DECISIÓ DE LA SÍNDICA DE GREUGES REFERENT A LA QUEIXA PRESENTADA 
EN MATÈRIA DE RÈGIM LABORAL 
 
 
 El 24 d’agost  de 2012 un ciutadà, membre de la Secció Sindical de la CGT de 
Parcs i Jardins, va presentar una queixa en aquesta Sindicatura en què 
manifestava el seu desacord amb l’aplicació del dret a la jubilació parcial dels 
treballadors de Parcs i Jardins. 
 El 7 de setembre  de 2012 la  síndica de greuges va admetre a tràmit la queixa, ja 
que reunia els requisits reglamentaris, i va designar una assessora tècnica perquè 
instruís l’expedient. 
 La comprovació del fet presumptament greujós ha comportat, en síntesi, l’estudi de 
les circumstàncies concurrents, l’anàlisi de la normativa aplicable i l’observació de 
si s’havien aplicat els principis de bona Administració per a la salvaguarda dels 
drets fonamentals a la ciutat. Amb aquesta finalitat, aquesta Sindicatura ha dut a 
terme les accions següents: 
 El 19 de setembre  de 2012 va demanar informe a la Regidoria de Medi 
Ambient i Serveis Urbans per tal de conèixer l’emparament jurídic dels 
contractes de Relleu denunciats pels representants dels treballadors; si 
existia marge de discrecionalitat  en l’atorgament de la jubilació a temps 
parcial, i els fonaments de la denegació d’aquest dret a alguns treballadors, 
i si s’havia donat compliment a un mandat judicial. 
 El 23 de novembre de 2012 es va rebre l’informe de la Gerència de Medi 
Ambient en què es donava resposta a la demanda de la síndica de greuges 
només d’una manera parcial. 
 El 19 de desembre de 2012 es va demanar una ampliació de l’informe 
municipal a la Regidoria de Medi Ambient i Serveis Urbans, per tal de 
conèixer la compatibilitat de les disposicions de la Llei 2/212, de 
Pressupostos Generals de l’Estat amb la celebració de contractes de relleu; 
el sistema de selecció de les persones contractades per l’IMPJ com a 
rellevistes, si s’havia donat casos de rellevistes als que no se’ls havia 
renovat el contracte amb data posterior a 1 de gener del 2012; el nombre i 
categoria dels sol·licitants de jubilacions parcials concedides a partir d’1 de 
gener de 2012;  el nombre de treballadors que van sol·licitar la jubilació 
parcial que resten a l’espera que els sigui concedida; i sobre la motivació de 
la denegació a algun treballador. 
 El 25 de gener de 2013 es va rebre l’informe de l’Institut Municipal de Parcs 
i Jardins en què es donava resposta a la demanda de la síndica de 
greuges. 
 
 El 30 de maig de 2013 l’assessora tècnica, a partir de la  documentació oficial 
aportada per la persona interessada, la informació facilitada per  la Gerència de 
Medi Ambient i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i l’anàlisi dels fets, va emetre 
un informe proposta amb les consideracions  següents. 
 
 
1 
 
CONSIDERACIONS 
 
Descripció de la queixa  
 
El promotor de la queixa manifesta que des de fa un any la direcció de l’Institut 
Municipal de Parcs i Jardins aplica de forma unilateral, arbitraria i injusta el dret  a 
jubilació parcial d’una part dels treballadors, ja que  es nega aquest dret als 
treballadors d’oficis que ho sol·liciten i únicament s’atorga al personal tècnic. 
 
A més, el personal que es contracta per al relleu no forma part de la Bossa de Peons 
de Jardineria d’acord amb el Reglament de gestió de la Borsa de Peons de Jardineria 
per a contractes de treball temporal i de Relleu de Parcs i Jardins de Barcelona, 
acordat el gener de 2009 i ratificada per la Comissió de Seguiment del Conveni.  
 
Els treballadors aporten còpia del fallo de la Sentència 371/11, de 8 de novembre de 
2011 del Jutjat de lo Social núm. 9 de Barcelona,  que va declarar que l’actuació 
empresarial vulnerava el Reglament de gestió de la bossa de treball.  
 
