Dictamen 13 Teixit associatiu i abordatge de la crisi. Acció comunitària i alimentació CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIÍIINIIIDIIIEIIIXIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC©C CdCeC Cl’CeCdCiCcCióC:C CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII0III4IIIIII1II.II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCACjuCCnCtCaCmCeCCnCtC dCeCC BCaCrCcCeClCoCnCaC CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIInIIItIIrIIIoIIIdIIIuIIIcIIIcIIiIIóIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCoCnCsCeClCl CdCeC CCiuCtCaCtCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII1II0IIIIIII2III.II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCSCuCpCoCrCtC tCèCcCnCiCc CdCeC ClaCC cCoCmCCiCssCiCóC:CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICIIIoIIInIIItIIeIIIxIIItIIuIIIIaIIIlIiIItIIzIIIaIIIcIIiIIóIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCBClaCCnCcCaC MCCoCrCeCnCoC,C CMCICTCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII2III8IIIIII3III.II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCPCeCrC eCnCCcàCCrrCeCcC CdCeC:C CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCoCnCsCeCllC CdCeC CCiCuCtCaCtC dCeC CBCaCrCcCeCloCCnCaCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIXIIIaIIIrIIIxIIaIIII IcIIIoIIImIIIIIuIIInIIIiIItIIàIIIrIIiIIaIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiII IIeIIxIIIpIIIIeIIIrIIiIIèIInIIIIcIIiIIeIIIsII IIeIIIfiIIIcIIIiIIeIInIIIItIIsIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCwCwCCwC.CcCoCnCsCeClCldCCeCciCuCtCaCtC.cCaCtC CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC©C CdCeC CleCsC CfCoCtoCCgCraCfCiCeCsC:CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII6III8IIIIII4III.II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCECloCiC CBCoCnCjCoCcChCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIRIIIeIIIcIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIoIIImIIIIIaIIInIIIaIIIcIIiIIoIIInIIIIsII IIfiIIInIIIIaIIIlIsIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCDCisCsCeCnCyC CgCrCàCfiCcC:CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII7II4IIIIIII5III.II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCECsCtuCCdCi CMCCiqCuCCeCl CPCuCiCgCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIPIIIrIIoIIIIpIIIoIIIsIItIIIaIII:II IeIIIlIIeIIImIIIIIeIIInIIItIIsIII IcIIIlIaIIIuIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIdIIII’IuIIIInIIIaIII IIbIIIoIIInIIIaIII IIpIIIrIIàIIIcIIItIIiIIcIIaIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCDC.CL.C CBC.C27C8C1C7C-C2C0C1C3C CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII8III0IIIIII6III.IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCImCCpCrCèCsC eCnCC pCaCCpCeCrC eCcCoClCòCgCiCc.CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIDIIIIiIfIIuIIIIsIIiIIóIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiII IIcIIoIIImIIIIIuIIInIIIIiIcIIIaIIIcIIiIIóIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIdIIIIeIIlII IIDIIIiIIcIItIIaIIImIIIIIeIIInIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII8III2IIIIII7II.IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIBIIIiIIbIIIlIIiIIoIIIgIIIrIIaIIIfiIIIIaIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII8III4IIIIII8IIII.IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIAIIInIIIInIIIeIIIxIIIoIIIsIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII Aquest Dictamen ha estat elaborat en col·laboració amb el 7 1. Consell Municipal de Benestar Social, en especial amb el Grup Introducció de Pobresa, al qual volem agrair tota la seva implicació i l’as- sessorament prestat. El Consell de Ciutat valora molt positiva- ment el treball conjunt entre consells, i més en un tema tan cabdal per a la nostra ciutat com és l’atenció a les persones. La nostra societat està experimentant un conjunt de canvis estructurals succeïts a un ritme molt superior al de les transfor- macions que han tingut lloc en les darreres dècades. Aquestes variacions han alterat profundament l’esfera laboral i producti- va, així com la protecció de les polítiques socials ampliades, on s’han agreujat els processos de risc de vulnerabilitat i d’exclu- sió social. Tal com explica el prestigiós sociòleg Zygmunt Bauman, som en una societat de riscos i incerteses, amb menys i menys vincles amb estructures col·lectives i, per tant, més individu- alitzada. En altres paraules, l’autor del concepte de «societat líquida» considera que els trets característics de la nostra societat són els valors poc sòlids, sustentats en la incertesa i la rapidesa dels canvis que afebleixen els vincles humans: allò que abans significava nexes potents ara són lligams fràgils i provisionalitat. El treball, la política, les prestacions socials i els vincles humans es debiliten i esdevenen inestables, sense seguretat, fràgils, entre la incertesa i la desconfiança. Estem parlant d’una modernitat líquida que, en l’actual context de crisi econòmica, dóna lloc a processos d’exclusió social, entesa com l’absència d’un conjunt d’oportunitats vitals i la dificultat per accedir als mecanismes de desenvolupament personal i d’inserció sociocomunitaris, així com als sistemes de protecció social (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2003). Per tant, l’exclusió social s’articula mitjançant una concep- ció de factors múltiples que transcendeix els paràmetres de pobresa econòmica del fenomen i que requereix tenir presents les fractures en el teixit social i comunitari. Introducció Des de fa més de quatre anys, la societat es troba sotmesa 8 a. Aglutinar els diversos agents: reflexionar per avançar 9 a una greu crisi econòmica i financera que ha tingut conse- Per tal d’avançar, ens cal reflexionar de forma conjunta qüències directes en el mercat de treball i en la quotidianitat amb el propòsit de ser més creatius i innovadors per sortir de les persones, fent trontollar les bases de l’estat del benestar plegats de la crisi. i del progrés social. Així, moltes famílies i persones viuen una situació de vulnerabilitat econòmica, laboral, social i personal. b. Recollir bones pràctiques En els diversos consells de participació es poden compar- El Consell de Ciutat defensa que cal apropar la ciutadania tir propostes i donar a conèixer les diferents iniciatives als a l’Administració pública; és a dir, cal advocar per la governan- altres barris i districtes. ça en una Administració pública propera a la ciutadania. La co- responsabilitat entre la ciutadania, les entitats i l’Administració c. Aplegar representants de tots els sectors del Consell i, serà una idea clau sostinguda al llarg de tot aquest Dictamen. per tant, de comerciants i veïns i veïnes El Consell de Ciutat pot facilitar, a través de les persones A més, la vulnerabilitat davant la pobresa s’ha fet més i les entitats que l’integren, el treball que cal fer des dels extensa, i ara també afecta persones que als inicis de la crisi consells de districte, de barri i sectorials —perquè són els actual semblaven protegides de qualsevol perill econòmic. més propers—, des del tarannà de cada territori i des del La incidència de l’atur i la prolongació de la crisi han arros- coneixement que dóna l’experiència. Són els que han de segat moltes persones i famílies de classe mitjana a situa- liderar l’esforç de tothom, implicant-hi tota la ciutadania, cions de dificultat econòmica i d’inestabilitat que fins ara per posar-se al servei dels qui viuen situacions de màxima desconeixien. vulnerabilitat, amb l’objectiu de generar estratègies que garanteixin el benestar de tothom canalitzant totes les situacions que es puguin detectar i fent-les arribar a les A) El perquè d’aquesta Comissió de Treball institucions públiques i privades que les gestionen. El Consell de Ciutat, com a màxim òrgan de participació ciu- Aquestes finalitats tenen tres objectius concrets: tadana de l’Ajuntament de Barcelona, és un espai de trobada entre el govern i la ciutadania. Format per una àmplia re- 1. Recollir bones pràctiques generades als barris, a les presentació de tots els sectors de la nostra societat —partits entitats i al veïnatge per lluitar contra les conseqüències polítics, consells i institucions ciutadanes, comerciants i de la crisi, i ressaltar les pràctiques que siguin innovadores persones representants—, el Consell de Ciutat té una gran po- i que, a més, fomentin la relació entre diverses entitats, o tencialitat a l’hora d’analitzar i d’incidir de manera transversal bé entre diverses entitats i l’Administració. en les temàtiques de la ciutat. 2. Detectar i recollir les pràctiques que adopten les entitats A instàncies de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat, per identificar situacions de vulnerabilitat i derivar-les als el mes de setembre del 2012 es va crear el grup de treball serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Posar-les en anomenat Teixit Associatiu i Abordatge de la Crisi, que neix comú i visibilitzar-les per evitar que es produeixin situaci- amb les finalitats següents: ons de duplicitat per desconeixement. Introducció Introducció 3. Establir protocols d’actuació i circuits de prevenció, deri- 10 vació i reparació. Atès que la ciutat de Barcelona és responsabilitat de tothom i que ens hi juguem el benestar del present, necessari per poder construir el futur, aquest grup de treball presenta el recull d’experiències i reflexions per sumar esforços i reduir el grau d’incidència de la vulnerabilitat i la pobresa a la nostra ciutat. B) Mètode de treball Per a l’elaboració d’aquest document s’ha seguit una metodo- logia de treball basada en: • Reunions amb entitats implicades en la xarxa comunitària i amb el Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. • Anàlisi documental, bibliogràfic i estadístic. • Sessions de treball de la Comissió de Teixit Associatiu i Abordatge de la Crisi.1 • Visites institucionals per conèixer de primera mà experièn- cies d’iniciatives d’èxit inspiradores d’elements de bones pràctiques. 1. A l’Annex 1 es facilita la composició de totes les persones i entitats que hi han participat. Introducció A) Les polítiques d’inclusió social a Barcelona 13 2. Contextualització Les actuals polítiques per a la inclusió i la cohesió social a Bar- celona són fruit d’una dilatada trajectòria històrica de treball a la ciutat. Començant per iniciatives i moviments veïnals durant l’època franquista, la pobresa i les seves conseqüències han estat una de les preocupacions de la societat civil. Amb l’arribada de la democràcia, el govern municipal es va posar al capdavant de les iniciatives per a la cohesió social: primer amb polítiques urbanístiques als barris més desafavorits, i després amb polítiques socials. Barcelona, que va assenyalar el camí a altres ajuntaments catalans, va endegar programes pioners adreçats a determinats col·lectius de risc, com ara la infància, la joventut, les dones o les persones en situació d’atur. L’evolució de les polítiques socials ha estat determinada per la construcció de l’estat del benestar a Catalunya. Així, s’han anat desplegant programes i iniciatives a mesura que la Generali- tat també anava avançant en matèria de polítiques i de drets socials. Per entendre les polítiques inclusives a la ciutat, cal destacar, no només el paper dels diferents governs i dels grups municipals, sinó també el suport de la societat civil, en general, i del tercer sector social, en particular. El paper, tant de la societat civil com de les entitats, queda reflectit en el Pla per a la inclusió social de Barcelona 2012- 2015, el qual posa de relleu que la cohesió social a Barcelo- na se sustenta en tres pilars fonamentals: l’acció pública (els serveis municipals), les persones i les famílies (el centre de les polítiques i els serveis) i les xarxes relacionals (capital social). Aquestes xarxes, tant familiars com veïnals i associatives, han tingut i continuen tenint un paper fonamental en la inclusió, ja que són espais propers d’integració i de suport en casos de dificultat. Aquest Pla va més enllà de l’actuació municipal, perquè impulsa una estratègia, compartida amb les entitats Contextualització i les organitzacions de la ciutat, que articula tots els recursos 14 un 41,6 % del pressupost de teleassistència, i el 69 % més que 15 públics, d’iniciativa social i de voluntariat, per tal de donar s’ha destinat a menjadors socials. 1 una resposta més amplia i eficaç a les necessitats de la ciutat, alhora que reconeix la potent xarxa d’entitats del tercer sector El conjunt de l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona pel a Barcelona com un actor que ha de continuar sent important que fa a polítiques socials s’ha integrat en cinc eixos priori- en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. taris durant el 2012: habitatge; atenció alimentària; infància i família; ocupació i inserció sociolaboral; i atenció i promoció Actualment, les polítiques socials municipals de Barcelona als col·lectius més vulnerables. es desenvolupen des de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. A través dels L’eix de l’habitatge ha estat, el darrer any, un dels eixos pri- quaranta centres de serveis socials de la ciutat, els serveis oritaris a causa de l’increment de situacions de pèrdua d’ha- socials especialitzats (infància, dona, immigració, gent gran, bitatge. En aquest àmbit es duen a terme, tant accions de persones vulnerables, urgències i emergències), es desplega prevenció de desnonaments com accions socials de mediació un ampli catàleg de serveis i prestacions que vetllen per de conflictes, de foment del lloguer social o de gestió d’habi- atendre les necessitats de la ciutadania i per evitar l’exclusió tatges d’inclusió. social. Garantir la seguretat alimentària també ha estat un dels ob- Les actuacions de l’Àrea, a més, es complementen amb altres jectius principals de l’Ajuntament, plasmat en el segon eix plans sectorials, com ara el Pla d’Adolescència i Joventut (2013- prioritari. Amb diverses ampliacions de menjadors socials i 2016), que a través dels seus àmbits de treball també proposa un increment del pressupost, les actuacions s’han destinat a accions per prevenir el risc d’exclusió social i fomentar la garantir la seguretat alimentària de les famílies i les persones, cohesió social entre la joventut i l’adolescència. especialment entre els col·lectius més vulnerables. L’Ajunta- ment, concretament, va destinar 10.079.320,52 euros a garantir Al llarg del darrer any, i com a conseqüència de la conjuntura la cobertura alimentària durant l’any 2012. Aquests recursos actual, l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports ha posat s’han adreçat, principalment, a beques, convenis i a tres especial èmfasi a potenciar la capacitat de resposta davant serveis de cobertura de les necessitats alimentàries, que durant les situacions de necessitat provocades per l’impacte de la l’any 2012 van servir un total de 872.046 àpats:2 crisi en persones i famílies. En aquest sentit, el pressupost de l’Àrea s’ha incrementat en un 8 %, mentre que l’adreçat • Beques menjador, per a les quals s’han atorgat 15.504 ajuts. concretament a programes d’atenció social ha augmentat, de mitjana, un 14,15 % durant l’exercici 2012. En total s’han atès • Convenis amb entitats socials en alimentació, que han 68.635 persones en els centres de serveis socials (el 4,2 % de permès sumar esforços amb el teixit associatiu per tal de la població total de la ciutat), que han generat un volum de garantir la cobertura de les necessitats. S’han signat convenis 179.973 atencions directes. 