III. ESTUDI ECONÒMIC-FINANCER DEL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICARTÍSTIC DE BARCELONA INDEX 0. OBJECTIUS 1.GESTIÓ 1.1. Manteniment del catàleg. 1.2. Gestió del Patrimoni Arquitectònic de propietat municipal. . 1.3. Gestió pressupostària i obtenció d’ajudes. 1.4. Promoció, publicitat. 2. SUBVENCIONS: 2.1. Reducció del ingressos pressupostaris. 2.1.1. Correcció de valors cadastrals. 2.1.2. Impost increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana . 2.2. Despeses de conservació. 3. INDEMNITZACIÓ: 3.1- Dret de tempteig i retracte. 3.2. Expropiacions derivades de l’incompliment del deure de conservació. 3.3.- Restriccions del planejament. 4. DOTACIÓ ECONÒMICA DEL PLA O. OBJECTIUS: Tal com diu la memòria del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic Històricoartístic de la ciutat En el cas dels altres béns, í en diferents graus segons s'anirà precisant a lo llarg de Barcelona: d’aquest estudi, és a l'Ajuntament a qui correspon la seva tutela. El Pla de Patrimoni "... els últims anys la concepció de la Protecció del Patrimoni ha anat evolucionant des preveia un total de 2.977, unitats específicament protegides, que corresponen a un total de posicions que hauríem de definir com defensives (que han fracassat en la majoria de 4.501 finques, ja que en alguns, casos es protegeixen conjunts integrats per dels casos portant a la immobilització i progressiva degradació dels edificis que es diverses finques. volien salvaguardar) cap a postures més dinàmiques amb les que s'impulsen Aquesta Modificació incorpora 68 nous elements, 10 de categoria D i 51 de categoria C i 7 de intervencions que reviíalitzen els edificis, tot guardant-ne les característiques més nivell B, i dos elements catalogats com a D han passat a C remarcables". Això implica una nova concepció, que segons diu també el mateix document, es tracta de la voluntat d’intervenir "en positiu". Per categories el nombre de finques és el següent: En aquest estudi es pretén, en primer lloc, relacionar els diversos aspectes econòmics en que el Pla Especial incideix, formular uns criteris per l'avaluació de cadascun d'ells, i realitzar una CATEGORIA FINQUES Modificació del Pla Total % quantificació dels mateixos en els casos en que sigui possible. A 72 72 1,58 B 880 7 887 19,41 Les tasques que se'n deriven i els costos associats a l'adopció del Pla Especial, s'han classificat en grans línies de la següent manera: C 3.403 51 3.454 75,60 D 146 10 156 3,41 1.Gestió TOTAL 4.501 68 4.569 100 2.Subvenció 3.Indemnització Tal com reculi el propi Pla en les Normes Urbanístiques del Pla Especial del Patrimoni El gruix del Pla el composen el nivell C amb tres quartes parts del total. En segon lloc, els béns Arquitectònic Històric - Artístic de la ciutat de Barcelona, en el seu Article 24, punt 2, en tots el classificats en nivell B d’interès local es situa entorn al vint per cent. La significació de les altres casos que suposen una despesa ja sigui directa o bé indirecta de l'Ajuntament es vinculen a dues categories en quant a nombre de finques és petita amb un 1,58% pel nivell A i un 3,44% incidència efectiva pel seu propietari í que sigui conseqüència de la declaració com a bé pel nivell D. d’interès local o nacional. Territorialment tenim: Els elements que composen el patrimoni estan classificats en quatre categories. A.- Béns culturals declarats d’interès nacional, de rellevància per Catalunya. FINQUES % B.- Béns immobles catalogats d’interès local, també integrants del patrimoni cultural 1.-CIUTAT VELLA català, que han de quedar inclosos en el catàleg del Patrimoni Cultural Català, i que, tot Barceloneta 32 0,70 i llur significació í importància no posseeixen les condicions pròpies dels béns culturals, Ribera 709 15,52 d’interès nacional, encara que amb rellevància pel que fa a la ciutat. Gòtic 515 11,27 C.