ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió de 20 de gener de 2016 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de gener de 2016, s’hi reuneix 
la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la 
presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 
Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim 
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, Trini 
Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, 
Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua 
per delegació del secreterari general i que certifica. 
 
També hi són presents les Imes. Sres. Montserrat Ballarín Espuña i Maria Magdalena Barceló 
Verea; la Sra. Àgueda Bañón Pérez, directora de Comunicació, i els Srs. Amadeu Recasens 
Brunet, comissionat de Seguretat, i Ferran Daroca Esquirol, gerent de Recursos Humans i 
Organització.  
 
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Sonia Sierra Infante. 
 
S’obre la sessió a les 10:05 h. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20154448)  
Del gerent municipal, de 27 de novembre de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia 
l’expedient de contractació del subministrament mitjançant arrendament de 40 vehicles tipus 
turisme per al servei de la GUB, i adjudica l’esmentat contracte a BBVA Autorenting, SA, per 
als exercicis 2015-2016, i per un import de 277.786,48 euros. 
 
2.-  (20154250)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que aprova els Plecs de clàusules i inicia 
l’expedient de contractació del servei de seguretat dels accessos de la sala conjunta de 
comandament al carrer Lleida, núm. 28, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 
377.458,00 euros. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 1 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
 
3.-  (2015/271)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a Canon España, S.A. el 
contracte núm. 15004827 relatiu al subministrament de paper per a impressió i escriptura 
derivat de l’Acord marc de la Generalitat (Exp. 2011/01 - Gerència de Presidència i Economia), 
per als exercicis 2015-2016, i per un import de 2.071,06 euros. 
 
4.-  (2015/278)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a Canon España, S.A. el 
contracte núm. 15004919 relatiu al subministrament de paper per a impressió i escriptura 
derivat de l’Acord marc de la Generalitat (Exp. 2011/01 - Gerència d’Ocupació, Empresa i 
Turisme), per als exercicis 2015-2016, i per un import de 1.984,32 euros. 
 
5.-  (2015/287)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a Lyreco España, S.A. el 
contracte núm. 15005052 relatiu al subministrament de paper de fibra reciclada per a impressió 
i escriptura derivat de l’Acord marc de la Generalitat (Lot 1 - Exp. 2011/10 - Gerència de 
Presidència i Economia), per als exercicis 2015-2016, i per un import de 3.551,66 euros. 
 
6.-  (2015/288)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a Lyreco España, S.A. el 
contracte núm. 15005049 relatiu al subministrament de paper per a impressió i escriptura 
derivat de l’Acord marc de la Generalitat (Lot 1 - Exp. 2011/10 - Gerència de Presidència i 
Economia), per als exercicis 2015-2016, i per un import de 904,80 euros. 
 
7.-  (2015/279)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el 
contracte núm. 15004927 relatiu al subministrament de consumibles d’informàtica derivat de 
l’Acord marc de la Generalitat (Exp. 0141/15 - Gerència de Presidència i Economia), per als 
exercicis 2015-2016, i per un import de 7.468,77 euros. 
 
8.-  (2015/281)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el 
contracte núm. 15005004 relatiu al subministrament de consumibles d’informàtica derivat de 
l’Acord marc de la Generalitat (Exp. 0141/15 - Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme), per 
als exercicis 2015-2016, i per un import de 1.842,07 euros. 
 
9.-  (2015/285)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a PMC Grup 1985, S.A. el 
contracte núm. 15005014 relatiu al subministrament de material d’oficina derivat de l’Acord 
marc de la Generalitat (Exp. 2014/10 - Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme), per als 
exercicis 2015-2016, i per un import de 3.801,68 euros. 
 
10.-  (2015/286)  
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a PMC Grup 1985, S.A. el 
contracte núm. 15005038 relatiu al subministrament de material d’oficina derivat de l’Acord 
marc de la Generalitat (Exp. 2014/10 - Gerència de Presidència i Economia), per als exercicis 
2015-2016, i per un import de 3.897,40 euros. 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 2 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
11.-  (20159104) Districte de l’Eixample 
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a Lyreco España, S.A. el 
contracte núm. 15004816 relatiu al subministrament de paper de fibra reciclada per a impressió 
i escriptura derivat de l’Acord marc de la Generalitat (Exp. 2011/01 - Dep. de Recursos 
Interns), per als exercicis 2015-2016, i per un import de 3.121,59 euros. 
 
12.-  (20159106) Districte de l’Eixample 
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a Canon España, S.A. el 
contracte núm. 15004809 relatiu al subministrament de paper per a impressió i escriptura 
derivat de l’Acord marc de la Generalitat (Exp. 2011/01 - Dep. de Recursos Interns), per als 
exercicis 2015-2016, i per un import de 3.540,77 euros. 
 
13.-  (20159105) Districte de l’Eixample 
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el 
contracte núm. 150014820 relatiu al subministrament de consumibles d’informàtica derivat de 
l’Acord marc de la Generalitat (Exp. 0141/15 - Dep. de Recursos Interns), per als exercicis 
2015-2016, i per un import de 4.487,95 euros. 
 
14.-  (20159107) Districte de l’Eixample 
Del gerent municipal, de 18 de desembre de 2015, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el 
contracte núm. 15004843 relatiu al subministrament de material d’oficina derivat de l’Acord 
marc de la Generalitat (Exp. 2014/10 - Dep. de Recursos Interns), per als exercicis 2015-2016, i 
per un import de 1.950,92 euros. 
 
15.-  (58/2015-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) 
adscrit al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria (Gerència del Districte de Sant Andreu). 
 
16.-  (59/2015-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) 
adscrit al Departament de Contractació de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica 
(Gerència de Recursos). 
 
17.-  (60/2015-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) 
adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica (Gerència de Recursos). 
 
18.-  (111/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de direcció 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte de 
Ciutat Vella). 
 
19.-  (112/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de gestió de projectes 
2, adscrit a la Gerència del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 3 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
20.-  (113/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de direcció 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió de Patrimoni (Gerència de Presidència i 
Economia). 
 
21.-  (114/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de direcció 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis Generals (Gerència del Districte de Nou Barris). 
 
22.-  (115/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 17 de novembre de 2015, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de suport 3 (família 
General) adscrit al Comissionat/ada d’Immigració i Diversitat. 
 
 
23.-  (117/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de 
Llicències i Espai Públic (Gerència del Districte de les Corts). 
 
24.-  (118/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana de la 
Direcció de Serveis d’Acció Comunitària (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
25.-  (119/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament de Xarxa d’Equipaments de Proximitat de la Direcció 
de Serveis d’Acció Comunitària (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
26.-  (120/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit a Comunicació (Gerència del Districte d’Horta-Guinardó). 
 
27.-  (121/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de direcció 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte 
d’Horta-Guinardó). 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 4 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
28.-  (122/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament de foment de la Participació de la Direcció de Serveis 
de Democràcia Activa i Descentralització (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
29.-  (123/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament de Drets de Ciutadania de la Direcció de Serveis de 
Drets de Ciutadania i d’Immigració (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
30.-  (124/2015-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 7 de desembre de 2015, que convoca i aprova 
les bases per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit a Comunicació (Gerència del Districte de les Corts). 
 
31.-  (1489/2015)  
De l’alcaldessa, de 30 de desembre de 2015, que cessa com a personal eventual, la Sra. Amèlia 
Pascual Cairol en el lloc de treball de tècnica 1 del Grup Polític Municipal de Convergència i 
Unió (família Serveis de Suport Polític). 
 
Acords de la Comissió de Govern de 17 de desembre de 2015: 
 
32.-  (998/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Anton Sánchez de Juan 
(mat. 26580), personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, entre la seva activitat municipal 
com a Cap de Departament (40.20.PO.10) al Grup Municipal de Convergència i Unió i l’ 
activitat privada consistent en la recerca i formació a través de la societat Barcelona Circles, 
SCCL. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral 
setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident 
amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de 
desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
33.-  (20161003) EXCLOURE l’oferta presentada per Surt. Fundació de Dones. Fundació Privada, 
per no ajustar-se als requisits de solvència econòmica i tècnica establerts en el plec de clàusules 
administratives particulars del contracte. ADJUDICAR el contracte núm. 15003185, que té per 
objecte intervenció per la convivència espai públic i comunitats de veïns al Districte de Sant 
Martí, per un import de 392.980,31 euros, exempt d’IVA, de conformitat amb la proposta de 
valoració i classificació continguda en l’expedient a Serveis a les Persones Encís, SCCL amb 
NIF F60137411, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, 
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 5 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
formalització. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document. REQUERIR 
l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la 
notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del 
Districte de Sant Martí. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 28 de desembre de 2015: 
 
34.-  (112/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Scarle Daneuris Medina 
Frias (mat. 805406) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional de d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM L’Aliança de 
l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 5 – 
80.50.SE.10, i l’activitat privada a Sigla Ibérica S.A., com a cambrera. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
35.-  (794/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Pagès Massó (mat. 
26826) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Tècnic Superior en Dret, amb destinació a la Direcció de Serveis Tècnics-
Jurídics de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 
1 (80.10.SJ.10), i l’activitat pública com a professor associat a la Universitat Autònoma de 
Barcelona a temps parcial, per al curs acadèmic, 2015-16 des del 1 de setembre de 2015 fins al 
29 de febrer de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
36.-  (20154203) ADJUDICAR a Bancsabadell Renting, SLU, amb NIF B60854932, el contracte 
15004990, que té per objecte el Lot 1 (corresponent a 6 vehicles monovolum) del contracte de 
subministrament, mitjançant arrendament, de 12 vehicles turisme sense distintiu per al servei de 
la Guàrdia Urbana de Barcelona, per un període de 48 mesos i un màxim de 100.000 
quilòmetres, desglossat en 2 lots, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions 
tècniques, per un import de 215.158,52 euros, IVA inclòs, dels quals 177.816,96 euros 
corresponen al pressupost net i 37.341,56 euros a l’IVA, al 21%, per haver presentat l’oferta 
econòmicament més avantatjosa. ADJUDICAR a Alphabet España Fleet Management, SA, 
amb NIF A91001438, el contracte 15004991, que té per objecte el Lot 2 (corresponent a 6 
vehicles híbrids) del contracte de subministrament, mitjançant arrendament, de 12 vehicles 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 6 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
turisme sense distintiu per al servei de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per un període de 48 
mesos i un màxim de 100.000 quilòmetres, desglossat en 2 lots, d’acord amb les previsions del 
plec de prescripcions tècniques, per un import de 245.013,94 euros, IVA inclòs, dels quals 
202.490,86 euros corresponen al pressupost net i 42.523,08 euros a l’IVA, al 21%, per haver 
presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa. EXCLOURE l’empresa Andacar 2000, SA, 
amb NIF A12363529, de les licitacions del lot 1 i del lot 2 (contractes 15004990 i 15004991 
respectivament), per haver presentat ambdues ofertes amb error manifest en els imports de les 
proposicions, d’acord amb els informes que consten a l’expedient. APROVAR el reajustament 
d’anualitats del contracte número 15002126, en el sentit d’ANUL·LAR part de l’autorització de 
la despesa per un import de 35.767,33 euros (dels quals 29.559,78 euros corresponen a l’import 
net i els restants 6.207,55 euros a l’IVA al 21%) amb càrrec a la partida 0401 20400 13211 dels 
pressupostos de 2015 i 2016; i AMPLIAR l’autorització de la despesa pel mateix import i la 
mateixa partida, amb càrrec als pressupostos de 2019 i 2020, condicionada a l’existència de 
crèdit adequat i suficient. DISPOSAR la despesa per import de 460.172,46 euros (dels quals 
380.307,82 euros corresponen a l’import net i els restants 79.864,64 euros, a l’IVA al 21%) 
amb càrrec a la partida 0401 20400 13211, dels pressupostos de 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020, 
subordinada la seva disposició al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius 
pressupostos municipals. ANUL·LAR part de l’autorització de la despesa del contracte número 
15002126, per import de 112.104,88 euros, per baixa per adjudicacions. REQUERIR els 
adjudicataris dels contractes núm. 15004990 i 15004991 per tal de FORMALITZAR-LOS un 
cop finalitzat el termini de 15 dies hàbils, des de la notificació d’aquesta resolució, sense que 
s’hagi interposat recurs especial en matèria de contractació que comporti la suspensió de la 
formalització. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
37.-  (1266/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Salvador Illa Roca (mat. 
27991), personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, entre la seva activitat municipal com a 
Director 2 del Grup Municipal Socialista i l’activitat pública de docència universitària a la 
Universitat de Barcelona, amb un contracte de durada determinada i a temps parcial, des del 22 
de setembre de 2015 fins al 20 de gener de 2016. La seva dedicació serà a temps parcial, en 
horari no coincident amb el municipal i tenint en compte que la suma de la dedicació a aquesta 
activitat i a la municipal no podrà superar la jornada màxima de l’Administració. 
AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel senyor Salvador Illa Roca (mat. 27991), 
personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona, entre la seva activitat municipal com a 
Director 2 del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Barcelona i l’activitat privada de 
docència universitària a la Fundació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, amb contracte 
temporal a temps parcial, des del 14 de setembre de 2015 fins al 9 de febrer de 2016, i des del 9 
de juny fins al 17 de juliol de 2016, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa 
en les causes d’incompatibilitat previstes legalment i no resulta afectat l’interès públic. La seva 
dedicació no podrà superar la meitat de la jornada laboral vigent a l’Administració Pública i en 
horari no coincident amb el municipal. Les presents autoritzacions resten condicionades a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions, limitacions de jornada i altres 
previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. I, en tot cas, perdran vigència per canvi de lloc de treball municipal o per 
variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 7 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
38.-  (994/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Alberto De Gregorio 
Prieto (mat. 36558) entre la seva activitat municipal com a personal d’alta direcció, amb 
destinació a la Gerència d’Ocupació Empresa i Turisme de la Gerència de Presidència i 
Economia, on desenvolupa el lloc de treball de Gerent (10.10.GE.10), i l’activitat pública com a 
professor associat a la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2015-16, des del 15 de 
setembre de 2015 fins al 14 de setembre de 2016. La dedicació a la docència universitària serà a 
temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. D’altra 
banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a 
les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
39.-  (1467/2015) CONVOCAR la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, adscrit a l’Oficina de 
la Gerència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona i; APROVAR les bases que han de regir 
aquesta convocatòria (I.D. S08014192). PUBLICAR aquest acord i l’annex a la Gaseta 
Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de 
Barcelona. DONAR compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de 
ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
40.-  (1493/2015) CONVOCAR la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, adscrit a la Direcció de 
Serveis de Relacions Internacionals de la Gerència de Presidència i Economia de l’Ajuntament 
de Barcelona i; APROVAR les bases que han de regir aquesta convocatòria (I.D. S08009530). 
PUBLICAR aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de 
Catalunya i al web de l’Ajuntament de Barcelona. DONAR compte de la present resolució a la 
Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
El Sr. SIERRA comenta que Ciutadans alguna vegada presenta les propostes en castellà, que és 
tan oficial com el català, i que se’n fa una traducció al català que sovint fa que es perdi l’esperit 
de la proposta. Demana, doncs, que apareguin les proposicions del seu Grup tal com es 
presenten, en castellà, si és el cas. 
 
La presidenta recull la petició i diu que ho comentarà amb Secretaria. 
 
La Sra. ESTELLER assenyala que el Grup Popular també va presentar una proposta en castellà, 
la del .cat, i que també s’ha traduït al català. Demana al govern, tot i que ja ho ha fet per escrit, 
que les intervencions que es facin en castellà en una comissió es recullin també en castellà, ja 
que sempre es tradueixen. 
 
b)   Mesures de govern 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
1.-  (M1519/2330) Que comparegui el responsable del govern municipal en matèria de relacions 
internacionals per donar compte de les accions i iniciatives que el govern pensa impulsar al 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 8 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
llarg d’aquest mandat, amb l’objectiu de mantenir i incrementar el posicionament i la projecció 
internacional de la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. PISARELLO indica que per a aquest govern l’acció exterior és un element fonamental, i 
és plenament conscient de la creixent importància que les ciutats tenen en el context polític 
global. Constata que per al 2050 s’estima que el 70% de la població viurà en àrees urbanes, 
segons l’ONU. Conclou, per tant, que les relacions exteriors i les polítiques de col·laboració 
entre ciutats són crucials per garantir el benestar dels ciutadans i abordar reptes com el canvi 
climàtic, la mobilitat forçada, la justícia internacional o l’increment de les desigualtats. 
Comenta que no és fàcil explicar tota una estratègia en poc temps, però reivindica el lideratge 
de les ciutats per donar resposta a aquests reptes. 
Recorda que l’alcaldessa ja va expressar aquest convenciment amb la participació de Barcelona 
al COP21, i comenta que ja s’està mantenint diàleg amb ciutats com París, Nova York, Milà o 
Torí per impulsar respostes a aquests problemes globals. Informa que en alguns casos també 
s’estan coordinant amb el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, que porta l’Àrea de 
Relacions Internacionals a l’àrea metropolitana, amb una estratègia de coincidència amb molts 
aspectes. 
Considera que Barcelona ha d’estar al capdavant de la xarxa de ciutats europees i del món que 
impulsen el dret a la cultura i a la pau, el desenvolupament, la lluita contra les desigualtats, la 
contaminació i el canvi climàtic. Recorda que Barcelona va tenir en el seu moment un paper de 
lideratge indiscutible en moltes xarxes internacionals, i diu que ara es vol recuperar. Afegeix 
que la participació a Eurocities, les CGLU, Metrópolis o el projecte Ciutats Educadores és una 
prioritat per al govern. 
Informa que al novembre l’alcaldessa va ser a Malmö a l’Assemblea General d’Eurocities, en 
què Barcelona va ser reelegida membre del Comitè Executiu per als propers 3 anys. 
Comenta que al govern li importa reforçar amb veu pròpia els debats internacionals i la 
projecció exterior de Barcelona en el món econòmic. Indica que l’alcaldessa va ser a Milà a 
l’octubre, en què es va signar el Milan Urban Food Policy Pact, en matèria d’agroalimentació, i 
que també hi va haver una delegació de Barcelona a la Business of Design Week de Nova York, 
que va ser una oportunitat important per donar impuls als petits emprenedors emergents. 
Afegeix que a l’abril s’acollirà la cimera temàtica d’Habitat 3, centrada en l’espai públic i el 
dret a la ciutat; que hi ha una mirada posada a la Cimera de Quito, i que a l’agost Barcelona 
participarà en el Fòrum Social que se celebrarà a Mont-real. 
Assenyala que l’acció exterior ha d’acompanyar el projecte de transició econòmica, social, 
ambiental i energètica que la ciutat necessita, i que des d’aquest punt de vista el govern manté 
relacions amb ciutats que són referent en mobilitat sostenible, com Copenhaguen o Friburg, o 
en rehabilitació energètica com Berlín. Diu que el govern vol que Barcelona Activa, el Consorci 
de Turisme i la Fira esdevinguin instruments per garantir l’exportació de les empreses locals. 
Comenta que el govern està convençut que, a més, s’ha d’impulsar un model de relacions 
internacionals que es basi en la defensa dels drets humans i de la justícia global. Explica que el 
govern va aprofitar un viatge a Hong Kong per reunir-se amb activistes de drets humans i 
conèixer de primera mà els moviments democratitzadors que s’hi estan produint. 
Assenyala que Barcelona ha destinat el 0,7% dels ingressos de la política pública a cooperació 
del desenvolupament i que ha acollit la Cimera de Premis Nobel de la Pau. També destaca el 
paper de la ciutat com a capital del Mediterrani i europea. 
Indica que en aquest marc s’inscriu el pla de Barcelona com a ciutat refugi, com a resposta a la 
crisi humanitària internacional i a la deserció de l’Estat de les seves obligacions. 
Finalment, remarca el paper de Barcelona no només com a capital de Catalunya, sinó com a 
ciutat europeista, ja que una de les línies estratègiques del govern és contribuir que hi hagi un 
projecte europeu realment democràtic i integrador, ja que aquest vol una Europa més fraterna, 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 9 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
igualitària i diversa. Comenta que per això es va aprovar en el Ple l’oposició al TTIP, perquè li 
sembla que aquests tractats internacionals no contribueixen a aquest objectiu. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix les explicacions forçosament resumides del tinent d’alcalde, ja que 
després de set mesos de govern esperava que es plantegés no només l’activitat que el govern 
està duent a terme, sinó també quines són les prioritats del mandat. Creu que calia que el 
responsable de Relacions Internacionals expliqués el seu full de ruta per tal que no tan sols els 
Grups municipals, sinó també la ciutadania i totes les entitats que fan política internacional 
sabessin cap a on vol anar el nou govern municipal en l’àmbit de la projecció europea i 
internacional de Barcelona com a capital de Catalunya. 
Constata que el Sr. Pisarello ha fet una relació ràpida d’activitats i viatges que el govern ha dut 
a terme, i creu que tothom estarà d’acord que qualsevol viatge, ben plantejat, és enriquidor i 
serveix per reforçar aquesta projecció. 
Diu que no es pot perdre de vista el gran capital que té i ha tingut Barcelona en l’àmbit 
internacional quant a la seva posició internacional els darrers 20 anys, especialment després 
dels Jocs Olímpics, cosa que vol que s’intensifiqui i no es perdi per la inèrcia o per fer moltes 
coses però sense estratègies concretes. Indica que la ciutat és la seu permanent de la Secretaria 
General de la Unió per la Mediterrània, i es pregunta quin paper ha de jugar Barcelona en 
aquest àmbit tenint en compte això. Considera que cal fer més esforços perquè aquesta entitat 
tingui més projecció i que la Mediterrània brilli molt més amb la capitalitat de Barcelona. 
Comenta que la ciutat té situacions privilegiades en xarxes com l’IEMed, les Ciutats 
Educadores o el CIDOB, i que hi ha moltes entitats amb què projectar la ciutat. Vol, doncs, que 
el tinent d’alcalde doni més informació sobre els eixos principals i les prioritats del mandat, no 
tan sols els que s’ha fet durant aquests 7 mesos, que els Grups ja saben perquè s’han explicat 
alguns dels viatges. 
 
El Sr. SIERRA creu que cap Grup s’oposa a mantenir i incrementar el posicionament i la 
projecció internacional de Barcelona. Diu que cal que la ciutat sigui un referent internacional 
pel que fa a cooperació i a política internacional amb l’assumpció d’aquesta funció per part de 
tots els Grups municipals. 
Opina que el govern ha de definir les àrees i els criteris per portar a terme la política 
internacional, cosa que no ha fet encara, i constata que els esdeveniments que ha citat el tinent 
d’alcalde ja s’havien assumit en el mandat anterior. Diu que si el govern vol un projecte 
europeu cal que revisi les seves manifestacions respecte al procés constituent, ja que aquest 
separa Catalunya de la resta d’Espanya i també d’Europa, cosa que treu Barcelona de la Unió 
Europea. 
Finalment, comenta que en aquest mig any de mandat ha vist posar en qüestió una sèrie 
d’esdeveniments culturals, esportius i econòmics que posen en risc la projecció internacional de 
la ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA creu que la societat catalana ha d’estar oberta al món i que Barcelona, 
com a capital del país, ha de liderar aquesta projecció d’obertura. 
Considera que s’han d’explicar els valors que han convertit la societat catalana en una societat 
avançada, lliure i amb ànsies de participar en el concert internacional, i que cal fer servir tota la 
potència de la marca Barcelona i de la marca Catalunya perquè aquesta projecció tingui un 
retorn efectiu en forma d’inversions, atracció de coneixement i noves oportunitats per a 
empreses i treballadors. 
Insisteix que l’Ajuntament s’ha de posar al capdavant d’aquest anhel i aprofitar la imatge que té 
la ciutat al món per establir una veritable acció exterior, enfocada a explicar l’aportació de 
Barcelona a la democratització de les ciutats, i també per a la projecció econòmica de la ciutat. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 10 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Es queixa que mig any després de la constitució de l’Ajuntament els Grups encara no saben 
quines són les prioritats quant a la projecció internacional ni els àmbits geopolítics que el 
govern vol potenciar, ni els espais sectorials en què es vol centrar l’activitat. 
La preocupa que l’alcaldessa no participés en el Bussines of Design Week de Hong Kong, en 
què per primera vegada es convidada no un estat, sinó una ciutat, en aquest cas Barcelona. 
Opina que una bona acció internacional comença per endreçar bé la casa, i tot i que el govern 
actual ha heretat aquesta situació de manca de coordinació interna en l’àmbit de projecció 
internacional per internacionalitzar la promoció econòmica i hàbitat urbà, vol saber com pensa 
estructurar aquesta acció internament. 
També pregunta quina estratègia se seguirà per mantenir i potenciar les fires i els congressos 
internacionals a la ciutat, ja que aquests generen beneficis directes per a la ciutadania i són un 
motor econòmic per a la ciutat. Considera que l’Ajuntament no pot ser passiu i veure si cau 
algun congrés, sinó que ha de sortir al món a buscar-los. 
Finalment, vol saber quines actuacions s’estan fent per millorar la relació directa amb el cos 
consular que hi ha a la ciutat i els organismes internacionals. 
En resum, pregunta què pensa fer el govern per afavorir els interessos socials, culturals i 
econòmics de Barcelona al món, ja que el seu Grup creu que són temes que afecten directament 
la vida dels barcelonins. 
 
