Marc Estratègic de l‟Ajuntament de Barcelona Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 Versió per a l‟aprovació inicial de la Comissió de Presidència i Règim Interior 20/06/2012 Sumari 1. Presentació .......................................................................................................................................... 3 2. Introducció............................................................................................................................................ 4 3. Síntesi de la situació de la Ciutat ......................................................................................................... 7 4. Marc econòmic i pressupostari 2012-2015 ........................................................................................ 17 5. Organització política i executiva del Ajuntament ................................................................................ 21 5.1 L‟àmbit polític.................................................................................................................................... 21 5.2 L‟àmbit executiu................................................................................................................................ 23 6. Model de pacte entre la política i la gestió pública ............................................................................. 27 7. Visió, valors i objectius de ciutat ........................................................................................................ 33 7.1. El Mapa de Ciutat ............................................................................................................................ 33 7.2. Els valors ......................................................................................................................................... 35 7.3. Visió, eixos estratègics i mapa de ciutat .......................................................................................... 36 7.4 Els objectius del Mapa de Ciutat, un per un ..................................................................................... 39 8. La contribució a l‟assoliment dels objectius del mapa de ciutat ......................................................... 45 8.1 Matriu general de contribució ........................................................................................................... 45 8.2. Objectius estratègics ....................................................................................................................... 50 8.3. Programa Municipal d‟Actuacions: dels objectius a les actuacions ................................................. 67 9. Sistema de seguiment i d‟avaluació ................................................................................................. 153 Annex 1 La situació de la Ciutat................................................................................................................ 155 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 1 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 2 1. Presentació El Marc Estratègic de l‟Ajuntament de Barcelona 2012-2015 conté la visió i els objectius que estableixen el full de ruta del que Barcelona aspira a aconseguir en els propers quatre anys i serveix de base per la formulació del Programa d‟Actuació Municipal i dels Programes d‟Actuació dels Districtes per al període 2012-2015. El document que aquí es presenta vol ser un full de ruta cap a la destinació escollida que és la visió de la Barcelona que volem: “la ciutat de les persones”. El marc estratègic estableix una direcció, una destinació final i proposa un seguit d‟actuacions per arribar-hi. Tanmateix, no pretén ser un document estàtic i rígid. És un signe dels nostres temps la convivència en un entorn molt canviant, cosa que dificulta portar a bon port plantejaments molt tancats. Ans al contrari, el ciutadà ha de demanar a les seves institucions que sàpiguen adaptar-se a la conjuntura i que formulin solucions adequades als nous problemes que van sorgint. Això no és contradictori amb poder marcar una direcció clara, coherent i amb unes fites concretes que serveixin per alinear a tota l‟organització i per poder destinar els recursos, que són escassos, a les prioritats que es determinin. Però implica tenir capacitat de corregir i, sobretot, d‟innovar per tal de poder ser competitius, també, a l‟administració pública. Aquesta proposta d‟actuacions recollida en el Programa d‟Actuació Municipal es presenta en un moment de força incertesa sobre l‟activitat econòmica, amb conseqüències greus sobre el mercat laboral i sobre el benestar de les persones. Aquest Govern se centrarà en dues grans prioritats: la reactivació econòmica i la qualitat de vida i el benestar de les persones. Sense progrés econòmic serà difícil avançar en el progrés social, són dues cares de la mateixa moneda, però cal garantir que el progrés econòmic arribi a tothom i, sobretot, a qui més ho necessita. Aquests dos grans eixos sobre els que ha de pivotar l‟actuació municipal es completen amb un tercer eix estratègic que és la recuperació de la il·lusió de la ciutadania i la confiança en la institució, en l‟Ajuntament. Cal treballar des dels fonaments de la ciutat, utilitzant els nostres recursos de la forma més acurada i eficient: el pressupost, els directius i treballadors i les eines tecnològiques que tenim al nostre abast; reforçar l‟estructura de la ciutat, tenint cura de que la ciutat funcioni, que estigui neta, que el verd entri dins la ciutat, renaturalitzant-la, que tinguem barris on es pugui viure, treballar i gaudir. Barris productius però a velocitat humana en el si d‟una ciutat hiperconnectada que vol utilitzar tots els instruments al seu abast per esdevenir una ciutat intel·ligent on la tecnologia estigui al servei del ciutadà. Reforçar els fonaments i l‟estructura de la ciutat és una condició necessària per poder arribar a les persones. La ciutat de les persones implica treballar per aconseguir no deixar a ningú enrere. Atendre a les persones en totes les seves dimensions -formació, benestar, salut i cultura- i treballar amb les entitats, associacions i agents econòmics i socials. Tenim grans reptes per endavant i no els podem afrontar tot sols, des de l‟Ajuntament. La col·laboració de la societat civil i d‟entitats i empreses serà imprescindible i haurem de treballar per aconseguir una forma de funcionar en què tothom hi guanyi. La proposta de marc estratègic que es presenta i el Programa d‟Actuació Municipal associat és el resultat del treball del conjunt de l‟organització. Es basa en un nou model de pacte entre la política i la gestió pública en què l‟equip polític defineix els objectius polítics i conforma el que anomenem Mapa de Ciutat i a partir d‟aquí encarrega a l‟organització executiva, amb el Gerent Municipal al capdavant, que desplegui aquests objectius i els vagi concretant cada cop més fins arribar a les actuacions que en l‟exercici anual d‟elaboració dels pressupostos s‟hauran de concretar i dotar de recursos econòmics. En aquest treball de construcció de la ciutat s‟ha volgut recollir, també, l‟opinió de la ciutadania, dels agents econòmics i socials i dels grups polítics de l‟Ajuntament per tal de que la proposta sigui el més compartida possible. En aquests moments difícils per a la ciutadania, Barcelona vol posicionar-se com a model. Amb un Ajuntament que planifica i gestiona seriosament els seus recursos, amb austeritat, prioritzant d‟acord amb els resultats, i amb transparència per tal de guanyar-se la confiança de la societat. La confiança és un valor molt preuat avui dia i, sens dubte, ens pot ajudar a construir un escenari ple d‟oportunitats per a tot el territori i les persones. El Model Barcelona, una nova manera d‟entendre la política per afrontar els reptes del segle XXI, és un model al servei de les persones. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 3 2. Introducció El Programa d'actuació municipal (PAM) és l'instrument de planificació de l'activitat municipal durant els quatre anys de mandat. La Carta Municipal, en l‟article 56, inclou el PAM, juntament amb altres instruments com el Pla d‟Inversions (PIM), el Programa Financer i els pressupostos, dins del sistema de planificació de l‟Ajuntament. El Reglament Orgànic de l‟Ajuntament de Barcelona (ROM) també desenvolupa aquesta eina de planificació en els articles 119 a 121. En els articles 122 i 123, a més, es regula el Programa d‟Actuació dels Districtes (PADs) que té per objecte la formulació, per part del Consell de Districte, de les necessitats inversores i les actuacions a realitzar, en coherència amb el PAM, el PIM i el Programa Financer. El procés d’elaboració del PAM ha començat, per iniciativa de la Comissió de Govern, amb l‟aprovació d‟un Document de Bases per a l’elaboració del PAM1. Aquest full de ruta, on l‟equip de govern estableix el marc estratègic i els objectius prioritaris que han de guiar l‟acció de govern durant el mandat és el tret de sortida per a la formulació del Programa d‟Actuació Municipal i dels Programes d‟Actuació dels Districtes. Aquest Document de Bases s‟ha sotmès a un procés de participació ciutadana que es va iniciar el 8 de març i va finalitzar el 3 de maig de 2012. A partir del Document de Bases, es consideren les aportacions ciutadanes, així com les aportacions d‟associacions, entitats, grups polítics i agents econòmics i socials, en general2, i es conforma un nou document, el Projecte de PAM. Aquest Projecte de PAM se sotmetrà a l‟aprovació inicial de la Comissió de Presidència i Règim interior. A continuació, seguint el procediment regulat en el ROM, se sotmetrà a informació pública per un període mínim d‟un mes, període en què caldrà realitzar el tràmit d‟Audiència Publica i es trametrà als Consells de Districte per emetre informe. L‟aprovació definitiva correspon al Plenari del Consell Municipal. Els resultats del procés de participació ciutadana La voluntat de diàleg, interlocució i la col·laboració amb els ciutadans i ciutadanes, el teixit associatiu i els agents econòmics i socials és un dels valors fonamentals del nou govern i sintonitza plenament amb una de les opcions estratègiques de l‟Ajuntament de Barcelona i principi inspirador de l‟activitat municipal3. També dona resposta a les normes que regulen la participació ciutadana, que formulen que “s‟han d‟impulsar de manera preceptiva processos de participació en projectes d‟especial transcendència (....) i sobretot en els plans d‟actuació municipal” 4 El procés de participació ha comptat amb prop de 27.000 participants. Gairebé la meitat ha vehiculat la participació de forma presencial en reunions de consells i entitats. El 38,2% ho ha fet a través de la butlleta (en paper, electrònica, facebook). Les xarxes socials han estat l‟aposta de l‟Ajuntament per arribar a un públic ben ampli amb un cost més reduït. En total s‟han registrat 1.457 participacions a través de Twitter. La resta de participacions han tingut lloc a partir d‟informes d‟associacions. 1 El 22 de febrer de 2012, la Comissió de Govern, formada per l‟Alcalde, Tinents d‟Alcalde, Regidors, Delegats i Comissionats, va aprovar el Marc Estratègic i Full de Ruta 2012-2015. Document de bases per a l’elaboració del PAM i els PADs on es definien la visió per a la ciutat, els valors que haurien de guiar l‟actuació municipal, els eixos prioritaris i la proposta d‟objectius i actuacions estratègiques pel mandat. 2 Cal destacar especialment el Dictamen del Consell de Ciutat que és el màxim òrgan consultiu i de participació de l‟Ajuntament de Barcelona. 3 Carta Municipal. Capítol I. Art. 30: “L‟Ajuntament de Barcelona garanteix la participació ciutadana, especialment en les matèries que afecten més directament la qualitat de vida dels ciutadans” 4 Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. Art. 22. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 4 Participants: 26.904 INFORMES 1.838 D’ASSOCIACIONS REUNIONS CONSELLS I 10.351 ENTITATS TWITTER 13.258 BUTLLETES (paper, electròniques i facebook) 1.457 Pel que fa a les aportacions que han fet els participants, aquestes superen les 17.000, una bona part de les quals es fan a través de la butlleta. Aportacions: 17.245 INFORMES 1.260 D’ASSOCIACIONS REUNIONS CONSELLS I 3.389 ENTITATS TWITTER 10.720 2.382 BUTLLETES (paper, electròniques i facebook) En el cas de les butlletes, es demanava que de cinc grans apartats o grups d‟objectius, els participants prioritzessin tres objectius de cinc. En relació amb els objectius de persones i famílies, el 67,2% dels participants han prioritzat l‟objectiu de destinar més inversió a educació. En segon lloc, l‟objectiu més triat ha estat el de fomentar mesures de promoció i protecció de la família, la infància i la joventut i afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal Pel que fa al grup d‟objectius d’entitats i associacions, l‟objectiu prioritari ha estat el de disposar d‟una xarxa d‟equipaments culturals de proximitat, el 62,9% dels participants l‟han seleccionat. En segon lloc, un 51,7% dels participants que han valorat aquests objectius, han votat per disposar d‟una Guardia Urbana més propera als ciutadans. Gairebé la meitat dels participants també han seleccionat com a objectiu fomentar l‟associacionisme com a xarxa social bàsica en moments de crisi. Quant al grup d‟objectius que té a veure amb l’activitat econòmica, 65 de cada 100 participants que han entrat a valorar aquest apartat, seleccionen l‟objectiu de donar suport a autònoms i a la petita i mitjana empresa i promoure l‟emprenedoria. Amb quotes molt semblants, en torn al 50% estan els objectius d‟aprofitar el posicionament internacional de Barcelona per atreure inversions i generar feina, i l‟objectiu de fer de Barcelona la ciutat de la cultura, el coneixement, la creativitat i la ciència. En el cas dels objectius relacionats amb l’hàbitat urbà, el 60,9% dels participants han triat l‟objectiu d‟impulsar una política mediambiental responsable i un desenvolupament sostenible i un 50,3% l‟objectiu de promoure l‟accés a l‟habitatge de qualitat. Gairebé amb el mateix percentatge, apareix l‟objectiu de fomentar un model urbanístic basat en l‟equilibri entre la funció residencial, l‟econòmica i la social als barris. Finalment, en el grup d‟objectius d’administració i innovació, destaca l‟objectiu de garantir la transparència fent que les dades de l‟Ajuntament estiguin a l‟abast del ciutadà (objectiu triat en un 66,5% Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 5 dels casos), seguit de l‟objectiu d‟avançar cap a l‟atenció electrònica als ciutadans i empreses, i del de disposar del pressupost a Internet i a l‟abast de tothom. D‟altra banda, un cop analitzades les més de 17.000 aportacions que s‟han fet a través de la butlleta (en un apartat obert) i de les reunions fetes amb entitats, en consells o a través d‟informes d‟associacions, es poden identificar una sèrie de temes que són els més freqüents i, per tant, els que encapçalen els interessos i preocupacions: — Educació: més inversió en educació per millorar la qualitat del sistema escolar; més escoles bressol; model públic d‟escola bressol; projecte educatiu de ciutat — Seguretat: més seguretat als barris; policia de proximitat amb un paper de mediació i no només sancionadora, amb visió educativa; més coordinació amb els Mossos d‟Esquadra — Cultura: xarxa d‟equipaments culturals de proximitat que afavoreixin l‟accés a la cultura; gestió cívica d‟equipaments; Barcelona, ciutat de cultura — Turisme: importància del turisme per la ciutat; equilibri entre turisme i veïns; — Dinamització econòmica: suport als autònoms i a la petita i mitjana empresa; emprenedoria; polítiques d‟ocupació allà on l‟atur és més elevat o on hi ha col·lectius més vulnerables — Mobilitat: més carrils bici i amb més seguretat; més control de les bicicletes; permetre que les mascotes puguin anar en transport públic — Qualitat ambiental: política medioambiental responsable garantint la qualitat de vida dels ciutadans i un desenvolupament sostenible; millorar la neteja de la ciutat; civisme per millorar la coresponsabilitat en la neteja de la ciutat — Accessibilitat: millores en l‟accessibilitat al metro, al carrer, etc. — Austeritat, transparència, coordinació: garantir la transparència fent que les dades de l‟ajuntament estiguin a l‟abast del ciutadà i siguin consultables, coordinar l‟activitat de les diferents administracions El nou document que es presenta, com ja s‟ha esmentat, s‟ha elaborat a partir del document base aprovat per la Comissió de Govern de 22 de febrer de 2012 i incorpora, en la mesura del possible, les aportacions fetes per ciutadans, associacions i entitats. S‟han concretat actuacions en funció dels principals temes d‟interès de la ciutadania i en concret dels que que fan referència a activitat econòmica i ocupació, educació, cultura i seguretat i mobilitat. En alguns casos, les aportacions fetes depassen les competències de l‟Ajuntament i fan referència a temes que corresponen a altres administracions però, tanmateix, en determinats qüestions que són clau per Barcelona, l‟Ajuntament ha d‟actuar instant a qui correspongui per tal que es portin a terme amb celeritat. En altres casos en que la competència és de l‟Ajuntament, tot i reconèixer l‟interès d‟algunes de les aportacions no es considera prioritari abordar-les en aquests moments. Atès que les necessitats acostumen a superar amb escreix la disponibilitat de recursos cal, més que mai, prioritzar els objectius i actuacions que poden tenir més impacte amb el menor ús de recursos i posar les persones al centre de l‟actuació política de l‟Ajuntament. La prioritat d‟aquest Govern són les persones i les necessitats del curt termini demanen que s‟atengui a qui més ho necessiten. Però més enllà del curt termini, tenim l‟obligació de dirigir la mirada cap al mitjà i el llarg termini i cal concentrar els esforços en aconseguir posar les bases d‟un model que impulsi un creixement econòmic sostenible i que generi oportunitats per a tothom, amb vocació metropolitana i de capitalitat, de Catalunya i, també, de la Mediterrània. Aquesta serà la garantia per poder gaudir, realment, de la ciutat de les persones. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 6 3. Síntesi de la situació de la Ciutat5 El Programa d‟Actuació Municipal 2012-2015 es presenta en un context de forta incertesa pel que fa a la situació econòmica. Malgrat que la ciutat disposa d‟una bona base per a competir, les expectatives sobre l‟evolució de les economies de l‟entorn i les seves conseqüències sobre el mercat de treball, poden tenir una important incidència en els propers anys. El punt de partida d‟aquesta nova etapa, l‟any 2011, mostrava una situació de certa recuperació en relació bienni al 2008-2009, especialment en els sectors relacionats amb el turisme i la projecció internacional de la ciutat. Tanmateix, a partir del segon semestre del 2011 l‟activitat torna a contreure‟s de manera que s‟espera que el 2012 l‟economia entri novament en recessió. Barcelona continua mantenint la seva posició en els rànquings internacionals en relació a l‟atractiu per a localitzar negocis i celebrar fires i congressos, com ho demostra la designació com a capital mundial de les comunicacions mòbils. Destaca igualment per la seva qualitat de vida, qualitat universitària i els esforços per generar xarxes de recerca i coneixement. Barcelona ha aconseguit mantenir un bon nivell de convivència i cohesió social malgrat la pressió sobre els serveis que va generar la important onada migratòria de principis de la dècada. El ritme de nouvinguts s‟ha reduït però l‟estancament econòmic fa de l‟atenció a les persones i les famílies una qüestió prioritària. El nombre de persones ateses als centres de serveis socials, per exemple, va créixer un 44,4% entre el 2006 i 2010. Població i demografia La població de Barcelona a desembre de 2011 és d‟1,6 milions d‟habitants, mostrant una tendència a l‟estabilització durant els últims tres anys. No obstant això, durant aquest últim decenni, la població ha experimentat un creixement del 8%, trencant la tendència històrica anterior de reducció de la població. La població de més de 65 anys ha passat del 22% l‟any 2000 al 20,8% el 2011 i l‟índex d‟envelliment se situa en el 169% davant el 188,9% de l‟any 2000. Malgrat que en termes relatius el pes dels majors de 65 anys sobre el conjunt de la població disminueix, el nombre de persones grans és lleugerament més alt que el 2000. Així, l‟atenció a la gent gran es manté com un dels principals requeriments de la ciutat per als propers anys, especialment per l‟augment de l‟esperança de vida. 5 A l‟Annex 1 podeu consultar la versió completa de l‟apartat “La Situació de la Ciutat” Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 7 El canvi de tendència en el creixement poblacional es deu fonamentalment a l‟augment significatiu de la immigració, en especial durant els primers anys del període quan les entrades van ser molt intenses. La lectura del padró continu a 1 de gener de 2012 dóna un total de 282.178 residents estrangers a la ciutat, que representa un 17,4% del total de la població, xifra que s‟ha més que quintuplicat des de l‟inici de la dècada anterior. La distribució de la població estrangera no és homogènia a tota la ciutat. Ciutat Vella, Eixample, Sants- Montjuïc i Sant Martí, concentren més de la meitat del total d‟estrangers residents. Amb excepció de Sant Martí, aquests districtes mantenen percentatges de població estrangera superiors a la mitjana de la ciutat (17,4%), mentre que Sarrià-Sant Gervasi i les Corts mantenen un pes al voltant de l‟11%. La conjuntura econòmica fa que es registri un important augment de les persones ateses pels Serveis Socials de Barcelona en els últims cinc anys. Només presenten reduccions els ciutadans atesos en el servei d‟acollida de persones nou vingudes, per la disminució d‟entrades d‟immigrants, els de l‟atenció a la infància en risc i els beneficiaris de la Targeta Rosa. Activitat econòmica i mercat de treball Barcelona, capital de Catalunya, és el nucli central d‟una regió metropolitana que supera els 5.000.000 d‟habitants. Aquesta regió està entre les 10 primeres aglomeracions urbanes més grans d‟Europa en termes de població i ocupació. Barcelona només representa el 0,3% del territori de Catalunya però concentra el 21,5% de la població, genera el 29% del PIB i ocupa al 33% dels treballadors afiliats a Catalunya. Aquesta realitat econòmica i l‟existència d‟un mercat de treball integrat fa que es requereixin plantejaments i actuacions estratègiques amb una visió metropolitana. Producte Interior Brut (variació anual) 5 3 1 -1 -3 -5 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Catalunya Espanya UE L‟esclat de la crisi financera iniciada al 2007 té una profunda repercussió en l‟economia espanyola i catalana entre els anys 2008 i 2009, passant de taxes de creixement del PIB per sobre del 3% anual a un creixement negatiu al 2009. A partir dels primers mesos del 2010 es tornen a recuperar taxes de creixement fins el primer semestre del 2011, tanmateix les expectatives per al conjunt de l‟any s‟han anat rebaixant donat les incerteses als mercats financers i la dificultat per a resoldre els problemes del deute sobirà. Per al 2012 les expectatives de creixement són d‟una evolució negativa. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 8 (%) La Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD), mesura dels ingressos de que disposen els residents d‟un territori per destinar-los a consum o a estalvi, s‟estima en 19.700 euros, un 16% per sobre de la mitjana de Catalunya. Entre 2000 i 2008 la renda per càpita ha estat creixent donada l‟expansió econòmica que ha caracteritzat aquests anys però tot apunta que les dades corresponents al 2009 registraran una davallada a conseqüència de la profunda crisi econòmica. La crisi ha tingut un enorme impacte en el mercat de treball tant en termes d‟una disminució en el nombre d‟afiliats a la seguretat social com d‟un increment de l‟atur registrat. Així, el nombre d‟ocupats el 2011 se situa entorn a la xifra del 2004 i se‟n destaca una caiguda especialment profunda a la construcció i a la indústria. Evolució afiliats a la Seguretat Social Regim general i autònoms (IV trimestre de cada any) 1.100.000 1.076.958 1.060.000 1.020.000 980.000 940.000 965.810 936.039 900.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Pel que fa als indicadors relatius a l‟atur, mostren un comportament poc favorable en aquests últims anys. La taxa d‟atur a la ciutat ha augmentat gairebé sis punts en el període 2005-2010 i el 2011 hi havia 108.6000 persones aturades. En els primers mesos de 2012 l‟atur segueix augmentant i a l‟abril la xifra arriba a 113.402 persones. Al maig, però, es registra un descens en relació amb el mes anterior de prop de 800 persones. Atur registrat (desembre de cada any) 120.000 108.624 100.000 101.069 100.868 80.000 74.304 60.000 53.279 40.000 51.243 20.000 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 9 S‟observa una correlació negativa entre les taxes d‟atur estimades i el nivell de renda del districte. Al desembre de 2011 les taxes d‟atur més elevades es localitzen a Nou Barris i Ciutat Vella, amb taxes força superiors a la mitjana de la ciutat. Els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Eixample i Gràcia, en canvi, se situen per sota de la mitjana de la ciutat. La diferència entre la taxa màxima i la mínima és de 9,4 punts percentuals (al març de 2012 aquest diferencial puja fins a 10 punts) El nombre de contractes formalitzats ha anat disminuint especialment la contractació indefinida de manera que el 88% del contractes que s‟han fet durant aquest any són temporals, el que reflexa les incerteses sobre la recuperació econòmica. Com altres grans urbs Barcelona és una ciutat de serveis, sector on treballen el 87% dels ocupats. Els treballadors de la indústria suposen el 8,7% mentre que el pes de la construcció és del 4%. Al llarg de tota la dècada Barcelona ha anat especialitzant-se cada vegada més en serveis de valor afegit, que representen més del 43% dels ocupats de la ciutat. Pel que fa al sector empresarial, segons el Directori Central d‟Empreses (DIRCE) l‟any 2011 hi havia 174.926 empreses a la ciutat, un 1,1% menys que l‟any anterior, percentatge que és similar al registrat per al conjunt de Catalunya i d‟Espanya (-1,3%). Les empreses de Barcelona representen el 29% sobre el conjunt d‟empreses de Catalunya. La dimensió de l‟empresa mostra un predomini de la microempresa ja que més del 94% té menys de 10 assalariats i una escassa presència d‟empreses amb més de 200 assalariats. L‟evolució del nombre de societats constituïdes a Barcelona, segons el Registre Mercantil, mostra un increment anual del 5,3% el 2011, observant-se així dos anys de creixements positius després de les taxes negatives de 2008 i 2009. L‟any 2010, la taxa d‟activitat emprenedora de la demarcació de Barcelona (5,5% de la població) supera la de països com Suïssa, Suècia o Alemanya, així com les mitjanes europea (5,3%), espanyola (4,3%) i catalana (5%) i és similar a la de països amb tradició de negocis com Finlàndia i França. L‟emprenedor barceloní és majoritàriament home (63%), té entre 35 i 44 anys (45%), ha cursat estudis superiors (68,7%) i la seva motivació fonamental per a emprendre és l‟aprofitament d‟oportunitats de negoci. Un 30% de les empreses i gairebé la meitat (un 49,3%) dels assalariats de la ciutat treballen en sectors de coneixement alt al finalitzar l‟any 2011, i val a dir que entre 2001 i 2011, aquestes activitats han guanyat ocupació a Barcelona, amb la creació neta d‟uns 30.000 llocs de treball. L‟àrea de Barcelona mostra un gran dinamisme pel que respecte a l’activitat exportadora: Les vendes a l‟exterior de la província de Barcelona han registrat una extraordinària progressió des de 1995 (+158,8%) i assoleixen un volum de 42.036 milions d‟euros el 2011, el que suposa un màxim històric que supera per primera vegada els 40.000 milions d‟euros. En el conjunt del període 1995-2011 el seu valor s‟ha incrementat en més de 27.000 milions d‟euros. Després de la forta caiguda el 2009, les vendes exteriors han registrat un creixement vigorós per segon any consecutiu (+10,4%), i acumulen un increment del 29,4% en el bienni 2010-11. Pel que fa a l‟atracció de capital, el 2011 el territori català va rebre un flux total de 3.022 milions d‟€ d’inversió estrangera productiva, xifra que representa el segon millor registre de la sèrie històrica i un 13,4% de la realitzada a Espanya. El mateix any, les empreses catalanes van invertir a l‟exterior 2.422,5 milions d‟euros, el que suposa un increment de 6,2% respecte al mateix període de l‟any anterior. Respecte al Turisme a la ciutat, el nombre de visitants va superar els 7 milions de persones al 2011, una xifra que s‟ha duplicat des de l‟inici de segle. Les pernoctacions en hotels han estat de 15 milions quan al 2000 eren de 7,7 milions. Ambdues variables van patir els efectes de la crisi durant els anys 2008-2009 però es tornen a recuperar al 2010, assolint unes xifres semblants a les del 2007, abans d‟esclatar la crisi. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 10 L‟expansió del sector turístic es manté durant el 2011, les pernoctacions han crescut un 10,5% i el nombre de visitants un 3,6%. La fortalesa del sector queda igualment palesa en el manteniment de les taxes d‟ocupació hotelera (78%) malgrat l‟augment continuat de les places hoteleres, en l‟actualitat quasi el doble que les existents al 2000 i en el manteniment de l‟ocupació al voltant de 14.000 treballadors en el sector de l‟hostaleria a la ciutat. Quant a la projecció i internacionalització de l‟economia de la ciutat, la consultora Cushmand&Wakefield Healy&Baker en el seu darrer estudi European Cities Monitor 2011, classifica a Barcelona com la sisena millor ciutat europea per a fer negocis, una posició que es manté pràcticament estable des de meitat dels anys 90‟s. Destaca igualment com la segona ciutat d‟Europa que millor es promou i la tercera més coneguda com a centre de negocis. Barcelona manté la primera posició com a ciutat amb major qualitat de vida pels treballadors per catorzè any consecutiu i és la sisena pel que fa a la disponibilitat d‟espai per a oficines i al transport intern. L‟informe de KMPG Global Cities Investment Monitor mostra que en el període 2006-2010 i el mateix any 2010 Barcelona és una de les deu àrees urbanes del món receptores de més projectes d‟inversió estrangera. D‟altra banda, Barcelona és la sisena ciutat d‟Europa més atractiva per establir-se segons l‟European Attractiveness Survey,2011 d‟Ernst and Young. Educació, esports, cultura i innovació El creixement demogràfic de la primera dècada de segle, associat a l‟onada migratòria, ha suposat un increment del nombre d’alumnes del sistema educatiu. Si al curs 2002-2003 hi havia 214.227 alumnes en ensenyaments de règim general no universitari, al curs 2011-2012 hi ha 226.014, el que suposa un creixement 5,5% durant aquest període. Aquesta tendència es produeix igualment al conjunt de Catalunya però amb molta més intensitat, ja que el nombre d‟alumnes ha crescut en un 24% al mateix període. La proporció d‟alumnes estrangers sobre el total arriba gairebé al 12% el curs 2010-2011 (davant del 6,3% del curs 2002-2003). La distribució de l‟alumnat per centres de diferents titularitats és la següent: Total Barcelona 39,7 58,1 2,3 Ciutat vella 54,8 45,2 0,0 L'Eixample 28,5 70,1 1,4 Sants - Montjuïc 50,3 49,2 0,5 Les Corts 29,1 52,2 18,7 Sarrià - Sant Gervasi 12,5 84,6 2,9 Gràcia 41,7 58,0 0,4 Horta - Guinardó 40,8 57,7 1,5 Nou Barris 56,4 43,6 0,0 Sant Andreu 47,9 52,0 0,1 Sant Martí 60,7 39,2 0,1 0% 20% 40% 60% 80% 100% Públic Concertat Privat no concertat En els darrers anys ha augmentat força l‟escolarització en la primera etapa d’educació infantil (0-3 anys). D‟altra banda, la proporció de places públiques respecte el total també ha crescut notablement i ha passat del 25,6% del total el curs 2007-2008 al 39,2% el curs 2011-2012. Pel que fa a resultats, a Barcelona la taxa d‟èxit dels alumnes de secundària és del 82,7%, és a dir que una mica més del 17% dels matriculats a 4t d‟ESO no acaben obtenint el graduat. Aquesta taxa és una mica inferior al del conjunt de Catalunya i ha anat disminuint en els darrers anys. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 11 Quant a l’educació universitària, Barcelona acull a prop d‟un 90% de l‟oferta pública catalana de formació superior universitària restant un 10% de l‟oferta distribuïda a la resta de Catalunya. Les universitats de Barcelona tenen en conjunt i per tots els nivells acadèmics un total de 203.179 alumnes dels quals 135.027 corresponen a les universitats públiques presencials, 47.081 a la Universitat Oberta de Catalunya –no presencial- i la resta, 21.071 alumnes, a les tres universitats privades homologades. A les universitats de titularitat pública el personal docent i investigador ascendeix a 12.159, i el personal d‟administració i serveis a 6.678. Les universitats de la ciutat de Barcelona estan ben posicionades en els diversos rànquings, de l‟estat espanyol i internacionals, i les escoles de negocis de la ciutat (IESE i ESADE) apareixen reiteradament com a capdavanteres. La majoria dels centres de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya tenen la seva seu a la ciutat de Barcelona, destacant el Parc Científic de Barcelona, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc de Recerca de la UAB, La Salle Technova Barcelona, el Parc de Recerca i Innovació de la UPC, el 22@ i el Parc Tecnològic Barcelona Nord de Barcelona Activa. En relació amb la penetració de les TIC, Barcelona és el municipi de l‟Estat espanyol que té la major penetració de la banda ampla, amb un rati de 35,4 línies per cada 100 habitants, per sobre de les 28,9 de Madrid i de la mitjana espanyola de 21,5. Entre la població de 16-74 anys, el 82% tenen ordinador a casa, el 77,2% disposen de connexió a Internet i el 79,7% l‟utilitza regularment. La utilització d‟Internet ha experimentat un important augment doncs l‟any 2000 el percentatge se situava en el 36,7%. La utilització d‟Internet és més alta entre la població més jove, entre el grup de 16-24 anys assoleix el 100% i entre el grup de 25-39 anys el 93%. En canvi a partir dels 65 anys es redueix al 40%. Barcelona és una de les ciutats europees que destaca com a espai urbà de forta capacitat creativa i generació d‟idees en molt àmbits. El gran dinamisme del sector cultural presenta un bon equilibri entre el teixit empresarial i l‟actuació de l‟Ajuntament, que dóna suport a la cultura com a inversió estratègica i de futur, amb la complicitat del tercer sector. L‟oferta cultural de la ciutat és rica i diversa i atrau tant al públic visitant com al resident. Un ampli ventall de museus, equipaments d‟interès arquitectònic o centres d‟exposicions concentren més de 19 milions de visites anuals. A més, l‟activitat dels espais d‟arts escèniques, auditoris o sales de música en viu reuneixen anualment més de 4,8 milions d‟espectadors. Les biblioteques, de les quals gairebé un 50% de ciutadans ja disposen de carnet, són un dels equipaments més ben valorats pels barcelonins que en fan un ús intensiu, amb més de 6 milions de visites l‟any. Finalment, el gran nombre de festivals de diferents disciplines artístiques o les festes de ciutat són espais de participació, de trobada i de cohesió, amb el fet cultural com a eix central. Dins l‟àmbit de l‟esport, cal destacar que el 2011 hi havia prop de 193.000 persones abonades a les instal·lacions esportives municipals (gairebé un 12% de la població de Barcelona). El nombre d‟espais esportius supera els 1.800, amb un augment del 20% al llarg dels darrers tres anys. Seguretat ciutadana i vial Una de les qüestions més debatudes els darrers anys ha estat el grau de seguretat pública a la ciutat. L‟enquesta de victimització, al primer trimestre del 2012, assenyalava un índex de victimització del 24,2% (persones entrevistades que havien estat víctimes d‟algun fet delictiu). Aquest percentatge ha estat creixent des de principis d‟aquesta dècada fins els anys 2007-2008, on experimenta la primera disminució. Tanmateix, va repuntar notablement al 2009, quan va arribar al 25,6%. Aquesta mateixa tendència s‟observa en l‟índex de victimització de Catalunya però els percentatges són menors (20,2% al 2009 i 19,3% al 2010).El nivell més elevat de victimització a Barcelona es tradueix també en un sentiment de menor seguretat a la ciutat que al conjunt de Catalunya (5,4 punts sobre 10 i 6,2 punts respectivament al 2011). Pel que fa a la percepció de seguretat al barri, els residents puntuen amb un 6,3 el nivell de seguretat, una xifra que es manté molt estable al llarg de la dècada. Els ciutadans perceben, per tant, el seu barri Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 12 com un espai més segur que la ciutat. Per districtes, els residents de Ciutat Vella són els que puntuen més baix la seguretat al barri (5,2), mentre que a la resta de districtes la puntuació oscil·la entre 5,8 i 7. Els residents que consideren que la seguretat a Barcelona ha empitjorat va pujar entre els anys 2009- 2011 i baixa fins el 28,7% dels entrevistats al 2012. La diferència entre els que consideren que la seguretat empitjora i els que consideren que millora se situa en 13 punts. % Percepció de seguretat a la ciutat 60 50,0 52,2 51,7 49,7 46,9 50 44,6 45,2 39,2 41,3 39,6 40 32,2 32,9 30,8 30,2 31,5 31,4 32,7 28,7 30 25,4 25,5 20 20,8 21,3 10 18,5 17,8 18,5 13,9 15,8 14,2 15,7 16,1 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Ha millorat Igual Ha empitjorat Els fets penals per cada mil habitants han anat augmentant fins el 2009 i el 2010 baixen lleugerament i Barcelona registra una taxa de 124,67, força superior, però, a la mitjana de Catalunya. Pel que fa a l’accidentalitat en la circulació a la ciutat, s‟ha reduït un 20%, distingint la gran reducció produïda en la circulació dins la ciutat (-21,1%), de l‟augment d‟accidents a les rondes (1,3%). De la mateixa manera les morts per accident i els ferits han disminuït en proporcions similars a l‟accidentalitat. En el 80% dels accidents els implicats són turismes, en un 43% dels casos (tot i que cal dir que representen més del 60% del parc de vehicles de Barcelona), el 27%, motos i el 8%, ciclomotors. Des de 2007 l‟accidentalitat de turismes i ciclomotors ha baixat de forma molt notable (un -23% i -50% respectivament), s‟ha mantingut la implicació de les motos en els accidents (0,5%) i ha augmentat la de la bicicleta (18%). Hàbitat Urbà L‟urbanisme tradicional considerat com l‟ordenació de l‟espai de creixement de les ciutats sota paràmetres imposats per la normativa o el planejament ha d‟avançar per ser quelcom més que un instrument regulador. Cal estudiar on es donen les noves centralitats i generar teixit per obtenir barris productius amb combinació d‟usos i provocar canvis en la mobilitat. La ciutat de Barcelona ha registrat en els darrers anys un procés de transformació extraordinari, amb una clara orientació a la qualitat ambiental de la ciutat. Des de la recuperació del litoral fins la transformació dels espais verds. L‟any 2000 les Hectàrees de parcs urbans eren 517,65, van passar a 549,8 l‟any 2005 i a finals de 2011 eren 559,5. La preocupació ciutadana en la sostenibilitat mediambiental i la seva implicació es visualitza, per exemple, en l‟estalvi de recursos naturals com l‟aigua. El consum d‟aigua total per habitant ha registrat una reducció sostinguda en els darrers anys, registrant en el 2011 valors que representen un 10% menys que el consum registrat en el 2006. Respecte al consum d‟aigua domèstica, si bé la disminució no és tan accentuada, els valors registrats en el 2011 són un 7,3% inferiors als de 2006. L‟esforç en l‟estalvi en el consum d‟aigua ha anat acompanyat per una millora en la gestió de l‟aigua, en especial pel que fa a la utilització d‟aigua freàtica, que s‟ha incrementat en un 47% respecte als valors de 2006.L‟any 2006 el consum d‟aigua freàtica representava un 10% del consum total d‟aigua per serveis municipals, el 2011 representava ja un 31%. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 13 Pel que fa a la recollida de residus urbans també cal destacar la contenció en el volum de generació de residus urbans, en part a causa de la crisi econòmica, i el notable increment de la recollida selectiva. Quant a les grans infraestructures de comunicació, cal destacar l‟ampliació i desenvolupament de les dues grans infraestructures de transport i logística, el Port i l‟Aeroport, que han estat peces essencials del creixement de la ciutat i el seu entorn metropolità al llarg de la passada dècada, així com de la internacionalització de l‟economia i de la seva projecció internacional. L‟activitat del Port durant aquesta primera dècada del segle s‟ha caracteritzat per una forta expansió fins l‟any 2008 tant pel que fa al transport de mercaderies com al volum de passatgers. La reactivació de les economies del nostre entorn durant el 2010 permet al Port recuperar taxes de creixement positives, una tendència que es manté el 2011. La Xina és la primera destinació de les exportacions que vehicula el Port (15% dels contenidors de comerç exterior).El Port ha anat guanyant també en nombre de passatgers sobretot per l‟augment del nombre de passatgers de creuers turístics, que suposen el 69% del total de passatgers. Barcelona s‟ha convertit en el primer port de creuers d‟Europa i de la Mediterrània, amb més de 881 escales rebudes al 2011, front a les 490 del 2000. Passatgers Aeroport de Barcelona Milers 40.000 Total 35.000 passatgers 30.000 25.000 20.000 internacional 15.000 10.000 domèstic 5.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total passatgers domèstic internacional Per altra banda, l‟aeroport ha guanyat més de 14 milions de passatgers al llarg d‟aquesta dècada, assolint un màxim de 32,9 milions al 2007. La crisi econòmica va suposar una disminució del trànsit de passatgers entre 2008-2009 que torna a recuperar-se al 2010 i 2011, sobre tot pel dinamisme del trànsit internacional. El 2011, els vols internacionals suposen gairebé el 61% del total de vols a l‟aeroport i el 63% dels passatgers en trànsit. El sector de l’habitatge ha continuat mostrant signes de desacceleració. Si bé el 2010 semblava produir- se una recuperació en el nombre d‟habitatges iniciats, les dades del 2011 registren una nova davallada. En el cas de Barcelona hi ha una elevada demanda potencial de primera residència i d‟habitatge com a bé d‟ús que fa que l‟estoc d‟obra nova per vendre sigui més reduït que en altres zones de Catalunya. Davant l‟atonia del mercat, cal destacar la important presència de promocions protegides entre els nous projectes. Així, el 2011 a Barcelona, un 36% dels habitatges iniciats i fins el 63% dels habitatges acabats s‟ha emmarcat en algun dels règims de protecció oficial. Pel que fa als preus de l‟habitatge, durant el 2011 han continuat la trajectòria a la baixa. El preu/m2 mitjà d‟oferta dels habitatges lliures de nova construcció a la ciutat s‟ha situat el segon semestre de 2011 en els 4.853 euros, amb una reducció del 7,4% en termes nominals en relació a l‟any anterior, que suposa la tornada als nivells de 2005. Des dels màxims assolits l‟any 2007, la rebaixa a la ciutat ha arribat al 25% en termes reals. El nombre d‟hipoteques formalitzades també mostra la mateixa evolució. Després que el nombre d‟hipoteques d‟habitatges registrades a Barcelona l‟any 2010 augmentés el 21% respecte l‟any anterior, Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 14 les dades del 2011 presenten una reducció del 31% en termes interanuals i l‟import mitjà es situa en els 157.000 euros. Pel que fa al lloguer d‟habitatges, aquest segment també segueix des de 2009 la tendència a la reducció de preus unitaris, però més moderada que al segment de compravenda. No obstant, l‟augment de la superfície dels habitatges en oferta ha fet pujar el lloguer mitjà fins als 950 €/mes. El 2011 s‟han formalitzat 38.000 nous contractes, un 3,5% més que el 2010. Mobilitat Respecte a la mobilitat, l‟any 2011 s‟estimen uns 16,3 milions de desplaçaments a la Regió Metropolitana de Barcelona. El 29% correspon a mobilitat obligada, fonamentalment per treball i en menor grau per estudi. La resta, ho han estat per motius personals on predominen els desplaçaments per compres. Viatges en milions/any del transport públic col.lectiu 2007-2011 2007 2011 inc.11/07 distrib.2011 Bus 210,5 188,4 -10,5% 20,1% Metro 366,4 389,0 6,2% 41,6% FGC 79,1 80,5 1,8% 8,6% Rodalies 117,1 106,2 -9,3% 11,4% altres bus 140,9 147,2 4,5% 15,7% Tramvia 20,9 24,2 16,0% 2,6% Total 934,8 935,5 0,1% 100,0% Font: Ajuntament de Barcelona, Dades bàsiques de mobilitat 2010 i 2011 Relacionats amb la ciutat de Barcelona es calcula que es fan 7,8 milions d‟etapes de desplaçaments diaris, dues terceres parts dels quals amb origen i destí dins la pròpia ciutat. El mode de transport més utilitzat és el transport públic (40%), seguit per l‟anar a peu o en bicicleta (33,4%) i el transport privat (26,7%). En relació a 2007 les etapes de desplaçament s‟han reduït un 1,1%. Per modes de transport han augmentat un 6,2% els trajectes a peu o en bicicleta, i baixa l‟ús del transport públic (-0,7%) i sobretot el transport privat (-9,5%). Pel que fa al transport privat, la notable reducció de la mobilitat amb aquests mitjans coincideix amb la davallada del parc de vehicles de Barcelona i la gran caiguda de les matriculacions. El parc de vehicles ha disminuït un 1,5%, ressaltant les furgonetes i els camions (-24% i -16%) i en menor mesura els ciclomotors (-8,9%) i els turismes (-4%). En canvi, el nombre de motos ha crescut un 13,8%. El nombre de vehicles per 1.000 habitants ha passat dels 387 de l‟any 2007 als 366 actuals. Els modes de transport no motoritzats són els que més han augmentat des de 2007. Els desplaçaments a peu creixen un 3,9% impulsats per l‟augment de la mobilitat interna a la ciutat, i els efectuats en bicicleta incrementen un 26,7%, per efecte de la introducció del bicing i l‟augment de carrils bici, que arriba el 2011 als 181 km. Els recursos de l’Ajuntament de Barcelona A 31 de desembre de 2011 la plantilla del grup municipal era de 12.733 persones, distribuïdes entre l‟Ajuntament (53,4%) i els organismes i empreses municipals (46,6%). D‟entre la plantilla de l‟Ajuntament destaca la de la Guàrdia Urbana que té 3.055 efectius. Una quarta part de la plantilla total té més de 55 anys; el 32% són dones, per un 68% d‟homes. La distribució professional de la plantilla de l‟Ajuntament mostra que prop d‟un 24,1% del total correspon a tècnics superiors i tècnics de grau mitjà. El personal administratiu i tècnics auxiliars ocupa el 12,2% del total. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 15 Respecte a l’estat de les finances municipals, des de 2008 es registra una caiguda sostinguda dels ingressos corrents. Amb dades de la liquidació de 2011 s‟observa una forta davallada dels ingressos corrents que s‟explica, bàsicament, per l‟impacte de la liquidació negativa de les Participacions en Ingressos de l‟Estat (PIE). Per la seva banda, les despeses corrents no mostren una evolució compassada a la davallada d‟ingressos durant aquest període. Aquesta evolució diferencial d‟ingressos i despeses fa que des de l‟any 2008 s‟observi una caiguda considerable de l‟estalvi brut que havia arribat a estar en nivells molt elevats en relació amb els ingressos corrents. Per al 2011 es registren una caiguda de l‟estalvi brut en relació amb els ingressos que el situa en una ràtio del 6,2%. Això vol dir que si el 2008, de cada 100 euros d‟ingressos corrents (els que provenen d‟impostos, taxes i preus públics i transferències d‟altres administracions, bàsicament) se‟n podien estalviar 28,6 per destinar-los a inversions, el 2011 només se‟n van poder estalviar 6,2 i, per tant, ha calgut acudir a altres fonts per finançar les inversions. Ingressos i despeses corrents en termes SEC (milers €) 2.500.000 2.300.000 2.379.552 2.362.657 2.100.000 2.195.604 1.900.000 2.011.701 1.899.186 1.845.440 1.886.366 1.700.000 1.699.811 1.500.000 2008 2009 2010 2011 Ingressos corrents Despeses corrents Les dades de liquidació de 2011 mostren una necessitat de finançament de 392,6 milions d‟euros per al conjunt del sector d‟administració pública de l‟Ajuntament de Barcelona. La cobertura d‟aquesta necessitat per a l‟any 2011 es fa, en part, gràcies als excedents acumulats en exercicis anteriors. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 16 4. Marc econòmic i pressupostari 2012-2015 L‟escenari pressupostari que es dibuixa per als propers quatre anys està molt condicionat per la conjuntura econòmica. Les previsions de creixement del producte interior brut (PIB) són força moderades. Això afecta a l‟evolució dels ingressos, sobretot d‟aquells més vinculats a l‟activitat econòmica, de forma que el conjunt d‟ingressos corrents s‟estima que tindrà un creixement molt proper al del PIB real, sense que es prevegi augmentar la pressió fiscal. Els objectius financers que es proposa el govern municipal pel període 2012-2015 s‟emmarquen en el Pla Econòmic Financer 2010-2012, revisat al maig de 2012 i que preveu assolir l‟estabilitat pressupostària (és a dir el dèficit zero o equilibri entre els ingressos i les despeses no financeres) l‟any 2012 i mantenir-la en els següents anys. Totes les estimacions, per tant, s‟han fet tenint en compte el que marca la normativa europea de comptes i la normativa d‟estabilitat pressupostària. Ingressos i despeses corrents en termes SEC (milers €) 2.500.000 2.300.000 2.350.038 2.241.630 2.264.964 2.288.875 2.100.000 1.900.000 1.944.835 1.905.386 1.902.570 1.899.766 1.700.000 1.500.000 2012 2013 2014 2015 Ingressos corrents (a) Despeses corrents (b) L‟escenari planteja l‟objectiu de mantenir un nivell d’estalvi brut respecte dels ingressos corrents per sobre del 15% en el conjunt del període. Això vol dir, que de cada 100 euros que s‟obtinguin d‟ingressos corrents (impostos, taxes i preus i transferències, bàsicament), se‟n destinaran com a mínim 15 a estalvi. Resulta fonamental poder obtenir aquest estalvi ja que és el que ha de permetre finançar inversions que són necessàries per al desenvolupament de la ciutat. A partir de l‟any 2014 es planteja fer un estalvi brut fins i tot superior al 15% per tal de disposar d‟una capacitat d‟inversió superior. Estalvi brut en termes SEC (milers €) 450.000 17,5% 405.203 389.109 400.000 362.394 17,0% 17,2% 350.000 336.244 17,0% 16,5% 300.000 16,0% 250.000 16,0% 15,5% 200.000 15,0% 150.000 15,0% 100.000 14,5% 50.000 14,0% 0 13,5% 2012 2013 2014 2015 Estalvi brut % estalvi brut/ingressos corrents Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 17 D‟entre els objectius financers, també cal destacar la voluntat d‟estabilitzar el nivell d’endeutament per sota del 60% dels ingressos corrents, o en altres paraules, que el que devem no superi el 60% del que ingressem per la nostra activitat ordinària. Un nivell d‟endeutament contingut representa tenir més marge de maniobra per poder prestar serveis a la ciutadania i una càrrega financera més sostenible de cara al futur. Tanmateix, per poder complir aquests objectius financers en l‟actual marc de contenció de l‟activitat i, per tant, de pràctica congelació en els ingressos, les despeses corrents s‟han de moderar necessàriament. Deute total a final d'any (milers d'€) 1.200.000 51,8% 51,3% 50,7% 54,0% 1.150.000 52,0% 49,6% 1.100.000 50,0% 1.050.000 48,0% 1.000.000 46,0% 950.000 900.000 44,0% 850.000 42,0% 800.000 40,0% 2012 2013 2014 2015 Deute total a final d'any % deute s/ ingressos corrents L‟evolució dels ingressos previstos per 2013 requereix ajustar la despesa corrent per tal mantenir l‟objectiu de generació d‟estalvi corrent del 15%. Aquest marc de contenció de la despesa obliga, més que mai, a fer una revisió a fons de tota la despesa de l‟Ajuntament. Pel que fa a les inversions, l‟escenari pressupostari contempla unes previsions d‟inversió pel període 2012-2015 al voltant dels 1.600 milions d‟euros6. Inversions en termes SEC (milers €) Inversions reals i transferències de capital 455.466 351.259 380.969 407.214 2012 2013 2014 2015 6 Amb criteris SEC, s‟ha aplicar un ajust negatiu l‟any 2012 corresponent a inversions amb preu ajornat (19,4 M€) i a inversions realitzades per compte de l‟Ajuntament (24,9 M€). Sense aplicar aquest ajust, les inversions de 2012 ascendirien a 499,7 M€ Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 18 Com ja s‟ha comentat, les inversions es finançaran en molt bona part gràcies a l‟estalvi corrent generat. Altres fonts de finançament de la inversió són els ingressos de capital, que provenen de la gestió dels actius de l‟Ajuntament i de transferències de capital d‟altres administracions, i l‟endeutament. Cal dir que el recurs a l‟endeutament només s‟utilitza l‟any 2012, d‟acord amb el que es preveu en el Pla Econòmic i Financer aprovat. Finançament de la inversió 100% 90% 80% 70% 60% Endeutament 50% 40% Ingressos de capital 30% Estalvi brut 20% 10% 0% 2012 2013 2014 2015 Si a aquesta xifra hi afegim la inversió estimada de les empreses del grup Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i del Patronat Municipal de l‟Habitatge que no formen part del perímetre del sector administracions públiques però que formen part del sector públic de l‟Ajuntament, la quantitat es pot incrementar en uns 300 milions d‟euros més, de forma que es podria arribar a una inversió al voltant dels 1.900 milions d‟euros en el mandat. El marc estratègic que aquí es presenta contempla la voluntat de fer noves actuacions, algunes de les quals impliquen portar a terme una inversió i d‟altres suposen posar en marxa o ampliar nous serveis que generen despesa corrent. Per tal que això sigui possible cal revisar el que s‟està fent actualment i prioritzar allò que resulti més rellevant i que més contribueixi a l‟assoliment dels objectius que aquí es presenten. Tanmateix, en l‟actual situació d‟incertesa en què es troba immersa l‟economia mundial, resulta del tot raonable que les estimacions es vagin actualitzant periòdicament i que en el moment de l‟elaboració del pressupost anual s‟ajusti l‟escenari i es concretin les accions i les inversions que resultin més convenients en cada exercici pressupostari. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 19 Escenari pressupostari 2012-2015 Sector Administració Pública de l'Ajuntament de Barcelona (d'acord amb Llei General d'Estabilitat Pressupostària)* Imports en milers d'€ 2012 2013 2014 2015 Resultat corrent (ordinari) Ingressos corrents (a) 2.350.038 2.241.630 2.264.964 2.288.875 Despeses corrents (b) 1.944.835 1.905.386 1.902.570 1.899.766 Estalvi brut (c)= (a)-(b) 405.203 336.244 362.394 389.109 % Estalvi brut/ingressos corrents 17,2% 15,0% 16,0% 17,0% Resultat de capital (inversions) Ingressos de capital (d) 58.716 26.739 26.739 26.739 Despeses de capital (e) 455.466 351.259 380.969 407.214 Ajustaments (actius financers) 8.000 8.000 8.000 8.000 Superàvit/dèficit de capital (f)=(d)-(e)-ajustaments -404.750 -332.520 -362.230 -388.475 Capacitat/Necessitat de finançament (CNF) (c)+(f) 453 3.724 164 634 % CNF s/ Ingressos no financers 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% Amortització de deute 90.000 103.725 130.165 155.634 Saldo operacions financeres (ingressos-despeses financeres) 73.871 -3.725 -165 -634 Nou endeutament 165.000 100.000 130.000 155.000 Deute total a final d'any 1.165.101 1.161.376 1.161.211 1.160.577 % deute s/ ingressos corrents 49,6% 51,8% 51,3% 50,7% Despeses de capital (Inversions reals i transferències de capital) 455.466 351.259 380.969 407.214 Finançament de la inversió Estalvi brut 321.750 324.520 354.230 380.475 Ingressos de capital 58.716 26.739 26.739 26.739 Endeutament 75.000 0 0 0 * Format per l'Ajuntament de Barcelona i les entitats dependents en què l'Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat classificades com sector d'Administració Pública per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Any 2012: No inclou els ajustos positius de 37,9M€ corresponents a la devolució anual dels imports corresponents a les liquidacions negectives de les PIE's 2008 i 2009, ja que l'objectiu de dèficit zero s'enten exclosos aquests ajustos. S'ha aplicat un ajust negatiu en ingressos corrents de 87,29 M€ corresponent a l'aplicació de criteri de caixa i un ajust negatiu en despeses de capital corresponent a inversions amb pagament ajornat i a inversions realitzades per compte de l'Ajuntament Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 20 5. Organització política i executiva del Ajuntament La Carta Municipal de Barcelona, formada per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, aprovada pel Parlament de Catalunya, i la Llei 1/2006, de 13 de març, aprovada per les Corts Generals, és el règim jurídic especial que reforça l‟autonomia de la ciutat al servei d‟una gestió administrativa eficaç i propera a la ciutadania, amplia la descentralització, potencia les competències municipals en el marc de la col·laboració institucional i aprofundeix els mecanismes de participació ciutadana. Regula, per tant, l‟organització del Govern Municipal, els districtes, la potestat normativa municipal, la participació ciutadana, i les competències municipals. D‟acord amb el seu articulat, i en coherència amb el Reglament Orgànic Municipal, es va aprovar al juliol de 2011 la resolució sobre l‟organització política i administrativa de l‟Administració Municipal. La direcció política s‟estructura en les següents àrees de Govern: 1. Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 2. Àrea d‟Economia, Empresa i Ocupació 3. Àrea d‟Hàbitat Urbà 4. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports 5. Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Segons la Carta Municipal de Barcelona, un dels criteris essencials de l‟organització de la ciutat és que les funcions deliberants d‟ordenació, programació i control han d‟estar diferenciades clarament de les funcions executives de govern i administració. Per aquest motiu, es poden diferenciar a l ‟Ajuntament de Barcelona dos nivells d‟organització: el polític i l‟executiu. El primer l‟integren membres electes o regidors, que poden exercir funcions de caràcter decisori, informatiu i/o consultiu; el segon el formen diferents sectors o branques d‟intervenció directa i s‟encarrega de gestionar els programes i executar les resolucions aprovades per l‟organització política. 