PLA D’EQUIPAMENTS JUVENILS DE BARCELONA 2008 – 2015 Mesura de Govern Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona 30 de maig de 2008 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 2 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Índex pàg. 1. Introducció 7 2. Origen i impuls del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 9 2.1. L’origen: el plajovebcn 2006-2010 9 2.2. L’impuls: el Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 11 2.3. La Carta Municipal 11 3. El Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015: una proposta de futur 13 3.1. Antecedents històrics 13 3.2. Anàlisi de la situació actual 15 3.3. Objectius 16 3.4. Els nous reptes 17 4. Els equipaments juvenils bàsics per a la promoció social i associativa 19 4.1. Punt d’Informació Juvenil 19 4.1.1. Introducció 19 4.1.2. Justificació 20 4.1.3. Marc de referència 21 4.1.3.1. Marc legal 21 4.1.4. Definició 22 4.1.4.1. Finalitat 22 4.1.4.2. Objectiu general 23 4.1.4.3. Àmbits d’intervenció 23 4.1.4.4. Serveis 23 4.1.5. Població destinatària 25 4.1.5.1. Públic usuari objectiu 25 4.1.5.2. Abast territorial d’actuació 26 4.1.6. Espais 27 4.1.6.1. Situació territorial 27 4.1.6.2. Necessitats espaials i tècniques 28 4.1.6.3. Altres aspectes a tenir en compte 29 4.1.7. Gestió 29 4.1.7.1. Titularitat 29 4.1.7.2. Identificació 30 4.1.7.3. Horari 30 4.1.7.4. Mecanismes d’accés 30 4.1.7.5. Perfils professionals 31 4.1.7.6. Funcions del personal 31 4.1.7.7. Personal 32 4.1.7.8. Seguiment i avaluació 32 4.1.8. Anàlisi de costos 33 4.1.9. Xarxa PIJs 33 4.1.10. Serveis d’Informació i Assessorament Especialitzats 34 4.1.11. El Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària 34 3 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona pàg. 4.2. Casal de Joves / Espai Jove 34 4.2.1. Introducció 34 4.2.2. Justificació 35 4.2.3. Marc de referència 36 4.2.4. Definició 37 4.2.4.1. Finalitat 37 4.2.4.2. Objectiu general 38 4.2.4.3. Àmbits d’intervenció 38 4.2.4.4. Serveis 39 4.2.5. Població destinatària 41 4.2.5.1. Públic usuari objectiu 41 4.2.5.2. Abast territorial d’actuació 42 4.2.6. Espais 43 4.2.6.1. Situació territorial 43 4.2.6.2. Necessitats espaials i tècniques 44 4.2.6.3. Altres aspectes a tenir en compte 48 4.2.7. Gestió 50 4.2.7.1. Titularitat 50 4.2.7.2. Tipologia de gestió 50 4.2.7.3. Identificació 52 4.2.7.4. Horari 52 4.2.7.5. Mecanismes d’accés 53 4.2.7.6. Perfils professionals / Funcions del personal / Personal 53 4.2.7.7. Seguiment i avaluació 55 4.2.8. Anàlisi de costos 57 4.2.9. Xarxa de Casals de Joves i Espais Joves 57 4.2.10. Els espais 12-16 58 4.2.11. Els serveis de dinamització juvenil 58 4.2.12. El Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària 59 5. Pla d’actuació 2008-2015 61 5.1. Criteris d’actuació 61 5.1.1. La població adolescent i jove de Barcelona 61 5.1.2. La projecció de la població adolescent i jove – horitzó 2015 63 5.1.3. Els plans urbanístics 64 5.1.4. La disponibilitat de sòl 65 5.1.5. Les possibles àrees d’influència dels eq. juvenils en relació l’entorn 65 5.2. Districte de Ciutat Vella 67 5.2.1. Població adolescent i jove del Districte de Ciutat Vella 67 5.2.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Ciutat Vella 67 5.2.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 67 5.2.4. Mapa d’equipaments juvenils de Ciutat Vella – 2015 68 5.3. Districte de l’Eixample 69 5.3.1. Població adolescent i jove del Districte de l’Eixample 69 5.3.2. Equipaments juvenils existents al Districte de l’Eixample 69 5.3.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 70 5.3.4. Mapa d’equipaments juvenils de l’Eixample – 2015 72 4 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.4. Districte de Sants-Montjuïc 73 5.4.1. Població adolescent i jove del Districte de Sants-Montjuïc 73 5.4.2. Equipaments juvenils existents al Dist. de Sants-Montjuïc 73 5.4.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 74 5.4.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sants-Montjuïc – 2015 75 5.5. Districte de Les Corts 76 5.5.1. Població adolescent i jove del Districte de Les Corts 76 5.5.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Les Corts 76 5.5.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 76 5.5.4. Mapa d’equipaments juvenils de Les Corts – 2015 77 5.6. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 78 5.6.1. Població adolescent i jove del Districte de Sarrià-Sant Gervasi 78 5.6.2. Equipaments juvenils existents al Dist. de Sarrià-Sant Gervasi 78 5.6.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 79 5.6.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sarrià-Sant Gervasi – 2015 80 5.7. Districte de Gràcia 81 5.7.1. Població adolescent i jove del Districte de Gràcia 81 5.7.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Gràcia 81 5.7.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 81 5.7.4. Mapa d’equipaments juvenils de Gràcia – 2015 83 5.8. Districte d’Horta-Guinardó 85 5.8.1. Població adolescent i jove del Districte d’Horta-Guinardó 85 5.8.2. Equipaments juvenils existents al Dist. d’Horta-Guinardó 85 5.8.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 85 5.8.4. Mapa d’equipaments juvenils d’Horta-Guinardó – 2015 86 5.9. Districte de Nou Barris 87 5.9.1. Població adolescent i jove del Districte de Nou Barris 87 5.9.2. Equipaments juvenils existents al Dist. de Nou Barris 87 5.9.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 88 5.9.4. Mapa d’equipaments juvenils de Nou Barris – 2015 89 5.10. Districte de Sant Martí 90 5.10.1. Població adolescent i jove del Districte de Sant Martí 90 5.10.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Sant Martí 90 5.10.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 90 5.10.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sant Martí – 2015 92 5.11. Districte de Sant Andreu 95 5.11.1. Població adolescent i jove del Districte de Sant Martí 95 5.11.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Sant Martí 95 5.11.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 95 5.11.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sant Martí – 2015 95 5.12. Resum actuacions 2008-2015 96 5.12.1. Per tipus d’intervenció 96 5.12.2. Per any de previsió de fi de la intervenció 97 5.13. Pla d’inversions 98 6. Síntesi de conclusions 99 7. Annex: mapa d’equipaments juvenils de Barcelona – horitzó 2015 5 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 6 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 1. Introducció1 Les polítiques de joventut han d’aconseguir, com a objectiu estratègic, l’emancipació de la gent jove, en tant que ciutadans i ciutadanes amb capacitat de construir i desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de participació en projectes col·lectius. Per tant, les polítiques de joventut són polítiques de definició, construcció i afirmació de ciutadania, polítiques a través de les quals es proporcionen elements que permeten a les persones exercir els seus drets, ja que allò que els converteix en ciutadans i ciutadanes no és únicament la possessió d’una sèrie de drets sinó sobretot la capacitat per posar-los en pràctica i exercir-los. A primer cop d’ull es pot pensar que ben poca cosa tenen a veure els equipaments juvenils amb l'exercici de drets fonamentals. No obstant, cal suport material per a que hi hagi igualtat d'oportunitats en el dret de reunió, el dret d'associació... Aquest és el paper que correspon als poders públics, la garantia dels drets, especialment per part d'aquells col·lectius que més obstacles troben. En aquest cas, la gent jove. Els equipaments juvenils són instruments al servei de la participació, i l’aprofundiment de la democràcia és un element essencial en una societat: sense participació no existeix democràcia. Per tant, la participació té a veure amb el grau de ciutadania d’un país, de la mentalitat col·lectiva que fa que els ciutadans i les ciutadanes sentin l’espai públic –les places, els carrers, les institucions, la societat- com a propis. Si no és així, el remei és més ciutadania, més democràcia, més democratització del poder. Un alt índex d’associacionisme es considera un bon indicador de ciutadania activa, de democràcia. Els poders públics han de fer el possible per tal que aquells que volen exercir la ciutadania ho facin. I en aquest debat, en aquesta millora de l’exercici de la llibertat a la ciutat, hi ha un prerequisit bàsic: els equipaments per a joves. Si es vol que la gent jove sigui participativa, és a dir que exerceixin la seva ciutadania activament, cal que comptin amb mitjans per fer-ho. I dins d’aquests mitjans potser l’element més tangible i quantificable són els locals de les associacions juvenils i els equipaments juvenils. La creació d’una xarxa d’equipaments juvenils ha de suposar una eina clau per a què un ampli sector de la societat barcelonina pugui exercir aquests drets. Tot i així, cal tenir en compte que aquest instrument no ha d’esdevenir ni exclusiu ni l’únic. L’existència d’una xarxa d’equipaments juvenils ha de suposar que la ciutat disposi d’un instrument facilitador per al coneixement, el desenvolupament i la consolidació del teixit associatiu juvenil. Aquest esforç s'ha de complementar amb mesures que puguin implementar-se per pal·liar la problemàtica de locals d’un bon nombre d’entitats juvenils a la ciutat. Així doncs, els equipaments juvenils han d’acomplir tant la funció d’aportar solucions a aquest fet, com també la missió de generar espais i mecanismes de presa de contacte i de trobada entre aquelles persones joves que volen participar en projectes col·lectius i les pròpies entitats juvenils. En cap cas, cal entendre la xarxa d’equipaments juvenils com a “competència” de les entitats juvenils, sinó ben al contrari, com a eina de suport. Tot i que sembla prou assumit en els darrers anys que les polítiques de joventut fan necessària l’existència d’equipaments especialitzats en l’atenció de les necessitats i demandes de la gent jove, no és gaire llunyà encara el debat sobre la conveniència de comptar o no amb aquesta mena 1 En l’elaboració d’aquest apartat s’han extret fragments de la introducció de la publicació “Els locals de les entitats juvenils i els equipaments municipals per a joves a la ciutat de Barcelona. Informe de resultats”. Fundació Ferrer i Guàrdia. 2006. 7 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona de centres. La resposta ha de ser necessàriament afirmativa si es considera que hi ha equipaments especialitzats en molts tipus de col·lectius, bàsicament per l'ús que en fa, i que això no ha d'estranyar ningú. O si s'entén que la gent jove té necessitats i voluntats específiques pròpies, que és tant com dir que la joventut existeix! O que la polivalència dels espais és limitada i cal especialitzar-los mínimament. S'ha de continuar impulsant polítiques transversals, així com espais polivalents, certament, però sense que això faci retrocedir cap col·lectiu en el seu dret d'accés a la construcció de l'espai públic. Així doncs, la Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona promou la creació de la xarxa d’equipaments juvenils de la ciutat com a una de les línies de treball prioritàries per al mandat 2008-2011 amb l’objectiu de desenvolupar instruments, que en el marc de les polítiques de joventut, afavoreixin la plena ciutadania dels sectors de la població adolescent (de 12 a 15 anys) i de la població jove (de 16 a 29 anys) de Barcelona. 8 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 2. Origen i impuls del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008- 2015 2.1. L’origen: el plajovebcn 2006-2010 L’origen de l’elaboració del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 cal trobar-lo en el procés participatiu projectejovebcn, procés realitzat durant el 2005 i el 2006 per a l’elaboració i aprovació d’un nou pla jove per a la ciutat (plajovebcn 2006-2010). En aquest procés, la gent jove de la ciutat, mitjançant diversos mecanismes, espais i instruments de participació “demanava” a l’Ajuntament de Barcelona: Espais de trobada (“que no haguem de trobar-nos en un bar; a més, allà ens fan consumir obligatòriament”, “sempre hem d’estar al carrer i a l’hivern fa fred”, “podem estar a l’institut, però estem cansats d’estar al mateix lloc... i amb els profes per allà voltant”, “un lloc per trobar-nos i xerrar, sense necessitat de fer un taller”,...). Locals on poder-hi fer tot tipus d’activitats (“un lloc on puguem decidir nosaltres també quines activitats volem fer”, “de vegades no cal que hi hagi una mena de profe per fer l’activitat”, “que puguem proposar tallers de tota mena”, “que algú ens expliqui allò que ens interessa, a la classe tot és molt formal”,...). Equipaments amb recursos (materials i espais) per a les entitats i col·lectius juvenils del barri / del districte (“que no siguin cars”, “que puguem fer ús de les sales de reunions”, “que ens deixin projectors i equips de música”, “on fer l’assemblea de l’entitat”,...). Llocs on s’escoltin les nostres idees i es doni suport als nostres projectes (“que no ens prenguin per bojos a la primera de canvi”, “que ens ajudin si volem fer alguna cosa al barri”, “que no ens diguin de seguida que no ho podem fer”,...). Espais amb les dotacions tècniques suficients per donar suport a la creació jove (“al meu districte no hi ha cap buc d’assaig municipal”, “ya ni te cuento el que ens costa enregistrar una maqueta!”, “és impossible poder fer un concert a cap lloc en condicions”, “laboratoris multimèdia”,...). Un lloc on trobar tota la informació que ens interessa (“que estigui al nostre abast”, “que estiguin una mica més per tu”, “que preguntem sense embuts allò que necessitem saber sobre diferents temes”, “un lloc d’informació que el conegui tothom”,...). Espais específics per a joves (“que siguin per a nosaltres”, “no tenen els avis i els petits els seus espais? Per què no nosaltres?”, “que no ens mirin com a bitxos rars per com anem vestits”, “un lloc on no tinguis la sensació que fas nosa”,...). Les demandes en relació a “equipaments” van acabar essent la tercera qüestió més sol·licitada i referenciada per la gent jove de la ciutat en el procés participatiu per a l’elaboració del plajovebcn 2006-2010, darrera de temes com l’habitatge i el transport públic. Finalment, en aquest procés van participar-hi prop de 9.000 joves, entre 15 i 29 anys, i prop de 350 entitats i col·lectius juvenils de la ciutat. 9 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona El plajovebcn 2006-2010 – Pla director de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat el 6 d’octubre de 2006 pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, explicita dins l’eix d’actuació de participació i promoció social (5.4.) i en l’àmbit d’intervenció d’equipaments juvenils (5.4.3.), el següent objectiu: “Desenvolupar un pla d’equipaments juvenils de la ciutat dotant-los d’aquelles infraestructures necessàries per tal de cobrir les necessitats i demandes de la gent jove de la ciutat, tot promovent la fórmula de la cogestió per al seu funcionament”. Aquest objectiu es concreta en les següents mesures: 115. Desenvolupar la definició i la missió dels tres tipus d’equipaments juvenils bàsics inclosos en les Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de l’Ajuntament de Barcelona: Espai Jove, Casal de Joves i Punt d’Informació Juvenil. 116. Definir el model de servei i el corresponent programa funcional d’un Espai Jove, com a equipament juvenil de promoció social, d’àmbit de districte, que incorpora tota una sèrie de dotacions infraestructurals per al desenvolupament d’un programa d’activitats i diversos serveis estables. 117. Definir el model de servei i el corresponent programa funcional d’un Casal de Joves, com a equipament juvenil de promoció social de proximitat (àmbit de barri), que incorpora tota una sèrie de dotacions infraestructurals que serveixen, principalment, com a espai relacional i de dinamització de la gent jove de l’entorn (joves a partir dels 14 anys). 118. Impulsar la construcció d’equipaments juvenils específics a la ciutat, prioritzant aquelles zones amb més necessitat social i seguint els criteris de territorialitat de: ”un Espai Jove per districte, un Punt d’Informació Juvenil per districte i un Casal de Joves per cada barri”. Així també en l’àmbit d’intervenció d’informació i assessorament (5.4.1.) s’explicita el següent objectiu a assolir: “Impulsar el desenvolupament de la xarxa territorial de punts d’informació juvenil de la ciutat i la seva connexió amb altres àrees municipals que desenvolupen serveis d’informació i orientació a les persones”, i es determinen, en conseqüència, les següents mesures: 59. Definir el model de servei i el corresponent programa funcional d’un Punt d’Informació Juvenil (PIJ). 60. Crear Punts d’Informació Juvenil en aquells districtes on no n’hi ha, tenint presents les pautes i criteris que s’assenyalen en el model de servei i el programa funcional corresponents. Per últim, i pel que fa al plajovebcn 2006-2010, dins l’àmbit d’intervenció d’associacionisme (5.4.2.) s’explicita el següent objectiu: “Establir mesures que garanteixin el desenvolupament de les associacions juvenils de la ciutat, principalment d’aquelles que mantenen una base associativa sota els principis d’igualtat i democràcia”. En aquest sentit, i en relació al desenvolupament d’equipaments juvenils de la ciutat, s’hi incorpora la següent mesura: 109. Crear un programa d’allotjament per a entitats juvenils a la ciutat que, com fan els anomenats hotels d’entitats, garanteixi el funcionament d’associacions i col·lectius juvenils necessitades d’una infraestructura mínima, basada en un espai de reduïdes dimensions, que possibiliti el desenvolupament de les seves activitats ordinàries. 10 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 2.2. L’impuls: el Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 A partir de la nova legislatura, l’Ajuntament de Barcelona dóna un nou impuls a l’objectiu que planteja el plajovebcn 2006-2010 en relació els equipaments juvenils mitjançant el Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 pel que fa a adolescència i joventut que incorpora la següent mesura: “Elaborarem i implementarem un Pla d’Equipaments Juvenils, partint de les necessitats dels sectors de la població adolescent i juvenil, per tal de crear la Xarxa d’Equipaments Juvenils de Barcelona”. A partir d’aquesta prioritat, el 20 de novembre de 2007, es presenta la mesura de govern “Creació de la Xarxa d’Equipaments Juvenils de la Ciutat de Barcelona” a la Comissió d’Educació, Cultura i Benestar de l’Ajuntament de Barcelona, en la qual s’explicita que l’instrument per a la creació d’aquesta xarxa és l’elaboració d’un pla d’equipaments juvenils i s’agafa el compromís de presentar-lo el mes de maig del 2008. Per tant, l’elaboració del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 parteix de: Les demandes de la població adolescent i jove de la ciutat. La radiografia del mapa actual d’equipaments juvenils de la ciutat, on es posa de manifest l’excessiva diversitat de models i un gran desequilibri territorial. La voluntat política de crear una xarxa d’equipaments juvenils que afavoreixin i fomentin la participació social d’adolescents i joves. 2.3. La Carta Municipal En un altre vessant, cal fer esment d’allò que diu la Carta Municipal (Llei 22/1998, de 30 de desembre), en el seu Títol VI (Competències municipals), capítol XI (Joventut), en l’article 111, en els seus dos primers punts, pel que fa a matèria de joventut: 1. L’Ajuntament de Barcelona ha de promoure totes les accions i tots els serveis que facilitin la inserció professional dels joves, i també la participació d'aquest sector en la vida ciutadana, i ha de prestar una atenció especial al desenvolupament de fórmules de voluntariat i de manteniment de la xarxa associativa juvenil. 2. L’Ajuntament de Barcelona exerceix, per delegació o en règim de cooperació amb la Generalitat de Catalunya, la gestió de tots els equipaments públics destinats a la infància i la joventut, en el camp de la prevenció, la promoció i el lleure, situats en el seu terme municipal. Com es veurà posteriorment en el pla d’actuació 2008-2015, la Carta Municipal incideix clarament en la implementació del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona. 11 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 12 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 3. El Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015: una proposta de futur 3.1. Antecedents històrics 3.1.1. Període 1970 – 1980 Els equipaments juvenils han estat una reivindicació de la gent jove, dels grups i del moviment associatiu juvenil des dels anys de franquisme i és fruit, entre d’altres, de la seva política monopolística (Frente de Juventudes, i després de la OJE). A l’inici dels any 70 aquesta demanda rep un important impuls per part de la xarxa de grups de joves i clubs i vocalies de joventut de les AAVV, i es concreta com a punt programàtic al 1er. Congrés de la Joventut Catalana 1976-77. La reivindicació serà present a totes les plataformes sorgides al si o al voltant de l’Assemblea de Catalunya (Taula de la Joventut Catalana 1976-80, Consell de Forces Polítiques Juvenils, Taula de la Joventut de Barcelona 1977-79,...). I ja als anys 80 al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i al Consell de la Joventut de Barcelona. En conseqüència el projecte de creació i impuls dels equipaments juvenils serà als programes electorals de les forces polítiques que es presenten i guanyen les 1res. eleccions municipals democràtiques (1979). A l’Ajuntament de Barcelona es crea l’Àrea de Joventut, la qual en el seu primer programa d’actuació formula el seu projecte d’equipaments juvenils que pren com a nom Projecte Casals de Joves CJ, esdevenint un dels seus principals eixos de treball. 3.1.2. Període 1980 – 1984 Per impulsar el Projecte Casals de Joves, dins de l’Àrea de Joventut es crea el Servei de Joventut que, entre altres temes, té com a missió l’impuls i la creació dels CJ (un CJ a cada barri). Aquesta serà una 1era etapa de gran efervescència juvenil, en la qual els mateixos grups de joves dels barris (Roquetes, Zona Franca, Prosperitat,...) són els que s’adrecen a l’Àrea de Joventut demanant la creació de casals de joves a l’Ajuntament o bé que declari com a casal de joves els locals que ja disposen. En aquest moment, hi ha un fort component voluntari i d’autogestió. El 1982-83, però, s’inicia una segona etapa, al minvar clarament aquest tipus de funcionament (efectes de la crisi econòmica, passotisme juvenil, falta de recanvi generacional,...). En conseqüència es comencen a professionalitzar els animadors, es creen gestores... En aquest context, es constitueix la COCAJOVE (Coordinadora de Casals de Joves) i s’inicia la formació d’animadors (animació sociocultural) mitjançant l’IMAE (l’Institut Municipal d’Animació i Esplai). S’intenta adequar l’administració municipal (no preparada per als temes de serveis personals) a la nova realitat (plecs de condicions, concursos públics, pagaments...). 3.1.3. Període 1984 – 1988 El 1984 l’Àrea de Joventut fa la primera reflexió en profunditat sobre els primers quatre anys d’experiència amb motiu de l’elaboració del Projecte Jove de Barcelona 19852 que conclou amb la definició d’un model Casal de Joves: un equipament estable, emmarcat en un territori concret, des del qual s’ofereix un servei permanent de caràcter públic que té com a objectiu donar alternatives als joves a partir del seu temps lliure i ser punt de referència de la política juvenil d’una zona. 2 Els Casals de Joves a Barcelona, conclusions i propostes a partir d'una experiència de sis anys 1980-1985. Edició Ajuntament de Barcelona. Sèrie Temes de Joventut núm. 9. Barcelona 1986). 13 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona També defineix les característiques de l’equipament (300 metres) i els seus criteris de funcionament. Aquest model serà referendat en el Projecte Jove de 1985 i s’intentarà implementar en anys posteriors. El 1986 comença la descentralització municipal que traspassa als districtes la gestió dels casals de joves i altres competències de joventut. Aquest fet serà important en l’evolució del projecte CJ, atès que el desenvolupament del nou model conviurà amb una sèrie de factors que afecten a l’organització municipal: creació i implementació de l’organització interna dels districtes, teoritzacions i debats sobre els equipaments públics (equipaments compactats, intergeneracionals,..), renovació generacional de tècnics, la preparació dels jocs olímpics i la manca d’inversions,… que progressivament posaran en crisi el projecte. 3.1.4. Període 1988 – 1991 El 1988 es fa una nova de reflexió sobre el projecte CJ a partir d’un nou estudi3 i una anàlisi sobre les infraestructures dels CJ existents, que fa un seguit de recomanacions i condicions mínimes. L’aplicació d’aquestes recomanacions fa que encara minvi més el nombre de casals de joves, atès que la majoria tenen deficiències infraestructurals. En aquell moment no es fa una aposta pels CJ. La ciutat està embarcada en el projecte dels Jocs Olímpics i es prioritzen els equipaments esportius. El Projecte Casals de Joves com a model generalista i relacional toca fons. En aquest context hi ha un altre factor important que accentua la crisi: els canvis que s’estaven produint en la condició juvenil que dóna lloc a noves necessitats. Importants col·lectius de joves comencen a demandar altres tipus de serveis i activitats que s’allunyen del model de CJ tradicional (model únic, generalista i relacional) i que no està en condicions d’oferir. Comencen a sorgir poc a poc nous tipus d’equipaments i serveis: ludoteques juvenils, bucs d’assaig, sales d’enregistraments, espais multimèdia, PIJs... 3.1.5. Període 1992 – 2006 Els anys postolímpics, amb la restricció pressupostària, accentuen la crisi. S’obre una nova reflexió i debat des del municipi i els sectors afectats amb la finalitat de renovar el model (Jornada de Debat 1993) i redreçar la situació. Les conclusions són l’elaboració del concepte d’Espais Joves que aposta per la pluralitat d’equipaments. El Casal de Joves generalista i relacional passarà a ser, a partir d’aquell moment un equipament més convivint amb altres d’especialitzats: Punts d’informació juvenil de ciutat i Dte., Sales Multimèdia, bucs d’assaig… El Pla Director de Joventut aprovat el 1998, serà l’inici de la represa accentuant aquesta línia amb la creació de nous models: Casal d’Associacions Juvenils (1994), Sales d’Estudi nocturnes (permanents, i puntuals9 (1998), pijs de Dte, espais multimèdia en diversos districtes... I l’aposta per part de determinats districtes per equipaments que desprès prendran la denominació d'Espais Joves: Boca Nord, Eixample, Guineueta inaugurats al final de la dècada.... i l’inici de nous projectes (2006 i 2007): Casal de Joves Casa Sagnier a Sant Gervasi i futur equipament juvenil a Gràcia. 