estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 1
Estratègia Compartida 
per una ciutat més inclusiva
RESUM EXECUTIU
Desembre de 2014
estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 2
RESUM EXECUTIU
L’ESTRATÈGIA COMPARTIDA és una experiència singular i innovadora de l’ano-
menada nova governança o governança democràtica, en què participen 379 enti-
tats i organitzacions de la ciutat, de les quals 111 participen directament amb
projectes propis i 268 ho fan de forma indirecta a través de les accions de les
nou xarxes de l’Acord, i l’Ajuntament de Barcelona.
Concretament, l’Estratègia aplega sota objectius comuns 936 projectes i accions
que corresponen a 121 organitzacions i institucions de la ciutat.
Aproximadament 13.000 persones voluntàries1 i 7.000 professionals entre el
Tercer Sector i l’Ajuntament2 poden veure potenciada la seva acció social amb
l’Estratègia Compartida.
Quant als recursos econòmics que es dediquen a potenciar l’impacte de
l’Estratègia Compartida a la ciutat de Barcelona, són aproximadament entre 400
i 450 milions d’euros3.
El document assenyala que:
1. El Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 és l’antecedent de
l’Estratègia Compartida.
L’Estratègia Compartida s’elabora a iniciativa del Pla per a la Inclusió Social de
Barcelona 2012-2015, en el qual la línia estratègica 4 incideix en la necessitat
1. Segons l’Anuari del Tercer Sector la mitjana del personal voluntari per entitat a Barcelona és de 41
voluntaris/àries. La multiplicació d’aquests 41 voluntaris/àries per les 314 entitats d’atenció social implicades
en l’Estratègia dóna la xifra arrodonida de 13.000 persones.
2. Aquesta xifra s’ha calculat sumant el personal d’atenció directa en serveis socials de l’Ajuntament –750 perso-
nes– i la mitjana de personal contractat per les entitats del Tercer Sector Social segons dades de l’esmentat
Anuari –16,6–, i multiplicant el resultat pel nombre d’entitats implicades en l’Estratègia Compartida.
3. Aquesta xifra s’ha calculat a partir de l’Anuari del Tercer Sector Social, que situa en 882.500 euros el volum
econòmic mitjà de les entitats amb seu a Barcelona. Tenint en compte el nombre d’entitats que participen a
l’Estratègia Compartida, el volum econòmic de les entitats se situa en 277 milions d’euros (a efectes de volum
econòmic, a les 379 entitats que participen a l’Estratègia Compartida s’han restat els col·legis professionals, els
sindicats, les federacions que només agrupen entitats del Tercer Sector i que no presten serveis a les persones
i les entitats que no són especifiques d’acció social, com les culturals, esportives, etc., encara que realitzin pro-
jectes socials; això significa que a efectes de volum econòmic s’han comptabilitzat 314 entitats). A aquesta
quantitat caldria sumar-li el pressupost municipal en serveis socials destinat a la inclusió social: 232 milions. A
la xifra resultant, 509 milions d’euros, cal restar-li la part del pressupost municipal que es destina a les entitats
socials en contractes i subvencions i la part del volum econòmic de les entitats de Barcelona que es destinen
a un territori més ampli que el municipi, com és el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (que no es coneix
i per tant cal fer una estimació). En total, s’estima que el volum econòmic que orienta i pretén ordenar
l’Estratègia Compartida se situa entre 400 i 450 milions d’euros.
2 Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva
estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 3
d’impulsar l’elaboració i gestió d’una estratègia comuna amb tots els actors i les
entitats socials de la ciutat.
2. La importància de la crisi social a la ciutat des de 2008.
La crisi social produïda als països de l’OCDE, que és la causa però també la con-
seqüència de la crisi financera i econòmica, ha impactat a la nostra ciutat. La
crisi social a Barcelona queda reflectida en l’evolució dels indicadors generals
d’atur i l’atur de llarga durada, de la pobresa a la ciutat i concretament la pobresa
infantil, de les desigualtats socials i territorials, de l’increment de la victimització
en l’època de crisi, dels desnonaments, de persones que viuen al carrer i dels
problemes de salut mental.
3. La ciutat ha enfortit la seva capacitat de resposta per fer front als desafia-
ments socials amb l’increment del capital social i de la inversió en matèria
social.
a. El Tercer Sector Social ha augmentat les prestacions, l’ocupació i el voluntariat
a la ciutat malgrat disposar de menys recursos econòmics.
b. Els col·legis professionals i els sindicats han reforçat el seu compromís social.
c. S’han desplegat nous moviments socials orientats a la defensa dels drets
socials de les persones.
d. L’Ajuntament incrementa la inversió social i millora l’eficiència de la gestió i
opta per una gestió relacional amb el Tercer Sector.
e. S’ha implementat un nou model d’intervenció social entre l’Ajuntament i la
societat civil organitzada: la generació de capital social mitjançant l’Acord
Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.
f. Hi ha un desenvolupament comunitari més ampli.
