Pla per la reducció de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona 2010-2020 www.bcn.cat/mediambient Introducció: el soroll a les ciutats 3 1. Els antecedents: el context històric i normatiu 5 2. La gestió ambiental del soroll a Barcelona: diagnosi, prevenció, control i acció 7 3. El mapa estratègic de soroll: la representació dels nivells sonors 11 3.1 El Mapa de soroll 12 3.2 El Mapa de capacitat acústica 13 3.3 El Mapa de superació 15 4. Els nivells de soroll a Barcelona: les fonts i les zones d’anàlisi 17 4.1 Els principals focus de soroll a Barcelona 17 4.2 Les zones de superació 19 4.3 Les zones sensibles 20 4.4 Les zones tranquil·les 21 5. Pla per a la reducció de la contaminació acústica de Barcelona 2010-2020 23 5.1 La missió 23 5.2 El desenvolupament del Pla 24 5.3 Les línies estratègiques 28 5.4 Les accions 30 5.5 Els plans específics de desenvolupament 34 Annex 39 Glossari 45 Introducció el soroll a les ciutats 2 Les grans ciutats són sistemes complexos en acústic de Barcelona entre les quals destaquen els què conviuen usos i activitats molt diverses accions en matèria de mobilitat i d’educació i co- i complementàries que contribueixen a mantenir municació ambiental, per tal d’assolir uns nivells el dinamisme propi d’aquests nuclis humans. Els de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat que ciutadans també desenvolupen les seves activi- avanci cap a la cultura de la sostenibilitat. tats quotidianes en aquest escenari, moltes de les quals van lligades a una demanda de mobili- El so passa a ser soroll quan s’introdueix la tat que crea una xarxa de desplaçaments també variable molèstia. Així, s’entén el soroll com a complexa. so molest i perjudicial. La molèstia que causa el soroll és fruit del nivell de pressió sonora i també El funcionament i el metabolisme de les ciutats de la durada, però el que més es percep són els genera, per tant, una gran demanda de recursos nivells alts de pressió que destaquen del soroll i energia amb els consegüents impactes ambien- de fons. De fet, un soroll no especialment fort pot tals, socials i econòmics. Barcelona, com altres resultar molest quan no hi ha, o desapareix, el ciutats del món, ha incorporat progressivament nivell acústic de fons. Així, per exemple, quan es en els darrers anys els valors de la cultura de la tallen carrers a la ciutat i baixar el soroll de fons, sostenibilitat a la gestió municipal amb l’objectiu augmenten les queixes dels veïns per altres tipus de fer un ús més eficient dels recursos disponi- de soroll que quedaven amagats per la incidència bles i reduir la seva petjada ecològica. En aquesta del trànsit. línia d’acció, l’any 1994 va signar, juntament amb altres 250 urbs europees més, la Carta d’Aalborg, Finalment, cal tenir en compte que no totes les amb la qual cosa es va comprometre a elaborar persones responen d’una manera passiva a les la seva Agenda 21 Local i avançar en el desen- condicions de l’ambient sonor sinó que dites volupament sostenible de la ciutat. La culminació respostes estan estretament lligades a una sèrie d’aquest compromís va ser que l’any 2002, el de variables no acústiques relacionades amb la Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat situació i context on es percep el soroll, així com aprovés l’Agenda 21 de Barcelona i el Compromís amb les característiques socials i culturals de la Ciutadà per la Sostenibilitat. persona que el percep. Així doncs, la resposta al soroll és una resposta complexa que depèn tant En aquest context de gestió ambiental sostenible, dels factors pròpiament acústics com de factors un dels vectors en els què s’està treballant és el psicosocials, contextuals, simbòlics o emocionals. de la contaminació acústica, l’impacte associat a Totes aquestes variables actuen com a filtre que la dinàmica habitual de les ciutats i, en especial, modifica la percepció del senyal físic. al trànsit de vehicles a motor. Un dels objectius de l’Agenda 21 preveu, precisament algunes línies per a minimitzar, gestionar i controlar l’impacte 3 Els antecedents el context històric i normatiu 4 1 L’actuació municipal en matèria de millora de la reducció de la contaminació acústica. A escala qualitat acústica i de reducció del soroll es remun- europea, concretament, la Directiva 2002/49/ ta vint anys enrere, quan l’any 1990 l’Ajuntament CE, de 25 de juny de 2002, defineix les pautes de Barcelona va elaborar, per primera vegada a sobre l’avaluació i la gestió del soroll ambiental i l’Estat espanyol, un Mapa de soroll que represen- crea els Mapes estratègics de soroll i els Plans tava visualment els nivells de contaminació acústi- d’acció com a eines bàsiques per a la gestió del ca dels carrers de la ciutat. El mapa es va actualit- soroll a les ciutats. A nivell estatal, s’aprova la Llei zar el 1997 i dos anys més tard es va aprovar a 37/2003 del soroll, de 17 de novembre de 2003, l’Ordenança Municipal del Medi Ambient Urbà un el Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, títol dedicat al soroll. i el Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que transposen la Directiva 2002/49/CE i tots els Arran dels progressos assolits en aquest àmbit, aspectes relacionats amb l’avaluació i gestió del l’Ajuntament es va plantejar l’any 2000 l’elabora- soroll ambiental, la zonificació acústica i els objec- ció d’un programa que emmarqués totes les tius de qualitat i emissions acústiques. actuacions a desenvolupar en matèria de reducció del soroll, esperit amb el qual va néixer el Progra- Pel que fa a Catalunya, s’aprova la Llei 16/2002 ma Marc per a la minoració de la contaminació i el seu Reglament D176/2009, de protecció acústica de Barcelona, aprovat per la Comissió contra la contaminació acústica, que incorporen de Govern el gener de 2001. l’obligatorietat d’elaborar mapes estratègics i desenvolupar-los. A nivell municipal, finalment, i Aquest Programa es va desenvolupar en una com ja s’ha apuntat, s’ha actualitzat el títol co- primera fase entre els anys 2001 i 2003, i pro- rresponent al soroll de l’Ordenança General del posava 16 línies d’actuació basades en estratè- Medi Ambient Urbà, a fi d’adaptar-la als reque- gies de sensibilització, comunicació, correcció riments d’aquest marc normatiu i aprofitar per i coordinació. Plantejava també la creació del regular i ordenar algunes mancances que s’han Programa-Compromís, que va servir com a base anat detectant en el decurs dels últims anys. per a l’impuls i el desenvolupament de les més de 50 actuacions impulsades en aquest perío- L’Ajuntament de Barcelona, atenent a les seves de, així com la constitució de la Taula de Soroll, competències, ha desenvolupat així el Mapa l’òrgan encarregat de la coordinació i seguiment Estratègic de Soroll que integra el mapa de d’aquestes actuacions. De forma paral·lela a soroll, el mapa de capacitat acústica i el mapa l’aprovació del primer Programa Marc, l’any 2001 de superació. El primer –el mapa de soroll– va es va realitzar la zonificació acústica de Barce- ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any lona, una classificació de la ciutat en cinc zones 2009, conjuntament amb el mapa de Sant Adrià atenent als diferents usos (residencial, industrial, del Besòs, atès que els dos municipis conformen etc.), i a les quals s’assignava un nivell guia, diürn l’anomenada aglomeració del Barcelonès I. També i nocturn, que constituïa el valor màxim admissible ha estat treballant en l’elaboració del Pla per a que no podia ser superat. la Reducció de la Contaminació Acústica de la ciutat amb l’objectiu de fer front a les qüestions En aquests vuit anys, també s’ha anat desenvo- relatives al soroll i els seus efectes, i definir el lupant un marc normatiu –tant a nivell europeu conjunt d’accions prioritàries a impulsar per crear com estatal i autonòmic– que ha determinat un entorn urbà més tranquil i saludable. les estratègies a seguir en matèria de control i 5 La gestió ambiental del soroll a Barcelona diagnòstic, prevenció, control i acció 6 2 Reduir la contaminació acústica urbana ha estat Figura 1 un dels objectius ambientals de l’Ajuntament de Les línies d’actuació municipals amb relació al soroll Barcelona des de fa més de vint anys a fi d’invertir la tendència generalitzada en totes les grans ciu- tats d’increment progressiu dels nivells de soroll. En aquest sentit, els tres grans eixos que han DIAGNÒSTIC vertebrat la política municipal en matèria de soroll han estat les següents: PREVENCIÓ I CONTROL DIAGNÒSTIC: realització del Mapa Estratègic de Soroll PREVENCIÓ I CONTROL: actualització de l’Ordenança ACCIÓ ACCIÓ: realització de Plans d’Acció 7 El context sorgit en els darrers anys amb Fer front a cada font de soroll de la ciutat l’increment de la sensibilitat ambiental de la ciu- utilitzant l’estratègia més adequada (canvi del tadania i el desenvolupament d’un marc normatiu model de mobilitat, mesures infraestructurals, més exigent, ha portat a l’aplicació dels criteris de mesures tecnològiques, planificació d’activitats, la gestió ambiental també en matèria de soroll, tot planificació urbanística, etc.): introduint una visió més transversal que incorpo- ra la contaminació acústica en altres àmbits de • Trànsit: millorar la qualitat acústica de l’espai l’actuació municipal, com el planejament urbà, la urbà introduint canvis en el model de mobilitat gestió dels serveis públics o la salut pública. que redueixin l’ús dels vehicles privats a motor i fomentin el de mitjans de transport més silen- El Pla per a la reducció de la contaminació acús- ciosos i saludables, especialment en matèria tica aprofita el coneixement i l’experiència munici- de transport públic col·lectiu. pal amb relació a les causes i la gestió del soroll per aprofundir en aquelles línies d’actuació que • Oci nocturn: continuar incidint en el control han donat resultats més satisfactoris i donar con- de les activitats d’oci nocturn a través dels tinuïtat a les accions impulsades pels diferents òrgans d’inspecció municipals, però també departaments de l’Ajuntament, amb una aposta implicant i sensibilitzant els agents generadors clara també per les noves tecnologies. de soroll i la ciutadania. • Focus puntuals de soroll (obres a la via pú- blica, activitats a l’aire lliure, sirenes, activitats de càrrega i descàrrega...): minorar l’impacte acústic d’aquestes activitats i introduir, quan sigui possible, criteris acústics en la seva planificació i execució. 8 Actuar per disminuir els nivells de soroll a les zones de superació prioritàries, i preservar les zones tranquil·les i sensibles de l’augment de la contaminació acústica: • Donar prioritat a l’actuació en les zones de la ciutat on se supera el nivell de capacitat acús- tica assignada en funció de la seva classifica- ció, i que han estat identificades amb el mapa de superació. En aquestes zones, cal analitzar els problemes específics que presenten per aplicar les mesures correctores més adients en cada cas i assolir els nivells acústics ac- ceptables. • Protegir, tal i com preveu la Llei 37/2003 del soroll, les zones tranquil·les i les zones sensi- bles (escoles, hospitals, etc.) contra l’augment de la contaminació acústica. Implicar els agents generadors de soroll i la ciu- tadania en la col·laboració mitjançant la sensibi- lització, la informació i l’educació per continuar treballant en l’enfortiment de la consciència ambiental. Aprofitar el nou marc normatiu (actualització de l’Ordenança) per intensificar el control de les activitats i els focus de soroll, tot potenciant els òrgans i els sistemes de control i inspecció de la contaminació acústica. Treballar en la coordinació dels agents muni- cipals implicats en la gestió del soroll i fer de l’Ajuntament un referent en bones pràctiques. En aquest sentit, l’Ajuntament està millorant els canals interns i externs de coordinació, formació i gestió en matèria de contaminació acústica. Recopilar informació sobre l’evolució de la qua- litat acústica de la ciutat (xarxes de vigilància i control) i conèixer l’efectivitat de les accions efectuades (indicadors). 9 El mapa estratègic del soroll la representació dels nivells sonors 10 3 Un Mapa Estratègic de Soroll és una eina de coneixement i gestió que: LA MESURA DEL SOROLL • permet avaluar els nivells de contaminació acús- Per mesurar el nivell de soroll, s’utilitza l’escala tica d’un determinat territori, de decibels A (dB(A)), que són una expressió del volum relatiu del so transmès a través de l’aire • i planteja les mesures d’actuació necessàries i percebut per les persones. Aquesta unitat de per a prevenir-los o reduir-los. mesura, a diferència dels dB(B) i els dB(C), corre- geix els valors del so de baixa freqüència que no són captats per l’oïda humana. L’integren els tres instruments següents: A efectes de percepció humana, per duplicar la el MAPA DE SOROLL: sensació sonora només cal augmentar 10 dB el representa gràficament sobre el plànol els nivell de pressió sonora. Augmentar 10 dB un so nivells sonors de la ciutat. produeix, per tant, la sensació de sentir el doble de soroll. El llindar auditiu mitjà d’una persona co- el MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA: mença als 0 dB, i a partir dels 130 dB apareix el marca els objectius de qualitat acústica als llindar de dolor. Cada persona, tanmateix, respon quals es vol arribar. de manera diferent a cada freqüència. el MAPA DE SUPERACIÓ: identifica els punts de la ciutat on els nivells de soroll superen els límits fixats pels objectius de qualitat acústica. Figura 2 Eines del Mapa Estratègic del Soroll de Barcelona MAPA DE MAPA DE MAPA DE PLANS SOROLL CAPACITAT SUPERACIÓ D’ACCIÓ Nivells acústics Nivells límit Mapa de Plans actuals conflictes específics 11 3.1 El mapa de soroll Consisteix en una repre- ELS TIPUS DE MESURAMENTS sentació gràfica dels nivells Els mesuraments de llarga durada són, com a mí- sonors de la ciutat sobre el nim, de 24 hores i determinen l’evolució temporal d’immissió del soroll durant tot un dia (dia-vespre- plànol. nit). Permeten obtenir un model que estima els ni- vells sonors nocturns en funció de la tipologia de Per a l’elaboració del Mapa de soroll de Barce- cada carrer, a partir del nivell mitjà en horari diürn lona s’han aplicat simultàniament dos mètodes (mesurament de curta durada) i del comportament d’anàlisi –la simulació i el mesurament dels nivells extret de les mesures de llarga durada. De les reals–, i s’han realitzat un total de 2.309 mesures mesures de llarga durada se n’extreu la informació de curta durada i 109 de llarga durada. següent: Lday, Levening, Lnight, LDEN, L10 i L90. La determinació del soroll segons la franja horària En algun dels casos, aquests mesuraments poden s’ha fet basant-se en quatre índexs: durar diversos dies per determinar els nivells sonors de les activitats d’oci, comerç i indústria • Ld: període diürn, de 7 h a 21 h, durant el cap de setmana. • Le: període vespre, de 21 h a 23 h, • Ln: període nocturn, de 23 h a 7 h, Els mesuraments de curta durada avaluen el nivell • Lden: nivell equivalent ponderat dia-vespre-nit, diürn de soroll als carrers i detecten les fonts que que penalitza amb 5 dB el període vespre i amb els causen. S’agrupen en el temps tant com sigui 10 dB el període nocturn. possible per poder mantenir les condicions de mesurament el més homogènies possible, i tenen Les dades obtingudes i representades en aquest una durada mínima de 15 minuts. mapa s’han desglossat per fonts de soroll, d’acord amb la informació recopilada durant la realització de les mesures i del càlcul de simula- Figura 3 ció. Són el trànsit, les activitats d’oci i aglomera- Mapa de soroll cions de persones, els eixos comercials, el tramvia i la indústria. S’han estudiat també de manera detallada altres tipologies d’emissors i receptors de soroll: els parcs, les illes singulars i les grans infraestructures. El Mapa de Soroll de Barcelona va ser aprovat 0 - 45 dB(A) 45 - 50 dB(A) per la Generalitat de Catalunya l’any 2009, con- 50 - 55 dB(A) 55 - 60 dB(A) juntament amb el de Sant Adrià de Besòs, atès 60 - 65 dB(A) que els dos municipis conformen l’anomenada 65 - 70 dB(A)70 - 75 dB(A) aglomeració del Barcelonès I. 75 - 80 dB(A) 80 - 99 dB(A) 12 3.2 El mapa de capacitat acústica Determina els objectius de Figura 4 Qualitat acústica del territori. Mapes de capacitat. qualitat acústica als quals la ciutat vol arribar. És a dir, els nivells de soroll desitjats per a cada tram de la ciutat durant els tres períodes horaris analitzats: dia, vespre i nit. D’aquesta manera, es dóna compliment als requeriments normatius actualment vigents. La capacitat acústica del territori (d’acord amb el Decret 176/2009, de 10 de novembre -pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acús- tica) es classifica en tres categories, anomenades zones de sensibilitat acústica: Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que reque- Figura 5 reixen una protecció alta contra el soroll. Classificació de la ciutat per zones de sensibilitat acústica (per trams de carrer analitzats) Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors que admeten una percep- ció mitjana del soroll. C Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors que admeten una percep- A ció elevada del soroll. Cadascuna es divideix alhora en diverses subzo- B nes en funció de l’ús del sòl, les quals admeten uns valors límit d’immissió diferents. La zonificació actual haurà de ser revisada sempre que es pro- dueixin canvis significatius en la realitat acústica de la ciutat, en els usos del sòl i, com a mínim, en Zona de sensibilitat acústica alta (A) ...................... 