2009 2009 Ajuntament de Barcelona Informe anual de les empreses i institucions municipals Informe anual de les empreses i institucions municipals 2009 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 2009 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 2009 Sumari 8 Presentació de l’alcalde 11 Presentació del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica 13 Presentació del gerent municipal Ü 15 Entitats dependents de l’Ajuntament de Barcelona Ü 17 Empreses municipals 17 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats Ü 21 Societats que s’han consolidat 22 Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM 26 SPM Barcelona Activa, SA 36 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA Grup Barcelona de Serveis Municipals 44 Barcelona de Serveis Municipals, SA 52 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 58 Tractament i Selecció de Residus, SA 64 Cementiris de Barcelona, SA 68 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 72 Mercabarna Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals 78 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 94 Pro Nou Barris, SA 106 22 Arroba Bcn, SA 118 Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 128 ProEixample, SA 134 Foment de Ciutat Vella, SA Ü 147 Organismes públics 147 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats Ü 151 Organismes que s’han consolidat Organismes autònoms locals 152 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 158 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 164 Institut Municipal d’Informàtica 180 Institut Municipal d’Urbanisme 184 Institut Municipal d’Hisenda 188 Institut Municipal de Mercats 196 Institut Municipal d’Educació 206 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 214 Institut Barcelona Esports Entitats públiques empresarials locals 228 Patronat Municipal de l’Habitatge 232 Parcs i Jardins, Institut Municipal 236 Institut de Cultura de Barcelona Ü 263 Consorcis i fundacions 263 Comentaris a l’exercici i estats financers consolidats Ü 267 Consorcis i fundacions que s’han consolidat 268 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona 270 Agència Local d’Energia de Barcelona 272 Consorci del Besòs 274 Consorci de Biblioteques de Barcelona 276 Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs 278 Consorci El Far, Centre dels treballs del mar 280 Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment 282 Consorci Institut d’Infància i Món Urbà 284 Fundació Barcelona Cultura 286 Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona 288 Associació Internacional de Ciutats Educadores Ü 290 Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals 291 Estats financers consolidats 293 Evolució dels resultats 294 Evolució de la plantilla 295 Evolució de la inversió Presentació Jordi Hereu i Boher Mentre que per a moltes ciutats el context de crisi econòmica global que Alcalde de Barcelona ens afecta és sinònim de paràlisi i immobilisme, a Barcelona estem convençuts que per sortir-nos-en, hem de fer tot el contrari. Davant la crisi i les dificultats, més acció que mai. Més acció posant nous accents en allò que ens ajudarà a donar resposta a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes: la lluita contra la crisi, el blindatge de les polítiques socials i la garantia de la convivència en un espai públic de qualitat. Per això és tot un orgull presentar aquest Informe anual del grup d’empreses i institucions municipals corresponent a l’any 2009, que posa de manifest la nostra aposta per l’eficiència i l’eficàcia, pel rigor i la qualitat, per l’especialització i la descentralització funcional de cara a fer front als reptes que ens està plantejant el segle XXI a les grans ciutats i que són cabdals per al bon funcionament de Barcelona, com la gestió dels residus, l’urbanisme, els mercats, l’educació, el suport a les persones amb discapacitat, els parcs i jardins, la cultura, l’esport, l’habitatge, les infraestructures, els serveis funeraris i tants d’altres. Un informe que recull una important novetat respecte als anys anteriors, ja que s’hi inclouen els consorcis i fundacions que, d’acord amb la Llei d’estabilitat pressupostària, la Intervenció General de l’Estat ha determinat que han de consolidar amb el grup Ajuntament de Barcelona. Això ha suposat afegir un total d’11 entitats més a la composició del grup i, en conseqüència, també a la publicació. L’any 2009, el Grup d’Empreses i Institucions Municipals ha assolit un volum d’activitat econòmica d’1.276.150 milers d’euros i ha comptat amb una plantilla formada per gairebé 6.000 treballadors i treballadores, que amb el seu esforç i dedicació ens ajuden a fer realitat la Barcelona que hem dibuixat per a l’any 2020. Una Barcelona que esdevingui el motor econòmic del sud d’Europa i sigui un espai per a l’educació i la creativitat. Una Barcelona més ben connectada amb la resta del món a través d’un aeroport amb vols intercontinentals, el primer port de la Mediterrània i un tren d’alta velocitat que ens unirà a Europa des de la Sagrera. Una ciutat que continuï transformant-se de nord a sud i de ponent a llevant amb un urbanisme a la mida de la ciutadania. Una Barcelona amb 73 barris que tinguin la qualitat de vida que es mereixen. Una gran urbs que sigui el nucli d’una àrea metropolitana que puguem articular millor i amb millors serveis. En definitiva, una Barcelona capital de la Mediterrània que, gràcies al treball de les persones que formen part del Grup d’Empreses i Institucions Municipals que trobareu detallades en aquesta publicació, continuarà progressant com a ciutat cohesionada, inclusiva, solidària i sostenible. 9 Presentació Jordi William Carnes i Ayats L’Ajuntament de Barcelona sempre ha tingut la convicció que l’especialització Tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció funcional i l’agilització de la gestió són premisses lògiques i fonamentals Econòmica per assolir nivells importants d’eficàcia i d’eficiència en el servei que s’ofereix als ciutadans d’un nucli urbà de la magnitud de Barcelona. Per aquest motiu, els darrers anys ha desenvolupat una política de descentralització funcional de part de les seves activitats. D’aquesta manera, s’han creat diverses entitats amb personalitat jurídica pròpia que han donat lloc al grup d’empreses i institucions municipals que, a 31 de desembre de 2009, estava compost per quinze societats anònimes –regides principalment pel dret privat, amb majoria de capital social municipal– i dotze organismes públics –regits principalment pel dret públic. Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona participa en diversos consorcis i fundacions, juntament amb altres administracions i entitats públiques i privades, de manera que es configura com al grup d’entitats municipals més important d’Espanya. Com una eina més d’execució de la política municipal, les entitats públiques locals, cadascuna en funció de la seva especialitat, estan contribuint decididament en el procés de consolidació de la ciutat com a centre econòmic, cultural i turístic capdavanter a Europa. Les entitats amb personalitat jurídica pròpia depenen, en funció de la naturalesa de la seva activitat, del sector d’actuació de l’Ajuntament al qual estan adscrites, i de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos en relació a la formulació dels pressupostos i la rendició de comptes anuals, com a pas previ a la seva aprovació per part del Plenari del Consell Municipal. Els fets més significatius en l’estructura i el funcionament del grup l’any 2009 han estat els següents: • D’acord amb la Llei d’estabilitat pressupostària, la Intervenció General de l’Estat ha determinat que vuit consorcis, dues fundacions i una associació han de consolidar amb el grup Ajuntament de Barcelona, fet que ha suposat afegir un total d’onze entitats més a la composició del grup municipal. • El Plenari del Consell Municipal de 30 d’octubre de 2009 ha aprovat la modificació dels estatuts de l’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe per transformar-lo en l’entitat pública empresarial local Fundació Mies van der Rohe i ha fixat l’entrada en vigor del canvi a partir de l’1 de gener de 2010. • La constitució de l’Institut Municipal de Serveis Socials com a organisme autònom local d’aquest Ajuntament, s’ha aprovat per acord del Plenari del Consell Municipal de 2 d’octubre de 2009 i entrarà en funcionament l’1 de gener de 2010. En aquest informe anual se sintetitza l’exercici de cada entitat, com també s’hi ofereix una anàlisi dels estats financers consolidats del grup municipal. El grup d’empreses consolidat ha assolit durant l’exercici de 2009 un volum d’activitat econòmica d’1.276.150 milers d’euros, dels quals 854.180 milers corresponen a facturació de serveis i 421.970 milers a inversió, tot comptant amb una plantilla mitjana de 5.936 persones. Aquests indicadors configuren el grup d’empreses i organismes públics com a una part molt important de l’activitat i recursos humans del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona. 11 Presentació Andreu Puig i Sabanés El grup d’entitats que depenen de l’Ajuntament de Barcelona presten uns Gerent municipal serveis i executen unes inversions urbanístiques que, per la seva heterogeneïtat i complexitat, requereixen d’una organització i d’una gestió especialitzades i diferenciades dels òrgans centrals. Aquestes entitats han estat constituïdes per aconseguir un doble objectiu en l’activitat municipal: l’especialització funcional i l’agilització de la gestió, premisses fonamentals per assolir nivells importants d’eficàcia i d’eficiència en el servei que s’ofereix als ciutadans i en el progrés econòmic d’una ciutat de la magnitud de Barcelona. Tot seguint els eixos bàsics de la política actual del govern, la cohesió social, la convivència i un espai públic de qualitat, les empreses i els organismes públics locals, cadascun en funció de la seva especialitat, contribueixen decididament a donar resposta a les necessitats quotidianes dels ciutadans, com una eina més d’execució de la política municipal. Aquesta forma de descentralització funcional també permet fer realitat l’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona de liderar la ciutat en la seva consolidació com a centre econòmic, cultural i turístic, tot actuant com a motor de qualsevol transformació que es vulgui dur a terme, com ara l’actual aposta per l’economia del coneixement i les activitats d’alt valor afegit. En les pàgines que segueixen, les entitats del grup d’empreses i institucions municipals es presenten agrupades en tres blocs: sota la denominació d’empreses municipals s’hi inclouen els ens amb personalitat jurídica pròpia regits principalment pel dret mercantil i que prenen la forma de societat anònima; amb la catalogació d’organismes públics hi figuren els ens amb personalitat jurídica pròpia regits principalment pel dret públic i el tercer grup recull aquells consorcis i fundacions que la Intervenció General de l’Estat, d’acord amb la Llei d’estabilitat pressupostària, ha determinat que han de consolidar amb el grup Ajuntament de Barcelona. Per a cada grup s’hi inclouen els estats financers consolidats de les entitats que el formen; per a cada entitat, s’hi comenten els fets més rellevants que han caracteritzat l’exercici 2009 i se n’ofereixen els indicadors més representatius, com també els estats financers a 31 de desembre de 2009. Els estats consolidats del grup, format per totes les empreses municipals amb participació majoritària de l’Ajuntament, els organismes públics locals i els consorcis i fundacions comentats en el paràgraf anterior, permeten constatar els trets significatius següents: El volum d’activitat ha estat d’1.276.150 milers d’euros, dels quals 854.180 milers corresponen a ingressos d’explotació i 421.970 milers a inversió. L’estructura patrimonial del grup mostra un bon equilibri economicofinancer i un elevat índex de solvència. El balanç consolidat del grup d’empreses i institucions municipals presenta un total d’actiu-passiu d’1.284.658 milers d’euros, dels quals els actius permanents representen el 57 % del total (737.348 milers), amb una correspondència de passius permanents del 61 % (789.760 milers), de manera que el fons de maniobra generat ascendeix a 52.412 milers d’euros. Pel que fa al compte de pèrdues i guanys, el nivell d’ingressos d’explotació se situa en 854.180 milers d’euros, dels quals un 43 % (364.688 milers) correspon a transferències per programes i encàrrecs concrets que l’Ajuntament fa a les entitats. El resultat ha estat de 10.072 milers d’euros, que representen un 1 % sobre el total d’ingressos, i el flux de caixa (cash-flow) és de 51.190 milers, que suposen el 6 % sobre el total d’ingressos. 13 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Entitats dependents de Entitats l’Ajuntament de Barcelona dependents de l’Ajuntament de Barcelona Entitats del grup d’empreses i institucions municipals a 31-XII-2009 Empreses Forma Participació jurídica (1) municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM SM 100 % SPM Barcelona Activa, SA SM 100 % SM Barcelona Gestió Urbanística, SA SM 100 % Grup Barcelona de Serveis Municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA SM 100 % Parc d’Atraccions Tibidabo, SA SM 100 % Tractament i Selecció de Residus, SA SP 58,64 % Cementiris de Barcelona, SA SP 51,00 % Serveis Funeraris de Barcelona, SA SP 51,00 % Mercabarna SP 50,69 % Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA SM 100 % Pro Nou Barris, SA SM 100 % 22 Arroba Bcn, SA SM 100 % Agència de promoció del Carmel i entorns, SA SM 100 % ProEixample, SA SP 62,12 % Foment de Ciutat Vella, SA SP 51,00 % Organismes públics Institut Municipal de Persones amb Discapacitat OA 100 % Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe OA 100 % Institut Municipal d’Informàtica OA 100 % Institut Municipal d’Urbanisme OA 100 % Institut Municipal d’Hisenda OA 100 % Institut Municipal de Mercats OA 100 % Institut Municipal d’Educació OA 100 % Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida OA 100 % Institut Barcelona Esports OA 100 % Patronat Municipal de l’Habitatge EPE 100 % Institut Municipal de Parcs i Jardins EPE 100 % Institut de Cultura de Barcelona EPE 100 % Consorcis i fundacions (2) Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona CO – Agència Local d’Energia de Barcelona CO – Consorci del Besòs CO – Consorci de Biblioteques de Barcelona CO – Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs CO – Consorci El Far, Centre dels treballs del mar CO – Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment CO – Consorci Institut d’Infància i Món Urbà CO – Fundació Barcelona Cultura FD – Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona FD – Associació Internacional de Ciutats Educadores CO – (1) Forma jurídica de l’entitat: SM = Societat municipal. SP = Societat participada. OA = Organisme autònom local. EPE = Entitat pública empresarial local. CO = Consorci. FD = Fundació. (2) Per raó de les seves característiques, els consorcis i fundacions no tenen definida una participació fixa dels seus patrons en el seu patrimoni. 15 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Empreses municipals Empreses municipals Comentaris a l’exercici Pel que fa al compte de pèrdues i guanys de l’exercici, el nivell d’ingressos Els estats financers consolidats de d’explotació ascendeix a 385.071 milers les empreses municipals que es presenten d’euros; el resultat de l’exercici després a continuació estan compostos per d’impostos ha estat de 13.644 milers les entitats amb naturalesa jurídica de d’euros, representant un 4 % dels societat anònima i participació majoritària ingressos totals, alhora que el cash-flow de l’Ajuntament. se situa en 44.937 milers d’euros, El volum d’activitat registrat l’any un 12 % dels ingressos. 2009 ha estat de 674.539 milers d’euros, En relació a la inversió, aquesta dels quals 385.071 milers corresponen s’ha centrat en les infraestructures a ingressos d’explotació i 289.468 i els equipaments urbans duts a terme a inversió. per les entitats del Grup Barcelona El total d’actiu-passiu se situa en d’Infraestructures Municipals (168.348 702.749 milers d’euros, dels quals milers d’euros) i per SM Barcelona Gestió els actius fixos representen el 64 % Urbanística, SA (38.610 milers d’euros), (447.916 milers d’euros), mentre que i en els serveis gestionats pel Grup els passius permanents equivalen al Barcelona de Serveis Municipals 65 % (456.491 milers d’euros). El fons (78.728 milers d’euros). La plantilla total de maniobra generat és de 8.575 milers mitjana de les empreses estava integrada d’euros. per 2.372 persones. 17 Empreses municipals Taula 1 Balanços consolidats 2009-2008 de les empreses municipals (*) (en milers d’euros) Actiu 2009 2008 Passiu 2009 2008 Actiu fix 447.916 417.098 Recursos a llarg termini 456.491 410.569 Immobilitzat immaterial 38.654 51.939 Fons propis 243.863 241.279 Immobilitzat material 376.906 337.421 Participació minoritària 82.361 72.169 Immobilitzat financer 28.448 25.463 Subvencions de capital 9.609 25.733 Deutors a llarg termini 2.443 – Ingr. anticipats concessions 40.849 39.182 Despeses a distribuir 1.465 2.275 Provisions 3.829 1.711 Creditors financers 68.196 24.322 Altres creditors 7.784 6.173 Actiu circulant 254.833 266.694 Existències 10.331 15.250 Recursos a curt termini 246.258 273.223 Deutors 186.047 190.024 Creditors financers 10.813 17.947 Inversions financ. temporals 30.954 38.916 Creditors comercials 162.995 160.257 Tresoreria 26.078 22.103 Altres creditors 44.634 60.067 Ajust. per periodificació 1.423 401 Ajust. per periodificació 27.816 34.952 Total actiu 702.749 683.792 Total passiu 702.749 683.792 (*) Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats. L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres institucions públiques, cedit per a la seva utilització gratuïtament. 18 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Empreses municipals Taula 2 Resultats consolidats 2009-2008 de les empreses municipals (en milers d’euros) Compte de pèrdues i guanys 2009 2008 Ingressos Facturació 373.123 329.826 Altres ingressos 11.948 38.916 Total ingressos d’explotació 385.071 368.742 Costos Compres i variació d’existències 95.788 67.703 Personal 114.211 110.186 Treballs, subminist. i serveis externs 116.366 116.863 Subvencions 21 72 Altres despeses 3.984 9.098 Provisions 682 1.171 Amortitzacions 30.610 28.509 Total costos d’explotació abans financers 361.662 333.602 Resultat d’explotació abans financers 23.409 35.140 Ingressos financers 829 1.592 Despeses financeres 4.105 5.875 Resultat d’explotació abans d’impostos 20.133 30.587 Impost de Societats 6.489 7.429 Resultat de l’exercici 13.644 23.428 Participació minoritària 7.970 9.847 Resultat consolidat 5.674 13.581 Cash-flow (1) 44.937 53.108 (1) Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions 19 Societats que s’han consolidat 22 Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM 26 SPM Barcelona Activa, SA 36 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA Grup Barcelona de Serveis Municipals 44 Barcelona de Serveis Municipals, SA 52 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 58 Tractament i Selecció de Residus, SA 64 Cementiris de Barcelona, SA 68 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 72 Mercabarna Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals 78 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 94 Pro Nou Barris, SA 106 22 Arroba Bcn, SA 118 Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 128 ProEixample, SA 134 Foment de Ciutat Vella, SA 21 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Informació i Comunicació Informació de Barcelona, SA, SPM i Comunicació de Barcelona, SA, SPM Ateses les diferents línies d’actuació, i que adapten al cine les històriesd’acord amb l’objecte social, durant l’any policíaques de Henning Mankell s’han desenvolupat una sèrie d’objectius. protagonitzades pel detectiu Kurt Walander. A més s’ha continuat amb • Barcelona Televisió (BTV) ha l’emissió de la sèrie de ficció Ironside augmentat els índex d’audiència malgrat i s’ha iniciat l’emissió de la sèrie Presidents: l’elevada oferta d’operadors que hi ha documental Arquitectures de la cadena Sr. Albert de Gregorio i Prieto actualment en el mercat. Així, ha acabat ARTE i A fondo, produïda per TVE, (fins al 18 de setembre de 2009) l’any amb un 1,5 % de quota d’audiència que recull les històriques entrevistes Sra. Carme Páez i Berga i amb una mitjana de 5.917 espectadors del periodista Joaquin Soler Serrano (a partir del 19 de setembre de 2009) per minut del dia (AM), mentre que (1976-1981). el 2008 va ser l’1,4 % de quota i 5.333 • Pel que fa a la programació de cinema, Director: espectadors. s’ha afegit una nova finestra anomenada Sr. Àngel Casas i Mas • Els ciutadans de Barcelona continuen Pel forat del pany (continuació de l’espai valorant molt positivament el servei públic Perpinyà 70), on s’emeten pel·lícules Constitució que els ofereix Barcelona Televisió. de to eròtic, que complementa els cicles Es va constituir l’1 de desembre de 1983 L’OMNIBUS municipal del mes de que es van iniciar a principis d’any, amb el nom d’Informació Cartogràfica desembre recull que la valoració mitjana El Western i Nit de por, i els que ja són i de Base, SA, Societat Privada Municipal. és de 6,9 punts sobre 10. uns clàssics de la casa, Última sessió, Amb la finalitat d’adequar el nom • Aquest any s’han estrenat 18 programes, Clàssics sense interrupcions i Sala B. i l’objecte social als nous serveis, entre els quals ha destacat l’obertura • La graella s’ha completat amb altres acordats pel Consell Plenari de de dues noves franges informatives, amb programes que ja porten temps com són l’Ajuntament en sessió de 6 d’octubre l’Infomatí i l’Infovespre, i la reconversió de La tarda, Telemonegal, El temps del Picó, de 1995, es va canviar la denominació l’informatiu nit amb el nom de Les notícies La porteria (que s’emet tres cops per social per l’actual: Informació de les 10. setmana), DOC’s, La cartellera, QWERTY, i Comunicació de Barcelona, SA, • Els nous programes de producció pròpia Hola nens i Info Idiomes, els informatius Societat Privada Municipal. i associada que s’han posat en marxa són: en llengües estrangeres de BTV. el nou magazine informatiu, Connexió • Pel que fa als mitjans digitals cal Objecte social Barcelona, Música moderna, el programa ressaltar que, des del 7 de setembre, BTV La gestió de serveis de comunicació de debat Els uns i els altres, el d’actualitat ha iniciat un nou projecte de servei públic audiovisual que l’Ajuntament li encarregui. política El rusc, el programa Respira, per a la ciutat, el BTVNOTÍCIES.cat, En aquest sentit, el Consell Plenari que, tal i com diu el seu director, s’ha un portal audiovisual de notícies de l’Ajuntament de Barcelona en data 20 ideat per als exploradors de la vida, el que reforça a internet la marca dels de desembre de 1996, de conformitat als programa de psicologia positiva Zero 512, informatius de BTV i on es troba tota acords dels consells plenaris de 21 de juliol que inclou una sèrie de reportatges sobre la informació que pot interessar al ciutadà i 6 d’octubre de 1995, va aprovar que la la ciutat, el programa Barcelona any 1 de Barcelona, disponible en qualsevol gestió directa del servei públic municipal en el qual ens retrobem amb alguns dels moment, des de qualsevol lloc i de televisió local per ones terrestres, personatges del programa Barcelona any actualitzada permanentment. Es tracta Barcelona Televisió, fos portada a terme 0 de la passada temporada i, per últim, d’un portal en català que recull les per la Societat Privada Municipal A escena, la nova agenda cultural de BTV. notícies de les diferents edicions dels Informació i Comunicació de Barcelona, SA. • Una iniciativa que també cal de destacar informatius de la cadena i que combina és l’inici de l’emissió del programa informació, majoritàriament en format de de comerç solidari La botiga solidària, vídeo, amb entrevistes, interactius, mapes, realitzat en col·laboració amb Intermón etc. Tracta exclusivament sobre Barcelona Oxfam, que mostra productes que i centra l’objectiu en les notícies més compleixen els requisits de comerç just locals que es produeixen als barris, i ofereix als telespectadors l’oportunitat a més de la meteorologia i el trànsit. d’adquirir-los per telèfon. BTV ha posat a treballar en aquest • Quant a la producció aliena les estrenes nou projecte tot l’equip que havia estat d’enguany han estat: El documental de produint els continguts del Diari de la tarda, algunes sitcoms de la BBC com Barcelona i que va tancar la seva edició ara Sí, Ministre, Hotel Fawlty, N’hi ha que el 31 de juliol de 2009. Entre els mesos neixen estrellats, Allo, Allo!, L’escurçó d’octubre i desembre, BTVNOTICIES negre, i també La dimensió desconeguda, ha rebut 64.156 visites de 36.068 usuaris Nissaga de poder o la sèrie de pel·lícules amb més de 150.000 pàgines vistes. 23 Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat Barcelona Televisió 2006 2007 2008 2009 Hores totals emeses 8.760 8.760 8.784 (1) 8.760 Hores d’emissió diàries 24 24 24 24 Programació (2) Informatius diaris i esports 2.006 2.014 1.780 1.602 Nits temàtiques / Programació en prime time 1.642 – – – Magazine / Viu el barri / Hola Barcelona / Connexió Barcelona 464 – – – Altres programes 3.587 3.748 4.216 4.520 Programes de divulgació 177 426 349 362 Programes d’entreteniment 884 817 768 457 Programes d’actualitat – 168 174 262 Programes infantils – 383 382 226 Programes de ficció – 1.204 1.115 1.331 (1) Any de traspàs (febrer 29 dies). (2) Hores emeses. Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 19 18 18 20 Inversió (en milers d’euros) 745 664 1.279 276 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – (413) (131) Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 48 62 (413) (131) Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 938 1.060 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 2.056 1.772 938 1.060 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla General de Comptabilitat. 24 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Informació i Comunicació de Barcelona, SA, SPM Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Serveis facturats 1.557 Actiu fix 2.511 Transferències de l’Ajuntament 17.915 Immobilitzat immaterial 201 Altres transferències 14 Immobilitzat material 1.733 Altres ingressos 16 Immobilitzat financer – Actius per impost diferit 577 Total ingressos d’explotació 19.502 Actiu circulant 3.407 Costos Existències – Variació d’existències – Deutors 2.982 Compres – Inversions financeres temporals – Personal 1.211 Tresoreria 360 Treballs, subminis. i serveis externs 18.313 Ajustaments per periodificació 65 Amortitzacions 1.205 Altres despeses 12 Total actiu 5.918 Provisions (14) Subvencions d’immobilitzat (1.212) Passiu Total costos d’explot. abans financers 19.514 Recursos a llarg termini 4.000 Fons propis abans resultats 2.012 Resultat d’explotació abans financers (12) Pèrdues i guanys de l’exercici (131) Ingressos financers 46 Subvencions de capital 1.346 Despeses financeres 23 Altres ingressos a distribuir – Provisions 196 Resultat d’explotació 11 Creditors financers a llarg termini – Resultat abans d’impostos 11 Altres creditors a llarg termini 577 Impost de societats 142 Recursos a curt termini 1.918 Creditors financers – Resultat de l’exercici 131 Creditors comercials 1.801 Altres creditors 117 Ajustaments per periodificació _ Total passiu 5.918 25 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SPM Barcelona Activa, SA SPM Barcelona Activa, SA Barcelona Activa és l’agència de aplicades. Amb la seva actuació, l’agència desenvolupament local de l’Ajuntament busca contribuir al progrés de la ciutat President: de Barcelona i té per missió acompanyar i al canvi del model econòmic cap Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats la transformació de Barcelona en clau a un model de creixement amb altes dosis d’iniciativa emprenedora, creixement de competitivitat i productivitat a través Directors generals: empresarial, innovació, oportunitats d’activitats d’un valor afegit més alt. Sr. Mateu Hernández i Maluquer professionals i qualitat de l’ocupació. En l’actual context econòmic, (fins al 9 de març de 2009) L’agència municipal, per assolir la seva les actuacions de l’agència prenen Sra. Anna Molero i Romen missió en el marc d’acció municipal, una rellevància cabdal en la promoció (a partir del 10 de març de 2009) dissenya i implementa iniciatives que de l’ocupació i del teixit empresarial. són cofinançades, en funció de cada En aquest sentit, l’agència és promotora, programa, per l’Ajuntament de Barcelona, coordinadora i destacada executora Constitució les administracions competents en el seu del Pacte per a l’ocupació de qualitat Es va constituir el 19 de desembre àmbit d’actuació, com ara la Generalitat a Barcelona 2008-2011 signat el maig de 1986. de Catalunya, l’Estat espanyol o la Unió de 2008 per l’Ajuntament de Barcelona, Europea, i una àmplia relació de partners el Departament de Treball de la Generalitat Objecte social públics i privats estratègics i de prestigi de Catalunya, les organitzacions sindicals Promoure empreses de qualitat en els diferents sectors i col·lectius CCOO i UGT i les organitzacions i amb sentit de futur i l’ocupació. objecte de les activitats. empresarials Foment del Treball i Pimec. Amb una dilatada trajectòria de 23 anys El Pacte va ser refermat i ampliat l’octubre i una orientació estratègica pionera de 2009 per reforçar l’estratègia a l’Estat, Barcelona Activa ha esdevingut compartida davant la incidència de la crisi un agent destacat a nivell nacional econòmica, tot incorporant-hi els grups i internacional en el disseny i implantació polítics municipals que s’hi van voler de polítiques locals innovadores de suport adherir. a l’empresa i l’ocupació, i ha obtingut Aquest instrument de consens el reconeixement de les més altes i coordinació ha permès el desplegament institucions com ara la Comissió Europea, a la ciutat, de la mà de Barcelona Activa, l’OCDE, el programa «Habitat» de d’un ampli mapa d’actuacions efectives l’Organització de Nacions Unides, la xarxa a favor de l’orientació i inserció laboral europea de ciutats Telecities, la xarxa i de l’impuls a la generació d’activitat europea d’incubació empresarial EBN econòmica, parant especial atenció als o el Banc Mundial. col·lectius amb major risc de vulnerabilitat Així mateix, els programes i i actuant des de la vessant pal·liativa, metodologies de promoció de l’ocupació, tot cercant l’impacte a curt termini, amb de la creació, del creixement i de la una visió preventiva i de transformació innovació empresarial han estat transferits estructural del model productiu i de la a altres entorns del món, com ara a qualitat del mercat laboral a la ciutat. Santiago de Xile, Buenos Aires, Bogotà, Medellín, Quito, Roma, Sarajevo, Andorra o Brasil, i a altres ciutats espanyoles Pla d’Acció 2008-2011: més com poden ser Bilbao, Mataró o Sant suport a les persones i a Sebastià, entre d’altres. les empreses, més impuls Al mateix temps, Barcelona Activa és una organització singular que es al canvi del model econòmic caracteritza per la seva actuació Emmarcat en el Programa d’Actuació innovadora no només en el disseny Municipal 2008-2011 de l’Ajuntament de programes i activitats, sinó també en de Barcelona, el Pla d’Acció amb que la creació d’entorns favorables que facilitin s’ha dotat Barcelona Activa per al període l’activitat econòmica, la dinamització 2008-2011 té la prioritat d’avançar en del mercat laboral i l’atracció i retenció ocupació i competitivitat empresarial, de talent a la ciutat, tot buscant la des de la proximitat als ciutadans cooperació entre els diferents operadors i als territoris, per construir un model que actuen al territori per maximitzar de creixement sostingut, generador l’impacte i potencialitzar les mesures d’ocupació de qualitat, benestar i cohesió 27 SPM Barcelona Activa, SA social. S’hi contemplen també • Parc Tecnològic Barcelona Nord, s’hi les actuacions per fer front els reptes porten a terme, a través del Cibernàrium, de l’actual context econòmic i social. les activitats de creixement empresarial Per avançar en la seva missió i objectius, i de divulgació i formació tecnològica. l’agència estructura l’actuació durant • Espai de noves ocupacions Porta22, aquest període al voltant de quatre línies centre de referència metropolità d’activitat: en l’orientació professional i en el desenvolupament de capital humà. 1. Creació d’empreses. Per possibilitar la • Can Jaumandreu, espai d’acollida de creació de noves iniciatives empresarials tota mena d’activitats per a l’ocupació. amb potencial de creixement i futur, amb • Convent de Sant Agustí, punt referent especial incidència en el desenvolupament en els programes d’emprenedoria de sectors estratègics i en l’emprenedoria inclusiva que també acull activitats com a motor d’inclusió. per a l’ocupació. 2. Creixement empresarial. Per generar • Ca n’Andalet, centre especialitzat les condicions que impulsin el creixement en activitats de formació i millora sostingut de les empreses innovadores competencial. de la ciutat a través de la seva internacionalització, l’accés a finançament, L’any 2009 ha estat marcat pels reptes la cooperació i la innovació. derivats de la situació econòmica global 3. Ocupació. Per facilitar la formació i de la necessitat d’avançar cap a un nou ocupacional i l’accés a l’ocupació tot paradigma de creixement econòmic. avançant en un mercat laboral de qualitat En aquest context, l’actuació de Barcelona i inclusiu. Activa s’ha caracteritzat per un 4. Capital humà. Per promoure l’orientació desplegament sense precedents professional i l’atracció i desenvolupament dels dispositius de suport a l’ocupació, del capital humà, tot afavorint el progrés a la formació, a les empreses i a l’activitat professional. econòmica, amb una implicació determinant i coordinada dels diferents Les línies d’activitat anteriors agents amb actuació i capacitat d’impacte es complementen amb dos eixos a la ciutat, en el marc dels objectius transversals d’actuació: estratègics del Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 de l’Ajuntament 1. El Cibernàrium. Per difondre l’avenç de Barcelona i del Pacte per a l’ocupació tecnològic i formar els ciutadans, de qualitat a Barcelona 2008-2011. les empreses i els treballadors com L’agència municipal ha atès aquest any a elements de competitivitat i millora un total de 222.230 usuaris i usuàries competencial. mitjançant més de 70 programes 2. La promoció de la innovació i la diferents. Els aspectes més destacats creativitat. Per posar en valor i potenciar de l’activitat realitzada són els que el caràcter innovador i creatiu de la ciutat es detallen a continuació. de Barcelona, des de la vessant de generació de progrés econòmic. Creació d’empreses L’any 2009 s’ha caracteritzat, pel que Barcelona Activa, SA compta amb una fa al suport a la iniciativa emprenedora, extensa xarxa d’equipaments avançats, per un ampli increment en l’atenció cadascun d’ells especialitzat en un àmbit i l’acompanyament a persones d’activitat: emprenedores, que ha estat possible gràcies a la remodelació i l’ampliació • Centre per a la Gent Emprenedora de capacitat del Centre per a la Iniciativa Glòries, equipament de referència Emprenedora Glòries i a la posada en a la ciutat per a la creació d’empreses. marxa de nous i innovadors programes. • Incubadora d’Empreses Glòries, entorn Així mateix, l’any 2009 ha vingut marcat d’incubació per al desenvolupament de les per un avenç molt important en la noves empreses innovadores de la ciutat. facilitació de l’entorn econòmic per a 28 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SPM Barcelona Activa, SA la creació d’empreses a la ciutat, tant des el primer de tot Catalunya en tramitar de la vessant d’agilització administrativa telemàticament la constitució de societats per a la constitució d’empreses com limitades en menys de 10 dies, des de l’afavoriment d’altres factors, amb la reducció de terminis i costos com és l’accés a finançament. de constitució. En total, des del PAIT Les actuacions més significatives de Barcelona Activa, l’any 2009 s’han en l’impuls a la creació d’empreses constituït 124 noves empreses, de les han estat les següents: quals 68 en forma de societat limitada nova empresa i 56 en forma de societat • Els programes i les activitats de limitada. Per aquest motiu, Barcelona l’agència adreçats al foment de la creació Activa ha rebut el reconeixement del d’empreses han comptat amb 29.697 Ministerio com a millor PAIT de l’Estat. participants i s’han acompanyat 2.132 • S’ha facilitat l’accés al finançament nous projectes. de projectes empresarials viables, • S’ha reforçat la línia de treball per amb nous convenis amb entitats fomentar la creació d’empreses en sectors financeres, entre d’altres, el Banc estratègics per a la ciutat, com el mèdia, de Sabadell i el Microbank. les TIC o la biotecnologia, amb els • S’ha transferit l’expertise en el foment programes Microsoft Pre-Incubation de la creació d’empreses a altres entorns. Program, CreaMedia i BioEmprenedorXXI, L’agència ha col·laborat, amb l’aportació impulsats en col·laboració amb les entitats d’experiència i coneixements, referents de cada sector i que en la construcció del portal Inicia de han comptat amb 50 participants. la Generalitat de Catalunya per al suport • S’han ampliat els programes a l’emprenedoria al territori català. d’emprenedoria inclusiva per facilitar la creació d’empreses entre els col·lectius Creixement empresarial amb majors dificultats o de major Des de la línia de creixement empresarial, vulnerabilitat, com ara les persones Barcelona Activa ha impulsat una emprenedores majors de 40 anys, ampliació de l’oferta de programes les persones que volen emprendre i activitats mitjançant la coordinació i en sectors en transformació com cooperació amb el conjunt d’agents que el comerç o la construcció i entre promouen el creixement de les empreses altres col·lectius específics, per exemple a la ciutat. Així mateix, s’ha incidit els projectes perceptors de microcrèdits en un major grau d’especialització i que requerien d’un suport addicional per sectorialització de l’oferta, impulsada a consolidar-se. Un total de 154 participants través de sis àmbits d’actuació: el suport han accedit a aquests programes. en la gestió estratègica del creixement; • S’ha posat en marxa l’Escola de Dones la incubació d’empreses innovadores; Emprenedores, un ambiciós programa l’accés a finançament per al creixement; per donar suport a empresàries que la internacionalització; l’ampliació de en el 2009 ha acompanyat 279 dones la capacitat de vendes i la cooperació amb idees de negoci. empresarial. En aquest sentit, destaquen • S’ha remodelat l’equipament municipal diverses actuacions: Convent de Sant Agustí per convertir-lo en l’espai referent en programes • El conjunt de programes per al d’emprenedoria inclusiva a la ciutat. creixement empresarial ha comptat És, també, la seu de l’Escola de Dones amb 13.089 participants de prop Emprenedores. de 1.500 empreses i s’han acompanyat • S’ha progressat en la millora de l’entorn 398 empreses (micro, petites i mitjanes) econòmic per als negocis de la ciutat. en els seus processos de creixement.), La col·laboració amb el Ministerio al mateix temps, els entorns d’incubació de Indústria, Comercio y Turismo han allotjat 116 empreses innovadores. i la Generalitat de Catalunya ha permès • S’ha portat a terme un ampli conjunt que el PAIT (Punt d’accés i inici a la d’activitats per fomentar la cooperació tramitació) de Barcelona Activa sigui empresarial per afavorir el networking 29 SPM Barcelona Activa, SA entre empreses i l’aparició de noves el Growth Academy, el SeedRocket oportunitats de negoci i col·laboració. Han o l’Escola de Dones Emprenedores. destacat especialment les trobades en els • S’ha promogut l’ampliació de la grans esdeveniments sectorials d’empreses capacitat de vendes de les empreses com d’aeronàutica, de moda i de disseny. a motor de creixement, amb el seminari • S’ha consolidat el Dia de l’emprenedor d’alt nivell i visió internacional Global com a gran plataforma de relació, Growth Program. d’oportunitats de negoci i de creixement per a emprenedors i empreses. Ocupació L’edició d’enguany ha destacat per l’èxit Barcelona Activa ha desplegat una bateria de convocatòria: 6.525 participants de dispositius altament innovadors i en més de 120 activitats i la implicació d’ampli abast per fer front a la situació de més de 70 entitats. econòmica i a l’increment de l’atur, • S’ha promogut la internacionalització ha perseguit l’impacte a curt termini però d’empreses de la ciutat mitjançant també ha incidit en factors estructurals dos Ponts Tecnològics i d’Innovació, per avançar en el necessari canvi de un als Estats Units (Silicon Valley i Seattle) model econòmic. i l’altre als països nòrdics (Suècia i Alineada amb les directrius del Finlàndia), una missió comercial a Dubai Programa d’Actuació Municipal i ostentant i dos Ponts Tecnològics inversos amb la secretaria tècnica del Pacte per a empreses alemanyes i xineses. l’ocupació de qualitat a Barcelona 2008- Així mateix, el conveni signat amb 2011, l’agència municipal ha desplegat la incubadora Plug&Play ha facilitat i executat el Pla d’Acció 2009 del Pacte, l’aterratge a Silicon Valley de 4 joves consensuat per les entitats que el signen. empreses innovadores de Barcelona. La posada en marxa d’aquest Pla d’Acció • S’ha facilitat l’accés a finançament, amb 2009, amb un pressupost de 22,8 milions la preparació per a la inversió mitjançant d’euros, ha suposat l’atenció a més programes intensius d’alt nivell i fòrums de 92.000 usuaris i usuàries, un 27% més d’inversió amb una àmplia participació del previst, i l’inici de 6 grups de treball, d’inversors i entitats de finançament integrats per les entitats signants i altres nacionals i internacionals. També s’han entitats referents de cada un dels àmbits de organitzat fòrums d’inversió específics treball, entre d’altres, la Cambra de Comerç, en els sectors mediatech, energies netes el Consorci d’Educació de Barcelona, i salut, alhora que s’ha impulsat una l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, trobada d’empreses amb inversors la Fundació BCN FP i l’Institut Català internacionals presents a la ciutat amb de Qualificacions Professionals, els quals motiu de la final del concurs europeu han anat dirigits a avançar en: d’empreses innovadores Eurecan European Venture Contest, que la ciutat • La facilitació de l’activitat econòmica ha acollit per tercer any consecutiu. i la simplificació administrativa. També s’ha dissenyat el programa • La prevenció del fracàs escolar. Innoactiva, per millorar l’accés de • La inclusió sociolaboral de joves les empreses a finançament públic amb dèficits formatius. per a activitats d’R+D+I, i el programa • Els dispositius d’inserció per a persones Barcelona Venture Hub, que es posarà en aturades provinents de sectors marxa el 2010, amb l’objectiu de fomentar en transformació. la inversió internacional en projectes • El progrés professional. innovadors de Barcelona, tot facilitant-los • Les polítiques actives d’ocupació. la instal·lació temporal a la ciutat i el contacte amb projectes d’alt potencial. En aquest context, i des de la línia • S’han ampliat els programes de suport d’Ocupació de Barcelona Activa, a la gestió del creixement, amb formació s’han impulsat una vintena de programes, empresarial avançada, assessorament i amb diferents metodologies i adaptats mentorització de projectes i programes a les diferents necessitats de les persones integrals d’impuls al creixement, com són aturades: 30 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SPM Barcelona Activa, SA • En els programes de promoció per a la dinamització socioeconòmica de l’ocupació de Barcelona Activa, i laboral als barris de la ciutat que s’hi han atès 53.649 usuaris i usuàries. requereixen especial atenció. S’hi han atès • Prop de 18.000 persones sense feina 1.714 usuaris i usuàries amb actuacions s’han inscrit, des del seu inici el novembre específiques amb joves amb dèficits de 2008, al programa «Activa’t per formatius, dones aturades i altres l’ocupació» que ha estat organitzat, col·lectius de major vulnerabilitat. conjuntament per Barcelona Activa i el • La remodelació de l’equipament Departament de Treball de la Generalitat, del Convent de Sant Agustí per acollir per oferir una resposta ràpida, de gran activitats de promoció de l’ocupació abast i a mida de les necessitats de les i d’emprenedoria inclusiva permetrà persones aturades. S’hi han ofert 833 atendre 12.000 participants l’any. sessions informatives, 1.500 càpsules sobre mercat laboral, oportunitats Capital humà professionals, competències clau L’activitat en la línia de capital humà de i recerca de feina, i més de 1.000 tutories Barcelona Activa s’ha vist reforçada amb individuals d’acompanyament l’ampliació de l’orientació professional en la recerca de feina. de darrera generació i la promoció de la • S’han fet nous programes innovadors cultura i els valors del treball, també amb i amb un enfocament integral que han la consolidació del programa de progrés suposat la inserció laboral de 235 professional i amb l’impuls de l’Espai de persones aturades amb més dificultats Noves Ocupacions com a punt de trobada per reincorporar-se al mercat, com entre l’oferta i la demanda laboral que ara les persones majors de 45 anys i les ha continuat transferint a altres indrets provinents de sectors en reestructuració. del país la seva metodologia i els seus • S’han ampliat els programes de continguts de primer ordre. Els avenços formació pràctica mitjançant la realitzats es poden resumir en: contractació de persones aturades per donar-los una qualificació professional en • La línia de capital humà ha atès 63.568 ocupacions emergents i amb futur. A les usuaris i usuàries. quatre escoles taller iniciades el 2008 i • L’impuls de la mesura de govern per basades en sectors emergents com el de a l’orientació, inserció i desenvolupament les arts escèniques i el medi ambient, s’hi professional juvenil a Barcelona 2009- han sumat dues cases d’oficis encarrilades 2011, la qual permet, entre altres coses, als sectors del coneixement, del turisme oferir orientació acadèmica i professional i de la cultura i un taller d’ocupació per inicial a tots els estudiants d’ESO, al sector de serveis a les persones i a la batxillerat i cicles formatius dels centres comunitat. El programa Plans d’Ocupació educatius de la ciutat de Barcelona, cosa ha permès contractar 568 persones per que suposa un total de més de 22.000 a la realització d’obres i serveis d’interès alumnes. col·lectiu i 930 persones més mitjançant • El desplegament del programa per els programes d’experienciació laboral. promoure l’èxit escolar i els valors del • L’augment de l’oferta formativa amb treball entre els estudiants de secundària, 196 cursos ha permès formar 3.542 en col·laboració amb el Consorci persones aturades. d’Educació de Barcelona i iniciat en el • Els programes de qualificació per curs 2009-2010, ha comptat amb 909 a joves en situació d’abandonament participants d’ESO, batxillerat i cicles prematur dels estudis, que aquest any formatius i es preveu que, fins al 2011, han tingut 284 participants, tenen hi hauran participat més de 10.000 l’objectiu de preparar-los per a feines estudiants. amb futur i motivar-los per a que ampliïn • S’ha consolidat el programa de progrés coneixements mitjançant la incorporació professional i desenvolupament a cicles formatius. competencial que ha comptat amb 15.232 • En el marc del programa «Treball als participants repartits en 744 activitats. Barris» s’han desplegat nous dispositius En el marc del programa, s’han fet 31 SPM Barcelona Activa, SA 4 jornades per conèixer en profunditat reconeixement com a centre el mercat laboral i les oportunitats col·laborador per a l’acreditació professionals dels sectors de l’aeronàutica, de competències en tecnologies de la logística, l’alimentació i les indústries la informació i la comunicació (ACTIC). creatives i culturals. • Inici, en fase pilot, del projecte «Antenes • El desplegament del projecte «Antenes Cibernàrium» per promoure la divulgació d’orientació professional de nova i la capacitació digital de proximitat des generació», amb un primer conveni signat dels diferents equipaments municipals, amb la Universitat de Barcelona com per exemple, les biblioteques mitjançant el qual es posa en marxa o els centres cívics. la primera antena universitària de l’Espai • S’ha ampliat l’oferta de cursos, amb 17 de Noves Ocupacions, significa l’extensió cursos i 330 participants, del programa de les activitats i continguts de l’Espai formatiu «Estiu d’internet» que es realitza als centres educatius de la ciutat, durant el mes de juliol i va adreçat amb la finalitat de millorar l’orientació a professionals del món educatiu, acadèmica i professional dels estudiants. emprenedors i treballadors de pimes • S’ha posat en marxa un nou servei i professionals del món del disseny web. que ofereix informació sobre més • S’ha posat en marxa la iniciativa «Jo faig de 5.000 ofertes de feina reals a la ciutat, Cibernàrium», un concurs que ha permès classificades per sector i perfil la participació ciutadana, mitjançant professional, mitjançant la plataforma de la presentació de propostes multimèdia, continguts i en col·laboració amb Infojobs. en a la nova campanya de comunicació Més endavant serà ampliat amb del Cibernàrium. la participació d’altres portals com ara Manpower i Infofeina. Promoció de la creativitat • S’ha impulsat la transferència de la i la innovació plataforma de continguts i metodologia L’agència municipal impulsa la creativitat d’orientació professional de l’Espai de i la innovació de manera transversal Noves Ocupacions al Servicio Público de amb actuacions promogudes des de Empleo Estatal per estendre’l d’aquesta les diferents línies d’activitat. Així mateix, manera a tot el territori espanyol. fomenta la divulgació de la creativitat i la innovació a la ciutat, i contribueix Cibernàrium a posicionar internacionalment Barcelona Barcelona Activa ha impulsat una com a ciutat innovadora i creativa, ampliació i especialització de l’oferta mitjançant diversos elements d’alt formativa en internet i noves tecnologies impacte. En aquest sentit, les actuacions des del Cibernàrium que, amb 10 anys més destacades han estat: d’experiéncia, és l’equipament de referència en divulgació i capacitació • S’ha ampliat el mapa de recerca del web tecnològica i que al 2009 s’ha Barcelona Innova amb 303 actius d’accés caracteritzat pels següents fets: lliure al mateix temps que se n’ha continuat la dinamització. El 2009 el web • S’hi han atès 62.227 participants, ha rebut més de 45.000 visites. 38.021 dels quals han participat en • La nova publicació Universitat- 2.647 càpsules i tallers formatius de curta Barcelona-Empresa sobre exemples de durada, 2.565 participants han seguit productes i serveis exitosos ha estat fruit 212 itineraris grupals a mida i 21.641 de la cooperació entre el món universitari hi han anat per utilitzar de manera i l’empresarial. autònoma els recursos del Cibernàrium. • La itinerància de l’exposició Barcelona, • L’ampliació d’horaris de l’equipament recerca i innovació per deu espais diferents permetrà atendre més de 12.000 de la ciutat ha suposat que l’hagin pogut participants més l’any. visitar més de 15.000 persones. • La Direcció General de la Societat de la • S’han elaborat quatre informes Informació de la Generalitat de Catalunya sectorials, que seran publicats el 2010, ha atorgat al Cibernàrium el sobre les oportunitats de negoci als 32 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SPM Barcelona Activa, SA sectors de la indústria tradicional, a la creació i el creixement empresarial les indústries creatives, la construcció a les entitats brasileres Anprotec i Sebrae i les ciències de la vida. i ha iniciat nous exercicis de transferència a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), a l’Institut Cooperació institucional Tecnològic de Monterrey (Mèxic) A l’amplia tasca de col·laboració i a Conquito-Agència Municipal de amb prop de 150 entitats i empreses Desenvolupament Econòmic de Quito de la ciutat per a la realització conjunta (Equador). d’activitats, cal afegir que Barcelona Finalment, i com a referent nacional Activa ha participat activament en i internacional en el terreny de dos programes europeus d’intercanvi les polítiques públiques de suport de coneixements i bones pràctiques: a persones emprenedores, empreses el Clusnet, sobre les polítiques locals i ocupació, l’agència municipal ha rebut de suport als entorns empresarials, la visita de 134 delegacions, de les quals i el Creative Metropoles, referent al suport 43 són estatals i 91 internacionals, a les indústries creatives. També s’ha amb un total de 1.172 delegats aprovat el projecte Exe-More, en el marc i delegades, amb l’objectiu de conèixer del Programa Europeu Erasmus per de prop el know-how i les propostes a Joves Emprenedors, que els oferirà innovadores de Barcelona Activa. la possibilitat de realitzar pràctiques Es pot destacar entre d’altres, la visita en algunes de les empreses dels entorns de l’alcaldessa de Dublín (Irlanda), que participen en el projecte. l’alcalde de Medellín (Colòmbia) Així mateix, l’agència municipal ha o els governadors de províncies continuat transferint el model de suport d’Indonèsia i de Turquia. 33 SPM Barcelona Activa, SA Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Total participants 154.573 140.044 (1) 162.856 222.230 Creixement empresarial Instal·lades a vivers i al Parc Tecnològic 122 116 116 116 Nivell d’ocupació 91 % 93 % 92 % 87 % Empreses acompanyades 301 366 350 396 Nivell de participació d’empreses en serveis de creixement 3.363 3.785 3.486 1.449 (4) Creació d’empreses Usuaris atesos 39.260 15.994 (1) 19.387 29.697 Projectes empresarials acompanyats 1.182 1.189 1.397 2.132 Servei per a l’ocupació Usuaris atesos 17.292 20.651 31.806 (2) 53.649 Contractes realitzats en programes experiencials 1.146 987 863 930 Accions formatives (contínua i ocupacional) Nombre d’accions 150 145 114 196 Nombre d’hores 33.839 34.727 35.070 42.999 Nombre d’alumnes 2.379 2.253 1.802 3.542 Projectes singulars Participants al Cibernàrium 50.629 53.510 53.784 (3) 62.227 Participants al Porta22, espai de noves ocupacions 36.170 36.222 48.120 63.568 (1) La renovació del portal BarcelonaNETactiva, que ha suposat l’obertura de múltiples continguts al públic, implica la no imputació dels membres de la comunitat virtual BarcelonaNetactiva al nombre de participants. (2) Des de 2008 inclou els participants en les activitats d’ocupació i formació. (3) Des de 2008 hi ha canvi de metodologia en el recompte d’usuaris dels recursos d’autoús. (4) Des de 2009 és possible saber el nombre d’empreses diferents beneficiàries, per tant, s’ha refinat el concepte. Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 94 93 95 102 Inversió (en milers d’euros) 2.862 4.122 5.846 3.506 Pròpia 1.320 1.604 3.864 2.359 Per compte de l’Ajuntament 1.542 2.518 1.982 1.147 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 52 53 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 39 52 55 53 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 1.984 2.572 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.951 1.989 1.984 2.572 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 34 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SPM Barcelona Activa, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Lloguers i serveis vivers 2.389 Actiu fix 19.085 Transf. program. i per serveis Ajt. 13.777 Immobilitzat immaterial 2.487 Transferències programes altres ens 14.769 Immobilitzat material 16.514 Gestió de programes específics – Immobilitzat financer 85 Altres ingressos 125 Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Total ingressos d’explotació 31.060 Actius per impost diferit 1 Costos Actiu circulant 22.712 Variació d’existències – Existències – Compres 188 Deutors 20.319 Personal 14.852 Inversions financeres temporals 79 Treballs, subminis. i serveis externs 4.762 Tresoreria 2.181 Subvencions (1.789) Ajustaments per periodificació 133 Altres despeses 10.189 Provisions 69 Total actiu 41.797 Amortitzacions 2.450 Passiu Total costos d’explot. abans financers 30.721 Recursos a llarg termini 21.871 Resultat d’explotació abans financers 339 Fons propis abans resultat 2.433 Ingressos financers 1 Pèrdues i guanys de l’exercici 53 Despeses financeres 287 Subvencions de capital 12.129 Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 53 Provisions 1 Resultat abans d’impostos 53 Creditors financers a llarg termini – Impost de societats – Altres creditors a llarg termini 7.254 Recursos a curt termini 19.926 Resultat de l’exercici 53 Creditors financers – Creditors comercials 3.900 Altres creditors 95 Ajustaments per periodificació 15.931 Total passiu 41.797 35 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SM Barcelona Gestió Urbanística, SA SM Barcelona Gestió Urbanística, SA L’actuació de BAGUR, SA durant l’any l’acompliment de dues línies de treball s’ha centrat en tres grans línies d’actuació: provinents de la gestió directa de sòl, dins dels àmbits predeterminats A) Obtenció de sòl, dotació de serveis, de planejament i en quins sistemes President: urbanitzacions i actuacions de d’actuació estan fixats, com l’expropiació Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín remodelació de barris emmarcades i la reparcel·lació en la modalitat de Conseller apoderat: en el desenvolupament del Pla d’Habitatge cooperació. Així, la societat cursa dos Sr. Josep Maria de Torres i Sanahuja 2008-2016 de l’Ajuntament de Barcelona. tipus d’actuacions de gestió de sòl, B) Coordinació i actuacions directes dels finançades de forma independent, Director general: projectes d’intervenció integral als barris que depenen del sistema d’actuació Sr. Francesc Arrabal i Martínez (Llei de barris), aprovades per la predefinit: actuacions d’iniciativa Generalitat de Catalunya, que suposen municipal i actuacions d’iniciativa una intervenció tant urbanística público-privada. com social, amb l’objectiu principal de rehabilitar el barri en qüestió. Actuacions d’iniciativa municipal Constitució C) Consolidació i implementació Són aquelles en les quals la societat Es va constituir el 15 de desembre de les línies de treball desenvolupades tramita àmbits de gestió de sòl mitjançant de 2000, amb l’autorització prèvia, a la xarxa d’oficines de l’habitatge l’expropiació com a sistema d’actuació. quant a la constitució i els estatuts, que s’han emplaçat a tots els districtes Aquestes actuacions es realitzen per part del Plenari del Consell Municipal de la ciutat. a partir de l’encàrrec municipal en sessió 27 d’octubre de 2000. i el seu finançament està previst al Pla Aquestes tres línies d’actuació s’han d’inversions municipal. Objecte social concretat en: L’actuació de la societat en aquests 1. La promoció, la gestió i l’execució àmbits és integral, la qual cosa significa d’activitats urbanístiques, la realització que es desenvolupa des de l’inici, d’obres d’urbanització i la dotació de A) El programa del Pla amb l’aprovació inicial i definitiva de serveis derivats d’aquestes activitats, d’Habitatge 2008-2016 la corresponent relació de béns i drets independentment del sistema que afectats, la tramitació dels expedients s’adopti per a l’elaboració i execució Aquest programa inclou les actuacions d’expropiació de les propietats existents del planejament, com també l’elaboració, encaminades a l’assoliment de l’esmentat a l’àmbit d’actuació en qüestió, execució i control de projectes de Pla i els principals eixos d’actuació que la valoració de les famílies afectades planejament, urbanístics i d’edificació, donen forma a aquest programa són: i de les activitats que s’hi han de dur a l’adquisició de sòl, fins i tot actuant com terme, com el trasllat i el reallotjament beneficiari d’expropiacions, i venda de • La gestió de sòl per generar solars de les famílies que hi tenen dret, terrenys amb la finalitat de fomentar on promocionar nous habitatges. el pagament de les indemnitzacions l’habitatge. • Les obres vinculades a la construcció corresponents i l’alliberament dels 2. La promoció, mitjançant convenis, d’habitatges i la rehabilitació dels solars que predetermina el planejament drets de superfície, concurs públic ja existents. vigent. i qualsevol altra fórmula admesa en dret, • La coordinació d’actuacions amb els Així mateix, l’alliberament dels solars, de la construcció d’habitatges i de la operadors d’habitatge, públics i privats, previ enderroc de les edificacions rehabilitació dels ja existents. Edificació tot donant impuls al programa existents, va acompanyat de la necessària directa o indirecta dels solars resultants d’inversions urbanístiques finançades en urbanització de l’àmbit i el procés finalitza de l’execució urbanística. col·laboració amb el sector público-privat, amb el lliurament al municipi de solars 3. La coordinació d’actuacions amb desenvolupades, preferentment, amb la qualificació urbanística els operadors d’habitatge públic i privat. mitjançant el sistema d’actuació per d’edificables o de sistemes. cooperació i actuacions d’expropiació. Dins d’aquest grup d’actuacions, també • Les obres d’infraestructures que doten s’hi emmarquen aquelles obres de serveis els habitatges. d’urbanització finançades a partir del Pla • Les obres en els barris en remodelació. municipal d’inversions, l’objectiu de les • La coordinació dels projectes quals és urbanitzar els terrenys, i també d’intervenció integral als barris, aprovats dotar-los dels accessos, els serveis i els per la Generalitat de Catalunya. espais verds necessaris, on els diferents operadors promocionaran els habitatges En aquest sentit, l’activitat de la societat de protecció oficial previstos en el Pla en gestió de sòl s’ha centrat en d’Habitatge 2008-2016. 37 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA D’entre aquestes actuacions, enguany També s’hi ha realitzat la connexió a han destacat les següents: la xarxa de residus sòlids urbans (RSU). • Modificació del Pla General Metropolità • Modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació del barri en l’àmbit Hospital Militar-Farigola, actual d’Hostafrancs. Al llarg de l’any, avinguda de Vallcarca. l’actuació de la societat s’ha centrat S’ha executat totalment l’expropiació en l’alliberament dels solars inclosos dins de l’actuació aïllada (AA) 6 i la 2a fase de l’àmbit i la urbanització dels carrers de l’AA 3, amb l’expropiació de tots de Leiva i de Mir Geribert, per dotar els sòls que la componen, han estat de les infraestructures necessàries abonades les indemnitzacions les noves promocions d’habitatges corresponents i han estat traslladades de protecció oficial. totes les famílies amb dret a • Colònia Castells. Dins de l’àmbit de la reallotjament al nou edifici de protecció Modificació del Pla General Metropolità en oficial construït a tal efecte. el sector de la Colònia Castells, la societat Alhora, s’ha procedit a l’enderroc de la n’ha continuat el procés de remodelació, quasi totalitat de les edificacions existents en conveni d’execució amb l’INCASOL, dins de l’àmbit que no eren compatibles consistent en la materialització amb el planejament. La societat també de les prescripcions del planejament. ha impulsat l’aprovació dels projectes • Modificació del Pla General Metropolità d’urbanització que permetran urbanitzar del Primer Cinturó. S’ha fet el seguiment i dotar de serveis els nous solars que es de les actuacions d’expropiació dins generin de la mateixa actuació de gestió de l’àmbit de la MPGM i s’han aprovat urbanística. els nous projectes d’urbanització • Remodelació de Trinitat Nova. de les unitats d’actuació 2, dins de La societat ha dut a terme una actuació les prescripcions del planejament vigent. de remodelació del barri que ha suposat • Barri de Torre Baró. L’actuació de la substitució de 861 habitatges i la societat s’ha centrat en el seguiment la urbanització de la totalitat del barri. de les obres de construcció de les noves Al llarg de l’any, s’han finalitzat les obres promocions d’habitatge que el d’urbanització dels espais entre els blocs planejament vigent preveu en aquest dels edificis d’habitatges de protecció sector. oficial B i C per dotar-los de serveis • Barri del Polvorí. L’actuació i d’accessos i s’han lliurat les claus dels de la societat en aquest barri ha estat habitatges assenyalats com a edifici la dotació d’infraestructures i de serveis C i edifici B primera fase. i la urbanització dels vials de davant dels • Barri del Bon Pastor. Continua el procés nous edificis de protecció oficial en de remodelació del barri amb l’execució construcció, com també la urbanització de les primeres fases d’urbanització, de la plaça central del barri. que inclouen les infraestructures, Així mateix, s’ha continuat la redacció els serveis, les urbanitzacions de vials dels projectes d’urbanització que dotaran i les zones verdes adjacents als nous de serveis i d’accés als edificis d’habitatge edificis de protecció oficial. de protecció oficial en les futures fases Així mateix, s’ha continuat amb d’execució. la redacció dels projectes d’urbanització • Pla especial de reforma interior, de les següents fases d’execució, «Can Bacardí». S’han executat que dotaran de serveis i d’accessos als les prescripcions establertes edificis d’habitatges de protecció oficial en el planejament amb l’expropiació corresponents. de les parcel·les afectades. • Barri sud-oest del Besòs. S’ha fet la urbanització dels vials i dels espais Actuacions d’iniciativa entre blocs que connecten público-privada els espais ja urbanitzats amb els de nova Una altra línia d’actuació de la societat remodelació i que s’estenen per la és la d’aquells àmbits de gestió totalitat d’un barri en rehabilitació. urbanística, el sistema d’actuació 38 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SM Barcelona Gestió Urbanística, SA dels quals és el de reparcel·lació, infraestructures i serveis, com també modalitat cooperació. urbanització, als edificis que En aquests àmbits de gestió, la societat s’hi promocionaran. també hi desenvolupa l’acció d’una • Projecte de reparcel·lació de l’àmbit C-2 manera integral; és a dir, una vegada Fòrum. S’ha finalitzat l’execució de l’àmbit aprovats els projectes de reparcel·lació, esmentat amb la urbanització, per fases, la societat porta a terme l’execució dels de la totalitat de l’àmbit C-2, tot generant- diferents projectes. hi serveis i accés per a les diferents En aquest cas, cal assenyalar que promocions d’habitatge de protecció l’actuació es fa per compte de tercers, oficial que inclou l’actuació, alhora que fet que comporta que el finançament permetrà la connexió amb el barri limítrof estigui establert en funció dels diferents del sud-oest del Besòs. drets i deures fixats en el corresponent • MPGM de l’avinguda de l’Hospital Militar, projecte de reparcel·lació a través avui Vallcarca-Farigola. La MPGM preveu del compte de liquidació provisional, la gestió de cinc unitats d’actuació la gestió integral del qual correspon a pel sistema de reparcel·lació-cooperació aquesta societat amb plenes competències i enguany se n’ha continuat l’execució. per a la seva execució. L’esmentada actuació permet Les esmentades actuacions engloben: l’alliberament dels solars destinats a la generació dels solars destinats a promocionar habitatges de protecció per l’edificació d’habitatges de protecció per a reallotjaments, com també l’alliberament a reallotjats; el trasllat de les famílies una de la resta de solars en compliment de les vegada edificades les noves promocions; prescripcions establertes al planejament les indemnitzacions pertinents; la redacció i a la gestió de sòl vigents. dels projectes d’enderroc i d’urbanització; • MPGM de l’àmbit Europa-Anglesola. l’eliminació de les edificacions que siguin La societat ha continuat gestionant el incompatibles amb el planejament vigent projecte de reparcel·lació d’aquest àmbit i, finalment, la posada a disposició dels que permetrà la construcció d’un edifici respectius titulars dels solars alliberats de protecció oficial on es podran reallotjar i la urbanització del sector, tot donant les famílies que hi tinguin dret; alliberar compliment, d’aquesta manera, a allò la resta de solars d’equipaments que es preveu en el planejament. i edificables i també la urbanització dels D’entre aquestes actuacions enguany nous vials i la implantació de zones verdes han destacat les següents: en els propers exercicis. • Projecte de reparcel·lació de l’àmbit Fins aquí alguns exemples de les Renfe-Rodalies. S’hi ha continuat la gestió actuacions que s’han executat al llarg de la reparcel·lació amb l’inici de les obres del 2009. A continuació resumim d’urbanització que dotaran de serveis les altres dues línies d’actuació. la primera fase de promoció d’habitatges de l’àmbit. • Pla especial de reforma interior del B) Projectes d’intervenció barri de Porta. La societat ha continuat integral als barris gestionant les unitats d’actuació 6, 7 i 9 de l’esmentat PERI, ha assumit La societat realitza la tasca de coordinació els drets de cadascuna de les unitats i d’intervenció directa en alguns dels i ha urbanitzat els respectius àmbits projectes urbanístics i de rehabilitació d’actuació, ja que sovint s’ha de fer inclosos dins dels diferents projectes conjuntament amb la urbanització d’intervenció integral de barris, dels fora-àmbits per donar continuïtat que han estat aprovats per la Generalitat i connexió al treball executat. de Catalunya, i que es desenvolupen en els • Projecte de reparcel·lació de l’àmbit barris de Roquetes, Poble-sec, Torre Baró, Porta Firal. Ha estat iniciada una Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, La Bordeta, de les primeres fases d’urbanització El Coll, La Barceloneta, Maresme, Besòs, de l’esmentat àmbit que proporcionarà Bon Pastor i Baró de Viver. 39 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA C) Consolidació de la xarxa • Ajuts a la rehabilitació. d’oficines de l’habitatge • Borses d’habitatge. de Barcelona • Suport a problemàtiques de l’habitatge privat. La societat ha consolidat la xarxa • Coordinació de la xarxa. d’oficines de l’habitatge a tots els districtes de la ciutat. Amb aquest objectiu, el Consorci de Aquestes oficines han estat dotades l’Habitatge de Barcelona ha subscrit un de personal qualificat local i eines per conveni amb la societat per tal de portar desenvolupar la seva tasca, tot ampliant- a terme aquestes actuacions i dotar-les ne les línies d’actuació i per oferir un pressupostàriament per a l’exercici 2009. assessorament integral sobre temes d’habitatge a la ciutadania. Així, s’han desplegat 5 línies de treball Resum d’actuacions on s’inclouen les diferents tipologies d’inversió temàtiques de l’habitatge: L’execució d’aquest programa durant l’any • Registre de sol·licitants d’habitatge 2009 ha estat la que es pot veure en de protecció oficial. la següent taula (imports en euros): Taula 1 Actuació Import Inversió executada amb finançament municipal Remodelació Trinitat Nova 7.070.869 Enderrocs i urbanització de l’Illa D PERI «Can Bacardí» 5.476.396 Urbanització i infraestructures del Ps. Sta. Coloma (Meridiana–Luther King) 4.577.897 Barri del Bon Pastor 540.066 Barri sud-oest del Besòs 2.551.318 Urbanització a l’àmbit del Poble-sec, fase I (Llei de barris) 1.559.288 Desviament del col·lector del Torrent dels Garrofers (Can Cortada) 1.474.070 Barri del Polvorí 2.268.341 MPGM àmbit Hospital Militar-Farigola (actual avinguda de Vallcarca) 3.742.411 Urbanització de Parc Central Diagonal-Poblenou 1.173.122 Can Jaumandreu 903.576 Urbanització del barri Torre Baró 693.752 Urbanització de l’àmbit de la UA2 del Primer Cinturó (Rda. Guinardó–Ptge. Llívia) 687.541 AA7 MPGM d’Hostafrancs. 677.132 Expropiació a Jaume Brossa 2-40 507.659 Urbanització de l’àmbit MPGM (Rda. de Dalt–Av. Meridiana–Ctra. de Ribes) 500.000 Urbanització de l’àmbit Can Travi al Districte d’Horta 408.481 Reparcel·lació de l’estació Renfe-Rodalies 317.884 Altres actuacions 7.198.351 Total de la inversió executada amb finançament municipal 38.449.136 Ü Ü 40 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SM Barcelona Gestió Urbanística, SA Ü Ü Actuació Import Inversió executada amb finançament extern Reparcel·lació de la Ctra. de Collblanc, Av. de Xile i Torre Melina, sector 1 2.472.204 MPGM de l’àmbit Hospital Militar-Farigola (actual Av. Vallcarca) 2.472.204 Reparcel·lació PMU Porta Firal 1.347.536 Gestió de sòl, enderroc i urbanització PERI Can Portabella 1.345.265 Reparcel·lació de la UA1 del MPGM Anglesola 990.972 Pla especial de reforma interior del barri de Porta 1.622.051 Urbanització de l’àmbit C2 Fòrum (MPGM Front Litoral) 519.912 Reparcel·lació de Lanzarote Residència 488.726 Front Marítim del Poblenou 330.515 Reparcel·lació de Gelida–Andrade 232.587 Conveni per al projecte d’urbanització PAU C, fase I, PERI barri del Bon Pastor 199.186 Altres actuacions 2.652.898 Total de la inversió executada amb finançament extern 11.213.583 Ajuts Llei de barris i àrees extraordinàries de rehabilitació integral 1.457.945 Total de la inversió executada 51.120.664 41 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA Dades rellevants Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla 41 41 49 74 Inversió (en milers d’euros) 47.411 103.391 97.746 51.282 Pròpia 6 2 189 161 Per compte de l’Ajuntament de Barcelona 33.433 43.739 78.900 38.449 Cooperació 13.972 59.258 17.716 11.213 Llei de barris – 392 852 930 Rehabilitació – – 89 528 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 22 79 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 55 56 80 65 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 41 136 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 111 78 100 121 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 42 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals SM Barcelona Gestió Urbanística, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Prestacions de serveis 1.761 Actiu fix 351 Altres ingressos 780 Immobilitzat immaterial 38 Subvencions a l’explotació 9.114 Immobilitzat material 313 Immobilitzat financer – Total ingressos d’explotació 11.655 Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Costos Variació d’existències – Actiu circulant 28.236 Compres – Existències – Personal 4.044 Deutors 20.105 Treballs, subminis. i serveis externs 7.434 Inversions financeres temporals 7.987 Subvencions – Tresoreria 137 Altres despeses – Ajustaments per periodificació 7 Provisions – Amortitzacions 57 Total actiu 28.587 Total costos d’explotació abans financers 11.535 Passiu Resultat d’explotació abans financers 120 Recursos a llarg termini 987 Ingressos financers 11 Fons propis abans resultat 656 Despeses financeres 52 Pèrdues i guanys de l’exercici 79 Subvencions de capital – Resultat d’explotació 79 Altres ingressos a distribuir – Resultat abans d’impostos 79 Provisions – Impost de societats – Creditors financers a llarg termini – Altres creditors a llarg termini 252 Resultat de l’exercici 79 Recursos a curt termini 27.600 Creditors financers – Creditors comercials 6.552 Altres creditors 20.574 Ajustaments per periodificació 474 Total passiu 28.587 43 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA Barcelona de Serveis Municipals, SA L’evolució de l’exercici 2009 de Barcelona el projecte executiu corresponent de Serveis Municipals, SA, en endavant a la ubicació del zoo marí i el màster BSM, pot qualificar-se de satisfactòria, pla per a la remodelació de la ubicació tot i el context de crisi generalitzada del parc de la Ciutadella. President: en el qual ens trobem immersos i que ha • A les instal·lacions olímpiques de Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher acabat afectant les grans línies d’actuació Montjuïc, s’hi han dut a terme els treballs Director general: en les quals es desenvolupen les nostres d’adequació per a la celebració Sr. Alfredo Morales i González activitats: la mobilitat i l’oci. del Campionat Europeu d’Atletisme Com a fets més significatius han destacat: que tindrà lloc a l’estiu de 2010. S’ha consolidat el nivell d’activitat al Sant Jordi • Quant a aparcaments, s’han posat en Club, amb més de 50 actes de concerts Constitució marxa tres nous aparcaments subterranis: i festes de petit format (aforament 3.000 Es va constituir el 19 de juliol de 1982 Menéndez Pelayo-Tanatori de Les Corts, persones), l‘adequació del qual ja es amb la denominació de Societat Municipal València-Calàbria i Bilbao-Llull. va efectuar en l’exercici anterior. d’Aparcaments i Serveis, SA. El 2002, • S’està efectuant l’adaptació el Plenari del Consell Municipal en va dels sistemes de control d’accessos, La realització d’activitats definides aprovar la modificació dels estatuts, amb per tal de permetre la modalitat de en el seu objecte social correspon la qual cosa es va ampliar l’objecte social rotació horària per a motos en els a la societat directament o indirectament, i es va canviar la denominació per la de diversos aparcaments de la societat. mitjançant la participació en altres Barcelona de Serveis Municipals, SA. L’any Ja s’ha posat en marxa als aparcaments societats. Al tancament de l’exercici, següent, la societat va iniciar una nova de Cambó, Àngels i Moll de la Fusta, la societat agrupa una sèrie de serveis etapa com a conseqüència de la decisió i properament es farà als d’Illa Raval i activitats municipals de manera directa de l’Ajuntament de Barcelona d’unificar i Tarradellas-Nicaragua. i altres d’indirectament, i és l’accionista en una sola societat la prestació de • La implantació de nous sistemes d’un grup d’empreses format per cinc serveis municipals de contingut econòmic. de vídeo-vigilància i comunicació per societats en les quals té la participació Fruit d’això, es va portar a terme la fusió a la gestió remota, ha estat culminada majoritària, superior al 50 %: Parc per absorció de Barcelona de Serveis en vint aparcaments, dels quals vuit ja d’Atraccions Tibidabo, SA; Tractament Municipals, SA (societat absorbent), Parc es gestionen des del centre de control. i Selecció de Residus, SA; Serveis Zoològic de Barcelona, SA, i Barcelona • S’han implantat endolls per a la càrrega Funeraris de Barcelona, SA; Cementiris Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA de vehicles elèctrics en tretze aparcaments. de Barcelona, SA; Mercados de (societats absorbides) i al mateix temps • S’ha signat un conveni amb un promotor Abastecimientos de Barcelona, SA. es va dur a terme el procediment privat que ha permès a l’Ajuntament En altres cinc, la participació és d’ampliació de capital que l’Ajuntament, el rescat de les concessions corresponents minoritària i va des del 1,04 % al 17,5 %: com a accionista únic, va desemborsar als aparcaments del parc de la Unitat Clavegueram de Barcelona, SA; Catalana mitjançant aportació de les accions i de la plaça de Las Navas, i el posterior d’Iniciatives, CR, SA; GL Events CCIB, SL; representatives de la seva participació en encàrrec de la gestió directa a BSM. Catalunya CarSharing, SA; i Túnels una sèrie d’empreses d’economia mixta. • S’han executat les obres corresponents i Accessos de Barcelona, SA. als nous aparcaments de Josep Amat, Per a la gestió de les diferents activitats Via Augusta–FGC i al del carrer de Galícia. que directament realitza, BSM s’organitza Objecte social • Quant a grues, s’ha adquirit un terreny en tres grans divisions: Les activitats i serveis encomanats per a Castellbisbal, abans s’utilitzava en règim l’Ajuntament de Barcelona que exerceix de lloguer, per usar-lo com a dipòsit • Divisió de mobilitat. Comprèn les directament la societat són els següents: final del servei municipal de grues. activitats dels aparcaments municipals, • La construcció i la gestió d’aparcaments. • Quant a l’Àrea verda, s’ha efectuat l’estació d’autobusos Barcelona Nord i els • El servei municipal de regulació l’ampliació a la tercera corona, la qual serveis municipals de grua, AREA i Bicing. d’aparcament en superfície. cosa suposa la regulació d’un 38 % més • Divisió de lleure. Comprèn la gestió de • El servei municipal de grua. de places totals. Pel que fa a les places diferents espais de la ciutat de Barcelona • La gestió de l’estació d’autobusos blaves l’increment ha estat del 8%. en els quals es fan activitats relacionades Barcelona Nord i de les galeries • S’hi ha incorporat la possibilitat amb el lleure. La gestió de la divisió comercials situades a l’Hospital General d’anul·lació de denúncies per manca s’organitza segons els següents espais: del Mar. de comprovant horari per als residents, – Recinte Fòrum. Inclou la gestió dels • La gestió del zoològic de la ciutat si no ha transcorregut més d’un dia regulat. espais, edificis i instal·lacions construïts de Barcelona. • El transport públic individualitzat arran de la celebració del Fòrum mitjançant bicicletes, el Bicing, ha Universal de les Cultures 2004. Ü Ü incorporat diverses millores i recursos – Montjuïc. Inclou la gestió de les addicionals encaminats a atendre l’alta instal·lacions olímpiques, el Palau demanda del servei i millorar-ne la d’Esports i la coordinació del parc qualitat per als usuaris. A meitat de de Montjuïc. l’exercici, s’ha signat una modificació – Instal·lacions esportives. Inclou el del contracte de gestió integral del servei. Velòdrom d’Horta i el pavelló esportiu • En referència al nou model de zoo de de la Mar Bella que tenen bàsicament Barcelona, es troben en fase de redacció usos esportius. 45 Ü Ü • Divisió zoo. Inclou la gestió del Parc 151.000 abonats de promig, amb 6.000 Zoològic de Barcelona. bicicletes, 440 estacions i 10,3 milions • La gestió de les instal·lacions olímpiques, d’utilitzacions. El servei ha incorporat esportives i d’oci de l’Ajuntament Els fets més rellevants de l’activitat de una sèrie de millores, com la implantació de Barcelona. cada una de les divisions de la societat, d’un nou model de gestió logístic variable, • La gestió del parc de Montjuïc. durant aquest exercici, han estat els un protector antivandàlic i d’aparcament • La gestió de transport públic següents: unidireccional en les estacions i més individualitzat mitjançant bicicletes d’una dotzena de millores tècniques (Bicing). per incrementar la solidesa i la fiabilitat • La promoció d’activitats lúdiques, Divisió de mobilitat de les bicicletes. turístiques, de centres de convencions i de congressos. Estació d’autobusos • La investigació, la innovació i el Prestació de serveis municipals Activitat de regulació de les parades desenvolupament tecnològic en l’àmbit (grua i AREA) de la ciutat de Barcelona del transport de la societat de la informació per Activitat de suport a la circulació de viatgers per carretera. S’ha col·laborat a l’aplicació de les tecnologies de mitjançant la grua municipal i regulació amb altres institucions en la definició, la la informació i comunicació a la gestió de l’aparcament en superfície amb planificació i els projectes de les estacions de productes i serveis. el programa AREA. d’autobusos que s’han de fer a la ciutat. Quant al servei municipal de grua, Mitjançant la participació en altres s’ha adquirit un terreny de 47.921 m2 a societats, BSM exerceix indirectament Castellbisbal com a dipòsit final, amb la Divisió lleure les següents activitats: qual cosa la xarxa de dipòsits municipals • La gestió del servei de conservació ara disposa de tres dipòsits de trànsit, i d’explotació del túnel de Vallvidrera. que alhora fan les funcions de base Parc de Montjuïc • La gestió dels serveis funeraris, operativa, i dos de finals, el de la La inversió ha estat de 970 milers d’euros, d’incineració i del cementiri municipal. Maquinista i el de Castellbisbal. dels quals 703 milers d’euros corresponen a • La gestió del servei d’escorxador Durant el primer trimestre de l’any, inversions realitzades a l’Estadi Olímpic Lluís i dels mercats centrals. ha entrat en funcionament l’ampliació Companys (adquisició de torns d’accés, • El tractament i l’aprofitament de residus de places de l’Àrea verda. equips de sistemes de video-vigilància sòlids i assimilables i de les aigües La inversió efectuada en el 2009 i adequació de les vies d’evacuació). residuals de Barcelona i de l’àrea destinada a la millora, renovació Addicionalment, s’han portat a terme metropolitana. i ampliació d’aquests dos serveis, ha altres actuacions, per encàrrec • La gestió del parc d’atraccions estat de 20.309 milers d’euros, dels quals de l’Ajuntament de Barcelona, del Tibidabo. 19.698 milers d’euros corresponen a la com l’adequació i millores de l’Estadi compra del terreny de Castellbisbal com per a la celebració del Campionat a dipòsit final per a l’activitat de la grua. Europeu d’Atletisme 2010 i la urbanització del passeig dels Cims, per un import Aparcaments de 17,4 milions d’euros. Han entrat en servei els aparcaments subterranis de Menéndez Pelayo (261 Recinte Fòrum places), de València-Calàbria (364 places) Integra la gestió de l’esplanada Fòrum i de Bilbao-Llull (255 places). i el parc dels Auditoris, la zona de banys, La inversió efectuada durant l’exercici l’edifici Fòrum i el centre de convencions. en aquesta activitat ha estat per import de 15.190 milers d’euros i correspon, Instal·lacions esportives fonamentalment, als tres aparcaments S’agrupen sota aquesta denominació inaugurats durant aquest any, a les cinc les instal·lacions Velòdrom d’Horta obres d’aparcaments en curs i als i el pavelló esportiu de la Mar Bella, aparcaments que estan en fase de tot i que es gestionen de manera separada. projecte. A més, s’han realitzat obres de millora en alguns aparcaments ja existents. Divisió zoo Servei de Bicing El sistema de transport públic Durant l’exercici s’han realitzat inversions individualitzat mitjançant bicicletes ha per un total de 6.640 milers d’euros, significat un nou tipus de desplaçament dels quals 4.933 milers d’euros urbà com a sistema complementari entre corresponen al projecte del nou model el transport col·lectiu i el transport a peu. de zoo. La resta de l’import correspon a En els mesos transcorreguts des de l’inici l’adequació i millora del zoo del parc de la de l’activitat, el sistema s’ha consolidat, Ciutadella, entre d’altres, les instal·lacions ja que ha superat àmpliament les dels dragons de Komodo i l’adequació expectatives i ha arribat a la xifra de de la instal·lació dels elefants. Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA Dades rellevants Taula 1 Recursos físics Divisió de mobilitat 2006 2007 2008 2009 Aparcaments En gestió directa o concessió: Subterranis: Règim d’explotació mixt Nombre d’aparcaments 40 41 42 45 Nombre de places 15.136 15.314 14.948 15.953 Règim d’explotació de residents Nombre d’aparcaments 19 19 19 19 Nombre de places 5.285 5.361 5.361 5.361 En gestió: Subterranis Nombre d’aparcaments 4 5 5 3 Nombre de places 814 1.092 1.262 1.015 Superfície Nombre d’aparcaments 5 6 6 6 Nombre de places 733 853 1.055 1.035 Subterranis places en propietat Nombre de places 85 85 83 79 Total Nombre d’aparcaments 68 71 72 73 Nombre de places 22.053 22.705 22.709 23.443 Programa AREA (nombre de places) Places de zona blava 9.930 9.702 9.158 9.912 Places de zona verda: Residents 4.927 4.573 4.468 4.366 Forans 23.738 22.782 21.363 34.070 Grua d’infracció (nombre de grues) 50 50 50 50 Estació d’autobusos Barcelona Nord (nombre d’andanes) 47 47 47 47 Servei Bicing Nombre de bicicletes – 3.000 6.000 6.000 Nombre d’estacions – 200 400 440 Zona comercial de l’Hospital del Mar (nombre de locals) 24 24 24 24 Divisió Zoo Col·lecció zoològica Nombre d’espècies 355 325 309 318 Nombre d’exemplars 3.617 2.719 2.192 2.208 47 Barcelona de Serveis Municipals, SA Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat Divisió mobilitat 2006 2007 2008 2009 Aparcaments Aparcaments de rotació horària (en milers d’hores) 9.149 9.576 9.003 8.753 Programa AREA Ús de forans (en milers d’hores) 14.530 14.693 14.303 14.916 Ús de residents (en milers de dies) 7.771 7.617 7.262 9.073 Grua Vehicles recollits per infracció 107.698 124.089 111.172 111.362 Estació d’autobusos Viatgers (en milers) 2.406 2.597 2.705 2.691 Servei Bicing Nombre d’abonaments anuals – 102.146 181.962 151.238 Divisió zoo Total de visitants al Parc Zoològic 1.017.427 1.102.939 1.064.541 1.049.422 Divisió lleure Instal·lacions de Montjuïc Barcelona Teatre Musical Total de dies d’ocupació 50 119 319 311 Total d’usuaris 96.738 119.503 280.891 177.800 Estadi Olímpic Lluís Companys Total de dies d’ocupació 38 62 91 93 Total d’usuaris 549.486 1.036.177 859.728 951.630 Palau Sant Jordi Total de dies d’ocupació 187 189 199 203 Total d’usuaris 579.635 672.127 636.255 600.645 Sant Jordi Club Total de dies d’ocupació 51 34 133 115 Total d’usuaris 78.555 20.320 126.780 92.441 Esplanada Anella Olímpica Total de dies d’ocupació 1 6 21 22 Total d’usuaris 2.500 766 21.363 12.100 Altres Total de dies d’ocupació 1 10 8 – Total d’usuaris 100 310 1.000 – Total Total de dies d’ocupació 328 420 771 744 Total d’usuaris 1.307.014 1.849.203 1.926.017 1.834.616 Recinte Fòrum Total de dies d’ocupació 380 340 372 207 Total d’usuaris – – 1.518.132 975.944 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 1.108 1.145 1.164 1.244 Inversió (en milers d’euros) 32.219 48.134 50.432 65.132 Pròpia 22.808 24.140 28.255 43.896 Per compte de l’Ajuntament, org. públics i empr. mpals. 9.411 23.994 20.332 17.395 Inversió financera 396 6.262 1.845 3.841 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 8.053 7.097 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 10.179 10.425 6.589 6.252 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 19.005 18.860 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 23.987 21.766 17.541 19.228 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 48 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA Taula 3 Estats financers individuals a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Aparcaments 33.060 Actiu fix 268.628 Estació autobusos i zones cials. 