MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. DISTRICTE DE SANT MARTÍ PATRIMONI INDUSTRIAL DEL POBLENOU APROVACIÓ DEFINITIVA Barcelona, novembre de 2006 INDEX PREÀMBUL RESUM PROCÉS PARTICIPACIÓ I. MEMÒRIA 1. DEFINICIÓ PATRIMONI INDUSTRIAL 2. ANTECEDENTS: Evolució del tractament urbanístic del patrimoni industrial a Barcelona 3. ESTRATÈGIES DE 22@ RESPECTE DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOU 4. DETERMINACIÓ DE L’ÀREA D’INTERVENCIÓ 5. APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE POBLENOU 6. METODOLOGIA DE TREBALL 7. DOCUMENTACIÓ 8. PROGRAMA DE DIFUSIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL A BARCELONA 9. BIBLIOGRAFIA ANNEX MEMÒRIA: RECULL DE PLÀNOLS HISTÒRICS II. NORMES URBANÍSTIQUES Direcció del Treball: Oriol Clos i Costa, Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona III. ESTUDI ECONÒMIC Aurora López i Corduente, Directora d’Urbanisme de 22@bcn IV. PLÀNOLS Juan Carlos Montiel Díez, Coordinador d’Urbanisme de 22@bcn Antoni Nicolau, Director del Museu d’Història de la Ciutat 1. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. DISTRICTE DE SANT MARTÍ. A L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ -VIGENT- Jordi Rogent i Albiol, Cap del Projecte de Revisió del Catàleg Arquitectònic 2. MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC Redacció del document: HISTORICARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. DISTRICTE DE SANT MARTÍ. PATRIMONI Aurora López Corduente, arquitecta INDUSTRIAL DEL POBLENOU -PROPOSTA- Lourdes Mateo i Bretos, historiadora del Projecte de Revisió del Catàleg Arquitectònic V. FITXES Arantxa García González, arquitecta Sergio Montenegro de Paz, arquitecte 1. ELEMENTS I EDIFICIS INDUSTRIALS INCLOSOS AL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. DISTRICTE DE SANT MARTÍ. A VECLUS, S.L.: Francesc Caballé, historiador L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ -VIGENT-. Reinald González, historiador Susana Magaña del Castillo, estudiant d’arquitectura 2. ELEMENTS I EDIFICIS INDUSTRIALS INCLOSOS A LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE Rosina Vinyes, estudiant d’arquitectura PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. DISTRICTE DE SANT MARTÍ. PATRIMONI INDUSTRIAL DEL POBLENOU -PROPOSTA- Han col·laborat amb diferents aportacions: VI. ANNEX. ALTRES ELEMENTS ANALITZATS Antoni Nicolau, historiador. Programa de difusió del Patrimoni Industrial a Barcelona Clara Solà-Morales, arquitecta. Estudi de casos anàlegs a nivell internacional VII. ANNEX II. ESTUDI DE CASOS ANÀLEGS A NIVELL INTERNACIONAL PREÀMBUL El Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona, districte de Tanmateix, i tot que no formen part explícitament de la tipologia d’elements definits per aquest Sant Martí aprovat definitivament l’any 2000 després d’un llarg procés de tramitació, tenia com a Pla (patrimoni merament industrial), hi ha determinades peces que contribueixen a explicar objectiu la recopilació i sistematització en un únic document, d’aquells elements que havien estat l’especificitat de teixit urbanístic del Poblenou. En aquest sentit, els passatges, ja sigui aquells objecte de protecció mitjançant diferents documents urbanístics. anteriors a la trama Cerdà com també els que en formen part, així com determinades estructures parcel·làries (fronts i conjunts consolidats d’habitatges) es preserven amb altres instruments Tant la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, art. 17 i 39, com la normativa del propi Pla normatius. Especial preveuen la possibilitat de revisar el Pla aprovat, així a l’article 3.2 es diu que “La vigència del pla és indefinida, i és causa de revisió l’alteració de les circumstàncies locals, La rellevància del patrimoni industrial del Poblenou i la necessitat d’establir els requeriments i regionals, internes o europees, de caràcter social, tecnològic, demogràfic o econòmicoambiental categories per a la seva conservació, varen motivar la presentació d’una Proposició no de Llei que exigeixen un altre model de protecció cultural immobiliari de la ciutat Comtal”. relativa a la protecció del patrimoni industrial al barri del Poblenou de Barcelona davant del Parlament de Catalunya. Pel que fa al patrimoni industrial del Poblenou, l’aprovació de la Modificació del PGM per a la renovació de les zones industrials del Poblenou -MPGM22@- al juliol de 2000, suposa un pas La proposició va ser presentada per part dels Grups Parlamentaris Socialistes-Ciutadans pel endavant ja que el propi document reconeix l’interès de les preexistències urbanes i proposa la Canvi; d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra seva incorporació a l’ordenació. Alternativa en data 5 d’abril de 2005, i va ser publicada en data 18 d’abril de 2005 al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. “Les preexistències urbanes al sector (traces parcel·laries i orogràfiques, antics camins, assentaments històrics, arquitectura industrial, etc.) són elements que es proposa d’incorporar Per mitjà de la Proposició no de Llei, el Parlament de Catalunya instà al Govern de la Generalitat a l’ordenació. La idea d’un teixit que marqui distàncies amb l’eixample central, amb forma per a que els Departaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques col·laboressin en urbana pròpia i la irregularitat posi de manifest la barreja compatible d’usos, ha de prevaler en els treballs que ha estat executant l’Ajuntament de Barcelona per a l’elaboració de l’estudi del la redacció dels Plans Especials al moment de definir l’ordenació.” patrimoni industrial del Poblenou; per a que desenvolupessin les figures de protecció que corresponguessin a cada administració i, finalment, per a que elaboressin el corresponent pla Per tant la MPGM22@ suposa l’inici d’un nou camí, i el seu desenvolupament ha permès un director si es considerés oportú. coneixement alhora global del sector, i concret dels edificis, trames, història, processos, etc., i per tant ha obert un ventall de possibilitats d’enteniment del concepte de patrimoni, més enllà del Per altra banda, s’instava al Govern per a que el Departament de Cultura elaborés un estudi pròpiament arquitectònic. sobre la viabilitat del projecte d’un museu i un centre d’interpretació i difusió del patrimoni industrial. Finalment, s’instava al Govern de la Generalitat a col·laborar amb l’Ajuntament de La concepció del patrimoni per part de la MPGM22@ possibilita la posada en valor d’aquests Barcelona en la protecció de les fàbriques del barri del Poblenou. elements, en el marc establert pel propi Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona, que lluny de les posicions més defensives (que han La proposició no de Llei va ser debatuda en la Comissió de Política Cultural del Parlament de fracassat en la majoria dels casos portant a la immobilització i progressiva degradació dels Catalunya en data 26 d’octubre de 2005, segons consta en el Diari de Sessions, i va ser edificis que es volien salvaguardar) aposta per postures més dinàmiques amb les quals aprovada amb 9 vots a favor, 5 abstencions i cap vot en contra. s'impulsen intervencions que revitalitzen els edificis, tot guardant-ne les característiques més remarcables.El planejament derivat de la MPGM22@ no ha fet més que reforçar aquesta idea L’interès de l’Ajuntament de Barcelona en conferir la màxima categoria normativa preveient la conservació d’un important nombre d’edificis i conjunts, ja sigui per la seva vàlua possible a la protecció del patrimoni industrial ha motivat que el present document es patrimonial industrial o per configurar el paisatge i la història de la zona. El present document plantegi com una ampliació de l’actual Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic incorpora els primers ja que són els elements arquitectònics remarcables a nivell de ciutat. Historicartístic de la Ciutat de Barcelona, districte de Sant Martí. RESUM PROCÉS PARTICIPACIÓ La revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic Historico-Artístic de la ciutat de Barcelona, propostes concretes, fins al dia 6 de setembre, per tal de disposar de temps per estudiar-les i ser districte de Sant Marti, va iniciar la seva tramitació el 23 de desembre de 2005, quan va sortir publicat debatudes en la sessió de conclusions. al BOP i a la Vanguardia l’Inici de Treballs. Vàrem rebre documents de l’Associació d’Afectats del 22@, l’AADIPA, l’AMCTAIC i posteriorment el Prèviament a aquest Inici s’havien realitzat diversos treballs i estudis i se’n havien fet publicacions i dia 14 el del Fórum de la Ribera del Besós. jornades que van des de l’any 2002 fins a finals del 2005. Les entitats integrants del Grup de Treball, a més de poder aportar el seu punt de vista o les seves Tots aquests treballs i estudis han servit per aprofundir en el coneixement del Patrimoni Industrial del propostes a les reunions realitzades, han incorporat a la documentació del procés participatiu les Poblenou i de base per a la proposta de revisió del catàleg. seves aportacions per escrit. El primer pas va consistir en la publicació de la relació d’elements i edificis del Patrimoni Industrial del Paral·lelament a aquestes reunions, es va obrir una exposició gràfica al Centre Cívic de Can Felipa Poblenou proposats per a l’ampliació del catàleg de béns vigent i la suspensió de llicències sobre el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic Historico-Artístic de la ciutat de Barcelona, districte d’enderrocament de construccions durant un any, en l’àmbit d’elements i edificis, per a protegir-los fins de Sant Martí del 7 de juliol al 4 d’agost de 2006 i es van editar uns fulletons amb els nous elements la seva incorporació al catàleg. inclosos al catàleg per a tota la barriada que s’han trobat a la mateixa exposició, a la seu del 22@ i al Sector d’Urbanisme. Posteriorment en data de 31 de maig va sortir publicada al BOP l’aprovació inicial del document i la seva exposició pública pel termini de dos mesos, que posteriorment es va allargar un altre mes a En la reunió de conclusió del Grup de Treball que va tenir lloc el 18 de setembre de 2006, es va fer un petició d’algunes de les entitats integrants de la Comissió de seguiment. retorn i es va donar resposta a les peticions que van formular pel document presentat l’Associació d’Afectats del 22@, l’AADIPA, l’AMCTAIC i el Fórum de la Ribera del Besós. El dia 4 de juliol de 2006 es van convocar més de 400 entitats de tot Sant Martí a la seu del Districte. L’objectiu era informar sobre la proposta de Pla Especial i l’Aprovació Inicial portada a terme pel En aquesta darrera reunió, com a element més destacat, es va decidir proposar la creació d’una Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en data de 31 de maig de 2006. La reunió va permetre tractar Comissió de Seguiment tècnica que se’n fes càrrec d’estudiar i avaluar qualsevol intervenció que temes com les funcions d’un catàleg, els nivells de protecció i es van parlar dels elements més tingui com objectiu algun dels elements del catàleg. importants així com dels estudis que se’n havien realitzat i que ressaltaven la seva importància històrica i el seu interès com a representació d’una societat i una manera de treballar. Als assistents Com a darrera fita del procés es troba la Comissió de seguiment de tancament que està prevista pel d’aquesta sessió se’ls hi va fer entrega d’un dossier informatiu. 14 de novembre. A la mateixa es proposarà elevar el document per a l’aprovació definitiva al Plenari de l’Ajuntament. Aquestes associacions veïnals més els Partits Polítics presents van constituir la Comissió de Seguiment. A petició d’algunes de les entitats presents es va acordar crear un Grup de Treball que va incorporar un representant de les entitats que van expressar la voluntat de formar-ne part així com tècnics municipals per tal de poder tractar de forma més exhaustiva cada un dels elements proposats a les fitxes tècniques i el seu grau de protecció. El grup de treball va reunir-se per primera vegada el 11 de juliol de 2006. Per sistematitzar les sessions es va decidir treballar els elements en l’entorn del Eix Pere IV en aquesta ocasió i els elements de l’entorn del Barri de la Plata-Trullàs en la següent. Van estimar-se necessàries dues sessions més per poder parlar de tots els temes, que es van portar a terme el 18 i el 25 de juliol de 2005. Es va acordar amb els integrants la possibilitat de presentar per escrit altres documents i I. MEMÒRIA 1. DEFINICIÓ PATRIMONI INDUSTRIAL El patrimoni és un dels més ferms signes d’identitat d’una col·lectivitat de manera que es 80 i 90 com el Pla Especial del Vapor Vell (1988), el Pla Especial de l’entorn del carrer Campeny converteix en una peça clau a l’hora d’analitzar el desenvolupament cultural, econòmic i (1990) o el Pla Especial de Reforma Interior del Sector Diagonal-Poblenou (1993), es van urbanístic de les nostres ciutats. Dins d’aquesta concepció àmplia no es pot obviar el paper del protegir més elements. El conjunt de Plans Especials i Catàlegs dels diferents districtes de la patrimoni industrial. De fet, a partir de les grans etapes de la desindustrialització s’assisteix a un ciutat, aprovats durant l’any 2000, recullen un centenar d’ elements inclosos en el que entenem renovat interès per l’estudi i preservació del Patrimoni Industrial. per Patrimoni Industrial. L’estudi del patrimoni industrial és una disciplina relativament recent ja que malgrat que els El Patrimoni Industrial es defineix com el conjunt d’elements que es relacionen amb la producció antecedents llunyans es poden remuntar al segle XIX, no és fins finals dels anys 50 quan es industrial generada per les activitats econòmiques d’un determinat territori. Aquest patrimoni està planteja el tema de forma més definida als països anglosaxons, especialment Gran Bretanya, on vinculat a un tipus determinat de procés productiu i a un sistema de tecnologia que es manifesta la biliografia és molt abundant. Proliferen, així mateix, les entitats dedicades a estudis sectorials des de la meitat del segle XVIII amb els inicis de la mecanització fins l’actualitat. de tema industrial com és el cas de la Society for Nautical Research, la British Railways i les La pròpia especificitat d’aquest tipus de patrimoni, sotmès a un ràpid deteriorament i procés de seccions específiques de l’English Heritage. Així en els anys 80, zones europees amb una forta canvi, fa necessària la reflexió acurada i la redacció dels instruments oportuns per tal de empremta industrial –com poden ser la conca del Rhur, les proximitats d’Amsterdam, o gran part preservar-lo en la seva justa mida. La problemàtica que es genera ve determinada pel gran de Gran Bretanya—, comencen el procés de reconversió de grans unitats industrials aïllades en número d’elements a conservar, la falta de rendibilitat econòmica de molts d’ells per la necessitat museus, parcs o altres centres de lleure. De forma diferent als Estats Units, i també a partir dels continuada d’inversió, la pròpia ocupació en espais urbans de gran valor econòmic sovint en anys 80, es produeix una reconversió dels antics barris industrials urbans que es troben a les mans d’una sola propietat i la dificultat de conservar tots els elements, profundament grans conurbacions, sota la necessitat de creació de zones de nova centralitat urbana; exemples transformats. d’aquestes transformacions són ciutats com Boston, Baltimore