Cvt"SELL PLENARI Se!.sió del / //0o ~ Ajuntament . de Barcelona Noves prestacions i serveis vinculats a la Targeta Rosa Mesura de govern Consell Plenari de 1'1 d'octubre de 2010 1. Antecedents El Programa Municipal pera la Gent Gran 2006-2010, presentat al Plenari Municipal de 24 de mar~; de 2006, assenyala que les persones grans conformen un deis col-lectius més nombrosos, dinamics, heterogenis 1 presents en les relacions ve"inals i comunitaries de la ciutat, i que la gent gran de Barcelona es configura com a un deis components rellevants de !'extraordinaria riquesa humana i social de la nostra ciutat. Són, de forma majoritaria, persones actives, autonomes i amb un gran potencial d'implicació en les dinamlques ciutadanes. Com a col·lectiu, estan jugant una diversitat de papers basics en les relacions de cura, suport, afecte i educació intergeneracional. També entre la gent gran es desencadenen riscos i situacions de desigualtat i exclusió social, derivades d'una multiplicitat de factors.~ on la dependencia, la solitud i la vulnerabilitat económica tenen un pes molt important. En el mateix Programa, es destacava que I'Organització Mundial de la Salut (OMS) propasa el model de r envelliment actiu, entes com a procés d'optimització de les oportunitats de participació, salut, benestar 1 seguretat de tates les persones a mesura que avan~a el cicle de vida. Així dones, enfront d'una concepció segons la qual envellir implica passivitat i dependencia, el nou paradigma posa l'accent en l'autonomia, els drets socials i la vinculació relacional de la gent gran. La 11 Assemblea Mundial de rEnvelliment1 celebrada a Madrid l'any 2002, va debatre 1 aprovar el Pla d'Acció Internacional sobre la base de tres eixos: • les persones grans i un desenvolupament huma orientat a un exercici socialment compromes, actiu i responsable de la ciutadania • les persones grans i el foment de la salut i el benestar material i emocional com a requisit dau de qualitat de vida en situacions de dependencia • les persones grans i la creació d'entorns físics, comunitaris i socials que garanteixin una vida quotidiana digne i segura La ciutat de Barcelona1 per mitja del Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010, refermava la seva voluntat de situar-se en el marc de referencia soclalment avan~at definit per I"OMS i la Unió Europea i expressava també el seu compromís amb 1' lmpuls i el desplegament deis nous drets socials de ciutadania, 1 tan rellevants per a la gent gran, reconeguts en els nous mares normatlus aprovats pe ls Parlaments de l'estat espanyol i de Catalunya en materia de suport a l'autonomia i de serveis socials. Així, les polítiques públiques que han configurat el full de ru1ta envers la ciutadanla gran de Barcelona en aquesta primera decada del segle XXI s'estructuren en quatre grans línies estrategiques: 1. Impulsar la implicació i el protagonisme actiu de les persones grans en tots els ambits de la vida ciutadana, articulant espais de participació territorials, tematics i de ciutat, i també a través del suport i l'enfortiment del movlment associatlu i de la xarxa d'entitats de la gent gran. 2. Enfortir i millorar els espais propis de dinamització i promoció social de la gent gran, imputsar les dinamiques i les relacions intergeneracionals, i afavorir la vinculació de les persones grans al conjunt de projectes de desenvolupament comunitari de la ciutat. 3. Potenciar i articular el conjunt de serveis de proximitat i d'atenció domiciliaria, com a base de suport a una vida quotidiana amb els graus més alts de qualitat i d'autonomia possibles en l'entorn habitual, tant per a la gent gran com per a les persones cuidadores. 4. Ampliar i millorar, sota criteris d'equilibri territorial, la xarxa de serveis i equipaments d'atenció a les persones grans fragils, en risc o situació d'exclusló, per tal de f;acilitar un envelliment digne per a tothom, en un entorn acollidor 1 inclusiu. L'Ajuntament de Barcelona emmarca aquestes quatre línies de treball en un projecte global de ciutat inclusiva i solidaria, expressat en el Pla Municipal per a la Inclusió Social, així com en d'altres plans i programes estrategics en l'ambit deis serveis a les persones. El benestar integral de les persones grans i la implicació personal i col·lectiva d'aquestes en el projecte d'una Barcelona participativa i convivencial són un component central del model de ciutat que volem impulsar des deis més amplis acords possibles. 