3 Las Casas de juventud, espacios de libertad. Informe sobre las casa de juventud de Barcelona. Valoración i propuestas después de 10 años. Fundació Ferrer i Guàrdia. Barcelona 1992). 14 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 3.2. Anàlisi de la situació actual A 30 d’abril de 2008, la situació dels equipaments juvenils de la ciutat esdevé, en tots els sentits, força diversa. Així es troba: Una diversitat de serveis amb el mateix nomenclàtor. En referència la denominació de punt d’informació juvenil, casal de joves i espai jove, s’identifica que: - Un punt d’informació juvenil pot esdevenir coses tant diferents com: - Un taulell i un expositor (amb fulletons i materials d’autoconsulta) ubicat en un centre cívic amb una atenció personalitzada que recau com a funció complementària d’un/a animador/a. - Un servei d’informació juvenil especialitzat únicament en una temàtica. - Un equipament específic en matèria d’informació juvenil amb una dotació i de recursos important. - Un casal de joves pot esdevenir: - Un o dos espais d’un centre cívic en els que s’hi desenvolupa un treball de dinamització amb joves. - Uns espais específics per a joves de reduïdes dimensions en plantes soterrànies o en espais de difícil accessibilitat. - Un equipament específic que actua com a espai de trobada i font de dinamitzadora de la participació juvenil. - Un espai jove pot esdevenir: - Una sala de dinamització amb joves d’un centre cívic o centre cultural. - Un equipament específic per a joves de més de 2.000m2, amb una dotació infraestructural i de recursos molt important. - A més a la ciutat, trobem: - Equipaments amb un enfocament clarament juvenil que centren la seva activitat en temàtiques específiques (creació musical, associacionisme,...). - Equipaments que s’identifiquen com a centre cívic que la seva principal línia de treball és la dinamització juvenil. Un desequilibri territorial important. En relació l’acompliment majoritari de les característiques tipificades que ha de tenir un punt d’informació juvenil, un casal de joves i un espai jove, s’identifica que: - En relació els punts d’informació juvenil: - Hi ha cinc districtes amb punt d’informació juvenil (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí). - En relació els casals de joves: - Hi ha un districte amb tres casal de joves (Nou Barris). - Hi ha un districte amb dos casals de joves (Sarrià-Sant Gervasi). - Hi ha dos districtes amb un casal de joves (Les Corts i Gràcia). 15 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - En relació els espais joves: - Hi ha tres districtes amb un espai jove (Horta-Guinardó, Eixample i Sant Andreu). - Hi ha dos districtes amb un espai jove de temàtica específica (Eixample i Sants- Montjuïc). - A més a la ciutat, hi ha: - Un punt d’informació juvenil que depèn de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. - Dos serveis d’informació i assessorament especialitzats que depenen de l’Ajuntament de Barcelona: Servei d’Habitatge Jove i Servei d’Informació i Assessorament en Associacionisme Juvenil (CAJB). - Un servei d’informació i assessorament especialitzat que depèn de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya: Oficina Jove de Treball. Una desigualtat en relació el nombre de població adolescent (12-15) i jove (16-29), i el nombre d’equipaments juvenils de cada Districte. 3.3. Objectius El Pla d’Equipaments Juvenils 2008-2015 ha de ser l’instrument a partir del qual es creï la Xarxa d’Equipaments Juvenils de la ciutat de Barcelona. Un equipament és un conjunt d’espais o d’instal·lacions definides i diferenciades de la via pública (sovint ubicades en una part o en la totalitat d’un edifici), que compta amb unes infraestructures de dimensions estandaritzades, per a unes activitats i usos específics i propis d’un servei dirigit a la ciutadania o a unes persones usuàries determinades. Així doncs, l’equipament és la infraestructura que fa possible la posada en marxa i prestació d’un o d’un conjunt determinat de serveis. Tenint en compte aquesta definició bàsica, i fent una breu anàlisi del nombre i de la situació d’equipaments adreçats a la població adolescent i juvenil que hi ha actualment a Barcelona, s’identifiquen una sèrie de qüestions que fan necessària l’elaboració d’un pla per tal de fer efectiva la creació de la Xarxa d’Equipaments Juvenils de la ciutat. Així doncs, el Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 ha d’assolir els següents objectius: Identificar, ordenar, descriure i cartografiar la situació actual dels equipaments i serveis juvenils de la ciutat. Analitzar la realitat actual de la població adolescent i juvenil en relació la necessitat en matèria d’equipaments. Identificar variables de futur partint de la situació actual, de l’evolució de les pràctiques socials, de les necessitats objectives detectades i de les expectatives (perfil de la població, projecció de la població futura, hàbits socials, nous usos del temps...). 16 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Establir estàndars, criteris, ràtios i paràmetres de la xarxa d’equipaments juvenils, tenint en compte: planejament urbanístic, pla d’habitatge de la ciutat, disponibilitat de sòl, àrees d’influència, marc territorial... Definir els models de servei i programes funcionals de les diferents tipologies d’equipaments juvenils: Espai Jove, Casal de Joves i Punt d’Informació Juvenil (finalitat, objectius, àmbits d’intervenció, serveis, públic usuari objectiu, abast territorial d’actuació, situació territorial, necessitats d’espai i tècniques, model de gestió, identificació, horari, perfils professionals, funcions del personal i seguiment i avaluació). Definir la coordinació de la xarxa d’equipaments juvenils. Aquesta definició ha de suposar determinar el treball en xarxa d’aquests equipaments, no únicament en aquells espais de coordinació pròpia, sinó també amb aquells altres serveis i programes adreçats a adolescents i joves existents i/o de propera creació (Programa de Punts d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària, Programa A partir del Carrer, Serveis de Dinamització amb la població adolescent...). Planejar l’escenari de futur a curt, mig i llarg termini i la calendarització de la seva execució. 3.4. Els nous reptes Des de que els equipaments juvenils van començar a crear-se a la ciutat de Barcelona, molts han estat els reptes socials als quals han hagut de fer front aquest tipus de serveis adreçats a la gent jove. Alguns d’aquests reptes segurament encara són vigents a la societat barcelonina a principis del segle XXI. Tot i així, s’apunten aquelles qüestions que cal posar especial èmfasi perquè els equipaments juvenils acabin assolint l’èxit desitjat. Les activitats i els projectes que comportin implicació en la vida comunitària han d’estar en el primer ordre de prioritats d’un equipament juvenil. Avui en dia esdevé prioritari que la gent jove participi en projectes col·lectius; és evident. Tot i així, es fa palès que prenen molt més valor aquells projectes que tenen cert ressò en la vida comunitària de l’entorn. Això vol dir que l’equipament ha de mostrar-se obert, divers i immers en el teixit veïnal i associatiu del seu entorn. Els equipaments juvenils també són per a la població adolescent. La població compresa en la franja de 12-15 anys ha de tenir com a referència els equipaments juvenils: els punts d’informació juvenil, els casals de joves i els espais joves. Per això, aquests tres tipus d’equipaments han de disposar de mecanismes i estratègies per tal d’acollir a aquest segment de la població i cobrir les seves necessitats i demandes. Els nous adolescents i joves de la ciutat. Cal apropar els equipaments juvenils a la població adolescent i jove nouvinguda a la ciutat, sovint poc habituada a participar en aquests tipus d’espais. Els equipaments juvenils han de copsar també aquestes noves realitats, i oferir serveis i activitats que incideixin clarament en la barreja i la permeabilitat cultural. Els equipaments juvenils com a eina de suport a les associacions juvenil en matèria de locals. Els equipaments juvenils han de suposar una mesura més per resoldre les problemàtiques de locals que un bon nombre d’entitats juvenils pateixen a la ciutat. Cal 17 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona entendre però que els equipaments juvenils no poden acabar essent la suma d’una compartimentació de locals i espais per a les entitats juvenils d’ús exclusiu. La participació jove en la presa de decisions dels serveis i activitats de l’equipament. Els models de servei dels equipaments juvenils s’han de regir per models que apostin clarament perquè tant les entitats i col·lectius juvenils de l’entorn, així com les persones usuàries, tinguin els canals i els mecanismes necessaris per poder participar en els òrgans que s’estableixin per incidir i coresponsabilitzar-se en la presa de decisions que afectin el funcionament i el desenvolupament de l’equipament. Els equipaments juvenils de promoció social com a eina educadora de prevenció i de suport a l’atenció social. Els equipaments juvenils han d’incorporar en la seva metodologia de treball el criteri educatiu d’aprendre fent, deixant de banda sistemàtiques que neguin l’experimentació per part de la persona jove com a procés del seu aprenentatge vital. Així també, els equipaments juvenils s’han de convertir en espais “catalitzadors” de dinàmiques juvenils normalitzades i que serveixin com a suport a altres serveis i programes que actuen sota el paràmetre de l’atenció social. L’ús de les “noves” tecnologies. Els equipaments juvenils s’han de dotar amb aquelles tecnologies que suposin a l’hora que un recurs, també una atracció i per descomptat una oportunitat. Les noves tecnologies, o potser no tant noves per a la població adolescent i jove de la ciutat, ha de ser una peça clau per a un equipament juvenil. La mobilitat i els projectes d’intercanvi. Els equipaments juvenils han de promoure la realització de projectes d’intercanvi internacional com a instrument d’aprenentatge de les persones joves en un moment social en el qual hi ha moltes oportunitats en aquest àmbit. La riquesa i la diversitat creativa de la gent jove. Cal donar sortida, des dels diferents programes i projectes dels equipaments juvenils, a les inquietuds de la gent jove pel que fa a creació. Els equipaments juvenils han de ser grans aparadors de la creació emergent de la ciutat en tots els seus àmbits (música, teatre, dansa, arts plàstiques, arts audiovisuals,...). Una aposta per a la realització de projectes intergeneracionals. L’aposta que es fa per a la creació d’equipaments a la ciutat d’ús exclusiu per a la gent jove, no ha de voler dir en cap cas arraconar-se i no interactuar amb altres sectors de la població. De ben segur, la conflictivitat que pugui generar la convivència d’espais (i usos) per part de sectors de la població diferents en un mateix equipament, es veurà positivament contraposada si es substitueix per la realització de projectes en els que hi participin col·lectius o entitats composats per sectors de la població diversos, usuaris d’equipaments diferents. 18 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 4. Els equipaments juvenils bàsics per a la promoció social i associativa El Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 s’ha centrat en la planificació i desenvolupament de tres tipus d’equipaments juvenils bàsics per a la promoció social i associativa. Aquests equipaments són de context territorial variable, amb uns serveis i un funcionament estables orientats al desenvolupament personal dels joves des de la cultura de la pau i els valors democràtics, al foment del diàleg, la solidaritat i la tolerància, al suport a la creativitat, al treball en grup des de la participació activa i la col·laboració, al foment de l’associacionisme, i a la presa de decisions autònoma i responsable. La seva xarxa constitueix la referència de la política pública de joventut, i està constituïda per tres tipologies bàsiques agrupades pel seu context territorial d’intervenció: De proximitat: - Casals de Joves De desconcentració: - Punts d’Informació Juvenil - Espais Joves Tot i així, cal fer esment d’altres equipaments juvenils de promoció social i associativa que també poden intervenir en el desenvolupament de les polítiques de joventut, com són: els albergs de joventut, els hotels d’entitats, etc., que tot i no ser objectes d’aquest Pla i, per tant, no identificats com a bàsics, sí que poden ser objecte, si és el cas, de planificació i implementació per part de l’Ajuntament de Barcelona. 4.1. Punt d’Informació Juvenil 4.1.1. Introducció El Punt d’Informació Juvenil és una de les tres tipologies bàsiques d’equipament juvenil de promoció social i associativa que es determina en les Bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. A banda d’aquest tipus d’equipament, també s’assenyalen com a equipaments juvenils de referència per al desenvolupament de les polítiques de joventut pel que fa a promoció social i associativa: els casals de joves i els espais joves. El plajovebcn – Pla director de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona 2006-2010, aprovat pel Consell Plenari del 6 d’octubre de 2006, explicita dins l’eix d’actuació de “Participació i promoció social” i en l’àmbit d’intervenció “informació i assessorament” la següent acció a desenvolupar: “Definir el model de servei i el corresponent programa funcional d’un Punt d’Informació Juvenil (PIJ)”. La proposta de Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 inclou en el seu apartat d’Adolescència i Joventut i dins l’objectiu de: afavorir la ciutadania activa i el desenvolupament social dels i de les adolescents i joves, les següents mesures: 19 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Elaborarem i implementarem un Pla d’Equipaments Juvenils, partint de les necessitats dels sectors de la població adolescent i juvenil. - Crearem la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil des de la qual es doni resposta de forma coordinada i amb fonts comunes de dades a les necessitats informatives que té la gent jove de la ciutat, així com la Xarxa de Casals de Joves i Espais Joves de la ciutat per tal de promoure l’intercanvi d’experiències i possibilitar la realització d’activitats conjuntes. 4.1.2. Justificació Abans d’entrar en les característiques que haurien de definir un model de servei d’informació juvenil, cal deixar ben clara la gran importància d’aquests dispositius públics en la igualtat d’accés a la informació. Sembla que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) garanteixin aquesta igualtat d’accés, però el seu actual desenvolupament està ben lluny d’aquesta realitat. D’una banda, a la xarxa telemàtica cada cop més els continguts de qualitat són de pagament, i de l’altra, també cada cop més hi ha publicitat disfressada d’informació, però amb una informació esbiaixada i uns interessos econòmics molt clars. Per això, més que mai, cal fer pedagogia informacional i ensenyar els i les joves a cercar, triar i interpretar la informació. I calen dispositius públics que ajudin la gent jove en aquest aprenentatge i que els assegurin uns continguts objectius actualitzats, de qualitat i adaptats a la seva demanda. Els Punts d’Informació Juvenil s’han de caracteritzar per tot un seguit de trets que els singularitzen, els defineixen com a instruments per facilitar l’autonomia personal dels i les joves, i els permeten oferir una atenció integral i de qualitat. La seva primera característica és l’arrelament al territori, i això, tant pel que fa a la informació com a les estratègies per oferir serveis integrats i de qualitat als joves en coordinació amb altres agents públics. Això ha de permetre, d’una banda, atendre els i les joves en qüestions que sovint han estat deixades de banda –pels serveis d’informació juvenil- i que són fonamentals per a la seva autonomia, com ara l’habitatge, la inserció laboral i la mobilitat. I de l’altra, assegurar que els i les joves són atesos des de serveis especialitzats i adaptats a la seva especificitat tant pel que fa a professionals, l’espai i els horaris, com al contingut i el format de la informació.4 Per últim, cal fer esment que aquest model descarta, en primer terme, la denominació de “oficines per a l’emancipació”, de la qual fan ús alguns municipis de Catalunya, per referir-se als serveis d’informació juvenil. Els arguments per triar una opció o una altra es basen en el fet que, en primer lloc, la paraula “emancipació”, de cara a la persona usuària, exclou tant altres temàtiques d’interès per a la gent jove (associacionisme, cultura...), així com a aquelles persones d’aquesta franja d’edat que ja estan emancipades; en segon lloc, perquè aquesta denominació pot dur a una certa confusió a les persones usuàries i fer-les creure que del servei sortiran amb habitatge i feina (quan allò que se’ls lliurarà serà principalment recursos informatius); i, en tercer lloc, perquè la pròpia paraula “emancipació” o el “fet d’emancipar-se” pot tenir diferents interpretacions per a cadascun dels i les joves de la nostra ciutat. Una altra qüestió diferent és aquella que fa referència al fet que les polítiques de joventut han d’impulsar serveis i programes que afavoreixin i facilitin l’emancipació juvenil pel que fa al trànsit formació-ocupació (borses de treball per a joves amb certes garanties, ajuts a la formació, suport 4 Text extret de la publicació “La informació juvenil. Una aposta per la qualitat i el treball en xarxa”. Diputació de Barcelona. 2005. 20 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona a emprenedors...) i l’accés a l’habitatge (borses de lloguer per a joves, habitatges dotacionals per a joves, ajuts per al lloguer...). 4.1.3. Marc de referència 4.1.3.1. Marc legal Quan es parla del marc normatiu dels serveis d’Informació juvenil, cal tenir clar que les competències en exclusiva són de la Generalitat de Catalunya i, per tant, el Parlament és l’únic òrgan legislatiu que pot determinar les Lleis que han de regular aquest tipus de serveis. Decret de la Generalitat de Catalunya 297/1987 de 14 de setembre, pel qual es regula l’obertura i el funcionament dels Serveis d’Informació Juvenil. En aquest decret es convida l’administració local a crear Serveis d’Informació Juvenil per a què abasteixin des de la informació tots els aspectes que afecten directament als joves, tot plantejant la possibilitat d’especialització amb la condició de no prescindir dels restants temes d’interès per al jovent. També es refereix al nivell d’informació que s’ha de prestar i, concretament, el necessari tractament de tots els temes d’interès per als joves, fins i tot en aquells centres especialitzats amb un tipus d’informació. Ordre de la Generalitat de Catalunya de 7 d’octubre de 1987, per la qual es concreten les condicions d’obertura i funcionament dels Serveis d’Informació Juvenil. Classifica els SIJs descrivint els mínims que ha de tenir cada tipus de centre en matèria d’espais, horaris i personal. Ordre de la Generalitat de Catalunya de l’11 de novembre de 1994, per al qual es regulen les relacions dels serveis d’informació juvenil amb la Secretaria General de Joventut. Aquesta ordre detalla les funcions que la Secretaria General de Joventut es compromet a realitzar com a suport als Centres d’Informació Juvenil i, alhora, els compromisos d’aquests envers la SGJ. Així també, la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), en el seu Títol VI (Competències municipals), capítol XI (Joventut), explicita en l’article 111, en els seus dos primers punts, el següent: 1. L’Ajuntament de Barcelona ha de promoure totes les accions i tots els serveis que facilitin la inserció professional dels joves, i també la participació d'aquest sector en la vida ciutadana, i ha de prestar una atenció especial al desenvolupament de fórmules de voluntariat i de manteniment de la xarxa associativa juvenil 2. L’Ajuntament de Barcelona exerceix, per delegació o en règim de cooperació amb la Generalitat de Catalunya, la gestió de tots els equipaments públics destinats a la infància i la joventut, en el camp de la prevenció, la promoció i el lleure, situats en el seu terme municipal. A nivell europeu existeixen també una sèrie de documents que es manifesten a favor del desenvolupament de les polítiques de joventut centrades en la informació juvenil: Recomanació (R-90.7), aprovada l’any 1990 pel Consell de Ministres de Joventut del Consell d’Europa, als estats membres que aconsella l’establiment de polítiques 21 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona d’informació als joves. En el seu preàmbul, on s’estableix la finalitat d’aquesta actuació política, es parla del dret dels joves a disposar d’una informació completa, comprensiva, fiable i sense reserva, com també a rebre l’assessorament sobre tots els problemes que els afecten en tots els àmbits sense excepció, i que aquesta informació ha de ser polivalent i pluralista, i ha de contribuir a promoure l’autonomia dels joves. Carta europea de la informació juvenil, aprovada per Eryica (Agència Europea de la Informació Juvenil) i els seus estats membres, l’any 1993 (actualitzada l’any 2004). En aquesta Carta es fixen els criteris que ha de complir qualsevol servei sota la marca “informació juvenil”: que sigui d’accés universal, que ofereixi serveis generalistes i d’acord amb les demandes dels mateixos joves, que garanteixi el lliure accés a la informació i una atenció personalitzada, confidencial i gratuïta, i que respecti l’objectivitat i la independència dels continguts i les fonts. L’any 2004 s’actualitza la carta, i s’hi inclouen els principis sobre la participació dels joves, l’accés a les noves tecnologies de la informació i el seu ús, i el treball en xarxa. Llibre Blanc “Nou impuls per a la joventut europea”, del 21 de novembre del 2001. Estableix un marc de referència per a un nou impuls a les polítiques de joventut, en el qual s’estableix la importància d’una política d’informació als joves en paràmetres de qualitat, i destaca el seu rol com a agent dinamitzador de la comunicació i com a eina facilitadora de la participació activa dels joves. El Llibre Blanc referma la necessitat d’un treball informatiu als joves en termes de pertinença, accessibilitat i proximitat, i destaca també la potencialitat de les tecnologies de la informació i la comunicació per plantejar nous mitjans en l’accés a la informació. Resolució del Consell de la Unió Europea, de 25 de novembre del 2003, en matèria d’objectius comuns relatius a la participació i la informació dels joves. En aquesta resolució es convida als estats membres de la Unió a desenvolupar serveis específics d’informació juvenil per a què aquesta arribi a tots els i les joves, tot adaptant-ne el contingut i fomentant una informació personalitzada i de qualitat, incloent-hi l’assessorament. 4.1.4. Definició 4.1.4.1. Finalitat Equipament juvenil de promoció social que realitza accions de gestió de la informació (recerca, tractament, elaboració i classificació), per tal d’oferir serveis d’exposició i d’orientació informativa, així com, si és el cas, també d’assessorament. Aquests serveis tenen per finalitat dotar la persona jove d’aquells recursos informatius que li són necessaris per tal de poder desenvolupar qualsevol activitat que sigui del seu interès. El PIJ realitza la seva acció a partir de la universalitat i la gratuïtat, posant èmfasi en l’atenció personalitzada i adaptada a les necessitats individuals, i garantint l’anonimat i la confidencialitat de les persones usuàries. Així també, aquest equipament té com a finalitat secundària esdevenir un servei de referència pel que fa a informació juvenil per a tècnics i professionals que desenvolupen accions en matèria de joventut. 22 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 4.1.4.2. Objectiu general L’objectiu general que persegueix el Punt d’Informació Juvenil és el d’afavorir l’autonomia, el desenvolupament personal i la participació social dels i les joves mitjançant l’accés a tots aquells recursos informatius que puguin ser del seu interès. Objectius específics: - Fer difusió d’aquells temes d’interès per a la gent jove mitjançant l’exposició informativa en el propi equipament i l’elaboració de productes comunicatius (web, butlletí electrònic...). - Facilitar informació, mitjançant l’orientació, ja sigui presencial (individualitzada o en grup) o no presencial (telefònica, correu electrònic...), tant a la gent jove com a professionals que desenvolupen accions en matèria de joventut. - Oferir assessorament especialitzat en aquelles temàtiques que són d’especial rellevància per a la gent jove i que donen resposta a una necessitat social palesa. - Participar en la xarxa de serveis d’informació juvenil de la ciutat. - Establir i mantenir coordinacions amb altres serveis existents a la ciutat, principalment aquells de titularitat pública, així com amb altres agents juvenils d’interès (entitats, centres docents...). - Realitzar aquelles tramitacions que es creguin oportunes (obtenció de carnets, inscripcions...). - Crear totes aquelles estratègies de recerca i d’actualització informativa que possibilitin oferir un servei eficient. 4.1.4.3. Àmbits d’intervenció Els recursos informatius d’un PIJ han d’abastar els diversos àmbits temàtics que són de principal interès per a la gent jove: - Treball - Formació acadèmica - Formació no reglada - Habitatge - Salut - Cultura - Participació i associacionisme - Oci i lleure - Mobilitat i cooperació internacional - Turisme - Medi ambient i sostenibilitat - ... 