5.1 L’àmbit polític El constitueixen els diferents òrgans de govern, de ciutat i territorials: El Consell Municipal és l‟òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat. Integrat per la totalitat dels regidors (41) i presidit per l‟alcalde, estableix les línies d‟actuació municipal i resol les qüestions més importants, amb funcions de tipus constitutiu, planificador, reglamentari i fiscalitzador de la funció executiva, i aprova el Programa d‟Actuació Municipal (PAM), el pressupost, els comptes anuals, les ordenances i els plans urbanístics. Funciona en plenari i en comissions. Li corresponen les funcions atribuïdes per la Carta municipal, que a grans trets es poden concretar en: Impulsar i controlar el funcionament dels altres òrgans de govern. Relacionar, delegar i/o transferir competències o funcions a altres administracions. Decidir sobre els trets característics i definidors del municipi, com ara el terme municipal, l‟escut, el segell i la bandera. Aprovar i modificar el reglament orgànic i les ordenances. Aprovar els plans i programes generals d‟actuació municipal. Aprovar plans i normatives urbanístiques. Aprovar els pressupostos i comptes de la corporació municipal i la gran contractació. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 21 L‟alcalde és el president de la Corporació Municipal i exerceix les atribucions conferides per la Carta Municipal de Barcelona, la legislació general de règim local, les lleis sectorials i el reglament orgànic municipal. Presideix el Comitè de Govern, format pels tinents d‟alcalde responsables de les àrees polítiques en que s‟estructura l‟acció de govern. Les Comissions del Consell Municipal assumeixen competències decisòries i de control, a més de les pròpiament informatives. Exerceixen, en relació amb les matèries del seu àmbit d‟actuació, les funcions resolutòries atribuïdes per la Carta Municipal i pel Reglament Orgànic i les delegades pel plenari del Consell Municipal. Dictaminen sobre els assumptes que s‟han de sotmetre al plenari del Consell Municipal, tot i que els seus dictàmens no són vinculants. Impulsen, controlen i fiscalitzen l ‟activitat dels òrgans de l‟administració municipal executiva, i fan el seguiment periòdic de l‟execució del programa d‟actuació, en relació amb les matèries de la seva competència. Entre les seves funcions resolutòries destaquen l‟autorització i adjudicació de determinats contractes administratius i contractes privats, i també l‟aprovació inicial d‟ordenances i reglaments relatius a l‟àmbit material respectiu. Les sis comissions permanents del Consell Municipal són: Comissió de Presidència i Règim Interior Comissió d‟Economia, Empresa i Ocupació Comissió d‟Hàbitat Urbà i Medi Ambient Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports Comissió de Seguretat i Mobilitat La Junta de Portaveus està integrada pels regidors portaveus dels Grups Municipals, i es reuneix sota la presidència de l‟Alcalde, o el o la tinent d‟alcalde en qui delegui. Cada grup també pot designar un portaveu adjunt. La Comissió de Govern és l‟òrgan col·legiat del govern executiu municipal. El formen l‟alcalde, els tinents d‟alcalde i els regidors que nomeni l‟alcalde, i s‟informa d‟aquests nomenaments al Consell Municipal. Exerceix les funcions que li encomana expressament la Carta municipal, i les que li delegui l‟alcalde. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 22 Organigrama polític: Consell Municipal Comissions del Consells de Consell Alcaldia Districte Municipal Tinències Comitè de d’Alcaldia Govern Comissió de Govern Àrea de Cultura, Àrea de Presidència, Àrea de Qualitat de Àrea d’Economia, Coneixement, Règim Interior, Àrea ‘Hàbitat Urbà Vida, Igualtat i Empresa i Ocupació Creativitat i Seguretat i Mobilitat Esports Innovació Regidoria de Regidoria de Regidoria de Medi Regidoria de Regidoria d’Educació Presidència i Consum, Comerç i Ambient i Serveis Família, Infància, i Universitats Territori Mercats Urbans Usos del Temps i Discapacitats Regidoria de Regidoria de Dona i Mobilitat Drets Civils Comissionat de Regidoria Participació d’Adolescència i Ciutadana Joventut Comissionat de Delegació de Salut Relacions Institucionals i Interadministratives Comissionat d’Immigració Comissionat de la Gent Gran Comissionat dels Jocs Olímpics L‟Ajuntament de Barcelona està descentralitzat en els districtes en què es divideix territorialment la ciutat. Els districtes són òrgans territorials per a la desconcentració de la gestió i la descentralització de la participació ciutadana. El màxim òrgan de govern de cada districte és el Consell Municipal de Districte, que el componen els membres que representen els diferents grups polítics del Districte. El president és nomenat i separat per l‟alcalde d‟entre els regidors a proposta del consell de districte. Tenen facultats d‟informe i proposta de plans, programes, pressupostos, instruments d‟ordenació urbanística que afectin el districte i la distribució de les despeses que se li assignin. 5.2 L’àmbit executiu L‟organització executiva de l‟Ajuntament de Barcelona, que encapçala el gerent municipal, la componen, d‟una banda, divisions i òrgans integrats en la personalitat jurídica única de l‟Ajuntament i, de l‟altra, òrgans dotats de personalitat jurídica diferenciada. Aquesta estructura gerencial s‟encarrega que els serveis prestats per l‟Ajuntament de Barcelona als ciutadans siguin eficaços i eficients i responguin als valors i a les necessitats de la ciutat, alhora que es fa càrrec de la planificació, organització i prestació dels serveis públics, per garantir l ‟acompliment dels objectius expressats al Mapa de Ciutat. El gerent municipal és el màxim responsable dins de l‟estructura executiva. Té atribuïda la direcció superior de la planificació, organització i prestació dels serveis públics, per garantir l‟acompliment dels objectius definits pel Govern Municipal així com l‟avaluació i seguiment de l‟execució dels plans municipals, del desenvolupament dels recursos invertits i de les accions destinades a acomplir els objectius de la municipalitat. És el responsable superior de l‟execució i supervisió del pressupost i la Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 23 inversió del grup municipal i s‟encarrega d‟orientar i avaluar els objectius de les gerències del grup municipal. Assisteix a les sessions de la Comissió de Govern i del Comitè de Govern. L‟administració municipal executiva s‟organitza a través del seu Consell de Direcció coordinat pel gerent municipal. Està composat funcionalment per 6 sectors (Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació; Qualitat de Vida, Igualtat i Esports; Prevenció, Seguretat i Mobilitat; Economia, Empresa i Ocupació; Recursos; i Hàbitat urbà) i 2 gerències adjuntes, una Gerència de Coordinació Territorial de les 10 gerències de districte, i una altra Gerència de Coordinació d‟Empreses i Entitats Municipals. El Comitè Executiu, també presidit pel Primer Tinent d‟Alcalde i pel Gerent Municipal, com a vicepresident, reuneix el conjunt de les gerències sectorials, adjuntes i territorials per preparar ordenadament les mesures, projectes i plans que aniran a alguna de les comissions permanents del Consell Municipal, i per fer seguiment i control de l‟execució financera i pressupostària municipal. Aquesta estructura gerencial respon a les quatre orientacions o àmbits executius de l‟acció municipal: funcional empresa territorial actuació Per altra banda, la base territorial de l‟administració municipal executiva està formada per les 10 gerències de districte, que apropen la gestió municipal quotidiana a tots i cadascun dels 73 barris de la ciutat: Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 24 Organigrama executiu: Alcaldia Gerència Municipal Comitè Executiu Gerència Adjunta de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals Gerència Adjunta de Coordinació Territorial Gerència de Gerència del Gerència del Gerència de Gerència de Gerència Cultura, Gerència Districte Districte Qualitat de Prevenció, d’Economia, Gerència de Coneixement, d’Hàbitat de Ciutat Vella de Gràcia Vida, Igualtat Seguretat i Empresa i Recursos Creativitat i Urbà i Esports Mobilitat Ocupació Innovació Gerència del Gerència del Districte Districte d’Horta – de l’Eixample Guinardó Gerència de Gerència de Medi Ambient Recursos i Serveis Humans i Gerència del Gerència del Urbans Organització Districte Districte de Sants – de Nou Barris Montjuïc Gerència del Gerència del Districte Districte de Les Corts de Sant Andreu Gerència del Gerència del Districte Districte de Sarrià Sant de Sant Martí Gervasi Els ens instrumentals de l’Ajuntament de Barcelona Els organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats, consorcis i fundacions són òrgans dotats de personalitat jurídica diferenciada, creats o participats per l‟Ajuntament, per raons d‟eficàcia en la gestió dels serveis o activitats, per permetre, per la seva heterogeneïtat i complexitat, una organització i gestió especialitzades i diferenciades dels òrgans centrals, i la col·laboració amb altres ens públics o la participació ciutadana: Organismes autònoms locals: Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Institut Municipal d‟Educació Institut Municipal d‟Informàtica Institut Municipal d‟Hisenda Institut Municipal d‟Urbanisme Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Institut Municipal de Mercats de Barcelona Institut Barcelona Esports Institut Municipal de Serveis Socials Entitats públiques empresarials: Institut de Cultura de Barcelona Institut Municipal de Parcs i Jardins Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe Patronat Municipal de l‟Habitatge Societat mercantils: Informació i Comunicació de Barcelona, SA SPM Barcelona Activa, SA Barcelona Gestió Urbanística, SA Barcelona d‟Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) Les societats participades de BIMSA són: Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 25 o 22 Arroba Bcn SA o Pro Nou Barris, SA o Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA. o Foment de Ciutat Vella, SA o ProEixample, SA Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM) Les societats participades de BSM són: o Parc d‟Atraccions de Tibidabo, SA o Tractament i Selecció de Residus, SA o Cementiris de Barcelona, SA o Serveis Funeraris de Barcelona, SA o Mercabarna Consorcis: Agència de Salut Pública de Barcelona Consorci Institut d‟Infància i Món Urbà Consorci Campus Interuniversitari del Besòs Agència d‟Ecologia Urbana de Barcelona Agència Local de l‟Energia de Barcelona Consorci del Besòs Consorci de Biblioteques de Barcelona Consorci del Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment Consorci El Far Consorci Local Localret Fundacions i associacions: Fundació Barcelona Cultura Fundació Navegació Oceànica de Barcelona Asociación Red Internacional de Ciudades Educadoras Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 26 6. Model de pacte entre la política i la gestió pública La situació socioeconòmica que ens envolta, amb una davallada de l‟activitat econòmica i un nivell d‟atur molt elevat, amb les conseqüències socials que això comporta, fa més necessari que mai que les administracions públiques repensin el seu paper, configurat per un llarg període de bonança econòmica, i siguin capaces de posar a l‟agenda pública aquelles qüestions que més poden ajudar a sortir de la crisi i a protegir als que resulten més afectats per l‟actual situació. El context de caiguda de l‟activitat econòmica afecta negativament a les finances públiques ja que, d‟una banda, significa menors ingressos i, de l‟altra, una pressió per part de les despeses vinculades, sobretot, als serveis d‟atenció a les persones. A ixò obliga a fer un esforç per tal d‟optimitzar i assignar els recursos al seu millor ús, és a dir allà on puguin obtenir els millors resultats. El repte és poder fer front a les necessitats d‟avui però amb la vista posada més enllà per tal de dibuixar un futur sostenible i alhora engrescador per la ciutat. En aquest context, l‟Ajuntament de Barcelona es proposa configurar un model de gestió que apropi els objectius polítics a la gestió mitjançant el pressupost executiu i els mapes estratègics per alinear a l‟organització i facilitar l‟execució. En darrera instància el que es busca és poder millorar els serveis a la ciutadania a través de la formulació de l‟estratègia i de la seva execució. ESTRATÈGIA POLÍTICA LIDERATGE I COMUNICACIÓ Estratègia Política SOCIETAT Política Pressupost Lideratge i Executiu comunicació ORGANITZACIÓ Gestió PUBLICA Executiva Estratègia de ESTRATÈGIA DE GESTIÓ Gestió PRESSUPOST EXECUTIU Els àmbits que aborda el model són els següents: Estratègia política. Es tracta de definir l‟estratègia global vinculada al programa polític, d‟acord al marc econòmic i financer de l‟organització. Lideratge i comunicació. L‟equip de govern inicia i lidera el canvi cultural que suposa el nou model de gestió. Estratègia de gestió. Consisteix en definir l‟estratègia de gestió d‟acord amb l‟estratègia política i alinear a tota l‟organització. Pressupost executiu. Com a facilitador entre el diàleg polític i executiu i com a eina per dotar de recursos l‟estratègia i fer-ne el seguiment. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 27 Per això, s‟ha dissenyat un nou model de planificació i de gestió que aporta tres característiques destacables: 1. Es fa èmfasi en la identificació clara i alineada d’objectius o prioritats als diferents nivells de l’organització, des de l‟equip de govern fins a les gerències i les direccions tècniques. El desplegament en cascada dels objectius en el que es basa el model –des dels objectius de ciutat formulats per l‟equip del Govern fins als objectius estratègics de les gerències i els objectius funcionals de les direccions – garanteix l‟enfocament i facilita la coordinació dels esforços en les prioritats. La definició d‟objectius per la ciutat i la seva traducció als diferents nivells organitzatius constitueixen la columna vertebral del model, si bé hi ha més peces que ho completen. 2. Vincula els recursos disponibles a les prioritats definides. Si bé els objectius, en sentit ample, proporcionen la orientació d‟allò que es vol assolir al llarg del mandat, és el pressupost anual el que permet concretar quines accions específiques es realitzaran per assolir els objectius o prioritats en un exercici determinat. Es tracta d‟integrar els processos de planificació i pressupostació: el marc estratègic ens indica la direcció i les prioritats i el pressupost concreta i dota de recursos aquesta estratègia. 3. Mesura l’assoliment dels objectius a través d‟un conjunt d‟indicadors, que combinen tant aspectes de percepció ciutadana com els resultats tangibles obtinguts. Al model s‟hi defineixen també uns mecanismes i sistemes de seguiment per monitoritzar l‟evolució dels indicadors, analitzar-la i poder prendre les decisions corresponents. Per poder construir el pressupost executiu es requereixen tres nivells de planificació: A. Definició de les prioritats: 1. Pla de Govern: Objectius de ciutat (Mapa de Ciutat) 2. Plans de Gestió: Objectius estratègics de les gerències sectorials B. Execució de l’estratègia: 3. Plans funcionals: Objectius funcionals. Definició d‟accions corrents i d‟inversió. Calendarització, atribució de responsables i assignació de recursos (humans, materials i econòmics) en el marc del pressupost anual. Connecten l‟estratègia amb l‟execució del dia a dia. Aquests tres nivells de planificació es corresponen amb una estructura també a tres nivells: la política, la gerencial i la direcció executiva i tècnica. A les capacitats polítiques de l‟equip de govern s‟hi ha d‟unir un tipus de directiu públic que basi la seva tasca en el lideratge d‟equips i organitzacions, que tingui com a meta permanent l‟assoliment de la competitivitat i que persegueix l‟orientació als resultats en el marc indiscutible de l‟eficiència en l‟assignació i ús dels recursos públics. L‟instrument d‟aquests directius i de l‟organització en conjunt, el pressupost executiu, ha de permetre relacionar els recursos amb els objectius i resultats que es persegueixen i facilitar tant l‟assignació de recursos com el seguiment de la seva gestió, més enllà dels controls de legalitat i d‟execució financera. Els instruments amb què compta el model inclouen el desenvolupament de mapes estratègics i quadres de comandament integral que permeten expressar l‟estratègia i definir objectius des de diferents perspectives que s‟interrelacionen i seleccionar indicadors que permetin fer un seguiment del grau de compliment dels objectius. La definició dels objectius a assolir, que constitueixen el nucli d‟aquest model, s‟ha realitzat en tres fases, que es corresponen amb els tres grans àmbits organitzatius de decisió i execució a l‟Ajuntament, tal i com es representa en la figura següent: Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 28 a. Definició dels objectius de ciutat per part de l’equip de govern. L‟equip de govern, liderat per l‟Alcalde i integrat pels Tinents d‟Alcalde i els Regidors i Delegats, ha definit a alt nivell la seva visió per la ciutat, els valors que han de guiar la seva actuació i línies estratègiques per assolir-la. A partir d‟aquests elements, l‟equip de Govern ha desenvolupat els objectius de ciutat (representats en l‟anomenat Mapa de Ciutat), que hauran de guiar l‟acció municipal al llarg del seu mandat. Els objectius de ciutat constitueixen la base d‟aquest model i expressen els resultats finals a aconseguir. A partir dels objectius de ciutat, el nivell gerencial de l‟organització ha de definir, des del punt de vista de la gestió, la seva estratègia per assolir aquests resultats últims. En definitiva, han de definir els objectius estratègics orientats a la consecució dels resultats de ciutat. b. Definició dels objectius estratègics de les gerències. L‟Alcalde encomana al Gerent Municipal i aquest a les seves gerències sectorials la tasca de formular les estratègies per aconseguir els resultats expressats als objectius de ciutat. Això expressa clarament la idea del “pacte” que s‟estableix entre la política i la gestió, des d‟una perspectiva de guany mutu per donar resposta a una estratègia i a una execució compartida. Per desenvolupar els objectius estratègics que han de donar compliment als objectius de ciutat, en primer lloc es realitza la identificació de les contribucions de les gerències als objectius de ciutat. Cadascuna de les gerències té impacte en un conjunt d‟objectius de ciutat, i a la vegada, diferents gerències sectorials poden contribuir a l‟assoliment d‟un mateix objectiu de ciutat. Sota aquest model, són les gerències sectorials (Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació; Qualitat de Vida, Igualtat i Esports; Prevenció, Seguretat i Mobilitat; Hàbitat Urbà; Economia, Empresa i Ocupació; Recursos) les que defineixen objectius estratègics en resposta als objectius de ciutat, ja que la planificació dels serveis i actuacions es realitza fonamentalment des de les mateixes. Tot i això, les gerències de districte també participen en aquesta fase pronunciant-se al respecte dels objectius estratègics formulats per les gerències sectorials per garantir que representin adequadament les necessitats i realitats diferencials dels territoris. En la fase següent de definició d‟objectius operatius o funcionals les gerències de districte desenvoluparan objectius i accions pròpies. A partir del conjunt específic d‟objectius de ciutat sobre els quals impacta una determinada gerència sectorial, aquesta desenvolupa els seus objectius estratègics per donar-los-hi resposta. A continuació, per ser executables, aquests objectius estratègics hauran de ser traduïts en termes encara més específics i operatius per part de les direccions tècniques. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 29 c. Definició dels objectius funcionals i accions de les direccions tècniques. L‟estratègia formulada i planificada per les gerències ha de implantar-se des de les direccions. Les direccions, amb un àmbit d‟actuació molt més especialitzat, són les responsables de gestionar el dia a dia de l‟Ajuntament. D‟aquí la importància d‟alinear la seva activitat més tècnica amb els objectius estratègics definits per les gerències. Si els objectius de ciutat i els objectius estratègics de les gerències tenen un horitzó temporal que va més enllà de l‟any natural i, normalment, s‟estenen al període del mandat, els objectius funcionals i les accions corresponents tenen, normalment, un abast anual. Serà, doncs, en el marc de l‟elaboració del pressupost on es concretaran els objectius funcionals i, sobretot, les accions a fer. A l‟hora de determinar aquests objectius, cadascuna de les direccions de l‟Ajuntament –tant les dependents de les gerències sectorials com les de gerències de districtes- haurà de definir objectius funcionals i accions, sota les següents premisses: Els objectius funcionals han d‟indicar què es farà des de cadascuna de les direccions de l‟Ajuntament per contribuir a l‟assoliment dels objectius estratègics de les gerències. Les accions es vinculen als objectius funcionals i són l‟element d‟assignació pressupostària (tant de despesa corrent com d‟inversió). Es poden distingir dos tipus d‟objectius funcionals i d‟accions: aquells que contribueixen de forma especial a l‟assoliment de l‟objectiu estratègic i aquells que formen part de l‟activitat ordinària. Des del punt de vista de la definició de l‟estratègia i de la pressupostació de la mateixa, cal assegurar que allò que es considera estratègic i que més contribuirà a canviar la situació de la ciutat tingui recursos assignats. En la figura s‟il·lustra la cascada d‟objectius dins l‟organització, des dels objectius de ciutat fins a les accions concretes. El sistema de planificació i gestió de l‟Ajuntament s‟articula al voltant dels objectius de ciutat, estratègics i funcionals, als que s‟afegeixen altres elements per completar el model. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 30 Tots els objectius tenen associats: Responsable. Aquesta és una peça fonamental del model, ja que es tracta de promoure la responsabilització i executivitat a tots el nivells. Per cadascun dels objectius estratègics i funcionals es designa un responsable que ha de vetllar per l‟acompliment del mateix. En el cas d‟objectius compartits per diferents unitats, caldrà designar, també, un responsable. El rol del responsable, doncs, és seguir de prop l‟evolució de l‟objectiu, a través de la interlocució amb totes les parts que contribueixen al seu l‟assoliment. I a partir d‟aquest coneixement i seguiment, fer propostes per impulsar-lo o per eliminar possibles obstacles per al seu compliment. Indicadors. No es pot gestionar allò que no es pot mesurar. Partint d‟aquesta premissa, per cadascun dels objectius dels tres nivells del model es defineixen un o més indicadors de mesura que han de permetre valorar de forma quantitativa l‟evolució dels objectius als que responen. D‟aquesta forma, a través del seguiment dels indicadors es podran detectar i gestionar a temps possibles desviacions. Els indicadors dels objectius de ciutat en general estan més enfocats a recollir mesures de percepció ciutadana, mentre que per als objectius estratègics i funcionals cal cercar indicadors de resultats, de producte, d‟eficiència i/o de qualitat. Projectes i accions. Els objectius tenen associats unes accions i projectes. Les accions són activitats de durada concreta, amb data d‟inici i data de fi, orientades al compliment d‟un objectiu específic. Aquesta identificació de les accions, com s‟ha esmentat anteriorment, es produeix en el nivell de les direccions tècniques, ja que són les més properes a l‟execució de les tasques i serveis. L‟agregació d‟accions pot donar lloc a un projecte que, si està compartit entre diferents direccions, pot estar liderat a nivell de gerència. Un projecte estratègic es configura com una iniciativa que té un impacte destacat i rellevant en la consecució d‟un conjunt d‟objectius de les gerències. Són projectes de gran abast que sovint impliquen múltiples direccions i fins i tot poden ser transversals a diferents gerències. Dotació pressupostària. La unitat de pressupostació en aquest model és l‟acció. Els recursos econòmics de despesa corrent i inversió s‟assignen a les accions que responen als objectius funcionals de les direccions tècniques. Aquest model de planificació i gestió comporta importants beneficis, entre els quals destaquen: Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 31 El model parteix de la definició de la visió, valors i objectius de ciutat definits per l‟equip de govern. Amb la formulació del Mapa de Ciutat, l’equip de govern marca clarament les seves prioritats amb visió temporal de mandat. El desplegament en cascada a tres nivells dels objectius millora l‟alineament de tota la organització. Cadascun dels actors implicats disposa de la seva traducció estratègica, coherent i alineada amb la resta. El procés de pressupostació es fusiona amb el de planificació. La unitat de pressupostació és l‟acció, vinculada als objectius funcionals que responen als estratègics, que es defineixen per contribuir a l‟assoliment dels objectius de ciutat. Aquest mecanisme permet una assignació de recursos econòmics alineada amb les prioritats i orientada a resultats. Marc estratègic 2012-2015 Escenari pressupostari (€) Projectes i Objectius de Objectius Objectius accions ciutat estratègics funcionals clau emblemàtiques Pla anual Pressupost anual (€) Projectes i Objectius accions funcionals clau i emblemàtiques i ordinaris ordinàries L‟orientació cap a l‟obtenció de resultats que puguin ser avaluables és una necessitat però també una obligació en el context actual. Tanmateix, el model de planificació que es proposa no pretén ser un model rígid i tancat. En un món en permanent canvi el marc estratègic per al període 2012-2015 no pretén definir al detall tot el que es farà en aquests anys sinó que ha de servir com a instrument per orientar el rumb, per definir una visió i dotar- se d‟uns valors que impregnin l‟acció diària de polítics, gestors i treballadors i que permetin apropar-nos als objectius. La concreció haurà de venir en el moment d‟elaborar el pressupost anual. I, posteriorment, per tal de poder establir una bona rendició de comptes, caldrà explicar allò que s‟ha fet i el que no s‟ha pogut fer, valorar-ne els efectes i proposar solucions de millora. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 32 7. Visió, valors i objectius de ciutat A l‟Ajuntament, el mapa estratègic que actua com a pedra angular de tot el model de planificació i gestió per objectius és l‟anomenat Mapa de Ciutat. Aquest, recull l’estratègia política, els grans objectius del mandat a assolir per l‟Alcalde i l‟equip de Govern. Expressa els resultats finals a aconseguir amb l‟acció municipal. Així, el Mapa Estratègic i el Balanced Scorecard o quadre de comandament integral és l‟eina en què es recolza el model de planificació i gestió per objectius de l‟Ajuntament de Barcelona. El Balanced Scorecard en un sentit ample és un model de gestió que ajuda a les organitzacions a traduir l‟estratègia en objectius específics, línies d‟acció i amb indicadors de mesura. El Mapa Estratègic s‟utilitza per descriure de forma molt sintètica (en una sola pàgina) allò que vol aconseguir una organització a mitjà – llarg termini. El Mapa conté el conjunt d‟objectius de l‟organització classificats –i equilibrats (“balanced”)- en una sèrie de perspectives. Les perspectives, que poden ser específiques de cada organització, representen les diferents etapes de creació de valor i tenen relació causa-efecte entre elles. 7.1. El Mapa de Ciutat Consta d‟una sèrie d‟elements que són: La visió de l’organització és el lema que encapçala el Mapa de Ciutat. Recull l‟essència d‟allò que es vol assolir en darrera instància a llarg termini. Els valors de l‟organització són un altre element fonamental. L‟Alcalde i l‟equip de Govern han definit un conjunt de valors que hauran de guiar i inspirar l‟acció de l‟organització. Els eixos estratègics han de permetre assolir la visió. Cadascun dels objectius del Mapa de Ciutat contribueix de forma prioritària a algun d‟aquests eixos estratègics. Les perspectives representen les etapes de creació de valor, des dels recursos fins als beneficiaris finals: 1. Beneficiaris: En aquesta perspectiva es situen els objectius en termes d‟impacte sobre els diferents grups de beneficiaris de les polítiques municipals. Respon a la pregunta “per aconseguir la visió, quins resultats hem d‟aportar als diferents beneficiaris?”. Al Mapa de Ciutat es distingeixen tres grups de beneficiaris de les polítiques municipals: Persones i famílies Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals Agents econòmics i centres de coneixement 2. Estructura: Recull els objectius del Mapa de Ciutat relacionats amb els equipaments, entorn urbà, comunicacions i altres infraestructures, necessàries per satisfer els compromisos assumits de cara als diferents grups de beneficiaris. Respon a la pregunta “de quina estructura s‟ha de dotar la ciutat per aconseguir els objectius definits a la perspectiva dels beneficiaris?”. Normalment es tractarà d‟objectius relacionats amb inversions i manteniment de la ciutat. Al Mapa de Ciutat els objectius d‟estructura s‟engloben sota el concepte d‟Hàbitat Urbà. 3. Recursos: En aquesta perspectiva apareixen els objectius relacionats amb pressupost, els recursos humans, els recursos tecnològics i altres més intangibles (com el coneixement) amb els que compta l‟Ajuntament per realitzar la seva activitat. Respon a la pregunta “Quins recursos clau necessitem i com s‟han de gestionar per poder assolir els objectius de les perspectives anteriors?”. Els recursos al Mapa de Ciutat es classifiquen en tres grups: El pressupost El govern, directius i recursos humans, Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 33 El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració Els objectius de ciutat són les 40 prioritats en les què s‟enfocarà l‟acció municipal al llarg del mandat, definits i consensuats per l‟Alcalde, els Tinents d‟Alcalde, els Regidors, Delegats i Comissionats. Cal destacar que la definició del Mapa de Ciutat constitueix un gran exercici de priorització per part de l‟equip de Govern: el Mapa no tracta de reflectir tot allò que realitza l‟Ajuntament, sinó de marcar clarament la direcció cap a on s‟ha d‟enfocar l‟acció municipal aquest mandat. Finalment, cal destacar que el Mapa de Ciutat: Es construeix principalment de “dalt a baix”: és a dir, des de la visió i línies estratègiques, a la perspectiva de beneficiaris, seguint per la d‟estructura i finalitzant per la de recursos. Però s‟executa, bàsicament, en sentit invers, de “baix a dalt”: els recursos clau permeten disposar de l‟estructura necessària per assolir els resultats prioritaris per cadascun dels beneficiaris. I l‟assoliment dels objectius dels beneficiaris es tradueixen en l‟assoliment de la visió. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 34 7.2. Els valors Els valors que ha definit l‟Alcalde i l‟equip de govern configuren una veritable agenda del canvi i pretenen contribuir a bastir nous ponts entre la política i la societat a la qual serveix i han d‟inspirar l‟acció de govern dels propers quatre anys. Els valors definits es poden agrupar entorn a tres principis: lideratge, proximitat i eficiència a. LIDERATGE: Una ciutat amb un fort lideratge i visió de futur: Capitalitat: actuant com a veritable capital del país, constituint-se en líder de la catalanitat com a motor econòmic, social i de país. Regeneració: renovar la ciutat tot prioritzant l‟adequació i el bon funcionament dels actuals equipaments públics. Emprendre: sent proactius i emprenedors, tot avançant-se a les necessitats ciutadanes. Donar valor a la marca Barcelona: fent realitat i donant valor als aspectes projectats de la marca Barcelona. b. PROXIMITAT: una ciutat més justa, propera i amigable: Proximitat: abordant les necessitats i els problemes del ciutadà d‟una manera més pròxima, a on el barri sigui la unitat d‟actuació. Escoltar i reaccionar: Escoltant i actuant, promovent la col·laboració i la participació ciutadana i el diàleg. Equitat: Garantint l‟equitat per l‟accés just als serveis d‟acord a les necessitats dels destinataris. Fermesa: Aplicant amb fermesa les normes establertes per a garantir la convivència i seguretat a la ciutat. c. EFICIÈNCIA: Una ciutat amb una gestió més eficient i coordinada: Estratègia: potenciant una organització que treballi amb visió estratègica, en clau de futur a llarg termini, posant especial atenció en la qualitat de l‟activitat diària i garantint els projectes a mig termini. Ajuntament facilitador: reduint la burocràcia en els tràmits i ser facilitadors de l‟activitat de les persones i les empreses, posant les coses fàcils a aquell que vulgui emprendre. Acció transversal i en equip: potenciant el treball en equip entre les diferents àrees, amb directrius i objectius comuns, tot reforçant el sentiment de pertinença dels treballadors i treballadores. Excel·lència i ambició amb priorització: Fomentant la cultura del compromís amb la feina ben feta, i de la priorització del destí dels recursos per garantir una gestió més eficaç i eficient. Públic-privat: establint aliances estables amb el tercer sector i amb la iniciativa privada per a gaudir d‟uns serveis competitius i de qualitat. Esperança i il·lusió: per creure en un futur millor mitjançant la feina ben feta. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 35 7.3. Visió, eixos estratègics i mapa de ciutat La visió expressa la imatge desitjada de la ciutat a llarg termini: quina ciutat volem? I els eixos estratègics s‟articulen entorn a tres grans fites: aconseguir benestar i qualitat de vida de les persones, progrés econòmic, i il·lusió de la ciutadania i confiança en la Institució. Visió “La ciutat de les persones” Benestar i qualitat de vida de les persones Barcelona, la ciutat preferida per les persones i les famílies per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida; amb un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC; i amb barris productius a velocitat humana en el si d‟una ciutat hiperconnectada i d‟emissions zero. Progrés econòmic Eixos Barcelona, motor d‟una economia que generi oportunitats per a tothom, on sigui fàcil estratègics desenvolupar la creativitat, la innovació, el coneixement i l‟activitat econòmica. Il·lusió de la ciutadania i confiança en la Institució Barcelona, amb un Ajuntament innovador obert en gestió pública, que cooperi i participi amb el teixit social; amb una forta cultura del cost, de priorització i de resultats; que sigui una institució competitiva, motivada i que tant els seus treballadors com la ciutadania se‟n puguin sentir orgullosos. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 36 Els 7 grups d’objectius del Mapa de Ciutat són: 2.Entitats, 3. Agents econòmics i 1. Persones associacions i agents centres de i famílies esportius, socials i coneixement culturals “La ciutat preferida per viure “L‟Ajuntament que coopera i “Economia que genera amb seguretat, equitat i participa amb el teixit social” oportunitats per a tothom” qualitat de vida“ 4. Hàbitat urbà “Un nou model de ciutat saludable que integri “Barris productius a velocitat humana en el plenament medi ambient, urbanisme, si d‟una ciutat hiperconnectada i infraestructures i TIC” d‟emissions zero” 7. El coneixement, la 6. Govern, directius tecnologia, la 5. El pressupost i recursos humans innovació i la col·laboració “Institució competitiva, “D‟una cultura de la despesa motivada, amb orgull de “Barcelona, innovació oberta a una cultura del cost i pertinença i orientada a la en gestió pública” priorització de resultats” ciutadania” Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 37 Recursos Estructura Beneficiaris Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 38 La ciutat de les persones Eixos Benestar i qualitat de vida de les persones Progrés econòmic Il·lusió de la ciutadania i confiança en la Institució 1. PERSONES i FAMÍLIES 2.ENTITATS, ASSOCIACIONS i AGENTS 3. AGENTS ECONÒMICS i CENTRES DE ESPORTIUS, SOCIALS i CULTURALS CONEIXEMENT “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida“ “L’Ajuntamentque coopera i participa amb el teixit social” “Economia que genera oportunitats per a tothom” 1.1 Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis 2.1 Potenciar i ordenar els canals d’interacció real i efectiva entre 3.1 Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del Sud 1.2 Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i l’Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, d'Europa persones en situació de dependència socials i culturals 3.2 Impulsar sectors emergents d'alt valor afegit i reforçar els sectors 1.3 Impulsar accions que afavoreixin la promoció i la protecció de la econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de família i la infància 2.2 Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació qualitat 1.4 Fer de l’educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit i coresponsabilitat entre l’Ajuntament i els diferents agents 3.3 Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat 1.5 Barcelona Salut: promoure una ciutat saludable socials 3.4 Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina 1.6 Potenciar la funció social de l’esport 3.5 Donar suport a pimes i autònoms, i promoure l'emprenedoria 1.7 Garantir la seguretat de les persones 2.3 Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció 3.6 Fer de Barcelona un lloc fàcil per generar activitat econòmica 1.8 Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels (“Business Friendly”) que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals ciutadans 3.7 Fer de Barcelona la ciutat de Cultura, Coneixement, Creativitat i 1.9 Promoure la igualtat entre homes i dones basada en el respecte i Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent l’equitat 1.10 Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom 1.11 Crear Canals per a tota la ciutadania, sensibilitat per interioritzar el què diuen i donar-hi resposta efectiva 4. HABITAT URBÀ “Un nou model de ciutat saludable que integri plenament “Barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” hiperconnectada i d’emissions zero” 4.1 Promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds 4.5 Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús 4.2 Garantir l’excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat 4.6 Promoure illes autosuficients i rehabilitació energètica urbana 4.3 Impulsar una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l’aire i la sostenibilitat dels cicles 4.7 Fomentar barris productius en els quals es viu i es treballa de l’aigua, de la matèria i l’eficiència energètica 4.8 Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a tota la ciutat 4.4 Liderar la reinformació de l’espai públic: les smarts cities com a impulsores d’una nova economia del 4.9 Impulsar nous atractors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la serveis urbans ciutat 4.10 Impulsar l’àrea metropolitana, la integració del port, aeroport i zona franca, i desenvolupar espais d’oportunitat 5. EL PRESSUPOST 6. GOVERN, DIRECTIUS i RECURSOS 7. EL CONEIXEMENT, LA TECNOLOGIA, HUMANS LA INNOVACIÓ i LA COL·LABORACIÓ “D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i “Institució competitiva, motivada, amb orgull de “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” priorització de resultats” pertinença i orientada a la ciutadania” 5.1 Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a 6.1 Garantir la qualitat d’assistència a la ciutadania preservant la 7.1 Proactivitat en la interacció amb altres administracions per aconseguir els objectius de ciutat transparència i ètica en la gestió pública garantir els millors resultats 5.2 Garantir la capacitat d’inversió 6.2 Potenciar les capacitats del capital humà de l’organització, 7.2 Millorar les TIC per a aconseguir una administració més 5.3 Millorar l’eficiència, evitar duplicitats i alliberar recursos per l’experiència i la innovació, i promoure la motivació i el compromís propera i eficaç altres programes prioritaris 6.3 Garantir la productivitat i l'alineament en tots els nivells de l’organització 5.4 Promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa Recursos Estructura Beneficiaris 7.4 Els objectius del Mapa de Ciutat, un per un Beneficiaris 1. Persones i famílies “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida“ Objectiu de ciutat Descripció 1.1. Garantir l‟accessibilitat, qualitat i equitat Assegurar uns serveis, en especial els socials, de dels serveis qualitat i de plena satisfacció per al ciutadà. Promoure un accés just als serveis d‟acord a les necessitats específiques dels destinataris. 1.2. Prioritzar l‟atenció als col·lectius socials Vetllar especialment per al benestar dels col·lectius més vulnerables i persones en situació més vulnerables: infants, adolescents, sense sostre, de dependència persones en situació de dependència 1.3. Impulsar accions que afavoreixin la Fomentar mesures de promoció, prevenció i atenció promoció i la protecció de la família i la de la família i la infància; i afavorir la conciliació de infància la vida laboral, familiar i personal. 1.4. Fer de l‟educació i de la cultura un factor L‟educació i la cultura són elements bàsics per al clau de benestar i èxit desenvolupament de les ciutats, per a la cohesió social, per enfortir-ne la identitat, el seu creixement social i econòmic, i també com aposta de futur. 1.5. Barcelona Salut: promoure una ciutat Fomentar i promoure els hàbits de vida saludable, la saludable promoció i la prevenció de la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, garantir la protecció de la salut pública i fer que la salut estigui present de forma transversal a totes les polítiques de la ciutat 1.6. Potenciar la funció social de l‟esport Potenciar l‟esport, el seu vessant educatiu i competitiu, sense oblidar el que representa per a la salut, per a la relació entre les persones i per a la cohesió. 1.7. Garantir la seguretat de les persones Assegurar la tranquil·litat de les persones en l‟espai públic, a les seves llars i arreu del territori del municipi de Barcelona, i promoure la conducta cívica. 1.8. Garantir la convivència veïnal i preservar Propiciar l‟existència d‟una sola comunitat la cohesió social, per tal que ningú pugui barcelonina i catalana que integri el conjunt de la ser discriminat o vegi vulnerats els seus societat de la ciutat. drets fonamentals. 1.9. Promoure la igualtat entre homes i dones Impulsar polítiques transversals per aconseguir que basada en el respecte i l‟equitat la igualtat entre homes i dones sigui una realitat a la ciutat de Barcelona. 1.10. Fomentar l‟ocupació estable i de qualitat En coordinació amb els agents socials i econòmics per a tothom. de la ciutat, promoure la generació d‟ocupació estable i amb condicions de qualitat, fent èmfasis en aspectes de formació com a factor clau d‟accés al món laboral. 1.11. Crear canals per a tota la ciutadania, Apropar al ciutadà les eines que facin possible una sensibilitat per interioritzar el què diuen i major participació, i traduir aquesta de forma donar-hi resposta efectiva. efectiva dins l‟acció política de l‟Ajuntament. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 39 Beneficiaris 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals “L‟Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” Objectiu de ciutat Descripció 2.1. Potenciar i ordenar els canals Apropar a les diferents entitats, associacions i d‟interacció real i efectiva entre agents esportius, socials i culturals, les eines que l‟Ajuntament i les diferents entitats, facin possible una major participació, i traduir associacions i agents esportius, socials i aquesta de forma efectiva dins l‟acció política de culturals. l‟Ajuntament. 2.2. Apostar per un model de ciutat basat en Establir una nova manera de relacionar-se entre la cooperació, implicació i l‟Ajuntament i les associacions basada en la coresponsabilitat entre l‟Ajuntament i els coparticipació, recolzament mutu, i el principi de diferents agents socials. subsidiarietat. 2.3. Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per Potenciar les associacions per tal que siguin fortes i garantir la seva funció de transmissió i representatives dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans. Beneficiaris 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” Objectiu de ciutat Descripció 3.1. Fer de la Barcelona metropolitana la Impulsar la connectivitat de Barcelona i promoure capital logística del Sud d‟Europa noves zones d‟activitat econòmica per tal de fer-la un node d‟activitat lligada a la logística i a l‟accés als mercats del sud d‟Europa, de la Mediterrània, els països asiàtics i l‟Amèrica Llatina 3.2. Impulsar sectors emergents d‟alt valor Des del sector sanitari i biomèdic, d‟atenció social o afegit i reforçar els sectors econòmics el sector de les TIC, als sectors d‟economia verda, consolidats, establint Barcelona com a els sectors energètics, el comerç o el turisme referent de qualitat. 3.3. Generar les condicions per atraure Cal desenvolupar polítiques efectives d‟atracció de capital per invertir a la ciutat. capital, tant amb la finalitat de captar capital financer per invertir en projectes d‟empreses i emprenedors locals com la voluntat d‟atraure la instal·lació d‟empreses estrangeres a la ciutat Beneficiaris Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 40 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” Objectiu de ciutat Descripció 3.4. Potenciar l‟aportació internacional a Barcelona gaudeix ja d‟un privilegiat reconeixement l‟economia barcelonina. a nivell internacional. Es tracta ara de posar en valor aquest posicionament i treure-li més retorn en termes econòmics: més esdeveniments internacionals, més empreses globals instal·lades a Barcelona, més exportacions de les empreses locals, etc. 3.5. Donar suport a pimes i autònoms, i Es tracta de crear un entorn més favorable a la promoure l‟emprenedoria. creació i desenvolupament d‟empreses mitjançant polítiques de recolzament a pimes i emprenedors, inclosos els emprenedors socials, accés a oficines i locals, ajuts i suport financer etc. 3.6. Fer de Barcelona un lloc fàcil per generar En relació a les empreses, l‟objectiu és que activitat econòmica (“Business Friendly”). l‟Administració sigui un factor de competitivitat i en ningun cas un element “desactivador”. Per tant, és fonamental que des de l‟Ajuntament s‟agilitzin els processos i s‟eliminin traves burocràtiques per facilitar l‟establiment d‟empreses. 3.7. Fer de Barcelona la ciutat de Cultura, Creativitat, cultura, educació i recerca i investigació Coneixement, Creativitat i Ciència són accents d‟un mateix objectiu: el coneixement. generant un entorn favorable per atraure Volem crear una ciutat i una societat basades en el i retenir talent. coneixement com a un dels motors de progrés econòmic i social de Barcelona, i abordar-lo des de la col·laboració entre institucions i entitats de ciutat i amb visió metropolitana. Estructura 4. Hàbitat urbà “Un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” Objectiu de ciutat Descripció 4.1. Promoure la renaturalització de la ciutat i Ampliar el verd urbà i protegir els espais lliures com el desenvolupament dels connectors un element d‟estructuració de la ciutat. verds 4.2. Garantir l‟excel·lència en el disseny urbà Assegurar un disseny urbà de qualitat fent èmfasis i dels edificis impulsant una arquitectura en la regeneració dels barris de la ciutat i fent de la de qualitat. ciutat un escenari de la pràctica esportiva i una ciutat sense barreres Estructura Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 41 4. Hàbitat urbà “Un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” 4.3. Impulsar una política mediambiental Assolir els nivells òptims de qualitat ambiental com responsable, garantint la qualitat de l‟aire a base per conservar i esdevenir una ciutat i la sostenibilitat dels cicles de l‟aigua, saludable, garantir la qualitat de vida als ciutadans, i de la matèria i l‟eficiència energètica. aconseguir un desenvolupament sostenible. 4.4. Liderar la reinformació de l‟espai públic: Emprar les TIC per a dotar a la ciutat de plataformes les Smart Cities com impulsores d‟una tecnològiques d‟alt valor afegit per a Barcelona. nova economia del serveis urbans. Estructura 4. Hàbitat urbà “Barris productius a velocitat humana en el si d‟una ciutat hiperconnectada i d‟emissions zero” Objectiu de ciutat Descripció 4.5. Promoure l‟accés a l‟habitatge de qualitat Posar en marxa un conjunt de polítiques (incentius i vetllar pel seu bon ús. al lloguer, col·laboracions amb el sector privat, obtenció de sòl, suport a la rehabilitació,...) per aconseguir que els ciutadans tinguin accés a un habitatge de qualitat. 4.6. Promoure illes autosuficients i Treballar en aconseguir autosuficiència energètica rehabilitació energètica urbana. sostenible a la nostra ciutat, prioritzant les accions que ens permetin gaudir de més qualitat de vida i continuar sent competitius en el nostre model energètic, adoptant els principis de l‟estalvi, l‟eficàcia i l‟eficiència per convertir-nos en un referent d‟excel·lència a nivell mundial. 4.7. Fomentar barris productius en els quals Fomentar un model urbanístic basat en un equilibri es viu i es treballa. entre la funció residencial, l‟econòmica i la social en els barris. 4.8. Millorar la mobilitat urbana amb Fomentar un nou model de mobilitat d‟equilibri entre sostenibilitat i garantint les mateixes els diferents mitjans de transport, i que dona prioritat oportunitats d‟accés a tota la ciutat. a la seguretat i al vianant. 4.9. Impulsar nous atractors urbans, que Es tracta d‟aconseguir que tots els districtes generin centralitat a tots els districtes i disposin d‟algun element emblemàtic d‟atracció distribuir el turisme a tota la ciutat. (com per exemple places, edificis representatius, estacions, etc.) que actuïn com a centres de referència i puguin generar al voltant activitat comercial, turística, etc. 4.10. Impulsar l‟àrea metropolitana, la Consolidar noves zones d‟activitat econòmica a la integració de port, aeroport i zona franca, ciutat i impulsar l‟àrea metropolitana a través de les i desenvolupar espais d‟oportunitat. grans infraestructures Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 42 Recursos 5. El Pressupost “D‟una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització dels resultats” Objectiu de ciutat Descripció 5.1. Gestionar en base a un pressupost Es tracta d‟implantar una nova forma d‟elaborar el executiu orientat a aconseguir els pressupost municipal que consisteix en definir objectius de ciutat. prèviament els objectius de Ciutat per poder dotar aquesta estratègia de recursos segons les prioritats definides. El seguiment continu dels objectius juntament amb l‟execució pressupostària permetran avaluar el grau d‟assoliment dels resultats desitjats. 5.2. Garantir la capacitat d‟inversió En un entorn d‟extrema dificultat per accedir a l‟endeutament , és crític dissenyar mesures encaminades a obtenir estalvi corrent per finançar inversions. 5.3. Millorar l‟eficiència, evitar duplicitats i Impulsar mesures de revisió i optimització de alliberar recursos per altres programes l‟estructura, processos i serveis de l‟Ajuntament, per prioritaris. tal d‟incrementar l‟eficiència i alliberar recursos. 5.4. Promoure la cultura del resultat i Aplicar rigor i austeritat en la despesa incorporant d‟austeritat de la despesa. criteris de competitivitat i productivitat en la gestió, i eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 43 Recursos 6. Govern, Directius i Recursos Humans “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” Objectiu de ciutat Descripció 6.1. Garantir la qualitat d‟assistència a la El govern municipal ha de donar visibilitat sobre allò ciutadania preservant la transparència i que es fa i com s‟està aconseguint, i fer de l‟ètica i ètica en la gestió pública l‟honestedat el principi bàsic de la gestió política. 6.2. Potenciar les capacitats del capital humà Impulsar mesures per motivar i comprometre el de l‟organització, l‟experiència i la capital humà de l‟organització, i cercar l‟eficiència innovació, i promoure la motivació i el dels recursos humans amb la millora continuada de compromís. les competències i l‟avaluació dels rendiments. 6.3. Garantir la productivitat i l‟alineament en Assegurar que el conjunt de l‟organització treballa tots els nivells de l‟organització. orientada envers una direcció i objectius clarament definits, i ho fa de forma productiva i coordinada. Recursos 7. El Coneixement, la Tecnologia, la Innovació i la Col·laboració “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” Objectiu de ciutat Descripció 7.1. Proactivitat en la interacció amb altres Realitzar actuacions proactives orientades a establir administracions per garantir els millors acords amb altres administracions, i vetllar per el resultats. seu compliment. 7.2. Millorar les TIC per a aconseguir una Les tecnologies de la informació i la comunicació administració més propera i eficaç. han de servir per poder donar un millor servei al ciutadà, més eficient i eficaç i estalviador de temps i de paper. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 44 8. La contribució a l’assoliment dels objectius del mapa de ciutat 8.1 Matriu general de contribució D‟acord amb el model de Pacte entre la política i la gestió, cada gerència sectorial, sota la direcció i coordinació del gerent municipal, haurà de definir els objectius estratègics que contribuiran a assolir els objectius de ciutat. A un mateix objectiu de ciutat hi poden contribuir diferents gerències des d‟òptiques i competències diferents. Així, per exemple, a l‟objectiu 1.5 “Barcelona salut: promoure una ciutat saludable”, s‟hi contribueix directament des de la gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (per mitjà d‟objectius i accions vinculades directament a l‟àmbit de salut, però també des d‟Esports) i des d‟altres gerències, de forma més indirecta, com des d‟Hàbitat Urbà i Prevenció, Seguretat i Mobilitat (ja que les accions destinades a renaturalitazar la ciutat, mantenir-la neta o a millorar la mobilitat, reduint les emissions, per exemple, també contribueixen a fer una ciutat més saludable). Hi ha objectius de ciutat en què totes les gerències hi contribueixen per bé que sempre hi ha una que lidera l‟objectiu. Això passa especialment en aquells objectius relacionats amb el grup d‟objectius adreçats a entitats, associacions i agents esportius i culturals on totes les gerències, de forma més o menys directa contribueixen a tenir un Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social. Des de la Gerència de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, per exemple, diverses accions que s‟han assignat de forma principal als objectius de ciutat relacionats amb la cultura i el coneixement (objectiu 1.4 i objectiu 3.7) s‟instrumenten a partir del suport amb entitats o a través de consells i comissions formades per entitats i agents culturals. També es dona aquesta contribució intergerencies en tots els objectius de ciutat relacionats amb la perspectiva de recursos que tenen una gerència que lidera però que pel seu assoliment es necessita la col·laboració i la contribució de tota l‟organització. Per tant, en la matriu de contribucions de les gerències sectorials als objectius de ciutat poden trobar contribucions principals (en color blau més fort) i contribucions secundàries (en color blau més fluix). A continuació es presenten la matriu general de contribucions de les gerències als objectius de ciutat així com un detall per cada perspectiva. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 45 Matriu general Gerències ECONOMIA, CULTURA, PREVENCIÓ, QUALITAT DE EMPRESA I HÀBITAT URBÀ CONEIXEMENT, RECURSOS SEGURETAT I VIDA, IGUALTAT OCUPACIÓ (HU) CREATIVITAT I (REC) MOBILITAT (PSM) I ESPORTS (QV) Objectius de ciutat (EeiO) INNOVACIÓ (CU) 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 1.6. 1.7. 1.8. 1.9. 1.10. 1.11. 2.1. 2.2. 2.3. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6 . 3.7. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.6. 4.7. 4.8. 4.9 . 4.10 . 5.1. 5.2 . 5.3 . 5.4. 6.1. 6.2 . 6.3. 7.1. 7.2 . Contribució principal Contribució secundària Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 46 RECURSOS ESTRUCTURA BENEFICIARIS GERÈNCIES Contribucions de les Gerències als objectius de ciutat adreçats a les Persones i les Famílies (1.); a les Entitats, Associacions i Agents esportius, socials i culturals (2.); i als Agents econòmics i Centres de coneixement (3.) 1.1. Garantir l‟accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis 1.2. Prioritzar l‟atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència 1.3. Impulsar accions que afavoreixin la promoció i la protecció de la família i la infància 1.4. Fer de l‟educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit 1.5. Barcelona salut: promoure una ciutat saludable 1.6. Potenciar la funció social de l‟esport 1.7. Garantir la seguretat de les persones 1.8. Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals 1.9. Promoure la igualtat entre homes i dones basada en el respecte i l‟equitat 1.10. Fomentar l‟ocupació estable i de qualitat per a tothom 1.11. Crear Canals per a tota la ciutadania, sensibilitat per interioritzar el què diuen i donar-hi resposta efectiva 2.1. Potenciar i ordenar els canals d‟interacció real i efectiva entre l‟Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals 2.2. Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat entre l‟Ajuntament i els diferents agents socials 2.3. Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans 3.1. Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del Sud d‟Europa 3.2. Impulsar sectors emergents d‟alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat 3.3. Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat 3.4. Potenciar l‟aportació internacional a l‟economia barcelonina 3.5. Donar suport a pimes i autònoms, i promoure l‟emprenedoria 3.6 . Fer de Barcelona un lloc fàcil per fer generar activitat econòmica (“Business Friendly”) 3.7. Fer de Barcelona la ciutat de Cultura, Coneixement, Creativitat i Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 47 PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ HÀBITAT URBÀ QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ RECURSOS GERÈNCIES Contribucions de les Gerències sectorials als objectius de ciutat adreçats a l‟Hàbitat urbà (4.) 4.1 Promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds 4.2 Garantir l‟excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat 4.3 Impulsar una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l‟aire i la sostenibilitat dels cicles de l‟aigua, de la matèria i l‟eficiència energètica 4.4 Liderar la reinformació de l‟espai públic: les smarts cities com a impulsores d‟una nova economia del serveis urbans 4.5 Promoure l‟accés a l‟habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús 4.6 Promoure illes autosuficients i rehabilitació energètica urbana 4.7 Fomentar barris productius en els que es viu i es treballa 4.8 Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d‟accés a tota la ciutat 4.9 Impulsar nous atractors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat 4.10 Impulsar l‟àrea metropolitana, la integració de port, aeroport i zona franca, i desenvolupar espais d‟oportunitat Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 48 PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ HÀBITAT URBÀ QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ RECURSOS GERÈNCIES Contribucions de les Gerències sectorials als objectius de ciutat adreçats al Pressupost (5.); el Govern, Directius i Recursos humans (6.); i el Coneixement, la Tecnologia, la Innovació i la Col·laboració (7.) 