les persones interessades podran interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. L’Alcalde, en data 6 d'octubre de 2014 ha dictat la següent resolució: Designar membres del Tribunal del procés selectiu per a cobrir 30 places d’Auxiliar Administratiu, mitjançant concurs - oposició en torn de promoció interna, les persones que seguidament es relacionen: Presidenta titular: Luïsa Pedrosa Berlanga Presidenta suplent: Francesc Xavier Martínez Corberó Vocal 1r titular: Maite del Moral Herranz Vocal 1r suplent: Àngela Muñoz Guillen Vocal 2n titular: Francesca Otàlora Sala Vocal 2n suplent: : Rafael Lluis Pardo Vocal 3r titular: Josep M. Sans Rodríguez Vocal 3r suplent: Montserrat Rodés Ferrer Secretari titular: Elisa Salichs Asturias Secretari suplent: Jose Mª Martínez de Eulate Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Contra aquesta Resolució, d’acord amb el que estableix la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, i del procediment administratiu comú, modificada per la llei 4/1999, de 13 de gener, en concordança amb el Decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011 de delegació de competències en el Primer Tinent d’Alcalde, (BOPB de 18 de juliol de 2011), les persones interessades podran interposar recurs potestatiu de reposició davant la Primera Tinència d'Alcaldia, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la seva publicació a la Gaseta Municipal, o directament recurs contenciós administratiu davant els Jutjats del Contenciós Administratiu en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació de la Resolució a la Gaseta Municipal. Igualment, les persones interessades podran interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. 5032 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE QUATRE CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE QUATRE UN LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5033 treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 5034 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs núm. 117/2014-C. Un lloc de treball de suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Serveis a les Persones i al Territori (dins de l’àmbit del Centre Cívic Matas i Ramis) de la Gerència del Districte Horta- Guinardó. (Nivell 20) Concurs núm. 118/2014-C. Un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. (Nivell 16) Concurs núm. 119/2014-C. Un lloc de treball de suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Avaluacions d’Incidències i Qualitat de la Direcció d’Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. (Nivell 20) Concurs núm. 120/2014-C. Un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Servei de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Sant Martí. (Nivell 24) Suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Serveis a les Persones i al Territori (dins de l’àmbit del Centre Cívic Matas i Ramis) de la Gerència del Districte Horta-Guinardó. Concurs núm. 117/2014-C. Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Serveis a les Persones i al Territori (dins de l’àmbit del Centre Cívic Matas i Ramis) de la Gerència del Districte Horta-Guinardó. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits de d’un lloc de treball de SUPORT 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Serveis a les Persones i al Territori (dins de l’àmbit del Centre Cívic Matas i Ramis) de la Gerència del Districte Horta-Guinardó. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 2 (90.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 20 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 20 (439,70 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 792 € mensuals segons catàleg vigent NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5035 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2 Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques dels llocs de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca. 3. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les directrius establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Serveis a les Persones i al Territori) 3.2.1 Missió Direcció de la planificació, de l’execució i de la interlocució técnica amb el teixit associatiu i els ciutadans i ciutadanes, sobre els serveis que es desenvolupen al Districte en l’àmbit de l’acció social,la participació, l’educació, la cultura, el benestar, la promoció social, econòmica, l'acció comunitària i els serveis de prevenció, garantint la resposta i la coordinació amb els àmbits sectorials de referència. 3.2.2 Funcions • Dirigir la planificació, organització i prestació dels serveis del Districte per l’acció social, la participació, l’educació, la cultura, el benestar, la promoció social, econòmica, l'acció comunitària i els serveis de prevenció, i de qualsevol altra vinculada als Barris i als serveis a les persones. • Dirigir els equipaments del Districte, seguint els criteris marc que es puguin definir des dels sectors. • Garantir la resposta a les necessitats plantejades pels ciutadans i pel teixit associatiu, tant si es desenvolupen des de l’estructura del Districte com si es desenvolupen des d’altre ens municipal. • Fer el seguiment i analitzar les incidències i reclamacions al Districte. • Direcció tècnica del òrgans de participació del Districte, amb el suport de la resta de Direccions i de les Gerències sectorials, quan sigui necessari. • Dirigir els serveis de prevenció al territori i la coordinació de les actuacions que se’n derivin. • Exercici de les competències que li siguin delegades. 5036 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 • Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Gerència del Districte en el compliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en programació i gestió d’activitats socioculturals fins a 3 punts. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5037 − Experiència en direcció de projectes i/o comandament de personal fins a 2 punts. − Experiència en relació amb entitats (culturals, socials, infantils i juvenils, recreatives, etc.) fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 2 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Carles Mas i Lloveras, Gerent del Districte d’Horta-Guinardó, o persona en qui delegui. Vocals: − Sra. Montserrat Martínez i Riba, Directora de Serveis Generals del Districte d’Horta-Guinardó, o persona en qui delegui. − Sra. Laura Pérez Sanz, Cap Departament de Serveis a les Persones i al Territori del Districte d’Horta-Guinardó, o persona en qui delegui. − Sr. Francesc Martínez Lizán, Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització, o persona en qui delegui, qui també actuarà com a secretari. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 5038 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Concurs núm. 118/2014-C D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit a la Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1 Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5039 amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2 Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Serveis d’Assessorament Jurídic) 3.2.1 Missió Assessorament i suport jurídic en les matèries atribuïdes a la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. 3.2.2. Funcions • Dirigir l’Assessoria Jurídica de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, supervisar els procediments i valorar els actes i actuacions, des de la vessant jurídica. • Interpretar les normes i donar suport jurídic a la presa de decisions. • Elaborar propostes de reglaments i normatives, i valorar-ne les elaborades per altres departaments municipal i/o administracions. • Resoldre les al·legacions i els recursos presentats a propostes i actes administratius competència de la Gerència, entre d’altres els recursos contra les taxes per retirada de vehicles. • Tramitar els expedients que poden comportar la sanció de suspensió del permís per a conduir i retirada de punts, i/o altres tipus d’ expedients sancionadors competència de la Gerència. • Tramitar expedients d’adjudicació de concessions d’aparcaments públics i per encarregar la gestió directa a empreses municipals o entitats públiques. • Tramitar els expedients d’autoritzacions de transport escolar. • Custodiar, legalitzar i gestionar els Registres requerits per les funcions assignades a la Gerència. • Controlar el procés de nomenament dels vigilants de les zones d’estacionament regulat. • Gestionar i tramitar els expedients disciplinaris, sense perjudici de les competències dels serveis jurídics centrals de l’Ajuntament. • Fer el seguiment i la supervisió de la defensa jurídica dels empleats públics adscrits a la Gerència. • Coordinar i gestionar els actes requerits pels jutjats als agents de la Guàrdia Urbana. • Declarar els fitxers de dades de caràcter personal. • Gestionar la legalització de programes i mitjans tecnològics d’utilització necessària en matèries relacionades amb la via pública, la seguretat i les emergències ciutadanes davant dels òrgans competents de la Generalitat o 5040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 de l’Administració de l’Estat, i en concret els procediments de legalització de les càmeres instal•lades a la via pública (trànsit i seguretat). • Altres funcions que li siguin atribuïdes per la Gerència en el compliment de les seves atribucions. • Proposar a la Gerència l'adopció d'acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Representar a la Gerència, per delegació d'aquesta, en les matèries pròpies de les seves competències 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 de la categoria Auxiliar Administrativa. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5041 qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Experiència en tasques de tramitació, seguiment i resolució de processos administratius i tècnics-administratius en les matèries relacionades amb les funcions del lloc de treball fins a 3 punts. − Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport per al desenvolupament de les funcions del lloc de treball fins a 2 punts. − Experiència en la realització de tasques que impliquin relació amb l’Estructura Orgànica Municipal fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Joan Delort Menal, Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Miguel Clemente Marin, Director de Serveis d’Assessorament Jurídic de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, o persona en qui delegui. − Sra. Farners Cantalozella Mas, Departament de Recursos Humans de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat , o persona en qui delegui. − Sr. Francesc Martínez Lizán, Departament de Selecció i Promoció, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. 5042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Avaluacions d’Incidències i Qualitat de la Direcció d’Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. Concurs núm. 119/2014-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Avaluacions d’Incidències i Qualitat de la Direcció d’Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 2 de la família professional General (GE) adscrit al Departament d’Avaluacions d’Incidències i Qualitat de la Direcció d’Atenció Ciutadana de la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana de la Gerència de Recursos. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 2 (90.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1 Destinació: Nivell 20 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinaria. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5043 2. Esquema retributiu Destinació: 20 (439,70 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 792 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 2 de la família GE) 3.1.1 Missió Realitzar la gestió integral o supervisió d’un o més processos administratius, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb la normativa establerta i amb la supervisió d’un superior. 3.1.2 Funcions 1. Les funcions bàsiques dels llocs de treball són: • Executar i integrar un o més processos de naturalesa diversa i/o especialitzada de l’òrgan on està adscrit, controlant el seu desenvolupament. • Elaborar documentació administrativa, sobre el procés o processos sota la seva responsabilitat. • Participar en la programació, planificació i control del procés o processos sota la seva responsabilitat, proposant alternatives. • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Exercir l’actuació inspectora, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la supervisió periòdica d’un superior sobre els resultats dels processos per tal de validar l’alineament de la seva tasca. 3. El lloc requereix d’autonomia per prioritzar processos i tasques dins de les directrius establertes. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de l’actuació sobre un marc normatiu i/o de processos estandarditzats i diversificats, dins de l’òrgan on presten els seus serveis. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, criteris, serveis i recursos que estan sota la seva responsabilitat. Aquest lloc de treball requereix de coneixements específics i experiència sobre els processos tècnics i administratius diversos en l’àmbit de la seva responsabilitat. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’Avaluacions d’Incidències i Qualitat) 3.2.1. Missió Gestió del sistema d’incidències i reclamacions sobre l’avaluació ciutadana en relació als serveis municipals. 3.2.2. Funcions • Impulsar el sistema de gestió d'incidències i reclamacions i el seu ús per part de l'organització municipal. • Gestionar i proposar millores del sistema d'informació i de les eines que li donen suport: aplicació informàtica, protocols i models de resposta. • Gestionar els sistemes de qualitat de la Direcció. • Explotar les diferents fonts d'informació d'avisos, queixes i suggeriments, i dissenyar indicadors de gestió i informes per a facilitar la posterior presa de decisions executives. Identificar i transmetre les situacions d'alerta. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 (categoria Administrativa) • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament 5044 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria i que actualment pertanyin a una categoria pròpia del règim funcionarial segons l'acord del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012 i 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013 • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − En atenció a clients interns i externs fins a 2 punts − En gestió, participació i/o seguiment de projectes fins a 2 punts − En redacció de documents /informes / respostes fins a 2 punts 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5045 La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Suport 3 de la família professional General d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Enric Mazorra Folguera, Director Executiu de Comunicació i Atenció Ciutadana, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Xavier Socastro Marin, Cap del Departament d'Avaluació d’Incidències i Qualitat o persona en qui delegui.. − Sra. Francesca Otàlora Sala, Cap Departament de Recursos Humans de la Gerència de Recursos, o persona en qui delegui. − Sr. José Mª Martínez de Eulate, Tècnic del Departament de Selecció i Promoció de la Gerència de Recursos Humans i Organització o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la 5046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Tècnic/a 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Servei de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Sant Martí. Concurs núm. 120/2014-C Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de tècnic/a 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Servei de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Sant Martí. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de TÈCNIC/A 2 de la família de Serveis Urbanístics i d’Obra (OP) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Servei de Llicències i Espai Públic de la Gerència del Districte de Sant Martí. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Tècnic/a 2 (80.20.OP.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Tècnic Tipus de lloc: Tècnic Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 24 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 24 (582,92 € mensuals) Complement específic: 969 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Tècnic/a 2 de la família de OP) 3.1.1 Missió Realitzar funcions tècniques pròpies de la seva família professional, en les matèries i processos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, de manera autònoma, d’acord amb la normativa i directrius establertes. 3.1.2 Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Definir procediments, normes, protocols i sistemes per al desenvolupament de l’actuació en l’àmbit de la seva família professional dins de l’òrgan on presten els seus serveis. • Planificar la implantació i gestionar serveis competència de l’òrgan on s’adscriuen, i controlar la qualitat i compliment de la seva execució. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5047 • Assessorar tècnicament sobre procediments relatius a les matèries, assumptes i processos que siguin objecte de l’òrgan on presten els seus serveis. • Supervisar informes, dictàmens i propostes de resolució realitzats per altres tècnics, i elaborar els de major complexitat. • Planejar i desenvolupar treballs tècnics i estudis en l’àmbit de la seva família professional, sobre les matèries competència de l’òrgan on presten els seus serveis. • Exercir l’actuació inspectora i/o supervisió tècnica, si correspon a l’òrgan on presten els seus serveis. 