Consell Tributari
Expedient: 420/5
El Consell Tributari, reunit en sessió de 19 de juliol de 2006, coneixent del
recurs presentat per Universitat ..., ha estudiat la proposta elaborada pel ponent designat
a l’efecte, adoptant el següent acord:
ANTECEDENTS DE FET
Únic.- Don J.F.L. interposa el 29 d’abril de 2005, en nom i representació de
la Universitat ..., recurs de reposició contra la liquidació de l’impost sobre
construccions, instal·lacions i obres (ICIO) emesa, rebut núm. LV-2005-3-04-001..., per
l’emplaçament ubicat al carrer ..., núm. .... Al·lega que, a l’empara d’allò previst per
l’article 80.1 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, precepte
que modifica la disposició addicional novena de la Llei reguladora de les hisendes
locals, la Universitat ... es troba exempta de satisfer l’esmentat tribut.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Segons fa constar la Direcció d’Actuació Urbanística en el seu
informe de data 24 de maig de 2006, la finalitat de les obres que són objecte de l’ICIO
són la construcció de dos soterranis destinats a ubicar instal·lacions de la Universitat ...
Segon.- L’actual regulació de les exempcions aplicables a les Universitats
públiques, entre les quals s’hi compren la Universitat ... es troba en l’article 80 de la
Llei Orgànica 6/2001, el Títol XI de la qual regula el règim econòmic i financer de les
Universitats Públiques. En l’apartat 1è d’aquest article es preveu el següent: “Los bienes
afectados al cumplimiento de sus fines y los actos que para el desarrollo inmediato de
tales fines realicen y los rendimientos de los mismos, disfrutarán de exención tributaria,
siempre que los tributos y exenciones recaigan directamente sobre las Universidades en
concepto legal de contribuyentes y sin que sea posible legalmente la traslación de la
carga tributaria”.
1
Tercer.- Com es pot veure, l’exempció no és subjectiva, sinó que s’atorga en
funció de les finalitats de la Universitat i de les característiques del fet imposable,
concretament els béns afectes a l’acompliment dels fins de la Universitat, els actes que
es realitzin per al desenvolupament immediat d’aquestes finalitats o els rendiments de
tots ells. La interpretació de l’exempció obliga per tant a analitzar les finalitats de les
Universitats i la relació que tinguin amb aquestes finalitats els objectes exempts o llur
traducció com a fets imposables dels diferents impostos municipals.
Quart.- Les finalitats que la Llei Orgànica esmentada atribueix a les
Universitats són la investigació, la docència i l’estudi, segons es regula en els articles 1 i
39.3. Per la seva part, l’apartat 1 de l’article 100 del Text Refós de la Llei Reguladora
de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març,
defineix així el fet imposable de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres:
“1. El impuesto sobre construcciones, instalaciones y obras es un tributo indirecto cuyo
hecho imponible está constituido por la realización, dentro del término municipal, de
cualquier construcción, instalación u obra para la que se exija obtención de la
correspondiente licencia de obras o urbanística, se haya obtenido o no dicha licencia,
siempre que su expedición corresponda al ayuntamiento de la imposición”.
Cinquè.- La comparació del fet imposable de l’impost amb els actes
declarats exempts per l’article 80.1 de la Llei Orgànica 6/2001 ens posa de manifest que
aquests darrers no són subsumibles en la definició de l’objecte imposable. L’ICIO no és
un impost que gravi béns. Tampoc no és un impost que incideixi en actes que
immediatament estiguin adreçats al desenvolupament de la investigació, la docència o
l’estudi. La seva vinculació amb aquestes finalitats és instrumental, però no immediata,
com exigeix el text de la exempció. Finalment, l’ICIO no grava rendiments. Per tant,
cap dels supòsits d’exempció contemplats en l’article 100.1 de la Llei Orgànica 6/2001
no tenen, en la nostra opinió, relació amb l’ICIO.
Sisè- Cal dir al respecte que s’ha discutit la naturalesa jurídica de l’impost.
D’entre les opinions publicades ens sembla la més ajustada al substrat econòmic de
l’exacció la de que l’impost grava, no la propietat immobiliària, sinó la despesa de la
construcció. Aquesta consideració, d’altra banda, s’ajusta a la pròpia definició de la
Llei, que el qualifica com a impost indirecte, en la mateixa línia sistemàtica en la qual
qualifica també d’impost indirecte l’impost sobre el valor afegit ( Llei 37/1992, de 28 de
2
desembre)  i el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (Reial Decret
Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre). Per tant, en atenció a la sistemàtica de les nostres
lleis, hem d’entendre que qualifiquen com a indirectes impostos que recauen sobre el
consum o la despesa. Això ratifica que l’impost, en la forma que el defineix la Llei, no
recau sobre la propietat, ni sobre l’activitat adreçada directament a l’acompliment de les
finalitats, ni sobre els rendiments de les Universitats. Dit d’una altra manera, que no es
troba comprès en l’article 80 de la Llei Orgànica 6/2001
Setè.- L’article 80 de la Llei Orgànica 6/2001 contenia un apartat 4rt que
d’alguna manera s’interferia en la regulació de l’apartat 1è. Deia així: “En cuanto a los
beneficios fiscales de las Universidades públicas, se estará a lo dispuesto para las
entidades sin finalidad lucrativa en la Ley 30/1994, de 24 de noviembre de Fundaciones
e Incentivos Fiscales a la Participación Privada en Actividades de Interés General.”. En
l’informe emès a petició de l’Ajuntament en 31 de juliol de 2002 (exp. 713/2), al qual fa
referència l’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística, vàrem interpretar que les
exempcions venien declarades en l’apartat 1è de l’article 80 de la Llei Orgànica
esmentada i que l’apartat 4rt modulava els requisits per gaudir de l’exempció, que
interpretàvem com una remissió a l’article 58 de la Llei 30/1994. S’ha de fer constar
que aquest Consell Tributari no va entendre en cap moment, ni de la interpretació de
l’apartat 1è ni de la interpretació de l’apartat 4rt, que l’ICIO hagués estat declarat
objecte d’exempció.
Vuitè.- En l’actualitat, la Llei 49/2002, de 23 de desembre, en la seva
Disposició Derogatòria única ha deixat sense efecte el Títol II de la Llei 30/1994, on
s’establien els requisits complementaris per gaudir dels impostos declarats exempts en
l’apartat 1è. La nova llei no conté cap referència al reiteradament esmentat impost.
Per tot això,
ES PROPOSA
DESESTIMAR el recurs, i CONFIRMAR la liquidació recorreguda.
3