1. Font: Memòria del Consell Municipal de Benestar Social 2011-2012. Quant a l’àmbit pressupostari cal remarcar, en especial, l’aug- 2. Font: nota de premsa del 28 de febrer del 2013 sobre la presentació del balanç de les polítiques ment d’un 12,7 % del Servei d’Ajuda a Domicili, l’increment en d’alimentació de l’Ajuntament de Barcelona. Contextualització Contextualització amb diverses entitats, com ara el menjador social Emmaús, 16 nat per Càritas, d’atenció integral i integrada a famílies amb 17 en col·laboració amb la parròquia de Sant Eugeni; la par- infants menors de sis anys en situació de pobresa i/o de risc ròquia de Maria Reina - El Pa de Sant Oleguer; el menjador d’exclusió al districte de Ciutat Vella, i properament ho farà al social de la parròquia de Sant Joan d’Horta; el menjador de Nou Barris. social de l’Associació Iniciatives Solidàries; el Banc dels Aliments; Càritas; i Creu Roja, entre d’altres. El quart eix —ocupabilitat i inserció laboral— ha tingut com a objectiu minimitzar els efectes de l’atur. El darrer any, els • Menjadors socials, amb un total de 1.541 places, repartides esforços municipals s’han centrat especialment en els col- en un total de 17 menjadors socials municipals. lectius de persones en risc d’exclusió social; en la inclusió laboral de persones amb discapacitat; en la inserció laboral de • Servei d’Àpats a Domicili (inclòs dins el Servei d’Ajuda Domi- dones que exerceixen la prostitució; i en les persones desocu- ciliària), a través del qual s’han servit 282.368 menús i s’han pades d’entre 16 i 19 anys d’edat. atès un 15 % més de persones en relació a l’any anterior. El cinquè eix —atenció i promoció als col·lectius més vul- • Servei d’Àpats en Companyia, adreçat a persones de més nerables— es basa, principalment, en l’actuació dels serveis de 65 anys que requereixen suport per satisfer les necessi- socials, la finalitat dels quals és, en definitiva, assegurar el tats d’una alimentació adequada. Aquest servei ha comptat dret de les persones a viure dignament i a cobrir les seves ne- amb 841 places, repartides en 24 punts de prestació, la qual cessitats bàsiques. L‘objectiu d’aquest eix passa, a més, per la cosa suposa un increment de l’import econòmic destinat del promoció de l’autonomia personal i la prevenció de les situa- 12,8 % respecte al 2011 i un increment del 15,1% de persones cions de risc. ateses. Per tal d’acomplir aquesta finalitat, l’Ajuntament compta amb Durant l’any 2012 es va unificar en un únic contracte la l’Institut de Serveis Socials de Barcelona, el qual presenta els gestió dels dos darrers serveis (Servei d’Àpats en Companyia següents trets característics: i Servei d’Àpats a Domicili) per tal de simplificar el procés de control de gestió i millorar la qualitat. Ambdós serveis • És l’eix vertebrador del sistema públic de serveis socials. —fusionats en el Servei d’Àpats Socials— presten un servei diürn d’assistència a persones en situació de vulnerabilitat • Constitueix el primer nivell del sistema de serveis socials o a persones grans en situació de fragilitat: els proporcionen i el nivell més pròxim a la ciutadania. una alimentació equilibrada i, alhora, un espai relacional acollidor i que facilita vincles d’amistat i de connexió amb • Compta amb una organització territorial i una dotació la comunitat. d’equips interdisciplinaris. L’atenció a la infància i la família, el tercer eix, ha posat un • Té un caràcter polivalent. èmfasi especial en la infància en risc i en situació de pobresa. Així, ha augmentat la xarxa de centres oberts de la ciutat, • Les intervencions que duu a terme poden ser individuals/ i l’Ajuntament ha donat suport al programa PAIDÓS, coordi- familiars, en grup o comunitàries/en xarxa. Contextualització Contextualització A banda de l’actuació dels serveis socials, aquest darrer eix 18 Tots els PDCs consten d’una diagnosi comunitària prèvia i 19 d’atenció i promoció dels col·lectius més vulnerables ha un conjunt d’accions i projectes específics per a cada terri- destinat recursos a l’atenció a les persones sense llar; a la tori o barri d’intervenció. L’òrgan encarregat del disseny i la intervenció en els assentaments; a un nou model d’atenció implementació d’aquests projectes a cada barri és el Grup o a les urgències a través del nou Centre d’Urgències i Emergèn- Comissió de treball, que està composat per diferents agents i cies Socials de Barcelona; i a projectes per a persones amb actors socials del territori els quals treballen generant sinèrgies discapacitat. i cercant objectius comuns. Val a dir, a més, que totes les polítiques socials de l’Ajun- Actualment, la ciutat de Barcelona compta amb 13 Plans de tament passen pel Consell Municipal de Benestar Social de Desenvolupament Comunitari. El més antic és el de Trinitat Barcelona, l’òrgan consultiu i de participació de l’àmbit de Nova, constituït l’any 1997, i el més recent el de Navas, que es Benestar Social de la ciutat. En aquest Consell, que valida les va incorporar el 2010. línies d’actuació en política social i fomenta la concertació entre diferents agents, hi participen tant grups polítics com consells sectorials municipals, entitats socials, associacions Taula 1. empresarials, gremials i col·legis, i els consells socials de les Plans de Desenvolupament Comunitari de Barcelona, 2013 universitats. També tenen veu en el plenari les obres socials de dues caixes d’estalvi, òrgans de judicatura i fiscalia, el Servei PDC DISTRICTE d’Ocupació de Catalunya, la Sindicatura de Greuges, l’Arquebis- PDC BARCELONETA Ciutat Vella bat de Barcelona i diversos experts i expertes. PDC SAGRADA FAMÍLIA Eixample El Consell —estructurat en el Plenari, la Comissió Permanent i PDC POBLE-SEC Sants-Montjuïc els grups de treball— té com a propòsit promoure la cultura del PDC LA SALUT Gràcia benestar social a Barcelona des d’una visió àmplia i integrado- PDC EL CARMEL Horta Guinardó ra, analitzant la realitat social a partir de la seva especificitat, però sense perdre de vista una visió i acció global que permeti PDC CIUTAT MERIDIANA Nou Barris transformar-la. Valora, doncs, els diversos problemes socials PDC ROQUETES Nou Barris específics des de la seva complexitat, alhora que intenta re- PDC TRINITAT NOVA Nou Barris lacionar-los dins d’una planificació integral de les polítiques PDC VERDUM Nou Barris públiques. PDC BARÓ DE VIVER Sant Andreu A nivell de participació ciutadana, cal destacar, també, els PDC NAVAS Sant Andreu Plans de Desenvolupament Comunitari (PDCs). Es tracta d’es- PDC POBLENOU (APROPEM-NOS) Sant Martí tratègies d’intervenció social a diferents barris de la ciutat PDC BESÒS-MARESME Sant Martí de Barcelona que pretenen, a través de processos participa- tius, donar respostes globals d’una comunitat i millorar-ne la Font: Plans de Desenvolupament Comunitari 2013, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, qualitat de vida. Departament de Participació Social, Ajuntament de Barcelona Contextualització Contextualització Els serveis destinats a les polítiques municipals d’inclusió 20 tonomia de la persona amb discapacitat. Parlem de costos 21 social de Barcelona són els que treballen directament amb les d’oportunitat no tan tangibles, però amb una repercussió en persones més vulnerables de la ciutat i els que coneixen de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i les seves forma directa els seus problemes. Concretament, els serveis famílies (impossibilitat de treballar o de promocionar-se la- socials —el servei més proper a la ciutadania— són l’àmbit boralment perquè s’han de dedicar a la cura d’un familiar municipal que percep més directament les conseqüències de depenent, envelliment prematur, estrès, sobrecàrrega de la la crisi entre les famílies. En aquest sentit, el darrer any es va persona cuidadora...). detectar un agreujament de la situació, visibilitzat a través d’un augment general tant del nombre de persones ateses i El Consell de Ciutat també creu que la sanitat pública forma d’ajudes sol·licitades, com de les derivacions a altres institu- part d’uns mitjans públics universals, molts necessaris en cions per cobrir les necessitats bàsiques (menjadors socials, aquests moments. albergs o parròquies). A més a més, es percep de manera preocupant l’existència de B) Les xifres de la crisi a Barcelona noves famílies en situació d’atur i amb les prestacions esgo- tades, així com un gran nombre de famílies monoparentals Darrera l’actual situació de crisi socioeconòmica a escala macro amb una xarxa de suport molt feble o inexistent. La gravetat hi ha una realitat, ben concreta i real, les dades i xifres de d’aquestes situacions també està fent aflorar patologies psí- la qual ens permeten conèixer de manera desglossada les quiques i problemàtiques emocionals, sobretot en casos d’atur persones i famílies que pateixen les conseqüències d’aquesta de llarga durada i de pèrdua de condicions d’habitatge. En crisi d’una manera directa i en la seva vida quotidiana. altres paraules, tal com recull la Taula del Tercer Sector (maig 2012), es tracta de processos d’empobriment progressiu que El Consell de Ciutat, basant-se en els diferents informes i aboquen a la precarietat vital i a l’aïllament social. estudis publicats recentment, vol deixar constància d’un breu emmarcament rigorós: Finalment, sabem que la manca d’ingressos és greu per a qualsevol persona, amb discapacitat o sense, però per a una • Segons l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la persona amb discapacitat ho és doblement, perquè, en moltes Població de Catalunya, 2011, la pobresa està augmentant ocasions, influeix directament en la seva salut i qualitat de d’una manera progressiva, alhora que ha variat el perfil de vida. S’han de tenir presents els costos d’atenció personal; és la població pobra. La població en risc de pobresa o d’exclu- a dir, els destinats a pagar un suport per a les activitats de la sió social representa el 29,5 %,3 xifra que en termes absoluts vida diària (tasques de la llar, serveis personals, relacions amb vol dir 2.200.000 de persones; és a dir, 8 punts per sobre la l’entorn, desenvolupament d’ajudes complementàries…) i una taxa de pobresa mitjana europea. En el cas de la ciutat de atenció especialitzada (personal mèdic, fisioterapeuta, tera- Barcelona, aquest percentatge se situa en el 28,1 %. peuta ocupacional…). A més, no podem oblidar que els costos d’oportunitat de la 3. La població en risc de pobresa es calcula a partir de la taxa AROPE (at risk of poverty or social exclu- sion), un indicador que recull la proporció de població que es troba en situació de risc a la pobresa, família i de l’entorn de suport depenen, sobretot, de l’au- en situació de privació material severa, o que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa. Contextualització Contextualització • La taxa de risc a la pobresa4 de Catalunya suposa el 21,85 % 22 C) El risc de pobresa a Barcelona 23 de la població; és a dir, més de 2 de cada 10 persones viuen al límit del risc de pobresa. A Barcelona, la taxa és lleugera- • A Barcelona, les dones presenten un risc de pobresa que ment inferior i representa el 18,28 %. és gairebé dos punts superior al dels homes: un 19,16 % enfront d’un 17,31 %. Gràfic 1. Taxa de risc a la pobresa a Catalunya i Barcelona, 2011. Gràfic 2. Taxa de risc a la pobresa segons sexe. Barcelona 2011. 19,16 % 20 % 25 % 21,85 % 3,57 punts 18,28 % 18,28 % 17,31 % 15 % DONES CATALUNYA TOTAL BARCELONA HOMES 10 % 0 % Font: Idescat i IERMB. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i Institut d’Estudis Regionals i Metro- politans de Barcelona (IERMB). Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població. Segons la variable edat, actualment, les persones més joves són les que presenten un major risc de pobresa: el 20,41 % de les persones menors de 16 anys i el 20,61 % de la gent • A aquestes dades, cal afegir-hi el recent enduriment de les jove d’entre 16 i 34 anys. Se segueix la mateixa tendència del circumstàncies que permeten accedir a la renda mínima conjunt de Catalunya. d’inserció (PIRMI). Arran d’aquests canvis, a Catalunya, les persones beneficiàries de la prestació es van reduir en 4.500, Apareix una nova pobresa, provinent de les classes mitjanes- de manera que, actualment, el nombre total de persones baixes, que, a més a més, posa de manifest una nova realitat beneficiaries se situa al voltant de les 24.000. al nostre país i a la nostra ciutat: la pobresa de les persones menors de 16 anys; és a dir, els infants i adolescents desplacen les persones grans com a principal bossa de pobresa. Aquest desplaçament de les persones jubilades no vol dir que la seva 4. El llindar de risc a la pobresa s’estableix en el 60 % de la mediana dels ingressos disponibles situació hagi millorat, sinó que la situació dels seus fills i filles, anuals equivalents. La taxa de risc a la pobresa és el percentatge de persones que queden per sota d’aquest llindar. així com la dels seus néts i nétes, ha anat empitjorant expo- Contextualització Contextualització nencialment, de manera que ara és pitjor que la seva. Aquesta 24 Gràfic 4. Privacions materials. Barcelona, 2011. 25 dada no és sorprenent si tenim en compte que l’atur ha anat augmentant de manera progressiva els darrers temps i s’ha anat % respecte al total de població 37,4 % incrementant la pobresa dels ciutadans i ciutadanes d’entre 35 i 15 % 50 anys d’edat; és a dir, quan la majoria de les famílies catala- nes resideixen en llars amb un o dos infants menors a càrrec. Gràfic 3. Risc de pobresa segons edat. Barcelona, 2011. 4,3 % No poden reaccionar No es poden permetre Tenen dificultats per econòmicament davant menjar carn, au o peix mantenir la temperatura una despesa imprevista amenys cada dos dies adequada a casa seva Menors de 16 anys 20,41 Font: Idescat i IERMB. Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població. De 16 a 34 anys 20,61 Finalment, el gràfic següent recull l’evolució de les xifres de De 35 a 64 anys 16,32 l’atur registrat a Barcelona des de l’any 2007 fins a l’actualitat. 65 anys i més 18,09 Gràfic 5. Evolució de l’atur a Barcelona des de l’inici de la crisi econòmica, per sexe (2007-2012) Font: Idescat i IERMB. Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població. HOMES DONES TOTAL 140000 113.319 • El 37,4 % de la població afirma que no pot reaccionar davant 120000 108.624 102.069 100.868 una despesa imprevista. 