>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Informes >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anàlisi de l’opinió publicada als mitjans escrits Curs 2008 - 2009 >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oficina del Pla Juliol 2009 >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 2 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- El fenomen turístic La invasió i degradació de l’espai públic de la nostra ciutat ha estat un dels temes més recurrent a les columnes d’opinió de molts diaris. L’arribada en massa de turistes, a qui molts atribueixen l’erosió d’algunes zones de la ciutat, i promoguda, en part, per la democratització del turisme i el fenomen low cost, ha fet néixer un sentiment de turistofobia (mescla de repudi, desconfiança i menyspreu envers els turistes) en la ciutadania. Diversos columnistes s’han fet ressó d’aquest terme en els seus comentaris. - “Turistofobia”, per Manuel Delgado, professor d’antropologia urbana a la Universitat de Barcelona, El País, 12 de juliol del 2008. - “Queridos visitantes y otros cuentos chinos”, Quim Monzó, La Vanguardia, 19 de setembre del 2008. - “La ciudad museo”, per Màrius Carol, La Vanguardia, 24 de setembre del 2008. - “Paranoies turístiques”, per Sebastià Alzamora, Avui, 27 de setembre del 2008. Molts articles analitzen la percepció que la ciutadania té del turisme. Per als utilitaristes, els visitants constitueixen una font d’ingressos i de rehabilitació humana), mentre que pels anomenats paranoics, els turistes conformen un factor de deformació cultural i urbanística. Aquesta distinció feta en el seu dia per Màrius Carol, columnista de La Vanguardia, ha estat contestada per periodistes d’altres capçaleres, alhora que es posicionaven com a ‘utilitaristes’ o com a ‘paranoics’, en funció de la seva percepció particular del fenomen turístic. Màrius Carol i Sebastià Alzamora van protagonitzar un interessant intercanvi d’idees en relació aquesta problemàtica mitjançant alguns dels seus articles. El 24 de setembre del 2008, Màrius Carol va publicar a La Vanguardia una columna titulada “La ciudad museo”, en que definia les dues maneres abans citades d’entendre el turisme. Malgrat que del seu text podria deduir-se la seva alineació amb els utilitaristes, Carol alertava que “[...] estas cifras espectaculares que generan un río de dinero para la urbe están despertando la turismofobia de los barceloneses, que ven cómo la existencia de estos forasteros complica el tráfico, desborda los museos, hace subir los precios de restaurantes y homogeneiza el paisaje”. Sebastià Alzamora, columnista del diari Avui, va replicar Carol tres dies més tard mitjançant un article titulat “Paranoias turístiques”, en què es declara obertament ‘paranoic’, donat que pensa que el turisme –i els turistes- “són un factor de deformació cultural i urbanística” (traducció de l’original en castellà). Com a conseqüència de l’augment desorbitat del nombre de turistes que anualment rep la ciutat de Barcelona durant els últims 5 anys, ciutadans i periodistes adverteixen del perill que la capital acabi convertint-se (si és que no ha fet ja) en un parc temàtic per a turistes. L’estiu passat, podien veure’s cartells escrits en anglès a alguns quioscos de la Rambla que instaven els turistes a respectar més el passeig. Els cartells deien el següent: “Estimats visitants: això no és un parc d’atraccions, sinó una ciutat on la gent hi viu i hi treballa. Les tendes de la Rambla compten amb cent cinquanta anys d’història. Abans que arribéssiu érem molt feliços. Si us plau mostreu una mica més de respecte per la ciutat i els seus habitants. Gràcies”. En un article publicat per Quim Monzó a La Vanguardia el 19 de setembre del 2008, titulat “Queridos visitantes y otros cuentos chinos”, Monzó aplaudia l’encert del missatge. Tantmateix, els resultats d’una enquesta publicats per El Periódico un dia més tard, reflectien que la Barcelona turística satisfà el 60% dels seus ciutadans, mentre que només disgusta el 32%. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 3 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Turisme i ciutat Duta a terme una exhaustiva anàlisi de les notícies publicades en els darrers 10 mesos relacionades amb el fenomen turístic a Barcelona, un dels aspectes dels què més se n’ha parlat és l’impacte del fenomen turístic a la vida de les ciutats. La presència constant de turistes a les zones més atractives de la ciutat, sovint enterboleix la tranquil·litat dels que hi viuen. Els diaris han anat plens de notícies relatives a l’aglomeració d’autocars als voltants de la Sagrada Família, la invasió de turistes a l’autocar amb destí al Carmel (amb parada al Park Güell), la proliferació masiva de botigues de ‘souvenirs’ al districte de Ciutat Vella, etc. Els veïns de la Sagrada Família han exigit, en repetides ocasions, un procés participatiu per decidir sobre l’ús de l’espai públic dels voltants del monument. La confluència d’autocars plens de turistes sumat a la parada que el Barcelona Bus Turístic hi té al carrer Sardenya cantonada Mallorca, fa molt difícil el trànsit de vianants i cotxes. Les botigues de ‘souvenirs’, per la seva banda, són presents a totes les zones turístiques de la ciutat. Amenaçant, en ocasions, la supervivència de botigues de consum bàsic a determinades zones de la ciutat. És el cas del districte de Ciutat Vella. La normativa aprovada fa menys d’un any estableix que cap local pot superar el 20% de la seva superfície i els seus aparadors dedicats a la venda de souvenirs, així com estableix especial protecció per a perímetres d’àmbit monumental, cultural i paisatgístic. Per això, ja no és possible l’obertura de nous comerços d’aquest tipus en tot el districte de Ciutat Vella, així com als voltants del Park Güell i de la Sagrada Família. o “Ciutat Vella ha expedientat 30 botigues de ‘souvenirs’”, El Periódico, 8 d’abril del 2009. El tancament de pisos turístics il·legals a Ciutat Vella ha estat un altre dels temes que ha rebut un major seguiment per part de la premsa. El Nou Pla d’Usos de Ciutat Vella vol mantenir la prohibició d’obrir nous apartaments turístics i estudia que els existents es concentrin en finques dedicades només a aquesta activitat per evitar problemes de convivència amb els veïns. Els veïns de la zona es queixen del soroll, de la manca de botigues de primera necessitat, degut a la proliferació de les botigues de ‘souvenirs’, i de la pujada dels preus locals. Davant de tot això, s’ha posat en dubte la sostenibilitat del model turístic de Barcelona. Alguns periodistes han traslladat el debat a la societat mitjançant els seus articles. o “ ‘Turismofobia’ en auge”, El Periódico, 13 d’octubre del 2008. o “Más turistas no, gracias”, La Vanguardia, 6 de novembre del 2008. o “¿Es sostenible la Barcelona turística?”, La Vanguardia. La degradació de la Rambla La degradació de la Rambla (prostitució, lladres, traficants de drogues, soroll, venda ambulant, incivisme, instal·lació de cameres de vídeo vigilància, etc.) ha estat ampliament reportatjada pels mitjans de comunicació impresos de Catalunya. No obstant, La Vanguardia ha estat el diari que ha dut a terme un major seguiment de les respostes del govern municipal davant la degradació d’aquest emblemàtic passeig. Així començava el reportatge publicat per La Vanguardia ara fa gairebé un any, escrit per Xavier Mas de Xaxàs i titulat “La Rambla más fea”: “Sucia y mal iluminada, dominada por borracheras de cerveza y vino de mesa, salpicada de prostíbulos y lateros, la Rambla presenta de noche su cara más fea, un ambiente degradado que divierte al turista joven de --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 4 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- albergue y mochila, favorece el trapicheo de camellos y trileros, y degrada la vieja costumbre barcelonesa del rambleo nocturno por un espacio casi siempre cívico a pesar de las malas pintas permanentes”. El passat mes d’abril, Luis Benvenuty i Raúl Montilla, ambdós periodistes de La Vanguardia, escrivien el següent: “Una legión de prostitutas y vendedores ambulantes de latas de cerveza han convertido las noches del popular paseo, una de las principales tarjetas de presentación de Barcelona, en un mercadillo de sexo, alcohol y drogas, en el paraíso de los aficioandos al exceso y los gritos”. A continuació es detallen una relació dels articles publicats en relació a la Rambla: - “Pulso a los rateros”, La Vanguardia, 28 de juliol del 2008. “La rambla concentra el 2% de todos los delitos denunciados en Catalunya”. - “¿Señales públicas contra el incivismo?”, lavanguardia.es, 8 d’octubre del 2008. - “Barcelona impulsa un plan para dignificar y recuperar La Rambla”, El País, 1 d’octubre del 2008. - “Rambla indigna”, La Vanguardia, 26 d’abril del 2009., per Luis Benvenuty i Raúl Montilla. - “La Rambla, espacio de convivencia”, editorial de La Vanguardia, 29 d’abril del 2009. - “La inseguridad alarma a los hoteles”, La Vanguardia, 29 d’abril del 2009. - “Vigías de la Rambla”, La Vanguardia, 19 de maig del 2009. Barcelona al món El setembre de l’any passat, es va fer pública una informació segons la qual “Barcelona és la ciutat amb un major creixement d’Europa dels darrers 10 anys i és el punt de referència per a estades curtes” (“Ciudad turismo Barcelona”, El País, 25.09.08). La consolidació de Barcelona com a destinació turística, ha fet créixer el temor que aquesta acabi convertint-se en un parc temàtic per a turistes i acabi morint d’èxit (segons resa l’article publicat per Público, “Barcelona teme morir de éxito”, de 23/09/08). La presència de Woody Allen i Scarlett Johansson als carrers de Barcelona amb motiu del rodatge d’una de les seves pel·lícules, va provocar un gran rebombori a la ciutat. Molts columnistes han analitzat les conseqüències que ha tingut la pel·lícula de Woody Allen sobre la ciutat. Per a molts, la pel·lícula simplifica la realitat barcelonina i transmet la idea que es tracta d’una ciutat barata i liberal. Com escriu Joan Subirats a un article publicat a El País el passat 25 de setembre titulat “Ciudad Turismo Barcelona”, “el destí de Barcelona sembla estar vinculat definitivament al turisme”. Segons un article publicat pel diari Expansión el passat mes d’octubre, “Barcelona es troba entre les ciutats europees que millor es venen” i opina que la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona “és el penúltim millor anunci de promoció de la capital catalana”. Així doncs, en més d’una ocasió, periodistes i experts han qüestionat, mitjançant la premsa escrita, el model turístic (i el model de ciutat) de la ciutat de Barcelona. El debat consisteix a determinar en què volem que es converteixi Barcelona: en un parc temàtic per a turistes o en una ciutat de primer nivell mundial1. Barcelona ha assolit un merescut prestigi entre les ciutats europees. Entre els articles que han tractat aquesta temàtic es troben els següents: - “Barcelona, hacia otro liderazgo”, per Xavier Bru de Sala, La Vanguardia, 26 de setembre del 2008. - “El modelo turístico de Barcelona”, per Josep-Francesc Valls, catedràtic d’ESADE, El Periódico, 25 de novembre del 2008. 1 Barcelona constitueix actualment el cinquè port de creuers del món. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 5 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- - “El modelo de ciudad para Barcelona”, per Luis Racionero, La Vanguardia, 5 de gener del 2009. - “L’altre cara del turisme”, El Punt, 12 d’abril del 2009. - “La fiesta fingida”, per Enric González, El País, 13 de maig del 2009. - “El valor de la gloria”, La Vanguardia, 29 de maig del 2009. - A tall d’exemple, l’article publicat per La Vanguardia el 7 de novembre del 2008, titulat “Turismo: la madurez”, es deia que “Catalunya és un producte turístic madur, que no pot competir en preus, sinó en qualitat i bon servei [...]”. La marca Barcelona Barcelona acull diferents tipus de turisme: musical, de negocis, certàmens, congressos, fires internacionals (celebracions de projecció internacional), de compres, etc. Per aquest motiu, des de diverses institucions s’ha volgut potenciar la Marca Barcelona mitjançant diverses campanyes de promoció, que sovint han estat contestades pels mitjans de comunicació. Com ara la impulsada per Turisme de Barcelona i Turespaña, el lema de la qual deia: “Smile! You are in Barcelona”, amb l’objectiu de fer augmentar l’ocupació. D’altra banda, des de l’Ajuntament s’ha dut a terme una forta aposta per atraure inversors asiàtics i turistes amb un elevat poder adquisitiu, qüestió àmpliament recollida en la premsa catalana. - “Barcelona acogerá dos congresos en otoño para atraer turismo chino”, El Periódico, 2 de setembre del 2008. - “BCN tratará de captar inversores, talentos y nuevos turistas en Asia”, El Periódico, 13 d’octubre del 2008. - “Barcelona, entre les ciutats preferides per celebrar-hi congressos i convencions”, Avui, 17 d’octubre del 2008. - “Turismo de tiendas”, La Vanguardia, 22 d’octubre del 2008. “Barcelona lanza una campaña de publicidad en Europa invitando a turistas de alto poder adquisitivo a efectuar compras de Navidad en esta ciudad”. - “Barcelona por parte de madre”, per Magí Camps, La Vanguardia, 8 de desembre del 2008. - “Se buscan turistas ricos”, La Vanguardia, 29 de gener del 2009. Sostre hoteler Un altre dels temes que ha rebut una gran cobertura ha estat el boom hoteler. L’any passat Barcelona comptava amb 309 establiments hotelers. Fa poc es va anunciar l’obertura d’una cinquantena més d’hotels en els pròxims dos anys. Els experts es pregunten: hi caben més hotels a Barcelona o s’ha superat el sostre hoteler? Tal com afirma Àngel Crespo, Secretari General de CCOO del Barcelonès, en el seu article “Més hotels a Barcelona? Així, no”, publicat a El Punt, el passat 9 de març, “la densitat del turisme que es pot acollir no és il·limitada, ja que aquesta ocupació del territori també genera incomoditats a la ciutadania, que es veu afectada fins i tot per l’encariment dels preus que es produeix al voltant de les zones més turístiques de la ciutat”. Dins del debat sobre la idoneïtat d’obrir més hotels a la ciutat, se n’ha generat un altre sobre l’excés d’hotels de luxe construïts i per construir. És el cas de l’Hotel W, més conegut com a Hotel Vela, dissenyat per l’arquitecte català Ricardo Bofill, el qual ha generat una intensa polèmica arran de la seva ubicació i dimensions. Segons va escriure Ricard Gomà, president del grup municipal d’ICV, a El Periódico el 30 de maig del 2009, “[l’Hotel Vela] mai no formarà part de la geografia sentimental dels barcelonins i les barcelonines”. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 6 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Altres temes La venda de la filial espanyola d’Spanair a un grup d’inversors encapçalat per Turisme de Barcelona i Catalana d’Iniciatives, amb altres empresaris privats, i el futur de l’aeroport de El Prat també han estat molt presents en les pàgines de moltes capçaleres catalanes (sobretot al mes de gener). La crisi econòmica, per la seva banda, no ha perdonat el sector turístic (descens del nombre de turistes, pèrdua de força de treball, etc.) i s’ha deixat sentir també en la premsa diària. Finalment, el Pla Estratègic ha ocupat, des de la seva posada en marxa l’estiu de l’any passat, diverses columnes als principals diaris catalans. No obstant, en alguna ocasió ha estat rebut amb cert escepticisme (El Periódico, “El bombero pirómano”, per Juli Capella, 29/07/08).