Guia de terrats vius i cobertes verdes 1. Introducció 3 2. Els terrats vius i les cobertes verdes: definició i beneficis 5 3. Preguntes freqüents 11 3.1 Sobre aspectes generals 11 3.2 Sobre les cobertes verdes 12 4. Aspectes socials i tècnics dels terrats vius i les cobertes verdes 15 4.1 Aspectes socials 15 4.2 Aspectes tècnics 23 5. Quin tipus de terrat viu o coberta verda vull 39 5.1 Per on començar 39 5.2 Tipus de cobertes 44 6. Amb qui s’ha de contactar per construir la coberta? 61 6.1 Professionals 62 7. Annexos 66 7.1 Vegetació 66 8. Bibliografia 74 Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 2 3 1. INTRODUCCIÓ Barcelona és una ciutat de terrats i aquest tret la identifica. Des del cel veiem com s’estenen de Ciutat Vella fins a la serra de Collserola. Són espais que havien estat molt utilitzats; la memòria oral i escrita ens ho recorda. Probablement, l’ús més quotidià era estendre-hi la roba. Aquesta feina es feia sovint en companyia de nens i nenes que es trobaven amb els veïns i jugaven. Era, per tant, un espai de socia- lització en el qual hi havia seguretat. Més enllà d’això, els veïns hi passaven esto- nes i hi celebraven festes, especialment revetlles. Gràcies a la tradició oral sabem, també, que els nois i noies saltaven de terrat en terrat i es trobaven per feste- jar. A la nostra ciutat hi havia una vida en alçada. Aquesta vida es va anar perdent durant la segona meitat del segle XX i els terrats es van convertir fonamentalment en espais on ubicar instal·lacions i espais de mals endreços. En el tombant de segle, Barcelona s’ha convertit en una ciutat compacta i d’una gran vitalitat. Això la fa molt atractiva, però també li resta espais de desconges- tió, de pacificació, de salut i de socialitza- ció. És en aquest marc que l’Ajuntament de Barcelona va presentar la mesura de govern per impulsar els terrats vius i les cobertes verdes, amb la intenció d’acti- var els terrats i les cobertes en edificis existents i de nova planta. Com a resultat d’aquest compromís, es publica la Guia de terrats vius i cobertes verdes. La guia vol ser un instrument per promoure la revaloració de les cobertes dels edificis de la ciutat i l’ús d’aquests espais per part de les comunitats de veïns. En una ciutat on els espais verds i amb tranquil·litat a peu de carrer encara no són suficients, disposar d’uns terrats en condicions, enverdits i amb instal·lacions que con- vidin a passar-hi estones agradables pot significar una millora important en la qualitat de vida de la ciutadania. Es tracta d’espais segurs a l’aire lliure, on és possible gaudir de vistes sobre la ciutat, hi ha més silenci, es pot prendre el sol, llegir, fer-hi una activitat física, cui- dar un hort o trobar-se amb els veïns. Així mateix, són espais que poden actuar a favor de la qualitat ambiental, amb cober- tes verdes que regulen el clima urbà i de l’edifici, ajuden a esmorteir la contami- nació atmosfèrica, acullen una flora i una fauna valuoses i retenen l’aigua. Barcelo- na està redescobrint aquestes possibili- tats, que estan a l’abast de tothom; nens, joves i grans tornen a pujar als terrats i en gaudeixen. La guia vol impulsar i acompanyar aquest procés de redesco- briment; d’entrada, es poden plantejar molts interrogants sobre la transfor- mació i els usos d’aquests espais, però també s’obren moltes alternatives. En el text que es presenta hi ha les respostes a les preguntes que ens fem, l’explicació dels beneficis socials i ambientals que en podem obtenir, i una ajuda tècnica per escollir quina mena de terrat volem i com avançar per arribar a gaudir-ne. Pàgina esquerra: Escola Nostra Senyora de Lurdes. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 4 5 2. ELS TERRATS VIUS I LES COBERTES VERDES: DEFINICIÓ I BENEFICIS La coberta és la part exterior del sostre d’un edifici la finalitat de la qual és protegir-lo. Els terrats són cobertes planes i lleugerament inclinades, sense teules, d’un edifici o de la part d’un edifici, que permeten caminar-hi còmodament i que es poden utilitzar per dur-hi a terme diferents activitats (estendre roba, prendre el sol o la fresca, llegir...). Els terrats representen un 67% de la superfície de cobertes a Barcelona (1.764,4 ha). Alguns tenen un ús definit (patis d’escoles, jardins d’hotels, terrats comunitaris, etcè- tera) i molts altres són simplement el lloc on s’acumulen els mals endreços i aparells, com ara antenes o aires condicionats. A efectes d’aquesta guia, s’entén per terrat viu aquell que s’ha posat en valor i que els veïns fan servir per a activitats diverses; i per coberta verda, un sistema constructiu que té un acabat vegetal sobre gruix de terra o substrat i és concebut especialment per obtenir beneficis ambientals. En aquest sistema, la cobertura de vegetació pot ser total o parcial, i no fa referència a terrats amb testos de plantes, sinó a tecnologies de construcció per millorar l’hàbitat o estalviar consum d’energia, és a dir, tecnologies que compleixen una funció ecològica. Les cobertes verdes són un bon exemple de disseny urbà multifuncional. Terrats en Cultura. © Isaias Fanlo. Coberta privada a Via Laietana. Coberta Servei Estació. C/ Aragó, 270-272. Pàgina esquerra: Coberta edifici 22@. © Jordi Surroca. Coberta edifici 22@. Jordi Surroca. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 6 7 Aïllament acústic El soroll a les ciutats és una de les cau- ses d’estrès i trastorn de la son d’una part de la població. Una coberta verda redueix la reflexió del so fins a 3 dB, i millora l’aïllament acústic fins a 8 dB. Això pot oferir una millora de la qualitat de vida a les persones que viuen a prop d’espais sorollosos. Aïllament tèrmic Un dels beneficis més importants de les cobertes verdes és la reducció dels costos de calefacció i refrigeració, que dependrà del tipus de coberta que es construeixi i del gruix de terra que incorpori. Un terrat sense protecció i amb un aïllament deficient tindrà com a conseqüència el sobreescalfament dels habitatges situats just a sota. L’aï- llament addicional que proporciona la coberta verda redueix la transferència de temperatura entre l’interior i l’exterior de l’edifici. A l’estiu es redueix la calor excessiva i durant l’hivern es minimitzen les pèrdues de calor de l’edifici. Producció d’energia solar fotovoltaica i ACS Els terrats són els millors espais on es poden col·locar instal·lacions per a pro- ducció d’energia solar fotovoltaica i per a producció d’ACS (aigua calenta sanitària). Els panells solars muntats sobre una coberta verda poden produir fins a un 16% més d’energia, ja que les plantes actuen com a sistema natural de refre- dament per als panells. Una altra singularitat d’aquesta aliança és que les cobertes verdes ajuden a eli- minar els contaminants de l’aire, ja que impedeixen que les partícules en sus- pensió es fixin a les cèl·lules solars. A més, faciliten el manteniment ja que permeten que els panells solars absor- beixin més llum solar i generin més ener- gia. Aquest fenomen també és vàlid per a les plaques d’ACS. Els terrats vius i les cobertes verdes són un actiu important per a la recuperació d’espais en desús a la ciutat, així com una oportunitat per al desenvolupament d’una Barcelona més sostenible. Gràcies als avantatges ecològics, econòmics i a la superfície lliure que ens aporten, proporcionen beneficis al medi ambient i a la ciutadania, de la mateixa manera que contribueixen a millorar l’esperança de vida dels edificis i el seu balanç energètic. Increment del preu de l’edifici Els terrats vius i les cobertes verdes aporten un valor afegit a la finca ja que creen edificis més sostenibles i atractius. La recuperació dels terrats i la incorpo- ració de nous usos milloren la percepció que es té dels immobles i n’afavoreix la revaloració econòmica. Si es fa una bona gestió i ús dels terrats, es poden fer servir com a espais versà- tils d’oci, com ara horts urbans o espais comercials (bars, restaurants, gimnàs...), així com per augmentar la superfície habitable per a escoles, locals socials, hospitals, residències i per als mateixos veïns de l’edifici. Increment de la vida de la impermeabilització Una coberta verda afegeix una capa d’aï- llament addicional a la coberta. Les diferències de temperatura de més de 100 ºC al llarg d’un any o les de 60 ºC en 24 hores d’un sostre tradicional o de graves a l’estiu, així com la incidència directa de la radiació UV, acceleren l’en- velliment de la membrana impermeabi- litzant, faciliten l’aparició d’esquerdes i, finalment, s’hi fan goteres. Tant la vegetació com el substrat prote- geixen la membrana impermeabilitzant mitjançant l’amortiment de les fluctua- cions de temperatura. Beneficis derivats de l’ús dels terrats i de la implantació de cobertes verdes Beneficis per als propietaris o usuaris de l’edifici Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 8 9 Reducció dels nivells de contaminació La vegetació és capaç de millorar la qualitat de l’aire. S’ha demostrat que és efectiva a l’hora de reduir la contamina- ció atmosfèrica per la capacitat que té de filtrar partícules i d’absorbir gasos contaminants. Un metre quadrat de coberta verda pot filtrar 0,2 kg de pols en aerosol i partícu- les de smog en un any. A més, els nitrats i altres materials perillosos en l’aire i la pluja es dipositen en el medi de cultiu. Creació de nous hàbitats per a la fauna Les cobertes verdes poden compensar part de les àrees verdes perdudes en la construcció d’edificis i crear espais pro- pis per a la fauna enmig de les nostres ciutats. Molts insectes, ocells i plantes poden trobar refugi en aquests espais recuperats per a la natura. Els nous hàbitats integrats en els edifi- cis serveixen per crear connexions de la fauna entre la ciutat i el bosc més proper, i facilitar el moviment i la dispersió de la vida silvestre. Millora del paisatge urbà i de la qualitat de la vida Les cobertes enjardinades són una bona solució per combatre l’alta densitat d’edificació de la major part de les nos- tres ciutats. El paisatge urbà podria canviar de mane- ra substancial si una part de les cobertes actuals amb acabat de graves es trans- formessin en cobertes verdes. La inclusió de zones verdes dins el teixit urbà es relaciona amb la reducció de l’estrès i el temps de recuperació dels pacients, de la mateixa manera que es relaciona amb la millora de la producti- vitat a la feina. Reducció de l’efecte illa de calor L’escalfament global, l’augment de super- fícies impermeables, l’excés de calor dels edificis residencials, la indústria i el tràn- sit produeixen un augment de la tempe- ratura dins les ciutats. La diferència de temperatura entre la ciu- tat i el camp o espai periurbà que l’envolta es coneix com a “efecte illa de calor”. A l’estiu, aquesta diferència tèrmica pot arribar gairebé a 10 ºC i provocar una dis- minució de la qualitat de vida i salut dels habitants de la ciutat. A les zones densament poblades, on els espais verds són escassos, les cobertes enjardinades poden ser una bona solució ja que redueixen l’efecte illa de calor a tra- vés del procés de la transpiració i la humi- dificació de l’aire sec, que milloren el clima i augmenten la sensació de benestar. Captació i emmagatzematge d’aigua Les cobertes verdes serveixen com a dipòsit d’acumulació de l’aigua de les precipitacions. Per mitjà de la tecno- logia d’aljubs, l’aigua de la pluja es pot reutilitzar per regar la mateixa coberta o usar-la per a altres usos (lavabo, neteja, refredament d’aparells...). Les cobertes verdes són instruments molt importants en la prevenció d’inundacions locals, ja que segons el sistema de coberta verda i la profunditat del medi de cultiu, l’aigua de pluja que va directament al cla- vegueram es pot reduir entre un 50% i un 90%. Aquest efecte permet reduir l’estrès a la xarxa de clavegueram durant l’any i en els períodes de màxima precipitació. A més, les precipitacions arrosseguen nutrients, sediments, hidrocarburs, com- postos orgànics clorats i metalls pesants de les superfícies dels edificis i carrers. Quan passa això sobre una coberta enjar- dinada, la vegetació filtra i absorbeix una part d’aquesta contaminació. Beneficis ambientals Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 10 11 3. PREGUNTES FREQÜENTS Els terrats vius i les cobertes verdes funcionen en edificis nous i vells? Sí. Els terrats vius i les cobertes verdes es poden instal·lar en una àmplia gamma de cobertes. Quan és un edifici de nova construcció, el projecte ja es dissenya tenint en compte les càrregues que ha de suportar l’estructura. En un edifici existent, el disseny del sostre s’ha d’estudiar perquè compleixi les condi- cions de càrrega requerides. Alguns edificis existents tenen la capacitat suficient, però en qualsevol cas, un engin- yer estructural ha de comprovar prèviament quin pes sosté l’estructura per garantir la seguretat de l’edifici. Puc fer qualsevol tipus d’activitat als terrats? Cada terrat és un cas únic, i cal fer una anàlisi prèvia de quina activitat s’hi pot dur a terme o no. L’estudi tindrà en compte aspectes tècnics (sobretot estructurals) per saber si el pes que pot suportar la coberta limita l’activitat que hi volem desenvolupar. Per exemple, si hi volem fer un hort o volem instal·lar-hi una piscina, l’estructura ha de sostenir més pes que si hi