- Els béns urbanísticament protegits que sense complir les condicions dels anteriors, Rabal 213 4,66 no havent estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen valors històricsartístic 2.-EIXAMPLE 347 7,59 estètics o tradicionals a considerar com a rellevants pel sector urbà on s’emplacen. 3.-SANTS-MONTJUICH 666 14,58 D.- Béns que per les seves característiques poden ésser traslladats del seu 4.-LES CORTS 226 4,95 emplaçament actual sense problemes per a la seva conservació o que gaudeixen d’un 5,-SARRIA-ST.GERVASI 488 10,68 interès cultural en el sector d’emplaçament que, malgrat no haver estat considerat en els 6.-GRACIA 542 11,86 tres nivells anteriors, cal conservar documentalment pel seu record. 7.-HORTA-GUINARDO 335 7,33 Cadascuna d’aquestes categories té un tractament diferent dins el Pla Especial que implica 8,-NOU BARRIS 102 2,23 situacions diverses en quant a exigències, nivell de control i possible incidència en els 9.-SANT ANDREU 183 4,01 pressupostos municipals. 10.-SANT MARTI 143 3,13 Els béns inclosos en la Categoria A estan gestionats per la Generalitat que es la qui assumeix 10.-MODIFICACIÓ DEL PLA 68 1,49 les despeses que de la seva conservació i funcionament puguin derivar-se. TOTAL 4569 100 1. GESTIÓ: A conseqüència de la Modificació la distribució dins de cada districte per categories en La gestió que el Pla Especial comporta és en bona part urbanística, però també requereix un percentatge és la següent: esforç d’organització tendent a motivar, implicar i aconseguir la conscienciació, difusió i obtenció d’ajuts per a estendre massivament la idea de necessitat de "preservar, mantenir i posar en valor" el Patrimoni Arquitectònic Històric - Artístic de la ciutat. A tal efecte, considerem % A % B % C % D imprescindible la posta en funcionament dins de l'Ajuntament d’una unitat que tingui cura dels 1.- CIUTAT VELLA diversos aspectes recollits en la normativa del propi Pla per tal de garantir-ne la seva aplicació. Barceloneta 0,80 0,73 Seguint la normativa del Pla, caldrà que aquesta unitat realitzi les tasques següents: Ribera 8,33 25,68 13,79 Gòtic 33,33 23,30 8,27 1.1. MANTENIMENT DEL CATÀLEG. Rabal 12,50 6,48 4,19 1,27 2.- EIXAMPLE 25,00 18,64 4,60 3,82 Tenir el catàleg al dia amb actualitzacions per altes i baixes í canvis de classificació que 3,-SANTS-MONTJUICH 6,94 8.30 17,00 puguin, produir-se, es imprescindible í bàsic per poder abordar la gestió en els seus diversos aspectes: 4,- LES CORTS 2,39 5,93 5.-SARRIÀ-ST.GERVASI 9,72 5,11 11,82 17,19 La incorporació dels elements classificats en el nivell A es automàtica a partir de la seva 6.- GRACIA 2,73 4,09 14,33 5,10 classificació com a tals per la Generalitat. El nivell B correspon als "béns catalogats" 7.- HORTA-GUINARDO 1,48 8,36 23,55 pròpiament i, als qualificats com a tals pels instruments de planejament. 8.- NOU. BARRIS 1,02 1,92 19,11 Les noves incorporacions es tramitaran pels procediments establerts en la Llei 9/1993 de 9.- SANT ANDREU 1,39 1,14 4,48 6,39 patrimoni cultural català. El fet de deixar sense efecte per una finca en concret la declaració de 10.- SANT MARTI 1,59 4,60 23,57 "bé cultural de interès local" suposa la seva inclusió automàtica al nivell de protecció C, amb uns condicionaments que limiten molt menys. TOTAL 100,00 100,00 100,00 100 Finalment pel nivell D de protecció tant sols s’exigeix la conservació documental, la qual cosa requerirà un arxiu de material gràfic específic, de manera coordinada amb els districtes. 