o Nova York. Evidentment, el concepte de Patrimoni Industrial va molt més enllà del què és l’arquitectura L’interès per la temàtica industrial va agafant una embranzida cada cop més decidida a l’Estat industrial. Hem d’entendre sota aquest concepte el que determina l’estudi de les estructures Espanyol a partir dels anys 80. Zones actives en la pràctica de reconversió d’antigues unitats industrials abastant no només els locals immobles, estructures arquitectòniques i maquinàries de industrials són Astúries (amb la recuperació de mines), el País Basc, Andalusia o Catalunya. producció sinó també les vies de comunicació, l’estudi de les fonts d’energia, els habitatges Actualment, i a partir de l’any 2002, moltes de les iniciatives plantejades des de diferents obrers, les fonts documentals (escrites, gràfiques i orals) la infraestructura de serveis públics i, comunitats autònomes es concreten en l’anomenat Plan Nacional de Patrimonio Industrial; en última instància, la pròpia modificació del paisatge urbà. alguns exemples poden ser la protecció del Canal de Castilla o la Fabrica de Tapices de Madrid, o el complejo Siderúrgico de La Cavada a Cantabria, entre d’altres. Les reflexions anteriors permeten entendre, doncs, la dificultat per plantejar criteris suficientment fiables. En qualsevol cas, a l’ hora d’analitzar un element de patrimoni industrial caldria tenir en Catalunya té un passat industrial que ha definit la història recent del nostre país i ha conformat compte els següents: valor testimonial, representativitat tipològica, integritat, interès històric, alguns dels paisatges de les nostres poblacions i sectors concrets del nostre territori. La social i econòmic, interès tecnològic, interès artístic-arquitectònic, estat de conservació i singularitat i abundància d’aquest patrimoni va comportar que l’any 1979 es creés el sistema del possibilitats d’intervenció arquitectònica i consegüent aprofitament per la ciutat tant des de la Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, amb seu central a Terrassa però amb perspectiva pública com privada, situació jurídica (propietat, normativa urbanística). subseus esteses per tot el país. La interrelació d’aquests factors han de determinar el tipus d’intervenció i el grau d’actuació Una de les poblacions on l’imprompta industrial ha estat més determinant tant per l’abast sobre l’element sense oblidar la seva influència sobre l’entorn urbà immediat i les repercussions territorial com per la seva importància econòmica és Barcelona on també l’interès per aquest que el seu manteniment pot comportar per l’evolució de la ciutat. Tot partint de la base de què la patrimoni ha augmentat amb el pas del temps. La preocupació de l’Administració per aquest millor manera de conservar un edifici és reutilitzar-lo, l’arquitectura industrial permet un gran patrimoni s’ha reflectit en les seves actuacions. Així, si en el Catàleg de 1979 el nombre ventall de possibilitats a l’hora d’estudiar-ne l’ús, des d’equipaments públics –la solució més d’elements de temàtica industrial era molt limitat, els Plans Especials redactats durant els anys immediata- a habitatges on experimentar noves tipologies fugint dels models més estàndard. 2. ANTECEDENTS: Evolució del tractament urbanístic del patrimoni industrial a Barcelona La modificació del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona, districte de Sant Martí, se centra al Poblenou, i neix de la voluntat mantinguda en els • Diversos monuments locals: l’Editorial Montaner i Simon i la Casa Thomas (un cas últims anys per l’Ajuntament de Barcelona de reconèixer en el passat industrial de la ciutat una representatiu de l’Eixample, on coexisteixen habitatge i l’activitat productiva, en aquest de les activitats que han contribuït de forma més clara a definir l’espai urbà i molt especialment al cas un tallers d’impressió). Poblenou. El coneixement de l’evolució de les polítiques de protecció del patrimoni, en general, i • La Torre de la Fàbrica de Gas de la Barceloneta (només la Torre, no la resta d’edificis de l’industrial, en concret, permetrà entendre millor les línies d’actuació i els plantejaments que formaven el complex fabril construït per Domènech i Estapà). actuals. • La Torre d’Aigües del Tibidabo (també de l’arquitecte Domènech i Estapà) Barcelona va ser la primera ciutat de l’estat espanyol que va redactar i aprovar un Catàleg seguint les directrius fixades per la Ley de Régimen del Suelo y Ordenación Urbana de l’any • El complexe de l’Escola Industrial (en el que es destaquen per sobre de tot, els edificis de 1956. Aquesta llei era la primera que reconeixia des de una visió urbanística, l’existència d’una l’antiga Fàbrica Batlló constrüits per Guastavino i la seva espectacular xemeneia). sèrie d’edificis que s’havien de salvaguardar per la seva transmissió a les futures generacions; fins aleshores aquestes consideracions s’havien plantejat des del camp de la cultura. La llei de • La Central de Vilanova (representativa d’una manera de produir una nova energia, l’any 1956 fixava que els Ajuntaments havien d’aprovar uns llistats (els anomenats “Catàlegs”) l’electricitat). dels edificis que no podrien ser enderrocats a causa dels seus valors artístics, històrics, A més d’aquests edificis, directament lligats al sistema productiu, també hi trobem edificis arqueològics, típics o tradicionals. El 30 d’octubre de 1.962 la “sesión plenaria de la Comisión de inclosos per la seva vinculació a l’arquitectura industrial del segle XIX. : Urbanismo de Barcelona” va aprovar el Catálogo de edificios y monumentos de interés histórico, arqueológico, típico o tradicional de Barcelona. Aquest document havia estat elaborat pel • El Born, els Mercat de la Concepció, la Boqueria i la Llibertat de Gràcia (edificis Servicio de Edificios Artísticos y Arqueológicos y de Ornato Público dirigit per l’arquitecte representatius per la utilització de l’arquitectura del ferro). Florensa. Als llistats del document només es troben dos edificis relacionats amb el llegat industrial de la ciutat: les Drassanes i la Seca del carrer Flassaders. • L’estació superior del funicular de Vallvidrera, l’estació de França i les dues torres de l’aeri del port (tres representacions de l’arquitectura lligada al transport). Tanmateix ni les Drassanes ni la Seca van ser protegits com a arquitectura industrial sinó pel fet de ser reconeguts com a edificis monumentals. És evident que el catàleg de 1962 no tenia en Posteriorment es van incorporar les tres xemeneies del Paral·lel, l’Estació del Nord, els compte aquest tipus d’arquitectura, com queda palès en el cas de la Fàbrica Vilumara situada al magatzems del dipòsit del moll, el dipòsit d’aigua situat a l’Illa Roger de Llúria /Diputació /Bruc/ carrer Sant Pere més Baix, 42, que queda recollida no en funció del seu passat industrial sinó Consell de Cent i l’edifici i xemeneia del Vapor Vell. per l’edifici d’habitatges en què s’havia transformat. Paral·lelament, en els últims anys, s’ha desenvolupat des d’altres instancies municipals una El Catàleg de 1979 donà un pas endavant tot i que l’anàlisi del llistat ens mostra una política de preservació, identificació i difusió del patrimoni industrial. El Museu de Historia de la representació ben minsa d’arquitectura industrial. Els elements de tipologia industrial protegits Ciutat de Barcelona (MHCB), per exemple, desenvolupa l’any 1987 L’anàlisi i estudi del patrimoni són: industrial de la zona del Poble Nou afectada per la construcció de la Vila Olímpica, que recopila la informació de forma sistemàtica i metodològica d’un conjunt de grans dimensions destinat • Dos monuments nacionals: les Drassanes i la Fàbrica Casarramona. irrevocablement a la seva desaparició. Posteriorment, l’any 1991, el MHCB realitza L’estudi històric arqueològic de l’edifici dels magatzems generals de comerç del port de Barcelona, que • La Seca documenta l’edifici seu del Museu d’Història de Catalunya abans de la seva remodelació, i també altres dependències de la Generalitat. També és remarcable l’estudi de l’any 1991 sobre les instal·lacions i estructures de l’edifici Vulcano al Port de Barcelona. Els Plans Especials i Catàleg, aprovats l’any 2000, i, molt especialment el de Sant Martí, van incrementar el nombre d’elements relacionats amb tipologia industrial. La intervenció en edificis industrials protegits ha donat com a resultat alguns exemples notoris plantejats tant des de la iniciativa privada com de la pública. Pel que fa al primer cas, cal esmentar la Fàbrica Casarramona, Ca l’Aranyó o el Dipòsit de les Aigües del carrer Wellington, tots ells destinats a equipaments. En el cas del segon són importants les intervencions a la Sedeta a Gràcia, al Vapor Vell de Sants, la Farinera del Clot o Can Fabra de Sant Andreu, també convertits en equipaments segons projectes elaborats pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment el ventall de possibilitats de transformació dels vells edificis industrials s’amplia, ja sigui instal·lant noves activitats, són el cas de les naus de la Família Ametller a Doctor Trueta, o l’edifici de Metales y Plateria Ribera a Roc Boronat i una nova opció que cobra cada cop més Fàbrica Batlló importància; la conversió d’aquestes estructures en habitatges, com són el cas de Can Gili Vell i Can Gili Nou al Poblenou, l’edifici industrial al passatge Valeri Serra a l’Eixample, l’antiga fàbrica Sert (Trafalgar/Ptge. Sert), la fàbrica del carrer d’en Cortines a Ciutat Vella o els antics magatzems frigorífics del carrer Vintró a Sant Andreu. Fàbrica Casarramona Magatzems Generals de Dipòsit 3. ESTRATÈGIES DE 22@ RESPECTE DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOU La Modificació del PGM per a la Renovació de les Àrees Industrials del Poblenou (Districte on els elements, més enllà del seu valor individual, de vegades limitat, tenen un paper important d’activitats 22@bcn) aprovada definitivament el juliol de 2000 pretén mantenir el caràcter com a elements d’un sistema mes general. D’aquesta manera s’estan preservant peces, edificis, productiu de les àrees industrials d’aquest sector mitjançant la creació de les condicions fronts consolidats d’habitatges, conjunts o ambients que ens permeten entendre millor la història urbanístiques necessàries per portar a terme una important renovació a tot el barri i en concret del barri. en les zones qualificades com industrials, continuant i reforçant l’evolució industrial pròpia de la història del Poblenou des d’una perspectiva actual. Una història que es defineix no només per la seva base d’industrial i arquitectònica sinó també pel seu component urbà en el sentit mes disciplinar de la paraula, i es aquí on l’esmentat cos Aquesta transformació s’ha d’abordar regenerant la zona industrial, tant des de la revalorització d’informació s’amplia amb el sediment d’un seguit d’alineacions, traces agrícoles, antics recintes del seu entorn arquitectònic com des de la millora de la qualitat del seu espai públic, però no de industrials, passatges que formen un teixit urbà on la xarxa de Cerdà -sovint incompleta- la forma convencional, per sectors que canvien la forma urbana de la totalitat del teixit, sinó adquireix matisos ben diferents respecte a la resta de la ciutat. apostant per una diversitat d’escales d’actuació que permeten l’estudi pormenoritzat de tots els elements que integren la zona (teixits, usos...). En aquest sentit, la presència d’antics elements i Tots els estudis esmentats ajuden a configurar l’arsenal crític a partir del qual s’estableixen els peces que donen compte del passat d’aquest àmbit es considerat sempre un factor criteris per tal d’abordar els diferents plans a desenvolupar i, per suposat, per tal d’avaluar els d’enriquiment. elements a mantenir. L’expedient de la Modificació incorpora un “Estudi per la reutilització dels edificis industrials Entre el Pla Especial de Patrimoni, la Modificació del PGM (22@), i el planejament derivat d’interès dins les àrees industrials del Poblenou” (1998). Es tracta d’un treball de recopilació i d’aquesta, a demés dels valors de més difícil quantificació relacionats amb el fet urbà que son valoració de dades, que recull un conjunt d’edificis que tenen algun interès amb el llegat presents a les ordenacions establertes pels diferents plans, han estat preservats fins avui un total industrial del barri. de 91 elements, edificis o conjunts. La normativa de la Modificació preveu els mecanismes de conservació, ja sigui d’edificis d’interès No és necessari assenyalar la importància que dins del paisatge urbà barceloní tenen les pròpiament arquitectònic, com d’altres elements d’interès paisatgístic (passatges, conjunts façanes amb alineació de carrer. En aquest sentit s’ha de precisar que la Modificació del PGM d’habitatges...) o, senzillament, social. (22@) establia, aproximadament, 70 fronts consolidats d’habitatges especialment qualificats que també haurien de valorar-se com a elements de patrimoni preservats (únicament al conjunt dels Amb aquests antecedents es va començar a abordar el planejament derivat de l’àmbit 22@, sis plans especials predeterminats s’ha mantingut un conjunt de línia de façana a carrer del 50% essent una preocupació permanent de l’Ajuntament i l’empresa 22@bcn, la preservació i posada del total possible). en valor del llegat industrial i històric del barri. I ha estat precisament aquesta pràctica sense un marc normatiu específic la que ha fet evident la Aquesta preocupació s’ha manifestat àmpliament tal i com ho demostra l’elaboració de diversos necessitat d’un instrument que donés pautes clares d’intervenció en un marc més general que estudis, la publicació de tres llibres sobre arquitectura industrial, o la participació dels tècnics de entengués el patrimoni com un conjunt estructurat. Així doncs, el Pla desenvolupat és, en part, l’empresa a tots els fòrums relacionats amb el tema. conseqüència d’aquesta estratègia seguida també des de 22@ en aquests darrers anys. Tanmateix, la tasca de més transcendència ha estat, i és, la relacionada amb el manteniment concret d’elements de l’esmentat llegat dins dels diferents Plans, aprovats o en tramitació, al llarg d’aquests anys. Aquesta tasca es desenvolupa en base a un cos d’informació bàsica i específica 4. DETERMINACIÓ DE L’ÀREA D’INTERVENCIÓ Barcelona, a l’igual que la resta de ciutats del món desenvolupat, va iniciar ja fa uns anys un procés de transformació de les antigues àrees industrials en nous centres d’activitat econòmica i nous barris residencials. El projecte olímpic de 1992 va suposar el primer pas de reestructuració de zones industrials obsoletes de la ciutat; el projecte del Fòrum i la prolongació de la Diagonal fins al mar en foren la seva continuació. Poblenou, històricament el motor industrial de la ciutat, es perfila des de fa uns anys com un marc adient per a una altra transformació urbana que en possibiliti la regeneració econòmica. El barri de Poblenou té una idiosincràsia particular, tant per la seva estructura urbana que ve marcada per unes traces prèvies a la industrialització de la zona, com per la convivència entre habitatge i les diferents tipologies industrials. Malgrat l’evolució de la indústria a Poblenou (tant en escala con en diversificació de la producció) algunes de les grans estructures industrials encara perviuen, juntament amb moltes altres edificacions d’interès tant històric, arquitectònic, urbanístic o purament testimonial que han anat construint-se al llarg de la història. Sembla per tant preceptiu identificar i protegir el patrimoni industrial juntament amb el paisatge urbà definit al llarg de la història, en un moment en que el Poblenou comença una nova via de transformació. Sota aquesta voluntat s’elabora aquesta Modificació del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona, districte de Sant Martí. Aquest Pla ha de servir per mantenir la tipologia d’edificis industrials del Poblenou, malgrat la pressió urbanística que els nous usos donaran a la zona. De fet, en l’actualitat, part del Poblenou ja ha estat sotmès a aquestes pressions urbanístiques. L’actuació de la societat 22@bcn, S.A.. en els últims anys ha incrementat el coneixement del territori assignat i també de Poblenou en general. Per aquests motiu, el Pla Especial suposa l’extensió dels límits que observa el 22@, però sobretot, significa convertir en normatiu la pràctica de protecció del patrimoni desenvolupada per la societat 22@bcn, sa. L’àrea d’intervenció d’aquest Pla és el Poblenou, entenent per Poblenou l’àrea que queda emmarcada entre l’Avinguda Prim, la línea del litoral, el Parc de la Ciutadella i l’avinguda Meridiana, i la Gran Via de les Corts Catalanes. Als plànols es grafia l’àrea d’intervenció. 5. APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE POBLENOU La industrialització de la ciutat de Barcelona es va iniciar el segle XVIII, bàsicament dins la ciutat emmurallada. Sant Martí de Provençals era en aquell moment un territori sense homogeneïtat tant pel que fa al seu poblament, la seva cohesió territorial i la seva activitat econòmica. La gran extensió del municipi, des del Guinardó fins al mar, i des la ciutat fins al riu Besòs, va generar una diversitat d’enclaus que juntament amb la peculiar geografia feien de Sant Martí una zona amb poca vertebració territorial. Veí de la ja industrialitzada ciutat de Barcelona, Sant Martí era característic per la seva riquesa agrícola, per l’existència del Rec Comtal que aportava aigua a unes terres ja de per si força fèrtils, i també, perquè les principals vies d’accés a la ciutat de Barcelona, per la part septentrional, el creuaven. Tomàs Soler 1836 “Plano que comprende el terreno cultivo regable con las aguas de la Acequia Real en una parte del término de San Martín de Provençals”. El plànol de Tomàs Soler ens presenta un territori bàsicament agrícola amb edificacions aïllades disperses en unes parcel·les en general llargues i estretes, per aprofitar les fibles del Rec i de les rieres. Es pot observar un nucli incipient, el del Clot, arrenglerat a la carretera de Ribes, i algunes edificacions disperses a la carretera de Mataró. Cal destacar la presència d’establiments destinats a la ciutat de Barcelona: el llatzaret o “casa de quarentena” sota la carretera antiga de València i el cementiri encarregat pel bisbe Josep Climent al 1775. La industrialització de Poblenou, s’inicià a mitjans segle XVIII amb la instal·lació dels “prats d’indianes” que pertanyien a manufactures del tèxtil situades a la ciutat de Barcelona. El procés de fabricació comprenia quatre fases diferenciades -filatura, tissatge, blanqueig i estampació. L’operació de blanqueig necessitava cada cop més espai i aigua, i en la cerca d’aquests dos elements, els industrials barcelonins van trobar a Sant Martí el lloc ideal per expandir la seves indústries, tant per l’espai disponible, el bon preu dels terrenys, com també pel diferencial contributiu. La saturació del sòl entre muralles i la normativa de l'Ajuntament de l’any 1846 que prohibia la construcció de noves fàbriques a la ciutat vella, no va fer més que reforçar aquesta tendència. Els prats d’indianes van colonitzar la part de la llacuna, i van començar a atreure altres fases del procés productiu. El dessecament de les llacunes i aiguamolls existents a la zona, les millores de la carretera de Mataró (l'actual carrer de Pere IV) i el traçat del camí litoral permeteren augmentar la superfície destinada a espais industrials i crearen unes condicions idònies per a l’establiment de les primeres grans indústries poblenovines. L’inici de la industrialització del Poblenou, tal com expliquen Jordi Nadal i Xavier Tafunell no és clar, “...per la impossibilitar de datar exactament algunes de les primeres indianàries, que han estat l’element pautador i definitori. Aquesta mancança ens ha dut a procedir de manera aproximativa: de l’absència de qualsevol fàbrica d’estampats en la matrìcula industrial de 1846 i de la referència a alguna d’elles en documents anteriors a 1850, en deduïm que la primera pot haver-se posat en funcionament a partir de 1847. Aquesta data és, per a nosaltres, la del començament de la industrialització martinenca.”. En aquests primers anys s’instal·len les fàbriques de “Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia”, “Marià Casas i Fill”, “Josep Lucena i Cia” i “Jaumandreu i Cia ”, a continuació s’inicia la instal·lació de fàbriques de filats de cotó, com la fàbrica de “Canadell Germans”, etc.. Llorenç Presas i Puig. 1851 “Plano General del término de Sant Martí de Provençals”. El plànol és ben representatiu de la situació a Poblenou a la primera meitat del segle XIX . Destaca la formació del nucli del Taulat, darrera el cementiri, s’inicia el poblament del camí del Clot cap al Poblenou - eix Sant Joan de Malta - Marià Aguiló- i la implantació d’edificis en la carretera de Mataró. Al 1848 es construeix la primera línia fèrria de la península de Barcelona a Mataró que es situa seguint la traça del litoral, a aquesta el segueix la línia de Granollers que anava a buscar la carretera de Ribes, situant-se una estació al Clot. Aquests creixements estan clarament condicionats per la presència de la fortalesa militar de la ciutadella, Can Jaumandreu ja que una llei impedia la construcció de qualsevol edifici en un radi de menys de 1.500 vares castellanes ( A la segona meitat del segle XIX l’evolució tècnica en el sector industrial, i molt especialment uns 1.254 m.), aquest arc passava aproximadament pels actuals carrers de Roc Boronat i Rambla del l’aparició del vapor com a nova font d’energia, van afavorir la concentració productiva en espais Poblenou. Aquesta situació va propiciar la ubicació dels habitatges i les fàbriques als terrenys més pròxims de grans dimensions i motivà el trasllat de les manufactures des de la ciutat emmurallada. La a la ciutat, per tant les àrees de Taulat i Llacuna, que així mateix es recolzaven en els eixos viaris existents –Taulat i carretera de Mataró. construcció de noves fàbriques es veié afavorida per la infraestructura ferroviària existent. Segons Jordi Nadal i Xavier Tafunell aquest període fou el més brillant de la industrialització martinenca (l’any 1854 consten 14 indústries com a fàbriques de vapor, el 1897 són 181). La introducció del vapor contribuí a augmentar i diversificar la producció industrial i a configurar un determinat paisatge on el fum de les xemeneies era protagonista. La indústria tèxtil, sens dubte el sector productiu més rellevant, es caracteritzava per la construcció de naus de planta rectangular d’una o dues plantes, i amb teulades a doble vessant. A través de la construcció de les diverses naus necessàries per a tot el procés de producció, es generava un recinte coherent que creava patis i passatges interiors, en un dels extrems es situava la nau on s’ubicava la màquina de vapor, alguns clars exemples d’aquestes estructures són Can Ricart o La Escocesa. Malgrat aquest predomini del tèxtil (de 6 fabricants de teixits i filatures l’any 1861, s’arriba a 89 el 1877 i a 115 l’any 1886), la diversificació industrial donà lloc a noves activitats. La indústria . alimentària (bàsicament farines i els seus derivats, i posteriorment la indústria vinatera) i del sector químic -Fàbrica de Gas Lebon (1866), van ser de gran importància en la producció de Sant Martí, com també ho foren els sectors del metall -Ferreria Barcelonesa -Can Girona-(1859), Rivière (1877)-; el cuir, el paper i de la construcció. El Poblenou començà a ser conegut com el "Manchester català" Aquestes activitats van aportar noves tipologies fabrils, que s’adaptaven a cada una de les produccions industrials. Els elements bàsics, tot i així, seguien essent les grans estructures amb pilars de fosa, i murs de ceràmica amb grans obertures. Per exemple, les farineres –edificis freqüents de Sant Martí que té com a exemples sobresortints Farinera Sant Jaume i Can Gili Topogràfic Cerdà 1855. Amb la línia de prohibició d’edificar remarcada Nou- desenvoluparen el seu programa productiu en edificis de diverses plantes amb estructura a base de pilars de fosa i encavallada que suportava la coberta, sovint de fusta. Els paraments de façana, realitzats en maó vist, permetien crear discrets motius ornamentals. La raó d’aquesta Pla Cerdà. 1859 tipologia era bàsicament una qüestió ºd’eficiència energètica: un sol eix vertical transmetia la força motriu a totes les màquines de la fàbrica. Significà així mateix un gran avantatge per la il·luminació ja que els paraments de façana incorporaven el màxim de buits possibles i, per altra banda, es generaven espais més amples i higiènics. El problema del transport vertical trobà la seva solució en els muntacàrregues, origen dels posteriors ascensors. Paral·lelament al creixement industrial de la zona, la població de Sant Martí de Provençals va experimentar un extraordinari creixement demogràfic i va passar de 2.444 habitants l’any 1846 a prop de 24.000 el 1877. Al marge d’una canviant i dèbil política institucional, la població martinenca, fonamentalment obrera, es va organitzar en nombroses entitats associatives (reivindicatives, lúdiques, cultural, educatives, etc.) que van arribar a configurar una rica xarxa cultural. La construcció de les noves fàbriques i de nous habitatges –fonamentalment per obrers- no va anar acompanyada de cap planificació urbanística. Les noves urbanitzacions sorgien arran d’iniciatives privades i el control administratiu per part de l’Ajuntament de Sant Martí era clarament insuficient. El creixement i les alineacions responien a eixos de comunicació i canalitzacions d’aigua preexistents, responent més a interessos econòmics que urbanístics. La insalubritat de la població era gairebé garantida: inexistència de canalitzacions d’aigua potable, residus industrials, mal condicionament de carrers, manca de xarxa de clavegueres, etc. La proposta d’eixample d’Ildefons Cerdà per al creixement de la ciutat de Barcelona l’any 1859, anava més enllà del seu estricte marc jurisdiccional, incloent els pobles del pla, entre ells el de Sant Martí de Provençals, amb la implementació de la retícula cerdiana en el pla de la llacuna. La proposta de Cerdà no contemplava el manteniment dels traçats de vies preexistents, edificacions aïllades, nuclis urbanitzats, torrents, sèquies i vies fèrries, que quedaven fora de l’ortogonalitat del projecte. Com ja s’ha dit, aquestes preexistències havien obrat, fins al moment, com a eixos vertebradors del creixement urbanístic de Sant Martí. Poques noves indústries es van construir seguint el traçat proposat per Cerdà, Per una banda, la falta de la urbanització de les vies projectades, però sobretot, l’oposició de l’Ajuntament de Sant Martí a un projecte d’eixample que no contemplava les preexistències, van dificultar la implementació de la nova trama urbana, fins al punt que l’Ajuntament donava llicències a projectes de nova planta o ampliacions que no s’ajustaven a la retícula, amb la incorporació d’una clàusula que obligava al propietari a enderrocar la part afectada en el cas que s’urbanitzessin les vies d’eixample, uns dels casos coneguts són el de Can Ricart, La Escocesa o Alier. Aquesta circumstància provocarà que la implantació de l’eixample al Poblenou, sigui difícil fins als nostres dies, i no només per les preexistències en el moment de l’aprovació del pla sinó també per les edificacions posteriors. Una de les excepcions és Ca l’Arañó, un dels primers conjunts fabrils que respecten la nova estructura de l’eixample. Amb un projecte unitari que ocupava una illa sencera -si bé no es va arribar a construir tot el conjunt-, tipològicament respon al model d’arquitectura industrial de l’escola de Manchester. A partir del Pla Cerdà, es produiran un seguit de modificacions, lleis i ordenances encaminades a Pedro Moreno Ramínez. 1871 “Plano geométrico del término juridiccional de S. Martín de Provensals” adaptar el Pla a l'estructura urbana preexistent i a les necessitats cada vegada més potents dels Destaca l’important creixement del nucli del Taulat –darrera el cementiri- i el barri de la Llacuna –recolzat assentaments industrials -agrupació d'illes per les grans indústries- i l'habitatge obrer -obertura en el camí del Clot –eix Sant Joan de Malta – Marià Aguiló- i de la carretera de Mataró amb la urbanització de passatges per augmentar la capacitat de l'illa- del nucli delimitat pels carrers Sertori, Recaredo i Lope de Vega (futur encreuament amb la Diagonal) Una successió d’adaptacions parcials a l’eixample Cerdà van ser proposades des de l’Ajuntament de Sant Martí, amb un Pla General presentat per Pere Falqués l’any 1879. La falta d’urbanització dels carrers es fa extensiva a les vies que comuniquen amb Barcelona, per on circulen els treballadors i les mercaderies. La inauguració de la línia de tramvia que des del Pla de Palau, per l’avinguda Icària, arribava a Taulat al 1874, i la línea que passant per la carretera de Mataró arriba a Sant Adrià al 1881, afavorirà el desplaçament dels treballadors cap a les noves indústries. No serà fins a finals de l’any 1900 quan s’empedrarà el carrer Pere IV. L’any 1897, Sant Martí s’annexionà a Barcelona. Les successives versions i intents d’aprovació del projecte urbanístic van fracassar fins l’any 1925, data de la reial ordre que donava conformitat a les modificacions d’eixample de Sants, les Corts, Sant Andreu i Sant Martí. Al segle XX, i especialment des de la Primera Guerra Mundial, la indústria del Poblenou es diversificà sense abandonar els sectors productius bàsics com el tèxtil a pesar del seu estancament. La incorporació de l’electricitat com a nova font d’energia, va facilitar la incorporació de sectors com el del metall. S’establiren a Poblenou fàbriques metal·lúrgiques com Can Torras (es consagra amb les obres de l’Exposició Universal de 1888 i es construeix una nova factoria el 1899-1900); d'automòbils com Hispano Suïssa instal·lada a la Sagrera el 1904, Ford instal·lada a l’av. Icària el 1923, o General Motors (1932); fàbriques del sector alimentari com La Siberia (1920), Letona (1925), Indústrias Frigoríficas de la Alimentación, SA, més coneguda per la seva marca comercial Frigo (1928)-; químiques com Foret (1890), Colores Hispània (1923), i d’arts gràfiques i paper, entre les quals destaca la fàbrica Godó. El Poblenou Fragment del “Plano de Barcelona” Ajuntament de Barcelona. Secció edificacions. 