Consell Tributari 
   
 
 
 
Expedient: 360/13 
 
 
El Consell Tributari, reunit en sessió de 22 de setembre de 2014, coneixent del recurs 
presentat pel senyor MAAM, ha estudiat la proposta elaborada pel ponent designat a 
l’efecte, adoptant el següent acord:  
 
ANTECEDENTS DE FET 
 
1.- El 4 de març de 2013, el senyor MAAM dedueix recurs contra l’embargament de 
compte corrent per raó de taxa d’ocupació de via pública de l’exercici 2012. 
 
2.- L’interessat havia obtingut per a l’exercici 2011 una llicència d’instal·lació de 
vetlladors davant del seu establiment al carrer ..... Pel que fa a l’exercici 2012 al·lega que 
no havia rebut autorització per ocupar la via pública amb vetlladors en dit exercici i per 
aquest motiu no els va instal·lar. Consta no obstant a l’expedient que el 28 d’agost de 2012 
havia sol·licitat una ampliació de l’espai ocupat. El 18 de febrer de 2013 renúncia a 
l’ampliació de l’espai i el 17 de juliol de 2013 sol·licita certificat de baixa de la terrassa.  
 
3.- També al·lega que no li va ser notificada la liquidació per a l’exercici 2012, ni la 
providència de constrenyiment. 
 
FONAMENTS DE DRET 
 
Primer.- La taxa regulada a l’Ordenança fiscal 3.10 de l’Ajuntament de Barcelona per a 
l’exercici 2012, té com a objecte la utilització privativa o l’aprofitament especial del 
domini públic municipal i no la concessió de llicència d’ocupació. Per tant l’única cosa que 
s’ha de comprovar per determinar si s’ha meritat o no l’esmentada taxa és si hi ha hagut o 
no una efectiva ocupació del domini públic municipal, amb  independència de les 
especificacions o vicissituds de la llicència o fins i tot de la seva inexistència, com es 
desprèn de l’apartat 1 de l’article 6 de l’esmentada Ordenança.  
 
Segon.-  En conseqüència, la resolució s’ha de basar en l’efectiva ocupació. Per part del 
Districte s’al·lega que la llicència d’ocupació estava vigent per via de pròrroga tàcita, però 
1 
 
  
 
   
Consell Tributari 
   
 
 
aquesta constatació és irrellevant, doncs, com s’ha dit, el determinant en aquest tipus de 
taxa és l’ocupació efectiva, no lo vigència de les llicències. Par part del recurrent s’addueix 
que davant la falta de coneixement que s’hagués concedit llicència per al 2012, va preferir 
no ocupar l’espai públic. També al·lega un acta d’inspecció per denúncia de 27 de juliol de 
2012 en la qual no es fa menció dels vetlladors, de la qual cosa pretén derivar que no hi 
havia vetlladors. Tots aquests elements, tant els al·legats per una com per altra banda són 
insuficients per arribar a una convicció sobre la realitat dels fets, és a dir, sobre la real 
ocupació de l’espai públic. No obstant això, és significatiu que la recurrent sol·licités en 28 
d’agost de 2012 una ampliació de l’espai ocupat pels vetlladors i que en 2013 renunciés a 
la seva ocupació. Aquests fets podrien donar a entendre que en 2012 es va mantenir 
l’ocupació i encara que tinguin caràcter merament indiciari són els únics que d’alguna 
forma permeten establir una explicació raonable dels fets davant la reconeguda dificultat 
de provar fets negatius. 
 
Tercer.- Al·lega també la falta de notificació de la liquidació i de la providència de 
constrenyiment. La notificació individual de la liquidació no era necessària, ja que aquest 
tipus de taxes són objecte de notificació per padró, segons disposa l’article 9 de 
l’Ordenança.  
 
En relació a la providència de constrenyiment, es va realitzar un primer intent de 
notificació en data 25 de maig de 2002, que va ser retornat perquè el notificador va indicar 
que no existia el carrer. Es va advertir que faltava completar la numeració, pis i porta, 
procedint-se a la seva correcció amb emissió de nova notificació que es va intentar 
practicar dues vagades, en dates 15 i 17 de juny de 2012 amb el resultat, en els dos intents, 
d’absent i amb l’observació que el veïns no obren, impossible accés. De conformitat amb 
el que estableix l’article 112 de la Llei general tributària, es va procedir a practicar la 
notificació mitjançant anunci publicat al Tauler d’edictes municipal de 20 de juliol de 
2012. 
 
Per tot això, i coincidint amb l’informe del Districte de l’Eixample,  
 
ES PROPOSA 
 
DESESTIMAR el recurs interposat.  
2