volem construir una zona per prendre el sol o una pista esportiva. En qualsevol cas, caldrà elaborar un estudi de les necessitats dels veïns, de les poten- cialitats arquitectòniques i de les instal·lacions ja existents. A partir d’aquí, es podrien definir els usos següents: Ús funcional (estendre la roba, tenir un hort, una coberta verda, magatzem...). Ús recreatiu (zones per passejar, prendre el sol, llegir, zona de reunions, jocs infantils, celebrar festes puntuals, esport...). Ús ecològic (de captació i producció d’energia, d’aljub d’aigua). Podrà pujar tothom al terrat? Serà segur? En principi hi podran accedir les persones que tinguin un permís d’accés, com ara propietaris i inquilins en cas d’edificis de particulars; clients o usuaris, si es tracta d’establiments que tenen instal·lacions a la coberta, com ara hotels o poliesportius, i alumnes o pacients, en cas d’entitats com ara escoles o hospitals. Les portes d’accés a la coberta haurien de tenir un tractament semblant al de control d’accés a l’edifici per garantir la seguretat davant l’intrusisme. Pel que fa a la seguretat en cas de caigudes, s’hauria de comprovar que els perímetres del terrat compleixin la funció de seguretat. En cas que els límits fossin insuficients per assumir la nova funció que tindrà el terrat (per exemple, espai de joc amb pilota...), caldria fer una reforma adequant el límit a l’ús que es farà de l’espai. Serà accessible? Hi ha solucions a les barreres arquitectòniques? L’accés és un dels aspectes més importants per garantir l’èxit de l’ocupació dels terrats vius. L’immoble ha de disposar d’escales per connectar cada pis o planta amb el terrat. És important, sempre que sigui possible, que hi hagi ascensors que arribin a la mateixa cota del terrat. D’aquesta manera, es fa possible l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda i es garanteix la màxima inclusió de les persones i se n’assegura l’ús. L’accés al terrat és equiparable a l’accés a l’edifici des del carrer, per tant, ha de tenir les mateixes dimensions i prestacions d’aquests accessos previstos en la normativa vigent. En tot cas, si l’edifici no té les condicions òptimes d’accés al terrat, caldrà que un tècnic el visiti perquè en faci un estudi i la proposta de reforma. 3.1 Sobre aspectes generals Potenciació de l’agricultura urbana Els terrats vius i les cobertes verdes es poden utilitzar com a espais per a la producció d’aliments per a la distribu- ció local i complementar la cuina d’un restaurant o, fins i tot, per a la venda a escala comercial. L’agricultura urbana permet maximitzar la producció d’hortalisses i fruites fres- ques en espais fins ara infrautilitzats a les ciutats. Això pot ajudar a disminuir la petjada ecològica, disminuir la pobresa (generant recursos i ocupació), contribuir a la seguretat alimentària i nutricional i reciclar deixalles. Així mateix, permet reduir la distància entre productors i consumidors i, consegüentment, abaixar preus i solucionar problemes de despro- veïment. Hort a la coberta. Escola Nostra Senyora de Lurdes. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 12 13 Puc tenir goteres? Sempre que hi hagi una impermeabilització antiarrels segura i garantida, no hi ha d’haver goteres. La impermeabilització s’ha de fer amb làmines impermeables sintètiques, les quals, com que estan protegides de la radiació solar directa i les oscil·lacions brusques de tempera- tura mitjançant la coberta verda, tindran una vida útil llarga i no hi haurà fuites d’aigua. Aguantarà el pes? Depèn de l’activitat que s’hi vulgui dur a terme. En els edificis nous, des de la fase de projecte s’ha de tenir en compte l’ús que es farà del terrat i fer els càlculs corresponents perquè l’estructura suporti el pes. En edificis ja existents, és necessari la visita d’un enginyer o arquitecte perquè comprovi quina és la càrrega que aguanta l’edifici i, si cal, construir un reforç estructural per garantir la seguretat. Hi ha diferents solucions tècniques que permeten reduir el pes dels sistemes de cobertes verdes: substrats molt lleugers, sistemes que necessiten poc de gruix de substrat... Puc combinar vegetació amb espais d’oci? I amb espais d’horta? Sí, són perfectament compatibles. Els sistemes existents permeten alternar espais amb vegetació i zones pavimentades, de descans, amb mobiliari, pèrgoles, zona d’horta... En tot cas, s’ha d’estudiar quin sistema de coberta és més apropiat per a cada element i la ubicació més indicada per a cada ús. Puc combinar-ho amb plaques solars o d’ACS? Sí, no només es poden combinar, sinó que milloren el seu rendiment. És un fet demostrat que els panells solars treballen de manera més eficient en una coberta verda que no pas en un sostre convencional. Les plaques solars disminueixen el rendiment per sobre dels 25 ºC de temperatura. La vegetació fa que la temperatura de la coberta sigui inferior, cosa que afavoreix l’eficiència de les plaques solars. És necessari fer manteniment? Qui s’encarregarà de fer-lo? El manteniment de la vegetació és important i s’ha de tenir en compte en el disseny i la gestió de tots els projectes. Si es vol reduir el manteniment, és aconsellable triar una coberta verda extensiva, o semi- intensiva, amb plantes de requeriments baixos. A banda de la vegetació, caldrà tenir en compte el manteniment dels altres elements de la coberta, com en qualsevol terrat no vegetat: les instal·lacions que hi pugui haver, els paviments, els desaigües. El manteniment el poden dur a terme empreses de jardineria especialitzades o els mateixos inquilins. Puc enjardinar qualsevol edifici? Gairebé totes les cobertes es poden enjardinar, incloent-hi aquelles amb zones d’om- bra, cobertes amb baixa capacitat de càrrega, les d’edificis alts, amb accés limitat... Aquests terrats, igual que qualsevol projecte, requeriran enginyeria especialitzada, un bon disseny i l’estudi previ d’un tècnic especialitzat. Puc tenir una coberta verda amb pendent? Sí, fins a 45 graus (aproximadament) de pendent es pot tenir una coberta verda. Si el sostre s’inclina més de 45 graus, són necessàries solucions tècniques específiques de façana vegetal adaptades al disseny per garantir l’estabilitat dels sistemes drenants, el substrat i la vegetació. Perdré privacitat? Es pot donar el cas de terrats comunitaris que són d’ús exclusiu d’alguns propietaris o inquilins (àtics). En intentar socialitzar el terrat i fer-hi activitats, hi pot haver reticències per part d’aquestes persones per por de perdre el privilegi de privacitat adquirida i no acceptin el canvi d’ús. Cal trobar estratègies per garantir que mantinguin cobertes les seves necessitats com a usuaris, malgrat la transformació del terrat, i incorporar-les en el nou plantejament. Si les necessitats són incompatibles, es poden buscar solucions per compartir l’espai. Hi ha elements arquitectònics que permeten mantenir una part del terrat privada i col·lecti- vitzar la resta de la superfície. Els elements poden ser flexibles, és a dir, que afavoreixen una certa interacció entre l’espai públic i el privat (gelosies, vidres, cortines...); o estancs, mitjançant perímetres tancats per poder separar perfectament l’àmbit col·lectiu del privat i preservar, així, la intimitat. Hi haurà soroll? Sempre que s’hagi dut a terme un tractament correcte pel que fa a l’aïllament acústic en la coberta, no hi haurà problemes de soroll En l’apartat de beneficis, s’expliquen les propietats de les cobertes verdes pel que fa a l’aïllament acústic. A les zones dels terrats que no tenen coberta verda, també caldria incorporar-hi aïllament acústic per minimitzar l’impacte que pot tenir l’ús dels terrats en els pisos ubicats sota la coberta. Tanmateix, en la gestió del terrat a càrrec de les comunitats de veïns és important incor- porar una definició dels usos que s’hi faran, associats a horaris i tipologia d’usuaris, per evitar possibles excessos acústics. 3.2 Sobre les cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 14 15 4. ASPECTES SOCIALS I TÈCNICS DELS TERRATS VIUS I LES COBERTES VERDES Les cobertes verdes i, sobretot, els terrats vius són nous espais de la ciutat que poten- cien i cohesionen les relacions socials i veïnals, milloren la integració de la diversitat i impulsen la participació social. En conseqüència, amb la recuperació dels terrats es recupera la seva funció social, com ja ho va fer en el passat, però adaptada a les noves necessitats urbanes, i es destina bona part d’aquesta superfície a fomentar les activitats socials de lleure i oci de les comunitats de veïns. Per disposar d’uns terrats vius que siguin inclusius i que impliquin tots els veïns perquè en puguin gaudir, s’han d’analitzar diversos aspectes socials, com ara les necessitats d’ús, els usuaris potencials, la gestió de l’espai... Tanmateix, caldrà incorporar-hi eines de construcció participativa, en què els veïns, en col·laboració amb els tècnics, s’impli- quin en el disseny per crear espais col·lectius adaptats a les seves necessitats. A banda dels aspectes socials, caldrà tenir presents les consideracions tècniques que permetin que totes les activitats potencials als terrats es puguin portar a terme amb tota tranquil·litat i confiança. S’ha de fer una anàlisi física de la coberta ja existent i definir quines potencialitats o reformes constructives caldria afrontar perquè l’espai pogués assumir les funcions socials desitjades. 4.1 Aspectes socials L’ús dels terrats vius El terrat viu per a ús col·lectiu és un espai d’ús comú, polivalent, multifun- cional i multicultural. L’ús que es faci dels terrats pot variar en funció de les necessitats i els inte- ressos dels usuaris. No cal que tots els usos s’apliquin als mateixos espais, o no necessàriament, al mateix temps. Si es defineix clara- ment els usos que ha de tenir la cober- ta, es podrà fer una bona distribució espacial i programar o gestionar les activitats de manera òptima. Els terrats poden tenir usos que són necessaris per als veïns de les comu- nitats i que l’edifici no inclou per la manca d’espai. Alguns d’aquests usos no s’havien previst inicialment, quan es va projectar l’edifici i, amb el pas del temps, tenint en compte el context social actual, són indispensables per a la millora de la qualitat de vida dels veïns. Aquestes funcions del terrat es poden anomenar usos funcionals. Com a exemples d’usos funcionals s’in- clouen els següents: - Estendre la roba - Emmagatzemar - Generar energies sostenibles - Plantar vegetals per a l’autoconsum - Captar i emmagatzemar aigua Hi ha altres usos que aporten benestar a les persones que els practiquen: són els usos recreatius. Acostumen a ser activitats d’oci i voluntàries. Gran part de l’èxit de la proliferació d’aquestes activitats a les cobertes és que l’es- pai destinat a aquest ús respongui a Cal regar una coberta verda? Totes les plantes necessiten un mínim d’aigua per viure. Segons el tipus de vegetació que es triï, es pot arribar a construir un sostre amb poques necessitats hídriques. En tot cas, és recomanable instal·lar un sistema de reg per garantir l’adaptació de la vege- tació i per assegurar que, en les èpoques més càlides, les plantes tinguin l’aportació hídrica necessària. Quanta aigua es necessita? No hi ha una sola resposta, el càlcul de l’aigua necessària depèn de la vegetació, del subs- trat, del clima i de les influències ambientals, del disseny i del tipus de sistema utilitzat. Per minimitzar l’ús d’aigua potable per al reg, es poden utilitzar aigües pluvials i es pot dissenyar un pla per reutilitzar les aigües grises de l’edifici. Quin cost té una coberta verda? Els costos varien significativament segons la ubicació i el projecte. Els factors clau que influeixen en el cost són la mida del sostre, el pendent, el disseny, els tipus de materials utilitzats en el sostre (per exemple, si cal un reforç estructural, el volum de substrat necessari, el tipus de vegetació, els components del sistema, les superfícies dures, el mobiliari o els paraments, etcètera), l’accés al sostre i el tipus de manteniment que requereixi. Quina és l’esperança de vida d’una coberta verda? La vida útil d’una coberta verda està directament relacionada amb la qualitat del disseny, la construcció i el manteniment que tingui, i especialment amb la durabilitat dels com- ponents del sistema constructiu (mantes de retenció, làmina drenant, filtres i tipus de substrat). Algunes cobertes verdes a Europa han durat més de 75 anys i encara continuen en funcionament. Districte 22@. © Quico Domingo. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 16 17 Per tal que una reforma de terrat comunitari s’acabi duent a terme amb èxit i els veïns passin a habitar els terrats, és clau escoltar la veu de tots els usuaris: els terrats han de ser espais adequats per satisfer les necessitats de tots els usuaris dels immobles. Amb aquest objectiu, la comunitat de veïns pot endegar un procés participatiu o de consulta en les primeres fases de disseny per recollir i escoltar les aportacions de totes les persones i incloure-les, juntament amb l’estudi tècnic de l’edifici, per impulsar una proposta global de reforma. Quan la comunitat de propietaris decideix participar activament en el disseny de l’espai, el procés és més lent però més innovador i de gran transformació social, alhora que potencia el sentiment d’implicació i responsabilitat en el desenvolupament del projecte i de pertinença al lloc. També es pot encarregar a un arquitecte o paisatgista que faci una proposta de disseny a partir de l’anàlisi tècnica i del recull de necessitats que la comunitat, a continuació, aprovarà, valorarà i legitimarà. Per poder afrontar un bon procés participatiu és necessari que es defineixin bé els actors del procés: Els veïns: es necessita la seva participació activa perquè aportin idees, plantegin objec- cions, cedeixin... Grup motor que representi els veïns: persones de la comunitat que poden dedicar més hores al procés participatiu i s’encarreguin de vetllar perquè els veïns tinguin tota la informació necessària, programin reunions, etcètera. Facilitador del procés participatiu: s’encarregarà de dinamitzar les assemblees veïnals i ajudar a arribar a acords i consensos. Actor clau que vetllarà per garantir l’equitat entre les persones i reflectir la diversitat de tots els veïns en el projecte. Tècnics estructuristes, arquitectes, paisatgistes, etcètera: són les persones que aporta- ran la informació tècnica constructiva o estètica als veïns perquè puguin decidir entre les opcions proposades. El procés participatiu conclou quan s’arriba a una solució col·lectiva consensuada i satisfactòria que pot assumir tota la comunitat. les expectatives dels usuaris. Com a exemples d’aquests usos s’inclouen els següents: - Passejar - Fer esport - Llegir - Descansar - Conversar - Prendre el sol - Assajar - Fer de jardiner - Jugar - Fer activitats socioculturals: concerts, exposicions, trobada d’entitats… Hi ha activitats funcionals, que depenent de com es desenvolupin, també es poden incloure en les activitats recreatives, com per exemple tenir un hort a la coberta. Un tercer tipus d’ús podria ser el lucra- tiu o comercial. Aquest ús està associat a gestions privades dels terrats on és un únic propietari o entitat qui defineix l’activitat i l’ús que es durà a terme a la coberta. En aquests usos s’inclourien totes les activitats en què els terrats permeten augmentar les prestacions del servei que ofereixen per als clients o usuaris. Es poden trobar diferents exemples: - Terrasses o bars d’hotels - Lloguer d’horts urbans - Geriàtrics, hospitals, escoles - Instal·lacions esportives - Etcètera Els usuaris A l’hora de definir els usos i com s’incor- poren en el disseny de la coberta s’han de tenir en compte diferents aspectes dels usuaris: - Edat de les persones: aquest punt con- dicionarà a l’hora de pensar en la segu- retat, decidir els materials constructius, tenir en compte els interessos d’aquest grup i per qüestions d’accessibilitat. - També és important conèixer si són habitants de l’immoble, o són usuaris que gaudeixen de permís d’accés per- què hi fan alguna activitat: alumnes d’una escola que fan l’esbarjo al terrat, treba- lladors d’una oficina que fan el descans a la coberta… - El nombre màxim d’usuaris que faran una activitat, així com la freqüència d’ús de l’espai, també és una informació relle- vant que ajudarà a definir un mapa d’usos. Ús privat o ús col·lectiu del terrat La definició dels usos del terrat també la determinarà en bona mesura la titularitat de la propietat de la finca. És evident que ha de ser diferent el pro- cés de disseny o de decisió d’un espai pri- vat, en què el promotor n’és el propietari i fa un ús privat del terrat o l’utilitza per al seu negoci, del procés de disseny en una comunitat o mancomunitat de propieta- ris, on veïns o inquilins seran els usuaris de l’espai. En el primer cas, el treball previ a la reforma del terrat és més senzill. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 18 19 La titularitat o la propietat d’un terrat pot pertànyer a diferents persones o entitats jurídiques. Segons quina sigui la modalitat, serà més o menys complex el procés de presa de deci- sions per dur a terme una rehabilitació del terrat. Grups de titulars o propietaris del terrat 1. Titular o propietari privat, ja sigui individual o una empresa La propietat té el poder de decidir quina rehabilitació o disseny vol fer a la coberta dins del marc de la normativa vigent. 2. Titularitat o propietat de la comunitat de propietaris És l’òrgan que regula les relacions entre els veïns d’un mateix immoble. Està formada pel conjunt de propietaris dels diversos elements que la integren: pisos, locals, places d’aparcament, etcètera. En el cas dels pisos de lloguer, són els propietaris els que for- men part de la comunitat de propietaris i no pas els llogaters. Tots els propietaris tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions. En aquest cas el procés de decisió de la rehabilitació del terrat ha de ser participatiu, i seguir processos com els que s’han explicat en el punt anterior. És important fer participar i informar tots els veïns, encara que no siguin propietaris, ja que l’èxit dels terrats vius rau en el bon ús que se’n faci. 3. Titularitat o propietat de més d’una comunitat de propietaris Es tractaria d’unir diferents comunitats de propietaris o comunitats i propietaris indi- viduals, per tal d’aconseguir “un terrat com a categoria única que pertanyi a tots els inquilins de l’illa” o del conjunt d’immobles. La idea transformadora és unir els diversos terrats, per tal d’augmentar l’espai lliure disponible per a oci i lleure, de dimensions equiparables als espais urbans, però res- tringint-ne l’ús al nou col·lectiu resultant. Unir els terrats, salvant les diferències de cotes i augmentant la superfície. Per formalitzar aquesta unió de propietaris, es podria constituir una comunitat de pro- pietaris nova a efectes de la llei horitzontal. O es podria redactar un document contractual privat entre els veïns de les comunitats de propietaris mitjançant el qual s’acordi un ús compartit. Aquesta última formula és més flexible, més econòmica i es pot acotar en el temps. La primera és molt més complexa. Com en una comunitat de propietaris simple, el procés de decisió de la rehabilitació del terrat ha de ser participatiu. La titularitat o la propietat dels terratsProcés a seguir per executar un projecte de terrat viu o coberta verda Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 20 21 Gestió de la seguretat Un altre aspecte que cal gestionar és la seguretat des d’un doble vessant: seguretat enfront el risc de caigudes i seguretat vers l’intrusisme dels espais col·lectius i privats vinculats a l’edifici. Per garantir la seguretat davant el risc de caigudes, cal que els perímetres de la coberta i els accessos que hi hagi compleixin la normativa vigent. És responsabilitat de la comunitat fer un control exhaustiu dels perímetres i dels punts de risc de manera periòdica. També, assegurar que hi hagi una bona accessibilitat. És recomanable que les revisions periòdiques i el manteniment dels punts de risc el duguin a terme empreses homologades. Pel que fa a la seguretat en relació amb l’intrusisme, es pot resoldre dotant els terrats d’accessos de control (com ara porters automàtics) perquè cap persona aliena a la finca pugui accedir a la coberta. En cas que a l’immoble hi hagi usuaris que no hi viuen però que hi cursin alguna activitat (per exemple treballadors d’una oficina, usuaris d’un gimnàs...) cal preveure l’accés a la coberta. Un cop tenim en funcionament el terrat viu, amb els espais condicionats per als usos projectats, cal concretar quina és la gestió que es farà del terrat, de l’espai. S’entén per gestió l’organització, la planificació i el provisionament econòmic (si escau) de diferents aspectes del terrat. Gestió d’activitats Per tal que hi hagi una bona entesa i evitar conflictes entre els usuaris de l’espai, és important establir de bon començament unes normes de convivència i d’usos de l’espai. Una proposta de normativa podria incloure els aspectes següents: - Mapa d’usos de l’espai: què es pot fer a cada lloc. - Limitacions horàries pel que fa als usos. - Limitacions estacionals pel que fa als usos. - Indicacions de quin tipus d’usuari pot utilitzar un espai concret. - Calendari d’activitats puntuals amb reserva d’espais perquè no se solapin les activitats. - Anomenar una persona o un grup de persones responsables de vetllar perquè es faci un ús correcte dels terrats (podria ser una funció rotatòria en la comunitat de veïns). Gestió del manteniment El manteniment del terrat és cabdal per evitar la degradació de l’espai. Hi ha d’haver algú que s’encarregui de fer les tasques de neteja, de tenir cura de les instal·lacions, els paviments i el mobiliari, de la vegetació i dels espais de jocs. Aquestes tasques les pot assumir la comunitat perquè es facin entre els veïns. Una altra opció és externalitzar totes les tasques. També es pot optar per una solució inter- mèdia, en què una part de les tasques les assumeixen els veïns i una altra part la facin empreses de manteniment especialitzades. Gestió dels terrats vius Terrats en cultura. © Isaias Fanlo. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 22 23 Per dissenyar un terrat viu o una coberta verda és important entendre les característi- ques de l’emplaçament. En aquest capítol s’explica com avaluar una proposta d’ubicació per a un terrat viu o coberta verda tenint en compte les característiques constructives i ambientals. També s’exposen els diferents paràmetres i elements bàsics necessaris per construir una coberta verda amb seguretat i fiabilitat. Tot i que el capítol està elaborat per a situacions amb edificis ja construïts, pot ser molt útil quan s’està plantejant incorporar una coberta viva en un edifici que encara està en fase de planejament. A continuació, es presenten els aspectes i els paràmetres tècnics i ambientals que cal con- siderar. 4.2 Aspectes tècnics Situació i condicions climatològiques En primer lloc, cal tenir en compte la cli- matologia i la situació física de la coberta, especialment si es vol fer un sostre amb vegetació o si es volen definir espais de descans per prendre el sol o espais amb necessitats d’ombra a l’estiu. Els factors climatològics poden variar amb la ubicació geogràfica, així com amb l’orien- tació i l’alçada i, fins i tot, poden variar entre un edifici i els edificis circumdants. El factors climatològics que cal tenir més en compte són: - El vent: a mesura que pugem en alça- da la velocitat del vent és més elevada, és important conèixer els corrents d’aire habituals a l’edifici per fer una bona dis- tribució dels usos del terrat. Per exemple, ubicar espais de descans a les zones més arrecerades, instal·lar paravents si és necessari mitjançant gelosies o tanques de vegetació. - La pluja o humitat: aquest factor és clau si es vol vegetar la coberta. Tenint en compte la pluviometria i el grau d’humitat es podrà fer una tria òptima de la vegeta- ció i del sistema de reg necessari. A Barce- lona, és quasi indispensable disposar d’un sistema de reg, ja que els mesos d’estiu són molt calorosos i sovint escassos de precipitació. - L’orientació o la radiació solar: per conèixer quines seran les zones de sol o d’ombra de la coberta, cal elaborar un estudi de la radiació solar i de les varia- cions que té al llarg de l’any. Això influirà, d’una banda, a l’hora d’es- collir vegetació en una coberta enjardina- da o en un hort urbà o, d’altra banda, en qualsevol altra activitat que estigui con- dicionada per la insolació. Per exemple, si es vol disposar d’un espai de pícnic a l’aire lliure vàlid per a l’època d’estiu, és important ubicar-lo en una zona d’om- bra o, si no n’hi ha, pensar a dissenyar un umbracle. - La temperatura: en el clima mediterra- ni les altes temperatures d’estiu poden fer que alguns usos dels terrats siguin desaconsellables a determinades hores del dia per als usuaris. Caldrà triar una vegetació resistent, i generar espais amb ombres per mitjà de la vegetació (arbres quan la coberta ho permeti, pèrgoles vegetades...) que, a més de reduir la temperatura del lloc, humidifi- caran l’ambient; com també incorporar estructures auxiliars arquitectòniques (porxos...) o, també, utilitzar elements auxiliars (tendals...). Procés de construcció d’una coberta verda. Jardins de Laguna Lanao. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 24 25 Impermeabilització La impermeabilització és fonamental per a l’èxit d’un terrat viu. Una bona impermeabi- lització farà que no hi hagi goteres. Quan es treballa en un edifici antic, és important que un professional qualificat faci la comprovació de l’estanquitat de la coberta. Una bona opció per a impermea- bilitzacions de més de deu anys és col·lo- car una nova membrana impermeabilitzant que asseguri que no hi ha fuites. Al mercat es poden trobar diferents opcions de membranes impermeabilit- zants. El requisit més important que han de complir les membranes, a banda de la resistència mecànica, és que siguin resis- tents a la penetració de les arrels, per això s’utilitza habitualment el terme antiarrels. Per assegurar aquesta funció antipene- tració de les arrels, es recomana que les membranes siguin sintètiques, ja que les membranes orgàniques (asfàltiques o bitu- minoses) són susceptibles de ser travessa- des per les arrels o poden ser químicament inestables. Si es disposa d’una impermeabilització bituminosa en bon estat i es vol que a la coberta hi hagi vegetació, és imprescin- dible separar el sistema de coberta de la impermeabilització mitjançant una làmina antiarrels. Col·locació de placa drenant. Estructura de l’edifici Abans de començar a dissenyar una cober- ta, cal saber quina capacitat de càrrega té. Un enginyer d’estructures ha de portar a terme un estudi dels materials i de l’estat de l’estructura existent per calcular quin és el pes que aguanta i, si cal, afegir-hi algun reforç estructural. En alguns casos pot ser que calgui afegir algun pilar o reforçar els existents; en altres casos serà necessari construir un sostre estructural que transfe- reixi el pes a zones on hi hagi pilars i bigues que sostinguin més càrrega. El tècnic també pot indicar quines zones de la coberta estan més dimensionades per situar en aquests punts els elements més pesants. Per saber quin pes tindrà la coberta amb els nous usos s’ha de conèixer quina serà: - La càrrega morta de la coberta: el pes final total de la coberta construïda incloent tots els elements i components associats amb el sostre (pes del sistema de coberta, substrat saturat d’aigua, pes de la vegetació en el seu creixement màxim, elements arqui- tectònics que hi pugui haver, paviments...). - La càrrega viva: el pes de les persones que facin servir l’espai, i de qualsevol equip mòbil que s’utilitzi periòdicament en el lloc. Per exemple, una màquina de segar per fer el manteniment del jardí. - La càrrega transitòria: càrregues pun- tuals generades per elements meteorolò- gics, pel vent bàsicament, i càrregues per neu, que malgrat que no sigui un cas habi- tual tampoc no es pot descartar que arribi a passar. Aïllament acústic i tèrmic La capa d’aïllament serveix per limitar els intercanvis tèrmics i acústics entre l’exte- rior i l’interior de la coberta. Aprofitant que es fa una reforma del terrat, és interessant millorar l’aïllament tèrmic de la coberta per tal d’aconseguir un estalvi ener- gètic en climatització dels pisos superiors. També és important pensar en un bon aïllament acústic, per minimitzar l’impacte sonor que pot tenir habitar el terrat en les persones que viuen sota la coberta. Al mercat hi ha molts tipus d’aïllaments, tant tèrmics com acústics, que compleixen perfectament la doble funció. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 26 27 Protecció de la impermeabilització A fi que no hi hagi danys en la làmina imper- meabilitzant és important col·locar-hi una capa de protecció. Depenent de l’acabat (paviment o coberta verda), es recomana col·locar-hi un element o l’altre: - Paviment amorterat sobre la imper- meabilització: en aquest cas, es recoma- na col·locar un element separador entre la làmina i el paviment, per tal d’evitar pos- sibles danys tant mecànics com químics per la reacció del ciment durant el temps d’enduriment o assecat. La capa de pro- tecció pot ser un geotèxtil o bé una làmina plàstica lleugera. - Paviment flotant sobre la impermea- bilització: per paviment flotant s’entén les tarimes de fusta o sintètiques que van damunt dels rastells o les lloses que es col·loquen sobre elements elevadors. En aquest cas, és recomana col·locar entre la impermeabilització i els rastells o plots una làmina de cautxú o bé un geotèxtil de més de 300 g/m2, per protegir la làmina de les forces de fricció. - Coberta verda o hort sobre la imper- meabilització: en aquesta situació, la capa es pot utilitzar tant per protegir com per augmentar la capacitat d’emmagat- zematge d’aigua del sistema de coberta. S’acostuma a col·locar una manta sintè- tica, de gramatge a partir de 400 g/m2, entre la làmina impermeabilitzant i la làmina drenant de la coberta verda. Les mantes de protecció s’han d’adaptar als usos futurs de la coberta verda, i variar les característiques tècniques en funció dels usos. Hi ha una excepció: el cas de les cober- tes invertides. Convé utilitzar una capa de separació permeable al vapor d’aigua, de manera que queden descartats els geo- tèxtils tradicionals ja que no són hidrò- fugs; d’aquesta manera, permeten el fun- cionament correcte de l’aïllament tèrmic. En tots els casos es desaconsella l’ús de capes de protecció de morter pel possible alliberament de carbonats i perquè s’es- querden amb facilitat. Làmina drenant de la coberta verda Aquesta capa acompleix la funció de drenar, ventilar, retenir aigua i protegir la impermeabilització. Segons la tipologia de coberta verda o el terrat viu que es construeixi, la capa tindrà característiques diferents. Depenent del pendent de la coberta, del tipus de vege- tació triada i de l’ús que es doni al terrat (ornamental, per a vianants, amb pas de vehicles lleugers...) el tipus de placa dre- nant variarà en alçada, capacitat drenant, capacitat de retenció d’aigua i resistència a la compressió. Les plaques drenants han de tenir sem- pre obertures per a la ventilació i canals d’evacuació d’aigua que assegurin que l’aigua sobrant no estigui mai en contacte permanent amb el substrat, i així mantenen la capacitat de ventilació necessària per a les arrels. S’han d’utilitzar materials específics per a cobertes, i no són aptes per fer aquestes funcions materials dissenyats per a altres usos, com ara plaques drenants per a murs. Components de la coberta verda En el disseny i la instal·lació d’una cober- ta verda és fonamental proporcionar a la vegetació un entorn de creixement al més semblant possible a l’entorn natural de la planta. Per aquest motiu, amb la tecnologia actual s’han desenvolupat sistemes de cobertes verdes que intenten imitar la natura mit- jançant un sistema constructiu multicapa, en què cada capa inclosa en el sistema satisfà una necessitat que té la planta i tot el sistema; funciona de manera conjunta i subsidiària. Els apartats següents tracten aspectes tècnics de les capes que componen una coberta verda. Vegetació Substrat Filtre Làmina drenant Capa de protecció Capa antiarrels Impermeabilització Forjat Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 28 29 Vegetació La vegetació que s’ha de plantar en un terrat dependrà molt de quin sigui l’objectiu d’ús de la coberta i, per tant, de la seva tipologia. No es triarà la mateixa vegetació si es vol una coberta ecològica per afavorir la cli- matologia i naturalització de la ciutat, amb manteniment i consum hídric baix, que si es vol una coberta jardí per estar-hi i gaudir, on es triarà vegetació amb més valor orna- mental i, per tant, amb més requeriments de manteniment. Al capítol 5 d’aquesta guia, s’expliquen les diferents tipologies de coberta verda exis- tents i quin tipus de vegetació està asso- ciada a cadascuna. Tot i així, hi ha unes consideracions gene- rals que poden servir com a guia per a totes les cobertes verdes. A l’hora de triar la vegetació hem de tenir en compte els paràmetres següents per tal d’assegurar el bon desenvolupament de les espècies vegetals: - El microclima de la coberta: temperatu- ra, humitat, precipitacions, nivell d’insola- ció, vents, vents salins… - El gruix màxim de substrat que admet la coberta: la capacitat de càrrega, el pes que pot suportar el terrat, pot ser un factor limitant. - El port i la capacitat de creixement de la vegetació: es recomana vegetació que tingui un creixement radicular poc profund i horitzontal, així com una progressió lenta de creixement. - Les necessitats hídriques de les plantes. A trets generals, s’han de prioritzar espè- cies que s’adaptin fàcilment a condicions extremes (amb resistència a canvis brus- cos de temperatura, resistents al vent…), espècies resistents a afeccions de malal- ties i amb poc requeriments de nutrients, que no siguin al·lergògenes ni tòxiques, resistents a la contaminació urbana, que tinguin un desenvolupament radicular poc agressiu (per no malmetre la impermeabi- lització ni altres elements constructius) i que no siguin espècies invasores. Biblioteca Zona Nord. Coberta de la Biblioteca Zona Nord. Filtres La capa filtrant té la missió d’evitar el pas de les partícules fines del substrat cap a la capa drenant. És clau l’ús de geotèxtils dissenyats espe- cíficament per complir aquesta funció. Cal desestimar l’ús de geotèxtils dissenyats per assumir la funció de separació en cobertes no enjardinades, ja que són de colmatació fàcil i col·lapsen les plaques drenants infe- riors, de manera que deixen de funcionar correctament. A la capa filtrant són especialment relle- vants les característiques de la permeabi- litat i la mida dels porus. Substrat per a cobertes verdes El substrat és l’element cabdal per al bon desenvolupament de la vegetació. Els substrats per a cobertes verdes i terrats vius són barreges de terres dissenyades específicament, que compleixen amb els criteris de qualitat de la FLL 2008 i la NTJ 11C. Cal descartar l’ús de sòls naturals i substrats formulats per al seu ús en jar- dineria. L’elecció del substrat en una coberta és de suma importància. La tria correcta pot determinar l’èxit o el fracàs de la vegetació que es planti, i també la pervivència que pot tenir en el temps. Per emprendre l’enjardinament de la cober- ta és necessari un substrat que compleixi els requisits següents: a) Pel que fa a aspectes constructius: - Permetre la funció de drenatge - Respectar el disseny de càrregues de l’edifici - Complir amb la funció de protecció requerida b) Pel que fa a les necessitat de la vegetació: - Ser adequat per al tipus de vegetació escollida - Garantir que les funcions correctes per al bon desenvolupament de la vegeta- ció es compleixin de manera permanent -Limitar els costos de manteniment durant la fase d’implantació de la vege- tació i també quan quedi ben arrelada Les característiques fisicoquímiques que han de complir els substrats tècnics per a cobertes verdes estan perfectament defi- nides en les normatives esmentades ante- riorment i són la garantia d’èxit i sostenibili- tat de les cobertes verdes i els terrats vius. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 30 31 Responent al gruix del substrat i al seu manteniment, i d’acord a la NTJ 11C, els grups de vegetació que es poden plantar en una coberta són: a) Suculentes (plantes que acumulen una gran quantitat d’aigua a les fulles o a les tiges, i que ofereixen un aspecte carnós, gruixut i sucós; ho són gairebé totes les cactàcies i crassulàcies). b) Herbàcies perennifòlies (plantes herbàcies perennes que conserven fulles verdes tot l’any) i gramínies. c) Vivaces (plantes herbàcies perennes de les quals les parts que viuen sobre el sòl són anuals) i subarbustives (vegetals semblants a un arbust o a una mata, generalment de poca alçària, que només presenten lignificació a la base de la tija). d) Arbustives (vegetals llenyosos, generalment entre 1 i 5 m d’alçària, que ramifiquen des de la base i no tenen un tronc únic predominant). e) Arbres (vegetals llenyosos, generalment amb una tija simple o tronc, sovint nus a la base i amb una capa diferenciada, que normalment assoleixen una alçària de 5 m en l’estat adult) i palmeres. a) Suculentes c) Vivaces i subarbustives e) Arbres i palmeres b) Herbàcies perennifòlies d) Arbustives Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 32 33 Paviments i paraments a la coberta El recorregut, les zones d’estar, l’accés… són elements que formen part del terrat viu. En la fase de planejament s’han d’in- cloure per integrar-los amb el paper que tenen en el projecte. En el cas de les cober- tes verdes, a més, els camins permeten fer un manteniment correcte sense trepitjar excessivament la vegetació. El mateix passa amb altres elements i paraments, com ara són les balises d’il·lu- minació, les papereres, les casetes per a eines auxiliars... Cal planificar com s’han d’instal·lar a la coberta. Cal tenir en compte les consideracions tèc- niques següents per a la seva construcció: - Que la seva fonamentació o fixació a la coberta no afecti la circulació de l’aigua, i que la condueixin als punts de desguàs amb el pendent mínim necessari. La solu- ció òptima és fer servir làmines drenants, com ara subbases o encofrats perduts (és un tipus d’encofrat d’obra que serveix per fer bases o cimentacions d’elements, però que no es retira, es queda a l’obra). Les làmines drenants poden complir aquesta funció i permetre que circuli l’aigua per tota la coberta, proporcionant protecció a la membrana impermeabilitzant i afavorint la circulació correcta de l’aigua. - Que la seva fonamentació o fixació no malmeti la impermeabilització per evitar possibles fuites d’aigua. S’ha de parar atenció especial en els topalls entre els materials per garantir-hi l’estanquitat. - Que els elements no sobrepassin els límits de pes de la coberta. Sistemes de reg En les cobertes verdes situades en zones mediterrànies és molt recomanable utilit- zar un sistema de reg automàtic, ja que els mesos de més calor hi acostuma a haver una precipitació insuficient per cobrir les necessitats hídriques de les plantes. Com que les cobertes verdes estan molt exposades a la radiació solar i al vent, el tipus de reg més aconsellable és el reg localitzat enterrat. Aquest sistema permet fer una distribució de l’aigua de manera controlada i, en estar enterrat, es redueixen les pèrdues per evaporació. En les opera- cions de manteniment, s’ha de tenir pre- sent la localització de les canonades per anar amb cura i no malmetre-les. En el cas que es consideri necessari uti- litzar reg per aspersió o difusió, cal