4.1.4.4. Serveis Els PIJs ofereixen una sèrie de serveis que es divideixen en quatre tipus d’accions: Exposició i difusió informativa. Acció que es realitza a través de: - Taulers d’anuncis - Materials d’autoconsulta 23 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Expositors per a difusió informativa - Espai de consulta per Internet - Plafons d’exposició - Hemeroteca - Web / Butlletí electrònic Orientació informativa. Acció que suposa l’explicació detallada de tots aquells recursos que poden ser d’utilitat per a la persona usuària que planteja la qüestió, o bé, en el cas de les xerrades, donar a conèixer una temàtica d’interès per a la gent jove. Es tracta de donar resposta a la demanda mitjançant informació generalista adequada a les necessitats individuals de la persona jove, però sense entrar en un segon nivell de resolució d’aspectes específics entorn una situació personal. Es realitza a través de l’atenció presencial, telefònica o via electrònica, individualitzada o col·lectiva (xerrades), per part d’un/a professional de la informació. Tramitacions. Tot i que en l’actualitat no és habitual que els PIJs esdevinguin espais referents per a tramitacions de qualsevol tipus, es creu adient deixar oberta aquesta possibilitat tenint present que aquests equipaments han de ser espais referents per a joves quant a la recerca i a la sol·licitud d’informació. Lògicament, caldrà que el circuit de les tramitacions s’hagi determinat i establert prèviament. En tot cas, aquest tipus d’acció sempre ha de ser secundària en relació a les dues anteriors i, si és el cas, també a la descrita posteriorment. Assessorament. Acció que suposa donar tots aquells recursos que poden ser d’utilitat a la persona usuària per tal de resoldre i solucionar una situació personal específica entorn un tema concret (treball, habitatge, formació, salut...). Bàsicament es realitza a través de l’atenció presencial individualitzada per part d’un/a professional especialista en la temàtica. És recomanable que aquests assessoraments es realitzin sempre des del propi Punt d’Informació Juvenil per tal d’assegurar que s’adapta a l’especificitat juvenil. En el cas que aquest servei es desenvolupés fora de l’espai del PIJ caldria vetllar per a l’acompliment d’aquest criteri fonamental. Aquest tipus d’acció no és necessària per a la implementació d’un Punt d’Informació Juvenil. Tot i així, és molt aconsellable que un PIJ disposi d’un o diversos serveis d’assessorament tenint en compte, en primer lloc, les necessitats reals que pugui tenir en cada moment la població jove de Barcelona; en segon lloc, les necessitats específiques de la població jove que es troba dins l’àmbit territorial d’actuació d’un PIJ específic; i, en tercer lloc, les necessitats derivades de l’impuls, principalment per part de l’administració, de certs programes per a joves (per exemple, el foment de l’associacionisme juvenil). S’entendrà que un PIJ està especialitzat en alguna/es temàtica/ques quan ofereixi serveis d’assessorament específics. D’altra banda, podria existir una cinquena tipologia d’acció vinculada principalment als serveis d’assessorament, com podria ser la d’acompanyament. Aquesta acció suposaria realitzar un seguiment individualitzat de la persona jove usuària a partir dels recursos informatius que ha rebut. Aquest fet permetria, entre d’altres qüestions, poder tenir un indicador qualitatiu molt important a l’hora de saber si els serveis prestats esdevenen eficients. Cal tenir present que per arribar a aquest nivell, el PIJ hauria de disposar d’una sèrie de recursos humans i tècnics suplementaris als que es descriuen en aquest document i, per tant, únicament s’aconsella el seu desenvolupament en aquells casos que l’acompanyament quedi evidenciat pel tarannà del servei que es presta. 24 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 4.1.5. Població destinatària Els serveis del PIJ tenen una vocació universal. Per tant, es podria dir que els destinataris de l’activitat de l’equipament són tota la població de Barcelona compresa entre els 12 i els 29 anys5. Aquest fet suposa que els PIJ han de crear aquelles estratègies necessàries per arribar a tota la població adolescent-juvenil. Així també, no cal oblidar el fet que Barcelona rep un flux important de joves que, sense estar empadronats a la ciutat, desenvolupen la seva activitat principal al municipi (estudien, treballen...). La Carta Eryica i la Resolució del Consell de la Unió Europea expressen clarament que els Punts d’Informació Juvenil han de facilitar l’accés en condicions equitatives, evitant qualsevol forma de discriminació o d’exclusió per motius econòmics, socials, de sexe, culturals o geogràfics. Tal i com s’ha apuntat en l’apartat Definició del present document, els PIJs també han de ser un servei de referència pel que fa a informació juvenil per a tècnics i professionals que desenvolupen accions en matèria de joventut. Així doncs, tot i que lògicament no ha de ser aquesta la primera finalitat d’un PIJ i, per tant, aquest col·lectiu no ha de ser el principal destinatari de les accions que desenvolupa aquest equipament, també cal preveure alguna estratègia que permeti a professionals, tècnics... poder recórrer a aquests serveis informatius d’una manera normalitzada. 4.1.5.1. Públic usuari objectiu Tot i que el PIJ és un servei universalista, cal tenir present que caldrà treballar amb més intensitat aquells sectors de la població juvenil que per diverses circumstàncies (socials, econòmiques...) es situen a un nivell inferior pel que fa a recerca d’informació, coneixement de serveis, participació social, consum cultural... Cal tenir molt en compte aquest fet, ja que el PIJ pot esdevenir molts cops un espai catalitzador de joves vers altres serveis i/o activitats que poden ser del seu interès. Tot i que s’apunta que el públic destinatari d’un Punt d’Informació Juvenil és la franja de població compresa entre els 12 i els 29 anys, cal tenir en compte també els següents ítems d’anàlisi que es desprenen del darrer Informe sobre la realitat de la joventut de Barcelona (Ajuntament de Barcelona. 2003): Joves entre 12 i 14 anys: - Etapa en la que la persona trenca amb tot allò relacionat amb el concepte d’infància. - Etapa en la que la persona inicia un cert procés d’autonomia personal i de responsabilitats en el seu entorn més proper. Joves entre 14 i 18 anys: - Etapa en la qual es decideix l’itinerari formatiu. - Etapa en la qual és important incidir en la participació social i l’associacionisme. - Etapa en la qual cal potenciar hàbits saludables i fomentar la pràctica esportiva. Joves entre 16 i 20 anys: - Etapa en la qual es finalitza l’ensenyament obligatori. - Etapa primera en la qual molts joves s’incorporen al món laboral. - Etapa en la qual la majoria de joves ja han experimentat en qüestions com: relacions sexuals, consum de substàncies addictives (alcohol, tabac, drogues de síntesi...). 5 La població jove de Barcelona, entre 12 i 29 anys, és de 323.308, segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 25 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Joves entre 18 i 24 anys: - Etapa en la qual s’inicia un consum cultural habitual. - Etapa en la qual la majoria de joves s’inicien en formacions no reglades. Joves entre 22 i 28 anys: - Etapa en la qual la majoria de joves finalitzen la seva etapa formativa. - Etapa majoritària en la qual es fa recerca d’un habitatge. - Etapa majoritària en la qual s’inicia el desenvolupament de processos creatius relacionats en les diferents vessants artístiques. Joves de 29 anys en endavant: - Etapa en la qual molts joves no han resolt la seva emancipació, principalment per la problemàtica de trobar habitatge tenint en compte una certa precarietat laboral. Així també, cal tenir present que el públic usuari objectiu d’un PIJ també vindrà condicionat per la tipologia de població juvenil (realitat social i demogràfica) de referència segons l’abast territorial de cada equipament. És important ressenyar que l’eficàcia d’un servei que s’estén a la ciutat a partir de diversos punts d’atenció, hauria d’estar molt vinculada en trobar i a donar la mateixa resposta eficient en tots i cadascun d’ells. 4.1.5.2. Abast territorial d’actuació S’estableix que hi ha d’haver un Punt d’Informació Juvenil per cada 25.000 joves, entre 12 i 29 anys. Per tant, seguint aquesta lògica, a la ciutat de Barcelona li correspondrien 13 Punts d’Informació Juvenil, tenint en compte la xifra aproximada de 320.000 persones que hi ha en aquesta franja d’edat. Però cal tenir en compte algunes qüestions abans d’aplicar estrictament aquest criteri. En primer lloc, tenint en compte la divisió administrativa territorial de Barcelona, ens trobaríem que set districtes de la ciutat superarien aquesta ràtio, alguns d’ells d’una forma molt considerable, fins el punt que potser caldria plantejar un segon Punt d’Informació Juvenil al districte; aquest és el cas de l’Eixample (51.581) i de Sant Martí (43.813). Per una altra banda, en l’altre extrem, ens trobaríem amb dos districtes que no arribarien a la població jove necessària per disposar d’un Punt d’Informació Juvenil; aquest és el cas de Gràcia (23.366) i Les Corts (16.969). Així doncs, es creu oportú aplicar una sèrie de factors correctors a l’hora d’aplicar aquest criteri de “1 PIJ / 25.000 joves” a nivell de ciutat: a) La “mobilitat” de la gent jove. És important tenir en compte que els i les joves de la ciutat, principalment pel que fa la franja de població compresa entre els 20 i els 29 anys, es caracteritzen pel seu alt nivell de mobilitat; és a dir, els importa relativament poc moure’s per la ciutat per tal de donar resposta als seus interessos, però aquest fet no succeeix en la franja baixa d’edat compresa entre els 12 i els 18 anys. b) Els territoris “joves” de la ciutat. A ningú se li escapa que a la ciutat hi ha diverses zones que són transitades per un gran nombre de joves, ja sigui, perquè hi ha una àmplia oferta existent 26 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona en temes culturals, oci o lleure (aquest seria el cas clar, per exemple, del barri de la vila de Gràcia al Districte de Gràcia, i dels barris Gòtic, Casc Antic i Raval al Districte de Ciutat Vella), o bé perquè existeix una considerable concentració de centres docents (aquest seria el cas de la Zona Universitària al Districte de Les Corts, o de Sant Gervasi al Districte de Sarrià-Sant Gervasi en el qual hi ha un gran nombre de centres d’educació secundària). c) La proximitat del servei. És necessari que el Punt d’Informació Juvenil esdevingui un servei de certa proximitat, principalment per a aquelles persones joves d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys i/o poc acostumades a accedir a serveis públics. El fet que aquests col·lectius no s’hagin de desplaçar-se excessivament dins la ciutat facilita la missió del propi Punt d’Informació Juvenil. d) L’eficàcia del servei. Per tal que un Punt d’Informació Juvenil sigui eficaç en la seva missió, esdevé important que coincideixi amb l’àmbit d’actuació territorial del seu òrgan dependent (districte). Aquest fet, a més de facilitar la pròpia gestió del PIJ, possibilita crear aquelles connexions necessàries amb altres serveis i agents que actuen en el camp juvenil sobre el mateix territori i també donar resposta a les especificitats que s’hi puguin trobar en ell. Així doncs, tenint en compte aquesta sèrie de criteris, es conclou que allò més idoni per a la ciutat de Barcelona és que hi hagi un Punt d’Informació Juvenil per Districte. Tot i així, també s’apunta la possibilitat de crear antenes del Punt d’Informació Juvenil central (antenes infojove), com a serveis de descentralització, sempre a partir d’un Punt d’Informació Juvenil ja establert. Aquest fet pot donar resposta a un cert “desequilibri” geogràfic i territorial d’alguns districtes i permetre així un major apropament d’aquest servei a les diferents realitats que puguin existir en un mateix districte. La ubicació d’aquestes antenes ha de realitzar-se en espais específics i estables dins d’equipaments d’ús generalitzat per la gent jove, és a dir: equipaments juvenils (espais joves i casals de joves), equipaments genèrics que desenvolupen una clara línia de treball amb el sector juvenil o equipaments d’ús reconegut per part de gent jove (biblioteques). 4.1.6. Espais 4.1.6.1. Situació territorial A l’hora de plantejar la ubicació territorial d’un Punt d’Informació Juvenil cal tenir presents els següents criteris: Centralitat geogràfica en el territori-àmbit d’actuació. Tot i que s’apunta que un PIJ pot descentralitzar-se mitjançant les antenes, és convenient que la seva ubicació respongui des d’un inici a una certa centralitat geogràfica que possibiliti la major proximitat a tots els barris i zones del districte. Un altre factor important a tenir en compte és la facilitat d’accés a l’equipament (transport públic). Zona de trànsit juvenil. El fet que el PIJ s’ubiqui en una zona de trànsit de joves (proper a centres docents o a equipaments que són utilitzats per aquest sector de la població) ajuda en gran mesura a apropar els seus serveis al públic objectiu destinatari. 27 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Visibilitat ciutadana. Esdevé molt important que el PIJ sigui conegut a nivell ciutadà; és a dir, que la ciutadania del territori-àmbit d’actuació l’incorpori com a un servei públic més i que, per tant, sigui el màxim de visible possible a les persones transeünts. Cal tenir en compte que malgrat els destinataris de l’equipament són la població jove de 14 a 30 anys, aquest ha de ser un espai de lliure concurrència. 4.1.6.2. Necessitats espaials i tècniques S’ofereixen dues opcions a l’hora d’implementar un Punt d’Informació Juvenil: a) En una infraestructura específica (edifici) per a l’equipament. b) En un espai específic dins un edifici amb altres equipaments i serveis, a ser possible en un espai jove. Abans de plantejar els espais físics necessaris d’un Punt d’Informació Juvenil, cal tenir en compte el fet de garantir el màxim d’accessibilitat a l’equipament. Això vol dir, principalment, que s’ubiqui en una planta baixa, a peu de carrer, i que vetlli per a què no hi hagi cap tipus de barrera arquitectònica tant en el seu accés com en la mobilitat interna. Altres factors com la incorporació d’un aparcament de bicicletes a la seva entrada, la fàcil identificació de l’equipament, o que també són qüestions que ajuden que l’equipament esdevingui més accessible a la gent jove. Pel que fa a espais mínims necessaris d’un Punt d’Informació Juvenil: Espai d’autoconsulta 50m2 Aquest espai ha d’incloure: - Taules i cadires amb capacitat per a 16 persones 2 - Mobiliari-prestatgeria-expositors (20m lineals) per a difusió informativa (fulletons i altres), hemeroteca, guies i carpetes temàtiques d’autoconsulta. - Tauler d’anuncis (mínim de 1,5m d’alçada per 3 d’amplada) - Fotocopiadora d’autoservei. - També fóra convenient reservar espai lineal de paret per a possibles exposicions periòdiques. Espai d’Internet 20m2 Aquest espai ha d’incloure: - 4 equips informàtics amb connexió a Internet (capacitat per a 4 persones). - Connexió dels 4 equipaments informàtics a impressora d’ús comú de control per part de l’equip professional del PIJ (espai de treball intern). Espai d’atenció personal 16m2 Aquest espai ha d’incloure: - 2 punts d’atenció: taules i cadires per a què dos informadors puguin atendre 2 persones simultàniament. - 2 equips informàtics connectats a Internet i amb accés a intranet municipal per a ús dels informadors. - 2 aparells telefònics. Espai de treball intern / assessorament 16m2 Aquest espai ha de ser un espai reservat que garanteixi la confidencialitat en l’atenció individualitzada en el cas que hi hagi serveis d’assessorament. Aquest espai ha d’incloure: - 2 punts de treball: taules i cadires; un punt de treball amb possibilitat de realitzar serveis d’assessorament; l’altre punt es dedica a treball intern de gestió documental o per altres tasques puntuals del PIJ. 28 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - 2 equips informàtics connectats a Internet, i un d’ells amb accés a intranet municipal per a ús intern. - 2 aparells telefònics. - Fax. Magatzem-arxiu 14m2 Lavabos 20m2 Es recomana que els dos lavabos estiguin adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Espai de neteja 4m2 Així doncs, fent la suma dels espais necessaris per a l’obertura d’un Punt d’Informació Juvenil es determina que: Un Punt d’Informació Juvenil amb una infraestructura específica per a l’equipament necessita un mínim de 140m2. Un Punt d’Informació Juvenil ubicat en un edifici amb altres equipaments i serveis necessita un mínim de 90m2. Aquest total surt de restar els metres quadrats corresponents a magatzem-arxiu, lavabos i espai de neteja, així com 12m2 de l’espai d’autoconsulta, entenent que aquestes necessitats han de poder quedar cobertes en altres espais comuns que disposi l’edifici. 4.1.6.3. Altres aspectes a tenir en compte A l’hora d’implementar un Punt d’Informació Juvenil és important tenir en compte també els següents aspectes que caldrà assumir: - Garantir l’acompliment dels mecanismes de seguretat i d’emergència. - Facilitar al màxim la neteja i la higiene de tot l’equipament. - Establir com a prioritaris els criteris de funcionalitat tant en el disseny de l’espai com en els materials i mobiliari d’ús. - Proporcionar un espai còmode i pràctic a les persones usuàries. - Oferir una estètica atractiva per a la gent jove de l’equipament, sense que això signifiqui caure en estridències o aspectes de disseny que suposin l’”allunyament” de possibles persones usuàries. - Intentar que l’equipament acompleixi el major nombre de paràmetres sostenibles (consums, mobiliari, ús de materials fungibles, reciclatge...). 4.1.7. Gestió 4.1.7.1. Titularitat La titularitat dels Punts d’Informació Juvenil és, principalment, pública. La gestió del servei anirà a càrrec d’una entitat privada. Tot i així, es deixa la porta oberta a que la titularitat d’un PIJ esdevingui privada-concertada, sempre i quan l’equipament i el servei acompleixin els requeriments que es recullen en aquest document. 29 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 4.1.7.2. Identificació La identificació dels PIJs de la ciutat ha de ser fàcilment comprensible i visible a la ciutadania i homogènia a tots aquests tipus d’equipament que existeixin a la ciutat. A més és oportú també que inclogui en la seva denominació l’especificitat territorial i/o espaial; és a dir, per exemple: Punt d’Informació Juvenil – Sant Martí. També es pot donar la possibilitat que el PIJ prengui el nom, si és el cas, de l’equipament en el que es troba si això facilita la seva identificació i coneixement; per exemple: Punt d’Informació Juvenil – Boca Nord. La identificació d’un PIJ haurà d’incloure la titularitat de l’equipament, normalment: Ajuntament de Barcelona + Districte. Si un Punt d’Informació Juvenil també ofereix serveis d’assessoraments específics en una o diverses temàtiques, aquest fet quedarà recollit de forma evident en els materials que es puguin elaborar per fer difusió del servei (tríptics, butlletins...). Per exemple: Punt d’Informació Juvenil – Boca Nord / especialitzat en formació i ocupació. La identificació d’antena infojove vindrà supeditada al nom de l’equipament del qual en depèn. Així, per exemple: Punt d’Informació Juvenil – Eixample / antena infojove. 4.1.7.3. Horari L’horari mínim d’obertura i d’atenció al públic d’un Punt d’Informació Juvenil és de 25 hores setmanals. Aquest horari cal establir-lo de forma que doni resposta a les necessitats juvenils i tenint en compte la realitat social de l’àmbit territorial d’actuació. Així doncs, s’aconsella que aquestes 25 hores es reparteixin en quatre tardes i un matí a la setmana, tenint en compte que seria convenient que una tarda a la setmana l’horari es perllongués en una o dues hores en horari nocturn (a partir de les 21h). Dins l’horari d’obertura habitual del PIJ caldrà, si així és el cas, incloure l’horari específic dels serveis d’assessorament. Aquests serveis d’assessorament han de prestar un mínim d’atenció de 4 hores setmanals. Tot i que és important que la persona assessora estigui durant el seu horari establert a disposició de les persones usuàries en el mateix equipament, és molt recomanable, per al bon funcionament d’aquest servei, que l’atenció es realitzi també mitjançant una sol·licitud de cita prèvia. D’aquesta manera s’evita col·lapsar el servei en alguns moments i desenvolupar-lo de forma fluïda. En el cas que un PIJ descentralitzi els seus serveis territorialment, mitjançant la col·locació d’antenes infojove, s’estableix que el seu horari mínim d’atenció sigui de 4 hores setmanals. La creació d’una antena infojove suposa mantenir el servei d’exposició informativa i obrir el servei d’orientació a partir d’un dels professionals informadors del PIJ del Districte. Això significa incrementar la dotació de recursos humans del PIJ amb un professional amb una dedicació de 7 hores setmanals per cadascuna de les antenes infojove que puguin existir en un mateix Districte. 4.1.7.4. Mecanismes d’accés S’estableixen tres mecanismes d’accés als serveis de l’equipament: - Atenció presencial - Atenció telefònica - Atenció telemàtica (web / correu electrònic) 30 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Els tres mecanismes han de ser plenament accessibles a les persones amb algun tipus de discapacitat física. 4.1.7.5. Perfils professionals El perfil professional de les persones que conformen l’equip d’un Punt d’Informació Juvenil ve determinat pel Conveni col·lectiu de treball del sector del lleure educatiu i sociocultural per als anys 2005-2007 (TRI/1652/2005 – DOGC núm. 4396 de l’1 de juny de 2006). Així doncs, un Punt d’Informació Juvenil disposarà: Director/a de programes, projectes i equipaments (Grup II – personal de gestió). Amb titulació de grau mitjà o equivalent. Informador/a (Grup III – personal d’atenció educativa i de lleure). Amb estudis de batxillerat o cicle formatiu de grau mitjà. En ambdós casos es valorarà la formació acadèmica realitzada principalment en el camp humanístic i les ciències socials, principalment en estudis d’Educació Social, Treball Social, Animació Sòciocultural, i també en Biblioteconomia i Documentació, o similars. D’altra banda, també és important considerar la formació d’ambdues persones en llenguatges informàtics, sobretot pel que fa a gestió de webs i butlletins electrònics. Per últim, cal apuntar la idea de realitzar una formació específica en informació juvenil, qüestió que caldria resoldre a partir de la creació de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de Barcelona i d’allò que acabi disposant finalment sobre aquest tema la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. 4.1.7.6. Funcions del personal Les principals funcions que ha de desenvolupar el personal bàsic d’un Punt d’Informació Juvenil són: - Fer atenció presencial, telefònica i per correu electrònic. - Dissenyar i mantenir actualitzats tots aquells mitjans d’exposició informativa. - Realitzar i establir circuits de recerca d’informació. - Tractar i classificar la informació. - Planificar i desenvolupar mecanismes de difusió informativa. - Portar a terme accions informatives d’interès per a la gent jove. - Establir i mantenir una estreta col·laboració amb tots aquells serveis d’interès per a la gent jove que actuen en el mateix territori-àmbit d’actuació. - Establir i mantenir lligams de col·laboració amb aquells agents (centres docents, entitats, institucions...) que desenvolupen accions adreçades a la gent jove en el mateix territori-àmbit d’actuació. - Participar en aquelles reunions de coordinació i seguiment que l’àrea municipal referent del servei estableixi. - Participar i coordinar-se amb la resta de PIJs de la Xarxa d’Informació Juvenil. - Mantenir actualitzats els indicadors de seguiment i d’avaluació. - Elaborar i presentar els informes periòdics d’avaluació del servei a l’àrea municipal referent. 31 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 4.1.7.7. Personal El personal mínim necessari per a l’obertura i desenvolupament d’un Punt d’Informació Juvenil és de: 1 director/a – informador/a amb una jornada de 37,5 hores setmanals. 1 informador/a amb una jornada de 25 hores setmanals. A banda d’aquest personal caldria tenir en compte si el Punt d’Informació Juvenil incorpora alguna d’aquestes accions: - Assessoraments: amb un/a professional especialitzat en la matèria (mínim 4 hores setmanals) per a cadascuna de les assessories establertes. - Antenes infojove: amb un/a informador/a del PIJ de referència, amb un increment de 7 hores setmanals per cadascuna de les antenes infojove que s’estableixin. 4.1.7.8. Seguiment i avaluació A banda de les reunions de seguiment, s’estableixen altres sistemes que poden ajudar a avaluar el desenvolupament del servei. Lliurament mensual de la valoració quantitativa del servei, a partir dels següents indicadors: - Nombre d’usos de l’equipament (seria convenient que l’equipament es dotés d’un comptador de persones a l’entrada). - Nombre d’usos de l’orientació informativa, mitjançant: - Atenció personal (individual o generalitzada -xerrades-) - Atenció telefònica - Atenció per correu electrònic - Àmbit temàtic de les consultes realitzades (cal tenir en compte que un ús del servei pot incloure diverses consultes en diverses temàtiques). - Nombre d’usos dels serveis d’assessorament (primera vegada / segona vegada / tercera vegada). - Nombre d’usos de la pàgina web, en el cas que el PIJ en disposi. Elaboració d’un informe-memòria anual per part de l’entitat gestora del servei que inclogui principalment: - Descripció de les accions desenvolupades al llarg de l’any. - Valoració qualitativa del servei, mitjançant: - Valoració tècnica de l’equip professional responsable. - Valoració de les persones usuàries, mitjançant breu qüestionari de satisfacció. És important que durant un període de temps determinat al llarg de l’any, les persones usuàries omplin aquest tipus de qüestionari; d’altra banda, es pot determinar també que les persones usuàries dels serveis d’assessorament omplin de forma habitual un qüestionari de valoració - Valoració quantitativa, mitjançant resum d’indicadors anuals. 