1.4. PROMOCIÓ, PUBLICITAT. Fomentar d’interès social pel Patrimoni Històric - Artístic i difondre tant el seu contingut, com per estendre la difusió dels seus objectius. A tal fi caldrà posar en marxa campanyes específiques de promoció i publicitat. Les tasques a abordar es plantegen en una doble vessant; donar a conèixer al conjunt de la societat els monuments de que la ciutat disposa i "posar en valor" aquests mateixos elements. D’alguna manera es tracta d’explicitar a nivell general els beneficis socials d'una banda, però també pels propietaris i usuaris dels immobles protegits. A la nostra ciutat tenim exemples recents de l’habilitació d’immobles del Patrimoni Arquitectònic Històric - Artístic com a seu social i imatge de marca de companyies rellevants. En bona mesura una part de les intervencions i de la difusió que es proposà ha estat realitzada en el si de la campanya; "Barcelona, posa’t guapa" que va iniciar la seva existència a l'any 1986. Proteccíón estructural (la naturaleza de la intervención posible es la de cambio de uso o 2. SUBVENCIONS redistribución): 0,30 Conceptualment es plantegen dues línies de cost per l'Ajuntament i que reverteixen en les propietats integrades en la relació del Patrimoni Històric - Artístic: les que suposen la reducció Protección ambiental (la naturaleza de la intervención posible es la de renovación por dels ingressos impositius i les ajudes a la rehabilitació. vaciado o sustitución interior incluso la reproducción formal del cerramíento exterior): 0,90, 2.1. REDUCCIÓ DELS INGRESSOS PRESSUPOSTARIS Este coeficiente no serà de aplicación en caso de que se permíta su demolición total, aún cuando se impongan a la nueva construcción condiciones tales como acabados exteriores, Bàsicament degut a les exempcions en l'Impost de Béns Immobles, el coeficient corrector rítmos de ruscos u otras similares." aplicat als valors cadastrals i l'exempció l'Impost sobre l'Increment de|s Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana. La determinació d'aquests coeficients s'entén que és de discrecional donat el caràcter possibilista que té la norma ja que es planteja en termes de "podran", però de tota manera cal Les exempcions en l'Impost de Béns Immobles són les que corresponen a l'Art. 62 del Text incloure'ls en la propera ponència. Refós de la Llei d’Hisendes locals aprovat per Real decreto legislativo 2/2004 de 5 de mazo. Aquests tres graus es poden assimilar als tres nivells superiors de protecció establerts pel pla Los declarados expresa e individualizadamente ”monumento o jardín histórico de interés especial, amb una alta correlació entre ells quan s’analitzen globalment. cultural”, mediante Real Decreto en la forma establecida por el articulo 9 de la Ley 16/1985', de 25 de junio, e inscritos en el Registro General a que se refíere su articulo 12 como integrantes En el nivell A (assimilable als casos contemplats en el coeficient 0,7) la restricció del Patrímonio Histórico Español; así como los comprendidos en las disposiciònas adicíonales d'actuacions previstes corresponen a les definides per la Llei de Protecció, on es permeten primera, segunda y quinta de dicha Ley. obres de conservació, recuperació, restauració, millora i activitats, a més de reconstruccions respectuoses que utilitzin parts originals. Esta exención no alcanzará a cualesquiera clases de bíenes urbanos ubicados dentro del perímetre delimitativo de las zonas arqueológicas y sítios y conjuntos históricos, globalmente En el nivell B (la correlació seria amb el 0,6) es permet, a més de les enunciades pel nivell integrados en ellos, sinó, exclusívamente, a los que reúnan las siguientes condiciones: A, certes obres de reestructuració, augments de volum en alguns casos i demolicions parcials de parts no avalades per l'interès protegit, els tres tipus d’obres sempre En zonas arqueológícas, los incluidos como objeto de especial protección en el instrumento respectuoses amb aquest valor. Tanmateix, pel que fa als usos, el pla especial amplia els de planeamiento urbanístico a que se refíere el articulo 20 de la Ley 16/1985, de 26 de previstos anteriorment en el pla general, sempre que l’edifici protegit