Informe del
Informe del
1
L’Informe sobre les dones i el mercat laboral a Barcelona va ser aprovat per la Comissió 
Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona l’11 d’abril de 2014.
La Comissió Executiva està formada per: 
Vicenç Tarrats, president (en funcions, representant de CCOO
Juan José Casado, vicepresident, representant d’UGT
Agustí Bonavia, vicepresident, representant d’FTN
Yésika Aguilar, representant d’FTN
Carlos Vivas, representant de l’Ajuntament de Barcelona
José A. Fernández Manrique, secretari general del CESB
El grup de treball Dones i mercat laboral a Barcelona ha estat integrat per: 
Raquel de Haro, representant de CCOO.Pilar Castellà, representant d’UGT 
Mireia Recio, representant d’FTN
Elena Alarcón, representant del CESB
José A. Fernández Manrique, secretari general del CESB
Volem agrair la col·laboració, dades i informes dels departaments i les institucions
 següents: 
Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Observatori d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya
Observatori de les Ocupacions-Servei Públic d’Ocupació Estatal de Barcelona
Gabinets tècnics de CCOO, UGT i FTN
 
Direcció editorial i coordinació: José A. Fernández
Disseny i maquetació: sSB.
3
RESUM EXECUTIU        7
POBLACIÓ        11
Nivell d’instrucció de la població de Barcelona
POBLACIÓ ACTIVA       18
Població activa femenina. Evolució 2008-2013 
Taxa d’activitat 
POBLACIÓ INACTIVA       21
POBLACIÓ OCUPADA       25
Evolució de la població ocupada femenina. 2008-2013 
Ocupació i formació 
Ocupació i tipus de jornada
Taxa d’ocupació 
POBLACIÓ ATURADA       29
Població aturada femenina. Evolució 2008-2013 
Taxa d’atur 
ATUR REGISTRAT       31 
Atur registrat homes i dones per districtes. Desembre 2013 
L’atur registrat femení per barris. Desembre 2013 
PERFIL DE LES DONES ATURADES A BARCELONA    35
AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL     38
CONTRACTACIÓ       42
SALARIS        49
CONCILIACIÓ. PERMISOS I EXCEDÈNCIES     56 
DESEQUILIBRI DE LA PRESÈNCIA DE DONES ALS ÒRGANS DE PRESA DE DECISIÓ  59
VALORACIONS I PROPOSTES      62
GLOSSARI        67
5
Resum executiu 
Població
Les dones representen el 56% de la població en edat de treballar.
Nivell d’instrucció de la població de Barcelona
La ciutat de Barcelona és l’àmbit territorial que disposa del percentatge més im-
portant de població altament qualificada, atès que el 53,1% de la població activa 
ha assolit formació superior. 
La matriculació femenina en graus i estudis postsecundaris es majoritària en totes 
les universitats presencials amb seu a Barcelona –tret de la UPC– i la masculina en 
els centres d’FP de la ciutat. 
Les úniques especialitats en què predominen els homes són les tecnològiques.
Població  segons l’EPA
A Barcelona, la població activa i inactiva ha disminuït fins a 1.262.000 persones, el 
53,7% de les quals són dones.
Població activa 
A Barcelona, en acabar l’any 2013, la població activa femenina igualava pràctica-
ment la masculina. 
Des del primer trimestre de 2008, la població activa masculina s’ha reduït en 
61.100 persones i la població activa femenina ha augmentat en 18.500. 
Població inactiva
El IV trimestre de 2013, a Barcelona, el 59,2% de la població inactiva eren dones. 
Des del primer trimestre de 2008, la població inactiva femenina s’ha reduït gaire-
bé en 48.200 persones i la masculina ha crescut per sobre d’11.500.
El 2012, el 59,4% de les persones que cobraven pensions contributives de la Se-
guretat Social eren dones. El 54% de les pensions contributives de les dones són 
de jubilació i el 39% de viduïtat. 
La mitjana de la pensió de jubilació de les dones és un 41,6% inferior a la dels 
homes.
Població ocupada
Al final de 2013, la meitat de les persones ocupades eren dones. 
El 68% de les dones ocupades catalanes tenen un nivell acadèmic superior a edu-
cació secundària de primera etapa. 
7
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Una quarta part de les dones treballen en jornada a temps parcial, mentre que 
en el cas dels homes ho fan el 7,8% . 
Població aturada
Segons l’EPA, a la fi de 2013 el 50,5% de les persones aturades eren dones. 
Atur registrat
A Barcelona, el mes de desembre de 2013, el 49,6% de l’atur registrat eren dones.
De gener de 2008 a desembre de 2013 l’atur masculí va augmentar un 113,1% i 
el femení un 82,1%.
Per districtes, el pes de l’atur d’homes i dones és bastant similar, tret dels districtes 
de Ciutat Vella i Nou Barris. L’atur femení supera àmpliament al masculí a Sarrià-
Sant Gervasi i les Corts .
En el còmput total observem que l’atur afecta en la mateixa proporció homes i 
dones. Les diferències es troben en el temps de permanència en aquesta situació, 
ja que mentre que els homes són majoritaris entre les persones aturades de menys 
d’un any, les dones pateixen amb més intensitat l’atur de llarga durada i encara 
més el de molt llarga durada.
Afiliació a la Seguretat Social 
El 48% de les persones afiliades a la Seguretat Social a la província de Barcelona 
són dones.
Contractació 
El 53,1% de la contractació de la ciutat va ser formalitzada per dones. L’11% del 
total de contractes van ser indefinits i el 89% temporals. Van ser formalitzats per 
dones el 52% dels contractes indefinits i el 53% dels temporals.
Prop del 50% de la contractació femenina a Barcelona ciutat és a temps parcial. 
Salaris
L’any 2011, les dones catalanes tenien un salari mitjà anual de 20.799 euros, 7.225 
euros inferior al dels homes. 
Per categories o tipus d’ocupació, la diferència salarial entre homes i dones és més 
gran en les ocupacions elementals i entre els treballadors de serveis de restaura-
ció, personals i venedors. La diferència és més petita en les professions més quali-
ficades: professionals científics i intel·lectuals, tècnics i professionals de suport.
Per edats, els homes cobren més en totes les franges d’edat i la diferència salarial 
home-dona augmenta a partir dels 35 anys.
8
Conciliació. Permisos i excedències
Tant a Catalunya com a la província de Barcelona, l’any 2013 només l’1,6% dels 
permisos de maternitat van ser exercits per homes. 
L’any 2012, a Catalunya, el 96% de les excedències per cura de fills van correspon-
dre a dones. Pel que fa a les excedències per cura de familiars, a la província de 
Barcelona el 84% van correspondre a dones.
Desequilibri de la presència de dones en els òrgans de presa de decisió
Segons l’EPA, les dones –que gairebé són la meitat de les persones ocupades i 
pràcticament la meitat tenen estudis superiors– no arriben a un terç de les perso-
nes que ocupen llocs de direcció.
9
Població
Segons les xifres del Padró municipal d’habitants l’1 de gener de 2013 Barcelona 
tenia 1.611.822 habitants, el 52,6% dels quals eren dones, és a dir, 848.619 perso-
nes. La població total ha minvat un 0,6% en un any i la masculina un 0,8%, el doble 
que la femenina.
Evolució de la població barcelonina 
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Total 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448 1.620.943 1.611.822
Dones 838.612 843.732 839.740 848.211 849.967 849.293 847.533 851.124 848.121
Homes 754.463 761.870 755.370 767.697 771.570 770.044 767.915 769.819 763.701
Xifres oficials de població l’1 de gener. Padró municipal. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona
Malgrat l’actual conjuntura econòmica, observant l’evolució de la població es pot 
afirmar que Barcelona continua sent una ciutat atractiva per viure-hi i treballar-hi. 
En la darrera dècada, la xifra total de residents s’ha incrementant un 1,8% i, si ens 
fixem en les dades per sexe, la població femenina ha crescut l’1,6% i la masculina 
el 2,1%. Aquest increment més gran de la població masculina, quan el traslladem a 
les xifres absolutes, escurça lleugerament el pes més gran de la població femenina 
que continua sent la majoritària a Barcelona.
Població de Barcelona per edats 2013
Total Homes Dones 
Total 1.614.090 765.471 848.619
Menors de 16 anys 213.617 109.699 103.918
De 16 a 64 anys 536.876 236.902 299.974
Majors de 64 anys 323.259 127.203 196.056
Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Lectura contínua del padró el 30 de juny
Població femenina segons edat
Menors 16 anys 12,2%
De 16 a 64 anys  35,3%
Majors 64 anys 23,1%
11
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
El saldo favorable a les dones s’explica, sobretot, per l’esperança de vida més llar-
ga de la població femenina,1 que supera de 6,2 anys la dels homes. Així, quan ana-
litzem la població total per sexe i edat, trobem que entre les persones menors de 
35 anys els homes superen les dones, però les xifres s’inverteixen entre la població 
de més de 35 anys, en la qual les dones són majoritàries i augmenten el seu pes 
a mesura que s’incrementa l’edat fins a arribar a una diferència de més de 68.000 
persones entre les majors de 65 anys. A l’altra extrem, és a dir, entre la població 
més jove, la menor de 15 anys, són els homes els que presenten un saldo lleugera-
ment favorable de més de 5.700 persones, molt per sota de la diferència favorable 
a les dones entre la població de més de 65 anys que gairebé arriba a 71.500 perso-
nes. D’aquesta manera, mentre els homes de més de 65 anys representen el 8,3% 
de la població total, les dones augmenten fins al 12,6%.
Una altra dada que s’ha de tenir en compte és que la població de menys de 15 
anys més la de les persones de més de 65 anys constitueix el 32,2% de la població 
total i, si la segmentem per sexe, les dones en edat no laboral arriben al 18,6% i els 
homes al 14,7% de la població total.
Un altre factor que caldria valorar a l’hora d’analitzar l’increment més gran de la 
població activa masculina de Barcelona en el període 2003-2012 és l’evolució de la 
població immigrant, on el pes de la població masculina ha estat superior.
Evolució de la població estrangera a Barcelona per sexe
2009 2010 2011 2012 2013
Total 300.917 295.304 279.730 286.789 285.224
Homes 159.648 155.697 146.389 148.759 146.326
Dones 141.269 139.607 133.341 138.030 138.898
Font: lectura del Padró municipal d’habitants. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona
Un altre element que cal tenir en compte per analitzar l’evolució de la població fe-
menina amb relació a la seva incorporació al mercat de treball és el nivell formatiu, 
tant en el sistema públic d’ensenyament universitari com en el privat.
Segons l’Enquesta de població activa, el quart trimestre de 2013 Barcelona té una 
població (activa i inactiva) de 1.262.000 persones, un 1,1% menys que l’any ante-
rior, i d’aquesta un 53,7% són dones. Respecte al mateix trimestre de 2008 –any en 
què es va iniciar la crisi– la població ha minvat de 84.900 persones, 42.800 de les 
quals eren dones.
1 Esperança de vida en néixer a Barcelona 2011. Total 83,3; homes 80,0 i dones 86,2.
12
Nivell d’instrucció de la població de Barcelona
Segons l’EPA, al quart trimestre de 2013, el 53,1% de la població activa de Bar-
celona havia assolit un grau de formació superior, només un 9,7% havia estudiat 
fins a primària i la resta, gairebé un 38%, havia cursat secundària de 1a i 2a etapa. 
La ciutat és l’àmbit que disposa del percentatge més gran de població altament 
qualificada.
Un segon element que s’ha de tenir en compte per intentar dibuixar el mapa del 
nivell d’instrucció de la població de Barcelona és la quantitat d’alumnes matricu-
lats a les universitats de Barcelona i als cicles de FP que acaben els estudis, tenint 
en compte que les persones matriculades provenen de diferents indrets. 
Formació universitària
A Catalunya, tant al sistema públic d’universitats com al privat, les dones són ma-
joria i el curs 2011-2012 representaven més de 53% del total de persones matricu-
lades. A les universitats presencials amb seu a Barcelona, el percentatge pràctica-
ment es manté: el 52,6% són dones.
Alumnes matriculats per sexe i sistema universitari privat i públic. Catalunya
Curs  2006-07 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12
Sistema universitari públic. Homes 94.269 90.755 75.877 96.650 95.165
Sistema universitari públic. Dones 109.629 104.007 81.834 107.162 108.081
Sistema universitari privat. Homes 9.498 9.123 7.245 10.252 9.778
Sistema universitari privat. Dones 12.688 13.316 10.796 13.621 12.375
Alumnes  llicenciats i diplomats. Curs 2010-11
12.539
Dones
Homes
6.252
5.085
3.560
1.753 1.078 310 1.451
846 723 1.016 105
Humanitats Ciències Ciències Ciències socials Gestió i Tecnològiques
de  la salut pràctica de l’esport
13
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Les alumnes són majoria en totes les universitats tret de la Universitat Politècnica 
de Catalunya, en la qual les dones matriculades constitueixen el 26% del total de 
l’alumnat.
Alumnes matriculats per sexe i universitats a Barcelona
Curs 2011-12 2011-12 (màsters)
U. Barcelona. Homes 18.997 1.961
U. Barcelona. Dones 30.230 3.490
U. Autònoma de Barcelona. Homes 14.356 1.023
U. Autònoma de Barcelona. Dones 21.136 1.483
U. Politècnica de Catalunya. Homes 22.082 1.586
U. Politècnica de Catalunya. Dones 7.840 917
U. Pompeu Fabra. Homes 4.782 716
U. Pompeu Fabra. Dones 6.870 860
U. Ramon Llull. Homes 5.912 1.289
U. Ramon Llull. Dones 6.489 832
U. Internacional de Catalunya. Homes 1.205 86
U. Internacional de Catalunya. Dones 2.042 188
Formació professional
D’altra banda, hi ha més matriculació masculina als centres de formació profes-
sional de la ciutat, tant en grau mitjà com en grau superior. En grau mitjà, la matri-
culació dels homes supera de 20 punts la de les dones mentre que en la de grau 
superior la distància és de 7,6 punts.