La Sra. BALLARÍN agraeix la compareixença. Com que entén que les relacions internacionals 
són un aspecte molt important, li agradaria disposar d’aquesta informació amb més temps i tenir 
un informe o una mesura de govern, ja que en una compareixença les explicacions són molt 
limitades. 
Reivindica el paper de Barcelona en l’intent de liderar un moviment en què les ciutats siguin 
protagonistes i tinguin veu pròpia en les relacions internacionals, ja que normalment l’han 
tingut els estats. 
Pensa que és des d’aquesta base que cal tirar endavant la política de relacions internacionals, i 
coincideix amb moltes coses que s’han dit, ja que són positives, com ara la projecció de 
Barcelona en temes d’educació, arquitectura, mobilitat sostenible, etc., endegades de fa temps, 
però que és bo continuar en aquesta línia. 
Li agradaria que es concretés si el govern té establertes prioritats per a les diferents zones 
geogràfiques, ja que s’ha parlat d’Europa, però també hi ha Amèrica Llatina, etc. 
Tot i que coincideix en la teoria, comenta que en la pràctica hi ha hagut errades, com ara el 
tema del Congrés del Mobile o el que va passar amb el tema de les ciutats refugi, en què primer 
es va contactar amb les ciutats i després amb les xarxes locals. Pensa que s’hauria d’haver 
començat per ciutats i governs locals units i per les xarxes de la ciutat. 
També la preocupa la marca Barcelona, i pensa que caldria treballar coordinadament amb 
l’Àrea Metropolitana, que li agradaria que tingués més visibilitat. Explica que hi ha entitats que 
han anat a veure el seu Grup per demanar que els donessin suport, atès que no han trobat el 
departament de relacions internacionals dins l’Ajuntament. Comenta que ha hagut de cercar a 
Google i a la web de l’Ajuntament els responsables de relacions internacionals. Opina que 
l’Ajuntament ha de tenir aquest paper facilitador que les entitats es puguin relacionar i tenir un 
paper al món. 
 
La Sra. ESTELLER diu que el Grup Popular dóna molta importància a les relacions 
internacionals. Constata que Barcelona és una gran capital, ja que és global i no és només 
capital de Catalunya, sinó una gran capital d’Espanya, d’Europa i del món. Considera, doncs, 
que cal articular una estratègia política internacional que afavoreixi la ciutat i que li faci 
guanyar prestigi. Diu que hi ha moltes ciutats que tenen més força que molts estats a l’hora de 
poder interrelacionar-se, i per això pensa que és molt important que Barcelona es relacioni amb 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 11 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
ciutats pioneres al món. 
Troba a faltar que el govern informi de les seves prioritats en política internacional, com ara 
amb quins països es vol relacionar, per què, quins objectius persegueix i com ho pensa fer, si 
directament o a través del Diplocat. Recorda que l’Ajuntament forma part d’aquest organisme, 
malgrat que el seu Grup ha demanat moltes vegades que se’n retiri, ja que la marca Barcelona 
és potent al món i el Diplocat genera divisió i pot perjudicar-la. 
Pregunta què pensa fer la ciutat amb els agermanaments, ja que n’hi ha molts, i si es pensa 
afavorir les accions exteriors a través dels convenis. 
Considera que el Mediterrani és cabdal, però que no funciona, i per això pensa que Barcelona 
ha de ser motor. Pregunta quines accions hi ha previstes per enfortir la ciutat pel Mediterrani, 
què es pensa fer amb Sant Pau i si es pensa dinamitzar la capacitat per atraure institucions 
europees internacionals a Sant Pau. 
Finalment, demana que el tinent d’alcalde no faci demagògia amb els refugiats dient que l’Estat 
no actua, ja que l’Estat fa el que ha de fer i aquest és un tema de política internacional. Diu que 
el govern va fer unes previsions que no s’han complert i que no se’n pot responsabilitzar l’Estat. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que entén la projecció internacional de Barcelona en clau de tres eixos: 
en primer lloc, com s’aconsegueix la independència i el procés constituent d’una part del país; 
en segon lloc, com es construeixen els Països Catalans, i, en tercer lloc, com es pot fer un paper 
internacionalista com a ciutat. 
En el primer eix, entén que cal impulsar accions de desobediència institucional i popular que 
accelerin la ruptura democràtica amb l’Estat, sigui amb la LRSAL, amb la Llei de pressupostos 
de l’Estat espanyol o amb els símbols de la presó de pobles que és l’Estat espanyol. També 
entén que cal vetllar perquè el procés d’alliberament nacional estigui sempre connectat a la 
defensa dels interessos i drets de les classes populars, i evitar que des de la dreta sobiranista 
s’utilitzi el procés com una cortina de fum per tapar les polítiques antisocials o imposar un 
model que continuï beneficiant una minoria enriquida. Finalment, pensa que cal propiciar un 
posicionament públic clar de l’Ajuntament a favor de l’obertura d’un procés constituent que 
impliqui la convocatòria d’una assemblea constituent amb una forta participació de les classes 
populars. 
En l’eix de la construcció dels Països Catalans, entén que cal impulsar polítiques de 
normalització del català i suport a les diferents expressions de cultura popular o almenys tenir 
present la diversitat lingüística dels territoris, amb especial atenció a la Vall d’Aran i l’occità. 
Afegeix que cal donar suport a les iniciatives que treballen en la construcció dels Països 
Catalans, com ara la plataforma Som Països Catalans o Escola Valenciana, o impulsar la 
formació d’estructures organitzatives comunes dels Països Catalans, com l’Assemblea de 
Regidors i Regidores dels Països Catalans. 
I en l’eix de Barcelona internacionalista, opina que cal restituir de l’espoli dels països nord-
centrals als del sud-perifèria, en què es basa la globalització imperialista; que cal donar suport 
als moviments que lluiten per un futur amb dignitat, llibertat, pau i justícia social i contra el 
capitalisme; que cal respectar les diferències, la pluralitat de cultures i pobles i vincular la lluita 
contra el TTIP a la lluita contra el sistema; que cal enfortir la lluita contra el model imperial 
transatlàntic, que pretén enfrontar les classes treballadores dels diferents blocs econòmics 
dominants al món; que cal posar recursos econòmics a disposició de la cooperació del 
moviment de solidaritat, com ara en el lloguer de sales d’actes, permisos i llicències per fer 
actes públics o cedir espais als mitjans de comunicació de l’Administració, així com potenciar 
la sensibilització i l’educació per la solidaritat a les escoles, universitats i centres de treball. 
També entén que l’Ajuntament s’ha d’adherir a la plataforma Prou Complicitat amb Israel i 
denunciar sempre el bloqueig genocida a Gaza i Cuba. Així mateix, opina que cal denunciar la 
violació dels drets humans de les empreses transnacionals catalanes, treballar per abolir el deute 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 12 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
extern i reivindicar el deute ecològic, social i històric del nord respecte al sud, a més d’impulsar 
auditories sobre el deute. 
 
El Sr. PISARELLO reconeix que en una compareixença hi ha poc temps per explicar tot això i 
que segurament hauria de ser objecte d’un informe més detallat. Informa, però, que a la web de 
l’Ajuntament s’hi pot trobar quines són les relacions internacionals, ja que està actualitzada i té 
molta informació. Indica que el govern s’ha reunit amb molts actors, com ara CIDOB, 
Metrópolis, CGLU, el cos consular, etc. Afegeix que també ha rebut organitzacions d’activistes 
pels drets humans, i que, per tant, l’Ajuntament té una activitat permanent en aquest tema. 
Creu que Barcelona no es pot reduir només a una marca comercial, sinó que la política 
internacional ha d’estar vinculada a un model de ciutat en què relacions internacionals i 
cooperació internacional han de ser dues polítiques compatibles. Indica que aquest és un dels 
objectius del govern i que, per tant, en matèria de relacions internacionals, tot el que té a veure 
amb el desenvolupament d’un model econòmic diferent de l’àmbit internacional ha de tenir el 
seu correlat amb el que es fa en l’àmbit de la cooperació. 
 
El Sr. MARTÍ se suma a la petició que el govern presenti un informe o una mesura de govern. 
També li interessa saber què està fent el govern per captar nous esdeveniments, tant culturals 
com tecnològics, econòmics, etc. Així mateix, vol saber les inversions que està intentant captar 
l’Ajuntament en els àmbits prioritaris i vol informació sobre el nou Pla director de cooperació 
2016-2019, que s’hauria de començar a elaborar amb el procés participatiu pertinent, ja que el 
pla vigent s’està acabant. 
 
La Sra. CAPDEVILA es queixa que el Sr. Pisarello no ha contestat la pregunta de com pensa el 
govern potenciar els esdeveniments que tenen una aportació econòmica molt important a la 
ciutat. 
Finalment, li diu a la Sra. Esteller que el Grup d’ERC pensa que Barcelona, com a capital del 
país, és motor de l’economia, de la llengua, dels valors i que per això té tot el sentit que formi 
part del Diplocat. 
 
La Sra. ESTELLER diu al Sr. Pisarello que espera l’informe. Vol conèixer, a part de les 
reunions, les prioritats, països prioritaris, accions a fer, estratègia per conèixer aquesta activitat 
de l’Ajuntament, perquè la política internacional és generar oportunitats per als barcelonins en 
creació de llocs de treball. Conclou, doncs, que aquesta política no és només de marca, sinó 
d’activitat econòmica. 
També demana que li respongui el tema del Diplocat, ja que pel seu Grup és molt important que 
l’Ajuntament no en formi part, perquè genera una imatge de divisió, independentista, que 
perjudica i pot treure oportunitats. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
2.-  (M1519/2311) Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre els 
criteris i les instruccions del Govern a la Guàrdia Urbana i a altres àmbits municipals en la 
persecució de l’activitat il·legal del “top manta”. 
 
El Sr. RECASENS recorda que el problema del top manta no és només de seguretat pública, 
sinó bàsicament de convivència i social, i com a tal s’ha de resoldre. Reconeix, però, que cal 
una intervenció policial perquè s’hi produeixen il·lícits que no poden quedar sense resposta. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 13 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Insisteix en la necessitat que tots els cossos policials amb competències s’hi puguin implicar. 
Comenta que els criteris i les instruccions que es donen a la Guàrdia Urbana no es poden 
canviar cada dia i que per això es manté en vigor l’ordre Víctor Alfa, vigent des de l’octubre de 
2015, que va substituir l’antiga ordre Mestral. 
Explica que aquest document es va pactar amb els tres sindicats representatius de la Guàrdia 
Urbana i que intenta aclarir els criteris policials que han d’imperar en el complex abordatge 
d’aquesta problemàtica. 
D’altra banda, constata que no es pot donar un tractament homogeni a totes les situacions, 
perquè calen criteris generals i adaptar la resposta policial a cada circumstància. Manifesta, 
doncs, que cal una certa dosi de discrecionalitat policial per adequar la resposta a la situació 
amb què es troben. 
Explica que els objectius essencials d’aquesta ordre són prioritzar la seguretat dels ciutadans i 
els agents i maximitzar les garanties de seguretat de cada intervenció. Comenta que en aquestes 
prioritats l’ordre Víctor Alfa defineix una progressiva actuació policial segons l’escenari i la 
seqüència d’intervenció. 
Informa que hi ha dues fases segons la quantitat de venedors que hi hagi i l’afluència, i tres 
nivells d’actuació. Explica que el primer és més preventiu, que el segon és una resposta una 
mica més avançada respecte a possibles conflictes lleus i que hi ha un tercer nivell quan el risc 
de conflicte és imminent, que és una resposta més contundent. 
Assenyala que s’intenten coordinar bé aquestes unitats, com s’ha vist en algunes intervencions 
en el port. 
Conclou que l’ordre Víctor Alfa dóna resposta modulada a aquest fenomen des del punt de vista 
policial, però insisteix que la resposta policial no és l’única ni suficient. 
Explica que hi ha una Taula de Ciutat per a l’abordatge de la venda irregular al carrer, presidida 
pel regidor Coronas, que pensa que és l’espai on cal buscar solucions. Comenta que la Guàrdia 
Urbana no es pot concentrar només en aquesta matèria i només en el Districte de Ciutat Vella, 
ja que hi ha altres preocupacions de convivència. Constata que el tema del top manta s’està 
convertint en un «top mantra», quan no és l’única preocupació en matèria de convivència que hi 
ha a Barcelona. Informa que l’últim baròmetre de Barcelona indica que només un 1,3% de la 
població considera aquest problema entre els principals que té la ciutat. 
Insisteix que l’Ajuntament seguirà actiu i actuant amb aquesta ordre Víctor Alfa, que és la 
instrucció principal que ha rebut la Guàrdia Urbana per part seva. 
 
La Sra. ESTELLER diu que, sempre que presenta una proposta sobre el top manta, confia que 
compareixerà l’alcaldessa, que és la realment responsable del tema i qui deu donar les 
directrius, però es queixa que no compareix mai. 
Al marge de les directrius que dóna el Sr. Recasens a la Guàrdia Urbana, pregunta quines 
directrius li dóna l’alcaldessa a ell en aquest tema, perquè constata que el que ha dit el 
comissionat és el que ja va dir en la Comissió anterior. Es queixa que el fenomen creix i que 
últimament s’ha vist a plaça Catalunya, al passeig de Gràcia, a la Rambla, etc., que els manters 
venen amb absoluta tranquil·litat mentre la Guàrdia Urbana és a prop i no fa res. 
Vol saber quines ordres ha donat el Sr. Recasens, ja que aquests manters estan cometent un 
delicte i s’ha de perseguir. 
Pel que fa al que deia el Sr. Recasens que espera que s’hi impliquin tots els cossos policials, 
constata que la resta de cossos actuen a demanda i que és la Guàrdia Urbana la que ha de posar 
a disposició els Mossos per a seguretat, la Guàrdia Civil per a mercaderia il·legal i la Policia 
Nacional per a estrangeria. Pregunta quantes vegades ha reclamat l’Ajuntament la col·laboració 
d’aquests cossos policials per al top manta. 
Insisteix que vol saber les directrius que ha donat el comissionat quan hi ha una concentració de 
top manta, i pregunta per què no actua la Guàrdia Urbana quan és allà. Considera que la taula 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 14 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
que aborda aquestes qüestions és un altre tema, però que l’acció immediata és quan es comet un 
delicte. Reitera que vol saber quines directrius li ha donat l’alcaldessa al Sr. Recasens o a la 
Guàrdia Urbana, si ho fa directament. 
Considera que el top manta perjudica a tothom. 
 
El Sr. FORN diu que té poca cosa a afegir, atès que ja s’han expressat reiterades vegades sobre 
el tema. Pel que fa a l’ordre Víctor Alfa, constata que el primer nivell diu que les patrulles 
uniformades, amb la seva presència preventiva, dissuadeixen els venedors de manera que les 
infraccions no es materialitzen i els venedors ambulants desisteixen i abandonen el lloc. 
Diu que això ho ha vist i que els darrers dies ha constatat una presència intensa de venedors pels 
carrers de la ciutat. Comenta que alguna vegada ha vist com se’ls acostava una patrulla i aquests 
venedors, amb tota tranquil·litat, carregaven i marxaven uns metres més enllà. Creu que aquesta 
no és la funció ni la voluntat d’aquesta instrucció. 
Parla del nivell 2 d’aquesta ordre, que diu que abans de començar l’actuació la patrulla ha 
d’informar el cap de sala i que es demanarà la col·laboració de suport de la Guàrdia Urbana més 
propera, i del nivell 3, que es posa en marxa quan hi ha un risc imminent per l’actitud hostil dels 
venedors. Li agradaria saber quan s’ha incrementat el nivell, és a dir, quan, a més de gairebé 
donar un cop de mà als venedors perquè carreguin els productes, s’ha intervingut, per exemple, 
ja no diu sancionant, però decomissant, fent una mica la tasca que se li requereix a la Guàrdia 
Urbana d’una actuació molt més intensa. 
Creu que és el que pertoca a aquest cos amb la intensitat de presència de manters dels darrers 
dies en Grups molt ben organitzats, però que malauradament no ha vist. 
Pregunta, doncs, quantes actuacions de nivell 2 i nivell 3 de Víctor Alfa s’han desenvolupat 
aquests dies a la ciutat. 
 
El Sr. SIERRA està d’acord amb el Sr. Recasens que la solució no és tan sols policial, però 
constata que l’àrea de competència del comissionat és la seguretat i una resposta quan es 
produeixen activitats il·lícites, i en aquest cas es produeixen en curs d’infraccions, ja que 
s’ocupa il·legalment la via pública, es produeix una competència deslleial, en certs casos 
receptació, delictes contra la propietat industrial i intel·lectual i també infraccions en la Llei 
d’estrangeria. 
Comenta que la solució que dóna el govern amb l’ordre Víctor Alfa és que la millor manera 
d’intervenir és no intervenir, de manera que treu autoritat a la Guàrdia Urbana i la col·loca en 
una situació de vergonya. Diu que qualsevol ciutadà que hagi vist intervenir la Guàrdia Urbana 
ha pogut comprovar com els venedors il·legals s’amaguen en un carreró i quan aquesta ha 
passat es tornen a col·locar. Mostra una foto de l’espai públic on hi ha el despatx del 
comissionat en què hi ha venda il·legal a la porta, amb samarretes del Barça, que tenen una 
protecció de marca i de drets. 
Demana, doncs, que l’Ajuntament actuï perquè no es produeixin activitats il·lícites a la ciutat, 
encara que no sigui la solució completa, ja que el govern està arribant gairebé a la prevaricació. 
 
El Sr. CORONAS comenta que ja estava informat que hi ha aquests tres nivells d’intervenció 
de l’ordre Víctor Alfa, que inclou la prevenció i absència de risc, la intervenció amb unitats de 
suport i un nivell 3 d’intervencions amb risc. 
Li consta que durant el període de Nadal s’han decomissat mercaderies en diverses actuacions 
perquè li ho han dit els mateixos manters, si bé la resposta la majoria dels casos és abandonar el 
lloc on són. 
Creu que això ha portat a un escenari en què el nivell 3 de Víctor Alfa segurament no s’ha hagut 
d’aplicar gràcies al diàleg. Reivindica, doncs, el diàleg com una de les accions importants per 
evitar problemes en l’espai públic. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 15 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Constata que el Partit Popular té molt d’interès per saber quines són les intervencions policials 
previstes i afegir pressió a aquesta qüestió, però molt poc per saber les mesures socials que 
s’implantaran. Troba que és una llàstima, perquè té la sensació que el PP està instal·lat ja no en 
un top manta, sinó en un «top mantra» perpetu. 
Reivindica la Taula de Ciutat d’abordatge per a la venda ambulant irregular, que presideix i en 
què tots els Grups estan convidats a assistir, malgrat que el PP ha declinat sempre la invitació. 
Anuncia que la taula es tornarà a convocar en breu, tot i que durant el període en què s’ha 
convocat hi ha hagut converses i s’han preparat les mesures que el govern ha de tirar endavant. 
Comenta que hi ha voluntat d’aplicar el Pla d’inserció sociolaboral amb mesures concretes per 
part del govern, amb la complicitat d’altres forces polítiques i també de sectors de la ciutat, com 
els comerciants, amb qui s’han reunit. 
Afegeix que també hi ha voluntat del col·lectiu de manters per assolir compromisos pel que fa a 
solucions socials i per no ocupar l’espai públic de manera il·legal ni vendre productes il·legals, 
conscients que les intervencions seran més nombroses. 
Reconeix que cal la implicació d’altres administracions, de Mossos i de cossos de seguretat de 
l’Estat, i diu que cal treballar en la línia de definir convenis i protocols d’actuació, qüestió que, 
com a president de la taula, ja ha traslladat al Sr. Recasens. 
Afegeix que, com a president de la taula, després d’escoltar tots els agents implicats, fins i tot 
els que presencialment no hi han volgut ser, comença a tenir la sensació agradable que aquesta 
qüestió acabarà tenint una resolució que garantirà el consens suficient, cosa que es podrà dir per 
primer cop en la història d’aquest fenomen, i diu que això el fa sentir optimista. 
 
La Sra. ANDRÉS, en primer lloc, defensa el model de ciutat i de convivència a l’espai públic, 
ja que ha costat molts anys que fos així. En segon lloc, defensa la legalitat de les activitats que 
es realitzen a la ciutat, també les comercials. I, en tercer lloc, reivindica el paper que ha 
d’exercir l’Ajuntament, ja que en una activitat com la venda irregular hi ha una dimensió social 
que no es pot oblidar en cap debat. Considera que no es poden fer debats segregats de seguretat 
i socials, perquè sempre hi ha un valor afegit a tot el que es fa des d’un punt de vista social i 
comunitari. 
Considera que el fenomen de la venda irregular és molt complex, i diu que el seu Grup ho sap 
bé, ja que ha governat a la ciutat. Constata que una actuació de la Guàrdia Urbana en aquest 
aspecte és especialment complexa, perquè són persones que, a part de fer una activitat il·legal, 
s’estan guanyant la vida; perquè s’està produint a l’espai públic, compartit per moltes persones, 
i perquè el tema està en el punt de mira mediàtic. Diu que tot això complica molt la feina de la 
Guàrdia Urbana i que no és fàcil aixecar la manta i posar aquestes persones en aquest context. 
Reconeix, doncs, la tasca de la Guàrdia Urbana, i diu que cal fer el possible perquè pugui fer la 
seva feina, i la faci, com decomissar, perquè ho diu l’Ordenança. Comenta que quan es 
produeix la compra i venda de productes il·legals és una responsabilitat tant per qui compra 
com per qui ven, i que potser caldria aplicar l’Ordenança a tothom i no només a una part. 
Considera que han de deixar la demagògia i començar a treballar les coses des del punt de vista 
de la responsabilitat i no fer contínuament debats d’aquest estil. Aclareix que no està a favor de 
la venda irregular, però sí de regularitzar totes les activitats que es fan a la ciutat. 
Demana al president de la Taula que intenti incorporar-hi els comerciants i que es comenci a 
treballar en el que realment donarà la solució, que és donar alternatives a aquestes persones i 
que la Guàrdia Urbana pugui treballar en els casos puntuals que es produeixin, amb la seguretat 
i tranquil·litat amb què han de treballar tots els empleats de l’Ajuntament. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que, davant l’enèsim intent de criminalització dels venedors ambulants, 
llegirà la declaració que li ha fet arribar el col·lectiu Tras la Manta. 
«- Primer, que l’activitat en si d’aquests venedors està sent tractada en una taula constituïda per 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 16 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
tots els Grups municipals, a excepció del Partit Popular, en el nivell polític, i diverses 
institucions implicades, que intenta conciliar interessos per donar una solució a les diferents 
posicions existents sobre el tema. 
- Segon. No està demostrat que aquesta activitat perjudiqui un sector determinat de la població, 
excepte afirmacions arbitràries no basades en cap estudi seriós. Per contra, sí que existeixen 
comentaris de sociòlegs i altres científics que consideren que si bé aquesta activitat cal 
organitzar-la, no es pot considerar un problema comparable amb el perjudici que els causa 
perseguir un grup de persones que en una situació d’absoluta precarietat laboral, més d’un 20 
per cent de la població en atur, i dels que treballen, més d’un 20 per cent en situació de pobresa, 
aconsegueixin sostenir-se ells i les seves famílies sense necessitat d’ajudes d’institucions 
oficials. 
- Tercer. L’activitat repressiva contra aquest col·lectiu a l’única cosa que pot portar és a causar 
la desesperació d’aquest grup davant la falta de mitjans de subsistència, la qual cosa els 
portaria, evidentment, a buscar formes alternatives de poder sobreviure, que sí que podrien 
implicar un perjudici major a ells i a tots els habitants de Barcelona.  
- Quart. Les acusacions abocades contra ells en relació amb la mercaderia que venen no són 
acceptables. Les campanyes realitzades per determinats diaris que només se sustenten davant la 
impossibilitat per raons òbvies, que els calumniats els portin davant la justícia, no tenen 
fonament i són fàcilment rebatibles per a qualsevol que s’interessi mínimament a investigar-les. 
Si hi ha qüestionament sobre el tipus de mercaderia que venen, que se situï, en tot cas, els 
proveïdors que l’entren a través del port, de jurisdicció estatal o als seus distribuïdors a nivell de 
Catalunya que realitzen els seus negocis impunement, i no contra el sector que utilitza les seves 
mercaderies per sobreviure. 
- Cinquè. L’activitat de constant persecució per part de la Guàrdia Urbana i fins i tot, en alguns 
casos, dels Mossos d’Esquadra treu mitjans per combatre delictes que seria necessari eradicar. 
No és de rebut que existeixin controls i persecucions constants contra un sector de la població 
que si eliminem les campanyes demagògiques i incertes, no representa problemes de risc per a 
la població de Barcelona. 
- Sisè. No es pot deslligar la situació de la seva necessitat de sobreviure. El que pretengui que 
s’elimini o redueixi aquesta activitat ha de presentar un pla alternatiu de treball per a la inserció 
d’aquesta part de la ciutadania en sentit ampli. Ni a nivell municipal, ni a nivell estatal, ni a 
nivell internacional, els problemes es resolen destruint sectors de la població o les seves fonts 
d’ingrés. Creiem que els exemples sobren. 
- I setè. Els veïns i veïnes que integrem Tras la Manta, amb el suport de moltes organitzacions 
solidàries, lluitarem per no permetre que aquest tipus d’injustícies es produeixin a la nostra 
ciutat. Ja hi ha bastants problemes de per si mateix i molt antics per crear-ne de nous 
fictíciament. Des de ja, el problema fonamental per a nosaltres hauria de ser-ho per a tot el 
govern o partit polític que pretengui arribar a governar: és que cap ésser humà que visqui a la 
nostra ciutat passi gana, pobresa energètica, falta d’habitatge o altres mals que ens van deixar 
les administracions dels diferents estaments.» 
 
