Dictamen del PAM 2012-2015 Aprovat pel Plenari del Consell de Ciutat 8 de maig del 2012 1 Esquema del Dictamen 1. Introducció 2. Valoració global del PAM 3. Els set objectius generals i els objectius de ciutat a. Beneficiaris b. Estructura c. Recursos 4. El procés participatiu i la butlleta 5. Conclusions i reflexions 6. Recomanacions finals Annex: relació d’objectius de ciutat, objectius estratègics i propostes d’iniciatives esmenats 2 1. Introducció L’objectiu general d’aquest Dictamen és emetre una sèrie de reflexions, valoracions i recomanacions del Consell de Ciutat, una vegada que s’ha conegut el document Marc estratègic i full de ruta 2012-2015. Bases per a la formulació del Programa d’Actuació Municipal (PAM) i dels Programes d’Actuació dels Districtes (PAD) i que s’ha iniciat el procés participatiu del PAM. Atès que el document que s’ha fet arribar sobre el PAM no és un document tancat, sinó que encara s’hi introduiran mesures i iniciatives, el Consell de Ciutat considera que fins que tots els objectius de ciutat i els objectius estratègics no vagin acompanyats d’iniciatives concretes, no es podrà emetre una valoració global del PAM 2012-2015 que no incorri en contradiccions. Per tant, aquest Dictamen és una valoració genèrica dels àmbits i els objectius estratègics del PAM, amb una sèrie de reflexions i de recomanacions que guien tot el document. Aquest Dictamen s’ha estructurat d’acord amb una valoració global del PAM 2012-2015, seguida d’una valoració dels set objectius de ciutat, organitzats de manera que es manté l’estructura pròpia del PAM –Beneficiaris, Habitat urbà i Recursos–, així com del procés participatiu i la butlleta. Finalment, les conclusions i unes recomanacions finals tanquen el Dictamen. 2. Valoració global del PAM 2012-2015 En primer lloc, el Consell de Ciutat manifesta de manera consensuada que el document del PAM que s’ha facilitat presenta importants limitacions pel que fa al contingut i al format. Quant al contingut, el PAM és un document massa genèric, més proper a un decàleg de bones intencions que a un guió de mesures de govern, per la qual cosa no acaba de concretar les accions o les iniciatives necessàries per dur a terme aquestes intencions. A més, hi ha moltes mesures de propostes d’iniciatives que no s’entenen, bé per la manera com han estat redactades, perquè no contenen prou informació, o per la manera com s’han ordenat en el document. 3 Pel que fa al format en què s’ha lliurat el PAM, el Consell de Ciutat considera que no és accessible i que dificulta el seguiment del text. El disseny emprat limita la comprensió global del document: és adequat per veure’l en pantalla, però no pas per treballar-lo en paper. Sobre el llenguatge, el Consell de Ciutat fa constar les consideracions següents: - El document actual del PAM fa servir un llenguatge no inclusiu, si bé la comissió recomana que la redacció sempre tingui present un llenguatge no sexista. - Sovint el redactat és poc acurat i no té en compte de quina manera l’objectiu o la mesura concreta poden afectar els col·lectius de persones als quals van adreçats. A tall d’exemple, no són «discapacitats», sinó «persones amb discapacitat», i no són «col·lectius vulnerables», sinó «col·lectius en situació de vulnerabilitat». - Se suggereix que el document incorpori el conjunt de models familiars que conformen la nostra societat, per la qual cosa els enunciats no s’han de reduir a la família, en singular. - També s’observa que s’utilitzen molts anglicismes que es podrien substituir perfectament pel seu equivalent en llengua catalana. - Finalment, quant a la redacció general del PAM, cal ressaltar que sovint es confon l’obligatorietat de garantir l’aplicació d’una llei o una norma amb «implementar-la». Al llarg del document es confon «objectiu estratègic» amb «acció» o «iniciativa», la qual cosa dificulta poder comprendre correctament tots els àmbits del PAM. També hi ha molts exemples en què les propostes d’iniciatives no s’ajusten a l’objectiu de ciutat ni als objectius estratègics. Hi ha una manca de transversalitat a pràcticament tots els àmbits, objectius estratègics i propostes d’iniciatives. Aquesta manca de transversalitat s’observa en la visió general del PAM, que és molt vertical i no interrelaciona els àmbits i els objectius estratègics amb tots els col·lectius als quals fa referència. A més, el Consell de Ciutat considera que la incorporació de l’accessibilitat hauria de ser una constant transversal al llarg del document, de manera que sempre hi quedi recollida. El Consell de Ciutat no acaba d’entendre per quina raó aquest PAM insisteix a incorporar objectius i propostes de mesures per a un col·lectiu molt concret, com és la Guàrdia Urbana. Es posa de manifest que al llarg del PAM es fa referència a l’austeritat, l’estalvi i l’excel·lència –com ara en els sectors sanitari i universitari–, quan la realitat econòmica del país i de determinats projectes o propostes d’iniciatives que se suggereixen per 4 aconseguir-ho es contradiuen. D’una manera semblant, no es presenta cap actuació concreta que es pugui quantificar econòmicament, fet que reforça la idea que es tracta d’un marc genèric sobre idees o línies d’acció, però no pas d’un veritable Pla d’Actuació Municipal que concreti cada acció a realitzar, juntament amb el seu pressupost associat i l’àrea gestora que ha d’executar-la. No obstant això, valorem el fet que l'Oficina de Management i Pressupost Executiu, mitjançant la seva direcció, s'hagi posat a disposició del Consell de ciutat i que a hores d'ara ja hagi demostrat que intervé per conèixer les aportacions que amb anterioritat i al seguiment del PAM va fer el Consell de Ciutat. També ens ha manifestat la intenció que el document del PAM definitiu –ja que això són unes bases–, vagi lligat al pressupost i, lògicament, a les Gerències responsables. L’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el principi de subsidiarietat, és la institució més propera a la ciutadania, però hi ha determinades actuacions en què la competència és autonòmica, per la qual cosa es demana una total complicitat i coordinació amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya a fi i efecte d’aconseguir un model de ciutat més social, sostenible i generador d’ocupació de qualitat. Atès que aquest Dictamen és preceptiu, el Consell de Ciutat ha fet un esforç per recollir-hi i incorporar-hi les reflexions i la veu de la ciutadania i de les entitats més representatives de la ciutat, per tal de no incórrer en contradiccions amb el treball que les entitats estan duent a terme amb els seus òrgans sobre el PAM, ni amb les possibles aportacions individuals de la ciutadania. 3. Els set objectius generals i els objectius de ciutat Aquest apartat presenta una valoració general de cadascun dels set àmbits en què s’estructura el PAM. L’Annex final que tanca aquest Dictamen recull una relació detallada dels objectius de ciutat, dels objectius estratègics i de les propostes d’iniciatives esmenats. a) Àmbit «Beneficiaris». Objectius de Ciutat: 1, 2 i 3 OBJECTIU 1. PERSONES I FAMÍLIES: LA CIUTAT PREFERIDA PER VIURE AMB SEGURETAT, EQUITAT I QUALITAT DE VIDA. El Consell de Ciutat considera que aquest PAM hauria de fer esment de totes les lleis, programes i plans directors que, si bé es van aprovar en mandats anteriors, 5 encara són vigents, com ara la Llei catalana de serveis socials. A més, hauria de fer referència al fet que l’any 2012 és l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Atès el context actual de crisi econòmica i de destrucció de llocs de treball, el Consell de Ciutat estima que s’hauria de potenciar la contractació pública social o verda, ja que les seves clàusules administratives i tècniques tenen en compte altres factors que garanteixen una responsabilitat social envers el mercat i que asseguren, entre altres coses, la qualitat de l’ocupació. Per tant, la contractació pública hauria d’estar vinculada a la generació d’ocupació, sobretot entre les persones amb dificultats d’inserció sociolaboral, i hauria d’ampliar les clàusules i la reserva social. Sobre l’ocupació estable i de qualitat per a tothom, el Consell de Ciutat fa constar que hauria d’estar vinculada a l’Àmbit 3: Agents econòmics, que resulta insuficient amb les mesures que es proposen en el PAM actual. Pel que fa a l’ocupació per a la gent jove, es reclama que, més enllà de la vessant d’emprenedoria, s’incloguin més mesures d’ocupació. A més, s’hauria d’esmenar la Iniciativa 6, perquè «els espais d’informació jove» no existeixen. Per tant, calen propostes concretes per a la gent jove, que no estigmatitzin un col·lectiu tan ampli i divers com aquest. El Consell de Ciutat proposa situar el debat sobre la conciliació de la vida laboral, familiar i personal dins la racionalització dels horaris col·lectius i no reduir-lo a l’esfera estrictament individual i privada. Per tant, el debat s’hauria d’ampliar a la reorganització dels horaris, a la responsabilitat social corporativa i a l’ocupació de qualitat basant-se en estàndards europeus. Quant a l’objectiu de l’educació, si bé s’hi està d’acord, es vol manifestar que s’hi podrien afegir iniciatives d’educació en un sentit més ampli i que no es refereixin únicament a la cultura, al sistema escolar i a la llengua. S’hauria de tenir en compte la comunitat educativa i altres tipus d’educació, no només la formal i purament acadèmica. Manca un objectiu estratègic que tracti específicament de salut laboral i que no sigui només una Proposta d’Iniciativa i salut mental i addicions. També es vol deixar constància que el PAM hauria de fer referència a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de prestigi internacional, i que no cal crear més iniciatives noves quan a la ciutat ja hi ha espais que funcionen. 