1.777 Immobilitzat immaterial 905 Serveis municipals de Grues i AREA 45.683 Immobilitzat material 184.684 Bicing 20.242 Immobilitzat financer 81.580 Zoo 11.554 Deutors a llarg termini 1.459 Lleure 13.540 Despeses a distribuir – Altres serveis 1.020 Altres ingressos explotació – Actiu circulant 26.287 Existències – Total ingressos d’explotació 126.876 Deutors 24.198 Inversions financeres temporals – Costos Tresoreria 2.089 Variació d’existències – Ajustaments per periodificació – Compres 34.279 Personal 50.496 Total actiu 294.915 Treballs, subminis. i serveis externs 28.709 Subvencions (292) Passiu Altres despeses 1.393 Provisions – Recursos a llarg termini 241.179 Amortitzacions 11.763 Fons propis abans resultat 176.885 Pèrdues i guanys de l’exercici 7.097 Total costos d’explot. abans financers 126.348 Subvencions de capital 1.492 Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació abans financers 528 Provisions (2.308) Ingressos financers 7.140 Creditors financers a llarg termini 54.331 Despeses financeres 512 Altres creditors a llarg termini 3.682 Resultat d’explotació 7.156 Recursos a curt termini 53.736 Creditors financers 2.553 Resultat abans d’impostos 7.156 Creditors comercials 25.769 Impost de societats 59 Altres creditors 22.693 Ajustaments per periodificació 2.721 Resultat de l’exercici 7.097 Total passiu 294.915 49 Barcelona de Serveis Municipals, SA Com a conseqüència de tot això exposat, en el compte de Socis externs del en aquest exercici 2009 s’ha realitzat passiu del balanç de situació consolidat la consolidació pel mètode d’integració i en el de Resultats atribuïts a socis global de totes les societats que es troben externs del compte de pèrdues i guanys dins del perímetre de consolidació, atès consolidat, respectivament. que se’n té un domini majoritari, és a dir, una participació superior al 50 %. El valor de la participació dels accionistes A 31 de desembre de 2009 es troben dins minoritaris en el patrimoni i en els resultats del perímetre de consolidació les següents de les societats consolidades es presenta societats: Taula 4 % Participació Societat Data Directa Indirecta titular part. d’incorporació Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100,00 % – BSM 19/03/02 Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64 % – BSM 06/03/03 Selectives Metropolitanes, SA – 100,00 % TERSA 06/03/03 Solucions Integrals, SA – 100,00 % TERSA 06/03/03 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 51,00 % – BSM 06/03/03 Cementiris de Barcelona, SA 51,00 % BSM 30/08/06 Transports Sanitaris Parets, SL – 51,00 % SFB 29/07/05 Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (MERCABARNA) 50,69 % – BSM 06/03/03 BSM: Barcelona de Serveis Municipals, SA TERSA: Tractament i Selecció de Residus, SA SFB: Serveis Funeraris de Barcelona, SA 50 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA Taula 5 Estats financers consolidats a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Serveis funeraris 47.221 Actiu fix 420.608 Tractament de residus 39.494 Immobilitzat immaterial 7.556 Aparcaments 33.038 Immobilitzat material 390.763 Mercats centrals 28.060 Immobilitzat financer 17.780 Parc d’atraccions Tibidabo 17.035 Actius per impost diferit 2.863 Zoo 10.932 Fons comerç societats consolidades 1.646 Lleure 13.519 Bicing 20.242 Actiu circulant 82.965 Estació d’autobús 1.600 Existències 3.068 Altres serveis 1.000 Deutors 57.278 Servei Mpal Grua i AREA 45.684 Inversions financeres temporals 7.568 Servei Mpal Cremació i Cementiris 10.944 Tresoreria 14.152 Altres ingressos d’explotació 12.445 Ajustaments per periodificació 899 Total ingressos d’explotació 281.214 Total actiu 503.573 Costos Passiu Variació d’existències 1.376 Aprovisionaments 67.276 Recursos a llarg termini 405.639 Personal 90.687 Fons propis abans resultat 197.127 Treballs, subminis. i serveis externs 67.715 Pèrdues i guanys de l’exercici 17.628 Altres despeses 662 Subvencions de capital 5.865 Subvencions – Socis externs 73.315 Provisions – Provisions 3.560 Amortitzacions 26.658 Creditors financers a llarg termini 68.196 Altres creditors a llarg termini 6.469 Total costos d’explot. abans financers 254.374 Periodificacions a llarg termini 33.479 Recursos a curt termini 97.934 Resultat d’explotació abans financers 26.840 Creditors financers 10.813 Ingressos financers 1.545 Creditors comercials 48.057 Despeses financeres 4.794 Provisions a curt termini 3 Resultat d’explotació 23.591 Deutes amb empreses del grup 5.296 Altres creditors 25.346 Resultat abans d’impostos 23.591 Ajustaments per periodificació 8.419 Impost de societats 5.963 Total passiu 503.573 Resultat de l’exercici 17.628 Resultat atribuït a socis externs 7.571 Resultat atribuït a la societat dominant 10.057 51 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Parc d’Atraccions Tibidabo, SA Parc d’Atraccions Tibidabo, SA Les activitats de Parc d’Atraccions rellevant en la millora de l’oferta del Tibidabo, SA se centren en la gestió parc i ha estat una excel·lent resposta del parc d’atraccions, dels diversos a la demanda i als suggeriments centres de restauració dins del recinte dels visitants. Enguany n’han gaudit Presidenta: del parc, de les botigues, del funicular, més de 600.000 viatgers. Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner de l’aparcament, del «Camí del Cel – La societat, dins del seu Pla de millora Directora executiva: del Tibidabo» i del mirador de la Torre continua, ha apostat per una Sra. Rosa Ortiz i Gimeno de Collserola, tot això ubicat al cim renovació dels espectacles de la muntanya del Tibidabo. i animacions mitjançant un concurs D’altra banda, també gestiona diferents públic que ha suposat l’aportació de centres de restauració ubicats a Barcelona noves idees més ajustades a la nova ciutat que són propietat de la societat filosofia del parc, com per exemple Constitució matriu. L’únic accionista és la societat l’Hotel Kruguer, els espectacles Es va constituir el 19 de maig de 1989. municipal Barcelona de Serveis d’entrada i de cloenda, l’animació Municipals, SA, i és l’Ajuntament de cues, el teatre del «Camí del Cel», Objecte social de Barcelona el dominant últim el maquillatge, etc. El seu objecte social consisteix en de la societat. – Al març va entrar en funcionament la realització de les activitats següents: A l’exercici 2009, la societat ha obtingut el nou web del Tibidabo, accessible • Creació, promoció, inversió, uns resultats positius de 1.207.165 euros, per a tothom, que, a part de donar urbanització, edificació, instal·lació, que signifiquen els millors resultats una informació més completa construcció, obertura i explotació de la seva història. del parc i de la seva història, de centres recreatius, locals per a Aquests resultats, tot i que la situació facilita la comunicació amb els espectacles o qualsevol activitat lícita de la conjuntura econòmica general visitants i els dóna la possibilitat relacionada amb el mercat de l’oci ha repercutit directament en el sector de comprar les entrades a través i de l’esbarjo, els serveis complementaris de l’oci, s’han aconseguit amb un nivell d’internet, la qual cosa els facilita i la prestació dels serveis inherents de visitants del parc d’atraccions de la planificació i la visita. Aquest a aquestes activitats. 617.903, amb un ingrés mig de 19,29 web també disposa d’un espai exclusiu • Exclosos els exceptuats per regulació euros, fet que representa un creixement per als socis del Tibiclub i permet la especial, els serveis d’intermediari dels ingressos del 14 % respecte l’any renovació dels passis de temporada. mercantil, import-export, representació anterior. Així mateix, s’ha fet • Millores en accessibilitat. Enguany s’ha de marques, patents, models i exclusives una adequació del nivell de costos, continuat amb l’operació de potenciació de qualsevol empresa així com per tal d’aconseguir el màxim rendiment de l’ús del transport públic per accedir l’assessorament de mercat. dels recursos que s’hi destinen. a la muntanya del Tibidabo, iniciada • Adquisició, utilització, parcel·lació, Pel que fa a les activitats dutes el 2007, mitjançant una forta campanya urbanització, explotació, edificació, a terme per la societat durant aquest de comunicació. A més de les accions alienació i divisió de finques i terrenys any, cal destacar: iniciades l’any anterior, entre les quals en general, així com la programació, cal destacar el reembossament als execució i supervisió de plans i feines • La consolidació de la gestió ha estat clients del cost dels bitllets del Tibibús i per a la seva transformació i millora. basada en la incorporació dels del funicular en comprar l’entrada al parc suggeriments que han fet els nostres i l’increment de la freqüència del servei clients. Aquest any s’han implantat Tibibús, que fa el recorregut des de com a accions de millora el 71 % la plaça de Catalunya fins a la plaça dels 3.847 suggeriments totals rebuts. del Tibidabo, aquest any s’ha iniciat • Les novetats que s’han anat un nou servei de transport públic en presentant durant tota la temporada autobús per a tots aquells visitants que per aconseguir convertir-nos en el parc accedeixin al cim des de l’aparcament excel·lent que tenim com a objectiu, de Sant Genís, situat a la ronda de Dalt ens han permès de continuar en la línia davant de l’Hospital de la Vall d’Hebron. dinàmica de comunicació, mitjançant Aquest aparcament s’ha posat a l’abast notes i rodes de premsa, cosa que ha dels clients amb una tarifa reduïda afectat positivament el posicionament i de forma gratuïta per als socis. de Tibidabo en relació als nostres clients. • S’ha consolidat el Pla de comunicació Aquests novetats han estat: interna que ha permès de millorar – La muntanya russa, que fou la comunicació amb tots els empleats, presentada el 2008, ha tingut un paper cosa que ha facilitat un increment de la 53 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA motivació i el compromís dels treballadors, expressar els seus desitjos d’un món en especialment dels fixos i dels fixos pau davant les problemàtiques socials discontinus. actuals relacionades amb els conflictes • Introducció i desenvolupament bèl·lics i per això es convida a parelles de mercats: formades per un infant i un adult – Turisme. S’ha potenciat aquest mercat a cantar a favor de la pau. amb accions promocionals per – L’Associació d’Ajuda als Afectats incrementar els visitants i els ingressos, de Cardiopaties Infantils de Catalunya tant del «Çamí del Cel» com del parc. organitza al parc, en col·laboració amb Les visites de turistes al parc respecte Parc d’Atraccions Tibidabo, una gran l’any 2008 s’han incrementat festa en suport als nens i nenes amb en un 30 %. problemes de cor amb l’objectiu – Educació. Cal destacar la bona acollida d’explicar la situació que pateixen i resposta de l’activitat didàctica els infants afectats per cardiopaties «Ciència i tecnologia a l’entorn i les seves famílies quan es decideix del Tibidabo», creada per Lluís Ribas, d’intervenir-los quirúrgicament. professor de tecnologia d’ESO – Festa llatina. Aquesta festa s’organitza i conservador-mecànic del Museu conjuntament amb la Federación d’Autòmats, dirigida a l’educació de Entidades Latinoamericanas primària, a l’ESO i als cicles formatius. de Catalunya (FEDELATINA) i té per Un total de 32 escoles i més de 1.700 objectiu reunir al parc persones de alumnes han participat en l’activitat. diferents cultures llatinoamericanes amb • L’atracció MiraMiralls del Tibidabo ha la voluntat de facilitar-los la integració estat guanyadora d’una de les categories en la cultura i la societat catalanes. de premis d’arquitectura que cada any – FANOC. Festa organitzada per concedeix el Foment de les Arts i del l’Associació Catalana de Famílies Disseny (FAD). El jurat de la 51 edició Nombroses amb la col·laboració dels premis FAD ha atorgat dos premis, de Parc d’Atraccions Tibidabo, en el de la crítica i el del jurat, dins la qual totes aquelles persones que la categoria d’Intervencions efímeres acreditin formar part d’una família per «destacar la màgia, la imaginació nombrosa mitjançant el carnet i el domini de les il·lusions òptiques corresponent poden adquirir les al servei d’aquesta atracció concebuda entrades a un preu reduït. per fer riure i per fer pensar els nens». • S’ha consolidat el passi Tibiclub, el qual • Dins l’apartat de política social, durant ha mantingut un nivell de 20.534 famílies aquesta temporada s’han celebrat les durant aquest any, una xifra molt similar següents festes: a la de l’any anterior però, no obstant – «Estiu sense barreres». És una jornada això, s’ha incrementat el número de visites en la qual Tibidabo obre les portes d’aquests socis que ha passat de a tothom, però en especial a aquelles les 234.332 l’any anterior a les 255.102 persones que tenen dificultats de d’enguany, cosa que representa mobilitat per tal que puguin gaudir un increment del 8,9 %. de les instal·lacions en igualtat • Parc d’Atraccions Tibidabo ha continuat d’oportunitats, tot facilitant-los l’ús amb el desenvolupament de la memòria amb el suport de voluntaris. Durant que es presentarà per obtenir la jornada la societat aprofita per el reconeixement que l’European presentar els avenços aconseguits Foundation Quality Management (EFQM) en les instal·lacions del parc en matèria atorga a una gestió excel·lent. d’accessibilitat i mobilitat. • Durant tot l’any, la societat ha portat – «Cançó de pau». Aquesta jornada té a terme un conjunt d’obres finançades com a objectiu potenciar l’educació pel Fons Estatal d’Inversions Locals en valors com la tolerància, la destinades tant a millorar les instal·lacions solidaritat i el respecte. Amb aquest existents, com a la creació de noves objectiu, el parc obre les portes als àrees i a regular la circulació al cim nens i nenes per oferir-los un espai on de la muntanya. 54 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Parc d’Atraccions Tibidabo, SA Les obres que s’han realitzat al parc – També cal destacar l’increment de l’ús d’atraccions del Tibidabo són les del transport públic per part dels socis següents: del Tibiclub, que ha passat dels 23.000 – Condicionament del vial de viatgers el 2008, als 44.338 el 2009, circumval·lació del cim del Tibidabo la qual cosa representa un increment a fi i efecte de regular-ne la circulació. del 92 %. – Recuperació de l’edifici ubicat a la cota – Durant l’exercici s’ha portat a terme 495, on s’ha situat una nova sala el retorn de les alzines que es van polivalent, el nou teatre de titelles, trasplantar a causa de les obres de la una nova botiga i una sala de descans muntanya russa i que fins ara s’havien amb una zona de lactància. mantingut en un viver. També s’ha fet – Adeqüació de la terrassa-mirador la plantació d’alzines noves i d’altres de la cota 495, creant-hi el nou accés especies vegetals, dins del projecte al parc i una nova plaça, anomenada d’adequació del «Camí del Cel» plaça dels Somnis. i dels vials del cim del Tibidabo. – Adequació i dotació de serveis a – A fi i efecte de mantenir un entorn la cota 500, amb l’ampliació de la zona natural a diverses zones del parc, de jocs i la creació de nous camins s’han fet algunes intervencions a dins d’un entorn natural. les zones verdes, entre les quals cal – Renovació de l’enllumenat general destacar la instal·lació de reg eficient del parc, mitjançant la instal·lació del per degoteig i amb sensors de pluja sistema de LED que donat el seu per optimitzar el consum d’aigua disseny i el seu joc de llum dóna una a la zona de la muntanya russa nova dimensió al parc. i a la parcel·la ubicada davant de • Pel que fa al medi ambient entre les l’aparcament. Aquest sistema de reg accions portades a terme durant l’any, suposa una disminució del 15 % cal destacar: en el consum d’aigua. El cost total – La societat ha invertit un total de d’aquestes intervencions ha estat 750.474 euros a fi i efecte de millorar de 68.776 euros. i potenciar l’accés mitjançant transport – Dins les obres finançades pel Fons públic al cim del Tibidabo. Mesures com Estatal d’Inversions Locals, s’ha dotat l’increment de la freqüència i el número al parc d’una moderna xarxa d’autobusos del Tibibus, el servei de d’enllumenat seguint criteris medi transport des de l’aparcament de Sant ambientals d’eficiència i sostenibilitat. Genís i el reembossament als clients Aquest canvi ha suposat una reducció del cost dels bitllets del Tibibús i del del consum energètic dels equips en funicular en comprar l’entrada al parc, un 60 %, un major rendiment, un cost han facilitat un canvi en la tendència menor de manteniment i l’allargament d’accés al cim amb transport públic, de la vida de les làmpades. Aquest que ha passat del 50 % del 2008 equips redueixen considerablement al 56,85 % d’enguany. la contaminació lumínica. 55 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Nombre de visitants 608.230 600.604 588.947 617.903 Dies d’obertura 148 144 139 144 Xifra d’ingressos totals (en milers d’euros) 11.757 17.270 16.638 17.137 Ingrés per visitant al recinte parc (en euros) 16,17 17,81 17,71 19,29 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 147 220 231 205 Inversió pròpia (en milers d’euros) 4.554 3.222 8.405 801 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 192 1.207 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.159 1.038 192 1.207 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 1.564 3.044 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.928 2.218 1.564 3.044 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 56 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Parc d’Atraccions Tibidabo, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes 16.688 Actiu fix 23.224 Altres ingressos 441 Immobilitzat immaterial 181 Immobilitzat material 23.032 Total ingressos d’explotació 17.129 Immobilitzat financer 11 Deutors a llarg termini – Costos Despeses a distribuir – Variació d’existències – Compres 2.175 Actiu circulant 1.695 Personal 5.181 Existències 202 Treballs, subminis. i serveis externs 6.498 Deutors 568 Subvencions – Inversions financeres temporals 69 Altres despeses 36 Tresoreria 830 Provisions – Ajustaments per periodificació 26 Amortitzacions 1.837 Total actiu 24.919 Total costos d’explot. abans financers 15.727 Passiu Resultat d’explotació abans financers 1.402 Ingressos financers 9 Recursos a llarg termini 20.835 Despeses financeres 204 Fons propis abans resultat 9.520 Pèrdues i guanys de l’exercici 1.207 Resultat d’explotació 1.207 Subvencions de capital – Resultat abans d’impostos 1.207 Altres ingressos a distribuir – Impost de societats – Provisions 104 Creditors financers a llarg termini – Resultat de l’exercici 1.207 Altres creditors a llarg termini 10.004 Recursos a curt termini 4.084 Creditors financers – Creditors comercials 2.036 Altres creditors 798 Ajustaments per periodificació 1.250 Total passiu 24.919 57 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Tractament i Selecció de Residus, SA Tractament i Selecció de Residus, SA Tractament i Selecció de Residus, SA • El subministrament d’un nou (TERSA) és una societat anònima, transformador de bloc de 32,5 MW el capital social de la qual es distribueix que suposarà, amb el futur canvi de entre Barcelona de Serveis Municipals, l’alternador, un augment de la producció Presidenta: SA (BSM) i l’Entitat Metropolitana de d’energia de la PVE segons les condicions Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán Serveis Hidràulics i Tractament de Residus de producció de vapor futures. Conseller delegat: (EMSHTR). • El subministrament del nou sistema de Sr. Jordi Campillo i Gámez En termes econòmics, aquest any ha canonades de condensat que augmentarà vingut marcat per la tendència a la baixa la capacitat de recuperació dels Gerent: del preu de l’energia, que en còmput condensats del cicle aigua-vapor, Sr. Miguel Ángel Clavero i Blanquet anual ha suposat un descens del 23,4 % cosa que millorarà l’eficiència energètica en el preu obtingut per megawatt exportat i optimitzarà el consum d’aigua de xarxa. a la xarxa. Això ha significat una disminució dels ingressos per aquest Cal destacar per la seva complexitat, Constitució concepte d’un 24,5 %. ja que significarà una important Es va constituir, el 21 de febrer de 1983, No obstant, l’augment de la productivitat transformació de la PVE per adaptar-la amb el nom de Tractament i Eliminació de de la planta de valorització energètica als futurs requeriments del nou model Residus, SA (TERSA) i, segons l’escriptura (PVE) de Sant Adrià i l’increment d’altres de gestió de residus municipals de pública de data 20 de maig de 1999, activitats han pogut contrarestar en gran Catalunya, els estudis tècnics que al llarg va canviar la denominació per Tractament mesura aquest descens, cosa que ha de l’any s’han realitzat per a la i Selecció de Residus, SA. permès de mantenir el resultat preparació de les licitacions relatives d’explotació. a la substitució de les graelles, al sistema Objecte social d’extracció d’escòries i al nou alternador La gestió, el tractament i la selecció dels de 32,5 MW. residus sòlids urbans (RSU) i assimilables Licitacions Un altre vector principal d’esforç de l’àmbit territorial metropolità. ha estat l’obtenció de les certificacions En els aspectes operatius i de en les normes ISO 9001, ISO 14001 funcionament, una de les accions més i OSHAS 18001 en totes les activitats significatives ha estat la contractació desenvolupades: valorització energètica, mitjançant l’aplicació de la Llei selecció d’envasos lleugers, tractament de contractes del sector públic en totes de voluminosos i gestió de deixalleries i cada una de les licitacions que s’han i punts verds. efectuat al llarg de l’any. Aquest ha estat De les activitats desenvolupades un esforç considerable donada en el Centre de tractament de residus la complexitat de les especificacions metropolitans de Gavà-Viladecans, tècniques que comporten la majoria dels s’ha de destacar l’augment de tones subministraments i serveis contractats. d’estella de fusta recuperada, gràcies En aquest apartat, s’ha de fer especial a la comercialització d’una part important menció a l’actuació de TERSA com a poder de l’estoc acumulat. adjudicador i entitat contractant En quant a l’activitat de recuperació en la licitació de la redacció del projecte, de residus de l’Àrea Metropolitana la construcció i la posterior explotació de i de la ciutat de Barcelona, s’ha mantingut la Central d’Energies de la Zona Franca per l’increment general d’usuaris de les a la producció de fred i calor centralitzats deixalleries i els punts verds, com també per a l’àrea territorial del barri de La Marina. de les tones gestionades. Altres licitacions destacables han estat: A la xarxa de deixalleries gestionades de l’Àrea Metropolitana s’hi ha realitzat • El subministrament del nou un important esforç en la millora de condensador principal, que permetrà mesures de prevenció de riscos laborals, ampliar la capacitat de condensació tant per als usuaris com per a les visites, del vapor d’extracció de la turbina Alstom que s’emmarquen dins dels programes a una potència tèrmica de condensació d’educació ambiental de l’Entitat de 54,6 MW, amb el que s’obtindrà Metropolitana. un major aprofitament energètic del cicle En aquesta activitat i amb la finalitat termodinàmic de la PVE. de millorar-ne la participació en la gestió 59 Tractament i Selecció de Residus, SA de noves instal·lacions de recollida cessió dels drets d’explotació de les selectiva de residus, s’ha de mencionar instal·lacions d’energia solar fotovoltaica, la firma d’un conveni de col·laboració amb s’han gestionat les 36 instal·lacions la Fundació Engrunes –fundació privada existents, amb un funcionament a ple sense ànim de lucre–, dedicada rendiment que ha produït un total de a la reinserció social de col·lectius 903.173 kWh exportats a la xarxa elèctrica. que es troben en situació d’exclusió. Entre les activitats d’ecogestió ambiental Així mateix, des de l’últim trimestre s’ha de destacar l’augment de l’eficiència de l’any, es gestionen els sis punts verds de les visites a establiments comercials de zona de Barcelona, que s’afegeixen als dutes a terme pel Departament setze punts verds de barri i als vuit punts d’Inspecció, la incorporació al programa verds mòbils que donen servei a la ciutat. escolar Agenda 21 i la finalització de També, com a conseqüència del conveni la campanya del nou model de gestió entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de residus municipals en els mercats d’Energia de Barcelona i TERSA per a la de Barcelona. 60 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Tractament i Selecció de Residus, SA Dades rellevants Taula 1 Titularitat % Barcelona de Serveis Municipals, SA 58,64 Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus 41,36 Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat Planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs 2006 2007 2008 2009 Residus sòlids urbans tractats (RSU) (t) 330.844 327.671 321.728 (1) 359.107 (2) Tones per hora per forn (t/h) 14,32 14,19 14,50 15,07 % d’ocupació 87,43 87,90 84,43 90,41 Electricitat (MW) Producció 131.579 156.649 167.592 180.468 Vendes 110.585 134.794 144.765 157.505 Compres 540 586 341 498 Consum 21.790 22.504 23.080 23.461 kWh consumits per tona incinerada 66 68,7 71,7 65,3 kWh produïts per tona incinerada 398 478 521 502 Escòries (t) Producció 67.000 63.798 55.642 65.843 % per tones incinerades 20,25 19,47 17,30 18,33 Cendres 11.569 12.152 12.039 12.576 Ferralla: vendes (t) 7.247 7.060 7.003 8.808 Planta de selecció d’envasos de Gavà 2006 2007 2008 2009 Envasos lleugers 22.720 29.201 23.657 22.822 Tractament (t) 22.818 26.972 22.712 22.212 Recuperació per al reciclatge (t) 16.666 18.944 15.300 14.776 % d’aprofitament 73 71 67 67 Planta de voluminosos de Gavà 2006 2007 2008 2009 Voluminosos tractats (t) 36.969 37.889 36.742 43.705 Estella de fusta recuperada (t) 27.518 33.348 28.182 38.332 Ferralla recuperada (t) 1.226 1.416 951 1.225 % d’aprofitament 78 92 79 91 Poda tractada (t) 8.723 8.260 9.683 7.304 Sortida per adob (t) 7.425 6.666 5.706 3.616 % d’aprofitament 85 81 59 50 Ü Ü 61 Tractament i Selecció de Residus, SA Ü Ü Xarxa de deixalleries i punts verds de barri 2006 2007 2008 2009 Deixalleries a l’Àrea Metropolitana Usuaris del servei 271.986 314.421 329.250 357.191 Tones gestionades 63.071 70.926 73.552 81.003 Punts verds de barri a Barcelona ciutat Usuaris del servei 95.017 172.457 203.253 206.414 Tones gestionades 678 1.100 1.200 1.195 Deixalleries mòbils i punts verds mòbils 2006 2007 2008 2009 Deixalleries mòbils a l’Àrea Metropolitana Usuaris del servei – 28.788 32.095 33.227 Quilos gestionats – 134.608 137.081 122.259 Punts verds mòbils a Barcelona ciutat Usuaris del servei – 36.856 86.241 108.309 Quilos gestionats – 121.898 274.356 316.229 Punt verd mòbil escolar a Barcelona ciutat Usuaris del servei – 18.071 28.842 29.146 Quilos gestionats – 10.937 21.586 33.698 Xarxa fotovoltaica de Barcelona ciutat 2006 2007 2008 2009 kWh energia pèrgola Fòrum, Fase 1 402.903 449.879 332.141 431.025 (3) kWh energia produïda a la xarxa fotovoltaica de Barcelona ciutat (35 instal·lacions) – – – 472.148 (1) 210.848 t corresponen a RSU tot ú i 110.880 t corresponen al rebuig de la Planta de tractament mecànic biològic (ECOPARC del Mediterrani). (2) 306.020 t corresponen a RSU tot ú i 53.088 t corresponen al rebuig de la Planta de tractament mecànic biològic (ECOPARC del Mediterrani). (3) De l’1 de gener al 20 d’abril no hi ha hagut producció per substitució dels inversors. Taula 3 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 71 78 84 86 Inversió pròpia (en milers d’euros) 6.704 1.639 1.983 1.349 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 4.168 586 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 3.814 2.008 4.168 586 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 10.451 6.651 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 9.206 8.367 10.269 6.651 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 62 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Tractament i Selecció de Residus, SA Taula 4 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes i prestacions de serveis 37.033 Actiu fix 38.935 Transferències corrents Ajuntament 818 Immobilitzat immaterial 913 Altres transferències corrents – Immobilitzat material 35.165 Altres ingressos 5.849 Immobilitzat financer 2.857 Total ingressos d’explotació 43.700 Actiu circulant 32.544 Existències 1.490 Costos Deutors 14.665 Aprovisionaments 21.884 Inversions financeres temporals 13.852 Personal 4.858 Tresoreria 1.775 Treballs, subminis. i serveis externs 9.366 Ajustaments per periodificació 762 Altres despeses 77 Subvencions – Total actiu 71.479 Provisions – Amortitzacions 6.065 Passiu Total costos d’explot. abans financers 42.250 Recursos a llarg termini 55.833 Patrimoni i reserves 42.815 Resultat d’explotació abans financers 1.450 Resultat de l’exercici 586 Ingressos financers 455 Subvencions de capital 4.090 Despeses financeres 324 Altres ingressos a distribuir – Provisions 2.328 Resultat d’explotació 1.581 Deutes a llarg termini 4.000 Ingressos extraordinaris – Altres creditors a llarg termini 14 Despeses extraordinàries 960 Recursos a curt termini 17.646 Resultat abans d’impostos 621 Creditors financers 2.000 Impost de societats 35 Creditors comercials 13.999 Altres creditors 389 Resultat de l’exercici 586 Ajustaments per periodificació 1.258 Total passiu 71.479 63 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Cementiris de Barcelona, SA Cementiris de Barcelona, SA Cementiris de Barcelona és una societat que formen part de la ciutat perquè anònima participada en un 51 % per no oblidem que «Cementiri és ciutat». l’Ajuntament de Barcelona i en un 49 % Per aquesta raó i per acostar-los per capital privat. La seva activitat als ciutadans, ens hem proposat donar President: principal és gestionar els nou cementiris a conèixer aquests recintes, però no com Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats de la ciutat, que suposen 335.499 a llocs de mort sinó de vida ja que els 2 Director general: sepultures i 2.425.581 m , i els dos centres cementiris són els dipositaris de la nostra Sr. Jordi Valmaña i Corbella de cremació. història més recent i on podem trobar Cementiris de Barcelona és una empresa moltes de les nostres referències. abocada a donar el millor servei a la ciutat Des de la seva inauguració en el 2004, a la vegada que cuida i manté uns espais les rutes dels cementiris s’han consolidat insubstituïbles tant pel seu valor històric com a uns itineraris culturals més de Constitució com de memòria col·lectiva. la ciutat i durant els dos últims anys han Es va constituir el 30 de agost de 2006. rebut gran número de visitants. Mitjançant Els objectius principals de Cementiris aquestes rutes podem fer un recorregut Objecte social de Barcelona són: guiat en el qual se’ns explica la història de La gestió, desenvolupament i explotació la ciutat a través dels seus dos cementiris dels serveis de cremació i cementiris. 1. Donar el millor servei monumentals: En l’actualitat tant els cementiris com La ruta anomenada «Un passeig pel els centres de cremació s’han convertit cementiri del Poblenou» ens endinsarà en espais d’atenció al ciutadà i estan a la Barcelona del segle XIX i escoltarem preparats per donar compliment a totes diverses històries de la ciutat des de 1819, les necessitats de les famílies. Cementiris quan va ser inaugurat el recinte, de Barcelona treballa de manera fins al 1883, any en què quedaren continuada en l’adequació i el manteniment exhaurides les seves possibilitats dels seus recintes i per això, seguint el seu d’expansió i es va inaugurar el Pla director, al cementiri de Montjuïc s’han de Montjuïc. També les visites nocturnes restaurat 996 nínxols, s’han pavimentat al cementiri de Poblenou han tingut un 6.000 m2 i se n’han dignificat diverses resultat sorprenent, tant per l’assistència zones. A la resta de cementiris també s’hi de públic com per la repercussió en han fet treballs de rehabilitació i, en total, els mitjans de comunicació. s’hi han construït 50 tombes i 5 panteons. L’anomenada «Ruta de Montjuïc. Somnis Durant el 2009, en el conjunt dels 9 de Barcelona» no només recull la història cementiris de Barcelona s’hi han realitzat de Barcelona des de la inauguració del un total de 18.236 serveis, d’entre els quals cementiri fins al 1936, també vol reflectir 10.570 han estat inhumacions, 6.714 els somnis que va tenir la ciutat i que incineracions i 952 trasllats, mai no es varen poder fer realitat. desnonaments o retrocessions. 4. Respectar el medi ambient 2. Millorar l’atenció al ciutadà Cementiris de Barcelona s’ha compromès Per tal d’estar més a prop i millorar amb la conservació i millora del medi l’atenció a les famílies s’han reformat els ambient, per això les instal·lacions de espais d’atenció al públic i se n’han obert cremació són les primeres de l’Estat de nous a diferents recintes. En aquests espanyol dotades de filtres de dioxines espais, s’hi poden realitzar de forma que fan que les emissions que es personalitzada tots els tràmits produeixen en el procés de cremació administratius relatius a una sepultura siguin netes, sense cap element i tots aquells serveis i productes necessaris contaminant. També fa recomanació per fer-ne el manteniment. En l’actualitat, de l’ús d’urnes biodegradables que amb hi ha tres oficines operatives, una a la seu contacte amb l’aigua o la terra humida central de Cementiris de Barcelona, al es desfan en un curt període de temps carrer de Joan d’Àustria, 130, i dues més alhora que projecta nous espais per situades als cementiris de Montjuïc i de Les a inhumar les cendres, per exemple, Corts. S’està treballant en l’adequació d’un els jardins que integren el paisatge quart espai al cementiri de Sant Andreu dels seus recintes. que serà inaugurat en el decurs del 2010. El parc mòbil de l’empresa està format 3. Obrir els cementiris a la ciutat per vehicles elèctrics que no contaminen A Cementiris de Barcelona entenem i que a més són silenciosos per tal de els cementiris com a equipaments pertorbar les famílies el mínim possible. 65 Cementiris de Barcelona, SA Dades rellevants Taula 1 Recursos físics 2006 2007 2008 2009 Vehicles 43 44 49 52 Cementiris (9) Nombre de sepultures 336.087 336.452 335.865 335.499 Superfície (en m2) 2.425.581 2.425.581 2.425.581 2.425.581 Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Inhumacions 12.068 11.040 10.796 10.570 Incineracions 5.877 6.566 6.728 6.714 Trasllats, desnonaments i retrocessions 751 1.090 992 952 Taula 3 Indicadors culturals 2006 2007 2008 2009 Visitants de la ruta pel cementiri del Poblenou 540 870 1.054 4.870 Visitants de la ruta pel cementiri de Montjuïc – – 470 740 Taula 4 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla mitjana 82 90 93 92 Inversió propia (en milers d’euros) 3.833 5.417 8.644 4.764 Resultat comptable (en milers d’euros) – – 1.157 1.403 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.670 955 1.144 1.403 Cash-flow (en milers d’euros) – – 1.971 2.455 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 2.279 1.970 1.971 2.455 66 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Cementiris de Barcelona, SA Taula 5 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Prestacions de serveis 1.078 Actiu fix 27.223 Facturació de complements 1.585 Immobilitzat immaterial 414 Facturació d’impostos i taxes 3.392 Immobilitzat material 26.806 Taxes de cementiris 7.570 Actius per impost diferit 3 Actualització d’ingressos per sepultures 1.096 Altres ingressos 1.404 Actiu circulant 10.275 Variació d’existències (35) Existències 39 Deutors 3.154 Total ingressos d’explotació 16.089 Inversions financeres temporals 6.426 Tresoreria 656 Costos Aprovisionaments 1.798 Total actiu 37.498 Personal 4.624 Treballs, subminis. i serveis externs 5.142 Passiu Altres despeses 633 Subvencions – Recursos a llarg termini 32.560 Provisions – Patrimoni i reserves 898 Amortitzacions 1.052 Resultat de l’exercici 1.403 Subvencions de capital 2.926 Total costos d’explot. abans financers 13.249 Altres ingressos a distribuir – Provisions 104 Resultat d’explotació abans financers 2.840 Altres passius 2 Ingressos financers 256 Passius per impost diferit 1.452 Despeses financeres 1.096 Periodificacions a llarg termini 25.775 Resultat d’explotació 2.000 Recursos a curt termini 4.938 Ingressos extraordinaris – Creditors financers – Despeses extraordinàries – Creditors comercials 2.492 Altres creditors 680 Resultat abans d’impostos 2.000 Ajustaments per periodificació 1.766 Impost de societats 597 Total passiu 37.498 Resultat de l’exercici 1.403 67 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Serveis Funeraris de Barcelona, SA Serveis Funeraris de Barcelona, SA Serveis Funeraris de Barcelona és una El 14 de febrer de 2003, el Plenari del societat anònima constituïda inicialment Consell Municipal va aprovar l’aportació per l’Ajuntament de Barcelona amb del capital social de Serveis Funeraris caràcter unipersonal. D’acord amb els de Barcelona, SA a la societat municipal President: seus estatuts, aprovats en els consells Barcelona de Serveis Municipals, SA. Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats plenaris de l’Ajuntament del 20 de En data 30 d’agost de 2006, es produí Directora general: desembre de 1996 i del 7 de febrer de una escissió parcial per branca d’activitat Sra. Alicia Yúfera Sales 1997, els serveis que són competència de la societat Serveis Funeraris de de la societat els havia prestat fins Barcelona, SA, en concret, s’escindí la a la seva dissolució l’Institut Municipal gestió, el desenvolupament i l’explotació dels Serveis Funeraris, un organisme dels serveis de cremació i dels cementiris autònom de caràcter administratiu i es creà la societat Cementiris Constitució que depenia de l’Ajuntament. de Barcelona, SA. Es va constituir el 25 de febrer de 1997. Posteriorment, amb data 5 de maig Durant l’exercici 2009 les dades de més de 1998, l’Ajuntament de Barcelona rellevància han estat la certificació de les Objecte social i Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL normes UNE-EN 15017 i UNE-ISO 9001, La gestió, el desenvolupament van subscriure un contracte privat un lleuger increment del nivell d’ocupació i l’explotació dels serveis funeraris. de compra-venda d’accions, en virtut de les sales de vetlla, que ha passat del qual l’Ajuntament va vendre a Pompas del 84 % de l’any anterior al 85,6 % Fúnebres Mediterráneas, SL el 49 % del d’enguany, tot i haver-hi més competència capital social de Serveis Funeraris de a la ciutat, un augment en la contractació Barcelona, SA. D’acord amb aquesta dels serveis musicals, que han passat dels venda d’accions, Serveis Funeraris de 8.807 de l’any 2008 als 8.902 d’aquest Barcelona, SA es transformà en una any i també de les cerimònies civils, 1.231 societat d’economia mixta i des contractades aquest any davant les 1.063 d’aleshores va prestar els seus serveis de l’any anterior, tot i la baixada general mitjançant la gestió indirecta. en el número de serveis tramitats. 69 Serveis Funeraris de Barcelona, SA Dades rellevants Taula 1 Recursos físics 2006 2007 2008 2009 Sales de vetlla (tanatori Sancho d’Àvila) 24 24 21 21 Sales de vetlla (tanatori Collserola) 22 22 22 22 Sales de vetlla (tanatori Les Corts) 16 15 15 15 Sales de vetlla (tanatori Sant Gervasi) 10 10 10 10 Vehicles 73 44 60 60 Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Serveis funeraris 17.868 17.641 16.482 16.006 Producció de taüts 15.174 12.567 10.345 10.286 Taula 3 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla mitjana 235 234 226 222 Inversió pròpia (en milers d’euros) 2.948 2.315 5.800 8.100 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 11.384 9.341 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 9.908 11.518 11.354 9.341 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 13.014 10.898 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 11.257 12.979 12.905 10.898 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 70 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Serveis Funeraris de Barcelona, SA Taula 4 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Prestacions de serveis 34.499 Actiu fix 42.709 Facturació de complements 11.307 Immobilitzat immaterial 4.427 Facturació d’impostos i taxes – Immobilitzat material 36.571 Taxes de cementiris – Immobilitzat financer 320 Altres ingressos 2.580 Actius per impost diferit 1.391 Variació d’existències (1.325) Subvencions – Actiu circulant 5.526 Existències 903 Total ingressos d’explotació 47.061 Deutors 3.017 Inversions financeres temporals 1 Costos Tresoreria 1.605 Aprovisionaments 12.088 Personal 11.550 Total actiu 48.235 Treballs, subminis. i serveis externs 8.011 Altres despeses 581 Passiu Subvencions – Provisions – Recursos a llarg termini 31.166 Amortitzacions 1.557 Patrimoni i reserves 19.360 Resultat de l’exercici 9.341 Total costos d’explot. abans financers 33.787 Subvencions de capital 12 Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació abans financers 13.274 Provisions 608 Ingressos financers 68 Altres passius financers – Despeses financeres 216 Passius per impost diferit 1.845 Periodificacions a llarg termini – Resultat d’explotació 13.126 Ingressos extraordinaris – Recursos a curt termini 17.069 Despeses extraordinàries – Creditors financers 2.311 Creditors comercials 4.211 Resultat abans d’impostos 13.126 Altres creditors 10.530 Impost de societats 3.785 Ajustaments per periodificació 14 Provisions a curt termini 3 Resultat de l’exercici 9.341 Total passiu 48.235 71 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Mercabarna Mercabarna President: Mercabarna és una empresa de titularitat el Consorci de la Zona Franca i Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats pública que té la naturalesa de societat l’Assocome (Associació de Concessionaris Directora general: anònima mercantil amb vida indefinida, de Mercabarna), amb la finalitat de Sra. Montserrat Gil de Bernabé i Sala i de la qual és soci majoritari l’empresa treballar el Pla estratègic del Clúster Barcelona de Serveis Municipals, SA. i definir-ne les posteriors actuacions En el Plenari del Consell Municipal en l’àmbit de negoci de les empreses de l’Ajuntament de Barcelona del mes del sector agroalimentari de Barcelona. de desembre de 2009 ha estat aprovat El resultat de tot plegat mostra Constitució l’expedient d’encàrrec a Mercabarna com un model de relació público-privada Es va constituir el 7 de febrer de 1967. a mitjà propi de l’Ajuntament per a de caràcter col·laborador, basat en la la gestió directa del servei públic dels confiança mútua i en el pacte, mitjançant Objecte social mercats centrals de fruites i hortalisses el qual les empreses han invertit La prestació en règim de gestió directa i del mercat central de peix. Així mateix, i continuaran invertint en un espai públic dels serveis públics dels mercats centrals a mitjan 2009, la Junta d’accionistes va amb una perspectiva de futur que facilita majoristes de fruites i hortalisses i de peix acordar modificar els estatuts i l’objecte la consolidació de les activitats de la ciutat de Barcelona, la prestació social de la societat per adaptar-la empresarials actuals relacionades del servei d’escorxador carni i de mercat a la nova forma de gestió. amb l’agroalimentació i també de la flor, la promoció i la implantació Mercabarna també desenvolupa la el desenvolupament de noves. en els àmbits de la societat d’activitats, funció de promoure i gestionar diversos Pel que fa a l’activitat dels mercats instal·lacions i serveis de tot tipus serveis, en règim de competència, majoristes durant l’exercici, hi ha hagut per a la millora i la modernització de a la Zona d’activitats complementàries, un petit creixement, tant en el Mercat la distribució i la gestió dels encàrrecs on durant el 2009 s’han iniciat de forma Central de Fruites i Hortalisses com en de les administracions dirigits a millorar graonada les novacions de contractes, el Mercat Central de Peix, pel que fa el cercle de comercialització de productes segons un acord consensuat l’any 2008, al volum de mercaderia, no obstant, alimentaris. mitjançant el qual es permetia d’establir si ho valorem en volum de negoci, contractes a llarg termini amb els usuaris hi ha hagut una lleugera davallada deguda ubicats a les seves instal·lacions per, un principalment a la baixada dels preus. cop superada aquesta limitació temporal, L’activitat desenvolupada per les obtenir la participació dels empresaris empreses a la Zona d’activitats en les inversions en infraestructures. complementàries ha minvat una mica, La majoria d’empreses estan en sobretot pel que fa a la distribució en el permanent evolució i per això s’han canal HORECA a causa de la disminució professionalitzat, han incorporat mètodes d’activitat en el sector de la restauració. de gestió moderns, han creat equips Quant a l’Escorxador, s’hi ha produït humans de gran vàlua, s’han dotat una reducció del tonatge sacrificat de sistemes tecnològics en informació que posa de manifest les dificultats de i comunicacions, han dut a terme la cabana ramadera en el darrer exercici. inversions en l’àrea de la logística i en S’ha de tenir en compte que l’activitat el camp de la conservació de productes càrnia a Mercabarna gira al voltant i del processat d’aliments, en què han de les espècies bovines i ovines que desenvolupat noves tecnologies, han són les carns més cares i estan essent promogut nous formats comercials, substituïdes pels consumidors per altres han creat nous sistemes de relació de més econòmiques. comercial, han impulsat millores en els En refèrencia a Mercabarna-flor, el seu sectors productius, han buscat productes trasllat en el darrer trimestre de 2008 arreu del món i han obert nous mercats, i la influència que la crisi ha tingut en cosa que fa que Barcelona disposi d’una aquest sector han suposat una davallada Unitat Alimentària configurada com a important en l’activitat comercial, un modern centre d’activitat empresarial cosa que requereix un seguiment acurat que considera prioritàries les exigències pel que fa al rendiment de les noves de servei públic de proveïment de instal·lacions. la ciutat i la seva corona metropolitana. En el camp mediambiental, s’ha Tot això ha portat enguany a la creació consolidat plenament el model de gestió de l’associació Clúster Alimentari de residus sòlids, s’han continuat de Barcelona, juntament amb el 22@, realitzant les accions programades 73 Mercabarna en el Pla de mobilitat intern i extern de Mercabarna durant l’any 2009 ha signat la Unitat Alimentària i s’ha realitzat una diversos convenis amb institucions auditoria energètica que, posteriorment, universitàries, educatives i d’investigació donarà lloc a un Pla energètic com i recerca, però el conveni més rellevant ha a model de planificació en l’ús d’energies estat el signat amb el Consorci de la Zona alternatives i d’eficiència energètica. Franca per a la gestió conjunta de les Pel que fa a les comunicacions, s’ha 40 ha classificades com a subzona 22 AL posat en marxa un butlletí informatiu i la participació en el desenvolupament a online i s’ha consolidat l’ús del web, les 50 ha de la plataforma tecnològica BZ amb un fort increment en el nombre per poder oferir a les empreses internes de visites, com a mitjà de comunicació la possibilitat de recerca i tecnologia habitual per als usuaris interns i externs compartida per reforçar el clúster urbà de la Unitat. agroalimentari. Les inversions realitzades el 2009 han En l’àmbit internacional, s’han estat l’obertura del Carrer F i les millores assessorat institucions de Montevideo a la depuradora i, entre les inversions i Luanda per a l’inici de la construcció previstes per al proper any, s’hi troben d’unitats alimentàries en aquestes la urbanització de l’espai que el mercat ciutats. També s’han atès diferents provisional de la flor ha deixat lliure, organismes i grups empresarials en el qual es preveu la construcció del de diversos països i consultories Pavelló Multiservei III i l’inici de l’ampliació i enginyeries interessades en el model de l’Escorxador. alimentari de Mercabarna. 74 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Mercabarna Dades rellevants Taula 1 Titularitat de l’accionariat % Barcelona de Serveis Municipals, S.A. 50,69 Empresa Nacional MERCASA 36,79 Consell Comarcal del Barcelonès 12,16 Accions pròpies 0,36 Taula 2 Recursos físics Total Superfície Edificada Superfície ha Mercabarna privada llogada m2 m2 m2 Escorxador 3,651 35.681 – 14.061 Mercat Central de Fruites i Hortalisses 23,225 105.858 – 52.561 Mercat Central del Peix 4,877 23.807 – 13.499 Mercabarna-flor 4,067 15.606 – 8.502 Serveis generals 2,058 15.804 4.509 14.080 Serveis tècnics 3,725 5.901 1.513 1.513 Zona d’activitats complementàries 45,452 27.811 230.653 345.669 Total 87,055 230.468 236.675 449.885 Taula 3 Instal·lacions frigorífiques Total Volum instal·lat m3 m3 Mercabarna Privat Privat Ús públic Ús públic Ús privat Sales de manipulació 172.347,3 – 2.469,5 169.877,8 Cambres de refrigeració 287.638,9 10.745,0 16.566,7 260.327,2 Cambres de congelació 243.971,5 10.621,5 163.300,0 70.020,0 Total 703.957,7 21.336,5 182.336,2 500.225,0 75 Mercabarna Taula 4 Indicadors del nivell d’activitat general 2006 2007 2008 2009 Tones de sacrifici de l’escorxador 32.959 34.575 31.287 26.726 Tones de fruites i hortalisses 1.085.609 1.097.733 1.107.735 1.123.689 Tones de peix fresc 71.628 69.547 68.400 71.704 Tones de congelats i altres 111.824 106.916 89.893 94.968 Entrada de vehicles (en milers) 3.605 3.577 3.552 3.549 Taula 5 Indicadors de gestió 2006 2007 2008 2009 Plantilla mitjana 168 163 163 164 Facturació (en milers d’euros) 30.664 31.871 33.193 32.666 Inversió (en milers d’euros) 2.858 9.094 13.731 2.423 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 3.486 3.693 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 3.731 3.956 3.552 3.693 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 7.230 7.903 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 7.321 7.730 7.186 7.903 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 76 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Mercabarna Taula 6 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Mercat Central del Peix 1.876 Actiu fix 87.191 Mercat Central de Fruites i Hortalisses 4.738 Immobilitzat immaterial 499 Mercabarna-flor 782 Immobilitzat material 84.088 Escorxador 7.565 Immobilitzat financer 2.595 Zona d’activitats complementàries 7.617 Actius per impost diferit 9 Altres ingressos 5.442 Transferències corrents 177 Actiu circulant 9.675 Ingressos accesoris 4.469 Existències – Excés de provisions – Deutors 3.146 Inversions financeres temporals 788 Total ingressos d’explotació 32.666 Tresoreria 5.623 Ajustaments per periodificació 118 Costos Aprovisionaments 3.088 Total actiu 96.866 Personal 7.763 Treballs, subminis. i serveis externs 10.354 Passiu Altres despeses 1.669 Subvencions – Recursos a llarg termini 85.339 Pèrdues, deterioraments i provisions 134 Patrimoni i reserves 63.718 Amortitzacions 4.210 Resultat de l’exercici 3.693 Subvencions de capital 940 Total costos d’explot. abans financers 27.218 Altres ingressos a distribuir – Provisions – Resultat d’explotació abans financers 5.448 Passius per impost diferit 411 Ingressos financers 391 Creditors financers a llarg termini 9.865 Despeses financeres 657 Periodificacions a llarg termini 6.712 Resultat d’explotació 5.182 Recursos a curt termini 11.527 Ingressos extraordinaris – Creditors financers 3.948 Despeses extraordinàries – Creditors comercials 4.764 Altres creditors – Resultat abans d’impostos 5.182 Altres passius financers 2.163 Impost de societats 1.489 Ajustaments per periodificació 652 Resultat de l’exercici 3.693 Total passiu 96.866 77 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Per a la realització del seu objecte, Fòrum, de caràcter metropolità, i ara Barcelona d’Infraestructures Municipals, comprèn tota la ciutat de Barcelona. SA, en endavant BIMSA, podrà dur A més, durant l’any 2004 i en el marc a terme les activitats següents: del procés de reordenació de President: participacions societàries engegat Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín a) Encarregar projectes d’urbanització, per l’Ajuntament de Barcelona, es varen Conseller apoderat: d’edificació i d’obra civil, adjudicar les introduir canvis als estatuts de BIMSA Sr. Joan Conde del Campo obres corresponents, dirigir i controlar-ne amb la finalitat de concentrar i gestionar l’execució i recepcionar-les. la realització de les activitats municipals Director general: b) Adquirir, transmetre, constituir, modificar referides en el seu objecte social, les quals Sr. Ángel Sánchez Rubio i extingir tota classe de drets reals pot portar a terme la societat directament i personals sobre béns mobles i immobles o mitjançant la seva participació en altres que autoritzi la legislació vigent. societats. c) Actuar com a beneficiària Concretament, al Plenari del Consell Constitució d’expropiacions. Municipal de 21 de juliol del 2004, Va ser constituïda el 7 de juliol del 2000 d) Establir convenis amb els organismes s’acordà portar a terme una ampliació amb la denominació d’Infrastructures competents que puguin col·laborar, de capital, amb efectes comptables a 30 2004 SA. La constitució i estatuts són el per raó de la seva competència, de setembre del mateix any, de 139.500 resultat de l’acord del Plenari del Consell en l’optimització de la gestió. euros, amb una prima d’emissió de Municipal en la sessió de 23 de juny de e) Vendre, si és necessari anticipadament, 14.423.319,08 euros, mitjançant l’emissió 2000. El 24 de maig de 2002, el Plenari els solars resultants de l’ordenació de 1.395 noves accions de 100 euros, del Consell Municipal va aprovar la urbanística. adjudicades a l’accionista únic de la modificació dels estatuts i una nova f) Gestionar els serveis implantats societat l’Ajuntament de Barcelona denominació com a Infraestructures del fins que no siguin formalment assumits i desemborsades íntegrament mitjançant Llevant de Barcelona SA. Posteriorment, per l’entitat corresponent. l’aportació no dinerària de participacions el 21 de juliol de 2004, el Plenari g) Gestionar els processos d’adjudicació de una sèrie d’empreses. Les escriptures del Consell Municipal va aprovar en règim de concessió d’instal·lacions referents a aquestes operacions es van una modificació de l’objecte social i d’equipaments. presentar al registre mercantil amb data i la denominació actual de la societat, h) Prestar serveis de direcció, 29 de setembre de 2004. Barcelona d’Infraestructures administració, organització i explotació Així doncs, a partir de l’exercici 2004, Municipals, SA. de ports esportius i de les seves Barcelona d’Infraestructures Municipals, instal·lacions i dependències marítimes SA va passar a encapçalar un grup de Objecte social i terrestres, per compte propi o de tercers. quatre empreses de l’àmbit municipal, L’execució d’actuacions urbanístiques i) Rebre ajuts i subvencions i accedir amb participació majoritària en totes: d’infraestructura i de dotació i concessió al mercat de capitals a través de les ProNouBarris, SA i 22 Arroba BCN, SA de serveis, incloent-hi l’edificació, operacions de préstec o de qualsevol (empreses 100 % municipals) i Foment que li siguin encomanades directament modalitat de captació de recursos. de Ciutat Vella, SA i ProEixample, SA o indirectament per les administracions j) Intervenir, participar, organitzar, (empreses amb participació majoritària públiques. desenvolupar i gestionar totes aquelles municipal). activitats mercantils relacionades amb Posteriorment, l’any 2005, la societat l’objecte social, tant sigui des d’una Agència de Promoció del Carmel perspectiva financera com immobiliària, i Entorns, SA va quedar integrada dins hipotecària i registral, tant per compte de l’esquema de societats gestores propi com aliè. municipals d’inversió, de les quals BIMSA k) Participar, en les formes que autoritzi n’és capçalera. Els estatuts de l’Agència en cada cas l’ordenament jurídic, en juntes de Promoció del Carmel i entorns, SA de compensació, en associacions de van ser aprovats pel Plenari del Consell cooperació, en consorcis i en totes Municipal de 17 de juny de 2005 aquelles entitats de gestió o col·laboració i publicats en el BOP de Barcelona, núm. que es puguin constituir a l’empara 161, de 7 de juliol de 2005. La societat de la legislació del sòl. es va constituir, amb BIMSA com a únic accionista, en el Consell d’Administració L’àmbit de l’objecte social de BIMSA de BIMSA de 20 de juliol de 2005. com a societat privada municipal ha Durant l’any 2006, BIMSA, va adquirir, evolucionat des de l’anomenada Àrea conforme a escriptura pública de compra- 79 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA venda d’accions, amb data 18 de gener Obres d’àmbit ciutat de 2006, a Caixa d’Estalvis de Sabadell, finalitzades durant l’any 2.400 accions de la societat ProEixample, SA. Amb data 30 de juny del 2006, la Junta general ordinària d’accionistes Remodelació de la ronda del de ProEixample SA acordà augmentar-ne Mig a la boca sud del túnel el capital social mitjançant l’emissió de de la Rovira: obres d’enderroc 25.000 noves accions. BIMSA va del viaducte d’Horta subscriure la compra de 24.256 noves L’Ajuntament de Barcelona remodela accions de les emeses en l’augment de la zona de la ronda del Guinardó situada capital, tot realitzant el desemborsament a la boca sud del túnel de la Rovira per efectiu amb data 10 d’octubre de 2006. a recuperar-la com a via d’unió del barri La participació de BIMSA en el capital i per oferir una millor interconnexió de ProEixample SA, a 31 de desembre entre els dos costats avui segregats. de 2006, era del 62’12 %. L’actuació suposarà una millora Durant l’any 2009, BIMSA, com a ens de la mobilitat general amb la reordenació executor de les principals actuacions del trànsit de vehicles, l’increment d’espai d’inversió i infraestructures de per als vianants i noves zones enjardinades, l’Ajuntament de Barcelona, ha continuat la instal·lació d’escales mecàniques el procés d’execució del programa i d’ascensors entre la ronda del Guinardó d’actuacions encarregat per l’Ajuntament, i la part alta del carrer de Castillejos, corresponent al desenvolupament del Pla la implantació del carril bici i la construcció, d’actuació municipal (PAM) 2008-2011. en una segona fase, d’un aparcament L’empresa ha acomplert els objectius al carrer de Thous. previstos, orientats a garantir que Com a primer pas de l’actuació, a l’agost l’execució de les actuacions encarregades es va finalitzar l’enderroc del viaducte sigui realitzada amb el màxim grau d’Horta (costat muntanya) construït d’eficàcia, en el triple objectiu de garantir a principi dels anys setanta i que formava l’acompliment de terminis, vetllar per el primer Cinturó de ronda de Barcelona l’equilibri econòmic i financer de les entre els carrers de Sardenya i de actuacions a través del control econòmic Cartagena. En un principi, aquesta i assegurar la qualitat arquitectònica estructura consistia en dos taulers amb i funcional de les actuacions dutes a terme. la mateixa secció transversal però el del En resum, les actuacions executades per costat mar ja va ser enderrocat als anys 80. la societat han suposat per a l’exercici 2009 un volum d’inversió de 96,67 milions Equipaments al Mas Guinardó: d’euros, dels quals 27,63 corresponen obres prèvies a finançament extern directe; 22,66 milions El 6 de març de 2007, el Districte d’Horta- d’euros procedents del Fons Estatal Guinardó i l’Associació de propietaris d’Inversió Local, destinats a l’execució i veïns del Mas Guinardó van signar un de prop d’una quarantena d’actuacions, conveni per a regular el nou ús d’aquest entre les quals destaquen les obres de equipament, el qual es rehabilitarà i es reforma de nou centres de serveis socials, renovarà per poder ampliar i diversificar com també diverses actuacions d’àmbit les activitats que s’hi duen a terme i també de districte; 4,03 milions d’euros procedents incrementar el nombre d’entitats del de Barcelona de Serveis Municipals, SA per Guinardó que podran fer-ne us. D’aquesta a l’execució dels aparcaments dels Jardins manera, el nou Mas Guinardó serà un casal de Josep Amat i del carrer de Galícia d’entitats, equipat amb sala d’actes, sales a Trinitat Vella; i 0,94 milions d’euros de tallers, despatxos i sales de reunions procedents del Consorci del Besòs per i unes pistes de petanca amb caseta- a l’execució d’activitats dins del seu àmbit vestidor als jardins de Frederica Montseny. d’actuació (Connexió Fòrum-Sagrera, L’actuació principal de remodelació obres a l’aparcament de Sant Raimon de es duu a terme des de febrer de 2009, Penyafort i desenvolupament del sector C-4 tot just acabades les obres prèvies Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs). consistents, per una banda, en la construcció 80 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA de les primeres pistes de petanca i, la precàrrega existent al costat mar per l’altra, en el condicionament d’espais de la plataforma del futur zoo marí. dins del mateix recinte per al reallotjament Aquesta precàrrega es va col·locar quan provisional de les activitats de petanca i de es va construir la plataforma, per tal l’agrupament escolta en mòduls prefabricats. d’augmentar-ne la capacitat portant. Els treballs s’han dut a terme entre Connexió Fòrum-Sagrera: Tram els mesos d’abril i juliol. Val a dir que II urbanització del carrer de Sant aquestes obres han estat finançades Raimon de Penyafort en el tram pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). comprès entre els carrers de Llull i de Cristòfol de Moura Plaça de les Glòries: actuacions L’actuació global és fruit d’un conveni auxiliars a l’àmbit del Disseny de col·laboració entre administracions Hub Barcelona (Dhub) (el Departament de Política Territorial Un dels objectius de la modificació del Pla i Obres Públiques de la Generalitat general metropolità de la plaça de les de Catalunya, els ajuntaments Glòries i el seu entorn és la consolidació de Barcelona i Sant Adrià de Besòs de la plaça com a pol d’atracció gràcies i el Consorci del Besòs) i té com a objectiu a la implantació de nous equipaments, principal l’execució d’un nou eix urbà entre els quals destaca el futur Centre definit per la ronda de Sant Raimon del Disseny, ubicat al solar entre de Penyafort i la via Trajana, en els trams els carrers d’Àvila, de Badajoz i la banda on avui es troba interromput, per tal de mar de la plaça de les Glòries. connectar el Front Litoral (carrer de Llull) Prèviament a l’inici de les obres i la Sagrera (carrer de Jaume Brossa). (endegades al mes d’abril), la presència L’execució de l’eix Fòrum-Sagrera es d’un conjunt d’infraestructures (viàries, realitza en diferents fases segons el ritme ferroviàries i de serveis) a l’àmbit del solar de desenvolupament dels diferents àmbits ha fet necessària la gestió de sòl d’actuació (Fòrum, Gran Via i Sagrera). i l’execució dels enderrocs al sector Glòries- En aquest sentit i per tal de garantir Meridiana sud; el desviament del col·lector la necessària unitat funcional i formal del del carrer dels Escultors Claperós; resultat final, es va elaborar un document l’estructura de protecció de la volta de criteris de disseny, de referència de l’estació de Metro de Glòries (Línia 1) i obligada per al desenvolupament les pantalles de condicionament i protecció dels diferents projectes. del perímetre del solar del DHUB. En concret, les obres d’urbanització del Tram II (Sant Raimon de Penyafort entre els Plaça de les Glòries. Vialitat: carrers de Llull i de Cristòfol de Moura) es adequació provisional de l’espai van iniciar el juny de 2008 i s’han finalitzat interior del tambor per a la l’agost de 2009. S’ha urbanitzat un tram de circulació d’autobusos 530 metres de longitud, amb una superfície L’actuació ha consistit en l’habilitació aproximada de 29.250 m2. Els treballs han de dos carrils per a la circulació exclusiva comprès la pavimentació, les xarxes de d’autobusos metropolitans a l’espai drenatge, l’enllumenat, la senyalització inferior de l’anella viària de Glòries i la semaforització; l’enjardinament i el reg, i en la definició dels passos de vianants la instal·lació de mobiliari urbà i de jocs provisionals. La posada en servei de l’obra, infantils, la implantació de contenidors finançada pel Fons Estatal d’Inversió Local soterrats i la reposició dels serveis afectats. (FEIL), es va produir el mes de juliol. Front Litoral Besòs: retirada Centre cultural mercat del Born: de terres de la precàrrega obres de micropilonatge de la plataforma Litoral-Besòs Aquesta actuació contempla Aquesta actuació ha consistit en la construcció d’un nou centre cultural l’excavació i retirada d’aproximadament sobre un jaciment arqueològic dels segles 103.000 m3 de material (principalment XVII i XVIII trobat dins del mercat del Born, reblert i escullera) que conformava construït al segle XIX, obra de l’arquitecte 81 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Josep Fontserè i Mestre. El nou de Catalunya que han de finançar-ne equipament serà un nou pol cultural al una part. barri de la Ribera, on s’explicarà la ciutat Des de febrer, s’han dut a terme i la seva història urbana, un centre per les obres d’urbanització del carrer acollir diferents esdeveniments culturals de Martí i Franquès entre l’avinguda que a més s’unirà al passeig del Born Diagonal i el carrer de Joan XXIII, i la Ciutadella mitjançant una passarel·la. les quals suposen la formació d’una L’actuació global comprèn diferents plataforma única de 30 m d’amplada treballs entre els quals figuren les obres amb pendent cap a un element central de micropilonatge, consistents en el reforç en forma de parterre que recull l’aigüa dels fonaments dels pilars interiors, de la pluja. A més, les obres també amb micropilons i enceps. Les obres de inclouen la construcció d’un pou micropilonatge s’han dut a terme per part de captació d’aigua freàtica. de BIMSA entre els mesos de març i juliol. A finals de 2009 les obres es troben pràcticament enllestides. Modificació del Pla general metropolità de Sants: passos Equipament sòciosanitari inferiors de Badal i de Riera «Dolors Aleu» al Districte de Tena, i tancament en vidre de Sarrià-Sant Gervasi de la façana mar de la cobertura Aquesta actuació contempla de l’accés a l’estació de Sants la construcció d’un nou equipament (àmbit Badal) sòciosanitari al solar situat a la confluència Emmarcat dintre del procés de concertació de la ronda del General Mitre i el carrer del que duen a terme el Ministerio de Fomento, Marquès de Santa Anna, que substituirà la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament l’equipament de gestió municipal situat de Barcelona per a l’arribada del tren d’alta al carrer dels Quatre Camins. El trasllat velocitat, aquest any s’han acabat les obres d’equipaments es fa en base al conveni d’adequació dels passos inferiors de Badal de col·laboració per a la permuta de i de Riera de Tena, com a part de les obres finques entre l’Ajuntament de Barcelona de cobertura i urbanització de l’accés i la Congregació de germans de les ferroviari a l’estació de Sants. escoles cristianes, aprovat pel Plenari del D’altra banda, entre els mesos de juny Consell Municipal de novembre de 2005. i octubre s’han realitzat els treballs El programa de l’equipament defineix corresponents al tancament amb vidre dues plantes de serveis generals (plantes de la façana mar de la cobertura de les soterrani i baixa), sis plantes amb unitats vies del Metro entre Riera Blanca i Mercat d’habitacions, més una planta tècnica Nou (cobertura executada per BIMSA destinada als equips d’instal·lacions. l’any 2008) en el tram de mur El nou centre d’atenció sòciosanitària diagonalitzat entre el CEIP Cavall Bernat tindrà una capacitat de 170 llits, repartits i el carrer de Burgos. Aquesta obra en 10 habitacions senzilles i 82 de dobles. suposa una millora acústica substancial. Les obres van començar el juny de 2008 i a hores d’ara es troben enllestides, a manca de proves d’instal·lacions Obres d’àmbit ciutat en i de repassos. execució a 31 de desembre de 2009 Centre social Can Calopa L’actuació contempla transformar l’espai de la masia de Can Calopa de Dalt en Urbanització del carrer de Martí un complex on s’integraran les activitats i Franquès docents i de recerca amb la producció Aquesta actuació s’emmarca dintre vinícola. del Pla especial d’ordenació del campus El novembre de 2008 van començar les de Pedralbes, segons un conveni entre obres de construcció de la llar assistencial l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Can Calopa que serà un equipament de Barcelona i la Universitat Politècnica per facilitar la inserció sòciolaboral de 82 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA persones amb discapacitats psíquiques. Conversió del sistema de recollida Les obres comprenen tant la construcció pneumàtica de residus de mòbil de l’edifici de la llar assistencial com la a fix, en el tram del carrer Gran de urbanització dels entorns, l’arribada dels Gràcia comprès entre la plaça serveis i la depuració d’aigües residuals. de Lesseps i el carrer de Les obres de construcció de l’edifici han les Carolines finalitzat, a manca dels treballs de FECSA L’actuació, finançada pel Fons per a l’escomesa elèctrica. Estatal d’Inversió Local (FEIL), consisteix en la substitució del sistema Remodelació de la ronda del Mig de recollida de brossa existent (format entre Escorial-Via Augusta: tram per tres dipòsits de contenció de residus Balmes-Puig-Reig, aparcament units entre si i un punt de recollida subterrani Josep Amat i tram mitjançant aspiració amb camió), Via Augusta-Mandri per una nova instal·lació amb quatre Aquesta actuació s’executa per trams (les pous de recollida de brossa connectats obres del primer, entre els carrers d’Homer amb la central de recollida pneutmàtica i de Puig-Reig, van finalitzar el setembre de residus sòlids urbans de la plaça de 2008) i es defineix segons els criteris de Lesseps. rectors que es recullen al document signat pels membres de la Comissió de Seguiment Remodelació de la ronda del Mig del projecte de remodelació de la ronda a la boca sud del túnel de la del Mig, en data 25 de gener de 2006. Rovira: urbanització de la ronda Aquestes obres amplien les voreres del Guinardó entre Sardenya i la mitjana, i redueixen els carrils de trànsit i Cartagena rodat, tot conformant la calçada amb un L’actuació suposarà una millora carril de circulació per a transport públic de la mobilitat general amb la reordenació i dos carrils per a vehicles (per a cada del trànsit de vehicles, l’increment d’espai sentit). Es contempla també la restitució per als vianants i noves zones de la connexió viària mar-muntanya, enjardinades, la instal·lació d’escales la reordenació racional de mobiliari urbà mecàniques i d’ascensors entre la ronda i la senyalització, com també la millora del Guinardó i la part alta del carrer de les xarxes de serveis urbans existents de Castillejos, la implantació del carril bici i el desplegament d’altres de noves: i la construcció, en una segona fase, la de recollida pneutmàtica de residus d’un aparcament al carrer de Thous. sòlids urbans, la freàtica, l’elèctrica i la de Un cop acabades les obres d’enderroc telecomunicacions. A més, s’augmentarà del Viaducte d’Horta, el 2 d’octubre la dotació d’aparcaments amb la previsió s’ha començat l’obra d’urbanització de dos de subterranis: un als Jardins de la ronda del Guinardó entre Sardenya de Josep Amat (en execució) i un altre i Cartagena. als Jardins de Menéndez y Pelayo (en fase de redacció del projecte). Remodelació de l’avinguda Actualment i des de juny de 2008, s’està de la Mare de Déu de Montserrat- duent a terme l’execució de les obres carrer de Cartagena d’urbanització del tram Balmes-Puig-Reig Aquesta actuació és la continuació i de l’aparcament subterrani de la plaça de la remodelació integral de l’avinguda de Josep Amat, de quatre plantes amb de la Mare de Déu de Montserrat entre capacitat per a 254 vehicles, finançat per el passeig de Maragall i la ronda del Mig, BIMSA que en farà l’explotació. Es preveu la primera fase de la qual (entre el passeig acabar les obres durant el segon semestre de Maragall i el carrer de la Bisbal), de 2010. ja ha estat executada. D’altra banda, les obres corresponents Els carrers inclosos en l’àmbit objecte a la urbanització de la ronda del General del projecte són: l’avinguda de la Mare Mitre entre la Via Augusta i Mandri s’han de Déu de Montserrat (entre el carrers iniciat el 2 d’octubre i continuaran durant de la Bisbal i del Secretari Coloma), tot el 2010 fins al primer semestre de 2011. el carrer de Cartagena (entre l’avinguda 83 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA de la Mare de Déu de Montserrat l’estructura de formigó armat d’un edifici i la ronda del Guinardó) i el passatge que allotjarà una biblioteca. Redemptor (carrer per a vianants Les obres de construcció de amb accés per a vehicles i serveis). l’aparcament s’han iniciat al juliol i es Aquests trams de carrer sumen, preveu que es perllonguin fins al quart aproximadament, una longitud total trimestre de 2010. El finançament de les de 1.550 m i una superfície total obres és a càrrec de BIMSA, que també de 34.000 m2. L’obra es va iniciar el febrer en farà l’explotació. de 2009 i es preveu finalitzar-la el segon semestre de 2010. Connexió Fòrum-Sagrera: Tram I (semicobertura de Equipaments Mas Guinardó la Gran Via entre Extremadura- El 6 de març de 2007, el Districte Sant Raimon de Penyafort i pont d’Horta-Guinardó i l’associació de sobre la C-31) i Tram III Propietaris i veïns Mas Guinardó van (urbanització de Sant Raimon signar un conveni que regula el nou ús de Penyafort-Cristòfor de d’aquest equipament, amb una reforma Moura-Gran Via) que permetrà ampliar i diversificar L’actuació global és fruit d’un conveni les activitats que s’hi poden dur a terme de col·laboració entre el Departament i augmentar el nombre d’entitats de Política Territorial i Obres Públiques, del Guinardó que podran usar l’edifici. els ajuntaments de Barcelona i de Sant D’aquesta manera, el nou Mas Guinardó Adrià de Besòs i el Consorci del Besòs). serà un casal d’entitats, que disposarà L’execució del nou eix urbà entre de sala d’actes, amb capacitat per el Fòrum i la Sagrera es realitza a unes 200 persones, sala polivalent, en diferents fases segons el ritme amb capacitat per a unes 100 persones, de desenvolupament dels diferents àmbits sales de tallers, reunions, despatxos d’actuació (Fòrum, Gran Via i Sagrera). i magatzems per a les entitats, així Pel que fa als diferents trams com 12 pistes de petanca als jardins de l’actuació, l’estiu de 2009 han finalitzat de Frederica Montseny, amb caseta- les obres d’urbanització del Tram II, vestidor. corresponent a la remodelació de la ronda L’obra principal de reforma va de Sant Raimon de Penyafort entre Llull començar el febrer de 2009 (un cop i Cristòfol de Moura. executades les obres prèvies les quals El mes desembre es duu a terme la han permès el trasllat dels petanquistes urbanització del tram de la Gran Via entre i l’agrupament escolta a mòduls el carrer d’Extremadura i Sant Adrià prefabricats dins del mateix àmbit) de Besòs, com a continuació de les obres i es preveu que es perllongui fins a finals realitzades entre la plaça de les Glòries i el de 2010, moment a partir del qual carrer d’Extremadura. La durada prevista les activitats del casal (petanquistes de les obres –finançades per la Generalitat i agrupament escolta) podran traslladar- de Catalunya via el Consorci del Besòs– se al nou equipament. és de 20 mesos. D’altra banda, a principis d’octubre Aparcament subterrani van començar les obres del Tram III, al carrer de Galícia al barri corresponent a la remodelació de la ronda de la Trinitat Vella i estructura de Sant Raimon de Penyafort entre el d’una biblioteca carrer de Cristòfol de Moura i la Gran Via. Es tracta de la construcció d’un aparcament Els treballs inclouen la remodelació dels subterrani al solar comprès entre els carrers edicles d’accés i la reparació de diferents de Galícia i de Torné i un vial per a vianants patologies d’un aparcament de vehicles de nova creació, al barri de Trinitat Vella. que hi ha al subsòl de l’àmbit d’actuació. L’aparcament tindrà una superfície total Aquesta reparació està finançada per de 3.362 m2 repartits en dues plantes la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea subterrànies, amb una capacitat per Metropolitana de Barcelona a través a 118 vehicles. Sobre rasant es construirà del Consorci del Besòs. 84 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Front Litoral Besòs: urbanització freàtic, en l’àmbit delimitat per l’avinguda del front marítim entre la rambla d’Eduard Maristany i les rondes del Litoral de Prim i el carrer de Josep Pla i de Sant Raimon de Penyafort, fins al límit i condicionament del Punt verd marcat per la ubicació dels futurs edificis L’actuació comprèn, per una banda, D i H. La resta de treballs de superfície la urbanització de l’avinguda del Litoral es desenvoluparan en fases successives. entre Josep Pla i rambla de Prim Aquests treballs s’han començat (configurada amb estructura de passeig), a meitat de novembre de 2009 i tenen i, per l’altra, la urbanització del solar prevista una durada de dotze mesos. del Camp de la Bota, el cobriment i condicionament del Punt verd i del parc Disseny Hub Barcelona (Dhub) de neteja i la urbanització de la cobertura. Entre els equipaments que s’han En total, s’actua sobre una superfície d’executar a la plaça de les Glòries de 30.580 m2. i el seu entorn, destaca el futur centre La urbanització defineix unes àrees de disseny, Disseny Hub Barcelona (Dhub), d’estada longitudinals paral·leles al sentit ubicat al solar entre els carrers d’Àvila, de de la ronda, que alternen paviment Badajoz i la banda mar de la plaça de les de microaglomerat i grans parterres Glòries. L’equipament –concebut com un enjardinats. A banda, sobre la coberta edifici singular desenvolupat principalment del Punt verd i del parc de neteja, sota rasant per tal d’alliberar el màxim es disposaran àrees de jocs infantils, d’espai públic en superfície–, tindrà la de gimnàstica per a gent gran i, fins i tot, funció de reunir les diverses col·leccions una pista d’skate. d’arts aplicades de la ciutat que avui estan Les obres s’han iniciat el 30 de setembre disperses o emmagatzemades. El Centre de 2009 i tenen previst un termini es finança segons un conveni de d’execució de 17 mesos. col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Front Litoral Besòs: urbanització L’organització interna serà homogènia del campus interuniversitari i neutra per permetre el màxim Diagonal-Besòs de flexibilitat funcional. En les plantes El sector C4 de la modificació del Pla sota rasant s’allotjaran les grans sales general metropolità en el sector del Front d’exposició, l’àrea d’investigació Litoral i el marge dret del riu Besòs i d’ensenyament com també la sala es transformarà en un àmbit d’activitat d’actes. La il·luminació natural i la relació acadèmica, universitària, docent, de recerca amb l’exterior s’aconseguirà amb i de relacions universitat-empresa, en base un fossar –tot aprofitant la diferència al Pla de millora urbana en el sector C4 de nivells– amb un gran llac. La part sobre (Eduard Maristany-Ronda) de la MPGM, rasant de l’edifici conforma un voladís en el sector del Front Litoral i marge dret sobre la plaça i allotjarà el vestíbul, del riu Besòs «Campus Universitari del que relacionarà l’edifici amb la plaça, Besòs», aprovat el 28 de febrer de 2008 el restaurant, la botiga, sales per part de la Comissió Territorial d’exposicions, oficines i altres serveis d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. complementaris. BIMSA en desenvolupa l’actuació segons El 15 d’abril de 2009 es va signar l’acta un conveni signat entre BIMSA, el Consorci de replanteig de les obres corresponents del Besòs i el Consorci del Campus a l’estructura, els tancaments interiors, els Interuniversitari Diagonal-Besòs. paviments, les façanes, les instal·lacions El finançament de l’actuació és a càrrec associades a l’estructura i la urbanització dels membres de la comunitat provisional. Es preveu que aquesta fase de reparcel·latòria, via el Consorci del Besòs. les obres tingui una durada de 29 mesos. Els primers treballs a realitzar són la construcció de les pantalles Nou mercat dels Encants de contenció, la protecció de la galeria L’emplaçament present del mercat dels de serveis i el moviment de terres fins Encants està afectat per un nou sistema a una cota de resguard respecte el nivell d’espais lliures plantejat per la nova 85 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA ordenació urbanística de la plaça de les consolidació del jaciment (ja realitzades), Glòries, que implica el trasllat de la seva la construcció de l’edifici annex per ubicació actual al solar situat entre els a instal·lacions de l’edifici principal i carrers de Castillejos, Casp i Meridiana. peral centre de documentació (executada), Aquest solar resulta adequat per els micropilonatges (executats), a reubicar-hi el mercat en les condicions la rehabilitació del mercat i la construcció definides per l’Institut Municipal de l’estructura de l’obra nova (en execució de Mercats de Barcelona i pels des de l’1 de setembre de 2009) encantistes, d’acord amb allò previst i l’arquitectura interior associada a la MPGM de Glòries. al programa museogràfic (en estudi). Tant l’activitat comercial com els espais Aquestes obres compten amb de restauració i administració del mercat el finançament parcial de la Diputació es situaran sota una gran coberta singular de Barcelona i tenen prevista una durada que cobrirà tota la parcel·la amb de 30 mesos. una alçada mitjana de 24 m per sobre de la rasant dels carrers, que protegirà Nou parc de bombers el mercat de les inclemències a l’accés de la porta Forestier meteorològiques i serà l’element de Montjuïc de reconeixement urbà del mercat. Aquesta actuació és fruit d’un conveni A banda de la superfície comercial, de col·laboració entre l’Ajuntament es preveu un volum sota rasant de de Barcelona i l’Autoritat Portuària dues plantes subterrànies i un altell de Barcelona i consisteix en la construcció on s’ubicaran l’aparcament (unes 300 d’un parc de bombers al passeig places d’ús públic i 90 places d’ús de Montjuïc, en una ubicació òptima per dels paradistes), la zona de càrrega a la prestació dels serveis de prevenció i descàrrega i els magatzems. i extinció d’incendis tant al Districte Des de principis de novembre s’estan de Ciutat Vella com a l’àmbit del port. realitzant els treballs corresponents L’edifici, en construcció des de finals al Projecte executiu de desviament de juny de 2009, tindrà una superfície i enderroc de col·lectors, altres serveis aproximada d’uns 2.800 m2, distribuïts afectats i condicionament del terreny, en planta semisoterrani, altell i planta pis, necessaris per a la posterior construcció a més, hi haurà un edifici annex d’uns de l’equipament, la licitació de les 200 m2 i una torre de pràctiques d’uns obres del qual es troben en preparació. 160 m2. La nova caserna tindrà una àrea Aquesta actuació compta amb administrativa i una d’intervenció (amb el finançament parcial de la Diputació un hangar, una zona d’equips per de Barcelona. a intervencions immediates, un pati de maniobres exterior i uns magatzems), Centre cultural mercat del Born: com també àrees destinades al descans, rehabilitació de l’edifici del a la formació i a altres instal·lacions. mercat i estructura de l’obra nova Construcció d’un nou centre cultural sobre un jaciment arqueològic dels segles Actuacions d’àmbit ciutat XVII i XVIII trobat dins del mercat impulsades per BIMSA del Born, construït al segle XIX, obra de l’arquitecte Josep Fontserè i Mestre. El nou equipament serà un nou pol Obres en licitació cultural al barri de la Ribera, on s’explicarà A 31 de desembre de 2009 es troben la ciutat i la seva història urbana, en licitació les obres següents: un centre per acollir diferents esdeveniments culturals que a més • Obres d’execució del projecte executiu s’unirà al passeig del Born i la Ciutadella del moviment de terres i treballs previs mitjançant una passarel·la. d’acondicionament del terreny per rebre L’actuació global comprèn diferents les estructures perimetrals que configuren treballs, com ara, l’excavació i la l’entorn del zoo marí. 86 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA • Obres d’execució del projecte executiu de serveis socials amb la finalitat del nou conjunt d’equipaments a l’antiga d’implantar el nou model de serveis socials fàbrica Alchemika, corresponents a bàsics de Barcelona. Aquest sector la fase I: centre de barri, escola bressol va manifestar la voluntat que BIMSA en i estructura i tancaments de la biblioteca. gestionés la reforma i també la construcció Està previst que l’execució d’ambdues dels nous equipaments. actuacions pugui començar el segon Els centres socials són punts trimestre de 2010. d’assessorament on es tracten els problemes socials que afecten els Projectes en fase de tramitació ciutadans. S’hi poden sol·licitar ajuts administrativa econòmics, ajuts a domicili, menjar Es troben en fase de tramitació a domicili, auxiliars domèstics, atenció administrativa els projectes següents: en centres diürns o en centres residencials, com també l’atenció a la dependència. • Projecte executiu del tram comprès entre El mapa d’equipaments futurs preveu el carrer de Balmes i el carrer de Mandri, l’execució de 41 actuacions (entre centres corresponent a la remodelació de la ronda de serveis socials provisionals i definitius del Mig: ronda General Mitre-travessera de i equips d’atenció a la infància i a Dalt/Via Augusta-Balmes. la adolescència), que donaran servei • Projecte executiu de l’edifici Sòcol, als 73 barris de Barcelona. D’aquestes a l’àmbit de la plaça de les Glòries. 41 actuacions, 36 són gestionades • Projecte d’urbanització sobre la coberta directament per BIMSA i 5 van a càrrec i els espais annexos de l’accés ferroviari d’altres operadors. a l’estació de Sants, façana i coberta El nombre final de centres de serveis costat muntanya. socials previst per als 10 districtes de la ciutat de Barcelona és de 36. Redaccions de projectes en curs Principalment consisteixen en Paral·lelament, BIMSA està impulsant intervencions d’obra nova o reformes, la redacció dels projectes següents: tot i que, addicionalment, també es farà el subministrament i la col·locació • Projecte executiu de l’aparcament d’equipament i mobiliari, o també soterrat als jardins de Menéndez Pelayo. el cablejat i l’accés a les xarxes • Projecte bàsic i executiu d’un aparcament de telecomunicacions (fibra òptica) soterrat al carrer de Thous i la urbanització i el sistema informatitzat de gestió de la zona verda, del vial i de l’entorn. de torns d’atenció. • Projecte de remodelació del carrer Segons el tipus d’actuació a realitzar, de Pi i Margall. s’han definit cinc nivells d’intervenció: • Projecte executiu del parc de la Nova reforma amb poca intervenció (R1), Mar Bella. reforma amb intervenció mitjana (R2), • Projecte d’urbanització de la cobertura reforma integral sense intervenció en ferroviària entre Riera Blanca i plaça façana ni substitució de fusteria exterior de Sants. (R3.1), reforma integral amb intervenció en façana i substitució de fusteria exterior Redaccions de projectes (R3.2) i obra nova (ON). en licitació Seguidament es ressenya l’estat de les • Redacció del projecte executiu de actuacions que duu a terme BIMSA. S’han la nova vialitat subterrània i avantprojecte assenyalat amb un asterisc (*) les que han de la vialitat en superfície a l’àmbit de la estat finançades pel Fons Estatal plaça de les Glòries. d’Inversió Local (FEIL): Pla de centres de serveis socials Actuacions finalitzades el 2009: (CSS) • CSS Ciutat Vella-Barceloneta, carrer El sector d’Acció Social i Ciutadania de Balboa, 11. té previst en el programa d’inversions • CSS Fort Pienc, carretera Antiga 2008-2011, una actuació del Pla de centres d’Horta, 1. 87 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA • CSS Zona Franca-Centre, passeig • CSS La Bordeta-Hostafrancs, carrer de la Zona Franca, 189. de Numància, 7-13 (Hospital Sant Joan • EAIA Ciutat, carrer de la Diputació, 481. de Déu). • CSS Poble Sec, plaça del Sortidor, 12*. • CSS Torre Baró Zona Nord, • CSS Vall d’Hebron, carrer d’Arenys, 75*. avinguda dels Rasos de Peguera, • CSS Franja Besòs, carrer d’Estadella, 64*. 25 (ProNouBarris, SA). • CSS Besòs, rambla de Prim, 87-89*. • CSS Les Corts, carrer de Can Bruixa, 7-11*. • CSS Sant Ramon-Maternitat, travessera BIMSA districtes de Les Corts, 122*. • CSS Can Peguera-Porta, carrer Amb la implantació del Barcelona 2.0, de La Selva, 57*. des de gener de 2009, BIMSA ha assumit • CSS Sant Andreu, carrer de Paixalet, 1*. la gestió de projectes i obres del • CSS Edifici Sandaru, carrer de Pla d’inversió dels districtes en aquells Bonaventura Muñoz amb Nàpols*. que no disposen d’empresa instrumental pròpia per a dur-los a terme. Actuacions en execució d’obra a 31 Són els districtes de Sants-Montjuïc, de desembre de 2009: Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, • CSS Antiga Esquerra de l’Eixample, Horta-Guinardó, Sant Andreu carrer de Mallorca, 219. i Sant Martí. • CSS Dreta de l’Eixample, plaça Per aquest motiu, BIMSA ha adaptat de Tetuan, 2. la seva estructura amb la creació • CSS Baix Guinardó-Can Baró, carrer de la nova Direcció de Serveis de Lepant, 387. Territorials, la qual ha establert • CSS La Salut, carrer d’Aldea, 15. una sistemàtica de reunions mensuals • CSS Guinardó, avinguda de la Mare de coordinació amb les gerències de Déu de Montserrat, 134. i la direcció de llicències i espai públic • CSS Carmel, carrer del Santuari, 27. dels districtes corresponents. En aquestes reunions s’estableixen Paral·lelament BIMSA ha impulsat la els objectius comuns, els calendaris, es redacció dels projectes següents: coordinen les estratègies de comunicació • CSS Casc Antic, plaça de l’Acadèmia, 1. i de resolució de les incidències, com • CSS Cotxeres de Sants, carretera de també la planificació de les inversions. Sants, 79-81. Per consolidar aquest procés de • CSS Sarrià, carrer de Salvador Mundi, 4. coordinació s’han realitzat unes reunions • CSS Gràcia, carrer de Mozart. plenàries amb el conseller delegat, • CSS La Prosperitat, carrer d’Enric el director general i els districtes amb Casanovas, 73-77. una periodicitat quadrimestral. A més • CSS Garcilaso, carrer de Juan de Garay d’aquestes reunions de coordinació, s’ha 116-118. establert una dinàmica de continuïtat • CSS El Clot-Camp de l’Arpa, carrer que permet unificar els criteris, de La Corunya, 5-7. incorporar les aportacions filtrades • CSS Can Felipa, carrer de Pallars, 277. tècnicament dels processos participatius que s’impulsen als districtes i les millores BIMSA també intervé en les instal·lacions que els futurs usuaris o gestors fan i el mobiliari de cinc centres socials més, arribar a través dels tècnics de districte les obres principals dels quals van mitjançant reunions de seguiment que es a càrrec d’altres operadors: realitzen sistemàticament. Internament, • CSS Raval, carrer del Carme, 101-109 BIMSA ha adaptat l’estructura de la resta (Foment de Ciutat Vella, SA). de direccions tècniques per tal de • CSS Sant Antoni (Waldorf), carrer completar-ne els equips i desplegar de Calàbria, 38 (ProEixample, SA)*. la capacitat operativa necessària • CSS La Nova Esquerra de l’Eixample, per assumir aquest nou repte. carrer del Comte Borrell, 305 Aquesta activitat ha tingut, en el seu (ProEixample, SA). primer any, el resultat següent: 88 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 23 obres realitzades als districtes 3 obres de districte acabades a 31 gestionades per BIMSA i de desembre de 2009: amb finançament del FEIL: • Districte de Sarrià-Sant Gervasi: • Districte de Les Corts: urbanització urbanització del carrer de Pàdua dels carrers de Taquígraf Martí, Jaume i del passatge de la Blada Roig, Regent Mendieta i del passatge • Districte de Sant Martí: plaça dels Ametllers i arranjament dels carrers de Puigcerdà. de Baldiri i Reixac i Pasqual Vila. • Districte de Sarrià-Sant Gervasi: BIMSA també ha impulsat la redacció urbanització dels carrers de Freixa, d’un seguit de projectes, entre els quals Modolell, Rector Ubach, de la baixada destaquen: de Blanes i dels itineraris de la Font • Districte de Sants-Montjuïc: equipament de la Budellera. sociocultural al carrer d’Albareda • Districte de Gràcia: urbanització i urbanitzacions dels accessos al passatge dels carrers de Sant Josep de Cottolengo de Can Clos, barri de Can Clos, barri i de Ramiro de Maeztu, dels passatges de la Verge de Núria (SEAT), carrer d’Alió i d’Amunt i dels entorns del mercat de la França Xica (F1), carrer de Melcior de la Llibertat (fases I i II i fase III). de Palau, carrer de Tirso de Molina • Districte d’Horta-Guinardó: talús i Blanco, carrer de Sant Germà i Sant de la carretera del Carmel. Ferriol, claveguera de Santa Dorotea, plaça • Districte de Sant Andreu: urbanització de Bonet i Muixí, plaça d’Herenni i entorns. dels carrers de Vèlia, Bofarull, Matanzas, • Districte de Les Corts: IME Arístides Vallès i Sant Sebastià-Sant Idelfons Maillol. Nous vestuaris (3a Fase), seu i col·locació de pantalles acústiques del Districte (ampliació nou edifici) al carrer del Baró de Viver. i la urbanització de la plaça de Can Rosés. • Districte de Sarrià-Sant Gervasi: casal 11 obres de districte en marxa a 31 de barri del Rectoret, biblioteca Vil·la Florida de desembre de 2009: i les urbanitzacions del carrer d’Alfons XIIè, • Districte de Sants-Montjuïc: poliesportiu entorns de la plaça de la Torre, carrer de la Bàscula. Major de Sarrià (plaça de Sarrià-ronda de • Districte de Les Corts: urbanització Dalt), entorns del mercat de Sarrià, plaça del carrer de Caballero i ludoteca de Cirici Pellicer, plaça dels Germans Rubió a Can Guitard. Bellver i carrer de Craywinkel. • Districte de Sarrià-Sant Gervasi: • Districte de Gràcia: equipament a l’antic urbanització dels carrers del Camp, casino La Violeta. de la Gleva i de Bertran. • Districte de Sant Andreu: biblioteca • Districte de Gràcia: urbanització Trinitat Vella, Can Portabella, espai d’entitats dels jardins d’Esteve Terradas. Fabra i Coats (Edifici A), casal de barri • Districte d’Horta-Guinardó: reforma Fabra i Coats (Edifici C), sala polivalent del casal de la Font d’en Fargas i obres Fabra i Coats (Edificis I+J) i les d’urbanització del parc de la Unitat urbanitzacions de les plaçes del Baró de i accessos. Viver i d’Orfila i de la riera de Sant Andreu. • Districte de Sant Martí: centre de barri • Districte de Sant Martí: vestidors al carrer del Taulat, casal de gent gran del camp de futbol Júpiter i cobertes al carrer del Concili de Trento i seu de les pistes esportives del Clot de la Mel de TV al Clot. i La Palmera. 