ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA Sessió de 19 de gener de 2016 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de gener de 2016, s'hi reuneix la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia i Josep Garganté i Closa, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secreterari general i que certifica. També hi són presents la Ima Sra. Carmen Andrés Añón i els Srs.: Jordi Via Llop, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, el Sr. Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia i el Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. Excusen la seva absència les Imes. Sres; Laura Pérez Castaño i Maite Fandos Payà. S'obre la sessió a les 16.30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior El Sr. SIERRA demana que els enunciats dels punts de l’ordre del dia redactats en llengua espanyola no es tradueixin al català a l’acta perquè l’espanyol és llengua oficial i perquè sovint amb la traducció se n’altera el sentit. S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment del Decret d'Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: Acords de la Comissió de Govern de 17 de desembre de 2015: 1.- (2015/001176) APROVAR l’expedient núm. 2015/001176 de modificacions de crèdit, corresponent a la relació MC – 00000224, consistent en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2015, d’import 7.379.518,37 euros dins del Capítol I, que recullen les modificacions d’altes i baixes fins al dia 26 de novembre de 2015 als crèdits assignats, sense que això representi una esmena a la quantitat total pressupostada. PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió del Consell Municipal que correspongui. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 1 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 2.- (3-189/2015) APROVAR l’expedient núm. 3-189/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de la Generalitat de Catalunya, en concepte de Fons de Turisme, per import de 45.000,00 euros, per tal de dur a terme el projecte Formació de Taxistes finançat pel Fons de Foment del Turisme, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15120295. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. Acord de la Comissió de Govern de 28 de desembre de 2015: 3.- (3–190/2015) APROVAR l’expedient núm. 3-190/2015 de modificacions de crèdit, consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2015, provinents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en concepte de Taxa Metropolitana de tractament de residus, per import de 3.687.794,31 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 15121595. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. b) Mesures de govern A la Comissió: 1.- Pla de Xoc 2015 d’Economia Cooperativa, Social i Solidària del Comissionat de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. VIA exposa que aquest pla de xoc s’emmarca en el Pla de foment de l’economia Cooperativa, social i solidària, que té com a objectiu la promoció i el reforçament del sector, i deriva del Pla de xoc del govern per afavorir la creació d’ocupació i minimitzar la feminització de la pobresa. En destaca cinc projectes pilot als barris de la Barceloneta, el Poble Nou, el Poble-sec, Porta - Nou Barris i Sants, que contemplen la col·laboració publicocomunitària cooperativa, la detecció i diagnosi d’iniciatives a cada territori, la facilitació d’assessorament i formació, i la promoció de la intercooperació per impulsar la creació de mercat social. També en destaca l’impuls de pràctiques de joves universitaris en empreses d’economia cooperativa, social i solidària, i el reforçament i acompanyament de projectes ja existents dirigits fonamentalment per dones, en tot allò que té a veure amb la determinació del producte o servei, amb la millora de la gestió organitzativa, especialment pel que fa a l’emprenedoria social cooperativa, a la gestió economicofinancera i a l’enxarxament dels projectes. En tercer lloc, remarca els estudis de viabilitat dels projectes d’estalvi energètic en aquest nínxol probable d’ocupació. Finalment, esmenta que se subvencionarà la rehabilitació de Can Picó, al Poblenou, per desenvolupar-hi un hub de bicicletes a la ciutat. El Sr. BLASI agraeix la breu presentació del pla de xoc, tot i que comenta que el tinent d’alcalde ja l’havia presentat anteriorment. Assenyala que aquest pla té l’origen en la modificació de crèdit de 96 milions d’euros corresponent al pressupost de 2015 i, per tant, creu que els 600.000 euros del pla s’haurien d’haver gastat durant l’exercici anterior, si bé entén que les mesures proposades tenen un punt d’interès i troba bé que es desenvolupin durant 2016. A continuació, tot i reconèixer que el comissionat fa molts anys que treballa en l’àmbit del cooperativisme, indica que a Barcelona Activa ja hi havia línies de treball en aquest àmbit, com un programa per a dones emprenedores, un programa d’emprenedoria social o un d’adreçat a col·lectius en risc d’exclusió. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 2 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 D’altra banda, assegura que el govern pretén fer un canvi aparent de paradigma pel que fa a la relació entre el sector públic i el sector privat substituint aquest darrer pel cooperativisme, però remarca que una cooperativa no deixa de ser un model d’empresa, tot i que amb moltes altres significacions. Així, doncs, emplaça el govern a no abandonar aquest model de relació publicoprivat perquè ha estat un èxit a la ciutat de Barcelona. Tot seguit, comenta que desconeix si s’estan fent contractes o s’estan donant subvencions a determinades empreses cooperatives, però atesa la vinculació d’alguns membres del govern amb el món cooperatiu, adverteix del risc que la relació entre el sector públic i el sector cooperativista no esdevingui un altre tipus de relació. Pel que fa a la subvenció extraordinària a la cooperativa Biciclot, apunta que el seu grup ha plantejat vuitanta-nou preguntes al govern que no han estat respostes, i demana concreció quant al detall de la concessió i a les empreses que hi van concórrer. Finalment, emplaça el govern a treballar de manera més concreta, a part de formular plans de xoc, i que tingui en compte la feina dels professionals de l’ajuntament que treballen en aquest àmbit. El Sr. SIERRA considera correcte l’esperit de la mesura per lluitar contra l’atur i les desigualtats producte de la crisi, però no n’acaba de veure la concreció perquè, si bé es diu que es destinaran 3 milions d’euros a l’impuls de l’ocupació i de l’economia, i que s’invertiran 660.000 euros des del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i 420.000 des de Barcelona Activa, en el pla de xoc es parla de conceptes vagues i sense concreció clara, com ara impuls dels processos participatius i sociocomunitaris o transversalitat. Tampoc no veu claredat en l’adjudicació de contractes per fomentar el cooperativisme social i solidari, i demana explicacions sobre la subvenció de 60.500 euros al Col·lectiu Ronda, de la qual només se sap que està en procés d’adjudicació, quan entén que aquesta partida s’hauria d’haver gastat abans del 31 de desembre. Quant al projecte de Biciclot, al qual s’assignen més de 200.000 euros, creu que és un projecte interessant però que també hi manca concreció. Finalment, pel que fa als plans pilot a cinc barris, critica que es traslladi als veïns una responsabilitat del govern, i quant a la dotació econòmica alerta de la desigualtat entre barris que pot representar la dotació diferent que es fa al barri de la Barceloneta. La Sra. CAPDEVILA agraeix la presentació de la mesura i el detall amb què s’ha fet. Esquerra Republicana entén que l’economia cooperativa, social i solidària és un sector estratègic en creixement, amb presència en tots els sectors de l’activitat econòmica, que representa entre el 7 i el 10 % del PIB de la ciutat i més del 6 % dels llocs de treball, i amb valors com la reinversió dels beneficis amb criteris socials. Per tant, creu que s’ha de fer una aposta decidida per l’economia social per tal d’eixamplar el sector fomentant l’emprenedoria, donant eines per garantir-ne l’eficàcia, la professionalització i facilitar-ne el finançament, i fomentant estratègies de creixement i cooperació empresarial. D’altra banda, creu que són positius els cinc projectes pilot als barris per fer créixer les cooperatives de dones, per combatre la discriminació quant a salaris i participació, i per fomentar l’economia verda, àmbit que considera estratègic en el disseny de la ciutat. Per acabar, tot i valorar positivament la mesura de govern, palesa que dels 660.000 euros del pla de xoc se’n destina una tercera part a una sola entitat i, malgrat que està d’acord amb el projecte de Biciclot, entén que aquesta assignació és desproporcionada. La Sra. BALLARÍN agraeix al comissionat la presentació de l’informe, però qüestiona que aquest pla de xoc sigui realment una mesura de govern perquè, en plantejar una sèrie de projectes i de subvencions ja aprovats, l’informe sembla més un rendiment de comptes que no Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 3 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 pas una mesura amb projecció de futur. En aquest sentit, considera que els projectes que es plantegen són potents i positius per a la ciutat, però no acaba de veure què aporten de nou perquè Barcelona té una llarga tradició de projectes d’economia social, cooperativa i solidària, i comenta que el comissionat hauria de fer una feina transversal, que aportés una visió global dels projectes de l’ajuntament i de la ciutat per tal de potenciar aquests àmbits de l’economia. A continuació, matisa que l’ampliació de crèdit a partir de la qual s’origina aquesta mesura no era de 96 milions d’euros, sinó de 101 milions, perquè s’hi va incloure, entre d’altres, una inversió de 2 milions d’euros a instància del PSC per al programa Làbora, adreçat a les persones amb risc d’exclusió social i gestionat per entitats i empreses de l’àmbit de l’economia social, solidària i cooperativa. D’altra banda, reitera que un comissionat específic per a l’economia cooperativa, social i solidària tindria sentit en la mesura que aportés una visió global i transversal en les polítiques d’economia social, visió que de moment el seu grup no veu en el comissionat actual. Per acabar, insisteix que l’informe presentat recull un conjunt d’accions, que agraeixen, però continuen esperant una veritable mesura de govern per saber quin valor afegit aporten el govern i el comissionat en aquest sector econòmic, el qual consideren que és molt important per al futur. El Sr. MULLERAS entén que aquesta mesura de govern vol donar un protagonisme important a l’economia cooperativa, la qual el seu grup considera que té recorregut i pot tenir més protagonisme del que té actualment. Tanmateix, opina que no s’haurien d’oblidar altres agents econòmics, com les pimes i els autònoms, que tenen un paper important en la promoció econòmica de la ciutat i que no es veuen reflectits en aquesta mesura. Tot seguit, manifesta que tota activitat econòmica genera beneficis i pèrdues, i pregunta què pensa fer l’ajuntament amb les cooperatives que generen beneficis i amb les que generen pèrdues. Per tant, pregunta on revertiran els beneficis generats per les cooperatives subvencionades pel govern i qui assumirà les pèrdues d’aquelles que en generin. D’altra banda, creu que el pla de xoc oblida el principal problema que tenen les cooperatives o qualsevol empresa que inicia l’activitat, que és el del finançament. Per tant, pregunta si el govern municipal preveu ajudar aquestes empreses amb microcrèdits o amb algun altre tipus d’ajuda. Finalment, pregunta què vol fomentar el govern municipal a través de les cooperatives i mostra preocupació per les primeres accions que ha dut a terme. En aquest sentit, esmenta la Fira de Consum Responsable, que es va fer per Nadal a la plaça de Catalunya, i qüestiona que en un esdeveniment adreçat als nens i a la promoció de l’activitat comercial de Nadal es venguessin samarretes del Movimiento Zapatista de Liberación o amb l’eslògan «tourist go home», o llibres com el Manifest comunista. Entén, doncs, que s’estan potenciant els amics del govern municipal que tenen cooperatives i discrepa profundament d’aquesta política de promoció econòmica. El Sr. GARGANTÉ considera que la mesura de govern va en la línia de promoure l’economia cooperativa, social i solidària, però lamenta que, pel volum de la inversió, sigui més una mostra simbòlica del que hauria de ser un pla ambiciós i transversal que un veritable pla de xoc. Afegeix que en el pressupost de 2016, pendent d’aprovació, es preveu una inversió de 4 milions d’euros per al foment d’aquest sector, però encara és inferior als 5 milions d’euros destinats a comprar la fidelitat del Congrés Mundial del Mòbil. També constata una certa incoherència en el fet de voler apostar per aquest tipus de cooperativa mentre es continua externalitzant el 23 % de la despesa no financera del pressupost mitjançant concessions i contractes amb empreses mercantils que no controla ningú, i entén que aquí sí que faria falta un pla de xoc. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 4 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 Seguidament, constata que l’Ajuntament de Barcelona és una de les primeres empreses de la ciutat, amb més de 20.000 treballadors entre la plantilla pròpia, la de les empreses i ens municipals, i els externalitzats. Opina, doncs, que s’hauria de reforçar el rol de l’ajuntament com a generador d’ocupació directa i no potenciar les empreses privades que busquen el lucre propi i no tenen res a veure amb l’economia cooperativa, social i solidària. En aquest sentit, assenyala que l’ajuntament ha de tornar a municipalitzar serveis per generar ocupació de qualitat i demana que els veïns i veïnes siguin informats dels impediments legals que ho prohibeixen i de la necessitat de trencar aquests impediments per tal que l’ajuntament no esdevingui un simple recaptador d’impostos que després es destinen a empreses privades que no són socials, solidàries ni cooperatives. Tot seguit, la CUP Capgirem Barcelona valora positivament la col·laboració de l’ajuntament amb el sector de l’economia cooperativa, social i solidària, però aprecia una certa indefinició dels objectius i una manca de criteris quantitatius objectivables. En aquest sentit, pregunta quants llocs de treball es crearan amb aquestes subvencions, a quants usuaris i usuàries s’adreça el pla de xoc i quines són les situacions de desigualtat que es volen revertir. Per últim, creu que l’ajuntament no es pot desentendre de les obligacions que té en matèria social i que en el fons s’està fent una privatització amb cara amable. El Sr. VIA assenyala que la col·laboració entre el sector públic i el comunitari i cooperatiu que plantegen connecta directament amb la nova política econòmica del govern, la qual pretén impulsar l’economia plural, sense detriment de la col·laboració del sector públic amb el sector mercantil convencional. En aquest sentit, aclareix que la tria d’empreses cooperatives per a la gestió del pla de xoc s’ha fet tenint en compte l’expertesa contrastada i el nivell d’especialitat d’aquestes empreses. Quant a Biciclot, comenta que és un projecte emblemàtic per l’interès públic que té, tant per a la ciutat com per al conjunt de l’economia social i solidària, i anuncia que formarà part dels projectes que es volen potenciar durant tot el mandat, que seran entre quatre i sis. Pel que fa a les consideracions de la Sra. Ballarín, matisa que el pla de xoc deriva dels criteris fonamentals del pla estratègic per al conjunt del mandat, però que no s’han de confondre l’un i l’altre. En aquest sentit, comenta que encara no han presentat el pla estratègic perquè s’està determinant quin serà el pressupost disponible per desenvolupar-lo, però anuncia que es presentarà properament, conjuntament amb un informe sobre la situació de l’economia social i solidària a la ciutat. El Sr. SIERRA reclama que el govern concreti quin és el seu model econòmic, perquè en aquesta mesura no hi ha cap concreció i, per tant, no saben en què consisteix realment el pla. La Sra. CAPDEVILA considera que la Fira de Consum Responsable que es va fer per Nadal a la plaça de Catalunya va representar un pas endavant per a les entitats que es dediquen al consum responsable i creu que si el Sr. Mulleras hi va trobar una sèrie de productes deuria ser perquè els buscava. Pel que fa a Biciclot, reitera que estan d’acord amb el projecte però troben desproporcionat que s’hi dediqui una tercera part dels 660.000 euros. Ara bé, si aquests 200.000 euros s’han de repartir entre els tres anys i mig que resten de mandat, ho trobaria correcte. La Sra. BALLARÍN demana que l’aposta del govern per l’economia cooperativa, social i solidària sigui més decidida, ambiciosa, amb visió global i transversal, i que tingui en compte tot el que ja existeix a la ciutat i a l’ajuntament. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 5 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. VIA, quant a la Fira de Consum Responsable, demana que no s’elevi l’anècdota a categoria i assegura que, segons els resultats de les enquestes que es van fer entre els assistents i els expositors, aquesta fira va ser un èxit. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2.- Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2014). El Sr. PISARELLO exposa que la qüestió de les desigualtats i com es combaten és prioritària, raó per la qual per primera vegada el govern porta a la comissió l’informe sobre renda familiar disponible, que ha elaborat el Gabinet Tècnic de Programació. Creu que un dels motius principals d’orgull de Barcelona és que el seu nivell de cohesió social és superior al d’altres ciutats europees, però l’informe alerta del risc de perdre aquesta situació. En aquest sentit, remarca que la concentració de la riquesa s’ha accentuat, de tal manera que els rics són més rics, els pobres són més pobres i les classes mitjanes disminueixen. Tanmateix, constata que aquest problema no se circumscriu a la ciutat de Barcelona, sinó que és global, tal com constata el darrer informe d’Oxfam, en el qual s’adverteix que el 2016 l’1 % més ric del planeta disposarà de més recursos que el 99 % restant, situació que dóna una base empírica a l’eslògan «Volem una democràcia per al 99 %». Sense entrar en les causes concretes que han provocat aquestes situacions de desigualtat, proposa un debat conjunt sobre com es pot protegir la cohesió social i revertir les desigualtats. En aquest sentit, opina que el model econòmic actual ha fracassat i, adreçant-se al Sr. Mulleras, indica que no cal llegir Karl Marx per constatar-ho, sinó escoltar la denúncia que fa el Papa Francesc, el qual afirma que hi ha un «capitalisme finançat» que produeix desigualtats greus i que és insostenible. Per tant, el govern porta aquest debat a la Comissió d’Economia perquè creu que aquest serà un dels temes centrals no solament del mandat actual, sinó també de la propera dècada. La Sra. RECASENS lamenta que el tinent d’alcalde no hagi explicat l’informe en profunditat, si bé reconeix que s’ha presentat als mitjans de comunicació i que, per tant, ja s’han pogut fer alguns debats sobre aquesta qüestió. A continuació, indica que no és el primer cop que aquest informe es porta a la comissió, i recorda que el govern anterior l’any 2014 va presentar l’informe corresponent a 2013. Així, doncs, creu que si es tinguessin en compte tots els informes que s’han fet el debat seria més centrat i més real, perquè si no es fa una bona diagnosi és segur que no s’encertarà la teràpia. En aquest sentit, recorda que entre els anys 2007 i 2011, mentre governaven el Partit dels Socialistes i Iniciativa per Catalunya, les rendes més baixes van passar de representar el 22 % del total al 39 %, i es van concentrar en els barris amb més atur, tendència que va començar a desaccelerar-se entre 2012 i 2014, si bé les desigualtats han continuat creixent perquè la crisi és mundial i no es poden contenir solament amb polítiques municipals. Tanmateix, comenta que en el període de 2007 a 2011 la renda familiar a Ciutat Vella va créixer 2,9 punts, mentre que en el període de 2012 a 2014, amb el govern de Convergència i Unió, el creixement va ser de 3,3 punts. I a l’Eixample, que durant el govern del PSC-Iniciativa la renda familiar havia perdut 4 punts, durant el govern de Convergència i Unió va créixer 4 punts. Afegeix que el govern anterior va aconseguir aturar les caigudes de renda a altres barris, com a Sants, on es va passar de caure 6,2 punts a 0,5, o a Sant Andreu, on es va passar d’11 Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 6 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 punts de caiguda de la renda a 0, o a Sant Martí, on també es va revertir la situació. Finalment, lamenta que la manca de temps no li hagi permès parlar de Nou Barris i insta el govern a continuar fent polítiques d’inversió, si bé creu que amb uns pressupostos prorrogats serà difícil tirar endavant aquestes polítiques. El Sr. SIERRA entén que no es tracta de veure què van fer els governs anteriors, sinó de fer una radiografia de la ciutat. Així, remarca que la crisi ha colpejat brutalment la societat i la ciutat, ha fet que els rics siguin més rics, que els pobres siguin més pobres, i entén que la gran perjudicada n’ha estat la classe mitjana. Davant d’aquesta situació, proposa posar en comú allò que uneix les diferents forces polítiques i avantposar la lluita contra les desigualtats als interessos de partit. A tal fi, indica que s’han de crear les condicions necessàries per a la generació d’ocupació i, en aquest sentit, es mostra partidari que el govern continuï amb les inversions compromeses en mandats anteriors. Pel que fa als projectes adreçats als barris, els quals aplaudeix, però demana que es concretin amb una sèrie de mesures i amb el compromís del govern a lluitar contra aquestes desigualtats. El Sr. BOSCH exposa que en qüestions que afecten de forma profunda la vida dels ciutadans i que amenacen de partir la ciutat hi ha d’haver un acord ampli entre els grups polítics i s’han de cercar solucions conjuntament. En aquest sentit, proposa sobreposar els mapes del repartiment del turisme i de les desigualtats als barris per tal de constatar que els barris on no hi ha activitat turística coincideixen amb els més empobrits. Entén que això faria replantejar la moratòria hotelera general i permetria la generació de riquesa i ocupació en alguns barris. En segon lloc, recorda que temps enrere Esquerra Republicana va proposar el Pla nord, en el qual s’establien mesures per enfortir les oportunitats dels barris més afectats per la crisi, i celebra que el Pla de barris que va presentar el govern s’hi sembli. Demana, doncs, consensuar i tirar endavant aquestes mesures entre totes les formacions polítiques. Pel que fa a la política fiscal, creu que ja s’ha fet molta feina i que se n’ha de fer més, com per exemple reformes en l’IBI. Creu, doncs, que els grups polítics haurien de ser capaços de consensuar les polítiques fiscals per tal de no castigar encara més les classes mitjanes, punt que considera clau per canviar el mapa de les grans diferències de renda que hi ha a Barcelona. La Sra. ANDRÉS exposa que la desigualtat és causada per la disminució de la renda familiar disponible i aquesta, a la vegada, està relacionada amb el fet de tenir feina i un salari just. En aquest sentit, assenyala que al juny de 2015 a Barcelona hi havia 90.000 persones aturades, de les quals 25.000 patien una situació d’atur superior als dos anys i que, per tant, ja no tenien cap tipus de prestació. Per tant, considera que no és casualitat que els deu barris amb menys renda familiar disponible coincideixen amb els barris on l’atur té un pes més important, i assenyala que vuit d’aquests deu barris pertanyen al districte de Nou Barris, mentre que els altres dos són la Marina i el Besós-Maresme. Davant d’aquesta situació, el Grup Socialista aposta per la reactivació econòmica i la redistribució de la renda. A tal fi, considera que el model econòmic impulsat des de l’ajuntament ha de ser generador de feina i recorda que el turisme ocupa 100.000 treballadors. Així, doncs, el seu grup aposta per l’activitat turística i especialment pel turisme cultural. En segon lloc, creu que també s’han de generar llocs de treball en els sectors de serveis a les persones, serveis educatius i serveis sanitaris. Demana, doncs, fermesa al govern municipal davant dels governs de la Generalitat i de l’Estat perquè no passi com en el mandat anterior, en què el govern municipal de Convergència i Unió no va exigir a la Generalitat el finançament de les escoles bressol municipals mentre el deute de la Generalitat amb l’ajuntament ascendia a 300 milions d’euros, va retallar les polítiques d’ocupació i va donar suport a la reforma laboral del Partit Popular. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 7 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 En tercer lloc, indica que la pròrroga pressupostària implica que es puguin invertir 200 milions d’euros menys que en l’exercici anterior i reclama inversió en obra pública, especialment en rehabilitació d’habitatges, perquè aquest és un sector que genera benestar i renda. Finalment, reclama al govern que sigui exigent per recuperar l’estat del benestar. En aquest sentit, recorda que, fruit de les retallades, s’han eliminat els ajuts al pagament de l’habitatge i que el 80 % dels desnonaments a la ciutat són causats per l’impagament de lloguers, que les beques per estudiar s’han reduït, que s’han privatitzat serveis sanitaris i s’han introduït els copagaments farmacèutics. El Sr. MULLERAS considera que l’informe és superficial i no entra en el fons del problema. Pel que fa a la renda disponible, per exemple, afirma que no es tenen en compte els fluxos de població o la pressió fiscal, que a Barcelona i a Catalunya és de les més altes d’Espanya, qüestions que influeixen de forma directa en la renda disponible de les famílies. Critica que l’informe tampoc contempli els costos de la concentració urbana, de la prestació de serveis públics com l’educació, la sanitat o el transport públic. Pel que fa a la desigualtat de les rendes, indica que la situació no és nova i que l’any 2011, després de trenta-dos anys de governs d’esquerres, en els quals havia participat Iniciativa per Catalunya, els cinc barris més rics de Barcelona eren exactament els mateixos que els anys 2014 i 2015: Pedralbes i els cinc barris del districte de Sarrià - Sant Gervasi. De la mateixa manera, apunta que tant el 2011 com el 2015 els cinc barris més pobres majoritàriament eren al districte de Nou Barris. Insisteix, doncs, que la situació no es nova i que el govern d’Ada Colau vol fer-ne publicitat per interès polític, perquè pretén substituir la lluita de classes per la lluita de barris, i acusa Barcelona en Comú de tenir Karl Marx com a font ideològica, el qual pregonava que la religió era l'opi del poble i, per tant, no se’l pot considerar una persona gaire religiosa, tal com ja havia esmentat en la discussió del punt anterior de l’ordre del dia. Finalment, assegura que el Grup Popular està d’acord a reduir les desigualtats i a implementar polítiques públiques que vagin en aquest sentit, però no des de la demagògia ni des del populisme. Per tant, reclama polítiques serioses per a la creació d’ocupació, inversió pública i privada, polítiques d’habitatge, garantia que els ascensors socials funcionin i un pla d’inclusió social potent que ajudi la gent que ha estat maltractada per la crisi. El Sr. GARGANTÉ assenyala que l’informe mostra clarament una situació d’emergència social, però creu que no s’ha de veure aïlladament, sinó en la panoràmica del que ha succeït als Països Catalans des de 2007 com a mínim. En aquest sentit, entén que les polítiques que s’han dut a terme han tingut com a objectiu no declarat el rescat dels més rics presentant com a inevitables les polítiques d’austeritat, adreçades a la contenció del dèficit públic i al pagament del deute. Apunta que aquestes polítiques han representat una redistribució dels recursos de baix cap a dalt i han tingut com a conseqüència que la responsabilitat de la recomposició del capitalisme recaigui sobre les classes populars. En aquest sentit, recorda que el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, havia manifestat que la crisi no va ser culpa dels bancs, sinó de la societat, criteri que defensen els rics, entre els quals no hi són ni la CUP, ni l’EZLN ni els proletaris dels quals parlaven Marx i Engels al Manifest comunista. En definitiva, remarca que les classes populars han vist com es destruïa la cohesió social a la vegada que les condicions laborals empitjoraven i que, fruit de les privatitzacions, es reduïa el patrimoni col·lectiu. Així, doncs, creu que la recuperació econòmica es basa en la intensificació dels nivells d’explotació i de despossessió, i en una gestió cada vegada menys democràtica, tot amb el suport legal de l’Estat. A continuació, afirma que estem vivint un període pronunciat de depauperació, on les rendes més baixes han passat de representar un 4,1 % al 15,5 % del total i les rendes molt altes han Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 8 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 passat del 7,5 % a l’11,6 %. Per tant, constata que la ciutat és més pobra i més desigual, situació que s’accentua en els barris amb menys renda. Quant al pla de xoc, entén que s’hauria de prioritzar l’emergència habitacional, garantir el dret a l’habitatge i lluitar contra la pobresa energètica i les situacions de dependència, àmbits que haurien d’esdevenir nínxols de creació d’ocupació. Per tant, reclama que l’ajuntament assumeixi el rol de generador d’ocupació de qualitat i de proveïdor de serveis socials de qualitat a les classes populars. Davant d’aquesta situació, hi veu tres alternatives. La primera, defensada per la majoria de l’oposició, consisteix a cenyir-se a la legalitat vigent, externalitzar els serveis bàsics i prioritzar el pagament del deute. La segona alternativa, defensada pel govern i per algun grup de l’oposició, intenta demostrar que és possible una gestió progressista de la misèria posant l’accent en la transparència i la democràcia burgesa, però sense afectar el nucli productiu i financer del capitalisme actual. Finalment, la tercera alternativa, defensada per la CUP, és el xoc entre el model de societat propi de la reproducció del capital, agressiu, autoritari, explotador i desposseïdor de la riquesa col·lectiva, i el model d’una societat que aspira a construir un entorn social que trenqui amb el capitalisme. El Sr. PISARELLO exposa que vol defugir un debat demagògic i que la qüestió de fons és el fracàs del model econòmic actual, després de quaranta anys de dictadura franquista i quaranta anys més d’hegemonia neoliberal, model que ha generat moltes desigualtats i precarització perquè s’ha basat en el benefici a curt termini i a qualsevol preu. Tanmateix, admet que s’han fet polítiques socials que han permès tenir una societat relativament cohesionada, si bé alguns partits han intensificat les polítiques neoliberals i d’altres les han aturades parcialment. Davant d’aquesta situació, creu que cal fer un debat polític i repensar el model econòmic per fer una transició cap a un model més plural. En aquest sentit, per tal de trencar el nucli productiu i financer del capitalisme, comenta que cal fer alguna cosa més que declaracions com les que ha fet el Sr. Garganté, però afirma que hi ha les condicions necessàries per generar una economia més plural, amb més lideratge públic en els serveis bàsics, en la relació amb l’economia cooperativa, social i solidària, i en la lluita contra la precarització en les relacions laborals. En aquest sentit, assenyala que han pactat amb alguns grups de l’oposició una ampliació pressupostària que permet la implementació d’un pla de xoc, si bé admet que és insuficient perquè no ataca l’arrel del problema. Així, doncs, remarca que s’han de revertir les causes estructurals de la desigualtat per tal que en el futur no aparegui un altre informe que confirmi l’augment de les desigualtats, malgrat la bona voluntat dels diferents governs. El Sr. SIERRA retreu al Sr. Mulleras que hagi afirmat que les circumstàncies de 2011 i les actuals siguin les mateixes, perquè les desigualtats han augmentat i la crisi ha colpejat amb duresa la classe mitjana de Barcelona i de tot Espanya. El Sr. BOSCH exposa que Barcelona s’ha caracteritzat, des de l’època del barraquisme, per no tenir guetos i creu que és responsabilitat de tots els grups mantenir la cohesió urbana. La Sra. ANDRÉS també demana continuïtat en el model de cohesió de la ciutat i, a tal fi, aposta per la reactivació econòmica. Pel que fa a la intervenció del Sr. Mulleras, li recrimina que la llei Wert, la reforma laboral i els decrets del ministre Guindos no són exemples de res i no s’han fet pensant en la gent de Nou Barris. El Sr. PISARELLO, tot i admetre que les rendes mitjanes han patit per causa de la crisi, afirma que qui més ha patit han estat les classes populars. Per tant, creu que és un deure prioritzar Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 9 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 aquests barris i apoderar la gent que hi viu perquè es pugui revertir la seva situació. Afegeix que l’informe demostra que el problema no es resol amb l’assistencialisme, sinó qüestionant les estructures de poder. Per tant, afirma que s’han de democratitzar la política i l’economia i, tot i que aquest repte no es pot entomar només des de l’ajuntament, han de fer tot el que estigui al seu abast per aconseguir-ho. Es dóna per tractat. La PRESIDENTA, abans de passar a tractar el següent punt de l’ordre del dia, proposa el debat conjunt dels punts 7 i 18, sobre horaris comercials, i dels punts 8 i 10, sobre turisme sanitari, proposta que és acceptada per tots els membres. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3.- (2015/214) APROVAR definitivament, d’acord amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Reglament de funcionament intern del Consell Turisme i Ciutat, amb les modificacions a que fa referència l’informe de la Direcció de Turisme integrada en la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme; RESOLDRE les al·legacions presentades en tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb els informes de valoració de les al·legacions; informes tots que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; PUBLICAR el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El Sr. COLOM recorda que el 24 de juliol de 2015 el Consell Municipal va aprovar la creació del Consell de Turisme i Ciutat, el reglament del qual va ser inicialment aprovat a la sessió del 17 de novembre a la Comissió d’Economia i que el 8 de gener de 2016 finalitzava el període d’al·legacions. Informa que s’hi van presentar trenta-vuit al·legacions, de les quals s’han estimat totalment o parcialment vint-i-una, que han permès ampliar la definició de la naturalesa del consell, se n’ha millorat l’especificació de les funcions i s’han precisat diversos aspectes de la seva composició. Finalment, adverteix que s’ha corregit el text que lliurat als grups per afegir-hi, tal com demanaven algunes al·legacions, que la vicepresidència segona serà ocupada per un representant del sector empresarial del turisme. La Sra. RECASENS recorda que el seu grup va donar suport a l’aprovació inicial del reglament i remarca que una de les trenta-cinc mesures del Pacte local per a la gestió d’un turisme responsable i sostenible, impulsat pel govern anterior, contemplava precisament la creació d’aquest consell i que ja havia preparat un esborrany de reglament. Celebra, doncs, la continuïtat de les polítiques endegades durant el mandat anterior. Seguidament, assenyala la importància de fer un debat sobre el model turístic de la ciutat, tal com demana el 80 % dels Barcelonins. Tanmateix, en primer lloc discrepa de les dades que ha donat el Sr. Colom i afirma que, segons els seus càlculs, el percentatge d’esmenes acceptades és molt petit. Per tant, li sorprèn aquesta dinàmica participativa però no decisòria que practica el govern. En segon lloc, celebra que s’hagi acceptat que la vicepresidència del consell correspongui a una persona representant del sector turístic empresarial i esmenta que, també gràcies a una esmena, Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 10 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 alguns dels experts integrants del consell seran escollits per votació. En aquest sentit, critica que la voluntat democràtica i participativa de què parla el govern inicialment no queda recollida en la redacció dels reglaments. Per acabar, denuncia que el govern ha frenat l’actuació inspectora en l’àmbit dels habitatges d’ús turístic i que, mentre el govern anterior en sis mesos va tancar 170 establiments il·legals, el govern actual només n’ha tancat 16, i afegeix que malgrat que hagin dictat 380 ordres de cessament aquestes no impliquen necessàriament el tancament de l’activitat. Demana, doncs, que, a més a més de practicar polítiques participatives, el govern acceleri l’activitat inspectora. El Sr. SIERRA agraeix que s’hagin estimat parcialment algunes de les esmenes presentades, però que el problema de fons que veuen en el plantejament del reglament continua existint, que és el sobredimensionament dels poders de l’alcaldessa o del regidor en qui delegui les seves funcions i, per tant, el menyspreu cap als grups municipals que formen part del consell, que hi tenen veu però no vot. Per tant, anuncia la reserva de vot del seu grup per al plenari. El Sr. BOSCH creu que s’ha d’aprovar el reglament perquè el més important és que el Consell de Turisme es pugui reunir i començar a treballar. D’altra banda, com ja van exposar en l’aprovació inicial del reglament, aquest els sembla correcte i assenyala que amb l’acceptació parcial de les al·legacions no hi ha hagut canvis substancials. Finalment, comenta que les aportacions fetes per diverses entitats ho han estat en sentit positiu i s’alegra que el consell pugui començar a treballar. La Sra. BALLARÍN s’afegeix al raonament del Sr. Bosch, si bé lamenta que el consell encara no s’hagi posat en funcionament, tot i que aquest organisme ja era previst al Pla estratègic de turisme 2010-2015. Recorda que el seu grup va votar favorablement a l’aprovació inicial, però insisteix que els preocupa la lentitud del procés d’aprovació perquè convindria que aquest consell es posés a treballar ràpidament en l’actualització del Pla estratègic de turisme. El Sr. MULLERAS discrepa del que qualifica d’entusiasme del Sr. Bosch i de la Sra. Ballarín, entusiasme que atribueix a afinitats ideològiques curioses d’aquests grups amb Barcelona en Comú. Remarca que la proposta que es presenta no es diferencia gaire de la que es va aprovar inicialment i critica que no s’hagi acceptat cap de les al·legacions substancials que havia fet el Grup del Partit Popular, com tampoc les d’altres grups o entitats. En aquest sentit, lamenta que no s’hagin acceptat algunes al·legacions per tal que el Consell de Turisme tingui en compte l’opinió del cos consular a Barcelona. En segon lloc, critica que la composició del consell la decidirà el govern, atès que fins i tot els dotze experts que s’escolliran per votació sortiran d’una llista confeccionada per la Secretaria Tècnica, que depèn del govern municipal. També lamenta que el govern no hagi acceptat una al·legació del Partit Popular per tal que una de les vicepresidències fos ocupada per representants del món turístic. En tercer lloc, critica que sigui exclusivament el govern qui decideixi els temes que ha de tractar el Consell de Turisme i Ciutat. En aquest sentit, indica que el Partit Popular havia presentat una al·legació per tal que els regidors del consistori, a partir d’un mínim de dotze, poguessin plantejar temes de debat en el consell, al·legació que també ha estat rebutjada. Finalment, atès que el govern decideix la composició del consell i els temes que s’hi tracten, entén que també adoptarà les conclusions que dicti el govern perquè ha dissenyat un organisme a imatge i semblança seva. Així, doncs, desitja que el Consell de Turisme i Ciutat funcioni, però entén que el reglament que es presenta és un mal començament. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 11 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. GARGANTÉ anuncia la reserva de vot del seu grup perquè són escèptics sobre l’aportació que el consell pot fer per abordar els problemes plantejats els darrers anys i perquè pot esdevenir un òrgan per justificar la manca de presa de decisions o per justificar la preservació dels interessos econòmics privats. D’altra banda, creu que d’aquest reglament es deriva un funcionament burocràtic que no s’adiu amb el seu model de democràcia participativa, representativa i directa, i que posa en peu d’igualtat entitats veïnals que defensen l’interès general amb agents que defensen interessos privats. Entén, doncs, que s’hauria d’equilibrar la representació en aquest consell. També insisteix que la participació ciutadana hauria de ser decisiva, a diferència del que succeeix en els diferents consells de participació. Tot seguit, reclama que la informació sobre el turisme sigui desglossada per seccions censals, barris i districtes, perquè amb la informació disponible actualment no se’n pot fer una anàlisi acurada. Així, doncs, reclama que s’abordi el debat públic del model de ciutat i del model turístic per tal de garantir que es tinguin en compte els interessos dels veïns i de les veïnes i que les decisions siguin referendades per la ciutadania. Finalment, reitera que el seu grup aposta pel decreixement del turisme i perquè els beneficis que reporta passin de mans privades a mans públiques. El Sr. COLOM exposa que el reglament està sotmès a la normativa vigent i que la voluntat del govern és modificar aquesta normativa perquè permeti que els òrgans tinguin major caràcter participatiu. Tanmateix, considera que aquest tema és massa important i no es podia esperar a tenir la normativa nova. Per tant, han avançat de la millor manera possible i insisteix que, un cop reformada la normativa, el consell s’adequarà a allò que s’entén com una vertadera participació. En segon lloc, matisa que el fet que l’alcaldessa tingui la potestat de nomenar els membres del consell no vol dir que sigui ella qui els tria. En aquest sentit, palesa que la majoria dels regidors del consistori formen part d’instituts municipals o d’empreses públiques i el fet que siguin nomenats per l’alcaldessa no vol dir que els hagi triat ella. Així, doncs, insisteix que el reglament diferencia clarament entre l’elecció dels membres del consell i el tràmit purament administratiu del nomenament. Pel que fa a les adscripcions funcionals, entén que hi ha una confusió i aclareix que la iniciativa sobre l’assessorament de polítiques correspon al govern, la qual cosa no lleva que tots els membres del consell puguin proposar temes de debat. Quant a l’esmena del Partit Popular per tal que els regidors poguessin proposar iniciatives, comenta que es va desestimar perquè aquest és un consell de participació ciutadana i, per tant, és a les entitats ciutadanes a qui correspon deliberar i votar en el sentit que considerin oportú. Els grups municipals, afegeix, ja tenen els seus espais de debat i decisió, que són la mateixa Comissió d’Economia i el plenari del Consell Municipal. Creu, doncs, que fóra un error reproduir els debats de les comissions i dels plens en el Consell de Turisme i Ciutat, on tant el govern com l’oposició tenen dret a veu però no dret a vot. Finalment, retreu a la Sra. Recasens que hagi barrejat el tema del reglament i les ordres de cessament d’habitatges d’ús turístic, cosa que li sorprèn perquè entén que la situació greu de proliferació d’aquests establiments és atribuïble a la incapacitat del govern anterior per abordar el problema. La Sra. RECASENS recorda la feina que la regidora Itziar González va fer a Ciutat Vella en relació amb els apartaments turístics il·legals i, per tant, remarca que no va ser el govern de Convergència i Unió qui va potenciar el creixement d’aquests establiments. Troba, doncs, sorprenent que el regidor Colom, a qui vincula amb Iniciativa per Catalunya, acusi Convergència i Unió de ser responsable de la proliferació dels apartaments turístics. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 12 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. COLOM replica que, si qualsevol problema es remunta a trenta anys enrere, fa l’efecte que els quatre anys anteriors no hi va haver govern municipal. Pregunta, doncs, què va fer el govern de Convergència i Unió durant el seu mandat i remarca que les 378 ordres de cessament que ha dictat el nou govern són més que les 170 que va dictar el govern anterior. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, ERC i PSC i amb la reserva de vot de CIU, Ciutadans, PP i CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 4.- (M1519/2250) La Comissió d'Economia i Hisenda insta al Govern municipal a cedir parades buides dels mercats municipals a entitats socials de la ciutat per promoure la comercialització de productes de proximitat i "Km 0", així com d'empreses locals amb valor afegit de productors d'arreu de Catalunya, o producte d'elaboració propi, no necessàriament alimentari, sense trencar l'equilibri d'oferta comercial del mercat, i ajudant a aquestes entitats a fer un estudi de viabilitat. El Sr. BLASI anuncia que han acceptat una sèrie d’esmenes i que la redacció definitiva de la proposició ja ha estat lliurada als grups. A continuació, exposa que als mercats municipals hi ha parades buides, en alguns casos fruit d’amortitzacions realitzades per l’Institut Municipal de Mercats per fer-hi reformes o una reorganització comercial. Alhora, afegeix, hi ha entitats socials sense ànim de lucre i amb experiència en els àmbits de la producció i del mercat que podrien ocupar aquestes parades buides. En aquest sentit, indica que s’ha cedit una parada al mercat de la Concepció al Consell Comarcal de les Garrigues, amb les mateixes condicions que als altres paradistes. Així, doncs, creu que caldria conjugar la disponibilitat de parades buides amb l’existència d’entitats socials disposades a ocupar-les, sempre amb les mateixes condicions que s’ofereixen als altres paradistes, de manera que els productes alimentaris es comercialitzin en l’espai reservat a tal fi i els no alimentaris en l’espai dels encants, que en el cas del mercat del Ninot, per exemple, són a l’interior i al perímetre exterior respectivament. Finalment, insisteix en la idea que aquestes entitats haurien de complir les mateixes condicions que la resta de paradistes per tal d’evitar la competència deslleial. Convergència i Unió sotmet, doncs, la proposició a consideració de la comissió perquè entenen que representa un benefici per a les entitats, per a la societat i per als mercats municipals. El Sr. SIERRA exposa que el seu grup no podia votar favorablement a la proposta tal com estava redactada inicialment a causa de la competència deslleial però, un cop acceptada l’esmena, anuncia el vot favorable del seu grup perquè els mercats de Barcelona són una institució que s’ha de potenciar perquè cohesiona els barris, crea ciutat i afavoreix el comerç de proximitat. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 13 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició de Convergència i Unió i agreix que s’hagi acceptat l’esmena presentada. A continuació, exposa que el seu grup aposta per potenciar els mercats municipals perquè donen vida als barris i fomenten el comerç de proximitat. En aquest sentit, esmenta el cas del mercat de Sant Andreu, en el qual cada vegada hi ha més parades tancades, la qual cosa fa que la gent hi vagi menys i s’hagin de tancar més parades. Entén, doncs, que aquesta és una bona proposta per revertir la situació, especialment en el cas dels mercats que estan pendents de reformes. D’altra banda, comenta que hi ha altres iniciatives, com el programa «Opera» de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de cedir places buides en els mercats municipals a persones emprenedores, que ofereixen assessorament i acompanyament durant els primers anys d’activitat. Conclou que aquesta és una bona oportunitat per treballar en l’àmbit de la reinserció laboral i per promoure la venda de productes de proximitat, sense entrar en conflicte amb l’oferta existent. La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè en comparteixen l’objectiu i les mesures proposades. En aquest sentit, remarca que el foment dels productes de proximitat aprofitant la xarxa de mercats municipals és coherent amb els objectius de l’economia verda. Pel que fa als mitjans, també els considera correctes, sobretot després de l’acceptació de l’esmena, atès que no implica una cessió gratuïta dels espais. Tanmateix, adverteix que es podrien produir efectes indesitjables, com una competència deslleial amb els paradistes que paguen els cànons, que han contribuït a la reforma dels mercats i que en molts casos també ofereixen productes de proximitat. Alhora, reclama que el procediment de cessió sigui transparent, en condicions d’igualtat i absolutament legal per tal que no hi hagi cap tipus de discriminació entre les entitats en la cessió les parades buides. El Sr. MULLERAS anuncia el vot favorable del seu grup, especialment després que s’hagi acceptat l’esmena presentada. Tot seguit, exposa que el projecte de quilòmetre zero, a més a més de promoure els productes de proximitat, beneficia el medi ambient, ajuda a augmentar els ingressos per la venda de productes locals i ofereix un producte més fresc i de més qualitat. En aquest sentit, esmenta l’experiència exitosa del mercat de Santa Caterina, amb el qual l’Institut Municipal de Mercats va signar un conveni l’any 2014 per potenciar els productes de quilòmetre zero. D’altra banda, lamenta que als mercats de Barcelona hi hagi parades buides i creu que en primer lloc s’hauria de treballar per tal que aquestes parades tinguessin l’activitat pròpia dels mercats i, com a segona opció, que oferissin una activitat complementària per tal d’atraure clients. En tot cas, insisteix que això s’ha de fer sense que hi hagi competència deslleial, raó per la qual és important que les entitats que hi accedeixin no tinguin afany de lucre, i sense que es trenqui l’equilibri del mercat, que ha de continuar basant l’activitat en la venda de productes alimentaris. Finalment, destaca la importància de no hipotecar les parades buides i, per tant, que la cessió sigui temporal, perquè l’objectiu final ha de ser que les parades dels mercats s’omplin de paradistes. El Sr. GARGANTÉ exposa que caldria definir què s’entén per producte de quilòmetre zero i per valor afegit, perquè hi veu el perill que el producte gourmet i d’elit passi per davant del producte fresc, de proximitat i de productors petits. Entén, doncs, que caldria elaborar una llista de criteris per garantir que els productes ecològics i elaborats per cooperatives d’iniciativa Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 14 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 social tinguessin prioritat, que el concurs públic per a la cessió de les parades tingués en compte la proximitat, que els circuits de comercialització fossin curts, o que els treballadors siguin joves o dones, entre d’altres. D’altra banda, considera que el grup que fa la proposta és el mateix que ha promogut el creixement de les grans superfícies, els horaris d’obertura de vint-i-quatre hores i les cadenes multinacionals de menjar conegut com a «porqueria», model contrari al comerç de proximitat i arrelat al territori. Pel que fa a la sobirania alimentària, assenyala que no s’aconsegueix amb propostes com aquesta, sinó que requereix condicions més generals, com l’accés als mitjans de producció i a la terra, la creació i gestió de sòl publicoprivat, l’impuls i suport de bancs i fires d’intercanvi de llavors per a la conservació de la diversitat genètica, la recuperació de races d’animals adaptades al territori, o aspectes més generals com la gestió de l’aigua, l’energia i la mateixa ordenació territorial. En definitiva, indica que el grup que presenta la proposta va en direcció contrària a allò que proposaria la CUP. Finalment, apunta que no es pot caure en l’esquizofrènia de defensar, per un costat, el consum responsable i, per l’altre, el consumisme més descarnat perquè genera creixement econòmic i llocs de treball, com afirma que va passar durant la campanya de Nadal. El Sr. COLOM anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició de Convergència i Unió després que aquest hagi acceptat l’esmena presentada, perquè coincideixen en la necessitat de millorar els mercats municipals com a centres del comerç de proximitat, del consum responsable i punts d’atracció de l’activitat econòmica i comercial als barris. Pel que fa a la reducció de parades buides, comenta que hi ha previstes actuacions de reforma als mercats del Bon Pastor, la Vall d’Hebrón, Sant Andreu i l’Abaceria, a més a més de la finalització de la reforma del mercat de Sant Antoni. D’altra banda, indica que en alguns casos és important redimensionar els mercats i, en d’altres, tornar a obrir les parades tancades. En aquest sentit, informa que el govern conjuntament amb els gremis han iniciat programes per a la reobertura de parades, però saluda la iniciativa de Convergència i Unió perquè permet accedir al mercats entitats socials sense afany de lucre i altres actors. Destaca, també, que aquest accés s’ha de fer amb condicions similars a les que té la resta de paradistes i creu que un altre element important de la proposició és que l’Institut Municipal de Mercats ajudi els diversos actors fent estudis de viabilitat dels projectes. El Sr. BLASI agraeix el posicionament dels grups. Tot seguit, insisteix que l’objectiu de la mesura és, per una banda, l’obertura de les parades tancades i, per l’altra, encarar les reformes dels mercats. En aquest sentit, esmenta l’experiència de diverses entitats socials com AREP o el TEB, o d’altres d’institucionals com el programa «Opera». Per tant, entén que cal generar activitat i admet que en alguns casos s’ha de plantejar el redimensionament dels mercats a l’hora de remodelar-los. Finalment, insisteix que la intenció de la proposició no és trencar la dinàmica pròpia dels mercats i torna a agrair el suport a la mesura. La Sra. CAPDEVILA confia en el compromís del regidor Colom de començar durant el mandat present la remodelació dels mercats que ha anunciat. Adreçant-se al Sr. Mulleras, pregunta si el quilòmetre zero de què parla es refereix a la Puerta del Sol, perquè afirma que el Govern del Partit Popular no ha fet res per potenciar els productes de proximitat. El Sr. COLOM reitera el vot favorable del seu grup a la proposició i el compromís del govern d’implementar-la, com també altres projectes per millorar els mercats municipals i reforçar-ne Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 15 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 la funció d’atracció comercial, sota els principis de sostenibilitat, proximitat i consum responsable. Quant a la remodelació dels quatre mercats que havia esmentat anteriorment, reitera el compromís que en aquest exercici es començaran els primers treballs per a la licitació dels programes executius i també reitera el compromís d’acabar la remodelació del mercat de Sant Antoni durant l’any 2017. El Sr. BLASI demana a la CUP que abandoni els estereotips en què encasella Convergència i Unió i que s’adoni que hi ha propostes positives, tal com es demostra amb la valoració que en fan la resta de grups. Quant al mercat de Sant Andreu, no sap si hi ha parades tancades a causa de la reorganització o per manca de dinamització, com seria el cas del mercat de l’Abaceria, però, insta el govern a actuar i a no demorar-se amb més processos participatius, que considera que ja s’han fet. Finalment, s’alegra que s’aprovi la proposició perquè en sortiran beneficiades les entitats socials i també els paradistes i el conjunt de la societat. El Sr. Colom expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda insta al Govern municipal a cedir, de forma temporal i amb les mateixes condicions de cànons i obligacions que la resta, parades buides dels mercats municipals a entitats socials sense afany de lucre de la ciutat per promoure la comercialització de productes de proximitat, i "Km 0", així com d'empreses locals amb valor afegit de productors d'arreu de Catalunya, o producte d'elaboració propi, no necessàriament alimentari, sense trencar l'equilibri d'oferta comercial del mercat, i ajudant a aquestes entitats a fer un estudi de viabilitat. Del Grup Municipal Ciutadans: 5.