admeti per les seves junio. característiques una reestructuració en funció del nou ús. En sitios o conjuntos históricos, los que cuenten con una antigüedad igual o superior a En el nivell C (la correlació és equjparable al 0,9) es dóna la matitzacíó que pot afectar les cincuenta años y estén incluidos en el catalogo previsto en el articulo 86 del Reglamento de característiques tipològiques o preferentment de façana. En aquests casos, però, s’admeten Planeamiento Urbanístico como objeto de protección integral en los términos previstos en el a més de les obres dels casos anteriors, les de reconstrucció parcial, augment de volum articulo 21 de la Ley 16/1985, de 25 de junio. (amb alguna excepció) i les de reestructuració interior parcial, preservant els valors Les bonificacions per diverses causes s’apliquen a Barcelona a 384 edificis, que per nivells de enunciats específicament. Un altre factor corrector dels valors cadastrals previst,en la protecció es distribueixen en: mateixa norma n°14 de 22 de juliol de 1993 és el factor "N", que és compatible amb el factor "L", i està redactat de la forma següent: Categoria A: 45 "Este coeficiente se aplicarà para adecuar los resultados obtenidos por aplicación de las Categoria B: 146 norrmas precedents a la realidad del mercado inmobilïario, evaluando casos de sobreprecio Categoria C: 154 en el producto inmobiliario, por razones contrastades de alta demanda en el mercado, inexistència de otro producto similar, por alta calidad en las características constructívas y Categoria D: 17 también para evaluar un bajo precio por falta de mercado y caida en desuso: todo ello 2.1.1. Correcció de valors cadastrals: enmarcado en zonas determinadas y concretas, que podran definirse en su caso según tipologías o usos de edificación. En aquest cas és de vital importància el que dirimeixi l’aplicabilitat de l’anomena’t coeficient "L" previst en la Norma n°14 de 22 de juliol de 1993, que està redactat de la següent manera: Este coeficiente podrà ser aplicado para atender a distintas situaciones de mercado dentro de un mismo inrnueble, com puediera ser el incremento de valor derivado de la existència "Coeficiente L). Fincas afectadas por cargas sïngulares. en éticos y construcciones escalonadas de terrazas que formen parte de una vivíenda o En caso de fincas con cargas singulares, por formar parte de conjuntos oficialmente declarados local y sean de uso privativo. Seré compatible con cualquier otro que fuera de aplicación a histórico-artlstícos o estar incluidas en catálogos o planes especiales de protección, se podran la finca considerada. aplicar los siguientes coeficientes, en función del grado de protección: Su aplicación habrà de ser justificada en la ponència de valores, con aprobación expresa de Protección integral (la naturaleza de la intervención posible es la de conservación; se la Junta Tècnica Territorial de Coordinación Inmobiliaria de Urbana, con referència a los permlten obras de reparación, restauración, mantenimiento o consolidación de sus criterios que la presidan y a las cuantías correspondientes, que podran ser los siguientes: elementos): 0,70. 1ª Situaciones de apreciación: 1,80 £ N > 1,00 2° Situaciones de depreciación; 1,00 > N s 0,50.” L'inclusió d'aquest factor en la propera ponència possibilitaria que la "posta en valor" d’alguns Cr>0,5Ve elements de catàleg quedés recollida a nivell de valoració cadastral. Per tant, en aquest cas la part assumible per l'Ajuntament serà la part en que es superi al 50% del valor de l’edifici menys les subvencions ja acordades. 