100000 74.304 80000 55.874 47.435 52.582 • El 15 %, a més, té dificultats per mantenir la temperatura 51.243 48.494 60000 adequada a casa. 36.007 40000 27.531 20000 53.634 52.374 56.042 57.445 • Especialment preocupant és la dada que revela que el 4,3 % 23.712 38.297 0 de la població barcelonina no es pot permetre menjar 2007 2008 2009 2010 2011 2012 carn, au ni peix almenys cada dos dies. Aquest percentatge equival, en termes absoluts, a 242.940 persones. Font: Departament d’Empresa i Ocupació, dades de l’atur registrat el desembre de cada any. Contextualització Contextualització • En termes globals, l’atur registrat a Barcelona s’ha incremen- 26 27 tat en més de 62.000 persones els darrers anys, de manera que, si bé el 2007 el total de persones aturades era de 51.243, l’any 2012 va augmentar fins a situar-se en 113.319 homes i dones. És a dir, les xifres de l’atur a Barcelona s’han duplicat com a conseqüència de la crisi econòmica. Renda mitjana familiar de Barcelona per barris. RENDA MITJANA FAMILIAR SARRIÀ - SANT GERVASI 50 les Roquetes 55 DE BARCELONA 100 51 Verdun 55 22 Vallvidrera, Tibidabo 52 la Prosperitat 63 i les Planes 161 53 la Trinitat Nova 47 23 Sarrià 176 54 Torre Baró 58 CIUTAT VELLA 24 les Tres Torres 212 55 Ciutat Meridiana 51 25 Sant Gervasi-Bonanova 193 56 Vallbona 52 1 el Raval 64 26 Sant Gervasi-Galvany 189 2 el Gòtic 97 27 el Putget i Farró 139 3 la Barceloneta 76 SANT ANDREU 4 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 89 GRÀCIA 57 la Trinitat Vella 62 58 Baró de Viver 38 28 Vallcarca i els Penitents 119 59 el Bon Pastor 56 L’EIXAMPLE 29 el Coll 92 60 Sant Andreu 80 30 la Salut 61 la Sagrera 77 5 el Fort Pienc 100 31 Vila de Gràcia 107 62 el Congrés i els Indians 75 6 la Sagrada Família 96 32 el Camp d’en Grassot 63 Navas 78 7 la Dreta de l’Eixample 153 i Gràcia Nova 98 8 Antiga Esquerra de l’Eixample 121 9 Nova Esquerra de l’Eixample 108 SANT MARTÍ 10 Sant Antoni 96 HORTA - GUINARDÓ 64 el Camp de l’Arpa 33 Baix Guinardó 90 del Clot 85 SANTS-MONTJUIC 34 Can Baró 73 65 el Clot 81 35 el Guinardó 86 66 el Parc i la Llacuna 11 el Poble Sec 72 36 la Font d’en Fargues 102 del Poblenou 89 12 la Marina del Prat Vermell 57 37 el Carmel 64 67 la Vila Olímpica 13 la Marina de Port 70 38 la Teixonera 67 del Poblenou 149 14 la Font de la Guatlla 78 39 Sant Genís dels Agudells 81 68 el Poblenou 88 15 Hostafrancs 73 40 Montbau 76 69 Diagonal Mar i el Front Marítim 16 la Bordeta 71 41 la Vall d’Hebron 92 del Poblenou 123 17 Sants-Badal 74 42 la Clota 79 70 el Besòs i el Maresme 52 18 Sants 85 43 Horta 81 71 Provençals del Poblenou PM Parc de Montjuïc 72 72 Sant Martí de Provençals 68 FP Zona Franca-Port 57 73 la Verneda i la Pau 64 NOU BARRIS LES CORTS 44 Vilapicina-Torre Llobeta 74 45 Porta 65 19 les Corts 130 46 el Turó de la Peira 55 20 la Maternitat 47 Can Peguera 34 i Sant Ramon 116 48 la Guineueta 66 21 Pedralbes 242 49 Canyelles 75 Menys de 75 Entre 75 i 100 Entre 100 i 150 Més de 150 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, 2011. Contextualització Contextualització Si prenem com a base un índex de renda familiar a Barce- 28 lona de 100, podem observar com l’anomenada fractura social afecta els diferents barris de la ciutat. El cas més extrem és el de Pedralbes, amb un índex de 242, seguit de ben a prop per Les Tres Torres (212), mentre que l’índex més baix se situa al barri de Can Peguera (34), seguit del de Baró de Viver (38). En definitiva, som davant una realitat amb una greu fractura social i un elevat risc d’exclusió social, on la petita infància pateix de manera molt significativa la crisi i els seus efectes —tant immediats com futurs— que són i seran devastadors per al nostre model de cohesió social: risc de malnutrició, absen- tisme escolar, abandó escolar i, per consegüent, fracàs escolar. Per tant, la infància i les mares soles són dos col·lectius molt vulnerables, la fragilitat dels quals ha augmentat com a conse- qüència de la crisi. Han aparegut noves cares de la pobresa que cal pal·liar de manera urgent i contundent per poder avançar cap a una societat inclusiva, motiu pel qual el Consell de Ciutat considera que cal garantir uns ingressos mínims a les famílies i persones. Això és necessari en una societat inclusiva, perquè permet satisfer les necessitats bàsiques i gaudir d’una vida autònoma, alhora que fomenta la responsabilitat de la persona atesa, ja que es pot autogestionar. Contextualització «Acompanyament. Creiem i veiem que la culpa i la vergonya són 31 3. dues emocions que es fan molt intenses i que compliquen molt Xarxa l’acte de demanar ajuda. Per aquest motiu, és molt important que sigui una persona propera qui li faci arribar el primer oferiment comunitària d’ajuda.» (Experiència de «De Veí a Veí») i experiències eficients A) El dret a l’alimentació L’objectiu d’aquest apartat és estudiar la ciutat de Barcelona fent una radiografia de les diferents iniciatives de recollida i distribució d’aliments que s’estan duent a terme. Es tracta, per tant, de sintetitzar, valorar i validar com a «bones pràctiques» les iniciatives sobre alimentació que pretenen dignificar les persones i les famílies i que defensen una visió més àmplia de les persones sense llar. L’Administració municipal té el deure de vetllar pel benestar de les persones que viuen a la ciutat, però difícilment ho pot fer sola, i encara menys en el greu moment que estem vivint. Per això és tan important l’acció comunitària: ens permet establir relacions de col·laboració entre els diferents agents que viuen en un territori amb el propòsit d’ aconseguir un objectiu comú. El Consell de Ciutat vol posar de manifest que, en el passat, les administracions públiques han defugit el deure de l’alimenta- ció; és a dir, no han garantit mai el dret a l’alimentació de la ciutadania, ni han atorgat a aquest dret un tractament similar al que reben altres drets fonamentals. De fet, fins a l’any 2004 no es van començar a incorporar les ajudes a persones en risc d’exclusió social, que aleshores con- sistien en menjadors socials. En aquests moments, cada dis- tricte compta amb un menjador social i s’estan incrementant els serveis d’àpats en companyia i d’àpats a domicili, tots dos molt enfocats a la gent gran, ja que conformen una franja de la població en què, quan s’ajunten dos factors de risc —vellesa i dificultats econòmiques—, el perill de vulnerabilitat és més elevat. Xarxa comunitària i experiències eficients Aquest buit històric ha estat un error que les entitats i les asso- 32 En altres paraules, fer sentir els serveis socials com a propis vol 33 ciacions socials, religioses i sindicals han anat pal·liant a través dir trencar la percepció d’estigmatització que fa que, sovint, les de diversos projectes en forma d’accions concretes. Actualment persones i famílies que hi haurien d’anar no hi vagin; de vegades, existeixen convenis amb entitats del tercer sector que justa- esperen massa i, quan hi van, la seva situació ja és molt precària. ment persegueixen aquesta finalitat: aconseguir que els serveis Per tant, és fonamental que les entitats derivin als serveis socials. socials siguin els encarregats de derivar i que, quan ho facin, A més, la col·laboració entre les entitats i els serveis socials també sigui per una ajuda puntual i tenint clar que aquesta ajuda és essencial per lluitar contra aquesta imatge. s’inclou en un pla de treball per part dels serveis socials: una col·laboració entre l’Administració i diferents entitats. L’increment dels diferents programes d’aliments arreu dels districtes de Barcelona és un indicador clau de l’impac- La col·laboració entre les entitats i l’Àrea de Qualitat de te social de la crisi econòmica i de l’evolució del nombre de Vida, Igualtat i Esports quant a recursos alimentaris es persones i famílies que participen en aquests programes. tradueix en activitats diverses: des de menjadors socials, fins a punts de distribució d’aliments recollits pel Banc dels Aliments, Creu Roja i altres entitats. La voluntat consisteix, B) Acció i xarxa comunitària en definitiva, a sumar esforços per tal de garantir que les necessitats bàsiques de les persones que ho requereixen «L’objecte de l’acció comunitària són les relacions socials. Fer estan cobertes. acció comunitària és treballar les relacions entre les persones.» Tal com s’ha especificat a l’apartat sobre polítiques d’inclusió (Guia operativa d’acció comunitària, Ajuntament de Barcelona) social a Barcelona, els serveis socials ja consideren l’alimen- tació com un dels eixos a tractar. De fet, al pla de treball del Consell Municipal de Benestar Social consten cinc grans temes: El treball en xarxa consisteix a coordinar les accions de les di- un d’ells és l’alimentació, juntament amb temes tan cabdals ferents administracions, associacions i entitats socials presents com ara l’habitatge, la infància o la inserció laboral. a la ciutat per garantir una àmplia participació i un diàleg Cal puntualitzar que els efectes de la crisi socioeconòmica social i afavorir l’eficiència i l’eficàcia de les intervencions es poden percebre, tant a escala material (alimentació, des- socials. Per tant, el treball comunitari en xarxa permet actuar nonaments, pobresa energètica...), com a escala relacional i sobre les conseqüències de la pobresa, tot i que cal donar un emocional (en termes de salut mental, ansietat, depressions, pas endavant, analitzar les causes i actuar en conseqüència. augment dels suïcidis i altres derivats), ja que comporten un seguit de pèrdues i ruptures. El Consell de Ciutat vol deixar constància d’un fet que es va anunciant reiteradament des de fa anys: el desbordament de És fonamental que la ciutadania percebi els serveis socials les entitats que treballen dia a dia amb persones i famílies com a propis. Des dels serveis socials es manifesta la necessi- que estan patint la crisi socioeconòmica en totes les seves tat de reivindicar la universalitat d’aquests serveis, per tal que manifestacions. Per això es defensa la importància d’enfortir tothom es pugui adreçar de manera normalitzada als diferents la comunitat —implicant-hi més la ciutadania i aglutinant el centres que tenen. veïnatge i les entitats— i la cohesió social. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients En aquest sentit, cal establir línies de compromís amb la ciuta- 34 millorar i dignificar el benestar quotidià de les persones. 35 dania i amb actuacions prioritàries de les administracions. Això Cal que des de les entitats i des de l’Ajuntament es revisin vol dir delimitar les responsabilitats de cadascú pel que fa als plantejaments i estratègies de polítiques locals per incidir en barris, mitjançant plans d’acció comunitària. A més, es parteix aquest benestar quotidià: cal incorporar la idea que els grups de la premissa que el treball en xarxa no és més eficient pel socials que poden patir desavantatges diversos han de ser fet que hi hagi més xarxes en funcionament, sinó pel grau de actius en la consecució del benestar col·lectiu. cohesió, rigor i eficiència amb què funcionen. Per això, hauríem de: Allò que defineix l’essència de l’acció comunitària és el treball amb la comunitat per tal que aquesta esdevingui responsable • Combinar amb èxit comunitat i individu per a una acció i protagonista de les seves transformacions. Per tant, dina- «pública» conjunta. mitzar les relacions socials entre les persones membres d’una comunitat (ja sigui una escala de veïns, un barri o una escola) • Dinamitzar per oferir oportunitats a la gent i capacitar-la perquè puguin millorar el seu benestar quotidià és l’objectiu perquè prengui decisions i pugui tenir poder sobre ella de les actuacions que s’emmarquen en l’acció comunitària. mateixa i el seu entorn. Treballar amb la comunitat significa, en definitiva, treballar • Disposar d’un nombre suficient de persones compromeses les relacions entre les persones; és a dir, promoure relacions i que tots els membres sentin que formen part del procés. d’ajuda, de col·laboració i de resolució pacífica de conflictes. Per tant, la construcció d’aquestes relacions és el que fona- • Ser conscients que els guions i les pautes són útils com a mentarà l’objectiu de l’acció comunitària: perseguir algun tipus guia, però que mai s’han d’interpretar com un manual in- de canvi, de transformació social, que incideixi de manera dispensable. positiva en les condicions de vida i de convivència de les persones. En definitiva, la nostra societat té el deure de lluitar perquè la pobresa no esdevingui crònica i estructural i acabi passant Així doncs, l’acció comunitària serà eficaç quan esdevingui d’una generació a l’altra. La nostra responsabilitat, com a un element de dinamització i d’enfortiment social i quedi societat, consisteix a pal·liar els efectes directes de la crisi arrelada a la comunitat; quan permeti transmetre coneixe- i treballar pels efectes indirectes, tot afavorint la igualtat ments, habilitats i maneres de fer que repercuteixin positi- d’oportunitats. vament en les persones. En aquest sentit, s’ha de procurar fomentar la coordinació amb entitats per tal d’aconseguir una A la segona part d’aquest apartat es recullen algunes experi- major cohesió social. ències d’arreu del món que s’estan duent a terme en matèria d’alimentació. Finalment, es donen a conèixer aquelles expe- L’acció comunitària es fonamenta en aspiracions polítiques i riències de la ciutat de Barcelona i d’altres municipis i ciutats compromeses amb el tipus de societat que es vol construir; catalanes que, atès el seu valor, innovació i sostenibilitat en la dinamització de relacions socials de cooperació entre els matèria d’acció i xarxa comunitària, el Consell de Ciutat ha membres d’un àmbit de convivència determinat per aconseguir volgut destacar. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients Quan tots plegats cerquem i trobem solucions i noves idees, 36 37 arribem més lluny, i hi arribem junts. Ser promotors de xarxes paral·lela a l’augment de beneficiaris. Entre les 475 entitats vol dir ser promotors de canvi i de progrés social. que hi participen, hi ha fins a 37 oficines territorials de la Creu Roja a Catalunya, a més d’ajuntaments, consells comarcals, parròquies, centres de suport per a persones C) Recull d’iniciatives i experiències en matèria d’alimenta- d’origen immigrant o centres per atendre toxicòmans. ció i d’acció i xarxa comunitària En total, al llarg del 2012 es van repartir prop de 4.019 tones d’aliments entre més de dues-centes mil persones en Principals iniciatives d’alimentació en funcionament a la situació de vulnerabilitat d’arreu de Catalunya. ciutat de Barcelona PROGRAMA D’ALIMENTS DE LA CREU ROJA DISTRIBUCIÓ SOCIAL D’ALIMENTS A NOU BARRIS Les persones destinatàries d’aquest programa, gestionat El projecte «Distribució Social d’Aliments» (DISA) consisteix a escala estatal per la Creu Roja i altres entitats, han anat en un supermercat solidari que les vuit parròquies que augmentant al llarg de l’any. formen part de l’arxiprestat de Trinitat-Roquetes van crear l’any 2012 a Nou Barris i que també compta amb el suport Els productes repartits inclouen làctics, cereals, pasta, del districte de Nou Barris. farina, arròs, sucre, sucs i aliments infantils, com ara fari- netes o llet de continuació. L’entrega d’aliments per part de les parròquies ja feia anys que es duia a terme, però la complexitat de l’emergència Els beneficiaris d’aquest programa són persones en situació social actual va obligar a idear un sistema diferent i més de vulnerabilitat, a les quals es distribueixen els excedents eficient. Així, les vuit parròquies van decidir unificar la seva dels mercats alimentaris dels països membres de la Unió tasca i recórrer a l’Ajuntament de Barcelona per tal d’ar- Europea. A escala estatal, aquest programa europeu depèn ticular-se conjuntament i obrir un supermercat solidari. del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) del Ministe- D’aquesta manera les ajudes ja no s’han de repartir sepa- ri de Medi Ambient, que n’ha adjudicat la gestió a la Creu radament, en cistelles, sinó que les persones destinatàries Roja i a altres entitats, com ara el Banc dels Aliments. Com són les que trien els productes del supermercat on els han a entitat gestora, la Creu Roja s’ocupa de l’emmagatze- d’adquirir. matge, la logística i la distribució dels aliments entre les entitats adherides al programa, les quals, al seu torn, s’en- El Districte ha cedit provisionalment un local a les par- carreguen de repartir-los als usuaris finals. ròquies de l’arxiprestat, el qual servirà per a la recepció, l’emmagatzematge i el lliurament dels aliments als usuaris El nombre d’entitats adherides també ha crescut prop del que la Fundació Banc dels Aliments té en aquestes parrò- 9 % durant aquesta tercera fase del programa, de manera quies del Districte. El local provisional —mentre esperen Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 38 39 disposar-ne d’un de definitiu— està situat al carrer de la distribució d’aliments flexible, perquè els usuaris poden Selva, núm. 55, i compta amb més de 400 m2. escollir els productes d’acord amb les seves necessitats; a més, no han de fer cua, i això els dignifica, perquè ja no Les parròquies prestaran el servei de recollida, emmagat- cal que esperin a la intempèrie. zematge i lliurament dels aliments de manera conjunta, en comptes que cadascuna dugui a terme aquestes activitats a les seves instal·lacions, que és el que passava fins ara. SERVEI D’ÀPATS EN COMPANYIA Dins dels nous mecanismes de col·laboració, el Districte El servei d’Àpats en Companyia