1903 que era la concentració industrial més important d'Espanya començà a ser conegut com el A començament del s. XX el Poblenou tenia 23.778 habitants. "Manchester català". Les xifres són ben aclaridores: Sant Martí tenia 553 empreses el 1904 que Al plànol podem observar el fort creixement del sector de Taulat-Icària, grans indústries han ocupat els passaren a 1.261 l’any 1933. terrenys pròxims a la via fèrria, i el creixement de la població es manifesta en el teixit residencial. Així el barri de Taulat, nucli inicial del Poblenou, presenta un gran desenvolupament amb una estructura urbana En aquest període de plenitud industrial no es produïren canvis substancials en l’estructura fabril. clara determinada pel carrer Taulat i Marià Aguiló, amb la plaça Prim com a element singular, i un mercat A nivell estètic, el Modernisme es reflecteix en els elements ornamentals incorporats a les inaugurat al 1889. fàbriques; és el cas de les obertures que s’incorporen a la fàbrica “Aprestos de Sederias” o els Al sector de ponent, s’observa l’inici de noves barriades, el Barri de La Plata, al carrer Doctor Trueta (abans Wad Ras) entre Badajoz i Ciutat de Granada; el Barri de la França Xica, es forma al voltant de la diversos elements ceràmics de la façana de “La Unión Metalúrgica”. Foneria de Can Girona, essent el carrer de Pellaires l’eix dels habitatges. L’enderroc de la Ciutadella, la construcció del nou parc Seu de l’Exposició del 1888, i l’obertura i connexió amb la ciutat es fa palès en la urbanització i edificació del carrer Wellington, i en les noves edificacions del carrer Pujades. Recolzat sobre aquest carrer i la carretera de Mataró sorgeix el Barri de Trullàs, al voltant del passatge amb el mateix nom, i els carrers d’Àvila i Badajoz. El barri de la Llacuna, continua el seu creixement amb edificacions que s’adapten a la trama del nou Eixample. La carretera de Mataró continua la seva consolidació, i més enllà de la futura Diagonal, un nou barri, el del Tomàquet, comença a dibuixar-se a l’entorn de l’Escocesa. La guerra civil significà un daltabaix important per a la indústria del Poblenou. Moltes empreses, i especialment aquelles que tenien un tipus de producció que resultava d’interès pel conflicte van ser col·lectivitzades. Can Girona i Can Ribera passaren a fabricar material de guerra, i conseqüentment, es van intensificar els bombardeigs al barri. Molts soterranis de les fàbriques es convertiren en refugis, arribant a comptabilitzar-se prop de 70. Després de la guerra civil, l’autarquia va afectar notablement a la producció industrial. L’escassetat de matèries primeres i components, un sever racionament dels productes importats, les restriccions en el subministrament del fluid elèctric, provocant continues parades en els sistemes productius i el control del preus, entre d’altres, van suposar un constrenyiment de l’activitat fàbril. Paral·lelament, la repressió del moviment obrer va cobrar gran importància a Poblenou. La tendència política era majoritàriament contrària al nou règim a causa de l’alta concentració proletària, i reforçada per la seva gran tradició associacionista. Les dures condicions de la política autàrquica imposada pel règim donaren pas als anys 50 a un període de major obertura. La indústria mecanometal·lúrgica i especialment la de l’automoció, van conèixer un gran impuls com és el cas de Hispano Olivetti, Pegaso-ENASA i Motor Ibèrica (constructora dels tractors i camions Ebro), Can Girona es convertí en 1947 en Material i Construcciones, SA (MACOSA) especialitzada en material ferroviari; i cal destacar l’impuls de la fabricació de motocicletes, dues marques -Montesa i Ducati- són un producte del Poblenou. L’aplicació dels Planes de Desarrollo va donar un impuls a la indústria poblenovina que es veié El plànol de la situació del Poblenou quan es redacta el Pla Comarcal del 1953 ens mostra el sector de reflectida en nombroses noves edificacions, algunes projectades segons els principis ponent força consolidat, fàbriques com Can Torras o Plateries Ribera ocupen més d’una illa. Les zones compositius de l’arquitectura contemporània del moment, des de la Bauhaus al GATPAC, com és residencials més properes a l’eix històric es consoliden, no només La Rambla, sinó també els barris de La el cas de la Netol. Aquestes noves arquitectures, es perfilaven sovint en edificis bastits aprofitant Plata i Trullàs i al llevant de la Rambla creix el sector comprès entre els carrers de Pallars i Llull. Pere IV la cantonada, tot projectant un edifici de major alçada a l’eix central i flanquejat per naus de continua sent un dels eixos més dinàmics d’implantació de la indústria, s’instal·len entre d’altres les menor alçada. La incorporació de nous materials com pedra o vidre pavès és una altra fàbriques de Colores Hispania i Vicente Illa. característica. La forta immigració -Sant Martí passa de 54.469 habitants al 1900 a 161.464 habitants al 1930- i la manca d’habitatge van provocar des de l’inici del segle la construcció de barris marginals com el barri de Pequín El Pla Comarcal del 1953 significa la constatació d’un sistema urbà, de facto; es construeix situat a la platja, al costat de la riera d’Horta, que va desaparèixer com a conseqüència de les inundacions segons criteris de zonificació funcional, que donen resposta als trets més destacats de l’època, el de començament dels anys 60, el del Somorrostro, que ocupava la platja des de la fàbrica de Gas Lebón a creixement frenètic de l’habitatge que permet la consolidació d’un sector immobiliari potent i el l’Hospital dels Infecciosos (avui Hospital del Mar), o el de darrera del Cementiri, situat entre aquest i les desenvolupament d’un sector industrial fort. vies del tren. Aquests dos últims van desaparèixer amb la construcció de la Vila Olímpica. Els dos grans eixos del projecte Cerdà continuen obstaculitzats pel teixit històric, la Gran Via no s’obrirà fins l’any 1969 i la Diagonal fins al 1997. El Pla Comarcal preveurà la construcció d’una gran zona residencial, els polígons d’habitatges edificats als anys 60 al sector de llevant del districte que continuava ocupat per terrenys agrícoles. Com a conseqüència, d’aquest Pla s’inicia una divisió funcional del territori en relació al Poblenou, el Pla Parcial del Levante que concreta les previsions del Pla Comarcal delimita uns sectors destinats a indústria -petita i mitjana- i unes àrees residencials, trencant la inèrcia històrica del barri, on la mixtura de teixits i usos havia estat un tret característic. Durant aquests anys la implantació d’empresa petita i mitjana es va anar imposant, les indústries es situen en edificis en alçada que allotgen empreses d’especialitats ben diverses: edificis amb estructura de formigó i de planta lliure, amb façanes lleugeres amb escales d'incendis a l’exterior, que incorporen la flexibilitat necessària per què qualsevol activitat industrial s’hi pugui adaptar. L’aplicació de les noves normes del Pla del 53 obligà algunes grans indústries a traslladar-se vers els polígons industrials veïns; per altra banda, sobre d’altres penjava l’amenaça de desallotjament per raó d’insalubritat o molèsties al veïnat. Els anys 60 i en especial a partir del 1965 suposaran l’inici del decliu industrial del Poblenou, l’oferta de noves àrees industrials dimensionades i especialitzades per a acollir les noves necessitats dels sectors productius, suposarà el trasllat d’algunes de les indústries més importants -Motor Ibérica, Foret, Torras, etc.- al nou polígon industrial de la Zona Franca, o al Parc Tecnològic del Vallès, com la Hispano Olivetti per tal de desenvolupar un procés industrial més avançat tecnològicament. Als anys 60 determinades actuacions urbanístiques com l’obertura de la Gran Via i el cobriment del tren a l’avinguda Meridiana, transformaren el territori. Paral·lelament, els espais rurals es convertien en blocs d’habitatges per a la creixent immigració, a Catalunya arriben 800.000 immigrants durant el període 1961-1965, un 50% dels quals s’instal·len a Barcelona. A més a més, la crisi econòmica dels primers anys de la dècada del 1970 s’agreuja al 1974 i l’àrea de Barcelona perd un 18% dels llocs de treball en tres anys i situa la desocupació al límit del 20%. Cal observar aquest procés en tota la seva dinàmica conjunta, perquè en aquesta Al plànol de la situació del Poblenou als anys 70 destaca l’obertura de la Gran Via, urbanitzada com a situació una gran part de la indústria es desplaça a l’àmbit metropolità. Els anys 80 amb la crisi autopista a partir de la plaça de les Glòries, el projecte recupera l’estructura viària vertical, prefigurada pel del tèxtil va acabar per disgregar-se la resta de teixit industrial generat al segle XIX. Tot i així, la Pla Macià -1935- que establia un model de xarxa de 3x3 illes, aquesta pauta s’aplicarà en la concreció indústria de les arts gràfiques, els plàstics i la bijuteria, es va mantenir a la zona de Poblenou en dels carrers -ponts- que travessen la Gran Via. En relació amb l’altre eix bàsic del Pla Cerdà -la Diagonal-, s’han obert alguns trams però està pendent la un entorn ja desarticulat, on les empreses de transports i els magatzems anaven ocupant part urbanització. dels edificis que deixaven lliures les indústries que es traslladaven. La imatge més destacada d’aquest període és la construcció dels grans polígons d’habitatge massiu de la Verneda i Besós. L’última gran transformació del Poblenou s’inicia a partir de la dècada dels vuitanta en desenvolupament del Pla General Metropolità del 1976, que estableix unes àrees de remodelació física destinades al reequipament dels teixits urbans veïns, amb una alta quantitat de sòl destinada a equipaments i zones verdes, i a la conclusió d'operacions urbanístiques pendents -obertura de la Diagonal i xarxa viària-. I en especial per les operacions urbanístiques que es van desenvolupar entorn dels Jocs Olímpics del 92 amb la construcció de la Vila Olímpica, que va significar la transformació de part del teixit urbà industrial de Poblenou amb la substitució completa de tota una àrea ocupada per indústria obsoleta, i falca d’avançada per la recuperació total del front litoral del Poblenou. Actualment, la creació del districte d'activitats 22@ ha significat una nova etapa en l’evolució del Poblenou, i el següent paràgraf de la Memòria de la “Modificació del Pla General Metropolità de les àrees industrials del Poblenou”, sintetitza la vocació de futur d’aquest territori “Barcelona s'ha proposat un nou repte: integrar-se plenament en la nova revolució tecnològica. La única ciutat de la Mediterrània que, en expressió de l'historiador Jordi Nadal, ha participat activament tant en la revolució comercial com en la revolució industrial, afronta ara el repte de la nova economia, de l'economia basada en el coneixement. El Poblenou, crisol en el que es va condensar el principal nucli de la industrialització espanyola durant el segle XIX es proposa avui com a la principal plataforma econòmica i tecnològica de Barcelona, Catalunya i Espanya en la perspectiva del Poblenou 1987 Segle XXI.” Poblenou 2005 6. METODOLOGIA DE TREBALL La modificació del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la c. Disseny de la fitxa model. La fitxa que recull les peces que formen part del Pla Especial Ciutat de Barcelona, districte de Sant Martí neix amb la voluntat de constituir un referent consta de tres parts genèriques tot seguint l’estructura bàsica dels Plans de protecció de essencial en l’estudi del Patrimoni Industrial de la Ciutat de Barcelona, per tal de aconseguir Patrimoni aprovats al 2000: aquest objectiu s’ha realitzat un rigorós i documentat treball dels edificis i elements vinculats a la temàtica industrial. 1. Dades generals: nom, adreça, autor, datació, descripció,... 6.1- OBJECTIUS METODOLÒGICS 2. Notícies històriques: documentació arxivística, fotografies històriques,... a. Determinar l'àmbit de treball. Tot i que la societat municipal 22@ treballa en un marc 3. Pautes d’intervenció: directius a seguir en cas d’intervenció i grau de protecció. territorial determinat aquest Pla ha optat per ampliar la zona d’estudi i fer-la extensible a tot Poblenou per una qüestió de coherència històrica i urbanística. b. Ressenyar les estructures industrials analitzades resultat de la recerca duta a terme. c. Catalogar els edificis i /o elements industrials d'interès per tal de donar cobertura legal a la seva protecció, tot incorporant-los al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona. 6.2- FASES DE TREBALL a. Realització d'un cens industrial obtingut mitjançant treball de camp. S’ha efectuat un exhaustiu recorregut pel territori amb aproximació planimètrica i ampli reportatge fotogràfic, que ha donat com a resultat una relació de 149 peces de temàtica industrial que anomenarem cens. S’han inclòs els elements relacionats amb activitats industrials i aquells que, tot establint un criteri ampli, han establert en algun moment de la seva història un nexe indiscutible. Ha quedat exclosa l’arquitectura merament residencial. El límit cronològic s’ha fixat en l’any 1970. b. Realització d'un inventari que ha recollit totes aquelles peces més significatives i amb suficient interès per mantenir totalment o parcialment. El Pla Especial marcarà pautes d'intervenció en les quals s'aprofundirà mitjançant la realització d’estudis individualitzats. 7. DOCUMENTACIÓ Els estudis derivats a partir del present Pla Especial hauran de permetre arribar a plantejar una -Objectius addicionals: anàlisi suficientment acurada de les peces a intervenir i delimitar les zones d’implantació • Conèixer el context social d’activitats industrials, la seva cronologia, tipologies fabrils així com la història social que se’n deriva (moviments obrers, associacions empresarials...) per tal d’obtenir una visió històrica molt • Analitzar les tradicions tècniques i tecnologies no documentades detallada de la formació i evolució del patrimoni industrial al Poblenou tal i com s’ha definit • Estudiar les relacions productives i condicions de treball anteriorment. L’estructura dels estudis apareix especificada a l’art. 46 de la Normativa del Pla. Serà obligatori que els promotors d’una actuació realitzada en qualsevol dels elements protegits presentin un estudi per tal de valorar la intervenció. Aquesta informació haurà de servir per concretar amb precisió els instruments de protecció dels elements d’interès. Un problema especial es planteja amb la conservació d’alguns elements de l’utillatge i del material arxivístic de l’empresa. S’hauran d’establir els canals que permetin garantir la conservació dels elements i materials d’interès. Els objectius i estructura dels estudis hauran de seguir i tenir en compte els següents apartats: - OBJECTIUS: -Objectius generals: • Conèixer els trets fonamentals del desenvolupament industrial, la seva incidència en la trajectòria econòmica de la ciutat i sectorització productiva de la indústria de Poblenou. • Analitzar les causes de la localització de les instal·lacions industrials: accessibilitat, preu del sòl, fonts d'energia... • Valorar l'àrea de captació immediata en el total de l'estructura urbana i la seva incidència en la configuració del teixit urbà. • Conèixer les diferents tipologies arquitectòniques. • Estudiar les principals innovacions tecnològiques (vapor, electricitat...) i l'utillatge vinculat al progrés energètic. • Determinar la xarxa de comunicacions vinculant (port, ferrocarrils, ponts...) • Establir l'àmbit dels serveis complementaris que afecten a la indústria. 