2.1.2. Impost increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Cr" = (Cr-0,5 Ve)-S En la modificació introduïda amb Text Refós de la Llei d’Hisendes locals aprovat pel “Real Pel que fa al valor de l’edifici tenim que si: Decreto Legislativo 2/2004 de 5 de marzo” en relació a l'Impost sobre l'increment de Valor dels Vi = Valor de l'immoble Terrenys de Naturalesa Urbana, determina: Ve = Valor de l'edifici "Las transmisiones de bienes que se encuentren dentro del perímetro delimïtado como conjunto Histórico-Artístico, o hayan sldo declaradas individualmente de interès cultural, Vs = Valor del sòl según lo establecido en la Ley 16/1985, de 25 de junlo del Patrimonio Histórico Espafiol Cc = Cost de construcció cuando sus propietarios o titulares de derechos reales acrediten que han realizado a su cargo obras de conservación, mejora o rehabilitación en dichos inmuebles. A estos Dp = Despeses de promoció efectos, la Ordenanza fiscal establecerà los aspéctos sustantivos y formales de la Bp - Benefici del promotor exención. (13)." D - factor de depreciació En tot cas cal remarcar que es condiciona l'exempció al manteniment "efectiu", és a dir a la realització d'obres de manteniment í millora. Per via de l'ordenança fiscal podrà matisar-se A partir de: l'efecte de la quantia de la despesa realitzada, respecte al valor de l'immoble, per avaluar la Vi = Vs + Ve materialitat de les obres dutes a terme. Vi = Vs + Ce + Dp + Bp 2.2. DESPESES DE CONSERVACIÓ: i sent: Ve * Vi - Vs Les despeses derivades de la conservació dels edificis integrants del Patrimoni Arquitectònic Històric - Artístic poden tenir dues tipologies; les degudes a sol·licituds dels propietaris i que tindrem: Ve - Ce + Dp + Bp en nova planta s’acullin a alguna campanya d’ajuts a la rehabilitació o conservació i les derivades del que pels casos de edificis ja existents, quedarà de la següent forma: preveu la legislació corn a límit del deure de conservació, recollida en l'article 2on. punt 2 de les Normes del Pla Especial: Ve = (Cc + Dp + Bp)(1-D) "L'Ajuntament de Barcelona pot assumir les despeses derivades del deure de, Aquesta formula pondera el cost de reposició pel factor de depreciació de l'edifici, seguint la conservació que tot excedint del deure de conservació exigible a tot propietari pauta de les valoracions per expropiació. Tècnicament es correspon arnb el concepte de ruïna comporten una lesió avaluable econòmicament, individualitzable, efectiva i no imputable econòmica de l'edifici que fa necessària la seva demolició. Això justifica que ja que l'edifici està al propietari, i sigui conseqüència directa de la declaració com a bé d'interès local.” protegit i no pot enderrocar-se, correspon a l'Administració, en el nostre cas a l'Ajuntament, contribuir a la seva conservació per la part de l’excés que sobrepassa el cinquanta per cent del L'Article 67 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català fixa: cost. "En cas d'incompliment del deure de conservació de béns culturals d'interès nacional o Sembla dins de tota lògica que de la part que per aquests motius correspon aportar a de béns mobles catalogats, e! Departament de Cultura pot ordenar als propietaris, l'Ajuntament, es dedueixin les subvencions1, no 'lligades a costos com és el cas de la titulars d'altres drets reals i posseïdors dels dits béns l'execució de les obres o la plusvalua, que ja hagi fet: és a dir via reduccions o exempcions en l'Impost de Béns Immobles. realització de les actuacions que siguin necessàries per a preservar-los, conservar-los i mantenir-los. Aquestes mesures poden ésser adoptades també pels ajuntaments, si es Les aportacions municipals no afecten als béns classificats dins de la Categoria A, ja que refereixen a béns immobles catalogats. L'Administració no pot ordenar l'execució aquest deuré correspon a la Generalitat. Queda circumscrit als nivells de protecció B i C, sense d'obres o d'actuacions per un import superior al 50% del valor del bé, fixat pel incloure la D. Departament de Cultura o per l'ajuntament corresponent mitjançant l'aplicació dels criteris establerts per la legislació sobre expropiació forçosa." És necessari acotar els termes d’excés de l'import de les obres i valor del bé a fi de determinar si es produeix o no excés de cost en la conservació. És a dir sent; Ve = Valor de l’edifici Cr != Cost de la reparació Cr" = Part del cost de la reparació assumible per l'Ajuntament S = Subvencions públiques, incloses les reduccions impositives Es produirà un excés de cost i que serà subvencionable quan; 3. INDEMNITZACIÓ: Les possibles indemnitzacions, en el sentit de pagaments als titulars dels béns classificats per “1.