Àmbit Pilot de Superilles Districte de Les Corts Barri de La Maternitat i Sant Ramon Mesura del grau de sostenibilitat de la situació actual MARÇ 2014 Barris inclusius, barris sostenibles a velocitat humana Programa d’impuls de Superilles Pilot a Barcelona SUPERILLES PILOT AL DISTRICTE DE LES CORTS Projecte encarregat per: Hàbitat urbà. Ajuntament de Barcelona Projecte elaborat per: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona Direcció per part de l’Agència d’Ecologia Urbana: Salvador Rueda Coordinació: Cynthia Echave Participen: Jordi Abadal David Andrés Argomedo Berta Cormenzana Cristina Cosma Alessandra Currelli Cristian Gessell Elisabet López Moisès Morató Xavier Pont Norma Rey Ferran Sanchis Annabel Subias Mercedes Vidal Marta Vila Verónica Villalba Treball de camp: Jongdal Albert Carolina Benito Maura Cueva Jesus Pla Irene Velazquez Montserrat Luque Àmbit Pilot Districte de Les Corts La Maternitat i Sant Ramon Mesura de la Sostenibilitat Ocupació del sòl................................................................................... 4 Espai públic i habitabilitat................................................................... 8 Mobilitat i serveis................................................................................. 26 Compleixitat......................................................................................... 36 Metabolisme urbà................................................................................ 54 Cohesió social....................................................................................... 62 Avaluació final..................................................................................... 64 7,5% 8,8% Nombre d’habitatges/ha >240 11,6% 160 - 240 51,5% 80 - 160 40 - 80 20,6% < 40 A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 4 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 5 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Densitat d’habitatges Perquè un teixit urbà tingui una Les dues Superilles que formen part adequada tensió cal que hi hagi una d’aquest àmbit obtenen un resultat que DEFINICIÓ quantitat suficient de població que li arriba a l’objectiu desitjable. En total proporcioni vida. El rang de densitat son 259 habitatges per ha. És tracta L’indicador descriu el nombre d’habitatges que es concentren en una área determina- adequat se sol moure entre els 200 i d’una xifra molt alta fet que apunta a da. Aquest indicador mostra una primera aproximació de la configuració urbana i de 400 habitants/ha, el que es tradueix en una situació de congestió i que apunta la organització territorial d’un determinat teixit urbà: grau de compactació – dispersió un nombre d’habitatges més o menys a una sobrecompactació del sòl en urbana. variable (80-160 habitatges/ha) en aquest àmbit. Això s’anirà matisant amb funció de l’ocupació mitjana que tingui els indicadors de compacitat absoluta La representació gràfica es realitza sobre una malla quadriculada de 200x200 metres, la ciutat. i compacitat corregida en el que es podent així mostrar la comparació entre les diferents àrees d’estudi i detectar la localit- mesurarà la pressió edificatoria i l’efecte zació de les àrees amb major i menor densitat d’habitatges. Les densitats que es troben molt per descompressor de l’espai públic. sobre o per sota d’aquests valors no Els paràmetres d’avaluació però, s’apliquen sobre els resultats obtinguts de densitat són desitjables en un escenari més d’habitatges per hectàrea sobre el total de l’àrea de Supermançana. sostenible. El primer cas, representa una congestió que suposa un cost per a la població en termes d’espai públic i de serveis i, el segon, respon a una OBJECTIU tipologia edificatòria massa dispersa, que comporta un major consum de Reunir, en un mateix espai, la suficient població per incentivar intercanvis i noves rela- recursos i que no proporciona suficient cions comunicatives entre persones, ens i activitats. tensió perquè es desenvolupin amb normalitat les funcions urbanes. Desenvolupar amb eficiència aquelles funcions urbanes lligades a la mobilitat sosteni- ble i a la dotació de serveis, tant en l’àmbit del transport públic i de les infraestructures L’estàndard fixat correspon a un lligades als fluxos metabòlics com en l’àmbit dels equipaments i serveis tècnics. paràmetre de mínima densitat per evitar ciutats disperses. Per evitar la sobredensificació de les ciutats existents es contemplen altres indicadors PARÀMETRES DE CÀLCUL que garanteixen la reserva d’espais Fòrmula de càlcul descompressors de qualitat (veure [Nombre d’habitatges/Unitat de Superfície1] indicadors de Compacitat corregida i 1Malla de referencia de 200 m per 200 m Espai d’estada per habitant). Unitat de càlcul Habitatges/Ha RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 259 100 100 10 >80 habitatges/ha >100 habitatges/ha Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 4 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 5 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 7,8% 32,6% 14,3% Metres <2,5 2,5 - 5 5 - 7,5 23,0% 7,5 - 10 >10 22,4% A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 6 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 7 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Compacitat absoluta L’àmbit de les Superilles de les Corts Superilles assoleixen una CC amb valors DEFINICIÓ assoleix un resultat òptim amb el 78% adequats (de 10 m a 20 m). Per tant, no de la superficie de l’àmbit amb una CA s’arriba al llindar mínim requerit, situat La Compacitat absoluta (CA) és la relació entre el volum edificat sobre la superfície de >5 m, per aquest indicador. en el 50% de la superfície. l’àmbit d’estudi. Informa de la intensitat edificatòria que exerceix l’edificació de qualsevol tipus (residencial, terciària o industrial) sobre un determinat teixit urbà. Per tant, i ja com apuntava la densitat d’habitatges, es tracta d’una zona La compacitat incideix en la forma física de la ciutat, en la seva funcionalitat i, en general, densament construida. La morfologia amb el model d’ocupació del territori i l’organització de les xarxes de mobilitat i d’espais urbana d’aquesta zona de Les Corts lliures. Per tal d’afavorir un model d’ocupació compacta del territori i assolir l’eficiència en es caracteritza per estar densament l’ús dels recursos naturals i disminuir la pressió dels sistemes urbans sobre els sistemes de construït en general a excepció d’un suport, una compacitat absoluta major de 5 m assegura una base perquè es doni aquests parell de illes tocant al Travessera de Les objectius. Cots on es situen els Jardins de Bacardí. El reste de illes estan colamatades d’edificicació formant illes tancades o semi obertes. OBJECTIU Una de les premises bàsiques a l’hora de valorar si una ciutat tendeix a un Crear teixits compactes per apropar distàncies entre usos, espais públics, equipaments i urbanisme sostenible és la compacitat, altres activitats. Desenvolupar patrons de proximitat de manera que els desplaçaments un sòl compacte potencia les funcions es realitzin majoritàriament a peu. Potenciar les relacions de veïnatge entre residents, urbanes. visitants i persones jurídiques. L’indicador de la Compacitat corrigida acabarà d’informar si existeix un equilibri entre aquesta edificació i l’espai lliure. El resultat del càlcul de la Compacitat corregida (CC) a la situació actual PARÀMETRES DE CÀLCUL dona com a resultat que el 35,7% de la Fòrmula de càlcul superfície de l’àmbit format per les dues [Volum edificat/Unitat de superficie1] 1Malla de referencia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul metres RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 78,0 100 100 10 > 5 m en més del 50% de la > 5 m en més del 75% de la superfície de l’àmbit d’estudi superfície de l’àmbit d’estudi Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 6 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 7 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 1,4% 8,6% 13,8% Metres 1 - 10 100 - 150 35,7% 10 - 20 >150 40,5% 20 - 50 Sense espais 50 - 100 d’estada A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 8 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 9 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Compacitat corregida La dicotomia entre la vida col·lectiva de voreres amb més de 5m d’amplada. DEFINICIÓ i la vida privada requereix d’un cert No obstant, hi ha una important densitat equilibri que urbanísticament es pot edificada especialment al voltant La compacitat corregida relaciona el volum construït amb l’espai d’estada (espais de rela- traduir en la relació que s’estableix entre de l’Avinguda de Madrid i el carrer ció, esbarjo i verd urbà) d’un determinat teixit urbà. l’espai construït i l’espai públic. d’Arizala. Aquest aspecte fa que en gran part de l’àmbit no s’assoleixin els valors Aquest indicador corregeix la compacitat absoluta ja que una compacitat excessiva pot L’equilibri d’un teixit urbà en termes adequats de compacitat corregida. ocasionar problemes de congestió i saturació urbana. de compacitat corregida valora el grau de pressió que exerceix la densitat El resultat de l’indicador de la La compacitat corregida (CC) relaciona el volum edificat i aquells espais públics d’estada edificada sobre la dotació d’espais Compacitat corregida (CC) a la situació presents en una àrea determinada. S’entén per espai públic d’estada aquell que, per les d’estada que fomenten la relació entre actual dona com a resultat que el 35,7% seves característiques morfològiques i funcionals, permet en diferent grau, la interacció les persones. de la superfície de l’àmbit format per les entre persones o la interacció d’aquestes amb l’entorn de caràcter públic i accessible: es- dues Superilles assoleixen una CC amb pais verds, places, carrers de vianants, espais interiors d’illa, bulevards, rambles i voreres En teixits urbans compactes com és valors adequats (de 10 m a 20 m). Per amb més d’un ample específic (5 m d’amplada). el cas de la ciutat de Barcelona, el tant, no s’arriba al llindar mínim requerit, potencial de descompressió depèn en situat en el 50% de la superfície. gran mesura del repartiment d’espai OBJECTIU viari a més a més de la presència Això es tradueix en un excés de d’espais d’esbarjo. Per tant, el grau de allò construït en detriment d’espais Buscar l’equilibri entre els espais construïts i els espais lliures i de relació per a una àrea descompressió dependrà també de les públics d’estada, el que implica un cert determinada. Establir una proporció adequada entre els espais relacionats amb l’activi- característiques morfològiques de cada desequilibri en la ocupació del sòl. tat i l’organització del sistema urbà (l’espai construït) i aquells espais descompressors tipologia de teixit urbà. de la tensió urbana orientats a satisfer les necessitats d’esbarjo, estada a l’aire lliure i de relació (espai d’estada). En el cas de l’àmbit pilot, el teixit urbà es caracteritza per tenir com a espais d’estada singulars els Jardins de Bacardi i els Jardins de Josep Goday i Casals. La distribució de l’espai viari en PARÀMETRES DE CÀLCUL alguns casos afavoreix les la presència Fòrmula de càlcul [Volum edificat/Superfície d’espais d’estada]1 1Malla de referencia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul metres RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 35,7 71,4 47,6 4 de 10 m a 20 m en més del de 10 m a 20 m en més del 50% de la superfície de l’àmbit 75% de la superfície de l’àmbit d’estudi d’estudi Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 8 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 9 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 8,6% 6,1% m2/habitant <5 15 - 20 5 - 10 >20 25,6% 59,7% 10 - 15 Sense espais d’estada A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 10 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 11 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Espais d’estada per habitant Així com s’ha vist que el teixit urbà No obstant això, es tracta d’un àmbit requereix d’un equilibri per tal de amb una elevada densitat de població DEFINICIÓ donar una ocupació del sòl adequada, on la dotació d’espais d’estada per ha- en la mateixa línia s’ha de procurar una bitant es situa actualment per sota dels Garantir una reserva mínima d’espais d’estada per habitant. La cobertura d’espais d’es- dotació adequada d’espais