Tot plegat ha comportat un millor funcionament, així com més bons resultats de
la política social, respecte d’altres crisis greus patides a la ciutat, com la de 1983-
1987, i també amb relació al funcionament de la política actual en l’àmbit de
Catalunya, i també en el conjunt de la província de Barcelona.
4. La capacitat d’organització i acció de la ciutat per fer front als desafiaments
socials ha aconseguit una millor resposta comparada atès que:
a. La taxa de risc de pobresa baixa d’un 47,3% a un 18,3% després d’aplicar les
transferències i polítiques socials, amb una eficàcia de 5 punts per sobre de
la mitjana de Catalunya.
Estratègia Compartida per una ciutat més inclusiva. Resum executiu 3
estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 4
b. L’índex d’exclusió social (AROPE) s’ha contingut més a Barcelona que a la pro-
víncia i a Catalunya.
c. El nombre de persones aturades sense subsidi ha baixat per les prestacions
de caràcter assistencial, mentre que han incrementat a la província i al conjunt
de Catalunya.
5. L’impacte de l’organització de l’acció i la política social a la ciutat ha mantin-
gut la convivència i ha reduït substancialment l’impacte negatiu que provoca
la crisi social, ja que ha contribuït de manera essencial al fet que:
a. La taxa d’ocupació no baixés més.
b. Els índex de victimització s’hagin contingut molt notablement, sobretot en rela-
ció amb allò previsible respecte a la crisi estructural dels anys 80.
c. La percepció d’inseguretat no hagi incrementat durant la crisi social, ans al
contrari, hagi disminuït.
d. El civisme, no tan sols s’ha mantingut, sinó que ha millorat en temps de crisi
social.
6. S’identifiquen tres escenaris en la situació internacional, dos dels quals pre-
veuen un agreujament de la situació social de la ciutat que podria col·lapsar els
mecanismes de resposta social a Barcelona, potenciant el risc d’esclats socials
d’intensitat conflictiva. Existeix la possibilitat d’un escenari internacional europeu
positiu d’avenç cap a la societat del coneixement i l’economia informacional a
partir de donar prioritat a les inversions en cohesió social, innovació productiva i
sostenibilitat. És a dir, desplegant coherentment l’Estratègia Europa 2020 i les
propostes del Llibre blanc de la Comissió sobre governança europea. En aquest
escenari, Barcelona tindria l’oportunitat de constituir-se en referent d’un nou
model de benestar del Mediterrani amb capacitat d’estendre els drets socials i la
responsabilitat ciutadana.
7. Visió de futur. Els escenaris són les situacions que la ciutat ha de travessar per
construir (tot construint) el model social de ciutat desitjable que constitueix prò-
piament la visió de la ciutat. La visió té dues dimensions: l’organització de l’acció
social a la ciutat i els principals continguts socials del model.
Les característiques futures de l’organització social són:
1) Una ciutadania socialment activa i compromesa amb la inclusió social.
2) Un Tercer Sector Social autònom, fort, divers, eficient i pluralista com a expo-
nent d’una ciutat socialment avançada i inclusiva.
3) Una economia social àmplia i eficient.
4 Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva
estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 5
4) Unes universitats i uns col·legis professionals actius en la formació permanent
de coneixements i en valors solidaris, durant tota la vida dels i les professio-
nals.
5) Uns sindicats actius en la millora de la qualitat i l’eficàcia dels processos d’in-
clusió social.
6) Unes associacions de veïns i veïnes impulsores de la lluita contra la segregació
social i territorial, i implicades en el treball comunitari d’inclusió social.
7) Unes empreses socialment responsables.
8) Un govern local promotor i organitzador de la capacitat de resposta de la ciu-
tat, capdavanter de la nova governança democràtica.
9) Una administració local inclusiva que genera confiança i seguretat en la dinà-
mica social.
10) L’Acord Ciutadà consolidat com la principal infraestructura relacional i verte-
bradora del capital social per una Barcelona més inclusiva.
I els continguts socials de la situació desitjable són:
1) Una ciutat que fa de la prevenció i la convivència la base del benestar per a
tothom.
2) Una ciutat amb habitatge per a tothom.
3) Una ciutat en què la infància i les famílies disposen d’unes bones condicions
de vida i benestar.
4) Una ciutat que dóna oportunitats socials a la joventut i l’adolescència per
construir els seus propis projectes personals i socials.
5) Una ciutat on les persones grans són les protagonistes.
6) Una ciutat plenament accessible i que garanteix el dret a la vida independent.
7) Una ciutat que respecta i valora la diferència i la diversitat fonamentada en la
Declaració Universal dels Drets Humans.
8. L’estratègia que ha de seguir la ciutat està pensada per poder afrontar els tres
escenaris. En el cas dels escenaris negatius, per poder ser resilients i preparar-
nos per quan arribi l’oportunitat d’avançar cap a la visió; i en el positiu, per poder
avançar amb més rapidesa i profunditat cap a la situació desitjable.