6 Pel que fa a la convivència veïnal i a la cohesió social, el Consell de Ciutat considera que la gestió ciutadana s’hauria de situar en l’àmbit de l’espai públic, amb un enfocament positiu des de la riquesa i la mediació, i no únicament com a control i seguretat. Sobre la igualtat entre les dones i els homes es valora positivament el dret a la igualtat d’oportunitats, en especial pel que fa a les dones més vulnerables. Ara bé, es posa de manifest que es troba a faltar un objectiu estratègic orientat específicament a lluitar per l’eradicació de la violència de gènere. També sorprèn que un objectiu estratègic se centri únicament en la Guàrdia Urbana i no s’hagin inclòs altres cossos on el rati de participació femenina i el sostre de vidre són igual d’importants. S’evidencia una important confusió en l’objectiu de ciutat següent: «Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals». El Consell de Ciutat no qüestiona l’objectiu general ni els estratègics, ja que està d’acord amb l’enunciat formulat, però sí que qüestiona l’ordenació i el fet que s’hi barregin temàtiques ben diferents, des del Pla dels Animals de Companyia, fins a les persones nouvingudes... Propostes de nous objectius estratègics:  Creació d’un Parc d’Habitatges Assequibles i Accessibles, a causa de la dificultat per accedir a un habitatge, no únicament per als col·lectius de persones més vulnerables, sinó també per a una àmplia majoria de la població barcelonina.  Elaboració i lideratge del Pla Municipal d’Accessibilitat (actualment existeix el Codi d’Accessibilitat, però ha quedat obsolet).  Salut mental i addicions, ja que el PAM no s’hi refereix en absolut.  La diversitat de la ciutat.  Barcelona, ciutat amiga i respectuosa amb els animals, on es posi en valor que Barcelona és l‘única ciutat del món que disposa de la Declaració Municipal per la Convivència i els Drets dels Animals.  OBJECTIU 2. ENTITATS, ASSOCIACIONS I AGENTS ESPORTIUS, SOCIALS I CULTURALS. L'AJUNTAMENT QUE COOPERA I PARTICIPA AMB EL TEIXIT SOCIAL. 7 El Consell de Ciutat considera que s’ha de reconèixer la importància del paper històric i actual de les associacions i les entitats, i que cal incidir de manera transversal en cada objectiu estratègic al llarg de tot el PAM. Es proposa l’elaboració del Pla de Suport a l'Associacionisme com a eina de definició i programació de les polítiques de suport a l’associacionisme a la ciutat al llarg dels propers anys, amb la implicació dels agents polítics i les associacions de la ciutat a partir del procés participatiu dut a terme durant el 2n Congrés de les Associacions de Barcelona. Aquest Pla ha d’ajudar el sector a donar resposta als temes relacionats amb el reconeixement de l’associacionisme, el finançament de les associacions i els locals, els equipaments i els espais per a les associacions. Pel que fa al Pacte per la Mobilitat, s’hauria de reformular l’objectiu. Es proposa situar-lo en l’Àmbit 3 (Agents econòmics i centres de coneixement. Economia que genera oportunitats per a tothom). A més, genera confusió el fet que el Pacte per la Mobilitat s’inclogui en l’Objectiu de Ciutat 2 i que el Pla de Mobilitat Urbana s’inclogui com a Proposta d’Iniciativa en el 3.1. (Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del sud d’Europa). També es proposa revisar i classificar per formes jurídiques el Fitxer General d'Entitats (associacions, fundacions, cooperatives, sindicats, partits polítics, així com els sectors en què estan agrupats), amb l'objectiu de crear un fitxer únic conjuntament amb altres administracions, per tal que s’agilitzi la relació entre les associacions i les administracions. Es planteja impulsar mesures de conciliació de la vida personal, laboral, familiar i associativa mitjançant l’impuls de polítiques del temps que incloguin les associacions com a actor estratègic en el Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i altres plans. A tall d’exemple: promoure un acord marc de compromís entre moviment associatiu, organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clàusules que permetin la participació comunitària. També es proposa potenciar un associacionisme coordinat i organitzat fent que les coordinadores associatives siguin un dels agents de referència, d’interlocució i de promoció del teixit associatiu, tant pel que fa a temes territorials com a sectorials. Es proposen nous objectius estratègics amb mesures concretes a desenvolupar:  2.1.5. Nou model de relació econòmica amb l’Administració, que inclou revisar i adequar les subvencions, els concursos i les concertacions a la realitat associativa i a les necessitats socials del país; cercar noves fórmules conjuntes 8 amb el sector associatiu per a l’impuls de noves convocatòries més específiques per estructurar les associacions, etc.  2.3.1. Potenciar l’associacionisme com a agent legitimat i actiu en les polítiques públiques. Racionalitzar els espais de participació municipals, reduir el nombre de consells i vetllar mitjançant l’establiment de mecanismes que garanteixin el seu bon funcionament. Reconeixement del Codi Ètic de les Associacions de Barcelona i definició de la Declaració d’Entitat d’Interès Ciutadà.  OBJECTIU 3. AGENTS ECONÒMICS I CENTRES DE CONEIXEMENT. ECONOMIA QUE GENERA OPORTUNITATS PER A TOTHOM. El PAM inclou impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat. De tota manera, manquen objectius i mesures que facin referència a la indústria manufacturera productiva tradicional, que són, bàsicament, els «sectors econòmics consolidats». A més, l’economia verda queda molt poc definida. Es podria parlar de sectors energètics, agroalimentaris –aprofitant Mercabarna–, de l’optimització del reciclatge, etc. Per tant, es proposa que els objectius estratègics i les propostes d’iniciatives es refereixin de manera específica a la indústria tradicional neta i rendible. També caldria incorporar l’economia social, atès que és un sector molt important de la ciutat. Amb relació a generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat i, concretament, potenciar la marca Barcelona per atraure empresa i inversions, el Consell de Ciutat declara que això està bé sempre i quan es mantinguin uns estàndards de qualitat en l’ocupació i no es faci a qualsevol preu. Quant a convertir Barcelona en un lloc fàcil per fer negocis (Business Friendly), el Consell de Ciutat afegiria que els negocis s’han de fer respectant la legalitat vigent, que hauria d’ampliar l’orientació i no limitar-se a la vessant econòmica. En la mateixa línia, pel que fa a orientar la política fiscal als objectius de creixement econòmic i de creació d’ocupació, el Consell de Ciutat manifesta que no s’han d’oblidar mai els paràmetres socials i, per consegüent, cal que en tot moment es garanteixi l’estat del benestar. Quant a donar suport a pimes i autònoms, dins de l’emprenedoria caldria referir-se a les dones empresàries i vincular el mercat de treball i la família de manera transversal amb la conciliació. 9 Pel que fa a convertir la Barcelona metropolitana en la capital logística del sud d’Europa, caldria assenyalar, de manera unitària, la gran plataforma d’activitat industrial, logística, econòmica, i de mobilitat i connexió que conformen el port, l’aeroport, la Zona Franca i les Zones d’Activitats Logístiques (ZAL) 1 i 2, que també integren Mercabarna. El Consell de Ciutat valora que es prioritzi la mobilitat del transport públic i de les mercaderies, i proposa iniciatives més concretes, com ara: les línies L-9 i L-10 del metro, el corredor mediterrani amb accés al port i a l’aeroport i les xarxes d’autobusos vinculades a les parades de metro i de tren, etc. Respecte al turisme, el PAM també s’hauria de remetre al Pla Estratègic de Turisme, recentment aprovat per l’Ajuntament, que copsa una àmplia representativitat dels sectors i de les entitats de la ciutat. Amb relació al comerç –clau d’activitat econòmica i d’equilibri territorial–, caldria crear i desenvolupar un Pla Integral de Comerç partint d’una aproximació molt pragmàtica, ja que, altrament, no satisfarà les necessitats actuals. També s’hauria d’incloure que s’atorguin llicències als petits comerços accessibles i que es donin facilitats per fer-los accessibles, sota la premissa que quan millorem l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat, millora tota la societat. Quant a fer de Barcelona la ciutat de la Cultura, el Coneixement, la Creativitat i la Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent, es posa de manifest que manquen objectius i accions per aconseguir un dels temes cabdals: la retenció del talent. Nous objectius estratègics:  3.6.4. Suport dels gremis sectorials. Se celebra la simplificació i l’eliminació de processos administratius per a les empreses, tot i que es confia en la substitució progressiva de tràmits d’autorització prèvia per inspeccions posteriors, un mecanisme de vigilància i d’inspecció per al qual es dóna suport des dels gremis sectorials de la ciutat.  3.8. Els mercats municipals de Barcelona. Els mercats municipals de Barcelona són un referent mundial i constitueixen potents nuclis de l’activitat comercial dels barris, alhora que esdevenen un nucli de la vida social del barri mitjançant l’organització d’actes cívics, culturals, lúdics i solidaris a les seves 10 instal·lacions, així com d’accions diverses de dinamització comercial. Propostes d’iniciatives:  Continuar amb el programa de modernització i renovació de les instal·lacions de la xarxa de mercats municipals, amb una ampliació progressiva de serveis per a la clientela.  