2008 2008 Ajuntament de Barcelona
Informe anual de les empreses
i institucions municipals
Informe anual de les empreses i institucions municipals 2008
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les 
empreses i institucions municipals
2008
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les 
empreses i institucions municipals
2008
Sumari
8 Presentació de l’alcalde
11 Presentació del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica 
13 Presentació del gerent municipal 
Ü 15 Empreses i organismes públics de l’Ajuntament de Barcelona
Ü 17 Empreses municipals
17 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
Ü 21 Societats que s’han consolidat
22 Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM 
26 SPM Barcelona Activa, SA 
34 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Grup Barcelona de Serveis Municipals
42 Barcelona de Serveis Municipals, SA 
50 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
54 Tractament i Selecció de Residus, SA 
60 Cementiris de Barcelona, SA
64 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 
68 Mercabarna
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
74 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
90 Pro Nou Barris, SA
100 22ArrobaBcn, SA
112 Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
120 ProEixample, SA 
126 Foment de Ciutat Vella, SA
Ü 135 Organismes públics
135 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats 
Ü 139 Organismes que s’han consolidat
Organismes autònoms locals
140 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
146 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 
152 Institut Municipal d’Informàtica 
162 Institut Municipal d’Urbanisme 
166 Institut Municipal d’Hisenda 
170 Institut Municipal de Mercats
176 Institut Municipal d’Educació 
184 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Entitats públiques empresarials locals
192 Patronat Municipal de l’Habitatge 
196 Parcs i Jardins, Institut Municipal
200 Institut de Cultura de Barcelona
236 Institut Barcelona Esports
Ü 248 Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals
249 Estats financers consolidats 
251 Evolució dels resultats 
252 Evolució de la plantilla 
253 Evolució de la inversió 

Presentació
Jordi Hereu i Boher L’Ajuntament de Barcelona, en l’exercici de les seves competències i en funció
Alcalde de Barcelona dels seus objectius, duu a terme un conjunt de serveis i activitats de
característiques molt diverses, que comporten formes d’organització i gestió
diferenciades adaptades a cada cas.
Les empreses i organismes públics locals han estat constituïts amb la convicció
que un model organitzatiu descentralitzat és la millor eina per assolir un doble
objectiu en l’activitat municipal: un nivell elevat d’eficàcia econòmica i social
en la gestió, i el millor aprofitament dels recursos. És per això que, a través de la
descentralització funcional, s’estableixen entitats amb prou grau d’especialització
i autonomia en la despesa i ingressos, que permetin conduir dinàmicament
una part de l’oferta de serveis per a la ciutat. Paral·lelament a aquest procés,
mitjançant la desconcentració territorial que s’articula en la transferència
de competències i recursos als districtes municipals, apropem els serveis
a la ciutadania.
Fruit d’aquest model, l’Ajuntament és un conjunt format pels serveis centrals,
les empreses i institucions municipals, i els districtes. L’adopció d’aquest patró
d’organització de caràcter divisional obeeix a criteris i necessitats molt precises,
com a exigència de la mateixa activitat des de l’òptica de gestió: màxima agilitat
requerida per donar respostes immediates, formes de contractació adaptades
a les necessitats, especialització molt precisa del servei, i execució de programes
concrets, tot sovint temporals i que necessiten d’autonomia en la gestió
dels recursos.
En la conjuntura econòmica actual marcada per la crisi global, les entitats
que conformen el grup d’empreses i institucions municipals, impulsades per
tots i cadascun dels seus treballadors i treballadores, participen activament en
el desenvolupament de l’activitat econòmica, en la continuïtat de la transformació
urbana de la ciutat i treballen pel projecte comú d’un model de cohesió social
i progrés econòmic que identifiqui la capitalitat pròpia de la ciutat de Barcelona. 
9

Presentació
Jordi William Carnes i Ayats L’Ajuntament de Barcelona sempre ha tingut la convicció que l’especialització
Tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció funcional i l’agilització de la gestió són premisses lògiques i fonamentals per
Econòmica assolir nivells importants d’eficàcia i eficiència en el servei als ciutadans d’un
nucli urbà de la magnitud de Barcelona. Per aquest motiu ha desenvolupat en
els darrers anys una política de descentralització funcional de part de les seves
activitats.
D’aquesta manera, s’han creat diverses entitats amb personalitat jurídica
que formen el Grup d’Empreses i Institucions Municipals que, a 31 de desembre
de 2008, estava compost per quinze societats anònimes –regides principalment
per dret privat, amb majoria de capital social municipal– i dotze organismes
públics –regits principalment per dret públic–. Al mateix temps, l’Ajuntament de
Barcelona participa en diversos consorcis juntament amb altres administracions,
de manera que es configura com el grup d’empreses municipals més important
d’Espanya.
Com una eina més d’execució de la política municipal, les empreses i organismes
públics locals, cadascun en funció de la seva especialitat, estan contribuint
decididament al procés de consolidació de la ciutat com a centre econòmic,
cultural i turístic capdavanter a Europa.
Les entitats amb personalitat jurídica pròpia depenen del sector d’actuació de
l’Ajuntament al qual estan adscrites, en funció de la naturalesa de la seva activitat,
i de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos en relació a la formulació del seu
pressupost i rendició de comptes anuals, com a pas previ de la seva aprovació
per part del Plenari del Consell Municipal. En aquest informe anual se sintetitza
l’exercici de cada entitat i s’ofereix una anàlisi dels estats financers consolidats
del grup municipal. 
El Grup d’Empreses consolidat ha generat durant l’exercici de 2008 un volum
d’activitat econòmica d’1.258.988 milers d’euros, dels quals 803.941 corresponen
a facturació de serveis i 455.047 a inversió, tot comptant amb una plantilla
mitjana de 6.432 persones. Aquests indicadors configuren aquest grup
d’empreses i organismes públics com una part molt important de l’activitat
i recursos humans del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona.
11

Presentació
Andreu Puig i Sabanés El grup d’organismes públics i empreses de l’Ajuntament de Barcelona presta
Gerent municipal uns serveis i executa unes inversions urbanístiques que, per la seva
heterogeneïtat i complexitat, requereixen una organització i una gestió
especialitzades i diferenciades dels òrgans centrals.
Aquestes empreses i organismes públics han estat constituïts per acomplir
un doble objectiu en l’activitat municipal: l’especialització funcional i l’agilització
de la gestió, premisses fonamentals per arribar a nivells importants d’eficàcia
i eficiència en el servei als ciutadans i en el progrés econòmic d’una ciutat
de la magnitud de Barcelona.
Aquesta forma de descentralització funcional permet també de fer realitat
l’aposta, de l’Ajuntament de Barcelona, de liderar la ciutat en la seva consolidació
com a centre econòmic, cultural i turístic, en actuar com a motors de qualsevol
transformació que s’hi vulgui dur a terme, com l’actual aposta per l’economia
del coneixement i les activitats d’alt valor afegit.
En les pàgines que segueixen, les entitats del grup d’empreses i institucions
municipals es presenten agrupades en dos blocs, segons quina sigui la seva forma
jurídica. Sota la denominació d’empreses municipals s’hi inclouen els ens amb
personalitat jurídica pròpia regits principalment pel dret mercantil i que prenen
la forma de societat anònima; amb la catalogació d’organismes públics hi figuren
els ens amb personalitat jurídica pròpia regits principalment pel dret públic.
Per a cada grup s’inclouen els estats financers consolidats de les entitats que
el formen; per a cada entitat, es comenten els fets més rellevants que han
caracteritzat l’exercici de 2008 i s’ofereixen els indicadors més representatius,
com també els seus estats financers a 31 de desembre de 2008.
Els estats consolidats del grup, format per totes les empreses i organismes
públics en els quals l’Ajuntament participa majoritàriament, permeten constatar
una sèrie de trets significatius:
L’estructura patrimonial del grup mostra un bon equilibri economicofinancer
i un elevat índex de solvència. El balanç consolidat del grup d’empreses i
institucions municipals presenta un total d’actiu-passiu d’1.142.183 milers d’euros,
dels quals els actius permanents representen el 59 % del total (672.949 milers),
amb una correspondència de passius permanents del 62 % (705.556 milers),
de manera que el fons de maniobra generat ascendeix a 32.607 milers d’euros.
Pel que fa al compte de pèrdues i guanys, el nivell d’ingressos d’explotació
se situa en 803.941 milers d’euros, dels quals un 51 % (411.250 milers) correspon
a transferències per programes i encàrrecs concrets que l’Ajuntament fa a
les entitats. El resultat ha estat de 22.900 milers d’euros, que representen un
3 % sobre el total d’ingressos, i el flux de caixa (cash-flow) és de 60.315 milers,
que suposen el 7,5 % sobre el total d’ingressos.
13

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Empreses i organismes públics
Empreses de l’Ajuntament de Barcelona
i organismes
públics de
l’Ajuntament
de Barcelona Entitats del grup d’empreses i institucions municipals el 31-XII-2008
Empreses Forma Participació
jurídica (1) municipal
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM SM 100 %
SPM Barcelona Activa, SA SM 100 %
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA SM 100 %
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA SM 100 %
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA SM 100 %
Tractament i Selecció de Residus, SA SP 58,64 %
Cementiris de Barcelona, SA SP 51,00 %
Serveis Funeraris de Barcelona, SA SP 51,00 %
Mercabarna SP 50,69 %
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA SM 100 %
Pro Nou Barris, SA SM 100 %
22ArrobaBcn, SA SM 100 %
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA SM 100 %
ProEixample, SA SP 62,12 %
Foment de Ciutat Vella, SA SP 51,00 %
Organismes públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat OA 100 %
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe OA 100 %
Institut Municipal d’Informàtica OA 100 %
Institut Municipal d’Urbanisme OA 100 %
Institut Municipal d’Hisenda OA 100 %
Institut Municipal de Mercats OA 100 %
Institut Municipal d’Educació OA 100 %
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida OA 100 %
Patronat Municipal de l’Habitatge EPE 100 %
Parcs i Jardins, Institut Municipal EPE 100 %
Institut de Cultura de Barcelona EPE 100 %
Institut Barcelona Esports OA 100 %
(1) Forma jurídica de l’entitat: 
SM = Societat municipal. 
SP = Societat participada. 
OA = Organisme autònom local. 
EPE = Entitat pública empresarial local.
15

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Empreses municipals 
Empreses
municipals
Comentaris a l’exercici Pel que fa al compte de pèrdues
i guanys de l’exercici, el nivell d’ingressos
Els estats financers consolidats de d’explotació ascendeix a 368.742 milers
les empreses municipals que es presenten d’euros; el resultat de l’exercici després
a continuació estan compostos per d’impostos ha estat de 23.428 milers
les entitats amb naturalesa jurídica de d’euros, que representen un 6 % dels
societat anònima i participació majoritària ingressos totals, alhora que el cash-flow
de l’Ajuntament. se situa en 53.108 milers d’euros, un 14 %
El volum d’activitat registrat l’any dels ingressos.
2008 ha estat de 710.952 milers d’euros, En relació a la inversió, aquesta
dels quals 368.742 corresponen s’ha centrat en les infraestructures
a ingressos d’explotació i 342.210 i els equipaments urbans duts a terme
a inversió. per les entitats del Grup Barcelona
El total d’actiu-passiu se situa en d’Infraestructures Municipals (168.846 milers
683.792 milers d’euros, dels quals d’euros), SM Barcelona de Gestió
els actius fixos representen el 61 % Urbanística, SA (79.089 milers d’euros), i els
(417.098 milers), mentre que els passius serveis gestionats pel Grup Barcelona de
permanents equivalen al 60 % Serveis Municipals (87.150 milers d’euros).
(410.569 milers). El fons de maniobra La plantilla total mitjana de les empreses
generat és de (6.529) milers d’euros. estava integrada per 2.285 persones.
17
Empreses municipals 
Taula
1 Balanços consolidats 2008-2007 de les empreses municipals (*) (en milers d’euros)
Actiu 2008 2007 Passiu 2008 2007
Actiu fix 417.098 417.956 Recursos a llarg termini 410.569 437.355
Despeses d’establiment – 48 Fons propis 241.279 231.329
Immobilitzat immaterial 51.939 147.078 Participació minoritària 72.169 72.631
Immobilitzat material 337.421 229.871 Subvencions de capital 25.733 26.827
Immobilitzat financer 25.463 39.180 Ingr. anticipats concessions 39.182 51.996
Deutors a llarg termini – – Provisions 1.711 15.691
Despeses a distribuir 2.275 1.779 Creditors financers 24.322 29.293
Altres creditors 6.173 9.588
Actiu circulant 266.694 230.778 Recursos a curt termini 273.223 211.379
Existències 15.250 15.118 Creditors financers 17.947 880
Deutors 190.024 171.686 Creditors comercials 160.257 109.264
Inversions financ. temporals 38.916 20.435 Altres creditors 60.067 73.799
Tresoreria 22.103 23.004 Prov. per operac. de tràfic – 3.024
Ajust. per periodificació 401 535 Ajust. per periodificació 34.952 24.412
Total actiu 683.792 648.734 Total passiu 683.792 648.734
(*) Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres
institucions públiques, cedit per a la seva utilització gratuïtament.
18
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Empreses municipals 
Taula
2 Resultats consolidats 2008-2007 de les empreses municipals 
(en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2008 2007
Ingressos
Facturació 329.826 318.093
Altres ingressos 38.916 13.206
Total ingressos d’explotació 368.742 331.299
Costos
Compres i variació d’existències 67.703 49.035
Personal 110.186 106.399
Treballs, subminist. i serveis externs 116.863 104.374
Subvencions 72 72
Altres despeses 9.098 9.759
Provisions 1.171 2.441
Amortitzacions 28.509 28.089
Total costos d’explotació abans financers 333.602 300.169
Resultat d’explotació abans financers 35.140 31.130
Ingressos financers 1.592 3.632
Despeses financeres 5.875 1.862
Resultat d’explotació 30.587 32.900
Ingressos extraordinaris – 7.433
Despeses extraordinàries – 1.966
Resultat abans d’impostos 30.857 38.367
Impost de societats 7.429 11.568
Resultat de l’exercici 23.428 26.799
Participació minoritària 9.847 9.920
Resultat consolidat 13.581 16.879
Cash-flow (1) 53.108 57.329
(1) Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions
19

Societats
que s’han
consolidat
22 Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM 
26 SPM Barcelona Activa, SA 
34 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 
Grup Barcelona de Serveis Municipals
42 Barcelona de Serveis Municipals, SA 
50 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
54 Tractament i Selecció de Residus, SA 
60 Cementiris de Barcelona, SA
64 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 
68 Mercabarna
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
74 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
90 Pro Nou Barris, SA
100 22ArrobaBcn, SA
112 Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
120 ProEixample, SA 
126 Foment de Ciutat Vella, SA
21

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, 
Informació i SA, SPM
Comunicació
de Barcelona,
SA, SPM Ateses les diferents línies d’actuació, Memòries Públiques, Passaport Barcelona,i d’acord amb l’objecte social, s’han Atenció Immediata, Visió Impossible,
desenvolupat una sèrie d’objectius. Barcelona Any Zero i Visita d’Obres, a més
d’una sèrie de 12 reportatges anomenada
• L’any 2008 ha tingut lloc l’adaptació «Construint Barcelona».
de la societat al que disposa la Llei de Els dos grans contenidors (Hola BCN i
President: comunicació audiovisual de Catalunya La Tarda) han contribuït a l’estructuració
Sr. Albert de Gregorio i Prieto (Llei 22/2005 de 29 de desembre). Com de la graella i, tot i les renovacions de la
Director: a conseqüència s’han adaptat els estatuts programació, s’han mantingut i consolidat
Sr. Àngel Casas i Mas d’Informació i Comunicació de Barcelona, programes d’anteriors etapes que han
SA, al que disposa el reglament de estat capaços de fidelitzar els seus
funcionament i organització del servei segments d’audiència. Entre aquests
públic de Televisió de Barcelona aprovat programes hem de destacar Telemonegal,
pel Ple de l’Ajuntament el passat 30 de però també cal esmentar en aquest
Constitució maig i s’ha nomenat un nou Consell apartat d’altres programes com El temps
Es va constituir l’1 de desembre de 1983 d’Administració i un nou director de del Picó, Banda Sonora, La Porteria i Info
amb el nom d’Informació Cartogràfica Barcelona Televisió. Idiomes, els informatius en llengües
i de Base, SA, Societat Privada Municipal. • L’any 2008 Barcelona Televisió ha estrangeres de Barcelona Televisió que tot
Amb la finalitat d’adequar el nom i continuat mantenint els seus índexs just ara compleixen 10 anys i que han
l’objecte social als nous serveis, acordats d’audiència tot i l’actual elevada oferta estat guardonats amb el Premi Nacional
pel Consell Plenari de l’Ajuntament d’operadors en el mercat. de Cultura.
en sessió de 6 d’octubre de 1995, es va • Els ciutadans de Barcelona continuen • Pel que fa als mitjans digitals, la web de
canviar la denominació social per l’actual: valorant molt positivament el servei públic Barcelona Televisió s’ha renovat totalment.
Informació i Comunicació de Barcelona, que els ofereix Barcelona Televisió. Un nou disseny adaptat als nous temps i
SA, Societat Privada Municipal. El darrer OMNIBUS municipal del mes als canvis tecnològics fa que la informació
de desembre recull que la valoració es presenti de forma molt més atractiva.
Objecte social mitjana que es fa és de 6,6 punts Continuem destacant els serveis
La gestió de serveis de comunicació sobre 10. d’streaming i de vídeo a la carta que
audiovisual que l’Ajuntament li encarregui. • Aquest 2008, Barcelona Televisió permeten veure Barcelona Televisió des
En aquest sentit, el Consell Plenari de ha estrenat 9 programes: Zoolàndia, de qualsevol lloc del món i recuperar els
l’Ajuntament de Barcelona en data 20 L’Espavilat, El Somni de Barcelona, seus programes en qualsevol moment.
de desembre de 1996, de conformitat als
acords dels consells plenaris de 21 de juliol
i 6 d’octubre de 1995, va aprovar que la
gestió directa del servei públic municipal
de televisió local per ones terrestres,
Barcelona Televisió, fos portada a terme
per la Societat Privada Municipal
Informació i Comunicació de Barcelona, SA.
23
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat
Barcelona Televisió 2005 2006 2007 2008
Hores totals emeses 8.760 8.760 8.760 8.784 (1)
Hores d’emissió diàries 24 24 24 24
Programació (2)
Informatius diaris i esports 1.944 2.006 2.014 1.780
Nits temàtiques / Programació Prime Time 1.460 1.642 – –
Magazine / Viu el barri / Hola Barcelona 1.277 464 – –
Altres programes 3.664 3.587 3.748 4.216
Programes de divulgació 215 177 426 349
Programes d’entreteniment 200 884 817 768
Programes d’actualitat – – 168 174
Programes infantils – – 383 382
Programes de ficció – – 1.204 1.115
(1) Any de traspàs (febrer de 29 dies).
(2) Hores emeses.
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 20 19 18 18
Inversió pròpia (en milers d’euros) 4.681 745 664 1.279
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – (413)
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 60 48 62 (413)
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 938
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.570 2.056 1.772 938
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
24
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, 
SA, SPM
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Serveis facturats 2.988
Actiu fix 2.877 Transferències de l’Ajuntament 15.120
Despeses d’establiment – Altres transferències 6
Immobilitzat immaterial 268 Altres ingressos 3.514
Immobilitzat material 2.606
Immobilitzat financer 3 Total ingressos d’explotació 21.628
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir – Costos
Variació d’existències –
Actiu circulant 8.884
Compres –
Existències –
Personal (1.189)
Deutors 8.815
Treballs, subminis. i serveis externs (20.903)
Inversions financeres temporals –
Subvencions 1.550
Tresoreria 4
Altres despeses (49)
Ajustaments per periodificació 65
Provisions (8)
Amortitzacions (1.552)
Total actiu 11.761
Total costos d’explot. abans financers 22.151
Passiu
Resultat d’explotació abans financers (523)
Recursos a llarg termini 4.372
Ingressos financers 126
Fons propis abans resultat 1.706
Despeses financeres (16)
Pèrdues i guanys de l’exercici (412)
Subvencions de capital 2.015 Resultat d’explotació (413)
Altres ingressos a distribuir –
Resultat abans d’impostos (413)
Provisions 200
Impost de societats –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 863
Resultat de l’exercici (413)
Recursos a curt termini 7.389
Creditors financers 4.156
Creditors comercials 2.407
Altres creditors 821
Ajustaments per periodificació 5
Total passiu 11.761
25

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
SPM Barcelona
Activa, SA
Creada fa 22 anys amb una orientació una rellevància cabdal en la promoció
estratègica pionera a l’Estat, l’agència de l’ocupació i del teixit empresarial.
President: municipal ha esdevingut un agent En aquest sentit, l’agència és una eina
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats destacat a nivell nacional i internacional fonamental en el disseny de les accions
en el disseny i implantació de polítiques de govern en aquest àmbit, com ara el
Director general: 
locals innovadores de suport a l’empresa Pla d’Acció per a l’impuls a la creació
Sr. Mateu Hernández i Maluquer i l’ocupació, i ha obtingut el i el creixement empresarial 2008-2011,
reconeixement de les més altes el Pla d’Acció per a l’orientació i millora
institucions com ara el programa professional adreçat a nous aturats
«Habitat» de l’Organització de Nacions i aturades a la ciutat de Barcelona
Unides, la Comissió Europea, l’OCDE, (Programa «Activa’t per l’Ocupació»)
Constitució la xarxa europea de ciutats Telecities o el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat
Es va constituir el 19 de desembre o el Banc Mundial. 2008-2011.
de 1986. Així mateix, els seus programes i
metodologies de promoció de l’ocupació
Objecte social i de la creació, creixement i innovació El nou Pla d’Acció 2008-2011:
Acompanyar la transformació empresarial han estat transferits a altres ocupació i competitivitat
de Barcelona en clau d’iniciativa entorns del món, com ara Santiago empresarial, objectius clau
emprenedora, creixement empresarial, de Xile, Buenos Aires, Bogotà, Medellín,
innovació, oportunitats professionals Quito, Roma, Sarajevo, Andorra, Brasil, per al nou model econòmic
i qualitat de l’ocupació. i a altres ciutats espanyoles com ara Emmarcat en el Programa d’actuació
Bilbao, Mataró o Sant Sebastià, entre municipal 2008-2011 de l’Ajuntament
d’altres. de Barcelona, el Pla d’Acció amb què
L’agència municipal conceptualitza s’ha dotat Barcelona Activa per al
i desenvolupa iniciatives per acomplir la període 2008-2011 té la prioritat
seva missió en el marc d’acció municipal, d’avançar en ocupació i competitivitat
que són cofinançades, en funció de cada empresarial, des de la proximitat als
programa, per l’Ajuntament de Barcelona, ciutadans i als territoris, per construir
les administracions competents en el seu un model de creixement sostingut,
àmbit d’actuació, com ara la Generalitat generador d’ocupació de qualitat,
de Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió benestar i cohesió social. Contempla
Europea, i una àmplia relació de partners també aquelles actuacions que han de
públics i privats estratègics i de prestigi fer front als reptes de l’actual context
en els diferents sectors i col·lectius econòmic i social.
objecte de les diferents activitats. Per avançar en la seva missió i objectius,
Al mateix temps, Barcelona Activa l’agència estructura la seva actuació
és una organització singular que es durant aquest període al voltant de quatre
caracteritza per la seva actuació línies d’activitat: 
innovadora no només en el disseny de
programes i activitats, sinó també en la 1. Creació d’empreses. Per facilitar la
creació d’entorns favorables que facilitin creació de noves iniciatives empresarials
l’activitat econòmica, la dinamització amb potencial de creixement i futur, amb
del mercat laboral i l’atracció i retenció especial incidència en el desenvolupament
de talent a la ciutat, tot buscant la de sectors estratègics i en la capacitat
cooperació entre els diferents operadors emprenedora com a motor d’inclusió.
que actuen al territori per maximitzar 2. Creixement empresarial. Per generar
l’impacte i les potencialitats de les les condicions que impulsin el creixement
mesures aplicades. Amb la seva actuació, sostingut de les empreses innovadores
l’agència busca contribuir al progrés de la ciutat a través de la seva
de la ciutat i al canvi del model econòmic internacionalització, l’accés a finançament,
cap a un model amb altes dosis de la cooperació i la innovació.
competitivitat i productivitat a través 3. Ocupació. Per facilitar la formació
d’activitats de més alt valor afegit. ocupacional i l’accés a l’ocupació tot
En l’actual context econòmic, avançant en un mercat laboral de qualitat
les actuacions de l’agència prenen i inclusiu.
27
SPM Barcelona Activa, SA
4. Capital humà. Per promoure l’orientació nou model de creixement econòmic i d’un
professional i l’atracció i desenvolupament conjunt de mesures que, en aquest àmbit
del capital humà, tot afavorint el progrés d’actuació i competències, permetin la
professional. recuperació de la trajectòria de
creixement, la generació d’ocupació
Aquestes línies d’activitat es de qualitat i l’avenç cap a un model
complementen amb els eixos transversals sostenible basat en activitats d’alt valor
d’actuació següents: afegit. Aquest consens sobre el model
econòmic per a Barcelona i les mesures
• Cibernàrium. Per difondre l’avenç per avançar en les línies fixades estan
tecnològic i formar els ciutadans, recollides al Pacte per a l’ocupació de
empreses i treballadors en el seu ús qualitat 2008-2011, signat el 22 de maig
com a element de competitivitat i millora de 2008 per l’Ajuntament de Barcelona,
competencial. les organitzacions sindicals UGT i CCOO,
• Promoció de la innovació i la creativitat. les organitzacions empresarials Foment
Per posar en valor i potenciar el caràcter i Pimec, i, per primer cop, el Departament
innovador i creatiu de la ciutat de de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, des de la vessant de generació Així doncs, l’actuació de Barcelona
de progrés econòmic. Activa ha suposat un important avenç
en la consecució de les directrius
Barcelona Activa, SA compta amb una estratègiques establertes al Programa
extensa xarxa d’equipaments avançats, d’actuació municipal 2008-2011 i ha estat
cadascun dels quals està especialitzat una eina efectiva per a la implantació
en el seu àmbit d’activitat. ràpida i d’ampli abast de les mesures
de caràcter conjuntural i estructural
1. Centre per a la iniciativa emprenedora consensuades en l’esmentat Pacte.
Glòries, l’equipament de referència a L’any 2008 Barcelona Activa ha portat
la ciutat per a la creació d’empreses. a terme 60 programes, a través dels
2. Parc tecnològic Barcelona Nord, on es quals s’han atès 162.856 usuaris i usuàries.
desenvolupen les activitats de creixement Els aspectes més destacats de l’activitat
empresarial i de divulgació i formació realitzada per Barcelona Activa al 2008
tecnològica a través del Cibernàrium. es detallen a continuació. 
3. Espai de noves ocupacions (Porta22),
el centre de referència metropolità Creació d’empreses
en l’orientació professional i el La línia de creació d’empreses ha
desenvolupament del capital humà. continuat ampliant i consolidant el seu
4. Can Jaumandreu, espai que acull model mixt de suport a les persones
les activitats per a l’ocupació. emprenedores. En aquest sentit, al 2008
5. Convent de Sant Agustí, on es porten l’agència ha activat un nou dispositiu, el
a terme, juntament amb Can Jaumandreu, Punt PAIT (Punt d’accés i inici a la
activitats per facilitar l’accés a l’ocupació. tramitació), que permet la tramitació
6. Ca n’Andalet, equipament especialitzat electrònica de societats limitades Nova
en activitats de formació i millora Empresa en només 48 hores, en
competencial. col·laboració amb el Ministeri d’Indústria,
Turisme i Comerç i la Generalitat de
L’any 2008 s’ha caracteritzat per Catalunya, i s’ha avançat per tal que
l’ampliació i intensificació de l’oferta al 2009 es pugui estendre la tramitació
de programes i activitats per a empreses electrònica a les societats limitades.
i ciutadans, amb noves actuacions de Al 2008 Barcelona Activa ha tramitat
proximitat als barris de la ciutat i d’impuls la constitució de 37 empreses a través
al desenvolupament de sectors del seu Punt PAIT.
econòmics estratègics per a la ciutat. Així mateix, a l’any 2008 s’han iniciat
Sens dubte, la conjuntura econòmica que tres nous programes per estimular la
ha afectat l’economia global ha suposat creació d’empreses en sectors estratègics
nous reptes per a la ciutat en termes per a la ciutat amb alt potencial de
d’activitat econòmica i ocupació. desenvolupament, com són els sectors de
En aquest sentit, destaca la mobilització les indústries creatives, la biotecnologia o
proactiva del govern municipal, amb la les TIC. A través dels programes
col·laboració del Departament de Treball CreaMèdia, BioEmprenedorXXI i Microsoft
de la Generalitat de Catalunya, i dels Pre-Incubation Programme, que tenen la
principals agents socials de Barcelona, voluntat de convertir-se en referents en el
per apuntar les línies estratègiques d’un suport a la creació d’empreses a través
28
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
del binomi públic-privat, Barcelona Activa que treballen per fomentar el creixement
ha acompanyat la posada en marxa de empresarial, a través dels programes
46 nous projectes empresarials. En el SeedRocket i European Venture Contest-
marc del programa d’«Emprenedoria Eurecan, entre d’altres.
Inclusiva», Barcelona Activa ha conduït Els entorns d’innovació empresarial
4 edicions del programa «Idees madures» de l’agència han fomentat el creixement
de creació d’empreses per a majors de de 116 empreses innovadores incubades
40 anys i el programa per a dones i de 711 empreses membre del programa
emprenedores «Emprendre en Femení». de cooperació empresarial Xarxactiva
D’altra banda, i per donar més i millor d’empreses.
servei a les persones emprenedores, a Al mateix temps, s’han organitzat ponts
l’any 2008 s’ha dut a terme la tecnològics al Regne Unit i Irlanda, al
remodelació del Centre per a la iniciativa Japó i als Estats Units, on s’ha tancat
emprenedora Glòries, que permetrà un acord amb la incubadora de Silicon
quadruplicar-ne la capacitat. Valley, Plug&Play, per a l’establiment
Finalment, cal destacar la participació d’una primera plataforma d’aterratge
de Barcelona Activa en el projecte «Inicia» d’empreses barcelonines a l’epicentre
de la Generalitat de Catalunya, mitjançant mundial dels negocis tecnològics.
el qual l’agència municipal ha Per últim, cal destacar l’èxit del «Dia
desenvolupat els continguts i de l’Emprenedor» com un esdeveniment
metodologies per al nou portal de la consolidat a la ciutat en l’àmbit del suport
Generalitat que ha de permetre un millor a l’empresa, amb 5.557 participants.
acompanyament a la creació d’empresa Des dels programes de suport a la
al conjunt del país. internacionalització, accés a finançament,
En total, a través del model mixt de suport cooperació empresarial i suport a la
a la creació d’empreses, Barcelona Activa gestió estratègica s’han acompanyat
ha atès al 2008 un volum creixent de 350 empreses en els seus processos
participants, que ha arribat als 19.387, i ha de creixement.
acompanyat 1.397 projectes empresarials.
Ocupació
Creixement empresarial En relació amb el context actual, a l’any
Pel que fa a creixement empresarial, 2008 Barcelona Activa ha desplegat un
l’activitat realitzada el 2008 s’ha ampli contingent d’iniciatives a mida per
desenvolupat al voltant de cinc àrees, facilitar l’accés al mercat laboral de les
les més determinants del creixement persones aturades, amb programes
empresarial: internacionalització, accés d’orientació-inserció, programes de
a finançament, cooperació empresarial, formació-inserció i programes
suport en l’estratègia de creixement i experiencials de formació-ocupació,
capacitat de vendes. L’especialització tot desenvolupant nous dispositius per
de l’oferta d’activitats, amb programes reorientar i facilitar la reincorporació al
intensius, molt focalitzats a sectors i mercat laboral de les persones aturades.
objectius estratègics de creixement, amb Destaca, al mateix temps, el treball
una important presència de finançament conjunt amb el Departament de Treball de
especialitzat i amb altes dosis d’interrelació la Generalitat de Catalunya per planificar
entre participants i experts, ha estat un les accions en l’àmbit de l’ocupació que
dels elements clau aquest any. D’aquesta es duran a terme des de l’Ajuntament de
manera, es busca un major impacte sobre Barcelona l’any 2009. Així, en el marc
el creixement de les petites empreses dels programes d’orientació-inserció,
innovadores de la ciutat. Aquest és el cas i per contribuir a combatre l’increment
dels programes d’investment readiness en de l’atur a la ciutat, Barcelona Activa,
els sectors de les tecnologies de la en col·laboració amb el Departament de
mobilitat i del sector media, i de les accions Treball de la Generalitat i en el marc del
de suport a l’estratègia de creixement com Pacte per a l’ocupació de qualitat 2008-
el programa Growth Academy, ambdues 2011, ha posat en marxa el programa
actuacions realitzades amb la participació «Activa’t per l’Ocupació», un potent
dels principals experts de la ciutat. dispositiu d’orientació i millora
Així mateix, Barcelona Activa ha facilitat professional d’atenció ràpida, flexible i a
l’accés de les empreses a l’oferta mida de les persones aturades de la ciutat
d’activitats que, des de diferents que, en només 2 mesos de funcionament,
operadors, són disponibles a la ciutat, tot ha atès prop de 1.800 aturats.
col·laborant amb múltiples agents Pel que fa als programes de formació-
nacionals i internacionals especialitzats inserció, destaca el programa «Barcelona
29
SPM Barcelona Activa, SA
avança en ocupació i inclusió», amb de trobada a la ciutat entre el capital
itineraris per a 606 persones, i un nou humà que busca feina i les empreses
programa experimental en matèria que busquen professionals. Un primer pas
d’ocupació per a 119 persones aturades ha estat l’establiment d’un acord amb
majors de 45 anys. En els programes de Infojobs, mitjançant el qual des de la
formació ocupacional i formació contínua potent plataforma de continguts de
de l’agència hi han participat 1.972 Porta22 es podran consultar les ofertes
persones. de treball de les empreses, per cada perfil
Quant als programes experiencials, professional.
Barcelona Activa ha iniciat quatre nous Un conjunt de noves iniciatives que han
programes d’escoles taller, tot incorporant ampliat l’oferta consolidada de l’espai
la qualificació en ocupacions emergents Porta22, que al 2008 ha atès 17.036
de les arts escèniques i el medi ambient, participants en accions grupals
en què han participat 291 persones, i ha d’orientació (10.500 dels quals són de
conduït diverses edicions del programa secundària) i 8.874 a través de les 492
«Plans d’ocupació», a través dels quals activitats per al desenvolupament
s’ha contractat i qualificat competencial i el progrés professional.
professionalment 572 participants. En aquest àmbit, i per ampliar les
Al mateix temps, l’agència municipal ha oportunitats d’ocupació en sectors
posat en funcionament una nova línia de estratègics amb potencial de creixement i
treball que persegueix la dinamització qualitat de l’ocupació a la ciutat, Barcelona
socioeconòmica del teixit associatiu Activa ha organitzar cinc jornades
inclusiu de diferents barris de la ciutat, sectorials, focalitzades en els sectors de
amb el programa «Treball als barris», que la química, el turisme, la logística, l’aviació
ha comptat amb 721 participants. En total, i aeroports, i les ciències de la vida, i
31.806 participants han estat atesos complementades amb l’elaboració dels
mitjançant els 15 programes que corresponents informes sectorials des de
componen l’oferta d’actuacions de l’enfocament de l’ocupació.
Barcelona Activa per promoure l’ocupació
a la ciutat. Cibernàrium
La divulgació i formació en noves
Capital humà tecnologies és un eix transversal prioritari
Un total de 48.120 usuaris han participat per a l’impuls de l’ocupació i la
al 2008 en els programes per a competitivitat empresarial a Barcelona. En
l’orientació professional, el aquest sentit, l’actualització permanent de
desenvolupament competencial i el continguts i la seva adaptació a la realitat
progrés professional impulsats per la línia actual és el segell distintiu del
de capital humà de Barcelona Activa, des Cibernàrium.
del seu equipament Porta22. Durant 2008 Amb prop de 54.000 participants,
s’han engegat nous eixos d’actuació, en el 33.412 dels quals han realitzat formació en
marc d’aquesta línia d’activitat, que Internet, 2.536 han participat en itineraris
permetran un salt qualitatiu en l’orientació formatius grupals i 17.836 han fet ús dels
i el progrés professional a la ciutat, tot recursos d’autoconsulta, el Cibernàrium
avançant a convertir l’Espai de noves ha organitzat prop de 2.500 activitats
ocupacions en l’espai de trobada entre formatives i divulgatives, entre les quals,
oferta i demanda del mercat laboral. destaca el programa formatiu «Estiu
D’una banda, Barcelona Activa ha Internet» que, amb 14 cursos i 282
assentat les bases, en col·laboració amb el participants, es va adreçar, amb activitats
Consorci d’Educació de Barcelona, per específiques, als professionals del disseny
ampliar l’orientació acadèmica i web i multimèdia, als emprenedors i
professional a l’alumnat de secundària de treballadors de pimes, i als professionals
la ciutat, amb l’objectiu de promoure l’èxit del món educatiu.
escolar i els valors del treball entre el Així mateix, el Cibernàrium va organitzar
jovent. Al mateix temps, s’ha intensificat una jornada-debat sobre networking
l’estratègia de proximitat de l’Espai de professional, amb presència dels principals
noves ocupacions amb l’inici del promotors de xarxes socials i professionals
desplegament d’antenes d’orientació d’Internet. Aquesta jornada forma part del
professional als centres d’ensenyament conjunt d’activitats que es duran a terme
reglat de Barcelona. amb l’objectiu de situar Cibernàrium com
Així mateix, des de la línia de capital un punt de referència a la ciutat i la seva
humà s’ha fet un avenç molt significatiu al àrea d’influència en l’àmbit de la divulgació
2008 per convertir aquest espai en punt de les noves tecnologies.
30
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
Promoció de la innovació s’han aprovat dos projectes Interreg IVc,
i la creativitat destinats a promoure l’intercanvi de
L’any 2008 ha estat l’any de la posada coneixements i bones pràctiques entre
en funcionament de nous instruments per regions europees en el suport a entorns
a la promoció de la innovació a Barcelona empresarials i a indústries creatives.
entre els quals destaca el Mapa de la També destaca la jornada organitzada
recerca i la innovació de Barcelona, una a Barcelona sobre les polítiques locals
aplicació interactiva que situa sobre el d’atracció d’emprenedors i capital humà
plànol de l’àrea metropolitana 246 actius global, en el marc de les jornades
i infraestructures de recerca i innovació, europees Open Days, on Barcelona Activa
entre les quals hi ha entitats i entorns de ha recollit bones pràctiques en aquest
suport a la innovació, els principals terreny que serviran per posar les bases
centres de recerca de base tecnològica per al nou programa d’atracció
i casos d’èxit d’innovació aplicada. d’emprenedors i capital humà innovador i
També s’ha organitzat l’exposició creatiu (Do It In Barcelona) que s’iniciarà
Barcelona Recerca i Innovació per donar a al 2009.
conèixer, d’una manera diferent, la recerca Pel que fa al segon eix d’actuació,
i la innovació que es fa a la ciutat i els Barcelona Activa ha realitzat una nova
espais, centres i empreses que ho fase de la transferència a Bogotà del seu
faciliten. Després de la seva inauguració model de suport a la creació i al
en el marc de la jornada del Dia de creixement empresarial i ha iniciat un nou
l’emprenedor, l’exposició ha realitzat un projecte de transferència d’aquest model
itinerari per diferents indrets de la ciutat, a les entitats Anprotec i Sebrae, de Brasil.
com ara el congrés ESOF’08 (European Al mateix temps, durant 2008 ha
Science Open Forum), els espais del FAD continuat el projecte de transferència
durant les festes de la Mercè, el Saló de continguts de Porta22 a la regió de
Internacional Expoquimia o el Fòrum Bidasoa i a Mataró, mentre que en el
de la BioRegió. decurs de l’any s’han sol·licitat a l’agència
Així mateix, a l’any 2008 s’ha realitzat 12 nous projectes de transferència i
la presentació pública i distribució en convenis de col·laboració amb diferents
llibreries oficials de la publicació La Ruta entorns del planeta.
de la Innovació, que recull una selecció Aquesta posició com a referent nacional
d’actius d’innovació organitzats per zones i internacional en polítiques públiques de
de la ciutat. També s’ha elaborat una nova suport a l’empresa i l’ocupació queda
publicació per difondre els beneficis de la palesa, així mateix, en el volum de visites
cooperació universitat-empresa a través institucionals rebudes. Durant 2008
de casos d’èxit, que veurà la llum el 2009. Barcelona Activa ha rebut la visita de
Al mateix temps, s’ha realitzat el redisseny 90 delegacions, 35 de les quals nacionals
dels continguts de la web Barcelona i 55 internacionals, amb un total de
Innova, amb nous aplicatius i vídeos. 860 delegats. S’hi pot destacar la visita
Finalment, amb l’objectiu d’acostar la de la ministra de Ciència i Tecnologia de
innovació i la recerca a les empreses de Costa Rica, la del PNUD (Programa de
la ciutat, Barcelona Activa ha participat en Nacions Unides per al Desenvolupament),
l’organització de diferents esdeveniments la del Banc Interamericà de
que han tingut lloc a Barcelona. Desenvolupament o la del ministre
de Planificació i Desenvolupament
Cooperació institucional de Moçambic.
En aquest àmbit estratègic d’activitat per Finalment, en el marc de les relacions
a Barcelona Activa, l’agència ha focalitzat institucionals i la participació activa en
la seva actuació durant 2008 en tres xarxes, Barcelona Activa ha estat un dels
eixos: participació en projectes europeus, membres fundadors de la xarxa REDEL,
transferència de metodologies i creada al 2008 i única xarxa d’entitats
continguts i participació en xarxes per al desenvolupament local a l’Estat
i relacions institucionals. espanyol. Al mateix temps, s’ha mantingut
Respecte al primer d’aquests eixos, cal la participació en les xarxes nacionals
destacar que l’any 2008 ha estat l’any de i internacionals de suport a la creació,
cloenda dels programes europeus Detect- incubació i creixement empresarial
IT, per a l’accés d’empreses innovadores ANCES, EBN, XPCAT, APTE, IASP,
al finançament per a l’R+D+i del VII EurOffice Services i Xarxa Inicia, a la xarxa
Programa Marc, i Invesat, per promoure el internacional per al desenvolupament del
sector aeroespacial tot fomentant l’accés capital humà Réseau de Métiers i a la
a la inversió. Al mateix temps, al 2008 xarxa de ciutats europees Eurocities.
31
SPM Barcelona Activa, SA
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat
2005 2006 2007 2008
Total participants 143.442 154.573 140.044 (1) 162.856
Creixement empresarial
Instal·lades a vivers i parc tecnològic 110 122 116 116
Nivell d’ocupació 94 % 91 % 93 % 92 %
Empreses acompanyades 284 301 366 350
Nivell participació empreses en serveis creixement 2.630 3.363 3.785 3.486
Creació d’empreses
Usuaris atesos 33.353 39.260 15.994 (1) 19.387
Projectes empresarials acompanyats 1.026 1.182 1.189 1.397
Servei per a l’ocupació
Usuaris atesos 17.103 17.292 20.651 31.806 (2)
Contractes realitzats en programes experiencials 1.116 1.146 987 863
Accions formatives (contínua i ocupacional) 
Nombre d’accions 140 150 145 114
Nombre d’hores 29.188 33.839 34.727 35.070
Nombre d’alumnes 2.341 2.379 2.253 1.802
Projectes singulars
Participants al Cibernàrium 50.637 50.629 53.510 53.784 (3)
Participants Porta 22, Espai de noves ocupacions 33.365 36.170 36.222 48.120
(1) La renovació del portal Barcelonanetactiva, que ha suposat l’obertura de múltiples continguts al públic, ha implicat la no-imputació
dels membres de la comunitat virtual Barcelonanetactiva al nombre de participants.
(2) Des de 2008 inclou els participants en les activitats d’ocupació i formació.
(3) Des de 2008 hi ha canvi de metodologia en el recompte d’usuaris dels recursos d’autoús.
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 92 94 93 95
Inversió (en milers d’euros) 2.381 2.862 4.122 5.846
Pròpia 970 1.320 1.604 3.864
Per compte de l’Ajuntament 1.411 1.542 2.518 1.982
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 52
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 32 39 52 55
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 1.983
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 2.063 1.951 1.989 1.983
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
32
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SPM Barcelona Activa, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Lloguers i serveis vivers 2.623
Actiu fix 19.196 Transf. Program. i per serveis Ajt. 18.110
Despeses d’establiment – Transferències programes altres ens –
Immobilitzat immaterial 1.640 Subvencions de capital 1.264
Immobilitzat material 17.526 Gestió de programes específics –
Immobilitzat financer 30 Altres ingressos 205
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir – Total ingressos d’explotació 22.202
Actiu circulant 31.158
Costos
Existències –
Variació d’existències –
Deutors 26.706
Compres 239
Inversions financeres temporals 139
Personal 9.387
Tresoreria 4.238
Treballs, subminis. i serveis externs 5.137
Ajustaments per periodificació 75
Subvencions –
Actius per impost diferit 1 Altres despeses de gestió corrent 5.129
Altres resultats 2
Total actiu 50.355 Amortitzacions 1.930
Passiu Total costos d’explot. abans financers 21.824
Recursos a llarg termini 21.216 Resultat d’explotació abans financers 378
Fons propis abans resultat 2.381 Ingressos financers 3
Pèrdues i guanys de l’exercici 52 Despeses financeres 326
Subvencions de capital 11.716
Resultat d’explotació 55
Altres ingressos a distribuir –
Provisions 1 Resultat abans d’impostos 55
Creditors financers a llarg termini – Impost de societats 3
Altres creditors a llarg termini 7.066
Resultat de l’exercici 52
Recursos a curt termini 29.138
Creditors financers –
Creditors comercials 4.856
Altres creditors 180
Ajustaments per periodificació 24.102
Total passiu 50.354
33

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
SM Barcelona
Gestió
Urbanística, SA
L’actuació de BAGUR, SA durant l’any finançades de forma independent, que
2008 s’ha centrat en dos grans línies depenen del sistema d’actuació predefinit.
d’actuació:
Actuacions d’iniciativa municipal
President: A) Desenvolupament del Pla de Són aquelles on la societat gestiona
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín l’habitatge 2004-2010, com també la àmbits de gestió de sòl, i el seu sistema
posada en funcionament del Pla de d’actuació és l’expropiació, i on
Conseller apoderat: 
l’habitatge 2008-2010 de l’Ajuntament desenvolupa una actuació integral del
Sr. Josep Maria de Torres i Sanahuja de Barcelona. Gestió de Sòl. procés. Aquestes actuacions es realitzen
Director general: B) Desplegament de la xarxa d’oficines a partir de l’encàrrec i el finançament
Francesc Arrabal i Martínez d’habitatge a tots els districtes de la municipal previstos al Pla d’inversions
ciutat de Barcelona, amb la municipal.
implementació de les línies de treball que L’actuació de la societat en aquests
es desenvoluparà en totes les oficines. àmbits és integral, i es desenvolupa des
de l’inici de l’actuació amb l’aprovació
Constitució Aquestes dues línies d’actuació inicial i definitiva de la corresponent
Es va constituir el 15 de desembre de es concreten en: relació de béns i drets afectats, la
2000, amb l’autorització prèvia, quant tramitació dels expedients d’expropiació
a la constitució i els estatuts, del Plenari tant de les propietats existents en l’àmbit
del Consell Municipal en sessió de A) Programa del Pla d’actuació com de les famílies afectades
27 d’octubre de 2000. de l’habitatge 2004-2010 i les activitats a traslladar, passant pel
trasllat i reallotjament de les famílies
Objecte social que n’ostenten el dret, el pagament
1. La promoció, la gestió i l’execució Aquest programa inclou les actuacions de les indemnitzacions corresponents
d’activitats urbanístiques, la realització encaminades a l’acompliment de i l’alliberament dels solars que
d’obres d’urbanització i la dotació de l’esmentat Pla, i els principals eixos predetermina el planejament vigent.
serveis derivats d’aquestes activitats, d’actuació que donen forma a aquest Així mateix, l’alliberament dels solars
independentment del sistema que programa són: està acompanyat, previ enderroc de les
s’adopti per a l’elaboració i execució edificacions existents, de la necessària
del planejament, com també l’elaboració, • Gestió de sòl per generar solars on urbanització de l’àmbit i la finalització del
execució i control de projectes de promocionar nou habitatge. procés amb el lliurament al municipi de
planejament, urbanístics i d’edificació, • Obres vinculades a la construcció solars amb la qualificació urbanística
l’adquisició de sòl, fins i tot actuant com d’habitatges i a la rehabilitació dels d’edificables.
a beneficiari d’expropiacions, i venda de ja existents. També, dins d’aquest grup d’actuacions,
terrenys amb la finalitat de fomentar • Coordinació d’actuacions amb els s’hi emmarquen aquelles obres
l’habitatge. operadors d’habitatge públics i privats d’urbanització finançades a partir del Pla
2. La promoció, mitjançant convenis, drets per tal de donar impuls al programa municipal d’inversions, l’objectiu del qual
de superfície, concurs públic i qualsevol d’inversions urbanístiques finançades en és urbanitzar aquells terrenys inclosos
altra fórmula admesa en dret, de la col·laboració amb el sector públic-privat, dins del Pla de l’habitatge i on els
construcció d’habitatges i de la desenvolupades, preferentment, diferents operadors han de promocionar
rehabilitació dels que ja hi ha. Edificació mitjançant el sistema d’actuació per habitatge de protecció, i dotar-los
directa o indirecta dels solars resultants cooperació i actuacions d’expropiació. d’accés, de serveis i dels necessaris espais
de l’execució urbanística. • Obres d’infraestructures de ciutat que verds predeterminats pel planejament
3. La coordinació d’actuacions amb els afecten l’habitatge. vigent.
operadors d’habitatge públic i privat. Dins d’aquestes actuacions cal remarcar
En aquest sentit, l’activitat de la societat, alguns exemples com:
en gestió de sòl, s’ha centrat en
l’acompliment de dues línies de treball • MPGM en l’àmbit d’Hospital Militar-
provinents de la gestió directa del sòl, Farigola, actual avinguda de Vallcarca.
dins dels àmbits predeterminats de S’ha executat l’expropiació de les
planejament i en quins sistemes parcel·les incloses dins dels àmbits de
d’actuació estan fixats, com l’expropiació les actuacions aïllades 6 i parcial 3, una
i la reparcel·lació en la modalitat de vegada ha estat alliberada la part de
cooperació. Així, la societat gestiona dos l’AA3, que ha permès l’edificació per part
tipus d’actuacions de gestió de sòl, del Patronat Municipal de l’Habitatge de
35
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
l’edifici de reallotjament destinat a les • Colònia Castells. Dins de l’àmbit de la
famílies afectades dins de l’àmbit. modificació del Pla general metropolità
Així mateix, la societat ha redactat els en el sector de la colònia Castells, al llarg
projectes d’urbanització que permetran de l’any 2008, la societat ha seguit
dotar de serveis i urbanització els nous el procés de remodelació de la colònia
solars que generi la pròpia actuació de i ha executat les obres d’urbanització de
gestió urbanística i en els quals s’ubicaran l’àmbit, consistents en la materialització
els edificis de protecció de les futures de les prescripcions del planejament
fases d’execució que preveu el amb la nova alineació dels carrers
planejament vigent. colindants.
• Remodelació Trinitat Nova. Seguiment • MPGM Primer Cinturó. Seguiment de les
de l’actuació de remodelació del barri actuacions d’expropiació dins de l’àmbit
que inclou la substitució de 861 habitatges, de l’MPGM i de redacció dels nous
de la qual la societat segueix el procés projectes d’urbanització de les unitats
conjuntament amb l’activitat d’urbanització d’actuació 2 i 3, dins de les prescripcions
de la totalitat del barri. Al llarg de l’any del planejament vigent.
2008, s’ha executat la urbanització dels • Barri de Torre Baró. L’actuació de la
carrers de Palamós i de Platja d’Aro, com societat al llarg de 2008, s’ha centrat en
també dels espais interblocs que doten l’execució de les obres d’urbanització del
de serveis i accessos els edificis d’habitatge carrer d’Escolapi Càncer, carrer de Sant
de protecció en construcció. Feliu de Codines i plaça dels Eucaliptus,
Així mateix, la societat continua amb la construcció d’un nou col·lector,
redactant els projectes d’urbanització la creació de nous vials i zones verdes i la
de les següents fases d’execució, dotació dels serveis i infraestructures que
que permetran la redacció i obtenció fan possible l’edificació dels nous edificis
de llicència dels nous projectes per de protecció oficial que el planejament
als següents edificis de protecció. vigent preveu en aquest sector. 
• Barri del Bon Pastor. Urbanització de • Barri del Polvorí. L’actuació de la societat
la següent fase d’execució, dins de l’àmbit en aquest barri durant el 2008 ha estat la
de remodelació del barri que inclou la d’urbanització per a la instal·lació de tres
primera fase de la nova zona verda al llarg trams d’escales mecàniques, que ajuden
del carrer de Sèquia Madriguera. Així a salvar el fort desnivell que hi ha entre el
mateix, s’han redactat els projectes barri i el carrer de la Mare de Déu del Port,
d’urbanització que dotaran de serveis com també la construcció de tres trams
i accessos els nous edificis d’habitatge de d’escales convencionals, la construcció
protecció en construcció, corresponents de rampes d’accés per a discapacitats i
a la següent fase d’execució. la urbanització de part del carrer de Mare
• Barri Sud-oest del Besòs. Urbanització de Déu del Port i de la plaça d’Urruti,
de vials i espais interblocs del Barri del dins del procés de remodelació del barri.
Sud-oest del Besòs, que connecta els Així mateix, s’han redactat els projectes
espais ja urbanitzats amb els de nova d’urbanització que dotaran de serveis
remodelació i que s’estén per la totalitat i accés als edificis de protecció oficial
d’un barri en rehabilitació. Al llarg de l’any en les futures fases d’execució.
2008 han continuat les obres • Barri del Turó de la Peira. Al llarg de
d’urbanització fins a la finalització de tots l’any 2008, ha continuat la urbanització
els àmbits d’actuació. dels vials de les darreres illes de
• Modificació del Pla general metropolità remodelació, conegudes dins del
per a la reordenació del barri planejament com illes P i Q. 
d’Hostafrancs. Al llarg de l’any 2008, Amb aquesta actuació es donarà per
l’actuació de la societat s’ha centrat finalitzada la remodelació del barri,
en l’enderrocament de les darreres establerta al PERI de les cinc illes del Turó
edificacions afectades per la generació de la Peira, i que culminarà amb el trasllat
de la nova zona verda i dels solars on es al seu nou domicili de les famílies
construiran els nous edificis de protecció afectades per l’esmentat procés
oficial que preveu el planejament vigent. de remodelació del barri. 
36
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
• Pla especial de reforma interior «Can implementades amb la urbanització
Bacardí». S’ha executat les prescripcions dels fora d’àmbits que donen continuïtat
establertes en el planejament, i s’han i connexió al treball executat. 
expropiat les parcel·les afectades. • Projecte de reparcel·lació de l’àmbit C-2
Fòrum. Continua l’execució de l’àmbit
Actuacions d’iniciativa esmentat, amb la urbanització, per fases,
público-privada de la totalitat de l’àmbit C-2 generador
Una altra línia d’actuació de la societat de serveis i de l’accés a les diferents
és la gestió d’aquells àmbits de gestió promocions d’habitatge de protecció
urbanística, el sistema d’actuació dels que inclou l’actuació, alhora que permet la
quals és el de la reparcel·lació, modalitat connexió amb el barri limítrof del sud-oest
cooperació. En aquests àmbits de gestió, del Besòs.
la societat desenvolupa la seva acció • MPGM Europa-Anglesola. Al llarg del
d’una manera integral; és a dir, una 2008, la societat continua gestionant el
vegada aprovats els projectes de projecte de reparcel·lació d’aquest àmbit
reparcel·lació, la societat desenvolupa que permetrà la construcció de l’edifici
la seva activitat encaminada a l’execució de protecció, on es podran reallotjar les
dels diferents projectes. famílies amb dret dins de l’àmbit, alliberar
En aquest cas, cal assenyalar que la resta de solars d’equipament i
l’actuació de la societat en aquests àmbits edificables i la urbanització dels nous vials
d’actuació es fa per compte de tercers, i zones verdes en els propers exercicis.
fet que comporta que el finançament • MPGM de l’Av. de l’Hospital Militar, avui
estigui establert en funció dels diferents Vallcarca-Farigola. L’MPGM preveu la
drets i deures fixats en el corresponent gestió de 5 unitats d’actuació pel sistema
Projecte de reparcel·lació a través del de reparcel·lació-cooperació, l’execució de
compte de liquidació provisional, la gestió les quals continua en aquest any 2008.
integral del qual correspon a aquesta L’esmentada actuació permetrà
societat amb plenes competències per l’alliberament dels solars destinats a
a la seva execució. promocionar l’habitatge de protecció per
Les esmentades actuacions engloben reallotjament, com també l’alliberament
la generació dels solars destinats a de la resta de solars en compliment de les
l’edificació d’habitatge de protecció per prescripcions establertes al planejament
a reallotjats, el trasllat de les famílies una i gestió de sòl vigents.
vegada edificades les noves promocions,
la indemnització de les activitats existents, Aquests són alguns exemples de les
la redacció dels projectes d’enderroc i actuacions que ha executat la societat al
d’urbanització, la desconstrucció de les llarg del 2008, la relació més extensa de
edificacions existents dins de l’àmbit que les quals està relacionada en el programa
són incompatibles amb el planejament que a continuació figura.
vigent i, finalment, la posada a disposició Finalment, cal assenyalar, dins de
dels respectius titulars dels solars l’apartat A), la tasca de coordinació que
alliberats i la urbanització del sector, la societat realitza de l’execució de les
tot donant compliment, d’aquesta manera, diferents actuacions urbanístiques i de
a allò que preveu el planejament. rehabilitació incloses dins la Llei de barris,
Dins d’aquestes actuacions, a l’any que han estat aprovades per la
2008 en poden ser assenyalades algunes Generalitat de Catalunya.
com:
• Pla especial de reforma interior del barri B) Implementació de la
de Porta. Al llarg de l’any 2008 la societat Xarxa d’oficines d’habitatge,
ha continuat gestionant les unitats de Barcelona 
d’actuació 4, 5, 6, 7 i 9 de l’esmentat PERI,
en assumir-ne els drets de cadascuna Al llarg de l’any 2008, la societat
i urbanitzar-ne els respectius àmbits ha implementat la Xarxa d’oficines
d’actuació, ja que sovint han de ser d’habitatge a tots els districtes de la ciutat.
37
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Aquestes oficines han estat dotades • Coordinació de la xarxa
de personal qualificat, local i eines per
desenvolupar la seva tasca, tot ampliant- Amb aquest objectiu, el Consorci de
ne les línies d’actuació i oferint un l’Habitatge de Barcelona ha subscrit
assessorament integral sobre temes convenis amb la societat per tal de portar
d’habitatge a la ciutadania. a terme aquestes actuacions i dotar-les
Així, s’han desplegat cinc línies de treball pressupostàriament per al proper exercici
on s’inclouen les diferents tipologies 2009. 
temàtiques de l’habitatge:
• Registre de sol·licitants d’habitatge Resum d’actuacions
de protecció d’inversió
• Ajuts a la rehabilitació
• Borses d’habitatge L’execució d’aquest programa per a l’any
• Suport a problemàtiques en habitatge 2008 ha estat la següent (imports en
privat euros):
Taula
1 Actuació Import
Inversió executada amb finançament municipal
Expropiacions barri d’Hostafrancs 3.189.295
MPGM Col.Castells.Ob.Urb.Entença-Trav.Corts,F1 i Equador-M.Sentm. 941.586
Expropiació i urbanització Trinitat Nova 6.633.787
Expropiació AA 6 Hospital Militar 22.456.354
Urbanització UA 10 Diagonal-Poblenou (Aj. Coop.) 191.611
Urbanització passeig Sta. Coloma (Aj. Coop.) 947.459
Urbanització PERI Porta (Aj. Coop.) 317.000
Urbanització àmbit C-2 Fòrum (MPGM Front Litoral) 756.988
Assistències tècniques i fora d’àmbits 2.755.113
G. Sòl, enderrocs i urb. Illes P i Q T. Peira (Aj. Coop.) 2.239.128
Urbanització Parc Central Diagonal-Poblenou 4.882.163
Projecte urbanització de l’àmbit MPGM Torrent de les Monges 4.301.629
Projecte urbanització de la carretera de Collblanc 355.824
Obertura carrer Bilbao entre carrer Taulat i Av.Litoral 1.754.546
Projecte d’urbanització del carrer Major de Can Caralleu 1.850.469
Urbanització entorns Pl. A. Comín – E. Terrades 1.464.975
Adequació, millora solars Pla habitatge 1.737.010
Projecte i obra urbanització sud-oest del Besòs 8.482.206
Projecte urbanització del barri Torre Baró 4.633.588
Obra urbanització plaça Durruti (àmbit 1) del barri del Polvorí 1.763.471
Expropiació i enderrocs UA Porta Sarrià Tram II 1.652.237
Ü Ü
38
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Ü Ü Actuació Import
Projecte urbanització àmbit 1a fase Poble Sec (Llei de barris: Poble-sec) 2.498.786
Llei de barris, Roquetes, camí vell de la Pedrera 332.961
Torre Melina F.1 Trasllat horts urbans 586.806
Remodelació Bronze, Platí i Coure, Zona Franca 607.822
Urbanització àmbit Can Travi al districte d’ Horta 661.933
Adequació local Can Jaumandreu com a seu noves 252.917
Altres urbanitzacions 652.678
Total inversió executada amb finançament municipal 78.900.342
Inversió executada amb finançament extern
Gestió sòl enderrocs i gestió PERI Can Portabella 13.883
Urbanització passeig Sta. Coloma 4.066.731
Reparcel·lació Trinitat Madriguera 24.396
Reparcel·lacions PERI de Porta 261.945
Urbanització àmbit C-2 Fòrum (MPGM Front Litoral) 853.065
UA 12 MPGM Primer Cinturó 127.598
Reparcel·lacions Front Marítim 157.243
Reparcel·lacions Turó de la Peira 1.968.788
Urbanització Diagonal-Poblenou 354.917
Projecte urbanització de l’àmbit MPGM Torrent de les Monges 8.507
Obertura carrer Bilbao entre el carrer Taulat i l’avinguda Litoral 240
Reparcel·lacions barri Hostafrancs 427.207
Projecte de reparcel·lació de Lanzarote Residència 356.076
Reparcel·lació PMU Porta Firal 20.702
Reparcel·lació de la UA1 del MPGM Anglesola 1.218.146
Expropiació i enderrocs UA Porta Sarrià Tram II 954.460
Projecte de reparcel·lació Hospital Militar 2.342.490
Reparcel·lacions PERI de Porta 397.427
Projecte de reparcel·lació Gelida-Andrade 175.771
Reparcel·lació Arc del Teatre-Lancaster-Guardia 3.450
UA 1 MPGM a les Vores de la Via Augusta 4.132
Reparcel·lació Triangle Ferroviari 2.678.914
Reparcel·lació PAU 1 Drassanes 175.881
UA Única Segre 419
Convenis varis 1.051.557
Altres reparcel·lacions 72.114
Total inversió executada amb finançament extern 17.716.059
Ajuts Llei de barris i àrees extraordinàries de rehabilitació integral 940.626
Total inversió executada 97.557.027
39
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Dades rellevants
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla 39 41 41 49
Inversió (en milers d’euros) 37.434 47.411 103.391 97.746
Pròpia 50 6 2 189
Per compte de l’Ajuntament 27.801 33.433 43.739 78.900
Per cooperació 9.583 13.972 59.258 17.716
Llei de barris – – 392 852
Rehabilitació – – – 89
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 22
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 23 55 56 80
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 41
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 80 111 78 100
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
40
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Prestacions de serveis 2.093
Actiu fix 245 Altres ingressos 560
Despeses d’establiment – Subvencions a l’explotació 4.102
Immobilitzat immaterial 43
Immobilitzat material 202 Total ingressos d’explotació 6.755
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini – Costos
Despeses a distribuir – Variació d’existències –
Compres –
Actiu circulant 37.315
Personal 2.506
Existències –
Treballs, subminis. i serveis externs 4.228
Deutors 29.026
Subvencions –
Inversions financeres temporals 8.205
Altres despeses –
Tresoreria 77
Provisions –
Ajustaments per periodificació 7
Amortitzacions 19
Total actiu 37.560
Total costos d’explot. abans financers 6.753
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 2
Ingressos financers 115
Recursos a llarg termini 1.186
Despeses financeres 95
Fons propis abans resultat 634
Pèrdues i guanys de l’exercici 22 Resultat d’explotació 22
Subvencions de capital –
Resultat abans d’impostos 22
Altres ingressos a distribuir –
Impost de societats –
Provisions –
Creditors financers a llarg termini 50
Resultat de l’exercici 22
Altres creditors a llarg termini 480
Recursos a curt termini 36.374
Creditors financers –
Creditors comercials 12.882
Altres creditors 22.622
Ajustaments per periodificació 870
Total passiu 37.560
41

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Barcelona
de Serveis
Municipals, SA
Barcelona de Serveis Municipals, SA, Barcelona, SA; Cementiris de Barcelona,
durant l’exercici 2008 ha presentat un SA; Mercados de Abastecimientos de
creixement dels ingressos del 10 % Barcelona, SA; i unes altres sis amb una
respecte l’exercici anterior. participació minoritària que va des del
President: Com a fets més significatius cal destacar: 2,8 % fins al 17,5 %: Clavegueram de
Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher Barcelona, SA; Catalana d’Iniciatives,
Director general: • En aparcaments, s’ha posat en marxa CR, SA; GL Events CCIB, SL; Catalunya
Sr. Alfredo Morales i González l’aparcament d’Illa Raval i el de Gran de CarSharing, SA; Hotel Miramar de
Gràcia, aquest últim exclusiu per a vehicles Barcelona, SA; i Túnels i Accessos de
de dues rodes, una experiència pionera a Barcelona, SA.
la ciutat. Per a la gestió de les diferents activitats
• S’està efectuant l’adaptació dels sistemes que directament realitza Barcelona de
Constitució de control d’accessos, per tal de permetre Serveis Municipals, SA, la societat
Es va constituir el 19 de juliol de 1982
la modalitat de rotació horària per a motos s’organitza en tres grans divisions:
amb la denominació de Societat Municipal
en els diversos aparcaments de la societat,
d’Aparcaments i Serveis, SA. Al 2002,
el Consell Plenari Municipal va aprovar que s’ha posat en marxa als aparcaments • Divisió de mobilitat que comprèn
la modificació dels estatuts, en la qual de Cambó i Àngels. les activitats d’aparcaments municipals,
es va ampliar l’objecte social i es • El transport públic individualitzat estació d’autobusos Barcelona Nord
va modificar la denominació com a mitjançant bicicletes (Bicing) ha culminat i els serveis municipals de grua i AREA
Barcelona de Serveis Municipals, SA. les ampliacions previstes en el concurs i bicing.
amb la posada en marxa de 6.000 • Divisió de lleure que comprèn la gestió
Objecte social bicicletes i al voltant de 400 estacions. de diferents espais de la ciutat de
Les activitats i serveis encarregats per • En l’Àrea Verda s’han efectuat els treballs Barcelona en els quals s’hi fan activitats
l’Ajuntament de Barcelona que exerceix de senyalització horitzontal i vertical, com relacionades amb el lleure. La gestió de
directament la societat són les següents: també la implantació de parquímetres per la divisió s’organitza segons els següents
• La construcció i la gestió d’aparcaments. a l’ampliació de la regulació de espais:
• El servei municipal de regulació l’aparcament en via pública a la tercera – Recinte Fòrum, que inclou la gestió
d’aparcament en superfície.
corona. dels espais, edificis i instal·lacions
• El servei municipal de grua.
• La gestió de l’estació d’autobusos • En les instal·lacions olímpiques de construïdes arran de la celebració del
Barcelona Nord i de les galeries comercials Montjuïc s’ha adequat la sala annexa del Fòrum Universal de les Cultures 2004.
situades a l’Hospital General del Mar. palau Sant Jordi per a concerts i festes – Montjuïc, que inclou la gestió de les
• La gestió del zoològic de la ciutat de petit format (aforament de 3.000 instal·lacions olímpiques i la coordinació
de Barcelona. persones), i s’hi ha posat el nom de Sant del parc de Montjuïc.
• La gestió de les instal·lacions olímpiques, Jordi Club. Cal destacar la consolidació del – Museu Olímpic i de l’Esport.
esportives i d’oci de l’Ajuntament de Palau d’Esports com a teatre musical, amb – Instal·lacions esportives, que inclou el
Barcelona. l’èxit de Mamma Mia i la seva continuació velòdrom d’Horta i el pavelló esportiu
• La gestió del parc de Montjuïc. al 2009 amb La Bella i la Bèstia. de la Mar Bella, que tenen bàsicament
• La gestió de transport públic • Definició del projecte per al futur zoo usos esportius.
individualitzat mitjançant bicicletes. de Barcelona amb dues ubicacions, el nou • Divisió Zoo, que inclou la gestió del Parc
• La promoció d’activitats lúdiques, zoo marí i la remodelació del parc de la Zoològic de Barcelona.
turístiques, de centres de convencions
Ciutadella, però un únic zoo.
i congressos.
Mitjançant la participació en altres La realització d’activitats definides en el Divisió de mobilitat
societats, exerceix indirectament les seu objecte social correspon a la societat,
següents activitats: directament o indirectament, mitjançant
• La gestió del servei de conservació la participació en altres societats. Al Prestació de serveis municipals
i explotació del túnel de Vallvidrera. tancament de l’exercici 2008, la societat (grua i AREA)
• La gestió dels serveis funeraris, agrupa una sèrie de serveis i activitats Activitat de suport a la circulació (grua
d’incineració i cementiri municipal.
municipals directament i d’altres de municipal) i regulació de l’aparcament en
• La gestió del servei d’escorxador
i mercats centrals. manera indirecta, i és l’accionista d’un grup superfície (programa AREA). Quant al
• El tractament i l’aprofitament de residus d’empreses format per cinc societats en servei municipal de grua, s’ha portat a
sòlids i assimilables i de les aigües les quals la participació és majoritària, terme, des de l’1 de gener de 2008, la
residuals de Barcelona i la seva àrea superior al 50 %: Parc d’Atraccions reestructuració de la xarxa de dipòsits
metropolitana. Tibidabo, SA; Tractament i Selecció municipals de vehicles. S’han tancat els
• La gestió del parc d'atraccions Tibidabo. de Residus, SA; Serveis Funeraris de de Foc, Sarrià i Glòries, s’ha obert el nou
43
Barcelona de Serveis Municipals, SA
dipòsit de Joan Miró i s’ha ampliat i planificació i projectes d’estacions
remodelat el dipòsit de Tram VI, hi han d’autobusos a crear en la ciutat.
quedat, per tant, tres dipòsits de trànsit
a més dels dos finalistes, Maquinista i
Castellbisbal. Els tres dipòsits de trànsit Divisió de lleure
fan alhora les funcions de base operativa,
cosa que ha suposat el tancament de la
base de grua a la Zona Franca. Montjuïc
Durant aquest any 2008 s’ha treballat La inversió en aquesta activitat ha estat
en una nova ampliació de places de l’Àrea de 1.140 milers d’euros, dels quals 431
Verda que han d’entrar en funcionament corresponen a la nova adequació de la
als primers mesos de l’exercici 2009. Sala Barcelona 92, que s’ha rebatejat com
La inversió efectuada el 2008 destinada a a Sant Jordi Club i s’ha convertit en una
la millora, renovació i ampliació d’aquests nova oferta d’espai orientada a actuacions
serveis, ha estat de 7.078 milers d’euros, musicals de format mitjà, fins a
dels quals 2.231 corresponen a l’activitat un aforament de 3.000 persones.
de grua, i 4.847 milers d’euros Addicionalment, s’han portat a terme
corresponen a l’ampliació de la Àrea Verda altres actuacions, per encàrrec de
per adquisició de parquímetres i treballs l’Ajuntament de Barcelona, com
de senyalització vertical i horitzontal per l’adequació de la façana i millores a l’estadi
a les noves zones. Lluís Companys, la urbanització del
passeig dels Cims i el mirador de l’Alcalde
Aparcaments i el dipòsit d’aigües freàtiques de la zona
Han entrat en servei l’aparcament del castell de Montjuïc.
subterrani d’Illa Raval (230 places) i
l’aparcament per a motos Gran de Gràcia Recinte Fòrum
(171 places). Durant l’exercici 2008 la inversió efectuada
La inversió efectuada durant l’exercici en ha estat de 309 milers d’euros.
aquesta activitat ha estat de 14.945 milers
d’euros i correspon, fonamentalment, Museu Olímpic i de l’Esport
a l’aparcament Illa Raval, a les 5 obres L’exercici 2008 ha estat el primer any
d’aparcaments en curs i a aparcaments complet d’activitat. Durant aquest exercici
en fase de projecte. Addicionalment s’han s’han realitzat els tràmits del traspàs
realitzat obres de millora en aparcaments d’aquesta instal·lació a l’Ajuntament
ja existents. de Barcelona.
Servei de Bicing Instal·lacions esportives
Sistema de transport públic individualitzat S’agrupen sota aquesta denominació
mitjançant bicicletes que ha significat un les instal·lacions del velòdrom d’Horta i del
nou tipus de desplaçament urbà com a pavelló esportiu de la Mar Bella, tot i que
sistema complementari entre el transport es gestionen de manera separada.
col·lectiu i el transport a peu.
En els mesos transcorreguts des de l’inici
de l’activitat, el sistema s’ha consolidat, Divisió Zoo
ja que ha superat àmpliament les
expectatives i ha arribat a la xifra de Continua l’adequació i millora de les seves
180.000 abonats al tancament de l’exercici instal·lacions. Durant l’exercici s’han
2008, amb 6.000 bicicletes i 400 realitzat inversions per un total de 3.356
estacions. milers d’euros, que s’han dedicat, entre
d’altres actuacions, a la instal·lació
Estació d’autobusos d’ocelleres per a psitàcies, la naturalització
Activitat de regulació de les parades d’instal·lacions, el projecte de reordenació
de la ciutat de Barcelona del transport de Zoo Ciutadella, l’adequació i vestuari de
viatgers per carretera. S’ha col·laborat amb l’edifici Aquarama i a dependències de
altres institucions en la definició, restauració.
44
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Dades rellevants
Taula
1 Recursos físics
Divisió de mobilitat 2005 2006 2007 2008
Aparcaments
En gestió directa o concessió:
Subterranis:
Règim d’explotació mixt
Nombre aparcaments 39 40 41 42
Nombre places 15.331 15.136 15.314 14.948
Règim d’explotació de resident
Nombre aparcaments 17 19 19 19
Nombre places 4.701 5.285 5.361 5.361
En gestió:
Subterranis
Nombre aparcaments 2 4 5 5
Nombre places 452 814 1.092 1.262 
Superfície
Nombre aparcaments 5 5 5 6
Nombre places 1.114 733 733 1.055
Subterranis places en propietat
Nombre places 87 85 85 83
Total
Nombre aparcaments 63 68 70 72
Nombre places 21.685 22.053 22.705 22.709
Programa AREA (Nombre places)
Places zona blava 10.869 9.930 9.702 9.158
Places zona verda
Exclusiva 8.631 4.927 4.573 4.468
Preferent 23.348 23.738 22.782 21.363
Grua infracció (Nombre grues) 62 50 50 50
Estació d’autobusos Barcelona Nord (Nombre andanes) 47 47 47 47
Servei Bicing
Nombre bicicletes – – 3.000 6.000 
Nombre estacions – – 200 400 
Zona comercial Hospital del Mar (Nombre locals) 24 24 24 24
Divisió Zoo
Col·lecció zoològica
Nombre d’espècies 388 355 325 309
Nombre d’exemplars 4.869 3.617 2.719 2.192
Total visitants Parc Zoològic 963.146 1.017.427 1.102.939 1.064.541
45
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat
Divisió de mobilitat 2005 2006 2007 2008
Aparcaments
Aparc. rotació horària (milers hores) 8.186 9.149 9.576 9.003
Programa AREA
Ús forà (milers hores) 11.414 14.530 14.974 14.303
Ús resident (milers dies) 2.604 7.771 7.617 7.262
Grua
Vehicles recollits per infracció 117.293 107.698 124.089 111.172
Estació d’autobusos
Viatgers (milers) 2.212 2.406 2.597 2.705
Servei Bicing
Nombre d’abonaments anuals – – 102.146 181.962
Divisió de lleure
Instal·lacions Montjuïc
Barcelona Teatre Musical
Total dies ocupació 38 50 119 319 
Total usuaris 67.095 96.738 119.503 280.891 
Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys
Total dies ocupació 41 38 62 91 
Total usuaris 666.040 549.486 1.036.177 859.728 
Palau Sant Jordi
Total dies ocupació 128 187 189 199 
Total usuaris 480.679 579.635 672.127 636.255 
Sant Jordi Club
Total dies ocupació 49 51 34 133 
Total usuaris 98.847 78.555 20.320 126.780 
Esplanada Anella Olímpica
Total dies ocupació 6 1 6 21 
Total usuaris 422 2.500 766 21.363 
Altres
Total dies ocupació – 1 10 8 
Total usuaris – 100 310 1.000 
Total
Total dies ocupació 262 328 420 771 
Total usuaris 1.313.083 1.307.014 1.849.203 1.926.017 
Parc del Fòrum
Total dies ocupació 375 380 340 372 
Total usuaris – – – 338.132
Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 1.010 1.108 1.145 1.164 
Inversió (en milers d’euros) 46.845 32.219 48.134 50.432 
Pròpia 37.633 22.808 24.140 28.255 
Per compte de l’Ajuntament, org. públics i empr. mpals 9.212 9.411 23.994 20.332 
Inversió financera 7.378 396 6.262 1.845 
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 8.053 
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 7.583 10.179 10.425 6.589 
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 19.005 
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 15.504 23.987 21.766 17.541 
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
46
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Aparcaments 33.166
Actiu fix 236.056 Estació autobusos i zones cials. 2.034
Despeses d’establiment Serveis municipals de grua i AREA 44.910
Immobilitzat immaterial 1.263 Bicing 9.673
Immobilitzat material 153.072 Zoo 11.707
Immobilitzat financer 79.972 Lleure 13.220
Deutors a llarg termini 1.749 Altres serveis 13
Despeses a distribuir – Altres ingressos explotació 679
Alienació inmobilitzat 440
Actiu circulant 26.458
Existències – 
Total ingressos d’explotació 115.842
Deutors 22.733
Inversions financeres temporals 25
Costos
Tresoreria 3.693
Variació d’existències
Ajustaments per periodificació 7
Compres 23.324
Personal 47.786
Total actiu 262.514
Treballs, subminis. i serveis externs 30.572
Subvencions (305)
Passiu
Altres despeses 1.454
Provisions – 
Recursos a llarg termini 206.295
Amortitzacions 10.952
Fons propis abans resultat 176.832
Pèrdues i guanys de l’exercici 8.053
Total costos d’explot. abans financers 113.783
Subvencions de capital 1.758
Altres ingressos a distribuir – 
Resultat d’explotació abans financers 2.059
Provisions –
Ingressos financers 7.698
Creditors financers a llarg termini 18.322
Despeses financeres 1.254
Altres creditors a llarg termini 1.330
Resultat d’explotació 8.503
Recursos a curt termini 56.219
Creditors financers – Resultat abans d’impostos 8.503
Creditors comercials 24.834 Impost de societats 450
Altres creditors 28.744
Ajustaments per periodificació 2.641 Resultat de l’exercici 8.053
Total passiu 262.514
47
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Com a conseqüència de tot això es presenta en el compte «Socis Externs»
exposat, en aquest exercici 2008 s’ha del passiu del balanç de situació
realitzat la consolidació pel mètode consolidat i a «Resultats atribuïts a socis
d’integració global per a totes les societats externs» del compte de pèrdues i guanys
que es troben dins del perímetre de consolidat, respectivament.
consolidació, atès que se’n té un domini
majoritari: participació superior al 50 %.
El valor de la participació dels A 31 de desembre de 2008 es troben
accionistes minoritaris en el patrimoni i en dins del perímetre de consolidació les
els resultats de les societats consolidades següents societats:
Taula
4 % Participació Societat Data 
Directa Indirecta titular part. d’incorporació
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100,00 % – BSM 19-mar-02
Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64 % – BSM 06-mar-03
Selectives Metropolitanes, SA – 100,00 % TERSA 06-mar-03
Solucions Integrals, SA – 100,00 % TERSA 06-mar-03
Carreras i Fontanals, SA – 100,00 % TERSA 06-mar-03
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 51,00 % – BSM 06-mar-03
Cementiris de Barcelona, SA 51,00 % BSM 30-agost-06
Transports Sanitaris Parets, SL – 51,00 % SFB 29-juliol-05
Mercados de Abastecimientos de 
Barcelona, SA (MERCABARNA) 50,69 % – BSM 06-mar-03
BSM: Barcelona de Serveis Municipals, SA
TERSA: Tractament i Selecció de Residus, SA
SFB: Serveis Funeraris de Barcelona, SA
48
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA
Taula
5 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Serveis funeraris 46.891
Actiu fix 389.225 Tractament de residus 41.684
Despeses d’establiment – Aparcaments 33.166
Immobilitzat immaterial 7.174 Mercats centrals 28.266
Immobilitzat material 358.842 Parc d’atraccions Tibidabo 16.410
Immobilitzat financer 17.918 Zoo 11.028
Actius per impost diferit 3.645 Lleure 13.199
Fons comerç societats consolidades 1.646 Bicing 9.673
Estació d’autobús 1.765
Actiu circulant 83.450
Altres serveis 13
Existències 3.964
Servei mpal. grua i AREA 44.909
Deutors 60.206
Servei mpal. cremació i cementiris 11.642
Inversions financeres temporals 6.529
Altres ingressos d’explotació 9.279
Tresoreria 12.641
Alienacions immobilitzat 2.670
Ajustaments per periodificació 110
Total ingressos d’explotació 270.595
Total actiu 472.675
Costos
Passiu
Variació d’existències 79
Aprovisionaments 51.762
Recursos a llarg termini 354.308
Personal 88.144
Fons propis abans resultat 190.968
Treballs, subminis. i serveis externs 74.005
Pèrdues i guanys de l’exercici 22.598
Altres despeses 755
Subvencions de capital 6.692
Subvencions 1.287
Socis externs 72.189
Provisions (386)
Provisions 3.293
Amortitzacions 24.734
Creditors financers a llarg termini 24.322
Altres creditors a llarg termini 2.757
Total costos d’explot. abans financers 239.625
Periodificacions a llarg termini 31.489
Recursos a curt termini 118.367 Resultat d’explotació abans financers 30.970
Creditors financers 13.790 Ingressos financers 2.209
Creditors comercials 57.698 Despeses financeres 3.309
Provisions a curt termini 2.652
Resultat d’explotació 29.870
Deutes amb empreses del grup 8.863
Altres creditors 28.762 Resultat abans d’impostos 29.870
Ajustaments per periodificació 6.602 Impost de societats 7.272
Total passiu 472.675 Resultat de l’exercici 22.598
49