El Sr. RECASENS diu que si repeteix el mateix és perquè li pregunten sempre el mateix, que 
no té cap problema a presentar-se a la Comissió a repetir-ho les vegades que calgui, però que 
continuarà dient el mateix. 
Aclareix que el comissionat és qui té la responsabilitat en temes de seguretat i l’assumeix 
plenament. Per tant, indica que les decisions sobre el top manta les pren en funció del seu 
criteri. 
Nega que el fenomen estigui creixent. Pel que fa a l’activitat de la Guàrdia Urbana, informa que 
el 2015 hi ha hagut 178 detencions i imputacions, 63.152 denúncies, 34.000 articles intervinguts 
en operacions específiques i més de 873.000 articles intervinguts al carrer. Per tant, considera 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 17 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
que dir que la Guàrdia Urbana no treballa és una ofensa que no accepta i que nega 
categòricament. 
Comenta que els darrers quatre anys s’ha cobrat una mitjana del 0,10% de les denúncies de 
venda ambulant. Conclou, doncs, que és inútil fer denúncies en aquest sentit. 
Constata que, tot i que es parla de delicte, no hi ha cap condemna en aquest tema, per tant, hi ha 
el principi d’intervenció mínima per part de la justícia. 
Explica que no es pot passar al nivell 3 de Víctor Alfa immediatament perquè cal graduar i que 
no passi com en terrorisme, que s’ha marcat el nivell 4 i ja no se sap a quin altre nivell passar. 
Comenta que s’ha estat treballant entre el nivell 1 i 2 i que, si cal, s’aplicarà el 3, però diu que, 
malgrat que hi ha hagut venda ambulant, no hi ha hagut cap conflicte que justifiqués la 
intervenció a aquest nivell. 
Finalment, constata que s’ha dit diverses vegades a la Comissió la paraula prevaricació, tot i 
que en aquesta sessió s’ha tingut la delicadesa de dir que «frega la prevaricació», i no 
directament que n’hi ha. Però diu que cal anar alerta amb els termes jurídics, perquè també 
afecten a qui els emet, i no només l’Administració de l’Ajuntament de Barcelona, sinó totes les 
administracions que tenen competències en aquest fenomen. Per tant, opina que la paraula 
prevaricació gairebé no s’hauria d’utilitzar. 
 
La Sra. ESTELLER diu que el comissionat ha reconegut que hi ha hagut venda ambulant, i 
constata que llavors s’està cometent un delicte als carrers de Barcelona, ja que això està tipificat 
com a delicte des del juliol de 2015, quan va entrar en vigor al Codi penal. Comenta que per 
això potser encara no hi ha sentències. 
Aclareix que no ha dit que la Guàrdia Urbana no treballi, sinó que el Sr. Recasens no els dóna 
ordres perquè actuïn. Diu que aquest cos treballa a pesar del govern. Indica que l’Ajuntament 
no pot generar aquesta impunitat a la ciutat i permetre que hi hagi aquesta activitat il·legal, i 
que, per tant, la Guàrdia Urbana ha d’actuar. 
Torna a preguntar quantes vegades s’ha reclamat la col·laboració de la Guàrdia Civil, de la 
Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra. 
Es queixa de la passivitat absoluta del govern, que permet que es cometin delictes. I diu que el 
comissionat ja sap amb quina paraula es diu això. 
Finalment, comenta que del portaveu dels manters ha vist una amenaça velada de la seva 
intervenció, cosa que troba molt greu. 
 
El Sr. FORN destaca que el dispositiu Víctor Alfa ha de servir per combatre una situació que 
s’ha disparat clarament les festes de Nadal passades. 
Recorda que poc abans de Reis es feia una roda de premsa a plaça Catalunya, i que es va veure 
la Guàrdia Urbana traient tots els manters de la zona perquè hi havia una roda premsa del Sr. 
Xavier Trias. Comenta, però, que en acabar la roda de premsa, va desaparèixer la Guàrdia 
Urbana i es van tornar a instal·lar els manters. Es pregunta de què serveix tenir tot un dispositiu 
si després no s’aplica o si només s’aplica el nivell 1, que consisteix a dir als manters que marxin 
ajudant-los gairebé a recollir les mercaderies. Anima el comissionat a anar a parlar amb els 
comerciants de Ciutat Vella, que li diran que s’ha disparat la venda ambulant. 
 
El Sr. SIERRA diu que si el Sr. Recasens és el responsable de la seguretat i de la venda 
irregular al carrer és un irresponsable, a més de traslladar la responsabilitat a altres persones, ja 
que el comissionat ha dit que no s’intervé perquè no hi ha condemnes per aquests delictes, de 
manera que trasllada la responsabilitat als tribunals de justícia. En tot cas, dóna tot el suport i el 
reconeixement a la Guàrdia Urbana de Barcelona i diu que són el Sr. Recasens i la Sra. Colau, 
com a màxima responsable de la seguretat, qui els treu l’autoritat. Diu que als ciutadans de 
Barcelona els cau la cara de vergonya amb la Guàrdia Urbana jugant al gat i a la rata amb els 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 18 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
manters. 
 
El Sr. CORONAS recorda que hi ha dues maneres d’abordar aquest fenomen: des de la pressió 
constant i fins i tot els retrets fins al punt de dir «irresponsable» a la persona que és responsable 
de l’àrea de seguretat, o bé des dels acords. Explica que la primera sessió de la taula va 
funcionar força bé pel que fa al diàleg, i espera que a la segona, que és imminent, s’arribi a 
compromisos per part del govern, però també dels manters. Opina que aquesta és la via que cal 
seguir. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que només té el desig que alguns i les seves famílies ho perdin tot i 
llavors començarien a empatitzar una mica amb la gent que no té absolutament res. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
3.-  (M1519/2331) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar el govern municipal a tornar a convocar la Comissió de Seguiment de 
l’Ordenança de Convivència amb la participació de tots els Grups polítics amb representació a 
l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. FORN explica que el seu Grup presenta la proposició perquè es torni a constituir i reunir 
una comissió que en el mandat anterior creu que va donar els seus fruits, ja que aportava 
informació interessant als Grups polítics i els permetia fer un seguiment de totes les qüestions 
en matèria de convivència. 
Comenta que en aquesta Comissió es posaven en comú dades relatives a la convivència a 
Barcelona, que no només arriben a través de la informació que es té sobre les diferents sancions 
que es posen pel compliment o incompliment de l’Ordenança, sinó a través d’auditories que es 
fan de l’espai públic. Opina que hi ha moltes dades que creu que cal tenir en compte. 
Recorda que aquesta Comissió estava integrada pel regidor responsable en matèria de seguretat, 
però també hi assistien tècnics de l’Àrea de Prevenció i Seguretat, tècnics de l’Àrea de Serveis 
Socials i representants dels partits polítics. Afegeix que permetia als Grups conèixer tres cops 
l’any aquestes dades en matèria de convivència. 
Demana, doncs, que es torni a constituir la Comissió i que es tornin a facilitar aquestes dades en 
la mateixa línia que el mandat passat. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 19 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. SIERRA anuncia el seu vot a favor de la proposició, ja que entén que l’ordenament de la 
convivència és una qüestió vital per a la ciutat i tenint en compte l’agreujament, els primers 6 
mesos de mandat del nou govern, de determinades conductes que violen clarament l’Ordenança 
cívica, com ara la prostitució als carrers del Raval i el Gòtic, la venda irregular i altres figures 
delictives que apareixen quan es relaxa l’activitat policial o quan se li resta autoritat i quan el 
govern ja va anunciar que es prendria aquesta Ordenança de civisme de manera més relaxada. 
Comenta que hi ha conductes que tenen com a conseqüència que torni a aparèixer la figura del 
botellón en determinats barris. 
Diu que seria desitjable que hi hagués un consens per part de tots els partits i un lloc on poder 
valorar el compliment d’aquesta Ordenança cívica, en què els Grups es comprometin a tenir una 
ciutat més segura, més cívica i més neta, que també afecta els problemes de convivència que 
s’originen. 
 
El Sr. CORONAS també manifesta el vot a favor del seu Grup. 
Creu que Barcelona ha de ser una ciutat justa i que, per tant, ha de tenir una bona normativa de 
convivència. Opina que cal reformular la que hi ha vigent perquè no vol que es criminalitzi a 
ningú, sinó que sigui, com diu el seu nom, una Ordenança de convivència. 
Reconeix que l’Ajuntament ha de regular l’espai públic i que, per tant, sovint la imatge que es 
percep és la d’un ens administratiu que només serveix per reprimir i sancionar. Pensa que 
aquest no ha de ser l’únic objectiu d’una ordenança. Està a favor que es convoqui aquesta 
Comissió de Seguiment, però insisteix a reivindicar que cal modificar l’Ordenança de 
convivència. 
Reconeix que hi ha problemes de convivència i que s’han de solucionar, però diu que aquesta 
Ordenança no pot passar a ser criminalitzadora de casos com víctimes del tràfic de persones, 
sinó que cal lluitar contra les màfies en el cas de la prostitució. Divergeix del que ha dit el Sr. 
Sierra, perquè aquest ho ha encabit dins de l’Ordenança, i creu que això no s’hauria de tractar 
des d’aquesta. 
Aprofita per preguntar al govern què pensa fer en aquest sentit i si complirà amb el que deien en 
campanya i en el seu programa, si derogaran o modificaran l’Ordenança de convivència actual. 
Aclareix que ERC prefereix parlar de convivència, en comptes de civisme. Diu que el tema de 
la prostitució, en què que Esquerra prefereix parlar de «treball sexual», va ser un escull en 
l’aprovació d’aquesta Ordenança. Recorda que el seu Grup hi va introduir modificacions 
pertinents per poder-hi votar a favor. Insisteix que cal afrontar el tràfic de persones. 
Pel que fa a l’Ordenança, vol treballar en l’enduriment dels articles relatius a la prostitució al 
carrer, ja que aquesta diu que queda prohibida a tot arreu, sense avís previ, sense zones de 
tolerància i endurint les sancions a clients i intermediaris que busquen clients. Pensa que les 
dones continuen estant desprotegides i que cal perseguir les xarxes de prostitució il·legal. 
Per acabar, recorda que Barcelona en Comú deia en el seu programa que la bona convivència i 
el civisme són dos requisits importants per a l’existència d’una Barcelona més amable i humana 
i que l’actual Ordenança de civisme constitueix un marc regulador insuficient i en molts casos 
contraproduent. Conclou que Barcelona en Comú proposava, doncs, la derogació i impulsar un 
nou pacte de convivència i vol saber si continua en aquesta línia. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que la Comissió de Seguiment de l’Ordenança per fomentar i 
garantir la convivència ciutadana es va crear el 2009 a proposta d’Esquerra i es va tirar 
endavant des del govern bipartit del moment. Recorda que era una manera de fer el seguiment 
d’un compromís adquirit entre tots, a excepció d’Iniciativa, a través d’una norma important, i 
que era un exercici de transparència del que passava a l’espai públic. 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 20 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Explica que aquesta Comissió es reunia trimestralment i allà es podien conèixer indicadors 
importants com les activitats a l’espai públic, les percepcions ciutadanes en relació amb 
determinades actituds a l’espai públic, principals problemes que consideren els veïns al seu 
barri, actuacions prioritàries que demanen els veïns, les queixes de l’IRIS, les demandes al 092, 
la detecció de situacions de vulnerabilitat al carrer, les intervencions socials al carrer, etc. 
Constata que aquest seguiment es podia fer a través d’aquesta Comissió per tots els Grups 
municipals, juntament amb els Serveis Municipals de Serveis Socials, Guàrdia Urbana, neteja i 
tots els actors que operaven a l’espai públic. 
Demana, doncs, al govern que convoqui aquesta Comissió per poder parlar amb propietat de les 
coses i fugir de demagògies o d’inventar possibles situacions, ja que es parlaria amb dades a la 
mà. S’afegeix al que deia el Sr. Coronas d’intentar actualitzar el que ja no estigui vigent. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia el vot a favor del Partit Popular. Indica que des d’octubre de 2014 
no es reuneix aquesta Comissió en què es donava el balanç de com s’anava aplicant 
l’Ordenança. 
Diu que el seu Grup sempre ha demanat una Ordenança de convivència més clara, i recorda que 
no la va votar perquè és confusa i estableix el requeriment previ, que és un obstacle a l’hora de 
tipificar i perseguir conductes que perjudiquen ciutadans. 
Indica que la convivència és molt important i també respectar les normes, i diu que no pot ser 
que uns ciutadans destorbin l’espai públic i perjudiquin els que volen viure amb tranquil·litat, 
que també hi tenen dret. 
Considera que les conductes que no són correctes s’han de tipificar i sancionar, perquè estan 
perjudicant els altres. Diu que per això el seu Grup sempre ha donat una gran importància a 
aquesta ordenança i ha demanat més tipificació de moltes conductes. 
Assenyala que el govern actual ha dit que no aplicarà aquesta Ordenança, i diu que això no ho 
pot fer, que l’ha d’aplicar i que si vol pot presentar-ne una modificació i si tots els Grups hi 
estan d’acord es modificarà, però insisteix que mentrestant s’ha d’aplicar. Indica que no pot ser 
que l’alcaldessa digui que no aplicarà l’Ordenança de convivència. Comenta que el govern que 
tant respecta l’espai públic i que tant parla de la seva privatització és el que l’està entregant a 
totes les activitats il·legals com el top manta, la prostitució, els antisistema, etc. Es pregunta, 
doncs, de qui és l’espai públic. 
Per tant, demana que s’apliqui l’Ordenança i s’actuï. Està d’acord que cal perseguir les màfies 
de prostitució, però pensa que no és incompatible amb el fet de sancionar-la. Reitera que qui 
infringeixi l’Ordenança ha de ser sancionat. Indica que sovint, però, hi ha dificultat per fer 
complir les sancions i que més del 90% no es cobren, i, per tant, diu que és un instrument que 
cal modificar, però que no ha de ser excusa per deixar-la de complir. 
 
El Sr. GARGANTÉ manifesta l’abstenció del seu Grup, perquè entén que quan arribi el 
moment de parlar-ne anunciarà la proposta de retirar aquesta Ordenança del cinisme, orientada 
a reprimir la resposta contestatària i la pobresa. Està, doncs, per l’inici d’un procés participatiu 
de debat entorn dels usos de l’espai públic, que permeti la incorporació del major nombre 
possible de persones en la reflexió col·lectiva del dret a la ciutat. 
Afegeix que el seu Grup vol promoure l’elaboració de noves eines per afrontar els principals 
conflictes socials que pateixen les persones, fruit de les injustícies i la desigualtat, tant en 
l’àmbit del treball com de l’habitatge, i visibilitzar aquests conflictes. 
Pensa que cal començar a superar la perspectiva repressiva per la participació i autoorganització 
dels veïns. 
Entén, doncs, que cal substituir l’Ordenança del cinisme per una norma municipal que faciliti i 
incrementi l’ús de la via pública al veïnat interessat a realitzar activitats al carrer. 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 21 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
El Sr. ASENS anuncia el vot a favor, i comenta que estava previst convocar-la un cop es 
tingués l’informe de 2015. Indica que el govern té l’estudi de gener de 2015 sobre el 2014, però 
que falta aquest informe, que facilitarà als Grups quan el tingui. 
Constata que això forma part de l’Ordenança, ja que l’article 8 d’aquesta preveu la creació d’un 
observatori permanent per la convivència que acaba sent aquesta Comissió. 
Assenyala que l’informe treballa diferents indicadors estadístics, percepcions i ajuda a 
comprendre quin efecte té l’Ordenança en l’espai públic. Per tant, diu que el govern està 
interessat a tenir l’informe i discutir-lo amb els Grups, també en aquesta Comissió de 
Presidència, ja que li diu al Sr. Sierra que tant aquesta Comissió de Presidència com el Ple no 
poden ser substituïts per aquesta Comissió de Seguiment.  
Pel que fa al que deia el Sr. Coronas, informa que el govern vol abordar a fons el debat sobre el 
nou model de convivència segons el seu programa, però amb la participació de tots els Grups, ja 
que aquesta modificació haurà de tenir un ampli suport. Vol que sigui un nou text, amb una 
nova sensibilitat, que pugui tenir nous organismes avaluadors i de seguiment, i que sobretot 
garanteixi la convivència, però no criminalitzant la pobresa. Considera que revisar l’Ordenança 
no és trencar la convivència. 
Diu que no és cert el que diu la Sra. Esteller que el govern no aplicarà les ordenances, i comenta 
que si fos cert situaria el govern en una posició de prevaricació en què no està disposat a estar. 
Informa que hi ha un tema important pel que fa a l’adequació de l’Ordenança amb les lleis que 
han entrat en vigor, en concret la Llei orgànica de protecció de seguretat ciutadana, que, tot i 
que té aspectes força reaccionaris, hi ha també aspectes més benèvols i que, tenint en compte 
que és una llei orgànica, en relació amb l’Ordenança, s’han d’imposar. Comenta que 
properament parlarà de l’informe dels Serveis Jurídics sobre la situació de convivència de les 
dues normes. 
 
El Sr. FORN agraeix el suport dels Grups i recorda que no volia iniciar un debat sobre 
l’Ordenança, en què cadascú té la seva opinió, sinó crear un espai comú per disposar d’aquesta 
informació. 
Recorda que en aquesta Comissió hi participaven àrees molt transversals, com Seguretat i 
Prevenció, però també Serveis Socials. Creu que això donava idea de les diferents actuacions de 
l’Ajuntament, i diu que els Grups podien recollir aquesta informació i fer una valoració de 
l’estat de la ciutat en el terreny de la convivència. 
Conclou que l’important és que s’hagi pogut crear i espera que es pugui convocar ben aviat. 
 
El Sr. SIERRA li diu al Sr. Coronas que potser no té clars encara els conceptes del que és 
l’Ordenança cívica i el que són les ordenances i normes municipals. 
Pel que fa al tema de treballadors sexuals, comenta que cal impedir aquestes conductes que 
afecten la ciutadania. Diu que l’Ajuntament no té competències per lluitar contra les màfies, 
malgrat que creu que cal lluitar-hi, ja que són l’origen del problema. Recorda que el seu Grup 
també ha tingut iniciatives socials a la Comissió de Drets Socials respecte al tràfic de persones i 
la resposta que ha de donar l’Ajuntament a aquest col·lectiu. 
 
El Sr. CORONAS recorda a la Sra. Esteller que el 2012 ja es van endurir les sancions i es va 
retirar la qüestió de l’avís previ. Diu que la mateixa regidora Esteller reconeix que les sancions 
no es paguen, de manera que conclou que això no resol els problemes. 
Indica que el seu Grup aposta pels serveis de mediació, per incrementar agents cívics, per més 
educadors al carrer, és a dir, per resoldre els petits conflictes i evitar que arribin a la sanció 
administrativa o a la justícia. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 22 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
La Sra. ESTELLER reitera que no s’està aplicant l’Ordenança de convivència, i diu que la 
prova és al carrer. Pregunta quantes sancions s’han fet i demana que es comuniqui quantes 
denúncies s’han fet, ja que amb el govern de Trias les sancions no es cobraven en un 80% i 
escaig, però amb la Sra. Colau ja arriba al 90%. Indica, però, que el fet que no es cobrin no vol 
dir que no s’hagin de millorar els procediments per cobrar-les. 
Li diu al Sr. Coronas que canviant el vocabulari no es redueixen les qüestions, perquè al final 
Esquerra rebaixa el contingut, però l’acció és la mateixa. Anima el regidor d’ERC a parlar amb 
els veïns perjudicats per aquesta activitat. 
Comenta que quan la gent incompleix una norma està perjudicant una persona, i es queixa que 
Esquerra només es fixa en una banda i no en l’altra. 
 
El Sr. GARGANTÉ treu la lliçó que els prosistema sempre s’allarguen més del temps que els 
toca i tallen la gent quan parlen. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
4.-  (M1519/1980) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que per part del govern municipal s’augmenti la plantilla de la Guàrdia 
Urbana de Barcelona, d’acord a la ràtio òptima establerta a la UE, per tal d’atendre 
adequadament les necessitats de seguretat de la ciutat. Que aquesta ampliació de plantilla de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, es faci a la major brevetat possible des de que estigui finalitzat el 
Pla Director de Seguretat de la ciutat. 
 
El Sr. SIERRA recorda que el seu Grup ja va preguntar al govern sobre aquest tema a l’agost i 
que, mesos després, el govern va contestar que en el pla director es veurien les necessitats i 
l’adequat nombre de guàrdies urbans que necessita el cos. 
Comenta que la necessitat d’augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana és una constant que el 
mateix comissionat de Seguretat ha reconegut i que els sindicats també reconeixen, amb 
lleugeres variacions de la xifra entre 3.500 i 3.700. 
Indica que no hi ha una xifra concreta de guàrdies urbans, però sí la ràtio que estima la Unió 
Europea de 4,5 agents per cada 1.000 habitants, sense precisar sobre si han de ser guàrdies 
urbans, Mossos d’Esquadra o agents del Cos Nacional de Policia o Guàrdia Civil. Malgrat tot, 
diu que cal un compromís, sobretot tenint en compte que el mateix comissionat va reconèixer 
en la Comissió anterior que no desplaçaria efectius d’altres districtes per cobrir determinades 
necessitats, tenint en compte que es produeixen fluxos turístics importants en determinats 
districtes els mesos d’agost i que hi ha una veritable necessitat de cobrir altres àmbits com el de 
les platges. 
Enllaça amb el seguiment del prec d’Esquerra pel que fa als agents que hi ha en segona 
activitat, en què hi ha determinats tipus d’agents que tenen una incapacitat i són expulsats del 
cos. Indica que hi ha un nombre molt considerable de places de guàrdies urbans que no 
necessiten una determinada condició física perquè fan feina d’oficina, i pensa que es podria 
aprofitar no tan sols aquest col·lectiu, sinó que s’augmenti, perquè és una necessitat reconeguda 
per tothom, el nombre de guàrdies urbans. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 23 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Diu que la proposta demana que en l’elaboració d’aquest pla director al març hi hagi el 
compromís del govern d’augmentar el nombre de guàrdies urbans, no tan sols reconegut pel Sr. 
Recasens, sinó també pels agents implicats en la seguretat de la ciutat dins la Guàrdia Urbana. 
 
El Sr. FORN diu que dóna suport a la proposta amb algun matís, ja que està d’acord que cal 
augmentar la plantilla, però pensa que una altra cosa és com es farà front a les limitacions 
legals. 
Pel que fa a la ràtio de la UE, pensa que és només un indicador, i, per tant, orientativa, i no creu 
que sigui d’aplicació estricta. 
Comenta que la realitat policial de Catalunya és la convivència dels Mossos d’Esquadra amb les 
policies locals i en determinades matèries amb la participació dels cossos i forces de seguretat 
de l’Estat.  
Pensa que aquesta ràtio de la policia local cal establir-la, en primer lloc, prenent com a base la 
llei i les competències que té aquesta policia, però creu que també serà molt important el pla 
director que s’aprovarà aviat. Comenta que aquest pla director ha de fixar les prioritats que té el 
govern municipal, i creu que a partir d’aquí també se sabran els recursos i es podrà determinar 
el nombre d’agents que es necessitaran. 
Reitera que no cal tancar-se estrictament en la ràtio de la Unió Europea, ja que, tot i que creu 
que és un indicador que cal tenir en compte, la realitat de Barcelona determinarà si ha de ser 
superior o inferior, tenint en compte que també hi ha Mossos d’Esquadra i altres forces i cossos 
de seguretat de l’Estat. 
Finalment, manifesta el desig que es pugui augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana, perquè 
creu que és una necessitat. 
 
