Consell Tributari
Expedient: 375/3
El Consell Tributari, reunit en sessió de 26 de gener de 2004, coneixent del
recurs presentat pel Sr. J.M.B., ha estudiat la proposta elaborada pel ponent designat a
l’efecte, adoptant el següent acord:
ANTECEDENTS DE FET
Únic.- El Sr. J.M.B., el 14 de novembre de 2001, interposa un recurs contra
la resolució desestimatòria de la sol·licitud d’exempció de l’impost sobre l’increment de
valor dels terrenys meritat per la transmissió de l’immoble situat en el carrer ..., núm. ...,
formulada per tractar-se d’un immoble inclòs en el Pla especial de protecció del
patrimoni arquitectònic, desestimació motivada per l’extemporaneïtat de la petició i la
falta d’acreditació dels requisits exigits. El recurrent al·lega que la resolució impugnada
és defectuosa per falta de motivació ja que no determina quins són els requisits
incomplerts, i manifesta que si bé és cert que la petició d’exempció fou presentada un
cop transcorregut el termini de trenta dies assenyalat en l’ordenança municipal, també
ho és que aquest termini suposa una limitació no prevista en la Llei reguladora de les
hisendes locals, i per tant s’estaria incomplint el principi de legalitat, ja que per via
reglamentària es faria impossible l’aplicació del benefici fiscal, atès que la brevetat del
termini no permet presentar tots els documents necessaris, que s’han d’obtenir d’altres
persones i entitats públiques.
FONAMENTS DE DRET
Primer.-  Encara que el recurrent no és el subjecte passiu de l’impost, se l’ha
de considerar interessat en l’expedient i per tant legitimat per a recórrer, tenint en
compte que en l’escriptura de compra assumí el pagament del tribut.
Segon.- La regla 30a de l’article 18 de la Llei 50/1998, de 30 de desembre,
de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, agregà una lletra d) a l’article
106.1 de la Llei reguladora de les hisendes locals, en virtut de la qual declarà exemptes
les transmissions de béns que es trobin dins del perímetre delimitat com a conjunt
1
historicoartístic, o hagin estat declarats individualment d’interès cultural, segons el que
estableix la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, quan els seus
propietaris o titulars de drets reals acreditin que han realitzat a càrrec seu obres de
conservació, millora o rehabilitació en els esmentats immobles. A aquests efectes,
l’ordenança fiscal ha d’establir els aspectes substantius i formals de l’exempció».
Tercer.- Els requisits exigits per la llei són els següents: En primer lloc, que
els béns es trobin en un perímetre delimitat com a conjunt historicoartístic o hagin estat
declarats individualment d’interès cultural segons el que s’estableix en la Llei 16/1985,
de 25 de juny. Segon, que els propietaris hagin realitzat a càrrec seu obres de
conservació, millora o rehabilitació dels immobles. Tercer, que compleixin els requisits
substantius i formals de l’exempció establerts en la respectiva ordenança fiscal. En
aquest cas, els requisits substantius i formals de l’exempció s’han de concretar en
l’Ordenança fiscal 1.3 per al 2000, data en la que tingué lloc la transmissió. L’article 3
de la citada ordenança fiscal exigia que les obres s’haguessin fet durant els anys en el
curs dels quals s’hagués posat de manifest l’increment de valor; que l’import total de les
obres, segons el pressupost presentat a efectes de llicència, cobrís com a mínim
l’increment de valor; que les rendes brutes de l’immoble no excedissin d’un percentatge
equivalent a l’interès legal del diner més un punt en relació amb el valor cadastral; i
finalment, que la sol·licitud d’exempció es presentés en el termini de declaració o
d’autoliquidació.