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Parc
d’Atraccions
Tibidabo, SA
Les activitats de Parc d’Atraccions clàssics del parc com nous elements
Tibidabo, SA se centren en la gestió relacionats amb la perspectiva, l’òptica,
d’un parc d’atraccions, de diversos centres la profunditat, la llum..., que els fan molt
de restauració dintre del recinte del parc, més moderns i sorprenents. Això ha
Presidenta: botigues, d’un transport amb funicular, permès de sumar a l’oferta del parc una
Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner d’un aparcament, del «Camí del Cel del atracció de referència a nivell mundial
Directora executiva: Tibidabo» i del mirador de la Torre de per la seva condició d’inèdita.
Sra. Rosa Ortiz i Gimeno Collserola, tots ubicats al cim de la – Cent anys passen volant, una producció
muntanya del Tibidabo, a la ciutat de audiovisual de BAUSANFILMS que
Barcelona. D’altra banda, es gestionen documenta la història del parc en
diferents centres de restauració ubicats 14 minuts, des de la primera pedra del
a Barcelona que són propietat de la seva funicular del Tibidabo fins al dia d’avui
Constitució societat matriu. El seu únic accionista és a través d’anècdotes com la visita de
Es va constituir el 19 de maig de 1989. la societat municipal Barcelona de Serveis Walt Disney per comprar els autòmats
Municipals, SA, i és l’Ajuntament de del parc. Es projecta a l’edifici Cel,
Objecte social Barcelona el dominant últim de la societat. un edifici que data dels anys 20, que
El seu objecte social consisteix en la Durant l’exercici 2008, l’activitat de la forma part del nivell més alt del parc
realització de les activitats següents: societat s’ha vist condicionada per la –el «Camí del Cel del Tibidabo»– i que
• Creació, promoció, inversió, climatologia, sobretot durant el darrer ha estat totalment restaurat durant
urbanització, edificació, instal·lació, trimestre i sense període possible de l’any 2008 per Daniel Freixes.
construcció, obertura i explotació recuperació, i també per la conjuntura – Teatre del Cel: s’ha restaurat també
de centres recreatius, locals per a econòmica general a partir del mes l’espai ubicat davant de l’edifici Cel,
espectacles o qualsevol altra activitat d’agost, una situació que ha repercutit que s’ha convertit en un amfiteatre on
lícita relacionada amb el mercat de l’oci directament en el sector de l’oci. durant la temporada s’hi ha representat
i de l’esbarjo, serveis complementaris Tot plegat ha provocat la disminució de l’espectacle Tibi, el fullet de Collserola.
i la prestació dels serveis inherents l’ingrés mitjà per visitant tant pel que fa a L’oferta del «Camí del Cel» s’ha
a aquestes activitats. l’entrada com al consum intern, bàsicament completat amb la instal·lació d’uns
• Exclosos els exceptuats per regulació durant l’últim quadrimestre de l’any. grans tobogans.
especial, els serveis d’intermediari Pel que fa a les activitats dutes a terme – Publicació del llibre Tibidabo, el Parc
mercantil, import-export, representació per la societat durant el 2008 cal destacar: Màgic de Barcelona amb articles de
de marques, patents, models i exclusives personalitats de la societat barcelonina
de qualsevol empresa, com també • La implantació de la gestió basada que repassen el passat, el present
l’assessorament de mercat. en l’escolta activa al client a Restauració i el futur del parc. Va ser presentat
• Adquisició, utilització, parcel·lació, Externa, que ens ha permès de recollir al Teatre Nacional de Catalunya el
urbanització, explotació, edificació, amb més detall les aportacions dels 29 d’abril.
alienació i divisió de finques i terrenys nostres clients i incorporar-les a la nostra • Millores en accessibilitat. Dins la
en general, com també la programació, gestió. Juntament amb els suggeriments campanya iniciada l’any 2007 de
execució i supervisió de plans i feines rebuts al parc d’atraccions, s’han potenciació de l’ús del transport públic
per a la seva transformació i millora. incorporat en millores a la gestió de per accedir al cim del Tibidabo, durant
l’empresa el 82 % dels 3.201 suggeriments l’any 2008 s’han posat en marxa diferents
totals rebuts l’any 2008. accions entre les quals destaca el
• Les novetats que s’han anat presentant reembossament als clients del cost
durant tota la temporada ens han permès dels bitllets del Tibibús i del funicular
de continuar en la línia dinàmica en comprar l’entrada al parc i l’increment
de comunicació –amb rodes i notes de de freqüència del servei Tibibús que fa
premsa– cap al parc excel·lent que tenim el recorregut des de la plaça de Catalunya
com a objectiu ser, cosa que afecta fins a la plaça del Tibidabo.
positivament el posicionament de • Creació d’un Pla de comunicació interna
Tibidabo en relació als nostres clients. que ha permès incrementar la
– Muntanya russa: fins al mes de comunicació amb tots els empleats, cosa
desembre no s’ha presentat la novetat, que ha facilitat un increment de la
però s’han realitzat notes i rodes motivació i el compromís dels treballadors,
de premsa durant tot l’any. especialment dels fixos i fixes discontinus.
– Miramiralls: una nova atracció del • Introducció o desenvolupament de nous
Tibidabo que acull tant els miralls mercats. 
51
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
– Gent gran: el Tibidabo s’apropa més «Camí del Cel» o la de la Federació
a la gent amb el carnet Tibidabo Plus, Catalana de Futbol.
un producte dirigit als més grans i que • Consolidació del passi Tibiclub, que
s’ha començat a comercialitzar aquesta ha passat de 17.746 famílies a l’any 2007
temporada 2008. Es tracta d’un a 20.699 al 2008.
abonament per 30 euros l’any que • EFQM (European Foundation Quality
permet gaudir d’activitats de jardineria, Management): el Parc d’Atraccions
de caminades o de pintura, entre Tibidabo, SA ha iniciat el desenvolupament
d’altres avantatges. de la memòria que es presentarà per
– Turisme: s’ha potenciat aquest mercat obtenir el reconeixement que aquesta
amb accions promocionals per institució atorga en gestió excel·lent. 
incrementar els visitants i ingressos • Pel que fa al medi ambient, en la
del «Camí del Cel». construcció de la muntanya russa s’ha
– Educatiu: al mes de setembre s’ha fet una actuació exemplar a partir de la
presentat una nova activitat didàctica creació d’una comissió ambiental amb
creada per Lluís Ribas, professor poders sobre la direcció d’obra. Entre les
de tecnologia d’ESO i conservador- accions mediambientals, destaca el
mecànic del Museu d’Autòmats del tractament de 2,5 hectàrees com a espai
parc, dirigida a l’educació primària, forestal, la preservació de la zona on ha
ESO i cicles formatius. quedat instal·lada la muntanya russa i on
• Dins l’apartat de política social, durant es trasplantaran 22 alzines, i la replantació
aquesta temporada s’han continuat de més de 1.000 nous exemplars d’arbres
celebrant les festes habituals (FANOC, i arboços, com també la introducció de
AACIC, ESB, CANÇÓ) i se n’han celebrat millores que han fet possible l’increment
d’altres com la festa de les estàtues al de la biodiversitat faunística.
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Nombre de visitants 542.413 608.230 600.604 588.947
Xifra d’ingressos totals (en milers d’euros) 10.610 11.786 17.270 16.638
Ingrés per visitant (en euros) 19,56 19,38 28,75 28,25
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 115 147 220 231
Inversió pròpia (en milers d’euros) 2.017 4.554 3.222 8.405
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 192
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 522 1.159 1.038 192
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 1.564
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.147 1.928 2.218 1.564
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
52
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Vendes 16.124
Actiu fix 24.699 Altres ingressos 485
Despeses d’establiment –
Immobilitzat immaterial 97 Total ingressos d’explotació 16.609
Immobilitzat material 24.591
Immobilitzat financer 11 Costos
Deutors a llarg termini – Variació d’existències –
Despeses a distribuir – Compres 2.554
Personal 5.538
Actiu circulant 1.697
Treballs, subminis. i serveis externs 6.600
Existències 229
Subvencions –
Deutors 788
Altres despeses 27
Inversions financeres temporals –
Provisions –
Tresoreria 644
Amortitzacions 1.372
Ajustaments per periodificació 36
Total costos d’explot. abans financers 16.091
Total actiu 26.396
Resultat d’explotació abans financers 518
Passiu
Ingressos financers 26
Despeses financeres 352
Recursos a llarg termini 17.378
Fons propis abans resultat 9.328 Resultat d’explotació 192
Pèrdues i guanys de l’exercici 192
Resultat abans d’impostos 192
Subvencions de capital –
Impost de societats
Altres ingressos a distribuir –
Provisions 104
Resultat de l’exercici 192
Creditors financers a llarg termini 4
Altres creditors a llarg termini 7.750
Recursos a curt termini 9.018
Creditors financers –
Creditors comercials 1.413
Altres creditors 6.422
Ajustaments per periodificació 1.183
Total passiu 26.396
53

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Tractament i Selecció de Residus, SA
Tractament
i Selecció de
Residus, SA
Tractament i Selecció de Residus, SA electrobombes, tot mantenint la
(TERSA) és una societat anònima, el turbobomba parada. Això permet
capital social de la qual es distribueix un estalvi de quatre tones/hora en
entre Barcelona de Serveis Municipals, SA l’autoconsum de vapor del procés
Presidenta: (BSM) i l’Entitat Metropolitana de Serveis i, per tant, un augment de l’eficiència
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltrán Hidràulics i Tractament de Residus energètica de la planta.
Conseller delegat: (EMSHTR). Una altra fita important acomplida l’any
Sr. Jordi Campillo i Gámez Durant el 2008, mereix una especial 2008 ha estat la integració dels
atenció l’increment significatiu procediments de l’ISO 14001 amb els
Gerent: 
d’ingressos per la venda d’energia en derivats de la certificació de l’ISO 9001
Sr. Miguel Ángel Clavero i Blanquet 
el mercat lliure, ja que el preu mitjà anual i l’OSHAS 18001 en un sistema integrat
del megawatt ha superat les previsions. de gestió (SIG), fet que ha comportat
Això ha permès ajustar a la baixa el preu l’elaboració del Manual integrat de
de tractament de la tona de residus sòlids qualitat, medi ambient i seguretat i salut
Constitució urbans (RSU). en el treball, que ha situat la planta de
Es va constituir, el 21 de febrer de 1983, Cal destacar que al mes de desembre Sant Adrià de Besòs sota els més estrictes
amb el nom de Tractament i Eliminació de es va formalitzar notarialment la estàndards de funcionament.
Residus, SA (TERSA), i segons l’escriptura dissolució i liquidació de la societat En el control d’emissions atmosfèriques
pública de data 20 de maig de 1999, mercantil Carreras y Fontanals, SL, s’ha fet un pas més en incrementar el
va canviar la denominació per Tractament participada al 100 % per TERSA, a causa nombre de paràmetres controlats de
i Selecció de Residus, SA. de la venda a l’Ajuntament de Barcelona forma permanent. S’han instal·lat, i posat
del seu únic actiu, el terreny situat a la Via en funcionament, un mesurador en
Objecte social Favència, número 385-417, de Barcelona. continu d’emissions de mercuri i, a finals
La gestió, el tractament i la selecció dels Quant a l’explotació de la planta de d’any, un sistema automàtic de captació
residus sòlids urbans (RSU) i assimilables valorització energètica (PVE) de Sant de dioxines i furans, amb el qual la planta
de l’àmbit territorial metropolità. Adrià de Besòs, s’ha de destacar que de valorització energètica s’anticipa als
s’ha firmat, per part d’EMSHTR, TERSA i requeriments legals sobre aquesta
l’ECOPARC DEL MEDITERRANI, SA, l’acta matèria. Tot això, i des del mes de juny,
per la qual es dóna per finalitzada la fase en interconnexió directa mitjançant ADSL
2 de l’inici d’operació i comença amb la Xarxa d’emissions atmosfèriques
l’explotació normal d’aquesta última de Catalunya (XEAC).
instal·lació. Finalment, cal mencionar que la Unió
Pel que fa a les actuacions del Pla Europea ha aprovat al mes de desembre
Director, es va procedir a l’adjudicació la Directiva 2008/98/CE sobre residus,
de l’assistència tècnica per al projecte en la qual s’estableix que les instal·lacions
d’adequació de la planta de valorització d’incineració destinades al tractament
energètica al nou model de gestió de de residus sòlids urbans podran ser
residus municipals de Catalunya a considerades de valorització energètica
l’empresa Recuperació d’Energia, SA, només si la seva eficiència és igual o
alhora que es van realitzar importants superior al 60 %. Ja des de l’any 2004
millores en el procés productiu, com la l’eficiència energètica de la planta ha
implantació d’un nou sistema de bypass superat aquesta restrictiva limitació, fet
de la turbina, que aporta un increment en que reafirma la continuïtat de la nostra
la capacitat de condensació i de control activitat principal dins del nou marc de
del condensador auxiliar; la substitució residus comunitari.
del transformador de reserva de 630 KVA Respecte a les instal·lacions ubicades a
per un de 2000 KVA, fet que implica Gavà-Viladecans, s’ha consolidat l’activitat
una ampliació de la potència elèctrica industrial de les dues plantes de selecció
de baixa tensió del conjunt de d’envasos i les de residus voluminosos
transformadors elèctrics de la planta, i de trituració de poda sota una mateixa
necessària per escometre amb garantia direcció: el Centre de Tractament de
les millores previstes en el Pla Director; Residus Metropolitans. De l’activitat
l’ampliació de la capacitat d’alimentació d’aquest centre s’ha de destacar les
d’aigua que faci possible l’operació de la inversions realitzades per a l’optimització
planta en condicions normals amb les tres de la planta de selecció d’envasos, cosa
55
Tractament i Selecció de Residus, SA
que ha suposat una millora substancial en les deixalleries metropolitanes com
de la seva productivitat, com també una en les deixalleries mòbils de l’àrea
millora de la qualitat dels productes metropolitana. En aquesta parcel·la
recuperats. d’activitat, al mes de maig es va inaugurar
Respecte al funcionament de la planta la deixalleria de Sant Adrià de Besòs i es
de voluminosos, s’ha de mencionar que va gestionar a plena satisfacció tant de
a causa de la important disminució de l’Ajuntament com dels veïns del municipi.
l’activitat del sector de la construcció, Aquest increment d’usuaris és molt
l’estoc de fusta triturada ha augmentat destacable també en els dotze punts
considerablement, fet que ha repercutit verds de barri i els quatre punts verds
de forma desfavorable tant en els índexs mòbils de Barcelona, que han duplicat
de recuperació com en el resultat l’afluència d’usuaris. S’hi ha d’afegir que el
d’explotació d’aquesta activitat. punt verd mòbil escolar ha proporcionat
En relació a la logística dels residus educació ambiental a 28.842 alumnes de
procedents de la xarxa metropolitana de 163 escoles.
deixalleries, el fet més destacable ha I, com en anys anteriors, s’ha gestionat el
consistit en una millora significativa en els servei d’inspecció i control de la recollida
costos de gestió dels principals residus, selectiva comercial, l’Oficina de la
com ara terres i enderrocs, restes de poda tramitació metropolitana de tractament
i rebuig. En aquesta activitat s’han de residus, el seguiment de l’Acord cívic,
implantat nous sistemes de comunicació l’Oficina tècnica de residus i l’Oficina neta
que permeten interconnectar les d’escoles de Barcelona. Entre aquestes
deixalleries amb la seu central en temps activitats podem destacar la prova pilot
real. del nou model de gestió de residus en nou
Al llarg de l’exercici s’han produït mercats municipals de Barcelona, en la
augments continuats en el nombre qual es van detectar 5.995 incompliments
d’usuaris i en les tones gestionades tant i es va informar a 10.352 persones. 
56
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Tractament i Selecció de Residus, SA
Dades rellevants
Taula
1 Titularitat accionariat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA 58,64
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus 41,36
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat 
Planta valorització de Sant Adrià de Besòs 2005 2006 2007 2008
RSU tractats (t) 336.418 330.844 327.671 321.728 (1)
Tones /hora per forn (t/h) 14,70 14,32 14,19 14,50
% d’ocupació 86,36 87,43 87,90 84,43
Electricitat (mwh)
Producció 160.406 131.579 156.649 167.592
Vendes 138.919 110.585 134.794 144.765
Compres 606 540 586 341
Consum 21.487 21.790 22.504 23.080
kwh consumits per tona incinerada 64 66 68,7 71,7
kwh produïts per tona incinerada 477 398 478 521
Escòries (t)
Producció 68.013 67.000 63.798 55.642
% per tones incinerades 20,22 20,25 19,47 17,30
Cendres 11.603 11.569 12.152 12.039
Ferralla: vendes (t) 7.938 7.247 7.060 7.003
Planta de selecció d’envasos de Gavà 2005 2006 (2) 2007 (2) 2008 (2)
Envasos lleugers
Tractades (t) 14.902 22.818 26.972 22.712
Recuperades per al reciclatge (t) 11.250 16.666 18.944 15.300
% d’aprofitament 75 73 71 67
Planta de voluminosos de Gavà 2005 2006 2007 2008
Voluminosos tractats (t) 27.176 36.969 37.889 36.742
Estella de fusta recuperada (t) 19.755 27.518 33.348 28.182
Ferralla recuperada (t) 1.126 1.226 1.416 951
% d’aprofitament 77 78 92 79
Poda tractada (t) 1.501 8.723 8.260 9.683
Sortida per adob (t) 1.201 7.425 6.666 5.706
% d’aprofitament 80 85 81 59
(1) 210.848 tones corresponen a RSU i 110.880 corresponen al rebuig de la PTMB (ECOPARC 3).
(2) Gavà I (Planta de selecció automàtica) + Gavà II (Planta de selecció manual).
57
Tractament i Selecció de Residus, SA
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 70 71 78 84
Inversió pròpia (en milers d’euros) 3.178 6.704 1.639 1.983
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 4.168
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 4.264 3.814 2.008 4.168
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 10.451
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 9.675 9.206 8.367 10.269
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
58
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Tractament i Selecció de Residus, SA
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Vendes i prestacions de serveis 38.741
Actiu fix 43.889 Transferències corrents Ajuntament 818
Despeses d’establiment – Altres transferències corrents –
Immobilitzat immaterial 804 Altres ingressos 2.056
Immobilitzat material 40.069
Immobilitzat financer 3.016 Total ingressos d’explotació 41.615
Actiu circulant 30.287
Costos
Existències 1.073
Aprovisionaments 27.581
Deutors 15.460
Personal 4.914
Inversions financeres temporals 13.410
Treballs, subminis. i serveis externs 1.174
Tresoreria 340
Altres despeses 21
Ajustaments per periodificació 4
Subvencions –
Provisions –
Total actiu 74.176
Amortitzacions 6.283
Passiu
Total costos d’explot. abans financers 39.973
Recursos a llarg termini 55.854
Resultat d’explotació abans financers 1.642
Patrimoni i reserves 38.646
Ingressos financers 5.578
Resultat de l’exercici 4.168
Despeses financeres 3.052
Subvencions de capital 4.908
Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 4.168
Provisions 2.118 Ingressos extraordinaris –
Deutes a llarg termini 6.000 Despeses extraordinàries –
Altres creditors a llarg termini 14
Resultat abans d’impostos 4.168
Recursos a curt termini 18.322 Impost de societats –
Creditors financers –
Creditors comercials 17.383 Resultat de l’exercici 4.168
Altres creditors 553
Ajustaments per periodificació 386
Total passiu 74.176
59

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Cementiris de Barcelona, SA
Cementiris
de Barcelona,
SA
Cementiris de Barcelona, SA és una ramal d’activitat originàriament
societat anònima beneficiària de l’escissió explotat per Serveis Funeraris
parcial per ramal d’activitat de la societat de Barcelona, SA.
Serveis Funeraris de Barcelona, SA. Durant l’exercici de 2008 les actuacions
President: El Plenari del Consell Municipal de de més rellevància han estat les obres
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de rehabilitació i millora del cementiri
Director general: en la seva sessió de 26 de maig de 2006, monumental de Montjuïc; i la construcció
Sr. Jordi Valmaña i Corbella l’escissió parcial de la societat Serveis de nínxols, tombes, panteons i
Funeraris de Barcelona, SA mitjançant reconstrucció de sepultures als diferents
l’aportació de la unitat econòmica cementiris, entre les quals n’hi ha algunes
consistent en la prestació del servei públic de valor artístic.
municipal de cremació i de cementiris Tot i considerar l’augment de l’oferta
Constitució a una societat anònima de nova creació. de forns crematoris en el nostre entorn,
Es va constituir el 30 de agost de 2006. Així doncs, Cementiris de Barcelona, creiem que un cop estabilitzada l’oferta
SA adquireix en bloc i per successió exterior, la mitjana de cremacions
Objecte social universal el patrimoni pertanyent a aquest continuarà creixent. 
La gestió, desenvolupament i explotació
dels serveis de cremació i cementiris.
61
Cementiris de Barcelona, SA
Dades rellevants
Taula
1 Recursos físics
2005 (1) 2006 2007 2008
Vehicles 42 43 44 49
Cementiris (9)
Nombre de sepultures 335.580 336.087 336.452 335.865
Superfície (m2) 2.412.560 2.425.581 2.425.581 2.425.581
(1) Les dades de l’exercici 2005 corresponen a l’activitat de Cementiris de Barcelona, SA que s’estava prestant dins la companyia Serveis
Funeraris de Barcelona, SA.
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Construcció de noves sepultures 60 73 157 5
Incineracions 5.988 5.877 6.566 6.728
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 77 82 90 93
Inversió pròpia (en milers d’euros) 2.672 3.833 5.417 8.644
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 1.157
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) – 1.670 955 1.144
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 1.971
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) – 2.279 1.970 1.971
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
62
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Cementiris de Barcelona, SA
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Prestacions de serveis 1.164
Actiu fix 24.623 Facturació de complements 1.319
Despeses d’establiment – Facturació d’impostos i taxes 3
Immobilitzat immaterial 243 Taxes de cementiris 10.813
Immobilitzat material 24.378 Altres ingressos 1.568
Actius per impost diferit 2 Variació d’existències (24)
Actiu circulant 11.400
Total ingressos d’explotació 14.843
Existències 74
Deutors 2.915
Costos
Inversions financeres temporals 6.509
Aprovisionaments 508
Tresoreria 1.902
Personal 4.545
Treballs, subminis. i serveis externs 6.290
Total actiu 36.023
Altres despeses 473
Subvencions –
Passiu
Provisions –
Amortitzacions 814
Recursos a llarg termini 30.286
Patrimoni i reserves 452
Total costos d’explot. abans financers 12.630
Resultat de l’exercici 1.157
Subvencions de capital 2.991
Resultat d’explotació abans financers 2.213
Altres ingressos a distribuir 28.224
Ingressos financers 461
Provisions 89
Despeses financeres 1.042
Altres passius financers 4
Passius per impost diferit 1.283 Resultat d’explotació 1.632
Periodificacions a llarg termini 24.310 Ingressos extraordinaris –
Despeses extraordinàries –
Recursos a curt termini 5.737
Creditors financers – Resultat abans d’impostos 1.632
Creditors comercials 3.671 Impost de societats 475
Altres creditors 333
Ajustaments per periodificació 1.733 Resultat de l’exercici 1.157
Total passiu 36.023
63

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Serveis
Funeraris de
Barcelona, SA
Serveis Funeraris de Barcelona, SA els seus serveis mitjançant gestió
és una societat anònima constituïda indirecta.
inicialment per l’Ajuntament de Barcelona El 14 de febrer de 2003, el Plenari del
amb caràcter unipersonal. D’acord amb Consell Municipal va aprovar l’aportació
President: els seus estatuts, aprovats en els consells del capital social de Serveis Funeraris
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats plenaris de l’Ajuntament de 20 de de Barcelona, SA a la societat municipal
Director general: desembre de 1996 i 7 de febrer de 1997, Barcelona de Serveis Municipals, SA.
Sr. Jordi Valmaña i Corbella els serveis que són competència de la El 30 d’agost de 2006 es produí una
societat els prestava fins a la seva escissió parcial per ramal d’activitat de
dissolució l’Institut Municipal dels la societat Serveis Funeraris de Barcelona,
Serveis Funeraris, organisme autònom SA; en concret, es tractava de la gestió,
de caràcter administratiu depenent de desenvolupament, i explotació dels serveis
Constitució l’Ajuntament. de cremació i cementiris que s’escindeix
Es va constituir el 25 de febrer de 1997. Posteriorment, amb data 5 de maig i es crea la societat Cementiris de
de 1998, l’Ajuntament de Barcelona Barcelona, SA. 
Objecte social i Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL Durant l’exercici de 2008 les actuacions
La gestió, el desenvolupament i van subscriure un contracte privat de més rellevància han estat la certificació
l’explotació dels serveis funeraris. de compra-venda d’accions, en virtut Normes UNE-EN 15017 i UNE-ISO 9001;
del qual l’Ajuntament va vendre a el manteniment del nivell d’ocupació
Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL de les sales de vetlla al voltant del 84 %
el 49 % del capital social de Serveis tot i l’increment de la competència a la
Funeraris de Barcelona, SA. D’acord ciutat; i l’augment de la contractació dels
amb aquesta venda d’accions, Serveis serveis musicals, que han passat de 6.278
Funeraris de Barcelona, SA es l’any 2007 a 8.807 aquest any, i de les
transformà en una societat d’economia cerimònies civils, 1.063 de contractades
mixta, i des d’aleshores va prestar aquest any davant les 811 de l’any anterior.
65
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Dades rellevants
Taula
1 Recursos físics
2005 2006 2007 2008
Sales de vetlla (tanatori Sancho d’Àvila) 26 24 24 21
Sales de vetlla (tanatori Collserola) 22 22 22 22
Sales de vetlla (tanatori Les Corts) 16 16 15 15
Sales de vetlla (tanatori Sant Gervasi) 10 10 10 10
Vehicles 114 73 44 60
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Serveis funeraris 20.340 17.868 17.641 16.482
Producció de taüts 18.009 15.174 12.567 10.345
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 302 235 234 226
Inversió pròpia (en milers d’euros) 9.299 2.948 2.315 5.800
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 11.384
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 11.500 9.908 11.518 11.354
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 13.014
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 12.985 11.257 12.979 12.905
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
66
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Serveis Funeraris de Barcelona, SA
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Prestacions de serveis 35.976
Actiu fix 36.502 Facturació de complements 10.659
Despeses d’establiment – Facturació d’impostos i taxes 226
Immobilitzat immaterial 4.074 Taxes de cementiris –
Immobilitzat material 30.216 Altres ingressos 2.266
Immobilitzat financer 319 Variació d’existències (1612
Actius per impost diferit 1.893 Subvencions 17
Actiu circulant 7.930
Total ingressos d’explotació 48.965
Existències 2.141
Deutors 1.801
Costos
Inversions financeres temporals 27
Aprovisionaments 3.197
Tresoreria 3.961
Personal 11.160
Treballs, subminis. i serveis externs 16.479
Total actiu 44.432
Altres despeses 264
Subvencions –
Passiu
Provisions 126
Amortitzacions 1.504
Recursos a llarg termini 30.280
Patrimoni i reserves 18.247
Total costos d’explot. abans financers 32.730
Resultat de l’exercici 11.384
Subvencions de capital 12
Resultat d’explotació abans financers 16.235
Altres ingressos a distribuir –
Ingressos financers 162
Provisions 552
Despeses financeres 168
Altres passius financers –
Passius per impost diferit 85 Resultat d’explotació 16.229
Periodificacions a llarg termini –
Resultat abans d’impostos 16.229
Recursos a curt termini 14.152 Impost de societats 4.845
Creditors financers –
Creditors comercials 7.914 Resultat de l’exercici 11.384
Altres creditors 6.235
Ajustaments per periodificació –
Provisions a curt termini 3
Total passiu 44.432
67

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Mercabarna 
Mercabarna 
President: Mercabarna és una empresa de titularitat mercats, cosa que fa que Barcelona
Ilm. Sr. Jordi William Carnes i Ayats pública que té la naturalesa de societat disposi d’una Unitat Alimentària
Directora general: anònima mercantil amb vida indefinida, configurada com un modern centre
Sra. Montserrat Gil de Bernabé i Sala i de la qual és soci majoritari l’empresa d’activitat empresarial que considera com
Barcelona de Serveis Municipals, SA. a prioritari les exigències de servei públic
Mercabarna desenvolupa una doble de proveïment de la ciutat i la seva corona
funció: gestiona el servei públic de metropolitana, i es constitueix en
mercats centrals de fruites i hortalisses un clúster especialitzat reconegut
Constitució i de peix de la ciutat de Barcelona com internacionalment.
Es va constituir el 7 de febrer de 1967. a col·laboradora de l’Ajuntament de El resultat de tot plegat mostra un
Barcelona i promou i gestiona serveis model de relació públic-privat de caràcter
Objecte social diversos, en règim de competència, col·laboratiu, basat en la confiança mútua
La construcció i explotació de la Unitat a la Zona d’activitats complementàries. i el pacte, on les empreses han invertit i
Alimentària de Barcelona, la col·laboració En el decurs del 2008 s’han enllestit continuaran invertint sobre un espai
expressa amb l’Ajuntament en la gestió les negociacions per a l’acord definitiu de públic amb una perspectiva de futur que
dels mercats centrals majoristes de fruites condicions que regirà els nous contractes facilita la consolidació de les activitats
i hortalisses i de peix, la prestació dels a la Zona d’activitats complementàries, empresarials actuals i el desenvolupament
serveis públics d'escorxador carni, i que permet establir contractes a llarg de noves, relacionades amb
la promoció de la zona d’activitats termini amb els usuaris ubicats a les seves l’agroalimentació.
complementàries dels mercats majoristes i instal·lacions, en superar la limitació Pel que fa a l’activitat dels mercats
tot tipus d’encàrrec de les administracions temporal que tenien fins aquest moment majoristes durant el passat exercici,
dirigit a la millora del cicle de i obtenir la participació dels empresaris cal remarcar un petit creixement en
comercialització de productes alimentaris. en les inversions en infraestructures. el Mercat Central de Fruites i Hortalisses,
El trasllat del Mercat de la Flor i la seva i l’estabilització de l’activitat del Mercat
inauguració al mes d’octubre en uns Central del Peix.
terrenys pertanyents als termes L’activitat desenvolupada per les
municipals de Sant Boi de Llobregat empreses a la Zona d’activitats
(97 %) i del Prat de Llobregat (3 %), complementàries ha estat estable, tot
en una parcel·la de 44.000 m2 situada al esperant la signatura dels nous contractes
costat mateix de la sortida de Viladecans, i la projecció de les empreses un cop
de l’autovia de Castelldefels (C31) i superat el límit de temps.
de la ciutat aeroportuària, juntament Quant a l’Escorxador, s’hi ha produït una
amb la modificació del PGM, que va reducció del tonatge sacrificat que posa
definir la subzona 22 AL sobre les 40 ha de manifest les dificultats de la cabana
del Consorci de la Zona Franca contigües ramadera en el darrer exercici. Cal
a la Unitat Alimentària, permet de superar destacar la inauguració de la nova línia de
la limitació de caràcter espacial, factor matança de bestiar oví, que permet reduir
que havia estat limitador en la projecció l’esforç del treball i incrementar la
de Mercabarna. productivitat i la qualitat de l’acabat de
Una part molt significativa de les les canals, que s’espera que pugui entrar
empreses està en permanent evolució: en ple rendiment quan millori la situació
ha professionalitzat la seva activitat, ha de la producció ramadera.
incorporat mètodes de gestió moderns, Com a fet més destacat de l’exercici
ha creat equips humans de gran vàlua, cal esmentar l’inici de l’activitat de
s’ha dotat de sistemes tecnològics en Mercabarna Flor a les noves instal·lacions
informació i comunicacions, ha dut a en el darrer trimestre de l’any, que ha
terme inversions en l’àrea de la logística motivat, juntament amb la influència que
i en el camp de la conservació de la crisi ha tingut en aquest sector, una
productes i del processament d’aliments, davallada important en la seva activitat
en què ha desenvolupat noves comercial que requereix un rigorós
tecnologies, ha promogut nous formats seguiment pel que fa al rendiment
comercials, ha creat nous sistemes de de les noves instal·lacions. 
relació comercial, ha impulsat millores En el camp mediambiental s’ha
en els sectors productius, ha buscat consolidat plenament el model de gestió
productes arreu del món i ha obert nous de residus sòlids, es continuen realitzant
69
Mercabarna 
les accions programades en el Pla de ha deixat lliure, i en el qual hi ha previst
mobilitat intern i extern de la Unitat de fer la construcció del Pavelló
Alimentària i s’ha iniciat una auditoria Multiservei III, l’inici de l’ampliació de
energètica que, posteriorment, donarà l’escorxador, l’obertura al carrer F i les
lloc a un Pla energètic com a model de millores a la depuradora.
planificació en l’ús d’energies alternatives Mercabarna vol aconseguir un acord
i d’eficiència energètica. amb el Consorci de la Zona Franca
S’ha posat en marxa el butlletí informatiu per a la gestió conjunta de les 40 ha
on-line i s’ha consolidat l’ús del web classificades com a subzona 22 AL, la
com a mitjà de comunicació habitual seva participació en el desenvolupament
per als usuaris interns i externs a la Unitat, de la plataforma tecnològica per poder
amb un fort increment en el nombre oferir a les empreses internes la
de visites. possibilitat de recerca i tecnologia
Entre les inversions previstes per al compartida i formalitzar, juntament amb
proper any hi ha la urbanització de l’espai 22@, la Unitat Alimentària com a clúster
que l’actual mercat provisional de la flor urbà agroalimentari. 
70
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Mercabarna 
Dades rellevants
Taula
1 Titularitat accionariat %
Barcelona de Serveis Municipals, SA 50,69
Empresa Nacional MERCASA 36,79
Consell Comarcal del Barcelonès 12,16
Accions pròpies 0,36
Taula
2 Recursos físics
Total Superfície Edificada Superfície 
ha Mercabarna privada llogada
m2 m2 m2
Escorxador 4,020 35.681 – 14.061
Mercat C. de Fruites i Hortalisses 23,225 105.858 – 52.561
Mercat C. del Peix 4,877 23.807 – 13.499 
Mercat C. de la Flor 4,067 11.745 – 8.502
Centre de serveis comercials i hotelers 1,689 14.328 4.509 14.080
Serveis tècnics 3,725 5.901 1.513 1.513
Zona d’activitats complementàries 45,452 27.811 230.653 345.669
Total 90,534 225.131 236.675 449.885
Taula
3 Instal·lacions frigorífiques
Total Volum instal·lat m3
m3 Mercabarna Privat Privat
Ús públic Ús públic Ús privat
Sales de manipulació 172.347,3 – 2.469,5 169.877,8
Cambres de refrigeració 287.638,9 10.745,- 16.566,7 260.327,2
Cambres de congelació 43.971,5 10.621,5 163.300,- 70.020,-
Total 703.957,7 21.336,5 182.336,2 500.225,-
71
Mercabarna 
Taula
4 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Tones de sacrifici de l’escorxador 33.759 32.959 34.575 31.287
Tones de fruites i hortalisses 1.066.955 1.085.609 1.097.733 1.107.735
Tones de peix fresc 76.195 71.628 69.547 68.400
Tones de congelats i altres 96.327 111.824 106.916 89.893
Entrada de vehicles (milers) 3.626 3.605 3.577 3.552
Taula
5 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 172 168 163 163
Facturació (en milers d’euros) 28.836 30.664 31.871 33.193
Inversió (en milers d’euros) 15.061 2.858 9.094 13.731
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 3.486
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 2.518 3.731 3.956 3.552
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 7.230
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 6.072 7.321 7.730 7.186
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
72
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Mercabarna 
Taula
6 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Mercat Central del Peix 1.821
Actiu fix 88.180 Mercat Central de Fruites i Hortalisses 4.635
Despeses d’establiment – Mercat Central de la Flor 503
Immobilitzat intangible 590 Escorxador 8.300
Immobilitzat material 85.827 Zona d’activitats complementàries 7.438
Immobilitzat financer 1.762 Altres ingressos 5.569
Actius per impost diferit 1 Transferències corrents 312
Ingressos accessoris 4.229
Actiu circulant 7.106
Excés de provisions 386
Existències –
Deutors 5.008
Total ingressos d’explotació 33.193
Inversions financeres temporals 777
Tresoreria 1.248
Costos
Ajustaments per periodificació 73
Aprovisionaments 3.359
Personal 8.314
Total actiu 95.286
Treballs, subminis. i serveis externs 10.665
Altres despeses 1.870
Passiu
Subvencions –
Provisions –
Recursos a llarg termini 73.134
Amortitzacions 3.744
Patrimoni i reserves 61.450
Resultat de l’exercici 3.486
Total costos d’explot. abans financers 27.952
Subvencions de capital 1.035
Altres ingressos a distribuir –
Resultat d’explotació abans financers 5.241
Provisions –
Ingressos financers 202
Passius per impost diferit 460
Despeses financeres 465
Periodificacions a llarg termini 6.703
Resultat d’explotació 4.978
Recursos a curt termini 22.152
Ingressos extraordinaris –
Creditors financers 13.790
Despeses extraordinàries –
Creditors comercials 4.564
Altres creditors 128 Resultat abans d’impostos 4.978
Altres passius financers 3.670 Impost de societats 1.492
Total passiu 95.286 Resultat de l’exercici 3.486
73

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
Barcelona
d’Infraestructures
Municipals, SA
Per a la realització del seu objecte, la l’anomenada Àrea Fòrum, de caràcter
societat podrà dur a terme les activitats metropolità, i es troba ara situat a tota
següents: la ciutat de Barcelona. 
A més, durant l’any 2004 i en el marc del
President: a) Encarregar projectes d’urbanització, procés de reordenació de participacions
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín edificació i obra civil, adjudicar les obres societàries engegat per l’Ajuntament de
Conseller apoderat: corresponents, dirigir-ne i controlar-ne Barcelona, es varen introduir canvis als
Sr. Joan Conde del Campo l’execució i recepcionar-les. estatuts de BIMSA amb la finalitat de
b) Adquirir, transmetre, constituir, modificar concentrar i gestionar la realització de les
Director general: 
i extingir tota classe de drets reals i activitats municipals referides en el seu
Sr. Ángel Sánchez Rubio
personals sobre béns mobles i immobles objecte social, les quals pot portar a terme
que autoritzi la legislació vigent. la societat directament o mitjançant la
c) Actuar com a beneficiària seva participació en altres societats.
d’expropiacions. Concretament, al Plenari del Consell
Constitució d) Establir convenis amb els organismes Municipal de 21 de juliol de 2004, s’acordà
Va ser constituïda el 7 de juliol de 2000 competents que puguin col·laborar, portar a terme una ampliació de capital,
amb la denominació d’Infraestructures per raó de la seva competència, amb efectes comptables a 30 de
2004 SA. La constitució i els estatuts en l’optimització de la gestió. setembre del mateix any, de 139.500
són el resultat de l’acord del Plenari del e) Vendre, si és necessari anticipadament, euros, amb una prima d’emissió de
Consell Municipal en la sessió de 23 de els solars resultants de l’ordenació 14.423.319,08 d’euros, mitjançant l’emissió
juny de 2000. El 24 de maig de 2002, urbanística. de 1.395 noves accions de 100 euros,
el Plenari del Consell Municipal va aprovar f) Gestionar els serveis implantats fins adjudicades a l’accionista únic de la
la modificació dels estatuts i una nova que no siguin formalment assumits per societat Ajuntament de Barcelona i
denominació com a Infraestructures l’entitat corresponent. desemborsades íntegrament mitjançant
del Llevant de Barcelona SA. g) Gestionar processos d’adjudicació l’aportació no dinerària de participacions
Posteriorment, el 21 de juliol de 2004, en règim de concessió d’instal·lacions d’una sèrie d’empreses. Les escriptures
el Plenari del Consell Municipal va aprovar i equipaments. referents a aquestes operacions es van
una modificació de l’objecte social h) Prestar serveis de direcció, presentar al registre mercantil amb data
i la denominació actual de la Societat, administració, organització i explotació de de 29 de setembre de 2004.
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA. ports esportius i de les seves instal·lacions Així doncs, a partir de l’exercici 2004,
i dependències marítimes i terrestres, per Barcelona d’Infraestructures Municipals,
Objecte social compte propi o de tercers. SA va passar a encapçalar un grup de
L’execució d’actuacions urbanístiques i) Rebre ajuts i subvencions i accedir quatre empreses de l’àmbit municipal,
d’infraestructura i de dotació i concessió al mercat de capitals a través de les amb participació majoritària en totes:
de serveis, incloent-hi l’edificació, operacions de préstec o qualsevol ProNouBarris, SA i 22 Arroba BCN, SA
que li siguin encarregades directament modalitat de captació de recursos. (empreses 100 % municipals) i Foment
o indirectament per les administracions j) Intervenir, participar, organitzar, de Ciutat Vella, SA i ProEixample, SA
públiques. desenvolupar i gestionar totes aquelles (empreses amb participació majoritària
activitats mercantils relacionades amb municipal).
l’objecte social, sigui des d’una Posteriorment, l’any 2005, la societat
perspectiva financera com immobiliària, Agència de Promoció del Carmel i
hipotecària i registral, tant per compte entorns, SA va quedar integrada dins
propi o aliè. l’esquema de societats gestores
k) Participar, en les formes que autoritzi municipals d’inversió, de les quals BIMSA
en cada cas l’ordenament jurídic, en juntes n’és capçalera. Els estatuts de l’Agència
de compensació, en associacions de de Promoció del Carmel i entorns van ser
cooperació, en consorcis i en totes aprovats pel Plenari del Consell Municipal
aquelles entitats de gestió o col·laboració de 17 de juny de 2005 i publicats en el
que es puguin constituir a l’empara de la BOP de Barcelona, núm. 161, de 7 de juliol
legislació del sòl. de 2005. La societat es va constituir,
amb BIMSA com a únic accionista,
L’àmbit de l’objecte social de Barcelona en el Consell d’Administració de BIMSA
d’Infraestructures Municipals, SA, d’ara de 20 de juliol de 2005.
endavant BIMSA, com a societat privada Durant l’any 2006, Barcelona
municipal ha evolucionat des de d’Infraestructures Municipals SA,
75
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
va adquirir, conforme a escriptura pública a la plaça de Lesseps l’han convertit en
de compra-venda d’accions, amb data un nou punt singular de trobada i de
18 de gener de 2006, a Caixa d’Estalvis connexió de transport públic en benefici
de Sabadell 2.400 accions de la societat dels residents de Gràcia i de Sant Gervasi
ProEixample, SA. Amb data 30 de juny i, per extensió, de tots els ciutadans de
de 2006, la Junta general ordinària Barcelona. Això s’ha aconseguit mitjançant
d’accionistes de ProEixample, SA acordà la recuperació del pendent natural de
augmentar el capital social mitjançant la plaça i la modificació del nus viari que
l’emissió de 25.000 noves accions. BIMSA hi havia abans de l’operació, tot restablint
va subscriure la compra de 24.256 noves la continuïtat a carrers fins ara tallats per
accions de les emeses en l’augment de la presència del nus viari i creant noves
capital i realitzà el desemborsament connexions viàries transversals. Un cop
efectiu amb data de 10 d’octubre de finalitzades les obres el carrer d’Homer
2006. La participació de BIMSA en el enllaça amb el carrer de Sant Magí, el
capital de ProEixample, SA, a 31 de carrer de la Mare de Déu del Coll amb
desembre de 2006, era del 62,12 %. el carrer del Torrent de l’Olla i l’avinguda
Durant l’any 2008 BIMSA, com a ens de Vallcarca enllaça amb l’avinguda de
executor de les principals actuacions l’Hospital Militar. A més, l’actuació suposa
d’inversió i infraestructures de un important increment de la superfície
l’Ajuntament de Barcelona, ha continuat destinada als vianants i el nou viari de
el procés d’execució del programa l’àmbit ha estat dimensionat per a la
d’actuacions encarregat per l’Ajuntament, reducció del trànsit de vehicles privats.
corresponent al desenvolupament del Pla L’execució de les obres s’ha dividit
d’actuació municipal (PAM) 2008-2011. en dues fases, la primera de les quals
L’empresa ha acomplert els objectius –iniciada a l’agost de 2005– va suposar
previstos, orientats a garantir que l’enderroc de les estructures del túnel viari
l’execució de les actuacions encarregades que hi havia, la modificació de les rasants i
sigui realitzada amb el màxim grau l’adaptació de la topografia, la construcció
d’eficàcia, en el triple objectiu de garantir de noves estructures, la definició de
l’acompliment de terminis, vetllar per la nova vialitat, la urbanització bàsica
l’equilibri econòmic i financer de les i la reposició dels serveis afectats per les
actuacions a través del control econòmic obres, com també la instal·lació de la xarxa
i assegurar la qualitat arquitectònica i de recollida pneumàtica de residus sòlids
funcional de les actuacions dutes a terme. urbans (RPRSU). La majoria d’aquests
En resum, les actuacions executades per treballs ja s’havien quasi enllestit a finals
la societat han suposat per a l’exercici de 2007, llevat de les obres relatives al
2008, un volum d’inversió de 73,82 col·lector del carrer de la República
milions d’euros, dels quals 1,45 milions Argentina-Gran de Gràcia, les quals han
corresponen a finançament extern directe, finalitzat definitivament al setembre de
del qual procedeixen 1,14 milions d’euros 2008.
de Barcelona de Serveis Municipals, SA El 15 de gener de 2008 va començar
per a l’execució d’aparcaments (als jardins la segona fase de les obres, corresponent
de Josep Amat i al Centre sociocultural a la urbanització en superfície; és a dir,
de Gràcia), 0,27 milions procedents del la pavimentació de les zones fora vials,
Consorci del Besòs per a redacció de la instal·lació de l’enllumenat públic, del
projectes dins del seu àmbit d’actuació mobiliari urbà, de l’enjardinament i altres
(connexió Fòrum-Sagrera i elements singulars (marquesines i dues
desenvolupament del sector C4-Campus fonts ornamentals). La plaça es troba en
del Besòs) i 0,04 milions procedents de servei des de desembre de 2008, llevat
Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA per de la zona al costat mar on Gestió
a la liquidació de les obres de d’Infraestructures, SA (GISA) duu a terme
deconstrucció de l’antiga estació de els treballs de construcció dels accessos
mercaderies de la Sagrera. a la L9 del metro.
Finalment, cal destacar que dins el
conjunt de l’actuació també s’ha previst
Obres finalitzades durant una central de recollida pneumàtica
l’any de residus sòlids urbans, la construcció
de la qual va començar al passat abril i ha
finalitzat al desembre de 2008. Tot seguit
Plaça de Lesseps se n’ha iniciat la fase de proves per a fer-
Les obres de remodelació que ne la posada en marxa. Aquesta central,
l’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme prevista al Pla director d’implantació
76
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
del sistema de recollida pneumàtica Les obres van començar al març de
de residus sòlids urbans a la ciutat de 2006. L’escola bressol (amb una dotació
Barcelona, haurà de donar servei a les de 81 places per a nens i nenes de fins
xarxes de RSU previstes a les zones a 3 anys) es va inaugurar al setembre de
properes: la Farigola, l’Hospital Militar, 2007, tot coincidint amb l’inici del curs
plaça de Lesseps, Travessera de Dalt, escolar, mentre que l’aparcament de
superilla C2 Agència d’Ecologia BCN vehicles de dues rodes (171 motos i 30
i ronda General Mitre. bicicletes) es troba en servei des de gener
de 2008. 
Remodelació de la ronda del Mig L’execució de la resta de les obres
(Balmes-Lesseps): tram Homer / (centre sociocultural i auditori) ha
Puig-reig finalitzat al setembre de 2008.
L’actuació forma part de la reurbanització L’equipament sociocultural allotjarà
integral de la ronda del Mig entre Via el Consell de la Joventut de Barcelona,
Augusta i el carrer d’Escorial, a executar com també altres entitats del districte
en diverses fases i segons els criteris de Gràcia i compta amb dues aules amb
rectors que es recullen al document signat capacitat per a 84 i 153 persones. D’altra
pels membres de la comissió de seguiment banda, la sala d’actes / auditori subterrani,
del projecte de remodelació de la ronda del associada a l’equipament sociocultural, té
Mig, signat el 25 de gener de 2006. una capacitat per a unes 370 persones.
La primera fase de l’actuació correspon
a la remodelació de la ronda del General Caserna de la Guàrdia Urbana
Mitre entre Balmes i Lesseps. Les obres a l’avinguda de Vallcarca
suposen l’ampliació de voreres i mitjana i Aquesta actuació ha consistit en la
la conformació de la calçada amb un carril construcció d’un edifici amb aparcament
de circulació per a transport públic i dos subterrani destinat a la dotació de la
carrils per a vehicles en tots dos sentits. Guàrdia Urbana del districte de Gràcia,
També s’hi contempla la restitució de la situat a l’avinguda de Vallcarca, cruïlla
connexió viària entre mar i muntanya, amb el carrer d’Anna Piferrer. L’edifici
com també la implantació de diverses consta de planta baixa i quatre plantes pis
xarxes de serveis, com ara les d’aigua (2.077 m2 de superfície construïda sobre
freàtica, gigabit Ethernet i recollida rasant) i una planta subterrània (1.125 m2
pneumàtica d’escombraries. de superfície construïda sota rasant).
Les obres corresponents al tram Homer L’estructura és a base de pilars de
/ Puig-reig es van iniciar a l’estiu de 2007 formigó i sostres reticulats (excepte el
i han acabat al setembre de 2008. La sostre corresponent a l’aparcament, resolt
urbanització del tram Puig-reig / Balmes amb una llosa dimensionada per suportar
i l’aparcament subterrani associat, a la sobrecàrregues d’ús públic). Atesos els
plaça de Josep Amat, estan en execució condicionants de la capa resistent (de
des del 30 de juny de 2008. secció variable) del terreny, situat sobre
un antic torrent, la fonamentació s’ha
Centre Sociocultural Gran resolt amb plafons de pantalla. L’edifici,
de Gràcia (escola OSI) la construcció del qual s’inicià el 9 d’agost
El desenvolupament d’aquesta actuació de 2006, ha entrat en funcionament
ha estat fruit d’un acord entre el districte al febrer de 2008. 
de Gràcia, l’Institut Municipal d’Educació
i Barcelona de Serveis Municipals, SA. Adequació de les instal·lacions
L’actuació s’ha executat al solar situat del túnel de la Rovira
al carrer de Santa Rosa núm. 13 i a Gran L’objectiu d’aquesta actuació ha estat la
de Gràcia 190-192, de propietat municipal, reposició i adequació de les instal·lacions
i ha comprès les obres següents: del túnel de la Rovira entre la ronda del
Guinardó i la rambla del Carmel de
• Construcció d’una escola bressol. Barcelona, en una longitud aproximada
• Rehabilitació i ampliació de la casa de 1.300 m, per tal d’adaptar-les a la nova
del Baró de Barre per tal de convertir-la normativa de referència, la 2004/54/CE
en un centre sociocultural. del Parlament Europeu i del Consell de
• Urbanització de l’espai interior d’illa 29 d’abril de 2004 sobre Requisits mínims
• Construcció de dues plantes de seguretat per a túnels de la xarxa
subterrànies destinades a aparcament transeuropea de carreteres. 
per a vehicles de dues rodes i una sala Les instal·lacions objecte de millora
d’actes / auditori subterrani associat han estat, d’una banda, els sistemes
a l’equipament sociocultural. de protecció contraincendis, seguretat
77
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
i gestió tècnica centralitzada, en servei de mobiliari urbà tant del carrer de
des del quart trimestre de 2007, i de l’altra, Garcilaso com de l’espai municipal
les instal·lacions corresponents a contigu, corresponent a part de la plaça
ventilació, energia i enllumenat, enllestides d’Elx, les obres de remodelació de la qual
al desembre de 2008. Addicionalment a van començar al passat mes de juny.
l’actuació sobre les instal·lacions, s’han Durant el quart trimestre de 2008 han
realitzat treballs de millora del sistema finalitzat les obres d’urbanització tant del
d’impermeabilització i drenatge carrer de Garcilaso com de l’espai contigu
(mitjançant injeccions i làmines drenants) municipal de la plaça d’Elx, que han estat
i la previsió és executar els treballs finals posats en servei al desembre.
de pintura durant el mes de febrer de
2009. Cal dir que el disseny del programa Central Fotovoltaica 2A Fase
de treballs de l’actuació s’ha elaborat de Aquesta actuació s’ha desenvolupat en
forma que les tasques d’execució d’obres el marc d’un conveni R+D signat amb el
s’han realitzat per fases, en espais reduïts Ministerio de Industria, segons el qual
i durant jornades de treball nocturnes, l’Instituto para la Diversificación y Ahorro
per tal de minimitzar l’impacte de de la Energía, d’ara endavant IDAE,
les obres sobre el trànsit. s’encarrega tant del finançament i la
instal·lació de les plaques fotovoltaiques
Urbanització del carrer de com de la posterior explotació de la
Pierola al congost del Besòs planta durant 25 anys.
(connexió avinguda de Vallbona Les obres, finalitzades a l’abril de 2008,
/ ronda de Montcada) han estat executades de forma coordinada
Aquest projecte ha suposat la connexió per BIMSA i l’IDAE, i han consistit en la
de Barcelona amb Montcada mitjançant col·locació i acoblament de les plaques
l’arranjament i millora del carrer de Pierola fotovoltaiques sobre un bastidor
i l’antiga carretera a Sabadell, com també de suport, muntat sobre l’estructura de
la construcció d’una passarel·la de la porxada plana de l’Esplanada Fòrum.
vianants sobre els ferrocarrils de la La producció d’aquesta nova planta, ja en
Generalitat de Catalunya. funcionament, sumada a la de la planta
El Consell d’Administració de BIMSA fotovoltaica sobre l’Escola de Vela, fa
de 17 de març de 2006 va autoritzar la que la producció total d’energia elèctrica
societat a executar aquestes obres, ja que fotovoltaica de l’Esplanada Fòrum sigui
part de l’actuació es troba dins del terme de 1.100 KW.
municipal de Montcada i Reixac. La major
part de les obres d’urbanització ja havien Deconstrucció del Tambor
finalitzat al setembre de 2008 i, pel que de Glòries
fa a l’àmbit de la riera de Tapioles, Emmarcada dins del nou esquema viari-
condicionat pel clavament dels tubs, ferroviari determinat pels objectius de
es van acabar a finals d’octubre de 2008, la modificació del Pla general metropolità
un cop salvat l’obstacle produït per la de la plaça de les Glòries i el seu entorn
troballa de tres murs d’obra de fàbrica (aprovada definitivament per la
soterrats, que barraven el pas del Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona
col·lector de la riera. el 28 de desembre de 2007 i publicada al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Urbanització del carrer l’1 d’abril de 2008), que suposarà d’una
de Garcilaso i plaça d’Elx banda l’enderroc de l’actual estructura
El carrer de Garcilaso, d’acord amb el viària elevada i la seva substitució per una
planejament vigent a la zona, va passar gran plaça rectangular a nivell; i de l’altra,
d’una secció de 10 m d’amplada a una de la canalització subterrània dels fluxos
45 m, gràcies a la deconstrucció de diverses viaris d’entrada i sortida de la ciutat.
edificacions existents. Amb l’actuació La primera de les actuacions de vialitat
d’urbanització, el carrer de Garcilaso esdevé executades per BIMSA ha tingut com
un passeig enjardinat de connexió entre a objectiu aconseguir una millora de la
el nucli històric de la Sagrera amb la malla permeabilitat de la plaça mitjançant el
de l’Eixample de Cerdà. buidat parcial del «tambor» del nus viari
Durant les obres, iniciades al juliol actual; tot seguit s’executarà una
de 2007, s’han executat els treballs de reordenació provisional de l’espai inferior
pavimentació, enjardinament i arbrat, i interior de l’anell viari per tal d’afavorir
instal·lació de xarxes de reg i sanejament, el pas de transport públic.
adequació de les xarxes de serveis Les obres de deconstrucció, que van
existents, enllumenat públic i col·locació començar al juliol de 2008 i han acabat
78
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
al desembre de 2008, han comprès Passeig Mirador de les Aigües
el desmuntatge de rampes i talussos El Passeig Mirador de les Aigües
interiors, murs, sostres intermedis de constitueix un recorregut d’uns 23,4 km
l’aparcament i façanes interiors (execució que discorre pel costat mar de la
des de l’interior de l’anell, sense afectar muntanya del Tibidabo amb un traçat
els usuaris de l’anell exterior de la plaça) sensiblement horitzontal. El seu ús està
i el desmuntatge dels plafons de la façana pensat per a vianants i bicicletes i en un
exterior (executat en horari nocturn). futur formarà part de la Ronda Verda de
Cal dir que tot el material resultant Barcelona, un recorregut d’uns 60 km
de la deconstrucció ha estat gestionat vorejant la ciutat.
per empreses especialistes en gestió L’adequació del Passeig-Mirador ha estat
de runes. plantejada per trams, alguns dels quals
ja es troben en funcionament. 
Desenvolupament de la En concret, els trams finalitzats per
modificació del Pla general BIMSA l’any 2008 han estat:
metropolità de Sants: cobertura
de les vies de metro • Passeig Mirador de les Aigües. Tram II:
Aquestes obres formen part de l’actuació passarel·la sobre la carretera Sarrià-
de cobertura i urbanització dels accessos Vallvidrera. Aquesta passarel·la de
ferroviaris a l’estació de Sants, entre Riera vianants, de 120 m de llarg i 4,5 m
Blanca i la plaça de Sants, i s’emmarquen d’amplada, vola per sobre de la carretera
en el procés de concertació que duen Sarrià-Vallvidrera, tot donant continuïtat
a terme el Ministerio de Fomento, la al Passeig-Mirador de les Aigües en el
Generalitat i l’Ajuntament per a l’arribada punt on abans es creuaven les dues vies,
del tren d’alta velocitat a Barcelona. la qual cosa fa del passeig una via més
Els treballs en aquest àmbit s’executen segura per als vianants i els ciclistes.
de manera coordinada per les tres Les obres van finalitzar al juliol de 2008,
administracions i, en resum, són els un cop feta l’adaptació del procés
següents: constructiu de la passarel·la per tal de
mantenir el trànsit viari de la carretera
• ADIF (Administrador de Infraestructuras Sarrià-Vallvidrera.
Ferroviarias, entitat pública empresarial • Passeig Mirador de les Aigües. Tram VII.
depenent del Ministerio de Fomento) El tram VII té 2.200 m de longitud.
ha executat les obres relatives a la L’àmbit és el de la carretera BV-1415
infraestructura ferroviària (construcció d’Horta a Cerdanyola, fins a sota can
del nou túnel per a l’accés del tren d’alta Ferrer (a uns 150 m de la carretera del
velocitat i adaptació de les platges de vies cementiri del Nord). El traçat tindrà un
d’ample ibèric). pendent mitjà del 3,54 %, i s’arranjarà
• GISA (Gestió d’Infraestructures, SA, anivellant-lo i pavimentant-lo amb una
empresa depenent de la Generalitat de barreja compactada de sauló i tot-u,
Catalunya) construeix la nova estació que el farà ideal per a passejar-hi. 
de metro de la L-1 «Mercat Nou». L’execució de les obres del tram VII s’ha
• L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant plantejat en dues fases. L’obra executada
l’empresa municipal BIMSA, ha executat per BIMSA –finalitzada al mes d’abril
les obres d’infraestructura per a la de 2008– correspon a la passera sobre la
fonamentació del viaducte de Badal BV-1415, de 31,7 m de llarg i 4,5 m d’ample,
(finalitzades al juny de 2007), com també i l’arranjament de l’àmbit del mirador
els murs i bigues de cobertura de les vies de Valldaura. 
del metro de la L1, finalitzats a l’estiu
de 2008. També s’han iniciat els treballs
dels passos inferiors de Badal i Riera de Obres en execució durant
Tena i la urbanització associada. l’any 
D’altra banda, des de BIMSA,
conjuntament amb la Direcció Remodelació de la ronda del Mig
d’Infraestructures de l’Ajuntament de (Balmes-Lesseps). Tram Puig-reig
Barcelona i ADIF, es treballa en l’adaptació / Balmes i aparcament subterrani
i actualització, a la situació final de les Josep Amat 
obres executades, de la part del projecte La urbanització del tram Puig-reig /
de cobertura pendent d’executar, que Balmes, corresponent a la remodelació
correspon a l’àmbit de les vies d’ample de la ronda del Mig entre Balmes i la plaça
ibèric, entre Riera Blanca i plaça de Sants. Lesseps, va començar el 30 de juny de
79
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
2008 i fins a desembre de 2008 s’ha reunions, despatxos i magatzems per
treballat en el desviament de serveis a les entitats, com també dotze pistes de
afectats. petanca als jardins de Frederica Montseny,
Addicionalment, l’actuació preveu la amb caseta-vestidor.
construcció d’un aparcament subterrani A finals de 2008 ja s’ha dut a terme
a la plaça de Josep Amat, de quatre l’execució de bona part de les obres
plantes amb capacitat per a uns 250 prèvies de reubicació provisional
vehicles. Les obres s’han iniciat el 30 de d’activitats de petanca i de l’agrupament
juny de 2008 i fins al desembre de 2008 escolta, com també les prospeccions
s’han realitzat treballs de moviment de arqueològiques. D’altra banda, les obres
terres i construcció de les pantalles de remodelació de l’equipament
de l’aparcament subterrani. i urbanització dels entorns van ser
adjudicades pel Consell d’Administració de
Equipament sociosanitari BIMSA de data 22 de desembre de 2008.
«Dolors Aleu»
Aquesta actuació contempla la Connexió Fòrum-Sagrera: 
construcció d’un nou equipament Tram II urbanització Sant Ramon
sociosanitari al solar situat a la de Penyafort entre Cristòfor de
confluència de la ronda General Mitre Moura-Llull 
i el carrer del Marquès de Santa Anna, Aquesta actuació és fruit d’un conveni
que substituirà l’equipament de gestió de col·laboració entre el Departament de
municipal situat al carrer de Quatre Política Territorial i Obres Públiques, els
Camins. Ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de
Aquest trasllat d’equipaments es farà Besòs i el Consorci del Besòs, i consisteix
en base al conveni de col·laboració per a en l’execució d’un nou eix urbà definit per
la permuta de finques entre l’Ajuntament la ronda de Sant Ramon de Penyafort i la
de Barcelona i la congregació de Germans Via Trajana, en els trams on avui es troba
de les Escoles Cristianes, aprovat pel interromput, de tal manera que es pugui:
Plenari de novembre de 2005. resoldre la connectivitat entre dos barris
L’equipament s’organitza en dues de nou desenvolupament com són el Sud-
plantes de serveis generals (plantes est del Besòs (Àrea Fòrum) i la Sagrera,
soterrani i baixa), sis plantes amb unitats on s’ubicarà la nova Estació de l’AVE; i
d’habitacions, més una planta tècnica configurar un nou eix urbà amb capacitat
destinada als equips d’instal·lacions. El per vertebrar i dinamitzar una àmplia
nou centre d’atenció sociosanitària tindrà franja urbana.
una capacitat d’uns 170 llits, repartits en L’actuació, doncs, preveu que el futur
10 habitacions senzilles i 82 de dobles. vial que ha de connectar el Front Litoral
Les obres van començar el passat 20 (carrer de Llull) i la Sagrera (carrer de
de juny de 2008. Hores d’ara ja s’han Jaume Brossa) segueixi la traça actual
finalitzat els treballs de fonamentació dels carrers de Sant Ramon de Penyafort
i s’ha començat l’execució de l’estructura i de la Via Trajana, tot travessant la Gran
de l’edifici. A mitjan desembre s’han Via mitjançant un pont i creuant el carrer
acabat els treballs de construcció del de Guipúscoa.
sostre de la planta baixa. L’execució de l’eix Fòrum-Sagrera es
durà a terme en diferents fases segons
Equipament Mas Guinardó el ritme de desenvolupament dels
Segons el conveni signat el 6 de març diversos àmbits del projecte. Així doncs,
de 2007 per part del districte d’Horta- al juny de 2008 es va iniciar l’obra del
Guinardó i l’associació de propietaris i tram II (Sant Ramon de Penyafort en el
veïns Mas Guinardó, aquest es rehabilitarà, tram comprès entre els carrers de Llull
ampliarà i renovarà, tot coincidint amb i de Cristòfol de Moura. A final d’any ja
la celebració del centenari de l’entitat. s’han efectuat els treballs de desviament
La reforma permetrà ampliar i diversificar de serveis afectats, enderrocs i
les activitats que s’hi poden dur a terme demolicions. També s’ha treballat en
i augmentar el nombre d’entitats del els diferents trams del col·lector costat
Guinardó que podran usar l’edifici. Barcelona, incloent-hi la connexió amb
D’aquesta manera, el nou Mas Guinardó el clavegueram que hi ha al carrer de Llull. 
serà un casal d’entitats.
Aquest nou casal disposarà de sala Reforç del dic de recer al port
d’actes, amb capacitat per a unes 200 de Sant Adrià 
persones, sala polivalent, amb capacitat Es tracta de la modificació interior del dic
per a unes 100 persones, sales de tallers, existent al Port de Sant Adrià per tal de
80
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
corregir els nivells d’agitació interior en sessió de 28 de desembre de 2007 i
que s’hi produeixen puntualment durant publicada al DOGC el dia 9 d’abril de
determinats episodis d’onatge i que 2008, preveu la construcció d’un edifici
dificulten l’operativitat del port esportiu. d’equipaments situat a l’àmbit sud de la
També es fa l’adequació de l’accés al dic plaça, l’anomenat Disseny Hub Barcelona
des del moll nord. (Dhub).
La solució adoptada és la disposició El solar destinat a aquest equipament
d’escullera en el costat interior del dic es caracteritza per la proximitat d’un
en una longitud de 380 metres des del conjunt d’infraestructures (viàries,
morro fins a la zona de l’espigó del moll ferroviàries i de serveis), entre les quals
d’atracament, ja que és en aquest sector cal destacar el metro i el tramvia, com
on la dissipació d’energia és més gran. també el col·lector d’Escultors Claperós,
La disposició de l’escullera s’interromp que el travessa pel bell mig. Precisament
en el pas dels emissaris per sota del dic és la complexitat del seu subsòl, el que
per tal de preservar-ne la integritat. fa necessaris el desviament del col·lector,
L’adequació de l’accés al dic des del moll la construcció d’una estructura de
nord consisteix en la millora de l’actual protecció de la volta de l’estació de metro
tancament provisional del sector nord, L-1 Glòries (que permetrà el reblert
i permetrà accedir-hi per a la seva de terres sobre l’esmentada estació,
inspecció i manteniment. Les obres han necessari per adaptar la urbanització
començat el 10 de novembre de 2008. a les noves cotes previstes en l’àmbit),
les obres de la qual han començat
Illa d’equipaments Alchemika al desembre de 2008, alhora que el
A les instal·lacions de l’antiga fàbrica condicionament del perímetre de l’interior
Alchemika, adquirides per l’Ajuntament, del solar. 
es preveu la construcció d’equipaments Les obres de desviament del col·lector
que donaran servei als barris del Clot del carrer dels Escultors Claperós
i Camp de l’Arpa del districte de Sant consisteixen en la substitució d’un tram
Martí. La ubicació de la fàbrica és a l’illa d’aproximadament 330 m de longitud
compresa entre els carrers de Sant Antoni (format per dos col·lectors, un de secció
Maria Claret, Guinardó i Indústria. NT 1252 i un altre de secció T293A) per
Entre d’altres equipaments, s’hi un únic col·lector de secció rectangular de
construirà una residència i centre de dia 5,00 x 3,00 m2, de 470 m de longitud i un
per a gent gran, un centre de barri amb pendent uniforme del 0,15 %. Es reposen
una sala polivalent subterrània, una escola també els elements associats afectats
bressol i una biblioteca. com ara el sifó de Glòries i les seves
El desenvolupament del projecte, connexions. L’actuació es va planificar
pel que fa a la residència i centre de dia en tres fases, la primera de les quals
per a persones grans, es durà a terme –pas del nou col·lector per sota de la
en col·laboració amb la Generalitat Diagonal– es va realitzar durant la segona
de Catalunya, que en finançarà meitat de 2007. De la segona fase
la construcció. –corresponent al desviament del col·lector
El 27 d’octubre va començar l’actuació al seu pas per l’àmbit del futur Disseny
amb l’enderroc de l’edificació de l’antiga Hub Barcelona (Dhub), incloent-hi la
fàbrica, com també l’estintolament de la connexió del carrer d’Àlaba– ja se n’ha
façana, que s’integrarà en els futurs finalitzat el desviament corresponent al
equipaments. A finals de l’any 2008 primer tram (PK 0+057,84 al PK 0+181) i
s’han dut a terme treballs de s’ha treballat en els moviments de terres
desinstal·lació de fibrociment, neteja i desviament de serveis del segon tram
interior i enderroc dels sostres interiors. (PK 0+350 al PK 0+389,22). Les obres
Paral·lelament, des del passat mes d’agost corresponents a la tercera fase van
es treballa en la redacció del projecte començar al novembre de 2008 i inclouen
dels equipaments. també la construcció de les pantalles
perimetrals del nou equipament que
Glòries. Actuacions auxiliars segueixen la traça del col·lector. A finals
associades a la construcció de d’any se n’estan executant els moviments
l’edifici Disseny Hub Barcelona de terres.
(Dhub) A més a més de la complexitat física de
La modificació del Pla general metropolità les obres que acabem de descriure, part
de la plaça de les Glòries i dels seus d’aquest solar es troba inclòs en el PAU
entorns, aprovada definitivament per núm. 1 del sector Glòries-Meridiana Sud
la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona –segons determinacions del planejament–
81
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
per la qual cosa, en situació de partida, 1 i 2, a desenvolupar pel sistema
no tota la seva superfície era de titularitat d’expropiació.
pública. El 7 de febrer de 2007 BIMSA L’expedient d’ocupació directa de part
va rebre l’encàrrec per part de la Comissió del PAU 1c (patis necessaris per
de Govern d’actuar en l’àmbit del Pla de a les obres de GISA) es va aprovar
millora urbana del polígon d’actuació definitivament per la Comissió de Govern
esmentat, per tal de gestionar-ne la cessió en sessió de 7 de març de 2007. Les actes
del sòl de titularitat municipal. d’ocupació van ser aixecades a l’abril de
Les tasques de gestió de sòl dutes 2007.
a terme durant el 2007 i el 2008 (entre
les quals s’inclouen l’enderroc de les Pel que fa als treballs per a la
edificacions existents, iniciat al febrer urbanització dels accessos ferroviaris
de 2008) han fet possible l’obtenció a l’estació de Sants entre Riera Blanca
d’aquest sòl. Hores d’ara se n’han i la plaça de Sants, s’ha fet de manera
enderrocat la majoria de les edificacions coordinada entre les tres administracions:
existents, la qual cosa ha permès l’inici ADIF, GISA i Ajuntament de Barcelona,
de l’execució del desviament del col·lector mitjançant l’empresa municipal BIMSA.
d’Escultors Claperós al seu pas pel L’execució d’aquests passos inferiors
polígon d’actuació, com també les permetrà la permeabilitat provisional
obres de les pantalles del perímetre de la zona fins que es completi l’actuació
del solar. d’urbanització, actualment en fase
de projecte.
Sants: obtenció de sòl i
urbanització de passos inferiors Centre social Can Calopa
de les vies de ferrocarril i metro El 23 de juny de 2006, l’Ajuntament
Aquesta actuació s’emmarca en el procés va aprovar definitivament el Pla especial
de concertació que duen a terme el de la masia de Can Calopa de Dalt,
Ministerio de Fomento, la Generalitat que es transformarà en un espai
i l’Ajuntament per a l’arribada del tren en què s’integraran les activitats docents
d’alta velocitat a Barcelona. i de recerca amb la producció vinícola.
D’acord amb els pactes establerts per La llar assistencial de Can Calopa serà
les tres administracions al juny de 2002, un equipament per a la inserció
les actuacions d’obtenció de sòl sociolaboral de persones amb
vinculades a la modificació del Pla general discapacitats psíquiques.
metropolità de l’estació de Sants i els seus L’actuació comprèn la construcció d’un
entorns s’executen per BIMSA, per edifici llar assistencial i la urbanització
encàrrec de gestió de l’Ajuntament. dels entorns, com també l’arribada de les
escomeses dels serveis i la depuració de
• Actuacions d’obtenció de sòl als entorns les aigües residuals. Les obres s’han iniciat
de l’estació de Sants. el 12 de novembre. Els treballs realitzats
Aquestes actuacions, necessàries per a hores d’ara han estat bàsicament els
l’ampliació de l’estació de Sants, han relatius a implantació de l’obra i al
inclòs l’enderroc d’edificis i naus desviament de l’actual accés a les vinyes i
expropiats, l’execució de serveis afectats l’inici de la construcció de l’estructura. A
i el reallotjament de veïns afectats. més, s’ha contractat el subministrament
Les gestions d’obtenció de sòl dels d’electricitat, que es durà a terme d’acord
sectors «polígons d’actuació urbanística», amb els criteris d’integració paisatgística
d’ara endavant PAU, 2a i 2b, de la del projecte.
modificació del Pla general metropolità
de ’estació de Sants i el seu entorn van
finalitzar al 2006. Durant els anys 2006 Actuacions en fase
a 2008 s’han efectuat els pagaments de projecte 
i consignacions corresponents.
• Actuacions d’obtenció de sòl entre Riera
Blanca i plaça de Sants Remodelació de la ronda
Paral·lelament, s’està treballant en els del Mig (Balmes-Via Augusta) i
estudis necessaris per a l’obtenció de sòl aparcament subterrani als jardins
a la resta de sectors, prevista a la de Menéndez y Pelayo
modificació del Pla general metropolità Tant la urbanització de la ronda General
de l’estació de Sants i el seu entorn: PAU1 Mitre entre Via Augusta i Balmes com
(a, b i c), a desenvolupar pel sistema de la construcció d’un nou aparcament
cooperació, i les actuacions aïllades (AA) subterrani als jardins de Menéndez
82
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
y Pelayo es troben hores d’ara en fase Actualment se n’està fent l’actualització
de redacció de projecte. dels projectes, atès el temps
Totes dues actuacions s’emmarquen dins transcorregut des que foren redactats,
del projecte de reurbanització integral la qual cosa permetrà ajustar-los
de la ronda del Mig entre Via Augusta i als requeriments actuals de l’àmbit
el carrer d’Escorial, a executar en diverses d’actuació.
fases i segons els criteris rectors que es
recullen al document signat pels membres Dipòsit anti-DSU Sant Andreu-la
de la Comissió de seguiment del projecte Sagrera i col·lectors associats
de remodelació de la ronda del Mig, signat L’actuació contempla la construcció,
el 25 de gener de 2006. a la part alta de la rambla de Prim, d’un
Com a objectius generals de la nova dipòsit anti descàrrega del sistema unitari
urbanització hi ha la reducció de l’espai (anti-DSU), amb una capacitat de
destinat al trànsit rodat i la velocitat de 90.000 m3. Tant el projecte com
circulació, per tal de guanyar espai per al l’execució s’han de fer de forma
transport públic de superfície (BUS i taxi) coordinada amb el conjunt d’actuacions
i per als vianants i l’eliminació de l’efecte que ADIF i Barcelona Sagrera Alta
barrera que suposen les condicions Velocitat, SA desenvolupen en l’àmbit
actuals que dificulten les relacions entre de la futura estació de Sant Andreu-la
els costats mar i muntanya. Sagrera.
Els objectius que es volen acomplir
Remodelació de la ronda del amb la construcció d’aquest dipòsit són
Guinardó a l’àmbit de la boca l’eliminació de l’efecte ‘coll d’ampolla’
sud del túnel de la Rovira produït en la unió dels tres eixos
L’Ajuntament de Barcelona vol remodelar principals de la conca de la riera d’Horta
la zona de la ronda del Guinardó situada (col·lectors de la riera d’Horta, Fabra
a la boca sud del túnel de la Rovira, com i Puig i Josep Soldevila) que es produeix
també el carrer de Pi i Margall entre el al principi de la rambla de Prim; la millora
carrer de l’Escorial i la ronda del Guinardó. del drenatge dels carrers adjacents
L’objectiu d’aquesta remodelació és la a la rambla de Prim i la reducció de la
reordenació de tot aquest àmbit d’acord contaminació abocada en temps de pluja
amb les necessitats i requeriments al medi receptor.
actuals, per tal de donar un ús més cívic La construcció d’aquest dipòsit és un
i racional a l’espai públic. Els projectes, dels objectius plantejats en el Conveni de
encarregats per Barcelona Gestió juny de 2002 pel Ministerio de Fomento,
Urbanística, SA, van ser redactats l’any la Generalitat i l’Ajuntament, dintre de les
2002. actuacions a realitzar a Sant Andreu-la
L’execució de l’actuació es planteja per Sagrera amb motiu de l’arribada del tren
etapes, la primera de les quals correspon d’alta velocitat a Barcelona.
a l’enderroc dels viaductes i murs
existents a la ronda del Guinardó (entre Connexió Fòrum-Sagrera: Tram I
els carrers de Sardenya i de Cartagena) (semicobertura de la Gran Via /
i la materialització dels desviaments carrer d’Extremadura-Sant
de vehicles i vianants necessaris per Ramon de Penyafort i pont
a la realització de les obres. L’estructura sobre la C-31) i tram III
a enderrocar és el viaducte que encara hi (urbanització Sant Ramon de
ha (sentit de circulació Llobregat) del dos Penyafort / Cristòfor de Moura-
que es varen construir a principi dels anys Gran Via)
setanta, com a part del primer cinturó de L’execució del nou eix urbà de connexió
ronda de Barcelona. entre l’àrea sud-est del Besòs i la Sagrera
Les obres d’enderroc del viaducte a la (que coincidirà amb els traçats de la
boca sud del túnel de la Rovira han estat ronda de Sant Ramon de Penyafort i la
adjudicades al desembre de 2008 i se’n Via Trajana), ha començat amb les obres
preveu l’inici a principis de 2009. corresponents al tram II (Sant Ramon de
Les altres dues fases de remodelació Penyafort entre Llull i Cristòfor de Moura),
de l’àmbit corresponen a la remodelació iniciades el 2008.
de la boca sud del túnel de la Rovira, L’actuació, fruit d’un conveni de
ronda del Guinardó entre el carrer col·laboració entre el Departament
de Sardenya i el carrer de Cartagena de Política Territorial i Obres Públiques,
(51.700m2); i a la remodelació del carrer els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià
de Pi i Margall entre Escorial i la ronda de Besòs i el Consorci del Besòs, es durà
del Guinardó (20.400m2). a terme en diferents fases segons el ritme
83
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
de desenvolupament dels diversos àmbits Urbanització dels entorns del zoo
del projecte. i aparcament associat
El passat 25 de novembre, la Junta Emmarcat dins l’ordenació general
del Consorci del Besòs va aprovar del litoral de Barcelona i construït sobre
definitivament el projecte executiu la plataforma guanyada al mar, el nou zoo
del tram III (Sant Ramon de Penyafort, marí tindrà diverses àrees que faran
entre Cristòfor de Moura i Gran Via). referència a diferents ambients naturals,
En la mateixa sessió, la Junta també amb una coherència pròpia gràcies
va acordar l’aprovació inicial del projecte a la vegetació i la fauna.
executiu del tram I (remodelació Gran Via Addicionalment, l’actuació preveu
entre Extremadura i Sant Ramon de la urbanització de l’entorn immediat
Penyafort i pont sobre la C-31), que del futur zoo que inclou la construcció
actualment es troba en fase d’exposició d’un punt verd i l’arranjament de la
pública. superfície sobre el col·lector de Prim
com a aparcament en superfície. Des
Front litoral Besòs: dipòsit anti- del passat mes d’agost de 2008 es
DSU Bac de Roda, parc de la treballa en la redacció del corresponent
Nova Mar Bella i entorns del zoo projecte executiu.
amb aparcament associat
Equipaments Glòries: Disseny
Dipòsit anti-DSU Bac de Roda Hub Barcelona, nou mercat
El Pla integral de clavegueram de dels Encants i edifici Ona
Barcelona (PICBA’06) preveu la d’equipaments i oficines
construcció d’un dipòsit d’aigües pluvials
(anti-DSU) al final de la conca de Bac Equipament Disseny Hub Barcelona
de Roda. Juntament amb els planificats (Dhub)
a les platges de la Barceloneta-Ciutadella Aquest centre cultural reunirà les diverses
i Bogatell, aquest dipòsit permetrà col·leccions d’arts aplicades de la ciutat
acomplir l’objectiu fixat pel que fa a que avui estan disperses o
control d’abocaments a les platges en emmagatzemades. El finançament per
temps de pluja. Al desembre de 2008 a la construcció de l’edifici és fruit d’un
el projecte executiu del dipòsit es troba conveni de col·laboració signat entre la
en redacció. Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona. El projecte executiu redactat
Parc de la Nova Mar Bella defineix l’equipament com un edifici
Els principals objectius d’aquesta singular desenvolupat principalment sota
actuació, actualment en estudi rasant per tal d’alliberar el màxim d’espai
conjuntament amb el Sector d’Urbanisme públic en superfície.
de l’Ajuntament, són l’adequació de L’organització interna serà homogènia
la superfície d’actuació com a parc urbà i neutra per tal de permetre el màxim de
i com a espai de celebració de flexibilitat funcional. En les plantes sota
determinats esdeveniments esportius, rasant s’allotjaran les grans sales
com també la integració dels d’exposició, l’àrea d’investigació
equipaments associats a la platja de la i ensenyament i la sala d’actes.
Nova Mar Bella, com ara els elements La il·luminació natural i la relació amb
emergents del dipòsit anti-DSU. l’exterior s’aconseguirà amb un fossar
Altres objectius a acomplir amb aquesta –aprofitant la diferència de nivells–
actuació són la resolució de la demanda amb un gran llac com a protagonista.
d’aparcament en superfície dels usuaris La part sobre rasant de l’edifici conforma
de la platja i del futur parc, com també un voladís sobre la plaça i allotjarà el
la continuïtat del passeig marítim de vestíbul (relació entre l’edifici i la plaça),
Barcelona en aquest tram (recorreguts el restaurant, la botiga, sales
de vianants i carril-bici). d’exposicions, oficines i altres serveis
En el desenvolupament del projecte complementaris. El projecte executiu del
del parc de la Nova Mar Bella, cal tenir Disseny Hub Barcelona ha estat aprovat
en compte que la seva execució s’haurà definitivament per la Comissió de Plenari
de coordinar amb el dipòsit anti-DSU de l’Ajuntament de Barcelona de
i que, a més, estarà condicionada per desembre de 2008. 
l’alliberament de la zona de fabricació
i aplec de blocs per a les obres de Nou mercat dels Encants
consolidació de la façana litoral del L’actuació contempla la reubicació de
Ministerio de Medio Ambiente . la Fira de Bellcaire-Encants Vells al solar
84
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
situat entre els carrers de Castillejos-Casp- sobre un jaciment arqueològic dels
Meridiana. El solar resulta adequat per segles XVII i XVIII, dins d’una estructura
reubicar-hi el mercat en les condicions de mercat del segle XIX (obra de
definides per l’Institut Municipal de l’arquitecte Fontserè). El nou centre
Mercats de Barcelona i pels encantistes, cultural serà un espai on explicar la
d’acord amb allò previst a la modificació ciutat i la seva història urbana (un nou
del Pla general metropolità de Glòries. pol cultural al barri de la Ribera),
A banda de la superfície comercial, per acollir diferents esdeveniments
s’hi preveu aparcament (unes 300 places culturals de la ciutat, i formarà part
d’ús públic i 90 places per a ús d’un nou gran espai públic (mitjançant
de mercadistes), zona de càrrega una passarel·la entre el passeig del Born
i descàrrega i magatzems, com també i la Ciutadella).
espais per a la restauració i oficines per Els treballs concrets a desenvolupar per
a l’administració del mercat. El projecte BIMSA són la remodelació de la coberta,
de nou mercat dels Encants es troba ja que com a conseqüència de la revisió
hores d’ara en fase de redacció. estructural realitzada durant els treballs
de rehabilitació, s’ha decidit reforçar-la
Edifici Ona abans de continuar amb les obres;
Es tracta d’un edifici d’ús mixt a l’illa el reforç dels fonaments dels actuals
limitada entre la Gran Via i l’avinguda de pilars interiors, amb micropilons i enceps,
la Diagonal i el carrer de la Ciutat de aprovat inicialment el 13 de novembre
Granada que combinarà un sòcol destinat i que hores d’ara es troba en fase
a allotjar diferents equipaments d’exposició pública; la rehabilitació
(biblioteca, centre de barri i auditori) amb estructural i l’estructura de l’obra nova
un edifici d’oficines. Hores d’ara l’actuació (actualment en fase de redacció
es troba en fase de redacció de projecte. de projecte), que incorpora el reforç
estructural dels pilars i la reforma de
Centre cultural Mercat del Born la coberta de l’edifici; i les instal·lacions,
Aquesta actuació contempla la urbanització, arquitectura interior
construcció d’un nou centre cultural i museografia.
85
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
Inversió aprovada pel Comitè de Govern Execució Execució Execució Execució
de l’Ajuntament per al període 2004-2008 2005 2006 2007 2008
(en milers d’euros)
Actuacions etapa Fòrum 7.052 – – –
Gran Via i aparcaments associats 22.741 37.709 7.829 60
Congost del Besòs etapa postFòrum 9.830 1.896 2.831 2.551
Front Litoral Besòs 16.942 18.274 3.210 1.112
Cobertura Canyelles 2a fase 1.490 10.810 4.907 265
Modificació Pla general metropolità de Sants 12.378 8.190 13.765 6.765
Biblioteca Lesseps 6.818 50 13 25
Plaça Glòries 307 4.978 4.414 9.947
Cotxeres TMB 210 5.783 456 –
Centre sociocultural Gran de Gràcia 343 2.394 3.408 3.604
Lesseps i entorns 1.823 11.406 14.391 28.803
Caserna Guàrdia Urbana Gràcia – 589 3.468 336
Urbanització Avinguda de Vallvidrera – 952 3.393 556
Túnel de la Rovira – – 3.441 6.968
Urbanització carrer de Garcilaso – – 1.319 3.960
Urbanització Can Portabella – – 1.565 –
Deconstrucció de l'estació mercaderies Sagrera – – 1.388 61
Llar assistencial i entorns Can Calopa – – – 468
Mas Guinardó – – – 446
Mercat del Born – – – 2.434
Nous equipaments Alchemika – – – 712
Passeig Mirador de les Aigües – – – 1.392
Pla d'equipaments socials – – – 559
Vial Connexió Fòrum-Sagrera – – – 2.565
Altres actuacions 165 1.224 1.776 228
Total 80.099 104.255 71.574 73.818
86
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 21 21 20 20
Inversió 72.507 90.966 65.325 72.376
Pròpia 229 5 4 11
Per compte de l’Ajuntament 72.278 90.961 65.321 72.365
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 154
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 278 108 95 162
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 226
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 342 186 169 235
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Ingressos d’explotació 2.761
Actiu fix 16.853 Subvencions a l’explotació 1.677
Despeses d’establiment – Deteriorament i rstat. per alienació de l’immobilitzat 10
Immobilitzat immaterial –
Immobilitzat material 144 Total ingressos d’explotació 4.448
Immobilitzat financer 16.709
Deutors a llarg termini – Costos
Despeses a distribuir – Variació d’existències –
Compres –
Actiu circulant 38.138
Personal 1.206
Existències –
Treballs, subminis. i serveis externs 3.165
Deutors 32.884
Subvencions –
Inversions financeres temporals 4.364
Altres despeses –
Tresoreria 887
Provisions –
Ajustaments per periodificació 3
Amortitzacions 72
Total actiu 54.991
Total costos d’explot. abans financers 4.443
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 5
Ingressos financers 160
Recursos a llarg termini 17.891
Despeses financeres 11
Fons propis abans resultat 15.605
Pèrdues i guanys de l’exercici 154 Resultat d’explotació 154
Subvencions de capital 1.360
Resultat abans d’impostos 154
Altres ingressos a distribuir –
Impost de societats
Provisions –
Creditors financers a llarg termini –
Resultat de l’exercici 154
Altres creditors a llarg termini 772
Recursos a curt termini 37.100
Creditors financers –
Creditors comercials 36.488
Altres creditors 260
Ajustaments per periodificació 352
Total passiu 54.991
87
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
Com a conseqüència de tot allò exposat, del balanç de situació consolidat i
en aquest exercici 2008 s’ha realitzat als «Resultats atribuïts a socis externs»
la consolidació pel mètode d’integració del compte de pèrdues i guanys
global per a totes les societats que hi ha consolidat, respectivament. Pel que fa
dins del perímetre de consolidació, ja que a les empreses associades, participació
s’hi té un domini majoritari (participació entre el 20 % i el 50 %, s’ha utilitzat el
superior al 50 %). El valor de la mètode de posada en equivalència.
participació dels accionistes minoritaris
en el patrimoni i en els resultats de A 31 de desembre de 2008, dins del
les societats consolidades es presenta perímetre de consolidació hi ha les
en el compte «Socis Externs» del passiu següents societats:
Taula
4 Societat % Participació Societat Data 
Directa Indirecta titular part. d’incorporació
ProEixample, SA 62,12 % – BIMSA 01-oct-04
Foment de Ciutat Vella, SA 51,00 % – BIMSA 01-oct-04
Pro Nou Barris, SA 100,00 % – BIMSA 01-oct-04
22 Arroba BCN, SA 100,00 % – BIMSA 01-oct-04
Mediacomplex, SA – 49,00 % 22@BCN 01-oct-04
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 100,00 % – BIMSA 11-oct-05
BIMSA: Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA
22@BCN: 22 Arroba BCN, SA
88
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 
Taula
5 Estats financers consolidats a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Ingressos d’explotació 4.975
Actiu fix 8.257 Ingressos accessoris i de gestió corrent 3.988
Despeses d’establiment – Subvencions a l’explotació 14.574
Immobilitzat immaterial 170 Altres subvencions –
Immobilitzat material 892 Excés de provisions 226 
Immobilitzat financer 7.047
Deutors a llarg termini 148 Total ingressos d’explotació 23.763
Despeses a distribuir –
Costos
Actiu circulant 117.532
Variació d’existències (2.118)
Existències 11.683
Compres 5.381
Deutors 92.874
Personal 9.151
Inversions financeres temporals 6.345
Treballs, subminis. i serveis externs 10.760
Tresoreria 6.487
Subvencions –
Ajustaments per periodificació 143
Altres despeses 72
Provisions –
Total actiu 125.789
Amortitzacions 368
Passiu
Total costos d’explot. abans financers 23.614
Recursos a llarg termini 30.771
Resultat d’explotació abans financers 149
Fons propis abans resultat 17.942
Ingressos financers 539
Pèrdues i guanys de l’exercici 407
Despeses financeres 41
Subvencions de capital 1.360
Altres ingressos a distribuir 8.358 Resultat d’explotació abans impostos 647
Provisions 488 Impost de societats 154 
Creditors financers a llarg termini –
Resultat de l’exercici 493
Altres creditors a llarg termini 2.022
Resultat atribuït a socis externs (86) 
Periodificacions a llarg termini 194
Recursos a curt termini 95.018 Resultat atribuït a la societat dominant 407
Creditors financers –
Creditors comercials 90.283
Altres creditors 1.363
Ajustaments per periodificació 3.372
Total passiu 125.789
89