El Sr. CORONAS anuncia el vot a favor del seu Grup, ja que comparteix la necessitat d’ampliar 
la plantilla de la Guàrdia Urbana a la ciutat. Concreta que Esquerra aposta per un increment de 
400 agents en els propers 4 anys i també per fer un pla de futur que cobreixi les necessitats del 
relleu generacional que s’anirà produint al cos. 
Creu que cal feminitzar el cos per rebaixar els nivells de testosterona i potenciar la incorporació 
de dones fins a un mínim d’un terç de la plantilla. També aposta per la policia de proximitat, si 
bé sap que ja s’hi està treballant en el Pla director, perquè pensa que cal modificar les 
estratègies en la prestació del servei, basades en més coresponsabilitat en els sistemes de 
seguretat i en la resolució de conflictes. 
També creu que el civisme i la convivència han de ser una prioritat d’aquest Ajuntament i que 
l’educació i la mediació són clau per resoldre conflictes. Per tant, pensa que la policia ha de 
saber actuar de filtre, orientar i intervenir per resoldre conflictes menors per evitar que aquests 
casos arribin als tribunals de justícia. Afegeix que també cal reforçar la Guàrdia Urbana amb 
agents cívics i educadors de carrer, ja que no tot ho ha de fer la policia. 
Espera que la ciutadania acabi veient la policia com un servei públic i garantia dels drets 
ciutadans, i no com una amenaça, que és com es veu en determinats sectors. Vol canviar, doncs, 
la imatge de la Guàrdia Urbana perquè estableixi aquesta empatia amb la ciutadania. 
Pensa que això es pot fer millorant les proves d’accés, fent formació continuada i especialitzant 
els agents en temes determinats com el turisme, potenciant el coneixement d’idiomes, amb 
plans de formació i sensibilització continuada en nova ciutadania i diversitat i impulsant el 
treball comunitari de la policia de proximitat.  
Per tant, està d’acord que calen més agents, però amb mesures per millorar la qualitat de la 
policia a Barcelona, que té bons agents, però potser en el conjunt té moltes coses a millorar. 
 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 24 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta el suport del seu Grup perquè en els mandats anteriors s’ha 
treballat intensament en el fet d’incrementar el nombre d’efectius de la Guàrdia Urbana. 
Recorda que en el mandat 2007-2011 es van convocar 1.000 places de Guàrdia Urbana i que en 
el mandat anterior, de Trias, també es va fer una convocatòria de places, tot i que no en té el 
nombre. 
Coincideix amb el Sr. Coronas que també cal aportar qualitat, a més d’incrementar efectius. 
Pensa que cal una Guàrdia Urbana més rejovenida, amb dones i més formada i preparada 
tècnicament. 
Pensa que és imprescindible aprovar el Pla de seguretat per saber quines són les prioritats i com 
s’abordaran, i també el Pla director de la Guàrdia Urbana en la mateixa línia de saber les 
prioritats. 
Considera important treballar des de la proximitat per garantir la convivència, i també treballar 
la prevenció i el foment de la seguretat des d’altres punts de vista que no siguin l’estrictament 
policial, sinó amb els serveis de mediació de l’Ajuntament, amb Serveis Socials i en 
coordinació amb els Mossos d’Esquadra i la policia. 
Indica que quan es tinguin el Pla de seguretat i el Pla director es podrà establir el nombre de 
guàrdies urbans necessaris, però pensa que no es pot parlar només de ràtios, ja que la del 
Parlament Europeu diu 4,5 –en què podrien ser 2,5 Mossos i 2,5 Guàrdia Urbana–, però la 
Federació de Municipis diu 2 i Barcelona està en 1,82, que no està tan lluny de la ràtio de la 
UE. Reitera que cal una Guàrdia Urbana formada, en coordinació amb serveis de prevenció i 
amb la resta de forces policials, i per això cal el Pla director i el Pla de seguretat. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia el suport del seu Grup a la proposta, ja que sempre ha defensat la 
necessitat de més guàrdies urbans a Barcelona i policia de proximitat perquè hi hagi més 
prevenció del delicte i s’afavoreixi la convivència.  
Comenta que hi ha diverses ràtios: la del Parlament Europeu i també la de Catalunya d’1,5 cada 
1.000 habitants. Indica que la plantilla de la Guàrdia Urbana són 2.889 agents segons una 
resposta de l’octubre de 2015, i d’aquests en primera activitat, n’hi ha 2.694. Demana, doncs, 
que s’ampliï, tot i que segons la ràtio del Parlament de Catalunya estan per sobre en 482 agents, 
però no vol dir que s’hagi d’avançar en aquesta direcció. Pregunta al govern si en la 
convocatòria de 2016 per a les baixes es podrien convocar més de 100 places i quin és el 
calendari. 
Comenta que el seu Grup sempre ha treballat per ampliar aquesta partida, que la limitació del 
10% de places de la Llei del Ministeri d’Hisenda que el Grup Socialista ha esmentat al seu Grup 
no se li va aplicar mai i que sempre ha pogut fer la convocatòria del 100% de les places, cosa 
que ha permès fer unes convocatòries d’uns 100 agents cada any. Creu que a Barcelona falten 
uns 600 guàrdies urbans i que en les properes convocatòries s’hauria de fer. 
Afegeix que hi ha un problema a Barcelona amb els Mossos, que és que en calen 900 més per 
complir la ràtio, i pensa que cal coordinar-ho per fer-ho de la millor manera possible. 
Està a favor, doncs, d’aquesta proposta perquè entén que més presència de la Guàrdia Urbana al 
carrer beneficiarà la seguretat de tots. 
 
El Sr. GARGANTÉ està en contra de la proposició perquè opina que la valoració de si hi ha 
excés d’agents a la plantilla de la Guàrdia Urbana no es pot limitar a la demanda dels sindicats 
policials. El sorprèn que sigui l’única opinió que es té en compte. 
Entén que aquesta proposta vol passar per sobre de les lleis espanyoles, perquè hi ha unes 
limitacions imposades, i diu que, si és així, benvinguts al club. 
Recorda que s’està elaborant el Pla director de seguretat i que, mentre que dels Bombers sí que 
hi ha el nombre exacte que es necessita per a Barcelona, amb la Guàrdia Urbana això no 
succeeix. Pensa que aquest nombre s’ha de basar en les necessitats reals i socials i establir els 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 25 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
mecanismes més efectius, que no siguin només de resposta, sinó sobretot preventius, que 
suposin a llarg termini no haver de parlar de gestionar conflictes, sinó com la majoria s’han 
aconseguit evitar. 
Considera que cal un estudi del motiu de la delinqüència, de les circumstàncies en què es 
produeix i de la millor manera de disminuir-la, ja que la majoria dels delictes que consten en 
l’informe relatius a l’activitat policial en l’àmbit de la seguretat són delictes lligats a persones 
amb risc d’exclusió social o directament excloses socialment, cosa que enceta un cercle que pot 
ser crònic. 
Per tant, atès que la voluntat del govern actual és aplicar un model policial i de seguretat no 
basat només en l’índex de criminalitat, entén que cal fer una investigació prèvia per detectar els 
motius pels quals es delinqueix, estudiar-ne les circumstàncies, no només si es delinqueix de 
dia, de nit o en carrers solitaris, i preguntar als detinguts si tenen familiars, feina, ingressos, etc., 
cosa que li consta que ja fan els Mossos. Indica que a partir d’aquí potser caldria traçar línies 
d’actuació més efectives i de caràcter preventiu, com ara augmentar els recursos socials als 
barris en què hi hagi més persones en risc d’exclusió social, revisar plans de serveis de 
desintoxicació o augmentar la contractació de treballadores socials i de mediadors. 
Considera que, abans d’acordar res respecte a la contractació de nous agents, caldria saber les 
necessitats reals dels barris. Es pregunta per què cal més policia, quines funcions han de fer, 
quina és la problemàtica que origina aquesta demanda, si són problemes veïnals o de 
convivència. Pensa que, en funció de l’origen del problema, es podrà determinar la solució més 
efectiva, que potser és reforçar els equips de mediació, establir taules veïnals, etc., i diu que 
potser establint aquests canals de comunicació disminueix l’índex de conflictivitat. 
 
El Sr. RECASENS indica que les xifres ja s’han dit per altres regidors i que són prou precises, 
per tant, queda clar quines són les ràtios i la necessitat de fer-la conjuntament amb altres cossos 
de seguretat. 
Assenyala que la ràtio d’1,82 és bastant acceptable, però diu que és una xifra purament 
indicativa, ja que no es pot comptar únicament el nombre d’habitants de Barcelona a aquests 
efectes, atès que hi ha moviments laborals, entrades i sortides de Barcelona que no computen 
com a habitants, i a més hi ha l’estacionalitat i el turisme. Conclou, doncs, que els 1.000 
habitants de què es parla en la ràtio no són estables. Afegeix que la ràtio depèn de la densitat de 
població i de la conflictivitat també. 
Considera que, més que basar-se en la ràtio de policies per 1.000 habitants, és millor basar-se en 
les polítiques públiques i esperar les conclusions del Pla director, que és qui determinarà el 
nombre adient d’efectius que calen per prestar els serveis en funció del que ha de fer la Guàrdia 
Urbana. 
Està d’acord amb quasi tot el que s’ha dit. Assenyala que el dimensionament de la plantilla està 
condicionat per la normativa estatal en matèria d’oferta pública d’ocupació, concretament la 
Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per al 2016, que estableix 
taxes de reposició i marca els límits. Diu que, encara que el govern considerés que cal ampliar 
la plantilla de la Guàrdia Urbana, tampoc hi hauria marge de maniobra en aquest sentit. Per tant, 
espera que els partits que tinguin responsabilitat de govern a l’Estat ajudin a alterar aquest statu 
quo i restablir l’autonomia local. 
 
El Sr. SIERRA agraeix els vots favorables dels Grups. 
Li diu al comissionat que si s’escuda en el decret Montoro és una qüestió de voluntat política. 
Afegeix que s’ha vist amb els assessors dels Grups municipals, a l’Àrea Metropolitana i la 
Diputació de Barcelona, en què s’ha fet una mena de subterfugi i hi ha molts més assessors que 
no tocaven. Considera que es pot fer el mateix amb la Guàrdia Urbana. 
Pel que fa al Sr. Garganté, no li accepta que, pel fet que hagi estat membre d’un sindicat, els 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 26 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Grups tinguin només com a referència els sindicats en aquest tema. Recorda que s’han tirat 
endavant iniciatives i propostes com la de Pamem, com la de l’1% i la de BTV. Es queixa que 
la CUP es va apropiar de la roda de premsa en aquest últim tema posant el seu logo i 
menystenint els regidors de Ciutadans. 
En tot cas, coincideix que el model policial per a Barcelona ha de ser un model preventiu, fet 
que exigeix que hi hagi un augment de la plantilla, perquè la policia de proximitat requereix 
més efectius. 
Finalment, reitera l’agraïment pels vots favorables i espera que el govern torni a tenir en 
consideració les decisions que es prenen al Ple i a les comissions. 
 
El Sr. CORONAS diu que li fa gràcia que cada vegada que es parla de la Guàrdia Urbana 
tothom dispari a discreció, i no sap si és simptomàtic o no. 
Constata que no és discutible que, perquè la Guàrdia Urbana pugui ser un cos efectiu i pugui 
actuar amb més seguretat per als agents i la ciutadania, calen més efectius. Afegeix que tampoc 
no és discutible que hi ha altres àmbits de l’Ajuntament que necessiten reforç de personal, però 
diu que la proposició es planteja sobre aquest tema, que afecta la seguretat de les persones. 
 
La Sra. ANDRÉS opina que el tema de la Guàrdia Urbana no s’ha de relacionar només amb 
temes de seguretat i policia, ja que fa moltes altres coses en l’àmbit de la prevenció i la 
convivència, que no són delictes. I manifesta el seu vot a favor. 
 
La Sra. ESTELLER li diu al Sr. Recasens que es llegeixi tota la llei, perquè sí que diu que 
només es pot reposar un 10% de la plantilla, però a Barcelona li permet fer el 100% de totes les 
jubilacions. Conclou, doncs, que es pot fer una convocatòria per a uns 100 guàrdies urbans, 
perquè hi ha les jubilacions fins al juny, que eren més de 60, i suposa que en el segon semestre 
també n’hi ha hagut. Aclareix que per això pregunta pel nombre de jubilacions. 
Afegeix que el 40% de la resta de la plantilla es pot reubicar a la Guàrdia Urbana, i que, per 
tant, hi ha molt més marge per fer-ho, que és el que preguntava abans. 
Indica, per tant, que no hi ha aquestes limitacions perquè hi ha excepció a Barcelona per la 
densitat i la necessitat d’incrementar la seguretat. 
 
El Sr. RECASENS assenyala que aquest creixement del 100% és el que s’ha fet aquests anys, 
però que és una limitació perquè això no és creixement, sinó una taxa de reposició. 
D’altra banda, pensa que la racionalitat en el tema de la seguretat obliga a incloure-la no només 
en seguretat, sinó en seguretat i prevenció i en un sistema transversal en tot el sistema 
municipal. Conclou, doncs, que aquesta ràtio dependrà del conjunt de polítiques públiques que 
es vulguin establir en matèria de prevenció. 
 
El Sr. PISARELLO manifesta el vot a favor. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. 
S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
5.-  (M1519/2323) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar al govern municipal a: 1. Iniciar immediatament els tràmits 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 27 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
administratius necessaris per a la revocació de la Medalla d’Or de Barcelona a la senyora 
Cristina de Borbó. 2. Informar a Cristina de Borbó que a partir d’aquest moment, i mentre duri 
el procediment administratiu, no usi el guardó en cap acte públic. Ni tingui dret al tractament 
d’Excel·lentíssima Senyora, ni a cap precedència protocol·lària en qualsevol dels actes oficials 
organitzats per l’Ajuntament. 3. Instar a l’afectada a retornar la citada medalla. 
 
El Sr. CORONAS recorda que dos anys abans 50 prestigioses personalitats, la majoria veïns de 
Barcelona, van enviar una carta a l’aleshores alcalde Trias per demanar-li que revoqués la 
Medalla d’Or de Barcelona a la infanta Cristina de Borbó, en què argumentaven que èticament 
és un insult per a la ciutat que aquesta medalla continuï en possessió d’algú que està sent 
investigada judicialment en un cas que és un dels màxims exemples d’immoralitat, corrupció i 
nepotisme. 
Considera que, tant si hi ha sentència en contra seva com si no, és una evidència assumida que 
la infanta es va aprofitar dels efectes de comportaments presumptament delictius de forma 
lucrativa. Assenyala que, si dos anys abans ja hi havia indicis del presumpte delicte de Cristina 
de Borbó, el fet que s’hagi assegut al banc dels acusats de frau fiscal pel cas Nóos i el fet que la 
Fiscalia Anticorrupció, malgrat voler-li estalviar el judici, consideri la infanta partícip a títol 
lucratiu de tots aquests delictes permet afirmar que la infanta Cristina no és mereixedora del 
màxim guardó de la ciutat. 
També recorda que l’Ajuntament de Palma va retirar el nom dels ducs de Palma a la rambla de 
la ciutat i que fins i tot el seu germà i actual monarca li ha revocat el títol de duquessa de Palma, 
en ambdós casos sense esperar cap sentència judicial. 
Creu que una ciutat com Barcelona, que defensa els drets fonamentals i la justícia social, no es 
pot permetre mantenir la Medalla d’Or a una persona que no representa aquests valors. 
Considera, doncs, que l’Ajuntament té la gran oportunitat d’emetre un missatge clar de 
compromís de la ciutat amb els valors fonamentals com l’honestedat i la justícia social, i creu 
que seria bo no defugir aquest compromís. 
Per això demana que s’iniciïn de manera immediata els tràmits per revocar la Medalla d’Or de 
Barcelona a Cristina de Borbó i Grècia, tal com preveu el Reglament d’Honors i Distincions de 
l’Ajuntament, així com tots els privilegis protocol·laris associats a aquest guardó, i també que 
s’informi la infanta que a partir d’aquest moment i mentre duri el procediment administratiu no 
usi el guardó en cap acte públic, ni tingui dret al tractament d’Excel·lentíssima Senyora ni a cap 
precedència protocol·lària en qualsevol dels actes oficials organitzats per l’Ajuntament. 
Comenta que al matí ha lliurat el text definitiu de la proposició d’acord amb una esmena tècnica 
que garanteix que els tràmits jurídics es puguin realitzar formalment i que, en cas que s’aprovi, 
es faci efectiva la retirada d’aquesta distinció a la infanta. 
 
El Sr. FORN indica que la Medalla d’Or és la màxima distinció que pot atorgar l’Ajuntament i 
que el mateix Reglament de Distincions en regula la revocació quan, sent-ne titular, la persona 
que la té fa actes o manifestacions contraris als motius que en van justificar la concessió. 
Creu que la imputació de la infanta Cristina en el cas Nóos per frau fiscal és un motiu objectiu 
per demanar-ne la revocació. Recorda que ella mateixa, abans que el rei li ho demanés, el juny 
de 2015 ja va formalitzar la renúncia al títol de duquessa de Palma. Creu que de la mateixa 
manera hauria hagut de renunciar a altres honors i reconeixements, especialment a la Medalla 
d’Or de Barcelona. Per tant, considera que, atès que no s’ha produït aquesta renúncia, és oportú 
que l’Ajuntament en sol·liciti la revocació. 
 
El Sr. SIERRA recorda que el Grup d’Esquerra el febrer de 2014, quan es va plantejar això 
mateix a l’Ajuntament, és a dir, retirar l’honor i la Medalla d’Or a la infanta Cristina, va titllar 
d’oportunista un dels Grups que ara governa en coalició amb la Sra. Colau. Pregunta què ha 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 28 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
canviat, ja que considera que continua sent oportunista. 
Diu que Ciutadans és molt respectuós amb la llei i els procediments judicials, i recorda que hi 
ha una figura clau en dret que és la presumpció d’innocència. Pregunta què passarà si la infanta 
és absolta, si se li tornarà a donar la medalla o es quedarà sense aquesta. 
Manifesta, doncs, l’abstenció del seu Grup en consideració del dret de presumpció d’innocència 
i la tasca que fan els jutjats i tribunals. 
 
La Sra. ANDRÉS s’afegeix a la demanda que va fer el president del seu Grup municipal el 8 de 
gener, en el sentit que sigui la mateixa infanta la que retorni aquesta distinció de la ciutat. 
Diu que el Grup Socialista no pretén fer un judici paral·lel ni avançar-se a una sentència 
judicial, però indica que sí que té la responsabilitat de preservar la ciutat i el seu bon nom del 
debat ciutadà i mediàtic que s’està produint a l’entorn de la figura de la infanta. Per això votarà 
a favor d’aquesta proposició, però en el sentit que ha expressat, de preservar la ciutat i el seu 
bon nom del debat ciutadà i mediàtic. 
 
La Sra. ESTELLER destaca que el Grup d’Esquerra presenta aquesta proposta a la Comissió 
quan sap que el competent per resoldre aquestes qüestions és el Ple de l’Ajuntament. Pensa que 
ho fa des d’un punt de vista oportunista per tenir protagonisme en aquest tema, perquè, si no, ho 
hauria fet d’una altra manera. 
En aquest sentit, demana a Esquerra que posposi aquesta proposta, tenint en compte que abans 
del 9 de febrer pot ser que es retiri la imputació a la infanta, atesa la resposta processal que 
correspon a l’al·legat que s’ha presentat. Per tant, indica que la situació actual és que no se sap 
si la infanta continuarà imputada o no. Creu, doncs, que caldria posposar-ho i potser Esquerra ja 
no tindria cas, perquè potser es retira la imputació, i ja no tindria el protagonisme que busca. 
Manifesta, doncs, l’abstenció del seu Grup. 
També afegeix el tema de la presumpció d’innocència, ja que opina que Esquerra ha substituït 
la presumpció d’innocència per la presumpció de culpabilitat. Pensa que cal esperar la 
resolució, que serà abans del febrer, i en funció de si continua o no, es pot tornar a presentar la 
proposició. 
Demana, doncs, que es retiri la proposta, perquè, si no, s’abstindrà. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que la Fiscalia, també coneguda com «l’altra advocada defensora 
en el cas Nóos de la infanta Cristina», ha dit que «“Hacienda somos todos” solo es publicidad». 
Creu que, en aquest sentit, també es podria dir que «La ley es igual para todos» també és només 
publicitat, i més en el cas dels Borbons, una dinastia que ha imposat les seves lleis i ha tractat 
d’eliminar els catalans eliminant la seva identitat cultural. Constata que la hipocresia dels 
Borbons no té mesura, ja que el vell caçador d’elefants va pronunciar el 2001 aquestes paraules 
que algú li devia escriure: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A 
nadie se obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron 
suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes», oblidant-se de la història de repressió 
de l’Estat espanyol i els seus Borbons, no només en contra del poble català, sinó també contra 
altres pobles de la Península i del món. Diu que el rei Joan Carles també es va oblidar que va 
ser el feixista Franco, conegut com l’«enano cabrón», qui el va nomenar com a successor 
directe, deixant clar de quin costat estava la monarquia. 
Comenta que a la infanta se li va concedir la Medalla d’Or de la ciutat no sap si només com a 
simple mèrit per casar-se a Barcelona o perquè el seu marit fos jugador del Barça. Considera 
que aquest va ser un acte de vassallatge i d’humiliació per a totes les persones que han lluitat 
contra el franquisme i la monarquia borbònica. Entén, doncs, que aquesta distinció no se li 
hauria d’haver concedit mai ni a ella ni a cap altre membre de la família reial espanyola. 
Manifesta el seu vot a favor de la proposició, però no perquè hagi estat imputada per 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 29 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
malversació, ni perquè això doni mala imatge a la ciutat, ni perquè la Fiscalia i Hisenda estiguin 
fent el ridícul demostrant que «Hacienda somos todos menys uns quants privilegiats», sinó per 
la preservació de la memòria de les persones que han lluitat per la república i que continuen 
denunciant que tenir una institució com la monarquia en l’actualitat és vergonyant. 
Comenta que ha demanat a les persones de protocol si hi ha més persones de la Casa Reial que 
tinguin algun tipus de medalla o privilegi entregat per l’Ajuntament, ja que, si és així, 
presentarà una proposta perquè se’ls retiri. 
Acaba amb la cita de la dita popular «si el rei vol corona, corona li darem». 
 
El Sr. PISARELLO informa que el govern ja havia demanat un estudi jurídic sobre l’inici de 
l’expedient corresponent per a la retirada d’aquesta medalla. Comenta que, si s’aprova aquesta 
proposició, s’iniciarà l’expedient de retirada de la medalla perquè sigui el Ple qui decideixi. 
Indica, doncs, que és un procediment reglat i ple de garanties, en què la persona afectada té dret 
a la defensa. 
Considera que la infanta no concorre cap mèrit per ser mereixedora d’aquest guardó, ja que és 
una persona que va confessar obertament actuacions de frau fiscal, tot i que siguin delictes 
prescrits. Afegeix que, a més d’imputada, és una persona acusada i que ha estat censurada fins i 
tot per la mateixa Casa Reial, que li ha revocat el títol de duquessa de Palma. 
Comenta que la monarquia espanyola sempre ha estat molt sobreprotegida des del punt de vista 
penal i davant la crítica pública. Creu que aquest Ajuntament no pot actuar sobre aquests 
principis i que una medalla que han merescut persones com el doctor Broggi, la Neus Català o 
el Raimon no pot recaure sobre una persona que té obertes totes aquestes causes. 
Li hauria agradat que la mateixa infanta hagués tornat la medalla de manera voluntària, però, 
com que no ho ha fet, diu que se li demanarà que no en faci ús de manera cautelar. Comenta 
que, si fins i tot el seu germà ha considerat que no és prou honorable per ostentar segons quins 
títols, no s’entendria que una ciutat com Barcelona, que vol ser capdavantera en el bon govern, 
en la transparència i que és intrínsecament republicana, en què hi ha moltes forces polítiques 
que s’autoproclamen com a republicanes, no donés suport a una iniciativa com aquesta. 
Anuncia, per tant, el seu vot a favor, i demana el vot nominal, perquè recorda que ja es va 
presentar una proposició semblant el 2014, que no es va poder aprovar per l’oposició de 
Convergència i el PP, i creu que serà interessant veure si aquestes posicions s’han modificat des 
de llavors. 
 