Alumnat d’ensenyament postobligatori
2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
CFGM 9.064 9.320 9.988 10.780 11.894 11.804 11.684
CFGS 13.700 14.357 14.876 16.039 18.100 18.481 19.082
Total FP 22.764 23.677 24.864 26.819 29.997 30.285 30.776
Batxillerat 22.900 22.552 22.412 22.161 21.876 21.622 21.989
Font: Observatori de l’FP. Fundació BCN Formació Professional i CESB amb dades de l’Anuari Estadístic Barcelona i la web del 
Departament d’Ensenyament 
Alumnat de FP per sexe a Barcelona. CFGM I CFGS
Curs 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
Homes 13.252 13.584 14.814 15.712 16.725 17.318
Dones 10.425 11.280 11.835 12.424 13.560 13.448
Total 23.677 24.864 26.649 28.136 30.285 30.776
14
Alumnes matriculats per sexe i cicle formatiu. Curs 2012-13
Barcelona Barcelonès
Total Sexe/cicle formatiu Total Sexe/cicle formatiu
CFGM homes 7.055 60,40% 9.337 58,2%
CFGM dones 4.629 39,60% 6.702 41,8%
CFGS homes 10.263 53,80% 12.390 53,6%
CFGS dones 8.819 46,20% 10.730 46,4%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament
En paràgrafs anteriors hem observat la gran diferència que hi ha en la matricula-
ció per sexe a la ciutat, especialment en CFGM. Curiosament,  observant les dades 
dels alumnes que han obtingut la titulació en aquest cicle en el curs anterior a la 
comarca, el diferencial es retalla fins a només tres punts. Amb relació als CFGS, el 
percentatge home-dona de titulats té correspondència amb el de matriculats. 
Alumnes titulats per famílies professionals al Barcelonès
Curs 2011-12 Barcelonès
CFGM homes 1.599 48,5%
CFGM dones 1.505 51,5%
CFGS homes 3261 53,5%
CFGS dones 2839 46,5%
Amb relació a les famílies professionals, hi ha estudis en què les dones són majo-
ritàries, mentre que en altres la majoria de l’alumnat és masculí. En els alumnes 
titulats s’observa, igual que en els graus universitaris, que en les especialitats més 
tècniques predominen els homes i en les més relacionades amb la cura de les per-
sones les dones són preponderants.
CFGM. Titulats per famílies professionals, per sexe, al Barcelonès. Curs 2011-12
Família professional Dones Homes Família professional Dones Homes
Activitats fisicoesportives 29 154 Indústries alimentàries 8 16
Administració 103 57 Comunicació, imatge i so 45 43
Activitats agràries 11 22 Fabricació mecànica 1 26
Arts gràfiques 21 48 Química 35 30
Mant. de vehicles autopropulsats 4 330 Sanitat 672 224
Comerç i màrqueting 97 103 Serveis socioculturals 158 28
Edificació i obra civil 1 9 Imatge personal 290 11
Electricitat i electrònica 4 160 Mant. i serveis a la producció 2 158
Fusta i moble 6 58 Informàtica 4 25
Hoteleria i turisme 14 97
Font: dades del web del Departament d’Ensenyament
15
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
CFGM. Alumnes titulats segons sexe per famílies professionals al Barcelonès 
Total 48,5% 51,5%
Act. sicoesportives 16% 84%
Administració 64% 36%
Act. agràries 33% 67%
Arts gràques 30% 70%
Mant. vehicles autopropulsats 1% 99%
Comerç i màrqueting 49% 52%
Edicació i obra civil 10% 90%
Electricitat i electrònica 2% 98%
Fusta i moble 9% 91%
Hoteleria i turisme 13% 87%
Indústries alimentàries 33% 67%
Comunicació, imatge i so 51% 49%
Fabricació mecànica 4% 96%
Química 54% 46%
Sanitat 75% 25%
Serveis socioculturals 85% 15%
Imatge personal 96% 4%
Mant. i serveis a la producció 1% 99%
Informàtica 14% 86%
 Dones sobre total Homes sobre total 
Font: Elaboració pròpia. Dades del Departament d’Ensenyament
CFGS. Titulats per famílies professionals al Barcelonès (curs anterior), per sexe
Família professional Dones Homes Família professional Dones Homes
Activitats agràries 9 16 Hoteleria i turisme 106 87
Activitats fisicoesportives 102 374 Imatge personal 149 10
Activitats maritimopesqueres - Indústries alimentàries 22 13
Administració 530 254 Informàtica 40 488
Arts gràfiques 22 46 Instal·lacions i manteniment -
Comerç i màrqueting 275 338 Mant. de vehicles autopropulsats -
Comunicació, imatge i so 205 369 Mant. i serveis a la producció 16 65
Edificació i obra civil 43 135 Química 73 79
Electricitat i electrònica 15 399 Sanitat 913 345
Energia i aigua - Serveis socioculturals 307 82
Fabricació mecànica 11 133 Tèxtil, confecció i pell 1 0
Font: dades del Departament d’Ensenyament
16
CFGS. Alumnes titulats segons sexe per famílies professionals al Barcelonès
Total 47% 53%
Act. agràries 36% 64%
Act. ‚sicoesportives 21% 79%
Act. marítimopesqueres 100%
Administració 68% 32%
Arts grà‚ques 32% 68%
Comerç i màrqueting 45% 55%
Com., imatge i so 36% 64%
Edi‚cació i obra civil 24% 76%
Electricitat i electrònica 4% 96%
Energia i aigua 100%
Fabricació mecànica 8% 92%
Hoteleria i turisme 55% 45%
Imatge personal 94% 6%
Ind. alimentàries 63% 37%
Informàtica 8% 92%
Inst. i manteniment 100%
Mant. vehicles autopropulsats 100%
Mant. i serveis a producció 20% 80%
Química 48% 52%
Sanitat 73% 27%
Serv. socioculturals 79% 21%
Tèxtil, confecció i pell 100%
Dones sobre total Homes sobre total 
Font: Elaboració pròpia. Dades del Departament d’Ensenyament
17
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Població activa
A Barcelona, el quart trimestre de 2013, la població activa femenina pràcticament 
igualava a la masculina. Dit d’una altra manera, hi havia el mateix nombre de do-
nes ocupades o disposades a treballar que d’homes. 
Persones actives per sexe i grups d’edat. IV trimestre 2013
65,9% Dones Homes 
50,0% 50,0% 49,5% 50,5% 48,4% 51,6% 49,7% 50,3% 51,2% 48,8%
34,1%
Total De 16 a19 De 20 a 24 De 25a29 De 30 a 54 55 i més
Cal assenyalar que el 67% de la població activa femenina té entre 30 i 54 anys, que 
les dones majors de 55 anys representen el 16,3% i que les dones joves de menys 
de 30 anys són el 6,1%. És a dir, la majoria de població femenina activa correspon 
al que anomenem població adulta que ha acabat els processos formatius.
Dones actives per edat. IV trimestre de 2013
De 16 a 19 anys 0,7%
De 20 a 24 anys  5,4%
De 55 anys i m    10,5%és 16 nys,3% De 25 a
 29 a
De 30 a 54 anys  67,1%
Població activa femenina. Evolució 2008-2013
L’evolució de la població activa de Barcelona presenta característiques diferents 
segons el sexe. Barcelona, el quart trimestre de 2013, té 379.600 dones actives, 
amb un reducció de l’1,7% respecte a l’any anterior, mentre que la població activa 
masculina s’ha reduït un 4,8%. 
El comportament per edats també ofereix diferències significatives entre els ho-
mes i les dones. Els primers decreixen en tots els grups tret del de 16 a 19 anys. En 
18
canvi, els únics col·lectius femenins en què la població activa creix el darrer any 
són les dones de 25 a 29 anys i les de 55 anys o més. 
El col·lectiu percentualment més afectat és el grup d’edat de 16 a 19 anys, que es 
redueix un 46,2%2, és a dir, 2.400 persones, seguit pel grup de 20 a 24 anys que ha 
tingut una davallada del 6,8% (1.500 dones menys). Finalment, el grup de 30 a 54 
anys té 9.800 dones actives menys (-3,7%). D’altra banda, les dones actives de 25 a 
29 anys s’incrementen un 2,3%, encara que en nombres absoluts només suposen 
un total de 900. També és destacable l’activació de 6.300 dones de 55 anys o més 
que suposen un increment de l’11,3% respecte a l’any anterior.
Des del primer trimestre de 2008, any considerat com l’inici de la crisi, la pobla-
ció activa total de Barcelona s’ha reduït de 42.600 persones. Aquesta disminució 
d’efectius només ha afectat els homes ja que la població activa femenina ha cres-
cut en 18.500 persones.
Si observem l’evolució de la població activa femenina segons l’edat des del pri-
mer trimestre de 2008, trobem que mentre les menors de 30 anys experimentaven 
un descens, les majors de 30 anys presentaven increments que augmentaven a 
mesura que ho feia l’edat. Així les dones joves de menys de 30 anys presentaven 
un descens de 9.300 persones, les de 30 a 54 anys augmentaven en 9.500 i les ma-
jors de 54 ho feien en 14.200 persones.
Taxa d’activitat 
Si bé, l’activitat laboral i professional abans estava gairebé reservada als homes, es 
pot apreciar que aquesta inèrcia està canviant cap a una major igualtat si compa-
rem les taxes d’activitat masculines i femenines segons l’edat. Així la taxa d’activitat 
masculina supera de 9,5 punts la femenina entre les persones de 55 anys i més, 
mentre que en la població de 25 a 54 anys la diferència baixa a 3,4 punts. 
En aquesta línia, la taxa d’activitat femenina augmenta a mesura que es redueix 
l’edat i trobem que entre la població de 20 a 24 anys la diferència s’inverteix i que 
les dones superen els homes de 2,8 punts. 
La diferència entre el grup de persones joves mereix una anàlisi diferent en què 
cal tenir en compte els itineraris formatius pels quals estan optant les dones i els 
homes, amb una elevada presència de dones en els ensenyaments superiors. Tam-
bé cal destacar el fet que l’EPA està dissenyada a escala estatal i a mesura que 
reduïm l’àmbit territorial és menys fiable, especialment si ens centrem en els grups 
d’edat més petits.
2 Hem d’advertir que en els grups d’edat més baixa les dades s’han de prendre amb cautela.
19
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Taxa d’activitat per sexe i edat. IV trim. 2013
93,0 89,6
Dones
Homes 
58,9 61,7
30,9
18,2 21,4
11,1
De 16 a 19 De 20 a 24 De 25 a 54 De 55 i més
Evolució de la taxa d’activitat 2001-2013 
La progressiva incorporació de les dones a les activitats econòmiques remunera-
des comporta un increment de la taxa d’activitat femenina que, des de l’any 2001, 
ha augmentat uns 12 punts, mentre la masculina només ho ha fet mig punt.
Si prenem com a referència el primer trimestre de 2008, any d’inici de la crisi, la 
taxa d’activitat femenina ha augmentat 5 punts, mentre que la dels homes ha dis-
minuït 4,6 punts. Cal destacar que aquest augment de la taxa d’activitat femenina 
ha afectat els grups majors de 20 anys, mentre que entre els menors d’aquesta 
edat s’ha reduït.
La diferència entre les taxes d’activitat masculina i femenina en els anys d’expansió 
va augmentar fins a situar-se en 22,2 punts al tercer trimestre de 2005. Aquesta 
bretxa s’ha reduït arran de la crisi fins a situar-se en 8,9 punts el quart trimestre 
de 2013. 
Es pot observar que la taxa d’activitat femenina sempre ha estat per sota de la 
masculina, però cada vegada amb menys diferència. 
Evolució de la taxa d’activitat masculina i femenina a Barcelona
Homes 67,5 67,1 68,0
64,4 65,4 66,9 66,4 64,9
55,2 55,7 56,5 56,1
Dones 48,4 51,8
43,3 44,8
I 2001 I 2003 I 2005 I 2007 I 2009 I 2011 I 2013 IV 2013
20
Població inactiva
L’evolució de la població inactiva de Barcelona es caracteritza per un descens 
continuat des de l’any 2008, amb l’excepció de 2013, any que presenta un lleuger 
repunt. L’any 2008 hi havia 527.500 persones no actives i el 2013 497.500, segons 
les mitjanes anuals de l’EPA.
La població inactiva femenina s’ha caracteritzat per presentar una evolució opo-
sada a la masculina. Malgrat que l’any 2013, en xifres absolutes, les dones superen 
els homes de més de 92.000 persones, quant al nombre d’inactives aquestes pre-
senten una reducció de gairebé el 12% i els homes un increment proper al 5% en 
el mateix període. En xifres absolutes, durant aquest quinquenni s’ha produït un 
increment de la població masculina inactiva superior a 9.000 persones i entre les 
dones una disminució de gairebé 40.000 persones.
En una anàlisi del detall del tipus d’inactivitat trobem que a la categoria de feines 
de la llar el descens de persones que declaren que aquesta és la seva activitat perd 
32.550 persones. A la resta de categories trobem que les persones amb incapaci-
tació permanent per treballar experimenten un increment de gairebé 10.000 per-
sones, els pensionistes disminueixen per sobre de 12.000 i els estudiants i altres 
ofereixen variacions poc significatives. 
Així, si comparem els descens de la població inactiva total (30.050 persones) amb 
el de la dedicada a feines de la llar (32.550) es pot afirmar que la disminució de la 
població inactiva s’ha de vincular al descens de les persones que declaraven el 
treball domèstic com a activitat principal. A més, tenint en compte que aquesta 
categoria era quasi exclusiva de la població femenina, es pot inferir que una part 
d’aquestes dones han passat a incrementar la població activa femenina, la qual 
cosa ha suposat que la població femenina activa de Barcelona s’hagi mantingut 
entre 2008 i 2013, mentre que la població activa masculina, durant el mateix pe-
ríode, presenta descensos any rere any fins a acumular una pèrdua de 55.900 per-
sones.
Aquest descens de la població activa no es pot vincular amb l’evolució de la po-
blació resident a Barcelona, ja que les variacions segons el cens són mínimes, sinó 
amb altres factors com l’emigració, l’allargament dels períodes de formació i el 
fenomen dels “desanimats”, persones que entren en la inactivitat desmoralitzades 
per llargues estades a l’atur. 
D’altra banda, cal tenir en compte que un factor que incideix en l’elevat pes de la 
població inactiva femenina és l’esperança de vida superior de les dones, cosa es 
reflecteix, entre altres indicadors, en el nombre de pensionistes de la Seguretat 
21
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Social: l’any 2012 les pensions percebudes per les dones van ser més de 221.000, 
mentre que les dels homes van ser 53.025.