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Pro Nou Barris, SA
Pro Nou 
Barris, SA
Pro Nou Barris, SA té naturalesa de esllavissament. Un cop executats la
societat privada municipal. El seu capital pantalla i el mur, s’ha reparat el vial
President: social és de 60 milers d’euros totalment afectat, refent el paviment de calçada,
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín subscrit i desemborsat, i el seu únic la vorada i el tram de vorera malmesos.
Gerent: accionista en l’actualitat és Barcelona • Projecte d’accessibilitat al carrer de
Sr. Alex Montes i Flotats d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA). Viladrosa entre el 138 i el 142, per tal
d’aconseguir un accés apte per a tothom
als edificis, mitjançant la construcció
Activitat de la societat d’una rampa orientada en el sentit
durant l’exercici 2008 longitudinal de la vorera i de dues escales
Constitució noves; alhora que es renova tot el
El 7 d’abril de 1997 es va constituir paviment, baranes i altres elements
mitjançant escriptura pública autoritzada, Execució d’obres malmesos.
per acord del Consell Plenari Municipal Les inversions previstes en el Pla • Camp de Futbol de Ciutat Meridiana,
de 12 de juliol de 1996. d’actuació del districte de Nou Barris amb la construcció d’un camp de futbol
de les quals en té encarregada l’execució provisional a la part alta de Ciutat
Objecte social Pro Nou Barris S.A, corresponen Meridiana per tal d’ubicar, a l’espai actual
Dur a terme totes les actuacions de principalment a la urbanització de carrers del camp de futbol, un aparcament
regeneració urbana necessàries per i places, com també a la construcció subterrani de concessió.
a la rehabilitació dels espais compresos d’equipaments i d’aparcaments • Urbanització de la cruïlla de Rio
en el districte de Nou Barris que subterranis. L’exercici 2008 ha estat de Janeiro amb Andreu Nin amb
li encarregui l’Ajuntament de Barcelona marcat fonamentalment per la redacció la semaforització corresponent per tal
en el marc de la seva programació dels projectes executius per desenvolupar d’ordenar el trànsit i la millora de la
plurianual d’inversions. les actuacions previstes al PAD del seguretat mitjançant la instal·lació de
districte de Nou Barris 2008-2011, alhora quatre grups de semàfors. Quant a
que s’han iniciat diverses actuacions del la urbanització de Rio de Janeiro, tindrà
PAD i se n’han finalitzat d’altres que tot les mateixes característiques que la part
seguit es relacionen. d’aquesta avinguda recentment
urbanitzada, amb una zona de gespa,
Obres acabades durant arbres, bancs, papereres i fanals. 
l’exercici 2008 • Pistes esportives d’Antoni Gelavert
amb la construcció d’un tancament al
Urbanitzacions lateral del costat muntanya, amb xarxa
• Jardins de Rodrigo Caro amb la creació tèxtil que eviti que les pilotes envaeixin
d’uns nous jardins a la part alta de el carrer, com també la reparació d’aquells
Roquetes que incorporen una zona de elements que es trobaven en mal estat
jocs infantils, espais d’esbarjo i el mobiliari i la instal·lació de nou equipament
i enllumenat necessaris. Aquesta actuació esportiu. S’han realitzat millores en la
compta amb el suport de la Llei de barris. pavimentació, l’enllumenat, la pintura,
• Interiors de Canyelles Fase I que ha els elements d’estructures de subjecció
implicat la remodelació total dels espais de xarxes i s’han instal·lat 4 noves
interiors situats al carrer de Federico cistelles de bàsquet i dues porteries
García Lorca, amb la reposició de de futbol-sala. 
mobiliari, enllumenat, zona de jardí i • Entrada Barcelona Zona Nord, que ha
accessos a través de rampes, escales permès millorar l’accés a Ciutat Meridiana
i un nou ascensor. per Rasos de Peguera des de la C-17, com
• Urbanització del carrer de Costabona també la vorera i talús paral·lel a la C-17
i interiors, com també la ubicació d’unes fins al barri de Trinitat Nova. L’obra
escales mecàniques per realitzar el contempla l’aplacat de murs amb llicorella,
recorregut de la part alta del carrer de manera semblant als que ja hi ha,
de Costabona a la part baixa del carrer recreixement i construcció d’un nou mur,
de les Agudes. construcció de noves voreres des de la C-
• Escolapi Càncer, 159 amb la construcció 17 a la plaça Roja, amb eliminació de les
d’un mur de contenció que substitueix barreres arquitectòniques, substitució
l’anterior mur caigut per un dels panots de la vorera de la C-17 fins al
91
Pro Nou Barris, SA
carrer de Garbí, reparacions i pintat carrer en un espai més amable per als
de baranes, com també neteja i millora vianants.
de la vegetació dels talussos. • Escala mecànica al carrer d’Alcántara.
Aquest és el tram comprès entre els
Edificacions i equipaments carrers d’Artesania i de Rodrigo Caro i
• Biblioteca de Les Roquetes situada a el projecte preveu la urbanització de tot
les antigues dependències del casal d’avis l’espai amb una millora notable de
de Via Favència. El projecte aprofita l’accessibilitat, mitjançant la instal·lació
l’edifici que hi ha sobre la ronda de Dalt d’un ascensor i una passera. La nova
i hi afegeix un nou cos per tal d’obtenir urbanització amb noves escales, nou
l’espai necessari per a un equipament paviment, plantació d’alguns arbres,
d’aquest tipus que consta de diverses soterrament dels serveis, nou enllumenat
àrees: infantil, consulta de fons, i nou mobiliari urbà, pretén crear un espai
informàtica, premsa, sala d’actes, aules net i transparent, seguint els paràmetres
de suport i dependències de treball intern. de la part ja executada.
L’edifici té una gran lluminositat gràcies • Ascensor entre el carrer d’Amílcar i la
al lluernari del sostre orientat cap al nord i plaça de Peñalara. La finalitat d’aquest
a la part orientada al sud s’hi han instal·lat projecte és la instal·lació d’un ascensor
plaques solars. que salvi el desnivell que hi ha des de la
• Local infantil «El Desván». La finalitat plaça de Peñalara fins al carrer d’Amílcar,
d’aquest projecte ha estat i la construcció d’una passera que
l’acondicionament d’un local per tal connecti l’ascensor amb la plaça
d’ubicar-hi la seu del casal infantil per damunt de les cotxeres de TMB.
«El Desván», entitat del barri de Trinitat • Urbanització dels interiors de Canyelles,
Nova. El casal se situa en una planta baixa fase II i III. El projecte comprèn l’espai que
al carrer de Vila-real, 7-9, en un local que quedava per reurbanitzar a la banda oest
disposa de les prestacions adequades per del barri de Canyelles, entre la ronda de
tal de poder desenvolupar les activitats la Guineueta Vella, el carrer de Federico
d’un equipament d’aquest tipus. Consta García Lorca, l’espai arbrat i el sector
d’una gran sala polivalent, espai de cuina recentment urbanitzat. La urbanització
per a tallers, sala d’informàtica i estudi, segueix els mateixos paràmetres de
espai per a material i manteniment, qualitat de les parts ja realitzades, amb
serveis i sala de monitors. Un sistema aquests objectius principals: aconseguir
de mampares i envans mòbils dóna espais diàfans i transparents, millorar
versatilitat a l’espai per tal d’adequar-lo l’accessibilitat amb la construcció de
a les necessitats funcionals. noves escales, rampes i una escala
mecànica, que facin possibles camins
Actuacions iniciades i en curs curts i ràpids en eliminar les barreres
durant l’exercici 2008 arquitectòniques. També es millorarà
l’accés als edificis. Es renovarà totalment
Urbanitzacions l’enllumenat amb criteris d’estalvi
• Urbanització del carrer d’Artesania des energètic i no-contaminació lumínica,
de la ronda de Dalt fins al carrer del Pla es millorarà la xarxa de clavegueram,
de Fornells. El projecte contempla es plantarà nou arbrat, nova jardineria
transformar el carrer en una secció i s’instal·larà nou mobiliari urbà.
contínua, en destinar 3,5 m per al pas dels • Urbanització del carrer de Cadí.
vehicles i ampliar les voreres, degudament La remodelació d’aquest carrer té com
protegides amb pilones. Es preveu la a objectiu la millora de l’accessibilitat
construcció de nous embornals i es en eliminar les barreres arquitectòniques.
renova totalment l’enllumenat amb criteris S’ampliaran les voreres, s’instal·larà nou
d’estalvi energètic i evitant la enllumenat amb millora de la capacitat
contaminació lumínica. Es col·loca nou lumínica i amb criteris d’estalvi energètic i
mobiliari urbà: bancs, cadires i papereres es construirà una nova xarxa d’embornals.
i també es plantaran diferents tipus Se soterraran les línies elèctriques
d’arbres. L’objectiu es convertir aquest i s’instal·larà nou mobiliari urbà.
92
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Pro Nou Barris, SA
• Urbanització del carrer de Travau. de jocs infantils, amb nou mobiliari urbà
La remodelació d’aquest carrer té com i nou enllumenat, tot pensat perquè
a objectiu la millora de l’accessibilitat en es converteixi en un espai d’estada
eliminar les barreres arquitectòniques. i relació.
S’ampliaran les voreres, s’instal·larà nou • Urbanització de l’Illa 4 de Trinitat Nova.
enllumenat amb millora de la capacitat L’objectiu d’aquesta operació de gran
lumínica i amb criteris d’estalvi energètic manteniment és renovar tot allò que està
i es construirà una nova xarxa en mal estat, com també realitzar
d’embornals. Es plantaran arbres actuacions de caràcter més general
i se soterraran les línies elèctriques per tal de millorar i aprofitar els espais
i s’instal·larà nou mobiliari urbà. d’interior d’illa per aconseguir espais
• Urbanització del carrer de Pontons. més transparents en suprimir les barreres
Es pretén construir un nou carrer arquitectòniques. En aquest sentit,
de prioritat invertida on calçada i vorera se sanejarà el paviment en mal estat, es
estiguin al mateix nivell i on es guanyi podaran i es canviaran arbres, es millorarà
la màxima superfície peatonal, amb la gespa dels parterres, es renovaran
una urbanització similar a la dels entorns la majoria d’elements de mobiliari urbà,
del carrer de Cartellà i la plaça de Torre es crearà una zona de jocs infantils per a
Llobeta. Cal destacar l’eliminació de nens de 2 a 6 anys, envoltada d’una tanca
barreres arquitectòniques, tot preservant de fusta, i es recuperaran aquells espais
els espais per als vianants amb els públics privatitzats en el seu moment.
elements propis de mobiliari urbà;
i la plantació d’arbres a la vorera nord, Edificacions i equipaments
un carril de circulació i aparcament de • Biblioteca de la Zona Nord. Continuació
vehicles a la vorera sud. Es faran nous de la construcció de la biblioteca sobre
embornals, i s’instal·larà un nou una superfície de més de 8.000 m2 i la
enllumenat i nou mobiliari urbà. creació d’un nou vial de connexió entre
• Urbanització del carrer de Vèlia. Ciutat Meridiana i Torre Baró.
Es tracta d’una reurbanització del carrer La singularitat d’aquest equipament està
amb què es pretén, bàsicament, guanyar condicionada per l’espai on s’ubica: en
espai peatonal, de manera similar a la part un tossal amb un desnivell de 24 m entre
del carrer ja executada, des del passeig el carrer de Vallcivera i l’avinguda de
de Fabra i Puig fins al carrer d’Escòcia, Vallbona. És un edifici accessible i adaptat
tot preservant els espais de vianants amb un ascensor panoràmic des del
amb la disposició de barreres feta amb carrer de Vallcivera. Consta de dues
els mateixos elements de mobiliari urbà plantes amb els serveis característics
i eliminant les barreres arquitectòniques. d’una biblioteca: espai polivalent, espai
Les obres contemplen la nova de consulta de fons general, infantil,
pavimentació, l’adequació de la xarxa de aula d’informàtica, aula de suport, espais
sanejament, una nova xarxa d’enllumenat de treball intern, magatzem i serveis
públic, el soterrament de les xarxes de generals. 
serveis aeris existents, com també una • Remodelació de l’edifici situat al carrer
nova plantació d’arbrat i nou mobiliari d’Alcàntara 22. El projecte contempla la
urbà. reforma d’uns espais situats a l’edifici de
• Urbanització del carrer d’Oristà l’escola bressol Claret, destinats a serveis
i entorns. Aquest projecte proposa d’orientació de la infància i adolescència,
completar la urbanització del carrer com també a seu provisional del
d’Oristà d’acord amb la ja realitzada Departament de Serveis Socials
amb anterioritat. Bàsicament es tracta del districte de Nou Barris.
d’urbanitzar i connectar les dues bandes • Reforma de les oficines de Pro Nou
del Rec Comtal tot salvant l’important Barris S.A consistent en la creació
desnivell amb unes passeres que a la d’un nou accés independent del centre
vegada facin de mirador. Cal destacar la d’acollida de Nou Barris i la reforma
urbanització del gran espai existent per dels espais dels serveis tècnics i la creació
convertir-lo en una plaça amb una àrea de dues sales de reunions.
93
Pro Nou Barris, SA
Aparcaments mes de novembre i finalitzats a meitat
Aparcament de Fabra i Puig amb del mes de desembre.
el passeig de Valldaura, que té prevista • Treballs d’adequació de l’aparcament
la capacitat de 281 places, totes les quals provisional de Pintor Alsamora. 
ja han estat reservades en el procés de
comercialització i els adquirents del seu En l’àmbit del manteniment de la via
dret d’ús ja han lliurat la corresponent pública del districte de Nou Barris, durant
paga i senyal. l’any 2008 s’han efectuat 609 ordres
de treballs pels diferents contractes de
Actuacions de manteniment manteniment de la via pública.
de la via pública D’altra banda, s’han sol·licitat i coordinat
En l’àmbit del manteniment de la via intervencions d’altres serveis municipals
pública del districte de Nou Barris, al mes en nombroses actuacions de
de març de l’any 2004 l’Ajuntament de manteniment d’instal·lacions de paviment
Barcelona va encarregar la seva gestió asfàltic, clavegueram, fonts públiques
a Pro Nou Barris SA, que ha implantat i ornamentals, enllumenat públic,
un model basat en criteris de millora de la ascensors, escales mecàniques,
qualitat del manteniment de l’espai públic senyalització vertical i horitzontal i parcs
i del temps de resposta. i jardins (verd i àrees de jocs infantils).
Bàsicament, l’activitat de manteniment Se supervisen les obres de les
de via pública desenvolupada per la companyies de serveis que es coordinen
societat durant l’exercici de 2008 ha estat a través d’ACEFHAT.
en actuacions de contractes coordinats
per Pro Nou Barris referents a tasques Activitats de manteniment de via
de manteniment. pública desenvolupades per la societat
durant l’exercici 2008 
• Contracte de manteniment dels elements • Reparacions diverses i renovació
constructius i d’altres de la via pública i els de voreres. En destaquem l’actuació
espais públics adscrits al districte durant efectuada al barri de Roquetes on s’ha
els anys 2008-2011. Adjudicatari: renovat la vorera en 7 carrers amb força
Constraula Enginyeria i Obres SA. pendent.
• Contracte per al desbrossament i neteja • Reparacions i nova col·locació de
de massa vegetal i forestal a vials i espais mobiliari urbà (fitons, papereres, baranes,
diversos del districte (2007-2008). bancs...).
Adjudicatari; Urbaser SA. • Renovació de paviment de calçades
• Contracte per al desenvolupament del (s’ha actuat en 12 carrers del districte,
Projecte d’adequació i millora dels espais i cal destacar la carretera alta de
públics del districte. Roquetes i la ronda del Mig entre passeig
• Contracte de manteniment de Maragall i Fabra i Puig.)
de paviments. Adjudicatari: FCC • Millora de l’accessibilitat i mobilitat
Construcción S.A. de les persones (zona 30 Can Peguera,
• Contracte de manteniment d’instal·lacions amb instal·lació de baranes, construcció
d’enllumenat. Adjudicatari: IMESAPI. de guals adaptats, instal·lació de capçals
• Projecte per a la semaforització de per a invidents als semàfors...).
la cruïlla Urrutia / Cistellet. Adjudicatari: • Actuacions de neteja extraordinària
Telvent. Tráfico y Transporte S.A. de solars municipals. 
• Obres de millora d’espais urbans, com la • Treballs de desbrossada i neteja de vials,
realització de reparacions i instal·lació de talussos i parcel·les municipals a Ciutat
mobiliari urbà a la via pública del districte. Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Roquetes
• Treballs d’instal·lació de capçals per i Canyelles.
a invidents a semàfors de diversos indrets • Suport als plans ocupacionals
del districte. desenvolupats pel districte mitjançant
• Consorci de Collserola. Conveni per a la Barcelona Activa per efectuar tasques
realització de desbrossada de la zona de de neteja als barris de Ciutat Meridiana,
Torre Baró. Iniciats els treballs a meitat del Vallbona, Torre Baró i Roquetes.
94
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Pro Nou Barris, SA
Manteniment d’edificis 2. Actuació aïllada núm. 10 de la MPGM
Aquest any s’han efectuat tasques de del barri de Torre Baró (Projecte núm.
manteniment de edificis municipals a 24069003). S’ha procedit a l’aixecament
través dels contractes d’obres de de les actes d’expropiació i pagament
manteniment d’elements constructius i de totes les finques de l’actuació i a
instal·lacions en general als edificis l’enderroc d’una part. Actualment,
municipals amb un total de 35 ordres de de les 16 finques incloses en el Projecte,
treball. Al mes de maig, l’adjudicatari va únicament queda pendent l’aixecament
ser SIM RUBATEC SA, amb treballs de de l’acta d’expropiació, pagament
manteniment d’equipaments municipals i trasllat de 2 ocupants als habitatges de
(casals de barri, casals de gent gran, Martorelles. La resta de finques consten
centres cívics...). inscrites com a titularitat municipal.
3. Finalització dels expedients
• Renovació d’instal·lacions d’aire d’expropiació parcial (Projecte núm.
condicionat. 2415004) de les finques del núm. 20 del
• Substitució de finestres i adaptació passeig d’Urrutia per retaxació, i del núm.
de portes. 24 per resolució judicial del Tribunal
• Revisions i adaptacions d’instal·lacions Superior de Justícia de Catalunya.
elèctriques. 4. Inici i tramitació del Projecte núm.
• Adaptació dels ascensors d’equipaments 24069019, per a l’expropiació de la finca
municipals a les inspeccions de l’ECA. del carrer de Palau Solità, 22L. S’ha hagut
d’actuar urgentment en aquesta finca
Gestió de sòl a causa de la tramitació d’un expedient
En matèria de gestió de sòl, l’activitat d’inspecció per part dels serveis tècnics
de l’empresa durant l’any 2008 s’ha del districte.
concretat en tot un seguit de projectes 5. Inici dels projectes d’expropiació núm.
que a continuació s’exposen, i en els quals 28041002 i núm. 28041003, de finques
es distingeixen tres formes d’actuació: afectades i situades al sector 3 de Torre
expropiació, reparcel·lació i altres Baró. S’han mantingut reunions amb els
actuacions d’adquisició i/o alliberament afectats per tal d’informar-los de l’inici de
de sòl. l’expedient i d’intentar avançar possibles
acords d’avinença en el just preu. 
Actuacions per expropiació 6. Recuperació d’ofici (Projecte núm.
Pro Nou Barris, SA actua com a 24205010) de l’antiga caserna de la
encarregada per part de l’Ajuntament Guàrdia Civil situada al carrer de Camós
de Barcelona de la gestió de les núm. 1 per la rehabilitació d’una escola-
expropiacions a l’àmbit territorial del taller, tot seguint instruccions del districte.
districte de Nou Barris segons acord 7. Inici de la tramitació del Projecte núm.
del Consell Plenari Municipal de data 25 28041004, que inclou la finca del carrer
d’abril de 1997. de Ripollet núm. 7 destinada al futur
Projectes d’expropiació dins l’exercici equipament del poliesportiu de Torre Baró.
2008. 8. Tramitació d’expedients d’expropiacions
iniciades a instància de part d’acord amb
1. Actuació aïllada núm. 2 de la el que preveu l’article 108 del D.L. 1/2005
modificació del Pla general metropolità, de 26 de juliol, que inclou les següents
d’ara endavant MPGM (Projecte núm. finques:
24069013), del barri de Torre Baró. – Palau Solità, 10
Actualment, llevat de 3 finques, la resta – Martorelles, 5
és de titularitat municipal i han estat – Pruit, 7
enderrocades en bona part, o bé – Pierola, 3
inhabilitades quan l’enderroc no ha estat – Florida, 26
possible. Durant l’any 2008 s’ha finalitzat – La Selva, 64-66
el procés de trasllat d’afectats als – Sant Quirze Safaja, 26-32
habitatges de protecció oficial de – Argençola, 40
reallotjament al carrer de Martorelles. – Llerona, 37. 
95
Pro Nou Barris, SA
Actualment se n’ha fixat el justpreu • UA núm. 21 del PERI de Roquetes:
mitjançant resolució del Jurat executades les obres d’urbanització.
d’Expropiació de Catalunya. Desallotjats els ocupants i enderrocada
9. Donar compliment a un total de 34 la finca del carrer d’Alvarado núm. 28.
sentències i execucions de sentències
dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Altres actuacions d’adquisició
Catalunya, Sala Contenciosa Administrativa, i/o alliberament de sòl 
pel que fa a increments de justpreus i a En casos puntuals, l’adquisició o
interessos de demora de finques incloses alliberament de sòl s’efectua per altres
en projectes de parc central i alguns de mecanismes diferents a l’expropiació
zona forestal de Torre Baró. o reparcel·lació, com són la cessió
gratuïta de terrenys destinats a eixamplar
Actuacions per reparcel·lació vials, la recuperació d’ofici de terrenys
Segons acord del Consell Plenari municipals ocupats irregularment per
Municipal de data 21 de juliol de 2000, Pro particulars, la tramitació d’expedients
Nou Barris, SA, té encarregada la gestió de ruïna o la signatura de convenis
integral d’una sèrie d’unitats d’actuació a que permetin l’ocupació i urbanització
executar pel sistema de reparcel·lació en de terrenys d’interès públic. En altres
la seva modalitat de cooperació. casos l’adquisició dels béns s’efectua
mitjançant compra-venda o conveni
• UA núm. 1 del PERI del barri de Porta: de permuta; en aquests supòsits Pro
s’ha aprovat definitivament el compte Nou Barris, SA efectua les gestions fins
de liquidació definitiva, i notificat als a arribar a un principi d’acord, i tramet
interessats. posteriorment les actuacions al
• UA núm. 2 del PERI del barri de Porta: Departament de Patrimoni de
s’ha aprovat inicialment el compte de l’Ajuntament, que és qui s’encarrega
liquidació definitiva. de la seva aprovació i formalització.
• UA núm. 2 del PERI del barri de
Vilapicina-Torre de l’Aigua: executades • Recuperació d’ofici dels espais interiors
les obres d’urbanització. Compte de de l’Illa 4 (Trinitat Nova) per a la seva
liquidació definitiva aprovat i inscrit reurbanització.
al Registre de la Propietat. • Gestions per a la cessió dels espais
• UA núm. 3 del PERI del barri de interiors de propietat privada al carrer
Vilapicina-Torre de l’Aigua: els habitatges de Costabona, 23-25, per tal de procedir-
previstos ja han estat construïts. S’ha ne a la reurbanització.
redactat el projecte d’urbanització de la • Mitjançant la tramitació d’expedients
zona verda que hi ha pendent (licitació, de ruïna, s’han enderrocat les finques
adjudicació i execució). núm. 45 del carrer de Castelldefels; núm. 1
• UA núm. 30 del PERI de Prosperitat: del carrer de Vilatorta; 169LI del carrer de
s’està tramitant l’aprovació inicial del Llerona i núm. 55 del carrer del Pare
compte de liquidació definitiva. Rodés. 
96
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Pro Nou Barris, SA
Dades rellevants
Taula
1 Inversió per a l’execució d’obres (en milers d’euros) 2008
Urbanització interiors Canyelles 1.130
Millores integrals espais urbans 1.225
Urbanització carrer Artesania 260
Camp futbol Ciutat Meridiana 398
Semaforització avinguda Rio de Janeiro 250
Mur de contenció Escolapi Càncer 196
Reforma local «El Desván» 115
Urbanització interiors Ciutat Meridiana 996
Urbanització carrer Alcàntara 160
Urbanització carrers Travau i Cadí 413
Urbanització accessos carrer Amílcar 432
Urbanització carrer Pontons 292
Urbanització carrer Vèlia 1a fase 227
Reforma seu Districte 524
Urbanització carrer Oristà 222
Edifici SOIA 530
Biblioteca Zona Nord 2.072
Acondicionament equipaments 543
Biblioteca Via Favència 927
Redacció projectes i assistència tècnica 1.267
Altres intervencions urbanístiques 233
Total 12.412
Taula
2 Inversió per a alliberament de sòl (en milers d’euros) 2008
Enderrocs finques 207
Expropiacions 8.104
Total 8.311
97
Pro Nou Barris, SA
Taula
3 Cost de la construcció d’aparcaments (en milers d’euros) 2008
Aparcament Fabra i Puig 2.244
Total 2.244
Taula
4 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 16 17 18 17
Inversió (en milers d’euros) 16.950 19.079 25.079 22.965
Pròpia – – – 2.242
Per compte de l’Ajuntament 12.791 19.079 25.079 20.723
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 90
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 64 103 152 90
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 91
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 76 111 153 91
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
98
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Pro Nou Barris, SA
Taula
5 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Facturació de serveis 50
Actiu fix – Transf. program. i per serveis Aj. 1.161
Despeses d’establiment – Variació d’existències 2.094
Immobilitzat immaterial – Vendes 150
Immobilitzat material –
Immobilitzat financer – Total ingressos d’explotació 3.455
Deutors a llarg termini –
Despeses a distribuir – Costos
Variació d’existències –
Actiu circulant 15.563
Compres 2.244
Existències 2.856
Personal 912
Deutors 11.542
Treballs, subminis. i serveis externs 228
Inversions financeres temporals 852
Subvencions –
Tresoreria 313
Altres despeses 10
Ajustaments per periodificació –
Provisions –
Amortitzacions 1
Total actiu 15.563
Total costos d’explot. abans financers 3.395
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 60
Recursos a llarg termini 1.008
Ingressos financers 69
Fons propis abans resultat 850
Despeses financeres – 
Pèrdues i guanys de l’exercici 90
Subvencions de capital – Resultat d’explotació 129
Altres ingressos a distribuir –
Resultat abans d’impostos 129
Provisions –
Impost de societats 39
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 68
Resultat de l’exercici 90
Recursos a curt termini 14.555
Creditors financers –
Creditors comercials 14.457
Altres creditors 98
Ajustaments per periodificació –
Total passiu 15.563
99

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
22 ARROBA BCN, SA
22 ARROBA
BCN, SA
La societat privada municipal 22 ARROBA en la presència i tipologia d’empreses i
BCN, SA (22@Barcelona) es va constituir institucions al territori i, en conseqüència,
President: com a societat mercantil de capital en el tipus de relació que s’estableix entre
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats íntegrament municipal, d’acord amb les persones que conviuen en l’esmentat
Conseller delegat: l’article 45 de la Carta de Barcelona. entorn físic.
Sr. Josep Miquel Piqué i Huerta La modificació del Pla general La modificació de l’entorn físic
metropolità per a la renovació de les es produeix gràcies al planejament
àrees industrials del Poblenou, més urbanístic, a la gestió urbanística,
coneguda com a Pla 22@, es va aprovar a la implantació del pla d’infraestructures
definitivament el 27 de juliol de 2000. i a l’activitat immobiliària. L’impuls per
Constitució El Pla 22@Barcelona permet reinterpretar a la instal·lació d’iniciatives estratègiques
Es va constituir el 10 de novembre en clau actual la funció dels antics teixits al 22@Barcelona es du a terme des
de 2000, en compliment de l’acord del industrials del Poblenou i crear les del departament de desenvolupament
Plenari del Consell Municipal de 21 de juliol condicions i els incentius adequats per tal corporatiu, que assegura un nou pas en
de 2000. d’afavorir la renovació urbana del sector l’àmbit dels continguts. Finalment, la
i la localització de nous llocs de treball posada en marxa del que denominem
Objecte social qualificats i d’activitats productives «Espai de Comunicació» garanteix una
Impulsar la renovació urbana i econòmica intensives en coneixement. transformació no tan sols en l’entorn físic
de les àrees industrials amb qualificació El Pla 22@Barcelona modifica les i en els continguts, sinó també en
urbanística 22@. característiques de la regulació de la zona els vincles existents entre les persones
industrial 22a del Poblenou mitjançant a nivell nacional i internacional.
una nova clau urbanística, 22@, que Des de 2006 tots els elements descrits
regula els usos i la intensitat d’edificació funcionen de manera simultània. Com es
de la nova subzona, defineix una nova pot suposar no s’han iniciat tots alhora,
qualificació d’equipaments –els entre altres coses perquè, posem per cas,
anomenats equipaments 7@–, crea nous no es pot tirar endavant el procés de
estàndards per a la reurbanització gestió urbanística sense un planejament
completa del sector, estableix els drets previ, ni és possible atorgar una llicència
i deures dels propietaris de sòl i sense la gestió enllestida. En altres
determina les formes i mecanismes paraules, per formular i tirar endavant
de planejament derivat per desenvolupar projectes de contingut o l’espai de
la transformació. El Pla especial comunicació, era i és indispensable
d’infraestructures (PEI) del Poblenou, que garantir l’aspecte urbanístic i immobiliari.
concreta les previsions del Pla Ens trobem davant d’un únic procés, amb
22@Barcelona per a les diferents xarxes aspectes concrets indestriables i que
d’infraestructura i de servei, va ser aprovat requereixen un temps d’implementació.
el 27 d’octubre de 2000. Cap nova fase no supera l’anterior, sinó
Amb la finalitat de permetre un millor que s’hi acumula en una trajectòria
ajustament dels diversos programes fructífera.
funcionals en el seu entorn urbà i Al 2008 s’ha començat a apreciar
de no produir incidències traumàtiques l’alentiment del ritme de transformació,
en els usos i funcions actuals, el Pla que fins ara s’havia dut a terme, com
22@Barcelona no determina des de a conseqüència de l’evolució econòmica
l’origen l’ordenació detallada i precisa de nacional i internacional. 
cada part del territori, sinó que es remet Fins a 31 de desembre de 2008, a través
al planejament derivat per tal de del planejament urbanístic, s’ha iniciat
concretar i especificar l’ordenació de cada la renovació d’aproximadament el 65 %
àmbit de transformació. de les àrees industrials del Poblenou,
El procés de transformació de les àrees mitjançant 110 plans aprovats
industrials del Poblenou es concreta en definitivament, dels quals 74 (el 67,3 %)
tot un seguit d’actuacions que s’han anat han estat promoguts pel sector privat.
posant en marxa al llarg dels vuit anys Els plans concreten la posició dels sòls
d’existència del projecte. Actuacions que, d’aprofitament privat i de cessió al
a mitjà termini, garanteixen canvis municipi –destinats a habitatge social,
substancials de millora en l’entorn físic, equipaments, i zones verdes–, les
101
22 ARROBA BCN, SA
característiques de les noves edificacions biomèdic i equipament de cessió
i el conjunt de paràmetres urbanístics municipal per concretar).
que, després dels corresponents S’han començat els estudis per a
processos de gestió urbanística, permeten l’elaboració del Pla especial de protecció
desenvolupar els projectes edificatoris i del casc antic del Poblenou. En aquest
comercialitzar els productes immobiliaris sentit, s’ha iniciat el seguiment dels
resultants. treballs a fer per part de l’equip redactor,
El conjunt de plans aprovats ordenen s’ha elaborat la informació de base
i concreten 2.824.709 m2 de sostre, dels corresponent i s’ha aprovat la suspensió
quals 2.251.891 m2 corresponen a nou de llicències en l’àmbit d’estudi.
sostre transformat i la resta a sostre Durant l’any, s’han concedit, per part
existent en edificis que es mantenen. dels serveis de l’Ajuntament, llicències
Es concreten 136.431 m2 de sòl d’obres a l’àmbit del 22@ que suposen un
d’equipaments, 119.115 m2 de sòl per a total de 250.880 m2 de sostre (133.665 m2
espais lliures i uns 3.000 habitatges amb sobre rasant i 117.215 m2 sota rasant).
algun règim de protecció pública, dels Entre els projectes que han obtingut
quals un 25 % com a mínim hauran de ser llicència en aquest període figuren, entre
en règim de lloguer. d’altres, la seu de la Comisión del Mercado
Al 2008 s’han aprovat definitivament de las Telecomunicaciones i el nou edifici
20 plans, 4 dels quals d’iniciativa pública. d’RBA. S’han emès informes en relació
L’àmbit total d’aquests instruments és a un total de 68 expedients de llicències
de 104.765 m2 de sòl. A partir d’aquests d’obres majors i menors, 25 a petició
instruments de planejament serà possible dels serveis tècnics del Sector
construir 241.489 m2 de sostre d’activitats, d’Urbanisme i 43 provinents del districte
31.382 m2 de sostre d’habitatge social de Sant Martí.
i 7.616 m2 de sostre d’habitatge no En matèria de gestió urbanística i
convencional. En relació a les cessions de patrimonial, s’han aprovat definitivament
sòl, per a zones verdes s’obtenen 11.112 m2 6 projectes de reparcel·lació (PMU Pallars
i 9.579 m2 d’equipament. / Zamora; illa Can Tiana; UA6 eix Llacuna;
Entre l’activitat duta a terme durant el subsector 1 Perú / Pere IV; subsector
2008 cal destacar l’aprovació definitiva 10 Llull / Pujades / Ponent; i illa 7@)
de 3 plans de subsectors que pertanyen i 4 operacions jurídiques complementàries
als àmbits predeterminats per la MPGM: (modificacions i ajustos de
els subsectors 1 i 5 de l’àmbit de Llull- reparcel·lacions: UA1 Parc Central;
Pujades-Ponent (el primer per iniciativa subsector 2 Llull / Pujades / Ponent;
pública) i el subsector 3 de l’àmbit de La Escocesa; i illa Larig). I s’han tancat
Perú-Pere IV. L’execució d’aquests plans 3 convenis de gestió urbanística inclosos
permetrà obtenir sòl de cessió per a en plans de millora urbana (front
habitatge social, equipaments, espai lliure d’habitatges Pere IV 37 a 49; edifici
i serveis tècnics. industrial consolidat a Almogàvers, 180;
A més, s’han aprovat 5 plans d’illa, edifici industrial consolidat a Pere IV, 141).
tots d’iniciativa privada, entre els quals Això significa que durant el 2008 s’ha
destaca el Pla de millora urbana de les gestionat formalment (projectes de
illes delimitades pels carrers de Bolívia, reparcel·lació aprovats definitivament
Ciutat de Granada, Sancho de Ávila i i convenis de gestió d’aquest període) sòl
Badajoz, que ordena un àmbit de més de fins a 51.700 m2, que representa un sostre
20.000 m2, dels quals més de 5.000 m2 total de 152.000 m2. Per tant, des de l’inici
seran de cessió. També s’ha fet l’aprovació de 22@ fins a 31 de desembre de 2008, el
de 2 plans especials urbanístics per nombre d’instruments de gestió aprovats
a concretar sòls d’equipament, un definitivament és de 74; i el sòl gestionat
d’iniciativa pública (per a la definició de acumulat suma 586.000 m2, que
l’equipament de la futura seu de la Casa representa un 44,45 % de la previsió
de les Llengües) i l’altre d’iniciativa de l’MPGM22@ d’1.319.379 m2. El sostre
privada i que ordena un àmbit gestionat acumulat a 31 de desembre de
corresponent a una illa d’eixample (futura 2008, suma 1.803.487 m2 (incloent-hi HS
residència universitària, equipament i equipament 7@). 
102
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
22 ARROBA BCN, SA
De forma complementària s’han tècnica, operativa i temporal diferent: les
constituït 4 noves juntes de compensació, actuacions estructurants, que representen
prèvia tramitació d’estatuts i bases el 30 % del total i que s’executen amb
d’actuació; s’han aprovat definitivament un temps propi, independent del
estatuts i bases d’actuació per a la desenvolupament urbanístic, i amb la
constitució de 4 noves juntes de major velocitat compatible amb l’activitat
compensació pendents de constituir actual del Poblenou, i les actuacions
formalment; s’han aprovat inicialment subordinades, que tenen uns ritmes més
3 projectes de reparcel·lació que esperen compassats amb el procés de maduració
aprovació definitiva; s’ha aprovat 1 compte immobiliària del sector. 
de liquidació definitiu; i s’ha acordat Durant l’exercici 2008 s’ha continuat
la suspensió de tràmit d’un projecte executant el PEI del Poblenou. S’han
de reparcel·lació. construït les diferents xarxes i serveis
Finalment, des de l’inici del projecte urbans, alhora que s’han realitzat obres
22@ fins a 31 de desembre de 2008, d’urbanització dels carrers, actuacions
s’han gestionat 50 convenis de contingut que s’han coordinat amb les promocions
urbanístic: 13 de relatius a fronts privades que s’han anat desenvolupant. 
d’habitatge i edificis industrials Com a actuacions més rellevants,
consolidats (arts. 8 i 9 MPGM22@), destaquem l’inici de la construcció de
1 de pla d’illa, 5 sobre parcel·les de més la central de recollida pneumàtica
de 2.000 m2 (art. 17.3), 19 de col·laboració selectiva de Llevant, la finalització del
amb promotors i entitats urbanístiques gran espai verd del PERI Llull-Pujades-
per facilitar-ne la gestió, 6 sobre Llevant (Saló Llull) i les col·laboracions
adjudicació de sòl per a habitatge amb els equips de Barcelona Sagrera Alta
i 6 sobre infraestructures. Velocitat, SA (BSAVE) i Barcelona Gestió
Addicionalment, la modificació del Pla Urbanística, SA (BAGURSA), que es
general metropolità preveu la dotació descriuen més endavant, per dur a terme
en el sector de noves infraestructures, les obres lligades a l’entorn de la Sagrera i
adequades als requeriments urbanístics, la Marina del Prat Vermell, respectivament.
socials, econòmics i mediambientals No pas menys important ha estat la
actuals, i que atenen als criteris de normalització en el lloguer de fibra fosca
sostenibilitat i prestació de serveis en (el mateix contracte per a tothom),
règim de competència. Es determina un el desenvolupament de les normatives
nou estàndard d’urbanització que supera que han de regir la compartició
àmpliament el model clàssic i es concreta, d’infraestructures en l’àmbit i els estudis
a través del PEI del Poblenou, els realitzats per a la remodelació del Pont
elements bàsics i les característiques de Marina, que permetrà donar continuïtat
principals que han de reunir les diferents el carrer de Tànger entre el Poblenou
xarxes d’infraestructura i servei. El PEI i l’Eixample.
preveu la nova urbanització del sector També s’han completat 8 obres i s’han
(37 km de carrers), determina les urbanitzat 42.030 m2 de via pública, que
càrregues d’urbanització i les necessitats es corresponen amb 1.950 metres lineals
per a cada servei i dóna una solució de carrers, 16 noves cruïlles, 10.115 metres
integral que considera de nou el paper lineals de prismes i 253 embornals, que
dels espais públics i els espais privats tot plegat representa, aproximadament,
comunitaris com a suport de les el 5,6 % de totes les obres recollides en
infraestructures. Per tal de garantir la el PEI del Poblenou. Així mateix, s’han
disponibilitat dels nous serveis, tant a les acabat de redactar 3 projectes de nous
illes que es transformen com als edificis trams de carrers i s’ha iniciat la redacció
preexistents i als fronts consolidats d’11 nous trams.
d’habitatges, el PEI estableix la tesi Quantitativament, a 31 de desembre
bàsica d’avançar-se al desenvolupament de 2008, se situa en poc més del 36 %
edificatori previst al planejament. el nivell de l’execució del PEI, amb més
Amb aquestes premisses, el programa de 10.466 metres lineals de carrers refets,
d’execució distingeix dos tipus del total de 37 km, i amb totes les seves
d’actuacions que responen a una lògica infraestructures transformades, entre les
103
22 ARROBA BCN, SA
quals destaquem els 5.063 metres lineals desenvolupament empresarial o els
de nous col·lectors, amb 47 galeries innovadors programes de foment de
construïdes i 6 en execució. la recerca i la innovació. 
Pel que fa als espais verds públics Per aquest fet, la societat municipal,
i privats d’ús públic, a 31 de desembre durant l’exercici 2008, ha considerat
de 2008 tenim planejament aprovat per oportuna la creació de diferents
64.698 m2, dels quals més de 18.000 ja departaments que puguin donar resposta
s’han executat i al voltant de 10.000 es a les necessitats que aquesta nova etapa
troben en execució. Cal esmentar en ens demana, des d’una quàdruple visió:
aquest sentit, a més del saló Llull, la la del desenvolupament dels clústers,
urbanització de Can Framis (8.654 m2), la de l’empresa, la del talent i les xarxes
que està en condicions de ser inaugurada i la de la innovació.
a primers de març, i també que ja
disposem del projecte d’urbanització del
Parc Campus Audiovisual (10.936 m2). Clústers
Pel que fa a la col·laboració amb
Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA Una de les actuacions més rellevants de
(BSAVE), durant el 2008, ens hem centrat la societat en relació al desenvolupament
en la definició de les bases per al de l’activitat econòmica del districte és la
desplegament dels diferents sistemes, promoció de clústers en diferents sectors
xarxes i serveis urbanístics, on hem econòmics estratègics per la ciutat.
incorporat l’experiència del 22@. Durant l’any 2008 s’han consolidat
Amb Barcelona Gestió Urbanística, SA especialment els sectors media, TIC,
(BAGURSA), hem treballat en la definició tecnologies mèdiques i energia. En aquest
d’un pla financer i en l’encaix temporal i sentit, s’han tancat acords importants
funcional del PEI amb els diferents i s’han iniciat projectes i completat
sectors. iniciatives que asseguren la implantació,
En relació a l’estat de la construcció, dels desenvolupament i dinamització d’aquests
415.049 m2 realitzats, només 42.258 estan clústers. A més, durant l’any 2008 s’han
lliures i un 73,77 % dels 578.265 metres posat les bases per impulsar el clúster del
que actualment es troben en construcció disseny. A nivell institucional, és rellevant
estan reservats. Finalment, si ens centrem remarcar que s’ha treballat el model de
en l’espai d’oficines construït, constatem governança i gestió dels diferents clústers.
una taxa d’ocupació del 90,71 %. Aquestes negociacions i acords s’han
Pel que respecta a l’activitat de reflectit en la signatura de convenis de
desenvolupament i promoció econòmica, col·laboració amb bDigital, el CIBM Centre
l’any 2008 ha representat l’impuls definitiu d’Innovació Barcelona Mèdia, Biocat i BCD
de les seves activitats, algunes de les Barcelona Centre de Disseny.
quals ja s’havien iniciat en anys anteriors. Pel què fa a la vessant d’anàlisi
Un cop consolidat el model urbanístic que estratègica, durant l’any 2008 s’han
s’aplica al districte, cal posar-lo al servei completat els plans estratègics dels
de la nova economia. sectors media, TIC i tecnologies
Aquesta potenciació de l’activitat mèdiques, a la vegada que s’ha iniciat
econòmica de 22@Barcelona s’ha l’elaboració dels plans referents
d’entendre en un sentit ampli, que va als sectors de l’energia i el disseny.
més enllà de la promoció internacional En el sector media, s’ha acomplert una de
del districte i engloba des del seguiment les grans fites del projecte, la inauguració
i la potenciació de la política de clústers de l’edifici Imagina, propietat de
fins a la creació d’un programa actiu Mediacomplex. Quant al clúster TIC,
d’atracció, retenció i potenciació del s’han signat acords i s’han posat en marxa
talent, en tant que un dels actius més projectes per fomentar les relacions
importants dins l’economia del entre els diferents agents del clúster.
coneixement, l’atenció permanent S’ha elaborat un programa d’activitats
i personalitzada a les empreses que fruit del treball conjunt amb bDigital amb
vulguin instal·lar-se al 22@ amb una 45 empreses per treballar aspectes tan
àmplia plataforma de serveis de rellevants com les connexions de
104
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
22 ARROBA BCN, SA
mercats, els coneixements laterals, formalment adherides són TIC 45; Media
etc. Projectes iniciats anys anteriors, 30; Energia 10; Tecnologies Mèdiques 27;
com és la iniciativa enfocada al sector i Disseny 17.
de serveis compartits, van rebre l’impuls L’any 2008 va suposar la posada en
definitiu a partir d’integrar-se en la marxa d’una nova iniciativa de clúster
gestió del clúster TIC (amb cinc trobades adreçat al sector del disseny.
entre oferta i demanda tecnològica, Conjuntament amb BCD, Barcelona
amb una assistència mitjana de Centre de Disseny, s’ha iniciat l’elaboració
35 empreses, i la participació en d’un pla estratègic amb l’objectiu
esdeveniments internacionals i en ponts d’identificar bé els diferents negocis
inversos amb delegacions de la Índia en què el teixit empresarial català que
i Xile). En aquest projecte hi ha més es relaciona amb el món del disseny té
de 120 empreses que participen en prou potencial per competir a nivell
les diferents activitats. internacional. Per elaborar-lo, s’ha
Dins l’àmbit de l’energia s’ha iniciat el treballat amb un col·lectiu de 35 empreses
projecte de clúster d’eficiència energètica que han aportat el seu parer i visió
i, concretament, s’ha iniciat amb una de futur. En paral·lel, s’han establert
iniciativa de reforç de la competitivitat contactes amb el FAD i el Disseny Hub
enfocada al segment d’eficiència Barcelona (Dhub). Un projecte, que pren
energètica en edificis col·lectius. Aquesta rellevància i troba la seva ubicació natural
iniciativa s’ha completat amb molt d’èxit, gràcies a la nova estratègia, és el de
ja que s’ha obtingut una resposta molt microclúster de moda tèxtil, del qual se
positiva de les més de 300 empreses n’han fet diverses jornades formatives
involucrades, que treballen, a data d’avui, (amb una mitjana de 30 assistents) i unes
activament en iniciatives que han sorgit jornades d’immersió estratègica (25
dels grups de treball. Pel que fa al clúster empreses s’hi han acollit com una fórmula
de les tecnologies mèdiques, s’han de reflexió sobre els models de negoci
mantingut contactes freqüents i s’han de futur). S’ha assistit, conjuntament amb
signat convenis específics amb els el Projecte «Bressol», a fires com la
principals agents del sector (PRBB, Bread&Butter o la 080 Barcelona per
Biocat). Enllestit el pla estratègic, s’ha veure quines son les tendències actuals
obtingut finançament per a l’elaboració del mercat i detectar possibles clients
dels diferents projectes i la contractació potencials i proveïdors per al clúster.
d’una persona gestora del clúster que El centre Bressol s’ha ubicat en uns espais
s’incorporarà a inicis de 2009. Pel que provisionals, al districte 22@, ja que no
fa als espais, s’ha concretat l’indret per està disponible, encara, l’espai definitiu
al Health Innovation Building (HIB). que és l’antiga fàbrica de la Sibèria.
S’han treballat diferents línies destinades A data d’avui, gràcies a Bressol, 10
a dotar el futur edifici d’activitats de dissenyadors de moda emergents han
formació, d’incubació d’empreses, de pogut crear la seva pròpia empresa,
recerca i, també, espais per a empreses. ja que de 80 contactes comercials,
S’han iniciat converses a diversos nivells han aconseguit 10 comandes formals
per tal d’assegurar la realització d’un pla per a la primera col·lecció.
de viabilitat del futur centre de tecnologies Finalment, pel que fa a la base
mèdiques, que s’ha de convertir en el tecnològica dels diferents sectors, durant
referent català en aquesta matèria. el 2008 s’han impulsats les activitats de
Tot i que els projectes de clúster no R+D+i dels diferents centres tecnològics
són excloents per motius d’ubicació de referència. En concret, una fita cabdal
estrictament física o d’inscripció formal, va ser la signatura d’un conveni de
a data d’avui hi ha un bon nombre col·laboració amb el DIUE, Departament
d’empreses que han volgut explicitar d’Innovació, Universitats i Empresa de
la seva adhesió als diferents clústers la Generalitat, per a la ubicació definitiva
tot i que n’hi ha alguns, com el disseny de quatre centres tecnològics de
o l’energia, encara estan definint la seva referència en espais 7@ del districte:
estratègia de futur. En concret, el CIBM, el Centre TIC, Leitat i el Centre
per als diferents sectors, les empreses Bressol.
105
22 ARROBA BCN, SA
Empresa promoció econòmica catalans, en l’Annual
22@ BCN té com un dels objectius Meeting of the New Champions, organitzat
més determinants de desenvolupament pel World Economic Forum, que es
econòmic, l’atracció d’empreses i va realitzar a Tianjin, Xina, i on vàrem
professionals cap al districte, en el marc aconseguir més de 300 contactes útils
de la seva estratègia d’impuls als clústers per a alguna de les institucions que varen
abans esmentats. En aquest sentit, formar la delegació. Per a aquesta
la nostra feina es desenvolupa des de tres delegació de Barcelona/Catalunya va ser
línies de treball: una magnifica oportunitat de presentar el
nostre territori com un indret estratègic per
1. La que té com a objectiu promocionar atraure empreses i desenvolupar iniciatives
el districte tant portes endins com relacionades amb l’economia del
a l’estranger i potenciar els serveis que coneixement.
s’hi ofereixen per tal d’atraure el màxim Altres actuacions destacables van ser
nombre d’empreses possibles. l’organització del congrés WIST (Women
2. La que té com a objectiu atendre i in Science and Technology), amb gairebé
conduir, conjuntament amb la iniciativa 240 participants, la participació a
privada, les peticions d’un espai físic per l’exclusiva fira ETRE, on vàrem contactar
ubicar-se al districte. amb 42 empreses d’interès, al Shared
3. La que té com a objectiu donar un Services Exchange, un esdeveniment
servei personalitzat d’acompanyament exclusiu que reuneix responsables
i assessorament a l’empresa en el seu d’empreses del sector shared services
procés d’aterratge al districte i de i on es varen efectuar 15 contactes útils,
vinculació amb tots els agents del sistema com també la participació en les fires més
d’innovació del 22@. rellevants que es fan a Barcelona, com el
World Mobile Congress, on 22@Barcelona
Promoció i atracció d’empreses va prendre part en el Mobile Peer Awards,
Durant 2008, amb l’objectiu d’atraure un esdeveniment que va congregar més
inversors immobiliaris al districte i nous de 400 assistents.
projectes d’edificació, vam organitzar la Una de les feines complementàries que
participació de la societat a la fira MIPIM s’ha dut a terme ha estat la presentació
(Canes), on es varen realitzar més de 200 de la societat davant les nombroses
contactes d’interès (entre promotors, visites que desitgen conèixer el model
inversors i consultors immobiliaris) 22@ i l’activitat de la societat municipal.
i al Barcelona Meeting Point, on a més Així, durant 2008 s’han efectuat 147
de realitzar més de 40 contactes d’utilitat, presentacions a diferents empreses
es va coorganitzar, conjuntament amb o delegacions nacionals i internacionals
l’Urban Land Institute una jornada per a les quals s’ha explicat l’evolució de 22@.
donar a conèixer els beneficis que
comporta apostar per iniciatives Espais
relacionades amb la inversió en les Durant 2008, s’han desenvolupat les
infraestructures de l’economia del activitats necessàries per donar acollida
coneixement. a les empreses vinculades als 5 clústers
Igualment, i amb la col·laboració de 22@, en una doble direcció: la
de l’Àrea de Promoció Econòmica de d’assessorament de l’oferta d’espais
l’Ajuntament de Barcelona, es va iniciar disponibles al districte (un cop l’empresa
un projecte de roadshows promocionals ha manifestat el seu interès per rebre
de la ciutat, el primer dels quals fou informació i ens ha indicat les seves
a Estocolm, a l’abril, per tal de presentar necessitats), i la d’acondicionament
les oportunitats que Barcelona ofereix d’espais propis perquè empreses altament
a les empreses dels sectors estratègics innovadores (start ups) s’instal·lin
que s’estan desenvolupant a la ciutat, en espais de menys de 200 m2.
i en especial al districte 22@, i on es va Igualment, s’ha iniciat la posada en
contactar amb 30 empreses sueques. marxa d’una aplicació, tant a la web de
Un altre fet destacat va ser la participació, 22@ com a la de l’Ajuntament de
conjuntament amb diferents agents de Barcelona, per tal de localitzar espais on
106
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
22 ARROBA BCN, SA
instal·lar empreses per tot Barcelona, fent a Projectes (UGAP), creada el 2007 amb
un seguiment personalitzat des de 22@ l’objectiu d’augmentar la competitivitat
de les demandes d’espais a l’àrea de les empreses del districte, ofereix
d’influència del 22@. un servei d’assessorament personalitzat
També, en el darrer trimestre d’aquest per a la identificació d’oportunitats de
any 2008 hem acondicionat 600 m2 a finançament públic per als projectes
l’edifici Imagina, el campus de l‘audiovisual, estratègics de les empreses, en l’àmbit
per acollir i facilitar l’aterratge d’empreses de l’R+D+I, la internacionalització, la
del programa Landing (atracció incorporació de talent a l’empresa o la
d’empreses internacionals), amb identificació de noves oportunitats de
complementarietat d’accions negocis. 
d’acompanyament i assessorament. Del total de 108 empreses ateses al llarg
En aquests espais, en finalitzar l’any, del 2008, 99 han rebut informació
tres empreses internacionals ja s’hi havien i assessorament específic sobre
instal·lat. D’altra banda, hem continuat oportunitats de finançament públic per als
treballant conjuntament amb el Consorci seus projectes per part de la UGAP. S’ha
de la Zona Franca en relació a l’edifici gestionat la presentació de 37 propostes
Media Tic, que té prevista la seva de projectes a diferents convocatòries
inauguració al tercer trimestre del 2009, d’ajuts, amb un pressupost subvencionable
i que acollirà activitats de divulgació sol·licitat de 15 milions d’euros i un retorn
tecnològica, recerca, formació, incubació obtingut de 9 milions d’euros (hi ha
(local i internacional), agents de propostes encara pendents de resolució). 
l’economia del coneixement i empreses Amb l’objectiu de reforçar el
vinculades als sectors Tic i Media. posicionament de 22@Barcelona com un
entorn estratègic per a l’atracció i retenció
Desenvolupament empresarial de talent internacional, a través de la
L’any 2008, amb l’objectiu estratègic captació i aterratge de noves empreses
de reforçar el suport a les empreses que innovadores i professionals al districte
s’instal·lin a 22@Barcelona, s’impulsa la i d’una major vinculació entre la comunitat
iniciativa 22@PLUS, serveis a l’empresa. internacional present a Barcelona i la
El 22@PLUS es concep com una comunitat local, al llarg del 2008 hem
proposta de valor per a les empreses posat en marxa el programa Intensifying
que estudien la seva possible implantació Connections amb la col·laboració del
al districte i, alhora, com un instrument London Imperial College. 
que permet comunicar a les empreses En el marc d’aquesta iniciativa s’ha posat
ja instal·lades tots els elements de valor en marxa el programa 22@ Good Will
afegit que els ofereix 22@Barcelona, i que Ambassadors, una xarxa de persones de la
es concreta en un catàleg que incorpora comunitat internacional present a Barcelona
en aquesta primer versió vuit grups de i de la comunitat local amb alta connexió a
serveis: espais i infraestructures; innovació nivell internacional. El seu objectiu és actuar,
i tecnologia; clústers i accés a mercats; de manera totalment desinteressada,
finançament públic; 22@Capital; talent; com a prescriptors i assessors d’alguns
xarxes i espais de relació i promoció. dels programes que es desenvolupen a
En el marc d’aquesta mateixa iniciativa, 22@Barcelona, bàsicament els vinculats
s’ha impulsat, al llarg del 2008 la amb l’atracció i desenvolupament de talent
constitució d’una finestreta única de i l’atracció i aterratge d’empreses
relació entre 22@Barcelona i les empreses internacionals a la ciutat de Barcelona
per acompanyar-les en el seu procés i especialment al districte 22@. La posada
d’instal·lació al districte, facilitar-ne la en marxa d’aquest programa s’ha concretat
integració al clúster de referència i l’accés en la realització de dues reunions de treball
a serveis i instruments en l’àmbit de la amb els 15 components de la xarxa per tal
recerca, la innovació i el finançament amb de presentar-los l’evolució d’aquests
l’objectiu de dotar les empreses de més programes de talent i aterratge
recursos d’entorn i facilitar la innovació internacional d’empreses, rebre les seves
i el seu creixement. D’entre aquests serveis propostes i consensuar el pla d’activitats
cal destacar que la Unitat de Gestió d’Ajuts per al 2009.
107
22 ARROBA BCN, SA
Xarxes i talent integració dels diferents usos del 22@
En l’aspecte més social de les actuacions en escoles i associacions de Sant Martí,
de la societat, a l’any 2008 s’ha donat com també potenciar l’ús de les TIC en
continuïtat als projectes engegats en sectors tradicionals, barris i ciutadans,
anys anteriors i se n’han generat de nous, s’ha donat continuïtat a totes les
tot posant l’èmfasi a impulsar la línia iniciatives engegades en anys anteriors:
de talent, posar en marxa nous formats la recuperació de la memòria viva de Sant
d’espais de relació empresarial, Martí en el projecte «Memòria Virtual»
i consolidar la iniciativa Districte Digital. dirigit a gent gran i centres educatius;
En el marc de les actuacions d’atracció la formació en TIC de mares i pares
i retenció de talent, a més del programa amb el programa «Famílies en xarxa»;
Insensifiying Connections ja descrit i la inclusió digital del teixit associatiu
anteriorment, s’han posat les bases i s’han gràcies a la iniciativa «reciclatge
començat a impulsar altres projectes, com d’ordinadors d’empreses de
el llançament del Staying in Company, per 22@Barcelona» que es destinen a entitats
tal de donar resposta al nostre objectiu socials del barri. També s’han engegat
estratègic de facilitar l’estructuració, noves iniciatives com un programa de
atracció de talent i competitivitat del 22@, voluntariat de professionals del districte
i col·laborar amb sectors empresarials per en diferents entitats del barri, o la primera
a la captació de treballadors amb talent. edició del festival d’arts visuals i músiques
El programa Staying in Company, que es contemporànies Inside22@, una mostra
va presentar oficialment al mes d’octubre del panorama actual de la creació artística
amb l’assistència de 265 representants contemporània nascuda a Barcelona,
d’empreses i de l’àmbit educatiu, té com i on interactuen entitats del districte,
a objectiu connectar el teixit educatiu amb empreses, ciutadans i comunitat creativa.
el teixit productiu de 22@, tot donant A l’any 2008, en els diferents programes
resposta a les necessitats que en matèria han participat un total de 1.594 persones
de RRHH tenen les empreses intensives (gent gran, famílies, i nens), i 116 escoles
en coneixement del districte. Aquest i entitats.
programa ens ha permès d’una banda Pel que fa al nostre objectiu de crear
ampliar les relacions i lligams amb la espais de relació per facilitar que 22@
comunitat universitària d’altres països esdevingui un entorn ideal per connectar
interessada en ampliar estudis de postgrau amb altres empreses i professionals del
o màster a Barcelona i fer pràctiques a les districte, s’han començat a dissenyar nous
empreses de 22@ vinculades als clústers formats de trobades networking, a banda
que s’hi desenvolupen. D’altra banda, fa dels 22@Update Breakfast ja força
possible que estudiants de formacions consolidats després de 3 anys de
professionals tècniques, escoles de negoci funcionament. En els 10 Updates
i nous llicenciats de la comunitat local Breakfast celebrats el 2008 hi han
i la internacional que ja tenim a la ciutat participat 1.155 professionals i directius,
també puguin incorporar-se en la i més de 500 empreses hi han estat
modalitat de pràctiques laborals a representades.
empreses del 22@. A 2008 s’han signat Així mateix, destaquem l’èxit aconseguit
11 convenis amb centres de formació, en la segona jornada de Clústers Urbans
i 89 estudiants han fet pràctiques en celebrada al passat mes de gener, en què
47 empreses de 22@. es van reunir més de 500 professionals
Amb l’objectiu de treballar el talent local de l’àmbit empresarial i institucional, tant
des de la base, hem posat en marxa un locals com internacionals, per debatre
ambiciós programa, conjuntament amb i treballar entorn el model de clústers
la comunitat educativa, el pilot urbans desenvolupat a 22@. 
22@CreaTalent en què participen 9
centres educatius de primària i secundària
del districte, més de 500 alumnes, Innovació
120 pares i mares i més de 100 mestres.
En el marc de la iniciativa Districte La innovació es la principal opció
Digital que persegueix reforçar la estratègica per al futur. L’evolució
108
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
22 ARROBA BCN, SA
econòmica i social passa per l’economia com un espai de provar solucions
basada en el coneixement com a procés innovadores per a empreses que desitgin
de superació de l’era industrial i és implantar testos en qualsevol àmbit:
generalment acceptat que la tecnologia urbanisme, educació, mobilitat...; és a dir,
pot estendre els beneficis del el 22@ es converteix en un laboratori urbà
coneixement a tots els segments de (Urban Lab), que està oferint al teixit
la societat i ajudar a reduir el diferencial empresarial oportunitats d’aprenentatge
de nivell de vida dels seus ciutadans. que els permetin introduir nous productes
La missió del nou Departament o serveis al mercat. En concret, s’han
de Recerca i Innovació, creat el 2008, iniciat un parell d’iniciatives que es
és fomentar la innovació a la ciutat concretaran al 2009. 
de Barcelona des de l’exemple del • Amb la Generalitat de Catalunya s’està
22@Barcelona, i fer que Barcelona seguint un procés paral·lel de foment
esdevingui un referent en innovació de la demanda sofisticada i estudi del
a les ciutats, en tots els seus àmbits. procés de compra pública innovadora.
Els projectes concrets engegats el 2008 En concret, al 2008 s’ha definit un
s’emmarquen en dues línies principals: procés d’identificació de reptes que
permet després buscar solucions
Demanda sofisticada que siguin innovadores i al 2009 s’aplicarà
Els projectes de demanda sofisticada en un pilot al Departament de Salut
permetran a la gran empresa mantenir (Innovation Engine-Health Challenging
el lideratge i ser puntera en innovació System).
amb nous productes o processos, • També s’han liderat projectes amb
i oferiran també a la petita i mitjana empreses concretes com Abertis, Philips,
empresa un més fàcil accés a la demanda Baie, etc.
de grans clients tant públics com privats.
En concret, hem començat a treballar Innovació oberta 
amb tres agents diferents: sector privat L’objectiu principal és la creació d’un
i sector públic a dos nivells, Generalitat i entorn idoni per a la creació i
Ajuntament. desenvolupament de projectes
col·laboratius que permetin incrementar
• En l’àmbit d’Ajuntament, el projecte la competitivitat de les empreses del 22@.
22@Innovation busca la definició d’un Mitjançant la innovació en les empreses
model d’innovació a les ciutats, de crear- i potenciant també el teixit d’agents del
ne les peces principals per pensar la sistema d’innovació del país (universitats,
ciutat, identificar-ne els reptes i crear la centres tecnològics, clústers...)
demanda que n’impulsi la innovació d’una aconseguirem crear entorns d’alta
manera sistemàtica. Així doncs, s’ha competitivitat. Un dels socis clau per
definit una metodologia, s’ha celebrat aconseguir aquest objectiu es KIMbcn
el primer pilot amb la participació de amb qui s’ha signat un conveni per
diferents àrees de l’Ajuntament com treballar plegats projectes en aquesta
mobilitat o guàrdia urbana, i s’està línia.
treballant amb les diverses àrees El programa Synergys es va crear al
municipals per al foment de la compra 2008 per a extreure el màxim valor als
pública innovadora. esdeveniments associats a l’economia del
La creació de demanda sofisticada en coneixement que se celebren a Barcelona,
molts casos, si no és en gairebé tots, tot convertint oportunitats relacionals en
obliga a la creació de nous productes o oportunitats de negoci i potenciant
serveis inexistents fins al moment i sovint dinàmiques d’innovació i el valor de les
amb solucions comercials no xarxes. El primer esdeveniment va tenir
comprovades o en fase de lloc en el marc del Hybrid Intelligent
precomercialització. Fruit d’aquest Systems 2008, amb la participació de
projecte, també al 2008, s’ha iniciat més de 130 persones entre investigadors i
tímidament la potenciació de la ciutat empreses. 
109
22 ARROBA BCN, SA
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plans de desenvolupament (sostre de nova creació) 12 9 16 13
Altres plans 2 9 4 7
Instruments de gestió urbanística 13 11 10 13
Projectes d’urbanització i infraestructura 5 9 4 5
Projectes d’edificació i altres 2 1 – 3
Obres iniciades 10 7 4 4
Obres finalitzades 8 16 – 4
m2 de sòl planejat (de nova creació) 131.148 171.605 202.401 104.765
m2 de sostre planejat (de nova creació) 312.965 415.446 489.496 329.340
Metres lineals projectats 2.504 2.384 1.041 1.800
Metres lineals d’obra iniciada 3.664 1.566 790 1.630
Metres lineals d’obra finalitzada 1.768 5.424 – 1.170
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 21 26 28 36
Inversió 28.394 19.239 21.998 16.574
Pròpia (en milers d’euros) 47 211 126 165
Per compte de l’Ajuntament (en milers d’euros) 28.347 19.028 21.872 16.409
Finançament municipal 18.568 12.409 11.762 11.579
Ingressos propis 8.950 6.123 10.110 4.830 
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 21
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 39 19 21 19
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 162
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 81 64 111 191
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
110
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
22 ARROBA BCN, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Ingressos d’explotació 6.566
Actiu fix 6.843
Despeses d’establiment – Total ingressos d’explotació 6.566
Immobilitzat immaterial 46
Immobilitzat material 268 Costos
Immobilitzat financer 6.529 Variació d’existències –
Deutors a llarg termini – Compres –
Despeses a distribuir – Personal 2.015
Treballs, subminis. i serveis externs 4.462
Actiu circulant 20.133
Subvencions –
Existències –
Altres despeses 18
Deutors 18.465
Provisions –
Inversions financeres temporals 521
Amortitzacions 141
Tresoreria 1.054
Ajustaments per periodificació 93
Total costos d’explot. abans financers 6.636
Total actiu 26.976
Resultat d’explotació abans financers (70)
Ingressos financers 129
Passiu
Despeses financeres 30
Recursos a llarg termini 8.216 Resultat d’explotació 29
Fons propis abans resultat 6.975
Resultat abans d’impostos 29
Pèrdues i guanys de l’exercici 21
Impost de societats 8
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir –
Resultat de l’exercici 21
Provisions –
Creditors financers a llarg termini –
Altres creditors a llarg termini 1.220
Recursos a curt termini 18.763
Creditors financers –
Creditors comercials 6.925
Altres creditors 9.211
Ajustaments per periodificació 2.627
Total passiu 26.979
111