- L'incompliment del deure de conservació habilita a l'Ajuntament per a expropiar resarcir-los total o parcialment dels seus drets de propietat, responen a motius de diversa l’edifici, amb les mateixes condicions que la legislació preveu pels béns d’interès natura: el dret de tempteig i retracte, expropiacions derivades de d’incompliment del deure de nacional, d’acord amb l’article 67 de la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català, de 30 de conservació i les originades per restriccions singulars de planejament. setembre" 3.1. DRET DE TEMPTEIG I RETRACTE Caldria precisar que el valor de l’expropiació s’ha de determinar segons la i normativa La Llei atorga un dret preferent d'adquisició a l'Administració en les mateixes condicions en que cadastral. Del justipreu resultant s'hauran de deduir les aportacions i subvencions atorgades tal es plantegi la transmissió onerosa dels béns històric- artístics. L'Ajuntament té aquesta i com s'ha expressat en el punt anterior. preferència de forma directa pels béns d'interès local i de forma subsidiària sobre els béns L'Article 42, Normativa del Pla preveu: declarats d'interès nacional. "Els actes administratius que imposin obligacions als propietaris, titulars d'altres drets En les normes urbanístiques del Pla Especial les precisions sobre aquest tema es troben en reals o posseïdors de béns objecte de protecció en aquest Pla Especial, seran objecte l'article 20. Limitacions a la transmissió: d'execució forçosa en cas d'incompliment, d'acord amb la legislació administrativa 1.- L'Ajuntament de Barcelona pot exercir el dret de tempteig sobre les transmissions oneroses general i la de patrimoni cultural." de la propietat o de qualsevol dret real sobre els béns culturals d'interès local. L'execució forçosa d'obres de conservació, en el cas de que no siguin satisfetes per la 2- L'Ajuntament de Barcelona pot exercir el dret de tempteig, de manera subsidiària, sobre els propietat, també constituiran una aportació de l'Ajuntament als efectes de minorar el preu en béns declarats d'interès nacional. l'exercici dels drets de tempteig i retracte o expropiació. 3.- Els titulars dols esmentats béns culturals d'interès local han de comunicar a l'Ajuntament de 3.3. RESTRICCIONS DEL PLANEJAMENT: Barcelona fefaentment llur intenció de transmetre els béns o drets. La Llei preveu una indemnització pels casos en que de forma singular es restringeixen els 4- En el termini de dos mesos contadors des de la notificació l'Ajuntament pot exercir el dret de aprofitaments urbanístics. tempteig. Aquesta afirmació; però, caldria analitzar-la en la seva vessant econòmica. La restricció de 5.-El dret de tempteig pot exercir-se en benefici d'altres institucions públiques o d'entitats l'aprofitament urbanístic suposa en la majoria dels casos una disminució de l'edificabilitat, però privades sense ànim de lucre, en les condicions que en cada cas es determini com a més això no vol dir que comporti una disminució automàtica del valor del bé. En molts casos ans al efectives per garantir la permanença del bé. contrari, suposa una posta en valor de la propietat gràcies a una intervenció pública. Tant és així, per que en alguns casos tal i com es veu en el punt de 2 de l'Article 36 de la Normativa del 6-Cas de no notificar-se la transmissió o de no formalitzar-se en les condicions notificades, Pla, la classificació possibilita un increment d'usos, en altres casos el que fa la protecció és l'Ajuntament pot exercir el dret de retracte en les mateixes condicions que el de tempteig. permetre la pervivència de volumetries excessives (al voltant de 1.000 immobles) i, fins i tot, del 7.