89 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat Inversió aprovada pel Comitè de Govern Execució Execució Execució Execució de l’Ajuntament per al període 2004-2009 2006 2007 2008 2009 (en milers d’euros) Centre sociosanitari, carrer del Marquès de Santa Anna – – – 11.351 Suport districtes – – – 16.144 Portal del Coneixement – – – 5.170 Gran Via i pàrquings associats 37.709 7.829 60 623 Congost del Besòs etapa Post–Fòrum 1.896 2.831 2.551 22 Front Litoral Besòs 18.274 3.210 1.112 4.783 Cobertura Canyelles 2a fase 10.810 4.907 265 – Modificació del Pla general metropolità de Sants 8.190 13.765 6.765 2.800 Biblioteca Lesseps 50 13 25 – Plaça de les Glòries 4.978 4.414 9.947 17.841 Cotxeres TMB 5.783 456 – – Centre sociocultural Gran de Gràcia 2.394 3.408 3.604 177 Lesseps i entorns 11.406 14.391 28.803 5.622 Caserna Guàrdia Urbana–Gràcia 589 3.468 336 – Urbanització de l’avinguda de Vallvidriera 952 3.393 556 – Túnel de la Rovira – 3.441 6.968 543 Urbanització del carrer de Garcilaso – 1.319 3.960 205 Urbanització de Can Portabella – 1.565 – – Deconstrucció de l’estació de mercaderies de la Sagrera – 1.388 61 – Llar assistencial i entorns Can Calopa – – 468 1.894 Mas Guinardó – – 446 2.305 Mercat del Born – – 2.434 3.771 Nous equipaments: Alchemika – – 712 1.904 Passeig del Mirador de les Aigües – – 1.392 – Pla d’equipaments socials – – 559 5.067 Vial connexió Fòrum-Sagrera – – 2.565 4.917 Altres actuacions 1.224 1.776 228 11.535 Total 104.255 71.574 73.818 96.674 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 21 20 20 28 Inversió 90.966 65.325 72.376 69.077 Pròpia 5 4 11 31 Per compte de l’Ajuntament 90.961 65.321 72.365 69.046 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 154 22 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 108 95 162 22 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 226 68 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 186 169 235 68 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 90 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Ingressos d’explotació 2.434 Actiu fix 16.756 Subvencions a l’explotació 2.036 Immobilitzat immaterial – Deteriorament i resultat per alienació 97 Immobilitzat material 47 de l’immobilitzat Immobilitzat financer 16.709 Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 4.567 Despeses a distribuir – Costos Actiu circulant 25.026 Variació d’existències – Existències – Compres – Deutors 19.802 Personal 1.754 Inversions financeres temporals 3.772 Treballs, subminis. i serveis externs 2.761 Tresoreria 1.407 Subvencions – Ajustaments per periodificació 45 Altres despeses – Provisions – Total actiu 41.782 Amortitzacions 46 Passiu Total costos d’explot. abans financers 4.561 Recursos a llarg termini 17.723 Resultat d’explotació abans financers 6 Fons propis abans resultat 15.758 Ingressos financers 16 Pèrdues i guanys de l’exercici 22 Despeses financeres – Subvencions de capital 1.360 Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 22 Provisions – Resultat abans d’impostos 22 Creditors financers a llarg termini – Impost de societats – Altres creditors a llarg termini 583 Recursos a curt termini 24.059 Resultat de l’exercici 22 Creditors financers – Creditors comercials 23.666 Altres creditors 212 Ajustaments per periodificació 181 Total passiu 41.782 91 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Com a conseqüència de tot l’exposat, consolidat i els resultats atribuïts a en l’exercici 2009 s’ha realitzat socis externs del compte de pèrdues la consolidació pel mètode d’integració i guanys consolidat, respectivament. global per a totes les societats de les Pel que fa a les empreses associades quals es té un domini majoritari, amb una participació d’entre el 20 % és a dir, una participació superior al 50 %. i el 50 %, s’ha utilitzat el mètode El valor de la participació dels accionistes de posada en equivalència. minoritaris en el patrimoni i en els resultats de les societats consolidades A 31 de desembre de 2009 es troben es presenta en el compte de socis externs dins del perímetre de consolidació del passiu del balanç de situació les següents societats: Taula 4 Societat Participació Societat Data Directa Indirecta titular part. d’incorporació ProEixample, SA 62,12 % – BIMSA 01/10/04 Foment de Ciutat Vella, SA 51,00 % – BIMSA 01/10/04 Pro Nou Barris, SA 100,00 % – BIMSA 01/10/04 22 Arroba BCN, SA 100,00 % – BIMSA 01/10/04 Mediacomplex, SA – 49,00 % 22@BCN 01/10/04 Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA 100,00 % – BIMSA 11/10/05 BIMSA: Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 22@BCN: 22 Arroba BCN, SA 92 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Taula 5 Estats financers consolidats a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Ingressos d’explotació 17.401 Actiu fix 10.534 Ingressos accessoris i de gestió corrent 4.101 Immobilitzat immaterial 151 Subvencions a l’explotació 13.915 Immobilitzat material 630 Altres subvencions – Immobilitzat financer 9.595 Actius per impost diferit 158 Total ingressos d’explotació 35.417 Actiu circulant 119.825 Costos Existències 7.739 Variació d’existències 2.385 Deutors 92.707 Compres 12.440 Inversions financeres temporals 8.246 Personal 9.631 Tresoreria 10.820 Treballs, subminis. i serveis externs 9.497 Ajustaments per periodificació 313 Subvencions – Altres despeses 23 Total actiu 130.359 Provisions 51 Amortitzacions 415 Passiu Total costos d’explot. abans financers 34.442 Recursos a llarg termini 30.628 Fons propis abans resultat 17.953 Resultat d’explotació abans financers 975 Pèrdues i guanys de l’exercici 1.035 Ingressos financers 449 Subvencions de capital 1.360 Despeses financeres 6 Socis externs 8.755 Provisions 488 Resultat d’explotació 1.418 Creditors financers a llarg termini – Resultat abans d’impostos 1.418 Altres creditors a llarg termini 1.037 Impost de Societats 383 Recursos a curt termini 99.731 Creditors financers – Resultat de l’exercici 1.035 Creditors comercials 90.999 Altres creditors 3.900 Resultat atribuït a socis externs (397) Ajustaments per periodificació 4.832 Resultat atribuït a la societat dominant 638 Total passiu 130.359 93 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Pro Nou Barris, SA Pro Nou Barris, SA Pro Nou Barris, SA té naturalesa de les voreres i s’han protegit amb pilones. societat privada municipal. El seu capital També s’hi han construït nous embornals President: social és de 60 milers d’euros totalment i renovat totalment l’enllumenat amb Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín subscrit i desemborsat i en l’actualitat, criteris d’estalvi energètic per evitar Gerent: l’únic accionista és Barcelona la contaminació lumínica. A més, s’hi ha Sr. Àlex Montes i Flotats d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA). renovat el mobiliari urbà, bancs, cadires i papereres i s’hi han plantat diferents tipus d’arbres. Activitat durant l’exercici • Ascensor entre el carrer de Rosario Pi i 2009 la plaça de José Ignacio Urenda. L’objecte Constitució d’aquest projecte ha estat la instal·lació El 7 d’abril de 1997 es va constituir d’un ascensor per salvar el desnivell mitjançant escriptura pública autoritzada, Execució d’obres que hi ha des de la plaça al carrer i la per acord del Consell Plenari Municipal L’activitat de la societat ha estat marcada construcció d’una passera que connecta de 12 de juliol de 1996. per l’execució de les obres previstes l’ascensor amb la plaça. en el Pla d’Actuació Municipal (PAM) • Urbanització dels carrers del Cadí i de Objecte social del present mandat, tant pel que fa a Travau entre el passeig de la Peira i Teide. Dur a terme totes les actuacions les urbanitzacions com als equipaments, La remodelació d’aquests carrers tenia de regeneració urbana necessàries i també per la direcció de les actuacions l’objectiu de millorar l’accessibilitat tot per a la rehabilitació dels espais encarregades per l’Ajuntament de eliminant les barreres arquitectòniques. Se compresos en el districte de Nou Barris Barcelona en el marc de la convocatòria n’han ampliat les voreres, s’hi ha instal·lat que li encarregui l’Ajuntament del Fons Estatal d’Inversió Local, nou enllumenat amb la capacitat lumínica de Barcelona en el marc de la seva que ha reportat al Districte de Nou Barris millorada i amb criteris d’estalvi energètic programació plurianual d’inversions. més de 12 milions d’euros per a accions i s’hi ha construït una nova xarxa que Pro Nou Barris, SA coordina i que d’embornals. són complementàries a les obres previstes • Urbanització del carrer de Pontons. en el Programa d’actuació del Districte El resultat ha estat un nou carrer de i recollides en el Pla d’inversions prioritat invertida on la calçada i la vorera municipals. estan al mateix nivell i on es guanya Per una altra banda, l’oficina de la màxima superfície per als vianants, manteniment de la via pública del amb una urbanització similar a Districte de Nou Barris ha dut a terme la dels entorns del carrer de Cartellà nombroses actuacions de manteniment i la plaça de la Torre Llobeta. i millora de l’espai públic i en la gestió • Urbanització del carrer de Vèlia, del sòl s’han fet actuacions d’expropiació, entre el d’Escòcia i el de la Riera d’Horta. reparcel·lació, adquisició i alliberament. Es tracta de la reurbanització del carrer Pel que fa als aparcaments, s’ha finalitzat per guanyar espai per als vianants, l’aparcament de Fabra i Puig semblant a la part del carrer ja executada i pràcticament se n’ha fet tota des del passeig de Fabra i Puig al carrer la comercialització en aquest mateix d’Escòcia. S’hi han preservat els espais exercici. de vianants fent-hi servir de protecció els Cal destacar també que el 2009 ha estat mateixos elements de mobiliari urbà i s’hi l’any en què s’ha finalitzat la pràctica han eliminat les barreres arquitectòniques. totalitat de les actuacions previstes a la • Urbanització del carrer d’Oristà i Llei de Barris de Roquetes i s’han iniciat, entorns. Aquest projecte n’ha completat amb continuïtat en el 2010, les previstes la urbanització anteriorment començada a la Llei de Barris de Torre Baró-Ciutat i bàsicament ha connectat les dues Meridiana. bandes del Rec Comtal tot salvant l’important desnivell amb unes passeres Obres acabades que a la vegada fan de mirador. Destaca la urbanització que s’ha fet d’un gran Urbanitzacions espai existent per convertir-lo en una • Urbanització del carrer de l’Artesania plaça amb una àrea de jocs infantils. des de la Ronda de Dalt fins al carrer • Urbanització del passeig de Fabra i Puig, del Pla de Fornells. Se n’han ampliat entre el carrer de Vilalba dels Arcs i el 95 Pro Nou Barris, SA passeig de Valldaura. Un cop finalitzat • Reforma de les oficines de Pro Nou l’aparcament soterrani se n’ha urbanitzat Barris, SA. Ha consistit en la creació la superfície tot millorant la seguretat vial d’un nou accés independent del del amb la instal·lació d’una nova cruïlla centre d’acollida i la reforma dels espais semafòrica. dels serveis tècnics amb l’obertura • Urbanització dels entorns de la de dues sales de reunions i l’adaptació Biblioteca Zona Nord. El projecte ha a la normativa de seguretat laboral. generat, a tocar de la biblioteca, una nova • Remodelació de la seu del Consorci plaça d’una gran qualitat per a la relació de Normalització Lingüística al barri ciutadana. Se n’ha urbanitzat l’accés des de Porta. Se n’han adequat els interiors del carrer de Vallcivera amb una escala de la planta baixa per tal d’ubicar-hi la i un ascensor que permeten accedir-hi seu definitiva de Nou Barris. Consta d’una des de la part baixa i amb una suau zona independent de 500 m2 per rampa que ho permet des d’un altre punt. als serveis tècnics i educatius. • Urbanització del carrer de Tissó entre • Mini Punt Verd al barri de les Roquetes. el de Rio de Janeiro i el de Pablo Iglesias. És el segon del districte i es troba a tocar Primera fase del projecte d’urbanització del mercat de Montserrat. També és la d’aquest tram important de Prosperitat última actuació finançada amb el fons i que finalitzarà l’any 2010 amb la creació de la Llei de Barris. d’un nou camí escolar. • Aparcament de Fabra i Puig. Aquest • Urbanització del carrer de Francesc aparcament de 3 plantes situat al barri Bolós entre el de Serrano i el de Cartellà. de la Guineueta comprèn 350 places de Segon i darrer tram del carrer on es concessió administrativa a 50 anys. manté la plataforma única amb una secció diferent però amb els mateixos elements Obres iniciades i qualitat del primer tram i deixant-hi en aquesta ocasió una línea d’aparcament. Urbanitzacions • Ascensor entre el carrer de Biure i el • Ascensor al carrer d’Alcàntara. carrer de Vila-seca. La instal·lació d’aquest El projecte preveu la urbanització de tot ascensor ha permès millorar l’accessibilitat l’espai del tram comprès entre els carrers entre aquests carrers, on fins ara hi havia d’Artesania i de Rodrigo Caro amb una un tram d’escales. millora notable de l’accessibilitat gràcies a la instal·lació d’un ascensor i una passera. Edificacions i equipaments • Urbanització dels interiors de Canyelles. • Biblioteca de la Zona Nord. S’ha Fase II i III. El projecte abasta l’espai que construït sobre una superfície de més de quedava per reurbanitzar a la banda oest 8.000 m2 i la singularitat de l’equipament del barri de Canyelles, comprès entre ve condicionada per l’espai on s’ubica: la Ronda de la Guineueta Vella, el carrer un tossal amb un desnivell de 24 m entre de Federico García Lorca, l’espai d’arbrat el carrer de Vallcivera i l’avinguda de i el sector recentment urbanitzat. Vallbona. Consta de dues plantes amb La urbanització segueix els mateixos els serveis característics d’una biblioteca: paràmetres de qualitat de les parts ja un espai polivalent, un espai de consulta acabades, amb els objectius principals de fons general, un d’infantil, una aula d’aconseguir espais diàfans i transparents, d’informàtica, una aula de suport, millorar-hi l’accessibilitat mitjançant un magatzem, espais de treball intern la construcció de rampes i escales i serveis generals. que donaran pas a camins curts i ràpids, • Remodelació de l’edifici situat al carrer l’eliminació de les barreres d’Alcàntara, 22. El projecte ha contemplat arquitectòniques i la millora de l’accés la reforma d’alguns espais de l’edifici als edificis. S’hi renovarà totalment de l’escola bressol Claret, per destinar-los l’enllumenat amb criteris d’estalvi als Serveis d’Orientació de la Infància i energètic i no contaminació lumínica i la Adolescència i a la seu provisional dels xarxa de clavegueram, també s’hi plantarà Serveis Socials de la zona centre-alta del nou arbrat i nova jardineria i s’hi posarà Districte de Nou Barris. nou mobiliari urbà. 96 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Pro Nou Barris, SA • Urbanització de l’Illa 4 de Trinitat Nova. registre i la construcció d’un nou tram L’objectiu d’aquesta operació de gran de clavegueram. manteniment és realitzar actuacions • Horts urbans de Can Peguera. Creació de caràcter general per tal de millorar de nous horts als jardins de l’antiga i aprofitar els espais d’interior d’illa per caserna de la Guàrdia Civil que conviuran aconseguir espais més transparents amb el nou casal per a gent gran de Can i suprimir les barreres arquitectòniques. Peguera, també es preveu fer set horts • Camí escolar del CEIP Prosperitat. més petits per a persones amb Els tres carrers que constitueixen l’entorn discapacitat i tot plegat es d’aquesta escola reben una quantitat complementarà amb una zona important tant de nens com de familiars enjardinada. Cal esmentar en aquesta i acompanyants. Donades les seves actuació l’aportació d’una escola taller característiques s’ha buscat una solució dins d’un conveni amb Barcelona Activa. de conjunt que faci un entorn molt més segur i agradable. S’urbanitzarà el carrer Edificacions i equipaments de Tissó des del de Pablo Iglesias fins a • Casal de gent gran de Can Peguera. la Via Júlia; el carrer del Molí, des de Tissó En la rehabilitació de l’antiga caserna fins a Flor de Neu i el carrer del Poeta de la Guàrdia Civil se situarà el casal Masifern. L’objectiu fonamental és en dos pisos, més una planta baixa només millorar-hi l’accessibilitat i la seguretat, d’accés i per a serveis. L’equipament cada carrer rebrà un tracte diferent en contempla tots els serveis bàsics per tal funció del seu ús i les possibilitats. Al que la gent gran d’aquest barri hi tingui carrer de Tissó s’ha actuat en l’ampliació un espai de trobada. de voreres, el carril de circulació, la zona • Mini Punt Verd del barri de Ciutat d’aparcament a tots dos costats i les Meridiana. Finançat amb fons de la Llei zones de càrrega i descàrrega. Els carrers de Barris, aquest mini punt verd a tocar del Molí i del Poeta Masifern s’han fet de del mercat de Ciutat Meridiana donarà plataforma única amb l’espai de vianants servei a tota la Zona Nord (Torre Baró, degudament protegit. A la cruïlla de Molí Ciutat Meridiana i Vallbona). amb Flor de Neu s’instal·larà una zona • Serveis socials de la Zona Nord. de jocs infantils. En conjunt s’hi soterraran Adequació de l’antic espai d’activitats en els serveis aeris existents, s’hi millorarà la planta baixa del Centre Cívic Zona Nord la xarxa d’embornals, s’hi instal·larà per ubicar-hi a peu de carrer els serveis nou mobiliari urbà, nou enllumenat socials, amb més i millors condicions i s’hi plantaran arbres. de treball, d’accessibilitat i de facilitat • Entorns de l’aparcament de Fabra per a la ciutadania. i Puig. Un cop finalitzat l’aparcament cal • Oficina d’atenció ciutadana de la Zona urbanitzar l’entorn més immediat amb Nord. Se situarà en una antiga oficina la millora del clavegueram, l’ampliació bancària situada en un lloc preferent de voreres i la pacificació del trànsit, del barri de Ciutat Meridiana. així com nou enllumenat i mobiliari urbà. • Rehabilitació del Centre Cívic Via • Plaça Via Favència-Mas Duran. Favència. L’antic centre cívic es convertirà El projecte té com a objectiu transformar en un espai ciutadà que acollirà també aquest espai en una zona d’estada i de la seu de tres entitats de referència al jocs infantils, tot protegint-lo de l’impacte territori: Projectart, que és també la seu de la Via Favència mitjançant una gran territorial de BTV, Nou Barris Acull i l’Arxiu jardinera i una densa filera d’arbres que Històric de les Roquetes. proporcionaran aïllament visual i acústic. • Plaça Alella-Santanyí-Alloza. El projecte Obres del Fons Estatal d’Inversió contempla la creació d’una plaça en el Local (FEIL) triangle format per aquests tres carrers, Les obres realitzades a través del Fons amb una part enjardinada i una altra Estatal d’Inversió Local han estat amb jocs infantils. Estan previstos les següents: el soterrament de les xarxes aèries • Urbanització del carrer d’Alcúdia. Fase I, de serveis, la millora de les tapes de entre Valldemossa i plaça d’Otero 97 Pro Nou Barris, SA Pedrayo. Aquest projecte ha seguit segueix les mateixes pautes que la part els mateixos criteris constructius ja executada. L’objectiu és millorar que els trams realitzats anteriorment. l’accessibilitat tot eliminant-hi les barreres L’objectiu ha estat millorar les zones arquitectòniques. destinades a vianants i eliminar les • Urbanització del carrer d’Enric barreres arquitectòniques. Cal destacar Casanovas. Aquesta intervenció té per la construcció d’un nou col·lector i xarxa objecte millorar-hi l’espai destinat als de clavegueram, el soterrament de les vianants, amb l’ampliació de voreres i línies aèries de serveis, el nou enllumenat la eliminació de barreres arquitectòniques. públic amb criteris d’estalvi energètic Cal destacar la renovació dels paviments i no contaminació lumínica, la substitució en voreres i calçada, la construcció de de la xarxa d’aigua potable, la plantació nous embornals i la millora dels pous d’arbres, la nova xarxa de reg i el nou de registre, el nou enllumenat públic mobiliari urbà. amb criteris d’estalvi energètic i no • Urbanització del passeig d’Urrútia. Fase contaminació lumínica i la col·locació II. El projecte contempla la urbanització de nou mobiliari urbà. de l’últim tram del passeig d’Urrútia, • Urbanització del carrer de Vèlia. Fase III, amb els mateixos paràmetres de qualitat entre Rio de Janeiro i passeig de Fabra que la part ja acabada. Cal destacar i Puig. És el tram del carrer Vèlia que l’eixamplament de voreres, el paviment quedava per urbanitzar i es segueixen sono-reductor de la calçada, el les mateixes pautes que en les parts soterrament de les xarxes aèries de ja executades. serveis, el nou enllumenat amb criteris • Urbanització del carrer de Santanyí. d’estalvi energètic i no contaminació La urbanització d’aquest carrer pretén fer- lumínica, la plantació d’arbrat i el nou lo més amable per als vianants mitjançant mobiliari urbà. l’ampliació de voreres i l’eliminació • Urbanització del carrer de les Agudes, de barreres arquitectòniques. També se entre Costabona i Rasos de Peguera. soterren les xarxes aèries de serveis, es L’objectiu d’aquesta obra ha estat modifiquen els embornals, es milloren les continuar la remodelació del barri tapes de registre existents i s’instal·la nou de Ciutat Meridiana, amb els mateixos enllumenat públic amb criteris d’estalvi paràmetres de qualitat de les parts energètic i no contaminació lumínica. ja realitzades. • Urbanització del carrer de Ponce • Urbanització del carrer d’Alloza. Aquesta de León. El projecte té com a objectiu intervenció és per millorar l’espai per millorar-ne l’espai destinat als vianants, a vianants amb l’ampliació de voreres bàsicament amb l’eixamplament de i eliminació de barreres arquitectòniques. voreres i l’eliminació de les barreres Cal destacar el soterrament de les xarxes arquitectòniques. aèries de serveis, la modificació • Reurbanització del carrer de Joan Riera. d’embornals i la millora de les tapes Té per objectiu millorar-ne tot un conjunt de registre existents. d’aspectes per tal que els paràmetres • Urbanització del carrer de Boada. de qualitat siguin els mateixos que L’objectiu d’aquest projecte és fer un els de la resta de carrers de Nou Barris. carrer més amable per als vianants, • Reurbanització del carrer del Pare tot ampliant-ne les voreres i eliminant-hi Rodés. Es pretén bàsicament guanyar les barreres arquitectòniques. Cal destacar espai per a vianants. Les obres han la renovació de paviments en voreres contemplat una nova pavimentació de i calçada, el nou enllumenat públic amb voreres i calçada, adequació de la xarxa criteris d’estalvi energètic i no de sanejament, nova xarxa d’enllumenat contaminació lumínica, construcció públic, amb criteris d’estalvi energètic de nous embornals i la millora dels pous i no contaminació lumínica, soterrament de registre, la plantació d’arbres dels serveis aeris existents, així com i la col·locació de mobiliari urbà. plantació d’arbres a la vorera nord. • Urbanització del carrer del Cadí entre • Enderrocament i adequació de la fàbrica Teide i Canfranc. Aquest tram de carrer Ideal Flor. Un cop adquirit el solar s’ha 98 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Pro Nou Barris, SA procedit a l’enderrocament de la fàbrica Aquest projecte ha estat prorrogat situant-hi provisionalment un aparcament fins a 31 de març de 2010. en superfície i una àmplia zona de jocs • Universitat nacional d’educació infantils. Aquest projecte ha estat a distància (UNED). Fase I. prorrogat fins a 31 de març de 2010. Acondicionament d’un edifici a l’avinguda • Implantació d’escales mecàniques al de Rio de Janeiro, 56, per a la ubicació de barri de Canyelles. L’objectiu d’aquest la seu de la UNED. Es tracta d’un edifici projecte és la eliminació de barreres administratiu i docent i els seus usos arquitectòniques per facilitar l’accés principals inclouen aules de formació, dels ciutadans als habitatges del Bloc biblioteca i serveis administratius. 1 des del carrer de Miguel Hernández. Es preveu finalitzar tot el projecte durant Es preveu la construcció de dos trams el 2011. d’escales mecàniques, rampes, escales i l’enjardinament dels talussos. Aquest tram Actuacions de manteniment s’uneix amb els de les Fases II i III de la via pública d’interiors del barri de Canyelles Pel que fa al manteniment de la via actualment en execució. pública del Districte de Nou Barris, l’any • Manteniment de la via pública. 2004 l’Ajuntament de Barcelona va Amb aquesta àmplia contracta s’han encarregar-ne la gestió a Pro Nou Barris, dut a terme diverses actuacions de SA. El model de gestió que es pretén manteniment o gran manteniment. es basa en criteris de millora de la qualitat Destaca la remodelació dels interiors del manteniment de l’espai públic de Barcinova, el carrer de la Guineueta, i la millora en el temps de resposta. els interiors de blocs del barri de En l’àmbit del manteniment de la via Canyelles, la rampa d’accés al carrer pública durant l’any 2009 s’han dut de la Gasela i la zona d’aparcament a terme 761 ordres de treball guiades en superfície del carrer del Pintor pels diferents acords: Alsamora. • Pavimentació. Amb aquesta contracta • Contracte de manteniment dels s’han dut a terme diverses actuacions elements constructius i d’altres elements de pavimentació als barris de Turó de de la via pública i dels espais públics la Peira, Porta, Roquetes i Torre Baró. adscrits al Districte durant els anys 2008- • Instal·lació de noves àrees de jocs 2011. infantils. S’han millorat, ampliat o generat • Contracte per al desbrossament i neteja noves àrees de jocs infantils a la plaça de massa vegetal i forestal a vials i espais del Pedraforca, a la plaça d’Àngel Pestaña, diversos del Districte de Nou Barris als Jardins Aromàtics de Roquetes (2007-2008). El contracte s’ha perllongat i a la plaça de Vallbona. fins a finals de desembre de 2009. • Manteniment d’edificis. Diverses • Contracte d’obres d’adequació i millora actuacions de millora a edificis municipals de l’espai públic del Districte de Nou s’han dut a terme amb la contracta Barris de Barcelona. d’edificis a través del fons estatal, • Contracte de manteniment de a destacar l’ascensor del Pau Casals i paviments i contracte de manteniment actuacions al Centre d’Activitats Vallbona, d’instal·lacions d’enllumenat. al Centre Cívic Can Basté o a la seu, • Conveni amb el Consorci de Collserola de propietat municipal, de l’Associació per a la realització de desbrossada de Veïns de les Roquetes. de la zona de Torre Baró. • Casal de barri de Verdum. Es tracta de l’acondicionament del local situat al Per altra banda s’han sol·licitat i carrer de Luz Casanova, 2-4-6, per tal de coordinat intervencions d’altres serveis transformar-lo en un casal de barri amb municipals en nombroses actuacions de tots els serveis d’un equipament d’aquest neteja i de manteniment d’instal·lacions, tipus: aules, tallers, informàtica, sala de de paviment asfàltic, clavegueram, fonts reunions, sales per a l’administració i els públiques i ornamentals, enllumenat monitors, i espais per als diferents serveis. públic, ascensors, escales mecàniques, 99 Pro Nou Barris, SA senyalització vertical i horitzontal, i parcs • Treballs de pintura en el Centre Cívic i jardins (verd i àrees de jocs infantils). Can Basté en compliment de l’acord Igualment s’han supervisat les obres de reserva social impulsada per de les companyies de serveis, i també l’Ajuntament. s’han coordinat mitjançant l’empresa d’infraestructures de serveis públics Gestió del sòl ACEFHAT. En matèria de gestió de sòl, es Així mateix, s’han coordinat els treballs distingeixen tres formes de gestió del Pla de manteniment integral que Medi urbanística: expropiació, reparcel·lació Ambient ha realitzat al Districte i que i altres actuacions d’adquisició són les reurbanitzacions dels carrers i/o alliberament de sòl. L’activitat s’ha d’Euclides, Badosa, Mare de Déu concretat en el seguit de projectes de les Neus, Canyameres, Passatge Porta que a continuació s’exposen: i Borràs. Bàsicament, les activitats de Actuacions per expropiació manteniment han estat les següents: L’Ajuntament de Barcelona encarrega a Pro Nou Barris la gestió de les • Reparacions diverses i renovació expropiacions a l’àmbit territorial del de voreres. Destaquem actuacions Districte de Nou Barris, segons l’acord del per millorar-hi l’accessibilitat en els barris Plenari del Consell Municipal del 25 d’abril de Roquetes i de Ciutat Meridiana. de 1997. Aquest any s’ha treballat • Reparacions i nova col·locació en els següents projectes d’expropiació: de mobiliari urbà. • Renovació de paviment de calçades • Projecte núm. 2415004. Expropiació a 11 carrers. parcial de les finques núm: 14, 16, 18, 22 • Actuacions de neteja extraordinària i 26 del passeig d’Urrútia, per tal de de solars municipals. destinar els vials afectats a l’eixamplament • Treballs de desbrossada i neteja de vials, del carrer i fer-ne la reurbanització. Dins el talussos i parcel·les municipals. mateix projecte s’ha procedit a recuperar • Actuacions de manteniment d’ofici els vials que ja havien estat de les pistes de petanca. expropiats anteriorment de les finques • Actuacions de manteniment efectuades núm. 20, 24, 29 i 30 del mateix passeig. a les pistes esportives d’Antoni Gilabert • Projecte núm. 28041002. Inclou (Via Favència) i a la pista esportiva l’expropiació de les següents finques del Parc de l’Amistat (Trinitat Nova). afectades pel parc forestal i situades al Sector 3 de Torre Baró: Actuacions de manteniment – Carrer de Llerona núm. 88: pendent d’edificis de la fixació del preu just Aquest any s’han realitzat un total de i reallotjament de l’ocupant. 43 ordres de treball en gran manteniment – Carrer de Llerona núm. 171*LI: d’edificis i les feines de manteniment de titularitat municipal i totalment important en equipaments municipals enderrocada. han estat: – Carrer de Riudecanyes núm. 17: de titularitat municipal i totalment • Renovació i millora d’instal·lacions d’aire enderrocada. condicionat. – Carrer de Riudecanyes núm. 19: • Substitució de finestres i l’adaptació de titularitat municipal i inhabilitada de portes. parcialment. • Revisions i adaptacions d’instal·lacions – Carrer de Riudecanyes núm. 25-27: elèctriques. de titularitat municipal i pendent • Petites feines de paleta. de resoldre l’expedient d’ocupació. • Adaptació dels ascensors dels • Projecte núm. 28041003. Inclou equipaments municipals segons les l’expropiació de les següents finques inspeccions de l’Entitat Col·laboradora també afectades pel Parc Forestal de l’Administració (ECA, SAU). i situades al Sector 3 de Torre Baró: 100 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Pro Nou Barris, SA – Carrer de Castelldefels núm. 45: – Carrer de la Mare Déu de les Neus núm. de titularitat municipal i totalment 29: pendent del segon advertiment. enderrocada. – Carrer de Lliçà núm. 8: pendent – Carrer de Sant Feliu Codines núm. 194: del segon advertiment. pendent de la fixació del preu just. – Carrer del Castell d’Argençola núm. – Carrer de Lliçà núm. 2: pendent de 40: pendent del segon advertiment. la fixació del preu just i reallotjament b) No procedents: dels ocupants. – Carrer de Florida núm. 26. – Carrer de Balenyà núm. 20: – Carrer de Castelldefels núm. 64. de titularitat municipal i totalment • S’ha donat compliment a un total de enderrocada. cinc sentències i execucions de sentències – Carrer de Riudecanyes núm. 23: dictades per la Sala Contenciosa pendent de la fixació del preu just. Administrativa del Tribunal Superior • Projecte núm. 24069019. Inclou de Justícia de Catalunya, pel que fa a l’expropiació parcial de la finca núm. 22*LI increments de preus justos i a interessos del carrer de Palau Solità, atès que no de demora de finques incloses en s’ha localitzat el propietari s’ha tramitat projectes de zona forestal de Torre Barró. l’expedient amb la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i està Actuacions per reparcel·lació pendent el reallotjament dels ocupants. Segons l’acord del Plenari del Consell • Projecte núm. 28041004. Inclou Municipal del 21 de juliol de 2000, l’expropiació de la finca núm. 7 del carrer Pro Nou Barris té encarregada la gestió de Ripollet i parcialment la finca núm. 43 integral de les següents unitats d’actuació del carrer de Llerona, per tal de destinar- a executar pel sistema de reparcel·lació les a un futur equipament esportiu al barri en la seva modalitat de cooperació: de Torre Baró. Són de titularitat municipal i estan pendents de la fixació del preu just • Unitat d’actuació núm. 1 del PERI per part del Jurat d’Expropiació del barri de Porta: Compte de liquidació de Catalunya. definitiva aprovat, el secretari de • Projecte núm. 28041001. Inclou la finca l’Ajuntament ha emès el certificat per núm. 37 del carrer de Llerona de titularitat tal de cancel·lar les càrregues registrals. municipal i destinada a vialitat i zona • Unitat d’actuació núm. 2 del PERI verda. del barri de Porta: En tràmit l’aprovació • Tramitació d’expedients d’expropiació del compte de liquidació definitiva. iniciats d’acord amb el previst a l’article • Unitat d’actuació núm. 2 del PERI 108 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de del barri de Vilapicina-Torre de l’Aigua: juliol, del Text refós de la Llei d’urbanisme. Executades les obres d’urbanització. D’aquestes sol·licituds, algunes s’han Compte de liquidació definitiva aprovat declarat procedents i se n’han iniciat i inscrit al registre de la propietat. els tràmits per a l’adquisició i d’altres • Unitat d’actuació núm. 3 del PERI del s’han declarat improcedents perquè no barri de Vilapicina-Torre de l’Aigua: Ja han complien els requisits exigits legalment: estat construïts els habitatges previstos i a) Procedents: s’ha redactat el projecte d’urbanització de – Carrer de Martorelles núm. 5: en tràmit la zona verda que es troba pendent de pendent de la fixació del preu just. licitació, adjudicació i execució. – Carrer del Castell d’Argençola núm. 34: • Unitat d’actuació núm. 30 del PERI en tràmit pendent de la fixació del de Prosperitat: Pendent d’aprovació inicial preu just. del compte de liquidació definitiva. – Carrer d’Avinyonet núm. 51: • Unitat d’actuació núm. 21 del PERI de titularitat municipal. de Roquetes: Executades les obres – Carrer de Sant Quirze de Safaja núm. d’urbanització. Se n’han desallotjat els 26-32: en tràmit pendent de la fixació ocupants i s’ha enderrocat la finca del del preu just. carrer d’Alvarado núm. 28. Resta pendent – Carrer d’Orís núm. 2: pendent l’embargament de les quotes girades i del segon advertiment. la resolució del litigi entre els propietaris. 101 Pro Nou Barris, SA Altres actuacions d’adquisició • Recuperació d’ofici per a la reurbanització i/o alliberament de sòl dels espais interiors de titularitat pública En casos puntuals, l’adquisició o de l’Illa 4 de Trinitat Nova. l’alliberament de sòl s’efectua per altres • Gestions per a la cessió per procedir mecanismes diferents de l’expropiació a la reurbanització dels espais interiors i la reparcel·lació, com són la cessió de propietat privada del carrer gratuïta de terrenys destinats a eixamplar de Costabona núm. 23-25. vials, la recuperació d’ofici de terrenys • Inici dels expedients per tal d’obtenir municipals ocupats irregularment per la declaració de ruïna de tres finques particulars, la tramitació d’expedients situades a la Zona Nord del Districte. de ruïna o la signatura de convenis que permetin l’ocupació i urbanització de Planejament urbanístic terrenys d’interès públic. En altres casos Destacar la redacció del Pla especial l’adquisició dels béns s’efectua mitjançant urbanístic per a l’execució de l’equipament compra-venda o conveni de permuta: relatiu a un casal a la masia de Can en aquests supòsits Pro Nou Barris, SA Carreras (Parc Central) de Nou Barris. efectua les gestions fins a arribar a un Aquest pla especial ha estat aprovat principi d’acord i posteriorment tramet les inicialment mitjançant la resolució actuacions al Departament de Patrimoni del Quart Tinent d’Alcalde del 26 de l’Ajuntament, que és qui se’n encarrega de novembre de 2009 i s’ha exposat de l’aprovació i la formalització: a informació pública. 102 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Pro Nou Barris, SA Dades rellevants Taula 1 Inversió per a l’execució d’obres (en milers d’euros) 2009 Redacció de projectes i assistència tècnica 2.938 Urbanització del passeig de Fabra i Puig 864 Urbanització del carrer d’Artesania 865 Urbanització d’interiors de Canyelles 2.372 Biblioteca Zona Nord 793 Millores integrals d’espais urbans 595 Urbanització del carrer d’Alcàntara 497 Urbanització dels entorns de la biblioteca Zona Nord 1.084 Urbanització del carrer de Francesc Bolós 307 Urbanització del carrer de Tissó 798 Urbanització del carrer de Biure i ascensor al carrer de Vila-seca 313 Nova seu del Consorci de Normalització Lingüística 482 Mini Punt Verd de Roquetes i Ciutat Meridiana 308 Acondicionament d’equipaments 276 Manteniment d’illa a Trinitat Nova 302 Urbanització de la plaça Via Favència-Mas Duran 166 Urbanització del camí escolar CEIP Prosperitat 180 Arranjament dels entorns de Can Peguera 118 Urbanització del carrer d’Oristà i entorns 138 Urbanització del carrer de Pontons 92 Adequació d’edifici al carrer d’Alcàntara (SOIA) 107 Adequació del Centre Cívic Zona Nord 80 Altres intervencions urbanístiques 581 Total 14.256 Taula 2 Inversió per a alliberament de sòl (en milers d’euros) 2009 Enderrocs de finques 112 Expropiacions 595 Total 707 103 Pro Nou Barris, SA Taula 3 Cost de construcció d’aparcaments (en milers d’euros) 2009 Aparcament de Fabra i Puig 2.153 Total 2.153 Taula 4 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 17 18 17 18 Inversió (en milers d’euros) 19.079 25.079 22.965 17.476 Pròpia – – 2.242 2.512 Per compte de l’Ajuntament 19.079 25.079 20.723 14.964 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 90 97 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 103 152 90 97 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 91 97 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 111 153 91 97 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 104 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Pro Nou Barris, SA Taula 5 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Facturació de serveis 9 Actiu no corrent – Transf. Program. i per serveis Aj. 1.196 Immobilitzat immaterial – Variació d’existències (2.385) Immobilitzat material – Vendes 4.647 Immobilitzat financer – Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 3.467 Despeses a distribuir – Costos Actiu corrent 8.744 Existències 470 Variació d’existències – Deutors 7.172 Compres 2.153 Inversions financeres temporals 995 Personal 1.034 Tresoreria 107 Treballs, subminis. i serveis externs 153 Ajustaments per periodificació – Subvencions – Altres despeses 2 Total actiu 8.744 Provisions – Amortitzacions – Passiu Total costos d’explot. abans financers 3.342 Recursos a llarg termini 1.082 Fons propis abans resultat 940 Resultat d’explotació abans financers 125 Pèrdues i guanys de l’exercici 97 Ingressos financers 15 Subvencions de capital – Despeses financeres – Altres ingressos a distribuir – Provisions – Resultat d’explotació 139 Creditors financers a llarg termini – Resultat abans d’impostos 140 Altres creditors a llarg termini 45 Impost de societats 43 Recursos a curt termini 7.662 Creditors financers – Resultat de l’exercici 97 Creditors comercials 7.629 Altres creditors 33 Ajustaments per periodificació – Total passiu 8.744 105 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 22 ARROBA BCN, SA 22 ARROBA BCN, SA La societat privada municipal 22 ARROBA en la presència i la tipologia d’empreses BCN, SA (22@Barcelona) es va constituir i institucions al territori i, en conseqüència, President: com a societat mercantil de capital en el tipus de relació que s’estableix entre Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats íntegrament municipal, d’acord amb les persones que hi conviuen. Conseller delegat: l’article 45 de la Carta de Barcelona. La modificació de l’entorn físic Sr. Josep Miquel Piqué i Huerta La modificació del Pla general es produeix gràcies al planejament metropolità per a la renovació de i la gestió urbanístics, a la implantació les àrees industrials del Poblenou, del pla d’infraestructures i a l’activitat més conegut com a Pla 22@, es va immobiliària. L’impuls pel aprovar definitivament el 27 de juliol desenvolupament d’iniciatives Constitució de 2000. El Pla 22@Barcelona permet estratègiques de promoció econòmica Es va constituir el 10 de novembre reinterpretar en clau actual la funció al 22@Barcelona, es du a terme des de de 2000, en compliment de l’acord del dels antics teixits industrials del Poblenou la Direcció General de Desenvolupament Plenari del Consell Municipal de 21 de juliol i crear les condicions i els incentius Econòmic, Innovació i Talent. de 2000. adequats per tal d’afavorir la renovació urbana del sector i la localització de nous Objecte social llocs de treball qualificats i d’activitats Urbanisme Impulsar la renovació urbana i econòmica productives intensives en coneixement. de les àrees industrials amb qualificació El Pla 22@Barcelona modifica les urbanística 22@. característiques de la regulació de la zona Desenvolupament industrial 22a del Poblenou mitjançant del planejament una nova clau urbanística, 22@, que Amb objecte de permetre un millor regula els usos i la intensitat d’edificació ajustament dels diversos programes de la nova subzona, defineix una nova funcionals en el seu entorn urbà i de qualificació d’equipaments no produir incidències traumàtiques en –els anomenats equipaments 7@–, crea els usos i funcions actuals, la Modificació nous estàndards per a la reurbanització del Pla general metropolità 22@, completa del sector, estableix els drets i en endavant MPGM, no determina des deures dels propietaris de sòl i determina de l’origen l’ordenació detallada i precisa les formes i mecanismes de planejament de cada part del territori, sinó que derivat per desenvolupar la transformació. es remet al planejament derivat per El Pla especial d’infraestructures (PEI) concretar i especificar l’ordenació de cada del Poblenou, que concreta les previsions àmbit de transformació. del Pla 22@Barcelona per a les diferents La MPGM delimita, inicialment, sis àrees xarxes d’infraestructura i de servei, –Llull-Pujades-Llevant, Perú-Pere IV, va ser aprovat el 27 d’octubre de 2000. Campus Audiovisual, Parc Central, Eix El 24 de novembre de 2006 es va Llacuna i Llull-Pujades-Ponent–, que es aprovar definitivament la modificació del desenvolupen per iniciativa pública, i que Pla especial de protecció del patrimoni tenen un àmbit agregat de 925.482 m2 arquitectònic del districte de Sant Martí- de sòl i representen el 47 % de l’àmbit Patrimoni industrial del Poblenou pel total de transformació. 22@Barcelona qual s’incorporen a l’ordenació les elabora la redacció d’aquest planejament preexistències urbanes al sector. El Pla en estreta col·laboració amb el sector especial de protecció afegeix 68 nous d’urbanisme de l’Ajuntament de elements i edificis industrials als 46 ja Barcelona. Es pretén que aquestes protegits posant encara més de manifest sis àrees configurin els nous elements que l’eixample del Poblenou té forma d’estructura urbana i actuïn de motors urbana pròpia i diferent al de l’eixample en la transformació del barri, la qual cosa central. El procés de transformació de les possibilita la implantació d’activitats que àrees industrials del Poblenou es concreta puguin jugar un paper estratègic en la en tot un seguit d’actuacions que s’han creació de noves dinàmiques del sector. anat posant en marxa al llarg dels nou La MPGM preveu, així mateix, que els anys d’existència del projecte. Actuacions altres àmbits de planejament no inclosos que, a mig termini, garanteixen canvis en aquestes sis àrees es puguin substancials de millora en l’entorn físic, desenvolupar, per iniciativa privada 107 22 ARROBA BCN, SA o pública, mitjançant diferents tipus l’equipament i l’ordenació del subsòl de la de plans: plans d’illa, plans de parcel·les zona verda a l’illa avinguda Diagonal-Selva de més de 2.000 m2, plans d’edificis de Mar-Pujades-Provençals, amb un sostre industrials consolidats, plans d’edificis total de 20.500m2, que possibilitarà d’interès i plans de fronts consolidats l’edificació de la nova seu de la Cambra d’habitatges. La funció principal de de Comerç. 22@Barcelona, en aquests tipus Cal destacar també l’aprovació definitiva d’actuacions, és assegurar que les del pla d’un subsector que pertany ordenacions proposades i aprovades als àmbits predeterminats per la MPGM: responguin als objectius formulats en el el número 9 de l’àmbit de Llull-Pujades- Pla 22@. En aquest sentit, 22@Barcelona Ponent, que permetrà obtenir sòl impulsa la transformació de sectors de cessió per a un equipament i un sòl prioritaris, orienta i assisteix les iniciatives d’espai lliure. privades i els equips redactors durant A més, s’ha aprovat un pla per a la l’elaboració dels plans, subscriu els concreció dels equipaments del recinte convenis urbanístics pertinents, tramita de Can Ricart, que completa les els instruments resultants i impulsa condicions per a l’ampliació de la Casa directament aquells àmbits estratègics de les Llengües i defineix els equipaments on la col·laboració público-privada del Centre d’Interpretació del Patrimoni és imprescindible per possibilitar-ne Industrial del Poblenou, el Centre de la transformació. Producció i Investigació Artística l’Hangar Fins al 31 de desembre del 2009, s’ha i el Casal de barri Diagonal-Pere IV. iniciat la renovació d’aproximadament També s’ha aprovat definitivament el el 65 % de les àrees industrials del pla especial que concreta l’equipament Poblenou, mitjançant 117 plans aprovats de barri de la Vila Olímpica, situat a un sòl definitivament, dels quals 78 (el 66,7 %) de cessió de l’illa compresa entre han estat promoguts pel sector privat. els carrers de Doctor Trueta, Ciutat Els plans concreten la posició dels sòls de Granada, Taulat i Badajoz. d’aprofitament privat i de cessió al S’ha elaborat un pla de millora urbana municipi, destinats a habitatge social, que concreta un sòl de serveis tècnics equipaments, i zones verdes, les per a la implantació d’una central característiques de les noves edificacions de climatització al carrer de Tànger. i el conjunt de paràmetres urbanístics La construcció d’aquesta central, que, després dels corresponents que complementa l’existent a l’àmbit processos de gestió urbanística, del Fòrum, minimitzarà el risc que suposa permeten desenvolupar els projectes la dependència d’un únic punt de edificatoris i comercialitzar els productes subministrament i cobrirà les puntes immobiliaris resultants. de demanda de la xarxa. El conjunt de plans aprovats inclou A banda dels esmentats vuit plans, 2.830.596 m2 de sostre, que es concreten cal destacar la direcció i seguiment de en 136.837 m2 de sòl d’equipaments, la modificació del PGM al Casc Antic del 119.720 m2 de sòl per a espais lliures Poblenou, amb un àmbit de 43 hectàrees, i uns 3.000 habitatges amb algun règim i que té l’objectiu de conservar el caràcter de protecció pública. general del Poblenou com un barri de El 2009 s’han aprovat definitivament carrers urbans (carrers antics, passatges vuit plans, quatre d’ells d’iniciativa pública, i carrers d’eixample), identificar i protegir que suposen 13.826 m2 de sòl. A partir els edificis i conjunts més rellevants d’aquests instruments de planejament del patrimoni arquitectònic i urbanístic s’ordenen un total de 52.829 m2 de sostre. de l’àmbit delimitat (de la situació actual Entre aquests, situat a l’entorn de l’àmbit amb 12 elements catalogats, es passa a del 22@ però igualment impulsat per un total de 65 elements amb algun tipus aquesta societat, destaca la modificació de protecció patrimonial i 492 edificis puntual de les condicions d’edificació amb protecció urbanística) i afavorir i ajust de les alineacions del Pla especial les actuacions de rehabilitació en front urbanístic per a la regulació de de la substitució. 108 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 22 ARROBA BCN, SA Entre els plans aprovats inicialment dels quals s’han aprovat definitivament el 2009 i els que s’espera que siguin el projecte d’urbanització de la UA4-Eix aprovats definitivament el 2010, destaquen Llacuna (2.908,39 m2), el projecte el Pla de millora urbana de l’illa Bolívia-Bac d’urbanització de l’illa Fàbrica Pons de Roda-Perú-Provençals (d’iniciativa (2.077 m2) i el projecte executiu pública) i el Pla de millora urbana de l’illa d’urbanització del PMU de l’illa delimitada Pere IV-Ciutat de Granada-Almogàvers- pels carrers de Tànger, Àlaba, Sancho Badajoz i el Pla de millora urbana del d’Àvila i Àvila (1.728,28 m2). A més, Subsector 4 de Llull-Pujades-Ponent s’ha fet el seguiment de vuit obres (tots dos d’iniciativa privada). Aquests tres d’urbanització. Els projectes plans sumen un total de 33.573 m2 de sòl d’urbanització finalitzats al llarg del 2009 i 100.718,67 m2 de sostre de transformació, han suposat un increment de 9.499 m2 i inclouen peces de cessió de sòl d’un total de superfície de zones verdes públiques de 3.799 m2 de sòl d’espais lliures públics, executades, amb un total acumulat 3.148 m2 de sòl d’equipament i 13.026 m2 de 20.894,30 m2 des de l’any 2006. de sostre d’habitatge protegit. Entre les obres acabades aquest any es troben la primera fase dels jardins de Can Framis, la zona verda de l’illa Arquitectura i espai públic de La Metal·lúrgica, i la zona verda annexa a l’hotel del carrer de Pallars 121. Projectes privats d’arquitectura Tasques complementàries Durant l’any, s’han concedit llicències S’ha continuat el seguiment de l’encàrrec d’obres a l’àmbit del 22@ que suposen un d’anàlisi, valoració i suggeriments a total de 131.250 m2 de sostre (106.699 m2 la MPGM del 22@ demanat a l’Escola sobre rasant i 24.551 m2 sota rasant). Tècnica Superior d’Arquitectura de Entre els projectes destaquen els cinc Barcelona i a l’escola d’arquitectura edificis d’oficines al sector del Parc de La Salle i que 22@Barcelona ha tingut Central i la seu de Bassat Ogilvy. A més, en compte per a l’elaboració de l’Estudi s’han emès 68 informes en relació a i conclusions del desenvolupament expedients de llicències d’obres majors del Pla 22@, dut a terme durant el 2009 i i menors, 33 a petició dels serveis tècnics presentat a la Comissió d’Infraestructures del sector d’urbanisme i 35 provinents i Urbanisme a l’octubre. del districte de Sant Martí. S’ha continuat desenvolupant altres tasques del departament com són Projectes públics d’arquitectura l’actualització de dossiers d’informació S’ha fet el seguiment de diferents temàtica i de material per a publicacions projectes públics i de les obres i exposicions; l’assistència i elaboració corresponents, com ara el Casal de gent d’informació per a la Comissió gran i el Casal de barri al Camí Antic d’arquitectura i la Comissió tècnica de València, finalitzats el 2009, i el Casal del 22@ i la del patrimoni industrial del de barri de Can Gili Nou, actualment en Poblenou; la preparació de documentació execució, els quals han estat encarregats per a set exposicions, entre les quals a equips externs d’arquitectura. També destaquen les exposicions s’ha fet el seguiment dels projectes commemoratives de l’Any Cerdà, públics de l’Hangar i La Escocesa, l’exposició d’arquitectura catalana a París i d’alguns projectes d’habitatge protegit: i la preparació de la documentació Ca l’Isidret, Bolívia 202, Bolívia 177, urbanística per a l’estand de Barcelona a Pamplona 112, Fluvià 136, Pujades 145 l’Expo de Xangai. Per últim, s’ha elaborat i Tànger 54. Aquests projectes comprenen diversa documentació relativa a la vessant un total de 285 habitatges. urbanística del projecte per a quatre publicacions internacionals de l’escola Projectes d’espai públic d’arquitectura de Mendrisio, la universitat Durant el 2009 s’han tramitat 4 projectes de Delft, el Ministeri francès d’urbanisme de zones verdes públiques de cessió, i l’ambaixada espanyola a Cuba. 109 22 ARROBA BCN, SA Gestió urbanística i un expedient de cessió anticipada i patrimonial (equipament del carrer de Pujades, 97) que aproven convenis annexos que En matèria d’execució del planejament, suposen l’adjudicació de sòls i sostres 22@Barcelona impulsa, redacta, tramita, addicionals a l’Ajuntament. segueix i gestiona els instruments de • S’han tancat sis convenis de gestió gestió urbanística previstos en els àmbits urbanística, els tres citats en el punt d’actuació delimitats pel planejament. anterior (àmbits La Vanguardia, Alier En els primers anys del projecte 22@, i Pujades, 97), més un amb els propietaris bona part dels plans aprovats eren de l’illa Almogàvers, Ciutat de Granada, d’iniciativa pública i preveien la gestió Sancho de Àvila i Badajoz (ratificació en àmbits d’actuació també per iniciativa i acabament dels processos de pública, la majoria dels quals ja estan planejament i de gestió en compliment acabats o en fases d’execució molt de sentència –cas Lucotor–), un altre avançades. En els darrers anys, han anat amb l’Institut Cartogràfic sobre possible en augment les promocions d’iniciativa implantació de serveis i un darrer d’obres privada que han presentat a tràmit a l’àmbit del Campus Audiovisual. propostes de planejament i de gestió Això significa que durant el 2009 s’han que ja s’han tramitat i que estan en fases gestionat formalment fins a 36.100 m2 de d’execució diverses. En general es tracta sòl, que representen un total de 99.600 d’àmbits de superfície no superiors a l’illa. m2 de sostre (es contemplen els projectes En qualsevol cas, l’impuls de l’execució de reparcel·lació aprovats definitivament del planejament urbanístic té com i els convenis de gestió d’aquest període). conseqüència immediata i necessària la Per tant, des del 2000 i fins al 31 materialització de les transformacions en de desembre de 2009, el nombre els ordres físic, jurídic, econòmic i social, d’instruments de gestió aprovats cosa que genera i imposa expectatives definitivament és de 87 i el sòl gestionat i obligacions, beneficis i càrregues, drets acumulat suma 622.100 m2, que i deures. La tasca més específica de representa un 47,15 % del 1.319.379 m2 la gestió urbanística és l’exigència del previstos per la MPGM22@. El sostre compliment de les diverses obligacions, gestionat acumulat a 31 de desembre càrregues i deures urbanístics: cobrament de 2009, suma 1.903.100 m2 (inclosos de quotes, pagament d’indemnitzacions a habitatges socials i equipaments 7@). afectats, trasllats d’activitats, reallotjament D’altra banda, també cal destacar que: de residents, enderroc d’edificis, sanejament de sòls, cessions obligatòries • S’han tramitat i aprovat quatre i gratuïtes d’equipaments, espais lliures expedients relatius a aspectes formals i aprofitament públic i habitatge (estatuts, constitució, etc.) d’entitats de protecció, pagament de costos urbanístiques col·laboradores. d’urbanització i de dotació • S’ha aprovat la liquidació definitiva d’infraestructures, entre d’altres. d’un projecte de reparcel·lació totalment En matèria de gestió urbanística executat. i patrimonial del 2009 destaca: • S’han incoat fins a dotze requeriments per incompliments en execució de gestió • S’han aprovat definitivament tres aprovada. projectes de reparcel·lació, el de l’illa • S’han tramitat fins a vuit recursos Tallada i Lora, el de l’illa fàbrica Pons en relació amb l’execució de la gestió i el de l’illa Mapfre. aprovada. • S’han resolt un total de deu operacions • S’ha aprovat un expedient d’ocupació jurídiques complementàries per modificar temporal de sòl públic. o ajustar les reparcel·lacions anteriors • S’ha assistit l’àrea de promoció de diversos àmbits, entre els quals cal econòmica de 22@ en la redacció destacar especialment els de la UA6 de de convenis, en destaca el corresponent l’Eix Llacuna (illa La Vanguardia) i la UA11 al centre tecnològic Leitat (equipament Diagonal Poblenou (antiga fàbrica Alier) 7@ al carrer de Pallars). 110 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 22 ARROBA BCN, SA Finalment, des de l’inici del projecte Durant el 2009 s’han completat dues 22@ i fins al 31 de desembre de 2009, obres, s’han urbanitzat 27.200 m2 de via s’han gestionat 63 convenis de contingut pública, que suposen uns 1.000 metres urbanístic: 13 relatius a fronts d’habitatge lineals de carrers, i cinc noves cruïlles. i edificis industrials consolidats (articles 8 Destaquem la finalització de la urbanització i 9 MPGM22@), 1 de pla d’illa, 5 sobre dels carrers de Ciutat de Granada i de parcel·les de més de 2.000 m2 (article Ramon Turró (Fase 1 de les Zones 30); 17.3), i la resta de col·laboració la urbanització del passatge del Mas de amb operadors, promotors i entitats Roda, on s’ha desenvolupat una prova pilot urbanístiques per facilitar-ne la gestió, d’enllumenat viari amb tecnologia de led, per adjudicació de sòls per habitatge i per juntament amb la instal·lació de pilones execució d’urbanització i infraestructures. que permeten la càrrega de cotxes elèctrics; la licitació del concurs per a la urbanització del carrer de Badajoz (entre Infraestructures els de Tànger i Bolívia) i les col·laboracions amb els equips de Barcelona Sagrera Alta Addicionalment, la MPGM preveu la dotació Velocitat (BSAV) i Barcelona Gestió per al sector de noves infraestructures, Urbanística, SA (BAGUR, SA) per dur adequades als requeriments urbanístics, a terme les obres lligades a l’entorn socials, econòmics i medi ambientals de la Sagrera i la Marina del Prat Vermell actuals, tot atenent els criteris de i que es descriuen més endavant. sostenibilitat i prestació de serveis en règim No menys important ha estat la de competència. Es determina un nou continuïtat en el lloguer de fibra fosca i en estàndard d’urbanització que supera el lloguer d’emplaçaments per a antenes àmpliament el model clàssic i concreta, de telefonia mòbil, així com la pràctica a través del Pla especial d’infraestructures finalització de les normatives que han de del Poblenou els elements bàsics i regir-hi la compartició d’infraestructures. les característiques principals que han de També cal destacar que s’han realitzat reunir les diferents xarxes d’infraestructures els tràmits que han de permetre l’inici de i serveis. El Pla especial d’infraestructures, la construcció de la central de reforç de la en endavant PEI, preveu la nova xarxa de climatització centralitzada (a cost urbanització del sector (37 km de carrers), de l’empresa Districlima) al carrer de determina les càrregues d’urbanització, Tànger, així com del projecte de recrescut les necessitats per a cada servei i dóna de la xemeneia de Ca l’Aranyó que una solució integral que considera de nou permetrà habilitar-la com a sortida de fums el paper dels espais públics i els espais de la central del clima i que es preveu que privats comunitaris com a suport de estigui en marxa a la primavera de 2011. les infraestructures. Per tal de garantir Quantitativament, a 31 de desembre la disponibilitat dels nous serveis, tant de 2009, se situa en poc més del 39% a les illes que es transformen com als el nivell d’execució del PEI, amb més edificis preexistents i als fronts consolidats de 12.700 metres lineals de carrers refets d’habitatges, el PEI estableix la tesi bàsica dels 37 km previstos, i amb totes les d’avançar-se al desenvolupament seves infraestructures transformades, edificatori previst en el planejament. en destaquem els 5.063 metres lineals Amb aquestes premisses, el programa de nous col·lectors, 50 galeries construïdes d’execució distingeix dos tipus i 3 en execució. d’actuacions: les actuacions estructurants, Pel que fa a la col·laboració amb el BSAV, les quals representen el 30% del total i durant el 2009, s’ha continuat amb s’executen en un temps propi independent les tasques de definició de les bases per del desenvolupament urbanístic i a la major al desplegament dels diferents sistemes, velocitat compatible amb l’activitat habitual xarxes i serveis urbanístics incorporant-hi de Poblenou, i les actuacions subordinades, l’experiència del 22@. Amb BAGUR, SA, les quals tenen uns ritmes més compassats hem treballat en l’actualització del Pla amb el procés de maduració immobiliària financer i la definició tant dels aspectes del sector. tècnics com dels paràmetres de disseny 111 22 ARROBA BCN, SA dels diferents sistemes, xarxes i serveis Fundació Barcelona Digital, la Fundació reflectits en el PEI. Barcelona Media, el Biocat i el BCD (Barcelona Centre de Disseny), s’han finalitzat plans estratègics en els clústers Desenvolupament i promoció TIC, TecMed i Media, i s’ha iniciat el Pla econòmica estratègic del clúster de Disseny, s’han pres les iniciatives de reforç a la Pel que respecta a l’activitat de competitivitat (IRC) en Contract Desenvolupament i Promoció Econòmica, Manufacturing dins el clúster TecMed, l’any 2009 ha representat l’impuls en eficiència energètica dins el clúster de definitiu de les seves activitats, algunes l’Energia, en disseny i ciutat dins el clúster de les quals ja s’havien iniciat en anys de Disseny i en Shared Services dins el anteriors. Un cop consolidat el model clúster TIC. S’ha participat en el projecte urbanístic que es duu a terme al Districte, europeu ImMediaTe per elaborar un cal posar-lo al servei de la nova economia. catàleg de serveis per a empreses del Aquesta potenciació de l’activitat sector mèdia, amb deu empreses de més econòmica de 22@Barcelona s’ha de sis països diferents. També s’ha signat d’entendre en un sentit ampli, va més un conveni amb el BCD per impulsar el enllà de la promoció internacional del Barcelona Design Innovation Clúster i un Districte i engloba des del seguiment conveni amb TIC.cat per a la col·laboració i l’impuls de la política de clústers fins a amb l’entitat dins el clúster TIC. la creació d’un programa actiu d’atracció Durant el 2009 s’ha impulsat la creació i retenció de talent, en tant que un dels de l’entitat del clúster Agroalimentari actius més importants dins l’economia i s’han posat les bases dels clústers del coneixement, l’atenció permanent i Multilingüisme, Educació Superior personalitzada a les empreses que vulguin i Universitats Corporatives. instal·lar-se al 22@ amb una amplia D’altra banda, el 2009 s’ha participat plataforma de serveis de en nombrosos actes i jornades d’àmbit desenvolupament empresarial internacional per explicar el model 22@: o els innovadors programes de foment de la recerca i la innovació. • 5-6 de març 2009. 22@Barcelona es Per aquest fet, la societat municipal va presentar al programa Creative Cities ha considerat oportuna la creació que tingué lloc a Oslo i que va permetre de diferents departaments que puguin posicionar Barcelona com a node de donar resposta a les necessitats que coneixement i d’innovació al nivell de aquesta nova etapa ens demana, Hèlsinki, Berlin i Oslo. Dins de Barcelona, des d’una quàdruple vessant: la del és precisament al 22@ on més s’està desenvolupament dels clústers, la de apostant per la nova economia. l’empresa, la de les xarxes i la del talent • 26-27 de març. 22@Barcelona va ser i la innovació. present a la reunió Eurocities/Gijón sobre el projecte clusnet per presentar-hi el document elaborat pel grup de treball Clústers i les futures accions a seguir. • 6 de maig. El clúster va organitzar la Una de les actuacions més rellevants jornada The Future of Shared Services que de la societat en relació al desenvolupament va reunir més de 15 experts internacionals de l’activitat econòmica del Districte és la per parlar sobre el futur del clúster promoció de clústers en diferents sectors i de les necessitats de les empreses. econòmics estratègics per a la ciutat. Durant • 14-15 de maig. Participació de l’any 2009 s’han consolidat especialment 22@Barcelona, conjuntament amb els sectors mèdia, TIC, tecnologies representants del Barcelona Centre mèdiques, energia i disseny. En aquest de Disseny (BCD), en el Congrés sentit, s’ha arribat a les següents fites: internacional sobre mobilitat al Pel que fa al governament dels cinc Mediterrani, organitzat per Living clústers s’han signat convenis amb la Labs Global i que va tenir lloc a Zurich. 112 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 22 ARROBA BCN, SA • 7, 14 i 21 de maig. Es van organitzar Empresa unes Jornades de formació a ESADE, les quals van concentrar els principals 22@Barcelona té com un dels objectius directius dels clústers i trenta empresaris més determinats de l’actuació de del sector tèxtil català per formar-los desenvolupament econòmic, l’atracció en temes d’estratègia empresarial, d’empreses i professionals al Districte, innovació i internacionalització. en el marc de la seva estratègia d’impuls • 27 d’octubre. El clúster TIC, amb als clústers mencionats abans. la col·laboració de 22@Barcelona, va organitzar la jornada El sector Promoció i atracció d’empreses agroalimentari: un gran mercat obert Amb l’objectiu d’atraure-hi inversors a la innovació TIC, a la qual van assistir immobiliaris i projectes d’edificació, més de cinquanta persones. 22@Barcelona va participar en dos road • 12-16 d’octubre. 22@Barcelona va shows en els quals va presentar el Districte participar a la 12th TCI Annual Global a empreses seleccionades d’Hamburg Conference, les conferències internacionals (al gener) i de Zurich (al maig). més importants del món en l’àmbit de També va intervenir en tres fires desenvolupament i creació de politiques immobiliàries, esdeveniments de clúster, organitzades anualment per internacionals on es busquen inversors The Competitiveness Institute i que que vulguin desenvolupar algun projecte enguany van tenir lloc a Hèlsinki. al districte: al març, al MIPIM de Cannes • 2-6 de novembre. Es va dur a terme i a l’octubre a l’Expo Real de Munich una Missió comercial a Singapur i Malàisia, i al BMP a Barcelona mateix. organitzada per l’Ajuntament de Barcelona Així mateix, s’ha participat a la fira i la Cambra de Comerç de Barcelona, BIO’09, la primera trobada internacional per identificar-hi oportunitats de negoci. del món de la biotecnologia; a l’ETRE, • 9-13 de novembre. Intervenció en el pont al Mobile World Congress i a diversos tecnològic Oportunitats de negoci i noves Barcelona Update Program liderats tendències als Països Nòrdics, realitzat per Promoció Econòmica. per la Cambra de Comerç de Barcelona, 22@Barcelona ha explicat al món el seu juntament amb Barcelona Activa i model d’innovació urbana i econòmica el departament de Promoció Econòmica amb el Best Practice Internacional a Oslo, Internacional de l’Ajuntament i que al març, a Ciutat del Cab, a l’agost, va tenir lloc a Suècia i Finlàndia. a Poznan i Brussel·les al setembre • 25 de novembre. 22@Barcelona i a l’INTA a l’octubre. va col·laborar en la reunió d’assessors D’altra banda, s’han atès més de 126 del clúster TIC. delegacions que han visitat 22@Barcelona • 30 de novembre. El clúster TIC va fer una provinents de països com ara l’Argentina, presentació al Paris Region Innovation Tour Austràlia, Alemanya, el Brasil, Dinamarca, (PRIT), una jornada que té per objectiu l’Equador, França, Israel, Korea, Sud-àfrica, intercanviar idees sobre la cooperació Turquia, el Regne Unit i la Xina. a Europa, enfortir les relacions existents D’entre les darreres empreses que s’han i iniciar la col·laboració internacional instal·lat al Districte destaquen Prointec, en els àmbits de les tecnologies digitals. Aggaros, el Col·legi Oficial d’Infermeria, • 1-4 de novembre. 22@Barcelona, l’Agència Catalana del Consum, Icnet conjuntament amb Biocat i una delegació Consulting, Delaware, Esabe Informática, catalana de més de quinze empreses, Mid Ocean Spain, HCC Global Financial van assistir a Viena a la fira Bio Europe. Products, Zyland, Voxel, Anfoss, Realtech, • 18-20 de novembre. 22@Barcelona Neo Advertising i la Universitat Oberta i Biocat van assistir a Düsseldorf a la fira de Catalunya R+D. Medica 2009. També ha participat en altres projectes Per últim, també cal destacar que de l’Ajuntament com l’elaboració del llibre 22@Barcelona va organitzar la III Jornada de value capture finance de l’Urban Land de clústers urbans a la qual varen assistir Institute, en el qual 22@Barcelona explica, 680 persones. conjuntament amb quatre projectes 113 22 ARROBA BCN, SA europeus més, el model de gestió Aulet, director general del MIT urbanística a seguir i en la comissió de Entrepreneurship Center, al qual que l’Expo Xangai 2010 ja que 22@ i Ciutat hi han participat empreses com Ulises, Vella són els dos projectes que s’exhibiran AB-Biotics, ICAR Vision, VozTelecom, a l’estand de Barcelona de l’Expo Polymita, DBS Reference Laboratory, de Xangai. Genaker, Focus on emotions, CommuniTV, ABTEL, CYBERTEC, CINK, Xperience Espais i desenvolupament Consulting, Aifos Solutions, etc. empresarial S’han desenvolupat les activitats necessàries per donar acollida a les Xarxes i talent empreses vinculades als cinc clústers de 22@Barcelona, se les ha assessorat sobre En la vessant més social de les actuacions els espais disponibles i els serveis afegits de la societat, s’ha donat continuïtat de què podran gaudir quan s’hi instal·lin. als projectes endegats en anys anteriors Amb l’afany d’oferir un servei i se n’han generat de nous, posant l’èmfasi personalitzat, s’hi han atès 275 empreses en impulsar la línia de talent, posar en i se n’han assessorat 110 sobre el marxa nous formats d’espais de relació finançament públic a través de la Unitat empresarial i consolidar la iniciativa de Gestió d’Ajuts a Projectes (UGAP), 22@Districte Digital. que fou creada el 2007 amb l’objectiu Dins l’àmbit de les xarxes, la societat d’augmentar la competitivitat ha portat a terme la celebració del de les empreses del Districte i que ofereix 22@Update Breakfast amb més de 1.600 un servei d’assessorament personalitzat persones assistents en deu actes repartits per a la identificació d’oportunitats de durant tot l’any a excepció dels mesos finançament públic per als projectes d’agost i de desembre. estratègics de les empreses, a l’àmbit Per potenciar-ne la connexió de l’R+D+I, la internacionalització, internacional, s’ha promogut el IN22@ la incorporació de talent o la identificació International Networking amb la xarxa de noves oportunitats de negoci. Good Will Ambassadors del 22@ amb dues Durant el 2009 s’ha desenvolupat trobades durant el 2009, una al juny i l’altra un programa d’indústries tradicionals al novembre, amb l’assistència d’un total amb les patronals catalanes Pimec i Cecot, de 127 directius de Finlàndia, Noruega, tot identificant un mínim de 150 empreses Suècia, Dinamarca i els Estats Units. dels sectors tradicionals de major Dins l’àmbit del talent, el 2009 ha estat presència al territori per tal d’obtenir-ne l’any del programa pilot de creació un mapa acurat i identificar els reptes, de talent 22@CreaTalent dut a terme les oportunitats i les necessitats. També en nou escoles del Poblenou, s’ha presentat un informe elaborat per la amb el desenvolupament de 80 tallers Cecot a partir de les enquestes realitzades de formació i la participació de 500 a un total de 197 empreses del sector estudiants, 200 pares i mares, 150 metal·lúrgic, del de productes de cautxú persones del professorat i 60 persones i material plàstic, del de la fabricació expertes. En el marc d’aquest mateix de mobles i del de les arts gràfiques. programa també s’ha participat a la First L’Ajuntament de Barcelona ha participat Lego League. en el congrés mundial de la innovació A més s’ha seguit el programa Hit Barcelona que va comptar amb 22@Staying in Company, un projecte 2.010 assistents, un 27 % dels quals de pràctiques en empreses que posa eren internacionals i un 25 % inversors. en contacte els millors estudiants amb En el marc del Hit també es va organitzar les empreses més innovadores de l’entorn la GEC (Global Entrepreneurship de 22@Barcelona amb la finalitat Competition) amb la participació de d’atraure, retenir i connectar el talent 22 centres i 25 projectes empresarials internacional i local amb el conjunt finalistes. empresarial del Districte de la innovació. D’altra banda, s’ha dut a terme un En el marc de la iniciativa 22@Districte programa de creixement empresarial Digital que persegueix la integració Global Growh Program impartit pels dels diferents usos del 22@ en escoles professors Kenneth P. Morse, fundador del i associacions de Sant Martí, com també MIT Entrepreneurship Center, i William K. potenciar l’ús de les TIC en els sectors 114 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 22 ARROBA BCN, SA tradicionals, en els barris i entre Els projectes més destacats endegats els ciutadans, s’ha donat continuïtat al 2009 s’emmarquen en tres àmbits: a totes les iniciatives endegades en anys anteriors com ara la de la recuperació 22@Urban Lab de la memòria viva de Sant Martí amb El 2009 s’ha iniciat el projecte 22@Urban el projecte «Memòria Virtual» dirigit Lab que presenta el Districte a gent gran i centres educatius amb 22@Barcelona com espai de prova la col·laboració de 109 alumnes i 50 de solucions innovadores per a empreses persones grans. S’ha ampliat la formació que desitgin implantar testos en qualsevol en TIC de mares i pares amb el àmbit: urbanisme, educació, mobilitat, etc. programa «Famílies en xarxa» i la Amb aquest projecte es vol facilitar a les inclusió en el món digital del teixit empreses que estiguin desenvolupant associatiu gràcies a la iniciativa de projectes innovadors i que es troben reciclatge d’ordinadors d’empreses en fases de pre-comercialització la de 22@Barcelona, els quals es destinen possibilitat de testejar-los mitjançant a entitats socials del barri. També s’ha proves pilot. Ja s’han dut a terme una seguit amb la iniciativa de voluntariat prova pilot d’enllumenat elèctric amb de professionals del Districte a diferents l’empresa ENDESA al passeig del Mas entitats del barri on han participat de Roda i una de vehicles elèctrics amb persones voluntàries de deu empreses l’empresa SUNRED, a més s’ha signat diferents i s’ha portat a terme la segona un acord amb l’empresa ACISA per fer edició del Festival Inside22@, una mostra una prova pilot d’instal·lació de fanals del panorama actual de la creació amb tecnologia led al carrer de Sancho artística contemporània nascuda de Àvila. a Barcelona, on interactuen les entitats, les empreses, els ciutadans i la comunitat 22@Synergys creativa del Districte. També s’ha Aquest programa es va crear el 2008 per impulsat el projecte «e-biolab symbioos» extreure el màxim valor als esdeveniments en col·laboració amb Barcelona i congressos associats a l’economia del Supercomputing Center, en el qual coneixement que se celebren a Barcelona personal professional interdisciplinari per convertir oportunitats relacionals (tècnics, artistes, dissenyadors, etc.) en oportunitats de negoci. Enguany s’han intercanvien els seus coneixements celebrat tres edicions, una a l’abril sobre per portar a terme un projecte comú. Vehicular Tecnology, amb 80 empreses Finalment, cal destacar que s’hi han atès i 650 persones investigadores, una altra 147 consultes rebudes pels diversos canals al setembre sobre Trends in que tenen al seu abast els ciutadans, Nanotechnology, amb 50 empreses i 100 com són el 010, les oficines d’atenció persones investigadores, i la darrera al al ciutadà, el web de l’Ajuntament novembre sobre International Networking de Barcelona i el web de 22@Barcelona. and Collaborative Systems, amb 25 empreses i 75 persones investigadores. Innovació Compra pública innovadora Un dels àmbits de treball durant el 2009 La innovació és una de les bases principals també ha estat la sistematització i recerca de la competitivitat de les empreses. dels mecanismes per a la compra pública L’evolució econòmica i social passa per innovadora, convertint l’Ajuntament l’economia basada en el coneixement com de Barcelona en un tractor d’innovació. a procés de superació de l’era industrial i Així, s’han dut a terme dos tallers, és generalment acceptat que la tecnologia el de recollida de residus en el nou pot estendre els beneficis del coneixement mercat de Bellcaire i el taller d’implantació a tots els segments de la societat i ajudar de micro plataformes logístiques en zones a reduir el diferencial de nivell de vida dels comercials de la ciutat. També s’ha seus ciutadans. realitzat la publicació del llibre La missió del nou Departament L’Administració Pública com a tractor de Recerca i Innovació és fomentar d’innovació i nou vídeos on es recullen la innovació a la ciutat des de l’exemple iniciatives innovadores de l’Ajuntament del 22@Barcelona i fer que Barcelona de Barcelona que fomenten la innovació esdevingui un referent en innovació. a les empreses locals. 115 22 ARROBA BCN, SA Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis de nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plans de desenvolupament (sostre de nova creació) 9 16 13 1 Altres plans 9 4 7 8 (1) Instruments de gestió urbanística 11 10 13 17 Projectes d’urbanització i infraestructura 9 4 5 5 Projectes d’edificació i altres 1 – 3 1 Obres iniciades 7 4 4 1 Obres finalitzades 16 – 4 4 m2 de sòl planejat (de nova creació) 171.605 202.401 104.765 2.117 m2 de sòl planejat amb aprovació inicial – – – 463.573 (2) m2 de sostre planejat (de nova creació) 415.446 489.496 329.340 5.887 m2 de sostre planejat amb aprovació inicial – – – 948.540 (2) Metres lineals projectats 2.384 1.041 1.800 1.500 Metres lineals d’obra iniciada 1.566 790 1.630 – Metres lineals d’obra finalitzada 5.424 – 1.170 1.000 (1) Inclosos la modificació puntual de les condicions d’edificació i l’ajust de les alineacions del Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament i l’ordenació del subsòl de la zona verda a l’illa definida per l’Av. Diagonal i el carrers de Selva, Pujades i Provençals i la modificació puntual del PGM en l’àmbit del Casc Antic del Poblenou, que no formen part de l’àmbit urbanístic del 22@ però que han estat impulsades per aquesta societat. Les superfícies corresponents a aquests dos instruments de planejament no han estat computades als apartats de metres quadrats de sòl i sostre de nova creació. No s’ha computat en aquest apartat l’Estudi i conclusions del desenvolupament del Pla 22@, dut a terme durant el 2009. (2) S’inclou la modificació puntual del PGM en l’àmbit del Casc Antic del Poblenou, que no forma part de l’àmbit urbanístic del 22@ però que ha estat impulsada per aquesta societat. Taula 2 Indicadors generals de nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 26 28 36 38 Inversió 19.239 21.998 16.574 12.978 Pròpia (en milers d’euros) 211 126 165 39 Per compte de l’Ajuntament (en milers d’euros) 19.028 21.872 16.409 12.939 Finançament municipal 12.409 11.762 11.579 6.977 Ingressos propis 6.123 10.110 4.830 5.963 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 21 18 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 19 21 19 18 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 162 183 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 64 111 191 47 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 116 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals 22 ARROBA BCN, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Ingressos d’explotació 5.170 Actiu fix 6.827 Immobilitzat immaterial 30 Total ingressos d’explotació 5.170 Immobilitzat material 157 Immobilitzat financer 6.640 Costos Deutors a llarg termini – Variació d’existències – Despeses a distribuir – Compres – Personal 2.200 Actiu circulant 20.100 Treballs, subminis. i serveis externs 3.144 Existències – Subvencions – Deutors 16.599 Altres despeses 14 Inversions financeres temporals 975 Provisions – Tresoreria 2.489 Amortitzacions 165 Ajustaments per periodificació 37 Total costos d’explot. abans financers 5.523 Total actiu 26.927 Resultat d’explotació abans financers (353) Passiu Ingressos financers 380 Despeses financeres 1 Recursos a llarg termini 7.262 Fons propis abans resultat 6.996 Resultat d’explotació 26 Pèrdues i guanys de l’exercici 18 Resultat abans d’impostos 26 Subvencions de capital – Impost de societats 8 Altres ingressos a distribuir – Provisions – Resultat de l’exercici 18 Creditors financers a llarg termini – Altres creditors a llarg termini 248 Recursos a curt termini 19.665 Creditors financers – Creditors comercials 4.179 Altres creditors 11.198 Ajustaments per periodificació 4.288 Total passiu 26.927 117 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Agència de promoció del Carmel i entorns, SA Agència de promoció del Carmel i entorns, SA L’Agència de promoció del Carmel estratègics i polítics definits en el Plai entorns, SA té naturalesa de societat d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. privada municipal. El seu capital social Des de l’aprovació inicial, el 17 de juliol és de 60.000 euros totalment subscrit de 2008, fins a la provisional, el 24 de i desemborsat i en l’actualitat, el seu únic juliol de 2009, s’han treballat i analitzat accionista és l’empresa municipal més de 300 al·legacions presentades President: Barcelona d’Infraestructures Municipals, en el període d’informació pública. Des Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats SA (BIMSA). de l’Agència, s’hi ha atès personalment (fins al 22 de març de 2009) Durant l’exercici 2009, l’Agència el 93 % de les noves afectacions. També Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña de promoció del Carmel i entorns, SA s’han realitzat visites al territori en tots (a partir del 23 de març de 2009) s’ha centrat principalment en actuacions els àmbits afectats i s’hi han celebrat Director general: de planejament urbanístic, gestió de sòl reunions. Finalment, s’ha elaborat Sr. Oriol Bonet i Boixadera i remodelació i millora de l’espai públic. el document per a l’aprovació provisional, conjuntament amb el sector d’urbanisme, en funció de les al·legacions presentades. Constitució Planejament urbanístic D’altra banda, s’ha aprovat L’11 d’octubre de 2005 es va constituir definitivament el Pla especial urbanístic mitjançant escriptura pública autoritzada, Respecte al planejament urbanístic, s’ha (PEU) per a l’ordenació del subsòl de la per acord del Plenari del Consell Municipal continuat treballant des de l’Agència del plaça de Salvador Allende, que permetrà de 20 de maig de 2005. Carmel als tres grans àmbits d’actuació: l’ampliació de la plaça i la construcció el Carmel, els Tres Turons i la Vall d’un aparcament subterrani. Objecte social d’Hebron. La realització, dins l’àmbit territorial Els Tres Turons del barri del Carmel i, per extensió, El Carmel El 22 de gener es va aprovar inicialment al barri de la Teixonera i a les zones El 24 de juliol de 2009 es va aprovar la Modificació del Pla general metropolità dels Tres Turons i de la Vall d’Hebron, provisionalment la modificació del Pla (MPGM) en l’àmbit dels Tres Turons. de les actuacions relatives al nou general metropolità del Carmel i entorns Aquesta proposta té com a objectiu planejament i a la gestió urbanística, amb l’objectiu de millorar-ne principal la creació d’un gran espai verd com també la redacció i l’execució l’ordenament urbanístic. Aquesta estratègic a la ciutat, voltat pels barris dels projectes d’obres, d’acord amb modificació preveu un seguit de la Teixonera, el Carmel, la Font d’en els estatuts vigents. d’actuacions de desenvolupament Fargues, el Guinardó, Can Baró, la Salut, mitjançant la delimitació de cinc sectors el Coll i Vallcarca i els Penitents. d’iniciativa pública per expropiació, nou La superfície de la MPGM en l’àmbit dels sectors d’iniciativa pública, vint-i-dos Tres Turons, la qual inclou zones verdes, actuacions aïllades per expropiació i set equipaments, zones desafectades i zones actuacions aïllades de dotació. Tots els de reallotjament, és de 122 hectàrees. sectors estan subjectes a planejament La superfície resultant del parc dels Tres derivat, és a dir, a futurs plans de millora Turons serà de 94 hectàrees. Actualment, urbana (PMU). El desenvolupament el 78 % del parc ja és de titularitat pública. d’aquesta modificació, com a resultat El sòl destinat a espais lliures, vials d’aquests 43 àmbits d’actuació, permetrà i equipaments representa el 94 % del total. un increment de 7.956 m2 de sòl L’àmbit que comprèn les desafectacions, per a zones verdes i 3.728 m2 per el sòl per als reallotjaments i altres zones a equipaments respecte del planejament privades representa el 6 %. En relació anterior. El balanç d’habitatges resultant als habitatges existents, s’ha proposat de la nova ordenació és de 481, d’entre la desafectació del 61 % actualment els quals 390 estaran destinats al afectat. reallotjament d’afectats i, per tant, Un cop finalitzat el període d’informació l’increment respecte als habitatges pública, s’han analitzat les 175 al·legacions existents ha estat de 91. Dels 481 i els 2.029 escrits rebuts. L’atenció habitatges, el 61,91 % (293 habitatges) personalitzada als afectats ha arribat estarà sotmès a algun tipus de protecció, al 37 % de les finques afectades i al 12 % un percentatge que s’incrementa fins al pel que fa a les desafectades respecte 69,73 % si s’inclou l’actuació programada del planejament vigent i s’ha incorporat a Lisboa, en coherència amb els requisits la consulta cadastral personalitzada. 119 Agència de promoció del Carmel i entorns, SA En aquests moments, un cop fetes Hi ha sis finques afectades, amb 1.220 m2 totes les visites al territori i programades de sòl. S’ha adquirit la propietat del 93 % les reunions amb els afectats, s’està dels terrenys afectats i la disponibilitat elaborant el document en funció del 87 % dels mateixos. El mes de febrer de les al·legacions presentades, de 2010 està previst adquirir els terrenys conjuntament amb el sector d’urbanisme, que encara falten per poder disposar per a l’aprovació provisional. de tots els terrenys de l’actuació (queden pendents de reallotjar dos ocupants). La Vall d’Hebron • Cruïlla carrers de l’Alguer i del Santuari. S’ha continuat treballant L’objectiu és crear una zona verda el desenvolupament dels plans i construir un ascensor inclinat per millorar de millora urbana (PMU) en els àmbits els accessos veïnals. Hi ha dues finques de la Teixonera, la Clota i la plaça afectades, amb 113 m2 de sòl. S’ha arribat de la Ciutadella, que s’aprovaran a un acord amb tots els propietaris el proper any. i llogaters (7 expedients) del número 33 Dins del PMU la Clota Reordenació, del carrer de l’Alguer, que estan pendents s’ha signat un conveni que preveu de ser reallotjats; el seu trasllat es preveu utilitzar les terres sobrants que per al maig de 2010. Els dos expedients s’obtindran de la construcció del dipòsit del carrer del Santuari, 83, es troben pluvial a l’avinguda de l’Estatut per al Jurat d’Expropiació de Catalunya omplir l’antiga pedrera per a la creació per fixar-ne el preu just i es preveu tenir del futur parc de La Clota que tindrà la resolució el febrer de 2010. 87.500 m2. • Àmbit passeig de la Mare de Déu El mes de novembre s’ha aprovat del Coll–Murtra. L’objectiu de l’actuació inicialment el projecte d’urbanització és crear-hi un aparcament subterrani amb derivat del PMU la Clota Reordenació. una plaça pública i construir-hi habitatges dotacionals per a la gent gran. Hi ha quatre finques afectades, amb 309 m2 de sòl. Gestió de sòl Actualment hi ha dotze expedients d’expropiació en curs dels quals s’ha arribat Els estatuts de l’Agència de promoció a avinença en set. La resta s’estan acabant del Carmel i entorns, SA preveuen de negociar o s’han enviat al Jurat expressament que l’Ajuntament d’Expropiació de Catalunya per fixar-ne de Barcelona pugui encarregar-li el preu just. Resta pendent d’executar l’execució d’actuacions de gestió de sòl, el reallotjament dels afectats a un habitatge ja sigui per expropiació o per les diverses alternatiu. modalitats del sistema de reparcel·lació. • Carrer de Murtra, 20-26. L’objectiu Concretant aquesta previsió, la Comissió és millorar la vialitat a la cruïlla del carrer de Govern Municipal, en la sessió del de Murtra amb el passeig de la Mare 7 de març de 2007, va encarregar de Déu del Coll. Hi ha dues finques a l’Agència la gestió de totes afectades, amb 114 m2 de sòl. Actualment, les expropiacions, centralitzades la finca de Murtra, 20-24 ja ha estat o descentralitzades, derivades expropiada i el seu enderroc es troba dels instruments de planejament general pendent del reallotjament del llogater, o derivat, referents a l’àmbit territorial que es portarà a terme al febrer de 2010. de realització de l’objecte social L’expedient d’expropiació de Murtra, de la societat. En aquest sentit, durant 26 (propietari-ocupant) es troba al Jurat els exercicis 2008 i 2009 s’han iniciat d’Expropiació de Catalunya per a i consolidat un seguit d’actuacions que en fixi el preu just; es preveu tenir que es detallen a continuació: la resolució al febrer de 2010. • Carrer de Llobregós, 257 i 257 bis. Actuacions per expropiació L’objectiu és eixamplar el carrer de • Carrers Bernat Bransi–Sigüenza. Llobregós a l’alçada de les finques L’objectiu ha estat l’obtenció de terreny esmentades. Hi ha dues finques afectades, per a la construcció d’una escola bressol. amb 88 m2 de sòl. La finca de Llobregós, 120 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Agència de promoció del Carmel i entorns, SA 257 va ser adquirida el 27 d’octubre i la Generalitat de Catalunya n’està de 2008, se n’ha reallotjat l’ocupant efectuant les obres d’adequació i s’ha enderrocat la construcció. Pel que fa necessàries. a Llobregós, 257 bis, hi ha hagut resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya, Expedients de ruïna imminent que n’ha fixat el preu just que es pagarà • Carrer de Ceuta, 82. La declaració properament. de ruïna imminent ha tingut lloc al gener de 2009. Posteriorment, s’ha fet l’enderroc, Actuacions per reparcel·lació de forma subsidiària, de la construcció • Projecte de reparcel·lació del polígon de propietat privada, i també el tancat d’actuació urbanística PAU-A de la Clota de la finca. El sòl afectat és de 222 m2 Conservació. Es tracta de procedir, i les construccions afectades de 99 m2. mitjançant el sistema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, Recuperacions d’ofici a la reordenació integral d’una part • Carrer de Maurici Vilomara, 40-42. important del barri de la Clota, amb Al febrer es va desallotjar els ocupants la previsió de la construcció de 7.378 m2 de l’immoble i, en coordinació amb els de sostre d’habitatge protegit. serveis personals del Districte d’Horta- La superfície de sòl és de 23.563,17 m2 Guinardó, se’ls va ajudar a buscar i la superfície de les construccions un habitatge alternatiu. Al març s’ha de 3.658 m2. Actualment s’està preparant enderrocat la construcció, de propietat la documentació per treure la licitació per municipal, en mal estat i posteriorment a l’adjudicació de la redacció del projecte s’ha tancat la finca. Les construccions de reparcel·lació, on l’Ajuntament afectades són de 149 m2. de Barcelona gaudeix de la iniciativa atès • Carrer del Santuari, 60-72. S’ha que el seu percentatge de participació indemnitzat l’arrendatari d’un habitatge és del 40 %. unifamiliar i s’ha enderrocat la construcció • Projecte de reparcel·lació del polígon existent per destinar-ne l’espai al parc d’actuació urbanística únic de la Clota dels Tres Turons. Paral·lelament, Reordenació. Contempla la configuració s’ha procedit a la recuperació d’ofici d’un de la plaça de la Clota, amb activitats aparcament il·legal en superfície, ocupat comercials i residencials, com també per 45 vehicles, per habilitar-ne l’espai el parc central de la Clota. La superfície i destinar-lo provisionalment, fins que del sòl és de 52.644 m2. Actualment està se n’executi la corresponent zona verda, constituïda la Junta de Compensació a aparcament de lliure accés per a tots integrada majoritàriament per els veïns del barri. La superfície de sòl l’Ajuntament de Barcelona i s’està és de 784 m2 i la de construcció tramitant l’aprovació definitiva de 526 m2. del projecte de reparcel·lació que es va aprovar inicialment, el 12 de juny de 2008. Execució d’obres Altres actuacions d’adquisició Les inversions en l’espai públic previstes de sòl per l’Agència al llarg d’aquest mandat • Carrer d’Hortal, 12. L’objectiu és s’han concentrat en la urbanització dels l’ampliació de la plaça de Salvador carrers i en la millora de les condicions Allende i la construcció d’un aparcament d’accessibilitat. Les actuacions s’han subterrani. La superfície del sòl és de programat en funció de tres grans pols 141 m2. La propietat ha estat adquirida de transformació urbana al barri el 28 de juny d’aquest any i ja ha estat del Carmel: carrer de l’Alguer (vuit enderrocada. actuacions), carrer de Salvador Allende • Carrer de Llobregós, 150 B. S’ha adquirit (cinc actuacions) i carrer de Pastrana sòl, per a l’ampliació del CEIP El Carmel, (onze actuacions), amb una inversió amb una superfície de 491 m2. La finca va global aproximada de més de set milions ser adquirida el 15 de desembre de 2008 d’euros en cadascun d’aquests àmbits. 