48,56 els períodes de revisió cada 5 anys. Zona de sensibilitat acústica moderada (B) .......... 32,61 Zona de sensibilitat acústica baixa (C) ................... 18,83 Font de dades: Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona (2007). 13 LES ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA I ELS VALORS LÍMITS D’IMMISSIÓ D’acord amb l’Ordenança General de Medi Ambient, els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les zones de sensibilitat acústica. VALORS LÍMIT DELS USOS DEL SÒL (Annex II.3 Ordenança General de Medi Ambient 2011) Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Valors límit d’immissió en dB(A) Ld (7h–21h) Le (21h–23h) Ln (23h–7h) ZOnA DE SEnSIBILITAT ACúSTICA ALTA (A) A1 Espais d’interès natural i altres – – – A1.1 Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 A1.2 Parcs, jardins i platges 57 57 47 A2 Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 A4 Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZOnA DE SEnSIBILITAT ACúSTICA MODERADA (B) B1 Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o estructures de transport existents 65 65 55 B2 Predomini del sòl d’ús terciari diferent a C1 65 65 55 B3 Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZOnA DE SEnSIBILITAT ACúSTICA BAIxA (C) C1 Recreatius i d’espectacles 68 68 58 C2 Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 C3 Àrees de territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics que es reclamin. – – – Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll per al període de dia, vespre i nit avaluats durant un any. En els usos de sòl (A2),,(A4),(B2), (C1) i (C2) el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB (A) per a les zones urbanitzades existents. Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa de soroll vigent. 14 3.3 El mapa de superació El Decret 176/2009, de 10 de novembre també Identifica els punts de la preveu la possibilitat de crear Zones d’Especial ciutat on els nivells de soroll Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA), així com de Zones Acústiques de Règim Especial superen els límits fixats pels (ZARE), on els nivells de soroll són elevats per la presència d’activitats d’oci nocturn i/o per tractar- objectius de qualitat acús- se de carrers estrets on hi ha poca dispersió del tica del mapa de capacitat soroll. acústica Zones classificades com a ZEPQA a Barcelona (4): S’elabora de manera directa restant els nivells • Districtes d’Horta–Guinardó (Parc del Labe- reals (mapa de soroll) dels nivells objectiu (mapa rint i Parc de les Heures), Sarrià – Sant Ger- de capacitat). Així, els resultats permeten deter- vasi (Can Caralleu) i Nou Barris (Torre Baró), minar les àrees on se superen aquests nivells, i als entorns del Parc de Collserola, identificar de quin tipus de soroll es tracta: • Districte de Sants - Montjuïc, a la muntanya Un cop localitzats en el territori els punts conflic- de Montjuïc. tius, es poden prioritzar en el Pla per a la reducció Zones classificades com a ZARE: (2): de la contaminació acústica les actuacions a dur • Vila de Gràcia al districte de Gràcia a terme, i posteriorment desenvolupar els plans • Barri Gòtic i Rambla del Raval al districte de específics que concretin les alternatives encami- Ciutat Vella nades a millorar la seva qualitat acústica. Figura 6 Mapes de zones classificades ZEPQA i ZARE de Barcelona 15 Els nivells de soroll a Barcelona les fonts i les zones d’anàlisi 16 4 Analitzar i diagnosticar l’estat i el comportament d’una variable ambiental en un determinat àmbit territorial aporta el coneixement necessari per actuar des del rigor i la solvència tècnica. Amb re- lació al soroll, l’estudi de les principals fonts sono- res i de les zones amb nivells acústics millorables, permet determinar com i on actuar de manera prioritària. Igualment, l’anàlisi de les zones més sensibles al soroll i dels nivells acústics d’acord amb els usos del sòl, facilita la definició d’aquelles zones tranquil·les que cal protegir. 4.1 Els principals focus de soroll a Barcelona Barcelona presenta unes característiques acústi- Les activitats d’oci són la segona font, però, a di- ques –pel que fa a nivells, evolució diària, princi- ferència del trànsit, està molt localitzada en zones pals fonts, etc.–, equiparables a les d’altres ciutats concretes de la ciutat. Les altres fonts de soroll europees d’extensió i població que són similars, són les grans infraestructures de transport, les si bé la major compacitat i densitat pròpies de les zones comercials i les activitats industrials. ciutats típicament mediterrànies, així com l’ús inten- siu de l’espai públic per part dels ciutadans, fa que el soroll es percebi amb més intensitat. Barcelona concentra, a més, uns 6 milions de desplaçaments en un dia laborable (4,37 milions de desplaçaments interns i 1,66 desplaçaments externs), un percentatge significatiu dels quals es realitzen en vehicles privats a motor (un 15% els interns i un 49% els externs). Això fa que el trànsit rodat sigui un dels principals focus emissors de soroll –tal i com posa de relleu el Mapa de soroll–, tot i que el baix nombre de queixes dels ciutadans indica que s’ha acabat convertint en un soroll de fons al qual pràcticament tothom s’hi ha acostumat. 17 Figura 7 Fonts del soroll a Barcelona Figura 8 Queixes de soroll dels ciutadans (2009). Rebudes als serveis tècnics dels districtes i a través del programa IRIS. Activitats ................................. 6,01 % Oci nocturn .................. 21,35 % Climatització i ventilació .... 25,83 % Veïnatge ........................... 0,99 % Activitats a la via pública ...... 3,77 % Altres ................................ 0,81 % Càrrega-descàrrega .............. 0,27 % Trànsit nocturn ............. 12,38 % Alarmes i sirenes .................... 1,61 % Obres a la via pública . 13,45 % Generadors elèctrics ............ 0,09 % Helicòpters i avions .... 13,45 % Segons la percepció dels ciutadans, les fonts de soroll més molestes Segons l’enquesta Serveis Municipals 2009, el soroll està considerat són els sistemes de climatització i ventilació (25,83%), les activitats de com el vuitè problema més important de la ciutat, un 4,5% dels enques- pública concurrència i oci nocturn (21,35%), i les obres a la via pública tats perceben el soroll com el problema més important de la ciutat. Els (13,45). habitants de l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia, concretament, el consideren –juntament amb la contaminació– com un dels tres problemes més greus del districte. 18 4.2 Les zones de superació Durant el període diürn (de 7 a 21 hores), el aquest període, els tres districtes amb una major 97,4% del total de trams de vial presenten un superació són Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia i nivell d’immissió sonora igual o inferior al nivell Ciutat Vella (amb percentatges entre el 16% i el de capacitat acústica assignada. En els distric- 20%). En el cas de Sarrià - Sant Gervasi, però, tes d’Horta i Nou Barris, concretament, més del la superació té a veure amb el trànsit, mentre 99% dels trams de vial compleixen els valors límit que en el cas de Gràcia i Ciutat Vella també hi d’immissió establerts. ha un nombre important de trams afectats per zones d’oci. Tot i així, el mapa de superació posa de mani- fest que durant el període dia-vespre (de 7 a 23 Com hem vist, la normativa autonòmica vigent hores), el 2,6% dels trams de vial de la ciutat su- també preveu la possibilitat de crear Zones peren el nivell de capacitat assignada. El districte Acústiques de Règim Especial (ZARE), on que presenta una major superació en els seus els nivells de soroll són elevats per la presència trams és Sarrià - Sant Gervasi, amb un 10,2%, d’activitats d’oci nocturn i/o per tractar-se de concentrada en els ubicats a la part baixa propera carrers estrets on hi ha poca dispersió del soroll. als grans eixos viaris: Avinguda Diagonal, Ronda Les zones classificades com a ZARE a Barcelona General Mitre i Carrer Balmes. (2) són les següents: Durant el període nocturn (de 23 a 7 hores), Vila de Gràcia al districte de Gràcia el 89,5% dels trams de vial de Barcelona com- Barri Gòtic i Rambla del Raval al districte de pleixen el nivell de capacitat assignada. En Ciutat Vella 19 4.3 Les zones sensibles D’acord amb la Llei 37/2003 del soroll, un altre Pel que fa als hospitals i clíniques, en període aspecte a considerar en la gestió del soroll, a més diürn (de 7 a 21 hores), la majoria es troben de les zones de superació prioritàries, és la situa- exposats a nivells compresos entre els 65-75 ció acústica d’edificis i equipaments vulnerables dB(A), mentre que el global de trams de la ciutat com els geriàtrics, les escoles, les escoles bres- estan exposats a nivells compresos entre 60-70 sol, les biblioteques, els auditoris i els museus. dB(A). Aquesta circumstància es repeteix per als períodes vespre i nit (de 21 a 7 hores), quan Els centres d’educació infantil, primària i secun- els màxims de les distribucions corresponents a dària es troben repartits de manera homogènia a centres hospitalaris es troben en un rang de nivell la ciutat, per la qual cosa la majoria es troben en sonor per sobre del global de la ciutat. carrers exposats a uns nivells sonors entre 60 i 70 dB(A) (franja de nivell sonor de la majoria de La distribució dels nivells sonors d’aquests trams de vial de la ciutat durant el dia), i alguns centres respon, principalment, a raons en trams amb nivells entre 55 i 60 dB(A). No d’accessibilitat, ja que estan situats en trams pro- obstant, en general aquest tipus d’equipaments pers a vials amples i grans artèries de trànsit. Així, estan dotats d’aïllaments especials, de manera presenten nivells superiors a la mitjana de la ciutat que a l’interior els nivells sonors són sensiblement degut a la seva elevada densitat de trànsit, per la inferiors. qual cosa el soroll en façana es troben un o dos rangs de soroll per sobre de la mitjana (els rangs van de 5 en 5 dB(A): 55-60, 60-65 ,etc.). 20 4.4 Les zones tranquil·les Són aquelles zones de la ciutat amb un nivell La normativa autonòmica vigent també preveu la d’immissió sonora inferior a 50 dB(A) durant el possibilitat de crear Zones d’Especial Protecció dia i 45 dB(A) durant la nit. A Barcelona hi ha 3 de la Qualitat Acústica (ZEPQA). Les zones tipologies de zones tranquil·les: classificades com a ZEPQA a Barcelona (4) són les següents: • els parcs i jardins, • les illes singulars i patis interiors, Districtes d’Horta–Guinardó (Parc del La- • certs trams d’alguns carrers. berint i parc de les Heures), Sarrià – Sant Gervasi(Can Caralleu) i Nou Barris (Torre Els parcs i jardins de la ciutat, que ocupen una Baró), als entorns del Parc de Collserola, superfície total de 587,4 ha, presenten en general uns nivells sonors baixos, ja que no són zones Districte de Sants - Montjuïc, a la muntanya de generadores de soroll, sinó receptores del produït Montjuïc. a les zones limítrofes, principalment del trànsit. La dimensió del parc, no obstant, és un factor que influeix en soroll que arriba a l’interior. El Parc de Montjuïc és el que presenta uns nivells més baixos, atès que un 10% del seu territori està per sota dels 50 dB(A) en període diürn, i un 18% en el període nocturn. El concepte d’illes singulars inclou tant els patis interiors d’illa –molt nombrosos al districte de l’Eixample–, com els edificis a quatre vents. La majoria d’illes singulars de Barcelona presenten uns nivells d’immissió sonora baixos que perme- ten classificar-les també com a zones tranquil·les. D’altra banda, un 2,3% dels trams de carrer de la ciutat es poden definir també com a zones tranquil·les. Destaquen el districte de Sarrià - Sant Gervasi, amb un 6,7% de trams exposats a nivells inferiors a 50 dB(A) en període diürn i un 9,1% a 45 dB(A) en període nocturn, i el districte de Nou Barris, amb un 6,7% de trams exposats a nivells inferiors a 50 dB(A) en període diürn i 13,2% a 45 dB(A) en període nocturn. 21 Pla per a la reducció de la contaminació acústica de Barcelona 2010-2020 22 5 5.1 La missió Millorar la qualitat acústica de la ciutat impulsant i liderant programes i actuacions prioritàries, així com marcs de col·laboració, coordinació i informació, que permetin minorar la contaminació acústica –sobretot en aquelles zones que actualment superen els valors límit– i protegir les zones tranquil·les contra l’augment del soroll. El Pla per a la reducció de la contaminació acústi- Constitueix una prioritat per a l’Ajuntament de ca de Barcelona 2010-2020 comporta la culmina- Barcelona i disposa de la participació i implicació ció d’un procés iniciat amb l’elaboració del Mapa de les diverses àrees municipals que tenen relació Estratègic de Soroll, i neix amb la voluntat de fer amb la gestió de la contaminació acústica i amb tangibles el conjunt de polítiques municipals i, capacitat per a proposar mesures per minorar-la alhora, d’esdevenir l’eina que les desenvolupi. (els 10 districtes de la ciutat; l’Àrea d’Urbanisme i Infraestructures; l’Àrea de Prevenció, Seguretat, El Pla hereta també l’experiència assolida amb Mobilitat; l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat el Programa Marc per a la minoració de la conta- de Vida; i l’Àrea de Medi Ambient). És també una minació acústica de Barcelona, i es perfila com prioritat disposar, com s’ha vingut fent fins ara, un document dinàmic i flexible que, al llarg del de la col·laboració dels principals agents externs seu recorregut de deu anys, anirà incorporant implicats i del conjunt de la ciutadania. noves accions a través dels programes específics d’actuació. Per aquest motiu, se’n planteja una revisió a la meitat del període d’execució. 23 5.2 El desenvolupament del Pla El procés d’elaboració del Pla no ha estat seqüen- Visualització de les diferents actuacions cial (una etapa rere l’altra), sinó que ha consistit municipals amb incidència sobre el soroll en diverses fases desenvolupades en paral·lel i S’han considerat aquelles mesures dirigides que, per tant, s’han influït les unes a les altres. Un directament a combatre la contaminació acús- exemple és la realització del procés de consulta i tica, així com aquelles portades a terme en el participació, que s’ha mantingut obert durant tot marc d’altres polítiques. el treball i que es continuarà fent al llarg de tota la vigència del Pla. Identificació dels punts d’actuació Com ja s’ha dit, el Mapa Estratègic de Soroll permet identificar i situar els problemes rela- Figura 9 Etapes d’elaboració del Pla cionats amb el soroll sobre punts concrets del territori. Aquest coneixement permet establir A Anàlisi de dades objectius de qualitat i utilitzar els instruments de planificació per reduir el soroll, protegir els B Identificació mesures nous emplaçaments sensibles i protegir i crear de reducció zones tranquil·les. C Redacció del Pla Cal tenir en compte que aquests punts són el resultat de conflictes entre diferents polítiques E Aprovació i informació (com, per exemple, facilitar la càrrega i descà- rrega nocturna per a disminuir l’afectació sobre el trànsit respecte la protecció de la qualitat A AnàLIsI dE LEs dAdEs acústica nocturna), o entre diferents actors (per exemple, les activitats d’oci nocturn i les Inventari de les mesures de reducció vigents queixes dels residents). La redacció del Pla ha tingut en compte les di- verses mesures impulsades en els darrers anys El nombre de queixes de ciutadans també s’ha i que han estat fruit d’una llarga experiència en utilitzat per a identificar les fonts de soroll més l’àmbit municipal. En aquest sentit, s’han re- conflictives. La informació obtinguda a través cuperat, actualitzat i reforçat algunes mesures de la gestió de les queixes pot contribuir a realitzades en el context dels programes marc. detectar i analitzar els punts conflictius, si bé sempre ha d’anar acompanyada d’altres tipus Consulta d’instruments normatius i de de recollida de dades. planificació S’ha realitzat un seguiment exhaustiu de la Aposta per les noves metodologies i legislació europea, autonòmica i municipal. No tecnologies obstant també hi ha una sèrie d’instruments També s’ha realitzat una recerca de projectes d’altre caire, p.ex. de planificació o estratègics estrangers, sobretot europeus, per identificar que, tot i no disposar de rang jurídic, consti- altres metodologies i tecnologies que no han tueixen veritables documents de referència a estat aplicades a Espanya i que podrien esde- tenir en consideració. venir eines de control eficaç del soroll. 24 D Consulta agents implicats B LA IdEnTIFICACIÓ I CLAssIFICACIÓ dE LEs MEsUREs Accions adreçades als receptors acústics: dE REdUCCIÓ • Formació: accions destinades a instruir els receptors acústics en tots els aspectes rela- Accions adreçades als emissors acústics: cionats amb el soroll. • Prevenció: accions destinades a disminuir la • Informació: dirigides a transmetre coneixe- capacitat de generar soroll per part dels emis- ments en matèria de contaminació acústica sors acústics. als receptors acústics. • Correcció: destinades a corregir les emis- sions acústiques produïdes pels emissors Accions definides com a estratègies acústics. transversals: • Sensibilització: dirigides a reclamar l’atenció • Coordinació: accions per organitzar totes les i l’interès dels emissors acústics sobre la con- actuacions i iniciatives en matèria de contami- taminació acústica. nació acústica desenvolupades. • Regulació: dirigides a controlar les emissions • Planejament: destinades a planificar el territo- acústiques produïdes pels emissors acústics. ri per millorar la qualitat acústica de la ciutat. Figura 10 Criteris de classificació de les mesures de reducció del Pla prevenció formació sensibilització Agent a qui correcció s’adreça l’acció regulació informació estratègies transversals coordinació planejament 25 emissor acústic receptor acústic C REdACCIÓ dEL PLA El Pla s’ha redactat sota la premissa que sigui correcció, control, planificació, coordinació, un instrument operatiu i adaptat a les necessitats informació, educació i participació. de la ciutat i dels ciutadans, alhora que compleixi • Exemplificant, ja que pren com a referència amb els requeriments específics de la normativa l’Ajuntament mateix en la gestió dels serveis dels diferents nivells de l’Administració (europea, municipals. estatal, autonòmica i municipal). Es caracteritza, doncs, per ser un Pla: El Pla s’estructura en 5 línies estratègiques que constitueixen les prioritats d’actuació municipals, • Integral, ja que inclou totes les fonts de soroll, i que són el resultat del procés de diagnosi de la tant les que contribueixen al soroll de fons com situació acústica de Barcelona i de les propostes les puntuals, posant més èmfasi en les que d’actuació que se’n deriven. Al seu torn, cadas- contribueixen de manera més important a la cuna de les línies es desenvolupa en diferents contaminació acústica urbana. programes (18 en total), que determinen els • Transversal, perquè considera tots els agents àmbits concrets d’actuació. implicats en la generació, gestió i control del El Pla preveu també la possibilitat de definir plans soroll (administració municipal, gremis, asso- específics encaminats, d’una banda, a millorar la ciacions o col·lectius d’empresaris i activitats i qualitat acústica de determinades zones de la ciu- ciutadania). tat i, de l’altra, a fer front als possibles problemes • Global, perquè actua sobre la contaminació puntuals de soroll que sorgeixin en els propers 10 acústica des de tots els fronts: prevenció, anys. Figura 11 Estructura del Pla línies estratègiques programes d’actuació accions plans específics plans específics plans específics 26 D PARTICIPACIÓ I CREACIÓ dE E APROVACIÓ, REVIsIÓ I sEGUIMEnT sInÈRGIEs El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual Per assolir els objectius del Pla i consolidar el s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 coneixement i la participació de totes les parts im- de juny, de protecció contra la contaminació acús- plicades, cal enfortir les sinèrgies entre les àrees tica estableix l’aprovació dels plans d’acció. municipals i els diferents actors implicats, tant els El Departament de Medi Ambient i Habitatge és d’àmbit local com supramunicipal. la institució competent a Catalunya en matèria En aquest sentit, en tractar-se d’un document que de contaminació acústica, i coordina i aprova els aposta pel treball transversal, s’ha consultat un plans d’acció, previ tràmit d’informació pública en gran nombre d’interlocutors per unificar criteris un termini no inferior a un mes i audiència a les i línies de treball, tot situant l’Ajuntament com a administracions afectades. Pel que fa al segui- referent en bones pràctiques de reducció de la ment del Pla, un dels objectius és que sigui un contaminació acústica. document viu que es vagi enriquint amb la infor- mació que aportin els diferents agents implicats i els resultats de cadascuna de les accions impul- sades. També és important tenir indicadors que permetin visualitzar l’evolució del Pla i les tendèn- Figura 12 Agents consultats en l’elaboració del Pla cies associades, així com enfortir les sinèrgies interdepartamentals. El Pla té un horitzó de 10 anys (2010 - 2020), però es preveu fer-ne una revisió al cap de 5 anys per a valorar els resultats de la seva aplicació i introduir, si cal, modificacions en les propostes d’actuació. Cadascuna de les 54 accions plantejades en el Pla per a la reducció de la contaminació acústica de Barcelona contempla l’aplicació de diversos indica- dors per avaluar-ne l’eficàcia. El Pla es defineix com un document dinàmic que s’anirà nodrint de: Informació de tots els agents implicats Agenda 21 de Barcelona ........................... 6 % Entitat Metropolitana del transport .......... 4 % Resultats de cadascun dels estudis Guàrdia Urbana ........................................... 2 % Valors dels indicadors actuals i futurs Institut Municipal d’Informàtica ................. 4 % Institut Municipal de Paisatge Urbà Indicadors quantitatius que reflecteixin una disminució dels nivells de soroll del mapa estra- i Qualitat de Vida ......................................... 5 % tègic actual Àrea de Mobilitat ....................................... 22 % Àrea de Medi Ambient .............................. 36 % Altres ............................................................ 21% 27 5.3 Les línies estratègiques L1 MILLORAR LA QUALITAT ACÚsTICA dE L’EsPAI URBà Objectiu Actuar sobre la mobilitat, la configuració de les vies de transport i les activitats puntuals i/o temporals realitzades a la via pública per a reduir l’impacte acústic de les diferents fonts de soroll –sobre l’espai urbà en general, i sobre les zones de superació prioritàries–, així com per a protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. Programes d’actuació • L1.1 Potenciar el canvi en el model de mobilitat L2 POTEnCIAR LA InCORPORACIÓ de la ciutat. dE CRITERIs ACÚsTICs En EL • L1.2 Implantar mesures infraestructurals i dIssEnY I LA GEsTIÓ dE LA CIUTAT d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. Objectiu • L1.3 Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. Introduir el concepte de capacitat acústica com • L1.4 Millorar la qualitat acústica a les zones de un element a tenir en compte tant en la planifica- superació prioritàries. ció de la ciutat –en zones de nova urbanització o • L1.5 Protegir les zones tranquil·les i sensibles en zones de transformació urbanística–, com en la de la ciutat. gestió de totes les activitats desenvolupades a la ciutat, i actuar sobre els elements de transmissió del soroll per a millorar la qualitat acústica dels espais interiors. Programes d’actuació • L2.1 Potenciar la incorporació de criteris acús- tics en el disseny de zones de nou desenvolu- pament urbanístic i en la millora de disseny de l’espai públic. • L2.2 Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edifica- cions sensibles i prioritàries 28 L3 AMBIEnTALITZACIÓ ACÚsTICA dE Programes d’actuació L’AJUnTAMEnT • L4.1 Buscar la col·laboració i sensibilitzar als Objectiu principals agents implicats en la generació de soroll. Millorar la comunicació i coordinació interna i • L4.2 Buscar la participació i sensibilitzar a la externa de l’Ajuntament en matèria de contamina- ciutadania a través de la seva implicació en ció acústica, formar el personal i introduir criteris activitats sobre el soroll. acústics en la definició, planificació i execució • L4.3 Potenciar la difusió de la informació acústi- dels serveis municipals. ca a la ciutadania. Programes d’actuació • L4.4 Formar i sensibilitzar a la comunitat esco- lar en matèria de contaminació acústica. • L3.1 Millorar els sistemes de coordinació i comunicació interns municipals en matèria de contaminació acústica. L5 IMPLAnTAR I POTEnCIAR • L3.2 Millorar i agilitar el sistema de comunica- MECAnIsMEs PER AL COnTROL ció entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de I COnEIXEMEnT dE LA QUALITAT contaminació acústica. • L3.3 Fomentar la formació interna del personal ACÚsTICA dE LA CIUTAT de l’Ajuntament en matèria de contaminació Objectiu acústica. • L3.4 Incorporar criteris acústics en la gestió Disposar d’indicadors i sistemes per a controlar dels Serveis Municipals. el compliment normatiu en matèria de contami- nació acústica i visualitzar l’evolució dels nivells de soroll de la ciutat que permetin realitzar un L4 IMPLICAR I sEnsIBILITZAR seguiment acurat de la qualitat acústica. LA CIUTAdAnIA En MATÈRIA dE Programes d’actuació COnTAMInACIÓ ACÚsTICA • L5.1 Potenciar els òrgans d’inspecció i control Objectiu de què disposa l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. Implicar i sensibilitzar els agents involucrats • L5.2 Crear indicadors de control i seguiment de en la generació del soroll, la comunitat escolar la qualitat acústica a la ciutat. i la ciutadania en general a través de la seva • L5.3 Mantenir i actualitzar la informació sobre la col·laboració i participació en les accions previs- situació acústica de la ciutat. tes, i facilitar el seu accés a la informació relacio- nada amb el soroll. 29 5.4 Les accions En aquest apartat es recullen totes les accions • Consolidar la xarxa d’àrees 30. proposades per tal d’assolir els objectius fixats 53,4 km de carrer de zones 30. pel Pla per a la reducció de la contaminació • Instal·lar pantalles aïllants del soroll. acústica de la ciutat de Barcelona. Tot seguit es Exemple: semicobriment de la Gran Via presenta un esquema on, per cada línia estratègi- • Crear carrils de circulació per a vehicles ca, s’indiquen els programes d’actuació derivats i privats preferents les accions incloses en cada un d’ells. L1.3 Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. L1 MILLORAR LA QUALITAT • Recerca d’alternatives tecnològiques per a disminuir l’impacte acústic de les sirenes. ACÚsTICA dE L’EsPAI URBà Avaluació de la reducció d’impacte acústic L1.1 Potenciar el canvi en el model de mobilitat de vehicles d’emergència mitjançant ús de de la ciutat. sirenes direccionals per part de la UPC • Fomentar l’ús del transport públic. • Planificació d’activitats a l’aire lliure. • Potenciar la creació d’aparcaments dis- Establir criteris de bona pràctica, pel que suassius fa al soroll, en l’organització d’actes festius • Potenciar el servei Bicing i el carril bici. i culturals a l’aire lliure: instal·lació de limi- • Fomentar l’ús del servei Carsharing. tadors acústics • Incorporació de criteris acústics en el Accions lligades al Pla de Mobilitat Urbana: planejament d’obres a la via pública. • 140,2 km de carril bici • 40,07% dels desplaçaments realitzats en L1.4 Millorar la qualitat acústica a les zones de transport públic superació prioritàries. • 180.000 abonats al Bicing • Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones • El carsharing té uns 6.000 usuraris de superació prioritàries per desenvolu- par els Plans específics. L1.2 Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció L1.5 Protegir les zones tranquil·les i sensibles de del soroll. la ciutat. • Incrementar les zones per a vianants i els • Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones camins escolars sensibles a la contaminació acústica 14,54 km2 d’àrees de vianants: zones de (hospitals, residències, escoles, etc.) per a vianants, places, parcs, etc. desenvolupar els plans específics • Aplicar i efectuar el manteniment del pavi- • Preservar les zones tranquil·les i les de ment sonoreductor. sensibilitat acústica alta per a desenvolu- La pràctica totalitat de la xarxa viària bàsi- par els plans específics ca de la ciutat té ja sonoreductor 30 L2 POTEnCIAR LA InCORPORACIÓ dE CRITERIs ACÚsTICs En EL dIssEnY I LA GEsTIÓ dE LA CIUTAT L2.1 Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupa- ment urbanístic i en la millora de disseny de l’espai públic. • Incorporar el concepte de “capacitat acús- tica” en la planificació de la mobilitat. Revisió fases semafòriques, ús de roton- des en cruïlles, espais centrals enjardinats, etc. • Incorporar el concepte de “capacitat acús- tica” en la planificació de la ciutat. L2.2 Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edifi- cacions sensibles i prioritàries • Programa d’aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectònics existents en edificis privats d’habitatges (doble vidre). • Programa d’insonorització de les activi- tats molestes pel soroll. • Programa d’ordenació i reubicació d’aparells d’aire condicionat. Consolidació i difusió de la línia de subven- cions del Consorci de l’Habitatge sobre les actuacions entorn el soroll (instal·lació de doble vidre, actuacions sobre façana...). 31 L3 AMBIEnTALITZACIÓ ACÚsTICA L4 IMPLICAR I sEnsIBILITZAR dE L’AJUnTAMEnT LA CIUTAdAnIA En MATÈRIA L3.1 Millorar els sistemes de coordinació i co- dE COnTAMInACIÓ ACÚsTICA municació interns municipals en matèria de L4.1 Buscar la col·laboració i sensibilitzar els contaminació acústica. principals agents implicats en la generació • Impulsar la coordinació a través de: de soroll. la Taula del Soroll: a nivell municipal • Signar Programes – Compromís amb els la Taula Cívica del Soroll: grup de treball agents implicats en la generació de soroll del Consell de Medi Ambient i Sostenibi- L’Ajuntament demana la col·laboració i co- litat amb la participació de col·legis pro- rresponsabilització d’entitats i organismes fessionals (enginyers i arquitectes), gremis que poden ajudar a reduir el soroll. (FECALON, FECASARM), ACCCA, UPC, Per exemple: Instal·ladors de sistemes de etc. climatització, gremis de tallers de • Optimitzar la Intranet per a la gestió del reparació de vehicles, Cambra Oficial de soroll Contractistes d’Obres, etc. • Realitzar la campanya per a la minoració L3.2 Millorar i agilitar el sistema de comunicació del soroll derivat dels locals d’oci nocturn i entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de les terrasses. contaminació acústica. Per fer compatible l’oci amb el dret al des- • Millorar el sistema de gestió d’incidències cans dels veïns, en 1.500 establiments de de soroll. la ciutat • Potenciar el servei de mediació en temes • Dur a terme campanyes de sensibilització a de soroll. conductors de motos. Promoure el bon manteniment i una ade- L3.3 Fomentar la formació interna del personal quada conducció de les motocicletes i de l’Ajuntament en matèria de contaminació reduir l’ús de tubs modificats acústica. • Realitzar programes de formació a tècnics dels districtes i a la Guàrdia Urbana. L3.4 Incorporar criteris acústics en la gestió dels serveis municipals. Incorporar criteris acústics en les flotes dels serveis municipals. Promoció i adquisició de maquinària i equips de baixa emissió acústica (plecs i concur- sos obres i subministraments). Per exemple: Nova contracta de neteja, Servei de Mesura- ment, etc. 32 L4.2 Buscar la participació i sensibilitzar a la L5 IMPLAnTAR I POTEnCIAR ciutadania a través de la seva implicació en MECAnIsMEs PER AL COnTROL activitats sobre el soroll. I COnEIXEMEnT dE LA QUALITAT Realització d’accions d’informació i sen- ACÚsTICA dE LA CIUTAT sibilització en fires, dies internacionals i altres esdeveniments i participació en actes L5.1 Potenciar els òrgans d’inspecció i control relacionats. de què disposa l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. L4.3 Potenciar la difusió de la informació acústica • Mantenir i potenciar el suport tècnic i a la ciutadania. assessorament als districtes i a la Guàrdia Urbana. Elaboració de la pàgina web de difusió de la Revisió d’estudis acústics de condicio- informació de la gestió acústica de la ciutat nament acústic i del procés de llicència (Ordenança, bones pràctiques, mapa de d’activitats potencialment sorolloses, etc. soroll, pla d’acció...). Servei de mesurament i avaluació del Crear canals per l’accés a la informació am- soroll. biental en matèria de contaminació acústica Implantació del Sistema d’inspecció auto- matitzada de locals d’oci, control a través L4.4 Formar i sensibilitzar a la comunitat escolar d’una pàgina web per tal de prevenir les en matèria de contaminació acústica. incidències. • Potenciar el suport i l’assessorament en • Millora de la gestió dels limitadors acús- temes de soroll d’aquelles escoles que tics. participen en l’Agenda 21 Escolar. La Unitat d’Anàlisi Acústica visita periòdi- L5.2 Crear indicadors de control i seguiment de la cament les diferents escoles de la ciutat, qualitat acústica a la ciutat. on hi realitza un taller específic de soroll. • Seguiment dels nivells acústics en carrers • Ampliar el préstec de sonòmetres a la asfaltats amb paviment sonoreductor. comunitat escolar. Avaluar la reducció efectiva dels nivells acústics en diferents tipologies de carrers pavimentats amb sonoreductor i determinar com aquesta evoluciona al llarg del temps • Dur a terme una anàlisi de l’impacte actual de les sirenes. Verificació dels nivells d’emissió de les sirenes de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques. L5.3 Mantenir i actualitzar la informació sobre la situació acústica de la ciutat. • Crear una xarxa d’estacions de vigilància del soroll en zones prioritàries. • Xarxa de sonòmetres d’intempèrie per a la realització d’estudis en espais singulars: ZARE, ZEPQA, activitats conflictives, etc. 33 5.5 Els plans específics de desenvolupament Un cop fet el diagnòstic sonor de la ciutat de 1.1 ZOnEs En LEs QUALs sE Barcelona (Mapa Estratègic de Soroll) apareixen sOBREPAssEn ELs OBJECTIUs dE unes zones en les que cal determinar unes eines de concreció per donar resposta a les caracterís- QUALITAT ACÚsTICA tiques específiques de cada font de soroll. La idea En aquest cas, els plans específics analitzen els és fer una anàlisi acurada dels problemes i trobar motius i proposen alternatives per a minimitzar diferents solucions. Es busca així assolir en les l’impacte acústic d’aquestes àrees, fins a assolir mesures correctores la màxima operativitat a les l’objectiu de qualitat. necessitats i possibilitats de la zona d’anàlisi. En el cas que les mesures correctores previstes En aquest sentit, el Pla per a la reducció de la en aquests plans no puguin evitar l’incompliment contaminació acústica de la ciutat de Barcelona dels objectius de qualitat acústica, s’han d’aplicar preveu la possibilitat d’establir, definir i realitzar mesures correctores específiques perquè aques- plans específics que tenen a veure amb les línies ta qualitat millori a llarg termini i, en particular, d’actuació següents: perquè no s’incompleixin els objectius aplicables • L1.4: Millorar la qualitat acústica a les zones de a l’espai interior d’acord amb el seu ús. superació prioritàries. Barcelona té en aquests moments dues raons Aplicar en cada una de les zones de supera- principals que expliquen que a la ciutat se so- ció prioritàries les mesures correctores més brepassin els objectius de qualitat: pels nivells adients per tal d’assolir els valors límit esta- acústics derivats del trànsit rodat i les grans blerts per la seva classificació. infraestructures, i pels derivats de la presència • L1.5: Protegir les zones tranquil·les i sensibles d’activitats d’oci nocturn. de la ciutat. Aplicar mesures que garanteixin i en la mesura del possible augmentin la qualitat acústica de 1.1.1 Superació per trànsit rodat i grans les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. infraestructures Per tant, els plans específics sorgeixen principal- Actualment, les vies principals de la ciutat con- ment de dues situacions: tinuen presentant nivells acústics significatius 1.1 Zones en les quals se sobrepassen els objec- –especialment les considerades com a grans tius de qualitat acústica infraestructures–, però en general presenten 1.2 Zones tranquil·les i amb nivells acústics a nivells inferiors als que hi havia en el passat. Això preservar no obstant, és precís actuar sobre aquells punts on hi ha receptors sensibles i població que queda afectada directament. 34 La diagnosi ha permès detectar els punts se- Les accions plantejades arran de la realització güents amb un caràcter prioritari (zones properes d’aquest tipus de plans específics es troben a les rondes), atès els nivells sonors detectats i totalment emmarcades dins del Pla per a la els punts concrets d’afectació: reducció de la contaminació acústica de la ciutat de Barcelona, però concretament es basen en Ronda Litoral: C/Salvador Espriu actuar sobre: Ronda de Dalt: Via Augusta-Boca sud dels • Vies Túnels de Vallvidrera, d’una banda, i C/Arqui- Paviment sonoreductor i control de la velocitat tectura conjuntament amb altres punts del barri Pantalles absorbents de Montbau, de l’altra. • Façanes En funció dels nivells acústics de partida, les ca- Tractament en façana dels edificis més exposats racterístiques urbanístiques de la zona, la presèn- • Túnels cia de receptors sensibles, etc., s’han estudiat les Panells fonoabsorbents mesures correctores a implantar més adients per Silenciadors a cada cas. • Població Priorització zones residencials i d’equipaments 35 1.1.2 Superació per oci nocturn Les alternatives plantejades per reduir el soroll se centren, entre d’altres, en els àmbits següents: La normativa autonòmica vigent i la proposta d’actualització de l’ordenança municipal preveuen • L’espai públic l’existència de Zones Acústiques de Règim Espe- Conversió en zones de vianants cial (ZARE), on els nivells de soroll són elevats, Criteris acústics en les remodelacions fonamentalment per la presència d’activitats d’oci • Els establiments de pública concurrència nocturn i/o per tractar-se de carrers estrets on és Control de l’emissió acústica d’establiments molt difícil que es dispersi el soroll. d’oci • L’ajuntament S’han determinat dues zones ZARE (Zones Acús- Dissenyar i posar en marxa un Pla específic de tiques de Règim Especial) a Barcelona: la Vila de neteja i manteniment dels espais d’ús intensiu Gràcia al districte de Gràcia i el Barri Gòtic i la • La ciutadania Rambla del Raval al districte de Ciutat Vella. Promoure el civisme a la via pública Definir i potenciar l’estratègia comunicativa 36 1.2 ZOnEs TRAnQUIL·LEs I AMB Les accions derivades de l’anàlisi dels plans nIVELLs ACÚsTICs A PREsERVAR específics en zones tranquil·les se centren en els eixos següents: En aquest cas, els plans específics proposen • Espai públic mesures per a preservar els nivells acústics a les Control del trànsit i la velocitat zones especialment tranquil·les de la ciutat. Així, Criteris acústics en les remodelacions s’han adoptat com a prioritàries les actuacions so- • Establiments bre les Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Prevenció i control de l’emissió acústica de les Acústica (ZEPQA), on es declara una protecció i fonts de soroll existents i en projecció gestió especials de la qualitat acústica. • Ajuntament A Barcelona hi ha quatre espais considerats ZE- Senyalització de les zones protegides PQA (Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Monitoratge per a conèixer els nivells sonors Acústica): zona alta de la muntanya de Montjuïc, Ciutadania Can Caralleu, Campus Mundet, Torre Baró. Promoure el civisme en els usos dels espais Definir i potenciar l’estratègia comunicativa 37 Annex 38 Esquema de les accions del Pla L1 Millorar la qualitat acústica de l’espai urbà L1.1 Potenciar el canvi en el model de mobilitat de la ciutat. [1] Fomentar l’ús del transport públic. [2] Potenciar la creació d’aparcaments dissuassius. [3] Potenciar el servei de Bicing i fomentar-ne l’ús. [4] Fomentar l’ús del servei Carsharing L1.2 Implantar mesures infraestructurals i d’ordenació de la circulació per a la reducció del soroll. [5] Incrementar les zones per a vianants. [6] Incrementar el carril bici. [7] Aplicar i efectuar el manteniment del paviment sonoreductor. [8] Consolidar la xarxa d’àrees 30. [9] Instal·lar pantalles aïllants del soroll. [10] Potenciar camins escolars. [11] Crear carrils de circulació per a vehicles privats preferents. L1.3 Minimitzar l’impacte acústic dels focus de soroll puntuals. [12] Control de la implantació d’alternatives per a disminuir l’impacte acústic de les activitats de càrrega i descàrrega. [13] Recerca d’alternatives tecnològiques per a disminuir l’impacte acústic de les sirenes. [14] Control i seguiment de la incorporació de criteris acústics en la planificació d’activitats a l’aire lliure. [15] Assegurar la incorporació de criteris acústics en el planejament d’obres a la via pública. L1.4 Millorar la qualitat acústica a les zones de superació prioritàries. [16] Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones de superació prioritàries per a desenvolupar els plans específics a aplicar. L1.5 Protegir les zones tranquil·les i sensibles de la ciutat. [17] Realitzar l’anàlisi i diagnosi de les zones sensibles a la contaminació acústica per desenvolupar els plans específics a aplicar. [18] Preservar les zones tranquil·les i les de sensibilitat acústica alta per desenvolupar els plans específics a aplicar. 39 L2 Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny i la gestió de la ciutat L2.1 Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de zones de nou desenvolupament urbanístic i en la millora de disseny de l’espai públic. [19] Incorporar el concepte de “capacitat acústica” en la planificació de la mobilitat a la ciutat. [20] Incorporar el concepte de “capacitat acústica” en la planificació de la ciutat. L2.2 Promoure actuacions o incentius per a la reducció de la transmissió del soroll a edificacions sensibles i prioritàries. [21] Fomentar el programa d’aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectònics existents en edificis privats d’habitatges (doble vidre). [22] Fomentar el programa d’insonorització de les activitats molestes pel soroll. [23] Fomentar el programa d’ordenació i reubicació d’aparells d’aire condicionat. 40 L3 Ambientalització acústica de l’Ajuntament L3.1 Millorar els sistemes de coordinació i comunicació interns municipals en matèria de contaminació acústica. [24] Impulsar l’actuació municipal a través de la Taula del Soroll. [25] Optimitzar la Intranet per a la gestió del soroll. L3.2 Millorar i agilitar el sistema de comunicació entre el ciutadà i l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [26] Millorar el sistema de gestió d’incidències de soroll. [27] Potenciar el servei de mediació en temes de soroll. L3.3 Fomentar la formació interna del personal de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [28] Realitzar programes de formació a tècnics dels districtes. [29] Dur a terme programes de formació a membres de la Guàrdia Urbana. L3.4 Incorporar criteris acústics en la gestió dels Serveis Municipals. [30] Incorporar criteris acústics en les flotes dels serveis municipals. [31] Renovar la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona. 41 L4 Implicar i sensibilitzar la ciutadania en matèria de contaminació acústica L4.1 Buscar la col·laboració i sensibilitzar als principals agents implicats en la generació de soroll. [32] Signar Programa – Compromís amb el sector de distribució d’electrodomèstics. [33] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb el sector de distribució de productes a domicili. [34] Efectuar el seguiment del Programa – Compromís amb el sector d’empreses que realitzen obres a la via pública. [35] Signar Programa – Compromís amb el sector de serveis d’urgència, emergència i seguretat. [36] Signar Programa – Compromís amb el sector d’autoescoles. [37] Signar Programa – Compromís amb el sector d’instal·ladors de sistemes de climatització i ventilació. [38] Renovació i actualització del Programa – Compromís amb el sector de tallers de reparació de vehicles. [39] Realitzar la campanya d’estiu per a la minoració del soroll derivat dels locals d’oci nocturn i les terrasses. [40] Dur a terme campanyes de sensibilització a conductors de motos. L4.2 Buscar la participació i sensibilitzar a la ciutadania a través de la seva implicació en activitats sobre el soroll. [41] Organitzar activitats sobre el soroll durant el Dia Mundial Contra el Soroll. [42] Organitzar activitats sobre el soroll durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. L4.3 Potenciar la difusió de la informació acústica a la ciutadania. [43] Crear canals per a l’accés a la informació ambiental en matèria de contaminació acústica. L4.4 Formar i sensibilitzar la comunitat escolar en matèria de contaminació acústica. [44] Potenciar el suport i l’assessorament en temes de soroll d’aquelles escoles que participen en l’Agenda 21 Escolar. [45] Ampliar el préstec de sonòmetres a la comunitat escolar. [46] Organitzar visites a Transports Metropolitans de Barcelona per a estudiants. 42 L5 Implantar i potenciar mecanismes per al control i coneixement de la qualitat acústica de la ciutat L5.1 Potenciar els òrgans d’inspecció i control de l’Ajuntament en matèria de contaminació acústica. [47] Mantenir i potenciar el suport tècnic i assessorament als districtes. [48] Millora de la gestió dels limitadors acústics. [48] Fomentar el servei de control acústic de la Guàrdia Urbana. L5.2 Crear indicadors de control i seguiment de la qualitat acústica de la ciutat. [50] Realitzar el seguiment dels nivells acústics en carrers asfaltats amb paviment sonoreductor. [51] Dur a terme una anàlisi de l’impacte actual de les sirenes. [52] Realitzar estudis acústics de soroll produït per obres a la via pública. [53] Realitzar estudis de dosimetria acústica. L5.3 Mantenir i actualitzar la informació sobre la situació acústica de la ciutat. [54] Crear una xarxa d’estacions de vigilància del soroll en zones prioritàries. 43 Glossari 44 àrea acústica Subdivisió de les zones de sen- Mapa de soroll Presentació de dades sobre una sibilitat acústica, delimitada per l’Ajuntament, que situació acústica existent o pronosticada en fun- presenta el mateix objectiu de qualitat acústica. ció d’un índex de soroll, on s’indicarà la superació de qualsevol valor límit pertinent vigent, el nombre Avaluació acústica El resultat d’aplicar qualse- de persones afectades en una determinada zona vol mètode que permeti calcular, predir, estimar específica o el nombre d’habitatges exposats a o mesurar la qualitat acústica i els efectes de la determinats valors d’un índex de soroll en una contaminació acústica. zona específica. Contaminació acústica Presència a l’ambient Mapa estratègic de soroll Mapa de soroll dis- de sorolls i vibracions, sigui quin sigui l’emissor senyat per a poder avaluar globalment l’exposició acústic que els origini, que impliqui molèstia, risc al soroll en una zona determinada, degut a o dany per a les persones, per al desenvolupa- l’existència de diferents fonts de soroll, o per a ment de les seves activitats o per als béns de poder realitzar prediccions globals per a la zona qualsevol naturalesa, o que causin efectes signifi- esmentada. catius sobre el medi ambient. nivell d’emissió Nivell de pressió acústica dB(A) El nivell de soroll es mesura mitjançant produït per un emissor acústic, durant un període l’escala de decibels A (dB(A)), que són una ex- de temps determinat, mesurat a una distància pressió del volum relatiu del so transmès a través propera al focus emissor. de l’aire i percebut per les persones. nivell d’immissió Nivell de pressió acústica Emissor acústic Qualsevol infraestructura, existent durant un període de temps determinat, instal·lació o equip, maquinària, activitat o com- mesurat en un lloc determinat. portament que generi contaminació acústica. nivell d’avaluació Nivell de pressió acústica Emissió acústica Soroll aeri radiat a l’ambient avaluat per un període de temps especificat, per una determinada font sonora. Normalment la que s’obté a partir de mesuraments i, si s’escau, propagació del so és per via aèria. Es caracterit- d’ajustaments, en funció de la presència de za pel seu nivell de potència acústica (Lw), que components de baixes freqüències o del caràcter produeix un nivell de pressió acústica decreixent tonal o impulsiu del so. amb la distància. nivell de pressió sonora És vint vegades el Immissió Contaminació acústica en un punt pro- logaritme decimal de la relació entre una pressió cedent d’una o diverses fonts de soroll durant un sonora determinada i la pressió de referència període determinat de temps. (2.10-5 Pa), expressat en dB. Mapa de capacitat acústica Instrument que Qualitat acústica Ambient sonor ambiental que assigna els nivells d’immissió fixats com a objec- permet realitzar tasques de manera satisfactòria. tius de qualitat en un territori determinat. 45 Període d’avaluació Període de temps a què s’han de referir les mesures de soroll efectua- des per a ser representatives i que serveix per a comparar-los amb els valors límit d’immissió fixats. Període de mesura Període de temps que dura la mesura del soroll pròpiament dita. soroll Contaminant físic que consisteix en una mescla complexa de sons de freqüències dife- rents que produeix una sensació auditiva consi- derada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones. soroll continu El soroll que és present a l’ambient de manera continuada, generalment durant períodes de temps d’algunes hores. Pot presentar certes fluctuacions lentes de nivell. soroll esporàdic El soroll que no es manifesta de manera continuada, generalment durant perío- des de temps d’alguns minuts. soroll residual El soroll existent quan un focus pertorbador concret està aturat. soroll de fons El soroll ambiental existent quan totes les fonts sonores controlades s’aturen. soroll ambiental urbà El soroll exterior no desi- tjat o nociu generat per les activitats humanes, inclòs el soroll emès pels mitjans de transport, pel trànsit rodat, ferroviari o aeri, i per les activitats de veïnatge, industrials, comercials i de serveis. Valor límit d’emissió Nivell d’emissió màxim per- mès durant un període de temps determinat. Valor límit d’immissió Nivell d’immissió màxim permès dins d’un període determinat. Zona de sensibilitat acústica Part del territori en la qual hi ha una mateixa percepció acústica. 46