També aporten còpia de la denúncia presentada davant la Inspecció de Treball i 
Seguretat Social i la Resolució d’aquest organisme que insta a l’empresa a complir 
amb l’indicat a la sentència judicial. 
 
Tot i això, l’empresa continua fent ús de la mateixa pràctica denunciada. 
 
 
Posició  municipal 
 
A partir de l’informe municipal i la informació oficial aportada a aquesta Sindicatura 
amb data 23 de novembre de 2012, resulta que, efectivament, els representants del 
sindicat CGT van interposar un conflicte col·lectiu perquè consideraven irregular la 
pràctica administrativa de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPJ) de formalitzar 
un nou contracte de relleu als treballadors que en finalitzaven un, en lloc de realitzar 
un contracte a les persones inscrites en la Borsa de Treball com a aspirants als 
contractes de relleu.   
 
La Sentència  va declarar que no hi havia hagut incompliment a l’Acord de condicions 
laborals perquè l’IMPJ havia donat estricte compliment  a aquest durant la seva 
vigència.  També declarava que existeix el dret preferent dels integrants de la Borsa 
per ser contractats per la modalitat de contracte de relleu segons el Reglament vigent 
en la matèria (Reglament de gestió de la Borsa de Peons de Jardineria per a 
Contractes de Treball Temporal i Relleu de Parcs i Jardins de Barcelona). 
 
El referit Reglament es circumscriu als peons de jardineria i per tant resulta que aquest 
dret preferent de contractació en la Borsa de Treball ho és per a posicions de peó de 
jardineria i, en conseqüència, res no té a veure amb les posicions a les quals es 
refereix  el promotor de la queixa ja que estan referides a categories que no guarden 
relació amb la categoria de peó de jardineria. Per aquest motiu, entenen que l’IMPJ no 
està incomplint cap ordre de prelació de la Borsa de Treball ni requeriment de la 
Inspecció de Treball, senzillament perquè la Borsa de Treball es circumscriu a la 
categoria de peó de jardineria.  
 
La Borsa de Treball de Peons està constituïda per persones que no tenen contracte 
vigent amb l’IMPJ, i en consideració a la Llei 2/2012, de pressupostos generals de 
l’Estat (LPGE), l’article 23.2 prohibeix expressament la contractació de personal 
temporal a les administracions públiques durant l’exercici 2012; per aquest motiu,  
2 
 
qualsevol contracte de relleu que hagi de realitzar-se amb personal de la Borsa 
suposaria una vulneració d’aquesta normativa pressupostària, ja que a aquest efecte, 
l’IMPJ és una entitat pública empresarial local i en conseqüència queda afectada per 
aquesta limitació. Per això entenen que existeix una clara limitació a les noves 
incorporacions que no pot veure’s alterada pel pactat per les parts, ja que una llei 
estaria per sobre d’això.  
 
També subratllen que la jubilació parcial no és una obligació que pugui imposar-se a 
l’IMPJ ni, en general, a cap empresa, i citen alguna resolució judicial que incideix en 
l’exigència del consentiment entre el treballador i l’empresa per poder accedir  a la 
jubilació parcial. Per això, consideren que, igualment, accedir o no a una concreta 
jubilació parcial quan no existeix obligació legal d’això no pot ser titllat en cap cas de 
“discriminatori” i recorden que la discriminació es produeix quan té com a motivació 
una de les denominades “causes odioses” recollides en l’article 14 de la Constitució 
espanyola (CE) i en l’article 17 de l’Estatut dels treballadors. Per tant, si no existeix cap 
causa odiosa, el fet de negar o accedir a una jubilació parcial  no resulta 
constitucionalment ni legalment discriminatori. 
 
Manifesten que l’IMPJ no aplica de forma arbitrària  el dret a la jubilació parcial, i que  
el seu procedir, d’acord amb les limitacions legals, és el de fer una novació del 
contracte de relleu a un rellevista que ja té un contracte de relleu previ. I això com a 
fórmula per poder donar satisfacció a les sol·licituds de jubilació parcial sense que hi 
hagi les noves incorporacions que no permet l’esmentada LPGE. 
 