8. PROGRAMA DE DIFUSIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL A BARCELONA Un dispositiu d’inventari i protecció del patrimoni industrial de Barcelona adquireix plenament 8.1. EL CENTRE DE CULTURA INDUSTRIAL DE CAN SALADRIGAS sentit en la mesura que es complementa amb un programa de difusió. La salvaguarda del A l’antiga fàbrica de Can Saladrigas, un dels exponents de l’arquitectura industrial del Poblenou, patrimoni adquireix una nova dimensió si se’n comunica el seu significat a la població. s’hi instal·larà el Centre de Cultura Industrial, un centre d’Interpretació sobre la industrialització Per aquest motius, aquest Pla incorpora un seguit de mesures que tenen per objecte la posta en de Barcelona. valor del patrimoni industrial de Barcelona. Es tracta d’una Fàbrica de tres plantes representativa de l’arquitectura industrial de finals de s. Cal insistir que entenem com a patrimoni industrial tots aquells elements tangibles i intangibles XIX, projectada per l’enginyer Francesc Pascual l’any 1884 per encàrrec de “Rafael Saladrigas y que han estat el fruit de la industrialització i dels canvis que en tots els aspectes de la vida Hermanos”. ciutadana suposà. Estem parlant doncs de fàbriques, tallers i instal·lacions de producció de tota Els objectius del nou centre son: mena, però també d’instrumental, d’arxius –d’empreses, associacions sindicals,...-, infraestructures industrials no productives (ferroviàries, logístiques,...), habitatges específics, • Esdevenir un centre de referència del patrimoni industrial de la ciutat estructura urbana i tradicions, festes, toponimia,... No cal insistir en que la industrialització va • Enfortir la xarxa cultural del Poble Nou suposar un gran canvi d’escala que havia de marcar de manera definitiva les formes de vida a la • Revaloritzar el patrimoni industrial tangible i intangible ciutat i, per tant, també la forma urbana. • Ressaltar la importància del fet industrial per la conformació urbana de Barcelona i pel El Pla recull un conjunt d’iniciatives i dispositius de difusió que giren al voltant de la creació del desenvolupament de Catalunya Centre Ciutat i Fàbrica (Centre de Cultura Industrial) a Can Saladrigas. Es tracta de l’element central de la proposta que articularà, en el marc de la xarxa de centres del Museu d’Història de la • Incidir especialment en la transcendència social dels aspectes tècnics i científics de la Ciutat, les diferents propostes orientades a la difusió del patrimoni industrial de Barcelona i al industrialització significat històric de l’impacte de la revolució industrial. El centre comptarà amb diversos àmbits d’actuació: El Centre de la Cultura Industrial serà doncs un nou referent de la cultura de Barcelona que • Patrimoni material: estudi i preservació, quan calgui, dels elements més representatius del ocuparà un espai de nova centralitat, en un equipament integrat on la biblioteca –amb una secció nostre passat industrial. especialitzada en la industrialització- i el Centre constituiran una oferta ambiciosa i innovadora. • Divulgació: difondre el coneixement de la tradició industrial de Barcelona. La realitat present i El programa de difusió del Pla del Patrimoni Industrial de Barcelona es dirigeix, fonamentalment, les perspectives de futur. als ciutadans de Barcelona i Àrea Metropolitana, sense oblidar però l’interès que pot oferir el tema per als visitants de la ciutat. Més endavant caldrà fer els estudis de públic necessaris, però • Investigació: fomentar la recerca en tots els aspectes del fenòmen de la industrialització. per l’experiència realitzada fins ara cal dir que es tracta d’una temàtica que gaudeix d’una amplia El Centre de Cultura Industrial, ocuparà dues plantes de l’edifici (uns 3.000 m2), i es dotarà de: expectativa i interès ciutadà. Sense fer encara una segmentació del públic objectiu, podem avançar que un dels sectors prioritaris serà la població escolar, a qui es dirigirà una part 1. Un espai de recepció important de la oferta del programa; però a més caldrà desenvolupar iniciatives que siguin 2. Una exposició permanent capaces d’arribar a d’altres sectors de la població. 3. Espais per exposicions temporals 4. Sales per tallers i activitats 5. Centre de documentació 1. Espai de recepció: Els temes poden ser molt més amplis o més concrets, s’haurà de tenir en compte el temes de preferència dels públics, a través dels estudis que se’n facin, i també de les col·laboracions que Espai compartit amb la Biblioteca. s’estableixin amb altres institucions (universitàries, de la ciutat, de fora,...). 2. Exposició permanent: El programa d’exposicions temporals és un instrument important per ampliar, renovar i fidelitzar L’objectiu principal de la qual serà anar més enllà de la reflexió sobre la tecnologia industrial, públics i per consolidar una oferta dins del panorama cultural de la ciutat. abordant tres aspectes fonamentals de la industrialització, que sovint no es tenen en compte en 4. Sales per Tallers i Activitats els centres d’aquestes característiques: a) l’impacte de la industrialització en la vida quotidiana, b) la seva repercussió en la conformació urbanística de les ciutats, i c) les En la mesura que el centre destinarà un gran esforç a la població escolar i a la realització formes de vida i de treball derivades dels processos d’industrialització. Aquests temes es d’activitats de participació, està previst dotar-lo de les infraestructures necessàries en aquest tractarien a diferents escales: Barcelona, Catalunya i Espanya. sentit. Lluny d’una visió esbiaixada, l’exposició presentarà i donarà veu a tots els agents implicats en la 5. Centre de Documentació industrialització, des de l’entorn empresarial al món obrer, passant pels quadres tècnics. La biblioteca de barri disposarà d’una àrea especialitzada en patrimoni industrial, alhora que al L’exposició del CCI mostrarà els diferents sectors industrials que han estat el motor en les centre s’hi dipositarà la documentació generada pels inventaris i tots aquells estudis relacionats diferents fases de la industrialització. El Centre de Cultura Industrial tractarà sobre les persones amb el tema. que van fer possible la industrialització, sobre aquells que van idear els enginys tècnics, sobre els emprenedors i visionaris que van assumir el risc de posar-los en marxa i sobre els qui els van 8.2. PROGRAMES D’ACTIVITATS ESCOLARS. fer funcionar. En poques paraules, el Centre tractarà sobre persones més que sobre màquines, Haurà de ser un programa permanent dirigit als centres escolars de la ciutat i de tota Catalunya i presentant la dimensió social, més que la tècnica, de la industrialització. que abasti tots els nivells de l’ensenyament. Aquest programa inclourà un ventall molt ampli de L’àmbit cronològic de l’exposició es centrarà en els període 1833 – 1973, tot i que inclourà un propostes per tal de transformar el CCI Can Saladrigas en un referent per mestres i alumnes. pròleg sobre les primeres indústries del segle XVIII i un epíleg sobre els processos de Alguns exemples d’aquest programa son: desindustrialització dels anys 1980-1990 i reindustrialització a partir d’iniciatives com el 22@. - Tallers sobre l’activitat industrial a partir de l’exposició permanent i de tot el patrimoni de la 3. Exposicions temporals: ciutat, inclosos els seus protagonistes, com a camp d’experimentació i coneixement Caldrà definir una línia d’exposicions temporals sobre la història de Barcelona centrada en el - Rutes per la ciutat i el seu patrimoni gran tema del procés d’industrialització iniciat al segle XIX i fins a l’actualitat, amb temes que - Visites guiades/tallers a fàbriques, tallers i noves indústries instal·lades a la ciutat o que tinguin a veure amb: encara perviuen - La vida quotidiana - Seminaris i sessions especials dirigides als mestres - La transformació física de la ciutat (el Poblenou i els altres grans barris) - La tecnologia - Les organitzacions obreres i la cultura popular - Els quadres tècnics i intermitjos - El paper de la dona - L’arquitectura fabril - Les relacions internacionals de la indústria barcelonina 8.3. PROGRAMA D’ACTIVITATS GENERAL 8.5. PROGRAMA DE COMUNICACIÓ Destinat a tots els ciutadans i ciutadanes interessats en la història de la ciutat i a aquells visitants El programa de difusió del centre haurà de contemplar un programa de comunicació molt que vulguin descobrir l’important patrimoni industrial. Aquest programa tindrà com a un dels ambiciós; caldria contemplar entre d’altres els següents elements: objectius centrals la difusió i sensibilització respecte de tot el conjunt patrimonial de la ciutat. - Una política de publicacions adaptada a les necessitats de públics i als objectius de la El programa inclou: institució que contempli les edicions impreses i les digitals i que persegueixi la producció en - Senyalització del patrimoni industrial de Barcelona: es tracta de definir, a partir de l’inventari, col·laboració d’altres institucions o de les patrocinadors i benefactors lligats al centre. una senyalització urbana del patrimoni industrial, en tres idiomes i amb un disseny gràfic - Un web atractiu i amb uns continguts sòlids i interessants i renovats que puguin ser un fàcilment identificable (veure l’experiència de la ruta per les restes romanes) que facilitaria la veritable punt de trobada i intercanvi amb interessats i amb aquells implicats en les activitats difusió de la seva existència i que es podria comunicar a través de publicacions (guies i del centre (campanyes de sensibilització, recerca, jocs per nens i nenes...). displays) per barris, per temes o tipologies,.... - Edició d’un catàleg del patrimoni industrial de Barcelona - Rutes i visites comentades a fàbriques i instal·lacions de la ciutat i també d’altres indrets del país per tal d’interrelacionar processos i fenòmens. Es podrien organitzar visites a tallers, 8.6. UN SISTEMA PER A LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE BARCELONA indústries actuals amb la intervenció dels que hi treballen o en són especialistes; propostes El programa de difusió del Patrimoni industrial s’ha de basar també en l’existència de moltes que podrien tenir una durada de tot un dia amb una gastronomia relacionada amb els temes iniciatives a la ciutat de posta en valor del patrimoni industrial. Es buscaran tots els punts de de les rutes que es dissenyin. cooperació i interconnexió: - Cicles de conferències divulgatives - Una xarxa de centres sobre el patrimoni industrial: fàbriques, elements industrials no fabrils - Cicles de cinema i documentals sobre la industrialització (vivendes, centres socials, educatius...), obra pública relacionada amb la indústria,... - Cicle de música, teatre i literatura. - Interconnexió i col·laboració amb altres centres de difusió del patrimoni industrial (MNCT i - Recull d’història oral sobre la industrialització de Barcelona: campanya continuada per a la altres) i centres de recerca. creació d’un fons oral que reculli les experiències de vida dels protagonistes. - Fàbriques i empreses que tenen el seu patrimoni revaloritzat i obert al públic. - Campanya de sensibilització sobre el significat de la industrialització a partir dels objectes lligats a la vida quotidiana: a partir del web, de la implicació d’associacions i entitats es tractaria de llançar un procés que inclouria activitats lúdiques (teatre, música, poesia, circ,...) per tal de revaloritzar el coneixement de la cultura material i la possible identificació i recollida per part del CCI. 8.4. PROGRAMA D’ACTIVITATS PER A PÚBLIC ESPECIALITZAT - Seminaris i cursos dirigits a estudiosos i interessats en col·laboració amb les universitats, col·legis professionals, institucions acadèmiques, sindicats,..... - Publicacions especialitzades en col·laboració - Premi a la recerca sobre el patrimoni industrial de Barcelona - Trobades periòdiques amb els altres centres i museus d’arreu de Catalunya per tal de definir línies de recerca conjuntes o bé exposicions i altres activitats. 9. BIBLIOGRAFIA ALBERCH I FUGUERAS, Ramon (direcció). Els Barris de Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Labor pastoral de un gran pontificado. Sociedad Alianza de Artes Gráficas (SADAG). Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Barcelona, juny 2000 1962 ALBERCH I FUGUERAS, Ramon, CABALLÉ I ESTEVE, Francesc. Història de Barcelona. La MUNSÓ CABÚS, Joan. Els cinemes de Barcelona. Proa-Publicacions, Barcelona, 1995 ciutat a través del temps. Cartografia històrica. Ìndex general. Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, novembre 2001 NADAL, Jordi i TAFUNELL, Xavier. Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992). Columna, Barcelona 1992. BASSEGODA I VILLAGRASA, Glòria. Informe sobre l’immoble del carrer Pere IV, nº 273 i carrer d’Espronceda nº 148-150. Tallers Oliva-Artés. Inèdit, Barcelona, febrer 2003 SECTOR D’URBANISME. AJUNTAMENT DE BARCELONA. Estudi per la reutilització dels edificis industrials d’interès dins les àrees industrials del Poblenou. Inèdit, Barcelona, desembre, CABALLÉ, Francesc. La formació urbana del sector Diagonal-Poblenou. Barcelona 1994 1998 CABANA, Francesc. Fàbriques i empresaris. Enciclopèdia Catalana, 1991-94 SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (direcció). Història de Barcelona. Vol. 5. El desplegament de la ciutat manufacturera (1714-1833). Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, CHECA ARTASÚ, Martí. Estudi històric-arquitectònic complex fabril La Escocesa, c/ Pere IV, desembre 1993 341-351 (Barcelona). Servicios integrales para para la cultura, SCP, Barcelona SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (direcció). Història de Barcelona. Vol. 6. La ciutat industrial CHECA ARTASÚ, Martí (coordinador). Poblenou: la fàbrica de Barcelona. Ajuntament de (1833-1897). Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, març 1995 Barcelona, Sector d’Urbanisme, Barcelona, 2002 SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (direcció). Història de Barcelona. Vol. 7. El segle XX. I. De les CIA. Cincuenta años de la Compañía de Industrias Agrícolas. CIA, Barcelona, octubre 1962 annexions a la fi de la guerra civil. Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, octubre 1995 CIA. Compañía de Industrias Agrícolas S.A. 1911/1986 - 75 è aniversari. CIA, Barcelona, desembre 1986 SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (direcció). Història de Barcelona. Vol. 8. El segle XX. II. Del creixement desordenat a la ciutat olímpica. Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona. DDAA. Inicis de la Urbanística Municipal de Barcelona. Mostra dels fons municipals de plans i Barcelona, novembre 1997 projectes d’Urbanisme 1750-1930. Ajuntament de Barcelona i Corporació Metropolitana de Barcelona. Barcelona, febrer-març, 1985 TATJER I MIR, Mercè i Vilanova i OMEDAS, Antoni. Anàlisi històrica i informe patrimonial de valorització dels elements arquitectònics de les tres naus, anomenades A-B-C, del conjunt DDAA. Sociedad anónima Letona (1925-2005). Barcelona 2005 industrial de Can Framis delimitat pels carrers de Tànger, de la Llacuna, de Sancho de Àvila i de Roc Boronat al Poblenou. (Districte de Sant Martí, Barcelona). Can Framis. Inèdit, Barcelona, DIVERSOS AUTORS. Història de la parròquia del Sagrat Cor de Jesús: 75 anys: 1926-2001. juliol 2005 Parròquia del Sagrat Cor de Jesús. Barcelona, juny, 2001 TATJER I MIR, Mercè i Vilanova i OMEDAS, Antoni. La Ciutat de les Fàbriques. Itineraris EBRO. 1911-1986, 75 años de historia Ebro. Compañía de Azúcares y Alcoholes, S.A. Ebro, Industrials de Sant Martí. Districte de Sant Martí, Arxiu Municipal, Museu d’Història de la Ciutat i Barcelona, desembre 1986 22@, Barcelona, 2002 GALERA, Montserrat, ROCA, Francesc, TARRAGÓ, Salvador. Atlas de Barcelona. Segles XVI- VILANOVA I OMEDAS, Antoni. Anàlisi històrica i informe patrimonial de valorització dels XX. Publicacions del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 1982 elements arqutiectònics del conjunt industrial de l’antic Centre de la Joventut Democràtica Radical Instructiva (Els Radicals) al carrer de Badajoz 79-79bis i carrer de Pujades, 120-122 al GARRIGA MAS, Jordi (director). La nueva sede del ICT. De una nave industrial típica de Poblenou (Districte de Sant Martí, Barcelona). Inèdit, Barcelona, agost 2003 principios de siglo a un moderno centro de tecnología. ICT, Barcelona, 1998 VILANOVA I OMEDAS, Antoni. Anàlisi històrica i informe patrimonial de valorització dels GUAITA, Pere, INSA, Yolanda, VILANOVA I OMEDAS, Antoni. Informe patrimonial de elements arquitectònics del conjunt industrial del Passatge de Mas de Roda, 5-13 al Poblenou valorització de les naus existents en el conjunt industrial de Ca l’Alier als carrers de Pere IV, (Districte de Sant Martí, Barcelona). Compañía de Industrias Agrícolas, S.A. Inèdit, Barcelona, Provençals, Cristóbal de Moura i Fluvià al Poblenou. (Districte de Sant Martí, Barcelona). Inèdit, novembre 2002 Barcelona, octubre, 2005 VILANOVA I OMEDAS, Antoni. Anàlisi històrica i informe patrimonial de valorització dels Guia de Sant Martín de Provençals 1888 elements arquitectònics del conjunt industrial del carrer del Taulat, 5-11 al Poblenou (Districte de Sant Martí, Barcelona). Farinera de Can Gili Nou. Inèdit, Barcelona, juliol 2003. HUERTAS, Josep Maria. La gent i els barris de Sant Martí. Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Martí, Barcelona, 2001 ANNEX MEMÒRIA. RECULL DE PLÀNOLS HISTÒRICS II. NORMES URBANÍSTIQUES II. NORMES URBANÍSTIQUES TÍTOL PRIMER Article 5. Interpretació DISPOSICIONS GENERALS 1. Les normes del Pla s’interpreten estenent el seu contingut i finalitat de protecció al conjunt Article 1. Àmbit territorial dels edificis amb valors històrics i artístics i monumentals. L’àmbit territorial de la Modificació és el Poblenou, entenent per Poblenou l’àrea que queda 2. Prevaldrà sempre la interpretació que ofereixi una solució més favorable per a la millor emmarcada entre l’Avinguda Prim, la línia del litoral, el Parc de la Ciutadella i l’avinguda conservació de l’edificació o element a protegir. Meridiana, i la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquest àmbit està inclòs al districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona, a l’àmbit del seu terme municipal segons l’article 1, apartat 3 de 3. En cas de discrepància entre la documentació gràfica de les fitxes urbanístiques i l’escrita, la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. preval l’escrita. Article 2. Àmbit material 4. En cas de discrepància entre les referències d’ordre entre diferents tipus de fitxes i llistats preval la identificació per l’adreça en cada cas. Aquest Pla Especial constitueix l’instrument per atorgar un règim jurídic als edificis, elements d’edificis, i conjunt d’edificis delimitats als plànols d'aquest pla especial i a la fitxa de protecció Article 6. Marc legal del Pla corresponent que es recull a l' annex i que conformen el patrimoni cultural immobiliari de la ciutat. 1. El Pla especial desenvolupa les exigències de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl Article 3. Àmbit temporal del Pla Especial i valoracions, en relació amb les previsions del Decret legislatiu pel qual s’aprova la refosa de disposicions urbanístiques vigents a Catalunya, Decret-Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. 1. El Pla entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, i conservarà la seva vigència en tant no es revisi. 2. El Pla especial concreta la regulació del patrimoni cultural immobiliari de la ciutat de Barcelona segons el que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural 2. La vigència del pla és indefinida, i es causa de revisió l’alteració de les circumstàncies locals, català. regionals, internes o europees, de caràcter social, tecnològic, demogràfic o econòmicoambiental que exigeixin un altre model de protecció del patrimoni cultural 3. El Pla especial determina les condicions dels béns integrants del patrimoni històricartístic de immobiliari de la ciutat Comtal. Barcelona segons disposa l’article 114.d) de la Carta Municipal de Barcelona. 3. Son causes socials i tecnològiques, justificatives de la revisió els canvis substancials en 4. El Pla especial es desenvolupa en el marc de les previsions de les Normes Urbanístiques del l’àmbit de les polítiques públiques de foment de la rehabilitació com a alternativa a la política Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana en matèria de protecció del patrimoni. d’habitatge fonamentada en la construcció de noves edificacions. Article 7. Documents del pla i valor normatiu Article 4. Caràcter de les determinacions del Pla a) Formen part de la documentació del pla especial la memòria descriptiva, les normes, l'estudi Les determinacions del Pla vinculen les edificacions i conjunts de caràcter històricartístic, bé econòmic, la memòria jurídica, les fitxes urbanístiques, els plànols de transcripció urbanística, siguin de titularitat pública o privada. els plànols de localització i les fitxes de protecció. b) Formen part del cos normatiu d'aquest pla especial la normativa i les fitxes de protecció que inclouen els plànols de transcripció urbanística. TÍTOL SEGON 2. El Pla especial relaciona els béns catalogats d’interès local i els identifica com a nivell B. El Pla Especial incorpora: NIVELL DE PROTECCIÓ a) els béns immobles que amb anterioritat a la vigència de la Llei 9/1993 estaven inclosos Article 8. Classificacions com a béns protegits en els catàlegs i plans de protecció del seu àmbit territorial, 1. Les determinacions específiques del Pla complementen el règim de protecció contingut a la b) els béns que són objecte de la declaració de béns d’interès cultural local tramitada Llei del Patrimoni Cultural català, d’acord amb la classificació dels béns. independentment del planejament. 2. Segons els nivells de protecció els béns individualment considerats els classifiquem: 3. La incorporació de futurs béns d’interès local es tramitarà pel procediment establert a la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català. A.- Béns culturals declarats d’interès nacional, de rellevança per Catalunya. 4. La declaració d'un bé cultural d’interès local es pot deixar sense efecte pel procediment B.- Béns immobles catalogats d’interès local, també integrants del patrimoni cultural establert a la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català. Comportarà a efectes del present pla català, que han de quedar inclosos en el catàleg del Patrimoni Cultural Català, i que, especial la consideració de bé de nivell D. tot i llur significació i importància no posseeixen les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional, encara que amb rellevança pel que fa a la ciutat. Article 10. Classificació dels béns i conjunts urbanísticament protegits. C.- Els béns urbanísticament protegits que sense complir les condicions dels anteriors, no 1. Constitueixen els edificis i elements dels edificis urbanísticament protegits i s'identifiquen com havent estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen valors històricoartístics a nivell C: estètics o tradicionals a considerar com a rellevants pel sector urbà on s'emplacen. a) Els edificis el valor dels quals resideix principalment en la seva estructura tipològica, 3. Es consideren nivell D els béns que per les seves característiques poden ésser traslladats del exteriorment reflectida en la façana i en la disposició dels elements privatius o comuns seu emplaçament actual sense problemes per a la seva conservació o que gaudeixen d'un (vestíbuls, caixa de l’escala, estructura i els que s’assenyala en la fitxa de protecció interès cultural en el sector d'emplaçament que, malgrat no haver estat considerat en els tres corresponent de l'annex), que són les parts protegides, essent susceptible la resta de l’edifici nivells anteriors, cal conservar documentalment pel seu record. d’actuacions de rehabilitació que mantinguin o revaloritzin els esmentats elements. Article 9. Declaració d’interès cultural b) Els edificis el valor dels quals es troba fonamentalment en les façanes. En qualsevol cas, independentment de l’obra a realitzar, inclosa la substitució total de l’edificació, serà obligat 1. el manteniment d’aquelles i dels elements estructurals que les consoliden. a) El Pla especial incorpora els béns declarats d’interès nacional d’acord amb la Llei 9/1993, c) Els elements com jardins, fonts i monuments, xemeneies, aqüeductes, excavacions, de patrimoni cultural català. S'identifiquen com a nivell A. S'entendran incorporats locals comercials i altres d’interès. automàticament els que es declarin en el futur. 2. Constitueixen els edificis i elements dels edificis urbanísticament considerats com a nivell D: b) L'Ajuntament exercirà la iniciativa per a la declaració de béns culturals d'interès nacional, en els termes de l'article 117 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta de a) Elements d’interès que es troben en un edifici respecte del qual no s’impedeix la seva Barcelona. desaparició però s’exigeix la conservació documental. b) Elements d’interès que per les seves característiques puguin ésser objecte de relocalització o desplaçament del seu emplaçament actual. 3. Constitueixen els conjunts urbanísticament protegits: TÍTOL TERCER a) Els entorns dels béns culturals d’interès nacional, la delimitació dels quals ha estat OBJECTE DE PROTECCIÓ aprovada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Article 11. Àmbit de protecció b) Aquells en els quals la protecció abasta solament a les façanes, considerant com a tals tots els paraments d’un edifici, visibles des de la via pública o des de l’espai lliure interior de El Pla especial regula la conservació, millora, restauració, protecció i defensa dels valors l’illa. artístics, històrics, arqueològics típics i tradicionals del patrimoni arquitectònic de la ciutat i dels seus elements urbans i naturals d’interès. c) Els que siguin objecte de protecció sota el criteri de conservació ambiental d’un perímetre delimitat. Article 12. Béns inclosos a la protecció d) Els que participen de la memòria històrica o valors tradicionals rellevants de sectors de la Són susceptibles de protecció pel pla: ciutat. a) Els béns culturals declarats d’interès nacional conforme a la legislació vigent o que es 4. L'Ajuntament ha d'elaborar els corresponents instruments urbanístics de protecció per tal de trobin en procés de declaració. regular els conjunts històrics, les zones arqueològiques o els entorns de protecció dels béns culturals d'interès nacional, d'acord amb l'article 33.2 de la Llei del Patrimoni Cultural Català. b) Els edificis i els elements o fragments arquitectònics i ornamentals d’interès artístic, històric, Aquests instruments urbanístics han d’ésser informats favorablement pel Departament de arqueològic, paleontològic, etnològic, típic o tradicional. Cultura de la Generalitat. c) Els conjunts o perímetres urbans per la seva bellesa, transcendència patrimonial, record històric o valor tradicional. d) Les obres públiques commemoratives, monumentals, estàtues, làpides, emblemes, pedres heràldiques, creus de terme, fonts, elements urbans artístics o de memòria històrica, i altres elements d’anàloga condició o valor documental o científic. e) Les finques rústiques de pintoresca situació, singularitat topogràfica o record històric. f) Els parcs naturals i jardins d’interès històric, artístic o botànic. Article13. Marc normatiu de la protecció La protecció del Pla especial és compatible, i no excloent, amb la protecció que han establert les normes reguladores del patrimoni cultural català. TÍTOL QUART Article 14. Proporcionalitat i criteris operatius de la protecció RÈGIM JURÍDIC 1. La protecció dels edificis, i conjunts o elements parcials es compatible amb la seva funcionalitat, respectant sempre els valors objecte de protecció. Article 15. El deure legal de conservació 2. La coherència entre els criteris de protecció i el règim urbanístic aplicable, és garantia de la 1. Els propietaris o titulars d’altres drets reals, posseïdors, siguin particulars o entitats públiques raonabilitat i proporcionalitat del Pla especial. o privades, han de mantenir els edificis de valor arquitectònic, històric o artístic, en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic. 3. Són admissibles els usos no específicament prohibits, compatibles amb les exigències de conservació i protecció, en els termes de la legislació aplicable, essent prevalent aquells en els 2. La modificació de l’ús d’un bé protegit pel Pla especial ha d’ésser autoritzada per l’Ajuntament que el respecte de les seves exigències permeten mantenir el bon ús del patrimoni cultural. de Barcelona. 4. Són excepcionals les substitucions d’immobles, més enllà de les que el pla identifica Article 16. Finalitats de la conservació expressament, o les modificacions de volums. Únicament s'autoritzen les que contribueixen a millorar el conjunt, mantenint les alineacions i paràmetres bàsics vigents o aquells modificats pel 1. El deure de conservació té per objecte preservar i mantenir la integritat dels edificis, elements present Pla Especial. o conjunts, per tal d’assegurar llur valor cultural. 5. El desplaçament d'elements d’interès local és autoritzable solament quan resulta 2. L’ús i destí dels béns, compatible amb els seus valors garanteix la conservació. imprescindible per causa de força major o interès social i l’autorització s’ha de tramitar en la 3. L’actuació de l’Ajuntament de Barcelona envers els béns protegits per aquest Pla Especial ha forma prevista per a la declaració del bé com a bé d’interès local. d’adreçar-se a evitar la destrucció dels edificis, elements o conjunts. 