tenir en compte la influència del vent. L’acció del vent pot provocar una distribució de l’aigua heterogènia, amb el consegüent creixement irregular de la vegetació, i les pèrdues d’aigua corresponents. Al mercat hi ha fabricants de reg que han desenvo- lupat emissors d’aspersió que treballen a menys pressió i tenen un gruix de gota més elevat i més pesant per intentar minimitzar l’efecte del vent. Per fer un bon disseny del sistema de reg i calcular l’aigua que necessitarà la vege- tació, s’han de tenir en compte els factors següents: Evacuació d’aigües a la coberta En un terrat és de vital importància que hi hagi un bon sistema d’evacuació de les aigües, per tal de garantir la sortida de l’aigua en cas de pluges torrencials i no incrementar la càrrega en el terrat i evitar desbordaments per la façana. Els elements que s’encarreguen de dur a terme aquesta funció a la coberta són: - Embornals - Gàrgoles - Canals en el paviment - Canaleres de recollida d’aigua en cotes de pendent més baix (en terrats inclinats) És necessari que la quantitat d’elements de desguàs estigui calculada correcta- ment. Els paràmetres que s’han de tenir en compte per fer un bon disseny són els següents: - Saber quina és, en el moment més desfa- vorable, la quantitat de precipitació màxi- ma caiguda en el mínim temps possible (es coneix a partir de dades històriques). - Conèixer el pendent de la coberta, per determinar quina és la velocitat que aga- farà l’aigua i saber quina quantitat d’aigua es pot concentrar en els elements d’eva- cuació. - Dimensió, nombre i diàmetre dels des- aigües necessaris després d’analitzar els punts anteriors. Els elements de desguàs han de ser regis- trables, és a dir, s’hi ha de poder accedir amb facilitat per portar a terme una ins- pecció visual i netejar-los per evitar pos- sibles embussos. És recomanable que hi hagi un pendent mínim de la coberta d’un 2%, que perme- trà que l’aigua circuli correctament, es diri- geixi als punts de desguàs i no hi hagi punts d’entollaments estacionals. En les cobertes verdes, els dispositius de desguàs són més complexos ja que incor- poren els elements d’evacuació i els siste- mes drenants propis. Aquest punt és favorable ja que les cober- tes verdes absorbeixen gran part de l’aigua de la pluja en totes les capes (manta, làmi- na drenant, substrat i vegetació) i deixen anar la sobrant a poc a poc. Això fa que calguin menys d’elements d’evacuació d’ai- gua o que les dimensions que tinguin siguin més petites i, per tant, que els costos de la xarxa col·lectiva d’evacuació d’aigua siguin més baixos. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 34 35 Elements constructius: murs i límits perimetrals del terrat, paviments, elements arquitectònics, impermeabi- lització Inspecció tècnica visual Revisió de fixacions Detecció de possibles punts conflictius i conservació en bon estat de tots els elements d’obra. Impermeabilització i arranja- ment, si escau Dos o tres cops l’any Mobiliari i elements auxiliars: mobiliari pròpiament dit, pèr- goles lleugeres, gelosies, ten- dals, jocs infantils... Conservació d’envernissats i pintura Revisió de fixacions o anco- ratges Inspecció tècnica visual Neteja Un o dos cops l’any Coberta Tasques de neteja general: buidat de papereres, neteja de paviments Setmanal Vegetació: crasses, herbàcies, vivaces, arbustives, arbòries i palmàcies Segues o retalls Podes Eliminació de males herbes Reposicions o ressembres Fertilització Control d’afeccions Depèn de la vegetació, s’ha d’es- tudiar en cada projecte Instal·lacions: desaigües, xarxa de reg, il·lu- minació, porters automàtics, instal·lacions diverses (ante- nes, aparells de climatització, ventilació...) Inspecció tècnica visual Control i neteja d’embornals, gàrgoles, canals, sistemes de ventilació, lluernaris... Inspecció, regulació i neteja de les instal·lacions de reg Control i revisió d’instal·la- cions de llum i ‘altres instal·la- cions Cada tres mesos Grups d’elements Tasques de manteniment Freqüència S’ha de preveure quines tasques han de dur a terme professionals especialitzats, quines tasques es poden externalitzar i quines poden portar a terme els mateixos propietaris. Manteniment d’una coberta- L’exposició a la radiació solar i a la tem- peratura. - Les precipitacions habituals. - El tipus de vegetació que es plantarà i conèixer les diferències hídriques entre elles per sectoritzar-les si cal. - Com arriba l’aigua a la coberta (cabal, pressió, qualitat). - El tipus de substrat, el gruix de substrat, la capacitat de retenció d’aigua i de drenat- ge del substrat. - La superfície total per regar. Amb aquesta informació i l’assessorament d’un professional es pot fer una proposta de quin sistema de reg serà més eficient, així com quina serà la freqüència de reg. És important utilitzar programadors automàtics per tal d’assegurar l’aportació d’aigua i és molt recomanable utilitzar sen- sors de pluja o sensors d’humitat, per no regar en cas de precipitacions i per dotar la planta de l’aigua justa i necessària. Sempre que sigui possible, convindria aprofitar l’aigua de la pluja per al reg de la vegetació, així com instal·lar sistemes de depuració d’aigües grises a fi de recupe- rar-les per regar la coberta. En les tasques de manteniment previstes, caldrà incorporar una revisió i control del sistema de reg. Tot i que les cobertes verdes del tipus ecològic o biodiversa tinguin com a objec- tiu funcionar autònomament i de manera sostenible, és important assegurar una implantació correcta de la vegetació. És per això que es recomana instal·lar un reg automàtic. Les dosis de reg aniran dismi- nuint fins que la vegetació cobreixi tota la coberta. En el cas d’èpoques de mol- ta sequera sempre es poden fer regs de suport. Manteniment Per ser conscients del cost que tindrà el manteniment del terrat és important incor- porar el seu estudi en la fase de projecte. D’aquesta manera, es pot decidir si la pro- posta que es faci és viable o no. En l’apartat de manteniment de la coberta, s’ha de definir, d’una banda, les tasques de manteniment i, de l’altra, qui durà a terme aquestes tasques. La taula següent il·lustra a grans trets els diversos elements que s’han de mantenir, amb les tasques associades i la freqüència aconsellada. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 36 37 Temperatures màxima i mínima Pluviometria anual Variacions de vent Influència dels factors climatològics depenent de l’alçària de l’edifici Possible risc d’incendis Contaminació atmosfèrica urbana Anàlisi de la vegetació local Riscos quant a afeccions de plagues de la vegetació Màxima capacitat de càrrega de la coberta Estimació de càrregues puntuals Estimació de càrregues fixes Punts de desguàs Prevenció per evitar embussos en cas de pluges torrencials Superfície útil Espai disponible per al desenvolupament de la vegetació Pendent del terrat Recollida d’aigua i possibilitats d’emmagatzemament Qualitat de l’obra existent: estat de la impermeabilització, murs, seguretat... Accessibilitat per a les persones (gent gran, gent amb cadira de rodes…) Accés per elevar i pujar materials d’obra, substrat… Accés per al manteniment, fixacions de seguretat, línies de vida Accés de les instal·lacions: punts d’aigua, llum… Resum de dades per fer l’anàlisi tècnica de la coberta A continuació, es mostra un resum dels paràmetres necessaris per analitzar les condicions tècniques i ambientals del projecte. Hi ha informació que els matei- xos habitants de l’immoble poden buscar en webs especialitzats (dades de tempe- ratura, precipitacions...); hi ha altres dades que requeriran l’estudi de diversos profes- sionals. Informació climatològica Condicions ambientals locals Càrregues estructurals Xarxa de drenatge Superfície i forma del terrat Accessos Dades que cal anotar per fer una anàlisi del lloc Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 38 39 5. QUIN TIPUS DE TERRAT VIU O COBERTA VERDA VULL Saber què es vol aconseguir, és a dir, l’objectiu de la renovació de la coberta és fona- mental, ja que influirà en el disseny, la construcció i el nivell de manteniment necessari. Per exemple, una coberta verda dissenyada amb el propòsit d’incrementar el valor estètic es podria centrar en l’ús d’espècies de valor ornamental, més que no pas en la tolerància a la sequera i el baix manteniment o el valor de l’hàbitat. El mateix disseny potser no s’adequa a un usuari que vol tenir baix manteniment, minimitzar l’aigua de reg i promoure la biodiversitat. Per definir-lo cal tenir en compte: l’ús que se’n farà, la vegetació que es vol emprar, el manteniment, el reg i el drenatge disponible, el pressupost màxim, qüestions de segu- retat, la gestió de l’espai... La consideració d’aquests temes és cabdal per a l’èxit del disseny d’un terrat viu o d’una coberta verda. La taula següent il·lustra de manera senzilla les diferents solucions, o aspectes clau, que cal tenir en compte segons els objectius. Les solucions s’expliquen amb més detall en el capítol 5.2 Tipus de cobertes. 5.1 Per on començar Pàgina esquerra: C/ Tarragona, 173. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 40 41 Aspectes que cal tenir en compte Tipus de coberta Incloure agrupacions de vegetació autòctona; part del substrat ha de procedir de l’hàbitat que es vol potenciar. És recomanable fer servir elements com roques, troncs o escorces per atreure la fauna. Augmentar la profunditat del substrat, proporcionar reg, seleccionar espècies vege- tals frondoses per generar ombres a l’estiu. Seleccionar vegetació que ofereixi una cober- tura total a la superfície de la coberta, pro- porcionar reg, concebre els elements de fixa- ció de les plaques. Augmentar la profunditat i la capacitat de retenció d’aigua del substrat, utilitzar plan- tes amb alta absorció d’aigua. Buscar sistemes constructius de coberta que puguin ser aljubs. Augmentar la capacitat de càrrega, garantir l’accés de sostre, utilitzar sistemes de coberta que es puguin utilitzar com si fossin encofrats perduts i que siguin la base per a elements arquitectònics, mobiliari i altres instal·lacions. Preveure la il·luminació i la xarxa d’aigua potable i de reg. Concebre els perímetres i l’accés a la coberta. Augmentar la capacitat de càrrega i la pro- funditat i el contingut orgànic del substrat, assegurar una bona accessibilitat a la cober- ta i proporcionar reg. Utilitzar el màxim de superfície possible de la coberta amb cobertura vegetal. COBERTA NATURALITZADA COBERTA SEMIINTENSIVA COBERTA INTENSIVA COBERTA GENERADORA D’ENERGIA COBERTA SEMIINTENSIVA COBERTA INTENSIVA COBERTA ACUMULADORA D’AIGUA COBERTA INTENSIVA COBERTA MÚLTIPLE COBERTA D’HORT COBERTA EXTENSIVA COBERTA SEMIINTENSIVA COBERTA INTENSIVA Per millorar la biodiversitat Per a estalvi energètic, aïllament tèrmic, aïllament acústic Per a producció d’energia amb panells fotovoltaics o plaques ACS Per emmagatzemar aigua i reduir l’escorrentia superficial Per a ús recreatiu (oci, jardí, espai per fer activitats, zones de descans…) Per fer un hort Per a la millora ambiental de la ciutat Vull una coberta... Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 42 43 Hort Generadora d’energia Usos múltiplesAcumuladora d’aigua Pàg: 54 Pàg: 56 Pàg: 58 Pàg: 60 IntensivaExtensiva Semiintensiva Naturalitzada Pàg: 46 Pàg: 48 Pàg: 50 Pàg: 52 Tipus de coberta Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 44 45 REG Es recomanen sistemes de reg per degoteig. Es necessita reg sobretot durant l’època d’implantació, i a mesura que les plantes es van desenvolupant es pot anar disminuint, fins a proporcionar només regs d’auxili en èpoques de molta sequera. COMBINACIONS POSSIBLES Aquest tipus es pot combinar amb coberta d’usos múltiples, coberta generadora d’ener- gia i coberta amb hort. SISTEMA CONSTRUCTIU A causa del poc gruix de substrat que tenen, i per tant, l’exposició a condicions extremes de la vegetació, les cobertes són les que mereixen més atenció a l’hora de construir-les correctament. Alguns dels paràmetres més importants que cal considerar són: assegurar una bona aeració a les arrels i garantir un bon drenatge a tota la coberta. Això es pot aconseguir dissenyant un mínim de pendent a la coberta (a partir del 2%), o si no és possible utilit- zant plaques drenants de més de 4 cm d’altura, i aportant un substrat molt porós que proporcioni l’aeració i el drenatge necessaris. En aquestes cobertes és important retenir la màxima quantitat d’aigua possible, així que s’aconsella fer ús d’una manta de retenció d’aigua i nutrients, una placa drenant que també compleixi la funció d’emmagatzemar aigua, i que també aporta una cambra d’aire, i d’un filtre que separi la placa drenant del substrat per assegurar el millor fun- cionament del drenatge. MANTENIMENT Baix. Es limita a aconseguir una bona implantació de la vegetació: evitar la proliferació d’her- bes no desitjades, controlar acuradament la disponibilitat de l’aigua a les plantes en les primeres fases de desenvolupament, controlar i netejar els embornals o sistemes de desguàs per evitar obturacions que desencadenin en una acumulació d’aigua no desitjada a la coberta. COBERTA EXTENSIVA És un sistema de coberta vegetada lleu- gera, implantada en un substrat poc pro- fund i amb contingut baix en nutrients. Inclou una vegetació amb pocs requeri- ments tant pel que fa al desenvolupa- ment com pel que fa al manteniment. És practicable, sempre que s’afegeixi pavi- ment alternat amb la vegetació, ja que té poca resistència a la trepitjada. OBJECTIUS - Millora ambiental de la ciutat - Estalvi energètic de l’edifici - Reducció del cost del cicle de vida de l’edifici - Aïllament acústic - Millora estètica COST ORIENTATIU Entre 70 i 90 euros/m2, aproximadament. Inclou: impermeabilització, sistema dre- nant, substrat, vegetació i reg. VEGETACIÓ Plantes crasses (la gran majoria del gènere Sedum), herbàcies perennifòlies, gramínies, bulboses i vivaces. SUBSTRAT Acostuma a ser mineral i molt porós. El gruix oscil·la entre 8 i 15 cm. Per a un clima mediterrani, s’aconsella no fer servir menys de 10 cm de substrat. PES DE LA COBERTA Entre 120 kg/m2 i 225 kg/m2. 