d’estada valors recomanant. tada a les ciutats és de gran importància ja que afecta de manera molt directa a la qua- per habitant. litat de vida dels seus ciutadans. Els passejos, les rambles, els parcs i les places entre Tal i com s’ha esmentat en l’anterior altres, juguen un paper fonamental tant en el medi ambient i la biodiversitat de la Aquest indicador és complementari a in-dicador de Compacitat corregida, ciutat com per la seva funcionalitat com a espais de relació, d’esbarjo o relax. Aquests l’indicador de la compacitat corregida l’àm¬bit requereix d’actuacions que espais formen part de la morfologia de la ciutat, de la seva estructura i actuen com ja que en aquest cas la densitat de permetin equilibrar millor el grau de espais descompressors del volum edificat. Una dotació equilibrada d’espais d’estada població és la determina el grau de compacitat a través de l’augment d’es- contribueix al benestar físic, emocional i de relació dels ciutadans. compressió i indica l’afecció sobre les pais d’estada. persones que hi resideixen. A nivell de Barcelona hi ha aproximada- ment una dotació d’espais d’estada de 9,6m2/habitant. No obstant, la distribu- ció dels espais al voltant dels barris es OBJECTIU diferencia segons les característiques de l’espai públic i les densitats de po- Es tracta d’un indicador complementari al de compacitat corregida. La presència d’aquests blació. tipus d’espais a la ciutat atorga qualitat de vida als seus habitants i estan íntimament relacionats amb l’estructura morfològica urbana. L’àmbit pilot es caracteritza per la pre¬sència d’espais d’estada com és L’espai públic d’estada és aquell que, per les seves característiques morfològiques i el con¬junt d’espais verds i places. Els funcionals permet, en diferent grau, la interacció entre persones o la interacció d’aquestes espais d’estada més significatius tal i amb un espai de qualitat. com s’ha esmentat, són els Jar¬dins de Bacardí i el Jardins de Josep Goday i Casals. També es te en compte la Plaça PARÀMETRES DE CÀLCUL de les Ceràmiques Vicens. Fòrmula de càlcul [Superfície d’espais d’estada/Població]1 1Malla de referencia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul m2/habitant RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 3,5 34,5 17,3 2 >10 m2 d’espai d’estada per >20 m2 d’espai d’estada per habitant habitant Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 10 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 11 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0% 0% RELACIÓ h/d 1 Òptim < 0,50 24% 34% 2 Molt bé 0,50 a 1,0 3 Adequat 1,0 a 2,0 4 Insuficient 2,0 a 3,5 5 42% Molt > 3,5 insuficient SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 12 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 13 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proporció del carrer L’àmbit de les Superilles pilot es corresponen a les seccions més amples caracteritza per una tipologia de teixit com és Travessera de Les Corts o bé els DEFINICIÓ urbà compacte d’illes tancades amb la trams que donen al front dels parcs i presència d’espais verds singulars que places. Nivell d’obertura entre les façanes que emmarquen un carrer o un espai obert (alçada trenquen la morfologia d’algunes de les h) respecte a la distància (d) que hi ha entre aquestes façanes. La proporció de carrer seccions de carrer. o d’un espai obert expressa la tipologia de secció a partir de les seves característiques morfològiques. Els carrers presenten una relació entre l’alçada mitja dels edificis i la distància En les nostres latituds, es considera com equilibrat un valor que gira al voltant de l’1 i entre façanes menor a 2,0 en la major fins al 1,5, com és el cas de gran part dels eixamples europeus del segle dinou, mentre part. Això vol dir que la proporció que els valors per sobre del 2 són el reflex d’espais amb massa densitat edificatòria i on compleix en tots els casos amb un nivell la volumetria genera mancances de llum i de ventilació natural sobretot en les plantes d’assolejament adequat. més baixes. El 34% de l’extensió de carrers tenen una proporció h/d entre 1,0 i 2,0 i es situen en la supermançana 04H. El 24% de la l’extensió del viari presenta OBJECTIU la major insolació ja que tenen una proporció menor a 0,5. Aquests casos Crear una relació entre l’amplada del carrer i l’alçada dels edificis que permeti una obertura de vista al cel que proporcioni uns nivells d’insolació i d’iŀluminació sufici- ents. Com més equilibrada sigui aquesta proporció, majors seran els nivells de confort a l’interior dels edificis com en els espais exteriors adjacents, el que millora el grau d’habitabilitat a la ciutat. h/d > 2 h/d > 1 < 2 h/d > 0,5 < 1 PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Trams de carrer (metres lineals) amb una relació h /d <2 / Longitud total del viari (metres lineals)] h/d > 0,25 < 0,5 h/d < 0,25 Unitat de càlcul % metres lineals de carrer RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 100 100 100 10 Proporció de carrer h/d <2 en Proporció de carrer h/d <2 en més del 50% dels trams de carrer més del 75% dels trams de carrer (metres lineals). (metres lineals). Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 12 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 13 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Distribució actual de la població segons els nivells sonors sotmessos 15,2% 18,0% NIVELL SONOR DIÜRN: Ld [dB(A)] Òptim <60 66,8% Adequat 60 a 65 Insuficient 65 a 70 Molt >70 <60 6 insuficient SIT0 Ua 6A5 CdBIÓ A65C aT 7U0 dABL >70 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 14 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 15 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Confort Acústic L’habitabilitat a l’espai públic bé donat i Riera Blanca, però també a altres per diverses variables, entre les que es carrers com al carrer d’Arizala i al carrer DEFINICIÓ troben aquelles que incideixen sobre la del Comandante Benitez. Proporció de població exposada a diferents nivells de molèstia per causa del soroll. salut i el benestar de les persones. Els nivells sonors repercuteixen en L’escala es defineix per al període diürn, en funció de valors basats en les Pautes sobre Un dels aspectes vinculats a la qualitat zones al voltant d’aquestes vies, com el Soroll Urbà (Guidelines for Community Noise, 1999) de l’OMS, en combinació amb urbana està directament associada és el cas del costat oriental dels Jardins els valors objectiu de qualitat acústica per a zones tipus “a “ ( Sectors del territori amb a l’exposició de la població a nivells de Bacardi o al voltant del carrer de predomini de sòl d’ús residencial) definits en la taula A de l’annex II del RD 1367/2007. sonors per sobre del 65dB (diurn) i Contxita Supervía. Per altra banda, la 55dB (nocturn). major part dels carrers interiors de El confort acústic es calcula mitjançant una simulació de soroll de l’àrea d’estudi consi- superilla es situen per sota dels 65dB. derant únicament el trànsit com a font emissora. El nombre de ciutadans afectats per a Actualment, la contaminació acústica Es destaquen carrers de Felipe de cada nivell de soroll s’obté mitjançant una anàlisi del cas més desfavorable: s’atribueix és un mal endèmic del model urbà Paz, Maria Barrientos i Pintor Pahissa, a la població el nivell sonor més desfavorable que repercuteix sobre cadascuna de les on la principal font d’emissió són els on els nivells es situen propers al límit façanes de l’edifici. vehicles de motor de combustió. Tot satisfactori. i que els nivells de confort acústic a l’espai públic depenen també de la les característiques del teixit urbà, és clar que la intensitat de flux vehicular té OBJECTIU major incidència. Prevenir la contaminació acústica per evitar i reduir els efectes nocius que puguin derivar per a la salut humana. Crear un espai públic confortable acústicament on la La ciutat de Barcelona no s’escapa gran majoria de la població estigui exposada a nivells de soroll per sota dels nivells d’aquest mal. Al diagnòstic dels nivells admissibles. de soroll a les Superilles analitzades 04H i 04I del Districte de Les Corts, es Adoptar mesures per reduir l’impacte acústic derivat de la pròpia activitat urbana: mostra que hi ha nivells elevats a les restringir l’espai pel vehicle de pas, reduir la velocitat als carrers d’ús prioritari per a grans vies dins de l’àmbit, Travessera de vianants, utilitzar paviments fonoabsorbents, entre d’altres. Les Corts, Gran Via Carles III, Av. Madrid PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població amb afectació sonora inferior a 65 dB diurnos / Població total] x 100 Unitat de càlcul % de població afectada RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 84,8 75 100 7,0 >75% població afectada > 100% població afectada per nivells de soroll diürns per nivells de soroll diürns permesos (≤ 65dB(A) ) permesos (≤ 65dB(A) ) Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 14 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 15 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 5,8% 8,8% 17,8% NIVELL D’IMMISSIONS NO2 Òptim < 30 mg/m3 67,5% Molt bé 30 -35 mg/m3 Adequat 35 - 40 mg/m3 Distribució actual de la població per nivells d’immisions Insuficient 40 - 45 mg/m3 Molt > 45 mg/m3 <30 30-35 35-40 40-45 >45 insuficient SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 16 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 17 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Qualitat del’aire La ciutat de Barcelona es troba dins de El problema, en termes de contamian- la zona de protecció especial de l’àm- ció atmosfèrica, resideix principalment DEFINICIÓ bit atmosfèric pels contamiants NO2 i a les dues grans vies AV. Madrid i Tra- PM10. El Govern de la Generalitat de vessera de Les Corts. Proporció depoblació exposada a nivells d’immissió no superiors als objectius de qualitat Catalunya va presentar un pla per tal de de l’aire (valors límit per a la protecció de la salut humana, nivell crític per a la protecció restablir els nivells de qualitat de l’aire Aquestes vies són relativament amples de la vegetació) que estableix l’annex I del Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, del territori. però als edificis confrontants resideix relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. una elevada quantitat de població així S’analitzen els dos contaminasts més preocupants en l’àmbit d’estudi, el diòxid de Per a definir el llindar referencial de que gran quantitat de persones respi- nitrogen (NO2) i les particules de tamany inferior a 10 micres (PM10). L’estimació de la l’indicador es tenen en compte els ren una baixa qualitat de l’aire (>40 mg/ qualitat de l’aire realitzada, considera el trànsit com a font principal de contaminació, re- valors límits permesos per la legislació m3). espanyola, definits a l’annex I del collint les altres fonts en termes de contamianción atmosfèrica de fons. A més contempla espanyola, definits a l’annex I del Reial Reial decret 102/2011 relatiu a la quali- la meteorologia general de la zona, l’orientació dels carrers i la tipologia de canó. decret 102/2011 relatiu a la qualitat de tat de l’aire que s’explica a la taula. l’aire: Les Superilles 04H i 04I pertenyents al districte de Les Corts, degut a la seva ubicació a l’extrem sud-oest de la ciutat OBJECTIU i tocant al parc natural de Collserolla presenten en general una qualitat de Afavorir un espai públic confortable des del punt de vista de la qualitat de l’aire. l’aire admissible. Evitar, prevenir i reduir els efectes nocius de les substàncies contaminants sobre la sa- lut humana, el medi ambient en el seu conjunt i altres béns de qualsevol naturalesa. Valor Contaminant Període Valor límit 200 μg/m3, no superable en més de 18 oca- Horari 1 hora NO sions per any civil.2 Anual 1 any civil 40 μg/m3 PARÀMETRES DE CÀLCUL 3 s 50 μg/m , no superable en més de 35 ocasions Diari 24 hore Fòrmula de càlcul PM per any civil.10 [Superfície de viari públic amb potencial de confort a l’estiu superior al 50% / super- Anual 1 any civil 40 μg/m3 fície de viari públic total] x 100 Unitat de càlcul % metres quadrats de carrer RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 85,4 75 100 7,1 > 50% d’hores de confort al dia > 50% d’hores de confort al dia per a un mínim del 50% de la per a un mínim del 75% de la superfície total de carrers. superfície total de carrers. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 16 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 17 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0% 4% 25% 1 2 3 51% 4 % Hores útils de confort tèrmic al dia 20% 5 Òptim >80% (>12h) Molt bé 66% a 80% (10h - 12h) Adequat 50% a 66% (7,5h a 10h) Distribució actual de la superfície del viari Insuficient 35% a 50% (5h a 7,5h) per rang d’hores de confort al dia Molt < 35% (> 5h) insuficient SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 18 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 19 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Confort tèrmic Les ciutats es caracteritzen per tenir les d’un teixit urbà compacte d’illes tan- microclimes dins de la seva estructu- cades. DEFINICIÓ ra urbana que respon a les condicions climàtiques del lloc però també a les El traçat de les illes dona com a resultat Percentatge d’hores al dia entre les 8h i les 22h en les quals un carrer ofereix les condici- característiques topogràfiques i morfo- una orientació dels carrers diversa. No ons adequades de confort tèrmic per a una persona. El confort tèrmic té en consideració lògiques del teixit urbà. obstant predomina en extensió l’orien- els següents aspectes: el clima, la morfologia del carrer, els materials en paviments i tació Est - Oest i l’orientació Nord-Sud. façanes, la presència de vegetació i activitat metabòlica de l’individu. El comportament tèrmic dels entorns Les proporcions dels carrers són en ma- urbans és un factor important a tenir en joritàriament menors de 1,0 que con- S’han de classificar els trams de carrer segons orientació, proporció de carrer i presència compte per la seva incidència sobre el juntament amb les orientacions predo- de vegetació. Es calcula el balanç tèrmic en base als valors horaris de temperatura, vent confort de les persones a l’espai públic, minants defineixen un àmbit amb una i humitat relativa i també pels valors d’activitat metabòlica de l’individu, vestimenta i sinó també per les seves repercussions consideràble incidència de radiació so- permeabilitat de la mateixa. en el comportament energètic dels es- lar al llarg del dia. pais interiors dels edificis. Cal destacar que hi ha una important Donat a que els nivells de confort al llarg presència d’arbrat de port gran i mitjà del dia varien segons la posició del Sol, en la major part de les seccions. Aquest l’indicador de confort tèrmic, valora quin aspecte permet assolir un balanç tèr- OBJECTIU és el potencial d’hores al llarg del dia en mic favorable i al voltant d’un 75% de que s’ofereixen condicions de confort. la superfície del viari amb un potencial Identificar el potencial de confort tèrmic de la trama urbana en unitats d’hores útils de Aquest potencial es considera com a d’hores útils de confort a l’estiu superior confort al llarg del dia. Aquests nivells de confort corresponen els requeriments me- percentatge d’hores respecte a un total a 7,5h. tabòlics d’un vianant. L’indicador resumeix les condicions microclimàtiques, fruït de de 15h d’ús potencial de l’espai públic la morfologia urbana, el clima urbà, les característiques dels materials en paviments i que va des de les 8h fins a les 22h. la presència d’elements d’obstrucció de la radiació solar a l’espai públic, a partir de la seva utilitat en temps útil de confort per a les persones usuàries de l’espai. Les característiques morfològiques de l’àmbit pilot de superilla corresponen a PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície de viari públic amb potencial de confort a l’estiu superior al 50% / super- fície de viari públic total] x 100 Unitat de càlcul % metres quadrats de carrer RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 74,5 100 99,3 9,9 > 50% d’hores de confort al dia > 50% d’hores de confort al dia per a un mínim del 50% de la per a un mínim del 75% de la superfície total de carrers. superfície total de carrers. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 18 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 19 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0% 5% 8% 1 2 23% 3 Grau Amplada de voreres i/o Pendent 4 d’accessibilitat pasos de vianants 64% 5 Òptima ≥ 3,7 metres <= 6% Bona ≥ 2,5 a 3,7 metres <= 6% Suficient ≥ 1,8 a 2,5 metres <= 6% Distribució actual de la longitud del viari Insuficient < 1,8 metres <= 6% per grau d’accessibilitat ≥ 1,8 metres > 6% Molt < 1,8 metres > 6% SITUACIÓ ACTUAL insuficient Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 20 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 21 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Accessibilitat L’àmbit pilot es caracteritza per tenir un bon nivell d’accessibilitat en el conjunt DEFINICIÓ de carrers que el conforma. El 94,7% de la extensió total del viari presenta les Grau d’accessibilitat dels carrers en funció de l’ample de les voreres (dreta i esquerra) i condicions adequades d’accessibilitat. pendent del tram. En el cas dels carrers Comandante L’accessibilitat del viari es mesura en funció del seu impacte en la mobilitat dels vianants. Benitez, Benavent , Pahissa i Comte El criteri de valoració es basa en dos requeriments bàsics d’accessibilitat per a les persones de Güell es presenten trams amb una amb mobilitat reduïda. És per això, que l’indicador pondera l’accessibilitat dels trams de accessibilitat suficient que pot ser carrer en funció de l’ample de les voreres i del pendent del traçat, assumint que ambdós millorable. Això és degut a que les atributs poden limitar els desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda. voreres no superen els 2,5m d’amplada. OBJECTIU Reduir el nombre de barreres físiques que incideixen en els desplaçaments de les per- sones per facilitar el seu pas sense friccions i el seu accés a l’espai construït, serveis urbans bàsics, parcs i altres espais públics d’estada. Com més gran sigui el grau d’accessibilitat, més segur, atractiu i multifuncional pot arribar a ser l’espai públic. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Trams de carrer (metres lineals) amb accessibilitat suficient o superior / Longitud total del viari (metres lineals)] x 100 Unitat de càlcul % metres lineals de carrer RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 94,7 100 100 10 Accessibilitat suficient o superior Accessibilitat suficient o superior < 50% dels trams de carrer < 75% dels trams de carrer (metres lineals). (metres lineals). Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 20 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 21 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 2% 20% 20% 0% 1 % ESPAI VIARI DESTINAT AL VIANANT 2 Òptim > 75% 3 Molt bé 62% a 75% 58% 4 5 Adequat + 60% (58% a 62%) Insuficient 40% a 58% Distribució actual de la longitud del viari per Molt < 40% rang d’espai destinat al vianant insuficient SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 22 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 23 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Espai viari destinat al vianant La qualitat de l’espai públic també bé el repartiment de l’espai viari té un clar donada pel seu caràcter ciutadà, que predomini cap a les funcions del vehicle DEFINICIÓ des del punt de vista de la proporció privat. d’espai destinada als vianants indica Percentatge d’espai de carrer destinat al vianant en relació a l’ample total de viari. Un cop el grau d’apropiació de les persones Actualment, s’estima que el 21,1% de calculat el percentatge de viari de vianants en cada tram, es procedeix al seu càlcul per a d’aquest espai comú i compartit. l’espai viari es destina a usos i funcions tot l’àmbit d’estudi. de les persones a peu. Els carrers que Actualment, el model urbà que dis- presenten un percentatge adequat L’indicador avalua una condició ergonòmica de l’espai públic i posa de manifest el grau tingeix a les ciutats es caracteritza per d’espai viari pel vianant són Maria Bar- d’ocupació dels usos destinats a la mobilitat a peu i al contacte entre persones respecte a atorgar una escassa proporció d’espais rientos, Felipe de Paz i Pintor Pahissa l’ocupació dels usos vinculats amb la mobilitat motoritzada. ciutadans. Aquest aspecte té rellevància (recentment amb ampliació de voreres). en la planificació i disseny de carrers i places ja que significa garantir barris on la relació i l’estada són possibles, que va més enllà de proveir espais accessibles pel trànsit de persones. Es considera satisfactori quan es destina OBJECTIU més del 60% de l’espai viari al vianant. D’aquesta manera, el que es pretén es Crear recorreguts de vianants amplis, segurs i sense friccions amb el trànsit de vehicles dimensionar els carrers amb la justa motoritzats i, alhora, afavorir un espai públic de qualitat que pugui acollir múltiples proporció d’espai destinat als usos de la usos per a la convivència i per a la interacció entre les persones. mobilitat motoritzada. Tot i que es tracta d’un àmbit amb una important dotació d’espais d’estada res- pecte a molts altres barris de la ciutat, PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Trams de carrer (metres lineals) amb un repartiment vianants igual o superior al 60% / Longitud total del viari (metres lineals)] Unitat de càlcul % metres lineals de carrer RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 21,1 42,4 28,3 1,1 Espai viari de vianants igual o Espai viari de vianants igual o superior al 60% en més del 50% superior al 60% en més del 75% dels trams de carrer (metres dels trams de carrer (metres lineals) lineals) Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 22 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 23 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 0% 10% 21% 15% INDEX D’HABITABILITAT A L’ESPAI PÚBLIC Òptim 40 a 45 punts 54% Molt bé 35 a 39 punts Adequat 30 a 34 punts Insuficient 25 a 29 punts Distribució actual de la superfície del viari per puntuació de IHEP Molt < 24 punts insuficient SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 24 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 25 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Index d’habitabilitat a l’espai públic El grau d’habitabilitat a l’espai pú- Comandante Benitez i Benavent, no blic depèn del grau de satisfacció de compleixen amb els nivells mínims DEFINICIÓ les persones en aquell espai. Per tal d’habitabilitat. Això és degut princi- d’identificar quin és aquest potencial palment a la baixa proporció d’espai L’índex d’habitabilitat a l’espai públic (IHEP) consisteix en un sistema d’avaluació integral de satisfacció es requereix considerar destinat al ciutadà respecte al destinat de nou variables que condicionen la percepció positiva dels carrers per part dels ciuta- al menys els aspectes més rellevants al cotxe. dans. Aquestes variables es classifiquen en: que condicionen la forma de percebre - variables ergonòmiques, incideixen sobre el desplaçament i moviment de les persones l’entorn. La implantació de les superilles en en l’espai públic. Es prenen en consideració els següents indicadors: Espai viari destinat la seva totalitat permetrà augmentar al vianant, Accessibilitat del viari i Proporció del carrer. L’Index d’habitabilitat, es basa en nou signi-ficativament la superfície d’espai - variables fisiològiques, incideixen sobre el benestar de les persones i avaluen els indicadors que representen tres aspec- públic amb nivells adequats d’habita- nivells de confort. Es prenen en consideració els següents indicadors: Qualitat de l’aire, tes bàsics sobre les característiques de bilitat. Confort acústic i Confort tèrmic. l’espai públic: el grau d’ergonomia, el - variables psicològiques, incideixen sobre el grau d’atracció de les persones al carrer. grau d’atracció i el grau de confort. Es prenen en consideració els següents indicadors: Densitat d’activitats en planta baixa, Diversitat d’activitats i Percepció visual del verd urbà. Per això, l’índex es valora a partir de una puntuació global d’aquestes nou variables i dependrà de diversos fac- OBJECTIU tors que van des de les característiques Millorar les condicions de l’espai públic segons els requeriments de desplaçament i físiques de l’espai públic, les activitats d’estada de les persones. Màxim control de les variables de l’entorn per tal d’aconseguir econòmiques, la presencia de verd, el espais públics atractius, accessibles, segurs i confortables. clima i la intensitat de vehicles que hi Les condicions d’habitabilitat es basen en un conjunt de paràmetres de valoració com circulen. són la intensitat de trànsit de vehicles, el microclima urbà i el seu balanç tèrmic, les persones jurídiques, la vegetació i la compacitat dels teixits. A partir d’aquests paràme- Els resultats de l’anàlisi de la situació tres es calculen els indicadors que s’agrupen segons el tipus de percepció per part de les actual a l’àmbit pilot indiquen que els carrers interiors de superilla com són persones: ergonòmica, psicològica i fisiològica. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul IHEP = [∑PV ERGONÒMIQUES + ∑PV FISIOLÒGIQUES + ∑PV ATRACCIÓ] Unitat de càlcul punts per tram 0 a 45 RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 25,3 50,7 33,8 2,5 > 50% dels trams de carrer > 75% dels trams de carrer (m2 viari) amb puntuació (m2 viari) amb puntuació acceptable (IHEP>30 punts). acceptable (IHEP>30 punts). Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 24 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 25 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 41% 59% % Ocupació de la Mobilitat motoritzada Proximitat simultània a Xarxes de Transport Òptima 3 xarxes Alternatiu Bona 2 xarxes Deficient 1 xarxa Proximitat a 2 Xarxes Proximitat a 3 Xarxes SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 26 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 27 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat simultània a xarxes de Pels mitjans de transport amb transport alternatiu infraestructura fixa, com són el metro i DEFINICIÓ el tramvia, es considera una distància d’accés de 500 metres, ja que es L’accés a les xarxes de mobilitat pública es configura clau en la promoció d’una mobili- tracte de mitjans de transport amb tat racional, sostenible i democràtica. La proximitat als mitjans de transport alternatius és un gran nombre d’usuaris i amb una un criteri bàsic per a reduïr el tràfic motoritzat privat. La distància considerada d’accés a gran conectivitat amb altres línies en aquests mitjans - 300 metres - té una component psicològica: menys de 5 minuts a peu és els nodes de transport públic més una distància perfectament assumible per accedir-hi- Per altra banda, la reorganització de importants, com poden ser les estacions les xarxes de mobilitat amb Superilles, on el transport públic de superfície circula per les de trens. vies bàsiques, implica, en una supermançana tipo de 400 x 400 metres de costat, que des del punt central d’aquesta la distància màxima d’accés a la via bàsica sigui de 300 metres. De manera que pel càlcul de l’indicador, les cobertures considerades són sobre les parades de bus (300 metres), sobre les estacions dels transports d’infraestructura fixa (metro i tramvia, a 500 metres), i sobre la xarxa de carrils OBJECTIU bici (300 metres). Incrementar el nombre de viatges quotidians realitzats en mitjans de transport al- Actualment el 41% de població coberta ternatius a l’automòbil privat. Garantir l’accés a peu o en vehicles de dues rodes pels 3 tipus de xarxes. Les Xarxes a la xarxa de transport públic de la ciutat (parades d’autobús urbà i/o de metro o contemplades son les xarxa fixa de tramvia), especialment en àrees habitades i punts de generació i atracció de viatges. tramvia, ferrocarrils i metro, la xarxa Afavorir l’ús de la bicicleta com a vehicle de desplaçament urbà mitjançant el diseny d’autobusos de TMB i la xarxa de carrils i construcció d’una xarxa que sigui accessible en temps i distància, i segregada de la bici. Cal reforçar la proximitat simultània resta de modes de transport de superfície. a la població de la superilla al voltant del carrer Riera Blanca. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població amb cobertura simultània a les 3 xarxes de transport alternatiu considera- des/Població total]*100 Unitat de càlcul % població RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 41,0 54,7 41,0 2,7 75% de la població amb ac- 100% de la població amb cés simultani a les 3 xarxes accés simultani a les 3 Proximitat a 3 Xarxes considerades xarxes considerades Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 26 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 27 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL ACT 45% motor 55% vianant % Ocupació de la Mobilitat motoritzada % d’Ocupació de les Xarxes de mobilitat Òptima <25% motoritzada Bona 25% a 50% Espai Vianants Espai Motoritzats Deficient 50% a 75% Molt deficient >75% SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 28 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 29 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Ocupació de la mobilitat motoritzada La presència del vehicle privat a l’espai públic és un dels aspectes que condici- DEFINICIÓ ona els usos que hi poden desenvolu- par-se. El predomini de les funcions destinades a la mobilitat motoritzada en les nostres ciutats és un factor determinant en la qualitat de l’espai públic, especialment, en termes de con- Aquest indicador el que valora es el taminació de l’aire, soroll i d’intrusió visual en l’entorn. grau d’ocupació de la mobilitat motorit- A mesura que aquesta ocupació tendeixi cap a una jerarquia inversa, la qualitat urbana zada en el viari. Per tant, l’ocupació de podrà millorar, ja que entre d’altres coses, el tipus d’activitats a l’espai públic es podrà anar la mobilitat motoritzada al viari es de- diversificant. termina a partir del percentatge d’espai La proposta d’ordenació amb Superilles permet establir estratègies que ofereixin sol- viari destinat a la calçada. lucions a la mobilitat urbana al mateix temps, que millora el paisatge urbà. Els resultats fruit d’aquest anàlisi mostren el benefici potencial que es pot obtenir a partir d’una nova Segons l’anàlisi realitzat, s’estima que jerarquització del viari. actualment, al voltant del 55% de l’espai viari de l’àmbit pilot es destina a la calça- da. Per tal de grantir la funcionalitat de la mobilitat i permetre un ús de l’espai públic amb caràcter ciutadà, es recoma- OBJECTIU na que l’ocupació de la mobilitat moto- ritzada no sigui major al 40%, i de forma Recuperar la urbanitat de l’espai públic, alliberant-lo de la seva funció imperant al ser- ideal es mantingui per sota del 25%. vei del cotxe, per convertir-lo en espai de convivència, d’oci, d’exercici, d’intercanvi i d’altres usos. En actuacions de rehabilitació, la implantació de Superilles permet que les proporcions entre l’espai ocupat pel vehicle i per la resta d’usos s’inverteixin. L’estudi de disseny en diferents teixits urbans corrobora que el percentatge de calçada es pot reduir fins el 25% i el de la vorera i altres usos augmentar fins un 75%. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície viaria destinada a la mobilitat motoritzada/Superfície viaria total]*100 Unitat de càlcul % metres quadrats de carrer RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 44,6 74,3 59,5 3,7 < 40% d’Espai del viari destinat < 25% d’Espai del viari destinat Escenari amb Superilles 68,3 100 91,1 7,8 a la mobilitat motoritzada a la mobilitat motoritzada Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 28 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 29 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 32% Punts ancoratge existents Punts ancoratge proposats 68% Població <300m xarxa Població >300m xarxa Xarxa bici existent Xarxa bici proposta (puntejat) Itinerari bici en coexistència Població propera a un punt d’ancoratge de F1 - contrasentit segregat bicicletes en superfície F3 - coexistència 2 sentits Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 30 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 31 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat a aparcament de bicicletes L’ús quotidià de la bicicleta com puguin presentar conflictes amb l’ús a transport urbà requereix de la de l’espai públic, així com realitzar un DEFINICIÓ reserva d’espais segurs destinats al anàlisi de la dotació d’aparcaments per seu estacionament propers als punts a bicicletes al municipi. d’origen i destí dels desplaçaments: Percentatge de població amb cobertura a una o més places d’aparcament per a bicicle- barris amb activitat residencial, L’àmbit pilot compta actualment amb tes, a una distància inferior als 100 metres. equipaments urbans i punts centrals un 32% de la població resident situada d’activitat, parcs, places i zones verdes, a menys de 100m d’un punt d’ancoratge Per tal de determinar la proximitat de la població a aquest servei s’ha de fer una àrea intercanviadors modals o la pròpia en superfície, en particular la població d’influència de 100 metres al voltant dels aparcaments per a bicicletes. Aquesta àrea xarxa de bicicletes. que està més propoera a la Travessera s’intersecciona amb les parceŀles o amb la capa d’informació cartogràfica que contingui de les Corts. el nombre d’habitants. En aquest cas es disposava de la població per finca del parcel- Quan l’oferta d’aparcament per a lari, i s’ha pogut realitzar l’extrapolació fins al portal, fet que ha permès afinar força el bicicletes és inferior a la demanda, resultat. o bé en situacions de mancança d’estacionament proper, se sol produir una elevada ocupació dels aparcabicis existents i la presència de bicicletes estacionades en l’espai públic, fixades OBJECTIU a l’arbrat i a diversos elements del mobiliari urbà com faroles, senyals Proveir d’una bona infraestructura d’aparcaments per a la bicicleta i garantir uns crite- de trànsit, bancs o papereres. Aquest ris d’accessibilitat per a l’ús habitual d’aquesta alternativa de transport. fet comporta certs problemes, com ara l’obstaculització de l’espai públic, L’aparcament proper de bicicletes contribueix a mantenir l’espai públic més endreçat, conflictes amb els vianants o increment alhora que fomenta patrons de desplaçaments més sostenibles, de menor consum dels robatoris, situacions que poden energètic, menys sorollosos, més segurs i adequats per a la pacificació del trànsit i desincentivar l’ús de la bicicleta a la menys contaminants. ciutat. Per aquest motiu és necessari PARÀMETRES DE CÀLCUL detectar aquelles zones que mostren Fòrmula de càlcul una manifesta manca de places [Població que resideix a <100m d’un punt d’ancoratge de bicicletes / total població] d’aparcament i que, en conseqüència, x 100 Unitat de càlcul % població coberta RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 31,7 42 32 2,1 > 75% de la població a menys 100% de la població a menys de 100m de distància d’un punt de 100m de distància d’un punt d’ancoratge de bicicletes. d’ancoratge de bicicletes. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 30 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 31 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Aparcament en calçada Aparcament públics, municipals, públics privats i de veïns municipals Aparcament soterrani públic Aparcament soterrani privat SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 32 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 33 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Aparcament per a vehicles Tal i com s’ha descrit anteriorment, fora de la calçada l’oferta d’aparcament dins de l’àmbit DEFINICIÓ pilot de superilles és suficient pel nom- bre de vehicles censats, que segons Percentatge de places d’aparcament per a vehicles localitzades fora de la calçada i dis- les dades del padrò de l’Ajuntament ponibles per a els residents. de Barcelona, l’àmbit suma un total de 4.477 vehicles. En la planificació de la mobilitat s’està fent cada vegada més patent la necessitat de combinar tant estratègies d’incentivació dels modes més sostenibles (peu, bicicleta i En el cas de la superilla al voltant dels transport coŀlectiu) com de dissuasió de l’ús del vehicle privat per aconseguir un canvi carrers Riera Blanca i Arizala, l’oferta de modal en detriment del cotxe. La combinació d’estratègies d’estímul i dissuasió és un places d’aparcament fora de calçada requisit indispensable per aconseguir una mobilitat més sostenible. és del 95% de l’oferta i en el cas de la superilla al voltant de l’entorn de Bena- vent, és al voltant d’un 88%. Aquest resultat indica que en tots dos casos, s’assoleix l’objectiu mínim tenint una oferta de més del 80% de les pla- OBJECTIU ces d’aparcament fora de calçada. Assolir una major planificació i control de l’aparcament en l’espai públic per alliberar i recuperar aquest espai per al vianant, sense obstacles ni friccions. Localitzar les places d’aparcament per a vehicles automòbils fora de la calçada i establir una dotació màxima de places per aconseguir un repartiment modal modèlic. Es recomana que l’aparca- ment s’organitzi en edificis tècnics en planta i no annexats al propi habitatge. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Nombre de places d’aparcament fora de la calçada/Nombre total de places dins i fora de la calçada]*100 Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 91 80 90 10 > 80% places d’aparcament de > 90% places d’aparcament de Escenari amb Superilles 97 80 90 10 vehicles fora de la calçada vehicles fora de la calçada Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 32 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 33 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL % de places d’aparcament demandades cobertes <110% de les places d’aparcament cobertes Càrrega i descàrrega Àrea verda preferent > de 110% de les places d’aparcament cobertes Àrea blava Reservat Minusvàlids Aparcament públics, municipals, públics privats i de veïns municipals SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 34 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 35 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Dotació de places d’aparcament Tal i com s’ha descrit anteriorment, per a vehicles l’oferta d’aparcament dins de l’àmbit DEFINICIÓ pilot de superilles és suficient pel nom- bre de vehicles censats, que segons Percentatge de places d’aparcament demandades pels usuaris residents (amb vehicle les dades del padrò de l’Ajuntament censat), localitzades fora de la calçada, que estan cobertes per la oferta existent. de Barcelona, l’àmbit suma un total de 4.477 vehicles. L’indicador expressa la cobertura de places d’aparcament per a vehicles privats, de- mandades pels residents (en un escenari nocturn), en relació a l’oferta total de places La dotació d’aparcament actualment ubicades fora de la via pública (aparcaments privats de veïns, aparcaments públics, dins de l’àmbit de Superilles pilot és aparcaments privats d’ús públic). favorable, ja que compta amb una sig- nificativa oferta d’aparcament fora de calçada. En el cas de les dues superilles l’oferta de places d’aparcament cobreix el 100% de la demanda. Aquest resultat indica que l’objectiu de- sitjable s’assoleix en totes dues superi- OBJECTIU lles, i per tant, que hi ha marge per la alliberació de places en calçada, especi- Garantir un nombre suficient de places d’aparcament per al vehicle privat, fora de la ament en aquells indrets amb potencial calçada, per a donar cobertura a una demanda teòrica de places per a residents de pel foment d’activitats. l’àrea d’estudi. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [OFERTA DE PLACES D’APARCAMENT FORA DE CALÇADA/DEMANDA TEÒRICA DE PLACES D’APARCAMENT PER A RESIDENTS]*100 Unitat de càlcul % volum verd RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 115 70 90 10,0 > 80% de les places demanda- > 90% de les places demanda- des fora de la calçada cobertes des fora de la calçada cobertes per la oferta per la oferta Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 34 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 35 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 7% 32% 24% Bits d’informació >5,5 5 a 5,5 4% 4,5 a 5 4 a 4,5 33% 2 a 4 <2 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 36 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 37 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Índex de diversitat urbana El caràcter comercial de proximitat del teixit urbà conformat per les dues DEFINICIÓ Superilles pilot es reflecteix en un índex de diversitat insuficient; únicament el L’índex de diversitat urbana indica el nombre de bits d’informació per individu (grau d’in- 31,6% de la superfície assoleix el valor formació organitzada) en una àrea determinada; Forma part de la teoria de la informació referencial de 5 bits d’informació per i calcula la quantitat d’informació que conté un missatge; mostra el nivell d’informació individu. organitzada d’un sistema urbà. Una diversitat urbana de 5 bits L’índex contempla la quantitat d’espècies presents a l’àrea d’estudi (riquesa) i la quantitat d’informació es tradueix en una densitat relativa d’individus de cadascuna d’aquestes espècies (abundància). Els individus, a la ciu- mínima de 30 persones jurídiques per tat, es tradueixen en persones jurídiques: activitats econòmiques, associacions, entitats hectàrea. Aquest escenari mostra teixits i equipaments. En sistemes urbans els valors osciŀlen entre 0 i 7, essent 7 els teixits de amb una bona mescla d’usos i funcions major complexitat urbana. urbanes, espais dinàmics i amb major presència d’activitats diverses (serveis més especialitzats). En els teixits urbans amb un índex menor OBJECTIU a 4 bits d’informació, les activitats que hi són presents són de primera necessitat, Augmentar la informació organitzada de la ciutat; Incrementar les probabilitats de con- orientades a satisfer les necessitats tacte, regulació, intercanvi i comunicació entre els diferents agents del sistema urbà, és quotidianes i activitats relacionades a dir, els portadors d’informació; Potenciar una estratègia urbana basada en el coneixe- amb l’hoteleria. ment i la informació i no en el consum massiu de recursos. La supermançana 04H presenta uns resultats més satisfactoris en comparació amb la 04I. La primera, aconsegueix una puntuació total de 8.6 punts i, la segona, 1.7 sobre 10. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul n [H = -∑Pi Log2 Pi] 1 i=1 1Malla de referencia de 200 m per 200 m On: H: Índex de diversitat urbana. n: Nombre de tipus d’activitats diferents (riquesa d’espècies). Unitat de càlcul Pi: Probabilitat d’ocurrència (abundància relativa de cada espècie). Bits d’informació RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 31,6% 63,2 42,1 3,2 >5 bits en més del 50% de la >5 bits en més del 75% de la superfície de l’àmbit d’estudi superfície de l’àmbit d’estudi Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 36 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 37 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 1% Superfície construïda d’ús comercial, terciari i productiu % 18% >50 30 a 50 10% 20 a 30 10 a 20 71% <10 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 38 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 39 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Equilibri entre activitat i habitatge El percentatge global de superfície El percentatge de superfície construïda construïda destinada a usos no lligats d’ús terciari i productiu manté DEFINICIÓ amb l’habitatge és del 16,6%. Aquest una relació lineal amb el nombre valor es tradueix en un teixit urbà de d’activitats i locals comercials presents L’equilibri entre els usos lligats a l’activitat i l’habitatge determina el percentatge de super- caràcter mig, és a dir, de característiques a l’àrea d’estudi i, per tant, amb el fície construïda no residencial en relació a la superfície construïda total. mixtes entre un teixit residencial (amb grau organització urbana (diversitat de presència únicament d’activitats de persones jurídiques) de la ciutat. La superfície construïda no residencial és la suma de la superfície d’ús comercial, ús ofi- primera necessitat) i un teixit central cines i ús industrial; la superfície construïda total inclou la superfície no residencial i la (amb presència de serveis especialitzats superfície cadastral d’ús habitatge. El càlcul no inclou els usos administratius o lligats a i alta diversitat de funcions urbanes). equipaments (ús religiós,cultural o administratiu). Els teixits de tipus mig generalment són capaços de donar servei i llocs de Les dades provenen del cens de finques i locals del cadastre immobiliari. treball a gran part de la seva població però no exerceixen un paper atractor sobre altres àrees de la ciutat. El resultat global assoleix una puntuació final de 4,2 sobre 10, just per sota OBJECTIU de l’objectiu mínim. Per Superilles, la Aconseguir una ciutat complexa, no especialitzada, en la qual es barregin les diferents supermançana 04H presenta un 12,5% funcions i usos urbans compatibles. de superfície construïda lligada a usos terciaris i productius i, la supermançana Generar patrons de proximitat treball-residència per millorar l’autocontenció de la mo- 04I, un 18,7%. bilitat i la satisfacció de les necessitats quotidianes per part de la població resident. Afavorir l’ocupació del carrer com a connector d’activitats i com a espai d’estada i de convivència, fomentant els vincles socials, comercials i productius. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície construïda (m2c) d’ús comercial+terciari+industrial / Superfície construïda total (m2c) x 100]1 1Malla de referencia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee Situació actual 16,6% 83 66,4 4,2 >20% >25% Ús comercial, terciari i productiu Ús comercial, terciari i productiu Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 38 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 39 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Continuïtat del carrer GRAU D’INTERACCIÓ DEL CARRER 9% MOLT ALTA ALTA 29% 19% SUFICIENT INSUFICIENT MOLT INSUFICIENT 43% SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 40 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 41 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Continuïtat espacial i funcional del carrer La densitat d’activitats informa, de forma als i oficines en l’àmbit d’estudi. Aquest indirecta, de l’atracció que exerceixen impacte es tradueix en un 22,5% de lo- DEFINICIÓ les activitats cap als vianants en tant que cals buits a la supermançana 04H i d’un susciten la seva atenció i interès. També 26,8% de locals buits a la supermançana La continuïtat espacial i funcional del carrer es medeix a partir del grau d’interacció de és un indicador de concurrència i ocu- 04I. Aquests locals no s’han comptabilit- cada tram, en funció de dues variables: pació de l’espai públic. zat en l’anàlisi de l’indicador i, per tant, (1) Nombre d’activitats en planta baixa i quan tornin a estar en actiu els resultats (2) Espai viari destinat al vianant en relació a l’espai viari total (vianants i vehicular). El conjunt de les Superilles que confor- encara podrien ser més satisfactoris. La densitat d’activitats s’obté a partir del nombre d’activitats, en ambdós fronts de carrer, men l’àmbit pilot presenta un total del respecte a la longitud total del tram. Per altra banda, per obtenir l’espai viari destinat al 28,6% dels seus carrers amb una densi- vianant és necessari calcular el percentatge, per a cada tram de carrer, d’espai viari mitjà tat d’activitats igual o superior a 10 acti- destinat al vianant (voreres, rambla, passeig, zona de vianants) respecte a l’espai viari total vitats per cada 100 metres lineals, és a (vianants més calçada, espai de aparcament i divisors de trànsit). Per més informació con- dir, presenta un promig d’una activitat sultar l’indicador Espai destinat al vianant. per cada 10 metres recorreguts. El re- sultat assolit compleix amb el paràmetre mínim exigit. Cal remarcar, a més, el fet que l’esclat OBJECTIU de la bombolla immobiliària i la crisi fi- nancera ha provocat el tancament d’una Crear espais urbans amb eixos interactius que garanteixin la continuïtat de la intensitat quantitat nombrosa de locals comerci- d’informació i la continuïtat amb l’estructura urbana existent. Conformar trajectòries que siguin atractives per als vianants, mitjançant la disposició de locals comercials en planta baixa, i segures, mitjançant un repartiment del viari ade- quat. Aquests eixos permeten crear llaços amb els teixits consolidats per al manteni- GRAU D’INTERACCIÓ DEL CARRER DENSITAT D’ACTIVITATS ESPAI VIARI DESTINAT AL VIANANT ment dels vincles socials i comercials. Nombre d’activitats/100 metres lineals (% metres de viari) Interacció molt alta ≥10 activitats/100 metres lineals (i) ≥75% PARÀMETRES DE CÀLCUL Interacció alta ≥10 activitats/100 metres lineals (i) <75% Fòrmula de càlcul Interacció suficient 5-10 activitats/100 metres lineals - [Trams de carrer (metres lineals) amb interacció alta o molt alta / Interacció insuficient 