3.9. Indústria productiva. És a dir, una indústria manufacturera, factor històricament essencial en la generació d’activitat econòmica, riquesa i ocupació que no ha desaparegut del nostre territori, i que en cap cas no ha de desaparèixer, mitjançant propostes d’iniciatives de polítiques industrials orientades al manteniment de l’activitat econòmica tradicional, neta, sostenible i compatible amb altres usos del territori a Barcelona i a l’entorn metropolità.  Objectiu estratègic específic per a les persones assalariades i la qualitat de l’ocupació, perquè no tota l'ocupació que es crea i que es crearà estarà formada per persones autònomes i/o empresàries. b) Àmbit «Estructura». Objectiu de ciutat 4 Àmbit 4. Hàbitat urbà. Barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero. El Consell de Ciutat valora positivament «Garantir l’excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat», però a les propostes d’iniciatives inclouria el foment de les relacions intergeneracionals i intercultural amb la pràctica esportiva en els espais urbans o naturals de la ciutat. Pel que fa a la qualitat arquitectònica, a escala de les iniciatives que es proposen es reclama més urbanisme de proximitat i incloure-hi un apartat d’equipaments. El PAM recull un objectiu estratègic de «Ciutat amigable amb la gent gran». Es considera que s’hi està d’acord i es demana que s’ampliï a tota la ciutadania, a més d’establir específicament l’objectiu de «Ciutat amigable amb la gent gran» com a projecte concret d’abast europeu. 11 Es valora com a insuficient el fet que en tot el PAM únicament es dediquin dos objectius estratègics al sector del turisme, atès que representa el 16 % del PIB de la ciutat (ocupació...). Quant a donar impuls a una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l’aire i la sostenibilitat dels cicles de l’aigua, de la matèria i l’eficiència energètica, l’aposta per reduir la contaminació no queda clara, atesa l’ordenació de les iniciatives, i s’hauria de vincular amb ocupació i classificar com a sector emergent. El Consell de Ciutat defensa l’aposta per uns transports eficients i sostenibles, i que es garanteixi l’ús del transport públic a la ciutat per facilitar un transvasament de la mobilitat privada a la pública, atès que la baixa qualitat de l’aire està fortament condicionada per l’ús de la mobilitat privada. Nou objectiu estratègic:  Promoció del reciclatge mitjançant un seguit de propostes d’iniciatives a desenvolupar, sobretot pel que fa a la separació i a l’ús final que es fa de la matèria. Pel que fa a fomentar barris híbrids en què s’hi viu i s’hi treballa, el Consell de Ciutat fa una esmena a la conceptualització i proposa que en comptes de «barris híbrids i illes autosuficients» es parli de «barri compacte amb mixtura d’usos». El Consell de Ciutat està d’acord amb l’objectiu de «Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús», tot i que l’objectiu de ciutat és més concret que l’objectiu estratègic (Accés a l’habitatge). Ateses les taxes d’emancipació de la gent jove, es proposa l’elaboració del Pla Específic d’Emancipació de la Gent Jove. Quant a promoure illes autosuficients i una rehabilitació energètica urbana, l’objectiu de ciutat és agosarat en pretendre esdevenir un «referent d’excel·lència a nivell mundial». Es fa constar el desacord amb la iniciativa de l’àrea verda gratuïta per als residents dels barris de la ciutat. El Consell de Ciutat valora positivament la millora de l’àrea verda, tot i que no aprova que sigui gratuïta, perquè paral·lelament s’han apujat les tarifes del transport públic. Per tant, s’haurien de cercar mesures de limitació del transport privat i avançar en la tarificació social. 12 Amb relació a la millora del transport públic, es proposa ampliar l’objectiu estratègic a potenciar la xarxa del transport públic per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i la millora del medi ambient de la ciutat. Es considera que impulsar l’àrea metropolitana va més enllà de la integració del port, de l’aeroport i de la Zona Franca. Tot i estar d’acord amb l’objectiu de ciutat, calen més objectius estratègics i es proposa incorporar el Pla d’Actuació Metropolità 2011-2015. Nous objectius estratègics:  Foment i promoció del lloguer amb incentius i iniciatives concretes.  Augmentar la capacitat de la via pública per als vianants i afavorir la mobilitat a peu.  Impulsar nous actors urbans que generin centralitat en tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat. Es proposa que les valoracions que conté el Pla Estratègic de Turisme es facin servir com a elements de reflexió en el nou PAM, atès que és un document que va ser consensuat per molts agents i entitats de la ciutat.  Regeneració de barris i districtes: es proposa que sigui un objectiu de ciutat i no únicament un objectiu estratègic, i que s’ampliïn les propostes d’iniciatives, entre elles, la remodelació de l’avinguda de la Diagonal. c) Àmbit «Recursos». Objectius de ciutat 5, 6 i 7 Pressupost 5. D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització dels resultats. En aquest àmbit es vol posar de manifest que, atès que és un apartat molt important que tracta de la cultura del cost i de la priorització dels resultats, s’haurien de destinar més esforços a concretar més el lideratge polític del govern. 13 Sobre gestionar d’acord amb un pressupost executiu, orientat a aconseguir els objectius de ciutat, el Consell de Ciutat considera que s’hauria d’incorporar, tant en l’objectiu de ciutat com en el redactat de principis «participar en l’elaboració dels pressupostos». També caldria aclarir «l’execució pressupostària» afegint-hi «entesa com a despesa pagada». El Consell de Ciutat està d’acord amb l’objectiu de ciutat de millorar l’eficiència dels serveis municipals, però vol deixar constància que l’eficiència s’ha de preservar tot i garantint els serveis públics de qualitat. Pel que fa a promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa, l’objectiu de ciutat no concorda amb l’objectiu estratègic: «Proximitat, austeritat, proactivitat, autoritat i productivitat». Es demana una redefinició de l’objectiu estratègic, ja que en si mateix no es pot considerar un objectiu, sinó un llistat de conceptes a desenvolupar. Tampoc concorda amb la primera proposta d’iniciativa: «Estratègies per aconseguir estímuls fiscals per al mecenatge, l’increment del patrocini de les activitats culturals i l’impuls de fórmules alternatives de finançament». El Consell de Ciutat voldria disposar d’informació sobre què s’entén per «fórmules alternatives de finançament», i considera que el mecenatge s’hauria d’incorporar en un altre àmbit del PAM. Finalment, el Consell de Ciutat reitera, com també ho fa el Dictamen dels Pressupostos i Ordenances Fiscals del 2010 i del 2012, que: L’Ajuntament de Barcelona no hauria de perdre capacitat recaptatòria. Així, una proposta concreta seria que els impostos, les taxes i els preus públics s’augmentessin fins a l’IPC previst anualment. Tot i que es puguin mantenir bonificacions i establir exempcions, l’Ajuntament no hauria de perdre poder adquisitiu que pugui revertir en una pèrdua de qualitat dels serveis a la ciutadania. Les prioritats de la ciutat de la Barcelona han de continuar sent: - La lluita per la cohesió social. - La generació d’ocupació. - Les persones i el benestar social. Proposta d’un nou objectiu estratègic:  5.1.2. Participar en l’elaboració dels pressupostos. Amb propostes d’iniciatives: 14 o Disseny de la metodologia per participar en l’elaboració dels pressupostos, intervenint en totes les fases d’elaboració i en tots els àmbits territorials. o Reserva d’inversions. o Treballar cap a pressupostos participatius. Recursos. 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració. Barcelona, innovació oberta en gestió pública. Pel que fa a la proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats, el Consell de Ciutat posa de manifest que els costos de capitalitat que ha d’assumir Barcelona no els hauria d’assumir necessàriament la Corporació ni la mateixa ciutadania. El Consell de Ciutat reitera, com ja es va plasmar en els Dictàmens del 2008 i del 2004, que l’Ajuntament hauria de migrar cap a un programari lliure, i que això comportarà un estalvi econòmic important. Sobre la informació i la transparència en el pressupost, s’entén que es pugui disposar de sistemes d’informació pressupostària accessibles encara que no estiguin «adaptats» als diferents públics. A més, es considera que avançar no vol dir només informar, sinó que la ciutadania disposi d’una manera d’intervenir i de gestionar. Es proposa també avançar cap a pressupostos participatius. 4. El procés participatiu i la butlleta Es posa de manifest de manera consensuada el desacord, tant amb el procés participatiu com amb la butlleta. Es fa avinent que s’hauria d’explicar a la ciutadania el perquè del procés i de la mateixa butlleta, i que no s’entén la manera de respondre ni el control que es fa de les respostes. El mateix document del PAM tampoc s’entén, ni pel que fa al contingut ni al format, la qual cosa dificulta encara més el procés. A més, es considera que el procés participatiu s’ha vinculat en excés a l’eina de la butlleta. Hi ha mesures de les quals ja disposa l’Ajuntament per dotar de més rigor el procés participatiu, com ara la custòdia dels DNI i de les dades personals de la ciutadania que hi vulgui participar. 