2 2. Els serveis de promoció social i acció comunitaria La persones grans tenen un conjunt de necessitats i drets que cal satisfer 1 impulsar per tal d'esdevenir persones autonomes i lliures, .estructurats en dues dimensions. D'una banda les necessitats materials basiques: alimentació, habitatge, salut, seguretat... D'altra banda les necessitats d'afecte, relació i amistat, de formació, d'autoestima i creativitat, de participació activa en la comunitat. D'acord a aquesta doble perspectiva, els serveis municipals de benestar social adre~ats a la gent gran han d'incorporar un ampli ventall de programes amb capacitat d'atendre expectatives materials 1 relacionals, personals i col ·lectives, de benestar basic i de benestar emocional, de qualitat de vida individual i de participació comunitaria. Els serveis de promoció social i acció comunitaria se situen precisament de pie en la dimensió afectiva, creativa, relacional 1 col·lectiva que travessa la vida quotidiana de la gent gran. Són serveis orientats a dinamitzar i omplir de sentits l continguts la vida de les persones grans, per mitja d'espais de sociabilitat, de lleure, de formació continuada ... 1 són també serveis adre~ats a activar les voluntats d'lmplicació de les persones grans en !'esfera col·lectiva deis seus propis barris 1 del conjunt de la ciutat, a fer possible, en síntesi, una ciutadania gran activa, cívica i compromesa amb la construcció d'una ciutat inclusiva, solidaria i convivencia!. 3. La Tarqeta Rosa En aquest context, la Targeta Rosa, creada el 1980, funciona com a instrument de garantía i foment del dret a la mobilitat de les persones grans i, també, com a mecanisme de promoció, activació i participació d'aquest col· lectiu. Després de trenta anys d'existencia, podem dir que es tracta d'un servei consolidat que arriba a un sector molt important de la població. En els darrers anys s'ha produ'it un gran salt endavant en la taxa de cobertura del programa, sent avui l'edat d'accés als 60 anys. També s'ha avan~at en el tlpus i el ventall de les prestacions socioculturals a que dóna dret la targeta rosa més enlla de la mobilitat. 3 En aquest sentit, la línia estrategica 2 del Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010 i e/ Programa d'Actuació Municipal 2008-2011, assenyala la necessitat d'enfortír 1 millorar els espais propis de dinamltzació de la gent gran ¡ els programes de promoció social, impulsar les dinamiques 1 les relacions intergeneracionals, i afavorir la v inculació de les persones grans als projectes de desenvolupament comunitari de la ciutat. En sintonía amb aquesta línia, s'ha treballat amb l'objectiu de millorar i ampllar l'accés, la cobertura i les prestacions de la Targeta Rosa, entesa com a instrument de garantía 1 foment del dret a la mobilitat de les persones grans i, més ;enlla, com a mecanisme de promoció, activació i participació de la gent gran en ia vida de la ciutat. A data d'avui 1 coincidint amb el Dia internacional de les Persones Grans - que es commemora des de l'any 1990- es presenten al Consell Plenari de I'Ajuntament de Barcelona les noves prestacions vin culades a la Targeta Rosa i basa des en un programa d'acords amb operad,ors culturals, educatius, socials i de lleure de la ciutat -tant públics com privats- que fixa poUtiques de reducció de preus i d'accés a serveis i productes d'interes per a les persones grans. 