- (M1519/1983) Que el govern municipal estableixi una partida pressupostària destinada a facilitar les condicions de viabilitat econòmica de cooperatives, petites i mitjanes empreses, i autònoms concretament les següents: - Compensant l'impost sobre l'increment de valor de terrenys de naturalesa urbana (Plusvàlua municipal) en transmissions de comerç i no únicament en el supòsit "mortis causa" entre familiars. - Augmentar la quantia del percentatge de bonificació que recull l'article 7 de l'Ordenança reguladora de l'impost sobre construccions quan es refereix a circumstàncies de foment de l'ocupació fins a la quantia màxima. El Sr. SIERRA exposa que aquesta és una proposició numerus apertus, que conté dues mesures concretes adreçades a empreses petites i mitjanes, cooperatives i autònoms, i que va en la línia del govern de democratitzar l’economia. Tanmateix, assegura que solament amb l’economia cooperativa i social no es pot crear prou ocupació per combatre les desigualtats a la ciutat. En aquest sentit, considera que el primer problema de la societat barcelonina, tal com indiquen les enquestes i els sondejos d’opinió, és l’atur. Per lluitar contra l’atur i, per tant, contra les desigualtats, considera que els poders públics tenen l’obligació de crear les condicions necessàries perquè els empresaris petits i mitjans, les cooperatives i els autònoms generin llocs de treball perquè, a més a més, és en aquest tipus Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 16 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 d’empreses on poden trobar feina segments de la població que tenen dificultats, com els joves o els majors de quaranta-cinc anys. Un cop aprovades les ordenances fiscals, afegeix, es fa palès que s’ha de salvar de la crisi les classes mitjanes i aquestes petites empreses creadores d’ocupació. La primera mesura que proposen és suprimir la plusvàlua municipal, cosa que no es pot fer directament de manera legal però sí mitjançant bonificacions, en la transmissió de negocis de pares a fills, per tal de preservar els llocs de treball i generar-ne de nous. La segona mesura consisteix a augmentar fins al 95 % la bonificació recollida a l’article 7 de l’Ordenança reguladora de l’impost sobre construccions, atès que el sector de la construcció és un dels principals perjudicats per la crisi. Finalment, argumenta que el govern pot continuar impulsant diversos programes per dinamitzar l’economia, però creu que per ajudar aquests col·lectius més afectats per la crisi el més efectiu és ajudar els empresaris i els autònoms, que són els qui tenen capacitat per crear ocupació. La Sra. RECASENS remarca el valor de la feina que fa la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i recorda que el 30 de novembre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona va fer una declaració institucional en aquest sentit i per donar suport a l’Any Internacional de les Cooperatives. Pel que fa a la proposició, assenyala que el govern de Convergència i Unió ja va introduir en les ordenances fiscals de 2012 bonificacions del 20 % en l’IAE i una bonificació del 30 % en l’impost de construccions per a aquelles empreses que complissin determinades condicions. Atès que el grup proposant demana augmentar aquestes bonificacions o els supòsits en els quals són aplicables, anuncia el suport de Convergència i Unió grup a la mesura. Tanmateix, pregunta al govern com està la negociació dels pressupostos, perquè al capdavall aquesta proposta implica una determinada dotació pressupostària. El Sr. BOSCH critica que el grup proposant es retirés de les negociacions sobre les ordenances fiscals perquè entén que aquestes propostes es podrien haver plantejat en aquell moment i potser, si el govern les hagués pres en consideració, ara ja s’estarien aplicant. A continuació, planteja dubtes sobre l’oportunitat d’incrementar la bonificació en l’impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana perquè podria significar que l’ajuntament subvencionés el traspàs d’un comerç històric a una multinacional. Per tant, creu que s’hauria d’especificar en quines condicions es podrien fer aquests traspassos per tal de preservar el comerç de proximitat i emblemàtic, model que defensen tots els grups municipals. Per aquesta raó, anuncia l’abstenció del seu grup i emplaça el Grup de Ciutadans a tornar a parlar d’aquestes mesures durant la negociació de les ordenances fiscals de 2017. En tot cas, assegura que el Grup d’Esquerra Republicana estarà encantat de col·laborar amb ells per contribuir a la millora de l'administració de la ciutat. Finalment, anuncia que si Ciutadans entra al Govern de Madrid els reclamaran que facin tota la feina que es pot fer des d’allà, si més no mentre el que es fa a Madrid tingui incidència a Catalunya. La Sra. BALLARÍN considera que no és el moment de plantejar aquestes mesures perquè impliquen partides pressupostàries i en aquest moment no s’està parlant ni d’ordenances fiscals ni de pressupostos. Recorda que el 29 de desembre es van aprovar les ordenances fiscals i que en les al·legacions que hi va fer el Grup de Ciutadans no es plantejava cap de les qüestions que recull la proposició. Per tant, opina que la política fiscal ha de tenir un plantejament global, que contempli ingressos i despeses, i no es pot fer un degoteig de mesures com les que es proposen. Així, doncs, entén que s’ha de donar suport a les cooperatives, a les empreses petites i mitjanes i als autònoms, però opina que no totes són iguals i algunes no necessiten aquesta aportació de recursos públics. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 17 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 D’altra banda, exposa que durant la negociació de les ordenances fiscals van proposar l’exempció de tributs per al autònoms durant el primer any d’activitat i, atès que aquesta proposta es va acceptar, van donar suport a l’aprovació de les ordenances. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup perquè creu que no és el moment de parlar d’aquestes mesures, sinó que s’ha de fer durant la negociació dels pressupostos i de les ordenances fiscals de 2017. El Sr. MULLERAS considera que la fiscalitat municipal a Barcelona és de les més altes d’Europa i, per tant, qualsevol rebaixa en els tributs la troba positiva. Per aquesta raó, el Grup del Partit Popular dóna suport a les bonificacions en la plusvàlua municipal i en l’impost de construccions per a cooperatives, empreses petites i mitjanes i autònoms. En aquest sentit, recorda que van presentar setanta-cinc al·legacions a les ordenances fiscals per tal d’eximir aquestes empreses d’impostos com l’IAE i l’ICIO, i taxes com la de terrasses o serveis urbanístics, amb l’objectiu d’ajudar aquests agents econòmics especialment a l’inici de l’activitat. Finalment, anuncia el vot favorable a la proposta i pregunta al govern municipal com pensa articular aquestes mesures en el pressupost i si aquests temes formaran part d’alguna negociació bilateral amb el Grup de Ciutadans. El Sr. GARGANTÉ anuncia l’abstenció del seu grup. Exposa que, segons el directori central d’empreses de l’INE, l’1 de gener de 2015 a Barcelona hi havia 170.197 empreses, de les quals el 57,5 % no tenen cap assalariat i el 40 % en tenen entre un i vint, i per tant aquesta mesura podria afectar moltes empreses. Creu, doncs, que a la proposta li falta concreció quant a l’impacte que podrien tenir aquestes mesures sobre els ingressos de l’ajuntament. Per poder canviar el sentit del vot, doncs, s’hauria de saber quants diners recapta l’ajuntament per aquests dos impostos, quin seria el cost de les bonificacions i quantes empreses s’han beneficiat el darrer any de les bonificacions que ja hi ha establertes. El Sr. PISARELLO aprecia la bona voluntat de la proposta però anuncia que no li poden donar suport perquè, tot i que no hi discrepen en el fons, creu que caldria discutir quin tipus de feina generen les empreses perquè assenyala que les feines precàries no són útils per combatre les desigualtats. D’altra banda, entén que la proposta arriba tard i que s’hauria d’haver plantejat durant la discussió de les ordenances fiscals, moment en què, fruit de la negociació amb altres grups, ja s’hi van introduir propostes adreçades a l’estímul d’autònoms i comerços. Pel que fa a la transmissió de comerços i activitats econòmiques, indica que no es poden plantejar bonificacions de manera genèrica. I quant a la bonificació de l’impost de construccions a les empreses que generin ocupació, informa que durant el darrer exercici no s’hi va acollir cap empresa, raó per la qual dubta de la utilitat d’aquesta mesura. Finalment, assegura que, si el que planteja el Grup de Ciutadans és una discussió en el marc dels pressupostos, el govern estarà encantat d’obrir aquest debat, que creu que serà molt important per a la ciutat. El Sr. SIERRA aclareix que no proposen bonificacions, sinó la devolució de l’impost pagat per empreses petites, mitjanes, cooperatives i autònoms, tal com es diu literalment en l’enunciat de la proposició i, per tant, no té cap sentit que es digui que aquesta mesura podria beneficiar multinacionals o grans empreses. Insisteix, doncs, que no es tradueixin les seves proposicions per evitar males interpretacions. Pel que fa al moment en què es presenta la proposició, quan les ordenances fiscals ja s’han aprovat, lamenta que una qüestió procedimental pugui fer que es deixi d’ajudar els empresaris Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 18 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 petits i mitjans i els autònoms. A més a més, quan es van aprovar les ordenances fiscals els varen dir que, si no hi estaven d’acord, presentessin esmenes als pressupostos, però de moment aquests estan prorrogats i entén que és el moment d’actuar per ajudar aquelles empreses que veritablement generen ocupació. La Sra. RECASENS creu que hi ha un consens en matèria fiscal per a la promoció de l’ocupació. Per tant, entén que la proposició s’hauria d’aprovar perquè no introdueix modificacions substancials en les ordenances fiscals. En aquest sentit, recorda que durant el mandat anterior, en què les ordenances fiscals s’havien prorrogat diverses vegades, es van introduir modificacions en taxes com les d’alcoholèmia, caixers automàtics o plusvàlues en procediments de dació en pagament. D’altra banda, argumenta que, tot i que formalment els impostos han de quedar establerts a 31 de desembre, considera que s’hi poden fer modificacions puntuals sempre que no es modifiquin substancialment. Per aquesta raó, demana que els serveis jurídics o Secretaria facin un informe per establir si aquesta modificació que es proposa és substancial o no. Finalment, assenyala que el tinent d’alcalde no ha fet l’oferiment a Convergència i Unió de parlar dels pressupostos, però el seu grup s’oferirà com a interlocutor a cada oportunitat que es presenti. El Sr. BOSCH insisteix que el text que presenta Ciutadans parla dels propietaris originals dels comerços emblemàtics i de petites i mitjanes empreses però no del destinatari del traspàs i, per tant, l’únic que demana és que s’especifiqui aquest detall. El Sr. PISARELLO reitera que el seu grup no pot votar a favor de la proposició perquè tècnicament no s’ha presentat de manera correcta. Comenta que, fins i tot en el cas que s’aprovés, no podria entrar en vigor fins a 2017. També es mostra d’acord amb Esquerra Republicana pel que fa a la plusvàlua, en el sentit que a la proposició no s’especifica quin tipus d’empresa podria ser la destinatària d’una possible transmissió de negoci i, per tant, si fos una gran superfície aquesta mesura no tindria sentit. El Sr. SIERRA demana fer una esmena in voce. El Sr. PISARELLO replica que, a part d’aquest punt, també discrepen en la resta perquè, si el que es vol és parlar de subvencions, el govern està disposat a obrir un debat pressupostari, però entén que la proposició no s’ha presentat en aquests termes i, per tant, no hi poden votar a favor. El Sr. SIERRA agraeix els vots favorables i replica al Sr. Bosch que potser té un problema de comprensió perquè en la proposició en cap moment es parla de comerç emblemàtic. El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Bosch expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'APROVA. Del Grup Municipal ERC: 6.- (M1519/2229) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1) Impulsar la signatura d'un conveni amb CONSTA, la Fundació Privada per a l'Ordenació del Sector de la Construcció a Catalunya, per tal de garantir que les empreses del sector de la construcció i rehabilitació que operen a la ciutat ho facin, com a mínim, complint tots els Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 19 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 requisits que regula el segell CONSTA. 2) Exigir la identificació del constructor que efectua les obres, en un lloc visible a on es faci l'obra, amb l'obligatorietat d'informar del nom de l'empresa, número de llicència i nom del promotor amb l'objectiu de vetllar pels drets dels consumidors i la qualitat del servei. El Sr. BOSCH anuncia que s’accepten les esmenes transaccionals presentades per Convergència i Unió i Barcelona en Comú, atès que no alteren substancialment la proposta. A continuació, saluda les persones que puguin estar seguint la retransmissió de la sessió i exposa que la intenció de la proposta és treballar en favor del teixit productiu de la ciutat i en defensa de les empreses petites i mitjanes i dels autònoms dels sectors de la rehabilitació o auxiliars de la construcció, les quals després de l’esclat de la bombolla immobiliària han patit problemes, bàsicament provocats per les grans empreses constructores. Seguidament, creu que s’ha de reactivar el sector per assolir l’excel·lència i enfocar-lo cap a l’economia verda, la sostenibilitat i la rehabilitació energètica. En aquest sentit, remarca que a partir del Pacte nacional per a l’habitatge es va crear el segell CONSTA, impulsat pel Gremi de Constructors d’Obres i la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres, el qual, amb una filosofia senzilla però efectiva i transparent, ajuda les empreses petites i mitjanes i els autònoms a complir els requisits de sostenibilitat i transparència. Per tant, la proposició demana que l’ajuntament signi un conveni amb la Fundació Consta amb l’objectiu de posar en valor les empreses que compleixen els requisits legals per actuar contra les males pràctiques, l’economia submergida, les subcontractes i altres anomalies del mercat que afecten greument el sector. Finalment, s’exigeix que la identificació de l’empresa constructora figuri de manera clara i visible en qualsevol obra per tal de detectar possibles transgressions de la normativa i identificar-ne els responsables. La Sra. RECASENS anuncia el suport del seu grup a la proposició i exposa que havien presentat una esmena, que ha estat acceptada, per tal que les empreses del sector compleixin els requisits que estableix el segell CONSTA en matèria de seguretat en els llocs de treball, entre d’altres. Afegeix que mitjançant l’esmena també pretenen afavorir la simplificació administrativa i, per tant, reclama al govern que amb la signatura del conveni no s’afegeixin tràmits burocràtics per a l’obtenció del segell de qualitat, en tant que la llicència ja garanteix el compliment de determinats requisits. A continuació, insisteix que s’ha de donar suport a les bones pràctiques en tots els àmbits, també en el de la construcció, i creu que la signatura d’aquest conveni pot donar visibilitat a les empreses i als professionals que aposten per la formació del seu personal o per la prevenció dels riscos laborals. Finalment, també està d’acord que les empreses constructores quedin ben identificades per tal de vetllar pels drets dels consumidors i per la qualitat del servei. El Sr. SIERRA entén que la intenció de la proposta és lluitar contra l’economia submergida, tal com ha manifestat el Sr. Bosch, però, tot i coincidir en aquest objectiu, anuncia que no hi poden donar suport perquè considera que la protecció de les classes mitjanes, que són les que creen ocupació, és la millor manera de protegir les classes baixes, i opina que no es poden afegir més exigències a un sector que ja té les mateixes obligacions tributàries i administratives que d’altres, a més a més de les que comporta la Llei d’edificació, els plans urbanístics o la responsabilitat durant deu anys per a arquitectes i promotors. Opina, doncs, que amb aquesta proposició s’introdueixen més traves a les empreses del sector, raó per la qual anuncia l’abstenció del seu grup. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 20 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del seu grup, després de l’acceptació de les esmenes. Tanmateix, demana als grups municipals que siguin curosos a l’hora de tramitar les proposicions, perquè entén que aquesta té més a veure amb temes d’urbanisme que no pas pròpiament d’economia, si bé admet que aquesta qüestió és competència de la presidenta. D’altra banda, s’alegra pel fet que Esquerra Republicana torni a reivindicar mesures a les quals el tripartit a la Generalitat de Catalunya havia donat suport. Tot seguit, mostra el suport del seu grup a les mesures adreçades a augmentar la qualitat en la construcció, a afavorir les bones pràctiques empresarials, a evitar els riscos laborals dels treballadors i a lluitar contra l’economia submergida, raó per la qual considera positiva l’existència d’un segell de qualitat, que en aquest cas és impulsat des del mateix sector i que forma part de les mesures contemplades al Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016. En tot cas, reclama que s’accepti la proposició i després s’implementi, però evitant exclusivismes a l’hora de certificar la qualitat de les empreses i evitant també l’augment dels tràmits burocràtics. Finalment, apunta que aquesta proposició hauria de servir per fomentar la qualitat en la rehabilitació i la generació de nous llocs de treball a Barcelona. Per tot plegat, reitera el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. MULLERAS mostra l’acord del seu grup amb l’esperit de la proposició però discrepa en la forma en què es vol dur a la pràctica. En aquest sentit, coincideix en els objectius del segell de qualitat CONSTA i des del Grup Popular estan disposats a impulsar-lo, però no creuen que formar part d’aquest registre hagi de ser obligatori per a totes les empreses que volen treballar a Barcelona. A tall d’exemple, proposa que en els plecs de clàusules per a la contractació d’obres es pugui valorar que les empreses estiguin inscrites en aquest registre, de manera que això significaria un incentiu però no pas una obligació. Altrament, considera que es cauria en l’intervencionisme en el sector privat i s’augmentaria la burocràcia en el sector que més ha patit la crisi dels darrers anys. Per acabar, anuncia l’abstenció del seu grup i reitera que, si bé comparteixen l’esperit de la proposició, discrepen que la mesura hagi de ser obligatòria. El Sr. GARGANTÉ anuncia l’abstenció del seu grup. Exposa que hi ha cap a dues-centes empreses adherides al segell CONSTA i, segons alguns treballadors d’aquestes empreses, a la pràctica aquest segell té poca repercussió perquè els criteris de qualitat ja estan regulats en els processos de contractació, en el Registre d’empreses acreditades, en els llibres de contractació i de centres de treball o pels certificats d’hisenda i seguretat social. Per tant, planteja que si es vol entrar a fons en la qualitat del servei, de les condicions laborals i mediambientals, caldria obrir un procés de debat entre tots els actors del sector de la rehabilitació i les reparacions, especialment empreses petites, microempreses i autònoms, perquè les grans empreses no solen tenir personal d’obra. Creu que també s’hauria de demanar l’opinió dels instal·ladors i no solament dels constructors, i dels treballadors i treballadores de l’economia submergida, els quals afirma que si hi són no és perquè els vingui de gust. Finalment, pensa que es podria caure en la divinització de les polítiques de responsabilitat social corporativa i creure que amb un segell se solucionen els problemes, quan en realitat no és una mesura real que ajudi a millorar les condicions dels serveis, laborals i mediambientals. En aquest sentit, opina que les millores sempre s’aconsegueixen mitjançant la mobilització dels usuaris i usuàries dels serveis o dels treballadors i treballadores. El Sr. COLOM exposa que, abans d’impulsar la firma d’un conveni amb Consta s’han d’estudiar altres aspectes, i aquest era el sentit de l’esmena presentada pel govern. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 21 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 A continuació, puntualitza que CONSTA és un registre voluntari d’empreses i que, per tant, no hi ha cap obligació d’adherir-s’hi. Tot seguit, creu que fóra bo unificar els segells de qualitat de la ciutat i per aquesta raó el govern proposa la creació d’un segell de qualitat contractual. D’altra banda, considera que el segell CONSTA va significar un avenç pel que fa a les bones pràctiques en les relacions entre proveïdors i clients, però quedava limitat en aspectes com les condicions laborals, seguretat i salut laboral, o sostenibilitat, entre d’altres, aspectes que són importants en aquest sector i que caldria millorar. Finalment, assenyala que també s’hauria de valorar l’impacte econòmic que aquesta mesura tindria sobre les finances municipals. El Sr. BOSCH agraeix que hi hagi sintonia en aquest tema i afirma que els professionals i les petites empreses de la construcció, que fa anys que passen un moment difícil, ho agrairan. Pel que fa al Partit Popular, que ha manifestat el seu acord amb l’esperit de la proposta, lamenta que aquest acord no es tradueixi en aspectes més materials, però tanmateix celebra que en comparteixin l’esperit. També celebra la coincidència amb el PSC i comenta que Esquerra Republicana mai no ha renegat del pas endavant que van significar els tripartits, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona, però considera que a partir d’aquell moment alguns van triar de fer un pas enrere i d’altres van decidir anar cap endavant. Tanmateix, opina que en determinades qüestions en què s’havia fet bona feina, com la de les bones pràctiques empresarials, s’hauria d’haver avançat més. Amb referència a Ciutadans, assenyala que l’adhesió al segell CONSTA estableix que les empreses estiguin al corrent en els pagaments a Hisenda, que compleixin la normativa laboral o que estiguin adherides a tribunals d’arbitratge, i els pregunta si estan en contra d’aquestes mesures. A més a més, apunta que aquesta iniciativa prové del sector i no d’Esquerra Republicana i, per tant, titllar-la d’intervencionisme creu que és una contradicció. El Sr. SIERRA replica que la coherència del seu grup és absoluta perquè sempre han defensat que no es posin traves a les empreses ni als autònoms per facilitar la creació d’ocupació, la regeneració de l’economia i la simplificació de l'Administració. D’altra banda, discrepa que el segell CONSTA sigui una iniciativa del sector perquè, tal com ha admès el mateix Sr. Bosch, sorgeix del Pacte nacional per a l’habitatge. La Sra. BALLARÍN no ha entès a què es referia el Sr. Bosch amb la referència a anar endavant o endarrere, però comenta que ja en parlaran en un altre moment. El Sr. Colom expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de Ciutadans, el Sr. Bosch expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1) Estudiar la signatura d'un conveni amb CONSTA, la Fundació Privada per a l'Ordenació del Sector de la Construcció a Catalunya, per tal de fomentar que les empreses del sector de la construcció i rehabilitació que operen a la ciutat ho facin, com a mínim, complint tots els requisits que regula el segell CONSTA. 2) Exigir la identificació del constructor que efectua les obres, en un lloc visible a on es faci l'obra, amb l'obligatorietat d'informar del nom de l'empresa, número de llicència i nom del promotor amb l'objectiu de vetllar pels drets dels consumidors i la qualitat del servei. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 22 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 Del Grup Municipal PSC: 7.- (M1519/2236) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern municipal a: 1) Fer tot el necessari per evitar retards en l'execució i finalització del procés consultiu sobre horaris comercials per tal de garantir un escenari raonable de planificació al sector comercial de la ciutat durant aquest exercici 2016. 2) Lliurar als grups municipals durant aquesta sessió de la Comissió d'Economia i Hisenda els resultats i les conclusions obtingudes en la primera fase (consulta) del procés consultiu sobre horaris comercials. La Sra. BALLARÍN exposa que presenten aquesta proposició amb l’objectiu de donar seguretat jurídica al sector comercial i per tal que quedi clar que cal prendre decisions sobre l’obertura d’establiments en dies festius durant l’any 2016, decisions que entén que arriben tard perquè no s’està complint el calendari plantejat pel govern municipal mateix. En aquest sentit, afirma que el govern no té un model clar en aquesta matèria i, per tant, li falta criteri i lideratge, qüestió que consideren greu. Per tant, acusa el govern d’obrir un procés participatiu per tal de no haver de prendre decisions, procés que qualifica de decebedor ja que, quantitativament, només hi han participat 1.543 veïns i 370 empreses i, qualitativament, encara esperen la valoració que en fa el govern, tot i que era prevista per al mes de desembre. En la primera part de la proposició, doncs, demana que es lliurin en aquesta mateixa sessió les conclusions del procés participatiu, el qual dubta que serveixi per res més que per endarrerir la presa de decisions sobre qui podrà obrir els festius dels mesos d’estiu, i com i quan ho podran fer. A continuació, admet que aquesta decisió no és fàcil, però indica que governar vol dir dialogar i, en aquest sentit, el sector es queixa de manca de diàleg, i també implica prendre decisions tenint en compte l’interès general. Així, doncs, la proposició planteja establir un termini raonable per planificar les obertures de comerços durant els dies festius i que la decisió no s’endarrereixi més enllà del mes de febrer, perquè els comerciants, els treballadors i les treballadores necessiten saber amb temps suficient quines seran les dates d’obertura per poder planificar les vacances del personal, les compres, els estocs i les despeses operatives. Per acabar, reitera que els treballadors i treballadores i els veïns i veïnes necessiten saber cap a quin model es vol avançar i, per tant, es necessiten normes clares i models estables. Per aquestes raons, demana el suport dels grups a la proposició. La Sra. CAPDEVILA llegeix el text de la pregunta formulada pel seu grup. Exposa que el mes de juny de 2014 Convergència i Unió i Partit Popular van arribar a un acord per establir els horaris d’obertura del comerç en festius, acord que va tenir els vots contraris del PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i que entre altres mesures demanava al Departament d’Empresa i Ocupació que declarés Barcelona com a municipi turístic per tal de permetre en les zones més turístiques de la ciutat l’obertura de comerços en dies festius, amb un horari i calendari determinats. Assenyala, també, que el període de vigència d’aquesta mesura era d’un any. L’arribada del nou govern a mitjan 2015 la mesura va continuar essent vigent i es va plantejar un procés participatiu que havia de concloure el desembre anterior. Entén, doncs, que el govern va lent i en aquest moment ni els grups polítics de l’ajuntament ni el sector saben quines decisions s’han pres, si es considera que setanta-dues hores d’obertura setmanals són suficients, si durant la temporada d’estiu es permetrà que els establiments obrin els dies festius o si s’ampliarà la declaració de zona turística a tota la ciutat. Per aquestes raons, demana que el govern expliciti quin projecte té i què ha decidit respecte dels horaris comercials. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 23 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. BLASI argumenta que el fet que diversos grups municipals s’interessin per aquest tema evidencia la manca de lideratge i la lentitud del govern, cosa que genera incertesa i inseguretat jurídica en el sector del comerç. Tot seguit, reivindica les competències pròpies de Catalunya i denuncia la invasió competencial que ha exercit el Govern espanyol en l’àmbit del comerç, raó per la qual el govern municipal de Convergència i Unió va propiciar un consens amb el sector per poder prendre la iniciativa en la qüestió dels horaris comercials. D’altra banda, critica que el nou equip de govern suspengués els estudis que s’estaven realitzant, la qual cosa ha impedit poder contrastar l’efectivitat de la mesura, i considera que el procés participatiu ha estat un fracàs. Per tant, anuncia el suport del seu grup a la proposició del Grup Socialista. El Sr. SIERRA comparteix l’esperit de la proposició perquè, en primer lloc, considera que hi ha una situació d’inseguretat jurídica i els establiments comercials necessiten saber quines campanyes poden fer i quins diumenges i dies festius podran obrir. En segon lloc, critica que el govern obri procés participatius com a excusa per no prendre decisions, de manera que traslladen la responsabilitat a la ciutadania. En aquest cas, atès que el criteri del sector no és uniforme, augura el fracàs del procés participatiu. En tercer lloc, assenyala que el grup que dóna suport al govern té onze regidors i els grups de l’oposició en tenen trenta i, per tant, haurien de tenir en compte la correlació de forces en aquest model de democràcia representativa fruit de la Constitució de 1978. Finalment, reclama que es resolgui de manera immediata la qüestió dels horaris comercials en benefici de la seguretat jurídica del sector. El Sr. MULLERAS argumenta que el govern fa processos participatius quan no sap què ha de fer, com ha passat amb les terrasses, la moratòria hotelera o la normativa turística, però assegura que amb aquesta política els problemes es perpetuen i no es resolen. Considera que la seguretat jurídica és important per a l’economia i critica que els comerços de Barcelona encara no sàpiguen quins horaris podran fer l’estiu proper. A continuació, recorda que el regidor Colom es molestava quan des del Partit Popular li preguntaven insistentment sobre la consulta online, però palesa que encara no han obtingut resposta, tot i que hi ha molts grups preocupats per aquesta qüestió. Per tant, pregunta per què no donen el resultat de la consulta, que es va acabar el 8 de novembre. D’altra banda, afirma que la consulta va ser tendenciosa perquè només es preguntava el que volia el govern i, a més a més, una mateixa persona podia votar diverses vegades. També constata que solament hi varen participar 1.543 veïns, que representen el 0,05 % de la població de Barcelona. Per tant, assegura que ha estat un procés opac i reclama que el govern n’expliqui les conclusions, tal com es demana a la proposició. Per acabar, remarca que la jornada d’anàlisi dels resultats que el govern s’havia compromès a fer el mes de desembre no s’ha realitzat. Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. El Sr. GARGANTÉ comenta que en l’informe sobre el comerç que es va presentar en la sessió anterior de la comissió es reflectia que el 52,6 % del comerç era contrari a obrir els diumenges mentre que el 24,4 % n’era favorable. Seguidament, assenyala que el seu grup, per coincidència de classe, parla més amb els treballadors i treballadores que amb la patronal, i concretament els que estan organitzats a la CGT els comenten que en aquesta qüestió s’ha de triar entre estar al costat dels treballadors i de les treballadores o al costat de les empreses que esclafen el petit comerç de proximitat. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 24 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 En segon lloc, afirmen que l’obertura en diumenge no genera llocs de treball ni dóna diners als treballadors i treballadores habituals, que es veuen obligats a treballar un dia festiu a canvi de fer festa un dia laborable. Per tant, no representa cap despesa per a l’empresa i sí la pèrdua d’un dia festiu per als treballadors. En tercer lloc, l’ajuntament no pot obligar les empreses a contractar persones aturades ni a pagar als treballadors perquè treballin en dia festiu, raó per la qual l’única solució és no obrir cap diumenge ni festiu. En quart lloc, consideren que el procés participatiu ha estat un insult a les classes populars, que precisament són les que han dut Barcelona en Comú al govern. En cinquè lloc, qualifiquen el procés participatiu de tendenciós, trampós i covard perquè donava l’opció d’obrir tots els diumenges i festius però no pas de tancar tots aquests dies, i considera que l’opció «altres» simplement era una disfressa. I en sisè lloc, prefereixen un adversari declarat amb relació a aquest tema que no pas les mitges tintes. A part de les consideracions anteriors, manifestades pels treballadors i treballadores de la CGT, la CUP - Capgirem Barcelona es compromet a ser al costat del govern per tal que el comerç no obri cap diumenge ni cap dia festiu, tot i que entén que Barcelona en Comú no sap com ho ha de fer per quedar bé amb els treballadors que pateixen aquesta situació. Finalment, comparteix amb els treballadors de la CGT que aquest procés participatiu ha estat una vergonya. El Sr. COLOM discrepa que hi hagi hagut lentitud perquè l’acord entre Convergència i Unió i Partit Popular es va aprovar el 27 de juny de 2014 i, quan al maig següent Barcelona en Comú va guanyar les eleccions, es van veure obligats a prorrogar la mesura. Quant a la primera part de la proposició, assegura que el govern està treballant per definir els horaris comercials i quins comerços seran afectats per la declaració de zona turística. Quant a la segona part, anuncia que el 2 de febrer es realitzarà la jornada prevista per analitzar el resultat del procés participatiu i per comunicar-ne les conclusions a les entitats i a les persones que hi van participar. Finalment, admet que aquest és un tema sensible en el qual els actors econòmics de la ciutat no tenen posicions coincidents. Per tant, creuen que s’hi ha de continuar treballant, i això és el que està fent el govern. La Sra. BALLARÍN constata que hi ha molt de retard en l’establiment dels horaris comercials respecte a la previsió del govern. Admet que si es compara amb anys anteriors no hi ha retard, però apunta que la creació de nova ocupació té molt a veure amb les previsions. D’altra banda, assegura que el seu grup també parla amb les classes populars i amb els sindicats de classe, i tothom reconeix que, a causa de la improvisació, no es van crear llocs de treball nous, però que es podrien generar noves contractacions si hi hagués temps per planificar quins dies es pot obrir i quins no. En aquest sentit, esmenta que hi ha un marc normatiu, que es pot treballar per canviar-lo però que no es pot desobeir, i és en aquest marc on s’ha d’actuar i donar respostes. Finalment, espera que a partir del 2 de febrer, en què es farà la jornada d’anàlisi anunciada, el govern tingui les bases per poder decidir quin serà el model que pretén impulsar durant l’any proper, perquè hi ha molts aspectes a concretar i confien que la decisió no s’allargarà més enllà del mes de febrer. La Sra. CAPDEVILA exposa que, duran el mandat anterior, el 24 de maig de 2015 encara no s’havien establert els horaris comercials potser perquè Convergència i Unió confiava a guanyar Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 25 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 les eleccions. Però creu que en aquests moments aquesta qüestió s’ha de resoldre perquè afecta un sector molt important com és el del comerç i considera que els grups municipals tenen dret a conèixer quina és la decisió del govern. Per tant, tot i acceptar que es puguin donar les explicacions pertinents en la jornada del 2 de febrer, reclama que el govern informi de les decisions que ha pres respecte a aquesta qüestió. El Sr. BLASI insisteix que el govern ha actuat amb lentitud perquè no ha complert el calendari establert i afirma que hi ha incertesa en el sector. A més a més, afegeix que els comerciants i la ciutadania confiaven que es mantindria el calendari anterior i torna a criticar que no s’acabessin els estudis per poder contrastar la situació actual amb l’anterior. Seguidament, reitera que hi ha hagut una invasió de l’Estat en les competències de la Generalitat i que, per tant, el govern municipal de Convergència i Unió va fer un treball conjunt amb el sector per trobar una solució abans que els arribés imposada, i la decisió que varen prendre es va aplicar durant dos anys. Finalment, demana que es comuniqui als grups municipals la convocatòria de la jornada d’anàlisi per poder-hi participar i constata que la informació requerida no es lliurarà en aquesta sessió, tal com demana la proposició, sinó que es posposarà fins al 2 de febrer. El Sr. MULLERAS remarca que va ser el govern municipal qui va obrir el procés participatiu, qui va establir un calendari i, per tant, és aquest mateix govern qui l’ha incomplert. Pregunta, doncs, de què tenen por i per què no donen el resultat de la consulta. El Sr. COLOM manifesta que el govern es va comprometre amb la ciutadania, que va participar en aquest procés de forma voluntària, a fer un retorn dels resultats del procés participatiu, en el qual els grups municipals també són convidats. Tanmateix, diferencia entre procés participatiu i procés de decisió, i afirma que aquest darrer es farà a l’ajuntament, que és on pertoca. Entén, doncs, que no hi ha opacitat, sinó el compliment d’un compromís i normalitat. Així, doncs, assenyala que el seu grup creu en els processos deliberatius i assumeixen els compromisos i les obligacions que se’n deriven, i afegeix que a continuació es faran els processos corresponents. D’altra banda, indica que en el programa electoral Barcelona en Comú exposava la seva posició sobre els horaris comercials i que ell mateix, com a regidor de Comerç, ha estat en contacte amb les entitats del sector i en coneix les inquietuds. Per tant, suposa que no deuen tenir els mateixos interlocutors que els grups de l’oposició perquè el govern no detecta nerviosisme ni sensació d’inseguretat jurídica en el sector. Per tant, reitera el compromís adquirit pel govern en el procés participatiu, sabent que dintre del sector hi ha posicions diferents, i anuncia que buscaran el consens necessari per implementar la seva proposta programàtica en el marc de la declaració de Barcelona com a zona turística. Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup perquè si bé estan d’acord en el primer punt, pel que fa al segon reitera que el 2 de febrer es lliurarà la documentació que es reclama. El Sr. Colom expressa l'abstenció de Barcelona En Comú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarin expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l'abstenció de la CUP. S'APROVA. Del Grup Municipal PP: 8.