L’Estratègia Compartida s’inscriu en el que es defineix a l’Estratègia Europa 2020
com a política d’inclusió activa, i fa front a les desigualtats i l’exclusió des d’una
perspectiva multidimensional per impactar en els factors estructurals, conjuntu-
rals i ideològics que agreugen la situació social de les persones i els col·lectius
socials.
Estratègia Compartida per una ciutat més inclusiva. Resum executiu 5
estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 6
L’Estratègia té dos eixos per encaminar la ciutat cap a les dues dimensions de la
visió. L’eix 1 consta de 4 línies estratègiques, 10 objectius i 155 actuacions. L’eix
2 comprèn 7 línies estratègiques, 38 objectius i 781 accions. En total, l’Estratègia
té 936 accions, de les quals 664 corresponen a entitats socials, 195 a
l’Ajuntament (concretades en el Pla per a la Inclusió Social) i 77 a les xarxes de
l’Acord.
Anàlisi
Visió
Eix 1. Enfortir l’organització Eix 2. Fer front als reptes socials 
de l’acció social per guanyar el futur
1. Una ciutadania compromesa i 1. Una ciutat preventiva i convivencial
socialment molt activa que fa front a la vulnerabilitat i
2. Una societat civil organitzada, forta, l’exclusió
col·laboradora i educadora 2. Una ciutat que treballa per millorar les
3. Una ciutat en xarxa que multiplica els condicions de vida de les famílies i
recursos de la ciutat per reduir les situacions de risc de la
4. L’Ajuntament de Barcelona, una infància
administració inclusiva, relacional i 3. Una ciutat que millora les oportunitats
transversal socials de l’adolescència i la joventut
4. Una ciutat on les persones grans són
les protagonistes
5. Una ciutat plenament accessible i que
lluita pel dret a la vida independent
6. Una ciutat que respecta i valora la
diferència i la diversitat
7. Una ciutat que acull i acompanya
Serveis Salut i Drets 
Esports socials Habitatge Educació Cultura prevenció Ocupació civils
Projectes tractors
9. Projectes tractors. L’Estratègia també ha definit uns projectes tractors, és a dir,
projectes que han de ser tractors del conjunt de l’Estratègia, transversals amb les
línies estratègiques, i que esdevenen un sumatori de projectes i accions diverses
entorn un mateix objectiu o àmbit.
Ara per ara, s’estan impulsant els sis projectes següents:
9.1. Una Economia més Social, que promou ocupació de qualitat, més benestar
i solidaritat.
9.2. Barcelona Garantia Social, per garantir que es cobreixen les necessitats
essencials.
6 Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva
estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 7
9.3. Una ciutat amb més habitatge social per avançar en la garantia d’una llar
per a tothom.
9.4. Créixer a Barcelona: apoderament de la infància en situació de vulnerabilitat
en els àmbits social, educatiu i cultural.
9.5. Barcelona Ciutadania activa i intel·ligent: apoderar les persones i incremen-
tar el seu compromís social.
9.6. L’esport inclusiu i saludable, que té l’objectiu de garantir l’esport com a eina
d’inclusió social.
10. Idees clau i criteris d’actuació per a l’impuls, seguiment i avaluació de
l’Estratègia Compartida.
Una vegada aprovada l’Estratègia s’iniciarà la fase d’impuls i seguiment. La
Comissió Executiva es responsabilitzarà dels projectes tractors i de les línies
estratègiques de l’eix 1, relacionades amb la millora de la capacitat d’organització
i acció de la ciutat. I el seguiment de les línies estratègiques de l’eix 2, que coin-
cideixen amb els principals programes municipals dirigits per sectors de pobla-
ció, s’impulsaran conjuntament amb les persones referents dels programes
municipals.
11. Avaluació i reprogramació.
L’avaluació completa de l’Estratègia constarà de l’avaluació dels projectes tractors
i les línies estratègiques, l’evolució comparada de la situació social de la ciutat,
els canvis d’entorn i escenaris, i els canvis en la capacitat d’organització i acció
social de la ciutat.
A partir d’aquestes quatre dimensions es realitzarà la reprogramació de
l’Estratègia a través d’un sistema de deliberació altament participatiu aprovat pel
Consell de Govern.
12. Llista d’organitzacions de la ciutat amb projectes i accions compromeses amb
l’Estratègia Compartida.
Finalment, es pot consultar la llista de totes les organitzacions que fins ara han
incorporat actuacions a l’Estratègia: 111 entitats i organitzacions de la ciutat,
l’Ajuntament de Barcelona i les nou xarxes d’acció de l’Acord Ciutadà.
Es poden consultar les actuacions de l’Estratègia a la pàgina web de l’Acord Ciu- 
tadà: www.bcn.cat/barcelonainclusiva
Estratègia Compartida per una ciutat més inclusiva. Resum executiu 7
estrategia compartida resum executiu 26MAR15_Maquetación 1  26/03/15  12:21  Página 8
bcn.cat/
barcelonainclusiva
twitter.com/barcelona_cat
Facebook.com/barcelona.cat