2-5 activitats/100 metres lineals - Metres lineals totals de carrer] X 100 Interacció molt insuficient <2 activitats/100 metres lineals - Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee Situació actual 28,6% 100 57,2 5,7 >25% dels trams (metres >50% dels trams (metres lineals) amb interacció lineals) amb interacció alta o molt alta alta o molt alta Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 40 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 41 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Activitats @ >30 1 a 30 5 a 10 <5 Activitats @ Persones jurídiques SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 42 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 43 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Activitats denses en coneixement El percentatge d’activitats denses en co- laboratiu d’emprenedors i petites em- neixement o activitats @ representa úni- preses i l’intercanvi d’idees. DEFINICIÓ cament el 4,8% de les activitats totals, Classificació de les activitats @: molt per sota de l’objectiu mínim. Percentatge d’activitats denses en coneixement en relació al total de persones jurídiques • Activitats relacionades amb el sector presents en l’àrea d’estudi. Les activitats @ i les activitats que incor- de les Tecnologies de la Informació i poren la @ en els seus processos, són Comunicació (TIC). Per exemple: fabri- Les activitats denses en coneixement o activitats @ són aquelles que més informació or- les que millor controlen el present i més cació de productes informàtics, electrò- ganitzen i gestionen. Es tracta d’activitats que fomenten la investigació, la innovació i la anticipen el futur, és a dir, són aquelles nics i telecomunicacions, radiodifusió i creativitat. que més informació i coneixement con- telecomunicacions, activitats en el sec- trolen. Aquestes activitats afavoreixen tor Internet, multimèdia, editorial i audi- les estratègies basades en la informació ovisual, entre d’altres. i el coneixement i, amb això, la disminu- ció de la pressió sobre els recursos ma- • Activitats productives de serveis avan- terials. çats. Per exemple: centres de disseny, assessorament, publicitat, serveis jurí- Per altra banda, la densitat d’activitats dics, marketing, serveis informàtics, etc. @ fomenta el desenvolupament d’agru- OBJECTIU pacions o clústers de activitats especia- • Centres de recerca, centres culturals litzades que, al seu torn, atrauen noves i de creació artística, de desenvolupa- Crear espais urbans amb equipaments o activitats denses en coneixement. activitats econòmiques. Les activitats ment i formació superior. Per exemple: denses en coneixement atreuen i rete- centres d’investigació, centres de forma- Fomentar la producció, intercanvi, comercialització i difusió de coneixement com ele- nen creatius i treballadors altament qua- ció superior, activitats relacionades amb ments claus del creixement i la competitivitat de les ciutats a partir de la innovació, la lificats i estudiants. les ciències de la salut, equipaments investigació i la creativitat. culturals, activitats artístiques, activitats Per tal d’augmentar aquest tipus d’activi- relacionades amb la sostenibilitat, entre tats a l’espai privat es pot desenvolupar d’altres. un pla d’usos per reconvertir o ampliar espais que puguin allotjar nova acti- PARÀMETRES DE CÀLCUL vitat econòmica de petita escala i de- Fòrmula de càlcul senvolupar espais de treball compartit [Nombre d’activitats denses en coneixement (activitats @) / Nombre total d’activitats] X 100 (co-working) per fomentar el treball col- Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Obbjjeeccttiiuu ddeessiittjjaabbllee Situació actual 4,8% 48 24 2,4 >10% d’activitats denses en >20% d’activitats denses en coneixement. coneixement. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 42 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 43 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Índex biòtic del sòl >50% 30 - 50% 20 - 30 % 10 - 20 % < 10 % SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 44 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 45 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 m2 permeables AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Index biòtic del sòl Segons els resultats obtinguts, s’obser- Els resultats obtinguts són especialment va un dèficit d’espais permeables a l’àrea deficitaris a la superilla 04H, on els úniques DEFINICIÓ d’estudi. L’elevada densitat edificatoria i superfícies permeables corresponen a es- la falta d’espais verds de grans dimensio- pais reduïts de verd privat. La permeabilitat del sòl es calcula mitjançant l’índex biòtic del sòl (IBS). Indica la relació nas porta a l’obtenció d’uns valors baixos entre les superfícies funcionalment significatives per al cicle natural del sòl i la superfície d’aquest indicador. total d’una zona d’estudi. El sòl es classifica segons el seu grau de naturalitat i de permea- bilitat: sòls amb superfícies permeables, sòls amb superfícies semipermeables i sòls amb TIPOLOGIA DE ESPAIS PERMEABLES superfícies impermeables. L’Índex biòtic del sòl (IBS) indica la relació entre les superfícies funcionalment significati- ves en el cicle natural del sòl i la superfície total de l’àrea d’estudi. L’indicador assigna un valor a cada tipus de sòl, que oscil·la entre 0 i 1, en funció del seu grau de permeabilitat. OBJECTIU La proporció de sòl permeable en els teixits urbans ha de garantir la continuïtat de les superfícies verdes i el bon funcionament del sistema hídric. El segellat i la impermeabilització del sòl de forma massiva frenen la possibilitat de vida vegetada i de l’aparició de multitud d’organismes dependents. D’altra banda, comporta alteracions en el cicle hidrològic, el microclima urbà o la contaminació atmosfèrica. superfícies impermeables superfície permeables superficie semipermeables cobertes verdes verd privat PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul IBS = [∑ (FACTOR PERMEABILITAT X ÀREA) / ÀREA TOTAL] X 100 1Malla de referencia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 9,2% 36,8 30,7 1,8 > 25% (Ús residencial). > 30% (Ús residencial). >30% Ús equipaments >35% Ús equipaments Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 44 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 45 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 18,8% 1,1% Metres 6,1% <2,5 15 - 20 0,0% 2,5 - 5 >20 7,5% 5 - 10 Sense habitants i amb 66,5%espais verds 10 - 15 Sense espais verds A Codi supermançana Límit supermançana SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 46 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 47 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Espai verd per habitant La dotació de verd per habitant és un Tenint en compte aquesta carència aspecte important en la mesura de la d’espai verd d’estada a l’àmbit es reco- DEFINICIÓ qualitat de vida urbana ja que significa manable dotar i reforçar aquest tipus la possibilitat de contacte amb la natura d’espais. La superfície verda per habitant es defineix com la superfície de dins de la ciutat. parcs i jardins i altres espais públics dotats de cobertura vegetal (més del 50% de la superfície) de l’àmbit urbà en relació al nombre d’ha- Barcelona es caracteritza per tenir un bitants. teixt urbà compacte que limita la crea- ció de parcs i jardins suficients per tal No es consideren les superfícies verdes lligades al trànsit (illots de d’assolir les recomanacions internacio- trànsit), només aquells espais amb funcionalitat per a l’ús ciutadà (es- nals de dotació de verd urbà per habi- pais verds accessibles). Tampoc es consideren aquells espais verds tant. privats o no accessibles (tanques). Sí es comptabilitzen les cobertes verdes accessibles. Actualment a l’àmbit d’estudi compta amb dues peces amb caracterítiques d’espai d’estada verd. Són els Jardins de Bacardí i els Jardins de Josep Goday i Casals. Amb una densitat de població OBJECTIU elevada (518 habitants/ha), la dotació d’aquest tipus d’espai és de 1,1 m2 per Reservar una dotació mínima d’espai verd per habitant pels beneficis que reporta en habitant. el benestar físic i emocional de les persones i pel seu paper fonamental en el medi ambient i la biodiversitat urbana. El resultat obtingut a la situació actual no és del tot suficient , ja que no s’arriba al compliment mínim de 5m2 per habi- tant, i per tant, aquest indicador es pun- tua negativament. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Superfície d’espais verds urbans/Població] Unitat de càlcul m2/ha- RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 1,1 11,2 5,6 1 >5 m2 d’espai verd urbà >10 m2 d’espai verd per habitant urbà per habitant Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 46 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 47 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 10,1 Área de cobertura de 300 m (parcs urbans) 89,9 Espai > 1000 m2 Finques amb 2 tipologies d’espais verds accesibles Població amb accessibilitat simultània a 3 tipologies d’espais verds. Finques amb 3 tipologies d’espais verds accesibles Població amb accessibilitat simultània a 2 tipologies d’espais verds. SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 48 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 49 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat simultània a espais verds L’àmbit d’estudi presenta valors accep- tables pel que fa a aquest indicador. La DEFINICIÓ totalitat dels habitants de la zona tenen accés a espais verds majors a 3.5 i 10 La proximitat a espais verds analitza el percentatge de població amb accés simultani a hectàrees. 3 categories d’espai verd segons uns estàndards funcionals i de benestar i la distància recorreguda a peu: 2 Els espais verds majors a 1000 metres (1) Espai verd igual o major a 1000 m , a menys de 300 metres. quadrats, però inferiors a 3,5 hectàrees, (2) Espai verd igual o major a 3,5 Ha, a menys de 750 metres. presenten un àmbit d’influència i acces- (3) Espai verd igual o major a 10 Ha, a menys de 4 km. sibilitat menor als altres espais. És dins Es consideren espais verds tots aquells espais d’estada amb una superfície mínima de 2 d’aquest apartat on l’àmbit presenta va- 1000 m i amb més del 50% de la seva àrea permeable (parcs urbans, jardins, espais lors deficitaris en un àrea limitada. oberts per a ús exclusiu de vianants, places i parcs forestals). No es consideren les su- perfícies verdes lligades al tràfic. Per tant, per aconseguir la totalitat del compliment de l’indicador s’haurien d’incorporar espais verds d’entre 1000 metres quadrats i 3,5 hectàrees. Si aquestes noves àrees verdes estigues- OBJECTIU sin situades en el municipi adjacent de L’Hospitalet del Llobregat també per- Apropar els ciutadans a una xarxa interconnectada d’espais verds de proximitat per do- metrien el compliment d’aquest indica- nar cobertura a les necessitats d’esbarjo. dor. De fet, en aquest municipi existeix un àrea verda (que envolta a Torre Barri- na) la qual es troba a menys de 400 me- tres de l’àmbit d’estudi, la qual cosa ho converteix en un espai verd accessible per als habitants de la superilla 04H. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul (Població amb cobertura simultània a les 3 categories especificades d’espais verds /població total) x 100 Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 89,5 100 100 7,9 > 75% de la població amb > 100% DE LA POBLACIÓ AMB accés a les 3 categories d’espai ACCÉS A LES 3 CATEGORIES Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 48 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 49 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Molt insuficient (<50%) Insuficient (50 a 90%) Aceptable (90 a 150%) Óptima (>150%) SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 50 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 51 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Densitat d’arbrat viari Els valors de densitat d’arbrat en l’àm- bit d’estudi es troben en la seva majoria DEFINICIÓ dins del rang acceptable i òptim. L’ex- cepció la constitueixen els passatges La densitat de plantació d’arbres avalua el nombre d’arbres segons de petites dimensions Regent Menieta i tipus de port en relació a la longitud del carrer. En aquest càlcul no Jaume Roig. La incorporació d’arbrat en es té en compte l’arbrat present en parcs i jardins, considerant-se aquests trams es fa difícil, donades les només l’arbrat viari. En funció del marc de plantació recomanable limitacions d’ample de carrer. s’estableix una densitat adequada per a l’arbrat d’alineació. Els arbres són elements vius i canviants en el temps. Per aquest mo- tiu, es tenen en compte les mesures que poden arribar en un futur. El port posa en relació l’altura i la copa, i és una mesura del màxim desenvolupament de l’espècie. Si es consideren aquests dos parà- metres, es poden establir tres tipus de port: petit, mitjà i gran. OBJECTIU Avaluar la densitat d’arbres presents en el viari. Els carrers arbrats d’una ciutat es consi- deren potencials corredors verds ja que milloren la connectivitat de l’ecosistema urbà, permetent que certes espècies sobrevisquin i/o es reprodueixin. Tenir una adequada densitat d’arbrat als carrers pot propiciar una millora local dels corredors verds urbans. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [(Nº arbres de gran port x 12) + (Nº arbres de port mitjà x 8) + (Nº arbres de port petit x 6) / Longitud 1tMralmla d]e x re 1fer0en0cia de 200 m per 200 m Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 90,9 50 75 10 >50% dels trams de carrer amb >75% dels trams de carrer amb adecuada densitat d’arbrat. adecuada densitat d’arbrat. Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 50 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 51 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 1% 5% 22% 35% < 50 kWh/m2/any 50 - 75 kWh/m2/any 75 - 100 kWh/m2/any 37% 100 - 150 kWh/m2/any >150 kWh/m2/any SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 52 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 53 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Consum energètic DISCUSSIÓ DELS RESULTATS de l’edificació El grau d’eficiència del sistema urbà bé determinat en gran mesura per la DEFINICIÓ quantitat d’energia que és consumida. Un dels sectors de major consum és el El consum energètic dels edificis és necessari per tal de satisfer la de l’edificació i és per això important la demanda de climatització (calefacció i refrigeració), aigua calenta seva consideració en la mesura del grau sanitària (ACS) i dels equips elèctrics (iŀluminació, electrodomès- de sostenibilitat. tics, ordinadors, etc.) dels edificis. L’ús, la tipologia edificatòria, la orientació, els elements passius i el nombre d’usuaris d’un edifici L’anàlisi de consum energètic de són factors que influeixen directament a la demanda i al consum l’edificació a l’àmbit pilot de superilles energètic. inclou principalment edificis d’ús Per aconseguir reduir el consum energètic cal fomentar l’aplicació residencial que tenen ratis de consum de mesures d’eficiència energètica (rehabilitació d’envolvents i menors als d’equipaments i serveis. tancaments dels edificis, adquisició de nous equips de consum...), a S’estima que el consum energètic de més de fomentar les bones pràctiques a partir de l’educació i cons- l’àmbit és de 48.393 MWh/any, el que cienciació de la població. suposa un rati de 84,5 kWh/m2 any. Aquest consum ha estat calculat a OBJECTIU partir de ratis teòrics, tenint en compte la tipologia de l’edifici, el seu ús i l’any Reduir el consum energètic dels edificis mantenint uns nivells de construcció. Per tenir un valor més adequats per al benestar dels ciutadans. L’estalvi energètic permet aproximat seria necessari realitzar un aconseguir una reducció de les despeses econòmiques dels ciuta- estudi detallat per obtenir dades reals dants i del impacte ambiental dels edificis. sobre aquests consum. S’ha estimat que el consum energètic actual d’aquesta supermançana és aproximadament de 84,5 kWh/m2 any. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Consum energètic/Superfície de sostre] Unitat de càlcul kWh/m2/any RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 84,5 - - 6,8 > 94,6 kWh/m2/any > 66,2 kWh/m2/any Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 52 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 53 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 22% 1 39% 2 3 < 1 kWh/m2/any 39% 4 1 - 2 kWh/m2/any 2 - 3 kWh/m2/any >3 kWh/m2/any SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 54 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 55 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Consum energètic de DISCUSSIÓ DELS RESULTATS l’enllumenat públic L’enllument públic representa un altre sector de consum dins de la ciutat amb DEFINICIÓ rellevància ja que significa un àmbit d’actuació i millora potencial dins de L’enllumenat públic és necessari per garantir la seguretat i el confort dels ciutadans en l’administració local. l’espai públic durant períodes nocturns. El consum de l’enllumenat representa un dels majors costos econòmics per l’administració, el qual es pot reduir de forma molt impor- Les principals característiques de tant a partir de la millora de la seva eficiència. L’eficiència energètica en l’enllumenat l’enllumenat actual a l’àmbit de les públic està determinada per diversos factors: superilles pilot són: - Tipologia de llums: vapor de sodi, vapor de mercuri, halogenurs metàŀlics, LED’s... - Tipologia de lluminària: les lluminàries son els elements que focalitzen la llum cap als - La majoria de punts van ser instaŀlats espais que es desitgen il·luminar. posteriorment al 1996, excepte a la - Nivells d’iŀluminació: s’han d’adaptar els nivells d’iŀluminació en funció de la tipolo- Travessera de Les Corts on l’enllumenat gia de via (peatonal, transport viari, zona verda...) i de l’activitat que es realitzi. va ser instaŀlat abans del 1976. - Gestió de l’enllumenat: l’horari d’encesa i apagada de l’enllumenat ha de coincidir amb la posta i sortida del sol. - La gran majoria de les bombetes son de Vapor de Sodi d’Alta Pressió (VSAP). OBJECTIU - El control de la majoria de punts es realitza centralitzadament, tot i que hi ha Reduir el consum energètic de l’espai públic a partir del foment de l’estalvi i l’efici- varis punts de llum controlats a partir de ència energètica. L’estalvi implica renunciar a la utilització de recursos energètics que cèŀlules fotoelèctriques. no siguin estrictament necessaris per cobrir unes determinades funcions bàsiques i adquirir uns nivells estàndards de confort. L’eficiència implica maximitzar la prestació S’estima un consum elèctric associat a d’un servei (iŀluminació) amb el mínim consum energètic possible. l’enllumenat de 321,5MWh/any. Aquest resultat es valora amb un compliment mitjà de l’objectiu mínim, això vol dir que es requereixen de mesures que millorin el grau d’eficiència de l’enllumenat PARÀMETRES DE CÀLCUL públic. Fòrmula de càlcul [Consum anual de l’enllumenat públic/Superfície d’espai públic] Unitat de càlcul kWh/m2/any RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 2,55 - - 4,9 > 2,5 kWh/m2/any > 1 kWh/m2/any Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 54 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 55 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL < 10% 10% - 20% 20% - 30% > 30% SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 56 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 57 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Autosuficiència energètica DISCUSSIÓ DELS RESULTATS No es disposa d’informació sobre la superfície de panells solars DEFINICIÓ instaŀlades actualment a l’àmbit d’estudi. Considerant que els nivells d’autosuficiència a partir d’energia solar L’autosuficiència energètica es defineix com el percentatge d’energia consumida que és a Barcelona és molt baix, es suposa que generada localment amb recursos renovables. Les energies renovables són fonts netes en actualment el nivell d’autosuficiència de emissions de gasos d’efecte hivernacle i permeten reduir la dependència energètica dels l’àmbit és nul. combustibles fòssils. Dins d’un municipi o d’un sector urbà, les possibilitats de captació energètica es limiten, principalment, a l’energia solar (solar tèrmica i solar fotovoltaica) i l’energia eòlica (gene- radors minieòlics). Aquest indicador només pretén avaluar la captació d’energia solar en els edificis, un valor que estarà relacionat amb les condicions climàtiques del municipi, la demanda energètica dels edificis i la disponibilitat de les seves cobertes. OBJECTIU OBJECTIU Aconseguir la màxima autosuficiència energètica a partir d’una reducció del consum energètic al mínim indispensable i, a la vegada, cobrir aquesta demanda energètica mitjançant la producció d’energies renovables. Avançar cap a un escenari neutre en carboni: aconseguir un major grau d’indepen- dència energètica i un descens de la vulnerabilitat dels sistemes a partir de la captació d’energies renovables a escala local. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Producció energètica local/Consum energètic] Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 0% - - 0 20% 100% Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 56 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 57 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 10% 24% < 25 kg CO2eq./m2/any 25 - 50 kg CO2eq./m2/any 66% 50 - 100 kg CO2eq./m2/any > 100 kg CO2eq./m2/any SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 58 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 59 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Emissions de CO2 Les emissions CO2 de l’àmbit d’estudi vies principals s’espera un increment son causades principalment pel consum de la circulació de vehicles que farà DEFINICIÓ energètic dels edificis i de la mobilitat. augmentar les seves emissions en Es calcula que actualment hi ha unes alguns trams. Per altre banda s’espera Aquest indicador calcula les emissions de gasos d’efecte hiverna- emissions de 1,40 t de CO2 per habitant. que gràcies a la implementació de les cle (GEH), derivades del consum energètic (combustibles fòssils i Superilles i els beneficis que aquestes electricitat), per habitant. En aquest indicador s’inclou el consum La reducció de les emissions de suposen per alguns mitjans de transport energètic dels edificis, de l’enllumenat públic i de la mobilitat i es gasos d’efecte hivernacle a Les Corts (bicicleta, transport públic...), a curt resta la producció energètica a partir de panells solars (fotovoltaics s’aconsegueix a partir de: termini hi hagi una reducció de l’ús del i tèrmics). vehicle privat, el que permetrà reduir el - Millorar l’eficiència energètica del parc nivell d’emissions a nivells més baixos Quan parlem de gasos d’efecte hivernacle (GEH) ens referim a CO2 edificatori existent. que els calculats. equivalent (CO2 eq), que inclou els sis gasos d’efecte hivernacle re- - Millorar l’eficiència energètica de les collits en el Protocol de Kyoto: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), instaŀlacions de l’enllumenat públic. òxid de nitrogen (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs - Augmentar la producció d’energies (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6). renovables i locals. - Reducció dels desplaçaments amb vehicles motoritzats. OBJECTIU - Transició cap a modes de transport menys contaminants. La preocupació pel canvi climàtic ha passat a ser el tema central de la majoria d’agendes ambientals, generant diferents nivells compe- Les actuacions concretes per cada tencials, estratègies, plans, accions i polítiques que pretenen invertir una d’aquestes línies de treball han la tendència actual. És per això que s’ha considerat necessari definir estat especificades en els indicadors un indicador que mostri les emissions de gasos efecte hivernacle anteriors. (GEH) a l’atmosfera. Pel que fa a la mobilitat, la implantació de les Superilles permetrà reduir el volum de trànsit en la majoria de PARÀMETRES DE CÀLCUL vies secundàries. Tanmateix a les Fòrmula de càlcul [Emissions anuals de CO2 equivalent/població] Unitat de càlcul t CO2eq./hab./any RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 1,40 - - 7,2 > 2,1 t CO2eq./hab./any > 0,5 t CO2eq./hab./any Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 58 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 59 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL 14% 16% 62% 8% SITUACIÓ ACTUAL Superilles Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 60 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 61 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat a deixalleria La proximitat a deixalleries obtinguda ens permet avaluar com en teixits de les DEFINICIÓ Superilles d’us principalment residencial Percentatge de població amb accés a una deixalleria o punt verd (fix o mòbil) a menys es dóna major nombre de persones amb de 600 metres. accés a aquests. Les supermansanes pilot, 04H i 04I gaudeixen d’una bona dotació A Barcelona existeixen tres tipus de punts verds: de punts verds. • Punt verd de zona, espai fix de diferent grandària segons població servida, ubicat generalment a zones més perifèriques de la ciutat. Els usuaris solen ser en major L’accessibilitat és molt bona gràcies al des- part activitats econòmiques (comerços i petites activitats industrials). plegament de les deixalleries mòbils que • Punt Verd de barri, són punts fixos de dimensions més reduïdes ubicats dins té la zona així com el suport amb les deixa- l’entramat urbà. lleries de zona i de barri. • Punt Verd mòbil, és un vehicle de recollida amb ubicacions i hores preestablertes. Un altre factor que influeix sobre l’ús de la deixalleria és l’accessibilitat temporal que aquests tinguin. Com més temps està dis- OBJECTIU ponible a la població, més potencialitat d’utilització tindrà. Conèixer l’accessibilitat a les deixalleries, espai de recollida de residus susceptibles de ser reciclats i / o reutilitzats o que per la seva perillositat han de ser tractats però que En el cas de Barcelona, les deixalleries en no estan subjectes a les recollides ordinàries (com ara mobles, roba, pintures, fluores- torn de tarda tenen una franja horaria amb cents, oli de cuina, etc.) les hores en les que la major part de la gent fa gestions com anar al punt net, coindint a més amb els moments en els que es mes aconsejable truere la brossa. Al matí es tendeix més a fer desplaçaments associats a la vida laboral / escolar. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Població amb accés a una deixalleria/població total] X 100 Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 100 >75 100 10 > 75% de la població amb 100% de la població amb cobertura (deixalleria a menys cobertura (deixalleria a menys de 600 metres) de 600 metres) Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 60 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 61 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Nombre de tipus d’equipaments amb proximitat simultània 1 24,3 2 3 4 75,7 5 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 62 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 63 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL DISCUSSIÓ DELS RESULTATS Proximitat simultània a L’àmbit mostra una proximitat baixa; no Els equipaments esportius son difícils equipaments públics existeix població amb proximitat alhora d’inserir en una trama urbana com la de DEFINICIÓ als cinc tipus d’equipaments públics de les Corts, ja que requereixen de molt proximitat considerats (sanitaris, educa- La proximitat simultània mesura quanta població es troba a prop, a la vegada, a dife-sòl. Son però els equipaments públics tius, esportius, culturals i de benestar so- rents tipus d’equipaments, que cobreixen, cadascun d’ells, diferents necessitats quoti-que mostren una proximitat més baixa cial), el que queda molt lluny de l’objectiu dianes. Aquest indicador informa a més del grau de compactació urbana i de la mescla a l’àmbit i la seva previsió és prioritària mínim del 75% de l’àmbit. d’usos a la ciutat. Una distribució equitativa de les dotacions als territori redueix la en aquestes Superilles, que si bé tenen mobilitat motoritzada i incentiva la distribució dels serveis públics. Un 75,4% de la població té una proximitat grans àrees esportives a prop (FC Bar- adequada a 3 dels 5 tipus d’equipaments. celona i Zona Universitària), necessiten Aquesta anàlisi només considera els equipaments de proximitat i exclou els equipa- La resta de la població té proximitat a 3 equipaments de proximitat com ara poli- ments de ciutat, considerant un radi d’influència de 600m o 300m (5 ó 10 minuts ca- tipus. esportius o pavellons. minant respectivament) en funció de la seva capacitat de servei. Els equipaments de ciutat no requereixen proximitat a peu i cobreixen altres necessitats no quotidianes. La implantació de les Superilles queda reforçada si s’acompanya d’una millora en les dotacions d’equipaments públics de proximitat a la zona o als voltants. La OBJECTIU determinació de la seva necessitat i ubi- cació haurà de ser objecte de l’aplicació L’objectiu principal de la distribució dels equipaments ha de ser que la població tin- de criteris tècnics i d’un ampli procés de gui, en un radi de proximitat determinat, el major nombre de dotacions diferents de participació. L’anàlisi de proximitat efec- caràcter públic, de manera que pugui cobrir a peu diferents necessitats (culturals, edu- tuat permet detectar mancances priori- catives...) amb independència dels seus condicionants socials i sense necessitat de re- tàries a un primer nivell, concretamente còrrer a altres mitjans de transport. en el cas dels equipaments esportius i sanitaris. PARÀMETRES DE CÀLCUL Fòrmula de càlcul [Pob amb proximitat/Pob total] Unitat de càlcul % RESULTATS SM PILOT LES CORTS VALORS DE REFERÈNCIA Resultat Mínim(%) Desitjable(%) Punts (sobre 10) Objectiu mínim Objectiu desitjable Situació actual 0 75 100 0 >75% de la població amb 100% de la població amb Escenari futur amb Superilles - - - proximitat als 5 tipus proximitat als 5 tipus d’equipaments d’equipaments Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 62 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 63 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Avaluació global SITUACIÓ ACTUAL INDICADOR OBJECTIU MÍNIM OBJECTIU DESITJABLE RESULTATS I PUNTUACIÓ FINAL Eix 1 Àmbit A1. Ocupació del sòl COMPACITAT I FUNCIONALITAT 01 Densitat d’habitatges ≥80 habitatges/ha; ≥100 habitatges/ha; 259 habitatges/ha 10 02 Compacitat absoluta ≥5 metres; ≥5 metres; ≥5 metres; 50% superfície supermançana 75% superfície supermançana 78% superfície 10 Àmbit A2. Espai públic i habitabilitat 03 Compacitat corregida 10-50 metres; 10-50 metres; 10-50 metres; 50% superficíe supermançana 75% superficie supermançana 35,7% superficíe 4 04 Espai d’estada per habitant ≥10m2/habitant ≥20m2/habitant 3,5 m2/habitant 2 05 Qualitat de l’aire <40μg/m 3; <40μg/m3; <40μg/m3; 75% població 100% població 85,4% població 7,1 06 Confort acústic <65 dB(A) dia; <65 dB(A) dia; <65 dB(A) dia; 75% població 100% població 84,8% població 7 07 Confort tèrmic ≥50% hores de confort; ≥80% hores de confort; ≥50% hores de confort; 50% superfície carrers 50% superfície carrers 74,5% superfície carrers 9,9 08 Accessibilitat del viari Accessibilitat suficient o superior; Accessibilitat suficient o superior; Accessibilitat suficient o superior; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 94,7% longitud carrers 9,4 09 Espai destinat al vianant ≥60% viari vianants; ≥60% viari vianants; ≥60% viari vianants; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 21,1% longitud carrers 1,1 10 Proporció del carrer h/d <2; h/d <2; h/d <2; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 100% longitud carrers 10 11 Percepció visual del verd ≥10% volum verd; ≥10% volum verd; ≥10% volum verd; 50% longitud carrers 75% longitud carrers 87% longitud carrers 9 12 Índex d’habitabilitat a l’espai ≥30 punts; ≥30 punts; ≥30 punts; públic 50% superfície carrers 75% longitud carrers 25% superfície carrers 3 Àmbit A3. Mobilitat i serveis 13 Proximitat simultània a xarxes Proximitat simultània 3 xarxes; Proximitat simultània 3 xarxes; Proximitat simultània 3 xarxes; de transport públic alternatiu 75% població 100% població 41% població 2,7 14 Ocupació de la mobilitat <40% <25% motoritzada (sobre total de viari de la supermançana) (sobre total de viari de la supermançana 44,6% 3,7 15 Proximitat a aparcament per <100 metres; <100 metres; <100 metres; a bicicletes 75% població 100% població 31,7% població 2,1 16 Aparcament per a vehicles ≥80% places fora de calçada ≥90% places fora de calçada 91% places fora de calçadafora de la calçada (sobre total de places) (sobre total de places) 10 17 Dotació de places ≥80% cobertura places demandades; ≥90% cobertura de places demandades; 115% cobertura places demandadesd’aparcament per a vehicles (sobre total de places fora de calçada) (sobre total de places fora de calçada) 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 64 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 65 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL SITUACIÓ ACTUAL INDICADOR OBJECTIU MÍNIM OBJECTIU DESITJABLE RESULTATS I PUNTUACIÓ FINAL Àmbit A4. Complexitat urbana Eix 2 COMPLEXITAT 18 Índex de diversitat urbana ≥5 bits d’informació; ≥5 bits d’informació; ≥5 bits d’informació; 50% superfície urbana 75% superfície urbana 31,6% superfície urbana 3,2 19 Equilibri entre l’activitat i ≥20% (teixits ús ppal. residencial) ≥25% (teixits ús ppal. residencial) 16,6% l’habitatge 4,2 20 Continuïtat espacial i funcional Carrers amb interacció alta/molt alta; Carrers amb interacció alta/molt alta; Carrers amb interacció alta/molt alta; del carrer ≥25% longitud carrers ≥50% longitud carrers 28,6% longitud carrers 5,7 21 Activitats denses en ≥10% activitats @ ≥20% activitats @ 4,8% activitats @ coneixement 2,4 Àmbit A5. Espais verds i biodiversitat 22 Índex biòtic del sòl ≥25%; ≥30%; 9,2% (sobre total superfície supermançana) (sobre total superfície supermançana) 1,8 23 Espai verd per habitant ≥5m2 verd urbà/habitant ≥10m2 verd urbà/habitant 1,1 m2 verd urbà/habitant 1 24 Proximitat a espais verds Accés a 3 tipus espais verds; Accés a 3 tipus d’espais verds; 89,5% població >75% població 100% població 7,9 25 Densitat d’arbrat viari Trams amb densitat adecuada; Trams amb densitat adecuada; 90,9% longitud carrers 50% longitud carrers 75% longitud carrers 10 Eix 3 Àmbit A6. Metabolisme urbà METABOLISME URBÀ 26 Consum energètic edificació <95 kWh/m2/any <65 kWh/m2/any 84,5kWh/m2/any (consum estimat) 6,8 27 Consum enllumenat públic <2,5 kWh/m2/any <1 kWh/m2/any 2,55 kWh/m2/any (consum estimat) 4,9 28 Autosuficiència energètica ≥20% 100% (Sense informació) (amb energies renovables) - 29 Emissions de CO eq. <2,1 tCO eq./hab/any <0,5 tCO eq./hab./any 1,4 t CO2 2 2 2 eq./hab./any (emissions estimades) 7,2 30 Consum d’aigua potable <100 litres persona i dia <70 litres persona i dia (Sense informació desagregada per barri) - 31 Suficiència hídrica ≥20% ≥40% (Sense informació) - 32 Generació de residus <1,53 kg/hab/dia <1,38kg/hab/dia (Sense informació desagregada per barri) - 33 Recollida selectiva >50% >65% (Sense informació desagregada per barri) - 34 Proximitat a una deixalleria Accés a menys de 600 metres; Accés a menys de 600 metres; 75% població 100% població 100% població 10 35 Tancament del cicle de la matèria orgànica ≥10% ≥70% (Sense informació) - 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 64 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS 65 Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL Avaluació Situació Actual CERTIFICACIÓ DEL GRAU DE SOSTENIBILITAT URBANA EXCEĿLENT (≥90%) A NOTABLE (≥70-89%) B SUFICIENT (≥50-69%) C INSUFICIENT (≥25-49%) D MOLT INSUFICIENT (<25%) E QUALIFICACIÓ FINAL OCUPACIÓ DEL SÒL Puntuació assolida: 20 eix 1 Puntuació màxima àmbit: 20 A 1/3%Resultat: 100% eix 1 ESPAI PÚBLIC I HABITABILITAT Puntuació assolida: 62,5Puntuació màxima àmbit: 100 COMPACITAT I FUNCIONALITAT Resultat: 62,5% C MOBILITAT I SERVEIS Puntuació assolida: 28,5 C (suma % parcials eixos)Puntuació màxima àmbit: 50 Resultat parcial: 21,8% eix 2 Resultat: 57% Puntuació: 111 punts (sobre170) COMPLEXITAT 53% COMPLEXITAT URBANA Puntuació assolida: 15,5 eix 2 Puntuació màxima àmbit: 40 1/3% Resultat: 38,8% D eix 3 ESPAIS VERDS I BIODIVERSITAT Puntuació assolida: 20,7EFICIÈNCIA Puntuació màxima àmbit: 40 Resultat: 51,8% C Resultat parcial: 15,1% Puntuació: 36,2 punts (sobre 80) METABOLISME URBÀ Puntuació assolida: 28,9 eix 3 C Puntuació màxima àmbit1: 60 D Resultat: 16,1% 1/3%Resultat: 48,2% Puntuació: 28,9 punts (sobre 60) SUFICIENT 1 Sobre el total dels indicadors amb informació SITUACIÓ ACTUAL Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 66 SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS SUPERILLES PILOT BARCELONA. DISTRICTE DE LES CORTS MT Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2014 AVALUACIÓ GLOBAL