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
Agència
de Promoció
del Carmel
i entorns, SA L’Agència de Promoció del Carmel • Remodelació del Camí Vell del Coll:i entorns, SA té naturalesa de societat amb nova pavimentació, renovació
privada municipal. El seu capital social de l’enllumenat i mobiliari urbà,
és de 60 milers d’euros totalment subscrit soterrament de línies aèries i plantació
i desemborsat, i el seu únic accionista d’arbrat.
en l’actualitat és l’empresa municipal • Remodelació de les escales al carrer
President: Barcelona d’Infraestructures Municipals de Pasteur, 7-9.
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats SA (BIMSA). • Millores en el clavegueram del camp
Director general: Durant l’exercici 2008, l’Agència de municipal de futbol del Carmel.
Sr. Oriol Bonet i Boixadera Promoció del Carmel i entorns, SA
s’ha centrat principalment en actuacions Obres en execució amb
de millora, remodelació d’espai públic finalització prevista al primer
i planejament i rehabilitació d’edificis, trimestre de 2009
amb la realització de les activitats • Remodelació de l’eix Fastenrath
Constitució següents: en 2a fase (entre Santuari i Hortal).
Es va constituir l’11 d’octubre de 2005 • Remodelació de l’espai Cortada.
mitjançant escriptura pública autoritzada, • Nou equipament per al casal del barri
per acord del Consell Plenari Municipal Projectes i obres d’inversió i ludoteca a Can Travi.
de 20 de maig de 2005, i va ser inscrita en l’espai públic • Millora per a l’accessibilitat al carrer
al Registre Mercantil en data de 14 de d’Alguer (accés a la sala d’actes de la
novembre de 2005. Les inversions previstes per a l’Àrea biblioteca Juan Marsé).
Extraordinària de Rehabilitació Integral, • Arranjament de local al carrer de Lugo,
Objecte social en endavant AERI del Carmel, es van 40, per tal de destinar-lo a pretaller del
Realització, dins l’àmbit territorial del barri començar a fer efectives durant el 2006. districte.
del Carmel i, per extensió, al barri de L’exercici 2006 va suposar les primeres
la Taxonera i les zones de Tres Turons actuacions sobre el terreny de l’Agència, Projectes iniciats durant
i de la Vall d’Hebron, de les actuacions que s’han consolidat amb les actuacions el 2008 d’altres actuacions
previstes a l’Àrea Extraordinària de dels anys 2007 i 2008. Continuant amb el de millora que seran executades
Rehabilitació Integral del barri del Carmel treball conjunt amb altres departaments en el futur
i entorns (AERI) que inclou diversos de l’Ajuntament de Barcelona (Institut • Col·locació d’ascensor inclinat al carrer
programes, principalment de rehabilitació, Municipal d’Urbanisme, districte d’Horta- d’Alguer (entre Murtra i Santuari).
nou habitatge, espai públic i un nou Guinardó, Sector d’Urbanisme i el Sector • Arranjament del mur del carrer
planejament urbanístic del territori de Manteniment i Serveis), tècnics, de Fastenrath núm. 198-206.
delimitat per l’AERI. projectistes i entitats veïnals i cíviques • Arranjament del mur del carrer
implicades en totes aquestes actuacions de Murtra, núm. 112-120.
al 2008, s’han realitzat les obres • Col·locació d’escales mecàniques
projectades al 2007, s’han posat en marxa i ascensor inclinat al carrer del Telègraf.
noves obres i s’han establert les prioritats • Arranjament del carrer de Santuari
per als propers anys. (carretera del Carmel-Mare de Déu
del Coll).
Actuacions de millora de l’espai • Remodelació de l’eix Fastenrath
públic durant el 2008 que han 3a fase (entre Llobregós i plaça de
finalitzat la Taxonera).
• Remodelació del camí de Can Xirot • Placeta de Lugo (millores 
(camí d’accés al camp municipal de futbol i arranjament).
del Carmel): es pavimenta de nou, • Urbanització de la nova plaça del
s’hi incorporen barreres de seguretat, Carmel (entre Llobregós, Sigüenza, Conca
un nou enllumenat i mobiliari urbà d’acord de Tremp i passatge Calafell).
amb les característiques d’un camí • Arranjament del Pla de Montbau.
integrat en un parc urbà. • Nova parada de bus (L-24) a la carretera
• Remodelació del carrer de Passerell: del Carmel.
amb renovació del paviment, l’enllumenat • Reurbanització entorns plaça
i mobiliari urbà. Se soterren les línies del Carmel/plaça de Pastrana.
aèries i s’ordena l’aparcament • Obertura del carrer de Llobregós
indiscriminat. (entre Fastenrath i Batet).
113
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
• Reurbanització de les cruïlles Santa qualitat programades en el sistema
Rosalia-Castellbisbal i Santa Rosalia- de gestió.
Besòs.
• Arranjament del carrer de Murtra
(entre Llobregós i Sigüenza). Rehabilitació
Altres actuacions que cal Pel que fa a la campanya d’ajuts a
remarcar per la repercussió particulars per obres de rehabilitació en
sobre el territori els seus edificis i habitatges en el marc de
• Impulsar la construcció de diversos l’AERI del Carmel, durant aquest any 2008
aparcaments (que es troben en diferents s’han iniciat 174 expedients que afegits
estadis de gestió): als 244 dels dos anys anteriors en fan un
– Aparcament al carrer d’Arenys. total de 418 (254 en elements comunitaris
(Realització de l’avantprojecte. i 164 en privatius) d’ajuts per obres de
Per licitar al 1r trimestre de 2009). rehabilitació a particulars iniciats des de
– Aparcament a la plaça de Salvador l’inici de la campanya, dels quals ja n’han
Allende (Realització de l’avantprojecte. finalitzat 200 i els 218 restants estan en
Per licitar al 1r trimestre de 2009). tràmit o en fase d’obres.
– Aparcament al carrer de Bernat El pressupost inicial presentat per
Bransi 22. (Estudis previs i de a aquestes 418 sol·licituds d’ajuts a la
viabilitat). rehabilitació ascendeix a la quantitat
– Aparcament al carrer del Camí Vell de 15,15 milions d’euros, de la qual la
del Coll-Mare de Déu del Coll. (Estudis subvenció pública s’estima en 6,99 milions
previs i de viabilitat). d’euros (46,1 % del pressupost inicial
• Urbanització llosa de la Vall d’Hebron- d’obres). Del total d’expedients iniciats,
Mercat de la Vall d’Hebron. Realització del el 60,8 % corresponen a obres en
Pla director de les cotxeres de Sant Genís elements comuns dels edificis (ascensors,
(Vall d’Hebron). façanes, estructura, cobertes i
• Realització del Pla director de la Clota instal·lacions, etc.) i el 39,2 % a obres
que permetrà coordinar els diferents plans en l’interior dels habitatges (banys, cuines,
urbanístics. (La Clota conservació- instal·lacions, etc.).
La Clota reordenació amb l’espai públic L’Agència de Promoció del Carmel
que en resdulti i el que ja hi havia). i entorns, SA també gestiona els ajuts
• Estudis de coordinació del dipòsit previstos per a l’Àrea de rehabilitació del
d’aigües pluvials a l’avinguda de l’Estatut nucli antic d’Horta, segons estableix el Pla
i la urbanització de la superfície. estatal de l’habitatge 2005-2008, atorgats
• Estudis d’avaluació i diagnosi de fins ara pels programes 2008 i anteriors.
l’actuació a l’entorn dels antiaeris al turó Fins a finals de 2008 s’han iniciat
de la Rovira. 48 expedients de sol·licituds d’ajuts
a la rehabilitació, tots referents a obres
L’any 2008 s’han continuat fent les en elements comunitaris (principalment
actuacions previstes pel Pla estratègic ascensors, façanes, instal·lacions i
de sostenibilitat de l’Agència, realitzat cobertes), dels quals ja n’han finalitzat 25,
al 2007 i que estableix les pautes de mentre que els 23 restants són en tràmit
referència de les actuacions en les o en execució d’obres.
diferents àrees per tal d’acomplir amb El pressupost inicial presentat per
els compromisos adquirits en la signatura a aquestes 48 sol·licituds d’ajuts a la
del compromís ciutadà per a la rehabilitació ascendeix a la quantitat
sostenibilitat a què es va comprometre de 2,22 milions d’eurosde la qual la
l’Agència l’any 2006. subvenció pública s’estima en 0,84 milions
En aquest any 2008, l’Àrea de projectes d’euros (37,84 % del pressupost inicial
i obres ha continuat amb els d’obres).
compromisos establerts en la certificació Pel que fa referència a les obres de
ISO 9001-2000 que va obtenir l’any reparació i millora en els 39 edificis de
2007 en acomplir les exigències de l’anomenada zona verda, sector inclòs
114
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
en la Zona d’actuació especial del Carmel, ja que algunes de les seves previsions no
(ZAE del Carmel), l’Agència s’encarrega, han estat executades per motius diversos.
per cessió de la Generalitat de Catalunya, L’objectiu darrer és la revitalització i
de la gestió, control i seguiment (segons millora de les condicions urbanes del barri
conveni signat entre la Generalitat del Carmel, objectiu que es concretarà
i l’Agència). D’aquestes obres de amb operacions sobre el teixit edificat
rehabilitació, a 31 de desembre de 2008 que permetin de corregir alguns dels
n’han finalitzat 35, mentre que les 4 aspectes mal enfocats de l’actual
restants són en fase d’obres. ordenació: disminuir la seva excessiva
Des de l’oficina de l’habitatge, durant densitat, formular una nova regulació
aquest any 2008, s’han rebut un total de dels paràmetres edificatoris que permetin
6.458 visites per atendre les demandes una millor adaptació de l’edificació
d’informació, gestió i tramitació, de les a la complexa topografia, programar
quals 1.839 han estat referents a actuacions específiques per a l’obtenció
rehabilitació, 804 d’habitatge protegit, de sòl per a sistemes d’espais lliures
3.321 consultes i tràmits referents a ajuts i equipaments, proposar una nova relació
al lloguer, només 13 han estat degudes viària i de vianants entre aquests espais,
a afectats pels fets del Carmel i les i obtenció de sòl per a la construcció
481 restants per assumptes diversos. de nou habitatge assequible.
Pel que fa al finançament, en data 11 de Per a aquesta finalitat va ser signat
febrer de 2008, es va signar el conveni que un conveni de col·laboració entre
regula l’aportació anual per les actuacions l’Agència i la Universitat Politècnica de
de rehabilitació en l’àmbit de l’AERI i, Catalunya, sota la direcció d’Àngel Martín,
posteriorment, en data 4 de novembre, professor titular d’Urbanística i Ordenació
es va signar el conveni corresponent per del Territori de l’Escola Tècnica Superior
les actuacions de rehabilitació en l’àmbit d’Arquitectura de Barcelona, per a la
del nucli antic d’Horta. redacció de la modificació del Pla general
metropolità al barri del Carmel i entorns.
Aquest document consta de dues parts;
Planejament urbanístic un primer document basat en una
rigorosa anàlisi i una posterior diagnosi
Dins el Programa d’intervenció en l’AERI de la situació actual del barri, que s’ha
del Carmel i entorns es defineix el concretat en el document Estudi
Projecte específic d’execució de nou propositiu per a la intervenció urbanística
planejament, que abasta una zona més al Carmel i entorns; i un segon document
àmplia que la de l’AERI en incloure part normatiu de planejament pròpiament dit,
dels Tres Turons (els turons del Carmel la Modificació puntual del Pla general
i de la Rovira) i la Vall d’Hebron. metropolità al barri del Carmel i entorns,
El Programa de nou planejament, que programa un seguit d’actuacions
que es realitzarà mitjançant la redacció de desenvolupament mitjançant la
dels documents específics corresponents, delimitació de 14 sectors subjectes a
d’acord amb els criteris de renovació planejament derivat del Pla de millora
urbana de la ciutat (densitat i diversitat) urbana, 21 actuacions aïllades per
i les normatives vigents, es concretarà expropiació i 5 actuacions aïllades
en diversos àmbits d’actuació. de dotació.
Simultàniament, l’Agència ha redactat
1. Nou planejament al CARMEL el planejament de noves àrees
Modificació puntual Pla general d’intervenció: 
metropolità al Carmel i entorns
El 17 de juliol de 2008 es va aprovar • Pla especial urbanístic (PEU) de
inicialment la modificació del Pla concreció de titularitat i ús de
general metropolità del barri del l’equipament comunitari entre els carrers
Carmel. Aquest projecte preveu la de Bernat Bransi 3 a 5-9 i de Sigüenza
revisió dels plans de reforma interior que 22 a 32, al barri del Carmel (aprovat
van ser redactats a principis dels anys 80 definitivament el 25 de juliol de 2008).
115
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
• Pla especial urbanístic (PEU) de La modificació del Pla general
recuperació del paisatge urbà a l’espai metropolità dels Tres Turons proposa
delimitat entre els carrers de Santuari 83- la desafectació del 61 % dels habitatges
85, de Murtra 122-128 i d’Alguer, al barri afectats pel planejament urbanístic vigent.
del Carmel (aprovat definitivament La major part d’aquests habitatges
el 30 d’octubre de 2008). se situan a les vores del parc i en contacte
• Pla de millora urbana de l’espai delimitat directe amb els barris de l’entorn:
pels carrers de Sigüenza i de la Conca de la Teixonera, el Carmel, Font d’en Fargues,
Tremp i el passatge de Calafell al barri del el Guinardó, Can Baró, la Salut, el Coll
Carmel (aprovat definitivament el 28 i Vallcarca i els Penitents. 
de novembre de 2008). S’hi garanteix que els ocupants legals
inclosos en àmbits d’expropiació puguin
I està redactant i tramitant els següents ser reallotjats dins el mateix àmbit del Pla,
planejaments: en nous habitatges destinats
exclusivament al reallotjament que es
• Pla especial urbanístic (PEU) de construiran en sòls en continuïtat amb
concreció d’ús del subsòl de la plaça de les zones desafectades. En conseqüència,
Salvador Allende, per a l’execució d’un en termes globals es mantindrà el nombre
aparcament. d’habitatges existents.
• Pla de millora urbana de l’espai delimitat Tota l’actuació serà d’iniciativa pública,
pels carrers de la Mare de Déu del Coll, l’Ajuntament de Barcelona tutelarà
Murtra i Camí Vell del Coll, per a una el desenvolupament de les actuacions
operació d’habitatge dotacional, pautada en el temps en consideració a
equipament vinculat i aparcament al subsòl. les particularitats de cada àmbit i d’acord
• Pla de millora urbana de l’espai delimitat amb els seus residents.
pels carrers de Moratín i de Bernat Bransi,
per a la creació d’espai lliure, equipament 3. Nou planejament a la VALL
vinculat i aparcament al subsòl. D’HEBRON
Modificació del Pla general
2. Nou planejament als TRES metropolità a la Vall d’Hebron
TURONS i entorn immediat de la vessant
Modificació del Pla general de Collserola
metropolità en l’àmbit dels Tres El tercer dels àmbits d’actuació del
Turons programa de planejament de l’Agència
El 22 de gener de 2009 es va aprovar és la gestió del desplegament de les
inicialment la modificació del Pla general previsions de la modificació del pla
metropolità en l’àmbit dels Tres Turons general metropolità a la Vall d’Hebron
amb l’objectiu de crear un gran espai verd i entorn immediat de la vessant de
estratègic de la ciutat, de 122 hectàrees. Collserola, aprovat definitivament el
La superfície a modificar inclourà zones 3 de març de 2005. Aquest Pla preveu
verdes, equipaments, zones desafectades el seu desplegament per sectors
i zones de reallotjament. discontinus, mitjançant diversos
El parc dels Tres Turons representa un planejaments derivats i plans de millora
projecte històric per a la ciutat, que ara urbana amb diferents objectius.
es resol definitivament en consolidar com Concretament, la modificació del Pla
a parc urbà les parts més altes i centrals general metropolità proposa set plans de
dels turons i en marcar-ne els límits en millora urbana (PMU), tres plans especials
cada vessant. urbanístics (PEU) en sòl d’equipaments
Actualment, el 78 % de l’àmbit del i el desplegament de dos polígons
futur Parc ja és de titularitat pública. d’actuació urbanística (PAU). En els
El sòl destinat a espais lliures, vials i diversos desplegaments es posarà
equipaments representa el 94 % del total. especial atenció a la promoció
L’àmbit que comprèn les desafectacions, d’habitatge de protecció i/o assequible
el sòl per a reallotjaments i altres zones amb prioritat a les promocions
privades, representa el 6 %. d’habitatge destinades a lloguer protegit,
116
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
per tal de donar resposta a les fet un seguiment són el Pla de millora
necessitats de reallotjament dels veïns urbana (PMU) la Clota reordenació
del Carmel i entorns. Amb el total (aprovat definitivament el 29 de febrer de
d’actuacions es preveu la creació de 2008); i el Pla de millora urbana (PMU) la
150.309 m2 de sostre destinat a habitatge, Clota conservació (aprovat definitivament
dels quals 88.947 estaran sotmesos el 30 de maig de 2008).
a règim de protecció, a més de les I altres documents que no apareixien a
preceptives cessions de sòl per a viari, la modificació del PGM a la Vall d’Hebron,
espais lliures i equipaments. com ara el Pla especial urbanístic (PEU)
Els plans de l’àmbit de la modificació del de concreció d’ús del subsòl de l’avinguda
Pla general metropolità a la Vall d’Hebron de l’Estatut (aprovat definitivament el 31
redactats des de l’Agència o que se n’ha d’octubre de 2008). 
117
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Oficina d’habitatge (informació i visites)
Habitatge (habit. protecció oficial, habit. jove/gent gran) 420 1.856 1.691 804
Rehabilitació (edificis i habitatges) 145 1.563 2.057 1.839
Afectats 313 781 147 13
Ajuts al lloguer – – – 3.321
Altres 51 122 326 481
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 7 15 18 22
Inversió (en milers d’euros) 48 4.636 7.278 11.495
Pròpia 48 20 16 34
Per compte de l’Ajuntament – 4.391 4.832 6.405
Per compte d’altres entitats (M. Vivienda, Generalitat) – 225 2.430 5.056
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 29
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 31 28 40 29
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 49
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 31 41 56 49
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
118
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Facturació de serveis 124
Actiu fix 63 Transferències corrents Aj. Barcelona 1.764
Despeses d’establiment – Variació d’existències –
Immobilitzat immaterial 24
Immobilitzat material 36 Total ingressos d’explotació 1.888
Immobilitzat financer 3
Deutors a llarg termini – Costos
Despeses a distribuir – Variació d’existències –
Compres 48
Actiu circulant 8.504
Personal 1.327
Existències –
Treballs, subminis. i serveis externs 492
Deutors 8.426
Subvencions –
Inversions financeres temporals –
Altres despeses –
Tresoreria 65
Provisions –
Ajustaments per periodificació 13
Amortitzacions 20
Total actiu 8.567
Total costos d’explot. abans financers 1.887
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 1
Ingressos financers 28
Recursos a llarg termini 185
Despeses financeres –
Fons propis abans resultat 156
Pèrdues i guanys de l’exercici 29 Resultat d’explotació 29
Subvencions de capital – Ingressos extraordinaris –
Altres ingressos a distribuir – Despeses extraordinàries –
Provisions –
Resultat abans d’impostos 29
Creditors financers a llarg termini –
Impost de societats –
Altres creditors a llarg termini –
Recursos a curt termini 8.382 Resultat de l’exercici 29
Creditors financers –
Creditors comercials 8.347
Altres creditors 35
Ajustaments per periodificació –
Total passiu 8.567
119

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
ProEixample, SA
ProEixample, SA
Presidenta: ProEixample, SA, empresa amb capital • Ampliació de l’interior d’illa Jardins
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert públic i privat, va ser creada per de Lina Òdena, al barri de Fort Pienc.
Director general: l’Ajuntament de Barcelona com a eina • Ampliació de l’interior d’illa amb accés per
Sr. Carles Blasco i Bayot complementària de l’acció municipal al Comte Borrell, 44, al barri de Sant Antoni.
districte de l’Eixample, amb la missió de • Millores a l’interior d’illa Jardins de
dur a terme un pla de revitalització. Amb Càndida Pérez.
l’objectiu de millorar la qualitat de vida
dels residents i augmentar el seu potencial Equipaments
Constitució d’atracció, les nostres línies de treball són • Adequació del local de l’Associació de
Es va constituir el 7 de juny de 1996, recuperar com a espais d’ús públic i zones Veïns i Veïnes de Fort Pienc, al carrer d’Alí
mitjançant escriptura fundacional, com a verdes els interiors d’illa, renovar i millorar Bei, 94.
societat anònima amb capital íntegrament els carrers i espais públics, construir nous • Col·locació de gespa artificial i millora
municipal. El dia 19 de març de 1997 va equipaments socials, impulsar la de les instal·lacions esportives del camp
culminar la seva transformació en societat rehabilitació d’edificis, facilitar l’accés a de futbol de Fort Pienc, al carrer de la
de capital mixt, públic i privat. l’habitatge i dinamitzar l’Eixample com Marina, 111 – 115.
a centre d’activitat i diversitat econòmica. • Arranjament de la façana posterior
Objecte social ProEixample, SA s’integra en el grup de l’edifici de l’antiga Estació del Nord,
Dur a terme totes les actuacions d’empreses municipals de Barcelona 2a fase, al barri del Fort Pienc.
urbanístiques i d’edificació necessàries d’Infraestructures Municipals SA (BIMSA),
per a la revitalització dels espais titular de les accions públiques de A més de les actuacions anteriors, s’ha
compresos en el districte de l’Eixample, l’empresa. impulsat, d’una banda, un programa de
actuar com a promotor per a la Durant l’any 2008, l’activitat de manteniment de voreres i mobiliari urbà
rehabilitació en el districte de l’Eixample l’empresa s’ha centrat en la consecució de l’Eixample, que continuarà als propers
i dur a terme actuacions de gestió dels objectius assenyalats en el pla anys, com també diverses actuacions de
urbanística i de sòl. d’empresa del període 2008-2011, d’acord millora i manteniment dels interiors d’illa
amb les principals línies d’actuació. recuperats i dels equipaments. 
Els fets més rellevants i els principals És important assenyalar que, a part de
indicadors d’activitat de la societat en la les obres finalitzades en el present exercici,
seva funció de revitalització de l’Eixample, hi ha en curs una sèrie d’actuacions.
durant l’exercici 2008, es descriuen
a continuació. • Urbanització de l’interior d’illa Jardins
de Laura Albéniz, comprès entre
els carrers de Pau Claris, Rosselló,
Renovar i regenerar l’espai Av. Diagonal, Roger de Llúria i Provença.
urbà i fer nous equipaments • Ampliació de l’interior d’illa Antiga
Carretera d’Horta, comprès entre els
En compliment del Pla d’inversió carrers d’Alí Bei, Roger de Flor, Ausiàs
municipal 2008-2011, al llarg del present Marc i Nàpols.
exercici s’hi han invertit 11,56 milions • Arranjament del carrer de Lepant
d’euros, destinats a l’execució de projectes en el tram comprès entre l’Av. Diagonal
de millora de l’espai públic i de dotació de i la Gran Via de les Corts Catalanes.
nous equipaments als barris de l’Eixample.
La relació d’obres de millora de l’espai D’altra banda, al llarg del present exercici
urbà i de construcció de nous s’ha treballat en la redacció de nous
equipaments impulsades i executades projectes de transformació i millora
per ProEixample, SA, per encàrrec de l’espai urbà i de construcció de nous
de l’Ajuntament de Barcelona i que han equipaments, que s’executaran durant
finalitzat aquest any, es la següent: els propers anys. 
Espai públic urbà • Biblioteca, centre cívic i escola bressol
• Nou interior d’illa placeta de María Luz al carrer del Comte d’Urgell, 145.
Morales, al barri de l’Esquerra de • Centre d’atenció primària i Centre de
l’Eixample. serveis socials, al carrer del Comte Borrell,
• Arranjament del passatge de Pagès, 305.
al barri de Sant Antoni. • Ampliació de voreres del carrer de Balmes.
121
ProEixample, SA
Recuperació d’interiors d’illa interiors d’illa i avançar cap a un model
de desenvolupament més sostenible
La recuperació d’interiors d’illa per a l’ús en el centre de la ciutat.
públic és un dels principals objectius de Finalment afegir que des de
ProEixample, SA, per aconseguir millorar ProEixample, SA, a l’any 2008
la qualitat de vida en un centre de ciutat s’han finalitzat diferents expedients
mancat de zones verdes. Es recupera així d’expropiació per adquirir sòl destinat a
la idea original d’Ildefons Cerdà, en la seva zona verda i a nous equipaments socials
concepció urbanística de l’Eixample de de proximitat.
Barcelona.
El pla global de recuperació d’interiors
d’illa de l’Eixample té com a objectiu Rehabilitació d’edificis
estratègic que abans de l’any 2010, una i promoció de l’habitatge
de cada nou illes tingui un espai interior social
obert a l’ús ciutadà. D’aquesta manera,
els veïns disposaran d’un interior d’illa De les 14.054 atencions realitzades a
recuperat a menys de 200 metres del seu l’Oficina de l’habitatge, a l’any 2008,
domicili. únicament un 11 % correspon a temes
A l’any 2008 s’ha obert al públic relacionats amb la rehabilitació d’edificis
l’interior d’illa Placeta de María Luz i el 89 % restant a temes d’habitatge.
Morales, comprès entre els carrers Els tràmits més freqüents, en relació
d’Urgell, Av. Diagonal, Villarroel i Buenos amb l’habitatge, han estat les sol·licituds
Aires. També s’ha ampliat la superfície de de renda bàsica d’emancipació i els ajuts
dos interiors d’illa que ja estaven oberts al al lloguer per a col·lectius amb dificultat,
públic; concretament, els Jardins de Lina que han estat de 1.466 i 837,
Òdena i els Jardins de Càndida Pérez, respectivament. Pel que fa a la
on hi ha la biblioteca Joan Oliver. rehabilitació d’edificis, els serveis que
A finals de l’any 2008, l’Eixample desperten més interès són la tramitació
compta amb trenta-nou interiors d’illa de subvencions i l’assessorament legal.
recuperats que suposen una superfície Durant aquest exercici, la inversió
de 85.279 m2, equiparables a onze camps privada en rehabilitació i manteniment
de futbol de mida reglamentària. d’edificis de l’Eixample ha estat de 72,76
A tot això, cal afegir els quinze nous milions d’euros, un 9 % menys que l’any
interiors d’illa assegurats per a l’ús ciutadà 2007. El nombre de llicències, 1.622,
i que es troben en procés de recuperació, també ha experimentat una disminució;
més l’ampliació de quatre dels existents tot i que més lleu, del 6 %. Com a resultat
actualment, que sumaran en els propers dels valors anteriors s’observa que el
anys 27.069 m2 més a la superfície actual. pressupost en mitjana invertit en cada
Pel que fa a la gestió del sòl, actuació se situa en 44.862,13 euros,
ProEixample, SA ha tancat una operació lleugerament inferior al del darrer exercici.
de venda del solar del carrer de Roger Per tipologia, la inversió en rehabilitació
de Llúria, 132, a l’Ajuntament de s’ha concentrat de forma majoritària en
Barcelona, per un import de 2,84 milions l’arranjament de les façanes i balcons,
d’euros. Es tracta de l’espai on hi ha els amb un 35 % del total, seguit de la
Jardins de Carme Biada, qualificat com rehabilitació dels patis i escales, amb
a futur equipament. La societat també un 21 % i, molt a prop, de la rehabilitació
ha signat contractes per comprar diverses d’interiors d’habitatges amb un 20 %.
parcel·les al passatge CLIP. Està previst La instal·lació d’ascensors en edificis
que aquestes operacions es formalitzin antics ha continuat amb la tendència
a l’any 2009. dels anys precedents i s’ha situat al
Pel que fa a l’impuls de planejament 4 % de la inversió total en rehabilitació
urbà, enguany s’han redactat instruments a l’Eixample.
de planejament que es troben en diferents Cal fer una menció especial al canvi que
fases d’aprovació; que permetran de experimentarà l’Oficina de l’habitatge a
recuperar, en el futur, més espais en els partir del gener de 2009. Amb la voluntat
122
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
ProEixample, SA
d’homogeneïtzar els serveis de les Eixample, Sant Antoni Centre Comercial
diferents oficines que configuren la xarxa i Eix Model Sopena.
de l’habitatge de la ciutat de Barcelona, La revista E de l’Eixample continua sent
passarà a dependre de BAGURSA i es un punt de referència de l’actualitat i del
tancarà una etapa de 12 anys en què dinamisme del centre de la ciutat.
s’havien aconseguit uns nivells de qualitat Aquesta publicació, de la qual s’editen
i prestació del servei molt satisfactoris. 50.000 exemplars trimestralment, compta
actualment amb 3.695 subscriptors i
es distribueix entre veïns, comerciants
Dinamització de l’Eixample i entitats de l’Eixample.
D’altra banda, també s’ha fet difusió de
Durant l’any 2008 s’ha donat continuïtat les activitats impulsades per ProEixample,
a les accions impulsades als darrers anys SA. S’han comunicat 10 obres iniciades
per a la dinamització de l’Eixample com durant aquest exercici, s’han realitzat
a centre d’activitat i diversitat econòmica. diverses recreacions virtuals dels
S’han donat a conèixer els interiors d’illa projectes i s’ha organitzat un acte dirigit
de l’Eixample, on s’ha organitzat un nou a les entitats esportives per celebrar la
cicle de festes infantils i activitats de finalització de les millores dutes a terme
tardor. En total s’han realitzat 7 activitats al camp de futbol de Fort Pienc.
que han aplegat gairebé 4.000 assistents. Finalment, cal destacar el dinamisme
D’altra banda, s’ha col·laborat amb de la pàgina web de l’empresa, amb
diferents associacions de veïns i 23.667 visites. Enguany, els apartats
comerciants en activitats de promoció relacionats amb els interiors d’illa,
de les seves zones d’influència i s’han l’Oficina de l’habitatge i els projectes
signat convenis de col·laboració amb urbans, encapçalen la llista dels més
les associacions de comerciants Cor visitats.
123
ProEixample, SA
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Projectes urbans
Inversió PAM projectes urbans (en milers d’euros) 17.007 18.712 23.497 11.559
Espai urbà regenerat (m2) 27.513 39.656 32.645 4.485
Sostre de nous equipaments (m2) 700 22.146 9.494 115
Recuperació d’interiors d’illa
Interiors d’illa recuperats 28 32 38 39
Interiors d’illa en recuperació 18 18 15 15
Total interiors d’illa 46 50 53 54
Superfície recuperada (m2) 61.995 69.735 82.835 85.279
Superfície en recuperació (m2) 31.053 32.722 28.597 27.069
Total superfície (m2) 93.048 102.457 111.432 112.348
Gestió de sòl
Superfície de sòl adquirida (m2) 2.140 2.472 2.243 –
Inversió en obtenció de sòl (en milers d’euros) 5.302 5.193 3.400 –
Oficina de l’habitatge
Nombre d’atencions 3.924 10.319 7.269 14.054
% d’edificis rehabilitats i gestionats des de l’Oficina 25 % 26 % 27 % 27 %
Subvencions de rehabilitació tramitades 80 102 88 82
Volum de subvenció tramitat (estimació en milers d’euros) 797 1.525 1.863 1.635
Ajuts al lloguer tramitats – 40 70 837
Rendes bàsica d’emancipació (RBE) tramitades 1.466
Inversió privada en rehabilitació
Llicències de rehabilitació concedides 2.014 1.951 1.730 1.622
Import total de la inversió (en milers d’euros) 104.874 74.690 79.427 72.766
Pressupost en mitjana per actuació (en milers d’euros) 52,07 38,28 45,91 44.86
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 26 26 28 31
Inversió (en milers d’euros) 13.070 18.254 21.243 6.943
Pròpia 5.403 5.286 3.500 218
Per compte de l’Ajuntament 7.667 12.968 17.743 6.725
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 103
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 338 380 426 103
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 205
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 936 471 547 205
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
124
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
ProEixample, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Vendes i prestacions de serveis 3.337
Actiu fix 983 Tranf. program. i per serveis Aj. –
Despeses d’establiment – Altres ingressos d’explotació 1.932
Immobilitzat immaterial 81 Variació existències –
Immobilitzat material 240
Immobilitzat financer 516 Total ingressos d’explotació 5.269
Deutors a llarg termini 146
Costos
Actiu circulant 13.920
Aprovisionaments 2.472
Existències 7.867
Personal 1.598
Deutors 2.539
Treballs, subminis. i serveis externs –
Inversions financeres temporals –
Altres despeses 1.053
Tresoreria 3.504
Subvencions –
Ajustaments per periodificació 10
Provisions –
Amortitzacions 102
Total actiu 14.903
Total costos d’explot. abans financers 5.225
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 44
Recursos a llarg termini 11.557
Ingressos financers 106
Patrimoni i reserves 10.814
Despeses financeres –
Resultat de l’exercici 103
Subvencions de capital – Resultat d’explotació 150
Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris 2
Provisions 488 Despeses extraordinàries 5
Passius per impost diferit 147
Resultat abans d’impostos 147
Altres creditors a llarg termini 5
Impost de societats 44
Recursos a curt termini 3.346
Creditors financers – Resultat de l’exercici 103
Creditors comercials 2.967
Altres creditors 3
Ajustaments per periodificació 376
Total passiu 14.903
125

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
Foment de
Ciutat Vella, SA
Foment de Ciutat Vella, SA tindrà una Actuacions d’iniciativa
durada màxima de catorze anys i, al final municipal
President: d’aquest període, els actius i passius
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa revertiran a favor d’entitats de dret públic
Director general: o privat íntegrament participades per les Projectes i obres
Sr. Xavier Valls i Serra administracions públiques, un cop Durant l’exercici de l’any 2008 s’han
amortitzades les accions del capital privat. finalitzat tota una sèrie d’actuacions en
El 18 de desembre de 2000 es va urbanització i en equipaments públics.
celebrar la Junta General de la societat
mixta que va acordar dividir les activitats • Remodelació de la plaça de Castella i del
Constitució de la societat, segons l’article 49 de la carrer de Gravina, amb l’objectiu d’adequar
Es va constituir el 19 de febrer de 1999, Carta Municipal de Barcelona, en dues l’espai a l’ús prioritari dels vianants
per acord del Consell Plenari, com a branques: i millorar-lo com a pòrtic d’accés al Raval
societat anònima amb capital íntegrament pel seu extrem nord. Amb motiu de
municipal. El Consell Plenari, en sessió del a) Activitats de servei públic l’acabament d’aquesta remodelació, es va
dia 23 de febrer de 2000, va acordar la (actuacions d’iniciativa municipal) celebrar una festa el dia 13 de setembre.
transformació de la societat en empresa Aquest àmbit inclou la gestió de les • Adequació de l’edifici situat al carrer
d’economia mixta. operacions del Programa d’actuació de Balboa 11 com a nou centre de serveis
municipal (PAM) que l’Ajuntament socials del barri de la Barceloneta. L’edifici
Objecte social encarregui a la societat, com també també acull una escola d’adults i és la seu
Dur a terme totes les actuacions l’elaboració del planejament urbanístic de quatre entitats del barri.
urbanístiques i d'edificació necessàries i el disseny dels nous espais urbans o • Remodelació dels carrers de Mercaders,
per a la rehabilitació i millora del territori la remodelació dels existents. S’inclouen Pare Gallifa, Avellà, Tragí, Massanet, Arc
de l'àmbit del districte de Ciutat Vella. en aquesta línia de treball les actuacions de Sant Silvestre i Beates, i de les places
de promoció econòmica vinculades als de Mercaders i Beates, amb la implantació
objectius estratègics de revitalització de del sistema de recollida pneumàtica
Ciutat Vella. També dins les actuacions d’escombraries. Aquest conjunt de carrers
d’iniciativa municipal es promociona la i places conforma l’última fase de la
rehabilitació privada a través de l’Oficina urbanització dels entorns del mercat de
de l’habitatge de Ciutat Vella. Santa Caterina. 
Finalment, formen part d’aquesta línia • Instal·lació d’una rampa adaptada al
d’actuacions la gestió i manteniment passeig Marítim, a l’alçada del parc de
d’una part del conjunt d’edificis la Barceloneta, per tal de facilitar l’accés
municipals ubicats a Ciutat Vella, que al nivell de la platja a les persones amb
actualment no es troben adscrits al servei mobilitat reduïda.
públic i que han estat objecte d’un • Ampliació de la Biblioteca Barceloneta-
encàrrec específic a Foment de Ciutat Fraternitat, en què s’ha habilitat la planta
Vella, SA. baixa de l’edifici com a nou espai
disponible per a l’equipament.
b) Activitat econòmica de mercat • Treballs de posada a punt per a l’entrada
(actuacions de caràcter públic–privat) en funcionament de l’aparcament
Són operacions d’obtenció o venda de municipal situat sota l’illa de la Rambla del
sòl o sostre, ja sigui en forma de solars, Raval, amb capacitat per a 228 vehicles i
edificis sencers, habitatges o locals zona de motos i bicicletes. Va entrar en
comercials, que tenen l’objectiu d’impulsar servei el 19 de setembre i el gestiona B:SM 
la regeneració del teixit urbà i la • Urbanització de la nova plaça de Manuel
dinamització econòmica del districte, Vázquez Montalbán situada en l’àmbit
tot donant entrada a la participació de d’actuació de l’illa del Raval. 
la iniciativa privada en aquest tipus • Intervencions de millora al carrer d’en
d’actuacions. Roca i al passatge del Beat Simó de
127
Foment de Ciutat Vella, SA
Rojas, dintre el programa de «Racons confluència dels passejos de
Públics». Circumval·lació i Picasso i l’avinguda
• Obres de millora de l’estació de Marquès de l’Argentera, dins els límits del
bombament de la plaça de la Vila de parc de la Ciutadella. El projecte també
Madrid. comporta la renovació de les gàbies de
• Remodelació dels carrers de Vistalegre l’aviari del zoo, una actuació ja acabada
i d’Aurora, amb instal·lació de recollida en el 2008. L’acabament del poliesportiu
pneumàtica d’escombraries. Aquests dos es preveu per a la tardor del 2009.
carrers formen part d’un projecte comú • Rehabilitació integral de l’edifici situat
de remodelació de vuit carrers del Raval al carrer del Carme, 101-109, destinat a seu
centre, que completaven els de Carretes, del Centre de serveis socials del Raval.
Lleialtat, Sant Pacià, Sant Rafael, L’actuació, que es preveu que s’acabi
Sant Bartomeu i Sant Martí, en els quals durant el primer trimestre del 2009,
les obres van finalitzar l’any anterior. permet la recuperació de l’espai públic
• Remodelació de la plaça del Poeta situat darrere l’absis de la capella de Sant
Boscà, que completa la urbanització dels Llàtzer. 
entorns del mercat de la Barceloneta. • Rehabilitació de l’edifici situat al carrer
• Rehabilitació de set habitatges a l’edifici de la Ciutat, 3, que al llarg de 2009
situat al carrer del Carme, 84, una acollirà noves oficines municipals. 
actuació que forma part del Pla de • Inici de les obres de condicionament de
l’habitatge de Ciutat Vella. L’any anterior l’edifici de la Fàbrica del Sol (futur centre
s’havia fet la rehabilitació exterior de recursos mediambientals) i de l’Esplai
de l’edifici. de Mar (centre esportiu per a
discapacitats), equipaments situats
Actuacions en fase d’execució al barri de la Barceloneta.
Actuacions que a l’acabament de l’exercici
2008 es trobaven en fase d’execució o en Altres projectes
algun estat previ a l’execució del projecte. • Projecte d’intervenció integral de la
Barceloneta. L’Ajuntament de Barcelona,
• Reforma de la plaça de la Gardunya a través de Foment de Ciutat Vella, va
i entorns. Durant el 2008, el projecte ha presentar a la cinquena convocatòria dels
avançat en quatre aspectes que han fet ajuts econòmics de la Llei de barris de la
possible iniciar les obres al gener de l’any Generalitat de Catalunya el Projecte
següent: finalització de la redacció del pla d’intervenció integral de la Barceloneta.
director del projecte; presentació, el 28 de El 8 de juliol, el projecte va resultar
maig, del projecte i del calendari d’obres beneficiari de la Llei de barris amb un ajut
als veïns de la zona i als paradistes del econòmic de 8,05 milions d’euros, un
mercat de la Boqueria; procés de licitació 50 % del cost total dels 16,11 milions
de la primera fase de les obres, que ha d’euros previstos en el conjunt de les
consistit en el desviament de les xarxes actuacions incloses en el projecte, que
de serveis i instal·lació d’una estació té com a objectiu comú la millora de la
transformadora a la plaça de Galdrich; qualitat de vida al barri, potenciar-ne la
i cales de prospecció de les xarxes de singularitat i garantir el dret a l’habitatge
serveis prèvies a l’inici d’aquesta primera amb la rehabilitació com a instrument.
fase de les obres. El projecte és fruit d’un treball previ que
• Rehabilitació integral de l’edifici ha tingut en consideració el teixit social,
municipal situat a la plaça de les Beates 5, el fet cultural i les associacions i entitats
que s’adequa per tal de destinar-lo, al de la Barceloneta, i s’estructura en cinc
primer trimestre de 2009, a seu de la grans àmbits de treball: millora de
«Casa dels Entremesos», sota la gestió l’habitatge i creació de comunitats, millora
de la Coordinadora de Cultura Popular de l’espai públic, dotació de nous
i Tradicional de Ciutat Vella de Barcelona. equipaments comunitaris i redefinició dels
• Construcció del poliesportiu dels barris ja existents, millora ambiental
de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. i dinamització social i econòmica.
El nou equipament municipal s’ubica en la El 29 d’octubre es va celebrar una sessió
128
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
de presentació del projecte als veïns i Planejament que s’ha iniciat el 2008:
veïnes de la Barceloneta, com a pas inicial
de la participació que el teixit veïnal ha de • Modificació PGM al passeig de
tenir en la concreció de cada una de les Circumval·lació. Aprovació provisional:
actuacions que es duran a terme en els el 25 de juliol de 2008.
quatre anys d’execució del projecte. • Pla especial urbanístic per concretar
• El 30 d’abril, el Consell d’Administració les condicions d’edificació de l’ampliació
va aprovar en sessió extraordinària les del Museu Picasso al carrer de Flassaders.
Instruccions internes de contractació de Aprovació inicial: l’1 de desembre
referència al Grup BIMSA, en adaptació de 2008.
a la nova Llei de contractes del sector • Pla especial per concretar les condicions
públic 30/2007. L’entrada en vigència de construcció del nou edifici de l’escola
d’aquest nou marc de contractació Massana. Pendent de l’aprovació inicial
ha comportat l’activació a través del web prevista al gener de 2009.
de l’empresa del perfil del contractant. 
• El 31 de desembre es va resoldre Gestió urbanística
l’adjudicació definitiva del contracte marc Durant l’any 2008, s’han desenvolupat
d’homologació per a la realització de una sèrie d’operacions d’alliberament
serveis de redacció i direcció de projectes de sòl.
d’obres de construcció, rehabilitació i
desconstrucció d’edificis, i de remodelació • Expropiació de la finca del carrer de
i urbanització de carrers i espais públics Sant Martí 12, l’última que faltava per
a Ciutat Vella. Van resultar inclosos en expropiar dins de l’operació d’adquisició
el contracte marc 24 licitadors. de sòl destinat a zona verda i habitatge
• El 29 d’octubre es va iniciar el procés social en l’illa delimitada per la Rambla del
de licitació per a les obres de construcció, Raval, Sant Martí i Sant Rafael. S’ha iniciat,
al solar situat al carrer de l’Arc del Teatre, també, el procediment per desallotjar
63-65, del nou edifici destinat a Oficina l’activitat de la finca ja expropiada del
integral de la tresoreria general de la carrer de Sant Rafael.
Seguretat Social. • Expropiació de les finques del carrer
• Al llarg de 2008 s’han estat treballant de Montalegre 4, del Pati dels Tarongers
els projectes de l’ampliació del Museu i del passatge d’Elisabets, propietat de
Picasso i de l’edifici cultural de la Seca. la Fundació Casa de Misericòrdia de
Barcelona, afectades pel Pla de millora
Planejament urbana per a la creació d’un equipament
Durant el 2008 han estat aprovats cultural públic.
diversos planejaments amb l’objectiu • Continuació del procés de gestió de
de continuar avançant en la renovació l’adquisició i trasllats dels residents i
dels barris del centre històric de activitats dels edificis del carrer dels
Barcelona: Mestres Casals i Martorell 2 al 16 i de l’Arc
de Sant Cristòfol 1 al 9, per destinar el
• Modificació del planejament per a solar resultant a la construcció d’una
la creació de nou habitatge social/públic residència per a gent gran. Aquesta
a Ciutat Vella. Aprovació definitiva: l’11 de actuació està inclosa en el projecte
juny de 2008. d’intervenció integral dels barris de Santa
• Modificació puntual PERI sector oriental Caterina i Sant Pere, finançat amb la Llei
en l’àmbit del carrer de Gombau, 16 i de barris de la Generalitat de Catalunya.
plaça de Sant Cugat. Aprovació definitiva: • Han quedat completament disponibles
el 25 de juliol de 2008. per a la seva desconstrucció les finques
• Modificació PMU dels terrenys de del carrer Nou de Sant Francesc 10 i 12
l’estació de Renfe Rodalies en l’àmbit i del Sotstinent Navarro 16.
limitat pel carrer del Dr. Aiguader, plaça • Inici de les expropiacions, per taxació
de Pau Vila, carrer de Marquesa i estació conjunta, de les finques afectades pel Pla
de França. Aprovació definitiva: el 25 de de la Gardunya, incloent-hi la concessió
juliol de 2008. administrativa de l’actual aparcament.
129
Foment de Ciutat Vella, SA
• Inici de l’expropiació de la finca • Col·laboració mensual regular amb
del carrer del Sotstinent Navarro 14, les publicacions periòdiques El Raval,
de l’entorn de la muralla romana. La Barceloneta i Nova Ciutat Vella.
Col·laboracións esporàdiques amb altres
Oficina d’habitatge mitjans d’àmbit de barri. 
de Ciutat Vella • Manteniment i actualització de
El 2008 s’ha atès un total de 15.823 visites continguts del web de l’empresa, que ha
referides a temes d’habitatge, de les quals registrat un moviment de 48.831 visites,
2.739 corresponien a casos nous. 1.745 el que representa un increment de més de
visites ateses presentaven demandes deu mil sessions respecte l’any anterior.
relacionades amb la problemàtica de • A l’octubre del 2008 va entrar en servei
l’habitatge, de les quals 1.509 van el butlletí Infoment, nova eina de
correspondre a llogaters, 135 a propietaris comunicació de periodicitat inicialment
verticals i 101 a comunitats de propietat mensual i que es difon per mitjà del
horitzontal. 10.851 van ser demandes correu electrònic. 
d’informació referents a l’existència de • A l’acabament de l’any 2008, es trobava
noves promocions d’habitatge públic. en curs el procés de reforma del web de
3.190 visites van estar relacionades a l’empresa, que podrà entrar en servei en
qüestions referents a la realització d’obres el seu format renovat durant el primer
de rehabilitació, de les quals 1.619 van ser trimestre del 2009.
casos nous, 323 a informacions puntuals • Edició de la memòria 2007, que recull
genèriques i 37 presentaven demandes l’informe de gestió i els resultats
d’informació del procés de renovació econòmics de l’empresa durant aquest
urbanística. exercici. Per primera vegada, l’edició de
la memòria es va fer en suport electrònic
Rehabilitació (USB) i no en paper. 
Durant l’exercici de 2008 s’han formalitzat • Edició del material informatiu
199 expedients de sol·licitud d’ajuts per corresponent a cada obra pública d’àmbit
a obres de rehabilitació, dels quals 162 municipal que l’empresa gestiona a Ciutat
corresponen a actuacions en elements Vella: cartell d’obra, comunicació als veïns
comuns, i 37 a habitatges particulars. de l’inici d’obra i afectacions que
En conjunt, aquests expedients comporta.
signifiquen millores d’habitabilitat en 2.133 • Elaboració de materials gràfics de
habitatges repercutits per les obres suport (presentacions) en actes públics
i generen una inversió privada de o interns de projectes i de materials
13.828.534 euros, els quals meriten un expositius diversos (habitatges plaça
ajut econòmic total de 3.485.593 euros. de Folch i Torres).
Al llarg de l’any van finalitzar 148 • Relacions i contactes externs. Durant
actuacions de rehabilitació l’any s’han atès quinze visites de grups
subvencionades, mentre que a l’acabament formats per càrrecs tan polítics com
del 2008 es trobaven en execució 145 tècnics de diverses ciutats (Istanbul,
actuacions i 170 de ja admeses restaven Brussel·les, Montpeller, Lisboa, Perpinyà,
pendents d’inici d’obres. Xangai, Varna), regions (Canàries,
En el transcurs de l’exercici s’han Llenguadoc-Rosselló) i països (Aràbia
sol·licitat 2.150 cèdules d’habitabilitat, Saudí, Brasil, Mèxic, Corea, Egipte, Suïssa).
de les quals 1.775 han estat concedides a Així mateix, el 22 de febrer es va
través de les 2.173 inspeccions de control organitzar la visita a Ciutat Vella dels
realitzades. També durant aquest període participants en el Contempo Workshop
s’han tramitat 21 expedients del test de Barcelona, unes jornades de treball que
l’habitatge (TEDI) a la Conselleria de Medi van reunir durant dos dies a Barcelona
Ambient. una vintena de tècnics d’altres ciutats
interessats a conèixer la relació entre
Promoció i comunicació l’arquitectura contemporània i el procés de
Principals iniciatives de comunicació transformació del centre històric. Atenció
i dinamització durant l’exercici 2008: a nombroses consultes d’estudiants.
130
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
• Organització de la inauguració de la l’Autoridad del Centro Histórico de la
plaça de Castella. Jefatura del Gobierno del Distrito Federal
• Gestió i organització de reunions amb de México i Foment de Ciutat Vella, SA.
veïnat i entitats per explicar els projectes per al desenvolupament del projecte
de la Barceloneta i de la Gardunya. arquitectònic, urbanístic i paisatgístic
• Atenció als mitjans de comunicació, de la plaça de Santo Domingo s’ha
d’acord amb les directrius marcades des col·laborat durant el 2008 en l’elaboració
del Departament de Comunicació del del projecte executiu i en el procés de
districte de Ciutat Vella i l’àrea de premsa participació ciutadana. 
de l’Ajuntament.
Programes internacionals Actuacions de caràcter
• El 2008 ha estat l’any de tancament del públic-privat
programa de rehabilitació dels barris de
Fener i Balat, al municipi de Fatih, de la
metròpoli d’Istanbul. Foment de Ciutat Illa de la Rambla del Raval
Vella, a partir de l’experiència acumulada Foment de Ciutat Vella, SA, com a
en el procés de renovació dels barris del empresa urbanitzadora de la Junta de
centre històric de Barcelona, va ser el Compensació de l’illa de la Rambla del
referent tècnic en el qual la Unió Europea Raval, delimitada pels carrers de Robador,
va confiar la direcció d’aquest projecte, Sant Rafael, Cadena i Sant Josep Oriol,
que va comptar amb un pressupost de 7 ha continuat duent a terme les operacions
milions d’euros i que al llarg de cinc anys necessàries per al desenvolupament
ha permès rehabilitar 74 edificis integral d’aquest projecte de renovació
d’habitatges, un centre social, un espai urbana. 
destinat a museu i un mercat. Durant el 2008 s’ha acabat la
• Entre els dies 29 i 31 d’octubre, el cap construcció de l’edifici de l’hotel, que va
de projectes de Foment de Ciutat Vella va entrar en servei el 23 de setembre amb la
participar en les jornades que amb el títol denominació d’hotel Barceló Raval. També
«Rehabilitació i revitalització urbana» van van finalitzar les obres exteriors de l’edifici
tenir lloc a Orà (Algèria) en el marc del d’oficines, que utilitzarà el sindicat Unió
programa Rehabimed. L’empresa participa General de Treballadors (UGT). Els treballs
des de fa quatre anys en aquest programa interiors es trobaven en la seva última
internacional dedicat a l’intercanvi fase a finals d’any i l’entrada en servei de
d’experiències sobre rehabilitació urbana l’edifici està prevista per als primers
entre les ciutats dels països mediterranis. mesos del 2009. L’acabament d’aquests
El programa té el suport de la Unió dos edificis ha permès afrontar els treballs
Europea. d’urbanització del nou espai públic creat
• El procés de transformació i revitalització a l’illa de la Rambla del Raval, una nova
de Ciutat Vella dut a terme al llarg de les plaça oberta entre l’hotel i el bloc
dues últimes dècades ha estat escollit d’oficines per a la qual l’Ajuntament de
durant el 2008 per ser un dels dos Barcelona ha reservat el nom de plaça
(juntament amb la creació del districte de Manuel Vázquez Montalbán.
tecnològic 22@) que es presentaran
en l’estand de Barcelona a l’Exposició Programa d’adquisició de locals
Universal Xangai 2010. Serà la primera comercials
vegada que les ciutats podran participar En l’exercici 2008 s’ha tancat el programa
en una exposició universal de manera d’adquisició de locals que es trobaven en
independent als seus estats, i Barcelona desús per tal d’adequar-los i, mitjançant
tindrà espai propi en l’Àrea de millors un lloguer amb control d’ús, tornar-los
pràctiques urbanes. Foment de Ciutat Vella a posar en servei per tal de dinamitzar
participarà en la preparació de l’exposició carrers amb poca o nul·la activitat
sobre la transformació del centre històric. comercial. El programa es va tancar amb
• Dins del marc de l’acord de col·laboració l’adquisició per part de Foment de Ciutat
signat al desembre de 2007 entre Vella de cinc locals.
131
Foment de Ciutat Vella, SA
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Actuacions finalitzades PAM
Inversió en espai públic (en milers d’euros) 5.300 8.416 12.571 10.702
Espai urbà regenerat (m2) 10.596 14.883 20.556 7.662
Inversió en equipaments (en milers d’euros) 7.634 13.988 13.226 13.256
Sostre d’equipament (m2) 9.379 5.639 5.860 18.339
Inversió en obtenció de sòl (en milers d’euros) 11.898 10.642 6.120 12.242
Superfície de sostre expropiat (m2) 8.050 1.438 3.497 2.029
Superfície de sòl expropiat (m2) 1.983 451 1.282 2.667
Famílies reallotjades 6 12 12 –
Superfície de sostre desconstruït (m2) 11.893 2.603 145 –
Superfície de sòl alliberat (m2) 1.983 2.000 – –
Oficina d’habitatge 
Informacions personalitzades rehabilitació 1.839 2.771 3.028 3.190
Informacions personalitzades habitatge 1.558 8.997 1.242 1.745
Inspeccions tècniques 10 8 62 64
Assessorament legal 30 58 99 430
Cèdules d’habitabilitat sol·licitades 1.575 1.822 1.794 2.150
Cèdules d’habitabilitat concedides 1.063 1.217 1.478 1.775
Expedients de rehabilitació 322 260 282 199
Habitatges i locals repercutits 3.282 2.868 2.677 2.133
Subvencions tramitades
Inversió privada (en milers d’euros) 25.177 14.240 18.230 13.828
Subvenció atorgada (en milers d’euros) 3.414 2.791 4.274 3.485
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 34 33 33 36
Inversió (en milers d’euros) 22.088 30.498 32.136 38.493
Pròpia 221 93 54 1.940
Per compte de l’Ajuntament 21.867 30.405 32.082 36.553
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 96
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 410 78 1.163 96
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 138
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 452 125 1.212 138
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
132
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Foment de Ciutat Vella, SA
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Vendes i prestacions de serveis 1.364
Actiu fix 225 Transferències corrents Ajuntament 2.805
Despeses d'establiment – Altres transferències corrents 46
Immobilitzat immaterial 18 Variació existències 24
Immobilitzat material 205 Altres ingressos 55
Immobilitzat financer –
Actius per impost diferit 2 Total ingressos d'explotació 4.294
Actiu circulant 21.303
Costos
Existències 960
Aprovisionaments 618
Deutors 19.075
Personal 2.091
Inversions financeres temporals 579
Treballs, subminis. i serveis externs 1.319
Tresoreria 663
Altres despeses 113
Ajustaments per periodificació 26
Subvencions –
Provisions 10
Total actiu 21.528
Amortitzacions 32
Passiu
Total costos d'explot. abans financers 4.183
Recursos a llarg termini 8.625
Resultat d'explotació abans financers 111
Patrimoni i reserves 8.524
Ingressos financers 48
Resultat de l'exercici 96
Despeses financeres –
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Resultat d'explotació 159
Provisions – Ingressos extraordinaris –
Passius per impost diferit – Despeses extraordinàries –
Altres creditors a llarg termini 5
Resultat abans d'impostos 159
Recursos a curt termini 12.903 Impost de societats 63
Creditors financers –
Creditors comercials 12.847 Resultat de l'exercici 96
Altres creditors 35
Ajustaments per periodificació 21
Total passiu 21.528
133

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Organismes públics
Organismes
públics
Comentaris a l’exercici sempre de difícil avaluació monetària,
sense oblidar, d’altra banda, la gestió
Els estats financers consolidats dels econòmica de l’activitat.
organismes públics que depenen de Els ingressos d’explotació de l’exercici
l’Ajuntament que tot seguit es presenten han estat de 442.437 milers d’euros, dels
estan compostos per totes les entitats quals 304.264 corresponen a
d’aquesta naturalesa que s’han relacionat transferències programades i per serveis
anteriorment, atès que l’Ajuntament és encarregats per l’Ajuntament. Els costos
l’únic partícip en el seu patrimoni. abans de financers s’han situat en 434.827
El volum d’activitat de l’exercici 2008 milers d’euros, dels quals les despeses
ha estat de 580.623 milers d’euros, de personal són una part important tenint
dels quals 442.437 corresponen a en compte el caràcter dels serveis socials
ingressos d’explotació i 138.186 a inversió. que presta la majoria d’aquestes entitats.
El total d’actiu-passiu és de 467.406 El resultat consolidat després de
milers d’euros, dels quals el 56 % considerar el resultat financer i
(263.603 milers) està invertit en actius l’extraordinari és de 2.874 milers d’euros
permanents, mentre que els recursos i el flux de caixa (cash-flow) de 8.997
d’igual naturalesa representen el 64 % milers d’euros.
del passiu (300.302 milers). Respecte al En relació a la inversió, cal destacar,
circulant, els actius són de 203.803 milers per volum, la construcció, a càrrec
d’euros i els passius de 167.104, els quals del Patronat Municipal de l’Habitatge,
generen un fons de maniobra de 36.699 d’un parc d’habitatges per comercialitzar
milers d’euros. i llogar a preus assequibles (32.736 milers
Pel que fa a l’explotació, i tenint en d’euros), les actuacions urbanístiques de
compte que la finalitat dels organismes l’Institut Municipal d’Urbanisme (19.660
públics és portar a terme la política milers d’euros), el desenvolupament dels
municipal en un determinat camp equips informàtics municipals gestionat
d’actuació, una part important dels per l’Institut Municipal d’Informàtica
ingressos prové dels encàrrecs fets pel (16.705 milers d’euros), i els equipaments
mateix Ajuntament, que preveu, alhora, de l’Institut Municipal de Mercats (11.807
diversos requisits en relació amb el preu milers d’euros) i de l’Institut de Cultura
del servei prestat i la qualitat i quantitat de Barcelona (10.365 milers d’euros).
que s’ofereixen. Així, s’ha de considerar La plantilla total mitjana dels dotze
la rendibilitat social dels serveis prestats, organismes fou de 4.147 persones.
135
Organismes públics
Taula
1 Balanços consolidats 2008-2007 dels organismes públics (*) (en milers d’euros)
Actiu 2008 2007 Passiu 2008 2007
Actiu fix 263.603 226.609 Recursos a llarg termini 300.302 268.701
Despeses d’establiment – – Patrimoni 68.952 69.825
Immobilitzat immaterial 987 2.554 Subvencions de capital 35. 318 24.578
Immobilitzat material 235.935 197.322 Ingr. anticipats per concessions 50.455 31.837
Immobilitzat financer 1.232 1.232 Provisions 1.114 984
Deutors a llarg termini 24.082 25.492 Creditors financers 113.135 107.051
Despeses a distribuir – 9 Altres creditors 31.328 34.426
Actiu circulant 203.803 163.745 Recursos a curt termini 167.104 121.653
Existències 45.465 37.061 Creditors financers 2.269 2.040
Deutors 139.016 110.405 Creditors comercials 115.478 78.285
Inversions financ. temporals 10.015 4.325 Altres creditors 29.313 30.520
Tresoreria 8.232 9.644 Prov. per operac. de tràfic – 152
Ajustaments per periodificació 1.075 2.310 Ajustaments per periodificació 20.044 10.656
Total actiu 467.406 390.354 Total passiu 467.406 390.354
(*) Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres
institucions públiques i cedit gratuïtament per a la seva utilització.
136
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Organismes públics
Taula
2 Resultats consolidats 2008-2007 dels organismes públics (en milers d’euros)
Compte de pèrdues i guanys 2008 2007
Ingressos
Facturació 413.729 375.799
Altres ingressos 28.708 22.967
Total d’ingressos d’explotació 442.437 398.766
Costos
Compres i variació d’existències 12.144 9.681
Personal 182.819 174.637
Treballs, subminist. i serveis externs 107.317 123.088
Subvencions 122.885 75.022
Altres despeses 3.407 2.539
Provisions (102) 1.955
Amortitzacions 6.357 5.562
Total costos d’explotació abans financers 434.827 392.484
Resultat d’explotació abans financers 7.610 6.282
Ingressos financers 1.751 1.731
Despeses financeres 5.951 4.778
Resultat d’explotació 3.410 3.235
Ingressos extraordinaris 2.935 2.030
Despeses extraordinàries 3.471 1.337
Resultat abans d’impostos 2.874 3.928
Impost de societats 132 281
Resultat consolidat 2.742 3.647
Cash-flow (1) 8.997 11.164
(1) Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions
137

Organismes
que s’han
consolidat
Organismes autònoms locals
140 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
146 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 
152 Institut Municipal d’Informàtica 
162 Institut Municipal d’Urbanisme 
166 Institut Municipal d’Hisenda 
170 Institut Municipal de Mercats
176 Institut Municipal d’Educació 
184 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Entitats públiques empresarials locals
192 Patronat Municipal de l’Habitatge 
196 Parcs i Jardins, Institut Municipal
200 Institut de Cultura de Barcelona
236 Institut Barcelona Esports
139

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Persones
Institut amb Discapacitat
Municipal de
Persones amb
Discapacitat L’Institut Municipal de Persones amb del conte «Som capaços! AprenemDiscapacitat és un organisme autònom a conèixer les discapacitats». Amb relació
local, creat per l’Ajuntament de Barcelona a temes de comunicació i d’informació,
amb la integració dels patronats s’ha treballat per garantir l’accessibilitat
municipals de disminuïts físics i psíquics, comunicativa a les persones amb
creats a començament de la dècada dels discapacitat tot facilitant transcripcions
President: vuitanta. El Consell Plenari Municipal en la escrites en pantalla, traducció de llengua
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona sessió de 14 d’octubre de 2005 va aprovar de signes, instal·lacions d’anells magnètics
Gerent: el canvi de la seva denominació, Institut a diferents sales d’equipaments
Sra. Roser Torrentó i Sanjust Municipal de Persones amb Disminució, municipals i en els actes més significatius
per la d’Institut Municipal de Persones de la ciutat.
amb Discapacitat.
Habitatge
S’ha elaborat el Programa d’habitatge per
Constitució Actuacions més significatives a persones amb discapacitat per tal que
Es va constituir el 10 d’octubre de 1989. es considerin les necessitats específiques
de les persones amb discapacitat en la
Objecte social Accessibilitat física i mobilitat redacció del Pla d’habitatge de Barcelona
La gestió d’activitats dirigides a la • S’han presentat els plans de reserves 2008-2016.
promoció i atenció de les persones amb públiques d’aparcament als districtes de
discapacitat de cara a la seva integració les Corts i Sant Martí. S’ha iniciat l’estudi Autonomia personal i vida
social (basada en els principis de de les necessitats per a l’elaboració dels independent
normalització i reconeixement de la plans de reserves d’aparcament dels • S’han elaborat les conclusions del
diferència) perquè aconsegueixin el districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Nou projecte pilot «Per a l’Autonomia personal
desenvolupament de l’autonomia personal Barris. i la Vida Independent», una iniciativa
i la millora de la qualitat de vida. • Quant a les millores en la xarxa de d’empoderament per a persones amb
transport públic, cal destacar que el 66 % discapacitat física que opten per
de les estacions de metro (novembre l’autogestió a l’hora de cobrir les
2008) disposen d’ascensor entre l’andana necessitats d’assistència personal.
i el carrer, un 11 % estan en el procés • Augments en l’activitat dels serveis que
d’obres d’instal·lació i un 10 % tenen presta l’Institut com el del 5,52 % en el
projecte d’instal·lació. També ha millorat nombre de demandes ateses pel Servei
la comunicació dins de 427 autobusos d’atenció al públic. En general s’ha
d’un total de 17 línies, amb la instal·lació mantingut l’activitat dels serveis d’atenció
del SIU, sistema d’informació a l’usuari precoç i de l’equip d’assessorament
que aporta informació acústica i visual laboral. També s’ha celebrat el 25è
sobre la línia, direcció i propera parada aniversari de la creació dels serveis
que farà el bus. d’atenció precoç (EIPI) amb l’organització
• El manteniment del Servei públic de d’una jornada científica sobre aquest
transport especial (STE), conjuntament tema.
amb l’EMT, per a persones amb mobilitat • La campanya d’activitats de vacances
reduïda de la ciutat de Barcelona. d’estiu per a infants i joves ha cobert 579
El nombre de viatges realitzats ha estat activitats que han disposat de monitor de
de 253.750, que representa un augment suport per a un total de 160 nens i nenes
del 4,38 % respecte a l’exercici anterior. amb discapacitat.
• Han augmentat el nombre d’estades
Accessibilitat comunicativa als serveis residencials, en les residències
S’ha treballat per a la consolidació de Valldaura, Amílcar i Casa Bloc. S’ha fet
del teatre accessible: s’han programat el traspàs de la residència Amílcar al
sessions accessibles al Teatre Lliure, Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
al Teatre Grec i al Teatre Nacional de • S’han mantingut les gestions per a
Catalunya. També s’ha treballat per l’acompliment dels acords del Conveni de
garantir l’accés a les principals festes de la col·laboració entre el Departament d’Acció
ciutat i als actes organitzats al voltant de Social i Ciutadania de la Generalitat de
la Mercè, on es van lliurar 1.400 exemplars Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona,
141
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
en matèria d’equipaments socials per discapacitat, aquest any han tingut
a persones amb discapacitat a la ciutat activitat 25 comissions, consells
de Barcelona. d’accessibilitat, taules d’entitats,
– Equipaments públics. S’estan acabant grups de treball, en què han participat
les obres de la residència (30 places) unes 240 entitats de persones amb
per a persones amb discapacitat discapacitat. 
intel·lectual amb trastorns de • Per a la promoció de l’associacionisme
comportament (districte de Sant en el sector de les persones amb
Martí). S’han iniciat les obres de la discapacitat, l’Institut ha assessorat
residència (30 places) també per a i donat suport a 78 entitats que han rebut
persones amb discapacitat intel·lectual 361.374 euros en la convocatòria de
amb trastorns de comportament subvencions de ciutat i de 93 entitats
(districte de Sants-Montjuïc). amb una suma de 91.222 euros per a
S’han iniciat també les obres de la llar- les subvencions sol·licitades als districtes.
residència (40 places) per a persones
amb malaltia mental (districte de les Recerca i coneixement
Corts). L’Observatori europeu «Ciutats i Pobles
– Equipaments d’iniciativa social per per a tothom», amb la gestió de la seva
a la implantació de places concertades. secretaria per part de l’Institut Municipal
S’han iniciat les obres de la residència de Persones amb Discapacitat,
ESCLAT (50 places) per a persones ha aconseguit que a finals del 2008
amb discapacitat física (districte l’observatori compti amb 65 ciutats
de Sants-Montjuïc), i també les obres i 92 bones pràctiques. S’ha celebrat
del centre diürn de la fundació Pere l’assemblea general de membres
Mitjans (70 places) per a persones de l’observatori a la ciutat de Dublín,
amb discapacitat física (districte juntament amb una jornada sobre la
de Sants-Montjuïc). comunicació accessible i l’edició d’una
guia de bones pràctiques sobre aquesta
Participació ciutadana temàtica. També ha organitzat les
i associacionisme reunions del seu consell consultiu que
• En el foment de la participació s’han celebrat a les ciutats de Sabadell
ciutadana de les persones amb i Dublín. 
142
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat
Dades rellevants
Taula
1 Recursos / Serveis
2005 2006 2007 2008
Centres d’activitat 19 19 19 18
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat
2005 2006 2007 2008
Dades globals
Nombre de persones amb disc. informades/contactades 19.870 21.833 21.627 23.322
Nombre d’entitats informades/contactades 5.396 5.400 5.400 5.400
Divulgació i comunicació
Intervencions actes, jornades, conferències, cursets 45 67 68 70
Intervencions premsa i RTV 58 62 77 35
Nombre d’exemplars de material divulgatiu 3.130 111.780 32.279 6.173
Nombre d’exemplars de revistes, llibres... 81.576 58.030 69.863 93.635
Servei central d’atenció al públic (SAP)
Demandes d’informació/assessorament 16.669 33.275 40.378 42.609
Reclamacions i suggeriments 2.593 3.424 5.741 6.305
Targetes de transport adaptat atorgades 526 3.226 1.370 1.067
Targetes d’aparcament tramitades 1.963 1.954 2.196 1.682
Usuaris/es atesos 9.136 16.179 14.979 13.876
Servei de promoció i suport 
Nombre total d’actuacions de promoció i suport 2.075 2.403 3.123 3.804
Serveis personals (s. socials, educació, cultura, esport…) 1.160 1.453 1.832 1.566
Serveis tècnics (urbanisme, via pública, transport) 260 228 453 425
Associacionisme i participació 591 649 677 1.648
Comunicació 64 73 161 165
Servei de transport especial
Nombre de viatges del servei de transport 
especial (gestió TCC) 189.270 237.462 243.084 253.750
Serveis d’atenció precoç (Ciutat Vella i Nou Barris)
Casos de tractament preventiu 115 118 127 134
Casos de tractament intensiu i seguiment posttractament 229 220 241 214
Equip d’assessorament laboral (EAL)
Valoracions i orientacions laborals 354 285 249 293
Contractes laborals aconseguits 272 244 260 234
Inscripcions en cursos de formació 297 180 158 182
Serveis d’acolliment residencial
Estades resid. Amílcar (gran discapacitat física) 6.357 6.121 6.507 4.392 (1)
Estades resid. Valldaura (discapacitat intel·lectual) 8.940 8.760 8.484 8.666
Estades pisos tutelats Casa Bloc (discapacitat intel·lect.) 2.300 1.460 1.736 2.532
Estades apartaments Vila Olímpica (discapacitat física) 4.082 3.770 1.373 2.166
(1) L’1 de setembre de 2008 la residència Amílcar passa a ser gestionada pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
143
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla mitjana 80 80 83 79
Inversió (en milers d’euros) 23 73 91 114
Pròpia 23 73 91 114
Per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (en milers d’euros) (617) 212 535 (214)
Cash-flow (en milers d’euros) (560) 357 892 (333)
144
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Transf. program. i per serveis Aj. 5.281
Actiu fix 767 Subvenció Generalitat 988
Despeses d’establiment – Altres subvencions oficials 9
Immobilitzat immaterial 339 D’altres entitats privades
Immobilitzat material 428 Altres ingressos 78
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 6.356
Despeses a distribuir –
Costos
Actiu circulant 3.043
Variació d’existències –
Existències –
Compres –
Deutors 2.686
Personal 3.045
Inversions financeres temporals –
Treballs, subminis. i serveis externs 1.118
Tresoreria 357
Subvencions 2.146
Ajustaments per periodificació –
Altres despeses –
Provisions (211)
Total actiu 3.810
Amortitzacions 92
Passiu
Total costos d’explot. abans financers 6.190
Recursos a llarg termini 1.446
Resultat d’explotació abans financers 166
Patrimoni i reserves 1.401
Ingressos financers 11
Resultat de l’exercici (214)
Despeses financeres –
Subvencions de capital 259
Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 177
Provisions – Ingressos extraordinaris 31
Creditors financers a llarg termini – Despeses extraordinàries 422
Altres creditors a llarg termini –
Resultat abans d’impostos (214)
Recursos a curt termini 2.364 Impost de societats
Creditors financers –
Creditors comercials 2.160 Resultat de l’exercici (214)
Altres creditors 15
Ajustaments per periodificació 189
Total passiu 3.810
145