El Sr. CORONAS creu que finalment en aquesta sessió es podrà celebrar que l’Ajuntament 
emet un missatge clar de rebuig a les conductes impròpies de persones que en teoria són 
mereixedores d’un guardó com la Medalla d’Or de Barcelona. 
Insisteix que no es tracta només de la imputació, sinó que tampoc sap veure cap mèrit personal 
extraordinari ni cap servei rellevant a la ciutat de la infanta que justifiqui la medalla, més enllà 
de pertànyer a un llinatge determinat. 
Celebra que en aquesta sessió s’aprovi aquesta proposició i s’iniciïn els tràmits per fer efectiva 
la retirada d’aquesta medalla, que també considera que la infanta l’hauria d’haver tornada si 
realment tingués una ètica personal. Admet que la presumpció d’innocència sempre hi és, però 
que sí que ha sigut partícip a títol lucratiu. Afegeix que, igual que en el seu cas s’ha dit que no 
sabia el que signava, també estaria bé que tampoc es donés per descomptat que tots els 
pensionistes que van signar contractes de preferents sabien el que signaven, quan a la infanta se 
li pressuposa una alta formació i capacitat. 
Replica al Sr. Sierra i a la Sra. Esteller que no és oportunisme, i li diu al Sr. Sierra que revisi 
l’acta íntegra del Plenari a què fa referència perquè la realitat no s’ajusta amb el que diu el 
regidor de Ciutadans. Insisteix que no és oportunisme perquè en aquesta sessió s’aprovarà i és 
igual el Grup que ho presenti, ja que l’important és que la majoria de Grups i regidors tenen la 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 30 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
convicció que no es pot mantenir la Medalla d’Or a una persona que ha demostrat sobradament 
que no és digna de tenir-la. 
 
La Sra. ANDRÉS insisteix que el seu Grup no valora l’atorgament de la medalla en el seu 
moment ni tampoc qüestiona la presumpció d’innocència de la infanta en les causes penals 
obertes. Lamenta, però, haver de fer aquesta votació perquè Cristina de Borbó no hagi fet la 
renúncia voluntàriament des del moment en què va confessar determinades accions. 
Afegeix que el seu Grup vol preservar la ciutat, i per això dóna suport a la proposició. 
 
El Sr. GARGANTÉ recorda que dos mesos abans el Sr. Forn li va ensenyar d’on venien les 
medalles de la Guàrdia Urbana i els Bombers i els sants. Diu que en aquesta sessió ell li 
ensenyarà al regidor una dita popular, perquè quan ha dit allò de la corona, el regidor 
convergent ha respost «deu ser corona d’espines». Per tant, explica que la dita popular sencera 
diu: «Si el rei vol corona, corona li darem, que vingui a Barcelona i el coll li tallarem.» 
 
La presidenta precisa que no és una dita, sinó un himne popular. 
 
El Sr. PISARELLO es reafirma en el que ha comentat, i diu que per la memòria republicana i el 
compromís amb el bon govern donarà suport a aquesta proposició. 
Pel que fa a medalles atorgades a persones vinculades a probables delictes de tipus fiscal greus i 
casos de corrupció, creu que potser en algun moment caldria plantejar iniciar un expedient per 
treure-li la medalla al Sr. Jordi Pujol, ja que la va tornar físicament en el seu moment, però no 
se li va iniciar cap expedient. 
 
La presidenta demana als Grups que es posicionin respecte a la petició de votació nominal i tots 
els portaveus hi voten favorablement. Tot seguit, demana a la secretària que procedeixi a la 
votació nominal de la proposició/declaració de Grup en debat mitjançant crida per ordre 
alfabètic dels membres de la Comissió: 
 
  Andrés Añón, Carmen: A favor 
  Asens Llodrà, Jaume: A favor 
  Badia Casas, Eloi: A favor 
  Barceló Verea, Maria Magdalena: Abstenció 
  Capdevila i Burniol, Trini: A favor  
  Coronas i Martorell, Jordi: A favor 
  Esteller Ruedas, Ángeles: Abstenció 
  Forn i Chiariello, Joaquim: A favor 
  Garganté i Closa, Josep: A favor 
  Martí i Galbis, Jordi: A favor 
  Pin Ferrando, Gala: A favor 
  Pisarello Prados, Gerardo: A favor 
Recasens i Alsina, Sònia: A favor 
  Sierra López, Francisco: Abstenció. 
  Vila i Valls, Francina: A favor 
   
Acte seguit es procedeix a l’escrutini dels vots que dóna el resultat següent: 12 vots favorables i 
3 abstencions. 
 
S’APROVA amb el redactat següent: 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 31 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda 
instar al govern municipal a: 1. Iniciar immediatament els tràmits administratius necessaris 
per a la revocació de la Medalla d’Or de Barcelona a la senyora Cristina de Borbó. 2. 
Informar a Cristina de Borbó que a partir d’aquest moment, i mentre duri el procediment 
administratiu, no usi el guardó en cap acte públic. Ni tingui dret al tractament 
d’Excel·lentíssima Senyora, ni a cap precedència protocol·lària en qualsevol dels actes oficials 
organitzats per l’Ajuntament.  
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
6.-  (M1519/2334) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar al govern municipal a: - Promoure el projecte de Codi Ètic i de 
conducta dels càrrecs públics i del personal al servei de l’Ajuntament de Barcelona, posar-ho a 
debat amb els Grups Polítics Municipals i presentar el mateix per a la seva aprovació abans de 3 
mesos al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament. - Obrir a la participació ciutadana i del 
Consell de Ciutat, amb tota la informació i facilitats, el debat sobre aquest Codi Ètic i també 
sobre la Norma per la Bústia Ètica. - Esperar a l’aprovació definitiva de la Norma de la Bústia 
Ètica i la posada en funcionament de la mateixa a que es compti amb el Codi Ètic, com a pilar 
imprescindible del sistema d’integritat institucional i garantia de l’eficiència de la Bústia Ètica i 
altres mecanismes. - Proposar una reforma del Reglament Orgànic Municipal que inclogui els 
aspectes bàsics del Codi Ètic i dels mecanismes de control, per tal de garantir un major 
compromís institucional. 
 
La Sra. ANDRÉS explica que el govern ha promogut –i està en fase de resolució de les 
al·legacions– les normes reguladores de la Bústia Ètica i del Bon Govern, que ha de ser un 
canal de comunicació electrònica que faciliti la participació ciutadana perquè permet la 
comunicació per part de la ciutadania i del personal municipal de conductes dutes a terme per 
l’Administració municipal que siguin contràries als principis o regles ètiques de bon govern i 
administració. 
Indica que el seu Grup entén que, prèviament a la comunicació d’aquestes conductes, hi ha 
d’haver la tipificació d’aquestes conductes ètiques i han d’estar escrites i ser conegudes per 
tothom en un Codi ètic, que entén que l’Ajuntament ha d’aprovar en un marc de participació 
ciutadana i d’acord amb tots els Grups municipals. 
Entén que és coherent que aquestes normes de funcionament de la Bústia Ètica tinguin com a 
referència aquesta normativa recollida en el Codi ètic, perquè, si no, serà molt difícil que el 
mateix gestor de la Bústia pugui distingir quines conductes s’adiuen a aquesta ètica que han de 
complir tots els empleats públics de l’Ajuntament, començant pels electes, els càrrecs directius i 
tot el personal. Per això demanava al govern que aturés el funcionament d’aquesta Bústia fins 
que estigués aprovat aquest Codi ètic. 
Explica que s’ha arribat a una transacció amb el govern. Agraeix al tinent d’alcalde Asens que 
hagi acceptat totes les propostes per arribar a un acord, que és que en principi el govern 
promourà el projecte de Codi ètic i el presentarà en un termini de tres mesos perquè els Grups el 
puguin valorar i es comenci el procediment d’aprovació. Aclareix que en primer lloc es farà el 
Codi ètic de càrrecs públics electes, càrrecs i personal directiu, i que posteriorment es 
començarà a abordar el Codi ètic de la resta de personal de l’Ajuntament. Indica que es 
comptarà amb el Consell de Ciutat per tramitar-ho i aprovar-ho, i que s’endegarà un 
procediment de participació ciutadana sobre el contingut del Codi ètic, que entén que és 
fonamental perquè funcioni la Bústia. Afegeix que, mentre no estigui aprovat aquest Codi, 
s’apartaran les reclamacions i aportacions que facin els ciutadans sobre les conductes 
qualificades de contràries a aquest Codi ètic per valorar-les posteriorment. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 32 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. MARTÍ manifesta el seu vot a favor de la proposta transaccionada. En primer lloc, 
perquè diu que està a favor de qualsevol iniciativa que contribueixi a fer més transparent i ètica 
la gestió pública i la pràctica política. En segon lloc, diu que el text de la proposició va en la 
línia que el seu Grup ha presentat davant la proposta de govern de la Bústia Ètica. I, en tercer 
lloc, perquè entén que el Codi ètic ha d’anar abans que la configuració d’un instrument que és 
el que ha d’aplicar la base, que seria la Bústia Ètica. 
Quan es parla de procés participatiu en la proposició, entén que els Grups municipals també 
tindran la possibilitat de participar-hi, perquè, si no, sembla que els Grups només estiguin a 
l’aprovació final, i els veïns i la societat civil des del moment zero. 
 
El Sr. SIERRA manifesta el seu suport a la proposta per dues raons. 
En primer lloc, perquè en el Ple anterior ja es va elaborar una iniciativa amb el mateix esperit 
que la proposta, és a dir, que s’elabori aquest Codi ètic en què se sàpiguen totes les atribucions i 
les conductes dels membres de la corporació. 
I, en segon lloc, perquè aquesta Bústia Ètica tingui un consens el més ampli possible i sigui una 
mesura efectiva per a un comportament transparent de tots els membres del consistori i perquè 
s’exigeixi el mateix tracte a tothom, i tothom es comprometi a tenir un comportament exemplar 
i transparent. 
 
La Sra. CAPDEVILA també donarà suport a la proposta del PSC, i recorda que Esquerra va ser 
el primer Grup a proposar la creació d’un Codi ètic el 2011. 
També recorda que a iniciativa del seu Grup, en el Ple del juliol de 2015, el govern es va 
comprometre a la creació d’un Codi ètic de l’Ajuntament que garantís la transparència en temes 
de salaris dels càrrecs electes o contractacions de personal. Des de llavors, destaca que s’ha 
anunciat la creació d’una Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, però que continua sense 
haver-hi el Codi ètic, malgrat que a l’octubre, en aquesta Comissió, ja es va fer una pregunta 
sobre els treballs d’elaboració d’aquest Codi. 
Considera positiva la creació d’aquesta Oficina per la Transparència, però, com ja va apuntar 
quan es va presentar la mesura, creu que això és començar la casa per la teulada i que abans de 
posar en marxa aquestes iniciatives cal establir quins són els principis i els criteris que es volen 
monitorar. Comenta que això passa per la creació d’un Codi ètic que estableixi les bases, ja que 
l’oficina s’encarregarà de fer-les complir. Considera que aquest Codi ha d’ajustar salaris i 
eliminar les dietes complementàries. En aquest sentit, indica que els regidors del seu Grup van 
renunciar a totes les dietes complementàries. Afegeix que aquest Codi ha d’aportar 
transparència i proporcionalitat en els salaris dels càrrecs electes, gerents municipals, 
direccions, comissionats i càrrecs tècnics, i que ha d’instaurar una escala de l’1 al 5 en què 
l’alcaldessa ha de ser la persona que més cobra. 
També creu que el Codi ètic ha d’establir criteris de nomenaments i contractació en què el 
currículum sigui determinant i que ha d’incloure mesures que impossibilitin que els càrrecs 
polítics puguin contractar de manera directa o indirecta familiars, com ja fixa l’Estatut del 
diputat del Parlament Europeu. 
Indica que el compromís del seu Grup amb l’ètica i la transparència l’obliga a exigir al govern 
de la ciutat l’esforç de tenir un projecte de Codi ètic i de conducta dels càrrecs públics i del 
personal al servei de l’Ajuntament al més aviat possible, perquè es pugui treballar amb totes les 
forces municipals i portar-lo a l’aprovació del Plenari. 
Comparteix amb el Grup proposant la necessitat d’obrir a la participació ciutadana i al Consell 
Ciutadà aquest tema, així com la necessitat que la Bústia Ètica, l’Oficina de Transparència i el 
Codi ètic vagin junts per garantir-ne el compliment. Afegeix que el compliment d’aquest Codi 
ha d’anar acompanyat de la reforma del Reglament orgànic municipal, que n’ha d’integrar els 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 33 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
aspectes bàsics i dotar dels mecanismes de control necessaris per garantir-ne el compliment i 
que reflecteixi el màxim compromís institucional. 
 
La Sra. ESTELLER indica que el Grup Popular està d’acord amb el compromís ètic i la 
transparència amb els ciutadans de Barcelona. A més, considera que la conducta dels càrrecs 
públics i dels que treballen a l’Administració ha d’estar regida per l’exemplaritat i 
l’honorabilitat. Pensa que aquestes conductes han de quedar recollides en un Codi ètic. Recorda 
el primer plenari en què es va aprovar això, a l’octubre de 2010, en què es va establir que es 
podria crear una comissió per a un codi deontològic, es van fer treballs, però no es va avançar 
perquè va decaure la legislatura. 
Està d’acord a reprendre aquests treballs, però assenyala que en l’actualitat hi ha dues lleis que 
marquen: d’una banda, la Llei de l’alt càrrec públic, que estableix unes conductes i uns requisits 
que s’han de complir, i, de l’altra, la Llei de transparència. Constata, doncs, que moltes de les 
qüestions que cal tractar ja estan recollides en aquestes lleis, però que tot el que sigui millorar i 
que la ciutadania sàpiga els compromisos que adquireixen els càrrecs públics ho troba positiu. 
Està d’acord amb aquest compromís ètic i de transparència envers la ciutadania mitjançant el 
treball, primer, d’un Codi ètic. 
 
El Sr. GARGANTÉ s’abstindrà perquè no veu amb bons ulls l’Oficina de Transparència, ja que 
considera que parlar de Codi ètic en un Ajuntament en què la majoria de l’oposició del 
consistori va votar que es mantinguessin uns sous d’entre 4.000 i 6.000 euros el mes, a part dels 
cotxes oficials, taxis pagats, mòbils gratuïts i altres privilegis, és com a mínim obscè.  
Assenyala que ha anat descobrint que hi ha una manca de control sobre els mateixos regidors, i 
concreta que va descobrir que si vas a un judici no has de portar un justificant per no haver 
assistit al Ple, perquè ningú te’l demana, i si no hi vas només perds el vot. Afegeix que passa 
una cosa similar amb les baixes mèdiques, ja que es va trobar que la persona de Recursos 
Humans es va sorprendre quan li va dur una baixa mèdica i li va dir que era el primer regidor 
que n’hi portava una. Entén que la gent quan es posa malalta no van al CAP a sol·licitar la 
baixa perquè no els cal. 
Pel que fa a l’Oficina de Transparència, pensa que, quan s’obri el debat, s’haurà d’afegir el 
Conveni del Consell d’Europa d’accés a la documentació pública de 2009, la implementació 
d’un sistema de gestió documental integral, la formació del personal en gestió documental i 
l’article 40.3 de la Llei de transparència sobre la composició de la Comissió de Garantia del 
Dret d’Accés a la Informació Pública, en què s’estableix que hi ha d’haver tècnics experts en 
l’àmbit jurídic i en gestió documental i arxius. 
També entén que l’Ajuntament té un òrgan, que és la Comissió Municipal d’Accés i Avaluació 
Documental, que caldria vincular a l’Oficina, ja que s’encarrega d’analitzar sistemàticament els 
expedients per saber el seu grau d’accés i si s’han de conservar o no. Explica que tot això ja fa 
anys que es fa en col·laboració amb tècnics juristes, economistes, tecnòlegs, etc. Considera que 
és una estructura existent que caldria potenciar per oferir un referent en matèria d’accés a la 
informació pública municipal. 
 
El Sr. ASENS hi votarà favorablement i agraeix també la flexibilitat de la Sra. Andrés a l’hora 
de transaccionar amb el govern. 
Explica que, de fet, ja hi ha un esborrany de Codi ètic en fase de validació jurídica per part de la 
Direcció de Serveis Jurídics i que, un cop validat, s’aprovarà seguint el procediment del ROM. 
Indica que aquest Codi, però, només afecta càrrecs electes i assimilats, personal directiu i 
eventuals. Considera desitjable, com diu la proposta, que es pogués fer extensiu al personal 
municipal, però diu que això és més complicat perquè necessita una fase de negociació amb els 
sindicats. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 34 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Pel que fa a la participació ciutadana, comparteix l’anhel que sigui la màxima possible. Informa 
que el tema del Codi ètic s’obrirà no tan sols als Grups municipals, sinó també a la síndica de 
Greuges de Barcelona, a l’Oficina Antifrau, als sindicats, etc. En aquest sentit, acull com una 
proposta interessant això del Consell de Ciutat, tot i que no serà operatiu fins a l’abril i, per tant, 
no es poden esperar al següent informe d’aquest Consell, però diu que sí que s’informarà i es 
debatrà en el Consell quan es convoqui. 
En relació amb el tema de començar la casa per la teulada que deia Esquerra, comenta que la 
Sra. Esteller té raó que hi ha una confusió, ja que hi ha la normativa que ha esmentat la regidora 
popular, que són la Llei de càrrecs públics i la Llei de transparència, i altres com la de 
contractació pública, la de subvencions, etc. Per tant, indica que hi ha tot un corpus jurídic que 
genera obligacions i l’incompliment del qual pot ser objecte de comunicació a la Bústia. 
Concreta que per això el govern ha fet l’esmena, perquè no cal el Codi ètic per posar en 
funcionament la Bústia. Assenyala, però, que quan aquest Codi estigui fet els comportaments 
regulats per aquest Codi també seran objecte d’anàlisi a la Bústia. 
Informa que el Codi ètic, de fet, aglutina la normativa que està dispersa però que ja existeix. 
Indica que el govern no s’inventarà noves normatives, sinó que la normativa és la vigent i s’hi 
afegiran alguns criteris. Destaca que és aquesta normativa la que permet posar en funcionament 
la Bústia quan s’hagi aprovat i que, per tant, no és que el govern prioritzi la Bústia respecte al 
Codi ètic, sinó que es van posar en funcionament els dos instruments i els Serveis Jurídics van 
acabar-ne un abans que l’altre. 
 
La Sra. ASENS agraeix el posicionament de tots els Grups, i diu que li agradaria que aquest 
Codi ètic quedés recollit també al ROM, perquè d’aquesta manera se li donaria un valor 
institucional i tindria aquesta dimensió estructural de l’Ajuntament. 
Li agradaria que la Bústia hagués funcionat a ple rendiment des de l’inici d’aquesta aposta per 
la transparència. 
Espera, doncs, que en el termini de tres mesos els Grups podran veure aquest esborrany de 
Codi, que com ha dit la regidora d’ERC ja es va començar el 2011. 
 
La Sra. ESTELLER reconeix que un Codi ètic és important perquè tothom el conegui i es 
regulin determinades actituds i activitats. Recorda que ja hi ha unes lleis que tots han de 
complir. 
S’adreça al Sr. Garganté per dir-li que ell en sap més que molts regidors. Comenta que ella és al 
consistori des del 2003 i no ha tingut mai cap baixa en cap Plenari, i per això no sabia si s’havia 
de portar o no la baixa. Considera que en aquest sentit hi ha una actitud personal i que no cal 
que ningú controli els regidors per saber quines són les seves obligacions. Creu que tots els que 
són a la sala estan actuant bé i tenen un comportament de dedicació. 
Creu que és bo que entre tots contribueixin, però que no cal anar donant lliçons. Reconeix que 
cal posar-se d’acord per tirar endavant moltes qüestions, i creu que és bo que la ciutadania 
tingui un compromís i sàpiga moltes de les qüestions que estan regulades i no es coneixen, entre 
altres coses perquè hi ha molta dispersió de la regulació. 
 
El Sr. GARGANTÉ felicita la Sra. Esteller per la seva salut de ferro, i diu que altres com ell, 
com que són més humans, es posen malalts. Recorda que quan et poses malalt i vas al CAP si 
ets un assalariat et donen la baixa, i especifica que no la demana el pacient, sinó que la dóna el 
doctor que t’atén. Diu que si estàs de baixa no pots anar a treballar i que és sancionable si 
treballes estant de baixa. Indica que la Sra. Esteller potser no ho sap perquè fa molts anys que 
no és assalariada com ho és la majoria dels barcelonins. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 35 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Martí expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. 
S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda 
instar al govern municipal a: - Promoure el projecte de Codi Ètic i de conducta dels càrrecs 
públics, alts càrrecs i personal directiu de l’Ajuntament de Barcelona, posar-ho a debat amb 
els Grups Polítics Municipals i presentar el mateix per a la seva aprovació abans de 3 mesos al 
Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament i abordar després la seva extensió a tot el 
personal al servei de l’Ajuntament. - Obrir a la participació ciutadana i del Consell de Ciutat, 
amb tota la informació i facilitats, el debat sobre aquest Codi Ètic i també sobre la Norma per 
la Bústia Ètica. - Esperar per a l’aprovació definitiva de la Norma de la Bústia Ètica i la 
posada en funcionament de la mateixa en relació a les conductes ètiques a que es compti amb 
el Codi Ètic, com a pilar imprescindible del sistema d’integritat institucional i garantia de 
l’eficiència de la Bústia Ètica i altres mecanismes. - Proposar una reforma del Reglament 
Orgànic Municipal que inclogui els aspectes bàsics del Codi Ètic i dels mecanismes de control, 
per tal de garantir un major compromís institucional. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
7.-  (M1519/2312) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar a l’Alcaldessa a que procedeixi a la immediata destitució del conseller 
tècnic del districte de Sarrià-Sant Gervasi per les declaracions efectuades el passat dia 5 de 
gener de 2016 amb motiu de la celebració de la cavalcada de Reis. 
 
La Sra. ESTELLER explica que la proposició demana a l’alcaldessa que destitueixi el conseller 
tècnic del Districte de Sarrià - Sant Gervasi. 
Explica que ho demana perquè el 5 de gener el conseller va sortir al balcó en la cavalcada de 
Reis, quan la plaça de Sarrià era plena de nens, i va dir: «Nosaltres sí que portem regals per a 
tots, no com els Borbons, que se’ls volen quedar tots ells.» 
Considera que aquesta no és una qüestió política, perquè no es pot polititzar una cavalcada ni 
una tradició de la ciutat, ni les institucions per adoctrinar, i encara menys els nens. 
Pensa que des de l’Ajuntament cal tenir respecte per les tradicions de la ciutat i que no es pot 
menysprear els nens que eren a la plaça amb il·lusió el dia de la cavalcada de Reis. Opina que el 
fet que el conseller pronunciés aquestes paraules i aprofités aquest acte per adoctrinar és motiu 
suficient per demanar-ne la dimissió. 
 
El Sr. MARTÍ, com a regidor president del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, que va ser 
responsable de donar la benvinguda als Reis d’Orient, també censura aquesta conducta. 
Opina que la seva actuació va ser totalment fora de lloc, i considera que segons el lloc i el rol 
que tens has d’estar a l’altura de les circumstàncies. Creu que es poden fer molts tipus de 
discursos, però que aquest va ser una errada molt gran, que va ser rebuda per xiulets de molts 
pares que eren a la plaça del Consell de la Vila. 
Tanmateix, manifesta que s’abstindrà en la proposició, perquè creu que aquest debat cal tenir-lo 
en l’àmbit del Districte de Sarrià - Sant Gervasi. Avança, doncs, que el seu Grup presentarà una 
iniciativa de reprovació política d’aquest càrrec que va fer un mal servei a la ciutadania i a la 
tradició, ja que considera que, tant si ets monàrquic com republicà, s’ha de respectar. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 36 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
No entén, però, com és que la gent que diu que és republicana té aquestes ànsies per fer de rei 
d’Orient, tant a la ciutat com als districtes. Comenta que ell se sent republicà des de molt petit i 
que no ha tingut mai aquestes ànsies. 
 