2. Aquest tipus de tècnic actua en un àmbit tàctic i amb component tècnic, contribuint a la millora de protocols i processos del seu àmbit funcional o de la seva família professional. 3. Requereixen de coneixements en un camp tècnic, científic o especialitzat. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball es desenvolupen habitualment dins d’un marc normatiu i procediments estandarditzat, 5. Disposen de llibertat per implantar l’operativa de l’òrgan on presta els seus serveis i rebre supervisió sobre els resultats. 6. Requereixen de la capacitat de comunicació i influència necessària per interactuar amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal influint-los i donant-los servei en el seu àmbit de competència. 7. Poden supervisar tasques realitzades per altres tècnics i administratius de l’òrgan on presta els seus serveis. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament d’Obres i Manteniment) 3.2.1. Funcions • Planificació, coordinació, supervisió i seguiment d’actuacions en el territori dels diferents operadors municipals en l’àmbit d’urbanisme, habitatge, manteniment, medi ambient i mobilitat. • Supervisió i seguiment d’actuacions en el territori d’operadors no municipals públics o privats en l’espai públic . • Impuls de projectes i obres pròpies del districte. • Responsable del planejament urbanístic del districte i elaboració d’informes preceptius en coordinació amb el Departament de Llicències i Inspecció. • Responsable de la planificació i execució del manteniment correctiu i preventiu de la via pública, edificis i equipaments. • Gestió del sòl: estudi, proposta i execució si s’escau, de compres i expropiacions de sòl dins de l’àmbit del districte • Control i supervisió de l’acció companyies de serveis en el territori, d’acord amb els criteris establerts per el Comitè d’Obres de la Ciutat. • Dinamització i impuls tècnic dels òrgans de participació vinculats a aquest àmbit en coordinació amb la Direcció de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció. • Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. • Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. • Direcció dels recursos humans i materials assignats. • Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu departament, vetllant per al compliment de la normativa i procediments establerts en aquesta matèria. • Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. • Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 de les categories de Tècnic/a Superior en Arquitectura; Tècnic/a Superior en Enginyeria (ambdues branques de la categoria de Tècnic/a Superior en Arquitectura i Enginyeria) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 de la categoria de Tècnic/a Mitjà en Arquitectura; 5048 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Tècnic/a Mitjà en Enginyeria (ambdues branques de la categoria de Tècnic/a Mitjà en Arquitectura i Enginyeria). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Manteniment i conservació de l’espai públic i d’edificis i instal·lacions, amb mitjans propis i/o externs, fins a 2 punts. − Gestió d’equips humans i organització de tasques i treballs en el seu àmbit, fins a 1 punt. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5049 − Gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport dins de l’àmbit d’obres i − manteniment, fins a 1 punt. − Gestió de contractes relacionats amb l’execució d’obres i treballs relacionats amb la millora, − manteniment i conservació de l’espai públic i equipaments fins a 1 punt. − Elaboració i supervisió de projectes d’obres tant en edificis com a l’espai públic fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions vinculades al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de Tècnic/a 2 de la família professional de Serveis urbanístics i d’obra (OP) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM):Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Recerca d’informació i actualització de coneixement, Flexibilitat i obertura al canvi, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President/a: − Sr. Joan Cambronero i Fernàndez, Gerent del Districte de Sant Martí, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Juan Carlos Altamirano Delgado Direcció de Llicències i Espai Públic del Districte de Sant Martí o persona en qui delegui. − Sr. Jordi Segués Planes, Departament d’Obres i Mantiment del Districte de Sant Martí o persona en qui delegui. − Sr. Xavier Martínez Corberó, Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí o persona en qui delegui. − Sra. Elisa Salichs i Asturias, Departament de Selecció i Promoció, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. 5050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE TRES CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5051 MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 5. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres administracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 6. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 7. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. – A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 8. Cursos de formació i perfeccionament. Es valoraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: – Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. – Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els representants designats conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. 5052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'aca- bament de l'esmentat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Ofi- cina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corporació des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementaris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà disposar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en diferents concur- sos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària corresponent. ANNEX Concurs número 160/14. Un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 16) Concurs número 161/14. Un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Cadastre i Béns Immobles de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 16) Concurs número 162/14. Un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. (Nivell 16) Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs número 160/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de tre- ball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalu- nya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant con- curs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels em- pleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de ju- liol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5053 Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.10 / 90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1, C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions) 3.2.1. Funcions • Instruir els expedients sancionadors en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat vial i en matèria de convivència. • Tramitar i fer propostes de resolució de les al•legacions i recursos de multes de trànsit en període voluntari i en via de constrenyiment. • Tramitar i fer propostes de resolució de les al•legacions i recursos de multes de l’ordenança de convivència, en període voluntari i executiu. 5054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 • Dirigir l’anul·lació i paralització de càrrecs, realització de liquidacions, processament de suspensions, aixecament d’embargaments i la realització d’altres operacions al SIR, incloses les actualitzacions en les bases de dades fiscals i de multes. • Proposar els canvis necessaris en les aplicacions informàtiques. • Dissenyar, planificar i participar en la formació permanent del seu personal. • Elaborar i mantenir els manuals operatius necessaris per el desenvolupament de les tasques del personal adscrit sota la seva responsabilitat. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrups C1 o C2 . • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol•licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5055 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Aplicacions corporatives i/o utilització de bases de dades especialment les relacionades amb la gestió tributària, fins a 2 punts. − Tramitació d’expedients administratius, especialment els relacionats amb la gestió tributària, fins a 2 punts. − Elaboració de propostes de resolució de recursos i al·legacions, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, treball en equip, orientació al servei públic, pensament analític, flexibilitat i obertura al canvi, autoconfiança, rigor i organització i comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Rafael Olañeta Fernández-Grande, Director de Serveis de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions, o persona en qui delegui. − Sra. Àngels Ferrer Herrera, Cap del Departament de Reclamacions de Multes i Infraccions, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a 5056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Cadastre i Béns Immobles de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs número 161/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Cadastre i Béns Immobles de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrit al Departament de Cadastre i Béns Immobles de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5057 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc ( Departament de Cadastre i Béns Immobles ) 3.2.1. Funcions • Dirigir el manteniment cadastral de la ciutat de Barcelona i la gestió de l’Impost sobre els béns immobles (IBI). • Analitzar i planificar els objectius estratègics i operatius del departament. • Establir els criteris per a l’adjudicació de valor cadastral als béns immobles i l’actualització gràfica corporativa, en el marc del manteniment cadastral i en virtut del Conveni vigent de col·laboració en matèria cadastral, entre la Direcció general de cadastre i l’Ajuntament de Barcelona. • Establir els criteris del padró anual de l’Impost (IBI). • Proposar el redactat de les Ordenances fiscals de l’IBI. • Establir els criteris de la gestió tributària de l’Impost (IBI). • Seguiment i control dels resultats de les tasques de manteniment cadastral i gestió del tribut. • Dissenyar, impulsar i coordinar projectes de millora per a la gestió del manteniment cadastral i de l’Impost sobre els béns immobles. • Impulsar i coordinar nous processos d’informació i tramitació telemàtica, dins el marc corporatiu. • Col·laborar amb la Direcció general de cadastre en la preparació de les ponències de valor. • Impulsar la gestió de la qualitat del departament, dins el marc de la certificació segons normes ISO. 5058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C2 . • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. − Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − Aplicacions corporatives i/o utilització de bases de dades especialment les relacionades amb la gestió tributària, fins a 3 punts. − Tramitació d’expedients administratius, especialment els relacionats amb la gestió tributària, fins a 3 punts. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5059 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de SUPORT 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, treball en equip, orientació al servei públic, pensament analític, flexibilitat i obertura al canvi, autoconfiança, rigor i organització i comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Sr. Javier Morales Montoya, Director de Serveis de Gestió Tributària, o persona en qui delegui. − Sr. Pere Joan Deniel Barnola , Cap del Departament de Cadastre i Béns Immobles, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. 5060 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals. Suport 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. Concurs número 162/14 Convocatòria per a la provisió definitiva per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per concurs de mèrits d’un lloc de treball de Suport 4 de la família professional General (GE) adscrits al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Suport 4 (90.40.GE.10 / 90.40.GE.20 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Suport Tipus de lloc: Suport Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: C1/C2 Destinació: Nivell 16 Sistema de provisió: Concurs de mèrits Classe de lloc: Lloc de promoció El lloc de treball objecte de la present convocatòria té jornada ordinària. 2. Esquema retributiu Destinació: 16 (349,93 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 594 € mensuals segons catàleg vigent. Complement específic circumstancial d’atenció directa intensiva: 168 € mensuals segons catàleg vigent. 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Suport 4 de la família GE) 3.1.1. Missió Realitzar tasques administratives, com a recolzament específic a un equip, o tasques específiques dins d’un procediment, en les matèries, processos i actuacions que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis, d’acord NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5061 amb les instruccions del superior i els procediments establerts, per aconseguir la seva realització en termes de fiabilitat. 3.1.2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Prestar serveis directes als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, sobre els processos que executa, en el marc de les competències i recursos de l’òrgan on presten servei. • Realitzar tasques de suport administratiu: Anàlisi bàsica, recerca i explotació de dades als sistemes d’informació; comprovació i introducció de dades als sistemes d’informació; elaboració de documents administratius; gestió integral de l’arxiu, la manipulació, la reproducció i el trasllat dels expedients i documents sobre els que treballa; registre de documents. Els documents i expedients podran ser físics o electrònics. • Realitzar tramitacions i activitats d’un procés administratiu, detectant les possibles incidències i gestionant la seva resolució, tot garantint la fiabilitat. • Realitzar tràmits, informar i resoldre consultes telefònicament i presencial als ciutadans o al personal de la Corporació Municipal, en el marc de les Competències i recursos de l’òrgan on presten servei. 2. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de supervisió directa per indicar-li les prioritats o normes a seguir. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball s’han de desenvolupar sobre un marc de processos estandarditzats. 4. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per facilitar informació i desenvolupar tramitacions administratives. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Relacions amb el Contribuent) 3.2.1. Funcions • Dissenyar, impulsar i coordinar els serveis d'atenció al contribuent i a l’infractor. • Transmetre les directrius necessàries amb la finalitat de garantir l’homogeneïtat de les actuacions i la unitat de criteri. • Proposar les modificacions necessàries en la web de l’Institut Municipal d’Hisenda i de l’Ajuntament, en relació als tributs, preus públics i sancions gestionades per l’Institut. • Elaborar les instruccions necessàries pels serveis d’atenció presencial de l’Institut Municipal d’Hisenda i assegurar la seva adaptació per a les oficines d’atenció al ciutadà dels districtes i la plataforma d’atenció telefònica. • Elaborar anualment la proposta de Guia del contribuent. • Resoldre les incidències que plantegi la funció de registre i certificats. • Crear i mantenir els models d’impresos que s’envien als ciutadans i a les empreses. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup C, subgrup C1 o C2. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i 20 de desembre de 2013. • Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs, llevat que el lloc estigui declarat a extingir. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o 5062 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Mèrits valorats Mèrits Comuns De conformitat amb les bases marc d’aplicació a tots els concursos de provisió de llocs de treball a l’Ajuntament de Barcelona, es valorarà l’antiguitat (fins a 1 punt), el grau personal consolidat (fins a 1 punt), el nivell del lloc de treball des del qual es concursa (fins a 1 punt) i els cursos de formació i perfeccionament realitzats (fins a 2 punts). Mèrits Complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: − En informació i/o tramitació de tributs municipals i en informació i atenció relacionada amb campanyes municipals i/o gestió de padrons fins a 3 punts. − En aplicacions informàtiques corporatives en general i/o en les aplicacions específiques requerides per al lloc de treball convocat, fins a 3 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici o supòsit pràctic: La Junta de valoració podrà convocar les persones candidates per a la realització d’una prova o supòsit pràctic relacionat amb les funcions pròpies del lloc dins de l’òrgan al qual està adscrit, valorant-se fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se, aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici de valoració de les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà les persones aspirants que puguin assolir la puntuació mínima del concurs per a l’avaluació de les competències professionals definides per al lloc de treball de suport 4 de la família professional General (GE) d’acord amb el Sistema d’Ordenació Municipal (SOM): Compromís professional, Treball en equip, Orientació al servei públic, Pensament analític, Flexibilitat i obertura al canvi, Autoconfiança, Rigor i organització i Comunicació i influència. L’exercici consistirà, com a mínim, en una entrevista individual, tot i que la Junta de Valoració podrà utilitzar altres sistemes d’avaluació complementaris. L’exercici serà valorat fins a un màxim de 6 punts. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5063 Puntuació mínima − Si s'avaluen tots els apartats opcionals la puntuació mínima és d’11,5 punts. − Si no s'avalua l’apartat 3 (exercici o supòsit pràctic), la puntuació mínima és de 9 punts. 6. Junta de valoració President: − Sr. Antoni Rodríguez Sivera, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: − Rafael Olañeta Fernández Grande, Director de Serveis de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions, o persona en qui delegui. − Sra. Victoria Alumà Clar, Cap del Departament de Relacions amb el Contribuent, o persona en qui delegui. − Sr. Santos Martínez Sequí, Cap de Recursos Humans, qui actua també com a Secretari, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 7. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud preferentment per mitjans electrònics accedint a l’aplicació “TRÀMITS” de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal, mitjançant el tràmit PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL > SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ CONCURS, el qual dóna accés a complimentar els diferents camps que conformen el model de “currículum vitae” electrònic. Excepcionalment, i en aquells casos en que no es tingui accés a l’esmentat aplicatiu de TRÀMITS, es podrà presentar la sol·licitud al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, fent servir necessàriament el model de sol·licitud i currículum vitae normalitzat que es poden descarregar des del portal informatiu de CONCURSOS de l’apartat de “Recursos Humans” de la Intranet Municipal. En ambdós mitjans de presentació de sol·licituds el termini de presentació d’instàncies és de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de les bases del concurs a la Gaseta Municipal. Els i les candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 8. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme a l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals 5064 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Lliures designacions Lliure designació núm. 58/2014-L Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Coordinació d’Anàlisi i Avaluació d’Entitats Descentralitzades de la Gerència Adjunta de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals. D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per lliure designació del lloc de treball de Direcció 2 de la família General (GE) adscrit a la Direcció de Coordinació d’Anàlisi i Avaluació d’Entitats Descentralitzades de la Gerència Adjunta de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Direcció 2 (20.20.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Directiu Tipus de lloc: Direcció Vinculació: Funcionària Subgrup d’accés: A1 Destinació: Nivell 28 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 28 (832,40 € mensuals segons catàleg vigent) Complement específic: 2.372,24 € mensuals segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Direcció 2 de la família GE) 3.1.1. Missió Exercir la direcció executiva superior de la direcció i definir d’acord amb les línies estratègiques de la gerència a la qual pertany, els sistemes, programes i plans d’acció per la prestació dels serveis del seu àmbit de responsabilitat, així com supervisar la seva implantació i planificar, organitzar i coordinar els recursos necessaris, per tal d’aconseguir l’acompliment dels objectius de la seva direcció. 3.1.2. Funcions 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Impulsar la implantació i el compliment dels objectius dels plans municipals, assignats a la Direcció. • Dirigir el disseny de la planificació, la coordinació, l’execució i l’avaluació dels programes, processos i serveis de la direcció per l’acompliment dels objectius marcats. • Dirigir i coordinar els òrgans i els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra funcions homogènies en naturalesa i objectius amb un menor grau de desenvolupament i/o volum de recursos associats. En qualsevol cas, en aquest nivell s’integra qualsevol Direcció que depengui jeràrquicament d’una altra Direcció. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5065 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen en un marc normatiu o de processos estandarditzats. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o altres direccions dins i fora de la gerència per informar-los o assistir- los sobre els procediments, serveis i recursos de la seva competència. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar a nivell de direcció, a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix d’un coneixement ampli d’un camp funcional, adquirit a través d’una àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de 3 anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. El lloc requereix de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Direcció de Coordinació d’Anàlisi i Avaluació d’Entitats Descentralitzades) 3.2.1 Missió Actua com interlocutor en les relacions habituals entre la gerència i les empreses i entitats participades per l’Ajuntament i dona suport a la gerència adjunta en l’exercici de les seves competències. 3.2.2. Funcions • Realitzar el seguiment de l’aplicació dels acords municipals i les polítiques d’actuació específica per part de les empreses i entitats participades per l’Ajuntament. • Controlar i fer el seguiment dels assumptes objecte d’aprovació en els òrgans de govern de les diferents empreses i entitats participades per l’Ajuntament. • Impulsar els processos d’avaluació o auditoria de gestió a que s’han de sotmetre periòdicament les empreses i entitats participades per l’Ajuntament. • Unificar criteris de procediment en qüestions dels òrgans de govern de les diferents empreses i entitats participades per l’Ajuntament. • Coordinar l’elaboració de las memòries anuals del conjunt d’empreses i entitats participades per l’Ajuntament. • Fer el seguiment i vehicular els assumptes relacionats amb les empreses o entitats que tenen per origen o destinació els òrgans de govern de la corporació municipal. • Proposar a la gerència l’adopció d’acords en les matèries pròpies de les seves competències. • Realitzar totes aquelles funcions que per encàrrec o delegació li siguin encomanades en l’àmbit de les seves competències. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A subgrup A1 de totes les categories. • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. 5066 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi pot prendre part el personal funcionari que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria, i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a les tasques descrites en l’apartat de les funcions. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball (compromís professional, treball en equip, orientació a servei públic, flexibilitat i obertura al canvi, comunicació i influència, visió global, lideratge i desenvolupament, direcció de persones). 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Les persones interessades són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5067 Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectui en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. Lliure designació núm. 59/2014-L Convocatòria per a la provisió definitiva per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Serveis Jurídics - Secretaria del Districte de Nou Barris D’acord amb els articles 294 i 295 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les bases marc que regulen la provisió de llocs de treball mitjançant concurs, amb l’article 22.2 de l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona i amb el catàleg de llocs de treball aprovat als acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. Es convoca la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 de la família General (GE), adscrit al Departament de Serveis Jurídics - Secretaria del Districte de Nou Barris. 