32 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Altres indicadors que caldria incloure en l’informe-memòria anual i que poden ser d’utilitat per tenir en compte l’eficàcia del servei són: - Franja d’edat de les persones que reben orientació informativa. - Barri/Districte de residència de les persones que reben orientació informativa. 4.1.8. Anàlisi de costos Els costos per al funcionament ordinari/any d’un Punt d’Informació Juvenil6 es basen en la següent estimació econòmica per cadascun dels conceptes de despesa i seguint els criteris anteriorment descrits: Personal 47.000 Activitats i comunicació 4.200 Bibliografia i premsa 1.500 Material fungible i ofimàtica 6.000 Consums (electricitat, aigua, telèfon, Internet...) 6.500 Neteja 4.000 Assegurances 300 Manteniment equipament 3.000 TOTAL 72.500 4.1.9. Xarxa PIJs El següent pas de l’establiment d’allò que ha de ser un Punt d’Informació Juvenil ha de ser ineludiblement la creació i la posada en funcionament de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de Barcelona. Li correspon el disseny i la implementació d’aquesta xarxa a la Direcció de Joventut. Aquesta xarxa ha de possibilitar: - Establir mecanismes de recerca comuns per tal, d’una banda, millorar l’eficiència de cadascun dels PIJs i, per una altra, estalviar aquells esforços i duplicitats que es puguin generar. - Generar circuits d’intercanvi informatiu per tal de conèixer més i millor aquelles accions adreçades a joves que es realitzen a la ciutat. - Crear una font de recursos informatius comuna d’ús intern per als Punts d’Informació Juvenil. - Dissenyar estratègies conjuntes de difusió informativa. - Desenvolupar campanyes informatives a nivell de ciutat mitjançant la realització d’activitats coordinades. - Aprofundir en el coneixement d’altres serveis públics que poden ser d’interès per a la gent jove (SAIER, OND, OMIC...). - Prestar aquella formació necessària, tant inicial com contínua, a les persones professionals que realitzen la seva tasca quotidiana com a informadors/es d’un Punt d’Informació Juvenil. - Elaborar avaluacions contínues sobre la implementació del servei i realitzar propostes de millora. 6 Anàlisi de costos segons estimació de despeses 2007 (Conveni Col·lectiu del Sector del Lleure Educatiu Sòciocultural de Catalunya 2005-2007) 33 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Facilitar la connexió entre els PIJs i altres equipaments i serveis per a joves existents a la ciutat. D’altra banda, caldrà veure de quina forma es coordina la xarxa PIJs de Barcelona amb la xarxa de Serveis d’Informació Juvenil de Catalunya. Aquesta qüestió caldrà treballar-la en un futur amb la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. 4.1.10. Serveis d’Informació i Assessorament Especialitzats A més dels punts d’informació juvenil de caire generalista, és important que la ciutat es doti d’una sèrie de serveis d’informació i assessorament especialitzats en una temàtica concreta de gran interès per a la gent jove. Aquests serveis, que han de ser referents en la temàtica que tracten en relació la xarxa de punts d’informació juvenil, disposen de professionals i tècnics experts en la matèria que els ocupa. Les temàtiques més habituals sobre les que es poden centrar aquests centres són: habitatge, treball, salut, mobilitat europea, associacionisme i formació acadèmica. 4.1.11. El Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària El Punt d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària és un instrument que contribueix a l’educació en la participació de les persones adolescents de la ciutat en un escenari de privilegi com són els Instituts d’Educació Secundària, cercant complicitat i col·laboració amb els diferents agents socials implicats, i en especial amb la comunitat educativa. Aquest servei, anomenat PIDCES, té com a eixos fonamentals: la informació i la dinamització. La informació és avui per a la gent jove de molt fàcil accés mitjançant Internet. A voltes la dificultat és justament saber-la discriminar adequadament i, per tant, resoldre assertivament la manca inicial d’aquesta. Contribuir en aquesta funció és quelcom que es pot oferir des d’un servei d’informació pròxim, i que cal entendre de forma presencial, ja que d’aquesta manera es pot millor vincular emocionalment als i les joves amb la informació. Avui la ciutat és en fase de desenvolupament d’una xarxa d’informació juvenil que ha de fer aquesta funció, però l’adolescent és poc sol·lícit a dirigir-se als serveis. Als PIJs de la ciutat hi ha poca afluència de la franja 12-16. En aquest sentit, com més a prop millor. En la funció d’informació, caldrà tractar les informacions d’interès en un ordre directament proporcional a la realitat dels i les joves, i alhora donar a conèixer i fer difusió de tots els serveis que l’adolescent té al seu entorn, entre els quals hi ha, lògicament, el punt d’informació juvenil. 4.2. Casal de Joves / Espai Jove 4.2.1. Introducció El Casal de Joves i l’Espai Jove són dues de les tres tipologies bàsiques d’equipament juvenil de promoció social i associativa que es determinen en les bases per a l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona. A banda d’aquests equipaments també s’assenyalen com a equipaments de referència per al desenvolupament de les polítiques de joventut pel que fa a promoció social els punts d’informació juvenil. 34 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona El plajovebcn 2006-2010 – Pla Director de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat pel Consell Plenari del 6 d’octubre de 2006, explicita dins l’eix d’actuació de “Participació i promoció social” i en l’àmbit d’intervenció “equipaments juvenils” les següents accions a desenvolupar: - Mesura 116: “Definir el model de servei i el corresponent programa funcional d’un Espai Jove, com a equipament juvenil de promoció social, d’àmbit de districte, que incorpora tota una sèrie de dotacions infraestructurals per al desenvolupament d’un programa d’activitats i diversos serveis estables”. - Mesura 117: “Definir el model de servei i el corresponent programa funcional d’un Casal de Joves, com a equipament juvenil de promoció social de proximitat (àmbit de barri), que incorpora tota una sèrie de dotacions infraestructurals que serveixen, principalment, com a espai relacional i de dinamització de la gent jove de l’entorn (joves a partir de 14 anys)”. - Mesura 118: ”Impulsar la construcció d’equipaments juvenils específics a la ciutat, prioritzant aquelles zones amb més necessitat social i seguint els criteris de territorialitat d’un espai jove per districte, un punt d’informació juvenil per districte i un casal de joves per cada barri”. La proposta de Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 inclou en el seu apartat d’Adolescència i Joventut i dins l’objectiu de: afavorir la ciutadania activa i el desenvolupament social dels i de les adolescents i joves, les següents mesures: - Elaborarem i implementarem un Pla d’Equipaments Juvenils, partint de les necessitats dels sectors de la població adolescent i juvenil. - Crearem la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil des de la qual es doni resposta de forma coordinada i amb fonts comunes de dades a les necessitats informatives que té la gent jove de la ciutat, així com la Xarxa de Casals de Joves i Espais Joves de la ciutat per tal de promoure l’intercanvi d’experiències i possibilitar la realització d’activitats conjuntes. 4.2.2. Justificació Està clar que des de l’Ajuntament es treballa amb la voluntat d’afavorir que un/a jove assoleixi la seva plena ciutadania, fet que comporta assumir una sèrie de deures i també, lògicament, exercir una sèrie de drets. A l’hora d’implementar aquest objectiu però, cal partir del reconeixement de les debilitats socials que té la gent jove a l’hora de poder exercir aquesta plena ciutadania. Aquest fet queda ben palès en dues qüestions tan evidents com són: la precarietat laboral i les dificultats d’accés a l’habitatge. Aquests són dos dèficits socials reconeguts per tothom, però que en els quals l’Administració Local hi té competències limitades. Tot i així, hi ha afers que haurien d’esdevenir pal de paller en la política de joventut de promoció social per part d’un ajuntament; aquest és el cas dels anomenats equipaments sòcioculturals per a joves. La primera anàlisi que es realitza sobre aquesta qüestió a Barcelona desprèn la conclusió que en relació a aquest tipus d’equipaments, la ciutat està sota mínims. Així, malgrat alguna excepció, el resultat final de la comparació entre el nombre d’equipaments per a joves i el d’equipaments existents destinats a altres sectors de la població, aporta un balanç força negatiu per als primers. 35 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona D’altra banda, l’oci és cada cop més visible a la nostra societat i per a la joventut el temps lliure s’ha convertit en un espai bàsic de socialització. D’aquí que la intervenció institucional pot ser important en aquest àmbit per tal de promoure determinats valors com la solidaritat, la igualtat, la justícia... i la joventut com un actiu polític, social i cultural. I és que dintre d’un enfocament d’aprenentatge ètic, l’etapa prèvia a la incorporació a la vida adulta, la joventut, s’ha de considerar com a moment i espai de pràctica de ciutadania. Així, segons J. Benedicto i M. Luz Moran, els i les joves a partir dels 18 anys no són visibles com a subjectes específics de polítiques i tendeixen a quedar diluïts en la programació adulta, encara que la realitat social, econòmica i cultural els és ben diferent. És per tant un col·lectiu que no se sent sovint representat en les polítiques institucionals i dubta dels sistema polític per impulsar projectes col·lectius motivadors. Malgrat això, i amb les dades que es disposen, es pot dir que en l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, i més concretament en la dels Districtes, quan es pensa amb i per als joves, aquests responen i participen. Només cal veure algunes dades dels usos dels equipaments juvenils de la ciutat i de la participació en activitats de les persones joves. Per tant. es pot determinar que quan es posen les bases per a la implementació de serveis i s’ofereixen recursos adreçats a joves, aquests responen. Tot i així, quedar-se amb aquestes dades pot ser perillós ja que a vegades responen a un pur consumisme cultural puntual. La desvinculació dels joves respecte a l’àmbit públic és una preocupació per a la Comissió Europea. És per aquest motiu que es pot trobar en un document de la Comissió a l’any 2000 aquest paràgraf: “... l’acció en el terreny de l’educació, la formació i la joventut proporciona un vector privilegiat per a la promoció d’una participació activa en la gran diversitat de les cultures, les economies, els règims i las societats europees (...) Revifar entre els i les joves el sentit de pertinença a la societat en la que viuen i la implicació a favor seu, constitueix una tasca urgent per la qual una aproximació modernitzada del concepte i de la pràctica de la ciutadania pot oferir una sòlida base” (Comissió Europea, 2000). Es podria dir que el concepte de joventut s’ha consolidat, però que encara no és del tot compartida la idea que les polítiques adreçades al col·lectiu jove hagin de ser polítiques de definició i construcció de ciutadania, polítiques a partir de les quals es proporcionin determinades capacitats als individus per elaborar el seu projecte de vida i per participar en la construcció del projecte col·lectiu. A més, cal tenir en compte la pèrdua progressiva del treball com a lloc de formació de les identitats juvenils; el qual ha deixat pas a l’espai d’oci i consum com eixos al voltant dels quals els joves desenvolupen llurs sentiments de pertinença. Si allò que es vol és que els i les joves puguin participar activament, cal definir espais i estructures on poder-ho participar i la creació d’una xarxa d’equipaments socioculturals per a adolescents i joves és fonamental per treballar per a la seva plena ciutadania. 4.2.3. Marc de referència En matèria d’equipaments per a joves, allò que alguns anomenen casals de joves, espais joves i/o centres culturals juvenils, existeix un buit legal, tant pel que fa la seva pròpia existència com a la regulació i/o estàndars d’aquests equipaments. Així, aspectes com la finalitat, funcions, serveis, 36 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona ràtios, definició de les categories professionals, competència administrativa i funcional... són aspectes sense concreció tant a nivell local, nacional com estatal. Sovint, quan existeix aquest buit legal en instàncies superiors, l’Administració local s’avança i fa l’esforç d’estudiar i proposar la definició del servei o equipament en el seu territori. Això fa que temes que no són prioritaris en l’agenda política i tècnica d’altres administracions amb el temps acabin reclamant la seva atenció, actuació o posicionament. La mancança legal ha produït un mapa d’infraestructures per a joves molt desigual i divers segons els territoris. Una situació que és conseqüència de causes molt diverses que tenen a veure amb la història del moviment associatiu de la zona i la seva capacitat de reivindicació i negociació, la voluntat política dels diferents governants, el posicionament tècnic, la sensibilitat en els temes de joventut i fins i tot algunes experiències negatives d’equipaments per a joves en el territori. 4.2.4. Definició 4.2.4.1. Finalitat El Casal de Joves i l’Espai Jove són equipament juvenils de promoció social que, mitjançant un espai relacional i una dinamització sòciocultural, promouen els valors democràtics, els drets humans i la sostenibilitat a partir de fomentar la presa de decisions autònoma i responsable, de treballar en grup des de la participació activa en projectes col·lectius i de potenciar la identificació i implicació a la comunitat. En relació els conceptes que apareixen en la definició, cal aclarir: - Quan diem valors democràtics ens referim al diàleg, a la igualtat de drets i oportunitats, al respecte als altres, als deures com a ciutadans i ciutadanes, a la llibertat d’expressió, a la pau (no violència) com a forma de viure i actuar... en definitiva a tots aquells valors que impregnen un estat democràtic efectiu. Diem que el casal de joves i l’espai jove promou els valors democràtics, però també volem dir que s’han d’excloure totes aquelles activitats, accions o projectes que no respectin aquests valors. - Quan diem drets humans ens referim al reconeixement, respecte i promoció de la Declaració Universal dels Drets Humans. - Quan diem sostenibilitat ens referim a promoure i contribuir a l’acompliment del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que es basa en el principi de viure bé sense fer malbé. - Quan diem a partir de fomentar la presa de decisions autònoma i responsable, ens referim a treballar i posar les eines per a què les persones joves estiguin informades, promoure l’escoltar l’altre i totes aquelles tècniques per aconseguir que les persones reflexionin i decideixin el seu posicionament. - Quan diem a partir del treball en grup des de la participació activa en projectes col·lectius, ens referim a l’aprenentatge de compartir, discutir, coordinar-se, arribar a acords, prioritzar... són tècniques que ens enriqueixen com a persones i com a col·lectiu/societat. 37 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Quan diem a partir de potenciar la identificació i implicació a la comunitat ens referim a que el jove està immers en una comunitat i que com a col·lectiu té molt a dir, a aportar i a rebre; tot això passa per identificar-se i treballar amb la resta de col·lectius i grups o associacions. 4.2.4.2. Objectiu general Promoure la plena ciutadania dels i de les joves a partir de la participació en projectes col·lectius que fomentin la implicació social i comunitària, i de l’accés a una sèrie de recursos que afavoreixin l’autonomia i el desenvolupament personal. Objectius específics: - Sobre valors democràtics, drets humans i educació en valors: - Facilitar, promoure i donar suport a les activitats, accions i projectes que tinguin a veure amb la promoció dels valors democràtics, els drets humans i l’educació en valors. - Sobre la plena ciutadania: - Facilitar i crear espais de trobada per a la gent jove. - Promoure i donar suport a la pràctica sòciocultural de les persones joves. - Posar a l’abast del jove la informació necessària per prendre decisions personals i/o col·lectives de forma responsable i lliure. - Promoure i donar suport a la creació juvenil. - Crear estratègies per recollir l’opinió dels joves en temes que els afecten. - Prevenir, identificar, canalitzar i col·laborar en la resolució de problemàtiques d’inserció social de les persones joves. - Sobre el suport a l’associacionisme, entitats, grups i iniciatives juvenils: - Facilitar infraestructura, serveis i suport tècnic a entitats i associacions. - Donar suport a les activitats, accions i projectes de caire col·lectiu i juvenil. 4.2.4.3. Àmbits d’intervenció Tant el Casal de Joves com l’Espai Jove treballen en dos àmbits d’intervenció com són l’espai del temps lliure i de l’oci i el coneixement. Ambdós també tenen una funció de recollir i estar atents a quina és la realitat global o integral de les persones adolescents i joves, identificar i donar a conèixer les possibles necessitats i problemàtiques que les afecten, així com donar suport a iniciatives juvenils que treballin en aquesta línia. Així també, l’Espai Jove intervindrà de forma més incisiva que el Casal de Joves en aquelles accions vinculades als avanços tecnològics, els esdeveniments de la ciutat, la mobilitat internacional i les noves tendències juvenils. El Casal de Joves i l’Espai Jove treballaran en els següents àmbits. - Drets i humans i ciutadania - Associacionisme - Creació jove - Cultura - Sostenibilitat i medi ambient - Lleure i turisme juvenil 38 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Solidaritat i cooperació internacional - Promoció de la salut - Accions de comunicació (altaveu de la gent jove) - Noves corrents emergents en l’àmbit internacional - Noves tecnologies 4.2.4.4. Serveis Els Casals de Joves i els Espais Joves ofereixen una sèrie de serveis que es divideixen en quatre tipus d’accions: - Foment de l’associacionisme Serien totes aquelles accions adreçades a donar resposta a les necessitats i demandes de les associacions i grups juvenils, així com al foment per a la seva creació i/o consolidació. Serveis com: - Cessió i lloguer de materials - Cessió i lloguer d’espais - Suport a iniciatives juvenils - Viver de projectes juvenils - Allotjament per a entitats - Informació en recursos específics (assessoraments, programes...) - Servei de bústies - ... - Dinamització juvenil i intervenció comunitària Serien totes aquelles accions que tenen per finalitat la promoció dels i de les joves a la vida comunitària, el suport a les iniciatives socials i culturals dels i les joves i la millora de la seva qualitat de vida. En definitiva tot allò que materialitza l’espai que li correspon al i a la jove en el seu barri i ciutat, allò que concreta idees i activitats pensades per als joves i allò que li pot representar un augment del seu benestar. - Espai de trobada - Activitats de dinamització sòciocultural juvenil - Participació del col·lectiu jove al calendari festiu del territori - Activitats formatives de diversa índole - Espai multimèdia - Activitats de promoció de la salut - Exposició informativa genèrica en temes juvenils - ... La intervenció comunitària comporta el treball més enllà de les parets del Casal de Joves o de l’Espai Jove, ja que significa treballar amb el teixit associatiu, participar en el calendari festiu i tradicional del barri, crear connexions amb els equipaments educatius de l’entorn (centres d’educació secundària, universitats, escoles superiors...), crear vincles de comunicació i col·laboració amb serveis socials... Es a dir el Casal de Joves i l’Espai Jove han d’estar immersos en la dinàmica comunitària i això comportarà treballar dins i fora de l’equipament. - Suport i difusió de la creació jove Són accions adreçades al suport de la creació jove (fet de crear) o bé a la difusió de la creació jove. Cal entendre aquesta creació jove des de l’àmbit de donar sortida i suport a les inquietuds que tenen moltes persones adolescents i joves en aquest camp, no des de la perspectiva artística d’excel·lència o de qualitat. 39 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Espai d’exposicions - Espai d’assaig d’arts escèniques (teatre, dansa, circ, expressió corporal...) - Bucs d’assaig musical - Servei d’enregistrament musical - Servei multimèdia especialitzat en la creació audiovisual - Sala de concerts o auditori per a actuacions musicals i representacions d’arts escèniques - Accions per a la difusió la creació juvenil - Accions per afavorir l’intercanvi creatiu - Altaveu juvenil Serien aquelles accions que tenen com a objectiu donar a conèixer l’opinió dels i les joves. Un valor important de la democràcia és fer sentir la veu de tots aquells que formen part de la societat, així com donar a conèixer altres punts de vista, criteris i opinions. Allò important és que la persona jove arribi a crear-se una opinió autònoma i responsable en referència a ell mateix i en tot allò que l’envolta. Per tant, és interessant oferir canals que fomentin l’assoliment d’aquest objectiu, com: - Activitats de reflexió, debat i anàlisi - Suport a la difusió de l’opinió dels joves (butlletins, webs, revistes...) - ... L’Espai Jove, a més, incorpora dos altres blocs de serveis que s’afegeixen als anteriors: - Accés a la informació Serien totes aquelles accions adreçades a facilitar la igualtat d’accés a la informació, fent pedagogia informacional i facilitant l’autonomia personal de les persones joves: - Punt d’informació juvenil - Antena de punt d’informació - ... - Accés al coneixement i a les corrents emergents Serien totes aquelles accions adreçades a facilitar l’accés a les noves tecnologies, a l’apropament, coneixement i intercanvi d’altres realitats i a facilitar espais de debat i/o intercanvi de les corrents emergents internacionals. - Espai multimèdia dotat de programari lliure - Maquinari i programari específic i actualitzat - Suport i assessorament a intercanvis juvenils - Accions per al coneixement i intercanvi amb altres països i/o cultures - Activitats de debat i reflexió sobre les noves corrents emergents - ... L’Espai Jove ha de facilitar l’accés al coneixement a partir de les noves tecnologies per tal d’afavorir la igualtat d’oportunitats entre el col·lectiu jove, així com contribuir a la seva formació “no formal”. L’Espai Jove tindria l’objectiu de donar a conèixer els diversos debats internacionals sobre temes que afecten al conjunt de la societat com són el canvi climàtic, el deute extern, l’accés a la salut... Donar a conèixer, però alhora possibilitar o col·laborar per tal que el I la jove de la nostra ciutat pugui participar en els debats, fòrums o espais habilitats internacionalment. D’altra banda, per tal que pugui contribuir a aquest debat i tenir una idea més acurada del que són i on vivim són necessàries estratègies i accions que permetin que les persones joves coneguin altres realitats (mobilitat). 40 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Així també, cal fer esment que totes aquestes accions descrites anteriorment han de respondre a accions de promoció dels valors democràtics, dels drets humans i de l’educació en valors. Això suposa un posicionament ideològic com és el de reconèixer la democràcia en un sentit ampli, com és la denuncia de qualsevol tipus de discriminació i com és la pràctica de la solidaritat i la cooperació. Accions adreçades a potenciar el civisme, a potenciar la igualtat amb el reconeixement de les diferències, a la recerca de la justícia social i a afavorir per aconseguir una ciutadania autònoma i responsables. És doncs una tipologia d’acció transversal a tots els serveis i recursos. Això vol dir, d’una banda, que el respecte als valors democràtics són condició necessària per permetre qualsevol tipus d’activitat al Casal de Joves i a l’Espai Jove. Tot i així, també es vol remarcar que la promoció dels valors democràtics comporta assumir i ésser conscients i conseqüents del nostre ideari i pensament, fet que comporta el respecte a l’estat de dret en el qual vivim; però també suposa assumir la pluralitat política i, per tant, que tant el Casal de Joves com l’Espai Jove també poden ser altaveu d’opinions discordants de les “oficials”. Per últim, cal fer especial èmfasi, per al bon desenvolupament dels serveis, en la dotació infraestructural. Cal tenir present i entendre que treballar amb el col·lectiu jove significa esta al dia, i que cal donar un servei digne, funcional i atractiu. L’equipament que no tingui present aquesta qüestió estarà abocat al fracàs. 4.2.5. Població destinatària El Casal de Joves i l’Espai Jove són equipaments universalista que s’adrecen a tota la població jove d’entre 12 i 29 anys7. Aquest fet suposa que els Casals de Joves i els Espais Joves han de crear aquelles estratègies necessàries per arribar a tota la població juvenil. Així també, no cal oblidar el fet que Barcelona rep un flux important de joves que, sense estar empadronats a la ciutat, desenvolupen la seva activitat principal al municipi (estudien, treballen...). 