15 Es vol conèixer de quina manera es comptabilitza la participació ciutadana, amb quin rigor i com s’avaluarà el procés participatiu. S’ha iniciat el debat sobre si l’eina de la butlleta és necessària o no, i es reforcen i s’incorporen les valoracions que ja es van emetre en el Document valoratiu i recomanacions PAM 2012-2015, aprovat al plenari del Consell de Ciutat de 12 de desembre del 2011, El Consell de Ciutat manifesta que la ciutadania hauria de poder participar molt més, de manera que caldria potenciar els canals participatius més adients. Seria una bona oportunitat donar a conèixer i motivar l'assistència als espais de participació col·lectiva que ja existeixen: consells ciutadans i consells de barri. Sobre la butlleta, algunes recomanacions: - Per a altres exercicis participatius PAM, es valoraria de manera positiva poder comptar, almenys, amb un disseny previ de la butlleta. - La butlleta podria incloure un apartat que a més de permetre la participació individual motivi a anar a espais de participació de la ciutat, de manera que es pugui aprofitar el procés participatiu per revitalitzar el món associatiu. Així, la butlleta hauria d’incloure un apartat que remetés a un espai participatiu del barri o districte. - Es proposa que la butlleta tingui un espai de consultes tancat i que mantingui un espai obert de manera que permeti redactar. - Finalment, es posa de manifest la importància que té en aquest procés participatiu PAM 2012-2015 la devolució de respostes a totes les consultes que arribin, en el sentit que hi hagi un retorn explicatiu de cada butlleta. Pel que fa a la mateixa estructura del PAM, es fa avinent una nova recomanació: la necessitat que els àmbits i les línies que defineixen el PAM estiguin platejats des d’una visió global i transversal, de manera que es reculli la riquesa de la diversitat social de la ciutadania. Per tant, el PAM hauria de contenir en la seva formulació el gènere, les persones discapacitades, la joventut i la gent gran, entre d’altres. Es posa de manifest que el PAM 2012-2015 ha d’anar en sintonia amb els diferents PAD de la ciutat, de manera que es reitera una de les recomanacions de l’anterior Dictamen: que aquesta sincronicitat s’ampliï a la resta dels grans plans i projectes de la ciutat, com el Pla director de participació ciutadania, el Pla de joventut i altres. Per cloure, una reflexió final és conèixer l’impacte i la incidència real que té el procés participatiu del PAM 2012-2015 per part del Consell de Ciutat i el grau de vinculació que té el procés participatiu. Com a Consell Consultiu, i amb la voluntat de ser molt curosos amb el retorn a la ciutadania, es posa de 16 relleu la importància d’estructurar i cuidar la manera com es canalitza la informació que arriba a l’Ajuntament a través del procés participatiu PAM 2012-2015 i el retorn, tot i ser conscients del gran esforç que significa en termes de recursos humans poder garantir aquesta qualitat en el retorn final. 5. Conclusions i reflexions El Consell de Ciutat considera que manca informació per poder valorar el canvi del nou model de ciutat que es dedueix del nou PAM. El PAM ha de configurar el model de ciutat pel qual s’aposta, amb les orientacions pertinents, i el grup de treball manifesta que la seva aposta és un model de barris amb mixtura d’usos, on es potenciïn la convivència, els transports públics i la cohesió social. Tot i la immediatesa de gran part de les accions incloses al PAM, també hi ha d’haver lloc perquè l’equip de govern faci una aposta per un model de ciutat determinat a llarg termini. El moment actual, a més, és l’idoni, ja que encara som al primer any del mandat. Aquest model de ciutat, que prioritza uns valors per sobre d’uns altres, que determina la relació que s’estableix entre l’activitat econòmica i la vida quotidiana dels veïns i veïnes i que assumeix, directament o indirecta, una manera concreta d’entendre l’ús de l’espai públic, té un impacte directe sobre la planificació de l’activitat empresarial privada, i fóra positiu que el PAM es pronunciés amb més claredat sobre aquesta qüestió. Tot i acceptar la necessitat que el PAM reflecteixi els múltiples àmbits de l’actuació municipal, atesa la difícil conjuntura econòmica actual, el Consell de Ciutat considera que el Consistori hauria de dedicar una major part dels seus esforços i recursos a la creació de llocs de treball o, si més no, a tasques de dinamització econòmica. Les bases i el posterior PAM haurien d’incidir amb més força en la vessant econòmica i empresarial de la ciutat. Es considera que l’actual document del PAM no guarda un equilibri entre l’esfera econòmica i l’esfera social, i que es fa poc ressò del mercat de treball i de l’ocupació en un context de crisi econòmica i laboral com l’actual. Tanmateix, es troben a faltar els trets fonamentals que emmarquin el model turístic de la ciutat, ja treballat en el Pla Estratègic del Turisme i generador de riquesa i d’ocupació. Pel que fa a les propostes d’iniciatives, el Consell de Ciutat manifesta que no només es construeix ciutat amb grans projectes, sinó també fent accions de proximitat als barris i mitjançant altres projectes petits que incrementen la cohesió social de Barcelona. Així, es fa constar que l’urbanisme de proximitat als barris seria una de les iniciatives a desenvolupar al PAM. 17 En el moment econòmic actual, i tenint en compte les conseqüències de l’increment dels desnonaments i les dificultats per accedir a un habitatge, tot l’àmbit que fa referència a l’habitatge, i sobretot a l’habitatge de lloguer, mereix un tractament seriós, profund i més extens. D’acord amb el Document Valoratiu i Recomanacions PAM 2012-2015, aprovat al Plenari del Consell de Ciutat, es torna a subratllar el següent: Es posa de manifest que el PAM 2012-2015 ha d’anar en sintonia amb els diferents PAD de la ciutat, de manera que es reitera una de les recomanacions de l’anterior Dictamen: que aquesta sincronicitat s’ampliï a la resta dels grans plans i projectes de la ciutat, com el Pla director de participació ciutadania, el Pla de joventut i altres.” Quant al comerç de proximitat, aquest és un dels trets característics de la nostra ciutat i, malgrat la davallada del consum, resisteix la crisi i dóna feina a un percentatge de persones molt notable. Ara bé, el degoteig de comerços que no poden sobreviure i que han de tancar és constant i amenaça aquest model comercial. Cal, per tant, que l’Ajuntament dediqui més esforços a aquest problema, de manera que la defensa del model de comerç actual esdevingui un eix de l’actuació municipal. És el cas dels anomenats «comerços emblemàtics de la ciutat», aquells que defineixen l’essència de la ciutat i que resumeixen el seu tarannà i la seva història al marge dels carrers de comerços clònics que podem trobar, molt semblants, a altres ciutats del món. En aquest sentit, l’Ajuntament ja ha manifestat la seva voluntat de donar suport a aquest tipus d’establiment a través del Pla per al Comerç, tot i que s’insisteix en el fet que hauria de basar-se en una aproximació molt pragmàtica, ja que, altrament, no satisfarà les necessitats actuals. El Consell de Ciutat no entén la manca total de referències als mercats municipals de la ciutat en el document del PAM. Els mercats municipals de Barcelona són un referent mundial i constitueixen potents nuclis de l’activitat comercial dels barris. Aquesta centralitat incorpora altres aspectes de la ciutat: l’espai físic del mercat municipal esdevé també un nucli de la vida social del barri mitjançant l’organització d’actes cívics, culturals, lúdics i solidaris a les seves instal·lacions, així com accions diverses de dinamització comercial. Gràcies a aquesta nova experiència de compra, el mercat esdevé també un espai de sociabilitat. Els mercats municipals canalitzen el producte fresc a la ciutat i, per la seva proximitat i capil·laritat, constitueixen el canal més sostenible i respectuós amb la ciutat. Tampoc podem oblidar que els mercats municipals donen servei a persones que, per la seva edat o circumstàncies físiques, tenen una mobilitat reduïda. A més, als darrers anys s’ha produït 18 l’entrada d’empresaris i empresàries de comerç nouvinguts als mercats municipals, cosa que constitueix una potent eina d’integració d’aquests emprenedors en el teixit comercial de la ciutat. Una integració que també es produeix en el marc general de les comunitats nouvingudes, que troben als mercats municipals un espai humà des d’on començar a socialitzar-se i integrar-se; un espai obert i inclusiu que els permet conèixer les tradicions de la societat d’acollida. Així, tot i la seva bona salut, és necessari que la previsió econòmica de l’Ajuntament per als propers anys inclogui un punt específic sobre els mercats municipals. Cal continuar el programa de modernització i de renovació de les instal·lacions de la xarxa de mercats municipals, a més d’ampliar de manera progressiva els serveis als clients que ja ofereixen altres equipaments comercials de majors dimensions. Un dels aspectes més notoris recollits en el document marc del PAM és la proposta de simplificació i eliminació de processos administratius per a les empreses. Certament, aquesta acció, que dóna resposta a una petició històrica de diversos gremis sectorials de la ciutat (el gremi de flequers i de tintorers, molt especialment), ha de perseguir l’objectiu de construir un marc normatiu més sensat, adaptat als nous temps i basat en els principis de senzillesa i rapidesa. Atesa la crisi econòmica que patim, l’Administració local no pot entrebancar l’empenta empresarial amb tràmits administratius que es poden substituir o eliminar fàcilment. Igualment, el Consell de Ciutat insta a incorporar al nou PAM que la simplificació i l’eliminació de processos administratius per a les empreses també es traslladi a les entitats i associacions i a la ciutadania. Des del Consell de Ciutat es confia que el Consistori municipal durà a terme aquesta acció amb la col·laboració, en primer