1. Classificació del lloc convocat Denominació: Cap de Departament 1 (40.10.GE.10 segons catàleg vigent) Àmbit funcional: Comandament Tipus de lloc: Cap de Departament Vinculació: Funcionarial Subgrup d’accés: A1 i A2 Destinació: Nivell 26 Sistema de provisió: Lliure designació Classe de lloc: Lloc de promoció 2. Esquema retributiu Destinació: 26 (698,20 € mensuals) Complement específic: 1.317 € mensuals, segons catàleg vigent 3. Descripció funcional 3.1. Descripció funcional del lloc convocat (Cap de Departament 1 de la família GE) 3.1.1. Missió Dirigir els serveis, sistemes, programes i recursos del departament, d’acord amb els objectius, directrius i planificació de la gerència o direcció a la que pertany, per tal d’assolir i integrar els resultats esperats amb la qualitat, eficàcia i eficiència requerida. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu. 3.1. 2. Funcions bàsiques 1. Les funcions bàsiques del lloc de treball són: • Dirigir la planificació, coordinació, execució i control dels programes, processos i serveis del seu departament en funció dels resultats esperats. • Dirigir els recursos humans, econòmics, materials i tecnològics adscrits, en funció dels resultats esperats i integrar la prevenció de riscos laborals, d’acord amb el sistema de gestió de seguretat i salut laboral de l’Ajuntament. 5068 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 • Determinar els protocols, paràmetres tècnics, circuits i procediments per a la realització dels objectius assenyalats i/o dels serveis prestats, la seva coordinació i control de les prestacions. • Exercir les delegacions que li siguin atribuïdes. 2. Integra més d’un àmbit funcional servei de naturalesa i objectius homogenis. Actua en un pla tàctic, dins de les polítiques o objectius específics clarament definits. 3. Les tasques d’aquest lloc de treball no requereixen de supervisió i disposen de llibertat d’actuació. La coordinació amb la gerència / direcció, s’estableix mitjançant informes de gestió o a través de les reunions periòdiques establertes 4. Les tasques d’aquest lloc de treball no es desenvolupen necessàriament en un marc normatiu o de processos estandarditzats. En cas d’existir, requereixen de la seva interpretació. Aquest lloc actua en un marc d’alta complexitat tècnica, de recursos i d’impacte organitzatiu, 5. Les tasques d’aquest lloc de treball requereixen de la interacció amb la ciutadania o amb personal de la Corporació Municipal per informar-los o assistir-los sobre els procediments, serveis i recursos que siguin competència de l’òrgan on presten els seus serveis. De la mateixa manera es requereix de la relació amb proveïdors externs i altres operadors per dur a terme el control de serveis fruit de contractes, convenis o altres sistemes de col·laboració. Poden representar tècnicament a la Corporació Municipal en les relacions amb entitats internes i externes. 6. Aquest lloc de treball requereix de coneixements d’un camp tècnic o especialitzat ampli, adquirit a través de l’experiència en el seu camp d’especialització i de la competència tècnica d’una llicenciatura, enginyeria o arquitectura superior o mitjana, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal. El lloc requereix de competència directiva per al comandament del personal. 3.2. Descripció funcional de l’òrgan al qual està adscrit el lloc (Departament de Serveis Jurídics - Secretaria) 3.2.1. Funcions • Assessorament jurídic als òrgans de govern, consultius, directius i operatius del Districte. • Assessorament jurídic de les normes internes orgàniques i procedimentals dels districtes i informar, en el seu cas. • Redactar, quan s’escaigui, i informar els convenis i concerts la tramitació dels quals estigui atribuïda als Districtes, sense perjudici de l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics en aquells casos en què resulti procedent la seva emissió. • Gestió i tramitació d’expedients d’expropiació forçosa, sense perjudici de la tramitació dels recursos administratius, que correspon a la Direcció de Serveis Jurídics centrals. • Gestió i tramitació de cessions de vial. • Gestió i tramitació dels expedients sancionadors. • Remissió al Registre Civil de les actes de celebració de matrimoni. • Custòdia del Registre d’Interessos dels Consellers/es del Districte. • Gestió i tramitació d’expedients de responsabilitat patrimonial per accidents i danys del Districte. • Gestió i tramitació d’expedients de reivindicació i defensa dels béns de l'Ajuntament del Districte. • Gestió de les al·legacions i dels recursos interposats contra actes i resolucions municipals dictats per qualsevol òrgan del districte en exercici de les competències delegades, i informar en el seu cas. • Informar sobre els aspectes jurídics de llicències i inspecció i d’altres actes administratius, quan correspongui. • Informar sobre les al·legacions presentades en período d’informació pública en els expedients relatius a plans, propostes o actuacions que no ultrapassin l’àmbit territorial del districte, sense perjudici de l’informe de Serveis Jurídics quan l’òrgan competent sigui central. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5069 • Emetre els informes preceptius respecte els plecs de clàusules administratives particulars en els procediments de contractació del Districte. • Seguiment de les disposicions normatives, de l’efectivitat del seu coneixement i de la seva operativitat al districte. • Assoliment dels objectius i compromisos adoptats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. • Gestió i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. • Interlocució amb els diferents òrgans jurisdiccionals en les seves relacions amb el Districte. • Gestió, coordinació i supervisió dels recursos humans i materials assignats. • Integració de la prevenció de riscos laborals dins de l’àmbit del seu departament, vetllant per al compliment de la normativa i procediments establerts en aquesta matèria. • Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. Exercici de les funcions amb la coordinació establerta pels Serveis Jurídics en l’àmbit de les seves competències. • Exercici de les competències que li siguin delegades. • Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves funcions i les que li siguin delegades per la Secretaria General. 4. Requisits de participació • Pertànyer al grup A, subgrup A1 (totes les categories) o bé pertànyer al grup A, subgrup A2 (totes les categories). • Portar un mínim d’un any de serveis com a funcionari/a de carrera (*) de l’Ajuntament de Barcelona i/o dels organismes autònoms adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). (*) Així mateix, podran participar en la present convocatòria aquells/es treballadors/res de l’Ajuntament de Barcelona en règim laboral fix del mateix grup, subgrups i categories establerts en aquesta convocatòria sempre i quan la seva categoria estigui inclosa en les declarades funcionarials en virtut dels acords del Consell Municipal de 21 de desembre de 2012, de 24 de juliol de 2013 i de 20 de desembre de 2013. • El personal candidat haurà d’acreditar documentalment el requisit d’estar en possessió del certificat de nivell de suficiència de català C1 (antic C) o superior de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent. Restaran exempts d'acreditar els coneixements de llengua catalana en la convocatòria, els i les candidates que es troben en una de les situacions que s'indiquen a continuació i així ho indiquin expressament a l'apartat corresponent de la sol·licitud: − Haver participat i obtingut plaça en un procés selectiu per accedir a l'Ajuntament de Barcelona, en què hi hagués establerta una prova o exercici del mateix nivell o superior. − Disposar dels títols de l’ensenyament reglat no universitari expedits pel Departament d’Ensenyament d’acord amb les equivalències amb els certificats de referència de la Direcció General de Política Lingüística d’acord amb el nivell exigit a la convocatòria. − Haver participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic o de lliure designació en la mateixa Administració, en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior. Els i les candidates que no acreditin adequadament aquest requisit, hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit (C1). La no superació d’aquesta prova comportarà l’exclusió del procés. En cap cas no hi poden prendre part el personal funcionari o laboral fix que estigui en suspensió d'ocupació ni els traslladats de llocs de treball com a conseqüència d'un expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents. 5070 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 Tampoc no hi poden prendre part el personal funcionari en situació diferent de servei actiu que no hagin romàs el temps mínim exigit per reingressar al servei actiu. Els requisits de participació que preveuen les bases s'han de reunir en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds que estableix aquesta convocatòria i s'han de complir a la data de la presa de possessió. 