3.1. La Targeta Rosa coma instru.ment de política social La Targeta Rosa és una de les principals prestacions socials de caracter municipal per al coHectiu de les persones grans de la ciutat. És un instrument d~ caracter redistributiu en la mesura que l'accés es realitza en funció del nivel/ d'ingressos: les rendes ~ nferiors a 1' IPREM tenen dret a la targeta gratu"ita; les rendes entre 1 i 2 vegades 1' IPREM poden accedir a la modalitat de targeta rosa redu'ida. L 'Ajuntament ha anat ampliant, de forma progressiva, la cobertura poblacional en funció de la franja d"'edat. La targeta rosa neix com un títol peral col· lectiu de més de 65 anys, posteriorment s'ampf·ia a la franja 62-64; des del 2003, la població de referencia passa a ser aquella de 60 i més anys. El circuit d'accés a la targeta rosa és se~zill, agil i molt consolidat. Els ciutadans 1 ciutadanes de Barcelona, al complir els 60 anys, reben una carta de I'Ajuntament on són informats de les condicions d'accés al servei, junt amb un full de sol·licitud. La sol·licitud es tramita i es dóna d'alta en cas d'acompliment deis requisits. 4 L'any 2010, la targeta rosa implicara una despesa social de 8 .645.235 euros. D'aquests, 6. 742.124 correspondran a persones de 65 i més anys; 875.244 a la franja 60-64; i 1.027.875 a persones amb discapacitat (igual o superior al 33% acreditada). El 82, 10/o de la despesa de la targeta rosa correspon a la modalitat gratu'ita: 7.091.659 euros. El 17,9% restant, 1.553.576, al títol redu'it. Així dones /'esfor<; de solidaritat 1 redistributiu es concentra de manera molt majoritaria en les persones amb ingressos inferiors a /' IPREM. 3 .2. Situació actual Des de !'octubre de 1995 s'exploten les dades relatives a la Targeta Rosa. Les dades disponibles informen de la situació de la Targeta Rosa, deis dos tipus de Targeta Rosa existents - gratüita i redu'ida - i de les característiques basiques definitories del perfil de la població beneficiaria. Així, les tendemcies principals observades en la gestió de la Targeta Rosa són: • El 18 de febrer de 2010 el nombre total de Targetes Roses és de 251.970 documents (229.379 assignades a les persones de 60 i més anys, el 91%, i 22.591 a persones amb discapacitat, el 9% restant). • Del tota~ de Targeta Rosa per a les persones grans, la proporció de gratu'ites és del 46,1% {105. 725 targetes) i de redu'ides éfel 53,9% {123.654 targetes). Entre les persones amb discapacitat, la taxa de gratüites s'eleva al 73,9% (16. 700 t argetes). • El nivell de cobertura global de la Targeta Rosa se situa a prop del 60% del cof.lectiu de referencia i per sobre del 90% del col·lectiu amb condiclons d'accés (uns ingressos inferiors a 2 vegades 1' IPREM). • La Targeta Rosa s'ha anat enfortint de forma progressiva al llarg deis últims 15 anys. El 1995 n'hi havia 167.291 assignades; l'any 2000 es va arribar a les 222.438, enguany la xifra és de 251.970. El creixement globals se situa dones en un 50,6%. 5 Gratu'ita Reduida Total Persones Targetes 0/o Targetes % Targetes % 60 ANYS I MÉS 105.7 25 46L! 123.654 53 9 229.379 100 AMB 26,1 22.591 DJSCAPACITAT 16.700 73,9 5.891 lOO TOTAL 122.425 48,6 129.545 51,4 251.970 100 3.3. Distribució per sexe. edat i territori Homes i dones El 62% de les targetes roses entre les persones grans corresponen a dones, en concret 142.281; els homes representen un 38%, 87.098 targetes. La distribució entre tipologies de targetes és rel.ativament diferent: en el cas deis homes el 44,8% són gratu'ites i el 55,2% redüides. Entre les dones, les gratu'ites arriben al 47,2%, essent redui'des el 42,8% restant. 6 Franges d'e dat En general, la dlstribuc~ió de la Targeta Rosa per edat segueix la corba del conjunt de la població. El nivell més alt de tinen¡;a de Targeta Rosa es concentra en els intervals d'edat centrals, ja que més del 60% de les persones entre 70 i 84 anys dlsposen de Targeta Rosa. Abans deis 65 anys 1 a partir deis 85 tendeix a disminuir. DEGOA 6<1 AN'I'S 14.6 21 , 1 64,2 Ot65 A 68 AN'I'S 22.<1 29 8 47 .8 Of' 70 A 7<1 ANYS 30,0 30.9 39 1 OE75 A 79 AN"'S 31 o 32,0 37 1 DE !IDA 84 AN'I'S 29 .5 37,7 Df 85 A 69AN"'I'S 24 ,4 30~ 44~ DE: 80 A ¡¡.; AN'o'S 23~ 55~ !151 MES AI,IYS 14 .6 14,8 70.6 fOTAL PCBLACI CI 24 ,3 28.4 47 3 o 60 80 100 Gratuita Reudlda No dlsposa 7 Distribució per districtes En general, la dlstribució de Targeta Rosa per distríctes guarda estreta relacló amb la sltuació de cada dístricte respec te a la renda mitjana de la clutat. Alla on la renda és més alta, menor és la p roporció de Targeta Rosa respecte a la població de referencia (majors de 60 anys) i a l'inrevés. CIUTAT 'IIEL.l..A 34 .8 26 ,8 i· 38,5 EIXAMPL.E 18,7 22,9 58,3 ,1,' , ' SANTS- M(l-.tTJUIC 28.4 33,0 ,, 38,6 y LES CCPTS 16,8 2 1 .1 62.1 ''¡ SAMI A- ~ SAN• 76,1 Gl:RVASI GRl\OP. 21 ,3 Z5,3 53 4 ' HCRTA- GUINAP.OO 28, 39,4 NOJ SARRIS 36 18 3 0 ,7 SANT ANOREU 24 .5 3 4.0 SANT MARTi 27,7 34 ,1 TOTP.L f'CELAOO 2 4 .3 28,4 o 20 dQ 60 60 100 % Gratuita Reduida No disposa 8 4. Les noves prestacions vincutades a la Targeta Rosa: per un envelliment actiu i satudable La Targeta Rosa, pensada en el moment de la seva creació com un instrument per afavorir la mobilitat i per estimular la socialització i participació de les persones grans i de les persones amb discapacitats en l'ús i el gaudl de la ciutat, es concretava sobretot en una reduccló o en la gratu"itat en l'ús deis transports públics. Ara, a partir de !'octubre del 2010, la targeta rosa inicia una nova etapa oferint tot un conjunt de noves prestacions i nous avantatges als seus titulars, que se sumen a les prestacions que firns ara tenia. Históricament aquesta prestació ha estat sobretot relacionada amb el transport. De fet, un deis objectius prioritaris d'aquest carnet ha estat garantir 1 facilitar la mobilitat de les persones grans i de les persones amb discapacitats. En la nova etapa que ara engega, la Targeta Rosa vol sumar a les prestacions en el terreny de la mobilltat molts altres avantatges perque tant les persones grans com les persones amb discapacltats continu·in mantenint una relació activa, dinamica i de gaudi, amb el seu entorn i amb la oiutat. En definitiva, la Targeta Rosa vol potenciar la seva dimensió de cont ribució a un envelliment actiu i saludable. . Així dones, les persones titulars de la Targeta Rosa podran comen~ar a obtenir descomptes i importants avantatges en óptiques, podólegs, odontólegs, ortopedies, audiólegs, en museus, teatres, equipaments musicals, equipaments esportius, en alguns servels als mercats municipals i en serveis de perruqueries, i en altres establiments d'lnteres pera ta gent gran. La nova etapa de la Targeta Rosa arrenca amb la col·laboració de 300 operadors (entre establiments i institucions) pero aquest és només el comen~ament, jaque I'Ajuntament de Barcelona manté oberta de forma indefinida la captació de nous operadors, que poden adherir-se de forma solidaria a aquesta campanya i anar incrementant així les possibilitats deis beneficiaris. Els establiments i col·laboradors s'adhereixen a un pragrama de gran valor per a les persones grans i les persones amb discapacitats, i en definitiva per al conjunt de la societat barcelonina. Com a contrapartida, obtenen la fidelltzació de la gent gran. 9 Iniclalment les noves prestacions es recolliran en una guia que estara disponible a les OACS, als casals i espais de gent gran municipals, als transports públics, í en altres equipaments municipals. La incorporació de nous serveis i prestacions quedara recollida i actualitzada en e1 web: www.bcn.cat/targetarosa. La campanya d'imatge i publicitat ha estat elaborada amb la col·laboració de 15 persones voluntaries que han fet de model i que són usuaries de serveis munlcipals adre~ats a la gent gran i gestionats per I'Area d'Acció Social i Ciutadania. Aquesta nova etapa de la Targeta Rosa s'inicia, dones, amb 300 establiments i institucions adherits. Un adhesiu a la porta deis establiments identificara aquells que estiguin adherits a la campanya. Els usuaris només hauran d'ensenyar el carnet que els acredita com a titulars per poder gaudir de les prestacions. Destaquen les següents prestacions: • Mobilitat Els titulars de la Targeta Rosa tenen o accés gratu'it (amb la targeta rosa gratu'ita) o amb descompte aproximat del SO% (amb a la targeta rosa redu'ida) als serveis de transport col·lectiu integrat de l'area metropolitana de Barcelona {-excepte per accedir a la zona primera del ferrocarrils de Renfe) sense limitació d'horari ni de vlatges. • Salut Els titulars de la Targeta Rosa poden accedir a descomptes i al finan~ament personalitzat per l'adquisició d'aparells d'audiologia 1 a revisions gratu'ites. Pel que fa a les farmacies, a les botigues d'ortopedia, als establiments de podología i als establiments que treballen l'adaptació deis habitatges, també poden obtenir­ hi descomptes. Finalment, amb la Targeta Rosa poden accedir a serveis gratu'its d'odontologia i d'optica. 10