- (M1519/2242) Instar al Govern municipal a rectificar i seguir promocionant el turisme sanitari en benefici de la ciutat, potenciant el turisme amb les sinèrgies del model sanitari públic i privat. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 26 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. MULLERAS exposa que fa anys que a Barcelona es fan programes per promoure el turisme de salut, com el Barcelona Health, i que l’alcaldessa Colau, com a presidenta de Turisme de Barcelona, i el regidor Colom, com a vicepresident, coneixen les polítiques de turisme i el conveni Barcelona Medical Destination. Assegura que els diners destinats a la promoció d’aquest turisme no són subvencions a cap organisme, hospital o clínica. A continuació, afirma que des del començament el govern municipal ha fet demagògia i populisme i ha intentat enfrontar la sanitat pública amb la privada, cosa que mai s’hauria d’haver fet perquè el model sanitari català i de Barcelona és un referent internacional, un model de qualitat que ha sabut generar sinèrgies entre el sistema públic i el privat. Atribueix l’èxit del model, en primer lloc, als milers de professionals del sector, entre els quals destaca Trueta, Gil- Vernet, Barraquer, Baselga o Massagué. En segon lloc, remarca que el model es beneficia de la situació geoestratègica de Barcelona. I, en tercer lloc, indica que hospitals com el Clínic, el Sant Joan de Déu o la clínica Platón, que pertanyen a la xarxa hospitalària d’utilització pública, també es beneficien del flux de turisme de salut que té Barcelona. D’altra banda, si bé reconeix que la sanitat pública té problemes, com les llistes d’espera o les condicions laborals dels professionals, opina que no són causats pel turisme de salut, sinó per una mala gestió i per la manca de recursos. Així, doncs, entén que el turisme de salut pot generar recursos a través dels impostos per fer minvar aquests problemes, tal com s’ha demostrat amb la inversió que s’ha fet a l’Hospital del Mar. Al cap i a la fi, argumenta, el turisme de salut és un turisme de qualitat, que aporta valor afegit i minimitza els costos. En aquest sentit, assenyala que aquest turisme durant 2015 ha mogut arreu del món 7.000 milions d’euros i a Barcelona deixa entre sis i deu vegades més diners que qualsevol altra mena de turisme. Finalment, exposa que el Partit Popular ha presentat aquesta proposició perquè creu que el turisme de salut és bo per a Barcelona i que pot ajudar a crear sinergies positives entre la sanitat pública i la privada. Creu, doncs, que el govern municipal ha de rectificar en la seva actitud cap a aquesta qüestió. La Sra. RECASENS explica que han presentat una esmena a la proposició del Partit Popular perquè es parli de «destí salut» per comptes de «turisme sanitari». Quant al prec del seu grup, davant de les declaracions i contradeclaracions que havia fet el govern sobre l’adhesió al conveni Barcelona Medical Destination, demana es mantingui l’acord del 7 de gener signat per Barcelona Medical Agency, Barcelona Centre Mèdic, la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Turisme de Barcelona. En aquest sentit, no entén per què el govern està en contra d’aquest projecte impulsat pel sector sanitari i acompanyat per les administracions, quan en altres fòrums parlen de col·laboració publicoprivada, com passa amb el turisme de compres, el gastronòmic, el de neu, el de platja, el de wedding o el de congressos. Pregunta, doncs, per què no es pot focalitzar el turisme també al voltant d’un sector que promou el talent, la recerca, la innovació i el benestar. Afegeix que durant anys s’han fet esforços per fer de Barcelona una ciutat saludable, de benestar, on la qualitat de vida fos un atractiu, i considera que aquesta seria una altra manera de promoure un turisme de qualitat, que gasta a la ciutat quatre vegades més que altres tipus de turisme. D’altra banda, opina que hi ha una falsa demagògia en el debat entre sector públic i sector privat, i afirma que l’acord esmentat promouria les places concertades que ofereixen les clíniques privades. Finalment, retreu al govern municipal que, per una banda, defensi la col·laboració publicoprivada i, per l’altra, digui a Turisme de Barcelona què pot i què no pot promoure. En aquest sentit, esmenta el viatge fallit del regidor Colom a la London Travel Market i pregunta si evitarà que en les fires internacionals es defensi la promoció de Barcelona com a ciutat de benestar. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 27 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta del Partit Popular perquè Barcelona té un paper protagonista en el model sanitari, que fa d’Espanya un país de referència i d’alt valor afegit. En aquest sentit, esmenta el prestigi internacional de Barcelona en diferents especialitats, com oftalmologia, oncologia, patologia terciària, transplantaments diversos o cirurgia cardíaca, entre d’altres, i que atrau a la ciutat un turisme de qualitat que gasta tres o quatre vegades més que els altres tipus de turisme, atès que es tracta d’un visitant d’alt poder adquisitiu i que hi fa estades llargues. Opina, doncs, que aquests ingressos s’han de canalitzar per tal que beneficiïn el conjunt dels barcelonins. D’altra banda, afegeix que el turisme sanitari aporta valor afegit al sector en tant que atrau inversions i investigadors, la qual cosa fa augmentar la formació dels metges i del personal sanitari, tant de les clíniques privades com dels centres públics de salut. Finalment, indica que el turisme en si no representa cap problema, sinó que els problemes els genera un determinat tipus de turisme i, per tant, s’ha d’aprofitar aquell turisme de qualitat que genera riquesa i ocupació, i a més reverteix en la qualitat sanitària de Barcelona. La Sra. CAPDEVILA entén que la promoció de productes de qualitat com l’atenció mèdica en clíniques i hospitals de titularitat privada és una línia estratègica dels ens de promoció turística de Barcelona. Pel que fa al turisme sanitari, manifesta que, malgrat que aquests turistes siguin pocs, generen un impacte econòmic alt. En aquest sentit, assenyala que s’havia previst destinar recursos públics a la marca Barcelona Medical Destination per tal d’augmentar el nombre d’usuaris estrangers dels centres sanitaris, hospitals i clíniques de qualitat i de prestigi que hi ha a Barcelona. D’una banda, entén que el govern tingui recels per promoure la sanitat privada amb recursos públics, atesa la situació delicada de la sanitat pública a causa de la reducció pressupostària a què s’ha vist abocada la Generalitat, però, per altra banda, no entendrien que es paralitzés la promoció d’un dels sectors turístics que aporta més valor afegit a la ciutat, sempre que això no vagi en detriment de cap provisió del sistema públic de salut. A continuació, considera que la promoció que es fa de les sinergies entre els models de sanitat pública i privada no és la més adequada. En aquest sentit, el seu grup defensa un model de sanitat pública i universal, finançada íntegrament amb fons públics per tal que la cobertura arribi al conjunt de la població sense dependre del finançament privat, perquè això perjudicaria el dret universal a la sanitat pública, que és un dels pilars bàsics de la societat moderna i que cal protegir i fomentar. Per aquestes raons, atès que hi ha motius a favor i en contra de la proposició, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. BALLARÍN exposa que la proposició que presenta el Partit Popular conté dos temes diferents, la salut i la promoció econòmica. Quant al primer, el Grup Municipal Socialista defensa una sanitat universal, gratuïta i de qualitat i, en aquest sentit, recorda la figura d’Ernest Lluch i el fet que quan van donar suport a l’ampliació de crèdit d’uns 100 milions d’euros van posar com a condició que 4 milions es destinessin a acabar les urgències de l’Hospital del Mar. Quant a l’aspecte de promoció econòmica de la ciutat, considera que és positiu que vinguin persones de fora i paguin els serveis mèdics, perquè això genera activitat econòmica i ocupació, i també és beneficiós per a la sanitat pública perquè genera recursos que es poden destinar a recerca i a pagar professionals. D’altra banda, recorda que el Pla de turisme 2010-2015 contemplava el turisme sanitari com una de les línies de treball, i assenyala que aquest pla va ser consensuat entre tots els grups. Tanmateix, mostra preocupació perquè, després de les retallades que ha patit la sanitat pública els darrers anys, l’arribada de persones de fora podria perjudicar els serveis, públics i privats, que presten determinats centres concertats. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 28 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 Finalment, proposa dues esmenes consistents a canviar «turisme sanitari» per «destinació sanitària d’excel·lència» i, en segon lloc, afegir al final del paràgraf «sempre que aquesta activitat mai no perjudiqui de cap manera la sanitat pública o l’atenció sanitària dels barcelonins o barcelonines». Anuncia el vot favorable a la proposició si s’accepten les esmenes i, en cas contrari, el vot en contra. El Sr. GARGANTÉ anuncia que la CUP té previst presentar una pregunta sobre aquest mateix tema, però en sentit contrari al de la proposició del Partit Popular. Seguidament, diu que l’expressió «turisme de qualitat» és molt classista i recorda l’informe sobre renda familiar que s’ha discutit en un punt anterior de l’ordre del dia, segons el qual les rendes més altres representen el 16,6 % de la població de Barcelona mentre que el 83,4 % correspondria a les rendes més baixes. A continuació, defensa la propietat i la gestió públiques de la sanitat i, per tant, entén que els recursos públics que es destinen a promoció de la sanitat privada signifiquen una minva per al sector públic. Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició i rebutja els consorcis publicoprivats de la sanitat perquè la part pública hi posa la infraestructura, els mitjans, el personal i els diners, i el benefici se l’endú la part privada. Finalment, ironitza sobre com ha funcionat aquest model a Reus, on molts representants del consistori han estat encausats per les corrupteles dels consorcis sanitaris. El Sr. COLOM explica que el govern no comparteix que es destinin recursos públics a la promoció de la sanitat privada, especialment en el context actual de retallades, que fa que no es puguin satisfer les necessitats dels veïns i veïnes de Barcelona. Per aquestes raons, van acordar congelar de manera temporal els recursos destinats a aquesta iniciativa. El Sr. MULLERAS accepta la segona esmena proposada pel Grup Socialista. Pel que fa a la primera, anuncia que ja havia acceptat una esmena de Convergència i Unió en el sentit de canviar l’expressió «turisme sanitari» per «turisme amb destí salut». La Sra. BALLARÍN insisteix a introduir-hi l’expressió «destinació sanitària d’excel·lència», tal com recull el Pla estratègic de turisme. El Sr. MULLERAS accepta també aquesta esmena i es disculpa perquè no havia esmentat l’esmena presentada per Convergència i Unió, la qual també accepta. Finalment, agraeix el suport dels grups que s’han manifestat en aquest sentit i espera que, un cop aprovada la proposició, el govern municipal rectifiqui i continuï promovent aquest tipus de turisme. La Sra. RECASENS pregunta per què Iniciativa per Catalunya Verds ha desistit de l’objectiu que perseguia el Pla estratègic de turisme pel que fa a la destinació sanitària d’excel·lència. En segon lloc, pregunta què ha volgut dir exactament el Sr. Colom quan ha anunciat que es congelaven les aportacions en el marc d’aquest conveni, perquè creu que Turisme de Barcelona ja havia deixat d’aportar-hi 300.000 euros i escaig, i només restava la part procedent de l’impost turístic, la qual s’ha de destinar precisament a promoció turística. En tercer lloc, pregunta si el govern obligarà Turisme de Barcelona a no promoure el conveni i, si això és així, pregunta quin tipus de turisme promouran quan vagin a fires internacionals. El Sr. SIERRA comenta que la marca Barcelona Medical Destination ha estat una iniciativa de Convergència des de la Generalitat de Catalunya i, per tant, si la CUP està en contra d’aquest model els diu irònicament que gaudeixin d’allò que voten. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 29 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 La Sra. CAPDEVILA reitera que s’abstindran en la votació perquè, tot i que hi veuen un guany per a la ciutat, també hi troben aspectes negatius, com ara destinar diners públics a promoure la medicina privada. La Sra. BALLARÍN agraeix l’acceptació de l’esmena perquè garanteix que la sanitat pública no serà perjudicada pel fet que Barcelona sigui destinació sanitària d’excel·lència i, per contra, hi haurà més recursos, més especialistes, més massa crítica i, en definitiva, una millora per al sector sanitari de la ciutat. El Sr. GARGANTÉ replica irònicament al Sr. Sierra que es pensava que estarien contents perquè el Sr. Artur Mas ja no fos president el Sr. Boi Ruiz ja no fos conseller, i suposa que no deu saber qui és el nou conseller de Salut, el Sr. Comín, que ve del PSC, la qual cosa afirma que el fa tremolar. El Sr. COLOM lamenta que es parli de destinació sanitària de qualitat referida al sector privat quan és el sector públic el que sustenta tota la sanitat i el que és excel·lent. També lamenta que es digui que el sector privat és eficient i el que genera ocupació, quan diverses vegades s’ha hagut de rescatar, com ara en el cas de l’Hospital General de Catalunya o de l’Hospital del Sagrat Cor, amb un cost molt elevat per als ciutadans i de vegades amb una derivació irregular de pacients del sector públic cap al sector privat. Per tant, tot i que no és contrari a l’activitat sanitària privada, creu que alguns dels arguments de l’oposició no se sustenten. Contràriament, comenta el cas de la Clínica Barraquer, que atrau pacients amb rendes molt altes i alhora dóna servei a pacients amb rendes molt baixes. Per tant, fa una tasca social molt important sense subvencions de l’ajuntament. Tot seguit, considera que s’hauria de replantejar com s’utilitzen els diners del sector públic perquè no té sentit ajudar a promoure una activitat que només beneficia uns centres privats, que en molts casos formen part de grans grups empresarials prou forts econòmicament. En aquest sentit, entén que cal distingir entre pacients i clients, perquè quan es parla de turisme sanitari es fa referència a clients, mentre que per exemple una persona que ve a Barcelona per seguir un tractament oncològic, perquè al seu país no l’hi ofereixen o per qualsevol altra raó, no es pot considerar que sigui un turista. Així, doncs, assenyala que mentre a Barcelona hi ha 139.000 persones que estan en llista d’espera els recursos s’han de destinar a millorar aquesta situació i no pas a atraure més persones al sector sanitari. Afegeix, fent referència a l’informe sobre desigualtat discutit anteriorment i a l’informe publicat per Oxfam el dia anterior, que els grups haurien de ser coherents en les iniciatives que presenten, perquè no es poden corregir les situacions de desigualtat i alhora afavorir amb els recursos de l’ajuntament aquells que tenen més poder econòmic. Per tant, indica que Turisme de Barcelona és un ens instrumental de l’ajuntament, consorciat amb la Cambra de Comerç i amb la Fundació Barcelona Promoció, i el que farà el govern és estudiar el conveni i prendre una resolució al respecte. Finalment, remarca que algú s’hauria d’estranyar pel fet que l’Ajuntament de Barcelona com a tal, que té les competències de promoció turística a la ciutat, no figurés en la firma del conveni. Per aquesta raó, assegura que el govern exerceix la seva capacitat de codecisió a Turisme de Barcelona d’acord amb la Llei de turisme i amb la Llei de bases de règim local i, per tant, ha congelat la seva participació en aquest projecte mentre s’estudia i es pren la decisió corresponent. El Sr. Colom expressa el vot contrari de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 30 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S'APROVA amb el redactat següent: Instar al Govern municipal a rectificar i seguir promocionant la destinació sanitària d'excel·lència en benefici de la ciutat, potenciant el turisme amb les sinèrgies del model sanitari públic i privat, sempre que aquesta activitat mai no perjudiqui de cap manera la sanitat pública o l'atenció sanitària dels barcelonins o barcelonines. Del Grup Municipal CUP: 9.- (M1519/2149) La Comissió d'Economia i Hisenda insta al Govern a elaborar en el termini de tres mesos un cens públic de les propietats de l'església catòlica, on s'identifiquin tots els béns i immobles de la ciutat que gràcies al Concordat entre la Santa Seu i l'Estat espanyol gaudeixen de l'exempció del pagament de l'IBI per tal de determinar si, a dia d'avui, les activitats que s'hi realitzen els dóna dret a tal exempció. Al seu torn realitzarà el càlcul del que s'estalvia l'església catòlica de pagar a dia d'avui per aquest impost i el farà de públic coneixement pels veïns i veïnes de la ciutat. També elaborarà un cens de les propietats urbanes de les que s'haja apropiat l'església catòlica, mitjançant el sistema d'immatriculació. El Sr. GARGANTÉ exposa que amb aquesta proposició pretenen que es faci pública la quantitat que s’estalvia de pagar l’Església catòlica en concepte d’impost de béns immobles. Atès que el Sr. Mulleras en un punt anterior havia explicat que a la fira de Nadal es venia el Manifest comunista, del qual diu que ha estat el llibre més venut de la història, després de la Bíblia, en llegeix el fragment en el qual Marx es refereix a la religió i la qualifica d’opi del poble. En aquest sentit, remarca el paper que la jerarquia eclesiàstica ha tingut històricament de control social, legitimador del poder polític i econòmic, repressor de les dones i de la sexualitat, i també de suport al bàndol feixista. Per un altre costat, esmenta l’actitud de bona part de les classes populars en relació amb la religió catòlica, que qualifica d’escapisme social, si bé també reconeix excepcions entre el clergat, que en ocasions s’ha unit a les lluites del poble, com en el cas de l’Església de l’alliberament o de les Joventuts Obreres Catòliques. A continuació, comenta que l’Estat espanyol, a l’article 16.3 de la Constitució, es declara aconfessional, si bé s’estableix un concordat amb la Santa Seu perquè l’Església gaudeixi d’una exempció en el pagament de l’IBI. De la mateixa manera, s’atorguen subvencions a diverses organitzacions perquè donin serveis que correspondrien a les administracions públiques, la qual cosa fa que qüestions de justícia social es caracteritzin de caritat cristiana. Per aquestes raons, la CUP proposa que l’ajuntament elabori en el termini de tres mesos un cens de les propietats immobiliàries de l’Església catòlica a Barcelona per tal de determinar si les activitats que s’hi realitzen els dóna dret a l’exempció de l’impost. En aquest sentit, assenyala que, segons els han informat des de l’ajuntament, per qüestions legals aquest cens no es pot fer públic, però sí que es podria fer pública la quantitat econòmica que l’Església s’estalvia en el pagament de l’IBI. També demana que s’elabori un cens, encara que no es pugui fer públic, de les propietats urbanes de què l’Església catòlica s’ha apropiat mitjançant el sistema d’immatriculació. Finalment, doncs, demana que s’elabori aquest cens i que es faci pública la quantitat que l’Església catòlica s’estalvia en impostos, a l’espera de conquerir una república catalana que sigui realment laica, que acabi amb els privilegis de l’Església catòlica per tal que pagui allò que li pertoca com a negoci que és. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 31 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 La Sra. RECASENS comenta que inicialment la proposició, que no es va poder discutir en la sessió anterior per absència del ponent, instava el govern a no donar exempcions fiscals a les infraestructures o activitats de les institucions religioses. Després de retirar aquest punt, també retiren la petició que aquest cens es faci públic. I finalment comencen parlant de l’Església i acaben parlant de república catalana. Per tot plegat, creu que és una proposta demagògica i populista, però tot i així té interès a saber l’opinió del govern, especialment en tot allò que té a veure amb temes fiscals. D’altra banda, afirma que no s’entén que plantegin una qüestió relacionada amb l’IBI i les institucions de l’Església quan en l’anterior sessió plenària del Consell Municipal van votar a favor de les ordenances fiscals sense negociar cap contrapartida, quan aquell era el moment per poder incidir en les decisions polítiques. Tot seguit, recorda que aquest tema ja es va plantejar durant el mandat anterior, i el seu grup entén que el tractament fiscal que rep l’Església és el mateix que es dóna a totes les entitats sense ànim de lucre. Indica, doncs, que la laïcitat no es garanteix des de la fiscalitat i demana seriositat al Sr. Garganté en aquest tema. Finalment, apunta que l’exempció prevista als tractats internacionals entre l’Estat espanyol i la Santa Seu es contempla a la Llei reguladora d’hisendes locals i, per tant, considera que la proposició que presenta la CUP no porta enlloc, que és populista, i demana responsabilitat al Sr. Garganté. També mostra curiositat per saber el sentit del vot dels altres grups i del govern. El Sr. SIERRA diu que li és indiferent que el Sr. Garganté es negui a saludar-lo quan es creuen a les dependències municipals, però li agrairia que els donés una resposta quan presenten una esmena a una proposició de la CUP. Exposa, doncs, que el Grup de Ciutadans ha presentat una esmena a la proposició per tal d’incloure-hi altres confessions religioses, partits polítics, fundacions i associacions, i, atès que no han rebut resposta sobre l’esmena, anuncia l’abstenció del seu grup. La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè, com a partit republicà, sempre han defensat una societat laica, la separació entre govern i confessions religioses, la llibertat religiosa i de pensament i el reconeixement de la diversitat de religions que conviuen a la ciutat. En aquest sentit, critica que l’Estat, malgrat que es declara laic, mantingui el concordat signat amb la Santa Seu l’any 1979, que eximeix l’Església catòlica del pagament de tributs. Tot seguit, calcula que l’Església catòlica ingressa cada any 10.000 milions d’euros entre subvencions, donacions, cessions de terrenys i exempcions d’impostos, i que els ajuntaments de l’Estat, fruit d’aquest acord, deixen d’ingressar uns 1.500 milions d’euros en concepte d’IBI. Quant a les immatriculacions, assenyala que l’Església al llarg dels anys s’ha apropiat de més de 5.000 edificis i terrenys, com ara la mesquita de Còrdova, que es va quedar per una quantitat simbòlica de 30 euros. En aquest sentit, critica l’actitud del PSOE, que quan va ser al govern va renegociar el concordat i no va aprovar un projecte de llei de llibertat religiosa, malgrat que era un compromís electoral, i va esperar a ser a l’oposició per tornar a fer propostes en l’àmbit de la laïcitat. Per acabar, tot i que els aspectes que planteja la proposició escapen a les competències de l’ajuntament, atès que el que es demana és informació sobre aquesta qüestió, reitera que el seu grup hi votarà favorablement. La Sra. BALLARÍN exposa que la proposició versa sobre ordenances fiscals, les quals ja es van discutir dies enrere, i prové d’una proposició que es va presentar el mes anterior que plantejava modificacions legislatives sobre competències municipals a les quals no es podia donar compliment. En aquest sentit, apunta que han desaparegut els temes que no eren competència municipal i, per tant, no veuen inconvenient a donar suport a la mesura. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 32 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 Tanmateix, al seu grup li preocupa la confidencialitat de les dades tributàries, qüestió sobre la qual s’ha de tenir cautela. Per tant, considera que s’hauria d’estudiar com es pot implementar la iniciativa, perquè el seu grup comparteix l’objectiu que cap immoble propietat de l’Església catòlica no destinat al culte estigui exempt de l’IBI. També considera escandaloses les immatriculacions que s’han produït els darrers anys. Així, doncs, creu que aquest no és un tema que es pugui resoldre des de l’Ajuntament de Barcelona i que s’hauria de treballar conjuntament amb el futur Govern d’Espanya, que hauria de revisar el concordat amb la Santa Seu i aquest sistema d’immatriculacions. D’altra banda, pensa que aquells béns immobles on es desenvolupi algun tipus d’activitat lucrativa han de pagar els impostos corresponents, independentment de la seva titularitat, motiu pel qual troben rebutjable que l’Església catòlica no hagi de pagar l’IBI per immobles on es desenvolupa activitat econòmica. El Sr. MULLERAS manifesta, irònicament, que no ha esgotat la capacitat de sorpresa i han assistit a una competència entre el Sr. Pisarello i el Sr. Garganté per veure qui és millor seguidor de Karl Marx, debat que veu propi d’un museu. En aquest sentit, assenyala que el problema no és que es pugui vendre el Manifest comunista de Karl Marx –i apunta que en els països marxistes, anteriors i actuals, no es permet la venda de llibres que discrepin de la realitat oficial–, sinó que es vengui en una fira organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i pagada per tots els barcelonins. Pel que fa a l’exempció del pagament de l’IBI a l’Església catòlica, recorda que prové d’un concordat i d’una llei estatal, però que no és una excepció perquè també s’aplica a d’altres confessions i entitats sense afany de lucre, i constata que en la proposició no s’esmenten aquestes altres exempcions. D’altra banda, assenyala que l’Església catòlica fa una tasca molt important en els àmbits socials, culturals i educatius. A més a més, té unes obligacions pel que fa al manteniment del patrimoni, a diferència de França, per exemple, on l’Església no té propietats i l’obligació de mantenir el patrimoni és de l’Estat. Entén, doncs, que l’exempció de l’IBI està relacionada amb aquesta qüestió. Finalment, insisteix en la tasca social que ha fet l’Església per donar resposta a la crisi, des de Càritas i des de les parròquies, que a Barcelona n’hi ha més de dues-centes, i per tant es podria considerar que l’Església és una gran ONG, raó per la qual no troba malament que es pugui ajudar aquesta entitat. El Sr. PISARELLO comparteix l’esperit laic de la proposició i explica que el sistema constitucional espanyol estableix la aconfessionalitat de l’Estat però no la laïcitat, atès el vincle de cooperació preferent que té amb l’Església catòlica. En aquest sentit, es mostra d’acord amb el document de la Lliga per la Laïcitat que acompanya el text de la proposició i destaca la importància de la separació entre el poder polític i les creences religioses perquè permet assegurar la pluralitat de creences i la llibertat ideològica. Per tant, li sembla inacceptable concedir privilegis fiscals desproporcionats en un sistema que pretén incorporar aquests principis laics. En segon lloc, assegura que hi ha un deure amb la transparència i, malgrat que els municipis tenen una autonomia limitada per decidir la política fiscal i que la legalitat vigent impedeix fer públics quins són els immobles que pertanyen a l’Església catòlica, sí que es pot saber quin és l’import global que s’estalvia gràcies a les exempcions de l’IBI, que valora en 927.700 euros. Quant a fundacions i centres educatius, esmenta que n’hi ha molts que estan exempts de pagar l’IBI i, sense entrar a discutir la funció social que fan, no pot donar xifres globals perquè no té la informació de si aquests centres pertanyen o no a l’Església. Tanmateix, reitera la xifra de prop d’un milió d’euros que l’Església s’estalvia en concepte d’IBI i li sembla que s’ha de fer Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 33 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 pública i fins i tot encetar un debat social sobre la justificació d’aquestes exempcions en una societat laica. Finalment, anuncia el suport del seu grup a la proposició i demana que la votació sigui nominal perquè el Sr. Garganté ha parlat de república catalana laica i voldria saber si té companys de viatge per aconseguir aquest objectiu. El Sr. GARGANTÉ troba simbòlic que en nom del Grup de Convergència i Unió respongui la portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya, que és el sector més conservador de la coalició i que es defineix com a democratacristiana. Afirma que és obvi que no estan per fer pagar l’Església ni per la república catalana. En segon lloc, informa que, per causa de malaltia, no va poder defensar la proposició en l’anterior sessió de la comissió i que, un cop aprovades les ordenances fiscals, van considerar que la primera part de la proposició no tenia sentit i la van retirar. Quant a la proposta de Ciutadans d’incloure-hi altres entitats, afirma que el plantejament que fa la CUP no és revertir aquestes exempcions, perquè es trobarien amb un impediment legal per fer-ho, sinó que simplement que es faci la llista dels béns immobles propietat de l’Església catòlica i que es faci públic el còmput total dels diners que s’estalvia en concepte d’IBI. La Sra. RECASENS afirma que Unió Democràtica de Catalunya pertany a la família de la democràcia cristiana, també anomenada socialcristiana, i defensen amb orgull les seves posicions. La Sra. CAPDEVILA puntualitza que s’ha de respectar la confidencialitat de la informació, tal com exigeix la llei. La Sra. BALLARÍN reitera el suport a la proposició en els termes que ha exposat anteriorment. El Sr. MULLERAS demana que el govern els doni per escrit la xifra que ha esmentat el Sr. Colom per tal de poder saber exactament a què es refereix. El Sr. GARGANTÉ, a petició del Sr. Pisarello, explica com queda finalment la proposició que es duu a votació, que consisteix a fer un cens de les propietats i a fer pública la quantitat que l’Església catòlica s’estalvia de pagar. El Sr. BLASI pregunta per quins motius no es pot fer públic aquest cens, atès que el Registre de la propietat sí que és públic, i recorda que durant el mandat anterior Esquerra Republicana va plantejar una qüestió semblant relativa a les propietats de l’Estat a Catalunya. El Sr. AYALA aclareix que el que prohibeix l’article 95.1 de la Llei general tributària és fer públiques les dades fiscals. Per tant, es pot saber quines són les propietats de l’Església, però no quines d’aquestes estan exemptes del pagament de l’IBI. El Sr. BLASI pregunta si, amb la consulta del Registre de la propietat, es pot deduir l’exempció de l’impost o no en funció de la naturalesa del bé o de la finalitat a la qual es destina. El Sr. PISARELLO reitera la petició que la votació sigui nominal. La PRESIDENTA aclareix que el vot serà ponderat, que és tal com es vota a les comissions, però que el Reglament no impedeix que cadascun dels regidors presents expressi el seu vot personal. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 34 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. GARGANTÉ discrepa d’aquest criteri i assenyala que en una sessió de la Comissió de Presidència es va produir un cas semblant i Secretaria General va dir que podien votar els regidors que assistien a la sessió, de manera que el resultat de la votació no seria ponderat. El Sr. SIERRA discrepa del Sr. Garganté i diu que es posiciona cada regidor però que el vot continua sent ponderat. La PRESIDENTA anuncia que s’efectua la votació nominal, que aquesta quedarà enregistrada i que posteriorment la secretària els facilitarà l’informe de Secretaria General sobre aquesta qüestió. Votació nominal: Vots a favor de les Sres. Ballarín, Capdevila i Pin i dels Srs. Pisarello, Colom i Garganté. Vots en contra de la Sra. Recasens i el Sr. Mulleras i abstencions de la Sra. Mejias i els Srs Ciurana, Blasi i Sierra. S'APROVA amb el redactat següent: La Comissió d'Economia i Hisenda insta al Govern a elaborar en el termini de tres mesos un cens de les propietats de l'església catòlica, on s'identifiquin tots els béns i immobles de la ciutat que gràcies al Concordat entre la Santa Seu i l'Estat espanyol gaudeixen de l'exempció del pagament de l'IBI per tal de determinar si, a dia d'avui, les activitats que s'hi realitzen els dóna dret a tal exempció. Al seu torn realitzarà el càlcul del que s'estalvia l'església catòlica de pagar a dia d'avui per aquest impost i el farà de públic coneixement pels veïns i veïnes de la ciutat. També elaborarà un cens de les propietats urbanes de les que s'haja apropiat l'església catòlica, mitjançant el sistema d'immatriculació. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 10.- (M1519/2251) Demanem al Govern municipal que s'adhereixi a l'acord de la creació de la marca "Barcelona Medical Destination", així com que es mantingui l'acord ja signat el passat dia 7 de gener entre Barcelona Medical Agency, Barcelona Centre Mèdic, la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Turisme de Barcelona. Tractat conjuntament amb el punt 8 de l’ordre del dia. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 11.- (M1519/2230) Estudiar la viabilitat de transformar l'actual CC El Centre de la Vila, al barri de la Vila Olímpica, en un mercat municipal. La Sra. CAPDEVILA exposa que l’objectiu del prec és la dinamització i la millora de l’oferta comercial de la Vila Olímpica perquè, a més a més de ser un dels barris amb menor densitat de població, la discontinuïtat de les edificacions ha fet que el comerç es trobi concentrat al centre comercial i que s’hagi produït un declivi de l’oferta i una progressiva reorientació cap a activitats d’oci i restauració. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 35 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 Proposa, doncs, estudiar la viabilitat de reconvertir l’actual centre comercial en mercat municipal, la qual cosa implicaria que l’ajuntament adquirís del Centre de la Vila a l’empresa Mercasa, tal com fa temps que reivindica l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica. Esquerra Republicana entén que aquesta operació tindria efectes positius per al barri perquè, en primer lloc, incrementaria l’oferta comercial de la zona i revitalitzaria l’espai públic, i, en segon lloc, perquè convertiria aquest espai en un centre d’atracció de nous comerços. A continuació, insisteix que a la Vila Olímpica costa trobar botigues de productes frescos o forns i els veïns no tenen més opció que anar al supermercat del centre comercial. D’altra banda, assenyala que l’increment de negocis dedicats a l’hostaleria dificulta la convivència amb els veïns i veïnes, especialment a l’estiu i a les nits, i opina que aquesta activitat disminuiria si l’oferta comercial fos més variada. Finalment, indica que el nou mercat també podria donar servei al barri del Parc i de la Llacuna del Poblenou, zona relativament allunyada dels mercats de l’entorn. El Sr. COLOM anuncia que accepta el prec, en tant que es tracta d’un espai públic però no municipal i, per tant, s’hauria de valorar la possibilitat d’adquirir-lo. Tanmateix, apunta que l’espai és massa gran per a les necessitats d’un mercat municipal i, a més, creu que la massa crítica de consumidors potencials no és gaire elevada, aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar la viabilitat econòmica del projecte. Tanmateix, el govern es compromet a fer l’anàlisi corresponent i fins i tot a considerar la possibilitat de trobar altres espais de dimensions més adequades per realitzar aquest projecte. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PSC: 12.- (M1519/2237) Que el Govern municipal: - Ens informi sobre l'estat d'execució de l'encàrrec extern per a l'elaboració d'un estudi sobre la creació d'un fons per a possibles adquisicions de comerços emblemàtics, singulars i culturals en zones amb risc de monocultiu comercial. - Ens lliuri l'informe durant aquesta sessió de la Comissió d'Economia i Hisenda, en cas que l'informe ja estigui realitzat. La Sra. BALLARÍN recorda que quan es va fer la modificació de crèdit pressupostari el Grup Socialista va proposar destinar una partida a crear un fons per adquirir establiments emblemàtics en zones amb risc de monocultiu comercial, amb un model semblant al que va adoptar París l’any 1983 i que li ha permès invertir 150 milions d’euros per preservar la mixtura d’usos comercials en determinades zones. Tot i que la proposta no es va aprovar, es va acceptar fer un estudi, per un import de 21.780 euros, sobre aquesta proposta. Pregunta, doncs, en quin punt es troba aquest estudi. El Sr. COLOM accepta el prec. Exposa que el 30 d’octubre el plenari del Consell Municipal va acordar dotar una partida per tal d’encarregar l’estudi que esmentava la Sra. Ballarín. Posteriorment, la Gerència municipal, el comissionat de Comerç i l’ICUP van iniciar els treballs per realitzar una proposta d’encàrrec, que ja està força definida i que es materialitzarà dintre de poques setmanes. Afegeix que amb aquesta proposta d’encàrrec es pretén establir les bases conceptuals de les accions que s’han de portar a terme, definir el model de governança i tenir una primera aproximació de quant costaria implementar aquest instrument. Finalment, informa que, un cop fet l’encàrrec, la previsió per tenir l’informe és d’uns quatre mesos. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 36 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 La Sra. BALLARÍN diu que no està gaire satisfeta amb la lentitud d’aquest procés perquè, si només per tenir l’estudi necessiten més de quatre mesos, no vol pensar quant es trigarà a començar a treballar en aquesta línia. Finalment, insisteix que és preocupant la lentitud amb la qual el govern està actuant en molts temes. El Sr. COLOM argumenta que s’ha limitat a informar de quin és el tràmit i, si bé reconeix que en aquest cas el govern podria haver estat més àgil, creu que no es pot fer de l’anècdota categoria. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 13.