5. Perfil del lloc: Es valorarà: − L’experiència i els coneixements relatius a la missió i a les funcions bàsiques del lloc de treball. − La formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball. − Les competències professionals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball (compromís professional, treball en equip, orientació a servei públic, flexibilitat i obertura al canvi, comunicació i influència, visió global, lideratge i desenvolupament i direcció de persones). 6. Presentació de sol·licituds Les persones interessades podran presentar instància, acompanyada de “currículum vitae”, degudament documentat, al Registre General o a qualsevol dels registres desconcentrats de l’Ajuntament, en el termini de 15 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Les persones candidates són responsables de comprovar i verificar l'exactitud de la seva sol·licitud i les dades que hi consten. 7. Presa de possessió El personal funcionari i laboral fix que hagi obtingut nova destinació cessarà en el lloc de treball que ocupa en un màxim de 10 dies a partir de l'endemà de la publicació de la resolució del concurs en la Gaseta Municipal. La presa de possessió en la nova destinació es durà a terme l'endemà del cessament. Quan la resolució de la convocatòria comporti el reingrés al servei actiu en la categoria objecte de la convocatòria, la presa de possessió es durà a terme el segon dia hàbil següent a la data de publicació de la resolució esmentada a la Gaseta Municipal. En el cas del personal provinent d’un organisme autònom o ens instrumental de l’Ajuntament de Barcelona, la seva presa de possessió es durà a terme a partir del primer dia hàbil del mes següent a la publicació de la resolució del concurs a la Gaseta Municipal. En el cas que la publicació s’efectuï en la darrera Gaseta Municipal del mes, la presa de possessió es diferirà al primer dia hàbil del segon mes comptat des de la publicació de l’esmentada Gaseta. La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s'hagi obtingut una altra destinació definitiva mitjançant una convocatòria pública feta en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, per passar a una situació diferent a la d'actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciades per l'òrgan convocant. NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5071 Nomenaments Concursos El Gerent Municipal, en data 30 de setembre de 2014, ha adoptat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 74/2014-C: - el Sr. Orlando Blasco Aleu (mat. 36321) de la categoria Gestió d’Administració General, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 1, de la família general, codi 70.10.GE.10, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Direcció de Programa de Participació Associacionisme de la Gerència de Recursos. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. El Gerent Municipal en data 30 de setembre de 2014, ha adoptat la següent resolució : Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs número 95/2014-C: - la Sra. Leonor Sarquella Aragonés (mat. 22252) de la categoria TM Arquitectura, per ocupar un lloc de treball de Gestió Projectes 1, de la família general, codi 70.10.GE.10, amb complement de destinació de nivell 26, i adscrit a la Direcció de Patrimoni de la Gerència de Recursos. Donar compte de la present resolució a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Atesa la documentació que consta a l’expedient, i en ús de les facultats atorgades pels articles 12a) i 12e) dels estatuts de l’Institut, el Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en data 1 d’octubre de 2014, adopta la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs núm. 2/2014, el Sr. Lluís X. Toldrà Bastida (mat. 27981), de la categoria Tècnic Superior en Dret, subgrup A1, per ocupar un lloc de treball de Tècnic 2, de la família professional Serveis Jurídics (SJ), CODI 80.20.SJ.10, amb complement de destinació de nivell 24, i adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics de l’Institut Municipal d’Urbanisme. Lliures designacions El Gerent Municipal, en data 3 d’octubre de 2014, ha adoptat la següent resolució : Nomenar, el funcionari de carrera, Sr. Antonio García Salanova (mat. 22996), de categoria TS Arquitectura, subgrup A1, en el lloc de treball de Cap Departament 1, de la família general, codi 40.10.GE.10 del vigent Catàleg de llocs de treball, amb complement de destinació de nivell 26 i adscrit al Departament de Recursos i Serveis Generals de la Direcció Executiva Qualitat de Vida i Igualtat (Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 54/2014-L i de conformitat amb l’art. 294 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb a l’article 22.3 del vigent Acord de Condicions de Treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona; així com als articles 110.1.b) i 120.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel que s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. 5072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 ANUNCIS Altres anuncis Institut Barcelona Esports (IBE) Exp. 20140215 La Gerent de l’Institut Barcelona Esports, en data 29 de setembre de 2014, ha adoptat les següents Resolucions: “Aprovar inicialment la primera fase del projecte bàsic i executiu del camp de softbol al carrer Pierre de Coubertin, sense núm., al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb la conformitat tècnica del projecte que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 618.368,96 euros, el 21 % del l’imposto del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de Llei municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública, durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública i no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions al projecte; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació”. Exp. 20140216 “Aprovar inicialment el projecte executiu del trasllat de la pista de llançament de martell a l’Estadi Joan Serrahima, en el Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’acord amb l’informe tècnicojuridic de la societat municipal BIM/sa que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, d’iniciativa municipal, amb un import de 199.250,67 euros, el 21 % de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; tenir-lo per aprovat definitivament sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública i, no s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació”. Exp. 20140217 “Aprovar inicialment el Projecte executiu d’arranjament del camp d’entrenament de gossos (Agility) al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe tècnicojurídic de la societat municipal BIM/sa que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dona per reproduït, amb un pressupost de 474.988,14 euros, el 21 % de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; sotmetre’l a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), termini durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents; tenir-lo per aprovat definitivament sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública, i no NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5073 s’hagin rebut informes que facin palesa la necessitat d’introduir modificacions en el projecte; i encarregar a la Societat Municipal BIM/SA la gestió de l’actuació”. Els projectes es poden examinar a la Secretaria de l’Institut, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona), per formular-hi les reclamacions o al·legacions que es considerin pertinents. El lloc de presentació de les reclamacions o al·legacions és l’Oficina del Registre General de l’Ajuntament de Barcelona ubicada a la seu de l’Institut Barcelona Esports, Av. de l’Estadi núm. 40 de Barcelona. També podran presentar-se a qualsevol altra oficina de l’esmentat Registre. Barcelona, 29 de setembre de 2014. El secretari delegat, p.d. 2/2/2013, Miquel Benito López. * * * BIMSA Expedient 3BD 2013/073 La Comissió de Govern, en sessió del dia 17-09-2014, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el projecte executiu de reforma de la plaça de les Tres Xemeneies del Poble-Sec. Districte de Sants-Montjuïc. Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 998.798,05 € euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de setembre de 2014. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès. * * * Expedient 9BD 2014/077 La Comissió de Govern, en sessió del dia 17-09-2014, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el projecte executiu de reurbanització del carrer Sant Antoni Maria Claret, entre els carrers Costa Rica i Meridiana, així com la reurbanització del passatge Coello, al Districte de Sant Andreu a Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost d’1.481.137,40 € euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona 5074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’actuació. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de setembre de 2014. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès. * * * Expedient 7BD 2012/076 La Comissió de Govern, en sessió del dia 25-09-2014, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament el Projecte de rehabilitació de la Masia de Can Fargas. Barri de Font d’en Fargues, al Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de la Conformitat Tècnica del Projecte, de data 6 de juny de 2014, que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un pressupost de 2.283.427,72 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta Municipal i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la societat municipal BIM/SA la gestió de l’Actuació. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha adoptat, en el termini d'un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s'haurà de resoldre i notificar en el termini d'un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l'acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s'entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l'endemà a la seva interposició sense que s'hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s'hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 6 d’octubre de 2014. El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès. * * * NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5075 Districte de Sants-Montjuïc Expedient: 3BC 2014/035 El Gerent del Districte de Sants-Montjuïc, en data 19 de setembre de 2014, en ús de les facultats delegades per l’Alcaldia, ha adoptat la següent Resolució, Aprovar el projecte d’enderroc d’un edifici, av. Francesc Ferrer i Guàrdia entre el carrer Mèxic i l’av. Maria Cristina de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’informe de Conformitat Tècnica del Projecte que figura a l’expedient administratiu i que aquests efectes es dóna per reproduït, amb un import de 87.769,77 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb allò que preveu l’article 235.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya; publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província (BOP), a la Gaseta Municipal, i al Taulell d’Anuncis de l’Ajuntament; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la recepció de la present notificació. El recurs d’alçada s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que s’hagi resolt expressament, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. També, es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 22 de setembre de 2014. El Secretari Delegat (P.D 1/09/2009), Juan Carlos Parejo Perogil. * * * Institut Municipal de Mercats de Barcelona Exp. núm. EX14001182 En acompliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en relació amb l’expedient núm. EX14001182 instruït pel Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre el canvi de titularitat de l’autorització d’ús del lloc a baix indicat, es notifica a la persona cedent, María Carmen Zaragoza Pardo, la qual en l’últim domicili conegut no ha estat possible entregar la notificació que li ha estat adreçada, que en ús de les facultats atorgades per decret d’Alcaldia de data 25 de juliol de 2011, el Gerent de l’IMMB ha disposat en data 23 de juliol de 2014: “Aprovar els canvis de titularitat de l’autorització d’ús de les parades i dipòsits magatzems dels mercats municipals de Barcelona que consten en el llistat adjunt, previ pagament de les taxes fixades a l’Ordenança fiscal de mercats segons consten als respectius expedients; requerir als nous titulars que hagin formalitzat el compromís de donar-se d’alta del règim d’autònoms davant la Tresoreria de la Seguretat Social, i el compromís de donar-se d’alta de l’IAE davant l’Agència Estatal Tributària (Declaració censal model 036), per a que en el termini de 10 dies comptats de l’endemà de rebre la present notificació, procedeixin a lliurar a la Direcció del mercat, la documentació que acrediti el compliment d’aquestes obligacions i advertir-los, cas que no aportessin la documentació requerida, que l’IMMB iniciarà la tramitació d’un expedient per tal d’extingir la titularitat de les autoritzacions arran de la incapacitat en que hauran incorregut d’acord amb el 5076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 27 10-10-2014 previst per l’article 20 lletra f) del Text refós de la Llei de contractació de les Administracions Públiques i l’article 26.2 del Text refós de l’Ordenança municipal de mercats. Finalment, lliurar un nou permís d’ús, i si s’escau, incloure, en el permís el canvi automàtic de denominació, previst a la disposició transitòria segona del Text refós de l’Ordenança de mercats, i aplicar, si s’escau, als supòsits previstos a l’apartat 2.c) de la disposició esmentada, la taxa prevista a l’Ordenança fiscal de mercats per als canvis a denominació agrupada de caràcter obligatori.” En el llistat esmentat hi consta l’expedient núm. EX14001182 relatiu al canvi de titularitat de l’autorització d’ús corresponent al lloc de venda núm. 032-1 del mercat de Sant Gervasi, sol·licitat pel Sr./a. María Carmen Zaragoza Pardo, en qualitat de cedent i pel Sr./a. Eric Ballester Rueda, en qualitat de cessionari. Contra aquesta resolució els interessats poden interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats contencioso administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Lloc/s: Lloc fixe/032-1 Mercat: Sant Gervasi * * * Barcelona, 2 d’octubre de 2014. El secretari delegat. Manel Armengol i Jornet Exp. Núm. EX14001183 En acompliment del que disposa l’art. 59.5 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en relació amb l’expedient núm. EX14001183 instruït pel Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre el canvi de titularitat de l’autorització d’ús del lloc a baix indicat, es notifica a la persona cedent, María Carmen Zaragoza Pardo, la qual en l’últim domicili conegut no ha estat possible entregar la notificació que li ha estat adreçada, que en ús de les facultats atorgades per decret d’Alcaldia de data 25 de juliol de 2011, el Gerent de l’IMMB ha disposat en data 23 de juliol de 2014: “Aprovar els canvis de titularitat de l’autorització d’ús de les parades i dipòsits magatzems dels mercats municipals de Barcelona que consten en el llistat adjunt, previ pagament de les taxes fixades a l’Ordenança fiscal de mercats segons consten als respectius expedients; requerir als nous titulars que hagin formalitzat el compromís de donar-se d’alta del règim d’autònoms davant la Tresoreria de la Seguretat Social, i el compromís de donar-se d’alta de l’IAE davant l’Agència Estatal Tributària (Declaració censal model 036), per a que en el termini de 10 dies comptats de l’endemà de rebre la present notificació, procedeixin a lliurar a la Direcció del mercat, la documentació que acrediti el compliment d’aquestes obligacions i advertir-los, cas que no aportessin la documentació requerida, que l’IMMB iniciarà la tramitació d’un expedient per tal d’extingir la titularitat de les autoritzacions arran de la incapacitat en que hauran incorregut d’acord amb el previst per l’article 20 lletra f) del Text refós de la Llei de contractació de les Administracions Públiques i l’article 26.2 del Text refós de l’Ordenança municipal de mercats. Finalment, lliurar un nou permís d’ús, i si s’escau, incloure, en el permís el canvi automàtic de denominació, previst a la disposició transitòria segona del Text refós de l’Ordenança de mercats, i aplicar, si s’escau, als supòsits previstos a l’apartat 2.c) de la disposició esmentada, la taxa prevista a l’Ordenança fiscal de mercats per als canvis a denominació agrupada de caràcter obligatori.” En el llistat esmentat hi consta l’expedient núm. EX14001183 relatiu al canvi de titularitat de l’autorització d’ús corresponent al lloc de venda núm. 031-1 del NÚM. 27 10-10-2014 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 5077 mercat de Sant Gervasi, sol·licitat pel Sr./a. María Carmen Zaragoza Pardo, en qualitat de cedent i pel Sr./a. Eric Ballester Rueda, en qualitat de cessionari. Contra aquesta resolució els interessats poden interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats contencioso administratius de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Lloc/s: Lloc fixe/031-1 Mercat: Sant Gervasi Barcelona, 2 d’octubre de 2014. El secretari delegat, Manel Armengol i Jornet. . GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies