.<3 /s-J fO p <>Si<~ i <> l1itll1 <~ 11t <~ <~ <> 11 <) llli <~ gl<>l)i:tl el<~ 13itl~<~ <~l<>I1it a través de l' estrategia el( el( s<..\11,7<> 'llpítiD( 11 i pi·<>nl<><~i{> ele lit mítl.. <~ít 13ítl.. ()(..\ l<>Ilít MESURA DE GOVERN Plenari del Consell Municipal 28/05/2010 Ajuntament de Barcelona ()1 lntroducció En l'economia global, els territoris es converteixen en un deis elements més importants i critics perla competitivitat. La localització geografica, la connectivitat, el capital huma, els costos deis factors de producció, la iniciativa emprenedora, !'obertura a !'exterior, la capacita! per acollir nous membres a la comunitat, el lideratge intern, la dimensió del mercat interior, les infraestructures de recerca, la qualitat del serveis públics i empresarials , els nivells de cohesió i seguretat, la sostenibilitat, la relació cooperativa entre els sectors económics, la innovació, la col-laboració públic-privada, entre molts altres factors, configuren la complexitat multidimensional de la competitivitat deis territoris actualment. Entre aquests factors , els economistes coincideixen que la "marca ciutat" és l'element aglutinador de tots aquests elements i permet sintetitzar la percepció que des de !'exterior es t d'un territori. Els diferents paYsos, regions i ciutats intenten atraure les millors empreses, professionals i institucions i , al mateix temps,situar el millor possible en els mercats exteriors les seves empreses i productes. És en aquest escenari, on cada vegada hi ha més competidors i les ofertes s'assemblen més, on la ~marca" adquireix un paper tan determinant. Hem d'entendre la "marca" com el conjunt d'assocíacions o atributs tangibles i intangibles que fem o donem a un producte, concepte o territori. Una •marca" ben construida i gestionada és un actiu perles empreses: obre portes, permet aconseguir notorietat i preferéncia, genera confianc;:a i permet fidelitzar clients. La "marca ciutat" ha esdevingut, dones, un indicador a la vegada que un instrument per potenciar la competitivitat deis territoris i,és en aquest sentit que amb aquesta mesura de govern. I'Ajuntament de Barcelona passa a definir una estratégia per tal de potenciar i preservar la marca Barcelona. Per qué, és avui Barcelona una "marca" en els mercats internacionals? Creiem fermament que si, que el nom de Barcelona ajuda positivament a les nostres empreses a introduir-se en els mercats exteriors i a vendre. Aixó és aixl, especialment després deis Jocs Olfmpics de 1992, que ens van permetre situar Barcelona en el mapa i construir associacions posilives i empalia vers a tol alió relacional amb la ciutat. Aquest posicionamenl internacional de Barcelona s'ha tradun en el creixement del nombre de visitants a Barcelona, tant per oci com per negoci , en la cada vegada més abundan! presencia a Barcelona de lalent innovador i creatiu disposat a emprendre i treballar a la ciutat, i en l'ús de la marca Barcelona per empreses de diferents sectors per tal de posicionar-se en els mercats globals . Els indicadors i ranquings que des de diferents óptiques mesuren el posicionament global de les ciutats indiquen una forla poténcia global de la marca Barcelona que en el context de crisi económica actual ha de ser precisament un deis elements en els quals potenciar la competitivitat de Barcelona i les seves empreses. Paral·lelament s'ha anal consolídanl el nom de Barcelona com una gran marca, que s'identifica amb aspectes com l'avantguardisme, la creativitat, el disseny, l'esperit treballador, la qualitat, la recerca i la innovació, etc., valors tots positius que irradien sobre els nos tres professionals, empreses i productes. La ciutat ofereix la seva marca a aquells sectors económics amb un valor afegit respecte altres ciutats i en els quals la promoció exterior pot ser especialmenl útil pera les empreses barcelonines . Així, alllarg deis anys s'han identifica! sectors económics amb un gran potencial de creixement i s'han anat creant plataformes públic-privades per projectar-los internacionalment. Aquest procés és constant i incorpora noves plataformes a mesura que s'identifiquen nous sectors estratégics amb gran projecció de futur. Una estratég1a de posicionament de la marca Barcelona ha de permetre enfortir els sectors económics més competilius de la ciutat, establir smérgies entre ells a través de la cooperació inlersectorial i la identificació de noves oportunitats de negoci i nous nínxols de mercal, així com afavorir i potenciar l'atracció i retenció de talent creatiu i innovador que reforci a través del capital huma la competitivitat empresarial. Aquesta mesura de govern te precisament per objectiu impulsar aqllest element competitiu de la marca ciutat, tenir un major coneixement de la seva potencialitat i faci litar que el teixit económic en pugui treure un major rendiment. ()2 El posicionament global de Barcelona, analisi a partir deis principals ranquings urbans Les ciutats són els nodes fisics fonamentals de l'activítat económica, els sistemes d'informació, les infraestructures, la cultura, la creativitat i la sostenibilitat, en un context global en que la dímensíó territorial desenvolupa un paper clau en la competítivitat. L'actual desenvolupament deis sistemes públics d'informació nacionals i internacionals, peró, és encara molt incipient pel que fa a l'analisi i monitorització de les dim1miques económiques a nivell urba, i sovint no fa possibles les comparacions internacionals en aquesta matéria. D'altra banda, els experts atorguen una rellevancia creixent als anomenats factors soft de competitivitat (qualitat de vida, dinamisme cultural, tolerancia ... ), que sovint són diflcils de mesurar en termes quantitatius. En aquest context, els estudis comparatius i ranquings internacíonals de ciutats elaborats per institucions, empreses i centres de recerca de prestigi -basant-se en indicadors quantitatius i enquestes d'opinió- constitueixen un element de referéncia imprescindible, i el seguiment i la comunicació d'aquests ranquings esdevé un instrument de gran valua pera la promoció económica i internacional de les ciutats. Es recull a continuació el posicionament internacional de Barcelona i la seva evolució en el període 2005- 2010 -quan aixó és possible- a partir de la consulta de més de 20 fonts de ranquings europeus i internacionals que fan referéncia a les tematiques rnés rellevants pel desenvolupament econórnic. 'C --- - - Diversos ranquings internacionals recents de reconegut prestigi situen Barcelona entre les primeres ciutats pels negocis d 'Europa i les de més projecció de futur. Aquests bons resultats tenen especial valor en un moment conjuntural en que diversos mitjans de comunícació í institucions d'ambit europeu i internacional fan una valoració poc favorable de la situació de l'economia espanyola i del temps que Espanya trigara en recuperar el nivell d'activitat i l'ocupació previs a la crisi. Barcelona es manté entre les cinc primeres places del ranquing de les millors ciutats europees pels negocis durant el període 2005-2009 segons l'lnforme European Cities Monitor (ECM) elabora! perla consultora Cushman and Waketield. L'any 2009, no només es consolida coma ciutat atractiva per ubicar-hi activitat económica sinó que puja de la cinquena a la quarta posició malgrat la situació de crisi, només al darrera de Londres, París i Frankfurt i alternan! amb Brussel·les la quarta playa. Des del primer informe de I'European Cities Monitor de l'any 1990 Barcelona ha passat de l'onzena a la quarta posició del ranquing, sent una de les ciutats que més ha avan9at. 7 Clutat deis negocls i emprenedora Font Publicacló Posicló do Barcelona 2010 ,nr Millors ciutats d'Europa Cushman European Cities 4 5 4 4 5 11 per a fer negocis and Wakefield Monitor Principals regions d'Europa Ernst&Young European /nvestment 4 4 6 en recepció de projectes d'IED Monitor Les 25 pnmeres fDI Magazine European Cilies and 5 14 ciutats europeas Regions of the Futura ----- --- Les 1O pnmeres European Clties and 1 del Sud d'Europa Regions of the Future Les 25 pnmeres regions European Cities and 11 d'Europa (Catalunya) Regions of /he Futura Les 1O primares regions European· Cities and del Sud d'Europa Regions of lhe Future Ranquing de Toronto Boárd Scorecard 3 Prosperitat Global of Trade on Prospenty Ranquing d'atractivltat ScorecarrJ pel treball on Prospenty Perspectiva económica Pricewaterhouse Economic 35 35 and Cooper Outlook Ciutats del món en organització ICCA Worfd Country& 2 3 6 7 6 de reunions internacionals Cl/y Rankings Ciutats del món en organltzació U lA lntemalional 5 6 7 5 de congressos internacionals Meeting Statistics Cíutat atractiva pels emprenedors ECER Entrepreneurship 29 28 14 (sobre 37 ciutats d'Europa) iAitidiem ranking Total Promoció de 36 31 l'emprenedona Promoció abans 34 26 de la creació Promoció posterior 27 21 a la creació Finan<;ament 24 21 Entorn 19 31 Marca Font Publeadó Poalcló de Barcelona 2010 2009 2008 2007 2006 2005 Pnncrpals marques Anholt Tho Anholt Ctty de crutats no cap,ta s Brands /nde;( Princrpals marques Anholt The Anholt Crty 42 9 de ciutat del mon Brands /ndex Pnncrpals marques Anholt The Anhott Crty 9 4 de eruta! a Europa Brands lndex Ciulats d'Europa Cushman& European Crbes S que més progressen Wakefield Monitor Ciulats d'Europa Cushman& European Crtres 3 més conegudes Wakefield Monrtor Ciutats d'Europa Ernst&Young Global Ctl,es 12 amb mdlor rmatge Attractrveness Survey Crutats del mon Ernst&Young Global Crtres 19 més conegudes Attractiveness Survey Ciutats de referencia Ernst&Young BaroMed de la Mcditerrania Attroctiveness Survey Wo'ld s happrest Forbes World's happtest ctltes 3 o tres Estrategres de Comunicació Porter Novelli Branding Communrcetron de marca a crutats europeas S/ra/agres for Crties in Europa Pnncrpals marques Saffron Brand Tlle Ewopean Ctly 3 4 de eruta! d'Europa Consultants Brand Barometer Un deis trets distintius de la marca Barcelona és !'elevada qualitat de vida: el clima i les platges, l'espai públic de qualitat, la compacitat de la trama urbana que afavoreix la mobilitat a peu i en bicicleta i la vida al carrer, els equipaments i activitats culturals i d'oci, el dinamisme i la creatívítat són factors, entre d'altres , que fan que Barcelona sigui reconeguda internacíonalment com un lloc atractiu pera víure-hi. Barcelona és la primera cíutat europea en qualítat de vida deis treballadors per dotzé any consecutiu l'any 2009, segons I'European Cities Monitor. Ranquing de clutats europees Camb los dades de 2009 disponibles) ,. Tuñ f % Varlacio any anterior París 14.416.395 -4.1 Berlín 8.262 957 47 Roma 7 737 404 -2 1 Madrid 7.193.177 ·1,2 Barcelona 6.476 033 -2,7 Munic 4.983632 32 Viena 4.756.442 -4,8 Hamburg 4 367 165 6 ,1 Praga 4.346.079 -5,3 Fonr Barce ona Tw1sme ElaboraCio própa a partir de dades del TourMIS Notes nombre oe tJnstes en hotels exc:eote Berlln Hamburg Praga La resta de outals comptabi 1tzen els tun$1e5 que dorrnen en tol t•ous d aAot¡ament de pagament V1en8 IOdOU férea metropolitana Ouant a indicadors de destinacions destaca el posicionament assolit per la ciutat en les arribades internacio- nals de passatgers, que amb 4,9 milions de visitants el 2008 la va situar en la posició número 18 segon I'Euromonitor lnternational, per davant de ciutats com Dublin, Amsterdan, Praga o Madrid. Aquesta mateixa posició (18ena.) se li atorga en la categoría "Global Connection" del Global Urban Competitive Project. Qualitat de vida 1t urisme Font Publlcacló Poalcló de Barcelona 2010 2009 2008 2007 2006 2005 Ciutats d'Europa amb millor Cushman EuroP.ean Cifres qualitat de vida pcls treballadors & Wakefield Momtor Les primeres ciutats fd•Magaz1ne Europe