El Sr. SIERRA dóna novament l’enhorabona a la Sra. Colau, com ja va fer en la Comissió 
anterior, perquè ha aconseguit que el Nadal sigui trist. I recorda l’esperpent de Pessebre de la 
plaça Sant Jaume, en què es veia la desil·lusió dels nens, després de fer cua per veure’l. 
Comenta que això se suma a una altra sèrie d’accions que s’han dut a terme durant les festes, 
com les cançons filoetarres, com la de «Sarri, Sarri», que es van posar a plaça Catalunya en 
comptes de la pista de gel, o la il·luminació de Nadal, que ha estat una queixa constant dels 
comerciants, o les cavalcades de Reis com aquesta, en què es va fer una manifestació política 
que no tocava. Creu que hi hauria d’haver una neutralitat institucional. 
Malgrat tot, no creu que n’hi hagi per cessar el conseller de Sarrià - Sant Gervasi per un excés 
verbal, sobretot tenint en compte que ho feia com a rei mag i no en qualitat de conseller del 
districte. 
Demana, doncs, que el govern respecti les tradicions i que el Nadal de 2016 es posin els mitjans 
perquè la il·luminació torni a resplendir a la ciutat i porti il·lusió als nens i felicitat a la ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot en contra de la proposició, tot i que entén que és un 
comentari desafortunat i que no era el lloc ni el moment. També entén que des de les 
institucions no es pot polititzar una festa lúdica i dedicada als infants. 
Diu que és coneixedora de la gran preocupació del Partit Popular cap a la institució monàrquica, 
especialment en el Districte de Sarrià - Sant Gervasi, on en cada Plenari el PP reclama que es 
posi la fotografia del rei a la sala de plens. L’ha sorprès, però, que aquest interès serveixi fins i 
tot per reclamar una dimissió amb una proposició. Pregunta on ha quedat allò de parlar del que 
interessa la ciutadania i de treballar per fer créixer. Pensa que potser seria hora que el Grup del 
Partit Popular es posés a treballar pels que tenen problemes reals o que almenys deixessin 
treballar a la resta de Grups. 
Pregunta a la Sra. Esteller si, amb les diferents problemàtiques que té el districte, aquesta és la 
màxima preocupació que té. Afegeix que li hauria agradat rebre el vot del PP en el Plenari del 
districte quan ERC va posar a debat diverses mesures d’inversió per aprofitar el superàvit 
d’aquest any a l’Ajuntament. Ara veu, però, que les preocupacions de la Sra. Esteller són unes 
altres, com ara els veïns de la Zarzuela, més que no pas els del Districte de Sarrià - Sant 
Gervasi. 
Finalment, li diu al Sr. Martí que és republicana de tota la vida i que li faria una il·lusió 
tremenda fer de reina a la cavalcada de Reis de l’any següent. Pensa que les dones republicanes 
poden fer de reines, perquè es pot continuar sent republicana i fer de reina, ja que així es fa 
efectiva una tradició que fa feliços milers de nens de la ciutat. Reivindica, doncs, els drets de les 
dones a poder ser reines republicanes. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que hi ha precedents de reines, ja que la Maravillas Rojo ho va ser i 
l’Imma Mayol també. 
Pensa que en aquesta Comissió no s’han de tractar les qüestions de confiança dels consellers de 
l’Ajuntament. De totes maneres, tampoc no comparteix l’actitud del conseller tècnic, ja que 
considera que si tens l’oportunitat de participar en una festa com la dels Reis, és un privilegi i 
ho has de fer amb responsabilitat i respecte, i no utilitzar políticament aquesta oportunitat. 
Creu, doncs, que la conducta del conseller no és correcta, i pensa que aquest hauria de demanar 
disculpes per haver entès malament el seu paper, que no era fer una expressió política, sinó 
participar en una festa que comporta il·lusió per a grans i petits. 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 37 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que va buscar el vídeo i que el que ha trobat que el conseller diu 
és: «Els Reis Mags repartim regals per a tothom, a diferència d’altres reis, que els volen tots per 
a ells; em sembla que es diuen Borbons.» 
Diu que li semblen perfectes les seves paraules i les subscriu totalment. Per tant, envia una 
abraçada al conseller i vota en contra de la proposició. 
 
El Sr. PISARELLO pensa que té gràcia que el PP mostri tanta preocupació per uns fets tan 
anecdòtics. Constata que aquest Grup no ha estat capaç de votar a favor de retirar-li la Medalla 
d’Or a una persona acusada de delictes greus de corrupció, però, en canvi, vol destituir un 
conseller de districte per uns comentaris en un context festiu. Considera que això és confondre 
la categoria i l’anècdota i tenir les prioritats mal fixades. 
Recorda un cop més que aquestes declaracions es van produir en un context festiu, i que sovint 
aquests esdeveniments són espai per a la sàtira, que es pot fer amb més o menys gràcia, però 
que defensa que pugui ser així. 
Diu que no entrarà a jutjar si el comentari és més o menys oportú o afortunat, però li demana al 
Sr. Sierra que no tergiversi els fets, perquè ell ho va viure de molt a prop, i aquesta tristesa de 
què parla el regidor de Ciutadans no es va notar a cap districte de la ciutat ni a la cavalcada 
principal. Destaca que, per contra, va ser una nit festiva i de molta il·lusió per a molta gent, en 
què va participar mig milió de persones. No comparteix, doncs, la visió tràgica del Nadal del Sr. 
Sierra. 
Comenta que, a més, en el vídeo es veu que gran part del públic va aplaudir. Informa que era 
una intervenció pactada amb l’eix comercial de Sarrià. Insisteix que no vol valorar si van ser 
unes paraules oportunes o no, però fa una defensa aferrissada de la llibertat d’expressió. Diu 
que hi ha coses que al PP no li agraden, i una és que a la Sra. Esteller no li agrada que es critiqui 
els Borbons, però no creu que els nens petits sabessin qui són, i remarca que no es va fer 
al·lusió a cap persona en concret ni cap declaració xenòfoba o discriminatòria, cosa que sí que 
l’hauria preocupat. 
Indica que tampoc li agrada que l’exalcalde de Madrid Alberto Ruiz-Gallardón fes de Baltasar 
pintat de negre el 2006, i també li sembla lamentable que els Reis d’Orient d’Alacant visitessin, 
festes passades, l’exalcaldessa de la ciutat Sonia Castedo, que va haver de dimitir l’any anterior 
doblement imputada per corrupció amb escàndols com el de Brugal i Rabasa, però li diu a la 
Sra. Esteller que no tot es pot prohibir. 
 
La Sra. ESTELLER considera que més greu que el que va dir el conseller és l’actitud de molts 
dels membres d’aquesta Comissió, ja que quan tractaven del Codi ètic parlaven que tothom 
estigués a l’altura de les circumstàncies. Pensa que en una festa tan important com els Reis, en 
què hi ha la il·lusió de molts nens, cal estar també a l’altura de les circumstàncies i que el pitjor 
que pot fer un càrrec és abusar i fer política a través del càrrec institucional que ocupa. Opina 
que això té molt calat polític. 
Recorda que l’alcaldessa el dia anterior va destituir una consellera del Districte de Ciutat Vella 
perquè considerava que no complia amb les seves obligacions. Considera que en aquest cas el 
conseller tècnic tampoc va complir amb les seves obligacions, ja que si fa de rei ha de complir 
aquesta funció i no utilitzar els nens per fer política ni adoctrinar. Remarca que aquest és el 
sentit de la proposta: l’error de fer política amb els nens, més enllà de les paraules, que també 
pensa que tenen la seva gravetat. Comenta que els pares es van enfadar, que van avisar un 
conseller del seu Grup que era allà i li van dir que era una vergonya que el rei mag es dediqués 
a fer política en un dia tan assenyalat. 
Demana a la Sra. Capdevila que no li doni lliçons de treball, ja que la regidora no sap què es fa 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 38 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
al Districte de Sarrià - Sant Gervasi. Diu que primer pregunti i després parli, i que quan tingui 
tota la informació en poden tornar a parlar. Remarca que ella no ha jutjat mai la Sra. Capdevila i 
li demana el mateix respecte. 
Torna a dir que el que reprova és una actitud d’un conseller en un acte públic, que aprofita el 
seu càrrec per adoctrinar nens i fer política, i que per això en demana la dimissió. Reitera que la 
Sra. Capdevila no pot dir si el Grup Popular treballa o no treballa o si no té res més a fer, perquè 
això és molt greu. Considera que el pitjor que li pot passar a una institució és que la gent no 
sàpiga estar a l’altura del seu càrrec. Es pregunta qui és qui per jutjar els altres, i diu que és 
l’electorat qui jutjarà en el seu moment. Insisteix a demanar respecte pel que el seu Grup 
presenta a la Comissió, igual que demana respecte a un conseller que faci de rei mag i es 
dirigeixi als nens. 
Considera que això va ser un atemptat contra les tradicions i la il·lusió dels nens, i la sorprèn la 
banalització d’un fet tan greu, perquè pensa que va més enllà d’una sola expressió. Diu que el 
que li sap més greu és que això no s’entengui ni es valori. Pensa que no es pot ridiculitzar ni 
relativitzar tot, ja que es perd la responsabilitat moral política a l’hora d’exercir els càrrecs. 
D’altra banda, agraeix molts dels comentaris de valorar l’actitud d’aquest conseller. 
 
El Sr. MARTÍ respecta la vocació de la regidora Capdevila de ser reina per un dia, i aclareix 
que, des de la seva humil coherència o incoherència, prefereix que siguin els veïns i les entitats, 
que també tenen molta il·lusió, qui formin part d’aquestes cavalcades, i que ells siguin 
prioritaris i no els polítics. Creu que els polítics s’han de retirar sempre que puguin. 
Pel que fa al que ha dit el Sr. Pisarello que la intervenció del conseller era pactada, aclareix que 
li consta com a president del districte que l’Associació de Comerciants de Sarrià i la seva junta 
eren conscients d’aquesta frase abans que el rei Melcior la pronunciés al balcó, però que ningú 
s’ho va creure perquè van pensar que era una boutade.  
 
El Sr. SIERRA li diu a la Sra. Capdevila que, per la innocència dels seus fills, espera no veure-
la l’any següent fent de reina maga.  
Constata que, malgrat que no s’hagi fet a Barcelona, també ha estat una de les idees d’aquestes 
«podemites» de prostituir l’essència dels Reis Mags a València o a Madrid. 
Pensa que cal ser conscients i respectar la neutralitat ideològica, sobretot quan hi ha nens petits. 
Li diu al Sr. Pisarello que la cara de tristesa dels nens quan sortien de la cua del Pessebre que hi 
havia a la plaça Sant Jaume era evident. 
 
La Sra. CAPDEVILA demana a la Sra. Esteller que no s’enfadi amb ella. Assenyala que ha 
estat sis anys fent de consellera al Districte de l’Eixample i que, cada vegada que el Grup 
d’ERC parlava d’una manifestació de 2 milions de persones, el Grup del Partit Popular era el 
primer que demanava que es parlés de coses que interessessin la ciutadania. Aclareix, doncs, 
que planteja que possiblement a la ciutadania de Sarrià - Sant Gervasi li importen moltes més 
coses i té altres prioritats. Malgrat que tots els Grups menys un han condemnat aquesta actitud 
del conseller, remarca que és una exageració demanar-ne la dimissió. Per això manifesta el seu 
vot en contra. 
Li diu al Sr. Martí que reivindica la seva qualitat de ciutadana i que és com a tal, i no com a 
regidora, que li faria molta il·lusió ser reina. 
Comenta, però, que no ha entès què volia dir el Sr. Sierra amb el fet que no vol que els seus fills 
perdin la innocència, perquè li assegura que ella es pot fer passar per un home tranquil·lament si 
s’ho proposa. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que començarà a escriure la carta als Reis de l’any que ve adreçada a la 
Sra. Capdevila a veure si porten els regals que tots desitgen. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 39 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Creu que quan hi hagi el Codi ètic algunes actituds quedaran molt clarificades, com el fet de no 
utilitzar els espais festius i tradicionals per emetre opinions polítiques i així garantir la 
neutralitat política que han de tenir aquests espais als quals assisteixen tots els ciutadans, 
cadascú amb la seva ideologia. Reitera que la cavalcada de Reis no és un espai polític. 
Reivindica, doncs, la tasca d’aprovar i consensuar el Codi ètic, però no està d’acord a tenir 
aquestes mesures tan extremes en primera instància. 
Creu que ningú neix ensenyat i el Codi ètic podrà aclarir moltes coses, però que mentrestant es 
poden anar cometent errors, perquè és humà. 
 
El Sr. PISARELLO diu que l’any que ve pot convidar el Sr. Sierra al pessebre vivent, en què 
pot fer de pastoret o de Sant Josep perquè els nens tinguin un plus d’alegria. 
Està d’acord amb el regidor Martí que pel bé dels nens creu que és una decisió correcta no fer 
mai de rei d’Orient. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de Barcelona En Comú, el Sr. Martí expressa 
l’abstenció de CIU, el Sr. Sierra expressa l’abstenció de Ciutadans, la Sra. Capdevila expressa 
el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller expressa 
el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
8.-  (M1519/2146) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona faci ús de totes les eines legals existents a fi 
que no es produeixin actes de caire feixista o nazi a la ciutat. Que l’Ajuntament de Barcelona 
faci ús de totes les eines legals existents per tal de garantir que espais que duen a terme, 
emparin o difonguin les pràctiques i/o discursos racistes, xenòfobs, homòfobs, feixistes i 
neofeixistes, no disposin de les llicències i permisos necessaris per dur a terme la seva activitat. 
Posar en marxa mecanismes per eradicar els discursos racistes, xenòfobs, homòfobs, feixistes i 
neofeixistes dels nostres carrers. Instar, com a part interessada, tots els procediments 
administratius i judicials necessaris per tal d’evitar actes de difusió, apologia, iniciació o 
justificació del feixisme, el nazisme, el racisme i la xenofòbia, i qualsevol altra discriminació 
per raó de gènere, opció sexual, origen o creença. 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que és una proposició treballada amb Alerta Solidària, que és 
l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista. Vol començar parlant de la 
conferència, el 14 de novembre de 2015 a la Llibreria Europa, de José Antonio López Larrea, 
secretari provincial a València del Frente Nacional de la Juventud, una organització d’extrema 
dreta que va perpetrar atracaments, assalts i atemptats amb víctimes mortals. 
Destaca el recorregut de la Llibreria Europa, que fa més de 20 anys que està oberta i no ha estat 
mai mancada de controvèrsia, rebuig i denúncia per part de nombrosos col·lectius, associacions 
veïnals i del moviment antifeixista. Recorda que el seu propietari, Pedro Varela, va estar 455 
dies a la presó per negació de l’Holocaust, però diu que no ha cessat mai en la seva militància 
feixista emprant la llibreria com a lloc de difusió de postulats feixistes, negacionistes i 
d’apologia del racisme, la xenofòbia i l’homofòbia. 
Lamenta que els darrers anys a Barcelona s’han gestat formes d’associació i creació d’espais de 
l’extrema dreta encaminades a normalitzar la seva ideologia i les seves pràctiques, des de 
l’establiment d’aquesta llibreria passant per diferents mobilitzacions al carrer, fins a l’obertura 
del casal Tramuntana, tancat gràcies a la pressió veïnal i popular antifeixista. 
Entén que les institucions no poden restar al marge d’aquest combat i cal que es dotin de 
normatives i actuacions reals encaminades a eradicar de la societat el discurs i la pràctica 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 40 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
feixista. Per això demana que l’Ajuntament sigui actiu davant de l’existència d’aquests espais 
d’exaltació, difusió i justificació dels apostolats feixistes o nazis. 
Explica que en la proposició fa diverses propostes, com ara que l’Ajuntament faci ús de totes 
les eines legals existents per tal que no es produeixin actes feixistes o nazis a la ciutat; també 
per garantir que espais que emparin o difonguin aquestes pràctiques no disposin de les 
llicències necessàries per dur a terme la seva activitat; que posi en marxa mecanismes per 
eradicar els discursos d’aquest tipus dels carrers, i, finalment, instar com a part interessada tots 
els procediments administratius i judicials necessaris per evitar actes de difusió, apologia, 
incitació o justificació del feixisme, el nazisme, el racisme, la xenofòbia o qualsevol altra 
discriminació per raó de gènere, opció sexual, origen o creença. 
 
La Sra. VILA comenta que el seu Grup sempre ha estat en contra de les idees que propugnen els 
totalitarismes, tant d’extrema dreta com d’extrema esquerra. Diu que per això donarà suport a 
aquesta iniciativa, perquè està molt d’acord amb el fons que planteja i també amb els objectius i 
principis que la vertebren. 
Així mateix, destaca les dificultats que pot tenir una administració local com l’Ajuntament per 
fer front a moltes de les qüestions que planteja la CUP, ja que tots els governs que hi ha hagut a 
la ciutat han lluitat contra aquest establiment i ha estat molt complicat, perquè no hi ha un marc 
legal que doti d’instruments eficaços per lluitar contra aquest tipus d’expressions i establiments. 
Comenta que hi ha aquest xoc constant amb la llibertat d’expressió, ja que els tribunals 
normalment argumenten això, fet que deixa l’administració en situacions de poca fortalesa per 
lluitar-hi en contra. 
Recorda que el mandat anterior es van prendre un conjunt de mesures per ser més eficients i 
coordinar serveis per lluitar contra aquestes activitats i contra establiments de concurrència 
pública que tenen llicència, però creu que, més enllà d’això, és molt important la feina de 
sensibilització i formació. Per això aprofita per demanar al govern quin és l’estat 
d’implementació de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació, que, més enllà de 
defensar els drets fonamentals i promoure’ls, també es basava en la sensibilització i pretenia 
atansar aquesta qüestió a tots els districtes de la ciutat, amb uns serveis d’atenció i mediació 
específics per a cada barri. 
També pregunta, si prospera la proposició, com pensa el govern liderar aquesta qüestió. 
 
El Sr. SIERRA es queixa que ha fet una esmena i ni tan sols ha rebut resposta de la CUP, tot i 
que diu que era d’esperar. Tot i això, diu que hi votarà a favor, però que cal entendre-ho en el 
marc dels drets humans. Comenta que la proposició fa una enumeració d’actes racistes, 
xenòfobs, homòfobs, feixistes, etc., però diu que ho veu incomplet, ja que la diferència entre un 
feixista i un antifeixista pràcticament és només l’«anti». Considera que els actes d’incitació a la 
violència i la seva justificació són molt variats, i diu que la CUP n’és especialista. Posa com a 
exemples manifestacions d’Òmnium amb la CUP en què s’han sentit crits de «Visca Terra 
Lliure», quan aquesta és un grup terrorista. Afegeix que el primer que va fer la CUP en entrar a 
l’Ajuntament va ser fer-se una foto demanant la llibertat del Sr. Otegi, condemnat per terrorista. 
Tenint en compte les limitacions que hi pugui haver a uns drets, està d’acord amb l’impediment 
d’aquests actes que impliquen incitació a la violència, però també de la CUP mateix. 
 
El Sr. CORONAS anuncia el seu vot a favor, ja que com a republicà no pot permetre que a 
Barcelona hi hagi grups que difonguin la doctrina de l’odi. Considera que el fet que hi hagi una 
llibreria que banalitzi la violència suposa una regressió en drets i llibertats i atempta greument 
contra la dignitat de les persones i la bona convivència. Pensa que cal que l’Ajuntament utilitzi 
tots els mecanismes que tingui a l’abast per evitar que es reprodueixin actes que promoguin 
aquest odi i aquesta violència. Opina que els actes de la Llibreria Europa vulneren contínuament 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 41 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
el Codi Penal i fan apologia del racisme, la discriminació i la segregació racial, de l’odi i l’ús de 
la violència. 
Sap que la llibertat d’expressió és un dels pilars fonamentals de la democràcia, però diu que no 
és absoluta i que es limita quan entra en col·lisió amb altres drets equiparables com la igualtat, 
la dignitat o l’honor de les persones. Comenta que el discurs de l’odi es pot definir, en paraules 
del Consell d’Europa, com totes les formes d’expressió que propaguin, incitin, promoguin o 
justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i qualsevol altra forma de discriminació i 
hostilitat contra les minories, els immigrants, etc. 
Reconeix que el discurs de l’odi enfronta la societat demòcrata en la paradoxa de la tolerància, 
que ha de donar resposta a si en nom del pluralisme i la tolerància s’ha de permetre la 
propagació d’idees oposades a aquesta i a la democràcia, o si en defensa de la democràcia s’ha 
de ser intolerant amb l’intolerant, sacrificant un dels valors que la defineixen. Considera que la 
ponderació està entre el dret a la llibertat d’expressió i la dignitat humana. Recorda que va ser 
l’Holocaust el que va situar la dignitat humana en el nucli de les democràcies i el que va 
conformar la regulació sobre el discurs de l’odi. 
Pensa que la llibertat d’expressió ha de poder ser restringida per salvaguardar una àmplia sèrie 
de valors i interessos, i que restar immòbil davant d’aquests fets és un despropòsit que insulta 
l’honor de milions de persones. Creu que justament el feixisme s’ha de combatre utilitzant els 
mecanismes establerts i democràtics, i no altres formes equiparables.  
Aclareix al Sr. Sierra que el Sr. Otegi és un pres polític, que no té delictes de sang, i, per tant, 
no se’l pot considerar un terrorista. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia el seu vot a favor, ja que comparteix la necessitat de lluitar contra el 
feixisme i la xenofòbia amb tots els mitjans possibles. Considera que no és menor la dificultat 
que té l’Ajuntament amb les seves competències per dur a terme aquesta lluita de manera 
efectiva. Tanmateix, pensa que, malgrat això, cal generar consensos i treballar amb la societat 
civil per combatre aquesta xacra que és la xenofòbia i el feixisme. 
Diu que l’Ajuntament no es pot saltar l’ordenament jurídic, però que per sort va poder tancar el 
casal Tramuntana. Agraeix especialment l’esforç de la societat civil, i es refereix especialment a 
Unitat contra el Feixisme i el Racisme, que està posant l’atenció en la Llibreria Europa a 
Gràcia, que té un caràcter clarament nazi. 
Assenyala que d’aquesta transversalitat i capacitat d’abordar el problema de manera integral i 
qüestionada es trauran bons resultats, i no només en la lluita contra el feixisme i la xenofòbia, 
sinó contra la discriminació per raó de gènere, opció sexual, origen, creença o ideologia. 
Finalment, posa l’atenció sobre un fet que representa l’intent d’institucionalització de la 
intolerància que va tenir un ajuntament de Catalunya en què un grup polític, que ja ha estat 
reprovat des de la seva direcció, va intentar que els treballadors que no estiguessin d’acord amb 
la independència de Catalunya no percebessin retribucions. Considera que això també és una 
forma d’intolerància que des d’un ajuntament és intolerable. 
 