Per tant, conclouen que no distingeixen entre sol·licituds de jubilacions parcials de 
personal d’oficis o administratius. Simplement es concedeix o no la jubilació parcial 
d’acord amb si existeix, en el moment de la sol·licitud, la possibilitat de fer una novació 
d’un contracte existent d’un rellevista per la jubilació total d’un altre jubilat parcial, 
sempre que no suposi  la incorporació de nou personal.  
 
En definitiva, i a mode de resum, neguen taxativament l’existència d’incompliment i 
conclouen: 
 
1. La Borsa de Treball és per a peons de jardineria i no per a un altre personal. 
Per tant, la contractació d’un altre personal que no sigui peons de jardineria no 
es regeix per la referida Borsa de Treball. 
2. No és possible acudir a la Borsa de Treball per a Peons de Jardineria perquè 
suposaria realitzar noves contractacions, cosa que no permet l’LPGE. 
3. La jubilació parcial no pot ser imposada en cap cas a l’IMPJ, sense que pugui 
titllar-se això de discriminatori per no existir causa “odiosa” en el sentit de 
l’article 14 de la CE.  
4. En qualsevol cas, l’IMPJ no realitza cap distinció entre personal administratiu ni 
d’oficis a l’hora de concedir la jubilació parcial. La concessió o denegació de la 
jubilació parcial per l’Institut depèn de si en el moment de la sol·licitud existeixi 
la possibilitat de fer una novació d’un contracte d’un rellevista que ja tingui una 
relació laboral vigent. 
 
Petició d’ampliació d’informe: 
 
De l’estudi de la informació aportada per l’òrgan municipal no van quedar clars 
diversos aspectes: 
 
- La compatibilitat de la prohibició de contractar imposada per l’LPGE i la vigència de la 
figura de la jubilació parcial per als treballadors municipals en règim laboral. 
3 
 
- La contradicció entre la documentació aportada pel promotor de la queixa i l’afirmació 
municipal que els integrants de la Borsa únicament poden ser rellevistes dels peons de 
jardineria. 
- La referència de l’òrgan municipal sobre el fet que la jubilació parcial no és una 
obligació per a l’Institut i que havia de ser consensuada per ambdues parts.  
 
Aquests dubtes van plantejar una nova petició d’informació municipal a la qual es va 
respondre reafirmant que, en consideració a l’estricte literal de l’LPGE, no és factible la 
interpretació que els contractes de relleu no es veuen afectats per la prohibició  per 
realitzar noves contractacions. Per salvar aquest obstacle es va determinar fer una 
interpretació de l’article 12.7 de l’Estatut dels treballadors, cosa que els va permetre 
mantenir totalment viva la jubilació parcial a l’Institut, de manera que s’atenien totes les 
jubilacions parcials, l’única cosa era que els jubilables s’havien d’esperar un temps que 
un treballador amb un contracte de relleu finalitzés el seu contracte. 
 
Però en aquest context es va publicar la sentència que resolia el conflicte col·lectiu 
presentat per CGT i CCOO, que decidia que l’actuació empresarial de contractar els 
treballadors que cessessin en un contracte de relleu amb un nou contracte de relleu 
vulnerava el Reglament de gestió de la Borsa de Treball dels Peons de Jardineria. A 
partir de la sentència,  s’han seguit atenent totes les jubilacions parcials, però sense la 
possibilitat d’oferir un contracte de relleu a aquells que provenien de la Borsa de Peons 
i n’acabaven un.  
 
El resultat és que el temps d’espera s’ha incrementat fins a impossibilitar, de fet, la 
majoria de jubilacions parcials, ja que només podien ser rellevats per treballadors que 
no provenien de la Borsa de Peons, sinó que provenien del Servei Català de 
Col·locació, o tècnics i administratius provinents de les borses de l’Ajuntament o dels 
diferents col·legis professionals.  
 
Manifestaven que, des de l’1 de gener del 2012 i fins a la data de presentació 
d’aquesta informació (25 de gener del 2013), s’havien jubilat parcialment 8 
treballadors, i restaven pendents de fer-ho 19, als quals no se’ls havia negat la 
sol·licitud, però havien passat a formar part d’una llista d’espera. 
 
 
Normativa aplicable 
 
L’article 37 de la Constitució espanyola disposa que la Llei ha de garantir el dret a la 
negociació col·lectiva del treball entre els representants dels treballadors i els 
empresaris, i la força vinculant dels convenis. 
 
La Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, estableix en l’article 91 que les 
corporacions locals han de seleccionar tot el personal, sigui funcionari o local, d’acord 
amb l’oferta pública d’ocupació, mitjançant una convocatòria pública i a través del 
sistema de concurs, oposició o concurs oposició lliure, en els quals es garanteixin, en 
tot cas, els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, així com el de publicitat.  
 
La Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, en 
l’article 166.2, i l’Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995,  
en l’article 12, contenen els requisits legals exigits per al reconeixement del dret a la 
jubilació parcial dels treballadors, així com les característiques dels contractes a temps 
parcial que s’acordarà amb el treballador  que opta per la jubilació i el contracte de 
relleu que es formalitzarà per substituir-lo. 
 
4 
 
La Llei 27/2011, d’actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat 
Social, va introduir modificacions que afecten la correspondència de les cotitzacions  
del rellevista respecte del rellevat. 
 
 
Valoració i conclusions 
 
En el cas objecte d’estudi, els representants sindicals de la CGT de Parcs i Jardins 
plantejaven l’actuació irregular de l’IMPJ, a partir del mes de febrer de 2011, en 
l’aplicació de la normativa relativa a les jubilacions parcials i els consegüents 
contractes de relleu. D’una banda, denunciaven que s’estaven denegant de forma 
arbitrària jubilacions parcials a treballadors que reunien els requisits per acollir-s’hi. 
D’altra banda, exigien a l’IMPJ el cessament de la pràctica d’oferir als treballadors que 
finalitzaven un contracte de relleu un nou contracte de relleu, ja que s’estava vulnerant 
el Reglament de gestió de la Borsa de Peons de Jardineria per a Contractes de Treball 
Temporal i de Relleu de Parcs i Jardins, signat   en data 22 de gener del 2009 per la 
Comissió de Contractació del Conveni. Finalment, manifestaven que no s’estava 
respectant la similitud entre els llocs de treball del rellevista i del jubilat parcial. 
 
L’Ajuntament fonamenta aquesta actuació basant-se en: 
 
1. En consideració a l’estricte literal de l’LPGE no és factible la interpretació que els 
contractes de relleu no es veuen afectats per la prohibició per realitzar noves 
contractacions. No és possible acudir a la Borsa de Treball per a Peons de 
Jardineria perquè suposaria realitzar noves contractacions no permeses  a 
l’LPGE. 
 
La síndica considera que en aquesta primera fonamentació es pot afirmar 
categòricament que el contracte de relleu està exceptuat de les limitacions i 
prohibicions que l’LPGE ha establert a les administracions públiques durant els anys 
2011 i 2012. La jubilació parcial requereix  necessàriament la concurrència d’una 
reducció de la jornada d’un treballador i la formalització d’un contracte de relleu amb 
un altre treballador per cobrir la jornada que aquest deixa vacant.  La incorporació d’un 
treballador amb un contracte de relleu no es tradueix en un augment de la plantilla, 
sinó en el manteniment d’un lloc de treball. Qüestió diferent seria la continuïtat 
indefinida del rellevista una vegada es materialitzi la jubilació total del treballador. Aquí 
podrien operar les limitacions establertes per les respectives LPGE atès el caràcter 
d’entitat pública de l’IMPJ. 
 
Una interpretació àmplia de la les lleis generals pressupostàries com la que realitza 
l’IMPJ probablement ens portaria a la desaparició de la figura de la jubilació parcial en 
les administracions públiques. Però entenem que la derogació d’aquesta figura hauria 
de ser de forma expressa, tal com ho va fer la Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures 
per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, per a la jubilació 
parcial dels treballadors en règim estatutari. Ara per ara, aquesta prohibició no s’ha 
estès als treballadors en règim laboral. A més, el passat mes de març de 2012 es va 
notificar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social el manteniment de les condicions 
sobre la jubilació parcial del personal laboral pactades amb l’Ajuntament de Barcelona, 
i l’aplicació del Reial decret llei 5/2013, de 15 de març, que introdueix modificacions en 
la regulació dels contractes de relleu i a temps parcial a partir de l’1 de gener de 2019.  
 