5.1 Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a aconseguir els objectius de Ciutat 5.2 Garantir la capacitat d‟inversió 5.3 Millorar l‟eficiència, evitar duplicitats i alliberar recursos per altres programes prioritaris 5.4 Promoure la cultura del resultat i d‟austeritat de la despesa 6.1 Garantir la qualitat d‟assistència a la ciutadania preservant la transparència i ètica en la gestió pública 6.2 Potenciar les capacitats del capital humà de l‟organització, l‟experiència i la innovació i promoure la motivació i el compromís 6.3 Garantir la productivitat i l‟alineament en tots els nivells de l‟organització 7.1 Proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats 7.2 Millorar les TIC per a aconseguir una administració més propera i eficaç Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 49 PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ HÀBITAT URBÀ QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ RECURSOS 8.2. Objectius estratègics Els objectius estratègics representen un nivell de concreció més a partir dels objectius de ciutat. Per cada objectiu de ciutat, cada gerència sectorial assenyala les prioritats per al mandat fent un exercici de priorització i de selecció dels objectius rellevants en funció de la situació de partida i de les problemàtiques o qüestions a resoldre. A cada objectiu de ciutat hi poden contribuir diferents gerències. A continuació es presenten els 146 objectius estratègics que despleguen els 40 objectius de ciutat, indicant quina és la gerència que se‟n fa responsable. 1. Persones i famílies: “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.1. Garantir 1.1.1. Atenció socioeducativa de la infància i adolescència en risc social. l‟accessibilitat, Ampliar la resposta en la prestació dels serveis que formin part de la xarxa qualitat i equitat d‟utilització pública de la ciutat i en els programes de prevenció de l‟atenció QV dels serveis socioeducativa de la infància i l‟adolescència en situació de risc social, en col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada. 1.1.2. Implementació de la Llei de la Dependència. Posar en marxa actuacions per complir els terminis en l‟elaboració de Plans QV Individuals d‟Atenció. 1.1.3. Atenció a les persones grans dependents i/o en risc d’exclusió. Ampliar i millorar l‟atenció a les persones grans dependents i/o en risc d‟exclusió sota criteris d‟equilibri territorial, adequant els models d‟atenció a les diferents QV necessitats vitals de les persones ateses, avançant en la qualitat dels serveis que es presten i promovent la participació dels beneficiaris i dels seus familiars en el disseny i millora dels serveis. 1.1.4. Accessibilitat i qualitat dels serveis socials bàsics. Millorar l‟accessibilitat i qualitat dels serveis socials bàsics, facilitant la cita concertada per telèfon o Internet, a partir del desenvolupament i avaluació del QV Model de Serveis Socials Bàsics, millorant el temps d‟atenció i el grau de satisfacció de les persones ateses. 1.1.5. Autonomia i independència de les persones amb discapacitat. Fomentar i facilitar la prestació de serveis i donar suport als àmbits municipals per QV tal de que les persones amb discapacitat puguin viure a la ciutat de la manera més autònoma i independent possible. 1.1.6. Envelliment Actiu. Fomentar l‟envelliment actiu i la participació de la gent gran en tota mena d‟activitats, promovent el seu caràcter intergeneracional, el voluntariat, l‟accés a les QV noves tecnologies i el treball en xarxa com a mitjà de prevenció i promoció de l‟autonomia personal a través dels casals i altres serveis de proximitat. 1.1.7. Escoles bressol de qualitat. Potenciar les escoles bressol de qualitat per tal d‟augmentar l'oferta pública de CU places. 1.1.8. Qualitat, equitat i accessibilitat dels serveis d'Hàbitat Urbà. HU Garantir la qualitat,equitat i accessibilitat dels serveis d‟hàbitat urbà 1.1.9. Estandardització i distribució territorial equitativa dels serveis de seguretat. PSM Estandardització i distribució territorial equitativa dels serveis de seguretat que presten les unitats territorials. 1.1.10. Finestreta Única en matèria de seguretat. Millorar l'accessibilitat de la ciutadania als serveis bàsics de seguretat mitjançant la PSM implantació d'un sistema de finestreta única. 1.1.11. Compromisos de Serveis de prevenció, seguretat i mobilitat. PSM Millorar els compromisos de servei en matèria de prevenció, seguretat i mobilitat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 50 1.1.12. Atenció, simplificació i canals de comunicació per ciutadans i REC empreses. Impulsar l‟atenció als ciutadans i les empreses en relació als serveis municipals, simplificant i reduint procediments i millorant els canals de comunicació 1.1.13. Consum de qualitat EEiO Excel·lir en la defensa dels drets i la seguretat dels consumidors Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.2 Prioritzar 1.2.1. Pla Municipal per una Barcelona Inclusiva. l‟atenció als Elaborar, aprovar i implementar durant aquest mandat un pla municipal per a una QV col·lectius Barcelona inclusiva. socials més 1.2.2. Resposta a la manca d'habitatge social i desnonaments. Elaborar, aprovar i implementar durant aquest mandat un acord ampli per a donar QV vulnerables i resposta a la manca d‟habitatge social i a la problemàtica dels desnonaments. persones en 1.2.3. Cobertura de les necessitats bàsiques i accés a l’habitatge social dels situació de col·lectius en situació de vulnerabilitat. dependència QV Millorar la cobertura de les necessitats bàsiques i d‟accés a l'habitatge social dels col•lectius en situació de major vulnerabilitat. 1.2.4. Atenció a les persones sense sostre. Desenvolupar el programa d‟atenció a persones sense sostre, assegurant la QV cobertura de les necessitats bàsiques i d'atenció del col•lectiu, tot ampliant la dotació dels serveis i equipaments disponibles. 1.2.5. Transferència de serveis socials d'atenció especialitzada. Completar el procés de transferència de serveis socials d‟atenció especialitzada QV al Consorci de Serveis Socials (CSS) de Barcelona per tal de millorar-ne la qualitat. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.3 Impulsar 1.3.1. Política integral a favor de la família i la infància. accions que Realitzar una política integral a favor de la família i la infància que reconegui la QV afavoreixin la importància de la família atenent adequadament les seves necessitats. promoció i la 1.3.2. Conciliació de la vida laboral, familiar i personal. protecció de la Fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal per tal que els QV família i la barcelonins i les barcelonines puguin gestionar més fàcilment el seu temps infància Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.4 Fer de 1.4.1. Patrimoni cultural generador de coneixement. l‟educació i de Posar en valor el patrimoni cultural de la ciutat com a generador de coneixement i CU la cultura un posar-lo a l'abast del conjunt dels ciutadans i ciutadanes. factor clau de 1.4.2. Cultura popular i tradicional, element educatiu i de cohesió. Promoure les manifestacions de cultura popular i tradicional de Catalunya, com a CU benestar i èxit element educatiu i també de cohesió social. 1.4.3. Èxit escolar. Apostar per l‟increment de l‟èxit escolar per tal de millorar la qualificació acadèmica CU i professional dels joves i la continuïtat dels estudis postobligatoris. 1.4.4. Incrementar la qualitat del sistema escolar. Incrementar la qualitat del sistema escolar de la ciutat per tal de fer de Barcelona CU un pol d'excel·lència en l'aprenentatge i en l'educació en valors. 1.4.5. Presència d'adolescents i joves en esdeveniments culturals i de lleure. Incrementar la presència adolescent i jove en els esdeveniments culturals i de QV lleure de la ciutat mitjançant el lleure alternatiu. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 51 1.4.6. Català, llengua pròpia i identitat cultural. Fomentar el català com a llengua pròpia de la ciutat i expressió última de la seva CU identitat cultural. 1.4.7. Xarxa d’equipaments culturals de proximitat. Construir una xarxa d‟equipaments culturals de proximitat orientada a la formació, CU la creació, la producció i la difusió 1.4.8. Estratègies compartides per afavorir l’accés a la cultura. Proposar estratègies compartides entre equipaments i entitats culturals de la ciutat CU per afavorir l‟accés a la cultura Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.5 Barcelona 1.5.1. Salut de les persones. QV Salut: promoure Fomentar i vetllar per la salut de les persones. una ciutat 1.5.2. Autoritat sanitària. saludable Garantir la protecció de la salut pública reforçant les accions d‟autoritat sanitària a la QV ciutat 1.5.3. Mirada transversal. Incorporar la dimensió de la Salut a les polítiques publiques amb una mirada QV transversal. 1.5.4. Referent en salut, recerca i innovació. QV Barcelona com a referent en serveis de salut, recerca i innovació. 1.5.5. Pla dels Animals de Companyia. Desenvolupar el Pla dels Animals de Companyia com a eina vertebradora de la bona convivència i el respecte entre les persones i els animals per incrementar la qualitat REC de la biodiversitat urbana i tot allò que té a veure amb una bona gestió dels animals de companyia. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.6 Potenciar la 1.6.1. Promoció de la pràctica de l'esport i l'activitat física. funció social de Promocionar la pràctica de l‟esport i de l‟activitat física, consolidant la seva QV l‟esport quotidianitat entre la població, per aconseguir una vida saludable i activa mitjançant plans i programes específics. 1.6.2. Xarxa d’equipaments esportius municipals. Millorar la xarxa d‟equipaments esportius municipals per tal d‟adequar-la a les QV necessitats 1.6.3. Més participació d'infants, adolescents i joves en l'esport. Impulsar una nova estratègia de política esportiva per a incrementar la participació de la població infantil, adolescent i juvenil en la pràctica de l‟esport organitzat, QV basada en la concertació amb el Consell de l‟Esport Escolar de Barcelona, amb les federacions esportives, les entitats i els clubs de la ciutat, potenciant el seu paper d‟instruments de socialització de la població. 1.6.4: Esport i cohesió social. QV Garantir el paper de cohesió, inclusió i igualtat social de l‟esport Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.7 Garantir la 1.7.1. Lideratge i col·laboració en les polítiques de seguretat. seguretat de les Liderar les polítiques de seguretat, mitjançant la coordinació i potenciant la PSM persones col·laboració i la cooperació amb la resta d'organitzacions i cossos tant policials com de prevenció, seguretat i protecció civil, amb competències a la nostra ciutat. 1.7.2. Percepció de seguretat i tranquil·litat a la ciutat. Obtenir una millora substancial de la percepció que té la ciutadania de la seguretat i PSM tranquil·litat a la ciutat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 52 1.7.3. Anticipació de conflictes i amenaces. PSM Incorporar una visió preventiva i anticipada als conflictes i a les amenaces. 1.7.4. Seguretat Viària. PSM Millorar la seguretat viària, especialment la dels escolars i de la gent gran. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.8 Garantir la 1.8.1. Coneixement i defensa dels drets i deures dels ciutadans. convivència Establir un enfocament global del coneixement i defensa dels drets i deures de la QV veïnal i ciutadania i millorar la transversalitat dins l‟administració municipal. preservar la 1.8.2. Integració de les persones nouvingudes. Promoure la integració de les persones nouvingudes a la vida social i participativa QV cohesió social, de Barcelona. per tal que 1.8.3. Convivència harmònica a la ciutat. ningú pugui ser Fomentar que tots els barcelonins i barcelonines, sigui quin sigui el seu origen, discriminat o QV participin d‟un projecte comú i convisquin harmoniosament a la ciutat i al conjunt de vegi vulnerats Catalunya. els seus drets 1.8.4. Autoritat en el compliment de la normativa. PSM fonamentals Reforçar l‟exercici d‟autoritat en el compliment de la normativa municipal 1.8.5. Prevenció, atenció i resolució de conflictes de la comunitat. Orientar la prestació dels serveis de seguretat a l'atenció i resolució dels conflictes PSM de la comunitat i a la seva prevenció, en estret contacte amb el teixit associatiu. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.9 Promoure la 1.9.1. Promoure la igualtat respectant la diferencia. igualtat entre Impulsar un nou marc de relació entre dones i homes més igualitari, basat en el QV homes i dones respecte i l‟equitat. Promoure la igualtat respectant la diferència. basada en el 1.9.2. Dret a la igualtat d'oportunitats especialment a les dones en situació de vulnerabilitat. respecte i Defensar el dret a la igualtat d‟oportunitats de totes les dones de la ciutat i en l‟equitat especial de les especialment vulnerables com les dones amb discapacitats, dones QV víctimes de violència masclista i dones víctimes d'explotació sexual des de la col·laboració i coordinació amb altres entitats, administracions i institucions que treballin en aquests àmbits. 1.9.3. La dona a la Guàrdia Urbana. PSM Impulsar la incorporació i promoció de la dona dins el cos de la Guàrdia Urbana. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.10 Fomentar 1.10.1. Xarxa i Entorn. l‟ocupació Establir un nou model de relació entre l‟administració, les empreses i els centres de EEiO estable i de coneixement per potenciar el creixement econòmic. qualitat per a 1.10.2. Ocupació i Demanda Real. EEiO Reorientar els serveis d‟ocupació cap a la demanda real tothom 1.10.3. Ocupació pels joves. Promocionar l'ocupació juvenil i donar suport a la formació professional i QV l'emprenedoria juvenil des del compromís i la coresponsabilitat dels i les joves. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 53 Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 1.11 Crear Canals per a tota la ciutadania, 1.11.1. Canals de comunicació i participació per la interacció amb el ciutadà. sensibilitat per Crear i promoure canals de comunicació i participació per afavorir la interacció amb REC interioritzar el el ciutadà què diuen i donar-hi resposta efectiva Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 54 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals. “L‟Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 2.1 Potenciar i 2.1.1. Xarxa de proximitat de la Guàrdia Urbana amb la comunitat. ordenar els Potenciar la xarxa de proximitat de la Guàrdia Urbana amb les comunitats i grups PSM canals socials de major vulnerabilitat i risc i amb les associacions de veïns. d‟interacció real 2.1.2. Relació estable i efectiva amb les Associacions. i efectiva entre Crear els canals de relació estable i efectiva entre l'Administració i les l‟Ajuntament i Associacions, amb una definició clara del que l‟Administració ha d‟oferir a les REC les diferents Associacions entitats, associacions i 2.1.3. Iniciatives de col·laboració entre els agents socials i el ciutadà i HU. agents Impulsar iniciatives de col·laboració entre l'Ajuntament, els agents socials i el HU esportius, ciutadà per tal d'assolir els objectius del model d'Hàbitat Urbà socials i culturals 2.1.4. Pacte per la mobilitat. Donar un nou impuls al Pacte per la mobilitat, fent que esdevingui un instrument PSM real de diàleg amb el sector i un potent instrument d'informació a la ciutadania 2.1.5. Marcs de relació amb agents esportius. QV Incrementar els marcs de relació amb els agents esportius Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 2.2 Apostar per 2.2.1. Millorar canals i qualitat democràtica de participació. un model de Millorar, des de la coresponsabilitat, els canals i la qualitat democràtica de ciutat basat en participació entre l‟Ajuntament i la pluralitat d‟entitats, agents socials i del conjunt de QV la cooperació, la ciutadania, per millorar la igualtat i la cohesió social a la ciutat. implicació i 2.2.2. Cooperació internacional. coresponsabilita Optimitzar els resultats dels recursos dedicats a la Cooperació Internacional REC t entre l‟Ajuntament i 2.2.3. Ciutadans protagonistes de la cultura. els diferents Posar a l‟abast de creadors, entitats culturals i públic en general les oportunitats per CU agents socials fer cultura: ciutadans que a més de consumidors de cultura, puguin ser-ne protagonistes. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 2.3 Enfortir el 2.3.1. Associacionisme ciutadà fort, implicat i coresponsable. teixit associatiu Aconseguir un associacionisme ciutadà fort, implicat i coresponsable que permeti QV de la ciutat per una nova estratègia política basada en un model de concertació per a la ciutat garantir la seva funció de transmissió i 2.3.2. Suport als projectes participatius i de cohesió social de les dinamització associacions. REC dels problemes Donar suport als projectes participatius i de cohesió social de les associacions amb i necessitats programes de formació i major visibilitat del Consell de Ciutat i del CMAB dels ciutadans Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 55 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 3.1 Fer de la 3.1.1. Barcelona Logística. EEiO Barcelona Afavorir i promoure territori i activitat empresarial relacionada amb la logística. metropolitana la 3.1.2. Prioritat a la mobilitat del transport públic i de mercaderies. capital logística Vetllar pel correcte funcionament dels diferents modes de transport, prioritzant la PSM mobilitat del transport públic i el de mercaderies. del Sud 3.1.3. Connexions i infraestructures de la Regió Metropolitana. d'Europa Col·laborar en la millora de les connexions i infraestructures de mobilitat i transport PSM de la Regió Metropolitana. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 3.2 Impulsar 3.2.1. Mobile Capital, ecosistema permanent. sectors Expandir l‟impacte de la capitalitat del Mobile per a construir un ecosistema EEiO emergents d'alt permanent. valor afegit i 3.2.2. Mobile Capital, nous projectes d’innovació. Aprofitar l‟oportunitat del Mobile World Capital per impulsar nous projectes CU reforçar els d‟innovació per la ciutat i d‟emprenedoria creativa sectors 3.2.3. Sectors d’alt valor afegit. econòmics Incidir en el desenvolupament i creixement de les empreses dels sectors d‟alt valor EEiO consolidats, afegit establint Barcelona com 3.2.4. Economia Verda. HU a referent de Innovar, desenvolupar i promocionar l'economia verda qualitat 3.2.5. Activitat turística. Afavorir el desenvolupament de l‟activitat econòmica vinculada al turisme EEiO 3.2.6. Comerç, clau d’activitat econòmica i d’equilibri territorial. Fomentar la millora de la qualitat i la competitivitat en el sector comercial, així com EEiO la integració en els barris de la ciutat 3.2.7. Indústries creatives, motor del progrés econòmic i social. Promoure actuacions en els diferents àmbits de la cultura que treballin en CU continguts creatius per consolidar les indústries creatives com a motor del progrés econòmic i social Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 56 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 3.3 Generar les 3.3.1. Capital i Inversions. condicions per Atracció de fonts de finançament, empreses i inversions cap a una Barcelona EEiO atraure capital Metropolitana. per invertir a la 3.3.2. Reorganització d'EEIO. ciutat Reorganitzar l‟Àmbit d‟Economia, Empresa i Ocupació fent de Barcelona Activa EEiO l‟instrument per a l‟execució de totes les polítiques de promoció econòmica. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 3.4 Potenciar 3.4.1. Política Internacional. REC l‟aportació Aconseguir una política Internacional amb resultats mesurables internacional a 3.4.2. Comunicació i Posicionament. l‟economia Aconseguir visibilitzar de forma proactiva l‟acció relacionada amb les finances EEiO municipals i amb les polítiques de promoció econòmica. barcelonina 3.4.3. Grans esdeveniments esportius per projecció internacional. Enfortir la projecció internacional de la marca Barcelona acollint l‟organització de grans esdeveniments esportius europeus o mundials, que comporten beneficis QV directes o indirectes. Aprofitar aquests esdeveniments per promocionar l‟esport escolar amb clubs i federacions, i per desenvolupar projectes de caràcter solidari i per renovar les grans instal·lacions de la ciutat. 3.4.4 Esdeveniments internacionals. EEiO Afavorir la realització d‟esdeveniments amb valor afegit per a l‟economia de la ciutat Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 3.5 Donar 3.5.1. Pagament a 30 dies. EEiO suport a pimes i Aconseguir pagar als proveïdors en un termini màxim de 30 dies. autònoms, i 3.5.2. Orientació a mercat i a l’emprenedoria. promoure Reforçar la competitivitat i l‟orientació a mercat de l‟activitat empresarial i donar EEiO suport a l‟emprenedoria l'emprenedoria 3.5.3. Formació professional de qualitat. CU Apostar per la Formació Professional de qualitat. 3.5.4. Emprenedoria social. Fomentar l‟emprenedoria social i donar suport a iniciatives privades de caire social QV Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 57 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 3.6 Fer de 3.6.1. Orientació Business. Barcelona un Vetllar perquè les actuacions municipals estiguin orientades efectivament cap a EEiO lloc fàcil per l‟interès de l‟activitat econòmica. generar activitat 3.6.2. Revisió normativa de Llicències. Liderar el procés de revisió de la normativa relativa a llicències i garantir el seu HU econòmica compliment. (“Business 3.6.3. Simplificació i eliminació de processos. Friendly”) Simplificar i eliminar processos per facilitar la relació de les empreses amb ĺ Ajuntament; utilitzar l‟Administració electrònica de forma intensiva i identificar i REC posar en valor la informació de que disposa l‟Ajuntament per ajudar a les empreses. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 3.7 Fer de 3.7.1. Capital Cultural. Barcelona la Promoure Barcelona com a capital cultural, recuperant la complicitat amb CU ciutat de Catalunya i guanyant musculatura internacional. Cultura, 3.7.2. Excel·lència cultural. CU Promoure l‟excel·lència cultural de la ciutat. Coneixement, 3.7.3. Barcelona ciutat universitària. Creativitat i CU Promoure el lideratge de Barcelona com ciutat universitària Ciència 3.7.4. Innovació i creativitat, motor de creixement. generant un CU Impulsar la innovació i la creativitat com a motor de l‟economia del coneixement entorn favorable 3.7.5. Barcelona Ciutat educadora. per atraure i Promoure el coneixement i la creativitat a través d'una estratègia compartida des CU retenir talent dels camps de l‟educació i la cultura per posicionar Barcelona com a ciutat educadora. 3.7.6. Cultura, creativitat i talent a nivell internacional. Posicionar la cultura, la creativitat i la producció de talent de Barcelona a nivell CU internacional. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 58 4. Hàbitat urbà “Un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.1 Promoure la renaturalització de la ciutat i el 4.1.1. Natura dins la ciutat. desenvolupa- Fer lloc a la natura dins la ciutat: potenciar la biodiversitat i el verd, la seva HU ment dels qualitat i connectivitat connectors verds Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.2 Garantir 4.2.1. Qualitat arquitectònica. l‟excel·lència en Impulsar una arquitectura de qualitat amb partenariats públic-privats i potenciar HU el disseny urbà i els arquitectes i dissenyadors joves i els locals dels edificis 4.2.2. Ciutat, escenari de la pràctica esportiva. Fer de la ciutat un escenari de la pràctica esportiva, facilitant o habilitant espais QV impulsant una urbans o naturals per aconseguir-ho arquitectura de 4.2.3. Ciutat de futur sense barreres. qualitat Avançar en la construcció d‟un model de ciutat de futur sense barreres, dissenyat de manera transversal per a garantir el gaudi de tots els drets de les persones QV amb discapacitat, que faci possible l‟autonomia personal i la vida independent, mitjançant la implicació i la participació de la ciutadania. 4.2.4. Ciutat amigable amb la gent gran. Avançar en la construcció d'una ciutat per a totes les edats i amigable amb la QV gent gran. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 59 4. Hàbitat urbà “Un model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.3 Impulsar 4.3.1. Transports eficients i sostenibles. una política Impulsar els modes de transport eficients i mediambientalment sostenibles que PSM mediambiental disminueixin de manera significativa la generació de contaminants. responsable, 4.3.2. Eficiència energètica i optimització del cicle de l'aigua. garantint la Reduir el consum de recursos: millorar l'eficiència energètica, optimitzar el cicle de HU qualitat de l'aire l'aigua. i la sostenibilitat 4.3.3. Cultura de la sostenibilitat. dels cicles de Fomentar i estendre la cultura de la sostenibilitat. HU l'aigua, de la matèria i 4.3.4. Qualitat d'aire i confort acústic. l'eficiència Millorar la qualitat ambiental: guanyar qualitat d'aire i confort acústic, amb la HU energètica col·laboració de tothom 4.3.5. Neteja i prevenció de residus. HU Millorar la neteja i prevenir residus Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.4 Liderar la 4.4.1. Excel·lència en els serveis TIC orientats a mobilitat i espai públic. reinformació de Emprar les TIC per facilitar l'accés a la informació de la mobilitat i dels incidents a l‟espai públic: l‟espai públic, de forma que permeti la millora en la seva gestió individual i PSM les smarts cities col•lectiva. com a 4.4.2. Ciutat Hiperconnectada. impulsores Aconseguir una ciutat hiperconnectada HU d‟una nova economia del serveis urbans 4.4.3. Ciutat Intel·ligent de referència. HU Convertir Barcelona en una ciutat intel·ligent de referència. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 60 4. Hàbitat urbà “Barris productius a velocitat humana en el si d‟una ciutat hiperconnectada i d‟emissions zero” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.5 Promoure l‟accés a 4.5.1. Accés a l'habitatge. l‟habitatge de HU Millorar el sistemes d'accés a l'habitatge qualitat i vetllar pel seu bon ús Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.6 Promoure illes autosuficients i 4.6.1. Barris autosuficients i rehabilitació energètica. HU rehabilitació Promoure barris autosuficients i la rehabilitació energètica energètica urbana Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.7 Fomentar 4.7.1. Barris productius. barris productius Promoure barris productius i regenerar districtes i barris HU en els quals es viu i es treballa 4.7.2. Millorar i fer accessible l’Àrea Verda. Millorar i fer accessible l‟Àrea Verda com a instrument facilitador per viure i PSM treballar als barris de Barcelona Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 61 4. Hàbitat urbà “Barris productius a velocitat humana en el si d‟una ciutat hiperconnectada i d‟emissions zero” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.8 Millorar la 4.8.1. Control d'intervencions a la via pública. mobilitat urbana Controlar sobre el territori les intervencions a la via pública que es preveuen i que PSM amb dificultin la mobilitat al trànsit. sostenibilitat i 4.8.2. Compliment de les ordenances d'ocupació. Vetllar pel compliment estricte de les ordenances d‟ocupació de la via pública per garantint les PSM tal que es garanteixi l‟espai suficient per als vianants en casos d‟ocupació per part mateixes de bastides, vetlladors, mobiliari urbà, etc. oportunitats 4.8.3. Millora del transport públic. d‟accés a tota la PSM Millorar el servei de transport públic. ciutat 4.8.4. Espai públic més segur, atractiu i accessible. HU Millorar l'espai públic per fer-lo més segur, atractiu i accessible. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.9 Impulsar 4.9.1. Turisme i territori. nous atractors Aprofitar el turisme per a posicionar sectors i actius estratègics de la Ciutat. EEiO urbans, que generin centralitat a tots els districtes i 4.9.2. Nous atractors urbans. distribuir el Impulsar els nous atractors urbans que generin centralitat a tots els districtes i HU turisme a tota la distribuir el turisme a tota la ciutat ciutat Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 4.10 Impulsar l‟àrea metropolitana, la integració de 4.10.1. Referent internacional en xarxes d'infraestructura. port, aeroport i Convertir les xarxes d‟infraestructures de Barcelona i la seva area metropolitana HU zona franca, i en un referent internacional desenvolupar espais d‟oportunitat Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 62 5. El Pressupost “D‟una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització dels resultats” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 5.1 Gestionar en base a un pressupost 5.1.1. Pressupost Executiu. executiu orientat EEiO Dissenyar i implementar un model de pressupost executiu. a aconseguir els objectius de Ciutat Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 5.2 Garantir la 5.2.1. Planificació i control. capacitat Potenciar i reorientar el procés de pressupostació i de control econòmic i EEiO d‟inversió financer. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 5.3 Millorar 5.3.1. Millorar eficiència dels serveis municipals. l‟eficiència, Elaboració i gestió racional i eficient del pressupost, adequant-lo a les prioritats i TOTES evitar duplicitats eliminant despeses supèrflues. i alliberar 5.3.2. Estructura organitzativa eficient i austera. Implementar una estructura organitzativa que respongui a les necessitats de recursos per REC l'estratègia municipal, orientada al servei al ciutadà i a les empreses sota una altres perspectiva d'eficiència i austeritat. programes 5.3.3. Racionalitzar el conjunt empresarial de l’Ajuntament. prioritaris GM Racionalitzar el conjunt empresarial de l‟Ajuntament. 5.3.4. Cultura financera interna. EEiO Millorar la cultura financera i de gestió de l‟Ajuntament i els seus ens instrumentals. 5.3.5. Simplificació de l'estructura a Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Simplificació de l'estructura i de l'assignació de funcions dels diferents serveis i PSM òrgans, per a obtenir un millor rendiment i eficiència en el seu funcionament. 5.3.6. Diagnòstics compartits per millorar la intervenció a l’espai públic. Incorporar les perspectives dels diferents serveis municipals que permetin disposar PSM de diagnòstics compartits per millorar la intervenció a l'espai públic. 5.3.7. "Smart City" Gestió Eficient. Aconseguir que la “Smart City” estigui efectivament orientada a l‟eficiència EEiO econòmica de l‟Ajuntament. 5.3.8. Gestió del Patrimoni Municipal. Gestionar el Patrimoni Municipal per incrementar la seva eficiència en termes de REC rendibilitat econòmica, amb prevalença del criteri d'utilitat social inherent a tota acció municipal. 5.3.9. Règim especial i simplificació de les ordenances municipals. Actualitzar i millorar el règim especial de Barcelona ( llei 22/1998) i revisió i millora REC de les normes municipals incrementant l'eficiència de l'activitat ordinària Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 63 5. El Pressupost “D‟una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització dels resultats” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 5.4 Promoure 5.4.1. Proximitat, austeritat, proactivitat, autoritat i productivitat. la cultura del Gestionar els recursos i coordinar les accions amb criteris de proximitat, austeritat, TOTES resultat i proactivitat, autoritat i productivitat. d‟austeritat de 5.4.2. Nous instruments de gestió per optimitzar ingressos i despeses. TOTES la despesa Cercar nous instruments de gestió per optimitzar ingressos i despeses Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 64 6. Govern, Directius i Recursos Humans “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 6.1 Garantir la 6.1.1. Transparència en gestió de finances publiques. Posicionar Barcelona EEiO qualitat com a referent europeu en gestió i finances públiques locals. d‟assistència a 6.1.2. Eficiència i transparència en contractació pública i subvencions. la ciutadania Incrementar l‟eficiència i la transparència mitjançant una implementació coordinada REC dels contractes, les compres i les subvencions que es produeixin a l‟Ajuntament. preservant la 6.1.3. Ètica, principi bàsic d'actuació de la GU. Garantir l'ètica com a principi transparència i PSM bàsic d'actuació de la Guàrdia Urbana. ètica en la 6.1.4. Model de governança al conjunt empresarial. Impulsar un model de gestió pública GM governança al conjunt empresarial de l‟Ajuntament. 6.1.5. Referent en sector públic en responsabilitat social corporativa. Fer de l'Ajuntament un referent del sector públic en l‟àmbit de la responsabilitat social REC corporativa. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 6.2 Potenciar 6.2.1. Funció directiva. les capacitats Desenvolupar el contingut de la funció directiva per tal de fomentar el lideratge, la REC del capital integració dels equips i l‟acompliment dels objectius vinculats a la millora del servei humà de al ciutadà i les empreses de la ciutat. 6.2.2. Comunicació Interna. l‟organització, Millorar la comunicació interna com a eina clau per gestionar els canvis i afavorir el REC l‟experiència i la coneixement de la estratègia municipal innovació, i 6.2.3. Carrera professional a GUB i SPEIS. Disposar d'un capital humà motivat i promoure la retenir el talent mitjançant la implantació de plans de carrera professional a la motivació i el PSM Guàrdia Urbana (GUB) i al Servei de Prevenció, Extinció d‟incendis i Salvament compromís (SPEIS). Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 6.3 Garantir la 6.3.1. Organització orientada al servei. productivitat i Impulsar la simplificació i la transparència organitzativa, així com l‟orientació al l'alineament en servei en l‟organització, mitjançant l‟agrupació de funcions i l‟establiment d‟un nou REC tots els nivells sistema d‟ordenació dels llocs de treball; potenciar la carrera administrativa amb avaluació de ĺ acompliment com a eina de gestió i motivació del personal de l‟organització 6.3.2. Millora de la gestió i la cultura del grup empresarial. Promoure en el conjunt d‟empreses municipals l‟aplicació de bones pràctiques de GM millora de la gestió i la cultura de pertinença al projecte de ciutat impulsat des de l‟Ajuntament Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 65 7. El Coneixement, la Tecnologia, la Innovació i la Col·laboració “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 7.1.1. Relacions Generalitat – Ajuntament. 7.1 Proactivitat TOTES Establir un model eficient de relacions amb la Generalitat. en la interacció 7.1.2. Coordinació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. amb altres Realitzar actuacions proactives amb l‟Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a TOTES administracions millorar els serveis. per garantir els 7.1.3. Coordinació amb altres administracions. millors resultats Realitzar actuacions proactives amb l‟ Administració General de l‟Estat, Diputació TOTES de Barcelona i altres administracions per a millorar els serveis. Objectiu de Gerència Objectiu Estratègic ciutat responsable 7.2 Millorar les 7.2.1. Excel·lència en els serveis TIC. HU TIC per a Garantir l‟excel·lència en els serveis TIC a l'Ajuntament de Barcelona aconseguir una 7.2.2. TIC: eines per a la millora dels serveis. administració Impulsar les TIC com a eina per tal que la organització pugui complir els objectius REC de servei al ciutadà i les empreses d´una forma àgil i eficient, millorant processos i més propera i canals i potenciant l‟Administració Electrònica. eficaç 7.2.3. Sistemes d’informació econòmica per a la presa decisions. Disposar de EEiO sistemes d‟informació útils per a la presa de decisions. 7.2.4. Informació i transparència en el pressupost. Disposar de sistemes d‟informació pressupostària accessibles i adaptats als EEiO diferents públics Codi de les Gerències: PSM (Prevenció, Seguretat i Mobilitat); EEiO (Economia, Empresa i Ocupació); HU (Hàbitat urbà); QV (Qualitat de vida, Igualtat i Esports); CU (Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació); REC (Recursos); GM (Gerència Municipal). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 66 8.3. Programa Municipal d’Actuacions: dels objectius a les actuacions Un cop definides les prioritats expressades en els objectius de ciutat i en els objectius estratègics, l‟execució de l‟estratègia passa per establir objectius més tangibles, objectius funcionals, i actuacions concretes. Si els objectius de ciutat i els objectius estratègics tenen un horitzó temporal de mitjà termini, normalment de mandat, els objectius funcionals i les actuacions corresponents acostumen a tenir un abast anual. En el marc de l‟elaboració del pressupost anual s‟acabaran de concretar, de prioritzar i es dotaran dels recursos necessaris. És en aquest sentit que es parla de “pressupost executiu” com aquell pressupost que segueix a l‟estratègia, és a dir, que per prioritzar i decidir quins recursos es destinen en un any en concret es pren com a referència bàsica els objectius que es volen assolir i els resultats que es pretenen aconseguir. A continuació es presenta el detall dels objectius funcionals i les actuacions que s‟han seleccionat com a més prioritàries per a cada objectiu estratègic. Tot i que cada objectiu estratègic està sota la responsabilitat d‟una gerència sectorial, a la pràctica es donen força situacions de transversalitat i de projectes que són compartits per més d‟una gerència, malgrat que sempre n‟hi ha una que lidera el projecte. D‟altra banda, els desplegament dels objectius també es concreta en l‟elaboració i desenvolupament de plans sectorials i de plans transversals (com per exemple el Pla d‟Inclusió Social que conté a la vegada diversos plans: gent gran, infància, adolescència i joventut, famílies, etc.; o bé Barcelona Creixement, amb el desplegament de les 30 mesures assignades als diferents objectius estratègics). Finalment, cal fer referència als Plans d‟Actuació de Districte. Des dels districtes també es concretaran els objectius estratègics en objectius funcionals i actuacions i es contribuirà així a l‟assoliment dels objectius de ciutat. Això, juntament amb el detall de les actuacions dels sectors territorialitzades, en especial les d‟inversió, conformaran els Plans d‟Actuació del Districte. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 67 1. Persones i Famílies “La ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida“ Objectiu de Ciutat 1.1 Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis Assegurar uns serveis, en especial els socials, de qualitat i de plena satisfacció per al ciutadà. Promoure un accés just als serveis d'acord a les necessitats específiques dels destinataris. Objectiu estratègic 1.1.1: Atenció socioeducativa de la infància i adolescència en risc social Ampliar la resposta en la prestació dels serveis que formin part de la xarxa d’utilització pública de la ciutat i en els programes de prevenció de l’atenció socioeducativa de la infància i l’adolescència en situació de risc social, en col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Augmentar la Xarxa de Centres Oberts a la ciutat amb la incorporació de nous centres - Projectar la distribució territorial dels diferents equipaments infantils - Millorar l'atenció socioeducativa dels infants, adolescents i joves en el medi obert per prevenir situacions d'exclusió social. o Disseny i execució de projectes dels educadors del programa "A partir del carrer" o Consolidar i enfortir els serveis d‟atenció a la infància i adolescència (SEAIA) com a mecanisme d‟atenció social i educativa amb infants en risc greu o desemparament - Pal·liar la vulnerabilitat i risc social (integració, protecció de la violència, resiliència) - Adequar el circuit d'atenció a la infància i adolescència als requeriments de la Llei de la Infància de Catalunya - Utilitzar l‟esport com a eina integradora, contribuint a evitar el risc d´exclusió social. (Programa: “Convivim esportivament”), - Coordinar les actuacions del programa Proinfancia de la Fundació La Caixa i els recursos municipals Objectiu estratègic 1.1.2: Implementació de la Llei de Dependència Posar en marxa actuacions per complir els terminis en l’ elaboració dels Plans Individuals d’Atenció. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Avançar en el desplegament de la Llei de l‟Autonomia Personal i d‟Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD) - Millorar el termini de l‟elaboració els Plans Individuals d‟Atenció (PIA) en els terminis establerts - Millorar l'actual model de gestió i d'atenció a la dependència per tal de poder donar una resposta adient i d'adequar-lo a la sostenibilitat del sistema. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 68 Objectiu estratègic 1.1.3: Atenció a les persones grans dependents i/o risc d’exclusió Ampliar i millorar l’atenció a les persones grans dependents i/o en risc d’exclusió sota criteris d’equilibri territorial, adequant els models d’atenció a les diferents necessitats vitals de les persones ateses, avançant en la qualitat dels serveis que es presten i promovent la participació dels beneficiaris i dels seus familiars en el disseny i millora dels serveis. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar un pla d‟actuació i sensibilització que garanteix la prevenció, detecció i una atenció eficaç i coordinada entre els diferents agents i institucions, davant les situacions de maltractaments d‟abús i de risc sever de la gent gran. - Promoure la participació de les persones ateses i dels seus familiars. - Ampliar el nombre d‟habitatges amb serveis en funcionament tot promovent la vinculació territorial de les persones grans. - Enfortir els recursos de suport a les famílies cuidadores potenciant el treball en xarxa entre entitats, serveis sanitaris i serveis socials, i millorar i ampliar els programes de formació i suport. - Coordinar amb la xarxa sanitària, i especialment la de salut mental, els instruments de gestió de les necessitats socials d'aquest sector de població. - Millorar la cobertura de les necessitats bàsiques de la gent gran en situació d'alt grau de vulnerabilitat (solitud, aïllament i sobreenvelliment) - Dissenyar i executar projectes en xarxa per detectar situacions de vulnerabilitat en gent gran. o Creació de xarxes amb participació de professionals, usuaris i entitats del sector que permetin millorar la detecció de situacions de vulnerabilitat. - Dissenyar i executar projectes grupals per donar suport a persones cuidadores de gent gran dependent. - Ampliar l‟acolliment residencial de la gent gran en situació d‟urgència social Objectiu estratègic 1.1.4: Accessibilitat i qualitat dels serveis socials bàsics Millorar l’accessibilitat i qualitat dels serveis socials bàsics, facilitant la cita concertada per telèfon o Internet, a partir del desenvolupament i avaluació del Model de Serveis Socials Bàsics, millorant el temps d’atenció i el grau de satisfacció de les persones ateses. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Millorar els serveis de Teleassistència i d‟Atenció Domiciliària - Garantir els serveis d„atenció domiciliària per a les persones dependents, donant cobertura del SAD a totes les persones amb dret reconegut. - Estudiar un acord de col·laboració amb l‟Entitat Metropolitana per donar cobertura a l‟atenció psicosocial d‟emergències fora del municipi de Barcelona - Reduir significativament, amb l‟objectiu de suprimir-les, les llistes d‟espera dels Centres de Serveis Socials Bàsics. - Racionalitzar i simplificar la gestió i procediment del tràmit d'ajuts a famílies per reduir el temps de concessió dels ajuts. - Activar i potenciar la utilització dels serveis del Tercer Sector i altres ens públics per a la inserció social dels sectors més vulnerables de la població. - Dissenyar un pla d'intervenció, des de l'àmbit organitzatiu i de desenvolupament professional, que millori els processos i recursos dels professionals per tal de poder donar resposta a les especificitats que genera el context actual. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 69 Objectiu estratègic 1.1.5: Autonomia i independència de les persones amb discapacitat Fomentar i facilitar la prestació de serveis i donar suport als àmbits municipals per tal de que les persones amb discapacitat puguin viure a la ciutat de la manera més autònoma i independent possible. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Reubicar el Servei d‟atenció precoç de Ciutat Vella - Redefinir i gestionar els serveis especialitzats: Equip interdisciplinar per a la petita infància, Equip d‟assessorament laboral, Servei d‟atenció al públic i Serveis residencials de l‟Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, adequant-los a la realitat actual. - Treballar per a la consolidació del Servei Municipal d‟Assistent Personal com a servei dins la cartera de serveis socials bàsics de l‟Ajuntament. o Col·laboració en la recerca de fons de finançament i assessorament en els casos que es consideri necessari. o Reconversió de la llar residència Vila Olímpica o Integració dels projectes de vida independent de l'Institut Municipal de persones amb Discapacitat en el Servei Municipal d'Assistent Personal - Fer el seguiment del desenvolupament del pla d‟equipaments de serveis socials especialitzats per a persones amb discapacitat de la ciutat. - Impulsar i fomentar el transport ordinari adaptat amb la complementarietat i redefinició del transport especial. - Adequar la normativa del Servei de transport especial al desenvolupament de la legislació vigent, definint el nivell d‟obligatorietat en la prestació del Servei. - Treballar amb les associacions i entitats projectes singulars que permetin desenvolupar habilitats terapèutiques i rehabilitadores: Horts urbans, animals de companyia, activitat aquàtica, Espai de Mar i projectes de lleure. - Desenvolupar i implementar nous sistemes d‟informació pels serveis d‟atenció precoç i pels serveis residencials - Promoure la correcta atenció de les persones amb discapacitat als professionals dels diversos sectors municipals - L´esport per a tothom, sense cap tipus de discapacitat Objectiu estratègic 1.1.6: Envelliment Actiu Fomentar l’envelliment actiu i la participació de la gent gran, promovent el seu caràcter intergeneracional, el voluntariat, l’accés a les noves tecnologies i el treball en xarxa com a mitjà de prevenció i promoció de l’autonomia personal. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Implementar durant aquest mandat el Pla Municipal de Gent Gran - Incrementar l‟aplicació del Pla de millora dels casals i espais de gent gran en els districtes, tot promovent la seva implicació al barri. - Adequar el títol de la Targeta Rosa a les necessitats actuals de mobilitat de les persones grans, tenint en compte la diversitat d‟operadors públics de la xarxa de transport, i convertir la Targeta Rosa com un instrument real facilitador de processos d‟envelliment actiu, a partir del gaudi dels descomptes i avantatges associats als titulars de la Targeta Rosa. - Promoure la participació de la gent gran en qualitat de promotors, organitzadors i dinamitzadors de les activitats dels casals garantint que totes les actuacions responguin als seus interessos i necessitats, i fent dels casals l‟espai per facilitar l‟intercanvi d‟experiències, la prevenció de la solitud i l‟aïllament i l‟arrelament social de les persones grans. o Increment i potenciació dels punts d‟informació dels casals, per garantir a les persones grans el ple coneixement dels seus drets, els serveis i les eines per promoure la seva Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 70 autonomia i participació. o Potenciació dels programes de voluntariat i de relació entre generacions. - Promoure la participació activa al conjunt de la gent gran de la ciutat, així com la seva formació i el voluntariat - Adhesió de la ciutat de Barcelona a la celebració de l‟any europeu de l‟envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions - L´esport als espais urbans i naturals de la ciutat”, també per millorar la qualitat d´un envelliment actiu de la persona Objectiu estratègic 1.1.7: Escoles bressols de qualitat Potenciar les escoles bressol de qualitat per tal d’augmentar l'oferta pública de places. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Incrementar el nombre de places d‟escola bressol reduint la desigualtat actual de l‟oferta per districtes i barris o Noves escoles bressol o Redefinició de les àrees de proximitat (matriculació i mapa escolar) o Accions per incrementar la ràtio per grups d‟edat - Assegurar la consolidació i sostenibilitat del conjunt de la xarxa pública d‟escoles bressol de l‟Ajuntament o Revisió del model de gestió de les escoles bressol: gestió directa i gestió indirecta - Vetllar per l‟atenció als infants amb necessitats educatives especials. - Potenciar la informació a través de les noves tecnologies. o Matriculació telemàtica - Garantir que les escoles bressol acolliran alumnes en pràctiques d‟educació infantil d‟estudis superiors. Objectiu estratègic 1.1.8: Qualitat, equitat i accessibilitat dels serveis d’HU Garantir la qualitat,equitat i accessibilitat dels serveis d’hàbitat urbà Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Creació i implantació de sistemes de tramitació que permetin la simplificació de processos. o Millora i simplificació dels serveis de les xarxes d'oficines d'habitatge o Impuls del Open Data Objectiu estratègic 1.1.9: Estandardització i distribució territorial equitativa dels serveis de seguretat Estandardització i distribució territorial equitativa dels serveis de seguretat que presten les unitats territorials. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Adequar els efectius en les diferents unitats de la Guàrdia Urbana. o Definir els recursos mínims per oferir un servei homogeni a tot el territori. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 71 Objectiu estratègic 1.1.10: Finestreta Única en matèria de seguretat Millorar l'accessibilitat de la ciutadania als serveis bàsics de seguretat mitjançant la implantació d'un sistema de finestreta única. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Garantir un accés efectiu i ràpid als serveis policials en les denuncies de naturalesa no urgent. o Finestreta única o Increment del nombre de punts de recepció de denúncies. o Augment del nombre d'hores d'atenció al ciutadà. Objectiu estratègic 1.1.11: Compromisos de Serveis, de prevenció, seguretat i mobilitat Millorar els compromisos de servei en matèria de prevenció, seguretat i mobilitat. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Revisar la Carta de Serveis de la Guàrdia Urbana de Barcelona. - Revisar la Carta de Serveis de Bombers de Barcelona. Objectiu estratègic 1.1.12: Atenció, simplificació i canals de comunicació per ciutadans i empreses Impulsar l’atenció als ciutadans i les empreses en relació als serveis municipals, simplificant i reduint procediments i millorant els canals de comunicació Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Elaborar i implementar un Pla de millora de l‟atenció i dels serveis als ciutadans i a les empreses o Serveis a les persones i les empreses (millora dels existents i generació de nous) o Disminució del nombre de procediments i escurçament del temps en les solucions o Integració de tots els canals d‟atenció (Web, telèfon, xarxes socials, presencial) potenciant els canals que siguin d‟una utilització més senzilla i extensa o Creació de la Web d‟atenció a la empresa amb atenció als processos de negoci que l‟ajuntament pot afavorir - Nova OAC a Sant Andreu - Disposar d‟un sistema de seguiment de la relació amb el ciutadà i les empreses per aconseguir-ne un major coneixement, millorar la comunicació, satisfer les seves necessitats i respondre amb major efectivitat (CRM) Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 72 Objectiu estratègic 1.1.13: Consum de qualitat Excel·lir en la defensa dels drets i la seguretat dels consumidors Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Enfortir el sistema arbitral de consum o Fomentar, a través de l‟OMIC i la Junta Arbitral de Consum, l‟adhesió de comerços i empreses al sistema arbitral de consum o Informatitzar la Junta Arbitral de Consum - Ampliar l‟abast i excel·lència de la informació al consumidor o Millorar l‟índex de resolució de consultes i reclamacions en primera instància a l‟OMIC. o Informatitzar l‟OMIC i actualització constant de l‟OMIC virtual, per tal d‟afavorir i simplificar l‟accés al major nombre de consumidors. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 73 Objectiu de Ciutat 1.2 Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència Vetllar especialment per el benestar dels col·lectius més vulnerables: infants, adolescents, sense sostre, persones en situació de dependència Objectiu estratègic 1.2.1: Pla Municipal per una Barcelona Inclusiva Elaborar, aprovar i implementar durant aquest mandat un pla municipal per a una Barcelona inclusiva. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Establir un marc general de les polítiques d'inclusió de l'Ajuntament i inspirar els criteris per altres plans sectorials. - Avaluar les fites de les polítiques d'inclusió Objectiu estratègic 1.2.2: Resposta a la manca d’habitatge social i desnonaments Elaborar, aprovar i implementar durant aquest mandat un acord ampli per a donar resposta a la manca d’habitatge social i a la problemàtica dels desnonaments. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Incrementar el nombre d'habitatges que es destinaran prioritàriament a cobrir les emergències socials - Dedicar fons amb la finalitat d‟evitar els desnonaments per manca de pagament, iniciats pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona - Garantir la realització dels informes d'emergències socials en un termini de 15 dies - Incrementar la qualitat de la resposta del CUESB a les situacions d‟urgència i emergència a la ciutat - Ampliar l‟oferta d‟equipaments per a persones i famílies desnonades o en risc de desnonament tot posant en marxa un espai d‟allotjament temporal familiar - Disposar de més places d‟acollida per dones víctimes de violència. - Col·laborar amb organismes oficials - Mediar amb entitats bancàries - Treballar conjuntament amb els professionals que poden col·laborar a disminuir l‟impacte de la crisi en les persones que més el pateixen: Acord amb l‟Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 74 Objectiu estratègic 1.2.3: Cobertura de les necessitats bàsiques i accés a l’habitatge social dels col·lectius en situació de vulnerabilitat Millorar la cobertura de les necessitats bàsiques i d’accés a l'habitatge social dels col·lectius en situació de major vulnerabilitat. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Ajustar el nombre de places de menjador social existents a les necessitats d‟alimentació que es detectin. - Ampliar la dotació d‟habitatges d‟inclusió, tot ampliant l‟accés a aquest servei de les persones vulnerables ateses pels serveis socials bàsics del territori. o Nous habitatges d'inclusió Municipals, substituint, a més, habitatges de gestió aliena per habitatge de propietat municipal, per optimitzar la gestió. o Adjudicació d‟ habitatges d'inclusió de titularitat pública a entitats de la Xarxa, aprofitant la col·laboració amb la XAHIB (Xarxa d‟habitatges de Inclusió de Barcelona) - Vetllar per l‟accés de les persones vulnerables econòmicament i social a habitatge social dotacional en coordinació amb el Consorci de l'Habitatge de Barcelona. - Dotar a la ciutat d'un espai d'allotjament familiar, per famílies vulnerables en situació d'urgència social. - Nova seu del Centre d‟Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) Objectiu estratègic 1.2.4: Atenció a les persones sense sostre Desenvolupar el programa d’atenció a persones sense sostre, assegurant la cobertura de les necessitats bàsiques i d'atenció del col·lectiu, tot ampliant la dotació dels serveis i equipaments disponibles. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Posar en marxa nous equipament residencials per a persones sense sostre incloent una atenció especial a les persones grans sense sostre - Elaborar un Pla d‟Actuació Preventiva per evitar que les persones es quedin sense llar, de manera coordinada amb els serveis socials bàsics de territori. - Consolidar els acords de col·laboració existents entre el programa sense sostre i salut mental, així com ampliar els acords amb salut pel que fa l‟atenció de malalties orgàniques i cròniques. o Ampliació de la dotació de l'equip de salut mental per a persones sense sostre als serveis i recursos d'entitats de la Xarxa d'atenció a persones sense sostre fent especial atenció a les persones grans. - Ampliar i consolidar els acords de col·laboració amb el Patronat Municipal de l'Habitatge (accés dels més vulnerables), Consorci d'Educació (accés dels col·lectius més marginals) i Guàrdia urbana (ampliació de taules de coordinació tècnica). Objectiu estratègic 1.2.5:Transferència de serveis socials d’atenció especialitzada Completar el procés de transferència de serveis socials d’atenció especialitzada al Consorci de Serveis Socials (CSS) de Barcelona per tal de millorar-ne la qualitat Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Desplegar organitzativament el model d‟atenció a la infància i adolescència en risc, i de suport a les famílies. Articulació dels actuals equips d‟Atenció a la Infància i adolescència en 4 zones amb equips de valoració i de tractament. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 75 Objectiu de Ciutat 1.3 Impulsar accions que afavoreixin la promoció i la protecció de la família i la infància Fomentar mesures de promoció, prevenció i atenció de la família i la infància, i afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Objectiu estratègic 1.3.1: Política integral a favor de la família i de la infància Realitzar una política integral a favor de la família i la infància que reconegui la importància de la família atenent adequadament les seves necessitats. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Elaborar i implementar durant aquest mandat el Pla Municipal de Família - Elaborar i implementar durant aquest mandat el Pla Municipal d'Infància - Implementar el projecte d‟atenció a famílies amb infants a càrrec de 0 a 6 anys, en situació de pobresa i/o risc d‟exclusió social, conjuntament amb Càritas Diocesana de Barcelona en dos districtes: Ciutat Vella i Nou Barris. - Consolidar i enfortir el servei de famílies col·laboradores - Analitzar els estàndards de qualitat de cadascun dels casals i de les ludoteques municipals i de l‟estat d‟acompliment sobre el model aprovat i posta en marxa de les millores possibles per aconseguir els estàndards previstos - Promoure la utilització d‟eines de resolució de conflictes en el sí de la família - Incrementar la capacitat de resiliència en el sí de la família - Fomentar la participació intra-familiar - Fomentar l‟auto-organització de les famílies - Promoure espais per a la família en els territoris - Sensibilitzar a la comunitat vers l‟educació dels infants - Encoratjar als pares i mares per tal de fomentar el gaudi de l‟exercici d‟educar - Promoure la solidaritat i l‟increment del valor i riquesa en les relacions intrageneracionals - Valorar l‟infant com a ciutadà actiu - Fomentar relacions familiars de qualitat de l‟infant (benestar, parentalitat positiva, resolució de conflictes, relació intergeneracional de qualitat) - Fomentar estils de vida de benestar (educatiu, emocional, xarxes socials i noves tecnologies) Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 76 Objectiu estratègic 1.3.2: Conciliació de la vida laboral, familiar i personal Fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal per tal que els barcelonins i les barcelonines puguin gestionar més fàcilment el seu temps Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar un pacte de ciutat per la millor gestió del temps a Barcelona que incorpori els operadors econòmics i socials i visibilitzi les actuacions que es fan des de l‟ajuntament que contribueixen a millorar el temps de les persones. o Elaboració d‟un pla integrador del temps de la ciutat que parteixi d‟una visió global del temps i vagi més enllà de l‟estricta visió laboral. o Anàlisi dels horaris d‟equipaments públics i propostes d‟intervenció. - Concretar les polítiques de temps en actuacions als barris que millorin la vida quotidiana de les famílies ajudant a la integració i conciliació de la vida familiar, personal, laboral i social. o Impuls i realització de projectes pilot que s'aniran estenent a la ciutat, en col·laboració amb l‟Institut Municipal de persones amb Discapacitat (IMD) i altres departaments competents, que recolzin les famílies que tenen cura d'infants amb discapacitat, oferint temps a aquestes. o Impuls i realització de projectes pilot que s'aniran estenent a la ciutat, en col·laboració amb Serveis Socials i Centres de Salut i altres departaments, que recolzin les famílies que tenen cura de persones amb dependència, oferint temps personal. o Impuls i realització de projectes pilot, en col·laboració amb IMDB i altres departaments oferint temps personala les famílies que tenen cura de joves i adults amb discapacitat i col·laborar en la gestió autònoma del temps personal en un entorn inclusiu per als joves i adults amb discapacitat. o Inici de projectes pilot amb Mercats i Xarxes Comercials de proximitat per implementar un procés de col·laboració Temps i Qualitat de Vida amb comerç de proximitat. o Potenciar els bancs del temps als barris com una eina per incrementar les relacions als barris i millorar la qualitat de vida des de la solidaritat. - Programar accions de sensibilització i formació empresarial en temes de conciliació laboral i familiar a través de la Xarxa d‟empreses: o Avançar en l‟establiment d‟eines objectives (indicadors) que ajudin a les empreses a sistematitzar i valorar l‟impacte de les mesures de conciliació implementades. o Reconeixement públic a les empreses amb l‟establiment del premi Barcelona a l‟empresa Innovadora en Conciliació i Usos del Temps. - Accions formatives, campanyes i treball amb xarxes per fomentar la coresponsabilitat en l‟àmbit personal, familiar i professional i l‟intercanvi de coneixement entre ciutats. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 77 Objectiu de Ciutat 1.4 Fer de l’educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit L’educació i la cultura són elements bàsics per al desenvolupament de les ciutats, per a la cohesió social, per enfortir-ne la identitat, el seu creixement social i econòmic, i també com aposta de futur. Objectiu estratègic 1.4.1: Patrimoni cultural generador de coneixement Posar en valor el patrimoni cultural de la ciutat com a generador de coneixement i posar-lo a l'abast del conjunt dels ciutadans i ciutadanes. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Convertir el Disseny Hub Barcelona en un espai dinàmic obert a l‟activitat relacionada amb el disseny i amb un sistema de gestió de partenariat públic-privat. - Protegir, estudiar i difondre el patrimoni cultural de la ciutat. o Impuls dels treballs del catàleg del patrimoni i del Consell d‟escultures o Recuperació dels vestigis de la Barcelona jueva amb l‟activitat del Call. o Posar en valor la Barcelona romana a través del Pla Barcino. - Obrir el Born com a centre patrimonial d‟interpretació dels fets de 1714 a través del jaciment arqueològic, i com a centre cultural en el marc de l‟antic mercat de Fontserè . - Posar en valor les col·leccions privades d‟interès de la ciutat - Definir el projecte de Museu de les Cultures del Món com a evolució del Museu Etnològic. - Redefinir i potenciar els usos del Castell de Montjuïc com a centre d‟interpretació de la muntanya de Montjuïc, com a espai de documentació i exposicions del Memorial Democràtic, i com a centre que ha d‟explicar la història d‟aquest castell en relació a la nostra ciutat. - Dotar de nous usos i recuperar espais i equipaments emblemàtics per a la ciutat Objectiu estratègic 1.4.2: Cultura popular i tradicional, element educatiu i de cohesió Promoure les manifestacions de cultura popular i tradicional de Catalunya, com a element educatiu i també de cohesió social. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Promoure les entitats dedicades a la cultura popular i tradicional catalana, tant a casa nostra com a l‟exterior, així com a través del suport a la vida associativa i a les activitats de dinamització que fan aquestes entitats. - Potenciar el treball en xarxa dels equipaments de la ciutat que promouen la cultura popular i tradicional. Cases de Festa - Promoure la recuperació del patrimoni etnològic impulsant l‟estudi i la documentació i desenvolupant el protocol festiu de la ciutat. - Potenciar programes formatius en cultura popular. - Fomentar la creació i divulgació d‟espectacles d‟arrel tradicional: Festa Catalana - Reconèixer institucionalment la cultura popular que s'està fent a la nostra ciutat. o Nova categoria de premi de cultura popular en els Premis Ciutat de Barcelona Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 78 Objectiu estratègic 1.4.3: Èxit escolar Apostar per l’increment de l’èxit escolar per tal de millorar la qualificació acadèmica i professional dels joves i la continuïtat dels estudis postobligatoris. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar programes de millora dels resultats escolars. o Pla de millora de l‟escolarització i tractament de l‟absentisme a la ciutat o Suport a l‟orientació professional o Programa Èxit o Suport Educatiu Personalitzat (SEP) o Pla Experimental de llengües Estrangeres (PELE) o Programa d‟Impuls de la lectura - Promoure accions de suport al reforç de l‟aprenentatge de la lectura a Primària, amb el suport de les famílies i del voluntariat: projecte Lola Anglada. - Impulsar projectes educatius compartits escola-entitats-món universitari. - Desenvolupar programes d‟orientació acadèmica i professional. - Impulsar la creació de cases d‟oficis per a l‟aprenentatge professional i el foment de l‟emprenedoria (oficis del Modernisme), buscant el partenariat públic-privat i en coordinació amb la xarxa de centres de FP. - Desenvolupar programes de suport educatiu a les famílies. - Potenciar les biblioteques escolars com una eina fonamental per al foment de la lectura, a partir del la Biblioteca Artur Martorell. Objectiu estratègic 1.4.4: Incrementar la qualitat del sistema escolar Incrementar la qualitat del sistema escolar de la ciutat per tal de fer de Barcelona un pol d'excel·lència en l'aprenentatge i en l'educació en valors. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Redefinir les àrees de proximitat i el mapa escolar per tal d‟avançar en la garantia del dret dels pares d‟elegir l‟educació que volen per als seus fills. o Adequar l‟oferta a les necessitats d‟escolarització tot aplicant principis d‟eficiència en la utilització dels recursos públics. o Millorar els itineraris de continuïtat entre primària i secundària. o Completar la implementació del mapa de centres de Formació de persones adultes de Barcelona, avançant en la transformació de les aules d‟adults en centres. o Aproximar-nos al màxim al criteri de distribució que marca la Llei d‟Educació de Catalunya (LEC) i que contempla com a sostre del percentatge d‟alumnat estranger en un centre el mateix percentatge de població estrangera del seu territori. o Ordenar l‟oferta d‟ensenyaments artístics de la ciutat d‟acord amb la nova normativa LeyOrganica de Educación (LOE). - Promoure la millora de resultats a través de la potenciació de la tasca directiva i de la major autonomia dels centres educatius. o Pla de formació específic per a les direccions dels centres - Organitzar un sistema regular d‟informació i interlocució amb els Districtes municipals en relació amb les actuacions derivades de les competències pròpies del Consorci d‟Educació - Desplegar el pla per a l‟escola inclusiva. - Revisar el sistema d‟ajuts de menjador i per a les activitats extraescolars. - Contribuir a garantir els serveis de manteniment i neteja necessaris per a una bona qualitat dels equipaments educatius. - Reposició i millora de centres educatius - Construcció del CEIP Mediterrània Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 79 Objectiu estratègic 1.4.5: Presència d’adolescents i joves en esdeveniments culturals i de lleure Incrementar la presència adolescent i jove en els esdeveniments culturals i de lleure de la ciutat mitjançant el lleure alternatiu. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Condicionament dels espais joves de cada districte per tal que els joves puguin gaudir o realitzar activitats musicals i teatrals amb tota garantia. - Consolidació de l‟aposta municipal cap a l‟associacionisme donant un accent especial al relatiu a l‟adolescència. - Impulsar la creativitat dels joves i les joves de Barcelona. - Implementar durant aquest mandat un pla municipal d‟adolescència i joventut - Incrementar les places de biblioteques permanents nocturnes i del servei de les sales puntuals. - Adequar i crear instal·lacions especialitzades per la pràctica de l‟skate, patins i bici-trial de forma consensuada entre els joves que ho practiquen. - Incrementar la presència adolescent i jove en els esdeveniments culturals i de lleure de la ciutat mitjançant el lleure alternatiu Objectiu estratègic 1.4.6.: Català, llengua pròpia i identitat cultural Fomentar el català com a llengua pròpia de la ciutat i expressió última de la seva identitat cultural. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar el paper del Centre de Normalització Lingüística per tal que esdevingui l‟ens que promou el coneixement i l‟ús de la llengua catalana. - Promoure l‟extensió en el territori dels actuals Espais de Llengua i Cultura per tal que esdevinguin centres dinamitzadors de l‟aprenentatge del català, amb la col·laboració d‟altres equipaments, en especial als centres cívics. - Impulsar l‟aplicació íntegra del Reglament d‟Ús del Català a l‟Ajuntament de Barcelona. - Donar suport a l‟actual sistema d‟immersió lingüística dels centres educatius. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 80 Objectiu estratègic 1.4.7.: Xarxa d’equipaments culturals de proximitat Construir una xarxa d’equipaments culturals de proximitat orientada a la formació, la creació, la producció i la difusió Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Desplegar la xarxa i millorar els serveis de les Biblioteques de Barcelona o Inauguració biblioteques en fase d‟obra o Millorar els equipaments de la xarxa de biblioteques: manteniment i estalvi energètic o Fer el seguiment del projecte i obres de la Biblioteca Provincial de l‟Estat. Anàlisi del marc de gestió o Garantir l‟accessibilitat i la qualitat en els serveis de la biblioteca pública: estudi dels horaris de les biblioteques i propostes de futur, increment i millora dels fons, impuls del programa de lectura i préstec a domicili – amb programes de voluntariat-, estudi de l‟accés a les col·leccions i formats digitals des de les biblioteques - Impulsar la definició dels usos i els programes dels centres cívics en relació a la xarxa d'equipaments de la ciutat - Definir el model del programa d'ensenyaments artístics reglats i no reglats a la ciutat, i del seu paper en la xarxa d‟equipaments culturals de la ciutat - Programes que connectin els equipaments i els recursos culturals del territori o Suport a la reforma espais ateneus i espais culturals d'interès dels barris, Programes conjunts Objectiu estratègic 1.4.8.: Estratègies compartides per afavorir l’accés a la cultura Proposar estratègies compartides entre equipaments i entitats culturals de la ciutat per afavorir l’accés a la cultura Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Establir un programa de descomptes i de preus per fidelitzar i ampliar el públic de la cultura o Convertir el carnet de les biblioteques en el carnet cultural de la ciutat - Potenciar iniciatives encaminades a facilitar l‟accés a la cultura a nous públics o Iniciatives conjuntes entre els diferents equipaments culturals de l‟eix Paral·lel- Montjuïc: Nit de Montjuïc,. o Programació d‟una oferta cultural de ciutat continuada durant l‟any, oberta a les diferents disciplines artístiques. (Dansalona a l‟estiu i Nadal amb activitats culturals). - Promoure la millora dels espais, serveis i activitats des de la perspectiva de l‟accessibilitat (accessibilitat física i i comunicativa). - Impulsar nous sistemes en línia com a suports per millorar els canals de comunicació amb els ciutadans i arribar a més públics o Reforç en línia com a suports de comunicació per tal d'ampliar el nostre perfil de públics. o Treballar amb els canals de difusió de les entitats de l‟àmbit de la interculturalitat o Construcció de xarxes i aplicacions mòbils que facilitin la comunicació de la programació cultural de la ciutat als diferents públics. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 81 Objectiu de Ciutat 1.5 Barcelona salut: promoure una ciutat saludable Fomentar i promoure els hàbits de vida saludable, la promoció i la prevenció de la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, garantir la protecció de la salut pública i fer que la salut estigui present de forma transversal a totes les polítiques de la ciutat Objectiu estratègic 1.5.1: Salut de les persones. Fomentar i vetllar per la salut de les persones. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Aprofundir en el coneixement de la Salut de la nostra ciutat o Nou enfocament de l‟informe de Salut. o Realització de l‟Enquesta de salut de Barcelona o Elaboració d‟informes sobre l‟estat de salut als districtes o Impulsar estudis monogràfics sobre malalties prevalents o Explotació de les dades pel què fa a la gent gran - Fomentar la participació donant veu a la ciutadania o Reforçament de la participació social als Consells de Salut o Suport entitats que formes part de les xarxes de famílies cuidadores de l‟acord ciutadà per a una Barcelona inclusiva i d‟altres xarxes relacionades que es puguin crear o Participació en l‟elaboració i implementació dels plans comunitaris de barris amb la col·laboració de les entitats relacionades amb salut - Influir en la planificació dels serveis de Salut de Barcelona o Participació en la governança o Elaboració i seguiment del Pla de Salut de Barcelona i seguiment de l‟estat del conveni per a la millora de la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona 2008-2015 - Elaboració i seguiment del Pla de Salut Comunitària i Promoció de la Salut de Barcelona ­ Reducció i prevenció dels problemes derivats del consum d‟alcohol i drogues. Finalització desplegament del pla de Drogues 2008-2012. Elaboració nou Pla de Drogues 2013-2016. - Fer entenedora la informació que arriba a la ciutadania. Concepte de “Health Literacy” o Campanya de difusió d‟hàbits saludables o Jornades Ciutats Saludables o Premi Barcelona Ciutat Saludable o Difusió situació actual equipaments, serveis i programes a través del consells de salut dels districtes i altres òrgans de participació o Col·laborar en la informació i sensibilització de malalties prevalents (Ictus, càncer, SIDA, diabetis,...) Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 82 Objectiu estratègic 1.5.2: Autoritat sanitària. Garantir la protecció de la salut pública reforçant les accions d’autoritat sanitària a la ciutat Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar la millora de la vigilància i el control de riscos ambientals, alimentaris i epidemiològics o Mantenimentd‟un abordatge eficient de les plagues urbanes. o Consolidació del control dels riscos per mitjà de les actuacions de vigilància sistemàtica. Objectiu estratègic 1.5.3: Mirada transversal. Incorporar la dimensió de la Salut a les polítiques publiques amb una mirada transversal. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Salut i Educació: continuar amb el programa Salut i Escola o Programes de prevenció de conductes addictives o Programes de promoció d‟hàbits saludables: alimentació, activitat física, afectivitat i sexualitat. - Salut i Justícia o Millorar l‟abordatge de l‟addicció a les drogues en persones sotmeses a mesures penals - Salut i Atenció Social o Abordatge conjunt de les intervencions respecte a persones i col·lectius amb necessitats: abordatge integral de l‟envelliment actiu i saludable amb quatre experiències pilot. o Col·laboració amb la Direcció de Dones per millorar l‟ abordatge de la salut entre els col·lectius més vulnerables(treballadores sexuals, víctimes violència masclista, vídues, mares monoparentals,..) o Abordatge de la salut integral de la gent gran - Salut Laboral o Premi de Salut laboral o Impuls del consell assessor de salut laboral o Programa Ajuntament Saludable - Salut i Activitat física o Programes de promoció de l‟activitat física per col·lectius específics o Programes de prevenció i de rehabilitació en centres esportius. o Promoció d‟una ciutadania saludable mitjançant programes de promoció de l‟esport i l‟activitat: amb activitats als espais urbans i naturals de la ciutat, suport a entitats, i ofertes des dels equipaments esportius, més enllà de programes de prevenció i de rehabilitació coordinats entre centres sanitaris i centres esportius. - Salut i Habitat Urbà o Treball conjunt per vetllar per la reducció de la contaminació de l‟aire i millora de la qualitat de l‟aigua o Treball conjunt per un urbanisme saludable o Treball conjunt per a la promoció del transport públic Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 83 Objectiu estratègic 1.5.4: Referent en salut, recerca i innovació Barcelona com a referent en serveis de salut, recerca i innovació. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Promoure Barcelona com una marca internacional de qualitat en centres, serveis i professionals de la salut o Col·laborar amb els departaments que promouen la projecció internacional de la ciutat per a que incorporin el vector de la salut a l‟hora de projectar la ciutat o Treballar amb el Consorci Sanitari de Barcelona, Col·legis professionals i societats mèdiques per promoure la qualitat i l‟excel·lència dels serveis - Integrar la recerca i la innovació en polítiques de Salut Pública o Projectes de recerca en Salut Pública amb l‟Institut de Recerca de l‟Hospital de Sant Pau o Mantenir la tasca investigadora de l‟Agència de Salut Pública de Barcelona i continuar sent un referent de la Salut pública mitjançant publicacions d‟articles a revistes científiques - Potenciar el clúster de Biomedicina i Biotecnologia o Influència en els òrgans de govern dels centres d‟investigació per potenciar noves línies o Difusió de les actuacions que es realitzen a la ciutat a través dels canals de l‟Ajuntament - Vetllar per l‟excel·lència i professionalitat de la ciutat fomentant l‟acollida d‟esdeveniments relacionats amb la Salut o Oferir la ciutat com a receptor d‟esdeveniments científics relacionats amb la salut o Col·laboració en l‟Organització de congressos Objectiu estratègic 1.5.5: Pla dels Animals de Companyia Desenvolupar el Pla dels Animals de Companyia com a eina vertebradora de la bona convivència i el respecte entre els persones i els animals per incrementar la qualitat de la biodiversitat urbana i tot allò que té a veure amb una bona gestió dels animals de companyia. Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Millorar la qualitat en la gestió dels serveis municipals en relació als animals de companyia o Construcció d‟un nou Centre d'Animals de Companyia de Barcelona o Pla de sensibilització ciudatana per a la tinença responsable d'animals o Campanyes per a l'adopció d'animals de companyia abandonats o perduts o Consolidació de l'Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona (OPAB) i del Consell de Convivència, Defensa i Protecció dels animals o Treballar per l‟accessibilitat dels animals de companyia al transport públic i als espais públics o Revisió i actualització de l‟ordenança Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 84 Objectiu de Ciutat 1.6 Potenciar la funció social de l’esport Potenciar l'esport, el seu vessant educatiu i competitiu, sense oblidar, el que representa per a la salut, per a la relació entre les persones i per a la cohesió Objectiu estratègic 1.6.1: Promoció de la pràctica de l’esport i l’activitat física Promocionar la pràctica de l’esport i de l’activitat física, consolidant la seva quotidianitat entre la població, per aconseguir una vida saludable i activa mitjançant plans i programes específics. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Promoure l'esport i l'activitat física entre tots els segments de la població per aconseguir que esdevingui pràctica regular i així contribuir a millorar la salut personal o Promoció en col·laboració amb Salut de la prescripció d'activitat física com a objectiu per la millora de la salut personal dels ciutadans o Col·laboració en el disseny i la implementació de nous plans de prevenció contra l'obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme, etc a través de la participació en programes d'activitat física i esport o Promoció del coneixement de noves modalitats esportives dins de l‟horari lectiu o Promoció de la participació de pares, mares, monitors i joves esportistes en les diferents programes de sensibilització i educació en valors que lluiten contra la violència en l‟esport - Potenciar el Museu Olímpic i de l'Esport i el Centre d'Estudis Olímpics J A, Samaranch - Impulsar la relació de Barcelona amb el mar i amb l'espai aquàtic, per fer que l'aigua esdevingui una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Aigua, com espai d'aprenentatge, salut i lleure. Aigua, com a esport i espectacle. o Manteniment del programa d'aprenentatge de la Natació adreçat a 1r de primària o Promoció de la Natació vinculada al Campionat Mundial de Natació 2013 o Suport a les activitats de promoció o a les competicions aquàtiques escolars organitzades pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona o la Federació Catalana de Natació Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 85 Objectiu estratègic 1.6.2: Xarxa d’equipaments esportius municipals Millorar la xarxa d’equipaments esportius municipals per tal d’adequar-la a les necessitats Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Millorar la gestió de les instal·lacions esportives municipals de Barcelona o Homogeneïtzar els procediments en la gestió de les IEM (criteris comptables, informes d‟auditories, revisions limitades, formularis i memòries, plans de viabilitat) per a poder fer comparatives i anàlisis corresponents o Redactar un nou reglament de les instal·lacions esportives municipals - Dissenyar un Pla Director per a les grans instal·lacions esportives de l'Anella Olímpica de Montjuïc - Ampliar l‟actual xarxa d‟equipaments esportius municipals per tal d‟augmentar la proximitat de l‟esport als ciutadans - Millorar i, si cal, rehabilitar els espais esportius que ho requereixin. o Realitzar o supervisar les actuacions necessàries per tal de millorar l‟eficiència i l‟estalvi energètic esportives municipals o Garantir la realització de les actuacions necessàries per assegurar l'accessibilitat de les persones amb discapacitat a les instal·lacions esportives municipals. o Reforma de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió de diferents equipaments - Garantir el correcte Manteniment preventiu, normatiu i correctiu a les instal·lacions esportives de la ciutat - Adequar els equipaments esportius per a la realització de grans esdeveniments o Realització les reformes necessàries al Palau Sant Jordi amb motiu del Campionat Mundial de Natació 2013 - Realització dels estudis i projectes preliminars necessaris per la adequació, remodelació, millora, ubicació o construcció dels equipaments esportius requerits per a la realització dels Jocs Olímpics i Jocs Paralímpics d'Hivern del 2022. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 86 Objectiu estratègic 1.6.3: Més participació d’infants, adolescents i joves en l’esport Impulsar una nova estratègia de política esportiva per a incrementar la participació de la població infantil, adolescent i juvenil en la pràctica de l’esport organitzat, basada en la concertació amb el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, amb les federacions esportives, les entitats i els clubs de la ciutat, potenciant el seu paper d’instruments de socialització de la població. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Promoure l'activitat física i esportiva en infants, adolescents i joves, potenciant i millorant la qualitat de l'oferta existent o Establir un nou conveni amb el Consell de l‟Esport Escolar de Barcelona (CEEB) on quedi recollida la rellevància en la promoció i desenvolupament de la pràctica esportiva fora de l‟horari lectiu, així com la participació d‟aquest en els projectes relacionals amb el Pla de l‟esport en edat escolar de Barcelona - Impulsar “Plans de Creixement” en aquells territoris de la ciutat on es detectin riscos d‟exclusió i pobresa i on, amb l‟esport, es pot millorar la cohesió social, dins d‟aquests Plans de Creixement, impulsió del programa “Convivim esportivament”, utilitzant l‟esport com a eina integradora, contribuint a evitar el risc d´exclusió social. o Creació de nous programes d‟iniciació esportiva escolars - Potenciar un model de concertació amb les entitats i clubs Barcelonins que permeti el disseny d'una nova estratègia política que aconsegueixi un associacionisme fort, coresponsable i implicat en els projectes esportius de ciutat. o Promoure, conjuntament amb les federacions respectives, programes de pràctica de l‟esport, establint plans específics per a les modalitats de pràctica minoritària a la nostra ciutat o Incorporació de la xarxa esportiva universitària en el model esportiu de la ciutat o Establir una modalitat del contracte-programa amb les entitats o Implantació de xarxes de continuïtat entre l'esport escolar i les entitats i clubs per a garantir una pràctica esportiva dels més joves i a la vegada enfortir la xarxa associativa. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 87 Objectiu estratègic 1.6.4: Esport i cohesió social Garantir el paper de cohesió, inclusió i igualtat social de l’esport Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Incrementar la qualitat de l'oferta i el grau de satisfacció dels participants dels esdeveniments esportius d'àmbit popular i en els serveis esportius municipals, en col·laboració amb els gestors dels equipaments esportius i amb els agents privats, entitats, clubs i federacions organitzadors d‟actes esportius a la ciutat o Foment de la participació de la dona en els esdeveniments esportius. o Foment de la participació de persones amb discapacitats en els esdeveniments esportius. o Fer visible la participació de les persones amb discapacitat en els esdeveniments esportius. o Suport als agents privats, entitats, clubs i federacions organitzadors d‟actes esportius a la ciutat. o Donar suport a programes esportius en centres penitenciaris i de justícia juvenil o Incrementar el nombre de participants en els programes de prevenció en drogodependència que continuïn fent practica esportiva un cop finalitzats aquests o Incrementar el nombre de participants femenines en l'oferta esportiva mitjançant accions específiques de promoció. o Incentivar la incorporació a la pràctica esportiva regular dels segments de població femenina amb majors dificultats d‟accés. o Donar suport a les activitats que garanteixin la presència de dones esportistes i d'equips femenins a Barcelona o Incrementar el nombre de participants en els programes adreçats a la gent gran - Afavorir que les persones amb discapacitat puguin accedir a l'activitat física i / o esportiva a la nostra ciutat, mitjançant el programa “L‟esport inclou”: o Ampliar els canals d'informació i les eines que garanteixin l'accés a l'esport de les persones amb discapacitats o Incrementar la participació en l'actual oferta de programes adreçats al col·lectiu de persones amb discapacitats. - Col·laborar, des de les Instal·lacions Esportives Municipals (IEM), a la implantació dels diferents plans/programes municipals de promoció esportiva. o Facilitar convenis per a l‟accés a la pràctica esportiva a les IEM de col·lectius específics Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 88 Objectiu de Ciutat 1.7 Garantir la seguretat de les persones Assegurar la tranquil·litat de les persones en l'espai públic, a les seves llars i arreu del territori del municipi de Barcelona, i promoure la conducte cívica Objectiu estratègic 1.7.1: Lideratge i col·laboració en les polítiques de seguretat Liderar les polítiques de seguretat, mitjançant la coordinació i potenciant la col·laboració i la cooperació amb la resta d'organitzacions i cossos tant policials com de prevenció, seguretat i protecció civil, amb competències a la nostra ciutat. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Incrementar la coordinació i la col·laboració dels cossos de Seguretat i Protecció Civil. o Establiment de procediments comuns d'actuació. o Consolidació del patrullatge mixt programat entre els Mossos d‟Esquadra i la Guàrdia Urbana, com a forma de treball i element generador de seguretat pels ciutadans. o Realització dels dispositius conjunts entre els Mossos d‟Esquadra i la Guàrdia Urbana, davant problemàtiques específiques que requereixin un tractament multidisciplinari. o Creació de la taula de coordinació dels diferents operatius per emergències. - Municipalitzar el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona assumint l'Alcalde la seva presidència. - Elaborar el Pla de Seguretat 2012-2015 en col·laboració amb altres operadors. - Coordinar, amb el conjunt d‟administracions públiques i els ens col·laboradors del territori, el pla de Treball en benefici de la Comunitat en les sancions administratives. Objectiu estratègic 1.7.2: Percepció de seguretat i tranquil·litat a la ciutat Obtenir una millora substancial de la percepció que té la ciutadania de la seguretat i tranquil·litat a la ciutat. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Lluitar contra la multi reincidència - Incrementar la presència de la Guàrdia Urbana per aconseguir que l'espai públic sigui un espai segur. o Incrementar el patrullatge preventiu o Correcció de comportaments incívics que generen inseguretat o Elaboració de Plans d'actuació específics o Estudi de zones amb major rics delinqüencial per establir zones de patrullatge o d'incorporació d'elements de controls o Pla de seguretat del transport públic Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 89 Objectiu estratègic 1.7.3: Anticipació de conflictes i amenaces Incorporar una visió preventiva i anticipada als conflictes i a les amenaces. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Generació d‟un mapa del conflicte de la Ciutat: o Mapificació de la criminalitat i les infraccions greus o Mapificació segons tipologia delictiva de determinades problemàtiques i amenaces - Definir projectes de prevenció del conflicte i de millora de la convivència especialment amb els col·lectius de joves. Objectiu estratègic 1.7.4: Seguretat Viària Millorar la seguretat viària, especialment la dels escolars i de la gent gran. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Creació de la Unitat d‟Investigació i de Prevenció d‟Accidentalitat. - Prevenció i reducció de l‟accidentalitat, centrant l'atenció en els grups d'edat i risc més vulnerables. o Incrementar la presència de la Guàrdia Urbana en les vies primàries i secundaries. o Incorporació de nous mitjans tècnics en la prevenció de l'accidentalitat. o Realització de campanyes adreçades als usuaris en situació de vulnerabilitat (vianants, bicicletes, vehicles de 2 rodes). - Establir els objectius en seguretat viària, pla actuació i seguiment impacte mesures o Redacció del Pla Local de Seguretat Viària (PLSV) 2012-2018. o Desenvolupament del Pla de Seguretat viària dels Centres Escolars 2012-2018. o Avaluació d'impacte en la seguretat viària als informes tècnics de projectes de urbanització o planificació urbanística. o Noves zones 30 - Estudi i anàlisi dels punts de concentració d‟accidents, i proposta de millora. - Millorar l‟accessibilitat a la ciutatamb bus. - Promoure l‟extensió de la xarxa de Camins escolars segurs: o Elaborar el Pla de Camins escolars de Barcelona - Estudiar, amb els responsables dels districtes, accions que promoguin una minoració efectiva de la velocitat a les zones de prioritat invertida. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 90 Objectiu de Ciutat 1.8 Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals Propiciar l'existència d'una sola comunitat barcelonina i catalana que integri el conjunt de la societat de la ciutat Objectiu estratègic 1.8.1: Coneixement i defensa dels drets i deures dels ciutadans Establir un enfocament global del coneixement i defensa dels drets i deures de la ciutadania i millorar la transversalitat dins l’administració municipal. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Reestructurar els programes i donar transversalitat als principis de la igualtat i la no discriminació treballant en tres grans eixos: Sensibilització i formació, Execució de programes, Assessorament jurídic i mediació o Implantar el pla per al col·lectiu lèsbic, gai, transsexual i bisexual (LGTB 2010-2015), incidint en la inclusió de la visió de la diversitat afectiva i sexual en els plans d‟acció transversal de l‟Ajuntament o Dissenyar i implementar l‟Estratègia Local amb el Poble Gitano, incidint en els objectius d‟educació, salut, integració laboral i habitatge o Col·laborar en el disseny i desenvolupament del Pla Gènere, pla per a la igualtat d‟oportunitats real i efectiva de dones i homes o Participar en la implantació del Pla d‟Igualtat de l‟Ajuntament i el Pla d‟Igualtat a la Guàrdia Urbana. - Incrementar el coneixement entre la ciutadania especialment entre l‟adolescència i la joventut dels drets i deures de la ciutadania per tal de lluitar contra qualsevol forma de discriminació o Creació d‟una xarxa d'escoles per a la igualtat i la no discriminació que incideixi en la sensibilització i formació dels infants i joves de 6 a 16 anys o Realització i participació en activitats de conscienciació i promoció dels Drets Humans a la ciutat de Barcelona, i commemoració dels dies internacionalment reconeguts - Reforçar i potenciar el treball amb les associacions de defensa dels Drets Humans a la ciutat de Barcelona i amb el Consell Municipal de Lesbianes, Gais i Homes i Dones Transexuals i el Consell Municipal del Poble Gitano - Augmentar dins del propi Ajuntament el coneixement i la sensibilitat pels drets de la ciutadania, igualtat i la no discriminació per a què siguin integrats de forma transversal a totes les polítiques i serveis que ofereix l‟ajuntament. o Incorporar la temàtica dels drets fonamentals i la Carta de Drets i Deures, Carta de Ciutadania de Barcelona dins de la formació permanent de les persones que treballen a l‟Ajuntament - Mantenir el prestigi de Barcelona com a ciutat referent en la salvaguarda dels drets de la ciutadania, la igualtat i la no discriminació, participant de les xarxes internacionals de defensa i promoció dels Drets Humans - Reforçar l‟Oficina per la No Discriminació com a impulsora d‟actuacions de mediació i assessorament pels drets de la ciutadania, en coordinació amb altres Administracions i organismes de defensa dels Drets Civils - Potenciar la relació amb les confessions religioses i promoure la seva inclusió en el teixit associatiu dels barris, tot reforçant l‟OAR com a equipament de referència. - Implementar durant aquest mandat el Pla Municipal del Poble Gitano Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 91 Objectiu estratègic 1.8.2: Integració de les persones nouvingudes Promoure la integració de les persones nouvingudes a la vida social i participativa de Barcelona. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Adaptar les polítiques d‟acollida per a persones nouvinguts al nou paradigma migratori de la ciutat, vetllant per l‟equilibri entre els drets i els deures dels ciutadans. o Potenciació del Programa d‟acompanyament a les famílies reagrupants “Noves Famílies” per arribar a totes les famílies que duen a terme un procés de reagrupament familiar, a Barcelona . o Aplicació de la llei d‟acollida de Catalunya. o Garantir l‟accés gratuït als cursos d‟aprenentatge de la llengua catalana per a les persones nouvingudes amb col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística. o Creació d'un servei d‟orientació educativa de futur per ales persones joves re- agrupades de la franja d‟edat entre 15 i 18 anys. o Realització de programes per garantir un millor accés dels nois i les noies en edat escolar al sistema educatiu. o Adaptació del SAIER (Servei d‟Atenció al Immigrant i Estranger Reagrupat) a les noves necessitats del processos d‟acollida i acompanyament. o Foment de la participació de les mares i pares d‟origen estranger a les AMPA. - Aplicar els criteris de transversalitat i de territorialitat a àrees i direccions per tal que les polítiques d‟immigració es duguin a terme de forma coordinada. - Abordar el problemes derivats de la irregularitat administrativa dels estrangers per tal de minimitzar-los amb ple respecte a les garanties legals i als drets humans o Garantir la inspecció dels habitatges per verificar les condicions d‟habitabilitat. o Coordinació amb l'Oficina del Padró per garantir que, com a registre administratiu, respongui a la realitat del municipi a fi de garantir els drets i els deures de les persones i facilitar l‟acció de l‟Ajuntament. Objectiu estratègic 1.8.3: Convivència harmònica a la ciutat Fomentar que tots els barcelonins i barcelonines, sigui quin sigui el seu origen, participin d’un projecte comú i convisquin harmoniosament a la ciutat i al conjunt de Catalunya. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Elaborar el pla de treball d‟immigració pel mandat des del màxim consens amb la resta de forces polítiquesi una major coordinació amb les politiques d‟immigració de Catalunya. - Aprofundir en les polítiques de convivència i cohesió per a la interacció. Execució del Pla d‟Interculturalitat fomentant projectes que facilitin la cohesió social i interculturalitat. - Redimensionar i impulsar l‟estratègia antirumors - Promoure programes i projectes que promoguin el voluntariat i la interacció de persones d‟origen estranger que permetin visualitzar la persona immigrada com un ciutadà actiu corresponsable amb la construcció de la ciutat. - Garantir la igualtat d‟oportunitats en l‟accés als serveis públics propis de l‟estat del benestar (ensenyament, sanitat, habitatge, etc.). - Promoure una major participació de les persones immigrades i les associacions immigrants en la vida social de la ciutat de Barcelona. - Potenciar el Consell Municipal d‟Immigració a través de l‟execució del pla de treball del consell per a tot el mandat Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 92 Objectiu estratègic 1.8.4: Autoritat en el compliment de la normativa Reforçar l’exercici d’autoritat en el compliment de la normativa municipal. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Fer palesa l'actuació de la Guàrdia Urbana en l'àmbit de la policia de convivència i administrativa. o Campanyes de correcció de comportaments incívics. o Millora dels procediments d'inspeccions de locals de concurrència pública. o Seguiment i control dels usos dels espais vulnerables. o Millora de les actuacions ocasionades per les molèsties per sorolls. o Increment del seguiment i control del graffiters. o Detecció de vehicles abandonats i residus sòlids i promoure l'agilització dels tràmits per la retirada. - Enfortir la coordinació entre els agents de la GUB i els vigilants de les zones d‟aparcament regulat a la via pública per millorar el control en l‟acompliment de la normativa municipal. Objectiu estratègic 1.8.5: Prevenció, atenció i resolució de conflictes de la comunitat Orientar la prestació dels serveis de seguretat a l'atenció i resolució dels conflictes de la comunitat i a la seva prevenció, en estret contacte amb el teixit associatiu. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Reorientar les Unitats Territorials de la Guàrdia Urbana, com a peça clau pel contacte amb la comunitat. o Patrullatge preventiu en eixos comercials, zones turístiques, i barris de la Ciutat. - Potenciar el programa de suport a les comunitats de veïns i veïnes. - Potenciar el programa de formació a ciutadans i membres d‟entitats. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 93 Objectiu de Ciutat 1.9 Promoure la igualtat entre homes i dones basada en el respecte i l’equitat Impulsar polítiques transversals per aconseguir que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat a la ciutat de Barcelona. Objectiu estratègic 1.9.1: Promoure la igualtat respectant la diferencia Impulsar un nou marc de relació entre dones i homes més igualitari, basat en el respecte i l’equitat. Promoure la igualtat respectant la diferència. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Elaborar el Pla Gènere, pla municipal per a la igualtat d‟oportunitats entre dones i homes 2012- 2015, una pla interdepartamental que incorpori de forma transversal la perspectiva de gènere a l‟Ajuntament. o Promoure la participació efectiva i real de les dones en la presa de decisions socials, econòmiques, culturals i polítiques de la vida de la ciutat. o Dinamitzar i potenciar el Consell de les Dones de la ciutat i els 10 consells de dones dels districtes o Col·laborar en la millora de l‟accés de les dones al món laboral en igualtat de tracte i oportunitats que els homes. o Promoure la coresponsabilitat com a principal valor per una igualtat efectiva. o Creació de serveis especialitzats i recursos d‟ocupació, autoocupació i formació laborals per a les dones. o Creació de xarxes de cooperació i suport mutu de dones directives i professionals. o Col·laborar en les iniciatives que promoguin millorar la visibilitat i contribució de les dones a la societat. o Crear una xarxa d'escoles per a la igualtat i la no discriminació i que incideixi en escoles i instituts en la sensibilització, prevenció i formació dels infants i joves de 6 a 16 anys. o Participar i vetllar per a en la implantació del Pla d‟Igualtat de l‟Ajuntament i el Pla d‟Igualtat a la Guàrdia Urbana. Objectiu estratègic 1.9.2: Dret a la igualtat d'oportunitats especialment a les dones en situació de vulnerabilitat Defensar el dret a la igualtat d’oportunitats de totes les dones de la ciutat i en especial de les especialment vulnerables com les dones amb discapacitats, dones víctimes de violència masclista i dones víctimes d'explotació sexual des de la col·laboració i coordinació amb altres entitats, administracions i institucions que treballin en aquests àmbits. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Reforçar l‟atenció i els serveis per a les dones víctimes de la violència masclista - Reforçar les actuacions de prevenció de la violència masclista especialment en les escoles i instituts, l‟educació en el lleure, els mitjans de comunicació i els cossos de seguretat, amb la implicació dels homes. - Lluitar contra el tràfic de dones amb finalitat d‟explotació sexual en coordinació amb els cossos policials dotant de més recursos l‟Agència per l‟Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS) per garantir accions de recolzament social i inserció laboral a les dones que exerceixen la prostitució. - Disposar de més places d‟acolliment per a dones víctimes de violència. - Promoure clàusules socials per la contractació de dones en risc d‟exclusió social. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 94 Objectiu estratègic 1.9.3: La dona a la Guàrdia Urbana Impulsar la incorporació i promoció de la dona dins el cos de la Guàrdia Urbana. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Incrementar el percentatge de dones que s'incorporin a la Guàrdia Urbana. o Constitució de la Comissió de la Dona de la Guàrdia Urbana. o Donar a conèixer professió de GUB i promoure la participació de dones en els processos d'oposició lliure en centres educatius, associacions, etc. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 95 Objectiu de Ciutat 1.10 Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom Amb coordinació amb els agents socials i econòmics de la ciutat, promoure la generació d'ocupació estable i amb condicions de qualitat, fent èmfasis en aspectes de formació com a factor clau d'accés al món laboral Objectiu estratègic 1.10.1: Xarxa i Entorn Establir un nou model de relació entre l’administració, les empreses i els centres de coneixement per potenciar el creixement econòmic. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Crear i liderar la plataforma Barcelona Creixement. o Establir acords de col·laboració Públic-Privat que contribueixin al creixement econòmic. o Fer seguiment estricte i complir les mesures que han sortit dels grups de treball del Barcelona Creixement - Enfortir i crear xarxes en àmbits específics de l‟ocupació o Crear la comissió per a l‟impuls de les polítiques d‟ocupació a Barcelona (Mesura 27 Barcelona Creixement) o Consolidar la Xarxa d‟Inserció Sòcio-laboral de Barcelona Objectiu estratègic 1.10.2: Ocupació i Demanda Real Reorientar els serveis d’ocupació cap a la demanda real Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Oferir serveis d'orientació i formació orientats a demanda real o Programa de desenvolupament professional o Assessorament Personalitzat o Oferta formativa en millora professional - Acompanyar en el procés de recerca de feina i inserció a les persones en situació d‟atur o Programa Activa‟t o Accions de dinamització de l‟ocupació als barris o Oferta formativa en recerca d‟ocupació - Contribuir a l‟èxit escolar i professional del jovent de la ciutat o Projecte de vida professional o Programa de divulgació de la cultura emprenedora a les escoles (forma part de la Mesura 11 de Barcelona Creixement) o Afavorir la inserció laboral dels joves fent èmfasi en col·lectius amb especials dificultats - Afavorir la inserció sòcio-laboral dels col·lectius en risc d‟exclusió o Desplegar programes específics per a col·lectius amb risc d‟exclusió o Avançar en la consolidació de les clàusules socials en la contractació municipal - Connectar oferta i demanda laboral o Crear un mercat de treball anual que connecti el talent amb les startups i altres empreses amb elevat potencial de creixement (Mesures 1 de Barcelona Creixement) o Posa Talent o Web Barcelona Treball Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 96 Objectiu estratègic 1.10.3: Ocupació pels joves Promocionar l'ocupació juvenil i donar suport a la formació professional i l'emprenedoria juvenil des del compromís i la coresponsabilitat dels i les joves. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Incorporar l‟assessorament laboral i emprenedoria a cada districte als punts d‟informació jove en col·laboració amb Barcelona Activa per a fomentar les polítiques actives d‟ocupació. - Donar suport a la formació professional com un ensenyament tècnic de qualitat que doni prestigi social i feina per garantir l‟èxit professional dels joves en el sector que han escollit. o Col·laboració amb la Fundació Formació Professional, posant a la seva disposició la xarxa d'equipaments juvenils i el Centre d‟Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ) com a canals de comunicació. - Treballar per a la millora de l‟accés a la informació, a les noves tecnologies de forma que aquestes siguin una eina que faciliti la participació de la joventut en el govern de la ciutat. - Impulsar un pla específic contra l‟atur juvenil Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 97 Objectiu de Ciutat 1.11 Crear canals per a tota la ciutadania, sensibilitat per interioritzar el que diuen i donar- hi resposta efectiva Apropar al ciutadà les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l'acció política de l'Ajuntament Objectiu estratègic 1.11.1: Canals de comunicació i participació per la interacció amb el ciutadà Crear i promoure canals de comunicació i participació per afavorir la interacció amb el ciutadà Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Elaborar i implementar el Pla Global de Comunicació i el Pla d'events i actes públics - Afavorir la comunicació d'iniciatives socials ciutadanes d'interès i rellevància per la ciutat - Estudi d‟un possible nou model de TV de servei a la ciutat Barcelona Televisió (BTV). - Estratègia de posicionament,i model de gestió i potenciació de la Marca Barcelona - Apropar i fer accessibles els serveis d'arxius i biblioteques municipals al conjunt als ciutadans - Racionalitzar l‟estructura d‟òrgans de participació i augmentar la qualitat de la participació - Proporcionar canals clars i coneguts per facilitar la participació dels ciutadans de forma proactiva i amb un ús intensiu de les TICs o Implantar un nou model de governança i web Open Government o Projecte Apps for Democracy - Manteniment i millora de les bases de dades de participació i sistemes d'informació - Realitzar el seguiment dels moviments socials i/o veïnals i establir-hi relació o Creació de l'Observatori de la Realitat Social Barcelonina - Proporcionar els canals adients i suficients per a que qualsevol ciutadà pugui interactuar amb l‟Ajuntament i exercir els drets de participació ciutadana. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 98 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals “L’Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social” Objectiu de Ciutat 2.1 Potenciar i ordenar els canals d’interacció real i efectiva entre l’Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals Apropar a les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals, les eines que facin possible una major participació, i traduir aquesta de forma efectiva dins l'acció política de l'Ajuntament Objectiu estratègic 2.1.1: Xarxa de proximitat de la Guàrdia Urbana amb la comunitat Potenciar la xarxa de proximitat de la Guàrdia Urbana amb les comunitats i grups socials de major vulnerabilitat i risc i amb les associacions de veïns. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Incrementar els contactes amb la comunitat per tal de conèixer de primera mà les problemàtiques emergents que puguin sorgir. o Elaborar un Pla de Relacions amb la Comunitat. o Elaborar plans específics d'actuació amb els col·lectius de major vulnerabilitat i risc. Objectiu estratègic 2.1.2.:Relació estable i efectiva amb les Associacions Crear els canals de relació estable i efectiva entre l'Administració i les Associacions, amb una definició clara del que l’Administració ha d’oferir a les Associacions Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Mantenir un diàleg obert i permanent amb les associacions de la ciutat per tal d‟orientar les accions de suport i promoció de l‟associacionisme o Elaborar i posar en marxa un pla de suport a l‟associacionisme - Potenciar Torre Jussana com a centre de serveis i ús de les associacions - Passar de la subvenció al conveni plurianual per projectes Objectiu estratègic 2.1.3: Iniciatives de col·laboració entre els agents socials i el ciutadà i Hàbitat Urbà. Impulsar iniciatives de col·laboració entre l'Ajuntament, els agents socials i el ciutadà per tal d'assolir els objectius del model d'Hàbitat Urbà Hàbitat Urbà Gerència sectorial responsable Objectius funcionals/ actuacions - Creació de comissions i comitès o Creació del Consell Consultiu de l‟Hàbitat Urbà o Foment del Consell d‟Habitatge Social de Barcelona Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 99 Objectiu estratègic 2.1.4: Pacte per la mobilitat Donar un nou impuls al Pacte per la mobilitat, fent que esdevingui un instrument real de diàleg amb el sector i un potent instrument d'informació a la ciutadania. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Dinamització del funcionament del Pacte per la Mobilitat de Barcelona per fomentar més participació i més interacció entre les diferents comissions de treball. Objectiu estratègic 2.1.5.:Marcs de relació amb agents esportius Incrementar els marcs de relació amb els agents esportius Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar una segona etapa del Pla Estratègic de l‟Esport de Barcelona. - Establir una dinàmica que permeti un veritable comunicació i participació de clubs i associacions en la planificació esportiva de la ciutat en l‟organització d‟esdeveniments esportius. - Incorporar els esportistes d‟elit en l‟assessorament de la política esportiva de la ciutat. - Impulsar la creació de l‟Observatori de l‟Esport i l‟activitat física de la ciutat de Barcelona. - Constituir el Consell Municipal de l'Esport com a espai i òrgan de participació dels clubs i associacions en l'elaboració de la política esportiva de la ciutat i el seguiment del Pla Estratègic de l‟Esport de Barcelona. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 100 Objectiu de Ciutat 2.2 Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat entre l’Ajuntament i els diferents agents socials Establir una nova manera de relacionar-se entre l'Ajuntament i les associacions basada en la coparticipació, recolzament mutu, i el principi de subsidiarietat Objectiu estratègic 2.2.1: Millorar canals i qualitat democràtica de participació Millorar, des de la coresponsabilitat, els canals i la qualitat democràtica de participació entre l’Ajuntament i la pluralitat d’entitats, agents socials i del conjunt de la ciutadania, per millorar la igualtat i la cohesió social a la ciutat. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Renovar i impulsar l'Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de violència masclista per a que esdevingui una autèntica eina que afavoreixi la implicació de tota la ciutadania en la prevenció i la lluita contra la violència masclista. - Millorar la capacitat de l‟Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva per avançar en un model de ciutat sense exclusions, amb un increment de les entitats i organitzacions adherides i una major implicació de totes les organitzacions en nous projectes de partenariat a la ciutat, i en les diferents xarxes d'acció. Objectiu estratègic 2.2.2: Cooperació internacional Optimitzar els resultats dels recursos dedicats a la Cooperació Internacional Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Redactar elPla Director de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau 2013-2016 - Impulsar la millora del funcionament de les ONG i el rendiment de les seves accions, assolint una menor dispersió i més resultats alhora que s‟adeqüen a les noves prioritats o Convocatòria Barcelona Solidària i EPD o Ajustar el calendari de convocatòries - Col·laborar amb el conjunt de serveis de l‟Ajuntament, la Generalitat i el Fons Català o Nova llista de ciutats prioritàries. Nous convenis Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 101 Objectiu estratègic 2.2.3: Ciutadans protagonistes de la cultura Posar a l’abast de creadors, entitats culturals i públic en general les oportunitats per fer cultura: ciutadans que a més de consumidors de cultura, puguin ser-ne protagonistes. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Promoure els canals d‟informació i assessorament a entitats i associacions culturals amb la creació de nous serveis de suport i amb el programa de subvencions - Potenciar els instruments de reflexió sobre la política cultural. - Redefinir i potenciar les Fàbriques de creació a la nostra ciutat. o Fabra i Coats centre multidisciplinar, capçalera de les fàbriques de creació de la ciutat. o Xarxa de fàbriques de creació. o Projectes d‟innovació, de residències temporals de creadors en complicitat amb els grans equipaments de la ciutat i la xarxa de fàbriques de creació. - Impulsar els festivals literaris com espais de trobada entre agents, lectors, editorials i llibreters. o BCN Negra, Món Llibre, Setmana de Poesia o Suport a la Setmana del Llibre en Català o Propostes amb les llibreries especialitzades - Treballar conjuntament amb els diferents sectors culturals per establir les estratègies i/o els recursos necessaris per promoure el treball i la producció cultural a tots nivells o Suport a la dansa a través del Mercat de les Flors, el Graneri i el suport a la feina de les companyies de dansa i de creació a la ciutat. o Promoció del teatre: recursos i espais per al treball i la investigació. o Programa d‟arts visuals. o Impuls de l‟activitat musical a través dels grans o Promoure les sales de música en viu com a centres culturals també de proximitat, i que tinguin com un segell de garantia o Promoure el circ i la seva presència als escenaris de la ciutat. - Posar en valor les festes majors de la ciutat com espais de trobada i celebració. - Programar un Festival Grec més participatiu i més viscut per la ciutadania. o Noves disciplines artístiques, i programació d‟autors locals i pensant amb el turisme cultural Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 102 Objectiu de Ciutat 2.3 Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans Potenciar les associacions per tal que siguin fortes i representatives Objectiu estratègic 2.3.1.: Associacionisme ciutadà fort, implicat i coresponsable Aconseguir un associacionisme ciutadà fort, implicat i coresponsable que permeti una nova estratègia política basada en un model de concertació per a la ciutat Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar una agenda del moviment associatiu de gent gran, per al desplegament de projectes i d‟accions encaminades a fer de Barcelona una ciutat més amiga per la gent gran i per a totes les edats, a través del Consell de gent gran i altres espais de participació. - Generar noves estratègies dins el Consell Municipal de Benestar Social per a potenciar el seu impacte en l'impuls i la innovació de les polítiques socials municipals i enfortir l'acció conjunta dels agents socials i associatius implicats. - Promoure la participació efectiva i real de les dones en la presa de decisions socials, econòmiques, culturals i polítiques de la vida de la ciutat, i fomentar el teixit associatiu a través del Consell de les Dones, visualitzant el treball de les associacions de dones. - Garantir el protagonisme de les associacions i organitzacions Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals (LGBT), a través del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones transsexuals, en el desplegament d'una política de ciutat que lluita contra qualsevol forma de discriminació. - Continuar impulsant el Consell municipal del Poble Gitano com a espai d'interlocució i disseny d'iniciatives innovadores a la ciutat, donant suport al teixit associatiu vinculat a la comunitat, afavorint el reconeixement de la seva identitat plural i lluitant contra qualsevol tipus de discriminació. - Potenciar el Consell Municipal d‟Immigració a través de l‟execució del pla de treball del consell per a tot el mandat Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 103 Objectiu estratègic 2.3.2.:Suport als projectes participatius i de cohesió social de les associacions Donar suport als projectes participatius i de cohesió social de les associacions amb programes de formació i major visibilitat del Consell de Ciutat i del CMAB Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Col·laborar en els projectes de les entitats que siguin d‟interès públic especialment els que contribueixin a la participació dels ciutadans en els afers públics o Premi Barcelona Associacions o Establiment de convenis amb entitats - Contribuir a la formació en participació de les associacions o Posar en marxa el programa PARTICIPA de formació escolar i ciutadana en sistemes polítics i formes de participació - Promocionar els valors que es deriven del voluntariat i l‟associacionisme - Augmentar la incidència del Consell Municipal d‟Associacions de Barcelona (CMAB) i del Consell de Ciutat - Fomentar la cultura popular participativa - Regulació de la gestió cívica d‟equipaments - Establiment de criteris d‟ús de l‟espai públic per activitats organitzades per entitats i associacions Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 104 3. Agents econòmics i centres de coneixement “Economia que genera oportunitats per a tothom” Objectiu de Ciutat 3.1 Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del Sud d'Europa Impulsar la connectivitat de Barcelona i promoure noves zones d’activitat econòmica per tal de fer-la un node d’activitat lligada a la logística i a l’accés als mercats del sud d’Europa, de la Mediterrània, els països asiàtics i l’Amèrica Llatina. Objectiu estratègic 3.1.1: Barcelona Logística Afavorir i promoure territori i activitat empresarial relacionada amb la logística Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Incorporar activitat logística en aquelles zones de la ciutat amb potencial d'interconnexió. o Plans d'usos amb lògica d'activitat econòmica - Incidir en els instruments de governança de les infraestructures logístiques i de connectivitat. o Tenir representació i participar activament en les diferents institucions i organismes en l‟àmbit de la logística - Redefinir Mercabarna com a pol logístic agroalimentari. o Reinventar i potenciar el rol i activitats de Mercabarna o Potenciar el clúster food-industry a través de Mercabarna i la seva vinculació amb l‟Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia - Promoure l‟eficiència del sector logístic o Promoure les tecnologies mòbils en el sector logístic Objectiu estratègic 3.1.2: Prioritat a la mobilitat del transport públic i de mercaderies Vetllar pel correcte funcionament dels diferents modes de transport, prioritzant la mobilitat del transport públic i el de mercaderies. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Facilitar la mobilitat al transport públic i al de mercaderies. o Campanyes adreçades a la protecció del transport públic i de control de les zones d'estacionament de vehicles de mercaderies. - Instar a l'execució de les actuacions incloses i previstes als Pla d‟Infraestructures Pla Director d‟Infraestructures (PDI) 2001-2010,2011-2020 i Pla de Rodalies. o Redactar el Pla de Mobilitat Urbana PMU 2012-2018 o Impulsar la millora de la connexió amb l‟aeroport. - Optimitzar la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) o Establir una xarxa d'aparcaments multiús. o Establir mini-molls de càrrega i descàrrega als barris des dels que repartir les mercaderies amb carretons, vehicles elèctrics o bicicletes/tricicles. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 105 Objectiu estratègic 3.1.3: Connexions i infraestructures de la Regió Metropolitana Col·laborar en la millora de les connexions i infraestructures de mobilitat i transport de la Regió Metropolitana. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Millorar la quota modal del transport públic de connexió. o Impulsar els intercanviadors de transport públic. o Estudiar la connexió Trambaix - Trambesòs. - Reordenar els inicis i finals de línies d‟autobús tant discrecionals com regulars. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 106 Objectiu de Ciutat 3.2 Impulsar sectors emergents d'alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat Des del sector sanitari i biomèdic, d’atenció social o el sector de les TIC, als sectors d’economia verda, els sectors energètics, el comerç o el turisme Objectiu estratègic 3.2.1: Mobile Capital, ecosistema permanent Expandir l’impacte de la capitalitat del Mobile per a construir un ecosistema permanent. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions Aquests objectius s‟emmarquen en la Mesura 19 de Barcelona Creixement (Convertir la capital del mòbil en motor econòmic dels diferents sectors) - Liderar la implantació del projecte del Mobile World Capital (MWC) o Decàleg d'interessos de l'Ajuntament com a soci promotor o Supervisar i participar de forma activa en la Fundació MWC vetllant pel desenvolupament de tots els projectes, en especial de la legacy - Impulsar les inversions municipals relacionades amb la millora de la connectivitat a la ciutat amb el desenvolupament de les solucions mòbils al'administració municipal - Fomentar l'activitat econòmica relacionada amb el la mobilitat: desenvolupament d‟un nou sector i vector de competitivitats d‟altres sectors o Pla d'atracció d'empreses internacionals de mobilitat o Pla de suport a la creació i creixement d'empreses de mobilitat (creació de la freezone) o Facilitar a empreses solucions mòbils implementant laboratoris de desenvolupament de solucions a la ciutat o Articular una formació de qualitat i fomentar el desenvolupament de talent lligat al Mobile o Promoure la incorporació de les tecnologies mòbils a sectors estratègics o Impulsar projectes d'innovació per crear nous serveis Mobile (públics i privats) en àmbits com pagament i identificació, salut, continguts digitals, transport. Objectiu estratègic 3.2.2: Mobile Capital, nous projectes d’innovació Aprofitar l’oportunitat del Mobile World Capital per impulsar nous projectes d’innovació per la ciutat i d’emprenedoria creativa. Gerència sectorial responsable Cultura, coneixement, creativitat i innovació Objectius funcionals/ actuacions - Fer de Barcelona Mobile World Capital la plataforma de proves d‟aplicacions, serveis i continguts avançats a la ciutat de Barcelona. - Participació activa en el Festival Cultural del BCN MWC a través d‟acords amb joves empreses culturals. - Suport a la innovació en cultura i noves tecnologies Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 107 Objectiu estratègic 3.2.3: Sectors d’alt valor afegit Incidir en el desenvolupament i creixement de les empreses dels sectors d’alt valor afegit Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Dissenyar i posar en marxa programes integrals de creació i creixement d'empreses en aquests àmbits des de la col·laboració Públic Privada - Impulsar la competitivitat empresarial en clau sector i impuls de clústers sectorials o Impuls del sector TIC amb el Mobile com a vector principal i com a element de competitivitat d'altres sectors o Impuls i suport als sectors de “vida saludable”: agroalimentari, salut i bio a Barcelona o Creació del clúster d‟educació superior a Barcelona, posicionant Barcelona com un Campus internacional (Mesura 18 Barcelona Creixement)7 o Impuls al sector de dels energies sostenibles - Millorar el posicionament de Barcelona, local i internacionalment, en sectors considerats estratègics. o Posta en valor dels actius de la ciutat en clau sector per posicionar la ciutat i les seves empreses i fer-ne promoció. o Maximitzar la vinculació del teixit empresarial local a les fires i congressos en sectors estratègics - Impuls de la mobilitat elèctrica a la ciutat, a través de taxis i motos (Mesura 17 Barcelona Creixement) - Oferta formativa en sectors estratègics Objectiu estratègic 3.2.4: Economia Verda Innovar, desenvolupar i promocionar l'economia verda Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar l'oferta d'actuacions mediambientals pel desenvolupament de projectes d'innovació a través de patrocini, joint-venture o negocis business to business o Impulsar la imatge de Barcelona com a ciutat d‟innovació a través de l‟oferta d‟ús d‟espais i sectors a l‟iniciativa externa –privada o pública- dins del concepte de gestió de l‟ innovació i recerca medi ambiental Objectiu estratègic 3.2.5: Activitat turística Afavorir el desenvolupament de l’activitat econòmica vinculada al turisme Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Consolidar Barcelona com a destinació que aposta per un turisme responsable i sostenible o Desenvolupament del Pla d‟actuació de la certificació BiosphereTourism Resposabile o Foment de les certificacions en la indústria turística - Fomentar la millora integral de la indústria turística, apostant per les noves tecnologies, la qualitat i la innovació com elements clau de competitivitat de les empreses, els serveis i els productes turístics - Impulsar la formació i professionalització dels treballadors, directius i empresaris de la indústria turística - Revisar les normatives i ordenació relacionada amb l‟activitat turística Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 108 Objectiu estratègic 3.2.6: Comerç, clau d’activitat econòmica i d’equilibri territorial. Fomentar la millora de la qualitat i la competitivitat en el sector comercial, així com la integració en els barris de la ciutat Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Enfortir l‟associacionisme territorial i sectorial del comerç; o Impulsar el desenvolupament dels eixos comercial ja existents i donar suport a la creació per part dels comerciants de nous eixos comercial. o Enfortir les relacions entre els eixos comercials i els mercats de la ciutat. o Acompanyar i donar suport a les associacions de comerciants en la recerca de mitjans i eines per dinamitzar i promocionar el comerç. - Promocionar el comerç i de la professió de comerciant o Fer promoció exterior de la realitat comercial de Barcelona i del seu comerç de qualitat per tal de consolidar-la com a ciutat de compres internacional amb senyes d‟identitat pròpies. Aprofitar la Marca Barcelona. o Fomentar la innovació i l‟adaptació a les noves tecnologies al comerç de la ciutat, TIC. - Revisar el marc legal, simplificar els tràmits i normativa o Fer revisió i actualització de les ordenances i plans especials que afectin comerç i serveis. o Actualitzar la web de comerç ampliant i renovant continguts per tal que consumidors i comerciants trobin tota la informació del comerç de Barcelona. - Modernitzar i potenciar la xarxa de mercats municipals. o Finalització i/o continuïtat de les remodelacions ja iniciades: Encants, Sants, Guinardó, Guineueta, Provençals, Ninot, Sant Antoni, Boqueria (Gardunya/serveis logístics), Vall d‟Hebrón. o Estudi i proposta de noves remodelacions: Abaceria, Sant Andreu i Galvany o Pla d‟actualització d‟espais comuns i instal·lacions logístiques dels mercats o Pla d‟obres singulars (de no remodelació) d‟actualització física i comercial dels mercats o Desenvolupament del Pla de Millores quadriennal dels mercats - Promoure l‟ampliació dels serveis dels mercats o Ampliació dels horaris comercials: desenvolupament de l‟OOMM o Augment i suport dels serveis de lliurament a domicili dels mercats. o Increment de les places d‟aparcament per a clients. o Incorporar la nova gestió de residus als mercats remodelats. - Promocionar i projectar els mercats de Barcelona o Estudi d‟implantació d‟una marca de producte de qualitat comercialitzat a Mercats. o Potenciar les fires de producte local, especialment la celebració del Mercat de Mercats. o Exportació del model Barcelona de Mercats. o Projecció internacional: EMPORION i programes europeus: Med, ENPI, URBACT,... - Impulsar el rol del comerç i especialment el petit comerç, com a sector estratègic per la promoció econòmica o Impulsar la gestió público-privada de les zones d‟interés econòmic i comercial BID (Mesura 3 de Barcelona Creixement) o Lideratge del projecte Barcelona Nadal i altres esdeveniments tractor - Impulsar la millora professional i l‟us de les TIC en el comerç o Impulsar sistemes de pagament i fidelització mòbil Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 109 Objectiu estratègic 3.2.7: Indústries creatives, motor del progrés econòmic i social Promoure actuacions en els diferents àmbits de la cultura que treballin en continguts creatius per consolidar les indústries creatives com a motor del progrés econòmic i social Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Recolzar les diferents iniciatives que neixin a la ciutat i consolidar les ja existents pel que fa a les indústries culturals. - Definir estratègies de suport i d‟implicació municipal a sectors com el dels videojocs, l‟editorial, l‟animació, etc. - Elaborar un pla de suport al comerç cultural de proximitat. - Impulsar projectes de suport al sector audiovisual o Promoure Barcelona com a plató natural per al rodatges a través de la concentració de la tramitació i la promoció a l‟oficina del Barcelona Film Commission. o Donar suport als diferents festivals de cinema independent que se celebren a la ciutat, especialment aquells de temàtica documental, d‟autor i de tots els que tracten la imatge en moviment. o Impulsar la ciutat de l‟audiovisual del 22@, al voltant de Ca l‟Aranyó i, d‟acord amb el sector, dimensionament del projecte de la Zona Franca. - Impulsar projectes d‟emprenedoria en cultura: Projecte Canòdrom Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 110 Objectiu de Ciutat 3.3 Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat Cal desenvolupar polítiques efectives d'atracció de capital, tant amb la finalitat de captar capital financer per invertir en projectes d'empreses i emprenedors local com la voluntat d'atraure la instal·lació d'empreses estrangeres a la ciutat Objectiu estratègic 3.3.1: Capital i Inversions Atracció de fonts de finançament, empreses i inversions cap a una Barcelona Metropolitana. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar la Marca Barcelona (Mesura 12 de Barcelona Creixement) o Crear un model de gestió de la Marca Barcelona - Promoure la ciutat com a entorn per als negocis i inversions internacionals o Acompanyar la instal·lació dels projectes i negocis estratègics, donar suport i ajudar al creixement de la inversió estrangera ja instal·lada o Accions de promoció exterior: missions, fires, congressos i seminaris. o Pla Xina, amb el projecte China at Barcelona Summit (Actuació dins la Mesura 15 de Barcelona Creixement) o Donar suport a Fòrums Econòmics en l‟àmbit mediterrani per consolidar la Capitalitat econòmica de la Mediterrània (Actuació dins de la Mesura 15 de Barcelona Creixement) o Impuls del projecte d'àmbit metropolità de promoció internacional immobiliària "Barcelona Catalonia" - Promoure Barcelona com a hub aeri o Captació de nous vols intercontinentals o Increment de freqüències aèries o Pla Estratègic del CDRA (Comitè de Disseny de Rutes Aèries) - Analitzar i difondre els avantatges competitius de Barcelona o Estudi d'inversió estrangera de l'àrea de Barcelona o Estudi del paper de pont de Barcelona en relacions econòmiques entre Àsia i Amèrica Llatina - Retenir i fer créixer la base econòmica estrangera a Barcelona o "Barcelona Updates" amb Cambres de Comerç i Consolats o Seminaris, actes de networking i suport per a professionals, directius o estudiants internacionals - Desplegar la xarxa "Barcelona Growth" per incrementar els fluxos exteriors amb l'economia barcelonina (Mesura 25 de Barcelona Creixement) o Desplegament de la Xarxa internacional "Barcelona Growth" - Impulsar la col·laboració internacional o Acords econòmics amb ciutats estratègiques i participació amb xarxes internacionals de ciutats - Creació del “Barcelona Economic Showroom” per tal de presentar el potencial econòmic de Barcelona a delegacions d‟empresaris, entitats, etc. (Mesura 9 de Barcelona Creixement) Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 111 Objectiu estratègic 3.3.2.: Reorganització d'EEIO Reorganitzar l’Àmbit d’Economia, Empresa i Ocupació fent de Barcelona Activa l’instrument per a l’execució de totes les polítiques de promoció econòmica. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Integrar en una única Àrea l'àmbit d'Economia, Empresa i Ocupació o Interrelacionar els àmbits de l'economia, l'empresa i l'ocupació, per vincular la part de gestió interna (hisenda, pressupostos i comptabilitat i finançament) com a palanca al servei d'accions externes (promoció d'iniciatives econòmiques, ocupació, turisme, comerç i consum, fires, clústers, etc.). - Orientar Barcelona Activa a l'execució de polítiques amb gestors i cultura client i prestació de serveis i promoció. o Nova estructura directiva i organitzativa de Barcelona Activa o Plantejament d'un nou model per Barcelona Activa Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 112 Objectiu de Ciutat 3.4 Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina Barcelona gaudeix ja d'un privilegiat reconeixement a nivell internacional. Es tracta ara de posar en valor aquest posicionament i treure-li més retorn en termes econòmics: més esdeveniments internacionals, més empreses globals instal·lades a Barcelona, més exportacions de les empreses locals, etc. Objectiu estratègic 3.4.1.: Política Internacional Aconseguir una política Internacional amb resultats mesurables Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Potenciar la capitalitat mediterrània de Barcelona - Obtenir més recursos de la Unió Europea (UE) i influir en les seves polítiques. Participació institucional i en programes de la UE - Atreure inversions aconseguint fer de Barcelona el port d‟entrada d‟empreses i mercaderies asiàtiques o Barcelona ciutat de referència EIP Smart Cities o Pla Àsia: Xina i Japó com a prioritats - Millorar rendiment dels acords altres ciutats. Xarxes operatives o Corredor Mediterrani - Reformular el model de relacions amb entitats o Impulsar la creació casa jueva - Coordinar projectes internacionals en l‟àmbit de la UE. - Mantenir el protagonisme de Barcelona en el desenvolupament de la democràcia participativa en l‟entorn internacional o Lideratge internacional de Barcelona acollint la seu i exercint la copresidència de l‟Observatori Internacional de Democràcia Participativa (OIDP) Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 113 Objectiu estratègic 3.4.2.: Comunicació i Posicionament Aconseguir visibilitzar de forma proactiva l’acció relacionada amb les finances municipals i amb les polítiques de promoció econòmica. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Difondre dins i fora de l‟organització les principals accions que es porten des de l‟Àrea d‟EEiO o Accions comunicatives. o Sessions de treball amb premsa o Newsletter Barcelona Creixement i WEB, premsa, etc. o Tours econòmics - Potenciar la participació de Barcelona en el debat institucional i acadèmic sobre gestió i finances públiques i sobre polítiques de promoció econòmica a l‟esfera internacional. - Posicionar la ciutat en els àmbits de referència en polítiques de promoció econòmica, a través de la participació en xarxes de valor afegit internacional o de la transferència del nostre model a altres entorns. - Posicionar la ciutat en els àmbits/espais de referència d‟excel·lència en gestió de polítiques de promoció econòmica - Liderar espais de debat amb altres ciutats internacionals en bones pràctiques en creixement econòmic - Transferir el model de gestió a altres entorns internacionals i participar en xarxes internacionals. - Elaborar informació executiva de l'evolució dels projectes d'inversió municipals i ordenar a nivell documental físic i digital tot allò susceptible de ser publicat. - Difondre el model de pressupost executiu dins i fora de l'Ajuntament. - Projecció de Barcelona, primera ciutat certificada Biosphere, com a referent internacional de turisme responsable i sostenible Objectiu estratègic 3.4.3: Grans esdeveniments esportius per projecció internacional Enfortir la projecció internacional de la marca Barcelona acollint l’organització de grans esdeveniments esportius europeus o mundials, que comporten beneficis directes o indirectes. Aprofitar aquests esdeveniments per promocionar l’esport escolar amb clubs i federacions, i per desenvolupar projectes de caràcter solidari i per renovar les grans instal·lacions de la ciutat. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Enfortir la projecció internacional de la marca Barcelona acollint l‟organització de grans esdeveniments esportius amb reso i incidència internacional (europeus o mundials), que comportin beneficis per la nostra ciutat. o Impulsar la constitució de la Fundació de l'Esport de Barcelona o Treballar per la celebració a Barcelona (del major número) de fires comercials, projectes, centres de recerca i congressos de temàtiques esportives o directament relacionades amb el món de l'esport. o Crear la Xarxa de Ciutats Esportives i aconseguir que s'estableixi la seva seu a Barcelona o Promocionar conjuntament amb Turisme de Barcelona el turisme esportiu a la nostra ciutat (la generació d'ofertes d'activitats a Barcelona per captar turistes esportistes) - Establir els acords necessaris amb les diferents administracions implicades per l'assoliment de la denominació com a seu Olímpica dels Jocs Olímpics i Jocs Paralímpics d'hivern de l'any 2022. o Liderar els aspectes relacionats amb l'esport de la candidatura Barcelona Pirineu 2022 conjuntament amb la seva Oficina Tècnica Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 114 Objectiu estratègic 3.4.4: Esdeveniments internacionals Afavorir la realització d’esdeveniments amb valor afegit per a l’economia de la ciutat Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Atraure esdeveniments d‟especial interès per a la ciutat o Facilitar la captació de noves fires i congressos internacionals estratègics per la ciutat (Mesura 13 de Barcelona Creixement) o Events Landing - Establir sinèrgies amb els sectors econòmics de la ciutat relacionats - Finestreta única de tramitació - Assegurar la relació amb els equipaments firals i congressuals de la ciutat, en especial Fira de Barcelona Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 115 Objectiu de Ciutat 3.5 Donar suport a pimes i autònoms, i promoure l'emprenedoria Es tracta de crear un entorn més favorable a la creació i desenvolupament d'empreses mitjançant polítiques de recolzament a pimes i emprenedors, accés a oficines i locals, ajuts i suport financer etc. Objectiu estratègic 3.5.1: Pagament a 30 dies Aconseguir pagar als proveïdors en un termini màxim de 30 dies. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions Aquests objectius i actuacions formen part de la Mesura 8 de Barcelona Creixement (Pagament als proveïdors en 30 dies) - Garantir la disponibilitat de fons líquids per atendre els pagaments de l‟Ajuntament i dels ens dependents o Gestió activa de la tresoreria municipal - Millorar el procés de tramitació i aprovació de factures o Gestionar el Registre de factura de forma eficient. o Factura electrònica o Millora procés tramitació factures de subministraments Objectiu estratègic 3.5.2.: Orientació a Mercat i a l’Emprenedoria Reforçar la competitivitat i l’orientació a mercat de l’activitat empresarial i donar suport a l’emprenedoria Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Promoure l‟esperit emprenedor i acompanyar les persones emprenedores o Centre de Recursos per Emprendre: assessorament o Posa‟t en marxa o Continguts on-line per emprendre o Biz Barcelona (dia de l‟emprenedor) o Oferta formativa en coneixements i habilitats per emprendre o Promoure l‟emprenedoria als districtes - Impuls de l‟emprenedoria en sectors estratègics i col·lectius específics o Programes de Creació d‟Empreses en sectors estratègics (Mesura 28 de Barcelona Creixement) o Programa Emprenedoria Social: Foment de la innovació social (Mesura 29 de Barcelona Creixement) o Escola de dones emprenedores, ODAME o Visualització de bones pràctiques - Fomentar nous models d‟incubació o Implantar una zona franca emprenedors (Mesura 20 de Barcelona Creixement) o Partenariats públic-privats per gestió d'incubadores o Serveis de suport a l‟empresa incubada - Barcelona, referent internacional en emprenedoria o Transferència de model Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 116 - Impulsar la promoció econòmica de tots els Districtes de la Ciutat o Creació d'una taula de coordinació de l'Àrea d'EEiO amb els districtes que reculli demandes i vehiculi serveis o Facilitació de la generació i el desenvolupament dels Plans de Promoció econòmica dels Districtes (en clau "economia de la proximitat", integrant els plans de comerç i els de turisme, entre altres aspectes) o Identificació de nous atractors urbans més enllà del turisme - Potenciar els diferents territoris amb major potencialitat d'atracció de noves empreses o Recolzar l'atractivitat dels territoris estratègics (22@, la Sagrera, Fòrum Besos, BZ, La Marina, Polígon Bon Pastor) principalment a través del suport "soft" a les associacions empresarials o Implantar una zona franca d'Emprenedors del sector del Mòbil o Fer promoció immobiliària dels territoris estratègics en clau metropolitana Objectiu estratègic 3.5.3.: Formació professional de qualitat Apostar per la Formació Professional de qualitat. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Potenciar el Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona, amb la incorporació de nous agents. - Definir les necessitats dels professionals en el mercat de treball i de les especialitats de les quals hi hagi demanda per lluitar contra l‟atur. o Elaborar el mapa d‟oficis i professions amb major ocupabilitat i amb més taxa d‟inserció laboral. o Impulsar la redacció del mapa dels ensenyaments professionals com un instrument de planificació i d'adequació de l'oferta i la demanda. o Impulsar convenis amb empreses per estades formatives del professorat i organitzar el control i seguiment de pràctiques d‟alumnat als cicles formatius i accions ocupacionals. - Fomentar la relació entre empreses i centres de formació professional per a una inserció laboral de qualitat dels alumnes . o Afavorir la realització de pràctiques de qualitat a les empreses incorporant les empreses als centres de formació Professional o Apostar pel règim de l'alternança entre formació i treball - Participar en l‟ampliació de l'oferta de qualificacions i de programes de suport a la formació professional. - Impulsar el treball en xarxa per facilitar la mobilitat d‟estudiants de Formació Professional a les ciutats de la Unió Europea (UE). - Difondre i donar prestigi a la importància social i econòmica de la formació professional com un element formatiu i llavor de riquesa econòmica. - Millorar les accions d'orientació i informació per impulsar la continuïtat formativa i minorar el percentatge d'abandonament d'alumnes dels primers cursos de grau mitjà dels centres docents de formació professional finançats amb fons públics. o Crear una línia hotline per atendre a joves i famílies i orientar-los vers els estudis de Formació Professional (FP) - Fomentar la cultura de l‟emprenedoria entre els joves estudiants de Formació Professional. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 117 Objectiu estratègic 3.5.4.: Emprenedoria social Fomentar l‟emprenedoria social i donar suport a iniciatives privades de caire social Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Importar models d‟emprenedoria social d‟èxit, provats internacionalment, per implantar-los a nivell de ciutat - Fer visible la innovació social mitjançant campanyes de comunicació liderades per l‟Àrea de Qualitat de Vida - Introduir el “virus innovador” als grans contractes de l‟Àrea de Qualitat de Vida - Instaurar les avaluacions d‟impacte a l‟Àrea de Qualitat de Vida per mesurar el canvi produït de certes iniciatives en la vida de les persones - Portar a la pràctica estudis de retorn social a la inversió en programes de l‟Àrea de Qualitat de Vida - Connectar propostes d‟emprenedoria social exitoses amb inversors socials, amb mires d‟estendre- les a nivell de ciutat - Implicar l‟empresa privada i els seus departaments de Responsabilitat Social en reunions de Foment de l‟Emprenedoria Social Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 118 Objectiu de Ciutat 3.6 Fer de Barcelona un lloc fàcil per generar activitat econòmica (“Business Friendly”) En relació a les empreses, l'objectiu és que l'Administració sigui un factor de competitivitat i en ningun cas un element "desactivador". Per tant, és fonamental que des de l'Ajuntament s'agilitzin els processos i s'eliminin traves burocràtiques per facilitar l'establiment d'empreses. Objectiu estratègic 3.6.1: Orientació Business Vetllar perquè les actuacions municipals estiguin orientades efectivament cap a l’interès de l’activitat econòmica. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Posar l‟empresa al centre de les polítiques de promoció econòmica: desplegament de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa –OAE- (Mesura 4 de Barcelona Creixement) o Punt PAIT de creació de societats o Plataforma tràmits i tributs en línia o Crear una plataforma on-line de licitacions públiques (Mesura 10 de Barcelona Creixement) o Posa talent o Reformular el web Barcelona-Empresa - Facilitar l'accés a finançament de l'activitat comercial i empresarial. o Creació d‟una Línia d‟Avals (Mesura 5 de Barcelona Creixement) o Dinamització de set fòrums d‟inversió (Mesura 6 de Barcelona Creixement) o Captació de nou capital privat no estructurat i promoció del finançament col·lectiu (Mesura 7 de Barcelona Creixement) o Convocatòria pública i internacional per atraure fons privats per co-invertir en projectes empresarials estratègics (Mesura 21 Barcelona Creixement) - Fer de Barcelona una ciutat Business Friendly també per als emprenedors i empreses estrangeres o Serveis d‟aterratge empresarial i localització o Xarxa de col·laboració i crosslanding amb les principals ciutats del món (Mesura 14 de Barcelona Creixement) o Formalitzar la incorporació de l‟anglès en l‟àmbit de la promocióeconòmica (Mesura 22 de Barcelona Creixement) o Guia on-line d‟informació i suport als tràmits i l'aterratge del talent i l‟empresa internacional (Mesura 26 de Barcelona Creixement) o Cursos “Catalan for business” o Sessions de presentació i benvinguda a empresaris i emprenedors internacionals - Contribuir a millorar la competitivitat del teixit productiu de la ciutat o Programa metropolità d‟acceleració del creixement (Mesura 16 de Barcelona Creixement) o Programa reempresa a Barcelona (Mesura 23 de Barcelona Creixement) o Oferta formativa en gestió empresarial o Capacitació tecnològica - Col·laborar amb les empreses tractores o Promoure la tutorització d‟empreses per part d‟empresaris i directius d‟edat avançada i amb experiència acumulada (Mesura 24 de Barcelona Creixement) o Creació de la plataforma Barcelona Connecta (Mesura 30 de Barcelona Creixement) o Fem talent: impulsar la presència de dones als consells d‟administració de les empreses o RSC: establir acords per a la participació en programes d‟inserció i emprenedoria Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 119 o Reconeixement i visualització de bones pràctiques - Impulsar la simplificació administrativa en tots aquells àmbits de l'Ajuntament que tinguin relació amb l'activitat econòmica. o Transmetre les necessitats identificades dels emprenedors i les empreses en iniciar un negoci. Revisió profunda de la normativa i la flexibilització de paràmetres objectius o Alinear els agents implicats en un àmbit crític i àmpliament demandat per les empreses com és la simplificació administrativa o Llicència provisional o condicionada mitjançant declaració responsable i amb control posterior - Impulsar la coordinació i la col·laboració en l'àmbit de les relacions econòmiques internacionals o Creació d'una taula de coordinació internacional - Reorientar els programes de l'àrea d‟Economia, Empresa i Ocupació i Barcelona Activa cap a aquells amb més valor afegit i impacte o fer una anàlisi de cost/resultat dels diferents programes que es presten des de Barcelona Activa - Orientar la política fiscals als objectius de creixement econòmic i d‟ocupació o Catalogar els beneficis fiscals aplicables a tributs locals Objectiu estratègic 3.6.2: Revisió normativa de Llicències Liderar el procés de revisió de la normativa relativa a llicències i garantir el seu compliment Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Revisió i modificació de les ordenances municipals o Implantació ordenança obres o Nova ordenança de llicencies d'activitat o Nova ordenança d'antenes o Nova ordenança del paisatge urbà o Modificació ordenança de vetlladors Objectiu estratègic 3.6.3: Simplificació i eliminació de processos Simplificar i eliminar processos per facilitar la relació de les empreses amb l´Ajuntament; utilitzar l’Administració electrònica de forma intensiva i identificar i posar en valor la informació de que disposa l’Ajuntament per ajudar a les empreses. Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Pla d‟identificació i elaboració dels processos que posin en valor el coneixement i informació municipal per generar oportunitats econòmiques a les empreses. o Creació de una Web específica per les empreses, Oficina d‟atenció a l‟empresa, etc. - Pla d‟integració i potenciació de l‟Administració Electrónica relacionada amb la simplificació dels processos ( e-contractes, e-llicències, e-registre, e-factura...) - Reingenieria i integració de processos en l'àmbit de llicències i permisos, impuls a e-llicències per tal de millorar-ne el temps de resposta Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 120 Objectiu de Ciutat 3.7 Fer de Barcelona la ciutat de Cultura, Coneixement, Creativitat i Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent Creativitat, cultura, educació i recerca i investigació són accents d’un mateix objectiu: el coneixement. Volem crear una ciutat i una societat basades en el coneixement com a un dels motors de progrés econòmic i social de Barcelona, i abordar-lo des de la col·laboració entre institucions i entitats de ciutat i amb visió metropolitana. Objectiu estratègic 3.7.1: Capital Cultural Promoure Barcelona com a capital cultural, recuperant la complicitat amb Catalunya i guanyant musculatura internacional. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar el treball en xarxa dels grans equipaments de capitalitat: MACBA, Picasso, MNAC, el nou projecte Cultures del Món, el Museu de Ciències Naturals, o el CCCB. - Promoure la reflexió sobre la identitat i la cultura catalanes al segle XXI o Celebració, el 2014, de l‟any temàtic dels 300 anys dels fets de 1714. - Impulsar Barcelona com a pol d‟atracció cultural, de creativitat, coneixement i innovació i programant activitats de difusió de la cultura catalana per als visitants. o Foment del turisme de proximitat en els barris i districtes de la ciutat, recuperant la seva història, els seus centres culturals, les històries de vida dels seus ciutadans. o Posar en valor territoris o àrees d‟interès cultural de la ciutat com pot ser el de la Vila de Gràcia, l‟eix cultural del Poblenou o el rec Comtal. o Vetllar perquè el model de gestió de l‟Anella Olímpica incorpori els usos culturals i cívics oberts a tota la ciutadania. - Treballar en xarxa amb els altres municipis del nostre país per exercir com a capital de Catalunya Objectiu estratègic 3.7.2: Excel·lència cultural Promoure l’excel·lència cultural de la ciutat. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar un pacte cultural en el marc de l‟Ajuntament de Barcelona per tal d‟acordar i fixar els criteris de relació en els equipaments culturals de capitalitat on compartim responsabilitats amb altres administracions - Posar les condicions necessàries perquè els projectes artístics i d‟excel·lència creativa i d‟ambició global trobin a Barcelona el substrat necessari per establir-s‟hi. - Donar suport a la innovació que es fa des de la universitat i centres i parcs de recerca i tecnologia per a una estratègia de ciutat. o Visibilització i divulgació dels projectes d‟excel·lència que es fan en els centres de recerca. - Fomentar l‟aprenentatge de les llengües o Impuls treballs transversals: teatre en anglès campus esportius en anglès, intercanvi de professors natius amb famílies. o Fons en diferents llengües a les biblioteques Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 121 Objectiu estratègic 3.7.3: Barcelona ciutat universitària Promoure el lideratge de Barcelona com ciutat universitària Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Potenciar l‟educació superior a la ciutat i elaborant el mapa de la universitat i la recerca. o Elaborar un mapa de universitats i recerca a Barcelona - Promoure la internacionalització de la plaça universitària a Barcelona situant-la com a pol del coneixement i de referència internacional i impulsant la xarxa de ciutats universitàries. - Redefinir el projecte Barcelona Centre Universitari i creant el Consell assessor municipal d‟universitats i recerca. o Llibre blanc "Estratègia 2020, Barcelona Ciutat Universitària. - Potenciar les relacions entre les universitats i el teixit productiu i cultural de la ciutat. - Promoure l‟orientació dels estudiants de darrer curs de Batxillerat i Grau Superior d‟FP per al seu accés a la Universitat Objectiu estratègic 3.7.4: Innovació i creativitat, motor de creixement Impulsar la innovació i la creativitat com a motor de l’economia del coneixement Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Introduir elements de reflexió propis de les ciutats del Segle XXI en el debat cultural de la ciutat, incorporant conceptes com creativitat, coneixement i innovació, a través de la realització de trobades, congressos i altres activitats o Programa sobre la cultura i el món digital al Segle XXI. o Participació en projectes europeus que impulsin la innovació. o Consolidació del Programa Barcelona Ciència. Nous programes culturals per difondre l‟activitat científica i donar a conèixer els centres de recerca i d‟innovació - Impulsar Barcelona laboratori cultural com a plataforma que relliga cultura, noves tecnologies i ciutadania. o Creació de l'Anella Cultural de Barcelona: gran plataforma de la co-creació, producció, distribució de continguts entre les diferents institucions i actors de Barcelona (teatres, biblioteques, museus, centres cívics, Fàbriques de Creació, indústria, universitats...); a través d‟un acord a quatre bandes: universitats, empreses, administració pública i tercer sector. o Fàbriques de Creació i el Disseny Hub Barcelona (DHUB) com entorns de creació, coneixement i innovació. - Promoure la innovació tecnològica als diferents equipaments culturals o Impuls de la digitalització dels fons dels museus i arxius municipals per tal de fer-los accessibles més enllà dels espais que els contenen i per difondre‟ls a nivell internacional (cas col·lecció filatèlica municipal, finalització dels treballs de digitalització). o Implementació del sistema de ràdio freqüència a biblioteques de la xarxa. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 122 Objectiu estratègic 3.7.5: Barcelona Ciutat educadora Promoure el coneixement i la creativitat a través d'una estratègia compartida des dels camps de l’educació i la cultura per posicionar Barcelona com a ciutat educadora. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Millorar l'oferta d'ensenyaments artístics amb la implantació d'un nou model en col·laboració amb els centres existents, públics i privats, i amb un fort arrelament al territori. o Elaboració del mapa dels ensenyaments artístics o Impulsar els centres públics de formació musical - Afavorir els espais de participació d‟infants i joves. - Impulsar programes que apropin els creadors a l‟entorn educatiu i garanteixin la connexió entre la creació i els futurs creadors - Potenciar les activitats pedagògiques als centres culturals de la ciutat per introduir la creativitat i la innovació com un valor a l‟escola. - Programar iniciatives que apropin els escolars a l‟oferta cultural de la ciutat: el quadern de cultura - Impulsar iniciatives que posin en valor la cultura científica i la cultura tecnològica. - Millorar la connectivitat entre les escoles i el barri a través de projectes com els camins escolars com a instruments de cohesió social i educativa, i a la vegada de millora de la xarxa veïnal. o Patis escolars oberts al barri - Promoure activitats educatives en temps de lleure per als infants i les seves famílies que afavoreixin la igualtat d‟oportunitats, la convivència i la cohesió social als barris de la ciutat. - Promoure el treball en xarxa dels sectors municipals i el agents socials per avançar en la coresponsabilitat educativa per una educació en valors. o Celebració del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, a Barcelona el 2014, amb el tema central de la inclusió social. Objectiu estratègic 3.7.6.: Cultura, creativitat i talent a nivell internacional Posicionar la cultura, la creativitat i la producció de talent de Barcelona a nivell internacional. Gerència sectorial responsable Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació Objectius funcionals/ actuacions - Establir marcs d‟actuació amb equipaments, entitats i creadors de la ciutat per a la projecció internacional dels seus projectes i la imbricació amb les xarxes culturals internacionals, i amb les ciutats emergents. o Fomentar la relació entre el sector cultural de Barcelona i les ciutats emergents i promoure els agermanaments culturals amb grans capitals internacionals. o Coordinació d‟iniciatives per donar a conèixer a nivell internacional les propostes de música, arts escèniques, audiovisuals, patrimonials... - Afavorir els intercanvis amb altres ciutats del món: projecció de Barcelona i presència dels programes culturals a les xarxes i esdeveniments que es realitzin a nivell internacional. o Participació en fòrums internacionals o organització de trobades a Barcelona. o D‟acord amb els sectors implicats i les organitzacions firals, promoure la ciutat de Barcelona com a seu de noves fires internacionals. o En coordinació amb l‟Institut Català d‟Indústries Culturals, promoure la presència de creadors barcelonins i catalans en fires internacionals. o Liderar l‟Associació Internacional de Ciutats Educadores - Situar Barcelona com a pol d‟atracció per a creadors d‟Europa i del món, per tal de captar i retenir el talent creatiu. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 123 4. Hàbitat Urbà “Un nou model de ciutat saludable que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC” Objectiu de Ciutat 4.1 Promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds Ampliar el verd urbà i protegir els espais lliures com un element d'estructuració de la ciutat Objectiu estratègic 4.1.1: Natura dins la ciutat Fer lloc a la natura dins la ciutat: potenciar la biodiversitat i el verd, la seva qualitat i connectivitat Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Incrementar la superfície, la qualitat i la connectivitat del verd, mitjançant el desplegament del Pla Estratègic del Verd i Biodiversitat o Impulsar els corredors Verds o Millorar la biodiversitat a la ciutat, evitant la pèrdua d‟espècies i hàbitats o Elaboració de plans de gestió dels parcs i jardins històrics. o Augmentar les hectàrees de superfície verda o Rehabilitar i restaurar parcs i jardins de la ciutat o Incrementar el patrimoni arbori i arbustiu de la ciutat o Continuar amb la reforma de centres de treball d‟espais verds - Augmentar els serveis del verd atenent nous usos i usuaris - Fer de Collserola un balcó verd per la ciutat. o Impuls d‟actuacions a les portes de Collserola. o Actuacions al Passeig de les Aigües - Promoure la renaturalització de la ciutat o Pla Buits o Parc del Besos o Renaturalitzar els interiors d‟illa o Pla integral del Park Güell o Avinguda de l‟Estatut de Catalunya o Pla de renaturalització i remodelació de parets mitgeres o Horts urbans Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 124 Objectiu de Ciutat 4.2 Garantir l’excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat Assegurar un disseny urbà de qualitat fent èmfasis en la regeneració dels barris de la ciutat i fent de la ciutat un lloc per la pràctica esportiva i una ciutat sense barreres Objectiu estratègic 4.2.1: Qualitat arquitectònica Impulsar una arquitectura de qualitat amb partenariats públic-privats i potenciar els arquitectes i dissenyadors joves i els locals Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar un arquitectura de qualitat a traves dels projectes: Plaça de les Glories, Sagrera, Blau@Ictinea, Sagrada Família, Paral·lel, Diagonal i Pla Cor. - Impulsar una arquitectura de qualitat en els nous projectes d‟equipaments. - Fer partícips a través de diferents entitats als arquitectes i dissenyadors locals i als joves en els projectes de ciutat. Objectiu estratègic 4.2.2: Ciutat, escenari de la pràctica esportiva Fer de la ciutat un escenari de la pràctica esportiva, facilitant o habilitant espais urbans o naturals per aconseguir-ho Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Potenciar l'ús de l'espai públic urbà (parcs, passejos, places,... etc) per a la pràctica esportiva. o Augmentar el nombre de circuits esportius a la ciutat o Fer dels grans parcs de la ciutat (Montjuïc, Collserola,...) escenaris per l‟activitat física i esportiva o Potenciar l‟ús de les platges (fora de la temporada d‟estiu) com a escenari d‟activitats esportives i lúdiques o Incorporació dels esports nàutics i els de natura a l‟oferta esportiva de Barcelona Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 125 Objectiu estratègic 4.2.3: Ciutat de futur sense barreres Avançar en la construcció d’un model de ciutat de futur sense barreres, dissenyat de manera transversal per a garantir el gaudi de tots els drets de les persones amb discapacitat, que faci possible l’autonomia personal i la vida independent, mitjançant la implicació i la participació de la ciutadania. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar el desenvolupament d‟un web que reculli tota la informació sobre l‟accessibilitat de la ciutat per l‟ús del ciutadà, en cooperació amb les àrees municipals responsables. - Potenciar la cooperació entre ciutats mitjançant l‟Observatori europeu Ciutats i Pobles per a tothom. - Impulsar i fer el seguiment de l‟accessibilitat a la via pública, als edificis municipals, a les platges, i al transport públic. - Vetllar pel compliment de la mesura de govern sobre els criteris d‟accessibilitat en l‟organització d‟actes públics. - Fer seguiment d‟adjudicacions del Pla d‟Habitatge Municipal a persones amb discapacitat, l‟accessibilitat dels habitatges i els convenis amb entitats. - Col·laborar en el projecte ObertaMent de sensibilització de la població en la lluita contra l‟estigma de les persones amb trastorn mental. - Participar en la xarxa europea de ciutats lliures de barreres - Adequar la participació del sector de les persones amb discapacitat a les recomanacions del Pla director de Participació - Promoure estudis pel coneixement de la realitat i la detecció de necessitats de les persones amb discapacitat Objectiu estratègic 4.2.4: Ciutat amigable amb la gent gran Avançar en la construcció d'una ciutat per a totes les edats i amigable amb la gent gran. Gerència sectorial responsable Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Objectius funcionals/ actuacions - Definir el Programa Municipal per a la Gent gran 2012-2015, d'acord amb les conclusions del diagnòstic participatiu del projecte de Ciutats Amigues de la Gent Gran de l'OMS i impulsat pel Consell Assessor de la Gent Gran. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 126 Objectiu de Ciutat 4.3 Impulsar una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l’aire i la sostenibilitat dels cicles de l’aigua, de la matèria i l’eficiència energètica Assolir els nivells òptims de qualitat ambiental com a base per conservar i esdevenir una ciutat saludable, garantir la qualitat de vida als ciutadans, i aconseguir un desenvolupament sostenible. Objectiu estratègic 4.3.1: Transports eficients i sostenibles Impulsar els modes de transport eficients i mediambientalment sostenibles que disminueixin de manera significativa la generació de contaminants. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Incorporació de vehicles elèctrics als serveis municipals. - Impulsar la bicicleta o Aprovar una nova ordenança per regular tot el que es relaciona amb la bicicleta. o Promoure la viabilitat de nous carrils bici i valorar la idoneïtat dels existents. o Incloure en tot projecte de urbanització, sempre que sigui possible, la bicicleta. o Impulsar el registre, les assegurances, una web de bicicletes recuperades i els aparcaments vigilats de bicicletes. - Facilitar el transvasament de mobilitat en vehicle privat a mobilitat elèctrica. o Impulsar les motos elèctriques com a vehicle de transport sostenible. o Impulsar els cotxes elèctrics i de baix impacte ambiental i energètic com a vehicle de transport sostenible. o Impulsar l‟ús d‟autobusos elèctrics i híbrids. - Estendre la xarxa d‟aparcaments soterrats d‟acord a les necessitats dels territoris (aparcament plaça Gardunya, aparcament Bailen) Objectiu estratègic 4.3.2: Eficiència energètica i optimització del cicle de l'aigua Reduir el consum de recursos: millorar l'eficiència energètica, optimitzar el cicle de l'aigua Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Reduir el consum d‟energia de la ciutat, millorar l‟eficiència energètica, aprofitar els recursos renovables, i reduir les emissions de gasos amb efecte d‟hivernacle. o Pla d‟autosuficiència energètica o Pla d‟estalvi i millora energètica edificis municipals o Desenvolupament del programa d‟energies renovables - Optimitzar el consum d‟aigua potable a la ciutat o Reduir el consum d‟aigua potable als serveis i dependències municipals. o Millora de la xarxa de distribució d‟aigua a les xarxes municipals per tal de disminuir el temps de reparació i les pèrdues. o Millores i arranjaments Font Màgica Montjuïc així com del conjunt de fonts de la Ciutat - Pla de recursos hídrics alternatius - Millorar el sistema de drenatge de la ciutat Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 127 Objectiu estratègic 4.3.3: Cultura de la sostenibilitat Fomentar i estendre la cultura de la sostenibilitat Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Elevar el coneixement de la població sobre el medi ambient i la gestió ambiental, estendre la cultura de la sostenibilitat i acompanyar la ciutadania en l‟adopció de nous hàbits ambientals o Configurar l‟Observatori per la sostenibilitat i proporcionar informació ambiental entenedora de forma continuada - Donar un nou impuls a l‟ ambientalització interna de l‟Ajuntament i a la seva acció exemplificadora. - Actualitzar i renovar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 incorporant nous reptes ambientals, econòmics i socials - Enfortir la xarxa ciutadana per la sostenibilitat i donar suport a les empreses, organitzacions, escoles i entitats compromeses. o Enfortir el programa Agenda 21 Escolar per impulsar l‟educació ambiental per la sostenibilitat a les escoles - Elevar el coneixement de la població sobre el medi ambient i la gestió ambiental, estendre la cultura de la sostenibilitat i acompanyar la ciutadania en l‟adopció de nous hàbits ambientals - Posicionar Barcelona com a referent internacional de ciutat sostenible Objectiu estratègic 4.3.4: Qualitat d'aire i confort acústic Millorar la qualitat ambiental: guanyar qualitat d'aire i confort acústic, amb la col·laboració de tothom Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Reducció dels nivells sonors: desplegament del Pla per a la reducció de la contaminació acústica 2010-2020. - Reduir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Desplegament del Pla de qualitat de l‟aire o Suport a l‟electrificació del Port de Barcelona o Actuacions sobre la mobilitat: Reduir la contaminació de vehicles o Nova Ordenança Ambiental d‟Activitats o Desenvolupament d‟un pla d‟actuació en episodis d‟alta contaminació - Avançar en l‟adaptació de la ciutat de Barcelona als riscos associats al canvi climàtic - Proporcionar a la ciutadania informació en relació a la qualitat de l‟aire i al canvi climàtic. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 128 Objectiu estratègic 4.3.5: Neteja i prevenció de residus Millorar la neteja i prevenir residus Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Pla de millora dels serveis de neteja viaria de la ciutat o Increment del baldeig en els carrers més transitats Increment de freqüències de pas dels equips de repàs i manteniment pels carrers i places amb més nombre d‟incidències o Nou material de neteja passiva –papereres de més capacitat- associat a una campanya de sensibilització o Modificació dels horaris de recollida de paper/cartró per adequar-la a l‟horari de tancament dels comerços - Instal·lació de lavabos públics als espais verds i en zones d‟elevada concurrència. - Implantar el Pla de prevenció de residus - Construcció de nous centres de neteja. - Incrementar i millorar la recollida selectiva dels residus Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 129 Objectiu de Ciutat 4.4 Liderar la reinformació de l’espai públic: les Smart Cities com impulsores d’una nova economia del serveis urbans Emprar les TIC per a dotar a la ciutat de plataformes tecnològiques d'alt valor afegit per a Barcelona Objectiu estratègic 4.4.1: Excel·lència en els serveis TIC orientats a mobilitat i espai públic Emprar les TIC per facilitar l'accés a la informació de la mobilitat i dels incidents a l’espai públic, de forma que permeti la millora en la seva gestió individual i col·lectiva. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Incorporar la informació sobre afectacions a la mobilitat no planificades a al sistema d‟informació municipal. - Adequar la pàgina web a les demandes d'informació dels ciutadans. o Incorporar la informació de la Guàrdia Urbana en "temps" a la web. - Impulsar la presència de la Guàrdia Urbana en les xarxes socials. - Renovació i incorporació de noves tecnologies per la millora de la gestió dels recursos i procediments. - Continuar amb el pla de renovació semafòrica. - Adoptar prioritat semafòrica i semàfors intel·ligents pel transport col·lectiu. - Millora de la informació de trànsit i comunicació als usuaris. o Implantar un sistema d'informació ciutadana de mobilitat i protecció civil. - Millorar els sistemes tecnològics de control i gestió del Bicing. - Millorar els sistemes tecnològics de control i gestió de l'Àrea Verda. o Proveir d'una tarja moneder per pagar l'Àrea Blava i/o rebre els imports sobrers. - Estudiar amb els operadors del sistema de transport públic la implantació d‟una targeta de transport unificada, plenament accessible i recarregable. Objectiu estratègic 4.4.2: Ciutat Hiperconnectada Aconseguir una ciutat hiperconnectada Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Aconseguir l'equilibri territorial amb el desplegament de la banda ampla i la fibra òptica a tota la ciutat o Posar en valor les infraestructures de telecomunicacions de l'Ajuntament per complementar el desplegament dels operadors privats o Fer accessible les xarxes municipals als serveis desplegats per la ciutat - Barcelona Ciutat de serveis per els ciutadans i usuaris de smart phones o Incorporar al Servei Barcelona Wifi funcionalitats per a la descarrega d'aplicacions per a telèfons mòbils i la participació ciutadana o Ampliar el nombre de punts de servei Barcelona Wifi - Barcelona més propera als ciutadans o Crear la WEB del Barri Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 130 Objectiu estratègic 4.4.3: Ciutat Intel·ligent de referència Convertir Barcelona en una ciutat intel·ligent de referència Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Fer recerca i capitalitzar la innovació urbana o Elaborar el City Protocol, amb la col·laboració de ciutats, empreses i institucions - Desenvolupar projectes smartcity o Pla Apps Barcelona (aplicacions per tasques específiques) o Redacció i execució del projecte del Smart City Campus - Promoure la participació de la ciutat en els grans esdeveniments d‟impuls a la sostenibilitat i la eficiència de les grans metròpolis. o Impulsar i participar en el Mobile World Capital o Impulsar i participar en el Smart City world Congress o Impulsar i potenciar els diversos pagaments mitjançant els sistemes de "Tap &Go" o Creació del Barcelona Institut of Technology for the Habitat (BIT HABITAT). - Participar i promoure la tecnologia en les infraestructures de ciutat (cicle de l‟aigua, cicle de la gestió de residus, cicle de l‟energia, mobilitat) fent de BCN una ciutat intel·ligent (smartcity) - Desenvolupar un model de gestió, seguiment i control del vehicle elèctric a l‟espai públic - Desenvolupar una plataforma integrada de seguiment i control dels serveis urbans - Creació d‟una city situation room Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 131 4. Hàbitat Urbà “Barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero” Objectiu de Ciutat 4.5 Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús Posar en marxa un conjunt de polítiques (incentius al lloguer, col·laboracions amb el sector privat, obtenció de sòl, suport a la rehabilitació,...) per aconseguir que els ciutadans tinguin accés a un habitatge de qualitat Objectiu estratègic 4.5.1: Accés a l'habitatge Millorar el sistemes d'accés a l'habitatge Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Obtenir un parc públic d'habitatges socials: Pla Empenta o Aprovar projectes per la regeneració de sòl o Potenciar la construcció d'Habitatge de Protecció Oficial (HPO) o Can Batlló o Torre Baró o Roquetes o Marina del Prat Vermell o Vores de Via Augusta o Colònia Castells o Casernes Sant Andreu - Fomentar el parc d'HPO de lloguer i en dret de superfície, de concessió o Gestionar solars per oferir-los en concessió - Millorar els processos d'adjudicació d'HPO o Modificar el Reglament de Serveis d‟Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona (SHPOB) - Habitatge per a la inclusió: o Facilitar l'accés a l'habitatge de lloguer o Incrementar el Fons d'habitatges de lloguer social. o Consolidar l'adjudicació d'habitatges per a contingents especials amb el sistema de baremació o Consolidar la Xarxa d'habitatges d'inclusió de Barcelona o Impulsar els nous projectes per a la construcció d'allotjaments comunitaris o Establir convenis amb entitats sense ànim de lucre - Fomentar mesures per fer front als desnonaments o Constitució d'una comissió mixta amb l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports I implementar accions de suport a les persones en risc de desnonament. o Posar en funcionament un procés participatiu per fer sorgir idees per fomentar l‟accés a l‟habitatge social i evitar desnonaments o Impulsar l'assessorament i l'intermediació entre propietaris i llogaters - Impulsar la rehabilitació privada d'edificis o Impulsar projectes de rehabilitació dels edificis i habitatges, facilitant ajuts Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 132 Objectiu de Ciutat 4.6 Promoure illes autosuficients i rehabilitació energètica urbana Treballar en aconseguir autosuficiència energètica sostenible a la nostra ciutat, prioritzant les accions que ens permetin gaudir de més qualitat de vida i continuar sent competitives en el nostre model energètic, adoptant els principis de l'estalvi, l'eficàcia i l'eficiència per convertir-nos en un referent d'excel·lència a nivell mundial Objectiu estratègic 4.6.1: Barris autosuficients i rehabilitació energètica Promoure barris autosuficients i la rehabilitació energètica Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar la rehabilitació energètica de barris o Fer el projecte d‟ illa autosuficient al carrer Cristobal de Moura o Realitzar el projecte de illa autosuficient al Passeig Valldaura. o Realitzar el projecte de rehabilitació energètica de Torre Baró o Realitzar el projecte de rehabilitació energètica de Ciutat Meridiana Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 133 Objectiu de Ciutat 4.7 Fomentar barris productius en els quals es viu i es treballa Fomentar un model urbanístic basat en un equilibri entre la funció residencial, l’econòmica i la social. Objectiu estratègic 4.7.1: Barris productius Promoure barris productius i regenerar districtes i barris Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Redactar i portar a aprovació instruments de planejament que ens permetin la creació de barris productius: o Pla d'usos de Ciutat Vella. o Marina del Prat Vermell o Torre Baró o Verneda industrial, Bon Pastor i Torrent Estadella o Vallcarca-Farigola o Tres Turons o Casc antic de Sant Andreu o Can Peguera - Desenvolupar la gestió urbanística corresponent - Desenvolupar els diferents projectes d‟urbanització i obres: o Ronda del Mig ( primera fase tram Lesseps-Escorial) o Voreres c/ Balmes - Remodelació de barris o 3ª fase de les cases barates de Bon Pastor o Trinitat Nova o Colònia Castells - Desenvolupar els projectes d‟innovació social FabLab: o Fab Lab Les Corts o FabLab Ciutat Meridiana Objectiu estratègic 4.7.2: Millorar i fer accessible l’Àrea Verda Millorar i fer accessible l’Àrea Verda com a instrument facilitador per viure i treballar als barris de Barcelona Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Fer possible la gratuïtat de l‟Àrea Verda pels residents dels barris de la ciutat - Instaurar acreditacions professionals per l‟Àrea Verda. o Definir col·lectius, bonificacions i requisits d‟accés. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 134 Objectiu de Ciutat 4.8 Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a tota la ciutat Fomentar un nou model de mobilitat d'equilibri entre els diferents mitjans de transport, i que dona prioritat a la seguretat i al vianant Objectiu estratègic 4.8.1: Control d'intervencions a la via pública Controlar sobre el territori les intervencions a la via pública que es preveuen i que dificultin la mobilitat al trànsit. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Control i inspecció de les ocupacions de la via pública que tinguin un afectació a la mobilitat. - Informar de les afectacions al trànsit via dispositius mòbils. - Ordenar els transports col·lectius de turistes. Objectiu estratègic 4.8.2: Compliment de les ordenances d'ocupació Vetllar pel compliment estricte de les ordenances d’ocupació de la via pública per tal que es garanteixi l’espai suficient per als vianants en casos d’ocupació per part de bastides, vetlladors, mobiliari urbà, etc. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat I Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Control i inspecció de les ocupacions de la via pública que tinguin afectació a la mobilitat dels vianants. - Regular les reserves i molls interns de que han de disposar les superfícies comercials per a la càrrega i descàrrega. - Minimitzar conflictes entre vianants, motoristesi ciclistes. o Elaborar un Pla d'Aparcament de Motos fora de les voreres. o Implantar accessos de motos per vorera en trams on no hi hagin guals per evitar l'accés pel pas de vianants. Objectiu estratègic 4.8.3: Millora del transport públic Millorar el servei de transport públic. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Potenciar l‟accessibilitat al transport públic per tal de facilitar l‟accés equitatiu al conjunt de la ciutadania. - Millorar el funcionament del sistema Bicing - Redissenyar la xarxa d'autobusos adoptant una configuració ortogonal i millorant les seves prestacions. - Millorar les parades de bus, especialment les de connexió. - Impulsar els mitjans de transport col·lectiu de superfície. - Impulsar la targeta T-16. - Estudiar i valorar, amb les autoritats competents de la gestió del transport metropolità, les opcions possibles relatiu a l‟accés dels animals de companyia al transport públic. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 135 Objectiu estratègic 4.8.4: Espai públic més segur, atractiu i accessible Millorar l'espai públic per fer-lo més segur, atractiu i accessible Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Millorar l‟espai públic de forma integral, eficient i coordinada i incorporant criteris ambientals en totes les actuacions(Pla de Millora Integral)* o Passeig de Gràcia o Ciutat Meridiana o Adequació i/o millora d‟espais singulars emblemàtics (p.ex. places, passejos, avingudes,...) - Millorar l‟accessibilitat i la mobilitat o Pla d‟accessibilitat - Pla Director d‟il·luminació o Definir els nous criteris d‟il·luminació de Barcelona o Modernitzar i millorar les instal·lacions d‟enllumenat públic existents o Construir el Sistema Informàtic de Gestió Integral, Manteniment, Inventari i Control de Qualitat dels Serveis d‟Enllumenat Públic. - Desenvolupar nous projectes d'espai públic* o Pacificació de carrers - Desenvolupar nous projectes d‟urbanització* - Desenvolupar nous projectes de rehabilitació* * El detall dels projectes apareixerà en els Programes d‟Actuació dels Districtes (PADs), en el Pla d‟Inversions Municipal o en l‟annex d‟inversions del pressupost de cada any Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 136 Objectiu de Ciutat 4.9 Impulsar nous atractors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat Es tracta d'aconseguir que tots els districtes disposin d'algun element emblemàtic d'atracció (com per exemple places, edificis representatius, estacions, etc.) que actuïn com a centres de referència i puguin generar al voltant activitat comercial, turística, etc Objectiu estratègic 4.9.1: Turisme i territori Aprofitar el turisme per a posicionar sectors i actius estratègics de la Ciutat. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Preservar la sostenibilitat dels barris de major activitat turística, introduint mesures de gestió dels seus efectes per tal de millorar els usos del territori, la qualitat de vida dels residents i l‟experiència turística del visitant - Impulsar la desconcentració i la diversificació de l'oferta turística a la ciutat. o Crear i implementar uns plans de turisme del districte i de barri i itineraris econòmics sectorials (Mesura 2 de Barcelona Creixement) o Implementar rutes turístiques alternatives que enriqueixin altres sectors de la ciutat. - Vincular el turisme a sectors econòmics rellevants a la ciutat. o Aprofitar el turisme de negocis i congressos. - Establir un codi /segell de BCN Turisme de qualitat. - Afavorir un major coneixement de l‟oferta turística per part de la ciutat Objectiu estratègic 4.9.2: Nous atractors urbans Impulsar els nous atractors urbans que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar la dinamització de la ciutat a través de projectes concrets: o Passeig de Sants o Pere IV o Zoo o Tres Turons o Montjuïc o Clúster nàutic o Born Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 137 Objectiu de Ciutat 4.10 Impulsar l’àrea metropolitana, la integració de port, aeroport i zona franca, i desenvolupar espais d’oportunitat Consolidar noves zones d'activitat econòmica a la ciutat i impulsar l'àrea metropolitana a través de les grans infraestructures Objectiu estratègic 4.10.1: Referent internacional en xarxes d'infraestructura Convertir les xarxes d’infraestructures de Barcelona i la seva area metropolitana en un referent internacional Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar les aliances entre diferents administracions tant a nivell metropolità com a nivell de Catalunya pel creixement econòmic a través del desenvolupament de les infraestructures. o Desenvolupar una proposta de Ronda litoral compatible amb la nova configuració de la ciutat. Anàlisi de l‟encaix territorial de la Ronda Litoral. o Desenvolupament del PEIX , Pla Estratègic d'Infraestructures en Xarxa Gestió coordinada de totes les infraestructures a l‟àmbit del delta del Llobregat. o Impulsar els projectes d‟accés provisional ferroviari i d‟accés definitiu ferroviari i viari al port - Redacció i aprovació de diferents projectes. o Redacció del projecte de les infraestructures de Glòries. o Desenvolupar els diferents projectes que s'inclouen dins de l‟Àrea de Sant Andreu Sagrera i la estació de Sants. o Redactar el projecte de l'Eix de Prat de la Riba. o Redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità o Donar a conèixer mitjançant el model de desplegament de les infraestructures mitjançant accions de cooperació internacional i la participació en projectes internacionals de R+D+i o Parc del Besos Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 138 5. El Pressupost “D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització de resultats” Objectiu de Ciutat 5.1 Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a aconseguir els objectius de ciutat Es tracta d'implantar una nova forma d'elaborar el pressupost municipal que consisteix en definir prèviament els objectius de Ciutat per poder dotar aquesta estratègia de recursos segons les prioritats definides. El seguiment continu dels objectius juntament amb l'execució pressupostària permetran avaluar el grau d'assoliment dels resultats desitjats Objectiu estratègic 5.1.1.: Pressupost Executiu Dissenyar i implementar un model de pressupost executiu. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Elaboració i seguiment del Marc Estratègic de l‟Ajuntament i del Programa d‟Actuació Municipal - Vincular el pressupost als objectius (pressupost orientat a objectius i resultats) - Integrar el Pla d'Inversions Municipal dins del pressupost executiu. - Desenvolupar metodologies de definició d'objectius, indicadors i quadres de comandament. - Dissenyar i posar en marxa sistemes de reporting per fer adequadament el rendiment de comptes de l'acció de govern i de la gestió. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 139 Objectiu de Ciutat 5.2 Garantir la capacitat d’inversió En un entorn d'extrema dificultat per accedir a l'endeutament , és crític dissenyar mesures encaminades a obtenir estalvi corrent per finançar inversions Objectiu estratègic 5.2.1: Planificació i control Potenciar i reorientar el procés de pressupostació i de control econòmic i financer Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Millorar el procés de control econòmic financer de l'Ajuntament i els seus ens instrumentals. - Elaborar, seguir i actualitzar el marc/pla financer. - Millorar la planificació dels ingressos i centralitzar el seguiment i impuls de la seva execució. - Dissenyar i posar en marxa sistemes d'informació per fer adequadament el rendiment de comptes - Establir criteris de pressupostació d'acord amb comptabilitat Nacional (Sistema Europeu de Comptes SEC-95) - Simplificar el procés d'aprovació i tramitació dels projectes d'inversió i col·laborar a la racionalització del nombre d'operadors. - Vetllar per tal que els projectes d'inversió s'executin en temps, cost i qualitat - Optimitzar la regulació i administració dels ingressos propis. o Reforçar la gestió i inspecció dels ingressos de dret públic. o Iniciar tràmits per revisió cadastral que entri en vigor el 2015 o Revisar la classificació fiscal dels carrers a efectes de l‟ impost d‟activitats econòmiques i taxes o Revisar el rendiment de les concessions administratives Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 140 Objectiu de Ciutat 5.3 Millorar l’eficiència, evitar duplicitats i alliberar recursos per altres programes prioritaris Impulsar mesures de revisió i optimització de l'estructura, processos i serveis de l'Ajuntament, per tal d'incrementar l'eficiència i alliberar recursos Objectiu estratègic 5.3.1. Millorar l’eficiència dels serveis municipals Elaboració i gestió racional i eficient del pressupost, adequant-lo a les prioritats i eliminant despeses supèrflues. Gerència sectorial responsable Totes Objectius funcionals/ actuacions - Fer un control i seguiment de l‟execució de la despesa - Identificar propostes per a la millora de la gestió i els guanys d'eficiència o Projectes de revisió de la despesa - Fer avaluació de plans i programes - En matèria de seguretat, millorar la logística i les infraestructures de GU i SPEIS o Actualitzar els inventaris de vehicles, vestuari, equipament personal i altres de la Guàrdia Urbana i del Servei de Prevenció Extinció d‟incendis i Salvament (SPEIS). - Millorar la coordinació entre la Guàrdia Urbana i altres serveis municipals. o Elaborar el pla de formació de la Guàrdia Urbana. o Revisió procediments amb l‟empresa Barcelona de Serveis Municipals (BSM), Serveis Socials, Agència Salut Pública, Medi Ambient i Serveis Urbans Objectiu estratègic 5.3.2: Estructura organitzativa eficient i austera Implementar una estructura organitzativa que respongui a les necessitats de l'estratègia municipal, orientada al servei al ciutadà i a les empreses sota una perspectiva d'eficiència i austeritat. Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Racionalitzar l'organització municipal - Reforçar l‟organització municipal amb perfils tècnics polivalents - Planificar els recursos humans en base a les prioritats de gestió dels diferents àmbits d'actuació municipal i del pressupost destinat. Objectiu estratègic 5.3.3: Racionalitzar el conjunt empresarial de l’Ajuntament Racionalitzar el conjunt empresarial de l’Ajuntament Gerència sectorial responsable Gerència Municipal Objectius funcionals/ actuacions - Anàlisi i diagnòstic del conjunt empresarial municipal i proposta d‟escenaris de futur - Establiment de sinèrgies entre empreses i entitats Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 141 Objectiu estratègic 5.3.4: Cultura financera interna Millorar la cultura financera i de gestió de l’Ajuntament i els seus ens instrumentals. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Establir criteris econòmics, fiscals i financers homogenis per a tot el Grup Municipal. - Promoure la cultura de coresponsabilitat en matèria d'ingressos dins l'organització. o Anàlisis d'impacte pressupostari de totes les modificacions que es proposin en matèria de tributs i preus - Impulsar, tramitar i seguir els ingressos externs pressupostaris en matèria d‟inversions. - Fer formació i difusió de la cultura del management i del pressupost executiu i de la gestió i tramitació pressupostària dins l‟organització municipal Objectiu estratègic 5.3.5.: Simplificació de l'estructura a Prevenció, Seguretat i Mobilitat Simplificació de l'estructura i de l'assignació de funcions dels diferents serveis i òrgans, per a obtenir un millor rendiment i eficiència en el seu funcionament. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Remodelar l‟estructura organitzativa de la Guàrdia Urbana per fer-la més àgil en la resposta a les demandes. - Pla Director de Bombers 2012-2020 Objectiu estratègic 5.3.6.: Diagnòstics compartits per millorar la intervenció al’espai públic Incorporar les perspectives dels diferents serveis municipals que permetin disposar de diagnòstics compartits per millorar la intervenció a l'espai públic. Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Integrar la visió i la perspectiva de la estructura territorial de l'Ajuntament, de l'Urbanisme, dels serveis socials i dels recursos d'intervenció al disseny de les polítiques preventives. o Creació d'una unitat d'anàlisi i prospectiva de la Guàrdia Urbana. Objectiu estratègic 5.3.7: "Smart City" Gestió Eficient Aconseguir que la “Smart City” estigui efectivament orientada a l’eficiència econòmica de l’Ajuntament. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Crear indicadors d'estalvi de recursos per la implementació de solucions "smart" pels diferents departaments de l'Ajuntament Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 142 Objectiu estratègic 5.3.8: Gestió del Patrimoni Municipal Gestionar el Patrimoni Municipal per incrementar la seva eficiència en termes de rendibilitat econòmica, amb prevalença del criteri d'utilitat social inherent a tota acció municipal. Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Elaborar i executar un Pla de Gestió Patrimonial amb els següents criteris: 1. Optimització espais municipals o Millor aprofitament dels espais municipals de propietat en detriment dels llogats o Reducció de la despesa operativa amb un ús més eficient dels espais 2. Captació de la inversió privada pera la utilització de espai públic. o Cercar oportunitat de col·laboració amb tercers amb visió estratègica de Ciutat. (equipaments, aparcaments, etc.). 3. Realització d‟actius no estratègics - Adquisició edifici c/ Calabria, 66-78 (edifici ONCE) i equipaments - Elaboració del Pla de locals d‟oferiment d‟espais municipals a les entitats en diferent règim d‟ús Objectiu estratègic 5.3.9: Règim especial i simplificació de les ordenances municipals Actualitzar i millorar el règim especial de Barcelona ( llei 22/1998) i revisió i millora de les normes municipals incrementant l'eficiència de l'activitat ordinària Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Elaboració de propostes de modificació del règim especial de Barcelona, a nivell de normes legals com reglamentàries - Elaboració i proposta als òrgans municipals dels criteris i principis per a l'elaboració de les normes municipals (tècnica normativa) o Codi bones pràctiques normatives - Elaboració de propostes de simplificació, modificació o derogació de les normes municipals vigents. o Eliminació de normes obsoletes, repetitives o innecessàries. o Elaboració de propostes de modificació de les ordenances d'activitats, convivència, espais públiques i terrasses i vetlladors Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 143 Objectiu de Ciutat 5.4 Promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa Aplicar rigor i austeritat en la despesa incorporant criteris de competitivitat i productivitat en la gestió, i eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets Objectiu estratègic 5.4.1: Proximitat, austeritat, proactivitat, autoritat i productivitat Gestionar els recursos i coordinar les accions amb criteris de proximitat, austeritat, proactivitat, autoritat i productivitat. Gerència sectorial responsable Totes Objectius funcionals/ actuacions - Construir un model de gestió dels recursos públics que faciliti el flux d‟informació i la seva supervisió a nivell de barri. - Coordinació: treballar coordinats, prioritzant sempre la necessitat del company al propi instint, la demanda de l‟organització a la personal o la pròpia unitat. - Informació: construir un model de reporting que permeti aportar a la taula política la informació en temps puntual, grau adequat i forma excel·lent a fi de facilitar al màxim l‟exercici de presa de decisió estratègica. - Execució: Aconseguir que el que s‟ha dit que s‟ha de fer es faci en elscalendaris compromesos i estàndards de qualitat definits Objectiu estratègic 5.4.2: Nous instruments de gestió per optimitzar ingressos i despeses Cercar nous instruments de gestió per optimitzar ingressos i despeses Gerència sectorial responsable Totes Objectius funcionals/ actuacions - Desenvolupar millores per incrementar les eines de gestió d‟ingressos i despeses - Optimitzar els recursos en l‟àmbit de la cultura, amb eficiència i innovació, cercant els millors instruments de gestió. o Impuls de la creació de la Fundació Museu Picasso o Simplificació de les estructures d‟administració i gestió dels grans consorcis culturals de la ciutat com ara el MNAC o l‟Auditori. o Coordinació de polítiques de gestió entre els grans equipaments: economia d‟escala - Promoure estratègies per aconseguir estímuls fiscals per al mecenatge, l‟increment del patrocini de les activitats culturals i l‟impuls de fórmules alternatives de finançament dels programes. - Donar suport a propostes que tinguin per objectiu incrementar l'ocupació d'auditoris i sales d'arts escèniques, a través de promocions i circuits coordinats. - Situar la innovació com un objectiu de millora en els sistemes pensats per a la comunicació amb la ciutadania. - Treballar per passar de la cultura de les subvencions a la dels convenis i els contractes programa, per de donar estabilitat a les institucions i millorar-ne l‟eficiència. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 144 6. Govern, Directius i Recursos Humans “Institució competitiva, motivada, amb orgull de pertinença i orientada a la ciutadania” Objectiu de Ciutat 6.1 Garantir la qualitat d’assistència a la ciutadania preservant la transparència i ètica en la gestió pública El govern municipal ha de donar visibilitat sobre allò que es fa i com s’està aconseguint, i fer de l'ètica i l'honestedat el principi bàsic de la gestió política Objectiu estratègic 6.1.1: Transparència en gestió de finances publiques Posicionar Barcelona com a referent europeu en gestió i finances públiques locals. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Posicionar la ciutat en els àmbits/espais de referència d‟excel·lència en gestió pública o Liderar i organitzar jornades/trobades amb altres ciutats capdavanteres en bones pràctiques en gestió pública. - Transferir el model de gestió a altres entorns internacionals i participar en xarxes internacionals Objectiu estratègic 6.1.2: Eficiència i transparència en contractació pública i subvencions Incrementar l’eficiència i la transparència mitjançant una implementació coordinada dels contractes, les compres i les subvencions que es produeixin a l´Ajuntament Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Avançar en la línia de la centralització de compres i serveis amb la finalitat d'obtenir major eficiència i reducció de costos, amb una major implicació del sector privat o 1ª fase del Pla corporatiu de racionalització i centralització de compres del grup Ajuntament o Guia (fem-ho fàcil!) per a PIMES i autònoms, explicativa de la contractació pública local - Desenvolupar l´expedient electrònic de contractació al grup Ajuntament. - Garantir l‟impacte de les subvencions en les entitats receptores, maximitzant el retorn dels beneficis a la ciutat, en el marc d'un procés més obert i transparent o Creació d'una oficina per a la gestió centralitzada de totes les subvencions del grup Ajuntament Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 145 Objectiu estratègic 6.1.3: Ètica, principi bàsic d'actuació de la GU Garantir l'ètica com a principi bàsic d'actuació de la Guàrdia Urbana Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Adherir-se, mitjançant decret, al Codi Ètic Policial Europeu - Participar en l‟elaboració del Codi Ètic de la Policia de Catalunya (Policies locals i Mossos d‟Esquadra) que impulsa el Departament d‟Interior Objectiu estratègic 6.1.4: Model de governança al conjunt empresarial Impulsar un model de governança al conjunt empresarial de l’Ajuntament. Gerència sectorial responsable Gerència Municipal Objectius funcionals/ actuacions - Elaboració de protocols comuns per homogeneïtzar processos i criteris d‟actuació - Obtenció d‟una certificació de qualitat global pel conjunt empresarial de l‟Ajuntament Objectiu estratègic 6.1.5: Referent en sector públic en responsabilitat social corporativa Fer de l'Ajuntament un referent del sector públic en l’àmbit de la responsabilitat social corporativa. Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Impulsar i incorporar els criteris socials i mediambientals en els processos de contractació del grup Ajuntament o Elaborar i implementar la instrucció de contractació pública responsable o Pla per implementar una política de responsabilitat social corporativa al conjunt de l‟Ajuntament Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 146 Objectiu de Ciutat 6.2 Potenciar les capacitats del capital humà de l’organització, l’experiència i la innovació, i promoure la motivació i el compromís Impulsar mesures per motivar i comprometre el capital humà de l'organització, i cercar l’eficiència dels recursos humans amb la millora continuada de les competències i l’avaluació dels rendiments Objectiu estratègic 6.2.1: Funció directiva Desenvolupar el contingut de la funció directiva per tal de fomentar el lideratge, la integració dels equips i l’acompliment dels objectius vinculats a la millora del servei al ciutadà i les empreses de la ciutat. Objectiu de ciutat a què contribueix Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Dissenyar i executar el pla de desenvolupament directiu. o Avaluació gerents/es, directors/e en base a objectius o Dissenyar itineraris de desenvolupament individual i fer-ne el seguiment - Definir el model de comandament propi de l'Ajuntament de Barcelona. - Elaboració i aprovació de l'estatut del directiu municipal. Objectiu estratègic 6.2.2: Comunicació Interna Millorar la comunicació interna com a eina clau per gestionar els canvis i afavorir el coneixement de la estratègia municipal Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Donar a conèixer la missió, els valors, els objectius i els projectes corporatius - Desenvolupar el rol del personal directiu com a comunicador intern - Crear espais de participació perquè els treballadors participin i opinin - Crear un Consell de Comunicació Interna Objectiu estratègic 6.2.3: Carrera professional a GUB i SPEIS Disposar d'un capital humà motivat i retenir el talent mitjançant la implantació de plans de carrera professional a la Guàrdia Urbana (GUB) i al Servei de Prevenció, Extinció d’incendis i Salvament (SPEIS). Gerència sectorial responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat Objectius funcionals/ actuacions - Potenciar el sentiment de pertinença a la GUB i SPEIS. o Creació d'una xarxa de comunicació interna (blog, revista digital, foro professional, ...). - Adequació del nombre de comandaments intermedis a les necessitats de la plantilla. - Pla de carrera professional SPEIS. o Redactar el nou Pla de Formació de Bombers de Barcelona, en consens amb la part social. o Redactar nou Reglament de Règim Intern de Bombers de Barcelona. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 147 Objectiu de Ciutat 6.3 Garantir la productivitat i l'alineament en tots els nivells de l’organització Assegurar que el conjunt de l'organització treballa orientada en vers a una direcció i objectius clarament definits, i ho fa de forma productiva i coordinada Objectiu estratègic 6.3.1: Organització orientada al servei Impulsar la simplificació i la transparència organitzativa, així com l’orientació al servei en l’organització, mitjançant l’agrupació de funcions i l’establiment d´un nou sistema d’ordenació dels llocs de treball; potenciar la carrera administrativa amb avaluació de l´acompliment com a eina de gestió i motivació del personal Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Establir les bases per als projectes d'avaluació i carrera professional mitjançant l'aprovació d'un nou catàleg de llocs de treball - Implantar el sistema de la carrera horitzontal que permeti l‟evolució en el lloc de treball en funció de l‟avaluació de l‟acompliment com a reconeixement de la millora de les competències exercides i contribució a l‟assoliment d‟objectius - Implantar el sistema de l‟avaluació de l‟acompliment que reconegui l‟esforç professional i estimuli l‟excel·lència - Posar en marxa un model de carrera professional Objectiu estratègic 6.3.2: Millora de la gestió i la cultura del grup empresarial Promoure en el conjunt d’empreses municipals l’aplicació de bones pràctiques de millora de la gestió i la cultura de pertinença al projecte de ciutat impulsat des de l’Ajuntament Gerència sectorial responsable Gerència Municipal Objectius funcionals/ actuacions - Creació d‟una intranet de les empreses municipals - Implantació de quadres de comandament i informes anuals de gestió Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 148 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració “Barcelona, innovació oberta en gestió pública” Objectiu de Ciutat 7.1 Proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats. Realitzar actuacions proactives orientades a establir acords amb altres administracions, i vetllar per el seu compliment. Objectiu estratègic 7.1.1: Relacions Generalitat - Ajuntament Establir un model eficient de relacions amb la Generalitat Gerència sectorial responsable Totes Objectius funcionals/ actuacions - Revisar i actualitzar el Conveni de col·laboració i coordinació entre els Mossos d‟Esquadra i la Guàrdia Urbana. - Establir el programa d‟actuacions prioritàries amb les administracions i empreses públiques. o Desenvolupar el conveni de col·laboració amb Bombers de la Generalitat de Catalunya. o Definir criteris de control i seguiment del model d'actuació conjunta Bombers de Barcelona amb el Sistema d‟Emergències Mèdiques. o Integració de Bombers de Barcelona al "112". - Proposta als municipis del continu urbà la constitució de comissions ad-hoc per analitzar i proposar mesures enfront a problemes comuns. o Constitució d'un grup d'anàlisi metropolità per avaluar aquelles problemàtiques de convivència i seguretat comunes. - Definició, signatura i implementació d‟un nou conveni en aquesta matèria per la ciutat de Barcelona. - Millorar els mecanisme de coordinació i col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per tal d'obtenir sinèrgies entre ambdues administracions o Elaborar el llibre blanc de les relacions Ajuntament de Barcelona/Generalitat de Catalunya - Impulsar la creació d'una central de compres de l'Administració pública catalana - Redefinir les relacions i les subvencions del SOC - Millorar la coordinació amb el Departament Empresa i Ocupació o Catalunya Emprèn o ACC1Ó o Oficina de Gestió empresarial - Millorar la coordinació amb el Consell català de la FP o Conèixer els avenços en la formació dual FG” - Millorar la coordinació amb el Departament Ensenyament - Assignatura d‟emprenedoria i visites a instituts Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 149 Objectiu estratègic 7.1.2: Coordinació amb l’AMB Realitzar actuacions proactives amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a millorar els serveis Gerència sectorial responsable Totes Objectius funcionals/ actuacions - Garantir la seguretat en el servei de taxi. o Col·laborar en la localització i seguiment de les alarmes de la flota de taxis, per recolzar la seva seguretat. - Col·laborar amb l'Institut Metropolità del Taxi per la detecció de vehicles i conductors no autoritzats. o Campanyes de control de documentació dels conductors i vehicles dedicats a aquesta activitat per evitar l'intrusisme i altres irregularitats. o Participació en la formació dels professionals del sector. - Barcelona Activa d‟àmbit metropolità o Compartir models i metodologies amb altres Ajuntaments de l‟AMB o Col·laboració en projectes d‟àmbit Metropolità - Coordinació amb els plans estratègics d‟àmbit metropolità (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona) Objectiu estratègic 7.1.3: Coordinació amb altres administracions Realitzar actuacions proactives amb l’Administració General de l’Estat, Diputació de Barcelona i altres administracions per a millorar els serveis Gerència sectorial responsable Totes Objectius funcionals/ actuacions - Representar els interessos dels àmbits d‟empresa i ocupació en les diferents administracions o UE: cerca finançament, DG Employment, DG SME o Govern Central: CDTI, Llei emprendeduría etc o Diputació de Barcelona: Finançament de promoció econòmica local Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 150 Objectiu de Ciutat 7.2 Millorar les TIC per a aconseguir una administració més propera i eficaç Les tecnologies de la informació i la comunicació han de servir per poder donar un millor servei al ciutadà, més eficient i eficaç i estalviador de temps i de paper Objectiu estratègic 7.2.1: Excel·lència en els serveis TIC Garantir l'excel·lència en els serveis TIC a l'Ajuntament de Barcelona Gerència sectorial responsable Hàbitat Urbà Objectius funcionals/ actuacions - Mantenir els sistemes i aplicacions TIC en funcionament d'acord amb els nivells de servei - Crear una nova organització TIC al servei de la Ciutat - Canvi de plataforma de sistemes a l‟Ajuntament de Barcelona Objectiu estratègic 7.2.2: TIC: eines per a la millora dels serveis Impulsar les TIC com a eina per tal que la organització pugui complir els objectius de servei al ciutadà i les empreses d´una forma àgil i eficient, millorant processos i canals i potenciant l´Administració Electrònica. Gerència sectorial responsable Recursos Objectius funcionals/ actuacions - Millorar les TIC per donar un servei intern més eficient - Incrementar la utilització de la e-administració amb la creació de noves aplicacions i millora de las existents - Projecte iCity: open data per potenciar l‟activitat empresarial - Compartir recursos TIC amb altres administracions - Serveis Mòbils (Barcelona Mobile Capital) - Posar les dades de l‟Ajuntament a disposició de ciutadans i empreses Objectiu estratègic 7.2.3: Sistemes d’informació per a la presa de decisions Disposar de sistemes d’informació útils per a la presa de decisions. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Adaptar i compatibilitzar els sistemes d'informació económico-financera dels ens dependents amb els de l'Ajuntament. - Posar en funcionament un Model de Comptabilitat de Costos Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 151 Objectiu estratègic 7.2.4: Informació i transparència en el pressupost Disposar de sistemes d’informació pressupostària accessibles i adaptats als diferents públics. Gerència sectorial responsable Economia, Empresa i Ocupació Objectius funcionals/ actuacions - Oferir la informació financera de l'Ajuntament en temps i forma oportú per tal de facilitar l'accés als mercats de capital. o Actualització periòdica de la informació financera al WEB municipal (Informes financers, Situació del deute, Qualificació creditícia, etc...). - Promoure eines pedagògiques que facin més entenedors i acceptables els tributs municipals. o Simuladors d‟impostos i taxes al WEB municipal. - Dissenyar un pressupost on line en el marc d‟un portal de pressupostos amb informació diferenciada per nivells Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 152 9. Sistema de seguiment i d’avaluació El desplegament del model des dels objectius polítics de ciutat a l‟acció concreta comporta que un cop definits els objectius als tres nivells que s‟han esmentat: objectius de ciutat, objectius estratègics de les gerències sectorials i, posteriorment, els objectius funcionals de les direccions tècniques de les gerències sectorials i de districte, caldrà establir els mecanismes de seguiment i avaluació per tal de poder comprovar el grau d‟assoliment d‟aquests objectius. Un sistema de seguiment o monitoratge consisteix en la recollida sistemàtica d‟informació i l‟anàlisi de la mateixa amb l‟objectiu d‟aconseguir, en darrera instància, la millora del servei públic. El sistema de seguiment ha de permetre obtenir informació rellevant per tal que aquesta pugui ser útil per a la presa de decisions. El sistema de seguiment consta de diferents elements: a. Indicadors. Els indicadors són variables que cerquen aproximar-se el màxim possible al concepte o criteri a mesurar. Els objectius tindran associat un o més indicadors per poder valorar de forma quantitativa la seva evolució. D‟aquesta forma, a través del seguiment dels indicadors es podran detectar i gestionar a temps possibles desviacions. Per poder aproximar-se als objectius de ciutat s‟utilitzaran, quan sigui possible, indicadors de percepció ciutadana. Pel que fa als objectius estratègics, caldrà seleccionar diferents tipologies d‟indicadors per a mesurar diferents aspectes, fent especial èmfasi en els indicadors de resultats. Quant als objectius funcionals, també hi pot haver diverses tipologies d‟indicadors, des d‟aquells necessaris per mesurar l‟eficiència, per exemple, fins als que pretenen mesurar el volum d‟activitat realitzada o el compliment d‟una tasca, si s‟escau. b. Procés de seguiment i elaboració d’informes. El procés de seguiment consta de les següents etapes: I. Selecció d‟indicadors per a cada nivell d‟objectius II. Establiment de metes per als indicadors quan s‟escaigui III. Elaboració de quadres de comandament a diferents nivells: polític, estratègic i operatiu IV. Reunions internes de seguiment amb els responsables dels objectius V. Elaboració d‟informes periòdics de seguiment (per a ús intern, de gestió i per a ús extern, per a la rendició de comptes) c. Responsables de gestió i Oficina de Management i Pressupost Executiu: Cada gerència sectorial i de districte compta amb una figura específica encarregada de les tasques de planificació i seguiment: la persona responsable de gestió. L‟Oficina de Management i Pressupost Executiu (OMPE), depenent de la Gerència de Economia, Empresa i Ocupació, actua com a coordinadora i garant del bon funcionament dels processos de planificació i seguiment del model. Cal insistir en què el sistema de seguiment ha de permetre obtenir informació a diferents nivells i ha de permetre respondre a diferents interessos, des del polític al de gestió (es tracta, en definitiva de poder contestar a la pregunta “qui vol saber què?”). Amb tot, no n‟hi ha prou en realitzar una recollida sistemàtica de dades sinó que és necessari analitzar-les i treure‟n conclusions que puguin servir per a l‟aprenentatge i, en definitiva, per la millora dels serveis públics. Els indicadors són una font important per fer aquesta valoració però no és l‟únic mecanisme. D‟altres sistemes de tipus més qualitatiu també seran necessaris per fer un seguiment del marc estratègic i del PAM. El model que es planteja cerca, també, la transparència de la informació i per això és important el compromís per fer públic periòdicament un balanç de gestió que permeti donar a conèixer què s‟ha fet, Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 153 què s‟ha aconseguit i, també, què no s‟ha pogut fer o a on no s‟ha pogut arribar i què es pensa fer per solucionar els problemes que hagin pogut sorgir. Finalment, tot i que sovint s‟utilitzen els conceptes de seguiment i avaluació de forma indistinta no volen dir el mateix. Ambdues funcions comparteixen la generació i ús de la informació per a la revisió i millora, i una voluntat de responsabilitatzació i de transparència. Tanmateix, l‟avaluació de les polítiques i programes públics va més enllà del seguiment i pretén identificar els efectes nets sobre el problema que es vol resoldre i explicar per què els programes funcionen correctament o no i, si s‟escau, explicar per què es produeixen desviacions. L‟avaluació, dins del model que es planteja, ha d‟esdevenir una forma habitual i sistemàtica de treball com a instrument d‟aprenentatge i millora dels serveis a la ciutadania. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 154 Annex 1 La situació de la Ciutat El Marc Estratègic 2012-2015 es presenta en un context de forta incertesa pel que fa a la situació econòmica. Malgrat que la ciutat disposa d‟una bona base per a competir a nivell del conjunt de l‟estat i en l‟àmbit internacional, les expectatives sobre l‟evolució de les economies de l‟entorn i les seves conseqüències sobre el mercat de treball, poden tenir una important incidència en els propers anys. El punt de partida d‟aquesta nova etapa, l‟any 2011, mostra una situació de certa recuperació en relació bienni 2008-2009, especialment en els sectors relacionats amb el turisme i la projecció internacional de la ciutat.Tanmateix, a partir del segon semestre del 2011 l‟activitat torna a contreure‟s de manera que el 2012 l‟economia entra novament en recessió. Barcelona continua mantenint la seva posició en els rànquings internacionals en relació a l‟atractiu per a localitzar negocis i celebrar fires i congressos, com ho demostra la designació com a capital mundial de les comunicacions mòbils. Destaca igualment per la seva qualitat de vida, qualitat universitària i els esforços per generar xarxes de recerca i coneixement. Barcelona ha aconseguit mantenir un bon nivell de convivència i cohesió social malgrat la pressió sobre els serveis que va generar la important onada migratòria de principis de la dècada. El ritme de nouvinguts s‟ha reduït però l‟estancament econòmic fa de l‟atenció a les persones i les famílies una qüestió prioritària. Barcelona, capital de Catalunya, és el nucli central d‟una regió metropolitana que supera els 5.000.000 d‟habitants, amb una realitat econòmica i un mercat de treball integrats i que requereix de plantejaments i actuacions estratègiques amb una visió metropolitana. 1.1 Població i demografia La població de Barcelona a data 1 de gener de 2011 va ser de 1,6 milions d‟habitants, mostrant una tendència a l'estabilització durant els últims tres anys. No obstant això, durant aquest últim decenni, la població ha experimentat un creixement del 8%, trencant la tendència històrica anterior de reducció de la població. Població total: xifres oficials a 1 de gener % Var % Var 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2000-11 2010-11 1.496.266 1.505.325 1.527.190 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448 8,0% -0,2% Aquest canvi de tendència en el creixement poblacional es deu fonamentalment a l‟augment significatiu de la immigració, en especial durant els primers anys del període quan les entrades van ser molt intenses. La lectura del padró continu a 1 de gener de 2012 dona un total de 282.178 residents estrangers a la ciutat, que representa un 17,4% del total de la població, xifra que s'ha més que quintuplicat des de l'inici de la dècada. Respecte a l'any anterior el nombre total d'estrangers ha augmentat un 1,4%. Població estrangera: explotació del padró continu a data 1 de gener % Var 2000* 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2000-12 Pobl. Estrangera 53.428 74.019 113.809 163.046 202.489 230.942 260.058 250.789 280.817 294.918 284.632 278.320 282.178 428,1% % sobre pobl .total 3,5% 4,9% 7,4% 10,4% 12,8% 14,2% 15,9% 15,6% 17,3% 18,1% 17,6% 17,3% 17,4% * Per l'any 2000 dades a 1 de març Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 155 Increment anual de la població estrangera a Barcelona % 60,0% 53,8% 50,0% 43,3% 38,5% 40,0% 30,0% 24,2% 20,0% 14,1% 12,6% 12,0% 10,0% 5,0% -3,6% -3,5% -2,2% 1,4% 0,0% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 -10,0% Respecte al lloc de procedència de la població estrangera, el 38% és d‟origen llatinoamericà, seguit del grup de la UE (27) que són el 25,8% del total i dels asiàtics amb el 22,1%. Els immigrants procedents d‟Àfrica suposen només el 7,3%. Per nacionalitats, lideren el rànquing els pakistanesos, italians i xinesos, tot i que a la ciutat coexisteix una multitud de nacionalitats. En valors absoluts, el nombre d‟estrangers total ha augmentat amb relació a l‟any anterior en totes les nacionalitats, excepte les corresponents a l‟Àfrica subsahariana (-2%) i a Amèrica del Sud (-5,3%). Població estrangera a Barcelona segons continent. Gener de 2012 Oceania 0% UE (27) 26% Amèrica 40% Resta d'Europa 5% Africa Àsia 7% 22% Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 156 Rànquing de nacionalitat dels estrangers residents a Barcelona. Principals Gener % s/total nacionalitats de 2012 estrangers 1 Pakistan 23.281 8,3% 2 Itàlia 22.909 8,1% 3 Xina 15.875 5,6% 4 Equador 15.511 5,5% 5 Bolívia 14.154 5,0% 6 Marroc 13.674 4,8% 7 Perú 13.464 4,8% 8 Colòmbia 12.328 4,4% 9 França 11.922 4,2% 10 Filipines 8.482 3,0% 11 Rep. Dominicana 7.614 2,7% 12 Argentina 7.469 2,6% 13 Romania 6.906 2,4% 14 Brasil 6.802 2,4% 15 Alemanya 6.582 2,3% La distribució de la població estrangera no és homogènia a tota la ciutat. Ciutat Vella, Eixample, Sants- Montjuïc i Sant Martí, concentren més de la meitat del total d'estrangers residents. Amb excepció de Sant Martí, aquests districtes mantenen percentatges de població estrangera superiors a la mitjana de la ciutat (17,4%), mentre que Sarrià-Sant Gervasi i les Corts mantenen un pes al voltant de l‟11%. També el perfil dels estrangers residents és diferent segons els districtes. Així, els pakistanesos predominen a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí i els equatorians a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. A la resta de districtes la nacionalitat més nombrosa correspon als italians, malgrat que molts d'aquests són d'origen argentí. Tanmateix s'observa una concentració molt marcada de filipins a Ciutat Vella i de xinesos a l'Eixample. Població estrangera per districtes. Gener de 2012 % s/total % s/total 2012 estrangers població Ciutat Vella 43.026 15,2% 41,8% Eixample 47.615 16,9% 18,0% Sants-Montjuïc 36.361 12,9% 19,9% Les Corts 9.407 3,3% 11,6% Sarrià-Sant Gervasi 15.864 5,6% 11,0% Gràcia 18.517 6,6% 15,3% Horta-Guinardó 21.221 7,5% 12,6% Nou Barris 27.525 9,8% 16,6% Sant Andreu 18.971 6,7% 13,0% Sant Martí 36.084 12,8% 15,6% No consta 7.587 2,7% --- Per barris destaca El Raval, que concentra el 8,5% del total d'estrangers i suposen gairebé la meitat del total de residents del barri, i Poble Sec-Parc de Montjuïc amb el 4,4%. Els tretze barris del quadre següent concentren més del 40% del total de residents estrangers de la ciutat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 157 Rànquing de població estrangera per barris. Gener de 2012 % s/pobl. Barri Estrangers estrangera % s/pobl. total El Raval 24.089 8,5% 49,2% Poble Sec-Parc de Montjuïc 12.433 4,4% 30,2% La Nova Esquerra de l'Eixample 9.515 3,4% 16,5% La Sagrada Família 9.163 3,2% 17,6% La Vila de Gràcia 9.077 3,2% 18,1% Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 8.457 3,0% 37,1% L'Antiga Esquerra de l'Eixample 7.978 2,8% 19,1% La Dreta de l'Eixample 7.753 2,7% 17,9% Sant Antoni 7.324 2,6% 19,1% Sants 6.984 2,5% 17,2% El Fort Pienc 5.882 2,1% 18,8% El Barri Gòtic 5.860 2,1% 38,1% El Besòs i el Maresme 5.712 2,0% 25,0% . En sentit contrari destaquen els barris de La Marina del Prat Vermell-Zona Franca, La Clota, Can Peguera, Vallbona, Torre Baró, Baró de Viver,Canyelles,La Vall d'Hebron,Montbau,La Font d'en Fargues i Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes, tots amb percentatges inferiors al 0,2% sobre el total d'estrangers. Val a dir, però, que es tracta en general de barris amb poca densitat de població i que el pes dels estrangers sobre la població resident pot ser significativa en alguns casos com el de La Clota (23,6%), Vallbona (12,8%), Montbau (11%) i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (11,6%). El fenomen migratori d'aquesta última dècada ha tingut com a conseqüència un canvi important en l'estructura d'edats de la població barcelonina, substituint una fesomia demogràfica determinada per l‟envelliment progressiu de la població, per un altre en el qual la població jove i adulta ha anat creixent de forma continuada. Evolució de la població per edats Pes sobre la població 2000 2011 2000 2011 % 2000-11 0-14 175.541 198.391 11,6% 12,3% 12,7% 15-24   176.140 144.105 11,6% 8,9% -18,2% 25-64    829.625 936.598 54,8% 58,0% 12,9% 65 i més   331.665 336.891 21,9% 20,8% 1,6% Així doncs, el creixement demogràfic dels darrers anys, impulsat pel fenomen migratori,ha suposat un rejoveniment de la població de la ciutat, que ha tingut dos conseqüències destacades: la reducció del pes de la població gran en termes relatius i l'augment de la població infantil en la franja de 0-14 anys. La població de més de 65 anys ha passat del 22% l‟any 2000 al 20,8% el 2011 i l‟índex d‟envelliment se situa en el 169,8% davant el 188,9% de l‟any 2000. Malgrat que en termes relatius el pes dels majors de 65 anys sobre el conjunt de la població disminueix, el nombre de persones grans és lleugerament més alt que el 2000. Així, l‟atenció a la gent gran es manté com un dels principals requeriments de la ciutat per als propers anys, especialment per l'augment de l‟esperança de vida. També el creixement de la població infantil incideix directament en la provisió de serveis educatius. En el quadre següent es pot veure en detall l‟augment de la població de 0 a 20 anys, detallat per trams d‟edat corresponent a les diferents etapes educatives. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 158 Nens i joves Pes s obre la pob lació 2000 2011 2000 2011 % 2000-11 0-2 37.543 43.157 2,5% 2,7% 15,0% 3-16 164.585 179.701 10,9% 11,1% 9,2% 17-19 46.855 39.632 3,1% 2,5% -15,4% A l'igual que el fenomen migratori, la incidència en la estructura d'edat de la població no ha estat homogènia a tota la ciutat, donat que els districtes amb major afluència d'immigrants mostren una tendència més accentuada en el rejoveniment de la seva població. Estructura de la població dels districtes per grans grups d'edat en % 2000 2011 % Var.total 0-14 15-24 25-64 65 i més 0-14 15-24 25-64 65 i més 2000-11 Ciutat Vella 9,9% 10,3% 55,2% 24,6% 10,7% 9,3% 64,7% 15,3% 15,8% Eixample 11,0% 10,5% 53,7% 24,9% 10,8% 8,4% 58,8% 22,0% 6,1% Sants-Montjuïc 11,7% 11,7% 54,9% 21,6% 11,6% 9,1% 59,7% 19,5% 8,7% Les Corts 12,3% 12,9% 56,0% 18,8% 11,7% 9,6% 55,9% 22,8% -0,4% Sarrià-Sant Gervasi 14,1% 10,9% 53,4% 21,5% 15,6% 10,0% 53,3% 21,2% 8,4% Gràcia 10,7% 10,7% 54,8% 23,7% 11,3% 8,0% 59,5% 21,1% 6,0% Horta-Guinardó 11,1% 12,0% 55,9% 21,0% 12,1% 8,6% 56,2% 23,0% 1,7% Nou Barris 11,0% 12,6% 54,6% 21,8% 12,8% 9,2% 55,1% 23,0% 1,7% Sant Andreu 11,8% 13,0% 55,6% 19,5% 12,9% 9,0% 58,3% 19,8% 8,2% Sant Martí 12,2% 12,1% 55,3% 20,4% 13,1% 8,7% 58,6% 19,6% 11,7% En aquest sentit, el cas més espectacular és el de Ciutat Vella que abans era un dels districtes amb més pes relatiu de gent gran i ara ha passat a ser el de menor pes de la ciutat. Aquesta tendència, tot i que amb menor intensitat, també s'observa a l'Eixample, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sant Martí. Tanmateix, els barris on la proporció de joves és més important no sempre coincideix amb els que tenen major percentatge de població immigrant, sinó que les variables socioeconòmiques també incideixen de manera notable en una major natalitat. Així per exemple la Vila Olímpica té un alt percentatge de població menor de 14 anys, quasi un 19%, i tan sols el 9,3% de majors de 65. Aquest fenomen també s'observa a Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes, Diagonal Mar, Sarrià i Tres Torres, tots amb percentatges de població menor de 14 anys per sobre del 18%. Indicadors socials Els canvis demogràfics que ha patit la ciutat en l'última dècada, juntament amb l'actual situació de crisi econòmica, han tingut un fort impacte en els indicadors socials dels últims anys. Pel que fa al col·lectiu de la gent gran s'observa un augment de l'esperança de vida que passa dels 79,1 l‟any 2000, als 82,5 anys el 2010. L'índex d'envelliment s'ha reduït en tots els districtes, fruit del rejoveniment de la població, excepte a Les Corts i Horta-Guinardó. En el cas de Ciutat Vella la reducció ha estat molt notable. No succeeix el mateix amb l'índex de sobreenvelliment que ha augmentat de manera general com a conseqüència de l'augment de l'esperança de vida. L'índex de solitud ha augmentat en general a tots els districtes. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 159 Envelliment i solitud de la gent gran 2000-2011 Sants- Sarrià- Horta- BCN Ciutat Vella Eixample Montjuïc Les Corts S.Gervasi Gràcia Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí 2000 Esperança de vida en néixer 79,1 75,7 80,6 78,8 79,9 80,9 79,9 79,4 78,8 80,2 79,1 Índex d'envelliment 188,9 247,6 226,7 184,1 153,0 152,0 221,9 188,0 197,9 164,6 166,9 Index de sobreenvelliment 46,2 50,4 51,7 44,7 45,1 49,6 50,7 42,6 39,3 43,5 43,2 Índex de solitud + 65 anys 23,8 32,0 26,4 25,2 20,7 22,5 26,2 20,8 20,4 21,7 21,6 Índex de solitud + 75 anys 30,6 39,1 32,6 33,4 26,3 28,6 32,1 27,2 28,3 28,0 28,2 2011 Esperança de vida en néixer* 82,5 81,3 83,2 82,2 84,9 84,2 82,8 82,4 82,1 81,7 82,2 Índex d'envelliment 169,8 142,2 203,2 167,8 195,4 135,8 186,8 189,7 180,1 153,1 149,2 Index de sobreenvelliment 55,3 58,0 58,5 55,9 51,5 56,1 56,5 53,5 53,9 53,2 54,2 Índex de solitud + 65 anys 25,7 32,8 27,7 26,4 22,7 24,2 28,4 23,8 24,2 24,2 24,5 Índex de solitud + 75 anys 31,2 38,1 32,3 32,1 28,0 28,4 33,7 29,2 30,7 31,0 30,5 Índex d'envelliment = (Població de 65 i més anys / població de 0-14 anys) x 100 Índex de sobreenvelliment = (Població de 75 i més anys / població de 65 i més anys) x 100 Índex de solitud 65 i més anys = (Població de 65 i més anys que viu sola / població total de 65 i més anys) x 100 Índex de solitud 75 i més anys = (Població de 75 i més anys que viu sola / població total de 75 i més anys) x 100 * Última dada disponible 2009 Per districtes, els índex d'envelliment més alts corresponen a l'Eixample, Les Corts, Horta-Guinardó i Gràcia. Ciutat Vella presenta un índex de sobreenvelliment elevat, malgrat que el d'envelliment és el més baix de la ciutat. Els índex de solitud més alts dels majors de 65 anys corresponen a Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample. Per barris, els índex de sobreenvelliment més elevats es donen a la Trinitat Nova (68,7%), el Turó de la Peira (68%), el Congrés i els Indians (65,6%), la Marina del Prat Vermell-Zona Franca (65,4%), Montbau (64,9%), la Vila de Gràcia (61,2%), la Dreta de l'Eixample (61,1%) i Sagrada Família (60,4%). En sentit contrari, els barris on aquest índex és més baix són Ciutat Meridiana (40,1%), la Vila Olímpica (42,5%), la Vall d'Hebron (44,7%), Canyelles (44,9%), Torre Baró (45,9%), el Carmel (46%), Diagonal Mar-Front Marítim (46,1%), Ciutat Meridiana (46,1%) i la Trinitat Vella (46,8%) Els barris amb índex de solitud dels majors de 65 anys més elevats són Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (34,3%), el Raval (33%), la Barceloneta (32,6%), la Trinitat Nova (31,7%) i la Vila de Gràcia (30,7%). Els barris amb percentatges més baixos són Vallbona (12,3%), Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (14%), la Font d'en fargues (17,5%), Diagonal Mar-Front Marítim (19,2%) i Pedralbes (19,4%). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 160 Índex de sobreenvelliment Barris de Barcelona - any 2010 Ciutat Vella Les Corts Horta - Guinardó Sant Andreu 1 el Raval 19 les Corts 33 el Baix Guinardó 57 la Trinitat Vella 2 el Barri Gòtic 20 la Maternitat i Sant Ramon 34 Can Baró 58 Baró de Viver 3 la Barceloneta 21 Pedralbes 35 el Guinardó 59 el Bon Pastor 4 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 36 la Font d'en Fargues 60 Sant Andreu Sarrià - Sant Gervasi 37 el Carmel 61 la Sagrera l’Eixample 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 38 la Teixonera 62 el Congrés i els Indians 5 el Fort Pienc 23 Sarrià 39 Sant Genís dels Agudells 63 Navas 6 la Sagrada Família 24 les Tres Torres 40 Montbau 7 la Dreta de l'Eixample 25 Sant Gervasi - la Bonanova 41 la Vall d'Hebron Sant Martí 8 l'Antiga Esquerra de l'Eixample 26 Sant Gervasi - Galvany 42 la Clota 64 Camp de l'Arpa del Clot 9 la Nova Esquerra de l'Eixample 27 el Putxet i el Farró 43 Horta 65 el Clot 66 el Parc i la Llacuna del Poblenou Sants - Montjuïc Gràcia Nou Barris 67 la Vila Olímpica del Poblenou 10 Sant Antoni 28 Vallcarca i els Penitents 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 68 el Poblenou 11 el Poble Sec 29 el Coll 45 Porta 69 Diagonal Mar i el Front Marítim del 12 la Marina del Prat Vermell 30 la Salut 46 el Turó de la Peira Poblenou 13 la Marina de Port 31 la Vila de Gràcia 47 Can Peguera 70 el Besòs i el Maresme 14 la Font de la Guatlla 32 el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 48 la Guineueta 71 Provençals del Poblenou 15 Hostafrancs 49 Canyelles 72 Sant Martí de Provençals 16 la Bordeta 50 les Roquetes 73 la Verneda i la Pau 17 Sants - Badal 51 Verdun 18 Sants 52 la Prosperitat 53 la Trinitat Nova 54 Torre Baró 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona Pel que fa a les pensions no contributives de la Seguretat Social s'observa una tendència a la reducció en el nombre de beneficiaris per jubilació, si bé els imports mitjans s'han incrementat en més del 18% en ambdós tipus de pensions. Les pensions contributives del 2010 presenten lleugers increments en el nombre de beneficiaris respecte l‟any 2009 (no es disposa de dades per a anys anteriors), mentre que l‟import mensual augmenta al voltant del 3%, excepte les pensions de viduïtat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 161 Pensions no contributives de la Seguretat Social % 2010/ 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2005 Invalidessa Persones perceptores 7.685 7.644 7.617 7.648 7.694 7.782 1,3% Import mitjà anual 4.118 4.291 4.427 4.752 4.802 4.878 18,5% Jubilació Persones perceptores 8.590 8.406 8.207 7.977 7.737 7.632 -11,2% Import mitjà anual 3.697 3.872 3.976 4.287 4.341 4.386 18,6% Pensions contributives de la Seguretat Social 2009 2010 % 2010/ 2009 Import Import Import Tipus de pensió Perceptors mensual Perceptors mensual Perceptors mensual Incapacitat permanent 26.400 1.021 26.625 1.056 0,9% 3,4% Jubilació 237.100 976 240.950 1.010 1,6% 3,4% Viduïtat 94.125 626 93.575 640 -0,6% 2,3% Orfandat 8.025 382 8.225 396 2,5% 3,8% * No hi ha dades disponibles per a anys anteriors Els indicadors relatius a l'atur mostren un comportament poc favorable en aquests últims anys. La taxa d'atur a la ciutat ha augmentat més de sis punts en el període 2005-2011 i el nombre de persones al 2011 supera els 108.000. Per sexes s'observa una tendència a la proporcionalitat entre homes i dones, mentre que per edats l'impacte és major en la franja de 25 a 44 anys. Atur registrat a Barcelona (dades a 31 de desembre) 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Taxa d'atur (mitjana anual) 7,2 6,7 6,4 7,6 11,3 13,1 13,6 Per sexe (en milers) 53.606 53.229 51.243 74.304 101.069 100.868 108.624 Homes 24.735 24.196 23.712 38.297 53.634 52.374 56.042 % s/ total 46,1% 45,5% 46,3% 51,5% 53,1% 51,9% 51,6% Dones 28.871 29.033 27.531 36.007 47.435 48.494 52.582 % s/ total 53,9% 54,5% 53,7% 48,5% 46,9% 48,1% 48,4% Per edats (en milers) 16-24 anys 4.571 4.178 3.763 5.847 7.417 6.333 6.766 % s/ total 8,5% 7,8% 7,3% 7,9% 7,3% 6,3% 6,2% 25-44 anys 25.390 25.391 24.400 39.534 55.677 54.006 56.210 % s/ total 47,4% 47,7% 47,6% 53,2% 55,1% 53,5% 51,7% 45 anys i més 23.645 23.710 23.080 28.923 37.975 40.529 45.648 % s/ total 44,1% 44,5% 45,0% 38,9% 37,6% 40,2% 42,0% En el quadre següent es recullen alguns indicadors que mostren l'important augment de les persones ateses pels Serveis Socials de Barcelona en els últims cinc anys. Només presenten reduccions els ciutadans atesos en el servei d'acollida de persones nou vingudes, per la disminució d'entrades d'immigrants, els de l'atenció a la infància en risc i els beneficiaris de la Targeta Rosa. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 162 Indicadors de Serveis Socials Serveis 2009 2010 2011 Persones grans Persones de 65 i més ateses 24.804 25.027 27.697 * Atenció domiciliària (Llars) 10.524 12.599 14.161 Teleasistència (65 anys i més) 42.153 48.221 53.063 Beneficiaris de Targeta Rosa (1) 251.970 251.989 251.312 Persones d'alta vulnerabilitat Centres d'Acollida 4.307 3.553 3.619 Habitatges d'inclusió amb suport socioeducatiu 162 204 262 Interculturalitat Persones ateses al SAIER (2) 17.889 18.125 11.055 Servei de mediació intercultural Intervencions de mediació interpersonal 2.341 2.059 2.220 Infància en risc Centres de serveis socials (0-14 anys) 2.484 2.082 nd Centres de serveis socials (0-25 anys) 5.947 5.545 nd Equips d'atenció a la infància 3.361 3.195 3.733 Persones amb discapacitat Centres de serveis socials 3.416 3.650 nd Viatges del Servei de Transport públic 292.495 312.130 302.809 Atenció individual i familiars CSS Persones ateses 55.188 61.300 64.514 * Persones ateses als Menjadors socials 12.720 11.752 11.619 Notes: (*) Dades provisionals (1) Aquest indicador comprén les persones grans de 60 i més anys més les persones amb discapacitat (2) Atenció a immigrants estrangers i refugiats per part del Servei d'Atenció als Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 163 1.2 Activitat econòmica i mercat de treball Barcelona és el nucli central de la Regió Metropolitana de Barcelona, una regió que està entre les 10 primeres aglomeracions urbanes més grans d‟Europa en termes de població i ocupació. Barcelona només representa el 0,3% del territori de Catalunya però concentra el 21,5% de la població, genera el 29% del PIB i ocupa al 33% dels treballadors afiliats a Catalunya. Com altres grans urbs Barcelona és una ciutat de serveis, sector on treballen el 87% dels ocupats. Els treballadors de la indústria suposen el 8,7% mentre que el pes de la construcció és del 4%. Al llarg de tota la dècada Barcelona ha anat especialitzant-se cada vegada més en serveis i s‟ha anat reduint el pes de la indústria, del 15% al 2000 al 8,7% al 2011. El pes de la construcció al principi de la dècada era del 5,7% i en els moments major auge immobiliari es va arribar al 5,9% al 2005-2006, disminuint fins el 4% actual. La construcció ha mantingut un pes menor que el que ha tingut a d‟altres economies del nostre entorn. La resta de l‟àmbit metropolità mostra igualment un augment de la terciarització de l‟economia però el pes del sector industrial i també de la construcció són més elevats i registren uns percentatges molt semblants al del conjunt de l‟economia catalana. Any 2000 Any 2011 100% 100% 90% 90% 80% 80% 70% Serveis 70% 61,0 76 75,7 65,1 60% 87,4 83,4 60% 79,1 72,9 Construcció 50% 50% 40% Indústria 40% 10,1 30% 30% 9,6 7,2 20% 7,8 7 20% 5,7 5,3 28,7 24,6 10% 4 19,7 8,7 11,2 16 16,1 10% 15,0 0% 0% BCN AMB AMB-BCN CAT BCN AMB AMB-BCN CAT Un dels trets més destacables de l‟estructura productiva de Barcelona és l‟especialització en sectors de serveis de valor afegit, que representen més del 43% dels ocupats de la ciutat. Dins d‟aquests, un 21,5% corresponen a activitats administratives i serveis auxiliars; les activitats sanitàries i serveis socials 20,5% i les activitats professionals i tècniques 20,3% són les altres dues importants categories seguides de l‟educació 15,5% i la informació i comunicació 12%. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 164 Renda familiar a Barcelona La Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) és una mesura dels ingressos de que disposen els residents d‟un territori per destinar-los a consum o a estalvi. L‟estimació d‟aquesta macromagnitud per als municipis catalans més grans de 5.000 habitants la realitza periòdicament l‟Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat) i la darrera estimació publicada correspon a l‟any 2008. En termes per càpita, la renda de la ciutat s‟estima en 19.700 euros, un 16% per sobre de la mitjana de Catalunya. Entre 2000 i 2008 la renda per càpita ha estat creixent donada l‟expansió econòmica que ha caracteritzat aquests anys però tot apunta que les dades corresponents al 2009 registraran una davallada a conseqüència de la profunda crisi econòmica. Renda Familiar Bruta Disponible 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 € per habitant 13.420 13.810 14.210 14.810 16.075 17.185 17.896 18.769 19.670 Catalunya=100 113,7 113,0 109,3 111,2 114,4 115,3 114,5 114,7 116,2 Font: Idescat A partir d‟aquesta dada oficial de les macromagnituds, l‟Ajuntament de Barcelona elabora una aproximació a la capacitat econòmica dels residents mitjançant l‟estimació de l‟índex RFD7. L‟indicador, que inclou una projecció de les dades de RFD per 2009 i 2010, es construeix en base a la ponderació de diverses variables i no es tracta d‟una mesura en termes monetaris sinó del càlcul de la posició relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat fixada en un valor igual a 100. Arran de l‟aprovació de la nova divisió per barris de la ciutat, l‟anàlisi va passar a realitzar-se per barris a partir de 2007. Les dades dels darrers anys confirmen l‟estabilitat d‟un dels trets més significatius de la distribució de la renda a Barcelona, com és que Barcelona és una ciutat de rendes mitjanes, amb un gran segment de la població que viu a barris propers a la mitjana. En 2010, aquesta proporció se situa a l‟entorn del 80%. De la resta de població, un 12,3% viu en barris situats a l‟extrem superior, on la renda mitjana és almenys un 40% més alta que la mitjana de la ciutat, mentre que als barris del segment inferior es concentra un 7,4% dels residents. En el darrer bienni ha augmentat la dispersió mesurada com la distància entre les valors extrems, conseqüència tant de l‟augment del valor del barri amb l‟Índex més elevat (les Tres Torres) com del retrocés registrat pel barri amb el valor més baix (Can Peguera). L‟Índex obtingut en 2010 del primer equival a 5,9 vegades el del segon, una distància important que s‟esmorteeix quan es considera que el primer té set vegades més residents que el segon. En tot cas, les darreres dades palesen una interrupció del procés de reducció de les desigualtats que s‟havia registrat fins a 2007 que ha estat substituït per un procés de signe contrari amb una lleugera ampliació de les diferències, un fet que s‟explica pel desigual impacte de la crisi sobre els diferents barris de la ciutat. El següent mapa mostra les diferències entre barris, els de rendes elevades situats a l‟oest de la ciutat i per sobre de la Diagonal, amb gairebé cent-mil persones censades, amb contrast amb els baixos valors dels barris del nord. Destaca igualment, les poques diferències internes dins d‟alguns districtes com 7Pels detalls metodològics i resultats d‟anys anteriors consultar:Distribució territorial de la Renda familiar a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2007, i els números 71 i 74 de Barcelona Economia, disponibles a www.bcn.cat/publicacions. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 165 Gràcia o Sants-Montjuïc i la important dispersió entre alguns barris del districte de Sant Martí com els de la Vila Olímpica del Poblenou i el Besós-Maresme. Renda Familiar disponible per càpita 2010 (Barris de Barcelona) Font: Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 166 Context econòmic L‟esclat de la crisi financera iniciada al 2007 té una profunda repercussió en l‟economia espanyola i catalana entre els anys 2008 i 2009, passant de taxes de creixement del PIB per sobre del 3% anual a un creixement negatiu al 2009. A partir dels primers mesos del 2010 i fins els primer semestre del 2011 es tornen a recuperar taxes de creixement positives. Tanmateix, les incerteses que encara planen als mercats financers i la dificultat per a resoldre els problemes del deute sobirà han donat lloc a una nova aturada a partir del segon semestre del 2011. El quart trimestre de 2011 l‟economia catalana experimenta una caiguda del -0,5% en termes interanuals i en el primer trimestre de 2012 també es registra una caiguda tot i que més moderada, del -0,1%. Producte Interior Brut (variació anual) 5 3 1 -1 -3 -5 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Catalunya Espanya UE Mercat de treball La crisi econòmica ha tingut un enorme impacte en el mercat de treball tant en termes d‟una disminució en el nombre d‟afiliats a la seguretat social com d‟un increment de l‟atur registrat. El nombre afiliats a la seguretat social havia crescut fins arribar a un màxim de més d‟un milió d‟ocupats l‟any 2007. A partir d‟aquest any s‟alenteix el ritme de creixement de l‟ocupació i des del 2008 es comença a reduir el nombre d‟ocupats. La destrucció d‟ocupació va ser especialment intensa durant el bienni 2008-2009, es modera amb la recuperació de l‟activitat a partir del 2010, però durant el 2011 torna a empitjorar la situació laboral. El nombre d‟ocupats se situa entorn a la xifra del 2004. Evolució afiliats a la Seguretat Social Regim general i autònoms (IV trimestre de cada any) 1.100.000 1.076.958 1.060.000 1.020.000 980.000 940.000 965.810 936.039 900.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Des del 2007 el nombre d‟afiliats ha caigut en un 10%, especialment en el sector de la construcció (- 38,6%) i de la indústria (-24,7%), mentre que als serveis la disminució ha estat del 6,4%. Aquest sector és Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 167 (%) l‟únic que va generar ocupació durant la relativa millora del mercat de treball al 2010 però les dades del 2011 registren una nova disminució. % variació afiliats a la Seguretat Social 2,0 -3,0 2007 2008 2009 2010 2011 -8,0 -13,0 -18,0 Indústria Construcció Serveis Total En termes d‟atur registrat l‟evolució mostra igualment el fort augment de l‟atur entre el 2008 i 2009 i una moderació a partir del 2010 però encara amb taxes de creixement positives. Al desembre del 2011 hi havia 108.600 persones en atur a la ciutat, el que situa la taxa d‟atur lleugerament per sota del 17%, inferior a la del conjunt de Catalunya (21%) i Espanya (23%). En els primers mesos de 2012 l‟atur segueix augmentant i a l‟abril la xifra arriba a 113.402 persones. Atur registrat (desembre de cada any) 120.000 108.624 100.000 101.069 100.868 80.000 74.304 60.000 40.000 53.279 51.243 20.000 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 El nombre de contractes formalitzats ha anat disminuint especialment la contractació indefinida de manera que el 88% del contractes que s‟han fet durant aquest any són temporals, el que reflexa les incerteses sobre la recuperació econòmica. La taxa d‟atur registrat estimada per Barcelona, se situa en el 13,6% a desembre de 2011 (durant els primers mesos de 2012 la taxa torna a augmentar i se situa en el 14,2% al març). A continuació es mostra l‟estimació feta de la taxa d‟atur per districtes.8 8 Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l‟Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d‟Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l'INE. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 168 Taxa d’atur per districtes. Desembre 2011 S‟observa una correlació negativa entre les taxes d‟atur estimades i el nivell de renda del districte. Al desembre de 2011 les taxes d‟atur més elevades es localitzen a Nou Barris i Ciutat Vella, amb taxes força superiors a la mitjana de la ciutat. Els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Eixample i Gràcia, en canvi, se situen per sota de la mitjana de la ciutat. La diferència entre la taxa màxima i la mínima és de 9,4 punts percentuals (al març de 2012 aquest diferencial puja fins a 10 punts) El sector empresarial de Barcelona Segons el Directori Central d‟Empreses (DIRCE) l‟any 2011 hi havia 174.926 empreses a la ciutat9, un 1,1% menys l‟any anterior, un percentatge és similar al registrat per al conjunt de Catalunya i d‟Espanya (- 1,3%). Les empreses de Barcelona representen el 29% sobre el conjunt d‟empreses de Catalunya. Les empreses que més han disminuït pertanyen al sector industrial (-5,7%) i de la construcció (-5,5%), mentre que les empreses de serveis pràcticament romanen estables (-0,3%). El sector serveis és clarament predominant en l‟estructura empresarial de la ciutat, representant el 86% del total d‟empreses. Per subsectors destaca el pes del comerç i les reparacions, que amb 35.000 empreses suposen el 20% del conjunt de la ciutat. Les relacionades amb activitats professionals, científiques i tècniques, representen un altre 19% del total. Les empreses de la construcció són el tercer sector més nombrós a la ciutat amb 17.800 empreses (el 10% del total). Les empreses relacionades amb activitats sanitàries i les activitats administratives representen el 7%; les immobiliàries i l‟hostaleria es mantenen al voltant del 6% cadascuna. La resta de sectors tenen una presència empresarial més reduïda a Barcelona 9 L‟explotació del DIRCE per a la ciutat no té caràcter oficial i pot tenir un marge d‟error més gran que la d‟altres àmbits territorials (CCAA i conjunt d‟Espanya). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 169 Empreses per sectors d'activitat (%) Altres serveis 4,3 Act. Artístiques, recreatives i d'entreteniment 2,6 Act. Sanitàries i ser socials 7,2 Educació 2,7 Act. Administratives i ser auxiliars 6,8 Act. Professionals, científiques i tècniques 19,0 Act. Immobiliàries 6,3 Act. Financeres i assegurances 2,2 Inf i comunicacions 3,4 Hostaleria 6,1 Transport i emmagatzematge 5,3 Comerç i reparacions 19,9 Construcció 10,2 Indústria 4,1 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 La dimensió de l‟empresa mostra un predomini de la microempresa ja que més del 94% té menys de 10 assalariats i un escassa presència d‟empreses amb més de 200 assalariats, una estructura que també caracteritza les empreses del conjunt de Catalunya. Les empreses de més gran dimensió són les que més s‟han reduït entre 2009 i 2011 mentre que les empreses que no tenen assalariats són les úniques que han crescut (1,5%). % Dimensió 2009 2010 2011 var.2009- 2011 Total 179.294 176.812 174.926 -2,4 sense assalariats 101.994 102.878 103.478 1,5 de 1-9 treballadors 66.838 64.455 62.145 -7,0 de 10-49 treballadors 8.330 7.505 7.365 -11,6 de 50-199 treballadors 1.615 1.502 1.470 -9,0 200 iméstreballadors 517 472 468 -9,5 Dimensió de les empreses entre 50-199 Any 2011 entre 10-49 treballadors treballadors 0,8% 200 i més 4,2% treballadors 0,3% entre 1-9 treballadors 35,5% sense assalariats 59,2% L‟any 2010, la taxa d‟activitat emprenedora de la demarcació de Barcelona (5,5% de la població) supera la de països com Suïssa, Suècia o Alemanya, així com les mitjanes europea (5,3%), espanyola (4,3%) i catalana (5%) i és similar a la de països amb tradició de negocis com Finlàndia i França. L‟emprenedor Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 170 barceloní és majoritàriament home (63%), té entre 35 i 44 anys (45%), ha cursat estudis superiors (68,7%) i la seva motivació fonamental per a emprendre és l‟aprofitament d‟oportunitats de negoci. Al marge d‟aquestes dades sobre l‟evolució de les empreses, es disposa de la informació de l‟enquesta de clima empresarial a l‟Àrea Metropolitana elaborada per la Cambra de Barcelona i l‟Idescat, que recull l‟opinió dels representants de les empreses sobre l‟evolució i les expectatives d‟un conjunt de variables que incideixen en el desenvolupament econòmic de l‟empresa. L‟enquesta té una periodicitat trimestral i es disposa d‟informació des del primer trimestre del 2009. En relació a la marxa del negoci, al llarg de tot el període predomina un saldo negatiu, és a dir, que hi ha més respostes negatives (pitjor que el trimestre anterior) que positives (millor que el trimestre anterior). Tanmateix, el valor negatiu va anar disminuint fins el primer trimestre del 2011 però torna a pujar a partir del segon trimestre, reflectint l‟estancament econòmic que torna a partir l‟economia catalana i espanyola. La tendència a la millora que s‟havia observat a la indústria, i que havia arribar a ser positiva al final del 2010, torna a caure durant el segon trimestre d‟aquest any. La construcció i el comerç minorista mantenen unes tendències força negatives al llarg d‟aquests dos anys. En canvi, el sector hoteler és l‟únic que registra saldos positius i creixents durant el segon i tercer trimestre, coincidint amb l‟augment del nombre de turistes que rep el país, però torna a caure al darrer trimestre. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 171 Marxa del negoci saldo 80 60 40 Total 20 Indústria 0 Construcció -20 -40 Comerç min. -60 Hoteler -80 Serv empreses Les perspectives futures de negoci empitjoren a partir del segon trimestre del 2011, per l‟estancament econòmic i el clima de gran incertesa en els mercats financers i de deute,inclús en el sector hoteler i de la indústria, on s‟havien registrat unes perspectives positives els darrers trimestres. Saldo Perspectives de negoci 80 60 40 Total 20 Indústria 0 Construcció -20 Comerç min. -40 Hoteler -60 Serv empreses Finalment, l‟evolució del nombre de societats constituïdes a Barcelona d‟acord amb les dades del Registre Mercantil, mostra la disminució iniciada al començament de la crisi al 2007 i que s‟intensifica entre 2008-2009. Al 2011 el ritme de creació de societats mercantils torna a recuperar taxes positives, amb un 5,3% superior al del 2010. Societats mercantils constituïdes 12.000 10 10.000 5 0 8.000 -5 6.000 % -10 4.000 -15 2.000 -20 0 -25 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total total Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 172 Coneixement i innovació Un 30% de les empreses i gairebé la meitat (un 49,3%) dels assalariats de la ciutat treballen en sectors de coneixement alt al finalitzar l‟any 2011, i val a dir que entre 2001 i 2011, aquestes activitats han guanyat ocupació a Barcelona, amb la creació neta d‟uns 30.000 llocs de treball. La ciutat és el nucli central de l‟economia avançada a Catalunya, ja que concentra el 44,6% dels llocs de treball de coneixement alt del principat, quan el pes de Barcelona sobre els assalariats catalans és del 36,2%. D‟altra banda, el nombre d‟assalariats en serveis intensius en coneixement i tecnologia punta ha augmentat en un 5,6% durant el període 2008-11, amb increments especialment intensos dels serveis d‟informació (+61,1%) la Recerca i Desenvolupament (+19,5%) i els serveis informàtics (+9%). D‟altra banda, les activitats creatives suposen mes del 10% dels ocupats i les empreses de Barcelona, amb prop de 90.000 llocs de treball i 7.800 empreses. Pel que fa a les infraestructures de coneixement, l‟àrea de Barcelona concentra 211 parcs tecnològics, centres tecnològics i de recerca l‟any 2011, entre els quals hi ha 6 instal·lacions científiques i tècniques de referència internacional. D‟altra banda, la província de Barcelona genera el 14,8% de les sol·licituds de patents i el 19,5% de les de models d‟utilitat d‟Espanya, el que il·lustra el seu pes en termes d‟innovació. L‟aposta estratègica de Barcelona per l‟economia del coneixement i la innovació ha permès que després de deu anys de desenvolupament del projecte, a la zona del 22@Barcelona s‟ubiquen 7.064 empreses i uns 4.400 autònoms, amb un total de 90.000 ocupats. Des de l‟any 2000 s‟hi han localitzat unes 4.500 empreses noves i 56.000 treballadors, una mitjana de 545 noves empreses instal·lades per any. De les 4.500, un 47,3% són de nova creació i la resta trasllats, i un 30% pertanyen a activitats intensives en coneixement i tecnologia. El districte de la innovació 22@ és també un exemple del compromís de Barcelona en aplicar solucions basades en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que permetin millorar la gestió de la energia, medi ambient, mobilitat, edificació, govern i serveis públics als ciutadans seguint la filosofia de les anomenades Smart Cities. Penetració de les TICs Barcelona és el municipi de l‟Estat espanyol que té la major penetració de la banda ample, amb un rati de 35,4 línies per cada 100 habitants, per sobre de les 28,9 de Madrid i de la mitjana espanyola de 21,5. La penetració de les TICs entre la població de la ciutat ha estat creixent al llarg de la darrera dècada. Entre la població de 16-74 anys, el 82% tenen ordinador a casa, el 77,2% disposen de connexió a Internet i el 79,7% l‟utilitza regularment. La utilització d‟internet ha experimentat un important augment doncs l‟any 2000 el percentatge se situava en el 36,7%. La utilització d‟internet és més alta entre la població més jove, entre el grup de 16-24 anys assoleix el 100% i entre el grup de 25-39 anys el 93%. En canvi a partir dels 65 anys es redueix al 40%. Els homes utilitzen més internet que les dones mentre que no hi ha diferència en l‟ús entre la població autòctona i l‟estrangera, situant-se entre el 81-82%. La projecció exterior i internacionalització de l’economia de la ciutat Al llarg de les dues darreres dècades la projecció internacional de Barcelona i la seva àrea metropolitana s‟ha anat consolidant i el seu potencial com a focus d‟atracció tant de visitants com de negocis és reconeguda per prestigiosos analistes i institucions internacionals. La consultora Cushmand&Wakefield en el seu darrer estudi European Cities Monitor 2011, classifica a Barcelona com la sisena millor ciutat europea per a fer negocis, una posició que es manté pràcticament estable des de meitat dels anys 90‟s. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 173 Ciutat Rànquing 2011 Rànquing 1990 Londres 1 1 París 2 2 Frankfurt 3 3 Amsterdam 4 5 Berlin 5 15 Barcelona 6 11 Madrid 7 17 Brussel·les 8 4 Munic 9 12 Zuric 10 7 Font:Cushman&Wakefield, “European cities monitor 2011”. Destaca igualment com la segona ciutat d‟Europa que millor es promou i la tercera més coneguda com a centre de negocis. Barcelona manté la primera posició com a ciutat amb major qualitat de vida pels treballadors per catorzè any consecutiu i és la sisena pel que fa a la disponibilitat d‟espai per a oficines i al transport intern. Malgrat que Barcelona millora posicions en els indicadors de disponibilitat de treballadors qualificats i en pol•lució ambiental, manté i posicions més modestes pel que fa a l‟accés als mercats i clients i la qualitat de les telecomunicacions (la vintena). Principals factors considerats a l’hora de localitzar un negoci Posició de Barcelona Accés als mercats i clients 19 Disponibilitat de mà d‟obra qualificada 12 Qualitat de les telecomunicacions 20 Interconnexions de transport entre altres ciutats i internacionalment 12 Relació qualitat preu de l‟espai d‟oficines 11 Cost staff 12 Disponibilitat d‟espais per oficines 6 Nivell d‟idiomes 17 Transport intern 6 Política governamental d‟ajut als negocis a través d‟incentius financers o 16 impostos Qualitat de vida pels treballadors 1 Qualitat de l‟aire 12 Font: Cushman&Wakefield Healey&Baker, “European cities monitor 2011”. D‟altra banda, Barcelona i Catalunya són les primeres ciutat i regió de la sud d‟Europa, respectivament, pel que fa al seu potencial futur segons l‟ European Cities and Regions of the Future 2012-2013 de la Revista FDI que publica el prestigiós Financial Times.i compara anualment 253 ciutats i 110 regions d‟Europa. En aquest mateix informe cal destacar la quarta posició de Barcelona i segona de Catalunya en els rànquings globals de promoció d‟inversió estrangera, i el seu lideratge en aquest àmbit entre les ciutats i regions del sud d‟Europa. Barcelona també se situa entre les deu primeres les ciutats més competitives del món en atractivitat global i clima social i cultural segons l‟informe elaborat per The Economist Intelligence Unit : Hot Spots. Benchmarking global city competitiveness, 2012 i d‟altra banda, els rànquings difosos sobre atractivitat Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 174 comercial el 2011 i 2012 (The Economist i JonesLang Lasalle ) coincideixen a situar Barcelona entre les deu ciutats europees més atractives des del punt de vista del comerç al detall. L‟àrea de Barcelona mostra un gran dinamisme pel que respecte a l‟activitat exportadora: Les vendes a l‟exterior de la província de Barcelona han registrat una extraordinària progressió des de 1995 (+186,5%) i assoleixen un volum de 42.036,2M d‟euros el 2011, el que suposa un màxim històric que supera per primera vegada els 40.000 milions d‟euros . En el conjunt del període 1995-2011 el seu valor s‟ha incrementat en més de 27.000 milions d‟euros. Després de la forta caiguda el 2009, les vendes exteriors han registrat un creixement vigorós per segon any consecutiu (+10,4%), i acumulen un increment del 29,4% en el bienni 2010-11. Cal remarcar que el 2011 el 58,3% de les vendes totals a l‟estranger de la demarcació de Barcelona (24.511,9 milions d‟euros) són de nivell tecnològic alt i mitjà-alt, percentatge que es manté el primer semestre de 2011. La província genera prop de la quarta part d‟aquestes exportacions a Espanya i lidera clarament el rànquing estatal. Pel que fa a l‟atracció de capital, el 2011 el territori català va rebre un flux total de 3.022 milions d'€ d‟inversió estrangera productiva, xifra que representa el segon millor registre de la sèrie històrica i un 13,4% de la realitzada a Espanya. El mateix any, les empreses catalanes van invertir a l‟exterior 2.422,5 milions d‟euros, el que suposa un increment del 6,2% respecte al mateix període de l‟any anterior. L‟informe de KMPG Global Cities Investment Monitor mostra que en el període 2006-2010 i el mateix any 2010 Barcelona és una de les deu àrees urbanes del món receptores de més projectes d‟inversió estrangera. D‟altra banda, Barcelona és la sisena ciutat d‟Europa més atractiva per establir-se segons l‟European Attractiveness Survey,2011 d‟Ernst and Young. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 175 Principals ciutats del món pel que fa als projectes d'inversió acumulats (2006-2010) Rànquing Ciutat Núm. projectes 1 Shanghai 1.514 2 Londres 1.338 3 Paris 952 4 Hong Kong 944 5 Beijing 866 6 Moscou 653 7 Madrid 488 8 Tokyo 456 9 Mumbai 427 10 Barcelona 418 Font: Global Investment Monitor 2010. KPMG La presència del capital estranger es posa també de manifest en el fet que l‟any 2011 el nombre d‟empreses estrangeres instal·lades a Catalunya és de 5.061, essent les empreses alemanyes i franceses les més nombroses ( el 18,5 i el 15,1% de total, respectivament), seguides de les d‟Holanda i dels EUA (que concentren el 13,4 i el 9,7%% del total). Turisme d’oci i de negocis L‟expansió internacional es manifesta igualment en l‟augment dels visitants a la ciutat. El nombre de visitants va superar els 7 milions de persones al 2011, una xifra que s‟ha duplicat des de l‟inici de segle. Les pernoctacions en hotels han estat de 15 milions quan al 2000 eren de 7,7 milions. Ambdues variables van patir els efectes de la crisi durant els anys 2008-2009 però es tornen a recuperar al 2010, assolint unes xifres semblants a les del 2007, abans d‟esclatar la crisi. L‟expansió del sector turístic es manté durant el 2011, amb un increment de les pernoctacions del 10,5% i del 3,6% del nombre de visitants. La meitat dels visitants de la ciutat venen per motiu de vacances mentre que un 42% es tracta de visitants a fires, congressos i viatges d‟incentius, mentre que la resta ve per altres motius. Així doncs la ciutat té un gran atractiu per al turisme cultural i d‟oci però també per al relacionat amb els negocis. La fortalesa del sector queda igualment palesa en el manteniment de les taxes d‟ocupació hotelera (78%) malgrat l‟augment continuat de les places hoteleres, en l‟actualitat quasi el doble que les existents al 2000 i en el manteniment de l‟ocupació al voltant de 14.000 treballadors en el sector de l‟hostaleria a la ciutat. Visitants i pernoctacions 18.000 30 16.000 25 14.000 20 12.000 15 10.000 10 8.000 5 6.000 4.000 0 2.000 -5 0 -10 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Pernoctacions en hotels Visitants % pernoctacions % visitants Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 176 milers variació anual (%) La presència de turistes estrangers és dominant entre els visitants de la ciutat, arribant al 72% del total, un percentatge que ha anat augmentant els darrers anys especialment l‟any 2010, coincidint amb la recuperació econòmica dels països del nostre entorn. Procedència dels turistes. 2011 Països africans 1,0% Japó 2,1% Resta món Amèrica 15,8% 6,4% Espanya 23,7% Resta Europa 7,7% UE 43,4% Fires i congressos Barcelona és una de les principals ciutats del món en organització de reunions internacionals, d‟acord amb els rànquings elaborats per la UIA (Union of International Associations) i la ICCA (International Congrés andConventionAssociation). Segons aquesta darrera organització Barcelona ocupa la segona posició dins del rànquing mundial, al 2009, la darrera dada disponible. El nombre de congressos i convencions celebrats a Barcelona ha passat de 1.380 a l‟any 2000 a 2.283 al 2011. El nombre de delegats assistents ha superat els 647.000 al 2011, multiplicant per 2,4 la xifra del 2000. La crisi econòmica es va deixar sentir especialment al 2009, amb una reducció tant del nombre de reunions com el nombre de delegats, però ambdós tornen a pujar al 2010. Reunions celebrades i delegats assistents assistents reunions 800.000 3.000 700.000 2.500 600.000 2.000 500.000 400.000 1.500 300.000 1.000 200.000 500 100.000 0 0 assistents nombre Un dels trets més rellevants del sector és la creixent internacionalització d‟aquests esdeveniments, ja que en l‟actualitat les reunions de caràcter internacional suposen el 80%, mentre que a l‟inici de la dècada representaven el 64%. Per sectors, cal destacar el pes dels congressos mèdics que suposen el 33,7% del total de congressos celebrats al 2011; els de caràcter científic (20,8%) iels de telecomunicacions i tecnologia (8,2%). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 177 Congressos celebrats per sectors. Any 2011 altres 23,2% mèdic 33,7% alimentació 1,2% industrial 3,9% economia 4,3% telecom/te científic cnològic 20,8% 8,2% L‟activitat firal durant el 2010 no ha escapat del context de crisi econòmica que afecta la major part d‟empreses i institucions. Malgrat tot, els resultats han estat satisfactoris en termes d‟ingressos i de calendari firal, celebrant-se un saló més que al 2008 (any firal comparable). El nombre de visitants però ha disminuït en relació a aquell any. Entre els principals salons celebrats durant el 2010 destaquen Alimentaria, Barcelona Meeting Point, Saló Nàutic i el Saló del còmic amb més de 100.000 visitants. A més dels expositors d‟Alimentària destaquen l‟EIBTM i el Mobile WorldCongress, dos grans congressos en els quals es presenten novetats a nivell mundial. La darrera edició del Mobile World 2012 va congregar 67.000 assistents. Pel que fa al 2011, la fira ha acollit més de 35 esdeveniments i al voltant de 280 activitats corporatives diverses durant el primer semestre. Alguns dels grans certàmens celebrats han estat Construmat, el Saló de l‟Automòbil o Graphispag. A més ha estat l‟any de la primera edició del saló FM&BS dedicat a l‟externalització de serveis empresarials i del Bizbarcelona, que integra totes les iniciatives sobre emprenedoria i innovació que tenien lloc a la ciutat. I la segona edició del Carbon Expo, cita mundial sobre el mercat de CO2 i la lluita contra el canvi climàtic. Sens dubte un dels aspectes més importants de l‟any ha estat la designació de Barcelona com a capital mundial de les comunicacions mòbils fins al 2018. L‟associació GSMA, que representa els interessos de les operadores de mòbils a tot el món, va convocar un concurs on la ciutat es va imposar a altres ciutats europees, com Milà o París. Barcelona acollirà a més de la celebració del congrés anual, la creació d‟una seu permanent a la ciutat i un programa d‟iniciatives industrials, lúdiques i culturals amb un impacte estimat per al període de 3.400 milions d‟euros. 1.3 Educació No universitària El creixement demogràfic de la primera dècada de segle, associat a l‟onada migratòria, ha suposat un increment del nombre d‟alumnes del sistema educatiu. Si al curs 2002-2003 hi havia 214.227 alumnes en ensenyaments de règim general10, al curs 2011-2012 hi han 226.014, el que suposa un creixement 5,5% durant aquest període. Aquesta tendència es produeix igualment al conjunt de Catalunya però amb molta més intensitat, ja que els alumnes han crescut en un 24% al mateix període. 10 Ensenyaments de règim general: educació infantil de 1er i 2on cicle, educació primària, ESO, Batxillerat, Formació professional de grau mitjà i superior i Educació Especial. Les dades presentades no inclouen les d‟educació infantil de primer que s‟aborden més endavant. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 178 Alumnes règim general a partir de 3 anys 1.200.000 230.000 1.150.000 225.000 1.100.000 Barcelona 220.000 1.050.000 215.000 1.000.000 210.000 950.000 Catalunya 900.000 205.000 La incorporació de la població immigrada, relativament més jove que l‟autòctona, s‟ha traduït també en una creixent proporció de l‟alumnat estranger sobre el total d‟alumnes, representant gairebé el 12% dels alumnes a la ciutat. % alumnes estrangers sobre el total 16,0 13,7 13,7 13,5 13,7 14,0 11,8 12,0 10,5 9,3 10,0 11,6 11,8 11,7 11,9 8,2 10,6 8,0 9,9 6,3 9,1 6,0 7,6 4,0 5,4 2,0 0,0 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 Catalunya Barcelona La major part d‟aquest alumnat s‟ha concentrat en centres de la xarxa pública de manera que al llarg dels darrers anys s‟observa un augment del nombre d‟alumnes en centres de titularitat pública i un augment del seu pes relatiu per aquest motiu. Contrasta que només amb un pes del 39,7% del alumnat en centres públics, aquests centres rebin el 75% dels alumnes estrangers. A Barcelona, tot i l‟increment d‟alumnes a l‟escola pública, destaca l‟important paper de la xarxa de centres concertats (sostinguts amb fons públics) i privats, que absorbeixen el 60,4% dels alumnes entre 3-16 anys11 (58,1% la concertada i 2,3% la privada). En canvi, al conjunt de Catalunya el pes d‟aquesta xarxa és força menor i les proporcions són quasi a l‟inrevés (34,6% concertat i privat i 65,4% públic). La distribució desigual dels centres a la ciutat fa que la distribució d‟alumnes entre les dues xarxes variï significativament quan s‟analitzen les dades per districtes. El pes d‟alumnes en centres públics és inferior al 30% a l‟Eixample, les Corts i especialment a Sarrià-Sant Gervasi. A Sarrià i a l‟Eixample hi ha un important pes de l‟escola concertada (84,6% i 70,1%, respectivament). A les Corts el pes de la concertada és del 52,2% i destaca el pes del sector privat no concertat (18,7%). A la resta de districtes el pes de la xarxa pública oscil·la entre el 40,8% d‟Horta-Guinardó i el 60,7% de Sant Martí. 11Entre els 3-16 anys s‟inclouen els ensenyaments bàsics: educació infantil 2on cicle, primària i ESO. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 179 Total Barcelona 39,7 58,1 2,3 Ciutat vella 54,8 45,2 0,0 L'Eixample 28,5 70,1 1,4 Sants - Montjuïc 50,3 49,2 0,5 Les Corts 29,1 52,2 18,7 Sarrià - Sant Gervasi 12,5 84,6 2,9 Gràcia 41,7 58,0 0,4 Horta - Guinardó 40,8 57,7 1,5 Nou Barris 56,4 43,6 0,0 Sant Andreu 47,9 52,0 0,1 Sant Martí 60,7 39,2 0,1 0% 20% 40% 60% 80% 100% Públic Concertat Privat no concertat Pel que fa al nivell educatiu, a Barcelona la taxa d‟èxit dels alumnes de secundària és del 82,7%, és a dir que una mica més del 17% dels matriculats a 4t d‟ESO no acaben obtenint el graduat. Aquest percentatge és una mica inferior al del conjunt de Catalunya i ha anat disminuint en els darrers anys però és encara força alt i converteix la lluita contra el fracàs escolar en una qüestió prioritària. Taxa d'èxit a 4t d'ESO 90,0% 85,0% 82,8% 81,9% 82,7% 80,4% 80,0% 75,0% 70,0% 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 Educació infantil (0-3 anys) Els darrers cinc anys ha tingut lloc un augment de l‟escolarització en l‟etapa d‟educació infantil de zero a tres anys al que ha contribuït notablement la construcció d‟escoles bressol municipals. Al llarg d‟aquest període s‟han obert 33 noves escoles bressol, 20 de les quals el curs 2011-2012, incrementant l‟oferta en gairebé 3.000 alumnes. L‟oferta actual d‟escoles bressol municipals és de 92 amb 6.783 infants matriculats, de manera que l‟oferta pública a la ciutat suposa el 39% del total d‟alumnes en aquesta etapa d‟escolarització no obligatòria i dóna cobertura el 19% de la població entre 0-2 anys. La resta d‟oferta és principalment privada ja que les escoles bressol subvencionades només suposen un 14% del conjunt de places. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 180 100% 80% 67,7 60,8 60% 74,4 73,8 71,8 40% 20% 25,6 26,2 28,2 32,3 39,2 0% 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 públic privat i subvencionat Conjunt d’ensenyaments de règim general. Alumnes curs 2011-2012 Total alumnes Escoles bressols i llars d‟infants (0-3 anys) 18.249 Educació infantil (3-6 anys) 41.664 Educació primària (6-12 anys) 79.599 Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) 53.326 Total ensenyaments bàsics (3-16 anys) 174.589 Batxillerat 21.920 FP grau mitjà 10.728 Total ensenyaments secundaris (16-18 anys) 32.648 FP grau superior 16.766 Educació Especial 2.011 TOTAL BARCELONA 244.263 Formació superior Barcelona acull a prop d‟un 90% de l‟oferta pública catalana de formació superior universitària restant un 10% de l‟oferta distribuïda a la resta de Catalunya. Les universitats de Barcelona tenen en conjunt i per tots els nivells acadèmics un total de 203.179 alumnes dels quals 135.027 corresponen a les universitats públiques presencials12, 47.081 a la Universitat Oberta de Catalunya -no presencial- i la resta, 21.071 alumnes, a les tres universitats privades 12 Universitat públiques presencials: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Universitat Pompeu Fabra (UPF). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 181 homologades 13. A les universitats de titularitat pública hi treballen 12.159 professionals de nivell superior i 6.678 persones en tasques administratives, de servei al personal acadèmic i alumnat i de manteniment. Tanmateix, l‟àmbit real d‟actuació de les universitats de la ciutat cal situar-lo a nivell regional -tant la Universitat Autònoma com la Universitat Politècnica de Catalunya tenen els seus Campus distribuïts a la Regió Metropolitana: Badalona, Bellaterra, Castelldefels, Mataró, Terrassa, Vilanova, etc.– o inclús a nivell de Catalunya, pel que fa a la UOC, universitat a distància i per tant, no presencial. Alumnes matriculats El nombre d‟alumnes a les universitats públiques en el darrer quadrienni s‟ha mantingut força estable, mentre que s‟ha registrat un significatiu creixement, tant a la UOC (17,4%) com a les universitats privades (23,9%). Amb una perspectiva més àmplia, la darrera dècada 2001-2010, presenta una davallada del nombre d‟alumnes matriculats a les Universitats públiques i una important expansió, tant de la formació no presencial a través de la UOC, com de les universitats privades, amb un increment del 12%. Alumnes matriculats tots els nivells acadèmics Increments curs 00-01 ..../.... 06-07 07-08 08-09 09-10 % 2010 % 2010 /2007 /2001 públiques 148.649 ..../.... 134.853 133.332 134.469 135.027 0% -9% UOC 15.804 ..../.... 40.104 41.818 43.843 47.081 17% 198% privades 16.363 ..../.... 17.007 18.238 20.266 21.071 24% 29% TOTAL 180.816 ..../.... 191.964 193.388 198.578 203.179 6% 12% quota participació públiques 8 2% ..../.... 7 0% 69% 6 8% 66% - 4% -16% UOC 9% ..../.... 21% 22% 22% 23% 2% 14% privades 9% ..../.... 9% 9% 10% 10% 2% 1% La quota de participació al sistema universitari, passa del 82% públic, 9% UOC i 9% privat de l‟any 2001 al 66%, 23% i 10% respectivament a l‟any 2010, destacant així la cessió de 16 punts percentuals del sector presencial públic a favor de l‟ensenyament no presencial (UOC, 14 punts) i més moderadament al sector privat (1 punt). Alumnes Titulats La sèrie d‟alumnes que han obtingut titulació a cada un dels exercicis, expressa d‟alguna manera el producte o resultat de l‟activitat acadèmica tot i tenint en compte que el cicle de maduració s‟ha de situar per sobre dels cinc anys. S‟observa una diversa distribució dels resultats ja que, en front d‟una clara estabilitat -o inclusiu la significativa davallada en els darrers deu anys- del nombre d‟alumnes matriculats a les universitats públiques, aquestes presenten successius creixements anuals de les titulacions, fins assolir un 22 % de creixement en el darrer quadrienni. Alumnes titulats 13 Universitats privades presencials: Universitat Ramon Llull (URL), Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i Universitat Abad Oliva (UAO). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 182 tots els nivells acadèmics increments curs 00-01 ..../.... 06-07 07-08 08-09 09-10 % 2010 % 2010 / /2007 2001 Públiques 22.936 ..../.... 20.794 21.521 23.505 25.311 22% 10% UOC 179 ..../.... 2.566 3.039 3.436 4.019 57% 2145% Privades 3.442 ..../.... 3.159 3.542 3.744 5.190 64% 51% TOTAL 26.557 ..../.... 26.519 28.102 30.685 34.520 30% 30% quota participació Públiques 86% . .../.... 7 8% 7 7% 7 7% 7 3% -5% -13 % UOC 1% ..../.... 10% 11% 11% 12% 2% 11% Privades 13% ..../.... 12% 13% 12% 15% 3% 2% Aquests resultats queden també reflectits en la quota de participació en la generació de titulats per part dels sectors públic/UOC/privat que passa del 86%,1% i 13% a l‟any 2001 a un 73%,11% i 15% al 2010. Per branques acadèmiques, destaquen les titulacions en Ciències socials i tècniques. Ciències experimentals 11,8% Pedagogia i Psicologia 16,2% Humanitats 9,8% Ciències Socials 30,6% Ciències de la Salut 10,5% Tècniques 21,1% Total 100% Nota: titulats universitats públiques, 1r i 2n cicle. Mobilitat Un aspecte complementari a contemplar, per la seva significació ciutadana, projecció internacional de la ciutat i impacte a la població, són els programes de mobilitat de l‟alumnat, especialment els „Erasmus‟. Aquest programa mobilitza anualment uns 10.000 alumnes -tant els que acollim a les nostres universitats com els autòctons que marxen a universitats de fora- en estades mitjanes, de sis a nou mesos. Programa de mobilitat 'Erasmus' alumnes adscrits venen 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 %2010/ 2007 públiques 5.196 6.152 5.476 5.405 4,0% privades 416 771 687 441 6,0% 5.612 6.923 6.163 5.846 4,2% Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 183 marxen públiques 3170 3134 3278 3518 11,0% privades 185 623 617 284 53,5% 3.355 3.757 3.895 3.802 13,3% Són programes d‟una certa estabilitat pel que fa als alumnes que venen (a l‟entorn de 6.000) com els que marxen (al voltant de 4.000), però amb una clara tendència al creixement observada al darrer quadrienni, amb un clar balanç favorable al flux de visitants. És també apreciable el volum assolit per les universitats privades, malgrat la sobtada davallada el darrer curs analitzat. Personal Si bé en termes d‟alumnes matriculats, els sistema universitari públic a Catalunya el podem qualificar de consolidat i estable, des del punt de vista de la dotació de personal - acadèmic com de serveis- s‟observa una notable expansió, amb la consegüent millora de la qualitat, tant dels indicadors acadèmics com dels serveis a la comunitat universitària. Només en les universitats públiques14 s‟assoleix un total de 12.159 docents i 6.678 d‟administració i serveis (PAS). PERSONAL UNIVERSITATS 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 % 2010 / 2007 personal docent/investigador 10.937 11.187 11.520 11.838 12.159 8,69% personal administració i serveis 5.746 5.963 6.336 6.507 6.678 11,99% TOTAL PERSONAL 16.683 17.150 17.856 18.345 18.837 9,84% Rànquings internacionals Les universitats de la ciutat de Barcelona estan ben posicionades en els diversos rànquings, tant a nivell del conjunt de l‟Espanya com internacional. Diverses agències internacionals publiquen periòdicament els resultats de les seves enquestes i estudis, en base a diferents criteris d‟excel•lència: alumnat, nombre de facultats/especialitats, nivell del professorat, publicacions científiques, activitat de recerca i projecció internacional, sempre en un univers de entre les 500 i 900 millors universitats del món. Cal citar en primer lloc l‟avenç assolit en el camp de la recerca, on Barcelona se situa en cinquena posició europea i dotzena mundial en producció científica l‟any 2011, segons l‟informe elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya La Universitat Jiao Tong de Shangai (Xina), l‟Academic Ranking of World Universities 2011 (ARWU2011) situa la UB en la franja de les 200/300 millors universitats i, específicament, entre les especialitzades en ciències de la salut, entre les 100 millors del món. El QS World University Rankings 2011 coincideix força doncs atorga a la UB el nombre 176, seguida per la UAB (194), la UPF (308) i la UPC (378). Pel que fa a les facultats de ciències de la salut i medicina, el QS situa la UB en la posició 74, i a la UPC en la posició 87 de les especialitzades en enginyeria i tecnologia. A les facultats de Ciències socials i „management‟ el QS atorga la posició 76 a la UPF, la 95 a la UAB, la 143 a la UB i la 150 a ESADE. Per la seva banda, The Times Higher Education World Universities Ranking 2010/11, situa la UB en el lloc 142 i la UPF en el lloc 155 del rànking mundial. 14No es disposa de dades de les universitats privades ni de la UOC. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 184 Finalment, el SIR World Report (Scimago Institutions Ranking) analitza 2.833 institucions de recerca de 87 països del món, i situa la UB en la posició 165, la UAB en la 241, la UPC en la 260. També les escoles de negocis implantades a la ciutat tenen reconegut un elevat nivell en els rànquings específics. Destaca en aquest sentit la posició atorgada per la revista The Economist per l‟any 2011 als programes full-time MBA d‟IESE amb la posició 10 i a ESADE amb la posició 17, i la classificació del Financial Times a IESE amb el número 9 del seu rànking mundial del 2012. Campus d’excel·lència El Ministeri de Ciència i Tecnologia va impulsar l‟any 2008 la nominació de campus d‟excel·lència a les universitats que apliquin projectes de millora de l‟eficiència en la recerca i la docència i atreguin estudiants i professorat d‟alt nivell d‟altres països. A tal efecte, el Ministeri d‟Educació va convocar a partir de 2009 els processos de qualificació d‟excel·lència que han suposat la nominació de la Universitat de Barcelona UB (2009), la Universitat Politècnica de Catalunya (2009), i la Universitat Autònoma de Barcelona (2009). Posteriorment han estat la Universitat Oberta de Catalunya (2010) i la Universitat Pompeu Fabra (2010) les nominades, i aquest any, la Universitat privada Ramon Llull. (2011). El passat mes de març de 2011 es va constituir el primer campus internacional d‟excel·lència, el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), una agregació de l‟administració pública, universitats i empreses, que pretén ser un motor impulsor de l‟activitat docent, científics, social i empresarial en l‟àmbit de les ciències de la salut i en un entorn multi territorial. Centres de transferència de tecnologia i coneixement La creació a mitjans de segle passat del reconegut SiliconValleyva suposar la posterior proliferació d‟organitzacions arreu del món que s‟han definit com parcs científics o tecnològics. A casa nostra, la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya és l‟associació que aplega a aquestes organitzacions que, en l‟actualitat compta amb tretze parcs socis i onze membres associats. Es tracta d‟establir un sistema àgil i eficaç de transferència de coneixement i tecnologia des de les universitats cap als sectors empresarials tecnològics especialitzats que garanteixin la efectiva capitalització i retorn a la societat. La majoria d‟ells tenen la seva seu a la ciutat de Barcelona, destacant el Parc Científic de Barcelona, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc de Recerca de la UAB, La SalleTechnova Barcelona, el Parc de Recerca i Innovació de la UPC, el 22@ i el Parc Tecnològic Barcelona Nord de Barcelona Activa. Centres de recerca Paral·lelament, i en l‟estricte àmbit acadèmic i de recerca, el Departament d‟Innovació, Univers itats i Empresa de la Generalitat de Catalunya va impulsar la reforma dels sistema de recerca, amb la creació de la xarxa CERCA que agrupa i coordina 39 centres de recerca, disset dels quals actuen a l‟àmbit de les ciències i l‟enginyeria, setze a l‟àmbit de les ciències de la salut i de la vida, i sis a l‟àmbit de les ciències socials i Humanitats, a més de l‟impuls de polítiques d‟atracció de talent que des de l‟any 2000 duu a terme l‟ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. 1.4 Cultura i esports Barcelona és una de les ciutat europees que destaca com a espai urbà de forta capacitat creativa i generació d‟idees en molts àmbits. En el sector cultural, l‟obertura de noves sales d‟arts escèniques i la vitalitat dels diferents festivals que s‟hi celebren al llarg de l‟any són mostres de l‟equilibri que hi ha actualment entre el teixit empresarial i l‟actuació de l‟Ajuntament recolzant la cultura com a inversió estratègica i de futur, i comptant amb la complicitat del tercer sector. Iniciatives de l‟Ajuntament per a difondre el patrimoni cultural de la ciutat com ara l‟entrada gratuïta als museus municipals cada diumenge a la tarda, que es va començar a implementar a l‟abril de 2009, i d‟altres com la Nit dels Museus, en que participen més de 2.000 museus de 40 països han ajudat a Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 185 consolidar al llarg dels darrers anys un volum de visites als museus i centres d‟exposicions més importants d‟uns 19 milions anuals.. Museus i altres centres d'exposicions 2007 2008 2009 2010 2011 Equipaments 41 41 40 39 40 Visites a les exposicions (milers) 16.160 16.114 15.187 15.836 16.903 -museus municipals, consorciats i altres públics 7.447 7.577 7.698 7.991 8.207 -privats 8.713 8.538 7.488 7.845 8.696 Total Usuaris (milers) 17.460 17.692 17.206 17.577 18.604 Espais d'interès arquitectònic 2007 2008 2009 2010 2011 Equipaments 5 6 7 7 7 Visitants (milers) 3.970,5 3.935,8 4.830,3 5.180,1 6.269,9 Font: Institut de Cultura.Ajuntament de Barcelona. Les visites al Temple d'August des de 2009 s'inclouen dins l'apartat d'espais d'interès arquitectònic. A Museus i Centres d'Exposicions s'inclouen els centres de ciències (Jardí Botànic, Parc Zoològic i Aquàrium). Amb el Museu Blau com a nova seu del Museu de Ciències Naturals que reuneix les col·leccions de zoologia i geologia exposades fins el 2010 al parc de la Ciutadella, la xarxa de museus i centres d‟exposicions més importants quant a nombre de visites compta actualment amb un total de 40 equipaments, ja siguin municipals i consorciats, d‟altres administracions públiques o privats. Addicionalment, la ciutat disposa de tota una xarxa de més de 40 centres més petits, tant públics com fonamentalment privats, que ofereixen al visitant un ampli ventall de col·leccions. Entre els museus municipals i consorciats d‟arts visuals i disseny amb major nombre d‟usuaris destaquen el Museu Picasso amb prop d‟1,5 milions el 201; la Fundació Joan Miró amb 1,1 milions; el Museu Nacional d‟Art de Catalunya (MNAC) s‟acosta al milió d‟usuaris el 2011 amb la reobertura de les sales renovades d‟art romànic i el Museu d‟Art Contemporani (MACBA) en té prop de 700.000. Pel que fa al Museu d‟Història de Barcelona (MUHBA), el nombre d‟usuaris arriba als 873.000 incloent-hi el nombre de visitants del Temple d‟August. En quant als centres de ciències de titularitat municipal, el Parc Zoològic s‟acosta als1,2 milions d‟usuaris. Pel que fa als museus privats, a més del Museu del FC Barcelona que rep anualment més d‟1,6 milions de visitants, sobresurten els de ciències: el Cosmocaixa amb 2,4 milions d‟usuaris i l‟Aquàrium en té 1,7 milions. El centre d‟exposicions del Caixaforum arriba a l‟1,6 milions usuaris i La Pedrera s‟acosta als 1,3 milions. Entre els espais d‟interès arquitectònic de la ciutat, el més visitat és el temple expiatori de la Sagrada Família, amb 3,2 milions de visitants al 2011. L‟augment del nombre de visites ha estat espectacular després de l‟obertura al culte de la Sagrada Família i la declaració del temple com a basílica pel pare Benet XVI, el 2010, un cop finalitzat el cobriment de la nau central amb capacitat per a més de 10.000 persones. Una altra obra mestra de Gaudí, la Casa Batlló, que durant l‟any 2010 ha organitzat per primer cop les „Visites Nocturnes‟, ha arribat als 723.000 visitants al 2011. Pel que fa als espais municipals d‟interès arquitectònic, cal destacar la recuperació del Castell de Montjuic per a la ciutat l‟any 2008 per destinar-lo a usos civils, socials i culturals. El castell, amb 1,4 milions de visitants el 2011, es troba immers en una etapa de rehabilitació en finalitzar la qual comptarà amb tres grans equipaments: el Centre Internacional per la Pau, que ja funciona des de l‟any 2009, l‟Espai de la Memòria Històrica, i el Centre d‟Interpretació de la muntanya de Montjuïc. Biblioteques de Barcelona 2007 2008 2009 2010 2011 Equipaments: 31 32 35 36 37 Visites (milers) 5.172,6 5.756,9 6.119,3 5.983,0 6.178,0 Punts de lectura i servei 4.849 5.087 5.597 5.688 5.960 Carnets (milers) 578 664 741 810 837 Documents prestats 3.905 4.336 4.391 4.439 4.467 Font: Consorci de Bibloteques de Barcelona Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 186 El 2010 ha finalitzat el Pla de Biblioteques del període 1998-2010. Més de la meitat de la població de la ciutat (52%) disposa actualment del carnet de biblioteques, amb 837.000 persones inscrites a finals de 2011, un 45% més que al 2007. Un 53% dels inscrits són dones. Amb les noves biblioteques de l‟Esquerra de l‟Eixample i de Vallcarca - Els Penitents actualment són 37 equipaments de proximitat en funcionament als barris, amb un volum de visites a l‟entorn dels 6 milions anuals. Per altra banda, Barcelona disposa d‟una xarxa municipal de Fàbriques de Creació, amb 8 centres ja en funcionament. Gairebé 20.000 m2 (18.429 al 2010) per a la creació, formació i difusió en els diferents àmbits de la cultura, i amb Fabra i Coats com a centre multidisciplinari i capçalera de les fàbriques de creació de la ciutat. D‟acord amb els resultats de l‟enquesta de serveis municipals de 2011, les biblioteques municipals constitueixen el servei públic més ben valorat pel ciutadà, ja que any rere any obtenen la puntuació més elevada, arribant al 7,5 el 2011. No obstant, es redueix el pes dels enquestats que consideren que el servei ha millorat durant l‟últim any, passant del 53,4% al 2010 al 38,7% al 2011. El conjunt de les activitats culturals també obté una valoració positiva per part del ciutadà, amb una puntuació mitjana del 6,9 l‟any 2011, si bé la major part dels enquestats, 41%, consideren que al llarg del darrer any el servei està igual que l‟any anterior. Enquesta de Serveis: Valoració de la Gestió Municipal 2007 2008 2009 2010 2011 Biblioteques Públiques 7,1 7,0 7,3 7,5 7,5 Activitats Culturals 6,7 6,5 6,7 6,8 6,9 Els darrers anys han estat un any especialment intens pel que fa a inauguracions i reobertures de sales d‟arts escèniques. El 2010 es van reobrir espais com l‟Antic Teatre, el Teatre Lliure de Gràcia, o El Molino, la històrica sala de music-hall del Paral·lel. D‟altra banda s‟ha obert un espai de gran format, l‟Artèria Paral·lel, així com d‟altres de petit format, de menys de 200 espectadors, com el Teatre Acadèmia. El 2011 s‟han ofert representacions teatrals a 62 sales, la major part de les quals són espais de gran format. Aquest major nombre de sales ha anat acompanyat d‟un augment del nombre d‟espectadors el 2011, en que s‟assoleix la xifra rècord de més de 2,8 milions, un 18% més que l‟any2007. El percentatge d‟ocupació s‟ha mantingut bastant estable al llarg del període d‟expansió del nombre de sales (2008- 2011) situant-se el darrer any en el 54%. Música - Grans Auditoris 2007 2008 2009 2010 2011 Espectadors (milers) 1.288.506 1.367.199 1.170.702 1.081.625 1.152.640 -L'Auditori 481.047 515.664 482.247 431.409 426.154 % d'ocupació 78 81 79 77 76 -Palau de la Música Catalana 412.144 456.201 417.562 403.572 421.726 % d'ocupació 74 73 68 67 64 -Gran Teatre del Liceu 395.163 395.180 270.746 246.500 304.620 % d'ocupació 88 91 86 86 81 Quan es compleixen els tretze anys d‟activitat de l‟Auditori, el centre polivalent dedicat a la música més important de la ciutat acull, des de 2007, el Museu de la Música i el 2010 ha inaugurat la nova sala 4 Alícia de Larocha. Amb capacitat per a 152 persones, la nova sala es destina entre d‟altres activitats als assajos de dues formacions musicals estables: la Banda Municipal i l‟Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), primer grup resident de l‟Auditori. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 187 El 2012 es compleixen també tretze anys de la reinauguració del Gran Teatre del Liceu, que dels tres grans auditoris musicals és el que manté els percentatges d‟ocupació més elevats. Pel que fa al Palau de la Música, que el 2008 va celebrar els cent anys, després d‟una etapa difícil les activitats durant el darrer any han estat orientades per la voluntat de recuperar la normalitat. Tot i la reducció del nombre d‟espectadors durant el període 2009-2010 als tres grans auditoris, les dades del 2011 mostren una important recuperació tant al Palau com especialment al Liceu. A banda de l‟activitat dels grans auditoris públics, la ciutat compta amb una xarxa de 20 sales de música en viu que al llarg del 2011 han aplegat més de 900.000 espectadors. També cal destacar en l‟àmbit musical l‟activitat del Palau Sant Jordi com a equipament on s‟hi celebren els macroconcerts a la ciutat. El 2011 el nombre d‟espectadors va arribar als 214.000. Dels festivals que es celebren a la ciutat al llarg de l‟any són els musicals els més nombrosos i els que compten amb un major nombre d‟assistents. Les dades pel 2010 mostren un increment del 10% del nombre d‟assistents als 121 festivals de tots els àmbits artístics que s‟hi van celebrar. Dels 1.366.000 assistents, més de la meitat corresponen als festivals musicals. Només el Barcelona Acció Musical (BAM) que té lloc durant les festes de la Mercè va aplegar prop de 170.000 espectadors el 2010. Cal destacar també el Primavera Sound amb més de 100.000 assistents així com el Sónar, el Festival Internacional de Música Avançada, amb 84.000 espectadors. Pel que fa als festivals d‟arts escèniques, el Mercè Arts de Carrer (MAC) és el que aplega el públic més nombrós, amb 153.000 espectadors el 2010. En quant al Grec, el festival multidisciplinari que ha esdevingut la principal proposta cultural de l‟estiu a la ciutat, ha arribat l‟any 2011 a la seva 35ena edició amb més de 108.000 espectadors i un percentatge d‟ocupació que es manté al voltant del 66%. Seguint la línia ja habitual els darrers anys a tot l‟Estat, el cinema de circuit comercial a Barcelona ha continuat perdent públic el 2011, més del 25% en relació al 2007, i s‟ha situat en 7,1 milions d‟espectadors. No obstant, el 2011 torna a créixer tant el nombre de sales com el de pel·lícules exhibides. També ha anat augmentant els darrers anys el públic de la Filmoteca de Catalunya, que ha arribat el 2010 als prop de 110.000 espectadors i properament tindrà una nova seu al barri del Raval. Cinemes del circuit comercial 2007 2008 2009 2010 2011 Nombre de sales 201 198 198 194 203 Espectadors (milers) 9.514,5 9.023,4 8.664,8 7.494,5 7.125,3 Pel.lícules exhibides 834 780 756 706 738 Barcelona ve sent any rere any l‟escenari escollit per a la realització d‟un bon nombre de muntatges fotogràfics, documentals, reportatges, sèries de televisió, etc. L‟any 2010 l‟activitat fílmica ha donat lloc a 1.682 produccions audiovisuals, un 20% més que l‟any anterior. Per la seva complexitat i impacte sobre la ciutat, cal destacar el rodatge de 43 llargmetratges de ficció per a cinema i televisió. Al llarg de l‟any la ciutat ha estat escenari de prop de 300 rodatges publicitaris, així com de 235 curtmetratges i més de 150 reportatges i documentals. Dins l‟àmbit de l‟esport, l‟any 2011 hi havia prop de 193.000 persones abonades a les instal·lacions esportives municipals, el 12% de la població de Barcelona. El nombre d‟espais esportius públics ja supera els 1.800, amb un augment del 20% al llarg dels darrers tres anys. Esports 2007 2008 2009 2010 2011 Abonats instal·lacions esportives municipals 178.680 182.682 182.367 187.719 192.769 Núm. espais esportius públics 1.511 1.511 1.671 1.809 De entre els actes esportius populars, cal destacar el rècord de participació de la Marató de Barcelona, que el 2012 ha celebrat la seva 34ena. edició amb 15.075 participants, el 45% dels quals han estat estrangers, situant-se així entre les set més importants d‟Europa. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 188 Actualment Barcelona treballa com a única candidata davant el Comitè Olímpic Espanyol per organitzar els Jocs Olímpics d‟Hivern Barcelona Pirineu del 2022. El projecte suposa una nova oportunitat de projectar la ciutat al món, com a seu principal on tindrien lloc les proves indoor. Enquesta de Serveis: Valoració de la Gestió Municipal 2008 2009 2010 2011 Instal.lacions Esportives 6,0 6,0 5,9 6,1 Pel que fa a la percepció ciutadana de les instal·lacions esportives municipals, cal destacar un lleuger augment de la valoració el 2011 fins el 6,1, tot i que la major part dels enquestats, un 40%, considera que el servei està igual que l‟any anterior. 1.5 Seguretat Ciutadana Una de les qüestions més debatudes els darrers anys ha estat el grau de seguretat pública a la ciutat. Per abordar l‟estat de la seguretat es disposa de dades sobre l‟estadística policial que permeten conèixer l‟evolució dels fets penals. Tanmateix, com una part dels il·lícits no es denuncien i queden al marge de les dades conegudes pels cossos policials o la judicatura, es necessari complementar la informació que proporcionen aquests fonts administratives amb d‟altres com les que provenen de les enquestes de victimització, que permeten relacionar la denúncia dels fets delictius amb les opinions i sentiments dels ciutadans en l‟àmbit de la seguretat. L‟enquesta de victimització es fa telefònicament a una mostra persones més grans de 16 anys que resideixen a la ciutat, no inclou per tant ni els turistes ni els passavolants. La darrera enquesta es va fer al primer trimestre del 2012, però algunes de les qüestions referència a fets esdevinguts al 2011. El percentatge d‟entrevistats que han estat víctimes d‟algun fet delictiu ha estat del 24,2%. Aquest percentatge ha estat creixent des de principis d‟aquesta dècada fins els anys 2007-2008, on experimenta la primera disminució. Tanmateix, va repuntar notablement al 2009, quan va arribar al 25,6%. Índex de victimització a Barcelona (%) 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 16,4 17,3 18,4 19,9 20,2 20,7 21,1 20,3 20,1 25,6 24,8 24,2 Font: Enquesta de victimització. Dpt. d’Estadística, Ajuntament de Barcelona Aquesta mateixa tendència s‟observa en l‟índex de victimització de Catalunya però els percentatges són menors (20,2% al 2009 i 19,3% al 2010). El nivell més elevat de victimització a Barcelona es tradueix també en un sentiment de menor seguretat a la ciutat que al conjunt de Catalunya (5,4 punts sobre 10 i 6,2 punts respectivament al 2011). Tanmateix, la percepció sobre nivell de seguretat que tenen els residents a la ciutat mostra uns valors més elevats que al principi de la dècada, quan els índex de victimització eren més baixos. Nivell de seguretat (puntuació) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 5,1 5,1 5,2 5,4 5,2 5,3 5,6 5,7 5,6 5,4 5,6 Font: Enquesta de victimització. Dpt. d’Estadística, Ajuntament de Barcelona Pel que fa a la percepció de seguretat al barri, els residents puntuen amb un 6,3 el nivell de seguretat, una xifra que es manté molt estable al llarg de la dècada. Els ciutadans perceben per tant el seu barri com un espai més segur que la ciutat. Per districtes, els residents de Ciutat Vella són els que puntuen més baix la seguretat al barri (5,2), mentre que a la resta de districtes la puntuació oscil·la entre 5,8 i 7. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 189 Nivell de seguretat al barri (puntuació sobre 10) 8,0 7,0 6,6 6,9 6,9 6,4 6,3 5,8 5,8 6,1 6,0 5,2 4,0 2,0 0,0 Finalment, els residents que consideren que la seguretat a Barcelona ha empitjorat va pujar entre els anys 2009-2011 i baixa fins el 28,7% dels entrevistats al 2012. La diferència entre els que consideren que la seguretat empitjora i els que consideren que millora se situa en 13 punts. % Percepció de seguretat a la ciutat 60 50,0 52,2 51,7 49,7 50 44,6 45,2 46,9 39,2 41,3 39,6 40 32,2 32,9 30,8 30,2 31,5 31,4 32,7 28,7 30 25,4 25,5 20 20,8 21,3 10 18,5 17,8 18,5 13,9 15,8 14,2 15,7 16,1 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Ha millorat Igual Ha empitjorat A continuació es presenten les dades de registre policial, corresponents als fets penals (il·lícits penals) registrats pels cossos policials, Policia de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra i Policia local. Entre el 2007 i 2010 el nombre de delictes i faltes penals va pujar a Barcelona el 10,6% tot i que es va registrar una disminució entre 2009 i 2010. En canvi, el nombre de detencions efectuades va pujar un 9,7% al 2010 en relació a l‟any anterior. L‟augment dels fets penals entre 2007-2010 també va tenir lloc per al conjunt de Catalunya i amb més intensitat (34,4%). Tanmateix, Barcelona registra una taxa de fets penals per 1000 habitants molt més alta que la mitjana catalana, 124 front 72 a Catalunya. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 190 Fets penals. Taxes per 1000 habitants 140 126,27 124,67 117,26 120 114,44 100 80 74,01 72,6 64,53 60 56,27 40 Catalunya 20 BCN 0 2007 2008 2009 2010 1.6 Hàbitat Urbà Barcelona ha estat un referent en el món de l‟arquitectura i l‟urbanisme, sabent innovar en la construcció des del mateix moment en que va decidir derrocar les seves muralles. Quan Ildefons Cerdà va definir el concepte d‟”urbanisme” no solament va proposar una manera de construir al territori, sinó que va planificar d‟una forma completa l‟hàbitat que els ciutadans de Barcelona podrien gaudir incorporant les infraestructures, els espais verds i la mobilitat a partir de precisos estudis sociològics sobre els habitants de la ciutat i de les seves condicions de vida. Des de llavors arquitectes, urbanistes, enginyers i altres experts han respost als nous paradigmes socials i tecnològics de cada època amb plans i projectes per a Barcelona, que han permès fer la ciutat en la qual avui actualment vivim. La darrera gran transformació es va produir després de l‟aprovació del Pla General Metropolità de 1976, actualment vigent, amb el lideratge de la generació que en els anys vuitanta va saber desenvolupar el que s‟ha anomenat el “model Barcelona” que va tenir en els Jocs Olímpics i anys posteriors la seva major expressió. Actualment, estem davant d‟un nou canvi de paradigmes, on Barcelona i altres ciutats del món s‟enfronten a la necessitat de seguir posant valor en una ciutat que ja està urbanitzada i, per tant, els nous canvis no vindran únicament associats al desenvolupament urbà, sinó a la regeneració de les trames construïdes; a l‟impuls de grans infraestructures; a la incorporació d‟un metabolisme propi als edificis i a la ciutat; a l‟inici d‟un procés de renaturalització; a la incorporació de les tecnologies de la informació en al construcció i gestió de la ciutat; a la incorporació de nous sistemes de mobilitat no contaminants; a una nova planificació a escala metropolitana i transnacional; a la incorporació de nous sistemes de mobilitat no contaminants; a una nova agenda mediambiental que impulsi noves formes d‟economia pròpies del Segle XXI, i fomenti l‟excel·lència en el disseny de la ciutat impulsant Barcelona com un referent en al innovació urbana. I tot això posant als ciutadans en el centre de qualsevol acció del govern de la ciutat. És per aquest motiu que s‟ha generat una nova estructura organitzativa que unifica sobre una única direcció de govern la definició “del cos de la ciutat”, integrant l‟urbanisme, el medi ambient, les infraestructures i les tecnologies de la informació, sota una visió integrada del projecte urbà i del propi manteniment de la ciutat. A) Urbanisme Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 191 L‟urbanisme tradicional considerat com l‟ordenació de l‟espai de creixement de les ciutats sota uns paràmetres imposats per la normativa o el planejament, ha d‟avançar per ser quelcom més que un instrument regulador. Així, la capacitat d‟impulsar nous projectes i regenerar d‟altres que en el context actual semblen no avançar està vinculada directament a entendre la realitat que ens envolta i fer que aquesta visió transversal i multidisciplinar que té Hàbitat Urbà es reflecteixi en la manera en què fem ciutat. Per aquets motiu, caldrà estudiar com es donen noves centralitats regenerant teixits i millorant les condicions urbanes d‟habitabilitat de la nostra ciutat; impulsar nous projectes de creixement urbà, així com recuperar teixits industrials i projectes que semblen no avançar, serà el centre de l‟activitat urbanística municipal. L‟objectiu és generar barris productius, on la combinació d‟usos i un canvi radical en la mobilitat ens apropin a la ciutat de les persones. B) Medi Ambient i sostenibilitat Barcelona és una ciutat conscient de l‟ impacte ambiental de les ciutats en el territori i les seves repercussions socials, i per aquesta raó aplica des de fa anys els principis i valors de la cultura de la sostenibilitat en la seva política ambiental, com ho fa palès la signatura de la Carta d‟Aalborg el 1995. Aquest procés d‟assumpció de responsabilitat i compromís amb el medi ambient s‟ha dut a terme no solament per el govern de la ciutat, sinó que s‟ha implicat d‟una manera important a tota la ciutadania. L‟ impuls per part de l‟Ajuntament de l‟Agenda 21 Local i l‟aprovació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat l‟any 2002 són clars exemples de la participació ciutadana en activitats orientades a la millora de la qualitat ambiental, i que no ha fet més que augmentar al llarg dels anys, com ho posa de manifest el fet que els nombre d‟entitats signants de l‟Agenda 21 hagi passat de 431 l‟any 2005 a 700 l‟any 2010, registrant un creixement d‟un 62%. Cal destacar a més a més, que la meitat d‟aquestes entitats corresponen a centres educatius, estenent així la preocupació ambiental a les noves generacions amb una perspectiva de futur. La ciutat de Barcelona ha registrat en els darrers anys un procés de transformació extraordinari, amb una clara orientació a la qualitat ambiental de la ciutat. Aquest procés s‟inicià a mitjans dels anys 80, en que a banda d‟actuacions de millora de les infraestructures de serveis i mobilitat de la ciutat, es va fer una aposta decisiva per la recuperació del litoral, regenerant àrees urbanes fins llavors degradades, i recuperant per l‟ús dels ciutadans les platges del front marítim, des de la zona de la Barceloneta fins a l‟àrea de la desembocadura del riu Besòs, actuacions que s‟han completat amb la neteja i recuperació de les lleres dels rius Llobregat i Besòs, renovació de la depuradora del Besòs o la posada en funcionament de sistemes centralitzats de fred i calor, recollida pneumàtica d‟escombreries o generació d‟energies renovables. A manera d‟exemple, es pot destacar que la qualificació microbiològica de les platges recuperades per l‟ús ciutadà, ha passat d‟apta l‟any 2004 a excel·lent l‟any 2010. Aquest procés de transformació també ha impactat considerablement en els espais verds del conjunt de la ciutat. L‟any 2000 les Ha de parcs urbans eren 517,65, van passar a 549,8 l‟any 2005 i a finals de 2011 eren 559,5, amb la construcció de parcs tant emblemàtics com el de Diagonal Mar o el Parc Central de Nou Barris. En conjunt, les zones verdes de la ciutat reben una valoració positiva tant per part dels ciutadans en general com dels usuaris dels parcs, amb una qualificació de 6,1 sobre 10 per part del públic en general, i del 6,2 per part dels usuaris, valoració que en el decurs dels quatre darrers anys s‟ha mantingut d‟una manera estable en aquests nivells. A banda, i pel que fa a l‟any 2011, hi ha una percepció positiva quant a l‟evolució del servei, ja que la majoria dels enquestats opina o bé que el servei ha millorat (32,5) o bé es manté igual (44,8%) en front d‟un 19,8% que opina que ha empitjorat15. Verd Urbà Unitat 2006 2007 2008 2009 2010 2011 15 Segons l‟Enquesta de Serveis Municipals 2011. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 192 Zona Verda Superfície m2 29.810.600 29.936.000 30.070.909 30.024.832 30.063.201 30.289.545 Per habitant m2 /100 hab. 1.856,70 1.876,70 1.860,90 1.851,60 1.856,50 1.875,00 Valoració del servei 5,7 6,1 6,1 6,1 6,2 6,1 La preocupació i implicació ciutadana en la sostenibilitat mediambiental, i en especial, en l‟estalvi dels recursos naturals escassos com ara l‟aigua, es posa de manifest en l‟evolució dels indicadors de consum d‟aigua a la ciutat. Així, el consum d‟aigua total per habitant ha registrat una reducció sostinguda en els darrers anys, registrant en el 2011 valors que representen un 10% menys que el consum registrat en el 2006. Respecte al consum d‟aigua domèstica, si be la disminució no és tan accentuada, els valors registrats en el 2011 son un 7,3% inferiors als de 2006. L‟esforç en l‟estalvi en el consum d‟aigua ha anat acompanyat per una millora en la gestió de l‟aigua, en especial pel que fa a la utilització d‟aigua freàtica, que s‟ha incrementat en un 47% respecte als valors de 2006. L‟Ajuntament ha realitzat un notable esforç per millorar la utilització de l‟aigua freàtica per els serveis municipals, i així, si l‟any 2006 el consum d‟aigua freàtica representava un 10% del consum total d‟aigua per serveis municipals, el 2011 representava ja un 31,3% del consum total d‟aigua per serveis municipals. Consum d’aigua Unitat 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total per habitant Litres/habitant i dia 182,8 178,2 169,9 164,9 164,8 165,3 Consum domèstic Litres/habitant i dia 118,1 114,5 112,9 110,1 109,8 109,5 Consum d‟aigua mil m3 705 789 943 946 1.100 1.033 freàtica Consum d‟aigua freàtica per serveis % 10,1 11,1 18,5 16,9 23,1 31,3 municipals Un dels factors que més impacten en la qualitat mediambiental d‟una ciutat com Barcelona és els efectes derivats del transport i la mobilitat per la ciutat. La ciutat ha fet un important esforç per potenciar el transport públic urbà per des incentivar la utilització d‟aquells mitjans de transport privats que impacten negativament en la qualitat mediambiental de la ciutat. Com a elements a destacar es poden esmentar l‟ampliació de la xarxa de metro i el servei d‟autobusos; la implantació d‟un sistema d‟integració tarifària del transport públic, que permet la combinació dels desplaçaments en metro i autobús i per tant fa més atractiu l‟ús del transport públic; l‟establiment de zones de velocitat reduïda, incrementant la seguretat viària i reduint els nivells de contaminació de l‟aire; la posada en funcionament del sistema de tramvia; el foment de la utilització dels vehicles elèctrics, i la potenciació del ús de la bicicleta a la ciutat, amb la creació i consolidació d‟un sistema d‟utilització compartida de bicicletes, el Bicing, que ha estat pioner a nivell mundial. Les actuacions en l‟àmbit del transport públic i la mobilitat a la ciutat, el foment de l‟estalvi energètic i la utilització de fonts d‟energia renovables han contribuït a la reducció de les emissions de gasos de efecte hivernacle i a la lluita contra el canvi climàtic, i en definitiva a una millora important en el nivell de qualitat de l‟aire, com ho posa de manifest l‟evolució dels principals indicadors de qualitat de l‟aire, que presenten tots una evolució positiva en relació als nivells de l‟any 2006. La gestió per part de l‟Ajuntament dels aspectes relacionats amb el medi ambient rep per part dels ciutadans una valoració de 5,4 (sobre 10 = excel·lent gestió), amb una lleugera millora respecte a la valoració atorgada el 2006, que era de 5,0. No obstant, pel que fa a la percepció de l‟evolució del servei, la major part opina que està igual (44,3%) o ha millorat (18,5%), en front d‟un 31,6% que opina que ha empitjorat. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 193 Índexs qualitat de l’aire Unitat 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Diòxid de nitrogen micrograms / m3 54 54 50 49 47 48 Monòxid de carboni mil·ligrams / m3 0,5 0,5 0,4 0,4 0,4 0,5. Partícules PM10 micrograms / m3 48 44 36 37 29 32 Valoració de la gestió mediambiental 5 5,1 5,5 5,7 5,7 5.4 No obstant, el nivell de soroll de la ciutat és un aspecte de la gestió ambiental que mereix una pitjor valoració ciutadana, que el situa a un nivell de 4,7 sobre 10, amb una percepció d‟evolució negativa, ja que un 44,7% opina que aquest aspecte es manté igual o ha empitjorat, un 42,6%, front d‟un 11,4% que opina que ha millorat. Aquesta circumstància no resulta estranya, tota vegada que la ciutat registra un tràfic i moviment de vehicles bastant elevat. Un dels aspectes importants a l‟hora de considerar l‟ impacte mediambiental en l‟àmbit de la ciutat són els relacionats amb la recollida de residus urbans. Els indicadors de la ciutat de Barcelona mostren una evolució positiva durant els darrers cinc anys, i es poden destacar la contenció en el volum de generació de residus urbans, el notable increment en el percentatge de recollida selectiva de residus, que ha millorat 10 punts en relació als nivells de l‟any 2005 i gairebé 30 punts en relació als de l‟any 2000, millora que es registra en totes les seves varietats de vidre, paper i envasos, i que suposa, per tant, un fort impuls al reciclatge dels residus; o l‟evolució de la recollida de matèria orgànica, i la seva reutilització en l‟obtenció de compostatge. Els aspectes relacionats amb la prestació de serveis urbans reben en general una bona valoració per part dels ciutadans, així com una percepció d‟evolució positiva en relació a la gestió d‟aquests serveis. La recollida d‟escombreries rep una valoració de 7,0 sobre 10 així com una alta percepció d‟evolució positiva, ja que més del 80% dels enquestats manifesta que el servei ha millorat (40,7%) o es manté igual (45,6%), i el 12,3% pensa que ha empitjorat.Aquesta bona valoració també es registra en el cas de la neteja dels carrers, amb una puntuació de 6,2 i més del 70% dels enquestats manifesta una percepció de que el servei ha millorat o es manté igual; l‟ asfaltat dels carrers, valoració de 6 i 76,7% de percepció de que el servei ha millorat o s‟ha mantingut igual; i l‟enllumenat públic, que rep una valoració de 6,5, amb una percepció de més del 85% de millora o manteniment en el servei. La valoració dels serveis esmentats per part dels ciutadans ha mantingut una tendència de millora sostinguda, en el cas de la recollida d‟escombraries i neteja dels carrers, i més estable en l‟asfaltat i enllumenat, i en el darrer any s‟han mantingut en valors per sobre del 6,0. Recollida de residus Unitat 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Sòlids urbans tones 879.092 898.453 894.738 864.758 844.140 806.368 Kg / Generació residus sòlids habitant 1,5 1,5 1,5 1,5 1,4 1,4 dia Recollida selectiva sobre % 30,4 31,9 32,4 32,3 39,5 38 total Vidre tones any 25.901 29.834 31.285 31.674 32.845 32.894 Paper tones any 85.945 94.856 97.803 87.536 86.756 67.302 Envasos tones any 14.086 17.053 18.462 18.749 20.812 20.560 Matèria orgànica tones any 86.208 86.914 85.431 84.552 140.427 133.217 Valoració del servei Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 194 Recollida escombraries 6,4 6,7 6,7 6,8 7 7 Neteja dels carrers 5,7 6 6 6,1 6,4 6,2 Asfaltat dels carrers 6 6 6,1 6 6,1 6 Enllumenat públic 6,5 6,4 6,4 6,5 6,5 6,5 c) Grans infraestructures de comunicació L‟ampliació i desenvolupament de les dues grans infraestructures de transport i logística, el Port i l‟Aeroport, han estat peces essencials del creixement de la ciutat i el seu entorn metropolità al llarg de la passada dècada, així com de la internacionalització de l‟economia i de la seva projecció internacional. El context actual de crisi econòmica ha impactat també en les activitats respectives però la consolidació de la ciutat i l‟àrea metropolitana com a focus d‟atracció de negocis i de turisme a nivell internacional ha contribuït a que l‟impacte hagi estat menor que en d‟altres sectors. El Port de Barcelona L‟activitat del Port durant aquesta primera dècada de l‟any s‟ha caracteritzat per una forta expansió fins l‟any 2008 tant pel que fa al transport de mercaderies com al volum de passatgers. Entre 2008 i 2009 s‟alenteix el ritme de creixement i arriba a ser inclús negatiu en el cas del transport de mercaderies i de contenidors, mentre que els registres de passatgers es mantenen gràcies als continus augments del passatgers en creueres turístics. La reactivació de les economies del nostre entorn durant el 2010 permet al port recuperar taxes de creixement positives, una tendència que es manté al 2011. L‟any 2011 les mercaderies al port han crescut només un 0,2% i un 4,4% els contenidors.La Xina és la primera destinació de les exportacions que vehicula el Port, el 15% dels contenidors de comerç exterior que surten del Port són descarregats al país asiàtic. L‟augment del tràfic de contenidors durant els primers mesos del 2011 s‟atribueix també al dinamisme dels intercanvis amb altres àrees geogràfiques: Àfrica del Nord (8%); Mediterrani Oriental, Mar Negre i Pròxim Orient (22%) i Sud-est asiàtic (38%). 220.000 Contenidors (TEU) Mercaderies (tones) 200.000 4.500.000 180.000 4.000.000 160.000 3.500.000 140.000 3.000.000 120.000 2.500.000 100.000 2.000.000 2009 2010 2011 2010 2011 El Port ha anat guanyant també en nombre de passatgers sobre tot per l‟augment del nombre de passatgers de creuers turístics, que suposen el 69% del total de passatgers al Port. Entre els anys 2008- 2009 es va moderar el ritme d‟arribada de creueristes però aquest s‟ha tornat a intensificar a partir del 2010. Al 2011 l‟increment ha estat del 13%. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 195 % variació anual passatgers al Port % passatgers creuers turítics/total 30,0 80,0 70,0 67,2 25,0 61,3 64,3 68,0 69,4 20,0 60,0 56,1 55,5 51,9 50,0 49,4 55,2 15,0 45,2 10,0 40,0 40,5 5,0 30,0 0,0 20,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 -5,0 passatgers creuers El Port de Barcelona s‟ha convertit en el primer port de creuers d‟Europa i de la Mediterrània, amb més de 881 escales rebudes al 2011, front a les 490 del 2000. Durant el 2011 el nombre d‟escales ha estat un 4,5% superior al del 2010. Creix també la diversificació de la procedència dels creueristes, un fet positiu doncs no es depèn d‟un sol mercat emissor que posi en risc al sector. Aquest sector té una important aportació a l‟economia de la ciutat, en especial als serveis turístics relacionats. L’aeroport de Barcelona L‟aeroport ha guanyat 14 milions de passatgers al llarg d‟aquesta dècada, assolint un màxim de 32,9 milions al 2007. La crisi econòmica va suposar una disminució del trànsit de passatgers entre 2008-2009 que torna a recuperar-se al 2010 i 2011, sobre tot pel dinamisme del trànsit internacional. Al 2011, els vols internacionals suposen gairebé el 61% del total de vols a l‟aeroport i el 63% dels passatgers en trànsit. Al llarg de la dècada s‟ha anat produint un canvi en la composició del passatge aeri amb una reducció del trànsit domèstic que s‟ha accentuat els darrers anys. La entrada en funcionament de l‟AVE va suposar una important competència al pont aeri, que va contribuir a aquesta caiguda a partir del 2008. L‟any 2009 es va posar en marxa la nova terminal de l‟aeroport que implicava una considerable ampliació de la capacitat aeroportuària del Prat i la introducció d‟importants millores dels serveis, com per exemple els nous serveis per a embarcar. Variació anual trànsit passatgers % passatgers trànsit internacional/total 63,0 30,0 internacional 65,0 60,1 59,2 25,0 60,0 58,4 20,0 total 15,0 passatgers 55,0 50,5 50,4 50,9 53,6 10,0 domèstic 51,5 5,0 50,0 48,2 50,0 0,0 45,0 47,2 -5,0 -10,0 40,0 -15,0 -20,0 35,0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 En relació al volum de tràfic de mercaderies la crisi trenca la tendència creixent al 2009, es recupera al 2010 però durant el 2011 registra una nova caiguda, del 7,4%, en relació amb l‟any anterior. Tràfic de mercaderies (milers de tones) 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 88,8 81,9 75,9 70,1 85 90,4 93,4 96,8 104 89,8 104,3 96,6 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 196 d) Habitatge Construcció d’habitatges Durant l‟any 2011 i per quart exercici consecutiu, el sector de la construcció continua acusant una forta recessió tant a Catalunya com a Espanya. D‟acord amb les darreres dades del producte interior brut (PIB) català, la construcció registra una caiguda del 4,7%, encadenant taxes de variació interanual negatives al llarg de catorze trimestres consecutius des de l‟inici de la crisi el segon semestre de 2008. El nombre d‟habitatges iniciats és un dels indicadors que mostren de forma més explícita la conjuntura del sector de la construcció. A Barcelona, els primers símptomes de l‟actual situació d‟atonia es comencen a donar a partir de 2007, any en que, amb la fi del boom immobiliari, es produeix el canvi en la tendència després de molts anys d‟elevats volums d‟obra residencial construïda. Construcció d'habitatges a Barcelona 7.000 5.841 6.000 5.803 5.119 5.090 5.000 4.910 4.704 4.790 5.415 4.404 4.886 4.000 4.747 4.634 4.641 4.011 3.154 3.000 3.591 3.675 2.729 3.396 1.913 1.839 2.000 1.806 1.913 1.672 1.154 1.000 1.336 1.309 1.116 944 1.073 854 845 855 898 925 739 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana (Generalitat de Catalunya). Barcelona Economia (Ajuntament de Barcelona) Tant a Barcelona com a la seva regió metropolitana i a Catalunya, el punt més baix de la sèrie històrica s‟assoleix el 2009. Tot i el lleu repunt que es detecta el 2010 en la sèrie d‟habitatges iniciats a Barcelona, la caiguda del 44% que mostren les dades corresponents del 2011, amb 1.073 unitats, indica que la construcció d‟habitatges pot continuar encara en situació de mínims durant un temps incert, a l‟espera que millori la conjuntura econòmica, es dinamitzi l‟accés al crèdit i es revifin les vendes dels habitatges ja construïts. En el cas de Barcelona hi ha una elevada demanda potencial de primera residència i d‟habitatge com a bé d‟ús que fa que l‟estoc d‟obra nova per vendre sigui més reduït en termes relatius que en d‟altres zones de Catalunya i Espanya. Així, el segon semestre de 2011, l‟oferta de sostre residencial nou al mercat lliure a la ciutat era de poc més de 1.600 habitatges disponibles. L‟escassa promoció d‟habitatges nous durant els darrers dos anys, així com l‟augment del nombre de transaccions immobiliàries realitzades el 2010 abans de la introducció de canvis fiscals expliquen el baix estoc d‟obra nova disponible a la ciutat, que es compensa amb una abundant oferta de segona mà i amb una important presència de promocions protegides entre els nous projectes. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 197 HABITATGES INICIATS I ACABATS i % D'HABITATGES PROTEGITS HABITATGES INICIATS HABITATGES ACABATS 2002-2006 2007-2011 % Var. 2002-2006 2007-2011 % Var. BARCELONA (ciutat) Total protegits (1) 6.919 6.758 -2,3% 5.740 5.675 -1,1% Total habitatges (2) 27.035 11.728 -56,6% 20.828 14.465 -30,6% % protegits (1)/(2) 25,6% 57,6% 32,0* 27,6% 39,2% 11,6* CATALUNYA Total protegits (1) 34.475 39.139 13,5% 24.796 29.478 18,9% Total habitatges (2) 494.579 146.863 -70,3% 357.452 228.454 -36,1% % protegits (1)/(2) 7,0% 26,7% 19,7* 6,9% 12,9% 6,0* (*) Variació en punts percentuals. (1) Habitatges protegits: Qualificacions provisionals i definitives de protecció oficial de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat i habitatges del programa de remodelació de barris. (2) Habitatges iniciats i acabats: Visats d'obra nova i certificats finals d'obra dels col.legis d'aparelladors. Habitatges lliures i protegits. Font: Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona, amb dades de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat. A Barcelona, un 36% dels habitatges iniciats el 2011 i fins el 63% dels habitatges acabats s‟ha emmarcat en algun dels règims de protecció oficial. L‟important paper de la promoció d‟habitatge protegit dins l‟etapa actual d‟atonia del mercat arrenca de fet a Barcelona molt abans, ja a la dècada dels anys 90, amb una política de sòl que fixava l‟establiment d‟unes reserves mínimes de l‟ordre del 25% als nous planejaments. Al conjunt del període 2002-2006 el pes dels habitatges protegits sobre el total d‟iniciats a Barcelona no va baixar del 25%. Al període 2007-2011, marcat a partir del 2007 per la crisi immobiliària i la contracció del volum d‟habitatges iniciats, la quota de protecció ha pujat fins al 58% de mitjana a Barcelona, molt per sobre del conjunt de Catalunya (27%). Pel que fa als habitatges acabats a Barcelona, la quota de protecció ha augmentat 11,6 punts el període 2007-2011, fins representar el 39% del total i el 57,6% dels habitatges protegits iniciats ha estat en règim de lloguer. El Patronat Municipal de l‟Habitatge gestiona actualment un parc públic de lloguer o en dret de superfície de gairebé 6.000 habitatges i més de 1.000 són habitatges amb serveis per a la gent gran. El Registre de Sol·licitants d‟Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona, amb prop de 31.000 unitats de convivència inscrites al gener del 2012, ha esdevingut una eina eficaç per conèixer la demanda real d‟habitatge amb protecció oficial, essent el règim de lloguer i el lloguer amb opció de compra les tipologies més sol·licitades. El 2010 s‟ha consolidat la xarxa de 10 Oficines Locals d‟Habitatge, on es pot acudir a fer presencialment les inscripcions al Registre. Evolució dels preus Durant el 2011, els preus de l‟habitatge han continuat amb la trajectòria a la baixa iniciada a partir de 2007, any en que van tocar sostre. El preu/m2 mitjà d‟oferta dels habitatges lliures de nova construcció a la ciutat s‟ha situat el segon semestre de 2011 en els 4.853 euros, amb una reducció del 7,4% en termes nominals en relació a l‟any anterior, que suposa la tornada als nivells de 2005. Des dels màxims assolits l‟any 2007, la rebaixa a la ciutat ha arribat al 25% en termes reals. El preu mitjà dels habitatges nous en oferta el segon semestre de 2011 s‟ha situat en els 486.900 euros, amb una reducció del 6,6% interanual, més forta que la del preu per m2, per la reducció de la superfície mitjana construïda, amb l‟objectiu d‟adequar els habitatges nous a la capacitat adquisitiva de la demanda. Ens hem de remuntar a abans del 2004 per trobar preus mitjans d‟oferta d‟habitatge nou per sota del mig milió d‟euros. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 198 El districte amb el nivell de preus més alt ha estat el de Sarrià Sant-Gervasi, en superar el milió d‟euros de mitjana, mentre que a Ciutat Vella, on es troben els preus més assequibles, la mitjana es situa en els 300.000 euros. Durant el 2011, també els preus de l‟habitatge de segona mà han accentuat la seva caiguda, amb una reducció de gairebé un 9% en relació a l‟any anterior en termes unitaris (euros/m2). Amb una oferta més abundant que cobreix tota la trama urbana, els preus d‟oferta han arribat als 360.450 euros de mitjana, un 26% per sota de la mitjana dels de nova planta, però amb un augment del 1,3% interanual que obeeix a l‟augment de la superfície mitjana. A diferència del que passa amb els habitatges nous, els de segona mà es troben per sota els nivells de municipis com Sant Cugat, amb una menor antiguitat mitjana del parc residencial. En un moment en que l‟economia sembla tornar-se a abocar dins una nova fase recessiva, ni els descensos dels preus ni les noves mesures d‟estímul com ara la recuperació de la desgravació a la compra d‟habitatges i l‟IVA reduït per a la compra d‟habitatge nou no aconsegueixen reactivar la demanda, pel manteniment de la desfavorable situació del mercat de treball i de les dificultats d‟accés al crèdit, factors als quals cal afegir el 2011 un moderat repunt a l‟alça dels tipus d‟interès. Les compravendes d‟habitatges‟han situat durant el 2011en el punt més baix des de l‟esclat de la crisi, amb un total de poc més de 7.900 transaccions immobiliàries, un 37% menys que l‟any anterior. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 199 Un altre indicador de referència del mercat immobiliari com és el nombre d‟hipoteques formalitzades, també mostra la mateixa evolució: les dades del 2011 presenten una reducció del 31% en termes interanuals i l‟import mitjà se situa en els 157.000 euros. Pel que fa al lloguer d‟habitatges, aquest segment també segueix des de 2009 la tendència a la reducció de preus unitaris tot i que més moderada que al segment de compravenda i situa el lloguer mitjà fins als 950 €/mes. El nombre de contractes de lloguer formalitzats a la ciutat va augmentar el 2011, seguint la forta tendència expansiva detectada a partir de 2007, en part per la incorporació a l‟oferta de lloguer dels habitatges que no aconsegueixen ser venuts, però també per la major demanda derivada de les dificultats d‟accedir a la propietat. El 2011 s‟han formalitzat 38.000 nous contractes, un 3,5% més que el 2010. Per tal de fomentar el lloguer del parc privat d‟habitatges, el Consorci de l‟Habitatge gestiona els ajuts al pagament del lloguer, que l'any 2011 han arribat als 23.664, fonamentalment a través de la renda bàsica d‟emancipació de la que s‟han beneficiat 15.424 joves. Un altre programa clau és la captació d‟habitatges per a la borsa de lloguer, com a servei de mediació entre propietaris i llogaters, amb un total de 1.100 contractes vigents en finalitzar el 2011. La rehabilitació és un altre dels eixos estratègics del pla d‟habitatge de l‟Ajuntament, per potenciar la millora de les condicions d‟un parc d‟habitatges en que prop del 30% va ser construït abans del 1950. L‟aprovació en el marc del Consorci de l‟Habitatge de les Bases Úniques de Rehabilitació ha simplificat els processos i ha comportat una clara millora en l‟atorgament d‟ajuts a la rehabilitació. A la vegada, s‟han reforçat programes com el de la instal·lació d‟ascensors. L‟any 2011 el volum total d‟ajuts a la rehabilitació concedits ha beneficiat més de 958 edificis i al voltant de 18.500 habitatges, amb una inversió directa de 68 milions d‟euros, dels quals 15 milions d‟euros han estat de subvenció pública aportada majoritàriament per l‟Ajuntament, i en menor mesura per la Generalitat i l‟Estat. Aquests ajuts han permès finançar la instal·lació d‟ascensors en 256 edificis, beneficiant prop de 4.000 habitatges al 2011. 1.6 Mobilitat La mobilitat de les persones és un dels factors centrals en la realitat de les ciutats i una de les grans funcions que ha de garantir el govern municipal. De 2007 a 2011 la població de Barcelona va augmentar un 1,1% per un 1,3% el conjunt de la Regió Metropolitana (RMB). Tot i aquest lleuger augment dels residents, el període de crisi econòmica en que estem immersos s‟ha notat tant en forma d‟una menor mobilitat com amb la disminució del parc de vehicles privats. L‟Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) quantifica com es mouen les persones al territori, al preguntar als residents de l‟àrea metropolitana quins han estat els seus desplaçaments, amb quines etapes i quin mode de transport han utilitzat. L‟any 2011 s‟estimen uns 16,3 milions de desplaçaments a la RMB. El 29% correspon a mobilitat obligada, fonamentalment per treball i en menor grau per estudi. La resta, ho han estat per motius personals on predominen els desplaçaments per compres. Relacionats amb la ciutat de Barcelona es calcula que es fan 7,8 milions d‟etapes de desplaçaments diaris, dues terceres parts dels quals amb origen i destí dins la pròpia ciutat. El mode de transport més utilitzat és el transport públic (40%), seguit per l‟anar a peu o en bicicleta (33,4%) i el transport privat (26,7%). En relació a 2007 les etapes de desplaçament s‟han reduït un 1,1%. Per modes de transport han augmentat un 6,2% els trajectes a peu o en bicicleta, i baixa l‟ús del transport públic (-0,7%) i sobretot el transport privat (-9,5%). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 200 Nombre d'etapes de desplaçament diaris a Barcelona 2007-2011 totals 2007 2011 inc.2011/07 distribució transport public 3.148.519 3.127.000 -0,7% 39,9% transport privat 2.308.337 2.088.000 -9,5% 26,7% a peu i bicicleta 2.465.062 2.618.000 6,2% 33,4% Total 7.921.918 7.833.000 -1,1% 100,0% interns 2007 2011 distribució transport public 1.736.399 1.700.000 -2,1% 34,0% transport privat 948.097 888.000 -6,3% 17,8% a peu i bicicleta 2.211.054 2.412.000 9,1% 48,2% Total 4.895.550 5.000.000 2,1% 100,0% connexió 2007 2011 distribució transport public 1.412.119 1.427.000 1,1% 50,4% transport privat 1.360.239 1.200.000 -11,8% 42,3% a peu i bicicleta 254.008 207.000 -18,5% 7,3% Total 3.026.366 2.834.000 -6,4% 100,0% Font: Enquesta de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i DOyMO Això ha estat així perquè mentre els trajectes amb origen i destí a la pròpia ciutat han augmentat els 4 darrers anys, els de connexió amb les corones metropolitanes han baixat un 6,4%. L‟augment de trajectes més locals afavoreix l‟ús de la bicicleta o l‟anar a peu en detriment del transport privat i en menor mesura del transport públic. En efecte, les estadístiques de validacions dels diferents mitjans públics de transport col·lectiu confirmen un creixement zero (0,1%), però de forma desigual entre modes de transport. Els més afectats han estat Rodalies RENFE (-9,3%)16 i el bus de TMB (-10,5%). La resta de mitjans públics augmenta, destacant el 6,2% del metro i 16% del tramvia. Viatges en milions/any del transport públic col·lectiu 2007-2011 2007 2011 inc.11/07 distrib.2011 Bus 210,5 188,4 -10,50% 20,10% Metro 366,4 389 6,20% 41,60% FGC 79,1 80,5 1,80% 8,60% Rodalies 117,1 106,2 -9,30% 11,40% altres bus 140,9 147,2 4,50% 15,70% Tramvia 20,9 24,2 16,00% 2,60% Total 934,8 935,5 0,10% 100,00% Font: Ajuntament de Barcelona, Dades bàsiques de mobilitat 2010 i 2011 Val a dir que en ambdós casos aquests darrers anys s‟ha produït una ampliació notable de les línies. Tanmateix també es destacable la millora de l‟oferta de molts d‟aquests mitjans (per exemple l‟augment de velocitat comercial i dels carrils del bus, o les millores en l‟accessibilitat de vehicles i estacions). Dades d'oferta del transport públic col·lectiu 2007 2011 inc.11/07 Bus TMB km línia 921,5 935,95 1,60% km carril bus 109,7 131,95 20,30% 16 Fins 2010 Rodalies RENFE liderava la disminució amb un 11,5% però el 2011 ha recuperat 2,5 milions de passatgers. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 201 velocitat com. 10,99 11,93 8,60% num. busos 1086 1064 -2,00% Metro km línia 86,6 102,59 18,50% estacions 123 141 14,60% veh/km (M) 73,23 90,59 23,70% Rodalies km línia 529,6 552 4,20% estacions 121 122 0,80% veh/km (M) 16,48 17,64 7,00% FGC km línia 143,3 143,3 0,00% estacions 74 75 1,40% M veh/km 30,07 33,27 10,60% Tramvia km línia 46,15 58,4 26,50% parades 46 55 19,60% Font: Ajuntament de Barcelona, Dades bàsiques de mobilitat 2010 i 2011 Pel que fa a l‟opinió dels ciutadans i usuaris, l‟Enquesta de Serveis Municipals revela que es considera la ciutat molt ben dotada de transport públic i que aquesta percepció també es produeix a tots els districtes tot i que amb menor mesura als de Sarrià-Sant Gervasi. Per modes de transport les darreres valoracions referides a 2011 indiquen que les puntuacions estan en els seus màxims històrics. El metro obté una puntuació de 7,3 i l‟autobús un 6,8. Els modes de transport no motoritzats són els que més han augmentat des de 2007 segons l‟EMEF 2011. Els desplaçaments a peu creixen un 3,9% impulsats per l‟augment de la mobilitat interna a la ciutat. I els efectuats en bicicleta incrementen un 26,7%, per efecte de la introducció del bicing i l‟augment de carrils bici, que arriba el 2011 als 181 km. Efectivament d‟un incipient bicing l‟any 2007 el nombre de bicicletes i el nombre d‟estacions s‟ha més que doblat, i ha augmentat per 3,8 el nombre de viatges tot i que els abonats només han crescut un 19%. Això si, el 92% dels desplaçaments en bicicleta són interns a la ciutat. Tanmateix les enquestes d‟opinió puntuen el servei amb un 6 (els usuaris un 7), que indiquen una menor valoració en relació a 2008. Desplaçaments no motoritzats 2007 2011 inc.11/07 a peu 2.400.266 2.493.938 3,90% en bici 86.406 118.151 36,70% total 2.486.672 2.612.089 5,00% B icing 2.007 2011 inc.11/07 abonats 101.575 121.819 19,90% viatges 3.781.855 14.510.000 283,70% estacions 194 414 113,40% num.bicicletes 3.000 6.000 100,00% km carril bici 129,8 181,5 39,80% Font: Ajuntament de Barcelona, Dades bàsiques de mobilitat 2010 i 2011 I pel que fa al transportprivat la notable reducció de la mobilitat amb aquests mitjans coincideix amb la davallada del parc de vehicles de Barcelona i la gran caiguda de les matriculacions. El parc de vehicles ha disminuït un 1,5%, ressaltant les furgonetes i els camions (-24% i -16%) i en menor mesura els Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 202 ciclomotors (-8,9%) i els turismes (-4%). En canvi les motos ha crescut un 13,8%. La compra de vehicles ha baixat un 54% afectant totes les tipologies, la de turismes s‟ha reduït un 53% i les motos el 40%. En conseqüència el nombre de vehicles per 1.000 habitants ha passat dels 387 de l‟any 2007 als 366 actuals. Composició del parc de vehicles de Barcelona 2007 2011 inc.11/07 distrib.2011 turismes 617.022 591.733 -4,10% 60,60% motos 184.888 210.328 13,80% 21,50% ciclomotors 93.783 85.405 -8,90% 8,70% furgonetes 42.234 31.831 -24,60% 3,30% camions 31.257 26.111 -16,50% 2,70% altres v. 21.967 30.937 40,80% 3,20% Total 991.151 976.345 -1,50% 100,00% Matriculació de vehicles 2007 2011 inc.11/07 distrib.2011 turismes 37.059 17.220 -53,50% 53,10% motos 18.538 11.102 -40,10% 34,30% total parc 71.396 32.414 -54,60% 100,00% 2007 2011 inc.11/07 turismes/1000 hab 387 366 -0,70% Fonts: Ajuntament de Barcelona, Departament d'Estadística Les dades de gestió de trànsit indiquen que des de 2007 les Intensitats Mitges Diàries (IMD) tant dels accessos a la ciutat (mobilitat de connexió) com a les principals vies de la trama urbana de la ciutat, i en menor mesura a les rondes, han baixat. Les dades més recents mostren un manteniment del pes dels turismes, la reducció dels vehicles comercials i els camions i l‟augment de les motos. A més en els darrers anys els elements de gestió de trànsit també han continuat millorant: centrals de regulació, semaforització, càmeres, panells informatius, etc. Com a resultat de tot plegat les velocitats en relació a 2007 han augmentat als accessos i rondes (24 i 55 km/h el 2011) però el 2011 ha disminuït la velocitat mitjana a la ciutat (es situa a 20,6 km/h). Val a dir que el 2009 es van assolir els millors registres de velocitat i des d‟aleshores s‟ha iniciat una disminució. Intensitat Mitjana Diària de Vehicles (IMD) 2007 2011 inc.11/07 accessos 1.218.934 1.088.546 -10,70% vies ppals 884.397 826.735 -6,50% Rondes 276.527 266.501 -3,60% Velocitat (km/h) accessos 22,9 24 4,80% ciutat 20,8 20,6 -1,00% Rondes 53,3 54,7 2,60% Font: Ajuntament de Barcelona, Dades bàsiques de mobilitat 2010 i 2011 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 203 L‟Enquesta de Serveis Municipals de 2011 fa avinent que si bé el ciutadà encara suspèn l‟estat de la circulació amb un 4,8, des del punt de vista històric ha estat constatant la seva millora des de 2007. Valoració del servei de circulació 5,0 4,8 4,8 4,6 4,6 4,6 4,4 4,4 4,4 4,4 4,4 4,4 4,2 4,1 4,1 4,0 4,0 4,0 3,8 3,6 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Font: Enquesta de serveis municipals 2011 Una altra vesant de la gestió del trànsit és la política d’estacionament. Des de 2007 s‟han perdut unes 42.831 places de turisme en calçada no compensades per les noves places fora de calçada. S‟ha potenciat l‟àrea verda preferent però ha estat a costa de sacrificar l‟estacionament lliure o no regulat. Així, l‟any 2011 de les 147.000 places en calçada per turismes el 51% són places lliures, un 8% són per càrrega i descàrrega i la resta són un 30% d‟àrea verda, un 7% àrea blavai un 4% altres àrees reservades (inclou estacionament per discapacitats). A destacar que l‟espai per motos ha augmentat un 42% i ara es compta amb 54.000 places.. Tanmateix la ciutadania valora amb un suspès (3,2) l‟estat de l‟aparcament (els usuaris li posen un 2,9) i es s‟observa que en els darrers anys no han percebut millores. Pel que fa a l‟accidentalitat, com seria d‟esperar dels elements anteriors, s‟ha reduït un 20%, distingint la gran reducció produïda en la circulació dins la ciutat (-21,1%) de l‟augment d‟accidents a les rondes (1,3%). De la mateixa manera les morts per accident i els ferits han disminuït en proporcions similars a l‟accidentalitat. En el 80% dels accidents, els implicats són turismes (43% dels accidents però més del 60% del parc de vehicles dels residents a Barcelona), motos (27% dels accidents) i ciclomotors (8%). Des de 2007 l‟accidentalitat de turismes i ciclomotors ha baixat de forma molt notable (un -23% i -50% respectivament) però s‟ha mantingut la implicació de les motos (0,5%) i ha augmentat un 18% la de les bicicletes. Aquesta tendència manté correlació amb l‟evolució del parc de vehicles de la ciutat on disminueixen turismes i ciclomotors i augmenta amb força la motocicleta. Els principals motius directes de l‟accidentalitat són la Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 204 distracció del conductor, el no respectar les distàncies, els girs indeguts i desobeir els semàfors. La tendència a la reducció d‟accidents queda reflectida en la disminució general dels diferents motius que expliquen l‟accidentalitat, amb la notable excepció de la desobediència dels vianants als semàfors que ha augmentat un 7%. Les dades més recents referides a 2011 segueixen el mateix patró: reducció general d‟accidents, del nombre de ferits i morts, i augment de l‟implicació de bicicletes, motos i taxis en detriment dels turismes, furgonetes i ciclomotors. 1.7 Els recursos humans del grup municipal A 31 de desembre de 2011 la plantilla del grup municipal era de 12.733 persones, distribuïdes entre l‟Ajuntament (53,4%) i els organismes i empreses municipals (46,6%). D‟entre la plantilla de l‟Ajuntament destaca la de la Guardia Urbana que té 3.055 efectius. Dades de plantilla del grup municipal Dades a 31 de desembre 2007 2008 2009 2010 2011 Guardia Urbana 2.565 2.659 2.819 2.976 3.055 Servei prevenció, extinció incendis i salvament (SEIPS) 702 668 704 667 662 Resta 3.624 3.652 3.741 3.111 3.079 Total Ajuntament 6.891 6.979 7.264 6.754 6.796 Total Organismes públics 4.074 2.938 3.079 3.677 3.755 Total Empreses municipals 2.071 2.114 2.244 2.173 2.182 Total grup municipal 13.036 12.031 12.587 12.604 12.733 Cal tenir present que l‟any 2008 es traspassa personal de l‟Institut Municipal d‟Educació al Consorci d‟Educació de Barcelona i per això s‟observa una davallada en la plantilla dels organismes públics. L‟any 2010 hi ha una redistribució de la plantilla entre Ajuntament i Organismes públics ja que entra en funcionament l‟Institut de Serveis Socials. Evolució de la plantilla del Grup Ajuntament (31/12) 14.000 12.000 10.000 6.145 5.052 5.323 5.850 5.937 8.000 6.000 4.000 6.891 6.979 7.264 6.754 6.796 2.000 0 2007 2008 2009 2010 2011 Ajuntament Organismes i empreses Pel que fa a la distribució per edats de la plantilla de l‟Ajuntament (sense considerar organismes i empreses) cal destacar que una quarta part de la plantilla té més de 55 anys. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 205 Dsitribució de la plantilla de l'Ajuntament per grups d'edat Dades a 31 de desembre 2007 2008 2009 2010 2011 65-69 82 71 94 38 35 60-64 767 482 690 641 688 55-59 964 919 1.031 1.022 1.027 50-54 1.148 621 1.100 1.003 1.020 45-49 1.065 907 1.115 1.053 1.021 40-44 996 1.099 852 706 626 35-39 577 1.136 750 739 905 30-34 839 974 1.034 999 990 25-29 398 673 529 485 435 Menys de 25 55 97 69 68 49 Total Ajuntament 6.891 6.979 7.264 6.754 6.796 Estructura de la plantilla per edats ( 31/12/2011) Menys de 25; 0,7% De 25 a 39; Més de 55 anys; 34,3% 25,8% De 40 a 54; 39,2% Pel que fa al gènere, amb dades a 31 de desembre de 2011, el 32% de la plantilla de l‟Ajuntament eren dones, per un 68% d‟homes. Aquesta elevada proporció d‟homes s‟explica pel pes de la Guardia Urbana a la plantilla de l‟Ajuntament on hi ha una forta presència d‟homes. La distribució professional de la plantilla de l‟Ajuntament mostra que un 24,1% del total correspon a tècnics superiors i tècnics de grau mitjà. El personal administratiu i tècnics auxiliars ocupa el 12,2% del total. Distribució professional de la plantilla de l'Ajuntament Dades a 31 de desembre 2007 2008 2009 2010 2011 Tècnics superiors 878 956 995 954 958 Tècnics de grau mitjà 975 1.007 1.088 677 679 Administratius i tècnics auxiliars 898 863 876 827 830 GUB,SPEIS, auxiliars, treb. qualificats 3.971 4.014 4.179 4.195 4.234 Subalterns i similars 169 139 126 101 95 Total Ajuntament 6.891 6.979 7.264 6.754 6.796 Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 206 1.8 L’estat de les finances municipals Evolució econòmico-financera consolidada de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la Llei General d’Estabilitat pressupostària. Període 2008-2011 Al Consell Plenari de 30 de setembre de 2011 es va aprovar una mesura de govern que estableix el seguiment dels criteris del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95) com a element bàsic de la planificació financera i pressupostària de l‟Ajuntament. Aquest epígraf inclou l‟evolució econòmico-financera consolidada 2008-2011 de l‟Ajuntament de Barcelona segons la Llei d‟Estabilitat Pressupostària, aplicant a la liquidació pressupostària consolidada els ajustos de comptabilitat nacional definits pel “Manual del càlculo del déficitadaptado a las Corporaciones Locales” publicat pel Ministeri d‟Hisenda. Perímetre de consolidació El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l‟Ajuntament de Barcelona, format per l‟Ajuntament i les entitats dependents en què: l‟Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l‟Administració de l‟Estat. S‟inclou: - Ajuntament de Barcelona - Organismes autònoms locals: o Institut Municipal de Persones amb Discapacitat o Institut Municipal d‟Educació o Institut Municipal d‟Informàtica o Institut Municipal d‟Hisenda o Institut Municipal d‟Urbanisme o Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida o Institut Municipal de Mercats de Barcelona o Institut Barcelona Esports o Institut Municipal de Serveis Socials - Entitats públiques empresarials: o Institut de Cultura de Barcelona o Institut Municipal de Parcs i Jardins o Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe - Societat mercantils: o Informació i Comunicació de Barcelona, SA o SPM Barcelona Activa, SA o Barcelona Gestió Urbanística, SA o Barcelona d‟Infraestructures Municipals, SA (inclou les societats participades: 22 ArrobaBcn, SA, Pro Nou Barris, SA, Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA., Foment de Ciutat Vella, SA i ProEixample, SA) - Consorcis: o Consorci Institut d‟Infància i Món Urbà o Consorci Campus Interuniversitari del Besòs o Agència d‟Ecologia Urbana de Barcelona o Agència Local de l‟Energia de Barcelona o Consorci del Besòs o Consorci de Biblioteques de Barcelona o Consorci del Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment o Consorci El Far o Consorci Local Localret (des del tancament de 2010) - Fundacions i associacions: o Fundació Barcelona Cultura o Fundació Navegació Oceànica de Barcelona o Asociación Red Internacional de Ciudades Educadoras Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 207 Des de 2008 es registra una caiguda sostinguda dels ingressos corrents. Amb dades de la liquidació de 2011 s‟observa una forta davallada dels ingressos corrents que s‟explica, bàsicament, per l‟impacte de la liquidació negativa de les Participacions en Ingressos de l‟Estat (PIE). Per la seva banda, les despeses corrents no mostren una evolució adequada a la davallada d‟ingressos durant aquest període. Ingressos i despeses corrents* (milers €) 2.500.000 2.300.000 2.379.552 2.362.657 2.100.000 2.195.604 1.900.000 2.011.701 1.899.186 1.845.440 1.886.366 1.700.000 1.699.811 1.500.000 2008 2009 2010 2011 Ingressos corrents Despeses corrents * en termes SEC Aquesta evolució diferencial d‟ingressos i despeses fa que des de l‟any 2008 s‟observi una caiguda considerable de l‟estalvi brut que havia arribat a estar en nivells molt elevats en relació amb els ingressos corrents. Les dades de liquidació per al 2011 registren una caiguda de l‟estalvi brut en relació amb els ingressos que el situa en una ràtio del 6,2%. Això vol dir que si el 2008, de cada 100 euros d‟ingressos corrents (els que provenen d‟impostos, taxes i preus públics i transferències d‟altres administracions, bàsicament) se‟n podien estalviar 28,6 euros per destinar-los a inversions, el 2011 només se‟n podrien estalviar 6,2 i, per tant, ha calgut acudir a altres fonts per finançar les inversions. Estalvi brut (milers €) 800.000 35,00% 700.000 28,60% 30,00% 600.000 21,90% 25,00% 500.000 20,00% 400.000 13,50% 15,00% 300.000 200.000 6,23% 10,00% 100.000 5,00% 679.741 517.218 296.418 72.906 0 0,00% 2008 2009 2010 2011 Estalvi brut % s/ ingressos corrents En efecte, és habitual que les despeses de capital (inversions) superin amb escreix els ingressos de capital. Per finançar aquest dèficit de capital, aquest s‟acostuma a finançar amb estalvi brut. Si l‟estalvi brut no és suficient es produeix el que s‟anomena “necessitat de finançament” (o dèficit no financer). Les dades de liquidació de 2011 mostren una necessitat de finançament de 392,6 milions d‟euros per al conjunt del sector d‟administració pública de l‟Ajuntament de Barcelona. La cobertura d‟aquesta necessitat per a l‟any 2011 es podrà fer, en part, gràcies als excedents acumulats en exercicis anteriors. Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 208 Sector administració pública de l'Ajuntament de Barcelona D'acord amb la Llei d'estabilitat Pressupostària (milers d'euros) 2008 2009 2010 2011 Liquidat Liquidat Liquidat Liquidat (+) Ingressos corrents 2.379.552 2.362.657 2.195.604 2.011.701 (-) Despeses corrents 1.699.811 1.845.440 1.899.186 1.886.366 (=) Estalvi brut 679.741 517.218 296.418 125.335 (+) Ingressos de capital 45.498 310.599 203.539 143.885 (-) Despeses de capital 621.211 924.121 797.265 661.814 (=) Superàvit(+) Dèficit (-) No Financer 104.028 -96.305 -297.308 -392.594 (-) Inversions financeres netes 6.581 8.000 8.000 -33.735 (+) Dipòsits i Fiances nets 1.181 892 374 274 (+) Nou endeutament 0 93.005 551.039 0 (-) Amortització de deute 157.745 110.000 102.617 110.000 (=) Resultat Pressupostari -59.117 -120.407 143.489 -468.585 Deute total a final d'any 770.101 753.107 1.201.529 1.090.101 2008 2009 2010 2011 Liquidat Liquidat Liquidat Liquidat Ingressos corrents 2.379.552 2.362.657 2.195.604 2.011.701 % Estalvi brut s/ingressos corrents 28,60% 21,90% 13,50% 6,23% Ingressos no financers 2.425.050 2.673.256 2.399.143 2.155.586 Despeses no financeres 2.321.022 2.769.561 2.696.451 2.548.180 Capacitat(+)Necessitat (-) de Finançament (CNF) 104.028 -96.305 -297.308 -392.594 % CNF s/ingressos no financers 4,30% -3,60% -12,40% -18,21% % Endeutament s/ingressos corrents 32,40% 31,90% 54,70% 54,19% Notes: - Els ingressos corrents dels exercicis 2010 i 2011, inclouen l‟efecte de l‟ajust de les liquidacions negatives en la Participació dels ingressos de l‟Estat dels exercicis 2008 i 2009 respectivament. L‟impacte d‟aquest ajust és de 93,5M€ al 2010 i 285,5M€ al 2011 (304,2M€ d‟ajust negatiu per la liquidació negativa 2009 i 18,7M€ d‟ajust positiu per la cinquena part de la liquidació negativa del 2008 retornada al 2011). Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona. Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 209