La Sra. ESTELLER diu que la sorprèn que aquesta proposta provingui d’un Grup que justifica 
la violència, els altercats i les activitats il·legals. Constata que en la proposta falten moltes 
apologies, com la del terrorisme. 
Indica que tot el que demana la CUP està regulat en la llei, concretament en l’article 510 del 
Codi penal, que el Sr. Garganté no es deu haver llegit. Considera, doncs, que és una proposta 
innecessària, provinent d’una persona que porta l’odi escrit a la mà. No vol, doncs, ni entrar a 
valorar el tema, perquè troba que és un descrèdit absolut. Conclou, doncs, que hi votarà en 
contra. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 42 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
El Sr. ASENS manifesta el seu vot a favor i agraeix al Sr. Garganté la proposta, ja que està 
d’acord amb l’esperit i amb el text en general. Explica que el govern està treballant en múltiples 
protocols que aviat presentarà. 
Comparteix, com s’ha dit abans, que a alguns els escandalitzen les paraules republicanes d’un 
rei mag i a altres, com a ell mateix, els avergonyeixen les activitats que es reflecteixen en 
aquesta proposta. Reconeix que el marc legal és el que esmentava la Sra. Esteller de l’article 
510 del Codi penal, però diu que més enllà d’això hi ha altres possibilitats d’actuació, com 
aquests protocols de què parlava. 
Posa com a exemples que es pot col·laborar més amb la Fiscalia en la persecució d’aquests 
delictes, i també tenir una actitud més proactiva per part de la Guàrdia Urbana amb els anuncis 
en què es convoquin actes que es considerin inclosos en aquest tipus penal i amb les 
convocatòries per Internet. Constata, doncs, que hi ha un cert marge d’actuació. A més, recorda 
que l’Ajuntament va evitar l’activitat dels Amigos del Castillo, que contravenia la Llei de 
memòria històrica. 
Li sap greu que el Sr. Sierra equipari el feixisme amb l’antifeixisme, ja que l’antifeixisme és un 
moviment polític contrari al feixisme que on va tenir més popularitat va ser en la Guerra Civil 
per defensar la república, la democràcia, les brigades internacionals, etc., i també és el 
moviment de resistència contra el nazisme. Per tant, considera que el feixisme i l’antifeixisme 
són dos moviments històrics molt diferents. Suposa que deu ser una confusió del Sr. Sierra, 
perquè, si no, el preocupa. 
Insisteix que comparteix el text de la proposta, però diu que cal ser conscients de les limitacions 
i que el precinte d’activitats d’aquest tipus només el pot ordenar un jutge en el marc d’un 
procediment penal. Afegeix que hi ha un problema de les dificultats d’aplicar mesures 
preventives ex ante, perquè per poder-les aprovar cal tenir indicis que permetin saber que allà es 
cometrà un delicte, que no pot ser tenir una ideologia d’extrema dreta, sinó algun dels 
comportaments tipificats a l’article 510 del Codi Penal. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que, si ja no responia els correus de Ciutadans ni els saludava, després 
del que ha sentit no sap què fer ja. Considera que dir que l’única diferència entre feixisme i 
antifeixisme és l’«anti» és històric i postmodern. Demana que el Sr. Sierra es documenti sobre 
què va ser la Segona Guerra Mundial, què va passar a Espanya als anys 30, quina dictadura va 
haver de patir, i diu que llavors potser començarà a percebre que hi ha certes diferències, 
sobretot per l’honor i la dignitat de la gent que va combatre el feixisme. Recorda que el 
feixisme i el nazisme a Espanya van tenir el suport de les oligarquies i les grans fortunes per 
esclafar camperols i treballadors perquè s’estaven organitzant per demanar els seus drets. Li 
sembla, doncs, increïble el que ha sentit avui. 
Comenta que la intervenció de la regidora del Partit Popular no el sorprèn, perquè aquest partit 
és hereu del franquisme i el seu cap era Manuel Fraga, ministre amb Franco.  
En relació amb el que pot fer l’Ajuntament, pensa que sí que es poden fer informes sobre els 
actes al carrer abans que es realitzin si se sap que qui els organitza és gent d’extrema dreta que 
fan apologia del racisme i el feixisme, que acaba comportant agressions a negres, dones, 
homosexuals, gent d’esquerres, etc. Pensa que cal fer un informe d’això per intentar evitar que 
es facin aquests actes, igual que es poden fer inspeccions d’establiments en què està clar que es 
promociona el feixisme. 
Finalment, reconeix que participa en el moviment antifeixista en totes les mobilitzacions que hi 
ha per aturar qualsevol expressió de feixisme al carrer, ja que l’ha hagut d’aguantar durant 
molts anys i no vol que torni a passar. 
 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 43 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
El Sr. SIERRA li diu al Sr. Coronas que li sembla una frivolitat dir que el Sr. Otegi no és a la 
presó per terrorista, sinó que és un pres polític. Considera que el terrorisme és una cosa molt 
seriosa i que el terror no és només quan hi ha delictes de sang, sinó també infondre terror. 
Pel que fa a les intervencions del Sr. Garganté i del Sr. Asens, es queixa que l’antifeixisme de 
què formen part la CUP i Barcelona en Comú fa apologia del terrorisme i es dedica a apallissar 
militants de Ciutadans. Indica que aquest antifeixisme no té res a veure amb la gent que va 
lluitar contra el feixisme i el nazisme de veritat, que li mereixen tots els seus respectes. 
 
El Sr. CORONAS diu que s’ha tornat a mirar el contingut de la proposició/declaració de grup i 
que no entén alguns dels arguments dels regidors, ja que el que demana la CUP és absolutament 
modèlic, sobretot tenint en compte que de vegades aquest Grup va una línia més enllà. Conclou, 
doncs, que els arguments en contra que s’utilitzen responen més aviat a prejudicis previs que no 
pas al contingut de la proposta. 
Li torna a dir al Sr. Sierra que el Sr. Otegi és un pres polític, i assenyala que el fet que el 
Tribunal Constitucional declari inconstitucional el delicte de negació del genocidi, assumint que 
forma part de la llibertat d’expressió i que no es pot delimitar, és un dels motius pels quals el 
seu Grup no respecta aquest tribunal. Demana, doncs, coherència en els arguments. 
 
La Sra. ESTELLER diu que la majoria de les expressions són insultar la intel·ligència. Quant al 
que ha dit el Sr. Coronas del Sr. Otegi, recorda que aquest senyor està condemnat per 
col·laborar amb banda armada, i considera que el terrorisme no es pot justificar sota cap 
concepte. Pensa que això demostra la qualitat moral de la gent que justifica matar persones per 
una causa política. 
Opina que una persona que el primer que fa quan arriba a l’Ajuntament és demanar la llibertat 
del Sr. Otegi no té legitimitat per fer una proposta d’aquest tipus, ja que, a més, és una persona 
que justifica la violència i tots els tipus d’activitats il·legals.  
Demana al Sr. Garganté que no valori ni prejutgi el Grup del Partit Popular, que pensi abans de 
parlar, com ja li ha dit alguna vegada, tot i que continua sense fer-ho. Per tant, no vol entrar en 
el fons de les propostes de la CUP d’aquesta naturalesa ni en els seus comentaris, perquè no 
mereixen parar-hi la més mínima atenció. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Vila expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
9.-  (M1519/2332) Que el govern de la ciutat faciliti als grups municipals les dades del segon 
semestre de 2015 relatives al nombre de sancions imposades a demandants i oferents de serveis 
sexuals remunerats en la via pública, les dades relatives al nombre de dones que s’han acollit a 
mesures alternatives en substitució de sancions imposades i el nombre i tipus d’intervencions 
policials per tal de lluitar contra l’activitat de xarxes d’explotació de dones a la nostra ciutat. 
 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 44 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
La Sra. VILA comenta que al seu Grup el preocupa la posició del govern sobre la prostitució i 
els efectes que provoca, ja que la no-intervenció per evitar la prostitució al carrer afavoreix que 
els explotadors s’estableixin a la ciutat per l’efecte crida. 
Comenta que el govern municipal es va comprometre a obrir un debat entre els Grups sobre 
com abordar el fenomen de la prostitució a la ciutat, però que aquest no s’ha produït. Demana, 
doncs, un conjunt de xifres per conèixer quin és el posicionament o el model del govern, perquè 
de moment només coneix el no-model, que acaba provocant un problema de convivència a 
alguns dels barris de la ciutat i afavoreix l’abandó de moltes persones vulnerables, sobretot 
dones.  
 
La Sra. PIN diu que farà una intervenció molt breu sobre aquest prec, que accepta, perquè 
l’hauria de respondre la regidora Laura Pérez, que és a Xile. Comenta que, ja que a la Comissió 
s’ha acceptat la convocatòria de la taula de seguiment de l’Ordenança de convivència, és allà on 
es presentaran les dades i s’analitzarà de quina manera afecta aquesta qüestió l’aprovació de la 
Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. 
No accepta, però, que la Sra. Vila digui que els explotadors s’aprofiten d’aquesta situació, i 
explica que una de les coses que ha entomat aquest govern en relació amb les treballadores 
sexuals només arribar va ser la creació d’una taula interdepartamental per abordar la situació de 
les dones en situació de tràfic d’una manera interdisciplinària. Considera, però, que un altre 
tema són les dones que exerceixen el treball sexual de manera voluntària. 
Finalment, comenta que les dades es facilitaran en la taula de seguiment. 
 
La Sra. VILA lamenta que les xifres no es facilitin en la sessió, perquè, tot i les absències, eren 
xifres molt concretes, de dades de sancions interposades contra demandants, contra oferents i 
quantes dones s’han pogut acollir al programa de substitució de sancions. La decep una mica 
que el govern no li doni resposta a això i que l’emplaci a una comissió que és molt més àmplia i 
que també aborda altres qüestions. Pensa que això demostra que el govern no vol abordar 
conjuntament amb els Grups aquesta qüestió. 
Recorda que, més enllà de la convocatòria de la comissió de seguiment de l’Ordenança, el 
govern també es va comprometre a convocar els Grups per treballar en la qüestió de la 
prostitució i del debat que s’ha generat a la ciutat per atendre les persones més vulnerables. 
Pensa que, més enllà de les discrepàncies, es podria arribar a acords. 
Li sembla correcte que el govern es reuneixi amb les persones interessades, com ha explicat la 
Sra. Pin, tal com s’ha fet des de la taula tècnica de l’Agència ABITS, però també li agradaria 
que el govern expliqués les xifres als Grups, amb la voluntat de no polititzar ni partiditzar el 
tema, sinó de trobar una millor solució i un discurs el més unitari possible per estar al costat de 
les persones vulnerables i explotades. 
 
La Sra. PIN es compromet a traslladar la petició de convocar els Grups a la regidora, que li 
consta que ho té present. Comenta que no té gaires dades, però que n’hi pot avançar algunes. 
Informa que a l’abril de 2014, amb el govern de Convergència i Unió, en l’oferiment de serveis 
sexuals hi va haver 127 denúncies, i que l’abril de 2015, encara amb el govern de Convergència 
i Unió, n’hi va haver 30. Afegeix que, pel que fa a la demanda de serveis sexuals, l’abril de 
2014 hi va haver 47 denúncies, i l’abril de 2015, 19. Indica que al desembre de 2014 hi va haver 
17 denúncies per demanda de serveis sexuals, i al desembre de 2015, 30. 
Pensa, però, que cal abordar-ho d’una manera més àmplia que no només amb el nombre de 
denúncies. 
 
La Sra. VILA diu que aquestes xifres ja les sabia perquè són del seu govern, i que volia saber 
les del govern actual. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 45 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
La Sra. PIN diu que les xifres no funcionen amb el que la Sra. Vila vol mostrar, perquè insisteix 
que al desembre de 2014 hi va haver 17 denúncies per demanda de serveis sexuals i al desembre 
de 2015, 30. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
10.-  (M1519/1979) Que el govern municipal prengui les mesures necessàries per tractar d’evitar que 
els porcs senglars ocasionin problemes de seguretat a les persones i béns de Barcelona. 
 
El Sr. SIERRA vol que el govern prengui les mesures necessàries perquè els porcs senglars no 
provoquin problemes de seguretat a la zona nord de la ciutat, com ara Horta-Guinardó, part de 
Nou Barris, Sarrià - Sant Gervasi i Gràcia. Suggereix que es poden usar esprais repel·lents o 
controlar-ne la població. Indica que a vegades els ciutadans els alimenten, cosa que provoca que 
s’acostumin als humans i baixin als barris. Comenta que la perillositat es troba en el fet que 
poden fer ferides amb els ullals, provocar problemes de seguretat a les persones pel que fa a 
afectació de la seguretat vial i causar accidents de trànsit, a més de provocar desperfectes en el 
mobiliari públic i els parcs i jardins municipals i privats. 
 
El Sr. PISARELLO accepta el prec. Diu que a Barcelona, com a altres ciutats, els humans han 
de conviure amb altres mamífers, en aquest cas el porc senglar. Reconeix que hi ha un problema 
de sobrepoblació, però no tan sols a Catalunya, sinó al conjunt de l’Estat i també a Europa. 
També reconeix que aquest creixement ha estat exponencial a la serra de Collserola. 
Informa que el 2015 la Guàrdia Urbana va fer 758 actuacions relacionades amb senglars al 
Districte de Sarrià - Sant Gervasi, i el 2014, 221. Reconeix que és un problema real, i que les 
entitats animalistes de les zones també en són conscients. Explica que el govern ja fa temps que 
està prenent mesures per gestionar aquesta convivència de vegades complicada, i que des del 
2013 la Guàrdia Urbana té un protocol d’actuació conjunta amb la Facultat de Veterinària de 
Barcelona. Comenta que en principi s’intenta foragitar el senglar cap al seu hàbitat, que és el 
bosc, però que si és per sota s’actua amb els veterinaris. 
 
El Sr. SIERRA agraeix l’acceptació del prec i diu que en farà el seguiment. 
 
El Sr. PISARELLO informa que el dilluns anterior es va celebrar una reunió entre la Generalitat 
i el Consorci de Collserola, a petició de l’Ajuntament, per demanar que s’augmentin els 
recursos pel que fa a l’apropament a Barcelona dels porcs senglars. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
11.-  (M1519/2324) Que el govern municipal es comprometi a exigir la retirada immediata de la 
totalitat de la encartellada electoral massiva -en especial i per nombre a la coalició En Comú 
Podem-, o bé ho faci el mateix Ajuntament de Barcelona de manera subsidiària, i exposi quines 
sancions s’han aplicat a les organitzacions pel fet de fer un ús indegut de l’espai públic durant la 
campanya electoral i les setmanes posteriors. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 46 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
El Sr. CORONAS comenta que és un prec de preservació de l’espai públic que fa una apel·lació 
directa al govern de la ciutat, ja que la instal·lació massiva de cartells electorals de diferents 
partits en el mobiliari urbà i les façanes de Barcelona de manera il·lícita comença a ser un fet 
habitual quan hi ha eleccions a la ciutat. Indica que això, a més de multiplicar la repercussió de 
les campanyes a aquests partits, és a dir, que és competència deslleial, contribueix a fer malbé 
l’espai comú, com és el cas de cartells agafats amb brides als fanals, plafons informatius a les 
entrades de les escoles públiques o cartells a la façana dels edificis. 
Afegeix que, a més d’això, ja fa gairebé un mes de les eleccions generals i els carrers encara 
són plens de propaganda electoral sense que ni les organitzacions que han dut a terme les 
campanyes ni l’Ajuntament hi posin remei. Considera que el fet és més greu perquè en molts 
d’aquests cartells hi ha una fotografia de l’alcaldessa, cosa que suposa fer propaganda d’un 
projecte polític determinat en què ha participat la Sra. Colau. 
Considera, doncs, que el govern ha d’exigir la retirada immediata de tota l’encartellada electoral 
massiva, en especial i per nombre a la coalició En Comú Podem, o bé que ho faci el mateix 
Ajuntament de manera subsidiària i exposi als Grups quines sancions s’han aplicat a les 
organitzacions per haver fet un ús indegut de l’espai públic durant la campanya electoral i les 
setmanes posteriors. 
 
El Sr. PISARELLO accepta el prec, ja que la realitat que planteja és veritat. Explica que 
l’Ajuntament disposa, per als períodes de campanya electoral, de 500 punts reservats per a la 
propaganda electoral i que aquests plafons es renoven un cop que cada cicle electoral acaba. 
Reconeix que, malauradament, és una pràctica habitual de tots els Grups polítics utilitzar 
suports no previstos, sense que això signifiqui malmetre’ls. Comenta que els serveis municipals, 
de manera ordinària, a través de les seves contractes de manteniment, retiren progressivament 
aquests cartells sense cap sobrecost per l’Ajuntament. 
Entén que això és més greu tractant-se de la figura de l’alcaldessa. Indica que s’emetrà una nota 
informativa a tots els Grups, però que com a conseqüència d’aquest prec s’accelerarà aquesta 
retirada de cartells, si és que encara hi són. 
 
El Sr. CORONAS agraeix l’acceptació del prec, perquè reconeix un fet que no s’hauria d’haver 
produït. Respecte al que fan totes les forces polítiques, comenta que potser amb caràcter 
excepcional potser algunes utilitzen algun espai indegut, però que en el cas de la coalició En 
Comú Podem ha estat un fet indiscriminat. Diu que lliurarà al govern un dossier amb 
fotografies i ubicacions perquè vegi que no es tracta de fets puntuals, com pot haver passat amb 
alguna altra formació política, sinó induïts organitzativament, cosa que fa més greu el fet sent el 
partit que governa la ciutat. 
 
El Sr. PISARELLO no vol entrar en polèmiques, però diu que quan una candidatura és molt 
popular es produeixen aquestes situacions, com li ha passat alguna vegada a Esquerra 
Republicana de Catalunya també. No vol entrar en les raons per les quals s’ha produït, però 
assegura que no és una cosa induïda directament ni organitzada com a tal. Reitera que accepta 
el prec i que es prendran les mesures necessàries perquè això s’acabi. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
12.-  (M1519/2335) Que es lliuri als grups municipal el calendari de reunions previstes, comissions 
de seguiment, comissió mixta Generalitat-Ajuntament per la Carta Municipal i altres espais de 
coordinació entre el govern municipal i el nou govern de la Generalitat de Catalunya per 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 47 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
abordar les inversions pendents en equipaments i serveis públics a la ciutat de Barcelona, així 
com la resta de despeses pendents i acords entre les dues administracions. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que la constitució del nou govern de la Generalitat de Catalunya ha 
d’anar acompanyada sens falta de la planificació i el calendari de reunions entre l’Ajuntament i 
la Generalitat per abordar qüestions de gran importància per a la ciutat, com ara inversions, 
deute comptable, deute reconegut i el deute que té el govern de la Generalitat amb Barcelona en 
matèria social i altres qüestions. 
Té constància que al març de 2015 l’alcaldessa va tenir una reunió a la Comissió Mixta 
Generalitat-Ajuntament per tractar temes conjunts. Diu que l’alcaldessa en aquell moment va 
expressar que quan hi hagués un nou govern es tornarien a treballar els temes. No sap si durant 
aquest temps, més enllà de la compra d’edificis per part de l’Ajuntament a la Generalitat, s’han 
establert calendaris d’obertura, en concret residències de gent gran pendents, si hi ha calendari 
de construcció d’instituts i com es revertirà la manca de finançament de la Generalitat. 
Per això, diu, formula aquest prec perquè es lliuri als Grups municipals el calendari de reunions 
previstes, comissions de seguiment, Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament per la Carta 
Municipal i altres espais de coordinació per abordar les inversions pendents d’equipaments i 
serveis públics a Barcelona, així com la resta de despeses. 
 
El Sr. PISARELLO comenta que el reglament de la Comissió Mixta estableix que es reuneixi 
amb una periodicitat anual. Explica que es va reunir el 3 de de setembre de 2015 i que després 
s’han mantingut relacions de treball entre representants de la gerència de Presidència i 
Economia de l’Ajuntament i el Departament d’Economia de la Generalitat que han culminat 
amb el reconeixement total del deute per part de la Generalitat i en importants pagaments que 
s’estan acabant de comptabilitzar. 
Informa que, a causa de la convocatòria d’eleccions, no ha estat possible programar un 
calendari de reunions al Parlament. Indica que l’Ajuntament està pendent que es culminin els 
nomenaments del nou Govern de la Generalitat i que quan això s’acabi passarà als Grups un 
calendari planificat de reunions. 
 
La Sra. ANDRÉS entén que aquest calendari de reunions previstes i espais de coordinació es 
passarà als Grups i en tindran coneixement. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
13.-  (M1519/2313) Que el govern municipal procedeixi a substituir el domini “.cat” pel domini 
“.bcn” tan aviat com es trobi operatiu. 
 
La Sra. ESTELLER demana al govern que substitueixi el domini .cat per .bcn tan aviat com 
sigui possible. Recorda que el 2004, quan ja es va tractar la qüestió, el seu Grup va defensar tant 
el domini .barcelona com .bcn, entre altres coses perquè enforteix molt la marca Barcelona i és 
un gran atractiu per a la fortalesa de les ciutats a la xarxa. Comenta que al llarg d’aquest temps 
ha anat preguntant i que ara sembla que el domini .barcelona està en fase de llançament, ja que 
es preveu que es posarà en servei a partir del 21 de març. Vol conèixer, doncs, quan estarà en 
fase de llançament i es posarà en servei el domini .bcn i que se substitueixi per l’actual per tenir 
més força a la xarxa. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 48 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
 
La Sra. BAÑÓN diu que, efectivament, està en fase de llançament el .barcelona, però des de la 
Direcció de Comunicació aclareix que és diferent del domini .bcn, ja que per al .barcelona es va 
fer un concurs obert per gestionar-ne la comercialització, que va guanyar la Fundació puntCAT, 
però que, en canvi, el .bcn és un domini de propietat i explotació exclusiva de l’Ajuntament. 
Informa que des de la Direcció de Comunicació s’estudiarà la implementació del .bcn des d’una 
perspectiva global de tota l’arquitectura web i d’URL i de naming de les webs municipals, que 
és un projecte complex i que necessita un estudi que es farà en el seu moment. Indica que ara 
mateix és el moment del .barcelona i que més endavant serà .bcn. 
 
La Sra. ESTELLER ja sap que són dominis diferents, i és conscient que per al .barcelona es va 
fer un concurs. Comenta que al març de 2015 el Grup del Partit Popular va fer una pregunta 
sobre el tema i se li va respondre que calien unes proves tècniques que s’havien de validar i que 
a partir d’aquesta validació es prendria la decisió de quan es faria la substitució. En aquest 
sentit, doncs, pregunta quin és el calendari, tenint en compte que ho gestiona el mateix 
Ajuntament.  
 
La Sra. BAÑÓN comenta que des del punt de vista tècnic el .bcn ha superat totes les fases i es 
podria començar a fer servir a partir del moment que l’Ajuntament tingués una estratègia i una 
planificació. Aclareix, però, que des de Comunicació no s’ha parlat mai de substitució, sinó que 
cal estudiar quin ús tindrà cada domini i que això es farà els mesos següents. 
 
Es dóna per tractat. 
 
14.-  (M1519/2314) Quina és la data de finalització del contracte de gestió del servei públic de la 
OAC de la plaça de Sant Miquel, i quina serà la forma de contractació de la gestió d’aquest 
servei? 
 
La Sra. ESTELLER vol saber quina és la data de finalització del contracte de gestió de servei 
públic de l’OAC de la plaça Sant Miquel i quina serà la forma de contractació de la gestió 
d’aquest servei. 
 
El Sr. ASENS comenta que hi havia un contracte inicial de 22 d’abril de 2013 que va finalitzar 
el 21 d’abril de 2015 i que aquest es va prorrogar fins al 21 d’abril de 2016. Diu que hi ha la 
possibilitat de prorrogar novament fins al 21 d’abril de 2017, que serà quan expirarà el 
contracte. 
Indica que quan s’acabi el contracte caldrà abordar de quina manera es fa la nova contractació 
en la línia dels nous criteris de transparència. Pensa que hi ha aquest any per abordar aquesta 
qüestió, i diu que quan el govern tingui una posició sobre la forma del contracte i com s’ha 
d’adjudicar l’exposarà públicament. 
 
La Sra. ESTELLER pregunta si quan el Sr. Asens parla d’adjudicar vol dir que hi haurà una 
adjudicació externa o si ho gestionarà el mateix Ajuntament, tenint en compte que Barcelona en 
Comú en el seu programa deia que l’Ajuntament ho havia de gestionar directament. 
 
El Sr. ASENS aclareix que l’objectiu del govern és la millora de la prestació i els serveis en les 
millors condicions; per tant, entén que com a principi general el desitjable seria que es pogués 
internalitzar. Malgrat tot, diu que a vegades els desitjos no corresponen amb les possibilitats 
reals de les coses i que caldrà veure fins a quin punt es pot fer o no des de l’Ajuntament. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 49 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Especifica que això és el que cal valorar durant aquest any. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
15.-  (M1519/2333) Quin és el capteniment dels regidors i regidores de districte respecte la seva 
dedicació al territori i als barris. 
 
El Sr. MARTÍ comenta que després que el nou govern hagi aterrat a tots els districtes hi ha una 
certa queixa bastant generalitzada en molts àmbits dels districtes i dels barris sobre la manca de 
dedicació dels regidors als seus territoris. 
Pregunta, doncs, si els regidors tenen previst capgirar aquest capteniment i corregir la seva 
manca de presència, dedicació i treball als barris i en les problemàtiques de les entitats i els 
veïns. 
 
La Sra. PIN nega la major i diu que aquestes queixes no arriben al govern d’aquesta manera. 
Posa sobre la taula que en aquest govern no només hi ha la part de cuidar els territoris, sinó que 
les àrees han incorporat una visió territorial que fins ara no es tenia i que per això, quan 
s’engega un projecte tant amb l’àrea d’Urbanisme com amb Mobilitat o Salut, etc., es té molt 
present la mirada territorial. Considera que això és un fet afegit que cal tenir present. Comenta 
que també s’està treballant no només en la descentralització política, ja que el govern de 
Convergència i Unió va tendir cap a la centralització, sinó també perquè hi hagi més gestió de 
pressupostos per part dels districtes. Indica que la llei marca el 15%, però que fins ara s’han fet 
trampes i s’han atribuït al pressupost dels districtes unes despeses que no estava en la seva mà 
la possibilitat de gestionar-ho ells mateixos. 
Explica que el govern creu en la feina col·lectiva i té uns equips de consellers que estan 
dedicant més hores de les que els pertocaria. Tanmateix, reconeix que és un govern petit i que 
per això han convidat les diferents forces d’esquerres a fer un govern ampli. Però no té 
constància que els territoris se sentin abandonats. 
Finalment, explica que la seva dedicació al Districte de Ciutat Vella és bastant àmplia, cosa que 
vol dir que fa moltes hores extres, tant els caps de setmana com a les nits per assolir les seves 
responsabilitats. 
 