5.2 Tipus de cobertes Vegetació entapissant, port baix Substrat (8 a 15 cm) Filtre Placa drenant Protecció Impermeabilització Suport base Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 46 47 COMBINACIONS POSSIBLES Aquest tipus es pot combinar amb coberta d’usos múltiples, coberta generadora d’ener- gia i coberta amb hort. SUBSTRAT Acostuma a ser mineral i porós. El gruix oscil·la entre 15 i 30 cm. El percentatge de matèria orgànica és més elevat que en el substrat per a cobertes extensives. PES DE LA COBERTA: Entre 150 kg/m2 i 450 kg/m2. MANTENIMENT Moderat. Dependrà molt del tipus de vegetació. El manteniment inclou el control d’herbes no desitjades i del sistema de reg. Incorpo- ració puntual de fertilitzants, tasques puntuals de retall i esporga, control fitosanitari... També, com en totes les cobertes, és important fer un control dels desguassos per evitar obturacions en el sistema d’evacuació d’aigües. REG És recomanable utilitzar un sistema de reg per degoteig. Aquestes cobertes requereixen molt poca aigua. Quan la vegetació ja s’ha establert, normalment n’hi ha prou de regar dos cops al mes durant la primavera i la tardor, i un o dos cops a la setmana a l’estiu. En tot cas, això dependrà de la ubicació de la coberta, de les espècies plantades i de la climatologia. SISTEMA CONSTRUCTIU En les cobertes semiintensives és important, com en la coberta extensiva, la retenció d’aigua per minimitzar l’aportació de reg, així com garantir prou aeració a les plantes. És per això que s’aconsella fer ús d’una manta de retenció d’aigua i nutrients, d’una placa drenant que també faci la funció d’emmagatzemar aigua, alhora que aporta una cambra d’aire, i d’un filtre que separi la placa drenant del substrat per garantir el millor funcionament del drenatge. Les plaques drenants són de més altura que en les cober- tes extensives, gairebé 4 cm, per la diferència de requeriments entre la vegetació. Les cobertes semiintensives necessiten més magatzem d’aigua i més espai amb aire. COBERTA SEMIINTENSIVA És una coberta verda que té caracterís- tiques entre una coberta extensiva i una coberta intensiva o jardí. S’acostuma a col·locar més substrat que en les cober- tes extensives i la vegetació que s’uti- litza té més requeriments de manteni- ment que les extensives. Malgrat això, la idea d’aquestes cobertes és que siguin com més autònomes millor, de manera que s’hi acostuma a plantar vegetació del tipus mediterrani, ben adaptada a la nostra zona. Aquest tipus de coberta permet disposar d’un disseny més ela- borat que les cobertes extensives, en què es poden dur a terme composicions més estètiques: jugar amb franges cromàti- ques de vegetació, volums, formes... Són cobertes en què hi poden transitar persones i, per tant, són més fàcils de combinar amb zones d’oci. OBJECTIUS - Millora ambiental de la ciutat - Estalvi energètic de l’edifici i captadora d’aigua - Reducció del cost del cicle de vida de l’edifici - Aïllament acústic - Millora estètica - Ús recreatiu, hi poden transitar persones i s’hi poden incorporar espais per a oci COST ORIENTATIU Entre 90 i 130 euros/m2 aproximadament. Inclou: impermeabilització, sistema dre- nant, substrat, vegetació i reg. VEGETACIÓ Plantes herbàcies, aromàtiques, bulboses, entapissants i arbustives de port baix. Vegetació port baix Substrat (15 a 30 cm) Filtre Placa drenant Protecció Impermeabilització Suport base Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 48 49 COMBINACIONS POSSIBLES Aquesta coberta es pot combinar amb coberta d’usos múltiples, coberta generadora d’energia, coberta amb hort i coberta aljub. REG MANTENIMENT Elevat. Dependrà molt del tipus de vegetació que s’hi posi, però en general requereix el mateix manteniment que un jardí intensiu. El manteniment inclou el control d’herbes no desitjades i del sistema de reg, incorpo- ració de fertilitzant, tasques de retall i esporga, control i tractament fitosanitari, sega, neteja de superfície, manteniment de mobiliari, paviments, estructures, instal·lacions d’aigua i il·luminació. També, com en totes les cobertes, és important fer un control dels desguassos per evitar obturacions en el sistema d’evacuació d’aigües. És recomanable utilitzar sistemes de reg per degoteig enterrat, tot i que de vegades per a zones amb gespa s’utilitza reg per aspersió o difusió. L’aportació d’aigua dependrà molt de la vegetació que s’hi planti, de la ubicació de la coberta i de la climatologia. És interessant ubicar boques de reg a la coberta per facilitar l’ús d’una mànega que permeti netejar paviments, mobiliari i altres instal·lacions més fàcilment. SISTEMA CONSTRUCTIU A les cobertes intensives la manta de protecció i retenció d’aigua és més resistent que en els dos casos anteriors, ja que ha de suportar més pes i l’acció de les arrels de vege- tació és més agressiva. La làmina drenant ha de ser de més altura perquè hi hagi més volum d’aire disponible per a les arrels i no hi hagi problemes d’asfíxia. S’acostumen a posar làmines d’entre 4 i 6 cm d’altura. El conjunt d’aquestes dues capes més el gruix del substrat té com a conseqüència un millor emmagatzemament d’aigua a la coberta. COBERTA INTENSIVA La coberta verda intensiva, o coberta jardí, és la que dóna als usuaris bene- ficis semblants als que oferiria un jardí. Estan dissenyades especialment per a ús recreatiu i s’hi poden instal·lar ele- ments com: il·luminació, làmines d’ai- gua, cascades, camins per a persones, pèrgoles, jocs infantils, diferents pavi- ments, mobiliari, vegetació de port elevat (arbres, palmeres...). OBJECTIUS - Millora ambiental de la ciutat - Estalvi energètic de l’edifici i captadora d’aigua - Reducció del cost del cicle de vida de l’edifici - Aïllament acústic - Millora estètica - Ús recreatiu, hi poden transitar persones i s’hi poden incorporar espais per a oci SUBSTRAT Té una part mineral i porosa, i una part important de matèria orgànica ja que la vegetació té més requeriments de nutrients. El gruix de substrat oscil·la entre els 30 i els 100 cm. COST ORIENTATIU A partir de 150 €/m2. És difícil donar un preu acotat, ja que depen- drà del disseny i dels usos de la coberta. VEGETACIÓ Plantes herbàcies, aromàtiques, bulbo- ses, entapissants, arbustives, arbòries i palmàcies. PES DE LA COBERTA A partir de 650 kg/m2. Vegetació port mitjà i gran Substrat (a partir de 30 cm) Filtre Placa drenant Protecció Impermeabilització Suport base Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 50 51 COMBINACIONS POSSIBLES Aquest tipus es pot combinar amb coberta generadora d’energia. SUBSTRAT El substrat que s’acostuma a utilitzar té característiques intermèdies entre el de coberta extensiva i el de coberta semi- intensiva. Si és possible, es barrejarà una part del sòl natural de la zona amb substrat tècnic de cobertes extensives. El gruix que es fa servir oscil·la entre 15 i 30 cm. PES DE LA COBERTA El pes de la coberta és d’entre 200 kg/m2 i 450 kg/m2. MANTENIMENT Baix. Es limita a aconseguir una bona implantació de la vegetació: control acurat de la disponibilitat de l’aigua a les plantes en les primeres fases de desenvolupament. El control i la neteja dels embornals o sistemes de desguàs per evitar obturacions que desencadenin en una acumulació d’aigua no desitjada a la coberta. REG Es recomanen sistemes de reg per degoteig. Es necessita reg sobretot durant l’època d’implantació, i a mesura que les plantes es van desenvolupant es pot anar reduint el reg, i aportar només regs d’auxilis en èpoques de molta sequera. SISTEMA CONSTRUCTIU Es poden tenir en compte les mateixes consideracions tècniques que a les cobertes extensives i semiintensives. És interessant incorporar elements diversos, com ara troncs, encoixinat, pedres, bran- ques en descomposició, per afavorir que la fauna s’hi instal·li. COBERTA NATURALITZADA Una coberta naturalitzada o biodiversa pertany a la tipologia extensiva o semiin- tensiva, però dissenyada específicament per fomentar l’hàbitat d’una flora i d’una fauna concretes. Té com a objectiu crear un hàbitat amb flora i fauna autòctons. Aquestes cobertes podrien servir com a connectors de fauna entre diferents espais verds. OBJECTIUS - Augmentar la biodiversitat - Recuperació d’hàbitats malmesos per la construcció - Millora ambiental de la ciutat - Estalvi energètic de l’edifici i captadora d’aigua - Reducció del cost del cicle de vida de l’edifici - Aïllament acústic - Millora estètica COST ORIENTATIU Semblant al de les cobertes extensives o semiintensives. Entre 70 i 130 €/m2. VEGETACIÓ S’acostuma a utilitzar espècies autòcto- nes, comunitats que formen part de comu- nitats de vegetació local. Es pot arribar a substituir alguna espè- cie autòctona per alguna d’al·lòctona de característiques similars, amb la qual s’aconsegueix el mateix efecte d’augmen- tar la biodiversitat faunística a la ciutat. Plantes herbàcies, aromàtiques, bulboses, entapissants i arbustives de port baix. Vegetació Substrat (15 a 30 cm) Filtre Placa drenant Protecció Impermeabilització Suport base Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 52 53 COMBINACIONS POSSIBLES Aquest tipus es pot combinar amb coberta d’usos múltiples, coberta generadora d’ener- gia, coberta semiintensiva i coberta aljub. SUBSTRAT Té una part mineral i porosa (que aporta aeració i bon drenatge) i una part de matèria orgànica per proporcionar a la vegetació els nutrients necessaris per al seu bon desen- volupament. És important incorporar-hi un substrat tècnic de coberta. Caldrà anar fent aportacions d’adob al substrat per anar-ne mantenint la fertilitat al llarg dels anys. El gruix de substrat oscil·larà entre els 30 i 40 cm, i pot arribar a 60 cm en el cas de la plantació d’arbres fruiters. VEGETACIÓ Plantes hortícoles, aromàtiques, medici- nals i arbres fruiters. MANTENIMENT Elevat. Les tasques que cal dur a terme són les derivades de qualsevol activitat hortícola. Inclou: plantació, control d’herbes no desitjades, adaptació i control del sistema de reg, incorporació de fertilitzant, adobat orgànic, control i tractament fitosanitari, cavat i entrecavat, poda i retall, recol·lecció i neteja de camins. També, com en totes les cobertes, és important fer un control dels desguassos per evitar obturacions en el sistema d’evacuació d’aigües. REG És recomanable utilitzar sistemes de reg per degoteig soterrat per no malmetre’ls en les diverses operacions que es fan a l’hort i instal·lar boques de reg. També és important dissenyar un sistema que permeti adaptar els degotadors a dife- rents distàncies, ja que en un hort hi ha sistemes de rotació que fan que la distància entre els degotadors necessaris no sempre sigui la mateixa. L’aportació d’aigua dependrà molt de la vegetació que s’hi planti, de la ubicació de la coberta i de la climatologia. SISTEMA CONSTRUCTIU S’utilitza el mateix esquema que en les cobertes intensives. Cal dissenyar el perímetre de l’hort en relació amb els camins per salvar la diferència de cota entre la zona amb vegetació, que tindrà un mínim de 30 cm, i la zona de camí, que pot tenir una altura de 8 cm en total. En el disseny d’un hort urbà és aconsellable pensar en espais on ubicar una caseta per a eines i materials, pensar en zones amb bancs per descansar, punts d’aigua on poder connectar una mànega, així com una zona on poder fer compostatge. PES DE LA COBERTA A partir de 450 kg/m2. COBERTA HORT És una tipologia especialitzada en la producció d’aliments. Es defineix com a intensiva, ja que requereix una alta aportació d’aigua i nutrients i un man- teniment elevat. Un hort al terrat es pot dissenyar de dife- rents maneres en funció de la superfície que ocupa a la coberta. Una podria ser dedicar tota la superfície a hort (exceptuant els accessos, camins, alguna zona de descans o per deixar-hi eines...), emprant els sistemes cons- tructius de cobertes intensives. I l’altra podria ser destinar una zona de la cober- ta a aquesta funció utilitzant jardineres o contenidors i la resta, a altres funcions. En tots dos casos, cal seguir les reco- manacions esmentades en el punt d’as- pectes tècnics, i recalcar, en el cas de col·locar-hi testos o jardineres, la impor- tància que també hi hagi una impermea- bilització antiarrels, encara que només es treballi en zones puntuals de la cober- ta amb vegetació. Les arrels podrien tra- vessar el test, el paviment i arribar a la impermeabilització. COST ORIENTATIU A partir de 120 €/m2, dependrà molt del gruix de substrat. OBJECTIUS - Millora ambiental de la ciutat - Estalvi energètic de l’edifici