lloc, dels serveis jurídics del Consistori i, en segon lloc, dels principals gremis afectats. Una de les vies que aquesta mesura haurà d’explorar és la substitució progressiva de tràmits d’autorització prèvia per inspeccions posteriors; un mecanisme de vigilància i inspecció per al qual podrà comptar amb el suport dels gremis sectorials de la ciutat. Es considera que, en aquests moments, el balanç de la darrera edició del Mobile World Congress és positiu. Aquesta bonança econòmica és fruit d’un esforç estratègic d’anteriors equips de govern de la ciutat. L’actual Consistori no només ha d’aprofitar aquesta herència, cosa que ja es preveu en el document marc, sinó que, alhora, ha de preveure noves inversions i nous contextos d’atracció de talent. Pel que fa al Mobile World Congress, l’èxit aconseguit en la darrera edició ha estat el tret de sortida d’un moviment emprenedor heterogeni cap a la innovació i la recerca tecnològiques. Ara bé, tot i l’evident interès de l’Ajuntament, correctament implicat en l’organització del congrés, el Consistori 19 ha de buscar el suport del sector privat, dels centres de recerca i innovació de la ciutat, molts dels quals tenen seu al barri del 22@, el districte tecnològic de la ciutat. Manca esmentar la necessitat de generar i consolidar ocupació de qualitat. Si no apliquem els criteris de qualitat a tots els agents que intervenen en els cicles productius, i de serveis, no és possible desenvolupar el concepte de qualitat integral, ni retenir el talent que es forma a les nostres universitats, escoles de FP, i centres d’estudi, d’investigació, etc. Les accions, al capdavall, les executen les persones. Tot plegat ha de servir perquè Barcelona sigui coneguda, no només per la qualitat de vida de la seva ciutadania o pel seu atractiu turístic, sinó també per la seva capacitat per crear ocupació de qualitat, una preocupació compartida per les patronals, els sindicats i l’Ajuntament, els quals ja van signar el 2008 el Pacte per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona. El Consell de Ciutat manifesta que està completament d’acord amb el fet que un objectiu de ciutat ha de ser «Millorar l’eficiència dels serveis municipals», però també vol fer constar la reflexió sobre el fet que aquesta eficiència mai no ha de posar en perill la qualitat dels serveis públics. Quant al Procés Participatiu, el Consell de Ciutat manifesta que s’ha perdut l’oportunitat de fer un canvi i de plantejar un nou model participatiu, i que s’han repetit els mateixos errors del procés anterior. Al Procés Participatiu li ha mancat el rigor i la seriositat que li pertoquen, i s’ha centrat en les eines (butlleta) i no en les reflexions sobre el model de participació real que s’ha posat en marxa a la ciutat. Tant el procés participatiu com les eines per a dur-lo a terme s’haurien d’haver consensuat, validat i testat amb les entitats abans de posar-lo en marxa. El Consell de Ciutat es posa a disposició per participar en tot el procés participatiu, des de l’inici de la seva gestació –incloent-hi, per tant, la definició del calendari i l’estructura, però no s’hi incorpora de manera reactiva quan, tant el procés com l’eina de la butlleta, ja estaven decidits. Per consegüent, es posa de manifest la voluntat del Consell de Ciutat de ser propositiu i no únicament reactiu. Es posa de manifest que la forma en què s’ha treballat, a escala dels districtes, tant el PAM com el procés participatiu ha estat molt desigual, i es demana una major homogeneïtzació per tal de facilitar el màxim de transparència a la ciutadania. Es mostra una incidència excessiva en la figura de la Guàrdia Urbana des de la vessant de la seguretat, i s’hauria d’incorporar també la vessant de proximitat i de convivència ciutadana. 20 Les entitats tenen un històric de treball a la ciutat que hauria de quedar recollit al llarg del document, fent un reconeixement exprés del seu paper social i de la seva incidència en la qualitat de vida de les persones de Barcelona. És important apoderar les entitats, i més en un context socioeconòmic com l’actual, on el seu rol és molt destacat, i valorar les estructures participatives ja creades, potenciant-les si cal, abans de crear-ne de noves. El Consell de Ciutat considera que s’ha d’anar més enllà del compliment de la norma i que cal proposar una transformació social i un apropament a la problemàtica més comunitària. 6. Recomanacions finals Es posa de manifest la voluntat del Consell de Ciutat de fer un seguiment de la tasca de govern a través del PAM i s’espera un retorn adequat de la feina feta a través d’aquest Dictamen. Es vol insistir en la necessitat que des de l’inici del PAM es compti amb un conjunt d’indicadors, tant qualitatius com quantitatius, per fer-ne un bon seguiment i una avaluació final. També s’incorpora la proposta de fer el seguiment anual de la tasca de govern i l’avaluació a mig mandat. Es recorden les reflexions i les recomanacions que continuen vigents del Dictamen final sobre el seguiment del Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011 aprovat en la sessió plenària de 26 de gener del 2010:  El Consell de Ciutat aposta per una millora en el seguiment des de l’inici del PAM fins a la seva valoració final. D’aquesta manera, es proposa establir un marc de relació estable amb les persones responsables del seguiment dels indicadors i les que gestionen les mesures i que aquesta relació sigui permanent al llarg del mandat.  Es recomana que el proper PAM estigui suportat per un sistema d’informació accessible a les parts implicades i actualitzat periòdicament. Sobre els indicadors de seguiment  Els indicadors s’han de construir en termes d’eficàcia i eficiència. És a dir, en termes d’eficàcia, perquè han de mesurar la capacitat per assolir l’objectiu, i en termes d’eficiència, perquè han de contemplar la relació entre els recursos i els objectius a 21 assolir. Per tant, els indicadors s’han de construir lligats al temps i al pressupost assignat.  La informació de seguiment a través d’indicadors quantitatius és insuficient i s’han d’incorporar indicadors qualitatius, ja que la combinació d’aquesta tipologia dual d’indicadors facilitarà el treball de seguiment de les mesures de manera més acurada i precisa. Per tant, s’ha de mesurar de manera més qualitativa l’assoliment de les mesures.  Alguns dels indicadors de seguiment seleccionats no resulten prou útils per valorar l’avenç en el compliment de les mesures del PAM per diverses raons: no expliquen ni totalment ni parcialment el compliment de la mesura; l’objectiu fixat no és prou realista; mesuren activitats i no resultats.  Sovint no s’entén l’indicador de seguiment, perquè no es coneix la fórmula que s’ha emprat per calcular-lo. Per tant, s’aconsella explicitar les fórmules de càlcul de les mesures a valorar.  Únicament amb indicadors numèrics no es pot valorar correctament el grau d’execució de les mesures. 22 Annex: relació d’objectius de ciutat, objectius estratègics i propostes d’iniciatives esmenats ÀMBIT «BENEFICIARI: OBJECTIUS 1,2 I 3 Objectiu 1 – Persones i famílies: la ciutat preferida per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida 1.1. Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis  Accés i ús de les tecnologies de la informació per a les persones amb discapacitat.  1.1.2. Implementació de la Llei de la Dependència.  La implementació de la Llei de la Dependència s’hauria de redactar exactament igual que el títol de la llei: Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.  1.1.6. Envelliment actiu.  S’hauria de fer referència al fet que l’any 2012 és l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu.  Proposta de nova iniciativa: habitatges intergeneracionals, per a tota la vida i per a tothom. De manera transversal es podria vincular amb 1.2. (Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència) o 4.5. (Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús).  1.1.7. Escoles bressol de qualitat.  La proposta de la iniciativa no s’ajusta a l’objectiu.  «Ampliar la xarxa de centres oberts conveniats amb el 3r Sector» es defineix com una iniciativa, quan hauria de ser un objectiu estratègic de l’1.1 (Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis). També seria convenient vincular-lo al 2.3. (Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans). 1.2. Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència 23  Aquest objectiu de ciutat hauria d’incorporar en el llenguatge «en situació de».  També ha de fer referència a la Llei catalana de serveis socials.  1.2.2. Resposta a la manca d’habitatge social i desnonaments i 1.2.3. Cobertura de les necessitats bàsiques i accés a l’habitatge social dels col·lectius més vulnerables.  Es podria vincular al 4.5. (Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús) i s’hauria d’afegir com a objectiu estratègic l’accés de compra o lloguer assequible i accessible per a tota la població; és a dir, no quedar-se únicament en els extrems (desnonaments). Per tant, un objectiu estratègic podria ser la creació d’un Parc d’Habitatges Assequibles i Accessibles.  En aquests objectius també s’hauria d’incorporar una reserva d’habitatge per a les persones amb discapacitats. 1.2. Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència i 1.10. Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom.  La contractació pública també hauria d’estar vinculada a la generació d’ocupació per a persones amb dificultats, i s’haurien d’ampliar les clàusules i la reserva social. No queda clar en quin dels dos objectius s’hauria d’incloure. 1.3. Impulsar accions que afavoreixin la promoció i la protecció de la família i la infància.  