121 Agència de promoció del Carmel i entorns, SA Actuacions acabades durant • Mur dels carrers Alguer–Murtra. l’exercici 2009 S’ha millorat la seguretat del mur situat a la cruïlla del carrer de l’Alguer amb Murtra, tot reforçant-lo amb ancoratges. Urbanització Al mateix temps, se n’ha millorat • Parc dels Garrofers (abans Espai l’accessibilitat amb la reubicació Cortada). Amb una superfície de l’escala existent i l’ampliació de d’intervenció de 5.500 m2, l’actuació recull les voreres del carrer de Murtra. També les demandes socials tot adaptant-les se n’ha renovat l’enllumenat i se n’ha a la morfologia del terreny. S’ha recuperat ampliat el mobiliari urbà. Aquesta la pista de petanca de mides actuació s’ha complementat amb reglamentàries, se n’ha modificat la instal·lació d’un ascensor inclinat l’orientació i s’ha creat una segona pista al costat. paral·lela a l’anterior en un bancal • Urbanització del carrer de Santa superior. La creació de la rotonda de gir Rosalia. L’actuació en el tram comprès per a cotxes al final del carrer dels entre els carrers de Castellbisbal Cortada facilita el canvi del sentit i de Besòs, totes dues cruïlles incloses, de la circulació en tractar-se d’un carrer ha permès de millorar l’accessibilitat sense sortida i, per tant, de doble direcció. d’aquest carrer del barri de la Teixonera, L’ordenació de la globalitat de l’espai amb unes voreres més amples. També inclou la redefinició i la creació de noves se n’ha renovat la calçada per facilitar zones d’estada. També s’han renovat totes el pas del transport públic amb la les instal·lacions i xarxes de serveis, ordenació dels aparcaments en l’enllumenat públic i la totalitat del superfície i les zones de càrrega mobiliari urbà, que, a més, s’ha ampliat. i descàrrega. • Eix Fastenrath. Amb l’acabament • Arranjament del Pla de Montbau. de la segona i tercera fase, entre els La restitució del Pla ha permès carrers del Santuari i d’Hortal i entre de mantenir el disseny original el carrer de Llobregós i la plaça d’aquesta plaça central, inspirat de la Teixonera, respectivament, en les idees racionalistes provinents ha finalitzat la reforma de la totalitat del Congrés Internacional d’Arquitectura de l’eix Fastenrath que millora Moderna (CIAM), que va marcar la comunicació viària entre els barris la creació del barri de Montbau i la seva del Carmel i la Teixonera. Se n’han ampliat trama urbana al final de la dècada dels les voreres i ordenat l’estacionament cinquanta. S’ha recuperat el Pla com de vehicles. L’actuació també hi ha a punt de trobada, en la seva funció incorporat la renovació del mobiliari de plaça major del barri i d’espai i la plantació d’arbrat. exclusiu per als vianants i s’ha garantit • Placeta de Lugo. L’arranjament la completa accessibilitat de la plaça, de la placeta amb la renovació dels amb la creació d’una nova rampa. elements ha generat nous espais Aquesta intervenció coincideix amb de relació, amb nou mobiliari urbà els preparatius de la celebració del i l’adequació de les xarxes de serveis. 50è aniversari de la creació del barri L’actuació s’ha completat amb la creació de Montbau. d’un gran mural artístic en una de les • Aparcaments provisionals en superfície. mitgeres. S’han arranjat dos solars municipals • Nova parada d’autobús de les línies destinats a aparcaments lliures 24 i 92. S’ha situat a la carretera del en superfície. Es tracta del solar situat Carmel i permet la millora de la circulació al barri del Carmel, al carrer del Santuari, viària, en tant que els autobusos públics 64, en la cruïlla amb el carrer de poden accedir a la parada sense entorpir La Manxa, amb una capacitat per la resta de la circulació. L’actuació s’ha a 30 vehicles. Al barri de Can Baró s’ha completat amb l’arranjament de la vorera, adequat l’àmbit d’aparcament del solar la renovació del mobiliari urbà de La Baronense, amb una capacitat per i la plantació d’arbrat. a 120 vehicles. 122 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Agència de promoció del Carmel i entorns, SA Accessibilitat L’espai dedicat al casal de barri • Carrer de Murtra, entre Llobregós i la ludoteca ocupa la meitat sud i Sigüenza. S’ha fet totalment accessible de la planta baixa de l’interior de l’illa. el carrer de Murtra, que té una pendent Té una superfície total de 640 m2 del 17 %, mitjançant l’ampliació de les construïts en una sola planta, dels quals voreres i l’eliminació de les antigues 90 m2 corresponen a la ludoteca infantil escales. L’actuació s’ha completat amb i la resta al casal de barri i als espais la renovació de l’enllumenat, la col·locació comuns. El casal disposa d’espai estable de paviment antilliscant i la instal·lació per a les entitats del barri, sales de tallers de baranes i de mobiliari urbà per fer i una amplia sala d’actes polivalent. més còmode el recorregut a peu. L’entrada està situada a l’avinguda • Millora de l’accessibilitat de la del Cardenal Vidal i Barraquer, per biblioteca El Carmel–Juan Marsé. on s’accedeix a peu pla a un espai porxat Al carrer de l’Alguer, s’hi ha habilitat que dóna a un pati interior de grans un sistema de rampes per accedir-hi dimensions. des del carrer de Murtra. La intervenció • Pretaller del Carmel. S’ha traslladat s’ha completat amb la renovació del aquest equipament a un nou espai mobiliari i la substitució de les baranes, de més de 200 m2 al carrer de Lugo, com també la creació d’un gran mural que s’ha reformat i adequat per tal artístic per a la preservació de les parets d’adaptar-lo a les seves necessitats. resultants. La reforma realitzada ha permès • Mur Fastenrath–La Manxa. La millora l’increment dels usos socials del local, de l’accessibilitat s’ha aconseguit amb incloent-hi les noves oficines del Pla la instal·lació d’una passera per facilitar-ne Comunitari Carmel Amunt. El local la connexió a peu i l’accés als habitatges disposa d’espai lúdic, espai de tallers per del carrer de Fastenrath, entre els a fusteria i cuina, aula i espai d’ordinadors, números 198 i 204, als quals ara es despatxos, magatzem i serveis. pot accedir directament per l’ascensor que ja hi havia i per la nova passera. A més se n’ha eliminat l’escala existent Actuacions iniciades i en que impedia el pas per la vorera del carrer curs durant l’exercici 2009 de Fastenrath. • Ascensor exterior del CAP d’Horta. La instal·lació d’un ascensor, situat entre Urbanitzacions i accessibilitat el carrer de Lisboa i la rambla del Carmel, • Ascensor inclinat al carrer de l’Alguer ha facilitat l’accés al CAP ja que molts que comunica els carrers de Murtra dels seus veïns viuen al voltant de la plaça i del Santuari. Aquest ascensor, el primer de Pastrana i a la part baixa del Carmel. d’aquesta tipologia que instal·la Té capacitat per a sis persones i realitza l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat, un recorregut de 16 metres sense parades permet una millora de l’accessibilitat, intermèdies. També s’ha construït tant de pujada com de baixada, de les una pèrgola que dóna ombra a l’accés persones que utilitzen el CAP del Carmel superior de l’ascensor, situat a la rambla i la biblioteca El Carmel–Juan Marsé del Carmel. Alhora, s’han instal·lat bancs, al carrer de Murtra, a la part inferior tant a la mateixa rambla com al carrer de l’ascensor. Té un recorregut d’una de Lisboa, amb l’objectiu de millorar seixantena de metres per salvar un la qualitat de l’espai urbà i l’accés desnivell de 30 metres. Tindrà tres a l’ascensor parades intermèdies opcionals que donaran accés mitjançant rampes a totes Equipaments les edificacions situades al carrer • Casal de Barri i Ludoteca Parc Vall de l’Alguer. d’Hebron. Aquest nou equipament • Ascensors inclinats i escala mecànica al ha estat possible gràcies a l’adequació carrer del Telègraf. Aquesta actuació, entre de la planta baixa de l’edifici d’habitatges l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat tutelats per a gent gran de Can Travi. i el carrer del Doctor Cadevall, al barri del 123 Agència de promoció del Carmel i entorns, SA Guinardó, comporta la instal·lació d’una del Turó de la Rovira, en la seva primera escala mecànica i dos ascensors inclinats fase. Cal remarcar el projecte que que tindran parades intermèdies opcionals comprèn el tercer pol de transformació per tal de facilitar l’accés als habitatges urbanística previst al barri del Carmel, dels veïns que viuen en aquests trams. la plaça de Pastrana, on la nova estació El conjunt d’aquests accessos mecànics del metro del Carmel generarà un canvi permetrà de salvar el desnivell existent, de mobilitat en tots els carrers i accessos de més de 50 metres d’alçada, i d’aquesta que l’envolten. Es donarà prioritat als manera facilitar també l’accés al parc recorreguts a peu mitjançant l’ampliació dels Tres Turons. En una fase posterior, de voreres, els carrers de prioritat està prevista la millora de l’accessibilitat en invertida, les Zones 30, etc. L’actuació el tram comprès entre el carrer de Varsòvia contempla la urbanització sota aquests i de l’avinguda de la Mare de Déu de criteris dels carrers de Moratín, Bernat Montserrat. Bransi, Jadraque, Sacedón, Cifuentes, • Urbanització del carrer del Santuari. Lluís Maria Vidal, Puig Castellar, Trillo Aquesta primera fase, entre el carrer i Granollers. de Ceuta i el passeig de la Mare de Déu del Coll, permet ampliar-ne les voreres, Habitatge ordenar les zones de càrrega i descàrrega En el marc de les actuacions de i crear-hi un nou pas de vianants per rehabilitació d’habitatges al barri facilitar-los el creuament del carrer. També del Carmel, ha finalitzat la tramitació s’hi incorpora asfalt sonoreductor ja que dels convenis signats des del 2005 entre és un carrer amb un elevat pas de vehicles el Ministerio de la Vivenda i l’Ajuntament i de transport públic. Amb totes aquestes de Barcelona, per un import total de actuacions es reforça el caràcter 16 milions d’euros. Aquest finançament comercial d’aquest carrer, tot potenciant ha permès la renovació i la rehabilitació el comerç de proximitat que del 15 % dels edificis i del 22 % del parc li és característic. immobiliari del total de l’àmbit de l’àrea • Millora de l’accessibilitat de l’IES Ferran extraordinària de rehabilitació integral Tallada. Aquesta actuació contempla (AERI) del Carmel. La campanya la instal·lació d’una passera al carrer ha finalitzat el juny de 2009. de la Gran Vista que donarà continuïtat a la vorera d’accés al mateix institut. Participació La passera està fabricada amb material Des de finals de 2007, l’Agència de reciclable. promoció del Carmel i entorns, SA va decidir incorporar la figura d’un Aparcaments director de participació per tal El mes de maig es va iniciar d’incrementar la interlocució amb els la precomercialització de dos nous agents implicats en el desenvolupament aparcaments subterranis dels quatre del territori. La relació directa amb previstos: el del carrer d’Arenys aquests interlocutors (associacions de i el de la plaça de Salvador Allende. veïns, comissió del Pla de dinamització Durant el primer semestre de 2010 comunitari Carmel Amunt, associacions s’iniciarà la construcció d’aquest últim de comerciants, etc.), ha ajudat a aplegar a la part inferior de la plaça, amb una esforços entre l’administració i els capacitat per a 214 vehicles en règim ciutadans per consensuar la transformació de concessió administrativa, i millora del barri i els seus entorns. i posteriorment s’urbanitzarà la coberta. La participació fomenta la convivència i la presa de decisions per consens, alhora Projectes que millora l’eficàcia de qualsevol actuació Durant el 2009 s’han realitzat els concreta. La creació de la Direcció projectes d’algunes obres que s’iniciaran de Participació respon a aquesta voluntat durant el 2010: les urbanitzacions del de facilitar el debat i el consens entre els passatge d’Espiell i del carrer de Ceuta òrgans de gestió i les demandes i la recuperació de les Bateries Antiaèries i necessitats de la ciutadania. Es promou 124 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Agència de promoció del Carmel i entorns, SA la relació amb les entitats i veïns, • Participació en la comissió d’entorn i es garanteix la comunicació del Pla comunitari Carmel Amunt. i la participació en tots els projectes • Creació de les comissions de seguiment engegats per l’Agència en coordinació de les obres amb més impacte al barri: amb el Districte d’Horta–Guinardó. Eix Fastenrath, ascensor inclinat del carrer de l’Alguer, mur del carrer de Murtra amb En aquest sentit, les accions realitzades, el carrer de l’Alguer, ascensors inclinats sempre de manera coordinada i conjunta i escala del carrer del Telègraf, amb el Districte d’Horta–Guinardó, urbanització del carrer del Santuari han estat: i, finalment, la comissió per a l’arranjament • Procés d’informació pública i relació i millora del Pla de Montbau. amb les plataformes d’afectats al voltant • També s’han realitzat sessions de la MPGM del Carmel i entorns, informatives amb els veïns i els aprovada provisionalment el mes de juliol comerciants per donar-los a conèixer de 2009, com també de la MPGM del parc les característiques de la majoria de les dels Tres Turons, aprovada inicialment obres que s’inicien en l’àmbit d’actuació el mes de gener de 2009. de l’Agència. 125 Agència de promoció del Carmel i entorns, SA Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Projectes urbans Inversió PIM en projectes urbans (en milers d’euros) 5.440 5.105 5.740 6.816 Espai urbà regenerat (m2) 1.966 23.096 12.907 28.937 Instal·lació d’escales mecàniques i/o ascensors – 8 – 1 Gestió de sòl Inversió PIM en obtenció de sòl (en milers d’euros) – – 752 – Superfície de sòl adquirit (m2) – – 579 – Superfície de sòl expropiat (m2) – – 286 – Superfície de sòl alliberat, exclòs l’adquirit (m2) – – 526 – Superfície de sostre desconstruït (m2) – – 812 – Planejament Figures de planejament (Modificacions Pla General Metropolità) Aprovació inicial – – 1 1 Aprovació provisional – – – 1 Aprovació definitiva – – – – Figures de gestió (Pla de Millora Urbana i Pla Especial Urbanístic) Aprovació inicial 1 4 4 1 Aprovació definitiva 1 1 6 1 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 15 18 22 15 Inversió (en milers d’euros) 4.636 7.278 11.495 13.640 Pròpia 20 16 34 20 Per compte de l’Ajuntament 4.391 4.832 6.405 7.032 Per compte d’altres entitats (Generalitat de Catalunya, Estat, Espai Econòmic Europeu) 225 2.430 5.056 6.588 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 29 70 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 28 40 29 70 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 49 97 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 41 56 49 97 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 126 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Agència de promoció del Carmel i entorns, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Facturació de serveis 134 Actiu fix 57 Transferències corrents Aj. Barcelona 1.515 Immobilitzat immaterial 21 Variació d’existències – Immobilitzat material 33 Immobilitzat financer 3 Total ingressos d’explotació 1.649 Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Costos Variació d’existències – Actiu circulant 4.234 Compres 84 Existències – Personal 961 Deutors 4.075 Treballs, submin. i serveis externs 507 Inversions financeres temporals 25 Subvencions – Tresoreria 134 Altres despeses – Ajustaments per periodificació – Provisions – Amortitzacions 27 Total actiu 4.291 Total costos d’explotació abans financers 1.579 Passiu Resultat d’explotació abans financers 70 Recursos a llarg termini 256 Ingressos financers – Fons propis abans resultat 186 Despeses financeres – Pèrdues i guanys de l’exercici 70 Subvencions de capital – Resultat d’explotació 70 Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris – Provisions – Despeses extraordinàries – Creditors financers a llarg termini – Resultat abans d’impostos 70 Altres creditors a llarg termini – Impost de societats – Recursos a curt termini 4.035 Creditors financers – Resultat de l’exercici 70 Creditors comercials 3.945 Altres creditors 90 Ajustaments per periodificació – Total passiu 4.291 127 Ajuntament de Barcelona 2008 Informe anual de les empreses i institucions municipals ProEixample, SA ProEixample, SA Presidenta: ProEixample, SA, empresa amb capital Espai públic urbà Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert públic i privat, va ser creada per • Urbanització de l’interior d’illa Jardins Director general: l’Ajuntament de Barcelona com a eina de Laura Albéniz, comprès entre els Sr. Carles Blasco i Bayot complementària de l’acció municipal carrers de Pau Claris, Rosselló, avinguda al Districte de l’Eixample, amb la missió Diagonal, Roger de Llúria i Provença. de dur a terme un pla de revitalització. • Creació del segon accés i ampliació L’objectiu és millorar la qualitat de vida de l’interior d’illa Carretera Antiga d’Horta, dels seus residents i augmentar-ne comprès entre els carrers d’Alí Bei, Roger Constitució el potencial d’atracció. Les nostres línies de Flor, Ausiàs Marc i Nàpols. Es va constituir el 7 de juny de 1996, de treball són: recuperar els interiors • Arranjament del carrer de Lepant, mitjançant escriptura fundacional, com d’illa com a espais d’ús públic i zones en el tram comprès entre l’avinguda a societat anònima amb capital verdes, renovar i millorar els carrers Diagonal i la Gran Via de les Corts íntegrament municipal. El dia 19 de març i espais públics, construir nous Catalanes. de 1997 va culminar la seva transformació equipaments socials i dinamitzar • Remodelació de la Gran Via de les Corts en societat de capital mixt, públic i privat. l’Eixample com a centre d’activitat Catalanes, en el tram comprès entre i diversitat econòmica. Aribau i Comte d’Urgell. Objecte social ProEixample, SA s’integra en el grup • Arranjament del carrer del Comte Dur a terme totes les actuacions d’empreses municipals de Barcelona d’Urgell entre Provença i Mallorca. urbanístiques i d’edificació necessàries d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), per a la revitalització dels espais titular de les accions públiques de Les dues darreres actuacions han estat compresos al Districte de l’Eixample, l’empresa. finançades amb fons estatals. actuar com a promotor per a la Durant l’any, l’activitat de l’empresa s’ha També ha finalitzat la urbanització de rehabilitació i dur a terme actuacions centrat en la consecució dels objectius l’interior d’illa Jardins d’Enriqueta Séculi, de gestió urbanística i de sòl al Districte assenyalats en el Pla d’empresa del actuació promoguda per una empresa de l’Eixample. període 2008-2011, d’acord amb les privada tot i que ha comptat amb principals línies d’actuació. la participació de ProEixample, SA, i que Els fets més rellevants i els principals permetrà, l’any 2010, obrir un nou interior indicadors d’activitat de la societat d’illa al barri de la Sagrada Família. en la seva tasca de revitalització de l’Eixample, durant aquest exercici, Equipaments es descriuen a continuació. • Arranjament de les façanes laterals de l’edifici de l’antiga estació del Nord, 3a fase, al barri del Fort Pienc. Renovar i regenerar l’espai • Rehabilitació de l’edifici on es troba urbà i fer nous equipaments la Biblioteca Arús, al passeig de Sant Joan, 26. (finançament FEIL). En compliment del Pla d’inversió municipal 2008-2011, al llarg del present A més de les actuacions anteriors, s’han exercici la inversió ha estat de 43 milions impulsat un programa de manteniment d’euros, destinats a l’execució de voreres i mobiliari urbà de l’Eixample, de projectes de millora de l’espai públic que continuarà els propers anys, com i de dotació de nous equipaments també diverses actuacions de millora als barris de l’Eixample. A aquesta xifra i manteniment dels interiors d’illa cal afegir-hi la inversió provinent del recuperats i dels equipaments. Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), És important assenyalar que, a part gestionada per ProEixample, SA, que de les obres finalitzades en aquest correspon a cinc actuacions i suma 9,4 exercici, es troben en curs les actuacions milions d’euros. Per tant, la inversió total següents: ha estat de 52,4 milions d’euros. La relació d’obres de millora de l’espai • Arranjament i ampliació de voreres urbà i de construcció de nous del carrer de Balmes en el tram comprès equipaments impulsades i executades entre la Diagonal i el carrer d’Aragó. per ProEixample, SA, per encàrrec de • Arranjament del carrer del Comte l’Ajuntament de Barcelona i que han d’Urgell entre l’avinguda Diagonal finalitzat aquest any, és la següent: i el carrer de Provença. 129 ProEixample, SA • Construcció d’un edifici d’equipaments A finals d’aquest any, l’Eixample compta (biblioteca, centre cívic i escola bressol) amb quaranta interiors d’illa recuperats al carrer del Comte d’Urgell, 145. que suposen una superfície de 86.729 m2, • Construcció d’un centre d’atenció equiparables a onze camps de futbol primària i un centre de serveis socials, de mida reglamentària. al carrer del Comte Borrell, 305. A tot això, cal afegir-hi catorze interiors d’illa que es troben en procés de També es troben en curs aquestes dues recuperació, més l’ampliació de tres dels actuacions finançades pel Fons Estatal existents, que sumaran en els propers d’Inversió local: anys 25.354 m2 a la superfície actual. • Construcció d’un centre de serveis socials i l’arxiu municipal del Districte de l’Eixample Gestió del sòl i enjardinament de l’interior d’illa. • Arranjament de l’avinguda de Roma Pel que fa a la gestió del sòl, ProEixample, en el tram comprès entre els carrers SA, ha realitzat una operació de venda de Comte d’Urgell i Viladomat. a l’Ajuntament de Barcelona de l’immoble ubicat al carrer de Calàbria, 38–40, que D’altra banda, al llarg del present exercici acull la construcció d’un centre de serveis s’ha treballat en la redacció de nous socials, l’arxiu del Districte i la recuperació projectes de transformació i millora d’un petit interior d’illa. L’operació es va de l’espai urbà i de construcció de nous fer per un import de 4,3 milions d’euros. equipaments, que s’executaran durant La societat també ha formalitzat els propers anys. Entre tots cal destacar la compra de diverses parcel·les el projecte executiu de l’arranjament al passatge de Clip, fruit d’operacions del passeig de Sant Joan, entre la plaça que ja s’havien tancat l’any 2008. de Tetuan i l’Arc de Triomf. Planejament urbà Recuperació d’interiors d’illa Pel que fa a l’impuls del planejament urbà, La recuperació d’interiors d’illa per a l’ús enguany s’han redactat instruments públic és un dels principals objectius de planejament que es troben en diferents de ProEixample, SA, per aconseguir fases d’aprovació i que permetran millorar la qualitat de vida en un centre de recuperar, en el futur, més espais en de ciutat mancat de zones verdes. els interiors d’illa i avançar cap a un model Es recupera així la idea original d’Ildefons de desenvolupament més sostenible Cerdà, en la seva concepció urbanística al centre de la ciutat. de l’Eixample de Barcelona. Finalment afegir que des El Pla global de recuperació d’interiors de ProEixample, SA, aquest any d’illa de l’Eixample, té com a objectiu s’han finalitzat diferents expedients estratègic que una de cada nou illes tingui d’expropiació per adquirir sòl destinat un espai interior obert a l’ús ciutadà, a zona verda i a nous equipaments socials d’aquesta manera, els veïns disposaran de proximitat i s’han iniciat d’altres per d’un interior d’illa recuperat a menys concloure’ls en propers exercicis. de 200 metres del seu domicili. Aquest any s’ha obert al públic l’interior d’illa Jardins de Laura Albéniz, amb accés Rehabilitació d’edificis per Pau Claris, 182. També s’ha ampliat i promoció de l’habitatge la superfície de l’interior d’illa, que social ja estava obert al públic, Carretera Antiga d’Horta, al barri de Fort Pienc, que a més, Tal i com es va avançar a l’exercici 2008, ha guanyat un segon accés pel carrer l’Oficina de l’habitatge va passar a d’Ausiàs Marc, 78. dependre de Barcelona de Gestió 130 Ajuntament de Barcelona 2008 Informe anual de les empreses i institucions municipals ProEixample, SA Urbanística, SA (BAGURSA), essent Aquest any cal fer una referència aquesta entitat la que ha estat especial a la celebració del 150è aniversari responsable de la gestió a partir d’aquest de l’aprovació del Pla de reforma any. ProEixample, SA ha tancat doncs, i eixample de Barcelona, d’Ildefons Cerdà, una etapa de dotze anys en què s’havien motiu que ha portat a declarar el 2009 assolit uns nivells de qualitat i prestació «Any Cerdà». En aquest sentit, del servei molt satisfactoris. ProEixample, SA ha contribuït amb l’impuls i la col·laboració en diverses activitats: s’ha elaborat i editat un vídeo Dinamització de l’Eixample explicatiu de la recuperació dels interiors d’illa de l’Eixample, s’han reeditat diverses L’any 2009 s’ha donat continuïtat a publicacions i s’ha col·laborat les accions impulsades els darrers anys en l’exposició L’Eixample de les persones, per a la dinamització de l’Eixample com itinerant per les diferents biblioteques a centre d’activitat i diversitat econòmica. de l’Eixample. La societat també S’han donat a conèixer els interiors d’illa ha participat activament en la mostra de l’Eixample, on s’ha organitzat un nou d’entitats, que ha coincidit amb la festa cicle de festes infantils i diverses activitats major de la Dreta de l’Eixample, i que de tardor. En total, s’han realitzat catorze ha centrat els diferents esdeveniments activitats que han aplegat 4.100 en la figura de Cerdà. assistents. D’altra banda, s’ha col·laborat Per altra banda, també s’ha fet la difusió amb diferents associacions de veïns de les activitats impulsades per i comerciants en activitats conjuntes ProEixample, SA: s’han comunicat deu de promoció de les seves zones obres iniciades durant aquest exercici; d’influència i s’han signat convenis s’ha organitzat la inauguració de l’interior de col·laboració amb les associacions de l’illa Jardins de Laura Albéniz i també de comerciants Cor Eixample i Sant s’ha fet l’acte de col·locació de la primera Antoni Centre Comercial. pedra de l’edifici que haurà d’acollir La revista E de l’Eixample continua el centre d’atenció primària i el centre sent un punt de referència per difondre de serveis socials al carrer del Comte l’actualitat i el dinamisme del centre Borrell, 305. de la ciutat. Aquesta publicació, de la qual Finalment, cal destacar el dinamisme s’editen 50.000 exemplars trimestralment, de la pàgina web de l’empresa, que compta amb 4.017 subscriptors enguany ha rebut 23.550 visites amb i es distribueix entre els veïns, els l’apartat corresponents als interiors d’illa comerciants i les entitats de l’Eixample. com a espai més visitat. 131 ProEixample, SA Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Projectes urbans Inversió PAM en projectes urbans (en milers d’euros) 18.712 23.497 11.559 43.049 Espai urbà regenerat (m2) 39.656 32.645 4.485 41.480 Sostre de nous equipaments (m2) 22.146 9.494 115 – Recuperació d’interiors d’illa Interiors d’illa recuperats 32 38 39 40 Interiors d’illa en recuperació 18 15 15 14 Total interiors d’illa 50 53 54 54 Superfície recuperada (m2) 69.735 82.835 85.279 86.729 Superfície en recuperació (m2) 32.722 28.597 27.069 25.354 Total superfície (m2) 102.457 111.432 112.348 112.083 Gestió de sòl Superfície de sòl adquirida (m2) 2.472 2.243 – 1.060 Inversió en obtenció de sòl (en milers d’euros) 5.193 3.400 – 2.576 Taula 2 Indicadors generals d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 26 28 31 29 Inversió (en milers d’euros) 18.254 21.243 6.943 18.566 Pròpia 5.286 3.500 218 123 Per compte de l’Ajuntament 12.968 17.743 6.725 18.443 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 103 80 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 380 426 103 183 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 205 206 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 471 547 205 411 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 132 Ajuntament de Barcelona 2008 Informe anual de les empreses i institucions municipals ProEixample, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes i prestacions de serveis 4.699 Actiu fix 970 Transf. program. i per serveis Ajt – Immobilitzat immaterial 84 Altres ingressos d’explotació 2.138 Immobilitzat material 231 Variació existències – Immobilitzat financer 509 Deutors a llarg termini 146 Total ingressos d’explotació 6.837 Actiu circulant 17.607 Costos Existències 6.340 Aprovisionaments 3.832 Deutors 5.840 Personal 1.583 Inversions financeres temporals – Treballs, subminis. i serveis externs – Tresoreria 5.400 Altres despeses 1.210 Ajustaments per periodificació 27 Subvencions – Provisions – Total actiu 18.577 Amortitzacions 126 Passiu Total costos d’explotació abans financers 6.751 Recursos a llarg termini 11.642 Resultat d’explotació abans financers 86 Patrimoni i reserves 10.917 Ingressos financers 28 Resultat de l’exercici 80 Despeses financeres 1 Subvencions de capital – Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 113 Provisions 488 Ingressos extraordinaris – Passius per impost diferit 147 Despeses extraordinàries – Altres creditors a llarg termini 10 Resultat abans d’impostos 113 Recursos a curt termini 6.935 Impost de societats 33 Creditors financers – Creditors comercials 6.575 Resultat de l’exercici 80 Altres creditors 6 Ajustaments per periodificació 354 Total passiu 18.577 133 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Foment de Ciutat Vella, SA Foment de Ciutat Vella, SA Foment de Ciutat Vella, SA tindrà una • Rehabilitació integral de l’edifici durada màxima de catorze anys i, al final municipal situat a la plaça de les Beates, President: d’aquest període, els actius i passius 5. La finca, que formava part de l’antic Im. Sr. Carles Martí i Jufresa revertiran a favor d’entitats de dret públic palau Mercaders, ha estat adequada Director general: o privat íntegrament participades per les per acollir-hi «La Casa dels Entremesos», Sr. Xavier Valls i Serra administracions públiques, un cop un espai cultural, gestionat per amortitzades les accions del capital privat. la Coordinadora de Cultura Popular El 18 de desembre de 2000 i Tradicional de Ciutat Vella de Barcelona, es va celebrar la Junta General que ha estat inaugurat el 20 de setembre. de la societat mixta que va acordar • Construcció del complex esportiu Constitució dividir les activitats de la societat, municipal Ciutadella, situat dins dels límits Es va constituir el 19 de febrer de 1999, segons l’article 49 de la Carta Municipal del Parc, a la confluència dels passejos per acord del Consell Plenari, com a de Barcelona, en dues branques: de la Circumval·lació i de Picasso societat anònima amb capital íntegrament i l’avinguda del Marquès de l’Argentera. municipal. El Consell Plenari, en sessió a) Activitats de servei públic L’equipament, pensat sobretot per acostar del dia 23 de febrer de 2000, va acordar (actuacions d’iniciativa municipal) l’oferta de la pràctica esportiva als veïns la transformació de la societat Aquest àmbit inclou la gestió de les i veïnes del barri de Sant Pere, Santa en empresa d’economia mixta. operacions del Programa d’Actuació Caterina i la Ribera, compta amb una pista Municipal (PAM) que l’Ajuntament poliesportiva coberta, diverses sales Objecte social encarregui a la societat, com l’elaboració de fitness, una àrea de banys termals, Dur a terme totes les actuacions del planejament urbanístic i el disseny una piscina interior i una altra a l’aire lliure. urbanístiques i d’edificació necessàries dels nous espais urbans o la remodelació L’obra nova ha integrat un element del per a la rehabilitació i millora del territori dels existents. patrimoni històric ja que les excavacions de l’àmbit del Districte de Ciutat Vella. S’inclouen en aquesta línia de treball van demostrar que quan es va enderrocar les actuacions de promoció econòmica la Ciutadella no es van eliminar els murs vinculades als objectius estratègics de cimentació, i per tant, el que de revitalització de Ciutat Vella. va aparèixer en perfecte estat També formen part d’aquesta línia de conservació va ser una paret sencera d’actuacions la gestió i manteniment del fossar i de la contraescarpa amb unes d’una part del conjunt d’edificis municipals motllures. Aquest element arqueològic ubicats a Ciutat Vella, que actualment s’exhibeix d’una forma ben original no es troben adscrits al servei públic i que a l’interior de l’equipament: la traça del mur han estat objecte d’un encàrrec específic serveix per delimitar i separar la zona de a Foment de Ciutat Vella, SA. piscina de la zona d’aigües lúdica. L’entrada en servei de l’equipament es trobava b) Activitat econòmica de mercat pendent de l’adjudicació de la seva gestió. (actuacions de caràcter público-privat) • Rehabilitació integral de l’edifici situat Són operacions d’obtenció o venda al carrer del Carme, 101-109. La finca que de sòl o sostre, ja sigui en forma de solars, va acollir l’antiga Escola de la República edificis sencers, habitatges o locals s’ha adequat per recuperar-ne l’ús social comercials, que tenen l’objectiu d’impulsar ja que està destinada a ser el nou la regeneració del teixit urbà emplaçament del Centre de Serveis i la dinamització econòmica del Districte, Socials del Raval. A final d’aquest tot donant entrada a la participació exercici, només restava pendent l’entrada de la iniciativa privada. en servei de l’equipament. • Urbanització de l’espai públic de Sant Llàtzer. La rehabilitació de l’edifici del Actuacions d’iniciativa carrer del Carme, 101-109, ha comportat municipal com a actuació complementària la recuperació per a ús ciutadà del pati posterior a l’absis de la capella de Sant Projectes i obres Llàtzer. El nou espai, que portarà el nom Durant aquest exercici s’han finalitzat de la doctora Martina Castells i Ballespí, les actuacions en urbanització s’ha urbanitzat i dotat de mobiliari urbà i en els equipaments públics següents: i d’una àrea de jocs infantils. A l’espai s’hi 135 Foment de Ciutat Vella, SA accedeix des del carrer de Sant Llàtzer, entre el carrer dels Flassaders, la plaça que també ha estat arranjat. de Jaume Sabartés i l’actual museu, • Desviament dels serveis previ a les obres que ha estat concebut com a centre per de reforma de la plaça de la Gardunya. a activitats destinades a l’estudi i la difusió Els treballs de desviament de les xarxes de l’obra picassiana. Previsió de final que subministren serveis a l’àmbit d’obra al desembre de 2010. de la plaça, els seus entorns i al mercat • Construcció de l’edifici destinat de la Boqueria són una obra logística a l’Oficina Integral de la Seguretat Social, d’una importància cabdal per tal al carrer de l’Arc del Teatre, 63-65, de minimitzar l’impacte de les obres en les en el solar que anteriorment ocupava dinàmiques quotidianes d’aquesta zona el mercat del Carme. L’actuació també del Raval i en el funcionament del mercat. comportarà la posterior urbanització dels Les xarxes que han estat desviades són entorns. Previsió de final d’obra a l’octubre les d’electricitat, aigua, gas i clavegueram. de 2010. Al subsòl de la plaça de Sant Galdric s’ha • Rehabilitació de l’edifici del carrer instal·lat una estació transformadora que de Regomir, 7, i adequació interior del substituirà les dues de l’àmbit d’influència Centre Cívic Pati Llimona. La finca de la Gardunya que quedaran afectades del carrer de Regomir, 7, és limítrofa amb per les obres del futur aparcament. el centre cívic i s’hi pot accedir pel Pati • Adequació de la Biblioteca Andreu Nin. Llimona. L’actuació permetrà ampliar les L’edifici situat a la Rambla, 30-32, dependències de l’equipament, alhora que en confluència amb la plaça de Joaquim també se n’adequaran els espais interiors Xirau, ha estat adequat per tal d’acollir actuals. Previsió de final d’obra a l’agost la biblioteca del Gòtic. L’edifici va quedar de 2011. lliure després del trasllat de les facultats • Construcció d’habitatge protegit de la Universitat Pompeu Fabra. A finals i equipaments col·lectius al carrer d’any s’ha procedit a la instal·lació del de la Reina Amàlia, 31-33. En el solar mobiliari com a últim pas previ a l’entrada que havia ocupat la piscina Folch i Torres en servei de l’equipament, que completa continua en curs l’edificació del conjunt el compromís de dotar els quatre barris d’habitatges que dotarà el barri de 98 de Ciutat Vella d’una biblioteca de la xarxa nous pisos tutelats de lloguer per a gent pública. gran i de 31 nous pisos de protecció • Reforma interior de les dependències oficial. Aquesta obra la du a terme del CAP del Casc Antic, situat al carrer el Patronat Municipal de l’Habitatge, del Rec Comtal, 24. si bé Foment de Ciutat Vella, SA • Rehabilitació de l’edifici situat al carrer s’encarregarà de l’adequació de dos locals de la Ciutat, 3, el qual s’ha adequat interiors destinats a usos socials: un casal per a un nou ús administratiu i d’oficines de barri i la nova seu del casal d’avis municipals. Doctor Trueta. Previsió de final d’obra a finals de 2010. Les actuacions que a finals de 2009 es troben en fase d’execució són: Finalment, dues actuacions es troben a finals de 2009 a punt de començar • Reforma del palau Alòs com a a ser executades, un cop s’han completat equipament social multifuncional. Situat els processos de redacció dels projectes al carrer de Sant Pere Més Baix, 55, i d’adjudicació de les obres: l’edifici històric que havia estat la seu de la Penya Cultural Barcelonesa • Remodelació del carrer de Joaquín es rehabilita integralment per a nous usos Costa, en el qual es guanyarà espai per socials. L’equipament acollirà una escola als vianants, es regularà la circulació amb bressol, un casal de joves i una escola pilones retràctils, es renovarà el mobiliari d’adults. Previsió de final d’obra al gener urbà i les xarxes de serveis, s’instal·larà de 2011. la xarxa soterrada de recollida • Construcció d’un edifici independent, pneumàtica de residus i es col·locaran annex al Museu Picasso, en l’espai comprès alguns arbres. L’obra s’afrontarà per 136 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Foment de Ciutat Vella, SA trams per tal de minimitzar l’afectació pròrroga d’ampliació de termini d’entre dels talls del carrer i té una durada un i tres mesos. La previsió és, doncs, prevista de 16 mesos (gener 2010-maig que al març del 2010 quedin completades 2011). totes les obres d’aquest pla. • Rehabilitació de l’antic edifici de La Seca Distribuïts per barris, a continuació per a un equipament cultural. La finca detallem el llistat complet dels 43 històrica situada al carrer dels Flassaders, projectes gestionats per Foment de Ciutat 40, havia acollit l’antiga fàbrica Vella, SA en el marc del FEIL (entre de moneda de Barcelona i serà objecte parèntesi el termini de la pròrroga d’una rehabilitació per tal d’adequar-la d’aquells que l’han necessitada). al nou centre cultural destinat a la recerca, la creació i la difusió de la màgia. Raval El termini previst per a l’obra és de • Obres de modernització de la Biblioteca 15 mesos (gener 2010-abril 2011). Sant Pau-Santa Creu (febrer 2010). • Rehabilitació de la mitgera lateral Projectes del Fons Estatal de l’església de Sant Agustí. d’Inversió Local (FEIL) • Remodelació i treballs d’urbanisme En aquest exercici, Foment de Ciutat preventiu a les places de Joan Coromines, Vella, SA, ha gestionat 43 projectes dels Àngels i de les Caramelles. del total de 303 que el govern de l’Estat • Reforma de l’edifici del carrer de espanyol ha finançat a la ciutat l’Hospital, 140-142, destinat a equipament de Barcelona a través del Fons Estatal municipal d’ús administratiu. d’Inversió Local (FEIL). Aquest pla va • Millora de l’àrea de jocs infantils ser ideat com a mesura de contribució de la plaça de Salvador Seguí. a la reactivació de l’economia • Adequació d’un local per a l’escola en el context de la crisi general. de música Xamfrà a l’interior del nou El primer trimestre de l’any edifici del Conservatori del Liceu. es va destinar a concretar la relació • Diversos treballs de millora al complex de projectes, a fer-ne les redaccions esportiu de Can Ricart . i a adjudicar-ne les obres, la majoria de • Treballs d’insonorització i de millora les quals van començar a ser executades de la instal·lació elèctrica al casal d’avis entre els mesos d’abril i juny. Josep Trueta. Els projectes inclosos en el FEIL • Treballs de millora de la instal·lació gestionats per l’empresa van ser de tres elèctrica i l’accessibilitat al Centre de tipologies diferents: Serveis Socials del Raval Sud. • Treballs de millora de la climatització • Actuacions d’urbanisme preventiu. i de la instal·lació elèctrica al Centre Cívic • Rehabilitació d’edificis d’habitatges Drassanes. o finques històriques. • Rehabilitació de la façana de l’edifici •Treballs de manteniment i millora en d’habitatges del carrer de l’Hospital, 141. equipaments col·lectius (casals d’avis, • Rehabilitació d’un habitatge a l’edifici centres cívics, biblioteques, equipaments del carrer de Xuclà, 15. esportius i centres de serveis socials). • Diversos treballs de rehabilitació a l’edifici d’habitatges del carrer del A finals de 2009, 35 dels 43 projectes Carme, 84 bis–Riera Alta, 2 (febrer 2010). del FEIL havien estat acabats dins del termini general que establia Gòtic el 31 de desembre com a data límit • Rehabilitació integral de l’edifici situat per a l’acabament d’aquest pla i, a la placeta del Pi, 2, destinat a centre en conseqüència, de totes les obres de serveis docents i ludoteca (març 2010). que el conformaven. • Rehabilitació integral per a habitatges En el cas de les vuit actuacions restants, socials de l’edifici del carrer de la Ciutat, la pròpia ambició de l’obra, o bé diverses 9 (març 2010). dificultats sorgides al llarg de l’execució • Consolidació estructural de la finca dels treballs, ha obligat a sol·licitar una històrica del carrer de Ripoll, 25. 137 Foment de Ciutat Vella, SA • Rehabilitació parcial de l’edifici situat Barceloneta al carrer de Duran i Bas, 16. • Adequació del paviment flotant • Pavimentació del camí d’accés al recinte de la plaça de Charles Darwin. arqueològic de la plaça de la Vila • Ampliació de l’àrea de jocs infantils de Madrid. de la plaça del Poeta Boscà. • Treballs de millora de la insonorització, • Arranjament d’un tram de la vorera l’accessibilitat, la climatització del costat muntanya del passeig Marítim. i la instal·lació elèctrica del Centre Cívic • Millora del paviment de tota la vorera Pati Llimona. del costat Besòs del passeig de Salvat • Treballs de millora de la climatització, Papasseit. l’accessibilitat i la xarxa elèctrica del • Adequació dels espais sota la graderia Centre de Serveis Personals del Gòtic. del camp de futbol del parc la Catalana. • Arranjament del paviment del carrer • Treballs de remodelació de la xarxa de Rivadeneyra. elèctrica, ampliació de la climatització • Millora de l’accessibilitat al jardins i millora de l’accessibilitat de la Biblioteca de la Casa de Puig, del carrer d’Aroles, Barceloneta-Fraternitat. amb la instal·lació d’un ascensor • Treballs de millora de la xarxa elèctrica, (gener 2010). la climatització i altres instal·lacions del Centre Cívic Barceloneta. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera • Remodelació de les capelles annexes Pla de barris de la Barceloneta del claustre del convent de Sant Agustí, (Llei de barris) per a l’ús d’espais expositius vinculats S’ha començat a desenvolupar el Pla al centre cívic (febrer 2010). de barris de la Barceloneta, després • Rehabilitació de l’edifici del carrer dels que, el 8 de juliol de 2008, el projecte Carders, 33 per a equipament municipal d’intervenció integral fos seleccionat i lavabos públics. per rebre el finançament de la Generalitat • Rehabilitació integral de l’edifici del de Catalunya en la 5a convocatòria carrer del Comerç, 38 (febrer 2010). de la Llei de barris. El pressupost total Rehabilitació parcial de l’edifici del carrer del projecte integral és de 16,11 milions de Sant Pere Més Alt, 76. d’euros, finançats a parts iguals pel • Rehabilitació parcial de l’edifici govern català i per l’Ajuntament del carrer de Sant Pere Més Baix, 88. de Barcelona. • Rehabilitació parcial de l’edifici Dins de l’exercici, han finalitzat les tres del carrer de Tantarantana, 23. primeres actuacions de les més de trenta • Renovació del paviment del carrer que conformen el Pla: del Rec Comtal (gener 2010). • Millora de paviment i millora de l’àrea • Construcció de l’oficina tècnica del Pla de jocs infantils de l’espai Allada Vermell. de barris de la Barceloneta. Al solar situat • Millora de la vorera de formigó del entre el carrer de Balboa, 36, i el carrer costat Llobregat (porxos de Fontseré) de Ginebra, 43, s’hi ha ubicat l’oficina del passeig de Picasso. des de la qual es gestiona i coordina el • Arranjament del carrer de Tripó. desenvolupament del Pla i que és el punt • Treballs de millora de la xarxa elèctrica de trobada i de diàleg entre l’administració i altres instal·lacions del local del Pla i els veïns i veïnes sobre totes les integral del Casc Antic (PICA). qüestions directament relacionades amb • Treballs de millora de la xarxa elèctrica aquest projecte d’intervenció integral. i de les finestres del casal d’avis del Casc L’edifici s’ha construït seguint criteris Antic. de sostenibilitat i serà de caràcter temporal • Treballs de millora de la insonorització, ja que, un cop executat el projecte, l’accessibilitat i la xarxa elèctrica del es desmuntarà. L’oficina ha començat Centre Cívic Convent de Sant Agustí. a ser operativa el setembre, quan s’hi ha • Treballs de millora de la xarxa elèctrica traslladat l’equip tècnic, i s’ha inaugurat i d’altres instal·lacions del Centre de el 25 de novembre, un cop acabats els Serveis Socials del Casc Antic. treballs d’urbanització dels entorns. 138 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Foment de Ciutat Vella, SA • Adequació del local per a l’Espai Pel que fa a la comunicació, s’ha posat de Mar. El local número 5 dels baixos en funcionament el web del Pla del passeig Marítim s’ha adequat per www.barcelonetapladebarris.cat al seu nou ús com a equipament esportiu. i el butlletí electrònic Barceloneta Informa, L’Espai de Mar és un centre de serveis a més de la campanya «Hola destinat als usuaris de les platges Barceloneta!» que a partir de l’estiu de Barcelona i un espai d’activitats ha donat a conèixer el Pla i totes les relacionades amb el mar i la platja amb actuacions i programes previstos. Alguns una oferta dirigida i adaptada a persones veïns i veïnes del barri han participat amb discapacitat. Per aquest motiu, en la campanya com a imatge de diversos el centre es dedica de manera més fulletons informatius i altre material gràfic. específica a la formació i la investigació Com a cloenda del primer any de de l’activitat física adaptada. desenvolupament del projecte integral, Amb l’adequació i l’activitat d’aquest el 17 de desembre s’ha celebrat la primera local, es completa un conjunt de dues sessió del Comitè d’avaluació i seguiment actuacions destinades a acostar la platja del Pla de barris de la Barceloneta. a les persones amb discapacitat. L’altra actuació, duta a terme en l’exercici Altres projectes anterior, va ser la instal·lació, molt a prop • Pla de barris Sant Pere i Santa Caterina. d’aquest local de la rampa d’accés que El 29 d’abril s’ha celebrat, a la seu facilita l’accessibilitat del passeig Marítim de Foment de Ciutat Vella, SA, la quarta, al nivell de platja. i última sessió del Comitè d’avaluació • Rehabilitació de l’edifici destinat i seguiment del projecte d’intervenció a la Fàbrica del Sol. L’edifici d’estil integral dels barris de Sant Pere i Santa modernista situat al passeig de Salvat Caterina. La celebració d’aquesta reunió Papasseit, 1, antiga seu de les oficines ha significat la cloenda formal del Pla de la fàbrica de gas, ha estat rehabilitat de barris finançat a parts iguals per i adequat al seu nou ús com a equipament la Generalitat de Catalunya, a través destinat a l’experimentació, la promoció de la Llei de barris, i l’Ajuntament de i la difusió de l’educació ambiental Barcelona. i la sostenibilitat. • Reforma de la plaça de la Gardunya. Una de les línies de treball del Pla Al llarg de l’exercici s’ha continuat de barris és impulsar la rehabilitació avançant en la redacció dels diversos dels edificis d’habitatges a través projectes que conflueixen en aquesta de subvencions que poden arribar fins operació de reforma i en la coordinació al 70 % del pressupost total. Aquest any del calendari d’obra, que a finals del 2009 han quedat establertes les bases ha quedat planificat en diverses fases, reguladores d’aquests ajuts, un cop van començant el 2010 amb l’aparcament ser publicades inicialment en el Butlletí soterrat, i la posterior construcció Oficial de la Província el 3 d’abril de l’edifici d’habitatges i de l’Escola i aprovades definitivament l’1 d’agost. Massana; la reforma de la façana del Les bases distingeixen tres tipus d’ajuts: mercat de la Boqueria que dona el general (fins el 60 % del cost a la plaça; per acabar amb la urbanització de la rehabilitació), l’addicional (increment de la plaça de la Gardunya. del 10 % per als edificis de valor històric • Signatura de convenis previs a actuacions. i artístic) i el social (fins el 100 % de la part Durant l’any s’han signat tres convenis individual per als propietaris que, per baix d’acord previs a tres actuacions en les nivell d’ingressos, no puguin afrontar quals Foment de Ciutat Vella, SA hi tindrà el cost de la rehabilitació del seu edifici). un paper d’operador municipal: Una altra línia de treball desenvolupada durant aquest primer any del Pla ha estat – El 28 de maig s’ha signat el conveni el programa de participació, que ha inclòs entre l’Ajuntament i la Fundació diverses iniciatives per tal que els veïns privada Hospital de la Santa Creu i i veïnes es facin seu el Pla participant Sant Pau per a la cessió d’un interior en tot un seguit d’activitats. d’illa de la finca del carrer d’Andrea 139 Foment de Ciutat Vella, SA Dòria, 25-31, propietat de l’esmentada des de l’empresa amb la intenció Fundació, per a la construcció d’un de ser un laboratori de proves per crear equipament municipal que es destinarà metodologies de treball respecte les a escola bressol. polítiques d’habitatge de l’administració – El 12 de juny s’ha signat el conveni local. L’Observatori està format per entre Inmuebles e Inversiones Gumont, representants dels agents que conflueixen SL, l’Ajuntament de Barcelona i Regesa en el marc de les polítiques d’habitatge per a la permuta entre dues finques municipals: Foment de Ciutat Vella, SA, de la Barceloneta. La finca del carrer el Consorci de l’Habitatge de Barcelona de Sant Carles, 6, un edifici conegut i l’oficina de l’habitatge de Ciutat Vella popularment amb el nom de «Casa i l‘oficina del Pla de barris del Porró», passa a titularitat municipal de la Barceloneta. i es rehabilitarà per a ús d’equipament de barri. L’altra finca, la del carrer Planejament de Ginebra, 19-21, serà enderrocada Durant aquest exercici, Foment de Ciutat per FCV i en el solar resultant Regesa Vella, SA ha continuat impulsant diversos hi construirà una promoció planejaments amb l’objectiu d’avançar d’habitatges de protecció oficial, en la renovació dels barris del centre sis dels quals passaran a propietat històric de Barcelona. d’Inmuebles e Inversiones Gumont, SL. El planejament de promoció municipal – El dia 11 de novembre s’ha signat aprovat definitivament durant el 2009 el conveni entre l’Ajuntament ha estat el següent: de Barcelona i l’Incasòl per a la remodelació de l’illa delimitada • Pla especial urbanístic per a la concreció per l’avinguda Drassanes i els carrers de les condicions d’edificació del nou de Nou de la Rambla, Arc del Teatre edifici de l’Escola Massana. Aprovació i Om. Les principals línies d’actuació definitiva publicada el 18 de maig. d’aquesta operació seran la dignificació • Modificació del Pla general metropolità del parc d’habitatge social (133 pisos), en el passeig de Circumval·lació. el reallotjament de 75 famílies Aprovació definitiva publicada el 30 afectades, la redistribució dels espais d’abril. públics existents i la creació de nous, • Pla especial urbanístic per a la concreció i el canvi d’emplaçament del CAP Pere de les condicions d’edificació de Camps. l’ampliació del Museu Picasso al carrer • Rehabilitació de finques municipals. dels Flassaders. Aprovació definitiva Foment de Ciutat Vella, SA s’ha ocupat publicada el 25 de març. el 2009 de la rehabilitació de tres finques • Pla especial integral per a la concreció municipals. A l’acabament de l’any, de les condicions d’edificació de l’edifici es trobaven en curs les obres de reforma de La Seca situat al carrer dels Flassaders, del local d’usos diversos de l’edifici situat 40. Aprovació definitiva publicada 19 al carrer del Comerç, 42. Les altres de novembre. dues actuacions, corresponents a la rehabilitació de la façana de l’edifici A finals de 2009, es troben en curs del carrer de Tantarantana, 23 (la primera els processos de planejament de part dels treballs s’ha afrontat com dos projectes: a projecte del FEIL) i la rehabilitació per a ús residencial de la finca del carrer • Pla de millora urbana per a l’ordenació de les Basses de Sant Pere, 3, restaven del solar situat al carrer d’Andrea Dòria, pendents del procés d’adjudicació 23-31. Aprovació inicial el 10 de desembre. de les obres. • Pla especial urbanístic per a l’ordenació • Observatori de l’Habitatge de Ciutat parcial de l’àrea E13 del Pla especial Vella. El dia 30 de setembre es va d’ordenació urbana de la façana del mar celebrar a la seu de Foment de Ciutat de Barcelona, al sector del passeig Vella, SA, la primera sessió de de Carles I i l’avinguda d’Icària. Aprovació l’Observatori, una nova eina impulsada inicial publicada el 13 d’octubre. 140 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Foment de Ciutat Vella, SA Gestió urbanística Amb aquest canvi de titularitat, Foment Durant l’any s’ha treballat en nou de Ciutat Vella, SA ha deixat de tenir operacions d’alliberament de sòl que també entre les seves competències al final de l’exercici es troben en les la gestió dels ajuts a la rehabilitació situacions següents: privada que des de 2004 estan integrats en les funcions de l’Oficina de l’habitatge. • Plaça de la Gardunya. S’ha aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació Promoció i comunicació del polígon a executar per aquesta Les principals iniciatives de comunicació modalitat i s’han fet les actes de i dinamització d’enguany han estat pagament i ocupació de les finques aquestes: afectades d’expropiació i compreses dins del projecte de taxació conjunta. • A meitat de l’exercici va entrar en servei • Carrer de Sant Rafael, 29-31-Riereta, 19. la nova pàgina web de l’empresa, que S’ha indemnitzat la fusteria i està en curs ha evolucionat pel que fa al dinamisme, la desconstrucció. el disseny, els continguts • Carrer de Sant Martí, 14-Riereta, 21. i la documentació que s’hi ofereixen Se n’ha acabat la desconstrucció. i també en l’autonomia de la gestió. • Carrer Nou de Sant Francesc, 10-12. Els continguts s’actualitzen setmanalment N’està en curs la desconstrucció. per tal que sigui una eina de comunicació • Carrer de Ginebra, 19-21. En estat efectiva i que reflecteixi el ritme d’activitat de redacció i pendent de la llicència de l’empresa. En el primer mig any d’enderroc. de funcionament ha registrat 27.415 • Carrer Sant Martí, 10bis -12. En estat visites, una mitjana de 6.000 visites de redacció i pendent de la llicència mensuals. d’enderroc. • Edició mensual del butlletí Infoment, • Carrer dels Mestres Casals i Martorell, eina de comunicació que es difon a través 2-16. Pendent del lliurament de claus del correu electrònic i que recull les i de l’autorització de desconstrucció. notícies més destacades de l’activitat • Carrer de Sant Pere Més Baix, 64. de l’empresa. Buidatge dels habitatges previ • Col·laboració mensual regular amb a la rehabilitació de la finca acabat. les publicacions periòdiques El Raval, • Carrer de Sant Pere Més Baix, 92. La Barceloneta i Nova Ciutat Vella, Buidatge dels habitatges previ i col·laboració esporàdica amb altres a la rehabilitació de la finca acabat. mitjans d’àmbit de barri. • Carrer del Sotstinent Navarro, 14. • Edició de la Memòria del Projecte Pendent de la resolució del Jurat d’Intervenció Integral dels barris de Sant d’Expropiació de Catalunya. Pere i Santa Caterina. Llibre de 64 pàgines que recull totes les actuacions i Oficina de l’Habitatge programes socials que s’hi han dut de Ciutat Vella a terme en el marc del Pla de barris L’exercici 2009 ha comportat el canvi desenvolupat del 2004 al 2009 amb d’organisme municipal encarregat els ajuts de la Llei de barris. de la gestió de l’Oficina de l’Habitatge • Edició del material informatiu de Ciutat Vella que va ser subrogada a corresponent a cada obra pública d’àmbit l’empresa municipal Bagursa i es va signar municipal que l’empresa gestiona a Ciutat un conveni amb el Consorci de l’Habitatge. Vella: cartell d’obra, comunicació als veïns L’oficina manté el seu emplaçament a la de l’inici d’obra i de les afectacions que planta baixa de la seu de Foment de comporta. Ciutat Vella, SA al carrer del Pintor • Elaboració de plafons expositius destinats Fortuny, 17-19. El canvi de gestor obeeix a a donar a conèixer tots els projectes la voluntat d’unificar i optimitzar la gestió acabats o en curs als barris de Sant Pere, de tota la xarxa d’oficines d’aquest tipus Santa Caterina i la Ribera. Els plafons van que l’Ajuntament de Barcelona té estar exposats uns mesos a l’equipament a disposició de la ciutadania. col·lectiu del Pou de la Figuera. 141 Foment de Ciutat Vella, SA • Elaboració de plafons expositius • Redacció de diverses notes i dossiers monogràfics sobre dues obres en curs de premsa i suport en algunes rodes de a Ciutat Vella: la rehabilitació del palau premsa organitzades pel departament Alòs i la reforma de l’antic mercat del de comunicació del Districte de Ciutat Born. Vella. • El 14 de juny s’ha donat una Conferència dins de «Les Matinals del Call», cicle Promoció internacional dedicat a donar a conèixer el barri Foment de Ciutat Vella, SA ha col·laborat del Call i el centre d’interpretació situat en la preparació dels continguts a la placeta de Manuel Ribé. de l’estand de Barcelona per a l’Exposició • Col·laboració en l’organització de Universal de Xangai 2010, que serà les inauguracions de la plaça de Manuel la primera exposició universal de la història Vázquez Montalbán (3 de febrer), la Casa on algunes ciutats del món hi participaran dels Entremesos (20 de setembre), de manera independent dels seus estats. el Centre d’interpretació de la Via Així doncs, Barcelona comptarà a Xangai Sepulcral Romana de la plaça de la Vila amb un estand propi on presentarà dos de Madrid (31 d’octubre) i l’acte projectes: el procés de transformació de donació de la bàscula històrica de la i regeneració de Ciutat Vella i la creació Joieria Bagués al mercat de la Boqueria del districte tecnològic 22@. (28 de novembre). El 27 d’octubre, a les oficines • Digitalització de l’arxiu de filmacions de l’empresa s’hi ha celebrat una reunió sobre la transformació urbana de Ciutat de representants de les tres ciutats Vella, que conté imatges enregistrades de l’Estat espanyol, Madrid, Bilbao durant el període comprès entre el 1987 i Barcelona, que aniran a Xangai. i el 2003, que són fonamentalment els anys d’activitat de l’empresa Procivesa. Actuacions de caràcter El fons documental es troba disponible público-privat distribuït en 42 DVD que agrupen les filmacions per barri i per contingut temàtic. Illa de la rambla del Raval • Seguiment i col·laboració en el procés Amb l’acabament de la construcció de producció i filmació de la sèrie Sota de l’edifici d’oficines situat a l’illa Terra, de Televisió de Catalunya, que de la rambla del Raval, s’ha donat s’emetrà el proper any i que està definitivament per tancat tot el procés dedicada a l’arqueologia. El capítol d’execució d’aquest nou conjunt urbà, en el qual s’ha col·laborat se centra que, a més de l’edifici d’oficines, està en la finca històrica del carrer de Ripoll, format per tres edificis d’habitatges 25, on hi ha restes de l’aqüeducte romà cooperatius i l’hotel Barceló Raval de Barcelona. en la superfície i, en el subsòl, per • Relacions i contactes externs. Durant un aparcament públic i la central l’any s’han atès diverses visites de grups de recollida pneumàtica de residus formats per càrrecs tant polítics com de la xarxa del Raval. També s’ha tècnics, com també grups d’estudiants, urbanitzat el nou espai públic resultant interessats en conèixer aspectes generals (plaça de Manuel Vázquez Montalbán) o determinats del procés de transformació i el carrer Nou de Sadurní i s’han i regeneració urbana i social del centre remodelat els carrers de Robador, Sant històric de Barcelona. També s’han atès Rafael i Sant Josep Oriol. Un cop acabada diverses delegacions del Japó, la Xina, l’obra, Foment de Ciutat Vella, SA ha Turquia, Colòmbia, Alemanya i Bulgària. venut a l’Ajuntament de Barcelona els • Atenció als mitjans de comunicació, drets de l’esmentat edifici d’oficines, situat d’acord amb les directrius marcades pel a la Rambla del Raval, 29-35, que serà departament de comunicació del Districte gestionat pel sindicat de la Unió General de Ciutat Vella i l’àrea de premsa de Treballadors (UGT) i entrarà en servei de l’Ajuntament de Barcelona. durant el 2010. 142 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Foment de Ciutat Vella, SA Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Actuacions PAM finalitzades Inversió en l’espai públic (en milers d’euros) (1) 8.416 12.571 10.702 3.729 Espai urbà regenerat (m2) 14.883 20.556 7.662 5.978 Inversió en equipaments (en milers d’euros) (1) 13.988 13.226 13.256 17.771 Sostre d’equipaments (m2) 5.639 5.860 18.339 11.326 Inversió en obtenció de sòl (en milers d’euros) 10.642 6.120 12.242 16.177 Superfície de sostre expropiat (m2) 1.438 3.497 2.029 2.746 Superfície de sòl expropiat (m2) 451 1.282 2.667 622 Famílies reallotjades 12 12 – – Superfície de sostre desconstruït (m2) 2.603 145 – 542 Superfície de sòl alliberat (m2) 2.000 – – 580 143 Foment de Ciutat Vella, SA Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 33 33 36 35 Inversió (en milers d’euros) 30.498 32.136 38.493 36.611 Pròpia 93 54 1.940 5 Per compte de l’Ajuntament 30.405 32.082 36.553 36.606 Resultat comptable (en milers d’euros) (2) – – 96 747 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 78 1.163 96 747 Cash-flow (en milers d’euros) (2) – – 138 849 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 125 1.212 138 849 (1) El 2009 no inclou les dades de FEIL, per tal de mantenir la comparabilitat amb els anys anteriors. (2) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 144 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Foment de Ciutat Vella, SA Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes i prestacions de serveis 7.922 Actiu fix 2.632 Transferències corrents Ajuntament 3.378 Immobilitzat immaterial 16 Altres transferències corrents 66 Immobilitzat material 161 Variacó existències – Immobilitzat financer 2.443 Altres ingressos 7 Actius per impost diferit 12 Rstats. per a|lienació immobilitzat (29) Actiu circulant 20.640 Total ingressos d’explotació 11.344 Existències 929 Deutors 15.760 Costos Inversions financeres temporals 2.462 Aprovisionaments 6.371 Tresoreria 1.284 Personal 2.099 Ajustaments per periodificació 205 Treballs, subminis. i serveis externs 1.694 Altres despeses 36 Total actiu 23.272 Subvencions – Provisions 51 Passiu Amortitzacions 51 Recursos a llarg termini 9.372 Total costos d’explotació abans financers 10.302 Patrimoni i reserves 8.620 Resultat de l’exercici 747 Resultat d’explotació abans financers 1.042 Subvencions de capital – Ingressos financers 9 Altres ingressos a distribuir – Despeses financeres 4 Provisions – Passius per impost diferit – Resultat d’explotació 1.047 Altres creditors a llarg termini 5 Ingressos extraordinaris – Despeses extraordinàries – Recursos a curt termini 13.900 Creditors financers – Resultat abans d’impostos 1.047 Creditors comercials 13.856 Impost de societats 300 Altres creditors 35 Ajustaments per periodificació 9 Resultat de l’exercici 747 Total passiu 23.272 145 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Organismes públics Organismes públics Comentaris a l’exercici dels quals 312.716 corresponen a transferències programades i per serveis Els estats financers consolidats encarregats per l’Ajuntament. Els costos dels organismes públics que depenen abans de financers s’han situat en 456.410 de l’Ajuntament i que tot seguit milers d’euros, dels quals les despeses es presenten, estan compostos pels de personal són una part important tenint organismes autònoms i les entitats en compte el caràcter social dels serveis públiques empresarials locals que que presten la majoria d’aquestes entitats. s’han relacionat anteriorment, Cal tenir present, en relació a l’exercici atès que l’Ajuntament és l’únic partícip anterior, que el personal docent en el seu patrimoni. de l’Institut Municipal d’Educació El volum d’activitat de l’exercici 2009 s’ha incorporat al Consorci d’Educació ha estat de 570.984 milers d’euros, de Barcelona, fet que ha suposat una dels quals 448.885 corresponen a ingressos disminució dels costos de personal d’explotació i 122.099 a inversió. en 50 milions d’euros i un augment El total d’actiu-passiu és de 499.872 pel mateix import de les subvencions milers d’euros, dels quals el 54 % atorgades, atès que el personal docent (268.180 milers) està invertit en actius que prové de l’Institut continua sent permanents, mentre que els recursos finançat per aquest. El resultat consolidat d’igual naturalesa representen el 62 % després de considerar el resultat financer del passiu (309.945 milers). Respecte i l’extraordinari és de (11.584) milers al circulant, els actius són de 231.692 d’euros i el flux de caixa (cash-flow) milers d’euros i els passius de 189.927, de (5.084) milers d’euros. els quals generen un fons de maniobra En relació a la inversió, cal destacar, de 41.765 milers d’euros. pel seu volum, la construcció, a càrrec Pel que fa a l’explotació, tenint del Patronat Municipal de l’Habitatge, en compte que la finalitat dels organismes d’un parc d’habitatges per comercialitzar- públics és portar a terme la política los i llogar-los a preus assequibles (37.814 municipal en un determinat camp milers d’euros); el desenvolupament dels d’actuació, una part important dels equips informàtics municipals gestionat ingressos d’explotació prové dels per l’Institut Municipal d’Informàtica encàrrecs que són fets pel mateix (34.042 milers d’euros); els equipaments Ajuntament, tot preveient, alhora, diversos de l’Institut Municipal de Mercats requisits en relació amb el preu del servei (16.862 milers d’euros); la creació, prestat i la qualitat i la quantitat ofertes. la millora i el manteniment dels espais Així, s’ha de considerar la rendibilitat verds de la ciutat encarregada a Parcs social dels serveis prestats, sempre i Jardins, Institut Municipal (10.994 milers de difícil avaluació monetària, sense d’euros), i els equipaments de l’Institut oblidar, d’altra banda, la gestió econòmica de Cultura de Barcelona (10.578 milers de l’activitat. d’euros). La plantilla total en mitjana Els ingressos d’explotació de l’exercici dels dotze organismes ha estat han estat de 448.885 milers d’euros, de 3.063 persones. 147 Organismes públics Taula 1 Balanços consolidats 2009-2008 dels organismes públics (*) (en milers d’euros) Actiu 2009 2008 Passiu 2009 2008 Actiu fix 268.180 263.603 Recursos a llarg termini 309.945 300.302 Immobilitzat immaterial 924 987 Patrimoni 55.818 68.952 Immobilitzat material 237.240 235.935 Subvencions de capital 36.324 35.318 Immobilitzat financer 1.234 1.232 Ingr. anticipats per concessions 50.076 50.455 Deutors a llarg termini 28.782 24.082 Provisions 1.100 1.114 Creditors financers 137.054 113.135 Altres creditors 29.573 31.328 Actiu circulant 231.692 203.803 Existències 95.007 45.465 Recursos a curt termini 189.927 167.104 Deutors 121.046 139.016 Creditors financers 8.194 2.269 Inversions financ. temporals 3.621 10.015 Creditors comercials 129.101 115.478 Tresoreria 9.143 8.232 Altres creditors 10.086 29.313 Ajustaments per periodificació 2.875 1.075 Ajustaments per periodificació 42.546 20.044 Total actiu 499.872 467.406 Total passiu 499.872 467.406 (*) Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats. L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres institucions públiques i cedit gratuïtament per a la seva utilització. 148 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Organismes públics Taula 2 Resultats consolidats 2009-2008 dels organismes públics (en milers d’euros) Compte de pèrdues i guanys 2009 2008 Ingressos Facturació 419.266 413.729 Altres ingressos 29.619 28.708 Total d’ingressos d’explotació 448.885 442.437 Costos Compres i variació d’existències 5.703 12.144 Personal 137.640 182.819 Treballs, subminist. i serveis externs 114.748 107.317 Subvencions 188.931 122.885 Altres despeses 2.263 3.407 Provisions (70) (102) Amortitzacions 7.195 6.357 Total costos d’explotació abans financers 456.410 434.827 Resultat d’explotació abans financers (7.525) 7.610 Ingressos financers 1.230 1.751 Despeses financeres 6.441 5.951 Resultat d’explotació (12.736) 3.410 Ingressos extraordinaris 2.149 2.935 Despeses extraordinàries 997 3.471 Resultat abans d’impostos (11.584) 2.874 Impost de societats 624 132 Resultat consolidat (12.209) 2.742 Cash-flow (1) (5.084) 8.997 (1) Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions 149 Organismes que s’han consolidat Organismes autònoms locals 152 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 158 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 164 Institut Municipal d’Informàtica 180 Institut Municipal d’Urbanisme 184 Institut Municipal d’Hisenda 188 Institut Municipal de Mercats 196 Institut Municipal d’Educació 206 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 214 Institut Barcelona Esports Entitats públiques empresarials locals 228 Patronat Municipal de l’Habitatge 232 Parcs i Jardins, Institut Municipal 236 Institut de Cultura de Barcelona 151 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal de Persones Institut amb Discapacitat Municipal de Persones amb Discapacitat L’Institut Municipal de Persones amb per a les persones amb mobilitat reduïdaDiscapacitat és un organisme autònom de la ciutat. El nombre de viatges realitzats local, creat per l’Ajuntament de Barcelona ha estat de 292.495, que representa un amb la integració dels patronats augment del 15,26 % respecte l’any anterior. municipals de disminuïts físics i psíquics, que es van crear a principis de la dècada Accessibilitat comunicativa President: dels vuitanta. S’ha treballat per a la consolidació del Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona El Plenari del Consell Municipal en la teatre accessible mitjançant Gerent: sessió de 14 d’octubre de 2005 va aprovar la programació de sessions accessibles Sra. Roser Torrentó i Sanjust el canvi de denominació i l’Institut al Teatre Lliure, al Teatre Grec i al Teatre Municipal de Persones amb Disminució Nacional de Catalunya. També s’ha volgut va passar a dir-se Institut Municipal garantir l’accés a tothom a les principals de Persones amb Discapacitat. festes de la ciutat i als actes organitzats L’institut treballa per avançar cap al voltant de la Mercè. En relació a temes Constitució a la plena autonomia de les persones amb de comunicació i d’informació, s’ha actuat Es va constituir el 10 d’octubre de 1989. discapacitat per mitjà de l’accessibilitat per garantir l’accessibilitat comunicativa física i la mobilitat, l’accessibilitat a les persones amb discapacitat, Objecte social comunicativa, la garantia de l’accés tot facilitant-los transcripcions escrites La gestió d’activitats dirigides a la a habitatges accessibles i assequibles, en pantalla, traduccions en llengua de promoció i atenció de les persones amb l’atenció i promoció social educativa signes, instal·lacions d’anells magnètics discapacitat amb vista a la seva integració i laboral, el foment de la participació a diferents sales d’equipaments municipals social (basada en els principis de i l’associacionisme i la recerca i el i en els actes més significatius de la ciutat. normalització i reconeixement de la coneixement. També s’ha col·laborat en la celebració diferència) perquè aconsegueixin el del bicentenari de Louis Braille. desenvolupament de l’autonomia personal i la millora de la qualitat de vida. Actuacions més significatives Habitatge S’han visitat, amb responsables En primer lloc cal mencionar que aquest del Patronat Municipal de l’Habitatge, any s’ha celebrat el 30è aniversari de diferents promocions d’habitatges l’Institut amb diferents actes i s’ha editat un adaptats per tal de detectar-ne llibre que recull les actuacions municipals les mancances més comunes i proposar vers les persones amb discapacitat i un solucions. També s’han fet propostes vídeo comparatiu de l’abans i l’actualitat. per tal que puguin ampliar els terminis de permanència en habitatges joves Accessibilitat física i mobilitat les persones amb discapacitat. • S’ha realitzat la campanya «Via lliure a l’accessibilitat», d’acord amb la Direcció Autonomia personal i vida de llicències i inspecció i els districtes. independent S’han realitzat 5.697 visites i s’han detectat • Ha continuat el projecte pilot 3.416 obstacles a la via pública, el 56 % «Per a l’autonomia personal i la vida dels quals eren pissarres o faristols i testos. independent», una iniciativa • S’ha revisat, junt amb tècnics d’esports, d’empoderament per a persones l’accessibilitat dels centres esportius amb discapacitat física que opten municipals a tots els districtes, per l’autogestió a l’hora de cobrir amb la finalitat de poder oferir dades les necessitats d’assistència personal. actualitzades per a l’edició d’una guia. • S’ha augmentat en 9,54 % el nombre • Quant a les millores en la xarxa de de persones ateses pel Servei d’atenció transport públic, cal destacar que el 75 % al públic dels serveis que presta l’Institut. de les estacions de metro disposen També s’han conclòs les obres del local d’ascensor entre l’andana i el carrer, un i el canvi d’ubicació de l’Equip 8,6 % estan en procés d’obres d’instal·lació Interdisciplinar per a la Petita Infància i un 9 % tenen el projecte fet. (EIPI) de Nou Barris. • Conjuntament amb l’Entitat Metropolitana • La campanya de vacances d’estiu per del Transport, s’ha fet el manteniment del a infants i joves ha cobert 599 activitats servei públic de transport especial (STE) que han disposat de monitor de suport 153 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per a un total de 174 nens i nenes amb discapacitat física al Districte amb discapacitat. L’àmbit de l’esport s’ha de Sants-Monjuïc, la residència Auxilia centrat en la col·laboració amb l’Institut (30 places) per a persones amb Barcelona Esports en el programa discapacitat física al Districte «Per un esport sense barreres». de Sarrià- Sant Gervasi, les Llars- • S’han fet les gestions per a l’acompliment residència de la Fundació Catalana dels acords de conveni de col·laboració per a la Paràlisi Cerebral (24 places) entre el departament d’Acció Social per a persones amb discapacitat física i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i el Xop (16 places) per a persones i l’Ajuntament de Barcelona, en matèria amb discapacitat intel·lectual d’equipaments socials per a persones i trastorns de comportament amb discapacitat a la ciutat de Barcelona. al Districte de Sant Martí. Els resultats han estat el següents: – Equipaments públics. S’ha finalitzat Participació ciutadana la residència (30 places) per i associacionisme a persones amb discapacitat • En el foment de la participació amb trastorns de conducta al Districte ciutadana de les persones amb de Sant Martí. Continuen les obres discapacitat, aquest any hi ha hagut de la residència (30 places), també activitat en 24 comissions, consells per a persones amb discapacitat d’accessibilitat, taules d’entitats, grups intel·lectual amb trastorns de conducta, de treball, en què han participat unes 224 al Districte de Sants-Montjuïc i de entitats de persones amb discapacitat. la Llar-Residència (45 places) per • Per a la promoció de l’associacionisme a persones amb trastorn mental en el sector de les persones amb al Districte de Les Corts. discapacitat, l’Institut ha assessorat S’han iniciat les obres de la residència i donat suport a 113 entitats que han rebut (60 places) per a persones amb 407.995,64 euros en la convocatòria discapacitat intel·lectual profunda de subvencions de la ciutat i a 91 entitats al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. més que han rebut la suma de 115.738 – Equipaments d’iniciativa social per euros de les subvencions sol·licitades a la implantació de places concertades. als districtes. S’han finalitzat les obres de la Llar- residència Can Calopa (14 places) Recerca i coneixement per a persones amb discapacitat • L’observatori europeu «Ciutats i pobles intel·lectual i les del centre diürn per a tothom», del qual l’Institut Municipal de la Fundació Pere Mitjans (60 places) de Persones amb Discapacitat en per a persones amb discapacitat física gestiona la secretaria, ha aconseguit al Districte de Sants-Montjuïc. a finals del 2009 comptar amb 65 ciutats – Continuen les obres de la Residència i 99 bones pràctiques. També n’ha Esclat (50 places) per a persones organitzat la reunió del Consell consultiu amb discapacitat física al Districte a Barcelona amb la visita d’una bona de Sants-Montjuïc. pràctica sobre els sistemes d’informació – S’han iniciat les obres de la residència als autobusos i a les parades. ACAM (48 places) per a persones • També enguany s’ha realitzat i presentat amb discapacitat intel·lectual al l’estudi «Recomanacions per a la millora Districte de Ciutat Vella, la residència de l’atenció social a les persones amb ASPACE (40 places) per a persones trastorn mental a la ciutat de Barcelona». 154 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Dades rellevants Taula 1 Recursos / Serveis 2006 2007 2008 2009 Centres d’activitat 19 19 18 18 Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Dades globals Nombre de persones amb disc. informades/contactades 21.833 21.627 23.322 25.097 Nombre d’entitats informades/contactades 5.400 5.400 5.400 5.500 Divulgació i comunicació Intervencions en actes, jornades, conferències, cursets 67 68 70 74 Intervencions en premsa i RTV 62 77 35 25 Nombre d’exemplars de material divulgatiu 111.780 32.279 6.173 17.000 Nombre d’exemplars de revistes, llibres, etc. 58.030 69.863 93.635 60.050 Servei central d’atenció al públic (SAP) Demandes d’informació/assessorament 33.275 40.378 42.609 51.314 Reclamacions i suggeriments 3.424 5.741 6.305 8.655 Targetes de transport adaptat atorgades 3.226 1.370 1.067 1.186 Targetes d’aparcament tramitades 1.954 2.196 1.682 2.036 Usuaris atesos 16.179 14.979 13.876 15.200 Servei de promoció i suport Nombre total d’actuacions de promoció i suport 2.403 3.123 3.804 3.521 Serveis personals (S. socials, educació, cultura, esport) 1.453 1.832 1.566 1.555 Serveis tècnics (urbanisme, via pública, transport) 228 453 425 446 Associacionisme i participació 649 677 1.648 1.357 Comunicació 73 161 165 163 Servei de transport especial N. viatges del servei de transport especial (gestió TCC) 237.462 243.084 253.750 292.495 Serveis d’atenció precoç (Ciutat Vella i Nou Barris) Casos de tractament preventiu 118 127 134 191 Casos de tractament intensiu i seguiment posttractament 220 241 214 280 Equip d’assessorament laboral (EAL) Valoracions i orientacions laborals 285 249 293 352 Contractes laborals aconseguits 244 260 234 182 Inscripcions en cursos de formació 180 158 182 244 Serveis d’acolliment residencial Estades en la residència Amílcar (gran discapacitat física) (1) 6.121 6.507 4.392 – Estades en la residència Valldaura (discapacitat intel·lectual) 8.760 8.484 8.666 8.391 Estades en pisos tutelats Casa Bloc (discapacitat intel·lect.) 1.460 1.736 2.532 2.555 Estades en Llars-resid. Vila Olímpica (discapacitat física) 3.770 1.373 2.166 2.190 (1) L’1 de setembre de 2008 la Residència Amílcar va passar a ser gestionada pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona. 155 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Taula 3 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 80 83 79 71 Inversió (en milers d’euros) 73 91 114 155 Pròpia 73 91 114 155 Per compte de l’Ajuntament – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) 212 535 (214) (138) Cash-flow (en milers d’euros) 357 892 (333) (84) 156 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Taula 4 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Transf. program. i per serveis Ajt. 5.052 Actiu fix 827 Subvenció de l’ICASS 1.081 Immobilitzat immaterial 437 Altres subvencions oficials 40 Immobilitzat material 390 D’altres entitats privades – Immobilitzat financer – Altres ingressos 43 Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Total ingressos d’explotació 6.216 Actiu circulant 2.354 Costos Existències – Compres – Deutors 2.128 Personal 3.156 Inversions financeres temporals – Treballs, subminist. i serveis externs 1.066 Tresoreria 226 Subvencions 2.370 Ajustaments per periodificació – Altres despeses – Provisions (42) Total actiu 3.181 Amortitzacions 96 Passiu Total costos d’explot. abans financers 6.646 Recursos a llarg termini 1.284 Resultat d’explotació abans financers (430) Patrimoni 1.186 Ingressos financers 1 Resultat de l’exercici (138) Despeses financeres – Subvencions de capital 236 Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació (429) Provisions – Ingressos extraordinaris 291 Creditors financers a llarg termini – Despeses extraordinàries – Altres creditors a llarg termini – Resultat de l’exercici (138) Recursos a curt termini 1.897 Creditors financers – Creditors comercials 1.843 Altres creditors 9 Ajustaments per periodificació 45 Total passiu 3.181 157 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal Fundació Institut Mies van der Rohe Municipal Fundació Mies van der Rohe La Fundació va ser constituïda el 1983 a la consecució dels objectius culturalscom a organisme autònom i ciutadans esmentats en els apartats de l’Ajuntament de Barcelona. El Plenari anteriors. del Consell Municipal va aprovar, en sessió 5. L’organització d’activitats culturals que del 30 de novembre de 2009, fomentin la visita al pavelló i donin lloc la modificació dels estatuts de la Fundació a la relació i al diàleg entre l’arquitectura President: per a la seva transformació, a partir i altres disciplines. Im. Sr. Carles Martí i Jufresa de l’1 de gener de 2010, en entitat pública 6. L’atenció a les iniciatives d’interès Director: empresarial. Aquest canvi en el marc de i de caràcter internacional, en l’àmbit dels Sr. Lluís Hortet i Previ la gestió s’ha donat pel desenvolupament objectius anteriors, que permetin situar de l’entitat durant els últims anys que l’ha l’Institut en els circuits culturals europeus posicionat en el camp del turisme cultural i d’arreu del món. i en el de la prestació de serveis culturals, 7. La gestió i l’explotació dels béns tant per a l’explotació de béns com per i de les activitats de la Fundació. Constitució a la producció d’activitats i programes. 8. La potenciació de les relacions Es va constituir el 18 de març de 1983. entre la cultura i el món universitari, tot promovent vincles que facilitin la interacció Objecte social Consell Rector amb les activitats de la Fundació. L’estímul i la difusió del debat cultural de la Fundació 9. La promoció del turisme cultural sobre l’arquitectura contemporània des en l’àmbit temàtic de l’arquitectura com de la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, • Ajuntament de Barcelona a instrument de promoció internacional la Fundació vetlla per la conservació del • Ministerio de Vivienda de la ciutat i de la seva vida cultural. pavelló alemany de Mies van der Rohe • Conselleria de Política Territorial i Obres i en promou el coneixement. Públiques de la Generalitat de Catalunya Durant aquest any la Fundació ha iniciat • Consorci de la Zona Franca el desenvolupament de tres eixos temàtics de Barcelona per tal d’acomplir els objectius genèrics • Fira de Barcelona descrits anteriorment: • Col·legi d’Arquitectes de Catalunya • Pavelló Mies van der Rohe. • Escola Tècnica Superior d’Arquitectura a) Manteniment, explotació i captació de Barcelona de públic visitant. • The Museum of Modern Art de Nova b) Animació cultural de l’edifici amb York la realització de programes, com ara • Stiftung Preussischer Kulturbesitz instal·lacions d’arquitectes i artistes. de Berlín • Debat i difusió de l’arquitectura contemporània. a) Premi Mies van der Rohe. Objectius de la Fundació b) Cicles de debats, conferències, seminaris i tallers. 1. La conservació, l’ús, l’administració, c) Exposicions itinerants. l’explotació i la prestació de serveis • Col·lecció, fons i arxius documentals. del pavelló alemany de l’Exposició a) Manteniment i ampliació de la col·lecció Internacional de Barcelona de 1929. de maquetes, fotografies i dibuixos relativa 2. L’impuls i la difusió del debat cultural al pavelló i a l’arquitectura moderna sobre els problemes de l’arquitectura i contemporània europea. contemporània, des de la perspectiva b) Manteniment i ampliació del fons de la seva condició urbana. documental del premi Mies van der 3. La formació d’una col·lecció i d’un Rohe i de les bases de dades sobre fons arxivístic documental i bibliogràfic l’arquitectura del segle XX. d’arquitectura, centrat en l’obra de Ludwig Mies van der Rohe i en l’arquitectura moderna i contemporània. Accions i estratègies 4. L’organització i el foment de premis, cursos, cicles, simpòsiums, exposicions, De forma transversal als citats objectius, publicacions, estudis i totes aquelles la Fundació ha desenvolupat accions activitats que puguin contribuir i estratègies per posar de manifest el rol 159 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe de la ciutat de Barcelona com a capital estan focalitzades en les arquitectures internacional i europea de l’arquitectura nacionals dels diferents països. contemporània, entre les quals es poden L’objectiu del centre de documentació destacar: persegueix també reforçar l’arxiu fotogràfic i audiovisual de la Fundació. • La titularitat per part de la Fundació Amb aquests objectius acomplerts, del Premi d’Arquitectura Contemporània la Fundació podrà aconseguir un nou de la Unió Europea–Premi Mies van der protagonisme en el món dels centres Rohe. d’arquitectura i de la conservació • La designació de la Fundació com museística i arxivística en aquesta a nova seu de l’organització Docomomo matèria. International, que estarà plenament L’arxiu documental compta amb prop vigent el 2010. de 2.000 projectes que recullen les onze • L’impuls del programa «Ciutats darreres edicions del premi Mies van der Mediterrànies» en el marc de la càtedra Rohe d’arquitectura europea i les dues Mies van der Rohe, en col·laboració amb edicions consagrades a l’arquitectura la Universitat Politècnica de Catalunya llatinoamericana. Aquest any s’han i amb altres institucions de països incorporat als fons 340 projectes de la conca mediterrània. candidats al premi Mies van der Rohe • La difusió del pavelló Mies van der i 42 maquetes de les obres finalistes Rohe (Barcelona Pavilion), com a marca seleccionades pel jurat. Cal mencionar i referent mundial de l’arquitectura també el fons audiovisual i una completa moderna i contemporània. base de dades fruit de la selecció dels projectes dels premis. La col·lecció de maquetes consta Activitats realitzades actualment d’un total de 186 obres. La Fundació disposa d’una secció Durant l’any, la Fundació ha dut a terme dedicada al pavelló Mies van der Rohe els següents programes: amb una col·lecció de fotografies d’època i actuals, a més d’algunes obres Col·lecció contemporànies d’artistes plàstics que han La col·lecció de la Fundació té com realitzat intervencions al pavelló. En aquesta a objectiu la documentació, la recerca secció es troba el material següent: i la difusió de l’arquitectura moderna i contemporània, l’urbanisme i altres àrees • Fotografies del pavelló de 1929 del coneixement vinculades al territori, i de la reconstrucció de l’edifici, en un total a les ciutats i al paisatge d’àmbit europeu. de 25 apartats que contenen 276 La col·lecció busca l’equilibri entre fotografies i 126 fulls de contacte. la feina de formació i de millora del seu • Reportatges fotogràfics actuals arxiu documental i la de donar accés de l’edifici, amb un total d’11 projectes i difusió a l’arquitectura i la cultura i 210 fotografies. arquitectònica. Tanmateix, la Fundació • Instal·lacions d’artistes fetes al pavelló, pretén assolir la implantació amb un total de 21 projectes i de 160 de la col·lecció en un context internacional fotografies de les quals 23 són originals. en el qual s’estableixi una xarxa de relacions el més àmplia i efectiva Premi d’Arquitectura possible. Contemporània de la Unió La Fundació tracta de reforçar la línia Europea-Premi Mies van adquisitiva a través de la incorporació der Rohe de materials projectuals (maquetes, El Premi d’Arquitectura Contemporània fotografies i dibuixos) per anar cobrint les de la Unió Europea-Premi Mies van der llacunes actuals de la col·lecció. Això farà Rohe, concedit per la Unió Europea possible la constitució d’una col·lecció i la Fundació Mies van der Rohe, té per d’arquitectura contemporània europea objectiu reconèixer i potenciar la qualitat única, atès que les principals col·leccions de l’arquitectura actual a Europa. 160 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe El Premi centra l’atenció sobre l’important General d’Educació, Formació, Cultura contribució dels professionals europeus i Joventut de la Comissió Europea, i Jordi al desenvolupament de noves idees Hereu, Alcalde de Barcelona, al pavelló i tecnologies arquitectòniques, i dóna Mies van der Rohe. als ciutadans i a les institucions públiques • Exposició de les obres seleccionades, una ocasió per entendre i valorar el paper finalistes i guanyadores, al Col·legi Oficial de l’arquitectura en la construcció d’Arquitectes de Catalunya (COAC), de les nostres ciutats. del 23 d’octubre al 12 de desembre. L’obra guanyadora d’aquesta edició ha estat l’Òpera i Ballet Nacional de Noruega Altres activitats importants relacionades a Oslo, de l’equip Snøhetta, i la menció amb aquest programa han estat les especial Arquitecte Emergent ha estat per exposicions retrospectives del premi al Gimnàs 46° 09’ N/16° 50’ E a Koprivnica, i sobre el pavelló Mies van der Rohe, Croàcia, d’Studio Up. fetes a Tòquio (Japó) entre el 21 de gener Enguany el jurat ha estat integrat per i el 18 de febrer a la seu del Govern Francis Rambert (president), director Metropolità i al Shinjiku Park Tower. de l’Institut français d’architecture (Ifa) de París; Ole Bouman, director del Càtedra Mies van der Rohe Nederlands Architectuurinstituut (NAi) La Fundació Mies i la Universitat Politècnica de Rotterdam; Irena Fialová, arquitecta de Barcelona–Escola Tècnica Superior i editora de la revista Zlatý řez de Praga; d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Fulvio Irace, director del Departament han restablert aquest any el programa d’Arquitectura i Disseny de la Triennale acadèmic de la Càtedra Mies van der Rohe, di Milano; Luis M. Mansilla, arquitecte que ha desenvolupat dues línies temàtiques de Madrid guanyador del Premi diferenciades a través de dos cursos, d’Arquitectura Contemporània de la Unió de grau i postgrau, respectivament. Europea–Premi Mies van der Rohe 2007; El primer curs, sota el títol La Casa B, Vasa J. Perovic, arquitecte de Ljubljana ha estat dirigit per Ignacio Paricio (Eslovènia) guanyador de la menció Ansuategui, catedràtic de l’Escola Tècnica especial Arquitecte Emergent 2007, Superior d’Arquitectura, i els professors i Carme Pinós, arquitecta de Barcelona. han estat Jaime Coll, Patxi Mangado i Ramón Sanabria. L’objecte d’aquest El programa del Premi s’ha desenvolupat curs ha estat l’exploració de diferents de la manera següent: tipologies d’habitatge social amb • Exposició de les 340 obres candidates un programa funcional. al Foment de les Arts i el Disseny (FAD) El segon curs, sota el títol Ciutats del 31 de gener al 5 de febrer. Mediterrànies, és reconegut com a part • Primera reunió del jurat, a Barcelona dels estudis de màster i de preparació del del 6 al 8 de febrer. doctorat del Departament de projectes. • Conferències dels cinc equips finalistes El director del curs, Eduard Bru Bistuer, a La Pedrera, el 22 d’abril. professor de l’Escola Tècnica Superior – RCR Arquitectes d’Arquitectura, l’ha estat preparant durant – Atelier Marc Barani aquest any per impartir-lo el 2010. – Snøhetta L’objectiu últim d’aquest curs és – Studio Fuksas la realització de tallers anuals amb la – Grafton Architects participació d’escoles d’arquitectura de • Visita per part del jurat de les obres les principals urbs de la Mediterrània a les finalistes a Barcelona, Oslo, Niça, ciutats estudiades durant el curs acadèmic. Estrasburg i Milà, del 23 al 25 d’abril. El 2010 es durà a terme a Istambul el taller • Segona reunió del jurat, a Milà el 26 «Ciutats Mediterrànies» d’abril. • Roda de premsa i visita de l’obra Seu de Docomomo International guanyadora a Oslo. Enguany s’ha dut a terme la fase • Cerimònia protocol·lària del lliurament preparatòria per establir a les presidida per Odile Quintin, Directora instal·lacions de la Fundació Mies 161 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe van der Rohe la seu de Docomomo Pavelló Mies van der Rohe International (Comitè internacional per a El pavelló Mies van der Rohe, referent la DOcumentació i COnservació d’edificis, arquitectònic clau del segle XX, durant emplaçaments i barris del MOviment l’any ha ofert diverses activitats MOdern), que estarà en ple funcionament i programacions vinculades amb l’art el 2010 i fins al 2016. D’aquesta manera i l’arquitectura contemporània i ha rebut es reforça la capitalitat i la centralitat un total de 84.875 visitants. de Barcelona en el camp de l’arquitectura Així doncs, enguany ha acollit tres a nivell internacional. intervencions excepcionals. En primer lloc, Docomomo International és una del 26 de novembre de 2008 fins al 28 organització sense ànim de lucre de gener de 2009, la de l’equip japonès que té com a objectius: SANAA, compost pels arquitectes Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa. Més tard, el 5 • Difondre el significat de l’arquitectura de març, l’artista plàstic Antoni Muntadas del «moviment modern» entre el públic ha presentat On Translation: Paper general, les autoritats, els professionals BP/MVDR, una instal·lació que integra l’olor i la comunitat educativa. com a element transformador de l’espai. • Identificar i promoure la conservació Finalment, del 10 al 28 de desembre, l’artista de les obres que pertanyen al «moviment xinès Ai Weiwei, amb la intervenció With modern». Milk, find something everybody can use, • Difondre el desenvolupament de ha omplert les piscines del pavelló de cafè tècniques adients per a la conservació. i de llet amb un resultat estètic extraordinari. • Oposar-se a la destrucció d’obres En un altre àmbit artístic, dins significatives. la programació del festival LOOP, del 27 • Explorar i desenvolupar el coneixement al 31 de maig la videoartista Anika Larsson del «moviment modern». ha presentat Dolls. Dades rellevants Taula 1 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 18 18 18 18 Inversió pròpia (en milers d’euros) 10 81 98 91 Resultat comptable (en milers d’euros) 117 (24) 233 (1) Cash-flow (en milers d’euros) 126 20 284 17 162 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe Taula 2 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Ingressos d’explotació 632 Actiu fix 6.313 Ingressos per transferències 1.222 Patrimoni històric 5.931 Patrimoni artístic 220 Total ingressos d’explotació 1.853 Immobilitzat material 155 Immobilitzat financer 6 Costos Deutors a llarg termini – Variació d’existències – Compres 100 Actiu circulant 551 Personal 702 Existències 135 Treballs, subminis. i serveis externs – Deutors 303 Subvencions 237 Inversions financeres temporals – Altres despeses 801 Tresoreria 133 Provisions – Ajustaments per periodificació – Amortitzacions 18 Total actiu 6.864 Total costos d’explotació abans financers 1.858 Passiu Resultat d’explotació abans financers (5) Ingressos financers 4 Recursos a llarg termini 6.684 Despeses financeres – Patrimoni i reserves 6.685 Resultat de l’exercici (1) Resultat d’explotació (1) Subvencions de capital – Ingressos extraordinaris – Altres ingressos a distribuir – Despeses extraordinàries – Provisions – Resultat abans d’impostos (1) Creditors financers a llarg termini – Impost de societats – Altres creditors a llarg termini – Recursos a curt termini 181 Resultat de l’exercici (1) Creditors financers – Creditors comercials 58 Altres creditors 123 Ajustaments per periodificació – Total passiu 6.864 163 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica Institut Municipal d’Informàtica Els plans i projectes que ha dut a terme fase està prevista per al primer semestre l’Institut Municipal d’Informàtica, de 2010. d’ara endavant IMI, durant l’any han estat: eAdministració President: • Expedient electrònic Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín Pla de sistemes de – L’expedient electrònic de contractació, Gerent: l’Ajuntament de Barcelona eContracte, és el sistema d’informació Sr. Lluís Olivella i Cunill 2008-2013 que donarà cobertura integral als procediments de contractació Un dels set projectes motor de administrativa mitjançant l’ús canvi cap al nou model de gestió, de suports electrònics. El sistema el Pla recull les iniciatives i projectes TIC suposa suprimir pràcticament al 100 % que s’han d’abordar durant els propers l’ús de paper en incorporar anys per posar la tecnologia el document i la signatura electrònics Constitució i la informàtica al servei de la nova forma i establir la relació amb tercers a través Es va constituir el 21 de juliol de 1989. de treballar i convertir-la en l’eina de de mitjans electrònics. Més de 5.000 suport i l’instrument de transformació contractes es gestionaran de forma Objecte social dels serveis. completament electrònica cada any. L’objecte social és la projecció, el disseny, De les 29 iniciatives desglossades Durant aquest exercici s’ha construït el desenvolupament i l’explotació en més de 100 projectes, que el sistema per al contracte menor dels sistemes informàtics municipals, s’han de realitzar del 2008 al 2013, i s’ha preparat la posada en marxa tot seguint l’estratègia marcada per a continuació es resumeixen els resultats en sis sectors/districtes pilot a partir l’Ajuntament que defineix i impulsa obtinguts aquest any: de gener de 2010. Alhora, s’han definit la Gerència d’eAdministració i Sistemes els procediments obert i negociat d’Informació. Actuacions corporatives per implantar-los durant el 2010. • Direcció per objectius. Definició del plec – S’ha posat en marxa l’expedient tècnic i adjudicació del contracte per electrònic de llicències d’ocupació a la implantació del sistema als sectors de l’espai públic per a filmacions i ara i als districtes, amb l’objectiu de començar es tramiten de forma completament a desplegar-ne la funcionalitat al gener electrònica unes 4.000 llicències l’any. de 2010. La solució està basada Aquest expedient es pot tramitar en el programari estàndard Cognos a través del Portal de tràmits i serveis i s’integra amb plataformes i aplicacions de l’Ajuntament i integra els diferents corporatives de l’Ajuntament (SAP, agents (els districtes, la Guàrdia pressupost per a programes, expedients Urbana i la Barcelona-Catalunya Film electrònics, etc.) i amb aplicacions Commission). Addicionalment, sectorials (Incidències i Reclamacions s’ha continuant treballant per implantar [IRIS], Gestió Integrada de Planificació la resta de llicències d’ocupació Urbanística [GIPU], GesPre, etc.). de l’espai públic i les llicències d’obres • Sistema econòmic financer. Implantació durant el primer semestre de 2010. i posada en marxa a tots els sectors – S’ha treballat en la construcció del centrals i als districtes del nou SAP- sistema, per iniciar-ne el desplegament ECOFIN que contempla: comptabilitat al gener de 2010, de l’expedient pressupostària i financera, tresoreria electrònic d’inspeccions, Autoritas, i tercers, gestió de compres, gestió que abasta tot el procés d’inspecció d’inversions, gestió d’expedients i hi incorpora les PDA per a les de contractació, subvencions i concessions. actuacions al carrer. Això suposarà • Pla de recursos humans. Construcció un volum de tramitació d’uns 18.000 de la primera fase del nou sistema expedients l’any. de recursos humans, integrat en SAP, que • Mòduls comuns d’administració inclou els mòduls de nòmina, tramitació electrònica d’expedients, organització, administració, – eDocument. S’ha integrat al Portal gestió del temps, pressupostos de tràmits i s’han migrat i autoservei de l’empleat en la intranet els documents electrònics que municipal. La posada en marxa d’aquesta ja hi havia. 165 Institut Municipal d’Informàtica – eRegistre i nou registre d’entrada – Incorporació de nous tràmits fruit i sortida, Ariadn@. S’han integrat d’un procés de redisseny intern, el registre presencial i el telemàtic com ara la cita prèvia per a les i la visualització de documents llicències i inspeccions als serveis electrònics. S’ha canviat el sistema territorials, les subvencions per al 2010, de marcatge de documents amb el tràmit genèric amb registre, la la substitució de les etiquetes sol·licitud d’àrea verda, la presentació adhesives per impressores que d’al·legacions o de recursos de tributs «numeren» mitjançant la impressió i l’alta al padró municipal, entre d’altres. sobre el document presentat. – Incorporació de l’ús de mòduls comuns Instal·lació de més de 300 dispositius (DNI electrònic, eDocument, eRegistre a les oficines d’atenció al ciutadà i ePagament amb targeta). i a altres unitats registrals. – Ubiqüitat amb la integració dels serveis – Tauler d’edictes electrònic. S’ha posat al mòbil i les millores d’accessibilitat en funcionament als districtes de i d’usabilitat i la incorporació d’una Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella, assistent virtual al portal. Nou Barris i Sant Andreu. – eNotificació. S’ha implantat l’SMS Projectes d’interacció ciutadana certificat per a la notificació de multes. • Punt BCN. Contractació de 45 equips – eFactura. S’ha realitzat la prova pilot especialment dissenyats per donar servei a l’Institut Municipal d’Informàtica. als punts de la ciutat que es determinin. – eSignatura i portasignatures per Construcció de nous serveis i tràmits alts càrrecs i directius. (guia, duplicat de pagament i domiciliació – eProcurement, compra pública de l’impost sobre béns immobles innovadora. S’ha posat en marxa i de l’impost sobre vehicles de tracció la visió unificada del perfil del mecànica) i posada en funcionament contractant. de la identificació digital (DNI, CatCert, – eSubhasta. S’ha posat en funcionament etcètera). a l’IMI i s’han realitzat adquisicions • Web d’obres. Publicació i consulta diverses, de maquinari, consum elèctric de l’estat de les obres i la seva afectació. de mitja tensió, gestió de serveis de viatges i sobres estàndard homologats, Actuacions sectorials per un import global de més de 4 • Pla de sistemes d’Acció Social. Un cop milions d’euros. Tot plegat ha suposat definit, se n’ha iniciat la implantació un estalvi total de més d’un milió mitjançant la posada en marxa de: d’euros. – L’Eina de gestió de cites i agenda del – ePagament. S’ha fet possible professional que dóna suport al nou la tramitació a través d’Internet i s’ha model d’atenció implantat en tres integrat en el tràmit d’autoliquidacions centres de serveis socials de l’impost sobre vehicles de tracció experimentals (febrer i març de 2009). mecànica. Està disponible també – Un dispositiu centralitzat d’atenció per a les PDA i el 010. telefònica per als usuaris dels tres – Passarel·la d’interoperabilitat. S’han centres de serveis socials posat en funcionament diversos serveis experimentals amb les corresponents dels quals es poden veure alguns adaptacions sobre l’Eina de gestió exemples en l’apartat sobre de cites. interoperabilitat. – La nova aplicació per a la gestió dels • Nous serveis i tràmits de la web. A finals menjadors dels serveis socials bàsics d’any s’havien incorporat 43 tràmits (novembre de 2009). integrats amb el registre i la signatura – El nou mòdul per a la gestió del electrònica que, a més, permeten copagament del Servei d’ajuda a annexar documents electrònics. Durant domicili d’acció social (SAD) i millores l’any s’ha continuat amb el procés que permeten tenir un major control de millora del portal de tràmits sobre la facturació de les empreses en diverses línies: del Servei. 166 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica – Les millores que permeten registrar S’ha adaptat al tècnic de barri el seguiment d’una persona dependent, amb la visualització per barris de les amb la possibilitat de registrar també incidències i reclamacions (IRIS), d’ACER, el resultat de les entrevistes del registre d’entitats i d’equipaments i l’automatització de processos i de la web d’obres. com el de creació d’expedients • Projectes de seguretat i mobilitat. en el Sistema d’informació de benestar Desenvolupament i implantació de la fase social (SIBS) i la càrrega de dades I del nou sistema de gestió d’emergències econòmiques a partir de les enviades municipals Nou Mycelium que integra pel ProdeP. la Guàrdia Urbana de Barcelona i el Servei – Les millores en el Portal del professional de prevenció, extinció d’incendis pel que fa a la visualització i salvament (SPES). de les tasques i dels avisos, Desenvolupament i implantació a la personalització de la barra d’accés del sistema APRES que recull tota a les aplicacions, a la gestió de les la informació d’accidents per identificar notícies llegides/no llegides i amb una els punts de risc i gestionar les millores nova funcionalitat per generar volants en la senyalització i el control de trànsit. del padró. Connexió de les PDA de la Guàrdia – El tancament dels requeriments Urbana amb les bases de dades dels funcionals de la primera versió del nou Mossos d’Esquadra. Migració de les PDA Sistema d’informació d’acció social al nou sistema operatiu i renovació de 540 (SIAS). dispositius. Consolidació del pagament • Pla de sistemes de Medi Ambient. de multes amb targeta de crèdit. Implantació del nou sistema de gestió • Projectes per a l’Institut Municipal de neteja i recollida de residus (NERU) d’Hisenda. Pel que fa al Pla de sistemes amb l’entrada de la nova contracta, de l’IMH, s’ha realitzat l’anàlisi elaboració dels dissenys funcionals de la situació actual i se n’ha fet el model dels sistemes de gestió de les direccions de referència, l’estudi de mercat de les d’espais verds, cicle de l’aigua i inversions solucions tributàries i el disseny del Pla i espai vial, construcció de la intranet d’implementació d’alt nivell. de Medi Ambient i de la signatura El darrer trimestre, s’han estudiat amb electrònica d’ACEFAT i la implantació més detall els processos i requeriments dels nous polígons de pavimentació funcionals i tècnics del cens de per a vialitat. contribuents, del procediment abreujat • Pla de sistemes de l’Institut de Cultura de multes, dels recursos de multes (2009-2011). Impuls en l’anàlisi en voluntària i del fitxer de vehicles. de requeriments, desenvolupament Dels sistemes actuals destaquen, pel que i implantació dels següents projectes: fa a notificacions, el gestor de la demanda Banc d’actius culturals (BAC), eina i l’apartat de correus com adreça de gestió d’actius –persones, entitats, de notificació; respecte les multes, adreces, càrrecs…– i Museum Plus (eina els llistats de desconcentració de multes, de gestió de col·leccions de museus). el reinici de la tramitació d’una multa Implantació de nova versió del i la posada en marxa de la notificació programari, SAP_ICUB: desenvolupament de multes per internet; quant al cadastre, i implantació de millores de la gestió les liquidacions de cotitulars de l’impost econòmica de l’ICUB sobre SAP, difusió sobre béns immobles i l’enviament continguts biblioteques museus de cotitulars a la Direcció General (Inmagic/Webpublisher). del Cadastre; referent als residus, el canvi • Sistemes transversals de proximitat: en la gestió a l’IMH; i en referència tècnics de barri. Faciliten les activitats a la recaptació, el canvi de les partides de proximitat als barris desenvolupades pressupostàries i el procediment del pels 65 tècnics de barri i pels directors calendari de padrons fiscals. territorials. Permeten tant la gestió • Oficines d’habitatge. S’ha donat suport de la informació (cinc informes), al registre de sol·licitants i se n’ha iniciat com l’explotació i la difusió posterior. el projecte del Portal de gestió. 167 Institut Municipal d’Informàtica Actuacions d’infraestructura Altres projectes a destacar i garantia de servei • Construcció del segon centre de procés • ORGA. Modificació per incorporar de dades que permet ampliar la potència la gestió de les incidències per canvis de les màquines i incrementar en les adreces que es produeixen en les la disponibilitat dels sistemes per fer front trameses de les invitacions: identificació, a les noves necessitats de l’administració control i resolució. electrònica. Nova arquitectura de • PROTOCOL. Aplicació per a la gestió servidors (Virtualització). dels actes i el control de les despeses • Ampliació de serveis: mobilitat derivades de la contractació dels serveis (CAM–PDA), portàtils estàndard amb necessaris per a cada acte. WiFi, plataforma d’estacions de • Connexió del castell de Montjuïc desenvolupament remotes (EDR). a la xarxa corporativa. Disseny funcional, • SAP: ampliació i adaptació de la projecte tècnic i contractació. plataforma per suportar els projectes • GEQUE2 i SINDICA. Gestió de queixes d’Ecofin, eContracte i Recursos Humans. dels síndics. Modificació per garantir Trasllat dels servidors SAP de la sala la coherència i relació entre les dues tècnica Casa Gran a la CPD2. aplicacions mitjançant identificadors • Servei d’atenció a l’usuari (SAU) amb una comuns, i també millorar l’agilitat nova eina d’incidències (Service Manager). en la tramitació (tramitació per correu • Implantació nous productes: Vignette 7, electrònic). planificador cadenes batch (UC4), • SEI. Sistema d’informació estadístic emulador pantalles (Host on Demand), que genera anualment estadístiques gestió configuracions BBDD CMDB, de població, de l’impost d’activitats eina Business Intel·ligència (COGNOS) econòmiques i de vehicles i de i extracció de dades ETL, encriptació FTP demografia per internet. impresors, monitorització (Nimbus), • ASIA. S’ha desenvolupat un evolutiu servei de biblioteques (Unicorn). que incorpora, de forma automàtica, • Migració a noves versions dels productes: la informació sobre les entitats ciutadanes còpies de seguretat (Legato), certificació que manté la Direcció de participació d’accessos web (GetAccess), Web Message i associacionisme. Broker per a intraoperabilitat, serveis Proxy S’han realitzat les modificacions (3.9), servidors d’aplicacions web (Web necessàries per convertir ASIA Sphere 6.1), directori actiu Microsoft, client en el sistema d’informació d’obres per Java Runtime 1.5, Adobe Acrobat 8.0. al 010 i internet (incloent-hi un plànol). • Disseny del nou sistema de gestió • Incidències i reclamacions (IRIS) S’han de la xarxa corporativa (OES) per desenvolupat processos d’extracció per implantar-lo el 2010. a l’actualització automàtica dels quadres • Arrancada pilot del nou servei de correu de comandament de la gestió per a electrònic (Exchange-Outlook) al Districte objectius i per a la Guàrdia Urbana. de Les Corts amb la versió de navegador – Integració amb l’aplicatiu de tècnics OWA accessible des d’internet per a tots de barri de manera que poden veure els usuaris com a pas previ a la posada les incidències (classificades per en marxa a tot l’Ajuntament durant tipologia) en la seva aplicació. el primer quadrimestre del 2010. – Visualització i seguiment de les fitxes • Seguretat: posada en marxa de la primera IRIS dels ciutadans des de la Carpeta fase del sistema municipal de Gestió del ciutadà. d’identitats (GID) integrat amb Recursos – Depuració de les dades del ciutadà Humans. Validacions de seguretat en els a l’IRIS derivat de la integració amb mòduls comuns d’administració electrònica el model d’informació de base (MIB). (portasignatura, foliat i digitalització • STP. S’ha iniciat el projecte per a la de documents). Definició de normes construcció d’un nou sistema d’informació de seguretat del procediment i suport a la tramitació dels canals i dels de Backup/Restore, la gestió de suport serveis d’atenció al ciutadà. magnètic i la norma tècnica de seguretat • Cita prèvia. S’ha iniciat amb èxit el pilot de personal. a l’OAC del Districte de l’Eixample. 168 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica • Pressupost per programes. S’ha • Migració de l’Institut Municipal incorporat la dimensió Activitat d’Educació de Barcelona (IMEB) en l’elaboració de pressupostos al Consorci d’Educació. L’1 de gener i s’ha afegit en el context de SAP de 2009, part de la plantilla de treballadors ECOFIN el repartiment d’obligacions de l’IMEB (aproximadament uns 1.000) d’aquestes activitats. ha passat a formar part del Consorci • Consolidació comptable dels estats d’Educació cosa que ha implicat la financers i pressupostaris de l’exercici migració de les dades d’aquests 2008 del grup municipal en SAP treballadors del SIP IMEB al SIP Consorci. SEM/BCS. • Prevenció i salut laboral. Noves • Sistemes d’Informació. En procés funcionalitats de l’aplicació GesPre. d’implantació el mòdul web del producte • Tràmit de selecció al Portal. Implantació de gestió arxivística Albalà per d’un nou tràmit en el Portal perquè a la consulta dels fons per internet. els ciutadans puguin presentar via • Execució del projecte de canvi del internet les sol·licituds als processos servidor de Cd’s Corporatius. de selecció de personal de l’Ajuntament. • Manteniment del Sistema d’informació • Aplicació de Teleassistència. Durant de personal (SIP). S’han atès les peticions el primer trimestre de l’any s’han realitzat de caire evolutiu o forçades per imperatiu evolutius de millora d’questa aplicació legal. que està en funcionament des de maig • Nou conveni. Al juny s’han implantat de 2008. a les aplicacions afectades (SIP i Tràmits) • Aplicació de Renda Mínima d’Inserció les condicions derivades del nou conveni (RMI). Durant el primer trimestre de l’any de l’Ajuntament. s’han realitzat evolutius de millora • Extensió Carpeta. Possibilitat d’accés d’aquesta aplicació que està en a la Carpeta de l’empleat per a tots funcionament a tots els districtes els treballadors de l’Ajuntament des de juliol de 2008. i dels instituts. • Aplicació d’ajuts econòmics. Construcció • Extensió Tràmits. Possibilitat d’accés del nou sistema que permetrà gestionar a Tràmits per a tots els treballadors els ajuts econòmics des de tots els de l’Ajuntament i modificacions per poder centres de serveis socials. Implantació ser utilitzats en els instituts municipals. pilot prevista al gener de 2010 en els • Consulta de Tràmits i Carpeta per centres de Sarrià-Sant Gervasi i del Clot. internet. Els treballadors que • Aplicació d’agenda per al Servei d’ajuda tinguin accés a aquestes aplicacions a immigrants estrangers i refugiats podran fer consultes des de casa seva (SAIER). Sistema nou de gestió per via internet. aquest servei que estarà operatiu • Portal de l’Ajuntament. Implantació al març de 2010. pilot a Recursos Humans del nou Portal • Aplicació de gestió del SAIER. de l’empleat municipal que substituirà Construcció del nou sistema de gestió l’actual intranet i serà la porta única del SAIER. que estarà operatiu al març d’accés a la xarxa corporativa per als de 2010. treballadors municipals. • Aplicació per als sense sostre. Aquest • COOPER. Desenvolupament del nou sistema permetrà gestionar els mòdul per a que la Guàrdia Urbana equipaments per als sense sostre i la seva i el Servei de prevenció, extinció relació amb el Sistema d’informació d’incendis i salvament puguin veure de benestar social (SIBS). Implantació la seva informació específica que de la primera versió que gestiona els altres treballadors municipals veuen la mobilitat amb PDA. La part del Sistema mitjançant la Carpeta. d’inserció social (SIS) tractament, estarà • Explotació de dades. Implantació operativa al primer trimestre de 2010. pilot del producte àgil Klicview • Aplicació de gestió d’entitats i adreces d’explotació de dades perquè l’usuari per a la Direcció de Participació. pugui fer informes de forma ràpida S’ha posat en marxa a l’octubre i autònoma. la modificació del programa actual GAIA 169 Institut Municipal d’Informàtica per a la Direcció de Participació, Implantació d’aquest servei a l’Oficina amb l’objectiu d’unificar la informació d’atenció al ciutadà a través de la xarxa de les persones i entitats que participen corporativa. Es tracta d’accedir a la web en els Consells Municipals. del servei contractat, on l’usuari • Implantació de l’equip de gestió s’identifica com a client i contacta de sistemes d’informació. El 2008 es van visualment amb una persona que farà definir les funcions que l’equip de gestió la traducció en llenguatge de signes. de sistemes d’informació havia de tenir en • Direcció de serveis de neteja i gestió el marc del Pla de sistemes d’Acció Social, de residus. Implantació i posada en marxa i se n’ha fet la posada en marxa. del Sistema de gestió de neteja i recollida • Campanya de viatges per a la gent de residus (NERU) segons els terminis gran. Modificacions del programa previstos (1 de novembre de 2009). de Host i de llistats. Cooperació amb Col·laboració en la posada en marxa del l’Inserso Madrid per tal d’optimitzar-ne mòdul de control de qualitat del NERU els processos. S’ha fet l’estudi per (guia urbana amb itineraris sobre PDA, a un nou sistema d’informació. gestor de fotografies i inspeccions) • Campanya de vacances. Organització, prevista per a l’1 de març de 2010. coordinació i formació per a aquesta • Direcció de Serveis d’Inversions campanya, que afecta a tots els districtes. i Espai Vial Estudi i posada en marxa, de la – Implantació de nous polígons de informatització de la primera part vialitat i revisió inicial del programari d’aquets procés amb Comunicació PAVINFORM. i Qualitat d’Acció Social. Estudi i anàlisi – Col·laboració en el disseny funcional per tal de millorar el procés de del sistema de gestió de la Direcció: les sol·licituds de beques. NATURAinversions. • Centres de serveis socials – Suport al tractament cartogràfic experimentals. Dotació de les i explotació d’actuacions i obres. infraestructures adients al nou model – Suport a la introducció de la signatura d’acció social als centres experimentals electrònica, tràmit genèric i notificació de La Marina, la Barceloneta i el Fort d’ACEFAT. Pienc i als centres de Sant Andreu, – Suport a la implantació del nou el Besòs, el Poble-sec i la Vall d’Hebron. sistema de gestió d’infraestructures • Nou equipament d’acolliment nocturn (ascensor, escales i fonts). del Sistema d’inserció social (SIS). • Direcció de Serveis d’Espais Verds • Nou Institut Municipal de Serveis Socials. – Col·laboració en el disseny funcional Dotació i instal·lació de les del sistema de gestió de la Direcció infraestructures adients i trasllat NATURAespaisverds. del personal al nou local. Construcció – Construcció del mòdul sobre PDA de les aplicacions necessàries pel que d’actuacions amb valoració norma fa a temes de recursos humans, nòmina, Granada. tràmits, carpeta de personal i control • Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua horari per als 600 treballadors. – Col·laboració en el disseny funcional • Gestió del servei d’assessorament del sistema de gestió de la Direcció laboral de l’Institut Municipal de Persones NATURAaigua. amb Discapacitat. Anàlisi de requeriments – Suport en les infraestructures (central i construcció de la segona fase. d’operacions, gestió clavegueram…). El tancament del projecte està previst • Intranet del sector de Medi Ambient. al febrer de 2010. Construcció de la nova intranet. • Servei de promoció i suport de l’IMPD. • Datawarehouse del sector. Sistema Implantació del programa de recollida de gestió d’indicadors i informes de tot de dades i gestió d’aquest servei. Operatiu el sector. Implantació del pilot amb dades al desembre de 2009. d’accidents i altres mòduls de la fase I • Projecte SIGTHOS. Servei de traducció (denúncies i passarel·la amb mossos). de signes per a les persones amb També s’ha muntat tota l’arquitectura discapacitat auditiva a través d’Internet. necessària per al desenvolupament 170 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica i implantació de les fases I i II previstes en tres cotxes de la Guàrdia Urbana per l’any vinent. i en dos unitats del Servei de prevenció, Estat: implantada i en producció part extinció d’incendis i salvament, pendent de la fase I. de la prova de concepte per determinar • COOPER II. Sistema de gestió del servei les especificacions ergonòmiques del PC i activitat de la Guàrdia Urbana i del embarcat en els vehicles i connectat a la Servei de prevenció, extinció d’incendis xarxa corporativa. i salvament quant a la seva planificació • Adequació als canvis de les ordenances. i recollida d’activitat. Aquest sistema Elaboració dels padrons de vetlladors substituirà al SIO. de la via pública i de guals. Estat: disseny funcional tancat, • SIU0049. Consulta telemàtica en desenvolupament. dels instruments de planejament • ACCIDENTS. Quant al sistema de gestió i automatització de la seva publicació d’atestats d’accidents i proposta de a la web. millora de la seguretat en la circulació, • GMO0020. Posada en marxa s’ha implantat la versió estàndard de de l’aplicació de la gestió de les contrates l’aplicació d’accidents i s’ha desenvolupat de manteniment de monuments. el nou subsistema APRES de proposta de • CEU0061. Posada en marxa de la base millores per a la seguretat vial. Finalitzat de dades on queden reflectits els el canvi de versió i en proves les millores certificats emesos pel sector de certificats de seguretat vial. i informes urbanístics. • COOPER I. Evolutius de la gestió • Promoció econòmica i 22@. S’ha de recursos humans del sistema COOPER. reiniciat el projecte del market place Ha finalitzat el desenvolupament de per a la gestió immobiliària a Barcelona diferents mòduls de recursos humans (localitzalocal). En l’actualitat, la específics: guàrdies extraordinàries, responsabilitat del projecte és del 22@ carrera professional, adequacions que actuarà com a administrador conveni, tràmits de personal i carpeta de l’aplicació batejada amb el nom de personal. de Barcelona Espai de Negocis i com • COTXE FANTÀSTIC II. S’han adquirit a entitat col·laboradora pel que fa dos cotxes més per a la captura al districte de 22@. automàtica d’infraccions de trànsit i s’ha S’ha comprovat que l’aplicatiu té el desenvolupat la descàrrega automàtica funcionament adequat i s’han modificat, de denúncies amb foto inclosa al sistema sobre tot, aspectes d’estètica com MIR municipal. els colors, les imatges, etc. Estat: implantat, pendent de la S’han afegit dues entitats finalització de la incorporació de la foto. col·laboradores més a les tres que ja • Web de mobilitat. Unificarà els serveis existien. de mobilitat i trànsit que ara estan Tot està a punt per a la posada en marxa dispersos en diferents llocs. S’ha realitzat però cal que se signin els convenis l’estudi previ de la nova web i s’han de col·laboració entre l’Ajuntament identificat les diferents fonts d’informació i les entitats que gestionen els agents i serveis que es volen oferir al ciutadà. immobiliaris de la ciutat. • Reenginyeria de l’Assessoria jurídica de • Nova seu de la Gerència d’Educació, circulació (AJC). S’ha realitzat un estudi Cultura i Benestar (GECB). Durant el mes previ per analitzar les mancances del d’abril s’han traslladat els departaments departament i dissenyar un pla de de la GECB a la nova seu del passeig millores. de Sant Joan, 75. L’edifici ha estat refet L’AJC disposa de poques eines totalment i preparat per a la connexió informàtiques per resoldre les seves amb la xarxa corporativa. El trasllat s’ha necessitats de tractament d’informació fet escalonadament durant vuit dies per a la tramitació d’expedients hàbils, amb un total de deu col·lectius sancionadors i recursos. que provenen de set servidors diferents, • Patrulles i vehicles de bombers s’hi han traslladat aproximadament 120 informatitzats. Ha finalitzat l’execució persones i tot el maquinari perifèric. 171 Institut Municipal d’Informàtica • Projecte Diagonal. S’ha creat una pàgina • Projecte PAE. S’han incorporat web per al projecte en la qual hi ha una les noves funcionalitats del catàleg secció participativa on, des del juny fins de recursos: gestió i administració de al setembre, es pot omplir una butlleta. sales, monitors i documentació També es crearan taules i consells de les activitats que les entitats ofereixen. sectorials per debatre els temes • Projecte ABSYS.edu. S’ha posat i des d’on també es gestionaran en marxa el projecte per incrementar les convocatòries als actes. el nombre de biblioteques de centres S’han fet dos aplicatius: el primer escolars que tenen accés al programari per fer la gestió del tractament de dades de catalogació de biblioteques. de les respostes rebudes i el segon • Projecte del portal Barcelona bressol. per fer les devolucions de respostes S’ha treballat en la construcció d’un portal a les participacions. socioeducatiu per explicar al ciutadà • Registre general d’entitats ciutadanes el projecte de les escoles bressol (FGEC). S’ha millorat el sistema (característiques, situació en el mapa, d’actualització de la documentació noves escoles, etc.), i posar a la seva digitalitzada que s’incorpora al fitxer disposició tota la informació necessària desprès de la campanya de subvencions. sobre l’etapa educativa de 0 a 3 anys. S’ha fet l’anàlisi de requeriments per fer El projecte consta d’una pàgina d’inici que el FGEC sigui autònom i no depengui i d’una pàgina per a cada una de les 63 jeràrquicament del sistema Àsia. S’ha escoles bressol actuals. El projecte estarà començat el desenvolupament d’aquests acabat a l’abril-maig de 2010. requeriments. • Consorci d’Educació de Barcelona. S’han S’ha reunit als diferents actors del incrementat en més de 40 el nombre manteniment del FGEC (Àsia i tècnics d’usuaris que accedeixen als sistemes de barri) i s’ha consensuat un nou model d’informació que el Consorci comparteix de manteniment de les dades. amb l’Ajuntament (Iris, RTN i Nòmina). • Subvencions a entitats municipals. S’ha organitzat i format el personal S’ha realitzat la segona part de del consorci per coordinar els sistemes les millores del programa. d’informació i la infraestructura amb l’IMI. S’ha col·laborat en la instal·lació Totes dues accions han estat motivades dels equipaments a les oficines pel traspàs de competències de l’IMEB de presentació de les peticions, al Consorci: l’1 de gener es varen en la formació del personal i s’ha donat traspassar 31 escoles de primària un suport molt alt a tots els usuaris i secundària, els seus professors i la seva de Subvencions durant la campanya. gestió, així com el manteniment del S’ha realitzat la primera part de hardware de les escoles municipals. les millores per a la campanya 2010: • Oficines de l’habitatge: – Millores en el programa client/servidor, – Suport en la instal·lació de deu noves amb la nova interface SAP/subvencions. oficines de l’habitatge: infraestructures, – Canvis en els formularis del portal comunicacions i definició d’usuaris. de tràmits. – Posada en marxa del registre únic – Incorporació del certificat electrònic de sol·licitants d’habitatge públic. de les entitats i, per tant, creació d’un – Recollida de requeriments i inici nou tràmit al portal amb la tramitació de la construcció de nous aplicatius de telemàtica del registre d’entrada. gestió: ajuts, borsa i problemàtiques. • ABSYS arxiu històric ciutat (programari • Institut Municipal de Paisatge Urbà de gestió integral de biblioteques). i la Qualitat de Vida. Ajustar l’aplicatiu S’ha instal·lat la versió 7.0 d’Absys informàtic de l’institut, PAISA, a la nova Migració de Catmarc a Marc21. reglamentació de subvencions (PAU0143). • Renovació de la seu de l’Institut Posada en marxa (PAU0091) Barcelona Esports. Obres generals i manteniment del PAISA 2009. de rehabilitació, modernització de la fibra • Institut Municipal d’Hisenda: òptica, de la connectivitat i de la xarxa – Recaptació d’impostos. Càlcul i càrrega de cablejat intern i extern. dels padrons de l’IBI, l’IVTM, l’IAE, 172 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica els guals (GL), les escombraries (SL) Ajuntament-INE: 3.516.025 (nou i els vetlladors públics (VP) a més seccionat). dels padrons electrònics de l’IBI, • Legalitat: l’IVTM i l’IAE. – Suport a la realització de centres – Sancions. Llistats de desconcentració d’informació amb dades personals: 36. de multes, reinici de la tramitació – Consultes internes: 51. d’una multa i posada en marxa de – Registre de nous fitxers o modificació la notificació de multes per internet. de fitxers amb dades de caràcter – Cadastre i IBI. Liquidacions personal a l’Agència Catalana de cotitulars de l’IBI i enviament de Protecció de Dades (APDCat): 5. a la Direcció General del Cadastre. – Col·laboració en expedients – Notificacions. Gestor de la demanda informatius i/o sancionadors i utilització de l’apartat de correus de l’APDCat: 6. com a adreça de notificació. – Expedients d’exercici de drets – Residus. Canvi en la gestió a l’IMH. ARCO: 13. – Recaptació. Canvi de les partides – Punts de control i suport a projectes pressupostàries i del procediment de desenvolupament en relació del calendari de padrons fiscals. a la Llei Orgànica de Protecció de Dades: 4. • Territori. Manteniment cartogràfic Informació de base i millora de la qualitat de la informació i cartografia de base: – Ampliació de la Nova Geocodificació • Model d’informació de base (MIB). amb la càrrega i validació a nivell Posada en producció de la infraestructura de domicili (1.400.000 domicilis) de serveis amb totes les dades del Nucli – Geocodificació: 32 nous vials, carregades: persones i territori. col·locació de 650 plaques de carrer, També integració dels negocis de padró, 335 informes de numeració. de contribuents i d’IRIS en una primera • Projectes cartogràfics: fase. – Generació d’un nou sistema • Població: de poligonació vial per associar – Implantació del nou seccionat adreces postals a elements de carrer. municipal adaptat als nous barris – Tasques d’adaptació d’eines gràfiques i reducció dràstica del nombre total a Oracle Spatial amb més de seccions censals, que ha generat funcionalitats d’anàlisi. un nou mapa de col·legis electorals – Gestió gràfica de projectes de Medi aplicat ja des de les eleccions Ambient: Pavinform, Neteja, Parcs al Parlament Europeu de juny i Jardins, Soroll, etc. de 2009. – Posada en marxa del sistema d’anàlisi – Gestió padronal a les oficines d’atenció d’inspeccions a la Via Pública. al ciutadà: 222.272 tràmits actualització – Col·laboració amb Parcs i Jardins per dades padronals i 716.641 a l’inventari d’arbrat i àrees verdes. volants/certificats; 010/Internet: 8.700 Inventari exhaustiu del parc del actualitzacions dades padronals Laberint. i 53.032 volants/certificats. – Assessoria per la conversió de dades – Departament Població: 49.307 tràmits i elements de geocodificació Nou actualització de dades padronals, Mycelium. 3.992 informes/volants, 96.469 – Renovació complerta de la base comunicacions al ciutadà i a altres de dades gràfica de polígons de administracions. pavimentació del sistema Pavinform. – 763.727 imatges digitalitzades. – Posada en producció del Geoportal – Gestions padronals amb l’Institut de cartografia municipal (Serveis Open Nacional d’Estadística (INE). Registres Gis Consortium-OGC sobre Internet INE-Ajuntament: 2.631.202. Registres i intranet). 173 Institut Municipal d’Informàtica – Versió beta del nou motor de la Guia – Crear infraestructures per a Inmagic, Urbana per internet, que en millora Webpublisher, Jira, Geomedia WebMap la gestió, la interfase d’usuari i la seva i GEOPORTAL. utilització en projectes específics com – Canvi direccionament IP Lan to Lan la nova web d’obres. de mercats per millorar la xarxa – Contractació del servei URBEX de mercats. (Pictometry per Internet). – Migració connexions externes a firewall: Regularització de les connexions d’empreses externes. Infraestructures de serveis – Evolució arquitectura PMAC: de PBX informàtics Nortel gestionada per servidors Genesys cap a plataforma formada per Gateways i servidors SIP. Serveis corporatius – Reordenació d’espais a Diagonal 220. • Bases de Dades: Migració d’Oracle 9i – Gestió d’identitats: implantació a Oracle 11g. Nou Mycelium i Geomedia d’un sistema únic d’identificació. en 10g. – Upgrade getAccess de 7.1 a 8.0, Active • Business Intelligence: definició Directory a 2008, MicroStation XM. i instal·lació de la plataforma. – Encriptació FTP impressors: Configuració dels serveis de traspàs transferències segures als impressors. de dades FTP (BI Bashboard i Scorecard), – Internet/Intranet ETL (Microsoft Integration Services) - Projecte PDIB: Posada en producció i Cognos BI. d’una Passarel·la d’Interoperabilitat • Correu: Implantació de l’Exchange entre les administracions públiques i l’eina d’arxivat. S’inicià al Districte i els col·legis professionals. de Les Corts. - Migracions: De webTrends a entorn • Emmagatzematge: Implantació de virtual BBDD; de Vignette 6 a un Legato per a còpies de SAP, HSSM-gestió entorn d’alta disponibilitat BCNNFS de l’espai en el món OPEN. Internet; de Proxy a la versió 3.9 • Execució Batch: Implantació de Border Manager, Plataforma i desplegament del nou planificador Vignette V7. UC4 per als processos batch. - Canvi certificat CA de Certificate • Gestió documental: plataforma gestió Server: renovació de la CA del documental i BPM amb el producte Certificate Server que gestiona els Documentum. certificats dels servidors WEB interns • Infraestructural: i d’usuari per als clients VPN. – Nou CPD 2: Construcció d’un centre - Mòdul còpia autèntica-impressió de procés de dades per donar alta segura: permet treure còpies disponibilitat i servei de contingència autèntiques en paper de documents als serveis TIC de l’Ajuntament electrònics que figuren dins de Barcelona. l’expedient administratiu. – Trasllat dels servidors i de l’electrònica - eSignatura: signatura electrònica de xarxa del Districte de Sant Andreu, per Internet i completar la signatura la Guàrdia Urbana i els Bombers. actual amb l’esborrat de signatures. – Substitució de cabines de discos - Desinstal·lació de l’aplicació i baixa MA8000 de Casa Gran. dels servidors iPlanet. – Instal·lació de servidors p570 p6 (IBM) - Implantació del sistema de gestió per gestor documental, Was6.1 de continguts multimèdia. i Vignette7. - Nova intranet corporativa: instal·lació – Substitució del servidor corporatiu del nou entorn, hardware i software. de Biblioteca. - Implementació de la plataforma – Virtualització de màquines (WMWARE). WebSphere 6.1. – Instal·lació del servidor FIRE-BIRD – Interoperabilitat: i paquetització del client per al control - Integració Entorn WAS (6.0 i 6.1) de stocks de material de l’IMI. Internet amb WebMessageBroker. 174 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica – Mainframe: – Instal·lació programari Secure.Net - Migració del model de cintes (model (Control d’entrada als edificis). 9490 al 9840A). – Productes Absys 7 per a Arxiu - Instal·lació de l’emulador IBM HOST Ardiaca. On-Demand v10. • Institut Municipal de Serveis Socials: – Monitoratge: – Dotació de serveis informàtics pel nou - Instal·lació de la plataforma Institut. BEM: evolució de la plataforma – Gestor de cues d’usuaris per acció de monitorització a una eina social: Gestió de cites entre els d’Events. ciutadans i professionals d’acció social. - Canvi de versió 3.35 de NIMBUS. • Institut Municipal d’Hisenda: – SAP: – Migració de l’Oracle i dels serveis - Ampliació i adaptació de la de l’INVESDOC. plataforma per suportar els projectes – Carpeta dels intermediaris. Ecofin, eContacte i de recursos – Procés d’enviament de deutors humans. de l’impost de vehicles a la Direcció - Trasllat servidors SAP de Sala tècnica General de Trànsit. Casa Gran a CPD2. • Medi ambient: - Distribució TEST NIMBUS Internet – Natura inversions–Sistema de gestió a l’entorn SAP. integral d’actuacions de projectes - Connexió de Barcelona Activa a SAP- i obres per a la Direcció de serveis Instituts: alta de l’accés de 23 usuaris. d’inversions. - Integració SAP/PI amb WMB: – Aplicació NATURAaigua. Implantació l’objectiu es integrar els sistemes SAP de la aplicació per a la gestió del cicle amb la plataforma d’integració WMB de l’aigua. pels projectes eExpedient, Recursos – Pavinform. Posada en producció Humans i eContracte. de la gestió de l’inventari - Instal·lació SAP Productivity Pack de pavimentació de Barcelona. de RWD. – NATURAespaisverds (NORMA - Connectivitat SAP i gestor GRANADA): mòdul del Natura espai documental. verd, per a la valoració de l’impacte – Operació. Inici del servei d’operació de les actuacions sobre els elements amb l’empresa Fujitsu. ornamentals. – SAU. Inici del servei de SAU amb • Prevenció, seguretat i mobilitat: l’empresa HP. S’han atès 34.110 – Accés des de la xarxa corporativa incidències amb un temps mig a l’equip USIS GUIRAO de la Guàrdia de resolució de 4,9 hores. Urbana de Barcelona a la Zona – Serveis Cartogràfics: Franca. - Migració de versió de GEOPORTAL. – Procés de renovacions dels distintius - Nova Geocodificació. d’àrea verda. - Implantació del nou entorn de – Connexió de equips informàtics d’IK-5 tractament de dades gràfiques a la xarxa corporativa (contenidor amb Oracle Spatial. d’emergències de bombers). - Web de descàrregues de productes – Definició, instal·lació de plataformes cartogràfics pels serveis de i desplegament de noves versions connectivitat de l’espai urbà. de Nou Mycelium, COOPER 2, Nou mòdul zones de risc, gestió d’accidents Serveis sectorials i filmacions. • Barcelona Informació. Implantació – Central de Reserves de l’espai públic del nou mòdul d’estadístiques de Qmatic de Barcelona: aplicació gràfica i nou STP. transversal per dibuixar les afectacions • Institut Municipal de Cultura: a la mobilitat en la via pública (ACER). – Instal·lació de productes Absys/BRS – Nou sistema d’explotació de dades per a les biblioteques escolars de l’Àrea de prevenció, seguretat relacionades amb l’IMEB. i mobilitat. 175 Institut Municipal d’Informàtica – Urbanisme: portal de les oficines • Mobilitat serveis de PDA. Actualització de l’habitatge. de la plataforma de mobilitat per adaptar- la a la gestió del nou proveïdor de serveis Terminals d’accés del CAM (T-Systems). • Accés als serveis de la xarxa municipal per als usuaris del Consorci de Projectes organitzatius interns Biblioteques. • Gestió de la configuració i d’actius. • Ampliació dels serveis de l’estació de Implantació de les eines: Asset desenvolupament remot (EDR) a nous Management, Discovery automàtic servidors. i CMDB (RELA). Contingut CMDB: • Estació de treball: Servidors, SAIS, elements de – Estudi migració xarxa Foment de monitorització, edificis, CPDs i Racks. Ciutat Vella, SA a la xarxa corporativa. • Gestió de les incidències. Instal·lació – Distribució a totes les estacions del i implementació de l’eina HP Service Runtime Java 1.5. Manager. – Estandardització Adobe Acrobat 8: • Gestió de la disponibilitat. Monitorització per a la posada en marxa de les noves CA-WILY: monitorització de la plataforma aplicacions d’Acció Social. Websphere d’aplicacions. – Instal·lació d’infraestructures per a l’oficina de la Junta electoral de zona, Oficina tècnica a Urbanisme, Nova Telecomunicacions oficina d’atenció al ciutadà multidisciplinar a l’Edifici novíssim L’oficina de telecomunicacions i renovació de les infraestructures proporciona suport a l’organització del local del Centre d’Informació en la presa de decisions en matèria i Assessorament per a joves (CIAJ). de telecomunicacions i lidera – Estandardització de les estacions el desenvolupament de projectes de treball de la Zona Franca, transversals d’aquest àmbit. de l’Oficina de l’habitatge de Sant Al pressupost derivat del Programa Andreu i del castell de Montjuïc. d’inversions municipal es va afegir – Prova pilot d’estalvi energètic: l’aportació de gairebé sis milions d’euros instal·lació del producte Verdiem, addicionals per al desenvolupament un sistema d’estalvi energètic de dos grans projectes: l’ampliació en els PC de l’IMI. Estalvi d’un 20 % de la infraestructura municipal de fibra de consum energètic (electricitat). òptica i la primera fase del projecte Wi-Fi – Estàndard de portàtils amb Wi-Fi Via Pública. de l’Ajuntament. S’han assumit les competències – Estudi previ i integració de la en la gestió de la telefonia municipal i s’ha informàtica de Parcs i Jardins al model iniciat el desenvolupament dels projectes estàndard de l’IMI. associats al nou contracte, cosa que – Trasllat de l’Institut Barcelona Esports suposarà el desenvolupament de nous i del sector d’Educació, Cultura serveis i funcionalitat i una integració suau i Benestar. amb els sistemes d’informació municipals. – Definició de la nova estació de treball Els projectes més rellevants han estat: (NEC): creació imatges i paquets. • Ampliació dels troncals de fibra – Connexió dels PC a VIDEOWALL òptica municipal i noves connexions a la Sala Lleida 28 de la Guàrdia de centres, amb les següents Urbana de Barcelona. característiques: – Nova Direcció de continguts i trasllat – Instal·lació de cable de 128 fibres en de la Direcció d’Internet. els principals trams de metro (50 km). • Mobilitat estació portàtil: – Tancament d’anells de fibra a Montjuïc. – Pilot de Tablet PC per a les unitats – Arribada a la Zona Franca amb fibra mòbils de la Guàrdia Urbana i del òptica pel cinturó del Litoral. Servei de prevenció, extinció d’incendis – Instal·lació de cable de 128 fibres i salvament. pel túnel de la Rovira. 176 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica – Connexió a la xarxa de fibra òptica – Desplegament Toip a l’Ajuntament municipal de tretze nous centres de Barcelona: inici de la migració de serveis socials, vuit escoles i cinc a telefonia IP, amb la incorporació centres culturals. de més de 500 extensions degut • Desplegament de la primera fase a trasllats o a l’obertura de noves del projecte Wi-Fi Via Pública. El projecte instal·lacions. conclourà amb la instal·lació de 420 nous – Migració de 250 línies ADSL per canvi punts d’accés Wi-Fi distribuïts pel 30 % d’operador. de la ciutat. – Migració per canvi d’operador • Posada en marxa del servei Barcelona de la telefonia mòbil i dels serveis Wi-Fi. És un servei ofert per l’Ajuntament de xarxa intel·ligent. de Barcelona que permet connectar-se • Connexió a la xarxa corporativa gratuïtament a Internet a través de punts del segon centre de procés de dades d’accés Wi-Fi ubicats a diversos de l’Ajuntament, amb la incorporació, equipaments municipals. Des de la seva per primer cop a Espanya, de la nova inauguració el servei ha tingut 29.000 tecnologia NEXUS de CISCO, que permet usuaris, ha generat 55.000 connexions realitzar connexions d’alta velocitat a Internet i més de sis milions de pàgines (10Gbps), alhora que integra connexions visitades. amb tecnologies d’emmagatzemament • Posada en marxa dels projectes derivats (fiber-channel) en el mateix equip. del nou contracte de telecomunicacions • Adequació del cablatge dels de l’Ajuntament de Barcelona, amb les edificis municipals. S’han fet obres següents característiques més rellevants: a 28 edificis municipals per a l’adequació – Desplegament de l’oficina d’explotació dels sistemes de cablatge estructurat i d’implantació tècnica Toip: integració i la incorporació de sistemes dels processos de gestió de peticions d’alimentació elèctrica ininterrompuda, i incidències amb el Servei d’atenció amb l’objectiu d’emprendre amb total a l’usuari (SAU) de l’Ajuntament que garantia la implantació massiva de atèn les incidències informàtiques. la telefonia IP. 177 Institut Municipal d’Informàtica Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Xarxa d’estacions de treball PC amb stàndard NT/XP 5.734 6.040 6.204 6.769 Edificis amb fibra òptica 115 122 128 141 Edificis connectats sense fibra òptica 210 206 97 (1) 99 Servidors físics sales tècniques 234 247 341 285 Servidors xarxa descentralitzada 31 31 22 31 Bústies de correu 8.767 9.411 9.847 10.662 Missatges dia / Internet 50.000 80.000 89.979 114.830 Missatges dia / Corporatiu 103.000 90.500 152.912 212.840 Internet Visites / any 34.914.699 39.113.711 34.079.179 35.731.768 Pàgines / any 313.048.435 361.896.519 348.823.254 433.034.784 Tràmits en línia 454.186 414.196 1.169.033 1.242.511 Planells cadastre-urb. / dia 3.953 2.280 1.718 1.540 Aplicacions accessibles des d’Internet – – 323 434 Informàtica corporativa Processadors Intel Linux 19 72 79 79 Servidors virtuals sales tècniques 244 331 Processadors propietaris UNIX (IBM, SUN, HP...) 163 198 112 132 MIPS Mainframe 250 250 250 250 HOST–transaccions online / dia 375.342 307.760 323.184 311.728 HOST–temps mig de resposta 10 transaccions més utilitzades (seg.) – – 0,16 0,18 SAP–transaccions (diàleg) / dia – – – 59.785 SAP–temps mig de resposta per transaccions seg. – – – 0,46 Aplicacions d’ús intern (client / servidor, intranet) – – 481 594 Aplicacions cartografia d’usuari intern Usuaris cartogràfics; VISTA 2.947 3.155 3.199 3.199 Planells cad.-urb. / dia interns 357 255 192 192 Capacitat global de tots els sistemes Espai en disc a gestionar TB – – 102 148 (1) Regularitzat inventari d’edificis municipals connectats. Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 225 226 224 231 Inversió (en milers d’euros) 11.353 14.982 16.585 34.042 Pròpia 21 3 9 – Per compte de l’Ajuntament 11.332 14.979 16.576 34.042 Resultat comptable (en milers d’euros) 317 217 348 1.079 Cash-flow (en milers d’euros) 330 231 359 1.088 178 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Informàtica Taula 3 Estats financers el 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes 192 Actiu fix 29 Transf. program. i per serveis Aj. 26.687 Immobilitzat immaterial – Transf. Organismes Autònoms de l’Ajuntament 4.356 Immobilitzat material 22 Altres transferències 106 Immobilitzat financer 7 Altres ingressos 39 Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Total d’ingressos d’explotació 31.380 Actiu circulant 27.468 Costos Existències – Consums – Deutors 26.814 Personal 12.700 Inversions financeres temporals – Treballs, subminist. i serveis externs 17.440 Tresoreria 654 Subvencions 190 Ajustaments per periodificació – Altres despeses – Provisions – Total actiu 27.497 Amortitzacions 9 Passiu Total de costos d’expl. abans financers 30.339 Recursos a llarg termini 1.915 Resultat d’explotació abans financers 1.041 Patrimoni 836 Ingressos financers 2 Resultat de l’exercici 1.079 Despeses financeres – Subvencions de capital – Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 1.043 Provisions – Ingressos extraordinaris 36 Creditors financers a llarg termini – Despeses extraordinàries – Altres creditors a llarg termini – Resultat de l’exercici 1.079 Recursos a curt termini 25.582 Creditors financers – Creditors comercials 25.163 Altres creditors 198 Ajustaments per periodificació 222 Total passiu 27.497 179 Ajuntament de Barcelona 2008 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Urbanisme Institut Municipal d’Urbanisme Durant l’exercici 2009 l’Institut Municipal districtes de Sant Martí, Nou Barris, d’Urbanisme ha desenvolupat diverses Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. funcions i tasques per encàrrec de En l’àmbit d’autoritat urbanística l’Ajuntament de Barcelona. municipal l’Institut tramita i sotmet President: En matèria estrictament urbanística, a aprovació dels òrgans de govern Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín acompleix una funció de tutela dels municipal els corresponents projectes Gerent: processos reglats i formals corresponents d’urbanització i d’enderroc. D’altra banda, Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja al desenvolupament dels programes i connex amb la funció de tutela, tramita inversors, l’execució dels quals l’encarrega i aprova els projectes d’obra als diferents ens gestors, que actuen com d’infraestructura i de reordenació a agents de les funcions empresarials en dels espais urbans derivats de l’execució la realització efectiva de la transformació del programa d’inversió directa. Constitució urbanística –sòl i obres d’infraestructura Així mateix, l’Institut Municipal Es va constituir el 27 d’abril de 1990. i dotació de serveis. d’Urbanisme té l’encàrrec, atribuït L’Institut actua sobre els processos per acord de la Comissió de Govern, Objecte social i tràmits administratius, jurídics i de desenvolupar, coordinar i gestionar Impulsar i tutelar, per compte de economicofinancers de les inversions. el Pla de l’habitatge de Barcelona, amb l’Ajuntament de Barcelona, els programes Això comporta tramitar i dur a terme tots atribució de tot un seguit de funcions per d’inversió público-privada, vinculats a la els actes d’autoritat derivats de l’execució tal d’acomplir l’objectiu de l’encàrrec, gestió de sòl, i els programes d’inversió dels projectes de reparcel·lació que que afecten els següents aspectes del Pla: directa, vinculats a l’execució d’obres aproven els òrgans de govern municipals la promoció d’habitatge assequible i la d’infraestructura i urbanització. i també tots els actes d’autoritat derivats política de sòl, la rehabilitació, l’orientació del procediment expropiatori (aprovació i la informació al ciutadà i el lloguer i de la relació de béns i drets, aprovació del les xarxes de mediació. full d’apreuament municipal, llançaments A més, l’Institut és el responsable en via administrativa, etc.), com també la de negociar, redactar, tramitar i aprovar coordinació del reallotjament dels afectats els convenis amb promotors públics i urbanístics en totes les actuacions entitats sense finalitat de lucre, per tal urbanístiques vinculades a l’obtenció de construir habitatge de protecció oficial de terrenys destinats fonamentalment i dotacional en finques de titularitat a habitatges. municipal. En relació als expedients de gestió Les inversions, d’acord amb el Programa urbanística consistents en obligacions d’Actuació Municipal (PAM), executades per expropiació o indemnització, durant durant l’exercici es corresponen amb les aquest exercici s’han executat sentències actuacions i imports que es poden veure per un valor de 2.237 milers d’euros als a la taula 1. 181 Institut Municipal d’Urbanisme Taula 1 Execució del Programa d’Actuació Municipal (PAM) a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Finançament Núm. Actuació Sòl Obres Total Pres. PAM Extern 20211 Gestió de sòl: Sarrià-Sant Gervasi 419 – 419 419 – 24153 Gestió de sòl: Sarrià-Sant Gervasi 237 – 237 237 – 20212 Gestió de sòl: Gràcia 506 – 506 506 – 20214 Gestió de sòl: Nou Barris 391 – 391 391 – 20216 Gestió de sòl: Sant Martí 38 – 38 38 – 24195 Expropiacions - Llibre blanc 646 – 646 646 – Total execució de sentències 2.237 – 2.237 2.237 – Dades rellevants Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 9 9 10 10 Inversió (en milers d’euros) 3.167 9.407 19.660 2.245 Pròpia – 1 12 8 Per compte de l’Ajuntament 3.167 9.406 19.648 2.237 Resultat comptable (en milers d’euros) 55 2 362 46 Cash-flow (en milers d’euros) 105 1.080 366 49 182 Ajuntament de Barcelona 2008 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Urbanisme Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes-facturació – Actiu fix 17 Transf. program. i per serveis Aj. 1.110 Immobilitzat immaterial – Transferències altres entitats – Immobilitzat material 17 Ingressos accessoris – Immobilitzat financer – Provisions – Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Total ingressos d’explotació 1.110 Immobilitzat en curs i pendent d’aplicació – Costos Actiu circulant 4.770 Compres – Existències – Personal 683 Deutors 2.202 Treballs, subminist. i serveis externs 391 Inversions financ. temporals 2.285 Subvencions 96 Tresoreria 283 Altres despeses – Ajustaments per periodificació – Amortitzacions 3 Provisions – Total actiu 4.787 Total costos d’explot. abans financers 1.173 Passiu Resultat d’explotació abans financers (63) Recursos a llarg termini 644 Ingressos financers 52 Patrimoni 598 Despeses financeres – Resultat de l’exercici 46 Subvencions de capital – Resultat d’explotació (11) Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris 194 Provisions – Despeses extraordinàries 137 Creditors financers a llarg termini – Altres creditors a llarg termini – Resultat de l’exercici 46 Recursos a curt termini 4.143 Creditors financers – Creditors comercials 1.014 Altres creditors 3.113 Ajustaments per periodificació 16 Total passiu 4.787 183 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d'Hisenda Institut Municipal d’Hisenda L’Institut Municipal d’Hisenda és un Carta de Serveis organisme autònom local de l’Ajuntament de Barcelona que gaudeix de personalitat Aquest exercici s’ha fet pública la Carta jurídica pròpia, plena capacitat jurídica de serveis de l’Institut Municipal d’Hisenda, Presidenta: i d’obrar i autonomia de gestió per en la qual queda palès el compromís Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña al compliment de les seves finalitats. de servei i de qualitat que l’Institut manté Gerent: Des de l’1 de gener de 2009 l’Institut en l’atenció i la informació al ciutadà. Sr. Antoni Rodríguez i Sivera Municipal d’Hisenda ha assumit, com a pròpia, la gestió del padró de residus sòlids que fins al 31 de desembre de 2008 Acords amb les agències gestionava Medi Ambient. tributàries de l’Estat i de Per complir amb l’objectiu de la gestió, la Generalitat de Catalunya Constitució la recaptació i la inspecció dels tributs, Creat el 27 d’abril de 1990 amb el nom dels preus públics, de les multes i d’altres La col·laboració endegada els darrers d’Institut Municipal de Recaptació de ingressos de dret públic de l’Ajuntament, anys, tant amb la Agencia Tributaria Barcelona, el 15 de març de 1996 el Plenari els seus organismes autònoms i d’altres del Estado com amb l’Agència Tributària del Consell Municipal en va aprovar entitats públiques que se li encomani, de Catalunya, pel cobrament de deutes la modificació dels estatuts i la nova l’Institut Municipal d’Hisenda ha tingut, pendents amb l’Ajuntament de Barcelona denominació com a Institut Municipal dins dels diferents processos de gestió, ha millorat respecte els exercicis anteriors. d’Hisenda. Actualment es regeix pels els volums d’activitat següents: L’acord amb l’Agencia Tributaria estatuts aprovats pel Plenari del Consell del Estado, en forma d’adhesió per Municipal en sessió de 14 d’octubre • Nombre de notificacions enviades part de l’Ajuntament de Barcelona a de 2005. als contribuents: 5.234.963. un conveni signat entre la Federación • Nombre d’ordres d’embargament Española de Municipios i l’Agencia Estatal Objecte social de comptes corrents: 362.962. de Administración Tributaria, és per La gestió, la recaptació i la inspecció dels • Nombre d’ordres d’embargament al cobrament de deutes tributaris tributs, dels preus públics, de les multes de devolucions de l’Agencia Tributaria i de multes amb càrrec a les devolucions i d’altres ingressos de dret públic del Estado: 1.524.967. d’impostos. Enguany, aquest acord de l’Ajuntament, els seus organismes • Nombre de tràmits d’atenció al públic: ha suposat el cobrament de 12,7 milions autònoms i d’altres entitats públiques, 935.920. d’euros. quan se li encarregui. Igualment, l’Agència Tributària de Catalunya col·labora, mitjançant Pla de qualitat de l’Institut un conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat, amb els embargaments Enguany s’han aconseguit les noves de comptes dels deutors pel concepte certificacions dels processos següents: de sancions per infraccions a la normativa • Gestió de bases de dades de trànsit i vulneració de les ordenances de contribuents. municipals en àmbit no tributari, • Control i gestió d’ ingressos. imposades per l’Ajuntament de Barcelona • Gestió de desacords. i que s’hagin de practicar fora del terme • Atenció al contribuent. municipal, sempre, però, dins de l’àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya. També s’han renovat totes les L’import cobrat per aquest concepte certificacions obtingudes els anys enguany ha estat de 9,5 milions d’euros. anteriors: • Gestió del manteniment cadastral i de l’impost de béns immobles. Atenció al ciutadà • Gestió de les notificacions. • Gestió de queixes i els suggeriments. Un dels projectes finançats pel Fons • Gestió recaptatòria. Estatal d’Inversió Local (FEIL) ha estat • Gestió de padrons de l’impost sobre la reforma de la planta d’atenció al públic béns immobles, de l’impost sobre de la seu de l’Institut Municipal d’Hisenda. activitats econòmiques, de l’impost L’objectiu del projecte era modernitzar sobre vehicles de tracció mecànica, l’espai d’atenció al contribuent per fer-lo de guals i de residus sòlids. més accessible, més còmode i amb més • Gestió de liquidacions i autoliquidacions. facilitats per a les tramitacions, tot reduint • Gestió d’inspecció de tributs el temps d’espera, facilitant les cites i plusvàlues. prèvies, i, en conseqüència, aconseguir • Gestió de recursos humans. apropar l’Administració al ciutadà. 185 Institut Municipal d’Hisenda Dades rellevants Taula 1 Anàlisi de la gestió Cobraments per concepte (en milers d’euros) 2006 2007 2008 2009 Voluntària Impostos (any corrent) (1) 673.225 734.401 737.728 741.861 Impost béns immobles 399.591 424.432 449.156 477.175 Impost d’activitats econòmiques 97.806 98.077 101.164 97.920 Impost vehicles tracció mecànica 60.759 59.649 58.660 57.807 Plusvàlua 79.784 102.393 92.993 86.764 Impost sobre construcció, instal·lacions i obres 35.285 49.850 35.755 22.195 Taxes, preus públics i altres ingressos 214.708 217.075 224.842 213.948 Multes de trànsit 39.346 36.007 31.285 26.653 Total cobraments en voluntària 927.279 987.483 993.855 982.462 Executiva Tributs i altres ingressos 51.176 49.061 55.014 54.824 Multes de trànsit 18.828 31.225 25.362 25.791 Total cobraments en executiva 70.004 80.286 80.376 80.615 Total cobraments 997.283 1.067.769 1.074.231 1.063.077 Total liquidat 1.080.191 1.141.445 1.143.867 1.139.866 % cobrat respecte del liquidat 92,3 93,5 93,9 93,3 (1) La recaptació associada a l’Impost sobre béns immobles i l’Impost sobre activitats econòmiques inclou els recàrrecs de l’Entitat Metropolitana del Transport i de la Diputació, respectivament. Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat (nombre) 2006 2007 2008 2009 Notificacions amb justificant de recepció 4.666.812 3.690.955 3.364.936 3.242.250 Notificacions sense justificant de recepció 1.868.218 2.099.751 2.080.419 1.992.713 Moviments en les bases de dades cadastrals 117.501 106.237 108.276 109.544 Altes incorporades a les bases de dades de l’IVTM 91.784 86.918 69.287 57.751 Autoliquidacions plusvàlua 40.883 34.772 30.409 30.940 Diligències d’embargament 364.028 245.671 222.042 238.277 Diligències d’embargament devolucions Agència Tributària 196.844 452.671 887.799 1.524.967 Diligències d’embargament Generalitat – 17.074 41.248 124.685 Liquidacions d’inspecció 19.724 25.736 23.098 21.074 Tràmits d’atenció al públic 1.062.326 1.049.708 1.035.088 935.920 Atenció presencial a l’Institut 362.249 373.889 350.014 306.582 Internet 344.258 347.075 381.175 395.517 Oficines d’atenció al ciutadà 130.562 114.879 96.139 74.080 Telèfon 225.257 213.865 207.760 159.741 Taula 3 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 257 257 257 271 Inversió (en milers d’euros) 57 375 247 301 Inversió pròpia 57 375 247 301 Inversió per compte de l’Ajuntament – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) 542 325 298 124 Cash-flow (en milers d’euros) 618 406 415 235 186 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d'Hisenda Taula 4 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Transf. program. i per serveis Ajuntament 26.258 Actiu fix 410 Ingressos accessoris 212 Immobilitzat immaterial 39 Immobilitzat material 371 Total ingressos d’explotació 26.470 Immobilitzat financer – Deutors a llarg termini – Costos Variació d’existències – Actiu circulant 5.484 Compres – Existències – Personal 11.766 Deutors 4.868 Treballs, subministres i serveis externs 10.237 Inversions financeres temporals 4 Subvencions 4.273 Tresoreria 612 Altres despeses – Ajustaments per periodificació – Provisions – Amortitzacions 111 Total actiu 5.894 Total costos d’explotatació abans financers 26.387 Passiu Resultat d’explotació abans financers 83 Recursos a llarg termini 1.856 Ingressos financers 2 Patrimoni i reserves 1.556 Despeses financeres – Resultat de l’exercici 124 Subvencions de capital 176 Resultat d’explotació 85 Altres ingressos a distribuir – Ingressos extraordinaris 39 Provisions – Despeses extraordinàries – Creditors financers a llarg termini – Resultat abans d’impostos 124 Altres creditors a llarg termini – Impost de societats – Recursos a curt termini 4.038 Creditors financers – Resultat de l’exercici 124 Creditors comercials 4.020 Altres creditors 18 Ajustaments per periodificació – Total passiu 5.894 187 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal de Mercats Institut Municipal de Mercats L’Institut Municipal de Mercats de veritables eixos aglutinadors de la vida Barcelona és un organisme autònom local. comercial i sociocultural de la ciutat. Durant l’any 2009, l’Institut ha continuat les diverses accions que va concretar al President: PAM 2008-2011 a fi de potenciar, millorar Actuacions durant l’exercici Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats i modernitzar els mercats municipals 2009 Gerent: per tal de convertir-los en equipaments Sr. Jordi Torrades i Aladren comercials competitius del segle XXI. Aquestes accions s’han centrat en Remodelació dels mercats diversos àmbits, entre els quals cal municipals destacar les remodelacions de mercats, S’entén per remodelació l’acció integral la potenciació de la seva comunicació en l’estructura dels edificis dels mercats; Constitució i promoció comercial, l’aportació durant el 2009 han destacat: Es va constituir el 24 d’abril de 1992 d’elements teòrics per a la millora i va entrar en funcionament l’1 de gener comercial i una especial atenció del dia a • Mercat de la Llibertat. A l’octubre de 1993. dia als mercats, la implantació de la nova es van finalitzar les obres de construcció ordenança municipal de mercats i la del nou mercat definitiu. Objecte social continuïtat de l’observatori de preus • Mercat provisional de Sant Antoni. L’inici La renovació, la gestió i l’administració dels mercats de Barcelona. dels treballs de construcció del mercat dels mercats municipals minoristes Entre les novetats que recull la nova provisional dels frescos i dels encants de la ciutat. ordenança, aprovada pel Plenari de va ser al primer trimestre del 2009 l’Ajuntament el 28 de novembre de 2008, i es van finalitzar a l’octubre. en destaquen quatre: la nova regulació • Mercat provisional de Sants. Els treballs dels horaris comercials, la possibilitat de construcció del mercat provisional de compatibilitzar la venda de diferents es van iniciar al primer trimestre del 2009 productes en un sol establiment, la nova i es van finalitzar al desembre. Inversió tipificació de les infraccions i la renovació realitzada mitjançant el Fons Estatal de la normativa tècnica de parades, d’Inversió Local 2009. instal·lacions i serveis. • Mercat provisional del Ninot. L’inici dels treballs de construcció del mercat Principals remodelacions provisional va ser al primer trimestre • Inauguració del mercat provisional del 2009 i es van finalitzar a l’octubre. de Sant Antoni (frescos i encants). Inversió realitzada mitjançant el Fons • Inauguració del mercat remodelat Estatal d’Inversió Local 2009. de la Llibertat. • Mercat provisional del Bon Pastor. • Inauguració del mercat provisional Els treballs de construcció del mercat del Ninot. provisional es van iniciar al juny de 2009 • Inauguració del mercat provisional i es van finalitzar al desembre. Inversió de Sants. realitzada mitjançant el Fons Estatal • Inauguració del mercat provisional d’Inversió Local 2009. de Bon Pastor. • Inici de les obres de la Fira de Bellcaire: Millores en les estructures físiques redacció del projecte executiu i iniciació Fan referència a les actuacions que tenen de la primera fase de les obres amb com a objectiu bàsic el manteniment dels l’adequació del terreny i el desviament edificis. Durant el 2009 han estat 245 de serveis. intervencions d’obra civil, 290 en elevadors i muntacàrregues, 202 en Finalment, cal destacar el Pla de millores instal·lacions elèctriques, 180 en cambres que ha permès dur a terme obres frigorífiques i 159 en permisos d’obres. en mercats fora dels processos de Les principals obres han estat les següents: remodelació i que han ajudat a millorar-ne l’activitat diària. En concret s’han efectuat • Sant Andreu: substitució de les portes 47 actuacions en 26 mercats. automàtiques i modificació del dintel. Totes aquestes actuacions tenen l’objectiu • Guinardó: subministrament i instal·lació de dotar als barris de mercats que siguin de comptadors elèctrics, instal·lació d’una 189 Institut Municipal de Mercats nova porta de ferro i reforma del sistema • Canyelles: substitució de la porta de climatització. de la cambra frigorífica. • Carmel: substitució de la porta • Felip II: retolació de portes i enderroc del muntacàrregues. de les parades especials. • Hostafrancs: adequació dels lavabos • Guineueta: modificació de la rampa i la façana Creu Coberta i també la d’accés a la zona del moll. modificació del sistema de climatització. • Vallvidrera: feines diverses del • Tres Torres: millores a la façana. tancament del mercat. • Sarrià: construcció d’una passarel·la • Varis: adequació a la normativa dels d’accés a les parades i instal·lació muntacàrregues de diversos mercats d’una sirena contra incendis. i adequació del despatx dels Serveis • Sagrada Família: millores a la xarxa Centrals. de desguassos i modificació del sistema de climatització. Altres obres realitzades • Clot: modificació de l’accés al magatzem mitjançant el Fons Estatal i instal·lació elèctrica d’aire condicionat. d’Inversió Local 2009 • Mercè: millores de les cambres • Vall d’Hebron: reacondicionament frigorífiques, reparació del sistema interior. hidràulic per premsar la brossa • Concepció: instal·lació d’aire i adequació de l’entrada principal. condicionat. • Horta: substitució del compressor • Sant Gervasi: renovació de la façana. de la cambra frigorífica. • Trinitat: impermeabilització de la rampa • Concepció: instal·lació del sistema i l’aparcament i construcció d’un nou HeadCount. elevador. • Montserrat: instal·lació del quadre • Felip II: construcció d’un nou elevador, elèctric, desviament del baixant enderrocs, nous accessos i nous del muntacàrregues, substitució del establiments. compressor de la cambra frigorífica, • Sagrada Família: construcció d’un nou construcció i instal·lació d’ascensor, ascensor, adequació de l’espai de brossa adequació de l’espai de brossa i substitució de la fusteria metàl·lica. i adequació de l’interior del mercat. • Montserrat: reacondicionament de • Santa Caterina: canalització del passadís l’interior i dels lavabos. de la zona del peix i el moll de càrrega, • Les Corts: trasllat dels lavabos. nova reixa de desguàs de la zona de • Lesseps: enderroc de parades. brossa, substitució de la bomba del pou • Galvany: renovació de la façana d’aigües residuals i recrescut del paviment i del tancament de vidre. de la zona de brossa. • Barceloneta: tancament del perímetre • Provençals: subministrament de la façana, reacondicionament del de la màquina de neteja. sistema de climatització i adequació • Barceloneta: construcció de l’arqueta de del vestíbul. la zona dels lavabos, instal·lació telemedida • Tres Torres: instal·lació elèctrica. fotovoltaica, muntatge de noves safates • Abaceria: renovació de les cambres per a l’extracció d’aire condicionat, frigorífiques. modificació de la sortida de fums i de l’aire • Clot: instal·lació d’aire condicionat. condicionat de la zona del restaurant. • Fort Pienc: retolació i modificació • Sants: substitució de l’evaporador dels accessos. de la cambra frigorífica de la carn. • Sant Antoni: substitució dels Actuacions exteriors compressors de les cambres frigorífiques. Durant l’any 2009 s’ha continuat amb • Boqueria: modificació de les reixes l’execució dels acords de col·laboració de tancament de l’accés al mercat. signats amb anterioritat: • Trinitat: obres d’adequació a l’interior del mercat. • Remodelació del mercat de la plaça • Fort Pienc: obres de millora del sistema de Cuba acordada amb l’Ajuntament de climatització. de Mataró; durada fins al 2010. • Marina: obres de millora del sistema • Assessorament comercial per a la de climatització. remodelació dels mercats de l’Ajuntament • Les Corts: substitució del compressor de Viladecans; per motius técnics, de la cambra frigorífica de la carn. els treballs continuaran durant el 2010. 190 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal de Mercats • Contracte amb les empreses el 4t trimestre de 2008 i el 4t trimestre concessionàries dels mercats de La Plana de 2010. i de Can Vidalet de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. Acords de col·laboracions exteriors • Assessorament en la remodelació de la signats durant l’any 2009: planta de serveis del mercat de Castelló de la Plana. Treballs desenvolupats desde • Mercat de Cerdanyola a Mataró: el 3r trimestre de 2008 fins al 1r trimestre redacció d’un estudi i propostes per de 2009. Assessorament també a una futura intervenció. Els treballs per a la remodelació total del mercat s’han desenvolupat entre maig i octubre que es desenvoluparà entre el 1r trimestre de 2009. de 2009 i el 4t trimestre de 2010. • Mercat La Muntanyeta a Sant Boi: • Assessorament previ a la remodelació preparació de propostes per a del mercat d’Elx que s’ha desenvolupat l’actualització i modernització del entre el 4t trimestre de 2008 i el 3r mercat. Els treballs es desenvoluparan trimestre de 2009. entre el desembre de 2009 i l’octubre • Assesorament previ a la remodelació del de 2010. mercat d’Alcanar que s’ha desenvolupat • Mercat del barri de l’Erm a Manlleu: entre el 4t trimestre de 2008 i el 4t Negociació i assessorament per a trimestre de 2009. la construcció del nou mercat i els ensems • Treballs de negociació i execució del mercat provisional. Els treballs del mercat Pere San de Sant Cugat es desenvoluparan entre el novembre del Vallès, que es desenvoluparà entre de 2009 i el març de 2011. Ordenació comercial Taula 1 Rejoveniment d’operadors Any 2009 Traspassos Cessions entre Cessions entre Traspassos inter vius pares i fills cònjuges mortis-causa Nombre d’expedients 235 93 25 43 Edat mitjana del cedent 50,0 67,7 52,6 71,9 Edat mitjana del cessionari 41,9 38,8 49,8 58,4 Diferencial -8,1 -28,9 -2,8 -13,5 Taula 2 Expedients Any 2009 Nombre d’expedients Reducció de llicències d’operadors excedentaris Amortitzacions de parades 234 Renúncies voluntàries de parades 68 Ampliació d’establiments Fusions de parades veïnes 10 Ocupacions temporals d’espais comuns de parades 137 Millora del circuit comercial Trasllats d’establiments a altres vacants del mateix mercat 23 Incorporació nous operadors Adjudicació d’establiments mitjançant el procediment negociat 7 Adjudicació d’establiments mitjançant subhasta 37 191 Institut Municipal de Mercats Aspectes de la gestió comercial i els comerciants de les parades d’ocells Els aspectes comercials que han de la Rambla per transformar l’oferta destacat són: comercial d’aquestes parades. • El 2009 s’han tramitat un total de Promoció i comunicació 782 expedients d’agrupació a les noves Durant l’any 2009, han destacat denominacions de peix i marisc, les celebracions per la renovació cansaladeria i xarcuteria i adrogueria d’equipaments que han generat un impacte i queviures, com a conseqüència de directe sobre més de 300.000 persones. l’entrada en vigor, l’1 de gener, del nou L’anomenada «Tardor dels mercats» ha Text refós de l’ordenança municipal festejat sis inauguracions: la del mercat de mercats de Barcelona. remodelat de la Llibertat i les dels mercats • L’entrada en funcionament del nou provisionals de Sant Antoni, el Ninot, Sants, mercat de la Llibertat, un cop finalitzades el Bon Pastor i la Vall d’Hebron. les obres de remodelació, amb una oferta Com a reconeixement, en el marc del comercial que inclou les parades que 6º Encuentro Nacional de Mercados s’havien traslladat a la carpa més algunes Municipales Minoristas, celebrat a Madrid activitats noves, entre d’altres, l’autoservei al novembre, l’Ajuntament de Barcelona del grup Bonpreu, la venda de pa va rebre un premi pel seu Pla d’inversions o la degustació que ofereix un dels municipal en els mercats de Barcelona establiments de peix i marisc. 2008-2011. • La posada en funcionament dels S’ha continuat ampliant l’oferta de mercats provisionals de Sant Antoni serveis i ja són tretze els mercats amb (frescos i encants), el Ninot, Sants i el Bon servei a domicili, onze amb un punt Pastor, els quals acolliran l’activitat d’informació i sis més amb Wi-Fi. La comercial d’aquests mercats mentre durin Diputació de Barcelona, en la 4a Edició les obres de remodelació. dels Premis de comerç urbà i proximitat, • El tancament i cessament de l’activitat va premiar el servei a domicili dels del mercat de Vallvidrera, aprovat pel mercats de Barcelona. Plenari de l’Ajuntament el dia 29 de maig El gran avenç del 2009 ha estat però de 2009. l’ampliació de l’horari de tardes dels • La incorporació de 26 mercats, que mercats en remodelació. El mercat de s’afegeixen als 9 que ja ho feien, al nou Sant Antoni, el del Ninot i el de la Llibertat model de gestió de residus en obren totes les tardes de dilluns a col·laboració amb el departament de Medi divendres, el de Sants de dimarts a Ambient de l’Ajuntament, en el qual divendres i el del Bon Pastor també destaca la recollida selectiva de residus ha ampliat algunes tardes. orgànics i la separació de cartró i gel. S’han potenciat més de 85 accions de • Durant el mes de juliol i a través de tota dinamització, dirigides tant per l’Institut la xarxa de mercats, es van distribuir com per les associacions de comerciants, 200.000 bosses reutilitzables en el marc algunes de les quals s’han fet durant les de les diferents actuacions que, festes tradicionals de Nadal, Sant Jordi conjuntament amb el departament i Sant Joan però també n’hi ha hagut de Medi Ambient de l’Ajuntament, d’altres com els mercats Modernista i s’han dut a terme per reduir el consum Medieval de la Concepció i Santa Caterina, de bosses de plàstic d’un sol ús. la campanya pels 40 anys del mercat • Fruit del Conveni de col·laboració entre del Carmel, les campanyes de preus, la Fundació Banc dels Aliments i l’Institut els tastets del Clot i la participació Municipal de Mercats de Barcelona, la dels mercats a la Fira Degusta. xarxa de mercats de Barcelona va jugar Les ventatges de la Targeta Barcelona un paper clau amb la participació en la Comerç, associada als eixos comercials, campanya «Gran recapte d’aliments a s’han estès al mercat d’Horta i al de Sant Catalunya» en la que es van recollir més Antoni, i el mercat de la Boqueria ha de 225.000 kg d’aliments que es van presentat la Targeta Club Boqueria i el Canal distribuir entre la xarxa d’entitats Boqueria, el qual t’informa de les novetats vinculades a la fundació. dels comerços directament al mòbil. • La signatura d’un acord a tres bandes S’han portat a terme fins a 58 activitats entre l’Institut, el districte de Ciutat Vella de responsabilitat social i de vinculació 192 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal de Mercats amb el territori amb la intervenció de la V Jornada de Mercats de Barcelona quasi tots els mercats en alguna d’elles: amb el títol Posicionament dels mercats recollida del Banc dels Aliments, recollida de Barcelona i reptes de futur. de fons per a la Unicef, DJ’s contra la fam, En l’àmbit internacional, la Unió Europea setmana de la poesia, participació en ha aprovat un projecte de tres anys per la Marató de TV3, en les festes majors valor de 1.652.000 euros, liderat per dels barris i en les festes tradicionals, Barcelona i amb la participació de com per exemple el Carnestoltes. Marsella, Gènova i Torí, amb l’objectiu En el marc del foment de la salut, de promoure el paper dels mercats associat al consum de productes de com a motors de desenvolupament local. mercat i de responsabilitat ambiental, Els mercats de Barcelona van ser s’han fet fins a 30 activitats, per exemple, requerits per presentar el seu model el programa de televisió La salut al cistell, a la Conferència Internacional de Mercats la campanya contra la sida, la setmana Públics celebrada a San Francisco. contra el càncer i la promoció Per últim, també s’ha col·laborat amb de productes catalans. un projecte de cooperació internacional El 16 de juny es va celebrar, a la Casa de municipal per al desenvolupament Convalescència de l’hospital de Sant Pau, dels mercats de Medellín. Taula 3 Peces de comunicació Producte Nombre d’accions/edicions Producció total Cartes als veïns 3 36.500 Cartells 22 36.050 Fullets/díptics 22 103.500 Lones 3 3 Venecianes 3 6 Infomercats en format digital 11 11 Infomercats en format paper 4 51.500 Taula 4 Accions en premsa Producte Nombre d’accions/edicions Dossiers de premsa 15 Convocatòries de premsa 15 Notes de premsa 66 Publireportatges 11 Anuncis 5 Publicacions al web Totes les accions Taula 5 Altres accions Nombre d’accions/edicions Gestió de permisos i localitzacions 370 Gestió de visites d’escoles als mercats 72 193 Institut Municipal de Mercats Dades rellevants Taula 6 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 72 72 71 71 Inversió (en milers d’euros) 10.170 12.570 11.807 16.862 Pròpia 104 77 45 74 Per compte de l’Ajuntament 10.066 12.493 11.762 16.788 Resultat comptable (en milers d’euros) 44 150 84 270 Cash-flow (en milers d’euros) 235 310 210 393 194 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal de Mercats Taula 7 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Transferències per serveis (Taxes) 7.203 Actiu fix 8.406 Altres transferències corrents 1.098 Immobilitzat immaterial 142 Altres ingressos d’explotació 3.658 Immobilitzat material 63 Immobilitzat financer – Total ingressos d’explotació 11.959 Deutors a llarg termini 8.201 Despeses a distribuir – Costos Personal 3.745 Actiu circulant 8.162 Transferències corrents 1.934 Existències – Altres despeses d’explotació 5.944 Deutors 6.429 Provisions 28 Inversions financeres temporals 6 Amortitzacions 95 Tresoreria 1.727 Ajustaments per periodificació – Total costos d’explot. abans financers 11.746 Total actiu 16.568 Resultat d’explotació abans financers 213 Ingressos financers 66 Passiu Despeses financeres – Recursos a llarg termini 8.887 Resultat d’explotació 279 Patrimoni 3.079 Ingressos extraordinaris Resultat de l’exercici 270 Despeses extraordinàries 9 Subvencions de capital 5.538 Altres ingressos a distribuir – Resultat de l’exercici 270 Provisions – Creditors financers a llarg termini – Altres creditors a llarg termini – Recursos a curt termini 7.681 Creditors financers – Creditors comercials 4.454 Altres creditors 649 Ajustaments per periodificació 2.578 Total passiu 16.568 195 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Educació Institut Municipal d’Educació Durant l’any, les principals actuacions Les principals actuacions d’aquest any de l’Institut Municipal d’Educació, se centren en els aspectes següents: en endavant IMEB, responen als objectius als quals el Programa d’actuació municipal President: (PAM) dóna prioritat en educació Els centres educatius Exm. Sr. Jordi Hereu i Boher per al període 2008-2011 i que són: municipals Vicepresidenta: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña 1. Garantir, amb la implicació de tots els Al gener del 2009 es va traspassar sectors, el total accés de la ciutadania al Consorci d’Educació la gestió dels Gerent: a l’educació, a partir de la igualtat centres docents municipals corresponents Sr. Antoni Martorell i Solanic d’oportunitats i del principi d’equitat. als nivells educatius d’infantil, primària, 2. Potenciar els programes d’escoles secundària, ensenyaments artístics, bressol. educació especial i formació d’adults. 3. Facilitar la millora constant dels Des de l’IMEB es continuen gestionant Constitució mecanismes de participació de la les escoles bressol, els serveis Es va constituir el 22 de juny de 1993. comunitat educativa i potenciar el govern complementaris a la petita infància i els democràtic i participatiu dels centres. ensenyaments musicals, amb un total Objecte social 4. Millorar les infraestructures i els serveis de 68 escoles (63 bressol, 4 escoles La direcció i planificació de l’estructura de la xarxa de centres educatius públics, de música i el Conservatori Municipal i l’administració dels centres educatius com també les estratègies de creixement de Música), que acullen a 4.260 infants mantinguts per l’Ajuntament, directament i la consolidació del mapa escolar. en el cas de les escoles bressol i 2.789 o indirectament, com també l’impuls 5. Impulsar actuacions per garantir l’èxit alumnes en el cas dels ensenyaments de les actuacions i la coordinació de totes escolar dels estudiants, tot incidint musicals (2.189 a les escoles de música les instàncies i tots els serveis que puguin en la qualitat de l’ensenyament i treballant i 600 en les diverses ofertes educatives incidir en l’educació a la ciutat. per aconseguir l’objectiu de rebaixar del Conservatori). un 15 % el fracàs escolar i assolir que el 85 % dels alumnes cursin ensenyaments Increment del nombre de places postobligatoris. d’escola bressol a la ciutat 6. Impulsar i fer visibles els projectes Durant el curs 2009-2010 s’ha continuat de xarxes territorials entre escoles amb el calendari previst de creació i entitats als barris i als districtes. de noves places d’escola bressol municipal 7. Impulsar i consolidar el Consorci (EBM) a la ciutat. El nombre de places d’Educació com a instrument de nova creació ha estat de 283, de cooperació entre la Generalitat corresponents a les escoles bressol de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, Galatea, La Fassina i Can Canet. per a la planificació educativa i per Altres moviments han estat: el trasllat a la gestió del sistema educatiu públic definitiu de l’EBM Collserola, el tancament no universitari de la ciutat. temporal de les EBM Pla de Fornells 8. Promoure valors cívics i una formació i Barrufets i l’ampliació de l’oferta integral que ajudin a construir una de l’EBM El Torrent per acollir les ciutadania basada en la responsabilitat, criatures de l’EBM Pla de Fornells. la solidaritat i el compromís amb l’entorn. Paral·lelament, es manté el procés 9. Desenvolupar una formació de construcció de noves escoles bressol professional adequada i compatible municipals de manera que estan en obres amb les necessitats derivades del teixit i es preveu que entrin en funcionament econòmic i de la cohesió social el curs 2010-2011 les següents: Jardins a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana. de Màlaga, La Puput, El Gat Negre, 197 Institut Municipal d’Educació L’Harmonia, Icària, Els Horts i El Clot i l’establiment de beques per de la Mel, com també la reobertura a la realització del suport educatiu de Barrufets. També s’està treballant en l’acollida i els moments d’alimentació en la nova escola bressol Guinbó per al i de descans dels infants. Durant el curs seu trasllat definitiu i en la Pla de Fornells, 2008-2009 hi han participat quatre tancada de forma provisional. El setembre escoles bressol i al setembre d’aquest any de 2010 s’ofertaran 690 noves places, encara s’hi ha incorporat un altre centre. cosa que preveu per al curs 2010-2011 Des del Servei d’Educació Infantil es un total de 4.950 places. No cal dir coordina l’execució del projecte, com que en aquests projectes es mantindran també el seguiment i l’avaluació, tant amb els nivells de qualitat arquitectònica les direccions dels centres implicats com i de qualitat educativa assolits fins ara. amb els tutors del pràcticum de l’alumnat participant. Actualment, també es gestiona l’ordre de pagament de l’import Projectes singulars de les beques als participants. 3. Projecte de col·laboració i pràcticum 1. Impuls de la xarxa d’atenció a la petita amb instituts de formació professional infància de Sant Andreu El 2007 s’estableixen les bases Per tal d’incidir en la millora de la criança reguladores per a l’atorgament de beques i educació dels infants de 0 a 3 anys del de col·laboració a estudiants de segon Districte de Sant Andreu i avançar en la curs del cicle formatiu de grau superior cultura de la petita infància, s’ha impulsat d’educació Infantil de l’IESM Ferran la creació d’una xarxa, liderada per Tallada, amb l’objectiu, d’una banda, l’escola bressol municipal, amb de complementar l’adquisició de professionals d’altres serveis educatius, competències professionals en l’àmbit sociosanitaris i culturals i famílies. Aquest de la intervenció educativa en aquest és un dels projectes estratègics del Pla primer cicle i, d’una altra banda, facilitar- d’acció 2008-2011 del Projecte educatiu ne la incorporació al món laboral. Al curs de ciutat de Barcelona (PECB). 2008-2009 hi van participar 7 estudiants Els objectius s’han fixat en: assignades a l’EBM Pau. En el curs 2009- 2010, aquest projecte s’ha consolidat amb 1. Contribuir a que les famílies siguin la signatura d’un acord de col·laboració i se sentin competents en la criança entre l’IMEB, el Consorci d’Educació i l’educació dels seus fills i filles i, a més, de Barcelona i la Fundació BCN Formació tinguin expectatives positives en relació Professional, acord pel qual s’han ampliat al seu creixement. la xarxa d’instituts col·laboradors 2. Implicar totes les institucions i les escoles bressol implicades en la relacionades amb la petita infància consecució dels objectius (tres instituts en un projecte comú. d’educació secundària i set escoles 3. Innovar i promoure la cultura bressol municipals). de la petita infància. 4. Compartir el suport i l’acompanyament 4. Establiment d’un projecte per a les famílies per tal de corregir a la inserció laboral de dones i signatura i reduir possibles dèficits de capital d’un acord de col·laboració amb social. Barcelona Activa i la Fundació BCN Formació Professional 2. Consolidació del projecte Amb aquest acord s’ha establert un marc d’innovació educativa i de col·laboració de col·laboració per posar en marxa amb la Universitat de Barcelona i Ramon cursos de formació amb l’objectiu Llull-Blanquerna de qualificar professionals en atur per Iniciat en el curs 2004-2005, aquest realitzar tasques de suport educatiu projecte s’emmarca en l’assignatura de a les escoles bressol municipals alhora pràcticum que els estudiants realitzen que es garanteixen les pràctiques laborals en el tercer curs de Magisteri en aquestes escoles i es dissenya 198 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Educació el programa formatiu d’un nou perfil L’Institut d’Educació ha col·laborat professional anomenat educador/a específicament en la concreció del de suport d’escoles bressol, d’acord amb programa del curs i del perfil dels usuaris les funcions bàsiques i tasques de suport en el marc del programa «Barcelona educatiu i susceptible de ser reconegut creix en oportunitats professionals» com a una qualificació professional per i també en l’establiment del programa l’Institut Català de les Qualificacions de pràctiques a les escoles bressol Professionals (ICQP). municipals. Taula 1 Nombre d’escoles bressol participants 14 Nombre de participants que realitzen pràctiques 17 Nombre de persones que superen els objectius del curs i inicien el procés d’inserció laboral 15 Contractes realitzats per empreses 13 5. Participació de les escoles bressol matriculats en les escoles bressol en la campanya de vacances ha continuat desenvolupant la seva de l’Ajuntament de Barcelona activitat. Al llarg del curs escolar El 2007 es va crear una nova modalitat s’han atès 213 infants en un total de casal d’estiu en el marc de la de 180 visites d’orientació i intervenció campanya de vacances de l’Ajuntament realitzades a 55 escoles bressol de Barcelona per tal d’homologar que van sol·licitar aquest servei. activitats que, a proposta de les AMPA Com a resultat, el nombre de criatures dels centres, es realitzessin a les escoles que han disposat d’un suport educatiu bressol municipals entre els dies addicional és de 31. de finalització de l’activitat lectiva i el 31 de juliol. Aquesta activitat és coneix amb el nom de «Bressol d’Estiu». Projectes i activitats Des de l’Institut d’Educació es treballa de les escoles de música conjuntament amb el Servei d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament per tal Durant tot l’any s’ha continuat de poder donar suport a les iniciatives el procediment iniciat en el curs 2008- que es generin als centres i, d’altra banda, 2009 de realitzar la preinscripció a les gestionar el pagament de les beques escoles de música a través d’internet atorgades a les famílies a través dels i cal destacar que aquest mitjà s’ha districtes municipals. Com a entitat consolidat en tots els processos organitzadora, juntament amb els d’inscripció, tant per als ensenyaments representants de les AMPA, es fa un propis de les escoles, com per als tallers seguiment de les activitats durant el seu «Música per a nadons» (primavera, tardor desenvolupament. Aquest any s’han i hivern) i «Sol solet», el qual va adreçat realitzat 15 «Bressol d’Estiu». a infants de tres anys i enguany s’ha iniciat a les escoles Casa dels Nens Atenció a les necessitats i Nou Barris però que, el proper curs, educatives especials es preveu d’ampliar-lo a quatre escoles L’equip d’atenció a infants amb i incorporar-hi un nou taller adreçat necessitats educatives específiques a criatures de quatre anys. 199 Institut Municipal d’Educació Del conjunt de projectes portats 3. «Junts dibuixem i cantem». Projecte a terme per les escoles de música col·laboratiu amb diversos centres han destacat: municipals de primària i secundària i escoles del Senegal promogut per 1. Projecte escoles en xarxa en cooperació l’Associació Amics de Diakha Madina amb la ciutat de Medellín (Colòmbia) L’intercanvi d’aquest curs es basa en L’objectiu d’aquest projecte conèixer músiques populars de tots dos és la transferència i intercanvi territoris. La participació de les escoles de coneixements entre professionals de música ha consistit en la transcripció dels respectius centres educatius de musical i els corresponents arranjaments cada ciutat, vinculats per la realització de les cançons populars arribades d’activitats i iniciatives conjuntes. des del Senegal, tasca que ha realitzat El projecte s’ha concretat en una primera el professorat de les escoles. Com visita de treball a Barcelona per part a cloenda del projecte s’ha celebrat de diversos docents de les escoles un concert en el qual han participat de Medellín i en un viatge posterior d’un com a cantaires l’alumnat dels centres grup de docents de les quatre escoles d’educació d’infantil i de primària de música de Barcelona amb activitats municipals acompanyats per l’alumnat diverses a la ciutat de Medellín. de les escoles de música. A partir Posteriorment es va fer un concert d’aquest intercanvi de música popular, el 26 de novembre de 2009 al Casino s’ha editat un cançoner il·lustrat per de l’Aliança del Poblenou, en el qual l’alumnat de tots dos continents i amb van participar alumnes de les quatre les gravacions dels mateixos joves escoles i on es van interpretar músiques i infants cantant. i cançons catalanes i colombianes. La continuïtat d’aquest projecte durant Conservatori Municipal de Música l’any 2010 es focalitzarà en treballar de Barcelona aspectes de la música per a nadons L’any 2009 s’han fet per primer cop les i del jazz. Està previst fer properament inscripcions a les proves d’accés a través un altre intercanvi de docents per d’internet. La valoració d’aquest procés poder conèixer el desenvolupament ha estat molt positiva i se n’ampliarà d’aquests temes. l’ús de cara a la matrícula de totes les activitats formatives que es realitzin 2. Concert de celebració del 15è al centre. aniversari de les escoles de música És important destacar també la plena municipals Casa dels Nens i Sant Andreu, consolidació d’activitats com «Dijous a la sala Pau Casals de l’Auditori, concert» i d’altres que han afavorit el 14 de juny de 2009 la presència del Conservatori en l’entorn. Durant tot el curs l’alumnat de les dues escoles ha anat preparant aquest Accés a les oportunitats concert, en el decurs del qual s’ha educatives i a la inserció laboral interpretat Els cinc sentits de la música, obra encarregada especialment en ocasió Fundació BCN Formació Professional d’aquesta efemèride. Enguany s’ha donat un impuls a la A més del concert de cloenda, a les dues Fundació BCN Formació Professional escoles s’hi han celebrat diversos actes com a instrument de desenvolupament i s’hi han programat activitats en les quals de projectes compartits entre el sector han pogut participar tant l’alumnat com productiu, els centres educatius i totes les famílies. les entitats que participen en la formació La celebració del 15è aniversari ha professional de la ciutat. L’objectiu és donar permès a les escoles d’adquirir una nova resposta a les necessitats que les dimensió i projecció tant a nivell qualitatiu dinàmiques dels sectors econòmics com quantitatiu, que s’ha concretat en i empresarials generen en el sistema una major participació en alguns dels de formació per aconseguir una formació actes de la ciutat. professional actualitzada, adaptada i eficaç. 200 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Educació En aquesta línia, durant el 2009 s’ha Durant l’any s’ha treballat en: portat a terme l’execució dels projectes següents: • La preparació del XI Congrés Internacional de Ciutats Educadores • Projecte cultura del treball. Per fomentar previst a Guadalajara (Mèxic), del 22 els valors de la cultura del treball. al 24 d’abril de 2010. • Projecte «Insert Point». Avaluació • La formació «Ciutat educadora de competències transversals a partir i governança local» que s’ha realitzat d’un instrument informàtic. a Gènova (Itàlia), Almada (Portugal), • Projecte fòrum virtual de formació Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) professional entre@lumnes. Per donar i a la ciutat de Mèxic. a conèixer l’oferta de formació • El Banc Internacional de Documents professional i les sortides laborals. de Ciutats Educadores, consultable al • Programes de qualificació professional portal de l’AICE (www.edcities.org), s’ha inicial (PQPI). Per planificar l’oferta incrementat amb 160 noves experiències, d’unitats i especialitats dels PQPI cosa que significa que avui se’n poden de Barcelona per al curs 2009-2010. consultar més de 920. • Campanya de formació professional: • L’edició del primer exemplar d’una nova Futur Prometedor. Per tal de qualificar col·lecció de monogràfics de caràcter i prestigiar la formació professional anual, Ciutat, Educació i Urbanisme de la ciutat i despertar l’interès dels joves (en català, castellà, anglès i francès). i de les famílies. • L’exposició itinerant Ciutats Educadores: • I Jornades internacionals Accions Locals, Valors Globals, que s’ha d’innovació, formació professional exhibit a les ciutats de Granollers, i empresa. Fòrum d’intercanvi Budapest, Tampere i Betlem. d’experiències internacionals entorn la innovació dins l’empresa. L’Associació està organitzada en xarxes • Empreses associades a la Fundació. territorials i temàtiques, cosa que permet S’han signat vuit nous convenis i s’han a les ciutats d’un mateix territori abordar incorporat a la Fundació sis empreses qüestions d’abast local o treballar i entitats noves. en temes específics. Durant el 2009 • Estades europees per a docents s’ha avançat en la creació d’una delegació i directius. Per a la promoció de la per a la regió d’Àsia-Pacífic i en la xarxa mobilitat de docents i directius de centres territorial mexicana. Això eleva a sis de formació professional en altres ciutats el total de xarxes territorials de l’AICE europees. (Espanya, França, Itàlia, Portugal, Brasil • Qualificació i acreditació i Mèxic) i a tres el total de delegacions de competències. S’ha incrementat (Amèrica Llatina, Europa Central i Àsia- la col·laboració amb l’Institut Català Pacífic). de Qualificacions Professionals (ICQP). Aquest volum de ciutats de cultures i talles diverses, sumat als diversos canals Lideratge de Barcelona de comunicació i oportunitats de trobada en l’Associació Internacional i diàleg que es promouen des de Ciutats Educadores (AICE) del secretariat, generen multiplicitat Al tancament de l’any, l’Associació d’intercanvis i projectes conjunts. Internacional de Ciutats Educadores (AICE) té 421 membres de 36 països. Impuls a la corresponsabilitat Aquesta tendència a l’alça és el resultat de la ciutat en l’educació de la política d’extensió que es porta L’IMEB ha impulsat els espais de a terme d’acord amb el Pla d’acció. participació per tal de donar veu als Els congressos internacionals, el treball ciutadans en la configuració i en la gestió dut a terme per les diverses xarxes i la de l’educació a través del Consell escolar participació en les activitats proposades municipal, el Consell de la formació per organismes amb objectius afins han professional, el Consell de coordinació permès d’avançar en aquest sentit. pedagògica i el Projecte educatiu de ciutat. 201 Institut Municipal d’Educació La participació de l’alumnat, amb en xarxa» als districtes de Nou Barris, propostes per al govern de la ciutat, s’ha Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sant vehiculat un any més a través del projecte Andreu i Sant Martí, en 47 centres «Audiència pública de nois i noies». docents, amb 241 sessions formatives i 840 participants. «Famílies en xarxa» té com a objectiu disminuir la fractura Consell escolar municipal de digital generacional i millorar les Barcelona (CEMB) relacions de pares i mares amb els fills i filles mitjançant l’aprenentatge de l’ús El Consell escolar municipal de Barcelona d’internet. (CEMB) i els consells escolars municipals Des del CEMB es coordina, s’assessora de districte són organismes de consulta i es promou la formació dels i participació dels diferents sectors representants municipals (199 persones) de la comunitat educativa de la ciutat. als consells escolars dels centres públics, Els consells escolars municipals estan privats concertats i consells de integrats per representants de participació de les escoles bressol i llars les institucions, de les entitats i de les d’infants públiques de la ciutat. Igualment, associacions del món educatiu i per s’ha elaborat i editat l’informe de la representació dels consells escolars participació en la renovació dels consells dels centres educatius sostinguts amb escolars dels centres docents del curs fons públics. 2008-2009. El desplegament del Consorci d’Educació, que ha assumit la gestió Projecte educatiu de ciutat dels centres públics i municipals de (PECB) la ciutat i la renovació dels consells El Projecte educatiu de ciutat de escolars municipals de districte, i la pròpia Barcelona (PECB) és un instrument renovació del CEMB han estat els dos de governança educativa que es basa temes centrals de l’actuació de les en la participació ciutadana, la planificació comissions i del Plenari del CEMB durant estratègica i la corresponsabilitat social l’any. en l’educació en tots els àmbits i nivells. El CEMB ha continuat la seva tasca El PECB expressa la vocació de seguiment de les diferents actuacions de Barcelona com a ciutat educadora, de l’administració educativa en la qual els agents socials es reconeixen i de l’Ajuntament en relació a la ciutat com a agents educatius i es plantegen de Barcelona (mapa escolar, col·lectivament quins són els grans reptes escolarització, calendari escolar, escola de l’educació a la ciutat. inclusiva, beques, etc.) i ha emès diferents La xarxa educativa ciutadana ha informes i dictaminat sobre la proposta promogut «El compromís ciutadà per una de reglament de l’ús social dels centres educació al servei de la cohesió social», docents dependents del Consorci al qual ja s’han adherit 200 institucions d’Educació. i entitats compromeses a actuar El CEMB colidera amb el Consell de manera intencional i articulada de la joventut de Barcelona el projecte en el desenvolupament de projectes del PECB «La participació dels estudiants i accions educatives. com a projecte educatiu i social», dins Aquest any s’ha continuat amb el del qual s’han desenvolupat les sessions desenvolupament del Pla d’acció 2008- de formació de suport als representants 2011 del PECB, format per onze projectes de l’alumnat en els consells escolars estratègics i diverses accions educatives de centre i a delegats i delegades de curs. ciutadanes; i amb la celebració de quatre El CEM també lidera el projecte fòrums: «Ciutadania i educació», «Formació de famílies del PECB», «Èxit escolar per tothom», «Educació amb 596 accions formatives i 9.468 i immigració» i «Educació i lleure». participants durant el curs 2008-2009. Els òrgans de gestió del PECB, el Consell Durant l’any aquest programa Directiu, la Comissió Delegada, s’ha ampliat amb el projecte «Famílies la Comissió Tècnica de Seguiment, 202 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Educació els Fòrums i l’Oficina Tècnica han portat per articular i compartir l’acció educativa a terme el Pla de treball del PECB, que de la societat civil i de l’Ajuntament. ha comptat amb el suport d’una nova En aquest sentit, des de la Comissió plataforma de comunicació i de treball Tècnica Barcelona Ciutat Educadora, col·laboratiu (Moodle). formada per 45 representants de les Enguany, cal destacar els diversos actes àrees i els districtes que es reuneixen de celebració i l’edició de diferents tres vegades l’any, s’ha fet un primer materials informatius vinculats al 10è treball que relaciona els principis aniversari del PECB (1999-2009); de la Carta de ciutats educadores amb dos diàlegs: Democràcia, educació els objectius del Pla d’actuació municipal i participació ciutadana, el dia 27 de maig, i els dels Plans d’actuació de districte i Menors estrangers: formació i treball, (PAD) 2008-2011, per poder reconèixer el 18 de novembre; i les X Jornades del quins són els nivells d’acompliment PECB, que han tractat sobre Democràcia, i les possibles noves línies d’acció educació i participació ciutadana, a desenvolupar. S’ha iniciat el procés per celebrades els dies 30 de novembre promoure la presentació i l’actualització i l’1 de desembre, amb la participació d’experiències i de documents al Banc de prop de 500 persones. Internacional de Documents de Ciutats Educadores (BIDCE) i al Congrés Internacional de Ciutats Educadores, Comissió Barcelona Ciutat promoguts per l’Associació Internacional Educadora (CBCE) de Ciutats Educadores (AICE). S’ha intercanviat informació sobre La finalitat de la Comissió Barcelona programes i activitats educatives. Ciutat Educadora és la d’afavorir S’ha iniciat el treball per determinar l’acompliment per part de l’Ajuntament els criteris de qualitat educativa i per dels principis de la Carta de ciutats afavorir el coneixement i la difusió de educadores, tot promovent l’acció l’impacte educatiu dels programes i de transversal, la participació i el treball les accions que es porten a terme des en xarxa d’institucions i entitats, com de l’Ajuntament. També s’ha participat, també el desenvolupament del Projecte com a CBCE en el desenvolupament del educatiu de ciutat com un dels PEC de Barcelona i del seu Pla d’acció instruments per continuar fent 2008-2011, formant part del Consell de Barcelona una ciutat, cada dia, directiu del PECB. A més, des de l’IMEB més educadora. L’Ajuntament compta, es dóna suport a la Comissió a través des de 2008, amb aquest espai de d’una Secretaria tècnica. treball compartit entre les diferents àrees i districtes municipals, presidit per la primera Tinència d’Alcaldia, Dinamització cultural i que té els objectius següents: als centres escolars • Vetllar i contribuir per l’acompliment HI ha un compromís, que es renova dels principis de la Carta de ciutats cada any, per promoure la participació, educadores. mitjançant la recollida d’iniciatives dels • Conèixer, informar i promoure la difusió alumnes i del professorat, en tots els dels programes i de les accions projectes, accions i idees del camp artístic educatives vinculades a l’educació formal, i cultural. Entre d’altres, destaquen els ajuts no formal i informal que es duen a terme als programes culturals dels instituts públics des de les àrees municipals. d’educació secundària i les mostres culturals • Promoure el reconeixement i la difusió als instituts que inclouen la de dansa, de l’impacte educatiu de les polítiques la de teatre, la d’arts visuals i plàstiques, públiques de les diferents àrees la de música i el Play-Rec (mostra municipals. de produccions audiovisuals) i també • Formar part del Consell directiu del l’òpera a secundària en col·laboració Projecte educatiu de ciutat de Barcelona amb el Gran teatre del Liceu. 203 Institut Municipal d’Educació La participació d’infants i joves i, després d’un procés col·lectiu de reflexió, escolars en la vida ciutadana el jovent presenta les seves conclusions La participació dels escolars en la vida i propostes en una audiència pública ciutadana es promou mitjançant del Consistori presidida per l’Alcalde. l’Audiència Pública als nois i noies El Pregó de la Laia: la veu dels infants de Barcelona i amb El Pregó de la Laia: de Barcelona és una activitat educativa la veu dels infants de Barcelona. adreçada a l’alumnat de 3r, 4t i 5è L’Audiència Pública als nois i noies de primària que té com a objectiu iniciar de Barcelona, que l’IMEB convoca des els infants en els processos participatius del curs 1994-1995, és una activitat de l’escola i de la ciutat de Barcelona. especialment pensada per als i les joves A través d’aquesta iniciativa, es convida escolars d’entre 11 i 17 anys i se serveix els nens i nenes a prendre la paraula, d’un mecanisme de participació establert a participar, a fer suggeriments i a per configurar un espai per al diàleg comprometre’s per a l’elaboració conjunta i la participació dels joves escolars com del pregó, que es llegeix públicament en a ciutadans i ciutadanes de ple dret. Cada l’acte d’inauguració del es festes de Santa any se’ls proposa un tema diferent Eulàlia, les festes d’hivern de la ciutat. Dades rellevants Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 Centres Escoles bressol 57 59 62 63 Ensenyaments musicals 6 7 7 5 Total 91 94 97 68 Alumnat Escoles bressol 3.688 3.797 3.977 4.260 Conservatori Municipal de Música 524 585 671 600 Escoles de música 1.343 1.368 2.141 2.189 Serveis complementaris d’educació infantil (Espais familiars, serveis itinerants, «Ja tenim un fill»…) 453 431 432 398 Total 6.008 6.181 7.221 7.447 Taula 3 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 1.739 1.804 1.801 709 Inversió (en milers d’euros) 12.687 24.404 9.705 2.391 Pròpia 1.670 1.664 2.013 1.290 Per compte de l’Ajuntament 11.017 22.740 7.692 1.101 Resultat comptable (en milers d’euros) 560 1.020 160 276 Cash-flow (en milers d’euros) 1.553 2.322 1.318 1.822 Nota: Al gener del 2009 es va traspassar al Consorci d’Educació la gestió dels centres docents municipals dels nivells educatius d’infantil i primària, secundària, ensenyaments artístics, educació especial i formació d’adults. Concretament ha suposat el trasllat de 28 centres docents municipals i de 9.007 alumnes. 204 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal d’Educació Taula 4 Estats financers el 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes béns i serveis 9.993 Actiu fix 7.604 Transf. program. i per serveis Aj. 77.488 Immobilitzat immaterial 238 Transf. Organismes Autònoms de l’Ajuntament 62 Immobilitzat material 7.846 Transf. Generalitat 53.627 Immobilitzat material adscrit (484) Altres transferències 239 Immobilitzat financer 4 Altres ingressos 313 Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Total d’ingressos d’explotació 141.722 Actiu circulant 20.085 Costos Existències – Compres – Deutors 19.999 Personal 33.128 Inversions financ. temporals 11 Treballs, subminist. i serveis ext. 11.606 Tresoreria 75 Subvencions 96.000 Ajustaments per periodificació – Altres despeses – Provisions 75 Total actiu 27.689 Amortitzacions 1.471 Passiu Total de costos d’explot. abans financers 142.280 Recursos a llarg termini 6.736 Resultat d’explotació abans financers (558) Patrimoni 6.460 Ingressos financers 42 Resultat de l’exercici 276 Despeses financeres – Subvencions de capital – Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació (516) Provisions – Ingressos extraordinaris 1.082 Creditors financers a llarg termini – Despeses extraordinàries 290 Altres creditors a llarg termini – Resultat de l’exercici 276 Recursos a curt termini 20.953 Creditors financers – Creditors comercials 16.760 Altres creditors 4.111 Ajustaments per periodificació 82 Total passiu 27.689 205 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal del Paisatge Urbà Institut i la Qualitat de Vida Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat L’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat d’habitatges. Amb aquest programa es volde Vida és un organisme autònom local millorar la qualitat de vida dels ciutadans. de Vida que dóna resposta a la preocupació • Programa de sostenibilitat. Aïllamentde l’Administració per la protecció tèrmic i acústic amb substitució de vidres de l’espai públic i que canalitza tots els i fusteria i aprofitament dels recursos seus recursos, personals i pressupostaris, naturals amb dotació de plaques solars. a fi i efecte de desenvolupar accions Amb aquest programa es vol aconseguir destinades a la protecció, la millora la implicació ciutadana en projectes President: i la difusió del paisatge urbà de la ciutat que impulsin l’estalvi energètic Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín de Barcelona. i la sostenibilitat. Gerent: Des dels seus inicis, les administracions • Programa d’instal·lacions. Unificació Sr. Ricard Barrera i Viladot públiques han disposat d’òrgans de gestió d’antenes de recepció de ràdio i televisió, i ordenació del paisatge i s’han dotat ordenació d’aparells d’aire condicionat d’instruments jurídics de legislació i substitució de dipòsits d’aigua per aigua i de control de l’activitat i dels usos dels de xarxa. Amb aquest programa es vol espais públics. L’Ajuntament de Barcelona optimitzar les instal·lacions dels edificis Constitució ha volgut anar més enllà i ha considerat i, alhora, revaloritzar l’espai públic. Es va constituir el 27 de juny de 1997. el paisatge urbà com un sistema dinàmic • Programa de locals comercials en evolució contínua, en el qual i d’activitats professionals o serveis. Objecte social intervenen simultàniament el sector privat Retolació exterior en català, insonorització Dur a terme actuacions de protecció i el sector públic. Aquesta consideració de les activitats molestes pel soroll, i de millora del paisatge urbà en tres del paisatge de la ciutat com un bé comú millora de la imatge exterior de vessants: el de la campanya d’ajuts –com un entorn de convivència que les botigues. Amb aquest programa per a la protecció i millora d’edificis, mereix especial cura i protecció– ha posat es vol impulsar la renovació exterior dels el de la gestió dels usos del paisatge en marxa una nova cultura administrativa establiments comercials per tal d’afavorir i el de la promoció dels valors del paisatge cada cop més àgil i dinàmica, però una percepció endreçada i harmònica i la difusió del patrimoni arquitectònic que alhora garanteix l’eficiència, el rigor de la ciutat. de la ciutat. i l’eficàcia en la gestió dels recursos • Programa d’actuacions especials. públics. Actuacions de caràcter específic En aquest sentit, l’Institut treballa en tres i extraordinari sobre elements que eixos d’actuació que es complementen incideixen en el paisatge urbà i foment entre sí i que tenen per objectiu millorar de la sostenibilitat en edificis que no la qualitat de vida dels ciutadans. siguin d’habitatges. A través de la campanya «Barcelona, «Barcelona, posa’t guapa» posa’t guapa», l’Institut va atorgar 15,7 milions d’euros en subvencions El primer eix d’actuació és la gestió als ciutadans que al llarg del 2009 van de la campanya «Barcelona, posa’t guapa», realitzar obres de conservació i millora que ofereix vint-i-cinc tipus d’actuacions sobre béns particulars que formen part subvencionables a tots aquells ciutadans del paisatge urbà de Barcelona. que efectuïn obres de restauració i millora L’Institut va subvencionar un total en béns particulars que formen part del de 2.155 actuacions en edificis destinats paisatge urbà de la ciutat i que s’agrupen majoritàriament a habitatges. Un 71 % o classifiquen en sis programes genèrics: de les actuacions subvencionades correspon al programa d’obres que • Programa d’obres no estructurals. ha impulsat la rehabilitació tant Restauració de façanes, terrats i de l’interior –patis de llum, escales cobertes, patis de llum, vestíbuls i escales. i vestíbuls–, com de l’exterior dels edificis Amb aquest programa es vol fomentar –façanes, terrats i cobertes–. A la resta la cultura del manteniment per fer les d’actuacions els ha correspost els nostres ciutats més segures i habitables. percentatges següents: el 14 % • Programa d’accessibilitat. Supressió al programa d’accessibilitat, amb 180 de traves i barreres arquitectòniques, ascensors instal·lats, el 4 % al programa dotació d’elevadors i adaptació de medi ambient, el 5 % al programa 207 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida d’instal·lacions i el 5 % restant al programa una convocatòria única a inicis de 2010 de locals comercials amb 112 actuacions. englobant-hi tots els programes L’Ajuntament, dins del Pla per a de rehabilitació de les diferents l’habitatge 2008-2016, ha fet una decidida administracions en un únic tràmit aposta per la rehabilitació dels edificis i procediment. de la ciutat per tal d’afavorir la qualitat Com a conseqüència d’aquesta nova de vida de les persones que hi viuen, convocatòria, i per no complicar el procés alhora que pretén potenciar un sector d’aprovació i pagament dels expedients econòmic enfrontat a una forta davallada en tramitació a l’Institut, s’ha acordat, a causa de l’actual conjuntura econòmica. i així ho reflecteix la convocatòria, que els Ja l’any 2008 es va iniciar una prova expedients entrats a l’Institut que hagin pilot del que serà el nou procediment finalitzat obres abans del 31 de desembre unificat, que es posarà en marxa el febrer de 2009 es continuaran tramitant d’acord de 2010, dins de l’àmbit del Consorci amb el procediment de l’Institut. Els que de l’habitatge, consistent en una no hagin acabat obres en aquesta data ambiciosa campanya d’instal·lació s’incorporaran a la convocatòria publicada d’ascensors que pretén pal·liar un pel Consorci. dels principals problemes dels edificis En el Compte de pèrdues i guanys s’ha de la ciutat i que afecta sobretot comptabilitzat, d’acord amb el principi a persones grans i amb mobilitat reduïda de prudència, la despesa previsible dels que tenen moltes dificultats per poder expedients als que l’Institut haurà de fer sortir de casa. L’objectiu es ajudar-los per front i que s’aprovaran i es pagaran amb evitar que hagin de canviar d’habitatge el pressupost de 2010. Pel mateix principi i així millorar substancialment la seva de prudència, no s’han comptabilitzat qualitat de vida. en el mateix exercici els ingressos amb A més, aquest programa inclou, per que es compta per satisfer aquestes aprofundir en el seu marcat objectiu obligacions, la qual cosa provoca les social, el finançament de la totalitat pèrdues que figuren en el Compte de de la quota que hagin de pagar els veïns pèrdues i guanys i que es compensaran amb pocs recursos per instal·lar-hi en l’exercici 2010, quan es comptabilitzin l’ascensor. D’aquesta manera es pretén els ingressos però no les despeses. evitar la manca d’acord dins de les comunitats per la impossibilitat de fer front a la despesa requerida. Paisatge urbà Per tal d’afavorir l’accés dels ciutadans als ajuts per a la rehabilitació, al llarg El segon eix el configura la gestió de l’any, i amb l’experiència de la prova dels usos del paisatge que l’Institut pilot amb els ascensors, s’ha estat desenvolupa d’acord amb l’Ordenança treballant per aconseguir la finestreta dels usos del paisatge urbà, que és la de tramitació única per a tots els ajuts normativa vigent aprovada per unanimitat per als habitatges de la ciutat de en el Consell Plenari de l’Ajuntament Barcelona que ofereixen les diferents de Barcelona del 26 de març de 1999. administracions. La Comissió mixta de paisatge urbà Aquesta voluntat d’unificar i simplificar els és l’òrgan encarregat de vetllar per ajuts ha implicat un canvi molt important un paisatge urbà endreçat i harmònic. per a l’Institut en relació al procés L’Institut presideix aquesta Comissió d’atorgament de subvencions a la formada per representants municipals rehabilitació ja que, a més de tramitar els de diverses àrees o sectors d’actuació expedients propis de la campanya, l’Institut (districtes, Guàrdia Urbana, comunicació ha esdevingut l’òrgan gestor del Consorci corporativa, via pública…) on també hi són de l’habitatge de Barcelona, encarregat representades altres institucions privades, de tramitar i unificar els expedients de com ara el Foment de les Arts i el Disseny subvencions a la rehabilitació que depenien (FAD) i el Gremi de publicitat. Durant d’altres administracions. Aquest ha estat l’any, la Comissió mixta va emetre un total el pas previ perquè el Consorci pugui fer de 151 resolucions d’impacte paisatgístic, 208 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de les quals 75 corresponien a expedients ara les mitgeres del carrer d’Enric administratius referents a l’ús natural Casanovas, del carrer de Vinyals del paisatge urbà, que és aquell en virtut o del carrer de Concepción Arenal i la del qual les persones intervenen en restauració de la font de l’escola del parc el seu aprofitament –funcional, estètic, del Guinardó. econòmic, etc.– sense causar cap distorsió en el dret col·lectiu de gaudir d’un paisatge urbà harmònic. Entre els més Promoció dels valors freqüents, destaquen els grans rètols del paisatge i difusió lluminosos als terrats i als coronaments arquitectònica de la ciutat d’edificis i la publicitat feta des de tanques d’obra o parets mitgeres. El tercer eix d’actuació se centra D’aquesta manera s’assessora els en la promoció dels valors del paisatge ciutadans sobre els usos permesos dels i la difusió del patrimoni arquitectònic espais públics per tal d’aconseguir una de la ciutat. Més enllà de les tasques ciutat més endreçada i un paisatge més de conservació i millora del patrimoni harmònic. paisatgístic de Barcelona, l’Institut també Altres 69 resolucions d’impacte s’encarrega de difondre i conscienciar paisatgístic emeses per la Comissió mixta del valor d’aquest patrimoni i de la fan referència a les sol·licituds importància de preservar-lo mitjançant d’autorització per a l’ús excepcional les rutes i un seguit de publicacions. del paisatge, que es pot concedir en determinats supòsits a través • La Ruta del Modernisme de Barcelona. de la signatura d’un conveni que estableix Ha seguit amb la seva activitat de difusió una compensació paisatgística, que i promoció del Modernisme barceloní, es destina, de manera íntegra, a la millora en què destaquen les visites guiades del patrimoni arquitectònic de la ciutat. gestionades per l’Institut als pavellons A més d’aquestes resolucions, s’han Güell, al palau Montaner i a l’hospital elaborat i aprovat set informes de la Santa Creu i Sant Pau. En aquest d’interpretació genèrica de l’ordenança. darrer monument, les visites guiades Durant l’any s’ha continuat amb han augmentat en un 200 % en els el desenvolupament del departament darrers dos mesos, degut principalment d’usos del paisatge amb la consolidació al fet que es va tancar el recinte per de les tres àrees de treball: el suport fer-ne la restauració, i a partir de meitat als serveis de llicències de publicitat, de novembre l’única manera de veure’l la inspecció i els serveis generals. ha estat amb visites guiades. El darrer S’han atès consultes en relació trimestre de 2009, també s’ha iniciat a l’ordenança i a la seva aplicació o la preparació de la nova visita «Sant Pau per la gestió de llicències de publicitat. en obres», que inclourà recorreguts Quant al suport al territori, atès que explicatius de la restauració en marxa. donem servei a trenta tècnics tramitadors, L’activitat als nous centres del s’ha dut a terme l’actualització en els Modernisme, la plaça de Catalunya, els mitjans informàtics mitjançant l’aplicació pavellons Güell i l’Hospital de Sant Pau online d’autoliquidació de la taxa i s’ha incrementat moderadament, amb de sol·licitud de llicència d’activitats un augment de consultes per part publicitàries. En aquest àmbit s’han de ciutadans i visitants. avançat les regularitzacions mitjançant la • La Fira Modernista de Barcelona. També potenciació dels expedients de resolució s’ha consolidat la coorganització de la Fira conveniada d’expedients corporatius. amb l’agrupació de comerciants L’any 2009 l’Institut va signar un total CorEixample. En la seva sisena edició, de 126 convenis d’ús excepcional l’Institut ha organitzat una exposició publicitari sobre bastides d’obra que han de cotxes d’època, amb la participació suposat un ingrés de 650.523,48 euros de Transports Metropolitans de Barcelona, que han fet possible obres de recuperació SA, Bombers de Barcelona i l’empresa paisatgística d’elements patrimonials com Sagalés, entre d’altres; tallers per a infants 209 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida amb un èxit notable, a més de les aconseguir la seva incorporació a la Xarxa. ja tradicionals parades de la Ruta Com a actuació bilateral sorgida del Modernisme de Barcelona, amb de la Xarxa i associada amb al patrimoni informació i promoció de l’activitat del XVIII, els municipis de Barcelona i ofertes, i de la Ruta Europea del i Almacelles han acordat instituir la Modernisme, on s’ha ofert informació Beca Mas i Dordal per a estudis sobre sobre els 58 municipis i les 47 entitats l’arquitectura, l’urbanisme i l’enginyeria associats d’arreu d’Europa. Els municipis del segle XVIII. Durant aquest any s’han associats de Melilla, Bad Nauheim, Alcoi celebrat les primeres reunions del comitè i Riga van ser-hi presents amb parada assessor d’experts que ha d’establir pròpia. En aquesta edició s’ha sortejat, les bases del concurs i exercir de jurat entre la gent que s’ha disfressat d’època, de la Beca. un viatge a la ciutat alemanya de Bad En l’àmbit internacional, l’Institut Nauheim, fruit de la col·laboració bilateral ha intensificat la seva implicació amb aquesta vila que ha escollit en organitzacions dedicades al Barcelona com a ciutat convidada del seu Modernisme. D’una banda, l’associació Jugendstilfestival del mes de maig. de municipis i altres entitats de la Ruta També cal destacar que al llarg de l’any Europea del Modernisme–Art Nouveau s’han continuat venent a bon ritme les European Route, fundada i liderada per publicacions més recents de l’Institut, l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000, com els dos llibres de gran format de la ha continuat publicant la revista col·lecció «Barcelona Paisatges», Guapos CoupDefouet, que edita l’Institut del per sempre. Botigues emblemàtiques Paisatge Urbà i que es nodreix de les de Barcelona i Balcons de Barcelona. col·laboracions desinteressades dels Un espai privat obert al públic, i d’altres municipis que integren la Ruta. Aquesta de rutes, com el llibre Ruta de les revista, publicada en català i anglès amb Llibertats. A més, s’ha publicat el tercer un ressò notable en el món de l’art volum de la col·lecció «Barcelona i l’arquitectura a Europa, és considerada Paisatges», amb el títol Barcelona un referent indiscutible del Modernisme. Il·lustrada. La ciutat del segle XVIII, També el 2009 s’ha posat en marxa el amb textos de Lluís Permanyer i fotos portal d’Internet www.coupdefouet.eu, de Consol Balcells. El llibre ha estat una eina interactiva per tal que les ciutats presentat al Saló de Cent a l’octubre, i les institucions de la Ruta Europea del coincidint amb la reunió plenària Modernisme hi facin difusió del seu de la Xarxa de Ciutats de la Il·lustració, patrimoni i de les seves activitats. a la qual Barcelona pertany des del 2001 D’altra banda, la participació i que enguany ha celebrat a Barcelona de Barcelona en la Réseau Art Nouveau la VI Trobada de Ciutats de la Il·lustració, Network –l’altra organització important organitzada per l’Institut del Paisatge pel que fa al Modernisme europeu, Urbà. Aquesta trobada ha inclòs també formada per 16 ciutats i 6 institucions la realització d’unes jornades científiques que promouen activitats de caire on s’han fet aportacions sobre acadèmic i pedagògic per a la difusió el patrimoni del segle XVIII de Barcelona, i l’estudi de l’Art Nouveau– s’ha centrat i les presentacions de les ciutats en encarregar-se de la tresoreria de convidades, entre les quals han destacat l’associació en un moment especialment Edimburg, Sant Petersburg, Ljubljana complicat atès que, des de juny de 2008, i Lisboa. L’avinentesa ha servit per ha calgut trobar la manera de mantenir-ne continuar mantenint el contacte amb l’oficina central de Brussel·les, malgrat els delegats d’aquestes ciutats per no comptar amb cap mena de subvenció. 210 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Barcelona, posa’t guapa Situació global d’expedients de subvenció Inscripcions 2.062 1.942 2.101 2.547 Informes tècnics 4.050 3.930 4.230 4.712 Inici d’obres 1.905 1.731 1.795 2.008 Final d’obres 1.913 1.709 1.682 1.857 Valoració a fi d’obra 2.004 1.879 1.386 1.767 Aprovacions de subvencions 1.589 1.506 1.043 1.263 Lliuraments 1.415 1.414 1.195 1.281 m2 de façanes i terrats rehabilitats 807.527 731.384 530.241 615.241 Patrocinis (1) Nombre de protocols signats 187 197 115 126 Imports gestionats (en milers d’euros) 1.833 1.906 1.152 651 En metàl·lic 1.793 1.906 1.152 651 En espècies (2) 40 – – – (1) Els patrocinis afecten monuments, façanes d’interès historicoartístic, elements i activitats d’interès popular i social, i fonamentalment millores del paisatge urbà. (2) Estimació. 211 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 48 48 49 50 Inversió (en milers d’euros) 4 64 96 388 Pròpia 4 64 96 13 Per compte de l’Ajuntament – – – _ Resultat comptable (en milers d’euros) 241 210 29 (11.188) Cash-flow (en milers d’euros) 282 245 62 (11.163) 212 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Ingressos 78 Actiu fix 228 Transf. program. i per serveis Ajuntament 14.985 Immobilitzat immaterial – Altres transferències 1.185 Immobilitzat material 224 Immobilitzat financer 4 Total ingressos explotació 16.248 Deutors a llarg termini – Despeses a distribuir – Costos Compres – Actiu circulant 7.042 Personal 2.388 Existències – Treballs, subministres i serveis externs 1.611 Deutors 6.026 Subvencions 23.550 Inversions financeres temporals – Altres despeses – Tresoreria 286 Provisions – Ajustaments per periodificació 730 Amortitzacions 25 Total actiu 7.270 Total costos d’explotació abans financers 27.574 Passiu Resultat d’explotació abans financers (11.326) Ingressos financers 2 Recursos a llarg termini (9.359) Despeses financeres – Patrimoni 1.829 Resultat de l’exercici (11.188) Resultat d’explotació (11.324) Subvencions de capital – Ingressos extraordinaris 136 Altres ingressos a distribuir – Despeses extraordinàries – Provisions – Creditors financers a llarg termini – Resultat de l’exercici (11.188) Altres creditors a llarg termini – Recursos a curt termini 16.629 Creditors financers – Creditors comercials 15.035 Altres creditors 27 Ajustaments per periodificació 1.567 Total passiu 7.270 213 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Barcelona Esports Institut Barcelona Esports L’1 de gener del 2009, l’Institut Barcelona • Establir per a cada centre esportiu Esports ha canviat la seva forma jurídica municipal, d’ara endavant CEM, un (entitat pública empresarial local), per programa bàsic de promoció esportiva, configurar-se com a organisme autònom ajustat a les necessitats del territori. President: de l’Ajuntament de Barcelona. • Garantir el compliment i l’execució Im. Sr. Pere Alcober i Solanas Aquesta forma de gestió es caracteritza del programa esportiu públic. Gerent: per estar dotada de personalitat jurídica Sr. Sergi Pujalte i Garcia pròpia i patrimoni diferent de la corporació 2. La planificació dels equipaments que la crea. Aquest canvi implica una • Revisar periòdicament la xarxa bàsica adaptació del funcionament a un nou d’equipaments esportius. règim jurídic. La normativa aplicable • Determinar els nivells d’inversió pública és la bàsica i de desenvolupament del en matèria d’esports (Institut Barcelona Constitució règim local i, específicament, la que es Esports i districtes). Es va constituir el 24 de novembre regula als estatuts de l’Institut. de 2004 i va iniciar la seva gestió L’Institut Barcelona Esports té per missió 3. La construcció, el manteniment econòmica a partir de l’1 de maig dissenyar i impulsar polítiques que permetin i la conservació de 2005. gestionar de manera innovadora i eficaç • Completar la fase de diagnòstic l’esport de Barcelona, com un dels elements sobre l’estat de conservació de les IEM. Objecte social protagonistes del desenvolupament • Corregir les principals deficiències Promoure l’activitat física i esportiva i de la projecció de la ciutat. i garantir el compliment de les noves a la ciutat de Barcelona, tant mitjançant Les funcions de l’Institut Barcelona normatives. programes propis com donant suport Esport s’estructuren en quatre grans • Avançar en el condicionament amb als diferents agents del sector esportiu àmbits d’acció: gespa artificial dels camps de futbol. que hi desenvolupen la seva activitat. • Mantenir una xarxa d’IEM de capitalitat 1. La dotació i la gestió dels equipaments que permeti acollir i organitzar esportius municipals. competicions internacionals. 2. La promoció de l’activitat física i esportiva entre tots els ciutadans. 4. El seguiment i el control de la gestió 3. L’organització directa o en col·laboració • Revisar i actualitzar el marc reglamentari amb altres organitzacions d’esdeveniments i contractual de les IEM. de tots els nivells, tant pròpiament esportius • Garantir el control de la gestió i vetllar com de continguts més teòrics i d’anàlisi per la viabilitat econòmica. i reflexió sobre el fet esportiu en general. • Consolidar la relació de 4. La relació amb altres organismes complementaritat amb els gestors i institucions, nacionals i internacionals, dels CEM. per tal de captar noves activitats per • Elaborar l’acord per a la redistribució a Barcelona i per crear una xarxa amb de competències relatives al seguiment altres ciutats del món. de la gestió de les IEM. Les actuacions de l’Institut tenen com a marc de referència allò previst en el Pla Planificació i control estratègic de l’esport de Barcelona, de la gestió aprovat al mes d’abril de 2003, en el Programa d’actuació municipal 2008-2011 • El Pla director d’equipaments esportius (PAM) i en el Pla director d’equipaments de la ciutat de Barcelona estableix que esportius de la ciutat de Barcelona 2008- l’Institut Barcelona Esports passa a fer-se 2011, aprovat el mes febrer del 2008. càrrec de la gestió de les instal·lacions Tenint en compte tot això, s’han definit esportives municipals amb abonats quatre grans eixos d’acció per al període dels CEM i de les instal·lacions esportives 2008-2011: singulars o específiques. El desenvolupament del Pla requereix 1. El servei públic esportiu la subrogació dels contractes de gestió • Homogeneitzar les prestacions dels de serveis de trenta-vuit instal·lacions serveis i l’accés a totes les instal·lacions esportives, en tres fases. A principi del esportives municipals, d’ara endavant IEM. 2009 s’ha completat la tercera fase 215 Institut Barcelona Esports del procés. Els contractes subrogats de les instal·lacions esportives durant aquest any corresponen als CEM municipals, que tenen usuaris individuals següents: amb abonats i les IEM singulars. – CEM Sant Sebastià Instrument d’avaluació comparada – CEM Sagrada Família de la gestió d’aquests tipus de centres – CEM Les Corts esportius municipals. – CEM Claror • Elaboració i presentació del document – CEM Nova Icària de treball «Cartera bàsica de serveis – CEM Marítim i programa de promoció esportiva» – CEM Estació del Nord dels centres esportius municipals amb – CEM Can Carelleu la figura de l’abonat. – CEM Guinardó • Signatura d’un conveni – CEM Aiguajoc-Borrell de col·laboració amb el departament – CEM Joan Miró de salut de Transports Metropolitans – CEM Sardenya de Barcelona, SA, per a la promoció – CEM Can Felipa de l’activitat física entre els seus • Adjudicació del contracte de gestió treballadors, en condicions avantatjoses del Camp municipal de rugbi La Foixarda d’abonament a les IEM. i licitació del contracte de gestió del CEM • Aplicació en un 80 % del conveni d’ús Parc de la Ciutadella. de les IEM per als agents de la Guàrdia • Tramitació de la pròrroga prevista Urbana de Barcelona, per tal que hi al contracte de gestió del CEM Frontó desenvolupin les hores de formació física Colom. exigides pel seu lloc de treball. • Plans de viabilitat i plans de negoci • Aplicació als CEM de la mesura de del CEM Parc de la Ciutadella, CEM Horta, govern d’ajuts per a persones en situació CEM Piscina Sant Andreu i CEM Cotxeres d’atur a partir de setembre d’aquest any Borbó. (amb caràcter retroactiu a 1 de juliol). • Adjudicació dels concursos d’obra • Aplicació de la nova normativa i gestió dels CEM Horta i Cotxeres Borbó. municipal de senyalització a totes les IEM • Liquidació del contracte de gestió de la ciutat. de l’antiga àrea esportiva de la Vall d’Hebron. • Modificacions contractuals dels CEM Projectes i obres Vintró, Picornell i Carmel. • Resolució de mutu acord del contracte En el marc del Pla d’inversions 2008-2011, de gestió del CEM Maresme. al llarg de l’any, s’han dut a terme diverses • Autorització de la cessió del contracte accions en vint-i-dos equipaments de gestió del CEM Júpiter. esportius municipals per un import • Autorització per hipotecar la concessió de 16 milions d’euros: del CEM Piscines Bernat Picornell. • Subvencions al dèficit d’explotació dels • Inauguració de l’ampliació i millora CEM Can Toda, La Bordeta, Horta, Vintró del CEM Can Toda. i Mundet i del Complex esportiu municipal • Finalització de les obres de remodelació Pau Negre-Parc del Migdia. de les oficines administratives de l’Institut • Compleció de la fase de diagnosi Barcelona Esports. i d’anàlisi de les bases de dades de • Lliurament del projecte executiu les instal·lacions esportives municipals, de les obres del nou CEM Via Favència. així com de les aplicacions informàtiques • Lliurament del projecte executiu, emprades per a la seva gestió. Definició concurs públic de concessió d’obra de l’estratègia per a la futura implantació pública i gestió i inici d’obres dels CEM d’un sistema informàtic conjunt per al Horta i Cotxeres Borbó. seguiment de la gestió i del manteniment • Adjudicació del concurs de redacció (preventiu, normatiu i correctiu). dels projectes bàsic i executiu del projecte • Elaboració i presentació de d’ampliació i millora del CEM Piscina Sant l’Informe anual d’indicadors de gestió Jordi, a l’Eixample. 216 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Barcelona Esports • Adjudicació i realització de les obres següents: Circuit municipal de reforma de les instal·lacions següents: d’aeromodelisme de Montjuïc, Base – Instal·lació de gespa artificial als nàutica municipal de la Mar Bella, Centre camps de futbol municipals de l’Escola municipal de tennis taula Reina Elisenda, Industrial, La Bàscula, Ciutat Meridiana, Centre municipal d’esgrima Reina Trinitat Vella i Bon Pastor. Elisenda, Centre municipal de vela, – Remodelació, ampliació i millora (RAM) Recinte esportiu de l’Escola Industrial, als CEM: Estadi municipal d’atletisme Joan - Espanya Industrial: adequació Serrahima, Centre municipal d’hípica a les normatives. de La Foixarda, Gimnàs municipal - Can Caralleu: piscina i instal·lacions. de La Foixarda, Piscina municipal de salts - Esgrima Reina Elisenda: adequació a de Montjuïc i Piscina municipal de Sant les normatives, sòl tècnic i vestidors. Andreu. També als camps municipals - Bon Pastor: aigua calenta sanitària del Bon Pastor i de la Guineueta (futbol), i reparació de la coberta. de La Foixarda (rugbi), Carlos Pérez - Centre municipal de Vela: adequació de Rozas (beisbol), de Montjuïc (softbol) a les normatives, vestidors, etc. i centres esportius municipals Frontó - Base Nàutica de la Mar Bella: Colom, Pau Negre-Parc del Migdia, pèrgoles, tanca perimetral, etc. Can Cuyàs, Carmel, Horta i Verneda. – Adjudicació i inici d’obres del CEM Sagrada Família. • Millora i arranjaments als CEM següents: Estudis, ponències, – Can Ricart: reparació de la façana congressos i exposicions malmesa. – Vall d’Hebron: adequació de l’estació • Organització del primer congrés transformadora, millora del grup «Educació física, inclusió i alumnat amb electrògen i altres actuacions discapacitat», coorganitzat amb l’Institut de manteniment. de Ciències de l’Educació (ICE) de la – Frontó Colom: insonorització de Universitat de Barcelona i els instituts les bombes d’aigua calenta sanitària. municipals d’Educació i de Persones amb – Estació del Nord: enderrocament Discapacitat. També s’ha comptat amb del fals sostre del passadís d’entrada. la col·laboració de la Federació catalana – Horta-Carmel: impermeabilització d’esports per a disminuïts físics ACELL, de la coberta. la Fundació ECOM, el Col·legi – Can Cuyàs: adequació de la sala de llicenciats en educació física i ciències d’instal·lacions tècniques de la piscina. de l’activitat física i l’esport de Catalunya – Turó: reforma de la instal·lació (COPLEFC), la Federació catalana elèctrica. d’esports per a persones amb – Camp municipal de beisbol Carlos discapacitat física (FCEDF), la Federació Pérez de Rozas: arranjament del circuit catalana d’esports per a cecs (FCEC) de rec, reparació de la tanca perimetral i la Federació esportiva catalana i canalització de l’aigua freàtica. de paralítics celebrals (FECPC). – Complex esportiu municipal Pau • Organització de l’exposició La Ciutat Negre-Parc del Migdia: canalització de l’Esport: Barcelona 1979-2009, de l’aigua freàtica, enllumenat al Museu Olímpic i de l’Esport. Aquesta i legalització elèctrica. mostra, que estarà oberta fins al mes – Centre municipal d’esgrima Reina d’octubre del 2010, recull els processos Elisenda: senyalització. de desenvolupament i canvi dels darrers – Centre municipal de tennis Vall 30 anys, una transformació que ha d’Hebron: adequació de l’estació fet de Barcelona una ciutat pionera transformadora i millora del grup en el sector esportiu. Aquesta exposició electrògen. comptarà amb una sèrie de conferències, • Accions de manteniment en vint-i-dues on personalitats de la història esportiva instal·lacions esportives municipals, de Barcelona aportaran la seva visió per un import de 265.000 euros a les IEM a l’esmentat desenvolupament. 217 Institut Barcelona Esports • Conferència sobre medi ambient, Sports Forum Barcelona, Barcelona Open organitzada pel Comité Olímpico Español Banco Sabadell-Trofeo Conde de Godó, al Museu Olímpic i de l’Esport. Copa Davis, Tour de França. El pas del • Quarta edició de la guia Oferta esportiva Tour per Barcelona ha suposat per a infants i joves que des del 2006 es la retransmissió per televisió de la sisena publica, amb les actualitzacions etapa de la cursa ciclista a gairebé 200 corresponents, per a cada curs escolar. països, la qual cosa ha promocionat • Diverses accions de formació del la ciutat a nivell mundial. professorat i dels tècnics participants • Col·laboració amb l’organització dels en les activitats esportives en edat Campionats europeus d’atletisme 2010, escolar. Hi han pres part un total de 875 mitjançant la producció de l’estand professionals. de «La Ciutat de les Persones», en el marc • Curs d’operadors de piscines. Durant de les Festes de la Mercè. aquest any, s’han organitzat la dissetena i la divuitena edicions del curs, amb un total de 43 alumnes assistents. Relacions internacionals i institucionals Comunicació • Atenció a una delegació de parlamentaris britànics, relacionada • Edició de diverses publicacions: Unió amb l’experiència de Barcelona, tant pel Esportiva Sant Andreu 1909-2009 (llibre que fa a l’organització d’esdeveniments commemoratiu del centenari del club); esportius, especialment els Jocs Olímpics les guies Oferta esportiva per a infants del 92, com pel tractament i la utilització i joves en edat escolar i Campanya de les instal·lacions i la gestió esportiva de vacances per a infants i joves; els a la ciutat. quaderns Aprèn a nedar i Dones i esport; • Representació de l’Ajuntament i l’agenda L’esport dia a dia. de Barcelona al XXIX Forum Sportif • Generalització de l’internet com a eina de Montpeller, a la reunió del Comité de participació, a més de canal de difusió International Olympique (CIO), al juny, i informació. En aquest sentit, s’ha a la trobada de ciutats olímpiques a consolidat el sistema d’inscripcions Lausanne, al novembre, al 40è aniversari a les activitats esportives, especialment de l’Academia Olímpica Española a Madrid les curses, amb l’objectiu d’agilitzar-ne i al Fòrum Internacional de Vela. el procés i, al mateix temps, reduir • Representació de l’Ajuntament la producció de materials impresos. de Barcelona a diversos esdeveniments També s’han elaborat un total de set esportius: al Tour de França, a París pàgines web específiques: Cursa i Barcelona, al Campionat d’Europa de la Mercè, Marató, Mitja marató, Festa d’Atletisme a Berlín, a la regata European de la bici i els patins, Cursa dels nassos, Pro Tour a Istanbul-Brest, amb la tercera Oferta esportiva per a infants i joves etapa a Barcelona; al Trofeu Conde en edat escolar i Campanya de vacances de Godó a Barcelona i a la Copa Davis. per a infants i joves. • Representació de l’Ajuntament • Al llarg de l’any, s’han fet un total de Barcelona en accions de suport de 32 accions informatives i campanyes a la candidatura olímpica de Madrid 2016 publicitàries. Enguany, n’ha estat especial a Copenhaguen. protagonista la campanya sobre l’etapa • Representació de l’Ajuntament a Barcelona del Tour de França. de Barcelona a les cerimònies • Pel que fa a les accions de difusió de les d’atorgament de diversos premis: Premis activitats esportives a través dels mitjans del campionat de Catalunya de Clubs de comunicació, durant l’any s’han produït de Tennis (Club Esportiu Laietà); i difós 35 dossiers de premsa i 90 participació en el jurat dels premis convocatòries de premsa. atorgats pel diari El Mundo Deportivo; • Projecció municipal de la ciutat en grans Gala Seat Sport 2009; premi al Mèrit esdeveniments internacionals: Global Esportiu al Reial Club de Tennis Barcelona 218 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Barcelona Esports a Madrid, Nit de l’atletisme català i Volta a nedar», «Biatló i Triatló escolars», ciclista a Catalunya. «Escaqueja», «Escacs a l’escola». Curses • Participació al I Congreso Iberoamericano d’orientació, «Raid Atlètic», «A la recerca de Instalaciones Deportivas y Recreativas. del joc perdut», «Flic-Flac Circ» i «Dansa • Conferència «Esport i medi ambient», Ara». A més, també s’han consolidat dos organitzada pel Comité Olímpico Español programes, iniciats el 2007, el «Prova-ho» al Museu Olímpic i de l’Esport, el 27 de (promoció de pràctiques esportives novembre. minoritàries) ampliat amb les modalitats de judo i voleibol, a més de l’esgrima i el tamborí, i el programa «Valors i esport», Participació que aquest any s’ha vinculat a les competicions oficials dels equips El Consell de Coordinació Esportiva professionals del Futbol Club Barcelona, en Edat Escolar de Barcelona, constituït a través de l’activitat «Grada jove». el gener del 2007, ha celebrat les quatre Destacable ha estat el nou format de sessions ordinàries previstes. La tercera, l’activitat final del programa «Dansa ara» al mes d’octubre, ha estat el marc que ha reunit quasi 5.000 nens i nenes de la presentació de la Guia d’oferta del segon curs del cicle inicial de esportiva 09/10. primària al Palau Sant Jordi per ballar tots simultàniament. • Quant a la promoció esportiva en edat Promoció esportiva escolar però fora d’horari lectiu, ha continuat el desenvolupament del Pla La Direcció de promoció i esdeveniments de l’esport en edat escolar de la ciutat, esportius de l’Institut Barcelona Esports mitjançant les trobades plenàries del ha continuat desenvolupant actuacions Consell de coordinació esportiva i diverses de les principals línies de treball reunions de la comissió permanent per establertes: promoció de l’activitat física tractar els temes considerats més i l’esport en edat escolat (dins i fora necessaris pels agents del sector (difusió d’horari lectiu) i entre col·lectius específics dels valors, captació i formació (persones discapacitades, nouvingudes de professionals i gestió i ús dels espais o en risc d’exclusió social, gent gran, etc.) esportius escolars). Igual que en anys i el foment de l’activitat física per anteriors, pel setembre es va publicar a la salut i a l’espai públic. i difondre la quarta edició de la Guia Les principals novetats en aquest d’oferta esportiva per a infants i joves apartat han estat: amb tota l’oferta de les entitats integrants del Consell de coordinació esportiva. • La presentació del programa «Per Finalment, també en el marc del Pla un esport sense barreres», al desembre, de l’esport en edat escolar, aquest any i l’aprovació al mes d’octubre de la mesura s’han posat en marxa els anomenats plans de govern Pla Barcelona activitat física de creixement a dotze centres educatius i salut, per part del plenari del consistori. i a quatre instal·lacions esportives Aquests dos projectes persegueixen municipals, amb la intenció de generar augmentar el nombre de persones que nous nuclis de pràctica esportiva practiquen esport a la nostra ciutat i que o consolidar-ne l’escassa oferta existent gaudeixen dels beneficis que comporta en algunes escoles i instituts, que ha per a la salut, tot facilitant l’accés significat incorporar 769 nois i noies més a l’activitat física, en el primer cas, a la pràctica esportiva en horari no lectiu. de la ciutadania amb discapacitat i, • Continuïtat dels altres programes en el segon, de tota la població sedentària i campanyes de promoció esportiva: (especialment adults i gent gran). Campanya de vacances «Campus • Pel que fa a l’horari lectiu, s’ha Olímpia» i la campanya «Compta fins mantingut el Pla de suport a l’educació a tres», en el marc de la qual s’han lliurat física escolar amb els programes que ja es els vuitens premis a l’esportivitat i s’han duien a terme: «Mou-te en bici», «Aprèn incorporat a la pàgina web diversos 219 Institut Barcelona Esports articles i recursos adreçats als agents del • Al mes de desembre, el Palau Sant Jordi sector. També cal destacar la continuïtat ha estat la seu de la final mundial de del servei de préstec de material esportiu tennis de la Copa Davis, que han jugat les a escoles i clubs. seleccions d’Espanya i la República Txeca. • Suport i coordinació a les entitats que treballen en projectes i programes Altres edeveniments de prevenció i actuació relacionats amb • La ciutat ha acollit també altres les persones que es troben en risc esdeveniments de projecció internacional d’exclusió social. com la Copa del món d’escalada • En el marc de la Setmana esportiva de dificultat; la celebració de la Copa de les dones, s’ha lliurat el premi Dona del món de volei femení; el Ladies open i Esport, memorial Mireia Tapiador, que de tennis; la Final four de clubs de beisbol en la seva quarta edició s’ha atorgat europeus o el Trofeu internacional Ciutat a Montse Vergé, pionera en la promoció de Barcelona de natació, per citar-ne i el desenvolupament de l’esport escolar uns quants de representatius, que han femení. comptat amb la participació dels millors esportistes d’èlit a nivell internacional. • Pel que fa als esdeveniments amb Esdeveniments esportius participació popular, cal posar de manifest que les curses de ciutat continuen L’any ha estat marcat per la celebració incrementant la participació, de dos esdeveniments esportius de gran a conseqüència del gran nombre projecció mundial: el Tour de França i la de ciutadans i ciutadanes que practiquen Copa Davis. Acompanyats però, d’altres activitat física amb l’objectiu de fer esdeveniments també importants, que salut i gaudir de l’esport a l’aire lliure. han quedat relegats a un segon terme: Totes les curses d’aquest any han tancat les inscripcions abans de finalitzar-ne • Així doncs, després de 44 anys, el Tour el termini, malgrat que, en tots els casos, de França ha tornat a visitar la ciutat. s’havia augmentat el nombre màxim La prova ciclista internacional més de participants amb relació a la edició important ha travessat la ciutat, el dia de l’any anterior. 9 de juliol, acompanyada de prop • Més de 10.000 persones han participat de 250.000 persones que, malgrat a la cursa de la Mercè, que enguany la pluja persistent, han volgut celebrar comptava amb un component solidari l’esdeveniment. Paral·lelament, ja que es van cedir 50.000 euros a l’ONG en el moment en què els ciclistes ANUE amb l’objectiu de desenvolupar passaven per l’Arc de Triomf, s’ha batut projectes esportius al tercer món. el rècord Guinness de persones pedalant • Pel que fa a la Marató, també es va en bicicleta estàtica: la xifra rècord ha fregar el llindar dels 10.000 participants, estat fixada en 453 esportistes. L’endemà, la qual cosa suposa bones perspectives a la sortida de la setena etapa, unes a l’hora de superar aquesta xifra el 2010. 300.000 persones van acomiadar els Un altre fet destacat ha estat el gran ciclistes en el seu recorregut pels carrers increment de participació que més cèntrics de la ciutat. ha experimentat la Cursa de les dones, • Un altre dels esdeveniments lligats que s’ha acostat a la xifra de les 8.000 al Tour de França ha estat, i per primera esportistes. Cal destacar també vegada, la celebració de les 24 Hores la participació en les caminades del Ciclistes de Montjuïc. Una prova de gran Barnatresc, en què gairebé s’ha assolit duresa física que té lloc en el mític circuit la xifra de 19.000 participants. de motos i cotxes de F1, i on es pot • Quant als esports emergents, participar individualment o per equips. cal destacar el Triatló de Barcelona En un futur, quan aquesta prova ja s’hagi que ha aplegat 3.500 esportistes al front consolidat, es podria convertir en un dels marítim. Una prova força exigent tant referents del calendari esportiu anual pel que fa a l’organització com sobre dues rodes. a la preparació dels esportistes. 220 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Barcelona Esports Actualment aquest triatló se situa i de la zona comercial i que, a més, han en tercera posició a Europa, pel que tingut la possibilitat de participar en les fa al nombre de participants i hi ha bones zones obertes i de provar els materials perspectives de millorar-ne la posició. i els productes. • S’han consolidat també dues • A més, aquest any ha estat escenari de celebracions de referència al calendari molts altres esdeveniments de projecció, esportiu de la ciutat: els Extreme Games com ara els campionats d’Espanya de BTT i la Festa de la bici, que ha doblat els dies i d’Atletisme o els trofeus internacionals d’oferta perquè ha anat acompanyada del Ciutat de Barcelona de polo, de natació Bikeshow. Tots dos esdeveniments han i de tennis taula, així fins arribar a un rebut un gran nombre de visitants que nombre total d’esdeveniments organitzats han pogut gaudir dels espectacles que en supera la setantena. 221 Institut Barcelona Esports Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat Gestió dels equipaments esportius adscrits a l’IBE 2006 2007 2008 2009 Nombre d’abonats 177.370 179.045 182.433 179.430 CEM Frontó Colom 1.650 1.545 1.502 1.734 CEM El Raval-Can Ricart 1.711 3.229 3.960 4.602 CEM Sant Sebastià (1) 12.076 12.187 12.139 11.999 CEM Marítim (1) 5.934 6.054 6.075 6.000 CEM Piscina Sant Jordi 2.786 2.888 3.076 3.033 CEM Aiguajoc (1) 5.573 4.814 4.809 4.502 CEM Joan Miró (1) 4.076 3.974 4.049 4.060 CEM Sagrada Família (1) 10.062 1.0006 9.979 9.833 CEM Estació del Nord (1) 4.641 4.703 4.690 4.492 CEM Piscines Bernat Picornell-Piscina Municipal de Montjuïc 7.111 6.656 7.110 6.749 Centre municipal de tennis de Montjuïc 453 434 495 474 Estadi municipal d’atletisme Joan Serrahima 227 243 166 143 CEM La Bordeta – 3.076 3.505 3.562 CEM L’Espanya Industrial 7.796 7.985 7.726 7.340 CEM Les Corts (1) 10.687 10.751 10.083 9.757 CEM Can Caralleu (1) 7.131 7.177 7.400 7.183 CEM Can Toda 4.531 3.901 3.991 5.363 CEM Claror (1) 9.131 9.047 9.054 8.826 CEM Euròpolis Sardenya (1) 8.111 8.063 7.400 7.183 CEM Perill 9.511 9.175 9.316 8.189 CEM Horta 2.270 2.330 2.229 2.115 Centre municipal de tennis Vall d’Hebron 1.309 1.393 1.164 1.014 CEM Guinardó (1) 4.157 4.283 4.547 4.503 CEM Olimpics Vall d’Hebron (1) 2.059 2.030 2.107 2.220 CEM Carmel 2.654 2.547 2.454 1.960 CEM Mundet 659 602 838 805 CEM Can Dragó 6.941 6.603 7.004 6.244 CEM Can Cuyàs 918 788 782 811 CEM Artesania 2.790 2.457 2.317 2.288 CEM Turó de la Peira 675 602 560 540 CEM Trinitat Vella 1.393 1.525 1.581 1.411 CEM Sant Andreu 3.164 2.960 3.031 2.881 CEM Bon Pastor 951 952 987 989 CEM Júpiter 3.248 2.819 2.858 2.600 CEM Bac de Roda 12.920 12.816 12.945 12.471 CEM Maresme 3.398 2.917 2.950 2.839 CEM Olímpia (1) – 63 227 257 CEM Nova Icària (1) 3.132 3.062 2.991 2.968 Centre municipal de vela 1.096 1.142 1.238 1.196 Base nàutica municipal Mar Bella 459 460 479 488 CEM Vintró 2.669 2.939 3.516 3.580 CEM Verneda 2.324 2.172 1.995 2.005 CEM Can Felipa 2.765 3.263 4.129 4.446 Escola municipal d’hípica La Foixarda – – 251 303 Centre municipal d’esgrima Reina Elisenda 2.221 2.412 2.728 3.472 (1) Instal·lacions subrogades per l’IBE als districtes municipals durant l’any 2009, en el marc del Pla director dels equipaments esportius de Barcelona; les altres, ja estaven adscrites a l’IBE anteriorment al 2009. 222 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Barcelona Esports Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat Gestió dels equipaments esportius adscrits a l’IBE 2006 2007 2008 2009 Nombre d’usuaris 279.587 276.208 305.309 461.364 CEM Frontó Colom 806 660 429 1.054 CEM El Raval-Can Ricart 3.329 5.126 4.530 3.447 CEM Sant Sebastià (1) 9.391 6.399 46.894 48.104 CEM Marítim (1) 18.075 17.679 19.825 21.601 CEM Piscina Sant Jordi 24.121 16.007 19.398 20.431 CEM Aiguajoc (1) 6.851 2.177 1.056 9.585 CEM Joan Miró (1) 5.332 5.463 5.864 5.751 CEM Sagrada Família (1) 11.795 18.746 11.740 10.462 CEM Estació del Nord (1) 4.554 3.256 4.507 2.248 CEM Piscines Bernat Picornell-Piscina municipal de Montjuïc 32.028 34.582 37.452 38.694 Centre municipal de tennis de Montjuïc 1.772 558 226 232 Camp municipal de tir olímpic 2.697 2.918 2.973 2.937 Estadi municipal d’atletisme Joan Serrahima 4.007 4.217 4.287 992 CEM La Bordeta – 1.152 1.431 2.639 CEM L’Espanya Industrial 6.029 5.859 6.168 4.660 CEM Les Corts (1) 8.136 9.277 6.578 4.614 CEM Can Caralleu (1) 18.265 13.048 5.175 9.323 CEM Can Toda 5.942 3.873 3.505 5.895 CEM Perill 7.825 4.316 4.614 4.860 CEM Claror (1) 7.766 5.755 5.064 15.738 CEM Euròpolis Sardenya (1) 5.718 5.836 4.811 5.130 CEM Horta 2.580 2.120 1.759 25.759 Centre municipal de tennis Vall d’Hebron 1.712 2.572 2.645 16.150 CEM Guinardó (1) 7.118 6.636 7.552 6.194 CEM Olimpics Vall d’Hebron (1) 6.947 10.790 13.821 14.352 CEM Carmel 1.502 1.519 1.424 1.474 CEM Mundet 3.395 6.207 6.188 5.998 CEM Can Dragó 16.183 14.315 14.882 93.449 CEM Can Cuyàs 927 645 1.866 802 CEM Artesania 2.745 1.195 1.193 1.195 CEM Turó de la Peira 5.514 3.013 1.083 2.814 CEM Trinitat Vella 1.123 702 1.599 1.210 CEM Sant Andreu 2.454 5.702 1.777 1.581 CEM Bon Pastor 2.294 1.330 1.332 2.220 CEM Júpiter 910 606 1.332 741 CEM Bac de Roda 2.277 6.035 4.298 8.046 CEM Maresme 239 893 1.200 1.011 CEM Olímpia (1) 403 6.810 6.738 26.394 CEM Nova Icària (1) 1.529 5.335 3.567 3.632 Centre municipal de vela 12.531 12.080 10.903 10.198 Base nàutica municipal Mar Bella 4.256 3.019 2.993 1.458 CEM Vintró 5.034 466 3.705 619 CEM Verneda 6.622 2.338 2.885 2.011 CEM Can Felipa 1.059 7.378 7.250 6.078 Escola municipal d’hípica La Foixarda 1.358 505 490 154 Complex esportiu municipal Pau Negre-Parc del Migdia 951 2.121 2.106 2.071 Camp municipal de rugbi La Foixarda 384 406 515 497 Camp municipal de beisbol Carlos Pérez de Rozas 140 1.400 380 230 Pistes municipals d’aeromodelisme 324 357 94 526 Centre municipal d’esgrima Reina Elisenda 2.221 2.412 2.728 3.472 Centre municipal de tennis de taula Reina Elisenda – – 77 3.059 Fossars municipals de tir amb arc 416 397 400 69 (1) Instal·lacions subrogades per l’IBE als districtes municipals durant l’any 2009, en el marc del Pla director dels equipaments esportius de Barcelona; les altres, ja estaven adscrites a l’IBE anteriorment al 2009. 223 Institut Barcelona Esports Taula 3 Indicadors propis del nivell d’activitat Organització d’esdeveniments esportius 2006 2007 2008 2009 (nombre de participants) Actes populars 123.900 133.881 142.182 164.620 Barnatresc (11 caminades per Barcelona, el 2008, van ser 10) 10.038 13.165 15.813 18.717 Caminada internacional de Barcelona 2.658 3.356 3.783 1.927 Cursa de la Mercè 5.800 7.548 8.966 10.000 Cursa d’El Corte Inglés 56.000 53.321 54.795 57.175 Festa de la bici (Bicicletada) 17.000 17.200 15.000 15.000 Travessa nedant al port 453 470 690 412 Cursa de les dones 4.200 4.600 6.000 8.500 Cursa de Bombers 9.800 11.611 15.000 17.500 Mitja marató de Barcelona 2.000 2.743 3.600 4.500 Marató de Barcelona 4.800 7.441 9.125 9.702 Sant Silvestre-Cursa dels Nassos 6.300 7.126 8.500 9.000 Cursa de l’amistat 700 900 287 5.500 Cursa i caminada per Collserola 2.700 2.800 623 986 Cursa de Sant Antoni – – – 3.000 Cursa Lluís Companys – – – 200 Caminada Lluís Companys – – – 40 Cursa del Castell de Montjuïc-Eternal Running – – – 1.280 Master Class Spinning (Tour de França) – – 1.181 Taula 4 Foment de la pràctica esportiva 2006 2007 2008 2009 En horari no lectiu (participants) 40.133 43.237 65.492 49.184 Campanya de vacances «Campus Olímpia» Participants 12.734 15.721 12.985 12.783 Nombre d’instal·lacions (IEM) participants 34 37 33 36 Nombre de modalitats 61 76 72 66 Pre–Campus 15 18 20 18 Campus poliesportiu 24 29 27 29 Campus específics 19 28 25 18 Campus de natura 3 1 1 1 Places ofertes 29.954 20.052 17.970 20.044 Índex d’ocupació 43% 78,4% 72% 63,8% Jocs Escolars de Barcelona (CEEB) 27.399 27.516 30.007 29.401 Saló de la Infància i la Joventut – – 22.500 7.000 Ü Ü 224 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Barcelona Esports Ü Ü En horari lectiu (participants) 21.792 22.006 25.557 32.146 Orientar-nos en el nostre hàbitat Nombre d’escoles participants 88 126 141 153 Nombre de participants 6.095 5.707 6.717 8.434 Mou-te en bici Nombre d’escoles participants 11 13 16 15 Nombre de participants 840 878 960 964 Campanya de promoció «Atletisme–Raid Atlètic» Nombre d’escoles participants – – 29 37 Nombre de participants 800 754 1.487 2.141 A la recerca del joc perdut Nombre d’escoles participants 64 65 69 62 Nombre de participants 2.170 2.186 2.320 2.139 Professors participants en la sessió de formació 128 130 80 110 Flic–Flac Circ Nombre d’escoles participants – – 20 26 Nombre de participants 525 406 630 750 IT Dansa Nombre d’escoles participants – – – 35 Nombre de participants – – – 1.280 Dansa ara Nombre d’escoles participants 107 107 114 127 Nombre de participants 3.916 3.853 4.302 5.120 Campanya «Aprèn a nedar» Nombre d’IEM (piscines) participants 31 33 35 36 Nombre d’escoles participants 116 113 132 160 Nombre de participants 3.271 3.486 4.302 4.297 Biatló escolar Nombre d’escoles 68 64 68 69 Nombre de participants 2.404 2.504 2.635 2.840 Triatló escolar Nombre d’escoles 20 21 21 23 Nombre de participants 1.291 1.363 1.455 1.741 Escacs escolars–Escaqueja Nombre de centres escolars municipals participants 12 20 19 21 Alumnes participants 480 869 749 1.000 Participants a la Festa dels escacs 232 415 450 – Valors i esport–Grada Jove Nombre d’escoles i entitats participants – – – 8 Nombre de participants – – – 470 Expedició Pol Sud Sense Límits Nombre d’escoles – – – 13 Nombre de participants – – – 970 Préstec de material esportiu Organismes usuaris (escoles, entitats, CRP, etc.) 75 80 94 133 Usos totals 114 114 142 210 225 Institut Barcelona Esports Taula 5 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 38 38 42 47 Inversió (en milers d’euros) 310 6.091 6.535 6.613 Pròpia 26 4.187 31 14 Per compte de l’Ajuntament 284 1.904 6.504 6.599 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 244 717 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) (83) 298 244 717 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 255 735 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 80 357 255 735 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla General de Comptabilitat. 226 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut Barcelona Esports Taula 6 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Ingressos per operacions comercials 758 Actiu fix 52 Transf. Program . i serveis Ajuntament 15.156 Immobilitzat immaterial – Concessions instal·lacions esportives 1.417 Immobilitzat material 52 Altres transferències 1.435 Immobilitzat financer – Total ingressos d’explotació 18.766 Actiu circulant 4.972 Existències – Costos Deutors 4.009 Aprovisionaments – Inversions financeres temporals 2 Personal 2.736 Tresoreria 955 Treballs, subminis. i serveis externs 5.807 Ajustaments per periodificació 6 Altres despeses – Subvencions 9.488 Total actiu 5.024 Provisions – Amortitzacions 18 Passiu Total costos d’explot. abans financers 18.049 Recursos a llarg termini 1.254 Patrimoni i reserves 537 Resultat d’explotació abans financers 717 Resultat de l’exercici 717 Ingressos financers – Subvencions de capital – Despeses financeres – Altres ingressos a distribuir – Provisions – Resultat d’explotació 717 Passius per impost diferit – Ingressos extraordinaris – Altres creditors a llarg termini – Despeses extraordinàries – Recursos a curt termini 3.770 Resultat abans d’impostos 717 Altres creditors 40 Impost de societats – Creditors comercials 3.718 Ajustaments per periodificació 12 Resultat de l’exercici 717 Total passiu 5.024 227 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Patronat Municipal de l’Habitatge Patronat Municipal de l’Habitatge El Patronat Municipal de l’Habitatge Actuacions destacades és una entitat pública empresarial local, durant l’exercici 2009 amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat jurídica i d’obrar i autonomia • Pel que fa a la computació de les President: de gestió per al compliment de les seves activitats desenvolupades en la promoció Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín finalitats. d’habitatges, cal assenyalar que s’han Gerent: El Patronat duu a terme la promoció acabat les obres de construcció de 199 Sr. Jaume Fornt i Paradell d’habitatges de protecció oficial habitatges, se n’han iniciat les de 358 i de preu assequible per atendre tant i uns altres 160 habitatges es trobaven la demanda d’habitatges produïda en licitació al final de l’exercici. El total per les actuacions urbanístiques d’habitatges en procés de construcció i les remodelacions dels barris, a finals d’any era de 910. Constitució com la dels sectors de població que, • S’ha continuat amb la redacció de nous Es va constituir el 2 de febrer de 1971. per causa del seu nivell d’ingressos, projectes per a 883 futurs habitatges. no poden accedir al mercat immobiliari • El còmput total de l’obra certificada Objecte social general. A conseqüència d’aquestes ha estat de 37.814 milers d’euros. Promoure habitatges de protecció oficial activitats de promoció, s’encarrega • Pel que fa al lliurament d’habitatges, i de preu assequible. també de l’administració o gestió s’han signat un total de 486 contractes. de 8.246 habitatges, 894 dels quals • En referència a les adjudicacions pertanyen a altres organismes públics. de locals i de places d’aparcament, s’han Les modalitats contractuals dels adjudicat 56 places d’aparcament i 3 habitatges cedits inclouen la compra- locals per un import global de 1.734 milers venda, el règim de lloguer i les d’euros, a més, s’han adjudicat 34 locals modalitats d’ús i habitació. comercials en règim de lloguer. 229 Patronat Municipal de l’Habitatge Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Habitatges gestionats en lloguer 5.201 5.218 5.528 5.869 Habitatges gestionats en venda 2.661 2.655 2.509 2.377 Locals comercials 494 376 388 383 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 102 103 105 105 Inversió (en milers d’euros) 23.932 32.059 32.736 37.814 Pròpia 23.932 32.059 32.736 37.814 Per compte de l’Ajuntament – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 507 (3.460) Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) (1.762) 69 507 (3.460) Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 3.879 354 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 674 2.730 3.393 89 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla General de Comptabilitat. 230 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Patronat Municipal de l’Habitatge Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes 4.643 Actiu fix 242.491 Arrendaments 13.687 Immobilitzat immaterial – Altres ingressos 5.712 Immobilitzat material 220.631 Transferències corrents – Immobilitzat financer 21.860 Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 24.042 Actiu circulant 103.442 Costos Existències 94.399 Cost de les vendes 3.415 Deutors 5.786 Personal 5.097 Inversions financeres temporals 1.299 Treballs, subminis. i serveis externs 9.735 Tresoreria 790 Subvencions – Ajustaments per periodificació 1.168 Altres despeses 10 Provisions Total actiu 345.933 Amortitzacions 3.814 Passiu Total costos d’explot. abans financers 22.071 Recursos a llarg termini 291.317 Resultat d’explotació abans financers 1.971 Patrimoni i reserves 41.065 Ingressos financers 1.002 Resultat de l’exercici (3.460) Despeses financeres 6.433 Subvencions de capital 81.983 Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació (3.460) Provisions – Ingressos extraordinaris – Creditors financers a llarg termini 137.054 Despeses extraordinàries – Altres creditors a llarg termini 34.675 Resultat abans d’impostos (3.460) Recursos a curt termini 54.616 Impost de societats – Creditors financers 8.194 Creditors comercials 15.260 Resultat de l’exercici (3.460) Altres creditors 380 Ajustaments per periodificació 30.782 Total passiu 345.933 231 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Parcs i Jardins de Barcelona, Parcs i Jardins Institut Municipal de Barcelona, Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona, Institut s’ha presentat el Pla integral d’actuacionsMunicipal és una entitat pública del Park Güell 2010-2020, que té per empresarial local, amb personalitat objectius ordenar els usos del parc jurídica pròpia, en compliment de la Llei per adequar-ne els espais i els serveis 57/2003 de 16 de desembre de mesures per a tots els usuaris (veïns i visitants), per a la modernització del govern local, millorar-ne el coneixement i la presentació Presidenta: des de l’1 de gener de 2006. des de les perspectives de la sostenibilitat Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán Parcs i Jardins de Barcelona, Institut i la cultura i optimitzar la gestió general Director gerent: Municipal forma part de l’Àrea de Medi del parc i dels públics. Sota aquest projecte Sr. Jordi Campillo i Gámez Ambient, juntament amb el Sector i amb la campanya Plantem per al Planeta de Medi Ambient i l’Agència d’Energia del Programa de Nacions Unides per de Barcelona, i treballa en col·laboració al Medi Ambient, durant el novembre amb Tractament i Selecció de Residus, SA es van plantar 7.600 arbustos mediterranis (TERSA), Clavegueram de Barcelona, SA i 30 alzines en diferents campanyes Constitució (CLABSA) i altres entitats participades de plantació. Es va constituir el 29 de maig de 1992. per l’Ajuntament. L’Àrea de Medi Ambient respon al model de gestió municipal Rehabilitació integral del parc Objecte social en el qual tots els actors relacionats amb de l’Espanya Industrial La gestió integral del patrimoni verd una mateixa temàtica treballen en equip. Es tracta d’un dels parcs més emblemàtics de la ciutat, és a dir, dels espais verds del districte de Sants-Montjuïc i d’un públics i de l’arbrat de Barcelona dels projectes de renovació urbana més que inclou, entre d’altres funcions, Actuacions importants d’aquest mandat a la zona. la planificació, la conservació, la El parc de l’Espanya Industrial ha passat per restauració i l’increment de les zones Durant el darrer any, la ciutat de Barcelona una renovació i millora en els seus àmbits verdes urbanes: parcs, jardins i places. ha guanyat 3,5 hectàrees d’espais verds més característics, com són les zones Com també la coordinació de les tasques i s’hi han plantat 3.365 arbres i 425.276 verdes, les graderies i escales, les torres de manteniment i la posada a punt flors. Els jardins de Portolà i els jardins d’il·luminació, el llac, el mobiliari urbà, l’àrea de les platges de la ciutat. de Joan Raventós s’han incorporat de joc infantil o l’àrea d’esbarjo per a gossos. com a nous espais verds públics. A més, La intervenció també ha permès millorar-hi el parc de l’Espanya Industrial, els jardins la xarxa de reg i estendre-hi l’ús d’aigua de la Tamarita i el Teatre Grec s’han freàtica. rehabilitat, com també dos edificis Durant aquest any s’ha continuat singulars, l’hivernacle i l’umbracle del parc treballant la planificació estratègica del de la Ciutadella. A més, s’ha iniciat una manteniment dels espais verds, amb la intervenció en la canalització d’aigües dels definició de les tipologies de zones verdes jardins de Costa i Llovera i la rehabilitació i la revisió dels seus plans de manteniment. del Mirador del Poble-Sec. Altres Aquesta anàlisi va en la línia del Pla del intervencions relacionades amb la millora verd, que es troba en la fase de diagnosi d’infraestructures dels espais verds que i que marcarà l’estratègia de futur dels s’han començat aquest any se situen espais verds de Barcelona. També s’ha a Francesc Alegre, Joan Maragall, Josep avançat en l’establiment de criteris per a Goday, Pablo Neruda, parc de Josep Serra una jardineria més adaptada i respectuosa Martí, parc de Rubió i Lluch i al parc amb el medi ambient i en l’avaluació de la Taxonera, aquesta última finalitzada de qualitat en zones verdes, que permetrà aquest any. detectar on es troben les incidències Una altra actuació destacable s’ha tot avaluant els factors que influeixen desenvolupat al Park Güell. Després en la valoració final de l’usuari dels espais. del temporal de vent del mes de gener es van malmetre un miler d’arbres a la zona Front marítim forestal i vuitanta a la zona patrimonial. En el marc del Pla d’estabilització Durant els mesos d’octubre i novembre de les platges de Barcelona, el Ministerio s’hi van plantar 4.425 plantes arbustives de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino i vivaces i 267 arbres a tot el parc. Fruit del ha finalitzat la construcció d’un dic procés participatiu que es va dur a terme submergit per preservar la platja de la Mar amb tots els actors implicats en el parc, Bella, amb el qual es vol protegir la façana 233 Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal marítima de la ciutat i evitar-ne la pèrdua ambientals entre els usuaris i els de sorra que es produeix per efecte concessionaris dels serveis de guinguetes dels temporals. i gandules. D’altra banda, aquest estiu ha També s’hi han realitzat obres de millora, entrat en funcionament un nou equipament com ara la substitució del paviment de fusta a la platja de Sant Sebastià, l’Espai de Mar, del passeig Marítim de la Barceloneta, un servei de lloguer de dutxes i taquilles l’adequació dels locals de servei de totes les que compta amb sales polivalents, adaptat platges (seguretat, salvament i socorrisme, per a persones amb discapacitat. informació ambiental i lavabos públics), La temporada de platges 2009 ha estat la construcció d’una galeria subterrània marcada per la bonança climatològica i el per l’escomesa d’aigua, l’electricitat conseqüent increment dels usos de l’espai i el sanejament, diferenciades a la platja públic del litoral. La qualitat de l’aigua de Llevant, o la instal·lació de dues de les set platges de la ciutat i de la zona estacions de joc, una per a gent gran (platja de banys s’ha mantingut excel·lent al llarg de la Barceloneta) i una per a infants de tota la temporada en un 99,5 %. (platja de Llevant), i s’ha incorporat un nou Enguany s’ha registrat una disminució del panell informatiu amb informació estàtica 7 % de deixalles a la sorra (que representen i dinàmica de les platges al Bogatell. Durant el 30,2 % del total) i un augment del 21 % aquest exercici s’han realitzat 12.778 accions en les recollides a les papereres (52,8 % informatives i 30.750 de sensibilització del total), en relació al 2008. Pel que fa ambiental al remodelat Centre de la Platja, als serveis de salvament i socorrisme s’ha a càrrec dels informadors i promotors cívics registrat un increment d’un 24 % en les que fomenten les bones pràctiques intervencions realitzades per la Creu Roja. Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Zona verda global (m2) 28.468.252 28.570.859 28.707.181 28.721.312 Zona verda urbana (m2) 10.518.252 10.620.859 10.757.181 10.77.1312 Arbrat viari (unitats) 151.772 153.746 154.103 153.700 Jardineres (unitats) 4.353 4.388 4.385 4.428 Reg automatitzat (m2) 2.457.397 2.491.837 2.501.760 2.530.307 Mobiliari urbà Bancs (unitats) 31.511 32.214 32.860 32.802 Papereres (unitats) (1) 2.972 8.930 9.023 8.992 Rètols cívics (unitats) 7.151 7.276 7.446 7.455 Espai per a gossos (unitats) 126 123 120 114 Àrees jocs infantils (unitats) 639 683 694 706 (1) Els exercicis 2007, 2008 i 2009 inclouen totes les papereres existents als parcs i zones verdes (tant les que conserva Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal com les que no), anteriorment només es consideraven les mantingudes per Parcs. Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 999 986 1.044 1.037 Inversió (en milers d’euros) 10.601 10.955 4.769 10.994 Pròpia 1.246 1.674 1.470 778 Per compte de l’Ajuntament 9.355 9.281 3.299 10.216 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 156 95 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 390 577 167 102 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 1.488 1.536 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.375 1.653 1.609 1.488 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla general de comptabilitat. 234 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Import net xifra de negocis 2.935 Actiu fix 6.289 Variació d’existències 117 Immobilitzat immaterial 93 Transferències corrents Ajuntament 48.938 Immobilitzat material 6.194 Altres ingressos 4.851 Immobilitzat financer 2 Deutors a llarg termini – Total ingressos d’explotació 56.841 Actiu circulant 14.936 Costos Existències 472 Compres 2.104 Deutors 13.050 Personal 39.259 Inversions financeres temporals 38 Tributs 15 Tresoreria 1.242 Treballs, subminis. i serveis externs 13.319 Ajustaments per periodificació 134 Altres despeses – Provisions 64 Total actiu 21.225 Amortitzacions 1.377 Passiu Total costos d’explot. abans financers 56.138 Recursos a llarg termini 6.207 Resultat d’explotació abans financers 703 Patrimoni i reserves 3.608 Ingressos financers 23 Resultat de l’exercici 95 Despeses financeres 8 Subvencions de capital 918 Altres ingressos a distribuir – Resultat d’explotació 718 Provisions 919 Ingressos extraordinaris – Passius per impost diferit 393 Despeses extraordinàries – Altres creditors a llarg termini 274 Resultat abans d’impostos 718 Recursos a curt termini 15.018 Impost de societats 623 Creditors comercials 13.180 Altres creditors 1.186 Resultat de l’exercici 95 Ajustaments per periodificació 652 Total passiu 21.225 235 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona Institut de Cultura de Barcelona L’Institut de Cultura de Barcelona ha Un altre eix important de l’actuació proposat un programa d’acció per al 2009 municipal és el programa «Barcelona, que dóna continuïtat a l’esforç ciutat lectora» com ho demostra el desenvolupat els dos últims anys per fet que aquest any s’han obert tres President: executar el Pla estratègic de cultura-Nous biblioteques més als districtes de Sant Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Accents 2006. Un pla que posa l’accent Martí, Sant Andreu i Nou Barris. També Delegat de Cultura: en la millora de les condicions d’accés s’han presentat novetats en el programa Sr. Jordi Martí i Grau i de producció cultural i en la qualitat de les de festivals literaris i aprofitant la pràctiques culturals de tots els barcelonins. celebració dels 25 anys del Festival Gerent: Aquest esforç s’ha traduït en l’execució de poesia se n’ha fet una edició especial Sra. Marta Clari i Padrós de molts dels projectes plantejats que dirigida pels tres últims directors. han de servir per millorar la qualitat dels També aquest 2009 ha estat l’any de la equipaments culturals de la ciutat. signatura del protocol de col·laboració entre Les línies centrals d’actuació del 2009 l’Ajuntament i la Generalitat per impulsar Constitució han estat les següents: quatre equipaments museístics i culturals Es va constituir el 10 de novembre a la ciutat: la creació del Museu Nacional de 1995. Posar l’èmfasi en la millora de les d’Història Natural de Catalunya, la gestió infraestructures, dels serveis i dels del Disseny Hub Barcelona i del Centre d’Art Objecte social recursos de què disposen els equipaments. de Barcelona i la voluntat de trobar una Promoure la cultura a la ciutat de Durant el 2009 s’han iniciat les obres ubicació per al nou Museu Nacional Barcelona, d’una banda mitjançant o han obert al públic fàbriques per d’Història, Arqueologia i Etnologia. programes propis i, de l’altra, donant a la creació, biblioteques i museus. El Consell de la Cultura de Barcelona, suport als diferents agents culturals Promoure l’accés de tots els ciutadans a través del Comitè Executiu creat a finals que hi actuen. a pràctiques culturals de qualitat. Generar de 2008, ha començat a exercir plenament nous projectes, noves mesures, noves les seves funcions amb l’atorgament programacions destinades a públics més de subvencions, la proposta de jurats amplis és del tot necessari per fomentar-ne per als premis Ciutat de Barcelona la creativitat, el coneixement i la innovació. i la proposta de bases per a diferents S’ha fet una aposta per acostar l’activitat concursos per a la direcció i els usos cultural a tota la ciutadania amb noves d’equipaments culturals municipals. propostes d’horaris, tarifes i abonaments; Dels programes consorciats, ha destacat en són exemple l’obertura de museus els l’esforç en les inversions per a l’acabament diumenges a la tarda amb accés gratuït de les obres a les cornises del MNAC, o els nous abonaments per als espectacles la continuació de les obres al Museu del Grec, amb especial atenció al públic Marítim, les obres de la Fundació Tàpies, jove. les de la seu del Teatre Lliure a Gràcia Impulsar el treball sobre la memòria i també les de la sala Maria Aurèlia i el projecte urbà metropolità. Des del Capmany del Mercat de les Flors mes de juny la ciutat commemora i les de la quarta sala de l’Auditori, l’«Any Cerdà». Aquesta celebració és que en permetran la reobertura el 2010. l’oportunitat per promoure una lectura I, finalment, fer esment de l’impuls contemporània del llegat de Cerdà que als projectes de millora de la comunicació també passa per promoure el projecte com són l’accés i la dinamització de metropolità de ciutat. les xarxes socials, les promocions culturals Fer realitat les noves fàbriques per a través del web Canal Cultura, a la creació en la línia de ciutat com la comunicació dinàmica als mòbils a laboratori cultural. i el mapa cultural. Donar suport als programes artístics, tant els propis com els de les entitats de la ciutat, tot apostant pel treball Any Cerdà de qualitat. S’ha continuat treballant en l’impuls, la innovació i la qualitat de les El programa Any Cerdà es va presentar festes de la ciutat tot actuant en l’àmbit al març al Consell Promotor, creat artístic i en nous espais per a la cultura especialment per a aquesta ocasió, que d’arrel tradicional. està presidit per l’Alcalde i format per 237 Institut de Cultura de Barcelona entitats i institucions vinculades al món Museus i patrimoni de l’arquitectura, l’urbanisme i la cultura. A partir d’aquesta presentació van tenir Direcció de Centres Patrimonials lloc algunes activitats, com ara el seminari El 2009 al voltant de 3.150.000 persones «Reconsiderant Cerdà», organitzat per s’han apropat als museus i centres l’Arxiu Històric de la Ciutat, o l’exposició d’exposicions municipals per visitar Cerdà, la política pràctica, patrocinada les exposicions, participar en alguna per la Diputació de Barcelona. de les activitats que s’hi organitzaven o L’Any Cerdà va ser inaugurat formalment fer consultes als fons bibliogràfics o arxius l’11 de juny, data en què es complien que aquests equipaments tenen oberts els 150 anys de l’aprovació inicial del Pla al públic. El registre de totes les activitats Cerdà per part del Ministerio de Fomento, realitzades per aquestes persones durant i la conferència dels urbanistes Manuel l’any supera els 3.920.000 usos, xifra que de Solà-Morales i Peter Hall, al Saló posa de manifest l’èxit d’aquests centres de Cent de l’Ajuntament, va donar que, des de ja fa uns anys, aposten per el tret de sortida oficial a la celebració. diversificar i enriquir l’oferta cultural amb El gruix del programa però, s’ha posat activitats que van més enllà del fet en marxa a la tardor amb la inauguració expositiu. de dues de les exposicions principals: Una part d’aquest èxit de públic es pot Cerdà i la Barcelona del futur, al CCCB, atribuir a la iniciativa impulsada des de i L’Eixample Cerdà, 150 anys de l’Institut de Cultura d’obrir gratuïtament modernitat, a les Drassanes, organitzada alguns equipaments els diumenges a la per la Fundació Urbs i Territori Ildefons tarda i que se suma a la d’obrir Cerdà (FUTIC). També a la tardor, s’ha gratuïtament el primer diumenge de cada iniciat la campanya de comunicació mes durant tota la jornada. Des del «Barcelona 2159» per tal de donar començament de la iniciativa, a l’abril, fins a conèixer a un públic més ampli a finals d’any, més de 200.000 persones l’efemèride i, especialment, els continguts han visitat el conjunt de centres en del programa. aquesta nova franja horària, cosa que En el desenvolupament d’aquest any suposa el 15 % del total de visitants temàtic han merescut una atenció d’aquests equipaments. Els equipaments especial, a més dels actes i exposicions que s’hi han acollit són: el Museu Picasso, previstes fins al juny de 2010, la posada el Museu d’Història de Barcelona, el Museu en marxa d’un programa educatiu i la de Ciències Naturals de Barcelona, difusió de l’Any Cerdà a través del web. el DHUB, La Virreina Centre de la Imatge, D’una banda, el CCCB ha presentat un el Museu Barbier-Mueller, el Museu projecte pedagògic que posa en relació de Ceràmica, el Museu Etnològic gran nombre d’iniciatives i projectes per i el Museu Frederic Marès. treballar l’urbanisme dins i fora de l’aula. Un altre projecte destinat a fer més De l’altra, el Navegador Cerdà o l’Arxiu accessibles les col·leccions dels museus Cerdà són nous instruments que ha estat el de «La Nit dels Museus», ofereixen, a través dels canals digitals, dins el qual 27 museus i 42 galeries de la una millor comprensió de l’impacte ciutat han obert gratuïtament el dissabte de l’obra de Cerdà. 16 de maig, de set de la tarda a una de També s’ha estat treballant en projectes la matinada. Els centres presentaven que veuran la llum el 2010 i que un programa conjunt que incloïa concerts, completaran el programa «Any Cerdà», espectacles de petit format, com ara l’exposició Cerdà i Barcelona. performances, projeccions, recitals de La primera metròpoli 1853-1897, al Museu poesia, etc. Com a novetat d’enguany d’Història de Barcelona, el programa s’han proposat 12 itineraris amb diferents de publicacions i recerca i el simposi temàtiques que, aprofitant la proximitat «Barcelona PostMetropolis» que tancarà entre diferents centres, han permès visitar l’Any Cerdà amb la presentació d’una diversos museus. «La Nit dels Museus», agenda de propostes per a la Barcelona que enguany a Barcelona ha comptat metropolitana dels propers anys. amb uns 74.000 participants, és una 238 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona iniciativa promoguda pel Consell d’Europa Programa «Barcelona Ciència» en la qual participen més de 2.000 El programa «Barcelona Ciència» s’ha centres de 40 països d’àmbits tan consolidat com una línia estable de treball diversos com la història, l’art, l’etnografia per apropar la cultura científica a la ciutat. o les ciències. S’ha continuat donant suport a iniciatives Pel que fa a les inversions, s’ha inaugurat de diferents agents culturals decidits el Centre d’Interpretació de la Via a fer arribar la ciència a la societat i s’han Sepulcral Romana de la Vila de Madrid endegat projectes i activitats que (nou espai del Museu d’Història de contribueixen a la divulgació del Barcelona), s’han iniciat les obres del coneixement científic a través d’una oferta nou Centre d’Estudis del Museu Picasso d’activitats de qualitat, d’àmplia projecció i, el dia 22 de juny, es va posar la primera i que compta amb la complicitat dels pedra de l’inici de les obres del Disseny diferents sectors culturals. Hub Barcelona de Glòries. Paral·lelament, Des del gener fins a l’abril, s’ha s’han acabat les obres al carrer desenvolupat l’activitat «EscoLab: l’escola de Montcada que han permès traslladar-hi al laboratori» que ha proposat un nou els despatxos de Pedralbes. El Centre conjunt d’activitats gratuïtes adreçades d’Interpretació del Park Güell (del Museu a l’alumnat de secundària, de cicles d’Història de Barcelona) i el Museu formatius i de batxillerat. Els dies 13 i 14 de Frederic Marès s’han tancat temporalment juny s’ha celebrat la 3a Festa de la Ciència, per reformes. al Parc de la Ciutadella, que enguany Una nova iniciativa ha estat la primera proposava un viatge a través dels temps, fase del projecte d’accés en línia un viatge per retre homenatge a Charles a la documentació dels fons patrimonials Darwin, Galileu Galilei i Narcís Monturiol municipals amb l’objectiu de fer possible tot coincidint amb les efemèrides d’aquest la consulta de la informació de les 2009. Com a novetat, s’ha presentat col·leccions d’aquests fons. En aquesta l’HIVACAT, un projecte de primera línia primera fase, s’ha contemplat la consulta per a la recerca i el desenvolupament en línia d’una part dels continguts de la vacuna per a la sida. de quatre museus: el Museu Picasso, Al novembre, s’ha celebrat la 1a edició el Museu de la Música, el Museu Frederic de les tertúlies de ciència, al Palau Marès i el Museu de Ciències Naturals. de la Virreina, sota el títol Mirades entre La resta de museus municipals s’hi aniran ciència i art, un diàleg entre científics incorporant progressivament a la xarxa i artistes rellevants del panorama nacional internacional, possibilitant així l’accés i internacional que, al llarg de tres sessions, a la totalitat dels fons patrimonials públics ha posat de manifest que tant els uns custodiats. com els altres han buscat inspiració En el marc del conveni de col·laboració i coneixement en l’art i en la ciència. entre el Memorial Democràtic Finalment, en el marc de la Setmana de de la Generalitat de Catalunya i l’Institut la Ciència, s’ha organitzat la V Mostra del de Cultura, s’ha constituït la comissió mixta Llibre de Ciència, una proposta conjunta que coordina l’actuació de tots dos de l’Institut de Cultura i CosmoCaixa, amb en relació a la recerca, l’homenatge, la col·laboració de la llibreria Laie. la commemoració i la difusió de la memòria democràtica de Barcelona. Museu Picasso Finalment, s’ha tancat definitivament el Més enllà de la xifra de visitants anuals, Museu Militar del Castell de Montjuïc. Les que depassa el milió, és molt significatiu peces de titularitat municipal han estat remarcar que durant l’any han crescut retornades als museus corresponents tots els indicadors d’activitat del Museu. i s’han començat les obres de rehabilitació El conjunt de programes públics del castell per oferir millors condicions (activitats, educació i programa social) als visitants, com per exemple, rampes ha suposat més de 700 activitats i més d’accessibilitat i lavabos públics, entre de 22.000 usuaris. altres millores que s’estan dissenyant per D’altra banda, el Museu ha continuat avançar en els nous usos de l’equipament. incrementant la seva col·lecció mitjançant 239 Institut de Cultura de Barcelona l’adquisició de peces molt significatives, El web del Museu ha triplicat el nombre com per exemple, el dibuix a carbonet de visites i, al maig, el Museu ha entrat Bohèmia madrilenya (grup d’artistes), a formar part de les xarxes socials a través de 1901, i el dibuix a tinta de Miquel del Web 2.0, on s’ha constituït com Utrillo i Santiago Rusiñol fumant en pipa, a referent entre els museus del país. També de 1903, tots dos signats per Picasso. Cal s’ha obert un blog que, en només sis destacar molt especialment la donació que mesos, ha rebut més de 50.000 lectures. Catherine Hutin ha fet al Museu de l’ésbós Finalment, s’han restaurat els sostres per a Las Meninas que Picasso va fer el 1957 del Palau Aguilar, fet que ha propiciat la i que és l’únic estudi preparatori que descoberta d’unes policromies medievals. es coneix de la sèrie Las Meninas. També s’ha renovat la presentació Disseny Hub Barcelona (DHUB) museogràfica de Las Meninas, que ha El desembre de 2008 es va inaugurar estrenat instal·lació en tornar de les grans el Disseny Hub Barcelona, en endavant exposicions al Grand Palais de París DHUB, el nou centre del disseny de i a la National Gallery de Londres. la ciutat que, fins a la inauguració El Museu ha consolidat la nova línia de la seu definitiva a la plaça de les d’exposicions temporals que posen Glòries, desenvolupa la seva tasca en en valor la col·lecció i que aporten nou dues seus temporals: al DHUB Pedralbes, coneixement i noves lectures entorn que acull les exposicions permanents del l’obra de Picasso. El 2009 se n’han ofert Museu de les Arts Decoratives, del Museu tres: Objectes vius. Figura i natura morta Tèxtil i d’Indumentària i del Gabinet de en Picasso (del 21 de novembre del 2008 les Arts Gràfiques, i al DHUB Montcada, a l’1 de març del 2009), Kees Van Dongen que acull les activitats temporals i les (de l’11 de juny al 27 de setembre galeries d’estudi, com també un centre de 2009) i Imatges Secretes. Picasso de documentació. i l’estampa eròtica japonesa (del 5 Pel que fa a les exposicions, han de novembre de 2009 al 14 de febrer destacat Turisme. Espai de ficció i Efecte de 2010). A més, s’ha presentat en una souvenir. Fetitxes de viatge, més enllà mostra temporal el llibre La Celestina amb dels tòpics i també altres mostres els 66 gravats que Picasso va efectuar en col·laboració amb entitats i institucions per il·lustrar-lo. de la ciutat. La col·laboració amb universitats s’ha Les col·leccions del DHUB s’han intensificat aquest any. En la línia de incrementat durant el 2009 a través generar coneixement se situa la 2a edició de diverses compres i donacions. del curs de postgrau «Repensar Picasso», Així, per al Gabinet de les Arts Gràfiques, en acord amb la Universitat Autònoma s’han adquirit un cartell de Ramon Casas de Barcelona i, fruit d’un conveni amb i un d’Alexandre de Riquer i s’ha rebut la Universitat de Barcelona, el departament la donació de 34 cartells de diversos de conservació preventiva ha emprès un artistes d’entre els anys 1964 i 1982. estudi radiogràfic de les obres, mitjançant La col·lecció de tèxtil i d’indumentària un sistema no invasiu, que permet una també s’ha incrementat amb la compra anàlisi en profunditat de materials de diverses peces de vestir, entre les quals i de pigments. una cotilla de 1830, i amb la donació En l’àmbit de proximitat i de relació amb de dinou vestits de diferents firmes (David entitats i col·lectius del barri, el Museu ha Valls, Josep Font, Custo Barcelona, etc.) participat activament en el Pla comunitari d’entre 1996 i 2005. Per a la col·lecció del Casc Antic, dins el Programa d’actuació d’arts decoratives, s’han comprat mobles del districte de Ciutat Vella, i ha impulsat de Joan Busquets (1902), d’Antoni Badrinas la creació de la comissió de cultura. (1920), de Santiago Marco (1925), una La posada en marxa d’un nou sistema calaixera-tocador catalana d’entre 1780- de gestió de públics, més la venda 1810 i dues maquetes. Entre les donacions d’entrades per internet, ha significat rebudes, cal destacar diversos objectes de la pràctica eliminació de les llargues disseny de producte del segle XX, papers cues al carrer de Montcada. pintats del segle XIX i un exemplar 240 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona de la revista Global Tools de 1974, número notablement la restauració d’obres 1 de les Little Magazines d’arquitectura. escultòriques, fonamentalment talles Destacar també que el DHUB ha guanyat policromes, que han d’ocupar un lloc el Grand Laus de disseny gràfic en la 39a destacat en el nou discurs museogràfic. edició dels Premis Laus que organitza Des del 6 d’octubre i fins a la primavera l’Associació de directors d’art de 2011, el Museu estarà tancat al públic i dissenyadors gràfics del Foment amb motiu de l’execució d’aquest de les Arts i del Disseny (FAD), com també projecte, però durant aquest període altres premis Laus de categories diverses es podrà visitar al verger del Museu (disseny gràfic, gràfica i comunicació la mostra Estem d’obres, visita el nostre d’administracions públiques). pati, que permet conèixer el centre i seguir l’estat de les obres des d’unes Museu de Ceràmica pantalles tàctils. El 2009 s’han fet tres exposicions Des de l’àmbit de recerca aplicada a temporals que han dinamitzat la col·lecció les col·leccions, s’ha finalitzat el Catàleg permanent: Allà on el món s’acaba; Vila d’escultura i col·leccions del món antic. Nurbs. Ceràmica i arquitectura, i Elegància Fons del Museu Frederic Marès/5, en què i minimalisme. Porcellana imperial xinesa han col·laborat diversos especialistes de les col·leccions Baur de Ginebra, internacionals, alhora que s’ha seguit aquesta darrera mostra es pot visitar treballant en nous catàlegs. fins al 31 de gener de 2010. Respecte l’increment de les col·leccions, En concepte d’activitats s’ha comprat l’escultura Nens jugant amb complementàries, vinculades a la temàtica una papallona d’Antoni Solà, que s’ha de les exposicions temporals, s’han pogut veure a l’exposició La bellesa ideal. realitzat cicles de conferències, cursos Antoni Solà 1780-1861. Escultor a Roma, pràctics i un cicle de visites a col·leccions la primera exposició dedicada a l’obra privades i, en motiu de la primera tarda d’un dels grans escultors europeus del de diumenge d’obertura gratuïta del Neoclassicisme. Museu, l’artista Rosa Cortiella, que Quant a l’àrea de comunicació, s’ha en aquell moment exposava la seva obra implantat el nou web del Museu, que al Museu, ha organitzat una performance. juntament amb la instal·lació interactiva Pel que fa al públic escolar, s’han al verger, són els dos vincles principals organitzat les visites i tallers didàctics de relació amb els usuaris durant tot De l’aigua i la terra al fang; El pla Cerdà el període de tancament del centre. i La ceràmica modernista. Una millora clau d’atenció al públic ha El mes d’octubre, la família Lincoln va fer estat la incorporació d’un sistema d’accés donació d’una gerra d’apotecari catalana per a persones amb mobilitat reduïda per del segle XVIII. El col·leccionista Emilio la porta de la plaça de Sant Iu. Lincoln (1920-1984) va reunir centenars de peces de ceràmica catalana a la seva Museu Barbier-Mueller d’Art finca Clos de Mata i els seus quatre fills Precolombí de Barcelona han volgut mantenir viva la memòria del S’ha notat un lleu increment del nombre seu pare amb el lliurament al Museu d’una de visites tant a les exposicions com de les obres més emblemàtiques a les activitats organitzades pel Museu. de la col·lecció. Cal destacar l’exposició Obres mestres de l’art precolombí en les col·leccions Museu Frederic Marès Barbier-Mueller i la itinerància per Aquest any s’ha iniciat l’execució Santiago de Compostel·la i Madrid de de la tercera fase del projecte l’exposició El Carib precolombí. Ramón de remodelació museogràfica de la secció Pané i l’univers taïno. d’escultura. Aquest projecte arquitectònic Pel que fa a activitats educatives, s’ha permetrà acabar de posar al dia realitzat el projecte «La ciutat del cel» l’exposició de les escultures dels segles amb el CEIP Calderón de la Barca, amb XV al XX a la primera planta del Museu. la col·laboració de l’Institut Municipal Arran del projecte, s’ha intensificat d’Educació de Barcelona, la jornada 241 Institut de Cultura de Barcelona «Art i mite en les cultures primitives», Per als propers anys, el Museu de realitzada amb la col·laboració de l’Institut Ciències Naturals de Barcelona té noves Universitari de Cultura de la Universitat fites que requereixen un decidit pas Pompeu Fabra, i el taller infantil d’estiu endavant. Amb l’objectiu de crear un nou «Terra a la vista!». equipament cultural sobre les ciències També han tingut lloc les jornades naturals que ajudi a plantejar preguntes i biennals «Art & Col·leccionisme: l’art a trobar respostes davant els grans reptes o la memòria d’Àfrica» organitzades mediambientals que avui tenim plantejats, pels Amics del Museu i, per tercer any a l’àrea del Fòrum s’obrirà l’Espai Blau, consecutiu, el museu s’ha fet ressò del dia que acollirà, entre moltes altres propostes, dels morts amb la instal·lació d’un altar les activitats públiques del Museu, com de morts segons la tradició mexicana. ara l’exposició permanent Planeta vida, Aquest any el museu ha arribat a nous les exposicions temporals, les activitats col·lectius amb la participació en actes educatives, les familiars i les dirigides de la setmana de poesia, del LOOP’09 als joves, a més de cursos i conferències. o del seminari «Art del retrat», relacionat amb l’exposició retrospectiva que Institut Botànic La Virreina Centre de la Imatge va dedicar L’any 2009 s’ha aprovat el Pla estratègic a Javier Codesal. de l’Institut Botànic de Barcelona i s’ha posat en marxa la Comissió rectora de Museu de Ciències Naturals l’Institut, en el marc del conveni de de Barcelona (MCNB) col·laboració entre l’Ajuntament Enguany s’ha consolidat el procés de Barcelona i el Consejo Superior d’unificació del Museu de Ciències de Investigaciones Científicas (CSIC). Naturals de Barcelona i el Jardí Botànic, Com a projectes de recerca han destacat: s’ha redissenyat i unificat l’agenda Conservació i Biodiversitat, amb d’activitats dels dos centres i se n’ha finançament de la fundació BBVA, ampliat el tiratge, amb la voluntat de i la publicació de l’obra de referència guanyar presència i d’arribar a més públic. Systematics, Evolution & Biogeography Pel que fa a les TIC, s’ha publicat la nova of the Compositae, generada pel web del Museu i també s’ha entrat en el propi Institut Botànic amb la món de les xarxes socials a través del participació d’uns vuitanta científics Facebook, el Twiter i un blog. d’arreu del món. Les exposicions que s’han inaugurat durant el 2009 han estat El Castell dels Museu d’Història de Barcelona Tres Dragons. De restaurant a Museu (MUHBA) de Ciències Naturals; Exploradors: L’any 2009 s’ha inaugurat un nou centre, aventura i biodiversitat i Fibres vegetals. la Via sepulcral romana de la plaça Les fibres ens ajuden a viure, aquesta de la Vila de Madrid, que ha suposat darrera al Jardí Botànic. També s’han la restauració i l’arranjament museogràfic organitzat activitats periòdiques com de l’antic espai arqueològic d’aquesta plaça ara el Club dels llunàtics, els Aperitius i la creació de noves activitats estables de ciència i activitats familiars, així com relacionades amb la mateixa temàtica. altres de caràcter cíclic, com els Diàlegs Així mateix, s’ha encarregat el projecte que normalment complementen de rehabilitació de l’antiga fàbrica Oliva l’exposició temporal. Els dies 18 i 19 Artés del Poblenou, futur centre dedicat d’abril el nou Jardí Botànic ha celebrat a la Barcelona contemporània, i s’ha el seu 10è aniversari amb dues jornades treballat en el desenvolupament d’altres de portes obertes i un gran èxit de projectes patrimonials com el Born, públic. la fàbrica Fabra i Coats, les bateries Pel que fa a les novetats en les antiaèries del Turó de la Rovira, col·leccions, destaca la donació d’un gall la restauració de l’Arxiu Vell i de la capella fer naturalitzat, uns ullals d’elefant i uns de Sant Miquel, pintada per Ferrer Bassa, 2.750 lots d’espècimens mol·luscs de al Monestir de Pedralbes, i s’ha renovat Catalunya i la península Ibèrica. també la museografia del Temple d’August. 242 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona D’una altra banda, s’ha tancat el Centre d’Història de Barcelona, dedicats a la Via d’Interpretació del Park Güell per sepulcral romana de la plaça de la Vila reformar-ne l’exposició permanent, de Madrid. mentre, s’han estat fent els projectes museològic i museogràfic i s’han produït El Born les peces audiovisuals que conformaran La restauració de l’edifici de l’antic Mercat la nova presentació. del Born ha entrat durant el mes de juny Respecte les exposicions temporals, en procés de licitació del projecte d’obres destaca l’exposició Barcelona connectada. a l’estructura de l’edifici, que es restaurarà Ciutadans transnacionals, que forma part tot respectant les mateixes façanes d’un projecte de recerca del museu del i cobertes. A més, es mantindran les qual han derivat també tota una sèrie quatre entrades principals, com a eixos d’activitats relacionades. L’exposició bàsics de comunicació amb el barri. Barcelona i els Jocs Florals. Modernització A l’interior del recinte quedaran i romanticisme forma part d’un altre en exposició permanent les restes projecte de recerca dedicat a aprofundir arqueològiques de la Barcelona del 1700. en les transformacions urbanes i socials Cal comentar també els estudis que de la Barcelona de la segona meitat s’estan fent sobre el context històric del segle XIX i que també ha suposat del Born i que es publiquen a través un conjunt important d’activitats de la col·lecció «La ciutat del Born. relacionades amb el tema. Barcelona 1700». Aquest 2009 se n’han El Museu ha consolidat també el format publicat dos nous volums: Dansa i música d’itineraris temàtics per la ciutat. i Jocs, triquets i jugadors. A finals d’any En destaquen els set que s’han posat s’ha publicat i presentat al Saló de Cent en marxa en motiu de l’Any Cerdà, així de l’Ajuntament, el llibre La ciutat com la nova ruta Barcino/BCN i, com ja és del Born. Economia i vida quotidiana habitual, també s’ha programat un conjunt a Barcelona (segles XIV a XVIII) fruit nombrós d’activitats, tant a les seus del de la investigació portada a terme Museu com a diferents zones de la ciutat. per Albert Garcia Espuche. Com a activitats de nou format, s’han realitzat deu diàlegs i vuit jornades i cicles Comissió de la Memòria Històrica de conferències dedicades a la història La Comissió ha aprovat la col·locació urbana i el patrimoni. de les plaques commemoratives, En el capítol de col·leccions, de personatges il·lustres o de fets bàsicament les adquisicions han significatius relacionats amb la història correspost a materials procedents sociocultural de la ciutat, que de les intervencions arqueològiques s’especifiquen a continuació: a la memòria que s’han fet a Barcelona, gestionades del poeta, crític i traductor Marià Manent i supervisades pel Servei d’Arqueologia i Cisa i del poeta Joan Vinyoli i Pladevall, de l’Ajuntament de Barcelona. en record de l’antic emplaçament del Des del servei de restauració Laboratori Microbiològic Municipal i conservació s’han estudiat i al Casal de Montserrat, on durant aproximadament unes 150 peces i s’ha la dictadura franquista es van hostatjar treballat en el manteniment dels jaciments grups i entitats que lluitaven arqueològics que configuren el Museu pel redreçament de Catalunya. i en el dels materials exposats. D’altra banda, s’ha treballat en la catalogació Museu Etnològic i digitalització de l’arxiu històric El Museu Etnològic ha fet aquest any del Monestir de Pedralbes. un intens treball amb col·lectius immigrats Finalment, pel que fa a publicacions, a la ciutat, tant des de Barcelona, tot s’han publicat el número 5 de la revista treballant amb les associacions instal·lades QUARHIS –El nucli ibèric de Montjuïc. a la ciutat, com als països d’origen Homenatge a Josep de Calassanç mitjançant una relació estreta amb Serra i Ràfols–, i els números 2 i 3 alcaldies, universitats i museus. Destaquen de la Col·lecció Documents del Museu les col·laboracions amb les comunitats 243 Institut de Cultura de Barcelona de Colòmbia, l’Equador, Síria, Marroc, En el camp de la conservació, s’han Guatemala i el Senegal. realitzat els estudis de conservació Com en els darrers anys, enguany i el condicionament de diversos fons també s’ha treballat molt intensament i col·leccions i s’han restaurat documents amb les associacions de cultura popular de tipologies diverses amb un alt valor i tradicional del nostre país. històric i patrimonial. D’altra banda, L’Associació d’Amics del Museu s’han continuat i impulsat les accions Etnològic ha rebut un fort impuls amb de digitalització i microfilmació la renovació de la junta i la incorporació de documents per facilitar-ne la consulta de 50 experts en disciplines com ara i preservar els originals. l’antropologia, l’etnologia o la història, En temes de difusió, s’han desenvolupat que han ajudat a reforçar els vincles del nombroses accions de divulgació museu amb diferents associacions d’arreu de l’arxiu, del patrimoni documental del món. i de la història de Barcelona. En destaca Pel que fa a les novetats de les la realització d’una jornada de portes col·leccions, ha destacat la donació obertes, el dissabte 13 de juny, en el marc de l’arxiu-biblioteca particular de les activitats de la Setmana de la família Panyella-Amil. Internacional dels Arxius, que ha atret més El programa d’activitats ha estat molt de 2.200 visitants. El Seminari d’història actiu, en destaquen els tallers de Nadal de Barcelona i la XI edició del Congrés de jocs tradicionals del Marroc, els cicles d’història de Barcelona, amb el títol de narracions de contes de l’Àfrica, els de La ciutat en xarxa, també han tingut concerts de música d’arreu del món i les un notable èxit de participants. Com presentacions de llibres i de documentals. a novetat, s’ha iniciat un nou programa A més, s’ha pogut visitar l’exposició expositiu al vestíbul del centre amb el nom El carnaval de Barranquilla, amb Un tast de l’arxiu, consistent en petites fotografies i objectes del carnestoltes mostres de documents dels diferents fons d’aquesta ciutat del Carib colombià, i col·leccions que s’hi conserven. el qual l’any 2003 va ser declarat Les dades de consulta dels documents per la UNESCO com a «Obra mestra continuen mantenint l’Arxiu Històric del patrimoni oral i immaterial de la Ciutat com un dels centres arxivístics de la humanitat». de referència per a la realització de treballs Des del 4 de juliol de 2009 i fins al 30 d’investigació i recerca històrica. Així, s’han d’abril de 2010 es pot visitar l’exposició registrat més d’11.500 usuaris i prop Fam i guerra a Catalunya. Memòria de 27.000 consultes de documentació. i estratègies de supervivència 1936-1959, Respecte l’any anterior s’ha produït que consta d’un centenar d’objectes una davallada en el nombre d’usuaris de la vida quotidiana, documents presencials i en el de documents i fotografies relacionats amb la guerra consultats que pot ser deguda a i la postguerra al nostre país. la no comptabilització dels usuaris i de les consultes de l’Arxiu Fotogràfic, Arxiu Històric de la Ciutat però també a la possibilitat d’accedir per Des del punt de vista organitzatiu, internet als diferents recursos electrònics. el fet més rellevant ha estat la separació de l’Arxiu Fotogràfic i la seva constitució Arxiu Fotogràfic de Barcelona com a centre independent. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha deixat S’han continuat els treballs d’organització de ser una secció de l’Arxiu Històric i descripció dels fons arxivístics per de la Ciutat i s’ha constituït com a centre facilitar-ne la recerca i posar-los a l’abast patrimonial independent. Durant d’usuaris i investigadors. Destaquen els els darrers mesos l’arxiu ha registrat treballs de catalogació dels pergamins un augment de visitants a les exposicions municipals (segles IX a XVIII) i del fons que hi organitza. La més significativa històric dels Jocs Florals de Barcelona, ha estat 1909: fotografia, ciutat i conflicte, en motiu de la celebració dels 150 anys vinculada a la celebració del centenari de la restauració d’aquest concurs literari. de la Setmana Tràgica. 244 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona Durant l’any, als fons de l’Arxiu s’hi han temporals dels espais de Fabra i Coats ingressat obres de destacats fotògrafs que ja han pogut utilitzar sis entitats. relacionats amb la ciutat de Barcelona, D’una altra banda, La Central del Circ com ara 650 positius en blanc i negre ha celebrat al setembre el seu 1r aniversari de gran format d’Eugeni Forcano sobre amb una jornada de portes obertes la vida quotidiana, social i festiva de la on s’han ofert sessions de treball tècnic, ciutat als anys 60 i 70, i 18.000 negatius classes de malabars i assajos de Jacques Leonard sobre la comunitat d’espectacles oberts al públic durant tot gitana. el dia. Al llarg d’aquest any d’existència més de 200 artistes, entre companyies i professionals, han passat ja per les Programes culturals instal·lacions de la Central. Durant el 2009 hi han estat treballant 27 companyies de circ, s’hi han fet cinc cursos de formació Fàbriques per a la Creació (seguretat, manipulació, malabars A partir de les propostes del Pla i moviment, clown i tècniques de circ), estratègic de cultura-Nous Accents 2006, dos laboratoris i diferents activitats, tant l’Institut de Cultura ha impulsat el projecte per donar-la a conèixer com de Fàbriques per a la Creació per donar de col·laboració amb l’entorn (tallers resposta a la necessitat de dotar la ciutat oberts del Poblenou, La Marató de TV3…). d’una xarxa d’espais de suport a la creació També al setembre, s’ha fet saber el tot rehabilitant espais d’interès guanyador de la concessió per 10 anys patrimonial. de l’edifici de La Seca, antiga Casa de la L’actuació del 2009 s’ha centrat moneda ubicada al carrer dels Flassaders, en dues línies principals: el projecte 40, que ha estat el Brossa Espai Escènic de transformació de la Fabra i Coats amb un projecte que preveu convertir i la realització de projectes d’adequació l’espai en un centre de producció i difusió d’usos d’altres espais, amb acords amb d’activitats interdisciplinàries, com ara la entitats i col·lectius artístics de la ciutat dramatúrgia textual, la poesia en escena, per a la seva gestió. la música i la dansa, amb una atenció El mes de novembre, s’han presentat els especial en les arts escèniques projectes arquitectònics que rehabilitaran parateatrals, com la màgia, el circ, les i condicionaran l’antiga fàbrica Fabra titelles, les ombres xineses o el cabaret. i Coats, a Sant Andreu; La Central del Circ, ubicada al Fòrum; l’Hangar, al recinte de Suport a projectes ja existents Can Ricart del Poblenou; l’antiga fàbrica Una altra línia de treball ha estat el suport de moneda La Seca, a Ciutat Vella; l’Illa i la cooperació amb espais o projectes Philips, al barri de La Marina, i la fàbrica ja existents a la ciutat, és el cas del La Escocesa, també al Poblenou. projecte Hangar ubicat dins el complex D’una banda, Fabra i Coats enguany de Can Ricart, al districte de Sant Martí. ja ha acollit, entre d’altres propostes, els En aquesta mateixa línia es troba el suport assajos de les obres Don Carlo de Calixto al projecte d’ampliació de l’Ateneu Bieito i Boulevard de Carol López i, en el Popular de Nou Barris, espai de creació marc del Festival Grec, ha estat l’escenari dedicat al circ. de l’obra Filatura del Teatro de los Sentidos. També ha estat l’espai de Festival Grec l’Obrador Internacional d’Estiu de la Sala El Festival Grec ha arribat a la seva 33a Beckett, ha esdevingut plató de diversos edició, tot fent gala de la seva aspiració curtmetratges i ha acollit festes, i compromís amb la qualitat, sota espectacles i celebracions, com la Festa la direcció artística, per tercer any del Cervell-Setmana de la Ciència, alguns consecutiu, de Ricardo Szwarcer. Del 20 espectacles de la Mercè’09 o el lliurament de juny al 2 d’agost s’hi han desenvolupat dels Premis del Foment de les Arts i 80 propostes, entre les quals trobem del Disseny (FAD). Finalment, es va fer 18 produccions pròpies del Festival, 22 pública la primera convocatòria d’usos propostes de teatre, 10 de dansa, 29 245 Institut de Cultura de Barcelona de música i 1 de circ, a més de la instal·lació La Virreina Centre de la Imatge de La Capella, l’Obrador Internacional La Virreina Centre de la Imatge d’Estiu de la Sala Beckett i les ja clàssiques ha coproduït dues exposicions amb col·laboracions amb les biblioteques centres d’art europeus: Valérie Mrején. de Barcelona amb les activitats «Converses» La Place de la Concorde, amb el Jeu i «Juliol a les biblioteques». de Paume de París, i Noh Suntag. Estat En el Grec’09 s’han venut 60.923 d’excepció, amb el Württembergischer entrades d’un aforament total de 110.785, Kunstverein d’Stuttgart. cosa que representa el 55 % de localitats Pel que fa a les exposicions que s’han venudes; 19 espectacles n’han exhaurit les pogut veure tant a l’Espai 2 com a l’Espai localitats. Xavier Miserachs, destaquen les d’abast El Teatre Grec s’ha continuat plantejant més local com La mort i la primavera. com a epicentre del festival i, a més d’acollir Rodoreda per Villaronga, sobre el procés l’espectacle inaugural, enguany dedicat al de preproducció de la pel·lícula que Agustí circ, ha presentat setze espectacles més. Villaronga mai no va poder rodar o Javier Aquest any però se li ha sumat el Mirador Codesal, dins i fora de nosaltres, la primera del Grec, un nou espai escènic de petit gran exposició individual d’aquest format a l’aire lliure. videoartista no gaire conegut, malgrat El Festival ha tingut també activitat ser un dels pioners d’aquesta especialitat a altres espais de la muntanya de Montjuïc artística. Cal destacar la mirada cap –al Mercat de les Flors, al Teatre Lliure, a Àsia que enguany La Virreina ha dirigit al CaixaForum i a la Fundació Miró– cap a la Índia amb Jo mateix i l’altre. i ha renovat la seva aliança amb els grans Retrats en la fotografia índia contemporània equipaments culturals de la ciutat, com i a les dues Corees, amb Noh Suntag. Estat el MACBA, el CCCB i el Museu Picasso. d’excepció. La col·laboració s’ha mantingut també El 2009 també ha estat un any amb el Teatre Romea, el TNC, la Sala de relleus. Fruit del concurs internacional Muntaner, la Biblioteca de Catalunya, que s’ha obert per escollir la nova direcció l’Auditori, la Sala Beckett i La Caldera. del departament d’exposicions, el Comitè Noves incorporacions han estat el Teatre executiu del Consell de la Cultura de Borràs, l’antiga fàbrica Fabra i Coats Barcelona ha proposat Carles Guerra com i La Capella. a nou director del centre d’exposicions. Com en altres edicions, el teatre ha estat Finalment, cal destacar l’exposició del el gran protagonista amb 149 funcions, fotògraf Agustí Centelles que continua tres de les quals s’han representat la seva itinerància per diferents ciutats al Teatre Grec, Inferno dirigida per Romeo i que al juny l’ha portat fins al Jeu Castellucci, Edipo, una trilogía, dirigida per de Paume de París. Georges Lavaudant, i Don Carlos, dirigida La Virreina ha participat també per Calixto Bieito. El país convidat en el projecte «Tardor Cage-Cunningham», enguany al Festival ha estat Itàlia un ampli programa d’activitats que han i, per tant, han tingut un pes destacat recordat John Cage i Merce Cunningham, les produccions de teatre, dansa i música dues figures fonamentals per entendre vingudes d’aquest país. La dansa la cultura contemporània. ha mantingut el paper protagonista que havia anat guanyant en passades edicions La Capella i La Caldera ha esdevingut l’espai Un dels aspectes més significatius de referència per mostrar el treball ha estat la consolidació del programa dels nous creadors. BCN Producció, que ha arribat a la 3a Pel que fa a la música, 29 propostes han edició, el qual ofereix als artistes vinculats acompanyat les nits d’estiu del Festival, a Barcelona la possibilitat d’exhibir la seva un any més la plaça del Rei n’ha acollit obra a La Capella. Enguany, a la producció gran part, 13 han tingut lloc al Teatre Grec de cinc projectes artístics, s’hi ha sumat i el nou espai Mirador del Grec ha estat una nova convocatòria sota la testimoni de tres concerts de la Coral denominació BCN Producció Espai Cub, Cantiga. a partir de la qual s’han triat i produït 246 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona quatre projectes individuals de menor de reconegut prestigi, com també envergadura per a un espai de 3x3x3 espectacles tradicionals i sessions metres. El projecte «Rondabout Encounter escolars i familiars. Com a novetat, la festa Programm» d’aquest any s’ha centrat ha ampliat l’oferta d’activitats per arribar en ajudar a potenciar els intercanvis al públic adolescent, d’entre 12 i 16 anys, que ja hi ha en el teixit artístic. amb un conjunt de concerts de pop-rock Durant les festes de la Mercè, amb en horari de tarda-vespre amb grups la ciutat d’Istambul com a convidada com Gossos o Miquel Abras. A més, una d’honor, s’ha pogut veure l’exposició trentena de museus i centres d’exposició Centri/fugacions. També ha estat de la ciutat han obert les seves portes important aquest any la col·laboració i han organitzat activitats per als de La Capella amb d’altres programes més petits. També quatre biblioteques culturals de la ciutat, com BCNegra, de Barcelona s’han sumat a la festa el Festival d’Assaig o el Festival Grec. amb la representació La teva Laia. Cal també destacar l’activitat Algunes de les activitats amb més desenvolupada amb jornades i tallers afluència de públic han estat la Diada com el festival de performances Ebent, Castellera, amb unes 3.000 persones, la Trobada de bloggers, Net TV Blocs o el concert de Gossos, amb més de & Clubs o els tallers i seminaris realitzats 2.000 espectadors. En total, el programa a l’entorn de les activitats de l’Idensitats. ha comptat amb més d’un centenar d’activitats i unes 80 entitats, institucions Festes i escoles, coordinades per l’Ajuntament, s’han sumat a la festa. Cavalcada de Reis Un equip d’escenògrafs, artistes plàstics, Gran rua de carnaval músics i coreògrafs han treballat plegats La gran rua de carnaval ha tingut lloc per aconseguir una renovada Cavalcada dissabte 21 de febrer al llarg de la rambla de Reis que ha incorporat nous conceptes de Guipúscoa. Els dansaires de l’Esbart Sant i plantejaments artístics. Amb l’Any Martí han configurat la comparsa oficial del Diàleg Intercultural com a rerefons dissenyada per commemorar el 50è i les referències als països d’origen dels aniversari dels Gegants del Carnestoltes. tres Reis Mags com a punt de partida, Els artistes que han dinamitzat la rua han s’ha volgut compartir la festa amb els estat la banda de música B-fanky, Clara Dini ciutadans originaris d’altres cultures per i Robert Gobern, i la companyia Ziga-Zaga. gaudir-la conjuntament. A més, el 2009 Un any més, la rumba n’ha tornat a ser la els tres Reis han estrenat carrosses, música oficial, amb la cançó del Carnaval amb disseny de José Menchero. composada per Kunam i el grup Marditos Més d’un miler de persones, 450 Roedores, amb influències del so cubà de les quals són alumnes d’escoles i la música funky. La participació de 46 de dansa i teatre de Barcelona, han comparses i d’un total de 2.640 persones participat en l’espectacle. ha fet possible un any més aquest gran Per altra banda, amb la intenció espectacle itinerant. L’acte de lliurament de facilitar la visibilitat del seguici, dels vuit premis a les comparses s’ha plantejat una cavalcada a dos nivells guanyadores, dotats amb un total de amb la incorporació de xanquers 20.000 euros, s’ha celebrat, coincidint i de plataformes elevades a 2,80 metres amb l’enterrament de la Sardina, al Centre de terra, des d’on actors i ballarins Cultural la Farinera del Clot. han apropat l’espectacle als espectadors més allunyats de la comitiva. Montjuïc de Nit El 4 de juliol, la muntanya de Montjuïc Santa Eulàlia ha estat l’escenari de la 2a edició del Del 12 al 15 de febrer s’han celebrat «Montjuïc de Ni»t, amb un ampli ventall les festes de Santa Eulàlia. S’hi han ofert de propostes culturals que han inclòs espectacles de circ i de dansa, de gran més de 50 activitats d’entrada gratuïta en i petit format, realitzats per companyies una programació repartida en més de 20 247 Institut de Cultura de Barcelona espais. S’estima que, en conjunt, hi han musicals programades en set escenaris participat unes 90.000 persones. S’hi han diferents. ofert una quinzena de propostes musicals, El 2009 la gran cavalcada de la Mercè com «La nit de rumba» al Fossat, amb s’ha dividit en blocs que han fet referència Ai Ai Ai, Dijous Paella, Los Fulanos, a les celebracions i homenatges principals Rumba Vella i El Capità; la Gran Revetlla d’enguany: l’Any Amades, l’Any Cerdà al Poble Espanyol, amb els Sirex que han i l’Any Monturiol. celebrat el seu 50º aniversari; o els La fi del Ramadà ha coincidit amb concerts de The Irrepressibles i La Troba les primeres celebracions de la Mercè Kung-Fú al Teatre Grec. També s’ha pogut i ha suposat una oportunitat per donar gaudir de quinze exposicions i sis a conèixer la cultura islàmica i per propostes d’arts escèniques com El món compartir amb la comunitat musulmana a l’inrevés amb Teatro de los Sentidos les dates més destacades del calendari a la seva seu del Polvorí; Résurrection de la ciutat. Les «Nits del Ramadà» han à la carte amb Microcosmos Teatre, sumat un concert a l’Auditori i dues nits la peça A+ cosas que nunca te conté de música al parc de la Ciutadella, que de Senza Tempo i Hip-Hop drums. han estat testimoni d’aquest vincle. A més, els barcelonins i barcelonines Un any més, durant aquestes dates han pogut participar en inusuals s’han celebrat amb èxit les jornades propostes esportives com classes de portes obertes a la majoria de museus, d’equitació nocturnes, natació i activitats col·leccions i centres d’exposicions lúdicoesportives a les piscines Picornell de la ciutat. o una cursa d’automodelisme en plena nit. El cartell de la Mercè’09 ha estat dissenyat per Pati Nuñez i el pregó La Mercè de la festa ha anat a càrrec de les actrius Del 23 al 27 de setembre, la Mercè Montserrat Carulla i Vicky Peña. ha omplert els carrers de festa. Durant cinc dies s’hi han desenvolupat més de Festivals literaris i coneixement 600 activitats: des de les 75 companyies de circ i teatre de carrer al Castell de BCNegra, trobada de novel·la negra Montjuïc i al parc de la Ciutadella, fins als de Barcelona 100 concerts de música, el festival Àsia Del 2 al 7 de febrer s’ha celebrat o altres activitats més participatives com a Barcelona la 5a edició de «BCNegra» el Piromusical, la Cavalcada i el Correfoc. que ha reunit 78 autors vinguts de 9 El conjunt de les festes ha aplegat prop països. Especialistes en novel·la negra, d’1.600.000 persones. editors, traductors, periodistes, músics Algunes de les prioritats de la Mercè i membres de cossos de policia han han estat oferir una programació àmplia participat en 17 taules rodones i trobades. i internacional –amb Istanbul com a ciutat El premi Pepe Carvalho, en homenatge convidada–, com també consolidar l’aposta a Manuel Vázquez Montalbán, ha estat perquè els creadors locals participin en aquesta ocasió per a l’escriptor de la festa. La ciutat s’ha obert als artistes nordamericà Michael Connely i s’ ha catalans, fins i tot amb espectacles creats homenatjat també els autors Leordardo a la mida dels espais, com ara Scan Girl Sciascia i Roberto Bolaño. del videocreador Franc Aleu als jardins Altres activitats destacades han estat de la Torre de les Aigües i Consells per les 3 trobades i les lectures dramatitzades a l’ànima de Ramon Colomina i Silvia dins el cicle «Vine a fer un cafè amb…», Genovés a la Fabra i Coats. convertides en «Cafè negre» a les Referent als espais, s’han incorporat biblioteques Francesca Bonnemaison a l’itinerari festiu el Museu Marítim, i Jaume Fuster; i les projeccions de cinema els jardins del Baluard, el Teatre Grec negre dins el cicle «La Claqueta», a les i la rambla del Raval. biblioteques Francesc Candel, Xavier El BAM (Barcelona Acció Musical), Benguerel i Les Corts-Miquel Llongueras. festival de músiques independents, ha S’estima que un total de 3.155 persones arribat a la 17a edició, amb 74 propostes han participat del conjunt d’activitats. 248 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona Barcelona Poesia, set dies de poesia artistes de la creació contemporània; a la ciutat la instauració de la figura de Convidat La ciutat ha acollit entre els dies 21 i 27 o Convidada Especial, que enguany ha de maig, la 13a edició del «Barcelona estat la il·lustradora britànica Leigh Poesia», que, amb una oferta de més Hodgkinson, directora de Charlie & Lola, de 100 activitats de la mà de poetes, que ha ofert xerrades i tallers d’il·lustració; rapsodes, músics, actors, ballarins i el «Bookville», un gran espai dedicat i artistes de diverses disciplines, ha reunit exclusivament a nens majors de nou anys prop de 5.000 assistents. Han destacat amb còmics, manga, videojocs i tallers els homenatges a grans poetes com Joan diversos. També per primera vegada, Brossa o Joan Salvat-Papasseit, diverses un grup d’especialistes en literatura per formes de poesia urbana, jornades a nens i nenes, les Sàvies del programa de poesia i mestissatge, etc. «Què llegim?», han assessorat les famílies Com a cloenda de la setmana, ha tingut i els han recomanat les millors lectures. lloc el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, dirigit conjuntament pels seus Assaig general tres últims directors, Víctor Obiols, Gabriel Del 16 de febrer al 31 de març s’han celebrat Planella i Àlex Susanna, amb motiu a Barcelona les primeres jornades d’«Assaig del 25è aniversari del festival que aquest General», un nou format d’activitat que any s’ha dedicat a Iberoamèrica. aborda l’assaig des d’una ponència central, El «Barcelona Poesia» ha celebrat els 150 una taula rodona posterior i una actuació anys de la represa dels Jocs Florals d’una artística. manera especial. El 21 de maig, al Saló Amb aquest programa s’ha volgut oferir de Cent de l’Ajuntament, s’ha lliurat el una nova perspectiva per a l’assaig que Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona ha arrencat amb un plantejament modest 2009 a Jaume Bosquet, que l’ha convertit i amb La Capella i la Biblioteca Jaume durant un any en el Poeta de la Ciutat. Fuster com a espais centrals. Les jornades, Enguany també s’ha lliurat el Premi que han congregat prop de 400 persones, Extraordinari 150 anys de Jocs Florals han comptat amb 39 participants entre al millor poema inspirat en el lema filòsofs, escriptors, poetes, crítics, editors tradicional dels Jocs «Fe, pàtria i amor» o artistes i amb el suport directe del que ha guanyat Jordi Julià amb Amor Consorci de Biblioteques que també hi ha constant. L’acte de lliurament del premi organitzat un cicle amb assagistes catalans. s’ha completat amb una lectura de poemes a càrrec de dotze autors, Conferència 11 de setembre tots ells premiats en edicions anteriors El dia 9 de setembre, amb motiu dels Jocs Florals de Barcelona. de la Diada Nacional de Catalunya, el professor emèrit d’estudis hispànics Món Llibre, festa del llibre per a nens de la Universitat de Southampton, Henry i nenes Ettinghausen, ha ofert la conferència El cap de setmana del 18 i 19 d’abril Barcelona un centre mediàtic abans del s’ha celebrat la 5a edició de «Món Llibre», 1714 al Saló de Cent. Henry Ettinghausen una festa literària organitzada per l’Institut ha publicat nombrosos estudis sobre de Cultura amb la col·laboració Quevedo, sobre autobiografies de Biblioteques de Barcelona, el Centre d’aventurers espanyols del segle XVII, de Cultura Contemporània de Barcelona i sobre la premsa espanyola i catalana (CCCB) i el Museu d’Art Contemporani de la mateixa època. Darrerament de Barcelona (MACBA), que ha obert les ha donat conferències sobre les relacions portes durant els dos dies per acollir entre escriptors catalans del segle XX, algunes activitats del festival, adreçada la dreta política i el franquisme. a tots els nens de la ciutat i que ha comptat enguany amb uns 12.500 assitents. Traduir a la tardor El «Món Llibre » ha comptat amb novetats L’Associació Col·legial d’Escriptors de com el projecte «A la manera de…» dut Catalunya (ACEC) i l’ICUB han organitzat a terme en col·laboració amb destacats a La Virreina «Traduir a la tardor», 249 Institut de Cultura de Barcelona un programa de quatre jornades –el 30 Emergents + a prop de setembre i els 7, 14 i 21 d’octubre– per El dia 23 de gener ha tingut lloc a parlar del fet de traduir des de diferents l’Auditori el concert inaugural del circuit punts de vista. La iniciativa s’emmarca «Emergents + a prop 2009», amb els en el programa d’activitats «Barcelona, grups Assemblea i Ultraido. «Emergents ciutat de la traducció», que l’ACEC va + a prop» és una iniciativa de l’Institut iniciar a principis d’any, en col·laboració de Cultura sorgida del projecte anual amb l’ICUB, per tal de garantir «Músiques més a prop» que vol donar la presència del traductor literari en les a conèixer les propostes més actuals programacions culturals de Barcelona. i emergents de l’expressivitat musical de Barcelona, per aquest motiu, des del Homenatge a Goytisolo gener fins al març, s’hi organitzen una Els dies 24, 25 i 26 de març s’ha realitzat sèrie de concerts de bandes novelles el V Congrés Internacional José Agustín i es promocionen els seus treballs Goytisolo que ha reunit a diversos a la pàgina web www.bcn.cat/emergents. especialistes, nacionals i internacionals, Aquests concerts s’han fet al Convent en l’obra i la personalitat d’aquest autor. de Sant Agustí, a l’Espai Jove Boca Nord, Coincidint amb el 10è aniversari de a l’Espai Jove de l’Eixample, al Centre la seva mort, el Congrés ha volgut Cívic La Sedeta i al Centre Garcilaso. continuar recordant una de les figures primordials de la cultura a Barcelona. Cooperació i relacions sectorials Organitzat per la Càtedra Goytisolo de la Universitat Autònoma de Barcelona Consell de la Cultura de Barcelona i per l’Institut de Cultura amb la El 19 de març, el Plenari del Consell col·laboració de diverses institucions, de la Cultura de Barcelona ha elegit el Congrés s’ha tancat amb una els membres del seu Comitè executiu, exposició a la seu de la Fundació Círculo el qual té un perfil netament independent de Lectores i amb una lectura dels seus i és l’òrgan que concentra les competències poemes més representatius. Sens executives del Consell. Le persones dubte, un dels moments més emotius elegides han estat: Antonio Monegal ha estat la xerrada Érase una vez… (president), professor titular de teoria de entre el cantautor Paco Ibáñez i Julia la literatura a la Universitat Pompeu Fabra; Goytisolo, filla del poeta. A les activitats Flàvia Company, escriptora, periodista que s’han celebrat a La Virreina hi i gestora cultural; Xavier Cordomí, han assistit unes 700 persones. investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional; Daniel Giralt-Miracle, La Setmana Tràgica crític i historiador de l’art; Joan Ollé, D’abril a octubre s’ha estès un programa director de teatre; Rosa Pera, comissària complet d’activitats per commemorar el i investigadora cultural; i Eva Vila, música, centenari de la Setmana Tràgica del juliol periodista i economista. Una de les de 1909, una de les revoltes populars que competències del Comitè és informar més ha marcat la història de la nostra amb caràcter preceptiu sobre la creació ciutat. S’han programat set exposicions de nous organismes o equipaments a diferents espais de la ciutat i s’han culturals de caràcter municipal, sobre celebrat cinc cicles de conferències com els projectes normatius i reglamentaris la Tràgica, roja i gloriosa: una setmana municipals que incideixin sobre temes de 1909 dins de «Converses a Barcelona», de política cultural o artística i sobre que han reunit al Palau de la Virreina el nomenament dels responsables dels més de 500 persones. equipaments culturals municipals. El programa també ha inclòs vuit En aquest sentit, durant el 2009 ha itineraris, dos publicacions i el seminari informat sobre les bases del concurs organitzat pel Museu d’Història de internacional per a la direcció Barcelona «La Setmana Tràgica de 1909 de La Virreina Centre de la Imatge a Barcelona. Arrels i conseqüències» (i n’ha nomenat el Comitè de selecció); (el dies 21 i 28 d’abril i 5 de maig). sobre les bases per a l’ocupació temporal 250 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona de la Fabra i Coats (també n’ha nomenat Dansa, amb un import total de 50.807 el Comitè de selecció); i, conjuntament euros. Aquesta línia de subvencions amb el Consell Nacional de la Cultura complementa la convocatòria ordinària i de les Arts (CONCA), ha informat sobre que no està destinada al finançament les bases del concurs internacional per d’obres o a l’adquisició d’equipament al Canòdrom-Centre d’Art de Barcelona tècnic. (i també n’ha nomenat el Jurat). Finalment, en l’apartat de les El Comitè també ha participat aportacions extraordinàries, trobem les en la destinació de les subvencions que s’han fet a través de convenis amb de l’Ajuntament en l’àmbit de cultura i ha entitats com l’Ateneu Barcelonès (per proposat els membres del jurat dels Premis a la remodelació parcial del palau de Ciutat de Barcelona i n’ha revisat les bases. Sabassona), el Cercle Artístic de Sant Lluc (per a les obres al palau Mercader), l’Antic Subvencions Teatre (suport a la reforma del teatre En la convocatòria ordinària i propera reobertura) i la Casa Amatller. de subvencions que anualment realitza l’ICUB, s’han pogut atorgar 332 Premis Ciutat de Barcelona subvencions entre les 597 sol·licituds El 12 de febrer, l’Auditori ha estat la seu del que enguany s’hi han presentat. L’import lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona total d’aquesta convocatòria ha estat que cada any es concedeixen a personalitats de 4.551.750 euros, una quantitat i institucions destacades de la cultura lleugerament superior a la concedida l’any i la investigació barcelonines amb l’objectiu anterior. En la mateixa línia que els darrers de reconèixer les creacions que han estat anys, l’Institut ha seguit prioritzant més remarcables. El director i escenògraf el suport a les activitats de difusió Iago Pericot ha estat el responsable cultural, a les quals s’ha dedicat de l’espai escènic i la dramatúrgia un 63 % del total de les subvencions de la cerimònia de lliurament. Sobre la base concedides. Com en altres ocasions, del concepte de l’educació primària com s’ha posat un èmfasi especial en els a primer contacte amb la cultura, Pericot múltiples i diversos festivals que ha convertit l’Auditori en una aula d’una se celebren a la ciutat, molts dels quals escola de l’època de la República. s’han consolidat al llarg dels anys Els premiats en aquesta edició han estat i, en alguns casos, han arribat a assolir els següents: un important reconeixement i projecció internacionals. Així mateix, s’han • Investigació científica: Raúl Méndez. intensificat els suports a la creació, • Investigació tecnològica: Scytl Secure amb un 22 % del total de l’import Electronic Voting SA. de la convocatòria, i als projectes • Arts visuals: Nancy Spero. d’educació artística, amb uns 100.500 • Disseny: Estudi Lagranja i menció euros. especial a l’equip Mater. L’Institut de Cultura ha continuat • Arquitectura i urbanisme: Campus amb la línia de concessió de subvencions de Comunicació de la Universitat Pompeu destinades a inversions en espais Fabra i menció especial per a les de creació i d’experimentació artística administracions, l’associació i la comunitat privats per tal que puguin dur aterme de veïns, als arquitectes i totes les la tasca de suport als artistes en les persones implicades en la intervenció millors condicions possibles. Es tracta de la Casa Bloc. d’espais multidisciplinars que reflecteixen • Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història l’evolució de les manifestacions artístiques de Barcelona: Glòria Soler i Cristina Gatell, emergents, tot donant lloc a creacions per l’obra Martí de Riquer: viure la literatura. que superen les definicions artístiques • Traducció en llengua catalana: Vicent clàssiques. L’any 2009 han estat quatre Alonso, per la traducció de l’obra Assaigs els espais de creació privats que s’han de Michel de Montaigne. pogut beneficiar d’aquesta convocatòria, • Literatura en llengua catalana: Joan La Caldera, Sala El Off, AREA i Tragant Francesc Mira, per la novel·la El professor 251 Institut de Cultura de Barcelona d’història, i menció especial a Jordi Lara, Banda Municipal de Barcelona per l’obra Una màquina d’espavilar ocells La temporada de la Banda Municipal de nit. de Barcelona a l’Auditori ha tingut un alt • Literatura en llengua castellana: Cristina nivell artístic i molts dels concerts han Fernández Cubas, per Todos los cuentos estat retransmesos per Catalunya Música. i menció especial a Cristina Grande, per Per primera vegada, s’han posat l’obra Naturaleza infiel. a la venda abonaments de temporada • Assaig: Julià Guillamon, per l’obra i s’ha arribat gairebé als 200 abonats. El dia revolt, literatura catalana de l’exili. Dos dels concerts s’han fet a la Sala 1 • Mitjans de comunicació en premsa de l’Auditori on s’ha triplicat el públic escrita: Juan Villoro. assistent gràcies al seu major aforament. • Arts escèniques: Vicky Peña, per Durant el 2009 la Banda ha estat dirigida Homebody / Kabul i Après moi, le déluge per directors internacionals de renom i menció especial a Lluís Solà, per Vent com Norbert Nozy, Jan Cober, Craig d’aram de Joan Vinyoli. Kirtchoff o Franz-Paul Decker i ha estat • Dansa: Germana Civera, per l’espectacle acompanyada de solistes com Jonathan Fuero(n). Camps, Gratiniano Murcia, Jaume Vilà, • Música: Raül Fernández per Refree. Lluís Parés i Katia Novell. També • Audiovisuals: Roser Aguilar, per la seva en el marc de l’Auditori s’ha realitzat opera prima Lo mejor de mí. un cicle de concerts a l’estiu amb • Mitjans de comunicació en ràdio: programes i repertoris més populars programa L’ofici de viure, de Catalunya (sarsuela, música americana, etc.) amb Ràdio, dirigit i presentat per Gaspar l’objectiu d’apropar-lo a nous públics. Hernández, i menció especial al programa Fora del marc de la seva seu actual, Fricandó matiner de RAC 105, dirigit la Banda Municipal de Barcelona ha i presentat per Vador Lladó. participat activament en la vida cultural • Mitjans de comunicació en televisió: de la ciutat i ha intervingut en diferents programa 30 minuts de Televisió de esdeveniments. En col·laboració amb Catalunya i reconeixement especial Parcs i Jardins ha realitzat un cicle a Barcelona Televisió, Televisió Espanyola de concerts als parcs durant els mesos i Televisió de Catalunya, per la seva de juny i juliol. També ha realitzat implicació continuada en aquest gènere. concerts en el marc del Festival Grec • Multimèdia: Rosa Sánchez i Alain i també en el calendari de festes Baumann, de KònicThtr, per la instal·lació de la ciutat (La Mercè, Santa Eulàlia, interactiva Mur.Muros / Distopia#2. etc) i altres concerts a molts barris • Educació: Luisa Casas Rojas, professora de la ciutat. de l’IES Pablo Ruiz Picasso de Torre Baró. La Banda Municipal de Barcelona torna • Projecció internacional de la ciutat a figurar en el paisatge de bandes de Barcelona: Estudi Miralles-Tagliabue. a nivell espanyol i ha estat la formació convidada al Certamen de Bandes Ciutat Suport a la música en viu de València 2009 i a la temporada Pel que fa a la música en viu, l’Institut de concerts de Mataró on ha realitzat de Cultura ha donat suport a les sales un concert dirigit per Salvador Brotons. de música a través de la convocatòria anual de subvencions. La convocatòria Cobla Ciutat de Barcelona especial per a les infraestructures aquest El programa de promoció de música any s’ha fet des de la Generalitat. de cobla ha continuat treballant des Per altra banda, s’ha encarregat de dues vessants: la interpretativa, un informe jurídic per tal d’analitzar mitjançant l’adjudicació del títol Cobla i proposar iniciatives per al reglament Ciutat de Barcelona a la Cobla Sant Jordi, que ha de desenvolupar la Llei 11/2009, i la de repertori amb estrenes d’obres del 6 de juliol, de regulació administrativa de destacats autors, tot parant especial dels espectacles públics, per tal que atenció als compositors més joves. Dins facilitin les condicions per a la música del programa de promoció, la formació en viu a la ciutat. ha realitzat 21 actuacions en els districtes 252 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona de la ciutat, en festes ciutadanes el Festival de Cinema de Màlaga, o juntament amb altres entitats. el Locations Trade Show de Santa Mònica Destaquem el concert realitzat al Festival i el Festival Internacional de Cinema Grec, dirigit pel jove director reconegut de Cannes. internacionalment Nacho de Paz, que A banda del suport al sector audiovisual ens va apropar a compositors joves. que l’Institut de Cultura gestiona a través La col·laboració en el 2n cicle de Música de la BCFC, el 2009 s’ha iniciat una nova per a cobla a l’Auditori, és un dels fets via amb la signatura del conveni entre més destacats de l’any. En aquest cicle, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci la Cobla ha estrenat l’obra La llegenda de la Zona Franca i empreses dedicades de Sant Jordi amb el Lluís Vidal Trio, al sector audiovisual i a la cultura, que ha presentat l’Associació Musical Manuel implica la realització d’un Pla director per Oltra i ha actuat al Memorial Joaquim al desenvolupament d’un parc audiovisual Serra. En aquest darrer es van estrenar al polígon de la Zona Franca (als terrenys dues obres d’encàrrec als compositors que ocupava la Seat) que ha de permetre nord-americans Kevin Kaska i Louis continuar reforçant i ampliant el sector Stewart. audiovisual i del cinema de Barcelona i de tot Catalunya. Barcelona-Catalunya Film Commission (BCFC) Medalles al mèrit cultural La Barcelona-Catalunya Film Commission i artístic (BCFC) ha atès el 46 % de les produccions Per acord del Plenari del Consell que s’han registrat a la ciutat de Barcelona Municipal, s’ha lliurat la Medalla d’or (639 sobre un total de 1.377). Aquesta xifra al mèrit cultural a Raimon Panikkar representa un increment del 33 % respecte i la Medalla d’or al mèrit artístic als les produccions ateses el 2008, i la xifra fotògrafs Eugeni Forcano, Joan Guerrero més alta des de la creació d’aquesta i Humberto Rivas (a títol pòstum). oficina. Entre aquestes produccions, destaquen, per la seva complexitat Àmbit internacional i durada, 46 llargmetratges que s’han rodat Pel que fa a la projecció internacional, a la ciutat, entre els directors dels quals destaca la presentació, al juny, al Jeu trobem noms de prestigi com Alejandro de Paume de París, de l’exposició González Iñárritu, Fernando León de de fotografies d’Agustí Centelles, produïda Aranoa o Isaki Lacuesta. Així mateix, hem per La Virreina Centre de la Imatge. pogut veure treballar-hi actors i actrius També destaquen les exposicions d’alt de renom nacional i internacional com nivell que ha presentat el Museu Picasso, Eduardo Noriega, Jordi Mollà, Santiago algunes de les quals només s’han pogut Segura, Eduard Fernández, Emma Suárez, veure a Barcelona, com és el cas Geraldine Chaplin, Belén Rueda o Lluís d’Imatges secretes que ha permès Homar. de contemplar, per primera vegada, una Per tal d’agilitar i facilitar la petició selecció d’estampes eròtiques japoneses de permisos de rodatge a la via pública, que formaven part de la col·lecció privada l’Ajuntament ha creat un nou sistema de Picasso i que actualment pertanyen als de sol·licituds que permetrà aconseguir seus hereus. algunes llicències de filmacions Pel que fa a l’Agenda 21 de la cultura, i fotografia gairebé de forma automàtica. el 8 de maig s’ha celebrat el 5è aniversari És un programa pilot, pioner a Europa, des de la seva aprovació i des de llavors que, gràcies a la integració de totes les s’hi han adherit més de 350 ciutats, administracions vinculades amb la via entitats o organismes. En motiu d’aquest pública, permetrà facilitar la gestió tant 5è aniversari (i també del 20è aniversari al peticionari del permís com als agents de l’Observatori de les Polítiques implicats en concedir-lo. Culturals, a França), el Palau de la Virreina La BCFC també ha estat present ha acollit durant el mes de juny el a diferents mercats internacionals, com el seminari «Cultura, desenvolupament Festival Internacional de Cinema de Berlín, sostenible i governs locals». 253 Institut de Cultura de Barcelona També ha tingut lloc el taller «Ciutats metres quadrats, les noves incorporacions africanes i cooperació cultural local», han significat un creixement del 10,7 % al Campus Euroafricà de Cooperació respecte l’any 2008, i a finals d’aquest Cultural de Maputo, en col·laboració any s’ha arribat als 48.373 m2 dedicats amb l’Observatorio de Políticas Culturales al servei bibliotecari. de África (OCPA) i la Fundació Interarts. El 2009, el conjunt de biblioteques S’han publicat els informes Ciutats, ha rebut 6.119.285 visites, i un 45,6 % cultures i desenvolupaments, Cultura dels ciutadans de Barcelona disposen del i desenvolupament sostenible, Polítiques carnet d’usuari que dóna accés al préstec culturals locals i Objectius del mil·lenni, de documents, a l’us gratuït d’internet amb partenariats amb la UNESCO i avantatges en altres equipaments i el suport d’AECID. L’informe L’Agenda 21 culturals, com ara descomptes en museus, de la cultura a França: estat de la qüestió teatres o llibreries. i perspectives, en motiu del cinquè Aquest ha estat també l’any aniversari de l’Agenda 21, consta de de desenvolupament de nous canals 20 articles d’alcaldes, regidors i líders d’informació. En acabar l’any totes les de la societat civil i un mapa de la ciutat biblioteques disposaven de web pròpia imaginària. La web actualment es pot i, periòdicament, el butlletí electrònic consultar en 17 llengües. Més biblioteques informa els usuaris Destacar també que la Comissió sobre les activitats, les novetats i els de Cultura de Governs Locals Units, que serveis de la xarxa i de cadascuna des de fa uns anys Barcelona presideix, de les biblioteques. ha assolit l’estatus d’observador dels òrgans de la Convenció sobre la Diversitat Museu d’Art Contemporani Cultural de la UNESCO i està participant de Barcelona (MACBA) en els processos de gestió del programa El MACBA ha incrementat en gairebé «Xarxa de ciutats creatives» i en el procés un 6 % el nombre d’usuaris i en aquest «Vers un nou model per a les polítiques increment ha jugat un paper important culturals», convocat per la Divisió la seva col·lecció. Entre maig i agost, de Polítiques Culturals i de Diàleg sota el títol Temps com a matèria, les Intercultural. tres plantes del museu i la capella s’han dedicat a mostrar al públic les noves adquisicions (unes 250 obres cabdals Consorcis i fundacions d’artistes com Muntadas, Ignasi Abellí, Constant, Hans Haacke, etc.) i ha L’Ajuntament de Barcelona participa, fomentat el debat al voltant de la a través de l’ICUB, en els consorcis i les col·lecció amb el programa El principi fundacions que gestionen les principals d’incertesa a través de performances, institucions culturals de la ciutat amb cinema, conferències i debats. una partida de 38.354.828 euros De forma paral·lela, l’exposició Més enllà de transferències corrents i 9.760.049 de l’objecte, formada per una selecció euros de transferències de capital. d’obres de la col·lecció, ha itinerat per diverses poblacions catalanes. Entre Consorci de Biblioteques les exposicions temporals també cal de Barcelona destacar les dedicades a Cildo Meireles, La xarxa de Biblioteques de Barcelona organitzada amb la Tate Modern ha crescut amb tres nous equipaments, de Londres, i a John Cage, coproduïda la Biblioteca Zona Nord, al Districte amb el Henie Onstad Art Centre de Nou Barris, la Biblioteca La Sagrera- de Noruega. També cal destacar Marina Clotet, al Districte de Sant Andreu el seminari del PEI Obert «Guattari i la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, no cessa de proliferar», moderat per al Districte de Sant Martí, i ja en són 35, Suely Rolnik, i la primera part del curs les biblioteques públiques de la ciutat, d’art i cultura contemporanis «Història pràcticament el doble que a l’inici del Pla de les exposicions: més enllà de la de biblioteques 1998-2010. Pel que fa als ideologia del cub blanc», que ha proposat 254 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona un primer recorregut per algunes Centre de Cultura de les exposicions més emblemàtiques Contemporània de Barcelona de la segona meitat del segle XX, amb (CCCB) la participació de Germano Celant, El 2009, el CCCB ha estat marcat Brian O’Doherty i Ana Longoni. Un fet per la celebració de l’Any Cerdà i per a destacar és que el MACBA produeix l’organització de l’oficina que el gestiona el 90 % de les activitats que presenta. per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. Amb motiu de l’Any Cerdà, Museu Nacional d’Art s’ha presentat la gran exposició, Cerdà de Catalunya (MNAC) i la Barcelona del futur, amb una mirada El MNAC ha iniciat aquest any molt actual sobre el plantejament del la celebració del seu 75è aniversari. Entre projecte i sobre com s’ha anat aplicant les activitats que s’hi han dut a terme al llarg dels 150 anys d’existència. destaquen les exposicions Convidats El programa d’exposicions s’ha iniciat d’honor. Exposició conmemorativa del amb dues de molt diferents: Il·luminacions. 75è aniversari del Museu Nacional d’Art Catalunya visionària i Bamako. VII trobada de Catalunya, que acull 75 obres mestres africana de fotografia, una mostra de l’art català que abasten els períodes procedent de Mali. Una aposta agosarada compresos entre l’Edat Mitjana i el segle ha estat l’exposició Quinquis dels 80. XX; La princesa sàvia. Les pintures Cinema, premsa i carrer, una mirada de Santa Caterina de la Seu d’Urgell, sobre el subgènere cinematogràfic coorganitzada pel MNAC i pel Museu i sobre l’època de la transició i les Episcopal de Vic; i Els ibers, cultura transformacions socials del moment. i moneda. Però sens dubte, la gran coproducció Fora d’aquest context s’han realitzat de l’any ha estat El segle del Jazz, una altres exposicions temporals com Sorolla. exposició d’àmbit internacional amb Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic gran èxit de públic, complementada Society of America i Sorolla. Visió amb jam sessions i una marató de jazz. d’Espanya. Procés creatiu. Aquesta Els festivals de diferents disciplines darrera ha mostrat uns 50 dibuixos i formats han estat presents durant preparatoris pertanyents al Museo tot l’any. Dins de les arts escèniques, de Sorolla de Madrid i a la Hispanic i amb el Festival Grec de fons, han arribat Society of America. També cal parlar la 2a edició del Fast Forward i una nova de l’exposició Això és la Guerra! Robert edició de l’Inn Motion, la biennal Capa en acció, formada per 150 internacional de performances i arts fotografies que Robert Capa va realitzar visuals aplicades. Altres festivals han estat: com a reporter de guerra entre els anys pel que fa a la dansa, el LP’09. Festival 1930 i 1940; i de l’exposició Gerda Taro, de dansa… o no; Dies de Dansa, festival la primera retrospectiva dedicada de dansa contemporània en paisatges a aquesta fotògrafa de guerra. urbans; pel que fa a la música, el 16è No ens podem oblidar de la mostra Fem Festival de Flamenc de Ciutat Vella memòria. La Guerra Civil a través de les i el Zeppelin’09; pel que fa a audiovisuals, vostres fotografies que s’ha pogut fer música i multimèdia, ha destacat gràcies a la participació desinteressada el Festival Internacional de Música de molta gent anònima. L’activitat Avançada i Art Multimèdia, Sónar, pública del Museu s’ha complementat que en la seva 16a edició ha presentat amb cursos, conferències i seminaris la novetat del SónarKids; el IX Festival especialitzats i tallers i activitats Internacional Documental de Barcelona, escolars. Docúpolis; el 16è Festival de Cinema Cal esmentar també la intensa tasca Independent de Barcelona, Alternativa; que s’ha desenvolupat en l’àmbit i el BAFF 2009. També han tornat, de la restauració i la conservació al CCCB, una nova edició del Festival preventiva i la rellevància de les noves de Cinema Asiàtic de Barcelona i The adquisicions que s’han incorporat Influencers 2009, festival d’acció mediàtica a les diferents col·leccions. i d’entreteniment social. En el camp de les 255 Institut de Cultura de Barcelona arts visuals, hi trobem el BAC! Festival amb la proposta Espai imaginat / Espai d’Art Contemporani a Barcelona, i el DRAP públic. ART’09, festival internacional de reciclatge A la tardor, la Fundació Antoni Tàpies artístic. En el camp de la fotografia, ha participat en «Jo cuino i ell renta els s’ha consolidat la proposta Trafic 09, plats. Cage + Cunningham», un programa la setmana d’activitats fotogràfiques d’activitats culturals articulats al voltant de Barcelona. de la relació creativa i l’obra de John Cage En l’experimentació de formats, i Merce Cunningham. la novetat ha estat la presentació de la programació familiar amb el nom Museu Marítim de Nano. Les sessions del cicle I+C+i han S’ha executat la primera fase del demostrat la necessitat de debatre sobre projecte d’idees per a les actuacions nous formats i sobre la investigació previstes en el Pla de restauració en l’àmbit cultural. de les Drassanes Reials de Barcelona D’altra banda, la continuïtat de l’Anella que comprèn la restauració de les gran Cultural ha ajudat a millorar l’intercanvi de naus i el disseny d’una nova museografia continguts online amb altres institucions per a l’exposició permanent. Per aquest de Catalunya. Durant l’any també s’ha motiu s’ha hagut de tancar el 70 % participat en activitats com Món llibre, de l’exposició permanent, però s’han la gran festa del llibre per a nens i nenes, pogut mantenir oberts tots els espais i Gandules’09, que s’ha centrat en la de les exposicions temporals. Al mateix relació entre la música i el cinema. temps, s’ha continuat treballant per Pel que fa als debats, el CCCB s’ha al reconeixement de l’edifici a nivell continuat consolidant com a referència internacional amb la presentació internacional sobre qüestions d’espai de la candidatura al Sello Europeo urbà, nous humanismes i nous de Patrimonio Cultural. imaginaris. S’ha consolidat i impulsat el programa d’activitats per a tots els sectors Fundació Joan Miró de la societat, destacant-ne les adreçades La Fundació Miró ha continuat amb al públic escolar i s’ha reforçat la línia la línia d’exposicions internacionals, cal iniciada l’any anterior entre el museu destacar Kiki Smith. Her Memory i Miró- i el públic infantil fora de l’horari escolar. Dupin, Art i Poesia, amb més de 150.000 A nivell comunicatiu s’ha implementat visites entre totes dues mostres. la nova imatge, comunicació i difusió També s’han fet un gran nombre desenvolupades l’any anterior, se n’ha d’activitats de difusió de l’obra de Joan destacat la nova Web. Miró i la programació habitual adreçada Respecte les exposicions temporals, a escolars, públic infantil o famílies. han estat obertes al públic durant l’any Cal esmentar també que s’hi han estat un total de dotze, de les quals cal realitzant obres de remodelació destacar: Els grans viatges de Zheng He; del conjunt de l’edifici. Inmersió. La conquesta del fons del mar; Retrat de la Barcelona marítima. Una visió Fundació Antoni Tàpies de Francesc Soler i Rovirosa; El Marítim La Fundació Antoni Tàpies va tancar entre bombes i Barcelona, una ciutat, les portes al públic al gener de 2008 per un port; i també les dues exposicions dur-hi a terme la reforma arquitectònica. a la sala Marquès de Comillas: Durant el període de tancament, Tutankamon. La tomba i els seus tresors la Fundació ha reforçat el seu programa i Cerdà. 150 Anys de modernitat. educatiu amb el desenvolupament Finalment, s’ha continuat amb la línia de noves activitats i propostes com ara de publicacions especialitzades i amb l’activitat familiar Pintar en sabatilles. els premis i beques per a la promoció Aproximació a Antoni Tàpies i l’activitat de la recerca i els estudis de la història Antoni Tàpies i l’esfera pública. Itinerari. de l’edifici de les Drassanes Reials, També ha participat a «La Nit dels de la història de la Barcelona marítima Museus» i al Dia internacional dels museus i de la cultura marítima en general. 256 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona Mercat de les Flors/Centre escènic), de Peter Morgan i dirigit per de les Arts de Moviment Àlex Rigola; Alícia (un viatge al país La programació del Mercat ha acollit de les meravelles) dirigida per Carlota un total de 35 espectacles i 206 funcions, Subirós i Ludovicus Carolus, dirigida i s’ha articulat a partir de dos fils per Alícia Gorina; i Rock’n’Roll, de Tom conductors: Noves cartografies, que Stoppard i dirigit per Àlex Rigola, ha permès mostrar espectacles vinguts reposició del muntatge presentat d’arreu, amb la presència de creadors la temporada passada. reconeguts (Bill T. Jones, Les Ballets En l’àmbit de les coproduccions, s’han C de la B…), i Memòria, aquest diàleg amb presentat tretze espectacles, destacant el present, que ha estat el leit motif d’una La forma de les coses, de Neil LaBute programació-panoràmica de la dansa del dirigida per Julio Manrique, premi Butaca segle XX. També s’ha aprofundit en la línia al millor espectacle de petit format de coproduccions amb espectacles de Salva i a la millor direcció, o Mort d’un viatjant, Sanchís, Sol Picó, Blai Mateu i Tapeplas, d’Arthur Miller dirigida per Mario Gas, entre d’altres, com també s’ha parat atenció premi Butaca al millor actor i al millor a les propostes artístiques més novedoses actor de repartiment. en l’àmbit del flamenc. La programació El Lliure ha comptat també amb la d’espectacles familiars, dins del cicle Dan presència de companyies i creadors Dan Dansa, ha comptat en paral·lel amb convidats com Albert Pla, el Teatro un conjunt de propostes i activitats de La Abadía, el Circ Cric i, en l’àmbit adreçades a la comunitat educativa. internacional, Frank Castorf, Daniel També s’ha treballat en programes Veronese, Anne Teresa de Keersmaeker, de formació de públics, com el cicle Jan Lauwers i Claudio Tolcachir. El cicle de conferències «Centdanses: històries «Radicals Lliure» ha comptat un any més de la dansa del segle XX», el programa amb espectacles en coproducció «Mitja hora abans», amb sessions en els que es presenten noves propostes d’introducció als espectacles coordinades artístiques i llenguatges escènics. per Toni Jodar, com també trobades amb S’ha participat també en festivals com coreògrafs i ballarins. El Mercat també el Grec’09 amb cinc espectacles de primera ha continuat treballant en xarxa amb línia nacional i internacional i s’han continuat altres institucions i equipaments culturals exportant diverses produccions a festivals per implicar-se en la creació de públics nacionals i internacionals. per a la dansa. En el panorama internacional, el 2009 L’Auditori i l’Orquestra (OBC) el Mercat de les Flors ha rebut el Premi L’any del 10è aniversari de la inauguració a la millor programació de dansa a la Fira de l’Auditori s’ha caracteritzat per la Internacional de Teatre i Dansa d’Osca. consolidació de la seva pluralitat de línies Per últim, destacar que des de l’agost de programació musical i per una molt i fins al desembre s’han realitzat les obres lleugera disminució d’activitat i de públic, de la 1a fase del projecte de reforma malgrat l’entorn de recessió econòmica de l’edifici del Mercat de les Flors. i el tancament de la Sala Oriol Martorell per les obres de construcció de la futura Sala 4. Teatre Lliure Una de les prioritats de L’Auditori ha estat La Fundació Teatre Lliure ha acollit l’ampliació de l’abast social de la música 389 representacions que han estat vistes i la creació del públic del futur per mitjà per 78.185 espectadors. En l’àmbit del departament L’Auditori:Educa. Durant de les produccions pròpies de teatre el 2009 s’hi han celebrat 390 concerts contemporani, s’han ofert nou espectacles escolars i familiars, que han reunit més a les sales de Montjuïc: Dead Cat Bounce, de 190.000 espectadors. de Chris Kondek i Piturrino fa de músic, La temporada de música de cambra, de Carles Santos, tots dos dins del cicle amb 24 concerts, ha seguit comptant Radicals Lliure; Solo ante el peligro amb el Quartet Casals com a grup i Corazón lengua, d’Alfonso Vilallonga; resident. Entre altres estils i gèneres Nixon-Frost i Nixon-Frost (unplugged de l’ampli ventall de músiques, L’Auditori 257 Institut de Cultura de Barcelona organitza simultàniament cicles estables continuat amb bon ritme, amb els cicles i festivals anuals de música antiga, música de concerts de la Fundació Orfeó Català- contemporània, cant coral o música Palau de la Música i els cicles i festivals de cobla, tot sovint amb la participació organitzats per promotors externs de grups residents com el dirigit per Jordi (Ibercàmera, Euroconcert, Promoconcert, Savall, l’orquestra Bcn216, l’Orquestra Àrab The Project, Festival Internacional de Jazz, de Barcelona, etc. Festival del Mil·lenni, Concert Studio, El departament L’Auditori:Moderna Festival de Guitarra i altres acords, convoca concerts de jazz, de músiques Festival Únicas, De Cajón! Festival de del món i de música moderna. Enguany, Flamenco, etc.). A tot això cal sumar-hi el festival Músiques del Món, amb un nou l’acolliment de nombrosos actes format, s’ha centrat en l’Àfrica negra. institucionals, empresarials i socials. El quart any d’existència de L’Auditori:Apropa, programa social Gran Teatre del Liceu d’assistència a concerts destinat El 2009 el Liceu ha celebrat el 10è a acostar la música als col·lectius amb aniversari de la seva reconstrucció. Davant perill d’exclusió social, ha aportat més la primera dècada del nou teatre, s’han de 13.000 espectadors. planificat tot un seguit d’actes per Finalment, el segon any de funcionament recordar la reinauguració del coliseu líric, dels Amics de L’Auditori ha suposat que va renéixer de les flames l’octubre un total de 16.100 assistents inscrits, els de 1999. quals gaudeixen d’informació privilegiada, Respecte la programació d’òpera, descomptes especials, etc. cal destacar l’estrena de L’incoronazione L’OBC és el primer grup resident di Poppea de Monteverdi, la revisió de l’obra de L’Auditori i el més destacat en quantitat mestre de Wagner Die Meistersinger von de concerts, volum de públic i pressupost Nürnberg a càrrec del reconegut director econòmic. La seva temporada simfònica, teatral alemany Claus Guth, o l’estrena seguida per més de 10.000 abonats, absoluta de La cabeza del Bautista, l’òpera ha ofert un total de 118 concerts. del compositor contemporani català Enric En col·laboració amb L’Auditori:Educa, l’OBC Paloma. També s’ha pogut tornar a veure ha programat l’espectacle Guia de Britten Fidelio, de Beethoven o una nova producció i també ha mantingut la política d’obres de Salomé de Richard Strauss i ha tancat d’encàrrec i estrenes de compositors, alhora l’any Il trovatore de Giuseppe Verdi, amb que ha anunciat el nom del nou director tres repartiments del més alt nivell. titular, el mestre Pablo González. En el camp de la dansa, han visitat el Liceu, entre d’altres, el Nederlands Museu de la Música Dans Theater, l’English National Ballet, Prop de 33.000 persones han visitat com també tres espectacles amb el 2009 el Museu de la Música, que a més coreografia de Michel Fokine, ha continuat ampliant l’oferta d’activitats Les Sylphides, L’espectre de la rose per a tots els públics, a les quals i La mort del cigne. hi han participat unes 21.000 persones. Mozart, Vivaldi o Dvorák són alguns dels compositors que s’han pogut escoltar Palau de la Música Catalana en concert, i artistes com Matthias Goerne, Els esdeveniments d’aquest any Anne Schwanewilms, Thomas Quasthoff relacionats amb l’anterior direcció del o Edita Gruberova, entre molts d’altres han Palau han comportat canvis importants ofert al públic els seus recitals. en l’estructura organitzativa d’aquest Les propostes musicals al Foyer i els consorci. espectacles per a públic familiar i escolar Les activitats però, tant de la sala del Petit Liceu han completat l’oferta de concerts com del Petit Palau, han cultural d’aquest equipament. 258 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Usuaris de museus, centres d’exposicions municipals i consorciats (*) 5.738.093 5.828.872 6.156.885 6.547.988 Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella 129.120 173.505 159.141 187.362 Jardí Botànic 41.157 51.807 81.073 81.632 Museu Picasso 1.234.454 1.145.249 1.330.171 1.313.114 Museu Frederic Marès (1) 36.763 58.337 60.335 45.835 Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí 25.280 28.281 31.694 31.289 Disseny Hub Barcelona (DHUB) (2) 97.332 92.637 66.521 163.453 Museu de Ceràmica 65.547 49.256 65.295 90.573 Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) (3) 389.028 402.868 554.501 665.419 Museu Etnològic 19.461 28.685 33.466 43.281 Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 474.315 563.181 660.200 690.646 Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) 1.111.672 964.361 922.522 1.086.718 Fundació Joan Miró 1.016.299 1.118.757 1.070.692 1.002.429 Fundació Antoni Tàpies (4) 64.961 75.246 3.778 2.167 Museu Marítim de Barcelona 458.601 383.792 429.529 520.510 Museu Militar (5) 89.104 119.786 88.899 21.411 Museu de la Música (6) – 38.279 53.689 72.672 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) 351.426 400.677 377.567 416.441 La Virreina Centre de la Imatge 95.976 110.906 108.630 71.134 La Capella (7) 37.597 23.262 59.182 41.902 (*) Algunes dades han estat actualitzades respecte a anteriors publicacions. (1) El Museu Frederic Marès roman tancat des del mes d’octubre de 2009. (2) S’inaugurà el nou projecte al desembre de 2008, amb una nova orientació de les col·leccions del Museu Tèxtil i de les Arts Decoratives que passen a formar part del nou Disseny Hub Barcelona. (3) A partir de 2009, el Museu d’Història de Barcelona ha incorporat els usuaris corresponents al temple d’August que no s’havien tingut en compte en anys anteriors. (4) La Fundació Antoni Tàpies ha estat tancada els anys 2008 i 2009 per obres de millora. (5) El Museu Militar va tancar definitivament el dia 22 de maig de 2009. (6) El Museu de la Música, tancat al públic des del 2002, va reobrir la nova seu a l’Auditori el març de 2007. (7) La Capella va estar tancada de l’1 d’abril de 2007 al 12 de setembre de 2007. 259 Institut de Cultura de Barcelona Taula 2 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Biblioteques de Barcelona (CBB) Visites 4.896.978 5.172.624 5.756.946 6.119.285 Préstecs (documents prestats) 3.816.768 3.905.107 4.336.236 4.390.993 Arxius Usuaris a les sales de consulta 15.861 14.755 13.487 13.058 Nombre de consultes presencials 156.602 89.414 103.031 106.341 Festival Grec Espectacles 53 75 49 55 Representacions 239 270 216 214 Espectadors 94.681 95.411 82.318 72.322 % d’ocupació 60 71 70 65 Mercat de les Flors (1) Entrades venudes 38.854 37.433 36.986 31.023 Espectadors 59.839 55.658 52.919 46.601 % d’ocupació 68 72 72 77 Taquillatge 467.164 485.205 447.718 313.433 Teatre Lliure (Fabià Puigserver i Espai Lliure) Representacions 367 285 341 389 Espectadors 79.397 70.070 59.732 78.185 % d’ocupació 63 67 65 64 L’Auditori Concerts 396 624 662 627 Espectadors 399.047 481.047 515.664 482.247 % d’ocupació 80 78 81 79 OBC Concerts 124 106 153 151 Espectadors 186.361 178.987 193.692 188.485 Palau de la Música Concerts 498 453 459 436 Espectadors 445.319 412.144 456.201 417.562 % d’ocupació 77 74 73 68 Gran Teatre del Liceu (2) Representacions 224 289 233 308 Espectadors 336.061 350.503 335.080 270.746 % d’ocupació 90 87 90 86 (1) El 14 de juny de 2007 es va constituir el Consorci del Mercat de les Flors. (2) No es disposa de les dades d’altres promotors. Taula 3 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 497 468 447 433 Inversió (en milers d’euros) 13.984 8.240 10.365 10.579 Pròpia – – – 2 Per compte de l’Ajuntament 13.984 8.240 10.365 10.576 Resultat comptable (en milers d’euros) (1) – – 563 184 Resultat comptable sèrie homogènia (en milers d’euros) 2 288 503 184 Cash-flow (en milers d’euros) (1) – – 756 341 Cash-flow sèrie homogènia (en milers d’euros) 1.656 680 856 240 (1) Resultat i cash-flow de l’exercici d’acord amb les normes del nou Pla General de Comptabilitat. 260 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Institut de Cultura de Barcelona Taula 4 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Import net xifra de negocis 11.339 Actiu fix 2.592 Tranf. program. i per serveis Ajt. 94.909 Immobilitzat immaterial – Altres transferències 1.245 Immobilitzat material 270 Transferències de capital 9.474 Immobilitzat financer 1.210 Altres ingressos 160 Patrimoni artístic 1.112 Total ingressos d’explotació 117.127 Actiu circulant 26.527 Existències – Costos Deutors 23.516 Aprovisionaments 76 Inversions financeres temporals 17 Personal 22.281 Tresoreria 2.177 Treballs, subminis. i serveis externs 37.425 Ajustaments per periodificació 817 Altres despeses 11 Subvencions 57.029 Total actiu 29.119 Provisions – Amortitzacions 157 Passiu Total costos d’explot. abans financers 116.979 Recursos a llarg termini 4.765 Patrimoni i reserves 3.068 Resultat d’explotació abans financers 148 Resultat de l’exercici 184 Ingressos financers 36 Subvencions de capital 1.328 Despeses financeres – Altres ingressos a distribuir – Provisions 181 Resultat d’explotació 184 Passius per impost diferit 4 Ingressos extraordinaris – Altres creditors a llarg termini – Despeses extraordinàries – Recursos a curt termini 24.354 Resultat abans d’impostos 184 Creditors financers – Impost de societats – Creditors comercials 21.978 Altres creditors 2.108 Resultat de l’exercici 184 Ajustaments per periodificació 268 Total passiu 29.119 261 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorcis i fundacions Consorcis i fundacions Comentaris a l’exercici El total d’actiu-passiu se situa en 84.409 milers d’euros, dels quals Els estats financers consolidats que els actius fixos representen el 25 % es presenten a continuació corresponen (21.461 milers d’euros), mentre que els als consorcis i les fundacions, en els quals passius permanents equivalen al 26 % l’Ajuntament de Barcelona col·labora amb (21.840 milers d’euros). altres administracions i entitats públiques Pel que fa al compte de pèrdues i privades en la prestació de serveis. i guanys de l’exercici, el nivell d’ingressos Aquestes entitats són les que, d’acord d’explotació ascendeix a 36.730 milers amb la Llei d’estabilitat pressupostària, d’euros; el resultat consolidat ha estat la Intervenció General de l’Estat ha de 4.407 milers d’euros, la qual cosa determinat que han de consolidar amb representa un 12 % dels ingressos totals, el grup Ajuntament de Barcelona. alhora que el cash-flow se situa en 6.715 El volum d’activitat registrat l’any milers d’euros, un 18 % dels ingressos. 2009 ha estat de 47.133 milers d’euros, La plantilla total mitjana dels consorcis dels quals 36.730 milers corresponen i les fundacions estava integrada per 501 a ingressos d’explotació i 10.403 a inversió. persones. 263 Consorcis i fundacions Taula 1 Balanços consolidats 2009-2008 dels consorcis i fundacions (1) (en milers d’euros) Actiu 2009 2008 Passiu 2009 2008 Actiu fix 21.461 12.020 Recursos a llarg termini 21.840 19.864 Immobilitzat immaterial 5.575 2.048 Patrimoni 20.579 18.580 Immobilitzat material 15.858 9.878 Subvencions de capital 946 929 Immobilitzat financer 28 91 Altres creditors 315 354 Despeses a distribuir – 2 Recursos a curt termini 62.569 16.992 Actiu circulant 62.948 24.836 Creditors comercials 16.928 9.599 Existències 34.629 3.750 Altres creditors 3.413 1.501 Deutors 13.205 11.522 Ajustaments per periodificació 42.228 5.892 Inversions financ. temporals 56 536 Tresoreria 14.131 8.887 Total passiu 84.409 36.856 Ajustaments per periodificació 927 141 Total actiu 84.409 36.856 (1) Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats. L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació; és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres institucions públiques i cedit gratuïtament per a la seva utilització. 264 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorcis i fundacions Taula 2 Resultats consolidats 2009-2008 dels consorcis i les fundacions (en milers d’euros) Compte de pèrdues i guanys 2009 2008 Ingressos Facturació 33.150 51.196 Altres ingressos 3.580 3.339 Total d’ingressos d’explotació 36.730 54.535 Costos Compres i variació d’existències (30.806) 10.518 Personal 20.524 19.115 Treballs, subminist. i serveis externs 37.122 18.382 Subvencions 798 439 Altres despeses 642 165 Provisions 70 18 Amortitzacions 2.238 1.182 Total costos d’explotació abans financers 30.588 49.819 Resultat d’explotació abans financers 6.142 4.716 Ingressos financers 72 249 Despeses financeres 176 233 Resultat d’explotació 6.038 4.732 Ingressos extraordinaris 236 172 Despeses extraordinàries 1.867 144 Resultat abans d’impostos 4.407 4.760 Impost de societats – 13 Resultat consolidat 4.407 4.747 Cash-flow (1) 6.715 5.960 (1) Cash-flow = resultat + amortitzacions + provisions 265 Consorcis i fundacions que s’han consolidat 268 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona 270 Agència Local d’Energia de Barcelona 272 Consorci del Besòs 274 Consorci de Biblioteques de Barcelona 276 Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs 278 Consorci El Far, Centre dels treballs del mar 280 Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment 282 Consorci Institut d’Infància i Món Urbà 284 Fundació Barcelona Cultura 286 Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona 288 Associació Internacional de Ciutats Educadores 267 Agència d’Ecologia Urbana de Principals actuacions: Barcelona • Pla d’indicadors de sostenibilitat urbanaa Vitòria-Gasteiz. A) Mobilitat, accessibilitat i espai • Estudi de l’habitabilitat de l’espai públic públic a diversos districtes de Barcelona. • Reformulació de la xarxa de bus a Àlaba. • Certificació per a un urbanisme • Pla de mobilitat de Ferrol. sostenible. President: • Pla de mobilitat i espai públic d’A Coruña. Excm. Sr. Joan Antoni Barón i Espinar • Pla de mobilitat de la Universitat D) Energia Vicepresident 1: d’A Coruña. • Campus Universitario d’A Coruña. Pla lm. Sr. Francesc Narváez i Pazos • Pla de mobilitat i espai públic de Lugo. d’energia. • Estudi de la mobilitat en el transport Vicepresident 2: escolar de Vitòria-Gasteiz. F) Residus Ima. Sra. Imma Mayol i Bertrán • Pla de mobilitat dels polígons industrials • Prova pilot a diversos municipis Gerent: en el marc del Pla de mobilitat de Vitòria- de Catalunya amb el programa SIMUR. Sr. Salvador Rueda i Palenzuela Gasteiz. • Disseny metodològic per a l’obtenció • Supermançana central a Vitòria-Gasteiz, de la bossa tipus de Catalunya. estudi d’implementació de l’àmbit pilot. • Servei d’assessorament en gestió • Anàlisi detallat de l’aplicació del Pla de residus i aplicació del SIMUR a diversos de mobilitat al nucli històric de Vitòria. municipis de Catalunya. Constitució • ECOTRANS–TMB. • Elaboració de documentació per a la Es va constituir el dia 5 de juny de 2000. • Metodologia d’estudis de mobilitat i espai redacció del Plan de Residuos Urbanos públic d’aplicació a escala municipal. de Galicia 2010-2020 i l’avaluació Ens consorciats • Metodologia per a l’elaboració de plans ambiental estratègica corresponent. La Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de mobilitat més sostenibles. • Avaluació ambiental amb SIMUR de Barcelona i l’Entitat Metropolitana del model actual de gestió de residus de Serveis Hidràulics i Tractament de B) Atmosfera de Sant Just Desvern i dels futurs models Residus. • Desenvolupament de recursos aplicables al municipi. metodològics i instrumentals per elaborar • Disseny de nous models de recollida Objecte social l’estratègia local contra el canvi climàtic. porta a porta (PaP) a Sant Just Desvern. La realització d’activitats d’assessorament • Estratègia de lluita contra el canvi Elaboració del Plec de Prescripcions en el diagnòstic i la planificació urbana, climàtic a Vitòria-Gasteiz. Tècniques. la recerca, la formació, la promoció i la • Pla d’acció d’energia sostenible (PAES) • Campanya de reforç de la recollida divulgació de les funcions dels sistemes a Viladecans. selectiva de matèria orgànica a Mataró. urbans en el procés cap a la sostenibilitat, • Elaboració d’un Manual de gestió com també la formulació d’instruments C) Model de ciutat i planificació municipal de residus. de caràcter tècnic, econòmic, legal, estratègica d’informació, etc., que ajudin a repensar • Portal del coneixement: Ecourbano. les ciutats i el seu entorn en clau • Libro Verde de Medio Ambiente Urbano. Projectes europeus de sostenibilitat. • Estratègia de sostenibilitat per a Donostia-Sant Sebastià. • URUS: Ubiquitous Networking Robotics • Agendes 21 en diferents municipis in Urban Settings. de Galícia. • CATMed: Change Mediterranian • Actualització i manteniment Metropolis Around Time. de l’aplicatiu per al desenvolupament del Mapa d’instal·lacions esportives. • Projecte CETICA: «La ciudad Eco-Tecno- Convenis Lógica. Nuevos modelos constructivos para un hábitat urbano sostenible». • Convenis de cooperació educativa amb • Avaluació ambiental estratègica de la la UB, la UAB, la UPC, la UNIZAR, l’Institut Revisión del Plan General de Ordenación des Sciences et Industries du Vivant Municipal de A Coruña. et de l’Environment, l’École des Ingénieurs • Pla dels animals de companyia de la Ville de Paris i la Universidade de Barcelona. do Porto. • Animals exòtics a Barcelona. • Assessorament en matèria de protecció • Informe de sostenibilitat del Parc de dades personals de la UB. d’acollida d’animals de companyia • Acord amb AMEYAL, SL, en el marc (PAAC). de col·laboració per a l’intercanvi • Cobertes i murs verds a Barcelona. d’informació relacionada amb els residus. 268 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Projectes laboratori d’ecologia urbana Mobilitat i espai públic 13 8 11 12 Atmosfera 2 3 2 3 Model de ciutat i planificació estratègica 6 8 12 15 Energia 4 2 2 1 Aigua – – 1 1 Projectes Centre Ciutadà per la minimització de recursos i residus 9 13 11 8 Projectes europeus 4 6 3 3 Total projectes 38 40 42 43 Convenis signats 20 24 27 12 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 82 28 30 33 Inversió (en milers d’euros) – – – – Pròpia – – – – Per compte de l’Ajuntament – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) 42 284 137 254 Cash-flow (en milers d’euros) 155 373 205 298 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes béns i serveis 1.192 Actiu fix 91 Transf. entitats consorciades 578 Immobilitzat immaterial 37 Transf. Unió Europea 38 Immobilitzat material 54 Altres transferències 292 Altres ingressos 16 Actiu circulant 1.891 Deutors 443 Total d’ingressos d’explotació 2.116 Inversions financ. temporals 3 Tresoreria 1.336 Costos Ajustaments per periodificació 109 Personal 1.341 Treballs, subminist. i serveis ext 261 Total actiu 1.982 Subvencions 27 Altres despeses 32 Passiu Provisions 60 Amortitzacions 44 Recursos a llarg termini 1.783 Patrimoni 193 Total de costos d’explot. abans financers 1.765 Resultats exercicis anteriors 1.336 Resultat de l’exercici 254 Resultat d’explotació abans financers 351 Recursos a curt termini 199 Ingressos financers – Creditors comercials 27 Despeses financeres 1 Altres creditors 138 Resultat d’explotació 350 Ajustaments per periodificació 34 Ingressos extraordinaris 142 Despeses extraordinàries 238 Total passiu 1.982 Resultat de l’exercici 254 269 Agència Local d’Energia de Barcelona Resum d’activitats realitzades susceptibles d’ubicar-hi instal·lacions solars tèrmiques. Durant l’any 2009 s’han dut a terme els projectes i les actuacions previstos i s’han Energia solar fotovoltaica President: assolit els objectius generals programats. • Realització de diversos projectes Ima. Sra. Imma Mayol i Bertrán bàsics corresponents a les instal·lacions Gerent: 1) Observatori de l’Energia fotovoltaiques que s’han d’ubicar Sra. Cristina Castells i Guiu de Barcelona en diferents edificis municipals. Balanç energètic de Barcelona Monitoratge d’instal·lacions d’energia solar • El 2009 s’ha finalitzat i consolidat • Estudi, conjuntament amb el Patronat el balanç energètic del 2007. El balanç Municipal de l’Habitatge, de la viabilitat Constitució avalua tant el consum d’energia final del monitoratge del conjunt de les Es va constituir el 14 de maig de 2002. a Barcelona per vectors energètics, instal·lacions solars tèrmiques que com el consum d’energia i l’emissió hi ha en els seus edificis. Ens consorciats de GEH per sectors. L'Ajuntament de Barcelona, l'Entitat • Durant l’any s’ha dut a terme Projecte mixt solar-eòlic a l’edifici Metropolitana de Serveis Hidràulics la contractació de diferents estudis de REGESA del carrer de Pujades i Tractament de Residus (EMSHTR), sectorials, els resultats dels quals • L’ALEB està col·laborant amb l'Institut Català d'Energia (ICAEN) s’utilitzaran per a la definició del la promotora d’obra pública REGESA del Departament d'Indústria, Comerç contingut, accions i projectes del PECQ. en la realització d’un projecte pilot d’una i Turisme de la Generalitat de Catalunya, • S’ha fet una primera versió del programa instal·lació mixta eòlica-fotovoltaica. la Universitat Autònoma de Barcelona municipal del PECQ per tal de donar (UAB) i la Universitat Politècnica compliment als compromisos adquirits 3) Eficiència i estalvi energètic de Catalunya (UPC). per l’Ajuntament de Barcelona (Pacte d’Alcaldes, 19 de novembre de 2008). Central de Generació d’Energies Zona Objecte social Franca–Gran Via de l’Hospitalet Fomentar l’estalvi d’energia, l’eficiència Seguiment del Pla de millora energètica • L’ALEB ha impulsat la creació energètica i l’ús d’energies netes de Barcelona de la Central de Generació d’Energies i renovables, i impulsar la millora • Actualització de l’Informe de seguiment a la Zona Franca i a l’àmbit de la Gran Via de la qualitat dels serveis energètics. del PME de BCN per tal de copsar el grau de l’Hospitalet i la distribució de fred d’execució dels 59 projectes que s’hi i calor mitjançant una xarxa de canonades descriuen. L’anàlisi d’aquest informe al barri de La Marina–El Prat Vermell. de seguiment ha de permetre la valoració La societat pública TERSA, actuant de la continuïtat, o no, dels diferents com a poder adjudicador, ha adjudicat projectes del PMEB en el nou PECQA. el concurs a l’empresa DALKIA. 2) Impuls d’energies renovables: Xarxa de punts de recàrrega per l’energia solar a vehicles elèctrics • El 2009 s’ha intensificat la implantació Ordenança solar tèrmica d’estacions de recàrrega en superfície • Elaboració de l’informe anual sobre amb 10 estacions amb 2 punts l’aplicació de l’Ordenança solar tèrmica de recàrrega cadascuna. a Barcelona (OST). • Arran del Pla MOVELE i del programa • Millora del model de gestió interna LIVE, l’ALEB s’ha coordinat amb de l’OST. Implantació del «Gestor on line» altres institucions i departaments de tramitació d’expedients d’IEST. de l’Ajuntament per donar resposta al compromís amb la implantació Ordenança solar fotovoltaica del vehicle elèctric. • Revisió dels criteris tècnics d’aplicació de la Ordenança solar fotovoltaica. Pla d’estalvi i millora energètica • Implantació de les millores necessàries dels edificis municipals (PEMEEM) al Gestor de tramitació electrònica • S’ha dissenyat un primer esborrany del de projectes d’Instal·lacions solars. PEMEEM com també un Pla d’acció per als anys 2010 i 2011. Energia solar tèrmica per a climatització • S’ha començat a treballar, en col·laboració • Realització d’estudis de viabilitat amb l’IMMB, en la realització d’auditories dels equipaments municipals que són energètiques a 8 mercats municipals. 270 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Agència Local d’Energia de Barcelona Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Servei d’informació 152.509 209.098 209.652 171.706 Sol·licituds d’informació via correu electrònic 557 635 277 239 Punt d’informació (CRBS), visites presencials 707 615 419 298 Punt d’informació (CRBS), atenció telefònica 886 850 1.487 1.303 Total subscriptors butlletí (3353) impactes 2007 16.228 19.105 19.458 19.458 Visites a la pàgina web 134.131 187.893 188.011 155.408 Balanç aplicació ordenança solar tèrmica Nombre d’edificis 597 929 1.226 1.492 Superfície [m2] 40.095 51.436 62.819 70.097 Potència [kW] 28.066 36.005 43.973 49.068 Producció estimada [MWh/any] 32.076 41.149 50.255 56.078 Estalvi d’emissions Teq CO2 anuals 5.640 7.235 8.836 9.860 Ràtio metres quadrats de captació per cada 1.000 habitants 27 34 42 47 Instal·lacions solars fotovoltaiques (tramitades) Nombre d’instal·lacions 32 44 37 37 Total instal·lacions FV municipals [kW] 543 575 1.619 1.619 Total instal·lacions FV ciutat [kW] (inclou les municipals) 735 1.109 5.449 11.730 Instal·lacions solars tèrmiques (voluntàries) Nombre d’instal·lacions municipals – 1 1 2 Total instal·lacions tèrmiques municipals [m2] – 87 87 102 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 13 12 14 13 Inversió (en milers d’euros IVA inclòs) 2.743 1.088 681 856 Pròpia 33 11 3 0 Per compte de l’Ajuntament 2.710 1.077 678 856 Resultat comptable (en milers d’euros) 213 2 137 (21) Cash-flow (en milers d’euros) 227 28 172 16 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes béns i serveis 102 Actiu fix 72 Transf. program. i per serveis Ajt 1.033 Immobilitzat immaterial 44 Altres ingressos 1 Immobilitzat material 28 Total d’ingressos d’explotació 1.136 Actiu circulant 669 Deutors 116 Costos Tresoreria 523 Personal 714 Ajustaments per periodicitat 30 Treballs, subminist. i serveis ext. 411 Amortitzacions 35 Total actiu 741 Total de costos d’explot. Abans financers 1.160 Passiu Resultat d’explotació abans financers (24) Recursos a llarg termini 454 Ingressos financers 3 Patrimoni 475 Despeses financeres – Resultat de l’exercici (21) Resultat d’explotació (21) Recursos a curt termini 287 Ingressos extraordinaris – Creditors pressupostaris 176 Despeses extraordinàries – Creditors no pressupostaris 111 Resultat de l’exercici (21) Total passiu 741 271 Consorci del Besòs Relació d’activitats produït l’execució i la posada en servei de connexions i senyalitzacions del carril President: Durant l’any 2009 l’activitat del Consorci bici en l’àmbit del Consorci del Besòs. Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher s’ha centrat en la progressió Pel que fa a la gestió del contracte Vicepresident: i la consolidació de les iniciatives que del sistema de climatització i degut Im. Sr. Jesús Maria Canga i Castaño s’havien desenvolupat els anys anteriors. a la liberalització de les tarifes energètiques, Tanmateix, s’han produït diversos fets ha calgut acordar un nou model de revisió Gerent: rellevants que n’han marcat l’activitat. de tarifes. També s’ha aprovat el projecte Sr. Antoni Ollé i Dorca Un dels més significatius ha estat d’instal·lació de canonades a la futura la gestió del Campus Interuniversitari: federació de vela i a l’escola de circ, s’ha produït la fermesa administrativa a l’àmbit del port esportiu. i la posterior inscripció al Registre En el marc del futur zoo marí i dels seus de la Propietat del projecte entorns s’han aprovat definitivament tres Constitució de reparcel·lació; s’ha integrat el Consorci projectes d’urbanització i s’ha començat Es va constituir l’11 de març de 1998. del Besòs com a nou membre del l’execució del Front Marítim entre Consorci del Campus que a la vegada la Rambla de Prim i Josep Pla. Ens consorciats assumeix les tasques de gestió BSM ha continuat amb la gestió dels L’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament administrativa i tècnica, per tal grans espais públics del Fòrum, tot de Sant Adrià de Besòs. d’optimitzar els recursos. A més, orientant les activitats cap a actes s’ha tramitat el projecte d’urbanització de tipus familiar. Objecte social de l’àmbit; la comanda a BIMSA de gestió Altres actuacions han estat l’acabament El Consorci té com a finalitat garantir de l’execució de les obres i la subscripció de la urbanització de la zona verda del grup una unitat d’acció pública en l’àmbit d’un conveni dels dos consorcis amb d’habitatges de la Via Trajana, la segona del sector d’actuació comú als municipis el DIUE i la UPC per tal d’assegurar central elèctrica de cicle combinat i l’edifici de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, el finançament d’una part de les obres. de la nova seu de Telefónica, entre d’altres orientada especialment a la formació del Pel que fa a l’eix viari Fòrum–Sagrera, de menor impacte. planejament urbanístic, la seva execució s’ha produït la finalització de les obres L’any 2009 s’han celebrat quatre Juntes i conservació, com també a la prestació i la posada en servei del tram Llull- de Direcció, el 2 de març, el 19 de maig, dels diversos serveis als ciutadans. Cristòfor de Moura, la licitació i l’inici el 29 de juliol i el 2 de novembre. A aquest efecte gaudeix de les següents de les obres del tram Cristòfor de Moura- competències: Gran Via i l’inici de les obres del • L’elaboració dels estudis i la realització cobriment de la Gran Via que comporta Detall d’activitats dels treballs de promoció a l’àmbit del la desaparició de l’actual passera sector d’actuació. de vianants. Així mateix, s’ha urbanitzat • L’elaboració, la formulació i la proposta la zona verda amb front a Sant Raimon Planejament i execució urbanística de tramitació dels instruments urbanístics de Penyafort, entre Llull i Taulat. • Àmbit Sant Raimon de Penyafort. de desenvolupament i modificació del En el desenvolupament de la Modificació • Àmbit C4. Campus Interuniversitari. planejament en l’àmbit territorial de PGM aprovada l’any anterior, s’ha • Urbanització sector La Catalana. del sector d’actuació corresponent redactat el PMU del sector de Sant • Urbanització àmbit Llull-Taulat C3. i l’aprovació inicial i provisional als Raimon entre Gran Via i Guipúscoa • Plataforma zoo marí. Ajuntaments respectius en funció per a la reordenació urbana de l’entorn • Urbanització Front Litoral. del territori que afectin. a més d’obtenir el sòl necessari per • Eix Front Litoral-Sagrera. • Procedir a l’execució del planejament a la implantació del vial en aquest tram. • Pont sobre C-31. urbanístic aprovat. Al sector de La Catalana s’han recepcionat • Urbanització zona verda C2-C3. i posat en servei les obres d’urbanització El Consorci pot acceptar les comandes de la zona Cristòfor de Moura-C-31, inclòs Actuacions mediambientals de gestió que li puguin realitzar altres el nou pont sobre el riu, que assegura una • Carril bici entorns riu Besòs. administracions, com també les major connectivitat i relació del barri amb • Xarxa de fred i calor. atribucions que li deleguin els municipis el centre del municipi. • Gestió Servei RSU (recollida de residus de Barcelona i Sant Adrià de Besòs o les En matèria mediambiental, el Consorci sòlids urbans). administracions que en un futur passessin ha gestionat per primera vegada la xarxa • Manteniment dels espais públics. a formar part del Consorci. de residus sòlids urbans. A més, s’ha • Activitats Parc del Fòrum. 272 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorci del Besòs Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Obra pública contractada (en euros) 57.320.237 18.873.819 9.287.413 44.591.924 Obra pública projectada (en euros) 11.128.792 5.512.553 17.886.241 82.905.256 Llicències d’edificació concedides als nous sectors de desenvolupament: Sostre residencial (m2/sotre) 49.688 23.847 31.672 – Sostre d’altres usos (m2/sostre) 17.116 24.549 37.860 – Nombre d’habitatges 451 298 330 – Import dels contractes i les adjudicacions subscrits amb professionals, inclosos els de BIMSA, per encàrrec del Consorci – 430.247 1.018.266 25.633.165 Acords i resolucions administratives, adoptats pel Consorci 69 74 83 83 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 8 8 8 9 Inversió (en milers d’euros) Pròpia – – – – Per compte de l’Ajuntament – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) 798,845 (4.124) 214 3.000 Cash-flow (en milers d’euros) 827 (4.099) 238 3.452 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Actiu fix 6.033 Transf. entitats consorciades 2.011 Immobilitzat material 59 Ingressos gestió ordinària 3.971 Immobilitzat material adscrit 5.974 Altres ingressos 3 Actiu circulant 2.522 Total d’ingressos d’explotació 5.985 Deutors 1.823 Tresoreria 696 Costos Ajustaments per periodificació 3 Personal 513 Treballs, subminist. i serveis ext. 957 Total actiu 8.555 Subvencions 554 Amortitzacions 20 Passiu Total de costos d’explot. abans financers 2.044 Recursos a llarg termini 6.714 Patrimoni 1.494 Resultat d’explotació abans financers 3.941 Resultats exercicis anteriors 214 Ingressos financers 5 Resultat de l’exercici 3.000 Despeses financeres – Subvencions de capital 2.006 Resultat d’explotació 3.946 Recursos a curt termini 1.841 Ingressos extraordinaris – Creditors comercials 1.703 Despeses extraordinàries 946 Altres creditors 66 Ajustaments per periodificació 72 Resultat de l’exercici 3.000 Total passiu 8.555 273 Consorci de Biblioteques de Barcelona Elements més destacats i de la ciutat, les festes tradicionals, la Setmana de Poesia, el Món Llibre, Equipaments i accessibilitat activitats paral·leles a les programacions • El 2009 s’han inaugurat tres nous dels teatres públics, el Festival Grec, President: equipaments: la Biblioteca Poblenou- els diversos museus de la ciutat, el Saló Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher Manuel Arranz a Sant Martí, la Biblioteca del Còmic i del Manga, etc. (Ajuntament) La Sagrera-Marina Clotet a Sant Andreu • S’ha fet un notable esforç i la Biblioteca Zona Nord a Nou Barris. de comunicació, amb el consegüent Vicepresident: • S’ha treballat també en les obres augment de difusió de les biblioteques, Excm. Sr. Antoni Fogué i Moya i projectes d’altres equipaments previstos a través de productes com les agendes (Diputació) al Pla de Biblioteques. trimestrals, els opuscles sobre serveis Gerent: • Amb la incorporació de 20 noves webs i programes, les guies de lectura Sra. Assumpta Bailac i Puigdellívol el 2009, totes les biblioteques i la generalització de l’ús del butlletí de Barcelona disposen ja del seu espai electrònic Mésbiblioteques que informa propi a Internet. També s’han incorporat de les activitats i de les ofertes culturals Constitució a algunes xarxes socials com ara del carnet. Es va constituir el 10 de gener de 2001. el Facebook. • S’han inaugurat 3 nous Espais Cooperació i col·laboració Ens consorciats Multimèdia, i ja en són 27 a la totalitat amb altres entitats L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de la xarxa. • La Comissió de Lectura Pública, l’espai de Barcelona. • El nombre d’usuaris amb carnet de soci de participació municipal pel que fa arriba a les 740.600 persones, és a dir, a la lectura pública que es promou des de Objecte social el 45,8 % de barcelonins. Biblioteques de Barcelona, s’ha consolidat La renovació, la gestió i l’administració com a punt de trobada i coordinació dels de les biblioteques públiques de la ciutat, Usos agents culturals i educatius de la ciutat com també l’oferiment de serveis • Visites: 6.119.285; un 6,3 % més que vinculats a la lectura i les biblioteques. d’informació, formació informacional, el 2008. 3,7 visites l’any per ciutadà. • Biblioteques de Barcelona ha estat oci cultural i difusió de la lectura a tots • Préstec de documents: s’han superat present amb la presentació els ciutadans, d’acord amb el Pla de els quatre milions (4.390.993), un 1,3 % de comunicacions en trobades de xarxes Biblioteques de Barcelona 1998-2010, més que el 2008. bibliotecàries nacionals i internacionals, aprovat per unanimitat pel Consell Plenari • Usos d’Internet: 814.559, un 21,2 % més com ara el Congrés anual de l’IFLA a Milà. de l’Ajuntament de Barcelona l’abril que el 2008. • Cada cop són més les persones d’altres de 1998. països interessades en conèixer la xarxa Fons documentals bibliotecària de la ciutat. Hem rebut • 161.374 documents, d’un total visites de grups de Dinamarca, França, de 1.813.091, han estat adquirits Suècia, Moçambic, Bolívia, etc. aquest any. Els continguts, l’aprenentatge, el lleure, Activitats culturals la creativitat, la proximitat, la cooperació • És rellevant l’augment d’assistents i la convivència són les paraules que millor a les activitats de tota mena i per a resumeixen un any més de feina tots els públics: en total 1.915 activitats, compromesa. que han tingut 65.410 assistents. En resum, durant el 2009 s’ha renovat • Programes específics per als infants, un cop més l’excel·lent acollida per part integrats dins el programa «Lletra Petita». dels barcelonins i les barcelonines a les La resta (per a joves i adults) sota els biblioteques. Una acollida que es confirma títols genèrics de «L’aventura de llegir», en la valoració que recull l’Enquesta «Atrapa la paraula», «Vine a fer un cafè de Satisfacció dels Serveis Municipals amb…», «T’interessa», etc. que realitza l’Ajuntament de Barcelona, • Les biblioteques han estat presents on les biblioteques han tornat a rebre, en les programacions generals per quart any consecutiu, la puntuació de la ciutat: les festes majors dels barris més alta dels serveis municipals valorats. 274 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorci de Biblioteques de Barcelona Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Accessibilitat Nombre de biblioteques 29 31 32 35 Total metres quadrats 36.262 40.225 43.448 48.373 Hores setmanals d’obertura (acumulat) 1.261 1.359 1.394,5 1.528 Inscrits 506.402 578.044 663.647 740.670 Usos Visites 4.896.978 5.172.624 5.756.946 6.119.285 Visites per dia 17.140 19.081 21.481 23.803 Visites per hora 2.252 2.509 2.925 3.267 Documents prestats 3.816.777 3.905.107 4.336.236 4.390.993 Usos Internet (1) 508.200 587.102 672.020 814.559 Fons documental Fons total 1.368.136 1.528.187 1.658.201 1.813.091 Documents ingressats 175.338 170.537 208.395 161.374 Activitats Nombre d’activitats 2.040 1.871 1.890 1.915 Assistents 61.882 63.910 65.050 65.410 (1) El 2006 i el 2007 s’hi han sumat els accessos a través del servei Wi-Fi. Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 293 323 345 355 Inversió (en milers d’euros) Pròpia 815 1.092 1.299 1.169 Resultat comptable (en milers d’euros) 1.790 910 358 (1.028) Cash-flow (en milers d’euros) 2.206 1.439 1.017 (421) Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes i prestació de serveis 65 Actiu fix 2.877 Taxes 3 Immobilitzat immaterial 102 Reintegraments 1 Immobilitzat material 2.775 Altres ingressos 88 Transferències corrents 17.153 Actiu circulant 3.951 Inversions financeres temporals 4 Total ingressos d’explotació 17.310 Tresoreria 3.918 Ajustos per periodificació 29 Costos Personal 13.968 Total actiu 6.828 Serveis exteriors 2.135 Dotacions per amortitzacions d’Immobiliari 607 Passiu Transferències i subvencions corrents 276 Recursos a llarg termini 4.435 Total costos d’explot. abans financers 16.986 Resultats d’exercicis anteriors 5.463 Resultat de l’exercici (1.028) Resultat d’explotació abans financers 324 Subvencions de capital 0,00 Ingressos financers 10 Recursos a curt termini 2.393 Despeses financeres Altres deutors 5 Resultat d’explotació 334 Creditors pressupostaris 1.185 Ingressos extraordinaris 81 Creditors no pressupostaris 653 Despeses extraordinàries 1.443 Administracions públiques 550 Resultat de l’exercici (1.028) Total passiu 6.828 275 Consorci del Campus Interuniversitari Activitats i gestió Diagonal-Besòs La UPC ha encarregat els projectes bàsicsdels edificis B-J i C-I, i el CCIDB el projecte 1) Desenvolupament del projecte executiu de l’edifici A amb finançament d’urbanització a través del Conveni subscrit amb la S’ha procedit a la redacció i la tramitació Diputació de Barcelona el 27 de juliol del projecte de les pantalles de contenció, de 2005. L’execució del projecte de les President: moviment de terres i treballs de protecció pantalles de contenció de terres permetrà Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín de la galeria de serveis. Aquest projecte aprofitar el primer soterrani per a tasques Vicepresident executiu: permetrà l’edificació de 6 solars del universitàries i fer un aparcament al segon Im. Sr. Miquel Barceló i Roca Campus i la configuració de la zona soterrani amb una capacitat aproximada verda. Ha estat aprovat definitivament de 900 vehicles. Gerent: el 27 de juliol pel Consorci del Besòs Al març del 2009 s’ha subscrit una Sr. Carlos Grande i Miguel i, per executar-lo, el Consorci del Addenda al Conveni del 2005 amb (fins al 30 de juny de 2009) Besòs ha subscrit un protocol addicional la Diputació per al trasllat de l’Escola Sr. Antoni Ollé i Dorca amb BIMSA en desenvolupament d’Enginyers Tècnics Industrials, (des de l’1 de juliol de 2009) de l’encomanada de gestió que s’havia per tal de reprogramar els compromisos formalitzat el gener de 2008. BIMSA temporals establerts en aquell Conveni, ha licitat l’obra adjudicant-la finalment i s’ha establert el desembre de 2012 com a l’empresa Dragados, SA, que ha iniciat a data màxima per al trasllat. les obres, amb la realització de l’acta Constitució formal, el 17 de desembre de 2009. 4) Acord amb el Consorci de la Es va constituir l’11 de febrer de 2002. A més, s’ha redactat un projecte Zona Franca per a la implantació complementari a l’anterior per tal de l’edifici Spiralling Tower Ens consorciats de completar l’obra amb els edificis Per tal de donar legitimitat jurídica L’Ajuntament de Barcelona, el Consell D i H, i poder desenvolupar així al Consorci de la Zona Franca per Comarcal del Barcelonès, l’Ajuntament un conjunt de 8 edificis. a promocionar l’edifici Spiralling Tower, de Sant Adrià de Besòs, l’Entitat ha calgut subscriure un Conveni amb Metropolitana del Transport i el Consorci 2) Projecte de reparcel·lació aquesta entitat per part de tots els del Besòs. S’han gestionat les inscripcions als propietaris de la finca L/M resultant del registres de la propietat corresponents. projecte de reparcel·lació, que estableix Objecte social Amb aquestes inscripcions el Consorci el compromís dels propietaris Te caràcter d’entitat local i la seva finalitat del Campus Interuniversitari Diagonal- de constituir un dret de superfície en favor es la transformació del sector C4 de Besòs (CCIDB) ha passat a ser el del Consorci de la Zona Franca per una la Modificació del PGM en el sector del propietari de 1es finques qualificades durada de 53 anys, a canvi d’un conjunt Front Litoral i el marge dret del riu Besòs d’equipament universitari amb un sostre de contraprestacions, a més de construir i, tal com assenyalen els seus estatuts, potencial total de 88.606 m2. el propi edifici amb una superfície de «promoure i impulsar a l’àrea del Besòs sostre sobre rasant de 20.615 m2. un àmbit d’activitats acadèmiques, 3) Acords amb la UPC Els compromisos assumits pel Consorci universitàries, de docència, d’investigació per desenvolupar el Campus de la Zona Franca són: i de relacions universitat empresa». de l’enginyeria industrial • Fer lliurament al CCIDB d’una superfície i la innovació de sostre de 2.262 m2 del nou edifici El 27 de juliol del 2009, s’ha signat un qualificats d’equipament i 8 places Conveni entre el Departament d’Innovació, d’aparcament. Universitats i Empresa de la Generalitat • Urbanitzar al seu càrrec la zona verda de Catalunya, la UPC, el Consorci del al voltant de l’edifici. Besòs i el CCIDB mitjançant el qual s’ha • Retornar l’edifici als propietaris del sòl assegurat un desenvolupament unitari un cop finalitzat el termini de dret de del Campus Interuniversitari. superfície atorgat. 276 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorci del Campus Interuniversitari Dades rellevants Diagonal-Besòs Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2007 2008 2009 Convenis i relacions institucionals 7 3 Projectes urbanístics i arquitectònics 4 7 4 Divulgació 7 4 3 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana dins l’organització 1 1 1 1 Inversió (en milers d’euros) 195 596 163 117 Pròpia 195 596 163 117 Per compte de l’Ajuntament – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) (222) (37) (20) 57.163 Cash-flow (en milers d’euros) (216) (6) 3 57.165 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Transf. programes i per serveis Ajt. 276 Actiu fix 58.098 Subvencions de capital 57.062 Immobilitzat material 8 Inversions gestionades 1.026 Total d’ingressos d’explotació 57.338 Patrimoni públic del sòl 57.062 Immobilitzat financer 2 Costos Personal 91 Actiu circulant 762 Treballs, subminist. i serveis externs 62 Deutors 51 Subvencions 30 Inversions financeres temporals 503 Amortitzacions 4 Tresoreria 208 Total de costos d’explot. abans financers 187 Total actiu 58.860 Resultat d’explotació abans financers 57.151 Passiu Ingressos financers 15 Despeses financeres – Recursos a llarg termini 58.260 Resultats exercici anterior (241) Resultat d’explotació 57.166 Resultat de l’exercici 57.163 Ingressos extraordinaris 1 Subvencions de capital 1.026 Despeses extraordinàries 4 Creditors financers a llarg termini 312 Resultat de l’exercici 57.163 Recursos a curt termini 600 Creditors financers 72 Creditors comercials 23 Altres creditors 2 Ajustaments per periodificació 503 Total passiu 58.860 277 Consorci El Far, Centre dels treballs del mar Principals activitats A més, el Centre de recursos educatius del mar (CREM) posa a disposició de la comunitat educativa materials Àrees de treball per completar l’oferta de les activitats President: «Entorn al mar» i com a novetat enguany Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Escola dels Treballs del Mar s’ha creat la maleta pedagògica Director General: Ofereix formació professional especialitzada «Investiguem el plàncton». Sr. Andor Serra i Merckens per al sector nàutic i portuari, amb programes de formació reglada Gestió del Litoral i de formació ocupacional, en els quals S’han completat els objectius enguany han participat 102 persones de l’Observatori del Litoral, que es defineix en una oferta de 9.240 hores de formació. com a un instrument per realitzar Constitució També ha col·laborat en activitats externes el seguiment i l’avaluació del litoral Es va constituir el 25 de maig de 1993. amb una assistència de 320 persones. de Catalunya i ofereix eines per ajudar Els treballs fets a la Drassana, als quals a la presa de decisions per part d’agents Ens consorciats han participat els alumnes de l’Escola i gestors del litoral. El 2009 s’ha participat L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat com a pràctica formativa, han estat: en diversos projectes de sostenibilitat del de Catalunya, la Diputació de Barcelona la reparació del quetx de dos pals Far litoral mediterrani. i l’Autoritat Portuària de Barcelona. Barceloneta, el manteniment de la goleta Far Barcelona i dels llaguts Far Formentera Projectes Objecte social i Far Cabrera, la reforma del taller de S’ha plantejat com a objectiu la promoció El Consorci El Far, Centre dels treballs pintura i la millora de la gestió de residus. de noves activitats de R+D+I, del mar és una entitat local que promou en col·laboració amb institucions la formació de professionals del sector Escola de Navegació Tradicional de recerca i amb empreses del sector marítim i dinamitza iniciatives culturals, Les seves activitats contemplen nàutic. Els projectes en curs són d’acabats mediambientals, econòmiques i socials tant la formació dels futurs professionals de superfícies i de veleria. relacionades amb el mar. del mar com activitats de suport educatiu i programes orientats a la ciutadania Serveis en general per instruir en les formes de navegació tradicional i els valors Biblioteca de la cultura marítima. Enguany s’hi La Biblioteca del Consorci El Far disposa han atès un total de 796 alumnes, que d’un fons que recull documentació han navegat en el Far Barcelona (1874), de l’activitat esportiva, econòmica, social, restaurat a la Drassana del Consorci El Far ambiental i cultural vinculada al mar. en diferents programes de formació Aplega un fons documental de 4.693 ocupacional. volums, 192 revistes, 220 cartes nàutiques i 165 vídeos i DVD (increment del fons Programes educatius en un 4 %). Enguany, el servei ha atès Als programes educatius «Entorn al mar» 1.225 consultes presencials a més de les hi han participat 10.965 escolars dels realitzades a través del servei de consulta diferents cicles, en 12 activitats de 4 blocs de llibres disponibles en format digital. temàtics: l’activitat comercial marítima, la cultura i el patrimoni marítims, el medi Centre d’empreses i oferta d’espais natural i la navegació. Les visites culturals El Consorci acull 18 empreses al Centre dirigides al públic adult han rebut una d’empreses amb l’objectiu de promocionar participació de 689 persones en activitats el sector nàutic a la ciutat. Igualment, com «El port de Barcelona» i «La pesca». ofereix la possibilitat de disposar A les activitats d’estiu per a infants d’entre d’espais polivalents per a la realització 3 i 12 anys, «Descobrim el port», «Un dia de conferències, jornades, seminaris de pesca» i «Curs de mariner», hi han i cursos de formació. L’ocupació ha estat participat un total de 844 nens. El servei del 52 %, amb 145 activitats, unes 4.000 ha atès 3.242 persones en les diverses hores, per a un total de 24.000 persones, activitats divulgatives. majoritàriament en formació (el 94 %). 278 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorci El Far, Centre dels treballs del mar Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Alumnes de l’Escola dels Treballs del Mar 82 446 442 422 Hores de formació de l’Escola dels Treballs del Mar 1.920 9.193 9.240 9.240 Alumnes de l’Escola de Navegació Tradicional 227 489 717 796 Alumnes de programes educatius 19.237 21.474 28.254 15.740 Fons documental de la Biblioteca 5.780 5.525 5.089 5.270 Usuaris de la Biblioteca 1.197 1.000 850 1.225 Hores d’ocupació d’espais 5.984 6.544 7.000 4.000 Usuaris de lloguer d’espais 26.000 38.800 43.000 24.000 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana dins l’organització 23 29 35 34 Inversió (en milers d’euros) 235 124 206 15 Pròpia 235 2 3 15 Per compte de l’Ajuntament – 122 203 – Resultat comptable (en milers d’euros) 501 55 212 (80) Cash-flow (en milers d’euros) 573 134 300 23 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes béns i serveis 608 Actiu fix 1.964 Transf. programes i per serveis Ajt. 98 Immobilitzat material 1.951 Altres transferències 1.238 Deutors a llarg termini 13 Total d’ingressos d’explotació 1.944 Actiu circulant 478 Deutors 398 Costos Inversions financeres temporals 12 Personal 1.329 Tresoreria 68 Treballs, subminist. i serveis externs 554 Subvencions 10 Total actiu 2.442 Provisions 6 Amortitzacions 97 Passiu Total de costos d’explot. abans financers 1.996 Recursos a llarg termini 2.058 Patrimoni 1.872 Resultat d’explotació abans financers (52) Resultat de l’exercici 186 Ingressos financers – Despeses financeres 28 Recursos a curt termini 384 Resultat d’explotació (80) Creditors financers 238 Ingressos extraordinaris 2 Creditors comercials 47 Despeses extraordinàries 2 Altres creditors 99 Resultat de l’exercici (80) Total passiu 2.442 279 Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Principals activitats Àngels Margarit&Mudances, NatsNus&Toni Mira i Clàudia Moreso, i TPO. Moviment Les línies principals d’actuació són: En els programes de formació de públics,l’exhibició i la difusió; la creació i s’han organitzat conferències sota el títol l’experimentació; la formació de públics; «Centdanses: històries de la dansa del el pensament, la recerca i la segle XX» juntament amb el Liceu, documentació, i l’acció territorial. el MACBA, el TNC i el Teatre Lliure. La programació del 2009 ha acollit 35 El programa «Mitja hora abans» ha constat President: espectacles i 206 funcions, amb 47.122 de sessions d’introducció als espectacles Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher espectadors i una ocupació del 77 %. coordinades per Toni Jodar, a més Vicepresident: De gener a maig (temporada 2008- de trobades amb coreògrafs i ballarins. Im. Sr. Joan Manuel Tresserres i Gaju 2009), aprofitant la celebració de l’Any El Mercat continua treballant en xarxa del Diàleg, s’ha desenvolupat el concepte amb altres institucions i equipaments Director: «Noves cartografies», que ha mostrat culturals fent d’espai motor de projectes Sr. Francesc Casadesús i Calvó espectacles vinguts d’arreu, amb creadors i implicant-se en la creació de públics reconeguts com Bill T. Jones, Les Ballets per a la dansa, amb festivals com C de la B o Michèle Noiret. IDN/Imatge, Dansa i Nous Mitjans, D’octubre a desembre (temporada La Porta’09, Arco y Flecha, BCSTX (amb 2009-2010) el leit motif de la programació el Tantarantana), la Nit de Montjuïc, el Constitució ha estat «Memòria, aquest diàleg amb Festival Grec i Hipnòtik (amb el CCCB). Es va constituir el 14 de juny de 2007. el present», una panoràmica de la dansa En la mateixa línia, al maig s’ha celebrat del segle XX, començant per la celebració l’acte fundacional de l’European Ens consorciats del centenari dels Ballets Russos amb Dancehouse Network (EDN), de la qual L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat In the Spirit of Diaghilev –coproduït el Mercat de les Flors forma part de Catalunya. amb el Sadler’s Wells i el TNC, juntament amb altres 16 centres europeus. i amb coreografies de W. Mc Gregor, En l’apartat de publicacions Objecte social R. Maliphant, S. Larbi Cherkaoui i audiovisuals, s’han iniciat dues noves El Consorci té per objecte gestionar i J. de Frutos– i seguint amb propostes línies editorials vinculades a la dansa: el funcionament i les activitats artístiques de Carolyn Carlson&Tero d’una banda, la col·lecció «Cos de Lletra», de l’equipament escènic Mercat de les Saarinen, Susanne Linke i la Merce amb el llibre Arquitectures de la mirada Flors/Centre de les Arts de Moviment Cunningham Dance Company (amb i, de l’altra, la col·lecció de DVD educatius i vetllar perquè aquest centre assoleixi artistes visuals com Antoni Tàpies i Eulàlia lligats a la programació familiar. els objectius marcats en els seus estatuts: Valldosera), dins del programa «Jo cuino A més, s’ha mantingut la col·laboració • Ser un centre de referència a nivell i ell renta els plats» dedicat a Cage amb el programa Nydia de TVC i s’ha de l’Estat espanyol i, alhora, situar-se i Cunningham i coorganitzat pel MACBA, continuat amb el projecte «Interferències» en l’escena internacional dels espais la Fundació Antoni Tàpies, l’Institut de continguts audiovisuals vinculats dedicats a les arts escèniques. del Teatre, l’Arts Santa Mònica, BCN216, a la dansa, junt amb l’ESCACC, l’Estruch • Ser un centre per a la investigació, Conservas, Tantarantana i el Mercat. de Sabadell i Escándalo Films. la producció, la creació i la difusió Enguany també hem aprofundit en la línia Cal destacar que amb motiu de la dansa, de les arts de moviment de coproduccions i hem parat atenció de les obres de reforma de l’edifici i d’altres arts similars. a les noves propostes artístiques –consistents en refermar els fonaments • Ser un espai motor i un punt de trobada de flamenc. de l’espai, actualitzar l’aparell tècnic, de propostes per al foment de les arts La Fira Internacional de Teatre i Dansa renovar camerinos i habilitar un nou de moviment. d’Osca ha atorgat al Mercat el Premi 2009 foyer i una nova sala polivalent–, • Ser un espai de suport per a la millor programació de dansa. la sala MAC ha estat tancada de a la consolidació de companyies La programació d’espectacles familiars setembre a desembre, fet que ha de qualitat i de públic per a la dansa dins del cicle «Dan Dan Dansa» ha condicionat les xifres d’aforament, i altres arts similars, tot actuant amb comptat amb propostes d’Aracaladanza, espectadors i recaptació de l’any. els diversos agents i equipaments del territori estatal i internacional. • Treballar en xarxa amb les altres institucions dedicades a la investigació, la formació i la creació en els àmbits de la creació i el pensament. 280 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorci Mercat de les Flors/ Dades rellevants Centre de les Arts de Moviment Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 (1) Evolució dades generals Aforament 87.708 77.516 73.040 61.219 Espectadors 60.124 56.000 52.863 47.122 Recaptació 467.164 485.174 447.717 398.212 Evolució programació pròpia Aforament 36.482 38.232 51.495 48.085 Espectadors 26.410 25.756 36.690 36.928 Recaptació 220.485 256.750 351.773 334.103 Evolució programació acollida Aforament 51.226 39.284 21.545 8.834 Espectadors 33.714 30.244 16.173 6.051 Recaptació 246.679 228.424 95944 63.017 Evolució programació per matèries Dansa Aforament 38.784 53.342 56.554 57.294 Espectadors 27.786 38.246 40.459 44.167 Recaptació 245104 342.979 374.584 374.176 Resta Aforament 49.303 23.993 16.485 3.925 Espectadors 32.053 17.573 12.404 2.925 Recaptació 222.058 142.194 73.134 24.035 (1) Tancament de la Sala MAC des del setembre de 2009 fins al gener de 2010 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana – 24 30 32 Inversió (en milers d’euros) – 96 486 2.585 Pròpia – 96 486 2.585 Per compte de l’Ajuntament – 0 0 0 Resultat comptable (en milers d’euros) – 370 395 2.422 Cash-flow (en milers d’euros) – 374 452 2.505 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes béns i serveis 298 Actiu fix 5.495 Transferències i subvencions 4.408 Immobilitzat immaterial 38 Transferències de capital 2.446 Immobilitzat material 5.457 Altres ingressos de gestió 134 Actiu circulant 4.881 Deutors 2.967 Total d’ingressos d’explotació 7.286 Inversions financeres temporals 25 Tresoreria 1.728 Costos Ajustaments per periodificació 161 Personal 1.504 Treballs, subminist. i serveis ext. 3.300 Total actiu 10.376 Tributs -25 Amortitzacions 83 Passiu Total de costos d’explot. abans financers 4.862 Recursos a llarg termini 5.816 Patrimoni 12 Resultat d’explotació abans financers 2.424 Patrimoni adscrit 2.617 Ingressos financers 15 Resultat d’exercicis anteriors 765 Despeses financeres Resultat exercici corrent 2.422 Resultat d’explotació 2.439 Recursos a curt termini 2.013 Ingressos extraordinaris 12 Finances i dipòsits 23 Despeses extraordinàries 29 Creditors 1.888 Administracions públiques 102 Resultat de l’exercici 2.422 Ajusts periodificació 2.547 Total passiu 10.376 281 Consorci Institut d’Infància Activitats d’investigació i Món Urbà • «Fills contra pares?». Estudi sobrei recerca la violència intrafamiliar, encarregat per l’Àrea de Benestar Social de la Diputació • Tercer informe sobre l’estat de la de Barcelona (2009-2010). infància i les famílies: «Malestars: infància, • «Les polítiques d’infància a la ciutat adolescència i famílies. 2008-2009». de Barcelona: la relació entre el sector President: • Panel de famílies i infància. Es va iniciar públic i el tercer sector». Realitzat Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona l’any 2006 i es repeteix cada any. en el marc del IV Informe del CIIMU sobre Directora: Es realitzen entrevistes a 3.000 joves la situació de la infància i les famílies Dra. Carme Gómez i Granell d’entre 12 i 16 anys i a les seves famílies. a Catalunya (2009-2010). La informació que es genera permet • «Adolescents de Barcelona: una analitzar les variacions de les condicions explotació de les dades del panel de vida i les necessitats dels adolescents d’infància i famílies». Encarregat per al llarg del temps, conèixer millors els l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania esdeveniments socials i vitals que afecten de l’Ajuntament de Barcelona el seu benestar, com també aportar (2009-2010). Constitució elements per avaluar i dissenyar les • «La situació de la infància a Barcelona». Es va constituir l’11 de desembre de 1998. polítiques que afecten aquest col·lectiu. Encarregat per l’Àrea d’Acció Social • Informe sobre exclusió social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona Ens consorciats i polítiques d’inclusió a Espanya. (2009-2010). L’Ajuntament de Barcelona, la Diputació Encarregat per la Fundació Caixa • «Adopció internacional: la integració de Barcelona, la Universitat de Barcelona, Catalunya, té com objectiu mostrar familiar i social dels menors adoptats la Universitat Autònoma de Barcelona les dinàmiques d’exclusió social al llarg internacionalment. Perspectives i la Universitat Oberta de Catalunya. del cicle vital. Té un període d’execució interdisciplinàries i comparatives». de tres anys (2007-2010) i es concentra Subvencionat pel Plan Nacional I+D+I Objecte social en set grans dimensions d’exclusió: del Ministerio de Ciencia e Innovación Treballar per la millora de les condicions econòmica, laboral, educativa, (2006-2009). de vida i les polítiques adreçades als sociosanitària, residencial, relacional • «Gender, Migration and Intercultural infants i adolescents i les seves famílies, i de participació política. Relations in Local and Transnational tot contribuint a la seva visibilitat social, • Informes locals sobre la situació Perspective: an Intersectional Approach». mitjançant la recerca aplicada, la formació, de la infància, l’adolescència i les famílies: (Ge.M.IC). Subvencionat pel VII Programa la documentació i la creació d’espais – La infància, l’adolescència i les famílies Marc de la Unió Europea, Projecte STREP de comunicació, de debat i de participació. a Gavà (2007-2009). (2008-2011). I fer-ho, tot vinculant la investigació – Anàlisi dels contextos i el perfil • «Políticas migratorias, transnacionalismo universitària i les polítiques d’intervenció de l’alumnat de Sabadell escolaritzat familiar y estratificación cívica. social, amb un especial èmfasi en el món en ensenyaments no obligatoris Migraciones latinoamericanas a España». local. (2008-2009). Subvencionat pel Plan Nacional I+D+I Al CIIMU hi treballen i hi col·laboren – Serveis públics d’atenció a la petita del Ministerio de Ciencia e Innovación un conjunt d’investigadores i investigadors infància de Sabadell: perfils i valoracions (2009-2012). universitaris de diferents disciplines, de les famílies (2008-2009). • A part de totes aquestes activitats com ara l’antropologia, la sociologia, • Model local de referència per de recerca, durant el 2009 el Consorci la psicologia, l’educació social, a l’acompanyament a l’escolaritat. ha realitzat, entre altres tasques, la pedagogia, i la comunicació, com també Encarregat per l’Àrea d’Educació la renovació i millora de la web diversos professionals del món de la de la Diputació de Barcelona, té com i la renovació del butlletí, tot creant intervenció social. a objectiu elaborar un document sobre una newsletter com a nova eina Abordem l’estudi de la infància des d’un l’acompanyament escolar (2008-2009). de comunicació. punt de vista global (tota la infància entre • «Exclusió social i benestar dels infants • Entre les diferents feines formatives 0 i 18 anys) i integral (tots els contextos a Espanya». Dins del programa Juan de la i de difusió de la recerca i del coneixement, de vida i socialització), tot parant una Cierva, Ministerio de Ciencia e Innovación s’han organitzat nombroses jornades especial atenció a la infància en situació (2008-2011). i congressos i també s’ha creat el Cercle de vulnerabilitat i exclusió social. • «Famílies d’avui». Estudi sobre les noves Obert, un espai de formació i debat Els nostres àmbits d’estudi són: famílies a l’Àrea de Barcelona, subvencionat on investigadors del CIIMU presenten la demografia, les relacions familiars pel Centre de Promoció de la Cultura treballs de recerca o de temàtiques actuals i intergeneracionals, l’educació, Popular i Tradicional Catalana de la d’especial interès per a la intervenció la participació social, l’anàlisi i avaluació Generalitat de Catalunya (2009-2011). i la recerca. de polítiques públiques, la immigració, els estils de vida, la cultura, les noves tecnologies, la salut i la qualitat de vida, l’adopció i la circulació de menors, el gènere, la pobresa i l’exclusió social, els drets de la infància i la legislació. 282 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Consorci Institut d’Infància i Món Urbà Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Comunicació Publicacions 25 30 26 38 Llibres 11 14 4 5 Informes 9 5 1 25 Publicacions digitals 5 11 21 8 Web i butlletins Nombre de pàgines visitades – 140.216 151.325 143.540 Nombre de visites – 32.584 33.984 38.721 Nombre de persones registrades durant l’any (*) – 460 566 – Nombre total de persones registrades (*) – 4.443 4.925 – Nombre de visites noves (**) No comptab. No comptab. No comptab. 20.563 Total de notícies aparegudes a la pàgina d’inici – 87 94 82 Total d’activitats recomanades a l’agenda (*) – 82 154 – Butlletins bimensuals en català i castellà 3+3 6+6 6+6 6+6 Nombre de persones a la llista de distribució de la newsletter (**) – – – 4.358 Formació Jornades i congressos Nombre d’activitats formatives – – 9 12 Nombre d’assistents a les activitats de formació 412 800 980 890 Presentacions, ponències d’investigadors/es CIIMU No comptab. No comptab. No comptab. 102 Staff Investigadors vinculats al CIIMU Universitat de Barcelona 8 12 16 8 Universitat Autònoma de Barcelona 10 14 13 10 Altres 14 21 17 21 Becaris d’investigació Universitat de Barcelona 7 10 4 3 Universitat Autònoma de Barcelona 15 2 5 1 Altres 6 4 1 3 Equip de comunicació, gestió i administració 4 4 3 3 (*) Atès que el 2009 el CIIMU ha renovat el portal web, aquestes categories ja no hi són, en canvi, se’n han afegit d’altres o s’han modificat (**). Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 8 9 12 8 Inversió (en milers d’euros) 16 11 17 9 Pròpia 16 11 17 9 Resultat comptable (en milers d’euros) (50,48) 34 (5,3) (201) Cash-flow (en milers d’euros) 4 49 10,52 (187) Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes béns i serveis 63 Actiu fix 32 Transf. program. i per serveis Ajt. 270 Immobilitzat immaterial 12 Altres transferències 47 Immobilitzat material 19 Despeses a distribuir 1 Total d’ingressos d’explotació 380 Actiu circulant 298 Deutors 157 Costos Inversions financeres temporals 4 Personal 304 Tresoreria 137 Treballs, subminist. i serveis ext. 160 Subvencions 26 Total actiu 330 Amortitzacions 14 Passiu Total de costos d’explot. abans financers 504 Recursos a llarg termini 39 Resultat d’explotació abans financers (124) Patrimoni 153 Ingressos financers – Resultat exercicis anteriors 85 Despeses financeres 1 Resultat de l’exercici (201) Altres creditors a llarg termini 2 Resultat d’explotació (125) Ingressos extraordinaris – Recursos a curt termini 291 Despeses extraordinàries 76 Creditors comercials 79 Altres creditors 2 Resultat de l’exercici (201) Ajustaments per periodificació 210 Total passiu 330 283 Fundació Barcelona Cultura Conveni FBC / ICUB institucional encaminat a donar un impuls a aquest museu per fer front als reptes La FBC i l’Institut de Cultura de Barcelona del segle XXI. El nou projecte preveu (ICUB) han renovat el marc de col·laboració l’ampliació i modernització de les President: i participació establert en el conveni infraestructures del MCNB, amb Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher a través del qual s’estableixen les regles la incorporació de l’Espai Blau (edifici del Vicepresident: generals de col·laboració entre totes dues triangle del Fòrum), on es preveu allotjar Im. Sr. Carles Martí i Jufresa entitats per tal de donar suport mutu les noves instal·lacions destinades als a les activitats culturals organitzades programes públics. Vicepresident i president dels Cercles: per l’ICUB. Finalment, durant el 2009, des del Im. Sr. Miquel Roca i Junyent Museu Picasso i des del DHUB s’ha Vicepresident executiu: continuat treballant per a la creació dels Im. Sr. Jordi Martí i Grau Cercles dels museus cercles respectius i per establir acords Directora general: amb empreses interessades en el futur Sra. Marta Clari i Padrós La FBC promou la creació dels Cercles dels museus. dels museus de la ciutat, figura contemplada als estatuts de la FBC, que aplega les empreses i institucions Propostes de millora dels arrelades a Barcelona que decideixen incentius fiscals per a la Constitució comprometre’s amb un museu, amb la cultura Es va constituir el 27 de desembre de 2004. tasca de preservar i donar a conèixer el seu patrimoni històric, cultural, artístic Un dels objectius de la FBC d’aquest Objecte social i científic. La iniciativa neix de l’experiència any ha estat iniciar una línia d’estudi per La Fundació Barcelona Cultura (en del Cercle del Museu d’Història de a la millora dels incentius fiscals per a endavant FBC) –entitat de caràcter privat, Barcelona (MUHBA), creat el 2006. la cultura. Amb aquesta finalitat, la FBC personalitat jurídica pròpia, plena El Cercle del MUHBA ha continuat ha encarregat un estudi per analitzar capacitat jurídica d’obrar i duració impulsant convenis de col·laboració entre la situació de la cooperació público- indefinida– té per objecte la promoció la FBC i empreses i entitats de la ciutat privada pel que fa a la fiscalitat. Com i el foment de la cultura en totes les com la Fundació AGBAR, Gas Natural a resultat d’aquest treball s’ha presentat seves manifestacions, tot vetllant pel o Repsol YPF. En el marc d’aquests el Decàleg per a una nova aliança público- foment de la diversitat cultural, el suport convenis, s’han realitzat diferents activitats privada en cultura. Proposta per a una a tota mena d’accions i d’iniciatives i exposicions (com «Barraques. La ciutat nova fiscalitat cultural, pioner a l’Estat destinades a la conservació, l’exhibició informal» o «Barcelona connectada, espanyol, el dia 8 d’octubre al Saló i la difusió del patrimoni cultural i artístic, ciutadans transnacionals») i del Tinell. com també la projecció i la divulgació intervencions com la museïtzació internacional de la cultura catalana. i la reobertura de la via sepulcral romana L’Institut de Cultura de Barcelona de la plaça de la Vila de Madrid Convenis de col·laboració va impulsar la creació de la FBC per tal o la renovació museogràfica del Temple de donar suport al desenvolupament d’August, entre d’altres. A més, el 2009 • Conveni entre la FBC i la Fundació Privada de les seves activitats culturals. s’ha aconseguit incorporar als per la Navegació Oceànica de Barcelona. Pressupostos Generals de l’Estat una La FBC ha desenvolupat un programa partida de 250.000 euros per al MUHBA, cultural entorn la regata Barcelona World destinada al projecte arquitectònic d’Oliva Race que consisteix en l’organització i Artés. El 2009 també s’han incorporat d’activitats i esdeveniments culturals. al Cercle dues grans empreses • Conveni entre la FBC i ESADE. L’acord (Abertis i Siemens) que, conjuntament establert entre la FBC i el programa amb El Periódico, han patrocinat PARTNERS de l’Institut de Governança l’exposició de Cerdà que s’inaugurarà i Direcció Pública d’ESADE té l’objectiu al febrer de 2010 al Saló del Tinell. de millorar els coneixements i la capacitació Aquest ha estat l’any de constitució del en l’àmbit del desenvolupament i la gestió Cercle del Museu de Ciències Naturals de de la cooperació entre les institucions Barcelona (MCNB), fruit d’un intens esforç públiques, socials i privades. 284 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Fundació Barcelona Cultura Dades rellevants Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Museu d’Història de Barcelona. MUHBA Nombre de visites a exposicions 347.164 351.736 522.676 629.898 Nombre d’assistents a activitats 41.864 51.132 31.825 35.521 Museu de Ciències Naturals de Barcelona. MCNB Nombre de visites a exposicions 143.863 239.853 201.542 243.624 Nombre d’assistents a activitats 27.922 21.402 38.672 25.370 Disseny Hub Barcelona. DHUB Nombre de visites a exposicions 94.214 87.842 52.437 (1) 158.302 Nombre d’assistents a activitats 3.118 4.795 140.84 5.151 Museu Picasso Nombre de visites a exposicions 1.225.543 1.137.306 1.313.086 1.292.528 Nombre d’assistents a activitats 8.911 7.943 17.085 20.586 Festival Grec Nombre d’espectacles 53 75 49 55 Nombre de representacions 239 270 216 214 Nombre d’espectadors 94.681 95.411 82.318 72.322 La Mercè Nombre d’assistents 2.168.689 2.342.403 1.821.281 (2)1.585.256 Cavalcada de Reis Nombre d’assistents 400.000 350.000 425.000 450.000 Assistents a les Jornades Fiscalitat i Cultura 09 67 personalitats del món empresarial i de la cultura 120 assistents a la sessió oberta de la tarda (1) Al desembre de 2008 s’inaugurà el nou projecte, amb una nova orientació de les col·leccions del Museu Tèxtil i d’Indumentària i del Museu de les Arts Decoratives, que passen a formar part del nou Disseny Hub Barcelona. (2) L’any 2009 no inclou els assistents al Festival Aeri. Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 2 – – 1 Inversió (en milers d’euros) – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) 28 37 1.082 1.214 Cash-flow (en milers d’euros) 31 47 1.089 1.203 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Prestació de serveis 253 Actiu no corrent Ingressos de promocions, patrocinadors i col·laboradors 3.501 Actiu corrent 1.492 Donacions i altres ingressos 150 Usuaris i deutors per vendes i prestació de serveis 1.253 Altres crèdits amb les Administracions Públiques 239 Total d’ingressos d’explotació 3.904 Tresoreria 2.511 Despeses 2.698 Total actiu 4.003 Personal 18 Arrendaments i cànons 7 Passiu Serveis bancaris 2 2.383 Publicitat, propaganda i relacions públiques 14Fons propis Altres serveis 2.646 Fons dotacionals 30 Romanent 1.139 Pèrdues, deteriorament i variació de provisions 11 1.214 Resultat d’explotació 1.206Excedent de l’exercici Ingressos financers 8 Passiu corrent 1.620 Despeses financeres – Proveïdors, entitats del grup i associades 1.062 Resultat financer 1.214 Creditors varis 74 Personal 1 Resultat de l’exercici 1.214 Altres deutes amb les Administracions Públiques 1 Periodificacions a curt termini 482 Total patrimoni net i passiu 4.003 285 Fundació Privada per la Navegació Principals activitats Oceànica de Seminari de comunicació científicaEn conveni amb la Fundació Barcelona Barcelona La regata Media UPF, la FNOB posa en marxaDesprés de disputar-se’n la primera edició un seminari de comunicació científica al novembre de 2007, durant el 2009 s’ha en l’àmbit de la navegació oceànica, estat organitzant la segona Barcelona per tal de promoure i fomentar-ne World Race (BWR) que tindrà la sortida el coneixement. el 31 de desembre de 2010. Presidència: El recorregut de la BWR és la Zona Jove de la Barcelona World Race Ajuntament de Barcelona circumval·lació del globus. Es parteix des La web de la Zona Jove és la plataforma Representant: de Barcelona i es baixa pel Mediterrani a través de la qual s’informarà de totes Excm. Sr. Pere Alcober i Solanas en direcció al sud de l’oceà Atlàntic. les activitats i dels recursos per fer Des d’allà i seguint aquest en hemisferi, el millor seguiment possible de la BWR Vicepresidència: es travessen els oceans Indic i Pacífic fins alhora que en el futur es convertirà en Cambra Oficial de Comerç, Indústria al cap d’Hornos des d’on es remunta un espai per a la divulgació de l’entorn i Navegació de Barcelona de nou l’oceà Atlàntic i, a través de l’estret marítim i de la vela oceànica. Representant: de Gibraltar, es puja pel Mediterrani fins lm. Sr. Miquel Valls i Maseda arribar a Barcelona. En total són 25.000 Programa educatiu per als centres Gerent: milles nàutiques en una competició sense d’ensenyament Sr. Andor Serra i Merckens escales i sense assistència. Les activitats proposades tenen com L’organització espera comptar a objectiu fomentar l’ús de les TIC. Tot en aquesta segona edició amb facilitant als infants i als joves l’adquisició la participació d’unes quinze d’habilitats per a la seva utilització, embarcacions. es pretén que aquest programa els sigui Constitució atractiu i interactiu. Les diferents activitats Es va constituir l’11 d’octubre de 2005. Congrés Internacional de Vela Oceànica proposades tindran com a fil conductor i Medi Ambient el seguiment de la regata per endinsar-se Patrons També durant l’any s’ha estat preparant i treballar temes ben diversos, tant des L’Ajuntament de Barcelona, la Fira el 1r Congrés Internacional de Vela de casa com des del centre educatiu. Internacional de Barcelona, la Cambra Oceànica i Medi Ambient que, amb els Oficial de Comerç, Indústria i Navegació 3 eixos temàtics d’embarcació, skippers El projecte mèdic de Barcelona i l’Autoritat Portuària i mar, i coincidint amb la sortida En aquesta segona edició es comptarà de Barcelona. de la BWR, tindrà lloc a Barcelona els amb l’equip de la Clínica Teknon de dies 29, 30 i 31 de desembre del 2010. Barcelona que portara el control mèdic Objecte social dels regatistes en col·laboració amb Promoure i executar totes aquelles Jornades gastronòmiques el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. iniciatives que reverteixin en el foment Paral·lelament al Congrés Internacional i la potenciació de l’esport de navegació de Vela Oceànica i Medi Ambient, Projecte Escuderia (EFNOB) oceànica a vela en qualsevol de les seves la FNOB organitzarà unes jornades Durant el 2008 es va iniciar l’Escuderia manifestacions. gastronòmiques per donar a conèixer de la FNOB que es composa de 3 Impulsar la col·laboració intersectorial al món la cuina catalana i els joves cuiners. embarcacions IMOCA 60. Fins a la sortida dels agents socioeconòmics, de la Barcelona World Race al desembre tot fomentant la interrelació dinàmica Fira del Llibre i de la Cultura Marítima de 2010, les tres embarcacions s’estan dels diferents actors que hi intervenen: També coincidint amb els actes anteriors, sotmetent a un intens programa de refit, les administracions públiques, s’intentarà inculcar el desenvolupament millores i entrenaments per convertir-les les corporacions de dret públic de base de la literatura i la cultura marítima, en les embarcacions més competitives associativa, el sector privat, tot afavorint l’ús ecològic dels recursos de la regata. les federacions, els clubs, els col·lectius i la conscienciació pel manteniment i les entitats representatives de la i el desenvolupament del mediambient. Rècord NY-BCN societat civil interessades en el foment La FNOB i la New York City Sports de la navegació oceànica a vela de Exposició Éric Tabarly de la Cité Commission estan ultimant els preparatius competició a Catalunya. de la Voile d’una nova regata transoceànica amb L’exposició consta de pel·lícules, espais el nom de NY-BCN Transoceanic Sailing de manipulació, simuladors i una visita Record (Rècord de Navegació de més de dues hores on es podrà Transoceànica NY-BCN), per establir embarcar en l’aventura del mar amb el rècord mundial de navegació a vela entre la família i els amics. La navegació actual Nova York i Barcelona. L’esdeveniment, s’explora a través de tres temes principals: que se celebrarà a l’abril de 2010, neix amb l’home i el mar, el disseny de vaixells l’objectiu d’estrènyer els llaços esportius i la construcció naval i la navegació. i culturals entre totes dues ciutats. 286 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Fundació Privada per la Navegació Dades rellevants Oceànica de Barcelona Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat Nombre de participants 2007 2008 2009 Barcelona World Race (activitat triennal) Events Pre-sortida – 489.000 – Sortida – 500.000 – Arribada – 10.000 – Exposició – 145.000 – Seminaris i conferències Projecte educatiu (alumnes) – 11.000 – Festes a la ciutat – 65.000 – Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 8 8 14 Inversió (en milers d’euros) 892 1.052 5.652 Pròpia 892 1.052 5.652 Per compte de l’Ajuntament – – – Resultat comptable (en milers d’euros) (20) 67 3 Cash-flow (en milers d’euros) 1 323 1.651 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Ingressos activitats 33.491 Actiu fix 7.084 Aplicació ingr. Anticipats (33.491) Immobilitzat immaterial 1.796 Immobilitzat material 5.283 Total ingressos activitats – Immobilitzat financer 5 Variació exist. Projectes en curs Actiu circulant 41.018 2ª Edició BWR 31.075 Existències 35.327 Deutors 2.898 Total variació d’existències 31.075 Tresoreria 2.187 Ajustaments per periodificació 606 Total ingressos d’explotació 31.075 Total actiu 48.102 Costos Ajuts concedits 351 Passiu Personal 689 Treballs, subminist. i serveis ext. 28.245 Recursos a llarg termini 1.167 Tributs 11 Fons propis 72 Amortitzacions 1.651 Resultats exercicis anteriors 109 Resultat de l’exercici 3 Total de costos d’explot. abans financers 30.947 Creditors financers a llarg termini 983 Recursos a curt termini 46.935 Resultat d’explotació abans financers 128 Creditors financers 2.617 Ingressos financers – Creditors comercials 5.243 Despeses financeres 128 Altres creditors 582 Resultat d’explotació – Ajustaments per periodificació 38.493 Ingressos extraordinaris – Despeses extraordinàries – Total passiu 48.102 Impost sobre Beneficis (3) Resultat de l’exercici 3 287 Associació Internacional de Ciutats Educadores Principals activitats de l’AICE (www.edcities.org). S’hi hanincorporat 160 noves experiències tot fent • Tasques d’aprofundiment i consolidació possible que avui s’hi puguin consultar del treball amb les ciutats membres més de 920 iniciatives educadores d’arreu i iniciatives per captar-ne de noves del món. dins el marc de les xarxes territorials. • Edició de Ciutat, educació i urbanisme, Durant el 2009 s’ha creat una xarxa primer exemplar d’una nova col·lecció territorial nova i actualment ja en són de monogràfics de caràcter anual, que President: sis: Espanya, França, Itàlia, Portugal, inclou articles, entrevistes i experiències Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher Brasil i Mèxic i tres delegacions de diverses ciutats amb l’objectiu Vicepresident: regionals: Amèrica Llatina, Europa Central d’avançar en la reflexió entorn la ciutat Excm. Sr. Roberto Miguel Lifschitz i Àsia-Pacífic. com a agent educador, en aquest cas Alcalde de Rosario (Argentina) • Tasques d’assessorament, de coordinació concret, des de l’àmbit de l’urbanisme. i de difusió per a la preparació del • Exposició itinerant «Ciutats Educadores: Secretària General: XIè Congrés Internacional de Ciutats Accions locals, valors globals», que Sra. Pilar Figueras i Bellot Educadores, previst del 22 al 24 d’abril s’ha exhibit ja a quatre de les set ciutats de 2010 a Guadalajara, Mèxic, sota el lema triades per a la fase pilot –Granollers, «Esport, polítiques públiques i ciutadania. Budapest (Hongria), Tampere (Finlàndia) Reptes d’una Ciutat Educadora». i Betlem (Territoris Palestins). Té per Constitució • Oferta de formació, «Ciutat Educadora objectiu donar a conèixer la Carta a una Es constitueix el 26 de setembre de 1994. i governança local», per a polítics, tècnics comunitat més àmplia; il·lustrar a partir locals i representants d’organitzacions d’exemples concrets alguns dels valors Ciutats associades de la societat civil. que aquesta promou; posar de manifest A finals de 2009, l’AICE té 421 membres • Increment i millora del Banc el fet educatiu implícit en les diverses a 36 països (26 noves adhesions respecte Internacional de Documents de Ciutats actuacions locals i estimular l’intercanvi l’any anterior). Educadores, que es pot consultar al portal i la cooperació entre ciutats. Objecte social L’Associació Internacional de Ciutats Educadores té per objecte ser una estructura permanent de col·laboració entre els governs de les ciutats compromeses en l’acompliment dels principis de la Carta de Ciutats Educadores (Declaració de Barcelona). La seva missió és: • Proclamar i reclamar la importància de l’educació a la ciutat. • Impulsar el concepte Ciutat Educadora i les seves aplicacions concretes en les polítiques de les ciutats mitjançant intercanvis, trobades, projectes comuns, congressos i totes aquelles activitats i iniciatives que reforcin els vincles entre les ciutats associades. • Promoure i vetllar per l’acompliment dels principis de la Carta de Ciutats Educadores a les ciutats membre, com també assessorar i informar els membres sobre la implantació d’aquests principis. • Afavorir el diàleg, l’intercanvi i la col·laboració entre ciutats. • Aconseguir noves adhesions. • Establir relacions i col·laboracions amb altres associacions, federacions, agrupacions o xarxes territorials, en especial de ciutats i d’àmbits d’acció semblants, complementaris o concurrents. 288 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Associació Internacional Dades rellevants de Ciutats Educadores Taula 1 Indicadors propis del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Ciutats associades 338 371 395 421 Reunions de l’Assemblea 1 1 1 1 Reunions del Comitè Executiu 3 3 3 2 Congressos internacionals organitzats 1 – 1 – Trobades i congressos de les xarxes territorials 4 9 6 9 Xarxes territorials 5 5 5 6 Delegacions regionals 2 2 2 3 Xarxes temàtiques 3 3 3 1 Publicacions – – 3 5 Butlletins editats 3 3 3 3 Experiències noves al Banc de Documents 133 86 145 160 Usuaris del Banc de Documents 982 1795 2.434 2.980 Seminaris de formació realitzats – – 5 5 Ciutats que reben l’exposició – – – 4 Taula 2 Indicadors generals del nivell d’activitat 2006 2007 2008 2009 Plantilla en mitjana 1 1 2 1 Inversió (en milers d’euros) – – – – Pròpia – – – – Per compte de l’Ajuntament – – – – Resultat comptable (en milers d’euros) (21) 149 (191) 62 Cash-flow (en milers d’euros) (8) 134 (113) 6 Taula 3 Estats financers a 31 de desembre de 2009 (en milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Vendes béns i serveis 210 Actiu circulant 475 Transf. program. i per serveis Ajt. 72 Deutors 148 Altres transferències 83 Inversions financeres temporals 8 Tresoreria 319 Total d’ingressos d’explotació 365 Total actiu 475 Costos Aprovisionaments 4 Passiu Personal 46 Altres despeses d’explotació 307 Recursos a llarg termini 274 Excés de provisions (52) Fons propis 212 Excedent de l’exercici 62 Total de costos d’explot. abans financers 305 Recursos a curt termini 201 Resultat d’explotació abans financers 60 Provisions 146 Ingressos financers 3 Periodificacions 38 Despeses financeres – Creditors comercials 17 Resultat d’explotació 63 Total passiu 475 Impostos sobre beneficis 1 Resultat de l’exercici 62 289 Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals Taula 1 Balanços consolidats 2009-2008 del grup d’empreses i institucions municipals (en milers d’euros) Actiu 2009 2008 Passiu 2009 2008 Actiu fix 737.348 684.870 Recursos a llarg termini 789.760 725.420 Immobilitzat immaterial 16.712 12.266 Fons propis 324.490 339.304 Immobilitzat material 658.235 621.449 Participació minoritària 82.363 72.169 Immobilitzat financer 26.709 22.610 Subvencions de capital 137.804 135.329 Deutors a llarg termini 34.226 26.897 Provisions 4.929 5.097 Despeses a distribuir 1.466 1.648 Creditors financers 205.249 137.456 Altres creditors 34.925 36.065 Actiu circulant 547.310 492.011 Existències 139.967 64.465 Recursos a curt termini 494.898 451.461 Deutors 318.135 336.488 Creditors financers 19.008 20.216 Inversions financ. temporals 34.631 49.778 Creditors comercials 278.725 315.190 Tresoreria 49.353 39.664 Altres creditors 86.172 58.538 Ajustaments per periodificació 5.224 1.616 Ajustaments per periodificació 110.993 57.517 Total actiu 1.284.658 1.176.881 Total passiu 1.284.658 1.176.881 (*) Consolidació pel mètode d’integració global a partir de balanços auditats. L’actiu comptabilitzat en els comptes d’immobilitzat material no inclou els actius d’afectació, és a dir, l’immobilitzat propietat d’altres institucions públiques, cedit gratuïtament per a la seva utilització. 291 Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals Taula 2 Resultats consolidats 2009-2008 del grup d’empreses i institucions municipals (en milers d’euros) 2009 2008 Ingressos Facturació 813.058 764.193 Altres ingressos 41.122 67.583 Total ingressos d’explotació 854.180 831.776 Costos Compres i variació d’existències 70.511 90.474 Personal 272.375 311.837 Treballs, subminist. i serveis ext. 260.221 239.416 Subvencions 172.228 105.926 Altres despeses 8.649 2.831 Provisions 1.075 730 Amortitzacions 40.043 36.048 Total de costos d’explot. abans financers 825.102 787.262 Resultat d’explot. abans financers 29.078 44.514 Ingressos financers 2.132 4.046 Despeses financeres 10.722 11.540 Resultat d’explotació 20.488 37.020 Ingressos extraordinaris 2.839 4.128 Despeses extraordinàries 6.142 5.927 Resultat abans d’impostos 17.185 35.221 Impost de societats 7.113 7.574 Resultat de l’exercici 10.072 27.647 Participació minoritària 7.970 9.848 Resultat consolidat (2.102) 17.799 Cash-flow (1) 51.190 64.425 (1) Cash-flow = Resultat + Amortitzacions + Provisions. 292 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals Taula 3 Evolució dels resultats del grup d’empreses i institucions municipals (dades agregades, en milers d’euros) 2006 2007 2008 2009 Empreses municipals Ingressos 316.778 342.364 373.034 385.900 Despeses 286.822 315.565 346.906 372.256 Resultat 29.956 26.799 23.428 13.644 Cash-flow 60.649 57.329 53.108 44.937 Organismes públics Ingressos 376.353 402.527 447.123 452.264 Despeses 375.637 398.880 448.381 464.472 Resultat 716 3.647 2.742 (12.209) Cash-flow 7.314 11.164 8.997 ( 5.084) Consorcis i fundacions Ingressos 26.910 40.523 54.956 37.038 Despeses 23.830 42.857 50.209 32.631 Resultat 3.080 (2.334) 4.747 4.407 Cash-flow 3.795 (1.682) 5.960 6.715 Total grup Ingressos 720.041 785.414 839.950 859.151 Despeses 686.289 757.302 812.303 849.079 Resultat 33.752 28.112 27.647 10.072 Cash-flow 71.758 66.811 64.425 51.190 293 Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals Taula 4 Evolució de la plantilla (plantilla en mitjana) 2006 2007 2008 2009 Empreses municipals Informació i Comunicació de Barcelona, SA 19 18 18 20 SPM Barcelona Activa, SA 94 93 95 102 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 40 41 49 74 Grup Barcelona de Serveis Municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA 1.108 1.145 1.164 1.244 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 147 220 231 205 Tractament i Selecció de Residus, SA 71 78 84 86 Cementiris de Barcelona, SA 82 90 93 92 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 235 234 226 222 Mercabarna 168 163 163 164 Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 21 20 20 28 Pro Nou Barris, SA 17 18 17 18 22 Arroba Bcn, SA 26 28 36 38 Agència de promoció del Carmel i entorns, SA 15 18 22 15 ProEixample, SA 26 28 31 29 Foment de Ciutat Vella, SA 33 33 36 35 Total empreses municipals 2.102 2.227 2.285 2.372 Organismes públics Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 80 83 79 71 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 18 18 18 18 Institut Municipal d’Informàtica 225 226 224 231 Institut Municipal d’Urbanisme 9 9 10 10 Institut Municipal d’Hisenda 257 257 257 271 Institut Municipal de Mercats 72 72 71 71 Institut Municipal d’Educació 1.739 1.804 1.801 709 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 48 48 49 50 Institut Barcelona Esports 38 38 42 47 Patronat Municipal de l’Habitatge 102 103 105 105 Parcs i Jardins, Institut Municipal 999 986 1.044 1.037 Institut de Cultura de Barcelona 497 468 447 443 Total organismes públics 4.084 4.112 4.147 3.063 Consorcis i fundacions Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona 82 28 30 33 Agència Local d’Energia de Barcelona 13 12 14 13 Consorci del Besòs 8 8 8 9 Consorci de Biblioteques de Barcelona 293 323 345 355 Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs 1 1 1 1 Consorci El Far, Centre dels treballs del mar 23 29 35 34 Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment – 24 30 32 Consorci Institut d’Infància i Món Urbà 8 9 12 8 Fundació Barcelona Cultura 2 – – 1 Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona – 8 8 14 Associació Internacional de Ciutats Educadores 1 1 2 1 Total consorcis i fundacions 431 443 485 501 Total grup 6.617 6.782 6.917 5.936 294 Ajuntament de Barcelona 2009 Informe anual de les empreses i institucions municipals Dades consolidades del grup d’empreses i institucions municipals Taula 5 Evolució de la inversió (*) (en milers d’euros) 2006 2007 2008 2009 Empreses municipals Informació i Comunicació de Barcelona, SA 745 664 1.279 276 SPM Barcelona Activa, SA 2.862 4.122 5.846 3.506 SM Barcelona Gestió Urbanística, SA 33.438 43.741 79.089 38.610 Grup Barcelona de Serveis Municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA 32.219 48.134 48.587 61.291 Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 4.554 3.222 8.405 801 Tractament i Selecció de Residus, SA 6.704 1.639 1.983 1.349 Cementiris de Barcelona, SA 3.833 5.417 8.644 4.764 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 2.948 2.315 5.800 8.100 Mercabarna 2.858 9.094 13.731 2.423 Grup Barcelona d’Infraestructures Municipals Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 90.966 65.325 72.376 69.077 Pro Nou Barris, SA 19.079 25.079 22.965 17.476 22 Arroba Bcn, SA 19.239 21.998 16.574 12.978 Agència de promoció del Carmel i entorns, SA 4.636 7.278 11.495 13.640 ProEixample, SA 18.254 21.243 6.943 18.566 Foment de Ciutat Vella, SA 30.498 32.136 38.493 36.611 Total empreses municipals 272.833 291.407 342.210 289.468 Organismes Públics Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 73 91 114 155 Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe 10 81 98 91 Institut Municipal d’Informàtica 11.353 14.982 16.705 34.042 Institut Municipal d’Urbanisme 3.167 9.407 19.660 2.245 Institut Municipal d’Hisenda 57 375 247 301 Institut Municipal de Mercats 10.170 12.570 11.807 16.862 Institut Municipal d’Educació 12.687 24.404 9.705 2.391 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 4 64 96 13 Institut Barcelona Esports 310 6.091 6.535 6.613 Patronat Municipal de l’Habitatge 23.932 32.059 32.736 37.814 Parcs i Jardins, Institut Municipal 10.601 10.955 4.769 10.994 Institut de Cultura de Barcelona 13.984 8.240 10.365 10.578 Total organismes públics 86.348 119.319 112.837 122.099 Consorcis i fundacions Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona – – – – Agència Local d’Energia de Barcelona 2.743 1.088 681 856 Consorci del Besòs – – – – Consorci de Biblioteques de Barcelona 815 1.092 1.299 1.169 Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs 195 596 163 117 Consorci El Far, Centre dels treballs del mar 235 124 206 15 Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment – 96 486 2.585 Consorci Institut d’Infància i Món Urbà 16 11 17 9 Fundació Barcelona Cultura – – – – Fundació Privada per la Navegació Oceànica de Barcelona – – 1.052 5.652 Associació Internacional de Ciutats Educadores – – – – Total consorcis i fundacions 4.004 3.007 3.904 10.403 Total grup 363.185 413.733 458.951 421.970 (*) Comprèn la inversió pròpia i l’efectuada per compte de l’Ajuntament. 295 Edita: Ajuntament de Barcelona Direcció: Gerència Municipal Direcció de comunicació corporativa Realització: Serveis Editorials Estudi Balmes, SL Coordinació editorial: Xavier Vila Fotografia de coberta: © Mercabarna Fotografies: © Els seus autors Impressió: Departament d’Imatge i producció editorial © Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat Dipòsit Legal: B-34383-2010 Paper Ecològic 2009 2009 Ajuntament de Barcelona Memòria d’Activitat Memòria d’Activitat 2009