Segons l’EPA, el quart trimestre de 2013 a Barcelona la població inactiva havia 
augmentat fins a situar-se en 502.700 persones inactives, el 39,8% del total de la 
població, i havia tingut un increment del 2,5% respecte a l’any anterior. 
Històricament, la població inactiva femenina és superior a la masculina. El darrer 
any, les dones inactives a la ciutat són el 59,2% del total i se situen  en 297.500, un 
2,4% més que l’any anterior. En el major pes de la població inactiva femenina, tal 
com ja s’ha apuntat, s’ha de tenir en compte el nombre de dones que declaren que 
la seva activitat són les tasques de la llar. 
Evolució de la població inactiva. 2008-2013
Mentre que la crisi produeix un augment del 5,1% de l’activitat de la població fe-
menina des del primer trimestre de 2008 al quart trimestre de 2013, disminueix un 
13,9% la de la població masculina activa en el mateix període, entre altres motius, 
a causa dels “desanimats” per les llargues estades a l’atur. Els homes inactius han 
augmentat un 2,6% el darrer any.
Evolució de la població inactiva a Barcelona. En milers  
345,7
318,3 316,5
Dones 302,6 303,8 289,4 297,5
Homes
193,7 206,5 199,8 198,1 202,4 198,5 205,2
I 2008 I 2009 I 2010 I 2011 I 2012 I 2013 IV 2013
A Barcelona, l’any 2012, hi havia 374.500 persones que cobraven pensions contri-
butives de la Seguretat Social i el 59% eren dones. El 66% de les pensions contri-
butives són de jubilació, el 25% de viduïtat, el 7% d’incapacitat permanent i el 2% 
d’orfandat i favor familiar. El 54% de les pensions contributives de les dones són de 
jubilació i el 39% de viduïtat. 
22
Pensions contributives de la Seguretat Social
Pensions contributives de la Seguretat Social a Barcelona segons tipus, per sexe
Tipus de pensió   2009 2010 2011 2012 Var. 2012-11 
Totes 365.650 369.375 373.200 374.500 0,3%
 Incapacitat permanent 26.400 26.625 26.825 25.700 -4,2%
Jubilació 237.100 240.950 244.300 247.725 1,4%
Viduïtat 94.125 93.575 93.725 92.050 -1,8%
Orfandat i favor familiar 8.025 8.225 8.350 9.025 8,1%
Homes   148.825 151.075 152.600 153.025 0,3%
Incapacitat permanent 15.025 15.100 15.075 14.275 -5,3%
Jubilació 124.625 126.400 127.525 128.375 0,7%
Viduïtat 4.950 5.250 5.500 5.600 1,8%
Orfandat i favor familiar 4.225 4.325 4.500 4.775 6,1%
Dones   216.825 218.300 220.600 221.475 0,4%
Incapacitat permanent 11.375 11.525 11.750 11.425 -2,8%
Jubilació 112.475 114.550 116.775 119.350 2,2%
Viduïtat 89.175 88.325 88.225 86.450 -2%
Orfandat i favor familiar 3.800 3.900 3.850 4.250 10,4%
Import mitjà (euros/mes) de les pensions segons tipus, per sexe
Tipus de pensió   2009 2010 2011 2012 Var. 2012-11 
Totes       
Incapacitat permanent 1.021 1.056 1.079 1.105 2,4%
Jubilació 976 1.009 1.044 1.078 3,3%
Viduïtat 626 640 654 670 2,5%
 Orfandat i favor familiar 382 396 399 403 0,8%
Homes        
Incapacitat permanent 1.101 1.122 1.142 1.153 1,0%
Jubilació 1.242 1.277 1.313 1.348 2,7%
Viduïtat 509 516 518 508 -2,0%
Orfandat i favor familiar 391 401 399 391 -2,0%
Dones        
Incapacitat permanent 916 968 999 1.046 4,6%
Jubilació 681 715 750 787 4,9%
Viduïtat 633 648 662 681 2,8%
Orfandat i favor familiar 372 391 400 415 4,0%
23
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Pensions contributives de la  Seguretat Social a Barcelona
Import mitjà segons tipus de pensió i per sexe. 2012
1.348
1.153 Dones
1.046  Homes 
787
681
508
391 415
Incapacitat Jubilació Viduïtat Orfandat i 
permanent favor familia
Observem que la mitjana de la pensió de jubilació de les dones és un 41,6% infe-
rior a la dels homes.
24
Població ocupada 
El quart trimestre de 2013, l’ocupació a Barcelona assoleix 626.800 persones, gai-
rebé la meitat de les quals són dones. Així, l’ocupació femenina a la ciutat és de 
312.700 persones, un 3% menys que l’any anterior.
El 68,3% de les dones ocupades tenen entre 30 i 54 anys, el 17,6% són majors de 
54 anys, el 9,8% tenen entre 25 i 29 anys i el 4,2% tenen entre 20 i 24 anys. Només 
el 0,1% tenen entre 16 i 19 anys.
Dones ocupades per edat. IV trim. 2013
De 16 a 19 anys 0,1% De 20 a 24 anys 4,2%
%
55 anys i més 17,6% ,8
 a 29 a
nys 9
De 25
De 30 a 54 anys 68,3%
Evolució de la població ocupada femenina. 2008-2013
Des del primer trimestre de l’any 2008 les dones han perdut 19.700 ocupacions, 
un 5,6%, mentre que els homes n’han perdut 97.100, un 23,6% En aquest perío-
de augmenta l’ocupació femenina en els grups d’edat de majors de 54 anys, amb 
10.400 ocupades més, i entre el de 20 a 24 anys, amb 1.000 ocupacions.
En nombres absoluts, on es van perdre més ocupacions femenines, en aquest pe-
ríode, va ser en el grup d’edat de 30 a 54 anys, amb 17.100 (-7,4%), seguit pel grup 
d’edat de 25 a 29 anys, amb 11.400 ocupacions (27,1%). En aquest cas, en nombres 
relatius, les més castigades han estat les més joves, que han perdut un 86,7% de 
les ocupacions, encara que en nombres absoluts només suposen 2.600. 
Respecte a l’any anterior, per grups d’edat, els col·lectius femenins en què la po-
blació ocupada creix són: el de majors de 54 anys, amb 4.300 dones més ocupades 
(8,5%), i les de 25 a 29 anys. amb 1.000 dones ocupades més que l’any anterior, i 
minva entre les dones menors de 25 anys. En el col·lectiu de 16-19 anys l’ocupació 
cau un 81,8%3 en un any i suposa la pèrdua de 1.800 ocupacions; en el col·lectiu 
de 20 a 24 anys la caiguda és més moderada, d’un 3,6%, és a dir, 500 ocupacions 
menys. En nombres absoluts, el col·lectiu més afectat és el de 30 a 54 anys, amb 
12.800 dones ocupades menys que suposen una pèrdua del 5,7%.
3 Hem d’advertir que en els grups d’edat més baixa les dades s’han de prendre amb cautela.
25
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Ocupació i formació
No disposem de les dades segregades de les persones ocupades per sexe i for-
mació a la ciutat, però sí de les de Catalunya, les quals mostren que les dones 
tenen més formació ja que el 68% de les ocupades tenen nivell acadèmic superior 
a educació secundària de primera etapa, mentre que en el cas dels homes són el 
58,6%. A més, les dones ocupades amb formació superior són el 45,5%, 8,9 punts 
per sobre dels homes. A Barcelona, segons l’EPA, el darrer trimestre de 2013 el 
56,1% de les persones ocupades tenen formació de grau superior, 15,3 punts més 
que a Catalunya. 
Total Fins a primària Secundària 1a. etapa Secundària 2a. etapa Educació superior
Catalunya
Ambdós sexes 11,3% 25% 22,2% 40,8%
Homes 12,6% 28% 22% 36,6%
Dones 9,8% 21,7% 22,4% 45,5%
Barcelona
Ambdós sexes 8,7% 15,7% 19,5% 56,1%
Ocupació i tipus de jornada
Segons l’EPA, les dones ocupades superen els homes en la feina a temps parcial. 
El 82,2% dels homes ocupats tenen jornada a temps complet, mentre que en el 
cas de les dones són el 75%, és a dir, una quarta part de les dones tenen jornada a 
temps parcial, percentatge que en els homes és del 7,8%. 
Persones ocupades a Catalunya per tipus de jornada i sexe. IV trimestre de 2013
Temps complet Temps parcial
Homes 1.382.900 117.800
Dones 1.022.900 341.500
Total 2.405.700 459.400
En el gràfic podem observar la feminització del treball parcial. Les dones ocupa-
des signifiquen el 74,3% d’aquests tipus de jornada, mentre que en el cas dels 
homes és només del 25,6%. Aquestes diferències són una conseqüència del rol 
que les dones assumeixen en la cura dels familiars, ja que segons recull l’EPA,4 el 
darrer trimestre de 2013 el 97,8% de les dones ocupades a temps parcial al·leguen 
la cura d’infants o d’adults (malalts, amb incapacitat o gent gran) com a motiu per 
exercir aquest tipus de jornada. Així mateix, el 85,24% de les dones al·leguen que 
no volen tenir contracte a jornada completa.
4  Instituto de la Mujer. Estadístiques. Conciliació.
26
Tipus de jornada per sexe a Catalunya. IV trim. 2013
Homes Dones
Temps parcial 25,6% Temps complet 42,5%
Temps complet 57,5% Temps parcial 74,3%
Taxa d’ocupació 
La progressiva i creixent incorporació de les dones al desenvolupament d’activitats 
professionals remunerades s’aprecia en l’evolució de les taxes d’ocupació. Malgrat 
que el còmput total del darrer trimestre de 2013 dóna una diferència favorable 
als homes de 7,5 punts, s’ha de valorar que el quart trimestre de l’any 2001 la di-
ferència entre la taxa masculina i la femenina era de més de 20 punts i que el quart 
trimestre de 2008 havia baixat a 14,4 punts.
Un altre element que cal tenir en compte és que mentre la taxa d’ocupació feme-
nina presenta un creixement gairebé constant entre els anys 2001 i 2013, la mas-
culina assoleix el màxim valor de la sèrie el IV trimestre de 2005 i des d’aleshores 
comença una baixada constant que l’ha fet passar d’una taxa d’ocupació de 68,2 
fins a 53,7%.
Taxa d’ocupació per sexe i edat a Barcelona. IV trim. de 2013
78,8
74,3
Dones
Homes 
37,3 40,0
26,3
19,0
3,6 1,7
De 16 a 19 De 20 a 24 De 25a 54 De 55 i més
Evolució de la taxa d’ocupació d’homes i dones a Barcelona
Centrant-nos en els anys de la crisi, des del primer trimestre de 2008 la taxa 
d’ocupació masculina ha disminuït 11,1 punts, mentre que la femenina s’ha vist 
molt menys afectada per la crisi i només ha perdut 0,9 punts. Això ha fet disminuir 
27
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
la diferència entre les dues taxes de 17,8 punts el primer trimestre de 2008 a 7,5 el 
darrer de 2013. 
Evolució de la taxa d’ocupació per sexe a Barcelona
Homes 63,2 62,5 58,3
58,6 57,8 56,2
53,4 53,7
48,1 47,6 47,6 47,0 46,2
Dones 42,8
38,7 38,6
I 2001 I 2003 I 2005 I 2007 I 2009 I 2011 I 2013 IV 2013
28
Població aturada
Segons l’EPA, el quart trimestre de 2013 a Barcelona hi havia 132.500 persones 
aturades, el 50,5% de les quals eren dones. La població femenina aturada a la ciu-
tat és de 66.900, persones amb un increment del 5,4% respecte a l’any anterior. 
Per contra, els homes experimenten una reducció del 21,4% en tan sols un any, 
reducció que no es tradueix en un lloc de treball atès que en el mateix període els 
homes ocupats han disminuït un 0,4%.
En xifres absolutes, el quart trimestre de 2013 la població aturada femenina supe-
rava en 1.300 persones la població masculina sense feina. 
Per edat i sexe, les dones menors de 25 anys i les majors de 55 anys ofereixen 
xifres inferiors a les dels homes, mentre que en la franja de 25 a 54 anys el nombre 
de dones aturades és superior al dels homes. 
El 41,3% de les dones aturades tenen entre 30 i 54 anys, el 7% més de 54 anys, el 
9% entre 25 i 29 anys, el 7,2% entre 20 i 24 anys i el 2,4% entre 16 i 19 anys.
Dones aturades per edat. IV trim. de 2013
De 16 a 19 anys 2,4%
De 55 i mé s 7,2%s an yys 4 a
n
 7,0 e 20 a
 2
% D
De 25 a 29 anys 9,0%
De 30 a 54 anys 41,3%
A Barcelona, l’any 2013, les dones aturades van augmentar en 3.400 persones, un 
5,4%. La població femenina aturada es redueix entre les menors de 30 anys. Així, 
l’atur del col·lectiu de dones 16 a 19 anys va disminuir en 600 persones (un 20%), 
el de 20 a 24 anys en 1.000 (12,2%) i el col·lectiu de 25 a 29 anys es va reduir en 100 
persones (un 1,1%). En les majors de 29 anys l’atur ha crescut i les més afectades 
percentualment són les dones majors de 54 anys, amb un 42,6%, és a dir 2.100, 
seguides per les de 30 a 54 anys, grup que creix un 7,8%, 3.000 dones. 
Població aturada femenina. Evolució 2008-2013
Des del primer trimestre de l’any 2008, 37.400 dones han engruixit l’atur feme-
ní que s’ha incrementat un 134,7%, mentre que l’augment dels homes ha estat 
29
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
de 36.000 en el mateix període, amb un increment del 121,6%. Cal destacar que 
18.700 d’aquestes dones no tenien cap ocupació anterior i que s’han activat in-
corporant-se directament a l’atur. En els homes, per contra, es produeix l’efecte 
contrari, 61.100 han passat a ser població inactiva.
Durant aquest període, l’atur femení creix en tots els grups d’edat. Les dones de 
30 a 54 anys amb un increment del 182,9%, és a dir, 26.700 dones en nombres ab-
soluts, són les més afectades. Les segueixen les majors de 54 anys, que augmenten 
un 118,8% en termes relatius i en 3.800 dones en nombres absoluts. Les dones de 
25 a 29 anys van augmentar un 60,7%, és a dir, 3.400 dones en xifres absolutes; 
les de 20 a 24 anys presentaven un increment del 75,6%, 3.100 dones en nombres 
absoluts, i entre les més joves, les de 16 a 19 anys, l’increment van ser de 140%, és 
a dir, 1.400 dones.
Taxa d’atur 
El darrer trimestre de 2013, la taxa d’atur femenina era del 17,6%, 0,3 punts supe-
rior a la taxa masculina. Per edats, la taxa d’atur més alta correspon a les dones més 
joves, les de 16 a 19 anys, que assoleixen el 85%, mentre que la més baixa corres-
pon a les dones majors de 54 anys, que arriben a una taxa de l’11,3%.
Taxa d’atur per sexe i edat a Barcelona. IV trim. de 2013
85,0
80,0
Dones
Homes
36,7 35,1
15,3 17,1 15,1 11,3
De 16-19 De 20-24 De 25-54 De 55 i més
Evolució de la taxa d’atur d’homes i dones a Barcelona 
El primer trimestre de 2001 la taxa d’atur femenina se situava en el 10,6%, 1,4 
punts superior a la taxa masculina. Tret d’algun trimestre aïllat, aquesta tendència 
canvia de signe a partir de 2008 i es consolida el 2009, quan la taxa masculina co-
mença a superar la femenina.
30
Si observem tot el període, les taxes masculina i femenina han tingut un augment 
similar: la masculina ha augmentat 8,2 punts i la femenina 7,1 punts. El creixement 
de l’atur ha tingut més intensitat des de 2008. Així, des del primer trimestre de 
2008 la taxa masculina s’ha incrementat 10,6 punts i la femenina 9,7 punts.
Evolució de la taxa d’atur per sexe a Barcelona  
19,5
17,3 17,6
16,9 17,3
Dones 13,8 13,6
11,6
14,6
10,6 11,7 13,2
9,1 7,2
Homes 6,3 6,6
I 2001 I 2003 I 2005 I 2007 I 2009 I 2011 I 2013 IV 2013
Atur registrat
Persones aturades a Barcelona, per sexe i edat. Desembre 2013
Edat Homes Dones Total Dones/persones aturades
Menors de 20 anys 586 400 986 40,6%
De 20 a 29 anys 6.682 6.302 12.984 48,5%
De 30 a 45 anys 21.304 20.335 41.639 48,8%
De 45 a 54 anys 14.316 13.288 27.604 48,1%
55 anys i més 11.338 13.126 24.464 53,7%
Malgrat la diferència de gairebé 25.000 persones entre la població aturada es-
timada per l’EPA i la registrada pel Servei Públic d’Ocupació, les dues fonts co-
incideixen en els percentatges: la població aturada es reparteix en percentatges 
propers al 50% tant per als homes com per a les dones.
Dones aturades per edats
Menors de 20 anys 0,7%
De 20 a 29 anys 11,8%
55 anys i més 24,6%
De 30 a 45 anys 38,0%
De 45 a 54 anys 24,9%
31
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Com vèiem a Barcelona, el desembre de 2013 el 49,6% de les persones registrades 
com a aturades són dones. Segons el SOC, l’atur total a la ciutat ha disminuït un 4% 
en un any i un 3% el de les dones.
A Barcelona, el 38% de les dones en atur registrat tenen entre 30 i 45 anys, segui-
des pel grup d’edat de 45 a 54 anys amb el 24,9% i les majors de 54 anys amb un 
percentatge gairebé idèntic del 24,6%. Entre les dones aturades més joves, l’11,8% 
tenen entre 20 i 29 anys i el 0,7% entre 16 i 19 anys. 
Evolució de l’atur registrat a Barcelona per sexe
55.683 54.729 57.935 58.268 53.451
56.175
54.812 54.226
41.543
49.390 50.727
Dones 
29.356 38.664
25.448
Homes 
Gener 08 Gener 09 Gener 10 Gener 11 Gener 12 Gener 13 Des. 13
Evolució de l’atur registrat a Barcelona de gener de 2006 a desembre de 2007
En el bienni anterior a l’esclat de la crisi, de gener de 2006 a desembre de 2007, 
l’atur registrat disminueix un 7,4%. La reducció, en aquest període, de l’atur entre 
homes i dones és molt similar 7,2% els primers i 7,6% les segones. En el moment de 
creixement econòmic, l’atur femení se situa lleugerament per sobre del masculí. 
Evolució de l’atur registrat a Barcelona de gener de 2008 a desembre de 2013
De gener de 2008 a desembre de 2013 l’atur s’incrementa un 96,5%. Cal assen-
yalar que la destrucció de llocs de treball a causa de la crisi afecta més els homes 
que les dones atesa la destrucció de llocs de treball en sectors que tradicionalment 
havien estat més masculinitzats. En aquest sentit, en el període de gener de 2008 
a desembre de 2013 el creixement que va experimentar l’atur masculí va ser del 
113,1% i el del femení del 82,1%.
32
Pes dels homes i les dones en el total de l’atur registrat a Barcelona
Homes 
46,2 46,4
53,0 51,4 50,0
53,8 53,6
47,0 48,6 50,0
Dones 
Gener 06 Gener 08 Gener 10 Gener 12 Oct. 13
Atur registrat d’homes i dones per districtes. Desembre 2013
Atur registrat Homes aturats Dones aturades Homes/total atur Dones/ total atur
Barcelona 107.677 54.226 53.451 50,4% 49,6%
Ciutat Vella 9.023 5.271 3.752 58,4% 41,6%
Eixample 14.933 7.270 7.663 48,7% 51,3%
 Sants-Montjuïc 12.921 6.575 6.346 50,9% 49,1%
Les Corts 4.284 2.040 2.244 47,6% 52,4%
Sarrià-Sant Gervasi 5.250 2.382 2.868 45,4% 54,6%
 Gràcia 7.157 3.446 3.711 48,1% 51,9%
Horta-Guinardó 11.822 5.877 5.945 49,7% 50,3%
Nou Barris 14.383 7.586 6.797 52,7% 47,3%
Sant Andreu 10.840 5.288 5.552 48,8% 51,2%
Sant Martí 17.059 8.490 8.569 49,8% 50,2%
NC 5 1 4 20,0% 80,0%
Per districtes, el pes de l’atur dels homes i les dones és bastant similar, tret del 
districte de Ciutat Vella on l’atur registrat masculí supera en 16,8 punts el de les 
dones, fet que necessitaria una anàlisi sociodemogràfica en profunditat, i el del 
districte de Nou Barris, en 5,5 punts. Per contra, l’atur femení supera àmpliament 
el masculí a Sarrià-Sant Gervasi (9,3 punts) i les Corts (4,8 punts).
L’atur registrat femení per barris. Desembre 2013 
El rànquing dels barris segons el pes de l’atur femení mostra que en zones on el 
percentatge de la població activa és més alt (els barris amb nivell de renda més 
elevat) hi ha molta més presència de la dona en el mercat de treball i, per tant, és 
normal que en aquests temps de crisi sigui en aquests barris on les dones liderin 
l’atur en percentatge.
33
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Així, si a Barcelona l’atur femení suposa el 49,6% del total, per barris lidera el ràn-
quing de presència relativa de les dones en atur Sant Gervasi-la Bonanova, del dis-
tricte de Sarrià. A continuació, Pedralbes, al districte de les Corts, assoleix el 55,8% 
de les persones en atur. El segueixen quatre barris de Sarrià (Sarrià, les Tres Torres, 
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sant Gervasi-Galvany) tots amb percentatges 
entre el 55,6% i 54,1%. 
Per contra, a la cua del rànquing se situen la Marina del Prat Vermell-AEI Zona 
Franca, que pertany al districte de Sants-Montjuïc, on les dones suposen el 35,8% 
de les persones en atur, seguida pel Raval (37,4%), a Ciutat Vella. A continuació 
trobem el Barri Gòtic (41,5%), Torre Baró (41,5%), Vallbona (41,6%), Ciutat Meridia-
na (41,6%) i la Trinitat Vella (41,6%), pertanyents al districte de Nou Barris, tret de 
Trinitat Vella que pertany a Sant Andreu.
Barris amb major pes de dones aturades. Desembre 2013
Districtes Barris % Dones/Total
Sarrià-Sant Gervasi  Sant Gervasi-la Bonanova 56,2%
Les Corts Pedralbes 55,8%
Sarrià-Sant Gervasi Sarrià 55,6%
Sarrià-Sant Gervasi Les Tres Torres 55,2%
Sarrià-Sant Gervasi Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 55,0%
Sarrià-Sant Gervasi Sant Gervasi-Galvany 54,1%
Gràcia  El Coll 53,6%
Sarrià-Sant Gervasi El Putxet i el Farró 53,6%
Sant Andreu Navas 53,0%
Sant Andreu La Sagrera 52,9%
Barris amb menor pes de dones aturades. Desembre 2013
Districtes Barris % Dones/Total
Sants-Montjuïc La Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 35,8%
Ciutat Vella El Raval 37,4%
Ciutat Vella El Barri Gòtic 41,4%
Nou Barris  Torre Baró 41,5%
Sant Andreu La Trinitat Vella 41,6%
Nou Barris Ciutat Meridiana 41,6%
Nou Barris  Vallbona 41,6%
Nou Barris La Trinitat Nova 42,2%
Sants-Montjuïc El Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 45,5%
Sants-Montjuïc La Font de la Guatlla 45,8%
34
Perfil de les dones aturades a Barcelona
Persones aturades registrades a Barcelona, per sexe i durada de la demanda
Desembre 2013 Homes Sobre total Dones Sobre total Total
Fins a 6 mesos 23.462 53,4% 20.464 46,6% 43.926
De 6 mesos a 1 any 9.402 51,5% 8.866 48,5% 18.268
Entre 1 i 2 anys 10.612 49,9% 10.660 50,1% 21.272
Més de 2 anys 10.750 44,4% 13.461 55,6% 24.211
Total  54.226 50,4% 53.451 49,6% 107.677
En el còmput total observem que l’atur afecta en la mateixa proporció homes i 
dones. Les diferències es troben en el temps de permanència en aquesta situació, 
ja que mentre que els homes són majoritaris entre les persones aturades de menys 
d’un any, les dones pateixen amb més profunditat l’atur de llarga durada i encara 
més el de molt llarga durada, on es troben 11 punts per sobre dels homes.
Atur registrat de les dones a Barcelona, per durada i edats
Desembre 2013 Fins a 6 mesos De 6 mesos a 1 any D’1 a 2 anys Més de 2 anys Total
Menors de 25 anys 1.834 259 183 51 2.327
De 25 a 34 anys 6.370 1.942 1.649 706 10.667
De 35 a 44 6.067 2.719 3.032 2.225 14.043
De 45 a 54 anys 3.999 2.210 3.010 4.069 13.288
Més de 55 anys 2.194 1.736 2.786 6.410 13.126
Total 20.464 8.866 10.660 13.461 53.451
El 67,5% de les dones que fa entre un i dos anys que es troben a l’atur tenen 45 
anys o més i el 77,8% de les que fa més de dos anys també estan incloses en aques-
ta franja d’edat. L’atur de llarga durada s’incrementa a mesura que augmenta l’edat 
de les dones. Entre les majors de 54 anys, el percentatge de les que fa més de dos 
anys que són a l’atur arriba al 48,8%.
Atur registrat de dones a Barcelona per durada i formació
Desembre 2013 Primaris Primaris Secundària- Secundària. Tècnics-prof. incomplets complets FP  Educació general superiors Universitaries
Fins a 6 mesos 308 662 1.747 10.916 1.797 5.034
De 6 mesos a 1 any 145 364 856 4.719 776 2.006
Entre 1 i 2 anys 199 502 1.049 5.971 951 1.988
Més de 2 anys 314 826 1.608 8.376 993 1.344
Total 966 2.354 5.260 29.982 4.517 10.372
35
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
La formació té una llarga incidència en l’atur de llarga durada, com ho demostra 
el fet que el 53,1% de les dones amb estudis primaris incomplets fa més d’un any 
que es troben en atur, percentatge que baixa al 32,1% entre les que tenen estudis 
universitaris i es troben en la mateixa situació. També en les dones que fa més de 
dos anys que són a l’atur aquesta variable és evident. Així doncs, el 34,3% de les 
barcelonines aturades que no han assolit estudis secundaris fa més de dos anys 
que es troben en atur, mentre que el percentatge de les que tenen estudis supe-
riors (tècnics i universitaris) és del 15,7%. 
Atur registrat per sector d’activitat econòmica
Desembre 2013 Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior
Homes 393 5.971 9.274 37.099 1.489
Dones 107 4.395 1.493 45.307 2.149
Total 500 10.366 10.767 82.406 3.638
Gairebé el 85% de les dones aturades de Barcelona havia treballat en el sector 
serveis i només el 8,2% en la indústria i el 2,8% en la construcció. Les demandants 
de primera ocupació suposaven el 4%. Les diferències més grans entre els homes 
i les dones es donen en el sector serveis, on les dones superaven en 16,3 punts els 
homes. En la construcció els homes estaven 14,3 punts per sobre de les dones.
Entre el total de persones aturades registrades, els homes són majoritaris en sec-
tors com la construcció (86,1%), l’agricultura (78,6%) i la indústria (57,6%). Per con-
tra, cal destacar que de la majoria d’aturats registrats sense ocupació anterior, el 
59,1% són dones. Les dones són majoritàries només en el sector serveis 55%.
En l’atur registrat segons l’activitat econòmica veiem que es mantenen seccions 
clarament masculines. En la construcció, només el 13,9% són dones, entre les 
persones aturades provinents de l’agricultura, ramaderia i pesca són el 21,4%, en 
energia elèctrica i gas, un 24,9% i en transport i emmagatzematge, un 25,2%. 
Entre les activitats on l’atur femení és predominant es troben les activitats sani-
tàries i els serveis socials, on el 77,8% del total d’atur registrat són dones. També són 
majoritàries en educació (61,7%), activitats de la llar (65,6%), altres serveis (63,8%), 
activitats immobiliàries (59,1%) i activitats professionals i tècniques (58,9%)
Si analitzem l’atur registrat per subgrups d’ocupació, veiem que les dones són 
majoritàries en cura de les persones, empleats domèstics, altres tipus de personal 
de neteja, treballadors que tenen cura de persones, serveis de la salut, caixers i 
taquillers (exceptuant-ne la banca), professionals de gestió administrativa, forces 
i cossos de seguretat, dependents, botiguers i magatzems, altres administratius 
sense atenció al públic, professionals de la salut i empleats d’agències viatges, re-
cepcionistes i similars.