La Comissió de treball del PAM agrairia que en aquest objectiu de ciutat s’incorporessin els models de família que existeixen a la nostra societat i que no es parlés únicament «de la família», en singular.  Sorprèn que en moments d’estalvi es proposi la creació d’un nou consell, com el Consell Municipal de Família.  1.3.2. Conciliació de la vida laboral, familiar i personal.  Aquest objectiu és molt genèric i també hauria d’anar vinculat al mercat de treball. També es proposa que la mateixa Administració i la resta d’empreses municipals donin exemple de bones pràctiques de conciliació.  1.3.2. (Conciliació de la vida laboral, familiar i personal) i 1.10. (Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom) haurien d’estar vinculats. 24  Es proposa no reduir la conciliació familiar, laboral i personal a l’esfera privada i individual, sinó vincular-la a una reorganització dels horaris, a la responsabilitat social corporativa, a l’ocupació de qualitat, etc.; és a dir, a estàndards europeus i a la racionalització col·lectiva. 1.4. Fer de l’educació i de la cultura un factor clau de benestar i èxit.  Aquest objectiu de ciutat no acaba de quadrar amb els objectius estratègics, on cinc d’ells fan referència a cultura, dos al sistema escolar i un a la llengua. Es posa de manifest que es troba a faltar l’educació en un sentit molt més ampli. 1.5. Barcelona salut: promoure una ciutat saludable.  En aquest objectiu de ciutat manca un objectiu estratègic específic de salut laboral i no únicament com una proposta d’iniciativa. També es vol deixar constància que el PAM hauria de fer referència a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de prestigi internacional, i que no cal crear més iniciatives noves quan a la ciutat ja hi ha espais que funcionen. També fóra bo esmentar el Consell Assessor de Salut Laboral.  1.5.3. Mirada transversal.  «Mirada transversal» requereix una redacció més acurada.  1.7. Garantia de la seguretat de les persones.  1.7.4 Seguretat viària.  Hauria d’incorporar tots els col·lectius en el Pla Local de Seguretat. 1.8. Garantir la convivència veïnal i preservar la cohesió social, per tal que ningú pugui ser discriminat o vegi vulnerats els seus drets fonamentals.  1.8.6. En el Pla dels Animals de Companyia, a la Proposta d’Iniciativa «Creació d’un nou Centre d’Acollida d’Animals de Companyia», caldria afegir que ha de ser prioritari, que s’ha de fer en aquest mandat de govern, i que cal tenir en compte que aquest centre ha de respondre a les característiques tècniques actuals i fugir del concepte de «gossera». La seva ubicació ha de ser accessible i tenir facilitats de transport públic, privat i zona d’aparcament. 1.9. Promoure la igualtat entre homes i dones basada en el respecte i l’equitat. 25  Quant a la igualtat entre les dones i els homes es troba a faltar un objectiu estratègic específicament per lluitar per l’eradicació de la violència de gènere.  1.9.2 Dret a la igualtat d’oportunitats, especialment per a les dones més vulnerables.  Es valora positivament.  1.9.3. La dona a la Guàrdia Urbana.  Sorprèn que l’objectiu estratègic se centri en la Guàrdia Urbana i no s’hagin inclòs altres cossos on el rati de la participació femenina i el sostre de vidre són igual d’importants. 1.10. Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a tothom.  Es consulta com es vincula aquest objectiu de ciutat amb els objectius estratègics, entre ells l’1.10.1. (Xarxa i Entorn). Tanmateix, atès el context socioeconòmic actual, resulta fluix i insuficient, sobretot pel que fa als joves: 1.10.3. (Ocupació per als joves).  També es proposa que estigui vinculat a l’àmbit 3 d’agents econòmics.  1.11.1. Canals de comunicació i participació per a la interacció amb el ciutadà.  S’hauria de millorar el redactat i ampliar el nombre d’objectius estratègics.  Es proposa la incorporació d’un nou objectiu estratègic que assumeixi la diversitat de la ciutat. Proposta de nou objectiu estratègic 1.12. Barcelona, ciutat amiga i respectuosa amb els animals. Barcelona és l’única ciutat del món que disposa de la Declaració Municipal per a la Convivència i Drets dels Animals.  1.12.1. Animals de companyia. Seguiment del protocol d’animals de companyia per part de la Guàrdia Urbana en la comprovació de la identificació dels animals, el control del cens, que estiguin xipats i duguin una placa obligatòria al collar. Es proposa que abans de sancionar sempre es faciliti un marge de temps per esmenar.  Sol·licitar que els animals domèstics puguin viatjar en transport públic en condicions. 26  L’Ajuntament haurà de reservar i mantenir espais d’esbarjo per a la socialització dels gossos.  Fomentar l’esterilització.  Creació de programes educatius per a la conscienciació de la tinença responsable.  1.12.2. Animals urbans. Control ètic dels animals urbans: tractar de forma consensuada amb les associacions de defensa dels animals les poblacions de coloms i establir colomars ecològics com a fet educatiu de cara a la ciutadania.  Fomentar espais per a colònies de gats urbans, degudament esterilitzats com a alternativa a l’eutanàsia.  1.12.3. L’oficina de Protecció dels Animals ha de ser un ens regulador dins de l’Ajuntament que garanteixi les reclamacions i les denuncies quan s’incompleixen les ordenances de protecció dels animals. Objectiu 2. Entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals. L'Ajuntament que coopera i participa amb el teixit social. 2.1. Potenciar i ordenar els canals d’interacció real i efectiva entre l’Ajuntament i les diferents entitats, associacions i agents esportius, socials i culturals.  L’objectiu general es valora correctament, però no els objectius estratègics que, a més, resulten insuficients.  A la Proposta d’Iniciativa 3. Pla de Suport a l'Associacionisme, caldria afegir: Elaborar el Pla de Suport a l'Associacionisme com a eina de definició i programació de les polítiques de suport a l’associacionisme a la ciutat en els propers anys, amb la implicació dels agents polítics i les associacions de la ciutat a partir del procés participatiu dut a terme durant el 2n Congrés de les Associacions de Barcelona. Aquest Pla ha d’ajudar el sector a donar resposta als temes relacionats amb:  El reconeixement de l’associacionisme.  El finançament de les associacions.  Els locals, equipaments i espais per a les associacions. 27  2.1.1. Xarxa de proximitat de la Guàrdia Urbana amb la comunitat.  Es considera més com una iniciativa que com un objectiu estratègic de PAM.  2.1.4. Pacte per la Mobilitat.  S’hauria de reformular l’objectiu, i es proposa situar-lo en l’àmbit 3 (Agents econòmics i centres de coneixement. Economia que genera oportunitats per a tothom). A més, genera confusió que el Pacte per la Mobilitat s’inclogui en l’Objectiu de Ciutat 2 i que el Pla de Mobilitat Urbana s’inclogui com a proposta d’iniciativa en el 3.1. (Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del sud d’Europa).  2.1.5. Nou objectiu estratègic i mesures: nou model de relació econòmica amb l’Administració:  Revisar i adequar les subvencions, els concursos i les concertacions a la realitat associativa i a les necessitats socials.  Cercar noves fórmules conjuntes amb el sector associatiu per a l’impuls de noves convocatòries més específiques per estructurar les associacions.  Revisar i adequar les taxes, els impostos i altres despeses dels serveis públics a la realitat associativa.  Prioritzar els convenis plurianuals i les concertacions i els concursos que tinguin presents les clàusules socials.  Cercar fórmules, conjuntament amb el sector, per cobrir les despeses d’interessos i altres costos afegits (comissions bancàries) que comporten els retards dels seus pagaments per part de l’Administració. 2.2. Apostar per un model de ciutat basat en la cooperació, implicació i coresponsabilitat entre l’Ajuntament i els diferents agents socials. Incorporar les propostes:  Promoure la gestió cívica com a model de gestió eficient i participativa de la societat civil organitzada. Execució d'un reglament que desenvolupi la gestió cívica a Barcelona, tal com preveu la Carta Municipal i les normes reguladores de participació ciutadana. 28  Definir i implementar un model d’ús de l’espai públic (carrers, places...) que sigui homogeni en tots els districtes i que tingui presents les necessitats de tots els agents implicats (ciutadania, associacions...). 2.3. Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats dels ciutadans.  2.3.1. Nou objectiu estratègic i algunes propostes d’iniciatives: potenciar l’associacionisme com a agent legitimat i actiu en les polítiques públiques:  Racionalitzar els espais de participació municipals, reduir el nombre de consells i vetllar establint mecanismes que garanteixin el seu bon funcionament.  Reconeixement del Codi Ètic de les Associacions de Barcelona com a eina d'autoregulació del sector associatiu i com a eina de certificació davant les relacions entre les associacions i l’Administració municipal.  Definició de la Declaració d’Entitat d’Interès Ciutadà.  Substituir «associacionisme ciutadà fort» per «associacionisme implicat i coresponsable». Afegir proposta d’iniciativa:  Visibilitzar i comunicar l’associacionisme entre la ciutadania utilitzant els equipaments municipals i els espais de comunicació municipal (revistes, BTV, mercats...).  Generar coneixement sobre l’associacionisme i incorporar l’associacionisme com un fet social d’interès per als estudis sociològics i d’opinió dels organismes municipals (OLDP, Òmnibus...).  2.3.2. Suport als projectes participatius i de cohesió social de les associacions. Es considera insuficient que la proposta d’iniciativa sigui el Premi Barcelona Associacions; s’hauria d’incorporar un objectiu estratègic de model de conveni amb les entitats.  