-Prèviament a la formalització, per escriptura pública de l'adquisició de béns culturals d'interès propi bé protegit, quan en contra de les disposicions generals del planejament es proposa la seva desafectació (un centenar). local, s'ha d'acreditat el compliment del què disposen els apartats anteriors d'aquest precepte. Per altra banda, el planejament permet que es puguin donar solucions alternatives específiques 8-La relació de béns catalogats, d’interès local es notificarà periòdicament al Registre de la en les finques on la impossibilitat d'executar les previsions generats del planejament, d'acord Propietat amb l'ordenació que correspon a la seva qualificació, siguin manifestes. La Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català precisa en el seu Article 55 punt 2 que: En qualsevol cas caldrà tenir en consideració que l’art 109.6 del decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol ( TRLUC) determina: "2.- Si en el termini de vuit anys a comptar des de l'atorgament d'un dels ajuts a què es refereix l'apartat 1 l'Administració adquireix el bé, s'ha de deduir del preu d'adquisició “El reconeixement per un instrument de planejament urbanístic d’usos i edificabilitats una quantitat equivalent a l'import de l'ajut o els ajuts, la qual es considera com a preexistents no té en cap cas la consideració de limitació o vinculació singular.” pagament a compte". La Modificació de la MPGM 22@ preveu uns usos que per la seva rendibilitat milloren Per analogia es considera que això també és d’aplicació en els casos d’adquisicions de béns considerablement les consideracions prèvies de la zona industrial clau 22a. culturals per l'Ajuntament en general, i en concret pels casos en que s’exerceixi el dret de tempteig o bé el de retracte, En aquestes aportacions es computarien també els conceptes que s’han descrit en l’apartat de subvencions, és a dir els descomptes impositius atorgats. 3.2. EXPROPIACIONS DERIVADES DE L'INCOMPLIMENT DEL DEURE DE CONSERVACIÓ. La facultat expropiatòria de l'Ajuntament és clara tal com indiquen les Normes Urbanístiques del Pla Especial del Patrimoni Històricoartístic de la ciutat de Barcelona, en el seu Article 26,1: 4. DOTACIÓ ECONÒMICA DEL PLA. Fins ara hem enumerat els conceptes de despeses que el Pla Especial pot implicar. En quant als ingressos s'ha esmentat la possibilitat de recabar ajudes i subvencions, sponsoritzacions i aportacions en general d’altres administracions, institucions o particulars. També, encara que de passada, en el punt corresponent a gestió s'ha fet referència les exempcions que poden derivar-se per l'ús privatiu dels bens públics i publicitat. Es considera que per abordar la viabilitat econòmica del Pla de manera complementària a les aportacions particulars, caldria dotar-lo d'una aportació especifica del Pressupost municipal, en la línia marcada per la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, en el seu article 57.1: "L'Administració de la Generalitat, ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques que financi totalment o parcialment una partida mínima de l'u per cent de la seva aportació, amb la finalitat d'invertir-la en la conservació, la, restauració, l'excavació i l'adquisició dels béns protegits per aquesta Llei i en la creació artística contemporània". Per últim, caldrà avaluar la possibilitat d’incorporar un percentatge, sobre l'import de l'impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres.