Consell Tributari 
Expedient: 148/13 
 
El Consell Tributari, reunit en sessió de 4 de setembre de 2013, coneixent del recurs 
presentat per la senyora MPG, ha estudiat la proposta elaborada pel ponent designat a 
l’efecte, adoptant el següent acord:  
 
ANTECEDENTS DE FET 
 
1.- En data 8 de març de 2013, la Sra. MPG interposa recurs d’alçada contra la Resolució 
dictada per la Inspectora en cap de l’Institut Municipal d’Hisenda de data 15 de febrer de 
2013 que desestima les al·legacions presentades contra la incoació del procediment 
sancionador per part de la inspecció d’hisenda municipal a conseqüència d’haver deixat 
d’ingressar part del deute tributari acreditat amb motiu de la transmissió mortis causa, per 
defunció de la senyora ....., del dret de propietat dels següents immobles: .... 
 
2.- La recurrent al·lega que els immobles adquirits a títol d’herència, es troben afectes a 
l’activitat econòmica de lloguer d’immobles que desenvolupava la causant, mare de la 
recurrent, havent-se produït la continuïtat empresarial en l’activitat per part de la pròpia 
recurrent, motiu pel què considera que resulta aplicable la bonificació del 95% en la quota 
de l’impost prevista en l’article 9.2 de l’Ordenança fiscal 1.3 de l’any 2010, vigent en el 
moment de la realització del fet imposable del tribut, seguint el mateix criteri que s’aplica 
tant en l’impost sobre el patrimoni com en l’impost sobre successions i donacions. I per 
aquest motiu considera que ha aplicat correctament la norma i subsidiàriament que la 
interpretació es raonable, i en conseqüència, pretén l’anul·lació de les sancions imposades 
per la inspecció d’hisenda municipal. 
 
FONAMENTS DE DRET 
 
Primer.- Es planteja en aquest recurs la procedència de les sancions imposades a la 
recurrent pel fet d’haver autoliquidat per la transmissió dels immobles procedents de 
l’herència de la seva mare, dedicats a arrendament, aplicant a tots ells la bonificació del 95 
% regulada en l’apartat 2 de l’article 9 de l’Ordenança fiscal 1.3 per a l’exercici 2010, en el 
qual va morir la causant. 
 
1 
 
  
 
   
   
 
Segon.- El recurs contra les liquidacions practicades va ser examinat per aquest Consell 
Tributari en sessió de 24 d’abril de 2013, el qual va informar favorablement la proposta de 
l’Institut Municipal d’Hisenda en el sentit de denegar el reconeixement de la bonificació, 
atès que, en opinió reiteradament proposada per aquest Consell i aplicada per 
l’Ajuntament, la bonificació regulada per l’esmentat precepte, que es centra en els “locals 
afectes” a l’activitat empresarial no abasta la totalitat dels locals objecte d’arrendament, 
sinó només aquells des dels quals s’exerceix l’activitat. 
 
Tercer.- La bonificació esmentada va ser introduïda per l’apartat 34 de l’article 18 de la 
Llei 50/1998, de 30 de desembre, de Mesures fiscals , administratives i de l’ordre social, 
amb el següent text: “Las ordenanzas fiscales podrán regular una bonificación de hasta el 
95 por 100 de la cuota íntegra del impuesto, en las transmisiones de terrenos, y en la 
transmisión o constitución de derechos reales de goce limitativos del dominio, realizadas a 
título lucrativo por causa de muerte a favor de los descendientes y adoptados, los cónyuges 
y los ascendientes y adoptantes.- La regulación de los restantes aspectos sustantivos y 
formales de la bonificación a que se refiere el párrafo anterior se establecerá en la 
ordenanza fiscal”. Aquesta bonificació va ser recollida inicialment per l’Ordenança fiscal 
1.3 de l’Ajuntament de Barcelona per a 1999 amb referència només amb la transmissió 
mortis causa de la vivenda habitual del causant, modulant el percentatge de bonificació 
segons el valor de l’immoble. Des de l’aprovació de les Ordenances fiscals per a l’exercici 
2002, i dintre sempre de l’autorització donada per l’apartat 34 de l’article 18 de la Llei 
50/1998 es va introduir un benefici fiscal per a la transmissió mortis causa de locals 
afectes a activitats empresarials o professionals, que consistia en l’aplicació d’un 
percentatge anual d’increment de valor inferior a l’establert amb caràcter general. Va ser a 
partir de l’Ordenança fiscal 1.3 per al 2007, que l’aplicació de coeficients especials es va 
transformar en una bonificació del 95 %, en els següents termes: “Pel que fa a les 
transmissions mortis causa de locals afectes a activitats empresarials o professionals, 
exercides a títol
, es podrà gaudir, també, d’una bonificació d’un 
95% de bonificació en la quota”. En els aspectes essencials, aquesta mateixa redacció regia 
en la data de la mort de la causant.  
 
Quart.- Com ja ha precisat aquest Consell Tributari en anteriors informes, l’expressió 
“afecte” a l’activitat empresarial, en el context d’aquest impost, no té el mateix significat 
que “objecte” de l’activitat empresarial, en aquest cas la d’arrendament. Un local “afecte” 
2 
 
  
 
   
   
 
és un local destinat a exercir i gestionar l’activitat arrendadora, no un local objecte 
d’arrendament. La distinció no és arbitrària, sinó que es basa en les autoritats lingüístiques. 
Com dèiem en l’informe emès en relació amb l’expedient 370/10, ““Afecte”, según el 
Diccionari de Pompeu Fabra significa “afectat, destinat a un ús determinat” y “afecto” 
según el Diccionario de la Real Academia Española (21ª ed. acep. 3) significa en términos 
equivalentes, “dícese de las posesiones o rentas sujetas a alguna carga u obligación”. Per 
tant el concepte d’afectació significa destinació a l’activitat, però no implica ser objecte de 
l’activitat jurídica.  
 
Cinquè.- En l’Ordenança fiscal 1.3 per al 2011 es modificà la redacció de l’article 9.2, la 
qual va ser substituïda, en la part que interessa als efectes d’aquest recurs, per la referència 
, exercia efectivament de forma 
habitual, personal i directa activitats empresarials o professionals”. Com resulta d’aquest 
expedient i d’altres invocats per la Inspecció, aquest Consell Tributari i, a la seva proposta, 
l’Ajuntament han considerat sempre que la bonificació només afectava  l’immoble des del 
qual s’exercia l’activitat. Per tant, la redacció donada a l’Ordenança de 2011 no significava 
una novetat o una ruptura en relació amb la normativa anterior, sinó que tenia la finalitat de 
refermar una interpretació que s’ajusta més a la voluntat del Ple en aprovar les Ordenances.  
En efecte, la finalitat de la norma és la de no penalitzar fiscalment la transmissió dels 
elements més íntims del contribuent, com són la seva vivenda habitual o el seu centre de 
treball. En canvi, no hi ha cap indici que directament o indirecta doni a entendre que 
l’Ordenança fiscal pretengui bonificar el negoci d’arrendament immobiliari com a tal (a 
diferència del que succeeix en altres impostos estatals com per exemple el de Successions i 
Donacions, en el qual es regula una bonificació del 95 % sobre “el valor de una empresa 
individual, de un negocio profesional o participaciones en entidades” –art. 20.2.c) Llei 
29/1987 de 18 de desembre-). Tot això confirma l’opinió de que la bonificació s’ha 
d’aplicar només al local en el qual l’arrendador té el centre de gestió i de que la 
modificació de l’Ordenança 1.3 acordada per a l’exercici 2011 no altera la situació 
anterior, sinó que té un valor merament interpretatiu.  
 