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal Fundació 
Institut Mies van der Rohe
Municipal
Fundació Mies
van der Rohe La Fundació Mies van der Rohe va ser
Activitats durant l’any 
constituïda el 18 de març de 1983 com
a organisme autònom de l’Ajuntament de Col·lecció-Centre
Barcelona. El Plenari del Consell Municipal de Documentació
va aprovar, en la sessió de data 14
d’octubre de 2005, els nous estatuts La col·lecció 
President: i el canvi de la seva denominació com La col·lecció de la Fundació té com a
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa a «Institut Municipal Fundació Mies van objectiu la documentació, recerca, difusió,
Director: der Rohe». educació i promoció de l’arquitectura,
Sr. Lluís Hortet i Previ l’urbanisme i altres àrees de coneixement
vinculades al territori, les ciutats
Consell Rector i el paisatge d’àmbit europeu. 
de la Fundació La col·lecció busca l’equilibri entre la
feina de construcció i millora del seu arxiu
Constitució • L’Ajuntament de Barcelona documental i la de donar accés i difusió
Es va constituir el 18 de març de 1983. • El Ministerio de la Vivienda a l’arquitectura i la cultura arquitectònica.
• La Conselleria de Política Territorial i Obres Tanmateix, la Fundació pretén aconseguir
Objecte social Públiques de la Generalitat de Catalunya la implantació de la col·lecció en un
L’estímul i la difusió del debat cultural • El Consorci de la Zona Franca context internacional en el qual estableixi
sobre l'arquitectura contemporània des de Barcelona una xarxa de relacions el més àmplia
de la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, • La Fira de Barcelona i efectiva possible.
la Fundació vetlla per la conservació del • El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Es tracta de reforçar la línia adquisitiva
pavelló alemany de Mies van der Rohe • L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura a través de l’adequació de documents
i en promou el coneixement. de Barcelona projectuals (maquetes, fotografies i
• The Museum of Modern Art de Nova York dibuixos) per anar cobrint les llacunes
• La Stiftung Preussischer Kulturbesitz actuals en el panorama de l’arquitectura
de Berlín europea que la col·lecció de la Fundació
reflecteix. Això farà possible la
construcció d’una col·lecció d’arquitectura
Objectius generals contemporània europea única, atès que
de la Fundació les principals col·leccions estan
localitzades en les arquitectures nacionals
1. La conservació, ús i administració dels diferents països.
del pavelló alemany de l’Exposició
Internacional de Barcelona de 1929. Centre de Documentació
2. L’impuls i la difusió del debat cultural L’objectiu del Centre de Documentació
sobre els problemes de l’arquitectura consisteix a reforçar l’arxiu fotogràfic
contemporània, des de la perspectiva i audiovisual de la Fundació per tal de
de seva condició urbana. complir amb la unificació i racionalització
3. La formació d’un fons arxivístic de la gestió de la documentació;
documental i bibliogràfic d’arquitectura, l’optimització de les seves condicions de
centrat en l’obra de Mies van der Rohe conservació; i la promoció d’una col·lecció
i en l’arquitectura moderna i de caràcter patrimonial basada en
contemporània. l’arquitectura contemporània europea.
4. L’organització i foment de premis, Amb aquests objectius acomplerts,
cursos, cicles, simpòsiums, exposicions, la Fundació podrà aconseguir un nou
publicacions, estudis i totes aquelles protagonisme en el món dels centres
activitats que puguin contribuir d’arquitectura i de la conservació
a la consecució dels objectius culturals museística i arxivística en aquesta matèria.
i ciutadans esmentats en els apartats L’arxiu documental compta amb prop
anteriors. de 2.000 projectes d’arquitectura i recull
5. L’organització d’activitats culturals les successives edicions del premi Mies
que fomentin la visita al pavelló i donin van der Rohe d’arquitectura europea des
lloc a la relació i al diàleg d’altres de 1988 i les dues edicions consagrades
disciplines amb l’arquitectura. a l’arquitectura llatinoamericana.
6. L’atenció a les iniciatives d’interès La col·lecció també compta amb una
i caràcter internacional, en l’àmbit dels secció dedicada al pavelló Mies van der
objectius anteriors, que permetin situar Rohe amb fotografies d’època i actuals,
l’Institut en els circuits culturals europeus a més d’algunes obres contemporànies
i internacionals. d’artistes plàstics que han treballat al
147
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
Pavelló. Es disposa de fotografies sobre Ljubljana; Xavier Costa, ELISAVA Escola
el pavelló de 1929 i de la reconstrucció de Superior de Disseny, Barcelona; Ákos
l’edifici, amb un total de 25 apartats que Moravánszky, Institut für Geschichte
contenen 276 fotografies i 126 fulls de und Theorie der Architektur, ETH, Zuric;
contacte; de reportatges fotogràfics i Andreas Ruby, Textbild, Berlín
actuals de l’edifici, amb un total d’11 Els debats han versat sobre temes
projectes i 210 fotografies; i d’instal·lacions d’arquitectura, medi ambient i paisatge
d’artistes al pavelló, amb un total de 22 i l’objectiu va ser registrar alguns dels
projectes i de 160 fotografies, de les quals exemples en els quals aquests fenòmens
24 són originals. A més, la col·lecció de tenen una emergència més consistent;
maquetes té actualment un total de 148 en particular, donant veu a emergències
obres. com la revisió de la noció d’espai públic
A més dels esmentats materials i de l’espai domèstic a la llum dels canvis
documentals, la Fundació compta amb culturals i tècnics experimentats, i la
un fons audiovisual i amb uns 144 recerca d’alternatives al model consumista
reportatges fotogràfics de les activitats de cultura.
realitzades al pavelló. L’abast geogràfic de
la col·lecció és europeu, amb la qual cosa Premi d’Arquitectura
completa el d’altres col·leccions d’àmbit Contemporània de la Unió
català i espanyol. La col·lecció es centra Europea-Premi Mies van der Rohe 
en el període contemporani a partir de El Premi d’Arquitectura Contemporània
1980 fins als nostres dies; però també de la Unió Europea-Premi Mies van
cobreix el període modern, amb especial der Rohe, concedit per la Unió Europea
vinculació a l’època de la construcció i la Fundació Mies van der Rohe de
del pavelló alemany al 1929. Barcelona, té com a objectiu reconèixer
El 2008 s’han realitzat una sèrie i potenciar la qualitat de l’arquitectura a
d’adquisicions de la col·lecció i del centre Europa. El premi centra l’atenció sobre
de documentació com maquetes de la l’important contribució dels professionals
Nova Fira de Milà, de Massimiliano Fuksas; europeus al desenvolupament de noves
fotografies de Günther Förg; i una obra idees i tecnologies arquitectòniques, dóna
d’art de SANAA. als ciutadans i a les institucions públiques
una ocasió per entendre i valorar el paper
Debats i conferències Coup de de l’arquitectura en la contribució de les
Dés sobre arquitectura europea nostres ciutats.
La Fundació Mies van der Rohe organitza Durant l’any 2008 s’han dut a terme
els cicles de debats i conferències titulats accions de difusió dels resultats del 10è
Coup de Dés, que es presenten com una Premi d’Arquitectura Contemporània de
oportunitat per debatre l’arquitectura que la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe,
es produeix. El punt de partida dels debats a través d’una exposició en dos formats:
és la presentació de diversos projectes, versió amb els 40 projectes guanyadors
després de la qual segueix un diàleg entre i finalistes i 33 maquetes i versió
l’autor i un crític, que exposen la seva fotogràfica dels mateixos projectes.
pròpia interpretació del projecte. Les
presentacions donen lloc a un debat Exposició completa amb maquetes
conduït per un moderador que implica del Premi d’Arquitectura Contemporània
tant els convidats com el públic assistent. de la Unió Europea-Premi Mies van
El programa és fruit de la col·laboració der Rohe 2007
entre la Fundació i les institucions La versió completa de l’exposició recull
membres del programa europeu Gaudí 2, els 40 projectes seleccionats, amb els
Cultura 2000 de la Unió Europea. guanyadors i finalistes del premi, i es
La quarta edició del programa Coup de presenta amb 33 maquetes de les obres
Dés va tenir lloc al pavelló Mies van der i amb un audiovisual.
Rohe els dies 29 i 30 de setembre, i va
comptar amb el comissariat d’Iñaki Ábalos, • Institut Français d’Architecture a París,
i la participació dels següents arquitectes de l’11 d’octubre de 2007 al 10 de febrer
i crítics: Iñaki Ábalos, Ábalos+Sentkiewicz de 2008.
arquitectos, Madrid; Mercè Berengué, • VAM Design Center a Budapest,
R+B arquitectes, Barcelona; Robert Hongria, del 7 de març al 19 d’abril.
Konieczny, KWK PROMES, Katowice; • Design Factory a Bratislava, República
Philippe Rahm, Philippe Rahm architects, Eslovaca, del 26 d’abril al 18 de maig.
Lausana / París; Enric Ruiz-Geli, Cloud 9, • Ljubljana Castle a Ljubljana, Eslovènia,
Barcelona; Špela Vidècnik, Ofis arhitekti, del 22 de maig al 22 de juny.
148
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal Fundació 
Mies van der Rohe
• Triennale di Milano, a Itàlia, del 27 de Cinema al pavelló
juny al 10 agost. La Fundació Mies van der Rohe ha
• Glaspalais, a Heerlen, Holanda, del 16 presentat el cicle de cinema «Ciutats
d’agost al 25 de setembre. Assetjades», comissariat pel Jeu de
Paume de París. Durant sis dies d’estiu
Junt amb l’exposició de l’edició 2007, s’ha gaudit de diverses pel·lícules en
s’ha presentat a la sala Arquerías del 35 mm en versió original, en un ambient
Ministerio de Vivienda a Madrid, l’exposició amable i irrepetible. Amb aquestes
Veinte años de arquitectura europea, projeccions la Fundació vol impulsar el
del 10 de gener al 5 de febrer. Aquesta debat, la difusió i la sensibilització sobre
presentació ha estat un recull retrospectiu temes d’arquitectura i urbanisme
de totes les edicions precendents contemporanis lligats a temes vinculats
del premi, amb una selecció de materials amb el cinema i el documental.
gràfics i documentals, com també de En el cicle «Ciutats Assetjades» l’estat
la col·lecció de maquetes del premi. d’excepció, l’estat d’assetjament i
l’estat d’urgència, tres nocions gairebé
Exposició fotogràfica del Premi sinònimes, tenen una llarga història i una
d’Arquitectura Contemporània de la Unió forta actualitat. Designen la situació
Europea-Premi Mies van der Rohe 2007 política d’una ciutat, d’un estat, del món,
Una versió reduïda, estrictament en la qual el curs normal de l’existència
fotogràfica, dels 40 projectes seleccionats i de la llei és suspès i la vida de l’ésser
s’ha presentat i divulgat a les seus del humà directament sotmesa a
Colegio Oficial de Arquitectos de Aragón l’arbitrarietat del poder. 
a Saragossa, del 14 de febrer a l’1 de març;
Colegio Oficial de Arquitectos de León, 16 de juliol 
del 6 de març al 28 de març; Colegio • Sarajevo Film Festival Film. Johan
Oficial de Arquitectos de Málaga, seu de van der Keuken, 1993, Països Baixos. 14’.
la Sociedad Económica Amigos del País, • Nocturne. Yervant Gianikian i Angela
del 3 d’abril al 2 de maig; Col·legi Territorial Ricci Lucchi, 1997, Itàlia. 18’.
d’Arquitectes d’Alacant, del 14 d’abril al • Les vivants et les morts de Sarajevo.
9 de maig; Colexio Oficial de Arquitectos Radovan Tadic, 1993, Bòsnia. 70’.
de Galicia, a la Corunya, del 8 de maig al
6 de juny; Col·legi Territorial d’Arquitectes 23 de juliol 
de València, del 5 de juny al 18 de juliol; • The Host. Bong Joon-ho, Corea del Sud,
Colegio Oficial de Arquitectos de Murcia, 2006. 119’.
del 19 de juny al 25 de juliol; Colegio Oficial
de Arquitectos de La Rioja, Logronyo, 30 de juliol 
del 4 de setembre al 3 d’octubre; Col·legi • Nous. Danielle Arbid, 2004, França. 13’.
d’Arquitectes de Catalunya de la • Posthume. Ghassan Salhab, 2007, Líban.
demarcació de Girona, del 3 d’octubre 28’.
al 30 de novembre. • Chacun sa Palestine. Nadine Naous
La Fundació ha estat reelegida per i Léna Rouxel, 2006, França/Líban. 57’.
la Comissió Europea per dur a terme
l’organització del Premi d’Arquitectura 15 d’agost 
Contemporània de la Unió Europea els • Avenge but one of my two eyes. Avi
anys 2009, 2010 i 2013, tal com consta al Mograbi, 2005, França/Israel. 100’.
conveni signat en data 6 de juny de 2008. 
Com a conseqüència i en paral·lel 13 d’agost 
a les accions de difusió anteriorment • Invasión. Hugo Santiago, 1969,
esmentades, s’ha iniciat l’11a edició del Argentina. 125’.
Premi Mies van der Rohe. 
La Fundació ha desenvolupat la primera 20 d’agost 
fase preparatoria del premi, que es pot • Novyy Vavilon (La Nouvelle Babylone).
resumir en la designació del Jurat; Grigori Kosintzev i Leonid Trauberg, 1929,
la reunió de l’Advisory Committee, URSS. 93’.
Barcelona; la recepció de les propostes
d’obres candidates per part del comitè Intervencions al pavelló
d’experts i dels col·legis d’arquitectes Un capítol dins la programació d’activitats
europeus; la constitució d’una base de és el de les intervencions d’arquitectes i
dades amb les obres; la creació d’una web d’artistes plàstics que tenen lloc al pavelló
consultable on-line amb la base de dades i Mies van der Rohe. Es conceben com a
la divulgació del llistat d’obres candidates. intervencions o exposicions lleugeres i de
149
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe
curta durada. El pavelló ofereix • Dimecres 15 d’octubre: Haikus de tardor
l’oportunitat de treballar en uns formats i arquitectura. En aquesta ocasió s’ha
de creació que poden complementar-se proposat una lectura d’haikus en
amb alguna altra activitat. dos idiomes: original en japonès i traducció
El 2008 s’ha presentat la instal·lació catalana. El tema va ser la tardor, l’època
realitzada per l’equip japonès SANAA, de la celebració de l’acte poètic al pavelló
integrat pels arquitectes Kazuyo Sejima Mies i alguns haikus que van al·ludir a
i Ryue Nishizawa, del 26 de novembre elements de la construcció arquitectònica:
al 23 de gener de 2009. La proposta ha la casa, el temple, la porta, la finestra,
fet servir material acrílic transparent per la persiana, el sostre, el buit, etc.
realitzar una mena de «cortina» lleugera
en forma d’espiral que juga amb els La Fundació Mies van der Rohe,
reflexos de la llum segons l’hora del dia, seu de Docomomo ibèric i
i convida el públic, segons els seus autors, candidata a seu de Docomomo
a passejar entre l’espiral i l’espai interior internacional
del pavelló. Docomomo és una organització dedicada
Dins aquest apartat de presentacions a la documentació i conservació d’edificis
artístiques al pavelló, la Fundació ha dut i barris del moviment modern que té
a terme altres activitats en col·laboració entre els seus objectius la identificació
amb operadors culturals de la ciutat al i protecció de les obres, la seva difusió i
llarg de l’any. el desenvolupament del coneixement que
se’n té.
• Exposició Construint a la Sala: La Fundació ha rebut el mandat de
presentació de les maquetes convertir-se en la seu de Docomomo
seleccionades al taller d’arquitectura Internacional a partir de 2009, la qual
realitzat a la sala oval del MNAC el 25 de cosa reforça a Barcelona la capitalitat
novembre de 2007. Del 24 de febrer al 2 i centralitat de la ciutat a nivell
de maig. internacional. Des de la seva constitució,
• LOOP’08 Festival de videoart: projecció Docomomo ha portat a terme nombroses
dels documentals Shenzhen-The Twin iniciatives de documentació i estudi del
Cities i Hong Kong-The Twin Cities City patrimoni modern que s’han materialitzat
of Expiration and Regeneration, de l’artista en la preparació de registres i inventaris,
Jia Zhang-Ke. publicacions, seminaris i campanyes de
• Conferència-col·loqui Filmar protecció d’edificis a nivell internacional. 
l’Arquitectura, a càrrec de Stan Neumann Durant l’any 2008, en l’àmbit ibèric, la
i Richard Copans, realitzadors de Fundació Mies van der Rohe ha participat
la col·lecció «Arquitectures». en la preparació de la publicació i
l’exposició de l’Inventari de l’arquitectura
Poesia al pavelló de la vivenda (sic) que seran presentats
• Dimecres 1 d’octubre: lectura d’obres el 2009 a Madrid i Barcelona. Docomomo
de Joaquim Español. Ibèric ha desenvolupat també l’inventari
• Dijous 9 d’octubre: lectura d’obres corresponent a l’arquitectura dels
de Guillermo Carnero. equipaments del moviment modern. 
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 18 18 18 18
Inversió pròpia (en milers d’euros) 6 10 81 98
Resultat comptable (en milers d’euros) 87 117 (24) 233
Cash-flow (en milers d’euros) 97 126 20 284
150
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal Fundació 
Mies van der Rohe
Taula
2 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Ingressos d’explotació 688
Actiu fix 6.238 Ingressos per transferències 1.059
Despeses d’establiment –
Patrimoni històric 5.931 Total ingressos d’explotació 1.747
Patrimoni artístic 171
Immobilitzat material 131
Costos
Immobilitzat financer 5
Variació d’existències –
Deutors a llarg termini –
Compres 98
Actiu circulant 760 Personal 661
Existències 143 Treballs, subminis. i serveis externs –
Deutors 288 Subvencions 19
Inversions financeres temporals – Altres despeses 682
Tresoreria 329 Provisions 39
Ajustaments per periodificació – Amortitzacions 12
Total actiu 6.998 Total costos d’explot. abans financers 1.511
Passiu Resultat d’explotació abans financers 236
Ingressos financers 3
Recursos a llarg termini 6.685 Despeses financeres –
Patrimoni i reserves 6.452
Resultat d’explotació 239
Resultat de l’exercici 233
Ingressos extraordinaris –
Subvencions de capital –
Despeses extraordinàries 6
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat abans d’impostos 233
Creditors financers a llarg termini – Impost de societats
Altres creditors a llarg termini –
Resultat de l’exercici 233
Recursos a curt termini 313
Creditors financers –
Creditors comercials 110
Altres creditors 107
Ajustaments per periodificació 96
Total passiu 6.998
151

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
Institut
Municipal
d’Informàtica
Plans i projectes realitzats per l’Institut s’han de realitzar des d’ara i fins al 2013
Municipal d’Informàtica (IMI), en l’exercici i que s’agrupen en 4 línies d’actuació: 
2008.
Actuacions corporatives
President: • Direcció per objectius: estudi i valoració
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín Pla de Sistemes de dels requeriments tecnològics i de
Director general: l’Ajuntament de Barcelona les plataformes Business Intelligence
Sr. Lluís Olivella i Cunill 2008-2013 necessàries per donar suport a les
funcionalitats requerides pels negocis.
El Pla de Sistemes és un dels set projectes • Sistema d’informació econòmic
motor que impulsen el canvi en i financer: definició del plec tècnic
l’Ajuntament cap a un nou model de i adjudicació del contracte per a la
gestió, el seus eixos directors són: implantació d’un sistema integrat
de gestió econòmica SAP. Iniciada la
Constitució • Posar la tecnologia i la informàtica construcció. Inclou la integració amb
Es va constituir el 21 de juliol de 1989. al servei de la nova forma de treballar l’expedient electrònic de contractació,
que promou el model Barcelona 2.0. el pressupost per a programes
Objecte social • Les Tecnologies de la Informació i la i la direcció per objectius. Disseny i
L’objecte social de l’Institut Municipal Comunicació (TIC) com a eina de suport implantació de la plataforma de maquinari
d’Informàtica és la projecció, el disseny, i instrument de transformació dels serveis, i programari per al SAP. 
el desenvolupament i l’explotació per aconseguir els objectius de qualitat, • Sistema d’informació de Recursos
dels sistemes informàtics municipals, proximitat i eficiència mitjançant la Humans: realització del GAP anàlisi de
tot seguint l’estratègia marcada per incorporació d’elements innovadors. la situació de partida i de l’objectiu per
l’Ajuntament que defineix i impulsa la decidir el nou sistema de RH. Definició
Gerència d’eAdministració i Sistemes La definició del Pla de Sistemes del plec tècnic i adjudicació per a la
d’Informació. ha permès d’identificar les iniciatives construcció del nou sistema integrat
i projectes TIC que l’Ajuntament de de RH en SAP (nòmina, tramitació
Barcelona haurà d’abordar en els propers d’expedients, selecció, formació i
anys. Per fer-ho, se n’han recollit desenvolupament de competències).
les prioritats i les necessitats per mitjà • La Intranet com a nou escriptori de
de la realització de diverses entrevistes treball que integra les eines de gestió,
als equips directius, amb els següents comunicació i informació. Posada en
objectius: marxa del sistema de gestió de continguts
per a la Intranet que permetrà la
• Definir les iniciatives i les línies integració de totes les eines i del Single
d’actuació prioritàries per al període Sign-On (autenticació un sol cop per
2008-2013 en base a: entrar a tots els aplicatius i serveis als
– Les línies estratègiques de que es tinguin drets d’accés). Implantació
l’Ajuntament: PAM + Barcelona 2.0. del buscador Google.
– Els projectes en marxa.
– Els nous requeriments identificats eAdministració
en els negocis. • Expedient electrònic:
• Proporcionar una visió integrada – Expedient de contractació: anàlisi del
i global d’actuacions, en front d’una visió procediment menor de contractació,
disgregada en projectes sectorials anàlisi del procediment negociat sense
i desconnectats. publicitat. Preparació i adjudicació del
• Valorar les iniciatives i els projectes que concurs per a la construcció del
les conformen en les besants econòmica sistema.
i d’impacte en l’organització tenint – Expedient de llicències d’obres
en compte la planificació global i les i activitats: preparació i adjudicació
interrelacions entre els diferents projectes. del concurs per a la construcció del
sistema. Iniciada la definició del model
A partir de la informació recollida s’han d’expedient i de la carpeta
definit un conjunt d’iniciatives que es del tramitador. Iniciat l’anàlisi
desglossen en més de 100 projectes que del procediment d’obres.
153
Institut Municipal d’Informàtica
– Expedient de llicències d’ocupació: • Wi-Fi ciutadà: definició del model de
anàlisi del procés de filmacions i inici servei Wi-Fi ciutadà (xarxa local sense fil),
de la construcció. s’estant recollint les demandes de la casa
– Inspeccions AUTORITAS: reenginyeria i cercant el model adient per tal de poder
i anàlisi funcional dels processos proveir el servei. Preparació del plec
d’inspecció. Definició dels tècnic i concurs per iniciar el
requeriments de la carpeta del desplegament a l’inici de 2009.
tramitador. Presentació de la maqueta
operativa del sistema. Actuacions sectorials
• Nous serveis i tràmits web: • Pla de Sistemes d’Acció Social: aquest
– Carpeta que integra tots els tràmits, pla està en execució. Del conjunt de
amb o sense identificació digital. projectes realitzats durant el 2008
Incorporació del DNI electrònic, destaquem:
pagament en línia dels nous tràmits – La posada en marxa de l’aplicació
que ho requereixin (taxes, de Teleassistència. En funcionament
autoliquidacions, impost de circulació, des de maig de 2008, actualment té
etc.). 43.000 sol·licituds.
– Portal de tràmits: desenvolupament – L’aplicació de la Llei de dependència al
dels nous tràmits de sol·licitud de cita tractament dels expedients d’atenció,
prèvia a llicències i inspeccions, actualment conté 30.000 expedients.
generació de duplicats de pagament – L’extensió del Renda Mínima d’Inserció
de tributs i integració amb pagament (RMI) als 6 districtes que faltaven, s’ha
en línia. arribat així a la totalitat dels districtes. 
– Carpeta de l’intermediari: solució per – Eina de gestió d’incidències JIRA,
a la representació i tramitació massiva. permet que l’equip de gestió de
Inclou PASI, la nova plataforma sistemes d’informació pugui realitzar
d’autenticació de CATCert que resol un primer nivell d’atenció als usuaris
la representativitat. Iniciada d’Acció Social i filtrar i distribuir les
la construcció. peticions per a la seva resolució.
• Nova plataforma continguts Internet: – Portal del professional. Accés des
migració a Vignette 7, plataforma d’un entorn integrat a totes les eines
preparada per als entorns de utilitzades pels professionals del sector.
desenvolupament i producció. Migració Posada en marxa i formació del
iniciada. personal.
• Nou registre d’entrada i sortida: – Nou Sistema d’Informació d’Acció
realització de l’estudi comparatiu entre Social (SIAS): està en construcció,
el sistema de la Generalitat de Catalunya serà el nucli de tots els sistemes
i el del Consorci d’Administració Oberta d’informació del sector.
de Catalunya (CAOC). Actualment en – Aplicació gestió de cites: contractació
desenvolupament l’adaptació del registre i construcció del sistema. La primera
del CAOC al procediment propi de versió serà operativa al desembre
registre de l’Ajuntament de Barcelona. de 2008 en un centre experimental. 
• Pla de Sistemes de Medi Ambient:
Projectes d’interacció ciutadana definició, valoració i priorització dels
• Punt Bcn: definició del model de quiosc projectes i principals actuacions al sector.
a nivell de maquinari, plec tècnic El Pla prioritza el nou sistema de gestió
i concurs, adjudicació a començaments de neteja, el sistema d’inventari de
de 2009. Inici d’anàlisi i construcció l’arbrat, la gestió d’encàrrecs a la via
dels nous tràmits en autoservei. Millora pública, la implantació de la signatura
i unificació dels tràmits que estan electrònica d’ACEFAT i el quadre de
actualment en servei. comandament i indicadors del sector
• Nou sistema d’informació de tràmits (Natura).
STP: anàlisi funcional acabat, definició • Gestió d’Emergències Municipals:
del plec tècnic i propera adjudicació sistema centralitzat de gestió
de la construcció. d’emergències. Realització de GAP
154
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
anàlisi i estudi de mercat. Feta la d’accés al gestor documental i BPM
contractació i projecte iniciat. Maqueta (motor de processos), identitat 
lliurada i prototipus en funcionament. i e-signatura, e-registre, e-factura, 
• Pla de Sistemes per a l’Institut Municipal e-notificació i passarel·la
d’Hisenda: identificació dels possibles d’interoperabilitat.
proveïdors del mercat. Presentada a l’IMH
la proposta per a la realització del Pla.
Preparació del concurs, publicació Altres projectes a destacar
i propera adjudicació. Inici de l’execució
al 2009. Des del punt de vista de l’activitat
• Pla de Sistemes de l’Institut de Cultura: realitzada per l’IMI, es van dedicar
pla definit, valoració i priorització 600.000 hores al desenvolupament
dels projectes i actuacions de l’Institut de programari, amb 100 noves aplicacions
(2009-2011). S’han identificat 33 desenvolupades i 200 sol·licituds
iniciatives, destaquen el Banc d’Actius de manteniment ateses. Destaquem
Culturals i el Gestor d’Accions Culturals; a continuació alguns dels projectes
el catàleg fotogràfic; el sistema de i evolutius realitzats:
comunicació dinàmica orientat a la difusió
i la interacció amb els ciutadans; la Xarxa • ORGA: adaptació funcional per a
Social d’Intercanvi Cultural per oferir la Mercè 2008 per gestionar la tramesa
utilitats i serveis d’Internet que interactuïn d’invitacions, el correu postal, els
amb els usuaris; i el sistema de gestió missatgers, el correu intern, els lliuraments
del patrimoni històric de la ciutat. en mà, etc.
• ASIA: migració a una nova plataforma
Actuacions d’infraestructura servidora basada en WebSphere
i garantia de servei Application Server (WAS). Construcció
• Millora de les infraestructures del catàleg de plantilles que permeten
de tecnologia i comunicacions: la posada en marxa de serveis
– Preparació, definició i concurs d’obra estàndards sense desenvolupaments
per a la posada en marxa d’un segon específics.
centre d’ordinadors centrals, CPD 2, a • IRIS versió mòbil: millorada i adaptada
la Via Favència per garantir totalment per a PDA. Implantada a les 350 PDA
el servei 24hx7d. de la Guàrdia Urbana. Permet enviar en
– Concurs per a la integració de la línia fotografies als tècnics responsables
telefonia mòbil i fixa i la informàtica de la gestió d’incidències.
en un únic servei d’atenció. Posada • Nova directriu europea de la Llei
en marxa a començaments de 2009. 30/2007 de contractació pública:
• Xarxa Wi-Fi interna: operativa als edificis adaptació de la Llei i posada en
municipals (amb accés a Internet). funcionament, complint el termini
Connexions per a convidats amb noves el 31 de maig de 2008, amb la web
funcionalitats de filtratge. Retolació “perfil del contractant”.
de tots els punts amb cobertura. • Pressupost municipal: incorporació
• Desenvolupament de plataformes base dels programes sobre la Plataforma SAP
i serveis comuns per a les aplicacions: SEM/BPS que seran la base per construir
– Migració a Office 2007 per a tots el pressupost del 2009.
els usuaris de la xarxa corporativa. • Comptabilitat financera amb la
– Gestió integrada de la informació: plataforma SAP ERP_ECC 6.0 per a 9
model d’informació de base que empreses municipals: Bimsa, Pronoubarris,
potencia l’explotació dels sistemes Procivesa, Barcelona Activa, Bagursa,
d’informació relacionats amb el Proeixample, 22@, AG Carmel i ICB.
territori. • Carpeta i tràmits: possibilitar l’accés a
– Serveis comuns d’administració la carpeta i als tràmits de personal a tots
electrònica que donaran servei els treballadors de l’Ajuntament i Instituts.
als diferents sistemes d’informació També serà accessible des de casa via
corporativa. En construcció els serveis Internet.
155
Institut Municipal d’Informàtica
• Taxes d’examen: tràmits de cobrament les oficines de presentació de les
per Internet de les taxes dels drets peticions i formació del personal. 
d’examen de concursos i oposicions. • Gestió del servei d’assessorament
• Aplicació del Servei d’Ajuda a Domicili laboral de l’Institut Municipal de Persones
(SAD): nova funcionalitat per fer la gestió amb Discapacitat. Anàlisi dels
del copagament. requeriments per a la construcció
• Projecte NATURA: construcció d’un de la segona fase.
sistema de control de gestió i indicadors, • Projecte d’Activitats Escolars (PAE) per
centrat en una primera fase en l’activitat a l’IMEB: noves funcionalitats de sorteig
de neteja. Infraestructures tecnològiques i incorporació de les relacions curriculars
necessàries, servidors i entorns de a la funcionalitat de donar d’alta activitats.
desenvolupament i producció. • Projecte de Selecció i Formació de
• Integració de la Xarxa de Parcs i Jardins Personal (SEFO): adequació de l’aplicació
en la Xarxa Corporativa. Se n’ha realitzat corporativa SEFO a les necessitats
la primera fase. multiempresa de l’ICUB. 
• Àrea verda: tràmit de pagament anual • Projecte Punt Bcn: dotació a 10
per a la Barceloneta. Ampliació de la 3a biblioteques de districte de quioscos
corona, Vall d’Hebron i Zona Universitària. interactius amb el ciutadà. Cada quiosc
• Migració PDA-GUB: Migració de les podrà mostrar continguts i activitats
aplicacions de les PDA perquè funcionin relacionades amb la biblioteca on estigui
en el nou model HTC-P5600. Canvi dels situat. Desenvolupament de tràmits
350 dispositius. multiservei propis de les biblioteques.
• Accidents: unificació de les versions • Institut Municipal d’Hisenda:
de Barcelona i la resta d’Ajuntaments. – Recaptació: càlcul i càrrega dels
• Connexió MYCELIUM amb la Central padrons IBI, IVTM (vehicles), IAE,
de Control de Trànsit Urbà (CCTU) per GL (guals), SL (escombraries) i VP
a la comunicació d’avaries semafòriques. (vetlladors) 2008. Padrons electrònics
• COOPER: incorporació de la IBI, IVTM i IAE. Nou tipus de remesa
funcionalitat per a la planificació de per a padrons electrònics d’IAE.
vacances i guàrdies extraordinàries. Plec – Sancions: modificació de llistats
tècnic i contractació del COOPER 2, de desconcentració de multes
que inclou la planificació de serveis, gestió i ordenances de convivència.
operativa i recull d’activitat de la GUB Procediment ordinari. Incorporació
i l’SPEIS. de multes PDA al sistema d’imatges.
• Gestió integral del planejament: Tractament del carnet per punts
ampliació de funcionalitats, migració i enviament a la DGT. Pagament
de dades de l’aplicació i posada en marxa. electrònic des de la PDA, pagament
• Certificats i informes urbanístics: amb targeta des de les unitats mòbils
definició, anàlisi funcional i construcció de la GUB i en el 010.
de l’aplicació. – Cadastre i IBI: revisió i ajustaments
• PAM: en execució la segona fase del en la càrrega de dades de la Direcció
projecte que permet l’anàlisi i classificació General del Cadastre. Adaptació de
de les aportacions recollides, valorar-les les bases de dades de cadastre al nou
i elaborar la resposta que es fa arribar als sistema de titulars per a la gestió de
participants. S’han donat 5.868 respostes cotitulars.
per correu electrònic i 10.631 per correu – Executiva i embargaments: generació
postal. de documents per notificar al
• Registre general d’entitats ciutadanes: contribuent el deute embargat
versió en entorn navegador, actualització per l’AEAT. 
des d’ASIA al fitxer d’entitats, càrregues – Connectivitat amb l’AEAT. Tramesa a
d’informació a través del procés anual l’AEAT de les dades de plusvàlues, de
de subvencions. llicències d’obres i de titulars de l’IBI
• Subvencions a entitats municipals: estrangers residents.
millores funcionals per a la campanya • Xarxa d’oficines de l’habitatge: definició,
2008, instal·lació dels equipaments en disseny i adaptació de l’aplicació del
156
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
registre de sol·licitants. Posada en marxa • Operacions: tramitació, adjudicació
al gener de 2009. Suport a les i transició del nou Concurs d’Operació.
adequacions de les oficines existents, Definició i desenvolupament de nous
infraestructures i comunicacions. Definició requeriments per l’aplicació de control
dels usuaris. Suport a la instal·lació de les d’impressió.
noves oficines. • Processos ITIL: Continuació en la
implantació de la metodologia ITIL
de millora de processos de servei TIC. 
Informació de base – Gestió del nivell de servei: establiment
i cartografia  de mecanismes automàtics de medició
de la disponibilitat i l’establiment
• Model d’informació de base (MIB): de nous acords de nivell de servei
desenvolupament dels serveis bàsics (ANS). 
d’accés potenciant l’explotació dels – Control de la disponibilitat dels
sistemes d’informació relacionats amb sistemes amb robot Nimbus. 
el territori. Preparació de l’estructura – Gestió de la continuïtat: disseny
operativa del Nou Mode. i implantació del Pla de contingència.
• Població: Projecte RPO 24 hores que
– Gestió padronal OAC: 523.981 tràmits assegura un màxim de 24 hores
i 318.272 notificacions. de dades perdudes en cas
– Digitalització: 737.377 imatges i 694.171 d’incidències.
volants padronals. • Servidors i sistemes operatius: compra
– Gestions padronals amb l’INE: 342.336 i instal·lació dels servidors i les versions
correccions i gestió de la xifra oficial de productes necessàries per suportar
de població. els diferents entorns i sistemes:
• Territori: manteniment cartogràfic – Gestor de continguts de la Intranet
i millora de la qualitat de la informació (Vignette 6 i 7). 
de base. – Aplicacions en entorn navegador
– Geocodificació: 35 nous vials, col·locació (Internet i Intranet): Websphere
de 607 plaques de carrer, 319 informes i Framework per al desenvolupament
de numeració i normalització del j2ee. 
nomenclàtor d’acord amb la Comissió – e-expedient i e-administració: amb
de Toponímia de Catalunya. plataforma de gestió documental
– Incorporació del vol oblic (Pictometry) DOCUMENTUM. 
realitzat sobre Barcelona. – Integració i comunicació entre
• Projectes cartogràfics: les diferents plataformes (navegador,
– Producció i càrrega del nou sistema de mainframe, etc.) amb el Message
geocodificació, que valida les adreces Broker. 
de la ciutat.
– Barcelona 3D (pilot barri de la Ribera).
Mapa virtual en 3D de Barcelona, Telecomunicacions 
generació en detall de 200 edificis.
• Pilot Wi-Fi exterior: desplegament del
pilot de la xarxa Wi-Fi com a extensió de
Infraestructures de serveis la xarxa corporativa de fibra òptica. S’han
informàtics testejat 14 dels serveis que l’Ajuntament
té desplegats a la via pública.
• Servei d’Atenció als Usuaris (SAU): • Suport Concurs Telecomunicacions:
Redacció i adjudicació del nou concurs Definició de plecs tècnics, consultes
del SAU, per un període de dos anys en període de licitació i valoració de les
renovables. l’IMI presta aquest servei ofertes del concurs de telecomunicacions
a tots els usuaris de les aplicacions de l’Ajuntament.
corporatives, amb 27.920 incidències • Evolució PMAC: definició d’un nou
ateses durant el 2008 i un temps mig model d’arquitectura per a la Plataforma
de resolució de 4,78 hores. multicanal d’atenció al ciutadà (PMAC),
157
Institut Municipal d’Informàtica
elaboració dels plecs tècnics per entre dependències, proporcionant
a la adjudicació i la posada en servei dos camins independents des de
de la nova arquitectura. la connexió de cada edifici al troncal
• Connexions de nous edificis municipals de la xarxa.
a la xarxa corporativa: • Renovació electrònica de xarxa per veu
– Connexions d’edificis amb fibra optica: IP: preparació del desplegament de la
redacció dels projectes executius, telefonia IP a diverses dependències
adjudicació i execució d’obres dels municipals. Instal·lació de més de 70
següents centres municipals: CSS commutadors en els següents edificis:
Centre de Serveis Socials Barceloneta IMI (Av. Diagonal, 220), Barcelona
– Balboa, IMI – edifici Tànger, Museu Informació (Av. Diagonal, 240), Serveis
Marès, Centre d’acollida del Dt08, Personals (c/ Escar), Serveis Socials
CSS Verneda i Born. (c/ Padilla), Avinyó, 7, Ciutat Vella,
– Connexió de radioenllaç de les oficines Eixample, Les Corts i Nou Barris.
de Francesc Cambó i del Castell • Renovació electrònica i arquitectura
de Montjuïc amb l’edifici Novíssim node Internet: canvi de tota l’electrònica
i de Bogatell amb l’IMH. de xarxa que dóna suport al node
– Canvi de la topologia dels anells d’Internet corporatiu, posant-hi doble
de fibra òptica: modificació de la equipament per a cada segment
topologia física de les connexions diferenciat. 
158
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat
2005 2006 2007 2008
Xarxa estacions treball
PC amb estàndard NT/XP 4.875 5.734 6.040 6.204
Edificis amb fibra òptica 112 115 122 128
Edificis connectats sense fibra òptica 152 210 206 97 (1)
Servidors sala tècnica 152 234 247 341
Servidors xarxa descentralitzada 30 31 31 31
Bústies de correu-Notes 7.885 8.767 9.411 9.847
Missatges dia / Internet 83.500 103.000 90.500 152.912
Missatges dia / correu 38.000 50.000 80.000 89.979
Internet
Visites / any 23.500.000 34.914.699 39.113.711 34.079.179
Pàgines / any 226.000.000 313.048.435 361.896.519 348.823.254
Tràmits en línia 274.511 454.186 414.196 1.169.033 
Plànols cadastre-urb./dia 3.854 3.953 2.280 1.718
Nombre de CPU dedicades 60 60 (2) 60 (2) 44 (3)
Capacitat dels sistemes de tramitació 
i de procés Internet/Intranet: Host Unix
Processadors dedicats (Intel) 11 19 72 244
Processadors dedicats SUN 131 117 90 42
MHz dedicats SUN agregats 90.681 82.094 48.000 35.000
Processadors dedicats P570 – 46 108 182
Activitat dels servidors corporatius: 
SIR, SIGEF, personal, cadastre, població, 010
HOST-transaccions / dia 348.169 375.342 307.760 323.184
HOST-seg.cpu / dia / transaccional+base dades 480 14.700 21.428 26.973
Aplicacions cartografia d’usuari intern
Usuaris cartogràfics; VISTA 2.216 2.947 3.155 3.199
Plànols cad-urb / dia interns 421 357 255 192
Capacitat global de tots els sistemes
Espai en disc a gestionar TB – – – 102 (4)
(1) Regularitzat inventari d’edificis municipals connectats.
(2) Inclou 53 SUN, 3 P570 i 4 Intel (HP)
(3) El canvi de tecnologia SUN a IBM P570 ha permès d’augmentar-ne la potència tot i disminuint-hi el nombre de CPU dedicades.
(4) Atès que els discos són compartits entre totes les plataformes ho hem refós en un únic concepte.
159
Institut Municipal d’Informàtica
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 227 225 226 224
Inversió (en milers d’euros) 6.938 11.353 14.982 16.705
Pròpia 21 21 3 9
Per compte de l’Ajuntament 6.917 11.332 14.979 16.696
Resultat comptable (en milers d’euros) 1.365 317 217 348
Cash-flow (en milers d’euros) 1.364 330 231 359
160
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Informàtica
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Prestacions de serveis 164
Actiu fix 38 Tranf. program. i per serveis Aj. 23.198
Despeses d’establiment – Transf. OOAA de l’Ajuntament 4.260
Immobilitzat immaterial – Altres transferències 227
Immobilitzat material 31 Altres ingressos 50
Immobilitzat financer 7
Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 27.899
Actiu circulant 17.415
Costos
Existències –
Variació d’existències –
Deutors 16.821
Compres –
Inversions financeres temporals –
Personal 11.932
Tresoreria 591
Treballs, subminis. i serveis externs 15.377
Ajustaments per periodificació 3
Subvencions 270
Altres despeses –
Total actiu 17.453
Provisions –
Amortitzacions 11
Passiu
Total costos d’explot. abans financers 27.590
Recursos a llarg termini 1.429
Patrimoni i reserves 1.081
Resultat d’explotació abans financers 309
Resultat de l’exercici 348
Ingressos financers 32
Subvencions de capital –
Despeses financeres –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació 341
Creditors financers a llarg termini – Ingressos extraordinaris 7
Altres creditors a llarg termini – Despeses extraordinàries –
Recursos a curt termini 16.024 Resultat abans d’impostos 348
Creditors financers – Impost de societats –
Creditors comercials 15.061
Altres creditors 131 Resultat de l’exercici 348
Ajustaments per periodificació 832
Total passiu 17.453
161

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Urbanisme
Institut
Municipal
d’Urbanisme
Durant l’exercici 2008, l’Institut Municipal a aprovació dels òrgans de govern
d’Urbanisme ha desenvolupat diverses municipal els corresponents projectes
funcions i tasques per encàrrec de d’urbanització i d’enderroc. D’altra banda,
l’Ajuntament de Barcelona. En matèria i connectat amb la funció de tutela,
President: estrictament urbanística, acompleix una tramita i aprova els projectes d’obra
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín funció de tutela dels processos reglats d’infraestructura i de reordenació dels
Gerent: i formals corresponents al espais urbans derivats de l’execució del
Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja desenvolupament dels programes programa d’inversió directa. En relació
inversors, l’execució dels quals s’encarrega a altres actuacions, durant l’exercici
als diferents ens gestors, que actuen com s’ha continuat amb el procés de la
a agents de les funcions empresarials en remodelació de barris amb patologies
la realització efectiva de la transformació estructurals, de Trinitat Nova i del Turó
Constitució urbanística –sòl i obres d’infraestructura de la Peira. Aquestes actuacions s’han
Es va constituir el 27 d’abril de 1990. i dotació de serveis. desenvolupat en el marc dels convenis
L’Institut actua sobre els processos de col·laboració amb la Societat
Objecte social i tràmits administratius, jurídics i Urbanística Metropolitana de Rehabilitació
Impulsar i tutelar, per compte de economicofinancers de les inversions. i Gestió S.A (Regesa).
l’Ajuntament de Barcelona, els programes Això comporta tramitar i dur a terme tots Així mateix, l’Institut Municipal
d’inversió pública-privada, vinculats a la els actes d’autoritat derivats de l’execució d’Urbanisme té l’encàrrec, atribuït
gestió de sòl, com també desenvolupar, dels projectes de reparcel·lació que per acord de la Comissió de Govern,
coordinar i gestionar el Pla de l’habitatge aproven els òrgans de govern municipals, de desenvolupar, coordinar i gestionar
de Barcelona. i també tots els actes d’autoritat derivats el Pla de l’habitatge de Barcelona, amb
del procediment expropiatori (aprovació atribució de tot un seguit de funcions
de la relació de béns i drets, aprovació per tal d’acomplir l’objectiu de l’encàrrec,
del full d’apreuament municipal, que afecten els següents aspectes del Pla
llançaments en via administrativa…), de l’habitatge: la promoció d’habitatge
com també la coordinació del assequible i la política de sòl, la
reallotjament dels afectats en totes rehabilitació, l’orientació i informació
les actuacions urbanístiques vinculades al ciutadà, el lloguer i les xarxes
a l’obtenció de terrenys destinats de mediació. A més l’Institut és el
fonamentalment a habitatges. responsable de negociar, redactar,
En relació als expedients de gestió tramitar i aprovar els convenis amb
urbanística consistents en obligacions promotors públics i entitats sense finalitat
per expropiació o indemnització, durant de lucre, per tal de construir habitatge de
aquest exercici s’han executat sentències protecció oficial i dotacional en finques
per un valor de 15.811 milers d’euros als de titularitat municipal.
districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Les inversions, d’acord amb el Programa
Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant d’actuació municipal, executades durant
Gervasi. També en l’àmbit d’autoritat l’exercici es corresponen amb les següents
urbanística municipal tramita i sotmet actuacions i imports. 
163
Institut Municipal d’Urbanisme
Taula
1 Execució del Programa d’actuació municipal (PAM) de l’IMU a 31.12.08 (en milers d’euros)
Finançament
Núm. Actuació Sòl Obres Total Pres. PAM Extern
20209 Gestió de sòl: Sants-Montjuïc 655 – 655 655 –
20211 Gestió de sòl: Sarrià-Sant Gervasi 994 – 994 994 –
20214 Gestió de sòl: Nou Barris 3.360 – 3.360 3.360 –
24195 Gestió de sòl: Nou Barris 10.711 – 10.711 10.711 –
20215 Gestió de sòl: Sant Andreu 5 – 5 5 –
20216 Gestió de sòl: Sant Martí 36 – 36 36 –
24195 Gestió de sòl: Sant Martí 50 – 50 50 –
Total execució de sentències 15.811 – 15.811 15.811 –
20298 Turó de la Peira 994 – 994 993 1
20447 Trinitat Nova 2.843 – 2.843 2.681 162
Total renovació de barris 3.837 – 3.837 3.674 163
Total inversions 19.648 – 19.648 19.485 163
Dades rellevants
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 8 9 9 10
Inversió (en milers d’euros) 39.307 3.167 9.407 19.660
Pròpia 5 – 1 12
Per compte de l’Ajuntament 39.302 3.167 9.406 19.648
Resultat comptable (en milers d’euros) 238 55 2 362
Cash-flow (en milers d’euros) 118 105 1.080 366
164
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Urbanisme
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Vendes-facturació –
Actiu fix 13 Tranf. program. i per serveis Aj. 1.447
Despeses d’establiment – Transferències altres entitats –
Immobilitzat immaterial – Ingressos accessoris –
Immobilitzat material 13 Provisions 272
Immobilitzat financer –
Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 1.719
Actiu circulant 12.144
Costos
Existències –
Variació d’existències –
Deutors 2.815
Compres –
Inversions financeres temporals 8.761
Personal 668
Tresoreria 568
Treballs, subminis. i serveis externs 541
Ajustaments per periodificació –
Subvencions 378
Altres despeses –
Total actiu 12.157
Provisions –
Amortitzacions 4
Passiu
Total costos d’explot. abans financers 1.591
Recursos a llarg termini 2.039
Patrimoni i reserves 236
Resultat d’explotació abans financers 128
Resultat de l’exercici 362
Ingressos financers 134
Subvencions de capital 1.441
Despeses financeres –
Altres ingressos a distribuir –
Provisions – Resultat d’explotació 262
Creditors financers a llarg termini – Ingressos extraordinaris 100
Altres creditors a llarg termini – Despeses extraordinàries
Recursos a curt termini 10.118 Resultat abans d’impostos 362
Creditors financers – Impost de societats – 
Creditors comercials 488
Altres creditors 9.611 Resultat de l’exercici 362
Ajustaments per periodificació 19
Total passiu 12.157
165

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Hisenda
Institut
Municipal
d’Hisenda
L’Institut Municipal d’Hisenda és un • Generalitat de Catalunya
organisme autònom local de l’Ajuntament (embargaments de comptes corrents de
de Barcelona que gaudeix de personalitat fora de Barcelona): 3,4 milions d’euros.
jurídica pròpia, plena capacitat jurídica
Presidenta: i d’obrar i autonomia de gestió per Aquest any, pel que fa als canals
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña al compliment de les seves finalitats. d’atenció al ciutadà, el total de visites
Gerent: L’any 2008 s’ha caracteritzat, entre a les nostres oficines d’atenció al
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera altres coses, per ser el primer del Pla contribuent s’ha reduït en un 2,6 %
de revisió de processos de tot l’Institut respecte l’any anterior (78.433 visites,
i també per la certificació de qualitat l’any 2008 i 80.490 visites, l’any 2007).
obtinguda a finals d’any pel que fa a la Un fet rellevant d’aquesta reducció ha
gestió de padrons, de l’impost sobre béns estat que aquest any 2008 ha estat el
Constitució immobles, de l’impost sobre activitats primer en què, d’acord amb la mateixa
Creat el 27 d’abril de 1990 amb el nom econòmiques i de l’impost sobre vehicles ordenança fiscal, s’ha obligat els
d’Institut Municipal de Recaptació de tracció mecànica i guals; la gestió de professionals que tramiten amb nosaltres
de Barcelona. El 15 de març de 1996, liquidacions i autoliquidacions; la gestió per compte de tercers a realitzar els seus
el Consell Plenari de l’Ajuntament de d’inspecció i plusvàlues i la gestió de tràmits de forma telemàtica.
Barcelona en va aprovar la modificació recursos humans. Les autoliquidacions de l’impost sobre
dels estatuts i la nova denominació com També hem renovat les certificacions del vehicles de tracció mecànica per a vehicles
a Institut Municipal d’Hisenda. Actualment manteniment cadastral i de l’impost sobre nous s’han fet, pràcticament el 100 %,
es regeix pels estatuts aprovats pel béns immobles; de la gestió de les de forma telemàtica i sense papers, amb
Plenari del Consell Municipal en sessió notificacions; de la gestió de queixes la col·laboració del Col·legi de Gestors i la
de 14 d’octubre de 2005. i suggeriments i de la gestió recaptatòria. Prefectura Provincial de Trànsit. El 72 % de
Aquestes certificacions corresponen a la les autoliquidacions de plusvàlua s’han fet
Objecte social nova norma ISO 9001:2008. Fins l’exercici de forma assistida en les instal·lacions de
La gestió, recaptació i inspecció dels de 2007, les nostres certificacions estaven l’Institut o per Internet, amb els avantatges
tributs, preus públics, multes i altres sota la norma ISO 900:2000. Els aspectes que comporta el canvi de titular de forma
ingressos de dret públic de l’Ajuntament, més importants de la modificació de automàtica. El total de tràmits no
els seus organismes autònoms i d’altres la norma es concentren en la satisfacció presencials (Internet + plataforma
entitats públiques, quan se li encarregui. del ciutadà i el seguiment de la telefònica) ha representat el 60 % en
seva percepció, la verificació, l’anàlisi relació amb els presencials (Institut
i la validació i la comprovació del Municipal d’Hisenda + oficines d’atenció al
programari. ciutadà), que han estat del 40 % (el 2007
Pel que fa a la col·laboració amb altres va ser 58 % – 42 %).
administracions, en aquest exercici 2008 Finalment, cal destacar que en l’exercici
s’ha consolidat la col·laboració, tant de 2008 s’ha produït la circumstància que,
l’Agència estatal d’administració tributària tot i haver-hi un 8 % menys de
com de la Generalitat de Catalunya, notificacions que al 2007, el percentatge
per poder embargar els deutors de cobrament en relació amb el liquidat
de l’Ajuntament de Barcelona. de l’any s’ha incrementat 0,5 punts
respecte del de l’any anterior. Aquest
• Agència estatal d’administració indicador ha servit per reduir, una mica
tributària (devolucions fiscals, tributs més, la ràtio de cost/recaptació fins
i multes): 10,4 milions d’euros. al 2,67 %, la més baixa des de 1999.
167
Institut Municipal d’Hisenda
Dades rellevants
Taula
1 Anàlisi gestió
Cobraments per concepte (en milers d’euros) 2005 2006 2007 2008
Voluntària
Impostos (any corrent) (1) 655.254 673.225 734.401 737.728
Impost béns immobles 371.825 399.591 424.432 449.156
Impost d’activitats econòmiques 97.494 97.806 98.077 101.164
Impost vehicles tracció mecànica 61.092 60.759 59.649 58.660
Plusvàlua 90.776 79.784 102.393 92.993
Impost sobre construcció, instal·lacions i obres 34.067 35.285 49.850 35.755
Taxes, preus públics i altres ingressos 190.195 214.708 217.075 224.842
Multes trànsit 34.311 39.346 36.007 31.285
Total cobraments en voluntària 879.760 927.279 987.483 993.855
Executiva
Tributs i altres ingressos 44.249 51.176 49.061 55.014
Multes trànsit 22.317 18.828 31.225 25.362
Total cobraments en executiva 66.566 70.004 80.286 80.376
Total cobraments 946.326 997.283 1.067.769 1.074.231
Total liquidat 1.024.107 1.080.191 1.141.445 1.143.867
% cobrat respecte del liquidat 92,4 92,3 93,5 93,9
(1) La recaptació associada a l’Impost sobre béns immobles i l’Impost sobre activitats econòmiques inclou els recàrrecs de l’Entitat
Metropolitana del Transport i de la Diputació, respectivament.
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat (nombre) 2005 2006 2007 2008
Notificacions amb justificant de recepció 4.126.836 4.666.812 3.690.955 3.364.936
Notificacions sense justificant de recepció 1.911.625 1.868.218 2.099.751 2.080.419
Moviments en les bases de dades cadastrals 135.674 117.501 106.237 108.276
Altes incorporades a les bases de dades d’IVTM 93.997 91.784 86.918 69.287
Autoliquidacions plusvàlua 44.164 40.883 34.772 30.409
Diligències d’embargament 481.638 364.028 245.671 222.042
Diligències d’embargament devolucions Agència Tributària – 196.844 452.671 887.799
Diligències d’embargament Generalitat – – 17.074 18.074
Liquidacions d’inspecció 18.365 19.724 25.736 23.098
Tràmits d’atenció al públic 1.027.229 1.062.326 1.049.708 1.035.088
Atenció presencial a l’Institut 441.189 362.249 373.889 350.014
Internet 248.977 344.258 347.075 381.175
Oficines d’atenció al ciutadà 132.139 130.562 114.879 96.139
Telèfon 204.924 225.257 213.865 207.760
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 252 257 257 257
Inversió (en milers d’euros) 74 57 375 247
Inversió pròpia 74 57 375 247
Inversió per compte de l’Ajuntament – – – –
Resultat comptable (en milers d’euros) 25 542 325 298
Cash-flow (en milers d’euros) 105 618 406 415
168
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Hisenda
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Tranf. program. i per serveis Aj. 24.960
Actiu fix 508 Ingressos accessoris 121
Despeses d’establiment –
Immobilitzat immaterial 108 Total ingressos d’explotació 25.081
Immobilitzat material 400
Immobilitzat financer – Costos
Deutors a llarg termini – Variació d’existències –
Compres –
Actiu circulant 5.743
Personal 10.975
Existències –
Treballs, subminis. i serveis externs 9.479
Deutors 5.236
Subvencions 4.255
Inversions financeres temporals 1
Altres despeses –
Tresoreria 506
Provisions –
Ajustaments per periodificació –
Amortitzacions 117
Total actiu 6.251
Total costos d’explot. abans financers 24.826
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 255
Ingressos financers 23
Recursos a llarg termini 2.060
Despeses financeres –
Patrimoni i reserves 1.547
Resultat de l’exercici 298 Resultat d’explotació 278
Subvencions de capital 215 Ingressos extraordinaris 20
Altres ingressos a distribuir – Despeses extraordinàries
Provisions –
Resultat abans d’impostos 298
Creditors financers a llarg termini –
Impost de societats
Altres creditors a llarg termini –
Recursos a curt termini 4.191 Resultat de l’exercici 298
Creditors financers –
Creditors comercials 3860
Altres creditors 331
Ajustaments per periodificació
Total passiu 6.251
169

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Mercats
Institut
Municipal
de Mercats
L’Institut Municipal de Mercats de veritables eixos aglutinadors de la vida
Barcelona és un organisme autònom local. comercial i sociocultural de la ciutat. 
Durant l’any 2008, l’Institut ha continuat
les diverses accions que va concretar al
President: PAM 2008-2011 a fi de millorar, potenciar Actuacions durant l’exercici
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats i modernitzar els mercats municipals 2008 
Gerent: per tal de convertir-los en equipaments
Sr. Jordi Torrades i Aladren comercials competitius del segle XXI.
Aquestes accions s’han centrat en Remodelació dels mercats
diversos àmbits, entre els quals cal municipals 
destacar les remodelacions de mercats, S’entén per remodelació l’acció integral en
la potenciació de la seva comunicació l’estructura de l’edifici i el seu eix comercial.
Constitució i promoció comercial, l’aportació
Es va constituir el 24 d’abril de 1992 d’elements teòrics per a la millora Mercat de Les Corts
i va entrar en funcionament l’1 de gener comercial i una especial atenció del dia Acord amb l’Associació de Venedors del
de 1993. a dia als mercats, l’aprovació definitiva de Mercat per a la seva remodelació, signat al
la nova Ordenança Municipal de Mercats novembre de 2005. Les actuacions físiques
Objecte social i la posada en marxa de l’observatori de es van iniciar a l’estiu de 2006 i van
La renovació, la gestió i l’administració preus dels mercats de Barcelona. finalitzar a l’estiu de 2008. La reforma no
dels mercats municipals minoristes Entre les novetats que recull la nova va comportar fer-ne un de provisional, però
de la ciutat. ordenança, aprovada pel Plenari de si el tancament del mercat durant 41 dies.
l’Ajuntament el 28 de novembre de 2008,
en destaquen quatre: la nova regulació Mercat de la Llibertat
dels horaris comercials, la possibilitat de Acord amb l’Associació de Venedors del
fer compatible la venda de diferents Mercat per a la seva remodelació, signat
productes en un sol establiment, una nova al setembre de 2005. Una vegada
tipificació de les infraccions i la renovació finalitzades les obres de construcció del
de la normativa tècnica de parades, mercat provisional (febrer 2007), es van
instal·lacions i serveis. iniciar les de construcció del nou. N’està
prevista la finalització al 2009.
Principals remodelacions
• Inauguració del mercat provisional Mercat del Guinardó
del Guinardó. Al tercer trimestre de 2006 es va contractar
• Inauguració del mercat remodelat i redactar el projecte executiu del mercat
de Les Corts. provisional del Guinardó. L’inici de les
• Adjudicació de la construcció del mercat esmentades obres va ser al novembre de
provisional de Sant Antoni, amb l’inici 2007 i la seva finalització a l’abril de 2008. 
de les obres a finals de gener de 2009.
• Adjudicació de la redacció dels Durant l’any 2008 han estat contractats
projectes dels mercats provisional els projectes executius i de direcció
i definitiu del Ninot. d’obres per a les remodelacions dels
• Adjudicació de la redacció dels projectes mercats de Sant Antoni, Sants i Ninot.
dels mercats provisional i definitiu de Sants. L’inici dels treballs de construcció
• Adjudicació del projecte definitiu del dels tres mercats provisionals està previst
nou mercat de la Fira de Bellcaire per part per al primer trimestre de 2009 i les
de Barcelona Infraestructures Municipals, corresponents finalització i inauguració
SA (BIMSA). per a l’últim trimestre de 2009.
Finalment, cal destacar el Pla de millores Millores en les estructures físiques
que ha permès dur a terme obres en Són les actuacions que tenen com a
mercats fora dels processos de objectiu bàsic el manteniment dels edificis.
remodelació i que han ajudat a millorar-ne Han estat 213 intervencions d’obra civil,
l’activitat diària. En concret s’han efectuat 300 en elevadors i muntacàrregues, 215 en
43 actuacions en 26 mercats amb l’objectiu instal.lacions elèctriques, 203 en cambres
de dotar els barris de mercats que siguin frigorífiques i 105 en permisos d’obres.
171
Institut Municipal de Mercats
• Provençals. Instal·lació megafonia i instal·lació de l’equip de refrigeració
i reforç de la cabina muntacàrregues. del quadre de maniobra. 
• Barceloneta. Obres de millora a la • Montserrat. Substitució de vidres.
direcció del mercat amb la instal·lació • Mercè. Estudi de la viabilitat futura
d’aire condicionat, adequació del lavabo del mercat i millores del quadre elèctric.
per a minusvàlids, substitució de la porta • Llibertat. Construcció i col·locació de reixes.
de persiana, instal·lació dels tendals i tall • Concepció. Millores en la rampa d’accés
d’un banc exterior. al soterrani.
• Sagrada Família. Adequació del local, • Varis. Adequació a la norma de
substitució de la porta del carrer de muntacàrregues de diversos mercats
Padilla, millores a les instal·lacions i instal·lació d’aparells d’aire condicionat
de climatització, obres d’adequació als serveis centrals.
a les normes dels muntacàrregues.
• Lesseps. Obres de substitució de la Actuacions exteriors 
porta del pàrquing. S’ha continuat amb l’execució dels acords
• Abaceria. Obres d’adequació de de col·laboració signats amb anterioritat
les portes enrotllables, substitució a l’any 2008.
de les portes automàtiques i adequació
de les cambres frigorífiques. • Remodelació del mercat de la Plaça
• Galvany. Remodelació de les cambres de Cuba de l’Ajuntament de Mataró fins
frigorífiques. a l’any 2010.
• Felip II. Construcció i muntatge d’un • Assessorament comercial per a la
ascensor i enderroc de les parades vacants. remodelació dels mercats de l’Ajuntament
• Les Corts. Adequació de l’ascensor. de Viladecans fins a l’any 2009.
• Sarrià. Millores als magatzems. • Contracte amb les empreses
• Canyelles. Millores a canals i baixants, concessionàries dels mercats de La Plana
substitució del quadre elèctric. i de Can Vidalet de l’Ajuntament
• Estrella. Adequació de les portes d’Esplugues de Llobregat fins a l’any 2009.
automàtiques, adequació a les normes • Estudi comercial general per a
dels muntacàrregues, substitució de la l’Ajuntament de l’Hospitalet. 
porta LPC i substitució d’evaporadors
de les cambres frigorífiques. Mercat de Castelló de la Plana
• Clot. Substitució de l’eix de la persiana Assessorament en la remodelació de
i substitució del motor d’extracció d’aire la planta de serveis. Els treballs duraran
dels magatzems. des del 3r trimestre de 2008 fins al 1r
• Fira de Bellcaire. Obres de remodelació trimestre de 2009. Assessorament també
d’un local per a l’arxiu. en la remodelació total del mercat, signat
• Tres Torres. Redacció del projecte de el 2008. Els treballs es desenvoluparan
remodelació de la instal·lació elèctrica. entre el 1r trimestre de 2009 i el 4t
• Boqueria. Instal·lació d’una nova línia trimestre de 2010.
elèctrica, substitució d’un ICP, adequació
de la zona de la brossa, reforma dels Mercat de Palafrugell 
muntacàrregues, reparació del quadre Assessorament previ a la remodelació
de comptadors i obres de substitució del mercat. Treballs desenvolupats durant
dels focus malmesos en la zona perimetral el 4t trimestre de 2008.
2a fase. 
• Sant Gervasi. Substitució de vidres Mercat d’Elx 
trencats i adequació de portes. Assessorament previ a la remodelació
• Besòs. Modificació de l’escala del mercat. Els treballs es faran entre
d’emergència i millores al moll de càrrega el 4t trimestre de 2008 i el 3r trimestre
i descàrrega. de 2009.
• Hostafrancs. Modificació del sistema
contra incendis. Mercat d’Alcanar 
• Carmel. Pavimentació de la rampa Assessorament previ a la remodelació
de l’aparcament i enderroc de les parades del mercat. Els treballs es faran entre
vacants. el 4t trimestre de 2008 i el 4t trimestre
• Horta. Instal·lació de cortines d’aire. de 2009.
• Santa Caterina. Substitució del motor
d’extracció d’aire dels magatzems Mercat «Pere San» de Sant Cugat del Vallès
i substitució de vidres. Negociació sobre l’execució del mercat.
• Marina. Adequació de la zona del pati, Els treballs es faran entre el 4t trimestre
obres de modificació de l’aire condicionat de 2008 i el 4t trimestre de 2010.
172
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Mercats
Ordenació comercial 
Taula
1 Rejoveniment d’operadors
Any 2008 Traspassos Cessions entre Cessions entre Traspassos
inter vius pares i fills cònjuges mortis-causa
Nombre d’expedients 257 68 14 40
Edat mitjana del cedent 50,8 69,0 57,4 74,0
Edat mitjana del cessionari 39,7 39,0 53,2 58,8
Diferencial –11,1 –30,0 –4,2 –15,2
Taula
2 Expedients
Any 2008 Nombre d’expedients
Reducció de llicències d’operadors excedentaris
Amortitzacions de parades 525
Renúncies voluntàries de parades 72
Ampliació d’establiments
Fusions de parades veïnes 7
Ocupacions temporals de parades d’espais comuns 208
Millora del circuit comercial
Trasllats d’establiments a altres vacants del mateix mercat 26
Incorporació de nous operadors
Adjudicació d’establiments mitjançant el procediment negociat 5
Adjudicació d’establiments mitjançant subhasta 16
Aspectes de gestió comercial • El desenvolupament de les tres fases
• L’aprovació definitiva en el Plenari del que han portat a incorporar en 9 mercats
mes de novembre del nou text refós de una nova gestió dels residus en
l’ordenança Municipal de Mercats de col·laboració amb el Departament de Medi
Barcelona. Ambient de l’Ajuntament. Hi destaca,
• L’aprovació per part del Consell Rector entre d’altres, la recollida selectiva dels
de l’Institut dels projectes de remodelació residus orgànics i la separació del cartró
dels mercats de Sants i del Ninot. i del gel. 
• L’elecció i la presentació del projecte • En col·laboració amb l’Agència de Salut
del nou mercat de la Fira de Bellcaire. Pública de Barcelona s’han realitzat
• La posada en funcionament durant el auditories a tots els mercats, per tal
mes d’octubre del nou observatori de d’establir les actuacions que s’hauran de
preus dels mercats de Barcelona. fer tant per part de l’Institut com per part
• L’entrada en funcionament del mercat de les associacions de venedors. 
de Les Corts un cop finalitzades les obres • L’inici dels treballs de recollida de dades
de remodelació. i el disseny d’una campanya per reduir el
• L’entrada en funcionament del mercat consum de bosses de plàstic. L’objectiu és
provisional del Guinardó, que acollirà el que, progressivament, se substitueixin per
mercat durant les obres. bosses reutilitzables amb una imatge
• La remodelació total i la posada en comuna. 
funcionament dels nous establiments • L’obertura d’una nova línia d’ajuts als
situats a l’entrada principal del mercat mercats situats en eixos comercials per
de la Boqueria. fomentar-hi la instal·lació d’il·luminació
• L’elaboració d’un paquet de mesures nadalenca.
adreçades a millorar la competitivitat de • La presentació de l’Estudi de Mercats
la xarxa de mercats en el context de crisi Municipals de Barcelona 2008. Es tracta
econòmica. d’un estudi sociològic realitzat per Àgora
173
Institut Municipal de Mercats
que actualitza les dades del que van fer al • Extensió del servei de transport
2004 i que enguany s’ha focalitzat en els a domicili (a Clot i Sants).
responsables de la compra que no tenen • Promoció dels productes autòctons
per costum anar a comprar al mercat més als mercats municipals.
d’una vegada per setmana. • Continuació del conveni amb el Banc
d’Aliments. Edició 2008.
Promoció i comunicació • Celebració de la 5a Setmana europea
L’Institut s’ha dotat d’un pla de contra el càncer conjuntament amb la
comunicació propi que té com a objectiu FECEC. Edició 2008.
planificar les accions de comunicació i • Campanya Bossa Solidària. Edició 
promoció de la xarxa de mercats amb la 2008.
finalitat de promoure entre els ciutadans • Continuació del conveni amb el Banc
un major coneixement i un ús més ampli de Sang i Teixits. Edició 2008.
dels mercats, tot revaloritzant-ne els • festival solidari DJ’s contra la Fam al
actius i donant a conèixer la intervenció mercat Fira de Bellcaire. Edició 2008.
que l’Ajuntament de Barcelona hi realitza • Campanya Carnaval als Mercats (Dijous
en matèria d’inversions, millores i Gras, premi Mary Santpere i concurs
promoció. Pebrot d’Or).
• Campanya Nadal i Reis als Mercats
Principals accions de promoció (bústies reials a tots els mercats).
i comunicació de 2008 • Campanya de promoció del mercat de
• Seguiment de la remodelació del mercat la Llibertat.
de la Llibertat. • Extensió de la targeta de client a nous
• Remodelació parcial i inauguració del mercats.
mercat de Les Corts. • Reunions de treball, acords i línies
• Construcció del mercat provisional del mestres d’actuació d’EMPORION,
Guinardó. Associació europea de mercats
• Acord per a la remodelació del mercat d’alimentació, que neix amb la idea de
de Sant Antoni. promoure el lloc que ocupen els mercats
• Inversió en millores als mercats (Pla de en la nostra societat i la seva important
millores). funció en el procés de construcció
• Continuació de la campanya Cap al europea.
mercat a fer salut. Edició 2008. • Visites d’estudiants internacionals als
• Continuació de la campanya Benvingut mercats. Postgrau de ciències de
al teu mercat. Edició 2008. l’alimentació i la gastronomia de la
• Continuació de la campanya Restaurant Universitat de Ciències Gastronòmiques
de mercat. Edició 2008. de Parma (Itàlia).
• Continuació de la campanya educativa • Edició de l’Infomercats i l’Infomercats
Menjo sa perquè menjo de mercat. Edició Digital i la revista de reflexió i anàlisi
2008. La Plaça.
Dades rellevants
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla mitjana 72 72 72 71
Inversió (en milers d’euros) 6.554 10.170 12.570 11.807
Pròpia 111 104 77 45
Per compte de l’Ajuntament 6.443 10.066 12.493 11.762
Resultat comptable (en milers d’euros) 66 44 150 84
Cash-flow (en milers d’euros) 285 235 310 183
174
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal de Mercats
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Transferències per serveis (taxes) 7.227
Actiu fix 991 Altres transferències 776
Despeses d’establiment – Altres ingressos d’explotació 3.255
Immobilitzat immaterial 169 Provisions 70
Immobilitzat material 57
Immobilitzat financer – Total ingressos d’explotació 11.328
Deutors a llarg termini 765
Costos
Actiu circulant 16.238
Variació d’existències –
Existències –
Compres –
Deutors 15.017
Personal 3.513
Inversions financeres temporals 29
Treballs, subminis. i serveis externs 5.737
Tresoreria 1.192
Subvencions 2.010
Ajustaments per periodificació –
Altres despeses –
Provisions –
Total actiu 17.229
Amortitzacions 99
Passiu
Total costos d’explot. abans financers 11.359
Recursos a llarg termini 5.794
Resultat d’explotació abans financers (31)
Patrimoni i reserves 5.710
Ingressos financers 101
Resultat de l’exercici 84
Despeses financeres –
Subvencions de capital –
Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 70
Provisions – Ingressos extraordinaris 14
Creditors financers a llarg termini – Despeses extraordinàries
Altres creditors a llarg termini –
Resultat abans d’impostos 84
Recursos a curt termini 11.435 Impost de societats
Creditors financers –
Creditors comercials 8877 Resultat de l’exercici 84
Altres creditors 697
Ajustaments per periodificació 1861
Total passiu 17.229
175

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
Institut
Municipal
d’Educació
Les principals actuacions de l’Institut Principals actuacions de l’any 
Municipal d’Educació l’any 2008 responen
als objectius als quals el PAM dóna
prioritat en educació per al període 2008- Mapa escolar de Barcelona
President: 2011. En el marc del Consorci d’Educació de
Exm. Sr. Jordi Hereu i Boher Barcelona, l’Ajuntament i el Departament
Vicepresidenta: 1. Garantir, amb la implicació de tots d’Educació de la Generalitat de Catalunya,
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña els sectors, l’accés de la ciutadania a han signat, en data 24 de gener de 2008,
l’educació, donar suport a les actuacions el Pla d’equipaments educatius de
Gerent: 
adreçades a la infància, als joves i a les Barcelona 2008-2011, per a la construcció,
Sr. Antoni Martorell i Solanic
famílies, a partir de la igualtat rehabilitació i millora de centres educatius
d’oportunitats i del principi d’equitat. públics. 
2. Potenciar els programes d’escoles Amb la signatura d’aquest acord totes
bressol. dues institucions acorden invertir-hi 411
Constitució 3. Facilitar la millora constant dels milions d’euros, a través del Consorci
Es va constituir el 22 de juny de 1993. mecanismes de participació de la d’Educació de Barcelona, per construir,
comunitat educativa i potenciar el govern rehabilitar i millorar els centres educatius
Objecte social democràtic i participatiu dels centres. públics de la ciutat. El Pla recull totes
La direcció i planificació de l’estructura 4. Potenciar la millora de les les actuacions que s’han de realitzar fins
i l’administració dels centres educatius infraestructures i serveis de la xarxa de a l’any 2011 i es concretarà amb detall
mantinguts per l’Ajuntament, directament centres educatius públics, com també d’acord amb cadascun dels centres
o indirectament, com també l’impuls de de les estratègies de creixement i la educatius. No s’hi contempla la
les actuacions i la coordinació de totes consolidació del mapa escolar. construcció de noves escoles bressol,
les instàncies i tots els serveis que puguin 5. Impulsar actuacions per garantir l’èxit ja que són objecte d’un altre pla específic.
incidir en l’educació a la ciutat. escolar dels estudiants, tot incidint en la La previsió de noves construccions
qualitat de l’ensenyament i treballant per durant el període 2008-2011 és de 15
aconseguir els objectius de rebaixar el centres educatius, 6 de primària (CEIP)
fracàs escolar i que el 85 % d’alumnes i 6 de secundària (IES), com també
cursin ensenyaments postobligatoris. el trasllat a unes noves instal·lacions
6. Impulsar i fer visibles els projectes de del CEIP Mediterrània (Districte de Ciutat
xarxes educatives territorials d’educació Vella), l’IES Rubió i Tudurí (Districte de
als barris i als districtes, tot fomentant Sants-Montjuïc) i l’Escola Massana
la corresponsabilitat entre les escoles (Districte de Ciutat Vella).
i les entitats. Pel que fa a l’oferta de places d’escoles
7. Impulsar i consolidar el Consorci bressol municipals, s’ha continuat
d’Educació com a instrument de ampliant per a les edats compreses entre
cooperació entre la Generalitat i 0 i 3 anys. Així, tal com estava previst
l’Ajuntament, per a la planificació per a aquest curs, al mes de setembre
educativa i per a la gestió del sistema han entrat en funcionament quatre noves
educatiu públic no universitari de la ciutat. escoles bressol: El Tramvia Blau (Districte
8. Promoure valors cívics i una formació de Sarrià-Sant Gervasi), El Bressol del
integral que ajudin a instruir una Poblenou (Districte de Sant Martí), El
ciutadania basada en la responsabilitat, Cotxet (Districte de Sants-Montjuïc) i El
la solidaritat i el compromís amb l’entorn. Putget (Districte de Sarrià-Sant Gervasi). 
9. Potenciar una formació professional Com a suport al procés de matriculació
adequada i compatible amb les als centres escolars de la ciutat, un any
necessitats derivades del teixit econòmic més s’ha publicat, des de l’Ajuntament
i de la cohesió social a Barcelona i l’Àrea i en col·laboració amb el Consorci
Metropolitana. d’Educació de Barcelona, la guia
177
Institut Municipal d’Educació
Barcelona és una bona escola. Guia de En el marc d’aquesta comissió, es va
centres i serveis educatius de Barcelona. decidir adjudicar una unitat de suport a
Curs 2008-2009, amb un tiratge de l’educació especial (USEE) a l’IESM Serrat
200.000 exemplars. i Bonastre a partir del curs 2008-09.
Paral·lelament, continua desenvolupant-se
Els centres educatius municipals el programa d’atenció a infants amb
L’oferta escolar municipal es concreta necessitats educatives especials
a través de 97 centres docents (3 més matriculats a les escoles bressol, a través
que el curs 2007-2008) de tots els nivells del qual i al llarg del curs escolar s’han
educatius no universitaris i que acullen realitzat més de 160 visites d’orientació
16.228 alumnes i compten amb 1.476 i intervenció.
docents. 
Resultats acadèmics
Increment del nombre de places d’escola • Els quatre centres municipals que
bressol a la ciutat imparteixen ESO han aconseguit una
Durant el 2008 s’ha continuat amb mitjana de graduació en ESO del 78 %
el calendari previst de creació de noves d’un conjunt de 262 alumnes avaluats.
places d’escola bressol municipal a la • Pel que fa al batxillerat, han obtingut
ciutat. Es manté el procés de construcció el títol el 72 % dels 272 alumnes avaluats
de noves escoles bressol municipals de però amb una distribució molt irregular
manera que, a finals de 2008, estan en entre els centres (per exemple, el 52 %
obres La Fassina, Can Canet, Collserola a l’IESM Mundet i el 83 % a l’IES Zafra).
i Vallcarca. En aquests projectes és • En referència a les proves d’accés a la
prioritari mantenir tant el nivell de qualitat universitat (PAU), les han superades el
arquitectònica com educativa aconseguit 93,9 % dels alumnes presentats (3 punts
fins ara. per sobre de la mitjana de Catalunya).
• En formació professional, han aprovat el
Oferta de formació professional 56 % dels alumnes avaluats de grau mitjà
El curs 2008-2009 s’ofereixen 71 grups i el 69 % dels alumnes de grau superior
de formació professional de grau mitjà i d’un total de 1.852 alumnes. Cal destacar
superior que atenen 1.975 alumnes. Fruit que la mitjana d’aprovat en cicles
de la reorganització interna de l’oferta, formatius d’ensenyaments artístics és
s’han posat en marxa 5 nous grups: atenció del 82 %.
sociosanitària, manteniment industrial, • En un altre àmbit, cal destacar els
clima, topografia i patronatge. Cal destacar 19 alumnes que han accedit al grau
també la posada en marxa del cicle professional del Conservatori procedents
superior de patronatge a l’IESM Mundet de les escoles de música municipals.
que ha comportat la remodelació de l’edifici • El CFA Francesc Layret va impartir per
per tal d’ubicar-hi l’aulari i els tallers, amb primer cop el curs de preparació per a les
una inversió superior a 300.000 euros, proves d’accés a cicles formatius de grau
i l’acord amb el gremi d’indústries de la superior, amb un resultat del 91 % de
confecció amb la finalitat d’implicar les l’alumnat aprovat. Ha iniciat també,
empreses del sector en el procés de la preparació d’alumnes per a l’accés
pràctiques i la inserció laboral dels alumnes. a la universitat.
Atenció a les necessitats Millores tecnològiques
educatives especials • Durant l’any 2008 s’ha donat un fort
Des de la Direcció de Centres s’ha impuls a les webs de l’Escola Massana, Art
participat activament en la comissió del Treball i Pont del Dragó, en dotar-les
creada a la ciutat de Barcelona (Serveis de gestors de coneixement que permeten
Territorials, Departament d’Educació, la millora dels continguts i faciliten la
IMEB) per concretar la planificació del difusió dels centres. En el cas de l’Escola
programa «Escola inclusiva 2008-2015», Massana també s’ha introduït un nou
del qual al desembre de 2008 se n’ha programari per gestionar l’oferta dels
elaborat la proposta d’actuació. cursos de Massana Permanent.
178
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
Taula
1 Resultats acadèmics
2007-2008 Nombre d’alumnes % d’alumnat que 
avaluats obté el títol (1)
Primària 286 90 %
ESO 262 78 %
Batxillerat 272 72 %
PAU 164 94 %
(1) En el cas de primària, s’obté la certificació de final de cicle.
• S’ha de destacar que per primer cop la professional actualitzada, adaptada
preinscripció es va fer a través d’Internet i eficaç a partir de l’execució de projectes.
a les escoles de música, sense que hi
hagués cap incident. Les famílies van Projecte «Cultura del Treball»
poder seguir-hi tot el procés fins a la Per tal de fomentar els valors de la cultura
matrícula. del treball i mirar d’aconseguir la millora
També s’ha utilitzat Internet per a del capital humà i l’optimització de la
la gestió centralitzada de les vacants inserció al món laboral del jovent de
a les escoles de música, cosa que permet formació professional en el context d’una
la reassignació de l’alumnat i redueix les ocupació de qualitat i de reforç del
places sense cobrir. desenvolupament econòmic de la ciutat,
• Cal destacar la inversió extraordinària des del projecte «Cultura del Treball»
en tecnologia que es va fer als centres s’han portat a terme tot un seguit
municipals, sobretot de primària i d’accions.
secundària, amb dotacions d’equips
per a Internet, aules interactives i altres • Experiència pilot d’autoavaluació de
materials (ordinadors, impressores, competències professionals a partir de la
tauletes gràfiques, etc.). L’assignació tècnica de 360°, en la qual van participar
de recursos es va realitzar en funció del 40 alumnes de cicles formatius de la
projecte que havia elaborat cada centre, ciutat.
en què es detallaven els objectius, les • Conferència del professor José Antonio
necessitats i els compromisos que Marina, a la qual van assistir 1.700
assumia el centre. El cost total d’aquesta alumnes.
inversió va ser de quasi 600.000 euros. • 204 sessions de treball en 26 centres
d’FP de la ciutat, amb els alumnes que
L’accés a les oportunitats finalitzaven els estudis de cicles formatius.
educatives i a la inserció laboral • 2.653 alumnes han mostrat interès per
formar part del servei de borsa de treball
Fundació BCN Formació Professional de la Fundació, dels quals 978 han
Durant el 2008 s’ha donat un nou impuls manifestat el desig de trobar un treball a
a la Fundació BCN Formació Professional jornada completa, mentre que 1.675 s’han
com a instrument de desenvolupament centrat en fer compatibles els estudis
de projectes compartits entre el sector amb un lloc de treball.
productiu, els centres educatius i totes • De les 22 famílies professionals que
les entitats que participen en la formació defineix el catàleg dels cicles formatius
professional de la ciutat. L’objectiu s’ha treballat en 19 i, en relació als títols,
és donar resposta a les necessitats que d’un total de 128, s’ha treballat en 73 títols
les dinàmiques del sector productiu de grau mitjà i superior.
i empresarial generen en el sistema de • S’han atès 162 graduats a qui s’ha fet
formació per aconseguir una formació una sessió de treball específica sobre els
179
Institut Municipal d’Educació
valors i el compromís de treball i que han lloc Web de la Fundació. L’adreça
passat a formar part del servei de borsa és http://www.fundaciobcnfp.cat.
de treball de la Fundació. Finalment, aquest any cal destacar
la repetició de la campanya de
Qualificacions sensibilització i difusió dels estudis de
En la convocatòria de 2008, es van formació professional i l’edició i difusió
inscriure 201 usuaris per al reconeixement de la publicació La formació professional
de competències professionals adquirides a Barcelona. Guia d’informació i recursos
a través de l’experiència laboral que de centres per a joves.
convoca el Departament d’Educació
i en què la Fundació participa activament Lideratge de Barcelona
amb la composició dels tribunals en l’Associació Internacional
d’avaluació i les fases d’orientació de Ciutats Educadores
i acreditació de competències. Actualment, l’Associació Internacional
En tots els vuit tribunals d’avaluació de Ciutats Educadores (AICE) té 395
constituïts, hi ha experts de la Fundació membres de 35 països. Aquest volum
que porten a terme l’avaluació de les de ciutats i de cultures diferents, afegit
competències acreditades sobre cinc als diversos canals de comunicació i
famílies professionals del catàleg de títols a les oportunitats de trobada i diàleg que
de formació professional. es promouen des del Secretariat generen
multiplicitat d’intercanvis i projectes
Centres conjunts. El 24 d’abril, l’Assemblea General,
Al mes de desembre s’ha portat a terme reunida en sessió ordinària a São Paulo
una jornada amb els equips directius (Brasil), acordà per unanimitat renovar la
de 31 centres de formació professional confiança en l’Ajuntament de Barcelona
de Barcelona l’objectiu de la qual per continuar al front de la presidència
s’emmarcava en la presentació de de l’Associació. La ciutat de Barcelona
l’organització de la Fundació, de les àrees acceptà el repte i es comprometé a
de treball, dels objectius del quadrienni treballar, si és possible, amb més tenacitat
2008-2011 i dels principals projectes i il·lusió que fa vint anys.
i accions programades per al 2009. D’acord amb el Pla d’acció aprovat per
Els assistents hi van participar activament l’Assemblea, la formació ha estat una
i van manifestar les seves prioritats en activitat clau durant aquest període.
les accions previstes per al 2009. Conjuntament amb l’Agència Espanyola
de Cooperació per al Desenvolupament,
Programes de qualificació l’Associació ha posat en marxa un
professional inicial (PQPI) programa pilot de formació adreçat a
S’ha participat, juntament amb altres polítics i tècnics locals. Aquest programa
institucions municipals, en la planificació «Ciutat Educadora i Governança Local»
de l’oferta d’unitats i especialitats dels consisteix en la celebració d’uns seminaris
PQPI de Barcelona, fet que ha permès de estructurats en dos tallers: l’un adreçat
dotar la ciutat de 4 PQPI per desenvolupar a polítics i tècnics de diversos
amb alumnes que provenen d’ESO sense departaments o serveis municipals,
graduat, la qual cosa representa una oferta i l’altre obert a diversos agents urbans
de 60 noves places escolars. dels municipis on es realitzen els tallers.
La formació s’ha experimentat a Còrdova,
Difusió de la formació Budapest, Quito, Medellín i Rosario.
professional
S’ha participat amb un estand expositor, Impuls a la corresponsabilitat
al II Saló del Treball que organitza el de la ciutat en l’educació
Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) Des de l’Institut s’han continuat impulsant
de la Generalitat i que va tenir lloc els els espais de participació per tal de
dies 13, 14 i 15 de novembre a la Farga de continuar donant veu a la ciutat en la
l’Hospitalet. Cal esmentar també que al configuració i la gestió de l’educació, una
mes de novembre es va inaugurar el nou veu que s’ha recollit a través d’àmbits com
180
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
el Consell Escolar Municipal de Barcelona, constitució dels consells de participació
el Consell de la Formació Professional, el de les escoles bressol municipals i llars
Consell de Coordinació Pedagògica i el d’infants públiques.
Projecte educatiu de ciutat.
Projecte educatiu de ciutat
Consell Escolar Municipal El Projecte educatiu de ciutat de
de Barcelona Barcelona, d’ara endavant PEC, és un
El Consell Escolar Municipal de Barcelona, instrument de governança educativa,
d’ara endavant CEMB, i els consells que es basa en la participació ciutadana,
escolars municipals de districte són la planificació estratègica i la
organismes de consulta i participació corresponsabilitat social en l’educació
dels diferents sectors de la comunitat formal, no formal i informal. El projecte
educativa de la ciutat. Els consells expressa la vocació de Barcelona com
escolars municipals estan integrats per a ciutat educadora. En el marc del PEC
representants de les institucions, de les els agents socials es reconeixen com
entitats i associacions del món educatiu i a agents educatius i es plantegen
per la representació dels consells escolars col·lectivament quins són els grans reptes
de centres educatius sostinguts amb fons de l’educació a la ciutat.
públics. Aquesta xarxa educativa ciutadana
Durant el 2008, l’Informe participatiu elabora una diagnosi i proposa un
del Pla d’actuació municipal d’educació, compromís ciutadà d’acord amb el qual
PAM 2008-2011 i el debat sobre les bases les entitats es comprometen a actuar
per a la Llei d’educació de Catalunya i, de manera intencional i articulada en el
posteriorment, sobre l’avantprojecte de la desenvolupament de projectes i accions
LEC han estat el dos temes centrals de educatives.
l’actuació de les comissions i del Plenari Durant l’any 2008 la xarxa educativa
del CEMB, i han estat també elements de la ciutat continua integrada per les
transversals del debat en els consells institucions i entitats que assumeixen
escolars municipals de districte. el compromís ciutadà per una educació
El CEMB ha continuat la seva tasca de al servei de la cohesió social. En aquest
seguiment de les diferents actuacions de període s’ha posat en funcionament el Pla
l’administració educativa i de l’Ajuntament d’acció 2008-2011, format per onze
en relació a la ciutat de Barcelona i ha propostes estratègiques i diverses accions
emès diferents informes (admissió educatives ciutadanes. Una de les
d’alumnat a escoles d’adults i a escoles activitats destacades ha estat la
de música, procediment de regulació de celebració de les IX Jornades del PEC
vacants i d’usos d’espais a les escoles Barcelona, Educació Intercultural i Cohesió
bressol, dies de lliure disposició dels Social, amb la participació de prop de
centres durant el curs 2008-2009). 500 persones.
El CEMB colidera amb el Consell de
la Joventut de Barcelona el programa Dinamització cultural als centres
«La participació dels estudiants com escolars
a projecte educatiu i social» dins del És un compromís, renovat cada any,
Projecte educatiu de ciutat (PEC), dins per promoure la participació, tot recollint
del qual s’ha desenvolupat la campanya les iniciatives tant d’alumnes com del
Dissenya el teu IES de suport a la professorat, sobre tots els projectes,
participació de l’alumnat en la renovació accions o idees dins del camp artístic
dels consells escolars dels centres. i cultural. Hi destaquen, entre d’altres,
El CEMB també lidera el projecte la Mostra de programes culturals als
«Formació de famílies del PEC», amb 252 instituts, la Mostra de dansa, la Mostra de
accions formatives i 4.780 participants teatre, la Mostra d’arts visuals i plàstiques,
durant el curs 2007-2008, i coordina els la Mostra de música, la Play-Rec (mostra
199 representants municipals als consells de produccions audiovisuals de centres
escolars dels centres públics i concertats educatius) l’Òpera a secundària
de la ciutat. Ha donat suport a la o l’Audiència Pública. 
181
Institut Municipal d’Educació
Dades rellevants
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009
Evolució de l’alumnat
Escoles bressol 3.304 3.688 3.797 3.977
Educació infantil i primària 2.741 2.719 2.782 2.807
Ensenyament secundari 3.587 3.637 3.806 3.994
Ensenyament secundari obligatori (ESO) 1.110 1.160 1.192 1.245
Batxillerat 629 626 639 664
Cicle formatiu grau mitjà 557 521 561 574
Cicle formatiu grau superior 1.182 1.209 1.291 1.401
Preparació proves d’accés a FP grau sup. 109 121 123 110
Programes de garantia social (1) 98 44 115 24
Educació especial 198 210 206 209
Ensenyament artístics i musicals 3.058 3.263 3.517 4.045
Conservatori Municipal de Música 562 524 585 671
Arts plàstiques: Massana i Art del Treball 1.386 1.396 1.564 1.233
Escoles elementals de música 1.110 1.343 1.368 2.141
Educació de les persones adultes 1.166 1.428 855 703
Graduat universitari i cursos d’especialització audiovisual EMAV 81 93 87 37
Serveis complementaris d’educació infantil (2) 318 453 431 432
Total 14.551 15.535 15.596 16.228
Nombre de centres
Escoles bressol 52 57 59 62
Educació primària municipal 13 13 13 13
Educació secundària municipal 9 9 9 9
Ensenyaments artístics 6 6 7 7
Educació especial 4 4 4 4
Escoles d’adults 2 2 2 2
Total 86 91 94 97
(1) A partir del curs 2008-09 Programes de qualificació professional inicial.
(2) Espais familiars, serveis itinerants, Ja tenim un fill…
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 1.705 1.739 1.804 1.801
Inversió (en milers d’euros) 8.768 12.687 24.404 9.705
Pròpia 1.200 1.670 1.664 2.013
Per compte de l’Ajuntament 7.568 11.017 22.740 7.692
Resultat comptable (en milers d’euros) (1.049) 560 1.020 160
Cash-flow (en milers d’euros) (10) 1.553 2.322 1.318
182
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal d’Educació
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Vendes béns i serveis 9.465
Actiu fix 8.034 Transf. program. i per serveis Aj. 75.081
Despeses d’establiment – Transf. OOAA de l’Ajuntament 80
Immobilitzat immaterial 249 Transf. Generalitat 49.685
Immobilitzat material 7.781 Altres transferències 263
Immobilitzat financer 4 Altres ingressos 362
Deutors a llarg termini –
Total ingressos d’explotació 134.936
Actiu circulant 27.465
Existències –
Costos
Deutors 27.052
Variació d’existències –
Inversions financeres temporals 16
Compres –
Tresoreria 397
Personal 83.362
Ajustaments per periodificació –
Treballs, subminis. i serveis externs 13.578
Subvencions 36.747
Total actiu 35.499
Altres despeses –
Provisions 63
Passiu
Amortitzacions 1.095
Recursos a llarg termini 6.460
Total costos d’explot. abans financers 134.845
Patrimoni i reserves 6.300
Resultat de l’exercici 160
Resultat d’explotació abans financers 91
Subvencions de capital –
Ingressos financers 109
Altres ingressos a distribuir –
Despeses financeres –
Provisions –
Creditors financers a llarg termini – Resultat d’explotació 200
Altres creditors a llarg termini – Ingressos extraordinaris 28
Despeses extraordinàries 68
Recursos a curt termini 29.039
Creditors financers – Resultat abans d’impostos 160
Creditors comercials 11280 Impost de societats
Altres creditors 17.499
Ajustaments per periodificació 260 Resultat de l’exercici 160
Total passiu 35.499
183

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
Institut i la Qualitat de Vida
Municipal del
Paisatge Urbà
i la Qualitat L’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat aquest programa es vol millorar la qualitatde Vida és un organisme autònom local de vida dels ciutadans de Barcelona.
de Vida que dóna resposta a la preocupació de • Programa de sostenibilitat. Aïllamentl’Administració per la protecció de l’espai tèrmic i acústic amb substitució de vidres
públic i canalitza tots els seus recursos i fusteria i aprofitament dels recursos
(personals i pressupostaris), a fi i efecte naturals amb dotació de plaques solars.
de desenvolupar accions destinades a Amb aquest programa es vol aconseguir
la protecció, millora i difusió del paisatge la implicació ciutadana en projectes que
President: urbà de la ciutat de Barcelona. impulsin l’estalvi energètic i la sostenibilitat.
Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín Des dels seus inicis, les administracions • Programa d’instal·lacions. Unificació
Gerent: públiques han disposat d’òrgans de gestió d’antenes de recepció de ràdio i televisió,
Sr. Ricard Barrera i Viladot i ordenació del paisatge i s’han dotat ordenació d’aparells d’aire condicionat
d’instruments jurídics de legislació i control i substitució de dipòsits d’aigua per aigua
de l’activitat i dels usos dels espais públics. de xarxa. Amb aquest programa es vol
L’Ajuntament de Barcelona ha volgut anar optimitzar les instal·lacions dels edificis
més enllà i ha considerat el paisatge urbà i alhora revaloritzar l’espai públic.
Constitució com un sistema dinàmic en evolució • Programa de locals comercials
Es va constituir el 27 de juny de 1997. contínua i en el qual intervenen i d’activitats professionals o serveis.
simultàniament el sector privat i el sector Retolació exterior en català, insonorització
Objecte social públic. Aquesta consideració del paisatge de les activitats molestes pel soroll, millora
Dur a terme actuacions de protecció i de la ciutat com un bé comú –com un de la imatge exterior de les botigues.
millora del paisatge urbà des de tres entorn de convivència que mereix especial Amb aquest programa es vol impulsar
punts de vista: campanya d’ajuts per a la cura i protecció– ha posat en marxa una la renovació exterior dels establiments
protecció i millora d’edificis, gestió dels nova cultura administrativa cada cop més comercials per tal d’afavorir una percepció
usos del paisatge i promoció dels valors àgil i dinàmica, però que alhora garanteix endreçada i harmònica de la ciutat.
del paisatge i difusió del patrimoni l’eficiència, el rigor i l’eficàcia en la gestió • Programa d’actuacions especials.
arquitectònic de la ciutat. dels recursos públics. Actuacions de caràcter específic
En aquest sentit, l’Institut treballa en tres i extraordinari sobre elements que
eixos d’actuació que es complementen incideixen en el paisatge urbà i foment de
entre si i que tenen per objectiu millorar la sostenibilitat en edificis que no siguin
la qualitat de vida dels ciutadans de d’habitatges.
Barcelona. 
A través de la campanya Barcelona,
posa’t guapa, l’Institut del Paisatge Urbà
Barcelona, posa’t guapa i la Qualitat de Vida va atorgar 8,7 milions
d’euros en subvencions als ciutadans que
al llarg del 2008 van realitzar obres de
El primer eix d’actuació és la gestió de conservació i millora sobre béns
la campanya «Barcelona, posa’t guapa», particulars que formen part del paisatge
que ofereix vint-i-cinc tipus d’actuacions urbà de Barcelona.
subvencionables a tots aquells ciutadans L’Institut va subvencionar un total de
que efectuen obres de restauració i millora 2.985 actuacions en edificis destinats
en béns particulars que formen part del majoritàriament a habitatges. Un 77 % de
paisatge urbà de la ciutat i que s’agrupen les actuacions subvencionades correspon
o classifiquen en sis programes genèrics. al programa d’obres que ha impulsat la
rehabilitació tant de l’interior –patis de
• Programa d’obres no estructurals. llum, escales i vestíbuls–, com de l’exterior
Restauració de façanes, terrats i cobertes, dels edificis –façanes, terrats i cobertes.
patis de llum, vestíbuls i escales. La resta d’actuacions corresponen en un
Amb aquest programa es vol fomentar 10 % al programa d’accessibilitat, amb
la cultura del manteniment per fer les 158 ascensors instal·lats, en un 4 % al
nostres ciutats més segures i habitables. programa de sostenibilitat; en un 4 % al
• Programa d’accessibilitat. Supressió de programa d’instal·lacions i en un 4 % al
traves i barreres arquitectòniques, dotació programa de locals comercials amb un
d’elevadors i adaptació d’habitatges. Amb total de 88 actuacions.
185
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Barcelona, posa’t guapa continua sent manca d’acord dins de les comunitats
una de les campanyes més conegudes per la impossibilitat de fer front a la
i ben valorades per la ciutadania, segons despesa requerida. Els efectes d’aquest
dades de l’Òmnibus Municipal de juny pla es començaran a apreciar l’any 2009,
de 2008, ja que un 82 % de la població ja que el procés dins de les comunitats
enquestada coneix la campanya i, de propietaris per acordar la instal·lació
d’aquests, gairebé el 85 % la valoren d’ascensors és força llarg.
positivament. L’any 2008 ha suposat Les subvencions que concedeix l’Institut
un canvi molt important dins de són parcialment compatibles, fins que
la campanya, ja que s’ha modificat s’aprovi el procediment únic, amb altres
el procediment de concessió de ajuts que ofereixen altres administracions
subvencions, que s’ha simplificat i se n’ha amb l’objectiu comú d’incentivar la
augmentat considerablement l’import. rehabilitació i millora del parc d’habitatges
L’Ajuntament, dins del Pla per a de la ciutat. 
l’habitatge 2008-2016, ha fet una decidida
aposta per la rehabilitació dels edificis
de la ciutat per tal d’afavorir la qualitat de Paisatge urbà
vida de les persones que hi viuen alhora
que pretén potenciar un sector econòmic
enfrontat a una forta davallada a causa El segon eix el configura la gestió
de l’actual conjuntura econòmica. dels usos del paisatge que l’Institut
Per tal d’afavorir l’accés dels ciutadans desenvolupa d’acord amb l’Ordenança
i ciutadanes als ajuts a la rehabilitació, dels usos del paisatge urbà, que
al llarg d’aquest any s’ha estat treballant és la normativa vigent aprovada per
per aconseguir la finestreta i tramitació unanimitat en el Consell Plenari de
única per a tots els ajuts als habitatges l’Ajuntament de Barcelona del 26
de la ciutat de Barcelona que ofereixen de març de 1999.
les diferents administracions. Aquest La comissió mixta de paisatge urbà
procediment unificat serà una realitat és l’òrgan encarregat de vetllar per
el 2009. un paisatge urbà endreçat i harmònic.
Cal posar especial èmfasi en la posada L’Institut presideix aquesta comissió
en marxa al setembre de 2008 del nou formada per representants municipals
Pla d’ascensors, ja que un dels principals de diverses àrees o sectors d’actuació
problemes dels edificis de la ciutat és (districtes, Guàrdia Urbana, comunicació
la manca d’ascensors. Un problema que corporativa, via pública...) i on també hi
afecta sobretot persones grans i amb han representades altres institucions
mobilitat reduïda que se senten incapaços privades com ara el Foment de les Arts
de poder sortir de casa seva. Aquest pla Decoratives (FAD) i el gremi de publicitat.
pretén ajudar-los i evitar que hagin de Durant l’any 2008, la comissió mixta
canviar d’habitatge i així millorar va emetre un total de 169 resolucions
substancialment la seva qualitat de vida. d’impacte paisatgístic, de les quals 89
Per pal·liar aquest problema s’ha posat corresponien a expedients administratius
en marxa una ambiciosa campanya referents a l’ús natural del paisatge urbà,
d’instal·lació d’ascensors, prova pilot que és aquell en virtut del qual les
del que serà el nou procediment unificat, persones intervenen en el seu
a través del qual els edificis d’habitatges aprofitament –funcional, estètic, econòmic,
de la ciutat que no disposen d’ascensor etc.– sense causar una distorsió en el dret
podran rebre ajuts de fins al 60 % del cost col·lectiu a gaudir d’un paisatge urbà
de la instal·lació. harmònic. Entre els més freqüents,
Aquest programa inclou, per tal destaquen els grans rètols lluminosos
d’aprofundir en el seu marcat objectiu als terrats i als coronaments d’edificis
social, el finançament de la totalitat de i la publicitat feta des de tanques d’obra
la quota que hagin de pagar els veïns o parets mitgeres. D’aquesta manera
amb pocs recursos per instal·lar l’ascensor. s’aconsegueix assessorar els ciutadans
D’aquesta manera es pretén evitar la sobre els usos permesos dels espais
186
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
públics per tal d’aconseguir una ciutat més Superior d’Arquitectura de Barcelona
endreçada i un paisatge més harmònic. en l’execució dels tres projectes de
Altres 74 resolucions d’impacte remodelació finalistes del concurs d’idees
paisatgístic emeses per la comissió mixta «Construint Paisatge», situats al Camp
fan referència a les sol·licituds d’en Grassot, a Badal i al Clot, entre els
d’autorització per a l’ús excepcional quals destaca la intervenció al barri del
del paisatge, que es pot concedir en Clot, en una mitgera d’una finca del carrer
determinats supòsits a través de la de Flandes, davant de la plaça dels
signatura d’un conveni que estableix una Castellers. La realització, a banda de
compensació paisatgística, que es destina, l’exercici compositiu, obre unes noves
de manera íntegra, a la millora del obertures als habitatges, que milloren així
patrimoni arquitectònic de la ciutat. la qualitat de vida dels veïns. 
A més d’aquestes resolucions, s’han En aquest mateix període, s’han iniciat
elaborat i aprovat sis informes les obres de remodelació de les parets
d’interpretació genèrica de l’ordenança. mitgeres de les finques del carrer de
Durant l’any 2008 s’ha continuat amb el Vinyals, 13, al barri del Guinardó; a la
desenvolupament del departament d’usos Sagrada Família, al carrer de Lepant, 259;
del paisatge, amb la consolidació de les tres i a la Travessera de les Corts, 72, que
àrees de treball: suport als serveis de incorpora un cal·ligrama del poeta Carles
llicències de publicitat, inspecció, i serveis Sindreu en homenatge al món del futbol.
generals. S’han atès un total de 2.300 També s’han realitzat dos projectes
consultes en relació a l’ordenança i a la executius per resoldre discontinuïtats
seva aplicació o gestió d’una llicència paisatgístiques, un al barri de Navas
de publicitat. Quant al suport al territori, que remodela, alhora, les parets de tres
atès que donem servei a trenta tècnics finques veïnes, i l’altre a la Prosperitat
tramitadors, s’ha dut a terme l’actualització amb la incorporació d’una obra artística
en els mitjans informàtics mitjançant de Perejaume.
l’aplicació on-line d’autoliquidació de la taxa Igualment, l’Institut, amb aquest ingrés,
i la sol·licitud de llicència d’activitats ha col·laborat en la restauració de la casa
publicitàries. En l’àmbit de la inspecció s’han Amatller, una de les joies modernistes que
avançat les regularitzacions mitjançant la conformen «la mansana de la discòrdia»,
potenciació dels expedients de resolució obra de l’arquitecte Josep Puig i
conveniada d’expedients corporatius. Cadafalch. També s’ha col·laborat en
L’any 2008 l’Institut va signar un total la restauració de les façanes de l’Estació
de 83 convenis d’ús excepcional del Nord, com la recuperació del
publicitari sobre bastides d’obra que han monument dels morts de la Guerra
suposat un ingrés d’1.129.711 euros, que del Francès, situat a la plaça de Garriga
han fet possible recuperacions de i Bachs, obra de l’escultor modernista
patrimoni arquitectònic, actuacions Josep Llimona.
d’endreçament i millora del paisatge urbà També s’han recuperat elements
i intervencions en elements singulars singulars, com la font romàntica del CEIP
de la ciutat de Barcelona. Entre aquestes Ignasi Iglesias, i la font noucentista de
actuacions cal destacar la finalització l’escola Cases, totes dues incorporades
de les obres de recuperació de la finca a un programa de funcionament de cicle
Sansalvador, obra de l’arquitecte Josep tancat i de sostenibilitat amb
Maria Jujol, que es va celebrar el 10 de la incorporació de plafons solars.
setembre, amb una exposició que recollia Aquest any, l’Institut ha tutelat el
la història de la finca, el procés de compliment, i en el seu cas finalització,
restauració i el futur projecte del jardí. En de convenis de regularització de locals
el transcurs d’aquesta inauguració, que va comercials, com els signats amb
comptar amb l’assistència de familiars del associacions de botiguers del districte
Dr. Sansalvador, es van lliurar les claus de d’Horta, o el signat amb Opencor; com
la finca al regidor del districte de Gràcia. també el seguiment, informació tècnica
Dins del Pla de recuperació de mitgeres, i resolució de les al·legacions realitzades
cal destacar la col·laboració amb l’Escola per les oficines de farmàcia que es van
187
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
subscriure a l’acord de regularització hospital de Sant Pau s’ha incrementat
signat amb el Col·legi de Farmacèutics de moderadament, amb un augment de
Barcelona. En aquest sentit, s’han signat consultes per part de ciutadans i visitants. 
convenis de regularització per a També s’ha consolidat la coorganització
l’adequació de la imatge comercial dels de la Fira Modernista de Barcelona amb
establiments de General Òptica i de l’agrupació de comerciants CorEixample.
Bankinter, procés que ha fet possible En l’edició de 2008, des de l’Institut es
d’iniciar negociacions per a la propera va organitzar una exposició de cotxes
signatura d’acords amb una dotzena d’època, amb la participació de
d’empreses amb forta presència de locals Transports Metropolitans de Barcelona,
a la ciutat. SA, Bombers de Barcelona i l’empresa
Aquest procés és hereu de l’esperit que Sagalés, entre d’altres; tallers per a infants
hi havia darrere dels acords consensuats amb un èxit notable, a més de les ja
que van iniciar els esmentats convenis tradicionals parades de la Ruta del
de regularització de les botigues d’Horta Modernisme de Barcelona, amb
i de les oficines de farmàcia, signats informació i promoció de la pròpia
respectivament als anys 2006 i 2007. activitat i de la Ruta Europea del
Modernisme, amb informació sobre els
58 municipis i 47 entitats associats d’arreu
Promoció dels valors d’Europa. Els municipis associats de
del paisatge i difusió del Melilla i Bad Nauheim van ser-hi presents
patrimoni arquitectònic amb parada pròpia.
A la primavera de 2008 es va presentar
de la ciutat el llibre Galeria d’autors, una nova
publicació dins la col·lecció «Ruta del
El tercer eix d’actuació se centra en la Modernisme» –juntament amb la guia
promoció dels valors del paisatge i difusió de la Ruta i la petita guia Sortim, de bars
del patrimoni arquitectònic de la ciutat. i restaurants modernistes– i que, a manera
Més enllà de les tasques de conservació de petita enciclopèdia, glossa la vida
i millora del patrimoni paisatgístic de i obres de tots els arquitectes, artesans,
Barcelona, l’Institut també s’encarrega de artistes i mecenes relacionats amb
difondre i conscienciar del valor d’aquest el moviment modernista. Aquest llibre
patrimoni i de la importància pretén pal·liar en certa manera l’oblit
de preservar-lo mitjançant les rutes a què la força dels grans genis com
i un seguit de publicacions. Domènech i Montaner, Puig i Cadalfalch
La Ruta del Modernisme de Barcelona ha i especialment Gaudí, sovint condemna
continuat amb la seva activitat de difusió tots els altres protagonistes d’aquest
i promoció del modernisme barceloní, en moviment. Per la seva naturalesa de llibre
què destaquen les visites guiades de consulta especialitzat, aquesta
gestionades per l’Institut als pavellons publicació no està dirigida al gran públic
Güell, al palau Montaner i a l’hospital de ni es preveia cap èxit de vendes; ben al
la Santa Creu i Sant Pau, que han tingut contrari, la intenció era precisament cobrir
un creixement progressiu de públic, un buit que difícilment podria assumir una
especialment gràcies a la promoció cívica editorial privada. Tanmateix, la publicació
de baix cost que se n’ha fet (divulgació en ha tingut un bon ressò en el món
centres cívics, biblioteques, xarxa escolar acadèmic.
de la ciutat, etc.). En el cas del palau A més de la Ruta del Modernisme,
Montaner, aquesta activitat es va al llarg de 2008 s’han continuat venent
reprendre al febrer amb normalitat a bon ritme les publicacions més recents
un cop acabades les obres d’adequació de l’Institut, com el llibre de gran format
d’instal·lacions de les oficines de la sobre les transformacions i millores del
Delegació del Govern a Catalunya, litoral barceloní en els darrers anys,
iniciades a la tardor de 2007. L’activitat De cara al mar. Ahir i avui del litoral de
als nous centres del modernisme a la Barcelona; el llibre-guia Ciutadanes, ruta
plaça de Catalunya, pavellons Güell i de les dones de Barcelona, iniciativa que
188
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
es va fer en col·laboració amb els D’altra banda, els tres anys de presidència
ajuntaments de l’Hospitalet i Sant Adrià de Barcelona del Réseau Art Nouveau
del Besòs, i que explica, mitjançant una Network –l’altra organització important
nova mirada al paisatge urbà, la història vinculada al modernisme europeu– van
de les dones i la seva contribució a la finalitzar l’octubre de 2008, quan Barcelona
construcció de la ciutat i la societat va passar el relleu a Glasgow. El mandat
moderna; la Ruta de les Llibertats, un de Barcelona ha estat especialment
recorregut urbà pels paisatges de la ciutat transcendent, atès que de 2005 a 2008
que han estat testimoni de les revoltes, es van debatre i aprovar els estatuts que
lluites i reivindicacions dels barcelonins, han permès que aquesta organització hagi
i també pels escenaris de reconciliacions i passat de ser una associació circumstancial
pactes, amb textos de l’historiador Alfred de ciutats i altres institucions coordinades
Bosch i el geògraf Josep Melero; i el llibre en un programa subvencionat «Cultura
de gran format de la col·lecció «Barcelona 2000» de la Unió Europea, a constituir-se
Paisatges», editat el 2007, Guapos per com a associació sense finalitat de lucre
sempre, que inclou tots els establiments (ASBL), registrada, amb entitat jurídica
de la ciutat que han rebut el guardó pròpia, secretariat permanent i ambició
del mateix nom, atorgat per l’Ajuntament d’autofinançar-se. Aquesta xarxa de 16
als comerços tradicionals que han sabut ciutats i 6 institucions promou activitats
mantenir el caràcter original del seu de caràcter acadèmic i pedagògic per
aspecte exterior. a la difusió i l’estudi de l’Art Nouveau
Dins la mateixa col·lecció «Barcelona internacional. Barcelona també va presidir
Paisatges», estava programat de publicar la producció del documental multimèdia
al 2008 el llibre Balcons de Barcelona, una Art Nouveau and Society que, amb imatges
mirada a la història i la importància d’inicis del segle XX (tractades amb
d’aquest element arquitectònic a la nostra tècniques de tecnologia punta del segle
ciutat, fruit d’una recerca original a càrrec XXI) explica com era la societat europea
del periodista Anton Maria Espadaler, que que va crear aquest moviment artístic.
abordarà el tema aplicant criteris de la Aquest documental es va presentar a
història de l’art i de l’arquitectura amb la Barcelona a l’octubre de 2008 en ocasió
inclusió de referències literàries i populars. del centenari de la casa Fuster.
Alguns problemes en el procés Al llarg del 2008, l’Institut va continuar
d’impressió han endarrerit el llançament treballant dins la xarxa Ciutats de
del llibre, que finalment es preveu que la Il·lustració, i al març va participar a la
es distribuirà abans de Sant Jordi. V trobada a la ciutat centreamericana de
En l’àmbit internacional, l’Institut ha Guatemala. En aquest acte, la presidència
intensificat la seva implicació en les itinerant d’aquesta xarxa dedicada a la
organitzacions dedicades al modernisme. promoció del patrimoni arquitectònic
D’una banda, l’associació de municipis del segle XVIII va passar a l’alcalde de
i altres entitats Ruta Europea del Barcelona, atès que la sisena trobada es
Modernisme-Art Nouveau European farà a Barcelona a l’octubre d’enguany.
Route fundada i liderada per l’Ajuntament Per a aquesta reunió s’estan preparant
de Barcelona a l’any 2000, va celebrar unes jornades de caràcter científic i,
els cinc anys de CoupDefouet. La revista de cara al públic en general, la publicació
de la Ruta Europea que edita l’Institut del tercer llibre de la col·lecció «Barcelona
del Paisatge Urbà i que es nodreix de Paisatges», centrada en el paisatge urbà
les col·laboracions desinteressades dels de la ciutat a l’època de la Il·lustració, amb
municipis que la integren, va celebrar textos de Lluís Permanyer i fotos
els seus cinc anys de publicació de Consol Bancells. A més, pel que fa
ininterrompuda. Aquesta revista, al patrimoni del XVIII, i com a actuació
publicada en català i anglès amb un ressò bilateral sorgida de la xarxa, els municipis
notable en el món de l’art i l’arquitectura de Barcelona i Almacelles van acordar
a Europa, és considerada ja un referent la institució de la beca Mas i Dordal per
indiscutible del modernisme a nivell a estudis en arquitectura, urbanisme
europeu. i enginyeria del segle XVIII. 
189
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Barcelona, posa’t guapa
Situació global d’expedients de subvenció
Inscripcions 2.336 2.062 1.942 2.101
Informes tècnics 4.412 4.050 3.930 4.230
Inici d’obres 2.128 1.905 1.731 1.795
Final d’obres 2.121 1.913 1.709 1.682
Valoració a fi d’obra 2.295 2.004 1.879 1.386
Aprovacions de subvencions 1.924 1.589 1.506 1.043
Lliuraments 2.244 1.415 1.414 1.195
m2 de façanes i terrats rehabilitats 810.000 807.527 731.384 530.241
Patrocinis (1)
Nombre de protocols signats 107 187 197 115
Imports gestionats (en milers d’euros) 2.462 1.833 1.906 1.152
En metàl·lic 2.397 1.793 1.906 1.152
En espècies (2) 65 40 – –
(1) Els patrocinis afecten monuments, façanes d’interès historicoartístic, elements i activitats d’interès popular i social, i fonamentalment
millores del paisatge urbà.
(2) Estimació.
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla 50 48 48 49
Inversió (en milers d’euros) 74 4 64 96
Pròpia 25 4 64 96
Per compte de l’Ajuntament 49 – – –
Resultat comptable (en milers d’euros) 54 241 210 29
Cash-flow (en milers d’euros) 93 282 245 63
190
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Municipal del Paisatge Urbà 
i la Qualitat de Vida
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Ingressos 632
Actiu fix 240 Transf. program. i per serveis Aj. 15.739
Despeses d’establiment – Altres transferències –
Immobilitzat immaterial –
Immobilitzat material 236 Total ingressos d’explotació 16.371
Immobilitzat financer 4
Deutors a llarg termini – Costos
Variació d’existències –
Actiu circulant 14.206
Compres –
Existències –
Personal 2.274
Deutors 13.815
Treballs, subminis. i serveis externs 1.601
Inversions financeres temporals –
Subvencions 12.346
Tresoreria 37
Altres despeses –
Ajustaments per periodificació 354
Provisions 1
Amortitzacions 33
Total actiu 14.446
Total costos d’explot. abans financers 16.255
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 116
Recursos a llarg termini 1.830
Ingressos financers 25
Patrimoni i reserves 1.801
Despeses financeres –
Resultat de l’exercici 29
Subvencions de capital – Resultat d’explotació 141
Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris 2
Provisions – Despeses extraordinàries 114
Creditors financers a llarg termini –
Resultat abans d’impostos 29
Altres creditors a llarg termini –
Impost de societats
Recursos a curt termini 12.616
Creditors financers – Resultat de l’exercici 29
Creditors comercials 12049
Altres creditors 12
Ajustaments per periodificació 555
Total passiu 14.446
191

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Patronat Municipal de l’Habitatge
Patronat
Municipal
de l’Habitatge
El Patronat Municipal de l’Habitatge Accions a destacar durant
és una entitat pública empresarial local, l’exercici d’enguany 
amb personalitat jurídica pròpia, plena
capacitat jurídica i d’obrar i autonomia • En promoció d’habitatges, pel que
President: de gestió per al compliment de les seves fa a la computació de les activitats
Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín finalitats. desenvolupades, cal assenyalar que s’han
Gerent: El Patronat duu a terme la promoció acabat les obres de construcció de 499
Sr. Jaume Fornt i Paradell d’habitatges de protecció oficial i de preu habitatges i se n’han iniciat 525, amb la
assequible per atendre tant la demanda qual cosa els habitatges en procés de
d’habitatges produïda per actuacions construcció a finals d’exercici eren 757.
urbanístiques i remodelacions de barri, • S’ha continuat la redacció de nous
com la dels sectors de població que, projectes per a 1.072 futurs habitatges.
Constitució per raó del seu nivell d’ingressos, El còmput total de l’obra certificada
Es va constituir el 2 de febrer de 1971. no poden accedir al mercat immobiliari ha estat de 32.736 milers d’euros.
general. A conseqüència d’aquestes • Pel que fa a l’adjudicació d’habitatges,
Objecte social activitats de promoció, s’encarrega també se n’han adjudicat un total de 521, dels
Promoure habitatges de protecció oficial de l’administració o gestió de 8.037 quals 321 corresponen a nova promoció
i de preu assequible. habitatges, 961 dels quals pertanyen a i 200 són habitatges recuperats.
altres organismes públics. Les modalitats • En adjudicacions de places
contractuals dels habitatges cedits d’aparcament, se n’han adjudicat 85,
inclouen la compra-venda, com també per un import global de 654 milers
el règim de lloguer i les modalitats d’ús d’euros. A més, en règim de lloguer,
i habitació. s’han adjudicat 5 locals comercials.
193
Patronat Municipal de l’Habitatge
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Habitatges gestionats en lloguer 5.386 5.201 5.218 5.528
Habitatges gestionats en venda 2.837 2.661 2.655 2.509
Locals comercials 415 494 376 388
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 101 102 103 105
Inversió pròpia (en milers d’euros) 17.278 23.932 32.059 32.736
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 507
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.139 (1.762) 69 507
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 3.879
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 2.052 674 2.730 3.393
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
194
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Patronat Municipal de l’Habitatge
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Vendes 14.573
Actiu fix 241.727 Arrendaments 11.984
Despeses d’establiment – Altres ingressos 3.593
Immobilitzat immaterial – Transferències corrents 1.000
Immobilitzat material 218.410
Immobilitzat financer 23.317 Total ingressos d’explotació 31.150
Deutors a llarg termini –
Costos
Actiu circulant 54.386
Cost de les vendes 10.018
Existències 44.967
Personal 4.336
Deutors 7.261
Treballs, subminis. i serveis externs 8.064
Inversions financeres temporals 1.196
Subvencions –
Tresoreria 905
Altres despeses 63
Ajustaments per periodificació 57
Provisions – 
Amortitzacions 3.372
Total actiu 296.113
Total costos d’explot. abans financers 25.853
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 5.297
Recursos a llarg termini 266.690
Ingressos financers 1.141
Patrimoni i reserves 40.557
Despeses financeres 5.931
Resultat de l’exercici 507
Subvencions de capital 81.379 Resultat d’explotació 507
Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris –
Provisions – Despeses extraordinàries –
Creditors financers a llarg termini 113.417
Resultat abans d’impostos 507
Altres creditors a llarg termini 30.830
Impost de societats
Recursos a curt termini 29.423
Creditors financers 4.128 Resultat de l’exercici 507
Creditors comercials 17.523
Altres creditors 404
Ajustaments per periodificació 7.368
Total passiu 296.113
195

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parcs i Jardins de Barcelona,
Parcs i Jardins Institut Municipal
de Barcelona,
Institut
Municipal Parcs i Jardins de Barcelona, Institut En aquesta primera fase s’han fet unaMunicipal és una entitat pública sèrie d’estudis que avaluen diferents
empresarial local, amb personalitat aspectes que s’han de tenir en compte
jurídica pròpia, en compliment de la Llei per elaborar l’estratègia de futur dels
57/2003 de 16 de desembre de mesures espais verds a Barcelona.
per a la modernització del govern local, S’ha analitzat quines són les tipologies
Presidenta: des de l’1 de gener de 2006. de zones verdes de la ciutat per conèixer
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltrán L’Institut Municipal de Parcs i Jardins forma els serveis ambientals i les vulnerabilitats
Director gerent: part de l’Àrea de Medi Ambient que es va que presenten i s’ha fet també un estudi
Sr. Jordi Campillo i Gámez crear en sumar els esforços i coordinar el de mercat per saber quina és la percepció
treball del Sector de Medi Ambient, l’Agència i quin és l’ús que fan els ciutadans de
d’Energia de Barcelona i el mateix Institut, Barcelona dels seus parcs.
i estrènyer la col·laboració amb Tersa, Clabsa Un estudi bibliogràfic sobre les espècies
i altres entitats participades per vegetals presents als parcs, per tal de
Constitució l’Ajuntament. L’Àrea de Medi Ambient saber quines plantes hi havia i s’han perdut,
Es va constituir el 29 de maig de 1992. respon així al nou model de gestió es completarà amb un treball de camp que
municipal, on tots els actors relacionats amb permetrà de tenir un inventari acurat del
Objecte social una mateixa temàtica treballen en equip. patrimoni verd de la ciutat. Com també
La gestió integral del patrimoni verd Durant el darrer any, la ciutat de estudis més puntuals sobre espècies
de la ciutat; és a dir, dels espais verds Barcelona ha guanyat 17,46 hectàrees concretes com el plataner, el xiprer o el
públics i l’arbrat de Barcelona inclou, d’espais verds, i ha vist créixer nous jardins lledoner i un catàleg sobre la fauna urbana
entre d’altres funcions, la planificació, com el del Pou de la Figuera, els jardins per divulgar i fomentar la biodiversitat.
conservació, restauració i increment de dels Drets Humans, els jardins de Teodor Gestionar de manera eficient, homogènia
les zones verdes urbanes: parcs, jardins Roviralta, els jardins de Maria Baldó, el parc i planificada els espais verds és una de
i places. Com també la coordinació de les lineal de la Gran Via de les Corts Catalanes les prioritats de l’Àrea de Medi Ambient
tasques de manteniment i posada a punt o el parc del Centre de Poblenou. i dotar-nos de la tecnologia necessària
de les platges de la ciutat. Les plantacions d’arbres s’han vist per fer-ho més fàcil ha estat el camí iniciat
seriosament afectades per l’aplicació del amb la concepció d’un sistema de gestió
Decret de sequera que durant molts mesos informàtic del patrimoni verd de la ciutat,
va prohibir la utilització d’aigua potable un programa de gestió anomenat GAVI
per al reg i feia inviable la plantació de fet a mida per facilitar la planificació del
nous elements. Tot i així, un cop s’ha tornat manteniment i l’actualització automàtica
a la normalitat, s’han plantat un total de dades. És una aplicació informàtica que
de 690 arbres i més de 167.000 flors. permet geocodificar els elements i els situa
L’ús intensiu dels espais verds de sobre la base de la cartografia municipal.
la ciutat i la introducció de criteris En la primera fase s’han inventariat un total
de jardineria sostenible fan necessari de 231.287 arbres i 639 àrees de jocs
una renovació continuada dels jardins i els infantils i 50 ha d’espais verds, i tots
parcs de Barcelona, amb rehabilitacions els comptadors d’aigua ubicats als parcs
integrals o petites actuacions que milloren i els sectors dels quals depenen. 
el sistema de reg, la il·luminació o la Hi ha espais a la ciutat que mereixen
vegetació. Durant aquest mandat els un tractament diferenciat, com és el cas
espais verds de la ciutat disposaran del Park Güell, una peça del patrimoni
de 139 milions d’euros per rehabilitar mundial, un parc públic i una
de manera integral un total de deu parcs, infraestructura del barri. A l’any 2008 s’ha
millorar les infraestructures de setze més creat una comissió de tècnica de treball
i fer actuacions en espais singulars com liderada per l’Àrea de Medi Ambient i on
el Park Güell, Montjuïc o Collserola. estan integrats els districtes de Gràcia i
A l’any 2008 es va iniciar la rehabilitació d’Horta-Guinardó, i Urbanisme, Cultura,
del Teatre Grec i dels jardins de Portalà, Promoció Econòmica, Mobilitat i Turisme.
a més de dos edificis singulars de la ciutat L’objectiu és desenvolupar un Pla integral
com són l’Umbracle i l’Hivernacle situats d’actuacions al Park Güell centrat en tres
al parc de la Ciutadella. eixos diferents: el patrimoni, el barri i la
Però, més enllà del manteniment i la millora gestió. En el darrer trimestre de l’any s’ha
dels espais verds de la ciutat, cal fer un desenvolupat un intens procés participatiu
salt endavant en la seva concepció dins per tal de conèixer l’opinió dels veïns
de l’entorn urbà, cal analitzar el seu paper i veïnes dels barris de la Salut i el Coll,
estratègic en l’urbanisme i posar en valor els de les escoles més properes al parc,
seus beneficis socioambientals, més enllà del del centre cívic del Coll, del Taller
valor ornamental reconegut per tothom i, d’Història de Gràcia, de l’associació
com a conseqüència, aquest any s’ha iniciat de guies turístics i dels membres de
l’elaboració d’un Pla estratègic del verd. l’associació d’Amics del Park Güell.
197
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
Fruit de la feina desenvolupada, durant episodis de pluja, ha fet disminuir el
el 2009 podrem presentar un Pla integral nombre de persones que van anar a les
del Park Güell que ordenarà els usos del platges de Barcelona durant l’any 2008,
parc tot tenint en compte tant els veïns que es va reduir en un 33,3%. En canvi, els
com els turistes, que millorarà el serveis i l’atenció als banyistes continua
coneixement cultural i natural del parc i en creixent, ja que s’han atès prop de 60.000
garantirà una gestió eficient i coordinada banyistes i s’han fet gairebé 5.000
per part de tots els agents implicats. préstecs a la biblioplatja i la ludoplatja.
Durant el 2008 s’ha continuat aplicant
Les platges, un gran espai una política de millores ambientals als
natural de la ciutat quioscos de les platges, amb la recollida
A finals del 2008, es va aprovar el Proyecto selectiva de residus i de deixalles.
modificado nº 1 de estabilización de las Cal destacar també que s’ha reduït el
playas de Barcelona pel Ministerio de Medio volum de residus recollits tant a la sorra
Ambiente, que permet l’execució de les com a l’aigua, en un 17%. L’atenció als
obres d’estabilització iniciades ja al 2007 usuaris continua sent una de les prioritats,
amb la construcció del dic de protecció de per això l’any passat es van iniciar les
la platja de la Barceloneta. Ara, serà el dic de obres d’un nou espai destinat a dinamitzar
protecció de la platja de la Mar Bella, entre activitats a la platja, un esplai de mar que
l’espigó de Bogatell i l’espigó del Ferrocarril. estarà situat als porxos del Passeig Marítim
La variabilitat de la climatologia durant de la Barceloneta i que estarà especialment
la temporada de platja, amb importants dirigit a persones amb discapacitat.
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Zona verda global (m2) 28.326.188 28.468.252 28.570.859 28.707.181
Zona verda urbana (m2) 10.422.978 10.518.252 10.620.859 10.757.181
Arbrat viari (unitats) 153.343 151.772 153.746 145.051
Jardineres (unitats) 4.325 4.353 4.388 4.385
Reg automatitzat (m2) 2.460.515 2.457.397 2.491.837 2.501.760
Mobiliari urbà
Bancs (unitats) 31.110 31.511 32.214 32.860
Papereres (unitats) (1) 2.989 2.972 8.930 9.023
Rètols cívics (unitats) 6.861 7.151 7.276 7.446
Espai per a gossos (unitats) 126 126 123 120
Àrees de jocs infantils (unitats) 628 639 683 694
(1) Els exercicis 2007 i 2008 inclouen totes les papereres existents als parcs i zones verdes (tant les que conserva Parcs i Jardins com les
que no), anteriorment només es consideraven les mantingudes per Parcs.
Taula
2 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 995 999 986 1.044
Inversió (en milers d’euros) 7.453 10.601 10.955 4.769
Pròpia 1.805 1.246 1.674 1.470
Per compte de l’Ajuntament 5.648 9.355 9.281 3.299
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 156
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 874 390 577 167
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 1.488
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.573 1.375 1.653 1.609
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
198
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal
Taula
3 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Import net xifra de negocis 3.128
Actiu fix 7.004 Variació d’existències 62
Despeses d’establiment – Transferències corrents Ajuntament 46.497
Immobilitzat immaterial 131 Altres ingressos 4.512
Immobilitzat material 6.871
Immobilitzat financer 2 Total ingressos d’explotació 54.199
Deutors a llarg termini –
Costos
Actiu circulant 21.342
Compres 1.623
Existències 356
Personal 37.546
Deutors 19.776
Tributs 91
Inversions financeres temporals
Treballs, subminis. i serveis externs 13.353
Tresoreria 1.160
Altres despeses 31
Ajustaments per periodificació 50
Provisions 14
Amortitzacions 1.318
Total actiu 28.346
Total costos d’explot. abans financers 53.976
Passiu
Resultat d’explotació abans financers 223
Recursos a llarg termini 5.756
Ingressos financers 85
Patrimoni i reserves 3.452
Despeses financeres 20
Resultat de l’exercici 156
Subvencions de capital 833 Resultat d’explotació 288
Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris –
Provisions 820 Despeses extraordinàries –
Passius per impost diferit 357
Resultat abans d’impostos 288
Altres creditors a llarg termini 138
Impost de societats 132
Recursos a curt termini 22.590
Creditors financers – Resultat de l’exercici 156
Creditors comercials 12.847
Altres creditors 1.079
Ajustaments per periodificació 8.664
Total passiu 28.346
199

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
Institut
de Cultura
de Barcelona
Després de l’inici durant el 2007 dels Cal fer esment, en l’àmbit dels grans
principals programes previstos per al centres museístics de la ciutat, de l’impuls
mandat, provinents de les línies d’actuació que es vol donar al Museu Picasso
marcades en el Pla estratègic de la i facilitar-hi l’accés als ciutadans i
President: cultura, com també de la nova ciutadanes amb una nova oferta per a
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa organització creada per portar-los famílies i amb el nou carnet Picasso; i
Delegat de Cultura: a terme, el 2008 s’ha caracteritzat per també de l’inici d’una nova etapa al Museu
Sr. Jordi Martí i Grau la posada en funcionament de bona part d’Història de Barcelona amb un nou espai
d’aquests projectes. recuperat per a la ciutat, el Centre
Gerent:
Entre els principals projectes destaca d’Interpretació del Call. A finals de 2008
Sra. Marta Clari i Padrós
el de les fàbriques per a la creació, amb es va inaugurar el Disseny Hub Barcelona
l’inici de l’activitat en el primer dels espais, (DHUB), un nou centre dedicat a
la Central del Circ al Fòrum. S’han posat promoure el coneixement, la comprensió i
també les bases perquè es pugui el bon ús del disseny que, a l’espera de la
Constitució començar a treballar a l’iIlla Phillips seva ubicació definitiva a les Glòries, ha
Es va constituir el 10 de novembre i a Fabra i Coats com a espais de creació presentat al Museu Tèxtil i d’Indumentària
de 1995. i s’estan adequant els espais de la Seca de Pedralbes, un recorregut per la història
i l’Hangar. Aquests projectes van del vestit amb l’exposició permanent
Objecte social acompanyats d’un nou programa de El cos vestit i també ha preparat un
Promoure la cultura a la ciutat de subvencions per a espais de creació programa d’exposicions temporals al
Barcelona, d’una banda mitjançant privats i d’un procés de reflexió sobre el DHUB Montcada.
programes propis i, de l’altra, donant model d’espais a nivell internacional que Un altre àmbit en el qual hi ha novetats
suport als diferents agents culturals va concloure en unes jornades celebrades és en el del suport al sector cultural.
que hi actuen. al mes de novembre. S’han iniciat dues noves línies d’ajuts,
Un dels objectius fixats per a aquest una d’adreçada a les sales de música en
mandat era l’aprovació del reglament viu perquè adaptin les infraestructures
del Consell de la Cultura de la Ciutat i puguin oferir la seva programació dins
i es va aprovar al Plenari del 27 de juny. de la nova normativa d’aquests espais,
En aquest reglament s’hi defineix aprovada també aquest mateix any;
la participació en els processos i l’altra, pensada per als espais de creació
d’atorgament de les subvencions, en els d’iniciativa privada, perquè també puguin
d’elecció dels jurats dels premis Ciutat fer les seves propostes amb uns
de Barcelona i en l’elaboració d’informes equipaments adequats i de qualitat.
vinculats a programes culturals. Durant Dels programes consorciats, cal destacar
tot l’any, a més, s’han anat reunint les el reforç a les inversions als centres. Un
comissions de treball dels diferents bon exemple en són les obres al MACBA,
sectors culturals per a la presentació dels al Teatre Lliure, al CCCB o a la Fundació
projectes més destacats de cada sector. Antoni Tàpies. Així mateix, aquest 2008
Pel que fa a d’altres programes s’ha inaugurat la Biblioteca Horta-Can
importants del 2008, cal esmentar la Mariner, s’ha ampliat la Biblioteca
celebració de l’Any Europeu del Diàleg La Fraternitat-Barceloneta i s’ha fet
Intercultural, una iniciativa promoguda el trasllat de la Biblioteca de Roquetes. 
per la Unió Europea que l’Ajuntament ha El 2008 també ha vist néixer una nova
impulsat a través de l’Institut de Cultura, proposta en l’àmbit de la comunicació
amb l’objectiu principal de facilitar el amb els ciutadans. Per Sant Jordi es
coneixement i el diàleg entre les diverses va posar en funcionament el nou portal
cultures que conviuen a Barcelona. de la cultura de la ciutat, el Canal Cultura,
El programa festiu s’ha incrementat que presenta l’activitat cultural de la
aquest any amb «Montjuïc de Nit», ciutat d’una manera amena i innovadora.
una celebració que tingué lloc la nit del Finalment, al mes de desembre, es van
5 de juliol i que comportà l’obertura dels signar els convenis amb les tres entitats
museus de la zona i actuacions i actes que organitzaran les activitats i propostes
molt diversos. La iniciativa va tenir tan que hauran de constituir l’eix central de
bona acceptació que es preveu de l’Any Cerdà (el CCCB, l’Institut Cerdà i la
repetir-la al 2009. Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà
201
Institut de Cultura de Barcelona
[FUTIC]). Aquesta celebració, una mitjançant un gran nombre de seminaris,
oportunitat per promoure la lectura debats i simpòsiums realitzats al voltant
contemporània del projecte Cerdà que del fet migratori i les noves realitats
va posar les bases de la modernitat per interculturals. També ha servit per
a Barcelona (ara fa 150 anys), estarà en incorporar en la programació regular de
el centre d’atenció de l’Institut de Cultura festes i festivals de la ciutat, una mirada
durant el 2009. atenta a les noves sensibilitats socials
i les diferents formes de creació que
comporten. Així, la Festa de la Mercè
Barcelona Diàleg o el Festival GREC han reorientat la seva
Intercultural programació en aquesta direcció. De la
mateixa manera, nous actes i festivitats
Amb la mesura de Govern presentada han aparegut a la ciutat, com ara les
el passat 30 de novembre de 2007 al Ple «Nits del Ramadà», vinculades a la tradició
Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, musulmana, o les festes de Colòmbia,
s’iniciava el programa «Barcelona Diàleg Equador o Bolívia (per enumerar les
Intercultural», una aposta per la més multitudinàries) que, a banda de jugar
interculturalitat, amb motiu de l’Any un paper de cohesió entre els ciutadans
Europeu del Diàleg Intercultural que provinents d’aquests països, també han
ha estat una iniciativa impulsada pel començat a obrir-se a la totalitat dels
Parlament Europeu i el Consell de la Unió ciutadans de Barcelona.
Europea amb la voluntat de promoure el Finalment, el gran protagonista del
diàleg entre les diferents realitats culturals Barcelona Diàleg Intecultural ha estat
que constitueixen l’Europa actual. Quan el l’extens conjunt de col·lectius que estan
14 d’abril de 2008 se’n va constituir el duent a terme la feina de promoció de la
consell promotor, es van presentar un interrelació cultural als carrers de tots els
conjunt de 195 projectes i activitats barris de la ciutat; amb alguns projectes
impulsades per més d’un centenar que ja fa anys que s’estan desenvolupant
d’entitats, associacions i institucions de la i que són els que, amb més eficàcia,
ciutat que han convidat la ciutadania no estan fent possible diàriament la
només al coneixement sinó, sobretot, al interrelació entre ciutadans barcelonins
reconeixement de la diversitat cultural de procedència diversa.
que presenta Barcelona. Però el nombre
d’activitats i entitats implicades no ha
deixat d’incrementar-se durant els mesos Museus i patrimoni
posteriors. Les més de 300 propostes de
més de 200 organitzadors han estat la
demostració més palpable de la quantitat Direcció de Centres Patrimonials 
d’agents que estan treballant a la ciutat Des de la Direcció de Centres Patrimonials
per la convivència i la interrelació. s’ha donat suport a importants processos
Tres han estat els eixos del Programa: la de transformació d’alguns museus.
constatació de la nova realitat social de la És el cas de l’estudi de viabilitat de l’edifici
ciutat; la reflexió al voltant dels nous reptes Blau del Fòrum com a futura seu del
i oportunitats que la interculturalitat ofereix Museu d’Història Natural de Barcelona;
per a la convivència i desenvolupament de de la concreció de l’encàrrec de
la ciutat; i la difusió de les noves remodelació de la primera planta del
manifestacions culturals i la relectura de las museu Frederic Marès i de la reordenació
tradicionals, fruit d’un nou entramat social dels espais del palau Marquès de Llió
més divers i cosmopolita, amb nous que acollirà el centre de documentació
bagatges i noves aportacions. Així mateix, i els espais de treball de la seu provisional
aquest Programa ha servit per conèixer les del DHUB Barcelona.
reflexions d’alguns intel·lectuals i teòrics de D’altra banda, l’Ajuntament està
prestigi internacional; entre d’altres, Ramin representat en el Consell Assessor
Jahanbegloo, Juan Goytisolo, Sami Naïr, d’Etnologia de Barcelona, de recent
Michel Wieviorka o Mariane Pearl, creació, una comissió d’experts que
202
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
assessorarà en la definició de les línies els museus ofereixen activitats diverses
programàtiques en l’àmbit de l’etnologia. i visites en horaris alternatius. Hi han
Com també, segons el que disposa la participat 21 museus de la ciutat i hi
Carta Municipal, en el marc del Consell han assistit 55.000 persones, de les quals
de Patrimoni Cultural i en coordinació gairebé la meitat no havien visitat mai el
amb el Departament de Cultura i Mitjans museu triat. «La Nit Blanca», el dia 5 de
de Comunicació de la Generalitat de juliol, ha estat un altre marc propici per
Catalunya, s’ha constituït la subcomissió a activitats, tant artístiques com
d’Urbanisme de Ciutat Vella com a grup esportives, concentrades en els diferents
de treball per analitzar la transferència equipaments i museus que hi ha
de competències en matèria de patrimoni a la muntanya de Montjuïc.
en favor de l’Ajuntament de Barcelona.
En relació amb la gestió de les Programa «Barcelona Ciència» 
col·leccions municipals, s’ha finalitzat A partir de la celebració del Barcelona
la fase de migració de dades d’inventari Ciència 2007, s’ha consolidat el programa
a l’aplicatiu «Museum-plus» i s’han «Barcelona Ciència» com una línia estable
intensificat les gestions per a la sortida de treball per apropar la cultura científica
i consulta en xarxa de les dades a la ciutat. Les línies de treball portades
introduïdes. També en relació a les a terme al llarg de 2008 han tingut
col·leccions de l’Ajuntament de Barcelona, l’objectiu de donar suport a iniciatives
s’ha ubicat la col·lecció de segells del de diferents agents culturals decidits a fer
Gabinet Postal de Barcelona en unes arribar la ciència a la societat i d’engegar
dependències especialment projectes i activitats que contribueixin
condicionades al magatzem de béns a la divulgació del coneixement científic,
mobles de la Zona Franca i s’ha a través d’una oferta d’activitats de
actualitzat l’inventari de les col·leccions qualitat, d’àmplia projecció i que comptin
dipositades al Museu Militar del Castell de amb la complicitat dels diferents sectors
Montjuïc. En aquest espai, guanyat de nou culturals. 
per a la ciutadania, s’hi ha coordinat la Una d’aquestes activitats ha estat la
producció de l’exposició Barcelona té nova edició de la «Festa de la Ciència»,
castell, que des del 15 de juny mostra celebrada el cap de setmana del 7 i 8 de
els aspectes més significatius de l’edifici juny al parc de la Ciutadella, organitzada
històric i la seva relació amb la ciutat. amb la col·laboració de Parcs i Jardins i
En la mateixa línia que altres anys, des de diverses institucions, museus i centres
de la Direcció de Centres Patrimonials de recerca, associacions i entitats. Aquest
s’han promogut diverses sessions de any, prop de 17.000 assistents de totes
treball conjuntes dirigides als tècnics les edats han pogut seguir experiments
i responsables dels museus de la ciutat. i demostracions científiques, tallers i jocs,
En aquest sentit, s’ha aprofundit en exposicions, itineraris, observació d’astres
la reflexió sobre els públics amb la i de fenòmens meteorològics, espectacles,
participació de directius de museus de audiovisuals i microxerrades. 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona i s’ha Un any més, l’Institut, a través del
presentat el nou projecte del Museu programa «Barcelona Ciència», s’ha sumat
Picasso als tècnics dels museus a la celebració de la Setmana Mundial del
municipals i consorciats de la ciutat. Cervell i, juntament amb la UAB i diversos
També durant l’any 2008, els museus centres de recerca, associacions i entitats,
municipals de la ciutat s’han sumat a la ha col·laborat en l’organització d’activitats
proposta dels Serveis de Prevenció de a l’entorn de la recerca en neurociència
l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la i de les possibilitats que ofereix per a una
demanda formulada des del Departament millor comprensió del nostre cervell. 
de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Altres activitats dutes a terme durant
d’acollir persones en compliment de l’any han estat la trobada ciència-art
penes menors. titulada Art en els límits del cervell,
«La Nit dels Museus», celebrada el 17 de celebrada el 7 de març a la sala
maig, s’ha consolidat com una nit en què Razzmatazz; l’Itinerari La Barcelona
203
Institut de Cultura de Barcelona
eterna. La mort enfront del mirall, al mes memòria de les víctimes del bombardeig
de març; la conferència Neurogenètica sobre el barri i el mercat, el 16 de
de l’enamorament: un recorregut cerebral setembre de 1938; Mercè Rodoreda
per la passió, la fidelitat i l’amor, a càrrec i Gurguí, escriptora; Pierre Deffontaines,
de Mara Dierssen, investigadora director de l’Institut Francès de Barcelona
del Centre de Regulació Genòmica de (1939-1964); i Manuel Sacristán Luzón,
Barcelona (el 13 de març al palau de la pensador marxista, lògic i metodòleg
Virreina); i, especialment per a les escoles, de la ciència, professor i traductor.
del 10 al 13 de març es van organitzar La Comissió també ha treballat
uns tallers sobre neurociència, una bona en la promoció d’itineraris que permetin
combinació de teoria i pràctica per la divulgació del coneixement dels
conèixer, en directe, com es treballa en un personatges i els fets rellevants de la
laboratori de neurociència i «Connectat història de la ciutat i com a institució
a la Neurociència», una sèrie de xerrades receptora de totes les propostes de
de científics de diferents centres de la ciutadania.
recerca de Barcelona, en què explicaven
directament a les escoles, a alumnes de Museu Picasso
6 a 16 anys, les bases de la investigació Entre les noves línies d’actuació, i amb
sobre el cervell. la voluntat de ser un espai bàsic de
Animats per l’èxit de la primera edició coneixement, el Museu ha posat en marxa
d’EscoLab, l’escola al laboratori, al 2008 el nou servei educatiu i ha organitzat
s’ha tornat a organitzar aquesta proposta, –en col·laboració amb la Universitat
que inclou activitats pedagògiques Autònoma de Barcelona– la primera
gratuïtes dirigides a l’alumnat de edició del curs Repensar Picasso, dins del
secundària, batxillerat i cicles formatius. màster internacional Pensar l’art d’avui.
Gràcies a la col·laboració de més de 20 Una altra de les línies d’actuació, la de
dels centres més capdavanters en recerca fomentar la relació del centre amb el seu
científica de la ciutat, els nois i noies han entorn, aproximar-se al públic local
participat en activitats on es treballa i arribar a nous públics, s’ha concretat
seguint el mètode científic i han en la programació del cicle d’espectacles
experimentat amb equipament de de petit format Diumenges al Picasso
laboratori d’alta tecnologia. EscoLab (febrer–setembre). A més, s’han establert
ha reunit 96 activitats entre els mesos de contactes amb col·lectius d’especial
gener i abril, en les quals hi ha participat atenció de la ciutat, s’ha treballat amb
més d’un miler de joves. les entitats a través del Pla integral del
Així mateix, en el marc de la Setmana Casc Antic, s’han acollit programacions
de la Ciència 2008, l’Institut de Cultura de festivals ciutadans i s’ha llançat el nou
i CosmoCaixa, amb la col·laboració de la carnet del Museu Picasso, adreçat al
llibreria Laie, han organitzat la IV Mostra públic local i que ja compta amb un miler
del llibre de ciència, que s’ha celebrat del d’usuaris. 
14 al 18 de novembre a CosmoCaixa i que La programació expositiva del Museu
ha acollit més de 1.000 assistents. s’ha centrat en la recerca i la renovació
dels discursos establerts sobre l’artista,
Comissió de la Memòria tot posant en valor la pròpia col·lecció.
Històrica Després del tancament de Picasso
Amb l’objectiu de promoure iniciatives i la seva col·lecció (oberta al públic fins
per reivindicar, recuperar i donar a al 30 de març), s’ha programat l’exposició
conèixer la memòria històrica de la ciutat, Oblidant Velázquez. Las Meninas (del 16
durant l’any 2008, la Comissió ha impulsat de maig al 28 de setembre de 2008),
la col·locació de plaques commemoratives que convidava el visitant a redescobrir
de personatges il·lustres o de fets una part molt important de la col·lecció
significatius, relacionats amb la història del Museu sota la llum d’una nova
sociocultural de la ciutat: Ramon Margalef contextualització. La programació de l’any
i López, ecòleg; Agustí Bartra i Lleonart, l’ha tancada la mostra Objectes vius.
poeta; Mercat de la Barceloneta, en Figura i natura morta en Picasso (del 20
204
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
de novembre de 2008 a l’1 de març de Museus de Ciències Naturals
2009), que ofereix noves narratives sobre de Barcelona
l’obra de l’artista. A més, s’han organitzat Des de principis d’any, el Museu de
tot un seguit d’activitats infantils i Ciències Naturals de la Ciutadella
familiars relacionades amb aquestes (Zoologia i Geologia) i el Jardí Botànic
exposicions i amb la col·lecció (el taller han passat a formar els Museus de
Las Meninas, dirigit per Comediants, el Ciències Naturals de Barcelona. Això ha
taller de Nadal El quadre ets tu, etc.). suposat una reorganització en la gestió
En l’àmbit museogràfic, s’ha renovat la de tots els recursos, que ha marcat tota
presentació de la col·lecció, s’han obert l’activitat del Museu durant l’any 2008.
noves sales dedicades a mostrar Les exposicions temporals han permès
l’important fons de gravat del Museu, de renovar i augmentar l’oferta cultural
s’ha presentat el nou espai Sabartés del Museu. Assassinat al museu al Castell
i les noves adquisicions (la pintura Jaume dels Tres Dragons i Fibres vegetals. Les
Sabartés com un faune tocant l’aulos, plantes ens ajuden a viure al Jardí Botànic
1946, i el linogravat Home amb gorgera, han estat unes apostes de divulgació
segons El Greco, 1962, amb les set proves científica de molta qualitat que han
d’estat) i s’ha restaurat el sostre generat un nombre important d’activitats
enteixinat del segle XV al corredor (tallers, diàlegs, debats, projeccions…).
del palau Meca. El desenvolupament dels programes
Pel que fa a la presència en l’àmbit públics s’ha realitzat tenint en compte
nacional i internacional, el Museu ha la incorporació del Jardí Botànic com
incrementat el préstec d’obres i ha a centre patrimonial adscrit al Museu.
participat en grans exposicions com Aquest fet ha suposat un augment
Picasso et les Maîtres (Galeries Nationales significatiu de les activitats i una
du Gran Palais, París); Picasso, 1917-1937: consolidació de l’oferta de serveis. 
l’Arlecchino dell’Arte (Complesso del
Vitoriano, Roma) i Entre dos siglos. Museu de Ciències Naturals
España 1900 (Fundación Mapfre, Madrid). de la Ciutadella 
Així mateix la direcció del Museu ha Els programes públics del Museu
donat conferències en centres de Ciències Naturals de la Ciutadella
internacionals com l’Institut Cervantes de s’estructuren en funció dels diferents
Beijing i Xangai o al congrés Museums & sectors de públic. Així s’ha desenvolupat
the Web a Mont-real. D’altra banda, s’ha el programa d’activitats amb noves
posat en marxa una nova web interactiva propostes dirigides tant al professorat
enriquida amb nous continguts, que com a l’alumnat com al públic interessat
compta amb més de 2.000 visites diàries a partir de les exposicions temporals. Pel
amb un 75 % dels usuaris de procedència que fa als programes d’activitats dirigits a
internacional. tot el públic, cal destacar la primera edició
Quant a col·laboracions i treball en xarxa, d’activitats d’estiu Black Museum Club, un
s’ha mantingut i incrementat la nou projecte que ha tingut molt bona
col·laboració establerta amb institucions acollida tant per part del públic com dels
culturals que aportaran noves lectures mitjans. L’encert en el disseny de les
de la col·lecció del Museu i de Picasso activitats, que conjugava les ciències
(l’Escola Eina, l’Espai Escènic Brossa i naturals amb disciplines d’actualitat, i el
la Universitat de Barcelona); s’han signat disseny de la campanya de comunicació,
els convenis de col·laboració amb altres van ser elements decisius per atraure-hi
centres picassians de Catalunya (Horta i el públic, en particular el públic jove. Un
Gósol); s’ha convocat la primera trobada altre projecte que s’ha posat en marxa
del que serà el consell històric del Museu ha estat el treball amb col·lectius que, per
(novembre); s’ha constituït el Cercle del raons diverses, es troben en situació de
Museu Picasso (desembre); i també s’ha reclusió i no poden apropar-se al Museu.
aprovat el projecte bàsic i executiu de El primer col·lectiu amb qui s’ha començat
l’ampliació del Museu Picasso amb un nou a treballar ha estat el de la població
edifici situat al carrer de Flassaders. penitenciària, concretament amb un
205
Institut de Cultura de Barcelona
col·lectiu de joves reclusos. El projecte de l’Àrea Metropolitana, han continuat
ha estat molt ben valorat tant pel centre amb l’acabament dels camins i les
d’internament com pel Departament instal·lacions de reg de la part superior
de Justícia de la Generalitat. Cal dir que del Jardí, que es correspon amb les zones
es tracta d’un projecte gairebé pioner a de Califòrnia, Mediterrània Oriental i part
la ciutat de Barcelona i que es pretén que de Xile, fet que ha permès d’acabar-ne
tingui continuïtat durant els propers anys. la plaça principal. Durant la Festa de la
També s’han realitzat altres activitats Primavera es van realitzar diverses
experimentals com tallers per a joves activitats i es va presentar un element
i jocs de rol en col·laboració amb entitats nou, el follet del Jardí, un element
juvenils. comunicatiu i dinamitzador d’activitats
En el camp de les col·leccions, cal adreçat al públic infantil. La inauguració
remarcar que el Museu ha arribat a de la zona d’Austràlia ha contribuït a
1.478.563 unitats de registre (exemplars o avançar molt significativament en l’oferta
lots), i que el total d’objectes exposats és del Jardí Botànic, atès que els seus
de 6.330. Durant l’any 2008 s’han realitzat visitants poden gaudir d’uns exemplars
15.901 nous registres (exemplars o lots), i d’un entorn únic.
s’han ingressat 39 exemplars tipus a la Seguint en el marc de la comunicació,
col·lecció i s’han rebut 407 consultes s’ha de parlar també de l’exposició Fibres
científiques sobre diferents peces. Aquest vegetals. Les plantes ens ajuden a viure,
any ha estat marcat per la restauració comissariada per Jordi Díaz i Jaume
d’espècimens de la col·lecció de Pàmies, que itinerarà per altres jardins
vertebrats; l’obtenció dels resultats botànics. Amb aquesta exposició se
de l’estudi climatològic de conservació n’ha iniciat una sèrie, especialment
preventiva; la instal·lació de la xarxa dissenyades per itinerar, que ens mostren
científica, com també totes les feines la nostra dependència diària de les
de documentació dels fons patrimonials plantes. D’altra banda, amb motiu de la
i adequació del Museum+ a les celebració dels 15 anys de l’Associació
funcionalitats de les ciències naturals. d’Amics del Jardí Botànic, ha tingut lloc
Durant el 2008 s’ha renovat la unitat l’exposició De la llavor als fruits, sobre les
associada d’ecologia evolutiva amb el seves activitats de voluntariat, com també
CSIC, fet que dóna constància del bon la inauguració de l’Hort de la Masia.
curs de la recerca al Museu. A partir En el camp de les col·leccions, s’ha
del 2008 el Museu ha estat la seu on es acabat la part principal de l’inventari,
realitzen els seminaris de recerca sobre amb referències precises de
biodiversitat, organitzats pel grup georeferenciació. Aquestes dades,
de recerca emergent en sistemàtica que permeten de conèixer amb precisió
i filogènia animal, al qual el Museu centimètrica les coordenades de cada
s’ha integrat. planta, seran útils per a la producció
Pel que fa a les publicacions, el fet de nous procediments de gestió de
principal ha estat la publicació del volum les col·leccions.
especial de monografies La cuenca En l’àmbit de la recerca i les
carbonífera de Surroca-Ogassa, escrita publicacions, el Jardí ha tingut una
per Julio Gómez-Alba, conservador del presència destacada en les primeres
Museu, i que mostra alguns dels fons més Jornades catalanes de conservació de
importants del Museu. flora, celebrades a Blanes. S’han publicat
diversos articles científics i altres de
Jardí Botànic divulgació com també diversos capítols
Al mes d’abril, durant la celebració de de llibres. Igualment s’han renovat totes
la Festa de la Primavera, es va inaugurar les guies del Jardí segons el model de
al Jardí Botànic l’ampliació de la xarxa guies dels parcs de la xarxa de parcs
de camins i infraestructures bàsiques a de l’Àrea Metropolitana. 
la zona d’Austràlia, en una jornada festiva Finalment, cal destacar les millores
presidida per l’alcalde de Barcelona. Les tècniques i de serveis que s’han dut a
obres, gestionades per la xarxa de parcs terme durant l’any, com la modernització
206
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
de les instal·lacions viver, mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-
la formació de nous bancals i taules de lo o alliberar-lo, alternativament, des del
cultiu que permeten l’automatizació del segle XVI fins ara.
reg i el control permanent de la humitat Pel que fa a les mostres temporals,
durant tot l’any, i la instal·lació d’una nova l’exposició Turisme. Espais de ficció és una
estació meteorològica que, a més aproximació a la realitat d’una indústria
de registrar el clima al Jardí, permet de enorme i als dissenyadors que la
calibrar els altres instruments de mesura projecten. I l’exposició La utilitat del buit
ambiental al jardí i al viver. va posar en relleu les moltes disciplines
que, a més del disseny, utilitzen el buit
Institut Botànic com a element desencadenant de
A l’any 2008 s’ha continuat amb les línies creativitat. Finalment, la primera galeria
de recerca d’acord amb el Pla estratègic d’estudi, nou format d’exposició del DHUB
2006-2009 aprovat per l’European per presentar el creixement de les seves
Science Foundation. Així mateix, col·leccions, s’ha estrenat amb una
s’ha continuat amb la informatització de selecció de Cartells espanyols del Gabinet
les dades de les col·leccions científiques de les Arts Gràfiques.
de l’herbari per a la seva publicació En el capítol de la formació, cal destacar
a Internet a través de la xarxa GBIF. els cinc cursos realitzats sobre història
i reconeixement del moble dels segles
Disseny Hub Barcelona (DHUB) XVIII i XIX. Finalment, ressaltem dues
Engloba el Museu de les Arts Decoratives, publicacions del Museu de les Arts
el Museu Tèxtil i d’Indumentària Decoratives, el llibre històric dels 75 anys
i el Gabinet de les Arts Gràfiques. del Museu i el catàleg digital de
Al desembre de 2008 s’han inaugurat les la col·lecció de disseny industrial.
dues seus provisionals amb què comptarà
el Disseny Hub Barcelona, fins a la seva Museu de Ceràmica
ubicació definitiva al nou edifici de la Les principals línies d’actuació del museu
plaça de les Glòries. D’una banda, el durant el 2008 han estat dirigides a
DHUB Montcada, antiga seu del Museu consolidar la identitat del Museu de
Tèxtil i d’Indumentària, on s’han iniciat Ceràmica i a difondre el seu important
els treballs de remodelació de la segona patrimoni mitjançant tot un seguit
planta del palau per tal d’adequar-la als d’actuacions. 
nous usos relatius al centre de La renovació del web del museu,
documentació i a les oficines del personal. l’edició i distribució de nou material
Aquestes obres també han permès comunicatiu (fulletons informatius en
la presentació, a la planta baixa i tres idiomes, postals, etc.) o l’edició i
a la primera planta, de les noves sales presentació del catàleg de la ceràmica
d’exposicions, informació i experimentació dels segles XX i XXI del museu han estat
a l’entorn del disseny, com una finestra algunes d’aquestes accions. Així mateix.
per visualitzar el creixement de les s’han organitzat visites guiades, tallers
col·leccions dels seus museus. El DHUB infantils, cursos sobre col·leccionisme
Pedralbes, per contra, és un espai i restauració, conferències (com la de
on exposar, guardar i documentar les Yoh Tanimoto sobre la ceràmica japonesa,
col·leccions dels museus que integren en el marc de l’Any Europeu del Diàleg
el DHUB, el Museu de les Arts Intercultural, o la celebrada dins del cicle
Decoratives, el Museu Tèxtil «Memòria medieval als museus de
i d’Indumentària i el Gabinet de Barcelona», per donar a conèixer el
les Arts Gràfiques. patrimoni medieval del museu) i s’ha
El trasllat del Museu Tèxtil i fet la presentació del llibre Fars de l’Islam
d’Indumentària al palau de Pedralbes i del número especial del Butlletí
ha permès de fer una nova presentació Informatiu de Ceràmica. 
de la seva exposició permanent que, sota També s’ha començat a treballar
el títol El cos vestit, explica com el vestit amb les característiques del públic,
modifica la imatge del cos mitjançant tant per conèixer, mitjançant enquestes,
207
Institut de Cultura de Barcelona
les prioritats i necessitats dels visitants Un passat amb futur, inaugurada a finals
del museu com per captar nous usuaris. de 2007, ha estat la plataforma per a la
D’altra banda, s’ha dut a terme un treball difusió d’activitats al voltant de la pràctica
de contextualització de les col·leccions i la realitat de l’arqueologia avui
en l’àmbit de l’exposició permanent amb a Barcelona.
fotografies i retolacions en tres idiomes, Les publicacions científiques i tècniques
i de difusió de les reserves mitjançant que edita el Museu han continuat
l’exposició La Peça Seleccionada. Quant a consolidant-se. S’ha presentat el número
les exposicions temporals, la d’escultures 4 de la revista Quarhis, que incorpora un
ceràmiques de Santi Moix ha atret un estudi en profunditat del jaciment neolític
públic nou i diferent de l’habitual. de la caserna de Sant Pau de Barcelona.
En el marc de la difusió de les A l’apartat de notes i estudis,
col·leccions del museu fora del seu hi destaquen els relatius a les pipes
recinte, s’ha col·laborat amb la Fira de caolí que es van trobar al Born i les
d’Antiquaris de Barcelona amb una analítiques que s’han fet dels residus
exposició de peces singulars, com també trobats en el seu interior. Tanca aquest
s’han prestat un total de 31 peces per número el balanç anual de l’activitat
a 10 exposicions realitzades en territori arqueològica de la ciutat.
espanyol, a Itàlia i a Bulgària. D’altra Vinculada al centre cultural El Born, s’ha
banda, la itinerància de l’exposició presentat la col·lecció de llibres «La Ciutat
Talaveras de Puebla a Madrid (després del Born, Barcelona 1700», el primer
de València) ha contribuït a difondre volum de la qual és una monografia sobre
la capacitat de producció d’exposicions «Jardins, jardineria i botànica» que aplega
del Museu de Ceràmica. articles dels historiadors i botànics Albert
Pel que fa a l’increment patrimonial, García Espuche, Montse Rivero Matas,
el 2008 s’han incorporat a les col·leccions Josep M. Montserrat Martí i Neus Ibáñez
del museu dues importants peces Cortina. 
contemporànies que ja estan exposades En l’àmbit dels programes públics
a les sales, una de Chillida (dipòsit) i una del Museu d’Història de Barcelona,
de Santi Moix (donació); com també dues s’han consolidat els diferents programes
caixes de fragments d’excavació destinats a diverses franges de públic,
procedents de la ciutat de Girona. noves activitats com les rutes per la
Barcelona del Call, o la visita-itinerari
Museu d’Història de Barcelona Des del cel de Barcelona a les bateries
Un dels esdeveniments més destacables antiaèries del Turó de la Rovira o les visites
de l’any ha estat l’obertura al públic del comentades i les activitats nocturnes per
Centre d’Interpretació del Call, un nou diversos racons mítics de la ciutat antiga.
espai del museu-xarxa. Aquest centre El projecte de «Patrimonia’m» ha continuat
ajuda a traçar la trajectòria històrica aplegant un nodrit grup de patrimoniadors
d’un teixit urbà des de la seva formació i patrimoniadores que han presentat els
en època romana fins a les intervencions seus projectes de recerca i coneixement
urbanístiques dels segles XIX i XX amb del patrimoni de forma pública.
una atenció específica a l’època medieval, El programa d’activitats de temps lliure
quan el call era el call dels jueus. d’estiu ha inclòs la nova proposta del casal
El programa d’exposicions temporals d’estiu per a nens i nenes del districte
del Museu d’Història de Barcelona ha de Ciutat Vella.
estat encapçalat per la presentació a Al Museu-Monestir de Pedralbes s’ha
la casa Padellàs de la mostra Barraques. organitzat un cicle de conferències sobre
La ciutat informal, on s’explica l’origen el jardí medicinal medieval, s’ha treballat
dels barris de barraques a Barcelona i el amb nens discapacitats sensorials
desenvolupament, al llarg del segle XX, en el marc del projecte «Un camí de
d’aquest procés de creixement ‘informal’ percepcions», adreçat de manera general
de la ciutat, en conflicte i interacció amb a l’educació primària i basat en la
la planificació urbana. Al Saló del Tinell, percepció, la utilització i la interrelació
l’exposició L’Arqueologia a Barcelona. dels sentits i com poden treballar-se
208
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
en diferents espais, com pot ser un lloc i el romànic. Art i ciutat dels segles XI-XIII
patrimonial, ple d’art i d’història i tan (octubre 2008-febrer 2009); i ha tingut
singular com el Museu-Monestir de lloc la jornada d’homenatge a l’historiador
Pedralbes. També s’han mantingut els Ronald Fraser amb motiu del 25è
concerts de música d’estiu, enguany sota aniversari de la creació del Departament
el tema de «Les dones intèrprets». de Fonts Orals de l’Arxiu. Així mateix,
El nivell màxim del compromís ciutadà l’Arxiu ha realitzat un intens treball quant
són el Cercle del Museu d’Història a publicacions (Catàleg dels pergamins
de Barcelona i els Amics del Museu, municipals de Barcelona, Anys 1396-1440
dos col·lectius de ciutadans i ciutadanes (Volum III); L’exaltació del llibre al Vuit-
que són part del museu, que li donen vida i cents. Art, indústria i consum a Barcelona
el representen arreu. Enguany, el Cercle del (en coedició amb la Biblioteca
Museu d’Història de Barcelona ha continuat de Catalunya); Narratives urbanes.
la seva tasca de suport institucional La construcció literària de Barcelona
i econòmic. D’altra banda, el programa (en coedició amb la Fundació Tàpies);
d’Amics i Amigues del Museu d’Història de dues monografies de la col·lecció
Barcelona s’ha consolidat en una proposta «Quaderns del Seminari d’Història de
ferma i que avança, amb l’objectiu Barcelona» (núm. 20 i 21); i els núm. 39
d’ampliar un col·lectiu molt interessat i 40 de la revista Historia, antropología
en la història i les activitats culturals. y fuentes orales.
Un any més, doncs, el Museu d’Història Seguint en l’àmbit de la comunicació
de Barcelona ha avançat i ha donat servei i la difusió, hi ha un altre aspecte essencial
als ciutadans, tant des del camp de la a destacar i que és el relatiu a l’increment
recerca com de la difusió de la història experimentat en la consulta de
de la nostra ciutat. El conjunt de les documents, a través de les diverses vies
propostes del Museu durant aquest any de difusió de l’arxiu (15.116 usuaris dels
ha arribat a més de 550.000 usuaris. serveis de consulta, 103.778 consultes de
documents, 4.582.773 usuaris dels serveis
Arxiu Històric de la Ciutat en xarxa (web, catàlegs en línia, etc.)
de Barcelona i 5.974.803 consultes en xarxa). Finalment,
Les activitats més destacades que s’han també cal fer referència en aquest àmbit
desenvolupat durant l’any 2008 se situen al préstec de documents en comodat:
en tres àmbits d’actuació: el tractament durant l’any 2008 s’han prestat 265
i organització dels fons, la difusió documents amb destinació a 16
dels fons documentals i de la història exposicions.
de Barcelona i la preservació i conservació Pel que fa a la preservació i conservació
dels documents. dels documents, s’han impulsat les
Pel que fa al tractament i organització actuacions de revisió i condicionament
dels fons, s’ha avançat en diversos integral de diversos fons i col·leccions,
conjunts documentals. Cal destacar la en què destaca l’actuació sobre el fons
continuació del projecte d’incorporació del veguer, i s’han restaurat documents
de registres bibliogràfics al CCUC de valor històric i patrimonial de
(Catàleg Col·lectiu de les Universitats tipologies diverses com ara 7 volums
de Catalunya) i l’inici de l’aplicació del nou del segle XVI de la sèrie «Registres
quadre de classificació del fons municipal de Deliberacions del Consell de Cent»,
medieval i modern que ha permès de 60 bans municipals, 70 fotografies dels
donar d’alta les primeres entrades al segles XIX i XX, 30 plànols històrics del
sistema AIDA. segle XIX i 20 volums del fons bibliogràfic
En relació a la comunicació i difusió històric. D’altra banda, també s’ha avançat
dels fons documentals i de la història de en la digitalització i microfilmació de
Barcelona, a l’any 2008 s’ha desenvolupat documents, amb una especial dedicació
una intensa activitat: s’ha realitzat als manuscrits, a les actes del Consell de
l’exposició Sportman. Revistes pioneres Cent, a les fotografies històriques, a la
de l’esport català al vestíbul de la casa de col·lecció de guies de Barcelona i a alguns
l’Ardiaca; s’ha impartit el curs Barcelona títols del fons històric de diaris i revistes.
209
Institut de Cultura de Barcelona
Arxiu Fotogràfic aquest projecte s’ha intensificat la feina
L’Arxiu Fotogràfic, amb seu a l’antic de restauració d’obres escultòriques
convent de Sant Agustí, és la secció de d’aquest període que ocuparan un lloc
l’Arxiu Històric de la Ciutat responsable de destacat en el nou discurs museològic-
la custòdia, el tractament, la conservació museogràfic de la Secció d’Escultura
i la difusió dels fons fotogràfics. (segles XV-XIX). 
L’exposició Montjuïc 1915. Primera Quant a l’exposició temporal, d’abril a
mirada, inaugurada al desembre de 2007, octubre, el museu ha presentat la mostra
s’ha pogut veure a l’Arxiu Fotogràfic fins Porte-bouquets. Insòlites joies de la
al 19 de setembre de 2008. Es tracta col·lecció Kenber, procedent de París,
d’una exposició sobre el registre que s’emmarca dins de la línia de recerca
fotogràfic de la transformació de la i difusió del Gabinet del col·leccionista.
muntanya de Montjuïc en el període de La mostra ha obert un nou marc de
la remodelació de l’any 1915 al 1923. relacions amb col·leccions i museus de
L’espai d’exposicions d’aquest centre col·leccionista europeus i ha obtingut
ha acollit també l’exposició Joan Martí, un gran èxit de crítica i públic.
fotògraf. Belleses del XIX, inaugurada al Dins de la línia de recerca i catalogació
mes d’octubre, que ha rebut 1.881 visites. dels fons del museu, un cop acabat el
Aquesta exposició es complementa amb Catàleg d’escultura i col·leccions del món
una de virtual integrada en l’exposició antic. Fons del Museu Frederic Marès/5
presencial que també es pot veure dins (en curs de publicació), s’ha iniciat el
de les exposicions virtuals del web de Catàleg de mobiliari. Fons del Museu
l’Arxiu Municipal de Barcelona. També Frederic Marès/6, una col·lecció de més
se n’ha editat el catàleg. Pel que fa a les de 200 peces, en el qual col·laboren una
activitats, s’han organitzat itineraris per sèrie d’especialistes de Catalunya i Madrid. 
Montjuïc i una conferència, tot basat en Un altre fet destacat del 2008 ha estat
l’exposició Montjuïc 1915. Primera mirada. la recuperació d’un espai de 360 m2, al pis
Pel que fa a la col·lecció, cal destacar superior de l’immoble del museu, antic
els fons rebuts per part del Conservatori habitatge de Frederic Marès, fundador del
Municipal de Música de Barcelona museu, i de la seva família. Aquest espai
i de l’Institut Municipal d’Educació de s’ha recuperat per adaptar-lo com
Barcelona, o les adquisicions i donacions dependències del museu. Paral·lelament,
de 34 positius en paper, 3 àlbums amb 51 s’ha adquirit, als hereus de Frederic Marès,
positius, 16 positius estereoscòpics, 1 una col·lecció de mobles, una escultura i
àlbum amb 16 positius, 9 positius vidre, d’altres objectes que enriqueixen algunes
110 negatius vidre i 71 llibres. També cal col·leccions del museu i que seran
esmentar que s’han realitzat noves exposats dins del discurs de la nova
produccions amb dos reportatges: «Del instal·lació museogràfica en curs.
Palau de Mar al Fòrum», amb 350
fotografies en blanc i negre, de Jordi Museu Barbier-Mueller d’Art
Calafell i el reportatge de Consuelo Precolombí de Barcelona 
Bautista sobre el Raval (50 fotografies). A finals de 2007 s’hi va incorporar un nou
espai expositiu, per tant, l’any 2008 s’ha
Museu Frederic Marès caracteritzat per l’augment i la successiva
Un fet clau per a la marxa del museu rotació d’exposicions. El gener s’ha iniciat
que ha tingut lloc al llarg del 2008 és amb tres exposicions simultànies Arts
la realització del projecte museològic Rituals del Nou Continent, Amazònia.
corresponent a la segona fase del Brasil prehistòric (que posteriorment
projecte de remodelatge de la Secció va itinerar a la seu de la Fundación Caixa
d’Escultura (segles XV-XIX) i col·leccions Galicia a Pontevedra) i La peça convidada:
de mobiliari, orfebreria, teixit i un coiot de la cultura purépecha, peça
indumentària, per tal de cloure la seva cedida temporalment per el Museu
actualització museogràfica d’acord amb Rietberg de Zuric. 
els criteris vigents (projecte iniciat el 1997/ Una altra exposició destacada ha estat
previsió 2008-2011). En relació amb El Carib precolombí. Fra Ramón Pané
210
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
i l’univers taïno, una coproducció amb la dedicada a persones i comunitats d’origen
Fundació Caixa Galícia i el Ministerio de africà residents a Catalunya. El treball,
Cultura, amb la col·laboració del British iniciat el 2007, ha permès documentar les
Museum. Aquesta exposició va itinerar a entrevistes en format vídeo i utilitzar-les
la seu de la Fundación Caixa Galicia a posteriorment per a l’exposició, que s’ha
Santiago de Compostel·la i, a partir de celebrat durant el 2008 a partir de la
febrer de 2009, es mostrarà també al informació i materials obtinguts. Per a la
Museo de América de Madrid. producció d’aquesta exposició temporal
Finalment, l’exposició Obres mestres s’ha treballat conjuntament amb el Museu
de l’art precolombí mostra, des del 26 d’Arqueologia de Catalunya, fet que
de novembre de 2008, les peces més ha implicat unes dinàmiques institucionals
destacades de la col·lecció Barbier- i professionals noves que han requerit
Mueller d’art precolombí, en particular una atenció i esforç especial per part de
11 noves adquisicions que mai no havien l’equip del Museu, amb un resultat molt
estat exposades anteriorment. Aquesta enriquidor.
exposició té prevista la seva itinerància Una altra línia de treball del Museu
al Musée du Quai Branly durant el 2009. ha estat la relació amb les comunitats
El 31 d’octubre es va inaugurar, per d’immigrants residents a Barcelona i
segon any consecutiu, un Altar de Catalunya. Les relacions institucionals i el
muertos, de tradició mexicana, dedicat treball de camp del 2008 s’han centrat en
a Josep Guinovart. Aquest any s’ha creat, la recerca conjunta amb les associacions
juntament amb el consolat de Mèxic d’equatorians de Catalunya. Fruit d’aquest
i d’altres institucions de la ciutat, un treball, s’ha actualitzat l’espai d’Amèrica
programa conjunt sota el títol «Dia de de l’exposició permanent, amb la creació
Morts 08. Compartint tradicions» que de tres vitrines noves i d’un audiovisual
incloïa els diferents actes realitzats entorn (amb la col·laboració de la Federació
a aquesta popular festivitat. A més, el d’Associacions Equatorianes de Catalunya
museu ha organitzat alhora una exposició i del consolat). 
de petit format anomenada Guinovart. Durant aquest 2008, un cop acabat
Caps i creus. el condicionament del magatzem
Pel que fa al camp de l’educació, cal que el Museu té a Montcada i Reixach,
destacar l’innovador projecte «Tres camins s’ha finalitzat el trasllat dels fons que
cap a Amèrica», unes unitats didàctiques encara restaven al Poble Espanyol. D’altra
que, d’una manera multidisciplinar, banda, s’ha dedicat un esforç especial per
pretenen apropar la Barcelona de l’època establir relacions i promoure les visites
del descobriment d’Amèrica a alumnes de d’universitaris, i reforçar la presència
diferents etapes educatives. El projecte del Museu en el treballs acadèmics dels
s’ha desenvolupat en tres grans àmbits, alumnes. També s’han intensificat les
l’escola, el museu i la ciutat, i s’ha posat relacions acadèmiques amb la Universidad
a la pràctica mitjançant una prova pilot Autónoma de la Ciudad de México,
amb tots els cursos de primària del CEIP la Universidad de São Paulo (Brasil),
Calderón de la Barca de Barcelona. la Universidad de Nariño, la Universidad
Al final del projecte s’ha presentat una del Atlántico, la Corporación Universitaria
exposició al museu amb tots els treballs de la Costa (Colòmbia) i la Universitat de
artístics i dossiers educatius dels alumnes. Tolosa (França). 
L’èxit de l’experiència ha suposat un canvi Desenvolupar la investigació i el treball
de relació entre institució cultural i escola de camp per a l’exposició Memòria de
que ha donat peu al segon dels projectes Fam ha comportat iniciar una nova línia
educatius del museu que tindrà lloc de recerca, la qual cosa ha implicat,
durant el 2009: La Ciutat del Cel. des de principis d’any, a més del treball
intern sobre el propi patrimoni, entrevistes
Museu Etnològic i la recollida de materials etnogràfics
En el camp de la recerca, el 2008 ha estat de mitjan segle XX, tant de la ciutat de
l’any de la finalització del treball de camp Barcelona com d’altres indrets de
i de recerca per a l’exposició Àfriques, Catalunya.
211
Institut de Cultura de Barcelona
Finalment, des del Museu s’ha treballat visites i presentacions a entitats de
per tenir presència en el món professional, diferents sectors artístics i culturals de
amb l’assessorament a entitats la ciutat, i s’hi han realitzat projectes de
museístiques de Catalunya i d’Amèrica caràcter efímer que han permès l’ús
Llatina. La darrera proposta expositiva de l’espai de forma provisional. És el
del Museu, Gitanos. La cultura dels rom a cas de les activitats que s’hi han
Catalunya i el taller de cistelleria relacionat organitzat en el marc de les festes de la
amb l’exposició, ha generat l’interès Mercè o de les set setmanes en què s’ha
d’altres museus per tal de conèixer i desenvolupat el projecte Red Bull Music
aplicar formes de treballar «en proximitat» Academy (setembre–octubre 2008) que
a la societat. ha fet possible una primera transformació
de l’espai, amb el condicionament
d’alguns sectors de les dues primeres
Programes culturals plantes de la nau per desenvolupar un
projecte internacional de suport a la
creació musical.
Fàbriques per a la creació Una altra de les activitats que ha acollit
Un dels reptes establerts pel Pla Fabra i Coats durant el 2008 ha estat
estratègic de cultura de Barcelona–Nous la jornada «Fàbriques per a la creació.
Accents’06 era la creació d’una xarxa Laboratoris culturals a les ciutats»,
d’espais o fàbriques per a la creació. que va tenir lloc el 20 de novembre.
Durant el 2008 s’ha treballat ja de ple Representants dels principals centres
en aquest programa destinat a impulsar de creació d’Amsterdam, Berlín, Marsella,
i posar en marxa una xarxa d’espais Hèlsinki, Madrid, Londres i Barcelona
orientats a l’assaig i a la creació en els van analitzar l’impacte que tenen aquests
diversos àmbits artístics, tot rehabilitant espais per a la creació artística en la
espais d’interès patrimonial. L’actuació dinàmica cultural i social del territori
s’ha centrat en dues línies principals: el on estan situats, i es van exposar algunes
projecte de transformació de Fabra i de les experiències i models que s’estan
Coats i la realització de projectes produint en altres ciutats europees.
d’adequació d’altres espais, amb acords Entre les conclusions a què es va arribar,
amb entitats i col·lectius artístics de es va plantejar la necessitat de configurar
la ciutat per a la seva gestió. En aquest una xarxa que inclogui les diferents
sentit, els projectes en què s’ha avançat tipologies d’espais de creació que
més durant el 2008 han estat l’espai coexisteixen a la ciutat de Barcelona.
La Central del Circ, situat al Fòrum, i el També es va plantejar la necessitat
Graner de l’illa Phillips, a la Zona Franca. de pensar una xarxa d’aquest tipus des
del punt de vista metropolità. A la jornada
Fabra i Coats hi van assistir 109 persones de 93 entitats
Al mes de febrer de 2008 s’ha fet pública i col·lectius de Barcelona.
la destinació de la nau principal del
complex fabril de Fabra i Coats com Espai Fòrum-La Central del Circ
a equipament de suport a la creació. És un espai gestionat per l’APCC,
Aquest fet ha comportat que la previsió Associació de Professionals de Circ
inicial de disposar d’una nau de 1.860 m2, de Catalunya, que des de juliol de 2008
hagi estat modificada per una nau té en funcionament una carpa provisional
(la central) de 12.000 m2. Les grans al parc del Fòrum, mentre s’acaben les
dimensions d’aquest espai i la magnitud obres d’adequació de l’espai definitiu sota
del projecte requereixen d’unes previsions la placa fotovoltaica (també al parc del
singulars tant per a la seva transformació Fòrum), un recinte semisubterrani amb
com per a la seva gestió. una superfície de 2.800 m2 i una alçada
La transformació de l’espai i la definició lliure de 10 metres. Aquesta carpa
del seu model de gestió serà abordat provisional ha acollit diverses companyies
durant l’any 2009, però mentrestant, en residència que hi han estat treballant
durant el 2008 Fabra i Coats ha acollit en les seves produccions.
212
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
Graner de l’illa Philips-Centre de Creació que haurà d’ocupar Hangar en una nau
de la Dansa i les Arts del Moviment annexa dins l’espai de Can Ricart. 
És un espai de 600 m2 de planta i una En aquesta mateixa línia es troba el
alçada lliure de 8,5 metres. Al mes de projecte d’ampliació de l’Ateneu Popular
juliol es va signar un conveni amb de Nou Barris, un espai de creació dedicat
l’Associació de Professionals de la Dansa al circ, que durant els darrers anys El Bidó
de Catalunya (APDC) i l’Associació de de Nou Barris ha impulsat com a
Companyies de Dansa de Catalunya, concessionària d’un servei municipal.
per tal de definir-ne el contingut artístic El projecte artístic d’aquest espai ha estat
de manera conjunta. Àngels Margarit, elaborat durant el 2008 i està previst que
guanyadora de la convocatòria pública les obres d’ampliació es posin en marxa
impulsada per aquestes mateixes durant el 2009, promogudes pel districte
associacions (desembre de 2008), de Nou Barris a través de Pronova.
està treballant en la definició del projecte Finalment, durant el 2008 s’ha començat
artístic i de gestió d’aquest espai. l’estudi de la realització del projecte
Barcelona Work Box, una plataforma tant
Altres espais física (Work Box) com virtual (V_Box)
A banda dels espais anteriors, al 2008 per a la creació, difusió i producció d’art,
també s’han detectat altres possibles pensament i activitats multidisciplinars,
espais per a la creació, els projectes dels vinculades a les diverses expressions
quals s’aniran perfilant durant el 2009. de la creativitat contemporània. 
És el cas del recinte fabril La Escocesa
(al carrer de Pere IV), que actualment es Festival Grec’08
troba en fase de planejament urbanístic. El Festival Grec ha arribat l’any 2008
L’espai destinat a fàbriques per a la a la seva 32a edició, en el segon any sota
creació en aquest recinte està gestionat la direcció artística de Ricardo Szwarcer.
temporalment per l’associació d’idees Seguint la línia iniciada el 2007, el Festival
EMA fins a la definició del projecte artístic s’ha plantejat consolidar la pròpia
definitiu. Un altre espai del qual se identitat artística d’alt nivell, treballar
n’hauran d’acabar de definir els usos en el camí de confirmar-se com una cita
durant els propers mesos és el de l’edifici cultural imprescindible en el calendari
anomenat La Seca, al barri de la Ribera. internacional, obrir-se a nous públics
Al novembre de 2008 l’Ajuntament de i potenciar-se com a punt de trobada
Barcelona va fer públic el concurs per a de creadors nacionals.
la concessió d’aquest edifici de propietat La programació ha constat de 58
municipal i dedicar-lo a equipament propostes que s’han representat durant
cultural, dedicat a les arts escèniques 6 setmanes entre el 25 de juny i el 2
interdisciplinars i parateatrals. d’agost. Entre aquestes propostes n’hi ha
18 de teatre, 10 de dansa, 23 de música,
Suport a projectes ja existents 2 de circ, a més d’un espectacle de
Una altra línia de treball ha estat el suport hip hop, les accions dins l’Interferència
i la cooperació amb espais o projectes i En Brossa fa dissabte a Can Picasso,
ja existents a la ciutat. És el cas del centre i les col·laboracions amb les biblioteques
l’Hangar ubicat dins el complex de de Barcelona amb una nova edició dels
Can Ricart, al Districte de Sant Martí, cicles Converses i Juliol a les biblioteques.
espai que ha passat a ser de titularitat El Grec’08 ha venut 67.099 entrades
municipal. Pendents de la futura ampliació d’un aforament total de 117.231, fet que
de l’Hangar, s’estan posant les bases representa un 57 % de localitats venudes,
perquè l’Ajuntament de Barcelona passi tot i que el nombre d’espectadors ha
a formar part del patronat de la Fundació arribat als 82.318 (xifra que representa
gestionada per l’Associació d’Artistes un 70 % d’ocupació). Els espectacles
Visuals de Catalunya (AAVC), que ja gratuïts han estat els programats a
gestionava els espais-taller per a artistes La Caldera, a més dels d’Interferència,
visuals d’Hangar. A l’abril de 2008, l’AAVC els de Dies de dansa, i els cicles Juliol
va lliurar el projecte artístic per a l’espai a les Biblioteques i Converses. Si es tenen
213
Institut de Cultura de Barcelona
en compte els assistents a les activitats poètica En Brossa fa dissabte a Can
gratuïtes programades, els espectadors Picasso. 
arriben als 139.519. Els crítics teatrals de Barcelona han
En aquesta edició 9 espectacles han premiat, en la XV edició dels seus
exhaurit localitats: El Rei Lear (Biblioteca guardons al millor de l’escena barcelonina,
de Catalunya), Vanessa da Mata (plaça del dues produccions que es van estrenar
Rei), Caldera Express’08 Jeremy Wade dins la programació del Grec’ 2008.
(La Caldera), Vitrines III (La Caldera), Jazz The Brother size, ha guanyat el premi
a les fosques II (La Caldera), L’Orchestra al millor espectacle internacional i Dido
di Piazza Vittorio (Teatre Grec), Rèquiem and Aeneas el premi extraordinari
de Mozart (Teatre Grec), Hip Hop al Teatre del jurat.
Grec (Teatre Grec) i Buika (Teatre Grec).
El Teatre Grec, a més d’acollir, com és La Virreina Centre de la imatge
tradicional, la inauguració del Festival, El 2008, el centre d’exposicions de la
se n’ha consolidat com a epicentre Virreina ha iniciat una nova etapa com
artístic, ja que gairebé la meitat de a centre de la imatge. Ha estat el primer
l’aforament de l’edició d’aquest any ha any que aquest equipament ha funcionat
correspost als espectacles programats íntegrament en aquesta direcció i s’hi han
al teatre de Montjuïc. De la programació acollit una diversitat de projectes que ha
del Teatre Grec se’n pot extreure implicat també una gran diversitat de
l’essència de la graella de tot el Festival: suports. La seva programació ha comprès
teatre clàssic i contemporani, nacional la fotografia, l’audiovisual, els espots
i internacional, dansa, música clàssica, electorals, l’edició de llibres, la
circ, hip hop, fados, pop, rock i flamenc. documentació digital o la literatura
El Festival, ha tingut també activitat en expandida en l’era de la imatge. 
altres espais de la muntanya de Montjuïc: Del 20 de febrer al 25 de maig, a l’Espai
al Mercat de les Flors, al Teatre Lliure, 2 s’ha presentat l’exposició Zhù yì!, una
al CaixaForum i a la Fundació Miró. mostra col·lectiva de fotografies de joves
Igualment el Grec’08 ha refermat la seva artistes xinesos. Aquest mateix espai ha
aliança amb els grans equipaments acollit, entre el 3 de juliol i el 28 de
culturals de la ciutat. Macba, CaixaForum, setembre, l’exposició Spots electorals.
Palau de la Música i Museu Picasso han L’espectacle de la democràcia, una
estat noves incorporacions d’aquest any. reflexió sobre el caràcter homogeni i
La col·laboració s’ha mantingut enguany globalitzat de l’espot electoral a tot el
amb el Teatre Romea, amb La Villarroel, món com a reflex d’una política igualment
el TNC, la Sala Muntaner, la Biblioteca de estandarditzada. L’exposició reuneix un
Catalunya, l’Auditori, el CCCB i La Caldera. banc de 2.500 espots electorals emesos
La plaça del Rei, un any més, ha acollit a les televisions (i llocs web) de 70 països
gran part de la música del Festival. des de 1989 fins a 2008. Paral·lelament a
De les 58 propostes artístiques, dinou l’exposició, s’ha editat un llibre on es recull
han estat produccions pròpies, el que el polèmic diari personal de Roberto Alfa,
suposa un 32,7 % de la programació. un dels directors de campanya electoral
D’aquestes produccions, dotze han estat més coneguts, assassinat a Guatemala al
espectacles de teatre (Història del soldat, començament de 2008. El llibre, a més,
Aquesta criatura, El rei Lear, Rimuski, inclou dos DVD amb una selecció de
Su seguro servidor Orson Welles, Nunca més de 200 espots. La darrera exposició
estuviste tan adorable, Andròmaca, de l’any presentada a l’Espai 2 ha estat
Benefactors, El ángel exterminador, De Facto. Joan Fontcuberta 1982-2008
Ensam, Rodoreda. Retrat imaginari, (del 6 de novembre de 2008 al 8 de
Pinsans i caderneres), quatre de dansa febrer de 2009), una mostra que ha reunit
(Caldera Express’08–Jeremy Wade, al voltant de 200 fotografies i és una
Lapsus Dansa–Vitrines III, De los afectos, selecció d’obres procedents de divuit
Sutra), dues de música (Cants d’amor projectes significatius de Joan
furor i llàgrimes, Areatangent–Jazz Fontcuberta, un dels grans renovadors
a les fosques), i l’última ha estat l’acció de la fotografia contemporània.
214
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
D’altra banda, la primera exposició La Capella
presentada el 2008 a l’Espai Xavier Durant l’any 2008, a La Capella s’hi han
Miserachs ha estat Camera Obscura. presentat les exposicions Don’t Believe
Retrats a Barcelona (del 22 al 27 d’abril). them, BCN Producció’08, Premios y becas
Durant una setmana, aquest espai s’ha de arte Cajamadrid, Santiago Toolbar
convertit en una càmera fosca gegant en i Permeables de l’escola Massana,
la qual els visitants han pogut ser com també l’activitat «Horitzó TV».
fotografiats i, alhora, han pogut conèixer Al juliol de 2007, en el marc del
des de dins tot el procés fotogràfic. Una programa «Roundabout encounter
experiència creativa a la recerca dels programme» es va organitzar l’exposició
fonaments de generació de la imatge Barcelona Toolbar al Centro Cultural
fotogràfica. A continuació ha estat el torn Matucana 100 de Santiago de Xile.
de 27 anys, 8 mesos, 14 dies. Vida Enguany, i organitzada conjuntament amb
Yovanovich (del 28 de maig al 31 d’agost). Matucana 100, s’ha portat a Barcelona el
Vida Yovanovich és una prestigiosa projecte Santiago Toolbar que ha permès
fotògrafa mexicana d’origen iugoslau. La mostrar el treball d’alguns col·lectius
seva obra –tan dura en els seus temes artístics xilens. D’altra banda, fruit
com sofisticada en la realització– ha d’aquest intercanvi va néixer l’exposició
obtingut importants reconeixements i Don’t Believe them que, comissariada per
beques, encara que ha transitat sempre Valentín Roma, va mostrar a La Capella
per un camí discret i silenciós, adequat a el treball dels artistes Marcel Dalmau,
les realitats en les quals s’insereix. En Isaias Griñolo, Andrea Nacach i el
aquesta ocasió, l’artista, a través d’una col·lectiu Site size amb Marcelo Porta,
sèrie fotogràfica i una videoinstal·lació, que ja havia presentat a Xile. 
segueix la vida de diverses dones BCN Producció’08 ha estat la segona
condemnades per matar les seves edició d’aquest projecte que ha començat
parelles. Al setembre, com ja és a consolidar-se en el panorama barceloní.
tradicional, l’Espai Xavier Miserachs ha Un jurat integrat per Amanda Cuesta, Eloy
acollit Fotomercè 2007 (del 18 de Fernández Porta i Martí Manen, ha
setembre al 26 d’octubre), les imatges seleccionat 5 projectes (entre els més de
dels guanyadors i seleccionats del 80 presentats) per ser produïts i mostrats
concurs popular de fotografia de la Festa a La Capella: els treballs de Carlos Albalá
Major de Barcelona, al costat de les i Ignasi López, Efrén Álvarez, Ana Garcia-
fotografies d’Albert Beltran, el Pineda, Rubén Grilo i Job Ramos.
fotocronista de la Mercè 2007. La darrera A l’any 2008 també ha tingut lloc la
exposició presentada el 2008 ha estat segona edició de l’experiència televisiva
Working documents. Relats i visualitats de «Horitzó TV» que durant un mes ha
la cultura immaterial (del 19 novembre de convertit La Capella en un estudi de TV
2008 al 8 de febrer de 2009). Es tracta des d’on cada dia s’han produït més de
d’una exposició col·lectiva d’artistes tres hores de programació en directe a
internacionals que explora, a través de la través d’Internet. En aquesta edició,
pràctica artística i discursiva, la generació «Horitzó TV» ha posat l’èmfasi a mostrar
d’estratègies documentals audiovisuals les possibilitats de la TV experimental a
d’intervenció crítica social. partir d’unes programacions prèviament
A banda de les exposicions, La Virreina preparades i guionades, sense oblidar
també ha acollit altres activitats durant el però la importància de les aportacions
2008, com la segona edició del congrés del públic i de les persones interessades
literari Neo3. La literatura expandida (del a usar-ne les instal·lacions per fer el seu
9 a l’11 d’octubre). Es tracta d’un congrés programa. D’altra banda, la plataforma
anual de nous corrents literaris i artístics s’ha fet servir per mostrar experiències
que es planteja com una trobada de d’altres llocs del món en les jornades
referència per a les modalitats «Seguim aquí», en les quals s’ha comptat
renovadores d’escriptura. Més de cinc- amb convidats que han presentat els
centes persones han assistit a les projectes «TV Lata» de Salvador de Bahía,
diferents propostes del congrés. «Mwuelu foundation» i «Slum TV» de
215
Institut de Cultura de Barcelona
Nairobi, i els informatius a Internet «Alive cercaviles, castellers, passejades de
in Baghdad» i «Alive in Mèxico». També gegants, espectacles infantils i familiars.
cal fer esment de la participació de Hi ha hagut més de 70 punts d’activitat
Magnus Eriksson a la jornada «Propietat festiva i 5 escenaris permanents a l’aire
i pertinença» organitzada en el marc lliure i hi han participat 51 escoles de
d’«Horitzó 08». música i dansa, i més 5.000 persones,
D’altra banda, la mostra Premios y becas pertanyents a les entitats de cultura
de arte Cajamadrid permet de tenir una popular i formacions musicals dels
visió del panorama emergent espanyol districtes de Barcelona i de les rodalies.
a partir d’una de les convocatòries
amb més prestigi de l’Estat i la mostra Carnaval
Permeable permet de valorar l’estat El carnaval d’aquest any, que s’ha celebrat
de salut de l’escola Massana, a partir del 27 de gener al 10 de febrer, ha volgut
dels treballs dels seus alumnes. mostrar de nou la Barcelona que mira
als barris. Seguint en la línia dels dos
Festes últims anys, la Gran Rua de Carnaval
(dia 2 de febrer) ha canviat de barri.
Cavalcada de Reis Després d’haver-se celebrat a Sants
Els mags d’Orient, Melcior, Gaspar i i Gràcia, aquest 2008 s’ha traslladat als
Baltasar, acompanyats del seu seguici, districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris.
han tornat a visitar Barcelona. A la El recorregut ha estat d’uns 1.200 metres
Cavalcada 2008 hi han participat 1.037 i hi han participat 53 comparses amb més
persones, de les quals 440 són artistes de 2.800 persones desfilant.
d’escoles de dansa, de teatre i de música Un altre eix important del carnaval
de Barcelona que han estat seleccionats, ha estat la participació de gent d’altres
un any més, a través de la crida artística; cultures. En el marc de l’Any Europeu del
una crida que té l’objectiu de mantenir Diàleg Intercultural, a la rua de Carnaval
la qualitat artística de l’esdeveniment han participat comparses de diferents
popular més màgic i de més gran ressò nacionalitats: de Bolívia, Argentina,
a la ciutat. Colòmbia, Perú, Filipines i l’Uruguai.
Entre les novetats de la Cavalcada 2008 El total d’activitats programades a tota
cal destacar els elements aeris que han la ciutat ha estat de més d’un centenar,
fet que s’elevés més enllà dels 4 metres, entre concursos, festes de disfresses, rues
com també una renovació important de i propostes per a infants. Per acompanyar
les carrosses. Aquest 2008, els Reis Mags la festa, el carnaval d’aquest any ha
d’Orient s’han convertit en ambaixadors comptat amb la Rumba del Carnaval,
de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural. creada per Jaleo Real, que reflecteix en
La proposta d’aquest any ha comptat les seves estrofes tot l’esperit d’aquesta
amb Marta Almirall com a directora festa.
artística, amb Perico Pastor com a autor
de la imatge i amb José Menchero per Festa de la Música
a l’adaptació dels dissenys. Cal destacar El dissabte 21 de juny Barcelona s’ha
la inestimable col·laboració de l’artista afegit a la celebració del Dia Internacional
internacional Philip Stanton en el disseny de la Música, que ha omplert la ciutat de
d’una de les carrosses. Es calcula diferents propostes musicals. Més de 60
que l’espectacle, d’uns 800 metres entitats han participat en aquesta festa
de longitud, i 5 quilòmetres de recorregut, que ha ofert l’oportunitat de gaudir de
ha estat vist per unes 425.000 persones gairebé 40 activitats musicals a diferents
i s’hi han repartit 15.000 quilos de espais de tots els districtes de la ciutat. 
caramels. Algunes de les iniciatives més
destacades han estat «Els Músics prenen
Festa de Santa Eulàlia l’estació de la Universitat», «Músics del
Del 8 al 13 de febrer s’ha celebrat la festa metro creuen Barcelona en bus», el tecno-
major d’hivern de la ciutat, amb més pop de Frágiles i el pop-rock de Luiviu,
d’un centenar d’activitats entre concerts, «Música amb vista», «Música clàssica al
216
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
Parc del Guinardó» o el concert de la Vella del centre, que han evitat la massificació
Dixieland a la rambla del Carmel. i han propiciat la diversificació de
les activitats. 
Montjuïc de Nit El recinte de la fàbrica Fabra i Coats
A partir de l’experiència d’altres ciutats a Sant Andreu (amb la dansa com a gran
europees que havien assajat amb èxit protagonista), el castell de Montjuïc,
l’experiència d’organització d’una nit amb convertit en un gran circ, i el moll de
activitats d’accés lliure i popular dedicada Barcelona (amb algunes de les propostes
a les arts i la cultura, l’Institut de Cultura procedents de l’Equador), han estat els
ha fet, per primera vegada, a la nit del nous escenaris. D’altra banda, l’ampliació
dissabte 5 de juliol, una proposta singular, de l’oferta d’activitats al parc de la
centrada en la muntanya de Montjuïc, Ciutadella ha propiciat que un gran
amb una oferta de cultura i lleure per nombre de ciutadans s’hi apropessin per
a un públic molt ampli, i en un horari descobrir-hi noves propostes (al voltant
singular, entre les 20h i les 3h (amb de 70.000 persones). 
l’excepció d’algunes activitats que es El Festival BAM (Barcelona Acció
varen allargar fins a les 5h). Musical), el festival de músiques
Gràcies a la col·laboració de 24 espais, independents de Barcelona, ha arribat
equipaments i museus de la muntanya a la 16a edició, amb un nou director i amb
de Montjuïc s’han programat 50 activitats la voluntat de retornar a la idea amb què
que han inclòs vuit concerts, cinc es va concebre: ser una finestra gratuïta
espectacles d’arts escèniques, accés lliure oberta a les últimes tendències musicals.
a quinze exposicions (CaixaForum, Museu Han estat 74 concerts programats en
Nacional d’Art de Catalunya, Fundació 13 escenaris diferents que, juntament
Joan Miró, Museu Etnològic, Museu amb la resta de propostes musicals de la
d’Arqueologia de Catalunya i Museu Mercè, han aplegat a l’entorn de 460.000
Olímpic i de l’Esport) i set convocatòries persones.
esportives. L’Any Europeu del Diàleg Intercultural
Les activitats culturals que s’han ha estat una de les fonts d’inspiració per
organitzat especialment per al «Montjuïc a la Mercè’08. Entre les diferents activitats
de Nit» s’han adreçat de forma clara a un programades cal destacar, per l’impacte
públic ampli i divers, han posat en relleu visual que ha tingut, l’espectacle de
la nova expressivitat artística i cultural projeccions Miratges, que cada nit s’ha fet
de la ciutat i, de manera especial, han a la façana de l’Ajuntament. Durant tres
volgut promoure el diàleg intercultural jornades (del 26 al 28 de setembre) el
com a motor de la creació artística. passeig de Lluís Companys ha acollit,
després de la posta de sol, tres nits del
La Mercè ramadà, amb actuacions musicals
La Festa Major de la ciutat ha destacades del panorama musical africà,
desenvolupat enguany les seves activitats magrebí i oriental, i altres activitats. 
durant 10 dies, entre el 19 i el 28 de Any rere any es consolida l’èxit de les
setembre, amb més de 600 activitats jornades de portes obertes que celebren
programades en 30 escenaris diferents. la majoria de museus i centres
Tot i el mal temps, que ha provocat la d’exposicions de la ciutat durant aquestes
cancel·lació de 18 actes i la celebració dates. Enguany han tingut més de
amb incidències d’uns altres 16, s’estima 190.000 visites.
que el conjunt de les festes ha aplegat A més, durant les festes s’ha posat en
al voltant d’1.800.000 persones. marxa un nou canal de comunicació amb
Algunes de les prioritats per a aquesta els ciutadans, a través de cinc pantalles
Mercè’08 han estat oferir una repartides per punts estratègics de la
programació àmplia i internacional –amb ciutat. 
Quito com a ciutat convidada–, i apostar Finalment, cal esmentar que el cartell de
decididament per una oferta artística de la Mercè’08 ha estat dissenyat per Peret
qualitat. El nou model de les festes de la (Pere Torrent), i que el pregó de la Festa
Mercè ha consolidat nous espais allunyats ha anat a càrrec de Jaume Sisa.
217
Institut de Cultura de Barcelona
Festivals literaris S’estima que el conjunt de les propostes
ha reunit més de 4.500 assistents. 
BCNegra, trobada de novel·la negra
de Barcelona Jocs Florals de Barcelona
Del 4 al 9 de febrer, una vegada més, Des de l’edició de 2006, l’autor del treball
Barcelona s’ha convertit en la capital guanyador del premi de poesia és
del gènere negre a Europa. El programa designat poeta de la ciutat per un any.
preparat per a l’edició del 2008 ha posat L’obra guardonada el 2008, donada a
èmfasi en el contacte entre lectors i conèixer l’1 de desembre, ha estat Llunari,
autors. També s’ha volgut retre homenatge de Josep Lluís Aguiló, publicada per
a autors emblemàtics, com ara Jaume Edicions Proa a la col·lecció «Els llibres de
Fuster, o recordar l’emissió radiofònica que l’Óssa Menor». Com a poeta de Barcelona,
ens va acompanyar cada setmana durant Josep Lluís Aguiló participarà durant
vint-i-dos anys, Taxi Key. Els clubs de un any en un programa d’activitats fet
lectura dels centres d’educació secundària amb la intenció d’augmentar la presència
de la ciutat han continuat tenint una de la poesia a la ciutat.
participació molt activa a BCNegra. Durant
aquests dies, també les biblioteques de Món Llibre. Festa del llibre per a nens
Barcelona han donat un protagonisme i nenes 
especial a la novel·la negra, amb una El cap de setmana del 19 i 20 d’abril s’ha
exposició sobre la novel·la El gos dels celebrat «Món Llibre», la festa del llibre
Baskerville i una programació d’activitats per a nens i nenes nascuda ja fa quatre
dedicada a aquest gènere. Algunes de anys en el marc de l’Any del Llibre i
les xifres que cal destacar d’aquesta edició la Lectura i que el 2008 ha rebut més
són els 40 autors que han participat en de 12.000 assistents.
la trobada, les 19 editorials que hi han Com cada any, el CCCB, la plaça de Joan
col·laborat o els 11 especialistes en novel·la Coromines i el MACBA han acollit els mons
negra que han conduït un total de 13 imaginaris dels llibres amb més de 150
taules rodones i trobades amb els lectors. activitats. La Torre de Sant Jordi, per a
Unes 1.900 persones han participat en les lectures en veu alta; el Pati de les Mil
el conjunt de les activitats del certamen. Llengües on els contes en castellà, àrab,
tagal, alemany, romaní o ucraïnès per
Barcelona Poesia. Set dies de poesia celebrar la diversitat cultural han estat
a la ciutat els protagonistes; La Saladelesales amb la
La dotzena edició de Barcelona Poesia, Biblioteca dels Llibres Trobats i La Llibreria
s’ha celebrat del 14 al 21 de maig, i ha Habitada; El Capítol dels Grans, un espai
inclòs prop d’un centenar d’activitats per als més grans de 9 anys amb trobades
que han fet possible poetes, rapsodes, amb autors, tallers per construir històries
músics, actors, ballarins i artistes de a partir del còmic, projeccions d’animé
diverses disciplines, que han recitat japonès. I també L’Espai de l’Aniràs i…,
en biblioteques, museus, centres cívics, Els Jocs del Tornaràs i El Laberint del
places, jardins i llibreries, entre d’altres Potser per viure moltes aventures i
espais de la ciutat. Com a novetat, misteris; La Casa del Núvol i La Pluja de
en l’edició d’enguany el festival s’ha Tallers, per saber una mica més de ciència,
escampat per nous espais (com ara natura i llibres; el Món Art, amb tallers molt
l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau; creatius; L’Espai dels Sense Lletres,
els jardins de la Tamarita, de Rubió i Lluch El Cinema Rodó, El Mercat d’Intercanvi i
i de la Universitat de Barcelona i Les Rambletes de Món Llibre, per canviar i
el convent de Sant Agustí). També és comprar llibres. A més de la gran quantitat
de destacar la vinculació del festival al de contes que omplien la festa, hi va haver
programa Barcelona Diàleg Intercultural. una exposició que celebrava el 30
Coincidint amb «La Nit dels Museus», aniversari del Teo, espectacles, tallers i jocs
la vetllada «Veus literàries» ha fet extensiu gegants. Un programa molt divers gràcies
aquest diàleg a la literatura, l’art i la a la implicació de més de 40 editorials
ciència en diferents museus de la ciutat. i prop de 20 institucions, entitats i
218
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
associacions que participen realitzant repartits pels districtes de Barcelona i donar
activitats i aportant llibres. visibilitat als projectes culturals sorgits de
la xarxa d’equipaments de la ciutat.
Any Rodoreda Amb aquesta filosofia, el programa
A principis del 2008 s’han iniciat els actes «+a prop» ha anat consolidant els
de celebració del centenari del naixement projectes «Emergents +a prop» (vinculat
de Mercè Rodoreda i l’Institut de Cultura a la creació musical) i la «Convocatòria
s’hi ha sumat amb l’organització del de Peces Curtes» (vinculat a la creació
programa «Mercè Rodoreda 1908-2008», en l’àmbit de la Dansa Contemporània).
tot un seguit d’activitats per posar El projecte «Emergents +a prop», ha
a l’abast del públic l’univers creatiu de coordinat durant el 2008 un total de 8
la cèlebre escriptora (conferències, taules equipaments municipals especialitzats en
rodones, exposicions, etc.). música tot recollint una mostra del treball
Algunes d’aquestes activitats han estat que es realitza anualment en aquests
emmarcades dins els cicles habituals de espais de creació de primer nivell,
Biblioteques de Barcelona com L’aventura amb un doble objectiu. D’una banda,
de llegir, Vine a fer un cafè amb… o Club pretén mostrar l’existència a Barcelona
de lectura, que han realitzat sessions d’equipaments dotats d’infraestructures
monogràfiques per tal que els lectors especialitzades per a la creació musical
tinguessin una visió de conjunt de l’obra i que serveixen com a base per a bandes
rodorediana. També el Festival Grec ha novells. De l’altra, pretén oferir als
inclòs en la seva programació un treball creadors musicals emergents un altaveu
de Carlota Subirós basat en una impressió des del qual donar-se a conèixer a través
personal sobre l’escriptora, elaborat a de diferents escenaris des d’on
partir de cartes i converses de la mateixa promocionar el seu treball.
Rodoreda. Per al primer objectiu es va fer un
Així mateix, al mes de setembre, al palau conveni amb Scannerbcn per tal que,
de la Virreina ha tingut lloc el debat a través de la seva web, difongués tant
Rodoreda al teatre amb la participació els equipaments especialitzats com les
de diferents personalitats del món teatral 14 bandes que participen en el projecte.
(Araceli Bruch, Montserrat Casals, Manuel Per acomplir el segon, s’han realitzat un
Molins, Pere Planella i Ricard Salvat). total de 12 concerts amb les 13 bandes de
I als mesos d’octubre i novembre, en el música seleccionades, dels quals 10 s’han
marc del cicle «Converses a Barcelona», fet a centres cívics i 2 a l’Auditori, un dels
han tingut lloc al palau de la Virreina quals programat a la «Nit Blanca de TV3»
5 conferències a l’entorn del tema amb motiu del seu 25è aniversari.
Rodoreda i la guerra. En el marc del projecte «Dansa +a prop»
s’ha fet la convocatòria de «Peces Curtes»
Conferència 11 de setembre en la qual han col·laborat 4 centres cívics
El 9 de setembre, amb motiu de la Diada i el Teatre del Mercat de les Flors. S’hi han
Nacional de Catalunya, Kenneth Brown, presentat un total de 24 propostes, de
màster i doctorat en hispàniques de la les quals nou han estat seleccionades pel
Universitat Estatal de Pensilvània, ha jurat i presentaran les seves coreografies
pronunciat la conferència Els Jocs Olímpics als 4 centres cívics. Durant el 2009 el
a Barcelona el 1703: una lliçó per entendre jurat seleccionarà la proposta guanyadora,
el desastre de l’Onze de setembre del 1714. que farà la seva coproducció amb
al Saló de Cent de l’Ajuntament. el Mercat de les Flors.
Així mateix, el 2008 s’ha editat una Guia
+a prop de Recursos per a la Creació de la qual
El programa «+a prop» és impulsat des s’ha fet una tirada de 25.000 exemplars.
de l’Institut de Cultura de Barcelona en La guia recull tots els equipaments de
col·laboració amb els Districtes de la ciutat, districte que ofereixen recursos per a la
amb un doble objectiu: oferir suport a creació i ha estat distribuïda a través dels
algunes de les iniciatives culturals que es centres cívics, les biblioteques i l’Institut
realitzen a través dels diferents centres cívics de Cultura de Barcelona.
219
Institut de Cultura de Barcelona
Cooperació i relacions Curs» (A bao a qu) i «Construint mirades»
sectorials (Drac Màgic). Pel que fa a Lletres, s’ha
presentat el festival NEO3 (La Virreina
Centre de la Imatge), Kosmòpolis (CCCB) i
Consell de la Cultura les jornades «Llegir per viatjar, viatjar per
Durant el 2008 ha tingut lloc l’aprovació llegir – Formes de diàleg intercultural»
i entrada en vigor del nou reglament (Consorci de Biblioteques de Barcelona).
del Consell de la Cultura de Barcelona. Finalment, en la Comissió de Patrimoni es
Segons el nou reglament, el comitè presentà el projecte de recerca
executiu, integrat per la vicepresidència «Semclimed» (Jardí Botànic) i l’exposició
del Consell (nomenada a proposta de Àfriques, projecte conjunt del Museu
les persones representants de les entitats d’Arqueologia de Catalunya i del Museu
culturals) i per sis persones més (totes Etnològic. 
designades entre les de reconeguda vàlua
i a proposta dels representants de les Relacions sectorials
entitats culturals), té un perfil netament
independent en el seu funcionament i és Suport a la música en viu
l’òrgan que concentra les competències El dia 29 de febrer de 2008 ha estat la
executives del Consell. data d’aprovació per part del Plenari
Municipal de la modificació de l’ordenança
a) Informar amb caràcter preceptiu, municipal d’establiments de concurrència
per iniciativa pròpia o a instància del Ple pública que ha de permetre que les sales
del Consell, sobre la creació de nous que compleixin els requisits que s’hi
organismes o equipaments culturals de estableixen puguin programar música en
caràcter municipal; sobre els projectes viu. Paral·lelament, s’ha acordat destinar
normatius i reglamentaris municipals que 600.000 euros a un nou programa de
incideixin sobre temes de política cultural subvencions específic per a aquells locals
o artística; i sobre el nomenament dels que es vulguin adequar a la normativa,
responsables dels equipaments culturals especialment pel que fa a les condicions
municipals. infraestructurals.
b) Participar en la destinació de les
subvencions de l’àmbit de cultura, en el Subvencions i convenis
marc de la normativa de subvencions de A la convocatòria ordinària de subvencions
l’Ajuntament de Barcelona. que realitza l’Institut de Cultura cada any,
c) Proposar els membres dels jurats dels s’hi han presentat enguany 589 sol·licituds,
premis Ciutat de Barcelona. entre les quals s’ha pogut atorgar subvenció
a 338. L’import total d’aquesta convocatòria
Entre els mesos d’abril, maig i juny ha estat de 4.507.599 euros, gairebé un 7 %
de 2008 s’han reunit les deu comissions més que l’any anterior. En la mateixa línia
sectorials del Consell (Dansa, Teatre, Circ, que els darrers anys, l’Institut ha prioritzat
Música, Arts Visuals, Disseny, Cinema, el suport a les activitats de difusió cultural,
Lletres, Cultura Popular i Tradicional, a les quals s’ha dedicat un 70 % del total de
Patrimoni). En les comissions de Disseny, les subvencions concedides. Com en altres
Cinema, Lletres i Patrimoni s’ha estrenat ocasions s’ha posat un èmfasi especial als
un nou espai, orientat a la presentació i múltiples i diversos festivals que se celebren
debat sobre projectes concrets. En el cas a la ciutat, molts dels quals s’han consolidat
de Disseny, s’han presentat els projectes al llarg dels anys, i en alguns casos han
«La incubadora del FAD» (beques per arribat a aconseguir un important
a la recerca en disseny), «em3 Col·lapse» reconeixement i projecció internacionals.
(4t Festival d’Arquitectura) i «Turismes, Així mateix, al 2008 s’ha continuat
espais de ficció» (primera exposició del intensificant el suport a la creació
DHUB, al palau Llió). Les presentacions (amb un 7,5 % del total de l’import de la
de cinema s’han centrat en tres projectes convocatòria), i als projectes d’educació
orientats a l’educació artística: «El meu artística (amb uns 115.000 euros, una xifra
primer festival» (Modiband), «Cinema en que gairebé duplica la de 2007).
220
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
Al 2008, però, l’Institut de Cultura ha Banda Municipal de Barcelona
impulsat dues noves línies de subvencions. L’any 2008 ha estat el primer any en
D’una banda s’ha donat suport a la què la Banda ha realitzat tots els seus
rehabilitació i dotació d’equipament tècnic concerts de temporada estable a
a sales amb llicència per acollir actuacions l’Auditori. Aquest factor ha marcat la
musicals en viu: Bikini, Sala Apolo, London consolidació d’una nova etapa artística
Bar, Tarantos, Pepsi Club, Be Good, en la llarga trajectòria d’aquesta formació
Sidecar, Be Cool, Mas i Mas, KGB, musical. La novetat de la temporada
Jamboree i Harlem Jazz Club. Aquestes 2008/09 respecte de l’anterior ha estat
subvencions han estat atorgades a partir la incorporació de Salvador Brotons com
dels projectes de reforma dels locals a director titular. A més, han acompanyat
i han estat destinades a cobrir part de la Banda en diverses ocasions al llarg de
la despesa d’insonorització de les sales, l’any directors invitats i solistes de primera
la millora en les mesures de seguretat, la línia i s’ha ofert una àmplia varietat d’estils
protecció contra incendis i la supressió de entre les obres programades. Alguns dels
barreres arquitectòniques, entre d’altres. directors destacats que han acompanyat
Aquest any han estat 12 les sales que s’han la Banda aquest any són Rafael Sanz-
beneficiat d’aquesta convocatòria. Espert, Dario Sotelo, Josep Roda o Felipe
L’altra línia oberta aquest any ha estat Neri. En l’apartat de solistes es poden
la concessió de subvencions destinades esmentar les col·laboracions de Lluís
a inversions a espais de creació Claret, violoncel; les cantants Inés
i d’experimentació artística privats. Moraleda i Elisenda Arquimbau, mezzo
Es tracta d’espais multidisciplinars, sopranos, Antoni Comas, tenor i Josep
que reflecteixen l’evolució de les Jarque, baix; els pianistes Albert
manifestacions artístiques emergents, Guinovart, Daniel Ligorio i Antoni Besses
i donen lloc a creacions que superen les o el viola Luís Magín. Destaca també el
definicions artístiques clàssiques. A l’any concert realitzat amb la cobla Sant Jordi-
2008 han estat 6 els espais de creació Ciutat de Barcelona.
privats que s’han pogut beneficiar A més dels concerts de temporada,
d’aquesta convocatòria: El Niu, Factoria la Banda ha realitzat més de trenta
Escènica internacional, Tragant Dansa, concerts als barris, més d’una cinquantena
Nau Ivanow, Almazen i Conservas, amb d’audicions per a escolars i diferents
un import total de 170.000 euros. concerts d’àmbit de ciutat. La Banda
Aquestes noves línies de subvencions ha participat a la festa de Santa Eulàlia,
complementen la convocatòria ordinària, com també a les de la Mercè (seguici
la qual no està destinada al finançament d’autoritats, Ball de l’Àliga, concert a la
d’obres o a l’adquisició d’equipament plaça de Sant Jaume i concert al Portal de
tècnic. És voluntat de l’Institut donar la Pau). També s’ha realitzat el tradicional
suport a aquells espais de creació que concert dels Jocs Florals a l’Ajuntament.
requereixen d’aquest tipus d’inversions, Ha participat també a la inauguració del
per tal que puguin dur a terme la seva parc Teresa de Calcuta, i a les
funció de suport a l’artista en les millors commemoracions de la Diada de
condicions possibles. Catalunya i del Dia d’Europa. Així mateix
Finalment, hi ha l’apartat de les aportacions ha realitzat un concert extraordinari amb
extraordinàries que s’han fet aquest any el grup basc Ozkorri, en col·laboració amb
a través de convenis a entitats com l’Ateneu el centre artesà Tradicionàrius. 
Barcelonès per a la reforma de la biblioteca, Enguany, la Banda Municipal ha estat
a Òmnium Cultural per la Nit de Santa Llúcia convidada a participar al IV Congrés
o també el suport a la Festa Major de Iberoamericà de compositors, directors
Catalunya per Sant Joan. Finalment, a finals i arranjadors de bandes simfòniques i
d’any s’han signat els convenis per a la ensembles a Santa Cruz de Tenerife.
realització de l’Any Cerdà amb el CCCB, Com a mostra de l’intens treball realitzat
que ha comportat una transferència per la formació i de la qualitat musical
extraordinària, amb la Fundació Urbs aconseguida, la Banda ha estat convidada
i Territori i amb l’Institut Cerdà. a la propera celebració d’aquest congrés,
221
Institut de Cultura de Barcelona
que tindrà lloc a Rio de Janeiro • Traducció en llengua catalana a Jordi
al novembre de 2010. Llovet, per la seva traducció de Les flors
del mal de Charles Baudelaire.
Cobla Ciutat de Barcelona • Literatura en llengua catalana a Pere
Dins del programa de la cobla Sant Jordi- Rovira, per la novel·la L’amor boig.
Ciutat de Barcelona, aquesta formació • Literatura en llengua castellana a José
ha realitzat a l’any 2008 vint-i-una Corredor-Matheos, per Un pez que va
actuacions. A banda dels deu concerts por el jardín.
que han tingut lloc pels diferents • Assaig a Maria Josep Balsach, per Joan
districtes de la ciutat, també ha actuat Miró. Cosmogonies d’un món originari.
en les festes de la ciutat, en el Festival El jurat atorga una menció especial a El
Grec i en el marc del cicle «Cor, Cobla misterioso caso alemán, de Rosa Sala Rose.
i Dansa» del Palau de la Música. • Arts escèniques a Ramon Madaula, per
En col·laboració amb l’Auditori i el Centre la seva intel·ligent creació del personatge
de Cultura Popular i Tradicional de la de Diderot en l’obra El Llibertí, d’Eric-
Generalitat de Catalunya s’ha realitzat un Emmanuel Schmitt. El jurat atorgà una
cicle de concerts de cobla a la sala Oriol menció especial a Meritxell Santamaria,
Martorell de l’Auditori, que han estat per l’arriscat treball interpretatiu que ha
enregistrats i retransmesos per Catalunya fet en l’obra Temps real, d’Albert Mestres.
Música. L’Auditori també ha estat l’escenari • Dansa a Israel Galván, ballarí i coreògraf
del concert en què la cobla ha participat de flamenc.
de la temporada de la Banda Municipal. • Audiovisuals a Pere Portabella, per la
En el camp dels enregistraments seva pel·lícula El silenci abans de Bach.
musicals del 2008 cal parlar del treball • Multimèdia a Sergi Jordà, Günter Geiger,
Binomis. Obres per a cobla i piano, Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunner,
enregistrat en col·laboració amb Columna del Grup de recerca de tecnologia musical
Música i la Societat General d’Autors. de la Universitat Pompeu Fabra de
I fer esment que la prestigiosa revista Barcelona, per Reactable, instrument
digital nord-americana Audaud ha dedicat multimèdia sorgit d’aquest Grup, que
els seus millors elogis al treball té com a objectiu promoure la creació
La Sardana (editat el 2007), del qual multimèdia i que incorpora música,
se n’ha seguit fent difusió durant el 2008. imatge, interacció i col·laboració entre
Finalment, cal destacar que al desembre creadors d’arreu del món.
de 2008 la formació ha iniciat els actes • Música a Joan Garriga, líder de La Troba
commemoratius del seu 25è aniversari, Kung-Fú.
amb un concert a l’Auditori i amb la • Arts plàstiques a Consuelo Bautista,
presència de molts dels excomponents pel projecte fotogràfic A los invisibles,
de la formació. presentat per primer cop a la Galeria H2O.
• Disseny a Base Desing Studio, pel
Premis Ciutat de Barcelona 2007 catàleg de l’exposició Nova York 1626-
Al mes de febrer, com és habitual, 1990, un relat gràfic de Carles Fontserè,
s’atorguen aquests premis a les millors un treball de disseny gràfic excel·lent.
produccions culturals de l’any anterior. • Arquitectura i urbanisme a Josep Miàs,
La novetat de l’any 2008 ha estat que l’acte pel mercat de la Barceloneta. El jurat
de lliurament s’ha fet al Palau de la Música atorgà una menció especial a RCR
Catalana, per contribuir als actes de la Aranda, Pigem, Vilalta Arquitectes,
celebració del centenari d’aquesta institució. per la biblioteca Joan Oliver.
Els premis Ciutat de Barcelona 2007 • Educació a Teresa Serra, del CEIP
atorgats pels jurats han estat els següents Collaso i Gil, per la seva feina com
segons les diferents categories: a mestra d’educació infantil amb nens
i nenes de diversos països i en situacions
• Agustí Duran i Sanpere d’història socioeconòmiques desfavorides.
de Barcelona a Víctor Hurtado, pel llibre • Projecció internacional a ACTAR,
Els Mitjavila: Una família de mercaders per haver creat a Barcelona un model
a la Barcelona del s. XIV. d’editorial de projecció internacional.
222
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
• Investigació científica a Carles Lalueza- en la creació d’un estil mestís que recull
Fox, del departament de biologia animal sons d’arreu del món. 
de la facultat de biologia de la Universitat
de Barcelona. Barcelona-Catalunya Film
• Investigació tecnològica a Commission 
Thrombotargets Europe, perquè ha creat Al llarg de l’any 2008, s’han registrat a
una plataforma tecnològica que permet el la ciutat de Barcelona un total aproximat
descobriment de nous fàrmacs en l’àmbit de 1.702 produccions, un 1,2 % més que
cardiovascular. El jurat atorgà una menció en l’any anterior, amb 1.358. Durant aquest
especial al Grup de recerca en òptica període, la BCFC ha registrat un total de
aplicada i processament d’imatge de 60 llargmetratges a Barcelona, un 13,5 %
la UPC, dirigit per la Dra. María S. Millán, més que el mateix període de l’any
pel desenvolupament d’un sistema de anterior (52). Els districtes de Barcelona
seguretat basat en la identificació òptica que més activitat fílmica han acollit al
de senyals biomètrics i multifactorials. llarg de 2008 han estat Ciutat Vella, Sant
• Mitjans de comunicació: ràdio a Manel Martí i l’Eixample.
Borrell, pel programa El Balcó, de Ràdio De les 1.702 produccions registrades
Barcelona-Cadena Ser. a Barcelona, 482 han estat ateses per
• Mitjans de comunicació: televisió al la Barcelona-Catalunya Film Commission,
programa Telemonegal de Barcelona un 6,2 % més que en el mateix període
Televisió, per l’habilitat que ha demostrat de l’any anterior (452), i la xifra més alta
en la crítica de la televisió des de la des de la creació de l’oficina. D’aquestes
televisió. 482 produccions ateses, el 73,5 % són
• Mitjans de comunicació: premsa escrita catalanes i el 14 % són d’origen europeu,
a Toni Batllori, per la qualitat i l’agudesa dos punts més respecte l’any anterior
dels seus comentaris gràfics al diari (12 %).
La Vanguardia. Els llargmetratges rodats a Barcelona
durant aquest període han portat a la
Medalles d’or als mèrits cultural ciutat directors de renom internacional
i artístic com Alejandro González Iñárritu (Biutiful)
Medalles d’or al mèrit cultural. El 16 de fins a directors catalans multipremiats
gener, s’ha lliurat una medalla al crític com Cesc Gay (VOS) o Marc Recha
teatral i articulista Joan de Sagarra, per (Petit indi), passant per nous realitzadors
les seves apassionades cròniques de la com Santiago A. Zannou (El truco del
vida cultural barcelonina. El 30 d’octubre manco). També han passat per la ciutat
es va atorgar una altra medalla, a títol actors de prestigi nacional i internacional
pòstum, al periodista Josep Maria Huertas com Javier Bardem, Aitana Sánchez-Gijón,
Clavería, per la seva incansable Bibi Andresen, Tristán Ulloa, Pilar Bardem,
reivindicació d’un periodisme compromès Eduard Fernández, Josep Maria Pou,
amb la democràcia. Rosa Maria Sardà, Óscar Jaenada, Sophie
Medalles d’or al mèrit artístic. L’1 d’abril Auster, Ernesto Alterio, Eduardo Noriega
s’ha lliurat una medalla a l’escriptor, o Sergi López, entre d’altres.
periodista i gestor cultural Baltasar Porcel,
per la seva obra literària que extreu de les
històries locals motius d’interès universal. Relacions internacionals
El 15 de juliol, se’n va atorgar una altra
a Albert Ràfols-Casamada, per la força Pel que fa a l’àmbit internacional, és
i la qualitat del seu impuls creatiu que important fer esment també aquí de la
s’ha traduït en una obra pictòrica i literària celebració de l’Any Europeu del Diàleg
dotada d’un talent prodigiós que es Intercultural, una iniciativa a nivell europeu
manifesta en tots els formats i totes les a la qual s’ha sumat l’Ajuntament de
tècniques. El 10 de desembre, se’n va Barcelona. Les festes de La Mercè han
concedir una tercera al músic Peret, estat l’excusa perfecte per a la trobada
primer representant i mestre de de diferents cultures, amb la presència
l’anomenada «rumba catalana», pioner de Quito com a ciutat convidada o la
223
Institut de Cultura de Barcelona
iniciativa «Les Nits del Ramadà». També, directe a la biblioteca des del carrer,
però, han estat uns dies en què s’ha la millora dels espais i l’oferta de nous
portat a Barcelona el debat sobre serveis, tot donant molta més visibilitat
la interculturalitat. Així, del 19 al 24 a l’equipament de cara als veïns.
de setembre s’ha celebrat el programa El creixement de la xarxa, doncs, no ha
Ciutats interculturals, una iniciativa estat només en el nombre d’equipaments
conjunta del Consell d’Europa i de la sinó també en els metres quadrats i en
Comissió Europea, en el marc de l’Any la quantitat i qualitat dels serveis que s’hi
Europeu del Diàleg Intercultural. L’objectiu ofereixen. Durant aquest any el conjunt
d’aquest projecte és l’intercanvi de de biblioteques han rebut 5.756.946
coneixement sobre els projectes locals visites, i un 41 % dels ciutadans (663.647)
que tenen a veure amb el diàleg ja disposen del carnet d’usuaris que
intercultural. els dóna accés al préstec de documents,
Respecte a l’activitat pròpia del projecte l’accés gratuït a Internet i altres
«Agenda 21 de la cultura», cal fer esment avantatges en diversos equipaments
dels seminaris organitzats a Quito al mes culturals de Barcelona, com
d’abril sobre «Polítiques urbanes i ara descomptes en museus, teatres
desenvolupament cultural: la planificació o llibreries.
com estratègia» i el celebrat a Dakar al
mes de juliol sobre «Cultura i Estratègies Museu d’Art Contemporani
de desenvolupament local». Finalment, de Barcelona. MACBA
comentar que amb les tres noves L’any 2008 ha suposat la incorporació
traduccions que s’han fet durant el 2008, d’un nou equip directiu: Bartomeu Marí,
ja podem trobar l’Agenda 21 en 11 idiomes. com a director (en substitució de Manuel
Borja-Villel); Joan Abellà, com a gerent;
Chus Martínez, com a conservadora en
Consorcis i fundacions cap, i Frederich Meschede, com a cap
d’exposicions temporals. Cal destacar
L’Ajuntament de Barcelona participa, també la incorporació del Ministeri de
a través de l’ICUB, en els consorcis Cultura al Consorci MACBA.
i fundacions que gestionen les principals Al llarg d’aquest any, el MACBA ha
institucions culturals de la ciutat. tingut un total de 660.200 usuaris
(entre visites a les exposicions i assistents
Consorci de Biblioteques a les activitats del Museu), un 17 % més
de Barcelona que l’any anterior. Sens dubte, aquest
El 2008 la xarxa ha crescut amb un nou creixement s’ha produït en els programes
equipament, la biblioteca Horta-Can- educatius del MACBA, gràcies als
Mariner, que completa el mapa bibliotecari convenis de col·laboració signats amb el
del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta Departament d’Educació de la Generalitat
d’una biblioteca de barri de prop de de Catalunya i l’Institut d’Educació de
2.000 m2 situada en un edifici històric l’Ajuntament de Barcelona, que han
rehabilitat. D’altra banda s’ha traslladat permès implantar, entre d’altres, el
la biblioteca de Roquetes, al districte de projecte «Expressart. Museu portàtil»,
Nou Barris, a un nou equipament de 1.400 adreçat a l’educació infantil i primària.
m2. El trasllat ha significat una gran millora Per primera vegada en la història del
respecte a l’anterior equipament, que no Museu, una part rellevant d’obres de la
arribava als 200 m2, ja que ara l’espai està col·lecció MACBA ha sortit de les
especialment dissenyat per als usos comarques de Barcelona i s’ha presentat
previstos per a una biblioteca, s’ha pogut de forma itinerant en el conjunt del
completar la col·lecció i desplegar tots territori. Es tracta de l’exposició Més enllà
els serveis corresponents a una biblioteca de l’objecte. Obres de la Col·lecció
de barri. I al districte de Ciutat Vella s’ha MACBA, organitzada pel Departament
ampliat la biblioteca La Barceloneta-La de Cultura i Mitjans de Comunicació de la
Fraternitat, amb la incorporació d’una sala Generalitat de Catalunya. La mostra, que
a la planta baixa que permet tenir accés es va inaugurar al Museu Morera de Lleida
224
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
a mitjan octubre i que a finals de trobadors. L’exposició Duchamp, Man Ray,
novembre va viatjar a la Fundació Palau Picabia, organitzada en col·laboració amb
de Caldes d’Estrac, reuneix una selecció la Tate Modern de Londres, ha motivat
de 85 obres significatives de l’art català l’organització del curs «Duchamp, Man
de la segona meitat del segle XX Ray, Picabia, antiart al segle XX», en el
pertanyents a la col·lecció MACBA. Fins marc del programa «Els Juliols de la
al 2010, l’exposició es presentarà a l’antic Universitat de Barcelona». L’exposició
escorxador de Tortosa, al centre cultural Juli González. Retrospectiva, la primera
Casino (Manresa), al Museu de l’Empordà mostra d’aquest artista a Catalunya,
(Figueres), a Can Comas (Pineda de Mar), itinerarà l’any 2009 al Museo Nacional
a Can Palauet (Mataró) i al Museu de Centro de Arte Reina Sofia. Finalment el
Granollers. Entre les exposicions Museu ha organitzat també l’exposició
temporals cal destacar Arxiu universal. L’imaginari d’Eugenio Lucas, la influència
La condició del document i la utopia de Goya a la poètica romàntica.
fotogràfica moderna, formada per 2.000 L’activitat pública del Museu s’ha
documents (dels quals, 1.000 fotografies completat amb tot un seguit de cursos,
eren vintage o còpies d’època) datats conferències i seminaris especialitzats,
entre el 1851 i el 2008 d’uns 250 autors. com ara el mòdul «Estudi integral de
Tancava l’exposició la Missió Fotogràfica l’obra d’art i dels processos creatius:
Barcelona 2007, que aportava setze aplicació a les col·leccions del MNAC»
mirades noves a la ciutat del futur. Al llarg del màster oficial en patrimoni artístic
de l’any també s’han presentat a Catalunya (Universitat Autònoma de
exposicions monogràfiques dedicades Barcelona) i del màster oficial en direcció
als artistes Joan Jonas, Asier Mendizábal, de projectes de conservació-restauració
Alice Creischer, Nomeda i Gediminas (Universitat de Barcelona), impartit al
Urbonas, Lothar Baumgarten, Nancy Museu pels seus conservadors de
Spero i Francesc Torres. col·leccions i tècnics, com també tallers
En relació als programes públics, cal i activitats escolars, familiars i per a tots
destacar la segona edició del cicle de els públics. El MNAC també ha estat
conferències Idees rebudes, que va reunir l’escenari per a la presentació del nou Pla
a l’Auditori del MACBA a Lucy Lippard, per reordenar i reequilibrar el sistema de
Neil Smith i Rosi Braidotti, entre d’altres; museus a Catalunya i de l’acte inaugural
els cicles de cinema dedicats a Ivonne de la commemoració del centenari de la
Rainer i Amos Gitai, i les col·laboracions Junta de Museus de Catalunya.
amb el Sònar i el Festival LEM. Cal destacar també l’intens treball
fet en l’àmbit de la restauració i la
Museu Nacional d’Art conservació preventiva, tant de peces del
de Catalunya. MNAC MNAC com d’obres d’art d’altres museus i
El 2008 el MNAC ha continuat institucions de Catalunya, la rellevància de
desenvolupant el seu programa les noves adquisicions incorporades a les
d’exposicions temporals de temàtica col·leccions, com ara la taula del segle XV
catalana i internacional. En aquest sentit, El calvari, adquirit pel Ministeri de Cultura;
cal destacar les exposicions El romànic la pintura mural del segle XIII Disputa
i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i prendiment de Santa Caterina, adquirida
i Pisa. 1120-1180, en coproducció amb per l’Estat mitjançant la fórmula de dació
el Departament de Cultura i Mitjans en pagament d’impostos; el cartell del
de Comunicació de la Generalitat de Real Automóvil-Club de Cataluña. Copa
Catalunya, el Ministeri de Cultura i la Tibidabo, de Ramon Casas o Casa de cites
Sociedad Estatal de Conmemoraciones de Carles Casagemas, entre d’altres, sense
Culturales, dins d’un projecte finançat oblidar la publicació de catàlegs, guies
per la Comissió Europea. Amb motiu i altres obres editorials.
de l’exposició, s’ha organitzat un cicle
de conferències, dues representacions Fundació Joan Miró 
teatrals sobre el Mestre de Cabestany L’any 2008 ha estat estar marcat pels
i un recital de música dels temps dels preparatius del vint-i-cinquè aniversari
225
Institut de Cultura de Barcelona
de la mort de Joan Miró. A les sales organitzat un cicle de cinema
d’exposicions temporals s’ha presentat i conferències a l’entorn del Maig del 68
Un cos sense límits, un repàs de la «Amb i contra el cinema. Entorn del Maig
representació del cos humà en l’art del 68», coproduït amb UNIA
modern a càrrec de Jean Louis Prat, seguit arteypensamiento i la Societat Estatal
de Vermell a part, una mostra dedicada de Commemoracions Culturals, i els
a l’art xinès contemporani provinent continguts del qual han quedat recollits
de la pionera col·lecció de l’empresari i en una publicació.
diplomàtic suís Uli Sigg, i finalment, Olafur D’altra banda, l’exposició Els cartells
Eliasson, exposició corresponent a de Tàpies i l’esfera pública ha itinerat per
la primera edició del premi Joan Miró. diversos equipaments de l’Estat espanyol
A la tardor s’ha inaugurat una exposició i de la resta d’Europa: Museu Valencià de
on s’analitza l’especificitat cultural de l’art la Il·lustració i de la Modernitat, MuVIM;
modern nord-americà i que ha coincidit Instituto Cervantes de Tolosa; Instituto
amb les històriques eleccions presidencials Cervantes de Praga i Instituto Cervantes
als Estats Units. de Berlín. 
A l’Espai 13, la sala d’art emergent, La publicació Sanja Iveković. Selecció
s’ha celebrat un cicle d’art japonès d’obres / Sanja Iveković. Selected Works
contemporani que inclou cinc dels artistes s’ha presentat a la Galerija Nova, Zagreb,
més destacats del moment i, a la tardor i a la llibreria La Central del Raval,
de 2008, s’ha inaugurat un nou cicle Barcelona, en uns actes que han comptat
en què el comissari Jorge Díez convidava amb la presència de l’artista. La publicació
cinc artistes de l’Estat espanyol a Narratives urbanes. La construcció literària
connectar amb el llegat de Joan Miró de Barcelona, fruit de la col·laboració
i mostrar-ne el resultat. Aquest cicle va entre el projecte «Majories urbanes 1900-
celebrar-se de manera paral·lela a l’acte 2025» de la Fundació Antoni Tàpies i
oficial en què es va recordar aquest llegat, l’Arxiu Històric de la Ciutat, s’ha presentat
amb una conferència de Robert Lubar, a l’Ateneu Barcelonès.
professor a l’Institute of Fine Arts, New Finalment, entre altres nous projectes,
York University. El 2008 es va concloure la Fundació té en curs el projecte Arxiu-
amb la segona edició de la Nadala, Tesaurus, que uneix l’organització i
una instal·lació de temàtica nadalenca, la difusió dels registres i documents,
que aquest any va ser encarregada produïts per la Fundació Antoni Tàpies
a l’artista barceloní Ignasi Aballí. i per les diferents persones o grups
vinculats. I el projecte «Zona Intrusa 2»,
Fundació Antoni Tàpies dissenyat per Oriol Fontdevila i la
El 2008 la seu de la Fundació ha estat Fundació a partir d’una iniciativa
tancada per dur a terme una reforma de l’Ajuntament de Mataró. 
a l’edifici, per adaptar-lo a les noves
normatives de seguretat i evacuació, Museu Marítim
i donar resposta a les necessitats de Les línies d’actuació del Consorci de
les persones amb mobilitat reduïda. les Drassanes Reials i Museu Marítim de
Amb tot, la Fundació ha continuat la Barcelona en l’any 2008 han estat molt
seva col·laboració amb institucions diverses. Entre d’altres s’ha creat una nova
internacionals generadores d’art línia de comunicació, imatge i difusió de
contemporani com ara Constant, Camera tots els aspectes del Museu, i s’ha establert
Austria Kunsthaus Graz –amb qui va una política activa d’accessibilitat per
coordinar la itinerància de l’exposició a tots els grups socials i per a tots els
Bahman Jalali–, el Musée des Beaux-Arts públics, amb acords amb la Fundació
de Lió o la DIA Art Foundation de Nova ONCE i amb la CNSE i la FESOCA.
York, entre d’altres. Enguany s’han fet diverses intervencions
Malgrat aquesta circumstància especial, en l’exposició permanent i en la temporal
la clausura de la seu no ha significat de gran format per tal de comunicar els
l’aturada de les activitats de la Fundació. seus continguts al públic invident. També
A l’Institut Francès de Barcelona s’ha s’ha afermat una relació de proximitat amb
226
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
els grups socials del barri del Raval, tot de la Barcelona marítima i la cultura
fent activitats participatives al Museu. marítima en general.
En l’àmbit de les exposicions,
s’ha millorat la permanent amb nous Centre de Cultura
continguts i nous elements museogràfics, Contemporània de Barcelona
dins la línia d’actuació de museologia Una de les grans novetats de l’any ha estat
didàctica del Museu. Pel que fa a les l’obertura de l’Arxiu Centre de Cultura
exposicions temporals, han estat obertes Contemporània de Barcelona, un espai
al públic durant l’any un total de 14 de consulta dels continguts que s’han anat
exposicions, totes relacionades amb creant al llarg dels anys al Centre de
la temàtica del Museu: patrimoni, història Cultura Contemporània de Barcelona.
i cultura marítima. Durant el 2008 s’hi han incorporat més del
Al mateix temps s’ha treballat en 50 % de les exposicions, activitats, debats,
les línies educatives del Museu amb conferències i publicacions que s’han
els objectius d’estrènyer la vinculació produït al CCCB des de la seva obertura
amb el públic infantil fora d’horari escolar, el 1994, a través de dos eixos temàtics:
potenciar la reflexió entre l’educació Els temps paradoxals i Món. Una visió
i el patrimoni i continuar la millora del cosmopolita.
programa pedagògic. En aquesta línia s’ha El final de les exposicions Apartheid
consolidat l’oferta d’activitats per al públic i En transició han marcat l’inici de l’any.
infantil, tant amb el provinent de l’escola A continuació, l’exposició Post-it City ha
o els casals d’estiu i de Nadal, com estat una mostra d’un procés de treball
l’individual i familiar de cap de setmana. molt més ampli, amb una important
Enguany s’han ofert activitats tots els participació de col·lectius molt diferents
caps de setmana, algunes de les quals d’arreu del món, i que encara està vigent
destinades a participar-hi tota la família. com a procés obert. L’exposició Magnum.
Així mateix, s’ha afermat també la línia 10 seqüències ha estat la mostra més
educativa per a públic adult professional artística de l’any, una col·laboració amb la
o aficionat, amb un total d’11 cursos, Filmothèque de París i l’agència Magnum.
jornades i seminaris. L’exposició J. G. Ballard ens ha permès
La creació de l’Observatori permanent entrar en el món d’aquest escriptor
d’història i cultura marítima de visionari, que va percebre com
la Mediterrània, amb la Universitat de evolucionaria la societat cap al punt on
Barcelona, per promoure la recerca i crear som actualment. I finalment, l’exposició
bases de coneixement que ajudin els A la ciutat xinesa ens ha descobert un
investigadors i alhora generin nous país que cada vegada ens és més proper.
estudis, és una de les actuacions del Una línia de produccions que s’ha iniciat el
Museu de cara al treball amb l’exterior. 2008 ha estat el cinema exposat, que ha
El 2008 s’ha creat la Xarxa de museus començat amb la instal·lació Las mujeres
marítims de la Costa Catalana, que que no conocemos de José Luís Guerin.
depenen del Museu Marítim de Barcelona, A més, durant l’any s’han presentat dues
com a instrument de cooperació entre exposicions de fotoperiodisme, Vides
les institucions catalanes dedicades a la minades. 10 anys de Gervasio Sánchez,
gestió del patrimoni marítim. Així mateix i la mostra World Press Photo. 
s’ha consolidat la línia de cooperació Els festivals, relacionats amb diferents
estatal i internacional, amb la creació de la disciplines i formats, han estat presents
Red de Museos y Centros de Patrimonio durant tot l’any al CCCB. El gran festival
Marítimo de Espanya i de la Xarxa de de l’any, però, ha estat Kosmopolis. Festa
drassanes històriques monumentals Internacional de la Literatura. Aquesta ha
de la Mediterrània. estat l’edició de consolidació, amb grans
Finalment, s’ha continuat amb la línia figures del món de la literatura i amb una
de publicacions especialitzades i amb bona resposta del públic. Entre els
els premis i beques per a la promoció festivals d’arts escèniques s’ha de parlar
de la recerca i els estudis de la història de de la primera edició de Fast Forward
l’edifici de les Drassanes Reials, la història (en el marc del Festival Grec), que ha
227
Institut de Cultura de Barcelona
portat a Barcelona alguns dels materials el cicle «Orígens», per anar descobrint
més submergits de l’escena britànica. les poblacions d’origen dels immigrants
Altres festivals habituals en aquest àmbit a Catalunya, i s’ha començat amb el cas
han estat el Festival de Flamenc de Ciutat de Lahore, del Paquistan. L’espai públic
Vella, el LP’08. Festival de dansa… o no, també hi ha estat present, sobretot amb
i Dies de Dansa, festival de dansa el lliurament del premi Europeu de l’Espai
contemporània en paisatges urbans. En el Públic Urbà, organitzat conjuntament amb
camp dels festivals audiovisuals hi destaca set entitats europees més del món de
l’inici de Cinèrgies, una línia de debats i l’arquitectura i l’urbanisme. 
projeccions que vincula cineastes catalans La programació audiovisual també ha
amb cineastes de fora, la programació de aconseguit presentar l’Arxiu Xcèntric com
l’Xcèntric, el cinema del Centre de Cultura un lloc de consulta permanent de cinema
Contemporània de Barcelona que experimental i documental al Centre de
presenta pel·lícules en estrena del cinema Cultura Contemporània de Barcelona. Més
no comercial, i molts d’altres, que ja de 400 títols digitalitzats per a consulta
formen part de la programació anual del individual i col·lectiva d’algunes de les
centre (Docúpolis, L’Alternativa, OVNI, pel·lícules programades durant els sis anys
BAFF o The Influencers). El festival Sònar d’Xcèntric. 
ha arribat a la seva 15a edició, combinant Finalment, les exposicions del CCCB
artistes consagrats amb d’altres que han arribat força lluny: Literatures de
provenen de la nova escena underground. l’exili, a Santo Domingo; Erice-Kiarostami.
Les arts visuals també han tingut el seu Correspondències, a Melbourne
protagonisme entre els festivals del (Austràlia); En transició a Càdis i a Madrid;
Centre de Cultura Contemporània de That’s not entertainment! s’ha presentat
Barcelona, com ho demostren els ja a València; Fes s’ha presentat a Alacant
clàssics BAC! i Drap Art, o la consolidació i a Alcalá de Henares i la mostra A favor
de Tràfic’08, la setmana d’activitats de l’espai públic s’ha presentat a Belgrad.
fotogràfiques de Barcelona. Altres
activitats han estat Món llibre, Mercat de les Flors
i Gandules’08. La programació d’espectacles al Mercat
En l’experimentació de formats, s’han s’estructura a partir d’un fil conductor al
continuat dos projectes: «NOW. Trobades llarg de tota la temporada que va des de
en el present continu», amb les seves setembre fins a juny i que a la temporada
dues edicions, i «BCNmp7. Músiques 2007-08 ha estat «Els plaers de la dansa».
en procés», com també un dels festivals El conjunt de les companyies
de nova creació, l’Hipnotik. Festival de seleccionades han donat una visió prou
Hip Hop. Les sessions del cicle I+C+i han completa sobre diferents maneres
demostrat la necessitat de debatre sobre d’expressar-se a través de la dansa, amb
nous formats i sobre la investigació tècniques diferents, però sempre tenint
en l’àmbit cultural. I, d’altra banda, en compte l’espectador. Shen Wei, Nacho
la continuïtat de l’Anella Cultural ha Duato, Rosas o IT Dansa amb Maria del
contribuït a millorar en l’intercanvi de Mar Bonet, han estat alguns dels artistes
continguts on-line amb altres institucions destacats. Al darrer trimestre de l’any
de Catalunya i a plantejar un projecte 2008 (ja en plena temporada 2008-09),
artístic específic per a l’Anella. l’eix escollit ha estat «Una cartografia»
Pel què fa als debats, el Centre de en què s’ha fet una mirada geogràfica per
Cultura Contemporània de Barcelona es ensenyar la dansa que es fa en diversos
continua consolidant com una referència llocs del món. De fet, l’Any Europeu del
internacional sobre qüestions d’espai Diàleg Intercultural ha servit d’excusa per
urbà, de nous humanismes i de nous buscar connexions amb col·lectius de
imaginaris. Un dels grans debats d’aquest diversos països que viuen a Barcelona.
any ha estat el de «La condició humana», Cal destacar aquí Akram Khan i el Ballet
en què han participat Michela Marzano, de Xina, Quasar de Brasil, Shankai Juku
Enrique Vila-Matas, Terry Eagleton i del Japó, Australian Dance Theatre
Chantal Maillard, entre d’altres. S’ha iniciat o Hofesh Schechter del Regne Unit.
228
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
El paper generador de projectes i El bordell, de Lluïsa Cunillé, dirigida
del Mercat de les Flors s’ha concretat en per Xavier Albertí. També s’hi ha ofert
una activa participació en coproduccions. un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol,
Del 2008 en destaquen les fetes amb en commemoració del cinquè aniversari
Senza Tempo, Rafael Bonachela, Ferran de la seva mort. A l’Espai Lliure s’hi han
Carvajal, Iago Pericot, Louise Lecavallier, estrenat dues produccions més: Jugar
el circ de Res de Res, Búbulus i Thomas amb un tigre de Doris Lessing, dirigida
Hauert. per Carlota Subirós, i Dia de partit, de
S’han realitzat, també, diversos cicles David Plana, dirigida per Rafel Duran.
especials de suport a la nova creació, En relació a les coproduccions
un dels quals ha portat el nom de i companyies invitades, s’ha treballat
«Llançar el cos a la batalla» i s’ha en la línia d’oferir una programació teatral
organitzat conjuntament amb el col·lectiu innovadora. En creació nacional,
Àrea Tangent. També ha tingut molt bona destaquen els muntatges d’Après moi,
acollida la segona edició del cicle «bcstx» le déluge, de Lluïsa Cunillé, dirigit per
que s’ha fet conjuntament amb el Teatre Carlota Subirós (premi de la Crítica de
Tantarantana. En total, més de vint-i-cinc Barcelona 2008 al text i a la interpretació
joves artistes han pogut mostrar les seves femenina, i premi Lletra d’Or al millor text
idees. Per la seva especial connexió amb teatral 2008), i La forma de les coses, de
la ciutat de Barcelona, s’ha dedicat un Neil LaBute, sota la direcció de Julio
cicle a la dansa que es fa a Montpeller, Manrique (premis Butaca 2008 al millor
amb artistes espanyols que hi treballen espectacle de petit format i a la millor
com La Ribot, Germana Civera o Lluis direcció i premi de la Crítica de Barcelona
Ayet. És important fer esment de la 2008 a la interpretació masculina). Entre
magnífica recepció del projecte de els espectacles internacionals convé
Germana Civera que inclou gent de molt destacar algunes de les firmes més
diverses edats, entre 10 i 80 anys de potents de l’escena actual: Frank Castorf
Barcelona i Montpeller i que s’ha fet amb Endstation Amerika (Volksbühne
en col·laboració amb La Caldera. amb Rosa-Luxemburg-Platz); Robert
El Mercat de les Flors ha continuat Lepage amb The Andersen Project
teixint complicitats amb diversos festivals (Ex Machina); Jan Lauwers amb
de la ciutat de Barcelona com Art futura, The Lobster Shop (Needcompany);
el Festival Grec, Complicitats, Festival Guy Cassiers amb Mefisto for Ever
Àsia i, de manera molt especial, cal (Toneelhuis); Thomas Ostermeier amb
destacar la celebració de la 25a i darrera Hamlet (Schaubühne amb Lehniner Platz
edició de la Marató de l’Espectacle. Berlin); Daniel Veronese amb Espía a una
S’ha posat també una especial atenció mujer que se mata (Proyecto Chéjov) i
als programes educatius amb activitats el Ballet Reial de Flandes amb Impressing
per a tots els cicles formatius i per the Czar, una coreografia de William
a les famílies. Forsythe. En l’àmbit nacional destaquen
Sí pero no lo soy, d’Alfredo Sanzol,
Teatre Lliure espectacle revelació del Centro Dramático
Durant el 2008, la Fundació Teatre Lliure, Nacional 2007-08; un work in progress
amb seu a Montjuïc, ha acollit 341 de Gelabert-Azzopardi Companyia de
representacions que han estat vistes Dansa (Una setmana amb el públic);
per 59.732 espectadors i, a més, un muntatge del compositor Carles
les produccions pròpies han fet Santos en homenatge al poeta Joan
65 representacions en gira. Brossa (Brossalobrossotdebrossat, premi
Pel que fa a les produccions pròpies, de la Crítica de Barcelona a l’espectacle
centrades en el teatre d’autor parateatral del 2008); Coral romput,
contemporani, se n’han presentat 3 a la un homenatge a Vicent Andrés Estellés
sala Fabià Puigserver: Yvonne, princesa firmat per Joan Ollé, la versió escènica
de Borgonya, de W. Gombrowicz, dirigida del poema Blanco d’Octavio Paz per part
per Joan Ollé; Rock’n’roll, de Tom de Frederic Amat i l’última producció de
Stoppard, dirigida per Àlex Rigola, la companyia Mal Pelo en col·laboració
229
Institut de Cultura de Barcelona
amb l’escriptor britànic John Berger La temporada de música de cambra
(He visto caballos). ha continuat comptant amb el Quartet
S’ha celebrat també una nova edició del Casals com a formació resident i el 2008
cicle «Radicals Lliure», amb 12 propostes ha aplegat 8.569 assistents als 21 concerts
de creació en arts escèniques durant programats. Altres grups residents que
quatre setmanes entre les quals hi han també han desenvolupat la seva activitat
estat presents Angélica Liddell (premi en aquest equipament són Barcelona 216
Valle-Inclán de Teatre 2008); Rodrigo i l’Orquestra Àrab de Barcelona.
García, Roger Bernat, Marta Galán i Stefan L’Auditori organitza igualment cicles
Kaegi, entre d’altres. I als mesos de juny i festivals de música antiga, música
i juliol el Lliure ha acollit un cop més contemporània i corals, entre d’altres
el Festival Grec amb quatre espectacles estils que configuren la vocació de
de primera línia. pluralitat de la seva oferta i l’objectiu
Durant el 2008, algunes de les propostes fundacional d’ampliar l’abast social de la
del Teatre Lliure han estat de gira, tot música en viu per tal de fer entrar moltes
formant part de festivals d’arreu del món. més persones al gran edifici de la música
L’espectacle 2666, de Roberto Bolaño, de tots els gèneres.
dirigit per Àlex Rigola, ha estat de gira D’altra banda, la instal·lació de la Banda
al Festival Temporada Alta de Girona, Municipal de Barcelona a l’Auditori amb
a Xile en el marc del Festival Santiago una temporada estable de 15 concerts ha
a Mil 2008, al Teatro Arriaga de Bilbao, recollit al 2008 un total netament creixent
al Teatro Central de Sevilla i a la Sala d’espectadors (mitjana de 86 %
Matadero de Madrid, entre altres teatres d’ocupació de les localitats). 
de l’Estat espanyol. Après moi, le déluge Una de les prioritats de l’equipament
ha presentat temporada al Centro és el servei «L’Auditori:Educa» dedicat a
Dramático Nacional i European House, concerts familiars, escolars i participatius
d’Àlex Rigola, s’ha pogut veure a Bucarest amb la intenció de crear nous públics de
en el marc del Festival de la Unió de demà. L’Auditori ja es situa com a primer
Teatres d’Europa. centre musical europeu pel que fa a
l’activitat educativa, la qual ha comptat
L’Auditori i l’Orquestra el 2008 amb 137.970 espectadors (mitjana
Durant l’any 2008, el desè aniversari de la de 93 % d’ocupació de les localitats),
seva inauguració, l’Auditori ha mantingut sempre amb concerts de producció
un constant creixement i ha ofert 662 pròpia pensats especialment per a les
concerts amb 515.664 assistents que, diferents edats i encarregats a una sèrie
juntament amb els participants a altres d’experts en música, pedagogia,
activitats, arriba a un total de 553.315 coreografia i il·lustració. 
usuaris. Així mateix, «L’Auditori: Moderna» ha
L’Orquestra Simfònica de Barcelona ofert un total de 81 concerts de músiques
i Nacional de Catalunya, d’ara endavant populars i últimes tendències (35.684
OBC, és el primer grup resident en assistents), 38 dels quals han estat
permanència de l’Auditori i el més de producció pròpia. I el programa
important pel que fa a quantitat de «L’Auditori: Apropa» ha ofert al llarg
concerts, volum de públic i pressupost de 2008 un total de 8.995 places
econòmic. El 2008 va oferir un total de 98 en 252 concerts, adreçades a centres,
concerts amb 174.720 assistents (mitjana associacions i institucions de l’àmbit
de 81 % d’ocupació de les localitats), amb social per tal de facilitar que les
actuacions també a Tarragona, Lleida i persones afectades de discapacitats
Girona. La temporada simfònica de l’OBC o exclusió social arreu de Catalunya
compta amb dotze mil abonats, una xifra puguin accedir a la programació d’aquest
rècord en l’àmbit de l’Estat espanyol que equipament. 
la situa entre els tres o quatre primers Una novetat del 2008 ha estat la creació
llocs d’Europa en aquest aspecte. Més del al mes de juny d’«Amics de l’Auditori» que
30 % dels abonats a l’OBC procedeixen ha tingut un èxit immediat. En només sis
de poblacions situades fora de Barcelona. mesos de vida, l’associació ja compta amb
230
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
12.000 usuaris que, amb el seu carnet, Palau de la Música Catalana
reben gratuïtament nombrosos La vida del Palau de la Música durant l’any
avantatges i ofertes promocionals a través 2008 ha estat marcada per la celebració
de diversos canals. del centenari de l’edifici, a la qual
La inauguració durant l’any anterior del l’Ajuntament de Barcelona ha contribuït
Museu de la Música, al costat de l’activitat amb una aportació extraordinària. A més
ja consolidada per l’Escola Superior de de l’aspecte institucional i de les festes
Música de Catalunya (ESMUC), ha populars, els concerts del centenari
eixamplat l’abast de conjunt d’aquest organitzats per la Fundació Orfeó Català-
equipament públic, ara amb tres sales Palau de la Música han tingut la mateixa
de programació a ple rendiment amplitud que els gèneres musicals que
i el projecte aprovat d’una quarta sala el Palau ha acollit al llarg de la seva
de més reduïdes dimensions. història i alhora han mostrat una clara
obertura a les manifestacions més actuals
Museu de la Música del fenomen musical.
El 2008 ha estat el primer any Així, si l’Orfeó Català ha ofert als
de funcionament complet del museu seus socis el vell repertori històric i ha
a l’Auditori, des d’on ha continuat amb interpretat un dels grans oratoris clàssics,
la difusió del seu projecte tant en les La Creació de Haydn, també ha ampliat
diferents jornades de portes obertes les seves experiències artístiques amb
com amb les exposicions i el programa un concert performance amb el singular
d’activitats adreçat a un públic ampli i cantant de jazz Bobby McFerrin. Al costat
divers. Aquestes activitats han posat una de les grans obres de la música clàssica,
atenció especial en el coneixement de la cal remarcar les actuacions de cantautors
nova exposició permanent a través dels catalans com Raimon o Serrat, i de la
itineraris audiovisuals «Orpheus» i «Petit nova musa Camille, en el marc del Festival
Orpheus». Sónar de Barcelona, o el Pat Metheny Trio
El 10 de març, el Museu ha celebrat el amb Enrique Morente.
primer aniversari de la seva inauguració Al mateix temps, les activitats de la sala
amb una jornada de portes obertes i una de concerts –i de la sala Petit Palau–
actuació de música. Un altre fet destacat han continuat amb bon ritme, amb els
del mes de març ha estat l’atorgament 12 cicles de concerts de la Fundació Orfeó
al Museu de la Música del premi en la Català-Palau de la Música i dels
modalitat de Projectes, en el marc de la organitzats per promotors externs
segona edició dels premis de museologia (Ibercamera, Euroconcert, Promoconcert,
organitzats per l’Associació de Museòlegs The Project, Festival Internacional de Jazz,
de Catalunya. Festival del Mil·lenni, Concert Studio,
El 17 d’abril s’ha inaugurat l’exposició Festival de Guitarra i altres acords,
Contrapunt: Enric Granados-Pau Casals, Festival Únicas, De Cajón! Festival
la primera exposició temporal que el de Flamenco, etc.). A això cal afegir-hi
Museu organitza en la seva ubicació nombrosos actes institucionals,
actual. Continuant amb el desplegament empresarials i socials. En resum, les dues
del seu programa d’activitats, al mes sales del Palau han acollit més de 450
de maig ha arribat l’hora dels contes concerts i 456.201 espectadors.
amb Contabile, una sessió de contes amb
música en viu del Renaixement destinada Gran Teatre del Liceu
al públic familiar. Així mateix, durant L’any 2008 ha estat un any de canvis
l’octubre s’ha iniciat l’activitat «La música en la direcció del Gran Teatre del Liceu.
del Museu», un cicle d’audicions amb Al mes de setembre Joan Francesc Marco
instruments originals de la col·lecció. prenia el relleu de Rosa Cullel en la
Amb aquest cicle el Museu presenta direcció. Michael Boder és el nou director
els seus instruments amb els sons i les musical per a les quatre properes
músiques per als quals van ser dissenyats, temporades, en les quals s’ha previst
sempre dins de les possibilitats que que dirigeixi nou títols operístics i cinc
ofereixen el seu ús i la seva conservació. concerts orquestrals.
231
Institut de Cultura de Barcelona
Pel que fa a la programació, a l’octubre matriculats als cursos de català bàsic
de 2008 ha arribat al Liceu l’òpera i fomentar el diàleg intercultural i la plena
Tiefland, del compositor alemany d’origen integració.
escocès Eugen d’Albert, basada en Al 2008 es manté també, encara
el drama Terra Baixa (1897), d’Àngel que amb menys intensitat, el programa
Guimerà. Amb Le nozze di Figaro de suport a les empreses i organitzacions
de Wolfgang Amadeus Mozart i Simon per augmentar l’ús del català en les seves
Boccanegra, de Giuseppe Verdi, comunicacions. Durant el 2008 s’han
s’ha tancat l’any pel que fa al repertori signat 72 convenis, s’han fet 37 auditories
operístic. lingüístiques i s’ha fet formació a més
També la programació de dansa ha de 500 persones d’aquestes empreses. 
tingut un pes important amb grups tan Amb el programa «Voluntariat per la
significatius com el Ballet de São Paulo, llengua» es fomenten entorns de conversa
o la presència de Pina Bausch amb el entre alumnes que estan aprenent català
seu conegut Café Müller. Altres activitats i persones que ja el coneixen per tal
destacades han estat l’homenatge d’afavorir la fluïdesa oral i estimular l’ús
als 50 anys de carrera del tenor Josep del català en entorns informals fora de
Carreras, amb una exposició a la l’aula. A l’any 2008, des del Centre de
balconada del Foyer fins al mes de juny Normalització Lingüística de Barcelona,
amb una presència important de s’han constituït 1.412 parelles de voluntaris
fotografies de les seves actuacions al lingüístics a la ciutat, un 44 % més que
Teatre. El dia 17 de juny més de 2.000 al 2007. Des que es va iniciar el programa
persones van presenciar des de la platja «Voluntariat per la llengua» a Barcelona,
de Sant Sebastià de la Barceloneta a l’octubre de l’any 2003, i fins al
el concert que es va fer en homentage desembre de l’any passat, s’han format
al cantant. També cal fer esment de 4.086 parelles lingüístiques a la ciutat.
l’actuació de 500 persones associades
a entitats del Raval en el projecte Fundació Barcelona Cultura
«Ens Raval’em». La Fundació Barcelona Cultura vetlla,
des de la seva creació a l’any 2005,
Centre de Normalització per la promoció i el foment de la cultura
Lingüística de Barcelona en totes les seves manifestacions, té com
L’activitat del Centre de Normalització a objectiu fomentar la diversitat cultural,
Lingüística de Barcelona durant l’any donar suport a tota classe d’iniciatives
2008 ha estat marcada per un fort destinades a la conservació, exhibició
increment de la demanda de cursos de i difusió del patrimoni artístic i cultural,
català en tots els nivells, i que ha superat i treballar per la projecció i la divulgació
totes les previsions, amb 36.777 internacional de la cultura catalana.
inscripcions, una xifra que representa El 17 de desembre de 2008 s’ha celebrat
un augment global de les inscripcions la reunió anual de la Fundació Barcelona
d’un 27 % respecte al 2007, any en què ja Cultura al Museu Picasso. A més de fer
es va créixer un 15 %. Any rere any, també balanç de l’any, durant la reunió, l’alcalde
augmenta la demanda de cursos bàsics de Barcelona i president de la Fundació,
de català a la ciutat, ja que amb 25.514 Jordi Hereu i Boher, ha designat Miquel
inscripcions a l’any 2008, s’ha triplicat des Roca i Junyent vicepresident d’aquesta
que al setembre de 2005 es va implantar Fundació. L’alcalde ha encarregat
el primer Pla d’acolliment lingüístic al vicepresident el lideratge dels nous
a Barcelona. cercles creats durant el 2008, el del
D’altra banda, el passat mes de Museu Picasso, el del Museu de Ciències
desembre, el Centre de Normalització Naturals i el del Disseny Hub Barcelona
Lingüística de Barcelona va inaugurar que, amb el Cercle d’Amics del Museu
l’Espai Llengua i Cultura, un nou d’Història de la Ciutat que ja funcionava,
equipament que aporta noves aules i que constitueixen la via per canalitzar el
alhora permet divulgar l’activitat cultural suport de la iniciativa privada a aquests
de Barcelona entre els nous ciutadans grans projectes de la ciutat. 
232
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat
2005 2006 2007 2008
Visites exposicions, museus i centres d’exposicions 
municipals i consorciats (*) 4.203.965 5.202.553 5.304.458 5.498.956
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella 94.878 101.646 152.421 129.721
Jardí botànic 42.214 41.157 51.807 71.821
Museu Picasso 1.074.060 1.225.543 1.137.306 1.313.086
Museu Frederic Marès 25.288 34.559 53.956 54.854
Museu Barbier-Mueller 16.590 24.959 27.062 29.778
Museu de les Arts Decoratives-DHUB Pedralbes 61.440 54.075 49.463 52.437
Museu Tèxtil i d’Indumentària-DHUB Montcada (1) 37.902 40.139 38.379 –
Museu de Ceràmica 57.894 63.114 46.126 62.039
Museu d’Història de Barcelona 367.298 347.164 351.736 522.676
Conjunt monumental de la plaça del Rei 221.439 228.846 216.412 197.565
Museu Monestir de Pedralbes 64.353 57.222 54.230 51.536
Museu Verdaguer 5.336 4.793 4.366 5.184
Centre Interpretació Park Güell (2) 28.622 34.485 40.534 225.365
Altres espais visitables (3) 47.548 21.818 36.194 43.026
Museu Etnològic 10.934 14.582 23.047 28.367
Museu d’Art Contemporani de Barcelona. MACBA 365.497 400.487 492.854 568.469
Museu Nacional d’Art de Catalunya. MNAC 769.914 1.068.207 949.939 871.729
Fundació Joan Miró (4) 495.880 986.977 1.045.538 1.005.527
Fundació Antoni Tàpies (5) 61.385 58.612 69.079 –
Museu Marítim 301.469 365.167 332.404 307.635
Museu Militar 94.329 89.104 117.086 88.899
Museu de la Música (6) – – 30.428 34.799
Centre Cultura Contemporània Barcelona. CCCB (7) 158.394 153.488 205.094 197.778
La Virreina. Centre de la Imatge 123.243 95.976 110.906 106.318
La Capella (8) 45.356 37.597 19.827 53.023
(*) Dada actualitzada respecte de la publicació de l’exercici 2007.
(1) El Museu Tèxtil va tancar l’exposició permanent al palau de Llió (carrer de Montcada) el 28/10/07 i ha tornat a obrir al palau de
Pedralbes el 3/12/08 amb una nova orientació (DHUB Pedralbes). Fins al 6/1/08 al carrer de Montcada encara s’hi va poder veure
l’exposició temporal Timetales. Des del 3/12/08 el palau de Llió acull les exposicions temporals i activitats del Disseny HUB Barcelona
(DHUB Montcada).
(2) A partir de juliol de 2008 l’entrada al Centre d’interpretació del Park Güell és gratuïta.
(3) Altres espais visitables: 2008: Centre d’interpretació del Call i Espai Santa Caterina-Espai d’interpretació arqueològica / 2007: Espai
Santa Caterina. Espai d’interpretació arqueològica (des de gener de 2007) i Centre d’interpretació històrica. Refugi 307 (inaugurat
l’1/4/07) / 2005-2006: Centre cultural del Born (Obrim per obres del 30/4/04 al 15/5/06) i portal de Sant Daniel (28/10/06 al 31/12/06).
(4) La Fundació Joan Miró va començar a comptar les visites a les exposicions temporals a partir de 2006.
(5) La Fundació Antoni Tàpies ha estat tancada tot l’any 2008 per obres de millora.
(6) El Museu de la Música, tancat al públic des del 2002, va reobrir la nova seu a L’Auditori el març de 2007.
(7) Com a la resta d’equipaments, del CCCB només apareixen les xifres de visites a les exposicions. Cal tenir en compte que el total
d’usuaris a les activitats d’aquest centre, gairebé duplica la xifra de visites a exposicions.
(8) La Capella va estar tancada de l’1/4/07 al 12/9/07.
233
Institut de Cultura de Barcelona
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat
2005 2006 2007 2008
Biblioteques de Barcelona (CBB)
Visites 4.421.266 4.896.978 5.172.624 5.756.946
Préstecs (documents prestats) 3.713.484 3.816.768 3.905.107 4.336.236
Festival de Barcelona Grec
Espectacles 51 53 75 49
Representacions 225 239 270 216
Espectadors (1) 100.962 94.681 95.411 82.318
% ocupació 70 60 71 70
Teatre Mercat de les Flors (2)
Entrades venudes 31.587 38.854 37.433 36.986
Espectadors 47.023 59.839 55.658 52.919
% ocupació 63 68 72 72
Taquillatge 337.325 467.164 485.205 447.718
Teatre Lliure (Fabià Puigserver i Espai Lliure)
Representacions 334 367 285 341
Espectadors 68.513 79.397 70.070 59.732
% ocupació 69 63 67 65
L’Auditori
Concerts 276 396 624 662
Espectadors 375.608 399.047 481.047 515.664
% ocupació 85 80 78 81
OBC
Concerts 127 124 106 153
Espectadors 202.749 186.361 178.987 193.692
Palau de la Música
Concerts 473 498 453 459
Espectadors 418.598 445.319 412.144 456.201
% ocupació 78 77 74 73
Gran Teatre del Liceu 
Representacions 218 224 313 261
Espectadors 297.353 336.061 395.163 395.180
% ocupació 88 90 88 91
(1) Espectadors en espectacles d’aforament. No s’hi inclouen els dels espectacles en espais oberts com els dels festivals Interferència i Dies de Dansa.
(2) El 14 de juny de 2007 es va constituir el Consorci del Mercat de les Flors.
Taula
3 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla en mitjana 508 497 468 447
Inversió (en milers d’euros) 3.939 13.984 8.240 10.365
Pròpia 20 – – –
Per compte de l’Ajuntament 3.919 13.984 8.240 10.365
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 563
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) (176) 2 288 503
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 756 
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 182 1.656 680 856
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
234
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut de Cultura de Barcelona
Taula
4 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Import net xifra de negocis 12.162
Actiu fix 2.758 Tranf. program. i per serveis Aj. 100.153
Despeses d’establiment – Altres transferències 1.018
Immobilitzat immaterial – Transferències de capital 10.938
Immobilitzat material 436 Altres ingressos 6
Immobilitzat financer 1.210
Patrimoni artístic 1.112 Total ingressos d’explotació 124.277
Actiu circulant 27.957
Costos
Existències –
Aprovisionaments 162
Deutors 25.104
Personal 22.165
Inversions financeres temporals 19
Treballs, subminis. i serveis externs 35.427
Tresoreria 1.898
Altres despeses 43
Ajustaments per periodificació 936
Subvencions 65.808
Provisions – 
Total actiu 30.715
Amortitzacions 193
Passiu
Total costos d’explotació abans financers 123.798
Recursos a llarg termini 4.696
Resultat d’explotació abans financers 479
Patrimoni i reserves 2.506
Ingressos financers 88
Resultat de l’exercici 563
Despeses financeres 4
Subvencions de capital 1.329
Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 563
Provisions 294 Ingressos extraordinaris –
Passius per impost diferit 4 Despeses extraordinàries –
Altres creditors a llarg termini –
Resultat abans d’impostos 563
Recursos a curt termini 26.019 Impost de societats –
Creditors financers 48
Creditors comercials 22.960 Resultat de l’exercici 563
Altres creditors 2.831
Ajustaments per periodificació 180
Total passiu 30.715
235

Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
Institut
Barcelona
Esports
L’Institut Barcelona Esports és una entitat • Visió de la ciutat i homogeneïtzació
pública de caràcter local que té per de criteris.
missió dissenyar i impulsar polítiques que • Tres categories bàsiques d’instal·lacions:
permetin gestionar de manera innovadora centres esportius amb abonats,
President: i eficaç l’esport de Barcelona, instal·lacions per a usos col·lectius
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa com un dels elements protagonistes i instal·lacions singulars o especialitzades
Gerent: del desenvolupament i de la projecció de capitalitat.
Sr. Sergi Pujalte i Garcia de la ciutat. • Equipaments de proximitat.
Les funcions de l’Institut Barcelona • Accessibilitat dels equipaments.
Esports s’estructuren en quatre grans • Les instal·lacions esportives municipals
àmbits d’acció. al servei de la promoció esportiva.
• Complicitat i corresponsabilitat amb
Constitució 1. La dotació i la gestió dels equipaments el teixit associatiu.
Es va constituir el 24 de novembre esportius municipals.
de 2004 i va iniciar la seva gestió 2. La promoció de l’activitat física Tenint-ho en compte tot, s’han definit
econòmica a partir de l’1 de maig i esportiva entre tots els ciutadans. quatre grans eixos d’acció per al període
de 2005. 3. L’organització d’esdeveniments 2008-2011.
esportius directament o en col·laboració
Objecte social amb altres organitzacions. 1. El servei públic esportiu
Promoure l’activitat física i esportiva 4. La relació amb altres organismes • Homogeneïtzar les prestacions dels
a la ciutat de Barcelona, tant mitjançant i institucions, nacionals i internacionals, serveis i l’accés a totes les instal·lacions
programes propis com donant suport per tal de captar noves activitats per esportives municipals, d’ara endavant IEM.
als diferents agents del sector esportiu a Barcelona i per crear xarxa amb altres • Establir per a cada centre esportiu
que hi desenvolupen la seva activitat. ciutats del món. municipal, d’ara endavant CEM,
un programa bàsic de promoció
Les actuacions de l’Institut tenen com esportiva, ajustat a les necessitats
a marc de referència el previst en el Pla del territori.
estratègic de l’esport de Barcelona, • Garantir el compliment i l’execució
aprovat al mes d’abril de 2003, i el PAM del programa esportiu públic.
(2008-2011).
Al febrer de 2008, s’aprovà el Pla director 2. La planificació dels equipaments
d’equipaments esportius de la ciutat de • Revisar periòdicament la xarxa bàsica
Barcelona 2008-2011, que recull el conjunt d’equipaments esportius.
de directrius que han d’articular la política • Determinar els nivells d’inversió pública
esportiva de la ciutat durant el període en matèria d’esports (Institut Barcelona
esmentat, amb l’objectiu de respondre a les Esports i districtes).
noves necessitats generades per l’evolució
del sistema esportiu. 3. La construcció, el manteniment
En l’elaboració d’aquest Pla, s’han tingut i la conservació
en compte el Pla estratègic de l’esport • Completar la fase de diagnòstic
de Barcelona, el Pla d’equipaments de sobre l’estat de conservació de les IEM.
Barcelona 2005-2015, el Pla director • Corregir les principals deficiències
d’instal·lacions i equipaments esportius i garantir el compliment de les noves
de Catalunya (PIEC), el Pla d’acció normatives.
municipal 2008-2011, els canvis en • Avançar en el condicionament amb
l’organització municipal i els que gespa artificial dels camps de futbol.
suposava l’entrada en vigor de la • Mantenir una xarxa de IEM de capitalitat
Llei 30/2007, de contractes del sector que permeti acollir i organitzar
públic. competicions internacionals.
Les línies de treball de què parteix
aquest Pla director són: 4. El seguiment i el control de la gestió
• Revisar i actualitzar el marc reglamentari
• Impuls a la planificació. i contractual de les IEM.
• Més dotació pressupostària • Garantir el control de la gestió i vetllar
per a l’esport. per la viabilitat econòmica.
237
Institut Barcelona Esports
• Consolidar la relació de esportives municipals, com també de
complementarietat amb els gestors les aplicacions informàtiques emprades
dels CEM. per a la seva gestió; de cara a la futura
• Elaborar l’acord per a la redistribució implantació d’un sistema informàtic
de competències relatives al seguiment conjunt per al seguiment de la gestió.
de la gestió de les IEM. • Elaboració d’informes sobre la gestió
dels centres esportius municipals Can
Dragó, Can Cuyàs i Putxet, a demanda
Planificació i control dels districtes corresponents per tal
de la gestió d’autoritzar la hipoteca de les respectives
concessions.
• El Pla director d’equipaments esportius • Plans de viabilitat i plans de negoci
de la ciutat de Barcelona estableix que dels centres esportius municipals Bordeta,
l’Institut Barcelona Esports passa a fer-se Can Toda, Vintró i Bon Pastor.
càrrec de la gestió de les instal·lacions • Elaboració i presentació de l’Informe
esportives municipals amb abonats anual d’indicadors de gestió de les
(centres esportius municipals «CEM») instal·lacions esportives municipals que
i de les instal·lacions esportives singulars tenen usuaris individuals amb abonats.
o específiques. El desenvolupament Instrument d’avaluació comparada de
del Pla requereix la subrogació dels la gestió d’aquests tipus de centres
contractes de gestió de serveis de trenta- esportius municipals.
vuit instal·lacions esportives, en tres fases. • Participació en la Comissió municipal
Durant l’any 2008, s’han completat de seguiment del Pla municipal de
les fases 1 i 2 del procés de subrogació risc de sequera. Inversió per a la utilització
dels contractes de gestió implicats fins d’aigua freàtica per al reg dels terrenys
al moment. La fase 3 està prevista de joc amb gespa natural i artificial
per a principi del 2009. Els contractes i pistes de tennis durant el període
subrogats durant el 2008 corresponen d’excepcionalitat 2 decretat. Impuls de
als CEM següents: mesures d’estalvi d’aigua a totes les IEM
– Frontó Colom amb la figura d’abonat.
– El Raval-Can Ricart • Signatura d’un conveni de col·laboració
– La Bordeta amb la fundació Mensalus amb relació
– L’Espanya Industrial a la utilització i l’accés a les IEM per
– Putxet (en construcció) desenvolupar-hi els seus programes de
– Can Toda reinserció de persones en risc d’exclusió
– Perill social. Gestions amb el sector de
– Horta seguretat i mobilitat per tal d’establir
– Carmel un conveni d’ús de les IEM per als agents
– Llars Mundet de la guàrdia urbana de Barcelona, per tal
– Can Dragó que hi desenvolupin les hores de formació
– Can Cuyàs física exigides al lloc de treball. Gestions
– Artesania amb TMB –Departament de Salut– per a
– Turó de la Peira la signatura d’un conveni de col·laboració
– Trinitat Vella que permeti la promoció de l’activitat
– Sant Andreu física entre els seus treballadors, en
– Bon Pastor condicions avantatjoses d’abonament
– Júpiter a les IEM.
– Bac de Roda • Anàlisi i diagnosi de la senyalització
– Maresme de les IEM de la ciutat. Primera proposta
– Vintró amb relació a la nova normativa municipal
– Verneda de senyalització.
– Can Felipa
• Adjudicació del contracte de gestió del
Centre esportiu municipal Vall d’Hebron. Projectes i obres
• Tramitació de les pròrrogues previstes
als contractes de gestió de l’Estadi En el marc del Pla d’inversions 2008-2011,
municipal d’atletisme Joan Serrahima, al llarg del 2008 s’han dut a terme
del Camp municipal de rugbi la Foixarda diverses accions en equipaments
i del Camp municipal de beisbol Carlos esportius municipals.
Pérez de Rozas.
• Inici de la fase de diagnosi i d’anàlisi • Adjudicació dels concursos per a
de les bases de dades de les instal·lacions les obres de diversos centres esportius
238
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
municipals, per a tots els quals s’ha iniciat amb l’objectiu de crear un debat al voltant
la redacció dels projectes bàsic i executiu: de l’esport com a mirall i motor de la
– Construcció dels CEM Cotxeres Borbó societat. Durant els tres dies que ha durat,
i Via Favència, a Nou Barris. s’han celebrat diverses taules rodones
– Ampliació dels espais esportius i reunions on s’han analitzat tres grans
del CEM Horta, a Horta-Guinardó. qüestions: l’esport en una època de
• Inici del procés per al concurs profunds canvis econòmics, l’esport com
d’adjudicació del projecte d’ampliació a generador de progrés social i l’esport
i millora del CEM Piscina Sant Jordi, i el nou equilibri mundial.
a l’Eixample. • Exposició Esport i construcció de
• Continuació de les obres d’ampliació ciutadania (17 de gener-31 de març), al
i millora del CEM Can Toda, a Gràcia, Museu Olímpic i de l’Esport. Organització
amb inauguració prevista per al febrer d’un cicle de xerrades, taules rodones
de 2009. i activitats diverses, vinculades a aquesta
• Construcció de dos nous centres exposició.
esportius municipals, amb previsió • Tercera edició de la Guia d’oferta
d’entrada en servei el 2009. esportiva per a infants i joves que, des de
– CEM Putxet, a Sarrià-Sant Gervasi. 2007, es publica, amb les actualitzacions
– CEM Parc de la Ciutadella, a Ciutat corresponents, per a cada curs 
Vella. escolar.
• Inici de les obres de remodelació • Celebració de les I Jornades
de l’edifici administratiu de l’Institut internacionals de l’esport escolar,
Barcelona Esports. coorganitzades amb el Consell de l’Esport
• Accions de millora i arranjaments Escolar de Barcelona, del 5 al 7 de juny
a diverses instal·lacions: del 2008.
– Piscina del Centre esportiu municipal • XXX Congrés mundial de medicina
Llars Mundet. de l’esport, del 18 al 23 de novembre,
– Pista de l’Escola municipal d’hípica al Centre de Convencions Internacional
La Foixarda. de Barcelona. Organitzat per la FEMEDE
– Camp municipal de beisbol Carlos amb col·laboració de l’Ajuntament
Pérez de Rozas. de Barcelona, hi han pres part més
• Accions de manteniment en instal·lacions de 1.000 congressistes, durant les tres
esportives municipals durant el 2008. jornades de treball.
– Col·locació de dipòsits i aportació • Curs d’operadors de piscines. Durant
d’aigua per complir el disposat pel el 2008, se n’han organitzat la quinzena
Decret de sequera. i la setzena edicions, amb un total de
– Accions de prevenció i control 52 alumnes assistents.
de legionel·losi (Estadi municipal • Diverses accions de formació del
d’atletisme Joan Serrahima, Camp professorat i dels tècnics que participen
municipal de beisbol Carlos Pérez en les activitats esportives en edat
de Rozas, Camp municipal de rugbi escolar. Hi han pres part un total de
La Foixarda, Centre municipal 1.145 professionals: 770 en les accions
d’esgrima Reina Elisenda). formatives destinades a activitats
– Obres d’adequació de la instal·lació en horari lectiu i 375 en les d’horari
d’ACS als centres municipals d’esgrima no lectiu. 
i de tennis taula Reina Elisenda i
al Complex esportiu municipal Pau
Negre-Parc del Migdia. Comunicació
– Adequació de la sala de màquines
i reparació de la coberta i remodelació • Edició de diverses publicacions com
del magatzem del Camp municipal 25 Anys del Claror, que compila la història
de rugbi La Foixarda. de la Fundació Claror; o Esport i
Immigració, que engloba els principals trets
d’integració relacionats amb la pràctica
Estudis, ponències, esportiva a la ciutat de Barcelona.
congressos i exposicions • Generalització de la xarxa Internet com
a eina de participació, a més de canal
• Barcelona ha acollit la primera edició de difusió i informació. En aquest sentit,
del Global Sports Forum, del 25 al 27 de s’ha promogut el sistema d’inscripcions
febrer. És una trobada per a professionals a les activitats esportives, especialment
que se celebrarà en cinc edicions anuals les curses, amb l’objectiu d’agilitzar-ne
consecutives, del 2008 al 2012, el procés i, al mateix temps, reduir la
239
Institut Barcelona Esports
producció de materials impresos. del món de Pilota, Congrés mundial de
Durant el 2008, s’ha elaborat un total medicina esportiva, Campionat d’Europa
de sis pàgines web específiques: cursa de gais i lesbianes (Eurogames).
de la Mercè, marató, mitja marató, Festa • Diverses sessions de treball amb
de la bici i dels patins, Cursa dels nassos, l’ONG Desenvolupament, per tal d’establir
Pla de l’esport escolar. un marc de relació que en permeti la
• Pel que fa a les accions de difusió de les participació en esdeveniments esportius
activitats esportives a través dels mitjans populars.
de comunicació, durant el 2008 s’han fet • Reunions de treball bilaterals amb
vuitanta-set convocatòries de premsa, la Dirección General de Deportes de
amb motiu de rodes de premsa l’Ajuntament de Madrid i amb diverses
i presentacions relacionades amb la federacions esportives espanyoles, per
producció esportiva. També s’han elaborat tal de captar l’organització de futurs
vint-i-cinc notes de premsa i trenta esdeveniments internacionals.
dossiers, per tal de destacar novetats • Col·laboració en el disseny i la
o especificitats i actualitzacions programació de les exposicions temporals
significatives de les activitats esportives del Museu Olímpic i de l’Esport Fotògrafs
de la ciutat. Catalans als Jocs Olímpics (2008); Esport
i Dona i Esport per a Persones amb
Discapacitat (aquestes dues, tindran lloc
Relacions internacionals a l’any 2009).
i institucionals • Reunions bilaterals amb les federacions
internacional i europea de beisbol, amb
• Atenció a delegacions de diversos motiu de l’organització del campionat
països, relacionades amb l’experiència de del món de beisbol i la Final Four de la
Barcelona, tant pel que fa a l’organització lliga europea a Barcelona, el 2009.
d’esdeveniments esportius, especialment • Atenció a una representació del Comitè
els Jocs Olímpics del 92, com en Olímpic Espanyol.
el tractament i la utilització de les • Representació de l’Ajuntament de
instal·lacions i la gestió esportiva a la Barcelona en les cerimònies d’atorgament
ciutat: Dinamarca (governs locals), Suècia, dels premis d’honor de l’Esport Català,
Busan (Corea del Sud), Itàlia (Mòdena), premis Barcelona World Race, medalles
Comitè organitzador Londres 2012, d’or de la ciutat a diverses persones del
Comitè Olímpic de Grècia, Ministeri món de l’esport i del Torneig Magistral
d’Esports d’Escòcia. d’Escacs.
• Participació en l’assemblea general
de la Unió Mundial de Ciutats Olímpiques.
• Representació de l’Ajuntament de Participació
Barcelona als Jocs Olímpics de Beijing
2008 i en l’homenatge als esportistes • El Consell de coordinació esportiva
paralímpics catalans participants en edat escolar de Barcelona, constituït
en aquests Jocs. al gener de 2007, ha celebrat les quatre
• Participació, en representació sessions ordinàries previstes. La tercera,
de l’Ajuntament de Barcelona, en al setembre de 2008, ha estat el marc
una trobada de regidors d’Esports, de la presentació de la Guia d’oferta
a La Corunya. esportiva 08/09.
• Representació de l’Institut Barcelona • Clausura de l’Any de l’Esport de
Esports en diverses jornades i seminaris: Barcelona (març 2007-març 2008),
gala del diari As; gala de Comitè Olímpic amb la participació de representants
Espanyol, a Madrid; Jornadas Oficina dels diversos àmbits del sector esportiu
Verde Deportiva (Madrid); fira i jornades de la ciutat (clubs, entitats, gestors,
Tecnodeporte (Saragossa) i Jornadas patrocinadors, premsa, etc.).
Universidad Camilo José Cela (Madrid).
• Representació de l’Ajuntament de
Barcelona en organismes esportius Promoció esportiva
com la Federació Espanyola de Municipis
i Províncies, el Centre d’estudis olímpics • La Direcció de Promoció Esportiva de
de la UAB, Fundació Barcelona Olímpica l’Institut Barcelona Esports ha continuat
i Consejo Superior de Deportes. desenvolupant actuacions en les principals
• Sessions de treball amb motiu de línies de treball establertes: promoció de
l’organització de diversos esdeveniments l’activitat física i l’esport en edat escolar
organitzats durant el 2008: Campionat (dins i fora d’horari lectiu), entre col·lectius
240
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
específics (persones discapacitades, • Barcelona, immigració i cultures
nouvingudes o en risc d’exclusió social, esportives, un estudi per determinar
gent gran, etc.) i el foment de l’activitat criteris d’intervenció i promoció 
física per a la salut i en l’espai públic. esportiva.
• Pel que fa a l’horari lectiu, s’ha mantingut
el Pla de suport a l’educació física escolar
amb els programes que ja es duien a Esdeveniments esportius
terme: «Mou-te en Bici», «Aprèn a Nedar»,
«Biatló i Triatló Escolars», «Escacs A l’any 2008 la marató ha superat
Escolars», «Orientar-nos en el Nostre una vegada més el rècord absolut de
Hàbitat», «Campanya de Promoció de participació, amb més de 9.000 atletes
l’Atletisme–Raid Atlètic», «A la Recerca del inscrits. També les altres curses atlètiques
Joc Perdut», «Flic-Flac Circ» i «Dansa Ara». celebrades durant el 2008 han vist
A més, també s’han consolidat dos incrementades ostensiblement les xifres de
programes, iniciats el 2007, el «Prova-ho» participació: la mitja marató, la cursa de la
(promoció de pràctiques esportives Mercè i la cursa dels nassos/Sant Silvestre
minoritàries) ampliat amb les modalitats han vist com es tancaven les inscripcions
de judo i voleibol, a més de l’esgrima i abans d’exhaurir-se’n els terminis.
el tamborí, i el programa «Valors i Esport», El 2008 ha estat, a més, any de diverses
que s’ha vinculat, al 2008, a les commemoracions: les curses de Sant
competicions oficials dels dos clubs Antoni i de la Mercè, que han assolit
de futbol de primera divisió de la ciutat, trenta edicions, i la Cursa dels Nassos,
Futbol Club Barcelona i Reial Club que ha arribat a la desena edició.
Deportiu Espanyol de Barcelona, a través L’any 2008 ha estat, novament, l’escenari
de l’activitat «Grada Jove». d’un conjunt d’esdeveniments esportius
• Quant a la promoció esportiva en edat de gran projecció internacional i valor
escolar però fora d’horari lectiu, ha esportiu: 
continuat el desenvolupament del Pla
de l’esport en edat escolar de la ciutat • L’arribada de la Barcelona World Race. 
mitjançant les trobades plenàries • La celebració de la 50a edició del Ral·li
del Consell de coordinació esportiva de cotxes clàssics Barcelona-Sitges. 
i diverses reunions de la comissió • La celebració de la Copa del Món
permanent per tractar els temes (masculina i femenina) de Volei de Platja,
considerats més necessaris pels agents en un marc incomparable i monumental
del sector (difusió dels valors, captació com és la zona de la font màgica de
i formació de professionals i gestió i ús Montjuïc. 
dels espais esportius escolars). A més, • La celebració dels Eurogames, pel juliol,
al setembre, es va publicar i difondre la amb més de 5.000 participants, que van
tercera edició de la Guia d’oferta esportiva gaudir de la pràctica esportiva i d’altres
per a infants i joves amb tota l’oferta activitats en una ciutat, oberta, tolerant
de les entitats integrants del Consell i dialogant. 
de coordinació esportiva. • La Final Four de la Copa d’Europa de
• Continuïtat dels altres programes Beisbol. 
i campanyes de promoció esportiva: • El Triatló de Barcelona, completament
Campanya de Vacances-Campus Olímpia renovat, amb més de 2.500 participants,
i campanya «Compta Fins a Tres», i que combina aspectes tan importants
en el marc de la qual s’han lliurat els setens com la projecció exterior de la ciutat, amb
premis a l’esportivitat i s’han incorporat un circuit emblemàtic i triatletes femenins
a la pàgina web diversos articles i recursos i masculins de primer nivell. 
adreçats als agents del sector. També cal • El XXX Congrés mundial de medicina
destacar la continuïtat del servei de préstec esportiva. 
de material esportiu a escoles i clubs. • La Final Four de l’Eurolliga de
• Suport i coordinació a les entitats Waterpolo, amb 60 participants. 
que treballen en projectes i programes • El Campionat d’Espanya d’Escalada,
de prevenció i actuació relacionats amb amb 300 participants. 
les persones que es troben en risc • L'Extreme Sports Festival, amb 500
d’exclusió social. participants.
• En el marc de la Setmana esportiva • Finalment, cal destacar la celebració de
de les dones, s’ha lliurat el premi Dona vint-i-vuit trofeus internacionals Ciutat de
i Esport, memorial Mireia Tapiador, Barcelona, que han superat per primera
que en la tercera edició s’ha atorgat vegada la xifra de deu mil esportistes
a Katy Mayr. participants.
241
Institut Barcelona Esports
Dades rellevants
Taula
1 Indicadors propis del nivell d’activitat
Gestió dels equipaments esportius adscrits a l’IBE (1) 2005 2006 2007 2008
Nombre d’abonats 90.298 90.600 92.831 96.883
CEM Frontó Colom 1.707 1.650 1.545 1.502
CEM El Raval-Can Ricart – 1.711 3.229 3.960
CEM Piscina Sant Jordi* 2.873 2.786 2.888 3.076
CEM Piscines Bernat Picornell-Piscina municipal 
de Montjuïc* 7.842 7.111 6.656 7.110
Centre municipal de tennis de Montjuïc* 475 453 434 495
Estadi municipal d’atletisme Joan Serrahima* 231 227 243 166
CEM La Bordeta (2) – – 3.076 3.505
CEM L’Espanya Industrial 8.904 7.796 7.985 7.726
CEM Can Toda 4.943 4.531 3.901 3.991
CEM Perill 9.761 9.511 9.175 9.316
CEM Horta 2.170 2.270 2.330 2.229
Centre municipal de tennis Vall d’Hebron* 972 1.309 1.393 1.164
CEM Carmel 2.800 2.654 2.547 2.454
CEM Mundet 850 659 602 838
CEM Can Dragó 6.054 6.941 6.603 7.004
CEM Can Cuyàs 813 918 788 782
CEM Artesania 2.725 2.790 2.457 2.317
CEM Turó de la Peira 683 675 602 560
CEM Trinitat Vella 1.200 1.393 1.525 1.581
CEM Sant Andreu 3.066 3.164 2.960 3.031
CEM Bon Pastor 1.068 951 952 987
CEM Júpiter 3.187 3.248 2.819 2.858
CEM Bac de Roda 12.194 12.920 12.816 12.945
CEM Maresme 2.928 3.398 2.917 2.950
Centre municipal de vela* 1.360 1.096 1.142 1.238
Base nàutica municipal Mar Bella* 464 459 460 479
CEM Vintró 3.250 2.669 2.939 3.516
CEM Verneda 2.500 2.324 2.172 1.995
CEM Can Felipa 2.673 2.765 3.263 4.129
Escola municipal d’hípica La Foixarda – – – 251
Centre municipal d’esgrima Reina Elisenda 2.605 2.221 2.412 2.728
(1) Instal·lacions subrogades per l’IBE als districtes municipals durant l’any 2008, en el marc del Pla director d’equipaments esportius
de Barcelona, excepte les que porten asterisc (*), que ja estaven adscrites a l’IBE anteriorment al 2008.
(2) Aquesta instal·lació es va inaugurar el 2007.
242
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
Taula
2 Indicadors propis del nivell d’activitat
Gestió dels equipaments esportius adscrits a l’IBE (1) 2005 2006 2007 2008
Nombre d’usuaris 121.107 76.576 159.001 157.944
CEM Frontó Colom 522 806 660 429
CEM El Raval-Can Ricart – 3.329 5.126 4.530
CEM Piscina Sant Jordi* 30.358 24.121 16.007 19.398
CEM Piscines Bernat Picornell-Piscina municipal 
de Montjuïc* 30.220 32.028 34.582 37.452
Centre municipal de tennis de Montjuïc* 3.400 1.772 558 226
Camp municipal de tir olímpic* 2.353 2.697 2.918 2.973
Estadi municipal d’atletisme Joan Serrahima* 3.960 4.007 4.217 4.287
CEM La Bordeta – – 1.152 1.431
CEM L’Espanya Industrial – 6.029 5.859 6.168
CEM Can Toda – 5.942 3.873 3.505
CEM Perill 9.810 7.825 4.316 4.614
CEM Horta – 2.580 2.120 1.759
Centre municipal de tennis Vall d’Hebron* 3.484 1.712 2.572 2.645
CEM Carmel – 1.502 1.519 1.424
CEM Mundet – 3.395 6.207 6.188
CEM Can Dragó 18.832 16.183 14.315 14.882
CEM Can Cuyàs 4.189 927 645 1.866
CEM Artesania 1.404 2.745 1.195 1.193
CEM Turó de la Peira – 5.514 3.013 1.083
CEM Trinitat Vella 3.889 1.123 702 1.599
CEM Sant Andreu 4.042 2.454 5.702 1.777
CEM Bon Pastor 1.471 2.294 1.330 1.332
CEM Júpiter – 910 606 1.332
CEM Bac de Roda – 2.277 6.035 4.298
CEM Maresme – 239 893 1.200
Centre municipal de vela* 11.814 12.531 12.080 10.903
Base nàutica municipal Mar Bella* 4.581 4.256 3.019 2.993
CEM Vintró – 5.034 466 3.705
CEM Verneda – 6.622 2.338 2.885
CEM Can Felipa – 1.059 7.378 7.250
Escola municipal d’hípica La Foixarda* 1.446 1.358 505 490
Complex esportiu municipal Pau Negre-Parc del Migdia* 845 951 2.121 2.106
Camp municipal de rugbi La Foixarda* 804 384 406 515
Camp municipal de beisbol Carlos Pérez de Rozas* 379 140 1.400 380
Pistes municipals d’aeromodelisme* 324 324 357 94
Centre municipal d’esgrima Reina Elisenda* 2.605 2.221 2.412 2.728
Centre municipal de tennis de taula Reina Elisenda* – – – 77
Fossars municipals de tir amb arc* 375 416 397 400
(1) Instal·lacions subrogades per l’IBE als districtes municipals durant l’any 2008, en el marc del Pla director d’equipaments esportius
de Barcelona, excepte les que porten asterisc (*), que ja estaven adscrites a l’IBE anteriorment al 2008.
243
Institut Barcelona Esports
Taula
3 Indicadors propis del nivell d’activitat
Organització d’esdeveniments esportius 2005 2006 2007 2008
(nombre de participants)
Actes populars 120.561 123.900 133.881 142.182
Barnatresc (10 caminades per Barcelona-el 2006, van ser 8) 7.527 10.038 13.165 15.813
Caminada internacional de Barcelona 1.500 2.658 3.356 3.783
Cursa de la Mercè 5.300 5.800 7.548 8.966
Cursa d’El Corte Inglés 65.000 56.000 53.321 54.795
Festa de la Bici (Bicicletada) 17.000 17.000 17.200 15.000
Travessa nedant al port 417 453 470 690
Cursa de les Dones 2.800 4.200 4.600 6.000
Cursa de Bombers 9.600 9.800 11.611 15.000
Mitja marató de Barcelona 2.000 2.000 2.743 3.600
Marató de Barcelona – 4.800 7.441 9.125
Sant Silvestre-Cursa dels Nassos 5.000 6.300 7.126 8.500
Cursa de l’Amistat 400 700 900 287
Cursa i Caminada per Collserola 2.517 2.700 2.800 623
Panteresports 1.500 1.537 1.600 – (1)
Altres actes nacionals i internacionals 8.796 9.663 9.961 12.505
Trofeus internacionals Ciutat de Barcelona 
(28 competicions) 8.006 9.143 9.732 10.870
(1) El 2008 no va tenir lloc aquesta competició, ja que va ser l’any en què Barcelona va organitzar els Eurogames.
244
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
Taula
4 Foment de la pràctica esportiva 2005 2006 2007 2008
En horari no lectiu (participants) 39.212 40.133 43.237 65.492
Campanya de Vacances-Campus Olímpia
Participants 14.712 12.734 15.721 12.985
Nombre d’instal·lacions (IEM) participants 34 34 37 33
Nombre de modalitats 67 61 76 72
Pre-Campus 16 15 18 20
Campus poliesportiu 25 24 29 27
Campus específics 24 19 28 25
Campus de natura 2 3 1 1
Places ofertes 17.614 29.954 20.052 17.970
Índex d’ocupació 83,52 % 43 % 78,4 % 72 %
Jocs Escolars de Barcelona (CEEB) 24.500 27.399 27.516 30.007
Saló de la Infància i la Joventut – – – 22.500
En horari lectiu (participants) 7.885 7.678 8.637 9.591
Orientar-nos en el Nostre Hàbitat
Nombre d’escoles participants – 88 126 141
Nombre de participants – 6.095 5.707 6.717
Mou-te en Bici
Nombre d’escoles participants – 11 13 16
Nombre de participants – 840 878 960
Campanya de Promoció de l’Atletisme-Raid Atlètic
Nombre d’escoles participants – – – 29
Nombre de participants – 800 754 1.487
A la Recerca del Joc Perdut
Nombre d’escoles participants – 64 65 69
Nombre de participants – 2.170 2.186 2.320
Professors participants en la sessió de formació 128 130 80
Flic-Flac Circ
Nombre d’escoles participants – – – 20
Nombre de participants – 525 406 630
Dansa Ara
Nombre d’escoles participants – 107 107 114
Nombre de participants – 3.916 3.853 4.302
Campanya «Aprèn a Nedar»
Nombre d’IEM (piscines) participants 21 31 33 35
Nombre d’escoles participants 111 116 113 132
Nombre de participants 3.033 3.271 3.486 4.302
Biatló escolar
Nombre d’escoles 51 68 64 68
Nombre de participants 2.447 2.404 2.504 2.635
Triatló escolar
Nombre d’escoles 15 20 21 21
Nombre de participants 1.415 1.291 1.363 1.455
Escacs Escolars-Escaqueja
Nombre de centres escolars municipals participants 12 12 20 19
Alumnes participants 517 480 869 749
Participants en la 1a Festa dels Escacs 473 232 415 450
Préstec de material esportiu
Organismes usuaris (escoles, entitats, CRP, etc.) 79 75 80 94
Usos totals 142 114 114 142
245
Institut Barcelona Esports
Taula
5 Indicadors generals del nivell d’activitat 
2005 2006 2007 2008
Plantilla mitjana 32 38 38 42
Inversió (en milers d’euros) 411 310 6.091 6.535
Pròpia – 26 4.187 31
Per compte de l’Ajuntament 411 284 1.904 6.504
Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – – 244
Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 78 (83) 298 244
Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – – 255
Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 78 80 357 255
(1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat.
246
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Institut Barcelona Esports
Taula
6 Estats financers a 31 de desembre de 2008 (en milers d’euros)
Balanç Compte de pèrdues i guanys
Actiu Ingressos
Ingressos per operacions comercials 613
Actiu fix 55 Tranf. program. i per serveis Aj. 10.794
Despeses d’establiment – Concessions instal·lacions esportives 241
Immobilitzat immaterial – Altres transferències 581
Immobilitzat material 55
Immobilitzat financer – Total ingressos d’explotació 12.229
Actiu circulant 5.649
Costos
Existències –
Aprovisionaments – 
Deutors 5.357
Personal 2.342
Inversions financeres temporals –
Treballs, subminis. i serveis externs 4.617
Tresoreria 292
Transferències a entitats 5.016
Ajustaments per periodificació –
Provisions –
Amortitzacions 11
Total actiu 5.704
Total costos d’explotació abans financers 11.986
Passiu 
Resultat d’explotació abans financers 243
Recursos a llarg termini 537
Ingressos financers 1
Patrimoni i reserves 293
Despeses financeres –
Resultat de l’exercici 244
Subvencions de capital – Resultat d’explotació 244
Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris –
Provisions – Despeses extraordinàries –
Passius per impost diferit –
Resultat abans d’impostos 244
Altres creditors a llarg termini –
Impost de societats –
Recursos a curt termini 5.167
Creditors financers – Resultat de l’exercici 244
Creditors comercials 4.798
Altres creditors 351
Ajustaments per periodificació 18
Total passiu 5.704
247
Dades
consolidades
del grup
d’empreses
i institucions
municipals
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Dades consolidades del grup d’empreses 
i institucions municipals
Taula
1 Balanços consolidats 2008-2007 de les empreses municipals i organismes públics (*) (en milers d’euros)
Actiu 2008 2007 Passiu 2008 2007
Actiu fix 672.949 644.565 Recursos a llarg termini 705.556 705.944
Despeses d’establiment – 48 Fons propis 320.724 301.043
Immobilitzat immaterial 10.304 149.631 Participació minoritària 72.169 72.631
Immobilitzat material 611.485 427.193 Subvencions de capital 43.143 51.405
Immobilitzat financer 42.896 40.412 Ingr. anticipats per concessions 91.256 83.833
Deutors a llarg termini 6.618 25.492 Provisions 5.097 16.675
Despeses a distribuir 1.646 1.789 Creditors financers 137.456 136.344
Altres creditors 35.711 44.013
Actiu circulant 469.234 393.714 Recursos a curt termini 436.627 332.335
Existències 60.715 52.179 Creditors financers 20.216 2.920
Deutors 327.025 281.283 Creditors comercials 257.870 187.528
Inversions financ. temporals 49.242 24.760 Altres creditors 106.915 103.532
Tresoreria 30.777 32.648 Prov. per a operac. de tràfic – 3.176
Ajustaments per periodificació 1.475 2.844 Ajustaments per periodificació 51.626 35.179
Total actiu 1.142.183 1.038.279 Total passiu 1.142.183 1.038.279
(*) Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats.
L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació, és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres
institucions públiques, cedit gratuïtament per a la seva utilització.
249
Dades consolidades del grup d’empreses 
i institucions municipals
Taula
2 Resultats consolidats 2008-2007 de les empreses municipals 
i organismes públics (en milers d’euros)
2008 2007
Ingressos
Facturació 748.945 692.850
Altres ingressos 54.996 36.362
Total ingressos d’explotació 803.941 729.212
Costos
Compres i variació d’existències 79.973 58.716
Personal 292.722 281.036
Treballs, subminist. i serveis ext. 223.087 226.716
Subvencions 118.271 75.094
Altres despeses 13.936 12.301
Provisions 2.549 4.396
Amortitzacions 34.866 33.651
Total de costos d’explot. abans financers 765.404 691.910
Resultat d’explot. abans financers 38.537 37.302
Ingressos financers 3.797 5.363
Despeses financeres 11.307 6.640
Resultat d’explotació 31.027 36.025
Ingressos extraordinaris 2.935 9.463
Despeses extraordinàries 3.471 3.303
Resultat abans d’impostos 30.491 42.185
Impost de societats 7.591 11.849
Resultat de l’exercici 22.900 30.336
Participació minoritària 9.848 9.920
Resultat consolidat 13.052 20.416
Cash-flow* 60.315 68.383
(*) Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions
250
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Dades consolidades del grup d’empreses 
i institucions municipals
Taula
3 Evolució dels resultats del grup d’empreses i institucions municipals (dades agregades, en milers d’euros)
2005 2006 2007 2008
Empreses municipals
Ingressos 275.336 316.778 342.364 373.034
Despeses 252.400 286.822 315.565 346.906
Resultat 22.936 29.956 26.799 23.428
Cash-flow 49.379 60.649 57.329 53.108
Organismes públics 
Ingressos 342.470 376.353 402.527 447.123
Despeses 340.385 375.637 398.880 448.381
Resultat 2.085 716 3.647 2.742
Cash-flow 5.530 7.314 11.164 8.997
Total grup
Ingressos 617.806 693.131 744.038 810.673
Despeses 592.785 662.459 713.702 787.773
Resultat 25.021 30.672 30.336 22.900
Cash-flow 54.909 67.963 68.383 60.315
251
Dades consolidades del grup d’empreses 
i institucions municipals
Taula
4 Evolució de la plantilla (plantilla en mitjana)
2005 2006 2007 2008
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 20 19 18 18
SPM Barcelona Activa, SA 92 94 93 95
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 38 40 41 49
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 1.010 1.108 1.145 1.164
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 115 147 220 231
Tractament i Selecció de Residus, SA 70 71 78 84
Cementiris de Barcelona, SA (*) 77 82 90 93
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 302 235 234 226
Mercabarna 172 168 163 163
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 21 21 20 20
Pro Nou Barris, SA 16 17 18 17
22ArrobaBcn, SA 21 26 28 36
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 7 15 18 22
ProEixample, SA 26 26 28 31
Foment de Ciutat Vella, SA 34 33 33 36
Total empreses municipals 1.944 2.102 2.227 2.285
Organismes públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 80 80 83 79
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 18 18 18 18
Institut Municipal d’Informàtica 227 225 226 224
Institut Municipal d’Urbanisme 8 9 9 10
Institut Municipal d’Hisenda 252 257 257 257
Institut Municipal de Mercats 72 72 72 71
Institut Municipal d’Educació 1.705 1.739 1.804 1.801
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 49 48 48 49
Patronat Municipal de l’Habitatge 99 102 103 105
Parcs i Jardins, Institut Municipal 995 999 986 1.044
Institut de Cultura de Barcelona 508 497 468 447
Institut Barcelona Esports 32 38 38 42
Total organismes públics 4.045 4.084 4.112 4.147
Total grup 5.989 6.186 6.339 6.432
(*) Les dades corresponents a l’exercici 2005 corresponen a la plantilla que estava prestant l’activitat de Cementiris de Barcelona, SA dins
la companyia Serveis Funeraris de Barcelona, SA abans de l’escissió aprovada en l’exercici 2006.
252
Ajuntament de Barcelona
2008 Informe anual de les empreses 
i institucions municipals
Dades consolidades del grup d’empreses 
i institucions municipals
Taula
5 Evolució de la inversió (*) (en milers d’euros)
2005 2006 2007 2008
Empreses municipals
Informació i Comunicació de Barcelona, SA 4.681 745 664 1.279
SPM Barcelona Activa, SA 2.381 2.862 4.122 5.846
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 27.851 33.438 43.741 79.089
Grup Barcelona de Serveis Municipals
Barcelona de Serveis Municipals, SA 46.845 32.219 48.134 48.587
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 2.017 4.554 3.222 8.405
Tractament i Selecció de Residus, SA 3.178 6.704 1.639 1.983
Cementiris de Barcelona, SA – 3.833 5.417 8.644
Serveis Funeraris de Barcelona, SA 9.374 2.948 2.315 5.800
Mercabarna 15.061 2.858 9.094 13.731
Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 72.507 90.966 65.325 72.376
Pro Nou Barris, SA 12.791 19.079 25.079 22.965
22ArrobaBcn, SA 28.394 19.239 21.998 16.574
Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 48 4.636 7.278 11.495
ProEixample, SA 13.070 18.254 21.243 6.943
Foment de Ciutat Vella, SA 22.088 30.498 32.136 38.493
Total empreses municipals 260.286 272.833 291.407 342.210
Organismes públics
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 23 73 91 114
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 6 10 81 98
Institut Municipal d’Informàtica 6.938 11.353 14.982 16.705
Institut Municipal d’Urbanisme 39.347 3.167 9.407 19.660
Institut Municipal d’Hisenda 74 57 375 247
Institut Municipal de Mercats 6.554 10.170 12.570 11.807
Institut Municipal d’Educació 8.768 12.687 24.404 9.705
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 74 4 64 96
Patronat Municipal de l’Habitatge 17.278 23.932 32.059 32.736
Parcs i Jardins, Institut Municipal 7.453 10.601 10.955 4.769
Institut de Cultura de Barcelona 3.939 13.984 8.240 10.365
Institut Barcelona Esports 411 310 6.091 6.535
Total organismes públics 90.865 86.348 119.319 112.837
Total grup 351.151 359.181 410.726 455.047
(*) Comprèn la inversió pròpia i l’efectuada per compte de l’Ajuntament.
253
Edita: Ajuntament de Barcelona
Direcció: Gerència Municipal
Direcció de comunicació corporativa 
Coordinació editorial: Xavier Vila
Fotografies: © Els seus autors
Impressió: Departament d’Imatge 
i producció editorial
© Ajuntament de Barcelona
www.bcn.cat
Dipòsit Legal: B-37.689-2009 
Paper Ecològic