4.2.5.1. Públic usuari objectiu Casal de Joves Tot i que el Casal de Joves és un servei universalista, cal fer esment que aquest tipus d’equipament ha de tenir una especial incidència en dues franges d’edat: els i les joves de 16 i 22 anys, ja que les necessitats de promoció i participació social d’aquest segment de la població jove són, avui en dia, majors que les de la franja superior d’edat; i també els i les persones adolescents d’entre 12 i 15 anys, que augmenten la seva capacitat de socialització més enllà dels entorns familiars i escolars. Posar límits a aquest tipus d’equipament és força relatiu, ja que cal tenir en compte que també intervenen altres factors com són: educatius, econòmics i socioculturals de les persones. Tot i així, fent totes les excepcions necessàries, es creu que el Casal de Joves s’adreça especialment a les persones joves d’una banda de 12 a 15 anys, i també, per una altra, de 16 a 22 anys, tenint en compte factors com: - Etapa en la qual s’amplia el grup relacional d’una persona jove. - Etapa en la qual és important incidir en la participació social i l’associacionisme. 7 La població jove de Barcelona, entre 12 i 29 anys, és de 323.308, segons el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 41 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Etapa en la qual s’inicia el procés d’ampliar la mobilitat territorial d’una persona jove, tot i que la seva mobilitat quotidiana segueix essent el barri o el districte. - Etapa de finalització de l’ensenyament obligatori. - Etapa primera en la qual molts joves s’incorporen al món laboral. Cal fer especial esment a la població jove d’entre 12 i 15, segment que pot esdevenir usuari potencial d’un Casal de Joves. D’aquesta manera, si es determina actuar en aquest segment de la població caldrà que el Casal de Joves estigui preparat per atendre, mitjançant una dinamització específica, un horari determinat i una sèrie de recursos concrets (possibles espais, tallers i activitats), a joves d’aquesta franja d’edat, tenint en compte que la funció de l’animador o dinamitzador esdevindrà, alhora que clau, diferent en relació la franja d’edat superior. En tot cas, cal que aquest servei de dinamització amb adolescents no esdevingui el focus principal d’actuació de l’activitat de l’equipament. Per tant, caldrà clarificar els usos del Casal de Joves perquè l’altre públic objectiu d’aquest equipament (16 a 22 anys) no es vegi relegat a un segon terme. D’altra banda, cal remarcar la funció de promoció social d’aquest equipament. Tot i així, cal vetllar perquè el Casal de Joves pugui ser també una eina o instrument més per a la “normalització social” d’aquelles persones joves que provenen dels serveis d’atenció, sense que això signifiqui, en cap cas, que l’equipament pugui estigmatitzar-se socialment a un sector específic de la població jove. Espai Jove L’Espai Jove té el mateix públic objectiu que el Casal de Joves. Per tant, cal que intervingui en les franges d’edat de 12-15 i de 16-22. Però l’Espai Jove també ha d’incloure serveis i programes adreçats a la franja superior de joventut (22 a 29 anys). Són serveis que necessiten d’una determinada tècnica, especialització, formació i/o experiència per fer-ne ús o bé disposar de més autonomia. D’altra banda, a l’igual que amb el Casal de Joves, cal vetllar perquè l’Espai Jove pugui ser també una eina o instrument més per a la “normalització social” d’aquelles persones joves que provenen dels serveis d’atenció, sense que això signifiqui, en cap cas, que l’equipament pugui estigmatitzar-se socialment a un sector específic de la població jove. 4.2.5.2. Abast territorial d’actuació El Casal de Joves és un equipament de proximitat. Per tant, s’adreça a adolescents i joves del seu territori i entorn més immediat, el barri. No té la voluntat d’abastar tot el districte i molt menys la ciutat, encara que si es té en compte la mobilitat de la gent jove serà predible la participació de joves d’altres territoris, sobretot, d’aquells més propers. Aquests últims però, no poden ser una majoria, ja que això voldria dir que l’equipament no respon ni a la finalitat ni als objectius pels quals va ser creat. Així doncs, es parteix d’un equipament universal, de proximitat i que s’adapta especialment a les necessitats, iniciatives i demandes de les persones adolescents i joves de 12 a 22 anys. A aquests criteris i característiques cal afegir una especial sensibilitat i prioritat per adreçar-se i treballar amb les entitats i associacions juvenils del territori. Tal i com s’exposa a les “Bases per l’elaboració del Pla d’Equipaments de Barcelona” són equipaments de proximitat aquells els quals l’arrelament al seu territori proper (barri) i l’atenció a la seva pròpia comunitat els confereixen un valor afegit. 42 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona D’altra banda, i tal i com s’afegeix a l’esmentat document, la garantia de gaudir dels serveis definits com de proximitat no comporta necessàriament que cada barri hagi de tenir-los tots localitzats a l’interior dels seus límits. S’haurà de tenir en compte no només la ràtio o els estàndards establerts, sinó també els radis d’influència de cada equipament en particular, que en molts casos, poden abastar diversos barris, de manera total o parcial. A més, cal tenir en compte que també es configura un altre equipament juvenil com és l’Espai Jove el qual s’adreça a un territori més ampli com és el districte, però que també ha de fer funcions de Casal de Joves reservant una part de l’equipament a aquesta finalitat. En definitiva, i tenint en compte la realitat social i administrativa de la ciutat, es planteja que hi hagi un Casal de Joves per cada barri o conjunt de barris amb més de 10.000 habitants joves (entre 12 i 29 anys). L’Espai Jove és un equipament que forma part de la xarxa de serveis de proximitat d’un districte. S’adreça a la població adolescent i jove (fins els 29 anys) i se’l dota amb una major infraestructura perquè esdevingui motor de bona part de la política de promoció social que es porta a terme en un districte. Tenint en compte la divisió administrativa i institucional de la ciutat, es planteja que hi hagi un Espai Jove per cada districte. 4.2.6. Espais 4.2.6.1. Situació territorial Per a la localització d’un Casal de Joves o un Espai Jove intervindran variables tipificades com la disposició de sòl, el planejament urbanístic d’una zona, la possibilitat de reconversió d’un equipament, les possibilitats d’insonorització del local, el pressupost d’inversió... Tot i així, malgrat aquestes variables que determinen en molts casos la localització d’un equipament, es creu necessari fer algunes recomanacions de quina és la localització idònia per a un Casal de Joves o un Espai Jove: - Proximitat. Si tant el Casal de Joves com l’Espai Jove tenen un primer abast de barri és en aquest context on cal ubicar-lo per tal d’acomplir la seva funció de dinamització juvenil i d’intervenció comunitària. Per tant, cal que siguin propers i que no estiguin aïllats o localitzats en una zona amb dificultats d’accés. - Zona de trànsit juvenil. Seria interessant que la seva localització estigués a prop de centres d’educació secundària o d’una zona en la qual hi ha un important trànsit d’adolescents i joves. - Immers en el teixit associatiu. És recomanable que l’equipament estigui proper a l’entorn en el que es mouen les associacions i entitats del territori, ja que els és un instrument de suport per a elles. - Accessible en connectivitat i mobilitat. Fóra important que aquest equipament es situés proper a una parada de metro i/o d’autobusos. 43 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona En relació l’Espai Jove cal tenir en compte també dos factors que cal tenir també en compte i que, possiblement, en alguns casos, costi que esdevinguin complementaris: - Cèntric en el territori. Si l’Espai Jove ha de ser referent per a molts joves d’un districte (22- 29), cal que aquest se situï en una zona més o menys cèntrica del territori. - Poca densitat veïnal. És important tenir present que l’Espai Jove és un equipament juvenil generador d’activitats que, sovint, es realitzen en horari nocturn i que esdevenen sorolloses. Malgrat s’aposta per a què aquest tipus d’equipaments tinguin totes les condicions necessàries per apaivagar el soroll de les seves activitats, és important tenir en compte el soroll que es genera tant en el trànsit de les entrades i sortides de les persones de l’equipament, així com també d’aquelles que es troben a l’entrada de l’equipament (xerrant, esperant, fumant –als equipaments municipals és prohibit fumar-...). Per tant, esdevé positiu que l’Espai Jove no estigui enmig d’habitatges, amb edificis d’habitatges collindants o en carrers estrets. 4.2.6.2. Necessitats espaials i tècniques Casal de Joves S’ofereixen dues opcions a l’hora d’implementar un Casal de Joves: - En una infraestructura específica per a l’equipament. - En uns espais específics i determinats dins d’un edifici amb altres equipaments i serveis, a ser possible de promoció social. En aquesta segona opció, és important assenyalar que els espais del Casal de Joves cal que siguin d’ús exclusiu per a la gent jove en l’horari d’obertura d’aquest i tinguin una funcionalitat dirigida a aquest sector de la població. Tot i que es fa difícil elaborar una proposta estàndar dels espais físics d’un Casal de Joves, s’estableix a continuació una sèrie de criteris en m2 tant dels espais bàsics d’aquest equipament, així com també dels espais complementaris que podria tenir. ESPAIS BÀSICS – CASAL DE JOVES Espai de trobada 90m2 És l’espai neuràlgic de l’equipament, un espai de trobada i de relació en el qual també és molt aconsellable que hi hagi un servei de bar. Recomanacions: ha de disposar de taules, jocs, premsa... amb un disseny jove i còmode. És molt important que tingui accessibilitat directa o molt propera des del carrer, que permeti flexibilitat d’horaris d’obertura i tancament sense que estigui obert la resta de l’equipament. És interessant que les parets disposin de guies per exposar, que estigui preparada per realitzar-hi actuacions musicals de petit format i projeccions (tarima, equip de so, llums, pantalla, canó de vídeo...), dos terminals informàtics amb connexió a Internet i una sèrie de materials per a l’exposició informativa (taulers d’anuncis, expositors...). El servei de bar del Casal de Joves s’entén com un espai d’interrelació i dinamització que va més enllà de l’aspecte comercial. És aconsellable que estigui gestionat per l’entitat gestora del Casal de Joves. En el cas de no disposar d’un servei de bar estable esdevé imprescindible que es porti a terme aquest servei en activitats col·lectives. Servei d’allotjament d’entitats / Viver de projectes juvenils 45m2 Tres espais (despatxos) d’ús compartit per a col·lectius i entitats juvenils. Aquests 44 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona espais poden ser utilitzats tant per a l’allotjament d’entitats i col·lectius en règim de lloguer, o bé per al programa de suport a iniciatives de grups de joves i associacions que volen desenvolupar un projecte. Recomanacions: cadascun d’aquests espais ha de disposar de terminal informàtic, connexió a Internet, telèfon, petita taula de reunions i mobiliari bàsic que es pugui tancar per guardar documentació. És molt aconsellable que les parets d’aquests espais siguin de vidre per tal de garantir el màxim de transparència. Sales polivalents (tallers, reunions,...) 60m2 Dos espais per a la realització de tallers, reunions de treball... Recomanacions: han de ser dos espais diàfans que garanteixin una certa polivalència. Han d’estar dotats amb taules i cadires, així com estris de treball com pissarres, projector... És recomanable que una de les sales disposi de pica per poder desenvolupar activitats “brutes” (pintura, manualitats...). Si així es decideix, una d’aquestes sales es pot dedicar a equipar-la amb eines específiques per al desenvolupament de tallers determinats (cuina, fotografia...), però s’ha de tenir compte en no hipotecar la sala a una única activitat. Espai gran polivalent 130m2 És l’espai de l’equipament per fer les activitats de “gran format” que pugui desenvolupar el Casal de Joves. És una espai lúdic, de relació, cultural, d’oci. Recomanacions: ha de ser un espai adaptable a fer diferents tipus d’activitats com concerts, obres de teatre, conferències... Per tant, ha de disposar d’una sèrie de mobiliari fàcilment transportable, còmode d’instal·lar i de recollir (tarima, cadires...). És també interessant que aquesta sala tingui una entrada independent de la resta de l’equipament, tant per raons de seguretat i estalvi energètic, com d’evacuació en cas d’incendi. Espai de treball intern 25m2 És l’espai de treball de l’equip tècnic del Casal de Joves i ha de disposar del mobiliari bàsic, terminals informàtics i estris i materials d’oficina. Connexió a Internet, telèfons, fotocopiadora, fax... són qüestions imprescindibles. Recomanacions: es pot incorporar una petita taula per fer reunions de 4/5 persones. Magatzem-arxiu 25m2 Lavabos 30m2 Es recomana que dos dels tres lavabos estiguin adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Espai de neteja 5m2 Espai de trànsit i altres 40m2 Es tracta dels espais de l’equipament de trànsit: vestíbuls, escales, ascensors... Així doncs, fent la suma dels espais necessaris per a l’obertura d’un Casal de Joves es determina que: - Un Casal de Joves amb una infraestructura específica per a l’equipament necessita un mínim de 450m2. - Un Casal de Joves ubicat en un edifici amb altres equipaments i serveis necessita un mínim de 300m2. Aquest total surt de restar els metres quadrats corresponents a l’espai gran polivalent (que esdevindria d’ús compartit amb altres serveis), part de l’espai de trànsit i un lavabo. 45 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona En el cas que l’equipament disposi de més metres quadrats, s’exposen a continuació una sèrie d’espais que poden ser força interessants a l’hora de complementar la finalitat de l’equipament. ESPAIS COMPLEMENTARIS – CASAL DE JOVES Sala per a exposicions 90-150m2 Espai per exposar arts plàstiques, decoratives o visuals. Recomanacions: És molt important la instal·lació i estris elèctrics, guies-suport per exposar, que sigui un espai amb possibilitats de controlar l’entrada de gent i de fàcil accés (amb porta ampla). Sala d’assaig d’arts escèniques 50-100m2 Espai per assaig de les diferents disciplines d’arts escèniques com teatre, dansa, circ... Recomanacions: Espai diàfan, és interessant que disposi d’un mirall. Buc d’assaig musical 20m2 Espai per assaig de grups musicals. Recomanacions: ha de ser un espai ben insonoritzat i és recomanable una zona d’armaris amb clau en una altra zona per tal que es puguin guardar instruments musicals. Espai d’enregistrament musical 15m2 i 25-35m2 Consta de dos espais comunicats visualment a partir d’un vidre: la cabina d’enregistrament i l’estudi d’enregistrament. La cabina és on estan els estris per fer maquetes i l’estudi és on el grup musical toca. Recomanacions: espais insonoritzats. Aula multimèdia de creació 50-70m2 Espai amb l’equip informàtic i tecnològic necessari per tal de desenvolupar activitats i accions de creació multimèdia. Recomanacions: espai amb una bona cobertura d’Internet i informàtica. Aula de creació comunicacional 50-70m2 Espai per a la creació comunicacional com pot ser butlletí electrònic, edició de revistes, radio... Recomanacions: Espai ben dotat de mitjans audiovisuals i electrònics. Magatzem per entitats i grups 40-50m2 Espai pel material d’entitats i grups. Espai Jove S’ofereixen una única opció a l’hora d’implementar un Espai Jove: - En una infraestructura específica per a l’equipament que s’adreça de forma permanent als i les joves. S’estableixen a continuació una sèrie de criteris en m2 tant dels espais bàsics d’aquest equipament, així com també dels espais complementaris que podria tenir. ESPAIS BÀSICS – ESPAI JOVE Espai de trobada amb servei de bar 100m2 És l’espai neuràlgic de l’equipament, un espai de trobada, de relació i de dinamització que va més enllà de l’aspecte comercial. Recomanacions: ha de disposar de taules, jocs, premsa... amb un disseny jove i còmode. És molt important que tingui accessibilitat directa o molt propera des del carrer, que permeti flexibilitat d’horaris d’obertura i tancament sense que estigui obert la resta de l’equipament. És interessant que les parets disposin de guies per exposar, que 46 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona estigui preparada per realitzar-hi actuacions musicals de petit format i projeccions (tarima, equip de so, llums, pantalla, canó de vídeo...), dos terminals informàtics amb connexió a Internet i una sèrie de materials per a l’exposició informativa (taulers d’anuncis, expositors...). La gestió d’aquest servei no es pot concebre independent de la resta de l’equipament; és necessari un projecte global i que el servei comparteixi les finalitats de l’equipament. És molt aconsellable que disposi de terrassa. Servei d’allotjament d’entitats / Viver de projectes juvenils 55-70m2 Dos o tres espais (despatxos) d’ús compartit per a col·lectius i entitats juvenils i un espai de reunions. Aquests espais poden ser utilitzats tant per a l’allotjament d’entitats i col·lectius en règim de lloguer, o bé per al programa de suport a iniciatives de grups de joves i associacions que volen desenvolupar un projecte. Recomanacions: cadascun d’aquests espais ha de disposar de terminal informàtic, connexió a Internet, telèfon, petita taula de reunions i mobiliari bàsic que es pugui tancar per guardar documentació. És molt aconsellable que les parets d’aquests espais siguin de vidre per tal de garantir el màxim de transparència. Sales polivalents (tallers, reunions,...) 90m2 Tres espais per a la realització de tallers, reunions de treball... Recomanacions: han de ser espais diàfans que garanteixin una certa polivalència. Han d’estar dotats amb taules i cadires, així com estris de treball com pissarres, projector... És recomanable que una de les sales disposi de pica per poder desenvolupar activitats “brutes” (pintura, manualitats...). Si així es decideix, una d’aquestes sales es pot dedicar a equipar-la amb eines específiques per al desenvolupament de tallers determinats (cuina, fotografia...), però s’ha de tenir compte en no hipotecar la sala a una única activitat. Espai gran polivalent – sala de concerts 200m2 És l’espai de l’equipament per fer les activitats de gran format. És una espai lúdic, de relació, cultural, d’oci. Recomanacions: ha de ser un espai adaptable a fer diferents tipus d’activitats com concerts, obres de teatre, conferències... Per tant, ha de disposar d’una sèrie de mobiliari fàcilment transportable, còmode d’instal·lar i de recollir (tarima, cadires...). És també interessant que aquesta sala tingui una entrada independent de la resta de l’equipament, tant per raons de seguretat i estalvi energètic, com d’evacuació en cas d’incendi. És també molt convenient que es pugui dividir per tal de fer-ne us per diferents activitats alhora o bé per activitats que necessiten un format més petit. Espais polivalents de mig format 100m2 Determinades activitats necessiten un espai de mig format com poden ser xerrades, conferències, assaig teatral... Ha de ser un espai adaptable a fer diferents tipus d’activitats. Espai de treball intern 60m2 Dos despatxos i una sala de reunions. Són l’espai de treball de l’equip tècnic de l’Espai Jove i ha de disposar del mobiliari bàsic, terminals informàtics i estris i materials d’oficina. Connexió a Internet, telèfons, fotocopiadora, fax... són qüestions imprescindibles. Espai multimèdia 80m2 Espai amb l’equip informàtic i tecnològic necessari per tal de desenvolupar activitats i accions d’accés al coneixement tecnològic i de creació multimèdia. Recomanacions: espai amb una bona cobertura d’Internet i informàtica. És recomanable que sigui zona Wifi i sense elements arquitectònics que dificultin la visibilitat de la sala en el seu conjunt. 47 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Magatzem-arxiu 50m2 Es considera adequat reservar un 5% de l’espai total de l’equipament per magatzem. Lavabos 60m2 Mínim de sis lavabos. L’espai gran polivalent ha de disposar de lavabos propis o molt pròxims. Espai de neteja 10m2 Espai de trànsit i altres 80m2 Es tracta dels espais de l’equipament de trànsit: vestíbuls, escales, ascensors... La suma dels espais bàsics de l’Espai Jove és de 900m2. Tot i així, es considera important que l’Espai Jove incorpori algun dels espais complementaris per desenvolupar-hi altres serveis segons necessitats i demandes. ESPAIS COMPLEMENTARIS – ESPAI JOVE Punt d’informació Juvenil 90m2 És molt recomanable que aquest servei s’ubiqui a l’Espai Jove. Respecte a les característiques dels espais necessaris veieu l’apartat corresponent al “Punt d’informació Juvenil”. Sala per a exposicions 90-150m2 Espai per exposar arts plàstiques, decoratives o visuals. Recomanacions: És molt important la instal·lació i estris elèctrics, guies-suport per exposar, que sigui un espai amb possibilitats de controlar l’entrada de gent i de fàcil accés (amb porta ampla). Sala d’assaig d’arts escèniques 50-100m2 Espai per assaig de les diferents disciplines d’arts escèniques com teatre, dansa, circ... Recomanacions: Espai diàfan, és interessant que disposi d’un mirall. Buc d’assaig musical 20m2 Espai per assaig de grups musicals. Recomanacions: ha de ser un espai ben insonoritzat i és recomanable una zona d’armaris amb clau en una altra zona per tal que es puguin guardar instruments musicals. Espai d’enregistrament musical 15m2 i 25-35m2 Consta de dos espais comunicats visualment a partir d’un vidre: la cabina d’enregistrament i l’estudi d’enregistrament. La cabina és on estan els estris per fer maquetes i l’estudi és on el grup musical toca. Recomanacions: espais insonoritzats. Aula de creació comunicacional 50-70m2 Espai per a la creació comunicacional com pot ser butlletí electrònic, edició de revistes, radio... Recomanacions: Espai ben dotat de mitjans audiovisuals i electrònics. Magatzem per entitats i grups 40-50m2 Espai pel material d’entitats i grups. 4.2.6.3. Altres aspectes a tenir en compte Per últim, s’afegeixen algunes recomanacions generals sobre qüestions espaials a tenir en compte per a l’obertura d’un Casal de Joves i d’un Espai Jove: - És important a l’hora de pensar en els espais tant d’un Casal de Joves com d’un Espai Jove en el tema de la sonoritat, especialment en aquells edificis que per la seva antiguitat es fa difícil una bona insonorització. 48 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Cal preveure el trànsit o l’estança perllongada a l’entrada o a l’entorn de l’equipament d’aquelles persones que fumen, ja que és prohibit fumar dins qualsevol equipament municipal. - Cal tenir present que alguns dels espais que s’han descrit són compatibles en el seu ús, per exemple: la sala d’exposicions amb l’espai de trobada o amb la sala polivalent gran, l’aula multimèdia de creació amb l’espai de creació comunicacional, sempre que aquests espais siguin de format gran. - Cal que els serveis tècnics encarregats del disseny de l’equipament i els serveis personals treballin coordinadament per tal que el projecte arquitectònic s’adapti a les futures necessitats de l’equipament. - Cal tenir en compte també les possibles dinàmiques futures que es crearan en el funcionament del Casal de Joves pel que fa l’entorn (entrades i sortides, espai per a fumadors a l’entrada,...). - Seria important assolir una sectorització elevada dels espais de manera que tots els serveis puguin utilitzar-se de forma independent. - L’accés principal ha de ser fàcilment identificable, que faciliti l’orientació de les persones usuàries i que funcioni com a control de l’equipament. - Hi ha també la possibilitat que l’espai de trobada amb bar esdevingui l’accés principal de l’equipament i, alhora, com a recepció i distribuïdor dels diferents serveis. Aquesta opció, tal i com s’indica a “Els equipaments municipals de Joventut”, editat per la Diputació de Barcelona, pot significar un estalvi de personal i també pot permetre una ampliació substancial dels horaris d’obertura de l’equipament, responent així a la demanda creixent dels joves de major flexibilitat. - Cal una bona localització i sectorialització dels serveis generals (llum, aigua, calefacció...), de manera que sigui possible el seu accés o programació tenint en compte els diferents usos del Casal de Joves. - A l’hora de fer divisions interiors, cal estudiar la possibilitat que algunes siguin mòbils, fàcilment desmuntables però que permetin un aïllament acústic. - Cal que tot l’equipament tingui servei de wifi (connexió inalàmbrica a Internet) - Cal prestar una atenció especial al mobiliari, especialment per les sales polivalents el que comporta que sigui mòbil, apilable, magatzem de fàcil accés... - Cal seguir les normes d’accessibilitat a l’hora de pensar els diferents espais del Casal de Joves. - És recomanable que l’alçada mínima sigui de 2,50m, encara que en determinats espais com lavabos pot ser inferior, i pel contrari en zones d’ús habitual de treball (despatxos) o bé de concentració de persones (espai de trobada, sala polivalent gran,... estaria bé arribar com a mínim als 2,70m per a una millor ventilació i confortabilitat. 49 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 4.2.7. Gestió 4.2.7.1. Titularitat La titularitat tant d’un Casal de Joves com d’un Espai Jove és pública. Per tant, li correspon a l’Ajuntament el desenvolupament de la seva implementació i la seva gestió. Però, com ha de ser aquesta gestió? Quina fórmula és la més idònia per tal de garantir que la finalitat i els objectius que s’han determinat anteriorment s’assoleixin? 4.2.7.2. Tipologia de gestió Casals de Joves El plajovebcn 2006-2010 expressa en la mesura 122: “Promoure que la gestió dels casals de joves es desenvolupi, si així mostren el desig corresponent de fer-ho, per part de les associacions juvenils del territori”. És important tenir en compte la intervenció dels i les joves en el procés de gestió d’un equipament, és a dir, en el seu circuit de “disseny-execució-avaluació”. Tot i així, cal tenir una especial atenció a com intervenen els i les joves en aquest procés, molt especialment en la qüestió de l’execució de la gestió més quotidana de l’equipament. Aquesta intervenció és fonamental per tal d’aconseguir un sentiment de pertinença del i de la jove cap a l’equipament i per tal que les programacions i accions que s’hi desenvolupin tinguin un alt grau de connexió amb les necessitats i demandes de la pròpia realitat juvenil. Conseqüentment si es vol que un dels objectius del Casal de Joves sigui el suport a l’associacionisme, cal procurar també que les associacions el visquin com a equipament de referència. Per tant, cal fer una aposta clara perquè la gestió dels Casals de Joves recaigui, sempre que sigui possible, en entitats juvenils com a reconeixement de la tasca que realitzen en l’àmbit juvenil i perquè allò que les impulsa se sustenta en el foment de valors socials i educatius, i no pas en criteris econòmics o de negoci. Ara bé, cal que aquestes entitats compleixin dues condicions prèvies al fet de gestionar un Casal de Joves, com són: - Voluntat de gestionar un equipament. - Capacitat per gestionar un equipament. D’altra banda, és oportú insistir que la gestió respon a una finalitat i a uns objectius aprovats per un govern polític, triat democràticament, i que, per tant, és en aquest marc on s’ha de moure el concepte de gestió. El plajovebcn 2006-2010 identifica com a un dels seus criteris d’actuació el de: “afavorir actuacions per a l’apoderament de la gent jove”. Per tant, és també en aquest sentit que s’emmarca el tipus de gestió que es prioritza. I com es determina la capacitat per gestionar? Com en qualsevol concurs públic, la capacitat de gestionar ve determinada per la proposta tècnica (projecte) de gestió del servei i per l’acompliment de les condicions administratives i tècniques establertes en el plec de condicions. La gestió cívica és la fórmula doncs per la qual s’aposta a l’hora de gestionar un Casal de Joves. La Carta Municipal de Barcelona, en el Títol sobre “Participació ciutadana i drets dels veïns” (Art. 34) preveu la Gestió Cívica de competències, serveis o equipaments municipals per part d’entitats, organitzacions o associacions ciutadanes, sense ànim de lucre. Segons el mateix article, la gestió 50 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona cívica “s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats o organitzacions amb característiques idèntiques o semblants”, com és el cas que ens ocupa. Per tant, com en quasevol altra concurs públic de gestió s’hauran de seguir les diferents passes administratives: elaboració d’un plec de condicions tècniques i administratives, informació pública, termini de lliurament de propostes (projectes), obertura de pliques i adjudicació. Un cop adjudicada la gestió del servei (equipament) se signarà un conveni entre l’Administració i l’entitat adjudicatària que recollirà quins són els òrgans consultius, de seguiment, de participació i de gestió, així com el règim econòmic, els drets i deures de l’entitat i de l’Administració, la documentació que cal presentar i en quins terminis, el tema de la publicitat i la difusió comunicativa..., és a dir les regles que regiran la gestió de l’equipament. Tot i així, hi ha casos excepcionals que aquesta adjudicació de la gestió de l’equipament no cal que vingui determinada mitjançant un concurs públic. En aquests casos, caldrà que l’òrgan de l’Administració del qual en depèn l’equipament en qüestió, argumenti i justifiqui el perquè d’una adjudicació directa d’aquest servei o equipament a una entitat específica mitjançant la gestió cívica. A la ciutat trobem exemples clarificadors que, tot i que es troben regulats actualment de forma diversa, podrien acollir-se a aquest fet: el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona, el Centre Cultural La Farinera del Clot gestionat per la Federació d’Entitats de Camp de l’Arpa del Clot, el Centre Cívic Cotxeres-Casinet gestionat pel Secretariat de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. A títol orientatiu, es considera que hi ha una sèrie d’entitats juvenils sense ànim de lucre que poden esdevenir prioritàriament “gestores cíviques” d’un Casal de Joves: - Entitat juvenil del Districte que es troba desenvolupant projectes de dinamització sòciocultural i d’intervenció comunitària amb la població adolescent i jove. - Entitat juvenil de segon grau d’abast territorial de barri o de districte (plataforma territorial juvenil). - Entitat de segon grau d’abast territorial de barri o de districte (plataforma territorial) que incorpori les entitats juvenils en la seva composició. - Entitat juvenil de segon grau d’àmbit de ciutat. La gestió cívica comporta uns compromisos, drets i deures, tant per part de l’Ajuntament com per part de l’entitat gestora. La gestió cívica ha de comportar doncs, un treball conjunt entre l’Administració local i l’entitat gestora, i comporta assumir els objectius prioritaris o estratègics de l’Ajuntament especialment en matèria de joventut i el reconeixement d’una sensibilitat en matèria juvenil o de representació de l’entitat juvenil gestora. En el cas que no es veiés possible o viable desenvolupar la gestió cívica d’un equipament, es procediria a la contractació del servei mitjançant concurs públic i segons allò que disposa la Llei de Contractes en vigor. En tot cas, si l’adjudicació es realitzés en aquest sentit, caldria garantir la participació juvenil (entitats juvenils del barri/districte) en els òrgans de seguiment i gestió de l’equipament. Espai Jove A diferència del Casal de Joves, l’Espai Jove pot disposar de diferents serveis que poden ser molt especialitzats en determinades temàtiques, fet que podria fer necessària o adient la parcialització de la gestió dels serveis. Ara bé, es considera primordial que hi ha hagi un projecte global i una 51 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona direcció única, ja que l’Espai Jove no hauria d’ésser la suma de serveis que funcionen independentment. A l’igual que en el cas del Casal de Joves, la fórmula de gestió que es proposa en primera instància és la de la gestió cívica; en aquest cas però, mitjançant adjudicació directa de la gestió de l’equipament, amb justificació suficientment argumentada de la idoneïtat de l’entitat per poder-la dur a terme. En aquest sentit, es creu interessant les opcions que possibiliten que els Espais Joves es gestionin a partir d’entitats com: - Entitat juvenil de segon grau d’abast territorial de barri o de districte (plataforma territorial juvenil). - Entitat de segon grau d’abast territorial de barri o de districte (plataforma territorial) que incorpori les entitats juvenils en la seva composició. - Entitat juvenil de segon grau d’àmbit de ciutat. En el cas que les valoracions prèvies per tal que qualsevol d’aquest tipus d’entitats no esdevinguin del tot favorables per a què gestionin un Espai Jove, es procedirà a la contractació del servei mitjançant concurs públic i segons allò que disposa la Llei de Contractes en vigor. Com en el cas dels Casals de Joves, caldria garantir la participació juvenil (entitats juvenils del barri/districte) en els òrgans de seguiment i gestió de l’equipament. 4.2.7.3. Identificació La identificació d’un Casal de Joves o d’un Espai Jove ha de ser fàcilment comprensible i visible a la ciutadania i homogènia a tots aquests tipus d’equipament que existeixen a la ciutat. A més, és oportú també que inclogui en la seva denominació l’especificitat territorial i/o espaial del seu entorn més immediat (barri o districte). És a dir, per exemple: Casal de Joves de Roquetes, Casal de Joves de Les Corts, Espai Jove de l’Eixample,... En el cas que un Casal de Joves estigui dins d’un edifici amb diversos serveis i equipaments, caldrà que a l’entrada de l’edifici hi hagi una indicació prou clara amb la identificació del Casal de Joves en qüestió. Tant la identificació d’un Casal de Joves com la d’un Espai Jove haurà d’incloure també la titularitat de l’equipament, normalment: Ajuntament de Barcelona + Districte. També és important que s’inclogui, en la seva identificació, i si és el cas, per quina entitat sense ànim de lucre està gestionat l’equipament. 4.2.7.4. Horari Es considera que l’horari mínim d’obertura al públic tant d’un Casal de Joves com d’un Espai Jove és de 50 hores setmanals. Aquest horari cal establir-lo però de forma que doni resposta a les necessitats juvenils i tenint en compte la realitat de l’àmbit territorial d’actuació. Així doncs, s’aconsella que aquestes 50 hores es reparteixin de dilluns a dissabte en totes les tardes-vespres i en tres matins, tenint en compte que l’horari es perllongui fins la nit, principalment, els divendres i dissabtes. 52 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Un horari-tipus d’un Espai Jove podria ser el següent: Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte 10 a 14h 10 a 14h 10 a 14h 17 a 22h 17 a 22h 17 a 22h 17 a 22h 17 a 2h 17 a 2h Caldrà preveure que per a determinades activitats serà necessària l’obertura de l’equipament fora de l’horari regular i que caldrà establir: Preu públic extra per utilització de l’equipament, de forma extraordinària, fora d’horari regular. Possibilitat d’establir protocols d’acords amb entitats o grups d’utilització de l’equipament fora de l’horari regular assumint una assegurança civil o bé una Declaració de responsabilitat del grup usuari. 4.2.7.5. Mecanismes d’accés El principal mecanisme d’accés tant al Casal de Joves com a l’Espai Jove ha de ser l’atenció presencial. Tot i així, no es descarta la possibilitat que aquest equipament pugui desenvolupar altres mecanismes d’accés als seus serveis mitjançant l’atenció telemàtica (web/correu electrònic). En tot cas, ambdós mecanismes han de ser plenament accessibles a les persones amb algun tipus de discapacitat física. 4.2.7.6. Perfils professionals / Funcions del personal / Personal Casal de Joves El perfil professional de les persones que conformen l’equip d’un Casal de Joves ve determinat pel Conveni col·lectiu de treball del sector del lleure educatiu i sòciocultural per als anys 2005-2007 (TRI/1652/2005 – DOGC. Núm. 4396 de l’1 de juny de 2006). Així doncs, un Casal de Joves disposarà, com a mínim de: - Director de programes, projectes i equipaments, amb una titulació de grau mitjà o equivalent (Grup II – personal de gestió), amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. - Animador/a sòciocultural, amb una titulació de grau mitjà o equivalent amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. - Animador/a sòciocultural, a ser possible amb una titulació de grau mitjà o equivalent amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. En els tres casos es valorarà la formació acadèmica realitzada principalment en el camp humanístic i les ciències socials, principalment en estudis d’Educació Social, Treball Social, Animació Sòciocultural, o similars. D’altra banda, és més que recomanable que l’equip del Casal de Joves disposi d’un tècnic, oficial administratiu – comptable amb una jornada laboral de 20 hores, que realitzi tasques d’administració i comptabilitat. 53 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona A banda d’aquest personal caldria tenir en compte que el Casal de Joves pot desenvolupar activitats específiques que requereixin la contractació puntual d’un tècnic expert o tallerista en una matèria específica. S’estableix que l’edat màxima per formar part de l’equip tècnic d’un Casal de Joves sigui la de 35 anys i que el personal no es perllongui més de 10 anys. No s’ha contemplat el servei de consergeria, encara que segons les característiques de l’equipament pot ser necessari. Això comporta que l’espai de treball dels animadors/es sigui accessible i visible. D’altra banda, serà necessari disposar d’un servei de recepció-consergeria en determinades activitats i per tant caldrà preveure-ho pressupostàriament. Espai Jove El perfil professional de les persones que conformen l’equip d’un Casal de Joves ve determinat pel Conveni col·lectiu de treball del sector del lleure educatiu i sòciocultural per als anys 2005-2007 (TRI/1652/2005 – DOGC. Núm. 4396 de l’1 de juny de 2006). Alhora de determinar el personal d’un Espai Jove caldrà tenir molt en compte aspectes com: - els m2 de l’equipament, que comporta sovint un nivell i nombre d’activitats diferents - els serveis que formen part de l’Espai Jove que comportaran determinats professionals - les característiques de la infraestructura (accessos, nombre de plantes...) Donat que s’ha realitzat una proposta oberta pel que fa als serveis que configuren un Espai Jove, caldrà tenir en compte la tipologia d’aquests serveis per tal de determinar el nombre i perfil de professionals que es necessita. A continuació, es presenten alguns serveis que pot incloure un Espai Jove amb els professionals bàsics pel seu funcionament. - Punt d’Informació Juvenil: mínim de dos professionals de categoria d’informadors/es. Un a jornada complerta i un altre a mitja jornada (veure apartat Punt d’Informació Juvenil) - Viver de projectes: per a aquest tipus de servei s’ha de preveure un assessor tècnic a 15 hores a la setmana. - Aula multimèdia: aquest servei exigeix un professional especialitzat en noves tecnologies i programari a jornada complerta. Cal aclarir que aquest servei no està pensat únicament com d’accés a Internet si no com un servei de suport i assessorament i per tant cal la presència d’un professional. - Dinamització d’adolescents: les particularitats d’aquest col·lectiu comporten que els horaris de programació i la funció o rol del professional sigui diferent al d’un dinamitzador juvenil. Així aquest tipus d’intervenció o servei comporta un mínim d’un animador sociocultural a jornada de 30 hores setmanals. - Servei de bar: el perfil de la persona que treballi en aquest servei ha de ser de “cambrer/dinamitzador” donada la finalitat que té. Tindrà per tan una categoria superior a la de cambrer però menor d’animador. Caldrà un professional a jornada complerta. 54 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Així doncs depèn dels serveis que s’incorporin variarà el nombre i perfil dels professionals; ara bé cal tenir previst uns professionals bàsics com són: - Director de programes, projectes i equipaments, amb una titulació de grau mitjà (Grup II – personal de gestió), amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. - Animador/a sòciocultural, amb una titulació de grau mitjà o equivalent amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. - Animador/a sòciocultural, a ser possible amb una titulació de grau mitjà o equivalent amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. - Animador/a sòciocultural, a ser possible amb una titulació de grau mitjà o equivalent amb una jornada laboral de 20 hores setmanals. - 1 Recepcionistes/telefonistes, amb una jornada laboral de 37,5 hores setmanals. - Oficial administratiu/ comptable, amb una jornada laboral de 20 hores setmanals. Respecte els/les animadors/es sòcioculturals cal recordar els objectius-accions que hauran de desenvolupar: - accés a la informació - accés al coneixement i a les corrents emergents - foment de l’associacionisme - dinamització juvenil i intervenció comunitària - suport i difusió de la creació jove i difusió cultural - altaveu juvenil En el cas dels professionals bàsics es valorarà la formació acadèmica realitzada principalment en el camp humanístic i les ciències socials, principalment en estudis d’Educació Social, Treball Social, Animació Sòciocultural, o similars. A banda d’aquest personal caldria tenir en compte que l’Espai Jove pot desenvolupar activitats específiques que requereixin la contractació puntual d’un tècnic expert o tallerista en una matèria específica. S’estableix que l’edat màxima per formar part de l’equip tècnic d’un Espai Jove sigui la de 40 anys i que el personal no es perllongui més de 10 anys. 4.2.7.7. Seguiment i avaluació Els òrgans de seguiment i avaluació de la gestió d’un Casal de Joves o d’un Espai Jove que es proposen, a títol orientatiu, són: Consell de Centre format per: per part de l’Ajuntament: Regidor/a de Districte, Gerent, Cap de Serveis Personals i Tècnic referent de Joventut; per part de l’entitat gestora: representant de l’entitat gestora, representant de la plataforma juvenil del territori o en el seu defecte Consell de la Joventut de Barcelona; i dos representants de dues entitats usuàries de l’equipament. Es convocarà, com a mínim un cop l’any i tindrà com a funcions: 55 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona - Aprovar el balanç econòmic i la distribució del pressupost, així com els preus públics. - Aprovar la memòria d’activitats, així com el programa d’activitats i projectes. - Avaluació del funcionament. - Aprovació de l’estructura de l’equip tècnic de l’equipament. - Ratificació del/de la director/a de l’equipament. - Aprovació de la reglamentació interna de l’equipament i resolució de conflictes. Comissió de seguiment tècnic. Ha de ser un òrgan operatiu que es reunirà mensualment i estarà format per: Director/a de l’equipament, representant de l’entitat gestora i tècnic/a referent de joventut de Districte. Farà el seguiment i vetllarà pel compliment dels compromisos adquirits al Consell de Centre i a la Comissió participativa. En el cas que aquesta comissió no estigués d’acord amb alguna decisió pressa per consens a la Comissió participativa té la potestat de convocar extraordinàriament un Consell de Centre per resoldre la qüestió. Comissió participativa: espai participatiu, propositiu i decisori, que es convocarà de forma regular cada dos mesos, però que ho podrà fer, en cas necessari, un cop al mes. El format d’aquest espai no ha de ser massa formal, permetent un clima de complicitat, respecte i pluralitat. El director/a de l’equipament condueix la comissió i pot assistir el referent de joventut de Districte i un representant de l’entitat gestora. Tindrà com a funcions: - Informar i vetllar pels acords del Consell de Centre. - Espai informatiu i propositiu de l’equip tècnic, de l’entitat gestora, del Districte i de les entitats, grups i usuaris/es de l’equipament. - Proposar modificacions en la reglamentació interna de l’equipament i participar en el tractament i resolució de conflictes. - Espai decisori a partir del consens dels participants en la programació d’activitats i el desenvolupament de serveis. Cal aclarir que el Consell de Centre aprova el marc general, directrius i prioritats de l’equipament juvenil i la Comissió participativa pren decisions en línia amb el marc general. S’ha de tenir en compte que la gestió d’un equipament juvenil comporta planificació, però també capacitat de respondre i aprofitar les oportunitats que puguin aparèixer, les quals no sempre poden ser planificades del tot prèviament. Tal i com s’ha fet esment anteriorment, cal que l’entitat gestora de l’equipament presenti anualment el programa i pressupost, i la memòria d’activitats i serveis i el balanç econòmic. Així doncs, l’equipament disposarà d’aquests dos documents que caldrà presentar als òrgans corresponents i el seu Pla d’Usos, document que esdevé una concreció del model de servei – programa funcional, amb la identificació de tots els espais i usos (per a serveis i activitats) que ofereix l’equipament. És important que la memòria reflecteixi tant indicadors quantitatius (nombre d’usos i de persones usuàries dels diferents serveis de l’equipament) i qualitatius (grau de satisfacció dels diferents serveis i programes). La concreció dels òrgans de seguiment i avaluació de l’equipament, així com les obligacions que ambdues parts prenen per al seu bon desenvolupament, caldrà que quedi reflectit en el conveni que regula la gestió cívica de l’equipament. 56 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 4.2.8. Anàlisi de costos Casal de Joves Els costos per al funcionament ordinari/any d’un Casal de Joves8 es basen en la següent estimació econòmica per cadascun dels conceptes de despesa i seguint els criteris anteriorment descrits: Personal9 87.800 Activitats i comunicació 24.000 Material fungible i ofimàtica 6.000 Consums (electricitat, aigua, telèfon, Internet...) 16.000 Neteja 7.000 Assegurances 1.000 Manteniment equipament 6.000 TOTAL 147.000 Espai Jove Els costos per al funcionament ordinari/any d’un Espai Jove10 es basen en la següent estimació econòmica per cadascun dels conceptes de despesa i seguint els criteris anteriorment descrits: Personal11 132.000 Activitats i comunicació 40.000 Material fungible i ofimàtica 12.000 Consums (electricitat, aigua, telèfon, Internet...) 30.000 Neteja 13.000 Assegurances 2.000 Manteniment equipament 12.000 TOTAL 241.000 4.2.9. Xarxa de Casals de Joves i Espais Joves La creació d’una xarxa de Casals de Joves i d’Espais Joves significarà treballar per a l’assoliment d’una sèrie d’objectius: - Compartir i intercanviar els recursos materials disponibles entre els diferents equipaments. - Promoure els especialistes disponibles a cada punt de la xarxa per tal que puguin aplicar els seus coneixements allà on es necessiti. - Promoure i multiplicar les iniciatives intentant que no s’encavalquin. - Difusió de la informació. - Promoure fòrums de debat. - Agilitzar tràmits burocràtics a través de serveis en línia i amb assessorament. - Promoure la formació. - Intercanvi d’experiències. 8 Costos segons anàlisi de despeses de l’any 2007 9 Personal mínim 10 Costos segons anàlisi de despeses de l’any 2007 11 Personal mínim 57 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Per tal de desenvolupar aquesta xarxa, es proposen dos tipus d’activitats a realitzar al llarg de l’any i que seran organitzades des de la Direcció de Joventut en col·laboració amb els Districtes: - Jornada de formació. - Jornada d’intercanvi d’experiències. 4.2.10. Els espais 12-16 Els espais 12-16 són petits equipaments, sovint configurats per un o dos espais, adreçats a la dinamització específica amb adolescents. El centre d’interès d’aquests espais recau principalment en el joc i en les noves tecnologies. L’aparició d’aquests espais es dóna, en la majoria de casos, per la necessitat de cercar solucions a l’hora de recollir la demanda dels propis adolescents de poder disposar d’un espai específic on poder participar d’activitats després d’haver-ho fet en els darrers any en una ludoteca o en un casal infantil, i/o també a partir de la necessitat de professionals de plantejar una dinamització en un segon nivell d’aquells adolescents amb un cert risc d’exclusió social. Si bé és cert que el resultat d’aquests espais és molt òptim, també és cert que un dels perills que pot contraure aquest tipus d’espais és que acabin essent únicament utilitzats per a adolescents de 12 i 13 anys, simplement per la pròpia dinàmica dels i les adolescents que els agrada emmirallar- se amb persones més adultes (“ells ja són joves”). El Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona aposta pel fet que els Casals de Joves i els Espais Joves incorporin en la seva dinàmica la franja d’edat compresa entre els 12 i 16 anys, entenent que cal desenvolupar estratègies específiques amb aquest sector de la població (horaris, tipus d’activitats,...). En tot cas, i tenint en compte la radiografia actual de Barcelona en la qual apareixen aquests espais 12-16, s’ha considerat oportú vincular-los d’alguna manera o altra amb la dinamització que puguin portar a terme els equipaments juvenils propers al seu entorn. 4.2.11. Els serveis de dinamització juvenil El Servei de Dinamització Juvenil és un servei adreçat a adolescents i joves, adaptat a les característiques de la zona que desenvolupa l’acció, que té per finalitat la promoció de la participació i la integració dels i de les joves a la vida comunitària, el suport a les iniciatives socials i culturals dels i les joves i la millora de la seva qualitat de vida. De vegades, la pròpia dinàmica de la xarxa i els equipaments d’un territori, poden resultar de difícil accés per a adolescents i joves, ja sigui per manca d’informació, interès pel projecte que s’hi desenvolupa, poques o nul·les experiències per part de la persona jove d’entrar-hi en relació, permeabilitat... Un Servei de Dinamització Juvenil contribueix a fer de pont entre aquestes realitats desenvolupant tasques d’anàlisi i diagnòstic del territori, fent emergir interessos d’adolescents i de joves no vinculats a la xarxa, i posant-los en relació amb els equipaments del territori per tal de donar respostes a les seves propostes, sempre intervenint amb dos objectius concrets que són el foment de la participació dels i les joves en la comunitat i el suport a l’associacionisme i treball en xarxa. Així, la tasca desenvolupada per un Servei de Dinamització Juvenil ofereix l’oportunitat d’anar modulant i enriquint permanentment l’oferta de la xarxa d’equipaments, d’acord amb la realitat 58 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona de cada territori. Aquest tipus de serveis són idonis en aquells territoris i zones on es fa difícil la implantació d’un equipament juvenil que desenvolupi aquesta tasca dinamitzadora i també en aquells territoris on la població adolescent i jove necessita d’un treball previ vinculat a una posterior dinamització. 4.2.12. El Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària El Punt d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària és un instrument que contribueix a l’educació en la participació dels adolescents de la ciutat, en un escenari de privilegi com són els Instituts d’Educació Secundària, cercant complicitat i col·laboració amb els diferents agents socials implicats, i en especial amb la comunitat educativa. Aquest servei, anomenat PIDCES, té com eixos fonamentals la informació i la dinamització. Entrar en contacte amb els i les joves estudiants dels IES, mitjançant un espai d’informació al propi institut, permet atorgar a la funció d’informació un valor estratègic per establir contacte amb els joves, i així promoure processos de dinamització. Provocar experiències de participació social, assajar a partir dels canals establerts en el marc escolar (delegats, comissions de delegats, representats als Consells Escolars de Centre, als Consells Escolars de Districte...), explorar interessos dels adolescents per a promoure l’associacionisme en qualsevol dels seus nivells i establir relacions amb altres agents socials del territori –o entorn (equipaments, serveis...), és la millor manera d’educar vers la participació. En la funció de dinamització, caldrà tractar les informacions d’interès en un ordre directament proporcional a la realitat dels i les joves, i alhora donar a conèixer i fer difusió de tots els serveis que l’adolescent té al seu entorn, entre els quals hi ha, lògicament, els casals de joves i els espais joves. 