Sisè.- Ratifica tot el que s’ha exposat la memòria que acompanyava les Ordenances fiscals 
del 2007, exercici en el qual es va introduir la bonificació del 95 % en favor dels locals 
afectes a activitats empresarials o professionals. La memòria, com l’exposició de motius de 
qualsevol norma, té un valor interpretatiu de la voluntat del Consell Municipal. En ella es 
deia: “Pel que fa a les transmissions mortis causa de locals afectes a activitats empresarials 
3 
 
  
 
   
   
 
o professionals, exercides a títol individual, a favor dels cònjuge, els descendents o 
ascendents per naturalesa o adopció, també es modifica la bonificació establerta fins ara, 
que consistia en una reducció dels percentatges anuals a aplicar sobre la base imposable, en 
el sentit  que la bonificació serà del 95% de la quota.- La bonificació restarà condicionada 
al manteniment de l’adquisició en el patrimoni de l’adquirent, així com de l’exercici d’una 
activitat, durant els cinc anys següents a la mort del causant.- Amb aquestes modificacions 
es pretén aconseguir una més adequada protecció social a la família, una major equitat en 
l’aplicació de la bonificació i, per últim, millorar tècnicament la mateixa”. És significatiu 
que la justificació de la norma es refereixi a la finalitat de “protecció social a la família”. 
Com que la finalitat de la norma no és econòmica, sinó social, aquesta finalitat apunta a la 
protecció de les eines de l’activitat artesanal però no a la totalitat d’un negoci. Establert 
això, la memòria que acompanyava les Ordenances per a l’exercici 2011, en el qual es va 
modificar el text de l’article que regulava la bonificació, es precisava que la nova redacció 
era una millora tendent a aclarir-ne els supòsits d’aplicació: “En l’Impost sobre l’Increment 
del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (O.F.13) s’ha millorat la redacció de l’art.9è, 
per clarificar el règim de la bonificació per transmissió lucrativa mortis causa de local 
afecte a activitat professional o empresarial exercida a títol individual pel causant”. Per 
tant, no s’estava derogant o modificant una norma anterior. 
 
Setè.- Tot el  que s’ha exposat complementa i ratifica els fonaments de l’informe emès en 
24 d’abril de 2013 denegatori del recurs contra les liquidacions practicades a la interessada 
i alhora aporta una nova perspectiva sobre el tema del present recurs. 
 
Vuitè.- Com a conseqüència de la desestimació del recurs contra les liquidacions de 
l’Impost, la Inspecció Municipal ha practicat sengles liquidacions de sanció per infracció 
lleu sobre cadascuna de les liquidacions complementàries practicades per la Hisenda 
municipal. El recurs contra aquestes sancions es fonamenta en l’article 179.2.d) de la Llei 
General Tributària, d’acord amb el qual, “Las acciones u omisiones tipificadas en las leyes 
no darán lugar a responsabilidad por infracción tributaria en los siguientes supuestos : ... d) 
Cuando se haya puesto la diligencia necesaria en el cumplimiento de las obligaciones 
tributarias. Entre otros supuestos, se entenderá que se ha puesto la diligencia necesaria 
cuando el obligado haya actuado amparándose en una interpretación razonable de la 
norma”. 
 
4 
 
  
 
   
   
 
Novè.- No hi ha dubte que en el present cas l’interessat ha posat la diligència necessària en 
l’acompliment material de les seves obligacions tributàries en relació amb l’Impost. Cal 
esbrinar si la forma en què ha complert les seves obligacions respon a una interpretació 
raonable de la norma. Cal reconèixer que la paraula “afecte” té un significat ampli en el 
llenguatge vulgar que pot justificar l’error de la contribuent en l’autoliquidació dels seus 
impostos. Tot i que no s’atingui al significat estricte i rigorós i, per tant, jurídic, de la 
paraula “afecte” segons resulta del que s’ha argumentat anteriorment, no es pot ignorar que  
no es pot acusar de negligència una interpretació d’aquesta naturalesa, ni tant sols de 
negligència simple, que es el fonament de la culpabilitat que justifica la imposició de la 
sanció, en especial quan ha sigut el propi Ajuntament qui ha reconegut l’ambigüitat de la 
primitiva redacció i ha considerat oportú d’introduir-hi una modificació interpretativa. Per 
aquests motius entenem que s’ha d’anul·lar la sanció i reconèixer que era raonable la 
interpretació aplicada per la recurrent. 
 
Per tot això,  
 
ES PROPOSA 
 
ESTIMAR el recurs contra les sancions imposades i ANUL·LAR-LES. 
 
 
5