- (M1519/2243) Que el Govern municipal ens informi sobre l'import del deute vençut i no vençut del Grup Generalitat de Catalunya amb el Grup Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2015, detallat per concepte, any d'antiguitat i organisme deutor; així com que s'actualitzi l'informe corresponent a 31 de desembre de 2015 en la web de la Transparència de l'Ajuntament i que se'ns lliuri còpia escrita en aquesta Comissió. Sol·licitem que se'ns lliuri còpia per escrit de la resposta al prec formulat. El Sr. MULLERAS anuncia que si el govern els facilita per escrit les dades que demanen renuncien a fer el debat d’aquest punt. El Sr. PISARELLO accepta el prec i es compromet a facilitar les dades al Grup Popular. El Sr. MULLERAS demana que els siguin lliurades en aquesta mateixa sessió. Es dóna per tractat. 14.- (M1519/2244) Que se'ns faciliti el grau d'execució de cadascuna de les dotacions econòmiques de la modificació de crèdit de 101,6 milions d'euros aprovada en la sessió de 30 d'octubre del Plenari Municipal, especificant l'import, pressupostat, disposat, obligat i pagat, fins a 31 de desembre de 2015 i fins a dia d'avui; així com l'import i el concepte pagat per part dels organismes o empreses municipals a tercers en el cas d'haver rebut transferències a càrrec d'aquesta modificació de crèdit; i, per últim, l'import de les dotacions econòmiques que no s'han pogut gastar en els conceptes de la modificació pressupostària, la raó per la qual no s'ha pogut fer efectiva, i quin ha estat el seu destí final. Sol·licitem que se'ns lliuri còpia per escrit de la resposta al prec formulat. El Sr. MULLERAS anuncia que si el govern els facilita les dades que sol·liciten en el prec renuncien a fer el debat d’aquest punt. El Sr. PISARELLO accepta el prec. La PRESIDENTA indica que aquesta informació i la sol·licitada en el punt anterior es lliurarà a tots els grups municipals. Es dóna per tractat. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 37 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 15.- (M1519/2252) Quin és l'import total que s'ha rebut de la taxa turística pel 2015? S'ha executat el 100% d'aquest import? Quin és l'estat de negociació dels 2 milions d'euros extraordinaris que l'Ajuntament i la Generalitat van negociar durant el 2015? Quin és el contingut del Conveni i quins són els requisits dels projectes que es podran finançar amb aquests 2 milions d'euros? Quin import de la taxa turística s'ha destinat al Circuit de Catalunya pel 2015, i quin es destinarà pel 2016, 2017, 2018? Demanem còpia del conveni durant el transcurs de la Comissió. La Sra. RECASENS recorda que durant el mandat anterior hi va haver negociacions dures amb la Generalitat respecte de la gestió de l’impost turístic, en les quals Barcelona reclamava que es reconegués la seva especificitat com a capital del país i també excepcionalitat per poder destinar la recaptació de l’impost a preservar l’entorn, a la protecció, recuperació i millora dels recursos turístics, a reforçar els serveis de neteja o al pagament dels agents cívics. Fruit de les negociacions, afegeix, es va acordar que 2 milions d’euros es podrien destinar a aquests altres usos i pregunta en quin estat es troba la firma d’aquest conveni. Quant al Circuit de Catalunya, han sabut per la premsa que el govern hi vol destinar 4 milions el 2015 i 2 milions el 2016, i pregunta quina serà l’aportació per a 2017 i 2018. El Sr. COLOM comenta que la pregunta oral no s’ha formulat en els mateixos termes que l’escrita. Pel que fa a l’import total que s’ha rebut per la taxa turística, informa que ha estat de 7.228.130,55 euros, el 50 % dels quals l’ha de gestionar l’ajuntament i l’altre 50 % Turisme de Barcelona. Puntualitza que, d’aquesta xifra total, 3,8 milions corresponen a la recaptació del segon semestre de 2014 i 3,4 milions a la del primer semestre de 2015. Pel que fa als 3,6 milions d’euros que gestiona directament l’Ajuntament de Barcelona, informa que la Comissió de Govern ja ha aprovat la destinació del 71 % i la resta s’aprovarà en properes comissions de govern. Quant al conveni d’assignació extraordinària de 2 milions d’euros, informa que l’alcaldessa el va signar el 12 de desembre i diu que en lliurarà una còpia a tots els grups. Afegeix que un milió s’havia de cobrar abans d’acabar 2015, cosa que no ha succeït, i l’altre dins de l’exercici de 2016. Tot seguit, explica que les aportacions al Circuit de Catalunya no estan vinculades a la taxa turística. En tot cas, informa que s’han pagat 2,5 milions el 2015 i els primers mesos de 2016 es pagaran 1,5 milions, per completar el compromís de 4 milions que s’havien d’aportar el 2015, i al llarg del 2016 es pagaran els 2 milions compromesos per a aquest any. Pel que fa als anys 2017 i 2018, puntualitza que l’aportació que es pugui fer formaria part d’un possible conveni i, per tant, no en pot anticipar les quantitats. Finalment, reitera que aquests convenis amb el Circuit de Catalunya no tenen res a veure amb l’impost turístic i que hi ha un conveni per als anys 2015-2016 i se n’ha de signar un altre per als anys 2017-2018. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal Ciutadans: 16.- (M1519/1981) La inversió per al Pla de Barris de Barcelona de 150 milions de euros està ja incorporada i prevista en el programa d'inversions del projecte de Pressupost, o requerirà d'una partida addicional? Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 38 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. SIERRA pregunta si la partida de 150 milions d’euros del Pla de barris que va anunciar la Sra. Colau pomposament a la premsa és una partida addicional o si ja està incorporada en el programa d’inversions del govern. El Sr. PISARELLO explica que el Pla de barris s’ha de desplegar durant deu anys i que la inversió que s’ha de realitzar en una primera fase és de 150 milions d’euros. Tanmateix, puntualitza que aquest pla inclou un conjunt de mesures transversals i, per tant, una part de la despesa, com ara tot el que té a veure amb programes de formació i ocupació, no prové del capítol 6 i no forma part del programa d’inversions. D’altra banda, assenyala que hi ha la voluntat que en aquest pla col·laborin altres administracions, com la Diputació de Barcelona, el Ministeri d’Hisenda o l’Àrea Metropolitana i, per tant, no tots els 150 milions provindran del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, comenta que la previsió d’inversions per als propers quatre anys és de 1.650 milions d’euros i que en una primera fase es contempla invertir-hi 150 milions, quantitat que considera raonable. El Sr. SIERRA pregunta si aquests 150 milions estan contemplats en el pla d’inversions. El Sr. PISARELLO puntualitza que el pla d’inversions encara s’està discutint i de moment el que han fet és una primera previsió de 150 milions per a una primera fase i que no tots seran aportats per l’ajuntament. El Sr. SIERRA entén que això són mesures de cara a la galeria, que ja estan contemplades en els pressupostos prorrogats, i demana que el govern s’estalviï d’anunciar-les pomposament a la premsa. Creu, doncs, que el que ha de fer el govern és posar-se a treballar a partir de l’informe sobre les desigualtats i implementar el Pla de barris. El Sr. PISARELLO comenta que el Pla de barris és un pla de ciutat i convida tots els grups municipals a participar-hi. El Sr. SIERRA reclama que amb aquest Pla de barris no passi el mateix que amb la modificació de crèdit, que es va anunciar com a política social quan el seu grup considera que no ho és. Per tant, afirma que no es pot anunciar que s’invertiran 150 milions en plans de barris com una mesura nova quan són mesures que ja estan previstes. El Sr. PISARELLO insisteix que es tracta realment d’un pla. Quant a la modificació pressupostària, afirma que la majoria de grups municipals hi van votar a favor i, per tant, no en fan la mateixa interpretació que el Grup de Ciutadans. Finalment, reitera que s’ha anunciat un pla de barris, s’ha fet un càlcul raonable de les inversions que es poden fer i, a partir d’aquí, el pla s’ha d’enriquir amb les aportacions que hi puguin fer totes les forces polítiques. Es dóna per tractada. 17.- (M1519/1982) Existeix justificant que Barcelona Activa hagi assumit competències de Turisme de Barcelona, i quin és el paper que tindrà Barcelona Activa en aquest àmbit? El Sr. SIERRA llegeix el text de la pregunta. El Sr. COLOM respon que Barcelona Activa no fa cap tasca de promoció ni de gestió turística, competències que l’ajuntament exerceix des del consorci Turisme de Barcelona pel que fa a la Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 39 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 promoció i des de la Direcció de Turisme, integrada a la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme, pel que fa a la gestió. Aclareix que físicament aquesta gerència està ubicada a les dependències de Barcelona Activa, però no hi té cap relació funcional ni orgànica. D’altra banda, explica que la Comissió de Govern va encarregar a Barcelona Activa les tasques d’assistència tècnica per a la implementació del Consell de Turisme i Ciutat i del Pla estratègic de turisme. El Sr. SIERRA pregunta per què Barcelona Activa s’ha d’encarregar d’implementar el Consell de Turisme i Ciutat, de la revisió del Pla estratègic de turisme i de posar en marxa un observatori de l’activitat turística. El Sr. COLOM argumenta que Barcelona Activa fa allò que li encarrega la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme, perquè té els recursos humans i tècnics suficients per dur a terme aquestes tasques. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 18.- (M1519/2231) Quan presentarà el Govern municipal els resultats del procés participatiu sobre els horaris comercials a les zones turístiques de la ciutat i quin calendari té previst de cara a adoptar una posició sobre aquest assumpte? Tractada conjuntament amb el punt 7 de l’ordre del dia. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PSC: 19.- (M1519/2238) Quina és la justificació i la posició del Govern municipal sobre els nous imports acordats per Comissió de Govern pel Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i Circuits de Catalunya, SL per a la col·laboració en l'àmbit de la promoció del món del motor, la projecció internacional de Barcelona i la promoció econòmica al voltant del Circuit de Barcelona- Catalunya? La Sra. BALLARÍN llegeix el text de la pregunta. El Sr. PISARELLO exposa que durant la campanya electoral ja havien dit que el Circuit de Catalunya no era una prioritat i que aquests recursos s’havien de destinar a la ciutadania. Tanmateix, entén que Barcelona ha d’assumir la responsabilitat que té com a capital de Catalunya i, per tant, ha de tenir en compte l’impacte que té el circuit en diferents municipis. En aquest sentit, informa que es van reunir amb tres alcaldes de municipis afectats, que precisament pertanyen al Partit dels Socialistes, i que van acordar reduir de manera progressiva la participació de l’Ajuntament de Barcelona en el Circuit de Catalunya, per tal de donar l’oportunitat al territori de reconvertir un sector tan important com el del motor, amb l’objectiu que el circuit sigui autosuficient. La Sra. BALLARÍN agraeix l’explicació i troba que la posició del govern és raonable, mentre es compleixin les obligacions adquirides prèviament. D’altra banda, pregunta si han tingut converses amb la Generalitat de Catalunya per tal que s’impliqui en aquest tema. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 40 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. COLOM informa que han tingut converses tant amb el Circuit de Catalunya com amb la Generalitat, concretament amb el conseller Puig, i entén que la Generalitat hi ha aportat la part que li corresponia. En tot cas, confirma que l’Ajuntament de Barcelona ha complert el seu compromís i que el deute que es pugui generar l’hauran d’assumir la Generalitat i el Circuit de Catalunya. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal CUP: 20.- (M1519/2150) Sol·licitem conèixer la quantitat econòmica que el consorci Turisme de Barcelona aportava en aquest conveni, així com si s'exigirà la derogació immediata d'aquest conveni i la dimissió dels responsables de la signatura d'aquest conveni sense coneixement dels responsables polítics de l'Ajuntament? El Sr. GARGANTÉ exposa que els càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona que hi ha al consorci Barcelona Medical Destination no van tenir coneixement de la signatura del conveni i posteriorment s’ha sabut per la premsa que el govern ha congelat la seva aportació i que està estudiant què farà amb l’aportació prevista inicialment de 100.000 euros. Per tant, demana confirmació de la quantitat esmentada i si s’exigirà la derogació del conveni i la dimissió dels responsables de la signatura perquè es va fer sense el coneixement del govern. El Sr. COLOM explica que la decisió final la prendran conjuntament ell i la comissionada de Salut, que també està afectada per aquesta qüestió. Quant al conveni, indica que no estableix cap aportació econòmica concreta, sinó les activitats que es comprometen a fer l’Agència Catalana de Turisme i el consorci Turisme de Barcelona, i que bàsicament consisteixen a afavorir l’assistència a diversos congressos internacionals, l’elaboració de diverses publicacions sobre turisme mèdic i a redissenyar una web a extranet. Afegeix que el govern no s’ha quantificat el cost d’aquestes actuacions, si bé des de Turisme de Barcelona consideren que pot ser al voltant de 100.000 euros, que sortirien dels recursos subministrats. El Sr. GARGANTÉ pregunta quan es preveu prendre la decisió i si el govern demanarà la dimissió dels responsables de la signatura del conveni. El Sr. COLOM creu que, més que demanar responsabilitats, cal adoptar les mesures pertinents perquè això no torni a succeir i per garantir que l’ajuntament no solament estigui informat, sinó que tingui capacitat de decisió i lideratge en les polítiques de promoció turística en el marc de la col·laboració publicoprivada que representa en consorci. Es dóna per tractada. 21.- (M1519/2151) Aquesta licitació a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona es va acabar el mes de desembre de 2015 i donat que el tancament, revisió i supervisió de justificació d'aquesta recau al govern municipal actual, sol·licitem saber quines són les accions que pensa prendre tenint en compte els punts exposats, que la Cambra participa en diferents ens municipals i que aquest servei es podria realitzar mitjançant gestió directa? El Sr. GARGANTÉ exposa que el mes de desembre de 2013 Barcelona Activa va adjudicar a la Cambra de Comerç la prestació de serveis a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa per valor de més Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 41 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 de 2 milions d’euros. Posteriorment, el govern actual va informar als mitjans de comunicació que aquest servei es va adjudicar directament, sense concurs. Afegeix que l’Oficina d’Atenció a l’Empresa va entrar en funcionament a l’octubre de 2014 i que l’adjudicació es va prorrogar durant 2015 per una quantitat de 1.500.000 euros més, mentre que la quantitat aprovada per a 2016 va ser de 350.000 euros. Pregunta, doncs, quines accions pensa emprendre el govern, tenint en compte que ja havia manifestat que aquesta dotació era sobredimensionada, que la Cambra de Comerç participa en diferents ens municipals i que, a més a més, aquest servei es podria gestionar directament des de l’ajuntament. El Sr. COLOM confirma que el 2013 es va adjudicar directament a la Cambra de Comerç la prestació dels serveis d’atenció a través de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i que, segons el contracte, les aportacions per al període 2013-2015 sumarien 3.600.000 euros. Malgrat això, la facturació final ha estat de 2.175.000 euros. A continuació, comenta que a parer del govern aquesta adjudicació no s’havia fet conforme a la normativa i en vèncer el contracte no es va prorrogar, sinó que es va fer una licitació pública per dos anys, perquè en aquests moments no es podia assegurar la internalització dels treballadors a causa dels impediments que hi posa la normativa estatal vigent. Espera que aquesta situació es pugui resoldre en pocs anys i que es pugui plantejar la internalització dels treballadors. Finalment, assenyala que el govern va fer una valoració de les necessitats de Barcelona Activa i van arribar a la conclusió que amb set persones es podrien cobrir aquestes prestacions, quan anteriorment es cobrien amb onze. Així, doncs, la licitació es va obrir amb un import de 350.000 euros i l’oferta guanyadora, que va ser la de la Cambra de Comerç, en va oferir 296.000. Afegeix que aquesta, a més a més, també va ser la millor oferta tècnica quant a condicions laborals i sou mínim dels treballadors. El Sr. GARGANTÉ pregunta si el govern no troba curiós que durant tres anys es facturessin 2.175.000 euros i que ara per dos anys l’oferta sigui de 350.000. El Sr. COLOM matisa que els 350.000 euros són anuals, però tot i així la quantitat anterior li sembla desproporcionada. Comenta que, comparat amb el període 2014-2015, l’import per treballador seria entre el 50 % i el 56 % inferior. En vista d’això, diu que ha demanat els estudis econòmics justificatius d’aquests imports i assegura que si hi veu cap irregularitat prendrà les mesures que pertoqui. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 22.- (M1519/2253) Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució de la proposició aprovada a la Comissió d'Economia i Hisenda de 17 de novembre de 2015, amb el contingut següent: La Comissió d'Economia i Hisenda insta al govern municipal a fer les gestions oportunes per tal que les empreses operadores en l'àmbit dels serveis funeraris a la ciutat s'adhereixin a la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. El Sr. BLASI pregunta quines gestions ha fet el govern perquè les empreses operadores en l’àmbit dels serveis funeraris s’adhereixin a la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, i comenta que si la resposta és satisfactòria s’estalviaran fer el seguiment de la proposició en el plenari del Consell Municipal. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 42 v. 21/ 1/ 2016 13: 18 El Sr. VIA informa que la societat anònima Cementiris de Barcelona s’adhereix a la Junta Arbitral, la qual està pendent de rebre i formalitzar els poders de la direcció general, que és qui signa l’adhesió. Pel que fa a l’empresa Serveis Funeraris de Barcelona, participada en un 15 % per l’ajuntament i que gestiona un 80 % dels serveis funeraris de la ciutat, informa que en el proper consell d’administració es tractarà aquesta adhesió. Quant a les dues altres empreses que operen a Barcelona, Àltima i Interfuneraria, el govern està esbrinant quina és la posició dels respectius consells d’administració respecte a aquesta adhesió. El Sr. BLASI agraeix la resposta i anima el govern a continuar fomentant la utilització de la Junta Arbitral de Consum. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.20 h. Ref: CCP 1/16 Economia i Hisenda 43 v. 21/ 1/ 2016 13: 18