59 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 60 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5. Pla d’actuació 2008-2015 5.1. Criteris d’actuació A l’hora d’elaborar el Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 s’han tingut en compte els següents criteris: 5.1.1. La població adolescent i jove de Barcelona Segons les darreres dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, a 30 de juny de 2007, la ciutat de Barcelona tenia una població adolescent i jove d’un total de 323.308 persones, d’edats compreses entre els 12 i els 29 anys. El nombre de dones d’aquest sector de la població és de 159.022, mentre que el d’homes és de 164.286. (taula 1) Taula 1. Població adolescent i jove de Barcelona 200.000 (159.022) (164.286) 150.000 65.845 68.339 25-29 100.000 20-24 44.342 44.519 16-19 50.000 25.320 26.705 12-15 23.515 24.723 0 Dones Homes Taula 2. Població adolescent i jove de Barcelona per districtes (12-29) 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 61 28.284 51.581 37.164 16.969 27.554 23.366 32.025 33.632 28.920 43.813 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Pel que fa la població adolescent i jove dels districtes, en termes absoluts, els districtes amb més persones d’aquesta franja d’edat són l’Eixample (43.813), Sant Martí (43.813) i Sants-Montjuïc (37.164); aquells districtes amb menor població adolescent i jove són Les Corts (16.969) i Gràcia (23.366). (taula 2) Però aquesta taula elaborada amb xifres absolutes, varia substancialment si es compara amb la taula que té en compte el percentatge de la població adolescent i jove segons el total de la població del districte; així, en aquest cas, els districtes amb major percentatge d’adolescents i joves són Ciutat Vella (25%), Sants-Montjuïc (20,7%) i Les Corts (20,7%), i els districtes amb menor percentatge són Horta-Guinardó (19%), Gràcia (19,3) i Sarrià-Sant Gervasi (19,4%). En una altra dimensió, cal fer esment de dos fets significatius: el major percentatge de població adolescent es troba a Sarrià-Sant Gervasi (4%) i el major percentatge de població jove a Ciutat Vella (22,9%). (taula 3) Taula 3. Percentatge de població adolescent i jove segons població total del Districte (entre parèntesi) 30 25% 25 19,6% 20,7% 20,7% 19,4% 19,3% 20,2% 20 20,1% 19% 19,5% 12,9 7,8 15 8,5 8,6 6,6 8,7 7,7 8,1 8 7,8 10 5,8 5,9 5,1 7,1 5,3 5 5,1 5,6 5,6 5,4 25-29 5 2,9 3 3,3 3,7 3,7 2,8 3,2 3,4 3,4 3,3 20-24 2,1 2,8 3 3,3 4 2,8 3 3,1 3,1 3 0 16-19 12-15 Pel que fa els barris de Barcelona, aquells amb més població adolescent i jove, en termes absoluts, són la Nova Esquerra de l’Eixample (11.886), el Raval (11.275) i Sant Andreu (10.928). (taula 4) Així com passa amb els districtes, quan es passa a fer la comparativa en percentatges de la població total del barri, els resultats varien completament. Així hi hauria que els barris amb un percentatge més alt de població adolescent i jove són el Barri Gòtic (31,3%), la Trinitat Vella (25,7%), Ciutat Meridiana (25%) i Vallbona (25%). (taula 5) 62 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Taula 4. Els 10 barris de Barcelona amb més població adolescent i jove (12-29) La Nova Esquerra de l'Eixample 11.886 El Raval 11.275 Sant Andreu 10.928 La Sagrada Família 10.301 Vila de Gràcia 9.639 Les Corts 9.429 Sant Gervasi - Galvany 8.818 El Barri Gòtic 8.753 Sants 8.211 El Poble Sec 8.211 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 Taula 5. Els 10 barris de Barcelona amb una proporció més elevada de població adolescent i jove respecte la població total del barri El Barri Gòtic 31,3 La Trinitat Vella 25,7 Ciutat Meridiana 25,0 Vallbona 25,0 El Raval 24,2 El Besòs i el Maresme 23,3 Baró de Viver 23,2 Torre Baró 23,1 Hostafrancs 21,9 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 21,7 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 5.1.2. La projecció de la població adolescent i jove – horitzó 2015 Una qüestió important a tenir en compte a l’hora d’elaborar un pla d’equipaments, és saber el nombre de població destinatària de l’equipament que tindrà la ciutat en l’any de previsió de finalització del pla. En aquest sentit, s’ha tingut en compte l’informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), realitzat el 2002, en relació la projecció de la població adolescent i jove a Barcelona per a l’any 2015, en els diferents escenaris: 63 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Escenari baix: - Població 12-15: 53.213 - Població 16-19: 49.598 - Població 20-24: 59.644 - Població 25-29: 64.913 - Total: 227.368 Escenari mitjà – baix: - Població 12-15: 58.461 - Població 16-19: 54.259 - Població 20-24: 65.652 - Població 25-29: 71.388 - Total: 249.760 Escenari mitjà – alt: - Població 12-15: 61.040 - Població 16-19: 56.359 - Població 20-24: 68.414 - Població 25-29: 74.778 - Total: 260.591 Escenari alt: - Població 12-15: 65.267 - Població 16-19: 60.305 - Població 20-24: 74.260 - Població 25-29: 81.763 - Total: 281.595 Com es pot constatar, en els diferents escenaris de projecció de la població adolescent i jove de la ciutat de Barcelona per a l’any 2015 es produeix una reducció de persones situades en la franja d’edat dels 12 als 29 anys. Si es tingués en compte únicament aquest criteri, que lògicament pot patir certes desviacions, la necessitat d’equipaments juvenils de Barcelona disminuiria en relació a l’actual. 5.1.3. Els planejaments urbanístics A l’hora d’elaborar el Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 també s’han tingut en compte també els planejaments urbanístics. El planejament urbanístic és el conjunt de directrius que permeten ordenar el desenvolupament equilibrat d’un determinat territori. Per tant, els barris de la ciutat són àrees homogènies i permeten formular planejament. Sens dubte, el planejament urbanístic incideix i es relaciona amb nombrosos aspectes que conflueixen en el pla d’equipaments i el configuren. La delimitació del sòl disponible i la posició dels equipaments en el planejament urbanístic plantegen les interrelacions següents: El planejament, com a eina de planificació, també té implicacions en la posició territorial dels equipaments i, per tant, un cert vincle amb les àrees d’influència i de servei dels sectors servits per l’equipament, ja siguin els barris, en el cas dels equipaments de caràcter local, o els districtes, en el dels equipaments de més envergadura. 64 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona El planejament aporta finalment la concreció i el desenvolupament de la forma i l’ús final de l’equipament i té, per tant, una interrelació directa en la tipologia i la gestió de l’equipament. El planejament dels nous barris té implicacions en els aspectes dels perfils de la nova població que hi ha de residir, en els plans d’habitatge que han de contenir i en la disponibilitat de sòl per tal que l’obtenció d’aquest sigui tan poc onerosa com sigui possible. Els plans urbanístics són documents administratius que són aprovats per l’Ajuntament de Barcelona i que distribueixen els àmbits que són edificables i delimiten les reserves de terreny que s’han de destinar a equipaments i espais lliures. En aquest sentit hi ha diversos equipaments juvenils que es plantegen en aquest Pla a partir de la realització de planejaments urbanístics d’algunes zones de la ciutat (illa d’equipaments Can Batlló a Sants-Montjuïc, nou barri de la Marina del Port, diferents zones del 22@, etc.). 5.1.4. La disponibilitat de sòl La disponibilitat de sòl és un aspecte fonamental en tota anàlisi de planificació urbana. El sòl és un element que, des del punt de vista de la quantitat, està limitat i és imprescindible per a la ubicació de tots els usos i activitats que intervenen en la planificació de la ciutat. D’altra banda, és un aspecte clau, en especial a les ciutats compactes com és el cas de Barcelona, ja que s’hi produeix una concentració més gran de la demanda combinada amb una major intensitat d’ús i de necessitats urbanes. El sòl qualificat d’equipament conforma, conjuntament amb el destinat als espais lliures, el conjunt de les reserves per dotar de serveis i resoldre les necessitats de la població resident. L’anàlisi de la disponibilitat de sòl parteix fonamentalment de les prospeccions següents: El sòl qualificat com a equipament pel planejament vigent, que inclou el definit pel PGM i el sòl així qualificat pels plans que l’han desenvolupat. D’aquest, el sòl ja ocupat per equipaments en l’actualitat i que, per tant, ja no s’avalua com a disponible. La determinació del sòl qualificat d’equipament actualment disponible. Les prospeccions es formulen a partir de bases de dades que tenen origen divers (cadastral, geogràfic,...) i que, per tant, requereixen un treball previ d’homogeneïtzació i filtratge. Aquest factor ha estat força determinant a l’hora de determinar equipaments juvenils en diferents districtes de la ciutat que disposen actualment de poc sòl per a equipaments (barris centrals de l’Eixample i districtes de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi). 5.1.5. Les possibles àrees d’influència dels equipaments juvenils en relació l’entorn Un altre dels criteris que s’ha tingut en compte a l’hora de plantejar la ubicació dels equipaments juvenils ha estat la seva possible àrea d’influència en relació el seu entorn. D’aquesta forma, s’han analitzat els següents factors: 65 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Distància/temps de desplaçament: en equipaments de proximitat, o en aquells on la freqüència d’ús és elevada, com més grans són la distància i el temps de desplaçament més petita és la utilització per part de la persona usuària. Generalment es consideren distàncies que no impliquin un desplaçament de més de 10 o 15 minuts. Transport i connectivitat: el fet de disposar d’un equipament ben comunicat i amb facilitat d’accés pot afavorir una àrea d’influència més gran per a una determinada tipologia d’equipament. Orografia i accessibilitat: si un equipament determinat es troba en una zona aïllada, mal comunicada, amb importants nusos viaris o muntanyosa, l’accessibilitat és difícil i l’àrea d’influència es redueix considerablement. Densitat de població: en una zona densament poblada sembla raonable considerar que hi hauria un nombre de clients potencials d’un determinat servei o equipament més gran que un en una zona amb una densitat de població menor. Això pot originar que encara que les àrees de diferents unitats (barris, districtes) siguin iguals, les dotacions d’equipaments hagin de ser diferents i l’àrea de cobertura sigui menor en l’equipament ubicat en una zona de densitat més gran. Districtes i barris limítrofs: és important que la planificació d’equipaments es realitzi tenint en compte el resultat de la fotografia final de ciutat, ja que si no es té en compte aquest criteri, es pot caure en l’error que diferents districtes puguin acabar implementant equipaments molt similars en una mateixa àrea d’influència. 66 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.2. Districte de Ciutat Vella 5.2.1. Població adolescent i jove del Districte de Ciutat Vella12 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % El Raval 46.595 40,3 1.191 2,6 1.476 3,2 2.949 6,3 5.659 12,1 11.275 24,2 El Barri Gòtic 27.946 24,7 355 1,3 706 2,5 2.982 10,7 4.710 16,8 8.753 31,3 La 15.921 14,1 373 2,3 420 2,6 901 5,6 1.657 10,4 3.351 21 Barceloneta Sant Pere, Santa 22.572 20 457 2 694 3,1 1.168 5,2 2.586 11,5 4.905 21,7 Caterina i la Ribera 113.034 100 2.376 2,1 3.296 2,9 8.000 7,1 14.612 12,9 28.284 25 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Ciutat Vella és de 28.284, que representa el 25% del total de la població del Districte. 5.2.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Ciutat Vella13 Centre d’Informació i Assessorament per a Joves – CIAJ c. Sant Oleguer, 6-8 - barri del Raval- 5.2.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta denominació Ubicació Intervenció equipament Barri Situació Tipus Previsió fi Centre d’Informació i En funcionament. Assessorament per a Rehabilitació i 2008 Joves – CIAJ c. Sant El Raval adequació de l’espai Oleguer, 6-8 Punt (obertura planta PIJ Ciutat Vella – Raval 2009 d’Informació soterrani) Juvenil Observacions: - El Centre d’Informació i Assessorament per a Joves – CIAJ realitzarà les funcions de coordinació de la xarxa de punts d’informació juvenil de Barcelona. - Implementació dels serveis del CIAJ a nivell territorial (districte). Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Sant Pere, Casal de Casal de Joves La c. Sant Pere Nou equipament. Santa Caterina 2010 Joves Penya més baix, 55 Construcció i la Ribera 12 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 13 Dades recollides a 30 de març de 2008. 67 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Casal de Casal de Joves La La Per Nou equipament. 2012 Joves Barceloneta Barceloneta determinar Construcció Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Per Nou equipament. Espai Jove Raval El Raval 2012 determinar Construcció Observacions: Espai Jove - La construcció d’aquest equipament vindrà supeditada a la realització d’un treball previ amb les entitats que actualment ofereixen serveis per a joves i desenvolupen projectes de dinamització juvenil al districte, amb el clar objectiu d’unificar esforços per tal de no caure en la múltiple “competència” i desenvolupar serveis de major qualitat. 5.2.4. Mapa d’equipaments juvenils de Ciutat Vella – 2015 1 CENTRE D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT PER A JOVES – CIAJ PIJ CIUTAT VELLA – RAVAL 1 2 PIJ CIUTAT VELLA – CONVENT 2 1 1 CASAL DE JOVES LA PENYA 2 CASAL DE JOVES BARCELONETA* ESPAI JOVE RAVAL* 2 * ubicació per concretar 68 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.3. Districte de l’Eixample 5.3.1. Població adolescent i jove del Districte de l’Eixample14 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % El Fort Pienc 31.521 11,9 896 2,8 1.008 3,2 1.791 5,7 2.752 8,7 6.447 20,4 La Sagrada 52.185 19,8 1.435 2,7 1.583 3 2.813 5,4 4.470 8,6 10.301 19,7 Família La Dreta de 42.504 16,1 1.203 2,8 1.307 3,1 2.121 5 3.346 7,9 7.977 18,8 l’Eixample L’Antiga Esquerra de 41.413 15,7 1.130 2,7 1.139 2,7 2.101 5,1 3.458 8,4 7.828 18,9 l’Eixample La Nova Esq. 58.146 22,1 1.666 2,9 1.844 3,2 3.287 5,6 5.089 8,8 11.886 20,5 de l’Eixample Sant Antoni 37.988 14,4 951 2,5 1.019 2,7 1.880 5 3.292 8,6 7.142 18,8 263.757 100 7.281 2,8 7.900 3 13.993 5,3 22.407 8,5 51.581 19,6 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de l’Eixample és de 51.581, que representa el 19,6% del total de la població del Districte. 5.3.2. Equipaments juvenils existents al Districte de l’Eixample15 Punt d’Informació Juvenil – Secretaria de Joventut16 Generalitat de Catalunya c. Calàbria, 147 -barri de la Nova Esquerra de l’Eixample- Oficina Jove de Treball – Secretaria de Joventut17 Generalitat de Catalunya c. Calàbria, 147 -barri de la Nova Esquerra de l’Eixample- Espai Jove de l’Eixample c. Ali Bei, 120 -barri de Fort Pienc- Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona c. Ausiàs Marc, 60 -barri de Fort Pienc- 14 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 15 Dades recollides a 30 de març de 2008. 16 Actualment no hi ha establerta cap tipus de coordinació i/o col·laboració entre la Secretaria de Joventut i l’Ajuntament de Barcelona en la prestació de serveis d’aquest equipament. 17 Actualment no hi ha establerta cap tipus de coordinació i/o col·laboració entre la Secretaria de Joventut i l’Ajuntament de Barcelona en la prestació de serveis d’aquest equipament. 69 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.3.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Espai Jove de Nou equipament. PIJ Eixample – Fort l’Eixample – edifici Reformes per 2011 Fort Pienc Pienc Transformadors (c. adequació de Ausiàs Marc, 60) l’espai Punt d’Informació Observacions: Juvenil - El Punt d’Informació Juvenil Fort Pienc – Eixample s’ubicarà a l’edifici que actualment allotja els serveis del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona que es traslladen a l’Espai Jove Gràcia (2008). - Hi ha la possibilitat que el Punt d’Informació Juvenil Fort Pienc – Eixample s’implementi prèviament a l’Espai Jove de l’Eixample – edifici Ali-bei. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi En funcionament c. Calàbria, 147 (abast nacional). La Nova (dependències de Incorporació a la PIJ Eixample – Esquerra la Secretaria de xarxa 2009 Nova Esquerra de Joventut – d’equipaments l’Eixample Generalitat de Punt juvenils de Catalunya) d’Informació Barcelona Juvenil Observacions: - El Punt d’Informació Juvenil que actualment manté la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona es vincularà a la xarxa de punts d’informació juvenil de Barcelona a partir de l’acord que s’estableix entre ambdues administracions i segons allò que disposa la Carta Municipal (règim de cooperació i/o delegació). Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi En funcionament c. Calàbria, 147 (abast nacional). La Nova (dependències de Incorporació a la Oficina Jove de Esquerra la Secretaria de xarxa 2009 Treball de Joventut – d’equipaments Servei l’Eixample Generalitat de juvenils de d’Informació i Catalunya) Barcelona Assessorament Observacions: Especialitzat - L’Oficina Jove de Treball que actualment manté la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona es vincularà a la xarxa de punts d’informació juvenil de Barcelona a partir de l’acord que s’estableix entre ambdues administracions i segons allò que disposa la Carta Municipal (règim de cooperació i/o delegació). 70 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Espai Jove de Nou equipament. Centre l’Eixample – edifici Reformes per Servei Fort Pienc 2010 Europa Jove Transformadors adequació de d’Informació i (c. Ausiàs Marc, 60) l’espai Assessorament Especialitzat Observacions: - El Centre Europa Jove serà un servei adreçat a informar i assessorar a joves sobre projectes i programes de mobilitat europea. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Edifici Ali-Bei En funcionament (c. Ali-Bei, 120) Espai Jove Nou de Fort Pienc Edifici equipament.* l’Eixample Transformadors Reformes per 2011 (c. Ausiàs Marc, 60) adequació de Espai Jove l’espai Observacions: - L’Espai Jove de l’Eixample estarà composat per dos edificis. - * Actualment l’edifici Transformadors es troba en funcionament com a equipament juvenil allotjant els serveis del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, que es traslladen a l’Espai Jove Gràcia (2008). Tipus Proposta denominació Ubicació Intervenció equipament Barri Situació Tipus Previsió fi Nou Illa equipament. d’equipament Per Espai Jove La Nova Rehabilitació s presó Model determinar Per Esquerra i adequació Espai Jove (en estudi) determinar de de l’espai l’Eixample Nou Per Espai annex Les Arenes equipament. determinar Construcció 71 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.3.4. Mapa d’equipaments juvenils de l’Eixample – 2015 1 PIJ EIXAMPLE – FORT PIENC 2 PIJ EIXAMPLE – NOVA ESQUERRA 1 OFICINA JOVE DE TREBALL 2 2 C ENTRE EUROPA JOVE 2 1 1 ESPAI JOVE DE L’EIXAMPLE 1 1 Ed. Ali-Bei 2 Ed. Transformadors 2 ESPAI JOVE (Model) ESPAI JOVE Annex – Les Arenes 72 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.4. Districte de Sants-Montjuïc 5.4.1. Població adolescent i jove del Districte de Sants-Montjuïc18 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % El Poble Sec 39.579 22,1 1.042 2,6 1.201 3 2.180 5,5 3.788 9,6 8.211 20,7 La Marina del 1.005 0,6 44 4,4 44 4,4 67 6,7 57 5,7 212 21,1 Prat Vermell La Marina de 29.327 16,4 1.127 3,8 1.119 3,8 1.683 5,7 2.061 7 5.990 20,4 Port La Font de la 10.064 5,6 287 2,8 290 2,9 615 6,1 946 9,4 2.138 21,2 Guatlla Hostafrancs 15.771 8,8 443 2,8 521 3,3 975 6,2 1.515 9,6 3.454 21,9 La Bordeta 18.592 10,4 601 3,2 661 3,6 1.164 6,2 1.447 7,8 3.873 20,8 Sants – Badal 24.085 13,5 734 3 841 3,5 1.462 6,1 2.038 8,5 5.075 21,1 Sants 40.272 22,5 1.141 2,8 1.291 3,2 2.304 5,7 3.475 8,6 8.211 20,4 178.695 100 5.419 3 5.968 3,3 10.450 5,8 15.327 8,6 37.164 20,7 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Sants-Montjuïc és de 37.164, que representa el 20,7% del total de la població del Districte. 5.4.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Sants-Montjuïc19 El Punt – Punt d’Informació Juvenil Sants-Montjuïc Parc de l’Espanya Industrial – Casa del Mig c. Muntadas, 1-5 -barri de Sants- - Antena PIJ Poble Sec c. Concòrdia, 35 - Antena PIJ La Marina – Zona Franca c. Alts Forns, 87 Espai Jove 12@16 c. Concòrdia, 35 -barri del Poble Sec- La Bàscula – Espai Musical c. Foc, 132 -barri de la Marina del Port- 18 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 19 Dades recollides a 30 de març de 2008. 73 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.4.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Espai Jove Casa del Mig (parc Espanya PIJ Sants-Montjuïc Sants En funcionament Industrial – c. Muntadas, 5) Punt PIJ Sants-Montjuïc Poble Espai 12@16 (c. d’Informació En funcionament – antena Sec Concòrdia, 35) Juvenil La Casal de barri La En funcionament. PIJ Sants-Montjuïc Marina Vinya (c. Alts Forns, Adequació de 2009 – antena del Port 87) l’espai Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Nou Casal de Joves Can La Illa d’equipaments equipament. 2012 Batlló Bordeta Can Batlló Casal de Construcció Joves Observacions: - La data de previsió de la fi de la intervenció és aproximada ja que depèn de planejament urbanístic. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi La Casal de Joves La Nou equipament. Per Marina Per determinar Marina Construcció determinar Casal de del Port Joves Observacions: - La construcció d’aquest equipament depèn del planejament urbanístic del barri, encara per tancar. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Nou Per determinar equipament. 2011 Casal de Joves Poble Construcció Poble Sec Sec Casal de Espai 12@16 En funcionament Joves (c. Concòrdia, 35) Observacions: - El Casal de Joves estarà composat per dos espais: l’Espai 12@16 i diversos espais específics adreçats a joves d’un nou equipament. 74 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Nou equipament. Parc de l’Espanya Espai Jove La Casa Reformes per Sants Industrial 2010 del Mig adequació de (c. Muntadas, 5) Espai Jove l’espai (ampliació) Observacions: - Actualment l’edifici de la Casa del Mig acull diferents serveis adreçats a joves que ja estan en funcionament. Tot l’edifici es converteix en Espai Jove. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi En La funcionament. La Bàscula Musical Marina c. Foc, 128-132 Reformes per 2009 Espai Jove del Port adequació de Especialitzat l’espai Observacions: - La Bàscula Musical és un equipament juvenil destinat a la creació i l’assaig musical. 5.4.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sants-Montjuïc – 2015 1 PIJ SANTS – MONTJUÏC PIJ SANTS – 1 MONTJUÏC antena Poble Sec 1 PIJ SANTS – MONTJUÏC antena La Marina 2 1 CASAL DE JOVES 3 CAN BATLLÓ 2 CASAL DE JOVES LA MARINA * 3 CASAL DE JOVES POBLE SEC * ESPAI JOVE * Ubicació per concretar LA CASA DEL MIG LA BÀSCULA MUSICAL 75 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.5. Districte de Les Corts 5.5.1. Població adolescent i jove del Districte de Les Corts20 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Les Corts 46.400 56,8 1.501 3,2 1.671 3,6 2.632 5,7 3.625 7,8 9.429 20,3 La Maternitat i 23.938 29,2 760 3,2 869 3,6 1.473 6,2 2.006 8,4 5.108 21,4 Sant Ramon Pedralbes 11.413 14 464 4 490 4,3 686 6 792 6,9 2.432 21,2 81.751 100 2.725 3,3 3.030 3,7 4.791 5,9 6.423 7,8 16.969 20,7 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Les Corts és de 16.969, que representa el 20,7% del total de la població del Districte. 5.5.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Les Corts21 Casal de Joves Les Corts Centre Cultural Les Corts c. Dolors Masferrer, 33-35 - barri de Les Corts - 5.5.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Nou Espai Jove Les Corts equipament. PIJ Les Corts Les Corts c. Déu i Mata, 57 (pl. 2014 Adequació de Can Rosés) l’espai Nou La Annex Espai Jove Les Punt PIJ Les Corts – equipament. Maternitat i Corts 2014 d’Informació antena Adequació de Sant Ramon (Jardins de Bacardi) Juvenil l’espai Observacions: - El Punt d’Informació Juvenil Les Corts s’implementarà, en una primera fase, a les dependències del Centre Cultural Les Corts (c. Dolors Masferrer, 33-35), realitzant reformes de l’espai per a la seva adequació i amb una previsió d’obertura del 2010. 20 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 21 Dades recollides a 30 de març de 2008. 76 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Reconversió d’equipament. Espai Jove c. Déu i Mata, 57 Les Corts Rehabilitació i 2014 Les Corts (pl. Can Rosés) adequació de l’espai Nou La equipament. Espai Jove Les Espai Jove Maternitat i Jardins de Bacardi Reformes per 2011 Corts – annex Sant Ramon adequació de l’espai Observacions: - Trasllat de tots els serveis que actualment s’ofereixen des del Casal de Joves Les Corts al nou Espai Jove Les Corts. - L’edifici que actualment ocupa la Biblioteca Can Rosés (pendent de trasllat) passarà a ser l’Espai Jove Les Corts. 5.5.4. Mapa d’equipaments juvenils de Les Corts – 2015 PIJ LES CORTS PIJ LES CORTS Antena La Maternitat ESPAI JOVE LES CORTS ESPAI JOVE LES CORTS Annex Jardins Bacardi 77 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.6. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 5.6.1. Població adolescent i jove del Districte de Sarrià-Sant Gervasi22 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Vallvidrera, el Tibidabo i Les 4.038 2,8 179 4,4 166 4,1 205 5 193 4,8 743 18,4 Planes Sarrià 23.316 16,5 977 4,2 932 4 1.110 4,8 1.413 6 4.432 19 Les Tres 15.325 10,8 723 4,7 657 4,3 815 5,3 896 5,8 3.091 20,1 Torres Sant Gervasi – 23.634 16,7 991 4,2 906 3,8 1.253 5,3 1.468 6,2 4.618 19,5 La Bonanova Sant Gervasi - 46.454 32,8 1.770 3,8 1.630 3,5 2.325 5 3.093 6,6 8.818 18,9 Galvany El Putxet i el 28.990 20,4 985 3,4 963 3,3 1.592 5,5 2.312 8 5.852 20,2 Farró 141.757 100 5.625 4 5.254 3,7 7.300 5,1 9.375 6,6 27.554 19,4 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Sarrià-Sant Gervasi és de 27.554, que representa el 19,4% del total de la població del Districte. 5.6.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Sarrià-Sant Gervasi23 Espai Jove de Sarrià (Casal de Joves) Centre Cívic Casal de Sarrià c. Eduard Conde, 22-42 - barri de Sarrià- Casal de Joves Casa Sagnier Centre Cívic Casa Sagnier c. Brusi, 61 - barri de Sant Gervasi-Galvany - 22 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 23 Dades recollides a 30 de març de 2008. 78 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.6.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Nou equipament. PIJ Sarrià-Sant Sant Gervasi c. Brusi, 61 Reformes per 2008 Punt Gervasi – Galvany adequació de d’Informació l’espai Juvenil PIJ Sarrià-Sant Espai Jove Sarrià (c. Adequació de Sarrià 2009 Gervasi – antena Eduard Conde, 22) l’espai Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Casal de Joves Casa Sant Gervasi – Sagnier – Sant c. Brusi, 61 En funcionament Galvany Gervasi En Casal de Joves Casa Jardins de la funcionament. Sant Gervasi – Casal de Sagnier – Sant Tamarita (pg. Sant Reformes per 2009 La Bonanova Joves Gervasi – annex Gervasi, 39-47) adequació de l’espai Observacions: - L’equipament dels Jardins de la Tamarita serà gestionat pel Casal de Joves Casa Sagnier – Sant Gervasi i esdevindrà un espai destinat principalment per a l’assaig d’arts escèniques. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Reconversió d’equipament. c. Eduard Espai Jove Sarrià Sarrià Reformes per 2014 Conde, 22 adequació de l’espai (ampliació) Espai Jove Observacions: - L’Espai Jove Sarrià serà el resultat de la reconversió en aquest tipus d’equipament juvenil de l’actual Centre Cívic Casal de Sarrià, que actualment conté ja diferents serveis adreçats a joves que s’aglutinen sota la denominació d’Espai Jove de Sarrià. Observacions: - El Districte de Sarrià-Sant Gervasi mantindrà dos serveis de dinamització juvenil, vinculats a dos equipaments de promoció social intergeneracionals, d’important rellevància en dos territoris específics: - Vallvidrera: Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán (c. Reis Catòlics, 16-34) - Les Planes: Centre Cívic L’Elèctric (ctra. Vallvidrera-Planes, km. 6,5) 79 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.6.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sarrià-Sant Gervasi – 2015 PIJ SARRIÀ- SANT GERVASI PIJ SARRIÀ- SANT GERVASI antena Sarrià CASAL DE JOVES CASA SAGNIER CASAL DE JOVES CASA SAGNIER Annex Tamarita ESPAI JOVE SARRIÀ 80 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.7. Districte de Gràcia 5.7.1. Població adolescent i jove del Districte de Gràcia24 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Vallcarca i els 15.381 12,8 472 3,1 493 3,2 799 5,2 1.181 7,7 2.945 19,1 Penitents El Coll 7.190 6 228 3,2 231 3,2 365 5,1 581 8,1 1.405 19,5 La Salut 13.072 10,8 418 3,2 437 3,3 780 6 1.054 8,1 2.689 20,6 Vila de Gràcia 50.409 41,8 1.193 2,4 1.178 2,3 2.330 4,6 4.938 9,8 9.639 19,1 El Camp d’en Grassot i 34.535 28,6 1.047 3 1.056 3,1 1.789 5,2 2.796 8,1 6.688 19,4 Gràcia Nova 120.587 100 3.358 2,8 3.395 2,8 6.063 5 10.550 8,7 23.366 19,3 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Gràcia és de 23.366, que representa el 19,3% del total de la població del Districte. 5.7.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Gràcia25 El Punt de Gràcia – Punt d’Informació Juvenil Biblioteca Vila de Gràcia c. Torrent de l’Olla, 104 - barri de la Vila de Gràcia- Servei d’Habitatge Jove pl. Rius i Taulet, 4 -barri de la Vila de Gràcia- Casal de Joves El Coll c. Aldea, 15 - barri del Coll - 5.7.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Espai Jove Gràcia Nou equipament . Vila de PIJ Gràcia (c. Gran de Gràcia Adequació de 2008 Punt Gràcia / c. Santa Rosa) l’espai d’Informació Observacions: Juvenil - Trasllat dels serveis que actualment ofereix el Punt de Gràcia al nou espai per al Punt d’Informació Juvenil que estarà ubicat dins l’Espai Jove Gràcia. 24 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 25 Dades recollides a 30 de març de 2008. 81 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi En funcionament. Casal de Casal de Joves Reformes per El Coll c. Aldea, 15 2013 Joves El Coll adequació de l’espai (ampliació) Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi El Camp d’en c. Sant Antoni Casal de Joves Nou equipament . Grassot i Maria Claret / c. 2010 La Sedeta Construcció Gràcia Nova Sicília Casal de Observacions: Joves - El Casal de Joves estarà al costat del Centre Cívic La Sedeta que ja desenvolupa alguns serveis adreçats específicament al col·lectiu juvenil, entre els quals hi ha quatre bucs d’assaig musical que es mantindran en el futur. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Espai Jove c. Gran de Gràcia Nou equipament . Vila de Gràcia 2008 Gràcia / c. Santa Rosa Construcció Espai Jove Observacions: - L’Espai Jove Gràcia també acollirà tots els serveis que actualment ofereix el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona a l’edifici “Transformadors” (c. Ausiàs Marc, 60). Observacions: - Els serveis del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, gestionats pel Consell de la Joventut de Barcelona, passaran a oferir-se des del nou Espai Jove Gràcia (2008). Per tal d’aclarir conceptes es proposa la nomenclatura de Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona que inclou: serveis d’informació i assessorament, serveis de cessió i lloguer d’espais i de material, i serveis de promoció i dinamització. - En estudi la col·laboració i coordinació del Servei d’Habitatge Jove amb la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona. 82 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.7.4. Mapa d’equipaments juvenils de Gràcia – 2015 PIJ GRÀCIA 1 CENTRE DE RECURSOS PER A LES ASSOCIACIONS JUVENILS (CAJB) 2 SERVEI D’HABITATGE JOVE 1 1 CASAL DE JOVES EL COLL 2 CASAL DE JOVES LA SEDETA ESPAI JOVE 1 GRÀCIA 2 2 83 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.8. Districte d’Horta-Guinardó 5.8.1. Població adolescent i jove del Districte d’Horta-Guinardó26 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % El Baix 25.816 15,3 749 2,9 812 3,1 1.350 5,2 2.028 7,9 4.939 19,1 Guinardó Can Baró 8.998 5,3 272 3 317 3,5 477 5,3 722 8 1.788 19,9 El Guinardó 35.038 20,8 1.005 2,9 1.090 3,1 1.769 5 2.725 7,8 6.589 18,8 La Font d’en 9.621 5,7 322 3,3 333 3,5 479 5 682 7,1 1.816 18,9 Fargues El Carmel 32.745 19,5 1.025 3,1 1.033 3,1 1.816 5,5 2.780 8,5 6.654 20,3 La Teixonera 11.332 6,7 339 3 370 3,3 605 5,3 961 8,5 2.275 20,1 Sant Genís 7.069 4,2 226 3,2 236 3,3 329 4,6 490 7 1.281 18,1 dels Agudells Montbau 5.105 3 123 2,4 97 1,9 141 2,7 283 5,5 644 12,6 La Vall 5.476 3,2 188 3,4 183 3,3 283 5,2 363 6,6 1.017 18,6 d’Hebron La Clota 445 0,3 13 2,9 16 3,6 15 3,4 30 6,7 74 16,6 Horta 26.638 15,8 814 3,1 853 3,2 1.387 5,2 1.894 7,1 4.948 18,6 168.283 100 5.076 3 5.340 3,2 8.651 5,1 12.958 7,7 32.025 19 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte d’Horta-Guinardó és de 32.025, que representa el 19% del total de la població del Districte. 5.8.2. Equipaments juvenils existents al Districte d’Horta-Guinardó27 El Punt Boca Nord – Punt d’Informació Juvenil Espai Jove Boca Nord c. Agudells, 37-45 -barri del Carmel- Espai Jove Boca Nord c. Agudells, 37-45 -barri del Carmel - Espai 12-16 c. Feliu i Codina, 20 -barri d’Horta- 26 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 27 Dades recollides a 30 de març de 2008. 84 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.8.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Espai Jove Boca PIJ Horta- Carmel Nord (c. Agudells, En funcionament Guinardó 37-45) Previsió de nou PIJ Horta- equipament. Guinardó – Horta c. Horta, 71 Reformes per 2009 antena adequació de l’espai Punt Casal de Joves d’Informació PIJ Horta- Guinardó Nou equipament. Juvenil Guinardó – Guinardó (equipaments Adequació de 2011 antena entorn Mercat del l’espai Guinardó) Observacions: - Amb la possibilitat d’obertura de l’equipament d’Horta, i atenent a la dinàmica juvenil que s’hi desenvolupi, es contempla la possibilitat que l’antena PIJ d’Horta es converteixi en el PIJ d’Horta-Guinardó, i el Punt Boca Nord passi a ser una antena PIJ. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Servei Servei d’Orientació i Espai Jove En funcionament d’Informació i Assessorament Boca Nord parcialment. El Carmel 2009 Assessorament Acadèmic i (c. Agudells, Adequació de Especialitzat Professional – 37,45) l’espai Punt Boca Nord Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Illa Casal de Joves d’equipaments Nou equipament. Guinardó 2011 Guinardó entorn Mercat del Construcció Guinardó Equipament El Casal de Joves Adequació de Espai 12-16 Can Baró Pirineu (c. Josep 2011 l’espai Serrano, 57) Observacions: - L’Espai 12-16 de Can Baró es vincula a la dinamització juvenil del Casal de Joves Guinardó. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Nou equipament. Annex – Espai C. Feliu i Codina, Reformes per Espai 12-16 Horta 2008 Jove 20 adequació de l’espai 85 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Pg. Vall d’Hebron / c. Nou Casal de Joves Vall Casal de Joves Les Basses d’Horta equipament . 2011 La Llosa d’Hebron (sota Ronda de Dalt) Construcció Observacions: - La dinamització de l’Espai 12-16 d’Horta es vincula a l’Espai Jove Boca Nord. - La dinamització de l’Espai 12-16 Can Baró es vincula al Casal de Joves Guinardó. 5.8.4. Mapa d’equipaments juvenils d’Horta-Guinardó – 2015 PIJ HORTA- GUINARDÓ PIJ HORTA- GUINARDÓ antena Horta PIJ HORTA- GUINARDÓ antena Guinardó 2 SERVEI D’ORIENTACIÓ 1 I ASSESSORAMENT ACADÈMIC I PROFESSIONAL – PUNT BOCA NORD 1 CASAL DE JOVES GUINARDÓ Annex Espai 12-16 Can Baró 1 2 CASAL DE JOVES LA LLOSA ESPAI JOVE BOCA NORD 2 Annex Espai 12-16 Horta 86 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.9. Districte de Nou Barris 5.9.1. Població adolescent i jove del Districte de Nou Barris28 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Vilapicina i la 25.672 15,4 834 3,2 856 3,3 1.359 5,3 1.835 7,2 4.884 19 Torre Llobeta Porta 23.470 14,1 657 2,8 666 2,8 1.167 5 1.778 7,6 4.268 18,2 El Turó de la 15.102 9,1 448 3 510 3,4 843 5,6 1.155 7,7 2.956 19.6 Peira Can Peguera 2.143 1,3 80 3,7 100 4,7 128 6 151 7 459 21,4 La Guineueta 15.394 9,2 419 2,7 450 2,9 708 4,6 1.088 7 2.665 17,3 Canyelles 7.539 4,5 235 3,1 293 3,9 488 6,5 608 8 1.624 21,5 Les Roquetes 15.756 9,5 553 3,5 623 3,9 1.079 6,8 1.526 9,7 3.781 24 Verdun 12.301 7,4 354 2,9 393 3,2 689 5,6 1.082 8,8 2.518 20,5 La Prosperitat 26.696 16 758 2,8 827 3,1 1.420 5,3 2.255 8,4 5.260 19,7 La Trinitat 8.011 4,8 255 3,2 309 3,9 485 6 636 7,9 1.685 21 Nova Torre Baró 2.105 1,3 90 4,3 108 5,1 161 7,6 127 6 486 23,1 Ciutat 10.929 6,6 387 3,5 447 4,1 757 6,9 1.138 10,4 2.729 25 Meridiana Vallbona 1.267 0,7 50 3,9 47 3,7 79 6,2 141 11,1 317 25 166.385 100 5.120 3,1 5.629 3,4 9.363 5,6 13.520 8,1 33.632 20,2 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Nou Barris és de 33.632, que representa el 20,2% del total de la població del Districte. 5.9.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Nou Barris29 Casal de Joves Prosperitat c. Joaquim Valls, 82 -barri de la Prosperitat- Casal de Joves Roquetes c. Vidal i Guasch, 16 -barri de les Roquetes - Masia de la Guineueta – Casal de Joves Pl. Ca n’Ensenya, 4 -barri de la Guineueta- 28 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 29 Dades recollides a 30 de març de 2008. 87 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.9.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Nou equipament. Espai Jove Les Turó de la Reformes per PIJ Nou Barris Basses (c. 2010 Peira adequació de Teide, 20) l’espai Punt Observacions: d’Informació - El Punt d’Informació Juvenil Les Basses-Nou Barris començarà a implementar- Juvenil se dins l’actual Centre Cívic, que passarà posteriorment a convertir-se en Espai Jove. - Es preveu la possibilitat, a partir de l’obertura del PIJ Les Basses – Nou Barris, de la creació d’antenes PIJ al Districte. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Casal de Joves Ciutat Nou equipament . Casal de Joves Per determinar 2013 Zona Nord Meridiana Construcció Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Masia Can Nou equipament. Casal de Joves Carreras (Parc Rehabilitació i Guineueta 2011 Guineueta Central de Nou adequació de Casal de Joves Barris) l’espai Observacions: - Trasllat del Casal de Joves que actualment es troba a la Masia Ca n’Ensenya (Masia de la Guineueta). Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Casal de Joves c. Joaquim Reformes de Prosperitat 2010 Prosperitat Valls, 82 manteniment Casal de Joves Observacions: - De cara el proper mandat es preveu el trasllat del Casal de Joves Prosperitat a un nou edifici (per determinar). Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Reconversió de l’equipament. Espai Jove Les Turó de la c. Teide, 20 Reformes per 2013 Basses Peira adequació de Espai Jove l’espai Observacions: - Reconversió de l’actual Centre Cívic en Espai Jove. Actualment aquest equipament ja ofereix programació musical per a joves. 88 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.9.4. Mapa d’equipaments juvenils de Nou Barris – 2015 PIJ NOU BARRIS 4 1 CASAL DE JOVES PROSPERITAT 2 CASAL DE JOVES GUINEUETA 3 CASAL DE JOVES 3 ROQUETES 4 CASAL DE JOVES 2 ZONA NORD 1 ESPAI JOVE LES BASSES 89 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.10. Districte de Sant Andreu 5.10.1. Població adolescent i jove del Districte de Sant Andreu30 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % La Trinitat 9.992 7 362 3,6 424 4,3 673 6,7 1.107 11,1 2.566 25,7 Vella Baró de Viver 2.397 1,7 105 4,4 102 4,3 129 5,4 219 9,1 555 23,2 El Bon Pastor 12.332 8,6 365 3 392 3,2 662 5,4 1.085 8,8 2.504 20,3 Sant Andreu 55.171 38,4 1.696 3,1 1.896 3,4 3.103 5,7 4.233 7,7 10.928 19,9 La Sagrera 28.469 19,8 822 2,9 983 3,4 1.702 6 2.409 8,5 5.916 20,8 El Congrés i 13.896 9,6 411 3 412 3 668 4,8 906 6,5 2.397 17,3 els Indians Navas 21.454 14,9 648 3 699 3,3 1.178 5,5 1.529 7,1 4.054 18,9 143.711 100 4.409 3,1 4.908 3,4 8.115 5,6 11.488 8 28.920 20,1 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Sant Andreu és de 28.920, que representa el 20,1% del total de la població del Districte. 5.10.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Sant Andreu31 Centre Garcilaso c. Juan de Garay, 116-118 -barri de la Sagrera- 5.10.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Espai Jove Garcilaso (c. Nou equipament. La PIJ Sant Andreu Juan de Garay, 116- Rehabilitació i 2008 Sagrera 118) adequació de l’espai Espai Jove Garcilaso – PIJ Sant Andreu Sant Nou equipament. annex (c. Sant Adrià, 2009 – antena Andreu Adequació de l’espai 26) 1a fase: implementació Punt da l’antena al Centre 2011 d’Informació PIJ Sant Andreu Trinitat Cívic Trinitat Vella Juvenil Adequació de l’espai – antena Vella 2a fase: trasllat al nou equipament juvenil de 2015 Trinitat Vella Observacions: - L’antena del Punt d’Informació Juvenil a Trinitat Vella s’implementarà primerament al Centre Cívic per traslladar-lo posteriorment al nou equipament juvenil que hi haurà a aquest barri. 30 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 31 Dades recollides a 30 de març de 2008. 90 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi En funcionament. c. Juan de La Reformes per Espai Jove Garcilaso Garay, 116- 2013 Sagrera adequació de 118 l’espai (ampliació) Nou equipament. Espai Jove Espai Jove Garcilaso Sant c. Sant Adrià, Reformes per 2009 – Annex Andreu 26 adequació de l’espai Observacions: - L’Annex de Sant Andreu es vincula a la dinamització juvenil de l’Espai Jove Garcilaso. Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Any fi Porta Trinitat Vella Dues Nou Equipament Trinitat Per determinar opcions Equipaments equipament. 2015 juvenil (per Vella en estudi Centre Construcció determinar si és Penitenciari Espai Jove o Trinitat Vella Casal de Joves) Observacions: - La concreció d’aquest equipament ve supeditada a la realització d’un procés participatiu amb les entitats i els veïns i veïnes del barri de la Trinitat Vella. Observacions: - El Districte de Sant Andreu mantindrà el servei de dinamització juvenil que aplega els tres barris de la franja Besòs (Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor) i obre un altre servei d’aquestes característiques als barris de Navas, La Sagrera i El Congrés-Els Indians. 91 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.10.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sant Andreu – 2015 PIJ SANT ANDREU PIJ SANT ANDREU antena Sant Andreu PIJ SANT ANDREU antena Trinitat Vella CASAL DE JOVES TRINITAT VELLA * ESPAI JOVE GARCILASO ESPAI JOVE GARCILASO annex Sant Andreu * Ubicació per concretar 92 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.11. Districte de Sant Martí 5.11.1. Població adolescent i jove del Districte de Sant Martí32 Població Població Població Població Població Població total barri 12-15 16-19 20-24 25-29 12-29 Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % Nº % El Camp de 38.604 17,2 1.026 2,6 1.123 2,9 2.035 5,3 3.385 8,8 7.569 19,6 l’Arpa del Clot El Clot 26.796 11,9 887 3,3 936 3,5 1.577 5,9 2.147 8 5.547 20,7 El Parc i la Llacuna del 13.104 5,8 363 2,7 450 3,4 800 6,1 1.130 8,6 2.743 20,9 Poblenou La Vila Olímpica del 8.783 3,9 435 4,9 291 3,3 397 4,5 559 6,4 1.682 19,1 Poblenou Diagonal Mar i el Front 30.181 13,4 886 2,9 845 2,8 1.401 4,6 2.205 7,3 5.337 17,7 Marítim del Poblenou El Poblenou 9.775 4,4 228 2,3 213 2,2 366 3,7 583 6 1.390 14,2 El Besòs i el 22.652 10,1 723 3,2 904 4 1.587 7 2.056 9,1 5.270 23,3 Maresme Provençals 18.731 8,3 707 3,7 782 4,2 1.048 5,6 1.426 7,6 3.963 21,2 del Poblenou Sant Martí de 26.261 11,7 683 2,6 787 3 1.332 5,1 1.913 7,3 4.715 17,9 Provençals La Verneda i 29.452 13,2 911 3,1 974 3,3 1.592 5,4 2.120 7,2 5.597 19 la Pau 224.339 100 6.849 3 7.305 3,3 12.135 5,4 17.524 7,8 43.813 19,5 La població adolescent (12-15) i jove (16-29) del Districte de Sant Andreu és de 43.813, que representa el 19,5% del total de la població del Districte. 5.11.2. Equipaments juvenils existents al Districte de Sant Martí33 Punt d’Informació Juvenil Sant Martí Centre Cívic Besòs Rambla Prim, 87-89 -barri del Besòs i el Maresme- 32 Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (30 de juny de 2007). 33 Dades recollides a 30 de març de 2008. 93 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.11.3. Calendari d’actuacions 2008-2015 Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Centre Cívic Besòs PIJ Sant Martí Besòs (Rambla Prim, 87- En funcionament 89) Espai Antoni Miró Punt PIJ Sant Martí – El Camp de Adequació (pl. Carme 2009 d’Informació antena l’Arpa del Clot de l’espai Monturiol, 10) Juvenil Centre de barri PIJ Sant Martí – Adequació El Poblenou Poblenou (Rambla antena de l’espai del Poblenou, 49) Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Pla urbanístic Nou La Verneda i Casal de Joves Per determinar Santander – Prim. equipament . la Pau Per determinar Construcció Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi La Vila Nou Zona 22@. Casal de Joves Per determinar Olímpica del equipament . Per determinar Poblenou Construcció Tipus Proposta Ubicació Intervenció equipament denominació Barri Situació Tipus Previsió fi Eix Maresme Nou –Provençals Zona 22@. Espai Jove Per determinar equipament . del Per determinar Construcció Poblenou 94 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.11.4. Mapa d’equipaments juvenils de Sant Martí – 2015 PIJ SANT MARTÍ PIJ SANT MARTÍ antena Camp de l’Arpa del Clot PIJ SANT MARTÍ antena Poblenou CASAL DE JOVES * CASAL DE JOVES * ESPAI JOVE * * Ubicació específica per concretar 95 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.12. Resum actuacions 2008-2015 5.12.1. Per tipus d’intervenció Tipus TOTAL equipament Casal de Joves 11 2 2 1 2 1 1 2 Casal de Joves – 1 1 annex Construcció Espai Jove 3 1 1 1 Espai Jove - 1 1 annex Punt d’Informació 2 1 1 Rehabilitació Juvenil Casal de Joves 1 1 Espai Jove 2 1 1 Punt d’Informació 4 1 1 1 1 Juvenil Punt d’Inf. 1 1 Juvenil – antena Reformes per Servei d’Inf. i adequació de Ass. 1 1 l’espai / Especialitzat manteniment / Casal de Joves 2 1 1 adequació Casal de Joves – programa 1 1 annex funcional Espai Jove 1 1 Especialitzat Espai Jove 5 1 1 1 1 1 Espai Jove – 3 1 1 1 annex Punt d’Informació 2 1 1 Juvenil Punt d’Inf. 8 1 1 1 1 2 2 Adequació de Juvenil – antena l’espai Servei d’Inf. i Ass. 1 1 Especialitzat Casal de Joves – 1 1 annex Incorporació a Punt d’Informació 1 1 la xarxa Juvenil d’equipaments Servei d’Inf. i Juvenils de Ass. 1 1 Barcelona Especialitzat 96 Ciutat Vella Eixample Sants – Montjuïc Les Corts Sarrià – Sant Gervasi Gràcia Horta – Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 5.12.2. Per any de previsió de fi de la intervenció Equipament Districte PIJ Sarrià-Sant Gervasi Sarrià-Sant Gervasi PIJ Gràcia Gràcia 2008 PIJ Sant Andreu Sant Andreu Casal de Joves – annex Espai 12-16 Horta Horta-Guinardó Espai Jove Gràcia Gràcia PIJ Ciutat Vella – Convent Ciutat Vella Centre d’Informació i Assessorament per a Joves – CIAJ Ciutat Vella / PIJ Ciutat Vella – Raval PIJ Eixample – Nova Esquerra Eixample PIJ Sants-Montjuïc – antena La Marina Sants-Montjuïc PIJ Sarrià-Sant Gervasi – antena Sarrià Sarrià-Sant Gervasi PIJ Horta-Guinardó – antena Horta Horta-Guinardó PIJ Sant Andreu – antena Sant Andreu Sant Andreu 2009 PIJ Sant Martí – antena El Camp de l’Arpa del Clot Sant Martí Oficina Jove de Treball Eixample Servei d’Orientació i Assessorament Acadèmic i Horta-Guinardó Professional – Punt Boca Nord Casal de Joves Casa Sagnier – Sant Gervasi – annex Sarrià-Sant Gervasi Jardins de la Tamarita Espai Jove Garcilaso – annex Sant Andreu Sant Andreu La Bàscula Musical Sants-Montjuïc PIJ Nou Barris Nou Barris Centre Europa Jove Eixample Casal de Joves La Penya Ciutat Vella 2010 Casal de Joves La Sedeta Gràcia Casal de Joves Prosperitat Nou Barris Espai Jove La Casa del Mig Sants-Montjuïc PIJ Eixample – Fort Pienc Eixample PIJ Horta-Guinardó – antena Guinardó Horta-Guinardó PIJ Sant Andreu – antena Trinitat Vella Sant Andreu Casal de Joves Poble Sec (annex) Sants-Montjuïc Casal de Joves Guinardó Horta-Guinardó 2011 Casal de Joves Guinardó – annex Espai 12-16 Can Baró Horta-Guinardó Casal de Joves La Llosa Horta-Guinardó Casal de Joves Guineueta Nou Barris Espai Jove de l’Eixample Eixample Espai Jove de l’Eixample – annex Les Arenes Eixample Espai Jove Les Corts – annex Jardins Bacardi Les Corts Casal de Joves La Barceloneta Ciutat Vella 2012 Casal de Joves Can Batlló Sants-Montjuïc Espai Jove Raval Ciutat Vella 97 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona Casal de Joves El Coll Gràcia Casal de Joves Zona Nord Nou Barris 2013 Espai Jove Les Basses Nou Barris Espai Jove Garcilaso Sant Andreu Espai Jove Les Corts Les Corts 2014 Espai Jove Sarrià Sarrià-Sant Gervasi 2015 Equipament juvenil (Casal de Joves / Espai Jove) Sant Andreu Espai Jove (Model) Eixample Casal de Joves La Marina Sants-Montjuïc Per PIJ Sant Martí – antena Poblenou Sant Martí determinar Casal de Joves (La Verneda i la Pau) Sant Martí Casal de Joves (La Vila Olímpica del Poblenou) Sant Martí Espai Jove (Provençals del Poblenou) Sant Martí 5.13. Pla d’inversions El Pla d’Inversions per a la implementació del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 cal dividir-lo en dues fases que es corresponen amb els períodes de dos mandats de govern municipal: 2008-2011 i 2012-2015. En aquest sentit, el Pla d’Inversions en matèria d’equipaments juvenils 2008-2015 té una partida pressupostària ja adjudicada per al mandat 2008-2011, mitjançant assignació als diferents Districtes i la Direcció de Joventut, per un total de 13.901.900 euros. El Pla d’Inversions corresponent a la implementació del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 pel que fa el període 2012-2015 caldrà determinar-lo pressupostàriament en el proper mandat municipal. 98 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 6. Síntesi de conclusions - S’identifiquen els tres tipus d’equipaments juvenils bàsics de promoció social: Punt d’Informació Juvenil, Casal de Joves i Espai Jove. - Es defineixen els models de servei i els programes funcionals de: Punt d’Informació Juvenil, Casal de Joves i Espai Jove. - Els equipaments juvenils de promoció social s’adrecen a la població adolescent (12-15) i a la població jove (16-29) de la ciutat. - La ciutat passa de 5 punts d’informació juvenil (CIAJ-Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí) a 12. Dos dels punts d’informació juvenil existents amplien les seves instal·lacions (CIAJ-Ciutat Vella i Gràcia) i sis dels dotze punts d’informació juvenil es plantegen amb antenes per tal d’arribar a diferents barris dels districtes. - La ciutat disposarà de 5 serveis d’informació i assessorament especialitzats en temes com: treball, habitatge, formació acadèmica i professional, associacionisme i mobilitat europea. - Es convenia amb la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya la prestació de serveis de l’Oficina Jove de Treball i del Punt d’Informació Juvenil – Nova Esquerra (Eixample). - La ciutat passa de 7 casals de joves i 2 espais 12-16 a 17 casals de joves. Aquests 17 casals de joves incorporen la dinamització amb la població adolescent (12-15). - La ciutat passa de 3 espais joves (Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu) a 11 espais joves. Dels tres espais joves existents, dos amplien les seves instal·lacions (Eixample i Sant Andreu). - La ciutat manté 1 espai jove especialitzat en temes de creació musical (Sants-Montjuïc) i trasllada els serveis del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona a l’Espai Jove Gràcia (Gràcia) - Es plantegen 21 projectes de construcció i rehabilitació d’equipaments juvenils. 99 Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 Ajuntament de Barcelona 100