2. La Borsa de Treball és per a peons de jardineria i no per a un altre personal. Per 
tant, la contractació d’un altre personal que no sigui peons de jardineria no es regeix 
per la referida Borsa de Treball. A partir de la sentència que resolia el conflicte 
col·lectiu presentat per CGT i CCOO s’han seguit atenent totes les jubilac ions 
5 
 
parcials però sense la possibilitat d’oferir un contracte de relleu  a aquells que 
provenien  de la Borsa de Treball dels Peons de Jardineria i n’acabaven un. 
 
En aquest punt, sembla que la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
en relació amb el procediment del conflicte col·lectiu promogut per la CGT i CCOO 
confirma la sentència d’instància que verifica la vigència i l’eficàcia del Reglament de 
gestió de la Borsa de Peons de Jardineria per a Contractes de Treball Temporal i de 
Relleu de Parcs i Jardins de Barcelona, i manifesta que, com que forma part del 
conveni col·lectiu, s’integra en el sistema de fons de la relació laboral i per tant gaudeix 
de l’efecte d’ultraactivitat  que afectava en aquells moments el conveni col·lectiu de 
l’IMPJ.  
 
També es confirma la decisió de la sentència d’instància, que declara que l’actuació 
empresarial de contractar els treballadors  que cessin en un contracte de relleu amb un 
nou contracte de relleu vulnera el Reglament de gestió de la Borsa de Treball de 
Peons de Jardineria. 
 
Quant a les manifestacions de l’IMPJ que la  Borsa de Treball és per a peons de 
jardineria i no per a un altre personal, el Tribunal Suprem, en un recurs de cassació 
per a la unificació de doctrina núm. 4475/2011, quan es refereix als objectius  de la 
jubilació parcial, diu:  
“ (...) 1) además de facilitar el acceso gradual a la jubilación y la renovación de las 
plantillas de las empresas, la regulación legal de la jubilación parcial pretende otros 
dos objetivos, uno de política de empleo que es  evitar la pérdida  de puestos de 
trabajo, y otro de salud financiera de la Seguridad Social que es evitar una merma 
sustancial en la recaudación de las cotizaciones sociales; 2) el requisito de identidad o 
similitud de los puestos de trabajo del jubilado parcial y del relevista, y la pertenencia 
al mismo grupo profesional y a la misma o equivalente categoría profesionales como 
criterio de definición de tales identidades o similitud, no es de exigencia ineludible, en 
cuanto que las propias normas legales han previsto excepciones “reglamentarias” a la 
misma; 3) sí es, en cambio, de exigencia ineludible la correspondencia sustancial de 
las cotizaciones sociales, cifrada en el mínimo del 65 % de la cotización del relevista 
respecto de la del relevado; y 4) la Ley 27/2011 clarifica no obstante el panorama 
interpretativo, en cuanto que suprime la referencia al trabajo igual o similar, limitando 
la comparación de los puestos de trabajo del jubilado parcial y del relevista a la regla 
citada de correspondencia sustancial de cotizaciones sociales”.  
 
I és que la referida Llei 27/2011, d’1 d’agost, de la Seguretat Social: actualització, 
adequació i modernització del sistema de seguretat social, i per tant d’aplicació en una 
part del temps en què s’ha produït el conflicte entre els treballadors i l’IMPJ,  ha 
introduït una nova redacció dels apartats 1 i 2 de l’article 166 en els termes següents: 
“(...) e) que existeixi una correspondència entre les bases de cotització del treballador 
rellevista i del jubilat parcial, de forma que la corresponent al treballador rellevista no 
podrà ser inferir al 65 % del promig de les bases de cotització corresponents als sis 
darrers mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.” Per 
tant, a l’hora de contractar un rellevista, encara que no hi hagi identitat o equivalència 
de categoria professional, s’haurà de declarar que no existeix discordança entre les 
bases de cotització, en el percentatge legalment establert.  
 
A més, si en la figura de la jubilació parcial operés la limitació de reposar vacants i la 
prohibició de la contractació temporal imposades per les respectives LPGE,  es podria 
considerar una vulneració el fet de formalitzar un contracte nou a aquell treballador 
que ja tenia concertat amb l’IMPJ un altre contracte de durada determinada.  
 