4. Quan fos possible la substitució parcial d’un edifici s’ha de procurar preferentment les alternatives de restauració i rehabilitació. Article 17. Deures dels titulars Els titulars de béns d’interès locals protegits per aquest pla estan obligats a preservar-los i a mantenir-los en la seva integritat i valor cultural, realitzant les obres de consolidació i millora que evitin el seu deteriorament estructural en els elements visibles i no visibles i, en especial : a) les que afecten a la solidesa estructural del conjunt b) les que afecten a les cobertes i tancaments c) les que evitin les humitats i altres patologies per a la bona conservació de l'edificació d) les que facilitin l’accés a la visita del bé o edifici a efectes d’investigació o culturals. d) de modernització: milloren les condicions d’habilitabilitat d’un edifici o d’una part dels Article 18. Publicitat i instal·lacions seus locals, mitjançant la substitució o modernització de les seves instal·lacions, i inclòs la redistribució del seu espai interior, tot mantenint les seves característiques 1. Els bens culturals d’interès nacional es regeixen per la legislació aplicable. morfològiques 2. Les ordenances municipals corresponents defineixen la regulació específica aplicable als e) de reestructuració: afecten als elements estructurals de l’edifici causant edificis protegits per aquest pla en matèria de: modificacions a la seva morfologia. Es considera reestructuració total quan l’obra a) la col·locació de publicitat, rètols, tendalls i marquesines afecta al conjunt de l’edifici, inclòs el buidat interior del mateix, i parcial quan l’obra es realitza sobre part dels locals o plantes de l’edifici o, quan afectant al seu conjunt, no b) les instal·lacions urbanes elèctriques o de telecomunicacions arriba a suposar la destrucció total del seu interior c) la utilització de maquinària que produeixi vibracions que puguin pertorbar l'edifici o f) de reconstrucció: tenen per objecte la reposició, total o parcial, d’un edifici alterar les seves condicions d'estabilitat. preexistent en el mateix lloc, reproduint les seves característiques morfològiques a partir de parts originals 3. Les regulacions específiques establertes en relació als béns protegits referents a antenes de televisió, pantalles de recepció d’ones i dispositius similars s’han d’entendre preferents a les g) d’augment de volum o ampliació: tenen per objecte incrementar el volum construït obligacions establertes en el Reial Decret Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infrastructures dins una parcel·la o l’ocupació en planta a partir d’edificacions existents comuns en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicacions en els termes de l’article 6, apartat 2. h) de substitució: tenen per objecte l’enderrocament d’una edificació existent o part d’ella i, en el sòl que ocupava, construir-hi una de nova. Prèviament es procedirà a la 4. Les instal·lacions i serveis de tot tipus s’han de realitzar amb autorització municipal i d’acord documentació exhaustiva de l’element en què s’actua amb el principi de mínim impacte sobre els valors protegits, que, en tot cas, s’han de ponderar a l’autorització. Aquest criteri d'intervenció és especialment d'aplicació en el cas de manca de i) de nova planta: tenen per objecte la construcció de solars buits dins de peces regulació específica de les condicions d'implantació de les diferents instal·lacions i serveis en considerades com a conjunts i en les que es tenen en compte les característiques edificis protegits. morfològiques generals del sector j) de demolició: suposa la desaparició, total o parcial, de l’edificació en els casos Article 19. Definicions dels tipus d’obres contemplats i d’acord amb el procediment específic establert. Prèviament es procedirà 1. Els tipus d’obres poden ésser: a la documentació exhaustiva de l’element en que s’actua a) de manteniment: tenen per objecte mantenir l’edifici en correctes condicions de k) de desplaçament: permet relocalitzar elements urbans que pel seu interès cal salubritat i ornat, sense alterar la seva estructura i distribució ni ocultar o modificar conservar, preferentment a prop de la seva localització actual. valors constructius o morfològics 2. A efectes de l’aplicació d’aquesta regulació s’entendrà per rehabilitació l’actuació destinada a b) de consolidació: tenen per objecte consolidar, reforçar o substituir elements deteriorats aconseguir el mínim d’habitabilitat que es defineix en l’Ordenança Metropolitana de Rehabilitació, per tal d’assegurar l’estabilitat de l’edifici i el manteniment de les seves condicions o un altre superior, per a totes condicions que el determinen evitant, però, la seva substitució i bàsiques d’ús, amb possibles modificacions menors de la seva estructura i distribució preservant els seus valors. c) de restauració: tenen per objecte la restitució d’un edifici existent o part del mateix a 3. Tanmateix, s’admeten les intervencions que permetin l’estudi científic de les característiques les seves condicions o estat original, comprenent a més obres de consolidació o arquitectòniques, històriques i arqueològiques del bé, d’acord amb allò que estableix la Llei 9/93. demolició parcial justificades per la restauració TÍTOL CINQUÈ Article 23. Tipologia de la intervenció i prohibició d’enderroc RÈGIM JURÍDIC DELS BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL 1. En els bens culturals d’interès local es poden realitzar les obres i actuacions que la Llei 9/1993 permet pels béns d’interès nacional amb les següents precisions: Article 20. Limitacions a la transmissió a) no es podran realitzar obres de nova planta i substitució; 1. L’Ajuntament de Barcelona pot exercir el dret de tempteig sobre les transmissions oneroses de la propietat o de qualsevol dret real sobre els béns culturals d’interès local. b) no s’admeten les intervencions de reestructuració que afectin als elements que configuren l’estructura tipològica de l’edificació, més enllà de la necessària en raó a 2. L’Ajuntament de Barcelona pot exercir el dret de tempteig, de manera subsidiària, sobre els intervencions de rehabilitació; només s’admeten les de reconstrucció en els casos en béns declarats d’interès nacional. què s’utilitzin parts originals i aquelles altres parts que estiguin suficientment 3. Els titulars dels esmentats béns culturals d’interès local han de comunicar a l’Ajuntament de documentades, evitant interpretacions mimètiques a la resta; Barcelona fefaentment llur intenció de transmetre els béns o drets. c) es pot realitzar augment de volum quan les característiques de la parcel·la ho permetin 4. En el termini de dos mesos contadors des de la notificació l’Ajuntament pot exercir el dret de sense afectar els valors protegits, si no consta una prohibició especifica en la fitxa de tempteig. protecció corresponent. Les determinacions de les fitxes de protecció sobre manteniment de volums o façanes comporten que en tot cas l’autorització de la seva 5. El dret de tempteig pot exercir-se en benefici d’altres institucions públiques o d’entitats alteració, d’acord amb el planejament que sigui d’aplicació, queda condicionada a la privades sense ànim de lucre, en les condicions que en cada cas es determini com a més posta en valor d’aquests elements. efectives per garantir la permanença del bé. d) no es pot procedir a la demolició si no és de les parts que comportin la degradació del 6. Cas de no notificar-se la transmissió o de no formalitzar-se en les condicions notificades, bé o que l’eliminació permeti una millor protecció del valors que justifiquen la l’Ajuntament pot exercir el dret de retracte en les mateixes condicions que el de tempteig. declaració de bé d’interès cultural local. 7. Prèviament a la formalització, per escriptura pública de l’adquisició de béns culturals d’interès 2. Les intervencions en els béns culturals d’interès local que suposin l'alteració global dels usos o local, s’ha d’acreditar el compliment del què disposen els apartats anteriors d’aquest precepte. modificació del volum que no estigui expressament previst en la fitxa corresponent, requereixen el corresponent pla especial integral, d'acord amb l'article 67.3 de la Carta de 8. La relació de béns catalogats d’interès local es notificarà periòdicament al Registre de la Barcelona. Propietat. Article 24. Límits al deure de conservació Article 21. Règim jurídic 1. El cost econòmic que comporti el compliment del deure de conservació en relació als béns Els béns culturals d’interès local propietat de l’Ajuntament de Barcelona o d’altres protegits correspon al propietari i, en conseqüència, no s’assumeix per l’Ajuntament de Administracions són imprescriptibles i inalienables. Barcelona quan es tracti d’obres exigibles a qualsevol propietari per mantenir l’edificació en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic. Article 22. Drets d’accés en els béns d’interès cultural local 2. L’Ajuntament de Barcelona pot assumir les despeses derivades del deure de conservació que Els titulars de béns d’interès local han de permetre l’examen i estudi dels béns pels investigadors tot excedint del deure de conservació exigible a tot propietari comporten una lesió avaluable adscrits a alguna institució científica o acadèmica. econòmicament, individualitzable, efectiva i no imputable al propietari, i sigui conseqüència directa de la declaració com a bé d’interès local. 3. La desaparició física del bé protegit com a conseqüència de l’incompliment dolós o negligent TÍTOL SISÈ del deure de conservació, comporta l’obligació de restituir-lo. RÈGIM JURÍDIC DELS BÉNS URBANÍSTICAMENT PROTEGITS 4. En el supòsit de cas fortuït, per acreditar la concurrència del qual el propietari ha de provar haver adoptat les mesures necessàries, en especial per prevenir incendis, es pot demanar la Article 28. Obres i tipologia d’actuació en edificis de nivell C amb valors d'estructura descatalogació del bé. L’Ajuntament ha de ponderar el valor cultural del bé que han de tipològica. restituir-se i el perjudici o gravàmen que la restitució comporta al propietari. 1. En els edificis i béns urbanísticament protegits del Nivell C amb valors d'estructura tipològica Article 25. Efectes de la declaració de ruïna poden realitzar-se els següents tipus d’obres: 1. Els béns catalogats d’interès local poden ésser objecte de declaració de ruïna d’acord amb la a) de manteniment, consolidació i modernització, sempre i quan es mantinguin els valors legislació urbanística. que justifiquen la protecció 2. La declaració té els efectes legalment previstos a l’àmbit de les relacions jurídico-públiques i b) pel que fa a les obres de restauració, reestructuració i reconstrucció parcial s’ha jurídico-privades. d’atendre a les determinacions específiques de cada fitxa. 3. La declaració de ruïna no autoritza l’enderroc de l’edifici. 2. Si com a conseqüència de la declaració de ruïna s'autoritza l'enderroc de l'edifici, s’han de conservar tots els elements protegits que tècnicament sigui possible i la nova construcció, que Article 26. Incompliment del deure de conservació en tot cas ha de mantenir la façana i els elements no enderrocats, ha de reproduir l’estructura tipològica i la disposició dels elements comuns que varen justificar la protecció. 1. L’incompliment del deure de conservació habilita a l’Ajuntament per a expropiar l’edifici, amb les mateixes condicions que la legislació preveu pels béns d’interès nacional, d'acord amb 3. S’admetran els augments de volum, si no consta prohibició expressa en la fitxa, l’augment de l'article 67 de la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català, de 30 de setembre. volum no perjudica els elements que van motivar la protecció i es justifica d'acord amb la qualificació urbanística. L’edificabilitat l’atorga el pla especial que s’aprova i que acredita la 2. És causa d'interès social l’incompliment del deure de conservació i la situació de perill compatibilitat de la protecció i l’augment de volum. En qualsevol cas, es tindran en compte les imminent dels béns culturals d'interès local, en les condicions establertes pels béns culturals consideracions de l’article 23.1.c d’aquestes normes. d'interès nacional, d'acord amb l'article 67.4 de la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català, de 30 de setembre. 4. Les actuacions que proposin alteracions de les condicions d'ordenació segons la qualificació del planejament vigent requereixen la prèvia aprovació d'un pla especial integral, de Article 27. Multes coercitives conformitat amb l'article 67.3 de la Carta de Barcelona. 1. L’Ajuntament pot imposar multa coercitiva per fer efectiu el compliment dels deures de la Article 29. Obres i tipologia d’actuació d’edificis nivell C amb valors de façana. propietat dels béns d’interès local i de les resolucions administratives dictades pel seu compliment. 1. En els edificis nivell de protecció C amb valors de façana es poden realitzar les obres de manteniment, consolidació, reestructuració i modernització de reestructuració parcial que no 2. Els límits, el procediment i la quantia són els establerts a l'article 189 i 217.2 del Decret perjudiquin els valors derivats de la façana que es objecte de protecció. Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol (TRLUC) 2. Si com a conseqüència de la declaració de ruïna s'autoritza l'enderroc de l'edifici, s’han de conservar les façanes protegides i garantir que la distribució interior de l’edificació no perjudiqui els valors protegits a les mateixes. 3. S’admetran els augments de volum, si no consta prohibició expressa en la fitxa, l’augment de volum no perjudica els elements que van motivar la protecció i es justifica d'acord amb la 2. Els edificis que dins un conjunt no estiguin identificats individualment amb els nivells A, B o C qualificació urbanística. L’edificabilitat l’atorga el pla especial que s’aprova i que acredita la es poden enderrocar i ésser substituïts d'acord amb les condicions urbanístiques d'aplicació i compatibilitat de la protecció i l’augment de volum. En qualsevol cas, es tindran en compte les les compositives (acabats exteriors, ritmes de forats, cossos sortints o altres similars) consideracions de l’article 23.1.c d’aquestes normes. establertes pel conjunt. 4. Les actuacions que proposin alteracions de les condicions d'ordenació segons la qualificació Article 32. Llicències d'obres del planejament vigent requereixen de la prèvia aprovació d'un pla especial integral, de 1. Les sol·licituds de llicència en els edificis o en els conjunts protegits se sotmeten a les conformitat amb l'article 67.3 de la Carta de Barcelona. prescripcions generals i a les específiques que siguin d'aplicació, establertes a les Normes Article 30. Obres i tipologia d’intervencions en els edificis urbanísticament considerats Urbanístiques del Pla General Metropolità. amb el nivell D. 2. En els expedients de sol·licitud de llicència, relatius a edificis o conjunts protegits, inclòs si es 1. En els edificis considerats amb el nivell D es podran realitzar tots els tipus d'obres que siguin tractés de llicència d'ús o d’instal·lacions comercials o industrials, és preceptiu l'informe dels autoritzables segons la seva qualificació urbanística. serveis municipals que tinguin assignada la competència en matèria de protecció del patrimoni, dins dels que tinguin atribuïdes competències en el control de l'edificació. 2. Abans de procedir a l’enderroc i com a requisit per a obtenir llicència d’enderroc i posterior d’edificació, el propietari o interessats han de documentar de manera adequada els elements 3. Les sol·licituds de llicències d'obres menors, en els edificis protegits, se subjectaran al tràmit que s’enderroquin o es modifiquin i que hagin estat objecte de protecció per aquest Pla general establert per les ordenances de l'edificació, si bé, la seva concessió se sotmetrà a Especial. informe dels serveis esmentats a l'apartat anterior. Així mateix, en el cas dels elements considerats amb nivell D que siguin objecte de 4. En les sol·licituds de llicència que impliquin la modificació de l'aspecte exterior de les façanes relocalització, es concretarà la ubicació de l'element reconstruït o traslladat i les mesures que o volumetries existents de les construccions de l'entorn dels edificis protegits amb nivells A i s'adoptaran per conservar-lo. B, malgrat que no constitueixin conjunt, haurà d'acompanyar-se la documentació fotogràfica del protegit i una perspectiva, muntatge o dibuix de les façanes del projectat, per tal de 3. L'enderroc autoritzat d'un edifici considerat amb nivell D suposa l'extinció de la protecció i de justificar que no s'esdevindrà, per la seva composició i caràcter, cap perjudici estètic pel l'aplicació sobre el solar de les determinacions d'aquest pla especial. primer. Serà preceptiu l'informe dels serveis competents a que es refereix l'apartat 2. Article 31. Obres i tipologia d’intervencions en els conjunts urbanísticament protegits 5. Als efectes d'aquesta normativa, s’entén per entorn dels edificis protegits amb nivells A i B les finques contigües, les que tinguin façana davant l'edifici protegit en el mateix carrer, les que 1. S'ajustaran a les següents condicions: donin davant de places on tingui façana l' edifici protegit i les que siguin incloses per conjunts delimitats per aquest pla especial, a més dels entorns dels béns culturals d'interès nacionals, a) Les que figuren en la fitxa de protecció del conjunt, en les fitxes de protecció la delimitació dels quals ha estat aprovada pel departament de cultural de la Generalitat de individuals dels elements inclosos i en el seu cas en les fitxes urbanístiques. Catalunya. b) Les resultants d'aplicar la normativa específica urbanística que, en el seu cas, reguli el conjunt. Podran regular-se per plans especials o per Plans de Millora Urbana. TÍTOL SETÈ Article 33. Documentació de llicències en projectes en edificis protegits RELACIÓ ENTRE LES DETERMINACIONS I ZONIFICACIÓ PREVISTA EN EL a) Les sol·licituds de llicència per actuacions arquitectòniques en edificis protegits que PLANEJAMENT GENERAL I LES DETERMINACIONS D’AQUEST PLA ESPECIAL exigeixen un projecte tècnic, complimentaran l'establert a les disposicions generals al respecte i en particular, les següents prescripcions: Article 35 . Relació entre el pla de protecció i el planejament urbanístic vigent. - Estudi historicarquitectònic de l’edifici. 1. Les condicions d’ús i edificació de cada zona, previstes en el planejament vigent, només són aplicables als edificis i conjunts protegits en tot allò que no contradigui les previsions d’aquest - Memòria justificativa de la solució proposada en projecte tècnic que inclogui una pla especial i les seves finalitats de protecció. valoració dels elements arquitectònics, estètics i constructius adoptats. 2. Aquest Pla Especial exigeix la conservació i impedeix l'enderroc dels elements i edificis - Plànols a escala 1:50 que continguin les façanes principal i posterior de l'edifici i les protegits (nivells A, B i C) que es troben en àmbits qualificats com a sistemes. El Pla Especial dels altres edificis contigus. no altera les limitacions o afectacions d’ús i destí públic i la declaració d’utilitat pública o interès social a efectes expropiatoris, que resulti de la qualificació pel planejament. Les obres - Seccions que reflecteixin el perfil transversal de l'edifici projectat i dels confrontants. admissibles en aquests casos son les que es permeten en els edificis disconformes. - Reportatge fotogràfic a color. 3. Les afectacions derivades d’ampliacions de vials d’edificis protegits de nivell A, B o C, En els projectes constarà la naturalesa, qualitat i color o colors dels materials a emprar previstes en el planejament general o en el de desenvolupament, no comportaran cap en la façana, i es podran rebutjar aquells que no s'adaptin a l'ambient del Sector que limitació que no derivi del pla especial, per als propietaris en l’exercici del dret d’ús i edificació es tracta de conservar. i de compliment del deure de conservació, mentre no se substitueixi legítimament un edifici protegit. En tots aquests casos, és d’aplicació el règim jurídic de les edificacions disconformes b) La concessió d’una llicència d’enderroc, en els casos que estigui permès, estarà i no el de fora d’ordenació. condicionada a la presentació de la documentació que s’especifica en la fitxa corresponen a cada element. 4. Si se substitueix l’edifici, per les causes que es preveuen en aquest pla especial, caldrà ajustar-se a l’afectació prevista, llevat dels casos que la protecció sigui de la façana de l’edifici Article 34 . Multes coercitives. en sòls afectats. La possibilitat d’admetre en aquest darrer cas la reconstrucció de l’edifici mantenint la façana requerirà l’aprovació del corresponent pla especial. D’acord amb els articles 189 i 217.2 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol (TRLUC) 5. Quan sigui possible l’ampliació edificatòria, el nou volum respectarà les alineacions previstes en el planejament. 8a(p) Verd privat protegit: identifica zones edificables anteriors, amb entorns enjardinats, Article 36. Usos admesos en els edificis protegits A, B i C. en les quals s'aprecia valors tipològics i ambientals que són objecte de protecció. 1. L'adaptació de les edificacions protegides als diferents usos admesos no podran implicar 15s(p)Conjunt protegit: identifica àrees d’edificació de característiques homogènies obres de grau diferent al contemplat en cada cas d'acord amb el grau de protecció. anteriorment afectades per sistemes que implicaven la seva demolició. 2. En els edificis protegits amb els nivells A, B o C, i la seva qualificació urbanística correspongui Recuperarien la situació urbanística anterior d'afectació pels sistemes de l'entorn a zona industrial (clau 22@), s'admeten a més dels usos corresponents a aquesta zona, els en el cas de la seva desaparició. Dins d'aquesta zona, les parcel·les que no es usos d'equipament de l'article 212 de les Normes urbanístiques i les activitats @. Els usos protegeixen individualment s'adaptaran a la regulació global del conjunt. d'habitatge, residencial, comercial i oficines es regularà d’acord a les NN.UU de la MPGM per 15(p) Conservació de l'estructura urbana i edificatòria protegida: identifica àrees a la renovació de les zones industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn- d’edificació que tenen valor per suma d'elements independents protegits i que 3. A la zona d'ordenació en edificació aïllada protegida (clau 20a(p)), subzones VI, VII, VIII i IX, presenten paràmetres compositius comuns amb valor de conjunt. Dins d'aquesta s’admeten els usos previstos a l’article 307 de les NN.UU., amb la precisió que el comercial i zona, les parcel·les que no es protegeixen individualment s'adaptaran a la les oficines s’admeten sense limitació de superfície. Es permet la subdivisió de l’edifici en regulació global del conjunt. habitatges plurifamiliars, en actuacions que comportin la rehabilitació integral de l'edificació, Article 38. Plans que incloguin al seu àmbit elements protegits. fins on les característiques de l'edifici ho permetin, i sempre que no suposin malmetre els elements d'interès tipològic de l'edificació i amb la limitació màxima d'un habitatge per cada 1 Els plans de Millora Urbana i les Plans Especials que comportin la reordenació o modificació 150 m2 útils. del volum edificable, que incloguin en el seu àmbit finques o parcel·les on s’ubiquen elements protegits o estiguin associades amb aquests funcionalment, han de preveure necessàriament Article 37. Determinacions urbanístiques específiques del pla especial de protecció. la rehabilitació de l’element protegit. El pla justificarà la correcta inserció urbana de la 1. Quan la determinació de l'article 35.3 tingui conseqüències a efectes del que preveuen les proposta i l’adequació amb l’entorn. Normes urbanístiques per a la determinació d'alçades en funció de l'amplada física de vial, 2 Els plans especials que s’elaborin a l’empara del que preveu l’article 73 de la Carta Municipal l'edifici protegit no es prendrà com a referent i prevaldrà l'amplada resultant de la resta de Barcelona han de justificar el compliment dels condicionants establerts a l’apartat anterior. d'edificacions del front considerat. 2. El pla especial identifica els elements protegits, qualsevol que sigui la seva zonificació urbanística, amb l'addició de la clau (p) a aquesta. Assenyala, amb claus urbanístiques específiques els àmbits on se situen edificis protegits i conjunts: 7(p) i 7@(p) Equipament protegit: identifica àmbits que, per les seves característiques d’ús, situació urbanística i condicions del propi edifici, s’afecten al sistema d’equipaments públics o privats. 8(p) Verd privat expressament protegit: identifica àmbits amb edificis i jardins anteriorment afectats per un sistema que implicava la seva demolició. Recuperaran la situació urbanística anterior en el cas de la seva desaparició. No poden augmentar el volum d'edificació ni l'edificabilitat i conservaran, i en el seu cas milloraran, els jardins existents que s'incloguin a la delimitació. TÍTOL VUITÈ TÍTOL NOVÉ GESTIÓ DELS BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL MESURES PER A FER EFECTIU EL DEURE DE CONSERVACIÓ Article 39. Gestió dels béns culturals d’interès local expropiats per incompliment del Article 40. Execució del deure de conservació deure de conservació 1. En el supòsit d’incompliment del deure de conservació, l’Ajuntament pot ordenar als 1. L’Ajuntament pot rehabilitar directament els edificis adquirits per expropiació forçosa propietaris o titulars d’altres drets reals, l’execució de les obres i actuacions necessàries per a mitjançant qualsevulla de les tècniques de gestió directa atribuïdes per la llei als ens locals. preservar i mantenir els béns objecte de protecció. 2. En el cas que l’expropiació hagi estat instada per un beneficiari, aquest haurà de rehabilitar 2. Si les obres no fossin executades l’Ajuntament pot procedir a l’execució forçosa en qualsevol l’edifici de conformitat amb les determinacions que per aquest tipus d’obra s’estableixen a la de les formes que l’autoritza la legislació administrativa general i la de patrimoni cultural. legislació vigent. 3. En cas de perill imminent l’Ajuntament de Barcelona pot ordenar i executar les obres 3. Es pot establir un cens enfitèutic en favor del rehabilitador, persona física o entitat jurídica, en imprescindibles per a salvaguardar el bé, sense que sigui necessari un requeriment previ. els termes de la legislació civil catalana. 4. És causa d’interès social a efectes d’expropiació l’incompliment dels deures de conservació, 4. Per a rehabilitar edificis expropiats es pot constituir consorcis d’acord amb l’article 61 de la preservació, manteniment i protecció establert per als edificis d’interès cultural local. Carta Municipal de Barcelona. Article 41. Reparació de danys causats 1. L’Ajuntament ha d’ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici d’imposar les sancions que correspongui, la reparació dels danys causats il·lícitament en els béns culturals d’interès local i en els béns i conjunts urbanísticament protegits. 2. Per ordenar la reparació dels danys causats haurà de dictar les ordres d’execució que en cada cas concret corresponguin per tal de restituir el bé al seu estat anterior. Article 42. Règim d’execució forçosa Els actes administratius que imposin obligacions als propietaris, titulars d’altres drets reals o posseïdors de béns objecte de protecció en aquest Pla Especial, seran objecte d’execució forçosa en cas d’incompliment, d’acord amb la legislació administrativa general i la de patrimoni cultural. Article 43. Suspensió d’obres Els actes d’ús i edificació que contravinguin les determinacions d’aquest Pla Especial seran objecte de suspensió immediata d’acord amb les determinacions de la legislació urbanística i la de patrimoni cultural. TÍTOL DESÈ Article 44. Règim sancionador DOCUMENTACIÓ SOBRE LES INTERVENCIONS EN ELS EDIFICIS I ELEMENTS El règim d’infraccions i sancions relatiu a les conductes contràries a la conservació i protecció INCORPORATS AL PLA dels béns objecte de protecció en aquest Pla és l’establert en la legislació urbanística i en la de patrimoni cultural. Article 46. Estructura dels estudis Article 45. Certificat de manteniment dels edificis protegits 1. Les intervencions arquitectòniques en els elements B, C i D, que preveu aquest Pla, requeriran, fins i tot els casos d’enderroc dels elements D, l’elaboració com a contingut de En els edificis protegits amb els nivells A, B i C, amb independència del compliment de les l’annex al projecte que se sotmeti a llicència de la següent documentació, que anirà a càrrec dels obligacions que s'estableixen a l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de promotors de l’actuació: Barcelona (26/3/99), el certificat de manteniment que en ella s'estableix ha de contemplar els continguts del "manual d'ús i manteniment dels edificis", recollit en l'Ordre de 9 de setembre de -aixecament fotogràfic 1997 (DOGC de 13 d'octubre de íd.), en relació als valors objecte de protecció. -aixecament planimètric amb el grau suficient d’aproximació per conèixer adientment l’edifici -anàlisi de l’evolució arquitectònica i constructiva de l’element -estudi tecnològic de la maquinària i utillatge existent -anàlisi dels processos econòmics i socials -memòria històrica Aquesta informació haurà de servir per concretar amb precisió els instruments de protecció dels elements d’interès. 2. La Comissió, prevista a la disposició addicional cinquena, podrà proposar mesures específiques de tractament dels elements D que estiguin justificades en aquests estudis. 3. Accés a la informació: Els estudis s’entregaran a la Societat 22@ o al Sector d’Urbanisme per tal de poder estudiar les intervencions arquitectòniques plantejades. S’establiran els oportuns canals per fer arribar aquesta informació als organismes corresponents, arxius, etc.. DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Primera Única Els béns, elements i conjunts objecte de protecció en aquest pla especial es relacionen en fitxes El Pla especial modifica i substitueix les determinacions del planejament vigent en el moment de de protecció de l’annex que inclou la identificació i determinació del règim específic per a la seva entrada en vigor, el contingut del qual contradigui el que preveu aquest Pla Especial, cadascun, d’acord amb la qualificació urbanística corresponent. atesa la seva finalitat específica de protecció integral i de conjunt del patrimoni cultural immobiliari de la ciutat. Segona Quan sigui redactat planejament que afecti a conjunts que són objecte de protecció, caldrà argumentar les seves determinacions en matèria de protecció del patrimoni, a partir dels criteris justificatius d’aquest Pla especial de protecció. Tercera Cada 10 anys haurà de sotmetre’s al Consell Municipal un informe sobre l’adequació de les declaracions i dels nivells de protecció establerts pel Pla Especial i la necessitat d’introduir-hi modificacions, que es tramitaran d’acord amb el criteri d’aquell òrgan municipal. Quarta En el termini de dos anys des de l’entrada en vigor del pla especial, els propietaris d’edificis protegits hauran de disposar del certificat de manteniment o documentació equivalent, previst a l’art. 45. Cinquena L’Ajuntament constituirà una Comissió Tècnica dins el termini de 3 mesos d’ençà l’entrada en vigor de la present Modificació de Pla Especial. Aquesta comissió informarà preceptivament les actuacions i projectes que es prevegin en el futur dins l’àmbit de la Modificació del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona, districte de Sant Martí. Patrimoni Industrial de Poblenou. El Decret de l’Alcalde que procedeixi a la seva constitució en determinarà el seu funcionament i la seva composició, amb la participació d’experts en la matèria externs a l’Ajuntament. Així mateix, el Decret concretarà la forma d’integració d’aquesta comissió amb la Comissió Tècnica definida en l’article 3 de la Modificació del PGM per la renovació de les àrees 22@ (industrials), en el sector de Poble Nou, aprovat definitivament per acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, adoptat en sessió de data 27 de juliol de 2006.