Revisar i classificar per formes jurídiques el Fitxer General d'Entitats (associacions, fundacions, cooperatives, sindicats, partits polítics, així com els sectors en què estan agrupats), amb l'objectiu de crear un 29 fitxer únic conjuntament amb altres administracions, per tal que s’agilitzi la relació entre les associacions i les administracions.  Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, laboral i associativa mitjançant l’impuls de polítiques del temps que incloguin les associacions com a actor estratègic en el Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i altres plans. (Per exemple: promoure un acord marc de compromís entre moviment associatiu, organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clàusules que permetin la participació comunitària.)  Potenciar un associacionisme coordinat i organitzat fent que les coordinadores associatives siguin un dels agents de referència, d’interlocució i de promoció del teixit associatiu, tant pel que fa a temes territorials com a sectorials.  Esmena a la Proposta d’Iniciativa 4. Potenciar Torre Jussana com a centre al servei i ús de les associacions. Substituir-ho pel text: Impuls a la cogestió associativa de Torre Jussana, fent que esdevingui un espai de referència en el sector associatiu i que faciliti els serveis definits per les associacions mateixes. Objectiu 3. Agents econòmics i centres de coneixement. Economia que genera oportunitats per a tothom. Es proposa referir-se específicament a la indústria tradicional neta i rendible en els objectius estratègics i en les propostes d’iniciatives. S’hauria d’incorporar l’economia social, ja que és un sector molt important de la ciutat. Incorporar que s’atorguin llicències als petits comerços accessibles i que es donin facilitats per fer-los accessibles: «quan millorem l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat, millora tota la societat». 3.1. Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del sud d’Europa. [no hauria d’anar abans del 3.5 i 3.6???]  3.1.1 Barcelona logística. Tot i que estem parlat de territori no estrictament barceloní, sinó metropolità, internacionalment és Barcelona. Caldria referir-se de manera unitària a la gran plataforma d’activitat industrial, logística, econòmica, i de mobilitat i connexió que conformen el port, l’aeroport, la Zona Franca i les Zones d’Activitats Logístiques (ZAL) 1 i 2, que també integren Mercabarna. 30  3.1.2. Prioritzar la mobilitat del transport públic i de les mercaderies. Tot i estar-hi d’acord, es necessitem objectius i propostes d’iniciatives més concretes:  Línies L-9 i L-10 del metro.  Corredor mediterrani amb accés al port i a l’aeroport.  Xarxes d’autobusos vinculades a les parades de metro i de tren, etc.  Respecte a la Proposta: «4. Impulsar la millora de la connexió amb l’aeroport», caldria afegir, mitjançant el transport públic. Metro i autobusos, alta velocitat ferroviària i també la connexió amb rodalies, perquè avui la connexió és insuficient. 3.2. Impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i reforçar els sectors econòmics consolidats, establint Barcelona com a referent de qualitat. Manquen objectius i mesures que facin referència a la indústria manufacturera productiva tradicional, que són, bàsicament, els «sectors econòmics consolidats». A més, l’economia verda queda molt poc definida. Es podria parlar de sectors energètics, agroalimentaris –aprofitant Mercabarna–, de l’optimització del reciclatge, etc. Respecte al turisme, ens hauríem de remetre al Pla Estratègic de Turisme, recentment aprovat per l’Ajuntament. Finalment, no s’entén la Proposta d’Iniciativa «Crear un City Protocol», ja que manca informació.  3.2.6. Comerç, clau d’activitat econòmica i d’equilibri territorial. La Iniciativa 6. Crear i desenvolupar un Pla Integral de Comerç, s’hauria de basar en una aproximació molt pragmàtica, ja que, altrament, no satisfarà les necessitats actuals. 3.3. Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat. Amb relació a la Iniciativa 3. Potenciar la marca Barcelona per atraure empresa i inversions, el Consell de Ciutat declara que això està bé sempre i quan es mantinguin uns estàndards de qualitat en l’ocupació i no es faci a qualsevol preu.  3.3.2 Reorganització de l’àmbit d’Economia, Empresa i Ocupació. Afegir a les tasques de Barcelona Activa la promoció de l’ocupació. En les propostes d’iniciatives, fer servir una redacció més acurada per explicar el significat de la «venda» internacional de Barcelona metropolitana. 3.4. Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina. Resulta un capítol molt descompensat. S’està d’acord amb el tema esportiu, però manquen altres temes pel que fa a les relacions internacionals i a la promoció de la ciutat (per exemple, la Fira de Barcelona, les universitats, els congressos internacionals, etc.).  A la Proposta d’Iniciativa 1. Projecte de xarxes i relacions internacionals, es considera que, bé es generalitza, o s’amplia a la 31 resta d’institucions que falten per completar-ho (a tall d’exemple, la Casa d’Àsia...).  A la Proposta d’Iniciativa 2, el Consell de Ciutat manifesta que genera debat el fet que en un model de ciutat mediterrània s’hagi d’apostar per grans esdeveniments, en especial quan es tracta de jocs d’hivern.  El Consell de Ciutat considera que el corredor mediterrani situat a la Proposta 1 pertany a l’àmbit de les infraestructures (Hàbitat urbà). 3.5. Donar suport a pimes i autònoms  Dins de l’emprenedoria caldria referir-se a les dones empresàries i vincular el mercat de treball i la família de manera transversal amb la conciliació, objectiu 1.3.2 (Conciliació de la vida laboral, familiar i personal).  Incorporar que la mobilitat sigui accessible en tot l’àmbit 3 i reforçar- ho en el 3.1. (Barcelona com a capital integradora i accessible).  3.5.1. Donar suport a pimes i autònoms i promoure l’emprenedoria. Es considera que amb relació a l’objectiu 3.5.1. Pagament a 30 dies, l’Ajuntament hauria d’obligar que les empreses que compleixin el pagament a 30 dies també obliguin les empreses subcontractades i proveïdores.  3.5.4. Emprenedoria social. Manca informació i el que proposa és massa genèric.  Manca un objectiu estratègic específic per a les persones assalariades i la qualitat de l’ocupació, perquè no tota l'ocupació està formada per persones autònomes o empresàries. 3.6. Fer de Barcelona un lloc fàcil per fer negocis (Business Friendly). El Consell de Ciutat afegiria que els negocis s’han de fer respectant la legalitat vigent. Es proposa un nou objectiu estratègic, el 3.6.4. Suport dels gremis sectorials. Se celebra la simplificació i l’eliminació de processos administratius per a les empreses, tot i que es confia en la substitució progressiva de tràmits d’autorització prèvia per inspeccions posteriors; un mecanisme de vigilància i d’inspecció per al qual es dóna suport des dels gremis sectorials de la ciutat. Quant a la «Iniciativa 2. Orientar la política fiscal als objectius de creixement econòmic i creació d’ocupació», el Consell de Ciutat manifesta que no s’han d’oblidar mai els paràmetres socials i, per consegüent, cal que en tot moment es garanteixi l’estat del benestar.  3.6.1. Orientació Business. 32 L’Orientació Business –«Vetllar perquè les actuacions municipals estiguin orientades efectivament cap a l’interès de l’activitat econòmica» hauria d’ampliar l’orientació i no limitar- se únicament a la vessant econòmica.  3.6.2. Revisió normativa de llicències.  Reforçar, agilitar i garantir l’actuació ràpida i eficaç de les inspeccions de les activitats econòmiques.  3.6.3. Simplificació i eliminació de processos.  Ampliar la simplificació administrativa també a les entitats, les associacions i la ciutadania. 3.7. Fer de Barcelona la ciutat de la Cultura, Coneixement, Creativitat i Ciència generant un entorn favorable per atraure i retenir talent. Manquen objectius i accions per aconseguir un dels temes cabdals: la retenció del talent.  A la «Proposta d’Iniciativa 2. Promoure els grans equipaments de capitalitat», afegir-hi el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Nou objectiu estratègic: 3.8. Mercats Municipals de Barcelona. Els mercats municipals de Barcelona són un referent mundial i constitueixen potents nuclis de l’activitat comercial dels barris, alhora que esdevenen un nucli de la vida social del barri mitjançant l’organització d’actes cívics, culturals, lúdics i solidaris a les seves instal·lacions, així com d’accions diverses de dinamització comercial. Propostes d’iniciatives:  Continuar amb el programa de modernització i renovació de les instal·lacions de la xarxa de mercats municipals.  Ampliació progressiva de serveis per a la clientela. 3.9. Nou objectiu estratègic: Indústria productiva. És a dir, manufacturera, factor històricament essencial en la generació d’activitat econòmica, riquesa i ocupació que no ha desaparegut del nostre territori, i que en cap cas no ha de desaparèixer, mitjançant propostes d’iniciatives de polítiques industrials orientades al manteniment de l’activitat econòmica tradicional, neta, sostenible i compatible amb altres usos del territori a Barcelona i a l’entorn metropolità. Àmbit 4. Hàbitat urbà. Barris productius a velocitat humana en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero. 4.1. Promoure la renaturalització de la ciutat i el desenvolupament dels connectors verds.  S’hauria d’incorporar com a proposta el Pla de la Muntanya de Montjuïc. 33 4.2. Garantir l’excel·lència en el disseny urbà i dels edificis impulsant una arquitectura de qualitat.  