 
6 
 
3. En conseqüència, el temps d’espera s’ha incrementat fins a impossibilitar la majoria 
de jubilacions parcials, ja que només podien ser rellevats per treballadors que 
provenien del Servei Català de Col·locació, o tècnics i administratius provinents de 
les borses de l’Ajuntament o dels diferents col·legis professionals. 
 
En aquest punt, la síndica vol recordar, en primer lloc,  el mandat constitucional, recollit 
també en la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, que estableix que les 
corporacions locals han de seleccionar tot el personal, sigui funcionari o local, d’acord 
amb l’oferta pública d’ocupació, mitjançant una convocatòria pública i a través del 
sistema de concurs, oposició o concurs oposició lliure, en els quals es garanteixin, en 
tot cas, els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, així com el de publicitat.  
Mandat al qual està subjecte l’IMPJ, ja que és una entitat pública empresarial local de 
l’Ajuntament  de Barcelona. 
 
I amb aquesta finalitat es constitueixen les denominades borses de treball dins de 
l’Administració, que garanteixen que la selecció del personal que les integra  ha 
respectat el principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.  
 
Per tant, els principis d’accés de treballadors a l’Administració pública no queden  
garantits si el personal que s’incorpora prové de les oficines de col·locació o dels 
col·legis professionals, tal com manifesta l’IMPJ. 
 
 
4. La jubilació parcial no pot ser imposada en cap cas a l’IMPJ, sense que pugui titllar-
se això de discriminatori per no existir causa “odiosa” en el sentit de l’article 14 de la 
CE. 
 
En relació amb aquesta manifestació, l’article 12.6 de l’Estatut dels treballadors, 
d’aplicació al personal laboral,  disposa que “per tal que el treballador pugui accedir a 
la jubilació parcial (...) haurà acordat amb la seva empresa una reducció de jornada i 
de salari (...) i l’empresa haurà concertat simultàniament un contracte de relleu”. Per 
tant, és cert que es tracta d’un dret del treballador davant la Seguretat Social, però no 
davant l’empresa, i el seu exercici queda condicionat a l’existència d’un acord amb 
l’empresa per tal que aquesta redueixi la seva jornada de treball i, alhora, substitueixi 
aquesta jornada a través d’un contracte de relleu. 
 
En el cas de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, sembla que el conveni col·lectiu 
aplicable en aquell moment reconeixia aquest dret del treballador davant de l’empresa 
i fins i tot es va annexar al Reglament de gestió de la Borsa de Peons de Jardineria per 
a Contractes de Treball Temporal i de Relleu de Parcs i Jardins de Barcelona. 
 
Així doncs, sembla que el dret davant l’empresa també queda acreditat i, per tant, la 
denegació a aquest dret ha de quedar suficientment fonamentada, i més quan s’està 
concedint el dret  als uns i no als altres. No podem deixar de banda que, tractant-se 
d’una Administració pública, està subjecta al principi d’interdicció de l’arbitrarietat 
recollida en l’article 9.3 de la Constitució, i per tant la concessió o no d’aquest dret a 
diversos treballadors en circumstàncies iguals ha de ser objecte de decisions iguals.   
 
Aquesta Sindicatura té com a missió valorar si s’ha produït un greuge i, considerats els 
fets i les normes aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació de l’Institut 
Municipal de Parcs i Jardins no ha estat ajustada a dret  ni eficaç.  
 
I, per tant, emeto la següent 
 
 
7 
 
DECISIÓ 
 
 Estimar  la queixa i declarar que l’Institut Municipal de Parcs i Jardins no ha aplicat 
acuradament les disposicions legals vigents en matèria de jubilacions parcials per 
al personal laboral que té adscrit. 
 
 Recomanar a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que atengui les peticions de 
jubilacions parcials dels treballadors que resten en espera,  sempre que  reuneixin 
els requisits legals per acollir-s’hi, i que formalitzi els contractes de relleu basant-se  
en la Borsa de Peons o en una altra d’anàloga que estigui en vigor. 
 
 
 
Aquesta decisió es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte al 
Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i del seu contingut 
s’informarà la persona interessada.   
 
 
 
 
 
 
Barcelona, 10 de juny  de 2013 
 
8