36
Atur femení registrat a Barcelona per secció d’activitat econòmica
Desembre 2013 Dones Dones/atur registrat Total
Agricultura, ramaderia i pesca 107 21,4% 500
Indústries extractives 16 43,2% 37
Indústries manufactureres 4.081 43,4% 9.399
Energia elèctrica i gas 48 24,9% 193
Aigua, sanejament i gestió de residus 250 33,9% 737
Construcció 1.493 13,9% 10.767
Comerç a l’engròs i al detall 9.773 57,2% 17.095
Transport i emmagatzematge 943 25,2% 3.735
Hoteleria 5.269 48,0% 10.974
Informació i comunicacions 1.776 43,4% 4.088
Activitats financeres i d’assegurances 922 48,9% 1.885
Activitats immobiliàries 657 59,1% 1.112
Activitats professionals i tècniques 6.152 58,9% 10.439
Activitats administratives i auxiliars 8.544 54,3% 15.732
AAPP, defensa i Seguretat Social obligatòria 664 53,6% 1.238
Educació 2.307 61,7% 3.742
Activitats sanitàries i serveis socials 3.757 77,8% 4.828
Activitats artístiques i d’entreteniment 1.093 50,4% 2.167
Altres serveis 2.489 63,8% 3.901
Activitats de la llar 942 65,6% 1.435
Organismes extraterritorials 19 54,3% 35
Sense ocupació anterior 2.149 59,1% 3.638
Total 53.451 49,6% 107.677
A l’altre extrem, les dones són minoritàries en els subgrups d’ocupació de: tre-
balladors d’obres estructurals construcció i similars, peons de la construcció i mi-
neria, mecànics ajustadors de maquinària, treballadors d’acabats de construcció 
i instal·lacions, especialistes en electricitat i electrònica, conductors de vehicles, 
transport urbà o per carretera, maquinistes de locomotora, operadors de ma-
quinària i mariners, soldadors, muntadors d’estructures metàl·liques i similars, 
peons de transport, descarregadors i reposadors, supervisors de mines, indús-
tries i construcció, en els quals els percentatges se situaven entre el 9,4% i el 0,8%. 
Aquestes dades posen en relleu, un cop més, l’elevat pes de les dones en activitats 
vinculades al sector serveis.
37
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Afiliació a la Seguretat Social 
Evolució dels centres de cotització a Barcelona, província i Catalunya 
Des del IV trimestre de 2007, els centres de cotització han minvat en els tres àm-
bits territorials, any rere any, fins a arribar al darrer trimestre d’enguany, en què 
Barcelona ciutat és l’únic que creix. Així, Barcelona ciutat ha experimentat una 
reducció del 10,8%, la província del 16% i Catalunya del 16,6% en aquest període. 
IV trimestre 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Barcelona ciutat 78.817 76.618 73.524 72.124 72.013 70.003 70.317
Barcelona província 204.085 194.591 183.820 180.165 178.126 171.734 171.397
Catalunya 285.018 270.534 256.248 251.014 247.522 238.796 237.756
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona
Evolució dels centres de cotització a Barcelona ciutat, província i Catalunya 
285.018
Catalunya 256.248 247.522
Barcelona província 237.756
204.085
183.820 178.126 171.397
Barcelona ciutat 
78.817 73.524 72.013 70.317
2007 2009 2011 2013
Variació interanual dels centres de cotització
0,4
0
-0,2
-1,9 -0,4
Barcelona ciutat
-2,8 -2,0 -2,8
-2,0 -3,5
Barcelona prov. -3,6
-4,7
-5,1
Catalunya
Var. 2008-07 Var. 2009-10 Var. 2011-12 Var. 2012-13
               Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Dades del IV trimestre
38
En el gràfic es veu com Barcelona ciutat presenta un comportament millor que la 
resta d’àmbits territorials. El 2011 hi havia una petita recuperació, encara que es 
continuaven perdent centres de cotització, però el 2012 la caiguda s’accentua i el 
2013 Barcelona ciutat té un creixement positiu de centres de cotització.
Evolució de l’afiliació. IV trimestre 
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Barcelona ciutat 1.098.720 1.063.252 1.021.974 1.015.007 992.231 969.093 970.825
Barcelona província 2.564.016 2.462.060 2.343.736 2.334.644 2.274.116 2.182.623 2.176.328
Catalunya 3.398.642 3.252.560 3.099.878 3.086.563 3.001.447 2.875.276 2.862.396
Espanya 19.195.755 18.305.613 17.640.018 17.478.095 17.111.792 16.332.488 16.258.042
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i estadístiques de la Seguretat Social
Evolució de l’aliació a la Seguretat Social
3.398.642
Catalunya 3.099.878
3.001.447
Barcelona prov. 2.862.396
2.564.016
2.343.736 2.274.116 2.176.328
Barcelona ciutat 
1.098.720 1.021.974 992.231 970.825
2007 2009 2011 2013
La pèrdua d’afiliació a la Seguretat Social des del quart trimestre de 2007 fins al 
quart trimestre de 2013 és constant. Barcelona ciutat ha perdut un 11,6% de per-
sones afiliades, mentre que la província n’ha perdut el 15,1%, 0,7 punts menys que 
Catalunya i 0,2 punts menys que Espanya. 
Afiliació a la Seguretat Social a la província de Barcelona
  2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Dones 1.137.218 1.119.467 1.086.577 1.094.037 1.077.794 1.042.516 1.045.427
Homes 1.426.798 1.342.593 1.257.159 1.240.607 1.196.322 1.140.107 1.130.890
 % dones 44,4% 45,5% 46,4% 46,9% 47,4% 47,8% 48,0%
Les persones afiliades a la Seguretat Social a la província de Barcelona en el pe-
ríode 2007-2013 s’han reduït un 15,1%. Els homes afiliats a la Seguretat Social han 
vist minvada la seva presència en aquest període un 20,7%, mentre que les do-
nes només han experimentat un decrement d’un 8,1%. El darrer any, mentre que 
l’afiliació masculina ha minvat un 0,8% la femenina ha crescut un 0,3%.
39
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Aquest fet s’explica perquè els sectors més afectats per la crisi amb destrucció 
d’ocupació han estat bàsicament sectors masculinitzats. A la província, per exem-
ple, del quart trimestre de 2009 al quart trimestre de 2013 la construcció ha perdut 
un 48,7% dels seus afiliats a la Seguretat Social i a Barcelona ciutat en el mateix 
període n’ha perdut un 48,5%.
Aliació a la Seguretat Social. Província de Barcelona 
1.426.798
1.257.159
Homes 1.196.322 1.130.890
1.137.218 1.086.577 1.077.794 1.045.427
Dones
2007 2009 2011 2013
Com s’ha vist, la pèrdua d’afiliació ha castigat molt més els homes que les dones 
i també s’observen les variacions negatives que han patit ambdós sexes, més acu-
sades en el masculí. Aquest fet ha permès que el pes de les dones en l’afiliació en 
el mateix període hagi augmentat 3,6 punts fins a situar-se en el 48% de l’afiliació 
total a la Seguretat Social el IV trimestre de 2013.
Evolució de l’afiliació per sexe i tipus de règim a la Seguretat Social
General Agrari Llar Mar Autònoms Total
2011
Homes 936.431 6.742 4.061 2445 246.631 1.196.310
Dones 904.843 1.018 42.833 233 128.867 1.077.794
No consta 6 0 4 0 2 12
2012
Homes 888.416 4.406 3.891 2.454 240.931 1.140.098
Dones 861.914 817 52.192 232 127.361 1.042.516
No consta 5 0 2 0 2 9
2013
Homes 880.346 3.372 3.922 2.366 240.884 1.130.890
Dones 862.411 769 52.485 234 129.528 1.045.427
No consta 4 0 3 0 4 11
Font: MEYSS treballadors/es afiliats/ades a la Seguretat Social per règim. 30 de desembre de cada any
40
Règims de cotització a la Seguretat Social per sexe. Any 2013
Dones Homes
Autònoms 12,2%
Llar 5 Autònoms 21,1%,0% Agrari 0,4%
Agrari 0,1% Llar 0,3%
Mar 0,2%
General 82,7% General 77,9%
Les dones són majoritàries en el règim de la llar. L’any 2012 la seva afiliació s’hi va 
incrementar un 21,8% respecte a 2011 a causa del Reial Decret 1620/2011, de 14 
de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei 
de la llar familiar i que obliga a la comunicació de l’alta o baixa dels treballadors 
davant la Tresoreria General de la Seguretat Social. 
Els homes pràcticament dupliquen les dones en el règim de treball autònom ja 
que hi ha un 12,4% de dones afiliades al règim de treball autònom i un 21,3% 
d’homes. 
Cal destacar que, el darrer any, els homes perden afiliació pràcticament en tots els 
règims, tret del de la llar, mentre que les dones guanyen afiliació en tots tret del 
règim especial agrari. 
41
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Contractació 
Evolució de la contractació a la província de Barcelona 
  2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 
Homes 1.090.105 856.723 794.998 819.184 808.484 775.598 809.700
Dones 1.056.484 950.834 763.911 816.926 792.662 828.032 809.736
Total 2.146.589 1.807.557 1.558.909 1.636.110 1.601.146 1.603.630 1.619.436
El darrer any, la contractació a la província de Barcelona va tenir un increment 
d’un 1%, que es reparteix de forma desigual entre homes i dones. Mentre que les 
dones van presentar una minva del 2,2%, la contractació masculina va augmentar 
un 4,4%.
Les repercussions de la crisi es fan evidents quan es compara la contractació re-
gistrada l’any 2007 i la de l’any 2013, ja que es produeixen descensos al voltant del 
25% i els homes són els més afectats (2,4 punts més).
L’any 2013, la contractació és paritària entre homes i dones (50%). 
Tipologia de contractes per sexe. Província de Barcelona 
2011 2012 2013
Indefinit Temporal Indefinit Temporal Indefinit Temporal
Homes 96.554 711.930 93.534 682.064 91.038 718.662
Dones 79.782 712.880 129.402 698.630 88.542 721.194
Total 176.336 1.424.810 222.936 1.380.694 179.580 1.439.856
Contractació per sexe a la província de Barcelona. 2013
Indenida Temporal
Dones 49,3% Homes 50,7% Dones 50,1% Homes 49,9%
El 2013, els contractes indefinits signats per homes van disminuir un 2,7% res-
pecte a l’any anterior, mentre que els formalitzats per dones ho van fer un 31,6%. 
Aquest fet s’explica perquè l’any anterior s’observen els efectes del RD 1620/2011, 
de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del 
servei de la llar familiar, que els va fer incrementar un 62% respecte a 2011. Els 
contractes temporals dels homes es van incrementar un 5,4% mentre que els de 
les dones només ho van fer un 3,2%.
42
Si analitzem el tipus de jornada segons el sexe, observem que el 58,1% de la con-
tractació a temps parcial feta durant l’any a la província està formalitzada per do-
nes, és a dir, 6 de cada 10 d’aquests contractes. Durant l’any 2013, el 47% de la 
contractació de les dones és a temps parcial, mentre que el total de la contractació 
masculina en aquesta tipologia de jornada és del 34% .
Contractes registrats per tipus de jornada i sexe. Província de Barcelona
2008 2013
Homes Dones Homes Dones Var. homes 2008-13 Var. dones 2008-13 
Temps complet 742.101 574.983 529.546 421.685 -28,6% -26,7%
Temps parcial 204.086 372.657 276.476 383.313 35,5% 2,9%
Total* 950.834 956.723 809.699 809.737 -14,8% -15,4%
* També inclou els contractes fixos discontinus, dels quals no se sap el tipus de jornada.
Font: Observatorio de las Ocupaciones-Servicio Público de Empleo Estatal en Barcelona.
Podem observar com la crisi (2008-2013) ha fet disminuir la contractació a temps 
complet un 28,6% la femenina i un 26,7% la masculina. Per contra, la contractació 
a temps parcial, que tradicionalment ha estat més utilitzada per contractar dones, 
ha augmentat un 35,5% entre els homes i un 2,9%, entre les dones.
Contractació registrada per homes i tipus de jornada. Província de Barcelona
950.834
Total
753.911 816.926 808.484 809.699Temps complet 775.598
742.101
562.229 580.923 566.223
519.084 529.546
Temps parcial 232.310 239.217 253.636
276.476
204.086 198.283
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Evolució de la contractació a la ciutat de Barcelona 
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Homes 428.465 412.417 347.167 362.969 364.150 354.278 368.542
Dones 486.731 476.937 409.112 414.642 408.672 424.837 417.082
Total 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 779.115      785.624  
43
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Respecte a 2012, la contractació barcelonina ha augmentat un 0,8%: la dels ho-
mes ha crescut un 4% mentre que la femenina ha disminuït un 1,8%.
Contractació registrada per dones i tipus de jornada. Província de Barcelona
956.723
Total
794.998 819.184 792.662 828.032 809.737
Temps complet
574.983
452.732 458.977 439.852 433.249
Temps parcial 421.685
372.657 390.575 383.313334.983 354.113 348.089
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Des de 2007, la contractació total a la ciutat ha disminuït un 14,2%, un 14% entre 
els homes i un 14,3% entre les dones La contractació a Catalunya en el mateix 
període ha disminuït un 24,5%, 
L’any 2013, el 46,9% de la contractació feta a la ciutat de Barcelona era formalitza-
da per homes i el 53,1% per dones. En el mateix any, Barcelona ciutat va concentrar 
el 51,7% dels contractes de la regió, el 48,5% dels contractes de la província i el 
36,4% dels contractes de Catalunya. 
 Tipologia de contractes per sexe a la ciutat de Barcelona
2011 2012 2013
Indefinit Temporal Indefinit Temporal Indefinit Temporal
Homes 44.088 320.062 43.635 310.643 41.925 326.617
Dones 39.031 369.641 68.399 356.438 44.803 372.279
Total 83.119 689.703 112.034 667.081 86.728 698.896
Contractació per durada i sexe. Barcelona ciutat
Dones Dones
51,7% 53,3%
Homes Homes
48,3% 46,7%
Indenida Temporal
44
L’any 2013, a Barcelona ciutat l’11% dels contractes eren indefinits mentre que 
el 89% eren temporals. Del total d’indefinits, 41.925 van ser signats per homes 
(48,3%) i 44.803 per dones (51,7%). D’altra banda, 310.643 contractes temporals 
van ser formalitzats per homes (46,6%) i 356.438 per dones (53,3%). 
El 2013, els contractes indefinits va minvar un 22,9% respecte a l’any anterior per-
què els contractes indefinits formalitzats per dones van disminuir un 34,5% men-
tre que els dels homes ho van fer un 3,9%. Aquest important decrement s’explica 
com a efecte del RD 1620/2011 explicat amb anterioritat. Així, els contractes inde-
finits adreçats a dones van créixer un 75,2% respecte a 2011, mentre que els dels 
homes van disminuir un 1%. D’altra banda, l’any 2013 els contractes temporals van 
augmentar un 4,8%: un 5,1 els dels homes i un 4,4% els de les dones.
El 47,8% de la contractació femenina a Barcelona ciutat és a temps parcial. Del total 
de contractació a temps parcial, el 59,5% dels contractes estan signats per dones.
Contractes registrats per tipus de jornada i sexe. Barcelona ciutat
2008 2009 Var. 2008-13
Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Temps complet 301.932 277.539 230.759 215.355 -23,6% -22,4%
Temps parcial 107.780 194.948 135.858 199.303 26,1% 2,2%
Total 412.417 476.937 368.540 417.084 -10,6% -12,5%
* També inclou els contractes fixos discontinus, dels quals no se sap el tipus de jornada 
Font: Observatorio de las Ocupaciones-Servicio Público de Empleo Estatal en Barcelona 
Des de l’any 2008, a la província observem un fort decrement de la jornada a 
temps complet, amb percentatges similars entre els dos sexes, i un creixement 
molt elevat (26,1%) de la contractació a temps parcial masculina, mentre que la 
femenina creix moderadament.
Contractació registrada per homes i tipus de jornada. Província de Barcelona
950.834
Total
816.926 808.484 809.699
Temps complet 753.911 775.598
742.101
562.229 580.923 566.223
519.084 529.546
Temps parcial 276.476232.310 239.217 253.636
204.086 198.283
2008 2009 2010 2011 2012 2013
45
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Modalitat de contractació per sexe a Barcelona ciutat. 2013
Tipus de contracte Modalitat Homes Dones % homes % dones
Indefinit Ordinari temps indefinit 27307 29413 48,1% 51,9%
Indefinit Foment de la contractació indefinida 1073 1080 49,8% 50,2%
Indefinit Indefinit minusvàlids 192 152 55,8% 44,2%
Indefinit Convertits en indefinits 13353 14158 48,5% 51,5%
Temporal Obra o servei 134178 113223 54,2% 45,8%
Temporal Eventuals circumstàncies de producció 147618 146955 50,1% 49,9%
Temporal Interinitat 39057 106459 26,8% 73,2%
Temporal Temporals bonificats minusvàlids 602 426 58,6% 41,4%
Temporal Inserció 63 57 52,5% 47,5%
Temporal Relleu 380 614 38,2% 61,8%
Temporal Jubilació parcial 487 437 52,7% 47,3%
Temporal Substitució jubilació 64 anys 15 6 71,4% 28,6%
Temporal Pràctiques 1528 2013 43,2% 56,8%
Temporal Formació 901 1142 44,1% 55,9%
Temporal Altres 1788 947 65,4% 34,6%
Font: Departament d’Empresa i Ocupació
Contractació registrada per dones i tipus de jornada. Província de Barcelona
956.723
Total
794.998 819.184 792.662 828.032 809.737
Temps complet
574.983
452.732 458.977 439.852 433.249
Temps parcial 421.685
372.657 390.575 383.313334.983 354.113 348.089
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Cal destacar la primacia femenina en la contractació per interinitat (46 punts per 
sobre dels homes), en la de relleu (23 punts) i en la de pràctiques i formació (per 
sobre de 10 punts).
La contractació per sexe segons la classificació catalana d’ocupacions mostra un 
mercat de treball on a les professions tècniques hi ha més presència d’homes i 
a les professions relacionades amb la cura de les persones (salut, ensenyament, 
serveis personals, etc.) de les dones. També s’observa que en la contractació per a 
46
llocs directius tenen prevalença els homes, així com en els llocs de treball de caràc-
ter científic i tecnològic i en tot el que envolta el sector de la construcció.
Contractes de la província de Barcelona per ocupacions i per sexe. 2013
CCO 2011 Homes Dones
Ocupacions militars 75,6% 24,4%
Directius administracions públiques i empreses 71,2% 28,8%
Directors departaments administratius i comercials 64,8% 35,2%
Directors producció i operacions 71,0% 29,0%
Directors i gerents empreses hoteleria i comerç 67,4% 32,6%
Directors i gerents altres empreses serveis ncaa1 68,8% 31,2%
Professionals de la salut 23,2% 76,8%
Professors ensenyament primari, secundari i superior 36,1% 63,9%
Altres professionals ensenyament 37,9% 62,1%
Professionals ciències físiques, químiques i enginyeries 62,6% 37,4%
Professionals dret 43,7% 56,3%
Especialistes administració i comercialització 49,7% 50,3%
Professionals tecnologies de la informació 77,2% 22,8%
Professionals ciències socials 28,5% 71,5%
Professionals cultura i espectacle 59,7% 40,3%
Tècnics ciències i enginyeries 71,3% 28,7%
Supervisors mines, indústries i construcció 86,2% 13,8%
Tècnics sanitaris i professionals teràpies alternatives 28,8% 71,2%
Professionals de suport finances i matemàtiques 37,1% 62,9%
Representants, agents comercials i similars 62,5% 37,5%
Prof. gestió administrativa, forces i cossos seguretat 32,1% 67,9%
Prof. suport serveis jurídics, socials i similars 42,2% 57,8%
Tècnics tecnologies informació i comunicació (TIC) 79,7% 20,3%
Empleats serveis comptables, financers i transport 48,9% 51,1%
Empleats biblioteques, correus i similars 48,6% 51,4%
Altres administratius sense atenció al públic 33,2% 66,8%
Empleats agències viatges, recepcionistes i similars 32,1% 67,9%
Administratius amb atenció al públic ncaa 25,1% 74,9%
Cambrers i cuiners propietaris 60,3% 39,7%
Treballadors assalariats serveis restauració 59,4% 40,6%
Dependents botigues i magatzems 32,5% 67,5%
47
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Contractes de la província de Barcelona per ocupacions i per sexe. 2013
CCO 2011 Homes Dones
Comerciants propietaris botigues 36,4% 63,6%
Venedors (excepte botigues i magatzems) 25,2% 74,8%
Caixers i taquillers (excepte banca) 28,1% 71,9%
Treballadors que tenen cura persones, serveis salut 26,0% 74,0%
Altres treballadors que tenen cura persones 15,7% 84,3%
Treballadors serveis personals 42,8% 57,2%
Treballadors serveis de protecció i seguretat 84,5% 15,5%
Treballadors activitats agrícoles 85,8% 14,2%
Treballadors activitats ramaderes (avícoles i similars) 87,7% 12,3%
Treballadors activitats agropecuàries mixtes 88,2% 11,8%
Treballadors activitats forestals, pesqueres, cinegètiques 96,7% 3,3%
Treballadors obres estructurals construcció i similars 96,7% 3,3%
Treballadors acabats construcció i instal·lacions 95,0% 5,0%
Soldadors, muntadors estructures metàl·liques i similars 85,5% 14,5%
Mecànics ajustadors maquinària 97,7% 2,3%
Especialistes en electricitat i electrònica 97,9% 2,1%
Mecànics precisió metalls, ceramistes i artesans 71,5% 28,5%
Treballadors indústria alimentació, begudes i tabac 67,5% 32,5%
Treballadors fusta, tèxtil, confecció, pell i calçat 77,0% 23,0%
Operadors instal·lacions i màquines fixes 65,2% 34,8%
Muntadors i acobladors en fàbriques 86,8% 13,2%
Maquinistes locomotora, operador maquinària i mariners 93,1% 6,9%
Conductors vehicles, transport urbà o carretera 95,9% 4,1%
Empleats domèstics 13,2% 86,8%
Altre tipus de personal de neteja 22,9% 77,1%
Ajudants preparació aliments 58,4% 41,6%
Recollidors residus, venedors carrer i altres de similars 76,4% 23,6%
Peons agraris, forestals i pesquers 50,0% 50,0%
Peons construcció i mineria 98,6% 1,4%
Peons indústries manufactureres 61,6% 38,4%
Peons transport, descarregadors i reposadors 85,1% 14,9%
Segons l’informe de l’Observatorio del SEPE5, el 27,52% de la contractació que es 
va formalitzar a la província de Barcelona va ser a treballadors/ores amb estudis 
secundaris amb titulació, el 18,22 a treballadors/ores amb estudis secundaris sen-
se titulació i el 14,72% tenia el batxillerat. Per sexe, segons el SEPE, els homes són 
majoria en els grups fins a l’ESO i a partir de batxillerat són majoria les dones.
5 Informe de mercado de trabajo de Barcelona 2013. Dades 2012.
48
Salaris
Segons l’Enquesta d’estructura salarial de l’INE, l’any 2011 les dones catalanes te-
nien un salari mitjà anual de 20.799 euros, 7.225 euros inferior al dels homes. La 
desigualtat salarial entre homes i dones a Catalunya és una característica trans-
versal que ha afectat tots els sectors i les categories professionals, malgrat que els 
darrers anys s’han escurçat les diferències. 
Mentre que l’any 2004 el salari brut anual d’una dona era un 32% inferior al d’un 
home, l’any 2011 la diferència se situava al voltant del 26%, és a dir, el salari de les 
dones l’any 2004 era aproximadament el 68% del que rebien els homes i el 2011 
havia augmentat fins al 74%.
Aquesta reducció de la diferència salarial és producte dels diversos increments 
salarials, atès que  entre 2004 i 2011 el salari brut anual de la població masculina 
va augmentar per sobre del 21% i el de les dones gairebé un 33%, així com de l’ 
incorporació, a l’Enquesta d’estructura salarial de l’INE, de les persones ocupades 
en el sector públic a partir de l’any 2008.
Salari brut anual per sexe i activitat econòmica. Catalunya 2011
    Homes Dones Diferència Bretxa salarial
Salari brut anual 28.026 20.800 -7.226 25,8%
Indústria 30.545 23.339 -7.206 23,6%
Construcció* 25.511 21.558 -3.953 15,5%
Serveis 27.456 20.434 -7.022 25,6%
* Dades poc significatives per al càlcul de dones (mostra associada entre 100 i 500 unitats)
Les diferències salarials entre homes i dones es mantenen per sectors i són més 
elevades als serveis, on la bretxa supera el 25%, i a la indústria, on és lleugerament 
inferior, del 23,6%. L’escassa presència de dones a la construcció fa que les dades 
ofertes per l’INE no siguin rellevants per a aquestes activitats.
Per categories o tipus d’ocupació, les professions on la diferència salarial entre 
homes i dones és més gran es produeixen a les ocupacions elementals i entre els 
treballadors de serveis de restauració, personals i venedors (34 i 31,9% respecti-
vament). 
D’altra banda, la diferència és més reduïda en les professions més qualificades: 
els professionals científics i intel·lectuals i els tècnics i professionals de suport amb 
una bretxa salarial de 20,2 i 20,9%.
49
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Salari brut anual per sexe i tipus d’ocupació. Catalunya 2011
    Homes Dones Diferència Bretxa salarial
Salari brut anual. Total 28.026 20.800 -7.226 25,8%
Directors i gerents 63.447 49.964 -13.483 21,3%
Professionals científics i intel·lectuals 35.625 28.429 -7.196 20,2%
Tècnics i professionals de suport 32.102 25.399 -6.703 20,9%
Empleats oficina, comptables i administratius 25.158 19.713 -5.445 21,6%
Treballadors de serveis de restauració, personals i venedors 21.932 14.946 -6.987 31,9%
Artesans, treballadors indústries i construcció 24.004 17.970 -6.034 25,1%
Operadors instal·lacions i maquinària,i muntadors 23.747 18.037 -5.710 24,0%
Ocupacions elementals 18.407 12.141 -6.266 34,0%
Font: Idescat, a partir de dades de l’INE
Salari brut anual per sexe i tipus d'ocupació. Catalunya 2011
63.447
Dones
49.964 Homes
35.625
32.102
28.026 28.429 25.399 25.158
21.932 24.004 23.74720.800 19.713 17.970 18.037 18.407
14.946 12.141
Sala Dire Prof T. ècn E
T A O O
ri br cu tors  cien ic
m r
s pi p co l
e rt pe cu
t  i g tí r m
ea p b. re es s r pa  o p te c f s o
erso t
a
n . t n au
i 
r ca o
a
n ns, t i m
dor .ea leTota ual rent s i  d ab cin al ci
stru reb. i q in e le a s ó, cc n u
s
i  n in
m
s
l . s te su s ,  i 
t
v  ió d. ària .
e
 i   
nta
l p
ls
·lect ort
 adm ened , u . o
i 
r mals s untadors
Salari brut anual per sexe i grups d’edat. Catalunya 2011
    Homes Dones Diferència Bretxa salarial
Total 28.026 20.800 -7.226 25,8%
Menys de 25 anys 13.344 11.275 -2.069 15,5%
De 25 a 34 anys 22.759 19.284 -3.475 15,3%
De 35 a 44 anys 29.096 22.105 -6.991 24,0%
De 45 a 54 anys 32.102 22.208 -9.894 30,8%
55 anys i més 32.139 21.905 -10.234 31,8%
Per edats, veiem com en el grup de menors de 35 anys la bretxa salarial és la més 
petita, aproximadament d’un 15%. A més, cal tenir present que com més baixa és 
50
l’edat més baixos són els salaris i que a mesura que augmenta es van equiparant 
a la mitjana anual. Cal destacar que els homes cobren més en totes les franges 
d’edat i que la bretxa salarial home-dona augmenta a partir dels 35 anys. 
Salari brut anual per sexe i grups d'edat. Catalunya 2011
Homes        Dones        32.102 32.139
28.026 29.096
22.759 22.208
20.800 22.105 21.905
19.284
13.344
11.275
Total Menys de 25 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 i més
Salari brut anual per sexe i nacionalitat. Catalunya 2011
    Homes Dones Diferència Bretxa salarial
Espanyola 29.113 21.313 -7.800 26,8%
Estrangera 19.580 15.257 -4.323 22,1%
Finalment, s’ha de fer esment que la bretxa salarial entre homes i dones és inferior 
entre els que tenen nacionalitat estrangera, però també és cert que es tracta de sa-
laris significativament més baixos que els del de nacionalitat espanyola: un 32,7% 
en el cas dels homes i un 28,4%  les dones.
Evolució dels salaris 2008-2011
Des de l’any 2008, el salari mitjà de les dones havia crescut un 4,4% a Catalunya 
(871 euros), però respecte a l’any anterior, 2010, havia minvat un 1,2% (242 euros). 
Per contra, en el període 2008-2011 el salari dels homes s’havia incrementat un 
6,3% (1.672 euros). 
L’increment més gran del salari brut masculí en aquest període es tradueix en 
un augment de la bretxa salarial entre homes i dones, les quals veuen com el seu 
salari baixa d’un 76% a un 74% respecte al dels homes. 
51
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Evolució del salari mitjà anual per sexe. Catalunya
26.354 26.901 27.601
28.026
19.928 20.467 21.042 20.800
Homes 
Dones
 2008 2009 2010 2011
Guany per hora i bretxa salarial. Catalunya 
  2008 2009 2010 2011
Homes 15,8 16,2 16,9 17,1
Dones 12,7 13,1 13,9 13,8
Total 14,4 14,8 15,5 15,6
Bretxa salarial 19,5 19,1 17,8 19,4
Font: Enquesta d’estructura salarial de l’INE. Any 2011
Segons el guany per hora, la bretxa salarial a Catalunya es manté pràcticament 
igual que el 2008 i només es redueix 0,1 punt. Com veiem, la bretxa salarial del 
guany per hora de les dones és menor que l’anual, cosa que indica que les dones 
són majoritàries en la jornada parcial.
Salari brut anual per tipus de jornada. Catalunya 
Jornada completa 
29.983 30.41428.674
25.166
23.507 24.646
Jornada parcial 
12.208 11.489 11.397 11.403 12.096 11.383
2009 2010 2011 2009 2010 2011
Homes Dones Homes Dones
Analitzant els salaris segons la tipologia de jornada s’observa que el salari brut 
mitjà dels homes que tenen jornada completa ha augmentat un 9%, mentre que 
52
el dels que la tenen parcial només ha augmentat un 1,1%. D’altra banda, el salari 
brut mitjà de les dones que fan jornada completa ha augmentat un 7,6% i el de 
les que fan jornada parcial un 6,1%. Aquest fet produeix que la bretxa salarial de la 
jornada parcial es redueixi respecte a 2008, mentre que, al contrari, la de la jornada 
completa s’ampliï.
Dif.  Salarial 2008 Dif. salarial 2011 Var. dones 2011-08 Var. homes 2011-08
Completa -4.995 -5.769 1.735 2.508
Parcial -1.244 -713 656 126
Salari brut anual per sexe i durada del contracte
Entre 2008 i 2011 augmenta la bretxa salarial entre homes i dones, tant en les que 
tenen contracte indefinit com en les que tenen contracte temporal. En la contrac-
tació indefinida les dones tenen un salari entre el 73 i 74% respecte al dels homes; 
en la contractació temporal les diferències anuals presenten alts i baixos ja que 
mentre el 2008 el percentatge del salari de les dones era d’un 85% respecte als 
dels homes, el 2009 va pujar a un 96% i el 2010 i 2011 es va tronant a incrementar 
fins a situar-se en un 90%.
Si comparem aquest període amb el quadrienni anterior (2004-2007) observem 
que la bretxa salarial ha experimentat una reducció significativa en les dues mo-
dalitats de contractació, que s’ha d’atribuir, fonamentalment, a la incorporació de 
les persones treballadores del sector públic al càlcul de salaris.
Cal destacar el pes de la població ocupada femenina en el sector públic, ja que 
segons l’EPA el quart trimestre de l’any 2011 de les 1.397.000 dones ocupades, 
250.000 treballaven a les administracions públiques catalanes, un 17,9%. D’altra 
banda, dels 1.610.000 homes ocupats, 154.200 treballaven al sector públic, un 
9,6% del total. Les dones suposaven aleshores el 62% del total de treballadors del 
sector públic a Catalunya.
Als quadres i gràfics que agrupen el període 2004-2011 s’ha de tenir en compte 
el fet esmentat de la incorporació de les persones empleades en el sector públic a 
partir de l’any 2008.
Salari brut anual per sexe i contracte indefinit. Catalunya
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Homes 25.821 26.529 26.256 26.904 28.238 28.679 29.638 29.968
Dones 15.666 18.274 18.129 18.930 20.924 21.106 22.018 21.752
Diferència sou 10.155 8.255 8.127 7.974 7.314 7.573 7.620 8.216
Bretxa salarial 39% 31% 31% 30% 26% 26% 26% 27%
53
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Salari brut anual per sexe. Contractes indenits. Catalunya
28.679 29.638
29.968
28.238
20.924 21.106 22.018 21.752
Dones
Homes
2008 2009 2010 2011
Salari brut anual per sexe i contracte temporal. Catalunya
  2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Homes 16.146 16.042 16.768 16.729 18.056 17.788 17.905 17.818
Dones 12.367 12.514 13.244 13.503 15.263 17.126 16.543 16.050
Diferència salarial 3.779 3.528 3.524 3.226 2.793 661 1.362 1.767
Bretxa salarial 23% 22% 21% 19% 15% 4% 8% 10%
Salari brut anual per sexe. Contractes temporals. Catalunya
18.056 17.788 17.90517.126 17.81816.543 16.050
15.263
Dones
Homes
2008 2009 2010 2011
54
Diferència entre indefinits i temporals. Homes i dones. Catalunya 
Homes Dones
2008 2009 2010 2011 2008 2009 2010 2011
 Indefinits 28.238 28.679 29.638 29.968 20.924 21.106 22.018 21.752
 Temporals 18.056 17.788 17.905 17.818 15.263 17.126 16.543 16.050
Diferència indefinits/temporals 10.182 10.891 11.734 12.150 5.661 3.980 5.475 5.701
% temporals/ indefinits 64% 62% 60% 59% 73% 81% 75% 74%
55
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Conciliació. Permisos i excedències
La titularitat del dret del permís de maternitat, que és de 16 setmanes, corres-
pon a la mare. Aquest permís és intransferible al pare abans de la setena setmana. 
Així doncs, si la mare el cedeix el pare pot gaudir de les 10 setmanes restants del 
permís. Tant a Catalunya com a la província de Barcelona l’any 2013 només l’1,6% 
d’aquests permisos de maternitat van ser exercits per homes; no es tracta d’una 
pràctica normalitzada. 
Prestacions de maternitat, segons sexe. Catalunya i província de Barcelona
  Catalunya Província de Barcelona
2011 2012 2013 2011 2012 2013
Dones 56.340 51.837 49.574 42.468 39.193 37.536
Homes 1.004 831 814 754 627 618
Prestacions de maternitat segons sexe de la persona  perceptora 
Catalunya Província de Barcelona
1,8% 1,6% 1,6% 1,7% 1,6% 1,6%
98,2% 98,4% 98,4% 98,3% 98,4% 98,4%
Homes
Dones
2011 2012 2013 2011 2012 2013
Com veiem en el darrer trienni, el permís de maternitat ha presentat una forta 
davallada, d’aproximadament un 12% entre les dones i un 18% entre els homes, 
cosa que ha fet disminuir un 12% de mitjana la despesa.
Des de 2008, aquests permisos s’han reduït prop d’un 22% entre les dones i un 
18% entre els homes, tant a la província de Barcelona com a Catalunya, decrement 
que s’explica a través de dues variables: els naixements han disminuït un 12% en-
tre 2008 i 2012, tant a Catalunya com a la província de Barcelona, i hi ha un percen-
tatge més alt de persones aturades que no rep cap prestació i que, evidentment, 
no poden demanar-los.
56
Import de les prestacions de maternitat
2011 2012 2013
Catalunya 355.908.273,09 336.964.081,29 310.503.839,66
Província de Barcelona 277.241.480,39 263.090.788,99 242.847.493,18
Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social
L’any 2007 es va aprovar el permís de paternitat, que té una durada de 13 dies, en-
cara que no és de caràcter obligatori. El darrer trienni aquest permís ha disminuït 
prop d’un 13% tant a Barcelona com a Catalunya, igual que la despesa consignada. 
Des de 2008, l’ús d’aquest permís ha minvat un 15%.
Permisos de paternitat
Nombre de prestacions Despesa
2011 2012 2013 2011 2012 2013
Catalunya 51.174 46.496 44.460 45.880.568,1 41.982.675,1 39.932.919,8
Província de Barcelona 38.357 34.999 33.493 35.407.687,6 32.448.796,7 30.814.692,8
Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social
Excedències per tenir cura d’un ll(a) o familiar. Catalunya
Cura de lls(es) Cura de familiars
4,6% 4,5% 4,2%
15,8% 15,2% 17%
95,4% 95,5% 95,8% 84,2% 84,8% 83%
Homes
Dones
2010 2011 2012 2010 2011 2012
Un altre element per valorar quin sexe assumeix les tasques de cura són les ex-
cedències, sigui per tenir cura d’un fill sigui d’un familiar. Les estadístiques són 
aclaparadores, l’any 2012, a Catalunya, el 96% de les excedències per cura de fills 
corresponen a dones, mentre que el 84% de les excedències per cura de familiars 
corresponen a dones a la província de Barcelona.
57
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Excedències per tenir cura d’un fill/a o familiar. Catalunya
Cura d’un fill/a Cura d’un/a familiar
2010 2011 2012 2010 2011 2012
Dones 4.529 4.559 4.126 693 657 699
Homes 218 215 182 130 118 143
Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social
Excedències per tenir cura d’un fill/a o d’un familiar. Província de Barcelona
Cura d’un fill/a Cura d’un/a familiar
2010 2011 2012 2011 2012
Dones 3.596 3.705 3.310 553 509 545
Homes 183 175 137 92 87 101
Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social
Excedències per tenir cura d’un ll(a) o d’un familiar. Província de Barcelona
Cura de ll(e)s Cura de familiars
4,8% 4,5% 4%
14,3% 14,6% 16%
95,2% 95,5% 96% 85,7% 85,4% 84%
Homes
Dones
2010 2011 2012 2010 2011 2012
58
Desequilibri de la presència de dones als òrgans de presa de decisió
L’informe de la Comissió Europea Les dones i els homes en llocs directius de la UE, 
2013, una revisió de la situació i dels progressos recents recull les dades sobre la 
presència de les dones en els consells d’administració de les principals empreses 
que cotitzen en borsa a la UE. Les dades d’abril de 2013 mostren que el percentat-
ge de dones en els consells d’administració ha augmentat al 16,6%, mentre que a 
l’octubre de 2012 era del 15,8%. Les xifres també demostren que hi ha dos nivells 
de representació: persones administradores no executives (17,6% a l’abril de 2013 
i 16,7% a l’octubre de 2012) i alts executius (11% i 10,2%).
Davant la manca d’homogeneïtat de les legislacions nacionals europees, l’informe 
Las mujeres en los consejos del IBEX-35 de l’escola de negocis d’IESE recull que els 
països amb més pressió reguladora són els que més han avançat en aquest te-
rreny. A França actualment hi ha un 27% de dones en els consells d’administració, 
xifra que supera el 20% fixat per llei l’any 2011 i que s’elevarà al 40% el 2017. No-
ruega, per la seva banda, actualment en té un 42%, 2 punts per sobre la quota 
fixada l’any 2009.
A Espanya, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de do-
nes i homes, a l’article 75 recomana que els consells d’administració de les socie-
tats obligades a presentar compte de pèrdues i guanys no abreujat incloguin un 
nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada de dones i homes 
en un termini de vuit anys a partir de l’entrada en vigor. A la disposició addicional 
primera de la llei esmentada s’explicita que per “presència equilibrada” s’entén que 
cada sexe no pot superar el 60% ni ser inferior al 40%.
El informe de l’IESE6 exposa que la presència de dones en els consells 
d’administració iguala la mitjana europea i es fixa en el 16,6%, amb un increment 
d’11,5 punts des de 2006. Per contra, el nombre de conselleres executives conti-
nua sent testimonial ja que només quatre dones ocupen aquests càrrecs.
A més dels consells d’administració de les empreses de l’IBEX-35, altres bons in-
dicadors per observar si les dones estan en llocs de presa de decisions dins les 
empreses són l’Enquesta de població activa i la desagregació d’ocupacions de la 
classificació nacional d’ocupacions de l’any 2011. 
En aquesta classificació, a l’ocupació de directors i gerents veiem que a Espanya 
el percentatge de dones directives és del 30,4%, mentre que les dones suposen 
el 45,6% de la població ocupada i el 44,5% d’aquestes tenen formació superior 
(36,5% en el cas dels homes ocupats). 
6  Las mujeres en los consejos del IBEX-35
59
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Directors i gerents segons sexe. Espanya
70,1% 68,7% 69,6%
29,9% 31,3% 30,4%
IV trim 2011 IV trim 2012 IV trim 2013
Dones Homes
L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Bar-
celona va fer un estudi sobre la presència de dones en els consells d’administració 
de les empreses catalanes en el qual posa en relleu que el 71% de les 284.200 
societats7 analitzades estan dirigides exclusivament per homes i només el 29% 
tenen alguna dona en el consell d’administració. 
Quan reduïm la mostra a les empreses de més de 250 treballadors el percentatge 
d’empreses amb alguna dona en el seu consell d’administració és del 34% i gai-
rebé dos terços d’aquestes empreses continuen sense tenir cap dona al consell 
d’administració.
Per sectors, els percentatges més reduïts de dones en els consells d’administració 
es troben en construcció i energia (19 i 20%) i els més grans en serveis a empreses 
i institucions financeres (35 i 32%).
D’altra banda, en els consells d’administració d’empreses públiques on la Gene-
ralitat és majoritària la presència femenina és del 24%, percentatge molt similar al 
del conjunt d’empreses catalanes (25%).
L’estudi quantifica que per assolir l’objectiu d’equilibri de gènere a les empre-
ses de més de 250 treballadors s’haurien d’incorporar 865 dones als consells 
d’administració i a les empreses de 50 a 250 treballadors caldria incorporar-hi 
2.720 dones més. 
També s’adverteix que les empreses amb dones en els màxims òrgans 
d’administració tenen un risc de solvència comercial8 inferior al de les empreses 
que només estan governades per homes. És a dir, el 31% de les empreses que 
tenen alguna dona al consell assumeixen un risc elevat, mentre que quan no hi ha 
cap dona el percentatge puja al 36%.
7  Base de dades Informa D&B, juny 2012.
8  Mesura la possibilitat que una empresa cessi la seva activitat comercial o deixi sense satisfer tots els seus deutes en un termini de 
12 mesos.
60
Directors i gerents segons sexe. Catalunya
29,9% 31,3% 73,5% 70,4% 69,5%
29,6% 30,5%
26,5%
IV trim 2011 IV trim 2012 IV trim 2013
Homes Dones
Segons l’EPA, el IV trimestre de 2013 Catalunya té un 30,5% de dones que 
exerceixen ocupacions de direcció o gerència, un percentatge pràcticament igual 
al d’Espanya. Aquesta dada contrasta amb el fet que les dones a Catalunya són 
el 47,6% del total de la població ocupada i, d’aquestes, el 45,5% tenen estudis 
superiors. És a dir, són gairebé la meitat de les persones ocupades i pràcticament 
la meitat tenen estudis superiors, però les que ocupen llocs de direcció no arriben 
a un terç.
61
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Valoracions i propostes
De caràcter general
En primer lloc constatem que la població femenina resident a Barcelona és supe-
rior a la masculina. Aquesta no és una característica lineal sinó que es produeix a 
partir dels trams d’edat de la població major de 35 anys. A les franges inferiors els 
homes avantatgen les dones quant a nombre.
El segon element que cal destacar és el percentatge més elevat de dones que han 
assolit o estan en procés d’assolir nivells formatius de grau superior, sobretot el 
nivell universitari. En aquest apartat s’ha d’assenyalar que les dones són majoria 
en totes les especialitats, excepte a les carreres i professions tecnològiques.
L’augment de necessitats econòmiques familiars derivades de la crisi ha suposat 
una progressiva incorporació de les dones al mercat laboral remunerat, cosa que 
ha fet augmentar la taxa d’activitat. Però aquest increment positiu ha estat neu-
tralitzat per l’augment simultani de la taxa d’atur, que assoleix el 17,6% el darrer 
trimestre de 2013. 
També s’ha d’assenyalar l’elevat grau de les taxes d’activitat i d’ocupació femenina 
a Barcelona, que situen la ciutat entre els territoris capdavanters de la Unió Euro-
pea. Malgrat aquest bon comportament, persisteixen alguns desequilibris com la 
bretxa salarial existent entre homes i dones, que es manifesta en tots i cadascun 
dels tipus de contractació, per edats, per sectors i per ocupacions.
Les diferències en matèria salarial, així com en les característiques de la contracta-
ció, repercuteixen negativament en les pensions, en les quals de nou es produeix 
una bretxa que fa que siguin un 41,6% inferiors a les dels homes.
Un altre tret característic del mercat laboral a la ciutat de Barcelona, tal com suc-
ceeix a escala nacional, és la forta segregació ocupacional per sexes. Així, les dones 
estan més presents en ocupacions lligades al sector de la cura i dels serveis mentre 
que els homes estan més presents en els sectors industrials. Aquesta segregació 
es fa palesa així mateix en els estudis de formació professional i universitària de 
caràcter tecnològic.
Un altre factor que cal remarcar és la relació entre el nivell formatiu i la disponibi-
litat manifestada per ocupar un lloc de treball. Aquesta relació es fa evident quan 
comparem el nivell d’instrucció de la població femenina d’un barri i el percentatge 
de dones inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació de Cata-
lunya: els barris amb nivells més alts de formació tendeixen a ser els que presenten 
els percentatges més elevats de dones demandants d’ocupació sobre el total. 
62
Més enllà de la disponibilitat i quantitat de dones incorporades o disposades a 
incorporar-se al mercat de treball, cal posar en relleu el talent i les capacitats que 
presenten. Així, ens fem ressò dels informes de diversos organismes supranacio-
nals, experts, institucions i agents socioeconòmics que assenyalen que el talent 
és, i cada cop ho serà més, un factor determinat per a la competitivitat. En aquest 
sentit, avui encara estem lluny d’aprofitar aquest talent, ja que en el mercat laboral 
femení es dóna l’anomenat sostre de vidre a través del qual, per exemple, només 3 
de cada 10 persones ocupades en llocs de direcció i gerència són dones.
Una altra de les característiques que condiciona el mercat laboral femení és 
l’atribució de les responsabilitats familiars i de cura que tenen assumides les do-
nes; parlar de conciliació sembla cosa de dones. En aquest sentit, s’hauria de mi-
llorar la coresponsabilització en l’àmbit familiar ja que, com hem vist, l’any 2013 
només un 1,6% dels permisos de maternitat de Barcelona van correspondre als 
homes i les excedències laborals per tenir cura de menors o familiars són gairebé 
exclusivament demanades per dones.
De caràcter específic
Sobre l’atur
Malgrat que l’atur total es reparteix gairebé al 50% entre homes i dones, la situa-
ció varia lleugerament entre la població aturada de molt llarga durada, és a dir, 
persones que es troben des de fa més de dos anys a l’atur, on la diferència entre 
homes i dones és d’11 punts.
Una altra característica de l’atur femení registrat a Barcelona és que al voltant del 
85% de les dones aturades provenen del sector serveis, la qual cosa és una con-
seqüència derivada del fet que l’ocupació a la indústria i la construcció ha estat 
tradicionalment masculina i aquesta cultura laboral encara persisteix.
Sobre l’ocupació 
A Barcelona, l’ocupació es reparteix pràcticament en les mateixes proporcions en-
tre dones i homes. Entre les dones que treballen trobem que el 68% tenen entre 
30 i 54 anys, les majors d’aquesta edat se situen entorn del 10% i les més joves 
presenten els percentatges més baixos d’ocupació. 
L’ocupació entre els homes ha caigut un 23%, mentre que la femenina s’ha reduït 
un 5,6%. Aquest millor comportament de l’ocupació femenina al llarg de la crisi ha 
fet que l’any 2013 pràcticament la meitat de les persones ocupades siguin dones, 
quan l’any 2008 representaven el 46% del total.
63
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Respecte als grups d’edat de les més joves s’ha d’apuntar que, juntament amb les 
dificultats d’aquest col·lectiu per trobar feina, hi ha un elevat nombre de dones 
que cursen estudis universitaris de grau i màsters. 
També s’ha d’assenyalar que les actuals dificultats de la joventut per inserir-se en 
el mercat de treball són un factor que fa que els períodes formatius s’allarguin tot 
esperant que el mercat de treball els ofereixi una oportunitat professional.
Sobre l’afiliació a la Seguretat Social
A causa de la crisi i la pèrdua d’ocupació en sectors tradicionalment masculins, la 
minva d’afiliació s’ha concentrat més en els homes, per la qual cosa des de l’any 
2007 el pes de les dones en l’afiliació ha augmentat 3,6 punts fins a situar-se en el 
48% de l’afiliació total a la Seguretat Social el IV trimestre de 2013.
Pel que fa als règims de cotització, les dones són majoritàries en el règim de la llar 
i els homes pràcticament les dupliquen en el règim de treball autònom.
Sobre la contractació
L’any 2013, el 53,1% dels contractes a la ciutat de Barcelona van ser formalitzats 
per dones i l’11% d’aquests van ser de caràcter indefinit. 
Amb relació al tipus de jornada, cal destacar que 6 de cada 10 contractes a temps 
parcial són signats per dones, encara que des de 2008 aquest tipus de jornada ha 
augmentat un 26% entre els homes.
Hi ha modalitats de contractació majoritàriament formalitzades per dones. Se-
gons les dades de la província de l’any 2013, les modalitats de contractació on les 
dones superen àmpliament els homes són interinitat, relleu i pràctiques i forma-
ció.
Sobre els salaris
L’any 2011, les dones catalanes tenien un salari mitjà anual de 20.799 euros, un 
25,8% inferior al salari dels homes. Aquesta desigualtat salarial entre homes i do-
nes és de caràcter transversal i afecta en una proporció més o menys elevada totes 
les edats, els sectors, les categories professionals i els tipus de jornada (completa o 
parcial) o contractació (temporal o indefinida), etc.
Cal destacar que, des de 2008, a causa de la crisi ha augmentat la bretxa salarial 
entre homes i dones, si bé, comparant-la amb el quadrienni anterior (2004-2007), 
es pot observar que ha experimentat una lleugera reducció i que la població feme-
nina immigrant té salaris més baixos que la població femenina nacional. 
64
Sobre la presència de les dones en els llocs de presa de decisió
Diferents estudis exposen els resultats positius d’incorporar dones als consells 
d’administració. A Catalunya, mentre que les dones són gairebé la meitat de les 
persones ocupades i pràcticament la meitat tenen estudis superiors, no arriben a 
un terç de les que ocupen llocs de direcció. 
En aquest context hem de remarcar la necessitat d’aprofitar les potencialitats del 
capital social que ofereix el talent femení acumulat a la ciutat de Barcelona. Cal 
endegar polítiques efectives per aconseguir la participació i no-discriminació de 
les dones en els òrgans de decisió de les empreses, tant en el sector privat com en 
el públic. 
Propostes 
Per superar les desigualtats que hi ha en els diferents àmbits cal aconseguir un 
canvi d’actituds i valors que afavoreixi la coresponsabilitat, el repartiment de les 
feines de cura i trencar estereotips i rols sexistes.
En aquest sentit proposem, a tall d’exemple, les polítiques següents:
Impulsar i promoure la coresponsabilitat entre homes i dones en la conciliació de 
la vida personal i laboral.
Fomentar la formació en igualtat.
Sensibilitzar la ciutadania a través dels mitjans de què disposen les administra-
cions.
Sensibilitzar les empreses i les persones treballadores de la ciutat de Barcelona 
quant a la necessitat d’assolir la no-discriminació en els llocs de treball. En aquest 
sentit és recomanable que l’Administració fomenti la implantació de plans i mesu-
res d’igualtat a les petites i mitjanes empreses, que són majoria a Barcelona.
Adoptar polítiques públiques que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral 
per afavorir la plena incorporació de les dones al món del treball.
Enfortir les polítiques d’igualtat per tal d’incrementar la presència i representació 
de les dones en els òrgans de presa de decisió.
Potenciar polítiques actives per promoure l’ocupació de les dones.
En l’àmbit laboral i de l’ocupació s’ha d’impulsar un model productiu que faci una 
aposta clara per sectors d’alt valor afegit en productes i processos i que aprofiti el 
talent i el nivell formatiu de les dones.
S’han d’establir mesures per a la igualtat efectiva de dones i homes que tinguin 
en compte el respecte a la igualtat i a la no-discriminació, per exemple en la selec-
65
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
ció i contractació, la classificació professional i la valoració dels llocs de treball, el 
sistema de remuneració i estructura salarial, la promoció en el treball, la formació 
professional i la conciliació de la vida personal i laboral.
El CESB considera que la negociació col·lectiva ha de constituir un element clau 
per facilitar i assegurar la igualtat i la no-discriminació entre homes i dones en tots 
els àmbits i aspectes que integren les relacions laborals.
66
Glossari
EPA
L’Enquesta de població activa (EPA) és una investigació contínua i de periodicitat 
trimestral adreçada a les famílies, realitzada per l’INE des de 1964. Té com a finalitat 
obtenir dades laborals de les persones entrevistades i, per tant, recull informació 
sobre atur, ocupació, etc. La mostra inicial és de 65.000 famílies per trimestre, mal-
grat que en la pràctica aquesta mostra queda reduïda fins al voltant de 60.000 
famílies entrevistades de manera efectiva, que equivalen a unes 180.000 persones. 
En el cas de Barcelona, la mostra és de 2.500 persones. Dins del conjunt de dades 
que es poden utilitzar d’aquesta enquesta, les més significatives es refereixen a 
població activa, població ocupada i població aturada.
Població activa
Conjunt de persones de 16 i més anys que subministren mà d’obra per a la pro-
ducció de béns i serveis econòmics o que estan disponibles i en condicions 
d’incorporar-se a la producció. 
L’indicador relatiu associat a la població activa és la taxa d’activitat, que es defi-
neix de la forma següent: taxa d’activitat = (població activa / població de 16 anys 
i més) * 100
La població ocupada i la població desocupada conformen la població activa.
Població inactiva
Persones de 16 o més anys no classificades com a ocupades o aturades durant la 
setmana de referència.
Malgrat que són xifres oficials, hem de recordar que l’EPA està dissenyada a escala 
estatal i a mesura que reduïm l’àmbit territorial les dades són menys fiables, més 
encara si ens centrem en grups d’edat.
Població ocupada
Són les persones de 16 i més anys que durant la setmana de referència han estat 
treballant, almenys durant una hora, per compte d’altri (assalariats) o han exercit 
una activitat per compte propi. 
L’indicador relatiu associat a la població ocupada és la taxa d’ocupació, que es 
defineix de la forma següent: taxa d’ocupació = (població ocupada / població de 
16 anys i més) * 100
67
D O N E S  I  M E R C AT  D E  T R E B A L L  A  B A R C E LO N A
Població aturada
Es consideren aturades les persones de 16 o més anys que durant la setmana de 
referència han estat sense feina, estan disponibles per treballar i estan cercant fei-
na en les darreres quatre setmanes. 
L’indicador relatiu associat a la població desocupada és la taxa d’atur, que es defi-
neix de la forma següent: taxa d’atur = (població desocupada / població activa) * 100
Atur registrat
Situació laboral de les persones de 16 anys i més sense ocupació inscrites a les 
oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat o bé del Servei 
d’Ocupació Públic Estatal (SEPE).
Taxa d’atur registrat
Indicador relatiu associat a l’atur mensual registrat a la ciutat i la població activa 
segons l’EPA. La població activa que es pren cada mes és la del trimestre corres-
ponent.
Afiliat/ada a la Seguretat Social 
Persona que exerceix una activitat laboral a canvi d’una remuneració i que està 
afiliada a la Seguretat Social en situació d’alta laboral o situacions assimilades a 
l’alta com la incapacitat temporal o la suspensió per regulació d’ocupació. El nom-
bre d’afiliats a la Seguretat Social no es correspon amb el de treballadors, sinó més 
aviat amb el de llocs de treball, ja que la mateixa persona es pot comptabilitzar 
tantes vegades com activitats laborals tingui donades d’alta. 
68