A les propostes d’iniciatives es proposa el foment de les relacions intergeneracionals i intercultural amb la pràctica esportiva en els espais urbans o naturals de la ciutat.  4.2.1. Qualitat arquitectònica.  Quant a les iniciatives que es proposen, es reclama més urbanisme de proximitat. A més, no inclou res d’equipaments. Per tant, l’objectiu global no s’acaba de concretar amb iniciatives que el facin viable.  4.2.4. Ciutat amigable amb la gent gran.  Es demana que s’ampliï a tota la ciutadania, a més d’establir específicament l’objectiu de «Ciutat amigable amb la gent gran» com a projecte concret d’abast europeu.  Alternativa: a més del programa «Barcelona, amiga de la gent gran», es demana desenvolupar altres programes per a la resta de col·lectius (Pla Jove...) i fer una ciutat amigable per a tota la ciutadania.  4. (Hàbitat urbà) i 3.2.5 (Activitat turística) són els únics objectius estratègics que parlen de turisme; es valoren com a insuficients, atès que el 16 % del PIB de la ciutat prové del turisme (ocupació...). 4.3. Impulsar una política mediambiental responsable, garantint la qualitat de l’aire i la sostenibilitat dels cicles de l’aigua, de la matèria i l’eficiència energètica.  L’aposta per reduir la contaminació no queda clara, atesa l’ordenació de les iniciatives. A més, es proposa que la promoció del reciclatge s’incorpori en aquest apartat com un nou objectiu estratègic, amb un seguit de propostes d’iniciatives a desenvolupar, sobretot pel que fa a la separació i a l’ús final que es fa de la matèria. A més, s’hauria de vincular amb ocupació i com a sector emergent.  4.3.1. Transports eficients i sostenibles.  A més, s’hauria d’incorporar que es garanteix l’ús del transport públic a la ciutat per facilitar un transvasament de la mobilitat privada a la pública, atès que la baixa qualitat de l’aire està fortament condicionada per l’ús de la mobilitat privada. 34 4.4. Liderar la reinformació de l’espai públic: les Smart Cities com a impulsores d’una nova economia dels serveis urbans.  4.4.1. Excel·lència en els serveis TIC orientats a mobilitat i espai públic.  Es manifesta incorporar que la xarxa Wi-Fi sigui obligatòria a tots els equipaments municipals. 4.5. Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat i vetllar pel seu bon ús.  L’objectiu de ciutat és més concret que l’objectiu estratègic (4.5.1. Accés a l’habitatge.).  Manca l’objectiu estratègic: Foment i promoció del lloguer amb incentius i iniciatives concretes.  Ateses les taxes d’emancipació de la gent jove, es proposa l’elaboració del Pla Específic d’Emancipació de la Gent Jove.  4.5.1. Accés a l’habitatge.  Reformulació de l’objectiu estratègic. 4.6. Promoure illes autosuficients i rehabilitació energètica urbana.  L’objectiu de ciutat és agosarat en pretendre ser un «referent d’excel·lència a nivell mundial».  4.6.1. Regeneració de barris i districtes  Es proposa que sigui un objectiu de ciutat i no únicament un objectiu estratègic, i que s’ampliïn les propostes d’iniciatives. També s’hauria d’incorporar a les iniciatives la remodelació de l’avinguda de la Diagonal. 4.7. Fomentar barris híbrids en els quals es viu i es treballa.  Es demana més informació sobre la Proposta d’Iniciativa, «Redacció del planejament del Blau@Ictinea».  Es fa constar el desacord amb la sisena iniciativa (àrea verda gratuïta per als residents dels barris de la ciutat). S’està d’acord amb la millora de l’àrea verda, però es discrepa pel que fa a la seva gratuïtat, ja que paral·lelament s’han apujat les tarifes del transport públic. Per tant, s’haurien de cercar mesures de limitació del transport privat i avançar en la tarificació social. A més, l’àrea verda s’hauria de situar en el 4.8 (Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a tota la ciutat).  4.7.1. Barris híbrids i illes autosuficients.  Esmena a la conceptualització de «barris híbrids i illes autosuficients» a «barri compacte amb mixtura d’usos». 35 4.8. Millorar la mobilitat urbana amb sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a tota la ciutat.  No lliga l’objectiu de ciutat amb els objectius estratègics i les mesures proposades. La zona verda i la potenciació del transport públic s’haurien d’incorporar en aquest objectiu.  Afegir a la tercera iniciativa del 4.8 (Minimitzar conflictes entre vianants i motoristes) «...vianants, motoristes i ciclistes».  La Iniciativa 9 (Nova urbanització de la travessera de Dalt) hauria d’anar a l’anterior objectiu estratègic.  La Iniciativa 4 (Nova xarxa d’autobusos) representa per si mateixa un objectiu prou ampli com perquè es redueixi a una sola mesura.  4.8.3. Millora del transport públic.  Objectiu poc explicat. Es proposa ampliar l’objectiu estratègic: Potenciació de la xarxa de transport públic per a la millora de la qualitat de vida ciutadania i la millora del medi ambient de la ciutat.  4.8.4. Espai públic més segur, atractiu i accessible.  No s’entén l’adjectiu «atractiu» en aquest objectiu.  Afegir nou objectiu estratègic: Augmentar la capacitat de la via pública per als vianants i afavorir la mobilitat a peu. 4.9. Impulsar nous actors urbans, que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat.  Es proposa que les valoracions que conté el Pla Estratègic de Turisme serveixin com a elements de reflexió en el nou PAM, atès que és un document que va ser consensuat per molts agents i entitats de la ciutat.  La Iniciativa 2 («Vincular el turisme a sectors econòmics rellevants a la ciutat») no s’entén. 4.10. Impulsar l’àrea metropolitana, la integració del port, aeroport i zona franca i desenvolupar espais d’oportunitat.  Es considera que impulsar l’àrea metropolitana va més enllà de la integració del port, de l’aeroport i de la Zona Franca. Tot i estar d’acord amb l’objectiu de ciutat, calen més objectius estratègics i es proposa incorporar el Pla d’Actuació Metropolità 2011-2015. Recursos: 5. D’una cultura de la despesa a una cultura del cost i priorització dels resultats 5.1. Gestionar en base a un pressupost executiu orientat a aconseguir els objectius de ciutat. Es tracta d’implantar una nova forma d’elaborar el pressupost municipal, la qual consisteix a definir prèviament els objectius de ciutat 36 per poder dotar aquesta estratègia de recursos segons les prioritats definides. El seguiment continu dels objectius, juntament amb l’execució pressupostària, permetrà avaluar el grau d’assoliment dels resultats desitjats. Incorporar, tant en l’objectiu de ciutat com en el redactat de principis, «participar en l’elaboració dels pressupostos». També caldria aclarir «l’execució pressupostària» afegint-hi «entesa com a despesa pagada».  Nou objectiu estratègic: 5.1.2. Participar en l’elaboració dels Pressupostos.  Propostes d’iniciatives:  Disseny de la metodologia per a la participació en l’elaboració del pressupost, intervenint en totes les fases d’elaboració i en tots els nivells territorials.  Reserva d’inversions.  Treballar cap a pressupostos participatius.  5.2. Garantir la capacitat d’inversió. En un entorn d’extrema dificultat per accedir a l’endeutament, és crític dissenyar mesures encaminades a obtenir estalvi corrent per finançar inversions. Canviar el redactat, d’«entorn d’extrema dificultat» a «entorn complex». L’objectiu de ciutat no té relació amb l’objectiu estratègic i la proposta d’iniciativa. En aquest punt, el Consell de Ciutat es remetrà al Dictamen sobre Ordenances Fiscals i Pressupostos que es va elaborar el passat mes de març del 2011.  5.3.1. Millorar eficiència dels serveis municipals. El Consell de Ciutat està d’acord amb l’objectiu de ciutat i amb l’objectiu estratègic, però vol deixar constància que l’eficiència s’ha de preservar tot i garantint els serveis públics de qualitat. 5.4. Promoure la cultura del resultat i d’austeritat de la despesa. Aplicar rigor i austeritat en la despesa incorporant criteris de competitivitat i productivitat en la gestió, i eliminant tot allò que no respongui a objectius i resultats concrets. L’objectiu de ciutat no concorda amb l’Objectiu Estratègic 5.4.1. Proximitat, austeritat, proactivitat, autoritat i productivitat. Es demana una redefinició de l’objectiu estratègic, ja que en si mateix no es pot considerar un objectiu, sinó un llistat de conceptes a desenvolupar. Tampoc concorda amb la Proposta d’Iniciativa: 1. Estratègies per aconseguir estímuls fiscals per al mecenatge, l’increment del patrocini de les activitats culturals i l’impuls de fórmules alternatives de finançament. El Consell de Ciutat voldria 37 disposar d’informació sobre què s’entén per «fórmules alternatives de finançament» i considera que el mecenatge s’hauria d’incorporar en un altre àmbit del PAM. Recursos. 7. El coneixement, la tecnologia, la innovació i la col·laboració. Barcelona, innovació oberta en gestió pública. 7.1. Proactivitat en la interacció amb altres administracions per garantir els millors resultats. Manca informació i mesures concretes. Es posa de manifest que els costos de capitalitat que ha d’assumir Barcelona no els hauria d’assumir necessàriament la Corporació ni la mateixa ciutadania.  7.2.2. TIC: eines per a la millora dels serveis. El Consell de Ciutat reitera, com ja es va plasmar en els Dictàmens del 2008 i del 2004, que l’Ajuntament hauria de migrar cap a un programari lliure i que això comportarà estalvi econòmic important.  7.2.4. Informació i transparència en el pressupost. S’entén que es pugui disposar de sistemes d’informació pressupostària accessibles encara que no estiguin «adaptats» als diferents públics. A més, es considera que avançar no vol dir només informar, sinó que la ciutadania disposi d’una manera d’intervenir i de gestionar. Es proposa també avançar cap a pressupostos participatius. 38