El Sr. MARTÍ creu que el govern té un doble problema. En primer lloc, pensa que no es 
dediquen prou al territori. Aclareix que no parla d’àrees, sinó de territori, és a dir, de barris, 
districtes, entitats i persones. I, en segon lloc, indica que tenen el problema que no els arriben 
les queixes, o bé perquè no tenen un filtre o bé perquè tenen un problema de percepció. Insisteix 
que hi ha queixes massives al territori sobre la manca de presència i dedicació dels regidors de 
districte.  
Afegeix que hi ha un estudi de Barcelona en Comú amb dades de l’octubre de 2015, que suposa 
que s’aniran actualitzant en funció de les agendes públiques, que dóna com a mitjana 35 hores 
mensuals de dedicació dels regidors als districtes, inclosos els casaments civils. Destaca que si 
es treuen les hores de casaments civils els regidors dediquen menys d’una hora al dia als seus 
districtes. 
Creu que és un retrat amb fonts oficials de les agendes públiques dels regidors, ja que és un 
estudi fet per alguns militants de Barcelona en Comú. Reconeix que la Sra. Pin és la que dedica 
més hores dels 10 regidors de districtes, perquè, segons aquest informe, dedica 70 hores 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 50 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
mensuals a Ciutat Vella, amb la qual cosa la resta està molt per sota. Remarca que a alguns 
regidors els anomenen «regidors absents». Pensa que és bo que el govern sàpiga què es diu al 
carrer, atès que tenen tanta afició a dir que són populars. 
 
La Sra. PIN opina que caldria comprovar aquestes dades. Posa èmfasi en el fet que hi ha una 
web de transparència en què es pot saber on són els regidors. Reconeix que alguns regidors han 
de fer més esforç a posar totes les cites a la web de transparència, però diu que amb altres 
governs no se sabia on eren els regidors. Creu que si es pregunta per absències el Sr. Antoni 
Vives també destacava força per la seva absència. 
En tot cas, dubta molt que aquestes dades surtin de Barcelona en Comú. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
16.-  (M1519/1978) Quin és el nombre total, per districtes, de trucades telefòniques sense atendre per 
part de la Guàrdia Urbana a Barcelona? 
 
El Sr. SIERRA demana que se li faciliti el nombre total i per districtes de trucades telefòniques 
sense atendre per part de la Guàrdia Urbana. 
 
El Sr. RECASENS explica que totes les trucades que es reben al 092 i 112 són ateses per 
operadors, perquè el sistema d’atenció d’urgències preveu no deixar cap trucada ciutadana 
sense atendre. Indica que, un cop ateses, es deriven al servei corresponent, sigui Guàrdia 
Urbana, Mossos d’Esquadra, Bombers o SEM. 
Comenta que, en cas que s’assignin a la Guàrdia Urbana, es prioritzen les trucades i s’hi dóna 
resposta en funció de la importància i la urgència. Especifica que els accidents i les demandes 
d’ajuda urgent, per exemple, tenen prioritat i s’assignen per prioritat a una patrulla perquè faci 
el servei. Informa que els requeriments no urgents que no poden ser atesos immediatament són 
derivats a la unitat territorial corresponent per a un seguiment. Conclou que la resposta als 
avisos telefònics és una resposta plena. Especifica que el 2015 es van rebre 346.000 trucades al 
092, de les quals el 96% van ser ateses en menys de 20 segons de mitjana. 
En l’àmbit de districte, explica que la demanda ciutadana al 092 i al 112 el 2015 és la següent: a 
l’Eixample n’hi va haver 37.000; a Ciutat Vella, 29.000; a Sant Martí, 25.000; a Sants-
Montjuïc, 22.000; a Sarrià - Sant Gervasi, 18.000; a Horta-Guinardó, 15.000; a Nou Barris, 
14.000; a Gràcia, 14.000; a Sant Andreu, 12.000, i a les Corts, 8.000. Comenta que, per 
tipologia, els sorolls són els més reiterats. 
Conclou que no hi ha avisos telefònics sense atendre per part de la Guàrdia Urbana, ja que 
s’atenen tots i el temps de resposta és un estàndard molt alt, és a dir, menys de 20 segons el 
96%. Reitera que per tipologia els sorolls són els més comuns, i que després d’atendre l’avís 
telefònic s’envien patrulles en funció de les disponibilitats i prioritats. 
 
El Sr. SIERRA agraeix la resposta, però diu que no és la informació que té Ciutadans, ja que li 
consta que hi ha avisos i trucades sense atendre, i creu que el Sr. Recasens ho ha reconegut 
implícitament quan ha dit que cal prioritzar les trucades. Conclou que si cal prioritzar les 
trucades és perquè en algun cas no s’arriba a la cobertura total dels avisos que hi ha. Recorda 
que el mateix Sr. Recasens en la Comissió anterior va dir que no es podien destinar efectius 
d’altres districtes perquè quedarien desatesos. Destaca, però, que depèn del nombre d’agents de 
la Guàrdia Urbana, dels fluxos poblacionals, dels turistes i de circumstàncies que són diferents 
en cada districte. Indica que hi ha una falta d’atenció en determinats districtes. Considera que si 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 51 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
els sindicats amb representació a la Guàrdia Urbana estiguessin representats al Consell de 
Seguretat hi hauria un abast més aproximat del que és realment la seguretat. 
 
El Sr. RECASENS aclareix que la resposta policial va per prioritats, però que l’atenció d’avisos 
telefònics va per centraleta, i s’entén que tots els avisos s’atenen amb les xifres i percentatges 
que ha esmentat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
17.-  (M1519/2325) Amb quina periodicitat, des de l’inici de mandat s’ha reunit el Tercer Tinent 
d’alcalde, responsable dels Drets Humans, amb la responsables de l’Oficina per la no 
Discriminació. 
 
La Sra. CAPDEVILA comenta que Barcelona és una ciutat compromesa amb els drets humans i 
que l’Ajuntament el 1998 va obrir l’Oficina per la No-Discriminació (OND), pionera a Europa 
com a eina per garantir els drets de la ciutadania i com una clara expressió del compromís de 
l’Ajuntament amb els drets humans. Explica que l’OND s’ha consolidat com a servei públic a 
Barcelona i col·labora a fer de la ciutat i l’Administració púbica un espai real de drets 
reconeguts, orientada a la difusió i defensa dels drets de les persones en general, amb una 
atenció especial als col·lectius més vulnerables, que té com a objectiu rebre i resoldre les 
diferents denúncies per tracte discriminatori, la difusió dels drets humans i prevenir conductes 
discriminatòries mitjançant la sensibilització i la formació de diferents col·lectius. 
Constata que no s’ha fet cap campanya de difusió del servei des de l’Ajuntament, i pregunta si 
s’ha fet en els departaments d’Educació, Treball, Barcelona Activa, casals, residències per tal 
d’apropar-los els drets i les possibilitats que s’hi exerceixen. Assenyala que l’OND s’ha vist la 
majoria de vegades lligada solament a col·lectius amb especial risc de vulnerabilitat i que cal 
que passi a ser un servei per a tothom, ja que els drets humans són una qüestió que afecta totes 
les persones i col·lectius. 
Dóna per fet que el govern valora positivament l’OND, i per això pregunta quina és la 
periodicitat de les reunions del tercer tinent d’alcalde amb l’Oficina per la No-Discriminació. 
 
El Sr. ASENS comenta que no hi ha una periodicitat establerta per a les trobades amb la Sra. 
Guadalupe, ja que hi ha una relació fluïda tant per telèfon com per correu i hi ha hagut diverses 
reunions. Indica que ara ella té un problema personal important, que és la malaltia força greu 
del seu fill, però que en general la relació és la normal en aquests casos. 
Informa que tot just s’ha acabat el procés de selecció de la plaça de direcció de drets de 
ciutadania i, tot i que encara no sap el nom de la persona que s’ha seleccionat, pot dir que ja hi 
ha un director o directora, que s’incorporarà la setmana següent. Diu que, un cop que s’hagi 
incorporat, consensuaran les línies d’actuació que marcaran el nou camí que ha d’iniciar 
l’oficina, tot valorant positivament les coses que s’han fet en el passat. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que, per la importància d’aquesta oficina, el govern s’hi hauria de 
reunir de manera regular, ja que deuen arribar molts casos que pensa que el govern ha de saber i 
combatre. 
 
El Sr. ASENS insisteix que la regularitat de comunicació hi és, tot i que no sempre 
presencialment, i que quan el tinent d’alcalde o la Sra. Lupe en tenen necessitat es truquen i es 
troben, però sovint es fa per telèfon, perquè moltes coses es poden resoldre telefònicament. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 52 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
Reitera que pel govern és molt important la incorporació d’aquesta nova direcció a l’oficina, i 
diu que està a l’espera que aquesta persona s’incorpori per marcar les línies. Torna a dir que la 
persona ja ha estat seleccionada, però que no en coneix el nom ni aquesta persona tampoc no ho 
sap perquè encara no se li ha notificat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
18.-  (M1519/2336) Quines són les gestions que abans del dia 1 de desembre de 2015 es podien fer 
només presencialment a les OAC’S i avui, segons el Tinent d’Alcalde Jaume Asens, es poden 
fer “de forma presencial o amb cita prèvia” i en quines oficines i de quina forma es poden fer 
aquests tràmits sense cita prèvia? 
 
La Sra. ANDRÉS pregunta quines són les gestions que abans de l’1 de desembre de 2015 es 
podien fer només presencialment a les OAC i avui, segons el que va expressar el tinent 
d’alcalde en l’última Comissió, es poden fer de manera presencial o amb cita prèvia, i quines 
oficines i de quina manera es poden fer aquests tràmits sense cita prèvia. 
 
El Sr. ASENS diu que és possible que no s’entenguessin l’última vegada o que ell no 
s’expressés bé en la formulació. Assenyala que des de la Direcció de Serveis d’Informació i 
Atenció Ciutadana l’informen que abans de l’1 de desembre de 2015 no hi havia cap tràmit que 
es pogués fer només de manera presencial. Explica que el projecte de cita prèvia a les oficines 
es va començar a implementar el 2010, de manera que abans de l’1 de desembre tots els tràmits 
que es feien presencialment es podien fer també amb cita prèvia. Diu que hi ha una llista d’uns 
30 tràmits i que li facilitarà la documentació que té perquè la pugui examinar. 
També assenyala que un dels canvis a partir de l’1 de desembre és que hi ha certs tràmits que es 
fan a les OAC que ja només es poden fer amb cita prèvia, que són els relatius a Hisenda, 
activitats, obres, urbanisme, animals, medi ambient, seguretat i mobilitat, mentre que n’hi ha 
d’altres que es poden fer amb cita prèvia o presencialment, com l’empadronament, els 
naixements, canvi de domicili, confirmació d’ocupació de domicili, consulta del col·legi 
electoral, rectificació del domicili del padró municipal, renovació de l’empadronament, 
renovació quinquennal del padró municipal, etc. Aclareix que aquests tràmits es poden fer 
presencialment sense cita prèvia en qualsevol de les 13 oficines que hi ha a Barcelona. 
 
La Sra. ANDRÉS explica que la pregunta ve perquè volia saber la situació actual, atès que ha 
vist que hi ha queixes, confusió i cues a l’OAC. Pensa que caldria revisar el fullet informatiu, 
en què diu que cal cita prèvia per als tràmits de padró, i no és cert, ja que és un dels tràmits 
presencials. Demana, doncs, que es revisi tota la informació que es dóna des de les OAC sobre 
els tràmits que es poden fer i que es posi al dia. 
Pensa que potser convindria que el govern presentés en una propera Comissió un informe sobre 
les oficines d’atenció ciutadana i el Pla d’atenció ciutadana, que és un tema que la preocupa i 
del qual l’últim informe és de 2013. 
 
El Sr. ASENS pren nota del suggeriment i mirarà a veure si es pot elaborar un informe. 
Afegeix que les cues tenien a veure sobretot amb l’adaptació del servei informàtic, però 
reconeix que també hi pot haver disfuncions que hagin contribuït que en un moment donat hi 
hagués aquestes cues. 
 
Es dóna per tractada. 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 53 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
19.-  (M1519/2147) Sol·licitem conèixer si l’acció de requisar i llançar els carnets del Sindicat 
Popular de Venedors Ambulants, la no entrega d’actes d’incautació, el decomís de diners i 
l’actitud recelosa cap a les persones que s’interessen per la situació dels venedors ambulants 
són ordres rebudes des del Comissionat de seguretat i la Direcció del cos de Guàrdia Urbana o, 
en canvi, són comportaments descontrolats d’aquests agents i quines mesures d’obertura 
d’expedients es pensen realitzar si aquests és el cas? 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que a principi d’any agents de la Guàrdia Urbana, després 
d’identificar i multar diversos treballadors de venda ambulant, els van requisar els carnets del 
Sindicat Popular de Venedors Ambulants i els van llençar a les escombraries. També té 
constància que aquests agents requisen el material a aquests venedors sense lliurar cap acta de 
confiscació. Així mateix, té coneixement de casos en què agents d’aquest cos requisen diners 
als venedors ambulants sense lliurar cap acta de confiscació tampoc. I, finalment, és conscient 
que membres d’aquest cos han mostrat una actitud recelosa cap a les persones que s’han 
interessat per la situació dels venedors ambulants, i els amenaçaven si gravaven imatges de 
l’operatiu policial amb el clàssic «circulen, circulen». 
Atesa aquesta situació, vol saber si aquest tipus d’accions són algun tipus d’ordre rebuda per 
part del comissionat de Seguretat o per la Direcció de la Guàrdia Urbana o si s’entén que són 
comportaments descontrolats d’aquests agents i, si és així, si s’han obert expedients o es pensa 
prendre alguna mesura. 
 
El Sr. RECASENS diu que des del comissionat de Seguretat no es té constància d’aquests fets, i 
afirma categòricament que no s’han donat ordres a la Guàrdia Urbana en aquest sentit. Si són 
certs, opina que son totalment improcedents i deontològicament rebutjables i, per tant, haurien 
de tenir una resposta adequada. 
Comenta que, des de la recepció d’aquesta pregunta, ha demanat a la Unitat de Règim Interior 
que esbrinés els fets que s’exposen i s’han consultat els arxius des de l’1 d’agost, però no consta 
cap queixa o sol·licitud relativa a incidents vinculats amb la venda ambulant irregular. Afegeix 
que també s’ha fet una exploració de l’aplicació informàtica, que és on s’introdueixen les 
queixes ciutadanes, i que tampoc hi consta cap queixa compatible amb els fets denunciats. 
Diu que té plena confiança en el conjunt de la Guàrdia Urbana, inclosos els mecanismes per 
garantir el règim interior. Comenta que, a més, amb el Pla director de la Guàrdia Urbana s’estan 
reforçant aquests mecanismes i s’investigaran aquesta mena de fets de manera prioritària. En 
aquest sentit, comenta que, si el Sr. Garganté o qualsevol ciutadà té coneixement de qualsevol 
comportament inadequat, és important que es presenti una denúncia o queixa formal el més 
fonamentada possible per tal que els fets es puguin investigar i es puguin prendre les mesures 
pertinents. 
 
El Sr. GARGANTÉ suposa que el Sr. Recasens té coneixement que en alguns casos se’ls lliura 
una multa, però que en cap cas se’ls lliura una acta de confiscació del material o dels diners, 
cosa que pensa que s’hauria de fer. 
Suposa que el comissionat és conscient que difícilment aquests venedors podran anar a una 
comissaria a posar una queixa, tenint en compte la situació de debilitat respecte del Cos de la 
Guàrdia Urbana. De totes maneres, diu que tan bon punt tingui imatges o persones disposades a 
declarar, malgrat la por, les hi farà arribar. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 54 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. RECASENS diu que, en principi, li consta que habitualment es lliura una acta de 
confiscació, suposant que la persona no hagi marxat i hagi deixat el material, cas en què no se li 
pot lliurar cap acta. 
Sap que aquesta mena de denúncies són difícils, però insisteix que calen per poder fer les 
investigacions. Demana, doncs, la màxima col·laboració perquè aquests fets són difícilment 
detectables d’ofici, i diu que la mateixa Guàrdia Urbana agrairà que no hi hagi ombres sobre 
ella. 
 
Es dóna per tractada. 
 
20.-  (M1519/2148) Sol·licitem conèixer tots els acords que té l’Ajuntament i els seus ens amb l’estat 
d’Israel, així com amb les seves ciutats, i saber si el govern de la ciutat pensa posar fi a 
l’agermanament entre Barcelona i Tel Aviv, així com a l’acord de 2013 abans comentat, així 
com a d’altres si és el cas que existissin? 
 
El Sr. GARGANTÉ té notícia que Barcelona està agermanada amb Tel-Aviv des de 1998, i 
destaca que hi ha un acord de 2013, que no sap si continua o no, d’amistat i cooperació entre les 
dues ciutats per promoure i donar-se suport mutu en el desenvolupament del comerç, les 
inversions i les activitats econòmiques segons les competències de cada ciutat. Considera que 
aquestes relacions amb l’estat d’Israel li donen eines per seguir ocupant de manera il·legal la 
població palestina. 
Vol saber, doncs, tots els acords que manté l’Ajuntament i si pensa trencar l’agermanament i 
aquests acords d’amistat, cooperació o suport al comerç. 
 
El Sr. PISARELLO reconeix que Barcelona té relacions de tot tipus amb Tel-Aviv i que hi està 
agermanada des de 1998. 
Comenta que hi ha un acord en un moment d’escalada del conflicte que va signar el llavors 
tinent d’alcalde Antoni Vives, ja que Tel-Aviv estava interessada en el tema de l’smart city. 
Indica que aquest acord acaba el 10 de novembre de 2016 i que s’està estudiant què es farà, ja 
que per molt interessants que siguin els projectes cal prioritzar els drets humans. 
Recorda que moltes institucions d’àmbit estatal i de la Unió Europea han refermat darrerament 
que no es pot ser còmplice d’empreses o institucions que participin en la vulneració dels drets 
humans o en l’ocupació de territoris palestins. Indica que així s’ha expressat a Catalunya, 
Terrassa, Badalona, també Santiago o Gijón, i a Europa, Reykjavík o Amsterdam. Afegeix que 
el dilluns anterior el Consell d’Assumptes Exteriors de la Unió Europea ha acordat una posició 
comuna que recorda que els assentaments en territoris palestins són il·legals segons les lleis 
internacionals i que això no té res a veure amb un boicot generalitzat a Israel. 
Creu que aquests criteris que estan àmpliament reconeguts han de ser tinguts en compte un cop 
el govern hagi escoltat totes les entitats, ja que és un govern compromès amb la pau, que ha 
condemnat la islamofòbia, l’antisemitisme, les reiterades vulneracions de drets humans d’Israel 
als territoris palestins i que és partidari d’una solució negociada al conflicte a l’Orient Mitjà. 
Insisteix, doncs, que, un cop escoltades totes les entitats, es decidirà quina mesura concreta s’ha 
d’adoptar per fer efectiva aquesta política. 
 
El Sr. GARGANTÉ entén que el govern està a l’espera de decidir què farà amb l’acord que 
acaba el 10 de novembre de 2013 i amb el tema de l’agermanament amb Tel-Aviv. Li agradaria 
saber quan es preveu decidir què es farà amb aquests dos casos. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 55 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
 
El Sr. PISARELLO comenta que Barcelona en Comú té una reunió el mateix dia d’aquesta 
sessió amb el col·lectiu Prou Complicitat amb Israel, en què s’escolten els diferents col·lectius. 
Diu que el govern ja intuïa que és una problemàtica que va més enllà de l’agermanament, però 
insisteix que s’està estudiant. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
21.-  (M1519/2326) Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en data 21 d’octubre de 2015 amb el 
contingut següent: Que es prenguin totes les mesures necessàries per tal que els membres de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona que tinguin una discapacitat que no els permeti acomplir amb el 
servei ordinari, puguin exercir el seu dret a passar a la situació de segona activitat i, es convoqui 
la comissió d’estudi per la reincorporació dels agents, aprovada per la Comissió de Seguretat i 
Mobilitat, de 20 de novembre de 2014, per vetllar per la integració professional i aturar la 
discriminació laboral d’aquest col·lectiu. 
 
El Sr. CORONAS explica que es fa un seguiment del prec en què es demanava que es 
prenguessin totes les mesures necessàries per tal que els membres de la Guàrdia Urbana que 
tinguessin una discapacitat que no els permetés acomplir amb el servei ordinari poguessin 
exercir el seu dret a passar a la situació de segona activitat i es creés una comissió d’estudi per a 
la reincorporació dels agents per vetllar per la integració professional i aturar la discriminació 
laboral d’aquest col·lectiu. 
 
El Sr. DAROCA indica que, efectivament, es va aprovar el 21 d’octubre de 2015 en aquesta 
Comissió activar la Comissió Tècnica per a l’estudi de les possibilitats de compatibilitzar la 
situació d’incapacitat permanent amb la condició de funcionari públic en actiu, creada per 
decret d’alcaldia de 25 de març de 2015. 
Explica que aquesta Comissió està composta, a part de per membres del mateix Ajuntament, per 
un representant de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, per un de l’Institut Català 
d’Avaluacions Mèdiques, del Departament de Salut i per un representant del món universitari. 
Comenta que el Grup de treball es va constituir el 27 de maig i que no s’ha fet cap més sessió, i 
que, per tant, com que ha passat tant temps des de la constitució, s’ha hagut de demanar tant a 
l’INSS com a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques la ratificació del nou nomenament de 
les persones que en formaven part, així com verificar la disponibilitat del representant del món 
universitari. 
Afegeix que el grup de treball es reunirà el 8 de febrer per reiniciar la seva activitat i assolir els 
objectius fixats en el decret que el constituïa. 
 
El Sr. CORONAS no entén gaire bé la resposta, però suposa que vol dir que el que es va 
aprovar en la Comissió serà acceptat. No entén per què aquesta resposta la fa el gerent de 
Recursos Humans i Organització. Constata que respecte d’un acord polític li respon una 
persona de l’estructura administrativa que esperava que li donés un raonament administratiu, 
que no és el que ha fet. 
Indica que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya està extremadament molesta amb 
aquesta situació i el tractament que s’està donant al tema. Explica que l’Ajuntament 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 56 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7 
 
històricament s’empara en l’article 67 de l’Estatut bàsic dels empleats públics, que diu que «la 
jubilació d’un funcionari pot ser, entre d’altres, per la declaració d’incapacitat permanent per a 
l’exercici de les funcions pròpies del seu cos o escala o per reconeixement d’una pensió 
d’incapacitat permanent absoluta o total». Es queixa que s’obvia que l’article 14 del mateix 
Estatut reconeix el dret del treball a les persones amb discapacitat; que l’article 27 de la 
Convenció de l’ONU també reconeix el mateix dret de les discapacitats sobrevingudes; i que 
també s’obvia la Directiva Europea i la Llei 27/2011, que clarifica la compatibilitat de percebre 
una pensió amb altres activitats professionals; que també s’obvien els informes del Síndic de 
Greuges de Catalunya i de la síndica de la ciutat, i també l’informe del CERMI del Comitè de 
l’ONU i diverses sentències judicials. Finalment, es queixa que també s’obvia que el reglament 
de la Guàrdia Urbana no s’ha adaptat a la convenció sobre el dret de les persones amb 
discapacitat. 
Considera que és un problema de voluntat política i per això adreça la resposta als polítics, que 
són els que haurien de donar la cara. Tot i que manifesta tot el respecte per la feina del gerent de 
Recursos Humans i Organització, diu que no li pot adreçar la resposta, perquè la voluntat 
política ha d’anar encaminada a reconèixer el dret del treball amb respecte a la dignitat de les 
persones. Comenta que li fa vergonya representar una institució que no respecta els valors 
bàsics que propaga, ja que es continua fent fora persones per aquest motiu, i afegeix que hi ha 
agents que amaguen la seva malaltia degenerativa per evitar un acomiadament. Indica que des 
de la inspecció mèdica s’ofereix reubicació laboral a canvi de l’alta voluntària a l’Institut 
Nacional de la Seguretat Social, de manera que hagin de renunciar a la pensió, a la qual tenen 
dret. 
Recorda que es va començar a parlar del tema al setembre i que el govern va dir que seria fàcil. 
Indica que en el mandat anterior ja hi havia el compromís de solucionar-ho i que, per tant, no 
pot esperar més. Insisteix que és una qüestió de voluntat política, i diu que el seu Grup no 
afluixarà fins que es resolgui. Espera no haver de tornar a insistir-hi i que a partir del 8 de febrer 
es posin les solucions oportunes perquè això acabi amb un problema que és un drama humà, 
personal i familiar. Aquesta vegada diu que no utilitzarà el seu clàssic «posin fil a l’agulla», 
sinó que exigeix que es doni solució a aquesta problemàtica d’una vegada per totes. 
Finalment, diu que si és cert que aquest govern té voluntat de canviar les coses és a partir 
d’aquestes petites coses que es veurà. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14:05h. 
 
 
Ref:  CCP 1/16 Presidència, Drets ciutadania, Participació i Seg. i Prevenció 57 
v.  21/ 1/ 2016     12: 7