està destinat a persones ha establert un tècnic municipal referent i un calendari de més grans de 65 anys en risc d’aïllament social que reque- reunions amb l’arxiprestat per tal de crear nous protocols reixin suport per cobrir les necessitats d’una alimentació de treball que facilitin la seva tasca social. La intenció és adequada. També hi accedeixen persones de 60 anys que impulsar un nou model de col·laboració entre l’Administra- tinguin alguna discapacitat reconeguda de més del 33 % o ció pública, la societat civil i l’església, que es pugui imple- que es trobin en situació de risc. mentar a d’altres districtes de la ciutat. Mitjançant una oferta de dinars en diferents equipaments Pel que fa al funcionament, cal destacar que els aliments públics, aquest servei, a més de cobrir una necessitat ali- d’aquest supermercat no tenen un preu en euros, sinó mentària, també facilita un espai de relació i de creació de en punts. Un quilo d’arròs, per exemple, costa mig vincles d’amistat, així com de connexió amb l’entorn. El punt, i un litre d’oli un punt. Les persones destinatàri- programa estipula un preu públic, el qual varia en funció es, que provenen dels serveis socials de Barcelona o de de la renda de les persones usuàries: des dels 50 cèntims Càritas, reben una assignació de punts en funció del cas. per àpat, fins als 3,90 euros. Una persona pot rebre 12 punts, que s’amplien fins a 31 depenent dels membres de la família. Actualment a Barcelona hi ha 841 places en 25 equipaments diferents repartits per tots els districtes de Barcelona. L’any Els productes provenen del Banc dels Aliments, de la 2011 es van servir un total de 145.000 àpats i es preveu que Fundació La Nau i d’altres donacions de particulars i la xifra del 2012 arribi fins als 175.000. de Càritas. Igualment, les persones voluntàries de DISA recorren alguns supermercats de la ciutat per rebre dona- cions de productes a punt de caducar o rebutjats pels esta- HORTS SOLIDARIS bliments. Un grup de Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Metropo- Quant als resultats, cal dir que el supermercat solidari litana Sud, amb la col·laboració d’efectius de la Policia Local de Nou Barris rep més de sis-centes famílies una vegada de Sant Boi de Llobregat, dels Bombers de la Generalitat i al mes. També cal remarcar que es tracta d’un model de d’Unió de Pagesos, cultiven un hort al Prat de Llobregat en uns Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 40 41 terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat que els han cedit. Es El concepte «banc d’aliments» va sorgir a Phoenix (Arizona), tracta de conrear aquest hort per proveir de verdures fresques l’any 1966, per iniciativa de l’activista nord-americà John Van a xarxes ciutadanes d’aliments, com ara De Veí a Veí o Càritas. Hengel. A la dècada de 1980, la idea es va introduir a Europa, primer a París (1984) i després a altres ciutats, entre elles Bar- Les persones voluntàries han tingut l’ajuda i l’assessorament celona, que el 1987 va ser la primera ciutat d’Espanya que va d’Unió de Pagesos, que en tot moment els han indicat com disposar d’una fundació benèfica per a un banc d’aliments. conrear la terra, què plantar i quan fer la collita. Aquesta ini- ciativa també ha comptat amb la participació desinteressada L’element central del Banc dels Aliments és la distribució de diverses empreses que han donat les llavors dels produc- gratuïta i justa dels aliments que reben. En aquest sentit, tes a plantar, les eines de jardineria i cultiu per als horts, i cal destacar la importància, tant de les entitats benèfiques que han facilitat la instal·lació d’una casa prefabricada per que atenen els beneficiaris finals, com del treball de les guardar-hi els estris. més de cent-quaranta persones del Banc, la gran majoria d’elles voluntàries. El mes d’agost del 2012 van fer la primera collita: cin- quanta caixes plenes d’hortalisses per distribuir entre la Programa Escoles del Banc dels Aliments gent més necessitada de Sant Boi de Llobregat. Tenen la intenció de mantenir actiu aquest projecte solidari, i per El Programa Escoles del Banc dels Aliments es va endegar això volen obrir la iniciativa a diferents col·lectius, asso- l’any 2002 amb el propòsit de fer arribar la iniciativa del ciacions i entitats del sector social del Baix Llobregat, així Banc dels Aliments a les escoles i els instituts de Barcelona. com a empreses privades que promoguin iniciatives socials L’objectiu del programa consisteix, d’una banda, a donar a i de voluntariat, i oferir-los la possibilitat de conrear l’hort conèixer la tasca que fa el Banc dels Aliments per combatre solidari i de participar activament en la segona collita, que la fam i el malbaratament de menjar, i, de l’altra, a sen- també es destinarà a fins benèfics. sibilitzar l’alumnat, el personal docent i les famílies sobre les desigualtats socials i la fam que es pateix al nostre entorn, així com la importància de no malbaratar recursos BANC DELS ALIMENTS alimentaris. El programa també pretén promoure diverses campanyes de recollida d’aliments, principalment, la El Banc dels Aliments té per objecte evitar el malbaratament campanya del Dia Mundial de l’Alimentació (16 d’octubre), d’aquells aliments que són perfectament comestibles, però la campanya de Nadal i la de primavera. que no es poden comercialitzar, distribuint-los gratuïta- ment a les persones necessitades del territori. A través de la En els seus inicis, l’any 2002, van participar en la campanya Fundació Banc dels Aliments, una entitat benèfica indepen- un total d’onze escoles, que van recollir 1.554 kg d’aliments dent sense ànim de lucre, recull excedents de les empreses variats. Durant el curs 2010-2011, hi van participar cent- agroalimentàries i recapta aliments que els ciutadans i ciuta- dues escoles, amb una recaptació total de 49.376 kg d’ali- danes volen fer arribar a les persones més necessitades. ments, principalment productes bàsics. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients MENJADORS SOCIALS 42 43 la ciutat per fer-ne més eficient el repartiment i per afavorir L’Ajuntament de Barcelona compta amb 17 menjadors la coordinació entre els serveis socials i les entitats que socials, amb un total de 1.541 places diàries repartides per recapten i lliuren els productes. També es considera neces- tots els districtes de la ciutat. Vuit d’aquests menjadors són sari estudiar noves fórmules de distribució i de recaptació de titularitat municipal, mentre que la resta estan concer- d’aliments. D’altra banda, es preveu engegar una campanya tats amb entitats socials. informativa per tal que les persones que ho requereixin sàpiguen on anar a buscar aliments. Durant l’exercici 2012, l’Ajuntament va augmentar un 69 % la dotació pressupostària destinada a aquesta partida. Gràcies a això es va poder incrementar el nombre de places PROJECTE ALPAN als menjadors ja existents i obrir-ne tres de nous: a l’Ei- xample, a Les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi. El projecte «ALPAN» (Aliment per a Necessitats) és una iniciativa consistent en la distribució diària de menús En termes generals, les persones usuàries d’aquest servei elaborats per hotels i restaurants a tres menjadors socials són persones majors de 18 anys, en situació de pobresa o de Barcelona. El projecte es basa en el conveni signat per d’exclusió social, que viuen en habitatges sense condicions l’Ajuntament i el Rotary Club, i aplega altres institucions, per cuinar o que requereixen un seguiment dels hàbits d’ali- com ara la Fundació FC Barcelona, la Fundació RACC, mentació, o bé persones sense ingressos que cobren pensions la Federació d’Associacions de Voluntaris de «la Caixa», mínimes i que no poden cobrir les necessitats bàsiques. o la Federació Catalana de Voluntariat Social. La iniciativa es va començar a aplicar a mitjans del 2012 al TAULA SOLIDÀRIA D’ALIMENTS menjador social Emmaús, i al cap de pocs mesos ja servia més de cinc mil àpats cedits pels grups hotelers Melià, NH, A finals del passat 2012 es va constituir a Barcelona la Taula Catalonia, Husa i el restaurant del Real Círculo Ecuestre. Solidària d’Aliments, un espai de treball i coordinació que té Després d’haver ampliat el projecte a dos menjadors més (el per objecte millorar i fer més eficient la distribució de menjar de l’església de la Mare de Déu de Núria, al Bon Pastor, i el a aquelles persones que necessitin ajuda per a l’alimentació. de Santa Tecla, a Les Corts), es calcula que es podran repartir 4.000 dinars al mes. La Taula està formada per l’Ajuntament i les entitats que reparteixen aliments, però també per diverses persones representants dels eixos comercials, mercats i grans super- FUNDACIÓ FUTUR fícies de la ciutat. El projecte «Futur» va néixer l’any 1996 amb l’objectiu Una de les primeres actuacions que la Taula va decidir dur a d’afavorir la inserció social i laboral de les persones en risc terme és un mapa dels punts on es distribueixen aliments a d’exclusió social: persones sense recursos, amb discapaci- Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 44 45 tats físiques, de l’entorn penitenciari, amb problemes de L’eix ambiental es basa en l’ús de productes de proximi- toxicomanies o en altres situacions de vulnerabilitat social. tat i en la gestió dels residus aplicant les 3R a tot el servei Si bé als inicis la inserció laboral abastava diversos sectors, de cuina: «Reduir» consumint aliments a granel i evitant a partir de l’any 2000 el projecte es va transformar en la l’ús d’envasos; «Reutilitzar» els residus per fer activitats a Fundació Futur i ara es concentra en la inserció laboral a l’escola (com el compostatge) i «Reciclar» correctament tots través de la restauració. Actualment, la Fundació centra la els residus. Per tot això, la Fundació Futur ha rebut la certi- seva activitat en la cuina per a escoles, per a centres de ficació europea EMAS. gent gran i per a menjadors socials, així com en càterings per a esdeveniments. L’eix social de la Fundació Futur no només és la inserció de persones en perill d’exclusió sociolaboral, sinó que A través d’aquestes activitats, la Fundació Futur dóna feina també passa per la incorporació de productes de comerç als col·lectius més vulnerables durant un període de- just, la col·laboració amb altres entitats socials —com ara terminat —d’un a tres anys—, per després facilitar-los la La Fageda— i la priorització de productes de pagès locals inserció al mercat laboral a través d’un itinerari personalit- (km 0). zat. Alhora, proporciona menús saludables i de qualitat als centres que proveeix. Quant a l’eix educatiu, la Fundació Futur considera que el menjador pot ser una aula més. Per això expliquen La inserció laboral es realitza a través de la contractació de l’origen i l’elaboració dels aliments, fan xerrades sobre persones que provenen majoritàriament dels serveis socials de alimentació saludable per a les famílies i l’alumnat, i l’Ajuntament de Barcelona o dels programes d’inserció del De- fan concursos de receptes a les escoles amb l’objectiu de partament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquestes sensibilitzar mares, pares i alumnes sobre la importància persones, a banda de rebre el mateix salari que estableix el d’una bona alimentació. conveni, reben formació en el lloc de treball, formació interna teòrica i, si cal, una formació externa. Actualment, la Fundació Els valors de la Fundació Futur, doncs, inclouen tant la Futur ajuda més de cinc-centes persones en situació de reinserció social de les persones en risc d’exclusió, com la pobresa, alhora que serveix més de tres mil àpats al dia. sostenibilitat i la promoció del producte ecològic local, just i de proximitat. El projecte «Futur» se sustenta en quatre grans eixos: l’ali- mentari, el social, l’ambiental i l’educatiu. L’eix alimentari El passat 15 de maig es va inaugurar la botiga de menjars consisteix, principalment, a oferir una dieta equilibrada preparats de la Fundació Futur, situada al districte de Ciutat a través de la compra de productes de qualitat i proximi- Vella. tat i de l’elaboració de plats variats amb un alt consum de fruita, verdura i productes ecològics, alhora que es redu- eixen els aliments fregits i precuinats, sempre garantint la seguretat alimentaria en tots els plats. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients NUTRICIÓ SENSE FRONTERES 46 Principals iniciatives d’alimentació en funcionament fora 47 de Barcelona: Catalunya Nutrició Sense Fronteres és una organització sense ànim de lucre que va néixer l’any 2000 per iniciativa d’un grup mul- ENTRE VEÏNS-VEÏNES: LA BOTIGA SOLIDÀRIA tidisciplinari de nutricionistes i dietistes amb el propòsit de treballar en la solució dels problemes nutricionals de les «Entre Veïns-Veïnes» és un projecte social, endegat des de poblacions més desafavorides. la Fundació Privada Clariana, que treballa amb les associ- acions veïnals de Rubí per tal de generar xarxes de suport L’organització aborda els problemes alimentaris en els comunitari que donin resposta a les necessitats sociofa- països en desenvolupament des de l’àmbit de la nutrició miliars de les persones del barri. La filosofia del projecte comunitària i a partir d’intervencions senzilles i de baix es basa en què als barris hi ha persones amb dificultats cost adaptades a cada col·lectiu. El model de cooperació derivades de la desigualtat social, i que els veïns i veïnes adoptat es basa en la participació de persones immigrades mateixos poden contribuir a millorar la seva situació. en els projectes destinats a les seves comunitats d’origen, Amb aquesta idea, «Entre Veïns-Veïnes» va iniciar l’any així com en la capacitació en temes nutricionals de profes- 2006 el projecte de les botigues solidàries. Les botigues sionals de l’àmbit social, de la salut i de l’educació, alhora solidàries tenen com a objectiu donar suport alimenta- que afavoreix l’ús equilibrat i sostenible dels recursos. ri a aquelles persones i famílies que ho necessitin i que estiguin seguint un procés d’inserció sociolaboral. Aquestes A banda de treballar amb els països en desenvolupament, botigues, per tant, estan vinculades a processos d’inserció Nutrició Sense Fronteres vol donar resposta a l’actual situació determinats per personal tècnic especialista. de pobresa de la ciutat amb el projecte «Barcelona compar- teix el menjar». Basat en la idea de protegir el dret universal El funcionament de les botigues, ubicades a les mateixes a l’alimentació, la iniciativa consisteix en la creació d’un associacions veïnals, es basa en l’oferta de productes d’ali- circuit de treball a partir del qual s’aprofita el menjar que mentació i d’higiene bàsica, els quals es poden adquirir s’ha cuinat als hotels de Barcelona per oferir una alimentació en una moneda anomenada «veí» (1 veí equival a 1 euro). equilibrada a les persones usuàries dels menjadors socials. Segons la gravetat de cada cas, s’atorga una quantitat de «veïns» determinada. La botiga, al seu torn, es nodreix Nutrició Sense Fronteres s’encarrega del transport dels del Banc dels Aliments, de les donacions d’empreses i dels aliments des de l’hotel o entitat col·laboradora fins a un mateixos veïns i veïnes. menjador social proper, a més de controlar les condicions òptimes d’higiene i de seguretat alimentària i de proporci- Pel que fa als resultats del projecte, durant el 2008 es van onar formació a les persones encarregades de la manipula- atendre un total de 83 famílies (169 veïns/es), xifra nota- ció dels aliments als menjadors socials. blement superior a la d’anys anteriors. No obstant això, la voluntat del projecte és que es tracti d’un recurs temporal que permeti reduir l’ansietat generada per la falta de recursos, però també es pretén evitar la cronificació. A Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 48 CENTRE DE DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS (CDA) 49 través de la botiga solidària, en definitiva, no només es proporcionen productes d’alimentació i d’higiene, sinó que El Centre de Distribució d’Aliments (CDA) és una iniciativa es desenvolupa una funció pedagògica i d’aprenentatge sense ànim de lucre que té per finalitat millorar la distri- sobre com administrar els recursos i quines són les bases bució d’aliments a la província de Girona. El projecte està d’una nutrició saludable. impulsat per Càritas, el Banc dels Aliments, la Creu Roja, «la Caixa» i l’Ajuntament i la Diputació de Girona, i va destinat a famílies derivades pels serveis socials municipals. RESTAURANT LA TROBADA DE TERRASSA El funcionament del projecte es basa en uns espais —els L’Associació Local d’Entitats per a la Inclusió (ALEI), de Terrassa, Centres de Distribució— on les famílies hi troben tot tipus de ha iniciat, en col·laboració amb l’Ajuntament i amb el finan- productes (aliments, articles de neteja, bolquers, etc.) que çament de la «Marató per la pobresa», el projecte «Restaurant poden adquirir a un preu simbòlic (des d’1 euro fins a 6 euros La Trobada», també anomenat «Restaurant del Temps». per compra o visita). Cada família visita el centre dues vegades al mes i bescanvia els punts que se li han atorgat pels produc- Es tracta d’una iniciativa pionera, perquè en aquest restau- tes que necessita. Aquests productes són donats habitualment rant no només es paga amb diners, sinó també amb temps. per la Creu Roja, el Banc dels Aliments i altres entitats. Així, una part de la clientela paga 6,50 euros pel menú diari, mentre que una altra paga amb temps: col·laborant Els CDA no només proporcionen aliments i productes bàsics amb l’establiment o bé amb altres projectes de l’associació, a les persones que ho necessiten (el 2011 gairebé 4.800 ja sigui netejant el local, servint les taules o ajudant a la famílies van passar pels sis centres existents), sinó que, a cuina. El restaurant, per tant, està adreçat a tothom, tant a més a més, fan formació sobre nutrició i generen llocs de aquelles persones que paguin en diners (els quals revertei- treball (una o dues persones per cada CSA). xen en el projecte) com a aquelles que, derivades des dels serveis socials, hi col·laboren amb el seu temps. Principals iniciatives d’alimentació en funcionament a Europa Del projecte destaca, doncs, el fet que fuig del tradicional i als Estats Units esquema assistencialista i estereotipat de la pobresa i que permet que totes les persones s’hi puguin sentir implicades FOODCYCLE d’alguna manera. FoodCycle és una iniciativa procedent del Regne Unit que tre- El restaurant, que obre cada dia de 12:30 h a 15:30 h, ha balla per proporcionar una alimentació adequada a les per- suposat la creació de cinc llocs de treball i cada dia serveix sones en risc de pobresa i d’exclusió social des d’una vessant un màxim de 70 menús: 35 destinats a la clientela conven- comunitària i local. El seu projecte se sustenta en tres pilars cional i 35 a persones que hi poden dinar cada dia durant fonamentals: el voluntariat (majoritàriament gent jove), els tres mesos a canvi de fer petites tasques. excedents alimentaris i les cuines professionals no utilitzades. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 50 51 La idea va sorgir l’any 2008 per iniciativa del canadenc A banda de la distribució dels àpats, DC Central Kitchen Kelvin Cheun i a partir del projecte d’un grup estudiants també ha creat Fresh Start, una empresa social dedicada als dels EUA anomenat «Campus Kitchen». L’alumnat utilitzava serveis de càtering i restauració. A través d’aquesta empresa, l’espai de cuina del campus per preparar i servir a la co- no només es generen alguns ingressos, sinó que també es munitat els aliments que les cafeteries els havien donat. A duu a terme una tasca d’inserció laboral: part de la feina la partir d’aquest concepte, Kelvin Cheun va decidir obrir el fan persones en risc d’exclusió social i també estudiants. primer «Cafè de la Comunitat». Actualment ja s’han servit més de tretze mil àpats a tot el Regne Unit. Per tant, la missió de la iniciativa de DC Central Kitchen consisteix a distribuir àpats a persones sense recursos i do- L’objectiu de FoodCycle és, doncs, redirigir l’excedent dels nar-los recolzament i consell, alhora que impulsa projectes productors d’aliments per tal que es puguin cuinar i servir amb vocació d’inserció laboral. a aquelles persones que no tenen accés a una alimentació saludable, bé per falta d’ingressos o per manca de coneixe- ments bàsics sobre nutrició. BONUS MARKET Aquest objectiu s’assoleix creant grups de voluntaris a les Bonus Market és una cadena de supermercats alemanya que comunitats locals per tal que recullin els excedents de pretén oferir aliments a un cost assequible per a tothom. El producció de la zona i els preparin en espais de cuina pro- primer supermercat es va obrir l’any 2003 per iniciativa d‘SBR, fessionals no utilitzats. D’aquesta manera, no només es una organització sense ànim de lucre que té per objectiu redueixen els problemes nutricionals, sinó que, a més, es crear llocs de treball per a persones amb risc d’exclusió social. redueix el malbaratament d’aliments i s’afavoreix la parti- cipació dels joves en la comunitat. Actualment ja compta amb gairebé quaranta establiments, els quals ofereixen servei especialment a zones empobri- des d’Stuttgart on no hi ha supermercats. Els productes es DC CENTRAL KITCHEN compren a REWE, una cooperativa, i es venen al supermer- cat amb descomptes d’entre el 30 i el 40 per cent. L’objec- DC Central Kitchen és una organització nord-americana sense tiu de Bonus Market no és generar un benefici econòmic, ànim de lucre que treballa per repartir menjar entre gent sense sinó cobrir els costos per mantenir els establiments oberts. recursos, especialment persones sense sostre, a Washington DC. Els supermercats, a més, prenen en consideració el comerç local La iniciativa funciona des del 1989 i reparteix uns 4.500 abans de plantejar la seva oferta de productes; si a un barri de- àpats diaris a la xarxa de menjadors socials de Washington terminat ja hi ha un comerç dedicat a un producte concret DC. El funcionament es basa en una recollida diària d’exce- —pa, per exemple— no l’ofereixen al seu establiment. Així, la dents que posteriorment són cuinats i distribuïts a diversos seva missió consisteix, tant a generar llocs de treball, com a ofe- menjadors socials. rir productes d’alimentació a un preu assequible per a tothom. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients CARTA ACQUISTI – SOCIAL CARD (ITÀLIA) 52 53 italiana, les persones de la Unió Europea i les que tinguin La targeta social «Carta Acquisti» (en italià, targeta de la permís de residència de llarga durada també la podran compra) és una mesura introduïda pel govern italià l’any sol·licitar. 2008 amb l’objectiu de contribuir a cobrir les necessi- tats bàsiques de la ciutadania. Es tracta d’una targeta de Actualment el projecte s’està aplicant en fase pilot a pagament electrònic gratuïta, tipus Master Card, que dóna les ciutats de Roma, Milà, Palerm, Gènova, Torí, Nàpols, suport als ciutadans i ciutadanes per cobrir la despesa en Venècia, Verona, Bolonya, Florència, Bari i Catània. alimentació, en salut, o per fer efectiu el pagament de de- terminades factures, com ara les de l’electricitat i el gas. A més a més, també permet obtenir descomptes i avantatges E-COOP en determinats establiments adherits. E-Coop és un supermercat italià que funciona com a La targeta va destinada a persones majors de 65 anys i a cooperativa i que contribueix a fer arribar aliments a les famílies amb nens menors de 3 anys, segons els ingressos de persones en situació de pobresa a través d’un acord amb la unitat familiar. El funcionament consisteix en un ingrés Càritas. bimensual de 80 euros a la targeta, que no es poden retirar en efectiu. La renovació de la targeta es fa cada any, sempre La col·laboració s’estableix a través de l’Equa Card, una que no hi hagi hagut cap canvi econòmic ni personal. targeta client solidària que, alhora, permet aplicar un descompte a persones sense recursos. Així, cada cop que Actualment, a més, es troba en fase pilot la nova targeta algun client utilitza l’Equa Card, es destina un percen- social «Social Card», que també va destinada a combatre la tatge addicional de cada compra a una finalitat social: pobresa i l’exclusió social, però des d’un punt de vista més el supermercat es compromet a igualar les aportacions integral. Així, la targeta forma part del programa d’inter- dels clients en ajuda a la gent sense recursos per comprar venció del govern per a les polítiques socials i de suport a la menjar. família i s’uneix a la bonificació nadó i a d’altres incentius. De la mateixa manera, les persones sense recursos, iden- Destinada a les famílies nombroses, la targeta tindrà una tificades prèviament per Càritas, també compren a E-Coop validesa d’un any i disposarà d’una dotació pressupostària amb la mateixa targeta. La diferència és que, en comptes de 50 milions d’euros. Cada família beneficiària rebrà entre de pagar un percentatge addicional, se’ls fa un descomp- 231 i 404 euros, segons el nombre de membres de la unitat te a la compra. Així, només les persones que treballen a familiar i el cost de vida de la ciutat on resideixin. les caixes saben qui rep un descompte i qui paga un per- centatge addicional. Es tracta, per tant, d’una iniciativa Les persones sense llar, fins ara excloses d’aquest que, a més de facilitar la distribució d’aliments entre els programa, també podran sol·licitar la targeta. D’altra qui més ho necessiten, ho fa dignificant el fet de necessi- banda, a més dels ciutadans i ciutadanes de nacionalitat tar ajuda. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients RUBIES IN THE RUBBLE 54 FEEDING 5000 55 L’empresa social anglesa Rubies in the Rubble es dedica a Fedding 5000 és un acte organitzat per Tristam Stuart, la producció i venda de melmelades i conserves elabora- historiador i escriptor anglès, que consisteix a donar de des amb fruites descartades però aptes per al consum. La menjar gratuïtament a cinc mil persones. seva filosofia és evitar el malbaratament del menjar i, per tant, fan servir excedents de fruita i de verdura, com per L’any 2009, Stuart, autor de llibres sobre el malbarata- exemple la que es rebutja pel seu mal aspecte. ment d’aliments, va decidir organitzar un acte a la plaça de Trafalgar, a Londres, per denunciar les grans quantitats Un cop adquirits els productes frescos, els preparen i de menjar que es llencen actualment. L’acte, que ja s’ha els distribueixen a diferents botigues londinenques, on repetit en diferents ciutats angleses i d’arreu d’Europa, també hi venen accessoris i complements, com ara cis- consisteix a repartir cinc mil àpats gratuïts, elaborats amb telles. ingredients frescos que estaven a punt de ser llençats per supermercats, comerciants o agricultors. Per dur a terme aquest procés contracten gent amb difi- cultats per trobar feina. Així, el seu objectiu és evitar el Les diverses edicions del Feeding 5000 han rebut el suport malbaratament d’aliments i alhora generar llocs de treball de diferents personalitats públiques, com ara Boris Johnson, que contribueixin a la inserció laboral. alcalde de Londres, la qual cosa ha permès multiplicar la notorietat de l’acte i fer que la conscienciació sobre el mal- baratament d’aliments arribi a un gran nombre de persones. LAST MINUTE MARKET Last Minute Market és una web italiana que posa en CAN OF NOTHING contacte entitats que generen excedents de menjar amb entitats i persones que en necessiten. La iniciativa Can of Nothing és una campanya organitzada pel Banc dels Aliments d’Ohio (EUA) per tal de captar fons La iniciativa va néixer l’any 2004 a la Universitat de Bolonya i conscienciar la ciutadania sobre el malbaratament d’ali- amb la finalitat d’evitar el malbaratament d’aliments. Així, ments. La campanya consisteix a oferir una llauna buida la seva funció és recollir i redistribuir aliments que estan —a can of nothing— als supermercats, per tal que la gent a punt de caducar però que són perfectament comesti- col·labori mitjançant la seva compra amb el Banc dels bles. Un cop recuperats aquests excedents —majoritària- Aliments. La llauna, a més, es pot fer servir com a guardio- ment procedents de supermercats, indústries o menjadors la. A través d’aquesta campanya es capten fons per al Banc escolars i empresarials—, es distribueixen entre les persones dels Aliments, alhora que es consciencia la població sobre necessitades. la problemàtica del malbaratament d’aliments. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients FOOD SHARING 56 57 L’objectiu general consisteix a facilitar que les persones Food Sharing és una plataforma on-line, on les persones, els grans que viuen soles o acompanyades de persones de més distribuïdors i els fabricants d’aliments poden oferir o recollir de 65 anys d’edat puguin continuar residint a la seva llar gratuïtament els excedents de menjar. La idea-força és la de amb la complicitat de l’entorn. La prioritat és reduir el risc compartir: està pensada perquè funcioni sense diners i per d’aïllament i d’exclusió social de la gent gran a través de la donar una dimensió ètica i un valor no monetari al menjar. implicació veïnal i de comerços voluntaris. La iniciativa va néixer a les ciutats alemanyes de Berlín, Així, les persones destinatàries són gent gran de 85 anys Colònia i Ludwidsburg, entre d’altres. En un principi l’experi- que viu sola o acompanyada de persones de més de 65 anys ència funcionava a partir del boca-orella, però en poc temps d’edat; és a dir, persones grans en risc d’aïllament. Actu- la demanda i l’oferta es van multiplicar i van donar pas a alment ja hi ha més de dues-centes persones grans que la plataforma on-line, que permet que qualsevol persona o compten amb un sistema de seguiment telefònic, implementat empresa pugui donar o cercar aliments. De moment opera amb la col·laboració de persones voluntàries de la Creu Roja. en algunes ciutats alemanyes, però s’espera que es pugui estendre a d’altres llocs d’Europa. La xarxa de prevenció del «Projecte Radars» té l’estructura següent: A la plataforma s’hi pot trobar una àmplia diversitat de menjar: des d’arròs i pasta, fins a alimentació per a nadons, xocolata o fruita i verdura. Els aliments es poden cercar a PORTA partir de la seva ubicació dins el territori alemany, i es facilita A PORTA ESPAIS PLATAFORMA DE VALORACIONS informació sobre la quantitat del producte, el tipus, la data DE SEGUIMENT DE SITUACIONS DE de caducitat i la data en què es procedirà a retirar-lo. TELEFÒNIC RISC O EXCLUSIÓ SOCIAL GENT GRAN EN RISC D’AÏLLAMENT RADARS TAULA DE VEÏNALS I Principals experiències d’acció i xarxa comunitària en funcio- GENT GRAN COMERCIALS nament a la ciutat de Barcelona. PROJECTE PREVENTIU D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Aquest projecte es duu a terme gràcies al personal volunta- PER A PERSONES GRANS: RADARS ri, format i coordinat per les entitats que componen aquest projecte, així com a l’equip de Serveis Socials d’Atenció L’octubre del 2006, a partir de l’elaboració d’una Diagnosi Primària, integrat per la Direcció del Centre i una treballa- de la gent gran del Districte de Gràcia, concretament al dora social. També compta amb la col·laboració d’un Equip barri de Camp d’en Grassot, es va començar a dissenyar i a Gestor, format per una tècnica del «Projecte Radars» i el CAP implementar el projecte «Radars». Territorial de Serveis Socials en cooperació amb els Serveis Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 58 59 Socials i els Serveis a les Persones del Districte de Gràcia. Beneficis més enllà dels resultats: L’essència del projecte rau, per tant, en la participació dels veïns i veïnes, que fan d’observadors però alhora són res- • Poder intervenir des de la prevenció i, per tant, poder pectuosos amb la privacitat de les persones. planificar accions i recursos. Els valors del «Projecte Radars» inclouen: l’acció comuni- • Aconseguir la coresponsabilització de les entitats i contri- tària (procés participatiu en el disseny), coresponsabilitat buir a l’eficàcia dels processos. (treball en xarxa dels recursos públics i privats), solidaritat (una mirada sensible i respectuosa de l’entorn) i prevenció. • Millor coneixement del funcionament de les dinàmiques veïnals, comunitàries. De manera sintètica: • Fer una difusió precisa de la cartera de serveis públics • «Porta a porta»: consisteix a identificar i entrevistar adreçats a la gent gran. persones grans amb risc d’aïllament, i identificar els «radars veïnals»; és a dir, veïns i veïnes sensibles al seu • Apropar i millorar la imatge del Districte i dels serveis entorn. socials a la ciutadania. • Espais de valoració de situacions de risc o d’exclusió social: A més, a partir del «Projecte Radars», ha sorgit el Portal de a partir del «porta a porta», els serveis socials valoren el recursos i serveis per a les persones grans del Districte de grau d’aïllament i es defineix el tipus d’intervenció per mi- Gràcia. Es tracta d’un recull d’informació sobre recursos i nimitzar els riscos i garantir el benestar de la persona gran. serveis per a totes les persones grans del barri, dependents o actives, elaborat per diverses persones, tant treballadores • Plataforma de seguiment telefònic: el personal voluntari municipals, com personal mèdic i de les entitats. Mitjan- fa un seguiment per donar suport i detectar situacions de çant l’organització del contingut en funció de les necessi- deteriorament. tats, de l’actualització i de la incorporació de nous serveis, es facilita a les persones grans informació com a eina per • Radars veïnals i comercials: totes les persones que formen reduir el risc d’aïllament. part del barri poden contribuir a fer que la persona gran continuï a la seva llar sense aïllament ni exclusió social, sinó amb la complicitat veïnal. PROJECTE PAIDÓS: PREVENCIÓ DE LA POBRESA INFANTIL • Taula de gent gran: integrada per les entitats i els serveis És un projecte específic de Càritas, que a Barcelona compta del barri, aquesta taula té l’objectiu d’intercanviar infor- amb el suport de l’Ajuntament, per a l’atenció integral a mació i coneixements per coordinar de manera més efectiva les famílies i infants en risc d’exclusió social. Té l’objectiu les intervencions que requereixen les persones grans. de fer front a un dels problemes més greus que actual- Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 60 BONS VEÏNS 61 ment pateix la societat catalana: la pobresa que afecta la petita infància. Es tracta de pal·liar els efectes de la El projecte «Bons Veïns» va sorgir l’any 2004 a partir de pobresa hereditària i evitar-ne la cronificació, potenciant la Xarxa Comunitària de Sant Antoni (Xarx@ntoni) amb al màxim l’apoderament de les famílies i dels seus infants la voluntat de donar resposta a les necessitats puntuals a través del desenvolupament de les seves capacitats i d’acompanyament de la gent gran per fer gestions diverses recursos. S’adreça a famílies amb filles i fills de 0 a 6 anys així com d’abordar la situació de solitud i aïllament que que, atesa la seva situació de pobresa, tinguin dificultats aquestes persones poden patir. Amb aquests dos ob- per tenir cura dels infants i necessitin suport per cobrir les jectius, «Bons Veïns» compta amb dos serveis diferents: necessitats bàsiques. Es preveu que entre 30 i 40 famílies «Petits serveis» i «Acompanyament al domicili», fem com- participin en cadascun dels quatre projectes (dos a Barce- panyia. lona, un a l’Hospitalet de Llobregat i un altre a Sant Adrià de Besòs). En general, el tipus de serveis que s’adscriuen a la ini- ciativa són activitats senzilles i assumibles per un ampli Línies d’actuació: ventall de voluntaris i voluntàries com ara recollir receptes, acompanyaments al metge, visites a domicili, visites a • Augmentar els factors de protecció i resiliència dels residència o sortides a passejar.  No es realitzen, en canvi,  infants. serveis que requereixen d’una formació específica del vo- luntariat i que es puguin confondre amb les tasques de- • Incrementar les competències dels pares i mares. senvolupades per professionals dels Serveis Socials (neteja de la llar, higiene diària familiar, compra diària, assistèn- • Facilitar la vinculació de les famílies amb el seu entorn cia sanitària, etc). més proper. Amb les 27 persones voluntàries amb les que compta PAIDÓS aposta per una tasca intensiva i diària, que compti l’entitat, es duen a terme 10 acompanyaments a domicili amb la implicació de les famílies, dels agents socials i de la setmanals i, durant el 2012, s’han realitzat un total de 39 comunitat. A més, el projecte és possible gràcies al treball petits serveis. en xarxa en què participen el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, els ajunta- A banda de realitzar serveis d’acompanyament la gent ments de Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià, Suara Coo- gran, cal valorar que aquest projecte també contribueix perativa, la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Blanquerna, a la participació dels veïns i veïnes a la vida del barri, la Fundació Formació i Treball, la Fundació «la Caixa» i facilita la incorporació de les persones que volen realit- Deloitte. zar alguna activitat solidària i ajuda a detectar possibles necessitats o deficiències de caire social o sanitari, que puguin presentar les persones assistides. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients DE VEÍ A VEÍ 62 63 La xarxa «De Veí a Veí» ja fa més d’un any que està distribu- La xarxa «De Veí a Veí» es va crear el febrer del 2012 al barri int aliments i altres productes. Durant aquest temps s’han de Sant Antoni, arran d’una iniciativa ciutadana, amb el repartit unes set tones d’aliments i de productes d’higiene, propòsit de cobrir les necessitats dels veïns i veïnes que s’han entregat 110 objectes i s’han donat 145 lots de Nadal. viuen en situació de precarietat. L’objectiu consisteix a detectar aquelles famílies del barri que requereixen ajuda El finançament de la iniciativa prové de tres pilars fona- i a proporcionar-los tant béns materials com assessorament mentals: particulars, comerços i projectes solidaris. Les per aconseguir els recursos que ofereix l’entorn. A més a persones del barri fan donacions de temps, d’objectes i de més, també col·labora amb tots els projectes solidaris del diners; els comerços donen material i ofereixen productes barri que ja estan en marxa. a preu de cost; i els projectes solidaris ajuden a assolir el finançament necessari. Integrada per una vintena de persones d’entre 30 i 85 anys d’edat, la xarxa De Veí a Veí atén unes cinquanta famílies Quant als valors, aquesta iniciativa ciutadana fomenta la del barri. També compta amb la col·laboració de vint-i-cinc cultura de la solidaritat i potencia la xarxa de suport comu- persones voluntàries i amb el suport de: nitari per donar respostes a les necessitats sociofamiliars dels veïns i veïnes del barri. La idea-força del projecte és • L’Associació de Veïns i Veïnes. que les persones properes són essencials, tant per detectar persones que tenen dificultats, com per oferir-los ajuda, • Els comerços i el Mercat de Sant Antoni. sobretot en un primer moment. • Els serveis socials del barri. També han creat un blog: http://deveiaveibarrisantantoni.wordpress.com • Diverses entitats i empreses del barri. Els veïns i veïnes del barri s’organitzen per ajudar-se GUAITEM i han creat una xarxa amb els comerciants locals per tal que els proporcionin productes frescos —carn, peix i fruita— «Guaitem» és un projecte d’acció comunitària que pretén i articles de tot tipus, tant de primera com de segona mà. actuar com a grup de detecció de persones grans que viuen Disposen d’un banc d’objectes, que presten a les persones soles —principalment dones—, per oferir-los un espai de que els necessiten amb la condició que després els tornin relació i formació a través del voluntariat. La iniciativa perquè algú altre se’n pugui beneficiar. L’Ajuntament de funciona a diferents barris de Barcelona i a altres municipis Barcelona els ha cedit un espai per reunir-se i atendre el de Catalunya. veïnatge de manera discreta. També preparen lots de Nadal i carretons solidaris, i col·laboren amb altres projectes del El principal objectiu consisteix, per tant, a detectar quines barri, com ara el recapte d’aliments o la recollida de roba. persones grans viuen soles i es poden beneficiar d’un espai Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 64 65 de relació i formació que millori i potenciï la seva autoestima, béns o favors, contribuir a resoldre situacions extremes o a més de donar resposta a situacions d’aïllament i solitud. simplement cooperar col·lectivament per prestar ajut. El projecte funciona mitjançant una valoració personalitza- • Impulsar projectes que serveixin per atenuar els proble- da de cada cas i de les accions que cal emprendre. També mes socials sorgits arran de la crisi econòmica actual, es fa un acompanyament i orientació de les persones adreçats a col·lectius en risc d’exclusió social. d’acord amb una línia d’intervenció consensuada amb ca- dascuna d’elles i amb la família, si escau. Per tant, la idea • Incrementar el grau de cooperació i la solidaritat a la consisteix a aconseguir una xarxa social i veïnal que estigui nostra societat vers aquelles persones d’entorns propers alerta i que, de manera propera, eviti situacions de risc en risc d’exclusió social. social i d’aïllament. El Cercle és una estructura informal que s’articula a través de persones que volen participar en les seves activitats i iniciatives solidàries, vinculades a través de la pàgina Principals experiències d’acció i xarxa comunitària de grup de la xarxa social de Facebook «Cercle Solidari». en funcionament fora de Barcelona: Catalunya D’aquest conjunt de persones surten els «Grups Promo- tors» (GP), integrats per entre 8 i 12 individus, amb un alt CERCLE SOLIDARI DE VILANOVA I LA GELTRÚ grau d’interdisciplinarietat, que s’encarreguen de proposar actuacions solidàries, prèvia deliberació i estudi del cas, i El Cercle Solidari de Vilanova i la Geltrú és una xarxa de de formular el pla d’actuació corresponent. Les actuacions resposta i suport des de l’acció conjunta i col·lectiva per fer solidàries entre membres del Cercle es fonamenten en l’in- front a les dificultats i adversitats que individualment, i en tercanvi i l’aportació: tothom rep i dona temps de les seves certa soledat, ens pot tocar viure. capacitats, habilitats, serveis, treballs. A aquest efecte, s’ha creat un sistema per comptabilitzar els saldos individuals Aquesta xarxa té com a missió promoure la idea, el sentit i dels membres del Cercle, conformats per la part deutora el valor d’implicar-se i de participar per tal de generar una (el valor dels temps rebuts) i la part creditora (el valor dels dimensió comunitària, treball col·lectiu, ajuda mútua, soli- temps prestats). daritat i cooperació, tot desplegant el potencial alternatiu i la capacitat transformadora. També vol fomentar la respon- El Cercle actua en tres direccions, que són: sabilitat individual i col·lectiva, la creativitat i la participa- ció (tothom aporta) per generar accions i solucions d’acció • Ajuda i suport per a aliments: es desenvolupen diferents comunitària. Els principals objectius són: actuacions i campanyes per tal de garantir l’alimentació bàsica a qualsevol persona que en tingui necessitat, be • La solidaritat i l’ajuda mútua entre els seus membres, com impulsant-ne de pròpies, o col·laborant amb aquelles ara col·laborar en la recerca de feina, intercanviar serveis, entitats que ja gestionen programes d’aquest tipus. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 66 67 • Ajuda i suport per a l’ocupació: a través de la pàgina a Vilanova convisquin amb normalitat els euros, pensats del Cercle a Facebook i de la seva pàgina web, es vol per al mercat global, i les turutes, pensades per a l’eco- donar suport a les persones que busquen feina. Per això nomia local», explica Ton Dalmau, president d’ECOL3VNG. difonen les ofertes que circulen per la xarxa o les que reben directament els membres del Cercle, i generen un Per fer-se’n soci cal pagar una quota inicial de 10 euros, espai per fer arribar els currículums o els diferents oferi- que es bescanvien per 10 turutes, i a partir d’aquí ja ments de feines. També disposen d’un espai per estudiar es pot utilitzar la targeta moneder. Actualment hi ha i valorar el suport i l’ajuda a petits projectes d’autocupa- 35 comerços de Vilanova que han penjat a la porta el ció, d’iniciatives empresarials d’emprenedoria o a inicia- cartell de l’associació, en què es llegeix «Turutes, aquí tives cooperatives. sí». Alguns establiments permeten pagar determinats productes amb aquesta moneda, mentre que d’altres • Ajuda i suport per a l’habitatge: un dels problemes més accepten una part del preu en turutes i la resta en euros. greus i urgents que cal resoldre actualment és la pre- També hi ha comerços en què la turuta es pot utilitzar carietat del manteniment i/o accés a l’habitatge de les durant unes hores concretes del dia. En tots els inter- persones més vulnerables. El Cercle s’ha establert com a canvis, però, cal que les dues parts que hi participen objectiu prioritari incidir en aquesta problemàtica posant apuntin a les targetes respectives la data, el producte o a disposició una petita borsa d’habitatges per poder cedir servei objecte de la transacció, el codi del soci emissor a persones en situació límit. Els habitatges se cedeixen i el del receptor i el cost en turutes, i que els dos socis per un període de sis mesos com a ajuda puntual d’ur- implicats ho signin. A través de l’oficina de canvi local gència i perquè disposin d’un marge per refer-se de la —que vindria a ser com una entitat bancària—, tots els manca d’habitatge i en molts casos, malauradament, de moviments econòmics queden registrats a la base de feina. dades del projecte, que els socis poden consultar. «Tenim controlada la massa monetària al 100 %», assegura La seva pàgina web és: www.cerclesolidari.org Dalmau. A hores d’ara ja s’han fet més de vint-i-dos mil inter- EL PROJECTE TURUTA canvis amb la moneda social de Vilanova. El forn de pa L’Espiga d’Or —situat a la plaça de Soler i Gustems— és El Turuta és una marxa militar que ha esdevingut l’himne un dels establiments que accepten turutes. En concret, la del carnaval de Vilanova i la Geltrú, però des del 2011 meitat del preu del pa, les coques i la brioixeria es poden també és el nom de la moneda social que l’associació pagar amb la moneda social i, de mitjana, cada dia es ECOL3VNG ha impulsat a la capital del Garraf. Actualment fan tres o quatre vendes en què els clients la utilitzen. el projecte té 301 socis que intercanvien béns i serveis «N’hi ha que vénen expressament a comprar el pa aquí emprant la corresponent targeta moneder i ja hi ha unes per poder pagar amb turutes», explica el forner Jordi divuit mil turutes en circulació. «El nostre objectiu és que Morera, satisfet de participar en el projecte. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 68 69 Per omplir la targeta moneder de turutes, fins a un límit Així doncs, les ecoxarxes permeten als usuaris oferir béns de 300, hi ha la possibilitat de fer intercanvis o de treballar o serveis a canvi de moneda social i, d’altra banda, orga- en algun projecte d’ECOL3VNG, com ara els horts comunita- nitzen fires en què qualsevol persona pot comprar moneda ris. En aquest cas, cada hora de feina equival a 10 turutes. local amb euros i adquirir productes, encara que no hi Una altra opció és comprar la moneda social amb euros, participi com a usuari. La moneda oficial que s’obté es que van a parar a un compte de Triodos Bank (banca ètica). destina a compres col·lectives de productes bàsics que Aquest fons serveix per donar microcrèdits sense interessos encara no es troben a la xarxa, com ara farina i sucre. Les als socis per tal què puguin tirar endavant projectes que compres es realitzen a productors de proximitat i ecològics, alimentin el sistema. És important que la moneda circuli amb la condició que acceptin algun percentatge en moneda i, per això, es preveu aplicar una oxidació —pèrdua de social, començant amb un mínim del 10 %. Llavors, aquests valor— a les persones que tinguin un saldo superior a 300 productes es porten a la fira següent i es distribueixen turutes i no l’utilitzin. Per evitar-ho, hi ha la possibilitat de íntegrament en moneda social. D’aquesta manera, segons fer aportacions voluntàries a un fons de cooperació, que es Sanchez-Costa, es possibilita la compra de productes eco- podran recuperar sense interessos. lògics a un preu millor i amb una moneda més humana i cooperativa. La Central de Compres Col·lectives admet també productes dels usuaris, des de fruita o verdura del LES ECOXARXES seu hort, fins a pa o galetes que hagin fet ells mateixos. Els poden vendre a les fires o bé a la Central de Compres Col- El gener del 2009 va néixer entre les comarques de la Selva, lectives, que els paga un 50 % en moneda social i un 50 % Osona i el Vallès Oriental l’Ecoxarxa del Montseny, una ini- en euros. ciativa pionera a Catalunya. Es tractava d’una xarxa d’inter- canvis amb moneda social, l’ecoseny. Aquest model es va Pel que fa als intercanvis de béns i serveis, les ecoxarxes anar estenent i actualment a Catalunya ja hi ha una vintena utilitzen una eina en línia gratuïta per anotar les transacci- d’ecoxarxes que, tot i ser autònomes —cadascuna té la seva ons, denominada CES, mitjançant la qual els usuaris poden moneda—, fan un treball conjunt permanent. El 2010 s’hi va anunciar i modificar les seves ofertes i demandes, veure sumar la Cooperativa Integral Catalana (CIC), que ha creat un què s’ofereix a la xarxa i també els moviments monetaris nexe d’unió entre les diferents ecoxarxes. En conjunt hi ha de la resta d’usuaris. La majoria de les ecoxarxes utilitzen unes tres mil persones inscrites. només aquesta eina virtual, tot i que n’hi ha algunes (com ara la del Montseny) que utilitzen també la moneda física. «Les ecoxarxes són sistemes bioregionals d’economia eco- lògica i social», explica el sociòleg Dídac Sanchez-Costa, «Les monedes socials han guanyat força arran de la crisi; impulsor de l’Ecoxarxa del Montseny i de la Cooperativa el sistema està creant revolucionaris i anticapitalistes dia a Integral Catalana. Inclouen dos models de xarxa d’inter- dia», apunta Sanchez-Costa. Afegeix que la moneda de les canvi amb moneda social i es combinen amb una mena de ecoxarxes és complementària ara, però que la idea és anar cooperativa de consum: la Central de Compres Col·lectives. guanyant terreny al capitalisme. «Volem que gradualment Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 70 71 vagi substituint l’euro», comenta. A diferència de projectes a Figueres, on prop d’una quinzena d’empreses ja en com el de Vilanova i la Geltrú, les ecoxarxes no prioritzen són membres. Entre els associats hi ha negocis de dife- l’entrada de la seva moneda als comerços. «Nosaltres som rents sectors —des d’arquitectes i psicòlegs, fins a gestors, partidaris de crear primer una base social i, després, cen- pintors i llibreries—, però també hi ha el centre de visi- trar-nos en les fires, els productors i la central de compres; tants del Consell Comarcal del Gironès. «Volem obrir una la nostra línia, d’altra banda, va més enfocada a l’auto- nova comunitat cada tres mesos, seguint per Platja d’Aro gestió, ens interessa més crear una ecobotiga, com ha fet i Palamós, i la idea és haver arribat a tot Catalunya en l’ecoxarxa de Lleida», explica. quatre o cinc anys», diu la responsable de comunicació del projecte, Elisabet Blanch. El creador del RES, Walther Smets, té un objectiu molt més ampli, però, ja que pretén LA XARXA RES estendre la moneda a l’àmbit europeu. Fa setze anys va néixer a Bèlgica RES, una xarxa que En el cas del RES, els negocis que formen part de la xarxa potencia el comerç local amb la utilització d’una moneda tenen accés a línies de crèdit sense interès. Només pel fet complementària en format electrònic. Actualment, hi ha d’adherir-s’hi obtenen una pòlissa de 2.000 RES (el compte una comunitat formada per més de cinc mil negocis i més pot estar fins a 2.000 RES negatius) per poder fer les de cent mil usuaris que prioritzen les compres als establi- primeres compres sense haver de desemborsar diners. Hi ments adherits. Amb la mateixa voluntat, l’abril passat, la ha la possibilitat d’accedir a línies de crèdit més elevades, Universitat de Girona (UdG) va implantar el RES al mercat també sense interès, que es retornaran periòdicament en gironí amb la gestió de l’spin-off Social Currencies Mana- quotes RES establertes. En el cas d’aquesta moneda, s’ha gement, que treballa en la recerca, el desenvolupament i la creat una xarxa de proveïdors, de manera que les empreses implementació de monedes complementàries. poden pagar amb RES des de l’assegurança del local, fins al gestor o l’advocat. El RES, que té el mateix valor que l’euro, pretén donar un suport addicional a les pimes i als autònoms locals. Segons Pel que fa als particulars, el RES ofereix beneficis exclu- l’experiència belga, les empreses adherides incrementen sius per fidelitzar els usuaris. Quan el saldo de la targeta fins a un 5 % el seu volum de negoci, ja que tothom que s’esgota, cal recarregar-la a través de la pàgina web i, té la moneda esdevé client potencial pel fet que només la cada vegada que el particular ho fa, disposa d’un 10 % podrà gastar dins la xarxa. Les empreses poden rebre tot més de RES; és a dir, obté una bonificació d’un euro l’import del preu total en RES o només una part, i amb la per cada 10. «Aquí tenim el valor afegit per incentivar quantitat que ingressen poden fer les compres que necessi- que el consumidor vagi als negocis adherits i utilitzi tin, sempre dins la xarxa. aquesta moneda en comptes de l’euro, amb la qual cosa potencia les vendes d’aquell establiment», destaca Actualment, el RES aplega més de 250 establiments i més Blanch. Els usuaris també gaudeixen d’ofertes i promo- de 1.400 particulars adherits a Girona, i va obrint mercat cions. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients ALTERNATIVA AL MODEL CAPITALISTA: LES MONEDES SOCIALS 72 73 hi van assistir una vuitantena de persones de diferents Les monedes socials són una iniciativa per fomentar l’econo- punts de l’Estat i de països com Costa Rica o el Regne Unit. mia alternativa que s’ha anat implementant en diversos mu- nicipis de Catalunya en els darrers anys. Sota la filosofia que Durant aquesta trobada, l’associació va aprofitar per presentar la moneda hauria de ser una eina per a l’intercanvi i no una la moneda social de la ciutat, la turuta. A partir d’aquestes via per a l’especulació, diferents xarxes arreu del país han trobades, a més, van sorgir diversos grups de treball per iniciar desenvolupat la idea de les monedes socials: unitats mone- la creació d’una xarxa estatal de monedes socials i avançar, tàries alternatives que volen potenciar l’intercanvi de béns i així, en els protocols de connexió i intercanvi entre monedes. serveis a escala local i afavorir el mercat de proximitat. A diferència del diner convencional, el valor de les monedes L’HOSPITALET ACULL socials és determinat pels usuaris, només tenen validesa en determinats establiments d’un barri o ciutat i la seva prin- «L’Hospitalet Acull» és un projecte d’acció social dut a terme cipal missió és fomentar una economia més ètica i solidària de manera conjunta per ABD Associació Benestar i Desenvo- a través d’unes relacions econòmiques més igualitàries. lupament i l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Treballen aspectes de Sense voluntat de substituir les monedes oficials, a Cata- participació ciutadana, inserció social, laboral, educativa i lunya hi ha diverses monedes socials com ara la turuta (a coresponsabilitat ciutadana per donar resposta a les situaci- Vilanova i la Geltrú) i el RES (de Girona i Figueres). Comple- ons de vulnerabilitat i pobresa, estructural i emergent, que mentàriament, també hi ha ecoxarxes, un model d’econo- poden patir els veïns i veïnes i les seves famílies. mia en què les xarxes d’intercanvi amb moneda social es combinen amb una cooperativa de consum. Tenir o no tenir feina a la societat actual comporta un risc seriós de quedar-se fora dels estàndards d’integració social. Per això, totes les persones que arriben al programa ho fan TROBADA DE MONEDES SOCIALS per iniciar un itinerari d’inserció sociolaboral. Es determina pel grau de necessitat i el risc immediat que pot condicio- Amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania les nar el procés d’acompanyament a la inserció. monedes socials, cada any s’organitza una trobada estatal de monedes socials i complementàries. L’any 2013 la trobada A partir d’aquí es desenvolupa un itinerari circular on la es realitza a Sevilla, ciutat que agafa el relleu de Vilanova recerca de feina és el centre, però on es tracten diversos i la Geltrú, organitzadora de la trobada de l’any passat. aspectes socials, com ara la cobertura de necessitats bàsiques, que garanteix el sosteniment dels itineraris La trobada de monedes socials de Vilanova i la Geltrú es el temps que calgui fins assolir els objectius i la millora va realitzar el juliol de l’any 2012 de la mà de l’associació de la xarxa social, l’apoderament i la coresponsabilitat ECOL3VNG (Ecosistema Econòmic Ecològic Local). A la jornada a partir de la participació i la implicació comunitària. Xarxa comunitària i experiències eficients Xarxa comunitària i experiències eficients 74 Programes com ara «Reinicia’t» —en l’àmbit de les noves tecnologies—, el «Taller de Recursos Personals» —que facilita tècniques, habilitats i coneixements per afrontar en millors condicions els processos de recerca i selecció de personal—, o bé «Ocupa’t» —que treballa el foment de l’autogestió de la recerca de feina—, són exemples pràctics de com millorar les competències de cada persona, adaptar-se amb més flexibilitat a les demandes del mercat laboral i incidir, a través de la seva metodo- logia, en les actituds i els factors psicosocials que con- dicionen l’ocupabilitat de les persones amb les quals treballen. Fomenten la coresponsabilitat entre els veïns i veïnes a través de programes de suport a les famílies que comple- menten els itineraris d’inserció sociolaboral de l’entitat. Amb aquesta finalitat tenen la Botiga del Barri, que proveeix de productes d’alimentació i d’higiene a persones en procés de recerca de feina i en seguiment actiu (perquè buscar feina és una feina) a través d’un sistema que simula un procés de compra ordinari i la creació d’una moneda interna que s’atorga en funció de la situació de la família (ingressos/ despeses i el nombre de membres); el Rober Solidari, que respon a la premissa de «posa’t guapo/a per buscar feina»; el Fons Social, com a sistema de microajudes, a retornar mitjançant temps o en petites quotes, que permet fer front a despeses bàsiques i imprescindibles; i els assessoraments, acompanyaments i mediacions en temes d’habitatge, legals o formatius. Totes aquestes iniciatives es dissenyen, planifiquen i imple- menten des de la comunitat i per a la comunitat, impulsant dinàmiques de transformació social, i apoderant i impli- cant els ciutadans/es en la resolució dels seus problemes des de la proximitat territorial. Xarxa comunitària i experiències eficients El Consell de Ciutat treballa per assolir una societat inclusiva. 77 4. Una societat que permeti que tota la ciutadania, i especial- Recomanacions ment aquella en situació de major fragilitat, pugui satisfer les necessitats bàsiques de la seva quotidianitat. finals Fruit de les sessions de treball i de les reflexions compartides, el Consell de Ciutat fa avinents tot un seguit de recomanacions finals amb la voluntat que tant les administracions com les entitats se les facin seves i es puguin crear els circuits necessa- ris (consells de barri, comissions pertinents del territori...) per implementar-les. És important que aquestes recomanacions arribin a les entitats de base dels barris i que aquestes, en col·laboració amb l’Administració, les facin possibles. Aquest dictamen vol arribar als veïns i veïnes de Barcelona; ells i elles són les antenes del que passa al seu voltant. Atesos els canvis que està patint la nostra societat arran de la crisi i que a la introducció d’aquest Dictamen ja s’han exposat, el Consell de Ciutat vol reivindicar les accions de bon veïnatge i la defensa d’una societat inclusiva; és a dir, d’una societat que no permeti que les persones es quedin fora, que no potenciï dobles realitats socials, que mantingui el petit comerç que ja existeix i que, per tant, no el destrueixi, que generi ocupació i que dignifiqui totes les persones, sigui quina sigui la seva situació. Per tant, el Consell de Ciutat defensa la necessitat de construir un espai públic des de la inclusió social. Com ja s’ha explicitat al llarg de tot el document, el Consell de Ciutat defensa que la construcció d’una societat inclusiva és una coresponsabilitat entre la ciutadania, les entitats i l’Admi- nistració. Per tant, aquest Dictamen convida a avançar de l’as- sistencialisme a la coresponsabilització i al treball conjunt de la ciutadania pel que fa a la construcció de la nostra societat. Les recomanacions s’han estructurat en tres apartats per tal d’identificar clarament a quin actor correspon cadascuna d’elles. Recomanacions finals Recomanacions a l’Administració: 78 • Cal disposar de dades i variables interconnectades per tal 79 que, a través d’una única font, es pugui consultar la radi- • Augmentar les polítiques socials per tal de pal·liar la ografia actualitzada de Barcelona. fractura social present a Barcelona, malgrat que l’Ajun- tament ja hagi augmentat la partida del pressupost des- • A més de poder accedir millor a la informació, cal optimit- tinada a l’atenció social. Segons l’informe Crisi i fractura zar el temps i els recursos, tant de l’Administració com de social a Europa. Causes i efectes a Espanya, les polítiques les entitats i associacions socials. socials han estat tan escasses, que no han pogut fer front a les desigualtat socials que ha generat el mercat, i no pas • Demanem open data i que les entitats i la ciutadania perquè siguin ineficaces, sinó perquè han estat del tot tinguin accés a les dades socials per tal d’afavorir la col- insuficients. Les dades i les experiències exposades fins laboració entre l’Administració i la societat civil. ara confirmen clarament que els serveis socials munici- pals estan col·lapsats i que requereixen una inversió social • Incentivar la col·laboració del sector privat: en la ciutadania, sobretot pel que fa a aquells col·lectius en situació de vulnerabilitat, de pobresa o de pobresa • La col·laboració publicoprivada basada en un principi de extrema, tant per pal·liar-ne les conseqüències com per coresponsabilitat pot esdevenir útil per endegar iniciatives evitar una cronificació de la pobresa i de la seva herència i generar sinèrgies amb l’Administració i les entitats. És per generacional. això que cal sensibilitzar el sector privat sobre la necessitat de la seva col·laboració, a més de donar valor a la Res- ponsabilitat Social Corporativa de les empreses. • Facilitar a la ciutadania una informació més àmplia i senzilla sobre els serveis socials municipals de Barcelona: • Existeixen iniciatives en què la generació de llocs de tre- ball va lligada a l’atenció social; per exemple, menjadors • A la pàgina web de l’Ajuntament cal millorar l’accessibili- socials on el personal de cuina i el que serveix són per- tat al portal dels serveis socials, d’una manera directa, des sones aturades de llarga durada o persones que estaven de la pàgina principal. en situació de risc d’exclusió social. Per tant, valorem el tercer sector social com a generador, sobretot, de cohe- • Donar a conèixer, d’una manera clara i amb un llenguatge sió social i també de riquesa i ocupació. entenedor, les prestacions que conformen la cartera dels serveis socials, i remarcar que, a més dels serveis estric- • Cal garantir de manera ferma i decidida les clàusules soci- tament oferts, també es duu a terme una tasca de teixit als. La mesura de contractació responsable presentada per comunitari molt interessant. part del govern al plenari de Barcelona és un avenç pel que fa a assolir l’objectiu de potenciar la responsabilitat social. • Conèixer de manera rigorosa i actualitzada la situació social • Cal establir convenis amb empreses del sector agroali- de la ciutat de Barcelona per barris. En aquest sentit: mentari, cadenes de distribució i comerços per tal de fa- cilitar accions que redueixin el malbaratament d’aliments. Recomanacions finals Recomanacions finals • Reconèixer, potenciar i visibilitzar el paper rellevant dels 80 • Cal recordar que el llenguatge és important a l’hora de cons- 81 comerciants en la lluita contra la crisi i la cohesió dels truir un missatge positiu, tant per als mitjans de comunica- barris. ció com per a les entitats. • Cal contundència a l’hora de defensar el paper clau del • Les noves entitats i iniciatives s’haurien de sumar a l’actual comerç en la lluita contra la pobresa i en la recuperació xarxa d’entitats de Barcelona i presentar-se als serveis de les relacions de bon veïnatge. Reivindiquem el comerç socials del seu territori. de proximitat dels barris, ja que coneix la seva clientela. • El Consell de Ciutat té constància que alguns comerços i Recomanacions compartides per a l’Administració i les mercats ja estan realitzant, de manera individual, tasques entitats: solidàries amb la seva clientela. Considerem que l’Admi- nistració ha de canalitzar de manera organitzada i estable • Elaborar un protocol conjunt entre els serveis socials de aquestes accions. l’Ajuntament i les entitats, a fi i efecte de consensuar una sistematizació en la recollida de dades. Les federacions, • El comerç de barri habitual esdevé un element molt sobretot de caire social, haurien de liderar aquest procés de positiu per generar cohesió social, mantenir vius els barris treball. Ja existeixen espais —com ara l’Acord Ciutadà per una i conservar o fins i tot ampliar la generació de llocs de Barcelona Inclusiva— on es pot dur a terme aquesta tasca. treball. • Treballar de manera coordinada i cohesionadora mitjançant eines de detecció i de proximitat. Recomanacions a la societat civil: • L’acció comunitària ha d’esdevenir una línia estratègica • Per raons d‘eficiència i racionalització, abans de posar en dels serveis socials i de les entitats, i això és una responsa- marxa una nova iniciativa, les entitats haurien de fer un bilitat conjunta, tant de l’Administració, que ha de facilitar estudi previ i diagnòstic per saber si ja hi ha una altra els espais i les eines perquè sigui viable, com de les entitats, entitat que estigui duent a terme la mateixa iniciativa o si que ho han de voler fer. és necessària. Sempre que sigui possible, cal adherir-se a iniciatives ja existents. És important evitar solapaments i • Incorporar la cultura de l’avaluació continuada i de l’SROI sumar esforços en economies d’escala. (Retorn Social de la Inversió, en anglès) com a metodolo- gia per avaluar l’impacte social de les iniciatives dutes a • Cal evitar que, fruit de la bona fe, les entitats caiguin en terme. pràctiques assistencialistes que no respectin la dignitat de les persones. Cal evitar la «cultura de la cua». Durant anys, Finalment, cal treballar amb els mitjans de comunicació per les entitats del tercer sector i també l’Administració han evitar visions esbiaixades de l’atenció social i demanar la seva lluitat per evitar l’assistencialisme. col·laboració per visibilitzar i fomentar accions inclusives. Recomanacions finals Recomanacions finals Una bona pràctica social és aquella que garanteix que totes 83 5. les persones puguin viure dignament en el seu entorn. Proposta: A l’hora de dissenyar una pràctica o una iniciativa que tinguin elements clau per objecte millorar la qualitat de vida de la ciutadania o evitar l’exclusió social, hi ha un conjunt d’elements que cal tenir en d’una bona compte. Amb l’emergència social derivada de la crisi socioe- pràctica conòmica, han estat moltes les iniciatives solidàries que s’han anat implementant, tant a la ciutat de Barcelona com arreu. Si bé la bona voluntat i la solidaritat de totes les iniciatives és inqüestionable, no tots els projectes han tingut en compte una sèrie d’elements, com ara la proximitat o la dignificació de les persones ateses; uns elements que, en definitiva, són essen- cials per lluitar contra l’exclusió social. La «cultura de la cua» —és a dir, la visiblització de l’espera—, per exemple, pot estig- matitzar les persones ateses i pot fer palesa la situació desigual entre el que dóna i el que rep. En aquest sentit, caldria evitar perspectives assistencialistes i de cronificació de la necessitat i de la pobresa per posar en valor iniciatives que garanteixin l’atenció bàsica de totes les persones en condicions dignes. Es fa incís en el fet que tots som vulnerables, però no tothom viu situacions de vulnerabilitat. Per això el Consell de Ciutat considera que una bona pràctica ha de garantir que totes les persones puguin viure dignament en el seu entorn i, per tant, el seu objectiu ha de ser normalitzar i dignificar la situació de les persones. Proposta: elements clau d’una bona pràctica Una bona pràctica ha d’incloure, en la seva concreció, els 84 lies en situació de vulnerabilitat als establiments oberts a tota 85 elements següents: la ciutadania, priorizant els aliments frescos i de temporada. També cal afavorir mecanismes pedagògics de compra saludable i que permetin la manipulació dels aliments per tal d’estalviar. Així doncs, s’ha d’incorporar la cultura d’una alimentació sana i equilibrada. MISSIÓ • Traslladar les 4R del medi ambient a les iniciatives d’acció comunitària i a les alimentàries: reduir, recuperar, reutilit- AVALUACIÓ VISIÓ zar i redistribuir. • Generar ocupació: la solidaritat ciutadana s’ha de poder ca- nalitzar cap a la generació d’ocupació i ha d’evitar la depen- dència. • Diferenciar entre repartir l’excedent alimentari i la produc- OBJECTIUS VALORS ció per repartir alimentació; és a dir, no generar excedent (més consum), sinó mantenir el petit comerciant. METODOLOGIA • Introduir la cultura d’avaluació continuada i, especialment, l’avaluació de l’impacte o SROI. A continuació es proposen alguns criteris positius que cal incloure en una bona pràctica i alguns criteris excloents que cal Les principals línies d’actuació a incloure en una bona evitar per tal d’avançar cap a una societat inclusiva: pràctica inclusiva són: • Dignificar l’atenció a les persones que tinguin necessitats ali- mentàries i qualsevol altre necessitat social; és a dir, no estig- matitzar. • Evitar la creació de mecanismes paral·lels a la vida habitual de les persones i, per tant, alteracions a la vida quotidiana (dinar a les 11:00 hores). • Afavorir la compra a les botigues, mercats i supermercats ha- bituals de les persones, prioritzant els ajuts socials a les famí- Proposta: elements clau d’una bona pràctica Proposta: elements clau d’una bona pràctica 86 CRITERIS POSITIUS: CRITERIS EXCLOENTS: ELEMENTS A INCLOURE ELEMENTS A EVITAR Potenciar valors com ara la proximitat, Visibilitzar la situació de pobresa: cues la humilitat, l’acompanyament, l’escolta per recollir el menjar... activa, la complicitat i la motivació. Pràctiques assistencials sense elements Dignificar les persones ateses. de prevenció ni d’inclusió social. Fomentar l’atenció de les persones en un Fer que la pobresa i la necessitat context no diferenciat. esdevinguin un espectacle. Garantir l’atenció bàsica en condicions S’ha de repartir l’excedent alimentari i dignes (per exemple, tovalles, plats...). no pas produir per repartir. La finalitat és no cronificar la situació de pobresa, sinó avançar en la inclusió Generar dependències i assistencialisme. social. Alimentació: targeta de compra directa en botigues i supermercats concrets. Apostar pel manteniment del petit comerç de barri. Canalitzar la solidaritat ciutadana i Utilitzar un llenguatge que estigmatitzi associativa cap a la generació d’ocupació. la pobresa. Incloure, tant com sigui possible, les escoles. Introduir l’avaluació SROI; és a dir, avaluar l’impacte. Proposta: elements clau d’una bona pràctica Aquest document recull experiències i comparteix reflexions 89 6. amb la voluntat de sumar esforços per fer front a les situaci- Difusió ons de vulnerabilitat i de pobresa que s’estan patint a la ciutat de Barcelona. És important, doncs, que tant les experiències i comunicació com les reflexions i les recomanacions arribin a les entitats de base dels barris i també al conjunt de la ciutadania. Per aquest del Dictamen motiu es considera necessari difondre aquest Dictamen i fer-ne arribar les reflexions a les entitats i a la ciutadania. Els consells de barri, atesa la seva proximitat a les entitats i a la ciutadania, poden ser una bona eina de transmissió del docu- ment. Els consells de barri són, en definitiva, els principals òrgans de participació territorial en totes les qüestions referents als barris. El seu objectiu és ser un canal de participació ciutadana en el des- envolupament de polítiques públiques de proximitat i convivència i aprofundir en la cohesió social i la qualitat de vida urbana. Barcelona compta actualment amb 73 consells de barri, la qual cosa permetrà difondre el Dictamen per tota la ciutat. Els con- sells, a més, són oberts a tots els ciutadans i ciutadanes, a les entitats i a les associacions del barri, les quals poden participar i presentar propostes. Pel que fa al funcionament, els temes a tractar en cada consell s’estableixen a l’ordre del dia i fan referència a les actuacions del territori; no obstant això, la ciutadania pot formular les preguntes i els suggeriments que vulgui sobre qualsevol tema relacionat amb el barri. Cada any hi ha un mínim de dues sessions ordinàries del ple- nari del Consell de Barri, una per semestre. També es poden convocar sessions extraordinàries per tractar de forma urgent temes monogràfics. A més, s’ha establert la Comissió de Segui- ment, que s’encarrega de revisar els temes plantejats al Consell de Barri i de preparar l’ordre del dia de les sessions plenàries del Consell. Tant la ciutadania com les entitats poden col- laborar de forma activa en aquesta Comissió. Difusió i comunicació del Dictamen Bauman, Z., Modernidad líquida, Mèxic, FCE, 2003. 91 7. Bibliografia Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, «Document de bases de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya per al Pacte Nacional contra la Pobresa», maig del 2012. Ajuntament de Barcelona, Acció social i ciutadania, Guia operativa d’acció comunitària, Barcelona, 2009. Fundación Foessa i Càritas, Desigualdad y derechos sociales, Informe de Càritas, 2013. Madrid; www.caritas.es/ imagesrepository/CapitulosPublicaciones/4551/Desigualdad%20 y%20derechos%20sociales.%20Versi%C3%B3n%20digital.pdf Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, L’ajuda alimentària a Catalunya, Dossiers del Tercer Sector, núm. 25, abril del 2013. Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya, L’impacte de la crisi en la infància i les famílies, 1r estudi, Barcelona, 2010. Laparra, M. i Pérez Eransus, B. (coord.), Crisis y fractura social en Europa. Causas y efectos en España, Barcelona, 2012; http://obrasocial.lacaixa.es/deployedfiles/obrasocial/Estaticos/ pdf/Estudios_sociales/vol35_es.pdf Bibliografia Composició de la Comissió de Teixit Associatiu 93 8. i Abordatge de la Crisi Annexos Sr. Pau GONZÀLEZ Sra. Mercè DARNELL, vicepresident primer del Consell de Ciutat representant del Consell Municipal Representant del Consell de la Joventut de Benestar Social, de l’apartat de Barcelona, de l’apartat de les dels Consells Sectorials de Ciutat Institucions Més Significatives de la Ciutat Sra. Raquel DIAZ, representant del Consell Rector Sr. Alejandro GOÑI, de l’Institut Municipal de Discapacitats, vicepresident segon del Consell de Ciutat de l’apartat dels Consells Sectorials Representant de PIMEC comerç, de de Ciutat l’apartat de les Institucions Més Significatives de la Ciutat Sra. Rosa ROMEU, de l’apartat de Persones d’Especial Sr. Carlos ALEDO, Rellevància Ciutadana representant de l’apartat del Registre Ciutadà Sr. Vicenç TARRATS, representant de Comissions Obreres Sra. Cristina DACRUZ, del Barcelonès, de l’apartat de les representant de l’apartat del Registre Institucions més Significatives de la Ciutadà Ciutat Sr. Enric CANET, Sra. Imma GÓMEZ, representant del Casal dels Infants per representant de la Federació ECOM, a l’Acció Social als Barris, de l’apartat de l’apartat del Fitxer General d’Entitats del Fitxer General d’Entitats Sra. Felisa PÉREZ, Sra. M. Rosa LUNAS, representant de l’Associació Benestar representant de la Federació i Desenvolupament, d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, de l’apartat del Fitxer General d’Entitats Dones i famílies (FOCAGG), de l’apartat del Fitxer General d’Entitats Sr. Vicenç GASCA, representant del Consell Municipal Sr. Josep GÜELL, de Ciutat i Comerç, de l’apartat dels de l’apartat de Persones d’Especial Consells Sectorials Rellevància Ciutadana Sra. Anna DE EGUIA Sr. Lluís TOLEDANO, representant de la Federació Catalana del representant de la Taula d’Entitats Voluntariat Social, de l’apartat del Fitxer del Tercer Sector Social de Catalunya, General d’Entitats de l’apartat de les Institucions Més Significatives de la Ciutat Annexos Principals iniciatives que estan funcionant a la ciutat de 94 95 PRINCIPALS EXPERIÈNCIES D’ACCIÓ I XARXA COMUNITÀRIA Barcelona amb relació a l’alimentació i a l’acció comunitària INICIATIVES DE LA CIUTAT DE BARCELONA PRINCIPALS INICIATIVES AMB RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ 1. PROJECTE PREVENTIU D’ACCIÓ COMUNITÀRIA PER A PERSONES GRANS: RADARS INICIATIVES DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2. PROJECTE PAIDÓS, PREVENCIÓ DE LA POBRESA INFANTIL 1. PROGRAMA D’ALIMENTS DE LA CREU ROJA 3. BONS VEÏNS 2. DISTRIBUCIÓ SOCIAL D’ALIMENTS DE NOU BARRIS 4. DE VEÍ A VEÍ 3. SERVEI D’ÀPATS EN COMPANYIA 5. GUAITEM 4. HORTS SOLIDARIS INICIATIVES DE FORA DE BARCELONA: CATALUNYA 5. BANC DELS ALIMENTS 1. CERCLE SOLIDARI DE VILANOVA I LA GELTRÚ 6. MENJADORS SOCIALS 2. PROJECTE TURUTA 7. TAULA SOLIDÀRIA D’ALIMENTS 3. LES ECOXARXES 8. PROJECTE ALPAN 4. LA XARXA RES 9. FUNDACIÓ FUTUR 5. ALTERNATIVA AL MODEL CAPITALISTA: LES MONEDES SOCIALS 10. NUTRICIÓ SENSE FRONTERES 6. TROBADA DE MONEDES SOCIALS INICIATIVES DE FORA DE BARCELONA: CATALUNYA 7. L’HOSPITALET ACULL 11. ENTRE VEÏNS-VEÏNES: LA BOTIGA SOLIDÀRIA 12. RESTAURANT LA TROBADA DE TERRASSA 13. CENTRE DE DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS (CDA) INICIATIVES D’EUROPA I DELS ESTATS UNITS 14. FOODCYCLE 15. DC CENTRAL KITCHEN 16. BONUS MARKET 17. CARTA ACQUISTI – SOCIAL CARD (ITÀLIA) 18. E-COOP 19. RUBIES IN THE RUBBLE 20. LAST MINUTE MARKET 21. FEEDING 5000 22. CAN OF NOTHING 23. FOOD SHARING Annexos Annexos