Quart.- Cap d’aquests requisits no es compleixen en el cas examinat:
a) No consta que l’immoble, situat en el carrer ..., núm. ..., cantonada amb el
carrer ..., es trobi inclòs en un perímetre delimitat com a conjunt historicoartístic. Així
resulta de la certificació lliurada pel Departament de l’Impost sobre Béns Immobles, en
data 10 de febrer de 2003, del qual resulta que el nivell de protecció que té assignada la
finca és el C/SM, que es correspon amb béns culturals que tenen interès de ciutat a
través de la diversitat dels barris que la conformen. En cap lloc s’indica un perímetre
delimitat com a conjunt historicoartístic. Això no significa que l’immoble no gaudeixi
d’alguna protecció urbanística, sinó que aquesta no assoleix el nivell exigit per la llei
per a concedir l’exempció. Pel que fa a la seva consideració individual com a bé
d’interès cultural, s’ha de precisar que la Llei 16/1985, de 25 de juny, en l’article 9,
exigeix una declaració específica per reial decret, que en aquest cas no s’ha produït.
2
b) L’interessat aporta comprovants d’obres per import net, sense incloure
IVA, de 3.269.327 i 541.103 pessetes per obres de reforma interior de la planta entresòl
de la finca; d’instal·lació d’aigua directa a la finca per import de 872.515 ptes.;
d’instal·lació de muntants de llum per import de 552.082 ptes.; d’instal·lació de porter
elèctric i llum a l’escala per import de 482.707 ptes.; d’instal·lació elèctrica a l’escala de
veïns, per import de 37.436 ptes.; i de connexió de servei en una tenda per import de
86.166 ptes. Entenem que no són computables a aquests efectes com obres de millora,
rehabilitació o conservació de l’immoble les obres de reforma interior de l’entresòl,
però tot i computant-les, l’import total de les obres és de 5.841.336 pessetes, que és
inferior al valor de la totalitat del sòl transmès, que es fixa en la liquidació
complementària efectuada per l’Ajuntament en  48.869 euros, equivalents a 8.131.117
pessetes. S’ha de recordar respecte això que l’ordenança fiscal en la qual la llei delega
l’establiment dels requisits substantius i formals de l’exempció, estableix com a requisit
que l’import total de les obres, d’acord amb el pressupost o pressupostos presentats a
l’efecte de l’atorgament de llicència, cobreixin com a mínim l’increment de valor, i
aquest és un requisit mínim per a l’obtenció de l’exempció, és a dir, que no és un
requisit de càlcul de la base imposable, i conseqüentment per a calcular aquesta es
poden deduir les obres realitzades. Les obres no cobreixen l’increment de valor en cap
cas, ni encara que es computin les obres de reforma interior de l’entresòl, i per tant, no
donen lloc a l’exempció. Cal precisar, d’altra banda, que a parer nostre la comparació
s’ha d’establir en termes homòlegs: Atès que la transmissió gravada consisteix
exclusivament en la vuitena part indivisa de la finca, només es pot computar per a
obtenir l’exempció la vuitena part de les obres efectuades. És el que es fa en l’anterior
argumentació encara que les xifres es refereixin a imports totals de l’increment de valor
i del cost de les obres. No seria lògic, en canvi, que les obres es computessin pel seu
valor total i el valor del solar per la vuitena part indivisa que es transmet.
c) No s’ha aportat cap justificació de les rendes brutes de l’immoble, però és
innecessari sol·licitar-les, pel que es dirà a continuació.
d) El quart requisit és que la sol·licitud d’exempció es formuli en el termini
de declaració o autoliquidació. Aquest requisit no s’ha complert, i no és excusa, com
al·lega el recurrent, la dificultat d’obtenció de dades, ja que una cosa és la sol·licitud i
una altra la instrucció del procediment i la prova dels fets al·legats. D’altra banda, s’ha
de destacar en aquest cas que, com que la llei ha delegat a les ordenances municipals la
fixació dels requisits substantius i formals necessaris per a obtenir l’exempció,
l’establiment d’un termini per a la sol·licitud no es pot considerar, com també al·lega la
3
recurrent, una norma reglamentària que vulnera el principi de legalitat, sinó que és una
decisió plenament legítima en raó de l’atribució de competències normatives que la llei
atribueix en aquest cas als ajuntaments. En conseqüència, l’extemporaneïtat de la
sol·licitud és causa de pèrdua de l’exempció.
Per la qual cosa, i coincidint amb l’informe de l’Institut Municipal
d’Hisenda,
ES PROPOSA
DESESTIMAR el recurs interposat, i CONFIRMAR la resolució
denegatòria de l’exempció.
4