i captadora d’aigua - Reducció del cost del cicle de vida de l’edifici - Aïllament acústic - Generar recursos i autoocupació - Contribució a la seguretat alimentària i nutricional - Reciclar el compost - Educació ambiental, es recupera el coneixement agrícola - Promoure el treball col·lectiu, la partici- pació i les relacions intergeneracionals Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 54 55 COMBINACIONS POSSIBLES COST ORIENTATIU El cost varia en funció de les diferents opcions, la superfície de coberta, la quantitat d’aigua que es vulgui recollir i el sistema de reutilització d’aquesta aigua que es vulgui instal·lar. Aquest tipus es pot combinar amb coberta d’usos múltiples, coberta generadora d’ener- gia i coberta amb hort. Detall de l’aljub. Coberta verda amb aljub. Fàbrica del Sòl, Pg. Salvat Papasseit, 1. COBERTA ACUMULADORA D’AIGUA La coberta acumuladora d’aigua és la que està pensada per recollir l’aigua de pluja i emmagatzemar-la per utilitzar-la en diferents usos: reg per a horts urbans o enjardinaments a la coberta, neteja o descàrregues de lavabo. Aquest fet representaria una reducció de la deman- da d’aigua potable i, per tant, una millora en l’autoabastament de les ciutats. Hi ha diferents opcions per emmagatze- mar l’aigua de pluja: a) Dipòsit: l’aigua es recull per mitjà dels embornals i canals de desguàs, es filtra i es fa arribar a un dipòsit ubicat a la cober- ta o en un altre lloc (subterrani), i d’allà es redirigeix segons l’ús que se’n faci. b) Aljub: s’aprofita tota la superfície de la coberta com a dipòsit per emmagatzemar aigua i d’allà es fa passar per un filtre i es redirigeix segons l’ús que se’n faci. En les dues opcions l’aigua sobrant va a parar al clavegueram. c) Coberta enjardinada aljub: consisteix en una coberta enjardinada (extensiva, semiintensiva o intensiva), construïda amb un sistema drenant que permet tenir dipòsit d’aigua a tota la coberta i que l’aigua, per capil·laritat o mitjançant el bombeig a la xarxa de reg, estigui dis- ponible per a les plantes. D’aquesta manera s’aconsegueix captar aigua per mitjà de la mateixa coberta verda (absorció d’aigua de la vegetació, substrat i altres capes) i el magatzem d’aigua de l’aljub. La coberta verda fun- cionarà com a filtre. d) Coberta enjardinada aljub + dipòsit: és la combinació de la tercera opció que permet que l’aigua excedent que hi pugui haver vagi a parar a un dipòsit de reco- llida d’aigües. És una molt bona opció, ja que en la nos- tra climatologia, amb pluges torrencials i gran quantitat de precipitació puntual, permet recollir el màxim d’aigua possible. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 56 57 A més, faciliten el manteniment ja que permeten que els panells solars absorbeixin més llum solar i generin més energia. Aquest fenomen també és vàlid per a les plaques d’ACS. Edifici Mediatic. © Quico Domingo. COBERTA GENERADORA D’ENERGIA La coberta generadora d’energia és la que està pensada per instal·lar-hi aparells que puguin generar energia, ja sigui ener- gia elèctrica solar fotovoltaica o energia solar tèrmica. Els terrats, per la ubicació que tenen amb moltes hores de radiació solar, són un dels millors llocs on poder col·locar aquestes instal·lacions. Hi ha dues opcions per instal·lar plaques fotovoltaiques o plaques d’ACS (aigua calenta sanitària) a la coberta. a) Instal·lar les plaques directament sobre la superfície de la coberta, sobre el paviment existent, i amb la perfora- ció inevitable de la impermeabilització (augmenta el risc de possibles goteres). b) Instal·lar les plaques sobre un ele- ment, tipus porxo o pèrgola, per duplicar la superfície útil a la coberta (se suma un espai d’ombra a la coberta per fer-hi activitats). c) Instal·lar les plaques sobre una cober- ta verda extensiva. En aquest cas, no caldrà perforar la impermeabilització, ja que al mercat es troben bases per a les plaques fotovoltaiques i d’ACS que es llastren amb el pes del sistema de coberta verda. Els panells solars muntats sobre una coberta verda poden produir fins a un 16% més d’energia, ja que les plantes actuen com a sistema natural de refre- dament per als panells. La vegetació del sostre, a través de l’evaporació, redueix la temperatura de l’aire del voltant i això beneficia els panells solars i evita que el seu rendiment disminueixi si la tempera- tura ambiental supera els 25 ºC. Una altra singularitat d’aquesta aliança és que les cobertes verdes ajuden a eliminar els contaminants de l’aire, ja que impedeixen que les partícules en suspensió es fixin a les cèl·lules solars. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 58 59 c) Els elements constructius que s’hi volen ubicar, els paviments, casetes auxiliars... d) El disseny de les instal·lacions, d’aigua, electricitat, recollida d’aigües... Definir per on passaran cada grup d’instal·lacions i fer els registres necessaris. d) L’elecció del sistema constructiu de coberta: s’escollirà la millor manera de cons- truir la coberta perquè inclogui el resultat dels aspectes tècnics analitzats, garantir l’estanquitat de la impermeabilització, el bon drenatge de l’aigua, respectar la càrrega màxima que pot suportar la coberta... Cal pensar si és millor optar per un sol sistema constructiu o bé combinar-ne dos o més. e) Fer la tria de la vegetació i agrupar-la segons les necessitats hídriques, insolació, composició estètica i necessitats funcionals. f) Ubicar i escollir els elements auxiliars: tipus de mobiliari, pèrgoles, tendals, papereres... MANTENIMENT El manteniments serà elevat, moderat o baix en funció dels usos i el disseny que es faci. En qualsevol cas, cal fer una planificació per a cadascun dels punts descrits en l’apartat de manteniment. C/ Pau Claris. DISSENY Des de l’inici cal fer una bona planificació i un bon disseny. S’han de definir els aspectes següents: a) Els usos, lligats als objectius i les necessitats dels usuaris. b) El disseny estètic o formal, a fi que el conjunt de la coberta tingui una conti- nuïtat i una estètica coherent que faci agradable l’estada. S’establirà la relació entre les diferents zones de les cobertes: recorreguts o camins, l’accés, les rela- cions visuals entre les diferents activi- tats que hi haurà (si es vol relació visual o separació...). En definitiva, fer el disseny paisatgístic de l’espai. OBJECTIUS - Millora ambiental de la ciutat - Estalvi energètic de l’edifici i captadora d’aigua - Reducció del cost del cicle de vida de l’edifici - Aïllament acústic - Millora estètica - Ús recreatiu, hi poden transitar per- sones i permet incorporar espais per a oci, jocs infantils, zones de descans - Educació ambiental - Promoció del treball col·lectiu, partici- pació i les relacions intergeneracionals - Producció d’aliments Les cobertes d’usos múltiples són les més habituals en el cas dels terrats de comunitats de veïns ja que, com s’ha explicat en l’apartat 5.1 d’Aspectes socials, un terrat viu tindrà èxit si les activitats que s’hi fan són el resultat de la suma de necessitats de tots els veïns que viuen a l’edifici. COBERTA D’USOS MÚLTIPLES Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 61 Pàgina esquerra: Coberta verda a la Biblioteca Joan Maragall. 6. AMB QUI S’HA DE CONTACTAR PER CONSTRUIR LA COBERTA? Participa: www.bcnsostenible.cat En la transformació d’un terrat inert a un terrat viu o una coberta verda intervenen diferents actors que fan possible la rehabilitació. En aquest capítol, es mostren els principals agents que participen en el disseny i la construcció d’una coberta rehabilitada, així com el contacte dels diferents col·legis professionals, associacions i enllaços relacionats amb el tema. Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ofereix assessorament en matèria de reha- bilitació de terrats vius i cobertes verdes i sobre la tramitació de subvencions a través de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUQV), que disposa d’una oficina especialitzada per donar suport als professionals, i a través d’una xarxa d’ofi- cines d’Habitatge, una a cada districte, on s’atén a la ciutadania i on s’informa de les diferents campanyes d’ajuts a la rehabilitació en curs. Per a més informació: www.ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana Barcelona disposa del Mapa Barcelona + Sostenible, una eina que proporciona infor- mació pràctica sobre els llocs d’interès patrimonial ambiental, cultural i social, des de l’òptica de la sostenibilitat i alhora mostra experiències, iniciatives i recursos existents a la ciutat i que contribueixen a la millora de l’entorn urbà, a la construcció d’una estructura social més equitativa i inclusiva i a l’enriquiment del teixit comunitari i veï- nal. El mapa es realitza de forma col·laborativa entre ciutadans, empreses, entitats i administració i permet , per exemple, buscar les cobertes verdes que hi ha a la ciutat i introduir-ne de noves. Coberta verda a la Biblioteca Joan Maragall, Barcelona. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 62 63 Empreses de construcció - Construeixen l’edifici o instal·len el reforç estructural necessari per suportar els nous usos del terrat viu o de la coberta verda - Instal·len elements d’obra incorporats en el projecte: paviments, murs, fixació de mobiliari Empreses d’impermeabilització o d’aïllaments - Impermeabilitzen la coberta i assessoren l’arquitecte en els acabats i sobre com dur a terme les unions entre elements d’obra i la impermeabilització - Ofereixen garantia d’estanquitat - Instal·len aïllaments acústics o tèrmics Empreses de jardineria especialitzades en cobertes verdes - Construeixen el projecte paisatgístic - Dissenyen i instal·len el sistema de reg - Proporcionen assessorament sobre el substrat adequat - Recomanen la vegetació més adequada per a la coberta - Proporcionen assessorament sobre sistemes de cobertes verdes a l’arquitecte - Subministren i instal·len tots els elements de la coberta verda: manta de protecció i retenció, làmina drenant, filtres, substrat i vegetació - Assessoren sobre el manteniment i la gestió a llarg termini Empreses d’instal·lació d’enllumenat - Assessoren l’arquitecte en el disseny de la il·luminació - Fan la instal·lació de la xarxa elèctrica i l’enllumenat Empreses instal·ladores d’energies renovables - Dissenyen i calculen les instal·lacions d’energies renovables, solar, tèrmica o aero- generadors - Fan la instal·lació dels diversos elements Proveïdors i fabricants de materials específics de cobertes verdes - Assessoren l’arquitecte o el paisatgista i els jardiners - Investiguen sistemes de cobertes verdes eficients en el nostre clima - Subministren el material necessari per dur a terme la coberta Proveïdors i fabricants de materials específics d’impermeabilització - Assessoren l’arquitecte o el paisatgista i els impermeabilitzadors - Subministren el material necessari per dur a terme la coberta Viveristes productors de vegetació per a cobertes verdes - Investiguen la vegetació adaptada a la nostra climatologia i que s’adapti bé a les cobertes verdes - Produeixen la vegetació en el format òptim per plantar-la en cobertes vegetals - Informen i aconsellen els jardiners Implicats en la construcció de la coberta 6.1 Professionals Arquitecte o paisatgista - Dissenya el projecte, treballa amb el client o usuari, estableix la distribució d’espais, vegetació, materials, estètica... Defineix les partides d’obra i la seva planificació amb la gestió de l’obra i el manteniment futur inclosos - Coordina i planifica l’obra i els permisos de construcció - Revisa el procés i inspecciona la construcció Arquitecte tècnic o enginyer d’estructures - Examina l’edifici existent o el disseny proposat per a un edifici nou per determinar si els elements estructurals són els més adequats - Treballa en coordinació amb l’arquitecte o el paisatgista Facilitador o mediador de processos participatius - Proporciona eines per establir un diàleg fluid entre les diferents parts, prendre deci- sions, afavorir acords, amb l’objectiu d’arribar a un consens en el disseny de terrat viu, resultat de la participació entre els veïns Administrador de finques - Dóna suport a la propietat o comunitat de veïns en els processos relacionats amb actuacions als immobles (obres, manteniments, impostos, subvencions...) - Moltes vegades és l’interlocutor entre propietaris i llogaters - Assessora en tots els processos les juntes de les comunitats de propietaris Implicats en la planificació i la gestió Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 64 Empreses de jardineria i neteja - Fan la neteja del terrat, així com les tasques de manteniment relacionades amb vegetació, sistema de reg i xarxa d’evacuació d’aigües Empreses d’energies renovables - Fan el manteniment de les plaques solars o ACS, d’acord amb la legislació vigent i les necessitats de l’edifici Empreses d’instal·lacions - Fan el manteniment de les instal·lacions, d’acord amb la legislació vigent i les neces- sitats de l’edifici Administradors de finques - Supervisen el manteniment dels contractistes - Negocien i gestionen els acords contractuals Comunitats de propietaris - Negocien i gestionen acords contractuals - Assignen pressupost i recursos per a activitats de manteniment Implicats en el manteniment Asociación Española de Cubiertas Verdes (ASESCUVE). www.asescuve.org Asociación Española de Paisajistas (AEP). www.aepaisajistas.org Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL). www.cafbl.cat Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). www.coamb.cat Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB). www.apabcn.cat Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). www.arquitectes.cat Col·legi de Biòlegs de Catalunya. www.cbiolegs.cat Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. www.agronoms.org Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. www.agricoles.org Fundació de la Jardineria i el Paisatge. www.fjip-ntj.org Enllaços d’interès Pàgina dreta: Institut Municipal del Paisatge Urbà i de la Qualitat de Vida. © MarcoPinarelli. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 66 67Altura (cm) Exposició a la llum solar (4) Grup (2) Regió climàtica (3)Nom científic (1) Sinònims Família Aeonium canariense Crassulaceae ps 20-35 ML Aeonium sedifolium Crassulaceae ps 15-40 ML Aethionema grandiflorum Brassicaceae sa 15-30 AT, MC, ML Ajania pacifica Chrysanthemum pacificum, Asteraceae sa 30-40 AT, MC, ML Dendranthema pacificum Allium sphaerocephalon Liliaceae pv 30-80 AT, MC, ML, SA Aloe saponaria Aloaceae ps 40-70 ML Aphyllanthes monspeliensis Liliaceae hc 10-40 AT, MC, ML Aptenia cordifolia Aizoaceae ps 5 ML Arenaria balearica Caryophyllaceae hp 1-10 AT, ML Argyrolobium zanonii Fabaceae sa 10-30 AT, MC, ML Asparagus densiflorus A. sprengeri Liliaceae hp 40-60 AT, ML Aster sedifolius Asteraceae pv 20-50 AT, MC, ML, SA Asteriscus maritimus Asteraceae sa 10-40 ML Astragalus massiliensis A. tragacantha Fabaceae sa 10-30 ML Ballota pseudodictamnus Lamiaceae sa 30-50 AT, MC, ML Brachypodium phoenicoides Poaceae hc 30-80 MC, ML Brachypodium retusum Poaceae hc 20-60 MC, ML Brachyscome multifida Asteraceae hp 15-30 ML Camphorosma monspeliaca Chenopodiaceae sa 10-60 MC, ML Capparis spinosa Capparaceae sa 30-50 ML Carpobrotus acinaciformis Aizoaceae ps 10-20 ML Carpobrotus edulis Aizoaceae ps 10-20 ML Centaurea cineraria C. candidissima Asteraceae hp 30-80 AT, MC, ML Centranthus ruber Valerianaceae hp/pv -60 AT, MC, ML Cephalophyllum alstonii Aizoaceae ps 7-12 ML Cineraria saxifraga Senecio saxifraga Asteraceae hp 20-30 ML Cistus salviifolius Cistaceae sa 20-70 AT, MC, ML Convolvulus cneorum Convolvulaceae sa 10-60 AT, MC, ML Convolvulus sabatius C. mauritanicus Convolvulaceae hp 10-15 AT, MC, ML Coris monspeliensis Primulaceae sa 10-35 MC, ML 7. ANNEXOS 7.1 Vegetació Espècies recomenades per a cobertes verdes extensives, extret de la NTJ (Normes Tecnològiques de Jardineria) 11C. Enjardinaments especials. Cobertes verdes. Fundació de la Jardineria i el Paisatge. CLAUS (1) Nom científic: nomenclatura segons l’Index of Garden Plants (The New Royal Horticultural Society Dictionary). (2) Grup: hc = herbàcia cespitosa; hp = herbàcia perennifòlia; ps = planta suculenta; pv = planta vivaç; sa = subarbust o mata. (3) Regió climàtica: AT = Atlàntic; MC = Mediterrani continental; ML = Mediterrani litoral; SA = Subalpí. (4) Exposició a la llum solar: = Ple sol; = Mitja ombra; = Ombra total. Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 68 69 Altura (cm) Exposició a la llum solar (4) Grup (2) Regió climàtica (3)Nom científic (1) Sinònims Família Coronilla minima Fabaceae sa 10-50 AT, MC, ML Cotyledon tomentosa Crassulaceae ps 30-50 ML Crassula lactea Crassulaceae ps 15-30 ML Crassula marnieriana Crassulaceae ps -50 ML Crassula multicava Crassulaceae ps 15-40 ML Crassula muscosa C. lycopodioides Crassulaceae ps 10-50 ML Crassula radicans Crassulaceae ps 5-15 ML Cyanotis somaliensis Commelinaceae hp 15-20 ML Delosperma cooperi Aizoaceae ps 5-10 AT, MC, ML Delosperma lineare Aizoaceae ps 5-18 ML Dicliptera suberecta Jacobinia suberecta Acanthaceae hp 40-60 AT, ML Disphyma crassifolium Aizoaceae ps 5-10 ML Dorycnium hirsutum Lotus hirsutus Fabaceae sa 20-60 MC, ML Drosanthemum floribundum Aizoaceae ps 10-15 ML Drosanthemum hispidum Aizoaceae ps 15-20 ML Echeveria elegans Crassulaceae ps 3-5 ML Einadia nutans Rhagodia nutans Chenopodiaceae hp 5-25 ML Erigeron karvinskianus Asteraceae hp 15-30 AT, MC, ML Euphorbia resinifera Euphorbiaceae ps 40-60 ML Faucaria trigrina Aizoaceae ps 10-15 ML Felicia amelloides Asteraceae sa 30-60 AT, ML Fenestraria rhopalophylla Aizoaceae ps 5 ML Festuca glauca Poaceae hc 15-45 AT, MC, ML, SA Frankenia laevis Frankeniaceae sa 5-15 AT, MC, ML Frankenia thymifolia Frankeniaceae sa 5-30 MC, ML Gasteria acinacifolia Aloaceae ps -35 ML Gazania rigens Asteraceae hp -30 AT, ML Glottiphyllum linguiforme Aizoaceae ps 5-10 ML Graptopetalum paraguayense Crassulaceae ps 20-30 ML Halimione portulacoides Atriplex portulacoides Chenopodiaceae sa 20-80 AT, ML Haworthia fasciata Aloaceae ps 5-15 ML Helianthemum apenninum Cistaceae sa 10-50 AT, MC, ML, SA Helichrysum petiolare H. petiolatum Asteraceae sa 40-60 AT, ML Helichrysum rupestre Asteraceae sa 10-60 ML Helichrysum stoechas Asteraceae sa 10-50 AT, MC, ML Heliotropium amplexicaule H. anchusifolium Boraginaceae pv 10-30 ML Hippocrepis balearica Fabaceae sa 20-50 ML Hippocrepis comosa Fabaceae sa 10-40 AT, MC, ML, SA Hypericum ericoides Clusiaceae sa 5-40 ML Hypericum olympicum H. polyphyllum Clusiaceae sa 10-25 AT, MC, ML, SA Iberis semperflorens Brassicaceae sa 30-50 AT, MC, ML Isotoma axillaris Solenopsis axillaris Campanulaceae hp 30-35 ML Jovibarba hirta Sempervivum hirtum Crassulaceae ps 2-5 AT, MC, ML Kalanchoe delagonensis K. tubiflora Crassulaceae ps 30-80 ML Kalanchoe fedtschenkoi Crassulaceae ps 20-50 ML Kalanchoe tomentosa Crassulaceae ps -50 ML Lampranthus aurantiacus Aizoaceae ps -50 ML Lampranthus blandus Aizoaceae ps 25 ML Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 70 71 Altura (cm) Exposició a la llum solar (4) Grup (2) Regió climàtica (3)Nom científic (1) Sinònims Família Lampranthus deltoides Oscularia deltoides Aizoaceae ps 5-35 ML Lampranthus spectabilis Aizoaceae ps 25-30 ML Limonium caesium Plumbaginaceae hp 20-60 MC, ML Limonium pectinatum Plumbaginaceae sa 30-50 ML Linum suffruticosum L. tenuifolium ssp. Linaceae sa 5-50 MC, ML suffruticosum Lobularia maritima Alyssum maritimum Brassicaceae pv 5-40 AT, MC, ML Lotus berthelotii L. peliorhynchus Fabaceae sa 10-30 ML Lotus creticus Fabaceae sa 30-60 ML Lotus cytisoides L. creticus ssp. cytisoides Fabaceae sa 10-50 ML Lotus sessilifolius Fabaceae sa 5-10 ML Lygeum spartum Poaceae hc 40-70 MC, ML Medicago marina Fabaceae hp 20-50 AT, ML Micromeria juliana Lamiaceae sa 10-40 AT, MC, ML Oenothera macrocarpa O. missouriensis Onagraceae hp/pv 15-20 AT, MC, ML, SA Ononis natrix Fabaceae sa 15-50 AT, MC, ML Opuntia compressa O. humifusa Cactaceae ps 10-30 MC, ML Osteospermum barberiae Asteraceae hp 10-50 AT, ML Osteospermum fruticosum Asteraceae sa 30-60 AT, ML Otanthus maritimus Diotis maritima Asteraceae hp -50 AT, ML Othonna cheirifolia Othonnopsis cheirifolia Asteraceae sa 25-40 AT, ML Pachyphytum oviferum Crassulaceae ps 10-12 ML Paronychia argentea Caryophyllaceae hp 10-30 AT, MC, ML Pelargonium x fragrans Geraniaceae sa 20-45 ML Pelargonium peltatum Geraniaceae sa 15-40 AT, ML Petrorhagia saxifraga Caryophyllaceae hp 10-20 AT, ML, SA Phagnalon saxatile Asteraceae sa 10-40 AT, MC, ML Phlomis italica Lamiaceae sa 20-60 ML Phlomis lychnitis Lamiaceae sa 20-50 AT, MC, ML Phyla nodiflora Lippia nodiflora Verbenaceae hp 3-15 ML Plantago albicans Plantaginaceae hp 10-40 MC, ML Polygonum capitatum Persicaria capitata Polygonaceae hp/pv 7-10 AT, MC, ML, SA Putoria calabrica Rubiaceae sa 8-20 ML Rhodanthemum hosmariense Leucanthemum hosmariense Asteraceae sa 10-30 ML Rhombophyllum rhomboideum Aizoaceae ps 5 ML Rosularia aizoon R. pallida Crassulaceae ps 10-15 AT, MC, ML Ruschia prostrata Aizoaceae ps 5-7 ML Ruschia tumidula Aizoaceae ps -60 ML Salvia lavandulifolia S. officinalis ssp. Lamiaceae sa 20-50 AT, MC, ML lavandulifolia Santolina chamaecyparissus Asteraceae sa 10-50 AT, MC, ML Satureja montana Lamiaceae sa 10-40 AT, MC, ML, SA Scabiosa farinosa Dipsacaceae sa 30-50 ML Scutellaria orientalis Lamiaceae sa 7-25 AT, MC, ML Sedum album Crassulaceae ps 5-10 AT, MC, ML, SA Sedum dasyphyllum Crassulaceae ps 2-5 AT, MC, ML, SA Sedum floriferum Crassulaceae ps 10-15 AT, MC, ML Sedum forsterianum Crassulaceae ps 10-30 AT, MC, ML Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 72 73 Altura (cm) Exposició a la llum solar (4) Grup (2) Regió climàtica (3)Nom científic (1) Sinònims Família Sedum hybridum Crassulaceae ps 5-10 AT, MC, ML Sedum lydium Crassulaceae ps 3-10 AT, MC, ML Sedum nussbaumerianum Crassulaceae ps -15 ML Sedum oreganum Crassulaceae ps -15 AT, MC, ML, SA Sedum pachyphyllum Crassulaceae ps 20-30 AT, ML Sedum palmeri Crassulaceae ps 10-20 AT, MC, ML Sedum praealtum Crassulaceae ps 30-60 AT, MC, ML Sedum rubrotinctum Crassulaceae ps 15-25 ML Sedum rupestre S. reflexum Crassulaceae ps 10-30 AT, MC, ML, SA Sedum sediforme Crassulaceae ps 15-60 AT, MC, ML Sedum sexangulare Crassulaceae ps 5-10 AT, MC, ML Sedum spathulifolium Crassulaceae ps 5-10 AT, MC, ML Sedum spectabile Hylotelephium spectabile Crassulaceae ps/pv 30-40 AT, MC, SA Sedum spurium Crassulaceae ps/pv 5-15 AT, MC, ML Sempervivum tectorum Crassulaceae ps 10-15 AT, MC, ML, SA Senecio mandraliscae Kleinia mandraliscae Asteraceae ps 15-30 ML Senecio mauritianus Asteraceae sa 25-40 AT, ML Senecio rowleyanus Asteraceae ps 5-20 ML Senecio viravira S. leucostachys Asteraceae sa 30-60 AT, ML Sideritis hirsuta Lamiaceae sa 10-50 AT, MC, ML Staehelina dubia Asteraceae sa 10-40 MC, ML Tanacetum ptarmiciflorum Asteraceae sa 40-60 AT, ML Teucrium chamaedrys Lamiaceae sa 10-20 AT, MC, ML, SA Teucrium polium Lamiaceae sa 10-45 AT, MC, ML Thymus x citriodorus Lamiaceae sa 25-35 AT, MC, ML Thymus pseudolanuginosus Lamiaceae sa 3-5 AT, MC, ML, SA Thymus vulgaris Lamiaceae sa 15-30 AT, MC, ML Thymus zygis Lamiaceae sa 10-30 MC, ML Verbena peruviana Verbenaceae hp 7-15 AT, ML Verbena tenera Verbenaceae hp 8-20 AT, ML Zephyranthes grandiflora Amaryllidaceae pv 5-30 AT, ML Ecologia Urbana Guia de terrats vius i cobertes verdes 74 Llibres BORJA, Jordi, MUXÍ, Zaida, L’espai públic: ciutat i ciutadania, Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Cooperació, Oficina Tècnica de Cooperació, 2001. DELGADO, Manuel, JUAN, Anna, PIRANELLI, Marco, Terrats de Barcelona. Entre el cel i la terra, Barcelona: Institut del Paisatge Urbà, 2012. GEHL, Jan, La humanización del espacio urbano, Barcelona: Reverté, 2006. MARTÍNEZ, Andrés, Habitar la cubierta, Barcelona: Gustavo Gili, 2005. Articles DREY, Sabine, “Nuevos mundos sobre cubiertas existentes: ejemplos de compactación urbana”, publicat a Detail núm. 8 Cubiertas, Any 2011, p. 808-814. ENCAJES URBANOS, “Azoteas colectivas: reactivando espacios en desuso”, publicat a Paisea núm. 25, La Cubierta Vegetal, p. 100-105. SOLÀ-MORALES, Manuel, “Espacios públicos / Espacios colectivos”, publicat a La Van- guardia, 12-5-1992. Tesis i treballs BCN ECOLOGIA, Cobertes i murs verds a Barcelona. Estudi sobre les existents, el poten- cial i les estratègies d’implantació, 2010. ESPINET, UBACH arquitectes. Habitar el terrat. Programa d’ús col·lectiu dels terrats de Barcelona i aplicació a l’illa CLIP, 2012. MILÀ, Marta. De dalt estant. Recuperació de terrats com espai col·lectiu habitat. Tesina del màster Laboratori de l’Habitatge al Segle XXI, 2014. FOLCH, Ramón. Rehabilitació arquitectònica i rescat socio-ambiental dels terrats i celoberts de Barcelona. Sessió Plenària Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà de Barcelona, 22 de juliol de 2014. Guies de cobertes verdes Alemanya. Guidelines for the Planning, Execution and Upkeep of Green-roof sites. Londres. Living Roofs and Walls. Melbourne. Growing Green Guide. New York. DDC Cool & Green Roof manual. Singapur. A Concise Guide to Safe Practices for Rooftop Greenery. Sydney. Green roof resource manual. Tòquio. Heat Island Measures Guideline, Green Wall Guideline. Toronto. Guidelines for Biodiverse Green Roofs Normativa FLL, “Guidelines for the Planning, Construction and Maintenance of Green Roo- fing-Green Roofing Giodelines”, Bonn: Forschungsgesellschaft Landschaftsentwicklung Landschaftsbau e.V. (FLL), 2008. NTJ 11C, Enjardinaments especials. Cobertes verdes, gener de 2012. Fundació de la Jardineria i el Paisatge. 8. BIBLIOGRAFIA Edita Àrea d’Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. Desembre 2015 Redacció Elisabeth Contreras i Isabel Castillo (ASESCUVE, Asociación Española de Cubiertas Verdes) Coordinació tècnica Margarita Parés i Coloma Rull Coordinació editorial Lis Francés Disseny gràfic i maquetació Knock Brand Design Il·lustracions Mercè Iglesias Agraïments El contingut de la Guia per impulsar els terrats vius i les cobertes verdes ha estat el fruit d’un treball en el que han participat: Octavi Borruel, Gabino Carballo, Cristina Castells, Ariadna de Miquel, Sonia Frias, Nuria García, Tomás Gea, Xavier Hernández, Rosa López, Xavier Olivella, Montse Rivero, Jordi Ribas, Héctor Rodal i Sara Udina. També volem agrair la seva col·laboració a la Fundació de la Jardineria i el Paisatge, a Terrats en Cultura, a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, a l’Escola Nostra Senyora de Lurdes de Barcelona, a Pich i Aguilera, i a Batlle i Roig Arquitectes. BCN Guia de terrats vius i cobertes verdes